POLIS 2

Orgens i expansi de la Corona de Castella

1. Lorigen dels regnes cantbrics
2. Lexpansi territorial dels segles XI i XII
3. La gran expansi del segle XIII
4. El regne de Castella: economia i societat
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval
06
6. Lart romnic a la Corona de Castella
7. Lart gtic a la Corona de Castella
POLIS 2
Introducci
A la mateixa poca de la creaci dels comtats catalans i
aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada
Cantbrica shi va formar el regne dAstries.
Ms endavant es va convertir en el regne de Lle.
La unificaci definitiva del regne de Castella i del de Lle al
segle XIII, amb el nom de Corona de Castella, va permetre a
aquest regne dur a terme locupaci militar de la majoria dels
territoris musulmans peninsulars.
06
POLIS 2
1. Lorigen dels regnes cantbrics
1.1. El regne dAstries
1.2. El regne de Lle
Els regnes cristians occidentals (mapa)
1.3. La formaci del regne de Castella
1.4. Els primers repoblaments
06
POLIS 2
1.1. El regne dAstries
En aquest territori shi van refugiar alguns nobles visigots. Un
dells, Pelagi, obtingu una primera victria sobre els
musulmans prop de Covadonga (722).
Aquest fet ha estat considerat linici de la Reconquesta, s a
dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres que
ocupaven els musulmans.
Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II, van crear un
regne al voltant dOviedo, conegut com a regne dAstries,
que es va independitzar de lemirat de Crdova.
06
POLIS 2
1.2. El regne de Lle
A la segona meitat del segle IX Alfons III (866-910) va
aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i ocup els territoris
des de la serralada Cantbrica fins al riu Duero.
Per controlar millor les noves terres i protegir els pagesos
repobladors, la capital es va traslladar a Lle i va prendre el
nom de regne de Lle.
Durant el segle X, amb la proclamaci del califat, Al-Andalus
va incrementar la fora militar i va organitzar diverses
expedicions militars.
Les rtzies encapalades per Almansor van saquejar i destruir
nombroses ciutats lleoneses.
06
POLIS 2
Els regnes cristians occidentals
06
POLIS 2
1.3. La formaci del regne de Castella
A lorigen Castella era la frontera oriental del regne de Lle,
una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans.
Alfons III va fortificar aquest territori amb la construcci de
nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de Burgos.
Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i fou
governada per comtes.
Un dels comtes, Ferran I aconsegu independitzar-se i
transmetre en herncia el comtat de Castella al seu fill.
06
POLIS 2
1.4. Els primers repoblaments
A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en
massa de la vall del Duero.
En aquestes zones shi van formar comunitats de pagesos lliures
que tenien petites parcel les de terra (alous) i vivien en petites
cases allades per properes entre si, formant una vila.
Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia els
afers dinters collectiu.
Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians, per
tamb hi havia molts cristians mossrabs.
06
POLIS 2
2. Lexpansi territorial dels segles XI i XII
2.1. La conquesta de la vall del Tajo
2.2. La creaci de Portugal
2.3. Larribada dels almorvits
La reconquesta als segles XI-XII (mapa)
2.4. Els repoblaments comunals
06
POLIS 2
2.1. La conquesta de la vall del Tajo
Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris
despoblats al sud del Duero i arrib fins a vila.
Tamb va conquerir Combra i va obligar els musulmans de
Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs.
Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a
prendre la iniciativa en lofensiva contra Al-Andalus.
El seu fill, Alfons VI, va continuar lexpansi i va aconseguir
ocupar Toledo (1085), lantiga capital visigtica.
06
POLIS 2
2.2. La creaci de Portugal
El testament dAlfons VI (1109) va deixar com a hereva dels
regnes de Lle i de Castella la seva filla Urraca.
A la seva altra filla, Teresa, li va deixar el comtat de Portugal.
Lany 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va
proclamar rei de Portugal. A partir daleshores, Portugal va ser
un regne independent.
06
POLIS 2
2.3. Larribada dels almorvits
Lagressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques
islmics. Per defensar-se, van demanar auxili als guerrers dun
imperi islmic del nord dfrica, els almorvits.
Els almorvits van aconseguir deturar lavan dels regnes
cristians del nord a finals del segle XI.
Els reis cristians van poder conservar la ciutat de Toledo, per
van haver dabandonar Valncia, que havia estat ocupada lany
1092 per Rodrigo Daz de Vivar, el Cid Campeador.
06
POLIS 2
La reconquesta als segles XI i XII
06
POLIS 2
2.4. Els repoblaments comunals
A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels
atacs musulmans va enfortir els nobles i els monjos, que tenien
castells i monestirs emmurallats.
Per tal de protegir-se, molts pagesos lliures es van posar sota la
protecci dun senyor; aix van perdre el domini de les terres i
es van convertir en serfs.
A partir del segle XII, en qu els reis cristians van conquerir
territoris molt poblats per musulmans es va aturar el
repoblament espontani i els reis van organitzar el repoblament
de les ciutats frontereres (repoblament comunal).
06
POLIS 2
3. La gran expansi del segle XIII
3.1. La uni de Castella i Lle
3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa
La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus (mapa)
3.3. Lavan cap al sud
3.4. La repoblaci de la vall del Guadalquivir
06
POLIS 2
3.1. La uni de Castella i Lle
Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lle es van unir i
es van separar diverses vegades per motius hereditaris o
matrimonials.
Ferran I va unir el seu regne al de Lle (1037) i va aconseguir
la primera unificaci dambds regnes. Desprs de la seva mort
el regne es torn a dividir per qestions dherncia.
La reunificaci definitiva es va fer el 1230, en qu Ferran III va
heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lle del seu
pare.
De la uni daquests dos regnes en va nixer la Corona de
Castella.
06
POLIS 2
3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa
Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians
senfrontaren a la invasi almohade, un nou imperi islmic que
ocup la Pennsula.
Durant molts anys el regne de Castella i Lle va lluitar contra
els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra
Morena.
Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa
(1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Arag.
06
POLIS 2
La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus
06
POLIS 2
3.3. Lavan cap al sud
Els reis cristians van emprendre lavan cap al sud desprs de la
derrota almohade.
El regne de Lle ocup les terres extremenyes actuals (1230) i,
desprs de la uni amb Castella, la fora dambds regnes va
permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a la Reconquesta.
Ferran III comen la conquesta de la vall del Guadalquivir i
conquer Crdova i Sevilla. El seu fill, Alfons X, va arribar a
Cadis i Mrcia.
El regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori
actual amb locupaci de Faro el 1249.
Al final del segle XIII noms quedava a la Pennsula un regne
musulm: el regne nassarita de Granada.
06
POLIS 2
3.4. La repoblaci de la vall del Guadalquivir
Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del
Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una
activitat econmica important.
A les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van
fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord dfrica.
Una bona part del territori va ser repartit en forma de grans
latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien
participat en les campanyes.
06
POLIS 2
4. El regne de Castella: economia i societat
4.1. El predomini de la ramaderia
4.2. Les rutes de la llana
4.3. El poder de la noblesa
06
POLIS 2
4.1. El predomini de la ramaderia
La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de
cereals o de productes per a lexportaci (vi i oli).
La base de leconomia era la ramaderia ovina, sobretot de raa
merina, que produa llana abundant de gran qualitat i es
destinava a lexportaci.
La ramaderia pertanyia majoritriament a la noblesa castellana,
que a fi de defensar els seus interessos, va fundar lHonrado
Concejo de la Mesta (1237).
06
POLIS 2
4.2. Les rutes de la llana
Una petita part de la llana que es produa a Castella es quedava
al regne per als teixidors de les ciutats.
Una part important sexportava a les ciutats txtils dels Pasos
Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien
confecci.
El comer de la llana es concentrava a Burgos, i des dall
anava als ports del mar Cantbric per fer-la arribar a Flandes
per via martima.
Els mariners bascos i cntabres transportaven la llana, que
sortia dels ports cntabres i bascos.
Al segle XIII els mariners bascos i cntabres van fundar
lHermandad de la Marina de Castilla.
06
POLIS 2
4.3. El poder de la noblesa
El progrs de la Reconquesta comport que els reis concedissin
enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen
grans senyories.
Els beneficis de lexportaci de la llana es van concentrar en
mans de la noblesa i de lalt clero, que es consolidaren com els
grups socials ms rics i poderosos de Castella.
A Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia
haver enriquit amb la manufactura i amb el comer.
06
POLIS 2
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval
5.1. Les institucions de la Corona de Castella
5.2. La crisi a Castella
06
POLIS 2
5.1. Les institucions de la Corona de Castella
La monarquia. A Castella la Corona tenia uns poders ms
amplis que altres regnes hispnics. Al segle XIII els nobles
castellans senfrontaren a lautoritat del monarca.
Les Corts. Les Corts de Lle es crearen lany 1188 i van ser les
primeres que es van reunir a la Pennsula. Des del segle XIV la
uni de les Corts de Castella i les de Lle donaren lloc a les
Corts de Castella i Lle.
Els municipis. Tenien una certa autonomia i jurisdicci prpia.
A Castella els consells oberts a tota la poblaci van ser
substituts pels captols. Ms endavant aparegu la figura del
corregidor, representant del poder reial a les ciutats.
06
POLIS 2
5.2. La crisi a Castella
La crisi del segle XIV no va ser tan intensa a Castella. De tota
manera, la Corona de Castella es va veure afectada per
rebel lions nobiliries i per guerres civils.
La guerra civil. Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar
el seu poder sobre els nobles, desenvolupar leconomia de les
ciutats i afavorir els artesans del sector txtil.
Lalta noblesa i lEsglsia shi van enfrontar i proposaren com
a rei el seu germanastre Enric. Desprs danys de guerra civil,
Enric de Trastmara fou proclamat rei.
La nova dinastia dels Trastmara. Va estar en mans de lalta
noblesa.
06
POLIS 2
6. Lart romnic a la Corona de Castella
6.1. Larquitectura
6.2. Lescultura i la pintura
06
POLIS 2
6.1. Larquitectura
Lart romnic es va introduir a la Pennsula Ibrica a travs dels
nous camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel la, que en
catal es coneixia com a Sant Jaume de Galcia.
Els edificis romnics ms importants al regne de Lle i de
Castella que acolliren un gran nombre de fidels sn:
Les catedrals de Santiago de Compostella, Zamora i
Salamanca.
Les esglsies de San Isidoro de Lle, San Martn de Frmista.
El monestir de Santo Domingo de Silos.
06
POLIS 2
6.2. Lescultura i la pintura
Lescultura romnica es mostra essencialment a les faanes i als
capitells dels claustres. Les temtiques habituals sn escenes
bbliques, de lAntic i el Nou Testament.
Pel que fa a la pintura, la tcnica ms caracterstica era el fresc.
Pel que fa a lestil, destaquen les influncies mossarbiga i
mudjar.
06
POLIS 2
7. Lart gtic a la Corona de Castella
7.1. Larquitectura
7.2. Lescultura i la pintura
06
POLIS 2
7.1. Larquitectura
La Corona de Castella reb la influncia dels models del gtic
francs, caracteritzat per la verticalitat i per lornamentaci.
Lestil gtic fou predominant al segle XIII en la construcci
dun gran nombre de catedrals.
Al segle XV larribada darquitectes centreeuropeus va importar
el gust per lornamentaci molt recarregada.
Larquitectura civil gtica va deixar edificis importants a
Castella, com el castell de Peafiel, a Valladolid, i el Palacio
del Infantado a Guadalajara.
06
POLIS 2
7.2. Lescultura i la pintura
Lescultura gtica hispnica va tenir un gran desenvolupament.
Una mostra ns la Puerta del Sarmental de la catedral de
Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lle.
Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que
queda pals al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Silo.
Durant el segle XIII la pintura gtica va estar dominada a
Castella i Lle per lart de la miniatura.
Al segle XV els retaules van esdevenir el mitj dexpressi
pictrica principal.
06