Motor de Stirling

Prctica 3. Motor de Stirling

Objectiu

La prctica consisteix en fer funcionar i estudiar un motor de combusti externa dissenyat segons
el cicle ideal de Stirling. Tericament, el motor de Stirling pot arribar a funcionar, al igual que un
cicle de Carnot, amb el mxim rendiment possible, que s funci noms de les temperatures a les
que es transfereix la calor des de i a lentorn.
El motor est suficientment instrumentat per tal de poder conixer les temperatures dels focus
calent i fred, la pressi i volum instantanis i el rgim de voltes. Tot aix permet, amb lajut dun
oscilloscopi, poder determinar el diagrama indicat del qual es pot obtenir el treball i la potncia
que subministra. A la vegada, subministrant-li treball elctric pot funcionar com un cicle invers, s
a dir, com a mquina de refrigeraci.
Amb lajuda dun reostat de resistncia elctrica variable i dos testers per mesurar el voltatge i la
intensitat es determinar quina part de lenergia mecnica del motor pot transformar-se en energia
elctric til i quin es el nombre de voltes del motor ptim.
La realitzaci de la prctica permet, doncs, comparar el funcionament real del cicle com a motor i
com a refrigerador amb el que saconseguiria amb una mquina que funcions segons el cicle ideal
de Stirling. Els resultats que sobtenen: potncies terica i real de funcionament i diversos
rendiments de funcionament, constitueixen la base de lanlisi termodinmica tant de motors com
daltres cicles de generaci i transformaci denergia.

Introducci terica
El cicle ideal de Stirling sassocia a un cicle reversible de quatre etapes. En dues etapes sintercanvia
calor i treball de forma isotrmica i en les altres dues t lloc un intercanvi regeneratiu de calor a volum
constant. El fluid de treball que circula per linterior del cicle s un gas (aire, heli, hidrogen, etc.) que
es pot tractar com a gas ideal. En un cicle de Stirling funcionant com a motor els quatre processos que
formen el cicle sn:
Procs 12: Expansi isotrmica (a temperatura constant) a la temperatura del focus calent TH.
El sistema produeix treball i el fluid de treball absorbeix la segent quantitat de
calor:
V
QHid nRTH ln max
(1)
Vmin

Procs 23: Refredament isocric (a volum constant V2=Vmax) des de TH fins a TL. El
regenerador absorbeix internament del fluid de treball la quantitat de calor QR. No
hi ha treball.

Prctiques de termodinmica

Procs 34: Compressi isotrmica a la temperatura del focus fred TL. El fluid de treball cedeix
la quantitat de calor QL a lentorn. El sistema absorbeix treball.
V
QLid nRTL ln max
(2)
Vmin
Procs 41: Escalfament isocric (a volum constant V1=Vmin) des de TL fins a TH. Per a tal fi, el
regenerador subministra a l'aire la mateixa quantitat de calor QR que ha absorbit en
el procs 2. No hi ha treball.
El treball net mxim produt i el rendiment trmic del motor ideal es poden expressar com:
V
id
Wt QHid QLid nR TH TL ln max
Vmin

tid

Wt

id

id
H

V
nR TH TL ln max
Vmin

V
nRTH ln max
Vmin

tid 1

TL
TH

(3)

(4)

La descripci que sacaba de fer del motor Stirling ideal (reflectida en el diagrama P-v de la Figura
1a) no respon al funcionament real del motor Stirling degut a les irreversibilitats, al comportament no
ideal del gas i a que en un motor real els processos no queden tant ben perfilats com els de la figura 1a.
El funcionament real sassembla ms al diagrama P-v de la Figura 1b.

QH
QR

QR
QL

Figura 1 : Diagrames P-v de funcionament (cicle indicat) dun motor Stirling ideal (a) i dun real (b)

La Figura 2 mostra lesquema del motor de la prctica, que respon a un motor Stirling dun sol cilindre
anomenat tamb tipus beta. Aquest motor sha dissenyat de tal manera que el cilindre de vidre horitzontal
t el volum fixat independentment de si laire es troba a la part freda o calenta. Per tant els processos
dexpansi o compressi durant el funcionament del motor es posaran de manifest noms pels canvis de
volum que tinguin lloc en la regi del pist de potncia.

Motor de Stirling

A lexpansi (etapa 1-2 de la figura 2), laire que omple el cilindre es troba majoritriament a la part
en contacte amb la font de calor. Laire, quan sescalfa, sexpansiona i fa moure el pist de potncia
(el metllic). Cal fer notar que el pist de desplaament (el de vidre), malgrat es mou no provoca
canvi de volum de laire interior perqu no es troba adherit a la paret del cilindre.
A letapa 2-3, per la posici del cigonyal, el pist de potncia prcticament no es mou mentre que el
moviment del pist de desplaament fa que ara laire interior vagi majoritriament de la zona calenta a
la zona freda del cilindre.
A letapa 3-4, la contracci de laire quan es refreda provoca que el pist de potncia es mogui en una
etapa de compressi.
Finalment, a letapa 4-1, al quart de volta segent del cigonyal, el pist de desplaament en mou en
sentit contrari al de letapa dexpansi, mentre que el de potncia prcticament no es mou. Aix fa que
laire ubicat a la zona freda retorni novament a la zona del cilindre on hi ha ubicada la font de calor i
es pugui reiniciar el cicle.
Aquesta manera de funcionar permet tamb suposar que les etapes 2-3 i 4-1 sn de volum constant i
les etapes dexpansi (1-2) i de compressi (3-4) sn isotermes. Cal fer notar que lintercanvi de calor
entre el motor i lexterior noms t lloc a les etapes dexpansi i compressi (1-2 i 3-4). Les calors
involucrades en les etapes 2-3 i 4-1 flueixen internament associades al moviment del pist de
desplaament que per aix tamb sanomena regenerador.

Figura 2 : Esquema del motor Stirling de la prctica

Prctiques de termodinmica

Aparell
Per a la realitzaci de la prctica es disposar dun motor Stirling que pot funcionar tamb com a cicle
invers, acoblat a un mesurador pVnT que permet determinar les temperatures de laire en dos punts del
motor i el nombre de voltes, aix com la pressi i la temperatura que sn enviades a loscilloscopi per
a la seva visualitzaci. Tamb es pot acoblar al motor un reostat per tal de mesurar la potncia
elctrica til.

oscilloscopi

motor
mesurador pVnT
voltmetre
ampermetre
reostat

Figura 3 : Fotografia del dispositiu emprat en aquesta prctica

Procediment experimental
Calibrat i funcionament de lequip

Totes les variables destat termodinmiques del procs cclic del motor Stirling poden ser mesurades
amb el mesurador pVnT del motor Stirling i loscilloscopi. Al cilindre de vidre del motor hi ha dos
termoparells, que permeten mesurar la temperatura de laire als costats fred i calent del motor. Si els
termoparells mesuradors no estan collocats, cal ficar-los curosament al forats corresponents del
cilindre extern de vidre. El volum i el nombre de voltes del motor, es mesuren amb un transductor
acoblat a leix del motor que envia la senyal a loscilloscopi o al mesurador pVnT. La pressi sobt
amb un sensor que mesura la diferncia entre la pressi de laire a linterior del motor i la pressi
atmosfrica i envia el senyal a loscilloscopi.
Abans de posar en marxa el dispositiu cal calibrar els diferents sensors seguint la segent metodologia
(aquest procediment shaur de fer sempre que sapagui el mesurador pVnT).

Motor de Stirling

a) Calibratge de les temperatures. Accioneu linterruptor general del mesurador pVnT (part
posterior de lequipament) i apareixer lordre CAL. Premeu la tecla CALIBRATION T i
apareixer el missatge oT.
b) Calibratge del volum. Desprs dhaver calibrat les temperatures i que aparegui lindicatiu oT,
situeu el pist de treball del cilindre de potncia en el punt ms baix del cilindre volum (Vmin).
En aquesta posici premeu la tecla CALIBRATION V i apareixen per pantalla les temperatures
del sensors i el nombre de voltes. Llavors vol dir que el procs de calibratge sha realitzat
correctament.
c) El volum instantani del fluid de treball (aire) ve donat pel desplaament del pist de treball
que porta acoblat al seu eix un transductor incremental que transforma la variaci de volum en
voltatge. Per poder fer mesures quantitatives cal saber que el motor de la prctica t un volum
mnim de Vmin=32 cm3, un volum mxim de Vmax=44 cm3 i que la ra de proporcionalitat entre
la variaci de volum real V i la variaci de senyal analgica (tensi) de loscilloscopi Vx s
de:
V
cm3
2, 4
Vx
volt

(5)

d) Calibratge de la pressi. La pressi es mesura amb un sensor que dna la diferncia entre la
pressi instantnia de laire dins del motor i la pressi atmosfrica P=(P-Patm). El factor de
proporcionalitat entre P i la tensi analgica, Vy que origina el transductor val:
P
kPa
32,9
Vy
volt

(6)

e) Freqncia de gir. El transductor incremental acoblat al pist de treball junt amb el

desplaament del cigonyal permet calcular la freqncia de gir o el nombre de cicles per unitat
de temps, n expressada en revolucions per minut, (rpm) i es pot llegir a la casella corresponent
del mesurador de temperatures.
Determinaci del treball per cicle

El treball termodinmic per cicle, Wt,, tant quan el dispositiu funcioni com a motor o com a mquina
frigorfica, es pot determinar com lrea a linterior de la trajectria que descriu laire en el diagrama
p-V (Figura 1b), tenint en compte els factors de conversi que relacionen els senyals analgics Vx i Vy
amb el volum i la pressi, respectivament.
Un cop el motor o la mquina frigorfica estiguin treballant en rgim estacionari (nombre de voltes i
temperatures prcticament constant) i amb loscilloscopi encs i mostrant el diagrama indicat, premeu
el bot On-Off contnuament fins que aparegui a la pantalla de loscilloscopi la paraula SINGLE i
sencengui la llum (SGL) al propi oscilloscopi. En aquestes condicions la pantalla mostra el senyal
digital corresponent a un instant. Amb el senyal congelat procedireu a determinar el treball segons
algun dels dos procediments que es proposen.

Prctiques de termodinmica

a) Determinaci del treball per cicle mitjanant el mtode analtic de diferncia de pesada
Calceu el diagrama indicat que ha quedat congelat a la pantalla, en un paper vegetal quadriculat drea
coneguda. Peseu el paper vegetal sencer i el cicle desprs de retallar-lo. Feu la proporci entre els dos
pesos i les dues rees i determineu lrea per cicle.
Una vegada coneguda lrea encerclada (per exemple en cm2), per fer la conversi de cm2 a treball per
cicle en Joules, shan dutilitzar les raons de proporcionalitat entre les variacions de volum V i de
pressi P i les seves respectives variacions de tensions analgiques Vx i Vy. Tamb s'hauran de
tenir en compte les escales volts/divisi dels senyals Vx i Vy de loscilloscopi. La configuraci habitual
de loscilloscopi pel canal I, corresponent al senyal de pressi, ser de 0,2 volts/divisi i pel canal II,
corresponent al de volum ser de 0,5 volts/divisi. Verifiqueu que aix s aix en la vostra
determinaci. Tant per leix x (de volum) com per leix y (de pressi), la distncia entre divisions de la
pantalla de loscilloscopi s d1 cm.
Amb les dades anteriors, la ra de proporcionalitat entre volts i centmetres ser:
0,5 volts 0, 2 volts 1 divisio 1 divisio 0,1 volts

cm 2
divisio divisio 1 cm 1 cm

(7)

Amb les raons de proporcionalitat entre pressions, volums i les tensions analgiques respectives, la ra
de proporcionalitat entre Joules i el producte dels volts associats als senyals de pressi i de volum ser:

2, 4 cm3 32,9 kPa

78,96103 J
1 Joule
(8)

6 3 3
volts 2
volt volt 10 cm 10 kPa
Recordeu de si per alguna ra canvieu la relaci volts/divisi dels canals, tamb haureu de canviar les
raons de proporcionalitat de lequaci (6).
b) Determinaci del treball per cicle mitjanant integraci del diagrama p-V
En aquest apartat sexplica com captar les dades obtingudes a loscilloscopi, com representar-les a
lordinador i finalment com integrar lrea dins del diagrama p-V per a determinar el treball.
Preparaci prvia de loscilloscopi :

Ajustar les escales volts/divisi dels senyals Vx i Vy de loscilloscopi en cas de que no ho

estiguin. Aquestes hauran de ser de 200 mV/divisi pel CHY i 500 mV/divisi pel CHX.
Amb el mode SINGLE activat (pitjeu el bot On-Off de lStore Mode) perqu es vegi a la
pantalla el senyal digital corresponent a un instant.

Passos a seguir per emmagatzemar les dades:

Obriu el programa SP107E de lescriptori

Configureu loscilloscopi a lordinador: Data > Config port

Motor de Stirling

En el moment que cliqueu Config port apareixer la segent finestra:

Cliqueu lopci dAutosearch i el programa ens detectar loscilloscopi HM1507. Tot seguit
premeu Aceptar i desprs OK. Si no apareix lopci Autosearch seleccioneu lopci Com1 i
premeu OK per aconseguir que el programa detecti loscilloscopi.
A la subfinestra de Channels heu dactivar les lectures del CH I i del CH II a la posici dX1
perqu no es multipliqui el senyal de lona. Ja tenim loscilloscopi preparat per a llegir les
dades.

Llegiu les dades de loscilloscopi clicant a Single. Hauria daparixer el cicle representat a la
graella X-Y. En cas de que no sigui aix seleccioneu Auto i desprs pitgeu novament el
Set/Read.
Guardeu les dades: Data > Save (important guardar-ho com arxiu amb extensi *.tab)

Representaci del cicle en un arxiu Excel:

i)

Obriu larxiu amb lopci excel todos los archivos perqu detecti els arxius de tipus *.tab.
Perqu les dades quedin correctament separades cal obrir larxiu amb delimitados i desprs
tabulacin. Per a visualitzar millor les dades es recomana canviar el format. Seleccioneu totes
les celles > bot dret + Formato de celdas > General.

ii)

Prctiques de termodinmica

Separeu les dades de manera que noms tingueu les dun nic cicle. Per fer-ho de manera fcil,
buscareu el punt on el valor y sigui menor. A partir daqu, agafareu les dades fins que aquest
valor i el de laltre canal (CH I i CH II) es tornin a repetir i les copiareu en dues noves columnes.

iii) Representareu el cicle en un diagrama seleccionant les columnes B i C corresponents als senyals
de pressi i volum i la funci de lexcel Insertar Grfico. Constateu que el diagrama obtingut
reprodueix exactament un cicle indicat.
iv) Lltim pas s el clcul de lrea que encercla el cicle. Per fer-ho, multiplicareu cada valor dy pel
seu corresponent increment dx:
N

rea ( xi xi 1 ) yi
1

v)

(9)

Com que les dades emmagatzemades corresponen a ms dun cicle i els diagrames indicats de
cada cicle no sn exactament iguals, repetireu les etapes ii), iii) i iv) per a una altra selecci de
dades. Daquesta manera obtindreu una altre rea que no t perqu ser exactament igual a
lobtinguda anteriorment. Agafareu com a valor de lrea del cicle indicat, el valor promig de les
dues rees obtingudes. Un cop calculada lrea (recordem que les unitats sn volts2) haureu de
trobar el treball del cicle mitjanant la relaci:

Wt rea (volts 2 )

78,96103 J

volts
2

(10)

Determinaci de la potncia per cicle

La potenci termodinmica del cicle Wt la podeu determinar multiplicant el treball termodinmic per
la freqncia de gir (nombre de voltes):

1min nWt
1
Wt n
Watts

Wt J
min
60 segons 60

(11)

Determinaci del nombre de mols a linterior del motor

Determineu la quantitat de mols daire que hi ha a linterior del motor, considerant que aquest es
comporta com a gas ideal i que el motor ha estat carregat amb aire a pressi atmosfrica (P0=101 kPa)
i a temperatura atmosfrica (T0=25C) omplint el mxim volum del motor (Vmax=44 cm3):
PV
n 0 max
(12)
RT0
1. Funcionament com a motor

a)

Amb el mesurador pVnT calibrat tal com sha explicat amb anterioritat, mireu que hi hagi alcohol
suficient dins del blener. Enceneu-lo i atanseu-lo a la part del tub del motor que actua com a focus
calent. Deixeu que la temperatura calenta que es mostra al mesurador de temperatures arribi com
a mnim als 120C. Doneu amb la m un petit impuls al volant del motor. Aquest shauria de

Motor de Stirling

posar en marxa i funcionar de forma continuada, augmentant el rgim de gir si continua

augmentant la temperatura del focus calent. Controleu la flama del blener per tal que el rgim de
gir no sobrepassi les 800 rpm.
b)

Poseu en marxa loscilloscopi. Si la configuraci s ladequada, a la pantalla sha dobservar

levoluci del motor en temps real a travs del senyal analgic del cicle indicat. A lordinador
poseu en marxa el programa que permet emmagatzemar les dades de loscilloscopi, seguint les
pautes explicades abans.

c)

Per a fer qualsevol medici haureu desperar que el rgim de gir i les temperatures dels focus
siguin prcticament constants i que el diagrama indicat que sobtingui correspongui a aquest estat.
Recordeu que haureu de prmer el bot On-Off de loscilloscopi perqu el diagrama indicat
estigui al mode single (SGL) i es vegi per pantalla el senyal digital corresponent a un instant.
Haureu de procedir daquesta manera sempre que vulgueu fer alguna medici.

d)

Amb el motor en rgim estacionari, premeu el bot On-Off per congelar el diagrama indicat a la
pantalla, anoteu les temperatures, TH i TL, i el regim de gir, n, i determineu lrea del diagrama
indicat, A, i el treball termodinmic per cicle, Wt, seguint alguna de les dues metodologies

explicades anteriorment. Determineu tamb la potenci termodinmica del cicle Wt mitjanant

lequaci (11). Recordeu que cada vegada que premeu el bot On-Off apareixer el diagrama
indicat daquell instant.
e)

Seria interessant si disposeu de temps suficient que feu la determinaci de les temperatures,
nombre de voltes i el treball del motor amb dos rgims de funcionament diferents, un a unes 400
rpm (lent) i laltre a unes 800 rpm (rpid).

f)

Finalment, a la part de presentaci de resultats i utilitzant les dades experimentals determinades

calculareu els diferents rendiments del motor.

2. Determinaci de la potncia elctrica til

Degut a les irreversibilitats que shan de vncer, la potncia termodinmica sempre s ms gran que la
potncia til que el motor pot subministrar com a potncia elctrica, quan sacobla a una dinamo. A
ms a ms, tant la potncia elctrica til com el rendiment varien en funci del rgim de voltes del
motor, de manera que s usual que passin per un valor mxim.
El muntatge de la prctica permet trobar lenergia elctrica til per mitj dun generador. Per dur a
terme aquesta determinaci cal muntar un circuit format pel reostat de resistncia variable,
lampermetre en srie, el voltmetre en parallel i lalternador. En la Figura 4 es mostra un esquema
del circuit i una fotografia del muntatge a la determinaci de la potncia elctrica til.
Tot seguit determinareu lenergia elctrica til per mitja del generador. Es faran vries determinacions
per tal de poder representar en un grfic com varia la potncia elctrica til amb el rgim de voltes
amb qu funciona el motor.

10

Prctiques de termodinmica

a)

Connecteu la politja entre el volant del motor i el plat del generador si no est connectada. Poseu
el motor en funcionament i quan estigui estabilitzat, accioneu linterruptor i verifiqueu que
sencn la bombeta, la qual cosa indicar que el generador funciona correctament i a ms tindreu
levidncia experimental que per mitj del motor es pot transformar lenergia qumica de
lalcohol, primer en calor, desprs en treball mecnic i finalment en electricitat, aix s, sempre
amb unes certes prdues.

b)

Amb linterruptor, desconnecteu el pas de corrent, desenrotlleu la bombeta i acobleu el reostat

junt als testers per a mesurar el voltatge i la intensitat segons es mostra a la Figura 4.

Figura 4. Esquema i fotografia del muntatge per a la determinaci del treball elctric.

c)

Amb linterruptor desconnectat anoteu els valors de n (min-1), TH (C), TL(C), I (mA), U (volts) i
Pel (mW). Tot seguit i amb linterruptor connectat, i amb el reostat amb la resistncia ms gran
anoteu els valors de les mateixes dades. Desprs seguint el mateix procediment fareu diferents
mesures (de lordre de dotze) variant la resistncia del reoastat des de valors grans a petits.
Finalment recolliu totes les dades experimentals en una taula. La potncia elctrica Pel sobtindr
per mitj de lexpressi:
(13)
Pel = UI

d)

En la part de presentaci de resultats i amb les dades experimentals de la taula confeccionareu un

grfic potncia elctrica til en front de nombre de voltes, n, i determinareu quina es la potncia
elctrica mxima que es pot obtenir i a quin rgim de voltes n.

3. Funcionament del motor Stirling com a cicle invers

El motor Stirling, com daltres mquines trmiques ccliques, pot actuar com a cicle de refrigeraci o
bomba de calor si sinverteix el cicle i se li subministra energia en forma de treball. La segent part
experimental permetr comprovar com efectivament el motor emprat en aquesta prctica pot actuar
tamb com a cicle de refrigeraci.
a)

Apagueu el blener (en cas de que estigui encs) i espereu el temps necessari per tal que les
temperatures TH i TL prcticament sigualin.

11

Motor de Stirling

b)

Endolleu el transformador de contnua i connecteu-lo al muntatge segons els colors

corresponents. Accioneu linterruptor del generador i el motor es posar en marxa accionat pel
corrent continu a 12 V que li subministra el transformador. Un cop el dispositiu estigui girant
enceneu loscilloscopi. Observeu que la temperatura del focus que actuava abans com calent ara
va disminuint i per tant ara actua com a focus fred dun cicle de refrigeraci i com ara el cicle gira
en sentit contrari que en el cas del motor.

c)

Quan les temperatures del focus calent i fred siguin estables, seguint els mateixos passos que a
lapartat de funcionament com a motor, anoteu les temperatures dels focus fred i calent TL, TH i el
rgim de voltes, n. Determineu tamb lrea del cicle indicat, A, el treball per cicle equivalent, Wt,
amb algunes de les dues metodologies explicades abans i la potenci termodinmica del cicle Wt

mitjanant lequaci (11).

Obtenci i presentaci de resultats

Funcionament com a motor

1.

Pels assaigs que hagueu realitzat amb el funcionament com a motor, presenteu una taula que
contingui la informaci experimental i calculada segent:
Rgim

TH (C)

A (cm2)/ A (V2)

TL (C)

Wt (J)

W t (W)

lent
rpid
Discutiu les diferncies observades segons el rgim de funcionament.
2.

Pels assaigs que hagueu realitzat amb el funcionament com a motor, calculeu el treball
id

termodinmic ideal per cicle Wt mitjanant lequaci (3). Compareu els valors obtinguts amb els
treballs experimentals de la taula anterior i discutiu-ne les diferencies. Comparant els treballs
termodinmics real i ideal es pot definit el rendiment interior del motor:

int =

Wt
Wt

id

(14)

Calculeu aquest rendiment pels diferents rgims de funcionament i discutiu els resultats obtinguts.
3.

Pels assaigs que hagueu realitzat amb el funcionament com a motor, calculeu el rendiment id
d'un motor Stirling ideal que treballi entre les temperatures TH i TL (K) experimentals, mitjanant
lequaci (4). El rendiment del cicle real el determinareu utilitzant el treball termodinmic per
cicle Wt experimental i la calor ideal absorbida per laire QHid (eq. (1)) (que es pot considerar
relativament similar a la calor real), com:

Wt
id

QH

(15)

12

Prctiques de termodinmica

Compareu els rendiments ideals id i reals del motor i discutiu-ne les diferncies. Raoneu el
significat i les diferncies entre els rendiment calculats mitjanant les equacions (14) i (15).

Determinaci de la potncia elctrica til

4.

Presenteu una taula que contingui la informaci experimental i calculada segent:

Mesura

n (min-1)

TH (C)

TL (C)

I (mA)

U (V)

Pel (mW)

1
2
...
Discutiu el resultats obtinguts en quant al nombre de voltes, temperatures dels focus i potncia
elctrica til. Compareu els valors de les potncies elctriques obtingudes amb la potencia
termodinmica del motor Wt .
5.

Amb les dades de la taula anterior confeccionareu un grfic potncia elctrica til, Pel, en front de
nombre de voltes, n, i determinareu quina es la potncia elctrica mxima que es pot obtenir i a
quin rgim de voltes. Per quina ra no sobt la mxima potncia elctrica til quan el nombre de
voltes del motor es mxim?

Funcionament del motor Stirling com a cicle invers

6.

Presenteu una taula que contingui la informaci experimental i calculada segent:

n

TH (C)

A (cm2) / A (V2)

TL (C)

Wt (J)

W t (W)

Recordeu que podeu calcular Wt mitjanant lequaci (11) vlida tamb per als cicles inversos.
7.

Calculeu el coeficient de funcionament ideal COPid d'una mquina frigorfica ideal que treballi
entre les temperatures TH i TL (K) experimentals, a partir de:

COP id

8.

TL
TH TL

(16)

Determineu el coeficient de funcionament del cicle real COP utilitzant el treball termodinmic
per cicle Wt experimental i la calor ideal absorbida per laire QLid (que es pot considerar
relativament similar a la calor real), com:

13

Motor de Stirling

id

'

COP =

QL

(17)

Wt

Podeu calcular QLid segons:

QLid nRTL ln

Vmax
Vmin

(18)

Compareu els coeficients de funcionament ideal COPid i real COP de la mquina frigorfica i
discutiu-ne les diferncies.
9.

id
id
Calculeu el treball ideal Wt i la potncia ideal Wt utilitzant les equacions (3) i (11) vlides
id
tamb per a mquines frigorfiques. Compareu els valors de les potncies Wt , Wt i la potncia

elctrica subministrada pel transformador We que s aproximadament 4 W.

Bibliografia
WALKER, G., Stirling Engines, Oxford Univ. Press, 1980.
MORAN, M.J.; SHAPIRO, H.N., Fundamentos de Termodinmica Tcnica. Revert, Barcelona,
2004.
WALKER, G.; READER, G.; FAUVEL, O.R.; BINGHAM, E.R., The Stirling Alternative. Gordon
and Breach Science Publishers, 1994.
ENGEL, Y.A.; BOLES. M.A., Termodinmica, McGraw Hill, Mxico, 2009.
SENFT, J.R., An Introduction to Low Temperature Differential Stirling Engines. Moriya Press 1996.
DARLINGTON, R.; STRONG, K., Stirling and Hot Air Engines. Crowood Press. 2005.
ORGAN, A.J., The Air Engine: Stirling Cycle Power for a Sustainable Future. CRC. 2007.

14

Prctiques de termodinmica