Llibre de Fisica o Quimica

833921 _ 0001-0003.
qxd
25/1/08
16:03
Pgina 1
Cincies de
la naturalesa 2 ESO
El llibre Cincies de la naturalesa per a 2n dESO
s una obra collectiva concebuda, dissenyada
i creada al Departament dEdicions Educatives
de Grup Promotor / Santillana,
dirigit per Enric Juan Redal
i M. ngels Andrs Casamiquela.
En la realitzaci han intervingut:

X. Andrs Casamiquela
M. Blanco Kroeger
A. Brandi Fernndez
M. . Madrid Rangel
I. Melndez Hevia
M. Montes Aguilera
E. Vidal-Abarca
EDICI
Magda Belsa Hernndez

Antonio Brandi Fernndez
Pilar de Luis Villota
DIRECCI DEL PROJECTE
Antonio Brandi Fernndez
Grup Promotor
Santillana
833921 _ 0001-0003.qxd
25/1/08
16:03
Pgina 2
Esquema duna unitat

Doble pgina com a introducci a la unitat
Nmero i ttol
de la unitat.
El text dintroducci
explica un fet histric
que est relacionat amb
el contingut de la unitat.
Lany 1953, un grup de cientfics japonesos anava cada dia a la platja de

lilla de Koshima, al Jap, i hi deixaven moniatos per alimentar els macacos rhesus que hi vivien, ja que el nombre de mones havia augmentat
fins al punt que no hi havia prou recursos naturals per sostenir la poblaci. Daquesta manera, els investigadors pretenien que els macacos abandonessin el bosc i es quedessin al descobert, per poder-ne observar el comportament de prop.
La relaci
i la coordinaci
Un dia, desprs de donar de menjar als macacos, una femella de 18 mesos, que van anomenar Imo, es va endur el moniato a laigua, el va submergir amb una m i amb laltra li va treure la sorra. Al cap duns dies,
la seva mare va comenar a fer el mateix, i ms tard, el grup de companys
propers a Imo es va unir a lhbit de netejar els moniatos abans de menjar-sels.
En la secci Recorda
i respon es formulen
algunes preguntes.
Per respondre-les haurs
de recordar el que ja saps
sobre el tema.
La resposta de lapartat
Busca la resposta
la trobars al llarg
de la unitat.
Actualment, tots els macacos de Koshima renten els moniatos a laigua de

mar, i un bon nombre fins i tot ho fan repetidament abans de cada mossegada, com si els agrads el gust salat.
La secci
Pla de treball
presenta tots els punts
que es treballaran
al llarg de la unitat.
Uns dos anys desprs, els cientfics van escampar grans de blat per la platja. Els macacos recollien els grans dun en un per menjar-sels. Per un
dia, Imo va agafar un grapat de sorra i blat i el va llanar a laigua. La sorra es va enfonsar i els grans de blat van surar; Imo va recollir els grans i
sels va menjar. Al cap dun parell de mesos, la seva mare, els seus companys i la resta de macacos van aprendre novament aquest comportament.
PLA DE TREBALL
En aquesta unitat...
RECORDA I RESPON
Comprendrs en qu consisteix
la relaci i com es produeixen diferents
comportaments en els animals.
1. Quins rgans permeten als macacos captar

la informaci del medi?
Aprendrs els diferents tipus

de respostes i defectors dels animals.
2. Quin va ser el desencadenant que va provocar

el comportament dImo? I la seva resposta?
Diferenciars la comunicaci nerviosa

de lhormonal.
3. Quins avantatges proporcionava a Imo

i a la resta de macacos, aquest comportament?
Coneixers lorganitzaci del sistema

nervis en diversos grups danimals.
Identificars diferents aparells
locomotors danimals.
4. Els macacos, com la resta danimals, tenen

un sistema que controla i coordina el
funcionament dels diferents rgans. Quin s
aquest sistema?
Entendrs la resposta de les plantes

als canvis en lentorn.
5. Poden respondre a estmuls, els vegetals?

Com?
Aprendrs com es relacionen

els organismes unicellulars.
Busca la resposta
Quins tipus de comportament pot tenir
un animal?
Experimentars amb el geotropisme

dels vegetals.
Macacos rhesus.
Pgines depgrafs amb els continguts

Els continguts
es desenvolupen en
una o dues pgines,
de manera molt
estructurada i amb
un suport dimatges
abundant. Les paraules
clau figuren en negreta.
El sistema nervis
Les activitats
et permetran repassar
els continguts treballats
en la pgina.
El smbol
al costat
dalgunes activitats
indica que has de buscar
la informaci en
els conceptes clau
del final del llibre.
Com funciona el sistema nervis?
Les cllules nervioses (neurones) de tots els animals sn molt semblants.

No obstant aix, lorganitzaci del sistema nervis varia duns grups a
uns altres, a causa, fonamentalment, de com es disposen les neurones
en cadascun.
La informaci que reben els rgans dels sentits (receptors) s processada pel sistema nervis, que elabora una resposta. El funcionament s
semblant en tots els animals.
El sistema nervis s el conjunt drgans i estructures formats

per cllules nervioses. Rep informaci, la interpreta, elabora
respostes i les transmet als efectors de manera que coordina
el cos dels animals.
El sistema nervis dels invertebrats

Els invertebrats tenen uns sistemes nerviosos senzills. En destaquen
les xarxes nervioses i el sistema ganglionar.
Xarxes nervioses
Sistema ganglionar
Xarxa difusa
Cord nervis
Els rgans dels sentits capten

un estmul. Lestmul pot ser un
soroll, una imatge, una olor, etc.
Els receptors transformen aquest
estmul en impulsos nerviosos.
Cervell
Ganglis
Es presenta en els celenterats, com ara els plips i les meduses.

Les cllules nervioses formen una xarxa difusa que sestn
per tot lanimal, a travs del qual es transmet limpuls nervis
en totes direccions.
s caracterstic dels anllids, els artrpodes, els molluscs

i els crustacis. Les neurones sagrupen en ganglis units
per cordons nerviosos. Els ganglis ms grans sagrupen
al cap i formen el cervell.
El sistema nervis dels vertebrats

Els vertebrats disposen dun sistema nervis ms complex que els invertebrats. Est format per centres nerviosos i nervis.
Encfal
Centres nerviosos. Sn els rgans que reben la informaci dels receptors i elaboren les respostes que envien als efectors. Sn lencfal, situat al cap, i la medulla espinal, al dors de lanimal.
Nervis. Estan formats per fibres nervioses, que sn prolongacions
de les neurones.
Els nervis constitueixen una xarxa que duu els impulsos des dels centres nerviosos fins a totes les parts del cos, i fan que els msculs es
contraguin o que les glndules produeixin substncies.
Segons les funcions que duen a terme, hi ha bsicament dos tipus
de nervis:
Sensitius. Transmeten la informaci des dels receptors cap als centres nerviosos.
Motors. Transmeten la informaci des dels centres nerviosos cap als
diferents rgans efectors del cos: els msculs i les glndules.
Medulla
espinal
Les idees fonamentals

estan destacades
sobre fons verd.
Nervis
Els nervis sensitius duen

la informaci fins al cervell.
El cervell rep la informaci,
lanalitza i elabora una resposta
adequada.
La resposta senvia als rgans

efectors. Els msculs produeixen
moviment i les glndules secreten
substncies qumiques. La resposta
s prcticament instantnia.
Les respostes ms rpides i simples a un estmul sn els actes reflexos. Aquestes respostes sn involuntries, ja que generalment es fan
sense que lanimal en sigui conscient fins desprs dhaver fet el moviment. Un bon nombre dactes reflexos tenen funci defensiva i protectora, per evitar situacions perilloses.
ACTIVITATS
9. Quina funci duu a terme
el sistema nervis?
10. Qu s un nervi?
Per contra, hi ha altres respostes que sn accions voluntries, com ara

crrer quan lanimal s perseguit per un depredador. Aquestes respostes no es produeixen automticament, sin de manera conscient, ja que
en tot moment estan sota control, i lanimal pot modificar-les.
11. Qu s un acte reflex? Posan

un exemple.
A FONS
Dendrites. Prolongacions
curtes nombroses i molt
ramificades del cos cellular.
Les neurones
Les neurones sn cllules especialitzades
a transmetre impulsos nerviosos.
Tenen una estructura caracterstica,
amb unes prolongacions filamentoses,
que facilita la connexi amb altres neurones
o rgans.
Les prolongacions de les neurones formen
fibres. Aquestes fibres sagrupen en feixos,
que, al seu torn, tamb sagrupen i formen
els nervis.
Cos cellular.
Cont el nucli i part
del citoplasma.
Ax. Prolongaci llarga ramificada
a la part final, que permet conduir
limpuls nervis a una altra neurona
o rgan.
52
53
Continguts
desenvolupats a fons
dins dalguns epgrafs.
Continguts per aprendre ms coses i per fer prctiques al laboratori

Una pgina completa
per a un contingut
desenvolupat
a fons.
Les experincies al final

dels continguts et posen
la cincia a labast.
Estan explicades
de manera molt clara
i es poden fer fcilment.
Al llarg del llibre shan
ordenat de manera
que puguis seguir
cada una de les fases
que els investigadors
duen a terme segons
el mtode cientfic.
Cincia a labast
A FONS
Plantejament del problema que es vol estudiar. Observaci destomes
Els microscopis
Sens dubte, les dimensions tan petites que t la cellula
nhan condicionat lestudi al desenvolupament tecnolgic
del microscopi.
Actualment, hi ha dos tipus bsics de microscopis, que es

diferencien, principalment, en la capacitat daugment que
aconsegueixen.
Microscopis ptics
Microscopis electrnics
Font
delectrons
Ocular
Lents
Preparaci
Preparaci
Electroimants
Ocular
Font de llum
Utilitzen la llum com a font de radiaci.
Utilitzen els electrons com a font de radiaci.
Fan servir lents de vidre per regular la llum.
Fan servir electroimants per regular els electrons.
Poden arribar als 2.500 augments.
La imatge sobserva en blanc i negre o en color,

depenent de la tinci.
La imatge sobserva en blanc i negre. Se solen acolorir

artificialment.
Permeten observar material viu.
No permeten observar material viu.
Tipus: estereoscpic (permet apreciar el relleu),

de camp brillant, de camp clar, de contrast de fase,
de fluorescncia, de polaritzaci, petrogrfic
(per observar talls de minerals o roques), etc.
Tipus: de transmissi (MET), amb el qual sobtenen

imatges de talls (shi aprecien dues dimensions),
de rastreig (MER), amb el qual sobtenen imatges
de superfcies (shi aprecien tres dimensions).
Totes les cllules vegetals tenen la mateixa forma

i estructura o les cllules que fan funcions diferents
presenten formes diferenciades? Podem trobar
la resposta a aquesta pregunta cientfica mitjanant
lobservaci, utilitzant un microscopi.
Les plantes, com tots els ssers vius, necessiten fer
un intercanvi de gasos amb el medi. No tan sols
expulsen a lexterior una gran quantitat de vapor
daigua, sin que en fer la fotosntesi prenen del medi
dixid de carboni i expulsen oxigen, i en respirar,
prenen oxigen i expulsen dixid de carboni.
La planta fa aquests intercanvis de manera contnua,

s a dir, les plantes no poden funcionar com un circuit
tancat a lexterior, produint i consumint els seus propis
gasos.
Lentrada i la sortida del vapor daigua, de loxigen
i del dixid de carboni es fa a travs duns orificis
anomenats estomes, situats al revers de les fulles.
Els estomes no sn simples obertures, sin que estan
formats per dues cllules, que poden dilatar-se i tancar
lorifici, o retraures i obrir-lo.
1. Obtenim lepiteli. Necessitem una fulla
de la qual sigui fcil desprendre lepiteli

del revers. Pot servir la fulla dun lliri, tot i que
tamb podem utilitzar una fulla qualsevol
i submergir-la durant 30 segons en aigua bullint.
Daquesta manera, lepiteli es desprn
amb ms facilitat.
Portaobjectes
2. Fem la preparaci. Posem un petit fragment
de lepiteli sobre un portaobjectes net. Hi afegim

un colorant (blau de metil o verd de metil),
i esperem dos minuts perqu impregni b
les cllules.
A continuaci, aboquem unes gotes daigua
per eliminar el colorant sobrant, i cobrim
la preparaci amb un cobreobjectes.
Colorant
Lmina depiteli
del revers
Rentatge
3. Observem el resultat. Colloquem la preparaci
al microscopi i lobservem amb lobjectiu

de menys augment. Un cop enfocat, posem
lobjectiu daugment mitj i, desprs de tornar
a enfocar-lo b, passem al de ms augment.
Cal observar la preparaci durant una bona
estona, canviant els objectius diverses vegades,
ja que al principi no es perceben b els detalls.
Cal que la vista sacostumi al que est veient i,
a ms, sha de trobar un lloc de la preparaci
en qu es vegin b els estomes.
Cobreobjectes
Cllula epitelial
Estoma
ACTIVITATS
25. Per qu sha de tenyir la preparaci? Quina part de la cllula vegetal es tenyeix ms intensament?
Parameci vist amb el microscopi ptic (A) i amb lelectrnic MET (a). Sang vista amb el microscopi ptic (B) i amb lelectrnic (b)
i acolorida artificialment. Llevats vistos amb el microscopi ptic (C) i amb lelectrnic MER (c) i acolorits artificialment. Bacteris
vistos amb el microscopi ptic (D) i amb lelectrnic MER (d).
20
26. Fes un dibuix senzill de com sn les cllules que formen lepiteli vegetal i de com sn les que formen
els estomes. Sn iguals o hi observes alguna diferncia de forma?
27. Quina funci fan les cllules de lepiteli vegetal? I les cllules que formen els estomes?
21
833921 _ 0001-0003.qxd
25/1/08
16:03
Pgina 3
Doble pgina amb activitats finals

Activitats
24 GGG En la composici duna biocenosi cal
considerar dos parmetres: abundncia,
que s la proporci entre el nombre dindividus
daquesta espcie i el nombre total dindividus
a la comunitat, i diversitat, que s la proporci entre
el nombre despcies presents i el nombre total
dindividus de la comunitat.
En els esquemes segents shan representat dues
biocenosis de dues zones diferents.
Zona 1
26. GG Observa la fotografia segent i assenyala el tipus

decosistema de qu es tracta.
31. GGGLa fotografia A mostra les fulles de la carrasca

(Quercus rotundifolia), i la fotografia B, les fulles
del faig (Fagus sylvatica).
A
A
En lapartat
Una anlisi cientfica
podrs examinar un tema
concret o aplicar els teus
coneixements a un cas
particular de la vida
quotidiana.
En aquest apartat es
plantegen preguntes amb
les quals podrs treballar
i desenvolupar la teva
competncia cientfica.
32. GGG Les fotografies mostren una perdiu blanca

(foto A) i una perdiu comuna (foto B). La perdiu
blanca t un color ben diferent de la comuna.
Creus que es tracta duna adaptaci al medi on viuen?
Per qu?
B
Espcie A
Espcie B
Espcie C
Assenyala en quin ecosistema terrestre creix cada

planta i indica algunes de les adaptacions que han fet
al medi on viuen.
Espcie E
27. GG Identifica els ssers vius segents i indica si sn

caracterstics dun ecosistema mar o daigua dola,
o si poden ser en tots dos.
a) Quina s labundncia de cada espcie

en cadascuna de les zones?
b) Quina de les dues zones presenta ms diversitat?
c) Quin lloc presenta condicions ms favorables?
d) En gaireb totes les biocenosis hi ha una espcie
dominant, que sol ser la ms abundant.
Generalment, les espcies dominants sn les que
donen nom a lecosistema on es troben: pineda,
roureda, alzinar, etc. Hi ha alguna espcie dominant
en cadascuna de les biocenosis?
25. G Copia lesquema segent a la llibreta i marca-hi
les diferents zones que es distingeixen
en un ecosistema mar.
F
D
UNA ANLISI CIENTFICA
Lecosistema del llac

33. G Quines poblacions podem distingir en el dibuix?
Els llacs, a diferncia dels mars, presenten dues capes:

una de superior, calenta a lestiu i freda a lhivern,
i una dinferior, sempre freda. A les ribes shi
desenvolupa una vegetaci en qu abunden les plantes
aqutiques. La fauna s molt variada, i sn molt
abundants els insectes, els anllids i els crustacis.
Els fons dels llacs sn diferents, dependent
de lexposici als vents. On els vents sn forts, abunden
les onades i els fons sorrencs. On hi ha poc vent,
les aiges sn ms tranquilles i es poden acumular
grans dipsits de llot al fons. A les zones ms
profundes, on laigua amb prou feines circula, loxigen
s escs.
34. GG Quins factors abitics creus que condicionen

lecosistema? Quin tipus de factor s la torre
de la lnia elctrica, abitic o bitic?
35. GGG Un grup destudiants ha mesurat
la quantitat doxigen del llac de dia i de nit,
i ha obtingut unes dades una mica diferents.
Els valors han quedat reflectits en les grfiques
segents:
O2
Dia
Profunditat
Espcie D
Zona 2
El dibuix adjunt representa un ecosistema associat

a un tram de llac.
28. GG A la muntanya hi ha una gran diferncia

en la quantitat danimals que sobserven durant
lestiu i a lhivern. Pots explicar-ne la ra?
Oxigen
Quantitat de O2 dissolt
O2
29. GG Sovint, la vegetaci que hi ha en un parc

no depn del clima de la zona. Podem trobar arbres
de climes humits en zones de clima sec. Pots
explicar per qu?
Nit
Profunditat
Les activitats finals

estan plantejades perqu
puguis comprovar tot el
que recordes de la unitat,
i relacionen i integren
uns continguts amb uns
altres. En cada activitat
sindica el grau de
dificultat que t:
Senzilla
Mitjana
Complicada
30. GGG La rata comuna s omnvora i salimenta

sovint de les deixalles. Una empresa desratitzadora
diu que t un producte que acabar amb ms
de la meitat de les rates duna ciutat. Et sembla
una bona soluci? Quina estratgia faries
servir tu?
Oxigen
Explica a qu creus que sn degudes les variacions

que sobserven entre la quantitat doxigen durant
el dia i la nit.
114
115
Un resum i una lectura per acabar la unitat

Resum
Estmuls
Sistemes sensorials
Un estmul s un canvi en el medi extern o intern, capa de provocar
una resposta.
COORDINACI I RELACI ANIMAL
Els estmuls poden ser: fsics, qumics o bitics.

Sn estructures que capten els estmuls. En els animals sagrupen
en els rgans dels sentits. Converteixen aquest estmul en impulsos
nerviosos que viatgen fins als centres nerviosos. Segons la naturalesa
de lestmul, els receptors poden ser:
Receptors
Mecanoreceptors: sensibles al tacte, la pressi, el moviment i el so.

Quimioreceptors: capten la presncia de determinades substncies
qumiques.
Termoreceptors: perceben canvis de temperatura.
Fotoreceptors: capten la llum.
Centres
nerviosos
Elaboren les respostes que sn condudes fins als rgans efectors.

En els vertebrats sn lencfal i la medulla espinal.
Els nervis sn els encarregats de dur els impulsos des dels receptors
fins als centres nerviosos i des dels centres nerviosos fins a totes
les parts del cos, i fer que els rgans efectors executin lacci.
Sn els rgans encarregats de produir la resposta. Hi ha dos tipus

de resposta davant dun estmul:
Efectors
Motora: la resposta s el moviment. La duu a terme laparell

locomotor.
Secretora: la resposta s la producci de determinades substncies.
La duen a terme les glndules.
COORDINACI I
RELACI VEGETAL
EL RAC DE LA LECTURA
El Resum est
estructurat de manera
molt esquemtica perqu
tinguis en una sola
pgina el ms essencial
de la unitat. Les activitats
et permeten treballar-lo
o b et demanen que
nelaboris un de nou.
La resposta que donen les plantes enfront dels estmuls externs pot ser
de dos tipus:
Tropismes: respostes permanents davant dun estmul, en les quals es produeixen
canvis en la direcci del creixement del vegetal. Es parla de tropismes positius quan
el creixement de la planta es dirigeix cap a lestmul, i de tropismes negatius
quan se nallunya.
L ou dun gavi argentat t la

forma dun ou de gallina, per
s fora ms gran. Tendeix a ser
de color verds o marr, i presenta un seguit de taques fosques,
especialment a lextrem rom.
Igual que loca a qu fiem referncia abans, el gavi recupera els seus ous si roden fora del
niu. L etleg holands Gerard
Baerends ha estudiat aquest
comportament en una enginyosa i extensa bateria dexperiments per descobrir exactament
quins estmuls li diuen a lanimal que lobjecte que hi ha fora
del niu s certament un ou.
Baerends va posar dos ous falsos, lun al costat de laltre, fora
del niu dun gavi i va observar
des dun amagatall quin feia rodar primer. Al llarg de milers de
proves, va anar variant les caracterstiques dels models per determinar quines eren les preferncies dels gavians. Per evitar
confusions, noms canviava un
tret cada vegada. Per exemple,
va posar a prova els gavians amb
ous de mides variades: des del
dun colom fins al dun estru,
per conservant la forma, el color i la taca dels originals durant
tots els experiments. Per investigar la influncia de la forma,

va utilitzar models en forma de
prismes, cilindres, blocs rectangulars, aix com daltres en forma dou, per tots de la mateixa mida i pintats de manera
semblant amb lobjectiu de comprovar quina forma era la ms
efica.
Per decidir quines caracterstiques eren les ms importants per
als gavians, va haver de fer un
gran nombre dexperiments, ja
que els ocells mostraven una marcada preferncia per la posici:
davant de dos ous semblants, alguns triaven gaireb invariablement el que estigus a lesquerra,
i uns altres, el de la dreta.
naturals amb poques taques grans.

Probablement, la ra de totes
dues reaccions era que els ous de
mida ms gran i amb moltes taques sn cridaners. De fet, pot
ser que estimulin ms els ulls
Per prendre en consideraci tot

aix, calia presentar a cada gavi molts parells diferents i canviar-ne la posici de manera sistemtica. Els resultats van ser
molt aclaridors. Per exemple, els
ocells tendien a preferir el ms
gran dels dos ous, fins i tot encara que fos molt ms gran que
els seus i laltre fos de mida
normal. Tamb preferien els ous
falsos amb moltes taques petites als
Nsties: sn moviments passatgers de determinades zones del vegetal

com a resposta a un estmul extern.
de locell i, per tant, tinguin ms

probabilitat datraure la seva
atenci.
PETER J. B. SLATER,
El comportamiento animal.
Ed. Cambridge University Press
(text adaptat)
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

55. Com sn els ous dun gavi argentat?
56. Per qu els gavians preferien els ous grans
i amb moltes taques?
57. Qu volia descobrir Baerends? A quines
conclusions arriba Baerends en els seus
experiments?
58. Imaginat que has dinvestigar sobre el color que
prefereixen els gavians en els ous, com ho faries?
59. Per qu creus que Baerends canviava noms
un tret dels ous cada vegada que feia un
experiment?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla:
Secretos del mundo animal

TIM BIRKHEAD et al. Ed. Reader's Digest
Llibre interessant, am i illustrat a tot color, escrit en un llenguatge sezill i ple de descobriments cientfics fascinants sobre els animals.
Mecanismes biolgics de control. VHS. Fundaci Serveis de Cultura Popular.

Descriu el funcionament dels diversos mecanismes pels
quals animals i plantes sadapten al seu entorn mitjanant
respostes o senyals interns i externs.
Etologia: cap a la desmitificaci de lhome

JORDI SABATER PI, PERE TOBARUELA. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004
Llibre sobre els hbits i la conducta dels animals.
En la xarxa:
La vida secreta de les plantes

PETER TOMPKINS. Ed. Diana.
Tracta sobre les capacitats sensitives de les plantes.
http://www.biologia-en-internet.com/default.asp?
Id=4&Fs=2
Interessant web sobre hormones vegetals.
ACTIVITATS
51. Assenyala qu li passa a un animal des que es produeix un estmul fins que executa una resposta.
52. Completa el resum indicant quins dos tipus de sistemes de coordinaci presenten els animals, i assenyala
les caracterstiques de cadascun. Els vegetals tenen tots dos tipus de coordinaci?
53. A qu dna lloc el conjunt de respostes dun organisme als estmuls externs? De quin tipus pot ser
en els animals?
54. Completa el resum indicant els principals tipus de tropismes.
Una selecci de textos

creen El rac de la
lectura. Aqu podrs
llegir alguns fragments
interessants, a ms
de dades biogrfiques
i altres informacions.
Unes preguntes et
permetran desenvolupar
la comprensi lectora.
http://canal-h.net/webs/sgonzalez002/Etologia/
indice.htm
Pgina amb molta informaci sobre comportament animal.
62
Per acabar, et recomanem

alguns llibres o revistes,
pellcules i documentals,
i adreces dInternet.
63
Els conceptes clau definits al final del llibre

Al final del llibre trobars
els Conceptes clau,
que s una relaci de
conceptes importants
que shan tractat al llarg
de les unitats.
Conceptes clau
A comodaci visual
Canvi que t lloc en la curvatura del cristall perqu els raigs de llum senfoquin
correctament sobre la retina.
Allant trmic
Material que no condueix b la calor,

com el suro, la fusta o el porexpan.
Anabolisme
Conjunt de reaccions qumiques mitjanant les quals les cllules fabriquen

els compostos orgnics.
Angiosperma
Planta amb flors i llavors amagades en

un fruit, com ara lalzina i la rosella. Del
grec angion: vas o receptacle, i sperm:
llavor.
Anys llum
Distncia que la llum recorre en un any.

Correspon aproximadament a 9,5 bilions de quilmetres.
Atmosfera
Capa gasosa que envolta la Terra. Est

formada per una mescla de gasos
anomenada aire. Del grec atms: vapor, i sphira: esfera.
sser viu que pot elaborar matria orgnica a partir daigua, dixid de carboni, sals minerals i energia, mitjanant
la fotosntesi (energia lumnica). Sn auttrofs les plantes, les algues i els bacteris fotosinttics, i tamb reben el nom
dorganismes productors. Del grec auts: un mateix, i troph: menjar.
glicerol
protena
242
Bioelement
Element qumic present en els ssers

vius i que forma les biomolcules. Sn
exemples de bioelements el carboni,
lhidrogen, loxigen i el nitrogen.
Bioma
Conjunt decosistemes duna zona de la

Terra caracteritzats per un clima determinat o unes condicions determinades.
Les selves equatorials, els deserts tropicals o els fons ocenics sn exemples de
biomes on es poden trobar ecosistemes
diferents.
Quantitat de matria viva que hi ha en

un sser viu, en un ecosistema o en
qualsevol altre sistema considerat.
Tamb s la matria orgnica procedent
dels ssers vius, que es pot utilitzar com
a font energtica. s la font denergia
renovable ms utilitzada.
Biomolcula
Molcula constituent dels ssers vius.

Les biomolcules estan formades per
la uni dtoms de certs elements qumics. Es poden classificar en dos
tipus: inorgniques, com laigua i les
sals minerals, i orgniques, exclusives dels ssers vius, com els glcids,
els lpids, les protenes i els cids
nucleics.
cid
gras
aminocid
Quantitat despcies que hi ha en un

lloc, en un ecosistema o en qualsevol
altre sistema considerat. Com ms gran
s la biodiversitat, ms complexes sn
les relacions que sestableixen entre els
ssers vius.
Biosfera
Conjunt de tots els ssers vius que hi

ha a la Terra. Del grec bios: vida, i
sphaira: esfera.
Catabolisme
Cotildon
Egesti
Conjunt de reaccions qumiques mitjanant les quals les cllules degraden

els nutrients orgnics en compostos
ms senzills.
Cadascuna de les primeres fulles que

apareixen en lembri duna planta amb
llavors. Contenen reserves alimentcies
per alimentar lembri durant la germinaci.
Procs pel qual els animals eliminen els

residus dels aliments que no han pogut ser digerits i que han de ser expulsats a lexterior de lorganisme en forma de matria fecal.
D escomponedor
Organisme que es nodreix de restes
dssers vius, a partir dels quals produeix matria orgnica i sals minerals,
amb la qual cosa augmenta la fertilitat
del sl o laigua. Els organismes descomponedors sn la major part dels
bacteris i fongs unicellulars.
Energia
Desplaament
Elic
Distncia que separa els punts final i

inicial dun moviment. El desplaament
no s sempre igual a lespai recorregut,
noms en el cas duna trajectria recta coincideixen lespai recorregut i el
desplaament.
Referent al vent. Del grec Aolos: du

dels vents.
Cllula fotoelctrica
Biodiversitat
Biomassa
Auttrof
greix
B iocenosi
Conjunt dels ssers vius que formen
part dun ecosistema. La biocenosi s
la part viva de lecosistema, mentre que
el bitop s la part inerta. Del grec bios:
vida, i koins: com.
Bitop
Espai fsic ocupat per un ecosistema,

incloent-hi tots els components no biolgics, com les roques, laigua i laire,
i totes les variables que shi poden mesurar: temperatura, hores de llum, humitat, quantitat doxigen dissolt en laigua, etc. Del grec bios: vida, i tpos: lloc.
Dispositiu que produeix electricitat

quan rep llum. Es pot utilitzar com a
detector del pas de persones o animals
(com ara a les portes dalguns ascensors), o com a dispositiu per generar
electricitat. En aquest cas sagrupen
moltes cllules fotoelctriques (anomenades cllules fotovoltaiques), que
formen un panell fotovoltaic.
Clast
Modalitat de reproducci asexual en la

qual una cllula es divideix en dues
meitats iguals. s freqent en bacteris
i protozous.
Fragment de roca de qualsevol mida,

forma i procedncia, que s produt per
meteoritzaci i evacuat per un agent
geolgic. Els clasts ms petits sn les
partcules dargila, i els ms grans sn
els blocs transportats per les glaceres.
C alor
Colada
Energia que es transfereix dun cos a

un altre quan es troben a temperatures
diferents. La unitat en el sistema internacional s el joule (J), tot i que es mant com a unitat ds habitual la caloria (cal).
Capa de materials dorigen volcnic.

Pot ser de lava o de piroclasts.
Bipartici
Capillaritat
Fenomen fsic pel qual certs lquids,

entre ells laigua i les seves dissolucions,
ascendeixen per tubs de dimetre petit vencent la fora de la gravetat.
Diclasi
Fractura en una roca rgida sense que

es desplaci cap dels fragments.
Conjunt de cllules o individus que

creixen en un mateix lloc, que sespecialitzen en diferents funcions i que
procedeixen dun mateix progenitor.
E clipsi
Fenomen que t lloc quan un cos queda ocult totalment o parcialment per
un altre, de manera que simpedeix
veure el primer normalment. Els ms
habituals sn els de Sol i els de Lluna.
Conductor trmic
Ecosfera
Colnia
Material que condueix b la calor, per

exemple, la gran majoria de metalls.
Conjunt de tots els ecosistemes de la

Terra.
Carbonitzaci
Contracci
Transformaci de la matria orgnica,

especialment de la fusta, en carb, a
causa dun augment de la temperatura
i la pressi en absncia doxigen. Aquest
procs natural es duu a terme tamb
artificialment a les carboneres per obtenir carb vegetal a partir de la fusta.
Disminuci de mida que experimenta

un cos, ja sigui slid, lquid o gass, a
causa del descens de temperatura.
Ecosistema
Crstic
Referent a lacci geolgica de les aiges que produeixen una dissoluci sobre les roques, ja sigui en la superfcie
(modelat crstic superficial) o en el subsl (modelat crstic subterrani). De la
regi de Karst, a lantiga Iugoslvia.
Conjunt format pels ssers vius que habiten en una zona determinada i que
interaccionen estretament entre si, i els
factors ambientals que caracteritzen
aquesta zona.
Efecte dhivernacle
Fenomen natural provocat per lelevaci de la temperatura de latmosfera

i de la superfcie terrestre, a causa de
labsorci dels raigs infraroigs (calor),
per part dels gasos atmosfrics, fent
possible una temperatura apta per als
ssers vius.
Capacitat que tenen els cossos de produir transformacions. Es pot presentar

en diferents formes: llum, calor, energia
elctrica, so, etc. Les transformacions es
duen a terme mitjanant treball o calor.
En el sistema internacional lenergia es
mesura en joules (J).
Epicentre
Lloc de la superfcie terrestre situat just

a la vertical de lhipocentre o focus ssmic. s el lloc on es percep primer el terratrmol, i on aquest assoleix la intensitat ms gran. Del grec epi: a sobre, i
kentron: centre.
Escorrentia
Lloc per on sescorre laigua. L escorrentia superficial fa referncia a les aiges salvatges i els rius. Les aiges que
flueixen per linterior de lescora terrestre formen lescorrentia subterrnia.
Esporangi
Estructura dels vegetals, en forma de sac,

nascuda de lesporfit i que sespecialitza a produir espores. Del grec spor: llavor, i angion: vas o recipient.
Esporfit
Tipus dindividu, o part daquest, que

presenten les plantes al llarg del seu cicle vital, capa de produir espores. En
les plantes amb flors i en les falgueres
correspon a la part visible. Del grec spor:
llavor, i phyton: planta.
Estacional
Relatiu a les estacions de lany. Per exemple, la floraci de molts vegetals, les nevades o les sequeres, sn fenmens que es
consideren estacionals, ja que sn caracterstics de determinades poques de lany.
Cada concepte est

definit i explicat
duna manera senzilla
perqu el puguis
entendre fcilment.
Es tracta dun element
de consulta que utilitzars
al llarg de tot el curs.
243
833921 _ 0004-0005.qxd
25/1/08
16:08
Pgina 4
ndex
BLOC I: FUNCIONS DELS SSERS VIUS
1. El manteniment de la vida
1. Els ssers vius i les funcions vitals ..............................................
2. La composici qumica dels ssers vius......................................
3. El coneixement histric de la cllula .........................................
4. Com sn les cllules? ................................................................
5. La nutrici cellular ....................................................................
6. La nutrici auttrofa i lhetertrofa.............................................
7. La fotosntesi ..............................................................................
8. La respiraci cellular .................................................................
9. La reproducci cellular..............................................................
A fons. Els microscopis .................................................................
Cincia a labast. Plantejament del problema que es vol estudiar.
Observaci destomes.....................................................................
Una anlisi cientfica. El cas de leuglena .....................................
El rac de la lectura. De la fotosntesi als cids nucleics...............
8
10
11
12
14
15
16
17
18
20
21
23
25
2. La nutrici
1. La funci de nutrici..................................................................
2. El procs digestiu en els animals ................................................
3. La respiraci en els animals........................................................
4. Tipus de respiraci en els animals (I) .........................................
5. Tipus de respiraci en els animals (II)........................................
6. El transport de substncies en els animals..................................
7. Tipus daparells circulatoris en els animals.................................
8. Lexcreci en els animals ............................................................
9. La nutrici en les plantes............................................................
Cincia a labast. Formulaci duna hiptesi.
El transport en les plantes ..............................................................
Una anlisi cientfica. Laparell digestiu dels herbvors ................
El rac de la lectura. Adaptacions a lambient aqutic..................
28
30
32
33
34
35
36
37
38
41
43
45
3. La relaci i la coordinaci
1. La relaci i la coordinaci en els ssers vius ...............................
2. Els receptors destmuls..............................................................
3. Els sistemes de coordinaci........................................................
4. El sistema nervis.......................................................................
5. El sistema endocr ......................................................................
6. Laparell locomotor ....................................................................
7. Les respostes de les plantes als estmuls .....................................
A fons. La funci de relaci en els organismes
unicellulars....................................................................................
Cincia a labast. Formulaci i comprovaci dhiptesis.
El geotropisme de les plantes .........................................................
Una anlisi cientfica. Els reflexos condicionats ...........................
El rac de la lectura. Sistemes sensorials......................................
48
50
51
52
54
55
56
58
59
61
63
4. La reproducci
1. La reproducci i el cicle vital....................................................
2. La reproducci asexual en els animals......................................
3. La reproducci sexual en els animals .......................................
4. La fecundaci...........................................................................
5. El desenvolupament embrionari ..............................................
6. El desenvolupament postembrionari........................................
7. El cicle vital de les plantes........................................................
8. La reproducci asexual en les plantes.......................................
9. La reproducci sexual en les plantes amb llavors .....................
10. Leficcia de la reproducci ......................................................
Cincia a labast. Elaboraci dun dibuix cientfic.
La flor.............................................................................................
Una anlisi cientfica. Clonar conills............................................
El rac de la lectura. Un amant sacrificat .....................................
66
67
68
69
70
71
72
73
74
76
77
79
81
BLOC II: ELS SSERS VIUS

I ELS ECOSISTEMES
5. Lestructura dels ecosistemes
1. La biosfera, lecosfera i els ecosistemes .....................................
2. Els components de lecosistema ...............................................
3. La interacci entre el bitop i la biocenosi ...............................
4. Les principals adaptacions dels ssers vius ..............................
5. Lhbitat i el nnxol ecolgic.....................................................
6. La matria i lenergia en els ecosistemes ...................................
7. Lalimentaci dels ssers vius en els ecosistemes ......................
8. Les pirmides ecolgiques........................................................
9. El paper dels productors i els descomponedors .......................
10. Les relacions bitiques .............................................................
11. Lautoregulaci de les poblacions .............................................
Cincia a labast. Representacions grfiques.
Estudi de les relacions trfiques en un ecosistema .........................
Una anlisi cientfica. Piocs salvatges i segadores.........................
El rac de la lectura. Quant val la biosfera?..................................
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
97
99
6. Els ecosistemes de la Terra

1. Els ecosistemes terrestres........................................................... 102
2. Exemples decosistemes terrestres naturals................................ 104
3. Exemples decosistemes terrestres humanitzats ......................... 105
4. Els ecosistemes aqutics ............................................................ 106
5. Exemples decosistemes marins................................................. 108
6. Exemples decosistemes daigua dola ....................................... 109
7. Valoraci de la biodiversitat....................................................... 110
8. El sl com a ecosistema............................................................. 111
A fons. Canvis ambientals en la histria de la Terra....................... 112
Cincia a labast. Elaboraci de taules de dades.
Anlisi dun sl.............................................................................. 113
Una anlisi cientfica. Lecosistema del llac ................................. 115
El rac de la lectura. De ratolins i llops....................................... 117
833921 _ 0004-0005.qxd
25/1/08
16:08
Pgina 5
BLOC III: DINMICA TERRESTRE

7. La dinmica externa del planeta
1. La meteoritzaci de les roques. Els agents atmosfrics ............ 120
2. Els processos de meteoritzaci ................................................ 121
3. El modelat del relleu. Els agents geolgics .............................. 122
4. El motor dels agents geolgics................................................. 124
5. Classificaci dels agents geolgics ........................................... 125
6. El vent..................................................................................... 126
7. Les glaceres ............................................................................. 127
8. Les aiges salvatges ................................................................. 128
9. Els rius .................................................................................... 129
10. Les aiges subterrnies............................................................ 130
11. El mar ..................................................................................... 131
12. Les roques sedimentries......................................................... 132
13. Representaci del relleu .......................................................... 133
A fons. Les captures fluvials.......................................................... 134
Cincia a labast. Elaboraci de models experimentals.
El retrocs dun penya-segat .......................................................... 135
Una anlisi cientfica. Lagent geolgic que flueix cap amunt ..... 137
El rac de la lectura. Un llarg viatge i un gran llibre.................... 139
8. La dinmica interna del planeta

1. La calor interna de la Terra...................................................... 142
2. Les manifestacions de la calor interna ..................................... 143
3. El vulcanisme .......................................................................... 144
4. Els terratrmols ....................................................................... 146
5. Les ones ssmiques i lestructura de la Terra ............................ 147
6. Els moviments de les plaques litosfriques.............................. 148
7. Volcans, terratrmols i tectnica de plaques ............................ 149
8. La formaci de muntanyes ...................................................... 150
9. Els riscos atribubles a processos interns ................................. 152
10. La interacci dels processos interns i externs .......................... 153
11. Les falles i els plecs ................................................................. 154
12. Les roques gnies .................................................................... 156
13. Les roques metamrfiques....................................................... 157
A fons. La histria del Mediterrani ............................................... 158
Cincia a labast. Elaboraci de taules de dades.
Simulaci de diferents colades de lava .......................................... 159
Una anlisi cientfica. La perillositat dels volcans ....................... 161
El rac de la lectura. Viatge a les profunditats ............................ 163
10. Lenergia
1. Qu s lenergia?...................................................................... 186
2. Caracterstiques de lenergia .................................................... 187
3. Formes de presentaci de lenergia.......................................... 188
4. La conservaci i la degradaci de lenergia .............................. 190
5. Energia i treball ....................................................................... 191
6. Les fonts denergia i els tipus que nhi ha ................................ 192
7. Fonts no renovables denergia (I). Carb i petroli ................... 193
8. Fonts no renovables denergia (II). Gas natural i urani............ 194
9. Fonts renovables denergia (I). Hidrulica............................... 195
10. Fonts renovables denergia (II). Solar, elica, biomassa,
geotrmica i mareomotriu ....................................................... 196
11. El futur de lenergia ................................................................. 198
Cincia a labast. Interpretaci de resultats.
Escalfador daigua per energia solar............................................... 199
Una anlisi cientfica. Centrals denergia elctrica....................... 201
El rac de la lectura. La tecnologia primitiva .............................. 203
11. La calor i la temperatura

1. Els conceptes de calor i temperatura ......................................... 206
2. Els efectes de la calor sobre els cossos ....................................... 208
3. La mesura de la temperatura ..................................................... 210
4. El termmetre ........................................................................... 211
5. La propagaci de la calor........................................................... 212
6. Conductors i allants trmics..................................................... 214
7. La pell com a rgan de percepci de la calor............................. 215
A fons. Adaptacions dels ssers vius a la temperatura.................... 216
Cincia a labast. Interpretaci de resultats.
La dilataci dels cossos.................................................................. 217
Una anlisi cientfica. Fins quant pot augmentar la temperatura
duna substncia? .......................................................................... 219
El rac de la lectura. El gep del camell........................................ 221
12. La llum i el so
BLOC IV: MATRIA I ENERGIA
9. El moviment i les forces
1. El moviment............................................................................ 166
2. Tipus de moviments ............................................................... 168
3. Les forces................................................................................. 170
4. Representaci de les forces ..................................................... 172
5. La fora de la gravetat.............................................................. 174
6. Massa i pes .............................................................................. 175
7. La pressi ................................................................................ 176
Cincia a labast. Estudi dun moviment a travs
de la seva grfica espai-temps........................................................ 179
Una anlisi cientfica. El principi dArquimedes ......................... 181
El rincn de la lectura. Astronautes de silici ............................... 183
1. Qu s una ona?...................................................................... 224

2. Els objectes com a fonts secundries de llum.......................... 225
3. La llum es propaga en lnia recta ............................................. 226
4. Les ombres i els eclipsis........................................................... 227
5. La reflexi de la llum............................................................... 228
6. La refracci de la llum............................................................. 229
7. La descomposici de la llum ................................................... 230
8. El color dels cossos ................................................................. 231
9. La percepci de la llum. Lull .................................................. 232
10. El so ........................................................................................ 233
11. Les qualitats del so .................................................................. 234
12. La percepci del so. Lorella .................................................... 235
A fons. La contaminaci acstica i lumnica ................................. 236
Cincia a labast. Comunicaci de resultats.
La reflexi de la llum..................................................................... 237
Una anlisi cientfica. Limpacte del meteorit.............................. 239
El rac de la lectura. Tecnologies de seguiment visual ................ 241
CONCEPTES CLAU .................................................................. 242
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 6
1
PLA DE TREBALL
Identificars les caracterstiques
dels ssers vius i els distingirs
de la matria inerta.
Comprendrs la teoria cellular
i lestructura dels diferents tipus
de cllules.
Diferenciars els dos tipus de nutrici
cellular.
Entendrs els processos mitjanant
els quals una cllula obt matria
i energia.
Reconeixers la importncia
de la fotosntesi.
Analitzars la respiraci cellular com
a mitj dobtenci denergia.
Identificars les formes en qu es
reprodueixen les cllules.
Observars cllules al microscopi.
Comprendrs la importncia de tenyir
cllules per facilitar-ne lobservaci.
El manteniment
de la vida
25/1/08
16:14
Jan Baptista van Helmont.
833921 _ 0006-0025.qxd
Pgina 7
Des de lantiguitat fins als nostres dies shan formulat moltes hiptesis per
respondre a lenigma de com sorgeix la vida.
Lany 1640, el cientfic Jan Baptista van Helmont va arribar a proposar una
recepta per crear ratolins: Les criatures com ara polls, paparres, puces i
cucs sn els nostres hostes i vens, per neixen de les nostres entranyes
i excrements. Perqu si colloquem roba interior plena de suor juntament
amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies lolor canvia, i el ferment, sorgint de la roba interior i penetrant a travs de les
clofolles del blat, canvia el blat en ratolins. Segons Helmont, la suor humana actuava de fora vital per transformar el blat en ratolins.
Aquesta idea est fundada en el concepte de generaci espontnia que
va perdurar durant molt temps.
La primera experincia cientfica en contra de la generaci espontnia la
va fer lany 1668 Francesco Redi, que va demostrar que els cucs blancs
que apareixien als pots de carn en descomposici eren larves de mosca i
que noms sorgien quan els pots estaven destapats. No obstant aix, molts
cientfics no van acceptar les conclusions de Redi, ja que consideraven que
els cucs no apareixien als pots tancats a causa de labsncia doxigen, un
principi vital fonamental per al desenvolupament daquests animals.
RECORDA I RESPON
1. Qu sentn per generaci espontnia?
2. Posa un exemple dsser viu i un de matria
inerta, i per mitj daquests exemples, intenta
explicar quines caracterstiques del primer
el diferencien del segon.
3. Qu necessita bsicament un sser viu
per mantenir-se amb vida?
4. Quines caracterstiques comunes
comparteixen tots els ssers vius? Qu sentn
per funcions vitals?
5. Per qu creus que es diu que la cllula s
la unitat mnima de la vida? Quins tipus
de cllules coneixes?
6. Quin instrument utilitzaries per poder observar
les cllules?
Busca la resposta
Necessiten respirar, les plantes?
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 8
Els ssers vius i les funcions vitals
Una papallona, una alzina i nosaltres mateixos som ssers vius. En canvi, una roca, laire o un robot sn matria inerta.
Fins a ledat mitjana es pensava que les caracterstiques prpies dels ssers vius eren degudes al fet que estaven provets duna fora vital, misteriosa i divina. Aquesta doctrina era coneguda com a vitalisme.
Per, qu diferencia els ssers vius de la matria inerta? Una part de la
resposta a aquesta pregunta rau en les caracterstiques prpies de cada
un.
Els ssers vius ens alimentem, respirem, expulsem productes de rebuig,
percebem canvis en el medi i hi responem, creixem i ens reprodum.
Aquestes funcions sanomenen funcions vitals.
Els ssers vius som capaos de dur-les a terme perqu possem unes
estructures especfiques, mentre que la matria inerta no disposa daquestes estructures i no fa funcions vitals.
Lorganitzaci dels ssers vius
Tots els ssers vius, des dels bacteris

microscpics fins a les palmeres gegantines,
estem formats per estructures similars
amb diversos graus de complexitat creixent.
Tots els ssers vius, des dels ms petits fins als ms grans, presentem diferents nivells dorganitzaci amb diversos graus de complexitat estructural creixent.
Un dels nivells inferiors correspon als compostos qumics. Tots els ssers vius estem formats per un seguit de compostos qumics exclusius
i complexos. Per contra, la matria inerta est constituda per compostos qumics ms senzills.
Els compostos qumics dels ssers vius formen estructures cellulars.
Aquestes, al seu torn, suneixen per formar cllules. Les cllules
sorganitzen en teixits; els teixits, en rgans, i els rgans, en sistemes. Cadascun daquests passos correspon a un nivell dorganitzaci.
Alimentaci i nutrici
Mitjanant lalimentaci, els ssers vius incorporem substncies del medi que ens envolta.
Quan arriben a linterior de les cllules, les substncies sn transformades, per mitj de reaccions qumiques, en energia, necessria per a
les funcions vitals, i en matria, necessria per crixer i reposar les parts
danyades. Aquest procs rep el nom de nutrici.
Respiraci
Per mitj de la respiraci els ssers vius obtenim lenergia que contenen els aliments que arriben a linterior de les cllules. En aquest
procs, que generalment necessita oxigen, es produeixen energia i
substncies de rebuig, sobretot dixid de carboni i aigua.
Tots els ssers vius, tant els animals com els vegetals, els fongs i els microorganismes, respirem. Per fer-ho, prenem oxigen i expulsem dixid
de carboni.
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 9
Excreci de productes de rebuig

Com a conseqncia de la respiraci i la transformaci de laliment en
matria prpia, es produeixen substncies que, si sacumulen, resulten
perjudicials per a lorganisme. Lexcreci s el procs pel qual aquestes substncies de rebuig sn expulsades a lexterior.
En els animals, els principals productes dexcreci sn el dixid de
carboni (CO2), laigua (H2O) i lamonac (NH3). El dixid de carboni
selimina a travs de laparell respiratori, i laigua i lamonac, a travs de
laparell excretor.
Al contrari que els animals, les plantes no tenen rgans especialitzats en
leliminaci de substncies de rebuig. Expulsen dixid de carboni (durant la nit), oxigen i aigua a travs de les fulles.
Resposta davant els canvis ambientals
Tots els ssers vius ens relacionem amb el nostre entorn, s a dir, detectem canvis (estmuls) en el medi, tant intern com extern, i hi elaborem respostes adequades.
La resposta a un estmul pot ser simple, com el moviment dun bacteri
cap a un focus llumins, o complexa, com els rituals daparellament dalguns animals.
Els animals podem percebre estmuls a travs destructures especialitzades, anomenades receptors, com ara els rgans dels sentits.
Les plantes no tenen rgans dels sentits i no es desplacen. No obstant
aix, poden percebre estmuls i elaborar-hi respostes adequades. Les respostes ms freqents de les plantes consisteixen en creixements dirigits o en obrir i tancar unes estructures determinades.
Dia
Creixement
El creixement dun sser viu es manifesta com un augment de la mida
cellular, del nombre de cllules o de totes dues coses. Pot durar tota
la vida de lorganisme, com en determinats arbres, o restringir-se a una
etapa de la vida o fins a certa alria, com en la majoria dels animals.
Nit
Reproducci
Mitjanant la reproducci els ssers vius produm descendents idntics
o similars a nosaltres. Aix perpetuem la vida i assegurem la continutat de la nostra espcie al llarg del temps.
Segons si hi interv un sol individu o dos progenitors, la reproducci
pot ser asexual o sexual.
ACTIVITATS
1. Indica alguns exemples que demostrin que les plantes, com la resta
dssers vius, responen a canvis ambientals.
2. Busca en els conceptes clau el significat de teixit, rgan, sistema
i estmul.
Les flors de les campanetes es tanquen

a la nit.
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 10
2
Biomolcules orgniques
Polisacrid
Monosacrid
La composici qumica
dels ssers vius
A ms de fer un seguit de funcions vitals comunes, tots els ssers vius

estem formats per cllules i constituts pel mateix tipus de substncies
qumiques, les biomolcules. Aquestes biomolcules estan compostes
per un seguit delements qumics, els bioelements.
Els bioelements majoritaris sn: carboni (C), hidrogen (H),
oxigen (O), nitrogen (N), fsfor (P) i sofre (S).
greix
Biomolcules inorgniques
cid
gras
glicerol
Protena
Sanomenen aix perqu estan presents tant en la matria viva com en

la inerta.
Aigua. s la substncia ms abundant en tots els ssers vius. Constitueix prop del 65 % del nostre cos, encara que la distribuci varia
duns rgans a uns altres: per exemple, la sang i el cervell contenen
ms quantitat daigua que els ossos.
Laigua s el component principal de les cllules i de lquids orgnics,
com la sang. Laigua s el mitj de transport de substncies, i
shi duen a terme totes les reaccions qumiques de lorganisme.
Sals minerals. Tenen diverses funcions en els ssers vius; formen
estructures, com ara les cobertes dels crustacis i els molluscs o lesquelet dels vertebrats, i participen en funcions com ara la transmissi de limpuls nervis i la contracci muscular.
Aminocid
cid nucleic
Biomolcules orgniques
Sanomenen aix perqu sn exclusives dels ssers vius.
Nucletid
ACTIVITATS
3. Quina funci fa laigua
en els ssers vius?
4. Quin tipus de biomolcula
s el colesterol? Quina funci
fa en les cllules animals?
5. Quins tipus dcids nucleics
hi ha a la cllula? Quina
funci fan?
6. Busca en els conceptes clau
el significat dels termes
macromolcula, polmer
i monmer.
10
Glcids. Sn molcules formades per monosacrids, com la glucosa, de la qual sobt energia. La uni de diversos monosacrids forma els polisacrids, com ara el mid de les plantes, amb funci de
reserva energtica, o la cellulosa, que forma la paret de les cllules
vegetals.
Lpids. Sn molt variats i tenen diverses funcions. Destaquen els greixos, amb funci de reserva energtica en animals, i els fosfolpids o
el colesterol, que formen membranes cellulars.
Protenes. Sn grans biomolcules formades per la uni de moltes
molcules ms petites anomenades aminocids. Tenen un gran nombre de funcions: estructural, com ara el collagen de la pell; transportadora, com ara lhemoglobina de la sang; defensiva, com ara els anticossos; reguladora de reaccions qumiques, com ara els enzims; etc.
cids nucleics. Sn grans biomolcules formades per la uni
daltres de ms petites anomenades nucletids. Nhi ha de dos tipus: lcid desoxiribonucleic (ADN), encarregat demmagatzemar
i transmetre la informaci perqu lsser viu es desenvolupi i funcioni, i lcid ribonucleic (ARN), la missi del qual s intervenir en la
sntesi de protenes.
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 11
El coneixement histric de la cllula
La gran majoria de les cllules no sn visibles a ull nu, de manera que

el descobriment i lestudi de la seva estructura han estat estretament
lligats al desenvolupament de les tcniques dobservaci.
Lany 1666, el bileg Robert Hooke, observant una petita lmina de suro
a travs dun microscopi molt simple que arribava a 50 augments, va veure que estava formada per unes petites celles polidriques que es repetien,
semblants a les celles dun rusc, i per aix les va anomenar cllules.
El 1675, un cientfic aficionat, Antoni van Leeuwenhoek, va perfeccionar les lents daugment, i a travs dun microscopi fabricat per ell mateix, va observar laigua de les basses, on va poder veure uns ssers vius
petitssims que va anomenar animlculs. Aix va ser el primer a observar els bacteris i altres microorganismes unicellulars.
Durant el segle XVIII es va progressar molt poc en el coneixement de la cllula, a causa de lescs progrs que va tenir el microscopi en aquella poca.
Amb un microscopi molt simple fabricat

per ell mateix, Leeuwenhoek va poder
veure per primera vegada bacteris, protozous
i altres microorganismes.
La teoria cellular
ACTIVITATS
En la primera meitat del segle XIX, amb microscopis ms potents i millors tcniques dobservaci microscpica, es va avanar en el coneixement de lestructura cellular. El 1838, Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann van enunciar els dos primers principis de la teoria cellular:
7. Per qu va destacar
Leeuwenhoek en el camp
de la biologia?
La cllula s la unitat estructural dels ssers vius. Tots els ssers

vius estan constituts per una cllula o ms.
La cllula s la unitat funcional dels ssers vius. s la unitat mnima capa de dur a terme les funcions vitals dun sser viu.
8. Qu significa que la cllula s

la unitat estructural i funcional
de tots els ssers vius?
El 1855, Rudolf Virchow va contribuir a millorar la teoria cellular indicant lorigen de les cllules, i va enunciar un tercer principi:
Sequoia
Tota cllula procedeix, per divisi, duna altra cllula preexistent.

A FONS
Una qesti de mida

Els diferents nivells dorganitzaci es diferencien molt pel que fa a les mides.
Aix nha condicionat el coneixement i lestudi.
Cllula
animal
Virus
Molcules
petites
Bacteris
Cavall
Formiga
Visi sense instruments

Microscopi ptic
Ratol
Microscopi electrnic
0,1 nm
1 nm
10 nm
100 nm
1 m
10 m
100 m
1 mm
1 cm
0,1 m
1m
10 m
100 m
11
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 12
Com sn les cllules?
Hi ha una gran varietat de cllules. Des de la cllula ms senzilla dun

bacteri, fins a les cllules ms complexes danimals i vegetals.
En general, les cllules tenen mides microscpiques, i noms podem
observar-les utilitzant el microscopi. La unitat de longitud que sutilitza per mesurar la mida de les cllules s el micrmetre (m), que equival a la millsima part dun millmetre: 1 m = 0,001 mm.
Material
gentic
Les cllules procariotes sn les que no tenen

nucli visible. El material gentic est dispers
pel citoplasma. Els bacteris sn organismes
unicellulars procariotes.
Tamb hi ha una gran varietat de formes cellulars. Les cllules allades

tenen forma esfrica. Als teixits, les cllules adopten formes que depenen de la funci que tenen. Per exemple, hi ha cllules estrellades, com
ara les neurones, i prismtiques, com ara les cllules de la pell.
Lestructura de les cllules
Totes les cllules tenen tres estructures bsiques: membrana
plasmtica, citoplasma i material gentic.
Nucli
Les cllules eucariotes tenen el material

gentic tancat al nucli, que est limitat per la
membrana nuclear. Lorganitzaci s ms
complexa i tenen una mida ms gran. Sn
eucariotes les cllules animals i les vegetals.
Membrana plasmtica. s una membrana prima que recobreix

tota la cllula. Regula el pas de substncies entre lexterior i linterior cellular.
Material gentic. s una substncia, lADN, que controla i regula el
funcionament de la cllula i que cont la informaci hereditria que
passa duna cllula a les cllules filles. Segons com es trobi el material gentic a linterior de la cllula, es distingeixen dos tipus cellulars: les cllules procariotes i les cllules eucariotes.
Citoplasma. s linterior cellular, on hi ha els orgnuls, unes estructures encarregades de dur a terme les funcions cellulars.
Cllula animal
Cllula vegetal
Reticle endoplasmtic
Paret
cellular
Nucli
Vacols
Mitocondris
Lisosomes
Complex
de Golgi
Centrosoma
Model present als protozous (unicellulars), els fongs

i els animals (pluricellulars). No tenen cloroplasts ni paret
cellular. Els vacols sn ms abundants i ms petits
que els vegetals.
12
Membrana
plasmtica
Cloroplasts
Model present en algues (unicellulars i pluricellulars)

i plantes (pluricellulars). Tenen una paret cellular externa,
que mant la forma i protegeix la cllula. Disposen de cloroplasts,
on es fa la fotosntesi. Tenen pocs vacols de mida gran.
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 13
Ribosoma
Orgnuls cellulars
Els orgnuls sn estructures que hi ha a linterior del citoplasma i que
sencarreguen de dur a terme determinades funcions cellulars.
Doble
membrana
Cresta
Mitocondris. Solen ser ovalats i estan

formats per dues membranes: lexterna
s llisa i la interna est replegada formant
crestes. Lespai interior de la membrana
interna rep el nom de matriu. Shi duu
a terme la respiraci cellular.
Ribosomes. Partcules no
membranoses, molt petites, formades
per ARN i protenes. Sencarreguen
de la sntesi de protenes.
Reticle endoplasmtic. Est format

per un conjunt de sacs i canals
interconnectats entre si i generalment
associats a la membrana nuclear.
Si t ribosomes associats sanomena reticle
endoplasmtic rugs, i t la funci
demmagatzemar i transportar les protenes
que shan sintetitzat als ribosomes.
La part que no t ribosomes rep el nom
de reticle endoplasmtic llis i participa
en la sntesi, lemmagatzematge
i el transport de lpids.
Vescules
de secreci
Complex de Golgi. Consisteix en un conjunt

de sacs aplanats i superposats,
les cisternes, per que no estan connectats
entre si. Acumula les substncies
que provenen del reticle endoplasmtic
i sencarrega de segregar-les a lexterior
de la cllula mitjanant petites
vescules.
Vacols. Sn vescules formades

per membrana. Emmagatzemen
substncies de reserva o de rebuig.
Intervenen en la nutrici cellular
i en la regulaci de la quantitat
daigua de la cllula.
Grnul
Fibres
Doble
membrana
Centrol
Lisosomes. Sn vescules, semblants

als vacols, que contenen substncies
amb funci digestiva.
Centrosoma. Est situat a prop

del nucli i est format per dos centrols
i fibres. Participa en la divisi
cellular i en el control de cilis i fagels.
Cloroplast. s un orgnul
exclusivament vegetal. Est format
per un sistema de membranes
que sapilen i formen els grnuls.
A linterior dels grnuls shi
fa la fotosntesi.
13
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 14
La nutrici cellular
La nutrici cellular s el conjunt de processos mitjanant

els quals les cllules obtenen la matria i lenergia necessries
per fer les funcions vitals.
Les substncies que la cllula pren de lexterior sn els nutrients. La

cllula utilitza aquestes substncies per obtenir energia, aix com per
aconseguir les substncies necessries per crixer i per construir i renovar les estructures cellulars.
Un cop dins la cllula, els nutrients experimenten un seguit de processos qumics que en conjunt reben el nom de metabolisme.
Segons la finalitat i el tipus de reacci que tingui lloc, el metabolisme es
diferencia en:
Hi ha organismes unicellulars,
com ara les amebes, que prenen laliment
de lexterior mitjanant un procs anomenat
fagocitosi.
Catabolisme. Correspon a reaccions de tipus degradatiu. Consisteix

en la transformaci de substncies orgniques complexes, riques en
energia (com ara glcids, lpids, protenes...), en compostos ms petits i simples (com dixid de carboni, aigua, amonac...). En el catabolisme sobt energia qumica, que la cllula utilitza per sintetitzar
noves molcules, per a la reproducci o per al funcionament cellular.
Anabolisme. Correspon a reaccions de tipus constructiu. Comprn
els processos que converteixen les substncies petites i senzilles en
substncies orgniques complexes prpies de la cllula, que utilitza
per crixer i per reposar estructures danyades o perdudes. Per dur a
terme aquests processos cal utilitzar energia, que la cllula obt bsicament de dues fonts: lenergia lumnica del Sol (en el cas de les
cllules fotosinttiques) i lenergia qumica que aporta el catabolisme.
Catabolisme
Substncies
orgniques
complexes.
Anabolisme
Energia
Substncies
senzilles.
Energia
Substncies
orgniques
complexes.
Substncies senzilles.
ACTIVITATS
9. Quines diferncies hi ha entre catabolisme i anabolisme?
10. La sntesi de protenes de la cllula a partir de diferents
aminocids s un procs anablic o catablic?
11. Quin tipus de cllules sn capaces dutilitzar lenergia de la llum
del Sol per dur a terme un procs anablic? Per mitj de quina
reacci? Busca informaci sobre les substncies de les quals
es parteix i les que sobtenen en aquesta reacci.
14
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 15
La nutrici auttrofa
i lhetertrofa
Segons el tipus de nutrients que incorpora la cllula, distingim dos tipus de nutrici:
Auttrofa. La presenten les cllules capaces delaborar la prpia
matria orgnica, a partir de substncies inorgniques senzilles que
prenen de lexterior, com ara laigua, les sals minerals i el dixid de
carboni.
Per dur a terme aquesta transformaci cal una font denergia, que generalment prov de la llum solar. Tenen cllules auttrofes les plantes, les algues i alguns bacteris.
ACTIVITATS
Hetertrofa. La presenten les cllules que necessiten incorporar

matria orgnica elaborada per altres organismes, ja que sn incapaces de fabricar-la per si soles. Sn hetertrofes les cllules dels animals, dels fongs, dels protozous i de molts bacteris.
14. Quin tipus de nutrici tenim

les persones? I les plantes
verdes?

el significat dels termes auttrof
i hetertrof.
13. Quins tipus de substncies
incorporen les cllules
auttrofes de lexterior?
Nutrici auttrofa
O2
Llum solar
Nutrici hetertrofa
Matria
orgnica
senzilla
CO2
CO2
Sals
minerals
1
H2O
CO2
H2O
2
3
O2
O2
Energia
Matria
orgnica
senzilla
Energia
Matria orgnica complexa

Altres funcions
Matria orgnica complexa
1. La cllula pren aigua, dixid de carboni i sals minerals

de lexterior i elabora matria orgnica utilitzant energia
lumnica. En el procs es desprn oxigen, que s expulsat fora
de la cllula.
2. Part de la matria obtinguda sutilitza en els mitocondris, on es
produeix el catabolisme. Utilitzant oxigen, sobt energia
i substncies inorgniques.
3. Com a resultat del catabolisme es produeix dixid de carboni,
que s expulsat.
4. Amb lenergia i les molcules senzilles se sintetitzen grans
molcules orgniques (anabolisme).
Altres
funcions
1. Els nutrients orgnics, elaborats per altres organismes,

es prenen del medi i sincorporen a la cllula.
2. Una part daquesta matria orgnica sutilitza
als mitocondris, on es produeix el catabolisme. Utilitzant
oxigen, sobt energia i substncies inorgniques (aigua
i dixid de carboni).
3. Com a resultat del catabolisme es produeix dixid de carboni,
que s perjudicial i sexpulsa fora de la cllula.
4. Amb lenergia procedent del catabolisme i les substncies
orgniques senzilles se sintetitzen grans molcules
orgniques (anabolisme).
15
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 16
7
Dixid de
carboni (CO2)
Llum solar
La fotosntesi
Les cllules vegetals sn capaces delaborar la seva prpia matria orgnica a partir de substncies inorgniques, usant energia lumnica.
Aigua (H2O)
Oxigen (O2)
Sals
minerals
Matria orgnica
Esquema de la fotosntesi en un cloroplast.
La fotosntesi s el procs mitjanant el qual selaboren

substncies orgniques riques en energia a partir de substncies
inorgniques, utilitzant com a font denergia la llum del Sol.
La reacci i les seves fases

La fotosntesi s un procs anablic que t lloc als cloroplasts, uns orgnuls exclusius de les cllules vegetals.
Als cloroplasts, laigua (H2O), el dixid de carboni (CO2) i les sals minerals sn transformats en compostos orgnics, principalment glucosa,
una substncia rica en energia.
A partir de la glucosa, obtinguda en la fotosntesi, la cllula produeix la
resta de biomolcules orgniques, com ara el mid, els lpids, etc.
Les substncies orgniques produdes sn acumulades per la cllula,
per utilitzar-les posteriorment com a font denergia durant el seu creixement o per dur a terme diferents funcions cellulars.
Perqu tingui lloc la fotosntesi cal energia lumnica, que prov del Sol.
Aquesta energia s captada per un pigment que hi ha als cloroplasts,
la clorofilla, que s el responsable del color verd de les algues i les
plantes.
La reacci global esquemtica de la fotosntesi s:
CO2 H2O sals minerals energia lumnica
ACTIVITATS
el significat del terme
fotosntesi.
16. En quin orgnul t lloc
la fotosntesi? Qu sobt
daquest procs?
Quin paper t loxigen que
es desprn?
17. Poden fer la fotosntesi totes
les cllules duna planta?
Per qu?
18. Seria possible la vida
a la Terra, tal com
la coneixem actualment,
sense la fotosntesi? Per qu?
16
glucosa O2
La fotosntesi presenta una fase lluminosa, en la qual lenergia captada del Sol s transformada en energia qumica, i una fase fosca, en la
qual, utilitzant aquesta energia, a partir de matria inorgnica, sobt
matria orgnica, principalment glucosa.
A ms de les plantes i les algues, tamb hi ha alguns bacteris que sn capaos de fer la fotosntesi.
La importncia de la fotosntesi
Durant la fotosntesi sallibera oxigen, que s expulsat fora de la
cllula. Loxigen s un gas essencial per mantenir la vida al nostre
planeta, ja que s necessari per a la respiraci cellular de gaireb tots
els organismes.
La fotosntesi s el procs que mant els nivells doxigen de latmosfera.
La vida a la Terra depn de la fotosntesi. Les substncies orgniques fabricades pels organismes fotosinttics emmagatzemen una gran quantitat denergia. Una part daquesta energia la consumeixen els vegetals,
per una altra part laprofiten la resta dels ssers vius del planeta.
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 17
La respiraci cellular
Independentment de com hagin obtingut les cllules la matria orgnica, aquesta sha de degradar en altres compostos ms senzills, per alliberar lenergia emmagatzemada i poder-la utilitzar.
Matria
orgnica
Oxigen (O2)
La respiraci cellular s la degradaci total (per mitj

de loxidaci) de certes substncies orgniques fins a matria
inorgnica per alliberar energia.
Les cllules, tant les auttrofes com les hetertrofes, utilitzen el procs
de la respiraci cellular per degradar les substncies orgniques, riques
en energia, com ara la glucosa, en compostos inorgnics ms senzills,
pobres en energia, com ara el dixid de carboni i laigua.
Energia
Aigua (H2O)
Dixid de
carboni (CO2)
Esquema de la respiraci cellular

en un mitocondri.
Per dur a terme aquesta degradaci, la majoria de les cllules necessiten loxigen.
L equaci global esquemtica de la respiraci s:
Glucosa O2
H2O CO2 energia qumica
L energia alliberada en aquest procs semmagatzema en una molcula

anomenada ATP, que transporta lenergia a qualsevol lloc de la cllula on es necessiti. Tot seguit, lenergia s utilitzada per dur a terme diferents funcions (sntesi de substncies ms complexes, moviment...).
En les cllules eucariotes la respiraci cellular t lloc als mitocondris, i, en les procariotes, a la membrana plasmtica.
A FONS
Les fermentacions
Hi ha cllules que degraden la matria sense utilitzar oxigen.
En aquest cas, obtenen lenergia mitjanant la fermentaci.
Amb la fermentaci, les cllules degraden parcialment
les substncies orgniques fins a unes altres tamb orgniques.
En aquest procs sallibera menys energia que en la respiraci, ja que
els compostos orgnics que sobtenen encara disposen denergia.
Les fermentacions sn processos que poden dur a terme cllules
de prcticament tots els ssers vius, per sn especialment rellevants
en molts bacteris i fongs unicellulars (llevats).
Grcies a les fermentacions sobtenen aliments com el pa, el vi,
el iogurt, el formatge, etc.
ACTIVITATS
19. La respiraci cellular s un procs catablic o anablic?
20. Les cllules vegetals respiren? Per qu?
21. Qu s lATP?
17
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 18
La reproducci cellular
La majoria de les cllules, quan han assolit una mida adequada, es reprodueixen; s a dir, originen noves cllules filles.
La reproducci cellular s el procs mitjanant el qual
una cllula mare es divideix i origina noves cllules,
anomenades cllules filles.
En els organismes unicellulars, la divisi cellular comporta laparici de nous individus idntics als progenitors i, per tant, un augment en la mida de la poblaci.
En els organismes pluricellulars, la divisi cellular comporta un
augment del nombre de cllules de lorganisme i, al seu torn, el
creixement de lindividu o la renovaci dalguna de les parts que
shagin pogut perdre o danyar.
Tipus de divisi cellular
Segons el nombre i la mida de les cllules filles, hi ha quatre tipus de
divisi cellular.
Bipartici
El nucli de la cllula mare es divideix en dos nuclis idntics.

Posteriorment, la cllula mare es divideix en dues cllules filles
de la mateixa mida, que creixen fins que es transformen en cllules
adultes. Es dna en organismes unicellulars, com ara bacteris
i protozous, i en els teixits dorganismes pluricellulars.
Gemmaci
El nucli de la cllula es divideix en dos, mentre que al citoplasma

es produeix una protuberncia o gemma a la superfcie. Un dels dos
nuclis es desplaa cap a la gemma, sen separa i creix fins
que assoleix la mida adequada. s molt com en els llevats.
18
Pluripartici
La cllula mare divideix el nucli diverses vegades. Cada nucli

senvolta de citoplasma i membrana, i aix es constitueixen
les cllules filles. La cllula mare es divideix en diverses cllules
filles. Aquest tipus de reproducci s propi dalguns protozous.
Esporulaci
El nucli de la cllula mare es divideix successives vegades.

Cada nucli senvolta de citoplasma i dna lloc a diferents cllules
filles, anomenades espores. Aquestes salliberen quan es trenca
la membrana de la cllula mare. Es dna en fongs, algues,
molses i falgueres.
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 19
Material gentic i cromosomes

Una de les caracterstiques principals de les cllules eucariotes s que
el material gentic est situat en un nucli ben definit.
Aquest material gentic est format per llargues molcules dADN, que
controlen el funcionament de la cllula. En una cllula hi pot haver una
o diverses molcules dADN, que es transmeten de pares a fills.
Al nucli de les cllules eucariotes, lADN est associat a protenes i forma un conjunt de fibres que rep el nom de cromatina. Abans de dividir-se la cllula, aquestes fibres de cromatina es dupliquen i es condensen; s a dir, samunteguen i es repleguen, per formar unes estructures
anomenades cromosomes.
El nombre de cromosomes duna espcie s constant i caracterstic. Per
exemple, totes les cllules humanes, excepte les reproductores, tenen
46 cromosomes, les dun gos en tenen 78, etc.
Ordenaci dels 46 cromosomes duna cllula

humana. Aquesta ordenaci rep el nom
de cariotip.
Mitosi
La mitosi s un procs de divisi del nucli mitjanat el qual
es reparteixen les dues cpies del material gentic en dues
meitats iguals, per donar lloc als nuclis de les cllules filles
desprs de la divisi cellular.
Al comenament del procs, les fibres de cromatina es dupliquen i es

condensen, formant els cromosomes, i la membrana nuclear de la cllula mare desapareix. Posteriorment, els cromosomes es divideixen en dues
meitats, cadascuna de les quals es dirigeix cap a un extrem de la cllula. Tot seguit, es forma un nucli en cada pol de la cllula i els cromosomes es descondensen, i formen novament fibres de cromatina.
Quan sacaba la mitosi, se succeeix una divisi del citoplasma, en la qual
la cllula es divideix en dues cllules filles idntiques a la cllula mare. En les cllules animals es produeix per estrangulament de la cllula. En canvi, en les cllules vegetals, com que disposen de paret cellular, es forma un env de separaci en el pla mitj de la cllula.
ACTIVITATS
22. Quines diferncies hi ha entre
la bipartici i la pluripartici?
23. Explica la diferncia que hi ha
entre cromatina i cromosoma.
24. Quina diferncia hi ha
en la divisi del citoplasma
entre una cllula animal
i una de vegetal?
El procs de la mitosi
Les fibres
de cromatina
es dupliquen
i es condensen.
Desapareix
la membrana
nuclear i sobserven
els cromosomes.
Els cromosomes
se situen
a la zona central
de la cllula.
Els cromosomes
es divideixen
per la meitat i es
dirigeixen als pols.
Cadascuna de
les meitats arriba
a un extrem
de la cllula.
Els cromosomes es
descondensen
i formen de nou
cromatina.
Es formen
nous nuclis
i comena
la separaci.
19
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 20
A FONS
Els microscopis
Sens dubte, les dimensions tan petites que t la cellula
nhan condicionat lestudi al desenvolupament tecnolgic
del microscopi.
Actualment, hi ha dos tipus bsics de microscopis, que es

diferencien, principalment, en la capacitat daugment que
aconsegueixen.
Microscopis ptics
Microscopis electrnics
Font
delectrons
Ocular
Objectiu
Preparaci
Preparaci
Electroimants
Ocular
Font de llum
Utilitzen la llum com a font de radiaci.
Utilitzen els electrons com a font de radiaci.
Fan servir lents de vidre per regular la llum.
Fan servir electroimants per regular els electrons.
La imatge sobserva en blanc i negre o en color,

depenent de la tinci.
La imatge sobserva en blanc i negre. Se solen acolorir

artificialment.
Permeten observar material viu.
No permeten observar material viu.
Tipus: estereoscpic (permet apreciar el relleu),

de camp brillant, de camp clar, de contrast de fase,
de fluorescncia, de polaritzaci, petrogrfic
(per observar talls de minerals o roques), etc.
Tipus: de transmissi (MET), amb el qual sobtenen

imatges de talls (shi aprecien dues dimensions),
de rastreig (MER), amb el qual sobtenen imatges
de superfcies (shi aprecien tres dimensions).
Parameci vist amb el microscopi ptic (A) i amb lelectrnic MET (a). Sang vista amb el microscopi ptic (B) i amb lelectrnic (b)
i acolorida artificialment. Llevats vistos amb el microscopi ptic (C) i amb lelectrnic MER (c) i acolorits artificialment. Bacteris
vistos amb el microscopi ptic (D) i amb lelectrnic MER (d).
20
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 21
Cincia a labast
Plantejament del problema que es vol estudiar. Observaci destomes
Totes les cllules vegetals tenen la mateixa forma
i estructura o les cllules que fan funcions diferents
presenten formes diferenciades? Podem trobar
la resposta a aquesta pregunta cientfica mitjanant
lobservaci, utilitzant un microscopi.
Les plantes, com tots els ssers vius, necessiten fer
un intercanvi de gasos amb el medi. No tan sols
expulsen a lexterior una gran quantitat de vapor
daigua, sin que en fer la fotosntesi prenen del medi
dixid de carboni i expulsen oxigen, i en respirar,
prenen oxigen i expulsen dixid de carboni.
La planta fa aquests intercanvis de manera contnua,

s a dir, les plantes no poden funcionar com un circuit
tancat a lexterior, produint i consumint els seus propis
gasos.
Lentrada i la sortida del vapor daigua, de loxigen
i del dixid de carboni es fa a travs duns orificis
anomenats estomes, situats al revers de les fulles.
Els estomes no sn simples obertures, sin que estan
formats per dues cllules, que poden dilatar-se i tancar
lorifici, o retraures i obrir-lo.
1. Obtenim lepiteli. Necessitem una fulla

de la qual sigui fcil desprendre lepiteli
del revers. Pot servir la fulla dun lliri, tot i que
tamb podem utilitzar una fulla qualsevol
i submergir-la durant 30 segons en aigua bullint.
Daquesta manera, lepiteli es desprn
amb ms facilitat.
Portaobjectes
2. Fem la preparaci. Posem un petit fragment

de lepiteli sobre un portaobjectes net. Hi afegim
un colorant (blau de metil o verd de metil),
i esperem dos minuts perqu impregni b
les cllules.
A continuaci, aboquem unes gotes daigua
per eliminar el colorant sobrant, i cobrim
la preparaci amb un cobreobjectes.
Colorant
Lmina depiteli
del revers
Rentatge
3. Observem el resultat. Colloquem la preparaci

al microscopi i lobservem amb lobjectiu
de menys augment. Un cop enfocat, posem
lobjectiu daugment mitj i, desprs de tornar
a enfocar-lo b, passem al de ms augment.
Cal observar la preparaci durant una bona
estona, canviant els objectius diverses vegades,
ja que al principi no es perceben b els detalls.
Cal que la vista sacostumi al que est veient i,
a ms, sha de trobar un lloc de la preparaci
en qu es vegin b els estomes.
Cobreobjectes
Cllula epitelial
Estoma
ACTIVITATS
25. Per qu sha de tenyir la preparaci? Quina part de la cllula vegetal es tenyeix ms intensament?
26. Fes un dibuix senzill de com sn les cllules que formen lepiteli vegetal i de com sn les que formen
els estomes. Sn iguals o hi observes alguna diferncia de forma?
27. Quina funci fan les cllules de lepiteli vegetal? I les cllules que formen els estomes?
21
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 22
Activitats
28. Quin s lorigen de lenergia que utilitzen
els ssers vius? Indica les transformacions que
experimenta aquesta energia, des que s captada
pels ssers vius fins que s utilitzada per la cllula
per fer un treball determinat, com ara el moviment.
Assenyala en quin tipus de cllules i en quina
estructura es duu a terme aquesta transformaci.
32. El dibuix segent s una composici

que representa dos grans tipus de cllules.
1
Funci
Exemples
Glcids
Lpids
Protenes
cids nucleics
30. Les protenes sn un tipus de biomolcules

orgniques formades per la uni de diferents
aminocids. Hi ha noms vint aminocids diferents
formant part de les protenes.
a) Imaginat que noms dos aminocids formessin
part de les protenes (anomenats aa1 i aa2). Escriu
els diferents tipus de protenes, formades per tres
aminocids, que podrem trobar. Tingues
en compte que els aminocids es poden repetir.
b) Escriu com a mnim tres protenes diferents
formades per quinze aminocids que resultin
de la combinaci dels dos aminocids anteriors.
c) Hi ha protenes formades per un nombre redut
daminocids, per daltres en disposen de milers.
El canvi dun aminocid en una cadena pot produir
una protena diferent. Creus que aquest fet t
alguna relaci amb la gran varietat dssers vius
que hi ha al planeta?
31. Amb quin tipus de microscopi est feta
cadascuna daquestes fotografies?
A
22
a) A quin tipus de cllules corresponen A i B?

En qu has basat lobservaci?
b) Anomena les estructures indicades pels nmeros.
c) Dels orgnuls i les estructures assenyalades,
indica els que sn propis de la cllula A,
els que corresponen a la cllula B i els que sn
comuns a tots dos tipus de cllules.
d) Indica en quin lloc de la cllula tindrien lloc
aquests processos:
CO2 H2O sals minerals glucosa O2
Duplicaci de la cromatina.
Glucosa O2 CO2 H2O energia
Pas de substncies provinents de lexterior
cellular.
33. De les estructures segents, assenyala les que sn
prpies de les cllules animals, les que corresponen
a cllules vegetals i les comunes a tots dos tipus
de cllules.
a)
b)
c)
d)
e)
Mitocondris.
Nucli.
Paret cellular.
Cloroplasts.
Vacols.
34. Les fotografies segents mostren fases

de la mitosi. Indica qu passa en cada fotografia
i ordena-les.
29. Copia el quadre segent a la llibreta

i completal.
Biomolcules
orgniques
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 23
35. Coneixent el contingut en aigua dels teixits

o els rgans segents, ordenals de ms a menys
activitat.
Pulmons: 71 %
Fetge: 70 %
Sang: 79 %
Teixit ossi: 22 %
38. Lesquema segent mostra el metabolisme

dun tipus de cllules.
A
Msculs: 75 %
Rony: 61 %
Cervell: 85 %
Dents: 10 %
36. Indica si les cllules segents sn auttrofes

o hetertrofes.
B
C
1
G
a) Cllules de la fulla duna alzina.

b) Cllula muscular duna persona
c) Cllules de larrel dun gerani.
37. El llevat Saccharomyces cerevisae s un fong
unicellular que sutilitza per fabricar aliments
com ara el pa i la cervesa. En absncia doxigen,
degrada els sucres de la farina i produeix alcohol
(etanol) i dixid de carboni.
a) Quin procs catablic fa aquest llevat?
b) El dixid de carboni desprs en aquest procs
s responsable directe de laspecte esponjs
de la molla de pa. Qu passa amb lalcohol?
a) Indica a quins orgnuls corresponen els nmeros.

b) Substitueix les lletres pel nom de la substncia
que correspongui.
c) Quin tipus de nutrici representa?
d) De quin tipus de cllula es tracta?
e) Quins ssers vius tenen aquest tipus de nutrici?
Vacol contrctil
Flagel
El cas de leuglena
LEuglena viridis s un protoctist flagellat unicellular
de vida lliure duns 60 m que habita sobretot
a les aiges dolces. Prefereix els hbitats amb matria
orgnica abundant, i es troba sovint en llocs
contaminats, per la qual cosa s utilitzada com
a indicador de la qualitat de laigua. T
una estructura molt senzilla. Disposa dun llarg flagel
implantat al fons duna cavitat en forma dampolla,
el receptacle, situat en un extrem de la cllula.
A linterior del receptacle buida el seu contingut
un vacol, anomenat vacol contrctil, que recull
lexcs daigua de les altres parts de la cllula
i les descarrega en aquest receptacle. Aix mateix,
t una taca fotosensible, la taca ocular, que li permet
detectar la llum. Pot fer la fotosntesi, ja que posseeix
nombrosos cloroplasts, per davant la manca de llum
absorbeix compostos orgnics del medi a travs de
la superfcie del cos. Es reprodueix per mitj
de divisi binria i pot viure, enquistada, en condicions
desfavorables.
Receptacle
Nucli
Taca
ocular
Cloroplast
Mitocondri
39. Quin tipus de cllula t leuglena, procariota

o eucariota? Raona la resposta.
40. Quin tipus de nutrici presenten les euglenes?
41. Quina funci tenen la taca ocular i el flagel? Quin
avantatge presenta per a leuglena poder detectar
la llum?
42. Quina estructura caracterstica de les cllules
vegetals no apareix en leuglena? Formula
una hiptesi que expliqui els avantatges
de leuglena de no disposar daquesta estructura.
43. El citoplasma de leuglena s ms salat
que el medi daigua dola on viu. Quin orgnul
de leuglena sencarrega de regular el contingut
daigua a linterior del seu cos?
23
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 24
Resum
Alimentaci.
Respiraci.
Funcions
vitals
Excreci de productes de rebuig.

Resposta davant els canvis ambientals.
Creixement.
Reproducci.
Tots els ssers vius estem formats per dos tipus de biomolcules:
Composici
Inorgniques. No exclusives dels ssers vius: aigua

i sals minerals.
EL MANTENIMENT DE LA VIDA
Orgniques. Exclusives dels ssers vius: glcids, lpids, protenes

i cids nucleics.
Teoria cellular:
La cllula s la unitat estructural dels ssers vius.
La cllula s la unitat funcional dels ssers vius.
Cllules
Tota cllula procedeix, per divisi, duna altra de preexistent.

Hi ha diversos tipus de cllules:
Procariota: sense nucli definit.
Eucariota: amb nucli. Poden ser animals o vegetals.
Les cllules poden presentar dues modalitats de nutrici:
Nutrici auttrofa. Fabriquen la seva prpia matria orgnica
a partir de compostos inorgnics senzills i una font denergia,
generalment la llum del Sol.
Nutrici
cellular
Nutrici hetertrofa. Han de prendre la matria orgnica

de lexterior, ja que sn incapaces de sintetitzar-la.
El metabolisme s el conjunt de processos qumics que tenen lloc dins
la cllula. Hi ha dos tipus de reaccions metabliques:
Catabolisme: degradaci de substncies orgniques per alliberar
energia.
Anabolisme: construcci de molcules complexes a partir
de molcules senzilles. Requereix energia.
Reproducci
cellular
s el procs mitjanant el qual una cllula mare es divideix i origina

noves cllules, anomenades cllules filles.
La mitosi s un procs de divisi del nucli, en qu el material gentic
es reparteix de manera equitativa entre les cllules filles.
ACTIVITATS
44. Quina s la diferencia principal entre les cllules procariotes i les eucariotes?
45. Quina diferncia hi ha entre els organismes unicellulars i els pluricellulars?
46. Inclou en el resum les funcions principals de cadascuna de les biomolcules, i posan, quan puguis,
un exemple.
47. Quines sn les tres estructures bsiques que tenen totes les cllules?
48. Completa el resum indicant quins organismes disposen de cllules auttrofes i quins dhetertrofes.
24
833921 _ 0006-0025.qxd
25/1/08
16:14
Pgina 25
Els humans van crixer en boscos i nosaltres

els tenim una afinitat natural. Que bonic s un
arbre que sesfora per arribar al cel! Les seves fulles recullen la llum solar per fotosintetitzar-la i aix els arbres competeixen i deixen
a lombra els seus vens. Si busquem b, veurem sovint dos arbres empenyent-se i inclinantse amb una grcia lnguida. Els arbres sn
mquines grans i belles, accionades per la llum
solar, que prenen aigua del sl i dixid de carboni de laire i converteixen aquests materials
en aliment per a ells i per a nosaltres. La planta utilitza els hidrats de carboni que fabrica
com a font denergia per dur a terme els seus
assumptes vegetals. I nosaltres, els animals,
que som en definitiva parsits de les plantes,
els robem els hidrats de carboni per poder dur
a terme els nostres assumptes. Quan mengem
plantes, combinem els hidrats de carboni amb

loxigen que tenim dissolt a la sang per la nostra propensi a respirar laire, i daquesta manera extraiem lenergia que ens permet viure.
En aquest procs exhalem dixid de carboni,
que desprs les plantes reciclen per fabricar
ms hidrats de carboni. Quin sistema tan meravellosament cooperatiu! Plantes i animals
que inhalen mtuament les exhalacions dels
altres, una mena de reanimaci mtua a escala planetria, boca a estoma, impulsada per
una estrella a 150 milions de quilmetres de
distncia.
Hi ha desenes de milers de milions de tipus coneguts de molcules orgniques. Tanmateix,
en les activitats essencials de la vida noms se
nutilitzen una cinquantena. Les mateixes estructures sutilitzen una vegada i una altra de
manera conservadora i enginyosa per dur a
terme funcions diferents. I al nucli mateix de
la vida a la Terra, les protenes que controlen
la qumica de la cllula i els cids nucleics que
transporten les instruccions hereditries, descobrim que aquestes molcules sn essencialment les mateixes en totes les plantes i animals. Una alzina i jo estem fets de la mateixa
substncia. Si retrocedim prou, ens trobem
amb un avantpassat com.
La cllula vivent s un rgim tan complex i
bell com el regne de les galxies i de les estrelles. Lexquisida maquinria de la cllula
ha anat evolucionant penosament durant ms
de quatre mil milions danys. Fragments daliment es metamorfosen en maquinria cellular. La cllula sangunia blanca davui sn els
espinacs amb crema dahir. Com aconsegueix
aix la cllula? Al seu interior hi ha una arquitectura laberntica i subtil que mant la
prpia estructura, transforma molcules, emmagatzema energia i es prepara per copiar-se
a ella mateixa.
CARL SAGAN,
Cosmos. Ed. Grupo V
(text adaptat)

49. Amb quin propsit reciclen les plantes el nostre dixid
de carboni?
50. Per qu sempenyen els arbres?
51. Quins elements formen el meravells sistema
cooperatiu? Per qu sanomena cooperatiu?
52. Lautor del text mostra entusiasme o decepci
amb el que descriu? Indica algunes oracions del text
que mostrin lactitud de lautor.
53. Podem afirmar que els macarrons que has pres
per dinar avui seran part del teu cos dem? Explica-ho
breument.
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla:
El viaje alucinante
ISAAC ASIMOV. Ed. Debolsillo
Aventura de ficci que tracta sobre un viatge a linterior
del cos.
Sobre la cllula. VHS. Fundaci Serveis de Cultura

Popular.
Introduccci a lestructura i la fisiologia
de la cllula. Inclou la reproducci dels ssers vius.
Cmo descubrimos los grmenes

ISAAC ASIMOV. Ed. Molino
Llibre sobre el descobriment dels microbis
i els bacteris.
En la xarxa:
http:/www.edu365.cat/aulanet/naturalesa/
En lapartat Micromn hi ha fora informaci sobre
cllules animals, cllules vegetals, bacteris, etc.
25
De la fotosntesi als cids nucleics
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 26
La nutrici
Om sa.
PLA DE TREBALL
Coneixers els aparells que intervenen en la nutrici
animal i les funcions que fan.
Aprendrs els principals mecanismes que tenen lloc
en els processos digestius de diferents animals.
Coneixers els models circulatoris dels animals.
Entendrs com es duen a terme la respiraci
i lexcreci.
Estudiars els processos implicats en la nutrici
de les plantes.
Diferenciars els processos de transport de saba bruta
i saba elaborada.
Aprendrs com fan la respiraci i lexcreci
les plantes.
Comprovars experimentalment el transport
en les plantes.
Om sec, afectat per la grafiosi.
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 27
Lom s un arbre que forma part de la cultura i el paisatge de molts pobles

dEuropa, per actualment nhan desaparegut ms de mil milions dexemplars sense que gaireb no shagi pogut fer res per evitar-ho.
La causa ha estat una malaltia, la grafiosi, que significa malaltia grfica,
ja que fa referncia als curiosos dibuixos que formen sota lescora de larbre els insectes que la transmeten.
Al principi de la primavera, uns escarabats petits, els corcs de lom, nascuts
en arbres morts per la grafiosi, surten de les seves galeries amb el fong
que origina la malaltia enganxat al seu cos, i volen en cerca de troncs o branques de nous exemplars.
El fong entra a larbre a travs daquest insecte i es difon rpidament pels
seus vasos conductors, en provoca lobstrucci, avana cap a les arrels i impedeix la circulaci normal daigua i nutrients, cosa que provoca la mort
de larbre.
La malaltia va aparixer a Holanda al principi del segle XX. Sen desconeix
lorigen amb certesa, tot i que sembla que prov de lsia, on els oms sn
ms resistents. Una de les hiptesis amb qu sespecula s que va ser introduda pels immigrants xinesos que van venir a Europa a treballar al ferrocarril. Les maletes que duien estaven fetes de fusta dom, i amb elles va
arribar el fong causant de la malaltia.
RECORDA I RESPON
1. Quines espcies participen en la propagaci
i el desenvolupament de la grafiosi? Quin tipus de nutrici
t cada espcie?
2. Quina acci del fong causa la mort de lom?
3. Don obtenen els ssers vius lenergia necessria per fer
les diferents funcions vitals?
4. Per qu cal que els ssers vius disposin dun sistema excretor?
5. Quines matries primeres utilitzen les plantes per formar
la matria orgnica prpia?
Busca la resposta
Quina diferncia hi ha entre aliment i nutrient?
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 28
La funci de nutrici
Tots els ssers vius, des del ms senzill fins al ms complex, necessiten
matria i energia per mantenir i renovar les seves estructures i per
dur a terme les funcions vitals.
Els herbvors salimenten de vegetals.
La nutrici s el conjunt de processos mitjanant els quals

els ssers vius prenen substncies de lexterior i les transformen
en matria prpia i energia.
Els aliments sn substncies que proporcionen matria i energia als ssers vius. El procs de prendre aliments es coneix com alimentaci, i
forma part de la nutrici.
Els aliments estan formats per substncies ms senzilles, els nutrients,
que sn incorporats a les cllules.
Segons el tipus de nutrici, els ssers vius es poden classificar en:
Els carnvors salimenten daltres animals.
Els omnvors salimenten de vegetals

i animals.
Auttrofs. Sn capaos de produir la prpia matria orgnica a partir de substncies inorgniques senzilles (dixid de carboni, aigua i
sals minerals) que prenen del medi. Per fer-ho, necessiten una font
denergia. Segons la font denergia, poden ser:
Fotosinttics. Obtenen lenergia de la llum del Sol. En aquest grup
sinclouen les algues, les plantes i els bacteris fotosinttics.
Quimiosinttics. Utilitzen lenergia alliberada de certes reaccions
qumiques. Pertanyen a aquest grup uns bacteris determinats.
Hetertrofs. Utilitzen com a font de matria les biomolcules orgniques fabricades per altres ssers vius. s a dir, salimenten daltres
organismes o de les seves restes. L energia lobtenen de la degradaci
daquestes biomolcules. Sn hetertrofs els protozous, els fongs, els
animals i un gran nombre de bacteris.
Segons els hbits alimentaris, poden ser: herbvors, carnvors, omnvors, filtradors, carronyaires, etc.
Els filtradors salimenten de partcules

suspeses a laigua.
Els carronyaires, o necrfags, salimenten

de cadvers.
28
Les plantes sn organismes auttrofs capaos de produir matria orgnica a partir

de la inorgnica, grcies a lenergia lumnica del Sol.
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 29
Processos implicats en la nutrici

En lintercanvi de matria i energia que fan els ssers vius amb el medi,
tenen lloc un seguit de processos que sengloben en la nutrici.
En els animals, desprs dingerir els aliments (alimentaci), sesdevenen els processos segents:
Procs digestiu. Transformaci dels aliments en substncies ms
simples, que lorganisme pot utilitzar. Aquestes substncies passen
a la sang des de laparell digestiu.
Intercanvi gass. Captaci de loxigen necessari per dur a terme
el metabolisme, i eliminaci del dixid de carboni produt com a
residu. Se nencarrega laparell respiratori.
Transport. Repartiment doxigen i nutrients fins a cadascuna de
les cllules de lorganisme, i recollida del dixid de carboni i les
substncies de rebuig. El duu a terme laparell circulatori.
Metabolisme i respiraci cellular. s dels nutrients que entren a
les cllules per construir estructures i obtenir lenergia necessria.
Excreci. Eliminaci de les substncies de rebuig produdes en el
metabolisme. Se nencarrega laparell excretor.
En les plantes, els processos implicats en la nutrici sn:
Absorci de nutrients inorgnics (aigua i sals minerals) a travs de
les arrels.
Transport de nutrients inorgnics, a travs dels vasos conductors,
fins a les parts verdes de la planta.
Evapotranspiraci, a travs de les fulles, de gran part de laigua
absorbida.
Intercanvi de gasos a travs dels estomes de les fulles.
Fotosntesi. Transformaci de les substncies inorgniques en
substncies orgniques utilitzant lenergia de la llum solar.
Transport de substncies orgniques a totes les cllules de la
planta a travs dels vasos conductors.
Metabolisme i respiraci cellular. Utilitzaci per les cllules
dels compostos orgnics, provinents de la fotosntesi, per obtenir
energia i elaborar matria prpia.
Eliminaci dels productes de rebuig generats en el metabolisme
cellular.
El procs de nutrici vegetal
Transport
Fotosntesi
Matria
orgnica
O2
H2O CO2
O2
Intercanvi
de gasos
Energia
CO2 H2O
Respiraci
Evapotranspiraci
Absorci
ACTIVITATS
1. Quina diferncia hi ha entre alimentaci i nutrici?
2. Posa un exemple, diferent del que surt en el text, danimal herbvor,
carnvor, omnvor, filtrador i necrfag, i indica de qu salimenta
cadascun.
3. Per qu s necessria per als ssers vius la funci de nutrici?
4. On es duu a terme la fotosntesi en les plantes?
29
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 30
El procs digestiu en els animals
Els animals necessiten aliment, elaborat per altres organismes, que transformen per obtenir nutrients i utilitzar lenergia que cont.
El procs digestiu comprn els fenmens que tenen lloc a laparell
digestiu i que permeten captar els aliments, transformar-los
en substncies tils per a lorganisme i expulsar els residus
produts.
El procs digestiu en els animals consta de quatre fases:

Ingesti. Presa daliments de lexterior.
Digesti. Transformaci dels aliments en nutrients. La digesti pot
ser de dos tipus:
Intracellular. Es duu a terme dins la cllula. La fan organismes
unicellulars i pluricellulars primitius, com ara les esponges. Cada
cllula transforma els nutrients que ella mateixa captura.
Extracellular. T lloc fora de les cllules, al tub digestiu, on
unes glndules determinades aboquen unes protenes anomenades enzims, que sencarreguen de descompondre parcialment
els aliments. La digesti extracellular pot ser externa, si es fa
fora del cos, com en el cas dels arcnids, o interna, si es duu a
terme dins del cos, com en molts invertebrats i tots els vertebrats.
En la digesti extracellular els aliments poden experimentar una
transformaci mecnica (laliment es fragmenta en porcions ms
petites amb lajuda drgans especialitzats, com les dents dels vertebrats) i una transformaci qumica (els aliments experimenten
transformacions qumiques, grcies a lacci dels enzims).
Les aranyes segreguen uns enzims

digestius que aboquen a lexterior,
per digerir les seves preses abans
dingerir-les.
Absorci. Pas de nutrients des de laparell digestiu fins a la sang,

que els condueix a linterior de les cllules de lorganisme.
Egesti. Eliminaci, des de laparell digestiu, de tots els residus daliments que no han estat digerits. Sn transformats en matria fecal
i expulsats a lexterior de lorganisme.
Tipus daparells digestius
Es poden distingir dos grans tipus daparells digestius:
scul
Cavitat
gstrica
30
La cavitat gstrica. Una mena de sac entapissat de cllules, que

comunica amb lexterior per un nic orifici, anomenat scul, que fa
alhora de boca i anus. s caracterstic danimals amb digesti intracellular, com les esponges i alguns celenterats.
El tub digestiu. Un tub ms o menys llarg, que comena a la boca,
per on entren els aliments, i acaba a lanus, per on sexpulsen els residus. Al llarg daquest tub es distingeixen regions que fan missions
digestives especfiques i que estan adaptades al tipus dalimentaci
de lanimal.
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 31
El procs digestiu dalguns invertebrats

Les esponges,
per capturar laliment,
provoquen corrents
daigua a travs
dels nombrosos porus
de qu disposen, i aix
els aporta petites partcules
daliments. Tenen
unes cllules, anomenades
coancits, disposades
com un taps a la part
interior del cos, encarregades
de fer la digesti
intracellular.
Coancits
Porus
Els celenterats capturen

les preses vives amb lajuda
dels tentacles que els
envolten la boca. Tenen
unes cllules, anomenades
cnidoblasts, amb un lquid
que injecten a la presa
per capturar-la. Desprs,
la presa s introduda per
una nica obertura que
funciona de boca i anus fins
a la cavitat gastrovascular,
on es produeix la digesti
extracellular.
Hepatopncrees
Cavitat
gastrovascular
Tentacles
Cnidoblasts
Pap
Anus
Anus
Boca
Esfag
Boca
Pedrer
Intest
Estmac
Els molluscs tenen digesti extracellular interna. Aquesta t lloc

al tub digestiu, provet de boca i anus. Els gasterpodes presenten
una glndula, anomenada hepatopncrees, que segrega enzims
que collaboren en el procs digestiu. Els bivalves sn filtradors
i es nodreixen de partcules alimentoses que penetren
amb el corrent daigua que els travessa el cos.
Els artrpodes tenen digesti extracellular, que pot ser interna,

com s el cas dels insectes, o externa, com els arcnids.
En els insectes, laparell digestiu comena a la boca,
amb apndixs bucals. A continuaci, hi ha lesfag,
amb una dilataci anomenada pap, on els aliments sn
barrejats amb saliva, abans darribar al pedrer, on es trituren.
Segueix lintest, on sabsorbeixen els nutrients i, finalment, lanus.
El procs digestiu dels vertebrats

Els vertebrats presenten digesti extracellular interna, que t lloc al llarg
del tub digestiu.
Els aparells digestius sn diferents segons el tipus daliment. En general,
consten de boca, on laliment es tritura i es barreja amb la saliva,
faringe, esfag, estmac, que fa la digesti gstrica, intest prim,
que finalitza la digesti i absorbeix els nutrients, i intest gros,
on es produeix legesti.
A ms, al llarg del tub digestiu hi ha diverses glndules
annexes: les salivals, el fetge i el pncrees. Aquestes
glndules aboquen al tub digestiu enzims i altres substncies,
que collaboren en la digesti.
Glndula
salival
Pncrees
Estmac
Intest
prim
Faringe
Boca
Esfag
ACTIVITATS
5. Per qu els animals necessiten fer la digesti dels aliments
que consumeixen?
Fetge
Intest
gros
6. Qu s legesti i en qu es diferencia de lexcreci?
31
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 32
La respiraci en els animals
A linterior de les cllules, els nutrients sn degradats als mitocondris

per mitj de la respiraci cellular. Per dur a terme aquesta degradaci
les cllules utilitzen oxigen, i produeixen energia i substncies de rebuig, com ara el dixid de carboni, que sha deliminar.
Loxigen prov del medi extern, al qual tamb sexpulsa el dixid de carboni. Aquest intercanvi de gasos es fa a laparell respiratori.
Superfcies dintercanvi gass
ACTIVITATS
7. Per qu necessiten oxigen,
els animals?
8. Quines caracterstiques han
de tenir les superfcies
dintercanvi gass?
Les superfcies dintercanvi sn les regions de laparell respiratori a travs de les quals es produeix el pas de gasos entre lexterior i linterior de
lorganisme.
Per facilitar aquest intercanvi de gasos i assegurar-se que es fa de manera satisfactria, les superfcies dintercanvi gass han de ser primes,
han destar sempre humides i estar revestides dun gran nombre de
vasos sanguinis.
A FONS
Respiraci aria enfront de respiraci

aqutica
El medi aeri i laqutic ofereixen condicions diferents
pel que fa a humitat i disponibilitat doxigen, per aix
els organismes que viuen en aquests medis tenen
unes estructures adaptades a cadascun.
Laire atmosfric cont molt ms oxigen que laigua,
i a ms la proporci daquest gas a laire s constant,
ja que loxigen que es consumeix en la respiraci s
compensat pel que sallibera en la fotosntesi.
Per contra, en el medi aqutic la proporci doxigen
dissolt varia, i la disponibilitat s ms reduda
a laigua marina que a laigua dola; en tots dos
casos, la solubilitat de loxigen a laigua disminueix
a mesura que augmenta la temperatura daquesta.
A laigua, loxigen s escs i els animals aqutics
es veuen obligats a nedar contnuament de manera
que gasten ms energia que els animals aeris.
Aix mateix, els animals aqutics han de fer passar
una quantitat daigua ms gran per les seves
superfcies respiratries, cosa que implica un gran
desenvolupament de les estructures respiratries,
com les brnquies.
No obstant aix, el medi aqutic proporciona
un avantatge als animals que hi habiten: no tenen
els problemes de prdua daigua per les superfcies
respiratries que presenten els animals terrestres.
32
A laire hi ha 25 vegades ms oxigen que a laigua,

de manera que els animals aqutics han de fer ms
treball per obtenir aquest gas.
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 33
Tipus de respiraci
en els animals (I)
Els animals ms senzills, com ara les esponges i els celenterats, no tenen
aparells respiratoris, i lintercanvi de gasos es fa a travs de tota la superfcie del cos.
La resta danimals disposen dun aparell respiratori, adaptat al medi on
viuen, i associat a laparell circulatori, que transporta els gasos a les cllules i daquestes a lexterior de lorganisme.
Podem distingir quatre tipus de respiraci en els animals: cutnia, branquial, traqueal i pulmonar.
Respiraci cutnia
La presenten els cucs que viuen en ambients humits, com ara el cuc de
terra, i tamb els amfibis en estat adult, tot i que en aquests darrers es
complementa amb respiraci pulmonar.
L intercanvi de gasos es fa a travs de la superfcie corporal. Aquests animals tenen una pell molt fina i humida, proveda de nombrosos vasos
sanguinis prxims a la superfcie, fet que facilita lintercanvi.
La forma cilndrica del cuc de terra li permet

disposar duna gran superfcie
per a lintercanvi de gasos.
Respiraci branquial
s caracterstica danimals aqutics, com alguns anllids, molluscs, crustacis, equinoderms, larves damfibis i peixos.
L intercanvi de gasos es fa a travs de brnquies, unes fines prolongacions laminars de la superfcie del cos envoltades de nombrosos vasos
sanguinis. Poden ser externes o internes.
Brnquies
La respiraci en els peixos ossis

Brnquies
Opercle
Opercle
Circulaci
de laigua
Fenedures branquials
Circulaci
de laigua
Les brnquies externes sn expansions

de la superfcie del cos projectades
cap a lexterior de lanimal, sense
protecci. No tenen cap mecanisme
de ventilaci, i aix obliga lanimal
a moures en cerca de llocs oxigenats.
Es dna en alguns cucs marins,
molluscs, crustacis, en les larves
dinsectes i amfibis i en alguns peixos,
com ara laxolot.
Les brnquies internes estan protegides

en una cavitat que comunica
amb lexterior. Sn caracterstiques
de molts molluscos i dels peixos.
En els peixos ossis estan cobertes
per una placa ssia, anomenada
opercle. En els cartilaginosos, laigua
penetra per la boca i per uns orificis,
anomenats espiracles, i surt per les
fenedures branquials.
Brnquia
Circulaci
sangunia
33
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 34
Tipus de respiraci
en els animals (II)
Respiraci traqueal
Trquees dinsecte
s caracterstica dartrpodes terrestres (insectes, arcnids i miripodes).

Es fa per trquees, uns tubs ramificats que arriben prcticament a tots
els rgans de lanimal. Aquests conductes sobren a lexterior per uns orificis anomenats estigmes, situats al llarg de la superfcie del cos, per on
entra i surt laire.
Trquees
Les trquees, en ramificar-se, van disminuint de dimetre, al mateix

temps que les parets sels fan ms primes. Aix, loxigen arriba directament a totes les cllules, on es fa lintercanvi de gasos, de manera que
no cal disposar dun complex aparell circulatori.
Respiraci pulmonar
Aire
s tpica dalguns vertebrats: amfibis, ocells, rptils i mamfers, tot i que

tamb dalguns invertebrats, com ara els caragols terrestres.
Estigma
Es fa per mitj de pulmons, que sn unes cavitats internes de parets

molt fines i humides, plenes de vasos sanguinis.
L aire entra a travs de la boca i les fosses nasals, i continua per la faringe, la laringe, la trquea i els bronquis.
La ventilaci pulmonar es duu a terme en dos moviments diferents: la inspiraci o entrada daire als pulmons, i lexpiraci o sortida.
ACTIVITATS
9. Per qu les esponges
i les meduses no necessiten
rgans respiratoris?
10. Laparell circulatori
dels insectes est molt poc
desenvolupat. A qu creus
que s degut?
Amfibi
Pulm amb
paret llisa
34
En els amfibis adults, els pulmons sn simples bosses buides, amb una
superfcie molt reduda. Tamb tenen respiraci cutnia. En els rptils, els
pulmons tenen envans o estan plegats interiorment, fet que representa una
superfcie de contacte ms gran per a lintercanvi de gasos. En els ocells,
la superfcie dintercanvi s ms gran, ja que tenen unes extensions en forma de bossa anomenades sacs aeris. Els mamfers presenten pulmons
amb una gran superfcie dintercanvi gass, grcies al fet que disposen dun
gran nombre de sacs diminuts anomenats alvols pulmonars.
Rptil
Pulm amb
envans
Ocell
Sacs
aeris
Mamfer
Alvols
pulmonars
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 35
El transport de substncies
en els animals
Els animals ms senzills, com ara les esponges i els celenterats, no tenen
aparell circulatori, ja que els nutrients i loxigen els arriben directament a totes les cllules.
La resta danimals disposen dun aparell circulatori que duu els nutrients i loxigen a totes les cllules, i retira el dixid de carboni i els productes de rebuig resultants del metabolisme. Laparell circulatori consta dels elements segents:
Lquid de transport. s un lquid que circula per linterior, format
principalment per aigua, protenes i diverses cllules. En els vertebrats i els cucs el lquid de transport s la sang, en els equinoderms
correspon a la hidrolimfa, i en els insectes s lhemolimfa.
Vasos. Sn conductes pels quals circula el lquid de transport. En
els vertebrats podem distingir-ne tres tipus:
Artries. Vasos pels quals la sang surt del cor.
Venes. Vasos pels quals la sang torna al cor.
Capillars. Vasos de parets molt fines que connecten les artries i
les venes. A travs seu es fa lintercanvi de gasos, nutrients i residus, amb cadascuna de les cllules i amb el medi extern.
Cor. s lrgan encarregat dimpulsar el lquid de transport pels vasos, mitjanant moviments de contracci i dilataci.
Artria
Capillars
Cllules
Lquid intersticial
Vena
A FONS
La sang dels vertebrats

La sang est constituda per una part lquida,
el plasma sanguini, que s una dissoluci daigua,
protenes i altres substncies, i les cllules
sangunies, que sn de tres tipus:
Glbuls vermells o eritrcits. Sn cllules
que tenen el citoplasma ple duna protena
anomenada hemoglobina. Aquesta protena s
de color vermell i sencarrega de transportar
loxigen i part del dixid de carboni.
Glbuls blancs o leuccits. Sn cllules ms
grans que els eritrcits. No tenen hemoglobina,
i per aix sn incolores. Sencarreguen,
principalment, de protegir lorganisme
contra infeccions.
Plaquetes. No sn autntiques cllules,
sin fragments daquestes. Intervenen quan es
produeix un trencament en algun dels vasos
sanguinis. Sadhereixen rpidament al lloc
del trencament perqu cessi lhemorrgia,
i permeten que es formi un cogul.
Glbuls blancs
Glbuls
vermells
Plaquetes
35
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 36
7
Aparell circulatori obert
Cor
Ostols
Tipus daparells circulatoris

en els animals
Segons la xarxa de vasos que tingui laparell circulatori, sen distingeixen

dos tipus.
Aparell circulatori obert. Es dna en molts molluscs i artrpodes.
Es caracteritza perqu els vasos no formen un circuit tancat, sin
que la sang o lhemolimfa en surt i xopa unes cavitats amb les quals
estan en contacte les cllules, on es duu a terme lintercanvi gass i
de nutrients, i dall torna de nou al cor per uns orificis anomenats
ostols.
Aparell circulatori tancat. s tpic danllids, cefalpodes i vertebrats. Es caracteritza perqu la sang circula sempre per linterior dels
vasos. Presenta uns vasos relativament llargs, que surten del cor, recorren tot el cos, i hi tornen.
Hi ha dos tipus daparell circulatori tancat: el senzill i el doble.
Aparell circulatori tancat senzill
Aparell circulatori tancat doble
Circulaci major
Sang rica
en oxigen
Sentit de la
circulaci
de la sang
Cor
Brnquies
Sang pobra
en oxigen
Circulaci
menor
Cor
La sang passa una vegada pel cor en un recorregut complet.

Del cor va a les brnquies, on recull oxigen i descarrega dixid
de carboni. De les brnquies va a la resta del cos. Aquest
tipus de circulaci es dna en els peixos.
La sang passa dues vegades pel cor, i es creen dos circuits:

la circulaci menor, que sestableix entre el cor i els pulmons,
i la circulaci major, entre el cor i els altres rgans. Es dna
en la resta de vertebrats.
ACTIVITATS
11. Quines dues funcions bsiques ha de garantir el sistema
de transport en un animal?
12. En laparell circulatori obert, on es duu a terme lintercanvi gass
i de nutrients amb les cllules?
13. Quina diferncia hi ha entre laparell circulatori tancat senzill
i el doble?
36
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 37
Lexcreci en els animals
Lactivitat metablica de les cllules genera productes de rebuig que han

de ser eliminats fora de lorganisme, ja que si shi acumulen resulten txics. Entre aquestes substncies hi ha: el dixid de carboni, lamonac i la urea.
El dixid de carboni sexpulsa grcies a lacci conjunta dels aparells circulatori i respiratori, a travs de les superfcies dintercanvi. De leliminaci de la resta de substncies se nencarrega laparell excretor.
Lexcreci s el procs que permet recollir els productes de rebuig
i expulsar-los a lexterior.
Aparell excretor dun insecte
Els animals ms senzills, com les esponges i els celenterats,

no disposen daparell excretor, i aboquen les substncies de
rebuig directament al medi a travs de la superfcie del cos.
Els insectes utilitzen els tubs de Malpighi, que sn uns
tubs prims tancats per un extrem i oberts per laltre al tub
digestiu, on aboquen els productes de rebuig que ha recollit lhemolimfa a linterior del cos.
Els crustacis disposen de dues glndules localitzades al cap
i prop de la base de les antenes, les glndules verdes, per
mitj de les quals recullen les substncies de rebuig i les eliminen a lexterior.
Tub
digestiu
Tubs
de Malpighi
Aparell excretor dun crustaci
En els vertebrats, hi ha diferents rgans que participen en

lexcreci. Els principals sn els ronyons, que formen lorina, mitjanant la qual sexpulsen els productes de rebuig,
com ara la urea.
Lorina elaborada pels ronyons en surt pels urters, que desemboquen a la bufeta urinria, on semmagatzema. Dall
surt a lexterior per la uretra.
A ms dels ronyons, en els mamfers tamb participen en la
funci dexcreci les glndules sudorpares, els pulmons,
lintest i el fetge.
Els rptils i els ocells que beuen aigua salada tenen unes estructures anomenades glndules secretores de la sal a travs de les quals eliminen lexcs de sal que aporten els aliments marins i laigua de mar. Aquestes glndules es
localitzen al cap i desemboquen a sobre del bec (ocells) o al
costat dels ulls (rptils).
Glndula
verda
Aparell excretor dun vertebrat

Rony
Urter
Bufeta
urinria
Uretra
ACTIVITATS
14. Quins sn els rgans dexcreci en els mamfers?
15. Quina funci tenen les glndules secretores de la sal?
Quins animals en tenen?
37
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 38
La nutrici en les plantes
Els vegetals sn organismes auttrofs, s a dir, capaos delaborar la seva prpia matria a partir de molcules inorgniques (dixid de carboni, aigua i sals minerals) que prenen del medi.
Els organismes unicellulars fotosinttics prenen directament del medi,
a travs de la membrana plasmtica, els nutrients que necessiten.
Les algues i les molses, que viuen en ambients aqutics o humits, no disposen drgans especialitzats en labsorci i el transport de nutrients, i
els prenen a travs de tota la seva superfcie.
Les plantes superiors han desenvolupat rgans especialitzats en la nutrici:
les arrels absorbeixen aigua i nutrients minerals, la tija sost la planta i les
fulles actuen com a rgans encarregats de la fotosntesi.
Labsorci de nutrients
La saba bruta ascendeix pels vasos

del xilema i recorre llargues distncies que,
com en el cas de les palmeres, pot arribar
a superar els 50 metres.
Labsorci s el pas daigua i sals minerals des del sl fins a linterior de

larrel. Aquest procs t lloc en els nombrosos pls absorbents, unes fines ramificacions que hi ha a les arrels.
Laigua penetra a larrel directament des del sl. Les sals minerals entren
dissoltes en aigua.
El conjunt de nutrients inorgnics absorbits per la planta constitueix la
saba bruta, que serveix de matria primera per fer la fotosntesi.
Pls
absorbents
Ascens
de la saba
bruta
Absorci
daigua
i sals
minerals
El transport de saba bruta

Un cop la saba bruta ha penetrat a linterior de larrel, entra en uns vasos conductors, el xilema. Aquests vasos estan formats per files de cllules mortes, allargades i cilndriques.
Els vasos del xilema recorren linterior de la tija i transporten la saba
bruta a les fulles i a altres parts verdes de la planta, on es fa la fotosntesi.
Lascens de la saba s degut a fenmens com ara la capillaritat, la transpiraci de les fulles i la pressi de laigua a larrel.
38
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 39
Lintercanvi de gasos
El dixid de carboni s necessari per fer la fotosntesi, procs en el qual
sallibera oxigen. Una part daquest oxigen sutilitza en la respiraci cellular, i una altra part s expulsada a latmosfera.
A travs dels estomes de les fulles, entra el dixid de carboni i sallibera loxigen produt.
Quan la saba bruta arriba a les fulles, gran part de laigua sevapora,
per transpiraci, a travs tamb dels estomes. Mentrestant, les sals minerals es queden retingudes.
La fotosntesi
A partir de la saba bruta, que arriba a les fulles, i el dixid de carboni,
captat pels estomes, es fa la fotosntesi, per la qual mitjanant lenergia
de la llum solar se sintetitzen molcules orgniques.
La fotosntesi t lloc als cloroplasts de les cllules, on hi ha la
clorofilla, un pigment capa dabsorbir lenergia lumnica procedent
del Sol.
En el procs de la fotosntesi es produeix matria orgnica
Matria
orgnica
que, juntament amb aigua, constitueix la saba elaborada.
Tamb es produeix oxigen que es consumeix, en part, en la
respiraci cellular de la planta; la resta de loxigen sexpulsa a lexterior i els ssers vius hetertrofs lutilitzen en la
O
respiraci.
La fotosntesi s un procs essencial per mantenir la vida
a la Terra, ja que s la font doxigen i de matria orgnica,
imprescindibles per a tots els ssers vius. Les plantes sn
laliment dels herbvors i aquests, al seu torn, ho sn dels carnvors, de manera que la matria orgnica va passant duns a
uns altres.
Els estomes estan

constituts per dues
cllules en forma de rony
que deixen entre si un orifici per
on passen els gasos i es produeix
la transpiraci. Estan situats al revers
de les fulles.
H2O
Sals
minerals
Cloroplast
CO2
Llum solar
El transport de saba elaborada
Estoma
Saba
elaborada
Saba
bruta
O2
CO2
H2O
La saba elaborada sha de repartir des de les zones on sha produt a tots els llocs de la planta.
Aquest transport es fa per mitj dun conjunt de vasos conductors, el
floema, que estan formats per cllules vives.
ACTIVITATS
16. Qu passaria si cobrssim completament la superfcie de les fulles
duna planta amb cera?
17. Podem afirmar que la fotosntesi s un procs exclusiu de les
plantes? Justifica la resposta.
18. Busca en els conceptes clau el significat de capillaritat, transpiraci
i estoma.
19. Els vegetals que habiten en zones de clima sec, tenen pocs o molts
estomes?
39
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 40
El metabolisme i la respiraci cellular en les plantes

Un cop les diferents cllules de la planta han rebut els nutrients procedents de la saba elaborada, els utilitzen per dur a terme el metabolisme cellular.
La planta empra una part dels nutrients orgnics per fabricar, mitjanant
reaccions anabliques, els seus propis compostos orgnics, com ara el
mid, la cellulosa, els enzims, etc.
Una altra part dels nutrients orgnics es degrada, mitjanant reaccions
catabliques, en compostos ms senzills, a travs de la respiraci cellular. En aquest procs, que t lloc als mitocondris, es necessita oxigen,
es desprn dixid de carboni i sallibera energia.
En les plantes, els processos de respiraci i de fotosntesi sn simultanis
durant el dia, per durant la nit noms es fa la respiraci.
ACTIVITATS
20. Es pot considerar loxigen un
producte dexcreci
per a les plantes? I el dixid
de carboni? I en els animals?
21. De vegades es recomana
que a la nit no dormim
en una habitaci en qu hi hagi
plantes. Quina explicaci t?
Creus que est justificada
aquesta afirmaci?
Lexcreci en les plantes

En les plantes, gran part dels residus metablics sn utilitzats de nou
per sintetitzar diferents substncies. Les necessitats dexcreci sn molt
redudes i no tenen aparell excretor.
El dixid de carboni produt en la respiraci cellular i loxigen que sallibera en la fotosntesi sexpulsen pels estomes.
Els altres residus generats poden ser acumulats en els vacols de les
cllules, tal com passa amb els olis essencials de la fulla de llorer, o
emmagatzemats a lespai entre les cllules, com passa a la pell de la taronja o la llimona.
A FONS
Plantes amb nutrici hetertrofa

Plantes carnvores. Realment sn plantes auttrofes
que viuen en sls pobres en sals minerals. Aquestes
plantes tenen les fulles transformades en poderoses
trampes per capturar petits insectes, a partir dels
quals obtenen les sals minerals necessries. Exemples
de plantes carnvores sn la drsera i la dionea.
Plantes parsites. No tenen clorofilla i prenen
les substncies orgniques daltres plantes. Tenen
unes arrels xucladores que penetren a les tiges
o a les arrels daltres plantes fins que arriben al floema,
i es nodreixen de la saba elaborada de la planta hoste.
Exemples de plantes parsites sn els cabells dngel
i els frares.
Altres plantes, com el vesc, sn hemiparsites. Encara
que fan la fotosntesi, creixen sobre les branques
daltres arbres i tenen arrels xucladores que penetren
als vasos conductors de la planta hoste, de la qual
obtenen la saba elaborada.
40
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 41
Cincia a labast
Formulaci duna hiptesi. El transport en les plantes
Com es fa el transport de substncies per linterior
duna planta?
Per respondre aquesta pregunta hem de fer
un experiment els resultats del qual puguem
interpretar clarament.
Posem una flor de color blanc, amb una tija
duns quinze o vint centmetres, en un recipient
amb aigua acolorida amb tinta.
Podem formular una hiptesi: si el transport es

fa de manera canalitzada, la tinta arribar al cap
de poques hores a la flor, ho far de manera desigual
i tenyir primer les zones a les quals arriben els vasos
conductors de la tija.
En el cas que la hiptesi no es compleixi, caldr
formular-ne una de nova, que tingui en compte
els aspectes que hagis observat a lexperiment.
1. Preparem lexperiment. Posem un clavell, un lliri

o una altra flor blanca i de ptals grans, en un got
amb aigua acolorida amb tinta blava. Es pot utilitzar
blau de metil, per tamb serveix tinta
destilogrfica o de retolador.
2. Desenvolupem lexperiment. Cal deixar la flor

al got durant unes vint-i-quatre hores, i s
interessant fer diverses proves simultniament,
posant flors diferents i provant diverses tintes
i colorants (retolador, tinta xinesa, tinta
destilogrfica, blau de metil, etc.). Cada flor
sha de posar en un got independent. El tall
de la tija ha de ser net, fet amb una ganiveta
i amb cura, per no aixafar els vasos conductors.
Al got conv posar-hi, a ms, mitja cullerada
de sucre.
3. Interpretem els resultats. Desprs de vint-i-quatre

hores, les flors estaran tenyides. Depenent del tipus
de flor, unes es tenyiran abans i unes altres
desprs, i presentaran diferents patrons
en el tenyit dels ptals: taques irregulars, franges,
tenyit a la vora, etc.
ACTIVITATS
22. Fes a la llibreta una explicaci resumida daquesta prctica, amb tres parts ben diferenciades: 1) Hiptesi.
2) Preparaci de lexperiment. 3) Anlisi dels resultats.
Desenvolupa cada apartat, explicant quina s la hiptesi que volem posar a prova amb lexperiment,
com lhas preparat i quins han estat els resultats, aix com la interpretaci.
23. Els resultats obtinguts, indiquen un transport difs o un transport canalitzat a linterior de la planta?
Suposa que la flor shagus tenyit al principi noms per la base dels ptals, i al cap dun temps,
shaguessin anat tenyint de manera uniforme tots els ptals cap a la vora. Quina interpretaci hauries
donat a aquest resultat?
24. Tenint en compte que els ptals sn en realitat fulles modificades, dedueix si el transport de la tinta
sha fet pels vasos que van des de les fulles cap a larrel o pels vasos que van des de larrel cap
a les fulles.
25. Quin tipus de saba circula pels vasos que han dut la tinta fins als ptals: la saba bruta
o la saba elaborada?
26. Podem formular una altra hiptesi: El transport es fa a causa de levapotranspiraci daigua
des dels ptals. Com podrem aleshores forar levapotranspiraci daigua des dels ptals per accelerar
el transport? Quins resultats esperaries obtenir en repetir lexperiment si el transport fos, en efecte,
ms rpid?
41
833921 _ 0026-0045.qxd
1/2/08
15:40
Pgina 42
Activitats
27. Explica per quina ra en les plantes, a diferncia
dels animals, no sn necessaris els processos
digestius per incorporar els nutrients.
28. Explica qu passa en el dibuix segent i quin
tipus de digesti shi representa.
29. A laire hi ha unes 25 vegades ms oxigen

que a laigua. Suposant que tinguin els mateixos
requeriments energtics, qui desenvolupar un aparell
respiratori amb ms superfcie dintercanvi de gasos,
un animal terrestre o un animal aqutic? Com es pot
explicar que un peix fora de laigua es mori?
30. Indica quin tipus daparell respiratori tenen
els organismes segents: seit, gos, xampiny,
colom, aranya, granota, balena, saltamart, llagost
i cuc de terra.
31. El fet que els pulmons dels vertebrats estiguin
situats a linterior del cos representa un gran
avantatge per a lanimal en comparaci
amb lintercanvi de gasos a travs de la pell. Quin
creus que s, aquest avantatge?
32. A diferncia dels mamfers, un gran nombre
docells tenen pap, on no es produeix cap mena
de digesti. Aquest rgan apareix molt desenvolupat
en coloms i flamencs durant el perode de cria.
a) Per a qu creus que serveix aquest rgan?
b) Per qu creus que molts ocells, com les gallines,
ingereixen sorra juntament amb els aliments
dorigen vegetal?
33. Alguns cucs anllids que habiten en aiges
estancades, quan hi ha escassetat doxigen a laigua,
sn capaos destirar el cos fins a augmentar ms
de vint vegades la seva longitud.
Quin tipus daparell respiratori tenen? Quin avantatge
els proporciona estirar el cos en aiges amb escassetat
doxigen?
42
34. En els esquemes segents hi ha representats

els sistemes circulatoris dun amfibi adult (granota)
i un mamfer (vaca).
Granota
Vaca
a) Quin tipus de circulaci tenen aquests dos

animals?
b) Quins vasos transporten sang amb un contingut
elevat doxigen? Quins transporten sang amb gran
quantitat de dixid de carboni?
c) La circulaci dels amfibis i de la majoria
dels rptils sanomena incompleta, mentre
que la dels ocells, els mamfers i alguns rptils
sanomena completa. A qu creus que s
degut?
d) Descriu el recorregut que segueix una gota de sang
de la vaca des que surt de laurcula dreta del cor
fins que hi torna desprs de passar per algun rgan
del seu cos.
35. Les plantes carnvores sn verdes i fan
la fotosntesi, per tant, no necessiten matria orgnica
dels animals. Quina utilitat t capturar insectes
i petits invertebrats?
36. Pot fer-se lintercanvi de gasos i nutrients quan
la sang circula per les artries i les venes? I quan
ho fa pels capillars? Justifica la resposta.
37. Les egagrpiles sn paquets arrodonits
que els ocells regurgiten amb les restes indigeribles
del que han menjat, com ara pls, plomes, pell, ossos...
Les ms grosses sn les dels rapinyaires nocturns,
com el mussol, lliba, etc., perqu sempassen
trossos grans de preses o les preses senceres.
a) Quina etapa del procs digestiu es fa
amb lexpulsi de les egagrpiles?
b) Per qu creus que es regurgiten pls, plomes,
pell i ossos?
c) Quines dades ens pot facilitar lestudi
de les egagrpiles?
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 43
38. Copia el quadre segent i completal.

Caracterstica
Saba bruta
Saba elaborada
40. En les grfiques segents es representa la taxa

de transpiraci, en diferents hores del dia, dun roure
i duna planta de desert.
Composici
Via de transport
Funci
39. Quan comprem flors ens recomanen que afegim

una mica de sucre a laigua del gerro perqu
no es marceixin rpidament. Per qu creus
que tarden ms a marcir-se si seguim aquesta
recomanaci?
Taxa
de transpiraci
Recorregut que fa
10 12 14 16 18 20 22 24
Hores del dia
Quina corba pertany a cada planta?

Raona la resposta.
Laparell digestiu dels herbvors

La cellulosa s un glcid molt abundant en els vegetals.
La major part dels animals no podem digerir-la, ja que
no disposem dels enzims capaos de transformar
aquesta molcula en substncies nutritives. En canvi,
els herbvors remugants s que poden usar aquesta
substncia com a font de nutrients, ja que al tub
digestiu tenen uns microorganismes que produeixen
els enzims que transformen la cellulosa.
Els remugants digereixen els aliments en dues etapes,
primer els tallen, en fan una masticaci parcial i sels
empassen, i desprs fan la ruminaci, que consisteix
a regurgitar el material semidigerit i tornar-lo a mastegar
per desfer-lo i agregar-hi saliva.
En els dibuixos es pot observar laparell digestiu
dun mamfer carnvor, el dun mamfer herbvor
remugant i el dun mamfer herbvor no remugant.
Aparell digestiu
de carnvor
Aparell digestiu
dherbvor
remugant
Aparell digestiu
dherbvor no
remugant
45. Quins animals creus que tenen un sistema

digestiu ms efica? Per qu?
43. Assenyala quins dels animals segents sn

carnvors, quins herbvors remugants i quins
herbvors no remugants.
Vaca, cavall, cabra, ovella, guineu, llop, conill.
46. Per qu creus que els herbvors ingereixen

quantitats ms grans daliments que els carnvors
i amb ms freqncia?
a) Lherba s un aliment poc nutritiu, i per aix
els herbvors necessiten ingerir-ne quantitats
molt grans i amb molta freqncia.
b) Els herbvors sn ms grans que els carnvors,
i per aix necessiten menjar ms.
c) Els herbvors sn ms actius que els carnvors,
i per aix necessiten menjar una gran quantitat
daliment per reposar energia.
44. Quins animals tenen un aparell digestiu

ms llarg, els carnvors o els herbvors?
Formula una hiptesi per explicar aquest
fet.
47. Els herbvors remugants ingereixen en poc

temps grans quantitats dherba i, ms tard,
ruminen el que han ingerit. Quina explicaci
pots donar a aquest comportament alimentari?
41. Quin tipus de biomolcula s la cellulosa?

42. Quins ssers vius ajuden els herbvors
en la digesti de la cellulosa?
43
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 44
Resum
Es duu a terme en laparell digestiu. Comprn quatre fases:
Ingesti. Presa daliments de lexterior.
Digesti
Digesti. Transformaci dels aliments en nutrients.

Absorci. Pas dels nutrients a la sang.
Egesti. Eliminaci dels residus no digerits a lexterior.
Es duu a terme en laparell respiratori. Hi ha diversos tipus

de respiraci:
LA NUTRICI ANIMAL
Cutnia. Lintercanvi de gasos es produeix a travs de la superfcie

del cos.
Respiraci
Traqueal. Es fa per trquees, uns tubs ramificats que arriben

a gaireb totes les cllules de lanimal.
Pulmonar. Es fa per pulmons, unes cavitats internes de parets molt
fines i humides plenes de vasos sanguinis.
Es fa a laparell circulatori. Hi ha dos tipus daparells circulatoris:
Circulaci
Excreci
LA NUTRICI VEGETAL
Branquial. Es fa per mitj de brnquies, unes prolongacions molt

fines de la superfcie del cos envoltades de nombrosos vasos
sanguinis.
Obert. El lquid de transport abandona els vasos sanguinis

i sescampa pels espais que hi ha entre els rgans.
Tancat. La sang circula sempre per linterior dels vasos sanguinis.
Pot ser senzill si la sang passa noms una vegada pel cor
en un recorregut complet, o doble, si passa dues vegades pel cor.
Procs pel qual es recullen els productes de rebuig produts

per lactivitat cellular i sexpulsen a lexterior. El fan: els tubs
de Malpighi (insectes), les glndules verdes (crustacis)
i els ronyons (vertebrats).
Comprn els processos segents:

Absorci. Pas daigua i sals minerals des del sl cap a linterior de larrel. Es duu a terme
a travs dels pls absorbents de les arrels. Forma la saba bruta.
Transport de saba bruta. Conducci des de larrel fins a les parts verdes de la planta.
Es duu a terme a travs dels vasos conductors del xilema.
Intercanvi de gasos. Es fa a travs dels estomes.
Fotosntesi. T lloc a les fulles i les tiges verdes.
Transport de saba elaborada. Transport de les substncies orgniques fabricades
en la fotosntesi a totes les cllules de la planta. Es fa a travs del floema.
Respiraci mitocondrial. Utilitzaci de les substncies orgniques per obtenir energia.
Excreci. Acumulaci i eliminaci dels productes de rebuig generats en el metabolisme.
ACTIVITATS
48. Quins tipus de digesti es poden donar en els animals? Com es duen a terme?
49. Inclou en el resum els organismes caracterstics de cada tipus de respiraci animal.
50. Inclou en el resum els tipus de brnquies.
51. Quin tipus daparell circulatori tenen els animals segents: mosquit, bacall, musclo, gavina?
52. Quins mecanismes permeten lascensi de la saba bruta des de larrel fins a les fulles?
44
833921 _ 0026-0045.qxd
25/1/08
16:18
Pgina 45
Adaptacions a lambient
aqutic
A lhemisferi nord shan fet moltes
observacions de les diferents maneres dalimentar-se que tenen les
iubartes, sobretot a la zona que va
des del cap Cod fins a Terranova
o a Glacier Bay, a Alaska. Aqu de
vegades es veuen alguns animals
nedant en cercle amb la boca entreoberta, mentre que uns altres
avancen ms o menys parallelament a la superfcie, tamb amb
la boca parcialment oberta, de manera semblant a com ho fan les balenes franques. Unes altres practiquen envestides: surten de sota
laigua cap a la superfcie amb la
boca entreoberta i emergeixen, de
vegades gaireb verticalment,
abans de tancar la boca per expulsar laigua continguda.
No obstant aix, la tcnica dalimentaci ms fascinant s la basada en les xarxes de bombolles.
Per posar-la en prctica, la iubarta ascendeix en cercle lentament
per sota dels bancs de preses, mentre va deixant anar suaument laire, que puja a la superfcie en forma de bombolles. A causa del
moviment circular del cetaci,
aquestes bombolles van formant
gaireb una barrera que impedeix
la dispersi dels petits organismes,
que hi queden atrapats dins. En
el moment adequat, la iubarta
emergeix verticalment per dins de
la xarxa amb la boca oberta i
engoleix el menjar que hi ha reunit. Totes aquestes formes dalimentar-se es donen exclusivament
en les aiges fredes, tant de lhemisferi nord com del sud, dominat
pel krill.
[...]
El cetaci ha dobtenir tot loxigen
que necessita per a una immersi
durant el breu perode en qu surt
a la superfcie i respira. Els cetacis
respiren amb menys freqncia que
els mamfers terrestres, per ho
compensen respirant ms profundament, de manera que renoven
ms quantitat daire dels pulmons
i assimilen millor loxigen. Els cetacis inspiren abans de submergirse i descendeixen amb els pulmons
parcialment plens, al contrari que
les foques, que expiren abans de
submergir-se. Ara b, aix no explica per qu els cetacis resisteixen
tanta estona sota laigua.
El primer que cal tenir en compte per trobar una resposta s laparell respiratori. L aparell respiratori dels cetacis presenta algunes
particularitats derivades de les
adaptacions necessries per impedir lentrada daigua a les vies respiratries: els conductes nasals sn
complicats i la laringe (lextrem superior del tub respiratori) sestn
cap a la cavitat nasal en lloc dobrir-se cap a la gola.
[...]
La forma en qu els cetacis han incrementat la capacitat demmagatzemar oxigen no ha estat augmentant la mida dels pulmons, sin
modificant el sistema circulatori i
el metabolisme muscular.
La sang dels cetacis constitueix
entre el 10 i el 15 % del pes corporal, mentre que en lsser hum
aquesta xifra s del 7 %. Encara
ms, els glbuls vermells de la sang,
responsables del transport de loxi-
gen, sn ms abundants que en els

mamfers terrestres i la concentraci dhemoglobina en gaireb tots
els cetacis s notablement ms alta. Tot aix augmenta la quantitat doxigen que la sang pot transportar.
RICHARD HARRISON
i M. M. BRYDEN,
Ballenas, delfines y marsopas.
Ed. Plaza & Janes
(text adaptat)

53. En quines zones tenen lloc les formes
dalimentaci que es descriuen en el text?
54. Quina finalitat tenen les particularitats de laparell
respiratori dels cetacis?
55. Per qu les iubartes aguanten tanta estona sota
laigua?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla:
Fotosntesis
ISAAC ASIMOV. Ed. Paza & Jans
Aborda la fisiologia de les plantes.
Mecanismes de la fotosntesi. VHS. (25 min) Ancora (The

Open University). Estudi de la fotosntesi.
Atles de zoologia: invertebrats

JOSEP CASTELL, M. CRISTINA SANZ. Edibook
Atles de zoologia: vertebrats
MANUEL PUIGCERVER I OLIVN. Edibook
Aquest llibre i lanterior sn complementaris. Expliquen,
amb molts dibuixos, la fisiologia dels animals.
Les plantes i els animals. DVD. Enciclopdia Catalana Visual, 2000. Versi en catal, castell i angls.
Cont molta informaci de plantes i animals.
En la xarxa:
www.naturenotes.org/notes/dbiologia/
Quadern de biologia amb informaci sobre fisilogia animal.
45
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 46
3
PLA DE TREBALL
Comprendrs en qu consisteix
la relaci i com es produeixen diferents
comportaments en els animals.
Aprendrs els diferents tipus
de respostes i defectors dels animals.
Diferenciars la comunicaci nerviosa
de lhormonal.
Coneixers lorganitzaci del sistema
nervis en diversos grups danimals.
Identificars diferents aparells
locomotors danimals.
Entendrs la resposta de les plantes
als canvis en lentorn.
Aprendrs com es relacionen
els organismes unicellulars.
Experimentars amb el geotropisme
dels vegetals.
Macacos rhesus.
La relaci
i la coordinaci
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 47
Lany 1953, un grup de cientfics japonesos anava cada dia a la platja de

lilla de Koshima, al Jap, i hi deixaven moniatos per alimentar els macacos rhesus que hi vivien, ja que el nombre de mones havia augmentat
fins al punt que no hi havia prou recursos naturals per sostenir la poblaci. Daquesta manera, els investigadors pretenien que els macacos abandonessin el bosc i es quedessin al descobert, per poder-ne observar el comportament de prop.
Un dia, desprs de donar de menjar als macacos, una femella de 18 mesos, que van anomenar Imo, es va endur el moniato a laigua, el va submergir amb una m i amb laltra li va treure la sorra. Al cap duns dies,
la seva mare va comenar a fer el mateix, i ms tard, el grup de companys
propers a Imo es va unir a lhbit de netejar els moniatos abans de menjar-sels.
Actualment, tots els macacos de Koshima renten els moniatos a laigua de
mar, i un bon nombre fins i tot ho fan repetidament abans de cada mossegada, com si els agrads el gust salat.
Uns dos anys desprs, els cientfics van escampar grans de blat per la platja. Els macacos recollien els grans dun en un per menjar-sels. Per un
dia, Imo va agafar un grapat de sorra i blat i el va llanar a laigua. La sorra es va enfonsar i els grans de blat van surar; Imo va recollir els grans i
sels va menjar. Al cap dun parell de mesos, la seva mare, els seus companys i la resta de macacos van aprendre novament aquest comportament.
RECORDA I RESPON
1. Quins rgans permeten als macacos captar
la informaci del medi?
2. Quin va ser el desencadenant que va provocar
el comportament dImo? I la seva resposta?
3. Quins avantatges proporcionava a Imo
i a la resta de macacos, aquest comportament?
4. Els macacos, com la resta danimals, tenen
un sistema que controla i coordina el
funcionament dels diferents rgans. Quin s
aquest sistema?
5. Poden respondre a estmuls, els vegetals?
Com?
Busca la resposta
Quins tipus de comportament pot tenir
un animal?
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 48
La relaci i la coordinaci
en els ssers vius
Els ssers vius necessiten alimentar-se, reproduir-se, defensar-se dels depredadors, etc.; s a dir, relacionar-se amb el medi que els envolta.
La funci de relaci permet als ssers vius captar determinats
canvis (estmuls) que es produeixen dins o fora del seu cos
i respondre-hi de la millor manera possible.
Els elements de la relaci

En el procs que va des que un sser viu rep un estmul fins que elabora una resposta hi intervenen diversos elements:
La granota rep un estmul interior quan sent

gana, i veu un insecte del qual es pot alimentar
(estmul extern) a travs del sentit
de la vista.
La informaci es transmet cap als centres nerviosos.

Aquests centres elaboren una resposta que haur
de ser executada pels efectors.
Estmuls. Sn les variacions del medi, tant extern com intern, capaces de desencadenar una resposta.
Un mateix estmul pot provocar respostes molt diferents, fins i tot
contrries, segons les condicions ambientals.
Els estmuls poden ser:
Fsics, com ara la llum, la temperatura, el so, la pressi, etc.
Qumics, com ara la presncia o labsncia de substncies qumiques
al medi intern o extern; per exemple, aigua, sals, contaminants...
Bitics, que corresponen als provocats per la presncia o labsncia daltres organismes vius.
Segons lorigen, els estmuls poden ser: interns, si provenen de linterior de lorganisme, o externs, si provenen de lexterior.
Receptors. Sn estructures que capten els estmuls.
En els animals, els rgans dels sentits sn estructures capaces de
captar estmuls de lexterior del cos i transmetrels als centres nerviosos, on senregistren i selaboren les respostes.
Coordinadors. Sn els rgans que reben la informaci dels receptors i la interpreten per desprs enviar els missatges adequats als rgans efectors.
En els animals shan desenvolupat dos sistemes de coordinaci de funcions: el sistema nervis i el sistema endocr o hormonal. Es diferencien per la rapidesa de les reaccions, per les vies que condueixen
els estmuls i per les funcions que regulen i coordinen.
Efectors. Sn les estructures que duen a terme les respostes. En els
animals sn els msculs i les glndules.
ACTIVITATS
1. Quins tipus de coordinaci hi ha en els animals? Qu diferencia
cada tipus?
La granota captura linsecte i satisf la gana.
Els sistemes nervis i hormonal coordinen
el procs.
48
2. Qu s un efector? Quins efectors hi ha en els animals?
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 49
Com respon un sser viu?

La resposta s una acci que executa un sser viu com a reacci a un
estmul. En les plantes, les respostes generalment sn lentes i associades
al creixement, mentre que en els animals sn ms rpides. En els animals hi ha dos tipus de resposta davant dun estmul.
Motora. La resposta s un moviment. Els moviments sn respostes
puntuals i rpides, fetes per laparell locomotor. Els rgans efectors
que produeixen el moviment sn els msculs.
Secretora. La resposta s la producci duna determinada substncia. Aquesta producci sanomena secreci. Les secrecions sn respostes fetes per les glndules.
Comportament i adaptaci
El conjunt de respostes dels organismes als estmuls externs dna lloc
al comportament de lsser viu.
Els comportaments de les plantes gaireb sempre estan relacionats amb
el creixement dalgun dels seus rgans, com ara els fruits, la tija, etc.
La producci de suor i de saliva sn respostes

secretores.
Per contra, en els animals es distingeixen dos tipus de comportament:

Innat o instintiu. s degut a factors hereditaris, s a dir, lanimal ja
el t des del moment del naixement, i no necessita aprendrel. Lespicossada que fan els pollets acabats de sortir de lou, per buscar aliment, s un exemple de comportament instintiu.
Adquirit o aprs. s el condicionat per factors ambientals. s el resultat de laprenentatge. Aquest tipus de comportament es pot modificar.
L aprenentatge s possible en gaireb tots els animals, fins i tot en els
invertebrats, encara que hi ha animals que aprenen molt ms rpid
que uns altres, ja que aquesta capacitat est estretament relacionada
amb la intelligncia dels animals.
ACTIVITATS
3. Quins dos tipus de respostes
es produeixen en els animals
davant dun estmul?
En nixer, els pollets sarrauleixen

els uns al costat dels altres per
protegir-se del fred de manera instintiva.
Els ocells poden construir el niu

sense necessitat daprenentatge,
seguint un comportament innat.
4. Quina diferncia hi ha entre

el comportament instintiu
i laprs? Poden aprendre
tots els animals?
De qu depn?
49
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 50
2
Els cinc sentits
dels mamfers
Estmul
Receptor
Sentit
Ull
Vista
Orella
Oda
Olor
Pitutria
(fosses
nasals)
Olfacte
Sabor
Papilles
gustatives
(llengua)
Gust
Tctil
Corpuscles
(pell)
Tacte
Llum
So
Els receptors destmuls
La manera de captar els estmuls s diferent en animals i en plantes.

En els animals hi ha diferents rgans sensorials, anomenats tamb rgans dels sentits. En les plantes, aquesta funci la duen a terme unes
cllules repartides per tot lorganisme.
Els receptors sn estructures sensorials especialitzades
a captar els estmuls, tant externs com interns.
Atenent al lloc que ocupin els receptors, sen distingeixen dos tipus:
Exteroceptors. Estan localitzats a la superfcie de lorganisme i sn
capaos de captar estmuls procedents de lexterior. Sn exemples
dexteroceptors els rgans dels sentits.
Interoceptors. Estan situats internament, i capten estmuls procedents de linterior de lorganisme, com els que detecten les sensacions de gana, set, etc.
Atenent al tipus destmul al qual sn sensibles, els receptors dels animals es classifiquen en:
ACTIVITATS
5. Quin tipus de receptors creus
que t la pell dels mamfers?
6. Quin tipus de receptors capten
les sensacions de gana i set
en un animal?
Les fossetes de certes

serps detecten la calor
que emeten les preses.
50
Mecanoreceptors. Sensibles al tacte, a la pressi, al moviment i al

so. Per exemple, els receptors del tacte, repartits per tot el cos de lanimal, i els receptors del so, localitzats a lorella.
Quimioreceptors. Capten la presncia de determinades substncies
en lambient. En un gran nombre de vertebrats estan constituts per
les cllules gustatives, situades a la boca, que detecten el gust de
certs aliments, o les cllules olfactives del nas, que informen de les
olors.
Termoreceptors. Perceben canvis de temperatura en el medi. Solen
estar repartits per tot el cos. En els vertebrats se situen a la pell.
Fotoreceptors. Capten la llum i sn necessaris per a la visi. En sn
exemples els ulls dels vertebrats i els ocels (ulls simples) dels artrpodes.
Els ulls compostos dels invertebrats

permeten detectar moviments
al seu voltant.
Les antenes dels

artrpodes tenen
quimioreceptors.
La lnia lateral dels peixos

detecta la profunditat
i les vibracions de laigua.
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 51
Els sistemes de coordinaci
Els ssers vius duen a terme simultniament funcions molt variades: creixen, respiren, salimenten, etc. Perqu aix sigui possible, cal que hi hagi sistemes de coordinaci que assegurin que totes les tasques es facin
de manera correcta en el moment adequat.
Els animals disposen de dos sistemes capaos de regular i coordinar
les funcions vitals.
Sistema nervis. Regula i coordina les funcions de lorganisme
per mitj dimpulsos nerviosos. Controla funcions que exigeixen
respostes rpides i poc duradores.
El sistema nervis est format per neurones, unes cllules especialitzades a transmetre informaci en forma dimpulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos sn corrents elctrics de baixa intensitat que recorren els nervis portant informaci.
Sistema endocr. Regula i coordina les funcions per mitj de la
producci de substncies qumiques. Controla les funcions que
requereixen respostes lentes per duradores.
El sistema endocr est constitut per glndules endocrines, que produeixen unes substncies qumiques, les hormones. Les hormones sn
abocades a la sang, que les transporta a travs de lorganisme.
Quan detecta la presncia dels depredadors,

la presa comena a crrer. La seva
supervivncia depn de la rapidesa
i leficcia dels sistemes de coordinaci.
Les plantes coordinen les seves funcions mitjanant la producci de

determinades substncies qumiques, les hormones vegetals, duna
manera semblant al sistema hormonal dels animals.
Comparaci entre el sistema nervis i el sistema endocr
Caracterstiques
Sistema nervis
Sistema endocr
Via utilitzada
Nervis
Sang
Sistema de transmissi
Impulsos nerviosos
Hormones
Velocitat de la resposta
Rpida
Lenta
Durada de la resposta
Breu
Duradora
Funcions que regula

i coordina
Les que exigeixen

respostes rpides, com ara
la locomoci.
Les que exigeixen

respostes mantingudes,
com ara el creixement,
el desenvolupament,
el metabolisme, etc.
ACTIVITATS
7. Indica el sistema de coordinaci que actua en les situacions
segents:
a) Acostem la m a una flama i lenretirem de manera instantnia.
b) Manteniment dun nivell correcte de sucre a la sang.
c) Travessant un carrer, ens aturem quan veiem que ve un cotxe.
8. Busca en els conceptes clau el significat del terme glndula.
51
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 52
El sistema nervis
Les cllules nervioses (neurones) de tots els animals sn molt semblants.

No obstant aix, lorganitzaci del sistema nervis varia duns grups a
uns altres, a causa, fonamentalment, de com es disposen les neurones
en cadascun.
El sistema nervis s el conjunt drgans i estructures formats
per cllules nervioses. Rep informaci, la interpreta, elabora
respostes i les transmet als efectors de manera que coordina
el cos dels animals.
El sistema nervis dels invertebrats

Els invertebrats tenen uns sistemes nerviosos senzills. En destaquen
les xarxes nervioses i el sistema ganglionar.
Xarxes nervioses
Sistema ganglionar
Xarxa difusa
Cord nervis
Cervell
Ganglis
Es presenta en els celenterats, com ara els plips i les meduses.

Les cllules nervioses formen una xarxa difusa que sestn
per tot lanimal, a travs del qual es transmet limpuls nervis
en totes direccions.
s caracterstic dels anllids, els artrpodes i els molluscs. Les

neurones sagrupen en ganglis units per cordons nerviosos.
Els ganglis ms grans sagrupen al cap i formen el cervell.
El sistema nervis dels vertebrats

Encfal
Medulla
espinal
Nervis
52
Els vertebrats disposen dun sistema nervis ms complex que els invertebrats. Est format per centres nerviosos i nervis.
Centres nerviosos. Sn els rgans que reben la informaci dels receptors i elaboren les respostes que envien als efectors. Sn lencfal, situat al cap, i la medulla espinal, al dors de lanimal.
Nervis. Estan formats per fibres nervioses, que estan constitudes
per prolongacions de les neurones.
Segons les funcions que duen a terme, hi ha bsicament dos tipus
de nervis:
Sensitius. Transmeten la informaci des dels receptors cap als centres nerviosos.
Motors. Transmeten la informaci des dels centres nerviosos cap als
diferents rgans efectors del cos: els msculs i les glndules.
Els nervis constitueixen una xarxa que duu els impulsos des dels centres nerviosos fins a totes les parts del cos, i fan que els msculs es
contraguin o que les glndules produeixin substncies.
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 53
Com funciona el sistema nervis?

La informaci que reben els rgans dels sentits (receptors) s processada pel sistema nervis, que elabora una resposta. El funcionament s
semblant en tots els animals.
Els rgans dels sentits capten

un estmul. Lestmul pot ser un
soroll, una imatge, una olor, etc.
Els receptors transformen aquest
estmul en impulsos nerviosos.
Els nervis sensitius duen

la informaci fins al cervell.
El cervell rep la informaci,
lanalitza i elabora una resposta
adequada.
La resposta senvia als rgans

efectors. Els msculs produeixen
moviment i les glndules secreten
substncies qumiques. La resposta
s prcticament instantnia.
Les respostes ms rpides i simples a un estmul sn els actes reflexos. Aquestes respostes sn involuntries, ja que generalment es fan
sense que lanimal en sigui conscient fins desprs dhaver fet el moviment. Un bon nombre dactes reflexos tenen funci defensiva i protectora, per evitar situacions perilloses.
Per contra, hi ha altres respostes que sn accions voluntries, com ara
crrer quan lanimal s perseguit per un depredador. Aquestes respostes no es produeixen automticament, sin de manera conscient, ja que
en tot moment estan sota control, i lanimal pot modificar-les.
ACTIVITATS
9. Quina funci duu a terme
el sistema nervis?
10. Qu s un nervi?
11. Qu s un acte reflex? Posan
un exemple.
A FONS
Dendrites. Prolongacions
curtes nombroses i molt
ramificades del cos cellular.
Les neurones
Les neurones sn cllules especialitzades
a transmetre impulsos nerviosos.
Tenen una estructura caracterstica,
amb unes prolongacions filamentoses,
que facilita la connexi amb altres neurones
o rgans.
Les prolongacions de les neurones formen
fibres. Aquestes fibres sagrupen en feixos,
que, al seu torn, tamb sagrupen i formen
els nervis.
Cos cellular.
Cont el nucli i part
del citoplasma.
Ax. Prolongaci llarga ramificada
a la part final, que permet conduir
limpuls nervis a una altra neurona
o rgan.
53
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 54
El sistema endocr
A ms del sistema nervis, en el control de les diferents funcions de lorganisme hi participa el sistema endocr.
El sistema endocr est constitut per rgans especialitzats
anomenats glndules endocrines, que produeixen hormones,
unes substncies que actuen com a missatgers.
Les hormones sn substncies qumiques produdes per les glndules endocrines, que salliberen a la sang, des don es distribueixen
per tot el cos i actuen de manera especfica sobre rgans determinats.
El sistema nervis controla, directament o indirectament, el funcionament de les gldules endocrines.
ACTIVITATS
el significat dhormona.
13. Com arriben les hormones
produdes per les glndules
endocrines fins als rgans
o les cllules sobre els quals
actuen?
14. Assenyala diferents accions
controlades pel sistema
endocr.
En general, el sistema endocr t uns efectes ms lents i prolongats que

els del sistema nervis, com ara els canvis que es produeixen en el cos
en passar a adult, la producci de llet per les mamelles, els canvis que
es fan durant la metamorfosi dalguns animals, etc.
Glndules endocrines
Glndules
suprarenals
Tiroide
i paratiroide
Hipfisi
Ovaris
Tiroide
Glndules
i paratiroide
suprarenals
Pncrees
Testicles
Pncrees
A FONS
Les feromones
Tots els animals disposen dunes substncies qumiques,
anomenades feromones, que sn produdes per unes glndules
especials i abocades al medi extern de lorganisme. Les feromones
actuen com a senyals qumics de comunicaci, i indueixen en
els individus de la mateixa espcie un comportament determinat.
En els insectes socials (abelles, trmits i formigues), les feromones
tenen una funci important en la diferenciaci dels diferents
individus de la societat, i coordinen i regulen les activitats
que desenvolupa cadasc. En les abelles i en les papallones actuen,
a ms, en latracci sexual.
Molts mamfers les utilitzen per marcar el territori. En altres
permeten que els mascles localitzin les femelles a quilmetres
de distncia.
Creus que aquest tipus de substncia es pot considerar dins
del sistema endocr? Per qu?
54
Labella reina emet una feromona que mant

les abelles del rusc al seu voltant.
Hipfisi
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 55
Laparell locomotor
Davant duns estmuls determinats, els animals reaccionen amb desplaaments: acostant-se a lestmul o allunyant-sen.
El conjunt drgans que permet als animals fer moviments constitueix
laparell locomotor. Aquest aparell s lencarregat dexecutar les respostes motores ordenades pel sistema nervis.
Laparell locomotor dels invertebrats
Molts invertebrats tenen un esquelet extern o exosquelet, que interv
en les funcions de locomoci, sosteniment i protecci. El principal problema que planteja aquest tipus desquelet s que impedeix el creixement de lanimal.
Els insectes, animals de locomoci rpida, tenen un exosquelet dur i rgid, per lleuger i flexible en les articulacions, que permet el desplaament de lanimal. El problema del creixement el resolen per mitj de les
mudes, que fan diverses vegades a la vida.
Molts animals que

viuen fixos al substrat
(coralls, musclos, etc.) o
que presenten moviments
lents (erions, estrelles de
mar, etc.) tenen unes cobertes
rgides que els protegeixen.
Laparell locomotor dels vertebrats

Els vertebrats presenten un esquelet intern o endosquelet constitut per
ossos, que suneixen entre si per les articulacions.
Encara que els ossos individualment sn rgids, lesquelet s flexible,
i permet un ampli marge de moviments. Lesquelet, a ms de donar
forma al cos i sostenir-lo, serveix dancoratge per als msculs esqueltics, i tamb de caixa protectora per a determinats rgans.
Els msculs esqueltics sn rgans que tenen la capacitat de contraures
i relaxar-se, i grcies a aix executen els moviments voluntaris de resposta davant destmuls. Els msculs esqueltics suneixen als ossos
per mitj dels tendons.
Sistema esqueltic dun vertebrat
Cavitat
torcica
Quan els insectes augmenten de mida,

es desprenen de lesquelet extern i tot seguit
en fabriquen un de ms gran; aquest procs
sanomena muda.
Columna
vertebral
ACTIVITATS
Crani
15. Qu s i per a qu serveix

lesquelet?
16. Qu sn i per a qu serveixen
els msculs?
17. Com es produeix el moviment?
18. Qu s la muda? Per qu es fa?
Extremitats
55
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 56
Les respostes de les plantes

als estmuls
Les plantes no tenen rgans sensorials receptors destmuls, ni rgans locomotors per al desplaament, ni un sistema nervis capa de produir
respostes. No obstant aix, igual que la resta dssers vius, sn capaces
de captar estmuls i reaccionar-hi, elaborant respostes.
Les respostes de les plantes sn ms lentes i de vegades menys perceptibles que les dels animals, i es duen a terme fonamentalment per mitj
de la variaci del creixement del vegetal.
Els estmuls que perceben les plantes poden ser:
Lumnics. Radiacions lluminoses o variacions de la intensitat lumnica.
Gravitacionals. Lestmul s la fora de la gravetat.
Mecnics. Com ara cops, fregaments o pressi.
Qumics. Els causats per la presncia o la variaci de substncies
qumiques.
Trmics. Canvis de temperatura.
Hdrics. Com ara la quantitat daigua del sl o la humitat atmosfrica.
Quan les plantes responen davant dalgun daquests estmuls externs,
poden fer-ho de dues maneres, per mitj de tropismes o per mitj de
nsties.
ACTIVITATS
19. Certes plantes obren les flors
a la nit i les tanquen de dia.
De quin tipus s lestmul
que provoca aquesta
resposta?
20. El fototropisme de les tiges
s positiu o negatiu?
Tropismes
Els tropismes sn les respostes permanents davant dun estmul,
en les quals es produeixen canvis en la direcci del creixement
de la planta.
Un tropisme es considera positiu si es dirigeix cap a lestmul, i negatiu

si es produeix en sentit contrari.
Els principals tipus de tropismes sn els segents:
La tija de les plantes creix amb fototropisme positiu, i larrel,

amb geotropisme positiu.
56
Fototropisme. Lestmul que el provoca s la llum. Les tiges creixen cap a la

llum.
Geotropisme. s una resposta davant
la gravetat. Les arrels creixen cap a linterior de la terra, i aix facilita lobtenci daigua i sals minerals.
Tigmotropisme. s una resposta davant un contacte. Les plantes enfiladisses, com la vinya, senrotllen al voltant
dun suport.
Hidrotropisme. Est provocat per laigua. Les arrels de les plantes creixen cap
a zones del sl on laigua s abundant.
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 57
Nsties
Les nsties sn les respostes passatgeres de determinades
zones de la planta com a resposta a un estmul extern.
A diferncia dels tropismes, els moviments no es produeixen en una direcci determinada i no sn permanents, sin transitoris.
Les flors de nit sobren

al capvespre i es tanquen
de dia.
Les tulipes sobren

o es tanquen segons
la temperatura.
Les dionees (plantes carnvores)

tanquen les fulles quan shi
posa un insecte.
La sensitiva plega totalment

les fulles quan
alg les toca.
Hormones vegetals
Les hormones vegetals sn substncies qumiques que regulen
i coordinen les funcions vitals de les plantes.
En les plantes, aquestes substncies sn produdes per cllules que no

estan agrupades en glndules especfiques. Es troben principalment a la
part apical de les arrels i les tiges.
Des del lloc on es produeixen, les hormones sn transportades de cllula a cllula o pels vasos conductors fins a la part de la planta on han
dactuar.
Les accions de les hormones vegetals sn molt variades, per exemple:
induir la floraci o la maduraci dels fruits, regular la caiguda de les fulles i dels fruits, estimular el creixement de certes estructures del vegetal, provocar el tancament dels estomes, etc.
ACTIVITATS
21. s cert que els vegetals
no es mouen?
Raona la resposta.
tropismes i nsties?
23. Quin tipus destmuls provoca
lenrotllament dels circells
de la vinya?
Letil s una hormona vegetal
que sutilitza en agricultura per afavorir
la maduraci dels fruits.
La caiguda de les fulles de les plantes

a la tardor est regulada per hormones
vegetals.
24. Qu s una hormona vegetal?
57
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 58
A FONS
La funci de relaci en els organismes unicellulars

Tots els organismes unicellulars sn capaos
de relacionar-se amb el medi on viuen, ja que
en depenen per sobreviure.
La capacitat que permet a qualsevol cllula percebre
els canvis (estmuls) que es produeixen en el seu medi
i respondre-hi de la manera ms adequada rep el nom
de sensibilitat cellular.
Els estmuls que perceben els organismes unicellulars

sn molt variats:
Fsics, com els canvis de llum, temperatura,

pressi, etc.
Qumics, com els canvis en la quantitat

duna substncia qumica present en el medi
que envolta la cllula, etc.
Tipus de respostes
Les respostes dels organismes unicellulars sn molt
diverses, i les podem agrupar en dos tipus:
Respostes esttiques. Les respostes que no

impliquen moviment de la cllula.
Davant de certs canvis, com ara manca daliment,
sequedat, augment de la temperatura, etc., alguns
organismes poden adoptar un estat de vida latent
per mitj de lenquistament.
Respostes dinmiques. Les respostes en qu la

cllula fa algun moviment, que pot ser dacostament
a lestmul (resposta positiva) o dallunyament
(resposta negativa). Aquests moviments sanomenen
tactismes i poden ser causats per la gravetat, la llum,
la temperatura, etc.
Lenquistament consisteix en la formaci duna coberta

externa, dura i resistent, que alla la cllula del medi extern
i la mant amb vida.
Tres tipus de moviment
Ameboide. Es produeix per mitj

de prolongacions del citoplasma,
anomenades pseudpodes. s
caracterstic dorganismes com
lameba.
Vibrtil. Es fa per mitj de cilis

o flagels, unes prolongacions fines
del citoplasma. El parameci
presenta cilis. Leuglena t
un flagel llarg.
ACTIVITATS
25. Busca quina diferncia hi ha entre els cilis i els flagels.
26. Busca en els conceptes clau el significat del terme pseudpode.
58
Contrctil. Es produeix per

escuraments i allargaments
de la cllula en una direcci,
sense arribar a desplaar-se. s
caracterstic de la vorticella.
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 59
Cincia a labast
Formulaci i comprovaci dhiptesis. El geotropisme de les plantes
Larrel de les plantes tendeix a crixer cap a linterior
del sl, un moviment que rep el nom de geotropisme
positiu. El geotropisme de larrel sembla indicar
que la planta pot percebre la gravetat terrestre
i reacciona orientant-se en la direcci correcta.
Podem formular una hiptesi: si larrel creix sempre

cap avall, aleshores si girem una planta, larrel es
reorientar per continuar creixent en la direcci
correcta. Farem un experiment senzill per posar
a prova la nostra hiptesi.
1. Preparem un germinador. Agafem un pot

de vidre o de plstic transparent i lomplim
de cot fluix fins a tres quartes parts de lalria.
Tot seguit posem unes quantes mongetes,
llenties o cigrons a mitja altura del cot fluix,
en contacte amb la paret del pot, per poder
veure les llavors i observar-ne el
desenvolupament.
Finalment, humitegem el cot fluix i deixem el pot
en un lloc ventilat i llumins, a temperatura
ambient.
Lexperiment necessita una mica ms
duna setmana per desenvolupar-se del tot;
per aix cal mantenir el cot fluix humit, no xop,
durant tot aquest temps.
2. Observem el desenvolupament de les llavors.
Llavors
Cot fluix
Al cap de dos o tres dies, les llavors comenaran

a germinar. Desenvoluparan una tija, que creixer
cap amunt, i una arrel, que creixer cap avall.
3. Fem la maniobra per comprovar la nostra

hiptesi. Quan larrel mesuri un centmetre
de llarg, girem el pot i el recolzem en horitzontal,
i esperem tres o quatre dies ms.
ACTIVITATS
27. Explica a la llibreta el procs daquesta prctica, desenvolupant els punts segents:
a) Introducci: explica breument qu s el geotropisme que presenta larrel.
b) Formulaci de la hiptesi i plantejament de lexperiment.
c) Desenvolupament de lexperiment, anotant el grau de creixement de la planta cada dia.
d) Resultats i interpretaci. Ha resultat ser correcta, la hiptesi?
28. Fes a la llibreta un dibuix detallat del resultat de lexperiment, indicant en quin
punt saprecia ms clarament la curvatura de larrel.
29. Observa el dibuix de la dreta. Representa un pot en el qual ha germinat
una llavor, i que est ajagut sobre una taula. Quan la llavor va comenar
a germinar, el pot estava en la mateixa posici que ara? Fa temps que
el pot est ajagut o sacaba de girar ara mateix? Raona i explica
les respostes.
59
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 60
Activitats
30. Copia i completa el quadre segent, indicant quin
sentit i quins receptors sn els encarregats
de percebre, en un mamfer, cada informaci
de lentorn.
Informaci
Sentit
Receptors
Temperatura
Forma dun objecte
Llums i ombres
Substncies presents
en els aliments
Vibracions en lambient
37. Quan sentim lolor dun menjar que ens ve

de gust, solem dir que sens fa la boca aigua.
Quin estmul ha provocat aquest comportament?
Quin tipus de resposta es produeix?
38. Observa els dibuixos i tot seguit respon
les preguntes.
A
Substncies qumiques en laire

Colors dun objecte
Pressi
31. Dels cinc sentits que t un mamfer (vista, oda,

gust, olfacte i tacte), quins creus que sn els dos
sentits que proporcionen ms informaci de lambient?
Per qu?
32. A quin rgan del cos dun vertebrat envien
la informaci els rgans dels sentits? Qu fa aquest
rgan amb la informaci que rep dels rgans
dels sentits?
a) Quin tipus de comportament mostra el caragol,

innat o adquirit?
b) Quin s lestmul que ha provocat aquest
comportament? I la resposta?
c) Quin avantatge comporta per al caragol, aquest
tipus de comportament?
39. Quina funci creus que tenen la llengua bfida
de les serps i dels llangardaixos, aix com els bigotis
dels gats?
33. Quins dos sistemes de coordinaci hi ha

en els animals? Podria un animal sobreviure sense
els dos sistemes de coordinaci? Per qu? Quins
problemes creus que tindria a curt i a llarg termini?
34. Indica, en cada cas, quin s lestmul i quina
la resposta.
a) Quan a lexterior les temperatures sn fredes,
els llangardaixos tendeixen a amagar-se i paralitzar
tota activitat, per reduir al mnim el consum
denergia.
b) Els cucs de terra fugen de la llum i busquen
la humitat, i samaguen sota la terra humida.
c) Les meduses, quan freguen un altre animal,
disparen un filament present en algunes de les
cllules i a travs seu injecten un lquid urticant.
d) Els camaleons, davant la presncia dun
depredador, tendeixen a camuflar-se, i adquireixen
la mateixa tonalitat del lloc on es troben.
35. Resulta gaireb impossible aixafar una mosca
domstica amb la m, per s molt ms fcil fer-ho
amb un matamosques amb forats. Elabora
una hiptesi que intenti justificar aquest fet.
36. Fes un esquema del recorregut que segueix
un estmul i la resposta en un acte que estigui
controlat pel sistema nervis.
60
40. Indica si les accions segents sn voluntries

o involuntries.
a) Un conill gira el cap en sentir un soroll en un matoll.
b) Una mona enretira el bra rpidament en notar
una punxada.
c) Un linx va a primera hora del mat a beure aigua
a la vora dun riu.
d) El ritme del cor dun lle augmenta quan persegueix
una gasela.
e) Un elefant mant ms o menys constant
la temperatura del seu cos.
f) Un coala acaricia suaument la pell de la seva cria.
g) Un mussol mou els ulls intentant veure una possible
presa.
41. La contracci de qualsevol mscul origina
un moviment en el cos de lanimal. Quines dues
condicions creus que sn necessries perqu
un mscul origini un moviment?
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 61
42. Explica quina conclusi es pot treure

dels dibuixos segents.
43. Dissenya una experincia per explicar

el geotropisme de larrel i el fototropisme de la fulla.
44. Els organismes sn capaos de produir

estmuls que desencadenin el comportament daltres
individus. Aix constitueix una forma de comunicaci
entre els organismes.
Indica quin significat poden tenir aquests fets:
a) Els crits de les mones.
b) La producci de feromones en les formigues.
c) Lexhibici del plomatge virolat dels mascles
dalguns ocells.
d) La forma inflada del ventre de les femelles dalguns
peixos.
Els reflexos condicionats

Al principi del segle XX, el metge Ivan Pavlov va
observar que els gossos que tenia al seu laboratori
en tenien prou de sentir els passos de la persona que
els portava el menjar per comenar a salivar
i a secretar sucs gstrics; s a dir, semblava que
els gossos havien aprs a anticipar el menjar.
Pavlov va comenar a estudiar aquest fenomen
de manera ms detallada amb altres estmuls. Va
mesurar la quantitat de saliva secretada pel gos quan
sels presentava un tros de carn, i va observar que
sincrementava el flux de saliva quan aix passava (A).
En una segona part de lexperiment va mesurar
la salivaci en fer sonar una campana (B) i desprs va
fer coincidir el so de la campana amb el moment
de rebre el menjar (C). En una tercera part
de lexperiment (D), Pavlov feia sonar una campana
diverses vegades abans de presentar el tros de carn,
i va observar que el gos secretava saliva abundant
en escoltar el so de la campana, encara que no sels
ofers cap aliment. Aquesta manera de respondre
es coneix com a reflex condicionat.
45. Quina idea intentava posar a prova Pavlov?
46. En la primera fase de lexperiment de Pavlov,
quin s lestmul? I la resposta?
47. En la segona fase de lexperiment, quin
s lestmul? I la resposta?
48. Quins rgans efectors han produt
les respostes?
49. Indica quin ha estat el recorregut correcte

en qu han circulat els missatges nerviosos:
a) Estmul Receptor Centre nervis
Efector mscul Resposta
b) Estmul Efector Centre nervis
Receptor glndula Resposta
c) Estmul Resposta Receptor Centre
nervis Efector glndula Resposta
d) Estmul Receptor Centre nervis
Efector glndula Resposta
50. Quina oraci explica millor el que va passar
al final de lexperiment?
a) El gos mostrava un comportament aprs
per associaci.
b) El gos mostrava un comportament instintiu.
c) La quantitat de saliva produda depenia
del nombre de vegades que es feia sonar
la campana.
61
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 62
Resum
Estmuls
Un estmul s un canvi en el medi extern o intern, capa de provocar

una resposta.
COORDINACI I RELACI ANIMAL
Els estmuls poden ser: fsics, qumics o bitics.

Sn estructures que capten els estmuls. En els animals sagrupen
en els rgans dels sentits. Converteixen aquest estmul en impulsos
nerviosos que viatgen fins als centres nerviosos. Segons la naturalesa
de lestmul, els receptors poden ser:
Receptors
Mecanoreceptors: sensibles al tacte, la pressi, el moviment i el so.

Quimioreceptors: capten la presncia de determinades substncies
qumiques.
Termoreceptors: perceben canvis de temperatura.
Fotoreceptors: capten la llum.
Centres
nerviosos
Elaboren les respostes que sn condudes fins als rgans efectors.

En els vertebrats sn lencfal i la medulla espinal.
Els nervis sn els encarregats de dur els impulsos des dels receptors
fins als centres nerviosos i des dels centres nerviosos fins a totes
les parts del cos, i fer que els rgans efectors executin lacci.
Sn els rgans encarregats de produir la resposta. Hi ha dos tipus

de resposta davant dun estmul:
Efectors
Motora: la resposta s el moviment. La duu a terme laparell

locomotor.
COORDINACI I
RELACI VEGETAL
Secretora: la resposta s la producci de determinades substncies.

La duen a terme les glndules.
La resposta que donen les plantes enfront dels estmuls externs pot ser
de dos tipus:
Tropismes: respostes permanents davant dun estmul, en les quals es produeixen
canvis en la direcci del creixement del vegetal. Es parla de tropismes positius quan
el creixement de la planta es dirigeix cap a lestmul, i de tropismes negatius
quan se nallunya.
Nsties: sn moviments passatgers de determinades zones del vegetal
com a resposta a un estmul extern.
ACTIVITATS
51. Assenyala qu li passa a un animal des que es produeix un estmul fins que executa una resposta.
52. Completa el resum indicant quins dos tipus de sistemes de coordinaci presenten els animals, i assenyala
les caracterstiques de cadascun. Els vegetals tenen tots dos tipus de coordinaci?
53. A qu dna lloc el conjunt de respostes dun organisme als estmuls externs? De quin tipus pot ser
en els animals?
54. Completa el resum indicant els principals tipus de tropismes.
62
833921 _ 0046-0063.qxd
25/1/08
16:24
Pgina 63
L ou dun gavi argentat t la

forma dun ou de gallina, per
s fora ms gran. Tendeix a ser
de color verds o marr, i presenta un seguit de taques fosques,
especialment a lextrem rom.
Igual que loca a qu fiem referncia abans, el gavi recupera els seus ous si roden fora del
niu. L etleg holands Gerard
Baerends ha estudiat aquest
comportament en una enginyosa i extensa bateria dexperiments per descobrir exactament
quins estmuls li diuen a lanimal que lobjecte que hi ha fora
del niu s certament un ou.
Baerends va posar dos ous falsos, lun al costat de laltre, fora
del niu dun gavi i va observar
des dun amagatall quin feia rodar primer. Al llarg de milers de
proves, va anar variant les caracterstiques dels models per determinar quines eren les preferncies dels gavians. Per evitar
confusions, noms canviava un
tret cada vegada. Per exemple,
va posar a prova els gavians amb
ous de mides variades: des del
dun colom fins al dun estru,
per conservant la forma, el color i la taca dels originals durant
tots els experiments. Per investigar la influncia de la forma,

va utilitzar models en forma de
prismes, cilindres, blocs rectangulars, aix com daltres en forma dou, per tots de la mateixa mida i pintats de manera
semblant amb lobjectiu de comprovar quina forma era la ms
efica.
Per decidir quines caracterstiques eren les ms importants per
als gavians, va haver de fer un
gran nombre dexperiments, ja
que els ocells mostraven una marcada preferncia per la posici:
davant de dos ous semblants, alguns triaven gaireb invariablement el que estigus a lesquerra,
i uns altres, el de la dreta.
Per prendre en consideraci tot
aix, calia presentar a cada gavi molts parells diferents i canviar-ne la posici de manera sistemtica. Els resultats van ser
molt aclaridors. Per exemple, els
ocells tendien a preferir el ms
gran dels dos ous, fins i tot encara que fos molt ms gran que
els seus i laltre fos de mida
normal. Tamb preferien els ous
falsos amb moltes taques petites als
naturals amb poques taques grans.

Probablement, la ra de totes
dues reaccions era que els ous de
mida ms gran i amb moltes taques sn cridaners. De fet, pot
ser que estimulin ms els ulls
de locell i, per tant, tinguin ms

probabilitat datraure la seva
atenci.
PETER J. B. SLATER,
El comportamiento animal.
Ed. Cambridge University Press
(text adaptat)

55. Com sn els ous dun gavi argentat?
56. Per qu els gavians preferien els ous grans
i amb moltes taques?
57. Qu volia descobrir Baerends? A quines
conclusions arriba Baerends en els seus
experiments?
58. Imaginat que has dinvestigar sobre el color que
prefereixen els gavians en els ous, com ho faries?
59. Per qu creus que Baerends canviava noms
un tret dels ous cada vegada que feia un
experiment?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla:
Secretos del mundo animal

TIM BIRKHEAD et al. Ed. Reader's Digest
Llibre interessant, am i illustrat a tot color, escrit en un llenguatge sezill i ple de descobriments cientfics fascinants sobre els animals.
Mecanismes biolgics de control. VHS. Fundaci Serveis de Cultura Popular.

Descriu el funcionament dels diversos mecanismes pels
quals animals i plantes sadapten al seu entorn mitjanant
respostes o senyals interns i externs.
Etologia: cap a la desmitificaci de lhome

JORDI SABATER PI, PERE TOBARUELA. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004
Llibre sobre els hbits i la conducta dels animals.
En la xarxa:
La vida secreta de les plantes

PETER TOMPKINS. Ed. Diana.
Tracta sobre les capacitats sensitives de les plantes.
http://www.biologia-en-internet.com/default.asp?
Id=4&Fs=2
Interessant web sobre hormones vegetals.
http://canal-h.net/webs/sgonzalez002/Etologia/
indice.htm
Pgina amb molta informaci sobre comportament animal.
63
Sistemes sensorials
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 64
La reproducci
Alevins de cavall mar.
PLA DE TREBALL
Coneixers el significat i la finalitat
de la reproducci.
Reconeixers les principals fases
que tenen lloc en el cicle biolgic.
Distingirs entre reproducci asexual
i sexual.
Identificars les fases de la reproducci
sexual en animals.
Identificars les estructures que es
formen en el cicle vital de les plantes.
Reconeixers les etapes
de la reproducci sexual en les plantes.
Valorars els avantatges
i els inconvenients de la reproducci
asexual i de la sexual.
Fars el dibuix cientfic duna flor.
Cavall mar
mascle embarassat.
Festeig de cavalls marins.
25/1/08
16:30
Amanda Vicent.
833921 _ 0064-0081.qxd
Pgina 65
La biloga Amanda Vicent s una gran experta en cavalls marins i la primera persona que ha estudiat la reproducci i el comportament daquests
animals sota laigua. Actualment dirigeix el projecte Seahorse, adreat a
protegir lhbitat daquests animals i a estudiar-ne la reproducci i el comportament, amb lobjectiu de contribuir a la seva conservaci.
El ms sorprenent del cavall mar s la forma de reproduir-se, ja que qui
queda embarassat s el mascle. La reproducci comena amb una dansa que pot durar fins a dos dies, en qu el mascle i la femella sentrellacen
amb la cua. Desprs, la femella diposita ms de 200 ous, a travs dun tub
ponedor, en una bossa que el mascle t a labdomen. Un cop els ous estan segurs a la bossa, el mascle allibera lesperma per fecundar-los. A la
bossa incubadora es desenvolupen els embrions i queden ben protegits.
Entre dues i sis setmanes ms tard, els ous es desclouen. Llavors, el mascle sencorba i llana les cries, que fan prop dun centmetre, ja totalment desenvolupades, a travs duna obertura de la bossa.
RECORDA I RESPON
1. A quin tipus dorganismes creus que pertanyen els cavalls
marins?
2. Quin tipus de reproducci tenen els cavalls de mar?
3. Per qu s tan important la funci de reproducci?
4. Qu s la fecundaci?
Busca la resposta
Com es diu el fet que el mascle i la femella
duna espcie siguin molt diferents?
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 66
La reproducci i el cicle vital
La supervivncia de qualsevol espcie necessita que els seus individus

es multipliquin per reemplaar els que moren.
La reproducci s la funci per la qual els individus progenitors
donen lloc a nous individus, semblants a ells, anomenats
descendents.
Hi ha dos tipus fonamentals de reproducci:
La reproducci s una funci de tots

els ssers vius, necessria
per a la continutat de lespcie.
Asexual. Hi interv un sol individu o progenitor, a partir del qual es

formen nous individus idntics a ell. La presenten les algues, els
protozous, els fongs i algunes plantes i animals.
Sexual. Generalment hi intervenen dos progenitors: un mascle i una
femella. Es produeixen individus amb carcters de tots dos progenitors. La presenten els organismes pluricellulars.
El cicle vital o biolgic
El cicle vital o biolgic s el conjunt detapes per les quals travessa un
organisme al llarg de la seva vida, des que noms s una cllula fins que
es converteix en individu adult, capa de reproduir-se.
En el cicle biolgic de qualsevol organisme es poden distingir diverses fases, en les quals lorganisme experimenta uns canvis caracterstics i t diferents necessitats alimentries. La durada daquestes fases s molt diferent segons les espcies, i va des dunes hores fins a diversos anys.
Cicle vital dun ocell
Generalment, un cicle biolgic comprn les fases segents:

Reproducci
Gametognesi
i aparellament
del mascle
i la femella
Fecundaci
en la femella
Desenvolupament
de lou fins
a la formaci
de lembri
Posta
dous
Desenvolupament al niu
embrionari
Reproducci. En aquesta fase, els organismes produeixen les cllules reproductores (gametognesi) que generalment reben el nom de
gmetes. A continuaci, es produeix la fecundaci, que consisteix
en la uni dun gmeta mascul i un de femen per originar una nova
cllula, el zigot.
Desenvolupament embrionari. El zigot, per mitj dun seguit de
divisions cellulars, dna lloc a un individu complet amb les caracterstiques dels seus progenitors.
Creixement. En aquesta fase es produeix una maduraci i un augment de la mida corporal. En finalitzar, lorganisme assoleix la mida
definitiva i les caracterstiques prpies dels adults de la seva espcie.
En els organismes unicellulars, el creixement es produeix com a
conseqncia de lincrement del volum cellular. En els pluricellulars, principalment, per un augment en el nombre de cllules.
ACTIVITATS
1. Per qu s necessria la reproducci en els ssers vius?
Quina funci compleix per a lespcie?
Pollet
Sortida
de lembri
Creixement
66
2. Quines diferncies hi ha entre la reproducci asexual i la sexual?

3. Qu s un zigot?
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 67
La reproducci asexual
en els animals
La reproducci asexual s un procediment com en organismes unicellulars, per en els animals s poc freqent i queda limitat als ms senzills i menys evolucionats.
En els animals en qu t lloc, la reproducci asexual es pot fer principalment de dues maneres:
Escissi o fragmentaci. Consisteix en el trencament del progenitor en dues parts o ms, cadascuna de les quals dna lloc a un nou
individu. s habitual en els celenterats, com ara lanemone, i en els
cucs, com ara el cuc de terra i les planries.
Alguns animals, com ara lestrella de mar, encara que no es reprodueixen per escissi, sin per reproducci sexual, solen utilitzar un
procediment anomenat regeneraci, mitjanant el qual sn capaos
de tornar a formar nous individus a partir de fragments perduts accidentalment. En animals com ara la salamandra i la sargantana, aquesta capacitat noms els permet regenerar certs rgans, com ara la cua.
Gemmaci. Consisteix en la formaci duna mena de bony o gemma en el cos de lanimal. La gemma sen pot separar i originar un individu adult, com passa en lhidra daigua dola, o romandre unida a
lorganisme progenitor formant una colnia, com passa en els coralls.
Escissi
Fragments
regenerats
ACTIVITATS
la bipartici dorganismes
unicellulars i lescissi
dels animals?
5. Quins sn els dos tipus
de reproducci asexual
ms comuns en els animals?
Regeneraci
Planries
filles
Fragment
regenerat
Estrella de mar
Fragment
regenerat
Planria
mare
Gemmaci individual
Gemmaci colonial
Corall
Gemma
Hidra
daigua dola
67
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 68
3
Medusa
La reproducci sexual
en els animals
La majoria danimals es reprodueixen per mitj de processos sexuals.

Per hi ha algunes espcies, com ara les meduses, que tenen reproducci alternant, s a dir, alternen processos sexuals amb asexuals.
Reproducci
sexual
Generalment, en la reproducci sexual dels animals cal que hi participin dos individus de sexe diferent, el mascle i la femella, cadascun dels
quals aporta una o diverses cllules sexuals o gmetes.
Els mascles i les femelles desenvolupen uns rgans especialitzats en la
reproducci, les gnades, on es formen els gmetes.
Larva
Plips
Fragmentaci
En els mascles, les gnades sn els testicles, on es produeixen els

gmetes masculins o espermatozoides. Aquests gmetes generalment sn petits i mbils.
En les femelles, les gnades sn els ovaris, on es produeixen els gmetes femenins o vuls. Aquests gmetes sn immbils, de mida ms
gran que els espermatozoides, i acumulen substncies nutritives per
nodrir lembri en les primeres etapes de desenvolupament.
El sexe dels individus
Tenint en compte si els individus presenten o no tots dos tipus de gnades, les espcies poden ser:
Molts celenterats presenten un cicle vital

amb dues fases: la fase de plip
i la de medusa. Les meduses tenen vida lliure
i es reprodueixen sexualment. Desprs
de la reproducci sexual, es forma una larva
que creix i es converteix en plip. Aquest
es fixa al fons, i al cap dun temps es
fragmenta (reproducci asexual) i dna lloc
a les meduses.
Unisexuals. Cada individu t noms un tipus de gnada. Els organismes presenten sexes separats, uns sn de sexe mascul, o mascles
( ), amb testicles, i uns altres de sexe femen, o femelles ( ), amb
ovaris. La majoria danimals sn unisexuals.
En alguns casos, el mascle i la femella de la mateixa espcie sn molt
semblants, i noms es diferencien per les gnades, com passa en els
gossos i els conills.
En altres casos, el mascle i la femella de la mateixa espcie es diferencien en la mida, la forma i el color, com passa en els lleons, les abelles, els paons, etc. En aquest cas es diu que lespcie presenta dimorfisme sexual.
Hermafrodites. Cada individu t tots dos tipus de gnades, masculines i femenines. Tot i que els individus hermafrodites produeixen
tots dos tipus de gmetes, rarament ho fan simultniament i, per
tant, no es fecunden ells mateixos (autofecundaci). Lhermafroditisme s freqent en animals que viuen fixos al substrat, com ara el
percebe, que tenen moviments lents, com per exemple el caragol i
el cuc de terra, o que sn parsits, com ara la sangonera.
ACTIVITATS
6. En quins rgans es formen els gmetes en els animals?
7. Busca exemples danimals amb dimorfisme sexual.
En el moment de laparellament, un caragol

actua com a mascle i laltre com a femella,
i intercanvien els gmetes.
68
8. Per qu creus que en els individus hermafrodites no s freqent

que es produeixi lautofecundaci?
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 69
La fecundaci
La fecundaci s la uni dun vul i un espermatozoide,

amb la fusi dels seus nuclis per formar el zigot
Perqu es produeixi la fecundaci, els gmetes han de ser

alliberats a un medi aqus idoni, amb lobjectiu que els espermatozoides nedin fins a lvul i el fecundin. Hi ha dos tipus de fecundaci:
Cicle vital amb fecundaci externa

Desenvolupament embrionari
Externa. Se sol donar en la majoria danimals aqutics i

en uns quants de terrestres, com ara els amfibis i certs
insectes. Es fa fora de lorganisme matern, al medi exMascle
tern. La femella expulsa els vuls sense fecundar, i posteriorment els mascles alliberen els espermatozoides que
fecundaran aquests vuls. Aquest tipus de fecundaci
depn de latzar, i per aix salliberen grans quantitats de
Espermatozoides
gmetes.
Interna. Es dna en alguns peixos, en els molluscs cefalpodes i
en la majoria dels animals terrestres. T lloc a linterior de laparell
reproductor femen, que proporciona la humitat que necessita el
procs. Per fer-ho, generalment s necessria la copulaci. La copulaci consisteix en la transmissi dels espermatozoides del mascle a
laparell reproductor de la femella a travs dun rgan copulador,
com passa en gran part dels insectes, rptils, ocells i mamfers.
Ous
Un cop format, el zigot es divideix successivament i dna lloc a lembri,

que es desenvolupa fins a formar un nou individu similar, per no idntic, als seus progenitors.
Femella
vuls
Cicle vital amb fecundaci interna
Zigot
Espermatozoides
ACTIVITATS
vul
9. Quines condicions han

de donar-se perqu es
produeixi la fecundaci?
10. Quin dels dos tipus
de fecundaci et sembla
ms avantatjosa? Per qu?
Mascle
Femella
69
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 70
El desenvolupament embrionari
El desenvolupament embrionari comprn el perode des que es

forma el zigot fins que neix el nou individu.
Segons el lloc on es produeix la fecundaci i el desenvolupament de lembri, en els animals es distingeixen tres tipus de reproducci:
Els marsupials, com ara els cangurs,

sn mamfers que no tenen placenta,
per la qual cosa la cria neix en un estat
immadur i completa el desenvolupament
al marsupi, on hi ha les mamelles.
ACTIVITATS
11. Qu s la placenta? On es
forma? Quina funci t?
12. Quins avantatges creus que t
la reproducci vivpara enfront
de lovpara?
Ovpara. El desenvolupament de lembri t lloc fora del cos de la

mare, a lou, i es nodreix de les substncies de reserva que cont. Es
dna en animals amb fecundaci externa, com en la majoria de peixos, i en alguns de fecundaci interna, com els ocells i els rptils.
Vivpara. Lembri es desenvolupa a linterior de la mare que, a ms
de proporcionar-li protecci, el nodreix durant el desenvolupament.
En la majoria de mamfers, lembri es desenvolupa a lter de la mare, un rgan situat a linterior de labdomen.
L embri i la mare estan units per mitj de la placenta, un rgan localitzat a la cara interna de lter. Des de la placenta surt el cord umbilical, un rgan format per vasos sanguinis que uneix la placenta a
lembri. Grcies a la placenta lembri obt oxigen i nutrients de la
mare, i elimina els productes de rebuig.
Ovovivpara. El desenvolupament de lembri t lloc a linterior de
la mare, per es nodreix de les substncies de reserva de lou. Es
produeix en certs taurons, rajades i en algunes serps i llangardaixos.
El desenvolupament de lembri conclou amb la desclosa de lou, en els
ovpars i ovovivpars, i amb el part, en els vivpars.
A FONS
Lou dels ocells i el dels rptils

En els ocells i els rptils lvul fecundat es converteix en lou, on es desenvolupa lembri. Els ocells coven els ous
per facilitar el desenvolupament de lembri, i en canvi els rptils no ho fan.
Un ou consta de les parts segents:
Closca. Coberta porosa i calcria que sendureix tan bon punt es posa en
contacte amb laire. Proporciona protecci.
Closca
Calaza
Clara
Membranes de la closca. Dues membranes que hi ha sota la closca. Se separen

al pol arrodonit de lou, i delimiten una cambra daire. Serveixen de barrera
contra lentrada de microorganismes.
Rovell
Albmina o clara de lou. Cont les substncies indispensables per alimentar

lembri.
Calaza. Cadascun dels dos filaments formats per protenes que sostenen el rovell
al centre de la clara.
Rovell. Constitueix lou prpiament dit. s una cllula derivada de lvul desprs
de lovari, amb citoplasma, nucli i membrana. Pot presentar una taca vermellosa:
el disc germinatiu, a partir del qual es desenvolupa lembri.
70
Disc
germinatiu
Membranes
de la closca
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 71
El desenvolupament postembrionari
Sanomena desenvolupament postembrionari el creixement

de lindividu des que neix fins que arriba a lestat dadult,
en el qual adquireix la capacitat de reproduir-se.
En els animals, aquest desenvolupament postembrionari pot ser:

Directe. En nixer, les cries presenten un aspecte semblant a ladult,
de manera que es tracta dun procs de simple creixement. Es dna
en animals ovpars amb moltes substncies nutritives a lou, com ara
rptils, ocells i alguns insectes, i tamb en els vivpars mamfers.
Indirecte. La cria, anomenada larva, neix en una fase poc desenvolupada, i t un aspecte i un comportament molt diferents a ladult.
La transformaci de la larva en adult es fa per mitj dun seguit de
canvis, que reben el nom de metamorfosi.
ACTIVITATS
13. Per qu creus que el rgim
alimentari de les larves sol ser
diferent del dels adults?
la metamorfosi senzilla
i la complexa?
Metamorfosi
Es poden distingir dos tipus de metamorfosi: senzilla i complexa.
Metamorfosi senzilla
Metamorfosi complexa
Ous
Larva
Ous
Larva
Pupa
Adult
La larva esdev adult en un procs continu, sense passar per

una etapa dinactivitat; noms experimenta un seguit de mudes
a la pell per crixer. T lloc en amfibis, molluscs, equinoderms
i alguns insectes.
Adult
La larva, a ms de les mudes, simmobilitza i es transforma

en pupa o crislide, fins que es converteix en un individu adult.
s caracterstica dalguns insectes, com ara les mosques
o les papallones.
71
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 72
El cicle vital de les plantes
En les plantes, al llarg del cicle vital, salternen dos tipus destructures:
Lesporfit. s lestructura en qu es formen les espores.
El gametfit. s lestructura en qu soriginen els gmetes o cllules reproductores masculines i femenines.
El gametfit forma els gmetes. Quan suneixen un gmeta mascul amb
un de femen, sorigina el zigot, que forma lembri. Quan lembri es
desenvolupa, dna lloc a lesporfit, que produeix espores, a partir de
les quals es desenvolupen nous gametfits.
En els vegetals superiors, lesporfit s tota
la planta visible, mentre que el gametfit
s molt petit i gaireb no es veu.
En les plantes amb flors (angiospermes i gimnospermes), lesporfit s

tota la planta visible, mentre que el gametfit no t vida independent i
queda redut a linterior de les flors. En les molses, el que normalment
veiem s el gametfit, i en les falgueres, la part visible s lesporfit.
Cicle vital de les molses
Cicle vital de les falgueres

Esporfit
Esporfit
Fronda
Cpsula
Germinaci
Espores
Fecundaci
Fecundaci
Gametfit
femen
Esporangi
Protallus
Espores
Gametfit
mascul
Gametfit
femen
Germinaci
Gametfit
mascul
Gametfit
En les molses, el que normalment veiem s el gametfit. El zigot

es desenvolupa sobre el gametfit i dna lloc a lesporfit,
un llarg filament amb una cpsula a lextrem, on es
desenvolupen les espores. Quan cauen a terra, les espores
germinen i produeixen nous gametfits.
Gametfit
Les fulles (frondes) formen lesporfit. A la zona posterior

de les frondes hi ha unes protuberncies anomenades sorus,
que contenen els esporangis, on es produeixen les espores.
Un cop formades, les espores cauen a terra, germinen i originen
gametfits, que sanomenen protallus i practicament no es veuen.
La uni dels gmetes mascul i femen origina el zigot, que donar
lloc a un nou esporfit.
ACTIVITATS
15. Quina part dun roser correspon a lesporfit? I al gametfit?
16. Busca en els conceptes clau el significat desporfit, gametfit,
esporangi, angiosperma i gimnosperma.
72
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 73
La reproducci asexual
en les plantes
La reproducci asexual s ms freqent en les plantes que en els animals. Sen distingeixen dues modalitats:
Reproducci vegetativa. Es basa en la capacitat dels vegetals de formar nous individus a partir dun fragment duna planta, anomenat
gemma. Sen poden diferenciar les formes segents:
Estolons. Sn tiges de poca alada que creixen paralleles al terra. Alguns punts de la tija, anomenats gemmes, en tocar al terra
emeten arrels i desenvolupen nous individus, independents de la
planta progenitora. s tpic de les maduixes i els trvols.
Bulbs. Sn tiges subterrnies curtes, envoltades de fulles gruixudes i carnoses, a partir de les quals broten noves plantes. Es dna
en la ceba, lall o la tulipa.
Tubercles. Sn tiges subterrnies engruixides per la gran quantitat de substncies de reserva que acumulen, com ara la patata.
Aquestes tiges presenten uns bonys o gemmes (els anomenats ulls
de la patata), a partir dels quals es pot originar una nova planta.
Reproducci per espores. A partir duna cllula dun individu, el
nucli de la qual es divideix repetidament, soriginen diverses
cllules filles anomenades espores. Aquestes cllules, en condicions favorables i sense unir-se a altres cllules, germinen i donen
lloc a nous individus. Aquest procs reproductor t lloc en molses
i falgueres. Tot i que no sn plantes, els fongs tamb es reprodueixen per espores.
Estol
Gemma
Reproducci per estolons dun trvol.
ACTIVITATS
un bulb i un tubercle?
18. Qu s una espora?
A FONS
Reproducci artificial
Des de ben antic, en lagricultura sutilitza la capacitat de reproducci asexual de les plantes per obtenir exemplars
iguals amb una caracterstica determinada. Entre els mtodes ms utilitzats destaquen els segents:
Esqueix. s un fragment darrel, tija

o fulla capa de generar un nou
individu, tal com passa amb el gerani,
el roser o el pollancre. Si la branca
est proveda de gemmes, sanomena
estaca.
Colgat. s una part de la planta que

es doblega i senterra perqu arreli.
Un cop ja ha tret les arrels es
talla i es trasplanta a un altre lloc.
Aquest procediment sutilitza
per a la figuera i la vinya.
Empelt. Aquesta tcnica consisteix

a introduir un fragment amb gemmes
de la tija (empelt) duna planta
a linterior de la tija duna altra planta
de la mateixa varietat o duna espcie
similar.
Quins avantatges t per als agricultors la reproducci asexual de les plantes?
73
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 74
La reproducci sexual
en les plantes amb llavors
En les plantes amb llavors, (gimnospermes i angiospermes), el gametfit s a les flors, on es localitzen els rgans reproductors i es produeixen
els gmetes necessaris per a la reproducci sexual.
Estructura de la flor
A linterior de la flor es formen els gmetes i t lloc la fecundaci. Una
flor completa consta de les parts segents:
Antera
Grans
de pollen
Estigma
Estil
Pistil
Estam
Antera
Ovari
Filament
Oosfera
Peduncle
Spals
(calze)
Ptals
(corolla)
Embolcalls florals. Envolten i protegeixen els rgans reproductors.

Peduncle. s la part que uneix la flor a la tija. A vegades s molt
redut.
Calze. s lembolcall ms extern. Est format per spals, generalment de color verd, que protegeixen la flor fins que sobre.
Corolla. s ms interna i est constituda per ptals, de colors
vistosos, que serveixen de reclam per atraure els animals
pollinitzadors.
rgans reproductors. Sn els que produeixen els gmetes:
Pistil. s lrgan reproductor femen. Est format per una o diverses estructures en forma dampolla. La part superior s lestigma, el coll sanomena estil i la base s lovari, que cont els gmetes femenins, anomenats oosferes.
Estam. s lrgan reproductor mascul. Est format per un filament que sost lantera, on hi ha els grans de pollen, dins dels
quals soriginen els gmetes masculins.
La major part de les flors sn hermafrodites, s a dir, tenen rgans reproductors masculins i femenins alhora. Les flors que noms tenen rgans reproductors dun dels dos sexes sanomenen unisexuals.
Pollinitzaci
ACTIVITATS
19. Qu hi ha dins un gra
de pollen?
Si el gra de pollen es diposita sobre un pistil de la mateixa flor, sanomena autopollinitzaci. Si arriba al pistil duna altra flor, sanomena
pollinitzaci encreuada.
20. En qu es diferencia
lautopollinitzaci
de la pollinitzaci encreuada?
El gra de pollen pot viatjar duna flor a una altra de maneres molt diverses, entre les quals destaquen les segents:
21. Per qu les plantes que es

pollinitzen per laire han
de produir tanta quantitat
de pollen?
22. Quina funci tenen els colors
cridaners i les olors de certes
flors?
74
La pollinitzaci s el procs pel qual els grans de pollen, situats a les

anteres dels estams, arriben fins al pistil de la mateixa flor o duna altra.
Pel vent. s caracterstic de plantes gimnospermes, com ara el pi, i

dalgunes angiospermes, com ara els cereals. Exigeix que la planta
produeixi un nombre elevat de grans de pollen que, a ms, han de
ser molt lleugers.
Per animals. s caracterstic de plantes angiospermes com el roser,
de ptals vistosos i olors agradables. Aquest tipus de pollinitzaci la
duen a terme sovint els insectes, tot i que tamb la poden fer ocells
com el colibr.
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 75
Fecundaci i formaci de lembri i la llavor

La fecundaci es produeix quan els gmetes mascul i femen suneixen.
A partir daquest moment es formen lembri i la llavor.
1. El gra de pollen arriba al pistil
i desenvolupa el tub pollnic,
que creix fins que assoleix lovari.
Hi circulen els gmetes masculins.
Llavor
Albumen
Gra
de pollen
Tub pollnic
Gmeta
mascul
Embri
3. Loosfera fecundada es transforma

en llavor. Aquesta cont lembri
i les reserves alimentries o albumen,
que alimenten la nova planta fins que
desenvolupi fulles verdes i pugui fer
la fotosntesi. Lovari es transforma
en el fruit, que protegeix la llavor
i ajuda a dispersar-la.
Cotildons
2. A linterior de lovari es produeix

la fecundaci de loosfera i es forma
el zigot, que donar lloc a lembri.
Oosfera
Formaci del fruit. Tipus de fruits

Desprs de la fecundaci, lovari es transforma en el fruit, que t com
a missi protegir les llavors i collaborar en la dispersi.
Segons com siguin les parets, es distingeixen dos tipus de fruits:
4. En lembri sobserva la radcula,

la plmula i la primera gemma
de la planta. A ms, pot contenir
cotildons. Al sl i amb les condicions
adequades la llavor germina, lembri es
desenvolupa i dna lloc a una nova planta.
Carnosos. Com ara el tomquet, el ram o la poma. Tenen les parets

sucoses i dolces, ja que acumulen substncies nutritives i aigua.
Secs. Com ara lametlla, la gla o la nou. Tenen les parets endurides
perqu han perdut aigua.
Dispersi i germinaci de la llavor
Quan els fruits estan madurs, se separen de la planta i les llavors (envoltades pel fruit o nues) es dispersen. La dispersi evita que les plantes
creixin massa juntes.
Quan la llavor troba les condicions adequades doxigen, temperatura i
humitat, es produeix la germinaci.
La germinaci sinicia amb lentrada daigua en la llavor, cosa que provoca que aquesta sobri i lembri comenci el desenvolupament.
En la majoria de les llavors, el primer que emergeix s lesbs de larrel, la radcula, que permet que la planta es fixi al sl. A continuaci,
apareix una petita tija, la plmula, que sallarga per assolir la superfcie.
A ms hi ha una o dues fulletes, els cotildons, que proporcionen els
nutrients necessaris perqu creixi la nova planta.
ACTIVITATS
23. Don prov el tub pollnic?
Quina funci t?
24. Quina funci tenen
els cotildons?
25. Quines condicions influeixen
en la germinaci de la llavor?
75
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 76
10
Leficcia de la reproducci
La reproducci s una funci comuna a tots els ssers vius, que no determina la supervivncia dels individus, per que s imprescindible per
perpetuar lespcie.
Inconvenients i avantatges de la reproducci asexual
La reproducci asexual presenta linconvenient que els descendents
sn iguals entre si i iguals als progenitors; s a dir, formen un clon, per
la qual cosa qualsevol canvi ambiental negatiu pot provocar la mort de
tots. s el cas dun clon de bacteris al qual saplica un antibitic que els
mata a tots. Si hi haguessin bacteris diferents, hi hauria la possibilitat
que alguns sobrevisquessin.
Lavantatge principal que ofereix s que es pot dur a terme sense la
participaci dun altre organisme. Noms sn necessries unes condicions ambientals adequades i abundncia daliment; a ms, el procs sol
ser molt rpid i efectiu, a partir dun sol individu es poden produir nombrosos descendents, i augmentar la mida de la poblaci de manera considerable en poc temps.
Inconvenients i avantatges de la reproducci sexual
La reproducci asexual s un procs efica
per a animals que viuen fixos o descassa
mobilitat, que tenen dificultats per trobar-se
amb un altre individu de la seva espcie.
En la reproducci sexual, bona part de lactivitat que fan els organismes

i de lenergia que consumeixen est dedicada a aquest procs. La formaci de gmetes, laparellament, el desenvolupament i la maduraci de
lorganisme sn funcions que impliquen grans despeses energtiques.
Entre altres inconvenients daquest tipus cal esmentar:
De vegades el procs depn de latzar, ja que els gmetes de sexe
oposat shan de trobar perqu es pugui fer la fecundaci.
Per afavorir la trobada dels gmetes, cal produir-ne en gran quantitat, fet que comporta un cost energtic elevat.
Almenys un dels gmetes ha de ser mbil perqu es puguin trobar.
Es requereix un medi aqus perqu tingui lloc la fecundaci dels
gmetes. Aquest fet comporta una despesa extra per als animals
dambients secs.
Malgrat totes aquestes dificultats, la reproducci sexual presenta un gran
avantatge: es formen descendents amb barreja de carcters de tots dos
progenitors. Aix dna lloc a una rica diversitat dindividus. Daquesta manera, en cas de canvis en les condicions ambientals, hi ha una probabilitat ms alta que alguns individus puguin suportar-los i siguin capaos de sobreviure per perpetuar lespcie. s el cas de la supervivncia
dalgunes persones a les epidmies de pesta de ledat mitjana.
ACTIVITATS
26. Quina finalitat t la reproducci?
En la majoria de mamfers, la reproducci t

lloc en un determinat perode de lany,
anomenat poca de zel. Les cries neixen
en les poques en qu hi ha abundncia
daliment.
76
27. Quins avantatges t per a una espcie la diversitat dindividus?

28. Per qu creus que sn tan escasses les espcies que es
reprodueixen noms asexualment?
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 77
Cincia a labast
Elaboraci dun dibuix cientfic. La flor
Lelaboraci de dibuixos cientfics t gran
importncia, especialment en lestudi de la botnica,
en la qual sempre es prefereix un dibuix ben fet
que una fotografia, ja que en el primer es poden
destacar els carcters ms interessants per identificar
la planta.
Farem el dibuix cientfic duna flor. El problema

principal s que t parts molt petites i que cal utilitzar
una lupa molt potent o un microscopi. Per evitar-ho,
utilitzarem un projector de diapositives, que ens
permetr ampliar la imatge fins a una mida prou gran
per dibuixar-la.
1. Preparem la diapositiva. Necessitem
2. Projectem la imatge. Introdum la diapositiva
un portaobjectes, o una superfcie llisa de vidre

o plstic.
Traiem alguns ptals de la flor per veuren
lovari i els estams.
Tallem lovari per la meitat, amb una ganiveta,
procurant que hi quedin alguns estams
adherits.
Posem tires de cinta adhesiva transparent
sobre la flor, i la deixem ben coberta
i enganxada al portaobjectes.
Desenganxem el paper adhesiu de manera que
la flor shi quedi enganxada i ladherim
a una lmina dacetat.
Retallem lacetat, deixant la flor en un requadre
de 3,5 3,5 cm, i lintrodum en un marquet
per a diapositives, amb cura que la flor no
es desenganxi.
Flor sobre
una superfcie
de vidre
Es cobreix
amb cinta
adhesiva
al projector i la projectem sobre una pantalla

o sobre la paret. Aconseguirem un gran augment
i fora nitidesa, que podem ajustar enfocant
lptica del projector.
Per apreciar els detalls, podem veure la imatge
molt augmentada allunyant b el projector
de la pantalla. A continuaci posem un paper
enganxat a la paret i hi projectem la imatge
a sobre, a una distncia que permeti obtenir
una imatge duna mida adequada per al nostre
paper. Aix podrem dibuixar els detalls
de la imatge projectada.
3. Completem el dibuix. Afegim al dibuix els noms

dels components de la flor, i els pintem
amb els colors corresponents. Cal afegir tamb
el nom de la planta.
Filament
Senganxa
en acetat,
es retalla
i es munta
en un
marquet
Ptal
Spal
Antera
Estigma
Estil
Ovari
ACTIVITATS
29. El projector de diapositives s til per fer una preparaci amb flors de mida petita. Qu podries utilitzar per fer
un muntatge similar amb una flor ms gran?
30. Com podries calcular quants augments t el dibuix que has fet de la flor respecte del natural?
31. Explica com podries utilitzar el projector de diapositives per observar ampliada una preparaci depiteli de ceba,
per intentar observar-ne les cllules molt ampliades.
32. Quines estructures pots observar en la flor que has dibuixat? Pots veuren les oosferes? En qu es converteixen
quan la flor es transforma en fruit?
77
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 78
Activitats
33. Indica si les afirmacions segents corresponen
a la reproducci sexual o asexual.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Els descendents sn idntics al progenitor.

s habitual en organismes que viuen fixos al substrat.
Generalment hi intervenen dos individus.
Requereix la formaci de gmetes.
s necessari que hi hagi fecundaci.
Els descendents tenen carcters barrejats dels dos
progenitors.
g) Proporciona diversitat dindividus.
h) A partir dun sol individu es poden generar en poc
temps una gran quantitat de descendents.
34. Les tnies sn cucs plans, parsits, que viuen
a lintest prim de certs mamfers, entre ells
les persones. Sn organismes hermafrodites
amb autofecundaci.
a) Qu significa que sn hermafrodites?

b) Per qu creus que fan lautofecundaci?
c) Quins inconvenients t lautofecundaci enfront
de la fecundaci encreuada?
d) Lhermafroditisme s fora freqent en els vegetals.
Quina creus que en pot ser la causa?
35. Quines diferncies trobes entre espores
i gmetes?
36. Organitzats per grups, elaboreu un mural,
amb fotografies retallades de catlegs i revistes,
sobre el cicle vital duna planta angiosperma.
37. Anomena un animal de cadascun dels tipus
segents.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
78
Ovpar amb fecundaci externa.

Vivpar mar.
Ovovivpar terrestre.
Ovpar mar amb fecundaci interna.
Ovpar terrestre amb fecundaci interna.
Vivpar terrestre.
38. La partenognesi s un tipus de reproducci

en qu no cal que lvul sigui fecundat. s freqent
en alguns insectes, com ara les abelles, les vespes
i les formigues.
Quins avantatges pot presentar la partenognesi
enfront de la reproducci sexual normal?
Quins inconvenients?
39. Larmadillo s un mamfer que experimenta
un curis procs de reproducci. Consisteix
en la fragmentaci dun embri, en les primeres fases
del desenvolupament, en diversos embrions idntics
que desprs es desenvolupen independentment.
Desprs duna gestaci duns dos-cents setanta dies,
en cada camada poden nixer entre nou i onze
individus coberts duna pell tova, flexible i elstica
que sendureix al cap de poques setmanes.
a) Quin tipus de reproducci presenta un armadillo?

b) Creus que els armadillos que es generen a partir
dun sol embri seran tots del mateix sexe?
c) Coneixes algun altre animal vertebrat en qu tingui
lloc un procs semblant al dels armadillos?
40. En alguns animals, com ara el bacall o la
sardina, tant la femella com el mascle produeixen una
gran quantitat de gmetes. En canvi, en altres
espcies, com ara els llops o els conills, el mascle
produeix una gran quantitat de gmetes
i la femella, molt pocs. Quina explicaci pots donar
a aquest fet?
41. Elabora a la llibreta un quadre sobre la fecundaci
interna i externa i indica en cada cas: el lloc on
sefectua, el nombre de gmetes que es produeixen
i la probabilitat de la trobada dels gmetes.
42. Els mamfers tenen un desenvolupament
embrionari llarg, i els embrions necessiten una gran
quantitat de nutrients. Tanmateix, el zigot t
escassetat de substncies de reserva. Com es pot
explicar aquest fet?
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 79
43. Observa les flors segents.

A
44. La xicoira amarga o dent de lle s una planta

de flors grogues hermafrodites molt comuna
als jardins. En un experiment es va tallar larrel
dun exemplar en quatre trossos. Cadascun es va
enterrar en un test i al cap dunes setmanes, de cada
fragment de larrel, en va crixer una planta nova.
a) Quina de les dues s pollinitzada pel vent? Quines

caracterstiques afavoreix aquest tipus
de pollinitzaci?
b) Quina flor s pollinitzada per insectes? Quines
estructures afavoreixen aquesta pollinitzaci?
c) Quins avantatges presenta la flor pollinitzada
per insectes enfront de la pollinitzada pel vent?
a) Quin tipus de reproducci es va dur a terme?

b) Aquesta planta s considerada una mala
herba. A qu creus que s degut?
Clonar conills
Els clons sn cpies idntiques dun individu.
Conilla 1
Un equip dinvestigadors volia aconseguir un clon

de conills formats a partir dun conill progenitor.
Per fer-ho, van prendre cinc cllules de la mamella
duna conilla (conilla 1) i els van treure el nucli.
A una altra conilla (conilla 2), li van extreure cinc
vuls no fecundats i tamb els van treure el nucli.
A continuaci van inserir cadascun dels nuclis extrets
de les cllules de la conilla 1 en cadascun dels vuls
de la conilla 2. Aquests vuls es van dividir successives
vegades fins a formar embrions. Finalment, es van
implantar els cinc embrions a lter duna altra conilla
(conilla 3), que va actuar de mare adoptiva. Aquesta
conilla va quedar prenyada i al cap del temps van
nixer cinc fills.
45. Quin tipus de reproducci creus que sha fet
per obtenir els cinc conills, asexual o sexual?
Justifica la resposta.
46. Quina molcula orgnica, encarregada
demmagatzemar i transmetre la informaci
per al desenvolupament i el funcionament
de lsser viu, van eliminar els cientfics en extraure
el nucli dels vuls?
a) Glucosa.
b) Un cromosoma.
c) ADN.
Introducci del nucli

a lvul
Formaci
de lembri
Nucli
de cllula
somtica
(Blanca)
vul
sense nucli
Conilla 3
vul
immadur
Conilla 2
(Blanca i negra)
Neixen
llorigons blancs
Implantaci
dembrions
47. Quines de les oracions segents sobre

els llorigons de lexperiment sn certes?
a) Tots sn de sexe femen.
b) Tots sn de sexe mascul.
c) Tots tenen el mateix color.
d) Nhi ha de sexes diferents.
e) Els conills acabats de nixer tenen mare, per
no pare.
48. Quin gmeta ha participat en la tcnica
de reproducci? Quin gmeta no hi ha participat?
79
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 80
Resum
Es pot dur a terme per:
REPRODUCCI EN ANIMALS
Asexual
Escissi: trencament del progenitor en dues parts o ms, cadascuna

de les quals donar lloc a un nou individu.
Gemmaci: formaci duna gemma al cos de lanimal, que sen pot
separar i originar un nou individu o romandre-hi unit formant
colnies.
Generalment, necessita que hi participin dos individus de sexe

diferent, cadascun dels quals aporta uns gmetes, que es formen
a les gnades.
Les gnades masculines sn els testicles, on es formen
els espermatozoides.
Sexual
Les gnades femenines sn els ovaris, on es formen

els vuls.
Les etapes de la reproducci sexual son les segents:
Fecundaci: uni de lvul i lespermatozoide per formar el zigot.
Pot ser externa o interna.
Desenvolupament embrionari: des que es forma el zigot fins
que neix lindividu.
Desenvolupament postembrionari: des del naixement de lindividu
fins que arriba a adult. Pot ser directe o indirecte.
REPRODUCCI EN PLANTES
Es pot fer per:
Asexual
Reproducci vegetativa. Per mitj de la formaci de gemmes

a partir de les quals neix un individu. Pot ser per estolons, bulbs
o tubercles.
Reproducci per espores. A partir duna cllula de lindividu
soriginen diverses cllules filles o espores, capaces per si soles
doriginar un nou individu.
En les plantes amb llavors, comprn les etapes segents:

Pollinitzaci. Transport del gra de pollen fins al pistil.
Fecundaci. T lloc a linterior de lovari. Com a conseqncia
es forma lembri, que es troba dins la llavor, resultat
de la transformaci de loosfera.
Sexual
Formaci del fruit. Procedeix de la transformaci de les parets

de lovari. T la funci de protegir i dispersar la llavor.
Dispersi i germinaci de la llavor. Per mitj de la dispersi,
la llavor es propaga a llocs diferents. La llavor germina
quan troba les condicions adequades doxigen, temperatura
i humitat.
ACTIVITATS
49. Resumeix les diferncies que hi ha entre la fecundaci interna i lexterna.
50. Completa el resum indicant les caracterstiques del desenvolupament directe i lindirecte.
51. Fes a la llibreta un esquema del cicle vital duna molsa i el duna falguera, i assenyala-hi els processos
que hi tenen lloc.
52. Fes una taula a la llibreta indicant els avantatges i els inconvenients de la reproducci asexual i de la sexual.
80
833921 _ 0064-0081.qxd
25/1/08
16:30
Pgina 81
El pregadu (Mantis religiosa)

femella comena a experimentar
alguns canvis importants ben entrat lestiu. Labdomen augmenta de volum a causa de la maduraci de rasts dous petits i el seu
carcter, que per si mateix ja s
violent, es torna encara ms
agressiu. Quan dues femelles senfronten, la majoria de vegades el
conflicte es redueix a una exhibici de les seves habilitats fsiques,
adornada de manotades, temptatives de tumult i gestos ritualitzats que solen acabar pacficament amb la retirada duna de les
combatents.
[...]
Mentrestant, els mascles tamb
han sentit la crida del deure, ms
que la de lamor. Al final dagost
comencen larriscat galanteig
aproximant-se a les femelles amb
tota mena de precaucions. Deambulen al seu voltant amb curiositat i respecte, mentre aquestes sembla que no mostren cap
inters per la seva presncia.
De sobte, sestableix una forma
dentesa entre tots dos, i el mascle se sent acceptat, senvalenteix,
desplega les ales i dun salt saferra al dors de la seva corpulenta
companya. Tota la parada daproximaci s molt lenta: la femella no es mostra receptiva ni
t pressa, mentre que els recels
del mascle estan del tot justificats.
La cpula sallarga de vegades

cinc o sis hores, en les quals els
amants suneixen i se separen diverses vegades. Un cop esgotada
la capacitat fertilitzant del mascle, la femella es gira bruscament
i el tenalla pel clatell. Sense interrompre la cpula, comena a devorar-lo pel cap mentre la meitat
posterior del mascle continua la
tasca dinseminaci amb fallera fins que la seva companya fa
presa en labdomen i li inutilitza
els rgans sexuals. Les femelles,
tot i que fecundades, accepten la
cpula amb altres mascles que,
desprs de laportaci, corren la
mateixa sort que el primer. Quan
la posta s imminent, els mascles
incauts que surten de ronda es
troben que han perdut tot el seu
atractiu sexual i que les femelles
no hi veuen res ms que preses
obstinades i fcils daconseguir.
Aix doncs, durant el temps que
dura el zel, els galans no tenen
cap oportunitat de fecundar i desprs fugir. Amb lesperma, lliuren
la vida.
[...]
Robert Burton esmenta una espcie de pregadu que noms pot
reproduir-se amb la decapitaci
inexorable del mascle. En aquest
cas, els moviments daproximaci encara es fan amb ms cura.
Per recrrer trenta centmetres
necessita ms duna hora.
Sempre sacosta per darrere i a

lesquerra de la femella. Un descuit significa la mort o, el que s
pitjor, la interrupci en la cadena hereditria dels seus gens.
Quan per fi la t a labast, la
munta per lesquena rpidament
i amb precisi. s la maniobra
ms arriscada del procs: un error
de clcul i sacaba laventura.
Per no t escapatria. Un instint ms poders que el de la supervivncia lempeny a perpetuar
lespcie.
La femella es regira, latrapa i comena a devorar-li el cap, de manera que despulla lorganisme del
mascle dun ressort nervis que
impedeix la sortida de lesperma
dels rgans genitals. El que queda
del mascle fa la cpula per mitj
de reaccions reflexes que sense
la decapitaci estarien blocades.
JOAQUN ARAUJO I ALTRES,
El reto de la vida. Enciclopedia
Salvat del comportamiento
animal. Ed. Salvat
(text adaptat)

53. Quins canvis es poden observar en el pregadu
durant lestiu?
54. Qu els passa als pregadus mascles quan copulen
amb femelles ja fecundades?
55. Descriu el festeig entre un pregadu mascle
i una femella.
56. Qu vol dir loraci un instint ms poders
que el de supervivncia lempeny a perpetuar
lespcie?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla
Ous fatals
MIKAL BULGKOV. Edicions de la Magrana
Narrativa de cincia-ficci per a joves que ens avisa sobre la
cura que cal tenir amb el progrs cientfic.
Llavors i plantes. VHS. Fundaci Serveis de Cultura Popular.

Descriu la formaci, la dispersi i el creixement de les llavors.
La reproduccin de los animales

DAVID BURNIE. Ed. SM
Llibre sobre zoologia i reproducci.
En la xarxa:
http://www.med.unc._edu/embryo images/
Pgina amb imatges dembrions de mamfer. (Angls)
81
Un amant sacrificat
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 82
Lestructura
dels
ecosistemes
La bassa dels cocodrils.
PLA DE TREBALL
Estudiars els components dun ecosistema:
el bitop i la biocenosi.
Descobrirs que els ssers vius interactuen
amb les condicions fsiques del seu entorn.
Identificars les principals adaptacions dels ssers
vius als medis aqutics i terrestres.
Diferenciars entre nnxol ecolgic i hbitat.
Coneixers les relacions alimentries que
sestableixen entre els ssers vius, i aprendrs
algunes maneres de representar aquestes relacions.
Descobrirs que els ssers vius depenem
els uns dels altres per viure.
Estudiars les relacions trfiques en un ecosistema
concret.
Desert del Sahel.
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 83
L hivern del 2005, uns cientfics espanyols que estudiaven els ocells
migratoris a Mauritnia van sentir parlar duna bassa on vivien cocodrils. Considerant que era impossible que aquests animals visquessin al mig del desert, a ms de 200 quilmetres del riu ms
proper, van anar a visitar la zona.
Sorprenentment, van comprovar que era cert. En
una bassa de 100 metres quadrats habitaven uns
30 cocodrils, que salimentaven dels abundants
peixos daquesta petita massa daigua.
s un fenomen ecolgic nic: aquesta poblaci de cocodrils va quedar allada dels corrents fluvials fa ms de 9.000 anys, quan el Sahel
es va convertir en un desert, i sha mantingut grcies a la gran
abundncia de microorganismes que hi ha a laigua, dels quals es nodreixen els peixos, que, al seu torn, sn laliment daquests rptils.
Curiosament, els cocodrils no ataquen mai el bestiar que hi va a
beure. Per aix, els indgenes els consideren animals sagrats i sabstenen de fer-los mal. Aix sha establert un equilibri entre lactivitat humana i aquest frgil i extraordinari ecosistema en miniatura.
RECORDA I RESPON
1. Qu signifiquen els termes carnvor, herbvor
i omnvor? A quins tipus dssers vius
sapliquen? Indica algun exemple
de cadascun.
2. Coneixes algun exemple decosistema
terrestre? I daqutic?
3. Qu s lecologia? Indica la resposta correcta:
a) Lestudi dels impactes que lsser hum
provoca sobre el medi.
b) Un conjunt de normes per protegir
la naturalesa.
c) Una part de la biologia que estudia
les relacions entre els ssers vius
i el medi on viuen.
d) Lopci poltica definida pels partits
que sanomenen verds.
Busca la resposta
Qu sn les relacions trfiques?
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 84
La biosfera, lecosfera
i els ecosistemes
Si comencssim a fer una llista de tots els ssers vius de la Terra, segurament no oblidarem els tigres, els lleons ni els elefants, ni tampoc alguns vegetals vistosos, com ara els avets, els rosers, etc.
El conjunt de tots els ssers vius que habiten la Terra es coneix
com a biosfera.
No sabem quants ssers vius diferents, s a dir, quantes espcies, formen la biosfera, tot i que actualment sen coneixen i se nhan classificat
ms de dos milions.
Tampoc no sabem quina s la massa total de la biosfera, per sestima
que ms de la meitat daquesta massa de matria viva est formada per
microorganismes, com ara els bacteris o els protozous.
Els ssers vius que constitum la biosfera, tant els unicellulars com els
pluricellulars, depenem els uns dels altres.
Els herbvors necessiten

menjar plantes o algues.
Els carnvors necessiten
menjar altres animals.
Els parsits necessiten un

hoste del qual alimentar-se
o en el qual dur a terme
el cicle vital.
Els organismes que

descomponen la matria
morta necessiten les restes
daltres ssers vius.
Els organismes fotosinttics

necessiten les substncies
inorgniques que produeixen
els descomponedors.
Un ecosistema s el conjunt dssers vius que habiten en un lloc

determinat, les relacions que estableixen entre si, aix com
les caracterstiques fsiques del lloc on viuen i les relacions
entre el medi i els organismes.
A la Terra hi ha molts ecosistemes diferents: nhi ha daqutics, com un

riu, una bassa o el fons sorrenc del mar, i de terrestres, com els deserts,
les selves o les praderies, entre daltres.
Els ecosistemes terrestres que ocupen grans extensions en el planeta amb
una vegetaci caracterstica reben el nom de biomes.
En realitat, tots els ecosistemes de la Terra estan connectats entre si, de
manera que el conjunt de tots rep el nom decosfera.
Les migracions danimals estableixen
relacions entre ecosistemes allunyats.
84
Lecosfera s el conjunt de tots els ecosistemes del nostre

planeta. La biosfera constitueix la part viva de lecosfera.
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
Ecosistema
16:36
Pgina 85
Biocenosi
Bitop
Els components de lecosistema
En qualsevol ecosistema, tant terrestre com aqutic, podem identificar

dos components: la biocenosi i el bitop.
La biocenosi
s el conjunt dels ssers vius de lecosistema: animals, plantes, fongs i
tota mena dorganismes. Per descriure-la i identificar-la completament
necessitem conixer:
La llista dssers vius de lecosistema i el percentatge de la massa de
la biocenosi que representa cada espcie.
Les relacions que sestableixen entre tots aquests ssers vius. Hi ha
relacions trfiques o alimentries, per tamb nhi ha daltres tipus.
Els factors que sorgeixen per a la presncia de diversos ssers vius en un
ecosistema sanomenen factors bitics.
El bitop
s la part inorgnica de lecosistema. Est format per les roques, laire,
laigua, les sals dissoltes, la sorra, etc. Per descriurel necessitem:
Una descripci del tipus decosistema: una bassa, un parc, un conreu de cereals, una zona del fons mar, etc.
Una relaci dels parmetres fsics i qumics que el caracteritzen, com
ara el tipus de sl, la quantitat de llum, les temperatures, etc.
Les variables fisicoqumiques del medi, que influeixen en la vida dels organismes, es coneixen com a factors abitics.
La cincia que estudia la composici i el funcionament dels ecosistemes
s lecologia, que s una part de la biologia.
ACTIVITATS
el significat dels termes biosfera,
bioma i ecosfera.
2. Qu sn els microorganismes?
Quin percentatge aproximat
formen de la massa de matria
viva a la Terra?
3. De quina manera depenen
daltres ssers vius
els organismes fotosinttics?
4. Qu necessitarem saber
per conixer la biocenosi
dun ecosistema?
85
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 86
La interacci entre el bitop

i la biocenosi
Els factors del bitop influeixen decisivament en el tipus decosistema,

per, al seu torn, la biocenosi de lecosistema produeix modificacions
sobre el bitop. Vegem-ne un exemple:
1. Sobre un terreny rocs
i en una zona on les
temperatures a lestiu sn
altes i les precipitacions
escasses, es pot establir una
biocenosi de lquens,
plantes herbcies com el
gram, lordi silvestre o la
cugula, i plantes xerfiles
(que suporten b
lescassetat daigua), com la
farigola, largelaga o
lespgol.
2. En el transcurs dentre
deu i quinze anys,
la biocenosi produeix canvis
en el bitop: les arrels
de les plantes provoquen
la disgregaci de la part
superficial de les roques,
i alliberen largila que forma
part de la seva composici.
La roca fragmentada
superficial passa a tenir
una part argilosa que,
al seu torn, conserva
la humitat.
3. Al cap duns altres

deu o vint anys, la creixent
humitat del sl i el gruix ms
gran de largila permeten
el creixement dalguns
arbres, com ara pollancres,
savines i pins. Les fulles
daquests arbres fan
disminuir la quantitat de
llum que arriba al sl i les
arrels fan augmentar encara
ms la humitat i el carcter
argils del sl.
4. Sobre aquest nou sl,

una mica ms argils
i humit, comena
a desenvolupar-se una
biocenosi una mica
diferent. Sorgeixen
arbustos, com el roser
silvestre, els esbarzers
i la ginesta, que,
al seu torn, acceleren
la disgregaci de la
roca inicial i incrementen
la humitat del sl.
5. Els arbres continuen

el mateix procs a mesura
que les arrels disgreguen
la roca inicial i, per tant,
sincrementa
el gruix del sl argils
frtil. A ms, els arbres
evaporen grans quantitats
daigua per les fulles
i fan ombra al sl;
aquest fet modifica
les condicions climtiques
de la zona.
6. Les modificacions
sobre el bitop poden
arribar a ser molt notables.
Al cap duns cent anys
de la situaci inicial, pot
arribar a desenvolupar-se
un bosc de clima humit.
ACTIVITATS
5. En lexemple explicat, descriu com han canviat la composici
i la humitat del sl, i el clima de la zona.
6. Per qu en la fase inicial no poden crixer arbres com
els pollancres? Quin factor abitic ho impedeix?
86
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 87
Les principals adaptacions

dels ssers vius
La diversitat dssers vius del planeta s una conseqncia de les adaptacions que han fet als diferents medis.
Humitat
Llum
En zones amb escassetat de llum, alguns vegetals creixen verticalment de manera

desmesurada, com passa en certs arbres de la selva tropical. Daltres presenten fulles
aplanades molt grosses, que augmenten la superfcie capa de captar llum.
Molts animals sn actius noms durant el dia, com passa en una gran part dels ocells
i els mamfers. No obstant aix, hi ha espcies que noms sn actives durant la nit,
com ara les ratapinyades i les lives.
Temperatura
Els animals poiquiloterms, que tenen una temperatura semblant a la del medi,
en condicions desfavorables emigren, romanen en estat de letargia, enterrats
o en estat larvari.
Els animals homeoterms, que mantenen la temperatura interna constant i independent
de la del medi, poden presentar diferents adaptacions al fred. Alguns tenen capes
gruixudes de greix sota la pell. Uns altres tenen cobertes de pl o plomes. En zones
de temperatures elevades, uns presenten sudoraci, uns altres desenvolupen hbits
nocturns, etc.
Llum
Els organismes fotosinttics noms es desenvolupen a les capes ms altes

(zona ftica). Presenten formes laminars o de cinta, o tenen les fulles esteses sobre
la superfcie de laigua, de manera que poden captar la llum que necessiten.
Les algues disposen de diferents pigments que els permeten utilitzar lenergia
lumnica que arriba a les capes ms profundes i menys illuminades.
Alguns animals de zones poc illuminades tenen la capacitat de produir llum
(bioluminescncia) per mitj drgans especfics.
Els organismes de zones amb forts corrents shan adaptat de diferents maneres.
Algunes algues viuen fixes al substrat; els equinoderms tenen formes
arrodonides i cobertes dures; hi ha peixos que es refugien en coves o sota pedres,
uns altres neden activament, com els que viuen en cursos fluvials; alguns cucs
senterren a la sorra, etc.
Pressi
Les plantes dambients molt humits presenten abundants estomes que faciliten
levapotranspiraci. Les plantes de llocs secs, com ara la farigola, tenen fulles petites
o estretes, que redueixen la prdua daigua.
Algunes, com ara el cactus, emmagatzemen aigua i tenen les fulles transformades
en espines, fet que dificulta la prdua dhumitat.
Pel que fa als animals de zones seques, alguns tenen closques, o cobertes impermeables,
com les escates dels rptils o lexosquelet dels insectes, que disminueixen la prdua
daigua. Daltres secreten substncies que mantenen la humitat, com ara el caragol.
Moviments
de laigua
Adaptacions dels ssers vius
Els peixos de zones profundes sn aplanats i tenen les cavitats internes molt redudes,
fet que disminueix els efectes duna pressi elevada.
Les aletes i la forma hidrodinmica dels animals nedadors els permeten
desplaar-se oferint la mnima resistncia a laigua. Tamb disposen de cavitats
plenes de gas (bufeta natatria dels peixos) amb les quals poden surar
sense esfor.
Salinitat
Adaptacions a ecosistemes aqutics
Adaptacions a ecosistemes terrestres
Factor
abitic
La salinitat de laigua s la quantitat de sals minerals que hi ha dissoltes a laigua.

s ms elevada als mars i els oceans (35 g/l de mitjana) que a les aiges dolces
(0,5 g/l de mitjana).
Alguns rptils i ocells marins tenen glndules secretores de sal, a la cavitat nasal,
que secreten un lquid ms salat que laigua del mar. Aquestes glndules serveixen
per eliminar lexcs de sal. Molts taurons tenen la glndula rectal amb una funci
semblant.
87
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 88
Lhbitat i el nnxol ecolgic
En els ecosistemes, els ssers vius ocupen un hbitat i un nnxol ecolgic, dos conceptes diferents, per ntimament relacionats.
En una mateixa zona de la sabana podem

trobar girafes, que salimenten de les fulles
de les branques altres, i zebres, que ho fan
de les fulles que hi ha arran de terra.
Les dues espcies comparteixen el mateix
hbitat, per no competeixen entre si perqu
tenen nnxols diferents.
Hbitat. s el lloc fsic dun ecosistema on viuen els individus duna

espcie determinada. L hbitat dun sser viu t les condicions naturals necessries per permetre la vida de la seva espcie.
Nnxol ecolgic. s el paper que t una espcie en lecosistema. El
nnxol ecolgic duna espcie es defineix per molts aspectes, com ara
el comportament, el tipus daliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se nalimenten, la manera
dutilitzar els recursos disponibles o els efectes que t sobre altres
espcies de lecosistema, entre daltres.
Hi ha organismes que tenen diferents nnxols en diferents fases del seu cicle vital.
Un capgrs s herbvor, mentre que la granota adulta salimenta dinsectes.
Dues espcies poden compartir el mateix hbitat, per normalment no

solen ocupar de manera simultnia i permanent un mateix nnxol ecolgic. Si totes dues mengen el mateix aliment, necessiten la mateixa temperatura, humitat, etc., sestableix una competncia, i una de les dues
espcies, la ms ben adaptada, acabar excloent laltra.
Per exemple, si en un ecosistema on habiten conills introdum una poblaci de llebres, totes dues espcies entraran en competncia per laliment, i la pitjor adaptada acabar desapareixent.
De vegades, les caracterstiques ambientals poden variar dins de certs lmits, i com a resposta a aquesta variaci, els organismes poden canviar
el seu nnxol ecolgic i adaptar-se a les noves caracterstiques.
El nnxol ecolgic dun organisme resulta de ladaptaci daquest organisme a lambient on viu.
ACTIVITATS
7. Quina diferncia hi ha entre lhbitat i el nnxol ecolgic
duna espcie?
8. Per qu hi ha animals, com el talp o la ratapinyada, que viuen
en ambients foscos i sn cecs o tenen la visi molt disminuda?
Les fulles en forma despines dels cactus
eviten la prdua daigua. Aix no tindria
sentit si els cactus habitessin en llocs humits.
88
9. Quins animals creus que tenen una distribuci geogrfica ms gran,

els homeoterms o els poiquiloterms? Justifica la resposta.
833921 _ 0082-0099.qxd
1/2/08
15:49
Pgina 89
La matria i lenergia
en els ecosistemes
En els ecosistemes, la matria i lenergia es transmeten per mitj de les

relacions alimentries (trfiques) que sestableixen entre els organismes.
En tots els ecosistemes tenen lloc dos processos de manera simultnia:
un flux denergia, obert, i un cicle de matria, tancat.
El flux denergia
El flux denergia a travs de lecosistema sinicia amb
la fotosntesi. L energia entra a lecosistema com a
energia lumnica, procedent del Sol, i els organismes
fotosinttics (productors) la transformen en energia
qumica, que semmagatzema en la matria orgnica
dels productors; daquesta manera passa duns nivells
trfics a uns altres.
Energia
solar
Productors
Energia despresa (calor)
Consumidors
primaris
En passar per diferents nivells trfics, lenergia segueix

un flux unidireccional. En cada transferncia energtica, dun nivell trfic a un altre, noms saprofita una
part de lenergia per al manteniment de les funcions
vitals, mentre que una altra part es perd amb la respiraci en forma de calor. Aquesta calor se cedeix al
medi i no es reutilitza.
Consumidors
secundaris
Consumidors
terciaris
Descomponedors
En els ecosistemes aqutics, en cada pas es perd el 90 % de lenergia que

es rep, i noms en queda el 10 % disponible per al nivell segent. En els
terrestres, el percentatge que arriba a cada nivell encara s ms baix.
El cicle de la matria
Al contrari del que passa amb lenergia, la matria
es recicla i no es perd, sin que circula per lecosistema de manera cclica.
Els organismes productors consumeixen matria
inorgnica i la transformen en matria orgnica, que
va passant pels diferents nivells de consumidors. Quan
els productors i els consumidors moren, les seves restes sn transformades en matria inorgnica pels
organismes descomponedors. Com a resultat del treball dels descomponedors, les substncies inorgniques salliberen al medi (sl o aigua), des don poden
passar de nou als productors.
Matria inorgnica
Productors
Consumidors
primaris
Consumidors
secundaris
Consumidors
terciaris
Descomponedors
ACTIVITATS
10. Indica les transformacions successives que experimenta lenergia
des que arriba a lecosistema fins que en surt.
11. Per qu sutilitza el terme flux per a lenergia i el terme cicle per
a la matria?
89
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 90
Lalimentaci dels ssers

vius en els ecosistemes
Tots els ssers vius necessiten energia, que obtenen

dels aliments. El conjunt dorganismes dun ecosistema que obt
els aliments de la mateixa manera rep el nom de nivell trfic.
Cadena trfica
Consumidor
terciari
Consumidor
terciari
Consumidor
secundari
Consumidor
primari
Els ssers vius es poden classificar en els nivells trfics segents:

Els productors fabriquen la seva prpia matria orgnica a partir de
dixid de carboni, aigua i sals minerals. Per aconseguir-ho, fan la fotosntesi utilitzant lenergia del Sol. Les plantes, les algues i alguns
bacteris sn els productors en els ecosistemes.
Els consumidors salimenten daltres ssers vius. Nhi ha de tres tipus:
Primaris, com ara les ovelles, els saltamartins i molts altres animals. Sn herbvors, s a dir, salimenten de vegetals.
Secundaris, com ara els llops, les musaranyes i molts daltres. Sn
carnvors, i salimenten dels herbvors. Alguns sn omnvors, s
a dir, inclouen vegetals en la dieta.
Terciaris, com ara els taurons, les serps o lliga marcenca. Salimenten daltres animals, tant herbvors com carnvors. Tamb reben el nom de supercarnvors.
Els descomponedors es nodreixen descomponent la matria orgnica i produint com a resultat substncies inorgniques, que sn les
que utilitzen els productors en la fotosntesi.
Les relacions trfiques
Productor
En una cadena trfica es representen alguns

ssers vius, de manera que cada baula s
laliment del segent. Si es representen
diverses cadenes interrelacionades,
saconsegueix una xarxa trfica.
Les relacions trfiques sn les que sestableixen entre els ssers vius que
salimenten els uns dels altres.
Els ratolins tenen una relaci trfica amb les plantes de cereals i amb les
alzines, de les llavors de les quals salimenten, i tamb tenen una relaci
trfica amb les guineus i els mussols, que salimenten de ratolins.
Les relacions trfiques que hi ha entre diversos ssers vius es poden presentar en forma de cadenes i, xarxes trfiques i tamb en forma de
pirmides ecolgiques.
Xarxa trfica
ACTIVITATS
12. Els fongs i els bacteris sn
organismes descomponedors.
Quina posici ocuparia
un xampiny en una cadena
trfica?
13. Qu ofereix ms informaci
sobre les relacions trfiques
dun ecosistema, les cadenes
o les xarxes trfiques?
90
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 91
Les pirmides ecolgiques
Una pirmide ecolgica s una manera de representar grficament

la variaci que hi ha entre els diferents nivells trfics,
per a una caracterstica determinada.
ACTIVITATS
Els nivells trfics es representen per mitj de pisos superposats. La base

correspon als organismes productors, i per sobre es disposen, per ordre, la resta de nivells. Tots els pisos tenen la mateixa altura, mentre
que lamplada s proporcional al valor de la caracterstica que es representa per a cada nivell.
Hi ha diferents tipus de pirmides ecolgiques:
14. Quin inconvenient tenen

les pirmides de nombres?
Per qu?
15. Per qu les pirmides denergia
no poden ser invertides?
Pirmides de nombres
Pirmide de nombres
Shi representa el nombre dindividus que hi ha de cada nivell trfic per

unitat de superfcie o volum de lecosistema.
En aquest tipus de pirmide no es t en compte la mida de lorganisme i es considera de la mateixa manera, per exemple, un elefant que
un saltamart.
En alguns casos es poden donar pirmides invertides, amb pisos inferiors ms petits que els superiors, quan el nombre dindividus dun nivell s superior al del nivell inferior; per exemple, un arbre (productor) que sustenta diferents poblacions de consumidors, o un organisme
i els seus parsits.
Consumidors
secundaris
Pirmides de biomassa
Consumidors
secundaris
Consumidors
terciaris
Consumidors
primaris
Productors
Pirmide de biomassa
En aquestes pirmides, els pisos representen la biomassa de cada nivell trfic. La biomassa s la quantitat de matria orgnica que forma un individu, un nivell trfic o un ecosistema. La biomassa es mesura en grams o
en quilograms de matria orgnica seca per unitat de superfcie o volum.
A mesura que pugem, els pisos sn ms petits, ja que la matria orgnica sutilitza per produir energia. Ara b, hi pot haver pirmides invertides, com en alguns ecosistemes aqutics, on els productors sn fitoplncton, que t una massa inferior a la dels nivells superiors. En aquests
ecosistemes, el fitoplncton s consumit, per creix i es reprodueix amb
rapidesa. Aquests tipus de pirmides invertides acostumen a ser temporals, ja que si la situaci es mantingus molt de temps, lecosistema
acabaria desapareixent.
Pirmides denergia
Cada pis representa lenergia emmagatzemada en un nivell trfic en un
temps determinat. Sn les que proporcionen ms informaci, ja que mostren el flux denergia entre els nivells trfics.
Aquestes pirmides no poden ser invertides, ja que lenergia que t un
nivell trfic sempre s ms gran que la del nivell superior, per poder sostenir-lo. Daltra banda, en el pas denergia dun nivell a un altre, sempre
hi ha una part de lenergia que es perd en forma de calor.
Consumidors
terciaris
Consumidors
primaris
Productors
Pirmide denergia
Calor
Energia
solar
Calor
Consumidors
secundaris
Calor
Calor
Consumidors
primaris
Productors
91
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 92
El paper dels productors

i els descomponedors
Els animals herbvors sn consumidors primaris, i els carnvors, secundaris i terciaris.

Els consumidors ingerim matria orgnica daltres ssers vius, que ens
serveix per produir la nostra prpia matria. Per exemple, quan mengem
un tall de carn, estem ingerint protenes, amb les quals fabriquem les protenes dels nostres teixits. Per aix diem que els consumidors tenim una
nutrici hetertrofa; s a dir, ens alimentem daltres ssers vius.
Productors
Els productors fabriquen matria orgnica,
que passa duns ssers vius a uns altres.
Els productors no ingereixen matria orgnica. Tenen nutrici auttrofa, que significa que fabriquen la seva prpia matria orgnica a partir de substncies inorgniques, com ara el dixid de carboni, laigua
i les sals minerals.
El procs delaboraci de matria orgnica necessita una gran quantitat
denergia. La majoria dels auttrofs utilitzen lenergia lumnica per mitj
de la fotosntesi.
Per mitj de la fotosntesi, els productors fabriquen la matria
orgnica que desprs utilitzen els consumidors.
Un cop ha estat produda, la matria orgnica passa duns ssers vius a

uns altres. I, finalment, acaba formant les restes orgniques: organismes
morts, excrements, mudes de pell, plomes, branques seques, fullaraca,
etc.
Descomponedors
Sobre les restes actuen els descomponedors, que sen nodreixen i que
amb lactivitat que duen a terme transformen de nou les protenes, els
greixos i els glcids en dixid de carboni, aigua, sals minerals..., que
queden al sl, o dissolts en laigua, on els productors auttrofs fotosinttics els poden tornar a utilitzar.
Els descomponedors converteixen les restes
orgniques en matria inorgnica.
Els descomponedors transformen la matria orgnica

en inorgnica, que pot tornar a ser utilitzada
pels productors.
ACTIVITATS
16. Qu sn els organismes productors? Tots sn plantes, o hi ha
altres tipus de productors?
17. Qu sn els consumidors? Quin tipus dalimentaci poden tenir?
Quina correspon a lsser hum?
18. Qu produeixen els descomponedors? Quins ssers vius utilitzen
els productes resultants de lactivitat dels descomponedors?
19. Qu passa amb la matria orgnica dels productors
que els consumidors primaris no poden utilitzar?
92
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 93
10
Les relacions bitiques
Intraespecfiques
En la naturalesa, els ssers vius no estan allats, sin que es relacionen

els uns amb els altres. Aquestes relacions poden ser intraespecfiques,
si tenen lloc entre individus de la mateixa espcie, o interespecfiques,
si sestableixen entre organismes despcies diferents.
Asociacions
gregries
Grups dindividus, no necessriament emparentats, que viuen junts durant

un perode ms o menys llarg, amb lobjectiu dajudar-se mtuament
(defensa, cerca daliment, migracions, etc.).
Per exemple, un esbart docells migrant.
Associacions
colonials
Conjunts dindividus que es mantenen units i que provenen dun mateix

progenitor. Per exemple, els coralls.
Associacions
socials
Conjunts dindividus jerarquitzats entre si i amb distribuci del treball.

Els individus solen presentar diferncies anatmiques i fisiolgiques.
Per exemple, un rusc dabelles.
Associacions
familiars
Grups dindividus emparentats entre si, lobjectiu dels quals s la procreaci

i la protecci de les cries. Per exemple, una famlia de lmurs.
Interespecfiques
Mutualisme
Dos individus o ms despcies diferents sassocien per beneficiar-se mtuament.

Per exemple, els esplugabous salimenten dels parsits dels bous.
Si la relaci de dependncia s molt forta i els organismes no poden viure
per separat, es parla de simbiosi.
Un individu (comensal) salimenta de les restes de menjar o dels productes

Comensalisme alliberats per un altre organisme, al qual aquesta acci li resulta indiferent.
Per exemple, els escarabats que salimenten dexcrements de mamfers.
Inquilinisme
Un individu (inquil) es refugia en el cos (o en alguna resta) dun altre

sser viu, sense perjudicar-lo. Per exemple, el bernat ermit que viu
a les closques buides de caragols.
Parasitisme
Un individu (parsit) viu a costa dun altre (hoste), al qual perjudica, per sense
causar-li la mort. Per exemple, la cotxinilla s parsita de la figuera de moro.
Depredaci
Un individu (depredador) en mata un altre (presa) i el consumeix totalment

o parcialment per alimentar-sen. Per exemple, el lleopard i la gasela.
ACTIVITATS
20. Quan una associaci familiar est formada per un mascle
i una femella, es diu que s mongama. Si est composta per
un mascle i diverses femelles, es diu que s polgama. Posa
algun exemple de cada tipus.
21. La competncia s un tipus de relaci que es produeix entre
organismes de la mateixa espcie, o diferent, que competeixen
per un recurs. Quina s ms intensa, la intraespecfica
o la interespecfica? Raona la resposta.
93
833921 _ 0082-0099.qxd
11
25/1/08
16:36
Pgina 94
Lautoregulaci
de les poblacions
Si representssim en una grfica el nombre dindividus duna

poblaci en funci del temps, per a un medi sense limitacions,
obtindrem una corba exponencial o corba en J.
Nombre
dindividus
Tanmateix, una poblaci natural no pot crixer de manera indefinida, ja que els recursos i lespai disponibles sn limitats.
A ms, el creixement tamb est limitat per les altres espcies
amb les quals es relaciona. Aix provoca que, amb el temps,
el nombre dindividus sestabilitzi al voltant duna mida mxima, de manera que sobt una corba de creixement en forma de S.
Capacitat
de sosteniment (K)
El nombre mxim dindividus duna poblaci que el medi

pot sostenir sota unes condicions determinades sanomena
capacitat de sosteniment. En els animals, aquesta capacitat depn de laliment i de lespai, i en les plantes, de la llum
i la disponibilitat daigua.
1
Temps
1 Perode dassentament.
Les poblacions que fluctuen al voltant de la capacitat de

sosteniment tenen un creixement estacionari i es troben en equilibri.
2 Fase de creixement exponencial.
Sistema depredador-presa
4 El nombre dindividus oscilla al voltant

del lmit de sosteniment.
La interacci entre les diferents poblacions que habiten en un ecosistema nafecta la mida, de manera que entre elles sestableix un mecanisme regulador. Aix mant les diferents poblacions oscillants al voltant
dun nombre mitj dindividus. Un exemple daix s el sistema depredador-presa.
Si es representa grficament el nombre dindividus de dues espcies, en
la qual una s depredadora i laltra presa, sobserven fluctuacions peridiques regulars i paralleles. En aquestes fluctuacions, un augment
del nombre de preses comporta un increment de depredadors, ja que
disposen de ms aliment. Aquest augment del nombre de depredadors
provoca una disminuci en el nombre de preses, i a continuaci, com
a conseqncia, la manca daliment ocasiona la disminuci en el nombre de depredadors.
Llebre
3 La capacitat de sosteniment limita

el creixement i la poblaci sestabilitza.
ACTIVITATS
22. Qu li passaria a una poblaci
que creixs de manera
exponencial i per sobre
de la capacitat de sosteniment?
23. A ms del sistema
depredador-presa, quins altres
factors poden influir en el
creixement duna poblaci?
Linx
160
Nombre dindividus
140
120
100
80
60
40
20
1845
94
1855
1865
1875
1885
1895
1905
1915
1925
1935
Anys
Les dades obtingudes per

a les poblacions de linx del Canad
i llebre de les neus a la badia de Hudson
des del 1845 fins al 1935 mostren les
fluctuacions del tipus depredador-presa.
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 95
Cincia a labast
Representacions grfiques. Estudi de les relacions trfiques en un ecosistema
En tots els ecosistemes sestableixen relacions trfiques
entre els ssers vius que en formen la biocenosi.
Aquestes relacions sn ms complexes com ms gran
s la biodiversitat de lecosistema, de manera que sn
ms fcils dobservar i estudiar en un ecosistema

amb biodiversitat baixa, com ara un parc urb,
un conreu, un estany, una bassa, o qualsevol
altre ecosistema humanitzat.
1. Identifiquem i delimitem un ecosistema. Triem

un parc, una bassa, una platja, un conreu, etc.
que hi hagi en una zona prxima al centre escolar,
per fer-hi lestudi. Nanotem les caracterstiques
en forma de fitxa, en la qual podem incloure
un plnol descriptiu, fotos o dibuixos.
2. Fem un inventari de la biodiversitat. Observem

i anotem tots els ssers vius que podem trobar
a lecosistema. No hem doblidar els habitants
del sl (insectes, arcnids, cucs de terra, talps...).
Si s un ecosistema aqutic, com ara una bassa
o una platja, nhem dobservar una mostra de laigua
al microscopi.
Podem fer fotos o dibuixos dels ssers vius que ens
cridin ms latenci. Per identificar els animals
i les plantes ens serviran les guies de camp de plantes,
insectes, ocells, etc.
2
000 m (350 m x 200 m).
Extensi aproximada: 70.
quants arbres crescuts,
Descripci: parc amb uns
.
altres acabats de plantar
uns
i
s
jove
ms
uns altres de
Hi ha dues
ins.
cam
i
rba
dhe
ions
Presenta arbustos, extens
2
desprovedes de vegetaci.
superfcies duns 200 m
peratures sn una mica ms
Factors abitics: les tem
c
ximes de la ciutat. El par
pr
es
zon
baixes que a les
s
que
tas
s
rse
dive
i fan
es rega artificialment. Sh
.
reg, poda dels arbres, etc
de manteniment: neteja,
Gronxadors
Zona darbres
ms joves
Zona darbres
ms grans
Petanca
3. Interpretem les relacions trfiques. Classifiquem

els ssers vius com a productors, consumidors primaris,
consumidors secundaris i consumidors terciaris.
Amb aquesta classificaci ja podem construir
una pirmide ecolgica.
A continuaci podem elaborar diverses cadenes trfiques
amb diferents ssers vius de linventari. Finalment,
amb totes les dades obtingudes, elaborem
una possible xarxa trfica.
Consumidors
terciaris
Consumidors
secundaris
Consumidors
primaris
Productors
ACTIVITATS
24. Organitzeu-vos en grups i trieu un ecosistema prxim al centre escolar. Feu-ne un estudi seguint el mtode
descrit. Necessitareu una llibreta i llapis de colors. Us ser molt til una cmera de fotos senzilla. Podeu
mesurar les distncies per passes: si allargueu b la passa, cadascuna fa aproximadament un metre.
95
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 96
Activitats
35. Explica quines diferncies hi ha entre els
consumidors primaris, els secundaris i els terciaris.
25. Quin nom rep la biocenosi de lecosfera?

26. Quins sn els dos components que podem
reconixer en qualsevol ecosistema? Explica en qu
consisteix cadascun.
27. Per identificar el bitop dun ecosistema no nhi
ha prou de dir de quin tipus s. Quina informaci
hi hauries dafegir per diferenciar el bitop de dos rius
molt diferents, com lEbre al seu pas per Tortosa
i el Fluvi al seu pas per Olot?
28. La humitat s un factor bitic o abitic?
Com influeix sobre les plantes i els animals de la selva
amaznica?
29. Larenria s una gramnia, una planta semblant
a lherba, que creix sobre la sorra de les dunes
costaneres. Descriu les caracterstiques del seu
bitop.
30. Qu estudia lecologia i quins resultats tracta
dobtenir?
31. Descriu lhbitat i el nnxol ecolgic dun elefant
afric.
32. Quan es tala un bosc, s fcil que lerosi
provocada per la pluja, que ja no s retinguda per
les fulles i les arrels dels arbres, sendugui el sl
frtil, que no s retingut per les arrels, i deixi
al descobert la roca nua. Quant temps pot tardar
aquesta zona a tornar a tenir un bosc autcton?
33. Les caracterstiques del bitop influeixen molt
sobre la biocenosi dun ecosistema. Al seu torn,
els ssers vius influeixen sobre les condicions
del bitop. Explica com.
96
C
A
38. Elabora una pirmide ecolgica amb alguns

ssers vius caracterstics dun ecosistema mar
poc profund de fons sorrenc.
39. Els voltors i les hienes sn carronyaires,
salimenten danimals morts, per no sn
descomponedors. Quines caracterstiques tenen
els descomponedors? Qu sn aleshores els voltors
i les hienes?
40. Fes un resum a la llibreta amb la classificaci
dels ssers vius dun ecosistema segons la manera
que tenen dobtenir energia.
42. Qu sn els nutrients? Don els obtenim?

Qu ens proporcionen?
37. Ordena els ssers vius segents formant

una cadena trfica.
41. Les plantes carnvores sn consumidors

secundaris? Raona i explica la resposta.
34. Identifica els organismes productors

i els consumidors primaris i secundaris.
36. Qu s una cadena trfica? Elaboran

una que correspongui a un ecosistema mar.
43. Quins sn els nutrients orgnics que necessitem

els consumidors? Quines sn les substncies
inorgniques que necessiten els productors?
Quins organismes transformen la matria orgnica
en inorgnica?
44. Qu s la zona intermareal? Quines
caracterstiques presenta el bitop daquest
ecosistema? Esmenta alguns ssers vius, productors
i consumidors, que formin part de la seva biocenosi.
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 97
45. En la grfica segent es representa el creixement

duna poblaci de bacteris duna peixera en funci
del temps.
Nre. dindividus
K
700
600
500
400
300
200
100
9 11 13 15 17 19
Temps (dies)
a) Analitza la grfica i indica qu passa en els trams

assenyalats com A, B i C.
b) Qu indica el valor K? Es pot modificar?
46. En les cadenes trfiques segents, qui rep ms
energia, el gat salvatge o el mussol? Per qu?
a) Pastura llebre gat salvatge
b) Arbre papallona gripau serp mussol
47. En un prat hi ha 2.000.000 de plantes, 220.000

herbvors, 100.000 carnvors i un supercarnvor.
En un bosc temperat hi ha 250 plantes,
100.000 herbvors, 9.000 carnvors i dos supercarnvors.
a) Dibuixa les pirmides corresponents als dos
ecosistemes. De quina mena de pirmides es
tracta?
b) Hi ha alguna pirmide invertida? A qu creus
que s degut?
48. Els consumidors primaris salimenten de tota
mena de vegetals. On hi deu haver ms quantitat
de consumidors primaris, a lalta muntanya
o en un bosc?
49. Sabent que els cucs de terra salimenten
de la matria orgnica en descomposici que hi ha
al sl, procedent principalment de la fullaraca
dels arbres, pots explicar per qu a les dunes
no hi viuen talps?
50. Esmenta quatre animals que visquin
en ecosistemes humanitzats i que shagin adaptat
perfectament a la presncia humana.
Piocs salvatges i segadores

El nombre de piocs salvatges sha redut molt els darrers
anys, i per aix ara sn uns ocells protegits. La reducci
est relacionada amb la utilitzaci de maquinria pesant
(segadores) en la collita dels cereals.
Aquestes mquines seguen un camp en un mat,
i abans aquesta tasca ocupava diversos dies. Aix
permetia que els polls daquests ocells poguessin
madurar i abandonar el niu, mentre que actualment sn
atropellades sense tenir temps descapar.
Els piocs salvatges no sn els nics ocells que tenen
aquest problema: hi ha rapinyaires, com ara lesparver
cendrs, que tamb nien entre les espigues, que han
vist delmat el nombre dindividus en augmentar
la mecanitzaci del camp.
51. Explica qu significa en el text lexpressi
mecanitzaci del camp.
52. Els ocells rapinyaires sn herbvors o carnvors?
53. Els ocells que sesmenten en el text, quina mena
decosistema habiten?
54. Segons el contingut del text, quina

de les afirmacions segents s lnica correcta?
Per qu?
a) Lesparver cendrs s perjudicial per a les
collites pel costum de niar entre les espigues.
b) Dedicar grans rees al conreu de cereals s
perjudicial per als piocs salvatges i altres ocells,
ja que es veuen obligats a niar entre les espigues.
c) La utilitzaci de maquinria pesant en la collita
retarda molt la recollida dels cereals, fet que
perjudica els ocells que nien als conreus.
d) Ls de maquinria pesant ha provocat
un descens en el nombre dalguns ocells,
com ara els piocs salvatges.
97
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 98
Resum
Un ecosistema est constitut per la biocenosi, el bitop i les relacions,
tant bitiques com abitiques, que estableixen entre si.
Components
de
lecosistema
La biocenosi s el conjunt dssers vius, o de poblacions

que ocupen una rea natural, i les relacions que estableixen
entre si.
El bitop s el lloc o espai fsic ocupat per una comunitat
i les caracterstiques o condicions ambientals que el caracteritzen.
ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES
Hbitat
i nnxol
ecolgic
Lhbitat s el lloc fsic on es poden trobar habitualment

els individus duna espcie i al qual estan adaptats.
El nnxol ecolgic s la funci que una espcie t
en lecosistema.
En els ecosistemes lenergia segueix un flux unidireccional, mentre

que la matria circula de forma cclica.
Un nivell trfic s el conjunt dorganismes que obtenen la matria
i lenergia de la mateixa manera. Podem distingir els nivells segents:
Nivells
trfics en
lecosistema
Productors
Energia despresa (calor)
Consumidors
primaris
Productors. Organismes auttrofs, que fabriquen la seva prpia

matria orgnica a partir de matria inorgnica.
Consumidors
secundaris
Consumidors
terciaris
Descomponedors
Consumidors. Organismes hetertrofs, que salimenten de matria

orgnica ja elaborada. Poden ser:
Matria inorgnica
Primaris (herbvors). Salimenten dels productors.

Secundaris (carnvors). Salimenten dels herbvors.
Productors
Consumidors
primaris
Consumidors
secundaris
Terciaris. Salimenten dels consumidors secundaris.

Descomponedors. Organismes hetertrofs que transformen
la matria orgnica dels nivells anteriors en matria inorgnica.
Relacions
trfiques
Relacions
entre els
organismes
Les relacions trfiques que sestableixen entre els ssers vius

dun ecosistema es poden representar en forma de cadenes
i xarxes trfiques.
Lestructura trfica dun ecosistema tamb es pot representar
grficament utilitzant pirmides ecolgiques de tres tipus: pirmides
de nombres, pirmides de biomassa i pirmides denergia.
Intraespecfiques: entre individus de la mateixa espcie,

com ara les relacions gregries, colonials, socials o familiars.
Interespecfiques: entre individus despcies diferents,
com ara el mutualisme, el comensalisme, linquilinisme,
el parasitisme o la depredaci.
ACTIVITATS
55. Explica en qu consisteix el sistema depredador-presa.
56. Fes dos dibuixos esquemtics, un del flux denergia i un del cicle de la matria
dun ecosistema.
98
Energia
solar
Descomponedors
Consumidors
terciaris
833921 _ 0082-0099.qxd
25/1/08
16:36
Pgina 99
Els ecosistemes es mantenen estables en part grcies al principi de

garantia de biodiversitat. Si una
espcie desapareix duna comunitat, el seu nnxol ser ocupat duna manera ms rpida i eficient
per una altra espcie si hi ha molts
candidats per a aquest paper en
lloc de pocs. Per exemple: un incendi arran de terra sestn per
una pineda i mata moltes de les
plantes i animals del sotabosc. Si
al bosc hi ha biodiversitat, la composici i la producci originals de
plantes i animals es recuperen ms
rpidament. Els pins ms grans
sen lliuren i noms sen socarrima lescora inferior; continuen
creixent i fent ombra com abans.
Algunes espcies de matolls i plantes herbcies tamb aguanten i reprenen immediatament la regeneraci. En algunes pinedes
sotmeses a incendis freqents, la
mateixa calor del foc dispara la
germinaci de llavors latents que
estan genticament adaptades a
respondre a la calor, i aix accelera encara ms el recreixement
de la vegetaci forestal.
[...]
La biodiversitat genera ms biodiversitat i labundncia conjunta de plantes, animals i microor-
BENVINGUTS
NOVA ZONA
PER REPOBLAR
ganismes augmenta fins a un

grau corresponent:
Quan construeixen preses, els
castors creen estanys, pantans i
prats inundats. Aquests ambients
acullen espcies de plantes i animals que sn rares o nulles en
els rius que flueixen lliurement.
Les masses submergides de fusta en descomposici que formen
les preses hi afegeixen encara
ms espcies, que se sumen al
conjunt i se nalimenten.
Els elefants trepitgen i arrenquen matolls i arbres petits, i
obren clarianes ombrvoles als
boscos. El resultat s un mosaic
dhbitats que contenen en conjunt un nombre elevat despcies residents.
Les tortugues gfer de Florida

excaven tnels de deu metres de longitud que remouen
el sl, de manera que en diversifiquen la textura i alteren la
composici dels microorganismes que hi viuen. Aix mateix,
comparteixen els amagatalls
amb serps, granotes i formigues
especialitzades a viure en caus.
Els caragols del gnere Echondrus, que habiten al desert del
Negev, a Israel, trituren les roques toves per alimentar-se dels
lquens que viuen a linterior.
En convertir les roques en sl i

alliberar els nutrients fotosintetitzats pels lquens, multipliquen
els nnxols per a altres espcies.
En conjunt, un gran nombre dobservacions independents procedents
de diferents tipus decosistemes assenyalen cap a la mateixa conclusi: com ms espcies visquin juntes,
ms estables i productius sn els ecosistemes que componen.
EDWARD O. WILSON,
El Futuro de la Vida.
Ed. Crculo de Lectores
(text adaptat)

57. De qu salimenten els caragols Echondrus?
58. Per qu hi ha ms espcies animals en un riu amb castors que en un on no nhi ha?
59. En funci de la lectura anterior, quines caracterstiques comparteixen els castors,
els elefants, les tortugues i els caragols?
60. Imaginat un ecosistema que tingus poca biodiversitat. Qu passaria
si un desastre natural elimins una gran part dels ssers vius que lhabiten?
61. Tenint en compte les darreres cinc lnies del primer pargraf, es pot deduir
que els incendis sn beneficiosos per a la naturalesa?
NO THO PERDIS
Llibres:
La Vida en dos ecosistemes : el bosc i la bassa
LLUS M. DEL CARMEN et al. Ed. Gra
Llibre sobre lecologia i els ecosistemes forestals.
Dientes de gallina y dedos de caballo
STEPHEN JAY GOULD. Ed. Crtica SL
Exemples curiosos dadaptacions animals.
La recerca al bosc
LLUS M. DEL CARMEN. Ed. Teide, collecci Vivac
Informaci i suggeriments per fer experincies i projectes
relacionats amb el bosc.
En la pantalla:
Ecosistemes. VHS. Fundaci Servei de Cultura Popular.
Una aproximaci al delta del Llobregat, lecosistema urb,
i lalzinar.
L'Ecosistema urb. VHS. Jaume Terradas i Marina Mir.

Videofon.
La possibilitat d'aconseguir el control d'un ecosistema urb
per part d'ssers de ficci d'un altre planeta serveix per a
mostrar els fonts energtiques, la densitat de poblaci,
la xarxa de subministrament d'aliments i l'organitzaci
social.
En la xarxa:
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/Lab_bio/
glossari_bio.htm#LA%20DINMICA%20DE%20l'ECO
SISTEMA
Mostra la dinmica de lecosistema. Inclou nivells trfics i cadenes alimentries.
http://www.natureduca.com/cienc_indice.php
Web amb informaci sobre cadenes alimentries.
99
Quant val la biosfera?
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 100
6
PLA DE TREBALL
Reconeixers els principals
factors que condicionen
els ecosistemes terrestres
i els aqutics.
Coneixers els grans ecosistemes
terrestres i aqutics del planeta.
Analitzars alguns ecosistemes
aqutics i terrestres, i alguns
dels ssers vius que en formen
la biocenosi.
Valorars la importncia del sl
i nidentificars algunes
caracterstiques bitiques
i abitiques.
Aprendrs a analitzar algunes
caracterstiques dun sl.
Mapamundi del 1890

i diversos ecosistemes.
Els ecosistemes
de la Terra
25/1/08
16:46
Alexander von Humboldt.
833921 _ 0100-0117.qxd
Pgina 101
Les expedicions cientfiques fetes durant els segles XVIII i XIX van
assentar les bases de lestreta relaci que mantenen les plantes i els
animals quan es distribueixen conjuntament en determinades regions geogrfiques. Lactivitat principal dels naturalistes de lpoca va ser recopilar innumerables dades geolgiques i descripcions
de noves espcies de plantes i animals. Un dels naturalistes ms
destacats va ser Alexander von Humboldt, que va investigar la interacci dels processos naturals sobre els ssers vius, incloent-hi
les persones com a part daquest conjunt.
Humboldt va fer un gran nombre dobservacions al llarg de diversos viatges per Amrica, Europa i sia. Durant el viatge per
Amrica va recollir moltes plantes i en va estudiar diferents espcies, i es va interessar per la distribuci geogrfica i altitudinal de
la vegetaci. Aix, quan va descriure que pujar una muntanya s
anleg a viatjar des de lequador cap al nord o cap al sud, va descobrir un principi ecolgic important, en termes de clima i vegetaci, que s la relaci que hi ha entre la latitud i laltitud.
RECORDA I RESPON
1. Qu s un ecosistema? Descriu alguns elements
dels ecosistemes de les fotografies.
2. Hi ha elements dels ecosistemes que no es poden veure
a ull nu?
3. Els paisatges de les fotografies, corresponen a llocs clids,
temperats o freds? Com ho saps?
4. Quins sn els dos grans tipus decosistemes?
Busca la resposta
Quin nom reben els organismes microscpics que viuen
suspesos a laigua i que es desplacen amb el moviment
daquesta?
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 102
Els ecosistemes terrestres
Tant en el medi terrestre com en laqutic, trobem diferents ecosistemes,

que es caracteritzen pels bitops i les biocenosis.
Els ecosistemes terrestres sn aquells en qu els ssers vius poden viure sobre terra ferma, envoltats daire. Tot i que sn menys extensos que
els aqutics, tenen una gran importncia, ja que els ssers vius shi han
diversificat molt. Aquesta diversitat s deguda a lheterogenetat dels factors abitics, que varien molt dun lloc a un altre.
Els factors abitics en medis terrestres
La distribuci dels organismes en els ecosistemes terrestres depn principalment de certs factors abitics relacionats amb el clima:
ACTIVITATS
1. Quins factors determinen
els diferents ecosistemes
terrestres?
2. Per qu s necessria la llum
en els ecosistemes terrestres?
el terme estacional.
Temperatura. En un mateix lloc, pot presentar grans variacions diries i estacionals. La temperatura descendeix a mesura que augmenta laltitud. Aix mateix, varia amb la latitud, i augmenta des dels
pols cap a lequador. La proximitat del mar tamb afecta la temperatura, per la qual cosa les regions costaneres solen tenir temperatures
ms moderades.
Llum. T una gran influncia sobre les plantes, ja que permet dur a
terme la fotosntesi. En els animals influeix en les funcions vitals i els
costums.
Humitat. s la quantitat daigua present en laire. s fonamental en
els organismes terrestres per fer les funcions vitals.
Segons les condicions climtiques, es diferencien tres grans zones a cada hemisferi: la zona freda, des dels pols fins als cercles polars; la zona
temperada, entre els cercles polars i els trpics, i la zona clida, entre
el trpic de Cncer i el de Capricorn.
Cercle polar
rtic
Trpic
de Cncer
Desert fred
Alta muntanya
Tundra
Taig
Estepa
Trpic
de Capricorn
Bosc caducifoli
Bosc mediterrani
Bosc equatorial
Bosc tropical
Sabana
Desert clid
102
Cercle polar
antrtic
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 103
Els ecosistemes terrestres principals

Els ecosistemes solen establir-se segons la vegetaci dominant, que
est condicionada per les caracterstiques climtiques.
Zona
climtica
Freda
Temperada
Ecosistema
Caracterstiques
Desert fred
Gla permanent. Al pol sud hi ha pingins i al pol nord, ssos polars.
Tundra
Clima molt fred, amb poques precipitacions. El sl roman glaat

constantment, tot i que a lestiu sen desglaa la part superior. Hi abunden
les molses i els lquens, i algunes plantes herbcies i gramnies.
Hi ha mamfers, com ara el ren, el lmming, el llop i la guineu rtica, i ocells
com ara la perdiu blanca.
Taig
Abundants precipitacions en forma de neu. Hiverns llargs i molt freds.

Hi predominen els boscos de conferes (pins, avets, lrixs i pcees). Hi
ha mamfers com ara el linx, ls, el llop, lant, el ren, el crvol i la llebre
de les neus.
Estepa
Pluges escasses i irregulars. Estius secs i hiverns llargs i freds.

Es caracteritza per grans formacions de gramnies en les quals habiten
antlops, cavalls salvatges, bisons, llops, coiots, esquirols, gossos
de les praderes, rptils, etc.
Bosc
caducifoli
Bosc
mediterrani
Bosc
equatorial
Bosc
tropical
Clida
Sabana
Desert
clid
Pluges molt abundants durant tot lany. Estacions molt marcades,

amb hiverns freds i estius calorosos. Abunden els boscos de roures, faigs
i castanyers, i els arbustos. Hi habiten mamfers com ara ls, la guineu,
lesquirol i el gat salvatge.
Pluges irregulars, amb precipitacions de curta durada per sovint intenses.
Hiverns suaus i poc plujosos, i estius clids i secs. La vegetaci est formada
per sureres, alzines i plantes xerfiles (arbustos i matolls), i la fauna, per insectes,
rptils, conills, senglars, linxs, mangostes, gats mesquers, daines i crvols.
Precipitacions abundants i temperatures elevades al llarg de tot lany. Hi
ha grans arbres de fulla perenne, falgueres, lianes i plantes epfites.
Hi abunden els insectes, i shi poden trobar anacondes, jaguars, iguanes,
mones, tucans, etc.
Precipitacions irregulars. Amb una estaci humida i clida, i una altra
de seca i freda. Abunden els grans arbres de fulla ampla amb lianes
i plantes enfiladisses. Hi viu una gran diversitat dinsectes, amfibis,
mamfers i ocells.
Temperatures altes i amb variacions poc importants al llarg de lany.
Hi ha una llarga estaci seca i una altra dhumida, de curta durada.
La vegetaci presenta herbes, matolls i alguns arbres, com ara les accies.
Els mamfers ms importants sn la gasela, el bfal, la girafa, la zebra,
el nyu, el lle, la hiena i el rinoceront.
Clima molt sec amb escassetat de precipitacions. Els canvis de temperatura
entre el dia i la nit sn molt bruscos. Presenta una vegetaci xerfila
de cactus i eufrbies. Hi ha animals com ara camells i dromedaris,
llangardaixos, cangurs, correcamins, corbs, etc.
ACTIVITATS
4. Indica quines caracterstiques tenen en com la tundra i la taig.
103
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 104
Exemples decosistemes
terrestres naturals
Altes muntanyes
Isard
A la muntanya, el bitop presenta grans diferncies de temperatura

entre lestiu i lhivern, i arriba a quedar cobert de neu els mesos ms
freds. Lescassetat daliment s la causa que molts animals migrin durant
lhivern a zones ms clides.
Gralla
Falc
Blec,
ginesta...
Saltamart
Llangardaix,
sargantana,
escur...
Boscos caducifolis
Faigs
i bedolls
Aquests boscos estan formats per arbres que perden les fulles a lhivern.
Sn duna riquesa extraordinria. El sl frtil i gruixut acull molts ssers
vius. Sn tpics del clima ocenic, amb hiverns freds i precipitacions
abundants.
Papallones
Molses i falgueres
Picot verd
Gamars
Talp
104
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 105
terrestres humanitzats
Conreus
Els terrenys conreats amb cereals, alfals o altres plantes herbcies, encara que presentin un aspecte monton, sn ecosistemes que acullen
una biocenosi rica. Les caracterstiques del bitop varien segons el clima de la zona i el tipus de conreu (regadiu o sec).
Una part molt important daquests ecosistemes sn els marges dels camps,
ocupats per esbarzers, arbres i herbes. En aquestes zones nien, viuen i
salimenten molts ssers vius diferents.
Espcies conreades i plantes de marges

Aligot
Ratol
Talp
Xoriguer
Guineu
Conill
Pioc
salvatge
Parcs i jardins
Lentorn urb allotja ecosistemes en qu la presncia humana s molt
important, per on tamb habiten animals que han adaptat els seus costums per conviure amb lsser hum. Aquests ecosistemes, per la proximitat i la facilitat per accedir-hi, sn ideals per fer observacions sobre el
bitop i la biocenosi.
Arbres
ornamentals
Arbustos
variats
Pardal, colom,
garsa...
nec
Insectes
Gat
105
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 106
Els ecosistemes aqutics
Els ecosistemes aqutics sn aquells en qu els ssers vius estan envoltats daigua. Es poden agrupar en dos tipus: el mar i el daigua dola, cadascun amb bitops i biocenosis caracterstics.
Els factors abitics en medis aqutics
ACTIVITATS
5. Les caracterstiques
dun ecosistema mar sn ms
uniformes i constants que
les dun ecosistema terrestre.
Quin dels dos ecosistemes s
ms favorable per a la vida?
6. En qu es diferencien
fonamentalment els ecosistemes
marins dels daigua dola?
7. Als ecosistemes aqutics
de zones molt fredes se sol
formar una capa superficial
de gla, per les zones
profundes no es glacen mai.
A qu creus que s degut?
els termes fitoplncton
i zooplncton.
Plncton.
106
En els ecosistemes aqutics, els factors que tenen ms influncia en la

distribuci dels organismes sn els segents:
La llum. s un dels factors ms importants, ja que condiciona la presncia dorganismes fotosinttics. Disminueix amb la profunditat i, aix,
es distingeix una zona ftica, illuminada, i una zona aftica, on amb
prou feines hi arriba llum i on gaireb no hi ha organismes fotosinttics.
La temperatura. s menys variable que en els ecosistemes terrestres.
Les variacions estan en funci de la distncia a la costa i de la profunditat. A partir dels 300 metres de profunditat, la temperatura es
mant constant a 2C, aproximadament.
La pressi. A mesura que augmenta la profunditat, tamb ho fa la pressi hidrosttica, fet que condiciona la forma dels ssers vius, especialment en el medi mar.
La salinitat. Les aiges marines tenen un contingut en sals molt estable, mentre que les aiges continentals sn ms heterognies, ja que
depenen de factors com ara el tipus de sl pel qual circulen.
La quantitat doxigen. En els ecosistemes aqutics hi ha molt pocs
gasos dissolts a laigua. Aquest fet comporta una limitaci per als ssers vius que no existeix en els ecosistemes terrestres.
La vida a les aiges
Segons la manera de viure, els ssers vius aqutics es classifiquen en:
Plncton. Sn petits organismes que viuen surant en les aiges, sn
immbils o fan petits moviments. Dins daquest grup es distingeix el
fitoplncton i el zooplncton.
Ncton. Est format per animals que poden nedar i que es desplacen
amb facilitat. Per exemple, peixos, balenes, calamars, etc.
Bentos. Sn els organismes que viuen sobre el fons, fixos o desplaantshi. Per exemple, les estrelles de mar, els musclos, els coralls, etc.
Ncton.
Bentos.
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 107
Els ecosistemes marins

Els ecosistemes marins (mars i oceans) es poden classificar segons la profunditat i segons la distncia a la costa.
Segons la profunditat, es distingeixen tres zones:
Zona pelgica. s la ms superficial, arriba fins a uns 200 m. s una
zona illuminada, amb plncton i organismes nedadors.
Zona batial. Comprn dels 200 als 2.000 m de profunditat. Hi
abunden els animals nedadors adaptats a la manca de llum.
Zona abissal. Per sota dels 2.000 m. Es caracteritza per labsncia de
llum i les altes pressions. Hi ha organismes bentnics i peixos abissals,
amb adaptacions especials a les altes pressions i a la foscor, com ara la
forma plana o els rgans productors de llum.
Segons la distncia a la costa, es diferencien dues zones:
Zona nertica. s la propera a la costa, situada sobre la plataforma
continental. Es caracteritza pel moviment continu de laigua a causa
de lonatge, les marees i els corrents costaners.
Zona dalta mar. s la ms allunyada de la costa, situada ms enll
de la plataforma continental.
Alguns peixos abissals tenen la possibilitat

de produir llum (bioluminescncia) com
una adaptaci a les condicions del fons mar.
Els ecosistemes daigua dola

Corresponen a les aiges continentals. Hi ha menys diversitat despcies
que als marins. Sen poden distingir dos tipus:
Aiges corrents. Sn els rius i els torrents. Als trams alts es produeixen forts corrents. Els organismes estan adaptats perqu aquests corrents no els arrosseguin. A les zones baixes, laigua va a menys velocitat, abunden les plantes aqutiques i els animals filtradors.
Aiges estancades. Sn els llacs, les basses i els pantans. Hi distingim:
Zona litoral. Prxima a la riba i poc profunda. s la zona ms habitada, hi predominen algues, ocells, amfibis, insectes i plantes aqutiques, com els joncs.
Zona daiges lliures. Allunyada de la riba i illuminada. Hi predomina el fitoplncton, diversos peixos i petits crustacis.
Zona profunda. Allunyada de la riba, amb poca llum i baixa concentraci doxigen. No cont vida vegetal. Els ocupants principals
sn bacteris i animals bentnics, com bivalves, anllids, peixos i
larves dinsectes.
Els peixos que viuen als cursos alts

dels rius sn bons nedadors, per evitar
que laigua els arrossegui.
ACTIVITATS
9. Assenyala quatre factors pels quals la comunitat bentnica
de la zona abissal dels oceans s escassa i, de vegades, nulla.
10. Creus que hi ha consumidors primaris a la regi abissal
dels oceans?
11. De quins organismes fotosinttics prov la matria rganica
de la qual salimenten els ssers aqutics?
12. Creus que hi ha zona abissal a les aiges dolces?
107
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 108
Exemples decosistemes marins
Zona intermareal
Bivalves
Gasterpodes
El bitop es caracteritza per quedar submergit i sotms a lonatge durant

la marea alta, i quedar al descobert durant la marea baixa; molts animals
senterren llavors a la sorra o ocupen els tolls que hi queden; alguns ocells
hi van en cerca daliment.
Crancs
Cucs
Glans de mar
Gavina i cuereta
Celenterats
Algues
Els fons sorrencs poc profunds
Gat
Varietat docells
Caragol de mar
Posidnies
108
Algues
Equinoderms
Peixos plans
s un bitop permanentment submergit, al qual hi arriba fora llum i

que cont oxigen en abundncia, ja que est sotms a lonatge. Sobre
el sediment sorrenc solt creixen algues i plantes, entre les quals viuen
molts animals.
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 109
daigua dola
Rius i rierols
Els cursos daigua sn bitops que, si no estan contaminats, es caracteritzen per tenir llum abundant i molt oxigen dissolt en laigua, a causa
de lagitaci. Quan laigua queda estancada, s freqent que naugmenti la temperatura i hi disminueixi la quantitat doxigen dissolt.
Ocells
aqutics
Lldriga
Cigonya
Libllules,
tricpters
i altres insectes
Joncs
Llacs i aiguamolls
Algues
carals
Truita
Aquestes masses daigua, que en alguns casos sn salades si estan prop de

la costa, es caracteritzen per la poca profunditat, fins i tot algunes vegades
arriben a assecar-se. En no haver-hi agitaci a laigua, la quantitat doxigen
dissolt pot ser escassa, per la qual cosa sn molt sensibles a la contaminaci. La presncia dels contaminants redueix encara ms loxigen disponible.
Granota
Bernat
pescaire
nec
Serp de collaret
Llenties
daigua
Canys
i boga
Carpa
109
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 110
ACTIVITATS
13. Escriu a la llibreta una definici
dels termes biomassa
i biodiversitat.
14. Valorar la biodiversitat
dun ecosistema s difcil;
en canvi, s relativament senzill
comparar la de dos
ecosistemes. Indica, en cada
parella dexemples, quin t
una biodiversitat ms gran.
a) La part sorrenca i seca
duna platja o la zona
intermareal.
b) Un conreu de gira-sols
o el marge de la carretera
que hi ha al costat.
c) Un prat silvestre o un hort.
d) Un bosc autcton o una
plantaci de pollancres.
Valoraci de la biodiversitat
La biodiversitat s una variable que sutilitza en ecologia per valorar

la qualitat de la biocenosi dun ecosistema i expressar la quantitat de formes de vida diferents que la constitueixen.
Si tenim en compte les formes de vida unicellulars, els animals microscpics, com ara els cars, els parsits interns (i per aix no visibles),
etc., resulta gaireb impossible fer un inventari de tots els components de la biocenosi.
Per aix, el que es fa en un ecosistema per valorar-ne la biodiversitat s
un recompte de les plantes i dels animals fcilment apreciables, juntament amb una estimaci al mxim de precisa de la quantitat de massa
que representen. Daquesta manera es tenen dues dades: el nombre despcies diferents que hi ha i la seva abundncia relativa. En un ecosistema
amb biodiversitat alta, com ara un bosc caducifoli, el nombre despcies
s gran i cap no destaca per contenir la part ms gran de la biomassa
de la biocenosi, mentre que en un ecosistema de biodiversitat baixa, com
ara un conreu, el nombre despcies s petit i hi ha una espcie o unes
quantes que representen la major part de la matria viva.
Els boscos presenten una biodiversitat alta.
Els camps de conreus sn ecosistemes de baixa biodiversitat.
La selva presenta una biodiversitat tan alta que encara no ha estat

possible fer un recompte de totes les espcies dssers vius
que cont.
En les deveses, els arbres i les zones sense conrear augmenten

moltssim la seva biodiversitat. Sn un exemple dexplotaci
agrcola respectuosa amb la naturalesa.
110
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 111
El sl com a ecosistema
El sl s la capa ms superficial que recobreix lescora terrestre, t un

gruix variable, i est format per materials slids procedents de lalteraci de les roques i lactivitat dels ssers vius, per aire i per aigua.
El bitop del sl
Entre els components inorgnics es poden trobar: slids (graves, sorres, llims i argiles), lquids (aigua, amb diferents sals dissoltes) i gasos
(aire contingut als porus).
Entre les caracterstiques fisicoqumiques del sl destaquen: el clima,
com a condicionant de la seva formaci; una temperatura estable; el
pendent del terreny, i la manca de llum, tret de la capa ms superficial.
ACTIVITATS
La biocenosi del sl
Hi destaquen les plantes verdes, que produeixen matria orgnica i contribueixen a lerosi de les roques. Entre els animals, destaquen petits
mamfers, com ara musaranyes i talps, i anllids, insectes, arcnids, etc.
Tamb hi ha fongs i bacteris que descomponen la matria orgnica i
formen lhumus.
Entre tots aquests elements es creen relacions complexes; el tipus i el
grau daquestes relacions depenen del sl.
Formaci i destrucci del sl
15. Per qu creus que es considera

el sl com un dels recursos
naturals ms valuosos?
16. Enumera alguns factors que
permetin explicar lerosi
i la degradaci actual
del sl.
17. Quines mesures creus que es
poden adoptar per protegir
i recuperar els sls
des del punt de vista agrcola?
La formaci del sl s un procs llarg amb diferents fases.
Els fenmens atmosfrics

actuen sobre les roques
de la superfcie i provoquen
la meteoritzaci.
Shi installen ssers vius,

que collaboren a disgregar
les roques i proporcionen
compostos orgnics.
El resultat s la formaci
duna capa superficial
que recobreix les roques.
El sl desenvolupat permet
una vegetaci de mida ms
gran i la installaci
danimals.
La destrucci del sl s un fenomen geolgic natural que es pot intensificar

a causa de diferents activitats humanes i originar serioses conseqncies,
com ara la desertitzaci. Entre aquestes activitats destaquen: la tala dels
boscos, els incendis forestals, el sobrepasturatge, els conreus abusius,
la mineria, les obres pbliques, lexpansi de zones urbanes, la installaci dindstries, etc.
111
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 112
A FONS
Canvis ambientals en la histria de la Terra

Al llarg de la histria de la Terra shan succet grans canvis ambientals, la gran majoria naturals, que han provocat
modificacions en el bitop i la biocenosi dels ecosistemes. Podem destacar els canvis segents:
Formaci doceans. El refredament de la Terra va fer
que el vapor daigua de latmosfera es condenss
i precipits en forma de pluges contnues, fet que va
donar lloc a les primeres masses daigua lquida,
en les quals es va desenvolupar la vida.
Aparici dssers vius. Fa aproximadament 3.500
milions danys van sorgir les primeres formes de vida.
Aix ha condicionat la composici i la dinmica de la
geosfera, la hidrosfera i latmosfera.
Canvis en la composici de latmosfera.
En les primeres etapes, latmosfera no tenia oxigen
i estava formada principalment per nitrogen,
dixid de carboni i vapor daigua, procedents
de les emissions volcniques. Fa uns 2.500 milions
danys, els primers organismes fotosinttics aqutics
van alliberar oxigen a latmosfera i van fixar el CO2.
Latmosfera es va enriquir doxigen, va passar
a ser oxidant, i va adquirir les caracterstiques
actuals.
Canvis climtics. Actualment, la temperatura mitjana

del planeta s duns 15 C. Tanmateix, el clima
de la Terra ha presentat variacions extremes
i ccliques, amb perodes alterns de fred i calor. Durant
els perodes freds, coneguts com a glaciacions, bona
part dels continents i els oceans van quedar coberts
per grans masses de gla.
Extincions despcies. Al llarg de la histria
de la Terra, nombroses espcies dssers vius shan
extingit, tot i que tamb nhan sorgit de noves.
Es considera que al llarg de la histria de la Terra
hi ha hagut sis grans extincions, entre les quals
destaquen la que va tenir lloc al final del Paleozoic
(fa 245 milions danys), en la qual van desaparixer
ms del 90 % de les espcies, i la del final del Mesozoic
(fa 65 milions danys), en la qual es van extingir ms
del 75 % de les espcies, incloent-hi els dinosaures.
Formaci de la capa doz. Labundncia doxigen

en latmosfera va permetre, fa uns 600 milions danys,
la formaci de la capa doz a lestratosfera. Aquesta
capa, protectora dels letals raigs ultraviolats del Sol,
va facilitar la colonitzaci dambients terrestres. Tot
aix va provocar una gran expansi dssers vius
i laparici de nombrosos ecosistemes diferents.
Canvis en la distribuci dels continents.
Des que es van formar, la distribuci de continents
i oceans no ha parat de canviar, com a conseqncia
dels moviments de lescora. Aix ha provocat
lobertura i el tancament dels oceans, lallunyament,
lacostament i la collisi de continents, la formaci
de grans serralades, etc. Tot aix ha fet que es
modifiquin factors com ara els corrents ocenics,
el clima i la distribuci dels ssers vius.
Es calcula que al llarg de la histria de la Terra han tingut lloc

ms de cinc impactes de grans meteorits. Aquests impactes
provoquen grans canvis ambientals, que comporten
la destrucci dhbitats i lextinci despcies.
ACTIVITATS
18. Laparici de lespcie humana s molt recent en la histria de la Terra. Tanmateix, limpacte ambiental
que ha causat s molt gran. Organitzeu-vos per grups i elaboreu una llista dimpactes positius i una altra
dimpactes negatius que ha ocasionat la nostra espcie en el planeta.
19. Les dues extincions ms grans de les quals es t constncia sembla que tenen relaci amb limpacte
de meteorits a la Terra. Quins efectes pot provocar limpacte dun meteorit per dur a terme lextinci
dun gran nombre despcies?
112
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 113
Cincia a labast
Elaboraci de taules de dades. Anlisi dun sl
El sl t diversos components, entre els quals
destaquen: una fracci mineral, de sorra i argila;
lhumus, format per matria orgnica
en descomposici; una gran varietat dssers vius
microscpics, com ara protoctists, bacteris
i fongs, i aigua.
Analitzarem mostres de tres sls diferents

per identificar-hi la composici de la fracci
mineral, la proporci daigua que contenen
(humitat), i la presncia dactivitat biolgica.
Presentarem els resultats en forma de taula
de dades.
1. Recollim les mostres. Hem de recollir tres

mostres; per exemple, dun jard (A),
de la sorra dun riu (B) i del marge duna carretera
(C). Nhi ha prou amb uns 200 g de cada mostra,
que agafarem amb una cullera. Posem cada
mostra en una bossa de plstic, que tancarem
b perqu no sassequi la terra. s important
pesar les bosses buides per descomptar-ne
desprs la massa quan pesem les mostres
del sl.
3. Elaborem una taula de dades. Per expressar els

resultats i poder comparar-los, elaborem una taula en qu
indiquem la composici del sl, el contingut en humitat,
i la reacci a lcid clorhdric i a laigua oxigenada.
2. Fem les anlisis. De cada mostra, en separem

una petita porci per afegir-hi unes gotes
dcid clorhdric (HCl) al 10 %. Si es produeix
bombolleig, indica la presncia de carbonat
de calci, i es tracta per tant dun terra calcari.
En una altra petita porci hi afegim aigua
oxigenada. El bombolleig indica la presncia
de bacteris, i posa de manifest lexistncia
dhumus i dactivitat biolgica al sl.
Pesem la resta de la mostra amb la bossa.
Al valor obtingut li restem la massa de la bossa.
Buidem la bossa en un plat i el posem en un lloc
calent perqu sassequi b.
Tornem a pesar la mostra quan estigui
totalment seca. Aix podrem calcular
el percentatge dhumitat que t el sl.
Humitat del sl
Descripci
de la mostra
A. Terra
de jard.
Fosca,
porosa,
molt
humida
C. Terra
de marge.
B. Sorra
Marr,
de riu.
Neta, seca, argilosa, una
mica
solta, sense
humida,
vegetaci
dura
Massa de la
mostra humida
252 g
207 g
315 g
Massa de la
mostra seca
198 g
205 g
294 g
Humitat de la
mostra
54 g
Percentatge
dhumitat
21,4 %
Bombolleja
amb HCl?
No
No
Bombolleja amb
aigua oxigenada?
No
massa de la mostra humida massa de la mostra seca 100

massa de la mostra humida.
ACTIVITATS
20. Calcula la quantitat dhumitat i el percentatge dhumitat de les mostres B i C de lexemple.
21. La mostra A s lnica que ha presentat bombolleig amb el HCl. Qu indica aix respecte de la seva composici?
22. La mostra B s lnica que no produeix bombolleig amb laigua oxigenada. Qu significa aquest resultat?
23. Sabent que les mostres A i C han produt una reacci diferent amb laigua oxigenada, quina creus que deu haver
produt un bombolleig ms intens? Raona la resposta.
113
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 114
Activitats
24 En la composici duna biocenosi cal
considerar dos parmetres: abundncia,
que s la proporci entre el nombre dindividus
daquesta espcie i el nombre total dindividus
a la comunitat, i diversitat, que s la proporci entre
el nombre despcies presents i el nombre total
dindividus de la comunitat.
En els esquemes segents shan representat dues
biocenosis de dues zones diferents.
Zona 1
26. Observa la fotografia segent i assenyala el tipus

decosistema de qu es tracta.
Espcie A
Espcie B
Espcie C
Espcie D
Espcie E
Zona 2
27. Identifica els ssers vius segents i indica si sn

caracterstics dun ecosistema mar o daigua dola,
o si poden ser en tots dos.
a) Quina s labundncia de cada espcie

en cadascuna de les zones?
b) Quina de les dues zones presenta ms diversitat?
c) Quin lloc presenta condicions ms favorables?
d) En gaireb totes les biocenosis hi ha una espcie
dominant, que sol ser la ms abundant.
Generalment, les espcies dominants sn les que
donen nom a lecosistema on es troben: pineda,
roureda, alzinar, etc. Hi ha alguna espcie dominant
en cadascuna de les biocenosis?
25. Copia lesquema segent a la llibreta i marca-hi
les diferents zones que es distingeixen
en un ecosistema mar.
F
D
28. A la muntanya hi ha una gran diferncia

en la quantitat danimals que sobserven durant
lestiu i a lhivern. Pots explicar-ne la ra?
29. Sovint, la vegetaci que hi ha en un parc
no depn del clima de la zona. Podem trobar arbres
de climes humits en zones de clima sec. Pots
explicar per qu?
30. La rata comuna s omnvora i salimenta
sovint de les deixalles. Una empresa desratitzadora
diu que t un producte que acabar amb ms
de la meitat de les rates duna ciutat. Et sembla
una bona soluci? Quina estratgia faries
servir tu?
114
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 115
31. La fotografia A mostra les fulles de la carrasca

(Quercus rotundifolia), i la fotografia B, les fulles
del faig (Fagus sylvatica).
32. Les fotografies mostren una perdiu blanca

(foto A) i una perdiu comuna (foto B). La perdiu
blanca t un color ben diferent de la comuna.
Creus que es tracta duna adaptaci al medi on viuen?
Per qu?
A
Assenyala en quin ecosistema terrestre creix cada

planta i indica algunes de les adaptacions que han fet
al medi on viuen.
Lecosistema del llac

34. Quins factors abitics creus que condicionen
lecosistema? Quin tipus de factor s la torre
de la lnia elctrica, abitic o bitic?
35. Un grup destudiants ha mesurat
la quantitat doxigen del llac de dia i de nit,
i ha obtingut unes dades una mica diferents.
Els valors han quedat reflectits en les grfiques
segents:
O2
Dia
Profunditat
El dibuix adjunt representa un ecosistema associat

a un tram de llac.
33. Quines poblacions podem distingir en el dibuix?
Oxigen
O2
Nit
Profunditat
Els llacs, a diferncia dels mars, presenten dues capes:

una de superior, calenta a lestiu i freda a lhivern,
i una dinferior, sempre freda. A les ribes shi
desenvolupa una vegetaci en qu abunden les plantes
aqutiques. La fauna s molt variada, i sn molt
abundants els insectes, els anllids i els crustacis.
Els fons dels llacs sn diferents, dependent
de lexposici als vents. On els vents sn forts, abunden
les onades i els fons sorrencs. On hi ha poc vent,
les aiges sn ms tranquilles i es poden acumular
grans dipsits de llot al fons. A les zones ms
profundes, on laigua amb prou feines circula, loxigen
s escs.
Oxigen
Explica a qu creus que sn degudes les variacions

que sobserven entre la quantitat doxigen durant
el dia i la nit.
115
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 116
Resum
La distribuci dels organismes en els ecosistemes terrestres depn
de factors climtics.
Els principals ecosistemes terrestres, depenent de la zona climtica,
sn els segents:
Zona freda:
Desert fred, amb gla permanent.
Tundra. El clima s molt fred i les precipitacions, escasses.
Taig. Abunden les precipitacions en forma de neu.
Ecosistemes
terrestres
Zona temperada:
Estepa. Pluges escasses i irregulars.
ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA
Bosc caducifoli. Pluges abundants tot lany.

Bosc mediterrani. Pluges molt irregulars.
Zona clida:
Bosc equatorial. Abundants precipitacions i temperatures
elevades.
Bosc tropical. Precipitacions irregulars.
Sabana. Temperatures altes i poques variacions.
Desert clid. Clima molt sec.
Els factors que tenen ms influncia en la distribuci dels organismes

sn els segents:
La llum.
La temperatura.
La pressi.
La profunditat.
Ecosistemes
aqutics
La salinitat.
El contingut doxigen.
El moviment de laigua.
Es poden classificar en:
Ecosistemes marins (mars i oceans).
Ecosistemes daigua dola, que al seu torn poden ser:
Aiges estancades o quietes (llacs, basses i pantans).
Aiges corrents (rius i torrents).
ACTIVITATS
36. Fes un esquema a la llibreta amb les espcies de plantes i animals ms importants dels ecosistemes
terrestres.
37. Indica quines sn les diferents zones dun ecosistema mar en funci de la profunditat i de la distncia
a la costa.
38. Defineix biodiversitat i valora la biodiversitat dun bosc mediterrani i la dun conreu.
39. Fes a la llibreta un dibuix en diversos passos que expliqui el procs de formaci del sl.
116
833921 _ 0100-0117.qxd
25/1/08
16:46
Pgina 117
Al cap dunes quantes setmanes

destudi, la soluci del problema de
com salimentaven els llops semblava tan remota com al principi.
Es tractava dun problema fonamental, ja que el motiu daquella
expedici era precisament resoldrel duna manera que els meus
caps consideressin satisfactria.
Els caribs sn els nics herbvors
grans que hi ha a la tundra en
abundncia. Malgrat que fa temps
eren tan nombrosos com el bfal
de les praderies, havien experimentat un descens catastrfic durant les tres o quatre dcades anteriors al viatge que vaig fer a
aquella regi. Les dades obtingudes per diversos organismes governamentals grcies a paranyers
caadors i comerciants de pells
semblaven demostrar que el perill
dextinci del carib era degut fonamentalment a les depredacions
dels llops.
[...]
Quan vaig descobrir que la dieta
estiuenca dels llops consistia principalment en ratolins, no vaig donar per acabat el meu treball en el
terreny de la diettica. Sabia que
la relaci entre ratolins i llops era
una cosa revolucionria per a la
cincia, que despertaria recels, i
que possiblement es ridiculitzaria,
tret que no queds cap dubte sobre
la seva validesa.
Ja havia establert dos punts fonamentals:
1. Que els llops caaven i menjaven ratolins.

2. Que els petits rosegadors eren
prou nombrosos perqu la poblaci de llops en visqus.
Per seguia sense aclarir un tercer punt, dimportncia vital per
sostenir el meu argument, relacionat amb el valor nutritiu dels
ratolins. Era absolutament necessari que demostrs que una dieta
a base de petits rosegadors era suficient per mantenir un carnvor
gran en bones condicions.
[...]
Ootek podia aportar moltes dades
als meus coneixements sobre els
costums alimentaris dels llops.
Desprs de confirmar el que jo ja
havia descobert sobre el paper que
tenien els ratolins en la seva dieta, em va explicar que els llops
tamb menjaven grans quantitats
desquirols llistats, i de vegades fins
i tot semblava que els preferien als
caribs.
Aquest tipus desquirols abunda
a la major part de lrtic, tot i
que la badia de la Casa dels Llops
s al sud de la seva zona de distribuci. Sn parents propers de
lesquirol com de les planes occidentals, per a diferncia daquests, el seu sentit dautoconservaci est molt poc desenvolupat.
Per aquest motiu sn presa fcil
de llops i guineus. A lestiu, quan
estan grassos i ben alimentats,
arriben a pesar fins a nou-cents

grams, de manera que matant-ne
un nombre adequat, un llop pot
fer un bon pat amb una despesa
denergia molt ms baixa que la
que necessita la caa dun carib.
Jo suposava que els peixos amb
prou feines entraven a la dieta dels
llops, per Ootek em va assegurar
que estava equivocat. Em va dir
que havia vist diverses vegades els
llops pescant lluos de riu.
[...]
Aquests detalls del carcter del llop
eren fascinants, per Ootek em va
obrir realment els ulls durant una
discussi sobre el paper que tenia

el carib en la vida dels llops. Em
va explicar que el llop i el carib
estan tan estretament vinculats
que gaireb constituen una sola
entitat. Mho va aclarir amb una
histria que semblava treta de lAntic Testament, per que, segons em
va assegurar Mike, formava part
del folklore semireligis dels inuits
de les terres de linterior.
FARLEY MOWAT,
Los lobos tambin lloran.
Ed. Debate
(text adaptat)

40. Quins avantatges t per al llop
menjar esquirols llistats?
41. Per qu el protagonista est
interessat a estudiar com
salimenten els llops?
42. Qu passaria si els esquirols
desapareguessin de lrtic?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la xarxa:
Gaia, una sola Terra : efecte hivernacle,

contaminaci, desertitzaci
JORDI DE MANUEL, et al. Ed. Gra
Ecologia, medi ambient i contaminaci.
http://www.natureduca.com/cienc_indice.php
Cont molta informaci sobre ecosistemes terrestres,
marins, humanitzats
Articles:
Puntos calientes de biodiversidad.
National Geografic, mar del 2004.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_
de_catalunya/
Web sobre protecci i educaci mediambiental.
Descripci detallada del bitop i la biocenosi de sis
parcs naturals.
117
De ratolins i llops
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:44
Pgina 118
La dinmica
externa
del planeta
Bloc errtic.
PLA DE TREBALL
Comprendrs els processos
que trenquen i disgreguen les roques.
Estudiars la meteoritzaci i lerosi,
i com t lloc el modelat del paisatge.
Coneixers els agents geolgics
principals, i la forma en qu erosionen,
transporten i sedimenten els materials.
Interpretars algunes formes de modelat
del paisatge.
Aprendrs qu sn les aiges
subterrnies, com modelen el paisatge
i com saprofiten.
Estudiars les roques sedimentries,
i com es formen.
Aprendrs lorigen i la importncia
del carb, el petroli i el gas natural.
Elaborars un model experimental
de lerosi dun penya-segat.
Glacera a Alaska.
833921 _ 0118-0139.qxd
Blocs errtics.
25/1/08
16:44
Pgina 119
Durant el segle XVIII es va intentar trobar una explicaci a la presncia duns blocs de pedra enormes que reposaven abandonats en
diversos llocs del centre dEuropa i de lAmrica del Nord. Tenien una composici molt diferent de la de les roques del voltant
i, en molts casos, jeien enmig dun pla, amb signes evidents dhaver estat portats fins all des de ben lluny. Per, quin mecanisme
podia explicar el desplaament daquells blocs de moltes tones de
pes al llarg de centenars de quilmetres?
L any 1803 el matemtic i naturalista John Playfair va resumir
les investigacions, fent referncia a les glaceres actuals: Pel que fa
al transport de grans masses rocoses, les mquines ms poderoses
que utilitza la natura, [...] sn les glaceres, aquests rius de gla [...]
en moviment perpetu [...]. La quantitat i la mida immensa de les
roques que transporten han estat contemplades per tots els observadors, i expliquen prou b com es van poder posar en moviment aquells blocs de pedra.
Playfair va posar aix en evidncia que, en un passat no gaire lluny,
el gla havia recobert bona part dEuropa i de lAmrica del Nord,
i havia transportat aquelles roques fins a la ubicaci actual.
RECORDA I RESPON
1. Les glaceres sn agents geolgics. Quins altres agents
geolgics coneixes?
2. Quins tres processos caracterstics duen a terme els agents
geolgics?
3. Don obtenen lenergia els agents geolgics per fer aquests
processos?
4. Les enormes roques abandonades, anomenades blocs
errtics, estan situades en llocs on actualment no hi ha gla.
Com hi poden haver arribat?
Busca la resposta
Tots els agents geolgics estan formats per aigua o aire
en moviment? Nhi ha algun que pugui modelar
el paisatge en un lloc sense atmosfera, com la Lluna?
119
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:44
Pgina 120
La meteoritzaci de les roques.

Els agents atmosfrics
Als vessants de les muntanyes podem trobar pedres de formes i mides

diferents. De vegades, la quantitat de fragments rocosos acumulats s
molt gran, i la procedncia s evident: shan desprs de les roques que
formen la muntanya. Com es produeixen aquests fragments? Qu passa amb aquests fragments un cop shan desprs?
Els fragments de roca de qualsevol mida, composici i procedncia reben el nom de clasts.
Les roques exposades a la intemprie es van deteriorant i acaben fragmentant-se i originant els clasts que sacumulen als vessants.
La fragmentaci de les roques s produda pels agents atmosfrics:
Les acumulacions de fragments rocosos

als vessants dels relleus reben el nom
de tarteres.
La pluja i la neu mullen les roques i causen la dissoluci dels minerals que les componen. Tamb provoquen diverses reaccions qumiques que alteren els minerals i fan disminuir la resistncia de la
roca.
Els canvis de temperatura ocasionen la dilataci de les roques
quan el sol les escalfa i la contracci amb el fred nocturn. Aquests
canvis de volum poden arribar a esquerdar-les.
La congelaci de laigua que sinfiltra a les esquerdes de les roques
les sotmet a unes tensions fortssimes, que acaben trencant-les.
Aquest procs sanomena gelifracci.
El resultat s el trencament i la disgregaci de les roques. Els clasts resultants van caient vessant avall, i samunteguen al peu del relleu.
La meteoritzaci s el conjunt de processos causats
pels agents atmosfrics que provoquen el trencament
i la disgregaci de les roques.
Activitats
els termes tartera i clast. Explica
a la llibreta, utilitzant aquests
dos termes, qu sn i com
es formen les tarteres.
2. Elabora una definici del terme
meteoritzaci.
3. Qu sn i quins sn els agents
atmosfrics? Quin efecte tenen
sobre les roques?
4. Les argiles formen el fang
i el llot. Com soriginen?
120
Els clasts no romanen sempre al lloc on cauen. La meteoritzaci els continua afectant: els fragmenta encara ms, i altera i dissol els minerals que
els componen.
Alguns minerals, com els feldspats i les miques, en alterar-se per mitj
de reaccions qumiques es transformen en argiles. Aix fa que la roca
de la qual formen part aquests minerals sesmicoli amb facilitat i origini clasts cada vegada ms petits i un residu argils.
La meteoritzaci s ms efica com ms agressius i extrems sn els agents
atmosfrics:
En zones on els canvis de temperatura sn freqents i molt bruscos.
En climes molt freds, en els quals s freqent la congelaci i la descongelaci de laigua.
En zones on latmosfera est contaminada i la pluja pot contenir
cids en dissoluci. La pluja cida s un agent de meteoritzaci
efica.
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:44
Pgina 121
Els processos de meteoritzaci
Procs de gelifracci
Aigua
No totes les roques es meteoritzen amb la mateixa facilitat, ni tampoc

totes sn sensibles als mateixos processos de meteoritzaci.
La quarsita, per exemple, s una roca molt dura; est formada prcticament per un sol mineral, el quars, que s molt resistent i no saltera
qumicament. Ara b, la seva prpia rigidesa fa que es trenqui amb facilitat quan laigua sinfiltra en una esquerda i es congela.
El granit s una altra roca molt dura i resistent, per les miques i els
feldspats que el formen salteren fcilment quan laigua de pluja s lleugerament cida o duu dixid de carboni en dissoluci. Aleshores,
aquests minerals es transformen en argiles i el granit sesmicola amb
facilitat.
Laigua penetra a les esquerdes

de les roques.
Gla
Els processos de meteoritzaci es classifiquen en tres grups:

Meteoritzaci mecnica. T lloc quan les roques es fragmenten a
causa de les dilatacions i les contraccions, dels esforos produts
per la congelaci de laigua dins les esquerdes de les roques o dels
impactes daltres roques en caure.
Meteoritzaci qumica. T lloc quan la disgregaci de les roques s
deguda a reaccions qumiques que alteren els minerals que les constitueixen.
Meteoritzaci biolgica. s deguda a lacci dels ssers vius. Aquests
poden provocar el trencament de les roques, especialment les arrels
dels vegetals, que sintrodueixen per les esquerdes i hi exerceixen
pressi.
Daltra banda, moltes plantes, algues i fongs produeixen substncies
qumiques que alteren alguns minerals. Aquesta meteoritzaci provocada pels ssers vius s una barreja de meteoritzaci mecnica i
qumica.
Laigua, en congelar-se, augmenta de

volum i fa de tasc a linterior de les roques.
Factors que influeixen en la meteoritzaci

Leficcia amb qu es produeixen els processos de meteoritzaci depn de
dos factors que, al seu torn, depenen del clima:
La temperatura. Unes temperatures altes faciliten les reaccions qumiques, sempre que hi hagi aigua disponible o que lambient sigui
humit. Unes temperatures permanentment baixes dificulten molt les
reaccions de meteoritzaci qumica. Unes temperatures canviants,
amb fortes glaades a lhivern i estius calorosos, afavoreixen els processos de meteoritzaci mecnica.
La humitat. Un ambient humit, com el de les selves, afavoreix les
reaccions de meteoritzaci qumica, mentre que en un ambient sec
la majoria daquestes reaccions no es poden produir.
Si lambient s humit i calors, les reaccions qumiques sn molt efectives i la meteoritzaci biolgica adquireix molta importncia. En ambients freds i secs, les roques, tot i que poden fragmentar-se mecnicament, en general es mantenen inalterades qumicament.
La roca pot arribar a trencar-se.
ACTIVITATS
5. Fes a la llibreta un resum
dels tipus de meteoritzaci,
indicant les condicions
de temperatura i humitat
que afavoreixen una eficcia
mxima en cada procs.
121
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:44
Pgina 122
El modelat del relleu.

Els agents geolgics
Hi ha paisatges que ens resulten fascinants: unes onades batent contra

un penya-segat, un desert de dunes suaus, un gran salt daigua, una llengua de glacera...
Tal com els va descriure John Playfair el 1803, els agents geolgics sn
les mquines que de manera natural modelen el paisatge, transporten
materials i els acumulen en forma de sediments. Tots els agents geolgics duen a terme els processos derosi, transport i sedimentaci.
Erosi
Lerosi s la retirada de materials del seu lloc dorigen. En alguns casos,
lagent geolgic simplement senduu els fragments de roca, els grans de
sorra o les partcules dargila resultants de la meteoritzaci prvia de les
roques. Unes altres vegades, lagent geolgic els arrenca directament
de la roca de la qual formen part.
Els rpids i les cascades dels rius sn zones
on es produeix una intensa erosi, ja que
el riu t molta energia.
Lerosi feta al llarg de milions danys causa grans modificacions en el

relleu: excava valls profundes, desgasta les muntanyes fins a deixar-les
com a extenses planes, fa retrocedir els penya-segats, dissol les roques
del subsl i origina grutes i galeries...
El modelat del relleu correspon als canvis que lerosi
dels agents geolgics produeix en el paisatge.
Cada agent geolgic origina un modelat caracterstic. Aix, s fcil diferenciar una vall excavada per una glacera de lexcavada per un riu, de la
mateixa manera que s fcil distingir un penya-segat erosionat per lonatge del mar, encara que actualment lagent geolgic que el va elaborar
ja no actu.
No tots els agents geolgics erosionen amb la mateixa rapidesa. Leficcia del procs erosiu est determinada per dos factors:
Lenergia de lagent geolgic. Un riu cabals i amb un pendent fort
t ms capacitat erosiva que un altre de menys cabal i curs ms tranquil; lonatge en una zona de forts vents s ms enrgic que en una
zona arrecerada i poc profunda; una glacera molt gran t ms capacitat erosiva que una altra de ms petita, etc.
La resistncia de les roques. Les argiles, les calcries, els gresos, les
pissarres... sn roques fcilment erosionables, mentre que el granit,
el gneis, el basalt, la quarsita... sn roques dures en les quals lerosi
progressa lentament.
ACTIVITATS
6. Escriu a la llibreta una definici derosi i afegeix-hi una explicaci
de la diferncia que hi ha entre lerosi i la meteoritzaci.
Hi ha roques que sn molt resistents,
es mantenen sense erosionar i, quan al seu
voltant es produeix erosi, formen relleus
com aquest.
122
7. Per qu es troben molts ms relleus formats per quarsites i granit

que compostos per argiles?
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 123
El transport dels materials pel fons dun riu va arrodonint

els clasts.
Clasts de mida gran dipositats al llit dun riu en disminuir

lenergia daquest.
Transport
Tots els agents geolgics tenen capacitat per transportar clasts, per
ho fan de maneres diferents, que en general es poden classificar en dos
tipus:
Transport pel fons. T lloc quan lonatge o un corrent daigua, daire o
de gla produeix el moviment dels clasts pel sl, ja sigui arrossegant-los
o fent-los rodar.
Transport en suspensi. Els clasts sn transportats sense tocar el
terra, o b hi cauen i sn aixecats de nou (saltaci).
Durant el transport, els clasts es poden copejar entre si, de manera que
es desgasten, i es fan ms petits i ms arrodonits.
Si el transport t lloc dins laigua, els minerals dels clasts es van alterant
i noms queden els que estan formats per minerals ms estables.
Sedimentaci
La sedimentaci t lloc quan un agent geolgic diposita definitivament
els clasts en un lloc, desprs de perdre la capacitat per continuar el transport. Per exemple, una glacera sedimenta els clasts a la zona on acaba la
llengua.
De vegades, un agent geolgic perd temporalment la capacitat de transport i diposita sediments. Aix passa amb els rius, el cabal dels quals pot
variar al llarg de lany. Durant una crescuda, lenergia del riu augmenta
i pot transportar clasts grans, per quan disminueix el cabal, aquests
es dipositen al llit i hi queden sedimentats fins que el riu torna a adquirir
capacitat de transport.
Quan un agent geolgic diposita els seus materials, s freqent que siguin recollits per un altre, que els torna a posar en moviment. Per exemple, els sediments duna glacera solen ser erosionats i transportats per
laigua de rierols i rius.
Dunes en una platja. La sorra ha estat

dipositada pel vent, que lha recollit
de la platja on lhavia dipositada lonatge;
les onades, al seu torn, lhan portat des
de la desembocadura dun riu.
ACTIVITATS
8. Quines dues formes
de transport poden utilitzar
els agents geolgics? En qu
es diferencien?
123
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 124
El motor dels agents geolgics
Els agents geolgics sn sistemes naturals que duen a terme lerosi,

el transport i la sedimentaci de materials, i determinen el modelat del
paisatge.
Quan sentim el so dun riu de muntanya que baixa turbulent i amb
molt cabal, no solem pensar que la causa de bona part daquest soroll
sn les pedres que el corrent transporta, rodant o b arrossegades pel
fons.
Les llenges de glacera de les glaceres alpines tamb transporten una
gran quantitat de materials, que queden dipositats quan el gla es fon.
Acumulacions de sediments dipositats
per una glacera.
ACTIVITATS
9. Una pala excavadora tamb
fa erosi, transport
i sedimentaci, per no es
considera un agent geolgic.
Quina condici lexclou?
10. Explica per qu lerosi
produda per lenorme massa
de gla que forma una glacera,
quan llisca lentament cap avall,
s una tasca que utilitza
energia solar.
El Sol posa
en marxa el cicle
de laigua
evaporant-la,
i tamb provocant
els vents que
porten la humitat
cap al continent.
Tant el riu com la glacera sn agents geolgics, sistemes capaos derosionar la superfcie terrestre arrencant materials, transportant-los i acumulant-los en un altre lloc.
A ms, hi ha altres agents geolgics: el vent, el mar, laigua daixaragallament..., i tots erosionen, transporten i sedimenten. Per, don prov
lenergia necessria per fer aquestes tasques?
Els agents geolgics estan formats per aigua en moviment (en forma lquida i en forma de gla) o per aire que es mou, en el cas del vent.
Lenergia del Sol causa els vents i aquests originen, al seu torn, lonatge. s tamb lenergia del Sol la que evapora laigua que desprs forma
precipitacions daigua o neu, i alimenta els rius i les glaceres.
Lenergia del Sol, juntament amb lacci de la gravetat,
mou els agents geolgics que modelen la superfcie terrestre.
Les precipitacions
en forma de neu
i aigua alimenten
les glaceres
i altres rius.
Les diferncies de temperatura

a la superfcie terrestre, causades
pel Sol, originen els vents.
Les glaceres,
els rius i lonatge
sn agents
geolgics
que causen
un modelat
de la superfcie.
El vent causa lonatge al mar,

i a ms s un agent geolgic que forma
les dunes als deserts i a les platges.
124
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 125
Classificaci
dels agents geolgics
Hi ha sis grans agents geolgics lactivitat dels quals deixa empremtes

fcils de reconixer a la superfcie terrestre:
El vent. Duu a terme la seva acci per tota la superfcie terrestre. s
un agent efica en absncia de vegetaci, on hi ha materials fins
solts, i vents constants, com als deserts i algunes platges.
Les glaceres. Tenen una capacitat derosi i transport molt gran.
Lacci est restringida a les zones polars i dalta muntanya.
Les aiges salvatges. Sn les que corren per la superfcie desprs
duna pluja forta. Tenen una gran capacitat erosiva en zones de pluges escasses i torrencials.
Els rius. Sn cursos permanents daigua. La capacitat derosi i transport est determinada pel cabal i el pendent, que, al seu torn, depenen del clima i de la proximitat a una zona muntanyosa.
Les aiges subterrnies. Lacci erosiva consisteix en la dissoluci de
les roques solubles del subsl, principalment calcries i guixos, i en la
formaci de cavitats i estructures com ara coves, estalactites, etc.
El mar. Lacci es duu a terme a les costes i la capacitat erosiva es
manifesta especialment als penya-segats. Transporta els materials sedimentats pels rius a la desembocadura.
Tots aquests agents geolgics estan constituts per aire o per aigua, el moviment dels quals els proporciona la capacitat erosiva i de transport. El
seu moviment s degut a lenergia del Sol i a la gravetat terrestre.
ACTIVITATS
11. Per qu a les platges trobem
sovint sorra que procedeix
clarament de la destrucci
de roques situades a molts
quilmetres a linterior?
12. En moltes platges catalanes
hi ha dunes formades pel vent.
Per qu es manifesta tan
clarament lacci del vent
en aquestes zones?
A FONS
Un agent geolgic estrany

Quan lany 1969 la nau Apollo 11 va aterrar a la Lluna, els astronautes
van comprovar que el sl del nostre satllit estava cobert en molts llocs
de fragments de roca de mides diverses; nhi havia de fora grans,
per la majoria eren de la mida duna grava fina. Tamb hi abundaven
la sorra i la pols.
Aquest sediment que recobreix la superfcie lunar, i que rep el nom
de regolita, era el resultat de la trituraci de les roques de la superfcie.
Per, quin agent geolgic podia actuar a la Lluna, on no hi ha ni aire
ni aigua? Quins processos de meteoritzaci hi pot haver si no
hi ha atmosfera?
La resposta ja se sabia, i els astronautes van poder recollir proves
que ho demostraven: lagent geolgic que actua a la Lluna sn
els impactes dels meteorits. A la Terra, latmosfera impedeix que
els petits meteorits arribin al sl, per a la Lluna hi ha una pluja constant
daquest material, que amb el pas del temps causa la trituraci
de les roques de la superfcie.
Per qu latmosfera terrestre impedeix que els meteorits arribin al sl?
Qu els passa?
125
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 126
Columna de sorra
Barcanes
B
Ergs
Roques
en forma
de bolet
Regs
D
C
A. El vent aixeca largila i la sorra. Aquest

procs erosiu sanomena deflaci.
B. Lacumulaci de sorra provoca dunes. Els
deserts de sorra sanomenen ergs, i les
dunes en forma de mitja lluna, barcanes.
C. La deflaci produeix camps de pedres
anomenats regs.
D. La sorra duu a terme un procs de poliment anomenat abrasi. Com que el vent
aixeca els grans ms grans a menys altura, les roques serosionen ms per la base,
i donen estructures en forma de bolet.
El vent
La capacitat erosiva del vent s fora reduda. En el nostre mbit mediterrani hi ha pocs exemples de formes erosives que hagin estat produdes per aquest agent geolgic.
El vent t, sobretot, una gran capacitat de transport dels materials ms
fins, com ara les partcules dargila, que sn arrossegades a molta altura, i poden recrrer milers de quilmetres abans de caure a terra.
Quan el vent perd velocitat, diposita els materials que transporta. La sorra forma unes acumulacions anomenades dunes, que es desplacen en
la direcci del vent a mesura que els grans sn arrossegats des de la cara enfrontada al vent (sobrevent) cap a la cara oposada al vent (sotavent).
En alguns pobles costaners i en altres de propers als deserts de sorra, les
dunes suposen una amenaa, ja que quan avancen envaeixen les hortes,
els carrers i fins i tots els habitatges. Per fixar-les i evitar-ne el desplaament, sintenta colonitzar-les amb vegetaci.
La pols que transporta el vent tamb pot formar dipsits extensos, anomenats loess, que donen lloc a terrenys molt frtils.
ACTIVITATS
13. Descriu a la llibreta, amb lajuda dun dibuix esquemtic,
en qu consisteix el procs dabrasi elica. Es tracta dun procs
derosi, de transport o de sedimentaci?
Fotografia de satllit duna tempesta de pols.

El vent pot transportar molt lluny
les partcules en suspensi.
126
14. Qu s la deflaci? Qu queda en una zona que ha estat sotmesa

a aquest procs?
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 127
Circ glacial
Relleus escarpats
Vall en U
Llengua
Les glaceres
A les zones de clima polar, com Grenlndia o lAntrtida, i a les muntanyes ms altes, com lHimlaia, els Andes o els Alps, la neu no arriba
a fondres a lestiu i shi va acumulant.
A mesura que les capes de neu sacumulen, les inferiors es comprimeixen i perden laire que contenen. Quan la neu est a uns set o vuit metres de profunditat, sha transformat totalment en gla.
El gla pot tenir un gruix que va de poques desenes de metres a ms
de quatre quilmetres, i es pot moure a causa de la gravetat.
A. El gla produeix una intensa meteoritzaci mecnica sobre les roques, i origina
relleus escarpats.
B. Als circs glacials la neu sacumula i es
transforma en gla.
C. El gla forma la llengua de glacera. Les
llenges de glacera arrosseguen grans
quantitats de pedres, que constitueixen
les morenes. Les morenes laterals sacumulen a tots dos costats de la llengua.
Dues morenes laterals poden formar una
morena central. Al final de la llengua sorigina una morena frontal.
D. Les llenges de glacera excaven valls amb
un perfil en U.
Les glaceres sn masses de gla que es desplacen des de la zona

on sacumula la neu fins a les zones on el gla es fon.
A lAntrtida i a Grenlndia, el gla cobreix milers de quilmetres quadrats, i forma les glaceres de casquet, que tapen el relleu.
A les regions on sacumula menys gla, aquest es canalitza entre les muntanyes formant les anomenades glaceres alpines. Aquestes glaceres corren, en forma de llenges de glacera, des de la zona dacumulaci, anomenada circ glacial, fins a les zones ms baixes del relleu.
ACTIVITATS
15. Quins dos processos experimenta la neu fins que es transforma
en el gla que forma les glaceres?
16. Qu sn les glaceres i de quins tipus poden ser?
17. Qu sn les morenes i de quins tipus nhi ha?
A la glacera de casquet de lAntrtida,

el gla t en alguns llocs un gruix
de ms de quatre quilmetres.
127
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 128
Xaragalls
Conca
de recepci
Pilars
coronats
Canal de desgus
B
C
Con
de dejecci
Ventall alluvial
A. A la conca de recepci lerosi s molt intensa i es poden formar xaragalls.

B. Les torres que queden allades per lerosi reben el nom de pilars coronats.
C. Els ventalls alluvials sn zones en qu hi
pot haver risc de riuades, i tot i aix, moltes poblacions estan assentades sobre
aquestes zones.
Les aiges salvatges
A les zones on el clima s sec i la vegetaci escassa, quan hi plou de manera torrencial laigua no sinfiltra en el sl, sin que corre per la superfcie i erosiona intensament el terreny.
A gaireb tots els pasos mediterranis, aquestes aiges salvatges sn el
principal agent geolgic que modela el paisatge.
Les aiges salvatges sn un agent geolgic que t una gran
capacitat erosiva i de modelat en zones de clima sec
i pluges torrencials.
Laigua forma solcs al terreny, que es van fent ms profunds i originen

barrancs. A les zones de fort pendent, aquesta erosi s molt intensa i
es desenvolupen xaragalls, formats per solcs profunds que deixen entre ells crestes i columnes sense erosionar.
Sovint aquests solcs conflueixen fins a desembocar en un nic llit. Aleshores es forma un torrent, que noms duu aigua desprs duna pluja
forta. Als torrents es poden diferenciar tres parts: la conca de recepci,
el canal de desgus i el con de dejecci.
Quan el con de dejecci s gran i ocupa una extensi de diversos quilmetres quadrats, rep el nom de ventall alluvial.
ACTIVITATS
18. En quina part dun rierol es desenvolupen els xaragalls?
19. Busca informaci sobre qu sn els pilars coronats. Redacta
a la llibreta una explicaci, amb dibuixos esquemtics, sobre com
es poden formar aquestes estructures.
20. En quines parts dun rierol predomina lerosi, el transport i
la sedimentaci?
21. Per qu es consideren zones de risc els ventalls alluvials?
128
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Els congostos sn valls fluvials

estretes i pregones.
Pgina 129
Les valls en V es formen si les aiges

salvatges modelen les parets de la vall.
Quan un riu traa meandres, amplia la vall

formant una vall dobi.
Els rius
Els rius sn cursos permanents daigua que van confluint els uns en els
altres fins a formar un corrent principal que en general desemboca al
mar.
El conjunt que forma un riu principal amb tots els seus afluents constitueix una xarxa de drenatge, i lrea que aporta aigua a una xarxa de
drenatge rep el nom de conca hidrogrfica.
Quan els rius corren per zones de cert pendent, nerosionen el llit, el fan
ms profund i originen una vall estreta i pregona.
Les parets laterals de la vall sn erosionades pels rierols i les aiges salvatges, de manera que van perdent la inclinaci vertical i la vall pren un
perfil en V.
A mesura que el llit es fa ms profund, el riu perd pendent i capacitat
erosiva, i comena a traar revolts, anomenats meandres, que fan retrocedir les parets, i originen una vall de fons pla o vall dobi.
Quan un riu que circula per una vall dobi es desborda, ocupa tot el fons
de la vall o gran part. La plana dinundaci s lextensi de terreny susceptible de ser inundada si puja el nivell del riu.
Desprs de milions danys, les valls de fons pla es van ampliant cada vegada ms, suneixen les unes amb les altres i formen finalment una enorme superfcie plana, que rep el nom de penepl.
Els rius sedimenten els materials en el seu propi llit quan perden capacitat de transport, o en la plana dinundaci, desprs duna crescuda. No
obstant aix, la major part dels sediments acaba arribant al mar, on
sn transportats de nou per lonatge.
Quan un riu acumula materials a la desembocadura ms de pressa del
que lonatge els retira, es pot formar un delta.
ACTIVITATS
22. Explica qu s la plana dinundaci dun riu, i per qu els rius
que en tenen solen traar meandres.
23. Qu s un penepl?
Els deltes estan en un procs continu

de formaci per laportaci de sediments
fluvials i per la destrucci causada
per lonatge.
129
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 130
Dolina
Avenc
C
Gruta
A. Les dolines sn depressions produdes pel

collapse de cavitats subterrnies.
B. Les sales o grutes sn grans cavitats en
qu es formen estalactites i estalagmites.
Els avencs sn conductes verticals que
connecten amb la superfcie.
C. De vegades es produeix un modelat crstic en roques de guix.
10
Les aiges subterrnies
Les aiges que sinfiltren en el sl poden produir la dissoluci dalguns

minerals constituents de les roques.
Si laigua duu dixid de carboni dissolt, t carcter cid i pot dissoldre la calcita, un mineral format per carbonat de calci (CaCO3).
Com a resultat daquesta dissoluci es produeixen cavitats subterrnies (coves i avencs). Tamb comencen a aparixer empremtes del procs a lexterior, ja sigui per dissoluci de la superfcie de les roques o per lenfonsament de les grutes, que causa depressions al terreny (bfies i dolines).
El modelat crstic s el conjunt dempremtes subterrnies
i superficials produdes per la dissoluci de les roques.
Als llocs on degota laigua que circula per linterior de les galeries, shi
diposita el carbonat de calci que duu dissolt i origina estalactites, que
es formen al sostre, i estalagmites, que descansen a terra.
Laprofitament de les aiges subterrnies
ACTIVITATS
24. Les roques calcries no
es dissolen fcilment. Quin s
el principal mineral component
daquestes roques? Qu ha
de tenir laigua perqu aquest
mineral es torni soluble?
25. Qu s una dolina i com
es forma?
130
En un complex crstic es poden formar rius i llacs subterranis, per on hi

ha un altre tipus de roques no solubles, les aiges subterrnies ocupen els
porus i les esquerdes de les roques, i flueixen amb menys facilitat.
Els aqfers sn acumulacions daiges subterrnies
que es poden explotar per mitj de pous.
Les persones aprofitem els aqfers extraient-ne aigua per mitj de bombes. Als llocs on sha dut a terme una sobreexplotaci, i lextracci daigua ha estat ms rpida que la recrrega natural dels aqfers, se nha
provocat lexhauriment.
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 131
Arc
Plataforma
dabrasi
Penya-segat
Platja
C
B
Tmbol
Fletxa
litoral
11
El mar
Les onades, els corrents marins i les marees sn moviments de laigua

dels mars i els oceans, que poden actuar com a agents geolgics.
Lonatge s produt pel vent. Erosiona les costes altes, tritura els materials i transporta els ms fins, i en provoca la sedimentaci a les zones arrecerades.
Els corrents marins es formen per diferncies de temperatura i salinitat de les aiges, o per la influncia de vents molt constants. Fan un
transport de materials fins al llarg dalgunes costes i tamb mar endins.
Les marees sn moviments de grans masses daigua causades per la
influncia gravitatria de la Lluna i del Sol. Augmenten la zona dactuaci de lonatge.
Lonatge erosiona les costes, provoca el retrocs dels penya-segats i elabora extenses plataformes dabrasi. Tamb causa la trituraci de les
roques i de les conquilles dels ssers vius: el resultat s una sorra fina
que es pot acumular a les platges, tot i que gran part daquesta sorra s
aportada pels rius.
El transport de la sorra al llarg de la costa s fet pels corrents de deriva, que sn provocats pel vent quan bufa segons una direcci predominant obliqua a la costa.
La sorra forma acumulacions com les platges, les fletxes litorals, que
sn barres de sorra paralleles a la costa, o el tmbols, que uneixen la
costa a una illa. A les costes mediterrnies hi trobem fletxes que han
originat zones gaireb allades del mar obert, com el mar Menor a Mrcia, lAlbufera de Valncia i tmbols com el Penyal de Penscola al Baix
Maestrat.
A. Les onades provoquen la sobreexcavaci

dels penya-segats, fet que causa la caiguda de blocs. Com a resultat, es produeix
un retrocs del penya-segat. El retrocs
deixa una superfcie horitzontal anomenada plataforma dabrasi. Lacumulaci
de sorra procedent de lerosi forma platges.
B. Lonatge modela el penya-segat formant
arcs, blocs allats i altres estructures.
C. Quan el vent dominant s oblic a la costa
es formen corrents de deriva, que transporten la sorra parallelament a la costa i
formen acumulacions sorrenques que poden deixar llacunes allades.
ACTIVITATS
26. Qu s un corrent de deriva,
quins efectes provoca i com
es forma?
27. Qu s la sobreexcavaci
de la base dun penya-segat,
com es produeix i quins
efectes t?
131
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 132
12
Les roques sedimentries
Els sediments transportats pels agents geolgics acaben acumulant-se en

zones de lescora que estan una mica ms enfonsades que les del seu
entorn, i que reben el nom de conques sedimentries.
Les conques sedimentries sn zones deprimides de lescora
terrestre on sacumulen els sediments. El fons senfonsa
lentament a mesura que els sediments shi apilen en capes.
Roca sedimentria
Calcria
Sediment
Llot de carbonat
de calci
i, de vegades,
fragments
de conquilles.
Argila
Argila aportada
pels rius,
sedimentada
en planes o al mar.
Gres
Sorra formada
principalment
per quars.
Conglomerat
Grava amb clasts
de diferents mides,
sempre ms grans
de dos millmetres.
Guix
Cristalls de guix
dipositats
en evaporar-se
aigua de mar.
Les capes de sediments reben el nom destrats i arriben a formar gruixos de milers de metres a mesura que la conca senfonsa.
Els materials que han quedat enterrats profundament es transformaran
per lacci de tres factors:
Una gran pressi, causada pel pes dels materials que sacumulen
sobre seu.
Una temperatura elevada, provocada per la calor interna de la Terra.
La circulaci de laigua continguda als sediments, que dissol alguns minerals i en fa cristallitzar uns altres.
Aquests tres factors fan que els sediments presentin simultniament una
compactaci i una cimentaci que determinen que els clasts se soldin entre si. Daquesta manera, el sediment es transforma en una roca sedimentria.
Aquest procs sanomena diagnesi o litificaci.
Petroli, carb i gas natural
Quan en una conca sedimentria marina sacumulen argiles que contenen molta matria orgnica, la diagnesi produeix un seguit de reaccions
qumiques que transformen aquesta matria orgnica en petroli.
Posteriorment, el petroli pot ser expulsat de largila i acumular-se als
buits duna altra roca, per exemple un gres, formant un jaciment de petroli, que es pot explotar comercialment.
Si la conca sedimentria s continental, i el que shi acumula sn grans
gruixos de matria vegetal que queden enterrats amb els sediments, la
diagnesi provoca una carbonitzaci natural de la fusta, que acaba
formant vetes de carb.
El gas es forma a partir del carb i el petroli, i sacumula als buits de
les roques. Daqu sextreu i es purifica per fer-ne disminuir lexplosivitat i fer-lo apte per a ls domstic. Aquest producte elaborat industrialment rep el nom de gas natural.
ACTIVITATS
28. Perqu tingui lloc la diagnesi cal que el fons de la conca
sedimentria experimenti un lent enfonsament. Per qu?
29. Quines diferncies i quines semblances hi ha en lorigen del carb
i del petroli?
132
833921 _ 0118-0139.qxd
13
25/1/08
16:45
Pgina 133
Representaci del relleu
Mapes topogrfics
Els mapes topogrfics sutilitzen per representar duna manera fora precisa el relleu, que s un del principals elements del paisatge.
En els mapes topogrfics es representen les anomenades corbes de nivell, que sn lnies, generalment tancades, que uneixen punts que tenen la mateixa altitud sobre el nivell del mar.
A partir del relleu es fan
una srie de talls
horitzontals equidistants
(a la mateixa distncia
uns dels altres) imaginaris
i es dibuixen les corbes
de nivell amb els punts
que assenyalen les
interseccions de cada tall
amb la superfcie
del relleu.
m
420
m
440
m
460
m
480
480 m
460 m
440 m
420 m
Com que els talls horitzontals sn equidistants, les corbes de nivell tamb representen altituds equidistants.
Si traslladem les corbes de nivell a un paper

nobtindrem el mapa topogrfic.
Mapes geolgics
Els tipus de roques que hi ha en un territori, com es distribueixen i altres informacions relacionades amb la geologia es poden representar
en un mapa que rep el nom de mapa geolgic.
Mapa geolgic de Catalunya. De lobservaci

daquest mapa es pot afirmar que de roques
sedimentries nhi ha pertot arreu, en canvi la
distribuci de les roques gnies est limitada
a les zones de muntanya, en especial al
Pirineu i la serralada Litoral. Pel que fa
a les roques metamrfiques, el mapa ens
indica que predominen al Pirineu,
el Maresme, les Gavarres i les Guilleries.
MA
IT
Roques gnies
ACTIVITATS
Roques
sedimentries
Roques
metamrfiques
30. Quines sn les principals

diferncies entre un mapa
topogrfic i un mapa geolgic?
133
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 134
A FONS
Les captures fluvials

Alguns dels rius que veiem en els mapes poden haver
tingut en el passat un recorregut molt diferent
del que tenen actualment. Quan les aiges salvatges
desmantellen els relleus que separen dues conques
fluvials, pot passar que dos rius diferents arribin a posarse en contacte. En aquest cas, el riu que t menys
pendent aboca les aiges al que t ms inclinaci.
El llit del primer queda aleshores abandonat
sobtadament, mentre que el segon riu augmenta
de manera molt brusca de cabal. Aquest fenomen rep
el nom de captura fluvial.
Aquest procs t lloc a lescala de milions danys
en qu es compta el temps geolgic i molts rius
de la nostra geografia presenten un traat
en el qual es poden reconixer colzes de captura.
Un exemple daquest procs de captura fluvial va
succeir fa uns 5 milions danys, quan es va obrir el Pas
de lAse (prop de Vinebre, Ribera dEbre), que comunica
les aiges que circulen per la depressi de lEbre
amb el mar Mediterrani. El Pas va ser obert per un riu
que inicialment anava de la serralada Prelitoral fins
al Mediterrani, fins que va capturar les aiges de laltre
costat de la serralada.
Per el cas ms espectacular que es coneix implica dos

dels grans rius de lAmrica del Nord i un llac que ja no
existeix: el llac Agassiz, que es va formar fa uns 14.000
anys, quan el gla del darrer perode glacial havia
comenat a retrocedir.
Aquell llac gegant que recollia laigua del desgla era
un petit mar daigua dola que desguassava
pel riu Mississip al golf de Mxic. Ara b, un afluent
del riu Sant Lloren va anar erosionant els relleus
prxims al llac fins que va trencar la barrera que
el contenia i laigua dola del llac Agassiz va vessar
a travs del riu Sant Lloren a lAtlntic Nord.
Larribada daquesta gegantina massa daigua dola
va alterar la salinitat daquesta zona de loce
i va interrompre els corrents ocenics que transporten
calor procedent de lequador.
Com a resultat, Europa es va submergir en un perode
extremament fred que va durar uns mil anys: el temps
que va tardar el llac a baixar de nivell i tornar
a desguassar al Mississip. Aquesta petita glaciaci
de mil anys de durada, que va fer avanar de nou
les glaceres sobre el centre dEuropa, ha rebut el nom
de Younger Dryas (el jove Dryas).
Riu A
Riu A
Riu B
Riu A
Colze
de captura
Riu B
Riu B
ACTIVITATS
31. Localitza el riu Ebre en un mapa de Catalunya i fes un dibuix esquemtic del seu recorregut per la Ribera
dEbre, indicant les principals poblacions per on passa. Assenyala el pas que sesmenta en el text, identifica
els revolts que hi ha prop de Miravet i retolals en el dibuix amb el nom que es dna a aquestes estructures.
32. Copia a la llibreta de manera simplificada els dibuixos que illustren el procs de captura fluvial,
i escriu un text explicatiu breu del que passa en cada vinyeta.
134
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 135
Cincia a labast
Elaboraci de models experimentals. El retrocs dun penya-segat
En una investigaci cientfica de vegades cal elaborar
un model per simular el funcionament del sistema real
que estem estudiant. Aix s especialment til quan es
tracta de sistemes inaccessibles (com el nucli terrestre),
o que sn molt grans (com latmosfera), o quan el
procs t lloc al llarg de milions danys (com el modelat
de la superfcie terrestre pels agents geolgics).
El retrocs dun penya-segat i la formaci

duna plataforma dabrasi per lacci erosiva
de lonatge s un procs que dura milions danys.
Nosaltres elaborarem un model experimental
per poder visualitzar aquest procs en pocs
minuts.
1. Preparem els materials. Necessitem

una safata de plstic gran i una mica fonda,
sorra de platja o de riu, una petita pala de
plstic per provocar lonatge, i una galleda
de plstic petita o qualsevol recipient que
puguem utilitzar per construir una pila
de sorra que representar el penya-segat.
2. Preparem el model. Utilitzant el recipient,

humitegem la sorra i construm un bloc sobre
la safata. A continuaci, hi posem aigua fins
a una mica ms de la meitat de laltura
de la safata i, amb la pala, provoquem un onatge
suau que copegi la paret del nostre penya-segat
de sorra.
3. Observem el funcionament. Farem que lonatge

actu durant uns deu minuts. En aquest interval
de temps podem observar els processos
segents:
Lonatge provoca una excavaci de la base
del penya-segat i lenfonsament de petits
blocs del penya-segat.
La sorra caiguda sacumula al peu
del penya-segat, o forma petits illots.
A mesura que la sorra caiguda s mobilitzada
per lonatge, va formant una superfcie sorrenca
submergida, equivalent a una plataforma
dabrasi.
4. Comparem el model amb el sistema real.

Als penya-segats reals sacumulen els fragments
rocosos despresos mentre sn triturats
per lonatge. En aquest model aix queda
representat pels blocs de sorra caiguts, disgregats
a causa de lonatge que hem provocat.
En el model tamb podem observar que quan
lacumulaci de blocs caiguts deixa una part
del penya-segat sobresortint de laigua, all shi
pot formar una platja.
ACTIVITATS
33. Fes diversos dibuixos o fotografies de les successives fases per les quals travessa el penya-segat a mesura
que ha anat retrocedint. Indica les formes de modelat que shan desenvolupat.
34. Com podrem construir un model per simular la formaci i el funcionament dun corrent de deriva? Explica-ho
a la llibreta amb lajuda dun dibuix esquemtic.
35. Les costes del sud dEuropa sestan aixecant des de fa pocs milions danys, fet que en molts casos ha provocat
que la plataforma dabrasi quedi sobre el nivell del mar formant una plana aixecada que sanomena rasa marina.
Dissenya un experiment per elaborar una rasa marina.
135
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 136
Activitats
36. Copia a la llibreta el dibuix segent. Afegeix-li rtols
explicatius del procs que representa, i indica si es
tracta dun procs de meteoritzaci mecnica,
qumica o biolgica.
44. Explica per qu els clasts transportats per un riu

es van arrodonint a mesura que sn transportats,
mentre que els clasts que transporta una glacera
es mantenen angulosos.
45. La meteoritzaci qumica pot continuar durant
el transport? Explica com.
37. En un clima fred i sec en qu sn freqents

les glaades nocturnes i les pluges sn escasses,
quin tipus de meteoritzaci hi deu predominar?
Raona la resposta.
38. Quina relaci hi ha entre la meteoritzaci,
la contaminaci atmosfrica i el deteriorament
dalguns monuments?
39. Indica si els treballs segents els fan els agents
atmosfrics o els agents geolgics.
a) Erosi, transport i sedimentaci.
b) Alteraci qumica dels minerals que formen
les roques.
c) Fragmentaci de les roques.
d) Modelat del paisatge.
e) Meteoritzaci mecnica i qumica.
40. On deu ser ms efica la meteoritzaci qumica:
en una selva tropical o al desert? Per qu?
41. El Sistema Central s un relleu format per
granit, gneis i quarsita; la serralada Ibrica
s un relleu en qu abunden calcries, guixos
i argiles. Tots dos es van formar en una poca
semblant, pots deduir quin dels dos relleus est
ms erosionat?
42. A la pennsula Ibrica hi ha molts penya-segats
que estan sotmesos a lacci erosiva de lonatge,
per no tots sn erosionats a la mateixa velocitat.
Per qu?
43. El transport per saltaci consisteix en un clast
que s aixecat del terra, recorre un tram dins
un fluid i torna a caure, rebota i s aixecat de nou,
de manera que es desplaa a salts. Quins agents
geolgics poden fer aquest tipus de transport
i quins no?
136
46. Els agents geolgics transporten materials fins

al punt en qu perden la capacitat per desplaar-los
ms; aleshores, per qu trobem clasts al llit dun riu?
Per qu els hi ha dipositat? Pot el riu reprendre
el transport en algun moment?
47. A les dunes de la platja de Guardamar
(Baix Segura, Alacant) trobem grans de sorra
procedents de les serralades Btiques, concretament
de la serra de Segura. Consulta un mapa i dna
una explicaci de com poden haver arribat aquests
grans de sorra fins a aquestes dunes.
48. De les caracterstiques segents, copia a la llibreta
les que es poden aplicar a tots els agents geolgics
que actuen a la superfcie terrestre.
a) Estan formats per aire o per aigua en moviment.
b) Noms actuen quan bufa el vent.
c) Erosionen el relleu i provoquen un modelat
caracterstic.
d) Causen una meteoritzaci qumica sobre els clasts
que transporten.
49. Copia el dibuix a la llibreta i afegeix-hi
una explicaci del procs que representa; indica si
es tracta dun procs derosi o de sedimentaci,
i quin ns el resultat.
50. La construcci dembassaments ret

els sediments i impedeix que una gran part arribi
al mar. Es creu que aix produir una disminuci
de la mida dels deltes. Pots explicar per qu?
51. Explica quina relaci hi ha entre els meandres
dun riu i el fet que se nampli la vall.
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 137
52. Copia a la llibreta

el dibuix duna duna,
indica la direcci
en qu bufa el vent
i la direcci en qu
es desplaa la duna.
56. Copia a la llibreta aquest dibuix esquemtic

dun penya-segat i afegeix-hi uns textos explicatius
breus sobre els processos erosius que hi tenen lloc
i sobre les formes de modelat que hi observes.
53. Copia a la llibreta el dibuix segent duna glacera.

Assenyala-hi el circ glacial i la llengua de glacera,
i indica on es formen les morenes i quin nom reben.
57. Observa aquesta fotografia i explica a la llibreta

quina obra sha fet al tals de la carretera, qu es tracta
devitar amb lobra i en lacci de quin agent geolgic
sest interferint.
54. Qu s un aqfer? En qu es diferencien

els aqfers de les zones crstiques dels que
es formen en altres tipus de terrenys?
55. Quins dos processos provoquen laparici
destructures crstiques a la superfcie del terreny?

B
Lagent geolgic que flueix cap amunt
El gla de les glaceres t un aspecte slid, per flueix

emps pel seu pes com si fos un lquid. Aquest
comportament plstic dun material daspecte slid
rep el nom de solifluxi, flux slid.
Les glaceres poden arribar a fluir cap amunt en alguns
llocs, quan el gla recobreix una depressi del terreny
i el seu pes lempeny. En aquests casos fa una erosi
intensa, fet que augmenta encara ms la profunditat
de la zona cncava.
En retirar-se el gla, la concavitat sol formar un llac.
Una gran part dels grans llacs de lAmrica del Nord
i dEuropa tenen lorigen en aquest procs erosiu
de sobreexcavaci produt per les glaceres.
58. Copia a la llibreta el dibuix de la llengua
de glacera i substitueix A, B i C per aquests textos.
Zona en qu el gla est sotms a distensi.
Zona en qu el gla est sotms a compressi.
Zona en qu es produeix sobreexcavaci.
A
Llindar glacial
59. Escriu una definici de sobreexcavaci.

60. Explica en quina zona es formar probablement
un llac si el gla arriba a desaparixer.
61. A la zona B el gla est deformat, i arriba
a formar crestes que salcen uns quants metres.
Qu causa aquest plegament?
62. Depassaria la glacera el llindar glacial si per
lesquerra el gla no vingus de ms amunt,
sin que el nivell del gla estigus ms baix
que en el punt C? Fes un dibuix daquesta situaci
i raona la resposta.
137
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 138
Resum
Els agents atmosfrics provoquen la meteoritzaci de les roques. Els agents geolgics
provoquen lerosi, el transport i la sedimentaci dels materials i fan un modelat
del paisatge.
Meteoritzaci qumica: alteraci dels minerals que componen

les roques.
Meteoritzaci
Meteoritzaci mecnica: trencament de les roques a causa

desforos, cops i fregaments.
LA DINMICA EXTERNA DEL PLANETA
Meteoritzaci biolgica: produda per lactivitat dels ssers vius.
Erosi. Consisteix en levacuaci del material arrencat a les roques.

Provoca el modelat del relleu.
Erosi,
transport
i sedimentaci
Cada agent geolgic modela el relleu duna manera caracterstica.

La capacitat erosiva dun agent geolgic depn de lenergia
que tingui i de la resistncia de les roques.
Transport. Es pot fer pel fons o en suspensi.
Sedimentaci. Quan lagent geolgic perd energia i capacitat
de transport, diposita els sediments.
Vent: poca capacitat derosi. Transporta materials fins.

Glaceres: gran capacitat derosi i transport. Noms en climes freds
i de muntanya. Excaven valls en U.
Agents
geolgics
Aiges salvatges: gran capacitat erosiva. Els ventalls alluvials

sn zones de risc.
Rius: excaven valls en V i valls dobi. Formen peneplans.
Aiges subterrnies: produeixen la dissoluci de les roques
calcries i la formaci del modelat crstic (coves).
Mar: origina penya-segats, plataformes dabrasi, etc.
Els sediments sacumulen en estrats a les conques sedimentries.
Roques
sedimentries
Lenfonsament de la conca permet lacumulaci de grans gruixos

de materials.
La diagnesi transforma els sediments en roques sedimentries.
Representaci
del relleu
El relleu es representa mitjanant els mapes topogrfics.

Els tipus de roques duna zona es representen en els mapes
geolgics.
ACTIVITATS
63. Fes a la llibreta un resum amb els tipus de meteoritzaci mecnica i qumica.
64. Explica alguns riscos derivats de lacci de les aiges salvatges, de les aiges subterrnies,
de la dinmica fluvial i de lacci del vent.
65. Escriu a la llibreta les caracterstiques que tenen en com els agents geolgics.
66. Fes un resum a la llibreta sobre la formaci del carb, el petroli i el gas natural. Explica qu s el gas natural.
138
833921 _ 0118-0139.qxd
25/1/08
16:45
Pgina 139
Lyell va continuar sol el viatge cap

al sud. Ms enll dels Estats Pontificis, que llavors ocupaven bona
part del centre de la pennsula italiana, sestenia el regne de les Dues
Siclies, amb Npols com a capital. Era una regi pobra, insegura (perqu els pirates de Trpoli
atacaven sovint el sud de la pennsula i Siclia) i incmoda, poc
aconsellable per als viatges; per
Charles Lyell volia conixer els dos
volcans ms importants del continent: el Vesuvi i lEtna. No tan sols
li interessava veure els volcans actius, sin tamb els moviments ssmics associats i, sobretot, si aquests
moviments havien causat deformacions en els dipsits actuals i
subactuals, i per aix va dedicar
una atenci especial als sediments
litorals. Entre les moltes observa-
cions que va fer, una de les ms importants va ser a lilla dIschia, a

loest de Npols. All va trobar
unes capes dargiles i gres que contenen exactament la mateixa fauna que viu actualment al Mediterrani, cosa que en demostra ledat
contempornia, malgrat que estan a 200 metres per sobre del nivell del mar.
[...]
Entusiasmat per aquests resultats, Lyell va decidir travessar
lestret de Messina i visitar Siclia, un viatge que en aquella poca era tota una aventura, amb
certs perills i moltes incomoditats,
sobretot a les regions muntanyoses de linterior; per ell estava
decidir a fer-lo i, acompanyat
dun guia local i duna cavalcadura que transportava lequipatge, va pujar a lEtna. Les valls profundes
que en tallen els vessants
li van permetre estudiar
en detall les diferents capes
de lava i altres materials
que formen el con volcnic i que sintercalen amb
materials sedimentaris.
Lyell era un bon excursionista i ho va continuar
sent fins a una edat molt
avanada, per lascensi
a lEtna va posar a prova les seves forces. Quan
comenava el descens
va caure una forta ne-
vada que els va deixar a ell, el seu

guia i el seu precari mitj de
transport allats durant uns
quants dies a Nicolosi, un petit
poble al vessant sud del volc.
[...]
Aix, va reconixer que hi havia
unes capes dargila amb grans
blocs de roques arribades de lluny,
semblants a les que constitueixen
els dipsits de les actuals glaceres
que ell coneixia dels Alps i que
encertadament va pensar que
shaurien dipositat en moments
en qu aquesta regi tenia un clima molt ms fred que lactual, els
perodes glacials. Uns altres ni-
vells amb restes dhipoptams i

altres espcies que noms viuen
actualment en rees clides i humides demostraven que aquests
perodes glacials havien alternat
amb daltres dinterglacials amb
temperatures molt ms clides.
Aquest descobriment li va interessar moltssim, ja que encaixava perfectament amb les seves
teories sobre el clima que havia
anat exposant des de les primeres edicions dels Principis.
CARMINA VIRGILI,
El fin de los mitos geolgicos. Lyell.
Ed. Nivola
(text adaptat)

67. Qu li interessava conixer a Charles Lyell abans
de continuar el seu viatge cap al sud?
68. Quins descobriments van sorprendre ms Charles
Lyell? Tria dues alternatives.
a) Les deformacions que provoca lactivitat
volcnica.
b) La profunditat de les valls que li permeten estudiar
els sediments.
c) Trobar blocs de roques que procedien de terres
llunyanes.
d) Els efectes de lactivitat volcnica sobre la vida
animal.
e) Les restes danimals que en aquests moments
viuen en llocs ms calorosos.
69. Si Lyell hagus fet els seus estudis en lactualitat,
quines facilitats hauria trobat?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla
Roques i sls.
TERRY JENNINGS. Ed. Crulla
Llibre sobre els tipus de roques i sls que trobem
al territori.
Terra dins la mar. VHS. Ramon Folch et al. Generalitat

de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
Paper de lsser hum com a modificador del medi.
El libro del agua

KLAUS LANZ & GREENPEACE ESPAA. Ed. Debate
Llibre ple dinformaci sobre aquest recurs, des de limpacte
que t sobre el paisatge fins als usos que en fem.
En la xarxa
http://www.xtec.cat/~pcairo/bios/2.htm
Web sobre lalteraci del medi geolgic
i les conseqncies que comporta (prdua del sl,
desertitzaci...).
139
Un llarg viatge i un gran llibre
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 140
8
Parc Nacional de Timanfaya,
Lanzarote.
PLA DE TREBALL
En aquesta unitat
Aprendrs qu s el gradient geotrmic,
i les causes de la calor interna
de la Terra.
Estudiars la relaci entre la calor
interna i el relleu.
Coneixers la relaci que hi ha entre
la pressi, la temperatura i la facilitat
amb qu les roques es poden fondre
i originar vulcanisme.
Estudiars les parts dun volc
i els productes que sexpulsen
durant una erupci.
Comprendrs els processos associats
als terratrmols.
Comprendrs lorigen dels grans relleus
de la Terra.
Simulars colades de lava.
Volc en erupci.
La dinmica
interna
del planeta
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 141
L 1 de setembre, entre les nou i les deu de la nit, la Terra es va obrir

de sobte a prop de Timanfaya. [...] Una muntanya enorme es va alar
de dins el terra i de lpex sescapaven flames que van continuar cremant durant dinou dies. Pocs dies desprs es va formar un nou abisme i un torrent de lava es va precipitar sobre Timanfaya, sobre Rodeo
i sobre una part de Mancha Blanca. La lava es va estendre [...], al principi amb tanta rapidesa com laigua, per aviat la velocitat es va reduir i noms corria com la mel. Per el 7 de setembre [...] la massa
de lava [...] va destruir en un instant els llocs de Maretas i Santa Catalina [...]. L 11 de setembre [...] la lava [...] es va precipitar sobre
Mazo, va incendiar i va cobrir tot aquest llogaret i va seguir el seu cam fins al mar, corrent sis dies seguits amb un soroll espants i formant veritables cascades. Una gran quantitat de peixos morts sobrenedaven a la superfcie del mar [...].
Aix va descriure el mossn de Yaiza lerupci que el 1730 va canviar
del tot laspecte de lilla de Lanzarote, a larxiplag canari. Aproximadament un quilmetre cbic de lava va ser expulsat a la superfcie terrestre en pocs dies, va enterrar diverses poblacions i va modificar drsticament el paisatge.
Les roques ens permeten veure que en el passat hi va haver erupcions
volcniques, milers de vegades ms violentes que aquesta, en diferents llocs de la Terra. El nostre planeta disposa duna gegantina quantitat denergia a linterior, capa de desplaar els continents, aixecar
muntanyes, provocar terratrmols i desfermar lactivitat volcnica.
RECORDA I RESPON
1. Recordes els noms de les tres capes que
formen la part slida del nostre planeta?
2. A linterior de la Terra les roques estan
a temperatures molt elevades. Com
es manifesta aquesta calor a la superfcie?
3. Qu s el focus ssmic dun terratrmol?
Busca la resposta
En qu consisteix un sistema dalerta
primerenca?
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 142
La calor interna de la Terra
Les erupcions volcniques, com la que va descriure el mossn de Yaiza, posen de manifest que a linterior de la Terra la temperatura s tan
alta que pot fondre les roques i convertir-les en lava.
Meteorit
Fa 4.600
milions
danys
Mantell
Quines temperatures sassoleixen a linterior del nostre planeta? I per

qu la Terra est tan calenta?
Fent sondejos i mines, sha comprovat que des de la superfcie terrestre cap a linterior la temperatura augmenta gradualment.
Sanomena gradient geotrmic laugment de la temperatura des
de la superfcie de laTerra cap a linterior. A prop de la superfcie
augmenta 30 C cada quilmetre de profunditat.
Nucli
Escora
Fa 4.000
milions
danys
Mantell
slid
Nucli
extern
fos
Nucli
intern slid
Escora
slida
Actualitat
Oce
La pressi dificulta la fusi de les roques.

Per aix hi pot haver roques slides a ms
de mil graus a linterior de la Terra.
Si estiguessin a la superfcie a aquesta
mateixa temperatura, es fondrien.
ACTIVITATS
1. Com influeix la pressi
en la fusi de les roques?
2. Resumeix a la llibreta
els processos que van aportar
lenergia per a la fusi
del planeta fa ms
de 4.000 milions danys.
3. Fes a la llibreta un dibuix
esquemtic i explicatiu de
lestructura de la Terra, indicant
la situaci i lestat de les tres
capes: escora, mantell i nucli.
142
A partir dunes quantes desenes de quilmetres, el gradient geotrmic

se suavitza i la temperatura ja no puja tan rpidament. Tot i aix, en arribar als 300 km de profunditat, les roques es troben a ms de mil graus
de temperatura i al centre de la Terra sassoleixen temperatures duns
cinc mil graus.
Lorigen de la calor interna de la Terra
El nostre planeta es va formar fa uns 4.600 milions danys per lagregaci dasteroides. Els impactes de meteorits gegants, cadascun dels quals
produa una gran quantitat de calor, es van allargar durant ms de cinccents milions danys.
Amb el xoc dels meteorits, la Terra va anar augmentant de mida i la temperatura es va apujar, fins que va arribar a estar fosa en gran part. En
aquest moment, els materials metllics es van enfonsar cap a linterior
i van formar un nucli, compost gaireb totalment per ferro. Lenfonsament de la massa de ferro tamb va provocar molta calor per fregament.
Lurani, el plutoni o el tori sn elements que formen part dels minerals
que constitueixen les roques de lescora terrestre. Sn radioactius i es
desintegren emetent energia en forma de radiaci. Aquesta energia atmica s una altra de les fonts de calor que escalfa les roques.
Encara es conserva gran part daquesta calor. El nucli disposa de dues
parts: una dexterna, que encara es mant fosa, i una altra dinterna,
solidificada per les altssimes pressions, per a una temperatura de gaireb cinc mil graus.
Pressi i temperatura a linterior terrestre
Cap a linterior de la Terra no tan sols augmenta la temperatura a qu
estan sotmeses les roques, tamb ho fa la pressi.
Per exemple, les roques situades a 50 km de profunditat es troben a ms
de 600 C de temperatura i a una pressi de ms de 20.000 atmosferes; s a dir, vint mil vegades ms gran que la pressi que laire exerceix sobre nosaltres a la superfcie de la Terra.
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 143
Les manifestacions
de la calor interna
Igual com passa quan la llet o la sopa, en bullir, produeixen vapor i escuma i el lquid vessa, la calor interna de la Terra es manifesta a la superfcie de diverses maneres:
Vulcanisme. s el fenomen que produeix la sortida a la superfcie
terrestre de roques que shan fos a linterior de lescora.
Terratrmols. Sn moviments bruscos i breus de lescora terrestre.
Deriva continental. Consisteix en desplaaments horitzontals lents
dels continents. Per exemple, Amrica del Nord i Europa sallunyen
uns dos centmetres lany, de manera que loce Atlntic es va fent
cada vegada ms ample.
Isostsia. Sn moviments verticals lents de lescora terrestre, que en
alguns llocs tendeix a enfonsar-se i en uns altres, a alar-se. Per exemple, la pennsula Ibrica sala en lactualitat entre un i tres millmetres lany.
Deformacions. Sn modificacions del relleu produdes per les forces generades per la calor interna de la Terra.
A ms daquests efectes, la calor interna tamb en t daltres, clarament
visibles a la superfcie terrestre:
L atmosfera de la Terra es va formar fa uns 4.000 milions danys, a
partir dels gasos que es van escapar de linterior.
El camp magntic que envolta el planeta sorigina al nucli extern.
Lagitaci del ferro fos que el forma produeix un camp magntic que
podem detectar amb una brixola.
Les roques calentes, que en llocs com Islndia es troben a poca profunditat, permeten installar centrals geotrmiques, que aprofiten
aquesta calor per vaporitzar aigua i produir electricitat.
Els fenmens hidrotermals, com els guisers o les aiges termals, es
produeixen quan laigua que sinfiltra a lescora a travs desquerdes
es posa en contacte amb roques a altes temperatures.
Actualment, els volcans expulsen gasos, que sincorporen

a latmosfera, i vapor daigua, que en condensar-se passa
a formar part de la hidrosfera. Volc Iwo Jima, Jap.
ACTIVITATS
4. Escriu a la llibreta una llista
de fenmens que trobem
a la superfcie terrestre que
tenen relaci amb la calor
interna de la Terra.
5. Quina relaci hi ha entre
la hidrosfera i lactivitat
volcnica?
6. Com i on sorigina el camp
magntic terrestre?
La calor intensa de la Terra es posa de manifest en els fenmens

hidrotermals, com els guisers del parc de Yellowstone,
Estats Units.
143
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 144
El vulcanisme
L escora terrestre s una capa de roques amb un gruix que varia entre
menys de deu quilmetres i ms de setanta. En comparaci amb el mantell terrestre, que es troba just a sota, s una capa rgida i freda.
No obstant aix, en algunes zones lescora es troba ms calenta del normal. Si, a ms, en aquesta zona lescora s ms prima i les roques no
suporten gaire pressi, es poden fondre i formar magma.
Escora
Escora
Zona propcia per

a la formaci de magmes
Mantell
Nucli
extern
Zona calenta
del mantell
Nucli
intern
ACTIVITATS
7. Explica quina diferncia hi ha
entre magma i lava.
8. Per qu, de vegades,
en les erupcions volcniques
la lava surt a lexterior de forma
explosiva?
Les roques foses sn ms lleugeres que les roques slides del voltant, i
tendeixen a pujar apartant els materials que tenen a sobre. Si en la pujada troben una via de sortida a lexterior a travs duna fractura, es produeix una erupci volcnica, durant la qual els gasos sescapen i la roca fosa vessa formant colades de lava.
El magma s una barreja de roca fosa i gasos que es troba
a linterior de lescora.
La lava s la roca fosa, sense gasos, quan surt a la superfcie.
Els gasos es poden escapar

violentament i produir
explosions.
El crter comunica
la xemeneia amb lexterior.
El con volcnic est format per capes

de piroclasts i colades de lava.
Mantell
Piroclasts
Colades de lava
A la cambra magmtica
sacumula el magma.
144
El magma puja
per la xemeneia
volcnica.
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 145
Els productes volcnics
ACTIVITATS
En una erupci volcnica sexpulsen materials en els tres estats:

Gasos. Els ms abundants sn el dixid de carboni i el vapor daigua. Tamb sexpulsen compostos de sofre i monxid de carboni.
Lquids. La lava s ms fluida com ms alta s la temperatura a qu
es troba. Quan est a ms de mil graus, flueix b i forma colades
molt extenses que avancen rpidament. Quan est a menys de setcents graus, s molt viscosa i avana lentament.
Slids. Reben el nom de piroclasts i corresponen a fragments de
roques que sn llanats a laire. Alguns surten del volc en estat lquid i se solidifiquen en laire. Poden ser:
Bombes volcniques. Tenen una mida gran, des de pocs centmetres fins a ms dun metre de dimetre.
Lapilli. T la mida de la grava fina o una mica ms gran.
Cendres volcniques. Tenen la mida de la sorra gruixuda.
9. Quins gasos sexpulsen durant

una erupci volcnica?
10. Les cendres volcniques, tot
i el seu nom, no sn restes
dobjectes cremats. Qu sn?
11. Observa els dibuixos
dels diversos tipus de volcans.
Creus que estan fets
a la mateixa escala? Quin est
fet ms redut per poder-lo
veure sencer?
Tipus dactivitat volcnica

La temperatura del magma, el tipus derupci, la perillositat i altres caracterstiques permeten diferenciar tres tipus dactivitat volcnica:
hawaiana, estromboliana i vulcaniana.
FORMA DEL VOLC
Volc escut
Caldera
principal
Xemeneia
principal
Cambra
magmtica
Estratovolc
Con volcnic
Xemeneia
Crter
Dom
Cambra
magmtica
Cambra
magmtica
Bany volcnic
de lava consolidada
TIPUS DACTIVITAT
CARACTERSTIQUES
Hawaiana. Els materials emesos durant

lactivitat sn colades de lava molt fluida
amb escassos piroclasts.
Si es t compte la forma que prenen
desprs de lerupci, reben el nom de volc
escut. Sn volcans ms extensos que alts,
tot i que arriben a assolir milers de metres
dalada.
Magma a temperatura molt alta

(superior a 1.000 C).
Estromboliana. Els materials emesos durant

lactivitat sn colades de lava viscosa, amb
abundants piroclasts de totes les mides.
Si es t en compte la forma que prenen
desprs de lerupci, reben el nom
destratovolc. Sn volcans ms alts que
extensos, amb una forma de con molt
apreciable. Estan constituts per lapilament
de piroclasts i colades de lava.
Magma a temperatura mitjana

(entre 700 i 1.000 C).
Vulcaniana. Els materials emesos durant

lactivitat sn cendres barrejades amb gasos
incandescents (nvols roents) i abundncia
de piroclasts.
Si es t en compte la forma que prenen
desprs de lerupci, reben el nom
de dom. Sn volcans en forma de
muntanya escarpada i estreta, tot i que
no gaire alta.
Magma a temperatura baixa

(inferior a 700 C).
Explosivitat: baixa.
Perillositat: baixa.
Riscos: la lava molt fluida pot sepultar
ciutats.
Explosivitat: mitjana.
Perillositat: mitjana.
Riscos: els piroclasts poden sepultar
ciutats.
Explosivitat: alta.
Perillositat: alta.
Riscos: els nvols roents i les explosions
sn molt destructives.
145
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 146
Els terratrmols
El 26 de desembre de 2004 un fort terratrmol, que va assolir els 9,2 graus

en lescala de Richter, va sacsejar el fons de loce ndic a prop dIndonsia.
Les onades gegantines o tsunamis, de fins a 15 metres dalada, van copejar les costes dIndonsia, Sri Lanka i lndia, i van arribar fins a les costes africanes. Van devastar tot el que trobaven i van matar ms de 300.000
persones.
Els terratrmols o sismes sn deguts a la vibraci produda
per moviments bruscos o trencaments de lescora terrestre.
La vibraci produda a lhipocentre s similar

a la que podem percebre a les mans quan
trenquem un pal. Com ms rgid s
el material que trenquem, ms intensa
s la vibraci que percebem a les mans.
El lloc on es produeix el trencament rep el nom dhipocentre o focus

ssmic. El punt de la superfcie terrestre situat just a sobre de lhipocentre s lepicentre, i s el punt on el terratrmol es percep en primer
lloc i amb ms intensitat.
En un terratrmol es produeixen vibracions molt intenses que sallarguen durant diversos segons, o fins i tot minuts. Com ms fredes i rgides sn les roques que es desplacen o es fracturen, ms intenses sn
les vibracions que soriginen.
Les vibracions produdes en el focus ssmic es transmeten per linterior
de la Terra en totes direccions en forma dones ssmiques.
A lepicentre es formen ones ssmiques superficials, que es propaguen
per la superfcie, i que sn les que ocasionen els danys materials.
La magnitud dun terratrmol es mesura amb lescala de Richter, amb
la qual sindica la quantitat denergia alliberada a lhipocentre. Cada grau
daquesta escala indica deu vegades ms energia que el grau anterior.
Tsunamis
Danys
en edificis
Corriments de terra
Les ones
ssmiques
superficials
provoquen
danys greus.
El sisme ms gran registrat va tenir lloc a Xile

el 1960, i va assolir 9,5 graus a lescala
de Richter.
ACTIVITATS
les paraules hipocentre
i epicentre, copian
les definicions a la llibreta
i afegeix-hi un dibuix explicatiu.
146
Les vibracions es transmeten en forma dones

ssmiques per linterior de la Terra a partir
de lhipocentre o focus ssmic.
Des de lepicentre, les vibracions es

transmeten per la superfcie en forma
dones ssmiques superficials.
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 147
Les ones ssmiques

i lestructura de la Terra
Actualment, al mn hi ha milers de laboratoris sismolgics equipats

amb sismgrafs molt sensibles que permeten detectar i registrar les ones
ssmiques.
Quan t lloc un sisme fort, les ones recorren tot el planeta i molts laboratoris les registren. Naturalment, les ones no arriben a tots els sismgrafs del mn al mateix temps ni amb la mateixa intensitat, perqu en
recrrer linterior de la Terra es van atenuant i, en travessar els diferents
materials que la componen, tamb es desvien.
En comparar els sismogrames obtinguts en diferents llocs del mn, desprs dun terratrmol, es pot interpretar la manera en qu les ones ssmiques han viatjat a travs del planeta, i aix s possible deduir com sn
els materials de linterior terrestre.
Els sismgrafs
registren
lactivitat ssmica
en forma
de sismogrames.
El coneixement que es t de lestructura interna de la Terra sha

obtingut interpretant el comportament de les ones ssmiques
en travessar el planeta desprs dun terratrmol.
Capes i plaques
Lany 1951, el geofsic Beno Gutenberg, estudiant el comportament de les ones ssmiques, va esbrinar la profunditat a qu es troba la separaci entre el mantell
i el nucli.
Des de llavors, el coneixement de lestructura terrestre es va anar perfeccionant, i es va poder saber que Litosfera
lescora, juntament amb la part ms superficial del
mantell, formen una capa rgida, la litosfera, que est
fragmentada en grans trossos: les plaques litosfriques.
El mantell terrestre est format principalment per
peridotita, i pel que fa a lescora, nhi ha dos tipus: la
Nucli
que forma els continents, en la qual abunda el granit, i
extern
la que constitueix els oceans, composta sobretot de basalt.
(lquid)
Es distingeixen tres tipus de plaques:
Plaques litosfriques oceniques. Sn les que tenen lescora basltica.
Plaques litosfriques continentals. Les que tenen escora grantica.
Plaques litosfriques mixtes. Sn les que tenen escora de tots dos
tipus.
La litosfera est trencada

en grans fragments:
les plaques litosfriques.
Escora
(granit
i basalt)
Mantell
(peridotita)
Nucli
(composici
metllica)
Nucli intern
(slid)
ACTIVITATS
13. De qu est composta la litosfera? Quins tres tipus de plaques
litosfriques hi ha? En qu es diferencien?
14. Qu s un sismgraf i quina informaci proporciona? Busca aquest
terme en els conceptes clau.
15. Com sha pogut esbrinar lestructura interna de la Terra?
147
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 148
Dorsal ocenica
Zones de subducci
i collisi continental
PLACA
NORD-AMERICANA
PLACA EURASITICA
PLACA
AFRICANA
PLACA
FILIPINA
PLACA
DE NAZCA
PLACA
PACFICA
PLACA
NDICA
PLACA
SUD-AMERICANA
PLACA
ANTRTICA
Distribuci de les plaques litosfriques.
6
Rift
Litosfera
Corrent
ascendent
Zona de
separaci
de les plaques.
148
Els moviments
de les plaques litosfriques
Les plaques litosfriques sn els enormes fragments en qu est trencada la litosfera. Constitueixen la superfcie terrestre formant un puzle gegant. Hi ha unes onze plaques molt grans i moltes altres de ms petites.
La calor interna de la Terra provoca que el mantell situat sota la litosfera es mogui amb corrents de convecci, semblants als que es formen en un cass daigua posat al foc. Aquests corrents empenyen les
plaques litosfriques, i fan que es desplacin les unes respecte de les altres de tres maneres:
Separant-se. Quan dues plaques se separen, entre totes dues surt a la
superfcie el material fos del mantell, i es produeix un vulcanisme intens. Lesquerda entre les plaques rep el nom de rift.
Collidint. Si dues plaques xoquen luna contra laltra, la ms densa
i pesant senfonsa sota la ms lleugera.
Si la que queda a sota s una placa ocenica amb escora basltica,
senfonsa en el mantell i forma una zona de subducci.
Si totes dues plaques sn continentals i tenen escora grantica, la que
queda a sota no es pot enfonsar en el mantell, ja que el granit s molt
ms lleuger que la peridotita. Aleshores, totes dues plaques queden
incrustades luna contra laltra, i recolzades sobre el mantell.
Lliscant. Si dues plaques llisquen lateralment luna contra laltra, provoquen unes sacsejades que donen lloc a zones de sismicitat elevada.
Subducci
duna placa
ocenica sota
una de
continental.
Lliscament
de dues
plaques,
luna
contra
laltra.
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 149
Sismicitat alta
Sismicitat moderada
Sismicitat baixa
Distribuci de focus ssmics i volcans.
Volcans, terratrmols
i tectnica de plaques
Els terratrmols i els volcans han aportat una informaci molt valuosa: no es distribueixen a latzar sobre la superfcie terrestre, sin que
salineen formant zones ssmiques i zones volcniques, que coincideixen amb les vores dels continents o corren al llarg dels oceans.
Aquesta distribuci indica clarament les vores de les plaques litosfriques. En aquestes vores les plaques freguen entre si i provoquen sismes, o el xoc genera una calor que fon les roques i origina el magma, o
en separar-se deixen escapar materials fosos del mantell.
La tectnica de plaques s la teoria que explica les causes,
el mecanisme i les conseqncies dels moviments
de les plaques litosfriques.
Com a conseqncia dels moviments de les plaques tenen lloc diversos processos geolgics:
Sismicitat a les zones on dues plaques collideixen o llisquen luna
al costat de laltra.
Vulcanisme, tant a les zones de rift com a les zones de subducci.
Subducci de la litosfera. Aix fa disminuir lextensi de loce la
vora del qual est subduint, com passa a loce Pacfic.
Formaci de nova litosfera ocenica a les zones de rift, cosa que
fa augmentar lextensi de loce on hi ha el rift. Aix passa, per
exemple, a loce Atlntic.
Deformacions de les roques que formen la litosfera, a causa de les
grans pressions que exerceixen les empentes dunes plaques sobre
unes altres. Les capes de roques de la superfcie poden doblegar-se o
trencar-se a causa daquestes forces.
Formaci de relleus. El plegament de la litosfera en provoca lengruiximent i origina cadenes de muntanyes.
ACTIVITATS
16. Compara el mapa que mostra
la distribuci del vulcanisme
i la sismicitat amb el mapa
de les plaques de la pgina
anterior. Quina ra hi ha
perqu loce Pacfic estigui
envoltat de volcans i zones
ssmiques?
149
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 150
La formaci de muntanyes
Les altssimes temperatures que hi ha a la base del mantell terrestre, on

est en contacte amb el nucli, fan que es formin corrents de roca calenta, que ascendeixen a travs del mantell fins a arribar a zones prximes a la superfcie.
En aquestes zones, que sn escalfades des de baix, es forma magma que
pot desfermar lactivitat volcnica en pujar fins a la superfcie.
Per a ms de provocar la formaci de magmes, aquests corrents ascendents, que en refredar-se tornen a enfonsar-se al mantell, sn els que
mouen les plaques litosfriques i els que determinen que aquestes acabin collidint entre si.
Formaci del relleu
ACTIVITATS
17. Quants tipus de mecanismes
creadors de relleu es poden
diferenciar? Explica com s
el relleu que es forma en cada
cas.
18. Com es va formar la serralada
dels Pirineus? Fes a la llibreta
un dibuix esquemtic
del procs de formaci, i indica
quant va durar laixecament
i qu el va causar.
El moviment de la pennsula Ibrica cap

al nord i cap a lest va provocar la collisi
amb Europa i laixecament de la serralada
dels Pirineus. La collisi es va allargar
durant ms de 50 milions danys.
Masss
de lEbre
Placa
Ibrica
Lengruiximent de lescora causat per la collisi de continents

dna lloc a cadenes de muntanyes, com els Pirineus o lHimlaia.
La calor que arriba a lescora des de les profunditats de la Terra mou les
plaques litosfriques i provoca un vulcanisme intens.
L activitat volcnica en aquests punts calents de lescora pot originar cons
volcnics molt alts que, quan es formen sobre el fons ocenic, originen
arxiplags volcnics, com Hawaii o les illes Canries.
El relleu es pot formar per la collisi de plaques litosfriques o per
lactivitat volcnica en els punts calents de lescora.
Tots dos mecanimes estan relacionats amb els corrents
ascendents i descendents que hi ha al mantell.
Eursia
Pirineus
Btiques
Placa
dAlborn
Fa 100 milions danys: la placa Ibrica

es desplaa cap al nord-est i la dAlborn,
cap a loest.
150
La collisi de dos continents s un procs molt lent, que sallarga durant milions danys. Lenergia implicada s molt gran, i lescora i la part
superficial del mantell sarruguen i naugmenta el gruix.
Placa
Ibrica
Fa 60 milions danys: comena

la collisi entre la placa Ibrica
i Eursia.
Placa
dAlborn
Fa 20 milions danys: els Pirineus estan

totalment formats i sest produint
laixecament de les Btiques.
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 151
El relleu terrestre. Continents i fons marins

Tots els processos geolgics que tenen lloc al nostre planeta han creat un
relleu caracterstic. Si pogussim veure tota la superfcie terrestre sense laigua que en cobreix bona part, ens adonarem que els fons ocenics tamb tenen unes formes de relleu caracterstiques.
CONTINENTS
Tenen una altitud mitjana duns 600 m sobre el nivell del mar. Hi destaquen tres formes de relleu:
Serralades
Grans planes
Plataformes continentals
Alineacions muntanyoses de gran altitud,

com la serralada de lHimlaia a lsia,
o els Andes a lAmrica del Sud. A la
pennsula Ibrica destaquen les Btiques,
els Pirineus i la serralada Cantbrica.
Tamb sanomenen escuts. Sn grans

extensions prcticament horitzontals,
com la planura del riu Amazones
a lAmrica del Sud o la del Shara
a lfrica.
Abracen des de la lnia de costa fins

a uns quants quilmetres mar endins.
Tenen una profunditat mxima duns 300 m
i, tot i que estan sota laigua, formen la vora
dels continents.
Plataforma
continental
Serralada
Fossa
ocenica
Dorsal
ocenica
Volcans
submarins
Escut
Plana
abissal
FONS OCENICS
Tenen una profunditat mitjana duns 4.500 m per sota del nivell del mar. Hi destaquen:
Serralades oceniques
Fosses oceniques
Planes abissals
Volcans submarins
Tamb anomenades dorsals

oceniques, com la de
loce Atlntic. Presenten
una intensa activitat
volcnica.
Sn les zones ms profundes

dels oceans, com la fossa
de les Mariannes, amb 11.034 m
de profunditat, o la del Jap,
amb ms de 10.500 m.
Sn zones planes submarines.

Sn les ms extenses
del planeta i estan situades
a una profunditat mitjana
duns 4.000 a 4.500 m.
Sn relleus allats, que

en alguns casos emergeixen
de loce i originen arxiplags
volcnics, com Hawaii
o les Canries.
ACTIVITATS
19. Quines formes del relleu dels fons ocenics estan relacionades
amb lactivitat volcnica?
151
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 152
Els riscos atribubles

a processos interns
Les erupcions volcniques i els terratrmols suposen un gran perill per

a lsser hum a les zones geolgicament ms actives, per aix aquestes
situacions de perill sintenten preveure, prevenir i predir.
Baix Moderat
Alt
Mapa de risc ssmic de la pennsula Ibrica.

Les serralades Btiques i els Pirineus sn
zones on hi ha possibilitat de terratrmols.
La Palma
Tenerife
El Hierro
Lanzarote
Baix Moderat
Alt
Mapa de risc volcnic dalgunes illes

de larxiplag canari.
La previsi s el conjunt de mesures que es prenen per avaluar la

possibilitat que un risc es pugui materialitzar i provocar danys.
Consisteix a elaborar mapes de risc, en els quals sindica la
probabilitat que soriginin terratrmols o erupcions volcniques.
Per elaborar aquests mapes, els gelegs consideren factors com ara
lexistncia de terratrmols i activitat volcnica en el passat recent, la
presncia de zones fracturades en lescora i lestructura geolgica del
lloc.
La prevenci comprn les mesures que es prenen perqu els danys
siguin mnims, en el cas que el risc sarribi a materialitzar.
Es prepara la poblaci sobre com sha dactuar en cas dun sisme o
una erupci volcnica, es dissenyen els edificis perqu suportin els
terratrmols sense esfondrar-se, sestableixen serveis de vigilncia
per alertar la poblaci, sentrena els membres de protecci civil i altres serveis demergncia per actuar en aquestes situacions, etc.
La predicci consisteix a intentar saber el moment i el lloc en qu el
risc es materialitzar en forma de terratrmol o erupci volcnica.
Actualment no s possible predir els sismes ni les erupcions, tot i
que les investigacions han perms saber que hi ha alguns signes
que poden indicar una erupci o un sisme imminents, com per
exemple, lemanaci de gas arg des del sl, lalteraci brusca del
nivell daigua dels pous, els canvis en la inclinaci del terreny o el
comportament anmal dalguns animals.
Els sistemes dalerta primerenca
Hawaii s una zona sotmesa a risc volcnic, per les catstrofes ms recents han estat causades per tsunamis formats a ms de mil quilmetres de distncia.
ACTIVITATS
20. Explica qu sn la previsi,
la prevenci i la predicci
del risc ssmic.
21. Quins factors tenen
en compte els gelegs
per avaluar el risc ssmic
i volcnic duna zona?
22. Qu s un sistema dalerta
primerenca? Quina utilitat t?
152
Tenint en compte que un tsunami pot tardar ms duna hora a arribar

des de lepicentre fins a Hawaii, hi ha temps suficient per donar lalarma i evacuar les zones de risc.
Actualment, als oceans de tot el mn hi ha diversos milers de boies situades en posicions fixes que capten tota mena dinformaci relativa a
lonatge, el vent i els moviments ssmics que puguin sacsejar les masses daigua. Aquest conjunt de boies formen un sistema dalerta primerenca (SAT).
Les boies envien constantment les dades per via satllit als laboratoris sismolgics. Aix, a Hawaii poden saber que saproxima un tsunami
amb una antelaci dentre trenta minuts i una hora, i per tant, poden
fer una predicci molt exacta i posar en marxa les mesures de prevenci a temps perqu els efectes siguin els mnims.
833921 _ 0140-0163.qxd
10
25/1/08
16:51
Pgina 153
La interacci dels processos

interns i externs
Els moviments isosttics sn desplaaments verticals

de la litosfera, que tendeix a enfonsar-se en alguns llocs
i a aixecar-se en uns altres.
Igual com una barca quan shi colloca una crrega a sobre, que tendeix a submergir-se lleugerament, lescora tamb senfonsa quan sobre seu shi afegeixen materials; per exemple:
Si es produeix una glaciaci i sobre un continent es desenvolupa un
casquet de gla de milers de metres de gruix.
Si els agents geolgics aporten materials a una conca sedimentria.
La subsidncia s el moviment vertical denfonsament de lescora a causa de lacumulaci de materials.
Daltra banda, quan el gla desapareix desprs duna glaciaci, o quan
lerosi elimina els materials dun masss muntanys, en ser despullada
de part de la seva massa, lescora tendeix a elevar-se. El moviment daixecament rep el nom dascens isosttic.
La serralada de lHimlaia est sent

erosionada intensament, per la qual cosa
experimenta alhora un ascens isosttic.
Moviments isosttics
Ascens
isosttic
En el relleu es produeix una intensa erosi que treu pes

a la litosfera. Com a conseqncia, el relleu experimenta
un ascens isosttic.
Subsidncia
En la conca sedimentria el pes

dels sediments acumulats produeix
subsidncia, per la qual cosa no
arriba a omplir-se del tot.
Els agents geolgics que actuen sobre la superfcie de la Terra i els processos interns produeixen sovint efectes contraris:
Els agents geolgics, en general, erosionen els relleus i omplen les
conques sedimentries; igualen el relleu i originen planes.
Les collisions entre continents solen engruixir lescora terrestre i aixecar els relleus. La isostsia tendeix a enfonsar les conques sedimentries i a aixecar els relleus a mesura que sn erosionats.
ACTIVITATS
el terme isostsia. Explica quins
moviments pot produir.
153
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 154
11
Les falles i els plecs
Lenergia interna de la Terra fa que a la litosfera es generin forces. A ms

de desplaar les plaques, aquestes forces poden deformar les capes de
roques de la superfcie. Aix, en el relleu terrestre podem trobar estructures produdes per aquestes forces: les falles i els plecs.
Les falles
Una falla s una fractura del terreny, en la qual els fragments o
blocs resultants es desplacen.
Falla en unes roques costaneres.

Podem observar les grans dimensions
de la fractura, comparada amb les cases.
De vegades soriginen fractures sense que els blocs es desplacin. Aquestes fractures sanomenen diclasis.
En una falla ideal podem trobar les parts segents:
Pla de falla: s el pla al llarg del qual es produeix la fractura i el desplaament del terreny.
Cabussament: angle que forma el pla de falla amb lhoritzontal.
Direcci: angle del pla de falla respecte del nord geogrfic.
Llavis de falla: cadascun dels blocs de terreny als dos costats del pla
de falla. Sanomenen llavi enfonsat i llavi alat.
Salt de falla: desplaament entre els dos llavis de la falla.
Parts duna falla.
Salt de falla
Llavi de falla
Llavi de falla
Falla normal.
Pla de falla
Cabussament
Falla inversa.
Falla transformant.
154
Hi ha diferents tipus de falles, per les ms importants sn:

Normal: sorgeix per forces divergents sobre el terreny que es fractura i, com a conseqncia, shi enfonsa un bloc. Apareixen en les zones de rift.
Inversa: creada per forces convergents sobre el terreny que es fractura i, com a conseqncia, shi eleva un bloc. Apareixen en les
collisions entre plaques litosfriques.
Transformant: forces laterals desplacen els blocs de terreny, sense
enfonsament ni elevaci.
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 155
Els plecs
Un plec s una ondulaci en les capes de roques, produda
per forces de compressi.
Tot i que les roques sn, aparentment, rgides, si les condicions de temperatura, pressi i temps ho permeten, mostren una gran plasticitat.
Per aix, en determinades condicions, en comptes de fracturar-se, es deformen lentament, doblegant-se. Podem reconixer fcilment els plecs
si en el terreny saprecien les capes de roques o estrats.
En un plec podem distingir diverses parts:
Xarnera: zona de mxima curvatura.
Flancs: cadascun dels costats del plec.
Pla axial: pla que uneix totes les xarneres dels estrats del plec (de
vegades coincideix amb el pla de simetria del plec).
Vergncia: angle dinclinaci del pla axial amb lhoritzontal.
Cabussament: angle que forma un flanc amb lhoritzontal.
Direcci: angle que forma el pla axial respecte del nord geogrfic.
Plec en una serralada.
Parts dun plec.

Xarnera
ial
Pla ax
Plec recte.
Flanc
Sinclinal.
Plec inclinat.
Cabussament
Vergncia
Plec tombat o ajagut.
Anticlinal.
Hi ha diferents tipus de plecs:

Anticlinal: els estrats sn convexos i la xarnera s la part ms elevada dels materials.
Sinclinal: els estrats sn cncaus; la xarnera s la part ms baixa.
Recte: s el plec que t pla axial vertical. T una vergncia de 90.
Inclinat: s un plec amb una vergncia de menys de 90.
Tombat: plec amb un pla axial molt inclinat o quasi horitzontal.
Tots aquests plecs poden classificar-se, a ms, en simtrics (el pla axial
s tamb el pla de simetria del plec) i asimtrics (els flancs del plec no
sn simtrics entre si).
ACTIVITATS
24. Enumera els tipus de falles.
25. En qu es diferencien una falla
i una diclasi?
26. Explica: com pot formar-se
un plec?
155
833921 _ 0140-0163.qxd
1/2/08
15:50
Pgina 156
12
ACTIVITATS
27. Explica com diferenciaries
a ull nu una roca plutnica
duna roca volcnica.
28. El granit i la pegmatita sn
dues roques plutniques
i tenen els mateixos minerals.
En qu es diferencien?
Les roques gnies
Les roques gnies o magmtiques sn les que soriginen pel refredament (consolidaci) duna massa de roca fosa.
La velocitat a qu es produeix el refredament de la roca fosa determina
la textura que tindr la roca, s a dir, laspecte i la mida dels minerals
que la formen. Hi ha dos tipus de roques gnies:
Plutniques. Procedents del refredament lent del magma dins lescora. Presenten una textura cristallina. Els minerals formen cristalls apreciables a ull nu.
Volcniques. Produdes pel refredament rpid de la lava a la superfcie terrestre, o sota de laigua. La majoria presenten textura microcristallina o vtria. Els minerals formen cristalls microscpics, o
no formen cristalls, sin un vidre daspecte uniforme.
Les roques gnies, en especial el granit i el basalt, sn mpliament utilitzades com a material de construcci i pavimentaci ja que sn molt
resistents i bons allants trmics.
Principals roques gnies
Roques plutniques
Granit
Textura cristallina amb

cristalls petits de quars,
feldspat i mica. Color variable
en funci de la quantitat
relativa de mica.
Roques volcniques
Basalt
156
Textura microcristallina
amb cristalls microscpics
de plagiclasi i altres minerals
foscos. Densitat elevada.
Color negre o gris fosc.
Gabre

cristalls de mida mitjana
de feldspat (ms plagiclasi
que ortosa) i altres minerals
foscos. Color verd fosc.
Pumicita (pedra tosca)
Textura vtria. Presenta gran

quantitat despais buits
pels gasos alliberats
en el refredament. Aspecte
molt esponjs i lleuger (flota
a laigua). Colors variats,
sovint clars.
Sienita

cristalls petits de feldspat
(especialment ortosa) i mica.
No cont quars. Color rosat.
Obsidiana
Textura vtria. Formada per

quars, ortosa i mica. Aspecte
de vidre. Pot donar vores
tallants si es trenca. Molt dura,
ratlla el vidre. Color negre
brillant.
Pegmatita
Textura cristallina. Hi
coexisteixen cristalls grans
amb cristalls molt petits.
Composici semblant
a la del granit. Color variable,
per generalment clar.
Escria volcnica
Textura semblant a la
del basalt, per presenta
gran quantitat despais buits
per lexpulsi dels gasos
en el refredament. Aspecte
aspre i molt irregular.
Colors variats, sovint foscos.
833921 _ 0140-0163.qxd
13
25/1/08
16:51
Pgina 157
Les roques metamrfiques
Si observem un tros de pissarra al microscopi, podrem comprovar que

aquesta roca procedeix de la compactaci duna argila; en alguns exemplars fins i tot hi podem trobar fssils de fulles o danimals. Com es
transforma una argila tova en una roca tan dura com la pissarra?
En algunes zones de linterior de lescora terrestre les roques estan sotmeses a altes temperatures i pressions, encara que no arriben a fondres. Els minerals experimenten canvis en la composici o en la textura, i la roca adquireix un aspecte molt ms compacte.
El metamorfisme s el conjunt de canvis que experimenta una roca
en ser sotmesa a altes temperatures i pressions a linterior
de lescora terrestre, sense canviar destat slid.
Les roques resultants del metamorfisme sanomenen roques metamrfiques. Qualsevol roca, ja sigui sedimentria, gnia o metamrfica, pot
ser sotmesa a altes pressions i temperatures i originar una roca metamrfica
nova. La pissarra s una roca metamrfica que prov de largila.
La majoria de les roques metamrfiques tenen moltes aplicacions. Per
exemple, les pissarres tenen fora usos en la construcci, i els marbres
sutilitzen sobretot amb finalitats ornamentals.
ACTIVITATS
29. Si una argila est sotmesa
a un metamorfisme suau
al principi i cada vegada ms
intens desprs, quines tres
roques diferents pot originar?
30. La quarsita i el marbre tenen
de vegades un aspecte molt
semblant. Quina s la manera
ms senzilla de diferenciar
totes dues roques sense
dubtar?
Roca metamrfica resultant
Roca original
i procs metamrfic
Processos metamrfics i principals roques metamrfiques

Argila
Argila
o pissarra
Argila, pissarra
o esquist
Gres molt ric

en quars
Calcria
Augment suau
de pressi
i temperatura.
Augment intens
de pressi
i temperatura,
es formen
minerals nous
(mica, feldspat
i daltres).
Augment molt
intens de pressi
i temperatura.
Es formen grans
cristalls
de feldspat.
Augment intens
de pressi
i temperatura.
Els grans de quars
se solden entre si.
Augment intens
de pressi
i temperatura.
Els cristalls
de calcita
augmenten de
mida i se solden
entre si.
Pissarra
Esquist
Gneis
Quarsita
Marbre
Presenta bandes fosques

i clares deformades
i ondulades. Es veuen
cristalls grans
de feldspat.
Colors variats,
normalment clars
o vermellosos.
Roca extraordinriament
dura.
Colors variats, sovint

clars amb vetes dun altre
color. Reacciona
amb bombolleig
en afegir-hi un cid.
Color variat,
sovint negre.
Es trenca fcilment
en lmines.
Pot contenir fssils.
Presenta una laminaci

molt clara. Saprecia
gran abundncia
de mica blanca
que brilla.
157
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 158
A FONS
La histria del Mediterrani

El mar Mediterrani s una conca molt tancada,
amb una nica connexi amb loce Atlntic: lestret
de Gibraltar. A ms, s una zona geolgicament
molt activa, ja que lescora est molt fracturada,
fet que origina terratrmols freqents i permet que
el continent europeu i lafric tinguin moviments
independents. Tot i que tots dos tendeixen a moures
cap a lest, no tenen unes trajectries paralleles.
La quantitat de sal dipositada va ser enorme. Encara

hi ha ms de dos quilmetres de gruix de sal
entapissant el fons de la conca mediterrnia com
a testimoni daquell episodi dallament i dessecaci
del mar.
Lestret de Gibraltar mateix s una zona de gran

activitat geolgica. Hi passa una enorme fractura que
ve des del centre de loce Atlntic i independitza
els moviments de lfrica i Europa.
Els moviments de lfrica i Europa es produeixen
des de fa molts milions danys i, com a resultat,
la comunicaci del Mediterrani amb lAtlntic ha
passat poques en qu ha estat ms restringida
i daltres en qu lestret ha estat ms obert.
Per fa sis milions danys, un moviment de lfrica
cap al nord va tancar del tot lestret de Gibraltar.
Privat de la seva font principal dalimentaci,
el Mediterrani es va evaporar del tot al cap de noms
mil anys. On hi havia hagut un extens mar va quedar
noms una interminable extensi salina.
Moviments
dels continents
Falles
Conca mediterrnia
amb els moviments
dels continents
i les diferents falles
que lafecten.
Per els moviments dels continents van continuar

i a penes un mili danys desprs, fa cinc milions
i mig danys, un moviment de lfrica va comenar
a obrir de nou lestret de Gibraltar. Les aiges
de lAtlntic van irrompre a la conca mediterrnia
com una cascada gegantina que en uns cent anys
va tornar a omplir el mar.
La zona mediterrnia s especialment sensible
al moviment dels continents que lenvolten.
Els terratrmols de Turquia i Grcia que durant
el segle XX shan cobrat molts milers de vides,
lactivitat volcnica a Itlia, amb lEtna i lStromboli
recentment actius, o amb el Vesuvi, que va causar
la desaparici de Pompeia lany 79 de la nostra era,
sn conseqncies daquests moviments que
tendeixen a comprimir la conca mediterrnia. Es
calcula que daqu a uns cent milions danys el Mare
Nostrum, el Mediterrani, haur desaparegut del tot,
i que el continent afric shaur incrustat totalment
a Eursia.
ACTIVITATS
31. Localitza en un atles el mar de Mrmara i el mar Negre. Com es diu lestret que els comunica,
i el que els comunica amb el Mediterrani? El mar Negre tamb ha estat en el passat allat del Mediterrani,
per no va arribar a quedar-se sec, ja que rep laigua dun dels rius ms importants dEuropa. Quin?
158
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 159
Cincia a labast
Elaboraci de taules de dades. Simulaci de diferents colades de lava
La lava, com la cera, s ms o menys fluda depenent
de la temperatura a qu es troba. Per aix utilitzem
cera per simular colades de lava i observar
la viscositat que presenta segons la temperatura.
Paper
Fullola
cm
60
1. Preparem el pendent sobre el qual fluir la lava.

Posem una fullola o un cart resistent sobre una
taula i el falquem amb un objecte perqu tingui un
pendent duns 30. Conv que el pendent tingui
una longitud duns 60 cm o ms. Si volem que no es
taqui amb la cera, podem recobrir
la superfcie amb un paper. A la part ms alta
del pendent, hi tracem una lnia recta utilitzant
un regle, i una altra lnia al llarg del pendent,
en un lateral.
2. Preparem la lava. En un pot metllic
30
escalfem cera de depilar. Esperem que estigui

fosa del tot, introdum a linterior un termmetre
de laboratori, i la continuem escalfant fins que
arribi a 80 C. s important remoure la cera amb
una vareta durant tot lexperiment, perqu
la temperatura sigui homognia.
3. Aboquem les colades de lava. Posem

una petita quantitat de cera fosa en un dels extrems
del pendent. Fluir fins fora avall, ja que trigar
una mica a refredar-se i deixar de fluir.
A continuaci esperem que la temperatura
de la cera baixi a 70 C, i aboquem una segona
colada de lava; desprs esperem que la cera
estigui a 60 C i aboquem la tercera. Continuem
abocant colades de lava, cada una 10 C
ms freda que lanterior. Quan arribem a 30 C
no ser possible abocar la cera, ja que ser massa
viscosa i no caur del pot.
Cera
a 80 C
Cera a 70 C
Longitud de la colada
Cera a 60 C
4. Anotem els resultats i els analitzem. Mesurem
40
50
60
70
80
Temperatura (C)
Temperatura (C)
Longitud (cm)
80
70
60
50
40
cada colada de lava i elaborem una taula

relacionant cada temperatura amb la longitud
corresponent.
Si observem la taula on hem abocat la cera,
veurem que les lnies poden ser els dos eixos
per representar grficament la nostra taula de
valors, i que unint els extrems de les colades
de lava obtenim una grfica que relaciona
aproximadament la temperatura i la fludesa
de la lava.
ACTIVITATS
32. Quina s la variable independent i quina la variable dependent en aquest experiment?
33. Perqu la longitud de les colades de lava correspongui amb la seva temperatura, cal abocar en cada cas la mateixa
quantitat de cera. Dissenya la manera daconseguir-ho. Explica quin instrumental utilitzaries i com ho faries.
159
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 160
Activitats
34. Qu s el gradient geotrmic i quin valor t
en els primers quilmetres de lescora terrestre?
35. Per qu a linterior de lescora terrestre
hi pot haver roques slides a gaireb mil graus
de temperatura, mentre que si estiguessin
a aquesta temperatura a lexterior
es fondrien?
36. El nucli intern est ms calent que el nucli
extern. Per qu llavors el nucli intern est slid
i lextern est fos?
37. Qu tenen en com el vulcanisme
i els terratrmols?
48. Relaciona a la llibreta aquestes dues columnes

amb els tipus dactivitat volcnica i el tipus de volc
que originen.
Hawaiana
Estromboliana
Vulcaniana
Dom
Volc en escut
Estratovolc
49. Copia a la llibreta el dibuix esquemtic i afegeix

les paraules que falten als requadres.
Ones ssmiques
38. Com es va formar latmosfera terrestre?

I la hidrosfera? Quin procs continua aportant gasos
a latmosfera i aigua a la hidrosfera?
39. Qu sn els fenmens hidrotermals?
Posan algun exemple i explica com soriginen.
40. Qu s un magma?
41. Fes a la llibreta un dibuix esquemtic
de les capes de la Terra i explica com es va
formar el nucli.
42. On es formen els magmes? Per qu tendeixen
a pujar? Com ho fan?
43. Fes un resum a la llibreta dels productes slids,
lquids i gasosos que expulsen els volcans.
44. En algunes zones de lescora les roques estan
molt calentes, per es mantenen slides. En canvi,
si es produeix una disminuci de la pressi
(per exemple, per una fractura a lescora),
les roques poden comenar a fondres i formar
un magma. Per qu?
50. Qu s la magnitud dun terratrmol?

En quina escala es mesura la magnitud
dels terratrmols? Quina diferncia hi ha entre
un grau i el segent de lescala?
51. Explica qu sn la previsi, la prevenci
i la predicci dun risc. Qu sn els signes precursors?
Posan dos exemples.
52. Explica qu sn el magmatisme i el metamorfisme,
en qu es diferencien aquests dos processos
i quins tipus de roques originen.
53. Els processos interns i els processos externs sovint
provoquen efectes contraris. Explica de quins
processos i quins efectes es tracta.
45. Quina relaci hi ha entre la temperatura de la lava

i la viscositat que presenta?
54. Les illes Hawaii i les illes Canries tenen una cosa
en com. Qu s?
46. De qu depn que la lava que expulsa un volc

sigui ms fluida o sigui ms viscosa?
En quin cas s ms perillosa lerupci?
55. Com shan format les serralades dels Pirineus

i de lHimlaia?
47. En el cas de les roques que es fracturen

i provoquen un sisme, quin efecte t la rigidesa
daquestes roques en la perillositat
del terratrmol?
56. La pennsula dEscandinvia ha estat

coberta per un gran gruix de gla fins fa uns 10.000
anys. En lactualitat sest aixecant
per isostsia. Quina relaci hi ha entre aquests dos
fets?
160
25/1/08
16:51
Pgina 161
57. Qu sn els moviments isosttics? I la subsidncia?

58. Explica les diferncies entre els parells
de conceptes segents:
a) Falla i plec.
b) Pla de falla i pla axial dun plec.
c) Falla normal i falla inversa.
d) Anticlinal i sinclinal.
e) Salt de falla i cabussament de falla.
59. Dibuixa una falla transformant i assenyala
les principals parts que shi poden reconixer.
60. Dibuixa i compara un plec simtric i un plec
asimtric.
62. Qu s la textura duna roca? Quin nom reben

i en qu es diferencien les textures duna roca
plutnica i duna roca volcnica?
63. Copia lesquema del cicle de les roques i
completal.
ROCA SEDIMENTRIA
Disgregaci
833921 _ 0140-0163.qxd
MAGMA
i
gac
gre
Dis
SEDIMENTS
i
Fus
ROCA METAMRFICA
61. Quines sn les condicions que determinen que

les roques aparentment rgides presentin una gran
plasticitat?
Met
amorfisme
ROCA GNIA
La perillositat dels volcans

La fludesa de la lava depn directament
de la temperatura a qu es troba: com ms alta
s la temperatura, ms lquida est i a ms velocitat
flueixen les colades.
Si el magma est relativament fred, per sota
dels 700 C, s extremament viscs. Els gasos que
intenten escapar-se fragmenten el magma i produeixen
esquitxades, i de vegades fortes explosions.
El cas extrem es produeix quan el magma s extrudit
per la xemeneia volcnica en estat gaireb slid,
a una temperatura prxima als 600 C. Els gasos no es
poden escapar i queden acumulats a linterior daquesta
roca incandescent; per si es produeix una fractura
en la massa magmtica que ja ha sortit a lexterior,
els gasos sn expulsats instantniament amb una
explosi fortssima que polvoritza la roca i provoca un
nvol de gas incandescent, fum i cendres volcniques,
que rep el nom de nvol roent i s molt destructiu.
Aix, paradoxalment, com ms fred est el magma, ms
perillosa s lactivitat volcnica que produeix.
64. Imaginat dues cassoles, una amb aigua
i una altra amb un pur esps, totes dues bullint.
Quina esquitxa ms en perdre les bombolles
de vapor? Quin magma sassembla ms a laigua
bullint: un de molt calent o un de ms fred?
I quin sassembla ms al pur?
65. En els dibuixos de sobre, identifica en quin

dels tres casos dactivitat volcnica la temperatura
del magma s ms alta, en quin s intermdia
i en quin s ms baixa.
66. Lltim pargraf del text expressa una relaci
inversa entre la temperatura del magma
i la perillositat de lerupci. Com s la relaci entre
la temperatura del magma i la fludesa de la lava:
inversa o directa?
67. Uneix amb fletxes aquests textos de manera
que cadascun sigui la causa del segent.
Temperatura del magma
prxima als 600 C.
Sorigina un nvol
roent.
Els gasos no es
poden escapar
amb facilitat.
Magma molt viscs
El magma s extrudit com una roca

prcticament slida.
Si la roca es fractura,
els gasos sescapen
violentament.
Es produeix
una explosi
fortssima.
161
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 162
Resum
Est produda per la calor interna del planeta, que, al seu torn, es va produir per:
Impacte de meteorits.
Caiguda dels materials densos a linterior i formaci del nucli.
Desintegraci delements radioactius.
Vulcanisme: sortida a la superfcie de les roques foses formant

colades de lava.
Terratrmols: sacsejades brusques de lescora terrestre.
LA DINMICA INTERNA DEL PLANETA
Isostsia: moviments lents verticals, denfonsament o aixecament

de lescora.
Deriva continental: moviments lents horitzontals dels continents
i els oceans, la posici dels quals va canviant.
Manifestacions
Deformacions: plecs i falles.

La calor interna tamb ha originat altres efectes:
Latmosfera i la hidrosfera. Els volcans expulsen dixid de carboni
i vapor daigua entre altres gasos.
El camp magntic que es produeix al nucli extern.
Les roques calentes, que es poden utilitzar com a recurs
per obtenir energia elctrica.
Els fenmens hidrotermals, com els guisers i les fonts termals.
Quan lsser hum ocupa zones dactivitat volcnica o ssmica.

Quan els volcans i els sismes produeixen fenmens secundaris,
com els tsunamis, que causen danys en zones allunyades.
Lsser hum tracta devitar les catstrofes per mitj de:
Riscos
Previsi: estudi del terreny i elaboraci de mapes de risc.

Prevenci: aplicaci de mesures per evitar o minimitzar
els danys.
Predicci: esbrinar el moment i el lloc en qu es materialitzar
el risc. Es fa per mitj de sistemes dalerta primerenca.
Roques
gnies. Sn les formades per la consolidaci dun magma. Poden

ser: plutniques, si es consoliden lentament a linterior
de lescora, com ara el granit, i volcniques, si es consoliden
rpidament a la superfcie terrestre, com ara el basalt.
Metamrfiques. Soriginen quan les roques sn sotmeses a altes
pressions i temperatures, sense arribar a fondres, com ara la
pissarra o el marbre.
ACTIVITATS
68. Completa a la llibreta el requadre de les manifestacions de lactivitat interna, amb un esquema explicatiu
del que sn lhipocentre, lepicentre i les ones superficials dun terratrmol.
69. Completa el resum amb els processos de formaci de les muntanyes.
70. Explica a la llibreta, amb un exemple, qu s un sistema dalerta primerenca.
71. Explica quina relaci hi ha entre els processos geolgics externs i els interns.
162
833921 _ 0140-0163.qxd
25/1/08
16:51
Pgina 163
Viatge a les profunditats

Acabo de veure a les
notcies el terrible
tsunami. Mimagino que
em truca per aix.
Mmmm, s molt poc

temps, he de recollir
els papers per far
tot el que pugui perqu
s una qesti de vital
importncia.
S, professor, teniu ra i
...Ens hem reunit per
us prego que em disculpeu.
traar un programa dacci,
cal evitar que aix torni
Potser s una
Collaborarem
a passar.
mica tard, oi?
amb vosts.
Us oferim
tot el nostre
suport.
Grcies a tots.
Professor,
quin pla teniu?
Un projecte arriscat, per

No us preocupeu,
prometedor. Per fi podrem controlar
professor, el
qualsevol indici de moviments
vaixell podr
ssmics. Aqu hi haurem dinstallar
aguantar-ho.
Amb aix, el
un escut per protegir lestructura.
vaixell ja pesar
Un cop iniciem
unes 57.000
la perforaci
tones.
de lescora
terrestre,
installarem
sensors
i controlarem
lactivitat ssmica.
Sc lassistent del
ministre de Cincia i
Tecnologia.
S, hem convocat una

reuni urgent; daqu
a 15 minuts us passaran
a buscar.
Ha estat una bona idea

incloure un heliport al
vaixell, professor, perqu
necessitarem una via
rpida de transport.
Professor Satoru,
voleu fer els honors,
sisplau? Al cap
i a la fi, s el
vostre vaixell.
Aqu el professor
Satoru, qui truca?
El mat del 26 de desembre de 2004 una

cadena de tsunamis arrasava les costes
duna mplia regi asitica. Mentrestant, a
lilla japonesa de Hokkaido el prestigis
professor Satoru lamentava tremendament
aquesta fatdica tragdia.
En efecte. s la
primera vegada
en la histria
que sintentar
fer una cosa
semblant.
Grcies, senyor ministre.

Lhem anomenat Chikyu,
s a dir, planeta Terra...
Potser algun dia la humanitat
podr dormir tranquilla
sense haver de tmer
ser despertada per
un terratrmol.
Tres anys ms tard, al port de Fukuoka.
NO THO PERDIS
Llibres:
72. Qu va passar el 26 de desembre de 2004?
La Tierra. Un viaje por la historia de nuestro planeta

GREGOR MARKL. Ed. Ares y Mares
Dos nois guien el lector en un viatge per la histria de la Terra, amb un llenguatge assequible per a totes les edats.
73. Per qu est preocupat el professor Satoru?
En la xarxa:
http://www.xtec.cat/centres/a8019411/volcans/index.htm
Una web fora interessant sobre el mn dels volcans.
74. A qu es dedica el professor Satoru?

75. Per qu el ministre demana disculpes
al professor Satoru?
76. Quina utilitat tindr per a la humanitat el vaixell
dinvestigaci Chikyu?
163
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 164
9
PLA DE TREBALL
Interpretars els diferents tipus
de moviments.
Coneixers la diferncia entre velocitat
i acceleraci.
Elaborars grfiques per representar
el moviment.
Entendrs el concepte de fora.
Reconeixers les forces com a causa
del moviment i la deformaci
dels cossos.
Aprendrs a representar les forces
mitjanant vectors.
Identificars el pes com una fora.
Coneixers el concepte de pressi.
Simulars un moviment rectilini
uniforme.
Albert Einstein.
El moviment
i les forces
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 165
Albert Einstein (1879-1955) est considerat un dels

personatges ms rellevants del segle XX. Els seus
descobriments cientfics van revolucionar la fsica
de tal manera que les troballes que va fer van canviar la concepci clssica de lespai i el temps.
Malgrat els seus descobriments, ell no es creia un
superdotat amb talents especials. Atribua el seu xit
al fet de ser apassionadament curis, res ms.
Creia ms en la seva imaginaci i en la inquietud
cientfica constant que en la seva intelligncia convencional. Ell mateix deia: la cosa ms bonica que
podem experimentar s el misteri, i afegia s lemoci fonamental que suporta el bressol del veritable art i la veritable cincia.
El 1905 va publicar la teoria de la relativitat espacial en la qual va presentar la famosa frmula:
E m c2
en qu relacionava la massa (m), lenergia (E) i la velocitat de la llum (c).
Uns quants anys ms tard, el 1915, va presentar una
altra teoria, la teoria general de la relativitat, en
la qual va reformular el concepte de gravetat. L any
1921 va rebre el premi Nobel de fsica per lexplicaci de lefecte fotoelctric i les nombroses contribucions que havia fet a la fsica terica.
RECORDA I RESPON
1. Com sanomena el cam que segueix un cos quan es
mou?
2. Quants tipus de moviments coneixes?
3. Com pots saber si en una situaci determinada hi est
actuant una fora?
4. Quins tipus de forces coneixes? Posa un exemple
de cada tipus.
5. Qu recordes de la fora de fregament? Qu en saps,
de la gravetat?
Busca la resposta
Quina diferncia hi ha entre massa i pes?
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 166
El moviment
Al nostre voltant hi ha moltes coses que estan en moviment: els ocells

que volen, els cotxes que circulen per la carretera, fins i tot la Terra est
en moviment.
Un cos es mou quan la seva posici canvia respecte
dun sistema de referncia, que considerem immbil.
Posici
La posici dun cos s el lloc on es troba. Per determinar la posici dun
objecte necessitem fer-ho respecte dun sistema de referncia fix que
considerem immbil.
Quan un objecte no canvia de posici respecte del sistema de referncia, diem que est en reps. Si la posici canvia al llarg del temps, diem
que est en moviment i lanomenem mbil.
Lestat de moviment o de reps dun cos depn, per tant, del sistema
de referncia que es considera. Per aix es diu que el moviment s relatiu.
Aix doncs, un cos pot estar en moviment respecte dun sistema de referncia i, en canvi, pot estar en reps respecte dun altre punt de referncia.
Per exemple, en un autobs, els passatgers estan en reps respecte del
conductor, per si prenem com a referncia la gent que sespera a la
parada, direm que els passatgers sestan movent respecte de la parada.
Els passatgers del tren sestan movent
respecte de les persones de landana.
Trajectria i desplaament
La trajectria s el cam recorregut pel mbil, i correspon a la lnia
resultant de la uni de les diferents posicions ocupades pel mbil al
llarg del temps. La longitud de la lnia que marca la trajectria s lespai recorregut (x).
Y
(cm)
7
En el sistema internacional dunitats (SI) lespai recorregut (x) es mesura

en metres (m).
(5,7)
Traj ectria
La trajectria pot ser una lnia recta quan, per exemple, deixem caure un objecte a terra, o una lnia corba; s el cas, per exemple, de la pilota de bsquet quan la llancem a cistella.
De
sp
la
a
m
en
t
5
4
3
El desplaament s la distncia que separa els punts final i inicial dun

moviment.
(1,2)
El desplaament no sempre s igual a lespai recorregut. Noms en el

cas duna trajectria recta coincideixen lespai recorregut i el desplaament.
1
0
0
X
7
(cm)
En aquest cas, els eixos de coordenades

formen el sistema de referncia
per determinar les diferents posicions,
la trajectria i el desplaament del mbil.
166
ACTIVITATS
1. Busca en els conceptes clau el significat de desplaament.
2. Explica qu vol dir: el moviment s relatiu.
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 167
Velocitat
Un mbil es pot desplaar amb ms o menys rapidesa, segons el temps
que tardi a fer el moviment. Si considerem el temps invertit en un moviment, podem estudiar-ne la velocitat. En els moviments, la velocitat
no sol ser constant, per la qual cosa podem distingir-ne dos tipus:
Velocitat instantnia (vi). s la que t un mbil en un moment determinat.
Velocitat mitjana (vm). s la relaci que hi ha entre lespai recorregut per un mbil i el temps que ha tardat a recrrer-lo. Es calcula dividint la longitud de la trajectria, s a dir, lespai recorregut (x) entre el temps (t).
x
vm
t
En el sistema internacional es mesura en metres per segon (m/s).
ACTIVITATS
Unitats de la velocitat
En el sistema internacional, la velocitat sexpressa en metres per segon
(m/s). Una altra unitat que sutilitza molt en la vida quotidiana s el
quilmetre per hora (km/h). Per passar duna unitat a laltra es fan servir els factors de conversi. Fixat en els exemples segents:
60
m
1 km
3.600 s
km

216
s 1.000 m
1h
h
36
km 1.000 m
1h
m

10
h
1 km
3.600 s
s
La velocitat que marca el velocmetre

dun cotxe correspon a la velocitat
instantnia. Quan augmenta la velocitat,
lacceleraci s positiva. Quan frena,
la velocitat disminueix i lacceleraci
s negativa.
Acceleraci
Quan la velocitat dun mbil canvia, es diu que t acceleraci.
L acceleraci (a) es calcula dividint la diferncia de la velocitat final (vf)
i la inicial (vi), entre el temps (t) emprat en aquest canvi. En el sistema
internacional es mesura en m/s2.
vf vi
a
t
3. Expressa les velocitats en km/h.

Velocitat del so a laire:
340 m/s.
Velocitat de la llum a laire:
300.000.000 m/s.
Velocitat de la Terra
en el moviment al voltant
del Sol: 30.000 m/s.
Velocitat de la Lluna
en el moviment al voltant
de la Terra: 997 m/s.
4. Expressa les velocitats en m/s.
Un cotxe circula
per una carretera a 80 km/h.
En un tram de revolts redueix
la velocitat a 45 km/h. Desprs,
en un tram recte, lavana
una moto a 70 km/h.
5. Lacceleraci pot ser positiva
o negativa. Quan ser negativa
lacceleraci?
1. EXERCICI RESOLT
De Berga a Mra dEbre hi ha 231 km. Un autobs tarda
4 hores a recrrer la distncia que separa les dues
poblacions.
b) Lautobs est aturat i arrenca sobtadament,

assolint una velocitat de 20 m/s en 10 segons.
Calculan lacceleraci.
a) Calcula la velocitat mitjana de lautobs.

x
vm t
231 km
4h
a
57,75 km/h
vf vi
t
a
20 m/s 0 m/s
2 m/s2
10 s
167
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 168
Tipus de moviments
Segons la trajectria, els moviments es classifiquen en:

Rectilinis, si la trajectria s recta.
Curvilinis, si la trajectria s corba. Quan s una circumferncia o
una part daquesta, sanomenen circulars.
Segons la velocitat, els moviments poden ser:
Uniformes, si la velocitat s constant. No tenen acceleraci.
Variats, si la velocitat canvia; s a dir, si tenen acceleraci.
Tipus de moviments
168
Moviment rectilini. En un moviment rectilini,

la trajectria seguida pel mbil s una lnia recta. Un exemple
de moviment rectilini s la caiguda duna pedra.
Moviment curvilini. En aquest moviment, la trajectria no s

una recta. Un tipus de moviment curvilini s el moviment
circular, en qu la trajectria descrita s una circumferncia.
Moviment a velocitat constant. En molts moviments el mbil es

mou a una velocitat constant. Per exemple, el so es mou
per laire a una velocitat constant de 340 m/s.
Moviment a velocitat variable. En uns altres moviments

la velocitat del mbil canvia a mesura que transcorre el temps.
Aix, la velocitat dun objecte que cau augmenta fins que xoca
amb el terra.
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 169
Moviment rectilini uniforme

El moviment rectilini uniforme (MRU) s el que descriu un mbil
que segueix una trajectria rectilnia i mant la velocitat
constant.
Un ascensor, una cinta transportadora o una escala mecnica, mentre

estan en moviment, tenen aquest tipus de moviment.
En ser rectilini i mantenir la velocitat constant, es compleix que:
Grfica espai-temps
Grfica velocitat-temps
x
(m)
v
(m/s)
30
30
20
20
10
10
0
0
t (s)
Lespai recorregut augmenta de

manera constant i regular, de
manera que si representem grficament lespai en funci del
temps, obtindrem una lnia
recta que tindr un pendent
ms gran com ms gran sigui
la velocitat.
A FONS
Velocitat i risc daccident

Com ms rpid es mou un objecte,
ms energia t.
Aix vol dir que, en un xoc, com ms
rpid vagi lobjecte esmentat, ms
efectes greus patir a causa
de limpacte. En el cas de la
circulaci dautombils, la velocitat
alta t dues conseqncies greus:
Duna banda, augmenta el risc de
patir un accident. A ms velocitat,
ladherncia del cotxe al sl s
pitjor, lestabilitat disminueix, s
ms difcil reaccionar davant els
imprevistos de la circulaci, etc.
t (s)
Duna altra, un accident que es t

circulant a una velocitat alta
comporta generalment
conseqncies pitjors
per a la salut dels passatgers
o dels vianants.
La velocitat es mant constant

mentre dura el moviment. En
representar la velocitat en funci del temps, obtenim una lnia recta horitzontal.
En el moviment rectilini uniforme lespai recorregut s directament

proporcional a la velocitat i el temps.
xvt
Moviment rectilini uniformement variat
El moviment rectilini uniformement variat (MRUV)
s el que descriu un mbil que segueix una trajectria rectilnia
i que varia la velocitat de forma regular i constant.
Un objecte que cau lliurement t una trajectria rectilnia i la seva velocitat augmenta de manera regular i constant.
Si representem la velocitat en funci del temps, obtenim una grfica lineal amb un pendent que depn del valor de lacceleraci.
vat
ACTIVITATS
6. Un vehicle circula a una velocitat
constant de 80 km/h. Calcula
lespai que ha recorregut
en 20 segons.
7. Un atleta s capa de crrer
a una velocitat constant de 5 m/s.
Calcula el temps que tardar
a recrrer 3 km.
169
833921 _ 0164-0183.qxd
1/2/08
15:59
Pgina 170
Les forces
En la nostra vida quotidiana fem forces contnuament. Quan empenyem una porta, quan inflem un globus, quan premem un timbre, quan
obrim un pany amb una clau o quan aixequem un objecte, estem exercint una fora.
En una escala ms mplia les forces tamb sn importants. Per exemple, la Terra gira al voltant del Sol perqu aquest exerceix una fora
sobre el nostre planeta (i tamb sobre els altres astres del sistema solar).
Una fora s la causa capa de modificar lestat de reps

o de moviment dun cos, o de deformar-lo.
B
Si exercim una fora sobre un cos,
podem variar-ne lestat de reps
o de moviment (A), o provocar-hi
una deformaci (B).
Quan diem que una fora pot modificar lestat de reps o de moviment
dun cos, volem dir que pot aturar un cos que es mou o b pot moure
un cos que estava en reps, que pot accelerar un cos que ja estava en
moviment o desviar-lo de la seva trajectria, etc.
Tipus de forces
En exercir una fora, es produeix una interacci entre dos cossos.
Segons la manera en qu tingui lloc la interacci, hi ha dos tipus de
forces:
ACTIVITATS
8. La fora de fregament fa
que un mbil saturi. Com
s lacceleraci que causa,
positiva o negativa?
9. En les situacions segents,
indica si les forces existents
sn forces de contacte o forces
a distncia.
Un martell copejant un clau.
Una atleta llanant una javelina.
Un arc llanant una fletxa.
Una persona subjectant
una maleta.
Una bola tombant unes bitlles.
Uns claus que es mouen
quan sn atrets per un imant.
10. La fora de la gravetat,
correspon a una interacci
a distncia o per contacte?
11. s correcte dir que un cos pesa
10 kg?
170
Forces a distncia. Els cossos que interaccionen no es toquen. L atracci i la repulsi magntiques sn forces a distncia.
Forces de contacte. Hi ha contacte directe entre els cossos que interaccionen. Estirar una molla, aixecar un got o xutar una pilota sn
forces de contacte.
La fora de fregament
Un cas particular de forces de contacte s la fora de fregament, que
t les caracterstiques segents:
Sempre soposa al moviment. s a dir, si un objecte es mou sobre
una superfcie desquerra a dreta, la fora de fregament va de dreta a
esquerra.
Augmenta amb la velocitat. Com ms de pressa es mou un objecte ms intensa s la fora de fregament. La fora de fregament amb
el fluid que lenvolta, generalment laire, s el principal obstacle per
tal que un vehicle assoleixi una velocitat elevada.
Depn de la superfcie de contacte. En una superfcie rugosa la
fora de fregament s ms gran que en una superfcie llisa. Aix, en
el gla hi ha menys fregament que en la sorra.
Sense la fora de fregament costaria molt fer una vida normal. Per exemple, no podrem caminar perqu relliscarem sobre qualsevol superfcie, haurem de subjectar i fixar al terra els mobles de casa, i malgrat
que les rodes giressin, els cotxes no avanarien.
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 171
Forces i acceleraci
Les forces poden augmentar o disminuir la velocitat dun mbil. Si no sexerceix cap fora sobre un cos, hi ha dues possibilitats:
Si el cos es trobava en reps, continuar en reps.
Si el cos es movia, es continuar movent amb un moviment rectilini
a velocitat constant (MRU).
Quan sexerceix una fora sobre un objecte en reps i aquest es posa en
moviment, sen modifica la velocitat, s a dir, es provoca una acceleraci.
Passa el mateix si lobjecte estava en moviment i la fora sexerceix en la
mateixa direcci del moviment.
Lacceleraci pot ser positiva, si augmenta la velocitat del mbil, o negativa, si la fora fa reduir la velocitat, o fins i tot aturar el mbil.
La relaci entre la fora aplicada (F) i lacceleraci (a) causada depn de
la massa (m) del cos, i sexpressa mitjanant la frmula:
La fora modifica lestat de reps de la pilota.
Fma
En el sistema internacional, la unitat de fora s el newton (N).
1 N 1 kg 1 m/s2
Moviments de trajectria circular
Pot succeir que exercim una fora sobre un cos i que el valor de la velocitat no vari. En aquests casos la fora exercida noms modifica la direcci del moviment. s el cas dels moviments de trajectria circular a
velocitat constant.
Un exemple consisteix a fer girar una pedra lligada amb una corda. La
corda exerceix una fora cap al centre de la trajectria circular sobre la pedra que impedeix que aquesta sallunyi. En aplicar una fora, la direcci
del moviment de la pedra canvia, tot i que la velocitat es mant constant.
Forces i deformacions
De vegades les forces no provoquen un moviment sin una deformaci.
Per exemple, si apliquem una fora sobre un tros de plastilina, la deformem. Les deformacions poden ser de dos tipus:
Deformacions plstiques. Sn permanents, s a dir, es mantenen encara que ja no sexerceixi la fora deformant. Lexemple caracterstic s
el de la plastilina.
Deformacions elstiques. No sn permanents, ja que la deformaci
desapareix quan es deixa dexercir la fora deformant. Per exemple,
si estirem una molla es deforma i sallarga, per quan la deixem anar,
torna a la seva forma i longitud inicial.
El fet que un cos presenti un comportament elstic o plstic respecte de
lacci duna fora depn del material que constitueix el cos i tamb de
la fora que shi hagi aplicat. Aixi, lestirament elstic de la molla t un lmit. Si se supera aquest lmit la molla ja no recupera la forma inicial.
La major part dels objectes tamb tenen un lmit per a les deformacions
plstiques. Si la fora deformant supera aquest lmit, lobjecte es trenca.
La fora modifica la direcci del moviment.
ACTIVITATS
12. Quina fora hem dexercir
sobre un objecte de 10 kg,
si volem aconseguir
una acceleraci de 5 m/s2?
13. Calcula la fora que cal exercir
sobre un objecte de 500 g
de massa per tal que assoleixi
una acceleraci de 6 m/s2.
171
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 172
ACTIVITATS
14. Dibuixa dues forces que tinguin
la mateixa intensitat, la mateixa
direcci, el mateix sentit i
diferents punts daplicaci.
Representaci de les forces
Per identificar una fora no nhi ha prou de donar-ne un valor numric

de la intensitat, ja que hi ha altres parmetres, com ara la direcci i el
sentit, que sn tan importants com la intensitat.
Les forces sn magnituds vectorials, i es representen per mitj de fletxes, anomenades vectors, en les quals es distingeixen quatre elements:
el mdul, la direcci, el sentit i el punt daplicaci.
Direcci
Mdul
Punt
daplicaci
La direcci de la fora que exerceix la grua

s vertical. El sentit, cap amunt. El punt
daplicaci est situat a la part superior
de la crrega que porta la grua.
Sentit
El mdul o intensitat duna fora indica el valor numric de la fora.

s la magnitud a la qual fem referncia quan diem, per exemple,
que una fora val 20 N. Per exemple, quan dos cavalls estiren un carro exerceixen una fora de ms intensitat que quan lempeny un sol
cavall.
La direcci dun fora indica la lnia imaginria en la qual sexerceix
la fora. Per exemple, quan una grua aixeca un pes, el cable de la grua
exerceix una fora en direcci vertical.
El sentit s cadascuna de les dues orientacions possibles que hi ha en
una mateixa direcci. Una fora exercida en direcci vertical pot ser
aplicada cap amunt o cap avall, s a dir, es pot exercir en dos sentits
oposats.
El punt daplicaci s el punt sobre el qual sexerceix la fora. Les
forces produeixen diferents efectes segons el punt daplicaci, per exemple, quan empenyem una porta molt a prop de la frontissa, costa ms
esfor moure-la que quan lempenyem des de la maneta.
Composici de forces. La fora resultant
Molt poques vegades hi ha una nica fora que actu sobre un cos. Al contrari, en general hi sol haver dues o ms forces que hi actuen simultniament.
Per exemple, sobre un cotxe que es mou shi exerceixen diverses forces:
Duna banda, la fora del motor que impulsa el cotxe cap endavant.
Duna altra, la fora de fregament amb laire, que soposa al moviment.
A ms, hi ha la fora de fregament amb el terra, que tamb soposa
al moviment.
Sobre un vehicle que circula hi actuen altres

forces, a ms de la fora que limpulsa.
172
Aix doncs, quan hi ha diverses forces que actuen al mateix temps sobre
un cos, es representen amb una sola fora que produeix en el cos els mateixos efectes que el conjunt de totes les forces que hi actuen. Aquesta
fora rep el nom de fora resultant.
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 173
Forces concurrents
Quan dues o ms forces tenen el mateix punt daplicaci, diem que sn
forces concurrents. Segons la direcci i el sentit, la fora neta resultant
que actua sobre un cos es calcula de manera diferent.
Forces amb la mateixa direcci. Poden tenir el mateix sentit o sentits oposats.
F1 5 N
F1 5 N
FR 5 15 20 N
F2 15 N
FR 15 5 10 N
F2 15 N
Forces amb la mateixa direcci i sentit
Forces amb la mateixa direcci i sentits oposats
Si alguna vegada heu arrossegat un objecte pesant

entre dues persones, en aquest cas, laltra persona
i tu heu unit el vostre esfor.
s el cas que dues persones estirin un objecte simultniament en sentits contraris.
Forces amb direccions diferents. Hi ha casos en qu sapliquen dues

forces sobre el mateix objecte per amb direccions diferents. En aquest
cas la composici de les forces s ms complicada. La fora resultant t
el mateix punt daplicaci que les dues forces que hi actuen. Per calcular la intensitat, la direcci i el sentit cal dibuixar un parallelogram (traant
des de lextrem de cadascuna de les forces que hi actuen una recta parallela a laltra fora) i traar la diagonal des del punt daplicaci.
En el cas que les forces tinguin direccions perpendiculars la intensitat de la fora resultant es calcula aplicant el teorema de Pitgores.
Forces en equilibri
Hi ha molts objectes al nostre voltant que no es mouen, com s el cas dun
llibre posat damunt duna taula o la taula sobre el terra. Sobre aquests
objectes actuen diverses forces i, en canvi no es mouen. La composici
de totes les forces que
hi actuen dna com a
resultat una intensitat
de 0 N.
Quan la intensitat de la
fora resultant s nulla
diem que un cos est
en equilibri.
F1 3 N
El punt daplicaci, la direcci i el sentit de la fora

resultant sn els mateixos que els de les dues
forces que hi actuen. Per tant, la intensitat
de la fora resultant s la suma de les intensitats
de les dues forces que hi actuen.
La fora resultant t el mateix punt daplicaci

i la mateixa direcci que les dues forces que hi
actuen, i el sentit s el de la ms gran de les forces
que sapliquen. La intensitat de la fora resultant
s la resta de les intensitats de les dues forces
que hi actuen.
FR
F2 4 N
Si les forces sn perpendiculars, el quadrat

de la intensitat de la resultant s igual
a la suma dels quadrats de les intensitats
de les forces de partida.
Sobre la lmpada penjada hi actuen dues

forces: la Terra exerceix una fora cap avall
i el cable estira la lmpada cap amunt. Com
que les dues forces tenen la mateixa
intensitat i sapliquen en sentits oposats,
la lmpada no es mou, est en equilibri.
173
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 174
5
ACTIVITATS
15. En quin cas la fora
de la gravetat t una intensitat
ms gran:
a) Sobre un cos A o sobre
un cos B de la mateixa
massa, situat al doble
de distncia de la Terra?
b) Sobre un cos A o sobre
un cos B amb el doble
de massa, situat
a la mateixa distncia
de la Terra?
La fora de la gravetat
Quan subjectem un objecte a una certa altura i el deixem anar, cau a terra. Aquesta caiguda s deguda a una fora que exerceix el nostre planeta sobre tots els objectes situats a prop de la superfcie terrestre: la
fora de la gravetat.
La fora de la gravetat presenta les caracterstiques segents:
s una fora universal. Afecta tots els cossos que hi ha a lUnivers.
s una fora a distncia. Per tal de posar-la de manifest no cal que hi
hagi contacte entre els cossos; de fet, si els cossos estan en contacte es
fa ms difcil evidenciar aquesta fora.
s una fora atractiva. Un cos sempre atrau els altres cossos pel sol
fet de tenir una massa determinada.
La intensitat de la fora depn de la massa del cossos. Com ms gran
s la massa dun cos, ms intensa s la fora que exerceix sobre els altres cossos.
La intensitat de la fora depn de la distncia que hi ha entre els cossos. Com ms allunyats estan dos cossos, ms petita s la fora de
gravetat que hi ha entre ells.
La fora de la gravetat s una fora datracci entre
dos cossos que depn de la massa dels cossos i de la distncia
a qu es troben.
Tamb cal indicar que la fora de la gravetat s una fora recproca, s

a dir, si un cos A exerceix una atracci gravitatria sobre un cos B, el
cos B fa el mateix sobre lA. Aix doncs, podem afirmar que la fora amb
qu la Terra atrau el nostre cos s igual a la fora amb qu el nostre cos
atrau la Terra.
Tots els cossos, pel fet de tenir massa, exerceixen una atracci gravitatria. Per tant, la Terra no s lnic astre on es posa de manifest la fora
de la gravetat. Un astronauta a la Lluna tamb est sotms a una fora
datracci. Ara b, com que la massa de la Lluna s ms petita que la de
la Terra, la fora datracci tamb s ms petita, unes sis vegades menor que a la Terra.
Els astres del sistema solar es mantenen

en les seves rbites grcies a la fora
de la gravetat de cadascun dells i, sobretot,
a latracci gravitatria del Sol.
174
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 175
Massa i pes
La massa i el pes dun cos sn magnituds diferents.

La massa s la quantitat de matria que t un cos.
El pes s la fora amb qu la Terra atrau un cos.
La massa dun cos s constant, depn exclusivament de la quantitat

de matria que t. s molt fcil mesurar la massa dun cos, noms ens
cal una balana.
En el sistema internacional la massa es mesura sempre en quilograms
(kg).
El pes s una fora, depn de la massa i de la gravetat i, per tant, pot
variar en funci del lloc on es mesura. Per mesurar el pes es fa servir el
dinammetre.
En el sistema internacional el pes es mesura sempre en newtons (N).
El pes (P) per tant, s una fora exercida a distncia, depn de la massa (m) del cos i causa una acceleraci constant, coneguda com a acceleraci de la gravetat (g). El valor de lacceleraci de la gravetat a la
Terra s de 9,8 m/s2.
Pes massa acceleraci de la gravetat
Pmg
En els diferents planetes i satllits del sistema solar lacceleraci gravitatria t valors diferents, perqu depn de la massa i del radi que tinguin, ja que per calcular lacceleraci de la gravetat a la superfcie dun
astre el valor de la distncia que sutilitza s el radi de lastre.
El dinammetre no s ms que una molla

que sestira ms o menys en funci
de la fora que shi exerceix.
Pes (N)
ACTIVITATS
400
16. On deu pesar ms 1 kg

de taronges, a la Terra
o a la Lluna? On deu ser
ms gran la seva massa?
300
200
100
10
20
30
40
Massa (kg)
Aquesta grfica correspon

a mesures realitzades
a la superfcie terrestre.
Podem comprovar la relaci lineal
entre la massa i el pes.
2. EXERCICI RESOLT
Quant pesa un astronauta de 80 kg de massa a la Terra? I a la Lluna?
(g terrestre 9,8 m/s2) (g lunar 1,6 m/s2).
A la Terra:
Pmg
P 80 kg 9,8 m/s2
P 784 N
A la Lluna:
Pmg
P 80 kg 1,6 m/s
P 128 N
Cal observar que la massa de lastronauta no ha variat, sigui a la Terra

o a la Lluna; en canvi el pes s que ha variat.
17. La fora de la gravetat

correspon a una interacci
a distncia o per contacte?
18. s correcte dir que un cos pesa
10 kg?
19. A partir de la grfica que
relaciona massa i pes
a la Terra, construeix-ne
una altra per referida
a la Lluna (acceleraci de la
gravetat a la Lluna 1,6 m/s2).
Quina diferncia presenta
la grfica que has construt
respecte de la que has utilitzat
de model?
175
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 176
La pressi
Quan una fora actua sobre un cos que es pot deformar, el seu efecte
depn de la intensitat de la fora i de la superfcie sobre la qual actua.
Per exemple, per caminar sobre la neu tova s convenient calar raquetes de neu perqu, en repartir la fora en una superfcie ms gran, el
peu no senfonsa.
En altres exemples com ara clavar una xinxeta en un plaf (per la punta) o tallar una llesca de pa amb un ganivet (pel costat ms esmolat), es
posa de manifest que la relaci que hi ha entre la intensitat de la fora
aplicada i la superfcie sobre la qual saplica s important. A partir de
lestudi daquests fenmens podem definir el concepte de pressi.
La pressi s la fora que actua sobre una unitat de superfcie.
La pressi que sexerceix sobre una superfcie drea S quan shi aplica
una fora F s el quocient entre la intensitat de la fora i lrea de la superfcie.
Matemticament:
F
P
S
Quan fem una fora sobre una superfcie gran, lefecte de la fora es reparteix per la superfcie i aix fa que la pressi exercida sigui petita.
Quan fem una fora sobre una superfcie petita, lefecte de la fora es
concentra en molt poca superfcie, i aix fa que la pressi exercida sigui
gran.
Mesurem la pressi de la manera segent:
En el sistema internacional la fora es mesura en newtons (N) i la superfcie es mesura en metres quadrats (m2). La pressi es mesura en una
unitat anomenada Pascal (Pa), que relaciona les dues magnituds.
1 Pa
Una fora t ms efecte com ms petita s la
superfcie sobre la qu actua.
1N
1 m2
ACTIVITATS
20. Un objecte A que pesa 100 N est recolzat sobre una superfcie
de 2 m2, i un objecte B que pesa 20 N est recolzat sobre
una superfcie de 0,4 m2. Quin dels dos objectes exerceix ms
pressi? Per qu?
21. En Marc pesa 500 N i es troba en una estaci desqu. Les botes
que cala tenen una superfcie de 0,02 m2 cadascuna.
Calcula:
Quina pressi fa en Marc sobre la neu?
Quina pressi far quan es posi els esqus, sabent que
la superfcie de cada esqu s de 0,2 m2?
176
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 177
La pressi en els lquids

La pressi que exerceix un lquid s causada pel seu pes. Es posa de manifest sobre la base i les parets del recipient que el cont i sobre qualsevol cos que hi submergim.
La pressi exercida per un lquid depn de la profunditat i de la densitat del lquid. Quan augmenta la profunditat, hi ha molta ms massa
de lquid per sobre. Conseqentment, hi haur ms pes i aix fa que
hi hagi ms pressi. Per aquest motiu els bussos, quan se submergeixen
a grans profunditats, han de portar uns vestits especials que puguin
aguantar les altes pressions.
Pel que fa a la densitat, com ms dens s un lquid, ms pressi exerceix. Aix s perqu hi ha ms massa per unitat de volum, per tant pesa ms. Per exemple, si tenim un recipient ple daigua i un altre digual
volum ple de mercuri (lquid a temperatura ambient), sexerceix ms
pressi en el recipient de mercuri, perqu el mercuri s molt ms dens
que laigua.
Les parets duna presa sn ms amples per

la base degut a que, a ms profunditat, un
lquid (laigua) exerceix ms pressi.
Lexpressi matemtica per calcular la pressi en un lquid s la segent:

Pdgh
En aquesta expressi, i en el sistema internacional, la densitat del lquid
(d) es mesura en kg/m3, lacceleraci de la gravetat (g) a la Terra val
9,8 m/s2, la profunditat (h) es mesura en m, i la pressi (P) es mesura
en Pa.
1 Pa 1 kg/m3 1 m/s2 1 m
La pressi en els gasos
Un gas est format per un conjunt de partcules que es mouen lliurement; aix fa que sexpandeixi amb facilitat i que ocupi tot lespai del recipient que el cont. Tamb es pot comprimir fcilment reduint la mida
del recipient que el cont.
El moviment lliure de les partcules determina que xoquin amb les parets del recipient. Aquests xocs es poden interpretar com la pressi
que exerceix el gas sobre les parets del recipient.
La pressi que exerceix un gas depn de la temperatura i de la quantitat de gas que hi ha en un recipient. Com ms alta s la temperatura,
ms pressi fa el gas sobre les parets del recipient; i com ms quantitat
de gas hi ha, ms augmenta la pressi.
Un cas particular s el de la nostra atmosfera, que si b est constituda per gasos, no es troba limitada per cap recipient.
La massa dels gasos atmosfrics exerceix una fora (el seu pes) sobre la
superfcie de la Terra.
Aquesta pressi exercida per latmosfera rep el nom de pressi atmosfrica i sha utilitzat com a unitat de mesura latmosfera (atm).
En el sistema internacional 1 atm equival a 101.300 Pa.
El moviment lliure i constant de les partcules

de gas i els xocs daquestes partcules sobre
la paret interna mantenen els globus inflats.
ACTIVITATS
22. Quina pressi exerceix laigua
en el fons duna piscina de 2 m
de profunditat? (La densitat
de laigua s de 1.000 kg/m3.)
23. Per qu una bombolla daire es
va fent ms gran quan puja dins
un lquid?
24. Per qu, si deixem una pilota
al sol, una estona ms tard
la pilota est ms inflada?
25. Per qu quan viatges en un avi
no pressuritzat i aquest puja
o baixa et fan mal les orelles?
177
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 178
3. EXERCICI RESOLT
La Merc, que t una massa de 48 kg, seu
en una cadira de 2 kg de massa i 4 potes
cilndriques iguals, de 2 cm de dimetre,
sense tocar amb els peus a terra.
a) Quina s la pressi que exerceix la Merc
sobre el terra quan seu correctament
amb les 4 potes de la cadira recolzades a terra?
b) Qu succeeix amb la pressi quan la Merc
es gronxa recolzant noms 2 potes
sobre el terra?
El segon pas consisteix a calcular la superfcie

de contacte entre el cos que exerceix la fora
(el seu pes) i el terra.
Com que la base dun cilindre s un cercle la superfcie
de contacte de cada pota amb el terra s un cercle. Les
potes cilndriques tenen un dimetre de 2 cm. Un clcul
rpid ens permet deduir el valor del radi de la base
de cada pota, tot recordant que dimetre 2 radi.
Per tant, si dimetre 2 cm, el radi (r) 1 cm.
En primer lloc cal que llegim atentament

lenunciat i constatem les dades de les quals
disposem.
a) Lexercici demana el clcul de la pressi exercida
per un slid, encara que en aquest cas el slid est
format per dos cossos, la Merc i la cadira. Aquest
clcul es pot obtenir mitjanant la frmula que
hem estudiat:
F
P
S
P s la pressi demanada, i F, la fora que sexerceix
sobre la superfcie S.
Ara b, no disposem de la dada de la fora F
ni tampoc de la de la superfcie S, per tant, caldr
calcular prviament aquestes dues magnituds.
Comenarem per la fora F: A partir del que hem
estudiat en pgines anteriors, podem deduir fcilment
que la fora que ens cal saber correspon al pes
(en aquest cas de la Merc i la cadira).
Calculem, lrea o superfcie de cadascun dels cercles

que sn la base de cada pota:
A 3,14 (1 cm)2
A r2
A 3,14 cm2
El contacte amb el terra es realitza amb 4 potes.

Per calcular la superfcie S:
S 4 3,14 cm2
S 12,56 cm2
Encara hi ha una dificultat per resoldre:

En el sistema internacional, la unitat de mesura
de les superfcies s el m2 i, en canvi, la dada
de superfcie obtinguda est expressada en cm2.
Cal, per tant, convertir els cm2 en m2.
12,56 cm2 0,001256 m2
Ara que ja disposem de la dada de la fora F i de la de
la superfcie S ja podem aplicar la frmula inicial:
P
F
S
P
490 F
0,001256 m2
P 390.127 Pa
Per calcular el pes (Merc cadira) ens cal saber-ne

la massa:
b) La segona part de lexercici s molt ms senzilla, ja

que coneixem la majoria de les dades.
Merc 48 kg i cadira 2 kg, per tant:
La fora F no canvia; per tant, F 490 N.
massa (Merc cadira) 50 kg

Tamb ens cal saber lacceleraci de la gravetat.
Malgrat que lenunciat de lexercici no ho menciona,
s segur que el fet al qual es refereix t lloc
a la Terra i, per tant, g 9,8 m/s2.
Ara que ja hem identificat la massa i lacceleraci
de la gravetat, podem calcular el pes:
Pes m g
Pes 50 kg 9,8 m/s2
Pes 490 N
La fora F que volem conixer correspon al pes calculat.
F 490 N
178
En canvi, la superfcie S de contacte amb el terra ha

canviat, ja que abans es recolzaven 4 potes i en aquest
cas noms ho fan 2.
S 2 3,14 cm2
S 6,28 cm2
S 0,000628 m2
Aplicant un altre cop la frmula de la pressi:

P
F
S
P
490 N
0,000628 m2
P 780.254 Pa
Si comparem aquesta dada amb lanterior podrem

afirmar que quan ens gronxem amb una cadira sobre
noms 2 potes exercim una pressi sobre el terra
que s el doble de la que sexerceix quan recolzem
correctament la cadira sobre les seves 4 potes.
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 179
Cincia a labast
Estudi dun moviment a travs de la seva grfica espai-temps
Podem fer una experincia per intentar simular un moviment rectilini uniforme. Hem de muntar un dispositiu
que ens permeti compensar lacceleraci de la gravetat amb la del fregament dun objecte caient
dins dun lquid.
1. Preparem el muntatge. Necessitem un tub

transparent, llarg i ample, que es pugui omplir
daigua. Ens pot servir una proveta gran
de laboratori, que collocarem verticalment plena
daigua. Amb lajut dun regle, fem marques
a la superfcie exterior de la proveta a intervals
regulars de 10 cm, fins als 50 cm.
El mbil que deixarem caure a linterior de laigua
pot ser una bola petita feta de plastilina.
Tamb necessitarem un cronmetre per controlar
els temps.
2. Fem lexperiment i prenem les dades.

Deixem caure la boleta
des de la vora de la proveta
i anotem el temps que tarda
a passar per la marca
dels 10 cm.
Traiem la boleta i la tornem
a deixar caure, i anotem
el temps que tarda
fins als 20 cm.
Fem el mateix
per a cadascuna
de les cinc marques.
Podem repetir
cada mesura
diverses vegades
per calcular la
mitjana, de manera
que les dades siguin
ms fiables.
3. Anotem les dades. Amb les dades obtingudes

fem una taula despais recorreguts
i temps.
Espai recorregut (x)
en cm
10
20
30
40
50
Temps (t) en s
14
21
28
35
4. Representem la grfica espai-temps. Dibuixem

uns eixos de coordenades. A les ordenades
(eix y) marquem els valors de les distncies
i a les abscisses (eix x), els valors dels temps.
Amb les dades obtingudes en lexperiment fem
la grfica. Si sajusta a una recta, el moviment
de la boleta haur estat uniforme. El pendent
de la recta ens informa de la velocitat
de caiguda.
x
(cm)
50
40
0 cm
10 cm
30
20 cm
30 cm
20
40 cm
50 cm
10
0
0
10
20
30
40
50
60
t (s)
ACTIVITATS
26. Calcula la velocitat mitjana de la caiguda de la boleta en cadascun dels cinc trams de lexperiment.
a) Es mant constant, la velocitat mitjana?
b) Si hi ha variacions, proposa alguna explicaci que les justifiqui.
c) Els resultats saproximen als esperats per a un moviment rectilini uniforme? Per qu?
27. Si fssim aquest experiment en laire en lloc de laigua, quin tipus de moviment tindria la boleta? Com seria
la grfica espai-temps per a aquest moviment? I la grfica velocitat-temps?
179
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 180
Activitats
28. Dibuixa un mapa aproximat dels carrers pels quals
passes per anar de casa a lescola i, a continuaci,
representa-hi la trajectria i el desplaament.
34. Un tren elctric recorre 20 m en mig minut. Quina

ns la velocitat expressada en unitats del sistema
internacional?
29. Heu sortit amb el grup damics a les 8 del mat

per fer una excursi des del Poble fins al Castell
de la Creu. Quan ja feia una hora i mitja que
caminveu, us heu aturat 20 minuts per descansar;
tres quarts dhora ms tard heu fet una nova aturada
de 30 minuts per esmorzar i descansar una mica.
A continuaci heu caminat 1 hora i 15 minuts ms
i heu arribat al Castell. Si la distncia entre el Poble
i el Castell s d11 km, calcula la velocitat mitjana
que heu portat. Expressa el resultat en unitats
del sistema internacional.
35. LElisa surt de casa seva per anar a passejar.

En la grfica segent sen representen el
desplaament (d) enfront del temps (t).
d (km)
1,2
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
30. Assenyala quines de les afirmacions segents

sn certes:
a) En els moviments de trajectria rectilnia lespai
recorregut s igual al desplaament.
b) En els moviments variats lacceleraci negativa
determina un augment de la velocitat.
c) En el moviment rectilini uniforme lacceleraci s
nulla.
31. Relaciona cada magnitud amb la corresponent
unitat del sistema internacional:
Espai
s
Velocitat mitjana
m/s2
Acceleraci
m
Temps
m/s
32. Un dels teus companys, caminant a velocitat
constant, tarda 10 minuts a recrrer els 500 m que hi
ha entre casa seva i lescola. Expressa la velocitat que
porta en km/h.
33. Dos germans han muntat en uns cavallets,
mentre el seu pare els observa des de fora.
a) Els nens es mouen respecte del pare?
b) La nena es mou respecte del seu germ?
c) Quin tipus de moviment
tenen els nens
per la trajectria
i per la velocitat?
4 t (h)
Qu passa a cada tram? Explica qu fa lElisa durant la

passejada.
36. Dos ciclistes surten al mateix temps del mateix
punt, en lnia recta, amb velocitats de 20 i 25 km/h,
respectivament.
a) Quant temps tarda cadascun a recrrer 50 km?
b) Quina distncia els separa quan el ms rpid
ha recorregut 50 km?
c) Quina distncia els separa si el ms lent
ha recorregut 100 km?
37. Un gos persegueix un gat a 36 km/h. Latrapa
desprs de recrrer 85 m. Quant temps ha durat
la persecuci?
38. Identifica els tipus de forces (de contacte
o a distncia) que sexerceixen en els casos
segents.
A
180
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 181
39. Quin pes t un cami que t una massa

de 2 t?
Quin pes tindria aquest cami si estigus en
un planeta on la gravetat fos la meitat de la que
hi ha a la Terra?
I si aquest cami estigus en un planeta amb
una gravetat de 20 m/s2?
40. Classifica els moviments segents en funci
de la trajectria i la velocitat.
a)
b)
c)
d)
Un ascensor en marxa entre dos pisos.

Un punt de la busca dels segons dun rellotge.
Una poma que cau dun arbre.
Una pilota desprs de xutar-la cap amunt.
41. Per qu els jugadors de futbol porten tacs a les

botes?
42. En la caiguda lliure des de gran altura
existeix lanomenada velocitat lmit, que s la mxima
velocitat que pot assolir lobjecte que cau,
independentment de laltura des de la qual caigui.
Raona una possible explicaci a aquest
fenomen.
43. Calcula la pressi a qu est sotms un objecte
de 500 g de massa situat a 10 m de fondria
en el mar.
(Densitat de laigua de mar 1.040 kg/m3, g 9,8 m/s2.)
Quina pressi hi ha si lobjecte t una massa de 1 kg?

15 N
18 N
El principi dArquimedes
Arquimedes va ser un fams savi de lantiguitat
que va viure a Siracusa en lpoca de lImperi
rom.
Una vegada, quan es ficava en una banyera que
estava molt plena, va observar que una part de laigua
vessava pels costats. Arquimedes va comprovar
que, quan passava aix, el volum daigua desplaada
era igual al volum del cos submergit, sense que imports
la forma.
A ms, va observar que quan un cos se submergia
es produa una fora que lempenyia cap enfora,
i va demostrar que aquesta fora sempre s igual
al pes del lquid que desplaa el cos.
Aquest principi, conegut com el principi dArquimedes,
diu: Tot cos submergit en un fluid experimenta
un empenyiment vertical i cap amunt igual al pes
del fluid desallotjat.
Per comprovar el principi dArquimedes es va fer
lexperincia segent:
Amb un dinammetre es va mesurar el pes dun objecte,
i es va obtenir un resultat de 18 N. A continuaci
es va introduir lobjecte en un recipient amb aigua,
sen va mesurar el pes submergit, i es va obtenir un valor
de 15 N.
Laigua desplaada es va recollir en un vas i es va pesar
amb el dinammetre.
44. Quant pesa laigua desplaada

en lexperiment?
45. Explica per qu ha disminut el pes del slid
en submergir-lo en laigua.
46. Prenent el valor de la gravetat (g)
com a 10 m/s2:
a) Calcula la massa de lobjecte utilitzat
en lexperiment.
b) Calcula la massa de laigua desallotjada
en introduir lobjecte.
47. El suro s menys dens que laigua.
Podrem haver fet aquesta experincia
amb suro?
48. Explica com es pot mesurar la densitat
dun cos ms dens que laigua usant el principi
dArquimedes.
181
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 182
Resum
EL MOVIMENT I LES FORCES
Moviment
Fora
Y
(cm)
7
(5,7)
Traj ectria
6
5
De
sp
la
a
m
en
t
Un cos est en moviment si la seva posici canvia al llarg del temps respecte
dun sistema de referncia que considerem immbil. Un cos en moviment
sanomena mbil.
La trajectria s el cam recorregut per un mbil. Pot ser:
Rectilnia, si va en lnia recta.
Curvilnia, si descriu una corba.
La distncia entre la posici inicial i la final dun mbil sanomena
desplaament.
La velocitat s la rapidesa amb qu un mbil canvia de posici. Pot ser:
Velocitat instantnia. s la que t un mbil en un moment determinat.
Velocitat mitjana. s la relaci entre lespai recorregut i el temps que
es tarda a recrrer-lo.
Segons la velocitat, els moviments poden ser:
Uniformes, si la velocitat s constant.
Variats, si la velocitat varia.
Lacceleraci s el canvi de velocitat respecte del temps.
4
3
(1,2)
2
1
0
0
La fora s una interacci entre dos cossos. Una fora pot produir
una deformaci o la variaci en lestat de reps o de moviment dun cos. Podem
distingir dos tipus de forces:
De contacte. Els cossos que interaccionen arriben a tocar-se. Un cas
particular s la fora de fregament.
A distncia. Els cossos que interaccionen no es toquen.
Quan una fora modifica lestat de moviment dun cos, F m a
La unitat de mesura duna fora en el SI s el newton (N).
Les deformacions produdes per una fora en un cos poden ser elstiques,
plstiques o trencaments.
Les forces, en tant que magnituds vectorials, es representen per mitj
de vectors.
Els elements duna fora (vector) sn el mdul o intensitat, la direcci,
el sentit i el punt daplicaci.
La fora de la gravetat s una interacci a distncia entre dos cossos,
la intensitat de la qual depn de la massa dels cossos i de la distncia
a qu es trobin.
El pes s la fora amb qu la Terra atrau els cossos. La relaci entre la massa
i el pes dun cos sexpressa mitjanant la frmula:
P m g (a la Terra, g 9,8 m/s2)
Pressi
La pressi s la relaci que hi ha entre una fora i la superfcie sobre la qual

actua. Aquesta relaci sexpressa amb la frmula:
F
P
S
La unitat de mesura de la pressi en el SI s el pascal (Pa).
En els lquids, la pressi depn de la densitat i la profunditat del lquid.
Sexpressa amb la frmula:
Pdgh
Latmosfera exerceix una pressi sobre la superfcie de la Terra de 101.300 Pa.
ACTIVITATS
49. Completa el resum amb la definici i les caracterstiques dels dos tipus de moviment ms freqents: el MRU
i el MRUV, indicant les unitats en les quals es mesura cadascuna de les magnituds.
50. Escriu i explica la frmula que relaciona la fora, la massa i lacceleraci.
182
X
(cm)
833921 _ 0164-0183.qxd
25/1/08
16:49
Pgina 183
Un canvi notable en la filosofia

de disseny dels robots exploradors
s la incorporaci de potes en lloc
de rodes. Resulta evident que
avanar sobre un terreny accidentat s ms fcil caminant que
rodant. On les rodes es traven,
unes potes poden aixecar-se i posar-se a laltre costat de lobstacle. El problema que ha frenat ls
de potes en els robots enviats a altres mons s que aquest tipus de
locomoci comporta moltes ms
dificultats computacionals que la
basada en rodes. Mantenir lequilibri en caminar ens sembla
fcil, perqu la naturalesa ha dotat els humans i els animals de

circuits cerebrals molt ms sofisticats que els que han estat a
labast dels enginyers durant dcades dexploraci espacial.
Malgrat les dificultats, shan anat
fent progressos any rere any, i ja
som a prop del llindar en qu els
robots amb potes prendran el relleu als tradicionals.
Com que un nombre ms alt de
potes tamb contribueix a facilitar lequilibri, els dissenys favorits han imitat les aranyes (vuit
potes) o les formigues i altres insectes de sis. En el cas dels
robots arcnids, ms
que mirar de copiar
des del primer moment la manera de
caminar, es va optar per abordar
una via de disseny
ms rudimentria,
per tamb ms fcil de dur a la prctica. Aquest enfocament es podria
resumir com un
avanament que es
recolza alternativament en un joc de
quatre potes o en
laltre. Les potes de
cada joc estan prou
separades les unes
de les altres per do-
tar el robot duna base de suport

estable, comparable al posicionament de les potes duna taula,
que li impedeix caure. Mentre les
quatre potes dun grup es mantenen fermes sobre el terra, i cadascuna sajusta als desnivells del
ter-reny segons permeti leficcia
del sistema, laltre grup de potes
es projecta cap endavant, mitjanant un mecanisme de rails o
dun altre tipus. Un cop assolida
la posici desitjada, les potes baixen cap a terra, i un cop shi han
afermat, garantint que podran
sostenir el robot amb prou estabilitat, les potes de laltre joc saixequen i es projecten cap endavant. [...]
El moviment constant pot ajudar
a mantenir lequilibri, i per aix
sinvestiguen opcions que resulten ben curioses, com ara un ro-
bot amb una sola pota que es desplaa saltant duna manera que
recorda els cangurs, i que continua saltant fins i tot quan no
avana, fet que impedeix que caigui, com passaria si pretengus
quedar-se quiet, sostenint-se a
terra sobre una nica pota.
Altres enfocaments sinspiren en
solucions ms extiques, per
amb una utilitat demostrada en la
naturalesa. Les serps no tenen potes ni rodes, per es desplacen b
sobre els terrenys accidentats. [...]
Els prototips de robots en forma de
serp que ja shan construt i provat demostren les immenses possibilitats daquesta via de disseny.
NC & T
Astronautas de silicio,
Espacio. La revista del Universo,
nm. 12, desembre de 2005
(text adaptat)

51. Per qu shan substitut les rodes dels robots
per potes?
52. De quantes maneres diferents es pot desplaar
un robot?
53. Si un robot shagus de desplaar per un terreny
molt irregular i amb moltes pedres, quin
sistema de desplaament hauria dutilitzar?
Per qu?
54. Per quina ra els cientfics shan fixat en les
aranyes i els insectes a lhora de dissenyar robots?
NO THO PERDIS
Llibres:
En la pantalla:
Fora, moviment i energia

XAVIER DURAN. Ed. Edibook
Explica els principis de la dinmica de forces: el moviment,
el treball i lenergia.
Pressi atmosfrica. VHS. Jordi Moral i Departament

d'Ensenyament. A travs de diferents experiments
es demostra lexistncia de la pressi atmosfrica.
Slids, lquids i gasos : experimentar

amb la pressi
AURELI CAAMAO et al. Ed. Gra
Inclou una extensa proposta d'activitats.
http://www.xtec.es/~rbernau1/moviment/Portada.html
http://www.xtec.es/~rbernau1/forces/index.htm
Dues pgines molt completes i alhora senzilles sobre
el moviment i les forces.
En la xarxa:
183
Astronautes de silici
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 184
10
Lenergia
Efectes de la bomba
atmica a Hiroshima.
PLA DE TREBALL
Comprendrs el concepte denergia
i les seves formes bsiques.
Analitzars les principals caracterstiques
de lenergia.
Valorars el rendiment en les transformacions
energtiques.
Comprendrs la relaci entre energia
i treball.
Diferenciars les principals fonts renovables
i no renovables denergia.
Valorars la importncia de lenergia
i les conseqncies ambientals del fet
dobtenir-la, transportar-la i usar-la.
Coneixers hbits destalvi energtic.
Construirs un escalfador daigua senzill
i nanalitzars leficcia.
Bolet atmic provocat per
una explosi nuclear.
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 185
Al principi del segle XX, una poca en qu a les

dones no els estava perms estudiar, Lise Meitner
va aconseguir doctorar-se en cincies fsiques. Durant uns trenta anys, Meitner va treballar a Alemanya al costat del seu amic el qumic Otto Hahn.
Linters de tots dos se centrava a prosseguir els
experiments de litali Enrico Fermi sobre el trencament del nucli atmic durani.
Quan Hitler va arribar al poder, Lise Meitner va
ser exclosa de la investigaci, perqu era jueva, i
va fugir a Sucia, des don va continuar collaborant amb Hahn per mitj de cartes. En una daquestes comunicacions, Lise va informar Hahn
que en bombardejar els toms durani amb neutrons, es desprenia una gran quantitat denergia.
Va anomenar aquest procs fissi nuclear.
Otto Hahn va publicar aquests resultats en solitari, argumentant que Meitner havia estat una
interferncia i que la seva marxa li havia facilitat la tasca. Lany 1944 Hahn va rebre el premi
Nobel pel descobriment de la fissi nuclear, mentre que lAcadmia Sueca no va reconixer mai la
feina de Lise.
A Meitner li van proposar participar en el projecte Manhattan, per fabricar la primera bomba
atmica a partir de la fissi nuclear, per ho va
rebutjar. Malgrat aquesta negativa, el projecte
Manhattan es va dur a terme i una de les primeres aplicacions del seu descobriment va ser lexplosi de la primera
bomba atmica sobre la
ciutat japonesa dHiroshima.
Lise Meitner i Otto Hahn.
RECORDA I RESPON
1. Assenyala diversos exemples de la vida
quotidiana en qu es manifesti lexistncia
denergia.
2. Don obtenim les persones lenergia
per mourens diriament? I una calculadora,
don obt lenergia per funcionar?
3. Don prov lenergia elctrica?
4. Pot esgotar-se lenergia?
5. Indica diferents accions que puguis fer
a casa teva o al centre escolar per obtenir
energia.
Busca la resposta
Qu s la fissi nuclear? En quines
centrals es produeix aquest tipus
de reacci?
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 186
Qu s lenergia?
T aixeques al mat, encens el llum, connectes la calefacci, escalfes la

llet, engegues la rdio, agafes lautobs per anar a linstitut... Tot aix
funciona amb energia. Fins i tot el nostre cos necessita energia, que
obtenim a partir dels aliments que ingerim.
Lenergia s una magnitud fsica que associem amb la capacitat
de produir canvis en els cossos.
Laire t energia, ja que s capa de fer moure les aspes dun mol. Un
tros de fusta t energia, ja que en cremar-lo pot fer bullir laigua dun recipient.
El Sol irradia cada hora a la Terra una energia

equivalent a 174,4 bilions de kWh.
Lenergia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament social,

econmic i tecnolgic. Laprofitament de les diferents fonts denergia,
cada vegada de manera ms eficient grcies a levoluci tecnolgica, ha
perms el progrs, i ha fet que la nostra vida sigui ms cmoda i agradable.
Lenergia es pot mesurar, s una magnitud, i sexpressa per mitj dunitats. La unitat denergia en el sistema internacional s el joule (J).
Unitats de lenergia
Unitat
Smbol
Equivalncia
Joule
1 J = 1 kg 1 m2/s2
Caloria
cal
1 cal = 4,18 J
Quilowatt hora
kWh
1 kWh = 3.600.000 J
Lorigen de lenergia
Gaireb tota lenergia de qu disposem prov del Sol. Aquesta energia, a
ms de proporcionar al nostre planeta un clima adequat per a la vida, crea
un seguit de fenmens dels quals podem aprofitar lenergia.
Un daquests fenmens s el cicle de laigua. El Sol s la causa de lescalfament de laigua del mar, de levaporaci de les aiges superficials, de la formaci dels nvols, etc.
Un altre fenomen molt important generat a partir de lenergia del Sol s la
formaci de matria orgnica. Grcies a la llum solar les plantes fan la fotosntesi i fabriquen matria orgnica. La resta dssers vius salimenta
desprs daquesta matria ja elaborada, i incorpora lenergia inicialment
solar que els organismes vegetals han fixat.
ACTIVITATS
1. La llum t energia? I el so? Justifica la resposta.
Els organismes fotosinttics utilitzen
lenergia solar per formar matria orgnica
que, tant les plantes com els altres ssers
vius, utilitzen per obtenir lenergia que
necessiten.
186
2. T energia un test situat a dalt de tot dun edifici? Justifica

la resposta.
3. Per a qu fem servir els ssers vius lenergia?
833921 _ 0184-0203.qxd
1/2/08
15:58
Pgina 187
Caracterstiques de lenergia
Lenergia no disposa de forma, pes, volum, color ni olor, per t unes

altres caracterstiques, que sn importants per reconixer-la i comprendren la utilitat.
Es pot emmagatzemar i, per tant, usar-la quan ms convingui. Per
exemple, lenergia qumica pot ser acumulada en piles o bateries, i
lenergia elctrica, en condensadors, que sn dispositius elctrics
molt utilitzats en lactualitat; per exemple, als ordinadors porttils,
els telfons mbils, etc.
Es pot transportar. Lenergia pot passar dun lloc a un altre per
mitj dun sistema que la traslladi. Per exemple, lenergia elctrica
es transporta per mitj de cables i lenergia electromagntica es pot
transportar per mitj dones que viatgen per laire, pel buit, etc.
Es pot transformar dunes formes denergia a unes altres que siguin ms tils. Aix, en teoria, ens permet utilitzar lenergia en la
forma que ens convingui ms. Per exemple, lenergia qumica duna pila es pot transformar en elctrica i fer funcionar un aparell de
rdio.
Es transfereix. Lenergia pot passar fcilment duns cossos a uns altres. Per exemple, quan un got daigua sescalfa, ho fa perqu es produeix una transferncia denergia des del medi que es troba a una
temperatura ms alta al que t menys temperatura.
Es conserva. Quan sutilitza, lenergia no es gasta. Lenergia no es
pot crear ni destruir, noms es transforma o es transmet dun cos a
un altre. Aquest principi s un dels ms importants de la fsica i es
coneix amb el nom de principi de conservaci de lenergia.
Es degrada. Generalment, en els processos de transformaci dun tipus denergia en un altre, es produeix calor, que no es pot aprofitar, i
aix comporta que una part de lenergia es perdi.
En una bombeta encesa, noms una petita

part de lenergia elctrica es transforma
en llum; la major part es difon en forma
de calor.
ACTIVITATS
4. Quines transformacions
de lenergia tenen lloc quan
movem una bicicleta?
5. Si lenergia es conserva,
podem dir que tots els cossos
tenen sempre el mateix
contingut en energia?
6. Quan un tren que circula a gran
velocitat frena fins a aturar-se,
on va a parar l'energia
que portava?
Quan un cos xoca amb un altre, li transfereix lenergia que tenia.
187
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 188
Formes de presentaci de lenergia
Lenergia es presenta de diferents maneres i amb diferents noms: llum,

calor, energia elctrica, etc. Qualsevol daquestes formes denergia pot
ser transformada en una altra.
Energia mecnica
Aquest tipus denergia s la suma de dues energies: lenergia cintica i
lenergia potencial.
Energia cintica (Ec). s la que t un cos que est en moviment. En
aquest estat, un cos s capa de provocar canvis que no podria fer
estant en reps.
Energia potencial (Ep). s la que t un cos a causa de la seva posici; per exemple, en estar a una altura determinada sobre la superfcie de la Terra. s una energia que els cossos tenen emmagatzemada
i que en qualsevol moment pot provocar canvis en altres cossos. Aix, un objecte situat a certa altura del terra pot caure, posar-se en
moviment i empnyer-ne un altre.
Energia elctrica
Apareix quan les partcules carregades delectricitat (com els electrons)
es mouen totes en una direcci. El moviment ordenat daquestes crregues s el que provoca el corrent elctric.
Aquest tipus denergia es posa de manifest en el funcionament dels electrodomstics de casa nostra. Aquests electrodomstics lobtenen a partir de piles, bateries o la xarxa elctrica.
Energia interna
Els maons que hi ha a dalt de tot de la grua
tenen energia potencial, per no cintica.
El ma que est caient t energia cintica,
per va perdent energia potencial
amb la caiguda. Els maons que hi ha a
terra no tenen energia potencial ni cintica.
s lenergia que tenen els cossos a causa del moviment de les molcules o els toms que els formen. T molta importncia per a lestudi dels
canvis destat.
L energia interna dun cos augmenta en passar de lestat slid al lquid i
del lquid al gass.
A FONS
Clcul de lenergia mecnica

Lenergia potencial depn de la massa (m), de la gravetat
terrestre (g) i de laltura a qu es troba (h).
Es calcula:
Ep m g h
Si el valor de g s de 9,8 m/s2, calcula lenergia
potencial que tens quan ests a 10 metres daltura.
188
Lenergia cintica depn de la velocitat (v) i de la massa

(m) de lobjecte.
Matemticament, podem calcular-la amb lequaci
segent:
Ec 1 m v 2
2
Calcula lenergia cintica que tens quan corres a 5 m/s.
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 189
Energia electromagntica o radiant

Aquest tipus denergia el tenen les ones de rdio i televisi, les microones, algunes radiacions solars, com la llum, etc. La caracterstica principal
s que es pot transmetre en lespai sense que hi hagi cap medi natural, de
manera que no es degrada com altres energies en ser transportada. En el
buit es propaga a una velocitat propera als 300.000 km/s.
s responsable que a la Terra tinguem llum. A ms, aporta calor, que grcies a latmosfera permet mantenir una temperatura idnia per a la vida. Aix mateix, els organismes fotosinttics utilitzen aquesta energia per
elaborar matria orgnica.
Energia qumica
s lenergia que tenen els compostos qumics. Es posa de manifest en
totes les reaccions qumiques. Els aliments, les piles elctriques i els explosius contenen aquest tipus denergia.
Els organismes emmagatzemen aquesta energia en compostos orgnics, principalment en glcics i lpids, a partir dels quals les cllules
lobtenen per mitj de reaccions qumiques.
Energia nuclear
Rep aquest nom perqu sobt a partir del nucli dels toms. Es manifesta
en les reaccions nuclears, en les quals salliberen grans quantitats denergia. Hi ha dos tipus de reaccions nuclears que alliberen energia:
Fissi. s el procs en qu un nucli atmic es trenca en dues o ms
fraccions ms lleugeres, i allibera una gran quantitat denergia.
Aquest tipus de reacci sutilitza en la producci denergia elctrica a
les centrals nuclears.
Fusi. s el procs que t lloc quan suneixen nuclis dtoms lleugers i originen un nucli ms pesant. En aquest procs tamb sallibera una gran quantitat denergia.
Fissi nuclear
Lenergia del Sol i els altres estels s deguda

a reaccions de fusi que tenen lloc al seu
interior.
Fusi nuclear
Energia
ACTIVITATS
Energia
Energia trmica
7. Si dos cossos amb una massa

igual es mouen a una velocitat
diferent, quin t ms energia
cintica?
Aquest tipus denergia es transfereix dun cos a un altre en estar a diferent temperatura. s deguda als moviments dels toms i les molcules
que formen els compostos.
8. Qu passa amb la Ec i la Ep
duna pilota quan la llancem
cap amunt?
Aquest pas denergia s el que anomenem calor. La calor, per tant, no

es considera un tipus denergia en si mateix, sin una energia en trnsit; s a dir, una manera de passar energia dun cos a un altre (del que
t ms temperatura al que en t menys).
9. Quin tipus denergia t un llibre

collocat a sobre duna taula?
I si cau?
189
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 190
La conservaci i la degradaci
de lenergia
El principi de conservaci de lenergia

Quan la pila duna llanterna es consumeix, lenergia qumica proporcionada per la pila es transforma en llum i en calor. Aix doncs, lenergia no es perd, sin que es transforma en altres formes denergia;
s a dir, globalment lenergia es conserva.
El principi de conservaci de lenergia va ser enunciat lany 1842
pel metge i fsic alemany J. R. Mayer (1814-1878), i diu que:
Lenergia no es crea ni es destrueix, noms es transforma.
De lenergia elctrica subministrada
a una bombeta dincandescncia:
El 6 % es transforma en llum.
El 70 %, en calor.
El 24 % es perd en els materials de
conducci.
La degradaci de lenergia
Lenergia es degrada, s a dir, perd qualitat. Entenem per qualitat
denergia la possibilitat de transformar-se en altres tipus denergia.
Aix:
Es diu que lenergia elctrica s una energia dalta qualitat, perqu
es pot transformar en moltes altres formes denergia.
En canvi, es diu que lenergia trmica s de baixa qualitat, perqu noms una petita part es pot transformar en altres formes denergia. Lenergia trmica s la forma ms degradada denergia.
Podem parlar, en aquest cas, del rendiment de la transformaci energtica o de laparell transformador. Per exemple, si el rendiment duna mquina de vapor s del 8 %, significa que de cent parts denergia trmica subministrada, noms vuit es converteixen en energia mecnica. La
resta es transforma en calor i es dissipa en lambient, sense que es pugui
aprofitar duna manera til.
Lenergia es conserva, perqu es transforma en altres formes denergia, i alhora es degrada, perqu sobtenen formes denergia de menys
qualitat, s a dir, amb menys possibilitats de transformaci i, per tant,
menys aprofitables.
De lenergia elctrica subministrada

a una bombeta de baix consum:
El 50 % es transforma en llum.
El 26 %, en calor.
El 24 % es perd en els materials
de conducci.
ACTIVITATS
10. En qu es diferencia lenergia
dalta qualitat de la de baixa
qualitat? Posa un exemple
de cada tipus.
Energia
mecnica
(25%)
Energia
perduda
(75%)
Energia
trmica
(100%)
El rendiment del cotxe s del 25%.
190
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 191
Energia i treball
Les diferents formes denergia (mecnica, qumica, elctrica, trmica,

etc.) poden transferir-se duns cossos a uns altres per mitj de treball (W)
o de calor.
El treball s un procs de transformaci o transferncia denergia.
El treball es produeix en els casos en qu un cos comunica energia a

un altre cos mitjanant una fora que produeix en el segon cos un determinat desplaament. Per exemple, quan empenyem un carret del supermercat, com que el carro avana, es produeix un treball.
El treball es calcula multiplicant la fora realitzada sobre un cos (F) per
lespai que recorre aquest cos (x).
wFx
En el sistema internacional el treball es mesura en joules ( J ), les mateixes unitats de mesura que lenergia. 1 J 1 N 1 m.
Mquines i treball
ACTIVITATS
La utilitzaci deines o mquines senzilles facilita la realitzaci dun treball. Una palanca o una politja, per exemple, poden servir com a elements multiplicadors de la fora exercida sobre un cos. Aquestes mquines permeten aconseguir un treball molt gran aplicant una fora ms aviat
reduda a canvi daugmentar lespai recorregut.
Potncia
No sempre que sexerceix una fora

es fa un treball. Quan empenyem un cotxet
o pedalem una bicicleta aquests objectes
es desplacen, per tant, es fa un treball.
Si aguantem una carpeta a una certa altura
de terra, exercim una fora per contrarestar
la fora de gravetat, per no es produeix
un treball.
11. Un martell fa una fora de 1.000 N

sobre un clau, que el fa avanar
1 cm a linterior duna fusta.
Quin treball ha dut a terme?
Resistncia
d2
d1
Punt de suport
La palanca s una barra llarga i rgida que es

mou sobre un punt de suport. Shi aplica una
fora, la potncia, amb la qual cal vncer una
altra fora, la resistncia.
En una palanca la potncia multiplicada
per la distncia al punt de suport
ha de ser igual a la fora de resistncia
multiplicada per la distncia al punt
de suport.
Potncia distncia1 = Resistncia distncia2
La politja s una roda amb un solc

a la vora, que pot girar grcies
a un eix subjectat a un suport.
La politja no multiplica la fora,
noms modifica la direcci
daplicaci de la fora.
La combinaci duna politja fixa i una politja

mbil permet reduir a la meitat la fora
que sexerceix a canvi de doblar lespai
recorregut.
De vegades sutilitzen combinacions
de diverses politges; sn els anomenats
polispasts.
191
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 192
Les fonts denergia i els tipus que nhi ha
Anomenem font denergia qualsevol medi natural o artificial del qual

podem extraure energia i utilitzar-la. La quantitat denergia disponible
daquestes fonts s el que sanomena recurs energtic.
Les quantitats denergia que cont una font energtica noms constitueixen un recurs quan sn accessibles i es poden explotar.
Tipus de fonts denergia
Segons la disponibilitat, podem classificar les fonts denergia en dos
tipus:
Durant molts segles, la llenya i el carb

vegetal, juntament amb la fora motriu elica,
fluvial, animal i humana, van constituir
les principals fonts denergia. Actualment,
el 90 % de lenergia consumida en el mn
prov dels combustibles fssils.
Fonts no renovables. Sn les que no es regeneren a lescala humana

del temps. Sn dorigen terrestre i shan format durant processos geolgics molt lents, al llarg de milions danys. En lactualitat disposem
dunes reserves molt limitades daquestes fonts i, a ms, es consumeixen rpidament, de manera que sexhauriran.
Sn fonts no renovables denergia els combustibles fssils (el carb,
el petroli i el gas natural) i lurani.
Fonts renovables. Sn les que es regeneren contnuament. Tenen lorigen principalment en el flux continu denergia del Sol.
Sn fonts renovables denergia el Sol, el vent, el moviment dels rius,
les onades i les marees de mars i oceans, la calor interna de la Terra i la
biomassa.
El fet que una font denergia sigui renovable no significa que sigui
abundant o que el procs per explotar-la sigui poc costs.
Els darrers anys sha incrementat la utilitzaci de les energies procedents
de fonts renovables, amb la intenci de trobar-hi alternatives enfront de
les energies de fonts no renovables. Aix s degut principalment a lexhauriment de les fonts no renovables i a lintent de reduir els efectes perjudicials que alguns tipus denergia tenen per al medi.
Carb 3,0%
ACTIVITATS
Petroli 3,3%
Hidrulica 46,2%
Renovables 5,2%
12. Diferencia les fonts renovables

denergia de les no renovables
i posan un exemple de cada
tipus.
13. Per qu no s correcte parlar
denergia renovable, per s
de font renovable denergia?
Quina ns la diferncia?
14. El Sol, com tots els estels,
t una vida limitada i arribar
un moment en qu no emetr
energia. Aleshores, per qu
es considera una font
renovable denergia?
192
Biomassa
15,6%
Gas natural 24,0%
Urani 64,4%
Participaci de les fonts denergia

en la producci denergia elctrica
a Catalunya, 2006.
Solar 1,6%
Elica 36,4%
Participaci de les fonts renovables

denergia en la producci denergia
elctrica a Catalunya, 2006.
833921 _ 0184-0203.qxd
1/2/08
15:58
Pgina 193
Fonts no renovables denergia (I).

Carb i petroli
Avui dia, la major part de lenergia utilitzada en el mn prov de fonts

no renovables. Ls daquestes fonts provoca grans problemes de contaminaci atmosfrica i un increment de lefecte dhivernacle, a causa de
les emissions de dixid de carboni i altres gasos, resultants de la seva
combusti.
Carb
La formaci del carb va comenar fa milions danys, quan grans
quantitats de restes vegetals van quedar enterrades en zones poc
profundes, com ara pantans i llacs, sota enormes masses de sorra i
roques. Aquestes restes acumulades shan anat transformant en carb, a causa de labsncia doxigen i sota certes condicions de pressi i temperatura, al llarg de milions danys.
Bona part de les reserves de carb estan

situades en zones molt profundes, i per aix
explotar-les s perills i poc rendible.
Hi ha quatre tipus de carb: antracita, hulla, lignit i torba. El poder

calorfic, s a dir, lenergia que sobt en cremar un quilogram daquest
carb, s diferent en cada tipus.
El carb t, entre daltres, els usos segents:
Com a combustible, per obtenir energia elctrica a les centrals trmiques.
Usos domstics: calefacci, cuina, etc.
Com a matria primera per obtenir diversos productes, com ara:
plstics, fibres sinttiques i productes farmacutics.
El carb es pot extraure en mines a cel obert, o des de jaciments situats a centenars de metres de profunditat, per mitj de mines subterrnies.
Poder
Percentatge
calorfic(MJ/
de carboni
kg)
Antracita
80-95 %
26-33
Hulla
60-80 %
20-36
Lignit
60-70 %
10-26
Turba
30-60 %
8-15
Petroli
s la font denergia ms utilitzada en lactualitat. Com a combustible s
ms efica que el carb, ja que disposa de ms poder calorfic.
Es va originar fa milions danys per lacumulaci de microorganismes marins (plncton) al fons del mar. En quedar enterrats per capes successives dargila i calcria i, a causa de labsncia doxigen i sota condicions
adequades de pressi i temperatura, es van transformar en petroli.
El petroli sextrau en forma de cru, i per utilitzar-lo sha de sotmetre a
un procs de refinaci, que s una destillaci fraccionada, en la qual
sobtenen productes gasosos (met, prop, but, etc.), lquids (gasolina,
fuel, querosens, etc.) i slids (quitrans, betums, etc.).
El transport de cru representa un gran problema, ja que les regions on
sextrau estan molt allunyades de les zones de consum. Aix, aquest transport es fa per oleoductes i grans vaixells petroliers, que presenten
un risc elevat de contaminaci per accidents.
El petroli sutilitza com a combustible i com a matria primera en la
fabricaci de fertilitzants, plstics, pintures, etc.
ACTIVITATS
15. El carb, el petroli i el gas
natural sanomenen
combustibles fssils. A qu s
deguda aquesta denominaci?
16. Dels quatre tipus de carb,
quin s el ms important
a nivell energtic? Per qu?
17. Com sobtenen els diferents
derivats del petroli?
el significat de lexpressi
efecte dhivernacle.
193
833921 _ 0184-0203.qxd
1/2/08
15:58
Pgina 194
Fonts no renovables denergia (II).

Gas natural i urani
Gas natural
Es coneix com a gas natural una barreja de gasos, entre els quals el met
es troba en una proporci ms alta (del 90-95 %).
T el mateix origen que el petroli, per en condicions de pressi i temperatura ms altes, per aix es troba al seu costat.
Un cop extret sha de purifricar i liquar, s a dir, sha de convertir en lquid, per tal de facilitar-ne el transport i lemmagatzematge.
Actualment, alguns vehicles funcionen

amb gas natural, que s menys contaminant
que el gasoil i la gasolina.
Una manera de transportar-lo fins als llocs de consum s a travs de gasoductes. Quan les distncies sn molt grans, el gas es transporta en
grans vaixells cisterna. Un cop transportat, sha de convertir de nou en
gas. El procs es duu a terme en plantes de regasificaci, on tamb s'hi
afegeix una substncia olorosa i el gas semmagatzema fins que sha dutilitzar.
T un poder calorfic alt i una combusti neta, i no genera residus; per
aix sutilitza cada vegada ms.
ACTIVITATS
19. Quins avantatges t el gas
natural enfront dels altres
combustibles fssils?
Quins creus que en sn
els inconvenients?
denergia es produeixen
en una central nuclear?
Les reserves de gas natural sn abundants i se suposa que encara hi ha

grans jaciments sense descobrir. No obstant aix, aquest recurs energtic no renovable sexhaurir si en continua el ritme de consum actual.
Pot substituir el carb i el petroli en gaireb totes les seves aplicacions.
Sutilitza preferentment:
A les cuines i per a la calefacci.
Com a combustible en certs vehicles, principalment de transport
pblic.
A les centrals trmiques per produir energia elctrica, com a substitut del carb.
Urani
Central nuclear
Nucli
del reactor
Lurani s un mineral que es va formar a lescora terrestre fa milers de

milions danys. Sutilitza com a combustible base per generar energia
nuclear.
A les centrals nuclears es trenquen els toms durani per mitj de reaccions de fissi nuclear. Lenergia que sallibera susa per escalfar aigua, que
a temperatures elevades produeix vapor amb el
Transformador
qual es mou una turbina connectada a un generador i es genera energia elctrica.
Torre
de refredament
Turbina
Generador
Condensador
Combustible (urani)
194
Generador de vapor
Les centrals nuclears no produeixen contaminants atmosfrics; ara b, alliberen una

gran quantitat de residus radioactius, perjudicials per a la salut i el medi ambient,
fet que obliga a emmagatzemar-los en llocs
dalta seguretat durant centenars o milers danys.
833921 _ 0184-0203.qxd
1/2/08
15:58
Pgina 195
Fonts renovables denergia (I).

Hidrulica
A diferncia de lenergia procedent de fonts no renovables, la que sobt

de fonts renovables s neta, respectuosa amb el medi ambient, inexhaurible i amb emissions gaireb nulles de CO2 i altres gasos contaminants.
Energia hidrulica
Aquesta energia sobt a les preses a partir de laigua emmagatzemada
als embassaments dels rius.
Quan laigua emmagatzemada es deixa sortir al llit del riu, passa a travs duna turbina que gira i que est acoblada a un generador elctric,
mitjanant el qual es genera electricitat. Daquesta manera, lenergia potencial de laigua emmagatzemada es transforma en energia cintica i, en
darrer terme, en energia elctrica.
Les installacions que transformen lenergia de laigua en energia elctrica sanomenen centrals hidroelctriques.
Avantatges de lenergia hidrulica:
Les centrals hidroelctriques tenen un
manteniment mnim i un cost dexplotaci baix.
No genera residus ni contaminants.
La construcci dembassaments ajuda a controlar les inundacions i subministra aigua per a lagricultura durant les estacions seques.
Quan la producci denergia elctrica
de tota la xarxa supera la demanda, es
poden revertir les turbines per tornar
a omplir lembassament.
Inconvenients de lenergia hidrulica:
L energia elctrica generada es transporta a travs duna xarxa costosa, ja
que les centrals hidroelctriques generalment estan allunyades de les grans
poblacions.
La quantitat daigua disponible depn
del temps meteorolgic. Quan les pluges sn escasses, la producci elctrica s ms baixa.
La construcci dembassaments implica la inundaci de grans extensions,
fet que causa greus alteracions en lentorn: erosi, prdua de sls frtils, reducci de la biodiversitat, etc.
Hi ha riscos de trencament de la presa, fet que pot provocar inundacions
greus en les poblacions properes.
ACTIVITATS
el significat de turbina
i generador.
de lenergia tenen lloc
en una presa?
23. Es pot installar una central
hidroelctrica en qualsevol
lloc dun riu? Justifica
la resposta.
24. Creus que lenergia
hidrulica s respectuosa
amb el medi ambient? Justifica
la resposta.
Central hidroelctrica
Centres de consum
Ec mnima
Ep mxima
Transformador
Generador
Turbina
Comporta
Ec mxima
Ep mnima
195
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 196
10
Fonts renovables denergia (II).

Solar, elica, biomassa, geotrmica
i mareomotriu
Energia solar
Les centrals fotovoltaiques estan constitudes

per molts panells disposats en una rea
extensa. Lelectricitat que produeixen es
transfereix a la xarxa elctrica general.
Els aerogeneradors disposen dunes pales que

giren grcies al vent dominant. Aquest moviment s transms per un eix a un generador
interior que transforma lenergia mecnica del
vent en energia elctrica. Finalment, lenergia
elctrica generada s transferida a la xarxa
elctrica per al consum.
ACTIVITATS
25. En qu consisteix la captaci
solar fotovoltaica? Amb qu
saconsegueix?
26. Com es pot captar i aprofitar
lenergia solar als habitatges?
27. Quins factors creus que shan
de tenir en compte a lhora
dinstallar una central elica?
28. Quina s laplicaci fonamental
de lenergia elica actualment?
196
Lenergia arriba des del Sol fins a la Terra en forma de radiaci electromagntica. Catalunya, per lelevat nombre dhores de sol lany de qu
disposa, t un gran potencial daprofitament daquesta energia.
Actualment, aquesta energia es pot aprofitar directament per dues vies:
trmica i fotovoltaica.
La trmica consisteix a utilitzar lenergia solar per escalfar un fluid, generalment aigua. Aquest procs t lloc en uns aparells anomenats
collectors. L energia obtinguda saplica fonamentalment per obtenir
aigua calenta i calefacci ds domstic. En alguns casos, a altes temperatures, tamb s possible obtenir energia elctrica.
La fotovoltaica permet transformar directament lenergia del Sol en
energia elctrica per mitj duns dispositius especials fabricats amb silici, anomenats panells fotovoltaics. Aquesta energia es pot utilitzar directament per a consum domstic o b es pot transferir a la xarxa elctrica general.
Lenergia solar presenta diversos avantatges, com ara que s una font
inesgotable a escala humana, s una energia neta perqu no provoca sorolls ni substncies contaminants, i t un manteniment barat, fet que
permet que lelectricitat arribi a zones allades.
Entre els inconvenients de lenergia solar, hi ha el fet que ls a gran escala necessita sistemes de captaci que ocupen grans extensions de terreny que queden inutilitzades per a altres usos. La disponibilitat daquesta energia varia en funci de diferents factors, com ara la latitud, les
estacions i la nuvolositat, i a ms no es pot emmagatzemar.
Energia elica
s una forma denergia cintica produda pel moviment del vent.
Aquesta energia susa generalment en forma denergia mecnica o
elctrica.
Lenergia elica ha estat utilitzada per les persones al llarg de la histria per a diferents activitats: moure embarcacions, moure molins de vent
per bombar aigua, moldre gra, etc. Actualment, els aparells que susen
per aprofitar lenergia cintica del vent sanomenen aerogeneradors.
Els avantatges de lenergia elica sn diversos: el vent no sexhaureix,
els aerogeneradors tenen uns costos dinstallaci i manteniment baixos i saconsegueix un alt rendiment.
Lenergia elica tamb presenta alguns inconvenients: s intermitent i
aleatria, ja que depn de la direcci i la intensitat del vent, el gir de les
pales dels aerogeneradors s molt sorolls i provoca interferncies (en
els radars, la televisi, la rdio, etc.). Tamb t repercussions sobre els
ecosistemes, ja que els aerogeneradors sn un perill per als animals voladors, i provoquen un gran impacte visual en el paisatge.
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 197
Energia de la biomassa
La biomassa s el conjunt de matria orgnica dorigen animal o vegetal
procedent de les restes dssers vius. Lenergia de la biomassa correspon
a la que sen pot obtenir per mitj de la crema directa o b mitjanant la
transformaci per aconseguir un altre tipus de combustible.
La font daquest tipus denergia es produeix de tres maneres:
Per mitj del conreu agrcola despcies de creixement rpid, que tenen
un alt contingut energtic, com ara cards, remolatxa i cereals.
Aprofitant els residus de les activitats domstiques (paper, cart, restes daliments...), agrcoles (palla, males herbes...), ramaderes (fems,
restes danimals...) i forestals (branques, fulles...).
Transformant qumicament o biolgicament certes espcies vegetals
per convertir-les en productes energtics com ara els biocombustibles; per exemple, el biodisel o letanol.
Avui dia, l s de la biomassa en aplicacions energtiques es fa principalment per a la producci de gas (anomenat biogs), energia calorfica i energia elctrica.
L s de lenergia de la biomassa t avantatges com ara que els biocombustibles generats a partir de la biomassa sn menys contaminants que
els combustibles fssils. Un dels principals inconvenients s que el rendiment energtic s baix.
Gran part de la biomassa sn residus dactivitats humanes, de manera que fer-ne un s

energtic elimina el cost del tractament daquests residus.
Embassament
buidant-se
daigua
Generador
Energia geotrmica
s lenergia que prov de la calor emmagatzemada a linterior de la Terra. Es pot aprofitar mitjanant la perforaci de la superfcie terrestre. Actualment, la calor terrestre saprofita per exemple en zones volcniques o
en zones daiges termals, per a la calefacci i la climatitzaci de piscines.
Aquesta energia est limitada geogrficament a poques regions del planeta. En alguns pasos resulta rendible utilitzar-la per produir energia
elctrica, tot i que per localitzar els jaciments geotrmics cal perforar el
sl si no hi ha sortides naturals.
Lexplotaci dels jaciments geotrmics provoca seriosos problemes al
medi ambient, com ara lalteraci del sl, laugment dels nivells de soroll, la contaminaci de laire i lalteraci daqfers i rius.
Energia mareomotriu
s lenergia que sobt del moviment de laigua del mar, principalment
per les marees, per tamb per lonatge i els corrents marins. Hi ha llocs
en qu la diferncia del nivell de laigua entre la marea alta i la marea
baixa s de diversos metres. Aquesta diferncia daltura origina una energia cintica que es pot utilitzar per generar electricitat.
Lenergia mareomotriu s una font denergia neta, prcticament inesgotable i no produeix residus. De tota manera, t alguns inconvenients:
es necessita una alta tecnologia, molt cara, i causa alteracions en els ecosistemes prxims. A ms, ls queda limitat a zones costaneres.
Comporta
oberta
Turbina
Marea baixa
Central mareomotriu.
ACTIVITATS
29. Assenyala algunes formes
en qu les persones han
utilitzat la biomassa al llarg
de la histria.
30. Quin avantatge creus que
comporta la recollida i la
utilitzaci de residus forestals?
31. Qu sn els biocombustibles?
Posan un exemple.
32. Don prov lenergia
geotrmica?
33. Quines zones sn ms idnies
per aprofitar lenergia
geotrmica?
34. Quin tipus denergia es pot
obtenir a partir de les marees?
197
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 198
11
Energia
Rentavaixelles
Fabricant
Model
Ms eficient
SH 20 J 593 EU
ACME
A
B
C
D
E
F
G
Menys eficient
Consum denergia kWh/cicle
(basat en els resultats obtinguts en les proves
realitzades pel fabricant en un cicle normalitzat
utilitzant aigua freda)
1.05
La normativa de la Uni Europea obliga

els fabricants delectrodomstics
a identificar-los amb un nivell
deficincia energtica.
Apagar els llums que no sestiguin

utilitzant i aprofitar al mxim la llum
natural.
El futur de lenergia
La situaci energtica actual necessita solucions de carcter immediat

amb lobjectiu de palliar els greus efectes que comporta ls inadequat
dels recursos energtics, aix com garantir els subministraments en el futur. Entre aquestes mesures destaquen les segents:
Desenvolupament de tecnologies que permetin utilitzar lenergia
daltres fonts renovables, netes, respectuoses amb el medi i que no
tinguin limitades les possibilitats ds.
Conscienciaci ciutadana. El futur energtic s responsabilitat de
tots. A travs de la conscienciaci ciutadana es pot aconseguir que
tots tinguem hbits destalvi, aix com una eficincia energtica ms
gran; s a dir, un mxim aprofitament de lenergia amb la mnima
utilitzaci dels recursos.
Algunes mesures destalvi energtic que cadascun de nosaltres pot dur
a terme sn les segents:
Utilitzar lolla de pressi estalvia molta

energia. Tamb es pot aprofitar
la calor residual de la vitrocermica.
Utilitzar bombetes de baix consum, que duren

fins a vuit vegades ms i consumeixen fins
a un 75 % menys delectricitat.
Comprovar lallament de les
finestres. Utilitzar cintes allants
i vidres dobles, que redueixen
la prdua de calor.
Facilitar el reciclatge de paper i vidre.
Utilitzar el transport
pblic.
Omplir la rentadora i el rentavaixelles abans

de posar-los en funcionament i utilitzar
preferentment programes de cicle curt.
Apagar del tot els aparells elctrics,
i evitar fer-ho des del comandament
a distncia, ja que daquesta
manera continuen consumint
electricitat.
198
A lhora de comprar electrodomstics,

triar els de la classe A, ja que sn
els que consumeixen menys.
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 199
Cincia a labast
Interpretaci de resultats. Escalfador daigua per energia solar
Lenergia solar es pot utilitzar de dues maneres com a
forma denergia: per mitj de panells fotovoltaics, per
produir electricitat, i mitjanant collectors trmics,
per escalfar aigua. Construirem un collector trmic
i nanalitzarem leficcia.
Necessitarem dues ampolles de plstic de litre i mig,

tres metres de tub de plstic, pintura negra, cola
termofusible, diversos llistons de fusta, una planxa
de fusta de 40 40 cm, plstic transparent de folrar
llibres, cinta adhesiva i un termmetre.
1. Construm el dispositiu. Elaborem el suport amb
3. Analitzem els resultats. Un cop hagin
els llistons. Els llistons llargs, daproximadament

un metre de llarg, han destar separats entre si
uns 40 cm. Podem clavar-los
o lligar-los. s important posar un llist en
diagonal per donar solidesa al suport.
Hi clavem la planxa i lliguem amb la cinta allant
les ampolles als llistons llargs del suport,
de manera que quedin com a la figura. Fem
dos petits forats a les ampolles, hi ajustem
els tubs, i ho segellem amb cola termofusible.
Un dels tubs ha de tenir la longitud justa
per anar duna ampolla a laltra, mentre que laltre
ha de ser molt ms llarg i formar un serpent
que enganxarem a la planxa amb la cola
termofusible.
Pintem de negre tant la planxa com el serpent.
Tamb podem pintar lampolla que ser el dipsit
daigua calenta. Quan la pintura shagi assecat,
cobrirem la fusta amb la lmina de plstic, que
quedar convertida en un collector trmic.
2. El posem en funcionament. Omplim daigua

totes dues ampolles, mesurem i anotem
la temperatura de laigua i tanquem b els taps.
Perqu aquest escalfador funcioni correctament
cal posar-lo dret, una mica inclinat per situar-lo
com ms encarat al sol millor, amb lampolla
daigua freda a sota i la que ser el dipsit daigua
calenta a dalt.
transcorregut cinc minuts, tornem a mesurar

la temperatura de laigua a lampolla superior.
Tornem a mesurar-la cada vint minuts fins
que vegem que ja no puja ms.
Atenci: si som a lestiu i hem posat lacumulador
ben encarat al sol i en un lloc a recer de corrents
daire, s possible que el serpent de plstic arribi
a fondres per la calor, tot i estar refrigerat per
laigua que hi circula per linterior. No deixis
el dispositiu exposat al sol i sense vigilncia:
tot i que s molt senzill, tamb s molt efica
i pot escalfar molt laigua del dipsit
superior.
Suport
fet amb
llistons
Ampolla
daigua
calenta
Lmina
de plstic
Planxa
pintada
de negre
Serpent
Ampolla
daigua
freda
ACTIVITATS
35. Laparell necessitaria una entrada daigua de la xarxa i una sortida daigua calenta per a ls domstic.
On situaries lentrada daigua freda i la sortida daigua calenta?
36. El principal endarreriment en lescalfament s degut a les prdues de calor de laigua ja escalfada. Quina part
del dispositiu caldria allar b per evitar aquestes prdues de calor?
37. Un dels inconvenients de lenergia solar s que s intermitent. Explica qu vol dir aix. Es podria obtenir aigua
calenta al llarg de les vint-i-quatre hores del dia?
199
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 200
Activitats
38. Indica quin tipus de transformacions denergia
tenen lloc als aparells segents.
a) Caldera de vapor.
b) Bombeta incandescent.
46. Indica quin tipus denergia est present quan es

posen en funcionament els aparells segents.
c) Motor dautombil.
d) Locomotora de vapor.
C
A
39. Observa les fotografies segents.

A
B
F
G
E
a) Quin tipus denergia sutilitza en cada cas?

b) Quin esport et sembla ms perjudicial per al medi
ambient? Per qu?
47. En quin tipus denergia es transforma lenergia

elctrica quan es connecten els aparells
segents?
a) Radiador.
40. Lenergia elctrica s una de les energies que

es consumeixen ms a les llars, els centres escolars
i les indstries.
Don prov aquesta energia?
41. Calcula lenergia cintica duna moto duns
450 kg de massa que viatja a una velocitat de 10 m/s.
42. Calcula lenergia cintica duna persona
de 58 kg que corre a una velocitat de 10 km/h.
43. Si un llibre queda en reps a terra, desprs
de caure des duna altura determinada, en qu sha
transformat lenergia potencial que tenia inicialment?
On ha anat a parar aquesta energia?
44. En moltes cuines hi ha installades plaques
de cocci mixtes, en les quals la meitat dels fogons
sn elctrics i laltra meitat utilitzen gas natural.
Des del punt de vista ambiental, quin tipus de foc
creus que s ms recomanable utilitzar per cuinar?
Per qu?
45. Una pilota que cau des duna altura
determinada, en xocar a terra bota i torna a pujar
fins a una altura menor. Si deixem que continu
el seu moviment, comprovarem que rebota diverses
vegades sobre terra, cada vegada a menys altura.
Finalment, la pilota acaba quieta a terra, desprs
de perdre lenergia que tenia al principi.
Aix doncs, es compleix el principi de conservaci
de lenergia? Es transfereix lenergia? Justifica
la resposta.
200
b) Bombeta.
c) Altaveus.
48. Assenyala exemples de situacions en qu

es produeixen les transformacions denergia
segents.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Denergia elctrica a energia lluminosa.

Denergia lluminosa a energia elctrica.
Denergia cintica a energia potencial.
Denergia cintica a energia elctrica.
Denergia elctrica a energia cintica.
Denergia qumica a energia elctrica.
49. Assenyala quin tipus de transformaci denergia

es produeix en els casos segents.
A
50. De totes les energies estudiades en la unitat,

quines deriven del Sol?
51. Indica de manera raonada si la gasolina, el corrent
elctric i una teula tenen energia.
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 201
52. Deixem caure dues claus de ferro amb la mateixa

massa, A i B, sobre la sorra de la platja. La clau A
gaireb no queda enterrada, mentre que la clau B
queda enterrada prcticament del tot. Quina de les
dues ha caigut des de ms altura? Justifica la resposta.
53. En Manel empeny el cotxe perqu sha quedat sense
benzina. Fa una fora constant de 2.000 N durant 5 min,
per no aconsegueix mourel. Calcula el treball realitzat.
54. Indica en kJ la quantitat denergia que contenen
els aliments segents.
a) 100 g de pasts de xocolata (367 kcal).
b) 100 g despinacs cuits (23 kcal).
55. Indica quin tipus denergia tenen els cossos

segents.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Una bateria de telfon mbil.

Un entrep de truita.
El gas but duna bombona.
Laigua bullint dun pot.
Una bombeta encesa.
Un cotxe circulant.
Una goma elstica estirada.
56. Reflexiona de quina manera pots estalviar energia

a casa teva i al centre escolar. Elabora, juntament
amb dos companys, una llista de deu actituds
per estalviar energia.
Centrals denergia elctrica

En els esquemes segents es representen els processos
de producci denergia elctrica, mitjanat quatre
tipus de centrals diferents.
Energia
potencial
de laigua.
Energia
qumica del
combustible.
Energia
mecnica
del vent.
Energia
de fissi.
Energia cintica
de laigua.
Producci de
vapor daigua.
Moviment
de les pales.
Producci de
vapor daigua.
Rotaci
de la turbina.
Rotaci
de la turbina.
Rotaci
de la turbina.
Rotaci
de la turbina.
Energia cintica Energia cintica Energia cintica Energia cintica

al generador.
al generador.
al generador.
al generador.
Energia
elctrica.
Energia
elctrica.
Energia
elctrica.
Energia
elctrica.
57. Relaciona cada esquema amb el tipus de central

al qual correspon.
a) Central nuclear.
b) Central trmica.
c) Central hidroelctrica.
d) Central elica.
58. Indica quina s la font denergia en cada tipus

de central.
59. En quina o quines de les centrals es produeix
transformaci denergia?
60. Quina o quines de les centrals utilitza fonts no
renovables denergia per funcionar?
61. En quin procs semet ms quantitat

de dixid de carboni?
62. Quin dels processos ambientals segents est
relacionat amb lincrement de dixid de carboni
a latmosfera?
a)
b)
c)
d)
Pluja cida.
Deteriorament de la capa doz.
Increment de lefecte dhivernacle.
Disminuci de lefecte dhivernacle.
63. En un informe de lAgncia de lEnergia

Nuclear i lOrganitzaci per a la Cooperaci
i el Desenvolupament Econmic es defineix
lenergia nuclear com una energia neta.
Aquest informe sost que les plantes nuclears
en funcionament eviten lemissi de 1.200 milions
de tones anuals de dixid de carboni
a latmosfera, que es generarien si sutilitzessin
combustibles fssils. Explica en qu es basa
aquesta conclusi.
64. Actualment a Espanya hi ha nou centrals
nuclears en funcionament, i sha paralitzat
la construcci de noves centrals. Indica dos
avantatges i dos inconvenients de les centrals
nuclears.
65. Assenyala alguns exemples de
transformacions energtiques que facis a casa
teva a partir de lenergia elctrica.
201
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 202
Resum
s una magnitud fsica que associem amb la capacitat que tenen els cossos de produir
canvis en ells mateixos o en altres cossos. En el sistema internacional es mesura en joules (J).
Entre les caracterstiques de lenergia destaquen:
Caracterstiques
Es pot emmagatzemar. Es pot transportar Es pot transformar.

Es transfereix.
Es degrada.
Es conserva.
Energia mecnica. s la suma de dues energies:

Cintica: la tenen els cossos en moviment.
Potencial: la que t un cos a una certa altura sobre terra.
Formes
de presentaci
Energia elctrica, causada pel moviment ordenat de partcules

carregades elctricament.
Energia interna, com la que tenen els cossos a causa del moviment
de les seves molcules o toms.
LENERGIA
Energia electromagntica, com la que tenen les radiacions

lluminoses i les ones de rdio i televisi.
Energia qumica, que es presenta en les reaccions qumiques.
Energia trmica, causada pel moviment de les partcules.
Una font denergia s qualsevol medi natural o artificial del qual

podem extraure algun tipus denergia i desprs utilitzar-la.
Segons la disponibilitat que presentin, les podem classificar en:
Fonts
denergia
Fonts no renovables denergia. Nhi ha en quantitats limitades,

de manera que sexhaureixen a mesura que es van utilitzant.
Sn el carb, el petroli, el gas natural i lurani.
Fonts renovables denergia. Nhi ha en quantitats illimitades,
de manera que no sexhaureixen.
Hidrulica. Sobt a partir de laigua. A les centrals

hidroelctriques es transforma en energia elctrica.
Solar. Arriba a la Terra com a radiaci electromagntica procedent
del Sol. Es pot utilitzar per via trmica o fotovoltaica.
Fonts
renovables
Elica. Produda pel vent. Es capta a travs daerogeneradors,

que transformen aquesta energia en energia elctrica.
Biomassa. Sobt a partir de matria orgnica.
Geotrmica. Prov de la calor interna de la Terra.
Mareomotriu. Sobt a partir de la dinmica marina.
ACTIVITATS
66. Posa un exemple de les diferents formes de presentaci de lenergia.
67. Completa el resum indicant els avantatges i els inconvenients de cadascuna de les fonts renovables denergia.
68. Fes un quadre en qu indiquis les fonts denergia que emeten dixid de carboni i les que no.
Fonts denergia
No renovables
Renovables
202
Emeten dixid de carboni a latmosfera
No emeten dixid de carboni a latmosfera
833921 _ 0184-0203.qxd
25/1/08
16:56
Pgina 203
Vers lany 3500 aC es va inventar la roda (probablement en un

principi per al torn, com a mitj
per modelar el fang). Al cap duns
quants segles (segurament pels volts
de lany 3000 aC), les rodes es van
posar sobre trineus, que eren difcils darrossegar i ara podien rodar
fcilment. Les rodes no van ser una
font directa denergia, per van fer
possible que es gasts molta menys
energia en vncer la fricci.
Aix mateix, cap a aquesta poca
els primitius rais o pirages es van
comenar a utilitzar per permetre
que lenergia de laigua corrent
transports crregues. Potser cap al
2000 aC es van comenar a utilitzar veles per captar el vent, de manera que els moviments de laire van
accelerar el transport i fins i tot podien forar el vaixell a moures contra la fora dels lents corrents. Cap
a lany 1000 aC, els fenicis van solcar ja tota lextensi del mar Mediterrani amb les seves naus.
Ms o menys cap al 50 aC, els romans van comenar a utilitzar la
snia. Un corrent rpid daigua podia fer girar una roda, que al seu
torn feia girar altres rodes que feien
una tasca: moldre gra, aixafar menes, bombar aigua, etc. Els molins
de vent van entrar en s en aquest
temps: uns mecanismes en qu els
corrents daire, en lloc dels daigua,
movien la roda. (Els corrents rpids daigua sn rars, per de vent

nhi ha a tot arreu.) En els temps
medievals, els molins de vent van
constituir una font important denergia a lEuropa occidental. Aix
mateix, va ser en lpoca medieval
que els ssers humans van comenar a cremar unes pedres negres anomenades carb en uns
forns metallrgics, a usar lenergia magntica per a les brixoles
dels vaixells (que arribat el moment
van fer possibles els llargs viatges
dexploraci) i ls de lenergia qumica per a la guerra.
El primer s de lenergia qumica
per a la destrucci (ms enll del
simple s de fletxes incendiries) va
tenir lloc cap a lany 670 dC, quan
un alquimista siri anomenat Callnic es creu que va inventar el foc
grec, una primitiva bomba incendiria composta de sofre i nafta, que
es creu que va tenir el mrit de salvar Constantinoble del primer setge dels musulmans lany 673.
ISAAC ASIMOV,
Introduccin a la Ciencia.
Ediciones Orbis, S. A.
(text adaptat)
Isaac Asimov va nixer a Rssia

el 2 de gener de 1920. Quan encara era un nen, va emigrar als
Estats Units amb la seva famlia,
que es va establir a Nova York. El

seu pare va obrir-hi una petita
botiga on venia diaris, entre altres articles. All, Isaac va iniciar
la seva afici per la lectura. Va escriure el primer treball literari
quan noms tenia catorze anys
i va ser publicat en una revista de
lescola. Desprs de graduar-se,
va ingressar a la Universitat de
Columbia per cursar la carrera
de qumica. La seva passi pels
temes relacionats amb la cinciaficci el va animar a dedicar-se a
la literatura. Durant aquests anys,

tots els seus relats estaven plens
de robots i altres personatges que
protagonitzaven histries fantstiques. El devessall dimaginaci
el va fer mereixedor de diversos
premis, com el premi Hugo i el
Nbula. A ms, va ser nomenat
catorze vegades doctor honoris
causa. Asimov no tan sols va
abordar la cincia-ficci i la divulgaci de temes cientfics, sin
que tamb va tractar temes histrics i infantils. Va morir el 1992.

69. De quines formes sha utilitzat laigua per obtenir
energia?
70. Quina idea vol transmetre Isaac Asimov a travs
del text?
71. Si haguessis de moure les mquines
duna fbrica, quina energia barata i poc
contaminant utilitzaries? Per qu?
72. En lactualitat tamb aprofitem laigua i el vent
per obtenir energia. Quina s aquesta
energia?
NO THO PERDIS
Llibres:
En pantalla:
Los propios dioses

ISAAC ASIMOV. Ed. Plaza & Janes
Novella de cincia-ficci que tracta sobre universos parallels i fonts inesgotables denergia.
Fonts d'energia. Energies renovables. VHS. CHARLES

BAIN. Ed. Tibidabo
Informaci sobre recursos energtics, fonts d'energia, transformaci de lenergia i nous sistemes d'utilitzaci de l'energia.
Linvent ms gran del segle vint

AVELL ARTS-GENER. Ed. Barcanova
Novella daventures i ciencia-ficci sobre lecologia i lenergia.
Fred negre
MART MASFERRER. Ed. Empries
Novella, escrita en forma de biografia duna jove cientfica,
que fa referncia al perill nuclear.
En la xarxa:
http://www.iesmontilivi.net/2ESO-Energia/
Interessant pgina web sobre els diferents tipus denergia
feta per alumnes de 2n dESO.
http://www.icaen.net/
Pgina web de lInstitut Catal de lEnergia.
203
La tecnologia primitiva
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 204
11
PLA DE TREBALL
Distingirs entre calor i temperatura.
Comprovars la poca fiabilitat del sentit
del tacte respecte de les sensacions
trmiques.
Interpretars diferents efectes
de la calor.
Aprendrs a mesurar la temperatura
amb diferents escales termomtriques.
Identificars les maneres de propagarse de la calor.
Diferenciars materials per la capacitat
de conduir la calor.
Fars experiments senzills sobre
la dilataci dels cossos i ninterpretars
els resultats.
Lalquimista, obra de
David Teniers, el Jove.
La calor
i la temperatura
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 205
En el segle XVIII els cientfics ja coneixien b la Ignis seu calor aeris. Calor produda per una font
que escalfava laire duna habitaci. El qualifiimportncia que tenia la temperatura en els excava com a tou.
periments que feien, per encara no shavia inventat el termmetre, i aix en dificultava el con- Ignis seu calor lampadis. Calor produda pel foc
trol. Generalment, la regulaci de la temperatura
directe despelmes enceses. La fora daquesta
es feia utilitzant diferents fonts de calor, segons la
calor depenia de la quantitat despelmes.
necessitat.
Ignis seu balnei Maris. Calor produda al bany
Una de les descripcions ms detallades sobre
maria. Es tractava duna calor forta.
aquestes fonts de calor i les seves caracterstiques Ignis seu balnei cinerum. Calor produda per cens la que va escriure Martino Rulando, gran aldres. Era una calor poquimista i metge del rei Rodolf II dHabsburg, que
tent.
va detallar fins a tretze fonts diferents, entre les Ignis nudus. Calor proquals destaquen les segents:
duda per foc directe so Ignis seu calor fimi equini. Calor produda pels
bre un objecte.
fems de cavall. Shavien de recollir acabats de Ignis reverberatorius. Cafer i amarats dorina del mateix animal. Produa
lor produda en un forn
poca calor.
tancat.
RECORDA I RESPON
1. Per qu s important controlar la temperatura
durant alguns experiments?
2. s el mateix temperatura que calor?
3. Qu s un termmetre? Per a qu serveix?
Com pot ajudar un termmetre a regular
la temperatura?
4. Si toques dos objectes, un de fusta i un altre
de metall, tots dos a 25 C de temperatura,
quin sembla que est ms calent?
Busca la resposta
Qu s una escala termomtrica?
Quines sn les ms utilitzades?
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 206
Els conceptes de calor i temperatura
Calor i temperatura sn dos termes que moltes vegades tendim a confondre. Aix, parlem de calor quan volem referir-nos a la temperatura;
i diem que un cos t calor, quan seria ms correcte dir que es troba a una
temperatura determinada.
Aleshores, qu s la calor?
Colloquialment, quan parlem de calor ens referim a una sensaci. Per
les sensacions no sn iguals per a tothom. Aix, si diem que en una habitaci fa calor, s possible que alg no ho senti igual.
En canvi, si diem que la temperatura duna habitaci s de 18 C, ens pot
semblar una temperatura alta o baixa, per aquesta dada s independent
de la sensaci que tingui cadasc.
Quan diem que un objecte est calent
no significa que t molta calor, sin que t
una temperatura molt elevada.
La calor s lenergia que es transfereix dun cos a un altre,

quan estan en contacte i a una temperatura diferent.
La calor s energia trmica que passa dun cos a un altre. Aix significa que els cossos cedeixen o guanyen calor, per que no en tenen.
Si introdum un tros de ferro a 80 C en un cass amb aigua a 15 C, el
ferro es refredar i laigua sescalfar. La calor haur passat del ferro, que
estava a ms temperatura, a laigua, que estava a menys temperatura.
Aquesta transferncia de calor es fa fins que totes dues temperatures s igualen, aleshores sassoleix lequilibri trmic.
La mesura de la calor
La calor s una energia en trnsit, de manera que les seves unitats de
mesura sn les mateixes que les de lenergia. En el sistema internacional, la unitat de calor s el joule (J).
Ara b, sovint sutilitza com a unitat de mesura de la calor la caloria
(cal). Un joule equival a 0,24 calories.
1 J = 0,24 cal
ACTIVITATS
1. En fsica, s correcte dir que un radiador encs t calor?
2. Explica cientficament qu passa si en un cass amb aigua a 10 C
introdum una patata bullida que est a 70 C.
3. Qu significa que dos cossos han assolit lequilibri trmic?
4. La calor es considera una energia en trnsit. Qu significa
aquesta expressi i per qu saplica a la calor?
Quan ens serveixen una beguda calenta,
a mesura que passa el temps es va refredant.
Hi ha una transferncia de calor, que satura
quan la beguda assoleix la mateixa
temperatura que lambient.
206
5. Sovint sutilitza el quilojoule com a unitat de calor.

A quants joules correspon? Calcula a quantes calories
equival 1 kJ.
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 207
Temperatura i energia interna

Totes les substncies estan formades per partcules, que es mouen constantment de manera desordenada, amb ms o menys intensitat. Aquest
moviment sanomena agitaci trmica.
A causa daquesta agitaci, cada partcula posseeix energia cintica. La
suma de les energies cintiques de totes les partcules dun cos sanomena energia interna.
100 C
600 C
Aix, quan es diu que un cos es troba a ms temperatura que un altre, el

que s indica s que les seves partcules es mouen ms de pressa.
La temperatura dun cos mesura la quantitat denergia
interna que t.
Si escalfem de la mateixa manera i durant el mateix temps dos recipients

amb quantitats diferents daigua, que es trobin a la mateixa temperatura inicial, comprovarem que el recipient amb menys aigua assoleix una
temperatura ms alta.
B
100 C
1200 C
Encara que tots dos recipients hagin rebut la mateixa calor, la variaci
de temperatura ser diferent, depenent de la quantitat daigua.
Flama ms
intensa
que en A
Per tant, laugment de temperatura dun cos s ms gran com ms calor shi subministra i com ms petita s la quantitat de matria (nombre
de partcules) daquest cos.
Qu anomenem calent i fred?
En un mateix ambient, diferents persones poden experimentar sensacions trmiques diferents, ja que les nocions de calent i fred depenen de les sensacions que ens proporcionen els sentits.
Aix, quan diem que un cos est fred s perqu la seva temperatura s
ms baixa que la nostra, mentre que el sentim calent quan la seva temperatura s ms alta. Per illustrar-ho, podem fer lexperincia segent:
amb lajuda dun termmetre, colloquem tres recipients amb aigua a diferent temperatura, el de lesquerra a 0 C, el del mig a 10 C i el de la
dreta a 25 C.
A continuaci, introdum durant uns minuts la m esquerra en el recipient de laigua ms freda i la dreta en el de laigua ms calenta. Tot seguit, posem les dues mans en el recipient del centre.
Amb la m esquerra notarem laigua ms calenta que amb la m dreta,
ja que la sensaci trmica depn de les condicions en qu es trobava cada m anteriorment.
C
100 C
900 C
Barra
ms fina
que en A
Quan un cos rep energia en forma de calor,

augmenta la velocitat amb qu es mouen
les seves partcules (A). Aquest augment
ser ms gran com ms calor rebi (B),
o com ms petit sigui el nombre de partcules
que formen el cos (C).
ACTIVITATS
6. Qu s lenergia interna?
7. Sovint se sent a dir que els objectes calents, com un radiador,
desprenen calor, i els objectes freds, com el gel, desprenen fred.
s certa, aquesta afirmaci?
207
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 208
Els efectes de la calor

sobre els cossos
Quan se subministra calor a un cos, augmenta el moviment de les partcules que el formen, lenergia cintica de cadascuna i, per tant, lenergia interna i, conseqentment, la temperatura.
Aquesta s, principalment, la causa que els cossos varin de mida o canvin destat.
Dilataci i contracci
Quan un cos sescalfa, les partcules que el componen es mouen ms de
pressa, ocupen ms espai, i aix fa que naugmenti el volum (dilataci).
Si el cos cedeix calor, passa el contrari: les seves partcules es mouen
menys, es refreda i en disminueix el volum (contracci). Tanmateix, hi
ha excepcions a aquesta norma general, com ara el cas de la dilataci anmala de laigua, ja que quan es gela nincrementa el volum.
Tots els cossos, siguin slids, lquids o gasos, varien de volum quan intercanvien calor amb un altre cos.
ACTIVITATS
8. Per a qu serveixen les juntes
de dilataci dun pont?
9. Per qu creus que es trenca
un got de vidre si se li tira aigua
molt calenta?
10. Quan s ms fcil treurens un
anell metllic del dit, quan fa
fred o quan fa calor?
Slids
Els slids sn els que es dilaten menys,

ja que les seves partcules estan unides
molt estretament.
Els rails de ferrocarril estan separats
perqu puguin dilatar-se sense dificultat
quan fa calor. En cas contrari,
es deformarien.
208
La dilataci s laugment de volum que experimenta un cos quan

rep energia en forma de calor.
La dilataci depn de la naturalesa i lestat de les substncies. En general,

els gasos es dilaten ms que els lquids i aquests ms que els slids, encara que entre els lquids i els slids hi ha excepcions.
La dilataci pot ser la causa de grans canvis en els cossos. Per exemple, la
dilataci dun pont pot fer que augmenti diversos centmetres la longitud.
Per evitar que aquest tipus de variacions nafectin la funcionalitat, es
deixen separacions en diferents parts del pont, que sanomenen juntes
de dilataci.
Lquids
Les partcules que formen els lquids estan

unides entre si de manera ms feble que
els slids. Per aix, la seva energia interna
varia ms amb la temperatura i es dilaten
ms. La dilataci del mercuri en augmentar
la temperatura sutilitza per construir
termmetres.
Gasos
En els gasos, les partcules que els formen

estan molt separades les unes de les altres
i es mouen lliurement a gran velocitat,
de manera que es dilaten molt quan
sescalfen. Un globus augmenta de mida
quan sescalfa, perqu laire que cont
a linterior es dilata molt.
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 209
Canvis destat
Gaireb totes les substncies poden existir en els tres estats de la matria: slid, lquid i gass. Si una substncia modifica el seu estat, es produeix un canvi destat.
Un canvi destat s una modificaci en lestat en qu es
disposen les partcules que constitueixen una substncia.
L estat en qu es troba un cos depn sobretot de la pressi a qu est

sotms i de la temperatura. Per canviar lestat sha de modificar una daquestes variables, o totes dues.
Els canvis destat poden ser:
Canvis progressius
Progressius. Si tenen lloc subministrant calor a un cos,

com la fusi, la vaporitzaci i la sublimaci.
Regressius. Si es fan amb despreniment de calor del
cos, com la condensaci, la solidificaci i la sublimaci
regressiva.
So
lid
ific
ac
i
Fu
si
Slid
i
zac
orit
Vap
Per contra, en refredar una substncia

gasosa, disminueix lagitaci de les partcules i acaba passant a estat lquid
(condensaci). Si la continuem refredant, les partcules es mouran encara
ms lentament i assolir lestat slid (solidificaci).
Canvis regressius
i
sac
den
Con
En elevar la temperatura duna substncia slida, augmenta lagitaci de les seves partcules. Si la continuem
escalfant, arribar un moment en qu les partcules es
mouran tant que passar a lquid (fusi). I si lescalfament encara s ms gran, les partcules es mouran ms
i la substncia arribar a passar a gas (vaporitzaci).
Lquid
Gas
ci
Sublima
ci
Sublima
a
regressiv
Alguns slids, com la naftalina, poden

passar directament de slid a gas (sublimaci) o de gas a slid (sublimaci regressiva).
Temperatures de fusi i debullici
Mentre t lloc un canvi destat, la temperatura del cos no varia, encara
que hi aportem o en traguem calor. Aquesta energia saplica a desfer o
formar les unions entre les partcules per passar al nou estat.
La temperatura a qu una substncia slida es fon, i passa a lestat lquid,
sanomena temperatura de fusi.
La temperatura a qu una substncia bull, i passa de lestat lquid al
gass, sanomena temperatura debullici.
ACTIVITATS
11. Explica per qu un slid passa
a lestat lquid en escalfar-lo.
12. En escalfar aigua, quan
comena a bullir,
la temperatura es mant
constant en uns 100 C, encara
que continuem escalfant-la.
Qu passa amb la calor
que hi aportem?
Totes dues temperatures sn caracterstiques de cada substncia.
209
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 210
3
F
C
212
200
100
32
K
100
373
80
353
60
333
La mesura de la temperatura
La temperatura es pot mesurar utilitzant diferents escales termomtriques. La graduaci daquestes escales es fa a partir duns punts de referncia que sn constants.
Els punts de referncia ms utilitzats sn les temperatures corresponents
a canvis destat de diverses substncies, que sn fixes sempre que el canvi destat tingui lloc en les mateixes condicions de pressi. Per exemple,
els punts de fusi i ebullici de laigua sutilitzen a la pressi duna atmosfera.
40
313
Un cop establerts els punts de referncia, la distncia que els separa es

divideix en parts iguals, de manera que sobt lescala termomtrica
corresponent.
20
293
Hi ha tres escales termomtriques bsiques, que utilitzen diferents

punts de referncia: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.
273
Escala Celsius (C)
Comparaci entre les escales Celsius,

Fahrenheit i Kelvin.
s lescala ms utilitzada en la majoria de pasos. Mesura la temperatura en graus Celsius (C). Els punts de referncia corresponen a la
temperatura de fusi de laigua, a la qual es dna el valor de 0 C, i a
la temperatura debullici de laigua, a la qual es dna el valor de 100 C.
L interval entre aquests valors es divideix en 100 parts iguals, i cada
divisi correspon a 1 C.
Es tracta duna escala centgrada, ja que sestableixen 100 divisions entre els punts de referncia.
Les temperatures inferiors a zero graus es designen amb nombres negatius i sanomenen temperatures sota zero.
Escala Fahrenheit (F)
ACTIVITATS
En aquesta escala la temperatura es mesura en graus Fahrenheit (F).

La temperatura de fusi de laigua en aquesta escala correspon a 32 F
i la debullici, a 212 F. Entre aquests dos punts sestableixen 180 divisions, de manera que no s centgrada. Cada divisi correspon a 1 F.
13. Qu sn els punts de referncia

duna escala termomtrica?
Quins sn els punts fixos
que solen utilitzar-se
per graduar un termmetre?
Per transformar els C en F, o a l inrevs, sutilitzen les relacions segents:

5(TF 32)
9
TC
TF TC
32
9
5
14. La temperatura normal del cos

hum s de 37 C; expressa-la
en K i en F.
Escala absoluta o Kelvin (K)
15. Si en fer una experincia

observem que la temperatura
dun cos augmenta 1 C,
podem dir que tamb
augmenta 1 F? I un K?
210
s lescala ms utilitzada en lmbit cientfic. Sassignen els valors 273 K

al punt de fusi de laigua i 373 K al punt debullici. L interval entre
aquests valors es divideix en 100 parts iguals i cadascuna equival a 1 K.
Es tracta, doncs, duna escala centgrada.
s la unitat de temperatura en el sistema internacional. Per transformar els C en K, o a l inrevs, sutilitzen les relacions segents:
TK TC 273
TC TK 273
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 211
El termmetre
Per mesurar la temperatura sutilitza el termmetre. El funcionament daquest aparell es basa en lefecte que provoca la variaci de temperatura
en alguna caracterstica dun cos, per exemple, la variaci de volum dun
lquid, la pressi dun gas, la resistncia elctrica dun conductor, etc.
Els termmetres ms habituals es basen en la dilataci o la contracci
que experimenta un lquid contingut al seu interior. Els lquids ms utilitzats sn el mercuri o lalcohol acolorit.
Alcohol
acolorit
Termmetre de mercuri
El mercuri s un metall lquid a temperatura ambient, que condueix
b la calor, bull a 357 C i es fon a 39 C.
Un termmetre de mercuri consta dun dipsit que cont el metall lquid, i dun tub de vidre de parets primes per on es desplaa el metall
en variar la temperatura.
Quan el termmetre entra en contacte amb un cos i aquest li cedeix
calor, el mercuri es dilata, i assoleix una longitud ms gran en el tub graduat.
Mercuri
Els termmetres dalcohol sn tils per

mesurar temperatures molt baixes, per aix
sutilitzen per mesurar la temperatura
atmosfrica.
El termmetre clnic sutilitza per mesurar la temperatura

corporal. Un estrenyiment a la part inferior impedeix
que el mercuri torni al dipsit desprs de dilatar-se.
La lectura roman fixa encara que no estigui en contacte
amb el cos. Nhi ha prou dagitar suaument el termmetre
perqu baixi.
A causa del risc de trencament i de la toxicitat del mercuri,
sutilitza cada cop menys. Actualment, s ms freqent ls
del termmetre clnic digital, que s ms segur.
ACTIVITATS
16. Per qu sutilitza mercuri
en els termmetres i no aigua,
que s un lquid molt ms
barat?
A FONS
Construeix un termmetre
Prova el termmetre: agafa lampolla amb les mans

durant cinc minuts. Qu passa? Ara colloca-la en
un recipient amb aigua freda. Qu passa? Finalment,
introdueix el termmetre en un recipient amb aigua
calenta. Qu passa?
Colorant
Ampolla
de vidre
amb tap
Palla
de refresc
Aigua
A
lc
oh
ol
Necessites una ampolla de vidre amb tap, plastilina,

aigua, alcohol, colorant i una palla de refresc. Fes un petit
forat al tap, de manera que hi pugui entrar una palla.
Barreja aigua i alcohol a parts iguals i omple un quart
de lampolla amb la barreja. Afegeix-hi unes gotes de
colorant alimentari per donar-hi color. Enrosca el tap i
segellal amb plastilina perqu no hi entri ni en surti aire.
Lnica part en contacte amb lexterior ha de ser la palla.
Plastilina
211
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 212
La propagaci de la calor
La calor pot passar dun cos a un altre, o transmetres dun punt a un altre dins dun mateix cos, de tres maneres diferents: per conducci, per
convecci o per radiaci.
Encara que aquestes tres formes poden tenir lloc de manera simultnia,
normalment nhi ha una que predomina sobre les altres dues.
Conducci
La conducci s el mecanisme mitjanant el qual es propaga
la calor a travs dels slids.
Partcules
del slid
Si subjectem amb la m lextrem duna barreta de metall i acostem laltre extrem a la flama dun cremador, al
cap de poc temps augmentar gradualment la temperatura de lextrem que sostenim. La calor es propaga a
travs de les partcules de la barreta per conducci.
Aquest fenomen s degut al fet que les partcules de la
barreta estan exposades a la calor, eleven la seva energia cintica i intensifiquen el moviment. Aquest moviment es transmet a les partcules venes, que augmenten de temperatura i el transmeten, al seu torn, a les
contiges.
Sentit de propagaci de la calor

per conducci
Convecci
La convecci s el mecanisme mitjanant el qual es propaga
la calor en els fluids, com els lquids i els gasos.
Partcules
del gas
Partcules
del lquid
Quan sescalfa un lquid o un gas, les seves partcules adquireixen ms

energia, es mouen ms rpidament i se separen. A causa daquest procs, t lloc un augment de volum de la substncia i les partcules amb ms temperatura tendeixen a pujar.
Corrents
de convecci
Quan sescalfa un lquid o un gas per la part inferior,

augmenta la temperatura daquesta zona, i les partcules de sota tendeixen a pujar. Lespai que deixen
aquestes partcules s ocupat per unes altres de la
capa superior, que estan a menys temperatura, i tendeixen a baixar. Aquestes darreres, en posar-se en
contacte amb la font de calor, augmenten la temperatura i tornen a pujar. Aix es produeix una circulaci de les partcules del lquid o del gas que provoca corrents, anomenats corrents de convecci.
Els corrents de convecci expliquen fenmens com
ara la formaci dels nvols, els vents o els corrents
marins.
212
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 213
Radiaci
La radiaci s el mecanisme de transmissi de calor que t lloc
sense que hi participi un medi material.
Daquesta manera, la calor es pot transmetre en el buit. Per exemple,

s com arriba a la Terra la calor del Sol.
Tots els cossos emeten i absorbeixen calor en forma de radiaci. En general, com ms alta s la temperatura dun cos, ms gran s tamb lenergia radiant emesa.
No tots els cossos tenen el mateix poder dabsorci de radiacions.
Quan un cos est prou calent, pot arribar

a emetre radicaci visible. Per aix, en escalfar
un metall, si al principi hi acostem la m,
notarem la calor. Si lescalfem ms,
es posa vermell, perqu emet energia
en forma de llum vermella.
Barres de ferro roent.
A FONS
Com funciona un hivernacle?
La llum solar travessa

les parets de lhivernacle
i escalfa les plantes
i la terra.
Un hivernacle s una construcci de vidre o plstic en la qual

es conreen plantes durant tot lany, a una temperatura ms
alta que la de lexterior.
La radiaci del Sol travessa les parets transparents de vidre
de lhivernacle. Com a conseqncia, les plantes i la terra de
linterior sescalfen per efecte de la radiaci solar. Els objectes
escalfats per la llum solar cedeixen de nou aquesta calor
en forma de nova radiaci. Aquesta radiaci rebota en
el recobriment i no sescapa a lexterior. Com a conseqncia,
es produeix un augment de la temperatura de linterior.
Radiaci
solar
Aquest efecte dhivernacle tamb es dna en latmosfera,

a causa principalment del CO2, que ret una part
de les radiacions que, si no exists, sescaparien a lespai.
Els hivernacles disposen de sistemes de ventilaci
que permeten la sortida de part de laire calent. Per qu
creus que sinstallen?
La radiaci emesa per les plantes i la terra rebota

als vidres i escalfa linterior de lhivernacle.
ACTIVITATS
17. En la conducci de calor dun cos, les seves partcules
es desplacen? Quin tipus de moviment experimenten?
18. Per mitj de quins mecanismes ens proporciona calor una tassa
de llet calenta que tenim entre les mans?
213
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 214
Conductors i allants trmics
Si toquem amb una m la fusta dun martell i amb laltra la part

metllica, tindrem la sensaci que la primera est ms calenta que la
segona. Ara b, si amb un termmetre mesurem la temperatura de totes dues parts, podrem comprovar que es troben a la mateixa temperatura.
La diferent capacitat de les substncies per conduir la calor permet distingir dos tipus de materials: conductors i allants trmics.
Conductors trmics
Les finestres de vidre doble, amb cambra
daire, allen b i eviten les prdues de calor,
al contrari del que passa amb les de vidre
senzill. Aix s degut al fet que laire s molt
mal conductor de la calor.
ACTIVITATS
19. Segons la capacitat de conduir
la calor, quin tipus de
substncia s el plstic?
20. Per qu en zones fredes es
colloquen finestres de vidre
doble a les cases?
21. Busca en els conceptes clau el
significat de conductor trmic i
dallant trmic.
Sn materials que condueixen b la calor dun punt a un altre. En general, tots els metalls, com lor, la plata, el ferro, etc. sn bons conductors de la calor.
Els materials conductors provoquen sensacions de fred o calor en tocarlos, ja que en aquests materials l intercanvi denergia t lloc a gran velocitat.
Allants trmics
Sn materials que no condueixen b la calor. Solen ser porosos o fibrosos, amb aire a l interior, com la fusta o el plstic.
Laire s un bon allant. Aix explica leficcia que tenen, per exemple,
la roba de llana i les finestres amb vidre doble per evitar la transmissi
de calor produda per conducci.
Els teixits del cos sn bons allants, per aix, l interior del nostre organisme es pot mantenir calent a una temperatura constant de 36,5 C,
fins i tot en un ambient fred.
A FONS
Dna calor, la roba dabric?

Solem pensar que un jersei de llana o una manta ens donen
calor i aix ens protegeixen del fred. Ara b, els cossos no
contenen calor, per tant, podem dir que donen calor
les peces dabric?
Realment el que passa s que aquestes peces mantenen
una capa daire entre la superfcie del nostre cos i el teixit
que ens alla trmicament de lexterior.
Aix, encara que la roba dabric provoca una sensaci
descalfament de lorganisme, en realitat lnic que fa
s allar-nos de lexterior i evitar que el nostre cos cedeixi
calor a lambient, que es troba a una temperatura
ms baixa.
Si tapem un gla amb una manta, i en deixem un altre fora,
quin dels dos es fondr abans?
214
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 215
La pell com a rgan

de percepci de la calor
La pell constitueix la superfcie de contacte entre lorganisme i el medi

ambient. A l interior cont una gran varietat de receptors sensorials
per mitj dels quals percebem sensacions, com ara variacions de temperatura, pressi, dolor, etc.
Els receptors encarregats de detectar canvis sobtats de temperatura, tant
de baixada com daugment, sanomenen termoreceptors.
Aquests receptors es distribueixen per la superfcie corporal de manera
discontnua i no uniformement. Per exemple, la calor saprecia millor a
les galtes que als palmells de les mans o les plantes dels peus.
Aix mateix, sadapten durant els estmuls de llarga durada. Aix es pot
observar fcilment introduint una m en aigua freda i desprs en aigua
calenta. Al principi, la sensaci de canvi de temperatura s molt acusada, per al cap duna estona els receptors shi adapten i la sensaci trmica desapareix.
Hi ha dos tipus de termoreceptors:
Els corpuscles de Ruffini. Detecten sensacions de calor. Es troben a
la zona profunda de la pell i sn estimulats per temperatures superiors a la del cos. Abunden a la cara.
Els corpuscles de Krause. Detecten sensacions de fred. Es troben a
la zona profunda de la pell i sn ms abundants que els de Ruffini,
nhi ha uns 260.000 estesos per tot el cos, per aix les persones sn
ms sensibles al fred que a la calor. Abunden a lesquena, una de les
zones ms sensibles al fred.
Els termoreceptors permeten detectar si

la temperatura dun objecte determinat s
ms gran o ms petita que la del nostre cos,
per no permeten saber-ne la temperatura
ni tan sols aproximadament.
Estructura de la pell
Pls
Epidermis
Corpuscle
de Ruffini
ACTIVITATS
22. Com sanomenen els receptors
de la pell que perceben canvis
de temperatura?
Corpuscle
de Krause

els corpuscles de Ruffini
i els de Krause?
24. Per qu les persones som
ms sensibles al fred que
a la calor?
215
833921 _ 0204-0221.qxd
1/2/08
16:06
Pgina 216
A FONS
Adaptacions dels ssers vius a la temperatura

Lactivitat diria dels ssers vius est determinada
en gran part per la temperatura del medi.
Laigua absorbeix i desprn molt lentament grans
quantitats de calor. Per aix, les oscillacions
de temperatura sn ms petites en el medi aqutic
que en el terrestre.
En general, a les zones que es troben pocs graus sota zero
o per sobre dels 50 C hi solen viure pocs ssers vius.
Aix s degut al fet que les temperatures baixes

paralitzen les reaccions metabliques i les altes
desnaturalitzen algunes molcules orgniques.
Hi ha organismes euriterms, que toleren
un marge de temperatures ampli, com els gossos,
i organismes estenoterms, que necessiten
unes condicions de temperatura molt concretes,
com els pingins.
Els animals de climes clids tenen

apndixs grossos amb un gran nombre
de vasos sanguinis, fet que permet
el refredament de la sang.
Els animals homeoterms produeixen

contnuament calor a causa
de la degradaci dels aliments
que consumeixen.
Quan la temperatura del medi on viuen

varia en gran manera, alguns animals
shi adapten passant a una fase
de letargia.
Quan laigua sevapora, consumeix

una gran quantitat de calor,
fet que proporciona un efecte
refrigerant.
Els animals poiquiloterms, com

els rptils, sallen del fred amagant-se
sota terra o en refugis. Solen ser ms
actius a lestiu.
Lagrupaci danimals disminueix la relaci

superfcie/volum i, per tant, evita la prdua
de calor; aix permet la supervivncia
en climes molt freds.
Les plantes de climes freds tenen

formes arrodonides i poca alada.
Aix perden el mnim de calor
possible.
Els arbres anomenats de fulla caduca

es queden sense fulles durant
els mesos dhivern; aix evita
que perdin energia.
Els cactus estan adaptats a climes

clids. Les seves tiges acumulen aigua,
i les fulles sn espines, fet que
disminueix la transpiraci.
216
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 217
Cincia a labast
Interpretaci de resultats. La dilataci dels cossos
La majoria de substncies experimenten una dilataci
quan se nincrementa la temperatura.
Una de les poques excepcions s laigua, que ocupa
ms volum en estat slid que en estat lquid.
Laire, com gaireb tots els gasos, s molt sensible

als canvis de temperatura i es dilata amb facilitat.
Aix s el que comprovarem per mitj
duns experiments senzills.
1. La contracci de laire en refredar-se. Agafem
3. Interpretem els resultats. Laire es contrau
una ampolla de plstic amb tap de rosca

i la posem oberta a prop duna font de calor.
Podem posar-la al sol durant una estona, o a sobre
dun radiador. Quan estigui ben calenta, la tapem.
Com que laire de linterior est calent,
est dilatat.
A continuaci, introdum lampolla a la nevera
o, encara millor, al congelador, i esperem entre
quinze minuts i una hora (depn
de la temperatura a qu estigui la nevera).
Quan traguem lampolla veurem que est
aixafada, ja que laire de linterior
sha contret.
en refredar-se i es dilata en escalfar-se, per

en aquests experiments sha posat de manifest
alguna cosa ms: a lampolla de plstic que
posem a la nevera, laire es contrau, exerceix
menys pressi des de dins de lampolla
i la pressi atmosfrica laixafa, fins que
les pressions sigualen dins i fora
de lampolla.
En el matrs dErlenmeyer que hem escalfat, laire
es dilata i exerceix pressi sobre tota la superfcie
interna del recipient. Quan la pressi a linterior
s ms gran que la pressi atmosfrica, el tap s
emps cap enfora i acaba saltant.
2. La dilataci de laire en escalfar-se. Necessitem

un recipient de vidre resistent al foc, que puguem
tapar amb un tap de suro (lideal s un matrs
dErlenmeyer o un tub dassaig).
Lintrodum destapat a la nevera i, quan estigui
fred, hi posem el tap de suro i lescalfem a foc
molt suau, perqu augmenti de temperatura
lentament. En dilatar-se laire a linterior, intenta
ocupar ms volum i acaba empenyent el suro,
que surt desprs.
En refredar-se, laire es contrau

i lampolla saixafa.
En escalfar-se, laire es dilata

i fa saltar el tap.
ACTIVITATS
25. Imagina que tens un pot de vidre, com els de melmelada, ple daire calent. El tanques b i el poses
a la nevera fins que est fred. A linterior del pot la pressi de laire ser ms gran, ms petita
o igual que quan lhas tancat? Ara la tapa estar ms forta, menys, o igual que en el moment
de tancar-la?
26. Imagina que tens dos pots de vidre idntics. En destapes un en una habitaci on fa molta calor (40 C),
i el tornes a tapar. Fas el mateix amb laltre a linterior duna cambra frigorfica on hi ha una temperatura
de 2 C. Ara tens els dos pots a sobre de la teva taula. Tots dos contenen el mateix volum daire,
per, tenen la mateixa quantitat daire dins? Si els pesessis amb una bscula de precisi,
quin pesaria ms? Per qu?
27. Si treus del congelador lampolla de plstic, que est aixafada, i la poses en un recipient amb aigua molt calenta,
qu passar? Descriu el que passa i interpreta els resultats.
217
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 218
Activitats
28. Explica com es manifesta la calor en els fets
segents.
a) Obrir la nevera.
b) Deixar refredar una tassa de brou.
29. Qu t ms temperatura, un plat de sopa calenta
o un bloc de gla? Quin dels dos t ms calor? Raona
les respostes.
30. Indica si les afirmacions segents sn certes
o falses, i corregeix les que siguin falses.
a) La calor mesura la temperatura que pot cedir
o absorbir un cos.
b) Els objectes no tenen calor, estan a una temperatura
determinada.
c) La temperatura dun objecte depn de la quantitat
de matria que tingui.
d) Tots els objectes tenen temperatura.
e) Si es posen en contacte dos objectes que estan
a una temperatura diferent, intercanvien calor.
f) La calor mesura lenergia dels cossos.
36. Fes a la llibreta un quadre amb els diferents

canvis destat i les caracterstiques principals
de cadascun.
37. Dipositem aigua en un motlle de paper
de magdalenes. A continuaci, lescalfem
amb un cremador dalcohol fins que laigua
comena a bullir. Enretirem el cremador abans
que laigua del recipient sexhaureixi totalment.
Comprovem que el paper no sha cremat. Explica
com s possible que laigua bulli i el paper
no es cremi.
31. Una barreta de ferro que es troba a 150 C

sintrodueix en un recipient amb aigua a 25 C.
a) Quin tipus denergia passa de la barreta metllica
a laigua?
b) Com sanomena el procs de pas denergia
de la barreta a laigua?
c) Quin procs haur tingut lloc al cap duna estona?
32. Hem de fer un viatge a Nova York i veiem
a la premsa que la temperatura mitjana registrada
els darrers dies s de 22 F. Quina mena de roba
hem de posar a la maleta?
33. Els punts de fusi i ebullici de lamonac sn,
respectivament, 195 i 240 K. Expressa aquestes
temperatures en lescala Celsius.
34. Ordena les temperatures segents de la ms alta
a la ms baixa.
a) 22 C
b) 200 K
c) 200 F
35. Quins dels efectes segents poden ser provocats

per la calor?
a) Laugment de volum duna pilota de plstic
exposada al sol.
b) El desgla dun iceberg.
c) Levaporaci de laigua dun got.
d) Laugment de longitud duna cullera dalumini.
218
38. s habitual que quan comprem un gelat

o un pasts gelat ens el donin en una safata
de porexpan. Quina creus que ns la ra?
39. Per qu els mnecs de les paelles i altres estris
de cuina solen ser de plstic o de fusta?
40. Entre uns quants companys de classe, recolliu
deu glaons de la mateixa mida, aproximadament.
A continuaci, emboliqueu-ne cinc amb una bufanda
de llana i uns altres cinc deixeu-los en un plat sense
embolicar. Espereu uns minuts i comproveu
qu ha passat.
a) Shan fos tots els glaons?
b) Han tardat tots els glaons la mateixa estona
a fondres?
c) La bufanda de llana dna calor als glaons?
d) Com expliques el que ha passat?
41. En un experiment es van collocar dos trossos
de gla de la mateixa mida, a una temperatura ambient
de 17 C, en dos bols, un de fusta i un altre
de metall. Quin tros de gla creus que es va fondre
primer?
42. Evaporar significa el mateix que vaporitzar?
Raona la resposta.
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 219
43. Amb un tros de paper usat elabora

una espiral. Colloca-li un fil i penja-la a sobre
dun radiador o duna espelma encesa, procurant
que la flama no toqui el paper.
a) Qu observes?
b) Quina explicaci pots donar a aquest fet?
c) Quin fenomen ha tingut lloc?
47. Investiga qu s un termstat i en qu es basa

el seu funcionament. En quins aparells sutilitza?
48. Assenyala el tram o els trams de la grfica
que corresponen al procs que sindica.
Temperatura 150
(C)
100
44. Si caminem descalos sobre un terra de pedra

sentim ms sensaci de fred que si ho fem sobre
una catifa i sobre parquet, que tenen una temperatura
idntica a la del terra. A qu creus que s degut?
C
50
a) En planxar amb una planxa de vapor.

b) Un radiador escalfa una habitaci.
c) La llum duna bombeta convencional.
0
A
45. Per qu creus que sasseca abans la roba quan fa

vent que quan no en fa?
46. Indica com es propaga la calor en els casos
segents.
E
D
-50
0
a)
b)
c)
d)
e)
25
50
75 100 125 150 175 200
Temps
(min)
La temperatura no varia.
La temperatura augmenta.
Sest produint un canvi destat.
El lquid augmenta de temperatura.
El gas augmenta de temperatura.
Fins quant pot augmentar la temperatura

duna substncia?
Les substncies es presenten a la naturalesa
en un dels tres estats: slid, lquid o gass. Lestat
en qu es troba el cos depn principalment
de la temperatura. Si es modifica la temperatura,
saconsegueix que els cossos canvin destat.
A la grfica hi ha representats els canvis experimentats
per 200 g duna determinada substncia pura
en escalfar-la.
49. En augmentar la temperatura dun cos:
a) Es desprn energia.
b) Se subministra energia.
b) 68 C
100
E
80
60
C
40
20
10
20
30
40
50
60
Temps
70 (min)
53. Qu creus que passa quan la substncia

arriba al punt debullici?
a) Continua rebent calor.
b) Continua augmentant la temperatura.
50. Quina s la temperatura de fusi

de la substncia?
a) 20 C
Temperatura (C)
c) 293 K
51. Quan el lquid assoleix els 68 C,

quant de temps tardar a vaporitzar-se?
52. Qu passa en els trams B i D?
d) 20 K
54. Segons la grfica, es pot afirmar que sempre

que es transfereix calor a un cos naugmenta
la temperatura?
55. Qu passaria si augmentssim al doble
la quantitat de substncia (400 g)? Variaria
la temperatura debullici? I el temps que
tardaria a bullir?
219
833921 _ 0204-0221.qxd
1/2/08
16:06
Pgina 220
Resum
s la quantitat denergia que es transfereix dun cos a un altre, en estar en contacte
i a una temperatura diferent.
Els cossos cedeixen o guanyen calor, per no en tenen.
Mesura
En el SI es mesura en joules (J). Per tamb sutilitza

la caloria.
LA CALOR
1 J 0,24 cal; 1 cal 4,18 J.
Els principals efectes que provoca sobre els cossos sn els segents:
Efectes
Dilataci. Augment de mida que experimenta un cos quan rep

energia en forma de calor. En general, els gasos es dilaten
ms que els lquids, i aquests, ms que els slids.
Canvis destat. Poden ser:
Progressius. Si tenen lloc per absorci de calor.
Regressius. Si tenen lloc per despreniment de calor.
Conducci. Forma de propagaci de la calor en un slid.

Convecci. Transmissi de calor en un fluid (lquid o gas).
Propagaci
Radiaci. Transmissi de calor sense que hi participi cap medi

material. Tots els cossos absorbeixen radiaci, per tamb
en reflecteixen una part.
Mesura la quantitat denergia interna que t un cos.
LA TEMPERATURA
Lenergia interna s la suma de lenergia cintica de totes les partcules que componen
un cos.
C
212
200
K
100
373
80
353
60
333
40
313
20
293
273
Linstrument que sutilitza per mesurar la temperatura

s el termmetre.
Hi ha tres escales termomtriques bsiques:
Escala Celsius. Mesura la temperatura en graus Celsius.
Els punts de referncia sn 0 C (punt de fusi de laigua) i 100 C
(punt debullici de laigua). Linterval es divideix en 100 parts.
Cada part s 1 C.
Mesura
Escala Fahrenheit. Mesura la temperatura en graus Fahrenheit.

Els punts de referncia sn 32 F (punt de fusi de laigua) i 212 F
Cada divisi s 1 F.
100
32
0
Escala Kelvin. Mesura la temperatura en Kelvin. Els punts

de referncia sn 273 K (punt de fusi de laigua) i 373 K
Cada divisi s 1 K.
ACTIVITATS
56. Completa lesquema assenyalant els tipus de materials que podem trobar segons la capacitat de conduir
la calor. Posan un exemple de cadascun.
57. Seria adequat parlar del sentit del tacte per mesurar la temperatura?
58. Indica quins canvis destat sn progressius i quins sn regressius.
220
833921 _ 0204-0221.qxd
25/1/08
16:54
Pgina 221
El camell s lnic animal de mida gran que sobreviu b en la calor abrasadora del desert. [...] Per
lenorme cos del camell ha de suportar la intensa llum del sol, durant hores, cada dia. Com ho
aconsegueix?
Tothom sap que el camell t gep i
molta gent creu que aquest gep
cont una reserva daigua. La idea
s que quan el camell t ms i ms
calor a mesura que el sol sala al
cel, pot usar la reserva secreta daigua per sadollar la set. Si b
aquesta histria sha explicat durant molts anys, s senzillament
falsa. El camell no t reserva daigua ni al gep ni a cap altre lloc.
Aconsegueix evitar la insolaci
duna manera ben diferent.
El veritable secret del gep s que
actua com una barrera, reduint el
dany causat pel sol que pica des
de dalt. Cont una gran quantitat
de greix, que no deixa passar la
calor. Daquesta manera, els rgans ms delicats del cos del camell estan protegits per aquest escut refractari que t sobre el llom.
Aix tamb explica per qu el camell s tan prim mirat de cara o
des del darrere. La configuraci
estreta i vertical fa que la seva superfcie quedi molt menys exposada als rajos del migdia, quan el
Sol es troba directament sobre lanimal i escalfa ms. [...]
Com que el sol del desert s trrid,

amb temperatures que de vegades
ultrapassen els 50 C (ms de 120 F),
el camell necessita ms que un
simple gep i un cos prim per protegir-se. Laltre secret s que pot
variar la temperatura del seu cos
sense patir efectes adversos.
Si alguna vegada has estat al llit
amb febre, ja deus saber que quan
la teva temperatura arriba a uns
38,5 C comences a sentir-te horriblement malament. Els ssers
humans noms podem suportar
sense patir uns canvis mnims en
la temperatura corporal. El camell ha aconseguit dalguna manera superar aquest problema.
Durant les hores ms caloroses del
dia pot fer que el seu cos sescalfi
fins a la sorprenent temperatura
de 40,5 C sense ni tan sols suar.
En el fred de la nit, pot fer que el
seu cos es refredi fins als 35 C
sense refredar-se.
DESMOND MORRIS,
El mundo de los animales.
Ed. Siruela (text adaptat)
Desmond Morris va nixer el

1928 a Wiltshire (Gran Bretanya). s zoleg, especialitzat en
etologia i molt conegut per les
seves investigacions sobre la
conducta humana. Els seus
apassionants programes de te-
levisi i documentals han demostrat que tamb s un gran

divulgador cientfic, capa de
captivar amb els seus arguments
i, alhora, crear controvrsia. Aix, el seu llibre El mono desnudo, publicat el 1967, va provocar una forta polmica per la
descripci que hi feia dels humans des dun punt de vista exclusivament animal.
A ms de cientfic, s un pintor
influent en el moviment surrealista britnic i ha fet un gran

nombre dexposicions de les seves pintures.
El 1975 va presentar a lInstitut
dArts Contempornies de Londres una exposici de pintures
i dibuixos fets per ximpanzs.
En aquest cas, Picasso el va defensar davant els que opinaven
que la feina daquests primats
no era art.

59. Qu s el gep dels camells?
60. Quina funci t el gep daquests animals?
Serveix per acumular aigua?
61. Quina explicaci ofereix lautor
per a la configuraci estreta dels camells?
62. Explica per qu va ser polmic el llibre El mono
desnudo, de Desmond Morris.
NO THO PERDIS
Llibres:
En la xarxa:
Farenheit 451
RAY BRADBURY. Ed Proa
Novella de cincia-ficci que t el ttol de la temperatura a la
qual crema el paper.
http://www.edu365.cat/aulanet/experimenta/univers.htm?15NNNNNNN
Web amb informaci de lenergia trmica, la calor i la temperatura.
Preguntas sorprendentes, respuestas increbles

A. J. ARMSTRONG. Rialp junior
Centenars de preguntes curioses, amb les respostes corresponents.
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/escales/index.htm
En pantalla
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/termometres/index.htm
Activitats per practicar amb els termmetres.
Transmissi de calor. VHS. Fundaci Serveis de Cultura Popular. Explicaci sobre la conducci, la convecci i la radiaci
de la calor.
221
El gep del camell
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 222
12
Experiment de Newton.
PLA DE TREBALL
Identificars la llum i el so com a formes
denergia.
Coneixers com es propaga la llum.
Entendrs com es produeixen
les ombres i la relaci que tenen
amb els eclipsis de Sol i de Lluna.
Distingirs entre reflexi i refracci.
Entendrs lorigen dels colors.
Aprendrs com es produeix i es propaga
el so.
Interpretars els fenmens acstics
de leco i la reverberaci.
Sabrs com els ulls i les orelles
perceben la llum i el so, respectivament.
Reconeixers les fonts de contaminaci
acstica i lumnica.
Comprovars la propagaci rectilnia
de la llum, i la reflexi.
Descomposici
de la llum blanca
per un prisma.
La llum
i el so
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 223
Al comenament de lany 1679, Isaac Newton va enviar als membres de la Reial Societat de Londres la descripci del que ell va anomenar experimentum crucis (experiment crucial). El text comenava aix:
Per poder acomplir la meva promesa anterior, sense ms cerimnies li faig saber que lany 1666 [...] em vaig procurar un prisma de
vidre triangular per intentar [comprovar] els celebrats Fenmens
dels colors. Aix doncs, desprs denfosquir la meva habitaci i dhaver fet un petit orifici als porticons per permetre el pas duna quantitat convenient de rajos de sol, vaig collocar el prisma a lentrada
perqu daquesta manera fossin refractats contra la paret oposada. Al
principi va ser un divertiment agradable veure els colors vius i intensos produts daquesta manera.
Desprs de descriure aquest i altres experiments, Newton va arribar
a la conclusi segent:
Don, en conseqncia, es desprn que la blancor s el color habitual de la llum, perqu la llum s un agregat confs de raigs dotats
de tots els tipus de colors.
RECORDA I RESPON
1. Explica qu significa que la llum blanca s una barreja de set
colors. Quins sn aquests set colors?
2. Per qu creus que va ser tan important lexperiment
de Newton?
3. Com es propaga la llum?
4. Com es produeix el so?
5. Qu creus que s ms rpid, el so o la llum?
6. Qu s la contaminaci acstica?
Busca la resposta
Per qu i com es forma larc de Sant Mart?
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 224
Qu s una ona?
Per trencar el vidre duna finestra cal comunicar-hi una certa quantitat
denergia. Aquesta energia hi pot arribar de dues maneres:
Podem comunicar lenergia llenant un objecte. En aquest cas, lenergia necessria per trencar el vidre viatja amb lobjecte.
Tamb hi pot arribar mitjanant un soroll fort, com el duna explosi
violenta que provoqui el trencament del vidre. En aquest cas, la
transmissi denergia no va acompanyada de desplaament de matria. Aquesta forma de propagaci de lenergia rep el nom dona.
Una ona s una forma de propagaci de lenergia dun punt
a un altre de lespai, que no va acompanyada de desplaament
de matria.
Longitud dona
Cresta
Per entendre com es produeix una ona, podem subjectar una corda llarga i flexible a un objecte fix. Si nagafem laltre extrem, tensem la corda i la sacsegem,
veurem que al llarg de la corda es propaga una ondulaci.
En aquest exemple, cada punt de la corda es mou oscillant al voltant de la seva posici inicial. Les parts ms
altes de londulaci sanomenen crestes i les ms baixes,
valls. La srie de crestes i valls sanomena ona.
Vall
En tota ona, cada partcula vibra al voltant de la seva

posici inicial, dun extrem al contrari. En vibrar, transmet la seva energia a les partcules contiges.
Les ones es defineixen per dues caracterstiques principals:
ACTIVITATS
el significat doscillar.
2. Qu s la freqncia duna ona?
Quina unitat t en el sistema
internacional?
3. Com varia la freqncia quan
augmenta la longitud duna ona?
4. Quantes oscillacions fa una ona
amb una freqncia de 10 Hz?
5. A ms de la sensaci que
provoquen, quina diferncia
fonamental hi ha entre el so
i la llum?
224
Freqncia. Nombre doscillacions de la partcula per segon. La seva unitat en el sistema internacional s lhertz (Hz). 1 Hz s la freqncia duna ona que fa una oscillaci completa cada segon.
Longitud dona (). Distncia que hi ha entre dues crestes. Les ones
amb poca longitud dona sn molt energtiques, les de longitud dona
ms gran tenen menys energia. La unitat en el SI s el metre (m).
La llum i el so com a ones
No totes les ones es propaguen de la mateixa manera ni a la mateixa velocitat. Els nostres sentits en poden detectar algunes, com les ones sonores i les lluminoses, i unes altres, no.
Entre les ones sonores i les lluminoses hi ha una diferncia fonamental. Les sonores necessiten un medi material per propagar-se. Per contra, les ones lluminoses tamb ho poden fer en el buit. Per aix percebem la llum del Sol i de la resta dels estels, malgrat que han de travessar
el buit immens que hi ha entre ells i la Terra.
Les ones de rdio, les de televisi, les ones del mar i les ones dels terratrmols sn exemples de propagaci denergia per mitj dones.
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 225
Els objectes com a fonts

secundries de llum
La llum s una forma denergia que ens permet veure el color i la forma dels objectes quan estan ben illuminats.
Alguns objectes emeten llum prpia, mentre que uns altres reflecteixen la llum que reben daltres cossos.
Els cossos que emeten llum sanomenen fonts lluminoses i poden ser
de dos tipus:
Naturals, com el Sol i els altres estels.
Artificials, com les bombetes, les espelmes enceses i les llanternes.
Altres cossos noms emeten llum quan sn illuminats per fonts lluminoses.
Absorbeixen una part de la llum que els arriba i en reflecteixen una altra part en totes les direccions, fet que els converteix en emissors secundaris de llum. Noms podem veurels quan sn illuminats i reflecteixen part de la llum que els arriba.
ACTIVITATS
Tots els cossos absorbeixen una part de la llum que reben
i en reflecteixen una altra part.
La llum que absorbeix o reflecteix un cos depn de molts factors, com

ara la naturalesa de les substncies que el formen, el tipus de superfcie, el color, etc. Per exemple, la superfcie blanca de la neu reflecteix una gran proporci de la llum que incideix sobre seu. En canvi,
les substncies negres reflecteixen molt poca llum i absorbeixen la major part de la que els arriba.
El comportament dels cossos davant la llum
Segons la capacitat dabsorci, els cossos poden ser transparents, translcids o opacs.
Transparents
Deixen passar la llum i es poden veure

els objectes a travs seu amb nitidesa,
ja que no absorbeixen la major part de la llum
que els arriba. Sn cossos transparents
laire, laigua o una lmina de vidre.
Translcids
Deixen passar una part de la llum que

reben, per no permeten veure-hi amb total
claredat, ja que absorbeixen una part de la
llum que els arriba. Sn cossos translcids
el paper vegetal o el vidre esmerilat.
6. Qu sn les fonts lluminoses?

Com poden ser?
un cos translcid i un cos
transparent?
8. Classifica els objectes
o les substncies segents
segons el comportament que
tenen davant la llum: fusta,
paper de seda, planxa dalumini,
vidre dulleres, marbre, la pgina
daquest llibre.
Opacs
Sn els objectes que no deixen passar la llum

i, per tant, no permeten veure-hi a travs seu,
ja que absorbeixen tota la llum que reben.
Sn cossos opacs un tros de fusta, una pea
de cermica o un tros de metall.
225
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 226
La llum es propaga en lnia recta
Podem veure la llum dun focus llumins a travs de petits forats fets en
pantalles opaques, sempre que aquests forats estiguin en lnia recta amb
lull. Si posem un obstacle en la trajectria de la llum, per exemple
desplaant una de les pantalles, deixarem de veure la llum.
Aquesta experincia ens permet comprovar que la llum es propaga en
lnia recta i explica per qu es deixa de veure quan un cos opac sinterposa al seu recorregut.
Cadascuna de les direccions en qu la llum es propaga a partir dun focus
llumins sanomena raig llumins. El conjunt de raigs lluminosos sanomena feix de llum.
La velocitat de propagaci de la llum
ACTIVITATS
raig llumins i feix de llum?
10. On viatja ms rpid la llum,
en laigua o en laire?
11. Podem afirmar que la llum
es propaga instantniament?
La velocitat de la llum depn del medi en qu es propagui.

En el buit i en laire, la velocitat de la llum s similar i arriba als 300.000 km/s.
A causa daquesta gran velocitat de propagaci, quan encenem un focus
llumins percebem instantniament la llum que emet.
La velocitat de la llum en altres medis transparents s inferior que en el
buit. Aix, per exemple, en laigua es propaga a una velocitat aproximada de 225.000 km/s i en el vidre pot variar de 200.000 a 175.000 km/s,
segons les caracterstiques que tingui.
A FONS
La llum dels estels

Antigament es creia que la llum es propagava instantniament
i que, per tant, viem la llum dels estels en el mateix instant
que aquests lemetien. Avui dia sabem que la llum tarda
un temps a arribar a la Terra, ja que ha de recrrer grans distncies.
Per aquest motiu, quan mirem un estel, no el veiem tal com
s ara, sin com era quan va emetre la llum que ens arriba.
En lunivers, les distncies es mesuren en anys llum. Un any llum
equival a uns nou bilions i mig de quilmetres, que s la distncia
que recorre la llum en un any a una velocitat de 300.000 km/s.
Lestel Alfa Centaure est situat a 4,3 anys llum de la Terra.
Per tant, la llum que en veiem s la que va emetre fa ms
de quatre anys. Calcula, en quilmetres, a quina distncia
aproximada es troba aquest estel.
226
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 227
Les ombres i els eclipsis
Quan un objecte opac sinterposa en un raig de llum, darrere seu es crea

una silueta fosca amb la seva forma, anomenada ombra.
La forma de lombra est determinada per la del cos que la causa. Aix
s degut al fet que la llum es propaga en lnia recta i no pot encerclar lobjecte.
En general, si un focus de llum s molt petit o est situat molt lluny de
lobjecte, es produeixen ombres ntides.
Ara b, si el focus s molt gran o est situat a la vora de lobjecte, lombra no t contorns ntids i al seu voltant apareixen zones de penombra.
A la zona de penombra noms hi arriben alguns raigs de llum, de manera que queda illuminada parcialment.
Penombra
Ombra
Ombra
La forma de lombra pot variar segons

lorientaci del focus llumins. Aix, lombra
es fa ms allargada com ms gran sigui
langle que formen el raig de llum
i la superfcie sobre la qual es projecta
lombra.
Els eclipsis
Un eclipsi t lloc quan un astre samaga de manera parcial o total, perqu shi interposa un altre que nimpedeix la visi. Perqu tingui lloc un
eclipsi, els tres astres shan de disposar en lnia recta.
Els eclipsis poden ser:
Parcials. Si noms samaga una part de lastre.
Totals. Si queda amagat tot lastre.
Al nostre planeta es poden observar dos tipus declipsis:
Eclipsi de Sol. La Lluna sinterposa entre el Sol i la Terra. El nostre
satllit projecta la seva ombra sobre la Terra, i des de la zona dombra es deixa de veure el Sol.
Eclipsi de Lluna. La Terra es troba entre el Sol i la Lluna. En aquesta posici podem veure lombra del nostre planeta projectada sobre
la Lluna.
ACTIVITATS
lombra i la penombra?
13. Hi pot haver cossos que no
produeixin ombres? Raona
la resposta.
14. En un eclipsi de Sol, la Lluna
provoca una zona dombra
a la superfcie terrestre
i una de penombra. Explica
a qu s degut aix.
Seqncia dun eclipsi de Sol
227
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 228
La reflexi de la llum
Quan els raigs de llum arriben a un cos que no poden travessar, en surten desviats, s a dir, es reflecteixen. Tots els objectes i les superfcies reflecteixen una part de la llum que els arriba. Per aix els podem veure.
La reflexi de la llum s el canvi de direcci que experimenta
un raig llumins en xocar contra la superfcie dun cos.
Sanomena raig incident el que arriba a la superfcie, i raig reflectit el

que surt rebotat desprs de reflectir-se.
Miralls
Un mirall s un cos opac, amb una superfcie llisa i polida, capa de
reflectir totalment i regularment la llum que rep.
Hi ha dos tipus principals de miralls:
La imatge que es forma en un mirall pla s

simtrica respecte de lobjecte real.
Si et mires en un mirall, la teva m dreta
s lesquerra de la imatge.
Miralls plans. Sn superfcies planes. Produeixen imatges que tenen la mateixa forma i mida que lobjecte real que reflecteixen, i que
sn simtriques respecte seu.
Miralls esfrics. Sn superfcies esfriques. Produeixen imatges distorsionades, de forma i mida diferents a les de lobjecte real que reflecteixen. Hi ha dos tipus de miralls esfrics:
Miralls cncaus, com la part interna duna cullera o duna esfera
polida. La imatge que hi observem depn de la distncia a qu es
troba lobjecte del mirall.
Miralls convexos, com la part externa duna cullera o una esfera
polida.
Imatge que observem si ens mirem a la part interna

duna cullera (mirall cncau).
Imatge que observem si ens mirem a la part externa

duna cullera (mirall convex).
ACTIVITATS
15. Qu s un mirall pla? Qu significa que la imatge que veiem
s simtrica respecte de lobjecte real?
16. Quina diferncia hi ha entre miralls plans i esfrics?
17. Quins tipus de miralls susen com a retrovisors als cotxes?
I els de maquillatge, de quin tipus sn?
228
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 229
La refracci de la llum
Quan introdum un llapis en un got daigua, sembla que shagi trencat. Aix
passa perqu part de la llum que reflecteix el llapis experimenta refracci.
La refracci de la llum s el canvi de direcci que experimenta
un raig llumins quan passa dun medi a un altre en qu
la velocitat de propagaci s diferent.
Laire, laigua i el vidre sn substncies transparents, per la velocitat de

propagaci de la llum s diferent en cadascuna. Aix, quan la llum passa de laire a laigua, perd velocitat i, per tant, canvia de direcci; s a dir,
es refracta. Quan passa de laigua a laire, augmenta de velocitat i es torna a refractar.
Lents
Les lents sn cossos transparents, generalment de vidre, que poden formar imatges refractant la llum; s a dir, desviant-la. Sn exemples de
lents una lupa i unes ulleres.
Les lents poden tenir una superfcie corbada i una de plana, o totes dues
corbades. Aquestes curvatures poden ser cncaves o convexes.
Quan la llum travessa una lent, experimenta dos tipus de refraccions:
una quan passa de laire al vidre i una altra quan surt del vidre i torna
a laire.
El llapis es veu com doblegat a la part

submergida a causa de lefecte ptic
de la refracci.
Cada tipus de lent provoca una refracci diferent. Hi ha lents que concentren els raigs de llum i unes altres que els dispersen. Segons aix,
podem classificar-les en dos tipus.
ACTIVITATS
Lents convergents. Tenen ms gruix al centre que als extrems. Fan

que els raigs de llum es concentrin en un punt, que sanomena focus. Un exemple de lent convergent sn les lupes. La imatge que es
forma dun objecte a travs daquest tipus de lents depn de la
distncia a qu es trobi lobjecte.
Lents divergents. Sn ms gruixudes als extrems que al centre. Fan
que els raigs de llum se separin.

una lent convergent i una lent
divergent?
Les lents convergents concentren la llum.
18. En qu consisteix la refracci

de la llum?
20. Quins tipus de lents susen

en els espiells de les portes?
Les lents divergents dispersen la llum.
229
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 230
La descomposici de la llum
Isaac Newton va comprovar que, en fer passar llum blanca per un prisma de vidre, aquesta es descomponia en diferents colors.
Desprs daix, va fer passar per una lent convergent el conjunt dels diferents raigs de colors que shavien produt, i va comprovar que tots es
reunien per formar de nou llum blanca.
Amb aquests experiments, Newton va demostrar que la llum blanca,
com la del Sol, est composta per diferents tipus dones lluminoses; i
que el prisma dispersa o separa els colors simples que la componen.
Quan la llum blanca es descompon, es produeixen diferents llums de
colors que configuren lespectre visible, constitut pel violeta, lindi,
el blau, el verd, el groc, el taronja i el vermell.
Hi ha altres radiacions que no es troben dins daquest espectre visible,
i per aix no les podem veure. La radiaci amb una longitud dona superior al vermell sanomena infraroja, i la que t una longitud dona inferior al violeta sanomena ultraviolada.
Radiaci ultraviolada
Radiaci de lespectre visible
Quan la llum blanca travessa un prisma,

cadascun dels colors es refracta
de manera diferent. Per aix els colors
es veuen separats.
ACTIVITATS
21. Quina radiaci s ms
energtica, la infraroja o la
ultraviolada?
22. Qu s lespectre de llum
visible?
Longitud dona creixent
Avui dia sabem que la descomposici de la llum s deguda al fet que cada color t una longitud dona i una freqncia diferents.
Aquestes diferncies fan que quan la llum blanca travessa un prisma, cadascun dels colors es refracta duna manera diferent i, per tant, en sortir del prisma ho fan amb angles diferents; s a dir, se separen.
A FONS
Larc de Sant Mart

Larc de Sant Mart t lloc quan els raigs del Sol travessen
les gotes daigua de latmosfera. Les gotes actuen com a prismes
i dispersen la llum solar en tots els seus colors. Quan veiem
un arc de Sant Mart sempre podrem veure el Sol i estar plovent.
En una cascada tamb se sol veure un arc de Sant Mart.
Explica per qu.
230
Radiaci
infraroja
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 231
El color dels cossos
Si observem al nostre voltant, podrem veure que els objectes tenen colors diferents. Ara b, quan no estan illuminats, tots els cossos semblen
negres.
La llum s la font de tots els colors i aquests sn
una conseqncia i un efecte de la llum.
Els objectes estan formats per diferents substncies que els proporcionen propietats especfiques. Una daquestes propietats s el color.
Quan un cos opac s illuminat amb llum blanca, absorbeix una part de
la llum que els arriba i en reflecteix una altra. La llum que reflecteix
correspon al color que nosaltres observem daquest objecte. Segons aix:
El color dun cos s conseqncia de la llum

que reflecteix.
Si reflecteix tots els colors i no nabsorbeix cap, veurem lobjecte de

color blanc.
Si absorbeix tots els raigs que formen la llum blanca i no en reflecteix cap, veurem lobjecte de color negre.
Si absorbeix tots els colors menys un, veurem lobjecte del color de
la llum que reflecteixi. Per exemple, si veiem un objecte de color
vermell, s perqu quan hi incideix la llum blanca, aquest objecte
absorbeix tots els colors excepte el vermell, que s el que veiem.
Barreja de colors llum
Dos tipus de colors

Cal distingir entre dos tipus de colors:
Colors llum. Sn els colors produts per llums, com el Sol, lmpades, bombetes, etc. Es distingeixen tres colors llum primaris: el vermell, el verd i el blau, que sn els que no resulten de la barreja daltres. Si aquests colors es barregen per parelles, donen lloc als colors
secundaris: el groc, el magenta i el cian.
Barrejant els tres colors llum primaris en diferents proporcions podem
obtenir qualsevol color.
Colors pigment. Sn els colors basats en la llum reflectida pels pigments aplicats a la superfcie dels objectes. Els colors pigment primaris sn el groc, el magenta i el cian. Si es barregen tots tres es forma el negre. Els colors pigment secundaris sn el vermell, el verd i
el blau. Barrejant adequadament els colors pigment primaris es pot
obtenir qualsevol color, excepte el blanc.
Barreja de colors pigment
ACTIVITATS
23. Com expliques que el color dun cos sigui negre?
24. Explica per qu veiem un tomquet de color vermell.
25. Quina diferncia hi ha entre els colors llum i els colors pigment?
26. Quin color sobt en barrejar els tres colors llum primaris?
I si barregem aquests colors en diferents proporcions?
231
833921 _ 0222-0241.qxd
1/2/08
16:06
Pgina 232
La percepci de la llum. Lull
Lull s lrgan del sentit de la vista. T la capacitat de captar

lenergia lumnica.
Lull hum, igual que una cmera fotogrfica, produeix imatges invertides dels objectes, grcies a un sistema de lents.
La llum entra a lull per la crnia, passa a travs duna lent convergent
anomenada cristall i forma una imatge invertida dels objectes sobre
una capa interior, anomenada retina.
La retina cont cllules fotosensibles: els cons i els bastons, que transformen la llum rebuda en impulsos nerviosos. Aquests impulsos sn
transmesos pel nervi ptic al cervell, on es generen les sensacions visuals.
ACTIVITATS
27. En quina part de lull es forma
la imatge dels objectes
que veiem?
28. Quina funci tenen els cons
i els bastons?
29. Quin tipus de lent s
el cristall?
el significat de lexpressi
acomodaci visual.
En una cmera fotogrfica, la llum entra per lobjectiu i travessa diverses lents per formar una imatge invertida sobre la pellcula fotosensible, o sobre un sensor dimatge, si es tracta duna cmera digital.
A lull, liris controla la quantitat de llum que arriba a la retina. Liris actua com el diafragma de la cmera fotogrfica, i ajusta el dimetre de la
pupilla a la quantitat de llum ambiental. Quan hi ha poca llum, liris
es contrau i la pupilla augmenta de mida, i quan hi ha molta llum, liris es relaxa i la pupilla disminueix.
A lull, lenfocament es duu a terme per ladaptaci de la curvatura del
cristall, un procs que sanomena acomodaci. El cristall es bomba
per enfocar les imatges properes i saplana per enfocar les ms allunyades. La imatge que es forma en la retina est invertida i s ms petita que
lobjecte real.
Cristall
Iris
Retina
Pupilla
Objectiu
Crnia
Nervi
ptic
Diafragma
Lents
Pellcula o sensor
Lull funciona de manera semblant a una cmera fotogrfica. El cristall sencarrega denfocar les imatges, igual que ho fan les lents
de lobjectiu de la cmera. Les imatges es formen a la retina, igual que en la pellcula fotogrfica o el sensor. Liris regula la quantitat
de llum que entra, com el diafragma de la cmera fotogrfica.
232
833921 _ 0222-0241.qxd
10
25/1/08
17:01
Pgina 233
El so
Si donem un cop a un got, el vidre vibra. Si cridem, vibren les cordes

vocals. Si toquem una guitarra, en vibren les cordes. En cadascun daquests exemples es produeix un so caracterstic, que fins i tot es pot sentir a una certa distncia del lloc on es produeix.
Quan vibra un objecte, es produeix un so. Un cop produt, es propaga
amb les caracterstiques segents:
El so no es propaga en el buit. Necessita un medi material per propagar-se. Podem collocar una rdio encesa a linterior duna campana de vidre i extreuren laire de linterior, per mitj duna bomba de
buit. Comprovarem que la rdio no se sent. En canvi, si no extraiem
laire de la campana, la rdio se sentir perfectament.
El so es propaga en totes les direccions. Podem escoltar el so generat per un objecte, collocant-nos en qualsevol posici respecte
seu, fins i tot encara que hi hagi un obstacle al mig.
El so transporta energia en propagar-se, per no matria. Si fem
sonar un objecte, les seves partcules es posen a vibrar i, amb el moviment que fan, copegen les partcules del medi (aire, aigua, etc.)
que tenen a la vora; aquestes copegen les segents, i aix es transmet
la vibraci fins a les nostres orelles.
Hi ha vegades que podem veure la vibraci

que produeix un so i nhi ha que no.
Per exemple, si toquem les cordes duna
guitarra, en sentirem el so i en podrem veure
la vibraci. En canvi, si piquem de mans,
sentirem el so, per no podrem veure cap
vibraci.
La velocitat de propagaci del so

La velocitat de propagaci del so depn del medi en qu es transmet,
ja que aquesta velocitat depn de la facilitat amb qu les partcules que
formen cada medi transmeten la vibraci de les unes a les altres.
En general, la velocitat del so s
ms gran en els slids que en els lquids, i en aquests ms gran que
en els gasos. Aix s degut al fet
que les partcules dels slids estan ms prximes entre si que les
dels lquids, i les partcules dun
medi lquid, com laigua, estan ms
properes entre si que les dun de
gass, com laire.
Velocitat de propagaci
del so en diferents medis
(valors aproximats)
Aire (a 20 C)
340 m/s
Aigua de mar
(a 20 C)
1.500 m/s
Ferro (a 20 C)
5.130 m/s
ACTIVITATS
31. s possible que un so es transmeti en el buit? Per qu?
32. Quant temps tarda la teva veu a recrrer 200 metres en laire?
33. Dissenya una experincia en qu puguis mesurar la velocitat
de propagaci del so en laire.
34. Qui sentir abans el soroll duna llanxa motora, un bussejador
sota laigua o un pescador en una barca, tots dos a la mateixa
distncia de la llanxa?
El so dun tren es pot sentir abans pels rails

que per laire, ja que el so es transmet molt
ms rpid per un slid que per un gas.
233
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 234
11
Les qualitats del so
No tots els sons sn iguals, hi ha certes qualitats que ens permeten distingir-los.
Intensitat dalguns sons

Remor de fulles
20 dB
Biblioteca (interior)
40 dB
Oficina
50 dB
Conversa a un metre
60 dB
Trnsit i maquinria
80 dB
Tren subterrani
100 dB
Enlairament dun reactor a 60 m
120 dB
Enlairament dun reactor prxim
150 dB
Intensitat. s la quantitat denergia que arriba a la nostra orella per

unitat de temps. Disminueix amb la distncia a la qual ens trobem
de la font sonora. Segons la intensitat, els sons poden ser febles, si
porten poca energia, o forts, si en porten molta. Per exemple, el so
duna ploma quan cau s feble, mentre que el dun martell pneumtic s fort.
La intensitat dun so es mesura en decibels (dB).
To. Est determinat per la freqncia. La freqncia s la magnitud
que expressa numricament el to, i es mesura en herts (Hz) en el
sistema internacional.
Segons el to, els sons poden ser greus (com el dun bombo), quan la
freqncia s baixa, o aguts (com el dun xiulet), quan la freqncia
s alta.
Grcies al to podem diferenciar dues notes diferents dun mateix instrument musical.
Timbre. s la qualitat que ens permet distingir sons de la mateixa
intensitat i to produts per dues fonts sonores diferents; per exemple, dues notes iguals emeses per dos instruments diferents, com un
viol i un piano. Tamb grcies al timbre podem distingir la veu de
les persones.
Eco i reverberaci
Quan una ona sonora troba un obstacle, rebota i canvia de direcci; s
a dir, es reflecteix. La reflexi del so s la causa de dos fenmens: leco
i la reverberaci.
Si en una zona silenciosa cridem al davant duna paret rocosa o dun edifici molt alt, podrem sentir amb claredat el so directe del nostre crit i
desprs el so reflectit en lobstacle. Aquesta repetici dun mateix so
reflectit sanomena eco.
ACTIVITATS
35. Quina s la caracterstica
del so que ens permet
distingir veus?
36. Si toquem dues tecles
dun piano, quina qualitat
del so s diferent?
leco i la reverberaci?
38. Si et situes a 25 m dun front
i piques de mans, percebrs
leco? Per qu?
234
La nostra orella noms s capa de distingir dos sons si arriben separats

amb una diferncia mnima duna dcima de segon. A causa daix, si
leco dun so arriba abans de 0,1 s des que sha ems el so original, no
podrem diferenciar-los i els percebrem com un de sol.
Com que la velocitat del so en laire s de 340 m/s, en una dcima de segon recorre 34 m. Per tant, per percebre leco, lobstacle ha destar situat,
com a mnim, a 17 metres del focus emissor. Daquesta manera, el so recorrer 17 m per anar i 17 m per tornar.
Quan lobstacle est a menys daquesta distncia, el so reflectit no es distingeix clarament del directe, sin que es barregen i es confonen. Aquest
efecte sanomena reverberaci.
La reverberaci es percep, per exemple, quan es parla en una habitaci
sense mobles, ja que les ones sonores es reflecteixen en totes les parets.
833921 _ 0222-0241.qxd
12
25/1/08
17:01
Pgina 235
La percepci del so. Lorella
Quan una ona arriba a lorella, passa pel conducte auditiu extern i arriba fins al timp, una membrana molt fina que rep lona i vibra. Aquesta vibraci es transmet a la cadena dossets de lorella mitjana, i daquests,
a lorella interna, des don passa al nervi auditiu en forma dimpulsos
nerviosos. Els nervis auditius duen la informaci al cervell, on t lloc
la sensaci daudici.
Lorella humana noms s capa de percebre sons amb una freqncia
entre 20 i 20.000 Hz. Les ones per sota de 20 Hz sanomenen infrasons,
i les que estan per sobre de 20.000 Hz, ultrasons.
Alguns animals, com el ratpenat, labella, la balena o el dof, poden percebre ultrasons de freqncies de fins a 100.000 Hz, i aix els permet
orientar-se per mitj de senyals acstics.
ACTIVITATS
Ona sonora
Ossets
Orella interna
de lorella mitjana
Nervi
auditiu
Timp
39. Quina part de lorella vibra

amb les ones sonores?
40. Els dofins tenen un sistema
pel qual perceben leco
dels sons que emeten.
Aix els permet orientar-se
i cercar aliments sota laigua.
Distribuu-vos per grups,
busqueu informaci sobre
aquest sistema dorientaci
i feu-ne un mural explicatiu,
amb lajuda de dibuixos.
A FONS
Navegaci per sons

El sonar (de langls Sound Navigation Ranging,
navegaci per labast del so) permet detectar des
de la superfcie del mar objectes submergits a grans
profunditats. Es basa en la reflexi dels sons dalta
freqncia (ultrasons).
Aquest aparell emet un ultras. Si aquest so troba
un obstacle en el seu recorregut, shi reflecteix i torna.
Pel temps que tarda a arribar de nou al dispositiu
emissor, es pot conixer la profunditat a qu es
troba lobjecte.
Grcies al sonar sha pogut fer el mapa del relleu
dels fons ocenics. Tamb sutilitza per localitzar
bancs de peixos, vaixells enfonsats, submarins, etc.
El sonar
del vaixell
emet un
ultras.
El so xoca
contra la
balena i es
reflecteix.
235
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 236
A FONS
La contaminaci acstica
La contaminaci lumnica
La contaminaci acstica s la produda pel soroll.

El soroll s un concepte difcil de definir, ja
que qualsevol so pot resultar molest segons
les condicions en qu es trobi el receptor. Es
considera soroll qualsevol so no desitjat o molest
que impliqui risc, dany o molstia per a les persones,
el desenvolupament de les activitats o causi perjudici
per al medi ambient.
La contaminaci lumnica s la brillantor o la resplendor

de llum en el cel nocturn com a conseqncia
de la reflexi i la difusi de llum artificial en els gasos
i en les partcules de laire, a causa de ls inadequat
de la illuminaci. El problema s especialment
important a les grans ciutats i en zones com aeroports,
autopistes, etc.
Els darrers anys, el nivell de soroll ha augmentat a causa

de lincrement de la poblaci urbana. Les principals
fonts de soroll provenen dels vehicles de motor,
les indstries, els trens, les obres pbliques,
la construcci i els llocs de lleure (com bars,
discoteques, etc.).
Com a resultat de la contaminaci lumnica, la foscor

de la nit disminueix i desapareix progressivament
la llum dels estels i els altres astres, causa problemes
als observatoris astronmics i pertorba alguns
ecosistemes.
A partir de 65 dB els sorolls comencen a provocar

danys en les persones, principalment en laudici
i en el sistema nervis.
Avui dia se sap que certes espcies danimals,

especialment insectes, a causa daquest tipus
de contaminaci, modifiquen els comportaments
i alteren les migracions, fet que en canvia els cicles
reproductors.
El perill dun so depn de la intensitat que tingui

i del temps dexposici. Lexposici prolongada a sons
de 90 dB, com ara escoltar msica amb auriculars
a un volum elevat, pot provocar prdues daudici,
alteracions del ritme cardac, risc coronari, irritabilitat
i estrs.
La contaminaci lumnica es pot reduir de manera

significativa usant adequadament lenllumenat nocturn,
de manera que illumini nicament el terra i eviti
lemissi de llum cap al cel. Daquesta manera, a ms,
sevita un malbaratament innecessari i perjudicial
denergia.
Per combatre el soroll es poden prendre diferents

mesures, com ara insonoritzar els edificis i els llocs
de treball, collocar pantalles acstiques en autopistes,
aeroports, etc. Ara b, la millor manera devitar-ho
s conscienciar les persones de la importncia
de reduir les emissions sonores, pel b de la seva
salut i la dels altres.
Els aeroports sn una font important

de contaminaci acstica i lumnica.
ACTIVITATS
41. Quines fonts de soroll sn les que afecten ms el teu entorn?
42. Creus que al teu centre escolar hi ha nivells alts de soroll? Proposa algunes mesures per evitar aquest tipus
de contaminaci.
43. Quins creus que sn els principals efectes de la contaminaci acstica sobre les persones?
44. Com creus que tafecta el soroll que es genera al teu centre escolar?
236
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 237
Cincia a labast
Comunicaci de resultats. La reflexi de la llum
La llum es propaga en lnia recta i es pot reflectir
en superfcies polides com els miralls. Farem un
experiment per posar de manifest aquestes propietats
i per esbrinar de quina manera es produeix la reflexi.
Utilitzarem una llanterna per obtenir un raig llumins

fi i un transportador dangles per mesurar els angles
que formen el raig incident i el reflectit.
1. Fem el muntatge. Emboliquem el focus
Cartolina
de la llanterna amb paper dalumini i fem,

a la vora del vidre, un forat duns 3 mm
de dimetre. En una cartolina fem, amb un cter,
un tall fi perpendicular a una de les vores.
Situem un petit mirall sobre un cartr. Perqu
quedi vertical, ens ajudem amb un escaire,
i el fixem al cartr en aquesta posici
amb trossos de plastilina. Utilitzant lescaire,
tracem una lnia perpendicular al mirall. Aquesta
lnia rep el nom de normal. Finalment, situem
un transportador dangles recolzat sobre el mirall,
de manera que la normal hi passi per la meitat,
deixant un angle de 90 a cada costat
de la normal.
Paper dalumini
Forat per on
surt la llum
Mirall
Raig
incident
2. Fem lexperiment. Encenem la llanterna i, utilitzant
Amb el transportador dangles mesurem langle

que forma el raig incident amb la normal
i langle que forma el raig reflectit amb la normal.
El primer rep el nom dangle dincidncia,
i el segon, angle de reflexi.
3. Obtenim conclusions. Hem de repetir

lexperiment amb diversos angles, per obtenir
el nombre ms alt possible de parelles dangles.
Observarem que la majoria de les dades indiquen
que en cada experiment els angles dincidncia
i de reflexi sn iguals, encara que en alguns
casos obtinguem valors dubtosos, ats que el
nostre muntatge experimental s rudimentari.
Angle
dincidncia
N
or
m
al
la cartolina per obtenir un raig fi, enviem un raig

llumins al punt on la normal toca el mirall. Si
el raig va enganxat al cartr, podrem veuren tant
la trajectria com la del raig reflectit.
Transportador
dangles
Angle
de reflexi
Raig reflectit
4. Comuniquem els resultats. Els experiments

cientfics posen a prova les lleis de la naturalesa.
Quan a partir de la repetici dun experiment
arribem a establir una llei, diem que hem seguit
un mtode inductiu. Nosaltres hem obtingut
un resultat per inducci: quan es produeix
una reflexi, langle dincidncia i el de reflexi
sn iguals.
ACTIVITATS
45. Elabora un informe del teu experiment. Explica els objectius proposats, descriu el muntatge experimental
i cita els resultats. Exposa clarament les teves conclusions referents als angles
dincidncia i de reflexi.
237
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 238
Activitats
46. Indica si els cossos segents sn fonts de llum
primries o secundries.
a) El Sol.
b) Una bombeta.
c) Una espelma.
d) Un mirall.
e) Un semfor.
f) Un diamant.
50. Observa la imatge reflectida pels miralls segents.

De quin mirall es tracta en cada cas? Quin tipus
dimatge produeix cadascun?
A
47. Classifica en un quadre els objectes segents

segons la llum que deixin passar.
Aigua neta, plat de porcellana, got de vidre, lupa,
bossa de plstic, full de paper de ceba, llenol, planxa
dacer, vidre granulat.
48. Amb lajuda dun comps fes, en una cartolina
o en un cart blanc, un cercle de 15 centmetres
de dimetre. Retalla el cercle que has dibuixat
amb unes tisores. Divideix el cercle blanc en tres
sectors iguals i pintals de color vermell, groc i blau.
A continuaci, fes dos forats petits propers al centre
del disc, procurant que quedin a la mateixa distncia,
i passa-hi un fil. Colloca el disc a la meitat del fil.
Agafa els extrems del fil, un a cada m, i fes-lo girar.
a) De quin color es veu el cercle acolorit quan

gira?
b) A partir de lexperincia, de quins colors
est formada la llum blanca?
c) Ara mou el disc a poc a poc. Per qu no passa
el mateix que en lexperincia anterior?
d) Qu passaria si en lloc daquests tres colors noms
haguessis usat el groc i el blau?
e) Qu creus que passaria si per mitj dun prisma
dispersessis llum verda?
49. Un estel determinat es troba a 8,8 anys llum.
Lestel esclata el dia 1 de gener de 2009.
a) Quin any sabrem que lestel ha esclatat?
b) A quina distncia, en quilmetres, es troba
lestel de la Terra?
238
51. Sabent que la distncia entre la Terra i el Sol

s de 150 milions de quilmetres, calcula el temps
que tarda la llum del Sol a arribar a la Terra.
52. Les cuques de llum sn uns insectes,
de la famlia dels colepters, que se solen trobar
en rees humides i boscoses, on les larves tenen
una font abundant daliment. Les nits clides,
les femelles generen llum, un fenomen conegut
com a bioluminiscncia, per atraure els mascles,
i es poden apagar si detecten algun perill.
Busca informaci sobre aquest fenomen demissi
de llum.
53. A la sortida dels

garatges o entre les
crulles de dos carrers
amb poca visibilitat,
se solen collocar
miralls com els que
es mostren a la
fotografia. Quin tipus
de miralls sn?
54. Els dies de tempesta moltes vegades veiem
caure un llamp i al cap de pocs segons sentim el tro,
que s el so que ha provocat el llamp. Aix significa
que la llum viatja molt ms rpid que el so. Si sentim
un tro 4 s desprs del llamp, a quina distncia es troba
la tempesta?
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 239
55. A quina distncia es troba una muntanya si

una persona, collocada davant seu, sent leco del seu
crit dos segons desprs dhaver-lo ems?
59. Si toquem amb la m una campana que est

sonant, aquesta deixa de sonar immediatament.
Per qu creus que passa, aix?
56. Un observador sent uns focs artificials tres

segons desprs de veuren lesclat de llum. A quina
distncia de lobservador hi ha els focs?
60. En els avions supersnics, capaos de superar

la velocitat del so, la velocitat es mesura en Mach,
i es parla de Mach 1, Mach 2, etc. Un Mach s igual
a la velocitat del so en laire (340 m/s).
Calcula en km/h la velocitat a qu es mou un avi
que viatja a Mach 2.
57. Un vaixell dinvestigaci cientfica usa un sonar

per detectar una balena. El seu receptor llana una
ona sonora i 0,2 segons ms tard en detecta leco.
El so es propaga a travs de laigua a 1.500 m/s.
Calcula:
a) La distncia que ha recorregut lona en 0,2 s.
b) A quina distncia del vaixell est la balena?
61. Generalment, a partir de ladolescncia, el to

de la veu masculina s ms greu que el de la veu
femenina. A qu creus que s degut?
62. Un meteorit impacta a la Lluna. Des del lloc
on vius podries sentir el soroll de limpacte? I si fossis
en una nau espacial a prop de la Lluna?
58. En sentir la nostra veu gravada, no ens solem

reconixer. A qu creus que s degut?
63. Habitualment, els animals hi veuen grcies

a la llum. Per nhi ha alguns, com el ratpenat,
que es poden orientar grcies a lecolocalitzaci.
Coneixent les propietats del so, explica com poden
aquests animals volar i localitzar les seves preses,
fins i tot en la foscor.
Limpacte del meteorit
64. A qu sn deguts els crters de la Lluna?
El 2 de maig de 2006, un meteorit va xocar contra el mar

dels Nvols (Mare Nubium) de la Lluna; va alliberar
una energia equivalent a quatre tones de dinamita
i va generar un crter duns 14 m dample
i 3 m de profunditat.
Limpacte va crear una
bola de foc brillant,
que la NASA va
gravar des dun
telescopi
terrestre.
65. Creus que des de la Terra hauries pogut

sentir lexplosi? Per qu?
Va ser una roca

espacial que amb
prou feines feia uns
25 cm dample, que
viatjava a uns 38 km/s,
va informar Bill Cooke, cap
de lOficina dEstudis sobre Meteorits de la NASA.
66. Sabent que la distncia entre la Lluna

i el telescopi des del qual es va gravar limpacte
s de 382.000 km, quant temps va tardar la llum
generada a ser vista des de lobservatori?
a) Immediatament.
b) 1,27 min.
c) 1,27 s.
67. Bill Cooke va explicar: Latmosfera terrestre

ens protegeix, un meteorit de 25 cm es desintegraria
en contacte amb laire, i generaria una bola de foc
espectacular al cel, per no un crter.
a) Explica per qu passaria aix a la Terra.
b) Si latmosfera ens protegeix, per qu llavors
hi ha crters formats per impactes de meteorits
al nostre planeta?
239
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 240
Resum
s una forma denergia que ens permet veure el color i la forma dels objectes quan estan
ben illuminats.
Quan travessa un medi, una part de la llum s absorbida i una altra part s reflectida.
La llum es propaga en lnia recta i en totes les direccions.
Propietats
La velocitat de propagaci depn del medi. En el buit i en laire,

la velocitat s aproximadament igual (300.000 km/s).
LA LLUM
s el canvi de direcci que experimenta un raig llumins en xocar

contra la superfcie dun cos.
Reflexi
Els miralls sn cossos opacs amb una superfcie llisa i polida

que reflecteixen tota la llum que els arriba. Poden ser:
Plans. Reflecteixen una imatge similar a la real.
Esfrics. Distorsionen la imatge real.
s el canvi de direcci que experimenta un raig llumins en passar
dun medi a un altre en qu la velocitat de propagaci s diferent.
Aquest fenomen es pot observar en les lents.
Refracci
Una lent s un cos transparent, generalment de vidre, que pot formar

imatges refractant la llum. Nhi ha de dos tipus:
Lents convergents. Concentren els raigs de llum en un punt.
Lents divergents. Fan que els raigs de llum se separin.
s la descomposici de la llum blanca en diferents colors.
Dispersi
La llum blanca s una barreja de colors. Quan aquesta llum travessa

un medi dispersor, com un prisma, es descompon en els colors
de larc de Sant Mart.
s una ona que es produeix quan un cos vibra.
No es propaga en el buit.
Propietats
Es propaga en totes les direccions.

En propagar-se, transporta energia, per no matria.
EL SO
La velocitat de propagaci depn del medi en qu es transmet.
Les qualitats ms importants que permeten distingir un so dun altre

sn les segents:
Qualitats
Intensitat. Quantitat denergia per unitat de temps. Permet distingir

entre sons forts i febles.
To. Est determinat per la freqncia. Segons aix, hi ha sons greus
i sons aguts.
Timbre. Permet distingir sons de la mateixa intensitat i to produts
per dues fonts sonores diferents.
ACTIVITATS
68. Completa lesquema indicant com podem classificar els cossos segons la capacitat dabsorci de la llum.
69. Completa lesquema assenyalant quins tipus de miralls esfrics podem distingir.
240
833921 _ 0222-0241.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 241
Cinc segles desprs de Leonardo

da Vinci, la investigadora americana Margaret Livingstone, experta en percepci visual, ha desvetllat un dels grans misteris de la
histria de lart: el somriure esmunyeds de la Gioconda no s sin una illusi que apareix i desapareix a causa de la peculiar
manera en qu lull hum processa les imatges. La seva teoria es
basa en el fet que lull t una visi
central molt bona per reconixer
els detalls, i una de perifrica,
menys precisa, per ms adequada per reconixer les ombres. De
manera intutiva, Da Vinci va pintar el quadre de manera que per
veure somriure la Mona Lisa cal
mirar-la als ulls o a qualsevol lloc
del quadre, de manera que els llavis quedin en el camp de visi perifrica. Sorprenent!
Per fer lestudi, Livingstone ha
emprat una tecnologia anomenada monitoratge dulls, seguiment visual, traabilitat visual o,
en angls, eye tracking, que permet seguir el moviment ocular
duna persona mentre mira una
imatge i, per tant, conixer quins
sn els punts daquesta imatge
que atreuen ms la seva atenci.
Per fer-ho, utilitza un aparell ano-
menat eye tracker que capta

moltes dades, com les trajectries
seguides en cada observaci i la
dilataci de la pupilla.
[...]
Segons Ivn del Muro, de la consultora Espaola Alt64, especialitzada en mrqueting digital, la
tecnologia eye tracking obre una
nova via dinteracci amb el mn
informtic i els ordinadors en general. Aplicada a processos industrials, per exemple, podrem
controlar certes funcions noms
amb la mirada si tingussim les
mans ocupades, brutes o mullades. Aplicada al mn dels negocis en lnia, millora leficcia dels
estudis de mercat, navegaci
per la xarxa i anlisi de limpacte publicitari.

En el camp mdic, investigadors
i psiclegs usen aquesta tecnologia en diagnstics clnics, per mirar dentendre com funcionen els
mecanismes de la visi i com el
cervell discrimina i tria el que li
interessa ms dins un camp visual.
[...]
Aplicat a persones amb problemes de mobilitat o malalties crniques, la tecnologia eye tracking
pot oferir-los una nova alternativa de comunicaci i una qualitat
de vida impensable fins ara.
Aquesta eina permet escriure,
parlar utilitzant sintetitzadors
de parla i controlar aplicacions

domtiques dun habitatge sense necessitat dusar les mans, noms mitjanant el moviment de
les pupilles. Amb l eye tracking
s possible, per exemple, obrir i
tancar interruptors i enviar correus electrnics usant noms la
mirada.
LUIS OTERO,
Y t qu miras?,
Muy Interesante. Octubre 2005.
nm. 293 (text adaptat)

70. El somriure que veiem en la Gioconda (tria dues alternatives):
a) s real.
c) El veiem sempre.
b) s aparent.
d) Depn de com mirem.
71. Com pot leye tracker ajudar a analitzar limpacte dun anunci publicitari
en les persones?
72. Quines possibilitats ds t la tcnica de seguiment visual?
73. Qu li interessa ms a lautor del text, parlar-nos del somriure de la Gioconda
o de la tcnica del seguiment visual? Per qu?
NO THO PERDIS
Llibres:
En pantalla
Experimentos sencillos con la luz y el sonido

GLEN VECHIONE. Ed. Paids Ibrica
Experiments senzills i inofensius per comprendre qu sn
i com funcionen les ones de la llum i el so.
Espectre electromagntic i visi. El so. VHS. Fundaci

Serveis de Cultura Popular.
Interessant exposici sobre les ones que tracta temes com ara
la relaci entre l'espectre electromagntic i els conceptes de
longitud d'ona i de freqncia, i les ones visibles i invisibles.
La frontera de la llum
D. MARTNEZ I M. A. SABAT. Ed. Eumo
Novella sobre fenmens relativistes i espionatge a gaireb
300.000 km/s.
QRZ Rat-penat!
A. MONTOTO I D. DURAN. Ed. Eumo
Les ones i els fenmens associats.
A la xarxa:
http://www.astrogea.org/celfosc/auca_contaminacio_luminica.htm
Auca sobre la contaminaci lumnica.
http://www.educaplus.org/luz/ondas.html
Pgina amb explicacions sobre la naturalesa i les propietats
de la llum.
241
Tecnologies de seguiment visual
833921 _ 0242-0247.qxd
1/2/08
16:11
Pgina 242
Conceptes clau
A comodaci visual
Canvi que t lloc en la curvatura del cristall perqu els raigs de llum senfoquin
correctament sobre la retina.
Allant trmic
B iocenosi
Conjunt dels ssers vius que formen
part dun ecosistema. La biocenosi s
la part viva de lecosistema, mentre que
el bitop s la part inerta. Del grec bios:
vida, i koins: com.
Material que no condueix b la calor,

com el suro, la fusta o el porexpan.
Biodiversitat
Anabolisme
Conjunt de reaccions qumiques mitjanant les quals les cllules fabriquen

els compostos orgnics.
Angiosperma
Planta amb flors i llavors amagades en

un fruit, com ara lalzina i la rosella. Del
grec angion: vas o receptacle, i sperm:
llavor.
Anys llum
Distncia que la llum recorre en un any.

Correspon aproximadament a 9,5 bilions de quilmetres.
Atmosfera
Capa gasosa que envolta la Terra. Est

formada per una mescla de gasos
anomenada aire. Del grec atms: vapor, i sphira: esfera.
sser viu que pot elaborar matria orgnica a partir daigua, dixid de carboni, sals minerals i energia, mitjanant
la fotosntesi (energia lumnica). Sn auttrofs les plantes, les algues i els bacteris fotosinttics, i tamb reben el nom
dorganismes productors. Del grec auts: un mateix, i troph: menjar.
glicerol
protena
242
Element qumic present en els ssers

vius i que forma les biomolcules. Sn
exemples de bioelements el carboni,
lhidrogen, loxigen i el nitrogen.
Bioma
Conjunt decosistemes duna zona de la

Terra caracteritzats per un clima determinat o unes condicions determinades.
Les selves equatorials, els deserts tropicals o els fons ocenics sn exemples de
biomes on es poden trobar ecosistemes
diferents.
Quantitat de matria viva que hi ha en

un sser viu, en un ecosistema o en
qualsevol altre sistema considerat.
Tamb s la matria orgnica procedent
dels ssers vius, que es pot utilitzar com
a font energtica. s una de les fonts
denergia renovable ms utilitzades.
Biomolcula
Molcula constituent dels ssers vius.

Les biomolcules estan formades per
la uni dtoms de certs elements qumics. Es poden classificar en dos
tipus: inorgniques, com laigua i les
sals minerals, i orgniques, exclusives dels ssers vius, com els glcids,
els lpids, les protenes i els cids
nucleics.
cid
gras
aminocid
Bioelement
Biomassa
Auttrof
greix
Quantitat despcies que hi ha en un

lloc, en un ecosistema o en qualsevol
altre sistema considerat. Com ms gran
s la biodiversitat, ms complexes sn
les relacions que sestableixen entre els
ssers vius.
Biosfera
Conjunt de tots els ssers vius que hi

ha a la Terra. Del grec bios: vida, i
sphaira: esfera.
Bitop
Espai fsic ocupat per un ecosistema,

incloent-hi tots els components no biolgics, com les roques, laigua i laire,
i totes les variables que shi poden mesurar: temperatura, hores de llum, humitat, quantitat doxigen dissolt en laigua, etc. Del grec bios: vida, i tpos: lloc.
Bipartici
Modalitat de reproducci asexual en la

qual una cllula es divideix en dues
meitats iguals. s freqent en bacteris
i protozous.
C alor
Energia que es transfereix dun cos a

un altre quan es troben a temperatures
diferents. La unitat en el sistema internacional s el joule (J), tot i que es mant com a unitat ds habitual la caloria (cal).
Capillaritat
Fenomen fsic pel qual certs lquids,

entre ells laigua i les seves dissolucions,
ascendeixen per tubs de dimetre petit vencent la fora de la gravetat.
Carbonitzaci
Transformaci de la matria orgnica,

especialment de la fusta, en carb, a
causa dun augment de la temperatura
i la pressi en absncia doxigen. Aquest
procs natural es duu a terme tamb
artificialment a les carboneres per obtenir carb vegetal a partir de la fusta.
Crstic
Referent a lacci geolgica de les aiges que produeixen una dissoluci sobre les roques, ja sigui en la superfcie
(modelat crstic superficial) o en el subsl (modelat crstic subterrani). De la
regi de Karst, a Eslovnia.
833921 _ 0242-0247.qxd
25/1/08
16:57
Pgina 243
Catabolisme
Cotildon
Egesti
Conjunt de reaccions qumiques mitjanant les quals les cllules degraden

els nutrients orgnics en compostos
ms senzills.
Cadascuna de les primeres fulles que

apareixen en lembri duna planta amb
llavors. Contenen reserves alimentcies
per alimentar lembri durant la germinaci.
Procs pel qual els animals eliminen els

residus dels aliments que no han pogut ser digerits i que han de ser expulsats a lexterior de lorganisme en forma de matria fecal.
D escomponedor
Energia
Organisme que es nodreix de restes

dssers vius, a partir dels quals produeix matria inorgnica i sals minerals, amb la qual cosa augmenta la fertilitat del sl o laigua. Els organismes
descomponedors sn la major part dels
bacteris i fongs unicellulars.
Capacitat que tenen els cossos de produir transformacions. Es pot presentar

en diferents formes: llum, calor, energia
elctrica, so, etc. Les transformacions es
duen a terme mitjanant treball o calor.
En el sistema internacional lenergia es
mesura en joules (J).
Desplaament
Elic
Distncia que separa els punts final i

inicial dun moviment. El desplaament
no s sempre igual a lespai recorregut,
noms en el cas duna trajectria recta coincideixen lespai recorregut i el
desplaament.
Referent al vent. Del grec Aolos: du

dels vents.
Cllula fotoelctrica
Dispositiu que produeix electricitat

quan rep llum. Es pot utilitzar com a
detector del pas de persones o animals
(com ara a les portes dalguns ascensors), o com a dispositiu per generar
electricitat. En aquest cas sagrupen
moltes cllules fotoelctriques (anomenades cllules fotovoltaiques), que
formen un panell fotovoltaic.
Clast
Fragment de roca de qualsevol mida,

forma i procedncia, que s produt per
meteoritzaci i evacuat per un agent
geolgic. Els clasts ms petits sn les
partcules dargila, i els ms grans sn
els blocs transportats per les glaceres.
Diclasi
Colada
Capa de materials dorigen volcnic.

Pot ser de lava o de piroclasts.
Fractura en una roca rgida sense que

es desplaci cap dels fragments.
E clipsi
Colnia
Conjunt de cllules o individus que

creixen en un mateix lloc, que sespecialitzen en diferents funcions i que
procedeixen dun mateix progenitor.
Fenomen que t lloc quan un cos queda ocult totalment o parcialment per
un altre, de manera que simpedeix
veure el primer normalment. Els ms
habituals sn els de Sol i els de Lluna.
Conductor trmic
Ecosfera
Material que condueix b la calor, per

exemple, la gran majoria de metalls.
Conjunt de tots els ecosistemes de la

Terra.
Contracci
Ecosistema
Disminuci de mida que experimenta

un cos, ja sigui slid, lquid o gass, a
causa del descens de temperatura.
Conjunt format pels ssers vius que habiten en una zona determinada i que
interaccionen estretament entre si, i els
factors ambientals que caracteritzen
aquesta zona.
Efecte dhivernacle
Fenomen natural provocat per lelevaci de la temperatura de latmosfera

i de la superfcie terrestre, a causa de
labsorci dels raigs infraroigs (calor),
per part dels gasos atmosfrics, fent
possible una temperatura apta per als
ssers vius.
Epicentre
Lloc de la superfcie terrestre situat just

a la vertical de lhipocentre o focus ssmic. s el lloc on es percep primer el terratrmol, i on aquest assoleix la intensitat ms gran. Del grec epi: a sobre, i
kentron: centre.
Escorrentia
Lloc per on sescorre laigua. L escorrentia superficial fa referncia a les aiges salvatges i els rius. Les aiges que
flueixen per linterior de lescora terrestre formen lescorrentia subterrnia.
Esporangi
Estructura dels vegetals, en forma de sac,

nascuda de lesporfit i que sespecialitza a produir espores. Del grec spor: llavor, i angion: vas o recipient.
Esporfit
Tipus dindividu, o part daquest, que

presenten les plantes al llarg del seu cicle vital, capa de produir espores. En
les plantes amb flors i en les falgueres
correspon a la part visible. Del grec spor:
llavor, i phyton: planta.
Estacional
Relatiu a les estacions de lany. Per exemple, la floraci de molts vegetals, les nevades o les sequeres, sn fenmens que es
consideren estacionals, ja que sn caracterstics de determinades poques de lany.
243
833921 _ 0242-0247.qxd
25/1/08
16:57
Pgina 244
Estmul
Font denergia
Qualsevol canvi que t lloc al medi que

ens envolta, i que pot ser captat pels
receptors sensorials dels ssers vius.
Qualsevol medi natural o artificial

a partir del qual podem
obtenir energia til. Es poden agrupar en fonts renovables i fonts no renovables.
Estoma
Petita obertura microscpica que apareix en lepidermis de les parts verdes

de les plantes, a travs de la qual es
fa lintercanvi de gasos entre la planta
i lexterior. Est compost per un porus,
anomenat ostol, i per dues cllules
oclusives que lenvolten. Del grec stma: boca.
Estrat
Cadascuna de les capes ben diferenciades en qu es presenten les roques

sedimentries.
Eucariota
Organisme les cllules del qual tenen

un nucli delimitat per una membrana
en qu es troba el material gentic. Sn
organismes eucariotes els protozous, les
algues, els fongs, els animals i les plantes. Del grec eu: b, i kryon: nucli.
Excreci
Expulsi a lexterior de lorganisme

dels productes de rebuig, dixid de
carboni, aigua, amonac o algun dels
seus derivats, com ara la urea o lcid
ric.
F issi nuclear
Reacci en la qual un nucli pesant
(urani, plutoni, etc.) es trenca per donar lloc a dos nuclis ms lleugers, amb
alliberament de gran quantitat denergia. Aquesta energia susa en les
centrals nuclears per produir energia
elctrica.
Fitoplncton
Conjunt dalgues i bacteris fotosinttics que floten en laigua de loce o de

les masses daigua dola. La majoria daquestes algues sn unicellulars o pluricellulars, per visibles nicament al
microscopi. Del grec phyton: planta, i
plagktn: errant.
244
Fotosntesi
Procs que permet produir matria orgnica a partir de dixid de carboni, aigua i sals minerals, utilitzant per fer-ho
lenergia lluminosa. Com a residu daquest procs es produeix oxigen. T lloc
en els cloroplasts, que estan situats a
les cllules dels productors.
Freqncia
Caracterstica que determina el nombre doscillacions que fa una ona per

segon. La unitat en el sistema internacional s lhertz (Hz).
Fusi nuclear
Reacci en qu dos nuclis lleugers suneixen o fusionen per donar-ne un de

ms pesant, alliberant partcules i energia. Aquesta s la reacci que t lloc en
els estels i s la causa del despreniment
de llum i calor que shi produeix.
G ametfit
Individu, o part daquest, que presenten les plantes al llarg del seu cicle vital, en qu soriginen els gmetes o
cllules reproductores. A mesura que
les plantes tenen una estructura ms
complexa, el gametfit presenta una
mida ms petita. En les falgueres, les
angiospermes i les gimnospermes queda redut a una agrupaci de cllules,
mentre que en les molses s el que
veiem normalment. Del grec gmos:
uni, i phyton: planta.
Gimnosperma
Planta les llavors de la qual no estan

tancades en un fruit. Els pins i els avets
sn gimnospermes. Del grec gymnos:
nu, i sperma: llavor.
Glndula
rgan unicellular o pluricellular amb

funci secretora, s a dir, que produeix
i allibera una substncia determinada.
Poden ser exocrines, com les glndules mamries, que excreten els productes per mitj dun conducte a qualsevol lloc de lorganisme, o endocrines,
com la tiroide, que ho fan directament
a la sang. Tamb hi ha glndules mixtes, com el pncrees, que poden actuar
indistintament com a exocrines i com a
endocrines.
Gnada
rgan dels animals especialitzat en la

reproducci. A linterior shi formen les
cllules reproductores tpiques de cada sexe, anomenades gmetes, i les hormones sexuals. Les gnades masculines sn els testicles, i les femenines, els
ovaris.
Gradient
Variaci dun parmetre, com la temperatura, la pressi, la quantitat de llum o

qualsevol altre, al llarg duna distncia.
El gradient geotrmic s laugment de
temperatura que es produeix des de la
superfcie de la Terra cap a linterior.
Generador
H etertrof
Dispositiu capa de transformar qualsevol tipus denergia en energia elctrica.
sser viu que salimenta daltres ssers

vius. Els hetertrofs sanomenen herbvors si salimenten de vegetals; si salimenten daltres animals sn carnvors,
i si mengen animals i vegetals sn omnvors. Els organismes hetertrofs tamb reben el nom de consumidors. Del
grec hteros: un altre, i troph: menjar.
Gestaci
Temps en qu lembri roman a lter

fins que neix. La durada s variable, segons les diferents espcies.
833921 _ 0242-0247.qxd
1/2/08
16:11
Pgina 245
J oule (J)
Unitat de mesura de lenergia, del treball i de la calor en el sistema internacional. Equival a 0,24 calories.
L arva
Estat immadur que presenten certs animals, com alguns insectes i amfibis, diferent de ladult.
Mapa topogrfic
Representaci grfica plana del relleu,

la forma i les dimensions dun terreny
o lloc de la superfcie terrestre.
Meteoritzaci
Procs de destrucci de les roques degut als agents meteorolgics, com ara
els canvis de temperatura, la humitat o
la congelaci de laigua.
Hidrotermal
Lent
Relatiu a laigua calenta. Els fenmens

hidrotermals, com les fonts daigua calenta, els guisers i els brolladors daigua bullint que hi ha en alguns fons
ocenics, sn deguts al fet que laigua
infiltrada a lescora s expulsada cap
a lexterior en entrar en contacte amb
roques molt calentes prximes a la superfcie.
Cos transparent limitat per dues superfcies on almenys una s corba, o

cncava o convexa. Podem distingir
dos tipus de lents: convergents i divergents.
Microorganisme
Litosfera
Mirall
Capa slida de la superfcie terrestre

formada per lescora i una part del
mantell superior. Sestn des de la superfcie terrestre fins a una zona del
mantell anomenada astenosfera. Del
grec lthos: pedra, i sphira: esfera.
Superfcie opaca i ben polida que reflecteix la llum. Segons la superfcie,

els miralls es poden classificar en plans
i esfrics.
Hipocentre
Lloc de linterior terrestre en qu sorigina un sisme o un terratrmol, a causa del trencament de les roques o un
altre procediment que alliberi bruscament molta energia. Tamb rep el nom
de focus ssmic. Del grec hyp: sota, i
kentron: centre.
sser viu duna mida tan petita que cal

usar un microscopi per observar-lo.
La majoria sn ssers unicellulars,
com els bacteris o els protozous.
Longitud dona
Distncia que separa dos punts contigus en una ona que tinguin la mateixa pertorbaci. La unitat en el sistema
internacional s el metre (m).
Homeoterm
Animal capa de mantenir la temperatura interna del seu cos constant i independent del medi que lenvolta, com
els mamfers. Del grec hmoios: semblant o similar, i therms: calor.
Hormona
Substncia orgnica de naturalesa qumica que s abocada a la sang per les

glndules endocrines i desprs, a travs de la circulaci sangunia, arriba a
un rgan determinat, on sencarrega de
regular alguna funci.
I sostsia
Equilibri entre el pes dels continents i

la fora cap amunt que fa el mantell.
Quan lerosi treu pes dun continent,
aquest es veu emps a pujar, mentre
que quan els agents geolgics hi acumulen sediments a sobre, el pes el fa
enfonsar. Del grec sos: igual, i stsis:
equilibri.
M acromolcula
Gran molcula formada per la uni de

subunitats ms petites. Els polmers sn
macromolcules formades per unitats
similars o idntiques anomenades monmers. Sn macromolcules els polisacrids, les protenes i els cids nucleics.
Magma
Roca fosa amb gasos dissolts. Els gasos

ms abundants en un magma sn el vapor daigua i el dixid de carboni (CO2),
tot i que tamb nhi ha daltres, com xids
de sofre, de clor i de nitrogen, arg, etc.
Mapa geolgic
Representaci grfica sobre un pla dels

tipus de roques que formen un paisatge. Tamb es representen, mitjanant
signes, les deformacions que han experimentat aquestes roques (plecs i falles).
245
833921 _ 0242-0247.qxd
25/1/08
16:57
Pgina 246
Orgnul
Estructura cellular capa de dur a terme unes determinades funcions especfiques. Els cloroplasts i els mitocondris sn orgnuls.
de molcules ms petites anomenades

monmers. Sn exemples de polmers
les protenes i els polisacrids, formats
respectivament per aminocids i monosacrids. Del grec polis: molts, i mros: part.
Oscillar
Efectuar moviments de vaiv al voltant

duna posici dequilibri a la manera dun pndul. Del llat oscillare: balancejar-se.
Procariota
Organisme la cllula del qual no t el

material gentic tancat en un nucli. Els
bacteris sn organismes procariotes. Del
grec pro: abans, i kryon: nucli.
P enepl
Plana molt extensa, que pot abraar gran

part dun continent, formada per lacci
erosiva fluvial durant milions danys.
Penombra
Modelat
Aspecte que adquireix la superfcie terrestre desprs de lacci erosiva continuada dun agent geolgic. En la majoria dels casos s possible reconixer
lagent geolgic que ha provocat el modelat dun paisatge, encara que aquest
agent ja no hi actu.
Zona parcialment illuminada entre

lombra i la zona en la qual incideix la
llum directament. La penombra apareix sempre a les vores de lombra.
Piroclast
Fragment de roca o de lava que s llanat a laire per un volc. Els ms fins reben el nom de cendres volcniques; els
de mida de la grava sanomenen lapilli,
i els ms grans, bombes volcniques.
Del grec pyros: foc, i klasts: trencat.
Monmer
Molcula de mida petita que, unida a

uns altres monmers, de vegades centenars de milers, formen macromolcules anomenades polmers. Sn exemples de monmers la glucosa i els
aminocids. Del grec mnos: un, i mros: part.
N stia
Resposta vegetal en la qual es produeix

un moviment sense orientaci i passatger, ja que el vegetal torna a la seva
posici inicial al cap dun temps.
O mbra
Zona fosca que apareix quan un raig de
llum troba un cos opac al seu cam.
rgan
Conjunt de diversos teixits que actuen

coordinadament. Per exemple, el cor
s un rgan que t com a funci impulsar sang.
246
Plutnic
Pseudpode
Prolongaci transitria del citoplasma

de certes cllules, com amebes o glbuls blancs, que els permet la locomoci o la nutrici cellular. Del grec pseudos: fals, i pods: peu.
R eceptor
Element nervis o cllula sensible capa de captar un estmul i transformarlo en un corrent nervis que s transms fins als centres nerviosos (cervell
i medulla espinal).
Reflexi
Canvi de direcci de propagaci que

experimenta una ona, com la llum,
quan xoca amb un objecte.
Referent a les roques magmtiques que

shan consolidat a linterior de lescora a partir dun magma. De Plut: du
dels inferns.
S aba bruta
Dissoluci de sals minerals en aigua
que la planta absorbeix per les arrels i
que en les fulles sutilitza de matria
primera per a la fotosntesi.
Poiquiloterm
Saba elaborada
Animal que t la temperatura del cos

variable i depenent de la del medi exterior, com els amfibis. Del grec poiklos: variat, i therms: calor.
Barreja daigua i substncies orgniques,

obtinguda a partir de la saba bruta per
la fotosntesi.
Sals minerals
Pollinitzaci
Procs pel qual els grans de pollen, que

contenen els gmetes masculins, sn
transportats des dels estams duna flor
fins al pistil de la mateixa flor o duna
altra, que cont els gmetes femenins,
anomenats oosferes.
Polmer
Macromolcula, generalment de naturalesa orgnica, formada per la uni
Conjunt de substncies inorgniques

presents tant en els ssers vius com en
la matria inerta. En els ssers vius formen estructures de gran duresa, com
conquilles, dents i ossos.
Serpent
Canonada en forma de ziga-zaga o espiral, per disposar duna gran longitud

en una superfcie petita. Sutilitza per
captar la calor duna font calorfica, com
833921 _ 0242-0247.qxd
25/1/08
16:57
Pgina 247
el Sol, o per irradiar a lexterior la calor de laigua calenta que hi circula, com
als terres radiants.
Vtria
Textura duna roca volcnica en qu no

es distingeixen els minerals que la formen, a causa de la seva mida microscpica. Es produeix per un refredament
molt brusc de la roca fosa.
Sismgraf
Aparell que pot registrar un sisme, elaborant un grfic en qu es pot llegir

la durada, lamplitud i la freqncia de
les vibracions. El grfic produt rep el
nom de sismograma. Del grec seisms:
sotrac, i grpho: escriptura.
Volc
Muntanya que es forma per lacumulaci de colades de lava i piroclasts. Del

llat Vulcanus: du del foc.
Sistema
X erfila
Conjunt drgans semblants que actuen

per dur a terme una funci complexa.
Per exemple, el sistema muscular, format pels msculs del nostre cos.
Planta que suporta b lescassetat daigua. Moltes plantes xerfiles contenen

uns olis dolors fortes, com el roman,
la farigola o lespgol, per la qual cosa
tamb reben el nom de plantes aromtiques. Del grec xers: sec, i philos:
amic.
Central
hidroelctrica
Sobreexplotaci
Extracci dun recurs a un ritme excessiu, fins a produir-ne lexhauriment,

de manera que deixa de ser renovable
i passa a ser no renovable.
T artera
Vessant cobert de pedres soltes, procedents de la meteoritzaci mecnica de
les roques que formen el relleu.
Teixit
Conjunt de cllules idntiques que fan

la mateixa funci. Per exemple, el teixit muscular, el nervis o el conjuntiu.
Termoreceptor
Tipus de receptor sensorial de la nostra pell que sencarrega de detectar

canvis de temperatura, tant de prdua
de calor com daugment de temperatura.
Transpiraci
Evaporaci de laigua a travs dels estomes de les fulles. Com a conseqncia,

sorigina absorci de saba, que aix puja pels vasos del xilema fins a les fulles.
Tropisme
Resposta dun vegetal en la qual es produeixen canvis en la direcci de creixement del propi vegetal, provocant alteracions de la forma i/o deformacions.
Tsunami
Onada de gran altura que es forma per

un terratrmol en el fons mar, que pot
causar grans danys en zones costaneres. Paraula japonesa que significa onada de marea.
Turbina
Mquina composta duna roda proveda dunes paletes i subjecta a un eix

central que gira impulsada per lenergia dun fluid (vapor daigua, aigua dun
riu, etc.).
Z igot
Cllula que resulta de la uni de dos

gmetes, un de mascul i un altre de femen, a partir de la qual es desenvolupa un individu.
Zooplncton
Conjunt dssers vius consumidors que

suren en laigua a la merc dels corrents.
Salimenten del fitoplncton o daltres
components del zooplncton. Alguns
sn unicellulars de mida molt petita,
com diverses larves, per tamb nhi
ha de mida molt gran, com algunes meduses. Del grec zoon: animal, i plagktn: errant.
U ltras
So amb una freqncia de ms de
20.000 Hz, que no s detectat per lorella humana. Els ultrasons poden ser
escoltats per alguns animals, com ara
dofins, ratpenats o gossos. Sutilitzen
en diverses aplicacions, com lecografia o el sonar.
Trfic
Relatiu a laliment o a lacte dalimentar-se. Les relacions trfiques sn les

que sestableixen entre un depredador
i les seves preses, entre els parsits i
lhoste del qual salimenten, o entre els
herbvors i els vegetals que consumeixen.
V ent
Fenomen meteorolgic consistent en

una massa daire que es desplaa des
duna zona daltes pressions o anticicl, fins a una zona de baixes pressions
o depressi. Al seu torn, pot produir
nuvolositat o precipitacions.
247
833921 _ 0250-0250.qxd
25/1/08
17:01
Pgina 250
Direcci dart: Jos Crespo

Projecte grfic:
Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA
Interiors: Manuel Garca
Illustraci: alademoscaillustraci, Agust Serrano, Digitalartis, Marcelo Prez, Domingo Benito, Carlos Aguilera
Cap del projecte: Rosa Marn
Coordinaci de la illustraci: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament del projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament grfic: Rosa Maria Barriga, Josep Llus Garca, Ral de Andrs
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar
Coordinaci tcnica: Francisco Moral
Confecci i muntatge: Eduard Cnovas, Leticia Fernndez, Francisco Moral
Correcci: Lurdes Monguillot, Anna Rius
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas
Fotografies: A. Daz; A. Jimeno; Algar; B. Cobeta; C. Jimnez; C. Surez; C. Valderrbano e I. Hernndez; C. Villalba;
D. Lezama; D. Lpez; E. Gonzlez; F. Gracia; G. Agirre; GARCA-PELAYO/Juancho; GOYENECHEA; I. Melndez; I. Rovira;
I. Sabater; J. C. Muoz/'Instituto Geolgico y Minero de Espaa'; J. Escandell.com; J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime;
J. L. G. Grande; J. Latova; J. M. Barres; J. M. Montero; J. Soler; J. V. Resino; Juan M. Ruiz; KAIBIDE DE CARLOS FOTGRAFOS;
Krauel; L. M. Iglesias; L. Olivenza; Larrin-Pimoulier; M. Cataln; M. G. Vicente; M. Montes; M. Moreno; M. San Flix;
Michele di Piccione; O. Torres; P. Arceo; P. Esgueva; Prats i Camps; R. Arrizabalaga; Roca-Madariaga; S. Padura; S. Yaniz;
TERRANOVA INTERPRETACIN Y GESTION AMBIENTAL; X. S. Lobato; A. G. E. FOTOSTOCK/Xavier Subias, Oriol Cabrero,
Michael Abbey, K. H. Jacobi, Banana Stock, George Stocking, Darwin Dale, Morales, Angelo Cavalli, ZILL, Fritz Poelking, SSPL,
SPL, MSZ, SCIENCE PHOTO LIBRARY, Herbert Hopfensperger, Carol and Mike Werner, Gregory G. Dimijian, Biophoto Associates;
A.S.A./Minden Pictures/Frans Lanting, Minden Pictures/Norbert Wu; ALBUM/akg-images; COMSTOCK; CONTACTO/AFP PHOTO/HO/E.
Paul Oberlander/Woods Hole Oceanographic Institution, AFP PHOTO/FISHERIES AND OCEANS CANADA/Uvic-Verena Tunnicliffe;
COVER/POPPERFOTO; CONTIFOTO/Franois Merlet, UPPA, VANDYSTADT/HEUCLIN, Didier Givois; CORDON
PRESS/REUTERS/Toshiyuki Aizawa; CONTIFOTO/SYGMA/A. de Wildenberg, Flavio Pagani, John Van Hasselt, Philippe Giraud;
COVER/CORBIS / Yann Arthus-Bertrand, Deborah Feingold, Sheldan Collins, Matthias Kulka, Uli Wiesmeier, Gunter Marx,
Rob Howard; DIGITAL BANK; DIGITALVISION; EFE/Kai Frsterling, Olivier Maire, Alfredo Aldai, L. Gana; EFE/SIPA-PRESS/C.
Burmester, Daniel Dancer, Dirk Heinrich, E. Dragesco, F. Durand, Frdric Nebinger, G. Elkaim, BGPLC/Fred Bavendan, NASA,
HONOLULU STAR; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Photographer's Choice/David Tipling, Discovery Channel Images/Jeff Foott,
Gallo Images/Heinrich van den Berg, National Geographic/Carsten Peter, Visuals Unlimited/Wim van Egmond, National
Geographic/George Grall, Johner Images/Per Magnus Persson, Time Life Pictures/Steve Liss, The Image Bank/Jeff Spielman,
The Image Bank/Chris Sanders, Stone/Richard During, Dorling Kindersley/Frank Greenaway, Stone/Chad Slattery, Stone/Spike Walker,
Stone/John Warden, Visuals Unlimited/Dr. John D. Cunningham, Taxi/Peter David, Visuals Unlimited/Dr. Richard Kessel & Dr. Gene Shih;
HIGHRES PRESS STOCK/NaturePL/HighRes, AbleStock.com; I. Preysler; JOHN FOXX IMAGES; LOBO PRODUCCIONES / C. SANZ;
MARGEN FOTOGRAFA/T. Arias; MELBA AGENCY; MICROS/J. M. Blanco; MUSEUM ICONOGRAFA/J. Martin; NASA/Jacques
Descloitres, MODIS Land Rapid Response Team, NASA/GSFC, NASA, ESA and AURA/Caltech; NOVOSTI; PHOTODISC; SAFI 2000;
Ayuntamiento Miraflores de la Sierra, Madrid; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; C. Brito/J. Nez;
CREATIVE LABS; FUJITSU/SIEMENS; FUNDACIN SANTILLANA/MUSEO MARTIMO, CANTABRIA; INSTITUTO GEOLGICO
Y MINERO DE ESPAA; J. Cerezo; KODANSHA; MATTON-BILD; Natur-Sport Sorbas S.L.; Observatorio Universidad Complutense
de Madrid; PHILIPS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD/DigitalVision; ARXIU SANTILLANA
2008 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
ISBN: 978-84-7918-124-6
CP: 833921
Dipsit legal:
Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense
lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets
esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (articles
270 i segents del Codi penal).

Llibre de Fisica o Quimica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre de Fisica o Quimica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

833921 _ 0001-0003.

En la realitzaci han intervingut:

Magda Belsa Hernndez

Antonio Brandi Fernndez

Esquema duna unitat

Lany 1953, un grup de cientfics japonesos anava cada dia a la platja de

Actualment, tots els macacos de Koshima renten els moniatos a laigua de

1. Quins rgans permeten als macacos captar

Aprendrs els diferents tipus

2. Quin va ser el desencadenant que va provocar

Diferenciars la comunicaci nerviosa

3. Quins avantatges proporcionava a Imo

Coneixers lorganitzaci del sistema

4. Els macacos, com la resta danimals, tenen

Entendrs la resposta de les plantes

5. Poden respondre a estmuls, els vegetals?

Aprendrs com es relacionen

Experimentars amb el geotropisme

Pgines depgrafs amb els continguts

Com funciona el sistema nervis?

Les cllules nervioses (neurones) de tots els animals sn molt semblants.

El sistema nervis s el conjunt drgans i estructures formats

El sistema nervis dels invertebrats

Els rgans dels sentits capten

Es presenta en els celenterats, com ara els plips i les meduses.

s caracterstic dels anllids, els artrpodes, els molluscs

El sistema nervis dels vertebrats

Les idees fonamentals

Els nervis sensitius duen

La resposta senvia als rgans

Per contra, hi ha altres respostes que sn accions voluntries, com ara

11. Qu s un acte reflex? Posan

Continguts per aprendre ms coses i per fer prctiques al laboratori

Les experincies al final

Plantejament del problema que es vol estudiar. Observaci destomes

Actualment, hi ha dos tipus bsics de microscopis, que es

Utilitzen la llum com a font de radiaci.

Utilitzen els electrons com a font de radiaci.

Fan servir lents de vidre per regular la llum.

Fan servir electroimants per regular els electrons.

Poden arribar als 2.500 augments.

Poden arribar als 500.000 augments.

La imatge sobserva en blanc i negre o en color,

La imatge sobserva en blanc i negre. Se solen acolorir

Permeten observar material viu.

No permeten observar material viu.

Tipus: estereoscpic (permet apreciar el relleu),

Tipus: de transmissi (MET), amb el qual sobtenen

Totes les cllules vegetals tenen la mateixa forma

La planta fa aquests intercanvis de manera contnua,

1. Obtenim lepiteli. Necessitem una fulla

de la qual sigui fcil desprendre lepiteli

2. Fem la preparaci. Posem un petit fragment

de lepiteli sobre un portaobjectes net. Hi afegim

3. Observem el resultat. Colloquem la preparaci

al microscopi i lobservem amb lobjectiu

Doble pgina amb activitats finals

26. GG Observa la fotografia segent i assenyala el tipus

31. GGGLa fotografia A mostra les fulles de la carrasca

32. GGG Les fotografies mostren una perdiu blanca

Assenyala en quin ecosistema terrestre creix cada

27. GG Identifica els ssers vius segents i indica si sn

a) Quina s labundncia de cada espcie

UNA ANLISI CIENTFICA