Comprensilectora

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 10

254 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

Lamenaa climtica
plana sobre el desert
Els deserts no sn immunes ni al canvi climtic ni
al factor hum. Aix ho adverteix lONU en un in-
forme que ha publicat amb motiu de la celebraci
del Dia Mundial del Medi Ambient. Els principals
enemics daquests espais que ocupen una quar-
ta part de la superfcie terrestre i on hi viuen uns
500 milions de persones sn lemissi de gasos,
amb linevitable efecte hivernacle, i la sobreexplo-
taci daiges subterrnies per a lagricultura i els
centres doci.
El document, titulat La perspectiva global dels
deserts, destaca que lefecte hivernacle es tra-
dueix des del 1976, i segons dades recollides fins
a lany 2000, en un augment de la temperatura
dentre mig i dos graus centgrads. Un increment
molt superior a la mitjana mundial, que se situa al
voltant dels 0,45 graus. Aquest ritme fa tmer als
experts que durant el perode entre els anys 2071
i 2100 les temperatures en les zones ms rides
pugin una mitjana dentre cinc i set graus cent-
grads.
Temperatures altes, per tamb menys pluges. Al
desert irani de Daixti Kibri les precipitacions s-
han redut un 16%, mentre que al sudafric Kala-
hari el descens se situa en el 12%. Un altre dels
efectes collaterals s la reducci dels cabals de
rius tan histrics com el Nil o lEufrates, que ja
sestan assecant.
Els experts tamb alerten que, a ms damenaar
la supervivncia dels habitants, el canvi climtic
pot conduir aix mateix a la desaparici despcies
animals i vegetals autctones del desert. En aquest
sentit, linforme destaca lexistncia de plantes
que, en un futur descassetat daigua, poden ser
una soluci a lalimentaci humana. s el cas de la
nipa, que creix al desert de Sonora de Mxic i que
produeix un gra semblant al del blat, per que,
com a diferncia fonamental, s resistent a laigua
salada.
En la lluita per preservar els deserts, des de lONU
es destaca que tampoc sha doblidar la funci
que poden tenir en el futur com a centrals elctri-
ques naturals, ja que generen energia solar sense
contaminar latmosfera amb lemissi de dixid
de carboni.
Les espcies animals i vegetals no sn les niques
amenaades, tamb les persones. En aquest m-
bit, lestudi critica la sobreexplotaci daiges sub-
terrnies per abastar lagricultura i els centres tu-
rstics. Daltra banda, la inestabilitat regional i
internacional est portant els governs a ocupar els
deserts per construir-hi installacions militars, pre-
sons o camps dacollida de refugiats, que tamb
posen en perill el delicat ecosistema del desert.
AVUI (5-VII-2006). Adaptaci
Lectura
1
255 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
1. Marca lespai de la superfcie terrestre que ocupen els deserts.
75% 50% 25% 20%
2. Quants milions de persones hi habiten?
3. Classifica els conceptes segents en dues columnes, segons les causes a qu es poden atribuir:
4. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):
Laugment de temperatura en els deserts entre el 1976 i el 2000 va ser de 0,45 graus
centgrads.
Laugment de temperatura en el conjunt del planeta s inferior que en els deserts.
Les previsions dels experts per a la fi del segle XXI sn que les temperatures en els deserts
siguin similars a les actuals.
Els canvis climtics afectaran tamb les espcies animals que viuen al desert.
5. Digues en quins continents es troben els segents deserts citats en el text.
Daixti Kibri _________________ Sonora _________________
Kalahari _________________
6. Explica perqu pot ser important per al futur una planta com la nipa.
_________________________________________________________________________________
7. Marca la resposta correcta: Si una planta s resistent a laigua salada, hem dentendre que...
...noms pot ser regada amb aigua dola.
...morir quan rebi aigua marina.
...creix al costat del mar.
...sobreviur encara que rebi aigua salada.
8. Cita un riu cabals dun desert.
9. Digues una font denergia que shaur daprofitar en el futur als deserts.
10. Marca lafirmaci correcta.
El text fa una descripci de la flora i la fauna dels desert.
El text ens presenta unes previsions optimistes sobre el futur dels deserts.
El text narra una histria ambientada en el desert.
El text ens explica un tema i ens aporta algunes dades cientfiques.
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
1
sobreexplotaci daiges subterrnies augment de les temperatures
desaparici despcies vegetals construcci de presons
descens de pluviositat emissions incontrolades de dixid de carboni
Factor hum Canvi climtic
C
O
M
P
R
E
N
S
I


L
E
C
T
O
R
A
256 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
Quin origen t la tradici
de regalar la mona?
Lectura
2
Lexistncia de la mona entesa com una menja
dola prpia del dia de Pasqua Florida est docu-
mentada almenys des del segle XV, tot i que hom
sospita que es remunta a ms antic. La forma
i composici daquest pasts, que la tradici dicta
que els padrins han de regalar en aquesta data
als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sem-
bla que antigament, quan es feia a casa, tenia for-
ma de tortell i era feta amb pasta de pa, possible-
ment una mica ms pastada i enriquida.
Fins ben entrat el segle XX shi posaven ous durs
amb la closca pintada, un per cada any de linfant
a qui era lliurada. En alguns llocs, el pasts tenia
forma de ninot amb les cames eixarrancades
i amb lou a la boca o al ventre, fet que alguns
han interpretat com la supervivncia dun antic
culte a la fecunditat. Les mones actuals del Prin-
cipat, fetes amb una base de pa de pessic, man-
tega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita
confitada i ous o altres figures de xocolata, no es
van comenar a fer fins al segle XIX.
Costum de bon temps
Satribueixen diversos orgens plausibles a aquest
costum ancestral: de les munquies, celebracions
gregues dedicades a Artemsia; de les pascorals,
festes que els pastors romans celebraven amb
coques; o de la festa cltica de Beltene el primer
de maig, quan sofrenaven tortells rematats amb
ous. Etimolgicament parlant, les pistes ens por-
ten a lrab antic, on per mna sentenia un tribut
darrendament de terres que es pagava amb co-
ques, productes agrcoles i ous durs. Daquesta
llengua hauria passat al llat, on lofrena prengu
el nom de monus (present o ofrena). En llat,
per, existeix la paraula munda (plural de mun-
dum), mot amb qu es coneixen les paneres or-
nades i plenes dobjectes, particularment coques
i pastissos, que els romans ofrenaven a la deessa
Ceres durant el mes dabril.
Actualment, arreu dels Pasos Catalans continua
essent costum menjar algun tipus de coca o pasts
exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars:
empanades a Mallorca, formatjades a Menorca,
flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat,
per sobretot a la Catalunya Nova i tamb al Pas
Valenci, est molt arrelat lhbit a qualsevol edat
danar a menjar la mona en grups damics al
camp, coincidint generalment amb els primers
dies del bon temps.
ROGER COSTA. Spiens, 46 (agost del 2006)
257 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
1. Senyala des de quan est documentada lexistncia de la mona de Pasqua.
Des del segle XIX.
Des del segle XV o abans.
Des de ben entrat el segle XX.
2. Omple els buits o b subratlla lelement correcte de cada enumeraci:
La mona de Pasqua s ____________ caracterstic del dia de ____________ s costum que
(els pares / els padrins / els avis) regalin la mona (als nens petits / als fills / als fillols). Fa uns
quants anys, shi posaven ____________ amb la closca pintada, (un per cada any de linfant /
un per cada infant de la casa / a voluntat de qui la regalava).
3. Marca la resposta correcta: Originriament, es feia...
...amb pasta de pa ms enriquida.
...de mantega i xocolata, adornada amb plomalls i fruita confitada.
...amb una base de pa de pessic i ous.
4. Explica quina forma tenia la mona, en alguns llocs, perqu fos considerada smbol de fecunditat.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
5. Digues si aquestes afirmacions sn certes o falses:
El costum de menjar la mona est relacionat des dantic amb la Pasqua.
s possible que lorigen de la mona provingui de costums grecs, romans o celtes.
La paraula mona prov de la paraula grega munquia.
s possible que la paraula mona provingui del mot rab mna.
6. Digues algun menjar tpic de la Pasqua a les Illes Balears.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
7. A quina estaci de lany es regala la mona? Hi ha alguna referncia en el text que tho indiqui?
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
8. Digues si les segents afirmacions sn certes (C) o falses (F):
A Roma, es feien ofrenes a la deessa Ceres a finals de la tardor.
Un dels possibles orgens de la paraula mona s un tribut pagat pels rabs.
Per a la tradici cltica, lu de maig s el dia de la Pasqua Florida.
Monus en llat vol dir panera.
9. Explica per qu hi ha ous de xocolata, avui dia, a les mones de Pasqua.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
10. Coneixes altres festes que se celebrin amb dolos? Quines?
_________________________________________________________________________________
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
2
C
O
M
P
R
E
N
S
I


L
E
C
T
O
R
A
258 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
Edat doblada
Lectura
3
Com tha maltractat la vida en pocs anys:
em mostres una foto de carnet
dalt lavi que ens retorna duns dies
de feina a lestranger,
i veig com en el mar daquells ulls de vint anys
la vida s encara una costa llunyana,
deserta de pors i espadats,
vida dacollir en les seves cales
tot all que se li presenti...
Per ara que et doblen els anys i vora meu
et tinc contant-me coses del passat,
cruel mostra el temps les seves urpades
i el teu bell rostre veig cansat,
crispat per tot all que lassetja
una separaci, un fill molt jove,
un son escs i molta mala llet al teu voltant,
per b que sn potser les teves mans el camp
on larada del temps ms feina ha fet:
tot de trencs i clivelles de cap a cap les solquen
i delaten la fora amb qu has hagut
daferrar-te a tu mateixa
perqu la vida no se tendugus.
LEX SUSANNA. Boscos i ciutats
259 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
1. Digues si el personatge protagonista del poema s un home o una dona i copia lnica paraula del
poema que et permet deduir-ho.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
2. Quina edat t, el protagonista?
_________________________________________________________________________________
3. Digues en quin lloc sesdev lacci que ens explica el poeta.
_________________________________________________________________________________
4. Indica a quin tret fsic de la fotografia fa allusi el poeta.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
5. A quines parts del cos del personatge protagonista, en el moment actual, fa referncia el poeta?
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
6. I a quina part, exactament, observa ms el poeta el pas del temps?
_________________________________________________________________________________
7. Torna a llegir els versos del 5 al 9 i digues quina de les tres opinions s la correcta:
El personatge protagonista tenia por dall que es trobaria a la vida.
El personatge protagonista tenia moltes ganes de viure.
El personatge protagonista ja havia tingut moltes experincies.
8. Torna a llegir els tres versos finals i indica quina de les tres opinions s la correcta:
La vida, finalment, ha estat un fort corrent i no unes tranquilles onades.
La vida, finalment, ha estat una font important de riquesa interior.
La vida, finalment, ha estat un senzill transcrrer de temps, sense sensacions remarcables.
9. En els nou primers versos hi ha una metfora. Copia-la i explica per qu s una metfora.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
Tamb hi ha una comparaci. Copia-la.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
10. Copia una personificaci que apareix en el poema i explica-la.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
3
C
O
M
P
R
E
N
S
I


L
E
C
T
O
R
A
260 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
La cuina del rap
Lectura
4
Amb el nom com de rap es coneixen fins a 265
peixos que hi estan emparentats. El rap com viu
al llarg de les costes dEuropa i lAmrica del Nord,
des de les Illes Britniques i Nova Esccia fins a
Barbados.
Sn peixos que poden arribar a fer ms d1,5 m
de longitud. Viuen al fons ocenic, per on sarros-
seguen mitjanant unes aletes pectorals modifi-
cades per buscar-hi aliment. Grcies a la seva bo-
ca enorme i al seu estmac extensible, un rap pot
arribar a engolir un peix de la seva mateixa
grandria. Les espcies ms freqents sn el rap
com, el vermell i lameric.
Els ulls sortits i una boca enorme que ocupa prc-
ticament la meitat del seu cos sn els trets que li
donen un aspecte inconfusible. Al litoral peninsu-
lar abunda sobretot a la cornisa cantbrica. En
moltes espcies el mascle s deu vegades ms
petit que la femella .
El particular sabor i la textura de la carn del rap en
fan un aliment de qualitat, especialment delicis
preparat de la manera ms senzilla: a la planxa,
rostit al forn, al vapor, a la graella... Sn molts els
ingredients que casen amb el gust del rap. A lhora
de cuinar-lo es pot acompanyar de prcticament
qualsevol guarnici, amb la qual cosa sobtenen
plats sorprenents i molt apetitosos.
s un peix de bona carn (fina, compacta i gelati-
nosa) i molt apreciat a la cuina, ja que t un fort
gust de marisc. A ms, es pot utilitzar com a in-
gredient en lelaboraci de sopes, guisats o en
plats darrs. La part del rap ms excellent en
gastronomia per la seva qualitat sn les cues. Es
poden fer mltiples receptes amb les cues com a
protagonistes: amb gambes, amb ametlles, amb
xers, a les fines herbes... A ms, el rap pot usar-
se per elaborar plats ms propis docasions espe-
cials, com ara la crema de rap o el cctel de rap
i llagostins.
Al mercat el podem trobar fresc o congelat. Fres-
ques es comercialitzen dues espcies, el rap co-
m i el rap vermell. El rap congelat es presenta ta-
llat a filets i les cues sense pell. El rap s un dels
peixos amb menys contingut en greix. s un peix
blanc, amb protenes de qualitat; per tant, si es
cuina sense excs de greixos i salses calriques,
s tamb un peix idoni en les dietes de control de
pes. En la composici mineral del rap trobarem
calci, ferro, magnesi, sodi i potassi, a ms de la
presncia dcid flic.
J. M. CAMPOS. La cuina del rap (Adaptaci)
261 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
1. A les costes de quins continents es poden trobar raps? Anomenals.
_________________________________________________________________________________
2. Digues a quina part de la pennsula Ibrica abunda especialment el rap.
_________________________________________________________________________________
3. Indica quines sn les espcies ms freqents de rap.
_________________________________________________________________________________
4. Marca la resposta correcta: El rap viu...
...prop de la superfcie marina.
...prop del fons mar.
...noms a grans profunditats.
5. Podem afirmar que el cos del rap s molt gran en relaci al cap? Justifica la teva resposta a partir
del text.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
6. Explica quina creus que pot ser la relaci que t la mida de la boca del rap amb la seva alimentaci.
_________________________________________________________________________________
7. Digues quina s la part del rap ms ben considerada en gastronomia.
_________________________________________________________________________________
8. Cita tres caracterstiques de la carn del rap.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
9. Indica quines de les afirmacions segents sn certes (C) i quines sn falses (F), a partir de les
explicacions del text:
El rap es pot trobar fcilment fresc i rarament congelat.
No s recomanable utilitzar el rap en lelaboraci de sopes.
La carn del rap t un fort sabor a marisc.
El rap mascle s ms gran que la femella.
El rap pot sobrepassar el metre de longitud.
El rap no sha dutilitzar mai en dietes de control de pes.
Noms podrem gaudir b del sabor del rap en plats molt elaborats.
Les gambes i els llagostins casen amb el gust del rap.
10. Marca la resposta correcta: El text que has llegit...
...fa un estudi profund del medi ambient en qu es desenvolupa la vida dels raps.
...divulga les excellncies de la cuina marinera.
...fa una senzilla explicaci de ls del rap a la cuina.
Explica per qu has rebutjat les altres dues.
_________________________________________________________________________________
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
4
C
O
M
P
R
E
N
S
I


L
E
C
T
O
R
A
262 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
1.200 quilmetres de carril bici
Lectura
5
La imatge idllica de paisatges dHolanda i Dina-
marca on els ciclistes poden travessar els seus
pasos al llarg de milers de quilmetres de carrils
bici pot ser realitat daqu a uns anys a Catalunya.
Lany 2026 s el termini fixat per la Generalitat
perqu shagin construt 1.200 quilmetres de ca-
rrils per a ciclistes, segregats de la calada, entre
les principals poblacions, una teranyina des de
Tortosa fins a Figueres i des de Lleida fins a Bar-
celona. A ms dels carrils especials tamb es tre-
ballar per afavorir la intermodalitat amb el trans-
port pblic, amb aparcaments de bicicletes a les
estacions i vagons de tren adaptats.
Segons la Generalitat, ls de la bicicleta t molts
elements favorables, com ara la bona imatge que
t com a mitj de transport sostenible, res-pectus
amb el medi ambient i saludable. A ms, es
constata que cada vegada hi ha ms quilmetres
de vies adaptades, sobretot en pobles i ciutats, i
que el nombre dusuaris creix cada any. En lac-
tualitat, uns 200.000 ciclistes senfilen a la bicicle-
ta gaireb cada dia.
El principal objectiu s crear vies segures per als
ciclistes, connectant les principals poblacions ca-
talanes. En una primera fase del projecte, es pre-
veu ladequaci dels principals eixos ja existents.
En alguns casos, es construir una via pa-rallela
a les carreteres, i en altres saprofitaran vies que
ja sn accessibles per a ciclistes, com ara les vies
verdes. En aquests moments, hi ha tres daquests
vells camins adaptats a la bici: la dAmposta, via
Tortosa i Horta de Sant Joan, a la provncia de Te-
rol; la de Sant Feliu de Guixols a Olot; i la que
uneix Vic i Camprodon. Aquesta ltima ser la pri-
mera a patir limpacte del nou pla, amb la millora
dels 60 quilmetres que travessen pobles com
Manlleu, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El
cost ser de mig mili deuros, un dels pressupos-
tos ms baixos en tot el projecte. El ms costs
ser el gran eix de Tortosa per Tarra-gona, Barce-
lona i Girona, fins arribar a la Jonquera, pressu-
postat en 35 milions.
Tenint en compte experincies amb els carrils bi-
ci a Euskadi i a pasos com ara Dinamarca, Ale-
manya, la Gran Bretanya i Itlia, la Generalitat ha
apostat per interconnectar en primer lloc les prin-
cipals ciutats i posteriorment millorar la xarxa pr-
xima als municipis, amb la collaboraci dels
ajuntaments. Per desprs del 2026 quedaran els
itineraris que tenen una demanda ms baixa o
que sn de difcil accs, a causa de lorografia. La
Generalitat pretn que Catalunya es vagi acostant
a poc a poc al nivell ds que hi ha en altres pa-
sos. Un dels exemples s la Gran Bretanya, pas
poc propici per als ciclistes, per labsncia de car-
rils bici. Al llarg dels ltims cinc anys, per, el
nombre de viatges diaris en bicicleta ha augmen-
tat un 50%. I aix que els anglesos han de portar
gaireb sempre un impermeable al damunt, al
contrari que els catalans.
EDWIN WINKELS. El Peridico de Catalunya
(Adaptaci)
263 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA
1. Escriu dos arguments perqu la Generalitat promogui ls de la bicicleta.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
2. Explica quines mesures concretes afavoriran laccs dels ciclistes als mitjans de transport pblic.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
3. En el primer pargraf, lautor fa servir el concepte teranyina. Senyala un sinnim daquesta paraula,
en el mateix context, entre els mots segents:
Aranya Tnel
Tela Xarxa
4. Ordena, de primer a tercer, lordre de realitzaci de les actuacions segents:
Millorar els principals carrils bici dels municipis.
Millorar els itineraris de difcil accs.
Interconnectar les principals ciutats.
5 Explica per qu creus que leix Tortosa-La Jonquera ser el ms car de tots els pressupostats.
_________________________________________________________________________________
6. Senyala el pas o els pasos que tenen milers de quilmetres de carrils bici.
Dinamarca Portugal
Alemanya Holanda
Itlia Mnaco
7. Marca la resposta correcta: El primer projecte concret que realitzar el nou pla s...
...millorar els carrils bici urbans de Manlleu, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
...millorar les tres vies verdes.
...millorar la via verda que uneix Vic i Camprodon.
8. Troba en el text dos motius que fan poc propici ls de la bicicleta a la Gran Bretanya, i escriu-los.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
9. Si la Gran Bretanya s, doncs, un pas poc propici per a ls de la bicicleta, per qu s un model que
vol seguir la Generalitat?
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
10. Digues quines de les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):
Durant lany 2026 es construiran 1.200 Km de carril bici.
Construir vies paralles i segregades de les calades augmenta la seguretat dels ciclistes.
Actualment, hi ha uns 200.000 usuaris de la bicicleta cada any.
La via verda que comena a Amposta acaba fora del Principat de Catalunya.
El cost total del pla de millora i ampliaci dels carrils bici a Catalunya s de 35 milions
deuros.
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
5
C
O
M
P
R
E
N
S
I


L
E
C
T
O
R
A

You might also like