nit va somniar que es bevia un vas daigua amb menta. Com que en els somnis tot s possible, el vas era ms gran que ella. I laigua, la ms fresca que us pugueu imaginar.
La Clara es va despertar i el somni es va esfumar per laire.
La Clara tenia set. Molta, mooolta, mooolta moooolta set per tamb tenia por de la foscor... Molta, mooolta, mooolta moooolta por.
Li va costar de decidir-ho per, finalment, va treure els
peus del llit per anar a beure aigua a la cuina. Al mig del passads es va trobar la mansi de joguina que li barrava el pas. Volia tornar al llit; per tenia molta set i va continuar. Va empnyer la mansi amb totes les seves forces per a poder passar.
Desprs es va trobar un puzle que tampoc
no havia endreat. Amb lajuda del seu osset de peluix, en Dud, el va acabar i el va guardar al seu lloc. Ja quedava menys per a poder beure aigua fresca de la nevera!
Aleshores va arribar a lescala.
Normalment all hi havia sempre gent gran i si queia no passava res. Per aquesta vegada estava sola. Noms ella i el Dud. Poc a poc, amb molta cura, va baixar tots els graons, va creuar la sala destar i va entrar a la cuina.
Laigua estava massa
amunt dins la nevera i la Clara va haver de fer un darrer esfor. Va arrossegar una cadira fins a la porta i va agafar lampolla.
Per fi la Clara podia beure laigua ms fresca,
bona i sadollant que mai no hagus tastat. Tot aquell esfor havia valgut la pena i ja no tenia por de la foscor.
Abans de tornar a pujar a la seva
habitaci, es va estirar una mica damunt del sof. Es va quedar ben adormida quan ja comenava a sortir el sol.
La Clara ja no t por a la foscor... Obra basada en un fet real.
Lautora coneixia una nena que sempre tenia por i es va inventar les situacions descrites en el conte per tal de mostrar-li que la por es pot controlar.