Casademunt Et Al.. 2006. Per Una Nova Cultura Del Territori Mobilitzacions I Conflictes Territorials

Per una nova
cultura del territori?

Mobilitzacions i
conflictes territorials
Els casos del Pla Hidrolgic Nacional;
el Pla 22@bcn; la planificaci territorial
de lEmpord i leix Vic-Olot per Bracons.
Per una nova cultura del territori?

Mobilitzacions i conflictes territorials
Els casos del Pla Hidrolgic Nacional, el Pla 22@bcn, la planificaci
territorial de lEmpord i lEix Vic Olot per Bracons
Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials
NDEX
ndex ....................................................................................................................................................................... 2
CAPTOL 1 EL PERQU DE TOT PLEGAT .......................................................................................................... 5
1.1. Antecedents i inters del projecte................................................................................................................ 6
1.2. Objectius...................................................................................................................................................... 8
1.3. Presentaci dels casos................................................................................................................................ 8
1.4. Agraments ................................................................................................................................................ 10
CAPTOL 2 CONTEXTUALITZANT... .................................................................................................................. 11
2.1. El renaixement del lloc i els canvis en la identitat territorial ........................................................................... 14
2.1.1. Globalitzaci i localisme: conseqncies territorials............................................................................... 14
2.1.2. Identitats i resistncies ........................................................................................................................... 16
2.2. Les mobilitzacions territorials ......................................................................................................................... 19
2.2.1. La sndrome NIMBY ............................................................................................................................... 19
2.2.2. Els antecedents: moviment ecologista i moviment venal....................................................................... 22
2.2.3. Els moviments ecologista i urb en la teoritzaci dels nous moviments socials..................................... 31
2.2.4. Cap a un moviment en defensa del territori? .......................................................................................... 33
2.3. Els canvis en la poltica i en les poltiques pbliques..................................................................................... 38
2.3.1. Del govern a la governana.................................................................................................................... 38
2.3.2. Balan de les poltiques dordenaci del territori a Catalunya ................................................................ 41
CAPTOL 3 HIPTESIS I MODEL ANALTIC...................................................................................................... 55
3.1. Les hiptesis de la recerca ............................................................................................................................ 56
3.2. El model analtic............................................................................................................................................. 58
CAPTOL 4 ANLISI DELS CONFLICTES I LES MOBILITZACIONS................................................................ 66
4.1. La Plataforma en Defensa de lEbre .............................................................................................................. 68
4.1.1. Descripci del conflicte ........................................................................................................................... 68
2
4.1.2. Descripci de la Plataforma en Defensa de lEbre ................................................................................. 78

4.2. Les mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn ................................................................................................ 85
4.2.1. Descripci del conflicte ........................................................................................................................... 86
4.2.2. Descripci de la mobilitzaci .................................................................................................................. 96
4.3. La plataforma Salvem lEmpord ................................................................................................................. 102
4.3.1. Descripci del conflicte ......................................................................................................................... 102
4.3.2. Descripci de Salvem lEmpord.......................................................................................................... 105
4.4. La plataforma Salvem les Valls.................................................................................................................... 118
4.4.1. Descripci del conflicte ......................................................................................................................... 118
4.4.2. Descripci de Salvem les Valls............................................................................................................. 127
4.5. Comparaci entre els quatre casos ............................................................................................................. 137
4.5.1. A quin tipus de conflictes responen? .................................................................................................... 137
4.5.2. Les caracterstiques de les quatre mobilitzacions ................................................................................ 142
CAPTOL 5 ELS IMPACTES POLTICS DE LES MOBILITZACIONS............................................................... 152
5.1. Consideracions prvies................................................................................................................................ 153
5.2. Impactes de les mobilitzacions de la PDE ................................................................................................... 156
5.3. Impactes de les mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn........................................................................... 163
5.4. Impactes de les mobilitzacions al voltant del model territorial de lEmpord................................................ 170
5.5. Impacte de les mobilitzacions en contra lEix Vic-Olot per Bracons............................................................. 177
5.6. Anlisi comparativa dels impactes ............................................................................................................... 185
CAPTOL 6 REFLEXIONS FINALS ................................................................................................................... 195
6.1 El moviment en defensa del territori: Una proposta pel debat .................................................................. 196
6.2 Va de cultures: Cultura del no o nova cultura del territori? ....................................................................... 203
BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................................. 215
ANNEXES........................................................................................................................................................... 227
NDEX DE TAULES I FIGURES
Taula 1. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori................................................................................ 36

Taula 2. Principis i objectius de lEstratgia Territorial Europea ........................................................................... 40
Taula 3. Municipis amb planejament urbanstic a Catalunya (1979-1998)............................................................ 42
Figura 1. Delimitaci dels Plans Territorials Parcials ............................................................................................ 45
Figura 2. Recapitulaci i esquema interpretatiu.................................................................................................... 65
Taula 4. Actors rellevants en el conflicte del PHN ................................................................................................ 76
Figura 3. mbit del Pla 22@bcn ........................................................................................................................... 85
Taula 5. Magnituds i previsions del Pla 22@bcn .................................................................................................. 88
Taula 6. Actors rellevants en el conflicte del PERI Llacuna .................................................................................. 94
Taula 7. Actors rellevants en el conflicte de Can Ricart........................................................................................ 95
Taula 8. Actors rellevants en el conflicte............................................................................................................. 104
Figura 4. Traats dels diferents projectes de lEix Vic-Olot................................................................................. 119
Taula 9. Etapes en lelaboraci i implementaci de la poltica............................................................................ 121
Taula 10: Els actors rellevants en el conflicte ..................................................................................................... 126
Taula 11. Sntesi dels conflictes.......................................................................................................................... 138
Taula 12. Estratgies dacci en les quatre mobilitzacions................................................................................. 144
Taula 13. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori............................................................................ 148
Taula 14. Anlisi DAFO del moviment en defensa del territori............................................................................ 197
Captol 1
El perqu de tot plegat
1.1. ANTECEDENTS I INTERS DEL PROJECTE
Aquesta recerca semmarca en la lnia dinvestigaci iniciada el curs 2000-2001, amb lestudi Moviments socials i
impactes poltics a Catalunya, fruit de la collaboraci entre lInstitut de Govern i Poltiques Pbliques de la UAB i la
Fundaci Jaume Bofill, centrada en lanlisi de limpacte de quatre xarxes dacci collectiva crtica1 (els moviments de
solidaritat internacional, antirracista, antimilitarista i per lokupaci) en les respectives poltiques pbliques2. Al llarg de
lany 2002, la recerca de lequip de moviments socials es va orientar cap a lestudi de les pautes darticulaci de les
xarxes socials a lentorn de les mobilitzacions contra el model predominant de globalitzaci (que vam anomenar xarxa
crtica global) entre el 1999 i el 2002 a Catalunya.
En la present recerca volem aproximar-nos a mobilitzacions de carcter ms local, que recentment shan succet
a Catalunya, precedint i acompanyant larticulaci daquesta xarxa crtica global, i que semblen haver desembocat en un
procs sostingut demergncia i articulaci de mobilitzacions en defensa del territori. Ho fem a travs de lestudi de
quatre casos que hem considerat dinters analtic: la Plataforma en Defensa de lEbre i les mobilitzacions
antitransvasistes a les terres de lEbre, les mobilitzacions contra el Pla 22@bcn al Poble Nou de Barcelona, la Plataforma
Salvem lEmpord i les mobilitzacions contra la poltica territorial a lEmpord, Salvem les Valls i les mobilitzacions contra
lEix Vic-Olot per Bracons.
Laugment dels conflictes territorials a Catalunya relacionats amb ls i la gesti del territori, sembla evident: el
gran nombre de notcies aparegudes al respecte, aix com els nombrosos debats meditics i poltics, actes, conferncies i
seminaris organitzats els ltims anys, semblen avalar-lo3. En el Captol II de la recerca, esbossarem alguns dels
processos socials i econmics que al nostre entendre incideixen en els conflictes: els canvis que introdueix el procs de
globalitzaci en locupaci i percepci del territori; laparici de noves formes dacci collectiva (que denominem
moviment en defensa del territori); i levoluci de les poltiques territorials del govern de Convergncia i Uni a lactual
govern del Tripartit.
Es va partir del concepte de xarxa dacci collectiva crtica, com a aportaci conceptual prpia a la teoria de moviments socials, que permetia
analitzar ms acuradament les noves realitats de mobilitzaci collectiva, ms enll de la lgica dels moviments socials dels anys 70 i 80
2 Posteriorment va aparixer publicat a leditorial Icria el llibre Creadores de Democracia Radical. Movimientos Sociales y Redes de Polticas
Pblicas, on es recollien els resultats de la recerca.
Alguns exemples rellevants podrien ser la Declaraci de Figueres Per una nova cultura del territori, que va sorgir de la Primera Trobada dEntitats
i Plataformes en Defensa del Territori dels Pasos Catalans loctubre de 2003, aix com la Segona Trobada a Tortosa el maig de 2005; el congrs
Debat Costa Brava: un futur sostenible del Collegi dArquitectes de Catalunya (mar-abril 2004); el seminari Estratgies territorials: una nova
cultura de lordenaci del territori a Catalunya i a Europa del Consorci Universitat Internacional Menndez-Pelayo Barcelona (CUIMPB)-Centre
Ernest Lluch, al desembre de 2003; la creaci de la Xarxa de Custdia del Territori el mar de 2003, laparici de llibres sobre la temtica com el
llibre Aqu no! Els conflictes territorials a Catalunya dOriol Nello (2003a) o el Catalunya es revolta de Xavier Garca (2003), o finalment, lxit
diniciatives com la llista de distribuci Territori (territori@yahoogoups.com) que ha generat un flux de notcies relacionades amb conflictes i/o
propostes territorials, sense precedents.
La importncia daquestes transformacions, tamb es posa de manifest en la complexitat dels processos de

decisi relacionats amb les transformacions del territori. El nombre i la varietat creixents dactors implicats i la major
fragmentaci dels recursos necessaris per implementar poltiques territorials (econmics, legals, poltics...) dibuixa un nou
escenari en el que els actors pblics i privats tradicionals (poltics, tcnics de lAdministraci, agents econmics, grups
dinters i lobbies) deixen de ser els actors exclusius i predominants en la definici i gesti de les poltiques territorials.
Les mobilitzacions estudiades han problematitzat aquests processos de decisi sobre les transformacions del territori, ja
sigui per la gesti de recursos com laigua, per limpacte de grans infraestructures, o per la transformaci residencial i
paisatgstica de barris i comarques.
Tot i la gran diversitat de situacions, a gaireb totes les comarques catalanes podem trobar mobilitzacions que
responen a conflictes daquest tipus. Aquestes mobilitzacions combinen la reelaboraci de discursos ecologistes i venals
ms clssics amb discursos socioambientals ms transversals. Al mateix temps, considerem que moltes daquestes
plataformes estan evolucionant cap a la creaci despais de coordinaci ms extensos, i cap a una ampliaci del seu
discurs vers plantejaments ms integrals i proactius. Tot i la dificultat que suposa impulsar la transformaci social des de
les mobilitzacions que soposen o reivindiquen projectes locals, podem considerar que actualment aquest s un dels
espais de transformaci ms rics de Catalunya, on sestan elaborant alternatives i sest lluitant per un aprofundiment de
la democrcia i de la capacitat de decisi de les persones sobre el seu entorn. Aquesta consideraci ha estat,
segurament, la nostra principal motivaci per a abordar aquesta complexa temtica. Pensem que tamb en pot ser el seu
inters.
Partim, doncs, de considerar que aquestes noves formes de mobilitzaci ciutadana poden transcendir les seves
coordenades locals/localistes i generar respostes als impactes globals sobre el conjunt del territori catal qestionant una
determinada forma dentendre el progrs. Tamb apuntem que aquestes formes dacci collectiva contribueixen a
laprofundiment democrtic i que poden ser un instrument per a la millora de la prctica democrtica a Catalunya.
Creiem que les mobilitzacions en defensa del territori4 (en endavant, MDT) posen sobre la taula qestions claus
en el debat poltic i social. Ens preguntem, per exemple, per la capacitat de les MDT de fer front a la creixent prdua de
control de les poblacions sobre les decisions que es prenen i que transformen el seu entorn immediat des duna visi
global; i per la possibilitat de generar alternatives viables ms enll de la protesta. Ens demanem de quina manera poden
els moviments en defensa del territori contribuir a donar solucions (o alternatives) de conjunt als problemes ms
estructurals de la poltica territorial.
En el Captol III, continuant en la lnia terica encetada en els treballs anteriors, descrivim el model analtic que
utilitzarem per tal de descriure aquestes mobilitzacions en defensa del territori, aix com per explicar els impactes que han
produt en les respectives poltiques. En aquest captol s quan plantegem les dues hiptesis que guiaran la recerca i que
corresponen als objectius que anunciem a continuaci.
A lapartat 2.2.4, es pot veure una discussi sobre la denominaci MDT.
1.2. OBJECTIUS
La recerca que presentem pivota sobre dos grans objectius: primer, descriure les caracterstiques i analitzar
lespecificitat daquestes mobilitzacions, per tal de conceptualitzar-les ms acuradament; ho fem en el Captol IV,
estudiant els quatre casos esmentats; segon, preguntar-nos per limpacte que aquestes mobilitzacions han tingut a les
poltiques territorials i ms enll daquestes.
Respecte el primer objectiu, cal destacar que les teories de lacci collectiva sovint shan aproximat a aquest
tipus de mobilitzacions conceptualitzant-les o b com a moviments i grups ecologistes, de forma genrica, o com a
organitzacions NIMBY . Nosaltres entenem que aquests collectius i plataformes, en el nostre cas, en defensa dun entorn
residencial alternatiu, de la protecci o salvaguarda del patrimoni cultural i/o paisatgstic, duna gesti alternativa dun
recurs com laigua, de la preservaci despais naturals i agrcoles, no responen del tot a les conceptualitzacions i
classificacions anteriors. Pensem, doncs, que tenen unes especificitats prpies, que ens obliguen a conceptualitzar-les
ms acuradament. Per aix, en el captol IV (Anlisi de les mobilitzacions), hem analitzat lestructura organitzativa, el
context poltic, les estratgies dacci i el tipus de discurs que han elaborat aquestes plataformes, tot buscant elements
dinnovaci, de convergncia i divergncia entre aquestes. Hem posat un especial mfasi en entendre la capacitat que
han tingut aquestes mobilitzacions per a generar complicitats amb altres sectors (altres moviments, experts, tcnics de
lAdministraci, poltics), tant dins com fora de lmbit local, i la manera com han intentat activar una xarxa crtica dacci
collectiva al voltant de l aposta per la que lluitaven.
Pel que fa al segon objectiu, ens plantegem veure, en el Captol V, quins impactes han tingut aquestes
mobilitzacions en les respectives poltiques territorials; s a dir, en quins aspectes shan modificat de cada poltica des del
seu projecte inicial: si han canviat les idees fora que la guien, les relacions entre els actors que hi participen o b els
mateixos continguts de la poltica. Amb aix, pretenem interrogar-nos sobre com han incidit aquestes mobilitzacions en la
construcci de cultures ms actives i crtiques en relaci a ls i la gesti actual del territori. Aix, hem centrat linters en
aquells aspectes que han perms visibilitzar processos poc transparents en la presa de decisions, denunciar prctiques i
tiques poltiques segurament fora reprovables, ambients clientelars, etc. Alhora, tamb hem estudiat el contingut de
llurs propostes, observant si existeixen denominadors comuns sobre una gesti alternativa del territori.
Finalment, en el Captol VI, anem una mica ms enll dels objectius plantejats per reflexionar sobre lacci
conjunta de les mobilitzacions en defensa del territori en la possible configuraci duna nova cultura del territori.
1.3. PRESENTACI DELS CASOS

Com ja hem avanat, per tal destudiar aquest tipus de mobilitzacions des de la seva heterogenetat, realitzem
quatre estudis de cas: la Plataforma en Defensa de lEbre i les mobilitzacions antitransvasistes, les mobilitzaci
contra el Pla 22@bcn al Poble Nou, la Plataforma Salvem lEmpord i les mobilitzacions contra la poltica territorial a
lEmpord i Salvem les Valls i les mobilitzacions contra lEix Vic-Olot per Bracons.
Es tracta de quatre casos que considerem especialment rellevants; ja sigui per linters o la repercussi de la
temtica en conflicte, com prpiament per les caracterstiques de les mobilitzacions (la innovaci en el discurs o en les
prctiques, el protagonisme en la dinamitzaci dels debats territorials, la capacitat de mobilitzaci, etc.). La selecci de
casos respon al criteri analtic segons el qual sescullen uns casos per estudiar en funci dunes hiptesis prviament
plantejades (Coller, 2000); per tant, no tenen la voluntat ser generalitzables a totes les mobilitzacions i conflictes en
relaci al territori, sin mostrar quatre casos heterogenis que poden donar compte dun tipus especfic de mobilitzaci
que, com argumentarem, no considerem que puguin ser catalogats com a fenmens NIMBY.
A ms, les quatre mobilitzacions estudiades tenen certes caracterstiques comunes que ens faciliten la
comparaci. En primer lloc, tot i que tenen trajectries histriques diferents , han tingut especial incidncia en els ltims
cinc anys i, per tant, han actuat en un context poltic, social i meditic similar, tot i les diferncies que generen les
diverses localitzacions territorials i les diferents xarxes temtiques de poltiques pbliques amb les que interaccionen.
En segon lloc, el problema de fons al qual pretenen respondre s el conflicte sobre la gesti del territori i dels
seus recursos i la demanda de poder prendre part en les decisions que els afecten. Comparteixen lestratgia de crear
una xarxa collectiva crtica mplia -que inclogui aliances institucionals, si cal- i de buscar aliances amb sectors cientfics,
entitats cviques i culturals.
I, per finalitzar, cal esmentar que el rendiment de llur mobilitzaci s fora important pel que fa a la derogaci,
modificaci o proposta de projectes, la transformaci de les regles del joc institucional o a la introducci de nous debats i
temes a lagenda poltica.
Per tot i la seva similitud, no sn quatre casos homogenis sin que ens permeten aproximar-nos a la temtica
destudi des de diferents visions.
Pel que fa als membres i a la capacitat de mobilitzaci, al conflicte al voltant del 22@bcn els protagonistes sn
bsicament vens afectats i moviment venal, a ms duna part de les xarxes crtiques globals i juvenils del barri. A
Salvem les Valls (SVV) i Salvem lEmpord (SLE) els membres, en general, no sn estrictament afectats sin que
provenen, ms aviat, del moviment ecologista, que en el seu discurs i acci per, ha evolucionat cap a plantejaments
ms integrals i socials. Comparteixen tamb un perfil similar pel que fa els activistes, altament tcnic i professionalitzat, i
un treball bsicament orientat a la sensibilitzaci i a les accions legals. La Plataforma en Defensa de lEbre (PDE) s el
moviment amb ms capacitat de mobilitzaci de tots i amb un component fortament identitari, aspecte que ha estat clau
per aconseguir larrelament al territori.
Respecte a les temtiques i objectius de fons que es proposen, el cas de lEmpord potser s el ms complex,
en tant que SLE toca una gran quantitat de temes diferents per connectats, amb el com denominador com duna
determinada visi no noms dels aspectes ambientals, sin tamb dels socials i culturals i paisatgstics del territori. En el
cas de lEbre el conflicte es centra en la gesti de laigua i en el debat sobre la forma de prendre les decisions. SVV es
9
mobilitza en relaci a una qesti dinfraestructures i de model de desenvolupament, mentre que el 22@bcn t a veure
tamb amb la forma de prendre les decisions i amb el model de ciutat. Les reivindicacions concretes sovint giren al
voltant de la planificaci territorial: SLE lluita per a demanar ms planificaci (concretament un pla director territorial per a
la zona), en canvi, els conflictes al voltant del 22@bcn i del PHN parteixen precisament de loposici al contingut dun pla
o programa dintervenci en el territori ja elaborat, que es vol modificar o derogar, respectivament. SVV s un cas hbrid,
perqu si b loposici posa mfasi en una determinada infraestructura viria (prenent com a emblema loposici al tnel
de Bracons), la crtica de fons es centra tant en la forma com shan definit les necessitats de mobilitat, com en labsncia
de previsi dels impactes urbanstics, econmics i socials que pot portar aquesta infraestructura.
Finalment, i pel que fa al tipus de moviment, en el cas del Pla 22@bcn no existeix una plataforma unitria i, per
tant, sestudia el paper dels diferents actors mobilitzadors que hi han actuat i incidit, conjuntament i separadament. En els
altres tres casos s que podem parlar dun actor movimentista principal, tot i que amb diferents formes organitzatives i
jurdiques.
1.4. AGRAMENTS
Volem finalitzar aquest apartat advertint que lautoria daquesta recerca va molt ms enll dels noms que
apareixen en la portada, essent frut de la collaboraci dun bon grapat de persones i collectius.
Pel que fa les institucions pbliques volem destacar la bona acollida de lequip en els departaments de Medi
Ambient i Habitatge i de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, aix com de lequip
responsable de lAnuari Territorial de Catalunya, que sha fet pals en la bona predisposici de les persones que hem
entrevistat a compartir part del seu temps i a facilitar-nos la informaci que hem sollicitat. Tamb volem destacar la
collaboraci dinstitucions com la Societat Catalana dOrdenaci del Territori, la Instituci Catalana dHistria Natural aix
com daltres entitats cviques i culturals. Respecte a les organitzacions, ms enll de les entrevistes realitzades als
activistes, hem pogut mantenir un dileg amb les plataformes estudiades, demanant el seu criteri i exposant els nostres
dubtes. Grcies de nou a la gent de la PDE, Salvem les Valls, Salvem lEmpord, lAssociaci de Vens i Venes del
Poblenou, lAssociaci dAfectats del 22@, la Coordinadora contra el 22@, i el Frum Ribera Bess pel temps i inters
que hi han dipositat. Finalment, tamb volem destacar la collaboraci i predisposici de persones que a ttol ms
personal tamb han fet aportacions en aquesta recerca; s el cas dexperts, de periodistes o dactivistes, en especial
lAlba Ballester, la Marta Fernndez, la Mayo Fuster, el Robert Gonzlez, el Lluc Pelez i lAbel Albet.
10
Captol 2
Contextualitzant...
11
La intenci daquest captol s contextualitzar aquells processos que considerem rellevants per tal dinterpretar
laparici de determinades formes dacci collectiva relacionades amb ls i la gesti del territori i el seu impacte en les
poltiques territorials. Principalment volem donar prou elements per tal de justificar lobjecte destudi i alhora proporcionar
claus interpretatives per tal de respondre els dos objectius que ens formulem en aquests treball.
En el primer apartat, comenarem per descriure els canvis productius que sestan donant sota lepgraf
globalitzaci i les conseqncies en les dinmiques territorials per tal de dibuixar el context on emergeixen les
mobilitzacions estudiades (Per qu el lloc cada vegada t ms importncia si les noves tecnologies i els avenos en el
transport fan les distncies cada vegada ms curtes? Tots els llocs o indrets tenen la mateixa importncia?). Donat el
carcter identitari daquests grups i plataformes fortament arrelades en el territori on emergeixen, a continuaci ens
centrarem en la qesti de la identitat territorial (Les mobilitzacions sn respostes defensives locals a unes dinmiques
globals que cada vegada sens escapen ms de les mans? A quin tipus didentitat territorial responen i contribueixen
aquestes mobilitzacions?).
En el segent apartat debatrem entorn del concepte de moviment social en defensa del territori, quines sn
les seves connotacions i les seves arrels (Les mobilitzacions que estem estudiant sn NIMBY o formen part dun
moviment social ms ampli amb caracterstiques prpies?). Primerament farem un reps al fenomen NIMBY i debatrem la
idonetat de tractar els casos estudiats com a NIMBY. Tot seguit cercarem els orgens daquestes mobilitzacions en el
moviment venal i el moviment ecologista a Catalunya i relacionarem la seva aparici amb un cicle de protesta ms ampli.
12
En lltim apartat abordarem el segon objectiu de lestudi, limpacte de les mobilitzacions en les poltiques
territorials. Sha parlat fora sobre el canvi en les formes de governar les societats actuals com el pas del govern a la
governana (o govern en xarxa); un cop definit aquest canvi, esbossarem les seves caracterstiques i les oportunitats i
amenaces que suposa pels moviments socials (Les formes de fer poltica territorial responen a aquest nou paradigma? Hi
ha un augment del nombre i tipus dactors que participen en el procs delaboraci de poltiques pbliques?). Posarem
tamb un exemple: lEstratgia Territorial Europea com a principal marc de referncia de les (noves) poltiques territorials.
Som plenament conscients que el canvis que es puguin originar en les poltiques territorials sn fruit
dinteraccions complexes i que el canvi de Govern catal hi t un pes important. Amb la intenci dintentar veure com
aquest fet afecta a la nostra segona hiptesi, farem un recorregut per les poltiques de planificaci que el Govern de
Convergncia i Uni ha dut a terme a Catalunya des de linici de la democrcia fins lany 2003 (Les poltiques originades
en els anys del Govern de CiU creen un camp frtil pel creixement dels conflictes territorials?) i seguidament entrarem a
veure les poltiques que est impulsant el Govern tripartit (Hi ha una nova forma de fer poltica o noms noves
poltiques?). Retornarem a aquest tema al llarg del treball, per ja avancem que analitzar lelaboraci de les poltiques
territorials en un context de creixent fragmentaci/integraci dels agents que hi intervenen (diferents nivells de govern,
diferents departaments, diferents partits poltics, diferents grups de pressi, diferents grups comunitaris, etc.), delimitant
els efectes que originen uns agents concrets (moviments socials), no s una tasca fcil.
13
2.1. EL RENAIXEMENT DEL LLOC I ELS CANVIS EN LA IDENTITAT TERRITORIAL
2.1.1. GLOBALITZACI I LOCALISME: CONSEQNCIES TERRITORIALS

La globalitzaci significa que lescala territorial mundial dels processos socials i econmics que shi donen pren
una importncia creixent. Respon a la crisi de la societat fordista i s un dels signes ms clars de la nova etapa
capitalista. Aix doncs, la globalitzaci significa un aprofundiment de la productibilitat i la competitivitat de les empreses en
una etapa econmica amb tres caracterstiques fonamentals: global, informacional5 i que funciona en xarxa (Castells,
1997a). Una de les caracterstiques ms rellevants de la globalitzaci s la internacionalitzaci de capitals a causa de la
desviaci dinversions cap a operacions fonamentalment especulatives i la desregulaci financera (Etxezarreta, 2001).
Aquests processos desregulacionistes vnen recolzats no noms pels canvis econmics internacionals i per les
innovacions tecnolgiques sin tamb per una ideologia neoliberal. Tamb resulta clau la convergncia de poltiques
econmiques i socials per fer ms efectiva leconomia liberal de mercat. Alguns exemples daquest procs sn la
liberalitzaci de les transaccions econmiques internacionals, limpuls a la privatitzaci dempreses i serveis estatals i el
tractament de la despesa de benestar com una despesa ms de la producci internacional (Jessop, 2002).
Els canvis en els sistemes productius i la irrupci de les noves tecnologies permeten la separaci, la simplificaci
i la fragmentaci dels processos productius, que no necessiten estar concentrats en un punt del territori com succea
anteriorment. Aquest fet, en comptes de suposar una prdua de la importncia dels llocs en la localitzaci dels sistemes
productius, ha comportat una reorganitzaci i redefinici de les escales territorials i lemergncia del lloc en el discurs
cientfic, poltic i econmic generant noves aproximacions als problemes espacials, tant des de leconomia, com des de la
cincia poltica o la geografia. Com apunta Camagni (2002: 339):
la convergncia entre les aproximacions territorials i econmiques en poltiques espacials representa la revoluci
cultural ms rellevant en el pensament i les prctiques poltiques.
5 Informacional perqu la productivitat i la competitivitat depenen de la capacitat dinformaci (dels recursos del coneixement i la informaci); global
per lorganitzaci a escala global de la producci, el consum i la circulaci de bns, serveis i persones.
14
Podem sintetitzar en els segents punts els canvis descrits, amb la intenci que ens aportin llum sobre un
procs espacial que tendeix a globalitzar-se i desterrioritzar-se alhora que el lloc i els conflictes locals prenen cada
vegada ms importncia:
La competncia i la cooperaci es produeixen cada vegada ms entre nodes territorials, que no sn conformats
pels estats sin principalment per les ciutats/regions en pugna per latracci duna srie de fluxos (financers, de
turistes, de mercaderies...) que superen cada vegada ms fcilment les barreres que anteriorment imposaven
els estats o la mateixa distncia geogrfica. Per a Castells (1989, 1997b), el que caracteritza la nova lgica
espacial, fruit del procs de globalitzaci, s que la majoria dels processos dominants que concentren poder,
riquesa i informaci, sorganitzen en lespai de fluxos. Aquest procs representa la creaci duna nova lgica de
funcionament espacial caracterstica dels nous processos dacumulaci del capital, dorganitzaci de la
producci, dintegraci de mercats, de comunicaci de la informaci i dexercici del poder a nivell global. En
laltre extrem se situa lespai de llocs, on es desenvolupa la major part de lexperincia i de sentit de la gent a
travs de les seves prctiques quotidianes, que soriginen a partir dun procs interactiu entre la memria i la
vivncia sobre el lloc.
Aix doncs, la implementaci de les noves tecnologies permeten la dispersi per alhora reforcen la centralitat.
Aix ha produt una sobrecentralitat a escala global de determinades ciutats, les ciutats-mn (Hall, 1966) o les
ciutats globals (Sassen, 1991), donada la necessitat de controlar i organitzar la nova economia global de lespai
de fluxos. Mentre les ciutats globals concentren les activitats de control i organitzaci, altres ciutats hi participen
en diferent intensitat i grau despecialitzaci. Segons Muix (2004), com que la lgica de desenvolupament
competitiu resultant de les pressions globals t poc en compte les necessitats locals i els seus costos ecolgics
a llarg termini, la concentraci del poder en determinades ciutats dificulta la possibilitat destructurar els territoris
en una xarxa homognia i alhora diferenciada i equilibrada que respecti el futur del medi i de les persones.
Per tal de mantenir la innovaci i la competitivitat en latracci de fluxos, sha vist com una necessitat essencial
del govern local la creaci duna visi compartida del desenvolupament de la ciutat, a travs de la concertaci
entre agents pblics i privats que recolzin una imatge atractiva de la ciutat. Determinades formes didentitat
territorial han esdevingut importants per sustentar aquest tipus dimatge, esdevenint un important recurs de
primer ordre pels poltics locals. El problema s que aquest tipus didentitat ha de ser congruent amb almenys
alguns aspectes significatius dels interessos empresarials, de la promoci de la ciutat i de la competitivitat, i
aquest fet sovint suposa tensions entre aquelles identitats locals basades en arrels histriques i aquelles
identitats construdes, sovint a travs del mrqueting urb, en funci de les necessitats econmiques.
Una extensi de les perifries urbanes, que esdevenen molt ms complexes que els espais suburbans de la
ciutat industrial. Sn nous territoris i paisatges perqu multipliquen els continguts que tradicionalment
caracteritzaven les perifries fordistes (bsicament residencials), encara que de forma dispersa i creixentment
15
homognia i banal (Muoz, 2005). Aix fa ms difcil identificar avui en dia una separaci clara entre el camp i la
ciutat, donada la creixent urbanitzaci del territori i la combinaci dusos. Exemples daquests processos
dhomogenetzaci i banalitzaci territorials, cada vegada ms evidents en les rees periurbanes (per exemple
de la regi metropolitana de Barcelona), serien els segents: a) la proliferaci de grans centres comercials i de
distribuci; b) la incontinncia de les formes disperses de residncia; c) la multiplicaci de polgons industrials i
logstics; i d) la implantaci de grans centres doci estandarditzats. Segons Nogu (2005) aix comporta una
absncia de significat social del paisatge construt i, fins i tot, una incapacitat per crear-ne de nou:
La uniformizacin y la falta de calidad y originalidad de los tipos de construcciones mayoritarias ha generado en
muchos lugares un paisaje insensible y lleno de inautenticidad, en especial en los espacios suburbanos, perifricos, de
transicin, en los que la sensacin de batiburrillo y de desconcierto se vive con ms intensidad. Hemos asistido, en
definitiva, a la emergencia de territorios sin discurso y de paisajes sin imaginario.
2.1.2. IDENTITATS I RESISTNCIES

El pas cap al postfordisme tamb ha tingut efectes importants per les comunitats i les identitats collectives.
Lexistncia o la construcci dun sentiment identitari sembla estar en la base de part de les mobilitzacions en defensa del
territori. Veiem a continuaci quin s el camp de joc i les possibles alternatives que emmarquen i alimenten les identitats
territorials construdes, fomentades o instrumentalitzades pels moviments socials.
A lera del consumisme, del capital mbil, de laugment de les pressions migratries, els nous creixements i
reconversions urbanes i les economies basades en les noves tecnologies creen tensions i canvis en les identitats darrel
territorial i les seves institucions. Per, exactament, qu entenem per identitat territorial? Segons Haartsen, Groote i
Huigen (2000, a Hague i Jenkins, 2005), els punts en com en el debat acadmic sobre la identitat territorial sn els
segents:
1. Les identitats sn per definici una construcci social, a partir de la interacci entre les persones del territori i
entre aquestes i el territori, no sn, per tant, naturals o objectives.
"Las identidades son fuentes de sentimiento para los propios actores y por ellos mismos son construidas mediante un
proceso de individualizacin" (Castells, 1997b: 29)
2. Establir qu hi ha en com dins dun grup (la identitat territorial es basa en compartir una srie datribucions)
significa tamb una relaci basada en la diferncia respecte daltres, haver-hi un nosaltres i enfront dels
altres. La identitat s la base per reivindicar autenticitat, originalitat i singularitat i fins i tot pertinena; s
dinmica i potencialment poderosa per influir en la prctica poltica.
3. Les construccions de la identitat sn basades en les caracterstiques/ qualitats especfiques percebudes del
territori. Aquestes percepcions sacostumen a recolzar en el passat, tot i que hi podem trobar ms elements:
16
La construccin de la identidad se hace a partir de materiales de la historia, la geografa, la biologa, las instituciones
productivas y reproductivas, la memoria colectiva y las fantasas personales, los aparatos de poder y las revelaciones
religiosas" (Castells, 1997b: 29)
4. Les identitats territorials sn per definici contestades. Diferent gent i institucions, que tenen diferents interessos
en lrea, proclamaran diferents identitats, ja que les identitats territorials sn per definici contextualitzades.
Conceptualitzar la identitat com a relacional, possibilita que duna infinitat didentitats possibles per cada lloc en
podem identificar algunes de compartides, incls algunes de dominants. Per tant, podem concloure que la
identitat territorial est encapsulada dins dunes relacions de poder que poden ser contestades. s a partir
daquesta perspectiva que podem entendre el paper dels moviments socials en la construcci didentitat. Melucci
(1994) entn els moviments socials com a xarxes de relacions a partir de les quals es crea identitat collectiva, el
que habilita la possibilitat dacci collectiva. La identitat permet crear un nosaltres, que es pot identificar amb
un determinat territori, a partir del qual justificar, desenvolupar i controlar la prpia acci.
5. En definitiva, les identitats territorials sn per definici processos. La identitat s un concepte dinmic que muta
amb el context canviant.
Aix doncs, ens podem preguntar quins efectes ha tingut el context canviant que estem vivint en la construcci
de la identitat territorial.
CANVIS EN LA IDENTITAT EN LERA DE LA GLOBALITZACI
Si entenem que la base per la formaci de la identitat s una determinada xarxa de relacions que conforma una
comunitat, veiem que aquesta base territorial de les comunitats sest erosionant. Tal i com apuntava Harvey (1989),
existeixen comunitats sense proximitat, creades i mantingudes sense necessitat de compartir un mateix espai fsic a partir
de xarxes supralocals facilitades per laugment de la mobilitat i les noves tecnologies. Aix doncs, les relacions entre la
gent canvien (en extensi, en intensitat, en tipologia) i sexpandeixen en lespai desterritoritzant-se i afectant a
larrelament. En aquest sentit, els canvis residencials, laugment de la mobilitat (tant lobligada com la que no ho s) i els
canvis en els propis espais urbans estan produint noves formes dhabitar i percebre el territori amb efectes importants en
la construcci de la identitat territorial, s el que Muoz ha etiquetat com a territoriants.
La vida dels territoriants es basa en lapropiaci del territori a mitja jornada, amb un sentiment de pertinena a mitja
jornada, a travs dun sentiment de pertinena anleg dun territori a un altre (Muoz, 2002).
La relaci dels territoriants amb el territori es caracteritza per ser: a) Independent dels lmits legals i
administratius; b) Desconnectada de les caracterstiques vernaculars, tant fsiques com socials que definien els llocs; c)
No afectada per la base cultural que caracteritza la comunitat local i d) Desconnectada dels continguts urbans que
tradicionalment han caracteritzat la ciutat com un espai habitat.
Tot i la importncia creixent de les relacions aterritorials i laugment de la mobilitat, la major part de la gent
continua habitant, consumint i produint en els espais locals:
17
"Los mercados laborales no son verdaderamente globales, excepto un pequeo pero creciente segmento de
profesionales y cientficos" (Castells, 1997: 120).
Per tant,
Las lites son cosmopolitas; la gente, local. El espacio del poder y la riqueza se proyecta por el mundo, mientras que la
vida y la experiencia de la gente se arraiga en lugares, en su cultura, en su historia (Castells, 1997:449).
Malgrat tot, com ja hem comenat a assenyalar, les identitats basades en aquests espais locals estan tamb en
procs de canvi. Shan descrit dos grans paradigmes sobre com els canvis que hem anat exposant reinterpreten la
identitat local en una societat cada vegada ms global, diversa i fragmentada.
Per una banda, davant dun mn en canvi accelerat, el retorn a all local estaria lligat a una identitat com a
recurs defensiu i diferenciador. s el que sha etiquetat com a ethnos (Groth, 2002), identitat refugi (Castells, 1997b) o
la visi essencialista de la identitat, ja que busca unes arrels profundes i estables (basades en la histria, en la biologia o
en la religi) que donin coherncia al propi espai vital a partir de les relacions comunitries, reinterpretant la realitat
externa al grup considerada com agressiva:
estas identidades, en la mayora de los casos, son reacciones defensivas contra las imposiciones del desorden global y
el cambio de ritmo rpido e incontrolable. Construyen refugios s, pero no parasos" (Castells 1997b: 87-88).
En laltre extrem hi ha el demos o la identitat projecte. Aquesta s la versi ms complexa, on enfront de

lessencialisme, lautenticitat i la distinci comunitria, aquesta identitat implica conscincia a travs de la interpretaci, la
comunicaci i lacci en un context ms ampli que el de la prpia localitat o comunitat. En la demos, mltiples identitats
poden ser compartides o contestades.
Podem entendre des daquest segon paradigma la construcci duna identitat lligada al territori, a una histria, a
un paisatge percebut, a unes institucions prpies, etc? Pensem que la resposta s afirmativa, per remarcant dues
diferncies respecte la primera interpretaci: a) els elements comuns que defineixen la identitat sn interpretats
socialment com un acord o com el resultat dunes determinades relacions de poder potencialment modificables i b) la
identitat sentn com un procs en construcci en un context que la modifica i lalimenta; no noms es t en compte el
passat i el present, sin tamb el futur. Existeix una recerca intencional dequilibri entre les arrels histriques i els
processos de transformaci; entre la necessitat duna tica que implica una estreta relaci amb el lloc, amb el territori de
referncia, i la demanda de comunicaci i de mobilitat que reivindica la indiferncia i assenyala lexigncia de transcendir
lespecfic context local (Maciocco i Tagliagambe, 1997, a Doria, 2002). La tasca no sembla fcil.
18
2.2. LES MOBILITZACIONS TERRITORIALS
2.2.1. LA SNDROME NIMBY

A Catalunya, sovint, la mobilitzaci dels ciutadans en els conflictes territorials ha estat qualificada com a NIMBY
(Not In My Backyard; no al meu pati del darrera). NIMBY s un acrnim aparegut als Estats Units dAmrica que fa
referncia a les actituds proteccionistes i a les oposicions tctiques adoptades per grups socials que reaccionen davant
de la installaci en el seu venat dequipaments o serveis considerats desagradables o molests (Dear, 1992; Alberdi,
Pea i Ibarra, 2002). El fenomen NIMBY sorgeix doncs al voltant de la installaci de determinats serveis necessaris pel
funcionament de les ciutats, per considerats nocius pels residents que nadmeten la seva necessitat, per lluny de casa
seva. Daquesta manera, la proximitat geogrfica esdev un dels factors que contribueix a la formaci de loposici local,
ja que a mesura que augmenta la distncia respecte la installaci disminueix linters dels vens, fins arribar a la
indiferncia (Dear, 1992). Bobbio (1999: 186) exemplifica duna manera molt grfica els comportaments NIMBY:
unetichetta malevola che riflette il punto di vista dei portatori degli interessi generali; lascia infatti intendere le
opposizioni siano mosse dal cieco egoismo di chi non vuole un certo impianto a casa propria, ma non muoverebbe un
dito se esso fosse proposto a casa daltri6
Aix doncs, la sndrome NIMBY t per objecte installacions no desitjades que produeixen externalitats negatives
a les rees del voltant. Sovint aquestes conseqncies desagradables sn de tipus ambiental i fan tmer riscs per la
salut, per la qualitat de vida, per la integritat del paisatge, etc. (Bobbio, 1999). Per en daltres casos, tamb es
produeixen reaccions de ciutadans davant del que sanomenen NIMBY socials (Dear, 1992), en els quals els ciutadans
soposen a lobertura de serveis socials perqu consideren que amenacen amb abaixar lestatus del seu barri, el valor de
la seva propietat o de posar en perill la seva seguretat. Alguns exemples daquests tipus dinstallacions podrien ser les
presons, els centres dacollida, els centres per a toxicodependents, malalts mentals, o per a pobres. En aquest cas, tot i
aparixer components degoisme, tamb hi ha la sospita de la insensibilitat social, xenofbia, intolerncia o, fins i tot,
racisme (Bobbio, 1999).
19
Tot i aquestes diferncies, ambds tipus de NIMBY solen seguir una tendncia similar i lorganitzaci dels grups
opositors sol ser semblant. Tant els NIMBY ambientals com aquells socials comparteixen lobjectiu de protegir un estatus
social fatigosament aconseguit, devitar una caiguda dels valors immobiliaris, devitar exposar-se a nous riscos (ja sigui
per a la salut o per a la seguretat) o fins i tot de vetllar pels seus propis interessos.
Malgrat tot, una de les causes comunes de la sndrome NIMBY i de la creaci de les oposicions locals rau en el
desequilibri entre els costos i els beneficis de les installacions. s a dir, mentre els beneficis daquest tipus
dinstallacions o equipaments sn difusos entre una mplia comunitat local o comarcal (o fins i tot pot arribar a tota la
comunitat nacional), els costos recauen en petits grups de residents. Tal i com diu Bobbio (1999:189) a un servei a favor
de tots, correspon una servitud dalguns i s precisament aquest fet el que dna fora a les oposicions locals i el que les
empeny a rebellar-se.
De tota manera, encara que una determinada installaci comporti uns impactes mnims i no signifiqui un
empitjorament de la situaci existent a la comunitat que lha dacollir, els opositors solen formular una pregunta que deixa
en evidncia als promotors de la installaci:
daccordo, ma perch proprio qui? Se linsediamento che proponete veramente innocuo come voi dite, perch non lo
mettete a casa vostra? Quando il grido di battaglia non sotto casa mia!, si trasforma nella domanda perch proprio
sotto casa mia?,, gli oppositori sono in grado di trasformare la natura del problema: non pi in questione (solo) la
pericolosit dellimpianto, ma (anche) la correttezza del processo che ha portato alla scelta localizzativa (Bobbio, 1999:
189)7.
En definitiva, fent referncia al que hem apuntat anteriorment en relaci a la creixent competncia interurbana,
els comportaments NIMBY no sn ms que:
laltra faccia della competizione che si manifesta tra le citt e i contesti locali per attrarre investimenti produttivi o
insediamenti di prestigio. Ci si batte per ottenere localizzazioni buone o desiderabili nel proprio territorio o per sottrarle
agli altro. E specularmente si lotta per allontanare da casa propia le localizzazioni cattive e indesiderabili o per dirottarle
altrove. I fenomeni di cui ci occupiamo sono dunque lespressione della competizione sempre pi vivace tra gli ambiti
locali e sempre meno alla portata della regolazione nazionale (Bobbio,1999: 189)8.
A Nord Amrica, el fenomen NIMBY ha estat tan dominant que han sorgit una llarga srie dacrnims que tenen
en compte la proliferaci de sentiments excloents: NOOS (Not On Our Street) i LULU (Locally Unwanted Land Uses) sn
conceptes fora generals i descriptius que constaten que certes utilitzacions del territori sn mal vistes des de lmbit
6 s una etiqueta malvola que reflexa el punt de vista dels portadors dinteressos generals; i deixa entendre de fet que les oposicions siguin
mogudes pel cec egoisme de qui no vol una certa installaci a casa seva, per que no mouria ni un dit si aquesta fos proposada a casa daltres.
7 Dacord, per per qu precisament aqu? Si la installaci que proposeu s realment inncua com vosaltres dieu, per qu no el poseu a casa
vostra? Quan el crit de la batalla no a sota de casa meva! es transforma en la pregunta perqu precisament a sota casa meva?, els opositors sn
capaos de transformar la naturalesa del problema: ja no s una qesti (noms) de perill de la installaci, sin (tamb) de correcci del procs que
ha portat a aquella tria de localitzaci.
8 Laltra cara de la competici que es manifesta entre les ciutats i entre els llocs per atraure inversions productives i localitzacions de prestigi. Es
lluita per obtenir localitzacions bones o desitjables en el propi territori i per sostraure-les als altres. I, de forma especular es lluita per allunyar de casa
les installacions dolentes o indesitjables i per desviar-les cap a un altre lloc. El fenmens que ens ocupen sn doncs lexpressi de la competici
cada vegada ms viva entre els mbits locals i sn cada vegada menys controlables per les regulacions descala nacional.
20
local. Lexpansi del NIMBY al moviment ambientalista ha portat a leslgan NOPE (Not On Planet Earth). Altres han
evidenciat la connexi entre els moviments ciutadans i els comportaments poltics i han creat els acrnims NIMTOO (Not
In My Term Office) o NIMEY (Not In My Election Year). A nivell tcnic ha aparegut NIMO (Not In My Office), que
consisteix en el rentar-se les mans dels tcnics davant dun problema plantejat. Lassociaci dels sentiments NIMBY
amb els moviments contraris al creixement econmic ha creat lacrnim CAVE (Citizens Against Virtually Everything).
Finalment, la sndrome regressiva del tots parats condueix del NIMBY al NIABY (Not In Anyones Backyard) o al
BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anybody) (Cruz, 2005; Dear, 1992:289; Faggi i Turco, 2001: 11;
Bobbio, 1999:187; Sancassiani, 2005: 206-207; Nello, 2003b: 24; Lewanski, 1997: 21).
En el seu estudi sobre conflictes territorials a Catalunya, Oriol Nello assenyala que les caracterstiques descrites
com a fenomen NIMBY no sadaptaven a la major part dels mobilitzacions territorials estudiades:
aquesta denominaci sutilitza sovint per suggerir que la intervenci prevista respon a lgiques generals que tenen en
compte el benestar de la societat en el seu conjunt, Mentre loposici parteix de consideracions nicament locals.
[Tamb] sembla indicar que el moviment opositor obeeix simplement a un reflex egoista, segons el qual estaria disposat
a acceptar lactuaci que refusa a qualsevol lloc. Finalment, la classificaci prejutja la unitat dels agents locals en una
posici (el front de refs) i dels agents externs a un altra (el front en s). Com tractar de mostrar aquestes premisses
resulten falses (Nello, 2003b:24)
Com veiem, segons la perspectiva de NIMBY, el localisme daquestes mobilitzacions t un fort component
negatiu: es desentn de linters general i respon a interessos particulars i egoistes. Com ens mostra Nello, en la major
part dels conflictes analitzats, les contradiccions dinteressos existien en qualsevol escala, alhora que partir duna escala
territorial menor, no assegura que els beneficis i costos dun projecte estiguin millor redistributs ni que siguin el resultat
de la pressi duns actors determinats amb interessos particulars. La perspectiva NIMBY sembla negar la possibilitat de
veure les reivindicacions locals com un marc favorable per situar i fer comprensibles determinades dinmiques
supralocals que tenen la seva expressi en territoris concrets.
Una altra debilitat important de laproximaci a aquests fenmens com a NIMBY s la falta de perspectiva
histrica. Letiqueta dna a entendre que estem davant de fenmens allats, sense cap mena de connexi entre els
diferents conflictes que apareixen com bolets, i que comencen i acaben amb el projecte que es rebutja. En lanlisi dels
quatre casos aqu estudiats veurem com cap daquestes condicions es dna: existeix una voluntat de coordinaci entre
les mobilitzacions, els activistes que lideren les mobilitzacions tenen una llarga trajectria i en alguns casos, malgrat que
hi ha alts i baixos en la protesta, les organitzacions que han iniciat les mobilitzacions perduren en el temps.
En definitiva, resulta insuficient i insatisfactori aproximar-nos a les mobilitzacions que estem estudiant
exclusivament des de la perspectiva dels NIMBY. Si aquestes mobilitzacions no les considerem simplement com un
fenomen allat, egoista, espontani i limitat en el temps, s necessari rastrejar les seves arrels i endinsar-nos en la prpia
histria dels moviments utilitzant una perspectiva terica que emmarqui la seva aparici, caracterstiques i
desenvolupament. Utilitzarem crticament la teoria dels nous moviments socials aix com diferents eines teriques
utilitzades en lestudi de lacci collectiva per tal dexplicar lorigen i levoluci dels que considerem els dos referents
bsics dels quals beuen les mobilitzacions en defensa del territori: el moviment venal i el moviment ecologista.
21
2.2.2. ELS ANTECEDENTS: MOVIMENT ECOLOGISTA I MOVIMENT VENAL
2.2.2.1 Els moviments socials, les mobilitzacions i les formes dacci collectiva
A lhora de caracteritzar les formes dacci collectiva analitzades, pensem que cal posar-les en relaci amb la
literatura sobre moviments socials i grups dinters.
Aix, mentre els grups dinters s caracteritzarien per una estructura organitzativa formalitzada i estable, el
predomini dels interessos sectorials i estrictament vinculats als membres del grup, un mbit dactuaci principalment
institucional, i una orientaci cap a la pressi poltica i laccs a les autoritats; els moviments socials tendeixen a un tipus
dorganitzaci ms horitzontal, variable i informal, uns discursos ms transversals i no exclusivament lligats als interessos
dels seus membres, i unes estratgies dacci no convencionals i que inclouen la confrontaci amb les institucions.
Partint de la definici de moviments socials de Tarrow (1997:21), que els entn com a desafos colectivos planteados por
personas que comparten objetivos comunes y solidaridad en una interaccin mantenida con las elites, los oponentes y
las autoridades, considerem ms pertinent caracteritzar les formes dacci collectiva estudiades com a moviments
socials, ms que com a grups dinters.
En aquesta recerca hem anomenat a les formes dacci collectiva analitzades: mobilitzacions en defensa del
territori. Hem partit del supsit que les formes dacci collectiva estudiades sn capaces de fer emergir conflictes i
mobilitzar uns recursos a travs de xarxes dacci collectiva crtica a favor i en contra didees, plans o projectes
relacionats amb ls i la gesti del territori; i aix s el que ens ha interessat analitzar, independentment de que aix
impliqui que es constitueix un moviment nou i/o estable. Per aix, a efectes narratius emprarem el terme mobilitzacions
en defensa del territori (MDT), conservant aix la denominaci prpia dels activistes.
Al nostre entendre, parlar de moviment social connota una certa estabilitat en el temps, la capacitat de generar i
difondre un discurs propi i lhabilitat de crear un determinat espai social.9 Creiem que resultaria una mica agosarat, a
hores dara, parlar de lexistncia dun moviment en defensa del territori, amb la mateixa entitat que li podem donar al
moviment venal, pacifista o feminista. La seva novetat i el fet que aquestes formes dacci collectiva hagin sorgit al
voltant de conflictes concrets, ens porta a ser prudents en la tipificaci Per altra banda, considerem que caldria analitzar
ms a fons la qesti de la novetat daquest moviment: fins a quin punt aquest hipottic moviment en defensa del territori
s o podria ser levoluci natural dels moviments ecologista i venal (o dalmenys una part daquests) i la seva adaptaci a
les problemtiques actuals.
9 Podrem suposar que, inicialment, les mobilitzacions estudiades han actuat seguint una lgica o racionalitat ms sectorial i territorial, en base a
crear uns incentius (i interessos) ms propis dels grups de pressi (fenmens com el NIMBY explicarien formes dacci collectiva daquest tipus).
En laltre extrem podrem plantejar que aquestes mobilitzacions han acabat conformant un sol moviment en defensa del territori amb
caracterstiques i objectius propis, absolutament independents dels esmentats incentius.
22
Aix doncs, les mobilitzacions entorn a temes territorials, per, no neixen en el buit. Els grups i els activistes que
les promouen tenen una trajectria anterior en temes relacionats. Per tal daportar una visi suficientment dinmica,
caracteritzarem levoluci i les diferents dimensions dels moviments venal i ecologista, que considerem que s on es
posen les bases per laparici daquest tipus de mobilitzacions.
2.2.2.2 Caracteritzaci del moviment ecologista catal

A lhora de veure les lnies generals que ha seguit el moviment ecologista catal, ens centrarem en les
organitzacions participatives i, per tant, no farem referncia a altres organitzacions ms professionalitzades i sense
participaci de les seves bases (com Greenpeace) perqu, tot i tenir un paper rellevant dins del moviment ecologista,
segueixen una lgica molt diferenciada de les mobilitzacions en defensa del territori.
A Catalunya, coexisteixen organitzacions ecologistes participatives de nivell estatal com Ecologistas en Accin
amb organitzacions a nivell nacional (com DEPANA o la Federaci dEntitats Ecologistes de Catalunya) i amb altres
grups que no formen part de cap daquestes xarxes. La Federaci Catalana dEcologistes en Acci t un carcter
assembleari i radical, Mentre DEPANA (que forma part del Consejo Ibrico para la Defensa de la Naturaleza) t un
carcter ms formal, la qual cosa li dna una major capacitat per rebre i gestionar subvencions pbliques i mantenir una
interlocuci ms fluida amb les administracions pbliques (Tello, 2000: 13). La Federaci dEntitats Ecologistes s una
xarxa que agrupa unes 25 entitats de nivell catal. Alhora, hi ha un gran nombre dassociacions, coordinadores i
plataformes independents que sn un tret caracterstic del moviment ecologista catal. Aquesta pluralitat del moviment es
caracteritza per una divisi tcita del treball (tant a nivell temtic com territorial) i per un clima de collaboraci.
Seguint i ampliant la proposta de Pere Mora (2004a: 142), podem analitzar el model decologisme catal des de
cinc dimensions: la reivindicativa, la cultural i cientfica, la social, la poltica i la institucional .
La dimensi reivindicativa. Els antecedents histrics del moviment ecologista reivindicatiu catal els
podem ubicar en lanarquisme i lambientalisme obrer a principis del segle XX, que elaboren discursos
crtics contra els processos durbanitzaci i industrialitzaci capitalista des duna perspectiva que combina la
vessant social i ambiental. Tot i aix, es considera que el moviment ecologista catal com a tal es gesta al
llarg dels anys 70 i 80. En aquest perode la conscincia ecolgica es comena a estendre i es creen moltes
organitzacions (comits, plataformes, coordinadores, etc.) per protestar contra les conseqncies
ambientals de certes indstries i per la passivitat de lAdministraci per posar-hi fre. La lluita antinuclear de
finals dels 70 i principis dels 80 s paradigmtica daquest primer perode. Com veurem ms endavant, el
moviment ecologista ha viscut un procs de creixement, dimplantaci territorial, dampliaci de la seva
agenda temtica, daugment del suport social i de major accs a la interlocuci amb lAdministraci.
La dimensi cultural i cientfica. El desenvolupament de lestudi de les problemtiques ecolgiques ha

estat un tema que han abordat des de mitjans dels anys 80 les entitats ecologistes. Alguns exemples de
23
combinar lactivitat cientfica amb lactivisme social i poltic sn el Centre dEcologia i Projectes Alternatius
(CEPA), lAssociaci de Naturalistes de Girona (ANG), Instituci Altempordanesa dEstudis Naturals
(IAEDEN) o lAssociaci per la Defensa i lestudi de la Natura (ADENC). En aquest context per, es
produeix un salt qualitatiu quan lAdministraci impulsa la creaci de diferents llicenciatures de cincies
ambientals a partir de lany 1992, mbit en el qual Catalunya s pionera a lEstat espanyol. El
desenvolupament dun discurs cientfic sobre lecologia ha estat clau per a nodrir de base terica tant les
poltiques mediambientals com el discurs i les propostes del moviment reivindicatiu. El moviment ecologista
ha jugat un paper molt rellevant en la difusi del coneixement cientfic i tcnic, fent que arribi al conjunt de la
societat.
Pel que fa als aspectes ms culturals, cal tenir en compte que entre els antecedents de lecologisme catal, de
finals del segle XIX, trobem moviments i institucions culturals molt arrelats, com lexcursionisme, lescoltisme o la
Societat Catalana de Geografia (Mora, 2004a: 138).
La dimensi social. Ja als inicis del moviment ecologista sobserva una clara evoluci des del rebuig
social del discurs ambiental fins a la penetraci daquest discurs a lopini pblica. Aquest canvi sha produt
per la tasca del moviment ecologista i tamb pels desastres ecolgics com el de Txernbil, que han estat
interpretats com a mostres del risc que suposa lactual model socioeconmic (Riechmann i Fernndez
Buey, 1995: 123). Com assenyala Tello (2000: 3), en lactualitat, poques idees o imaginaris collectius
desperten simpaties tan extenses i transversals.
La dimensi poltica. Si entenem aquesta dimensi en un sentit restringit, ens referim a la incorporaci de
les reivindicacions ambientals en els programes electorals dels partits poltics i en la creaci de partits
prpiament ecologistes o verds. En aquest sentit, el 1983 es funda el partir Els Verds, que desprs duna
llarga histria descissions, reunificacions i coalicions amb partits desquerres, ha acabat com una srie de
partits ecologistes atomitzats i amb escassa incidncia poltica (Mora, 2004a: 146). Tot i aix, sobserva una
creixent integraci de temes mediambientals en els programes dels diferents partits poltics, cadascun
dacord amb la seva perspectiva poltica i des duna diferent escala de prioritats.
La dimensi institucional. El procs pel qual les institucions poltiques han assumit com a prpia la
poltica ambiental est marcada per tres factors: el treball del moviment ecologista, la creixent conscincia
social dels problemes ambientals i la constataci dels riscos ambientals que suposa lactual model
socioeconmic. En aquest procs dinstitucionalitzaci, ha estat clau la poltica ambiental que la Comunitat
Europea impulsa a partir dels anys 80. Avui en dia trobem poltiques ambientals a tots els nivells de
lAdministraci i independentment del color poltic dels partits que estiguin al govern. En lmbit catal, cal
destacar la creaci del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, tamb pioner a
lEstat, i la implantaci de lAgenda 21 Local, que aborda des duna perspectiva molt mplia la problemtica
ambiental, introduint el concepte de sostenibilitat i obrint-se a la participaci dassociacions i particulars. Al
24
llarg daquest procs, el moviment ecologista ha estat reconegut com a interlocutor vlid en el seu mbit
temtic. Aquest nivell dinstitucionalitzaci ha perms laven en lestabliment de legislaci especfica (com
la creaci de la figura de delicte ecolgic) i de mecanismes per a regular limpacte en el medi ambient de
les activitats productives i de les activitats de la prpia Administraci (com s el cas de les grans
infraestructures).
TENDNCIES I PERSPECTIVES DE FUTUR DEL MOVIMENT ECOLOGISTA
Des de finals de la dcada dels 80, el moviment ecologista es troba en un procs dextensi i dispersi
territorial. Alhora, sobserva una creixent collaboraci tant entre associacions ecologistes com amb daltres tipus
dassociacions, mitjanant la constituci de plataformes cviques per coordinar protestes o impulsar en com projectes
locals concrets. Lexistncia daquestes plataformes (ms o menys estables) indica un procs dampliaci de les xarxes
dels grups ecologistes cap a associacions de vens, sindicats de treballadors i de pagesos, organitzacions de
consumidors, collectius pacifistes i antimilitaristes, i altres organitzacions no governamentals de solidaritat (Tello, 2000:
13). Parallelament a aquesta tendncia a lampliaci de xarxes i al creixement del seu arrelament en la vida social,
sobserva el pas de la protesta o la reacci a projectes concrets, a la proposta de projectes alternatius.
Tot i aquest creixent clima de collaboraci, Jimnez (2003b:10) i Tello (2000: 12) coincideixen en assenyalar
que s previsible que augmentin els conflictes entre organitzacions de diferent mbit dacci territorial per les possibles
contradiccions entre objectius globals i locals. En aquesta lnia podem citar els conflictes entre organitzacions ecologistes
estatals i locals per la ubicaci de parcs elics. Aquest s el cas de lAlt Empord, on el criteri de Greenpeace de
promoure els parcs elics xoca amb els plantejaments de la Plataforma Salvem lEmpord sobre els espais adequats on
installar-los per atenuar-ne limpacte ambiental.
A nivell de finanament, una de les fonts principals de les entitats sn les quotes dels socis. Tot i que hi ha una
reticncia generalitzada a acceptar finanament dempreses i es procura no dependre de subvencions pbliques, amb la
voluntat de mantenir la independncia, aquestes entitats tamb hi han de recrrer. A ms, les subvencions sovint estan
lligades a la realitzaci dactivitats concretes, el que significa dirigir recursos de treball (voluntari o remunerat) per la seva
proposta i execuci, incentivant aix la professionalitzaci (Jimnez, 2003b: 2). Aquests factors contribueixen a limitar les
possibilitats de creixement pressupostari i expliquen que el nivell de professionalitzaci de les organitzacions ecologistes
participatives, tot i augmentar, es mantingui baix. Per tant, es pot afirmar que no sha produt un canvi generalitzat des del
treball voluntari al remunerat.
Pel que fa a lagenda del moviment ecologista, Mora (2004a: 143) destaca nou grans fronts reivindicatius del
moviment ecologista catal: la qesti energtica, les fonts alternatives denergia, la gesti de residus, la crtica a les
grans infraestructures, les vies de comunicaci i el model de circulaci, la indstria contaminant, la urbanitzaci
descontrolada, el turisme massiu i lextracci massiva de recursos naturals. Sembla que sest donant una tendncia a
lampliaci de les temtiques tractades per les organitzacions ecologistes, que van prenent una visi ms integral de la
problemtica a mesura que collaboren amb altres tipus dassociacions.
25
En relaci a les estratgies, Jimnez (2003b: 7) considera que sest produint una certa moderaci de les
organitzacions ecologistes. Les activitats ms freqents estan dirigides a incidir en els mitjans de comunicaci o en
lAdministraci des duna ptica doposici i crtica (denncies, allegacions, etc.) o amb accions positives (de proposta,
collaboraci en la gesti de programes de conservaci, etc.). Hi ha altres associacions per que plantegen estratgies
ms radicals, que es mantenen ms allunyades de les Administracions i que alerten del perill dinstitucionalitzaci.
Pel que fa al terreny de la interlocuci amb lAdministraci, es considera que durant la dcada dels 90 les
associacions ecologistes han estat reconegudes en general com a interlocutores vlides, aconseguint vncer aix
resistncies poltiques i inrcies administratives adverses. Tot i aix, la presncia institucional del moviment ecologista no
ha arribat a cristallitzar en espais institucionals de participaci estables i, si b ha augmentat la possibilitat daccs als
responsables poltics, laugment parallel de la seva capacitat dinfluncia poltica, no s tant clara. Segons Jimnez
(2003b), aquest carcter oscillant de les relacions amb lAdministraci ha fomentat una actitud pragmtica de les
associacions, daprofitar les oportunitats que els ofereix el sistema poltic sense caure en la institucionalitzaci. Altres
autors com Pere Mora (2004a), en canvi, consideren que el moviment ecologista ha entrat en un procs
dinstitucionalitzaci i que es troba en un punt dinflexi en qu sha de decidir entre continuar aquesta tendncia o
recuperar el discurs transformador del model de societat.
2.2.2.3 Caracteritzaci dels moviments urbans a Catalunya

A continuaci ens centrarem, a travs duna aproximaci histrica, en el moviment venal a Catalunya
(especialment a Barcelona) i en les noves formes de moviments urbans, com el moviment per lokupaci, que apareixen a
partir dels anys 80 i prenen fora al llarg dels 90. A travs daquest reps histric, pretenem caracteritzar les diferents
dimensions del moviment (reivindicativa, social, dinterlocuci amb lAdministraci, etc.) aix com apuntar els principals
reptes i tendncies de futur.
INICI I EXTENSI DEL MOVIMENT (DELS 60S AL 1975)
Lpoca demergncia i organitzaci del moviment venal s al llarg de la dcada dels 60. Davant les greus
mancances durbanitzaci i de serveis als barris es creen les associacions de vens i comencen a reivindicar problemes
concrets. Al mateix temps, sota lempara de la Llei dAssociacions (aprovada el desembre de 1964), diferents formacions
poltiques i sindicals i moviments cristians de base vinculen la lluita democrtica als problemes que plantegen les
associacions venals. Es dna aix una confluncia de diferents moviments socials en les comissions de barri i les AA.VV.
aprofitant les escletxes legals existents.
El juliol del 1972 es crea la Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB), inicialment formada per les
associacions de carrers, de bombillaires, dedicades al guarniment de carrers per les festes majors i molt menys
polititzades que les comissions de barri. Per la seva banda, les associacions de barri sorganitzen en la Coordinadora de
26
Sant Antoni, fins que el juliol del 1974 la majoria dassociacions de la Coordinadora decideixen formar part de la FAVB,
donant major fora i globalitat al moviment poltic i reivindicatiu.
De todo ello emergi un movimiento social extenso, de base local, que a lo largo de la dcada de los setenta
protagoniz numerosas movilizaciones a lo largo y ancho del pas, especialmente en los barrios de classe obrera
(Recio i Naya, 2004: 64).
LA CONSOLIDACI DEL MOVIMENT (DEL 1975 AL 79)

Aquesta s una etapa en qu les AA.VV. es consoliden i la majoria dintervencions urbanes de les
administracions compten amb la presncia crtica de les associacions i de plans alternatius, que elaboren amb
collaboraci amb professionals del camp de lurbanisme. s difcil entendre limpacte que les AA.VV. van tenir en aquell
moment sense tenir en compte la implicaci de persones i collectius culturals i especialment professionals, com el
Collegi dArquitectes o el dAparelladors, que consoliden el moviment a travs de lassessorament tcnic i laportaci
duna visi ms global de la problemtica urbana:
Larticulaci professional, cultural i tcnica que irromp en la vida de la ciutat amb noves perspectives i amb conceptes i
prioritats alternatius, una oposici cada cop ms radical als planejaments oficials (Domingo et al., 1998: 42).
La creixent obertura del rgim i el manteniment dunes pssimes condicions de vida fan que sendureixin les
reivindicacions i sagreugin els conflictes urbans, en el moment de major confluncia entre lexigncia de llibertats
democrtiques i les reivindicacions urbanes. Un dels moments ms lgids de la mobilitzaci s la manifestaci de l1 de
febrer de 1976 quan, amb la cobertura legal de la FAVB, la clandestina Assemblea de Catalunya promou una
manifestaci ciutadana (que finalment no va ser autoritzada) sota la consigna Llibertat, Amnistia i Estatut dAutonomia.
Segons Alabart (1998), al final daquest perode el moviment venal catal compta amb ms de 300 associacions de
vens amb una imatge altament valorada entre la ciutadania. Sinicia la campanya Salvem Catalunya per la democrcia,
que combina les reivindicacions duna millora de qualitat de vida als barris, amb les demandes de democrcia, la creaci
despais lliures, la prioritzaci dels barris amb pitjors condicions, les exigncies per promoure lhabitatge social, la creaci
de centres bsics de salut municipals, la demanda de ms i millor transport pblic, la descentralitzaci municipal,
etctera.
Lany 1977 es realitzen les primeres eleccions democrtiques i aix es celebra com una victria del moviment.
Saprofundeix la coordinaci del moviment i el 1979 es fa la primera trobada dassociacions de Catalunya a Manresa, que
es repetir lany segent a Santa Coloma de Gramanet.
LA CRISI DEL MOVIMENT (1980 1990)
Desprs de les primeres eleccions democrtiques, el moviment venal, com la major part dels moviments
reivindicatius, passa per hores baixes. Tot i manteninr una estructura dorganitzacions fora estable, el moviment entra en
un perode de desencs i decadncia, a causa de diversos motius:
27
Desprs duna intensa lluita per aconseguir la democrcia, quan aquesta esdev formalment una realitat,
comena una prdua dobjectius clars per part del moviment en un context on les regles del joc han canviat.
Membres destacats del moviment venal passen a ocupar crrecs a les administracions pbliques, produint-se
un buidat dactivistes i de lideratge, fet que sha interpretat tant en termes dabandonament voluntari com de
cooptaci i de consigna poltica per part del PSC, preferint impulsar un altre tipus dassociacionisme menys
crtic.
Lemancipaci dels moviments nascuts i aglutinats entorn les AA.VV., que ara fan el seu propi cam, com els
moviments de dones o el moviment dAMPA. Per la seva banda, els nous moviments emergents com
lecologisme o lantimilitarisme sorganitzen directament fora de les AA.VV. Les associacions venals queden
relegades al terreny urbanstic, Mentre lestabliment de formes continuades de negociaci amb lAdministraci
reforcen la seva institucionalitzaci i lallunyen de les bases.
Molts dels tcnics i professionals que havien tingut un paper molt rellevant en el suport a les reivindicacions
venals durant la Transici, tamb passen a treballar a lAdministraci o en el sector privat, mentre les
organitzacions collegials sen desentenen.
Una major atenci per part de les administracions locals per millorar les condicions de vida als barris, tant pel
que fa a la urbanitzaci (pavimentaci, enllumenat, clavegueram, etc.) com a la creaci dequipaments i serveis
per la poblaci, desactiva part de les protestes.
Malgrat tot, lactivitat del moviment venal continua, tant amb la crtica (demanant una participaci crtica i
autnoma de les associacions, una major igualtat, millors condicions de vida, serveis i equipaments), com tamb amb la
collaboraci amb les administracions municipals, tot i que lactivitat i lestructura de moltes associacions de vens es
redueix al mnim. Una iniciativa a remarcar al final daquest perode s la creaci de la Confederaci dAssociacions de
Vens de Catalunya (CONFAVC) el 1988, a la ciutat de Badalona.
Parallelament, van agafant fora els anomenats nous moviments socials, especialment el de solidaritat
internacional, lecologista i lantimilitarista, malgrat que no ser fins el segent perode que aquests temes prenguin
rellevncia a lagenda poltica local. Per la seva banda, a partir de 1984 comencen a aparixer les primeres okupacions
reivindicades amb lobjectiu de crear noves formes de convivncia, i es forja un primer embri de lAssemblea dOkupes
de Barcelona que tindr certa continutat entre 1989 i 1992 (Gonzlez, 2001).
RECUPERACI I REARTICULACI DEL MOVIMENT VENAL (DES DE 1992)
A finals dels 90 es parla duna certa rearticulaci dels moviments urbans, caracteritzada per una reformulaci del
seu discurs i els seus objectius en el marc de la crisi ecolgica, de la lluita contra la falta dhabitatge i per la pacificaci
del trnsit urb en benefici del transport collectiu, aix com per laposta per noves formes doci i estils de vida (Pastor,
1998). Tot i que shan assumit noves temtiques a travs de lenxarxament amb altres collectius, lurbanisme ha
28
continuat essent la temtica estrella del moviment venal. Aix, en el cas de Barcelona, shan reivindicat actuacions i
equipaments pendents (Torre Bar, el Carmel), shan denunciat projectes especulatius (requalificaci del sl del camp de
futbol de Sarri, Pla Bara 2000, etc.) i sha fet un seguiment dels processos de transformaci del Raval, Poblenou o
Santa Caterina.
Daltra banda, tamb apareixen o es consoliden noves formes de moviments urbans. En aquest temps sha
ests i consolidat el moviment per a lokupaci, especialment crtic amb els processos especulatius a la ciutat, i amb la
voluntat de cercar nous espais de relaci social desmercantilitzats i desestatalitzats. Durant aquest perode algunes de
les cases okupades sobren a la ciutadania amb la creaci de Centres Socials per tal de realitzar-hi activitats pbliques i
de trobada amb el venat i amb diversos moviments socials. El moviment sestn tamb territorialment, principalment a
lrea metropolitana i apareixen cases a Terrassa, Sabadell, Cornell, LHospitalet, etc. (Herreros, 2004). Lany 1996
marca un punt dinflexi amb lentrada en vigor del nou Codi Penal (que qualifica lokupaci com a delicte penal) i el
desallotjament del cinema Princesa de Barcelona. La temtica okupa entra a lagenda pblica i desencadena un
moviment de solidaritat amb els moviments venals clssics, especialment per part de la FAVB. A partir daquest moment,
comena una dinmica dacci collectiva constant fins el 1999. Lassemblea dokupes es reactivar el 2001 davant duna
nova onada de repressi que deriva, juntament amb lauge del moviment antiglobalitzaci, cap a lobertura temtica del
moviment (passa a implicar-se en temes com la immigraci, la precarietat laboral o lecologia urbana) i lobertura
dateneus com a espais ms estables que els Centres Socials Okupats (Gonzlez, 2001; Gonzlez, 2004). Tamb sha
de destacar el desenvolupament de diferents okupacions fora de lmbit estrictament urb, on es comencen a treballar
temes relacionats amb la sostenibilitat (consum ecolgic, energies renovables, conservaci de lentorn natural, etc.).
Per altra banda, i pel que fa al moviment venal, el 2002 es crea un nou espai: la Plataforma Venal Contra
lEspeculaci, una xarxa de lluites dmbit metropolit que inclou un ampli i plural conjunt de collectius (formals i
informals) que per diverses raons no se senten identificats amb les associacions venals tradicionals. Especialment al
llarg de lany 2003 desenvolupa una important activitat mobilitzadora, expressant duna forma conjunta les diferents
problemtiques particulars, al voltant del tema com de la lluita contra lespeculaci.
TENDNCIES I PERSPECTIVES DE FUTUR DEL MOVIMENT VENAL
Com hem observat, el moviment venal ha passat de ser un dels moviments socials aglutinadors al final del
franquisme a tenir un paper secundari en la constellaci movimentista actual. Els debats actuals sobre el moviment
venal shan dentendre en un context histric diferent i en un escenari social ms complex on han (re)aparegut a
Catalunya noves formes de moviments urbans, com el moviment per lokupaci, lobertura de nous ateneus i formes de
coordinaci i mobilitzaci flexibles ms enll de les federacions i confederacions.
A nivell intern, tot i els smptomes de recuperaci descrits anteriorment, el moviment venal encara arrossega
una srie de problemes des de linici de la seva crisi, com sn lescs relleu generacional, la prdua de socis, la poca
obertura a nous temes, lencarcarament en el funcionament de les associacions, la poca adaptaci a les noves
tecnologies, etc. Des de la consecuci de la democrcia formal, malgrat que laprofundiment de la democrcia
29
participativa i la millora de la qualitat de vida en els barris hagin estat els principals referents per al conjunt de les
associacions, la inexistncia dun objectiu com i clar per a tot el moviment, ha fet que sovint les associacions es
refugiessin en els seus problemes concrets com la prestaci de certs serveis o en la dimensi ms ldica i festiva
(organitzaci de festes majors, etc.).
Davant aquesta situaci i donat el seu carcter generalista (no sn organitzacions temtiques, tot i que un dels
seus temes estrella ha estat tradicionalment lurbanisme), un dels temes prioritaris pel moviment venal s la prpia
coordinaci interna i la relaci amb la resta dorganitzacions socials presents en el territori. Com expressen Recio i Naya
(2004: 80):
en la fase actual cada vez resulta ms evidente que el futuro del movimiento vecinal reside en una apuesta por la
profundizacin de los mecanismos de participacin y en la bsqueda de formas ms flexibles de relacin con el tejido
asociativo y cultural de cada barrio para desarrollar un verdadero proceso de intervencin y elaboracin social (Recio i
Naya, 2004: 80).
A ms, lemergncia de nous temes com la sostenibilitat, la precarietat sociolaboral o la immigraci ha fet
necessria la collaboraci amb altres grups que tinguin un major coneixement i legitimitat sobre les noves
problemtiques. Un dels exemples pioners en aquest sentit s la creaci de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia,
que aglutina sota un mateix paraiges sindicats, grups ecologistes i entitats venals des de principis dels anys 90. En el
cas de la immigraci, podem citar com a experincia reeixida de collaboraci el projecte de 9barris Acull, una xarxa
formada per ms de 50 entitats, entre delles diferents associacions de vens i el mateix Districte de Nou Barris, que
sinicia a finals del 2001 per tal de fomentar la convivncia i facilitar la incorporaci al barri dels nous vens i venes que
procedeixen de la immigraci.
Altres experincies dintervenci social en qu el moviment venal ha tingut un paper rellevant com a activador
de les xarxes ciutadanes presents en un mateix territori han estat els Plans Comunitaris. Iniciats entre 1996 i 1997 al barri
de Trinitat Nova, posteriorment shan ests en barris daltres municipis de Catalunya. Amb un paper ms secundari en la
seva dinamitzaci, per amb una presncia important de les AA.VV., podem esmentar les Assemblees de Barri,
promogudes per exemple en els barris de Sants i Grcia de la ciutat de Barcelona. Per ltim, assenyalar entre les noves
formes de coordinaci i enxarxament ms enll del propi barri, lexperincia del Frum Ribera Bess: iniciada lany 1992
i autodefinit com un banc didees o una xarxa de segon grau, est format per vens i venes dels barris entre la Ciutadella
i la Mina, aix com representants dassociacions de vens, membres dentitats socials i culturals i acadmics i
professionals.
Pel que fa a les estratgies, aquestes han estat diverses, combinant accions prpies dels moviments socials,
dels grups dinters o de les empreses deconomia social. En moltes ocasions, les associacions shan convertit en un
interlocutor formal de lAdministraci local respecte les intervencions al barri, per amb una capacitat limitada dincidncia
en les poltiques municipals. Es fa difcil generalitzar la relaci del moviment venal amb lAdministraci, ja que aquesta es
mouria entre la cooptaci, la desconfiana, la collaboraci i la crtica, en funci de lassociaci, el projecte o el moment
del procs de decisi pblica:
30
ha quedat en el subconscient del moviment venal el psit que lAdministraci sempre t alguna cosa dautoritarisme i
de despreci cap als ciutadans. I a la inversa: els ajuntaments veuen a les AA.VV. com unes organitzacions pessimistes
que es queixen i reivindiquen per sistema (...). [Superar aquesta visi] requereix lesfor per les dues bandes. Els vens,
per plantejar alternatives i una crtica constructiva, no estant sempre en contra, sense excloure, per, lenfrontament
quan aix ho recomani la millor defensa dels interessos venals. I lAjuntament, per reconixer la independncia de les
associacions el seu paper representatiu i garantir-los canals de participaci (Huertas i Andreu, 1995: 33).
Altres estratgies del moviment venal han estat la gesti dequipaments municipals o la creaci de serveis
cooperatius pels seus socis (cooperatives dhabitatges, cooperativa venal denterraments, etc). Tot i que la necessitat de
reivindicaci i crtica continua present entre els dirigents venals, altres moviments amb fort arrelament a la ciutat han
pres el relleu pel que fa limpuls de la mobilitzaci collectiva, com el moviment per lokupaci a travs dels seus Centres
Socials Okupats, o el moviment antiglobalitzaci, en el marc del qual es creen tamb noves organitzacions i es tiren
endavant noves iniciatives, moltes de les quals es tradueixen en experincies orientades al treball local. El moviment
venal no ha quedat al marge daquestes iniciatives, especialment les organitzacions de segon nivell com la FAVB o la
CONFAVB, que sovint hi participen i/o donen suport o cobertura legal.
2.2.3. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTA I URB EN LA TEORITZACI DELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS
Tant el moviment ecologista com el venal (encara que amb matisos, com veurem ms endavant) han estat
considerats com a expressions de nous moviments socials (NMS).10 Els NMS van comenar a sorgir a finals dels anys
seixanta en el marc de les societats postindustrials, tot i que en els casos catal i espanyol, la dictadura en va retardar
laparici. Exemples daquests moviments sn lecologista, el feminista, el dalliberament sexual, el de solidaritat
internacional i el pacifista/antimilitarista. El terme nous susa per distingir-los del vell moviment social per excellncia,
el moviment obrer.
Aquest nou fenomen social, s a dir, al conjunt daccions collectives que tenen certes caracterstiques en com i
que es distingeixen (cal veure fins a quin punt) del moviment obrer, ha estat considerat per alguns autors com Touraine,
Melucci, Offe i Kriesi com una ruptura en la forma de concebre els moviments socials. Aquests autors de la teoria dels
NMS sallunyen del Marxisme considerant que aquesta teoria noms podia explicar la naturalesa del moviment obrer en
el context de la societat industrial. Consideren que els NMS shan dentendre en el marc de la lgica de les societats
postindustrials i de les noves condicions de vida dels ciutadans, que haurien assolit un nivell prou alt de benestar material
com per reivindicar altres valors com la qualitat de vida o aspectes relacionats amb la identitat.
Ha estat molt criticat aquest excessiu mfasi daquests autors en els suposats valors postmaterials dels NMS: en
quin sentit es pot definir com a postmaterial lluitar contra una guerra o contra la proliferaci de lenergia nuclear? Per
exemple, Melucci (1994: 138) entn les reivindicacions de lactual moviment feminista en termes didentitat i diferncia. Si
En el model analtic, partim de la definici de moviments socials de Tarrow (1997:21): desafos colectivos planteados por personas que
comparten objetivos comunes y solidaridad en una interaccin mantenida con las elites, los oponentes y las autoridades
10
31
b s cert que aquests elements sn una part fonamental de les reivindicacions del moviment, tamb nhi ha daltres que
sn clarament materials, i que no es poden entendre al marge de les condicions materials de vida: la lluita contra
lexplotaci patriarcal, la desigualtat de poder respecte dels homes o la violncia de gnere (Young, 2000).
De totes maneres, no est del tot clar si podem catalogar el moviment venal com a nou moviment social o no, el
que podem interpretar com una debilitat terica ms daquesta perspectiva. De fet, tal i com acuradament assenyala
Pickvance (2003), la literatura sobre els moviments urbans sha desenvolupat de forma allada de la resta de la teoritzaci
sobre moviments socials, marcada fonamentalment per la perspectiva neomarxista de Castells (1977, 1983). Castells
defineix els moviments urbans a partir dels seus efectes, com una
prctica collectiva que sorigina en problemes urbans i s capa de produir canvis qualitatius en el sistema urb, la
cultura local i les institucions poltiques en contradicci amb els interessos socials dominants institucionalitzats com a
tals a nivell de la societat (Susser, 2001: 254).
En la seva anlisi, bona part de les lluites es centren en els bns de consum collectiu, s a dir, la reivindicaci
i consecuci dequipaments i serveis per cobrir les necessitats materials de la poblaci. Per la seva banda, autors com
Fainstein i Hirst (1995) o Alabart (1998) veuen elements postmaterialistes en el moviment venal com per exemple la
demanda daprofundiment democrtic. Alabart ho justifica donada lextensi del moviment a barris amb una major barreja
social i on les problemtiques sociourbanes no eren tant accentuades, per exemple, lEixample, Sarri o Sant Gervasi en
el cas de Barcelona:
en molts daquests barris no es podia parlar de dficits greus. Els objectius del moviment, per tant, no es poden
entendre com estrictament materials. (...) Si al principi potser es podria considerar que els objectius del moviment eren
defensius, ben aviat aquests plantejaments van quedar superats i el moviment es propos mobilitzar la ciutadania i
construir un altre tipus de ciutat ms participativa, democrtica i solidria (Alabart, 1998: 16).
Com veurem ms endavant, cal valorar fins a quin punt les etiquetes vell, nou o novssim11 ens resulten tils
per entendre aquests fenmens o ms aviat ens impedeixen veure les similituds i la trajectria histrica duns moviments
socials que, com la resta dinstitucions socials, evolucionen contnuament i de forma complexa al llarg de la histria. En
certa manera, el fet de conceptualitzar un fenomen en base a la seva temporalitat o novetat fa que es corri el risc de no
poder-lo entendre en el marc de la seva evoluci histrica. Aquest fet portaria a un empobriment conceptual tant dels
vells com dels nous moviments socials.
s per aix que considerem ms adient utilitzar una aproximaci histrica als moviments socials com s la del
cicle de protesta, que remarca, a ms dels elements de novetat, els elements de continutat dins els diferents cicles.
Sidney Tarrow (1986) el defineix com una fase creixent de conflicte i denfrontament a tot el sistema social:
11 Alguns autors parlen de laparici de nous-nous o novissims moviments socials que, per alguns, serien les ONG professionalitzades i
despolititzades, mentre que per altres serien els moviments de resistncia global (Ibarra, Mart i Gom, 2002: 54-55).
32
se tratar el ciclo de protesta como una ola, primero creciente y luego decreciente, de acciones colectivas y reacciones
a ellas, interrelacionadas, cuya frecuencia, intensidad y formas crecen y decaen con cierta proximidad cronolgica
(Tarrow, 2002).
La tendncia s que aquesta onada es difongui geogrfica i sectorialment, amb una exaltaci del conflicte que
travessa el sistema social amb la creaci de nous marcs de significat i ideologies que justifiquen i dignifiquen lacci
collectiva. Concretament, Tarrow enumera quatre caracterstiques del cicle de protesta: (a) una rpida difusi de lacci
collectiva des dels sectors tradicionalment amb ms capacitat de mobilitzaci cap als sectors amb menys capacitat; (b)
lacceleraci de les pautes dinnovaci en el repertori dacci collectiva; (c) la combinaci de participaci continguda i
participaci transgressiva, amb la creaci de moviments socials no existents i (d) seqncies dinteracci intensificada
entre grups desafiadors i les autoritats que finalment poden desembocar en revoltes, en reforma, en repressi i, a
vegades, en revoluci. La majoria dautors (Tilly, 1993; Tarrow, 1997; Calle, 2004; Herreros, 2004) coincideixen en
destacar tres grans cicles histrics de protesta i mobilitzaci collectiva. El primer, que convencionalment sassocia al
perode que va des de 1848 fins la Segona Guerra Mundial, es caracteritza per el sorgiment i el protagonisme del
moviment obrer en totes les seves vessants. El segon cicle tindria el seu epicentre simblic en el Maig francs i
comprendria les mobilitzacions dels anys seixanta i setanta amb laparici del que es coneix com els nous moviments
socials. En lactualitat ens trobarem immersos en un tercer cicle que t com a protagonista els moviments globals o les
diferents formes del que sha anomenat moviment antiglobalitzaci.
2.2.4. CAP A UN MOVIMENT EN DEFENSA DEL TERRITORI?

El motiu daquest apartat s finalment preguntar-nos si t sentit o no parlar dun moviment en defensa el territori
i, si s aix, discutir on podem situar-ne els seus orgens i quina seria la millor perspectiva terica per tal de comprendrel.
Hem de comenar apuntant que emprar el terme mobilitzacions en defensa del territori t sentit pel simple fet
que s letiqueta que els grups que promouen les mobilitzacions shan posat, ja que la considerem tant legtima com
letiqueta que puguin posar els acadmics o periodistes. Aix no treu, per, que en puguem fer una lectura crtica del
terme.
MOBILITZACIONS O MOVIMENT?
Fins ara hem parlat de mobilitzacions en defensa del territori, enteses com aquelles formes dacci collectiva
que tracten temes relacionats amb ls i la gesti del territori. De mobilitzacions podem passar a parlar de moviment si
aquestes mobilitzacions formen part dun procs de mobilitzaci ms ampli que comparteix determinats plantejaments en
33
com12. La voluntat de trobar-se, compartir experincies i establir una certa coordinaci o un discurs propi (veure les
declaracions finals de les Trobades als annexes) dna lloc a pensar que ens trobem davant la formaci dun nou
moviment social o b duna transformaci dalguns sectors de lactual moviment venal i ecologista. En aquest sentit, un
exemple de lextensi de les formes de mobilitzaci entre diferents territoris s la creaci de Salvem el Valls prenent
com a referncia el cas de lAlt Empord.
DEFENSA DEL TERRITORI?
s alhora qestionable la utilitzaci del terme defensa, que ms que com un terme descriptiu del suposat
moviment, lhaurem dentendre com una estratgia ms daquests grups per crear un marc de significat13 favorable als
seus interessos. Si thas de defensar, es pressuposa doncs que hi ha hagut un atac, una agressi per part dalg que vol
fer mal, en aquest cas, al teu territori. A ms, pressuposa que el grup que promou la mobilitzaci es considera com un
legtim portaveu dels interessos del territori que estant sent vulnerats per lagressor. Segons la perspectiva que estudia la
creaci de marcs de significat, una de les principals tasques en lacci collectiva s la delaborar marcs cognitius i
normatius orientats a legitimar la seva acci, expressant una injustcia, assenyalant-ne culpables, generant identitat i
incentivant lacci collectiva com a mecanisme de canvi de la situaci definida com a injusta (Gamson, 1992). La mateixa
etiqueta grups i plataformes en defensa del territori s una part ms daquesta estratgia que no exclou la utilitzaci per
part daquests grups dun ampli ventall darguments tcnics, poltics, socials o econmics que justifiquin les seves
posicions i accions.
MOVIMENT EN DEFENSA DEL TERRITORI?
Hem comenat aquest captol fent un reps del que sha escrit entorn del fenomen NIMBY i les limitacions
daquesta perspectiva en els casos que estem estudiant. Pensem que la literatura sobre lacci collectiva dels moviments
socials ens aporta eines teriques i metodolgiques ms interessants per abordar aquest fenomen complex. Desprs,
hem fet un reps del moviment ecologista i venal a Catalunya que identifiquem com a famlies de moviments que han
alimentat les mobilitzacions en defensa del territori. A continuaci intentarem explicar-ne els motius.
...la persistencia de ciertas convenciones metodolgicas y conceptuales en este campo contina oscureciendo, a mi
juicio, varias verdades simples que para los activistas son evidentes desde hace ya mucho tiempo. Estas verdades
incluyen los cuatro enunciados siguientes: 1) los movimientos sociales no son entidades discretas, semejantes a
organizaciones; 2) en general los movimientos sociales son inseparables de las familias de movimientos, ms amplias e
ideolgicamente coherentes (della Porta y Rucht, 1991), en la que estn enclavados; 3) como ya hace tiempo ha dicho
Sidney Tarrow (1983, 1989), lo que tendramos que tratar de explicar es el surgimiento y la cada de estas familias o
ciclos de protesta; 4) la mayor parte de los movimientos sociales tienen como causa otros movimientos sociales y las
herramientas tcticas, organizativas e ideolgicas que proporcionan a luchas posteriores (Mc Adam, 2003: 244).
12 Creiem que la 18a i 19a Trobada dentitats ecologistes i plataformes en defensa del territori, com la Trobada de collectius en defensa del territori
de Barcelona tenen la intenci de crear una conscincia comuna sobre les problemtiques que safronten en els diferents conflictes, aix com
lobjectiu de compartir estratgies tot mantenint lautonomia dels collectius que en formen part.
13 Veure la definici de marcs cognitius en el captol 3 (model danlisi).
34
Desprs del reps histric del moviment ecologista i venal, hem vist com sha donat un progressiu enxarxament
de les lluites14 i una obertura temtica que est donant lloc a noves formes dacci collectiva. Sense que aix suposi la
desaparici o la conversi del moviment ecologista o del venal, ens trobem amb una nova forma dacci collectiva que
conviu amb les anteriors i forma part del mateix cicle de protesta. Pensem que aix, en el cas que ens ocupa s degut
bsicament a dos motius que vinculen les dinmiques territorials actuals amb levoluci dels moviments socials:
1. Com hem apuntat anteriorment, ens trobem a Catalunya, com en daltres indrets, amb un territori cada vegada ms
integrat i construt. Limaginari format per una Barcelona urbana i cosmopolita i una resta de Catalunya rural i
tradicional cada vegada t menys connexi amb la realitat. Levoluci de la construcci i la centrifugaci de les
activitats econmiques i residencials de la ciutat central en la major part del territori catal porta cap un creixement
de les ciutats petites i mitjanes (una ciutat de ciutats), alhora que han emergit paisatges intermedis anomenats
periurbans, rururbans, desurbans, etc. Per tant, la delimitaci dunes problemtiques considerades com a
rurals/naturals i unes altres considerades com urbanes va perdent sentit. Considerar la protecci dels espais naturals
com una estratgia de simple resistncia al creixement urbanstic sembla portar a un carrer sense sortida en un
territori cada vegada ms construt de polgons, promocions unifamiliars i segones residncies i esquarterat per
carreteres, autopistes, Tren dAlta Velocitat, lnies elctriques i un llarg etctera. Per altra banda, a les ciutats (que
estan molt lluny de ser sostenibles, si s que mai ho poden arribar a ser), el discurs entorn la sostenibilitat ha anat
penetrant en les poltiques locals, especialment de la m dels processos dAgenda 21 i de lacci dels grups
ecologistes. En aquest context, sembla que cada vegada t ms sentit parlar de moviments territorials en comptes
de moviments urbans, ja que el concepte territori cont una concepci ms mplia que urb, en un context
socioespacial on les desigualtats socials i els impactes en el medi ambient saccentuen tant a les ciutats
(especialment en els centres urbans) com en aquells espais intersticials situats en les zones periurbanes.
2. Parallelament a levoluci dels moviments que hem comentat, va prenent fora el que sha anomenat moviment
antiglobalitzaci o moviments de resistncia global, que comencen a prendre forma a Catalunya amb la Consulta
per a lAbolici del Deute Extern el maig del 2000, resultat de la convergncia de diferents moviments cristians de
base i de solidaritat internacional, entre daltres. Aix, aquest procs significa la rearticulaci de les organitzacions i
lemergncia dun nou marc de significat que serveix de paraiges a un ampli grup de moviments. Aquest moviment
es va ampliant (amb la confluncia, a ms dels citats, de partits desquerra radical, el moviment estudiantil, sectors
del moviment per lokupaci, del moviment ecologista, antimilitarista i altres sectors del teixit associatiu cultural i de
lleure tradicionalment menys polititzats) i incorporant nous activistes. Aquest moviment es va teixint i transformant a
cavall del successius episodis de mobilitzaci, com la mobilitzaci contra la desfilada militar (maig de 2000), la
14 No hem doblidar tampoc la presncia de persones vinculades al moviment independentista en aquest tipus de mobilitzacions. Una proposta
terica de confluncia entre lecologisme i el nacionalisme el trobem ja a Vilanova, S. (1981). Leconacionalisme. Una alternativa catalana dins
lEuropa Ecolgica. Moviments fortament arrelats en el territori com lescoltisme catal, que sense tenir una orientaci de transformaci de les
institucions shan centrat en la socialitzaci de valors, tamb ha combinat la vessant naturalista amb la catalanista. Un indicador ms daquesta
confluncia ha estat tenir els Pasos Catalans com a mbit de referncia territorial en les trobades de grups i plataformes en Defensa del Territori de
Figueres i Tortosa.
35
campanya contra el Banc Mundial (setembre de 2001), la campanya contra lEuropa del Capital i la Guerra (mar de
2002), i les mobilitzacions contra la guerra dIraq (setembre de 2003), que tenen com a escenari principal lespai
pblic de la ciutat i van generant certa conscincia ciutadana sobre els problemes de les guerres i de la globalitzaci
en el marc del capitalisme neoliberal. Sha de destacar lefecte de la utilitzaci de noves tecnologies (pgines web de
contrainformaci, llistes de distribuci) que possibiliten formes dorganitzaci i dacci ms flexibles. Com hem
assenyalat anteriorment, estudiosos i activistes han considerat aquest perode com un nou cicle de mobilitzaci o de
protesta. Entenem doncs laparici de les mobilitzacions en defensa del territori dins daquest cicle de protesta, en
qu els conflictes territorials tamb sexplicarien pel desenvolupament global de la lgica del capitalisme postfordista,
lexpressi dels quals es manifesta a escala local. Aquestes mobilitzacions combinen lespai local com a principal
mbit de referncia (com a mbit de creaci didentitat, de mobilitzaci i de reivindicaci dobjectius) amb discursos i
estratgies ms extensibles i globals; i amb una tendncia a lenxarxament i a la convergncia de lluites temtiques
al voltant duna narrativa comuna contrria a la globalitzaci neoliberal.
En base als propsits daquesta recerca, proposem classificar diferents formes dacci collectiva segons dos
eixos: els objectius de lacci collectiva i el sentiment identitari sobre el quals es sustenten. Tal com queda reflectit en la
segent taula, en el primer eix, diferenciem entre aquells objectius ms centrats en la conservaci i el manteniment del
que existeix (sigui lentorn natural o social) i aquells que opten per canviar els patrons que guien el desenvolupament
actual reivindicant ms atenci en les dimensions ecolgiques i/o comunitries. Pel que fa el tipus didentitat collectiva
que respon i recrea lacci collectiva, aplicarem les tipologies descrites en lanterior apartat, diferenciant entre aquelles
identitats refugi i les que construeixen una identitat projecte. Del creuament daquestes variables proposem quatre
formes dacci collectives (NIMBY, grups i entitats conservacionistes, comunitats alternatives i moviment en defensa del
territori) cadascuna amb unes caracterstiques particulars.
Taula 1. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori
tipus de sentiment identitari

que incentiva lacci collectiva
Objectius de lacci collectiva
Identitats:
Refugi
Preservaci, conservaci
Desenvolupament alternatiu
NIMBY:
Comunitats alternatives (neorurals,

ecoaldeas...):
Basats en les comunitats locals

Reactius
Es constitueixen contra una decisi
determinada: sense voluntat de
transformaci global ni local
Discurs monotemtic i localista
Basats en comunitats culturals

alternatives
Tendncia a lanticipaci
Voluntat de transformaci local per no
global
Discurs integral i extensible
36
Projecte
Entitats/grups conservacionistes:
MDT:
Reactius
No basats en comunitats sin en un

projecte
Basats en una comunitat al voltant dun

projecte
Discurs monotemtic i localista, sense

voluntat de transformaci global

Voluntat dincidir en la poltica i la
transformaci global i local: actuaci en
xarxa per aconseguir-ho
Font: elaboraci prpia.
En conclusi, si fem una lectura histrica dels moviments i ens fixem en la seva evoluci en un context social i
espacial canviant, arribem a la conclusi que podem parlar dun incipient moviment en defensa el territori a Catalunya.
Lorigen daquest moviment se situaria en algunes corrents dels moviments ecologista, venal, que a finals dels 90 entren
en un perode de confluncia amb laparici del moviment alterglobalitzador que dna tret de sortida a un nou cicle de
mobilitzacions a Catalunya. Tamb caldria apuntar aqu una certa relaci amb el moviment independentista, que en
aquesta recerca no hem analitzat per s constatat.15 Els grups que formen part daquest moviment es caracteritzarien
per la combinaci duna identitat projecte basada en una comunitat darrel territorial amb lobjectiu dincidir en la poltica i
la transformaci global i local, pel que sarticularien a travs de xarxes dacci collectiva crtiques per tal daconseguir els
seus objectius dun desenvolupament alternatiu. El temps dir si aquest incipient moviment es consolida amb fora o si
decau la seva capacitat de mobilitzaci i de generar propostes noves, integrals i confrontatives.
15
Com veurem ms endavant, entre els activistes tamb trobem persones vinculades a casals indepentistes o a organitzacions com Maulets.
37
2.3. ELS CANVIS EN LA POLTICA I EN LES POLTIQUES PBLIQUES
2.3.1. DEL GOVERN A LA GOVERNANA

La prdua del monopoli poltic per part de lEstat refora progressivament les esferes de govern a nivell supra i
subestatal, reconfigurant les relacions entre els diferents nivells de govern (europeu, estatal, regional i local). Degut a la
creixent complexitat de les problemtiques socials i la inoperncia de la segmentaci administrativa, es passa dunes
responsabilitats governamentals molt ben definides a cada nivell a la progressiva desaparici de les fronteres entre
aquests, en qu all fonamental passa a ser la cooperaci entre l'Administraci, els actors pblics i els privats per fer
efectius els objectius de la poltica. Es pot utilitzar la metfora del pas de lEstat piramidal a lEstat-xarxa, on lexercici
dautoritat com a mecanisme de govern es conjuga amb la voluntat de crear i gestionar xarxes per adaptar-se a una doble
dinmica de competncia externa i cooperaci interna entre els actors dun mateix mbit i nivell de govern.
Els municipis competeixen entre ells, per han de collaborar per donar coherncia a projectes regionals; les regions
competeixen entre elles, per al mateix temps han de collaborar en una ptica estatal; i els Estats tamb competeixen
entre ells, per haurien de generar un determinat ordre internacional (Brugu, Gom i Subirats, 2002: 413).
En aquest escenari apareix a nivell teric la conceptualitzaci de la governana com a nou paradigma de
govern. Rhodes caracteritza la governana com a xarxes autoorganitzades i interorganitzacionals (1997: 53), tamb es
parla de la governana com del govern en xarxa, que es caracteritza per quatre factors: a) la interdependncia entre
organitzacions, b) les contnues interaccions entre els membres de la xarxa per la necessitat dintercanviar recursos i
negociar objectius comuns, c) les interaccions basades en la confiana i regulades per la negociaci entre els participants
i, per ltim, d) un significatiu grau dautonomia de lEstat que, tot i haver perdut la seva posici hegemnica, pot dirigir
indirectament i imperfectament el procs (Rhodes, 1996: 660).
En resum, ens trobem en un context on es difuminen les divisions entre diferents nivells de govern i les divisions
entre pblic i privat.
Le istituzioni pubbliche non perseguono necessariamente il bene comune; le istituzioni private non lavorono
necessariamente per il profitto. Ci sono imprese private che si preocupano di acquisire consenso e legitimit; e daltra
parte i temi dellefficenza e della competitivit sono sempre pi spesso oggetto di importazione nei servizi pubblici.
38
Senza contare che esiste un numero crescente di associazioni private (voluntariato) che perseguono fini solidaristici e
altruistici (Bobbio, 1996:59)16.
La capacitat de governar deixa dexercir-se duna forma unidireccional, jerrquica i monopolista per part dels
decisors pblics cap a la resta. Sestableixen noves relacions entre regulacions pbliques i privades (mercantils i
comunitries) competint per uns mateixos espais dinfluncia i conformaci social. Sorgeixen actors amb unes lgiques
de funcionament i incidncia autnomes respecte als partits tradicionals: nous grups de pressi, grups comunitaris,
multiplicitat dONG, etc.
El resultat s que les poltiques pbliques actualment shan delaborar a travs duna negociaci constant entre
diferents organismes pblics i semipblics (o semi privats), diversos departaments institucionals, diferents nivells de
govern, diferents actors privats i de vegades tamb comunitaris. Progressivament a lEstat li s ms difcil justificar per ell
sol un inters general, ja que aquest es construeix i es legitima a travs de lanomenat consens amb els agents
socials, malgrat que sovint es troben fragmentats i sn variables segons les rees dintervenci o els nivells de govern.
Per exemple, es pot construir un inters general de la ciutat, de la regi o de lEstat, que poden ser compartits o entrar en
conflicte internament o entre ells. Tal i com afirma Bobbio (1996), la construcci del consens per part de lEstat, ha
esdevingut policntric.
En tant que en el context actual la participaci ciutadana sembla un valor en ala i la concertaci de programes
amb lanomenat tercer sector o a travs dorganismes pblics privats s una prctica cada vegada ms estesa, sembla
que determinades configuracions de la xarxa de poltiques esdevindrien entorns ms favorables per incidir en les
poltiques per part dels moviments socials. En aquest sentit, aquest nou paradigma de governana sembla dibuixar un
escenari dobertura i major pluralisme en lelaboraci i la implementaci de les poltiques. Per alguns autors (Ibarra et al.
2002) una xarxa de poltiques amb una major densitat i complexitat, en la qual predominin els recursos simblics,
lexistncia de conflictes i de lgiques de confrontaci, que sigui permeable a lentrada de nous actors i a la presncia
meditica, jugaran a favor de limpacte dels moviments socials i dels grups que en formen part.
Aix doncs, es donen noves oportunitats dinfluncia a travs de la creaci de mecanismes dinformaci i
participaci, com seria el cas dels consells sectorials, les agendes 21, els plans comunitaris, etc. Malgrat tot, en les
comptades ocasions que es dna espai per una participaci en les decisions, aquest fet comporta tamb certs riscos. Per
exemple, que es donin processos dinstitucionalitzaci que condueixin als grups i als moviments socials a defensar
interessos particulars, a dependre econmicament de lAdministraci o a disminuir la radicalitat de les seves demandes. I
en un pla ms general, esdevenir copartceps acrtics dun determinat model de desenvolupament o dun procs de
desreponsabilitzaci per part de les administracions pbliques sobre els problemes collectius. Per ltim, la presncia de
nous actors en les poltiques no vol dir que tots els actors tinguin el mateix pes en el moment de prendre decisions,
16 Les institucions pbliques no persegueixen necessriament el b com; les institucions privades no treballen necessriament pel benefici. Hi ha
empreses privades que es preocupen per adquirir el consens i la legitimitat; i daltra banda els temes de leficincia i de la competitivitat sn cada
vegada ms sovint objecte dimportaci en els serveis pblics. Sense comptar que existeix un nombre creixent dassociacions privades (voluntariat)
que persegueixen fins solidaris i altruistes.
39
aquells actors ms ben organitzats i que controlin un major nombre de recursos tindran ms capacitat dincidncia que
els altres.
2.3.1.1. Lestratgia territorial europea, un nou marc de referncia per les poltiques territorials a
Catalunya?
Lestratgia territorial europea representa un exemple de levoluci descrita anteriorment cap a formes ms
flexibles de coordinaci institucional i de concertaci amb la resta dactors socials i tamb de com van prenent
importncia altres nivells de govern, en aquest cas la Uni Europea17. Repassarem a continuaci els principals continguts
i criteris dactuaci que estableix.
El maig de 1999, saprova en la Conferncia de Ministres de lOrdenaci del Territori de la Uni Europea, el
document Estratgia Territorial Europea (ETE o Perspectiva de desenvolupament del Territori Europeu), que suposa un
nou marc per a lordenaci del territori a totes les seves escales i en tot el territori de la Uni. Es basa en tres principis
directors: 1) el desenvolupament dun sistema urb equilibrat i policntric i una nova relaci camp-ciutat; 2) la garantia
duna igualtat daccs a les infraestructures del coneixement i, finalment, 3) el foment del desenvolupament sostenible, la
gesti intelligent i la conservaci de la natura i el patrimoni cultural.
Taula 2. Principis i objectius de lEstratgia Territorial Europea

1. Desenvolupament regional
policntric i nova relaci entre
el camp i la ciutat
2. Accs equivalent a les

infraestructures i al
coneixement
3. Gesti prudent de la
naturalesa i del patrimoni
cultural
Desenvolupament territorial
policntric i equilibrat de la UE
Plantejament integrat per millorar

la connexi a les xarxes de
transport i daccs al
coneixement
Naturalesa i patrimoni cultural

com a potencialitats de
desenvolupament
Ciutats i regions urbanes

dinmiques, atractives i
competitives
Desenvolupament endogen,
diversitat i eficcia dels espais
rurals
Associaci entre camp i ciutat
Desenvolupament policntric:
model per una millor
accessibilitat
Utilitzaci efica i sostenible de
les infraestructures
Difusi de la innovaci i del
coneixement
Conservaci i desenvolupament
del patrimoni natural
Gesti dels recursos hdrics: un
repte pel desenvolupament
territorial
Gesti creativa dels paisatges
Gesti creativa del patrimoni
cultural
Font: Esteban (2001).
17 La Uni Europea no t competncies directes sobre lordenaci del territori, pel que lETE no deixa de ser un document orientatiu sobre les
poltiques a desenvolupar, malgrat que ha esdevingut un important marc de referncia. Les competncies comunitries que ms impacte territorial
tenen sn les segents: a) La poltica comunitria de competncia, b) les xarxes transeuropees, c) els fons estructurals, d) la poltica agrria, e) la
poltica de medi ambient, f) La poltica dinvestigaci i desenvolupament tecnolgic i g) Les activitats de prstec del Banc Europeu de Inversions
(BEI).
40
Per tal de dur a terme aquests principis i objectius, lETE estableix quatre criteris bsics:
1. Una gesti integrada, s a dir, la necessitat que les poltiques sectorials (com ara les dusos del sl i urbanisme,
infraestructures i mobilitat, espais lliures, lluita contra la segregaci socioespacial, etc.) racionalitzin els seus
objectius emmarcant-los en una estratgia comuna.
2. Una coordinaci vertical o de govern multinivell, amb una major collaboraci entre totes les instncies de govern
que actuen en un territori, en el cas catal: UE, Estat, Generalitat, diputacions, consells comarcals, ajuntaments, etc.
3. Una coordinaci horitzontal entre territoris, ja que les intervencions en un territori poden tenir repercussions
indirectes en daltres. s necessari, doncs, la recerca de visions compartides del territori entre rees venes o
fortament interrelacionades per tal de facilitar poltiques pbliques complementries.
4. La participaci dels diferents agents implicats i el respecte al principi de subsidiarietat.
Finalment, podem resumir en tres elements les principals aportacions que lETE pot fer a lordenaci territorial a
Catalunya (Tarroja, 2001): a) s necessria la intervenci del sector pblic per garantir la cohesi social, la sostenibilitat
ambiental i les desigualtats entre territoris; b) Calen noves formes dordenaci del territori, que lentenguin com un procs
de coordinaci i concertaci entre agents i territoris a la recerca dun projecte o model territorial i dunes estratgies
compartides; i, c) Aquest model territorial ha de respondre, i alhora contribuir, a objectius i criteris de cohesi social i de
sostenibilitat ambiental.
2.3.2. BALAN DE LES POLTIQUES DORDENACI DEL TERRITORI A CATALUNYA

En aquest apartat farem un reps de quina ha estat la poltica dordenaci del territori a Catalunya duta a terme
per les administracions democrtiques, diferenciant entre aquelles poltiques elaborades i implementades pels governs de
CiU daquelles ms recents fomentades pel Govern del Tripartit.
La gesti del territori s un procs complex en el qual intervenen una gran varietat de factors i durant el qual
simplica a un gran nombre dactors que participen del territori, malgrat no tots tinguin la mateixa capacitat de prendre
decisions. Tot i que han sorgit teories ms o menys favorables a la intervenci ordenada del territori, totes solen
reconixer la necessitat de regular-ne duna forma ms o menys planificada la seva transformaci (Tarroja, 2005). El
procs de planificaci t per objectiu, doncs, governar les transformacions que pateix el territori duna forma ordenada i
per fer-ho se serveix de diversos instruments, un dels quals ns el planejament. Davant la diversitat dinteressos que hi
ha presents en qualsevol comunitat amb objectius i opinions diferenciades, el planejament ha estat sempre un document
durant lelaboraci del qual els contrastos i els interessos divergents es porten a situacions dacord amb la gesti dels
poltics per tal darribar a definir un model de ciutat o de territori (Navarro,1999; Cruz, 2005).
41
Aix doncs, per fer un reps de quines han estat les poltiques dordenaci del territori a Catalunya al llarg de les
darreres dcades pararem atenci a les figures de planejament territorial i urbanstic que shan elaborat a casa nostra per
observar-ne tant les propostes com quin ha estat el mtode pel qual sha optat per redactar-les.
2.3.2.1. Etapa CiU: la creaci dun model territorial catal?
LAUGE DEL PLANEJAMENT URBANSTIC A LINICI DEL PERODE DEMOCRTIC

Durant les dcades dels anys seixanta i setanta, les reivindicacions en matria durbanisme dutes a terme per
les associacions de vens, els collegis professionals i les entitats culturals i cviques van fer que tant des de la Generalitat
com des dels primers consistoris democrtics lurbanisme fos considerat com una prioritat. La pressi que sexercia des
de la ciutadania amb la contnua denncia de les deficincies i mancances que presentaven les ciutats en matria de
zones verdes, equipaments i urbanitzaci a causa de lacci dels anteriors governs municipals va fer que la redacci de
nous plans urbanstics es plantegs amb urgncia i com una de les primeres accions dels nous ajuntaments democrtics.
El 1979, i tal i com mostra la taula segent, 260 municipis (el 27,5% dels municipis catalans), la majoria a les
comarques de Barcelona, tenien algun tipus de planejament urbanstic aprovat, mentre la resta, 685 municipis (72,5%),
no comptaven amb cap pla.
Taula 3. Municipis amb planejament urbanstic a Catalunya (1979-1998)

1979
1998
Amb planejament aprovat
27,5%
79,6%
Sense planejament
72,5%
20,4%
Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de Ferrer i Sabat (1999a).
Aix doncs, el trasps de competncies urbanstiques a la Generalitat i la reorganitzaci de les administracions

van ser claus en lauge del planejament urbanstic que es va viure durant tota la dcada dels anys vuitanta. Des de la
Generalitat es va impulsar un important programa de planejament urbanstic que preveia aportacions econmiques del
50% per cobrir lencrrec delaboraci del pla i per exercir una tasca de control en les fases dexecuci del treball
(Busquets, 1985). Aquest impuls en el planejament urbanstic, per, no anava acompanyat de poltiques supramunicipals
que recolzessin als plans urbanstics que selaboraven, tal i com indica Busquets (1985: 24):
Precisament, aquesta incapacitat de les poltiques supramunicipals i/o comarcals ha sigut una dificultat significativa per
molts plans. La falta dun suport poltic supramunicipal ha collapsat iniciatives que per un altre costat semblaven
respondre a necessitats objectives avalades tcnicament.
Aix, durant els primers governs de CiU a la Generalitat, la confiana dipositada en el planejament urbanstic per
a formular poltiques urbanes alternatives, per prioritzar i canalitzar lacci i la inversi municipal, per constituir-se quasi
42
en programa poltic de la transformaci de les ciutats era considerable (Ferrer i Sabat, 1999a; Sabat, 2003). Aquests
nous plans van ser elaborats amb una important participaci pblica per part dassociacions de vens i entitats cviques
per tamb de ciutadans a ttol individual (Sabat, 2003). Aix, sorganitzaven exposicions, sessions informatives i
conferncies i es publicaven fulletons i psters per divulgar entre la poblaci les propostes del pla.
La possibilitat dexposar i discutir pblicament els plans no fou mai considerada pels ajuntaments catalans com una
simple qesti de trmit. Al contrari, lesfor per tal de fer arribar la informaci a tota la poblaci, per difondre i aclarir els
conceptes, per fomentar la participaci dels estaments, entitats i pblic en general fou notori (Ferrer i Sabat, 1999a:
138).
Respecte el nivell de contingut, els plans urbanstics plantejaven com a objectius la superaci dels dficits i
mancances en termes de parcs i jardins, equipaments, serveis i urbanitzaci. En definitiva, lurbanisme municipal dels
anys vuitanta es va concentrar especialment a les ciutats, tal i com apunten Ferrer i Sabat (1999a: 119):
Quan hom analitza lurbanisme municipal desenvolupat al llarg dels darrers vint anys, constata rpidament que aquest
ha estat, sobretot, un urbanisme especialment urb. s a dir, un urbanisme de les ciutats, impulsat prioritriament des
de les ciutats, grans i mitjanes, del pas, i dirigit especialment a recuperar (en un primer moment) dficits i mancances i
a qualificar i millorar (desprs) els centres i els barris suburbans i de creixement accelerat.
Com a conseqncia, les rees rurals, poblacions de muntanya, zones turstiques o parcs naturals no sels va
prestar la mateixa atenci, ja que no shi van elaborar plans urbanstics i els plans territorials foren bsicament escassos
(Ferrer i Sabat, 1999a; Sabat, 2003). En definitiva, el territori no urb no era objecte destudi i atenci de la mateixa
manera que els nuclis urbans.
Durant la dcada dels anys noranta, la importncia de la participaci en el procs delaboraci dels plans va
veures clarament reduda, tamb condicionada per la disminuci de la demanda dinformaci, molt ms caracterstica
dels anys setanta. Pel qu fa als continguts, els plans de la dcada dels noranta ja no es caracteritzaven per preocuparse pels dficits inicials en termes dequipaments, serveis i urbanitzaci, llavors ja superats, sin que incorporaven una
visi de conjunt del territori que rodeja els nuclis urbans, fins i tot ms enll dels lmits municipals (Sabat, 2003). Un altre
dels aspectes destacats s la tendncia a incorporar actuacions detallades en sl urb, de projectes concrets als quals es
dna una importncia clau i estratgica.
Respecte a la gesti dels plans, si b durant els anys vuitanta per tal de resoldre conflictes histrics es van haver
dincorporar als plans acords i pactes, durant la dcada dels noranta es comena a intuir que les operacions buscaven
ms aviat els interessos dels operadors privats. Ferrer i Sabat (1999a: 154) analitzen el canvi de rol de lAdministraci
en els processos urbanstics:
El perill possibilista de fer vestits a mida, incorporant al planejament projectes puntuals doperadors privats cada cop
ms potents, en uns moments en els que ha disminut la inversi pblica, i sense que aparegui clara la justificaci en
termes de lordenaci urbanstica general, pot provocar un replegament de lAdministraci municipal com a protagonista
principal del control dels processos urbanstics.
43
Aix doncs, durant les dcades dels vuitanta i noranta, tant des dels governs locals com des de la Generalitat, es
va potenciar el planejament urbanstic per donar resposta a les necessitats que presentaven les ciutats heretades de
lpoca franquista. De tota manera, tamb es van crear algunes figures de planejament territorial que repassarem en el
prxim apartat.
EL PLANEJAMENT TERRITORIAL: LA CREACI DE DIVERSES FIGURES, LAPROVACI DE POQUES
Des de laprovaci de lEstatut dAutonomia del 1979 (Ttol Primer, article 9.9), la poltica territorial s
competncia exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Totes les figures de planejament vigents deriven de la Llei de
Poltica Territorial aprovada el 1983 per la Generalitat i al llarg daquests anys shan anat desenvolupant.
La Llei de Poltica Territorial tenia com a finalitat abordar el planejament del territori de manera separada del
planejament urbanstic i tenia per objectius a) fomentar una distribuci equilibrada del creixement per tal dassolir uns
nivells de renda adequats a tot el territori; b) promoure un creixement ordenat des del punt de vista de les implantacions
sobre el territori per tal dafavorir una eficcia ms gran de les activitats econmiques i una millor qualitat de vida; i,
finalment, c) afavorir el creixement econmic de Catalunya i lluitar contra latur.
La mateixa llei preveia la creaci de diversos instruments de planificaci. La figura de planejament de rang ms
alt s el Pla Territorial General de Catalunya i a un nivell inferior hi trobem els Plans Territorials Parcials i els Plans
Territorials Sectorials.
El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), que no fou aprovat fins lany 1995 pel Govern de CiU, s
linstrument que ha de:
definir els objectius dequilibri territorial dinters general per a Catalunya i, a la vegada, ha dsser el marc orientador
de les accions que semprendran per a crear les condicions adequades per a atreure lactivitat econmica als espais
territorials idonis (Llei de Poltica Territorial, 1983).
El PTGC s un pla, poc propositiu, que comprn tot lmbit del Principat i marca quines han de ser les
tendncies bsiques de lordenaci del territori catal. s el marc de referncia de les accions que duen a terme els
poders pblics en termes de planificaci i preveu el desenvolupament de set Plans Territorials Parcials (PTP), un per
cada vegueria/regi: Alt Pirineu i Aran, Ponent, Terres de lEbre, Camp de Tarragona, Comarques centrals, mbit
metropolit i Comarques gironines.
44
Figura 1. Delimitaci dels Plans Territorials Parcials
Font: Document de Criteris del Programa de Planejament Territorial.
Els PTP tenen la capacitat de desenvolupar el PTGC en el seu submbit i tot i que el PTGC en preveia
lelaboraci de set, des de 1995 el Govern de CiU noms arrib a aprovar-ne un, el de les Terres de lEbre el 2001. Els
plans territorials parcials han de definir els nuclis aptes per establir-hi equipaments dinters comarcal, assenyalar els
espais dinters natural, definir les terres ds agrcola i forestal que cal conservar, emplaar les infraestructures, i
incloure previsions de desenvolupament socioeconmic i determinacions per a la planificaci urbanstica.
Una altra de les figures de planejament que preveia tant la Llei de Poltica Territorial com el PTGC sn els Plans
Territorials Sectorials (PTS). Sn plans temtics que comprenen tot lmbit de Catalunya, per que noms socupen
dun aspecte de la realitat. Si b els plans territorials parcials socupen duna part concreta del territori i comprenen tots
aquells aspectes que hi sn presents, els plans territorials sectorials amplien el seu mbit a tot Catalunya per redueixen
lobjecte dordenaci. Com a exemples podem enumerar el Pla de carreteres (modificat el 1995), el de Ports, el Pla
Director dinfraestructures 2001-2010, el Pla Catal dHabitatge 2002-2007 o el Pla dEspais dInters Natural (PEIN).
El PEIN defineix i delimita un conjunt de 145 espais naturals, que representen una superfcie total que equival
aproximadament al 21% del territori catal. En el context de la planificaci territorial, el PEIN sha de coordinar amb el Pla
Territorial General de Catalunya, i els Plans Territorials Parcials que saprovin en el futur hauran dassenyalar com a
espais dinters natural tots aquells delimitats al PEIN. Aix mateix, els ajuntaments afectats per algun espai dinters
natural lhauran de tenir en compte a lhora de desenvolupar el seu planejament urbanstic.
El 2002, amb la Llei 31/2002 de mesures fiscals i administratives de 30 de desembre es modificava la Llei de
Poltica Territorial creant una nova figura de planejament: els Plans Directors Territorials (PDT). Els PDT sn
45
instruments flexibles ja que estableixen poques condicions. Duna banda, el seu mbit territorial ha de ser inferior a
lmbit dels plans territorials parcials per alhora ha de ser plurimunicipal i, duna altra banda, tenen per objectiu concretar
les directrius generals del planejament contingudes en les figures de rang superior, i noms cal que comprenguin com a
mnim una de les determinacions exigides als PTP.
Daltra banda, amb lelaboraci de la primera Llei 2/2002 durbanisme de Catalunya, es regulaven totes les
figures de planejament urbanstic i es creaven els Plans Directors Urbanstics (PDU), encarregats destablir les directius
per coordinar lordenaci urbanstica dun territori dabast supramunicipal. Aix han dincloure mesures de protecci del sl
no urbanitzable, determinacions sobre la mobilitat de persones i mercaderies, delimitacions de reserves de sl per a
infraestructures i, entre daltres, programacions de poltiques de sl i habitatge supramunicipals.
De tota manera, malgrat que crearen les figures, sota els governs de CiU no sarrib a aprovar cap pla director,
ni territorial, ni urbanstic.
2.3.2.2. Lherncia dun (no) model

Durant els vint anys de Govern de CiU el desenvolupament de figures de planejament urbanstic ha predominat
enfront de les de planejament territorial. Si b des dun bon principi les necessitats ms immediates eren paleses en els
nuclis urbans, amb lavanar dels anys no es va anar donant el pes necessari a les poltiques de caire territorial perqu
poguessin servir com a marc de referncia dels plans urbanstics. Les diverses lleis que shan elaborat, tant per regular la
poltica territorial com lurbanisme, han acabat creant una jerarquia de planejament amb diferents figures, per aquestes
no sha acabat aprovant. Com a conseqncia podem dir que els governs de CiU shan encarregat delaborar diverses
lleis que estableixen quines han de ser les figures de planejament per en canvi no han posat el mateix accent al
desenvolupament i aprovaci daquestes figures.
Daltra banda, les figures de planejament que principalment shan desenvolupat han estat plans territorials
sectorials: el pla de carreteres, el pla dinfraestructures, el pla dhabitatge, el pla despais dinters natural, etc. Com hem
dit, els plans territorials sectorials sn plans temtics que noms socupen dun aspecte de la realitat i que tenen en
consideraci tot el territori catal. Els plans territorials parcials serien aquells que haurien daportar una visi integradora
de les set vegueries del territori respectivament, i haurien de garantir un cert equilibri entre territoris combinant les
possibilitats de desenvolupament i la protecci del medi. En canvi, com hem vist, dels set plans previstos, tan sols el de
les Terres de lEbre ha estat aprovat. En aquest sentit podem doncs afirmar que el model territorial heretat del perode de
CiU s un model territorial sense una planificaci global i que la planificaci que sha desenvolupat a nivell local ha acabat
donant un resultat de minifundisme planificador. De fet, com diu Font (2000: 60) aquest procs ha donat com a
resultat:
la paradoxa dun territori desregularitzat i en canvi, profusament ordenat des dels plans dordenaci urbana.
46
Aix, la planificaci supramunicipal sha consolidat de facto a partir de les dinmiques econmiques i el pes
sociopoltic dels diferents territoris. El resultat daquesta indefinici ha estat un considerable desordre territorial respecte
els espais lliures, els sistemes urbans i les infraestructures. Com a conseqncia, i davant la manca duna poltica
territorial efectiva que reguls de manera integrada el territori, el model durbanitzaci resultant ha estat extensiu en
lespai. En una economia fortament basada en la construcci, la sortida de poblaci del centre de la ciutat per motius de
preu de lhabitatge, de cerca duna major qualitat ambiental o per motius laborals, ha suposat lextensi de la ciutat ms
enll dels seus mateixos lmits i un gran augment del consum de sl. A la regi metropolitana, els municipis de major
creixement han estat els ms petits, a travs de models urbans perifrics de baixa densitat, amb un gran impacte social i
ambiental. A la resta del territori, el model de desenvolupament turstic, aix com la construcci de segones i terceres
residncies ha estat constant, especialment al llarg de la costa i ms recentment als Pirineus. Com apunta Muoz:
Aquest creixement suburb lligat a la producci de tipologies dhabitatge de baixa densitat ha tingut lloc de manera molt
accelerada en un perode de quinze anys, des de mitjans dels anys vuitanta. Un creixement, per tant, que ha esdevingut
en labsncia, o potser en part per labsncia de decisions de planificaci territorial a llarg termini i de tipus global
(Muoz, 2005: 70).
Aquest model durbanitzaci extensa ha seguit una poltica de creixement econmic desarrollista amb
importants impactes al territori i al medi ambient. La lgica que sha seguit s, per un costat, el desenvolupament de les
infraestructures que faciliten el transport privat i, per laltre, la consideraci del sl com un recurs illimitat, on
fonamentalment es planifica per les rees a urbanitzar segons els interessos dels promotors, considerant els espais
lliures com a simples futures reserves de sl. El resultat ha estat la segmentaci dels espais urbanitzables i lallament
territorial dels espais protegits sense tenir en compte les seves interrelacions. Alhora, el creixement discontinu, en forma
de taques doli, implica laugment de la pressi sobre el territori per garantir la seva connectivitat, un augment de la
segregaci socioespacial, un gran consum de sl i de recursos com laigua o el temps, una extensi i un foment de la
mobilitat privada, etc.
En tercer lloc, a causa de la manca duna planificaci a nivell global, o de vegueries, sha creat un territori on el
pes de Barcelona i la seva regi metropolitana s molt significatiu. En aquest model territorial centralitzat, la m dobra,
lenergia, laigua, la informaci, la tecnologia i el consum shan concentrat en la Regi Metropolitana de Barcelona (RMB).
Per la seva banda, les activitats expulsades daquest centre shan concentrat a la perifria, amb menor poblaci, llocs on
normalment sacumulen una srie de greuges histrics. Resumint, es constitueix aix una especialitzaci entre territoris
servits (RMB) i territoris servidors: servidors denergia (Tarragona i Pirineus de Lleida), doci (Cerdanya, Costa), de
matries primes i alimentries (Osona pel sector porc i Lleida per lagricultura), etc. Aquesta situaci ha avivat les
tensions histriques i poltiques entre el centre (Barcelona i la regi metropolitana) i la perifria (resta de Catalunya)
(Sallas, 2003)18.
18 Conferncia Planificaci territorial: diagnstic de la matriu territorial de Catalunya de Joan Carles Sallas a les 19a Trobada de grups i
plataformes en defensa del territori dels Pasos Catalans celebrades els dies 11 i 12 doctubre del 2003 a Figueres.
47
Finalment, i com ja hem comentat anteriorment, sha de destacar que durant el Govern de CiU els mateixos
canvis tecnolgics, socials i culturals que han tingut lloc en les darreres dcades han incrementat la mobilitat de la
poblaci, amb una tendncia cap a la suburbanitzaci, lespecialitzaci funcional del territori i lespecialitzaci social, que
es tradueix sovint en una major pressi sobre el medi i una segregaci de determinats grups socials en lespai.
2.3.2.2. Etapa Tripartit: noves poltiques pel territori?
NOVES INTENCIONS I ORIENTACIONS

Per poder examinar les principals noves orientacions que el Govern del Tripartit dna a la poltica territorial
farem referncia a tres documents bsics: Els Acords del Tinell, el Pla de Govern 2004 2007 i els Criteris del Programa
de planejament territorial. Aix mateix, tamb pararem atenci a les figures de planejament que shan elaborat des del
2003 o estan encara en procs de redacci en lactualitat.
Els Acords del Tinell (firmats el 14 de desembre de 2003) signifiquen el primer document que expressa les
intencions i els acords de govern dels tres partits que formaran el nou Govern de Catalunya. En referncia a la poltica
dordenaci del territori i de planificaci, els principals objectius que es plantegen sn els segents:
Reformar les administracions pbliques a partir de quatre principis: laproximaci de la gesti dels serveis a
la ciutadania (subsidiarietat), la simplificaci de les instncies administratives (racionalitat), loptimitzaci en
laplicaci dels recursos (eficincia) i el fet que els gestors pblics hagin de retre comptes de manera clara i
permanent (responsabilitat).
Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les
comarques i els municipis; convertint les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les
administracions.
Plantejar una revisi en profunditat dels instruments de planificaci, per a dotar-los dun contingut ms
estratgic i una praxi ms flexible, amb uns processos de formulaci ms participatius.
Impulsar i integrar les Agendes 21 locals com la de Catalunya com a document estratgic nacional de
planificaci i conscienciaci ambiental que sha de vincular al Pla Territorial General de Catalunya
Sense concretar gaire ms, el Pla de Govern 2004- 2007 elaborat pel Departament de Presidncia incorpora els
principis bsics sobre lordenaci del territori establerts en els acords del Tinell marcant les principals prioritats: la
primera, finalitzar la planificaci territorial general i sectorial i, la segona, determinar les rees de protecci especial del
territori.
48
Pel qu fa als Criteris del Programa de Planejament Territorial, presentats a la comissi de coordinaci de
Poltica Territorial el dia 20 de maig del 2005, la Secretaria de Planificaci territorial fa pblic un document (orientatiu, no
normatiu) que ha de servir de guia per les diferents actuacions de planejament. Quant a la gesti del territori, el Govern
del Tripartit expressa en el document que els objectius sn assegurar la sostenibilitat ambiental, leficincia funcional i la
cohesi social, i que aix ha de traduir-se en un model durbanitzaci caracteritzat per la compacitat (enfront de la
dispersi), la complexitat (davant lespecialitzaci) i la cohesi social (enfront de la segregaci). Els objectius que es
planteja el programa de planejament territorial, en concordana amb lAcord de Govern, sn redactar els sis plans
territorials parcials pendents, revisar el Pla territorial parcial de les Terres de lEbre i revisar el Pla Territorial General de
Catalunya.
Respecte als plans territorials parcials, es preveu que aquests socupin dels components estructurals del territori,
s a dir:
El sistema despais lliures (sl per activitats agrcoles, ramaderes i forestals, espais dinters natural,
connectors biolgics i altres espais protegits).
El sistema dassentaments (xarxa urbana, sl per usos residencials, industrials i terciaris, rehabilitaci i
remodelaci urbana).
El sistema dinfraestructures (el tra i prestacions de les infraestructures de la mobilitat, xarxa viria,
ferroviria, ports, aeroports i espais logstics).
Sexclouen doncs del planejament aquells temes relacionats amb lenergia, la gesti de laigua i el tractament
dels residus.
En lactualitat, el PTP de lAlt Pirineu i Aran ja ha finalitzat la fase de consulta pblica i els altres cinc estan en
fase delaboraci, encara que a finals del 2006 el Govern preveu tenir lavantprojecte dels Plans Territorials Parcials de
Catalunya Central, Regi Metropolitana i Terres de Ponent.
Pel qu fa al planejament urbanstic, lactual Govern ha potenciat especialment la figura de planejament dels
plans directors urbanstics19 que es poden agrupar en quatre blocs:
Sistema Costaner: El 25 de maig del 2005 saprovava definitivament el Pla Director Urbanstic del Sistema
Costaner (PDUSC) amb lobjectiu de protegir i valorar els espais costers que es trobin encara lliures
docupaci, evitant, sempre que sigui possible, la seva urbanitzaci (Nello, 2005a: 13). Aix, en una franja
entre 500 m. i 2 km de la costa shan identificat els espais no urbanitzables i la major part dels sls
19 Des de linici de la legislatura sha iniciat la redacci de 15 instruments normatius daquest tipus que afecten a 300 municipis. A lagost del 2005
dos dells es trobaven definitivament aprovats, un en fase daprovaci inicial i 5 en fase de consulta institucional de lavan del Pla.
49
urbanitzables no delimitats (un total de 23.500 ha), que queden definitivament exclosos de la seva
urbanitzaci20.
rees urbanes: Plans que socupen dalgunes ciutats mitjanes de la Catalunya central, com per exemple la
conca ddena (rea urbana dIgualada), el Pla de Bages (rea urbana de Manresa) i la plana de Vic.
Tamb shan comenat els treballs dels Plans Directors Urbanstics de les rees urbanes de Figueres i
Girona i properament tamb de lrea central del Camp de Tarragona (Tarragona Reus).
Protecci ambiental i patrimonial: el Pla Director Urbanstic de Gallecs21, el de la Vall den Bas, la Vall del
Ges i Bisaura22 i el de les Colnies Industrials del Llobregat.
Comarques dalta muntanya: sha impulsat la redacci i la tramitaci dels plans de lAran, el Pallars Sobir
i la Cerdanya.
ELS CANVIS SUBSTANTIUS: LES NOVES LLEIS

Les tres lleis ms significatives aprovades pel Govern en relaci a lordenaci territorial sn la nova llei del
Paisatge, la nova Llei dHabitatge i la Llei de Barris que breument analitzarem tot seguit.
La Llei del Paisatge (8/2005) va ser aprovada el 8 de juny del 2005 pel Parlament. T per objecte el
reconeixement, la protecci, la gesti i lordenaci del paisatge, a fi dharmonitzar la preservaci dels seus valors
patrimonials, culturals i econmics amb un model de desenvolupament sostenible. Amb la llei es preveu que es tindran
en compte els efectes sobre el paisatge de qualsevol actuaci dordenaci i gesti del territori. Amb aquesta mesura, el
Govern posa en prctica ladhesi del Parlament de Catalunya a la Carta Europea del Paisatge, aprovada pel Consell
dEuropa el dia 20 doctubre del 2000.
La llei preveu dos instruments bsics: els Catlegs i les Directrius del paisatge. Els Catlegs sn de carcter
descriptiu i comprendran un inventari dels valors paisatgstics presents a la seva rea, lenumeraci de les activitats i
processos que incideixen de manera ms notria en el paisatge, la delimitaci de les unitats de paisatge -zones de
paisatge sobre les que pot recaure un rgim diferenciat de protecci, gesti o ordenaci- i la definici dels objectius de
qualitat paisatgstica per a cadascuna delles que seran elaborats per lObservatori del Paisatge de Catalunya. Tamb
20 El mes de desembre del mateix any saprova definitivament un nou pla del sistema costaner: el Pla director urbanstic del sistema costaner per
sectors de sl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Aquest pla preveu la preservaci de 44 espais amb una superfcie total de 656 ha.
21 Com altres espais, el Pla de Gallecs ha estat resultat duna llarga lluita per aconseguir la seva preservaci. Lany 1978, vuit mil persones es van
manifestar per aquest objectiu. Parallelament, nombroses masies abandonades van ser ocupades. A inicis dels anys 80 hi havia ms dun centenar
d'"okupes" ecologistes, que van jugar un important paper en la defensa de Gallecs. Durant uns anys la lluita per la preservaci de lespai va anar
decreixent fins a desaparixer prcticament. Lany 1992, amb la constituci del grup ecologista Cnem, va tornar a revifar, i lany 1998 lAjuntament
de Mollet va declarar els terrenys de Gallecs, que pertanyen al seu municipi, com a sl no urbanitzables i cre un pla de protecci (parc rural),
malgrat que aquest pla no va ser aprovat per la Comissi d'Urbanisme de Barcelona. Finalment el Pla Director Urbanstic de Gallecs va ser aprovat
de manera definitiva el 29 dabril del 2005 com espai natural i agrcola afectant una zona de 774 ha i 7 municipis del Valls.
Com veurem ms endavant, la creaci daquest pla es relaciona directament amb les mobilitzacions contra lEVO per Bracons, i un dels seus
propsits ms explcits s el de blindar urbansticament el territori dels possibles efectes de la nova infrastructura.
22
50
es preveu que aquests documents sincorporin a la documentaci que integra els Plans Territorials Parcials i, en el seu
cas, en els Plans Directors Territorials.
Daltra banda, les Directrius del paisatge, de carcter normatiu, sn les determinacions que precisen i incorporen
normativament els objectius de qualitat paisatgstica en els Plans Territorials Parcials i/o en els Plans Directors
Territorials.
Per ltim, el projecte de llei preveu la creaci dun fons que, com a instrument financer de la Generalitat de
Catalunya i dotat per aportacions del Govern a crrec dels seus pressupostos, fomenti la realitzaci dactuacions
paisatgstiques de preservaci, millora i integraci en rees urbanes, periurbanes o rurals.
Tot i ser la primera llei que reconeix el paisatge com un valor social i cultural, de moment se nha criticat el perill
de protecci selectiva de singularitats paisatgstiques, els dubtes sobre una participaci ciutadana en lelaboraci dels
Catlegs i la baixa protecci que representen les Directrius respecte lleis del mateix rang.
La llei 10/2004 (del 24 de desembre) de lhabitatge ha modificat 240 preceptes de lanterior legislaci i sha
hagut de configurar un text refs aprovat el 25 de juliol del 2005 (decret legislatiu 1/2005), amb el comproms del Govern
daprovar el reglament complet de la Llei com a mxim 18 mesos ms tard de la seva aprovaci. En el seu prembul
estableix:
Larticulaci del territori catal com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econmicament
competitiva i socialment cohesionada ha dsser lobjectiu principal de lacci dels poders pblics i de la normativa en
matria durbanisme i ordenaci del territori.
Destaca la introducci del concepte de desenvolupament urbanstic sostenible, que es defineix com la
utilitzaci racional del territori i el medi ambient i comporta conjugar les necessitats de creixement amb la preservaci dels
recursos naturals i els valors paisatgstics, arqueolgics, histrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les
generacions presents i futures. A grans trets, la Llei es basa en tres pilars: 1) El foment de lhabitatge assequible: als
municipis majors de 10.000 habitants, les capitals de comarca i totes aquelles localitats que ho desitgin es reservar de
forma immediata el 20% del sostre residencial de nova creaci per habitatge protegit amb laprovaci de cada instrument
de planificaci general (POUM o PAUM) o planejament derivat (plans parcials o plans de millora urbana); 2)
Sintrodueixen criteris ambientals en el planejament urbanstic, amb lobligaci de classificar obligatriament com a sl no
urbanitzable en el planejament tots aquells sls amb un inters natural, agrari, paisatgstic, forestal o de connector
natural. Tamb sestableixen totes les figures de planejament general i les revisions o modificacions que requalifiquin ms
de 100 ha de sl no urbanitzable (o 10 ha de sl no urbanitzable protegit), que han destar subjectes a una declaraci
dimpacte ambiental; i 3) Per ltim, estableix que els ajuntaments que disposin dun planejament adaptat a la nova llei o
tinguin un planejament general amb menys de sis anys dantiguitat podran aprovar de forma immediata el seu
planejament derivat.
La Llei 2/2004 de 4 de juny de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen atenci especial,
comporta la creaci dun fons financer de la Generalitat destinat a la rehabilitaci i a la promoci especfica daquells
51
barris que per les seves caracterstiques (degradaci urbana, despoblaci, dficits econmics i socials...) requereixen una
atenci especial. Aix la Generalitat finana entre un 50 i un 75% del cost total de loperaci (amb una inversi total que
no ha de superar els 20 milions deuros) projectes integrals de renovaci urbana presentats pels ajuntaments que
comprenguin la millora de lespai pblic i la dotaci despais verds; la rehabilitaci dels edificis; la provisi dequipaments
per s collectiu; la incorporaci de Teconologies de la Informaci i de la Comunicaci (TIC); el foment de leficincia
energtica, lestalvi de consum daigua i el reciclatge de residus; lequitat de gnere en ls de lespai pblic; la millora de
laccessibilitat arquitectnica i el desenvolupament de programes per una millora social, urbanstica i econmica del barri.
Des de la seva aprovaci shan assignat ajudes a 30 barris amb una dotaci de 198 milions deuros per part de la
Generalitat.
2.3.2.3. Les poltiques dordenaci del territori a Catalunya: un balan de tres dcades
Com hem vist en aquest apartat, podem endevinar un canvi entre les poltiques territorials impulsades pels
governs de CiU i les del Govern tripartit. Aqu pararem atenci a aquells aspectes que les diferencien.
Pel qu fa al planejament urbanstic, hem vist com durant els primers anys es potenci i sarrib a una
cobertura molt important dels municipis a travs dalguns processos de participaci, frut tamb de la tasca realitzada pels
ajuntaments i les associacions venals. Els efectes en el territori de la planificaci urbanstica han estat una millora dels
serveis i de la qualitat urbana, per tamb un augment de la dispersi de molts municipis (especialment dels mitjans i
petits de la regi metropolitana), alhora que sha accentuat la fragmentaci i lespecialitzaci territorial donada labsncia
dun marc de referncia adequat des del planejament supramunicipal.
Durant els governs de CiU, el planejament territorial sha caracteritzat per fomentar la creaci de diverses
figures de planejament sense impulsar-ne definitivament la seva redacci i aprovaci. Aix, hem vist diferents exemples
que illustren aquesta situaci: 1) des de laprovaci de la llei de Poltica Territorial fins a laprovaci del PTGC passaren
dotze anys, 2) dels set plans territorials parcials previstos tan sols se naprov un, i fou el 2001, i 3) tot i crear la figura
dels plans directors territorials, aquests no es desenvoluparen. En canvi, en aquest perode es pos lmfasi en el
planejament sectorial i simpulsaren diversos plans, tals com el de carreteres, el PEIN, el dhabitatge, el dinfraestructures,
etc. Aix doncs, si comparem les figures que shan creat i desenvolupat pel que fa al planejament territorial sectorial amb
les altres figures de planejament que contempla la llei de poltica territorial, podem veure com la diferncia s important.
Sabandonen les poltiques territorials ms integradores i es potencien aquelles ms sectorials que es focalitzen en un
aspecte en concret del territori, perdent la visi estratgica global i les interrelacions amb la resta de poltiques territorials.
Lempenta del planejament territorial per part del Govern del Tripartit pot interpretar-se com a mostra duna
tendncia a potenciar la visi supramunicipal. Des dun bon principi CiU potenci la planificaci a nivell municipal i tot i
elaborar el PTGC, aquest deixava que gran part de les propostes fossin redactades pels diferents plans territorials
parcials. En canvi, tot i que pot ser una tendncia fora incipient, les poltiques territorials del Tripartit emfasitzen una
escala de planificaci ms elevada, potenciant tant el planejament a nivell de vegueria, com de comarca, com de sistema
52
urb23. Tot i aix, les poltiques de planejament deixen al marge les poltiques daigua, residus o energia que depenen
daltres departaments, amb qui sovint emergeixen dificultats dentesa i coordinaci, i es continua desenvolupant el
planejament sectorial, com per exemple el Pla de lEnergia 2006-2015 o el Pla dInfraestructures de Transport de
Catalunya 2006-2026. Aquest ltim aspecte, les infraestructures, condicionen fortament les dinmiques de
desenvolupament territorial.
Pel qu fa als mecanismes de participaci, tamb podem veure que hi ha hagut algun canvi. Durant els
governs de CiU es potenciaren tant el desenvolupament de les Agendes 21 com dels plans estratgics com a processos
participatius, encara que aquests no estaven vinculats a la planificaci territorial. Mentre la Llei de Poltica Territorial tan
sols establia que els plans territorials havien de ser exposats pblicament, el Govern del Tripartit ha ampliat el perode
dexposici pblica i shan creat audincies i exposicions pbliques amb ponncies als ajuntaments afectats per tal de
difondre els plans. Concretament, sha establert un perode de consulta pblica anterior a linici de la tramitaci del pla
que t per objectiu recollir les opinions entorn el contingut del pla de tots els sectors implicats (des dajuntaments,
consells comarcals, cambres de comer, fins a entitats, associacions i particulars). Una vegada recollits els suggeriments
en aquest perode de consulta, el pla pot ser aprovat inicialment i aix sortir a informaci pblica. De tota manera, els
processos de participaci en lelaboraci dels plans no estan regulats i ms aviat, i tal i com veurem en lanlisi de les
mobilitzacions, shan dut a terme de manera informal o per la pressi de les plataformes. Aix doncs, en referncia a
aquest aspecte, podem concloure que shan potenciat ms aviat els mecanismes dinformaci per no sha desenvolupat
efectivament la participaci.
En els acords de Govern i de programa del Tripartit podem observar indicis de laparici de nous temes a
lagenda poltica, com per exemple el paisatge, la biodiversitat o el suport a la rehabilitaci integral de barris amb
dificultats, fet que indica diferncies en els valors i principis en els quals radiquen les poltiques24. Mentre la llei de
poltica territorial elaborada per CiU posa mfasi en el foment del creixement econmic i en lextensi per tot el territori
dels nivells de renda i qualitat de vida, el programa de planejament territorial del Tripartit es guia per tres principis:
compacitat, complexitat i cohesi. De tota manera, aspectes com la sostenibilitat tamb sn presents en les seves
poltiques, com per exemple lampliaci de la Xarxa Natura25 2000 o la futura llei de la biodiversitat, encara que duna
manera poc integrada en el conjunt del planejament. Per part dentitats ecologistes sha etiquetat com insostenibles, tant
el Pla denergia com el dInfraestructures. Sha desperar veure com saplica a la realitat el concepte del
desenvolupament urb sostenible que defineix la nova llei dUrbanisme, els estudis davaluaci ambiental estratgica o
23 Sha observat com les poltiques impulsades pel Govern tripartit no sempre coincideixen amb els lmits administratius i que, en canvi, es posa
ms atenci als sistemes urbans per tal que les poltiques puguin respondre a la realitat. Un bon exemple en sn els plans directors urbanstics: el
del sistema costaner comprn tota la costa catalana i els de les rees urbanes no sempre coincideixen amb els lmits administratius de les
comarques sin que corresponen a una agrupaci de municipis. Aix mateix, semprenen els treballs per redactar els plans territorials parcials sense
que la divisi administrativa correspongui a aquesta organitzaci territorial.
24 Tamb sha de destacar la creixent importncia que tenen les recomanacions i directrius dmbit europeu i que acaben condicionant les poltiques
territorials a Catalunya, com la Carta Europea del Paisatge, la Xarxa Natura 2000, la Directiva Marc dAiges, etc.
25
Tanmateix obligada pels advertiments de lUni Europea.
53
si lAgenda 21 de Catalunya acaba essent un document normatiu de referncia en el planejament, tal i com sanunciava
en el pacte del Tinell.
Pel qu fa a tenir visi estratgica del territori, durant els governs de CiU es caracteritza per no tenir una visi
clara de com sha de desenvolupar el territori. La redacci de plans estratgics fou nombrosa, per principalment a nivell
municipal i en algun cas comarcal, sense una especial coordinaci entre ells, amb la seva conseqent visi fragmentada
del territori. No fou fins a la darrera legislatura que el Govern de CiU encarreg a experts diferents documents de treball
que tenien per objectiu impulsar una visi ms estratgica del territori del pas26. Una visi estratgica compartida pel
Tripartit no s tampoc fcil de veure, segurament per la prpia natura del govern de coalici en la qual coexisteixen
projectes poltics diferents. Malgrat tot, a grans trets, sobserven un parell de tendncies en aquest sentit. Per una banda,
la intenci de desenvolupar unes visions territorials estratgiques per cada regi o vegueria a travs del procs
delaboraci dels Plans Territorials Parcials. Per laltra, sobserva una aposta per una ciutat de ciutats o una Catalunya
de ciutats en xarxa; un model policntric on el motor de creixement econmic es concentri en les poblacions grans i
mitjanes que han dacumular els augments de poblaci mantenint un cert grau de compacitat; conjunt de ciutats
interconnectades a travs dun potent sistema de mobilitat pblic i privat.27
A ms del node principal que constitueixen laglomeraci urbana de Barcelona i els sistemes metropolitans de les
comarques ms prximes, que en bona part han arribat al mxim desitjable pel que fa a ocupaci de sl, Catalunya ha
de tenir una xarxa nodal potent basada en les capitals regionals, comarcals i altres ciutats de certa dimensi, les quals
haurien de polaritzar el creixement urb (Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 2004).
26 Principalment a travs de la collecci Panorama 7 Territoris, una iniciativa de lObservatori de Desenvolupament Estratgic a Catalunya
(ODECAT) i el Pla Governamental CAT 21 del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. Entre aquestes publicacions destaca
la de Ulied (2003).
27 Una visi estratgica que bviament no s necessriament compartida, degut als seus previsibles impactes ambientals i territorials, pels sectors
ms sostenibilistes dICV-EUiA.
54
Captol 3
Hiptesis i model analtic
55
3.1. LES HIPTESIS DE LA RECERCA
Com ja hem indicat a la introducci, aquesta recerca planteja dos grans objectius: per una banda, caracteritzar
lacci collectiva de quatre mobilitzacions que anomenem mobilitzacions en defensa del territori (MDT)- a partir de
lestudi dels conflictes que les han generat i dels actors que les han promogut i, per laltra, interpretar i valorar els
impactes daquestes mobilitzacions en la poltica territorial i, per extensi, en la cultura del territori.
En base a aquests dos objectius la recerca parteix de dues hiptesis de treball principals:
Respecte de la caracteritzaci de les mobilitzacions en defensa del territori):
HIPTESI 1:
Les mobilitzacions estudiades al voltant de plans i projectes territorials han estat promogudes per
entitats i plataformes, que sautoanomenen en defensa del territori i que es configuren com a xarxes
dacci collectiva crtica en llurs entorns locals i no locals, tenen un discurs ampli i extensible, no
exclusivament localista, una orientaci proactiva i una voluntat explcita de proposar alternatives tant a
nivell local com global.
Partim, per tant, de considerar que aquestes entitats i plataformes sn capaces de definir uns objectius i de crear
un discurs propi; aix els permet generar complicitats amb daltres actors (altres entitats i plataformes, tcnics i
funcionaris, poltics) i activar una xarxa dacci collectiva crtica.
56
Respecte de la interpretaci dels impactes de les MDT:

HIPTESI 2:
Aquestes mobilitzacions han tingut uns impactes en les poltiques territorials concernides. Aquests
impactes incideixen en les poltiques pbliques:
en la seva dimensi substantiva: en els continguts concrets (objectius, instruments) de les poltiques
que orienten ls i la gesti del territori;
en la dimensi relacional i operativa: en les formes delaborar les poltiques en relaci a ls i la gesti
del territori;
en la dimensi conceptual i simblica: en els marcs cognitius i normatius i en els referents poltics que
orienten ls i la gesti del territori.
En lexplicaci daquests impactes considerem la capacitat de les mobilitzacions dincidir en la
distribuci de recursos presents en la xarxa de poltiques i de rendibilitzar les diferents estructures
doportunitat poltica que shan donat al llarg dels conflictes.
Considerem que aquests impactes no noms incideixen en les poltiques concernides, sin tamb, de forma ms
indirecta i diferida, en daltres poltiques i per tant, per extensi, en la poltica i cultura del territori.
57
3.2. EL MODEL ANALTIC
A continuaci, definirem i ampliarem els conceptes que es desprenen de les dues hiptesis plantejades.
LA CULTURA DEL TERRITORI
Definim aquest concepte com el conjunt de percepcions, actituds i comportaments dels ciutadans i dels actors
poltics que orienten ls i la gesti del territori.
Pel que fa lobjecte de la cultura, el territori, podrem partir de moltes definicions, algunes ms focalitzades en els
aspectes fsics, daltres en els socials, poltics o culturals:
El territorio es una construccin socioecolgica. (...) Una parte ms o menos considerable del territorio est integrada
por el espacio ocupado, en el que se levantan edificaciones e infraestructuras, en tanto que la mayora del territorio
suele corresponder, an hoy, al concepto de espacio libre; la conciliacin de los intereses especficos de cada uno de
estos dos usos se presenta como un tema de la mayor trascendencia en territorios con una fuerte presencia humana
(Folch, 2003).
Territori: Extensi de terra que forma una circumscripci poltica. Superfcie de terra subjecta a una determinada
qualificaci en la planificaci urbanstica. Porci de la superfcie terrestre subjecta dapropiaci per un grup dindividus a
fi de portar a terme qualsevol activitat. (Diccionari de la Llengua Catalana, IEC, 1995).
Aquestes percepcions i actituds es contraposen al llarg dels conflictes, i orienten els marcs cognitius i normatius
dels actors en relaci a la definici dels problemes i de les poltiques.
LA POLTICA TERRITORIAL
Entenem la poltica territorial com el conjunt dobjectius, dinstruments i de recursos destinats a definir i gestionar
els conflictes relacionats amb ls i la gesti del territori. Aquest conjunt dinstruments, objectius i recursos es fa operatiu a
travs de la definici i implementaci de poltiques territorials que duen a terme actors pblics i privats. Les poltiques
territorials, com qualsevol poltica pblica, tenen una dimensi substantiva (que defineix els continguts de les
intervencions sobre el territori), relacional- operativa (que fixa les regles del joc entre els actors implicats en les poltiques)
i, conceptual i simblica (que transmet uns valors i uns coneixements sobre la gesti del territori).
Respecte de la poltica territorial, podem destacar alguns elements caracterstics i rellevants:
58
La importncia de lescala com a nivell de definici i gesti dels problemes: la naturalesa substantiva del
problema territorial a resoldre pot indicar-nos lescala ms adequada de gesti, per alhora, lelecci de
lescala tamb pressuposa una determinada definici poltica del problema a resoldre.
La diversitat inherent en les poltiques territorials: el criteri de quines actuacions formen part o no de les
poltiques territorials no s solament una qesti tcnica o acadmica sin tamb un debat poltic, en el qual
les mobilitzacions en defensa del territori tamb han incidit.28 Apellant a un criteri temtic, podrem
convenir que la poltica territorial pot incloure:
o
poltiques relacionades amb ls i la gesti dels recursos (regulaci despais naturals, poltiques daigua i
energia, extracci drids, gesti forestal, etc.)
poltiques relacionades amb la gesti dels assentaments de les persones i de les activitats (planejament
urbanstic, equipaments i serveis, habitatge, comer, etc.)
poltiques relacionades amb la gesti de la mobilitat de bns, serveis i persones (infraestructures com
aeroports o carreteres, equipaments logstics, poltiques de transport, etc.)
Altres poltiques territorials relativament noves com la del paisatge- posen de manifest la interrelaci entre les
diferents poltiques territorials sectorials (assentaments i mobilitat); i com el carcter integral del plantejament esdev clau
per a llur gesti.
En els conflictes que estudiem podem identificar clarament algunes daquestes rees de poltiques: en el cas del
PHN, el conflicte sassocia clarament amb les poltiques de gesti de laigua i, per tant, dels recursos del territori. En el
cas de lEmpord i del Pla 22 @, es tractaria principalment de conflictes relacionats amb la gesti dels assentaments
(urbanisme i habitatge); tot i que en el cas de lEmpord, el projecte de la lnia de Molt Alta Tensi planteja la
problemtica de la gesti dels recursos. Finalment, en el cas de Bracons, serien les poltiques de mobilitat i de gesti dels
espais naturals (recursos del territori) les ms qestionades.
El carcter pluriescalar i divers de la poltica territorial explica la complexitat generalment atribuda a aquest tipus
de poltica. En referncia a la necessitat duna poltica pblica territorial, Tarroja argumenta el segent:
En definitiva, una decisi en favor duna estratgia i una poltica territorial superadores de la sectorialitzaci, que no tan
sols se centrin en les interrelacions entre els processos i les poltiques que es donen en un mateix territori, sin que
parteixin de les identitats i realitats socioterritorials singulars i especfiques de cada territori com a principals
condicionants i actius de les seves opcions de desenvolupament. (Tarroja, 2003: 12)
28 De fet, aquest s el debat que ms tensions genera en les relacions entre el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP) i el
Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), en lactual Govern tripartit.
59
ELS MARCS COGNITIUS I ELS REFERENTS DE POLTIQUES

Mc Adam defineix el concepte de marc cognitiu de la segent forma:
[sn els] esforos estratgics i conscients realitzats per grups de persones per forjar formes compartides de considerar
el mn i a elles mateixes, que legitimi i mogui cap a lacci collectiva. (Mc Adam, 1999)
Aix doncs, els marc cognitius sn, per una banda, esquemes dinterpretaci de la realitat i, per laltra, marcs de
prescripci normativa sobre qu cal fer donada aquesta interpretaci29. Jamison i Eyerman (1991) destaquen el paper
productor i difusor de marcs cognitius alternatius que acompleixen els moviments socials. En aquesta recerca, per,
partirem de la base que aquests marcs cognitius no sn exclusius dels moviments socials sin que tots els actors tenen
les seves formes de percepci i interpretaci de la problemtica, que varien substancialment entre ells i evolucionen al
llarg dels conflictes i dels processos decisionals que sen deriven. s ms, el pes relatiu daquests marcs cognitius es
posa de manifest a travs de les tensions que shan donat en els conflictes estudiats.
La aprobacin del Plan Hidrolgico Nacional (PHN) constituy un caso paradigmtico de confluencia y de conflicto
entre distintos marcos culturales que actan sobre una misma realidad ambiental (Tbara, Costej, van Woerden,
2004: 154).
Les mobilitzacions estudiades, a travs de llurs xarxes dacci collectiva crtica, tenen la capacitat de fer emergir
o visibilitzar nous marcs cognitius en la definici del conflicte i de contraposar-los als ja existents i hegemnics.30 En la
mesura que aquestes mobilitzacions aconsegueixen canvis en les posicions relatives daquests marcs cognitius i
normatius tamb produeixen canvis en la definici del conflicte i afavoreixen nous referents de poltica.31
La consideraci dels marcs cognitius en aquesta recerca coincideix amb el que Knoepfel (1992) anomena
enfocament cognitiu en lanlisi de les poltiques pbliques:
Este enfoque subraya el papel de las ideas y de las representaciones en la formacin (y sobre todo en la definicin) de
los problemas que son sometidos a la accin pblica y al cambio en las polticas pblicas. El rasgo distintivo de esta
corriente de pensamiento es que pone el acento en los principios generales, la argumentacin y los valores que definen
una visin del mundo que refleja y/o produce la poltica pblica.
LA GOVERNANA, LES XARXES DE POLTIQUES PBLIQUES I LES XARXES DACCI COLLECTIVA CRTICA
En un context de governana com el definit anteriorment, el govern del territori i tots els processos decisionals
que en deriven sn tamb ms complexos, en la mesura que requereixen duna xarxa dactors ms mplia i
29 Cal tenir en compte la importncia que tenen en els marcs cognitius els judicis de valor i, per tant, els elements prescriptius i normatius. De fet,
qualsevol definici de la situaci es fa necessriament des duns determinats valors i sorienta cap a uns cursos dacci i no uns altres.
30 Parlarem de marcs cognitius i normatius per a insistir que en aquestes construccions tamb hi intervenen el judicis de valor.
31 Jobert i Muller (1987) defineixen els referents de poltica en els termes segents: Normes del referent global es relacionen amb els valors
dominants, s a dir, a la percepci que hom t de la vida, de la societat, de lentorn. El referent sectorial s la imatge dominant del sector, de la
disciplina, de la professi, com el global no s ni completament racional ni completament arbitrari. Es tracta duna construcci social. Sovint
lestructura mateixa del referent reflecteix un comproms entre les diferents elits en competici.
60
interdependent. La perspectiva que es centra en les xarxes de poltiques pbliques reflecteix la complexitat daquests
processos decisionals.
Alguns autors com Gom i Blanco (2002) han analitzat les caracterstiques de les xarxes de poltiques, atenent a
les segents qestions:
La configuraci de la xarxa (densitat, complexitat, intensitat, distribuci de rols)
Lestructura interna de la xarxa i les relacions daquesta amb lentorn (eix acord/conflicte,
reacci/anticipaci, impacte sobre lopini pblica)
Lactitud dels actors i els patrons dinteracci existents (permeabilitat, imposici/negociaci, pragmatisme,
confiana)
Lestructura de poder (simetria/asimetria en la distribuci de recursos, tipus de recursos)
De la consideraci daquests aspectes, es derivaria la major o menor possibilitat per part dels actors, de
gestionar i liderar la xarxa de poltiques en dos aspectes:
Gestionar lestructura de la xarxa: ja sigui incidint sobre la seva configuraci bsica (alterant el grau
dhomogenetat/ diversitat dels actors, facilitant/dificultant laccs de nous actors); incidint sobre les
distribucions de poder (evitant o facilitant la captura per part dinteressos forts per no majoritaris); o b
incidint sobre els valors (produint marcs i universos de referncia compartits).
Gestionar les interaccions internes: ja sigui activant la xarxa (estimulant les interaccions necessries, posant
de relleu les interdependncies i les posicions nodals); enfortint la densitat relacional (afavorint escenaris
amb jocs de suma positiva); o b promovent la intermediaci i la cerca de denominadors comuns.
Per la seva banda, Brugu, Gom i Subirats (2002) tamb apliquen el concepte de govern en xarxa a la gesti
del territori:
La governance de los territorios, ciudades y comunidades locales no puede plantearse slo como un problema de
los ayuntamientos, de las autoridades representativas locales. Ha de verse como un problema colectivo en el que las
reglas de la jerarqua ya no sirven como lo hacan antes y en el que es necesario establecer mecanismos de
coordinacin y de corresponsabilidad con los agentes y los actores sociales presentes en el territorio (Brugu, Gom i
Subirats, 2002: 19).
Explicar els processos decisionals a travs del concepte de xarxes de poltiques dna ms sentit a la
interpretaci de lacci i dels impactes de les mobilitzacions a travs del concepte de xarxa dacci collectiva crtica
(XACC). Per xarxa dacci collectiva crtica cal entendre les mplies coalicions socials que es generen al llarg de la
mobilitzaci, lentorn social que s mobilitzat per les plataformes i els nuclis organitzadors de la protesta i que poden
incloure, entre daltres, cientfics, poltics, entitats cviques i socials diverses.
61
En la mesura que els actors mobilitzats participen dalguna manera en la xarxa de poltiques i que, per tant,
interactuen amb la resta dactors, tamb incideixen en la gesti de la xarxa i del conflicte. En aquest sentit, considerem
que les interaccions daquests actors poltics crtics dins de la mateixa xarxa de poltiques sn essencials per a explicar
el paper dels experts en els processos decisionals; per explicar com es redistribueixen els recursos presents en les
xarxes de poltiques; i per interpretar els impactes de les mobilitzacions en termes dels recursos emprats pels actors.
ELS IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS
En aquesta recerca ens interessa analitzar els impactes que les mobilitzacions analitzades han tingut en ls i la
gesti del territori, tant pel que fa als conflictes i poltiques concretes en litigi (en llurs dimensions substantiva, relacionaloperativa i conceptual-simblica) com a un nivell ms ampli i general. Ja que les mobilitzacions estudiades tenen la
capacitat de generar nous marcs cognitius i normatius que transcendeixen els conflictes i els problemes concrets,
plantegem que ms enll dels impactes que han pogut tenir en unes poltiques concretes, tamb poden haver incidit, de
forma ms indirecta i diferida, en la cultura i la poltica territorial.
En lanlisi ens hem centrat en el impactes ms directes i immediats en les poltiques, que ms clarament es
poden explicar en termes de causalitat, per aix no obsta per a que anotem la possibilitat daquests impactes ms
generals. Des dun punt de vista teric, considerem que per a avaluar la capacitat dincidncia daquestes mobilitzacions,
cal tenir en compte que aquests dos tipus dimpactes es poden retroalimentar.
Pel que fa lexplicaci daquestes impactes, partim del supsit que en les xarxes de poltiques territorials es
distribueixen uns recursos que acaben configurant els problemes i determinant les solucions. Bobbio (1996) distingeix
quatre tipus de recursos necessaris per tal que lAdministraci sigui capa de concebre i realitzar un projecte territorial:
els recursos jurdics, els cognitius, els financers i els poltics.
Recursos jurdics: consisteixen en les competncies administratives i els drets que deriven de les lleis o
daltres documents jurdics com els plans urbanstics. Quan la legislaci s formada per un alt nombre de
procediments que se sobreposen uns als altres, s possible que aquest recurs es trobi duna forma
fragmentada i incerta: fragmentada, perqu cada vegada ms nivells de govern posseeixen alguna
competncia sobre el mateix projecte; incerta, perqu no s fcil establir on comena la competncia duns i
on acaba la dels altres.
Recursos financers: sn els recursos econmics que possibiliten la implementaci de les poltiques. La
crisi fiscal de lEstat fa ms complex el repartiment dels recursos financers i ha tingut lefecte de diversificar
les fonts de finanament: en els projectes duna certa envergadura sacostumen a combinar fonts pbliques
(locals, regionals, estatals, europees) i privades, amb la qual cosa es converteixen en uns recursos ms
complexos de gestionar.
62
Recurs cognitius: consisteixen en la disponibilitat dinformaci i dexpertesa. Qui disposa daquest recurs
t la capacitat de definir el problema excloent les definicions alternatives. En la nostra recerca aquest recurs
es relaciona amb la capacitat de construir nous marcs cognitius i normatius i, per tant, t un paper important
en lexplicaci dels impactes ms indirectes i diferits sobre la poltica i cultura del territori.
Recursos poltics: consisteixen en la possibilitat de donar o treure consens i legitimitat poltica a un

projecte o als seus promotors. Els canvis duns partits de masses, capaos de controlar grans rees
dopini i grups de inters, als partits actuals que ja no sn vistos com a portadors dinteressos generals, fa
que ms grups organitzats puguin obtenir aquest recurs. En el nostre cas, lobtenci o control daquest
recurs t molt a veure amb com les mobilitzacions utilitzen al seu favor els diferents contextos poltics i
partidistes que es donen al llarg dels conflictes.
Bobbio (1996) ens adverteix que actualment cap dels actors s capa de controlar els quatre recursos, ja que
sn de natura molt diversa i no sempre sn acumulables; tots sn necessaris, per gaireb mai suficients. En aquesta
recerca plantegem que les xarxes dacci collectiva activades per les mobilitzacions, tenen un carcter crtic no noms
perqu volen alterar els patrons dasimetria en la disponibilitat dels recursos esmentats, sin tamb perqu volen canviar
la importncia relativa que sels atribueix.
LES ESTRUCTURES DOPORTUNITAT POLTICA
En base a la definici de Tarrow (1989), considerem aquestes estructures doportunitat poltica com el conjunt de
dimensions o factors poltics que incentiven o desincentiven el desenvolupament de lacci collectiva de protesta.
Aquests factors poden ser elements ms o menys estables del sistema poltic32, per en general solen aparixer quan es
donen situacions de canvi, externes a les mobilitzacions, que generen oportunitats per a lacci collectiva33. Aquests
canvis poden ser de carcter sistmic (dels trets estructurals de lorganitzaci i/o forma de funcionament de
lAdministraci i els partits poltics), relacional (que fa referncia a les relacions entre els actors implicats) o temporal
(referents a la conjuntura) (Ibarra, Mart i Gom, 2002). De fet, tot i que molt sovint els canvis en les estructures
doportunitat poltica (EOP) sn externs i independents a les mobilitzacions, aquestes en la majoria dels casos intentaran
treure profit de les diferents oportunitats poltiques que apareixen i, per tant, no haurien de ser considerades com a
variables totalment exgenes.34 Per posar un exemple, podem dir que les tensions i contradiccions dins del Govern
tripartit respecte a la construcci de lEix Vic-Olot per Bracons no sexpliquen noms per les mobilitzacions impulsades
32 Com els nivells relatius dobertura o tancament del sistema poltic, laccessibilitat a les institucions i la propensi daquestes a la imposici,
repressi o negociaci, lorganitzaci i distribuci territorial del poder, el tipus de sistema de partits, les caracterstiques i tendncies dels mitjans de
comunicaci, etc.
33 Per exemple els canvis en els sistemes de partits o en els governs, les divisions entre les elits, la disponibilitat o no daliats influents i/o
intermediadors, dinmiques de contagi amb daltres mobilitzacions, etc.
34 Histricament, podem veure com les accions dels moviments socials tamb refan les estructures institucionals i els alineaments poltics, canviant
marcs legislatius i administratius, i reestructurant les bases institucionals o relacionals del sistema poltic i les formes de governar.
63
per Salvem les Valls, per aix no impedeix que aquesta organitzaci aprofiti aquestes contradiccions per visibilitzar-les
i refermar i legitimar la seva posici.
64
Figura 2. Recapitulaci i esquema interpretatiu

MOBILITZACIONS EN
DEFENSA DEL TERRITORI
XACC-22@
XACC-PDE
Altres XACC
XACC-SE
XACC-SVV
IMPACTES EN LES
POLTIQUES
TERRITORIALS
CONCERNIDES
Canvis en els
marcs
cognitius i
normatius dels
actors i en els
referents de
poltiques i de
discursos
IMPACTES EN
LA CULTURA
DEL TERRITORI
Dimensi substantiva
Dimensi relacionaloperativa
Dimensi conceptualsimblica
IMPACTES EN LA POLTICA
TERRITORIAL
65
Captol 4
Anlisi dels conflictes i les
mobilitzacions
66
En aquest captol analitzarem la Plataforma en Defensa de lEbre, les organitzacions mobilitzades al voltant del
Pla 22@, Salvem lEmpord i Salvem les Valls en relaci a dues qestions: el conflicte al qual responen i la descripci
daquestes plataformes, atenent als seus objectius, estructura organitzativa, composici, relaci amb els altres actors,
discurs i estratgies dacci.
Acabarem el captol amb una anlisi comparativa dels quatre casos per tal de poder respondre a la primera
hiptesi de la recerca.
67
4.1. LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LEBRE
4.1.1. DESCRIPCI DEL CONFLICTE

La problemtica al voltant del Pla Hidrolgic Nacional (PHN) de lany 2000 s la darrera manifestaci dun
conflicte de les poltiques daigua de lEstat que sha reprodut peridicament durant els ltims trenta anys i que ha
enfrontat a les conques cedents daigua i a les zones receptores. De fet, els conflictes relacionats amb les poltiques
daigua sn probablement els que ms mobilitzacions han generat dels que es relacionen amb el medi ambient, en les
ltimes dcades (Tbara et al., 2004).
En el cas de les Terres de lEbre, a aquest fet cal afegir-hi el malestar respecte a una certa forma de prendre les
decisions per part de lAdministraci, que ha oblidat durant molts anys les necessitats i problemtiques de la zona i que
ha generat una distribuci geogrfica desigual dels costos i beneficis de les poltiques pbliques en lmbit catal; per la
qual cosa, en lopini de bona part de la poblaci, sha mantingut la marginaci poltica i econmica de la zona.
4.1.1.1. Qu s el Pla Hidrolgic Nacional?

El PHN, tot i que el seu nom implcitament denota que proposa un model hidrolgic pel conjunt de lEstat, no
cont cap projecte dobra no relacionada amb la qesti del transvasament de lEbre. En efecte, proposa lextracci de
1.050 hectmetres cbics daigua a lany (100 m/segon) del riu Ebre per enviar-los a travs de conduccions de 914 km
en dues direccions: una cap al nord (190 hm cap a la zona de Barcelona i les conques internes de Catalunya, a uns 200
km.) i, una altra, cap al sud (860 hm cap a les conques dels rius Segura, Xquer i les conques del sud, a uns 1.000 km).
El transvasament cap al nord pretn garantir la qualitat i la demanda urbana i industrial i s ms viable tcnica i
econmicament. El projecte principal, el transvasament al sud, al seu torn est destinat a resoldre demandes i
problemtiques diferents35. Es presenta lextracci massiva daigua de lEbre (lnic gran riu accessible, la conca del qual
35 La sobreexplotaci dels aqfers costers de Castell; la sobreexplotaci del riu Xquer a Castella - La Manxa que repercuteix a Valncia;
lesquilmaci dels recursos del riu Vinalop a Alacant; lesgotament de la conca a Murcia i, finalment, la sobreexplotaci dels recursos dAlmeria a
causa de lagroindstria. (Estevan, 2002)
68
est ntegrament en territori espanyol) com una soluci nica i a gran escala de tots aquests problemes, sense valorar ni
les possibles opcions locals alternatives ni altres poltiques possibles com la gesti de la demanda urbana i agrria o la
introducci de les noves tecnologies de tractament daigua (com ara la dessalinitzaci). En realitat, sembla que la
presentaci integrada de tots aquests projectes es constitueix com una estratgia per a justificar la viabilitat econmica
del transvasament cap al sud, sense entrar en les causes daquests dficits ni analitzar la resta de problemes daigua
que hi pot haver a lEstat.
4.1.1.2. Descripci del procs del conflicte

En aquest sentit, el PHN de 2000 t un clar fil de continutat amb el que ha estat histricament la poltica de
gesti de laigua a l'Estat, centrada en un paradigma dobres hidruliques, considerat obsolet per molts sectors cientfics
i socials. Aquest model de poltiques vinculades a laigua sha basat exclusivament en les poltiques doferta: en laugment
de loferta daigua en base a la construcci de grans infraestructures hidruliques (embassaments i transvasaments)36 i
consolidant una aliana dinteressos entre les companyies elctriques i les grans constructores, juntament amb els
interessos agrcoles i turstics (Jimnez, 2005).
Les administracions pbliques han actuat com si loferta de recursos hdrics fos illimitada i han intervingut molt
escassament en la gesti de la demanda (el foment de leficincia del sistema de distribuci, la incentivaci de mesures
destalvi i reutilitzaci, el control dactivitats altament consumidores daigua com els camps golf o la urbanitzaci dispersa,
per exemple), el control de la qualitat, la protecci del medi ambient hdric o els recursos subterranis (Ramos, 2001).
Aquest paradigma est molt arrelat a la poltica espanyola, ja des de finals del segle XIX. Durant el franquisme
es va reforar aquest model i es va orientar cap a prover daigua la regi del sud-est de lEstat i tota la costa mediterrnia
amb lobjectiu de, per una banda, instaurar i consolidar un model turstic i urbanstic de fort creixement i, per altra banda,
possibilitar la transformaci i modernitzaci del sector primari, en base a un model intensiu en aigua i en productes
qumics.
Pel que fa a les Terres de lEbre, el conflicte va comenar lany 1973 amb el projecte daqeducte Ebre Pirineus Orientals, que plantejava el transvasament de 1.400 hm daigua cap a Tarragona i Barcelona. No es va dur a
terme, per el 1989 es va implementar el que es coneix com el minitransvasament a Tarragona de 4 m/segon, necessari
per a la continutat de les inversions multinacionals a la indstria petroqumica.
Durant els anys vuitanta, tot i lactualitzaci de la legislaci en matria daiges que va dur a terme el govern
PSOE, es va mantenir la mateixa lgica i les solucions proposades seguien plenament el model histric
dintervencionisme estatal i poltiques doferta. La Llei dAiges de 1985 va plantejar el mandat delaborar un Pla
Hidrolgic Nacional i els diversos plans hidrogrfics de conca per lAvantprojecte del PHN (APHN) del PSOE, conegut
Amb 1.200 grans preses, Espanya s un dels estats del mn amb preses per unitat de superfcie i poblaci (Arrojo, 2003) i el quart del mn en
nombre dembassaments en termes absoluts, desprs de pasos tant grans com els EUA, la Xina o la ndia.
36
69
popularment com el Pla Borrell, no va ser presentat fins el 1993 i mai es va arribar a aprovar. LAPHN partia duna
estimaci del creixement de la demanda daigua molt important (fortament sobreestimada, com sha vist amb el temps) i
definia la qesti de laigua com una problemtica de desequilibri hidrolgic i de dficit hdric que calia solucionar a travs
de la transferncia de recursos entre les diferents conques del territori espanyol (Tbara et al., 2004).
LAPHN, en un context de forta sequera, pretenia resoldre definitivament els desequilibris entre regions
excedentries i deficitries, i proposava la multiplicaci dels transvasaments (4.000 hm/ any) connectant les conques
hidrogrfiques estatals, aix com la construcci dun centenar de nous embassaments per satisfer la demanda estimada.
Tot i que tamb es plantejaven transvasaments daiges del Duero i del Tajo, la principal actuaci era el transvasament
de 1.500 hm/ any des de lEbre cap a Barcelona, Murcia i Valncia. Contra el Pla Borrell es va formar un ampli front
doposici (constitut principalment pels governs de les Comunitats Autnomes dArag, Castella - La Manxa i diverses
organitzacions ecologistes i dafectats) que demanava una revisi profunda de la poltica daigua espanyola. Ms tard,
tamb shi va sumar la demanda de reformulaci del Consejo Nacional del Agua (organisme consultiu composat per
tcnics de lAdministraci de diferents nivells, confederacions hidrogrfiques, comunitats de regants i organitzacions
agrries) i es presentaren unes 240.000 allegacions en contra. Finalment, es va enfortir la tendncia a la territorialitzaci
dels conflictes sobre laigua, produint-se fortes disputes entre Murcia, Valncia i Castella - La Manxa (totes tres
governades pel PSOE) pel transvasament Tajo - Segura; entre Arag i les dues Castelles pel de lEbre i del Duero; i,
finalment, entre Murcia i Castella - La Manxa pel del Xquer- Vinalop.
El PHN del PSOE es va abandonar el 1995 degut a una combinaci de factors: la pressi dels seus opositors, la
manca de temps per aprovar-lo (abans es van haver delaborar un pla de regadius i els plans hidrolgics de conca) i pel
desgast poltic del govern socialista del moment.
Durant el segon govern del Partit Popular, amb majoria absoluta, lelaboraci i aprovaci del PHN es va convertir
en un comproms poltic de primer ordre. Lavantprojecte es va presentar noms dos mesos desprs del nomenament del
nou executiu, el setembre de 2000. Aquest mantenia el propsit dequilibrar els dficits dunes conques amb els
excedents daltres apellant a la vertebraci nacional i a la solidaritat interterritorial, per a diferncia del Pla Borrell
es centrava exclusivament en lEbre i redua el volum a transvasar a 1.050 hm/any (Tbara et al., 2004).
El procs dexposici pblica de la llei del PHN, durant el 2000, va fer emergir rpidament reaccions i oposicions
de tot tipus i va marcar linici de les mobilitzacions a les Terres de lEbre, la constituci de la Plataforma en Defensa de
lEbre (PDE) i de diverses xarxes doposici, tant a nivell dorganitzacions socials com de partits poltics, Comunitats
Autnomes, institucions i comunitat cientfica.
Pel que fa a les Comunitats Autnomes van aparixer reaccions en tres direccions: per una banda, loposici
frontal de les zones definides com a conques cedents (fonamentalment lArag), per una altra, el suport incondicional de
les que veien en el PHN la soluci definitiva als seus dficits hdrics crnics (Comunitat Valenciana i Murcia, amb governs
del Partit Popular) i, finalment, les que manifestaven reserves sobre el Pla per que van optar per negociar
compensacions o modificacions parcials (Catalunya, Andalusia i Castella - La Manxa).
70
El gener de 2001 el Consejo Nacional del Agua va votar a favor del PHN, amb els nics vots en contra dels
cientfics independents. El mar de 2001 el Govern catal va exposar repetides vegades que ni podria acceptar el PHN
tal i com estava plantejat ni el transvasament de 1.050 hm/any. En conseqncia, en el Parlament catal CiU va votar en
contra, mentre que tot seguit vot a favor al Congrs dels Diputats de Madrid (juntament amb el PP i Coalici Canria)
amb la condici que no es transvass entre juny i octubre i dun conjunt inversions per a la protecci del Delta. El mateix
mes de mar es va crear la Delegaci del Govern de la Generalitat a les Terres de lEbre, responent a la reivindicaci
histrica de la zona per ser reconeguda com una organitzaci territorial prpia.
Finalment, el juny de 2001 el PHN va ser aprovat definitivament. La quantitat daigua a extreure continuava sent
de 1.050 hm/any, per CiU va aconseguir introduir-hi una esmena exigint lelaboraci del Pla de Protecci Integral del
delta de lEbre (PIPDE). Aquest havia destablir tant les condicions del transvasament a partir del rgim biolgic del riu
com la creaci del Consorci per la Protecci Integral del delta de lEbre (CPIDE), que shauria de crear amb la participaci
de totes les administracions i entitats amb competncies i interessos al Delta.
Durant el perode de presentaci dallegacions, tant els partidaris del transvasament com els seus contraris van
arribar a presentar-ne fins a 60.000. En vista de la voluntat expressada pel Govern espanyol de no permetre que
aquestes allegacions alentissin el procs, es va constituir un Front Institucional format per diversos ajuntaments de les
Terres de lEbre, governats per partits desquerres o independents, per tal dactuar de manera coordinada davant de
lAdministraci estatal i aix aturar el transvasament. Parallelament, per la seva banda el Govern dArag tamb
preparava una estratgia legal per obstaculitzar linici de les obres, elaborant una llei de protecci dels embassaments de
Mequinensa i Riba-roja dEbre que fixava uns cabals mnims que feien impossible cedir les aiges.
El maig de 2003, davant les imminents eleccions municipals, els partits poltics es van veure obligats a
posicionar-se. PSC, ERC i ICV-EUiA es van definir clarament en contra del PHN37. CiU va seguir defensant-lo per
proposant que es transvasessin 600 hm/any per tal de garantir la protecci del Delta i va anunciar que si no es garantia
la seva protecci i no es considerava lalternativa del Roine, la Generalitat recorreria als tribunals. Per la seva banda, el
PP va tancar files en suport al PHN.
Parallelament, es van portar a terme manifestacions massives que volien expressar el descontentament de les
zones cedents (Arag i Terres de lEbre) i estendre la lluita a la resta de lEstat (Marxa Blava a Mallorca, a Andalusia i a
Brusselles, manifestacions a Barcelona, Saragossa, Madrid i Valncia, com a exemples ms destacats).
Un cop el Pla va ser aprovat al Congrs dels Diputats el juny de 2001, lescenari principal de la lluita
antitransvasista es va traslladar a la Uni Europea a la Comissi de Medi Ambient, principalment-, donat que el Govern
espanyol preveia finanar un 30% del cost del Pla mitjanant Fons estructurals i de cohesi de la UE (uns 1.400 milions
deuros sobre 4.200). En vista de les fortes mobilitzacions antitransvasistes i de loposici del Govern dArag, loctubre
de 2003 la Comissi de Medi Ambient de la UE va convocar un debat dexperts dmbit europeu amb la participaci de
37
Tot i que la posici del PSC pel que fa al transvasament cap a Barcelona no quedava clara.
71
tcnics de les administracions i organitzacions afectades38, com a pas previ per lelaboraci dels informes tcnics que
havien de fonamentar la decisi de finanar o no el transvasament. En aquest debat, destinat a discutir els costos,
beneficis i impactes que podia tenir el transvasament, va quedar patent la solidesa de les argumentacions dels opositors i
la falta de consistncia dels arguments dels partidaris al Pla39. Tot i aix, el president del Govern espanyol Jos Maria
Aznar va advertir que, independentment de quina fos la decisi de la UE, les obres es durien a terme amb o sense
finanament europeu. A finals de 2003, van comenar les conflictives expropiacions de terrenys i van sortir a concurs
pblic les primeres obres dexecuci del transvasament, dels trams dAlmeria i Murcia, zones favorables al projecte.
Durant el mes de novembre tamb es va emetre la declaraci dimpacte ambiental (DIA) del PHN, que va ser
favorable al transvasament, a la qual tamb es van presentar multitud dallegacions per part de diversos actors. La
Generalitat va anunciar que recorreria la DIA davant del Tribunal Suprem al valorar que shauria dhaver aprovat abans el
PIPDE i haver estudiat lopci del Roine, i perqu consideraven que incomplia la Directiva Europea dAvaluaci
Ambiental. El debat sobre el cabal ecolgic (el mnim necessari per protegir el Delta) es va convertir en una guerra de
xifres: el Govern popular el calculava en 100 m/s; CiU exigia, sense xit, un mnim de 135-155 m/s, mentre que
informes cientfics parlaven de 269 (segons Josep Maria Franquet) o de 300 m/s (segons Narcs Prat).
El govern de CiU, davant la forta pressi a les Terres de lEbre, el creixent transfuguisme de crrecs electes, el
malestar entre les seves prpies files i la imminncia de les eleccions autonmiques, es va veure obligat a endurir la seva
posici respecte el PHN i a mostrar una oposici ms ferma. Abans de les eleccions, doncs, va passar a una posici de
major enfrontament amb el Govern central, basant-se en la possibilitat de bloquejar el desenvolupament del PHN
mitjanant la qesti de la determinaci del cabal ecolgic40. Per a finals del 2003 el Govern central va respondre amb
una irregular i polmica maniobra que va evitar precisament que la Generalitat pogus vetar les obres per aquest tema41.
En aquest context, loctubre de 2003 es va signar el Comproms per lEbre, document de set punts on
responent a la convocatria de la PDE- el PSC, ERC i ICV es comprometien a oposar-se al transvasament en cas de
formar govern i a defensar una Nova Cultura de lAigua basada en lestalvi, leficincia i la gesti de la demanda. A partir
de la constituci del nou Govern tripartit de PSC-ERC-ICV, la Generalitat va passar a rebutjar de ple el transvasament de
lEbre, utilitzant estratgies ms confrontatives. Des del nou Govern catal es van dur a terme diferents accions legals: es
presentaren diversos recursos davant el Tribunal Constitucional (un contra lesmentada Llei dacompanyament dels
Hi van participar 11 representants del Ministeri de Medi Ambient, 2 del Govern dArag, 12 de diverses ONG comptant la Fundacin para una
Nueva Cultura del Agua (en endavant FNCA) i la PDE-, aix com representants de lAgncia Europea de Medi Ambient.
38
39 En el sentit que els informes tcnics presentats pels opositors al PHN, elaborats pels mxims experts en aiges de lEstat espanyol, comptaven
amb la prctica unanimitat de la comunitat cientfica i posaven en evidncia els errors de clcul i les incongruncies existents al PHN (que ms
endavant mencionarem breument). Aix va ser reconegut per la prpia Comissi Europea, que va expressar els seus dubtes respecte el projecte de
transvasament.
40 Recordem que, com hem mencionat anteriorment, aquest havia de ser determinat pel Consorci per a la Protecci Integral del Delta de lEbre
(CPIDE), en el qual la Generalitat s que hi tenia majoria.
El Govern central va canviar la llei del PHN mitjanant una esmena a la Llei dacompanyament dels pressupostos de lEstat del 2004, que els
permetia tenir competncies directes en el disseny i aprovaci del Pla Integral de Protecci del Delta de lEbre i, per tant, impedia que la Generalitat
determins el cabal ecolgic. Aquesta decisi irregular va ser contestada fortament per la resta de partits poltics.
41
72
pressupostos), quatre denncies a la Comissi Europea per incompliment de directives europees relacionades amb la
gesti de laigua; aix com una declaraci conjunta amb lArag contra el PHN i a favor del desenvolupament sostenible.
Tamb es va fer saber a lexecutiva europea que el Govern catal rebutjava el transvasament cap a les conques internes
de Catalunya. Durant la mateixa poca, per, es van iniciar les obres a les Terres de lEbre i la mobilitzaci social a la
zona es va intensificar.
Daltra banda, tot i la Declaraci dImpacte Ambiental favorable, la UE continuava expressant dubtes substantius
sobre la viabilitat i loportunitat del PHN. Va demanar nous informes al Govern espanyol i va anunciar que no prendria cap
decisi almenys fins lestiu de 2004. Tamb va obrir un expedient al Govern espanyol en detectar irregularitats en la
contractaci de lempresa Trasagua42.
Davant de la proximitat de les eleccions generals del 14 de mar de 2004, el conflicte al voltant del
transvasament es va escalfar: mentre els opositors demanaven la paralitzaci de les obres fins passades les eleccions, el
PP no parava de posar primeres pedres i aprovava la licitaci de 550 km de canonades. Segons la PDE, lobjectiu del PP
era rendibilitzar electoralment el PHN a les zones receptores, tenint en compte que les zones amb forta oposici,
Catalunya i Arag, tenien governs socialistes. Inversament, el PSOE va incloure explcitament la derogaci del
transvasament en el seu programa electoral (Tarroja, 2005).
En plena campanya electoral van aparixer diversos informes tcnics de la Comissi Europea contraris al
transvasament: de les Direccions Generals dEconomia, Lliure Comer i Medi Ambient (per sobrevaloraci dels
avantatges, subestimaci dels costos, no concreci del preu final de laigua transvasada, per la manca de proves que hi
hagus prou aigua per cobrir lextracci i per loposici de la Generalitat), i un informe favorable de la Direcci General
dAgricultura. Tot i que aquests informes no implicaven necessriament que es negus el finanament van fer que
guanys pes lopci del no i van ser rebuts com un important triomf pel moviment antitransvasista.
Finalment, i just desprs de les eleccions legislatives del 14 de mar de 2004, mentre el govern en funcions del
PP seguia adjudicant obres relacionades amb el PHN, el nou president del Govern PSOE Rodrguez Zapatero va
anunciar en el mateix debat dinvestidura que no tiraria endavant el projecte de transvasament. De fet, el nou Ministeri de
Medi Ambient va incorporar alguns tcnics, poltics i cientfics que havien destacat o simpatitzat amb la lluita
antitransvasista, comenant per la prpia ministra Cristina Narbona.
El 18 de juny es va emetre finalment el Decret llei 2/2004 de modificaci del PHN, que derogava el
transvasament (tot i que en respectava els annexos, una qesti important com tot seguit desenvoluparem) i incloa un
pla de mesures alternatives amb noves plantes dessalinitzadores i actuacions per millorar la gesti i reutilitzaci de
42 La creixent percepci de gesti fraudulenta dels recursos hdrics de lEstat espanyol es va fonamentar en aquest expedient a la contractaci de
lempresa Trasagua (Infraestructuras del Trasvase S.A). Daltra banda, linforme Aguas limpias, manos limpias. Corrupcin e Irregularidades en la
Gestin del Agua en Espaa elaborat per la FNCA es va convertir en una investigaci de lAudincia Nacional en la qual dos dels mxims
responsables de lelaboraci i aprovaci del PHN (Benigno Blanco, Secretari dEstat d Aiges i Costes de la primera legislatura del govern del PP i
Secretari dEstat dInfraestructures en la segona i Carlos Escartn, exDirector General dObres Hidruliques) van ser imputats amb una petici de 8
anys de pres per part de la prpia Fiscalia de lEstat.
73
laigua. El setembre de 2004 es va presentar el Programa AGUA (Programa dActuacions per a la Gesti i Utilitzaci de
lAigua) que aplegava les alternatives destalvi, reutilitzaci i dessalinitzaci que substituirien el transvasament.
El CPIDE, creat el 2002, i desprs de diversos canvis dorientaci degut a les variacions dels govern als
diferents nivells, va desaparixer per acord del Ministeri de Medi Ambient i de la Generalitat. La Comissi Europea va
declarar que les noves propostes del projecte AGUA li semblaven ms encertades i que nestudiaria el finanament. Per
la seva banda, els governs de Valncia i Murcia i el Partit Popular van presentar recursos a la Comissi Europea i al
Tribunal Constitucional contra la derogaci del PHN.
Aix doncs, sembla que arran del canvi de govern, el conflicte al voltant del transvasament de lEbre qued
tancat. Un cop assolit aquest objectiu, la PDE va viure un fort conflicte intern entre un sector que considerava que calia
dissoldres i un altre que pretenia continuar amb la Plataforma amb dos objectius: un, seguir lluitant per la qualitat de
laigua de lEbre43 i dos, vigilar la implementaci de totes aquestes mesures, donat que restaven alguns punts foscos i
consideraven que calia fer-ne un seguiment. Ambdues qestions estan relacionades amb projectes recollits a lAnnex II
del PHN, que el Decret llei que derogava el Pla va respectar. La ms important s la qesti de la interconnexi de les
conques de lEbre i del Llobregat44. Des de la PDE es considerava que aquesta actuaci era un transvasament intern
encobert, ja que suposaria la cessi a les comarques de Barcelona de fins a 50 hm/ any (el PHN en preveia 190). En un
principi, la Generalitat express el seu rebuig a la interconnexi de xarxes, que fou desestimada per lACA lany 2005
(Tarroja, 2005).
La segona qesti que segons la PDE calia seguir amb atenci era la reactivaci del canal Xerta- la Snia45, que
portava trenta anys abandonat. El PHN en preveia la posada en funcionament com a part del transvasament cap al Sud, i
amb la seva derogaci aix no es va modificar, encara que no quedava clar per a qu serviria aquest canal. La PDE, la
Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA), GEPEC46, ERC i ICV, entre daltres, preveien que aquesta infraestructura
podia servir per a fer un petit transvasament encobert cap al nord de Castell, una idea que la Confederaci Hidrogrfica
de lEbre mai no havia descartat, mentre que els alcaldes de la zona en reivindicaven la seva posada en funcionament
per tal dirrigar la zona de sec de linterior de les comarques del Baix Ebre i del Montsi. El Govern catal, per, va
anunciar que noms serviria per a la irrigaci de les Terres de lEbre i conseqentment en va reduir el gruix de la
canonada, tot i que lestaci de bombament continua essent ms gran que la concessi: lestaci t capacitat per 12m,
mentre que la concessi s de 2m. Medi Ambient, finalment, va aprovar el 17 de gener de 2006, la Declaraci dImpacte
Ambiental sobre ladequaci del projecte de concessi del regadiu del canal Xerta-Snia a les prescripcions del Pla
43
Aquest no s un objectiu menor, com demostra, entre daltres, el cas de la contaminaci dErcros a Flix.
A travs de la connexi de la xarxa del Consorci dAiges de Tarragona (CAT) amb la planta potabilitzadora dAbrera (que forma part de la xarxa
dAiges Ter Llobregat, ATLL). Aquest ha estat un punt recurrent de conflicte entre el PSC i la resta de partits oposats al PHN durant tot el procs,
donat que per aquests ltims el PSC no era prou clar en la seva oposici a aquesta interconnexi.
44
Aquest canal va ser construt durant el franquisme amb lobjectiu de portar aigua a les indstries siderrgiques de Sagunt, a Castell, per no es
va arribar a acabar mai i va ser abandonat als anys setanta amb el canal construt noms fins a Ulldecona (34 km).
45
46 GEPEC, Grup dEstudis i Protecci dels Ecosistemes del Camp, s una associaci ecologista nascuda a mitjans dels anys vuitanta com a
conseqncia de la uni de grups ms petits de les comarques del sud de Catalunya.
74
Hidrolgic de la conca de lEbre, tot i haver-hi incls condicions addicionals, com la garantia del cabal mnim del riu Ebre,
entre daltres (Comunicaci i Premsa- DMAH, 2006).
4.1.1.3. Factors que han generat el conflicte

Les Terres de lEbre aporten recursos claus pel desenvolupament del conjunt de Catalunya: el 86% dels
recursos hdrics i el 72% del total de lenergia elctrica generada a Catalunya provenen daquestes comarques47. Al
mateix temps, les Terres de lEbre tenen les mitjanes ms baixes de PIB per habitant, renda familiar, i les taxes ms
elevades de poblaci major de 65 anys, de persones sense titulaci educativa i de poblaci activa agrria (Saur, 2003).
La proposta de PHN, doncs, sha percebut com un esgla ms en aquest procs de declivi econmic i
demogrfic, que segueix la lnia del desequilibri territorial, loblit de les necessitats i problemtiques de les Terres de
lEbre i lapropiaci dels recursos de les rees deprimides. Es produeix, per tant, una sensaci de greuge histric vers els
habitants de la zona.
A nivell ambiental, cal afegir-hi la situaci crtica en qu es trobaria el delta de lEbre (que ja est en regressi)
amb la implementaci del Pla, i totes les conseqncies socials i econmiques que sen derivarien per a la poblaci
afectada (pescadors, agricultors, lincipient turisme, etc.). Es percebia que les formes de subsistncia de la zona les
tradicionals i les emergents- estaven amenaades, aix com el propi paisatge de les Terres de lEbre.
A tot plegat cal sumar-hi la poca atenci que el PHN de 2001 prestava a qestions tan fonamentals com
lavanat estat de degradaci, contaminaci i sobreexplotaci indiscriminada dhbitats i ecosistemes naturals que es
dna a tot lEstat espanyol i particularment al llarg de leix mediterrani. La baixa qualitat de laigua als abastaments
urbans, la salinitzaci dels sls agraris, la proliferaci dels pous illegals48, el gran creixement previst de regadius
industrials i de noves places turstiques en sn alguns exemples. Aquestes activitats econmiques, concentrades al sudest de lEstat, es desenvolupen en contra dels principis del desenvolupament sostenible de tots els declegs
internacionals mediambientals (inclosa la Directiva Marc de lAigua de la Uni Europea).
En aquest context, i segons els seus detractors, el macrotransvasament que proposava el PHN per tal de
solucionar aquesta demanda daigua era extremadament costs econmica i ecolgicament i no abordava les causes
daquesta falta daigua: la inexistncia de poltiques adequades de control de qualitat de laigua i de gesti de la
demanda, aix com lesgotament del model agrari espanyol.
Largumentaci en defensa del PHN es basava en considerar laigua com a b pblic que calia redistribuir,
compensant els que la cedeixen per tal que tothom hi surti guanyant. Per cal tenir en compte que les compensacions
sovint ni tant sols sarriben a concretar (en el cas del transvasament es limitaven a crear el Consorci per la Protecci
47
Especialment la nuclear, per tamb les centrals trmiques, i recentment els parcs elics.
48
Es calcula que el 75% dels pous a Almeria i el 40% a Murcia sn illegals (Arrojo, 2003).
75
Integral del delta de lEbre, que noms podia atenuar el seu impacte). A ms, els territoris que havien de cedir aquests
recursos eren les zones econmicament ms deprimides dEspanya i els que els rebien les ms dinmiques i que, a ms,
no shavien caracteritzat per dur a terme estratgies de desenvolupament sostenible ni per un s racional de laigua
(segons el propi Pla de la conca del riu Segura, es perd un ter del total de laigua en les xarxes de distribuci urbana).
Lapellaci al principi de solidaritat, doncs, s altament problemtica, i aix ha estat manifestat pel moviment
antitransvasista (Saur, 2003).
Per altra banda, el conflicte esclat tamb per la percepci que el PHN tenia uns beneficiats molt clars: les
grans explotacions agroindustrials, el sector de la promoci immobiliria; les grans constructores, que participarien dun
volum de negoci oficialment xifrat en 4.200 milions deuros (que probablement durant lexecuci com a mnim es
duplicaria, segons diversos estudis49); i, finalment, les empreses elctriques, donat que el consum elctric del
transvasament (el bombeig de centenars dhectmetres cbics a lany) equival a la producci duna central nuclear com la
de Vandells I, i podria generar ms de 200 milions deuros a lany. Sectors, tots ells, estretament relacionats amb el
Partit Popular, especialment a la zona del Llevant peninsular.
Finalment, cal tenir en compte que la forma com el Govern espanyol en general i el Partit Popular en particular
gestionaren tot el procs del PHN ha contribut en bona mesura a lextensi i la intensitat del conflicte. En lapartat de
descripci del conflicte ja shan exposat algunes daquestes actuacions, per volem remarcar lactuaci del Govern
popular en tot el procs de les licitacions dobra, en la no consideraci de les allegacions ni dalgunes decisions
judicials50, en la utilitzaci dels recursos institucionals dels governs de Valncia i Murcia per fer campanya a favor del
transvasament incloent-hi lorganitzaci de manifestacions i marxes, etctera.
A nivell de contingut, i com ha demostrat el moviment antitransvasista i la prctica totalitat de la comunitat
cientfica, tot el Pla Hidrolgic Nacional est farcit derrors i desviacions en els clculs, tant pel que fa a les necessitats
hdriques com dimpacte ambiental, de les estimacions dels costos econmics o dels beneficis esperats51, arribant al punt
de no fer pblics els informes que el propi Ministeri havia encarregat perqu resultaven ser contraris al PHN.
Taula 4. Actors rellevants en el conflicte del PHN

A FAVOR
EN CONTRA
INDEFINITS/ AMBIVALENTS
Partits poltics
Nivell europeu:
Importncia de Els Verds i altres

europarlamentaris
49
Vegeu Estevan, 2002.
50
Com en el cas de lenderrocament del poble dItoiz, tot i que els opositors havien guanyat dos judicis en contra.
A tall dexemple, mencionarem que a nivell econmic diversos informes (Comissi Europea, 2003; Estevan, 2002) en mostren la inviabilitat o la
ineficincia: els beneficis estan inflats i els costos, a ms destar infravalorats, no tenen en compte que la qualitat de laigua de lEbre en el punt
dextracci zero s molt baixa i, per tant, caldria una forta despesa en el seu tractament. A banda daix, una qesti tan important com el clcul dels
dficits hdrics que en el text es presenten com a justificaci del transvasament cap al sud tamb va ser qestionada (Estevan, 2002).
51
76
Nivell espanyol:
PP, CiU, CC
Tots els partits excepte el PP, CC i

CiU en determinats moments.
Nivell catal:
ICV i ERC
PP
PSC (amb matisos pel que fa al

transvasament a Barcelona).
CiU (va votar en contra al

Parlament catal)
Administracions pbliques
Govern central i Ministeri de Medi

Ambient (legislatures PP)
Comissari de Medi Ambient
Direccions Generals dEconomia,

Lliure Comer, de Medi Ambient,
dAgricultura de la UE
Govern dArag
Govern Castella-La Manxa
Govern tripartit Generalitat de

Governs de Murcia i C. Valenciana Catalunya
Diputaci dAlmeria
Govern Generalitat de Catalunya
(legislatures CiU)
Ajuntaments de les Terres de
Ajuntaments de les Terres de
lEbre governats per CiU
lEbre (Tortosa, sobretot, i altres
governats pel PSC o per coalicions
incloent ERC i ICV): Front
institucional dels ajuntaments
Altres institucions pbliques
Consejo Nacional del Agua
Consorci per la Protecci Integral

del delta de lEbre (CPIDE)
Comunitat experta
FNCA
Congressos Ibrics sobre
Planificaci i Gesti de lAigua
Tcnics de lAdministraci (en

general no shan pronunciat)
Collectius ciutadans i grups de pressi

Plataforma Agua para todos
Associaci Valenciana
dAgricultors- Associaci Agrria
Joves Agricultors
Tot tipus dassociacions de la zona

i de fora, de tota la conca de
lEbre, des dels Pirineus al Delta.
Sector empresarial
Constructores adjudicatries
Comunitats de Regants del Delta
Empreses immobiliries i
promotores turstics
Endesa i companyies elctriques
Associaci empresarial de lrea
del Mediterrani
Comunitats de Regants del Pas
77
Valenci i Murcia
Font: elaboraci prpia
4.1.2. DESCRIPCI DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LEBRE
4.1.2.1. Aparici i evoluci de la Plataforma en Defensa de lEbre

En primer lloc, creiem que cal entendre els orgens de la Plataforma en Defensa de lEbre en el context dun
moviment antitransvasista ms ampli, format per plataformes i entitats de tot lEstat espanyol, especialment de la conca
de lEbre52. Els inicis del moviment antitransvasista a les Terres de lEbre es remunta a la constituci de la Coordinadora
Antitransvasament lany 1989 (formada pel petit per actiu moviment antinuclear de la zona i altres entitats), contra la
proposta del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de transvasar 45 m/s daigua cap a
Barcelona. Tot i el limitat suport popular i lescassa repercussi pblica, es va aconseguir limitar el transvasament cap al
nord, ja que finalment noms es va executar un minitransvasament fins al camp de Tarragona.
Arran del Pla Borrell, el 1993 es va fundar la Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases53
(COAGRET), a instncies de Greenpeace i la Coordinadora dOrganitzacions de Defensa Ambiental (CODA) i amb la
participaci inicial de la Coordinadora Antitransvasament. La Coordinadora va representar linici de la construcci del
discurs i la mobilitzaci que posteriorment cristallitzaria en la PDE (Torrents i Rodrguez, 2004). Les diferents sessions
de treball entre acadmics i activistes organitzades per COAGRET que es van desenvolupar entre 1993 i 1996 foren
lorigen del concepte de la Nova Cultura de lAigua.
En larticulaci del discurs van ser fonamentals quatre elements, que van evidenciar el rebuig general de la
comunitat cientfica al PHN, en demanar el canvi en les poltiques daigua espanyoles. Alhora van contribuir enormement
a difondre i legitimar aquestes idees:
Ledici de la collecci sobre la Nova Cultura de lAigua (1995) a crrec de leditorial Bakeaz.
La constituci de la Fundaci per una Nova Cultura de l'Aigua (2001), que partia de la voluntat de separar
orgnicament la part activista de la cientfica del moviment, per evitar que els cientfics antitransvasistes
fossin titllats de parcials.
Si b ja hem exposat a lapartat de marc teric la nostra precauci respecte a donar per suposada acrticament lexistncia dun moviment en
defensa del territori, considerem que, en canvi, s que podem parlar sense matisos del moviment antitransvasista i antiembassaments, donada la
llarga trajectria que tenen les mobilitzacions i el grau de consolidaci de les entitats i grups que les impulsen. Al nostre entendre, cal considerar que
el moviment antitransvasista forma part del moviment ecologista en sentit ampli, de la mateixa manera que en formaria part el moviment
antinuclears, o que el moviment anti-OTAN en el seu moment es va constituir com un subsector del moviment pacifista estatal.
52
53 COAGRET estava integrada per diversos collectius dafectats directes per les grans obres hidruliques, per grups ecologistes, associacions
socials, i un conjunt de cientfics i tcnics que treballaven en qestions relacionades amb laigua.
78
La creaci de la Xarxa per una Nova Cultura de lAigua (2001), amb una vocaci ms pedaggica i
sensibilitzadora, amb voluntat de fer entendre la problemtica a tot el territori catal.
Els diversos Congressos Ibrics sobre Planificaci i Gesti de lAigua que es van organitzar a Saragossa
(1998), Aveiro Portugal- (2000), Sevilla (2002) i Tortosa (2004) i que es van constituir en un potent marc de
referncia de la comunitat cientfica amb una certa sensibilitat ambiental i social i, per tant, crtica amb la
poltica hidrolgica espanyola.
A partir de la presentaci del PHN, doncs, lestratgia del moviment antitransvasista va ser larticulaci de la
lluita en diferents mbits: a la UE amb tota la bateria dinformes tcnics desenvolupats en estreta collaboraci amb el
sector cientfic i de cerca de contactes poltics, duna banda i, de laltra, amb les mobilitzacions massives al carrer per tal
de pressionar a partits, governs i institucions de lEstat espanyol i de Catalunya, buscant-ne les contradiccions i punts
dbils.
4.1.2.2. Els objectius del moviment

Els objectius de la mobilitzaci de la PDE, a nivell prctic i donat el tancament al dileg del govern del PP, eren
principalment dos: fer posicionar la UE en contra del PHN (i impossibilitar o dificultar la implementaci del Pla per falta de
finanament); i, per altra banda, aconseguir el recolzament del Govern de la Generalitat en les tesis antitransvasistes
perqu es compromets a impulsar un canvi en les poltiques de laigua (Torrents i Rodrguez, 2004).
4.1.2.3. Lestructura organitzativa
LESTRUCTURA TERRITORIAL
La Plataforma en Defensa de lEbre, en els moments de mxima mobilitzaci, va funcionar amb diferents nivells
de discussi i presa de decisions. Per una banda, a lassemblea intercomarcal es prenien les principals decisions i, per
laltra, les mltiples assemblees i plataformes locals (fins a 18, en els moments lgids) dinamitzaven la lluita en les
diferents poblacions. Entre elles, cal destacar el paper mobilitzador de la Plataforma local de Tortosa.
LESTRUCTURA ORGANITZATIVA
Pel que fa a la forma de funcionament, es va treballar en base a diverses comissions, de les quals en detallarem
aquelles que han tingut un funcionament ms estable i un paper ms destacat.
La comissi dUni Europea, encarregada de teixir els contactes a nivell europeu, de desenvolupar
lestratgia en aquest mbit i delaborar i difondre els informes tcnics que van permetre el posicionament
contrari daquesta instituci.
79
La comissi de premsa, que es va dedicar a fer un treball constant de difusi de les tesis i mobilitzacions
antitransvasistes, especialment enfocat als mitjans de comunicaci locals.
Les diverses comissions dinterlocuci, que van negociar amb els partits poltics el seu recolzament a la
PDE en els moments previs a les eleccions municipals i autonmiques de 2003.
Les comissions econmiques i de material van dissenyar estratgies per aconseguir recursos per a finanar
les mobilitzacions i els viatges a Brusselles.
Les comissions per a lorganitzaci daccions es van encarregar de la complicada logstica de les accions
realitzades (manifestacions, marxes, actes, etc.), que sovint van implicar el trasllat de milers de persones a
manifestacions convocades a diverses ciutats.
La paradeta informativa de la PDE del Mercat municipal de Tortosa va ser lespai fsic de referncia del
moviment a les Terres de lEbre, contribuint fortament a fer visible el moviment i a fer possible una rpida
capacitat de reacci.
4.1.2.4. Les caracterstiques dels membres

Pel que fa als activistes de la PDE, i a diferncia de les anteriors mobilitzacions antitransvasistes en les quals la
preponderncia del sectors ecologistes ms conscienciats era ms notable, cal destacar que el perfil de les persones
implicades ha estat molt ampli i divers, amb la participaci de persones de totes les edats i condicions socials i cobrint un
ampli ventall ideolgic Pont (2002). A ms a ms, s especialment rellevant lalt grau dimplicaci i lideratge que en
aquesta mobilitzaci han tingut les dones, de totes les edats i nivells educatius, tal i com sanalitza detingudament a
Alfama i Mir (coord.) (2005).
4.1.2.5. La relaci de la PDE amb els altres actors

En la mobilitzaci de la PDE hi han participat o donat suport una mplia coalici de collectius i associacions
de tot tipus (moviments socials, culturals, socials, ambientals, organitzacions de pagesos, etc.) de tota la conca de lEbre i
de tot lmbit catal.
A nivell espanyol, cal destacar lorganitzaci del Foro social para una Nueva Cultura del Agua loctubre de
2003, unes jornades de debat i anlisi que van comptar amb la presncia de nombroses organitzacions socials,
ecologistes, sindicals i poltiques, aix com dassociacions dafectats de la prctica totalitat de lEstat espanyol. El Frum
80
va aprovar una resoluci i unes conclusions on es posava de manifest loposici al PHN, apostant, al mateix temps, per
labandonament de les poltiques de gesti de laigua i a favor de la Nova Cultura del Aigua54.
La relaci de la PDE amb altres moviments i collectius de fora de Catalunya i de lEstat espanyol ha estat molt
fluida, en bona part degut als esforos fets per la PDE per a donar a conixer la problemtica del PHN en els diversos
frums socials internacionals i en les xarxes creades al voltant de la qesti de laigua, tant cientfiques com socials (el
Frum Social Europeu, European Rivers Network, Frum Mundial de lAigua, etc.).
En general, els tcnics de lAdministraci no han tingut un paper massa actiu en tot el procs. De fet, no hi va
haver cap tcnic ni cap cientfic de l'Administraci pblica estatal que accepts el repte dels opositors de fer un debat
pblic, el qual noms es va realitzar a demanda de la Comissi Europea (Torrents i Rodrguez, 2004). Pel que fa als
tcnics i cientfics independents, cal destacar el paper clau de la Fundacin para una Nueva Cultura del Agua en
visibilitzar el consens gaireb unnime entre la comunitat cientfica en contra del PHN55, en recolzar lelaboraci
dinformes tcnics contraris al Pla i fer una important tasca de generaci i difusi del discurs antitransvasista.
La relaci amb els mitjans de comunicaci tamb ha estat molt profitosa, donat que han comptat amb la
complicitat de bona part de la premsa, especialment la local.
Pel que fa als partits poltics, cal destacar que, mentre ICV i ERC es van posicionar en contra des del principi,
el PSC es va incorporar activament a la lluita antitransvasista posteriorment, quan aquesta havia crescut tant que es feia
necessari no quedar-sen fora. Tot i aix, cal ressaltar que les relacions amb el PSC van ser conflictives. En primer lloc
degut a qu durant tot el conflicte aquest partit va mantenir una certa ambigitat respecte el transvasament a Barcelona i,
en segon lloc, ja que va intentar influir i orientar la mobilitzaci social per tal de capitalitzar la potncia del moviment, a
travs del PSC local i dun sector de la PDE, considerat prxim a aquest partit (Tarroja, 2005).
Per altra banda, el recolzament del PP i CiU al PHN va trencar fidelitats poltiques tradicionals i va situar en una
posici incmoda a ambds partits, tradicionalment molt forts a les comarques de lEbre. Probablement va ser CiU qui en
va sortir ms malparat arran de la seva estratgia a nivell local de desqualificaci i enfrontament amb la PDE i amb el
moviment antitransvasista, i va sofrir una forta contestaci social. En aquest sentit lexconseller Felip Puig ens ha
confirmat la conflictivitat daquestes relacions amb la Plataforma:
Aquests moviments en algunes ocasions, i aqu s on he fet la reflexi sobre la Plataforma de lEbre, acaben utilitzant
mecanismes coercitius, mecanismes excessivament agressius i aleshores aix crea una situaci de tanta confrontaci
no noms de models i idees sin de tensi que acaba provocant el bloqueig o tamb acaba comportant la presa de
decisions sota amenaces o sota pressions que jo crec que en un rgim democrtic haurem de procurar de no arribar-hi.
Per tant en alguns daquests moviments sels ha de fer tamb un feedback de recordar que la legitimitat democrtica i
Varen convocar aquest frum la Plataforma en Defensa del Ebro, Plataforma en Defensa de lEbre, Red Andaluza por una Nueva Cultura del
Agua, Xarxa de la Nova Cultura de lAigua, Ecologistas en Accin, SEO/BirdLife, WWF/Adena, AEMS-Ros con Vida, CC.OO., OSTA, CHA, Espacio
Alternativo, IU i PSOE, entre daltres.
54
55 De fet, el govern del PP va encarregar 80 informes tcnics a cientfics independents de diferents disciplines abans de laprovaci definitiva del
projecte, sense arribar a fer-los pblics. La FNCA va poder accedir a 67 daquests i publicar-los: tots expressaven com a mnim fortes reserves sobre
el Pla.
81
poltica doncs en t com a mnim tanta com el seu moviment. (Entrevista Felip Puig, exconseller de Poltica Territorial i
Obres Pbliques del Govern de CiU)
A escala catalana, el conflicte al voltant del PHN no noms va posar en evidncia la precarietat de la coalici
governant a la Generalitat, amb CiU depenent del suport del PPC per mantenir-se en el govern, sin que fins i tot en va
provocar una de les crisis poltiques ms greus. CiU es va trobar amb sectors antitransvasistes al seu interior, nombrosos
crrecs locals trnsfugues per aquesta qesti i veient el perill de revolta i prdua de vots a les Terres de lEbre, un dels
seus feus tradicionals. Com ja hem dit, votaren en contra del PHN al Parlament de Catalunya el 8 mar de 2001, per
tamb van intentar, encara que sense xit, pressionar al PP per tal de reduir els cabals transvasats, per incloure lopci
del Roine i per protegir el Delta (nic punt on van tenir un xit parcial), i van acabar donant-hi suport al Congrs dels
Diputats.
4.1.2.6. El discurs
El discurs de la PDE ha estat molt orientat a la proposici dalternatives i a lanlisi integral de la problemtica de
laigua, connectant els elements ms econmics amb els ecolgics, socials, comunitaris i identitaris. Entre aquests han
posat laccent en el que representen els rius com a patrimoni social i natural pels territoris pels quals transcorren.
En aquest sentit, no han centrat el seu discurs noms en els eixos argumentals proposats pels defensors del
PHN (si a lEbre li sobrava o no aigua o quin impacte ambiental tindria el projecte), sin que han articulat una proposta
integral de poltica alternativa que fes innecessaris els transvasaments, basada en una molt sistemtica descripci dels
problemes de la gesti de laigua a Barcelona, al Pas Valenci, Murcia i Almeria.
Les argumentacions en contra del PHN, a grans trets, han estat les segents:
A nivell legal, han contradit alguns elements de la reforma de 1999 de la Llei dAiges (elaborada pel mateix
PP), aix com aspectes importants de la legislaci europea, comenant per la Directiva Marc de lAigua
(2000/60/EC).
El PHN segueix un model obsolet de poltica hidrulica, incapa dafrontar els veritables problemes de la
gesti de laigua (la qualitat, la distribuci, la preservaci dels ecosistemes fluvials, etc.). No considera altres
alternatives de provisi daigua com la dessalinitzaci o la reutilitzaci, ni la possibilitat dimplementar
projectes destalvi i subministrament ms petits i aplicats a les diferents escales (des de les llars a les
conques fluvials); ni tampoc desenvolupa poltiques de control de la qualitat (de fet el PHN no t en compte
que laigua de lEbre ja t una qualitat molt baixa i que si saugmenten els regadius aquesta encara ser
menor degut a la contaminaci pels adobs).
El transvasament s inviable econmicament, tant pels costos de lobra com pel preu final de laigua (que
no seria inferior a 0,5 euros/ litre, que impossibilita una producci agrria rendible) i probablement tamb s
82
inviable a la prctica, com mostra lexperincia del transvasament Tajo-Segura, el qual per falta daigua cap
any ha aconseguit acomplir els cabals transvasats previstos (Esteban i Tarroja, 2004).
El propsit implcit del PHN s ms la construcci dobra pblica que la racionalitat ambiental i econmica i
la soluci als problemes de laigua de lEstat. Aposta per un model de desenvolupament i creixement
territorial per la zona litoral mediterrnia clarament insostenible en una rea que pateix un procs accelerat
de desertitzaci; tant a nivell dusos agrcoles56 com residencials i turstics57.
Els principals perjudicats daquest plantejament sn principalment els territoris don sextreu laigua: es
destrueixen ecosistemes, patrimonis i poblacions de muntanya, es degraden molts trams fluvials, es
deteriora el Delta i, en general, shipotequen les possibilitats de desenvolupament de les zones afectades.
Finalment, la forma com es va elaborar i intentar aplicar va ser autoritria i molt poc transparent.
En definitiva, i tal i com es diu a la presentaci del web Fundacin Nueva Cultura del Agua58, aix com un bosc
s molt ms que un magatzem de fusta, cal tenir en compte que els rius sn molt ms que un mer canal daigua a
explotar. Segons la PDE cal superar, doncs, el paradigma desarrollista que considera lobra hidrulica com un fi en si
mateix, que enforteix un model de desenvolupament desequilibrat i insostenible, que satura i sobreexplota les zones ms
dinmiques, mant el mite del regadiu com a factor de desenvolupament i enfronta territoris i comunitats entre si.
4.1.2.7. Les estratgies dacci

Les estratgies de lacci de la PDE han conjugat amb gran xit diversos elements:
La lluita institucional, que pretenia alinear els actors poltics, partidistes i institucionals en contra del PHN.
Durant tot aquest perode es van anar teixint contactes amb els partits a loposici (a nivell local, autonmic,
estatal i europeu). En aquest punt, com a xits destacables cal esmentar el Front institucional contra el Pla
que van crear un bon nombre de municipis de les Terres de lEbre (2003), la signatura del Comproms per
lEbre abans de les eleccions catalanes de 2003 i la posterior introducci del rebuig al PHN al Pacte del
Tinell de constituci del Govern tripartit PSC-ERC-ICV.
El PHN preveia una demanda daigua per usos agrcoles que contradeia explcitament les previsions del Pla Nacional de Regadius de 2000, que
proposava la contenci del creixement dels regadius i el desenvolupament de mecanismes destalvi en el rec.
56
En aquest sentit, el Pas Valenci lany 1992 tenia 14 camps de golf, que van passar a ser-ne 22 el 2003. A ms, 10 estaven en projecte per ser
construts en els quatre o cinc anys segents i es preveia que en farien falta uns 22 ms per cobrir les demandes del sector, segons declaracions de
la Subsecretaria de Turisme de la Generalitat Valenciana (Esteban i Tarroja, 2004).
57
58
http://www.unizar.es/fnca/index3.php?pag=11&id=1
83
En lmbit cientfic, lesfor es va centrar en fer visibles els errors existents en el projecte de PHN,
demostrant com els clculs sobre els quals es basava el projecte estaven equivocats59. En aquesta rea, la
tctica de la PDE va consistir en elaborar lestratgia europea de forma restringida i semisecreta, per no
donar a conixer els seus objectius als partits que donaven suport al PHN. Daquesta manera es va poder
agafar per sorpresa al govern del PP, el qual no va tenir constncia de les gestions realitzades davant de la
Comissi de Medi Ambient de la UE fins que aquesta ja tenia tota la documentaci tcnica contrria sobre
la taula, amb una major qualitat cientfica que la del govern.
Pel que fa a lestratgia judicial, es van presentar milers dallegacions al projecte dinterconnexi de
xarxes (transvassament cap a Barcelona, agost de 2002), a la Declaraci dImpacte Ambiental (juliol 2003),
al PHN en el seu conjunt (unes 60.000 allegacions), aix com a la contractaci dobres pbliques en els
tribunals europeus.
Aquestes estratgies es van acompanyar duna costant i intensssima mobilitzaci social, amb grans
manifestacions (dues a Barcelona, amb unes 300.000 persones les dues, a Saragossa 100.000, a Madrid
unes 800.000, a Brusselles 10.000, entre daltres), marxes (a Brusselles, a Mlaga, a Mallorca) i accions
continuades a les Terres de lEbre.
59 Pedro Arrojo va recalcular els costos reals de laigua per demostrar que laigua transvasada era lalternativa ms cara. El govern preveia un cost
de 0,30 euros/l i Arrojo el calcul en uns 0,70 euros/l com a cost final real). Altres informes (Estevan, 2002), tamb discrepen sobre el cost global de
lexecuci, preveient que costaria un 40% ms del que anunciava el govern (Esteban i Tarroja, 2004).
84
4.2. LES MOBILITZACIONS AL VOLTANT DEL PLA 22@BCN
El projecte 22@bcn representa per Barcelona la transformaci urbanstica ms important iniciada els ltims anys
tant per la seva extensi, unes 200ha situades en una localitzaci central, com per la seva consideraci estratgica com
a motor productiu de la regi metropolitana en la denominada nova economia.
Figura 3. mbit del Pla 22@bcn
Font: www.bcn.es/22@bcn
En un projecte que t un perode dexecuci duns 15 anys, les mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn shan
concentrat en dos moments especialment conflictius, en els que prpiament podem parlar de larticulaci de
mobilitzacions en defensa del territori. Un s laprovaci del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Llacuna i laltre, la
conservaci del conjunt industrial de Can Ricart en el PERI Parc Diagonal (conflicte que actualment encara est viu)60.
60
Per un anlisi ms en profunditat del projecte 22@bcn, vegeu Mart (2005)
85
4.2.1.1. Antecedents
Una vegada acabada la creaci de la Vila Olmpica i iniciada la remodelaci del litoral, el sud-est de la ciutat es
converteix en el principal objectiu de la iniciativa urbanstica, tant privada com pblica: el Poblenou sembla ser una de les
ltimes grans reserves de sl de la ciutat. Daltra banda, l'Associaci de Vens i Venes del Poblenou (en endavant
AVPN), ja des de mitjans dels anys noranta reclamava un pla global de renovaci del barri degut a la situaci en qu es
trobava gran part del Poblenou a causa de labandonament dactivitats industrials i la desatenci municipal.
Aix, el 1995 apareix el primer document oficial que aborda el futur de lrea, elaborat pel Gabinet dEstudis
Urbanstics de lAjuntament de Barcelona. Es detecten els principals dficits i sesbossen opcions per a la transformaci
del barri, algunes de les quals quedaran recollides posteriorment al Pla 22@bcn61. En aquest document sapostava per la
diversitat dusos en un mateix entorn, amb la combinaci dindstria neta, serveis i habitatges. El 1998 selabor el
primer document de carcter normatiu, Criteris, objectius i solucions generals de planejament. A grans trets es
contemplaven les principals lnies dintervenci pel futur del Poblenou: la cohesi interna, el manteniment de lactivitat
industrial i la construcci duna proporci (encara indefinida) dhabitatge assequible.
Parallelament, i per encrrec del Pacte Industrial de la Regi Metropolitana, es gestava el llibre Ciutat
Digital62, corpus teric de la filosofia del Pla 22@bcn sobre el desenvolupament de nous sectors productius i on es
detallaven les propostes concretes que posteriorment recollir el projecte. En el llibre es proposava el nom -22@- i
sapostava perqu el Poblenou torns a ser un puntal industrial en la nova revoluci tecnolgica, mitjanant la
reconversi del sl industrial del barri en indstries o empreses vinculades al nou sector de les tecnologies de la
informaci i de la comunicaci (TIC). Sassenyalava tamb la necessitat dubicar-hi equipaments destinats al suport
daquestes empreses, universitats i centres dinvestigaci i de desenvolupar el contingut dun pla dinfraestructures pel
sector.
De juny de 1998 a octubre de 1999 canviaren fora coses al Sector dUrbanisme de lAjuntament de Barcelona.
La gent prxima al Cercle Digital va passar a prendre el control del projecte, segurament grcies a les seves idees i
Com per exemple, la continutat de la trama Cerd, laposta per la permanncia de lactivitat productiva (per transformant-la cap a activitats
relacionades amb les arts aplicades, especialment amb el disseny), latracci de centres universitaris i de formaci professional, aix com la ubicaci
dinstitucions i equipaments culturals.
61
El llibre va ser dirigit per Miquel Barcel i hi van participar diversos membres del Cercle Digital, grup creat a lentorn de Barcel, en aquell
moment director de lInstitut Catal de Tecnologia (ICT), que havia propiciat la localitzaci de les oficines de lICT al Poblenou (a Can Canela) sent
un dels pioners en la rehabilitaci dantigues naus industrials per a nous usos terciaris. Al seu voltant sajunten una srie de personatges dels
negocis relacionats amb Internet (Alfons Cornella i Xavier Creus, de la consultora Ideasforchange; Eudald Domnech, creador de Telepolis; Vicen
Partal, director de Vilaweb; i larquitecta Carme Ballv, entre daltres), aix com arquitectes i urbanistes que tindran un paper clau en el
desenvolupament del Pla 22@bcn (com Ramn Garca-Bragado, llavors director del consorci Localret: Consorci de municipalitats de Catalunya per
al desenvolupament de la xarxa de comunicacions i noves tecnologies.
62
86
contactes poltics63. Al maig saprovava el tercer Pla Estratgic de la ciutat de Barcelona, on sesmentava explcitament el
22@bcn i finalment, al setembre Ramn Garca-Bragado (membre del Cercle Digital) va substituir a Borja Carreres Moisy
com a gerent dUrbanisme64.
4.2.1.2. Qu s el pla 22@bcn?

El juliol del 2000 saprov definitivament la Modificaci del Pla General Metropolit per a la renovaci de
les rees industrials del Poblenou districte dactivitats 22@bcn (en endavant MPGM), que es coneix com a Pla
22@bcn, amb el vot favorable de tots els grups poltics. En el mateix procs tamb es cre la Societat Privada Municipal
22@bcn S.A., encarregada daglutinar els instruments i les competncies per gestionar el procs de transformaci previst
al Pla. A continuaci resumirem els principals eixos que estructuren el Pla.
Lactivitat productiva: Sota la idea dun model de ciutat compacta, diversa i sostenible, la principal novetat
del Pla era la requalificaci de les rees industrials: de la clau urbanstica 22a continguda en el Pla
General Metropolit (PGM) de 1976 es passava a la clau 22@. Aix representava duna banda una certa
continutat amb la planificaci anterior es mantenia el 22 i, daltra banda, implicava una innovaci i una
multiplicitat en els usos: de la A a la @. s a dir, dusos estrictament industrials es passava a permetre
una gran varietat dusos (habitatge, indstria no contaminant, oficines, comer, hotels, residncies,
etctera). Per el principal objectiu que es plantejava al Pla era atraure activitats @ que es definien com
aquelles activitats relacionades amb el sector de les noves TIC o amb la investigaci, el disseny, lactivitat
multimdia, la gesti de bases de dades, etc. Es justificava, aix, un augment important de ledificabilitat de
la zona65 i es pretenia que aquest nou tipus dactivitats productives no contaminants ni molestes anessin
substituint les existents a la zona, especialment les vinculades a lemmagatzematge i al transport de
mercaderies, que hi estaven molt implantades.
Lhabitatge: La MPGM reconeixia lexistncia de 4.614 habitatges al barri, la gran majoria construts
legalment abans de 1953 per que van passar a una situaci dalegalitat (o de disconformitat amb el
planejament) amb laprovaci del Pla Comarcal de Barcelona que en qualificava el sl com a industrial.
Aix noms significava que es reconeixia lexistncia daquests habitatges i que, per tant, en cas
63 Miquel Barcel s membre de Ciutadans pel Canvi des de 1999, diputat al Parlament de Catalunya des de 2003 i actualment s el president de la
Societat 22@bcn, S.A. Ramn Garca-Bragado s responsable de la Secretaria General de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. Joan
Trulln s secretari general del Ministerio de Indstria, Turismo y Comercio. Joan Maj s el Director General de la Corporaci Catalana de Rdio i
Televisi.
La renncia shavia presentat el febrer del mateix any a causa de, segons el mateix Borja Carreras Moisy, la situaci de desconcert i manca de
claredat en la presa de decisions dins del Sector dUrbanisme.
64
De lanterior 2msostre/m es passava a 3msostre/m, encara que sassociaven crregues urbanstiques per a la realitzaci del pla
dinfraestructures i es determinaven uns elevats estndards de cessi: 31m per a cada 100m dhabitatge, dels quals 18m havien de ser destinats a
zona verda i un 10% de lmbit a equipaments. Aquest ha estat un dels apartats que les sentncies del TSJC han anullat (vegeu a lannex la
cronologia).
65
87
dexpropiaci o de qualsevol altre procs urbanstic havien de ser considerats com a tals. El Pla establia
tamb unes condicions especfiques perqu es pogus augmentar el volum i incorporava el concepte de
front consolidat dhabitatges en les parcelles amb predomini dedificis dhabitatges dins els sectors
dactivitats industrials, el que significava el 72% del total dhabitatges que es trobaven amb disconformitat
amb el planejament66. A ms, es preveia la construcci dentre 3.500 i 4.000 nous habitatges, el 100% de
protecci oficial de titularitat pblica, amb lobligaci que el 25% daquests fossin destinats a lloguer. Tot i la
gran proporci dhabitatge protegit que contemplava el 22@bcn, el Pla obria tamb una porta a la
introducci dhabitatge (qualificat com habitatge no convencional) a un preu lliure. Es tractava de les
actuacions en edificis industrials per a reutilitzar-los com a lofts, una prctica que shavia donat de forma
illegal al Poblenou i que en el Pla es permetia i formalitzava en 18 recintes industrials.
Taula 5. Magnituds i previsions del Pla 22@bcn

mbit de transformaci
- Nmero dhectrees
198,26 ha (1.982.600 m)
- Nmero dilles
115 illes (1.392 parcelles)
- M de sl 22@bcn
1.159.626
Habitatges
- Nmero dhabitatges preexistents
4.614
- Nous habitatges de protecci oficial
3.500 - 4.000
Superfcie potencial de nou sostre (aprox.)

- Per activitat productiva
3.200.000 m
- Per altres usos (equipaments, habitatge..)
800.000 m
Augment superfcie zona verda
75.000 m
Superfcie de nous equipaments
145.000 m
Nous llocs de treball
100.000 / 130.000
Inversi del Pla Especial dInfraestructures
162,3 milions deuros
Potencial immobiliari
12.020 milions deuros
Font: Societat 22@bcn, S.A.
Els equipaments i les infraestructures: una altra novetat important de la MPGM era la reserva de sl per
a equipaments @ destinats a activitats vinculades a la formaci, la investigaci i lempresa, fent un especial
mfasi en la localitzaci de prctiques relacionades amb la collaboraci entre la universitat i les empreses.
Concretament, per ser considerats habitatges en fronts consolidats havien dacomplir els segents criteris: a) Per a parcelles en carrer de 20
metres dample: edificis amb un mnim de 4 plantes amb un mnim de 4 habitatges. b) Per a parcelles en carrers de 8 metres dample: Un mnim de
2 plantes amb un mnim de 2 habitatges i c) Per a edificis allats; un mnim de 6 plantes amb un mnim de 10 habitatges.
66
88
Dels set equipaments previstos, de moment nhan estat definits tres: el de Barcelona Activa, el de Can
Jaumandreu i el Parc Barcelona Media67. Vinculat al Pla, es contemplava tamb el desenvolupament dun
Pla Especial dInfraestructures (PEI) que recolls la reordenaci viria amb lobertura de nous carrers,
lordenaci del subsl, la construcci de galeries de serveis, la millora de la xarxa de clavegueram, la
installaci de recollida pneumtica de residus, la construcci duna nova subestaci elctrica, la renovaci
de la xarxa de gas i aigua, aix com lextensi de cablejat digital per a tota la zona. El PEI preveia que la
inversi es distribus amb aportacions de les diferents administracions. Aix, el 57% lhavien daportar els
promotors, el 36% les empreses de serveis i el 7% lAjuntament.
Ms enll dels seus continguts concrets, el Pla 22@bcn es dotava dun sistema dimplementaci flexible a travs
de plans especials pblics i privats68. Per a implementar la transformaci es predeterminaven sis grans plans especials
de reforma interior (PERI69) diniciativa pblica, en base a la delimitaci drees extenses de ms de 100.000 m de sl.
Aquesta diferenciaci permetia, en principi, dotar duna coherncia i cohesi morfolgica a cada sector, aix com
assegurar la coexistncia dusos diversos, la continutat dels teixits residencials i la identitat de cada sector. Amb aquests
objectius es delimitaven les sis rees: Eix Llacuna, Campus Audiovisual, Parc Diagonal, Llull Pujades Ponent, Llull
Pujades Llevant i Per Pere IV que representaven el 46% del sl en transformaci del Pla. Cada rea tenia el seu propi
pla de reforma interior, aprovat entre el juny de 2001 i el febrer de 2004.
A ms dels plans diniciativa pblica, sesperava que fos la iniciativa privada la que complets la transformaci
restant a travs de plans especials, establint-se com a unitat mnima per a la transformaci una illa de lEixample i la
necessitat de tenir com a mnim el 60% del sl per iniciar la transformaci70. A febrer de 2005, a travs de la iniciativa
privada shavia intervingut en 7 illes i 4 parcelles de ms de 2.000 m.
4.2.1.3. Les dimensions del conflicte

Malgrat que molts dels temes conflictius en el desenvolupament del 22@bcn ja eren latents des de linici del Pla,
fou a partir del PERI Llacuna quan aquests van emergir i crixer. Temes com lhabitatge i els equipaments semblaven de
moment encarrilats a travs dacords entre el moviment venal i lAjuntament, mentre daltres, com el patrimoni industrial o
les activitats productives, es mantenien amb un desenlla incert.
67 Els dos primers consisteixen bsicament en espais utilitzats per l'Agncia Local d'Ocupaci, on es va traslladar la seva seu corporativa i es va
crear un viver d'empreses i un espai per a empreses internacionals; el tercer - situat al voltant de la fbrica Ca lArany- pretenia esdevenir un lloc de
referncia per a la indstria audiovisual amb la creaci dun campus universitari, la localitzaci de lempresa MediaPro, incubadores dempreses i
una residncia destudiants i professors.
Sen contemplaven quatre tipus: a) plans especials de reforma interior, b) plans integrals, c) plans de desenvolupament de sistemes
dequipaments i despais lliures i d) plans dinfraestructures i del subsl.
68
69 Aquests plans van passar a anomenar-se Plans de Millora Urbana (PMU) amb la nova Llei dUrbanisme de Catalunya de 2004. Al llarg del treball
utilitzarem lantiga denominaci, recollida a la MPGM del 22@bcn.
70 Per a actuacions allades (activitats @ i establiments hotelers), era suficient amb una parcella de 2.000 m, ja que es considerava que podia ser
el motor per a una futura transformaci integral de lilla.
89
Lhabitatge: El Pla 22@bcn reconeixia lexistncia dels habitatges en situaci dalegalitat, per no garantia que
aquestes cases es mantinguessin. La no-claredat amb qu es va exposar inicialment aquest fet per part de lAjuntament
va donar a entendre que el Pla legalitzava i protegia totes les cases que fins llavors estaven en situaci de disconformitat.
Quan es van comenar executar els PERI i van comenar a haver-hi habitatges afectats fou quan pblicament es va
aclarir que noms els habitatges situats en els fronts consolidats tenien el futur assegurat, fet que va iniciar una
campanya entre els vens71 per defensar els habitatges afectats en fronts no consolidats (uns 1.200 habitatges que
representaven unes 1.700 persones72). Les mobilitzacions per la preservaci de les cases i la recollocaci dels afectats
shan saldat fins al moment amb la disminuci dels afectats i el predomini de la negociaci individual. Pel que fa a
lhabitatge nou, ja hem dit que en principi el 100% de lhabitatge nou havia de ser protegit73, cosa molt excepcional en els
plans de renovaci de Barcelona ja que la majoria arriben a contemplar com a molt un 25% dhabitatge daquest tipus.
Tot i aix, el Pla deixava la porta oberta a les promocions privades a travs de la reconversi dindstries en lofts. De
tota manera, la principal novetat respecte lhabitatge va ser resultat de la campanya Volem seguir vivint al Poblenou,
promoguda pel moviment venal i que reivindicava que el 50% dels pisos de protecci construts al barri fossin
prioritriament pels vens. Lobjectiu de la campanya era garantir el dret a lhabitatge evitant lexpulsi dels vens actuals i
la seva substituci per una poblaci amb major capacitat adquisitiva74. Davant la rotunda negativa inicial dels poltics
municipals, els gestors del 22@bcn i les cooperatives dhabitatge sindicals, finalment sacord que un ter dels pisos
fossin pels residents a la zona75.
El patrimoni industrial: La sensibilitat entorn el patrimoni industrial va anar creixent des que es va aprovar el
Pla 22@bcn. Al principi, la MPGM recollia tmides declaracions dintencions sobre la necessitat de preservar el patrimoni
industrial del Poblenou ja que nicament es detallaven 18 fbriques, a reconvertir en habitatge. Fruit del treball
desenvolupat per lArxiu Histric del Poblenou i el grup de patrimoni industrial del Frum Ribera Bess76, el moviment
venal va iniciar un catleg sobre el patrimoni industrial del Poblenou77 amb la intenci que lAdministraci assums la
realitzaci dun pla integral per la protecci del patrimoni industrial del barri i la seva inclusi en el Pla Especial de
Protecci del Patrimoni historicoartstic de la ciutat de Barcelona. La filosofia del pla venal anava ms enll de
salvaguardar elements i peces allades (xemeneies i naus), i preveia la preservaci dels conjunts industrials amb tots els
seus elements, sense els quals la comprensi histrica, arquitectnica i cultural de les peces perdria sentit.
71
Els primers vens mobilitzats van ser els afectats pel Parc Central, unes 200 famlies, el febrer de 2000.
72
Seguint la mitjana docupaci contemplada en la MPGM.
73
Tant lAVPN com el grup poltic municipal ICV es van apuntar com a propi el mrit.
Al districte de Sant Mart, el 1995 el preu dels pisos nous se situava a 233 /m2 (per sota de la mitjana de Barcelona) i el 2003 ja shavia superat la
mitjana (que al seu torn havia pujat molt) en ms de 13 /m2 (font: www.bcn.es/estadistica).
74
75 La campanya comen el juliol de 2003, per al cap de poc es van trencar les negociacions amb el gerent de lInstitut Municipal dUrbanisme,
Ramn Garca-Bragado. Fruit de la pressi de les associacions venals i la Plataforma pro Habitatge Digne i dels canvis a linterior de lAjuntament,
el 7 de setembre de 2004 finalment es va firmar lacord. Aquest fet va generar reaccions crtiques dassociacions venals com la de Sant Mart de
Provenals o Maresme, que van quedar-se fora de lacord.
76
Vegeu ms endavant lapartat Els actors mobilitzats per una descripci del Frum Ribera Bess.
77
El catleg venal inclou un total de 97 elements a preservar.
90
Sargumentava, a ms, que aquests conjunts no noms tenien un valor arquitectnic sin que eren elements de
referncia fonamentals per la identitat del barri, alhora que oferien una gran potencialitat per la reconversi en nous usos
comunitaris i productius.
El paisatge histric, smbol de la identitat del Poblenou, s el gran valor que ha datorgar personalitat prpia al nou
districte dactivitats 22@bcn. El patrimoni histric no s lnic valor del Poblenou, sin que s la presncia vlida i
necessria que mant la memria de la gent (La Vanguardia, 2002) 78
Al llarg daquest procs, els PERI es van anar dotant duna major sensibilitat respecte al patrimoni, etiquetant
alguns edificis industrials com a edificis a mantenir, encara que no sasseguraven la seva preservaci en futures
transformacions79. En altres casos, lAjuntament va donar llum verda a la destrucci parcial dalguns conjunts industrials
significatius dels quals es reivindica la preservaci (com la Unin Metalrgica, Extractos Tnicos o especialment Can
Ricart).
Les activitats productives: El manteniment de les activitats productives i la seva no-reconversi en habitatge
va ser una de les primeres decisions polmiques80. Finalment, laposta de la MPGM va ser per la permanncia dels usos
productius i, concretament, per latracci dactivitats de noves tecnologies, i amb aquest argument es permetia edificar un
0,5m sostre/m ms. En aquest terreny el conflicte es va situar entorn a dues qestions: lexpulsi dactivitats productives
existents abans del Pla i el tipus de noves activitats que sinstallarien al Districte.
Respecte al primer, es va criticar lexcessiva preocupaci per latracci dempreses transnacionals i

vinculades amb les TIC, no garantint la continutat de les petites i mitjanes empreses presents a la zona,
que donaven ocupaci a treballadors del barri. Aquestes, encara que podien ser compatibles amb
lhabitatge, una vegada feta efectiva lafectaci es veurien obligades o b a traslladar-se a un altre municipi
de la regi metropolitana a causa dels preus del sl de la ciutat, o b replantejar-se la seva continutat.
Mentre les afectacions i reallotjaments dels habitatges estan molt regulats per part de lAdministraci, per
les activitats industrials no existeixen mecanismes reguladors que en garanteixin la continutat al barri. Aix,
les afectacions sacaben convertint en una negociaci entre particulars.
Pel que fa a les noves activitats, encara que algunes de les empreses installades al barri sn
emblemtiques daquest sector (com per exemple T-Systems, Indra o Auna), es va qestionar tant la
presncia de noves empreses que no albergaven activitats @, com el procs de relocalitzaci dalgunes
Article del Grup Patrimoni Industrial del Frum Ribera Bess: Petici cvica per conservar la memria industrial del Poblenou (La Vanguardia,
17/12/02)
78
79
Segons la Societat 22@bcn, actualment estan protegits o en vies de protecci 136 elements del patrimoni histric del Poblenou.
Mentre els propietaris del sl i les promotores pressionaven per la reconversi en habitatges, el document de Criteris, objectius i solucions
generals de planejament ja recomanava preservar la major part de lactivitat industrial, per sense establir xifres concretes. En el perode
dallegacions al document, lAVPN i el grup ICV van formular comentaris al respecte. El primer demanant que com a mxim el 10% del sostre
edificable fos destinat a habitatge, mentre que ICV va optar pel 15%, percentatge finalment incorporat a la MPGM.
80
91
empreses del centre de la ciutat al 22@bcn, on el preu de les oficines era ms barat81 i, per tant, podien
extreure importants plusvlues del trasllat de les oficines cntriques. Tamb es denunciava que algunes de
les grans empreses de lmbit de les TIC (Indra, GTD, General Electric, T-Systems, etc.) estaven
estretament relacionades amb la indstria armamentstica.
La combinaci daquestes dues crtiques (expulsi i relocalitzaci) feia emergir dubtes, per una banda, sobre la
capacitat del Pla de generar els 100.000/130.000 llocs de treball previstos (tenint en compte que cal descomptar els que
es destrueixen i els que es relocalitzen) i, per laltra, sobre si el suposat augment docupaci repercutiria en els
treballadors de la zona, ja que tampoc shavien iniciat poltiques especials destinades a la formaci dels treballadors en
aquests mbits. Les principals poltiques docupaci es vehiculen a travs de Barcelona Activa amb el programa de joves
emprenedors. Igualment, es preveia que el trasllat de les facultats universitries de la UPF i la UPC facilitarien el
subministrament de recursos humans qualificats per a les empreses que sinstallessin en el 22@bcn. Des del Frum
Ribera Bess sassenyalava la important desconnexi existent entre les poltiques entorn del Pla i el sistema educatiu
secundari del barri.
Els equipaments: En el moment daprovaci de la MPGM no existia al Poblenou cap guarderia pblica,
biblioteca pblica, centre de dia, ni casal per a la gent gran. Davant lescassetat crnica dequipaments, accentuada per
les noves promocions residencials a la zona que es preveia que dupliquessin la poblaci82, a principis de lany 1999,
lAVPN va engegar una campanya per fer visible aquesta necessitat amb el suport de diferents entitats venals,
educatives, de lleure i comercials del barri. Desprs de ms dun any de mobilitzacions es va crear una comissi amb
tcnics de lAjuntament i representants venals on finalment es consensuaren el tipus dequipaments necessaris i la seva
ubicaci aproximada, el 30% dels quals eren en terrenys del 22@bcn. El Pla, aprovat el juliol de 2001, no contenia ni el
pressupost ni el perode dexecuci de molts dels equipaments previstos, per va marcar un precedent important en les
reivindicacions venals de la ciutat83. La MPGM preveia nicament els set equipaments @ de titularitat pblica i en rgim
de concessi dedicats a activitats relacionades amb la formaci, la investigaci i lempresa, sense perjudici de les
dotacions que ja estaven reservades per anteriors plans urbanstics. En canvi, no establia cap relaci amb el Pla
dEquipaments que sestava negociant durant la seva aprovaci, malgrat que 15 equipaments restaven sense sl
disponible. No fou fins que sestabliren els acords entre lAVPN i el districte arran del conflicte del PERI Llacuna que es
vincularen directament ambds plans, creant-se una comissi de seguiment. Les activitats de la comissi pro
Segons un estudi de la consultora Cushman & Wakefield sobre el sector immobiliari de juliol de 2005, les oficines del 22@ eren un 40% ms
barates que les del centre de la ciutat. En un informe dAguirre i Newman de febrer de 2004 salertava que els alts preus a lrea de Barcelona
portaven molts propietaris a especular amb el sl buscant les plusvlues en comptes de desenvolupar els polgons previstos. Aquest fenomen es
veu propiciat per lentrada en el negoci de parcs industrials i logstics dels grans grups immobiliaris, com Metrovacesa, Riofisa, Colonial o
Landscape.
81
Els plans de Diagonal Mar, Diagonal Poblenou i Front Martim tenen un potencial de 16.721 nous habitatges, el que aplicant locupaci mitjana
de la zona (2,67) signifiquen 44.600 nous vens.
82
El III Frum Venal Barcelons celebrat el desembre de 2004 plantejava com un dels objectius prioritaris lelaboraci dun pla dequipaments a
Barcelona.
83
92
equipaments de lAVPN han continuat desprs de la signatura de lacord, per tal de fer el seguiment de la seva aplicaci i
concreci, molt ms lenta que no pas la creaci de noves oficines.
4.2.1.4. Actors rellevants

Com ja hem descrit, des de la concepci fins a la seva aprovaci, el Pla 22@bcn ha estat un projecte impulsat
estrictament des de lAjuntament de Barcelona i les seves diferents entitats de planificaci, malgrat que tenir una
vocaci metropolitana. La participaci va ser restringida al Sector dUrbanisme de lAjuntament, a arquitectes afins i a les
aportacions de tcnics i professionals vinculats al Cercle Digital. Durant aquest perode, alguns altres actors (partits
poltics, propietaris del sl, promotors, associacions de vens, etc.) van intervenir formalment amb la presentaci
dallegacions als dos plans que es van sotmetre a exposici pblica i a travs dalguna reuni.
Pel que fa al moviment venal, la idea del 22@bcn inicialment va convncer a l'AVPN, que va veure complertes,
almenys en principi, quatre de les seves sis demandes bsiques: la redacci dun pla general de renovaci pel Poblenou,
el manteniment de lactivitat productiva al barri, la construcci dhabitatge protegit i el reconeixement dels 4.600
habitatges que estaven en situaci dalegalitat. Quedaven pendents la concreci de dos temes ms: la provisi de nous
equipaments socials i la protecci del patrimoni histric i industrial del barri. Per laprovaci inicial, el desembre de 2001,
del PERI Llacuna va encendre els nims. Tot i continuar defensant les lnies generals del Pla 22@bcn, l'AVPN va criticar
obertament el PERI per lalada de les torres que es volien construir, la poca participaci venal i lafectaci de
nombrosos habitatges.
Els petits propietaris dhabitatges i negocis afectats han jugat un paper ambivalent en ambds conflictes:
mentre que en el PERI Llacuna hi va haver una divisi entre ells (uns es van unir a lAVPN mentre daltres van coordinarse a travs de lAssociaci dafectats del 22@ (AA22@), que va agrupar fora de lAVPN part dels vens i venes que
tenien les seves cases i negocis afectats pels successius PERI); en el cas de Can Ricart, tot i estar presents a les
diferents mobilitzacions, han anat negociant parallelament amb el propietari per tal daconseguir indemnitzacions,
romanent especialment unides aquelles empreses que els havia finalitzat el contracte i no tenien dret a indemnitzaci. Els
afectats, a ms dorganitzar-se collectivament, van interposar i guanyar diferents recursos legals contra el Pla, tot i que
lAjuntament anunci que recorrer les sentncies84.
Durant el procs, el panorama es va fer ms complex i va nixer una altra associaci doposici al Pla: la
Coordinadora contra el 22@, molt activa i formada per sectors anticapitalistes que reivindiquen el carcter especulatiu
84 Les sentncies dictades pel TSJC anullen els articles 20.1, 22.1.b i 22.1.c que obliguen els promotors a cedir sl a l'Ajuntament en unes
proporcions superiors a les que establia la Llei durbanisme vigent en el moment de laprovaci del Pla i que estalviaven, en canvi, als vens ja
residents el pagament dels costos dinfraestructures. Tamb anullen les crregues i les cessions obligatries i gratutes que els propietaris dels
terrenys afectats pel Pla han de fer a lAjuntament. La normativa obligava als propietaris dels terrenys situats en sl urb no consolidat (excepte en
alguns casos molt puntuals) a fer les cessions. Com a resultat de la impugnaci, la sentencia anulla tamb la delimitaci de les unitats dactuaci
del planejament en el Parc Central.
93
del Pla, la destrucci de llocs de treball i la vinculaci de les noves empreses tecnolgiques a la indstria de
larmament85.
Pel que fa als grups poltics municipals, cal destacar que si b tots van votar favorablement a la MPGM i als
diferents PERI, rpidament van sorgir veus crtiques i el PSC es va quedar sol en la defensa del projecte inicial. Per una
banda, CiU i el PP van criticar el Pla 22@bcn en el seu conjunt, pel seu poc xit a lhora datraure noves empreses i, per
altra banda, un cop van comenar les mobilitzacions ciutadanes contra el PERI Llacuna, CiU rpidament es va unir a la
coalici opositora, mentre que ERC i ICV van demanar pblicament el replantejament del PERI. En el cas de Can Ricart,
CiU tamb es va unir a posteriori a la coalici opositora (aglutinada entorn de la Plataforma Salvem Can Ricart que
uneix part dels afectats, entitats socials i culturals del barri i associacions de vens), mentre que el paper dERC i ICV ha
estat molt ms ambigu, movent-se entre el silenci (ERC) i la demanda de petites modificacions al projecte aprovat (ICV).
La comunitat cientfica i professional ha tingut un paper fonamental tant en la redacci del Pla com en
loposici a determinats aspectes, especialment pel que fa a la preservaci del patrimoni industrial. En el primer cas, les
idees per la transformaci del Poblenou eren influenciades per la literatura sobre leconomia regional i els ambients
innovadors en rees urbanes. Com sha descrit aquestes idees han estat reinterpretades a travs duns actors (vinculats
principalment al Cercle Digital) i dunes determinades estructures tcniques, poltiques i ideolgiques locals que les han
convertit en un conjunt de respostes prpies. Per altra banda, tamb sha format un pol crtic entre els professionals de
lurbanisme que han qestionat com shan desenvolupat en concret les idees incloses en el Pla. En aquest sentit, sn
rellevants els treballs del grup de patrimoni industrial del Frum Ribera Bess, participat entre daltres per Merc Tatjer,
Joan Roca, Zaida Muix i Josep M Montaner, entre daltres.
Els mitjans de comunicaci han estat importants per la creaci dopini i ampliaci de la protesta, amb una
abundant aparici de notcies (especialment a La Vanguardia i a El Peridico) on shan fet sentir especialment les
notcies generades pel gabinet de premsa de la societat 22@bcn, S.A respecte els avanos del Pla, les crtiques de
CiU, les pressions dels inversors i les mobilitzacions venals ms importants. Tamb ha estat, per, un espai per la
reflexi i han estat nombrosos els articles dopini sobre aquests temes. La implicaci de la comunitat cientfica ha
possibilitat laccs del moviment als mitjans de comunicaci86.
Taula 6. Actors rellevants en el conflicte del PERI Llacuna

A FAVOR
EN CONTRA
INDIFERENT/ AMBIVALENT
Partits poltics:
85 Vegeu lapartat Descripci del moviment daquest mateix captol.

86 Un exemple ha estat la rplica i contrarplica sobre el futur de Can Ricart a les pgines de El Pas entre, per una banda, Josep M Montaner i
Zaida Muix (arquitectes responsables del Pla alternatiu per Can Ricart) i, per laltra, Oriol Clos (cap de plans i projectes del Sector dUrbanisme).
94
PSC
ICV
PP
ERC
CiU
Administracions pbliques:
Ajuntament de Barcelona (Sector
dUrbanisme, Districte de Sant
Mart, Oficina del 22@bcn)
Generalitat de Catalunya
Collectius ciutadans i grups de pressi:

Comissi dafectats del 22@
AVPN
Frum Ribera Bess
Coordinadora contra el 22@
Arxiu Histric del Poblenou
Sector empresarial
Promotors
Associaci de comerciants de la
Rambla
Propietaris del sl
Font: Elaboraci prpia.
Taula 7. Actors rellevants en el conflicte de Can Ricart

A FAVOR
EN CONTRA
INDIFERENT/ AMBIVALENT
CiU
PP
Partits poltics:
PSC
ICV
ERC
Ajuntament de Barcelona (Sector
dUrbanisme, Districte de Sant
Mart, Oficina del 22@bcn)

Plataforma Salvem Can Ricart
(AVPN, Frum Ribera Bess,
Coordinadora contra el 22@,
Arxiu Histric del Poblenou,
Associaci dafectats de Can
Ricart, Associacions del barri...)
Sector empresarial
Promotors
Empresaris afectats de Can

Ricart
95
Propietaris del sl
4.2.2. DESCRIPCI DE LA MOBILITZACI
4.2.2.1. Els actors mobilitzats

En els casos del PERI Llacuna i de la preservaci de Can Ricart s ms adequat parlar duna xarxa dactors que
en determinats moments suneixen davant dun problema determinat, que no pas de lexistncia duna plataforma en
defensa del territori estable al llarg del procs i amb uns objectius compartits.
El Poblenou mant una rica tradici associativa que t les seves arrels en el moviment obrer i republic que va
impulsar la creaci de diferents ateneus i cooperatives des de principis del segle XX fins linici de la dictadura. Durant els
anys 70, el moviment associatiu reivindicatiu es va anar rearticulant (especialment a partir de loposici al Pla de la
Ribera) i es va crear la Comissi de Barri (1969), embri de lAssociaci de Vens del Poblenou (1972) i seguidament la
Coordinadora dentitats del Poblenou (1975). Bona part de la tradici associativa es concentra al voltant del centre
histric del Poblenou, fet que explica que el conflicte esclats en la remodelaci del carrer Llacuna, parallel a la Rambla.
LASSOCIACI DE VENS I VENES DEL POBLENOU (AVPN)
LAVPN ha mantingut un important rol de centralitat en els processos de mobilitzaci ciutadana, aglutinant a
diferents xarxes ciutadanes en les reivindicacions venals. Ubicada al centre cvic Can Felipa, fbrica recuperada pel
moviment venal, va nixer a principis dels anys 70, fruit de levoluci de la Comissi de Barri del Poblenou. A ms de
Can Felipa, altres reivindicacions histriques que ha impulsat lAVPN han estat la cobertura de la Ronda Litoral o la
construcci de lInstitut Icria. Compta amb diferents comissions (revista, comissi durbanisme, comissi dequipaments,
entre daltres) i arran del desenvolupament del Pla tamb es va crear dins lassociaci la Comissi dAfectats del
22@bcn. Essent una de les associacions de vens ms dinmiques de Barcelona i amb una important implantaci en el
centre histric del barri, actualment t marcades tres lnies prioritries: 1) pel que fa a lurbanisme, t un servei
dassessorament als vens sobre el Pla 22@bcn, i fa un seguiment dels PERI amb lobjectiu de defensar els drets dels
afectats i el patrimoni histric i cultural del barri; 2) la reivindicaci dequipaments comunitaris: lAVPN va impulsar la
redacci de lestudi per a un pla dequipaments al Poblenou conjuntament amb el districte de Sant Mart i actualment
forma part de la comissi de seguiment i 3) accions de solidaritat envers els vens nouvinguts, la gent gran, els collectius
marginats, etctera.
s linterlocutor formal del Districte i ha realitzat un rol de frontissa entre el Pla 22@bcn i les reivindicacions del
barri combinant la collaboraci i la crtica. Mant contactes fluids amb diferents entitats del barri i pel que fa el 22@bcn
96
s especialment rellevant laliana que ha mantingut amb lArxiu Histric del Poblenou i amb les entitats i persones del
Frum Ribera Bess.
LASSOCIACI DAFECTATS DEL 22@ (AA22@)
Defensen la permanncia dels tallers i habitatges afectats pels diferents PERI diniciativa pblica, acusant
lAjuntament de labandonament que ha sofert el barri en els darrers anys i del foment de processos especulatius en
lexecuci del Pla 22@bcn, sense respectar la participaci dels habitants del Poblenou en els processos de decisi. Va
nixer arran del procs de negociaci del PERI Llacuna per part dun conjunt dafectats (primer dhabitatges i desprs de
tallers i negocis) que no es van veure representats per lAVPN, i es van autoorganitzar en una associaci prpia. Desprs
de mantenir diferents contactes amb la societat 22@bcn han emprs, a ms de mobilitzacions, diferents contenciosos
administratius en contra de les afectacions. Estan a favor del reconeixement legal dels habitatges en situaci alegal, per
critiquen especialment larbitrarietat del concepte de front consolidat com a criteri pel manteniment de les cases i
defensen la preservaci de tots els habitatges i els tallers existents per tal de no perdre la identitat prpia del barri.
Per qu es discrimina entre habitatges consolidats i habitatges no consolidats? Sn vctimes ms fcils per a
lespeculaci urbana? A qui afavoreix aquest urbanisme salvatge que atempta contra la legitimitat patrimonial duns
vens que paguen religiosament els seus impostos? Pensem que els PERIs es poden aplicar a moltes illes
abandonades o altres zones denigrades del barri per sempre respectant els habitatges ocupats per famlies durant
generacions. (Associaci dafectats del 22@, 2005)
Han participat molt activament en la Plataforma Venal contra lEspeculaci i amb la Coordinadora contra el 22@
organitzant mobilitzacions i assemblees obertes al barri. Tamb han mantingut contactes amb els diferents grups
municipals per tal daturar les afectacions, a la vegada que han estat criticats per lAjuntament com una entitat no
representativa del barri i que noms defensa interessos particulars.
LA COORDINADORA CONTRA EL 22@ (CC22@)
Arran del conflicte del PERI Llacuna, sorgeix la Coordinadora contra el 22@ que agrupa els sectors
anticapitalistes del barri, com lAssociaci de Joves del Poblenou, el Centre Social taca i principalment lAteneu Popular
Octubre, on els membres de la Coordinadora es reuneixen peridicament en assemblea. Sota el lema El Poblenou no
est en venda, lobjectiu que es marca s aturar el Pla 22@bcn ja que el consideren un projecte especulatiu que
beneficia bsicament les constructores, els propietaris del sl i les empreses multinacionals en contra dels interessos dels
vens i les venes del Poblenou. Com a reivindicacions ms immediates denuncien lagressi que suposa el Pla pel
patrimoni histric i cultural del Poblenou, la destrucci de llocs de treball i la ubicaci dempreses relacionades amb la
indstria armamentstica. En aquest sentit, iniciaren una campanya perqu lAjuntament denegus les llicncies
dinstallaci i dactivitat al Districte 22@bcn a les empreses vinculades als grups industrials que tenen el
desenvolupament armamentstic entre els seus mbits dactivitats.
La Coordinadora sha unit puntualment amb lAssociaci de Vens en els inicis de la protesta contra el PERI
Llacuna o per la defensa del Patrimoni Histric, per principalment ha treballat conjuntament amb lAssociaci dAfectats,
97
amb qui ha promogut diferents accions i assemblees de barri per tal dorganitzar i informar els afectats pels diferents
PERI. Les dues associacions formen part de la Plataforma venal contra lEspeculaci de Barcelona, i la Coordinadora ha
participat en diferents mobilitzacions amb el teixit venal ms crtic barcelon, com la Campanya contra el Frum
Barcelona 2004; alhora que ha generat contactes amb altres moviments en defensa del territori de fora de Barcelona.
Sempre ha mantingut un discurs basat en lantagonisme, sense inters en la negociaci amb lAjuntament i poc propositiu
respecte levoluci del barri, per ha estat un actor important per la capacitat de realitzar acci collectiva, enxarxar la
protesta amb altres collectius i illuminar les principals contradiccions del Pla 22@bcn.
EL FRUM RIBERA BESS (FRB)
Arran dun conflicte amb el Departament dEnsenyament de la Generalitat, lany 1992 va nixer a lInstitut Barri
Bess aquest Frum. Malgrat que en els seus inicis es centr en el camp educatiu, ben aviat sampliaren les temtiques i
es crearen diferents lnies de treball: revisi de plans urbanstics, patrimoni industrial, habitatge, equipaments, etc. La
reivindicaci marc s la realitzaci dun Pla alternatiu per la Ribera del Bess, fet que ha convertit el Frum en una gora
de discussi sobre el model de ciutat, sota la perspectiva que les transformacions fsiques han danar sempre
acompanyades de les preocupacions i els desitjos de la gent que viu i transita la ciutat.
Territorialment comprn els cinc barris que hi ha entre el Parc de la Ciutadella i el riu Bess (Poblenou,
Diagonal, Maresme, Bess i la Mina87), malgrat que les seves intervencions a vegades superin aquesta escala. Es
defineix com una xarxa de segon grau, o un banc didees format per persones a ttol individual i per unes 35 entitats, la
majoria vens i venes dels barris citats, per tamb per persones daltres parts de la ciutat. Molts dells sn treballadors
socials, artistes, cientfics socials i persones dinstitucions educatives i culturals (MACBA o Fundaci Tpies, per
exemple). La presncia de diferents xarxes temtiques (venals, educatives, culturals, cientfiques) i de diferents escales
(de barri, de front martim, de ciutat) ha possibilitat lenriquiment dels debats que shi donen i laccs a un major nombre
de recursos per part de les entitats que participen al Frum.
Juntament amb lAVPN i lArxiu Histric del Poblenou, ha tingut un paper protagonista en la reivindicaci i
salvaguarda del patrimoni industrial del Poblenou, especialment en lorganitzaci peridica de les jornades Llegat
industrial i innovaci on han conflut lders venals, poltics, tcnics i acadmics.
LA PLATAFORMA SALVEM CAN RICART
Al llarg del 2005, el conflicte de Can Ricart es va anar agreujant amb els intents de desallotjament de les
empreses que encara hi restaven. Molts dels actors que hem anat descrivint (exceptuant lassociaci dAfectats del 22@),
juntament amb noves incorporacions88 van confluir sota el mateix paraiges de la Plataforma. Passen a dinamitzar-la
87
El barri de la Mina, tot i pertnyer a Sant Adri del Bess, tamb ha participat en aquesta entitat.
El Manifest per Salvar Can Ricart, el signen els segents collectius: Afectats de Can Ricart, Ass. Vens i Venes del Poblenou, Ass. Vens Gran
Via-Per-Espronceda, CER Bac de Roda, Ass. Recreativa Grup Civit, Arxiu Histric del Poblenou, Coordinadora contra el 22@,, Diables del
Poblenou, Assemblea de Joves del Poblenou, J.O.C., MOVI, CiU, Colla del Drac, Fem Maig, Acci Sant Mart, Centre Moral, Colla de Gegants del
88
98
persones de lAssociaci dAfectats de Can Ricart, de lHANGAR89, de lAVPN i del Grup de Patrimoni Industrial del
Frum Ribera Bess, entre daltres. Al juliol es crea la pgina web (www.salvemcanricart.org) i sestableix un protocol
demergncia per cridar a la mobilitzaci ciutadana en el cas de nous intents de desnonament o denderroc del conjunt
industrial. Des de la seva creaci, lactivitat mobilitzadora de la plataforma ha estat fora intensa (bicicletades, jornades
de portes obertes, xerrades, assemblees, pancartes) alhora que tamb sha realitzat un important treball destudi histric i
arquitectnic del recinte amb el qual shan elaborat diferents propostes alternatives a la del Ajuntament, tant pel que fa la
conservaci del recinte com la ubicaci de nous usos.
Resultat de la pressi ciutadana, el dia dos de desembre lAjuntament anuncia la paralitzaci de lenderroc de
Can Ricart, en principi, fins que no s'aprovi el proms Pla de Patrimoni histric del Poblenou. A partir de llavors,
lAjuntament entra en un perode de negociaci amb la Plataforma, convertint-se en un interlocutor reconegut per sense
deixar de promoure la mobilitzaci ciutadana90.
4.2.2.2. Discurs
Com hem anat observant, el discurs desenvolupat pel moviment venal s fora complex i incorpora diferents
temes, com la precarietat laboral, lhabitatge assequible, la reactivaci econmica, la indstria armamentstica, la
substituci social, unes millors compensacions pels afectats, la innovaci i la preservaci del patrimoni, etc. Podrem dir
que s un discurs igual o ms complex que lelaborat com a justificaci del propi Pla 22@bcn, ja que a ms delements
econmics incorpora qestions de carcter social.
Per tot i la diversitat temtica, el discurs desenvolupat pel moviment venal es fonamenta fortament en el
sentiment de pertinena en el barri, en lexistncia dun passat compartit que s necessari mantenir i assegurar-ne un
futur:
Poblenou perd rpidament el seu paisatge i les senyes didentitat. El Pla 22@ promet molts llocs de treball, per no t
miraments en destruir els existents. Prometen habitatges de protecci oficial per, amb lespeculaci i les afectacions,
sexpulsa als vens i venes. Tot aix ens porta a un procs de substituci social que anulla un barri que s el resultat
duna rica xarxa relacional, venal i laboral forjada a travs de generacions (Salvem Can Ricart, 2005).
Els vens i venes del Poblenou manifestem el nostre ms profund desacord amb les propostes urbanstiques del PERI
[Llacuna] 22@, que sha aprovat sense participaci ciutadana, i poden desfigurar el barri del Poblenou i diluir la nostra
identitat. No volem que el Poblenou es converteixi en una ciutat de negocis, desplaant la poblaci i trencant lestructura
cvica i venal (AVPN, 2002).
Poblenou, Ateneu La Flor de Maig, Cooperativa Cydonia, ACO Poblenou, Ass. Vens Vila Olmpica, Ass. Vens Diagonal Mar, Ass. Vens ParaguaiPer, La Raspa, Plataforma Diagonal Maresme Bess, Plataforma dEntitats i Vens de la Mina, Cooperativa d'Habitatge del Sagrat Cor, Cooperativa
Gregal, IES Barri Bess, IES Poblenou, AMPA la Mar Bella, AMPA Arenal de Llevant, AMPA Lope de Vega, Ciber@ula Poblenou, Esplai La Flor de
Maig, CGT, CCOO Barcelons, Favb, Coordinadora dEntitats del Poblenou
89
LHangar, situat dins el recinte de Can Ricart, es defineix com un centre de producci artstica. Vegeu www.hangar.org
Quan sescriuen aquestes lnies, febrer del 2006, el desenlla de les negociacions entre Ajuntament, propietari, promotors i la Plataforma continua
obert.
90
99
En aquest sentit, sha vinculat a la preservaci de la identitat del Poblenou industrial i obrer la necessitat del
manteniment dels recintes industrials que romanen encara al Poblenou i a Barcelona, rehabilitant-los i adaptant-los a les
noves necessitats econmiques i socials de la poblaci, essent un dels principals cavalls de batalla del moviment.
Can Ricart ha sido un caso prototpico de parque industrial, con empresas de distintos sectores clave en la evolucin
del distrito industrial del Poblenou y con una gran capacidad de adaptacin al cambio urbano (...). Can Ricart, con
proyectos pblicos y con empresas privadas en sus naves rehabilitadas, debera ser un epicentro de la innovacin a
caballo de la tecnologa y la cultura, dentro de un 22@ que sacara ms partido del patrimonio y que contara con una
poltica terciario industrial integradora como contrapeso a la fuerte presin inmobiliaria. (Roca, 2005)
El conflicte del Poblenou es podria interpretar com les contradiccions entre unes lgiques globals, a les que
respondria el Pla 22@bcn (la voluntat datraure empreses multinacionals relacionades amb la nova economia en un
entorn de competncia interurbana internacional), i la defensa de lespai local dels vens. Per el discurs que sarticula
des del moviment venal s ms complex. Per exemple, en el cas de la CC22@, malgrat apostar per la continutat dels
elements ms tradicionals del barri (petit comer, fbriques, tallers, habitatges, etc.), combinen elements extraterritorials
per elaborar el seu discurs, amb la crtica a la ubicaci dempreses que formen part de grups empresarials, normalment
transnacionals, amb interessos en la indstria armamentstica. Daquesta manera, estan vinculant els dos espais, ja que
lespai global ha dacabar tenint tamb les seves representacions materials i localitzades. En el cas de lAVPN o del FRB,
mentre accepten les principals idees del Pla 22@bcn com a motor de renovaci del Poblenou, intenten establir un dileg
amb les necessitats i els desitjos dels propis habitants, entre daltres elements a travs de la reivindicaci dels conjunts
industrials com a part de la identitat del barri.
Ara, per, hi ha el risc dacabar fent tabula rasa dels paisatges industrials de ms inters que queden a la ciutat,
en perjudici de la seva prpia renovaci:
la Ciutat del Coneixement no pot ser una ciutat banalitzada (...) Per ser font de progrs general, la nova economia ha
de trobar el seu encaix en la ciutat i en la ciutadania. Menystenir el llegat industrial barcelon no s sols arriscar-se a
perdre un patrimoni cultural, s tamb deixar sense un lloc en la histria les majories urbanes que han conformat la
metrpoli i el pas (Frum Ribera del Bess, 2005).
Finalment, mentre que la CC22@ i lAA22@ han mantingut un discurs ms aviat defensiu enfront el Pla, lAVPN i
el FRB han elaborat un discurs basat en lacceptaci de les principals idees del Pla, per demanant-ne modificacions
substancials quan ho han cregut convenient. Aquests dos actors han participat primer en la redacci dallegacions i fent
les correccions del PERI Llacuna (conjuntament amb lAdministraci) o b, en el cas de Can Ricart, elaborant directament
plans alternatius.
4.2.2.3. Estratgies dacci

Al llarg del desenvolupament del Pla 22@, el moviment venal ha desenvolupat tot tipus daccions, combinant
simultniament accions institucionals, poltiques i socials: recollida de signatures, conferncies, assemblees venals,
concentracions, pancartes als balcons, reunions amb lAdministraci, bicicletades, dinars populars, allegacions, recursos,
100
manifestacions, etctera. Mentre que en els moments lgids del conflicte aquestes han estat ms o menys coordinades,
al llarg del procs cada associaci ha seguit les lnies dacci que ha cregut convenients segons els seus objectius:
LAA22@ ha combinat lacci al carrer a travs de concentracions, la redacci dallegacions, la interposici

de recursos i la negociaci poltica, mantenint posicions diferents respecte lAVPN.
La CC22@ sha centrat especialment en la mobilitzaci al carrer a travs de manifestacions, concerts,

dinars populars o la realitzaci de xerrades, sense estar especialment interessada en la negociaci.
LAVPN ha estat lactor reconegut per lAdministraci com linterlocutor en el conflicte, i com a conseqncia
ha acabat fent sovint el paper de mediador, combinant lacci institucional i poltica amb la mobilitzaci
social.
El FRB ha actuat com un laboratori didees amb la publicaci darticles, redacci dinformes i celebraci de
jornades i ha servit perqu lAVPN mantingus una posici central i propositiva en el conflicte, especialment
pel que fa a la conservaci del patrimoni industrial.
101
4.3. LA PLATAFORMA SALVEM LEMPORD

La problemtica a la qual respon la plataforma cvica Salvem lEmpord (en endavant SLE) s complexa i
polidrica. A diferncia de les altres mobilitzacions analitzades, en aquest cas no sorgeix arran dun conflicte o un
projecte concret, sin en reacci a un sumatori dactuacions, que tenen com a denominador com un fort impacte sobre
el territori.
En aquest sentit, s la prpia acci de SLE la que elabora un relat que connecta moltes problemtiques diferents
amb el fil conductor del seu impacte sobre el territori:
La importncia i la innovaci del nostre moviment es basa en el fet que no ens oposem a un sol projecte en concret,
sin que basem la nostra reivindicaci en lexigncia duna planificaci i racionalitzaci territorial, amb un mbit definit
com s lEmpord (Salvem lEmpord, 2003a).
Per comprendre aquesta problemtica cal tenir en compte diversos elements. Per una banda, la posici
geogrfica de lAlt Empord, com a zona de connexi amb la resta dEuropa i com el pas ms senzill per travessar els
Pirineus, que fa que hi hagin projectades moltes grans infraestructures en un territori molt redut: el desdoblament de la
carretera de Besal-Figueres, la construcci de la variant de Figueres, el TAV, lhipottic transvasament del Roine i, molt
especialment, la construcci de dues lnies de molt alta tensi de 440.000 kV (lanomenada M.A.T.)91.
Per laltra banda, ens trobem durant lltim decenni amb una tendncia sostinguda daugment de la
urbanitzaci92. Aquest gran creixement est molt relacionat amb laposta pel turisme, i es concreta en diversos projectes
durbanitzaci que afecten, per una banda, als ltims espais verges del litoral93 i, per laltra, a zones despecial inters
91 Als quals cal afegir els projectes de parcs elics dins de zones PEIN (la installaci de macrocentrals eliques a totes les carenes nord est de lAlt
Empord: Portbou, Serra de Tramonts, la Jonquera, Molins).
92 Als municipis de la Costa Brava, mentre lany 1980 lespai construt ocupava un 7,9%, el 2003 la proporci ja era del 13,2%, amb un augment de
3.500ha. (Nogu, 2003). Des de finals dels anys noranta la Costa Brava est vivint un nou boom urbanstic: en el perode 1998-2003 la construcci
ha crescut un 123,2% a la costa; el 1999 es van edificar 2.083 habitatges nous, mentre que el 2002 la xifra va augmentar fins 4.671, segons
lInforme de la Universitat de Girona elaborat per Dani Blasco, Jaume Anton e Ishar Nicolau (La Vanguardia, 2003).
93 Com els casos de Pinya de Rosa a Blanes, Cap Ras a Llan, Cala Tamariua a Port de la Selva o Fluvi Marina a Sant Pere Pescador.
102
natural o social94 i, finalment, tamb es preveu un fort creixement en moltes petites poblacions de linterior. A aquest tipus
de projectes cal afegir-hi les urbanitzacions vinculades a camps de golf, hipdroms, aerdroms, etctera (com a mesura
daugmentar el valor afegit del terreny i estratgia per esquivar les reglamentacions urbanstiques), les requalificacions de
terrenys per a s industrial (Roses, Palau Saverdera,) i els freqents incompliments de la normativa de Parcs Naturals
(Cap Ras, Vall de la Santa Creu, Cala Tamariua), forestal (Santuari de la Salut- Terrades) i urbanstica (Vall de Santa
Magdalena, Golf de Vilanera-LEscala).
Aquests elements esmentats estan molt relacionats amb la dinmica econmica de la zona, altament dependent
dun model turstic intensiu, estacional i amb un fort component residencial. Aquest model turstic ha provocat la
massificaci i la degradaci esttica i urbanstica- de la lnia de la costa, que sha anat desplaant a les poblacions de
linterior; les quals, afectades per la crisi del sector agrcola95 i la despoblaci, pateixen la proliferaci de projectes
urbanstics de grans proporcions, que impliquen un creixement exponencial de la poblaci sense tenir en compte la
sostenibilitat social dels projectes96.
Tot plegat genera uns costos socials, econmics i ambientals importants, tant pel que fa a la pressi sobre
lentorn, com al consum de recursos especialment aigua i electricitat-, o a la gesti de residus (purins o grans abocadors
com el de Vacamorta, Pedret i Mar). Cal tenir en compte que la poblaci a lestiu pot arribar a incrementar-se en un
800% en relaci a la poblaci censada. Aquests costos es solen abordar creant noves infraestructures, serveis i
equipaments (que sovint es multipliquen per la manca de planificaci i coordinaci supramunicipal), sense tocar larrel del
problema: els problemes de finanament dels ajuntaments.
Els ajuntaments de les comarques gironines ms endeutats sn els que ms han crescut urbansticament (font:
Sindicatura de Comptes, Informe 21/2002-B). Aquest fet sexplica perqu lentrada de diners per impostos de les noves
construccions serveixen per garantir el manteniment de serveis bsics durbanitzacions ja consolidades i quan aquestes
darreres urbanitzacions necessiten de diner pblic per tasques de manteniment, les arques municipals tornen a ser
buides. s un peix que es mossega la cua; un cercle vicis que sha de trencar (Salvem lEmpord, 2003b).
Es crea, doncs, un cercle vicis: urbanitzaci necessitat de nou finanament pel seu manteniment nova
urbanitzaci collapse de les infraestructures, especialment les de mobilitat noves infraestructures que permeten o
porten a nova urbanitzaci. Aquest procs posa en tensi la capacitat de crrega de les comarques empordaneses i
amenaa amb modificar substancialment locupaci del territori i el paisatge.
94 Zones dhorta, connectors biolgics cas de lrea entre Roses i els Aiguamolls de lEmpord: Pau, Palau Saverdera, polgon industrial de Roses,
Vall de Solius, etc.
95 El 2003 lextensi de lespai agrcola a la Costa Brava era del 21% de la superfcie total dels 22 municipis de la Costa Brava, enfront el 26,3% de
1980 i el 34,9% de 1957; disminuci que cal atribuir a labandonament i a la construcci (Nogu, 2003).
96 En el cas de Garrigoles, per exemple, es pretn construir una urbanitzaci vinculada a un camp de golf que implicaria que el nombre de residents
sincrements cinc vegades.
103
Taula 8. Actors rellevants en el conflicte

Administracions i institucions pbliques:
Governs de la Generalitat de Catalunya: Si b la Generalitat t les competncies en urbanisme i en
gesti dels espais naturals transferides, pel que fa a les infraestructures (carreteres, lnies dalta tensi,
TAV, etc.) lAdministraci estatal ns la competent (menys els parcs elics).
El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP): s el responsable de lelaboraci
dels plans directors urbanstics i plans territorials, i en concret, del Pla Director Urbanstic de lEmpord,
iniciat durant el govern de CiU i reprs i accelerat en el Govern tripartit PSC-ERC-ICV.
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat tamb t una certa incidncia en lactivitat de SLE,
en tant que s el responsable de lelaboraci dels mapes elics (en el Pla Sectorial dEnergia Elica) i de
la gesti dels espais naturals i pot incidir en laprovaci i implementaci dels plans urbanstics quan
aquests entren en collisi amb alguna poltica del departament.
El Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) ha participat tamb en alguns dels conflictes
plantejats per SLE.
Els Ajuntaments de la comarca tenen la capacitat delaborar i modificar el seu planejament urbanstic,
per posteriorment ha de ser aprovat per les delegacions territorials de la Generalitat (a travs de les
comissions durbanisme).
La Comissi Territorial dUrbanisme de Girona s lencarregada de donar el vist-i-plau als projectes
presentats pels ajuntaments vetllant perqu aquests compleixin la normativa vigent.
En lmbit judicial, la Comissi Jurdica assessora de la Generalitat (cas del Golf de Vilanera/ LEscala), la
Fiscalia de Girona i el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (casos de labocador de Crulles, del
polgon industrial de Roses, per exemple) han tingut importncia en els conflictes oberts.
Collectius professionals:
Comunitat cientfica: Debat Costa Brava 1 i 2
Sector empresarial (de diferents nivells i amb diferents interessos): principalment promotors immobiliaris,
per tamb empreses que gestionen abocadors, indstria porcina o promotores de parcs elics, entre
daltres.
Salvem lEmpord
Associaci Naturalista de Girona (ANG)
104
4.3.2. DESCRIPCI DE SALVEM LEMPORD
4.3.2.1. Aparici i evoluci de Salvem lEmpord

Salvem lEmpord (SLE) va sorgir a partir de la crida a la ciutadania i a les associacions que va fer la Instituci
Alt Empordanesa per a la Defensa i lEstudi de la Natura97 (IAEDEN) el juny de 2002, en qu va decidir explicar el gran
nombre de projectes en marxa que suposaven un alt impacte sobre el territori, per corresponsabilitzar a la societat a
lhora de continuar amb les mobilitzacions, ja que no es podien assumir estrictament des de lentitat.
A lassemblea convocada el 14 de juny, amb lassistncia dun centenar de persones, es va constituir la
plataforma SLE. Aquest procs dobertura va conduir a la participaci de persones amb unes trajectries diverses, no
exclusivament vinculades al moviment ecologista sin tamb a mobilitzacions de caire ms social, la qual cosa va enriquir
les visions de lentitat sobre el territori i la seva problemtica. Des de llavors, SLE ha mantingut un alt grau dactivitat,
funcionant com una plataforma de ciutadans ms que no pas com una coordinadora dassociacions, tot i que moltes
entitats hi ha collaborat.
4.3.2.2. El paper de Salvem lEmpord en el conflicte

El paper de SLE en aquest conflicte es podria resumir en els segents punts:
En primer lloc, ha visibilitzat el desacord amb el model de desenvolupament actual i ha aconseguit crear
debat social i mobilitzar la ciutadania al voltant daquest fet.
En segon lloc, aquesta mobilitzaci ha obligat a les institucions a posicionar-se al respecte i probablement
ha accelerat el procs delaboraci del Pla Director Urbanstic de lEmpord.
En tercer lloc, SLE sha convertit en un actor central en el debat poltic. Ha complert una funci de control
notable, destapant les irregularitats de molts processos urbanstics i ha obligat a les institucions pbliques a
rendir comptes de les seves actuacions dacord amb la normativa vigent.
Finalment, hem de destacar tamb tot lesfor fet per SLE dinformar a la ciutadania, aconseguint una
major transparncia en molts processos de presa de decisions. En aquest sentit, cal esmentar tot el procs
dinformaci, debat i recollida de suggerncies desenvolupat arran del Pla Director Urbanstic, les xerrades
informatives que shan fet als diferents pobles quan han aparegut projectes urbanstics, etctera.
La IAEDEN es va crear el 1980, i fruit de les seves campanyes sha assolit la protecci legal dels tres parcs naturals que hi ha a lAlt Empord: els
Aiguamolls, la Serra de lAlbera i el Cap de Creus. Al llarg daquests anys sha dedicat, entre altres, a activitats naturalistes de divulgaci del
97
105
4.3.2.3. Els objectius del moviment

Les reivindicacions de SLE inclouen demandes a curt, mig i llarg termini. A curt termini, es proposen daturar el
creixement desordenat i especulatiu, en concret una llista negra dun 15 o 20 projectes98, que consideren inadmissibles
pel seu impacte en el territori. Proposen que es decretin moratries temporals en laprovaci de qualsevol planejament
sectorial de fort impacte ambiental mentre es duu a terme lelaboraci del Pla Director.
A mig termini, es vol tallar el problema darrel, i per aix es demana que es desenvolupi un procs de
planificaci urbanstica participativa supramunicipal a la zona99, que posi fre al creixement descoordinat i insostenible i
que permeti establir directrius pel que fa a la urbanitzaci, les grans infraestructures, els espais no urbans a conservar i
dinamitzar i la gesti de residus (www.salvem-emporda.org).
En aquest sentit, segons SLE les directrius dordenaci territorial haurien dincloure els segents elements. Pel
que fa als objectius, es considera que la majoria dels plans urbanstics de lEmpord contemplen nicament el
creixement en s mateix i no sutilitzen com a eina per a controlar precisament el creixement desmesurat. Per a SLE la
planificaci hauria de tenir com a objectius prioritaris la preservaci i potenciaci del patrimoni i el paisatge i la cerca del
benestar per tota la poblaci, on el desenvolupament social, ambiental i econmic assegurs llocs de treball estables, i
garants el futur del territori i de les properes generacions.
El planejament no sutilitza per reconduir el desgavell produt per locupaci de forma discontinua i indiscriminada de
les urbanitzacions, que molt rarament es recolzen en els recursos propis del territori. Es continua amb el model que
afavoreix el creixement de tipus ms especulatiu que no s precisament el que afavoreix el respecte pel paisatge ni el
benestar de la poblaci actual (www.salvem-emporda.org).
Per tant, al discurs mediambientalista se li uneixen demandes socials (habitatge, alternatives econmiques,
millora de lentorn, etc.) i democrtiques (participaci real). Aix, pel que fa als criteris, el conjunt de mesures i projectes
que ha de contenir el Pla Director Territorial segons SLE hauria dincloure elements tant socials com econmics,
ambientals, paisatgstics i culturals. Tot plegat es concreta en:
3. La necessitat de planificar tenint en compte les diferents dinmiques socials i econmiques que es donen a la
comarca: el turisme massiu a lestiu i els residents permanents.
patrimoni natural, a leducaci ambiental i a la pressi poltica i la mobilitzaci al voltant dels temes ms conflictius de la comarca: urbanisme,
protecci del litoral, parcs naturals, purins, aiges, carreteres, trens, parcs elics, etctera.
Els punts calents que hi havia el 2002 eren: Fluvi Marina a Sant Pere Pescador, Pla parcial a Sant Mori que pretn construir ms de 300 cases,
Camp de golf de lEscala, Zona industrial de Roses, Normes Subsidiries de Palau-Saverdera, Zona industrial Les Pedroses dEl Far dEmpord i
centre intermodal, Pla General dOrdenaci Urbana de Castell dEmpries, Aerdrom de Peralada, dOrdis i ampliaci del dEmpria Brava,
Urbanitzaci de Santa Magdalena, Pla Parcial a Pau, Urbanitzaci Les Clotes de Selva de Mar, Cala Tamariua, Hipdrom de Bscara,
Urbanitzaci a Cap Ras al terme municipal de Llan, esdoblament de la carretera de Besal-Figueres, variant de Figueres, TAV, Roine, lnia dalta
tensi de 440 kV, parcs elics en zones PEIN. Des de 2002 alguns daquests projectes shan aturat per se nhan afegit alguns ms.
98
Comenat a desenvolupar pel govern de CiU, reprs pel Govern tripartit i que actualment (gener de 2006) ja sha finalitzat el perode dinformaci
pblica de lAvantprojecte de Pla Director Territorial de lEmpord i de linforme ambiental.
99
106
En aquest sentit, caldr tenir en compte molt especialment la percepci de la gent dels petits pobles respecte al
futur dels seus municipis, ja que actualment molts pobles poden convertir-se en pobles-aparador sense vida i, per tant,
sense serveis i difcils de mantenir.
Un poble s un lloc on cada dia hi ha vida i relacions i que no acabin essent reductes de gent molt gran rodejats de
cases inhabitades durant 11 mesos a lany (encara que el model sigui de creixement compacte). (...) s evident que
aquests pobles han de crixer per no pensant en centenars de cases per a segona residncia, cal que es planifiqui i es
desenvolupin en funci de les necessitats de la prpia gent del territori ((www.salvem-emporda.org).
Es proposa, per tant, reduir els usos residencials del sl, introduir reserves de sl per a habitatge social,
desenvolupar poltiques de rehabilitaci dhabitatge que permetin disminuir la pressi per la nova construcci, invertir en
completar les xarxes de serveis, etctera.
4. La necessitat de planificar en funci de la realitat territorial i de la petjada ecolgica de cada municipi. Aix implica
partir dels recursos i lmits existents: les zones agrcoles, les inundables, els espais forestals, les connexions
biolgiques, les dinmiques demogrfiques, etctera. Es pretn tamb que es busquin vies per tal dinternalitzar els
costos ambientals del model residencial (augmentant els impostos, per exemple).
Daquesta manera, caldria tenir en compte la situaci geogrfica dels municipis, donat que en molts casos sn
culs de sac que impacten negativament en els pobles vens (com Port de la Selva o Cadaqus, per exemple). I a ms a
ms,
Ja que no es pot tornar enrere pel que fa a les grans taques de sl urb enmig drees agrcoles o amb vocaci
forestal, es tracta devitar que aix continu passant, i concentrar ledificaci en terrenys de clara vocaci urbana, tot
preservant el sl amb vocaci de no urbanitzable de noves edificacions (www.salvem-emporda.org).
Aquest element esdev crucial en relaci, per exemple, a la qesti de laigua. Per SLE, cal prendres molt
seriosament aquest tema en la planificaci de les futures urbanitzacions o construccions, les llicncies de granges de
porcs, camps de golf, etctera100. De la mateixa manera, tamb seria necessari reforar la protecci dels parcs naturals
de la comarca i protegir dalguna manera els connectors biolgics entre aquests o altres zones despecial vlua ecolgica
(actualment amenaats per la construcci de noves urbanitzacions i zones industrials en diversos punts de la zona). En
aquest sentit, SLE va elaborar un document on senumeraven els sls que proposava mantenir com a no urbanitzables:
per criteris paisatgstics, socials (zones arqueolgiques o dalt valor agrcola, amb construccions de pedra seca, etc.) o
ecolgics (perqu sn inundables, per les pendents, per ser connectors biolgics, espais forestals, zones vulnerables a la
contaminaci dels aqfers o per formar part del front martim); a ms, es detallaven les actuacions possibles en els
casos durbanitzacions no consolidades de sl urb.
En aquest sentit, caldria tenir en compte tant la gesti de loferta i la demanda (en una zona amb dficit hdric, segons lAtlas Climtic de
Catalunya de lInstitut Cartogrfic de Catalunya), com la cura per la seva qualitat, en un context delevada contaminaci (per nitrats, especialment), i
dintrusi marina i salinitzaci dels aqfers (degut a les intervencions que es realitzen sobre rius com la Muga o el Fluvi i a la sobreexplotaci de
laqfer que ocupa gaireb tota la plana altempordanesa).
100
107
5. La necessitat dincloure en la planificaci la salvaguarda de la qualitat formal del paisatge, que s alhora un factor de
benestar i datracci per al turisme i loci i un recurs econmic important. Aix implica, per una banda, desenvolupar
poltiques de renovaci urbana i de millora de lespai pblic urb i periurb tot establint parmetres dedificaci i
docupaci de lespai pblic i, per laltra, tirar endavant poltiques rurals amb contingut paisatgstic i que permetin el
manteniment de la massa forestal.
Finalment, i pel que fa al procs, segons SLE caldria incloure una moratria dels projectes dalt impacte durant
el procs delaboraci del pla director territorial, per tal destudiar municipi per municipi les seves possibilitats de crixer o
no, aix com permetre la participaci real de tots els agents socials.
En el llarg termini, per, SLE s conscient que la lluita no acaba amb laprovaci del pla director territorial i que
probablement el fet que hi hagi un planejament supramunicipal no implicar un canvi de model i, per tant, caldr seguir
batallant projecte a projecte per un desenvolupament ms equitatiu i sostenible.
Demanant el Pla Director aconseguem un mnim de planificaci per ni molt menys solucionem el problema. El
problema realment s el sistema que hi ha muntat que ens porta cap a la destrucci a nivell social i a nivell econmic, i
territorial. En el marc aquest no pots canviar grans coses, pots fer petits arreglos, pots salvar quatre marges, per la
batalla final no s aquesta ni molt menys. (...) Per encara que sigui salvar quatre marges de la comarca s fer un pas
ms (Entrevista Ll. Benejam, portaveu de SLE).

La idea inicial era que SLE fos un conglomerat dassociacions, per ha acabat sent un grup de gent interessada
que no vnen en nom de cap associaci, tot i que molts hi pertanyen i que moltes associacions recolzen SLE quan s
necessari.
Funciona fonamentalment en base a tres comissions que fan una reuni setmanal, a ms a ms de la comissi
econmica, que administra les despeses i els ingressos de la plataforma.
La comissi tcnica-legal prepara les accions administratives i jurdiques en contra dels projectes que es
volen aturar i elabora les alternatives possibles. s la que marca lagenda i les prioritats, en funci de la
urgncia dels diferents projectes que tenen entre mans. Est formada per arquitectes, advocats, gegrafs,
etc., amb una base tcnica i legal per a poder portar els recursos legals als tribunals, tot i que puntualment
tamb han contractat a advocats per fer-ne el seguiment.
El grup de difusi treballa per fer arribar els plantejaments de la plataforma a la ciutadania, mitjanant
parades dinformaci, xerrades, recollida de signatures, actes pblics com arrossades, concerts, redacci
de materials, marxes, etctera. Del seu treball cal destacar-ne la pgina web i lInfosalvem, butllet que
recull les activitats de SLE i lestat de les controvrsies existents.
108
El grup dacci directa (ja existent a la IAEDEN des de 1998) pretn denunciar els projectes als quals
soposa SLE mitjanant accions espectaculars. Amb aquestes accions busquen cridar latenci dels mitjans
de comunicaci, sensibilitzar a la poblaci empordanesa i alhora pressionar als responsables poltics.
La coordinaci entre les comissions es dna en lespai de lassemblea setmanal. Les reunions de les comissions
i lassemblea sn obertes a tothom, incloent tamb a la gent de les diferents localitats on existeixen controvrsies o grups
locals101. Sha intentat que les assemblees se celebressin en diferents localitats, per aconseguir una participaci ms
descentralitzada i apropar-se als conflictes existents. A banda, SLE t dos portaveus, un home i una dona.
LESTRUCTURA TERRITORIAL
En un principi SLE no pretenia abastar tot lEmpord, sin fomentar que les entitats del Baix Empord creessin
una plataforma prpia i que, per tant, funcionessin dues assemblees en parallel. Al Baix Empord es va fer, doncs, una
crida semblant a la de lIAEDEN per va tenir poc xit, probablement perqu les entitats ecologistes estan ms
fraccionades, no t una gran capital ni un espai de centralitat, no hi ha tanta visi de comarca i, finalment, les
associacions no han estat capaces de crear una coordinaci tant mplia ni de renunciar al seu nom per actuar
conjuntament. Tot i aix, algunes mobilitzacions al Baix Empord han acabat tenint com a referent SLE i hi han donat
suport activament.
Al principi tenem molt la idea de que hi hagus delegaci de SLE a cada poble i que hi haguessin assemblees als
pobles, de comarca i intercomarcal. Per no vam aconseguir-ho mai i hagus sigut molt ferrags. El que s que hem
aconseguit s a tots els pobles tenir contactes, dos o tres persones que et passen informaci, que enganxen els
cartells, que en un moment donat et donen un cop de m, i desprs hi ha pobles ms organitzats com pot ser un Selva
de Mar o un Llan, on surten grups locals que tiren endavant la histria. Aquests grups locals poden ser de dues
maneres. Que ja existissin, per exemple lAA.VV. de Vilajuga o lassociaci cultural de La Jonquera que en aquest
moment determinat et cardin delegaci de Salvem controlant el seu municipi. O pot ser que es cren noves histries, per
exemple, amb el golf de lEscala es va crear una plataforma que es deia Salvem Vilanera, que era la delegaci de
Salvem a lEscala (Entrevista Ll. Benejam, portaveu de SLE).
La seva intervenci als municipis s important

perqu encara hi ha molt caciquisme, hi ha molta por de manifestar-se dins del teu poble, ens trobem amb moltssima
gent annima que ha collaborat per sobretot jo no hi he estat. I llavors nosaltres donem la cara (Entrevista M. BallLlosera, portaveu de SLE).
Salvem lEmpord sha finanat mitjanant aportacions peridiques de simpatitzants (els Amics de SLE) i
diverses activitats i iniciatives (arrossades populars, concerts, loteries per Nadal, venta de trastos, de quadres, etc.). Per
altra banda, la IAEDEN ha fet dentitat mare de SLE: els ha cedit recursos102, part del seu personal contractat, el telfon
101 Els grups locals ms actius i protagonistes han estat els de Salvem Vilanera (LEscala), Salvem Cap Ras (Llan), Palau Saverdera i
LArmentera.
102 El finanament dIAEDEN prov en un 60% de les seves activitats i les quotes dels seus socis, la resta de subvencions municipals (i del
Departament de Medi Ambient fins lany 2004, per canvis de criteri de subvencions).
109
i fax, els ordinadors, el local i el NIF (i part tant assumeix la responsabilitat jurdica de SLE, que no t personalitat
jurdica).
4.3.2.5. Les caracterstiques dels seus participants

En alguns casos sha prets desprestigiar la tasca i les reivindicacions de SLE argumentant que lentitat no s
representativa de la poblaci de la zona i que est formada per professionals de classe mitjana urbanites que no viuen
del turisme i que sovint ni tan sols resideixen permanentment all.
Segurament (...) el que veig ms negativament perqu els he conegut sn els de SLE. s un moviment de reivindicaci
molt de coll blanc, molt durbanita barcelon implantat a lEmpord i que acaben doncs atorgant aquesta arrogncia
intellectual tractant els pagesos de lEmpord duna manera all prcticament displicent i aportant des de la metrpoli
una visi de proteccionisme que va a fer la Catalunya postal i els territoris bombolla i en aqu venim a explicar a la gent
de lEmpord el nou model de desenvolupament territorial (Entrevista Felip Puig, exconseller PTOP del Govern CiU).
Moltes vegades el canvi generacional... diguem el besavi es moria de gana pescant i conreant uns camps que no
donaven res, lavi descobreix el turisme i comena a vendre el patrimoni.... El patrimoni se lhan venut ells, els qui shan
carregat lEmpord han sigut els mateixos empordanesos. La primera generaci el descobreix, el comena a explotar
per quatre rals, la segona mata la gallina de los huevos de oro i la generaci que arriba ara jo ja tinc dues carreres i
sc artista o faig classes a la Universitat o... El motor de leconomia turstica s el que aguanta la comarca, per s el
que permet crear aquesta nova classe com dintellectuals o de serveis que no est vinculada al negoci turstic i diu el
que queda no mho feu malb i no mho toqueu. Per s lavi qui sha venut tot all i s el pare qui lha densificat
(Entrevista . Tarroja, gegraf).
Al principi de tot, sens volia tatxar dassociaci xava, que rem els domingueros que pujvem el cap de setmana i
que volem salvar la natura, que nosaltres no treballvem all, ni estudivem all. Si tu mires la gent que curra aqu tu
veus que realment no, perqu tota la dinmica interna de lentitat es porta entre setmana (Entrevista Ll. Benejam,
portaveu de SLE).
El perfil de membres s molt variat: alguns tenen estudis universitaris (advocats, arquitectes,etc.) i molts daltres
no. A nivell dedats, els que porten ms pes sn els que tenen al voltant de 40-50 anys, tot i que la mxima visibilitat la
tenen els joves: els dos portaveus i els participants en el grup dacci directa.
Molts dels activistes provenen duna trajectria clarament ecologista i naturalista, per amb la consolidaci de
Salvem lEmpord ha augmentat la participaci de gent que tamb prov de moviments no estrictament ecologistes, ms
de caire social.
En un principi hi havia unes 50 persones treballant-hi voluntriament i regularment, mentre ara sn unes 30 les
que shi dediquen amb ms intensitat. Sha mantingut un gruix de gent fixa durant aquests tres anys.
Hi ha lassemblea i els grups de treball que sn la gent que treballa ms el dia a dia, i desprs hi ha tota una rea de
gent que est treballant el dia a dia per que no est als grups de treball, desprs hi ha tota una rea que tapareix quan
fas un acte pblic, 300 o 400 persones, que tapareixen quan fots un concert, una arrossada i desprs encara tens una
altra capa que s el simpatitzant que prcticament no tha vingut mai enlloc per que porten ladhesiu a la carpeta o
simplement en un bar set fotran a favor teu. Realment sha incidit molt fort. Parles amb gent de pobles que coneixes i
tothom, per b o per mal, coneix SLE, coneix la moguda (Entrevista Ll. Benejam, portaveu de SLE).
110
4.3.2.6. Relaci de SLE amb els altres actors

Pel que fa a lAdministraci de la Generalitat, s destacable un canvi en les relacions arran del canvi de
govern. Els conflictes oberts ms importants en els que ha participat SLE shan donat durant letapa de CiU103 i han
provocat alguns enfrontaments tant amb els responsables del DPTOP, especialment a causa del prolongat silenci
administratiu amb qu es responia als recursos interposats per SLE (com per exemple en els casos del Golf de Vilanera,
el Fluvi Marina, la urbanitzaci de Cap Ras, entre daltres) com amb la Comissi Territorial dUrbanisme de Girona. Amb
el Govern tripartit, degut a limpuls que han donat al Pla Director Urbanstic, les relacions han estat molt ms fluides,
almenys durant letapa delaboraci daquest. Ja es veur la reacci de la Plataforma un cop el Pla estigui definit en la
seva totalitat i aprovat.
Quan va entrar el Tripartit vam fer moltes reunions, moltes, des de directors generals, consellers, delegats de Girona,...
principalment Medi Ambient i Poltica Territorial. Sabem perfectament qui ha redactat el Pla Director de lEmpord. Hi
truquem quan necessitem alguna cosa, no abusem, per diguem que saben perfectament qui som. Els consellers i els
directors generals sabem perfectament qui som, ens escolten, jo crec que s que ens tenen en consideraci, s a dir,
fan el possible dins les seves possibilitats dintentar recollir el que nosaltres diem. Per per mi s insuficient perqu sn
ells els que han de tenir el seu ideari poltic, no som nosaltres. Nosaltres farem el que podrem, per no pot ser... primer,
s impossible mantenir aquest ritme gaires anys ms. Per tant, no es pot demanar ms a la societat civil. Sn ells els
que han de tenir la seva ideologia, el seu model. I contnuament els tcnics ens estan dient no podeu afluixar, no podeu
afluixar. Ja ho veurem, escolta, no s... (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE)
A nivell institucional, assenyalen lendmica manca de comunicaci i coordinaci entre els diferents
departaments, especialment entre Poltica Territorial i Medi Ambient, i amb Indstria i Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Aix s de les coses que ms ens indignen. Hi va haver un moment que estvem amb el delegat dAgricultura,
Ramaderia i Pesca de Girona en una reuni. I li diuen, per casualitat, ja sabeu que sest fent el Pla Director de
lEmpord. Ah, no. Qu s aix?. Punt 1, aquest senyor no es llegeix els diaris. Comunicaci entre departaments?
No. Senyor delegat del DARP, ning li ha passat informaci del Pla Director, que regula els espais agrcoles? A mi
aix em sorprn i mindigna. Amb CiU, quan anaves a un Departament et deien ah, aix s problema dun altre
Departament, jo deia aix s problema de la Generalitat, per mi la Generalitat s un paraiges, alg t un model de
pas al qual conflueixen tots els departaments? A lpoca de CiU era impossible, fins i tot era pitjor: dins de Medi
Ambient et deien Ah, aix s la Direcci General de Medi Fsic. Tu deies I a mi qu?. I ara s pitjor encara perqu
vas a reunions del Departament i et diuen ah, aix s del PSC, aix s Esquerra i aix s Iniciativa. [Pregunta: I
aquestes escletxes, contradiccions entre departaments tamb generen oportunitats per incidir?] S, segurament s, per
exemple, jo laltre dia estava pel mat a Medi Ambient i per la tarda estava a Poltica Territorial. A Medi Ambient, van
treure un mapa de com quedaria el tema elic a lEmpord. Clar jo mirava el mapa tenint al cap el mapa de Poltica
Territorial que fa protecci especialssima a alguns llocs i tractant de treure-hi profit. Ara, aix s esgotador i no s fins a
quin punt s la nostra feina. S que ara estem al Pla Director i farem els mxims esforos pel Pla Director per
desprs... (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
Pel que fa als partits poltics, les relacions han estat ms o menys fluides segons els casos:
El que tamb s veritat (...) s que la majoria dels municipis de lAlt Empord sn de CiU. En canvi al Tripartit no hi s
CiU. I aix vulguis o no es nota molt. Aquests del PSC ara ens diuen que no s qu. Per si s un ajuntament de CiU,
que el meu partit em faci aix en el meu ajuntament, aix s inconcebible, per part dels alcaldes. I aqu el PSC juga
amb avantatge, perqu hi ha molt pocs alcaldes del PSC a la comarca (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
103
Exceptuant el cas de la MAT, en el qual la participaci de SLE ha estat secundria i a travs de la Plataforma No a la MAT.
111
Als partits els interessa fer-se amiguetes de Salvem. Aix s, hem cascat de manera indiscriminada a qui havem de
cascar. Aix s que ho hem tingut clar. I si eren poltics dIniciativa o dEsquerra encara ms perqu es pot forar ms. I
la idea tamb ha estat parlar amb tots sempre, que no per ser dun partit o dun altre, deixar-hi de parlar. Entre cometes,
els hem utilitzat tant com hem pogut. Hem parlat amb qui criem necessari en tot moment (Entrevista Ll. Benejam,
portaveu de SLE).
En aquest sentit, des de SLE shan aprofitat les contradiccions existents en els diferents nivells dels partits
poltics: els posicionaments diversos, sovint contraposats, que prenen els partits poltics locals als ajuntaments, les seves
direccions comarcals o nacionals i els parlamentaris104.
Tamb hi ha molta estratgia a nivell de partits poltics, tamb hi juguem, tot i que no tenim cap partit poltic a dins, no
nhem volgut a cap, i hem hagut de dedicar els nostres esforos per aconseguir-ho. S que tenim clar, per exemple,
Esquerra Republicana a lAlt Empord t molta base social i la ataquem molt a la base social dEsquerra, molt, a
vegades no s ni com satreveixen a sortir pel carrer. (...) Vull dir que polticament hi hem jugat molt. Sabem quins
poltics viuen a la comarca... (...) De base social [a la comarca] Iniciativa no en t. Base social el PSC... no la coneixem,
o no sabem qui porta els temes... o lalcalde de Figueres amb el qual no ens entenem gens, no fem ni lintent. I amb
Convergncia i Uni tampoc. (...) Els que ms hem treballat a nivell de base social s Esquerra Republicana, que sn
els que tenen ms base social a la comarca sense cap mena de dubte. A nivell dIniciativa hem de trucar a Girona. I
amb PSC i CiU parlem directament amb el seu conseller en cada moment. El PSC fa trucades als alcaldes. I CiU tamb.
Llavors, potser anem a atacar els alcaldes, potser, no? Per com a grup poltic ens s ms difcil el PSC i CiU. En funci
dels temes ataquem per una banda o per una altra (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
Amb el sector privat, destaquen una creixent convergncia dinteressos i discursos amb la indstria turstica (no
residencial), aix com unes lgiques males relacions amb els promotors immobiliaris.
Els promotors turstics estan espantats perqu veuen que hi ha una crisi important i ara ens comencen a escoltar i a
posar-se al nostre cant, en certa manera. Jo recordo en el debat Costa Brava, hi va haver una taula rodona on
compartem taula amb un tal Josep Dorns, que era el secretari dels promotors immobiliaris de comarques gironines.
Que ja ens van posar a mi a una punta i a ell a laltra, per si de cas. Doncs en tot el debat en Josep anava dient Jo estic
dacord amb la M. Ball-Llosera, portaveu de SLE en no s qu. Un dels titulars del diari va ser Immobiliaris i
ecologistes no estan dient coses tan diferents. Senyal que ells veuen que la cosa no va b. (...) Ara, a diferncia de
temps enrere, la gent de Salvem estem ben vistos. Ara podem anar a grans simposis a parlar, per exemple, amb els
promotors immobiliaris. Si alg frenar algo ser quan realment grans masses turstiques marxin a Crocia, als Balcans,
a Turquia... Aqu s que hi haur una davallada brutal. Lany passat al juliol hi va haver una davallada que ning
satrevia a dir-ho. Per la gent que lloga apartaments estava escagarrinada, perqu ells amb aquests diners necessiten
viure per un temps (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
La relaci amb les mitjans de comunicaci en general ha estat fluda ja que han publicat informaci sobre les
activitats i les reivindicacions de SLE regularment.
Sense que hi hagus estratgia, quan va nixer la plataforma el juny de 2002, durant juny, juliol i agost cada dia
sortem a premsa. Aqu Barcelona aix s impensable per a comarques, el Diari de Girona t unes pgines
especfiques diries de la comarca, per tant els anem de perles. Amb una llibertat per part dels periodistes total i
absoluta, no hi ha ning que els controli. Hem sortit als diaris tot el que hem volgut. Hem tingut portades a El Punt, Diari
de Girona, que a ms sn els diaris que es llegeixen all. Al principi ens va donar molta fora un article que va sortir a
Vivir en Girona i Vivir en Barcelona sobre les problemtiques de lEmpord. I va ser senzillament un dia que em truca
i em diu Escolta, laerdrom de Peralada tira endavant. I jo vaig vomitar tota la meva angoixa. s que s
104 El cas dEsquerra Republicana jo crec que la gent dERC de la comarca ha pressionat al partit, per exemple en el cas de la MAT, perqu shi
posicions en contra. En tot cas, les contradiccions shan daprofitar (Ll. Benejam, portaveu de SLE).
112
impressionant, s que no pot ser, s que sens en va la comarca en orris, perqu hi ha el camp de golf, la zona
industrial de Roses, la urbanitzaci de Pau, la granja de Rabs, Peralada, de Pedret i Mar. Vaig vomitar tots els
projectes que tenem sobre la taula. I lendem va sortir un mapa de lEmpord amb tots els projectes previstos. Ens va
anar de perles, al cap de dos dies hi havia la primera crida en defensa de lEmpord (Entrevista M. Ball-Llosera,
portaveu de SLE).
Per exemple, ara tenim lestratgia clarssima, i s que al juliol i a lagost els poltics descansen i la premsa va buida,
busquen notcies desesperadament, per tant tenim accions previstes aquest estiu amb les que garantirem moltes
portades (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
Lnic tema amb el que shan trobat amb el silenci o la crtica dels mitjans de comunicaci s el de la MAT.
Sembla que en les qestions ms dmbit local hi ha ms autonomia dels periodistes i ms simpaties per les
reivindicacions de SLE, per que quan es toquen temes que impliquen interessos ms amplis i forts, la complicitat amb la
premsa es trenca.
4.3.2.7. El discurs
En el discurs i les reivindicacions de SLE, les paraules clau sn planificaci, agressi, defensa del territori,
ciutadania i paisatge. Defensen la necessitat duna alternativa urgent i real al model urbanstic imperant, que segons ells
segueix les directrius de lespeculaci. Caldria, doncs, abordar temtiques tals com la planificaci territorial, les grans
infraestructures, els espais no-urbans a conservar i dinamitzar i la gesti de residus. Seguint les prpies argumentacions
de SLE, els problemes als quals pretn donar resposta la mobilitzaci sn els segents: el creixement urbanstic
desmesurat; la desaparici dels sls agrcoles; una poltica correcta dels usos de laigua; lestabliment de les connexions
ecolgiques i paisatgstiques; la suficincia energtica; la diversificaci econmica; la gesti efectiva ambiental i del
patrimoni histricocultural; la reconsideraci del planejament de les grans infraestructures tenint en compte la necessitat
ciutadana105.
Si analitzem ms detalladament els elements esmentats apareix fortament la qesti de la insostenibilitat del
model social, econmic i ambiental de la zona de lEmpord, tant en termes de collapse de les infraestructures de
mobilitat, com de lescassetat o la mala gesti de recursos com laigua, etctera. Sargumenta que aquest model ha
arribat a un grau desgotament davant del qual cal reaccionar urgentment.
s un model que ha anat b econmicament per la comarca, s evident. Hi ha molta gent que treballa 2 i 3 mesos a
lany i viuen de tot aix. Hi ha molta gent que aqu ha guanyat molts, molts diners. El problema s que ja ha sortit de
mare, que ja fa anys que est sortint de mare, que ning hi est posant fre i s molt difcil posar fre a aquestes
dinmiques creades. (...) possiblement en el seu moment era un model apropiat per que ara no ho s (Entrevista M.
Ball-Llosera, portaveu de SLE).
[Pregunta: Com definiries el problema de lEmpord?] La manca de model territorial, i el que cada municipi pugui
urbanitzar i planificar els seus projectes a la seva manera sense unes directrius genriques. Ms el fet que som una
105
Vegeu www.salvem-emporda.org.
113
comarca de pas, per tant, tot el tema de grans infraestructures des de la Uni Europea ens afecten de ple. Ms, tenim
una Costa Brava purament turstica a la qual tamb calen accessos, etctera (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de
SLE).
Aix doncs, el problema es concreta en el model docupaci territorial existent. Les causes que han generat
aquesta problemtica sn els segents:
Pel que fa al model econmic, es denuncia la falta de recolzament a lagricultura i lexcessiva dependncia
del turisme. El model turstic, amb un fort component residencial, es defineix com a frgil (en tant que el
propi desenvolupament turstic est destruint el principal atractiu de la zona: el paisatge), sobreexplotat, en
crisi i incapa dinternalitzar els costos que genera en forma de residus, contaminaci, falta daigua,
destrucci despais naturals, problemes de mobilitat, etctera.
Aqu hi ha hagut aquestes dinmiques urbanitzadores perqu els governs ho han perms. (...) I la gent que tenia
territori ja els ha interessat vendre-ho. Hi ha molta gent que com a pags t realment moltes dificultats per sobreviure i
que si els diuen et donem 300 milions per aquesta finca, qui s que diu que no? I s normal, i s natural. (...) Qui som
nosaltres per dir al pags no venguis? Hi ha alg que li ha de dir spigues que aquestes terres tenen gran valor
agrcola, si vost no les potencia, les potenciar alg altre, per aix ha de ser conreat. El problema est en qu els
pagesos estan en perill dextinci, i aix s molt greu (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
Un municipi no pot sufragar les despeses de tots els serveis imprescindibles i bsics que han de cobrir els municipis (a
milers dhabitatges que socupen un mes a lany o menys). Per posar un exemple molt clar i evident, lenllumenat pblic
ha destar en actiu tot lany quan un percentatge elevadssim de les urbanitzacions estan ocupades com a molt un mes
a lany. Senzillament per garantir una qualitat de la vida de les zones litorals cal que cada persona de manera individual
faci una aportaci obligada per revertir en el benestar de la seva estada; doncs noves urbanitzacions ja no ho
garanteixen (www.salvem-emporda.org).
La tensi entre dues dinmiques socials i econmiques: la turstica versus la dels residents permanents. En
aspectes com les infraestructures de mobilitat es planifica el creixement en funci de les puntes del turisme,
no de les necessitats dels residents; per al mateix temps en altres mbits la dinmica del turisme no es t
prou en compte a lhora de gestionar els residus, laigua, etc. Aix doncs, es demana que es tinguin en
compte aquests elements per tal de planificar adequadament.
s un model que crec que sest destruint a si mateix. Ms creixement, no. Resolem finanament municipal i donem
realment qualitat a aquests pobles. Perqu, a ms, la gent est marxant de la primera lnia de mar. No els interessa,
per si s insuportable anar a viure all a lagost. Llavors la gent est marxant als poblets de linterior. I als poblets de
linterior... el cas dArmentera, quin s el model? Doblar el nucli actual amb urbanitzaci amb columnetes i piscines
romanes. El Pla Director s incapa de regular quina tipologia de cases es poden fer, una cosa tan senzilla com aix
(Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
La inexistncia duna planificaci supramunicipal coherent i consensuada pel que fa a les necessitats i a
lordenaci de la creixent urbanitzaci. Segons SLE, en tant que la planificaci urbanstica es fa responent a
una visi estrictament municipal, cada municipi vol tenir tots els serveis, les seves urbanitzacions, els seus
polgons industrials, etctera. Cal afegir-hi, a ms a ms, la qesti del finanament municipal: les
urbanitzacions, que inicialment suposen una entrada dingressos important pels ajuntaments, a la llarga
114
requereixen fortes inversions de manteniment que aquests no sn capaos dafrontar sense recrrer a nous
projectes durbanitzaci.
Els alcaldes sempre ens deien hem de fer projectes per aconseguir ingressos pel municipi. Aix s veritat: la manca
dun finanament decent dels municipis. Aix s un terreny abonat per lespeculaci. Si els ajuntaments tinguessin un
finanament decent no haurien de fer projectes per aconseguir ingressos per fer la piscina pblica o pagar lenllumenat
municipal. Els anys 60 i 70 es van fer moltes urbanitzacions. s un peix que es mossega la cua: les urbanitzacions
inicialment taporten ingressos, desprs es fan malb, sn municipals, per tant les has de mantenir tu, has dobtenir
ingressos per tapar-hi els forats, exemples com lEscala o Roses han caigut en aquest peix que es mossega la cua
(Entrevista Ll. Benejam, portaveu de SLE).
A tots aquests elements cal afegir-hi la tradicional importncia del sector immobiliari i de la construcci en
leconomia catalana i espanyola, el context actual de revisi de molts plans dordenaci urbanstica municipal (tant a
municipis de primera lnia de mar com dinterior), les constants illegalitats i contradiccions entre aquests plans i la
legislaci forestal, de parcs naturals, aix com amb els procediments dinformaci pblica.
QUIN TIPUS DE DISCURS T SLE?
Inicialment les mobilitzacions en defensa del territori a lEmpord van tenir un carcter clarament naturalistaconservacionista, per en els ltims anys van posar lmfasi en buscar un model de creixement que no estigus renyit
amb la conservaci del territori.
Tots els temes que hem anat tocant eren de defensa del territori. En determinats moments sortia algun tema a nivell
comarcal per diem aix no ens toca. (...) per en principi noms hem fet coses de caire estrictament territorial. Amb
lexcusa de la defensa territorial hem tocat moltes coses per lenfocament sempre ha sigut territorial. (Entrevista Ll.
Benejam, portaveu de SLE)
En aquesta defensa del territori, com hem vist, shi han incls qestions ecolgiques, socials, comunitries,
identitries, econmiques i fins i tot esttiques, mostrant una concepci mplia i fonamentalment ecosocial de la
sostenibilitat.
Sentim el paisatge com una remor que forma part de la nostra identitat, de les nostres arrels, de la nostra qualitat de
vida... s molt important la seva conservaci per tal de garantir progrs, per garantir un desenvolupament econmic,
social i ambiental sostenible. El creixement urbanstic de la Costa Brava va en absolut detriment daquesta premissa i s
per aix que demanem a lAdministraci pblica autonmica, local i la prpia societat civil un punt i apart: ser la nica
manera de redrear la situaci. El paisatge, com a petjada de la nostra histria depn bsicament dels propis recursos
del territori i de ls que se nha fet. A lAlt Empord bona part daquest s agrcola i es fa imprescindible que els usos
agrcoles es puguin mantenir amb la prpia gent del territori i trobar la manera de mantenir lactivitat mitjanant un valor
afegit, com podria ser crear una denominaci dorigen de tota la plana agrcola de lEmpord com a agricultura
ecolgica certificada. Aquesta s una premissa bsica des de Salvem lEmpord i ens adherim totalment a les paraules
de Josep Pla Els pagesos construeixen cada any el paisatge, i el resultat no falla mai... i la bellesa que els flueix de les
mans s inesgotable (www.salvem-emporda.org).
Per altra banda, en el discurs de SLE es contemplen tant les tendncies a nivell local com les dinmiques
globals, s a dir, les controvrsies de carcter transnacional (MAT, TAV...) i la seva influncia a nivell local.
115
LEmpord acabar sent, aix ve marcat des de la Uni Europea, el geritric europeu. Ara ens trobem que molts
alemanys a lagost no hi sn perqu s quan hi ha ms gent, ms calor, tornen als seus pasos, per es passen sis
mesos fora de temporada a la comarca (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).

Salvem lEmpord sha caracteritzat per desenvolupar una estratgia molt ben coordinada que sha basat en la
interrelaci entre tres elements bsics: el treball tcnic i legal molt potent i exhaustiu, la tasca de difusi cap a la
ciutadania i cap als mitjans de comunicaci especialment els locals- amb molt dxit i les accions directes puntuals de
carcter espectacular i amb voluntat comunicativa.
Ja es pot estar la tcnica-legal escarrassant-se per fer les allegacions ms ben fetes del mn que si aix no surt a
premsa, no serveix per res. Parallelament, ja pots sortir a la premsa dient que no-s-qu, que si no hi ha el paperet a
dins de lexpedient, tampoc serveix per res. Per tant, s un conglomerat de coses. El grup dacci es dedica a fer el
burro, entre cometes, el show, per garantir una foto a premsa, bsicament (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de
SLE).
El repertori dacci de Salvem lEmpord es centra en lacci directa pblica i no violenta. Es prioritzen petites
accions comunicatives i de carcter espectacular a grans manifestacions. Pel que fa a les accions de ms envergadura,
destaquem el Tren de lEmpord, en la qual es va llogar un tren per anar fins a Barcelona a manifestar-se. Al mateix
temps, es posa una atenci prioritria als mitjans de comunicaci locals.
A nivell institucional, el treball que ha realitzat Salvem lEmpord sha centrat molt en el seguiment dels diversos
projectes urbanstics i dinfraestructures que shan anat presentant. El primer pas s assabentar-se de lexistncia
daquests (a travs de la lectura del DOGC, BOE, BOP, de les cartelleres informatives municipals o dinformaci
provinent de tcnics de lAdministraci) de manera que la comissi tcnica-legal valora les prioritats del moment, la
urgncia, la dificultat i lexistncia dun grup local que ho impulsi i busca ms informaci. Posteriorment, es porta a
lassemblea on es discuteix lestratgia i sinforma a la poblaci afectada (a travs dun Infosalvem o de xerrades) i si es
crea un grup local al qual sacompanya i assessora o sin sactua des de SLE.
En aquest sentit, una de les activitats principals que ha desenvolupat SLE ha estat la dinformar a la ciutadania
afectada pels projectes que des de la plataforma es rebutjaven. Salvem lEmpord ha concebut aquesta activitat com una
de les seves funcions bsiques i com una eina fonamental de pressi poltica. El millor exemple que es pot mencionar s
la campanya informativa que es va dur a terme prviament a la Consulta Popular de lEmpord del 13 de juny de 2003,
durant la qual es van fer unes 40 xerrades informatives.
Els 68 municipis els vam agrupar en 8 rees, vam fer una xerrada a cada rea convocant a tots els pobles. A les
reunions informatives bsicament nosaltres parlvem daigua, energia, urbanisme... i desprs fiem que la gent dels
pobles parls dels temes que els preocupaven. Prenem acta i daqu vam fer un resum que vam enviar al Departament.
Aix ens va servir per dir, ja que poltica territorial no far participaci ciutadana, nosaltres la intentarem garantir
daquesta manera. I desprs vam fer xerrades sectorials: la agrria, per entitats juvenils, per ONG, les esportives... I
aix vam fer 40 xerrades (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
116
La Consulta Popular de lEmpord, es va fer coincidint amb la votaci de les eleccions europees, amb lobjectiu
que els ciutadans poguessin expressar la seva voluntat en referncia al futur de la comarca. Aix, demanava que
sestablissin mecanismes amplis de participaci en la redacci del Pla Director Territorial i es suspenguessin les llicncies
durant el procs. Hi van participar 5.749 persones de 44 pobles de la zona106.
Laltra estratgia bsica dacci s la relacionada amb la pressi poltica, que sha desenvolupat
fonamentalment mitjanant una combinaci entre les accions que pretenien fer visibles les reivindicacions per a la
ciutadania, els mitjans de comunicaci i la interposici de recursos legals en els casos en qu es detectaven
irregularitats.
No hem tingut temps de fer grans balanos per de contenciosos potser en tenim engegats 10, recursos 30,
allegacions no ho s, centenars. (...) Gaireb tots els temes punyents els tenim al contencis per defectes de forma o
de contingut, que hi ha lleis que se les han saltat. (...) Gaireb tots els temes els tenim al Tribunal Superior (...). Coses
que shagin aturat per via administrativa sense necessitat dentrar a la judicial han estat poques: laerdrom de
Peralada, gaireb per via meditica (Entrevista M. Ball-Llosera, portaveu de SLE).
Amb el canvi de govern de 2003, el Tripartit es troba amb una plataforma ja forta i consolidada, amb una
dinmica de treball establerta i un coneixement de la realitat molt important. Un cop accelerat el procs delaboraci del
Pla Director Territorial de lEmpord, el paper de SLE com a interlocutor de lAdministraci es consolida. Els contactes
sn sistemtics i freqents: es fan reunions, flueix ms fcilment la informaci, etctera. Una altra cosa ser que desprs
es recullin les seves posicions.
Les preguntes que es van fer sn: 1) Creus que el creixement de lEmpord sha de planificar duna manera global, com a comarca?; 2) El Pla
Director s el document que ha de regular aquest creixement, creus que shauria de redactar amb la participaci de tothom qui hi tingui alguna cosa
a dir-hi?; 3) Mentre no es redacti aquest Pla Director, creus que shaurien de parar tots els projectes que puguin agredir irreversiblement el territori?
El 96 % dels participants va considerar necessria la planificaci a lEmpord, el 98 % creia que cal deixar participar a tothom qui vulgui en la
redacci del Pla Director i el 96% es va manifestar a favor daturar els projectes que tinguin un fort impacte en la comarca durant aquest procs.
106
117
4.4. LA PLATAFORMA SALVEM LES VALLS
4.4.1.1. Lobjecte del conflicte: lEix Vic-Olot per Bracons

El projecte dunir Vic i Olot a travs dun eix viari bsic es remunta fora en el temps.107 Tanmateix, els
antecedents ms immediats estan molt relacionats amb la construcci de lEix Transversal Vic-Girona, ja que la connexi
Vic-Olot constitua, lany 1989, una de les tres alternatives en la continuaci daquesta infraestructura de Vic cap a llevant,
que es va descartar en favor del traat Vic-Santa Coloma de Farners.
Amb data de juliol de 1994, GISA108 va treure a concurs lassistncia tcnica dels estudis informatius i dimpacte
ambiental de la nova carretera Vic-Olot tram: Manlleu-Olot; adjudicant, el mateix juliol de 1994, la realitzaci de lEstudi
Informatiu (EI) i de lEstudi dImpacte Ambiental (EIA). Ambds estudis saprovaren tcnicament loctubre de 1994 i es
van sotmetre a informaci pblica el novembre de 1994. Lestudi informatiu i dimpacte no sarrib a aprovar desprs de
lestudi de les allegacions formulades en el perode dinformaci pblica109, i el Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques (DPTOP) desestim definitivament el projecte. Segons Castanyer, Mallarach i Vila (2003, p.121):
Com a conseqncia de les allegacions presentades es va considerar la necessitat de desenvolupar alternatives de
traat i de tornar a partir en trams el projecte. Daquesta manera el juliol de 1997 la Direcci General de Carreteres de la
Generalitat va ordenar la redacci dun nou estudi informatiu i dimpacte ambiental. El setembre de 1997, GISA va
treure a concurs i adjudicar lassistncia tcnica per a la redacci dels nous estudis.
107 Com a antecedents podem citar el Pla dObres Pbliques de la Generalitat de 1935 o la Proposta de lAjuntament dOlot de lany 1975 (Solans,
1975).
108
Gesti dInfraestructures S.A., empresa pblica de la Generalitat de Catalunya.
109 Linforme presentat pel Consell de Protecci de la Natura (Generalitat de Catalunya) advertia que El territori per on es proposa la traa duna
nova carretera Vic-Olot constitueix un dels espais biogeogrfics amb ms valors mediambientals de Catalunya i dun inters paisatgstic excepcional.
Hipotecar un paisatge agro, silvo, pastoral i natural tan valus com aquest per una nova via concebuda com a rpida i amb caracterstiques
tcniques semblants o millors que les del propi Eix Transversal sembla inapropiat. I concloa que resultaria incompatible pels seus impactes severs
i crtics sobre el territori afectat.
118
Lany 1998, el DPTOP va presentar una nova proposta dEix Vic-Olot per Bracons (en endavant, EVO), en la
qual la traa projectada de tota la infraestructura es dividia en tres trams diferenciats: de Manlleu a Torell, de Torell a la
Vall den Bas (que incloa el tnel de Bracons) i de la Vall den Bas a Olot. Aquests trams es van sotmetre als mateixos
trmits (EI i EIA) de forma individual i independent. Aix, el 21 de juliol de 2000, la Direcci General de Carreteres
aprovava lexpedient dinformaci pblica corresponent al tram Torell-Vall den Bas. Com veurem ms endavant,
aquesta aprovaci fou objecte dinterposici dun recurs contencis administratiu per part de Salvem les Valls. Com a
conseqncia del procs dinformaci pblica, la Direcci General de Carreteres va redactar un estudi addicional sobre
una nova alternativa per al darrer tram, que va servir de base per la redacci del projecte constructiu. Aquest projecte,
amb les modificacions introdudes pel Govern tripartit, s el que actualment sest executant. Cal remarcar que pel tram
Vall den Bas-Olot sarribaren a presentar fins a un total donze alternatives.
Figura 4. Traats dels diferents projectes de lEix Vic-Olot
Font:: www.salvemlesvalls.org
CANVIS EN LA CONCEPCI DE LA INFRAESTRUCTURA

LEix Vic-Olot per Bracons es trobava incls en el Pla de Carreteres de Catalunya de 1985
com a via de xarxa secundria. Amb ladaptaci del Pla a la Llei 7/1993, la via pass a formar part
de la xarxa bsica primria, com a via preferent.110
El Parlament de Catalunya, lany 1998 i a petici del PSC, instava el Govern de la Generalitat a actuar en
coordinaci amb el Govern de lEstat per aconseguir finanament dels Fons de Cohesi de la Uni Europea per a les
obres de construcci i posada a punt de leix Vic (Osona) - Olot (Garrotxa) Figueres (Alt Empord), especialment pel
que afecta a la construcci del tnel de Bracons (Resoluci 607/V del Parlament de Catalunya, presentada per lalcalde
de Les Preses, Daniel Tarradelles). En compliment daquesta resoluci, el Conseller de Poltica Territorial, Sr. Pere
110 Aqu no desenvoluparem les caracterstiques tcniques de lEVO per Bracons, per s obvi que una infraestructura plantejada com a via rpida i
de gran capacitat t uns impactes ambientals molt ms grans, especialment en un territori delicat en termes orogrfics, paisatgstics i ecolgics
(PEIN de Collsacabra i Bellmunt-Puigsacalm).
119
Macias, inform que el DPTOP sadreava oficialment al Ministerio de Fomento, a fi que litinerari de Bracons fos incls
dins de la xarxa transeuropea de transport de la Uni Europea, requisit dobligat acompliment per poder rebre ajuts
europeus. En resposta a la pregunta formulada al Congrs de Diputats pel diputat Joan Saura, safirmar que:
La construccin de la nueva carretera Vic-Olot por Bracons puede ser una alternativa al Eje Mediterrneo formado por
la N-II y la A-7 en la provincia de Girona. Su construccin, junto con el tramo de la N-260 desde Olot a Besal permite
una alternativa al corredor Barcelona-Figueres, tanto para los viajeros que llegan a Vic desde Lleida como para los que
llegan desde Barcelona. (BOCG, 438/99).
Posteriorment, lEVO es va incloure a la Red de Carreteras de Gran Capacidad i la funci de connexi

intercomarcal de la via va quedar en un segon pla, passant a donar servei als fluxos internacionals principalment, com es
desprn del dossier de premsa presentat el 28 dabril de 2000 a Olot pel cap del gabinet del conseller de PTOP, Sr.
Ricard Font.
El 16 de mar de 2004, el Govern tripartit va decidir continuar lEVO per Bracons, per en va modificar
substancialment les caracterstiques. Aquest ja no es plantejava com a eix viari de gran capacitat, sin com un eix viari de
connexi intercomarcal. Els acords del Tinell recollien tamb mesures complementries per a minimitzar limpacte de la
infraestructura (Pla director urbanstic de les Valls den Bas, del Ges i Bisaura; potenciaci de vies alternatives).
EL FINANAMENT
El requeriment de fons europeus per la construcci de lEix Vic-Olot va fer que lAssociaci de Naturalistes de
Girona inicis lany 1995 una queixa a la Comissi de Peticions del Parlament Europeu per a tal dimpedir latorgament
dels ajuts. Per la mateixa ra, lany 1999 Salvem les Valls inici els contactes amb diferents europarlamentaris,
inicialment a travs de Sr. Antoni Gutirrez, per a esbrinar si lEVO entrava dins lAdministraci comunitria, mentre el
diputat Sr. Joan Saura feia el mateix al Congrs dels Diputats.
Lintent del Govern catal per a cercar fonts de finanament europeus es va posar de manifest, en repetides
ocasions, lany 1998 al Parlament de Catalunya, i des del 1999 al 2001 a les Corts de Diputats, a travs de diversos
trmits efectuats per part de representants de ICV, PSC, i CiU. La Comissi Europea responia per, entre 1999 i 2001,
que no havia rebut cap sollicitud de cofinanament de lEVO per part del Fons de Cohesi (DOCE C341, C235E, C364).
La dificultat per finanar lobra va fer plantejar al mateix Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques
lestabliment dun peatge tou perqu:
la frmula de finanament que t ms possibilitats s la mixta, s a dir, una part de capital pblic i una altra de capital
privat (Revista La Comarca, 15/01/1998).
De fet, lrea de peatge era contemplada en ambds projectes presentats pel DPTOP, el de 1994 i el de 1998.
En anys posteriors, davant dun clima dopini pblica advers als peatges a Catalunya i davant la dubtosa possibilitat de
buscar frmules que permetessin lentrada de capital privat, el Govern de la Generalitat opt definitivament pel
finanament diferit, a travs del sistema conegut com a mtode alemany. Esteve Corominas, secretari de la Comissi
120
de Suport a lEix Vic-Olot, celebrava que el mtode de finanament fos lalemany, perqu aix assegura que ser una via
sense peatge (El Punt, 3/12/2002).
Taula 9. Etapes en lelaboraci i implementaci de la poltica

Dates de Canvis a nivell substantiu
referncia
Canvis a nivell simblic
1991
EVO concebut com a alternativa Necessitat de reequilibrar el

a lEix Transversal per les
territori
Guilleries.
1994
Primer projecte dEVO: surt a

exposici pblica com a via
preferent. No saprova lEstudi
Informatiu perqu lEstudi
dImpacte Ambiental considera
que la infraestructura tindria un
impacte ambiental sever.
Canvis a nivell relacional

Formaci de la coalici
promotora: Pere Macias (alcalde
dOlot); SCOT, Grup
dempresaris Grup de suport de
lEix.
Millora de les comunicacions Formaci de la coalici

a la Garrotxa.
opositora: Comissi dEntitats
contra el tnel de Bracons (1994)
i Salvem les Valls (1995). Primer
suport explcit dun partit poltic
(ICV) i primera discrepncia
rellevant a nivell institucional:
Albert Vilalta, conseller de Medi
Ambient, manifesta la seva
oposici al projecte.
1998
Segon projecte dividit en trams.

Estudi Informatiu aprovat per
recorregut per loposici
(interposici dun recurs
contencis administratiu per part
de Salvem les Valls, el 2000)
Necessitat dinterconnexi
de les comarques centrals
de Catalunya amb la frontera
francesa
ERC i ICV participen en la

coalici opositora. Pere Macias
(CiU) s Conseller de PTOP i
Llus Sacrest (PSC), alcalde
dOlot.
2003
Reconsideraci de les
caracterstiques de la
infraestructura en els acords del
Tinell. Continuaci de les obres,
elaboraci POUM Joanetes i Pla
director urbanstic Valls den
Bas, Ges i Bisaura.
Sabandona la idea deix

viari transfronterer de gran
capacitat. LEVO es concep
com a via de connexi
intercomarcal.
Formaci del Govern tripartit.

Pactes del Tinell i divergncies
entre els membres del govern
respecte a la continuaci de les
obres.
121
4.4.1.2. Les dimensions del conflicte
COM APROXIMAR-NOS AL CONFLICTE GENERAT PER LEVO?

A lhora dintentar una possible definici del conflicte creat pel projecte i lexecuci de lEVO per Bracons, caldria
considerar el segent:
Inicialment, el projecte de transformaci del territori noms s percebut com a conflictiu per una de les parts;
per als promotors, bviament, el conflicte mai no hauria dhaver esclatat.
Jo del tnel de Bracons ja nhavia discutit fa molts anys amb en Pere Macias, a Olot, quan rem joves... Ell sempre ho
havia vist duna manera i jo per molt que mhi esforcs ja veia que ho tenia molt clar, ell no hi veia cap obstacle, tot eren
beneficis, cap problema... (Duaita Prats, membre de Salvem les Valls).
Un cop establert el conflicte, la percepci i definici daquest varia substancialment segons els actors
(coalici promotora i opositora). s ms, podrem parlar duna forta polaritzaci pel que fa els marcs
cognitius i normatius dels actors; mentre que pels partidaris i promotors de la infraestructura, lEVO s vist
com una oportunitat: Bracons s competitivitat (Llus Batista, President de la patronal PIMEC-Girona, El
Punt, 20 de gener de 2004), pels opositors lEVO s vist com una agressi: una gran ferida en el territori
que malmet per a sempre els seus valors ecolgics, paisatgstics, socials i culturals (entrevista a Duaita
Prats, SVV, 2004).
Aquesta percepci i definici del conflicte evoluciona en un context dopini pblica molt menys polaritzat,
encara que dividit: en una enquesta publicada al Diari de Girona el dilluns 23 de febrer de 2004 safirmava
que El 58,9 % dels vens dOsona i la Garrotxa sn partidaris de fer el tnel de Bracons.
LES DIMENSIONS DEL CONFLICTE

Un primer aspecte a destacar s que el conflicte generat per la construcci de lEVO per Bracons s
multidimensional, tant en les seves causes com en les seves conseqncies. Des del primer moment, loposici interpreta
lEVO com una infraestructura que sinsereix en un determinat model territorial, sentn com un instrument ms duna
determinada poltica territorial:
Es tracta dun projecte clarament anacrnic en un plantejament de mobilitat sostenible, que contradiu lEstratgia de la
Uni Europea per al desenvolupament sostenible (2001) i les estratgies de mobilitat associades, i que resulta del tot
innecessari amb lEix Transversal i la millora de la connexi via Ripolls (Salvem les Valls, 2002)
Pels promotors, en canvi:

El nou Eix Vic-Olot seria un element dins aquesta estratgia proactiva, ja que comportaria:
- una millora global de laccessibilitat a la comarca, especialment des de linterior de la pennsula;
- complementarietats amb la base econmica;
122
- una localitzaci ms central que afavoreix els sectors exportadors de la comarca aix com les activitats
relacionades amb el transport i la logstica;
- una millora del potencial turstic.
Aquests elements sn bsics per impulsar les activitats ms modernes i ms generadores de riquesa que exigeix
lescenari proactiu. (DPTOP, 2001)
En definitiva, podrem establir que el conflicte al voltant de lEVO per Bracons, no seria vist noms com un
enfrontament entre partidaris i detractors duna infraestructura concreta sin com un debat sobre la convenincia duna
determinada forma de gestionar el territori, s a dir com a un instrument ms de la poltica territorial (per a ls i la gesti
del territori).
Aquest carcter multidimensional del conflicte ens porta a abordar-lo tenint en compte les dimensions, ja
plantejades, de les poltiques pbliques:
Substantiva: relacionada amb els continguts de la poltica pblica (caracterstiques i impactes de la

infraestructura). Aqu, el paper que ha jugat la comunitat tcnica i acadmica en levoluci del debat i del
conflicte esdev clau.
Conceptual i simblica: relacionada amb els marcs cognitius i normatius dels actors. Com veurem els
discursos de promotors i opositors ens adverteixen sobre la forta crrega valorativa implcita en el debat.
Veurem que lEVO per Bracons, esdev una opci de progrs en els referents del conflicte i de la poltica.
Relacional i operativa: relacionada amb la configuraci de larena poltica i les relacions entre els actors.
Aqu veurem com la manca de transparncia en els processos decisionals i lintent dels diferents governs
dincidir en lopini pblica a travs dels mitjans de comunicaci, han caracteritzat lescenari en el que
shavia de moure Salvem les Valls (SVV).
LA DIMENSI SUBSTANTIVA DEL CONFLICTE

Tot i que les caracterstiques daquesta infraestructura aniran variant en el temps, el seu propsit ms o menys
explcit- ha estat, ms enll de comunicar dues comarques garantir un eix viari de gran capacitat, destinat al transport de
mercaderies. Que el conflicte sigui avui conegut amb el nom de Bracons respon al fet que la construcci del tnel de
Bracons s la que dna sentit al propsit daquest projecte: no es construeix un tnel de ms de 4 quilmetres si no s
per a fer-hi passar grans camions (entrevista a Ral Valls, portaveu de SVV, 2004).
Aquesta qesti s rellevant en la mesura que donar lloc a una lnia de defensa i atac per part dels opositors
basada en la manca de justificaci social de la infraestructura.
Aqu hi ha dos debats... Sens vol portar cap un segon debat: si lestudi dimpacte ambiental s o no adequat, si les
mesures correctores sn o no apropiades, aquest no s el debat ara realment interessant, aquest s el segon debat. El
primer debat, que s el que no es vol fer, el que no es vol afrontar, s si s o no necessria aquesta carretera i si val la
pena, amb els costos que comportar i les conseqncies que tindr, de tirar-la endavant o no tirar-la endavant. Que la
123
cota del tnel estigui 25 metres ms avall segurament ara la baixaran- o que les mesures correctores de limpacte
ambiental negatiu, puguin ser ms o menys acurades, no canvien lessncia del problema (Joan Nogu, 1998).
En relaci a la justificaci social del projecte, lany 2000, en un perode de forta contestaci social de lEVO per
Bracons, el DPTOP va publicar i presentar un estudi no preceptiu sobre el seu impacte socioeconmic en la Garrotxa i
Osona, en el que es deia:
La TIR (taxa interna de rendiment) s linstrument ms utilitzat a lhora de definir la rendibilitat social dun projecte
dinversi, ja que permet comparar entre projectes alternatius i tamb amb el cost del capital (DPTOP, 2001).
i conclou que:
La magnitud de la xifra (%TIR), entre el 16,6% i el 18,5%, sembla prou elevada com per considerar que es tracta duna
inversi socialment molt rentable. (..) Entre un 55% i un 60% dels beneficis socials correspon a lestalvi en costos de
funcionament dels vehicles, mentre que entre el 30% i el 35% correspon a la reducci del temps de desplaament
(DPTOP, 2001).
Els resultats daquest estudi seran qestionats per la coalici opositora. Aquesta va considerar que si b,
efectivament, el TIR serveix per avaluar la rendibilitat interna duna inversi, aquest mtode davaluaci era inapropiat
per a avaluar limpacte socioeconmic daquesta infraestructura, en no considerar cap externalitat negativa. Aquesta
mancana tindria conseqncies a nivell dequitat social:
Lanlisi cost-benefici, en el que es fonamenta lestudi informatiu, no pren en consideraci cap cost ambiental; ignora,
per tant, els interessos de sectors i collectius que tenen com a actiu o inters la qualitat del paisatge i del sl. (Salvem
Les Valls, 2003a)
O en definitiva, com ja plantejava Modest Fluvi:

Lestudi no es planteja la pregunta ms rellevant de si el projecte de lEix s la millor alternativa per millorar les
comunicacions de la Garrotxa. Si aquest s lobjectiu principal del projecte, segons es diu, sorprn que no sigui abordat
per lestudi. Un exercici obvi, llargament reclamat i que no es fa, s comparar lACB (anlisi cost-benefici) daquest
projecte amb el de les alternatives de millora de les vies existents. A ms la comparaci dels ACB de diferents projectes
alternatius t normalment ms sentit: s ms fiable la jerarquitzaci de projectes que la mera quantificaci dun projecte
allat. La interpretaci ordinal s ms segura que la cardinal. (Modest Fluvi, 2000)111
LA DIMENSI CONCEPTUAL I SIMBLICA DEL CONFLICTE

Un segon element permanent en la definici del conflicte s la importncia atribuda als valors. Per als contraris
a la infraestructura, el conflicte de Bracons seria, abans que tot, un conflicte de valors produt per una controvrsia entre
dues maneres radicalment diferents dentendre el territori. s ms, el fet que partidaris i detractors shagin acusat
mtuament danar contra el progrs posa en evidncia la forta crrega valorativa daquest conflicte i leleva a una
El carcter proactiu del model que sustenta lEVO, far que, malgrat la reiterada petici de nous estudis, sempre shagin obviat els requeriments
de leconomista.
111
124
controvrsia entre diferents formes dentendre el progrs. El Sr. Pere Macias, principal promotor del projecte, afirma en el
prleg de lestudi dimpacte socioeconmic:
Els ciutadans de la Garrotxa i dOsona, i aix, per extensi la resta de gironins i de la gent de les comarques centrals de
Catalunya, han de veure garantida la seva oportunitat de progressar igual que la resta de ciutadans del nostre pas.
(DPTOP, 2001)
Aquesta apellaci al greuge comparatiu per tal de convncer de la necessitat del projecte ha estat un dels
recursos normatius ms presents en el discurs de la coalici promotora.
Des de la coalici opositora, per, sargumenta que:
La construcci de lEix Vic-Olot illustra perfectament com es pot defensar i promoure una determinada idea de progrs
(...) ens adverteix sobre el fet que ls de la idea de progrs s, com ls de la idea dinters general, un instrument
poltic, que requereix duna major participaci dels ciutadans... (Salvem Les Valls, 2003b).
Considerem que promotors i detractors de lEVO haurien mantingut unes actituds perceptives112 molt
antagniques que fonamentarien visions o marcs cognitius i normatius sobre la gesti del territori contraposats113. s
lgic pensar que la definici del conflicte i de la infrastructura variar molt en base a aquests marcs cognitius i normatius i
que els actors poltics intentaran fer prevaler, en els mitjans de comunicaci els que ms convinguin114.
LA DIMENSI RELACIONAL I OPERATIVA
Finalment, el conflicte tamb es podria plantejar i definir des duna dimensi relacional i operativa, s a dir
relacionada amb les regles del joc i les relacions establertes entre els actors presents en conflicte (veure quadre dels
actors, pgina 158).
Efectivament, loposici a lEVO planteja una crtica a com sha desenvolupat tot el procs delaboraci
daquesta poltica pblica, que podrem sintetitzar en un qestionament als procediments ms legals (fraccionament del
projecte en trams, manca de transparncia en el processos dexposici pblica) i poltics (prctiques clientelars, escassa
participaci poltica, estil autoritari en la presa de decisions).
Lacord de Bracons, dins del Pacte del Tinell, deia que es sotmetria a la consideraci del govern un estudi sobre les
conseqncies jurdiques, ambientals i econmiques de laturada de les obres del tnel de Bracons per tal de prendre
una determinaci (...) El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, a travs del seu garrotx, Sr. Josep Mir i
Bag, Secretari general, es va negar a facilitar-nos-els argumentant que els informes eren interns, i per tant no reconeix
el dret daccs a la informaci dels ciutadans. (Comunicat de premsa SVV, 17 de novembre de 2004, denunciant
lincompliment del pacte de govern pel que fa Bracons).
R. Folch (2003) estableix una tipologia dactituds perceptives en torn al territori; aquestes actituds donarien lloc al que Tbara, Costej, van
Woerden (2004) anomenem diferents marcs culturals sobre el territori.
112
El fet que lestudi dimpacte socioeconmic no contempls els costos ambientals en la seva anlisi cost-benefici indicaria un predomini de les
actituds perceptives ms productivistes i funcionals implcites en el model territorial.
113
114 En aquest sentit s significatiu que en la darrera enquesta als ciutadans, realitzada a petici pels agents econmics i publicada el 23 de febrer al
Diari El 9 Nou es fes la segent pregunta: Quines repercussions tindria una carretera moderna entre Olot i Vic en leconomia dambdues
comarques?
125
A travs de comunicats de premsa, Salvem les Valls va denunciar lestil poltic dels decisors pblics:
Salvem les Valls denuncia la utilitzaci tendenciosa i manipuladora que el govern de CiU, a travs dels Telenotcies de
TV3, fa de linici de les obres del tnel de Bracons. Notcies amb el mateix contingut ja s'han publicitat des del passat
mes d'agost. Ara, s'anuncia que s'han perforat 23 metres, un 0,5% del total de l'obra que t ms de 4 km, com si tal
cosa fos una primcia. Aquesta declaraci es fa just el mateix dia que comena la campanya electoral. No s diu ni una
sola paraula sobre el contencis, ni la petici de suspensi cautelar que penja sobre aquesta infraestructura; ni una
paraula sobre l'oposici que no ha parat de crixer, ni tant sols amb l'inici d'obres la primavera passada. (SVV,
Comunicat de premsa, 31 doctubre de 2003).
Com veurem en el captol sobre els impactes de les mobilitzacions, SVV sesforar en visibilitzar les
contradiccions entre els partits poltics per tal de denunciar la inconsistncia de les decisions pbliques.
Taula 10: Els actors rellevants en el conflicte

A FAVOR
EN CONTRA
INDEFINIT/AMBIVALENT
Partits poltics:
CiU
ICV
PSC-CPC
ERC (amb ambigitats)
PP
AV-EV (Alternativa Verda-Els Verds
ERC (al principi)
CPC (Ciutadans pel Canvi partir de 1998)

Confederaci Ecologista de Catalunya
(CEC)
Els Verds
Dep. Pol. Terr. i Obres Pbliques
Departament Medi Ambient
Ajuntament dOlot i altres
Comissi de seguiment EVO
Consells comarcals Alt Empord,
Garrotxa i Osona
CPN Consell per a la Protecci de la

Natura
Ajuntament de la Vall den

Bas
Parc Natural de la Zona Volcnica de la

Garrotxa (PNZVG)
Ajuntament de Ripoll
Departament Medi Ambient (a partir del

2003)
Diputaci de Girona
Collectius professionals:
Societat Catalana dOrdenaci del
Territori (SCOT)
COAC
Cambra de Comer de Girona i Barcelona
Cambra Agrria de Girona

Joves Agricultors i ramaders
Cooperativa Agrcola de la
Vall den Bas
Uni de Pagesos
CC.OO.
Uni Intersectorial dEmpresaris de la

Garrotxa
Assoc. dempresaris de la Vall den Bas i
del Ges
126

Comissi de suport a lEVO
Salvem les Valls
Comissi de seguiment de lEVO
Movem lEix
Collectiu El Ripolls
existeix
Agrupaci Naturalista i Ecologista de la

Garrotxa (ANEGx)
Associaci de Naturalistes de Girona
(ANG)
DEPANA
Grup de Defensa del Ter (GDT)
Font: elaboraci prpia, a partir de Castanyer, Mallarach, Vila (2003).
4.4.2. DESCRIPCI DE SALVEM LES VALLS

En aquest apartat caracteritzarem un dels actors ms importants en la mobilitzaci contra lEVO per Bracons:
Salvem les Valls.
4.4.2.1. Laparici i evoluci de la plataforma

En el context actual de proliferaci de plataformes i entitats per a la defensa del territori, Salvem les Valls (SVV)
es pot considerar una entitat gaireb pionera. La seva fundaci a Joanetes (Garrotxa), lany 1995, va estar molt lligada al
procs dinformaci pblica del primer projecte dEVO per Bracons115 i va estar precedida per la constituci, el 1994, de la
Comissi dEntitats contra el tnel de Bracons.
Un primer element que cal destacar pel que fa lorigen daquest moviment s que neix de la confluncia de
diferents iniciatives i organitzacions preexistents:
Des dEcofrum es varen convocar tots els sectors susceptibles doposar-se a Bracons; varen venir sindicats,
economistes com Modest Fluvi, gegrafs com Joan Nogu, organitzacions agrries, ecologistes, etc. Fins i tot varen
venir alguns empresaris (...) Alguns daquests sectors i organitzacions sincorporaran directament a Salvem les Valls,
daltres collaboraran des de fora de lentitat (entrevista a Joan Vilanova, SVV, 2004).
Segons la majoria dels activistes entrevistats, SVV pass per diferents etapes per en cap cas es pot definir com
una organitzaci estrictament ecologista:
Podrem dir que SVV neix com una entitat cvica que soposa a un problema especfic (lEVO per Bracons) per que
amb el temps deriva cap a una entitat mediambiental (entrevista a Jaume Cabanyes, exportaveu SVV, 2005).
115
Vegeu a lannex la cronologia.
127
El tema ecolgic s important per no lnic, t ms a veure amb valors com la qualitat de vida i la preservaci dun
espai. A linici hi ha, sobretot, una dimensi venal que desprs es va farcint amb daltres qestions (entrevista a Ral
Valls, portaveu SVV, 2005) .
Aquesta indefinici no impedeix que lentitat fos vista com revolucionria i alternativa:
... al principi no es veia b per la seva manca dantecedents. Es veia com una entitat revolucionria, o estaves amb
ells o estaves contra ells... (entrevista a Josep Maria Serrat, expresident de SVV, 2005)
Amb el temps, lentitat va evolucionar i com veurem a continuaci, tamb la seva percepci pblica. Per una
banda, la claredat i concisi amb la que defineix els objectius i, per laltra, la dimensi tcnica de les argumentacions
incrementa aviat la credibilitat i legitimitat de SVV.
Al principi, la gent propera la va veure (SVV) com una cosa entre curiosa i marginal. Desprs es produeix una explosi
meditica i es percep com una cosa ms potent del que realment s... (entrevista a Ral Valls, portaveu SVV, 2005)
Els partidaris de Bracons, acabaran agraint la tasca feta per SVV perqu ha perms que la poblaci del territori
sinterpells sobre la qesti (entrevista a Jordi Casas, periodista dEl Punt a Olot)
4.4.2.2. El perfil social dels membres de Salvem les Valls

El que cal destacar en primer lloc respecte del perfil dels membres i simpatitzants de Salvem les Valls s la seva
heterogenetat. Aquest s un fenomen remarcat per tots els activistes entrevistats, segons els quals no hi hauria un perfil
determinat perqu el propsit de lorganitzaci s aglutinar sensibilitats. De tota manera, podem destacar un nucli dur
dins la plataforma:
ha estat format per gent desquerra, ecologistes, pacifistes, feministes ms una gent que es mou a nivell ms local i els
indgenes o autctons que acostumen a ser ms conservadors (entrevista a Xavier Bjar, secretari de SVV, 2005).
Aquesta observaci ens mostra lexistncia dactivistes procedents de diferents rees geogrfiques (indgenes/
forans)116 i considerem rellevant destacar aquest fet ja que creiem que ens ajuda a diagnosticar el carcter ms o menys
NIMBY daquesta mobilitzaci.
Aquesta diversitat de procedncia respon, en part, a lexistncia a la zona de formes neorurals de vida, pero
tamb de primeres residncies per a no autctons. Tamb sexplica, per, per ls dinternet com a eina de comunicaci i
mobilitzaci, que ha perms que individus sense cap lligam familiar o social amb la Vall den Bas es mobilitzessin contra
el tnel de Bracons. Cal advertir per, que aquesta diversitat en la procedncia geogrfica dels membres de SVV, no
sempre ha estat pacfica, sin que ha provocat conflictes i clivelles dins lentitat.
116
Del 73% de socis de lassociaci que resideixen a la Garrotxa, noms un 46% ho fan al municipi ms afectat (Vall den Bas).
128
Pel que fa a ledat dels membres, si b es pot considerar que hi ha un predomini de gent jove que inclou molts
estudiants i membres daltres organitzacions juvenils- tamb trobem un sector ms madur que ocupa llocs ms centrals
en lorganitzaci.
A mesura que estenem la xarxa de membres i simpatitzants, el perfil social esdev encara ms heterogeni amb,
segurament, un reforament de sectors intellectuals que inclouria acadmics i artistes. Aqu, cal remarcar que els
fenmens de clientelisme poltic molt notables en aquests municipis rurals- tenen una clara incidncia en el perfil social
dels membres de SVV, en el sentit que actuen de filtre o fre a la possibilitat de mobilitzaci dels autctons. Alguns
membres han expressat les dificultats daquesta mobilitzaci pels costos socials que pot comportar pels que viuen en el
territori.
Aqu pot resultar interessant contrastar aquesta caracteritzaci amb la forma que els membres creuen ser vistos
o percebuts pels ciutadans, especialment pels de la zona:
Salvem les Valls ha estat vista com un grup de melenuts progres que criden davant de lajuntament [precisant que]
en un mn on la imatge i el marquting sn tan importants potser Salvem les Valls, no ha sabut vendre, sovint, una
imatge... (entrevista a Duaita Prats, SVV, 2005).
Una imatge per que fou alimentada pels mateixos mitjans de comunicaci durant molt de temps.
La propaganda meditica va fer veure Salvem les Valls com una colla darreplegats. (entrevista a Joan Vilanova, SVV,
2005)
Tot i que desprs, segons el periodista d El Punt a Olot, Jordi Casas, els mateixos mitjans de comunicaci van
fer que aquesta imatge evolucions positivament.
4.4.2.3. Lestructura organitzativa de Salvem les Valls

Salvem les Valls es va constituir com una entitat formal amb presidncia, junta directiva i secretaria, inscrita al
registre dassociacions del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, per en la prctica SVV ha funcionat
de forma assembleria. Una de les primeres precaucions que va tenir lentitat fou la de no incloure cap afectat
directament per la infraestructura en la Junta Directiva.
Pel que fa a lassemblea, aquest rgan sha reunit regularment, aplegant de 30 a 50 persones segons les
convocatries.
En moments de forta activitat diria no s possible el funcionament ideal de lassemblea. Normalment la Junta Directiva
marca unes lnies, que recull tamb de les assemblees, per llavors sn 6 o 7 persones ms actives que fan com de
permanent i que sn les que finalment prenen les decisions (entrevista a Jaume Cabanyes, SVV, 2005).
Cal partir de dues realitats: els socis que paguen les quotes per que participen poc i els militants ms activistes. Els
activistes sn els que acaben donant els seu parer tot i que per internet tamb es podia incidir... El cercle de discussi
ha estat, per, malauradament ms redut del que hauria dhaver estat i del que la gent es pensa. Aix no vol dir que el
129
funcionament i organitzaci de Salvem les Valls no sigui democrtic. Les assemblees han estat ms informatives que
deliberatives... potser es tracta del debat clssic entre avantguarda i resta del moviment. (...) En decisions
transcendents sha intentat actuar de la forma ms democrtica. El ritme de les accions tamb ha limitat la deliberaci i
el paper de lassemblea. Desprs tamb depn de les qestions sobre les quals es decideix: quan per exemple es
tractava de contactar amb intellectuals comptvem amb les relacions personals dels activistes i no decidem per
assemblea a qui calia contactar... (entrevista a Ral Valls, portaveu SVV, 2005).
Pel que fa lorganitzaci funcional de les tasques dins lentitat, cal assenyalar que tot i que existia un acord tcit
sobre el repartiment daquestes, mai es varen arribar a constituir comissions estables i formals de treball.
...SVV no sorganitza, no s el seu fort, si he de ser sincera... (entrevista a Duaita Prats, SVV, 2005).
4.4.2.4. Els objectius de Salvem les Valls

Sense dubte, lobjectiu per al qual s coneguda Salvem les Valls s el daturar el tnel de Bracons. Com en tota
lluita, els aspectes simblics jugaran un paper important, i en aquest sentit, aturar el tnel de Bracons ha estat un
eslgan, simplificador duna problemtica complexa i desconeguda, per a arribar a molta ms gent117. Des dun punt de
vista tcnic, tamb podem afirmar que sense el tnel no es pot construir cap eix viari de gran capacitat i que, per tant, la
construcci del tnel s determinant en les caracterstiques de tot el projecte.
Per lentitat la claredat daquest objectiu segurament tamb s el que li ha perms donar cohesi a la
mobilitzaci. s illustratiu constatar qu deien els cartells que anunciaven i convocaven les marxes populars: Catalunya
camina per la Vall den Bas contra el tnel de Bracons.
Tanmateix, en daltres tipus de documents (manifestos, peticions, estudis) els objectius de lentitat ja no es
plantejaven de forma tan simplista. Com ja hem remarcat en la definici del conflicte, limpacte duna infraestructura com
lEVO no es limita al del tnel, ni tan sols al de la traa de tot leix viari. Conscient del model territorial que sustentava
lEVO, Salvem les Valls orient els seus objectius a informar sobre les conseqncies no explcites del projecte i a
convncer als ciutadans que existien alternatives al model territorial que es promovia118.
Les alternatives proposades anaven en dos sentits:
Lalternativa clara, raonable i llargament reivindicada s millorar la xarxa viria que ja existeix: la connexi viria
Garrotxa La Selva; la connexi viria Garrotxa Ripolls Osona; la connexi viria Garrotxa - Pla de lEstany
Girons. Aquest conjunt dobres viries, reivindicades des de fa anys pels municipis i consells comarcals corresponents,
tenen un cost econmic sensiblement inferior, donarien lloc a uns beneficis econmics i socials molt superiors i
produirien uns impactes negatius, tan ambientals com socials, incomparablement inferiors (Salvem les Valls, 2002)
(...) impulsar la recuperaci, a mig termini, de la connexi ferroviria que Olot havia tingut amb Girona i Sant Feliu de
Guxols i estudiar la possibilitat destendre aquesta lnia cap a Vic, on senllaaria amb la lnia Barcelona - Puigcerd. El
117 Com han demostrat algunes enquestes, cal destacar que noms un percentatge molt petit de la poblaci catalana sap situar aquesta
infraestructura en un mapa.
118
Vegeu a lannex el Manifest Deu bones raons per oposar-se al nou eix viari Vic-Olot per Bracons, on sargumenta aquesta oposici.
130
tren s el sistema de transport terrestre ms sostenible i segur, i segons el Consell Assessor pel Desenvolupament
Sostenible de Catalunya totes les capitals de comarca catalanes nhaurien de tenir (Salvem les Valls, 2002).
bviament, per, la plataforma es va adaptar a les modificacions que aportava el canviant context poltic; aix,
quan va percebre que res ja podia aturar la construcci del tnel, lentitat despleg un pla B i va assumir un paper molt
diferent en relaci al problema.
Els objectius de SVV han canviat, perqu el projecte ja no t volta de full, fins i tot en el cas que la sentncia del
contencis ens fos favorable. Qu fa ara Salvem les Valls? Doncs participa en la redacci del PALS i del POUM i per
tant ha entrat en la xarxa institucional a nivell local i fins i tot comarcal... Ara b tot aix no shagus aconseguit sense
les mobilitzacions anteriors... (entrevista a Jaume Cabanyes, SVV, 2005).
En el moment que lEVO per Bracons es comena els objectius passen a ser millorar el projecte i incidir perqu les
conseqncies de lEVO a nivell urbanstic no siguin tan desastroses (entrevista a Xavier Bjar, secretari SVV, 2005).
La bandera de SVV era No a lEVO per Bracons, ara s mirar que els impactes siguin mnims. Aquest nou objectiu
encara respon al lema salvem potser ara ens hem de plantejar salvar un 80%, 70 o 50%... (entrevista a Duaita Prats,
SVV, 2005).
4.4.2.5. Els instruments i les estratgies dacci de Salvem les Valls

En loposici a lEVO de Bracons, Salvem les Valls va combinar diverses vies dacci collectiva, que podrem
agrupar en tres grans categories: lacci jurdica, per denunciar qestions relacionades amb la dimensi ms substantiva
del problema; la pedaggica i informativa, per suplir la manca dinformaci i incidir en els marcs cognitius sobre la
infraestructura; i la poltico-meditica, amb lobjectiu de mantenir viu el conflicte i pressionar per canviar les posicions
dels actors implicats.
El pes que tindran cadascuna de les estratgies va anar variant en el temps, en funci de les possibilitats que
els oferien els diferents contextos poltics; aix, per exemple, amb el canvi de Govern de la Generalitat de 2003, SVV va
intensificar molt les seves accions en la via poltico-meditica, per a aprofitar les divisions entre els socis de govern.
Tamb cal advertir que la via jurdica es va iniciar a partir de la interposici dun recurs contencis administratiu i, en certa
manera, va tenir una evoluci autnoma respecte de les altres vies.
LA VIA JURDICA
SVV va iniciar la via jurdica com a instrument i fonament substantiu de la seva oposici al projecte, amb les
accions judicials que van comenar quan es va aprovar lEstudi Informatiu de lEVO per Bracons (21 de juliol de 2000),
interposant un contencis administratiu al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.119
119 Tanmateix,
cal recordar que lAssociaci de Naturalistes de Girona ja havia presentat allegacions als estudis informatius amb anterioritat (1994).
131
Per a explicar com es va aplicar una de les accions principals daquesta via el contencis administratiu
interposat-, cal esmentar primer en quin context i sota quines limitacions es va desenvolupar.
Com hem vist a linici de lestudi de cas, el mar de 1997, el Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques va retirar el projecte de 1994 i el va fragmentar en tres projectes independents amb estudis informatius tamb
independents.
Torell
Tnel de Bracons
Manlleu
(I)
Vall den Bas

(II)
(III)
Vic
(IV)
Olot
En conseqncia, quan SVV va interposar el recurs contencis administratiu al DPTOP, el 2000, noms ho va
poder fer en relaci a lEstudi Informatiu del tram Torell-Vall den Bas, que inclou el tnel de Bracons, havent-se aprovat
els anteriors. bviament, limpacte ambiental referit a un sol tram mai podr ser el mateix que el referit a la infraestructura
en la seva totalitat. Salvem les Valls va interpretar aquest fraccionament del projecte com un canvi en les regles del joc
que facilitaven laprovaci de tot projecte per que comprometia la validesa de tots els estudis dimpacte ambiental que
shavien tingut en compte fins al moment. Aquesta limitaci introduda pel Departament lany 1997 explica el treball de
caire cientfic i tcnic que va dur a terme lentitat per demostrar que limpacte daquesta infraestructura continuava essent
molt sever. Des de lentitat i la seva xarxa dinfluncia es van fer estudis biolgics i naturalstics exhaustius que van servir
de proves documentals en els processos judicials iniciats.120
Els fronts oberts pel Contencis Administratiu els podrem resumir en:
1. Qestionar la manca de fonaments de dret: en el procs daprovaci de lEstudi dImpacte Ambiental es qestionava
que shaguessin tingut en compte linforme vinculant de la Subdirecci General de Boscos, aix com daltres proves
documentals i pericials aportades per les parts.
2. Qestionar la validesa de lInforme dImpacte Ambiental realitzat per la Conselleria: SVV allegava que no es tenien
en compte les recomanacions de comissions dexperts i dinstitucions com lInstituci Catalana dHistria Natural o el
Consell de Protecci de la Natura.
3. Qestionar el fraccionament del projecte dEVO en trams independents, amb processos daprovaci tamb
independents. En aquesta qesti, SVV reconeixia la dificultat de no disposar de jurisprudncia.
120
Aqu cal destacar la tasca de persones com Xavier Bjar, secretari de lentitat, que va elaborar un veritable contra-estudi dimpacte ambiental.
132
4. Qestionar la manca dalternatives: ja hem vist que aquesta qesti ms relacionada amb aspectes ms socials
havia estat denunciada per acadmics com Joan Nogu o Modest Fluvi.
5. Denunciar la vulneraci de la normativa ambiental europea i autonmica (Directiva Habitats, Llei de Protecci
dEspais Naturals).
Es tractava, per tant, duna lnia datac certament ambiciosa, que pretenia mostrar no noms les insuficincies
de lestudi informatiu sin tamb les seves contradiccions.
El 22 de setembre de 2005, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya emetia, per, una sentncia del tot
desfavorable a Salvem les Valls:
Pero es que ya desde esa perspectiva cuando se detiene la atencin en los actos impugnados en el presente proceso,
singularmente en el estudio informativo y estudio de impacto ambiental, resulta innegable que se trata de responder a
una necesidad de comunicacin suficientemente sentida que de por s niega la tesis de no hacer nada y se estudian
cinco alternativas, y si bien por la parte actora no se comparten y se tratan de criticar, debe advertirse que con la
naturaleza de la prueba presentada por la parte actora, ya examinada, no se alcanzan conclusiones mnima ni
suficientemente seguras para que esas crticas puedan viabilizarse tanto en el establecimiento de esas alternativas
como en la eleccin que se ha producido por lo que decayendo deben rechazarse en todas las vertientes que se han
articulado de Derecho Comunitario como de derecho estatal (Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, recurs
764/2000, p.10).
La percepci que el Tribunal Superior de Justcia passava per alt les qestions plantejades per Salvem les Valls
fou general entre els membres i simpatitzants de lorganitzaci.
Magradaria pensar que no hi ha cap m negre. Estic convenut, per, que el tribunal sabia que tenia una patata
calenta i decidir a favor nostre era provocar una altra tempesta poltica. (Ral Valls, El Punt, 8 doctubre de 2005)
Des de Salvem les Valls volem expressar el nostre ms profund desacord amb el contingut i el to de la sentencia del
TSJC desestimant el recurs contencis administratiu. La decisi i sobre tot el text que lacompanya sn absolutament
decebedors. No sha valorat com important ni concloent cap de les proves presentades, malgrat estar avalades per les
ms prestigioses institucions cientfiques del nostre pas (...) I finalment i seguint amb la tnica dobviar el que se li
demana i contestar all que mai se li havia preguntat, es permet una manca dimparcialitat imperdonable al situar que
Bracons s una necesidad de comunicacin viaria suficientemente sentida...(Comunicat de premsa de SVV, 6
doctubre de 2005)
El text de la sentncia va sorprendre i indignar no solament ladvocat de la part actora sin tamb als advocats
daltres plataformes i organitzacions ecologistes com DEPANA o Salvem lEmpord. En canvi, els promotors de la
infrastructura i els socis de govern varen passar de puntetes sobre la sentncia, amb lexcepci del Conseller Nadal que
va declarar que la sentencia permetia continuar les obres amb ms seguretat jurdica.
Malgrat tot, Salvem les Valls continua avui la via judicial amb un recurs de cassaci al Tribunal Suprem i una
Acci de Responsabilitat Patrimonial per vulneraci de la Llei de Protecci dEspais Naturals.
133
LA VIA PEDAGGICA I INFORMATIVA

Davant la manca de transparncia informativa pel que fa els aspectes substantius del projecte dobra pblica,
SVV es plantej, des de el primer moment, denunciar aquesta situaci i compensar aquesta manca dinformaci a travs
de diverses accions pedaggiques, informatives i comunicatives.
El projecte aprovat encara t greus errors tcnics que no shan pogut esmenar per no encarir encara ms lastronmica
xifra de 162,8 milions deuros (uns 27.000 milions de pts) dentre els quals destaquen: un pendent excessiu (8%) a la
sortida nord-est, galeria nica (desaconsellable en llargs tnels desprs dels gravssims accidents de Sussa) i un voral
exterior inferior al mnim reglamentari, fets que el convertirien en una obra viria problemtica, tamb, des del punt de
vista de la seguretat (Salvem Les Valls, 2002).
Com veurem en lapartat sobre el discurs de lentitat, els continguts daquesta contrainformaci giraven al voltant
de temtiques relacionades directament amb el conflicte o sobre qestions ambientals, molt sovint amb la voluntat de
connectar els problemes locals amb els globals. Lelaboraci de materials didctics i divulgatius, on sexplicaven les
caracterstiques i limpacte de lEix Vic-Olot i sargumentaven les seves possibles alternatives, juntament amb el suport
explcit dun gran nombre dintellectuals i experts, va atorgar a lentitat una legitimitat notable que li va permetre incidir en
els marcs cognitius en relaci a la infraestructura121.
Podrem dir que SVV sha adreat a dos tipus de gent. Els afectats directament per linfraestructura han vist en la
plataforma un aliat important; per als altres, la plataforma ha servit per a transmetre la idea que hi han uns altres valors
en joc...els ha incitat a conixer ms el territori... (Jordi Casas, periodista d El Punt a Olot)
La difusi daquesta informaci complementria o, en alguns casos, contrainformaci, es realitzava a travs de

nombroses accions i actes reivindicatius que combinaven tcniques de lacci directa i meditica amb formes ms
convencionals dacci collectiva, i sadreava tant a la poblaci local com no local.122
A nivell local i comarcal, la plataforma va organitzar xerrades i exposicions, principalment a Olot; va difondre
dptics informatius i enquestes en els comeros; auques i jocs en els instituts densenyament secundari, en les entitats
excursionistes i culturals en general. Fora de la comarca -sobretot a Girona i Barcelona- SVV va organitzar actes de caire
ms reivindicatiu, tot i que tamb va fer xerrades i exposicions.123 Tamb va organitzar jornades i xerrades amb experts
que desprs han tingut crrecs de responsabilitat de lAdministraci a catalana.124 Dentre les accions de tipus informatiu i
meditic cal destacar la presentaci, loctubre de 2002, del manifest 10 bones raons per a oposar-se al nou eix viari VicOlot per Bracons signat per ms de cinc-cents tcnics i cientfics. La voluntat propositiva de lentitat tamb es va
El 27 de maig de 2004, Salvem les Valls va rebre el premi bianual que lInstitut de Patrimoni Cultural (Adscrit a la UDG) atorga a persones i
entitats que shan destacat per la protecci del patrimoni cultural.
121
122 Destaquem lorganitzaci de tres marxes populars Catalunya camina per la vall den Bas contra el tnel de Bracons, que en la darrera
convocatria (15 de febrer de 2004) va aplegar gaireb 4000 persones.
123 Aqu podrem esmentar actes i declaracions en la Universitat de Girona, amb la participaci dacadmics com Josep Maria Mallarach, Josep
Maria Terricabras o Joan Nogu.
124
s el cas, per exemple, de Joan Nogu, militant de Salvem les Valls i actual director del lObservatori del Paisatge de Catalunya.
134
expressar amb lencrrec a larquitecte Joan Carles Salles dun estudi publicat amb el ttol significatiu de 10 propostes
per a oposar-se a lEix Vic-Olot per Bracons.
LA VIA POLTICA I MEDITICA
Salvem les Valls, com tota organitzaci que desplega un ventall ampli dinstruments dacci collectiva, va seguir
tamb una estratgia poltica que va consistir, com veurem amb ms profunditat en el captol sobre els impactes, en
intentar aprofitar estructures doportunitat poltica diverses, que shan donat durant els ms de 10 anys de conflicte. Aix,
ha intentat fer posicionar als diferents partits poltics al respecte, aprofitant les diferncies de criteri entre ells per tal
daugmentar la seva visibilitat i capacitat de pressi. En aquest sentit, es podria dir que aquesta estratgia va tenir un
moment dxit rotund, quan mitjanant la pressi exercida per ICV i ERC es van introduir en el pacte del Tinell uns acords
manifestament relacionats amb lEVO per Bracons:
A lapartat de Poltica territorial /mesures complementries/5:
Redactar i aprovar el Pla Director urbanstic de les Valls de Ges i Bisaura.
A lapartat dInfraestructures/4. Reformulaci del Pla de carreteres:

Sotmetre a consideraci del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqncies ambientals, jurdiques i
econmiques de laturada de les obres del tnel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinaci.
Revisar les caracterstiques tcniques, secci i traat de lEix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall den Bas, per tal de
fer-ne una via de connexi intercomarcal entre Osona i la Garrotxa.
Potenciar les vies alternatives a lEix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C17, lN-260 i
la Besal-Girona.
Tanmateix, la intensificaci de contactes amb poltics per tal de pressionar el nou Govern tripartit, tamb va
provocar un debat intern en lentitat, amb el desacord manifest dalguns membres:
Faig una valoraci negativa de la trajectria de SVV en els darrers temps. Shauria dhaver trencat les relacions amb
els partits poltics ERC i ICV. El projecte socialista s pitjor encara que el convergent; no s veritat que el projecte sha
millorat. SVV hauria dhaver donat una resposta desprs de les mobilitzacions, tenia les espatlles cobertes per a fer un
cop de pit amb les mobilitzacions. Podria haver estat tan dura amb el Tripartit com ho va ser amb el govern convergent
(...) SVV ha estat condescendent amb els partits poltics, enlloc de radicalitzar-se sha acomodat. (entrevista a Joan
Vilanova, SVV, 2005)
4.4.2.6. El discurs de SVV

En primer lloc, advertim que el discurs duna organitzaci com SVV pot tenir un doble propsit: per a una banda,
en tant que eina comunicativa en clau interna, afavorir la mobilitzaci daltres recursos, i per altra banda, en clau externa,
ser utilitzat com a instrument per a incidir en els marcs cognitius daltres actors o de la poblaci en general. Per tant,
135
valorem el discurs duna organitzaci no noms com un instrument ms a la seva disposici sin, ms aviat, com un
recurs que pot reforar (donar coherncia) a la utilitzaci daltres instruments.
Tamb cal advertir que el discurs duna organitzaci com SVV pot evolucionar bastant rpidament, tant per
raons exgenes (canvis en els referents de la poltica i en les definicions del conflicte) com endgenes (canvis en els
recursos de lentitat, en els lideratges, en la poltica comunicativa). En aquest sentit, volem constatar que tots els
activistes entrevistats han afirmat que a lhora que evolucionava lentitat tamb evolucionava el seu discurs:
Al principi, SVV enviava comunicats de premsa de ms de dues pgines!...desprs ja en varen aprendre. (entrevista a
Jordi Casas, periodista dEl Punt, 2005)
Pel que fa els continguts del discurs, SVV acostuma a ser fora directe i punyent:
Sens ha estat enganyant. No hi havia res a debatre, res a decidir, la decisi ja estava presa i el govern ha anat
escenificant un mal simulacre de debat per a tapar les vergonyes dels fins avui opositors poltics a Bracons (...) Que
tothom ho spiga: Bracons simposa sense cap argument; Bracons simposa sense cap dileg; Bracons simposa
noms amb un feix de mentides i promeses incompletes. (Comunicat de premsa de SVV, el 18 de mar de 2004, dos
dies desprs de la decisi del Govern de continuar les obres).
Per alhora ha prets ser extensiu, donant al cas Bracons un valor paradigmtic i exemplar:
La decisi del Govern reflecteix la seva incapacitat per a implementar poltiques territorials veritablement sostenibles i
resistir les pressions dels poderosos (...) des del punt de vista democrtic, tot i la simulaci de dileg de lAdministraci
amb els agents socials implicats, la decisi ja estava presa dantuvi, com demostren les reiterades declaracions de
diferents responsables de poltica territorial. (Comunicat de SVV, enviat a la premsa local i comarcal el dia desprs que
el govern fes pblica la decisi de continuar les obres, el 17 de mar de 2004).
Aquesta caracterstica de relacionar, en el discurs, la problemtica concreta de Bracons amb un problema ms

global ha aparegut clarament en la poltica comunicativa de lentitat, que ha prets visibilitzar les conseqncies socials i
ambientals de la infraestructura i alhora criticar el model de desenvolupament en el qual es basa.
LEix Vic-Olot per Bracons s una infraestructura viria que, per les seves caracterstiques previstes en el seu estudi
informatiu, t un impacte que va molt ms enll duna afectaci greu i irreversible sobre un medi natural de reconegut
valor. Aquesta infraestructura suposa una alteraci drstica en les estructures culturals, socials i econmiques dun
extens territori, ja que uns dels propsits daquest projecte, mai ocultat pels seus promotors pblics i privats, s el de
convertir les comarques nord-orientals catalanes en veritables corredors per al trnsit viari de mercaderies. (Salvem
Les Valls, 2004a).
Finalment, cal remarcar que SVV tamb es considera part dun moviment ms ampli, que qestiona les
conseqncies ms generals de la poltica neoliberal.
La nostra lluita ha crescut a lescalfor de moltes altres. Les lluites contra la globalitzaci, la vaga general per aturar el
decretazo, la lluita ocenica contra el PHN, la lluita contra la guerra dAznar, Bush i Blair, de la qual avui fa just un any,
i tota una colla de mobilitzacions ms grans o ms petites, en defensa del territori. La gent va sortir al carrer a picar
cassoles; i a la Vall den Bas, aquesta mateixa gent, simplement caminant, ha dit prou a un model poltic i
socioeconmic que depreda el territori i posa en qesti el benestar de la gent. s tot aquest moviment, del que Salvem
les Valls ns part, amb tota la modstia, per amb tota la contundncia, el que ha estat capa de convertir la rbia i la
impotncia en esperana. (Discurs llegit al acte central de la III Marxa Catalunya camina per la Vall den Bas, Joanetes,
15 de febrer de 2004)
136
4.5. COMPARACI ENTRE ELS QUATRE CASOS
Desprs daquest recorregut per les quatre mobilitzacions escollides, abordarem la seva anlisi comparativa, a
travs de dos apartats:
En primer lloc, ens preguntarem per les diferncies i semblances que podem identificar en els conflictes als
quals responen aquestes mobilitzacions, per tal didentificar-ne les caracterstiques que poden contribuir a
explicar com shan desenvolupat les mobilitzacions i limpacte obtingut.
En segon lloc, compararem la composici socials dels seus membres, les formes organitzatives, els
repertoris dacci, els valors en qu es basen i les reivindicacions que presenten; tot plegat per tal de donar
resposta a les preguntes plantejades al model danlisi
4.5.1. A QUIN TIPUS DE CONFLICTES RESPONEN?

Per tal de fer una anlisi comparativa de les quatre mobilitzacions, hem elaborat una breu sntesi dels elements
que creiem rellevants en cada conflicte, per tal de veure com les diferncies existents entre ells ens poden ajudar a
entendre les especificitats de cada cas i seus diferents tipus dorganitzaci i capacitat de mobilitzaci.
137
Taula 11. Sntesi dels conflictes

Pla Hidrolgic
Nacional
Pla 22@bcn
Empord
(Ordenaci del
model urbanstic)
Eix Vic-Olot per

Bracons
mbit territorial
predominant
Nivell estatal
Nivell de ciutat/
Nivell comarcal
Nivell comarcal i
catal
Administraci que
proposa el projecte
Govern estatal
Barri del Poblenou

Ajuntament de
Barcelona
Altres administracions Uni Europea (es

implicades (rellevants) preveia que en
financs el 30%)
Generalitat, pressio- Generalitat (DPTOP)

nada per la
mobilitzaci (principalment DPTOP)
Ajuntaments afectats
Ajuntaments afectats
Temtica
Infraestructura de
transvasament
daigua
Reestructuraci
econmica i reforma
urbana
Control de la urbanitz- Infraestructura de

aci i ordenaci dels mobilitat
usos del sl
Discurs legitimador
del projecte (per part
de lAdministraci)
Reequilibri territorial i
desenvolupament
econmic del sudest
de lEstat
Estratgia de
desenvolupament
econmic de la ciutat i
de millora urbana del
Poblenou
(Del model docupaci Estratgia de

del sl)
desenvolupament
econmic de la zona
Estratgia de
desenvolupament
econmic comarcal
Beneficiaris
Principalment fora del Dins i fora del territori

territori afectat
afectat
Dins i fora del territori

afectat
Dins i fora del territori

afectat
Context del projecte
Mobilitzacions prvies
contra les anteriors
actuacions en matria
de planificaci
hidrolgica (des de
principis dels anys
90).
Percepci dabandonament del barri

(canvi dactivitats
econmiques) i de
desatenci municipal.
Debat sobre la crisi

del model econmic
(turstic) de lEmpord
(entre daltres, Debat
Costa Brava)
Prvies mobilitzacions
a la comarca de caire
ambientalista
(PNZVG125).
Demandes del
moviment venal dun
pla dactuacions pel
Poblenou
Proliferaci de
projectes urbanstics
residencials de gran
envergadura i de
projectes dinfraestructures de fort
impacte teritorial
Relaci dels objectius Retirada del Pla

de la mobilitzaci amb
Nova planificaci
la planificaci
dacord amb la Nova
aprovada
Cultura de lAigua,
centrada en la gesti
de la demanda,
lestalvi, leficincia i la
125
Retirada del Pla

(CC22@)
Impuls de la
planificaci territorial
comarcal (amb
Reforma dels PERI
participaci social)
(AA22@, AVPN, FRB)
seguint uns criteris de
Demanda de ms
reducci de la
participaci en el
urbanitzaci i
Retirada del Projecte

Demanda de
planificaci territorial/
urbanstica per minimitzar els impactes
del projecte (un cop
es tira endavant
PNZVG: Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.
138
sostenibilitat.
procs de planificaci salvaguarda del

patrimoni
Context institucional
delaboraci de la
poltica
Xarxa dactors
restringida, tancada i
en crisi (alta
conflictivitat en poltica
daiges durant els
anys 80 i 90)
Xarxa dactors
restringida, per amb
una certa tradici de
dileg amb el
moviment venal
Xarxa dactors
Xarxa dactors
fragmentada, mplia i restringida i tancada
heterognia
Aposta personal i
institucional pel
Actors de diferent
nivell (Ajnt./ Generali- projecte, recolzada
tat/ Estat -en el cas de per grups dinters
les infraestructures) i sectorials i comarcals.
tipus (sector pblic/
privat: promotores
immobiliries,...)
Forma de gesti del

conflicte per part de
lAdministraci
No hi ha dileg ni
negociaci, el govern
del PP no est
disposat a modificar el
PHN en cap dels seus
aspectes126.
Reactiva i informal,
mitjanant consultes i
reunions informals
amb lAVPN.
En un primer moment
(Govern CiU): poc
dileg i negociaci
amb SLE.
Ms flexibilitat en el
primer moment (PERI
Llacuna) que en el
segon (Can Ricart)
En un segon moment
(Tripartit): reconeixement de la necessitat
de planificaci a
lEmpord i prioritzaci del Pla Director
Territorial.
No reconeixement
com a interlocutors
dels opositors (tant
governs de CCAA
com plataformes o
tcnics): tancament i
criminalitzaci.
definitivament).
Dues etapes molt

diferenciades: durant
els governs de CiU,
no hi ha dileg ni
negociaci perqu no
saccepten alternatives.
Amb el Govern
tripartit, SVV esdev
interlocutora, primer
informalment i posteriorment de manera
ms formalitzada
Interlocutor principal
DGOH (Direccin
General de Obras
Hidrulicas/ Min.
Medio Ambiente)
Oficina 22@bcn
DPTOP
DPTOP
Posici de les
plataformes en la
xarxa de poltiques
pbliques temtica
Externa (noms
alguns cientfics
participen al Consejo
del Agua, per els
seus vots contraris no
tenen conseqncies)
LAVPN no participa
en lelaboraci del
Pla, per forma part
de la xarxa de
poltiques mplia, ja
que existeixen patrons
histrics dinteracci
fora sistemtica.
Externa
Externa, per cap al

final del conflicte
evoluciona cap a una
participaci ms
interna (POUM
Joanetes, Pla Director
Urbanstic Valls den
Bas, Ges i Bisaura).
En certa manera SLE

est present a la
xarxa a travs de la
via legal (a travs de
sentncies judicials
incideix notablement
en lordenaci
urbanstica).
En aquesta proposta de sntesi i comparaci dels aspectes rellevants en cada conflicte ens interessa destacar
alguns elements, que al nostre entendre poden ajudar a comprendre les caracterstiques de les mobilitzacions
analitzades.
Excepte pel que fa al PIPDE (Pla Integral per a la Protecci del Delta de lEbre), que introdueix un element compensatori per no modifica el
transvasament.
126
139
Per una banda cal tenir en compte la temtica de cadascun dels projectes, aix com els discursos
legitimadors que elaboren les coalicions promotores daquests. En el cas del Pla Hidrolgic Nacional, per exemple, el
fet que una infraestructura de transvasament daigua es presenti com un mecanisme de reequilibri territorial i de
desenvolupament econmic del sud-est estatal, facilita la mobilitzaci en contra de la proposta. Pels opositors al Pla,
aquests arguments sn clarament inadequats: no es t en compte que precisament les zones cedents de laigua (lArag i
les Terres de lEbre catalanes) es troben en una dinmica de decadncia econmica que els anteriors transvasaments
van reforar; mentre que les zones receptores (especialment lrea de Barcelona i el litoral valenci) sn de les ms
dinmiques i riques. Aix fa que pels habitants de les Terres de lEbre sigui molt clara loposici a aquest discurs. En la
seva opini, els beneficis que la zona pot esperar del PHN sn molt escassos, sobretot perqu les compensacions a
nivell econmic o dinversions no es concreten massa en el projecte (ms enll del Pla de protecci del Delta, del qual,
per altra banda, amb un transvasament com el plantejat s impossible frenar-ne la regressi). Hi ha pocs actors de la
zona, per tant, que es beneficin de la proposta, a diferncia de les altres mobilitzacions analitzades, on els interessos en
joc sn ms complexos, i no noms es tracta duna confrontaci de valors: hi ha ms actors del territori que hi estan
dacord o per als quals els projectes poden generar beneficis clars.
En el cas de Bracons, del Pla 22@bcn i del Pla Director de lEmpord, per tant, aquest element no s tant
clar. La necessitat de les infraestructures de mobilitat, dels projectes estratgics de ciutat o del control del creixement
urbanstic sn qestions controvertides en el mateix territori, que estan ms en sintonia amb una determinada concepci
del progrs que sassocia amb ms infraestructures, ms desenvolupament, etctera. Des de la teoria dels marcs
cognitius aplicada als moviments socials (Ibarra i Tejerina, 1998), es parla de com afecta a la mobilitzaci lalineaci dels
marcs cognitius del moviment amb els de la majoria o sectors clau de la societat: com ms prximes siguin les formes de
viure i de descriure la problemtica que tenen els moviments respecte les de la societat en general, ms fcil ser per
aquests connectar amb la comunitat de referncia i mobilitzar-la al voltant de les seves reivindicacions. Les visions
sostenibilistes i conservacionistes, lmfasi en la capacitat de crrega dels territoris o les visions alternatives del
desenvolupament econmic sn molt menys compartides per la societat en general, i aix fa que les mobilitzacions al seu
voltant siguin menys massives o unnimes. Tot i que no podem explicar la capacitat de mobilitzaci de les plataformes
noms partint del tipus de discursos que generen (ja que cal atendre a molts altres factors), s que s un element que cal
tenir en compte.
En aquest sentit, en tots els casos, per tal de legitimar els diferents projectes, el discurs de les administracions
apella a linters general: de lEstat (PHN), del pas (EVO-Bracons), de lEmpord (el model de creixement de la zona) i
de la ciutat (22@). Les mobilitzacions shan centrat en manifestar com aquest inters general respon a uns interessos
concrets que no sempre reverteixen positivament en la dinmica local, ja que les infraestructures proposades tenen un s
que no t perqu respondre a les necessitats de la poblaci del territori; sin a unes necessitats i a un s principalment
forani. El cas ms clar s el del PHN, on ja des del principi no es va donar crdit a aquest discurs de legitimaci, tot i els
intents del govern del PP de crear mecanismes compensatoris (el PIPDE, arran de la pressi exercida per la Generalitat).
En el Pla 22@bcn, la principal preocupaci de les entitats mobilitzades era que les intervencions proposades revertissin
140
positivament al propi barri, i les propostes de les plataformes van aprofundir en aquesta lnia (el pla dequipaments, la
voluntat daprofitar per impulsar les NTIC als instituts i centres cvics del barri, la demanda de reservar habitatge social
pels residents, etctera). Pel que fa a lEix Vic-Olot, tamb es pot veure com, a banda de limpacte ambiental del
projecte, un dels cavalls de batalla de SVV era la crtica al fet que la infraestructura estava plantejada com un eix viari
transfronterer de gran capacitat i, per tant, podria comportar un fort impacte en la dinmica econmica i urbanstica,
mentre no es tenien clars els beneficis globals que podria aportar a la zona. La soluci final que sest executant
actualment respon a aquesta preocupaci i, si b no nelimina limpacte ambiental, si que redueix lEix a una via de
connexi intercomarcal. En el cas de lEmpord tamb s la prpia mobilitzaci la que introdueix la qesti de linters
general, del qual sen presenta com a representant, enfront dunes dinmiques poltiques i econmiques que al seu
entendre esquarteren el territori degut a la falta de visi global i de planificaci.
Pel que fa al context del projecte (tant el de la seva elaboraci com el context social ms ampli), tamb cont
alguns dels factors que poden influir decisivament en el carcter de la mobilitzaci: per una banda, les formes de
gestionar el conflicte o la confrontaci per part de lAdministraci i, per laltra, les caracterstiques de la xarxa dactors
que han elaborat el projecte i la posici del moviment en aquesta. En general es podria afirmar que, en els casos
analitzats, com ms restringida, poc dialogant i tancada s la xarxa dactors participants en lelaboraci del projecte, ms
contestaci social genera.
En el cas de la PDE, les maneres autoritries i poc dialogants del govern del Partit Popular127 clarament van atiar
la indignaci i van alimentar la mobilitzaci antitransvasista. En aquest cas, a ms, val a dir que la xarxa delaboraci de
la poltica daigua ja patia una situaci de parlisi i confrontaci, ja des de la proposta de PHN del PSOE de 1993, que va
generar forts conflictes entre CCAA, partits poltics, i entre els actors socials, econmics i tcnics implicats. Pel que fa a
Bracons, el fet que el projecte naixs duna aposta personal i alhora institucional (Pere Macias, promotor de la
infraestructura, fou alcalde dOlot, conseller de Medi Ambient i Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, al llarg
de bona part del conflicte) far que les formes de desenvolupar el projecte i gestionar el conflicte hagin estat
considerades com a autoritries, no noms per Salvem les Valls i la xarxa crtica al voltant del conflicte, sin tamb per
altres responsables de la seva gesti com els socis de govern ICV-EUiA i ERC.
En el Pla 22@bcn, tot i que en el procs delaboraci del projecte hi van participar molt pocs actors
(fonamentalment tcnics de lAdministraci i persones vinculades a grups de pressi), en el seu procs de concreci i
implementaci s que podem afirmar que hi va haver una certa voluntat de dileg i dincorporar algunes de les propostes
venals (el pla dequipaments, la disminuci de les afectacions, la protecci dalguns elements del patrimoni, etc.), la qual
cosa en certa manera va desactivar la mobilitzaci a mesura que sanaven resolent o almenys tractant els punts en
controvrsia. Aix i tot, cal destacar la diferent predisposici al dileg i a la negociaci en els diversos moments de
Tal com hem exposat a lapartat 4.1, el PP noms va accedir al dileg quan aquest va ser requerit per la UE; no va fer pblics cap dels 60
informes tcnics que havia encarregat i que eren contraris al projecte, i va rebutjar de pla les diverses propostes de modificaci del projecte (tant pel
que fa als cabals a transvasar com pel que fa al transvasament cap a Barcelona; lnic que va acceptar va ser la creaci del Pla Integral per la
Protecci del Delta de lEbre, que preveia inversions notables a la zona per no tenia atribucions per a modificar les caracterstiques del
transvasament).
127
141
conflicte sobre el Pla 22@bcn: mentre en el PERI Llacuna es va arribar relativament rpid a un acord amb lAjuntament,
en la mobilitzaci al voltant de la defensa del patrimoni industrial -amb Can Ricart com a centre neurlgic- la interlocuci
va ser molt ms difcil, fins al punt darribar a episodis dintensa confrontaci128, degut a la voluntat municipal de tirar
endavant el PERI aprovat, que implicava la demolici parcial del conjunt.
Pel que fa a Salvem lEmpord, s destacable que durant el procs delaboraci del Pla Director Territorial,
caracteritzat per freqents contactes entre la plataforma i lAdministraci pblica, i tot i que potser sha abaixat el to de les
crtiques en espera de com ha de quedar finalment el Pla a nivell de continguts, la mobilitzaci social i la difusi als
mitjans de comunicaci no sha aturat.
4.5.2. LES CARACTERSTIQUES DE LES QUATRE MOBILITZACIONS
4.5.2.1. La composici social de les plataformes

En relaci a les caracterstiques de les persones que shan mobilitzat en aquests quatre conflictes, ja hem vist
que sn molt variades. Els anomenats nous moviments socials en general i el moviment ecologista en particular- es sol
considerar que tendeixen a estar formats principalment per persones pertanyents a les classes mitjanes, amb una
preponderncia de gent jove, amb uns nivells educatius mitjos i alts i amb poques necessitats materials. En la nostra
recerca no hem fet un estudi sistemtic de la procedncia social dels activistes de les entitats analitzades, per s que
creiem necessari apuntar dues reflexions:
La primera t relaci amb aquestes suposades caracterstiques dels i les activistes. En els casos de SLE i
SVV aquesta caracteritzaci no seria tant clara, ja que sobserva una major complexitat en les procedncies
i les trajectries dels participants; pel que fa a la PDE i les mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn aquesta
caracteritzaci s absolutament errnia: precisament es caracteritzen per lheterogenetat i diversitat de les
persones que hi participen (a nivell dedat, de composici social, nivell destudis, procedncia ideolgica,
etc.).
El segon punt a destacar s que precisament les caracterstiques socials dels activistes dels moviments sn
un dels elements utilitzats per a desprestigiar i deslegitimar la mobilitzaci. Sembla que els moviments
formats per persones de classe popular tinguin ms legitimitat per a expressar les seves reivindicacions.
Salvem les Valls i Salvem lEmpord, com hem vist, han sofert aquestes crtiques en un intent de
deslegitimar les seves propostes. La PDE, per la seva banda, les ha esquivat degut a la massivitat de la
128
Especialment arran dels diversos intents de desallotjament de les empreses de Can Ricart, aturades per vens, treballadors i inquilins vries
vegades a cpia de barricades.
142
protesta, en la qual han participat sectors molt diversos a nivell ideolgic, dedat i de classe social (Alfama i
Mir, 2005; Pont: 2002); a diferncia de les mobilitzacions anteriors antitransvasistes durant els anys
noranta, que tenien un caire ms restringit i un perfil ms estrictament ecologista. En el cas del 22@, tamb
ha estat difcil desprestigiar el moviment venal clssic, especialment el dun barri tradicionalment actiu i
obrer com el Poblenou. En canvi, lAA22@ i la Coordinadora contra el 22@ han estat blanc de ms
crtiques, ja que als primers sels ha titllat dafectats que noms es preocupen pel futur de les seves
propietats o negocis i als segons de gent jove antisistema.

Pel que fa a lestructura organitzativa, els nous moviments socials es defineixen per constituir-se en estructures
organitzatives descentralitzades, antijerrquiques, flexibles i amb un baix nivell de professionalitzaci i institucionalitzaci.
Salvem les Valls, lAssociaci dAfectats pel 22@, la Coordinadora contra el 22@ i la Plataforma en Defensa de lEbre
calarien en aquesta definici, tot i que aquest darrer cas presenta algunes diferncies degut a la seva magnitud i al
nombre de persones que mobilitza, que fa que la seva estructura organitzativa sigui ms complexa. En el cas de Salvem
lEmpord tamb cal matisar-ho perqu, si b tamb s una entitat descentralitzada, flexible i antijerrquica, pivota sobre
una entitat formal, lIAEDEN, que li dna suport en temes claus com la responsabilitat jurdica i el suport econmic, i que
est previst que sobrevisqui a SLE i nassumeixi el relleu quan la plataforma decideixi dissoldres. En el cas de Bracons, a
ms, cal destacar que ha estat una organitzaci molt modesta en recursos humans i materials, on fins i tot certs elements
de carcter personal ajuden a entendre el rendiment que ha tingut en termes de mobilitzaci i dimpactes.
Pel que fa a lAssociaci de Vens/es del Poblenou no es pot parlar prpiament duna estructura organitzativa
difusa i no jerrquica donat que, almenys legalment, s una associaci formal i institucionalitzada. En el conflicte del 22@
tamb s important destacar el progressiu procs de confluncia entre entitats i associacions al llarg del
desenvolupament del Pla i dels conflictes que se nhan derivat. Aix, mentre en un primer moment (PERI Llacuna) la
mobilitzaci es va impulsar de forma fragmentada per part de diferents actors, posteriorment molts daquests actors han
anat confluint en una plataforma unitria (Salvem Can Ricart).
En els casos de la Plataforma en Defensa de lEbre i de Salvem lEmpord, cal esmentar, a ms, que a part de
lestructura organitzativa que respon a la divisi del treball per funcions, aquestes entitats tamb han desenvolupat
formes dorganitzaci a nivell territorial (en forma de plataformes o grups locals) per tal de donar resposta a les
necessitats locals i dinamitzar les mobilitzacions a un nivell municipal i descentralitzat.
143

En relaci a les estratgies dacci, ens ha semblat interessant abordar lanlisi en funci dels mbits o
escenaris on es desenvolupaven aquestes accions. En aquest sentit, en els quatre casos analitzats es dibuixen lnies
estratgiques paralleles i complementries destinades a incidir en129:
Lmbit poltico-institucional, mitjanant la interlocuci amb les administracions competents, la

participaci en rgans assessors, la pressi i els contactes amb els partits poltics.
Lmbit legal, amb la presentaci de denncies i allegacions en els diferents moments dels conflictes, en
les quals el component de coneixement tcnic i cientfic s bsic per tal de fonamentar-les.
Lmbit social, on inclourem tot el qu t a veure amb les accions al carrer (tant les demostratives com les
ms confrontatives) i amb la difusi de les reivindicacions de la mobilitzaci, mitjanant xerrades, concerts,
rodes de premsa, accions directes, etc.
Lmbit tcnic i cientfic, on recollim les actuacions destinades a generar o difondre coneixement tcnic
alternatiu que normalment es contraposa als informes o a les visions del problema plantejades pels
promotors del projecte.
El camp meditic es constituiria com un element que travessa tots aquests mbits i que totes les plataformes
treballen per tal de poder tenir incidncia pblica.
Taula 12. Estratgies dacci en les quatre mobilitzacions
mbit
social
Plataforma en
Defensa de lEbre
Mobilitzacions al
voltant del Pla
22@bcn
Plataforma Salvem
lEmpord
Plataforma Salvem
Les Valls
Mobilitzacions al carrer
molt massives, rodes
de premsa, difusi de
les reivindicacions.
Mobilitzacions al
carrer, rodes de
premsa, difusi de les
reivindicacions
Mobilitzacions al
carrer, rodes de
reivindicacions
Mobilitzacions al
carrer, rodes de
reivindicacions
Gran visibilitat en els

mitjans de
comunicaci

mitjans de
comunicaci locals

mitjans de
comunicaci locals

mitjans de
comunicaci
Capacitat darticulaci
amb moviments
socials molt diversos i
de diferents
amb entitats socials
molt diverses del
Poblenou, de lrea del
Bess i a nivell de
amb daltres
moviments socials
locals i no locals
129 Aqu seguim una classificaci similar a la que fa Bobbio (1996) quan parla dels recursos necessaris per tirar endavant una poltica territorial.
Vegeu apartat 3.2
144
procedncies
mbit
Presncia a la UE i
institucional participaci en el
i poltic
procs de deliberaci
sobre el finanament
Pressi preelectoral
als partits poltics:
Comproms per lEbre
Pressi als governs
locals: Front
institucional
mbit legal
mbit
tcnic i
cientfic
ciutat
Negociacions amb
lAjuntament : Pla
dequipaments,
edificabilitat, pisos de
protecci oficial...
Pressi per aconseguir
la implicaci de la
Generalitat en la
protecci del patrimoni
industrial del
Poblenou: contactes
amb el Departament
de Cultura i aprovaci
duna proposici no de
llei (abril 2005, votada
per ICV, ERC i PSC)
proposant un pla
director del patrimoni
del Poblenou i un
museu de la
interpretaci i difusi
del patrimoni industrial
Seguiment de
lelaboraci del Pla
Director Territorial
(reunions amb
DPTOP, D. Medi
Amb.)
Pressi preelectoral
als partits poltics
Contactes amb el
DMAH, cap al final del
conflicte
Participaci en el
POUM Joanetes i en
els Plans directors
urbanstics
Allegacions i
denncies (al PHN, a
la DIA, a les
expropiacions) a
diferents nivell de
lAdministraci de
justcia
Denncies a nivell
individual per part
dafectats pel Pla (tres
sentncies modificant
el pla del TSJC)
Allegacions,
denncies i recursos
administratius a
diferents nivell de
lAdministraci de
justcia i en relaci a
diferents projectes
durbanitzaci
Recurs administratiu al
DPTOP
Elaboraci de
documentaci tcnica i
cientfica contrria al
PHN en collaboraci
amb la major part dels
experts en poltica
daiges de lEstat.
Participaci en les
diferents sessions
informatives
organitzades per lAjnt.
Presentaci i seguiment dallegacions i

recursos legals a
diversos projectes
urbanstics
Contrainformes
davaluaci ambiental i
proves com a documentaci en els
recursos judicials
Participaci en les
sessions informatives
organitzades pels
redactors del Pla
Director Territorial.
Informes sobre
mobilitat elaborats en
collaboraci amb
daltres entitats
Organitzaci de
mltiples activitats al
voltant de la memria
collectiva i el patrimoDifusi daquesta
informaci mitjanant ni industrial, tant de
cara al barri com per a
els Congressos
Ibrics sobre Planifica- un pblic ms ampli,
ci i Gesti de lAigua, en collaboraci amb
la FNCA, la Xarxa per el MACBA, la
Fundaci Tpies i
una Nova Cultura de
lAigua i els mitjans de diversos collegis
professionals.
comunicaci.
Difusi tamb a nivell
estatal i a nivell de la
Uni Europea.
Elaboraci dun Pla

alternatiu per la
reconversi de Can
Seguiment de
lelaboraci del Pla
Director Territorial
(interlocuci amb
DPTOP, D. Medi
Amb.)
Allegacions als
estudis informatius
dels diferents projectes
Organitzaci de
jornades i conferncies
temtiques a nivell
comarcal i nacional
amb la participaci de
departaments
universitaris de la UDG
i altres universitats
catalanes
145
Ricart
Es podria afirmar, doncs, que en tots els casos shan combinat les diferents estratgies, amb mfasis diversos
segons les caracterstiques de cada conflicte.
En el cas de la PDE, la pota de les mobilitzacions socials va ser fonamental, amb una capacitat de mobilitzaci
indita a les Terres de lEbre i sorprenent a nivell estatal. Com ja hem esmentat, aix va ser possible grcies, per una
banda, al fort sentiment de greuge que generava el projecte, que es percebia com un segrest de la prosperitat de la zona
i, per laltra, per la ja esmentada actitud confrontativa i la negaci del dileg amb la que es va dur a terme el projecte de
PHN. Aix doncs, lescenari social va ser crucial precisament per forar aquest dileg, ja que era la presncia massiva i
constant al carrer la que legitimava i donava fora a les pretensions de la PDE de qestionar i debatre el PHN. Aquesta
gran capacitat de mobilitzaci respon tamb a lhabilitat del moviment antitransvasista130 per a teixir aliances amb altres
moviments o entitats socials, aprofitant les oportunitats de mobilitzaci per fer sentir la seva veu131. En relaci a les altres
lnies dacci, cal esmentar que tot i la voluntat de la PDE dobstaculitzar el projecte del PHN per la via judicial, aquesta
estratgia va tenir poc xit (o en qualsevol cas es va derogar el Pla abans que pogus reeixir). En canvi, les accions
orientades a lmbit institucional i poltic van ser molt fructferes, i en aquest escenari el paper dels experts que
participaven en el moviment antitransvasista va ser fonamental, ja que representaven la prctica unanimitat de la
comunitat cientfica en contra del PHN i aix va donar molta fora a les tesis antitransvasistes. Per la seva banda, el
discurs elaborat per aquests cientfics no hagus tingut tanta repercussi sense la gran mobilitzaci social que el va
envoltar, traduir i difondre.
Pel que fa al Pla 22@bcn, cal destacar que en aquest cas no estem parlant duna sola plataforma sin duna
varietat de grups, que en certa manera, i de forma espontnia, es van repartir la feina en els diferents mbits. Mentre
que la posici de lAA22@ i de la CC22@ era ms radical i doposici frontal al projecte i per aix es van dedicar a
difondre les seves reivindicacions i a organitzar accions al carrer-, lAVPN (tot i que en determinats moments va apellar
tamb amb xit a la mobilitzaci al carrer), en general es va dedicar a negociar reivindicacions concretes amb
lAjuntament. Probablement lAVPN no hagus aconseguit tantes modificacions al Pla sense lexistncia dels altres dos
actors i les mobilitzacions que van dur a terme. Aix i tot, els mbits principals dactuaci van ser el social i el polticoinstitucional (que cal destacar que estava fora obert, ja que les AA.VV. sn actors tradicionalment reconeguts tot i que
probablement en segon terme- en els processos delaboraci de les poltiques de reforma urbana). En el segon moment
del conflicte, parallelament a la ja esmentada confluncia dactors al voltant duna sola plataforma (Salvem Can Ricart),
va prendre fora lelement tcnic amb la presentaci de diferents plans alternatius per la seva preservaci.
En el qual la PDE nera un actor fonamental, per que per altra banda ha estat molt ms ampli: tamb cal tenir amb compte les activitats
organitzades per la Plataforma en Defensa del Ebro a nivell estatal, pel Govern dArag, pels collectius antipantans del Pirineu aragons i basc, per
altres entitats ecologistes, etc.
130
131 Com per exemple al Consell Europeu de Barcelona de mar 2002, a la Cimera de Ministres de Medi Ambient de la UE de maig de 2002 a
Mallorca, al Frum Social Europeu, etc.
146
En el cas de Salvem lEmpord, i a diferncia de la resta de conflictes analitzats, es podria dir que lmbit legal
s el seu principal mbit dactuaci. A travs dun treball continuat entorn aquesta qesti, acompanyada de
mobilitzacions al carrer, s com sha visibilitzat la plataforma, sha convertit en un actor rellevant i ha aconseguit entrar en
el procs delaboraci del Pla Director Territorial de lEmpord. Aix doncs, la seva visibilitat i fora depn molt de la
constncia i rigor del seu treball legal i de tota la feina de fer-lo visible amb accions de divulgaci i sensibilitzaci, buscant
sempre la repercussi meditica (per donar a conixer la problemtica i perqu en alguns casos aquesta via va servir per
aconseguir retirar alguns projectes sense haver darribar als tribunals o abans que aquests dictessin les sentncies).
Aquest treball de seguiment legal sha basat en un profund coneixement tcnic i en lexplotaci dels errors i irregularitats
existents en els projectes urbanstics, per la qual cosa podrem afirmar que SLE ha funcionat com un mecanisme de
transparncia de lactuaci de lAdministraci. En el moment en que saccelera el procs delaboraci del Pla Director,
arran del canvi de govern, pren importncia lmbit institucional i poltic i SLE entra a participar en la xarxa de poltiques
territorials.
Finalment, i pel que fa a Salvem les Valls i lEix Vic-Olot per Bracons, el que ms crida latenci s la gran
visibilitat que pren el conflicte, donada la petita magnitud de la plataforma i del territori afectat, comparativament molt ms
restringit que en els altres casos. 132 Per entendre aquest punt, cal tenir en compte lencertada estratgia de difusi de la
problemtica i de teixir aliances amb daltres plataformes i collectius que va dur a terme SVV durant tot el procs.133 En
aquest sentit, lmbit institucional i poltic esdev clau quan saconsegueix que ICV-EUiA i ERC soposin explcitament al
projecte dinfraestructura i quan, posteriorment, sintrodueix lobligatorietat del replantejament del projecte en els Acords
del Tinell que constitueixen el Govern tripartit, tot i que a la llarga aquesta aliana no ser prou forta per impedir que el
projecte tiri endavant.
Per a finalitzar aquest apartat, volem esmentar que en les mobilitzacions analitzades sovint pesa ms la
dimensi territorial que les lleialtats tradicionals, partidistes o sectorials. s a dir, la proximitat, el compartir la dimensi
local sovint obre escletxes per a la mobilitzaci i lacci collectiva. Exemples daquest aspecte els podem veure en tots
els casos: a lEmpord, en la qesti de la lnia de Molt Alta Tensi, la majoria dalcaldes afectats sha posicionat en
contra, en general enfrontant-se als partits poltics respectius, que a nivell nacional hi estan a favor o no tenen una
posici tant confrontativa. En el cas de lEbre, sha vist en els transfuguismes i en les tensions generades a CiU i el PP
locals per la posici dels respectius partits a nivell nacional. Pel que fa a Bracons, en canvi, promotors i detractors shan
repartit a nivell local i nacional (Consistoris de Les Preses i Olot socialistes- a favor, DPTOP socialista- a favor, DMAH i
consistori de Sant Pere de Torell ecosocialistes- en contra). Al final del conflicte per, es donaran tensions degut a la
diferent posici de ERC i ICV-EUiA, a nivell local i nacional.
En aquest sentit s significativa lapreciaci del portaveu de la plataforma, Ral Valls, segons la qual SVV ha fet molt sovint de timbaler del
Bruc.
132
133 SVV, amb els ms de deu anys de mobilitzacions va aconseguir la complicitat de collectius tan diversos com entitats excursionistes locals,
organitzacions de joves com Maulets, institucions prestigioses com lInstituci Catalana dHistria Natural, agents econmics com lAssociaci
Garrotxa Terra dAcolliment Turstic, etctera.
147
4.5.2.4. Els valors i les reivindicacions

Pel que fa als valors que defensen i les reivindicacions que proposen, per a poder-ho comparar ens caldr
retornar al quadre que proposvem a lapartat 2.2.4.3, en el qual fiem una proposta de conceptualitzaci de les idees
fora que mouen a aquest moviments.
Taula 13. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori

Objectius de lacci collectiva
tipus de sentiment identitari que incentiva lacci collectiva
Identitats:
Refugi
Preservaci, conservaci
Desenvolupament alternatiu
NIMBY:
Comunitats alternatives:
Basats en les comunitats locals
Basats en comunitats culturals

alternatives
Reactius
Es constitueixen contra una decisi
determinada: sense voluntat de
transformaci global ni local
Discurs monotemtic i localista
Projecte Entitats/grups conservacionistes:
Voluntat de transformaci local per no
global
MDT:
Reactius
No basats en comunitats sin en un

projecte
Basats en una comunitat al voltant dun

projecte
Discurs monotemtic i localista, sense

voluntat de transformaci global

Voluntat dincidir en la poltica i la
transformaci global i local: actuaci en
xarxa per aconseguir-ho
Abans de tot, considerem que cal fer una lectura complexa daquest quadre si no volem simplificar
excessivament la realitat. Haurem, doncs, de tenir en compte almenys dos elements: les possibles evolucions de les
plataformes en el temps i lheterogenetat de posicions que hi pot haver dins les mobilitzacions.
Pel que fa a levoluci, destaquem que una mateixa mobilitzaci pot comenar amb un discurs propi de la
sndrome NIMBY o de les comunitats alternatives, i progressivament, a mesura que es desenvolupa lacci collectiva i es
teixeixen noves aliances, la concepci del problema es modifica i el discurs i objectius senriqueixen, adoptant noves
perspectives i generant respostes creatives, tendint cap a discursos integrals i propositius propis de les plataformes en
defensa del territori. En el cas del moviment antitransvasista, per exemple, i tot i que aquest canvi s previ al perode
que nosaltres hem analitzat, a finals dels anys noranta es produeix un canvi fonamental: de mobilitzar-se sota el lema
laigua s nostra no mos la prendran (en la mobilitzaci contra el Pla Borrell de 1993), es passa a per una Nova Cultura
148
de lAigua. Aquest canvi respon a un procs de reflexi del moviment en el qual perden fora els arguments territorials i
patrimonialistes i guanya una concepci ms ecolgica, de sostenibilitat ambiental i social, aix com una anlisi ms
sistemtica de les causes i conseqncies de la problemtica de laigua. Aquest procs va coincidir amb laliana i el
treball conjunt amb el sector cientfic crtic amb la poltica hidrolgica tradicional. Tamb podem resseguir un procs
similar en el cas del Pla 22@bcn i la protecci del patrimoni industrial, en qu poc a poc el moviment venal va generar
propostes prpies en aquest tema arran de la connexi amb determinats sectors intellectuals- i ha acabat introduint la
qesti a lagenda poltica. En el cas de Salvem les Valls, la decisi de continuar les obres per part del Govern tripartit
ha portat a lentitat a reorientar en termes propositius els seus objectius (participaci en el POUM de Joanetes, en els
plans directors urbanstics, en la proposta dampliaci de la Xarxa Natura 2000, etc.). El capital tcnic i intellectual
acumulat en 10 anys dacci collectiva tamb explicaria perqu aquesta entitat no va aprofitar la decisi del govern per a
dissoldres.
En relaci a la heterogenetat inherent a les plataformes volem assenyalar que probablement una mateixa
mobilitzaci agrupa gent que es mobilitza per motius diferents i coexisteixen discursos que apellaran a formes diverses
de concebre el territori. Reconixer aquesta heterogenetat en les motivacions no exclou que, en termes generals o
agregats, es pugui identificar un tipus de discurs i de concepci del territori que preval per damunt de les altres en un
moment determinat. En definitiva, aquestes plataformes en defensa del territori poden agrupar i mobilitzar en el seu
interior persones que es mouen amb diferents sensibilitats: ms properes al conservacionisme, als NIMBY o a les
comunitats alternatives. Aquesta s, de fet, una de les seves potencialitats: que poden contribuir a transformar els
discursos i els objectius daltres persones o organitzacions que tenen projectes de caire ms localista, reactiu i amb
plantejaments menys integrals.
Tenint en compte aquests dos elements, a lhora danalitzar els elements valoratius en els casos analitzats,
considerem que en general ha prevalgut la dimensi de projecte i no de refugi, aix com el carcter propositiu i no
reactiu. El cas de lEmpord s on ms clarament la mobilitzaci ha tingut una carcter proactiu: la plataforma s la que
ha definit lexistncia dun conflicte i ha obert el camp de joc. Arran daix, la resta dactors shan hagut de posicionar i
actuar. En els altres tres casos, la mobilitzaci ha sorgit en reacci a un projecte de lAdministraci pblica. Dels casos
analitzats, creiem que el de la PDE s on a nivell de valors la mobilitzaci ha tingut ms xit, en tant que ha impactat
profundament en els marcs cognitius i en referents de poltica utilitzats per tots els actors (com es pot veure en alguns
dels plantejaments del Programa Agua del Govern del PSOE, ja esmentat), alhora que probablement s lentitat que ha
generat la proposta alternativa ms ambiciosa, sistemtica i definida. Les propostes de les plataformes mobilitzades al
voltant del 22@, per, tamb han partit de plantejaments integrals i amb una voluntat proactiva (com mostren el Pla
dEquipaments, la demanda de reserva dhabitatge protegit pels residents del barri i la recent proposta sobre els usos
dels espais de Can Ricart). En el cas de Bracons, les mobilitzacions intenten relacionar les conseqncies de lEVO per
Bracons amb la vida quotidiana dels garrotxins, alhora que reorienten els objectius cap a la minimitzaci duns impactes
que ja es veuen inevitables.
149
En totes les mobilitzacions analitzades sha donant, en major o menor mesura, una concepci integral de les
problemtiques, en la que el discurs dels moviments no noms ha criticat les solucions proposades, sin que tamb sha
centrat en discutir el problema i en proposar visions alternatives del desenvolupament, abordant-ne integralment les
dimensions socials, ambientals, culturals, econmiques i comunitries; i connectant tots aquests elements amb la qesti
de la participaci: la demanda duna major possibilitat dincidir en els rgans de decisi que lideren el projecte en qesti.
Han combinat, doncs, elements identitaris amb discursos ambientals, poltics i socials, vinculant-ho amb les
problemtiques de la vida quotidiana en aquests territoris. De fet, aquesta visi integral de les problemtiques permet a
les plataformes, a travs dassenyalar la vinculaci entre les conseqncies a nivell local de dinmiques globals, introduir
en el debat social qestions que els semblen rellevants i que a priori no hi sn presents; com serien el consum excessiu
de recursos, els models durbanitzaci i de mobilitat insostenibles, la inequitat entre territoris, la defensa del patrimoni, la
capacitat de crrega dels territoris, etctera.
En aquest sentit, s destacable el paper del sentiment identitari i de comunitat en les quatre mobilitzacions: la
dimensi identitria hi s present en totes, per no duna forma central sin vinculada al sentir-se part dun espai i, per
tant, part tamb duna mobilitzaci poltica orientada a aturar, promoure o modificar projectes concrets i materials que el
poden alterar. En el cas de la PDE, el PHN va generar un sentiment de greuge en tant que territori, que va reactivar el
sentiment collectiu i s clau per entendre la potncia de la mobilitzaci (la qual, al seu torn, va enfortir el sentiment
didentitat de la zona). En els altres casos, la qesti s ms complexa: el greuge, a part de la vinculaci a un territori en
concret, t tamb molt a veure amb les formes diferents dentendre el progrs o el model de desenvolupament econmic.
La mobilitzaci al voltant del 22@ tamb sha fonamentat en elements identitaris. Mitjanant la defensa del
patrimoni del Poblenou es pretn reivindicar la memria de la major zona industrial de Catalunya i fer visible laportaci
que el barri i els seus habitants han fet histricament al desenvolupament de Barcelona. Aix, de retruc, es qestiona el
poc reconeixement i valoraci de la histria i la memria obrera, sense la qual no es pot entendre la ciutat en la seva
globalitat. s en aquest sentit que es demana la conservaci dels edificis industrials en el seu conjunt (i no noms
elements allats xemeneies, per exemple-, com es va fer a la Vila Olmpica i com proposava lAjuntament) i que es
proposa la creaci del Museu dinterpretaci i difusi del patrimoni industrial.
A lEmpord, el sentiment identitari es vincula en bona mesura a la salvaguarda del paisatge de la zona, com
mostren les seves paraules:
Sentim el paisatge com una remor que forma part de la nostra identitat, de les nostres arrels, de la nostra qualitat de
vida... s molt important la seva conservaci per tal de garantir progrs, per garantir un desenvolupament econmic,
social i ambiental sostenible. El creixement urbanstic de la Costa Brava va en absolut detriment daquesta premissa i s
per aix que demanem a lAdministraci pblica autonmica, local i la prpia societat civil un punt i apart: ser la nica
manera de redrear la situaci (www.salvem-emporda.org).
En el cas de Bracons, aquest sentiment identitari gira al voltant de la salvaguarda dun patrimoni natural i
cultural concret (les valls den Bas i del Forns); un patrimoni que dona nom a lentitat -Salvem les Valls- i que queda
recollit en els estatuts com a objecte de salvaguarda. El fort component naturalstic no ens ha de sorprendre, en un
150
territori on ja shavien lliurat lluites daquest caire (polgons industrials, extraccions de greda volcnica, protecci
PNZVG). Com en el cas de lEmpord, lelement paisatgstic tamb s rellevant, sobretot en una comarca on ja existeix
una tradici pictrica paisatgstica (escola dOlot). Tenint en compte, per, la diferent procedncia dels activistes
mobilitzats, es tractaria dun sentiment identitari ms lligat al coneixement duns (valuosos) indrets o espais concrets, que
a un sentiment social, com en el cas de lEbre.
151
Captol 5
Els impactes poltics de les
mobilitzacions
152
5.1. CONSIDERACIONS PRVIES
Abans dabordar lestudi dels impactes de les quatre mobilitzacions estudiades en el captol anterior, recordarem
breument com els interpretem i com els expliquem en base a la nostra proposta de model danlisi.
En primer lloc, considerem que els impactes daquestes mobilitzacions poden tenir un carcter ms directe i
immediat sobre els respectius conflictes (i, per tant, sobre unes poltiques territorials concretes) o ms indirecte i/o diferit
sobre la poltica (a travs dels impactes en els marcs cognitius i normatius dels actors de la poltica territorial i en els
referents de poltiques). Per tant, plantegem que aquestes mobilitzacions tamb poden incidir en daltres conflictes i
poltiques territorials134. Aquesta darrera possibilitat apuntaria cap a una incidncia ms global, en termes de poltica i
cultura territorial. Aqu cal fer dues precisions: per una banda, que aquest segon tipus dimpacte resulta, en molts casos,
de lacci conjunta de les diferents mobilitzacions i xarxes dacci collectiva crtica existents, moltes delles no estudiades
en aquesta recerca; i, per laltra, que noms tenim una perspectiva histrica suficient en els casos de lEbre i de
Bracons135. Per aquestes raons, aquests impactes ms indirectes i diferits tamb sn molt ms difcils de contrastar
empricament136.
En conseqncia, en aquest captol ens centrem sobretot en els impactes ms directes i immediats (sobre els
conflictes i les poltiques concernides) per no deixarem desmentar la possibilitat dimpactes ms indirectes i diferits, ja
que aquests tenen lavantatge de que ens permeten plantejar la qesti en termes ms dinmics i sistmics.
Aix, considerem que a lhora davaluar la capacitat dincidncia daquestes mobilitzacions en la poltica i cultura
del territori, caldria tenir en compte els efectes de retroalimentaci que es produeixen entre ambds tipus dimpactes.
Recordem que podem parlar de poltica en dos sentits diferents: per a referir-nos a una determinada poltica pblica (implicada o no en els
respectius conflictes), o al conjunt dobjectius i instruments que defineixen la gesti del territori (incloses les mateixes poltiques) en un determinat
perode o govern.
134
135 Recordem que les mobilitzacions al voltant del PHN i de lEVO per Bracons es remunten, respectivament, a principis dels setanta i noranta
mentre que les del Poblenou (al voltant del Pla 22@bcn) i de lEmpord sn molt ms recents (neixen el 2001 i 2002).
136 s ms evident considerar com a impacte de les mobilitzacions al voltant de lEVO per Bracons la proposta dampliaci de la Xarxa Natura 2000
a la Vall den Bas o la participaci en el POUM del municipi de Joanetes; que el fet que la seu tcnica de lObservatori del Paisatge sigui a Olot i que
un membre de la mateixa xarxa crtica, el Catedrtic de Geografia Joan Nogu, en sigui el seu director. Tanmateix, la potenciaci dun debat sobre
el paisatge, ja existent a la Garrotxa per raons artstiques i culturals, de ben segur que es pot considerar un impacte simblic de les mobilitzacions al
voltant de lEVO per Bracons.
153
Per posar un exemple: lafirmaci segons la qual la mobilitzaci contra el transvasament de lEbre ha tingut un
impacte directe i substantiu en les poltiques implicades en el conflicte (la derogaci del transvasament), no exclou que
aquesta mobilitzaci tamb hagi tingut (o pot tenir en el futur) impactes substantius en daltres poltiques, tenint en
compte que el recurs al concepte Nova Cultura de lAigua ha contribut a modificar els referents daltres poltiques
relacionades amb la gesti de laigua (projectes de sanejament i de tractament de salmorres, plantes dessaladores,
etctera...).
En segon lloc, tamb cal considerar, encara que pugui semblar obvi, la diferent intensitat dels impactes. Per
exemple, no es poden considerar igual dintensos els impactes que en termes substantius han aconseguit les
mobilitzacions al voltant de lEbre (la derogaci total del transvasament) que els que es varen aconseguir en el conflicte
de lEVO per Bracons (la modificaci parcial de les caracterstiques de la infraestructura). O, des dun punt de vista ms
simblic, tamb sembla inadequat plantejar a un mateix nivell dintensitat les tensions partidistes provocades per les
mobilitzacions al voltant de lEmpord i del Pla 22@bcn i les provocades per les mobilitzacions contra lEVO per Bracons.
Per a ordenar i precisar ms la naturalesa daquests impactes seguirem el criteri segons el qual podem distingir
diferents dimensions en les poltiques pbliques:
Incidncia en la dimensi substantiva: impactes que han generat canvis concrets en els continguts de les
poltiques territorials. Es tracta, per tant, dimpactes finalistes, perqu sevidencien en els resultats de la
poltica i en relaci als objectius de les mobilitzacions: la creaci, derogaci o modificaci de plans i
projectes, canvis en els objectius i instruments de les poltiques territorials.
Incidncia en la dimensi relacional i operativa: la capacitat dalterar les regles del joc i les relacions
entre els actors poltics. Inclou la possibilitat de denunciar les formes dactuar en els processos de decisi,
de fer emergir nous actors en larena poltica, de modificar els patrons dinteracci entre els actors de la
xarxa de poltiques, forant noves aliances o visibilitzant contradiccions, de provocar canvis en la
representativitat i/o legitimitat daquests actors. En la mesura que aquests impactes incideixen en la
configuraci i en les interaccions de la xarxa de poltiques, tamb ho fan en la distribuci de poder en la
xarxa, alterant els patrons dasimetria en la distribuci de recursos jurdics, cognitius, econmics o poltics.
Aquests impactes poden tenir un carcter instrumental si a travs daquests sobtenen tamb impactes
substantius.
Incidncia en la dimensi simblica i conceptual: capacitat de generar canvis en els sistemes de valors,
en les percepcions, opinions, actituds i conductes socials en relaci a ls i la gesti del territori. Aquests
impactes acostumen a transcendir poltiques concretes, en la mesura que incideixen en els marcs cognitius
i normatius dels actors poltics i de la ciutadania. Aquests impactes poden acabar tenint una incidncia ms
substantiva i/o operativa si aconsegueixen canviar els referents de noves poltiques territorials. Per tant,
tamb poden tenir un carcter ms o menys instrumental.
154
En conseqncia, hem dadvertir que aquestes dimensions estan fortament interrelacionades en dos sentits. Per
una banda, un impacte, posem per cas, conceptual i simblic, pot produir uns efectes substantius en la mateixa poltica
(com veurem en el cas de les mobilitzacions contra el transvasament de lEbre); tamb es pot donar el cas que no tingui
efectes substantius en la mateixa poltica, per que els tingui, de forma diferida, en daltres poltiques (com veurem en el
cas de les mobilitzacions al voltant de lEVO per Bracons).
Pel que fa lexplicaci daquests impactes, partim de la hiptesi que el rendiment de les mobilitzacions dependr,
per una banda, de llur capacitat dincidir en la redistribuci de recursos presents en la xarxa de poltiques i, per laltra, de
llur capacitat daprofitar determinades estructures doportunitat poltica per a donar ms consistncia i potencial
dincidncia a les estratgies endegades.
Com hem plantejat en el model analtic, les mobilitzacions estudiades no noms intentaran acaparar els recursos
necessaris en la xarxa de poltiques, sin tamb atorgar ms rellevncia pblica a determinats recursos137. Aquesta
observaci va en la lnia de trencar determinismes sobre un possible dficit estructural de recursos (especialment
econmics) que condicionaria lxit daquest tipus de mobilitzacions.
Seguint aquesta idea, direm que els impactes de les mobilitzacions en defensa de lEbre no noms haurien
comportat que els promotors del transvasament poguessin perdre uns recursos financers (prdua de fons de finanament
europeus) sin tamb que els recursos cognitius relacionats amb la Nova Cultura de lAigua adquirissin major rellevncia
pblica i esdevinguessin, per tant, ms importants en la legitimaci de les decisions pbliques.
Pel que fa les estructures doportunitat poltica, que canvien al llarg dels conflictes, es tracta de veure com
aquestes han condicionat les estratgies daquestes mobilitzacions i de saber si aquestes nhan tret profit per a
intensificar llurs impactes138. En aquesta recerca, i tenint en compte que les mobilitzacions estudiades coexisteixen amb
dos canvis de govern (un a nivell estatal i laltre a nivell nacional), considerem que cal prestar una especial atenci a
aquesta qesti.
En base a aquestes consideracions prvies, en la primera part del captol abordarem la descripci dels impactes
que han tingut les mobilitzacions estudiades, bsicament en els respectius conflictes i poltiques A continuaci fer una
anlisi ms transversal i tractarem destablir diferncies i similituds que ens ajudin a interpretar com i perqu shan produt
aquests impactes.
137 Ja hem vist que Bobbio (1998), des del punt de vista dels decisors, considera determinant una adequada disposici de recursos financers,
cognitius, legals i poltics en la capacitat de resoluci de conflictes territorials.
138 Recordem que Tarrow (1989) defineix una estructura doportunitat poltica en base al grau dobertura o de tancament de les institucions
pbliques, a lestabilitat o inestabilitat dels alineaments poltics, a la presncia o absncia daliats o de grups de suport, o a la divisi de les lits
poltiques.
155
5.2. IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS DE LA PDE
Dels quatre casos estudiats, segurament el de lEbre s el ms conegut pels seus impactes poltics. De la
mateixa manera, els impactes que hauria tingut la poltica territorial en qesti, el PHN, tamb haurien estat els ms
importants, si ms no en termes quantitatius, s a dir, pel que fa a la poblaci i el territori afectats. Una evidncia del fort
impacte de la PDE en totes les dimensions del conflicte i de la poltica, s que alguns partits poltics han prets
minimitzar-lo:
El movimiento social antitrasvase ha estado bien, pero el mrito de paralizarlo es exclusivamente del PSC y del PSOE.
Esto es lo que defendieron ayer el primer secretario de los socialistas catalanes, Jos Montilla; el alcalde de Tortosa y
diputado Joan Sabat y el dirigente socialista Jaume Antich. En sus intervenciones, los tres minimizaron la relevancia
de un movimiento social sin precedentes en Catalua. (El Pas, 13 de setembre de 2004)
El conflicte al voltant del PHN i el transvasament, tamb s, de tots els estudiats, el de ms envergadura, pel
que fa el nombre dactors i nivells de govern implicats, pel carcter massiu i histric de les mobilitzacions que ha generat,
i per limpacte meditic que ha tingut.
Per aix, aquest cas es distancia dels altres en el sentit que parteix duna escala temporal i espacial ms gran, i
per tant hi ha tot un seguit dactors que, si b hi fem referncia, no estem analitzant prpiament (entre daltres, el govern
dArag, el moviment antitransvasista de lArag i de la resta de lEstat).
5.2.1. INCIDNCIA EN LA DIMENSI SUBSTANTIVA

El primer i principal impacte a destacar en la dimensi substantiva s la derogaci (gaireb total) del
transvasament de lEbre, laturada de la interconnexi de les xarxes daiges de lEbre amb el Ter-Llobregat i la
suspensi definitiva del transvasament del Roine:
El conflicte s'ha acabat perqu s'ha derogat el transvasament. El que ha impulsat al govern, comenant per la promesa
electoral que afectava a 2 comunitats autnomes seves [Arag i Catalunya]. Ha sigut una decisi poltica ms que
ambiental, per una decisi poltica argumentada. A ms crec que la [ministra] Cristina Narbona es creu bastant lo de la
Nova Cultura de lAigua, tot i que t unes pressions brutals. (Entrevista a R. Royo, periodista)
156
En aquest sentit, cal destacar que el canvi no afecta noms al conflicte al voltant del riu Ebre, sin que implica
un replantejament profund de la poltica hidrolgica de lEstat espanyol dels ltims 100 anys, amb labandonament explcit
del transvasament, un dels ms potents instruments utilitzats en aquesta poltica.
Es tracta, doncs, dun canvi en lorientaci de la poltica daiges tant del govern catal tripartit i com de lestatal
del PSOE, que caldr veure com es concreta amb el temps i si no reapareixen les propostes de transvasament en els
propers anys, donat el context de sequera i escassetat estructural daigua. Des de la PDE tamb es destaca que caldr
deixar passar un temps per veure fins a quin punt shan transformat les bases de la poltica hidrolgica i el model de
gesti de laigua de lEstat:
S'ha aturat el transvasament per continua l'estructura hidrulica de l'Estat espanyol. No hi ha hagut canvi de
mentalitat, lamenaa continua si no hi ha canvis en la manera de gestionar, ms que gestionar l'aigua, gestionar el
territori. L'objectiu de fons no ha canviat, l'extern s perqu el transvasament s'ha aturat. (...) Shan de posar en qesti
els regadius. No regar els secarrals i cultivar productes que tindrem problema per vendre.... (Entrevista a S. Abella,
PDE)
En qualsevol cas, sembla que shan adoptat algunes de les lnies dactuaci proposades per la concepci de la
Nova Cultura de lAigua: orientaci cap a lestalvi, la reutilitzaci i la gesti de la demanda, consideraci de lopci de la
dessalinitzaci, integraci dels criteris de la Directiva Marc de lAigua de la Uni Europea, augment de les poltiques de
gesti i control de la qualitat de laigua.
El moviment ha estat un xit absolut. Hem d'estar orgullosos, penso que del moviment noms es poden desprendre
coses positives. Perqu ha aconseguit aturar el transvasament de l'Ebre, ha sigut una lluita molt desigual i amb mitjans
precaris i ha tingut un resultat positiu. Ha sapigut qestionar una poltica de 150 anys d'obres hidruliques, la comunitat
cientfica no hagus sigut escoltada sense natros. (Entrevista a M. Toms, portaveu PDE)
El transvasament est absolutament girat al revs, i el que tenim ara sn tota una colla de projectes, que han entrat i
que sestan executant a tota pastilla per a poder aprofitar les subvencions europees, projectes de sanejament, de
tractament de salmorres al Llobregat, accions menys vistoses que les dessaladores per segurament ms
importants.... (Entrevista a G. Catal, Secretria General de Medi Ambient)
5.2.2. INCIDNCIA EN DIMENSI RELACIONAL- OPERATIVA
5.2.2.1. Capacitat de fer emergir nous actors poltics

La xarxa tradicional de les poltiques de laigua a Espanya sha constitut histricament com una comunitat de
poltica pblica139, formada pels poltics de la Direcci General dObres Hidruliques (DGOH), tcnics de ladministraci
En lanlisi de poltiques pbliques es solen diferenciar (com a tipus ideals, a efectes analtics) dos tipus principals de xarxes de poltiques
pbliques: la comunitat de poltica (policy community) i la xarxa temtica (issue network). Les primeres es caracteritzen per lestabilitat en el
temps, la convergncia dinteressos, el tancament, el baix impacte meditic i lhomogeneitat i el nombre restringit dactors; mentre que les xarxes
139
157
(principalment enginyers), usuaris tradicionals de laigua (comunitats de regants) i les grans empreses hidroelctriques i
de construcci dobra pblica. Aquesta comunitat, constituda arran de limpuls regeneracionista de Joaquim Costa a
finals del segle XIX, ha estat estable durant la major part del segle XX i sha caracteritzat per la continutat, la
convergncia dinteressos, el nombre restringit dactors i un cert secretisme i tancament (Prez Daz i Mezo, 2001).
Tot i que durant els anys vuitanta i especialment noranta ja es va anar erosionant la cohesi de la xarxa de
poltiques de laigua, el conflicte al voltant del Pla Hidrolgic Nacional del 2000 ha accelerat la seva transformaci en
profunditat. Tot i que la capacitat de decisi segueix estant molt concentrada en la DGOH, el procs de deliberaci i
debat i els arguments en joc han canviat substancialment, ja que han augmentat els actors presents (en nombre i
heterogenetat), aix com la transparncia del procs.
En aquest sentit, veiem com, arran de la mobilitzaci, apareixen en fora nous actors:
La Fundacin Nueva Cultura del Agua (fundada lany 2001) i el sector acadmic aglutinat al voltant dels
Congressos Ibrics de Gesti i Planificaci de lAigua. Sn probablement, uns dels nous actors ms
rellevants i influents que shan incorporat al procs delaboraci de la poltica de laigua. Alguns dells ja
participaven tangencialment en la xarxa de poltiques a travs del Consejo del Agua (on estaven
representats de forma testimonial ja que, a banda de ser un rgan consultiu, lAdministraci hi t
prcticament assegurat el vot favorable), o com a consultors externs puntuals. Molts dells tamb
participaven prviament en el moviment antitransvasista, per el fet de constituir formalment la Fundaci i el
seu activisme cientfic, social i poltic dels ltims anys els ha donat una gran visibilitat i reconeixement.
La UE i en especial el/la comissari/ria de Medi Ambient. El moviment antitransvasista va aconseguir que la

UE tingus un paper ms actiu del que probablement hauria tingut sense la seva estratgia de dinamitzar el
debat tcnic i poltic a Brusselles, per tal dintentar dificultar la part del finanament europeu del PHN.
El Consorci per la Protecci Integral del Delta de lEbre (CPIDE), creat lany 2001 i que desprs de la
derogaci del transvasament desapareix. Aquest actor va ser creat a demanda del govern de CiU com a
compensaci per la implementaci del PHN, i va ser un dels recursos utilitzats (sense xit) per CiU per
intentar disminuir el cabal transvasat, ja que era lorganisme que inicialment havia de determinar el cabal
ecolgic del riu i, per tant, establir els mxims a transvasar.
La Delegaci del Govern de la Generalitat a les Terres de lEbre, creada lany 2001 responent a una
demanda histrica de la zona. No t massa incidncia pel que fa al conflicte al voltant del PHN, per la
creaci duna nova instncia de govern a la zona s molt significativa i probablement tindr efectes a llarg
termini en la seva dinmica sociopoltica.
temtiques solen ser ms heterognies, tenir un major nombre dactors, ms permeabilitat, ms contradicci dinteressos i un major impacte
meditic (Ibarra, Mart, Gom, 2002).
158
[La mobilitzaci] ha fet tamb que es cres la Delegaci del Govern. La uni s'ha refermat. La representaci territorial
va ser un acte directe com a conseqncia de les primeres manifestacions. Va ser un gest del govern catal cap a la
nostra ciutadania. La gent del moviment tamb ho veu, i el propi delegat del govern. (Entrevista a R. Royo, periodista)
El Front institucional dajuntaments de les Terres de lEbre140 contra el PHN. El constitueixen el 2003
ajuntaments governats per partits desquerres o independents, amb lobjectiu de crear una lnia de
coordinaci i treball conjunt per tal de defensar els seus interessos enfront de lEstat (recordem que en
aquell moment el govern de la Generalitat encara no shavia posicionat en contra del PHN) (Tarroja, 2004).
Aix els va permetre guanyar pes poltic i visibilitat i seguir una estratgia prpia, en la qual destaca la
presentaci dallegacions al projecte de transvasament i a lestudi dimpacte ambiental.
5.2.2.2. Capacitat dincidir en els patrons dinteracci dels actors

En primer lloc, cal mencionar que la mobilitzaci antitransvasista va fer trontollar la coalici governant a
Catalunya (CiU amb el recolzament del PPC). Aix va posar en tensi al Partit Popular de la zona i, especialment, a
Convergncia i Uni, que es va trobar defensant una posici complicada, amb una creixent oposici dins les seves
prpies files, i amb una situaci denorme crispaci amb els dirigents del govern, cada vegada que es traslladaven a la
zona intentant calmar els nims. Aquesta tensi, es va expressar especialment a nivell local, mitjanant transfuguismes,
canvis electorals, i canvis en els governs locals (sobretot durant lestiu de 2001, desprs de les votacions contradictries
de CiU: contrries al PHN al Parlament catal i favorables a lespanyol). A tall dexemple, citarem la situaci de Tortosa,
on el maig de 2001, amb el rerefons de la presentaci de quatre mocions de Convergncia i Uni i del Partit Popular en
contra duns cartells que havia penjat la PDE, quatre regidors del PP (partit que tenia la majoria a lAjuntament) van
abandonar el partit i es van passar al grup mixt, en un gest de desaprovaci de qualsevol poltica contrria a la
Plataforma. A lequip de govern hi van quedar sis representants locals adscrits al PSC, un a ERC i els quatre trnsfugues.
A Amposta tamb es va reproduir aquesta situaci (amb labandonament de lnic regidor del PP del consistori); i, de fet,
aix va encetar un llarg estiu de dimissions i transfuguismes als ajuntaments locals dels pobles i ciutats de les Terres de
lEbre (Pont, 2002).
La prova evident sn els consells comarcals, noms queda la Terra Alta amb Convergncia, al Baix Ebre
aritmticament tamb lhi podria haver, a la resta sn d'esquerres, el canvi s evident. (Entrevista a R. Royo, periodista)
Per no noms CiU i el PP van patir els efectes de la mobilitzaci antitransvasista. El PSC tamb en va resultar
afectat: arran de la decisi de la directiva del PSOE de no rebutjar explcitament el transvasament en una votaci al
Parlament Europeu al mar de 2002 (mentre els eurodiputats de les provncies receptores de laigua hi votaven a favor),
140 A juliol de 2003, en formaven part els ajuntaments de Tortosa, Roquetes, Aldover, Tivenys, Benifallet, Sant Jaume dEnveja, Sant Carles de la
Rpita, la Snia, Ulldecona, la Galera, Alcanar, Godall, la Torre de lEspanyol, Miravet, Riba-Roja dEbre, Mra dEbre, Rasquera, Batea, Gandesa,
la Fatarella i Pals (Tarroja, 2004).
159
alguns membres del PSC de les Terres de lEbre tamb van abandonar el partit (com per exemple lalcalde de Sant
Jaume dEnveja, al Delta, i nou membres de lexecutiva local) (Pont, 2002).
La fora de la mobilitzaci, per, a la llarga va aconseguir implicar a tots els partits poltics de loposici, tant a
nivell local, com nacional i estatal. Mentre que ICV i ERC es van posicionar en contra des del principi, no va ser aix en el
cas del PSC i del PSOE, que progressivament van veure necessari mostrar la seva oposici al PHN, tot i lambigitat amb
la qu abordaven la qesti del transvasament a Barcelona. Aix es va expressar, per exemple, en la signatura del
Comproms per lEbre abans de les eleccions catalanes, en les declaracions emeses pels partits abans de les eleccions
municipals i en la introducci al Pacte del Tinell del rebuig al transvasament. Fins i tot CiU, cap a finals de 2003, va
acabar expressant la seva oposici al transvasament.
Tot i que el posicionament dels partits poltics al voltant del conflicte va constituir un element clau en tot el procs
i es pot entendre com un clar impacte de la mobilitzaci, cal tenir en compte que tamb va generar forces tensions. En
general, els collectius socials mobilitzats i els partits poltics acostumen a tenir un encaix complicat, degut als diferents
interessos i dinmiques de funcionament que tenen. En el cas de la PDE, la necessitat de constituir aliances amb els
partits poltics tampoc no va estar exempta de servituds i contradiccions.
Hi ha hagut una divisi interna molt bstia i hi ha un sector que s'ha sentit estafat. Crec que els socialistes han fet molt
de mal al moviment social. Crec que els moviments d'esquerra, per sobretot socialistes, sn els que han intentat
capitalitzar-lo. Al principi es van fer una reuni amb els partits per veure si volien unir-se al moviment. ERC i ICV es van
apuntar de seguida, el PSC no es va apropar fins no saber que hi hauria gent. (...) A partir d'aqu [de la manifestaci de
Barcelona el mar de 2002] s'intenta la capitalitzaci i hi va haver un rebot molt clar. No mos enganyssem, l'objectiu
dels partits poltics era guanyar les eleccions. (Entrevista a R. Royo, periodista)
Les Comunitats de Regants del Delta (Marge Dret i Marge Esquerra del riu), per la seva banda, van mantenir al
llarg del procs una posici ambivalent, conservant un perfil de baixa presncia. Tot i que es van mostrar contrries al
transvasament (van ser les dues niques comunitats de regants de lEstat a oposar-shi), van participar en el CPIDE i van
mantenir en tot moment una voluntat de negociar amb les administracions. La relaci amb la PDE, per contra, va ser molt
tensa durant tot el conflicte, degut a les crtiques de la Plataforma, qualificant el funcionament i les activitats de les
Comunitats de Regants com dantidemocrtics i no disposats a defensar el territori. Aquesta tensi es va expressar de
diverses maneres, incloent una demanda civil presentada pel President de la Comunitat de Regants del canal de la dreta
de lEbre contra sis membres destacats de la PDE; aix com lintent de la PDE daccedir a la presidncia de la Comunitats
de Regants de lesquerra a travs de la candidatura propera a la PDE de Llus Pegueroles i Jos Pedro Castells, desprs
de 24 anys de presidncia de Joel Bonet.
Finalment, cal esmentar els canvis que shan donat en el procs delaboraci de les poltiques, en el qual la
participaci del moviment antitransvasista ha augmentat de forma notable, passant a ser considerat com un actor a tenir
en compte.
El 30 de gener de 2004, ens vrem posar en contacte amb la PDE per recollir el material que havem de portar a
Brusselles... El primer dictamen abans de les eleccions del 14 de mar, va ser un informe de la Comissi Europea que
160
es carrega el PHN, no per qestions ecolgiques sin econmiques, al darrera estaven, evidentment lArrojo, el Prats i
tota la colla. (Entrevista a G. Catal, Secretria General de Medi Ambient)
L'Administraci ens tracta amb ms carinyo, l'espanyola la veig igual, no pensen en les Terres de lEbre, pensen en
Barcelona. A nivell catal les mostres sn evidents. (Entrevista a S. Abella, PDE)
Jo crec que Manolo Toms [portaveu de la PDE] t lnia directa amb els principals lders de tots els partits, incls
Convergncia i PP. (Entrevista a R. Royo, periodista)
5.2.3. INCIDNCIA EN LA DIMENSI SIMBLICA- CONCEPTUAL

El discurs de la PDE ha estat molt orientat a la proposici dalternatives i a lanlisi integral de la problemtica de
laigua, connectant els elements ms econmics amb els ecolgics, socials, comunitaris i identitaris, posant laccent en el
que representen els rius com a patrimoni social i natural per als territoris pels quals transcorren.
La qesti del PHN -i per extensi la poltica de laigua- sha convertit en un debat ambiental fonamental. Encara
que des de la dcada dels setanta les infraestructures hidruliques ja havien suscitat loposici dels afectats locals,
noms recentment la qesti de laigua ha passat al debat estatal, convertint-se en un dels temes fonamentals de la
poltica ambiental (Jimnez, 2005). I en aquest debat shan aconseguit introduir les argumentacions i conceptes utilitzats
per la mobilitzaci antitransvasista, tant a nivell social com poltic.
En aquest sentit, Tbara, Costej i Woerden (2004), en el seu anlisi dels marcs de culturals implicats en el
debat al voltant del PHN, apunten que al llarg de la mobilitzaci tant les argumentacions territorialistes141 com les
sostenibilistes142 han anat augmentant la seva importncia i centralitat, guanyant terreny (en bona part grcies al recurs a
les argumentacions tcniques i expertes):
De esta manera, observamos tambin cmo un nuevo discurso que parta de un marco de corte multidisciplinario y que
abarcaba consideraciones de carcter social, econmico y ambiental, el marco sostenibilista, irrumpa en el universo
social y comunicativo entorno al PHN. Ello es posible que ocurriera ante la insuficiencia de las representaciones y los
argumentos de los dems marcos culturales a la hora de explicar y prescribir de modo adecuado las posibles
consecuencias de la implementacin de tal instrumento de planificacin. (Tbara et alt., 2004)
Aquestes argumentacions shan enfrontat al principal discurs utilitzat pels defensors del PHN: el marc
nacionalista. Aquest marc sha basat en partir de lescala estatal com a mbit on plantejar el problema i les solucions
necessries. Aix, es destacaven els elements de solidaritat interterritorial, i es ressaltava el patriotisme i la necessitat de
141 Definides com el marc de significat centrat en considerar laigua com un element propi i clau en la identitat i el patrimoni natural i cultural de les
zones afectades, que qestiona la valoraci del transvasament exclusivament en termes econmics o de contribuci a la consolidaci de lEstat
naci espanyol. (Tbara et alt., 2004)
Definit per un discurs que integra les dimensions ecolgica, social i econmica en la planificaci i gesti dels recursos hdrics, reivindicant una
Nova Cultura de lAigua com un nou paradigma de gesti basat en la reutilitzaci, la racionalitzaci del consum i la gesti de la demanda per a
solucionar els problemes daigua, incloent tamb referncies als drets de les futures generacions. (Tbara et. Alt., 2004)
142
161
superar les divisions entre lEspanya seca i lEspanya humida. Sentenia el PHN com un projecte nacional i dEstat
destinat a resoldre definitivament el desequilibri hdric existent. Una illustraci daquest discurs la podem trobar en la
justificaci del PHN per part dun poltic del PP vinculat al Ministerio de Medio Ambiente el febrer del 2001 (annim, citat a
Tbara et alt., 2004): ste es un proyecto de Espaa, de integracin nacional, de solidaridad entre territorios, en el que
est en juego la idea y el proyecto de Espanya.
Per al portaveu de la PDE, Manolo Toms tamb va ser favorable la imatge de vctimes o perdedors que varen
fomentar els mateixos promotors del transvasament:
El PP va centrar a un nivell el seu debat i nosaltres, a un altre, i vrem encertar.(...) Tenem una avantatge: rem les
vctimes. (...) Una part del conflicte sortem com a perdedors, vctimes, i pblicament sempre l'hem tingut. La
preocupaci mxima del PP era lArag per era una lluita ms superficial i ms a un nivell poltic, i aix ens va afavorir
bastant. (Entrevista a M. Toms, portaveu de la PDE)
En qualsevol cas, el moviment antitransvasista, va ser capa de situar els seus arguments en el debat poltic,
difondrels i fins i tot contaminar els discursos de la resta dactors, que es van veure obligats a entrar a discutir els temes
plantejats.
Y, al mismo tiempo, hemos observado cmo los dems marcos culturales iban aprendiendo los recursos retricos del
marco sostenibilista e integrndolo en sus propios discursos, aunque muy probablemente con poca conviccin o
conocimiento de causa. A pesar de ello, y aunque la cultura de la sostenibilidad en general parece estar presente
todava slo dentro de crculos expertos limitados y relativos a los movimientos sociales de forma casi exclusiva, incluso
dentro de los mbitos polticos dominantes, su presencia parece hacerse cada vez ms frecuente. Sin embargo,
tambin es cierto que el movimiento sostenibilista ha conseguido finalmente colocar algunas de sus demandas dentro
de la agenda y de los procesos polticos, lo cual podra suponer, a pesar de este ciclo, una tendencia ascendente y
quizs sin retorno de sus propuestas. Si esto es as, quizs por voluntad o quizs por necesidad, es posible que la
nueva cultura de la sostenibilidad que ya no es solamente relativa al agua haya llegado hasta aqu para quedarse.
(Tbara et alt., 2004)
En lestudi de Tbara tamb es destaca com, a mesura que avanava el conflicte i el debat poltics,
augmentaven les mencions als tcnics i experts, parallelament a la creixent importncia del marc cognitiu i normatiu
sostenibilista, basat en bona part en opinions expertes.
En definitiva, si tenim en compte lentrada del concepte de la Nova Cultura de lAigua en els programes del
partits poltics, aix com el canvi en els discursos i les intervencions relacionades amb la gesti de laigua que sembla que
sest produint, podrem parlar dun notable impacte de la mobilitzaci antitransvasista que, finalment, desprs de les
mobilitzacions dels ltims trenta anys, ha aconseguit canviar radicalment les coordenades del debat.
No diuen ja tenim sequera i hem de demanar aigua de l'Ebre, i aquest any hagus sigut fcil... (Entrevista a S.
Abella, PDE)
162
5.3. IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS AL VOLTANT DEL PLA 22@BCN
En aquest apartat es posaran de manifest aquells canvis que, fonamentalment grcies a lactivitat del moviment
venal, shan introdut en el desenvolupament del Pla 22@bcn. Aix no significa, especialment pel que fa els impactes
ms substantius, que les reivindicacions venals shagin assumit directament, sin que, com veurem tot seguit, en el
procs de negociaci, aquestes shan incorporat ntegrament, parcialment o b amb modificacions. Per aquest motiu, a
ms dels impactes contrastables que shan donat en el projecte del 22@bcn, tamb sexposaran aquelles crtiques,
demandes i propostes que el moviment ha posat sobre la taula hagin estat finalment introdudes o no en la poltica.

Una part del moviment venal tenia com a objectiu la retirada global del Pla, considerat un pla agressiu que no
beneficia a la gent del Poblenou, per la major part de les accions shan realitzat responent al crit de Aix no! Volem un
altre 22@bcn, amb la intenci de minimitzar els costos (econmics i socials) i aprofitar les oportunitats que brinda el Pla
per tal de millorar la situaci urbana i la qualitat de vida dels vens i venes del Poblenou. s per aix que el moviment
sha centrat en un ampli ventall daspectes (equipaments, habitatges, patrimoni, activitat econmica...) que estan
directament o indirectament relacionats amb el Pla. Tenint present aix, sembla que els impactes del moviment han estat
fora elevats, malgrat que diverses reivindicacions no han estat assumides: com per exemple la preservaci ms mplia
dalguns conjunts industrials (com Unin Metalrgica), la denegaci de les llicncies dactivitat a aquelles empreses
relacionades amb lindustria armamentstica, la recollocaci dels tallers afectats pel Pla, etc.
Abans de comenar a enumerar els principals impactes substantius que ha tingut la mobilitzaci, cal remarcar
que actualment el Pla est en plena fase dimplementaci, i que, per tant, molts dels canvis que la mobilitzaci ha anat
introduint, no veuran la seva concreci material fins daqu un temps, per la qual cosa poden estar encara subjectes a
modificacions.
1. Saconsegueix reservar un ter dels habitatges de protecci oficial del 22@bcn pels residents al Poblenou. Aix s el
resultat de la campanya Volem seguir vivint al Poblenou, promoguda pel moviment venal, i que reivindicava que el
50% dels pisos de protecci construts al barri fossin prioritriament pels vens amb lobjectiu de garantir el dret a
lhabitatge i devitar lexpulsi dels vens actuals i la seva substituci per una poblaci amb major capacitat
163
adquisitiva143. Tot i la rotunda negativa inicial dels poltics municipals, dels gestors del 22@bcn i de les cooperatives
dhabitatge sindicals; finalment es va acordar que un ter dels pisos fossin per als residents.
2. Es vincula el Pla 22@bcn al Pla dequipaments del Poblenou. En els acords entre lAVPN i el Districte arran del
conflicte del PERI Llacuna, es vinculen explcitament ambds plans, creant-se una comissi de seguiment. Malgrat
que la constituci daquesta comissi la considerem fonamentalment com un impacte operatiu de la mobilitzaci,
tamb lincorporem en aquest apartat ja que es preveu que tingui tamb un impacte substantiu, amb la creaci dels
equipaments pblics acordats amb el Districte dins lmbit del 22@bcn. Cal destacar, tamb, que lelaboraci dun
Pla dEquipaments s una experincia novedosa i indita en el marc de Barcelona, i que ja ha estat recollida pel
moviment venal de la ciutat com una estratgia de treball en el futur.
3. Disminueixen les afectacions a particulars. Les mobilitzacions del PERI Llacuna van culminar amb una disminuci de
les persones afectades (de 63 famlies a 32), mentre en daltres casos, la mobilitzaci o la negociaci individual ha
acabat amb una millora de les indemnitzacions (en el cas de Can Ricart) o dels habitatges que shan lliurat als
afectats.
4. Simpulsa la creaci dun Pla Director del Patrimoni Industrial. En aquest mbit podem mencionar que, per una
banda, lAjuntament ha catalogat alguns recintes industrials com a edificis a mantenir (figura no contemplada
inicialment en el Pla 22@bcn), tot i que aquesta figura no nassegura la preservaci en futures transformacions144.
Per laltra banda, el 6 dabril del 2005 el Parlament de Catalunya (amb els vots favorables de PSC, ERC i ICV) va
aprovar una proposici no de llei instant a la Generalitat a collaborar amb lAjuntament en la protecci del patrimoni
histric del Poblenou, i proposant un Pla director del patrimoni de tot el Poblenou i el desenvolupament dun museu
dedicat a la interpretaci i difusi del patrimoni industrial
5. Es replanteja el PERI Diagonal i la preservaci de Can Ricart. Aquest s sens dubte limpacte ms incert, ja que el
procs de negociaci i conflicte entre els promotors, lAjuntament i la Plataforma Salvem Can Ricart encara roman
obert. De moment (a febrer 2006), sha paralitzat lenderroc i lAjuntament i la Plataforma - que ha presentat un Pla
alternatiu de criteris dintervenci i un Pla dusos- estan mantenint contactes per mirar darribar a un acord, que es
pretn que tingui una dimensi substantiva per tamb simblica.
El Ayuntamiento de Barcelona ha notificado la orden de suspensin de la licencia de derribo de las naves que integran
el conjunto fabril de can Ricart, en el Poblenou. El motivo de la suspensin es que todava no se ha determinado qu
elementos del conjunto pueden quedar preservados por el Catlogo del Patrimonio Industrial del Poble Nou,
actualmente en proceso de tramitacin. La orden se comunic ayer, el mismo da que las mquinas retiraron placas de
uralita de los techos de algunas naves, operacin para la que tenan permiso y que supervisada por tcnicos del distrito
de Sant Mart, segn inform un portavoz del mismo. La presencia de mquinas en el recinto alert a los integrantes de
la plataforma contraria al Plan Especial de transformacin de Can Ricart por el temor de que se llevaran por delante las
143
Al districte de Sant Mart, si el 1995 el preu de los pisos nous se situava per sota de la mitjana de Barcelona en 233 /m2, el 2003 ja
lhavien superat en ms de 13/m2 (font: www.bcn.es/estadistica)
144
Segons la Societat 22@bcn, actualment estan protegits o en vies de protecci 136 elements del patrimoni histric del Poblenou.
164
naves. Fuentes de la Asociacin de Vecinos de Poblenou manifestaron su preocupacin por la posibilidad de que los
propietarios de Can Ricart desoyeran la orden. En realidad, la orden de suspensin de la licencia de suspensin de
derribo de Can Ricart se tiene que interpretar en otra decisin ms amplia, la de suspensin de licencias de obras sobre
el centenar largo de chimeneas, naves y otros elementos industriales cuya proteccin se ha propuesto en el inicio del
Plan Especial de Patrimonio Industrial del Poblenou, que desarrolla la sociedad municipal 22@ junto con el Museo de
Historia de la Ciudad. El citado Plan arranc el pasado mes de octubre y pretenda abrir un amplio debate con
arquitectos, vecinos y entidades, muchos de los cuales haban alertado de que la transformacin del suelo industrial del
Poblenou en el 22@ se estaba llevando a cabo por delante de no pocos elementos singulares de la memoria industrial
de la Barcelona de finales del siglo XIX y XX. Ahora se deber decidir qu se cataloga y en qu nivel de proteccin. (El
Pas, 5 de desembre de 2005)
5.3.2. INCIDNCIA DE LA DIMENSI RELACIONAL I OPERATIVA

Les mobilitzacions ciutadanes han perms la presncia de nous actors del moviment venal en el procs
dimplementaci del Pla 22@bcn. Aix doncs, lAVPN (amb el suport daltres grups, com el del Frum Ribera Bess) i la
plataforma Salvem Can Ricart, han esdevingut interlocutors rellevants en la concreci dels PERI (especialment el de
Llacuna i el de Parc central), ampliant la xarxa dactors ms enll de lAdministraci, els promotors immobiliaris i les
noves empreses, fent-la ms oberta i permeable. LAjuntament sha trobat amb un nou actor que no noms demana
introduir modificacions als projectes ja realitzats per lAjuntament o els promotors (o b discuteix sobre projectes concrets
com la ubicaci dun equipament), sin que s capa de generar propostes de planejament alternatives i de proposar
nous criteris per guiar el desenvolupament del Pla, com comentarem en lapartat sobre els impactes simblics.
El reconeixement del moviment venal com un actor rellevant en el procs ha estat possible pel tradicional rol de
pressi i interlocuci que ha mantingut des de la seva creaci lAVPN amb el Districte de Sant Mart, per especialment
sha aconseguit, per una banda, a nivell de barri, grcies a la capacitat de mobilitzaci i incidncia social que han tingut
les accions desenvolupades en el teixit social de la zona, i per laltra, a nivell de ciutat, degut a la gran incidncia en els
mitjans de comunicaci.
El PERI del carrer Llacuna va provocar una revolta venal tant dels directament afectats com del conjunt del Poblenou,
que va rebutjar el pla massivament. En aquella ocasi, a ms de les queixes dels desnonats i de les crtiques
urbanstiques contra el projecte de les torres altes i l'obertura de nous passatges que trencaven la trama Cerd, els
vens es van sentir maltractats per l'Ajuntament, que no els va informar prviament, i noms van tenir coneixement del
pla quan va sortir publicat als diaris. (Diari Avui, 4 de juny de 2003)
La demostraci que lAVPN i el seu entorn esdev un actor rellevant s que, desprs de les mobilitzacions de
leix Llacuna, l'AVPN t la capacitat de signar un acord amb lAjuntament per la creaci duna comissi dafectats per
cada PERI diniciativa pblica i la creaci de la comissi de seguiment del Pla dEquipaments. Aquest acord contempla
els segents punts:
1. El comproms de l'AVPN amb un Pla 22@bcn que reactivi el teixit industrial i que sigui respectus amb la histria i la
personalitat collectiva del Poblenou.
165
2. Una millora en la informaci i la participaci dels representants venals. Es preveu crear una comissi dafectats per
a cadascun dels diferents PERI. A partir daquesta negociaci es modifiquen determinats aspectes dels plans
aprovats anteriorment.
3. El comproms per a la creaci de mecanismes que possibilitin la ubicaci de les activitats econmiques (comer i
indstria urbana) en les noves edificacions.
4. Una coordinaci entre el Pla dEquipaments i el Pla 22@bcn per assegurar el compliment de les previsions
establertes en el primer. A aquest efecte sacorda la constituci duna comissi de supervisi per al
desenvolupament efectiu del Pla dEquipaments.
Val la pena entretenir-nos un moment en el segon i tercer punt. Els tallers i negocis ubicats des de fa temps al
Poblenou, afectats pel Pla 22@bcn, mai shan tingut en compte com un actor collectiu, excepte en els casos que els
propietaris fossin tamb grans propietaris del sl. Tot i que el 22@bcn s, en principi, fonamentalment un pla de
reconversi econmica i industrial, i que des de lOficina del 22@ sha buscat fomentar lassociaci de les noves
empreses i institucions que arriben al Poblenou (amb la creaci de 22@network), les que ja hi eren han tingut una
escassa representaci i participaci en el procs.
En no tenir i no constituir-se en una associaci prpia, les reivindicacions dalguns dels petits negocis afectats
shan vehiculat a travs de lAVPN i lAssociaci dAfectats pel 22@bcn, ja que molts dels propietaris eren tamb vens
del barri. Un cas diferent s el de Can Ricart, on part de les empreses afectades es van constituir en Associaci
dafectats de Can Ricart per tal de negociar amb el propietari del sl i dels immobles, amb la intenci devitar lexpulsi o,
si aix no fos possible, millorar les indemnitzacions o trobar ubicacions alternatives. El fet de convertir-se en un actor
collectiu i formar part duna plataforma ms mplia com Salvem Can Ricart, que li donava recolzament i visibilitat, ha fet
que la negociaci deixs de ser un assumpte entre particulars i ha forat la intervenci de lAjuntament en el conflicte,
ampliant la xarxa dactors de la mateixa poltica 22@bcn. s a dir, que donades les mobilitzacions venals entorn del Pla,
nous interessos shan pogut expressar en el procs, com s el cas dels propietaris dels tallers i negocis tradicionalment
ubicats en el Poblenou.
Per altra banda, tal i com hem vist en els altres casos, el moviment venal ha buscat la interlocuci amb diferents
institucions i nivells de lAdministraci pblica, per tal daconseguir els seus objectius, seguint una estratgia prpia dels
grups dinters. En el cas de les mobilitzacions del 22@bcn, en primer lloc sha impulsat, a travs de la pressi sobre
diferents partits poltics, una Proposici no de llei en el Parlament de Catalunya que fa referncia a la conservaci del
patrimoni industrial del Poblenou. I en el cas del conflicte de Can Ricart, la plataforma ha mantingut contactes informals
amb el Departament de Cultura de la Generalitat. La intenci era involucrar aquest Departament en la conservaci del
recinte i en la promoci dels futurs usos, tot i que fins al moment no hi hagut cap declaraci ni posicionament oficial
respecte aquest tema.
166

El Pla 22@bcn, a travs de la transformaci urbana, t com a objectiu la revitalitzaci econmica del barri, amb
el foment de la implantaci de les activitats denominades @. s a dir, aprofita la disponibilitat dun gran nombre
dhectrees de sl, moltes delles en dess, en un lloc central de la ciutat per a implantar unes noves activitats
econmiques considerades estratgiques per la ciutat. Malgrat ser un projecte relativament complex, la resta daspectes
del territori passen a un segon terme: habitatge, equipaments socials, activitat cvica, comercial, negocis existents,
etctera.
El moviment venal ha posat sobre la taula el debat sobre si el Pla 22@bcn, a ms duna anlisi del sector
productiu de la ciutat de Barcelona, respon tamb a les necessitats socioeconmiques i culturals del propi Poblenou o de
la mateixa Barcelona. Per exemple, mentre que al mateix Pla sinclou lestabliment dun campus universitari, el Poblenou
no disposa encara de cap biblioteca pblica. Altres poltiques com la dinamitzaci social i cultural o la millora del sistema
educatiu del barri tamb van quedar fora de la formulaci inicial del Pla. Per tant, el moviment planteja una redefinici del
problema: simplificant-ho, podrem dir que es passa de plantejar qu s necessari fer en el Poblenou per crear un espai
atractiu per desenvolupar leconomia del coneixement a lrea de Barcelona a qu s necessari fer per a millorar
urbansticament, socialment i econmicament el Poblenou per tal dassegurar el benestar de les persones que hi viuen
preservant una determinada identitat de barri i de ciutat.
Molts daquests aspectes van emergir durant les mobilitzacions en contra del PERI Llacuna aprovat per
lAjuntament. Arran daquestes mobilitzacions i les posteriors negociacions amb lAVPN, la modificaci del PERI va
representar tamb un replantejament de les bases conceptuals del Pla. Tal i com ho expressa el gerent durbanisme del
moment:
El PERI Llacuna va ser com una mena de cura dhumilitat, una mena de calambre, ens vam enrampar tots amb aquest
tema i vam rebobinar i vam veure que a partir daquell moment no es podien fer ms plans sortits de la imaginaci, sin
que havien de ser plans molt ms lligats al terreny. I grcies aquest Pla el 22@ ha tirat endavant. (Entrevista a R.
Garcia Bragado, ex-gerent dUrbanisme de lAjuntament)
Resumint, el moviment venal ha plantejat a nivell conceptual quatre aspectes rellevants: primer, una ampliaci
temtica dels temes a qu ha de fer front el Pla, incorporant als aspectes econmics els simblics, socials i culturals;
segon, una millor connexi del Pla amb lescala de barri i de ciutat, ja que el Pla respon originriament a un anlisi de les
necessitats de Barcelona com a metrpoli; tercer, la introducci de nous valors al Pla: el valor del patrimoni industrial, el
valor dalgunes de les activitats productives que encara queden en el barri, el valor dels equipaments comunitaris i el
valor de la gent que habita, estudia i treballa al Poblenou. I finalment, un replantejament de les formes i procediments
amb els quals selabora i simplementa el Pla i els PERI que el desenvolupen, amb una denncia dels interessos
especulatius presents i una demanda de major transparncia i participaci del teixit social.
167
A nivell simblic aquest procs no noms t efectes en el cas especfic del Poblenou, sin que en la mesura que
el Pla 22@bcn s considerat com un dels projectes estratgics de la ciutat de Barcelona, les crtiques sadrecen tamb al
model de desenvolupament global.
Barcelona es una ciudad que tiene una relacin incmoda con su pasado. Pero la rpida mutacin en curso de un
sector significativo de su territorio no puede seguir construyndose sobre el olvido, intencionado, de ste. Porque, como
advirti el gegrafo Joan Roca, el eslabn perdido de la cadena deja mal anclado el futuro. Y parece que no nos
acordamos de que la Pedrera y el Quadrat d'Or no pueden entenderse sin Poblenou: son las dos caras de una misma
moneda. Por lo menos, as lo entienden en ciudades como Copenhague, que construy su primer ferrocarril en 1847 y
demoli sus murallas en 1858 (es decir, slo un ao antes que Barcelona) y que exhibe con orgullo su ensanche
burgus al mismo nivel que sus barrios fabriles. Mientras, en Barcelona el patrimonio industrial merece una
consideracin, hasta ahora, vergonzante. (La Vanguardia, 9 dagost de 2003)
Podem veure algun impacte concret dels valors i discursos del moviment venal en el Pla 22@bcn? En aquest
sentit, sembla clara la relaci entre la mobilitzaci venal i laparici duna nova lnia estratgica145 en el desenvolupament
del 22@bcn: el 22@Poblenou, que t com a objectiu el foment de la relaci entre el Pla 22@bcn i el conjunt del
Poblenou. Com es detalla en el projecte:
Aquest conjunt diniciatives t la missi de vertebrar el territori a travs del foment de la interrelaci de diversos agents
urbans presents al Poblenou, amb lobjectiu de potenciar la qualitat de vida i de treball al districte 22@ Barcelona
(Societat 22@bcn, 2005)
Per altra banda, hi ha hagut un major reconeixement i sensibilitat respecte la conservaci i la protecci del
patrimoni industrial del Poblenou. Aix, al llarg daquest procs, els PERI shan anat dotant dalguns mecanismes per tal
de protegir alguns elements del patrimoni, per el que ens interessa destacar aqu s la introducci dun nou debat,
encara obert, sobre el qu cal protegir, com fer-ho i per qu.
Llavors, lo que estem salvant sn edificacions que no estan catalogades, que no tenen el ttol de pea nica i especial
(...) per que, en definitiva, creiem des del barri que val la pena conservar. s evident que aqu tenim una discussi,
lgica (...), hi ha qui ho conservaria tot, hi ha qui no conservaria res, hi ha els que pensem que hem de continuar
conservant per amb una proporci lgica. Quan dic proporci lgica, vull dir, possiblement hem de salvar conjunts
sencers o possiblement hem de salvar edificis sencers, no? Per aquells que realment siguin ms significatius, perqu
lo que no podem s salvar-ho tot per salvar-ho tot, perqu realment hi ha coses que no valen res. (Entrevista a F.
Narvez, regidor del Districte de Sant Mart)
De preservar elements allats, com per exemple les xemeneies (que s el que en alguns casos es va respectar,
com en la remodelaci de la part del Poblenou que correspon a lactual Villa Olmpica) es passa a reivindicar la
preservaci de conjunts industrials sencers, per tal de poder fer-ne una lectura arquitectnica i histrica completa (deixant
dentendre el patrimoni com un element simplement decoratiu o singular) i aix poder aprofitar-ne els espais per a nous
usos adaptats a les noves necessitats productives o comunitries de la ciutat i del barri.
Feta pblica al mar del 2005 junt amb sis lnies estratgiques ms: 22@media; 22@TIC, 22@Bioempresa; 22@Campus, 22@Emprn i
22@Tecnolgic.
145
168
Seguint aquesta lnia dargumentaci, es reivindica la preservaci no noms dels diferents elements que
configuraven les fbriques, sin tamb de les rees de residncia obrera, per exemple. Lestratgia per a la preservaci
tamb canvia, passant-se delaborar llistats o catlegs amb elements conservar, a fer-ne una aproximaci ms complexa,
situant en un mapa elements, rees i itineraris del llegat industrial de la ciutat a potenciar.
El perqu cal conservar tamb rep nous arguments: defugint una visi que pivota noms sobre els valors
arquitectnics de la pea a conservar, es reivindica la funci social, cultural i econmica del patrimoni. Aix permet
connectar el present (amb la ubicaci de nous usos productius, residencials, comunitaris, culturals o educatius) amb el
passat industrial i obrer del barri i de la ciutat146, aix com amb el futur, amb la intenci de generar un pol datracci a
nivell europeu en temes de patrimoni industrial.
146 Sargumenta tamb que una millor preservaci del llegat industrial permetria una lectura histrica ms completa de la ciutat; per exemple,
permetria valorar no noms els edificis modernistes del Passeig de Grcia com elements caracterstics de la ciutat, construts per la burgesia
industrial, sin aquells indrets on es va generar aquesta riquesa, fruit del treball a les fbriques.
169
5.4. IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS AL VOLTANT DEL MODEL TERRITORIAL DE LEMPORD
Com hem pogut observar al captol anterior, una de les caracterstiques de Salvem lEmpord (SLE) s la
dedicaci de la major part del seus recursos a lmbit dactuaci tcnic i legal. Aquesta estratgia portar a la plataforma
a establir una llista negra de conflictes i problemes sobre els quals es considerava prioritari incidir. Aquesta tasca de
carcter ms tcnic i legal es va intentar acompanyar, a ms, duna gran visibilitat pblica, apellant als mitjans de
comunicaci locals i nacionals, aix com tamb duna tasca ms pedaggica, organitzant un gran nombre de xerrades i
debats147. Amb aix, la plataforma va aconseguir esdevenir un interlocutor dels decisors de la poltica territorial en la
mesura que catalitzava i mobilitzava recursos per a mantenir aquest estatus. Com veurem a continuaci, els impactes de
les mobilitzacions impulsades per SLE responen en certa mesura a aquesta estratgia dominant. Tanmateix, com en el
cas del Pla 22@bcn, caldr veure com sacabaran concretant aquests impactes en els continguts dels plans territorials,
quan el Pla Territorial Director de lEmpord estigui aprovat.

Segurament, Salvem lEmpord sha donat a conixer sobretot per actuacions reeixides a nivell local. Tanmateix,
podrem afirmar que el veritable cavall de Troia per a aquesta plataforma ha estat lexigncia daccelerar la redacci
dun pla territorial per a tot lEmpord. Les raons daquesta exigncia es fan paleses en el document que van fer arribar a
laleshores president de la Generalitat Jordi Pujol:
Sabem que la planificaci territorial s una tasca prou difcil, preocupaci que podem entendre i compartir. Per el que
ens preocupa de deb s la manca de voluntat manifesta del govern de portar a terme aquesta tasca. Si fem aquesta
afirmaci tant contundent s perqu constatem el segent:
Primer, perqu lactual govern porta ms de 20 anys sense desplegar els instruments de planificaci territorial, ja
previstos en la Llei de Poltica Territorial de 1983.
147 Cal recordar que, en aquesta tasca de difusi, SLE intentar sempre tenir molta cura en les formes, per tal de crear-se una imatge dorganitzaci
professional i assenyada.
170
En segon lloc, perqu lnic instrument dordenaci i planificaci territorial de carcter general que ha aprovat el govern,
el Pla Territorial General de Catalunya, de 1995, resulta excessivament general. Per a ms a ms, i aix resulta
dolors, el que passa s que el seu govern, no se lha cregut mai aquest instrument general, ni les directrius que shi
contenen, que han de ser aplicades i plasmades al planejament urbanstic, que les ha de respectar i shi ha de
supeditar.
Posem uns exemples: el Pla Territorial General estableix com a criteris, entre daltres:
- la necessitat de contenir els creixements de la franja litoral i prelitoral del territori, ats que diagnosticava una situaci
de saturaci insostenible en aquest espai territorial, sotms a una forta pressi urbanstica. El mateix cap durbanisme
de Girona, en unes declaracions manifestades darrerament, comparteix el nostre neguit conforme el creixement
urbanstic al litoral segueix essent abusiu.
- la necessitat de protegir les connexions ecolgiques i paisatgstiques entre espais naturals. Entre els departaments del
seu govern, es produeixen greus disfuncions en aquest punt. I, al final, els interessos locals, en alguns casos, sotmesos
al caprici despeculadors sense escrpols sacaben imposant.
- la preservaci dels terrenys forestals, doncs no tenim constncia que mai shagin aplicat els criteris de la Llei Forestal
de Catalunya al planejament urbanstic de lEmpord (...)
Sr. President: s per tot aix, que avui, 23 de mar hem vingut amb el Tren de lEmpord, per a plantejar la necessitat
de dotar-nos dun Pla Director que permeti concretar el desenvolupament sostenible de lEmpord, com a una eina
estratgica essencial, en el marc dun pas equilibrat i sostenible, ms enll de les lluites poltiques de curta volada.
(SLE, 2003b).
Aix explica la forta pressi que han exercit les mobilitzacions sobre els decisors pblics, per tal que simpulsi
aquesta figura del planejament (que acabar essent un Pla Director Territorial) i es consideri urgent la seva
implementaci a les comarques de lEmpord148. Des de lAdministraci de Generalitat es reconeixer aquest fet:
[Pregunta: i de la qesti de lAlt Empord, diu que amb el canvi de govern ja estava en procs delaboraci el Pla.
Vost creu que el fet de que hi hagi hagut mobilitzacions i aquesta especial sensibilitat al territori -molt relacionada amb
unes entitats i una gent molt concretes- ha tingut influncia en que sigui un dels primers plans que shan fet?]
Potser s, perqu ara el tenim en marxa, sn explicacions molt domstiques per s la veritat. Aqu treballo amb 4
equips, un fa el metropolit, i els altres 3 equips cada un fa 2 plans dels territorials. Un equip ja el tenia previst (...) tenia
comarques centrals, que ja estava comenat i comarques de Girona, on estaria lEmpord. Quan vaig entrar sestava
treballant ms amb comarques centrals. I lEmpord anava marxant per a ritmes ms... Amb el debat Costa Brava
potser s el que va motivar que hagussim de posar tots els esforos amb lEmpord, tamb hi va haver molta
exigncia en el debat de quan estaria el Pla. I el conseller em va preguntar quan puc dir que estar el Pla? Jo vaig dir
que a finals dany, que deur ser el mar o labril de lany que ve, estaria i vam posar-nos-hi. Aix s va venir duna
pressi que deia que... per tant es segueix demostrant que s que tenen influencia. (Entrevista J. Esteban, Director del
Programa de Planejament Territorial de la Generalitat)
148 El 27 i 28 de mar de 2004, SLE organitz la Marxa de lEmpord amb lobjectiu que el nou Govern tripartit redacts el Pla Director Territorial de
lEmpord, amb la participaci de les persones que viuen en el territori empordans.
171
Hem considerat com a impacte substantiu de les mobilitzacions impulsades per SLE lacceleraci de lelaboraci
del Pla Director Territorial de lEmpord (PDTE), ja que ser a travs daquesta figura de planejament que saniran
concretant les modificacions en la poltica territorial. Com veurem ms endavant, aquest impacte tamb tindr unes
dimensions relacional-operativa i conceptual-simblica importants.
Al marge del PDTE, per, SLE tamb incidir substantivament en la poltica territorial aconseguint parar o
modificar projectes concrets, ja sigui per la via dels tribunals o de la decisi poltica, fruit de la pressi de les
mobilitzacions. A continuaci en citem alguns exemples.
Llan- Cap Ras: a proposta de SLE i daltres entitats naturalistes com lIAEDEN, el Pla director urbanstic
del Sistema Costaner protegeix definitivament aquest espai.
Camp de golf de Vilanera a lEscala: lactuaci judicial de la part opositora i les mobilitzacions contra
projecte del camp de golf amb urbanitzaci aconsegueixen que el novembre de 2004 el conseller Nadal
declari la seva intenci de deixar la zona com a sl no urbanitzable.
Variant de Vilabertran: les mobilitzacions aconsegueixen que el DPTOP decideixi abandonar el projecte
viari.
Sant Pere Pescador- Fluvianutic: el 12 febrer 2003 es requalifica el terreny com a sl no urbanitzable,
impossibilitant aix el projecte de construcci duna urbanitzaci que segueix el model dEmpuriabrava.
Posteriorment senderroca ledifici existent, abandonat a mig construir des dels anys 70, fet que tindr un
fort impacte meditic i simblic.
Blanes, zona de Pinya de Rosa. Es cataloga lespai com a Paratge Natural dInters Nacional i, per tant,
es protegeix per decisi poltica de lAjuntament.
Aerdrom de Peralada. Es decideix paralitzar el projecte privat de construir un aerdrom amb urbanitzaci
al costat del camp de golf de Peralada.
Urbanitzaci a Sant Mori: la Generalitat denega un pla parcial promogut per lAjuntament que preveia
edificar 300 habitatges en un municipi de 150 habitants.
Granja de porcs a Rabs dEmpord: SLE guanya un recurs contencis administratiu (al Jutjat de Girona)
contra lAjuntament de Rabs i lempresa promotora de la granja, Ramsalt S.A., en un moment en qu una
de les naus de la granja ja est construda i en funcionament i una altra sest acabant de construir per a
encabir-hi 5.000 porcs ms. Donat que shan anullat les llicncies dobres, falta que es decideixi aturar
lactivitat de la granja i enderrocar les installacions.
172
Lloret: el 27 febrer 2003 es suspenen per un any la tramitaci dels plans urbanstics derivats dels projectes
de gesti urbanstica i urbanitzaci i de latorgament de llicncies als sectors de Sant Quirze, Cala Banys
(sl urbanitzable programat) i Cala Marcona (sl urbanitzable no programat); on estaven previstos 920
habitatges, 56 habitatges i 139 habitatges respectivament, un hotel i un camp de golf. Lobjectiu era
negociar una disminuci de ledificabilitat per el mar 2004 es desqualifiquen quasi totalment els tres sls
urbanitzables.
El 2004 hi havia previstos tretze projectes de camps de golf a lEmpord, la majoria incorporaven
urbanitzacions residencials: Peralada, Navata, Pals (dos projectes), Gualta, Platja dAro, Santa Cristina
dAro (356 habitatges), Vilanera, Garrigoles (dos projectes, un inclou 300 cases), Bellcaire dEmpord
(tamb dos, de 480 i 300 habitatges) i Cistella (amb 280 cases i un hotel). Des de principis de 2004, el
conseller Nadal va assegurar que no sautoritzarien projectes de camps de golf amb urbanitzacions si no
estaven recollits als planejaments municipals; i que en qualsevol cas, sautoritzarien noms si utilitzaven
aigua depurada i no comportaven cap urbanitzaci. En alguns casos, el projecte sha retirat per iniciativa
poltica, ja sigui municipal o de la Comissi dUrbanisme de Girona (com un dels projectes de Garrigoles o
el de Cistella, per exemple).
El Pla director urbanstic del Sistema Costaner aprovat el novembre de 2004 protegeix 14 unitats de sl
urbanitzable en vuit municipis de lEmpord; algunes de les quals eren llargament reivindicades per SLE i
daltres entitats ecologistes (com per exemple Cap Ras, a Llan).
5.4.2. INCIDNCIA EN LA DIMENSI RELACIONAL- OPERATIVA

En el cas de Salvem lEmpord, la incidncia en aquesta dimensi tamb es reflecteix a dos nivells: en la
capacitat de fer emergir nous actors poltics i de fomentar la participaci ciutadana i en la possibilitat dalterar les aliances
entre els actors i la distribuci de poder i recursos en la xarxa de poltiques.
SLE no noms ha esdevingut un nou actor en la poltica territorial a lEmpord sin que, a ms, en certa manera
ha aconseguit canviar les regles del joc. En la mesura que ha impulsat instruments de participaci ciutadana com la
Consulta Popular per lEmpord (13 de juny de 2003) o la campanya Parla! (octubre-novembre de 2004) ha aconseguit
legitimar les seves accions com a actor poltic i imposar aquests canvis. Com veiem a continuaci, aquesta estratgia
tindr uns impactes evidents:
[En relaci a la consulta popular organitzada per Salvem lEmpord] Los resultados de la consulta dejaron claro de
forma aplastante que las personas que participaron en el plebiscito apuestan por una limitacin del crecimiento
urbanstico. As, un 97 por ciento considera necesaria la planificacin global del Empord, un 98 por ciento vot a favor
de abrir la redaccin del plan director urbanstico a la participacin ciudadana, mientras que un 97 por ciento se declar
partidario de una moratoria urbanstica hasta que se apruebe oficialmente el plan. La plataforma considera que los
resultados y el xito de participacin en la consulta se convierte en un factor de mucho peso para que la Administracin
173
catalana se plantee seriamente crear mecanismos reales de participacin en la redaccin del plan director (La
Vanguardia, 14 de juny de 2004).
Dos anys ms tard, el Govern tripartit, a proposta de la Secretaria per a la Planificaci Territorial, va ampliar a
quatre mesos el perode de consulta de lavantprojecte de Pla director territorial de lEmpord, previ a la fase
dallegacions.
Amb la finalitat que totes les institucions concernides i la ciutadania interessada participin en el procs d'elaboraci
d'aquest document, l'informe ambiental de l'Avantprojecte se sotmet a consulta pblica des de l'endem de la data de
publicaci d'aquest Edicte al DOGC fins el 14 de setembre de 2005, data de finalitzaci del termini de la consulta
pblica de l'Avantprojecte del Pla director territorial de l'Empord (Edicte 11 de juliol de 2005).
Amb les eleccions autonmiques de novembre de 2003, el nou govern es va trobar amb una plataforma ja forta i
consolidada, amb una dinmica de treball establerta i un coneixement valus sobre la realitat territorial de lEmpord.
Aix, al marge de la legitimitat que hagi pogut adquirir, SLE ha esdevingut un interlocutor vlid per a lAdministraci i els
contactes entre ambds actors han estat ms sistemtics i freqents, malgrat algunes reticncies de lAdministraci.
Del que han fet, a veure, hi ha coses que mhan semblat ms tils i altres no tants (...) aix de la participaci tot s
trobar la frmula adequada als recursos que tens, recursos vol dir gent i temps i els interlocutors. Llavors clar, quan es
demana una participaci que sigui anar a dialogar personalment amb tots els interessats, que dentrada sn tots els
ajuntaments, per tamb sn les entitats, cambres de comer, etc. Doncs si fem tot aix i ho posem en una agenda,
sens en va el temps que no avancem. La crtica dels ajuntaments tamb ha sigut aquesta. (Entrevista J. Esteban,
Director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat)
Segons SLE, el procs delaboraci de les lleis ha estat ms participatiu que en la legislatura anterior, almenys
pel que fa als departaments de Medi Ambient i de Poltica Territorial. Els exemples que donen sn nombrosos: la Llei de
Caa, la renovaci de la Llei de Pesca Fluvial, els processos dampliaci de la Xarxa Natura 2000, el Pla director
territorial de lEmpord, el disseny del mapa elic, lelaboraci del Pla director urbanstic del Sistema Costaner (PDUSC).
Per a tots aquests temes, durant ms dun any i mig (desembre 2003-juliol 2005), SLE ha mantingut reunions amb
lAdministraci i amb altres actors poltics, especialment al voltant del Pla director. Segons els membres de lorganitzaci,
aquest fet i el procs de consulta ha perms fer un pas previ a les allegacions. Tot i aix, cal no confondre el fet de
participar dalguna manera en el procs delaboraci de les poltiques pbliques amb la capacitat dincidncia en els
continguts daquestes. Pel que fa al Pla director territorial de lEmpord, com ja hem dit caldr esperar a veure com
sacaba concretant el document final de planificaci.
Per altra banda, SLE, en la seva estratgia de denunciar la manca de transparncia (i en alguns casos els
errors) en laplicaci de la normativa urbanstica tamb ha fet que els Tribunals de Justcia adquireixin un major
protagonisme:
No hem tingut temps de fer grans balanos per de contenciosos potser en tenim engegats 10, recursos 30,
allegacions no ho s, centenars, molts. (...) Gaireb tots els temes punyents els tenim al contencis. Per defectes de
forma o de contingut. De que hi ha lleis que se les han saltat. (...) Gaireb tots els temes els tenim al Tribunal Superior.
Per exemple, Cap Ras, que est protegit ara en aprovaci inicial. Tenim el contencis, amb demanda feta, que vol dir
que ja hem pagat prcticament tot el que shavia de pagar a ladvocat, per encara no lhem retirat, perqu fins que no
hi hagi aprovaci definitiva no ens atrevim. Lo de lEscala, el contencis estava engegat. Ara lhem retirat. El de Fluvi-
174
Marina el contencis estava engegat, ara lhem retirat. Coses que shagin aturat per via administrativa sense necessitat
dentrar a la judicial han estat poques: laerdrom de Peralada, gaireb per via meditica... (Entrevista M. Ball-Llosera,
portaveu SLE).
La utilitzaci del recurs jurdic, ha tingut, com ja hem vist, un efectes substantius molt notables.
En parallel al Debat Costa Brava, el 2004 es produa tamb un debat social sobre el model urbanstic de lEmpord
liderat en bona part per la plataforma. Aix mentre el DPTOP redactava lavantprojecte de Pla director territorial de
lEmpord i celebrava diverses sessions de debat del Pla amb els ajuntaments i amb els agents socials i ciutadans,
Salvem lEmpord desenvolupava una activa campanya de participaci i debat (Tarroja, 2005:28).
Com ja hem remarcat, lestratgia de SLE, basada en la participaci i intervenci ms o menys directa en les
poltiques territorials a lEmpord, sha acompanyat duna tasca de difusi a nivell meditic i popular149. Lorganitzaci de
la campanya Parla! de participaci en el Pla director de lEmpord (octubre-novembre de 2004) ha posat de manifest
aquesta estratgia, que es va concretar en la celebraci de xerrades-debat a vuit pobles representatius durant un mes
amb lobjectiu de recollir les propostes dels ciutadans respecte al que hauria de dir el Pla director. Igualment, les setze
trobades amb els diferents actors poltics de la comarca (des de sindicats fins a caadors) ordenats per mbits (social,
econmic i poltic); les taules rodones multisectorials per tal delaborar propostes per al PDTE; tot plegat combinat amb la
participaci ciutadana a travs de la pgina web de SLE.
Per altra banda, SLE tamb ha mirat dincidir en els debats sobre el model territorial i econmic a seguir150. Ho
ha fet tant a travs daltres organitzacions com lAssemblea en Defensa de les Terres Nord-Orientals (ADTNO)
presentant un document consensuat per a discutir en el Debat Costa Brava II 151, en el qu demanaven estendre la
proposta de moratria urbanstica ms enll de la franja litoral; o b participant directament en les taules rodones de
lesmentat debat.
Lltima jornada del Debat [Costa Brava II], celebrada a Sant Feliu de Guxols el 16 dabril, pretenia arribar a
conclusions concretes i definir alternatives de futurs per a un desenvolupament sostenible de la Costa Brava. Desprs
de diverses intervencions i un debat colloqui, es va realitzar una taula rodona amb representants de tots els sectors
implicats en el futur de la Costa Brava. Tant el Secretari del Gremi de Constructors i Promotors dEdificis de Girona,
Josep Dans, com la portaveu de Salvem lEmpord, Marta Ball-Llosera, van coincidir, malgrat defensar-hi interessos
oposats, en exigir urgentment un pla dordenaci territorial de la Costa Brava (Tarroja, 2005: 168).
149
Cal destacar lxit de campanyes publicitries de SLE i dalguns instruments de difusi com el butllet Infosalvem.
150
Especialment pel que fa el model turstic i residencial a lEmpord.
Durant el mes dabril de 2004, a Blanes, Palafrugell, Roses i Sant Feliu de Guxols es van celebrar una srie de debats sobre el model urbanstic
a lEmpord, organitzats per la Demarcaci de Girona del Collegi dArquitectes de Catalunya, i a on van participar des dentitats ecologistes, a
associacions empresarials, acadmics i poltics (incloent el conseller dObres Pbliques, Joaquim Nadal). Es va advertir de la caducitat del model de
desenvolupament actual i es va apostar pel foment de la sostenibilitat i per les poltiques dordenaci del territori.
151
175
Com veurem a continuaci, els arguments de SLE semblen haver estat capaos de situar-se en el debat poltic,
de difondres, i fins i tot de contaminar els discursos daltres dactors rellevants:
El diari El Punt va recollir les reflexions de tot un seguit dalcaldes del litoral giron que, tot i ser diverses, coincidien en
la necessitat de transformar el model de creixement i docupaci del territori. Lalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo,
afirmava que lentorn natural havia de ser un avantatge competitiu. Per a Josep Marig alcalde de Blanes, els valors
paisatgstics i del medi serien elements de dinamitzaci. Jordi Soler, alcalde de Calonge, proposava parar mquines i
planificar, aprendre dels errors, fer prevaler la qualitat per damunt de la quantitat, tornar als orgens de qualitat del
paisatge i Carles Negre, alcalde de Torroella de Montgr, demanava una nova estratgia de respecte envers els
recursos naturals i culturals. Tamb Xavier M. Sanlleh, alcalde de Castell dEmpries, constatava que els nous
reptes per resoldre serien posar lmits al creixement, la correcta valoraci dels espais agrcoles, i Carles Pramo,
alcalde de Roses afegia que hem anat perdent qualitat paisatgstica i identitat. Pilar Mundet, alcaldessa de Tossa de
Mar, va afegir que lxode del jovent s conseqncia de limpacte econmic del turisme, amb les precries condicions
laborals, lestacionalitat i lencariment de lhabitatge (Esteban i Tarroja, 2004:139).
En definitiva, considerem que la capacitat de generar i promoure nous marcs cognitius i normatius al voltant del
model territorial i econmic a lEmpord ha perms a SLE incidir, amb prou evidncia, en el debats sobre aquesta
temtica. No podem plantejar, evidentment, que hagin estat les mobilitzacions les que han generat o promogut aquest
debat, per s que hem observat que den de la creaci de SLE a lestiu de 2002, han coexistit espais de debat ms i
menys formals (els Debats Costa Brava II, la Campanya Parla!, la Taula pel desenvolupament sostenible de les
comarques gironines de lADTNO). El que podem afirmar, s que aquesta coexistncia ha generat sinrgies i, per tant, ha
potenciat un debat, si ms no a nivell regional. Amb aquesta contribuci, les mobilitzacions al voltant de la poltica
territorial a lEmpord, tamb han incidit en un debat que t un impactes conceptuals i simblics que transcendeixen el
conflicte ms local.
176
5.5. IMPACTE DE LES MOBILITZACIONS EN CONTRA LEIX VIC-OLOT PER BRACONS
A lhora dabordar aquest cas, cal fer algunes consideracions prvies. Primera, que els ms de deu anys
dexistncia de Salvem les Valls i de les mobilitzacions contra lEVO per Bracons, ens porten a interpretar llurs impactes
ms recents com el fruit duna acci collectiva prolongada, a la que safegeix una estructura doportunitat poltica que la
rendibilitza. Segona, que el fet que les mobilitzacions no hagin aconseguit aturar el projecte no significa que no hagin
aconseguit impactes rellevants. Aquests, com veurem tot seguit, han pogut tenir un carcter ms o menys diferit. Tercera,
que el gir que sha donat en els objectius de la plataforma i en la seva definici del conflicte -en el moment que aquesta
percep la construcci de la infraestructura com a inevitable- tamb sha reflectit en el tipus dimpactes que ha generat.
Finalment, que el fort contingut simblic dels impactes, especialment en la dimensi relacional-operativa, ens porta a
plantejar la possibilitat defectes collaterals, ms enll del conflicte especfic.

El fet que la mobilitzaci contrria a lEVO per Bracons no aconsegus el seu objectiu ms explcit aturar el
projecte- podria fer pensar que no ha tingut impactes substantius rellevants.152 Per altra banda, el ress meditic que han
tingut les contradiccions entre els socis del govern i el ball de propostes i contrapropostes presentades, han pogut restar
atenci al canvis substantius introduts en les caracterstiques de la infrastructura. Una atenci per que significativament
s que varen dedicar els promotors del projecte.
La Federaci d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) es va felicitar ahir per la decisi governamental de
reprendre les obres de l'eix Vic-Olot, tot i que va puntualitzar que la seva s una satisfacci moderada. El motiu
d'aquest recel es deu als canvis introduts en el projecte, com ara la reducci de 5 metres de l'amplada de la via, una
mesura que, segons la patronal FOEG, fa que es corri el risc de caure en els mateixos errors comesos amb altres
infraestructures, la qual cosa comprometria el seu aprofitament futur (El Punt, Comarques Gironines, 18 de mar de
2004).153
Aquesta s la percepci que tamb han tingut molts dels activistes, comprensible per la frustraci que suposat la continuaci de la infraestructura
en relaci als objectius de SVV.
152
Les cites referides a notcies de premsa apareixeran, a partir daqu i fins al final del cpitol, amb la indicaci de la data de publicaci, ja que hem
considerat rellevant lordre cronolgic daquestes. En la bibliografia sindiquen els titulars daquestes notcies.
153
177
Per aquesta ra, encara s ms interessant constatar que la mobilitzaci ha tingut uns impactes substantius ms
rellevants del que segurament lopini pblica ha pogut creure, perqu tamb han anat ms enll de les modificacions
introdudes en la infraestructura.
Hem vist en el captol anterior que per pressi directa de Salvem les Valls, o a travs dels socis del Govern
tripartit contraris al projecte, el conflicte de Bracons va forar un acord difcil en la formaci del nou Govern. Aix, els
Acords del Tinell varen plantejar no noms la reconsideraci de la infraestructura, sin tamb una srie de mesures
complementaries amb efectes substantius sobre el territori (com potenciar vies alternatives a lEVO per Bracons o iniciar
un Pla director en la zona afectada per la nova infraestructura). Aix, si b aquests acords no van aturar el projecte, s que
van marcar el terreny en qual SVV va poder incidir de forma substantiva, com s el cas de la poltica dordenaci del
territori.
[En relaci al Pla director urbanstic de les Valls den Bas, del Ges i Bisaura] El Plan responde a un acuerdo del
gobierno adoptado en el mismo momento en el que se decidi continuar, con una notable modificacin del trazado, la
apertura del eje. El control de las repercusiones urbansticas de la nueva via ha sido una de las principales
preocupaciones de aquellos que se oponan a la apertura (Nello, 2005b).
Aquests acords sobre la poltica territorial a seguir en el cas Bracons posen, per tant, de manifest el carcter
diferit, per no per aix menys important, dels impactes de les mobilitzacions contra lEVO per Bracons. Prova daix s,
tamb, la voluntat del Govern de contrarestar les crtiques a la decisi de continuar les obres amb lanunci del nou pla
territorial.
Joaquim Nadal va explicar ahir en roda de premsa que el seu departament encarregar de manera immediata i
urgent la redacci dels plans directors de la vall del Ges i la Vall d'en Bas, a travs d'un conveni amb la UPC que
signaran la setmana vinent. Nadal va voler deixar molt clar que el nou eix viari no comportar cap aprofitament
urbanstic. Va remarcar que les conseqncies de la seva implantaci sn viries, econmiques, socials,
mediambientals i paisatgstiques, per en cap cas urbanstiques. Aix mateix, va argumentar que el nou projecte t un
impacte menor en el tnel i la variant de Sant Esteve d'en Bas, i que a ms protegeix els aqfers de la zona i el sl
d'especial valor agrcola. Nadal va afegir que el nou projecte preserva molt millor el territori que el presentat per
l'anterior govern. En el cas de la Vall d'en Bas, el pla director es far en coordinaci amb el pla director de la Garrotxa,
que el Consell Comarcal ha encarregat a Xavier Canosa. Nadal no va posar data a aquests plans, si b va dir que
haurien d'estar acabats abans que les obres (El Punt, Comarques Gironines, 20 de mar de 2004).
Com ja hem vist, la decisi de continuar les obres va provocar una reorientaci proactiva (no exempta de
conflictes) en els objectius de SVV per tal de minimitzar els impactes inevitables de lEVO per Bracons. Aquesta
reorientaci va permetre iniciar els contactes amb lAdministraci per tal canalitzar les demandes.
En el conjunt de consultes diferides que vaig fer, vaig procurar que marribs la informaci del que gent que havia estat
collaborant amb Salvem les Valls deia, per tal dinfluir el Departament de Poltica Territorial. s clar que s. (Entrevista
G. Catal, Secretria General de Medi Ambient.)
178
Aquest procs dacostament institucional far que SVV entri finalment a formar part de la Comissi local de
seguiment dels trmits pblics i de les obres posteriors de lEVO per Bracons154. Aquesta participaci permetr a SVV
vigilar lacompliment del nou estudi dimpacte ambiental -que lentitat havia reclamat reiteradament al DMAH- per part de
la comissi tcnica de seguiment de les obres155.
L'estudi estableix la creaci d'una comissi de seguiment de l'aplicaci de les mesures correctores, integrada per
tcnics de Medi Ambient, Carreteres i de l'ACA. A part de vetllar pels recursos hdrics, tamb haur de controlar que els
sobrants de terres es destinin a la restauraci i a fer-ne un seguiment per les restes arqueolgiques que es puguin
trobar; i, entre altres coses, que es restitueixi la morfologia original als falsos tnels i que es cren les installacions
associades als tnels fora del PEIN. El tram preveu una velocitat mxima de 80 km/h, una mitjana diria de 9.337
vehicles, un tnel natural a la Codina de 1.320 metres i 390 metres ms de falsos tnels (El Punt, 25 doctubre de
2005).
En aquesta nova etapa, SVV ha participat, de forma ms o menys formal, tant en la poltica territorial comarcal
com en la poltica urbanstica local: en la elaboraci del POUM de Joanetes, del PALS156 dOlot, del Pla director urbanstic
de les Valls den Bas, del Ges i Bisaura, del Pla territorial parcial de les Terres Gironines (a travs dUni de Pagesos).
Un escenari que ofereix abastament la possibilitat que SVV pugui canalitzar demandes i obtenir impactes substantius.
[en relaci a la revisi del Pla especial dampliaci del Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa] En l'ltima
reuni de la Junta de Protecci de la Zona Volcnica, que integra representants dels municipis del parc i de diversos
departaments de la Generalitat implicats en la seva gesti, es van aprovar els criteris i objectius de la revisi. La junta
va acordar coordinar el pla director comarcal i els de les valls del Ges i d'en Bas, integrar l'experincia de gesti dels
ltims anys i introduir elements nous com les directrius europees del paisatge, de la connectivitat i de la xarxa Natura
2000 i, entre altres coses, millorar la regulaci de l's pblic i integrar els canvis del POUM i de la nova llei d'urbanisme
(El Punt, Comarques Gironines, 28 de maig de 2004).
Un dels possibles impactes ms recents de SVV, en la dimensi substantiva de les poltiques al voltant del nou
eix viari, s la proposta que fa lentitat al DMAH dampliar la Xarxa Natura 2000, delimitant zones ZEPA i LIC a la Vall
den Bas.157
La participaci de SVV en aquesta comissi de seguiment ha estat una decisi que sha anat posposant i debatent en la mesura que les
expectatives sobre lexecuci de lEVO anaven canviant, ja que aquesta participaci podia ser interpretada com la renncia a aturar el tnel i lEVO.
154
La comissi local de seguiment s presidida per l'alcalde de la Vall den Bas, Miquel Calm, i la integren els portaveus dels altres grups poltics del
consistori, l'associaci de vens de Joanetes, la cooperativa agrria local, l'agrupaci d'empresaris, el Consorci de salut pblica i medi ambient, el
Parc Natural de la Garrotxa i Salvem les Valls.
155
156
Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat, derivat de laplicaci de lAgenda 21.
El 15 de gener, coincidint amb el des aniversari de la plataforma, SVV va organitzar un acte a lOrfe Olot per presentar una proposta
dampliaci de la Xarxa Natura 2000 a la Vall den Bas. En aquest acte van participar el Director General de Medi Natural, Manuel Luque -que va
presentar les lnies estratgiques del DMAH- i Salvem lEmpord que va presentar la seva proposta per a lEmpord. Els empresaris assistents a
lacte van manifestar la seva inquietud per la predisposici del DMAH a escoltar ms les entitats ecologistes que les empresarials.
157
179
5.5.2. INCIDNCIA EN LA DIMENSI RELACIONAL I OPERATIVA

Un primer aspecte a destacar de la incidncia en la dimensi relacional i operativa de la poltica s el fort
contigut simblic que adquireixen els impactes de les mobilitzacions al final del conflicte, quan justament aquests ja no
poden tenir una traducci substantiva en la definici del problema i de la poltica. Com veurem a continuaci, les
mobilitzacions contrries a lEVO per Bracons van aconseguir que la denncia reiterada duna forma de decidir i de
governar considerada (des de linici del conflicte) poc democrtica i transparent arribs finalment als mitjans de
comunicaci, la recollissin sectors dopini pblica i persones influents i adquirs, per tant, un valor simblic que
segurament ha acabat traspassant el conflicte que lha originat.
En definitiva, Bracons es un sntoma. No es an la manifestacin de algo ms serio. Pero no ayuda ni en el fondo ni en
la forma a ver un cambio en la gobernacin del pas. (Subirats, 2004).
El mtode Bracons de conciliaci de les antigues oposicions i de les actuals adaptacions a la realpolitik consisteix en
agafar la mesura poltica objecte del problema, aturar-la durant un temps, marejar-la, conservar-ne l'essncia, modificarne l'accident, carregar parcialment les culpes a l'herncia rebuda i finalment dur-la a terme. Una mica menys de pendent
per aqu, un canvi de traat per all, una mica ms de pressupost, i endavant. Tinc la sensaci que el mtode Bracons
t entre nosaltres un futur considerable i no tan sols de cara a altres projectes de naturalesa similar, com el Quart
Cintur, sin per a coses de ms volada. (Villatoro, 2004).
Una denncia que, fins i tot, prov dels mateixos actors institucionals i decisors pblics, creant tensions entre
aquests.
El diputat d'ERC va advertir, per, als socialistes que hi haur problemes si les decisions se segueixen prenent
d'aquesta manera unilateral. "Si el PSC aplica el corr les coses no aniran pel bon cam", va afegir, mentre es mostrava
convenut que els socialistes ja tenien decidit de bon principi tirar el tnel endavant. Boada va ironitzar que caldr ms
temps per fer pedagogia al PSC sobre el que significa la "sostenibilitat", en allusi indirecta a les paraules que va
pronunciar Maragall en el sentit que els socialistes haurien de fer classes de governar als seus socis. (Avui, 17 de mar
de 2005)
Per a explicar els impactes de SVV i de les mobilitzacions contra Bracons cal destacar que levident impacte
meditic que arribar a tenir el cas Bracons, en termes relacionals i operatius no es produeix de forma immediata o
fortuta en el moment que el nou Govern tripartit decideix continuar les obres. Per una banda, aquesta denncia de la
forma de governar i de gestionar el conflicte arriba desprs que shagin visibilitzat, tamb mediticament, les
contradiccions entre els actors pblics.
Des de divendres passat, els tres partits que integren el Govern catal han produt les segents notcies sobre el
polmic tnel de Bracons: 1. El president, Pasqual Maragall, afirma divendres que el tnel es far; 2. El conseller
dObres Pbliques, Joaquim Nadal, atura la perforaci del tnel fins al dimarts 24; 3. Dirigents dERC i ICV participen
diumenge en la manifestaci que reclama paralitzar definitivament les obres; 4. El conseller de Medi Ambient, Salvador
Mil, explica dilluns que el projecte incompleix la llei i insinua que les obres es podrien aturar durant vuit mesos; 5. El
conseller Nadal diu el mateix dia que lobra sha dexecutar perqu est adjudicada (Diari de Girona, Editorial del 18 de
febrer de 2004).
180
Al llarg del perode que va de novembre de 2003 a mar de 2004 (des de la campanya eleccions autonmiques
fins els Acords del Tinell)158, les mobilitzacions contra Bracons van fer possible la visibilitzaci daquestes contradiccions i
daquesta manca de transparncia. Per aconseguir-ho, Salvem les Valls va aprofitar lestructura doportunitat poltica
favorable, que se lhi ofereix amb les eleccions autonmiques de 2003 i la formaci dun nou govern, per a rendibilitzar la
tasca reiterada de denunciar la manca de transparncia en la gesti del conflicte.
Les reclamacions dels collectius opositors al projecte, ERC, ICV-EUiA, i fins i tot, Ciutadans pel Canvi, socis del PSC,
es basen en manifestacions contundents en contra de la construcci del tnel. Per exemple, ERC feia una proposta per
millorar les comunicacions entre Vic i Olot, sense tnel de Bracons. ICV-EUiA, frontalment en contra de la iniciativa,
havia denunciat en reiterades ocasions la illegalitat dels estudis dimpacte ambiental, perqu no se seguien les
normes europees i estatals sobre aquest tipus de projectes. A ms, tant ICV-EUiA com ERC van donar suport al
contencis que Salvem les Valls va presentar als tribunals contra lobra. Les dues formacions i Ciutadans pel Canvi es
van integrar en la plataforma que es va constituir, al final del 2000, per a evitar lobra. Aquest pas va costar a Ciutadans
pel Canvi de les comarques gironines un enfrontament amb el PSC, que no vol lobra com est projectada, per que
defensa la connexi (El Punt, Comarques Gironines, 17 de desembre de 2003).
El president de Salvem les Valls, que ahir va encapalar la delegaci que va entregar als partits, al Parlament, la seva
declaraci, va recordar que tant ERC com ICV-EUiA i tamb Ciutadans per Catalunya, socis del PSC, shan mostrat
sempre en contra del tnel de Bracons i que els socialistes, malgrat no oposar-shi, havien dit que aquest no era el seu
projecte i que en volien un de ms integrat en el territori (El Punt, Comarques Gironines, 12 de desembre 2003).
Aix ens porta a destacar lexistncia de dos contextos poltics diferents en lacci de la plataforma i de les
mobilitzacions contra Bracons: un primer context marca una etapa que va de la proposta concreta (1994) fins a les
eleccions autonmiques de 2003, caracteritzada per una centralitzaci extrema de les decisions; la segona etapa, a partir
de la formaci del nou Govern tripartit, on el procs decisional evoluciona molt rpidament.
En la primera etapa, el qestionament de les formes de fer la poltica no va aconseguir crear, a ms a ms,
tensions entre els decisors pblics i cridar latenci meditica. I no podia ser duna altra manera, en un context decisional
tan centralitzat i monoltic: recordem que persones com Pere Macias un dels principals promotors de la infraestructuravaren ocupar consecutivament els crrecs dalcalde dOlot, conseller de Medi Ambient i conseller de Poltica Territorial i
Obres Pbliques. Com remarca el director de planejament del DPTOP, Juli Esteban:
s pensable que si de Bracons ning nhagus dit res, shagus fet el projecte tal com estava. Tampoc s molt normal
que un canvi de conseller... la gent no hi entn daquestes coses i si un nou conseller t un projecte en marxa doncs
que es faci. Si no hi ha una senyal des de fora... (Entrevista J. Esteban, Director del Programa de Planejament
Territorial de la Generalitat).
En la segona etapa, en canvi, lajustada correlaci de forces entre els partits favorables i detractors del projecte
es va traslladar fins i tot a la formaci del nou Govern i va trencar amb el context decisional centralitzat i monoltic
anterior. Salvem les Valls va poder rendibilitzar millor aquesta tasca de denncia, en posar tamb de manifest les
contradiccions del nou Govern. No s doncs destranyar que, quan el Govern pren la decisi de continuar les obres,
aquestes contradiccions i aquesta manca de transparncia sassocin i adquireixin un fort ress meditic.
158
s el 16 de mar de 2004 quan el Govern comunica la decisi de continuar les obres.
181
Hi ha encara un segon motiu de discrepncia entre els socis majoritaris i els minoritaris. Va haver-hi votaci en el
consell executiu celebrat d'ahir a la delegaci del govern de la Generalitat a Tarragona? Del costat socialista asseguren
que no es va votar res: solidaritat mxima. De la banda esquerra del govern, afirmen que hi va haver dues votacions. A
la primera, republicans i ecosocialistes van votar en contra de la nova proposta de la conselleria de PTOP sobre l'eix per
Bracons. A la segona, sobre les modificacions, hi van haver vuit abstencions. Davant d'una reacci tan assenyada des
d'Esquerra i des d'Iniciativa es pot tenir la sensaci que les discrepncies sn pactades. Boada i Vigo ho neguen
categricament: Pactada, de qu? La disconformitat no pot ser mai pactada. La reacci s coherent i dura. (El Punt,
Comarques Gironines, 17 de mar de 2004).
Aquesta espiral meditica, al marge de no haver produt uns impactes substantius en el conflicte, tamb acabar
escapant de les mans de SVV. s ms, la plataforma sarribar a lamentar del fet que els mitjans de comunicaci
sinteressessin cada vegada ms pel conflicte en la mesura que sinterpretava en termes partidistes.159
[En relaci a les eleccions generals de 2003] El grup parlamentari de Convergncia i Uni creu que el govern va
decidir ajornar la presentaci del projecte fins ara amb l'nic objectiu d'estalviar les repercussions electorals que aix
podria tenir sobretot per a ERC i ICV, popularment contrries a l'execuci de l'eix pel tnel de Bracons. (El Punt,
Comarques Gironines, 18 de mar de 2004)
Aix, paradoxalment, el que des de la plataforma era percebut com una desvirtualitzaci del problema o conflicte,
per alguns sectors fins i tot indesitjable, era el que permetia tenir uns impactes collaterals i simblics rellevants en la
dimensi relacional i operativa de la poltica; uns impactes que, com sha vist, potser no varen ser importants en relaci al
desenlla del conflicte, per s (potencialment) en relaci a la poltica i cultura del territori degut a llur fort impacte meditic
i simblic.
Finalment, volem destacar els impactes que les mobilitzacions han generat, en lmbit local i comarcal, al llarg
del conflicte.
Per una banda, lefecte Bracons en les eleccions autonmiques i locals s empricament contrastable.160 A les
darreres eleccions municipals (maig 2003) ja es va produir un primer transvasament de vots de CiU a ERC; i aquest va
ser molt ms intens a les eleccions autonmiques (novembre 2003).
Per altra banda, lacci de SVV tamb va suposar un cert revulsiu en lacci poltica a nivell local i comarcal.
SVV impuls, per una banda, la creaci dun partit poltic dmbit comarcal (Alternativa per la Garrotxa) i, per laltra, la
incorporaci en els consistoris municipals de nous regidors que havien estat membres i/o activistes destacats de SVV161.
El fet que ICV-EUiA particips en aquest nou partit, junt amb activistes de SVV, tamb va suposar per a la plataforma la
possibilitat destrnyer les relacions i els compromisos amb aquestes dues formacions a nivell nacional.
Ja hem comentat que el joc poltic que SVV va donar al conflicte va ser criticat per algun sector de la mobilitzaci. La polititzaci meditica del
conflicte tamb va ser vista com una conseqncia indesitjable de lesmentada estratgia poltica.
159
160 Tot i que no s fcil allar els possibles efectes de les campanyes dels opositors sobre el comportament electoral a nivell local i comarcal, les
dades mostren que el transvasament general de vots cap a ERC ha estat molt intens a la Garrotxa i Osona, i en particular en els municipis ms
afectats per la nova infraestructura.
s el cas de Jaume Cabanyes, exportaveu de SVV, regidor independent en el consistori de la Vall den Bas; de Josep Vila, regidor dERC a Sant
Joan les Fonts i de Miquel Macias, germ de lexconseller Pere Macias, regidor dAlternativa per la Garrotxa a Olot.
161
182
Divuit regidors del PSC, ERC, i Alternativa per la Garrotxa, una plataforma on hi ha ICV-EUiA, i tres alcaldes daquests
partits van signar un manifest (Manifest dOlot) on reclamen al nou Govern tripartit laturada immediata de les obres
viries pendents a la Garrotxa. El manifest es va presentar a lAjuntament dOlot, cosa que va provocar una roda de
premsa de lequip de govern de la ciutat, per desmarcar-se del manifest i per reclamar consens sobre el tema i demanar
al nou govern que la decisi sobre Bracons sigui el ms rpida possible (El Punt, Comarques Gironines, 18 de
desembre de 2003).
5.5.3. INCIDNCIA EN LA DIMENSI SIMBLICA I CONCEPTUAL

Una primera observaci a fer s que, si en la cultura i poltica del territori podem destacar components normatius
i simblics, els impactes de les mobilitzacions contra lEVO per Bracons semblen haver-hi incidit clarament. Aquesta
observaci tamb es desprn de lopini dels mateixos membres de Salvem les Valls:
Des dun punt de vista substantiu Salvem les Valls aconsegueix ben poc...lactual projecte s un cos germ de
lanterior. Que per cert aquest projecte ja existia i el varen treure del calaix quan els va convenir....Substantivament
poc...tot maquillatge. A nivell de canvi cultural, de sacsejar conscincies penso que en canvi limpacte ha estat molt fort i
ha servit de detonant per a que afloressin altres conflictes, per a que els mitjans parlessin daquestes qestions...
(Entrevista R. Valls, portaveu de Salvem les Valls).
Salvem les valls ha tingut un pes, una vegada el Govern ha decidit fer-ho per nassos, llavors, ha escoltat la
plataforma perqu Bracons ha assolit un valor exemplar de com no shan de fer les coses.... (Entrevista D. Prats,
Salvem Les Valls).
L'eix viari de Bracons s'ha convertit en un excellent exemple del que podrem anomenar la "paradoxa sostenibilista".
Una paradoxa que es posa de relleu a partir de la incorporaci, reiterada i abusiva, del concepte de sostenibilitat en el
discurs poltic i tcnic. Abusiva, perqu decau o desapareix a l'hora de la veritat, quan s'han de posar en prctica les
poltiques sostenibilistes. Aquesta contradicci entre discurs conceptual i prctica real troba en el model de mobilitat un
dels seus mxims exponents. (Mallarach, J.M; Vila, J. Telenotcies On Line , 4 de febrer de 2005)
Com hem vist, davant la impossibilitat dincidir ms en la definici del problema i de la seva soluci poltica, les
mobilitzacions intentaran donar al cas Bracons un valor exemplar o paradigmtic, per tal de potenciar-ne, si ms no, uns
impactes diferits sobre daltres conflictes i poltiques similars. Ho faran denunciant la inconsistncia del Govern tripartit,
pel que fa la sostenibilitat de la opci de continuar les obres de lEVO per Bracons.
Ens volen disfressar el Bracons dels convergents. Els promotors immobiliaris, els constructors i tots aquells que fan
negoci amb lesmicolament de la nostra terra poden respirar tranquils. Les seves inversions estan segures, i la borsa del
totxo respira tranquilla mentre puja el seu valor. Al Palau de la Generalitat hi tenen un amic, els seus beneficis
seguiran augmentant mentre lasfalt i el ciment va tenyint de gris els nostres paisatges. Darrera dells, amics i amigues,
es mor la illusi de molts de nosaltres. On sn les noves poltiques de sostenibilitat? on el nou model territorial? A qui
s t por? A laltar de quins interessos es vol sacrificar les esperances de milers de ciutadans... (Salvem Les Valls,
2004b)
Per altra banda, la denncia reiterada duna prctica considerada fraudulenta com la fragmentaci del projecte i
de laprovaci dels seus estudis informatius no va servir per aturar lobra (com ho va ratificar la sentncia del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya) per s per a denunciar un s pervers dels estudis dimpacte ambiental. Limpacte
183
conceptual i simblic que ha tingut aquesta denncia, encara que no shagi tradut en un impacte substantiu i immediat en
la poltica concernida, s que pot haver contribut a atorgar ms importncia a nous instruments davaluaci ambiental i,
per tant, de forma indirecta i diferida, a generar impactes substantius en daltres poltiques territorials.162
Ja hem vist al captol anterior que, des dun punt de vista conceptual, SVV va plantejar un debat sobre la manca
dalternatives a determinats projectes dintervenci territorial, posant en evidncia la supeditaci de facto de determinades
opcions de progrs i de desenvolupament. Aqu, tamb plantegem que aquesta denncia, encara que tampoc hagi
aconseguit tenir uns impactes substantius en el conflicte, pot haver incidit en els marcs cognitius daltres actors poltics,
com sembla posar de manifest Juli Esteban.
La resistncia al projecte de Bracons per part de les plataformes territorials i ecologistes i tamb partits poltics que a la
darreria dany van accedir al Govern de la Generalitat s un fet important pel rebombori que va provocar i perqu no es
limitava a una oposici ms popular, del tipus Aqu no (...) La protesta de Bracons, per, com altres que comentarem
de seguida, est motivada per una valoraci diferent de les prioritats de desenvolupament del territori i, per tant, ha de
merixer una consideraci molt diversa per part dels gestors (Esteban, 2004: 25).
Un nou instrument com lavaluaci ambiental estratgica (de plans i programes) pretn justament evitar situacions com les denunciades per
Salvem les Valls, en la mesura que la llei t per objecte garantir la integraci dels valors ambientals en la preparaci, adopci i seguiment dels
Plans i Programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient, i que sn aprovats per lAdministraci de la Generalitat, Administraci
local o Parlament de Catalunya (Avantprojecte de llei davaluaci ambiental de plans i programes, DMAH, 2005). En el document de lAcci de
Govern del DMAH 2004-2005 es fa referncia a la voluntat daplicar aquest nou instrument a plans territorials i urbanstics i a projectes
dinfraestructures per tal dacomplir la Directiva 2001/42/CE.
162
184
5.6. ANLISI COMPARATIVA DELS IMPACTES
En aquest apartat farem una anlisi transversal dels impactes de les quatre mobilitzacions i analitzarem de quina
manera aquestes mobilitzacions han utilitzat i instrumentalitzat els recursos presents a la xarxa de poltiques per tal
daconseguir aquests impactes. Advertim que les observacions, les anlisis i les interpretacions que shan fet al llarg
daquest captol no tenen la voluntat de ser generalitzables a qualsevol tipus de conflicte territorial o de forma dacci
collectiva crtica, sin que tenen com a propsit explicar com i de quina manera en uns casos concrets shan produt uns
impactes rellevants, caracteritzar aquestes impactes i finalment, intentar explicar-los en base a la mobilitzaci duns
recursos existents en un context determinat.
Una primera observaci a fer s que les quatre mobilitzacions aconsegueixen incidir en les tres dimensions de
les poltiques pbliques implicades. Aquest fet, al marge devidenciar la interrelaci entre les dimensions dels conflictes i
de les poltiques, tamb ens indica que les quatre mobilitzacions cercaven una mica el mateix: canviar els continguts
per tamb canviar les formes de fer aquestes poltiques. El fet que aquestes quatre mobilitzacions hagin aconseguit
impactes en les tres dimensions de les poltiques tamb ens permet plantejar amb ms solidesa la hiptesi que les
mobilitzacions hagin tingut impactes tamb ms generals, s a dir, sobre la cultura del territori.
185
Taula 14. Impactes de les mobilitzacions

Mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn
Mobilitzacions al voltant del

model territorial de lEmpord
Mobilitzacions contra lEVO per

Bracons
Contribuir a la derogaci del transvasament Reservar un ter dels habitatges de protecci

oficial pels vens
de lEbre i de les poltiques derivades
Paralitzar alguns projectes

urbanstics a lEmpord
contribuir a la modificaci lEVO per

Bracons (tram Torell-Vall den Bas)
Contribuir a limpuls de noves poltiques de Desenvolupar un Pla dEquipaments

gesti de laigua
Introduir canvis substantius en el planejament
urbanstic (PERI Llacuna)
Introduir propostes al PDUSC per a

la protecci despais naturals i de
paisatges
contribuir a lelaboraci del Pla Director

Urbanstic de les Valls den Bas, del
Ges i de Bisaura) i introduir-hi
propostes
Contribuir a la creaci dun Pla Director del

Patrimoni Industrial
Fer emergir nous actors en el conflicte

(FNCA, Comissi UE de Medi Ambient,
CPIDE)
Provocar canvis en la poltica local (Front
institucional Terres de lEbre,
transfuguisme, canvis en la representaci
dels partits poltics)
Provocar tensions entre els partits a nivell
nacional (CiU-PSC) i estatal (CiU-PP)
Reconixer el moviment venal com un actor

rellevant en la poltica
Incorporar actors del moviment en el seguiment
de la poltica (participaci en la Comissi de
seguiment del Pla dEquipament i en les
Comissions dafectats).
Fomentar la participaci ciutadana en el debat
sobre el futur del Poblenou
Posar en evidncia la gesti del conflicte

per part del govern del Partit Popular
Assentar una nova cultura de laigua
i conceptual
Dimensi Simblica
Accelerar lelaboraci del Pla

Director Territorial de lEmpord
proposar lampliaci de la Xarxa Natura

2000 a la Vall den Bas
Garantir la conservaci de Can Ricart (encara s

un procs obert)
i operativa
Dimensi relacional
Dimensi Substantiva
Mobilitzacions en contra el PHN
Reforar un sentiment identitari de les

Terres de lEbre
Contribuir a la deslegitimaci del govern
del Partit Popular
Fomentar la participaci ciutadana

en el planejament urbanstic
(consulta popular, xerrades
informatives)
Visibilitzar la manca de
transparncia dels processos
informatius pblics
Esdevenir un actor rellevant en
lelaboraci del Pla Director
Territorial de lEmpord
provocar canvis en el comportament

electoral a nivell local i comarcal.
visibilitzar prctiques clientelars a nivell
local i fomentar la participaci
ciutadana en el POUM de Joanetes
visibilitzar la manca de transparncia
dels Governs CiU i provocar tensions
en el tripartit
esdevenir un actor en les poltiques
territorials locals
Apropar el Pla 22@bcn a les necessitats socials i Fomentar un debat sobre el model
econmiques del barri
urbanstic i econmic de la zona
fomentar un debat sobre la mobilitat

sostenible
Reclamar la protecci del patrimoni industrial a

partir dun enfocament ms integral i complex
fomentar un debat sobre el valor dels

espais naturals i agrcoles
Denunciar processos despeculaci i de

gentrificaci
Fomentar un debat sobre el

paisatge
revitalitzar un debat sobre el paisatge
186
5.6.1. IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS EN LA DIMENSI SUBSTANTIVA

Pel que fa la incidncia en la dimensi substantiva de les poltiques territorials destacarem les segents
reflexions:
1. En tots els casos les mobilitzacions aconsegueixen incidir de forma substantiva en els respectius
conflictes i en les poltiques concernides. Les formes que han pres aquests impactes substantius han estat molt
diverses:
La paralitzaci de projectes: la derogaci del transvasament de lEbre o la paralitzaci

dinfraestructures i de projectes urbanstics a lEmpord.
La modificaci de projectes: els canvis introduts en lEVO per Bracons, a partir de la boca Nord del
tnel; en el PERI Llacuna; en el Pla director urbanstic del Sistema Costaner.
La proposta o acceleraci de projectes: el Pla director del Patrimoni Industrial del Poblenou;
lacceleraci de lelaboraci del Pla Director Territorial de lEmpord, la contribuci a la creaci i
elaboraci del Pla Director Urbanstic de les Valls den Bas, del Ges i Bisaura, la proposta dampliaci
de la Xarxa Natura 2000 a lEmpord i a la Vall den Bas.
Una conseqncia important que es desprn dobservar aquesta varietat de formes dincidir en la
transformaci del territori s que, des del punt de vista dels impactes i de la incidncia en la poltica territorial, no
sembla sostenible afirmar que aquestes mobilitzacions han estat reactives. Si en el captol anterior, les estratgies i
els recursos emprats en les quatre mobilitzacions ja ens indicaven una voluntat proactiva; lestudi dels seus impactes
tamb ho corrobora. Per tant, sembla contrastar-se novament la primera hiptesi daquesta recerca, segons la qual
aquestes mobilitzacions tenen una orientaci proactiva i una voluntat explcita de proposar alternatives, tant a nivell
local com global. En lapartat sobre la incidncia en la dimensi conceptual i simblica veurem el carcter tamb
alternatiu daquestes propostes.
2. Lanlisi comparativa dels impactes substantius de les mobilitzacions tamb sembla apuntar cap uns
denominadors comuns:
-
La voluntat de regular i integrar les intervencions en el territori, impulsant noves figures de planejament
urbanstic (PDTE, PDUSC, Pla Director Urbanstic de les Valls den Bas, del Ges i Bisaura).
De regular i protegir (i/o patrimonialitzar) els recursos naturals i culturals del territori amb poltiques
hidrolgiques basades en gesti de la demanda, amb la protecci del patrimoni natural i industrial (espais
naturals protegits pel PDUSC i daltres plans territorials, per lampliaci de la Xarxa natura 2000; conjunts
arquitectnics a protegir pel Pla Director del Patrimoni Industrial).
187
De regular i/o restringir els usos del sl i de les activitats en el territori, amb poltiques ms integrals
dhabitatge i dequipaments en el Pla 22@bcn, amb la paralitzaci o modificaci de projectes urbanstics i
dactivitats en el territori (urbanitzacions, camps de golf, granges, aeroports).
De minimitzar labast o els impactes dels grans projectes de transformaci territorial: intentant reduir
limpacte ambiental de grans infraestructures (modificacions de lEVO per Bracons), utilitzant el blindatge
urbanstic i lampliaci de zones protegides per a limitar les intervencions i els impactes en el territori.
Sembla, per tant, existir una certa coherncia entre el discurs sostenibilista daquestes mobilitzacions i els
canvis que han propugnat en els continguts de les poltiques territorials. Un concepte de sostenibilitat que, a jutjar
pels impactes substantius daquestes mobilitzacions sembla voler integrar tamb, aspectes socials i culturals.
3. La intensitat daquests impactes difereix segons els casos: no s equiparable la derogaci del
transvasament de lEbre, per exemple, amb la modificaci de les caracterstiques de lEVO per Bracons163. Les
caracterstiques dels conflictes i de les mobilitzacions expliquen en part aquestes diferncies. En tots els casos, el
recurs de la via o estratgia judicial ha estat una condici necessria, per no suficient. El rendiment daquesta
estratgia tamb ha estat desigual: ja hem vist que en el cas de lEmpord ha comportat la paralitzaci de nombrosos
projectes, en canvi en el cas de lEVO per Bracons, el TSJC no noms desestima el recurs contencis administratiu
interposat per SVV, sin que el jutja gaireb improcedent. Aqu, per, cal observar la dificultat que sempre ha
comportat pels actors privats qestionar un projecte considerat dinters general (aprovat al Parlament en el cas de
lEVO o en el Congrs de Diputats, en el cas del PHN)164. En el cas de lEbre, lestratgia judicial tampoc hagus
estat suficient per a aturar el projecte de transvasar les aiges de lEbre, sense les grans mobilitzacions que la van
acompanyar.
4. El carcter multinivell dels processos de govern i de decisi en alguns conflictes s, com veurem en la
dimensi relacional i operativa, alhora una oportunitat i una amenaa per les mobilitzacions de lEbre i de Bracons, en
tant que, per una banda, augmenta el nombre dactors i per tant afavoreix la possibilitat de buscar aliances i
dexplotar contradiccions, per al mateix temps, en predominar una escala ms gran, fa ms difcil la incidncia de
les plataformes dmbit local165 .Des dun punt de vista analtic, ha estat ms fcil establir una relaci de causalitat
entre lacci de Salvem lEmpord i els projectes urbanstics aturats o entre les propostes de les mobilitzacions al
voltant del Pla 22@bcn i els continguts finals daquest Pla ms que no pas en el cas de lEbre o de Bracons, on
163 Com ja hem dit en anteriors ocasions, seria massa simplista plantejar directament que la derogaci del transvasament s el resultat de les
mobilitzacions de la PDE al voltant del PHN i del transvasament de lEbre, ja que cal tenir en compte el paper daltres actors importants com els
partits poltics, diversos governs autonmics, la Uni Europea, altres moviments a nivell estatal, etctera. Aix i tot, s podem assegurar que
especficament la PDE ha tingut una aportaci fonamental en la derogaci del transvasament, que ha estat el principal impacte substantiu
daquestes mobilitzacions; matisant per que aquesta incidncia la interpretem en termes de contribuci.
En el nostre context institucional, com veurem al final del captol, sembla molt ms fcil pels actors no institucionals proposar projectes que
rebatrels i, per tant, es confirma la necessitat dafavorir un escenari ms pluralista en la participaci daquests actors en les fases inicials
delaboraci de les poltiques; un escenari molt ms transparent pel que fa la construcci de linters general.
164
Aix posa de manifest la necessitat, sovint expressada per les mateixes plataformes, duna coordinaci multinivell per tal de rendibilitzar
aquestes estratgies.
165
188
estan en joc grans projectes dintervenci i de transformaci territorials i on el processos de decisi sn ms

complexes.
5. Com hem vist en comenar aquest apartat, en tots el casos estudiats els impactes substantius
sacompanyen tamb dimpactes rellevants en les dimensions relacional-operativa i conceptual-simblica.
Aix es degut a que, com ja hem remarcat, aquestes dimensions estan interrelacionades. Aquesta observaci per,
tamb ens adverteix que sense impactes en les altres dimensions segurament no shaurien produt impactes en la
dimensi substantiva. Tanmateix, no podem afirmar que com ms intensos han estat els impactes en les dimensions
relacional-operativa i conceptual-simblica ms intensos han estat els impactes en la dimensi substantiva de la
poltica. El cas de Bracons ho posa, abastament, de manifest. El que s sembla confirmar-se, com veurem a
continuaci, s que el potencial dincidncia en la dimensi substantiva de la poltica territorial (ms enll dels
conflictes i de les poltiques concretes) s que depn de la intensitat dels impactes en les dimensions relacionaloperativa i conceptual-simblica.
5.6.2. IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS EN LA DIMENSI RELACIONAL I OPERATIVA

Com podem veure en el quadre anterior, les quatre mobilitzacions aconsegueixen impactes rellevants en la
dimensi relacional i operativa de les poltiques. Pel que fa el qestionament de les formes de fer les poltiques i la
poltica, els impactes de les mobilitzacions tamb semblen indicar un cert denominador com en els propsits:
1. Han visibilitzat lexistncia dambients clientelars a nivell local i regional i de contradiccions entre els
actors institucionals, especialment en els casos de lEbre i Bracons.
2. Han qestionat la transparncia dels processos de decisi i dinformaci pblica166, denunciant
lopacitat en la presa de decisions i el canvi en les regles del joc (fraccionament de projectes, requalificacions del sl,
permisos i llicncies irregulars), i la manipulaci dels mitjans de comunicaci per part dels actors institucionals en
gaireb tots els casos.
3. Han qestionat la manca dinstruments efectius de participaci ciutadana i de deliberaci, i han
afavorit la participaci dels ciutadans i de nous actors poltics en tots els casos.
Un primer element a destacar s que, pel que fa el qestionament les formes de fer les poltiques, les
mobilitzacions han obtingut fora xit: en tots els casos han aconseguit una atenci meditica important, que ha
perms visibilitzar les regles del joc i el joc dels actors poltics en la xarxa de poltiques. Aix no vol dir que aquesta
166
En aquest sentit, cal remarcar que algunes de les noves regulacions que afecten
la poltica territorial semblen recollir, en certa manera, aquesta denncia (les modificacions en la Llei dUrbanisme, laplicaci de lavaluaci
ambiental estratgica de Plans i Programes, la creaci doficines territorials davaluaci), ja que introdueixen perodes ms llargs i mecanismes
ms propers als ciutadans en els processos dinformaci pblica i de consulta.
189
estratgia shagi tradut sempre en uns impactes substantius en els respectius conflictes i poltiques, com palesa el
cas de Bracons.
Pel que fa la capacitat dincidir en les regles del joc i en la distribuci de recursos en la xarxa, en tots els
casos les mobilitzacions aconsegueixen introduir nous actors en la xarxa de poltiques: la participaci de la
Fundacin Nueva Cultura del Agua en el cas de la poltica hidrolgica de lEbre; la participaci de lAssociaci de
Vens del Poblenou i de Salvem les Valls, en les comissions de seguiment del Pla 22@bcn i de lEVO per Bracons;
la participaci de Salvem lEmpord en lelaboraci del Pla Director Territorial de lEmpord. Amb la participaci
daquests nous actors, les mobilitzacions passen de denunciar les regles del joc a intervenir en la seva transformaci,
com hem vist clarament en els casos del Pla 22@bcn i de lEmpord. Evidentment, la participaci daquests nous
actors en la xarxa de poltiques, no noms altera les regles del joc i els recursos disponibles per part dels actors, sin
tamb el mateix joc dels actors poltics.
Pel que fa la incidncia en el joc dels actors poltics, una de les estratgies ms utilitzades ha estat la de
visibilitzar les contradiccions entre els actors institucionals. Una estratgia que ha anat acompanyada duna
denncia de la manca de transparncia dels processos decisionals. Aqu, hem de remarcar que el carcter multinivell
dels conflictes ha afavorit clarament la visibilitzaci daquestes contradiccions. Exemples paradigmtics daix sn:
en el cas de lEbre la denncia i visibilitzaci del diferent criteri de CiU respecte al PHN, al Parlament de Catalunya i
al Congrs de Diputats; en el de Bracons, el diferent criteri dels socis del Govern tripartit. Aquesta estratgia ha
incidit tamb en les aliances entre els actors de la xarxa.
La visibilitzaci daquestes contradiccions ha tingut com a conseqncia, especialment en el cas de lEbre i
de Bracons, lincrement de les tensions entre els actors pblics de la xarxa de poltiques. En el cas de lEbre,
les tensions es varen donar a dos nivells: a nivell estatal entre CiU i PP i a nivell nacional, entre CiU i el PSC. En el
cas de Bracons, les tensions shan donat entre els socis de govern a nivell nacional i, un cop presa la decisi de
continuar les obres, dins dICV-EUiA el que va provocar la creaci del nou partit Alternativa per la Garrotxa a nivell
local i comarcal.
En el cas de lEbre i Bracons, shan afegir uns impactes sobre les estructures de representaci
partidista a nivell local i comarcal gens menyspreables, que si b en el cas de Bracons no aconsegueixen canviar la
correlaci de forces entre partits poltics detractors i partidaris de la infraestructura, en ambds casos si que
aconsegueixen aprofundir les contradiccions i les tensions entre aquests actors. A les Terres de lEbre, el Front
institucional de les Terres de lEbre es pot interpretar com un revulsiu a nivell local, aix com les diverses crisis de
govern i transfuguismes que es van donar en alguns consistoris, i els canvis en les tendncies de vot. A la Garrotxa,
sn notables els canvis en els resultats electorals de les eleccions municipals i autonmiques del 2003, i la creaci
dAlternativa per la Garrotxa, ambds fets clarament relacionats amb les mobilitzacions al voltant lEVO per Bracons.
190
Finalment, i en relaci amb lanterior, volem remarcar la importncia del moment de canvi de govern
(desembre 2003), que afectar a totes les mobilitzacions167. Cal recordar que tant ICV com ERC havien participat en
les mobilitzacions de lEbre i de Bracons, mentre que en els altres dos casos, si b el recolzament no va ser tant
explcit s que jugaven un cert rol daliat o dintermediador extern daquestes plataformes. Tanmateix, com ja hem
remarcat anteriorment, ni aquesta collaboraci ha estat sempre pacfica ni la valoraci que nhan fet els activistes ha
estat sempre positiva.
ICV i ERC van trair Salvem les Valls, quan aquesta tenia al seu favor el fet que no shavia resolt encara el tema del
finanament. Quan SVV va recrrer el finanament a travs de fons europeus, es varen fer rodes de premsa amb
representants parlamentaris dERC i ICV. Ms tard, quan lanterior govern va proposar el sistema de finanament
alemany, els dos partits varen callar i acceptar el nou sistema de finanament (Entrevista J. Vilanova, Salvem les
Valls).
En aquest sentit, s revelador que les mobilitzacions apellessin al carcter suposadament catalanista i
desquerres del nou govern per a defensar llurs posicions en els conflictes i demanar coherncia al nou govern. La
nova situaci al Palau de la Generalitat va implicar un canvi important que encara ara no podem valorar
adequadament. Si b va collocar en els espais de decisi a sectors tericament prxims a algunes de les tesis
daquestes plataformes, tamb s cert que en entrar a la lgica del Govern, aquests sovint han moderat visiblement
les seves propostes i decisions, adaptant-les al joc dequilibris i de negociacions entre les diverses forces poltiques,
com sha vist clarament en el cas de Bracons.
5.6.3. IMPACTES DE LES MOBILITZACIONS EN LA DIMENSI CONCEPTUAL-SIMBLICA
...laportaci dels cientfics ha estat capdal, per penso que la nostra aportaci cap a ells tamb ho ha estat en el
sentit que a ms de divulgar les seves idees els hem motivat a investigar ms, perqu veien que el que
investigaven realment servia per a alguna cosa (Manolo Toms, portaveu de la PDE, citat a Sempere et al., 2005:
112).
[en relaci a la Proposta de Pla Integral de Protecci del Patrimoni Industrial] El factor cvic s el que qualifica
l'espai, aportant el valor afegit de la identitat, la cultura i, en definitiva, l'habitabilitat, que vol dir qualitat de treball i
qualitat de vida. (Entrevista J. Roca, membre del Frum Ribera Besos)
Hem obtingut victries clares -aturar la urbanitzaci a Sant Mori, l'aerdrom de Peralada o Fluvianutic- i victries
parcials -camp de golf de l'Escala- que ens estimulen a seguir lluitant, apunta Benejam, a criteri del qual, per, el
ms interessant s que el model de reclamar una planificaci general i no oposar-se noms a projectes concrets
est quallant a altres punts de Catalunya. Al Valls Oriental, a la Selva o a Barcelona ja hi ha hagut contactes per
exportar l'experincia empordanesa (Llus Benejam, portaveu SLE, citat a El Punt, 16 de juny de 2003).
Podrem situar aquest moment entre la campanya de les eleccions autonmiques (octubre-novembre del 2003) i el perode de formaci del
nou govern (desembre de 2003-gener 2004).
167
191
El conflicte de Bracons neix de la contraposici de dues visions del territori, una visi anacrnica ancorada en
vells paradigmes desarrollistes- en retrocs per encara hegemnica i una visi emergent alternativa per encara
marginal. (entrevista R. Valls, portaveu de Salvem les Valls).
Les quatre cites anteriors, que corresponen a persones intensament implicades en les mobilitzacions
estudiades, posen de manifest, per una banda, la importncia atorgada a la dimensi cognitiva i normativa dels
conflictes, al debat sobre les idees i els valors en lacci poltica i, per laltra, la voluntat de transcendir
problemtiques concretes i destendre lexperincia ms enll dels respectius territoris i conflictes.
En lapartat sobre els impactes en la dimensi substantiva hem vist que la incidncia en els continguts de les
poltiques sembla respondre a una concepci sostenibilista del desenvolupament econmic i social. En tots els
casos podem identificar debats que responen a una preocupaci per la gesti sostenible dels recursos del territori.
La protecci dels espais naturals, del paisatge, dels conjunts arquitectnics es planteja com un recurs tamb
lligat al territori: ho veiem en els debats sobre els models urbanstics i turstics a lEmpord; en els debats de caire
ms naturalista generats pel conflicte de Bracons o ms histric i cultural en el cas del patrimoni industrial del
Poblenou. Darrera de les propostes de poltiques ms integrals dhabitatge i dequipaments, en el cas del Pla
22@bcn, tamb hi trobem un debat sobre el desenvolupament endogen i sostenible del barri, molt orientat a la
gesti no especulativa del sl com a recurs limitat i lligat al territori .
En tots aquests debats trobem elements propis dun marc cognitiu sostenibilista ens fa plantejar la
possibilitat duna nova cultura en relaci al territori. La lgica territorial, que desplegaria aquesta nova cultura
construda i impulsada per les mobilitzacions respondria a la voluntat de vincular problemes globals (prdua de
biodiversitat, de sl, daigua, de patrimoni industrial i cultural) a territoris i interessos concrets.
Aix, les mobilitzacions contra Bracons o contra el transvasament de lEbre el que han plantejat s si lEix
Vic-Olot o el PHN responen respectivament a una demanda de mobilitat o daigua en el territori o b a un determinat
model (insostenible) de desenvolupament territorial. Pel que fa a les mobilitzacions al voltant del pla 22@bcn, hem
vist que els esforos shan concentrat, per una banda, en plantejar un desenvolupament social i econmic que primer
satisfaci les necessitats del barri, assegurant les dotacions dequipaments i habitatge necessaris i, per laltra, en
reclamar la conservaci del patrimoni industrial com a element identitari i cultural del barri i de la ciutat. El rebuig a un
plantejament abstracte i de tabula rasa dels promotors i la proposta dun model alternatiu ms integrat en el territori
sn dos fets indissociables. Partint daquesta realitat, aquestes mobilitzacions construeixen un nou marc cognitiu i
normatiu sobre el problema (Pla 22@) per tal de transformar-lo, no de suprimir-lo.
La lgica territorial, que es desprn daquesta nova concepci o cultura sostenibilista del desenvolupament
sembla, en definitiva, indicar que no nhi ha prou amb seguir la consigna ecologista segons la qual cal pensar global
ment i actuar localment sin que tamb cal pensar a nivell local per a actuar a nivell global. Aix fa que les
argumentacions aportades per aquesta concepci sovint transcendeixin el conflicte concret on apareixen,
atorgant un valor exemplar a aquests conflictes. Aquesta observaci s rellevant en la mesura que refora la
nostra hiptesi segons la qual aquestes mobilitzacions han aconseguit incidir en els marcs cognitius dels actors
192
poltics, aix com en les percepcions i actituds dels ciutadans, s a dir, en la poltica i cultura del territori. Lhoritz
temporal daquesta recerca noms ens ha perms plantejar-ho de forma temptativa.
En el cas de lEbre, postulats com els que es deriven del concepte de nova cultura de laigua no solament
han servit per a replantejar, radicalment, les poltiques de gesti de laigua sin que tamb han perms donar
rellevncia social i cultural a aquestes qestions. Com observen Sampere, Rodrguez i Torrents (2005:104):
la PDE no es va limitar noms a organitzar mobilitzacions socials. Com que tenia un discurs molt treballat, fruit de
molts anys de prctica, reflexi i anlisi, els seus activistes van abocar molts esforos a exposar arreu on els ho
demanaven els plantejaments de la nova cultura de laigua.
Aquesta voluntat de traduir el nous conceptes als ciutadans, sha donat en tots els casos, i afegeix un valor
social i pedaggic a la tasca de les mobilitzacions.
[en relaci a la nova cultura de laigua] ha anat arribant a tots els sectors socials. Una prova s la gran implicaci
de les dones del mercat de Tortosa, dones sense un nivell cultural massa alt per que eren gent amb la ment
oberta... (Entrevista C. Ibez, PDE, fragment citat a Sampere et al. (2005: 57))
Elements com la denncia dels processos especulatius, la reclamaci de la conservaci del patrimoni, o el
foment de noves activitats culturals, en el cas del Pla 22@bcn, shan compartit amb daltres mobilitzacions urbanes
al voltant de projectes urbanstics com El forat de la vergonya o lIlla Robadors.
Cansats que el centre de Barcelona es converteixi en un suposat "aparador" turstic, 11 collectius venals i socials
van carregar ahir contra la poltica urbanstica de l'ajuntament i els seus efectes al cor de Ciutat Vella. Van exigir
mesures immediates contra la proliferaci d'hotels, pisos turstics i locals d'oci, actuacions contra aquells que
exerceixen assetjament immobiliari, i accions contra les demolicions a favor de la rehabilitaci. Les entitats van unir
la seva veu a la Federaci d'Associacions de Vens de Barcelona, on van presentar el manifest Per una Ciutat Vella
justa i habitable. Segons la seva opini, el districte va cap a un model de "parc temtic" o "aparador" d'esquena als
vens. (El Peridico, 3 de mar de 2005).
En els casos de lEmpord i de Bracons les mobilitzacions han fomentat debats combinant una estratgia
ms de base amb una de ms elitista. En el cas de lEmpord, a travs de lorganitzaci de xerrades i conferncies
en diferents municipis (com hem vist amb la campanya Parla!) es va intentar acostar als ciutadans els debats sobre
el model turstic i urbanstic de la zona alhora que es pretenia recollir les visions i inquietuds de la ciutadania.
Parallelament, SLE ha participat en frums ms tcnics i de forta rellevncia pblica, com s el cas del Debats
Costa Brava II organitzats pel Collegi dArquitectes de Catalunya. Com hem vist anteriorment, actors poltics com
alcaldes o empresaris de lEmpord semblen recollir alguns elements dels debats i dels nous marcs cognitius.
En el cas de Bracons, els contactes que mantindr SVV amb gegrafs, economistes i ambientlegs de la
UDG, aix com amb daltres entitats com lAssociaci de Naturalistes de Girona, van permetre tamb una tasca de
difusi de nous conceptes al voltant de la gesti dels espais naturals i agrcoles, i del paisatge, com a actius
territorials, buscant la complicitat de sectors econmics emergents com el turisme rural sostenible. Aquest debat,
ms circumscrit al territori, es va combinar amb una reflexi ms mplia sobre models de mobilitat i de
desenvolupament econmic.
193
Finalment, apuntar que la confrontaci de marcs cognitius i normatius pugnant per esdevenir referents de
poltica, sembla haver-se donat en tots els casos on han intervingut aquestes mobilitzacions. Lemergncia de nous
marcs cognitius rivals s la que ha perms relativitzar el valor dels marcs cognitius i dels referents poltics dominants.
Aix, en tots els conflictes estudiats, lacci poltica de les mobilitzacions ha perms deconstruir el concepte
dinters general implcit en les decisions pbliques: advertint sobre el valor relatiu dels marcs cognitius i dels
referents de poltica que lemparen, tamb qestionen, des del punt de vista de linters general, la justificaci de les
opcions adoptades. Aquestes mobilitzacions, en intentar acostar les decisions (sobre transformacions del territori) als
ciutadans del territori, no pretenen noms defensar uns interessos particulars (els daquests ciutadans del territori)
com farien tradicionalment els grups dinters, sin posar de manifest la contradicci que suposa, en termes dinters
general, exclourels en la definici de la poltica. La voluntat daquestes mobilitzacions de crear nous marcs cognitius
sobre els problemes i les opcions de soluci, de qestionar el sentit unvoc del progrs; s el que les allunya de
comportaments de tipus NIMBY. En definitiva, aquestes mobilitzacions, en rebatre tant el contingut de les poltiques
com la forma delaborar-les, tamb aconsegueixen posar en evidncia que el principal recurs per a legitimar-les lapellaci a linters general - s un instrument de naturalesa poltica i relacional i per tant, qestionable, si ms no
en termes dequitat social168. Per tot aix, plantegem que les mobilitzacions estudiades han generat uns impactes que
transcendeixen mpliament els conflictes i les poltiques territorials que les han originat, perqu posen en evidncia
les limitacions i mancances dels dispositius propis de la democracia representativa en un context de globalitzaci
neoliberal.
168
Per a una teoritzaci sobre aquestes qestions vegeu Casademunt (1998).
194
Captol 6
Reflexions finals
195
6. REFLEXIONS FINALS
Al llarg dels dos anteriors captols hem desenvolupat, a partir dels quatre casos analitzats, els principals
objectius que han motivat aquesta investigaci: la caracteritzaci de les mobilitzacions locals en defensa del territori i
la valoraci dels seus impactes en les poltiques territorials. Aix doncs, les lnies que vnen a continuaci pretenen
anar ms enll dels objectius marcats inicialment, per tal dobrir nous mbits de reflexi. En primer lloc, volem
plantejar un debat entorn dels reptes, les dificultats i les oportunitats ms rellevants amb qu es troba actualment
lincipient moviment en defensa del territori169. En segon lloc, discutirem al voltant dels conceptes de la cultura del
no i de la nova cultura del territori, argumentant la nostra sospita de que darrera daquests conceptes, el que
emergeix s un debat, una lluita, sobre els valors i les formes que han dorientar lelaboraci i la implementaci de les
poltiques territorials a Catalunya.
6.1 EL MOVIMENT EN DEFENSA DEL TERRITORI: UNA PROPOSTA PEL DEBAT
La intenci daquest apartat no s ni fer una anlisi exhaustiva del moviment, ni ser prescriptius sobre qu
ha de fer i cap a on sha dorientar el moviment; ja que al nostre entendre s en els seus espais de discussi on cal
que es defineixin i redefineixin els seus propis objectius i els millors camins per aconseguir-los. Lobjectiu, doncs, s
llenar algunes idees per a fomentar la reflexi, la crtica i el debat, tant dins del propi moviment com de cara a les
institucions pbliques i a la comunitat acadmica.
Hem aplicat una anlisi DAFO170, que habitualment sutilitza per a elaborar una visi estratgica sobre la
situaci duna organitzaci171, amb lobjectiu de sistematitzar els punts forts i febles amb els qu compta i aix
169 En aquest punt de linforme, ja no parlem noms de mobilitzacions concretes en defensa del territori. Com ja hem apuntat al captol del marc
teric (apartat 2.2.4), pressuposem que s probable que sestigui conformant un incipient moviment en defensa del territori, que podria
englobar a tots aquells grups i plataformes que es poden identificar total o parcialment amb les caracterstiques de la Taula 1 (apartat 2.2.4.3);
vegeu tamb la lectura es fa de la Taula a partir dels quatre casos analitzats (apartat 4.5.2). Per tant, en aquestes Reflexions finals, on
pretenem llenar lnies de debat ms mplies, partirem del pressupsit de lexistncia daquest moviment emergent.
170
Acrnim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.
196
preparar-se per a afrontar els reptes de futur. Les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats poden
provenir tant de lmbit intern del moviment (dels recursos i capacitats de qu disposa), com del context sociopoltic
on el moviment actua. Les debilitats i les fortaleses tenen a veure amb lanlisi que fem de la situaci actual, mentre
que amb les amenaces i les oportunitats pretenem plantejar una visi ms estratgica, preveient tendncies i
escenaris de futur que de fet no tenen perqu donar-se per que al nostre entendre s interessant debatre. A
continuaci, desenvoluparem aquells aspectes del quadre que ens semblen ms rellevants.
Taula 14. Anlisi DAFO del moviment en defensa del territori

DEBILITATS
AMENACES
- Capacitat de mobilitzaci limitada

(geogrficament o quantitativament).
- Prdua de capacitat de mobilitzaci.
- Limitaci dels recursos econmics i humans, que

genera per una banda la dificultat o incapacitat per
afrontar els mltiples fronts oberts al mateix temps
(urbanitzaci difusa, aiges, residus, paisatge,
infraestructures...); i per laltra dificulta el treball als
dos nivells: en els conflictes locals i en
lestabliment de mecanismes dintercanvi i
coordinaci amb altres mobilitzacions.
- Sostenibilitat del propis grups i plataformes: qu
passa quan acaba el conflicte concret que ha
generat la mobilitzaci?
- Prdua del suport de partits poltics de loposici
(especialment ERC i ICV), que actuaven com a
aliats i/o transmissors del missatge de les
plataformes en molts dels conflictes; aquests
deixen de mobilitzar per a centrar-se en la tasca de
govern.
- Context de deslegitimaci del moviment en el
debat pblic (NIMBY, cultura del no).
- Incapacitat de transcendir el propi conflicte. No

establiment de mecanismes de intercanvi entre
mobilitzacions ni generaci dun discurs mnim
com.
- Prdua dindependncia, flexibilitat i
espontanetat.
- Esclat de conflictes interns (protagonismes,
estancaments, dogmatismes, guetitzaci...).
- Prdua de complexitat del moviment
(centralitzaci, homogenetat, etc.).
- Deixar de ser un actor reconegut per part de
lAdministraci en la gesti del conflicte i en la
planificaci.
- Prdua de la capacitat confrontativa degut a la
integraci en els mecanismes de consulta de
lAdministraci.
- Instrumentalitzaci per part dels partits poltics
- Oblit delements de justcia social en el discurs
sostenibilista.
- Invisibilitat meditica.
FORTALESES
OPORTUNITATS
- Impactes en poltiques concretes.
- Consolidaci de les xarxes dintercanvi de

coneixements, experincies i recursos entre
diferents mobilitzacions.
- Notable presncia meditica, en creixement

durant els ltims anys.
- Gran coneixement de la realitat local
(coneixement prctic generat des de la mateixa
- Potencialitat dall local: donat que la gent

reacciona davant lamenaa, importncia
171 Som conscients que no es pot tractar un moviment com una organitzaci, ja que sn una pluralitat de persones i collectius amb formes
organitzatives molt diverses les que conformen un moviment social. Tanmateix, creiem que es poden generalitzar una srie de caracterstiques
comunes que li donen sentit com a moviment i el permeten actuar en determinades ocasions com a un actor collectiu, i s sobre aquestes
caracterstiques que hem centrat la nostra anlisi.
197
societat civil organitzada).

- Capacitat de generar aliances entre diferents
tipus dactors (partits poltics, acadmics, entitats,
etc.) a partir de problemes concrets.
- Voluntat de crear espais dintercanvi,
comunicaci i coordinaci entre diferents
mobilitzacions.
- Moviment assentat en un teixit associatiu dens.
- Discurs complex que trenca amb les dicotomies
urb/rural; global/local; societat/natura i les
divisions temtiques (residus, planificaci, gesti
de laigua, energia, etc.).
- Capacitat de proposici.
- Creixent reconeixement com a interlocutors per
part de lAdministraci.
- Suport de tcnics i experts.
destendre un projecte ideolgic i poltic a partir de

les accions i projectes concrets. Moviment
translocal?
- Assegurar una millor connexi estable amb la
universitat i els experts. Explorar, aprofundir, noves
formes dinvestigaci activista.
- Creixent conscincia comuna com a moviment.
- Aprofitar la fragmentaci institucional (els
diferents Departaments o nivells de govern) i les
oportunitats que genera un govern de coalici
(divisi en les elits poltiques dirigents) per a
buscar aliats.
- Recurs a noves directrius i lleis europees que
avalen algunes de les tesis del moviment
(Estratgia Territorial Europea, Directiva marc
daiges, declaracions del Parlament Europeu,
etc.).
Font: elaboraci prpia a partir de lanlisi de casos, les entrevistes a activistes i el grup de discussi sobre conflictes territorials
realitzat en les Jornades de moviments socials i recerca activista172
LES FORTALESES I LES OPORTUNITATS

Entre les fortaleses, volem destacar que al llarg de lestudi hem constatat la capacitat que tenen les
mobilitzacions per a generar impactes en les poltiques concretes, malgrat que generalment no saconsegueixi la
totalitat dels objectius proposats. Aix doncs, veiem com lorganitzaci a travs de plataformes mplies que activen
processos de mobilitzaci social dna els seus fruits. En altres paraules: protestar, debatre, proposar i actuar en
lesfera pblica t uns efectes reals sobre el que sacaba fent al territori. Fer explcits els impactes en les poltiques
obtinguts com a moviment pot servir per a renovar energies i incentivar a nous activistes a vincular-se a aquests
grups.
Sens dubte, la cobertura meditica que han tingut aquest tipus de mobilitzacions ha jugat sovint al seu
favor, essent aquesta una estratgia que els grups han sabut aprofitar173, malgrat que tamb s un recurs utilitzat
pels promotors dels projectes. Seguint la idea de que si no apareixes en els mitjans no existeixes, per, totes les
plataformes analitzades han organitzat accions especfiques encaminades a atraure latenci dels mitjans de
comunicaci (tant locals com nacionals) per tal dincorporar les seves demandes dins lagenda pblica, que s el
primer pas per tal dinserir-les a lagenda poltica dels partits poltics o de lacci de govern. Generar dinmiques de
confiana amb determinats periodistes, treballar conjuntament amb acadmics que tenen una major facilitat daccs
172 Aquestes Jornades es van realitzar del 22 al 25 de gener del 2004 a lAteneu de Nou Barris. Un recull de les principals aportacions de les
Jornades el podeu trobar a COLLECTIU INVESTIGACCI (2005). Recerca activista i moviments socials. Barcelona: El Viejo Topo.
Per exemple, el grup dacci directa de Salvem lEmpord t precisament com a finalitat assegurar la presncia regular del moviment als
mitjans de comunicaci
173
198
els espais dopini, desenvolupar accions atractives pels mitjans (buscar la foto); totes aquestes estratgies han
facilitat la presncia dels moviments en aquest mbit.
Malgrat tot, en general no es t massa control sobre la interpretaci que els mitjans fan de les propostes del
moviment: una lectura simplificadora pot restar profunditat al discurs del moviment (centrant-se noms en el no al
tnel de Bracons; no al transvasament, per exemple, i obviant les argumentacions de fons que hi hi ha darrera),
alhora que la seva presncia pot ser molt fluctuant, podent caure rpidament en loblit. Alguns grups han assegurat la
difusi contnua de les demandes a travs de mitjans de comunicaci propis (la majoria de les plataformes compten
amb pgines web i algunes delles tamb amb publicacions peridiques en forma de revistes o butlletins), per a poder
mantenir aix de forma continuada la comunicaci amb lentorn social ms proper al moviment i alhora facilitar
permanentment als periodistes laccs a fonts dinformaci alternatives on poder recrrer.
Una altra de les fortaleses com a moviment que sha posat de manifest entre els activistes s lelevat
coneixement de la realitat local, que sovint sobrepassa el coneixement del que disposa la prpia Administraci. El
coneixement generat pel moviment tant pot ser expert (a travs de lestudi cientfic de lentorn natural, urb o
social), com fruit de la vivncia quotidiana i de la memria histrica. Tamb pot centrar-se en els canvis que va
experimentant el territori, o en el mateix funcionament de la poltica local (per exemple lexistncia de corrupci o
dactituds caciquistes, obviats per les lleis i els plans per que tenen un efecte en el funcionament i aplicaci de les
poltiques). Alhora, aquests coneixements solen ser omnicomprensius, s a dir, travessen les lgiques
compartimentades del funcionament burocrtico-administratiu, aix com les aproximacions parcials que es realitzen
des de les disciplines estanques de lAcadmia.
El leit motiv de les mobilitzacions ha estat la reivindicaci de solucions als problemes del territori, moltes
vegades relacionats amb els nous projectes que shi volen fer. A partir de lexistncia dun problema o projecte
concret es destaquen les mancances, els perills i les oportunitats de transformaci del territori. Com apunta Sempere
(2005) en el seu estudi sobre el paper dels experts en els moviments ambientalistes, la presncia dexperts i
acadmics en aquests moviments facilita la vinculaci dun problema concret a una problemtica social ms extensa:
Una de les claus de lxit de la simbiosi entre cincia i acci social s anar a larrel del problema per fer un discurs
ampli i unificador que no noms impliqui aquells ciutadans afectats per qualsevol installaci, pla o altra intervenci,
sin tamb fer extensiu el problema i la soluci- a la resta de la poblaci (Sempere, 2005: 102).
Aix doncs, una de les oportunitats per superar la crtica que cataloga aquestes reivindicacions com egoistes
i reactives s laprofundiment i lextensi, a partir de problematitzar projectes concrets, dun discurs complex que
trenca amb les dicotomies urb/rural, global/local i natura/societat, aix com les divisions temtiques dels
aspectes que configuren el territori (residus, planificaci, gesti de laigua, energia, etc.). En aquest sentit, la prpia
dinmica del moviment ha explorat diferents experincies en les que es podria seguir aprofundint: la creaci de
xarxes dintercanvi de coneixements, experincies i recursos entre diferents mobilitzacions (com els processos de
preparaci de les Trobades de grups i plataformes en defensa del territori); els lligams amb determinats experts
199
acadmics; la creaci de nous espais dinvestigaci i recerca (com la Fundaci Nova Cultura de lAigua, el Centre
dEcologia i Projectes Alternatius, etc).
Val la pena aprofundir en el tema de ls del coneixement cientfic i dels experts per part del moviment en
defensa del territori. Al llarg de lestudi hem observat la importncia creixent dels coneixements cientfics per tal
dajudar a construir noves formes de veure els problemes, recolzar els arguments sobre els impactes negatius dels
projectes proposats per lAdministraci, i legitimar les solucions alternatives. En el sentit invers, la mobilitzaci ha
contribut fortament a difondre molts discursos cientfics crtics que altrament probablement shaguessin quedat en un
mbit molt ms restringit. Aix doncs, es produeix una necessitat mtua entre lacci social transformadora i els
experts crtics.
[els cientfics] noms han estat escoltats i tinguts en compte per les administracions pbliques en el moment que
amplis sectors socials han assumit el discurs ecolgic i universalista que ells han desenvolupat, quan la fora dels
moviments al carrer han obligat les autoritats a atendre les reivindicacions (Sempere, 2005: 112).
Durant les mobilitzacions, tant la creaci com ls del coneixement cientfic ha estat substancialment
diferent de com habitualment es dna en lmbit acadmic o en lAdministraci. A continuaci, podem anomenar
algunes de les caracterstiques que considerem rellevants de la combinaci de la investigaci amb la militncia
poltica, tal i com shan donat sovint en el moviment de defensa del territori174:
Es fa una anlisi multiescalar, abordant els fenmens estudiats des de diferents escales, i interdisciplinar del
problema, trencant amb la rigidesa de les disciplines acadmiques.
Es dna una construcci collectiva del coneixement. Per exemple, la nova cultura de laigua ha estat una
construcci collectiva a partir del debat entre activistes i cientfics dins del marc dun moviment social. La
recerca sactiva i es practica, doncs, des dels mateixos moviments socials.
Es parteix duna perspectiva situada, posicionant-se polticament amb voluntat de transformaci social.
Alhora, hi ha una crtica a aquelles opcions que, emparant-se en una pretesa neutralitat cientfica, serveixen
per recolzar determinats interessos.
s un coneixement contextual, sorgit de la reflexi sobre la prpia prctica amb voluntat daplicar-lo. La
validesa del coneixement produt des daquesta perspectiva recau en el seu grau dencert a lhora dorientar
una nova prctica del moviment i dafrontar reptes i situacions noves.
Porta implcita la socialitzaci del coneixement cientfic i una necessitat de fer pedagogia sobre la
problemtica en qesti, obrint un procs reflexiu que contribueix a lautoformaci dels activistes i
Vegeu REVISTA DERIVE APPRODI, ET AL. (2004). Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigacin y militncia. Madrid:
Traficantes de sueos, aix com COLLECTIU INVESTIGACCI (2005).
174
200
simpatitzants. Aix permet estimular el debat poltic i lintercanvi didees, habilitats i recursos tant dins com
fora del moviment. Es defensa el lliure accs al coneixement i la seva no-mercantilitzaci.
En aquest mbit, sembla haver-se obert un llarg cam per recrrer en la cerca de noves frmules
dinvestigaci activista, per tal daprofitar la informaci generada per les administracions pbliques i el coneixement i
els recursos de les universitats i les entitats socials. En definitiva, per tal de seguir generant coneixement til per a la
transformaci que impulsen aquests moviments.
LES DEBILITATS I LES AMENACES
Pel que fa a les debilitats i amenaces, sassenyala la limitada capacitat de mobilitzaci collectiva fora
dels mbits locals. Haurem dexceptuar alguns casos, com el de la PDE, que va protagonitzar mobilitzacions
importants a Barcelona, Mallorca, Saragossa o Madrid i la campanya doposici a la lnia de Molt Alta Tensi, amb
una gran capacitat de generar aliances entre les poblacions de diferents territoris afectats per la infraestructura.
Una altra debilitat identificada s la falta de recursos materials i humans per fer front a projectes molt
complexos, que sovint requereixen estudis legals i tcnics, una tasca de difusi i informaci entre la poblaci, la
interlocuci amb lAdministraci i amb els partits poltics, etc. Aquestes mancances shan mirat de superar per
diferents vies: a travs daliances amb diferents grups que shan anat implicant en la mobilitzaci i han aportat nous
recursos, buscant diversificar les vies de finanament (aportacions individuals i dentitats, subhastes, concerts, festes
populars, merchandising, etc.), la contractaci de persones que es dediquen professionalment a lorganitzaci i un
aprenentatge collectiu arran de tractar quotidianament amb aspectes legals o cientfics molt especfics. Aix dna
lloc a una configuraci de les mobilitzacions en formes dorganitzaci flexibles i diverses, normalment assentades en
un teixit associatiu dens en el territori afectat, que possibilita que el moviment pugui dedicar-se, tot i els recursos
limitats, a diferents fronts, rutinitzant algunes tasques (per exemple la legal) i alhora mantenint una capacitat
dadaptaci i despontanetat al llarg dels conflictes.
Un cop es desactiven els conflictes concrets que han generat les mobilitzacions, una de les qestions que
es planteja s la continutat dels grups i plataformes que les han promogut. Tirar endavant accions collectives de
protesta sovint comporta una gran dedicaci de temps i energia, tant a nivell personal com a nivell de les entitats
promotores; un esfor que difcilment es pot mantenir molt de temps. Tot i que la resoluci dun conflicte concret no
acaba amb la problemtica de fons que han plantejat les mobilitzacions (per exemple, que saturi una proposta
durbanitzaci en un municipi no significa que es resolgui el problema de la urbanitzaci difusa del territori; ni aturar el
transvasament no significa la implantaci de la nova cultura de laigua, etc.), tamb s cert que lenergia dels
activistes no s illimitada, i que de raons per a la mobilitzaci mai en faltaran. Hem vist com les plataformes han
combinat elements reactius de rebuig, amb elements propositius i discursos ms amplis i integrals. Malgrat que molts
cops sha conceptualitzat el localisme de les plataformes com un element negatiu, posant laccent en legoisme
daquests grups que noms es preocupen pel seu entorn proper, hem vist com la fora i la legitimitat daquests
moviments rau fonamentalment en el seu coneixement i assentament en lmbit local. Normalment les plataformes
201
sorganitzen entorn de projectes concrets i, un cop el conflicte es resol (en un sentit favorable a la plataforma o no),
s possible que aquestes es dissolguin o es transformin en un altre tipus dorganitzacions.
Aix doncs, pel que fa a la continutat de les mobilitzacions ms enll del conflicte pel qual van sorgir, podem
observar que la configuraci organitzativa daquestes ha donat algunes respostes a aquestes qestions, com per
exemple: 1) lexistncia de grups ms petits i estables implicats a les plataformes (entitats ecologistes, associacions
de vens, etc.) que sobreviuen als diferents conflictes i sn capaos daglutinar diferents reivindicacions territorials,
permetent una certa continutat entre les diferents lluites; 2) la creaci de mecanismes dintercanvi de recursos entre
grups, plataformes i mobilitzacions (com per exemple les Trobades o la creaci de pgines web, llistes de distribuci
electrniques, etc.) que permeten aglutinar les diverses experincies concretes sota un mateix espai, acumular i
transmetre els aprenentatges i donar continutat i solidesa al moviment en defensa del territori ms enll de laparici
o desaparici de mobilitzacions concretes; o 3) la creaci de nous organismes, com la Fundaci Nova Cultura de
lAigua, que ajuden a recopilar, difondre i aprofundir el coneixement i la legitimitat adquirida en les diferents lluites. La
combinaci daquests tres elements possibiliten mantenir present un horitz com, etiquetat com la lluita per una
nova cultura del territori, aix com fomentar la creaci de noves plataformes i nous activistes en els mbits locals.
Un altre debat interessant s la relaci amb lAdministraci que tenen aquestes plataformes. Al llarg de
levoluci del moviment ecologista, hem vist com els grups que el conformen han anat guanyant legitimitat i
esdevenint actors importants en la xarxa de poltiques mediambientals (en temes com els parcs naturals, lenergia,
els residus, etctera). Com hem pogut observar, els grups i plataformes que conformen el moviment en defensa del
territori estan esdevenint un actor important en la planificaci territorial, integrant i relacionant diferents aspectes que
sn presents en un territori determinat. Quines conseqncies comporta que aquests grups esdevinguin uns
interlocutors estables de lAdministraci? Ja hem mostrat com la presncia de les plataformes en conflictes concrets
ha acabat modificant les poltiques en alguns aspectes. Per exemple, si no hagus existit Salvem les Valls, lEix VicOlot sestaria construint tal i com preveia el projecte inicial.
Les plataformes es reivindiquen com apartidistes i expressen una crtica a com les institucions prenen
determinades decisions. Aquest fet ha estat interpretat com a apoliticisme o fins i tot com una actitud antipoltica dels
moviments; la qual cosa, per alguns autors, constitueix una clara debilitat daquestes mobilitzacions i una negaci de
la democrcia representativa.
aix mateix, els moviments territorials noms esdevindran un subjecte transformador progressiu si abandonen tota
temptaci apoltica i, encara ms, antipoltica. (...) lantipoltica s una forma ben determinada de poltica: la que,
posant en dubte les bases del sistema de representaci democrtica, nega a les institucions i als partits la
legitimitat de decidir i representar. Lantipoltica s doncs la poltica que impossibilita els mecanismes de decisi
collectiva i assegura que tant el domini del ms fort, s a dir del poder econmic (Nello, 2003: 53).
Si b s cert que aquells grups que respondrien al fenomen NIMBY poden no tenir un projecte poltic gaire
definit, letiqueta dantipoltics comporta, al nostre entendre, que es desacreditin totes aquelles activitats poltiques
que es generen al marge dels partits poltics: les que basen la seva legitimitat en la capacitat de mobilitzaci social.
202
La lnia argumental fonamental de la majoria dels grups i plataformes no s negar la legitimitat dels partits poltics i
les institucions pbliques a lhora de decidir i representar, sin la reivindicaci de que amb aix no nhi ha prou, que
cal estendre la legitimitat democrtica ms enll de la poltica institucional. Tal i com tamb assenyala Nello, aix no
treu que les plataformes negocin amb partits poltics, amb diferents administracions (ajuntaments, Generalitat, Uni
Europea...), entrin al joc parlamentari (com per exemple amb limpuls del moviment venal a laprovaci duna
proposici no de Llei per la creaci dun Pla de Protecci del Patrimoni del Poblenou). Mentre sha acusat a algunes
plataformes de ser manipulades per determinats poltics, aquestes tamb han mirat dutilitzar la seva capacitat de
influncia en els partits per a influir en la poltica institucional. El manteniment de contactes i reunions amb les
diferents administracions no ha comportat una renncia a organitzar manifestacions, concentracions, marxes,
encadenades, etc. s a dir, les plataformes han combinat simultniament la negociaci, la proposta i la protesta.
Aquest aspecte, sumat a la complexitat175 habitual del moviment, ha perms garantir la seva autonomia. Aix ha
perms que cada grup present en la mobilitzaci pogus assumir rols diversos (uns ms dedicats a lestudi de la
problemtica, daltres ms dedicats a promoure la mobilitzaci, a la negociaci, etc.), produint-se una diversitat
integrada a travs de formes de coordinaci horitzontals.
6.2 VA DE CULTURES: CULTURA DEL NO O NOVA CULTURA DEL TERRITORI?

Des de mitjans del 2005, fonamentalment a partir de laparici de larticle de lex-president Jordi Pujol titulat
La cultura de no, sha encetat un debat en els mitjans de comunicaci entorn daquest concepte o fenomen
social176. Per altra banda, el manifest de les Trobades de grups i plataformes en defensa del territori dels Pasos
Catalans de lany 2003 sobria amb la proclama Per una nova cultura del territori. Sembla doncs que des de
diferents sectors socials sintenta posar nom a noves cultures (poltiques) referides a les formes de concebre i
resoldre els problemes collectius, en aquest cas, referits al territori. Tot seguit, provarem de revisar aquests
conceptes i situar-los en un debat ms ampli sobre si lacci conjunta daquestes mobilitzacions est tenint alguna
mena dimpacte en els referents177 i la xarxa dactors presents en lelaboraci i la implementaci de les poltiques
territorials.
175 Quan parlem de complexitat, ens referim a larticulaci del moviment en una xarxa que t un morfologia multiorganitzativa, basada en la
proximitat i la connectivitat.
Les reflexions daquest apartat es centren en una anlisi duns 20 articles de premsa (la majoria apareguts a La Vanguardia, el Pais, lAvui i
el Punt) entre el febrer del 2005 i el febrer del 2006.
176
177
Per una definici de referents de poltiques vegeu lapartat 3.2 de model analtic.
203
6.2.1 La cultura del no: alguna cosa est canviant

La cultura del no ha estat una etiqueta utilitzada recentment per aglutinar i caracteritzar lesclat de
protestes relacionades amb la ubicaci de determinats equipaments (presons, centrals transformadores, sales de
venopunci, etc.) i infraestructures (trens dalta velocitat, parcs elics, lnies elctriques dalta tensi, carreteres, etc.),
normalment impulsades per lAdministraci, tal i com mostra la segent cita de lex-president Jordi Pujol:
Aquesta cultura del no soposa que es facin polgons industrials o obstaculitza noves fbriques fins que els seus
promotors les installen a lArag o a Eslovquia. Soposa al traat de qualsevol carretera (...). Ha retardat durant
anys la tercera pista del Prat i al final nha perjudicat la seva localitzaci. Fa impossible que es faci el quart cintur
del Valls, que s una absoluta necessitat. Posa traves al fet que una escala de vens hi hagi un parell de pisos per
a gent gran. I ms encara a fer centres per discapacitats. Soposa sistemticament a abocadors, per ms ben
dissenyats que estiguin. Soposa a la creaci de centres de tractament de drogodependncies. Munta protestes
que van des de plataformes ciutadanes fins a iniciatives parlamentries contra les lnies elctriques, les centrals de
cicle combinat i els parcs elics. Retarda el traat del TGV, obstaculitza obres de regadius. Etctera. (Pujol, 2005).
Segons els patrocinadors del concepte, la cultura del no, duna forma similar al sndrome NIMBY178, es
caracteritzaria per una actitud irracional de determinats ciutadans que, sense cap projecte poltic i a partir duna
actitud bsicament egoista, soposen sense arguments ni alternatives a qualsevol intervenci que modifiqui el seu
entorn proper.
Una de les primeres crtiques que podem fer a aquest tipus dargumentaci s que parteix duna
generalitzaci que considerem bsicament falsa. Amb el concepte de la cultura del no es pretn caracteritzar una
gran diversitat de conflictes emergents posant-los en un mateix sac: sequiparen les mobilitzacions contra el Pla
Hidrolgic Nacional amb les protestes contra la installaci de camps de Golf o lobertura duna sala de venopunci.
Noms coneixent una mica en profunditat cadascun daquests conflictes rpidament ens adonem de com sn de
diferents els grups que hi participen, les estratgies que utilitzen, els discursos que generen, labast de les propostes
que elaboren, etctera. Caldria veure, doncs, quines dinmiques es donen en els diferents conflictes i quines
demandes i tensions hi ha darrera.
En segon lloc, des daquest punt de vista es buida la protesta de qualsevol contingut poltic, interpretant-la
com una simple moda o com el resultat duna societat que no est suficientment madura polticament.
Desde mi punto de vista, la cultura del no es algo que slo debe vincularse a las reacciones psicolgicamente
prerreflexivas y socialmente desarrolladas, similares a las que podemos ver a diario en ciertos comportamientos
infantiles resultado de una mala educacin, o comportamientos adultos reactivos causados por situaciones de una
fuerte emotividad descontrolada (Cards, 2005)
Com podem comprovar en aquest article de Salvador Cards titulat El no como pataleta, els ciutadans sn
concebuts com nens petits, negant la possibilitat que la gent pugui tenir una opini slida i legtima, per igualment
negativa, sobre un determinat projecte, desacreditant en general lexpressi pblica de la disconformitat.
178
Per una reflexi ms en profunditat del fenomen NIMBY, vegeu lapartat 2.2.1
204
Es nega, alhora, la possibilitat dentendre de forma positiva el conflicte existent entre visions oposades que
conviuen a lmbit social. Des del nostre punt de vista, el conflicte s inherent a la societat: ni s possible evitar-lo ni
s desitjable fer-ho. Els conflictes sn lexpressi de tensions i malestars latents que en un moment determinat es
visibilitzen, i alhora sn moments i processos creatius, generadors de noves oportunitats i de formes alternatives
dentendre i dactuar en la societat179. En posar lmfasi en la cultura del no, en definitiva, es caricaturitzen
determinades formes de participaci crtica, que sovint no noms qestionen un determinat problema, sin que
pretenen tamb cridar latenci i aportar reflexions al voltant de problemtiques ms mplies. Tal i com assenyala
Llus Benejam, portaveu de Salvem lEmpord:
Quan diem No a la MAT, no estem discutint traats, estem posant en dubte el model energtic que volen imposar
en aquest pas. Quan diem No al Tren dAlta Velocitat, no estem discutint mesures correctores, sin que hi ha
altres trens ms eficients pel transport de mercaderies i passatgers () Per est clar, entrar en aquets debats i
reflexions s obrir la caixa dels trons, i per tant s molt ms fcil dir que els moviments en defensa de la terra sn
moviments: minoritaris, egoistes i que evidentment no volen el progrs (Benejam, 2005).
Aix doncs, la cultura del no deixa entendre que els projectes promoguts pels sectors econmics i avalats
per lAdministraci (o viceversa) sn concebuts per millorar el benestar de tothom. s a dir, quan un grup o
plataforma soposa a aquests projectes, sest oposant al progrs de tothom, un progrs avalat per unes elits
poltiques i econmiques benefactores, i per tant est essent insolidari amb la resta de la poblaci. Segons el
President de Foment del Treball:
La sociedad en su conjunto comparte la idea de que el incremento de las dotaciones de infraestructuras tiene un
papel prioritario dentro del amplio abanico de acciones por desarrollar para la mejora de la competitividad de la
economa catalana y tambin espaola, junto a otras dirigidas a mejorar el capital fsico, humano y tecnolgico, que
permitan el desarrollo de bienes y servicios de mayor valor aadido. (Rosell, 2005).
Per, precisament, el que bona part daquests grups i plataformes fan s plantejar una visi crtica del
progrs, que implica entrar en un debat sobre els valors que hi ha al seu darrera; debat on es fan explcit els
beneficis i els costos de cada projecte, tant per lentorn natural com pels diferents grups socials. Per si seguim
largumentaci que afirma lexistncia duna cultura del no, el que sacaba negant s la utilitat social del conflicte i
de les plataformes, aix com la seva capacitat de generar propostes alternatives. Per tant, les persones que
promouen aquestes mobilitzacions sn considerades unes irresponsables que frenen el progrs i el
desenvolupament; mentre que, tal i com suggereix Salvador Mil (Conseller del Departament de Medi Ambient i
Habitatge), no es valoren els beneficis socials i ambientals que ha suposat el seu activisme.
No pretenem amb aquesta reflexi defensar que totes les mobilitzacions tenen un carcter progressista i propositiu, ni que nhi hagin de
millors i de pitjors; per si que creiem que, independentment de que siguin ms o menys propositives, i de que tinguin o no un projecte poltic
definit, cal prendres seriosament les seves demandes ja que sn expressions dun malestar social. Per posar un exemple fora clar, ms que
no pas etiquetar els vens com a insolidaris i irreflexius, ens haurem de preguntar qu s el que hi ha darrera de les protestes contra la sala de
venopunci de la Vall dHebrn: quines tensions, pors i percepcions expliquen la reacci venal i com aix es relaciona amb la distribuci dels
equipaments per la ciutat i amb les poltiques sobre drogodependncies que shan dut a terme els ltims vint anys, que han impulsat una
determinada visi social sobre les dependncies i sobre els drogodependents.
179
205
Fueron irresponsables los que salvaron los Aiguamolls de lEmpord, la playa de Castell, Gallecs, la Via Verda en
Cerdanyola o Pinya de Rosa en Blanes?; los que se opusieron al trasvase del Ebro o a los macrovertederos en la
Conca de Barber?; los que preservaron el curso bajo y el delta del Llobregat o el Gorg de Creixell?; los que han
conseguido modificar trazados del AVE?; los que consiguieron que la B-30 no partiese en dos Santa Coloma de
Gramenet? (Mil, 2005).
Per altra banda, ens podem preguntar per qu noms es considera cultura del no quan la protesta ve de
grups de la societat civil i no quan prov dels mateixos poltics o institucions. No shauria de considerar tamb part de
la cultura del no el cas del dictamen del Parlament Europeu que demana una moratria urbanstica al Pas Valenci
fins que saprovi una nova Llei urbanstica?
En definitiva, pensem que a lhora danalitzar els conflictes territorials, tal i com hem prets en aquesta
recerca, ens haurem dallunyar de lectures simplificadores de la realitat social, provant dabordar les causes
estructurals que els originen i de realitzar una anlisi detallada de cada cas. Al nostre entendre, laparici i extensi
del terme de la cultura del no en els mitjans de comunicaci respon a una actitud reactiva, per part de determinats
sectors socials i econmics (dirigents de Convergncia i Uni, Foment del Treball, Cambra de Comer, etc.), que han
vist com altres sectors socials, amb raons i interessos diversos, comencen a qestionar i contestar un determinat
model de desenvolupament territorial fins el moment hegemnic.
Una de les visions alternatives a aquest model s la que ha comenat a elaborar duna forma conjunta les
diferents mobilitzacions en defensa del territori i que sha fet explcit en les declaracions finals de les Trobades de
plataformes en defensa del territori a Figueres i Tortosa el 2003 i el 2005 sota el ttol Per una nova cultura del
territori.
6.2.2 Existeix una Nova Cultura del Territori? Les propostes del moviment
Podem situar els orgens de letiqueta nova cultura del territori en la nova cultura del laigua, que es cou
durant les lluites contra els embassaments i transvasaments dels anys noranta i es difon a partir de les mobilitzacions
en contra del Pla Hidrolgic Nacional de lany 2000 i loposici al transvasament de lEbre180. La nova cultura de
laigua desenvolupa un nou marc cognitiu181 sobre el problema de laigua com a recurs escs, amb laposta per un
sistema de gesti sostenible dels recursos hdrics disponibles, de manera que satisfacin les necessitats182 de la
poblaci (consums urbans, agrcoles, etc.), per de forma que no es malmetin els ecosistemes aqutics. Es posa
laccent en lestalvi, leficincia i la gesti de la demanda, aix com en ladequaci dels usos als recursos disponibles;
en aquest cas, creixentment escassos. Aquest marc de significat soposa al que es considera la vella gesti de
laigua, basada en la consideraci de laigua com un recurs productiu illimitat, i que es concreta en poltiques que
180
Vegeu apartat 4.1 per situar els orgens i els actors que la promouen.
181
Vegeu apartat 3.2 per una definici del concepte.
Unes necessitats que cal adaptar a les condicions climatolgiques de lEstat espanyol i que cal limitar per a garantir la sostenibilitat futura
dels ecosistemes hdrics.
182
206
fomenten laugment de loferta daigua a base de la construcci de grans infraestructures hidruliques

(embassaments i transvasaments), sense tenir en compte els impactes negatius en els ecosistemes i els territoris
afectats.
Segons Narcs Prats i Antoni Estevan (2004), la nova cultura de laigua es basa en quatre principis bsics
avalats per la Directiva Marc dAiges promoguda per la Uni Europea: 1) El principi de sostenibilitat, que implica
el no deteriorament i la protecci dels ecosistemes aqutics, base essencial per disposar de subministres daiges
segurs i saludables; 2) El principi de subsidiarietat, s a dir, solucionar els problemes en lmbit territorial ms
prxim a lespai on es generen; 3) El principi deficincia, que prioritza les mesures a adoptar segons la seva
eficincia econmica, s a dir, aconseguint els mxims objectius amb els mnims recursos possibles; i 4) El principi
de participaci, que impulsa una planificaci de baix a dalt, incentivant la participaci activa de totes les parts
interessades, inclosos els usuaris, per tal de donar major legitimitat i acceptaci social a les mesures proposades.
Molts daquests elements estarien tamb inclosos en el principi de precauci, que consisteix en controlar
el factor de risc (en forma de tecnologia, projecte o acci) abans promourel o desenvolupar-lo. El principi de
precauci es basa en el supsit de que si les conseqncies duna acci sn desconegudes, per es valora que
potencialment poden tenir conseqncies negatives importants o irreversibles, llavors sha devitar aquesta acci fins
a adquirir els coneixements cientfics necessaris per tal de que les conseqncies negatives no es produeixin.
Tindria, de forma resumida, quatre elements centrals (Riechman i Tickner, 2002): assumir accions preventives davant
la incertesa, traslladar la crrega de la prova a aquells que proposen una determinada activitat; analitzar un ampli
espectre dalternatives davant la possibilitat dactivitats perjudicials; i incrementar la participaci pblica en la presa
de decisions. Inicialment promogut pel moviment ecologista, aquest ha estat un principi progressivament reconegut
en lmbit del dret internacional183.
Segons les declaracions de les Trobades de plataformes en defensa del territori de Figueres i Tortosa
aquesta nova cultura, sota lobjectiu global duna gesti sostenible del territori, tindria com a prioritats els segents
aspectes:
Pel que fa els espais i recursos naturals: mantenir la biodiversitat (ampliant la Xarxa Natura 2000 i
accelerant laprovaci inicial del Pla Territorial Sectorial de les Connexions Biolgiques i Paisatgstiques);
desenvolupar una poltica forestal que garanteixi la funci ecolgica dels boscos; i millorar la gesti dels
residus a partir de la seva reducci, reutilitzaci i reciclatge (rebutjant els ecoparcs i proposant la redacci
duna Llei de Prevenci de Residus).
183 El primer reconeixement del principi de precauci es remunta a la Carta Mundial de la Natura adoptada per lassemblea general de les
Nacions Unides l'any 1982. Desprs s'ha incorporat a diferents convenis internacionals sobre protecci del medi ambient (Declaraci de Rio,
Protocol sobre bioseguretat). Aquest principi s'ha anat consolidant progressivament en el dret internacional del medi ambient i la Comissi
Europea va adoptar, el dia 2 de Febrer del 2000, una Comunicaci complementria del Llibre Blanc sobre seguretat alimentria i del Protocol
de Cartagena sobre bioseguretat signat a Montreal el 28 de gener de 2000.
207
Preservar els espais agraris (amb la redacci i aprovaci del Pla Territorial Sectorial Agrari), amb la
proposta que Catalunya sigui declarada zona lliure de transgnics, i impulsant un model agroecolgic de
producci i consum.
Optar per un model energtic equilibrador del territori, que fomenti les energies renovables sostenibles
respectant els espais naturals, culturals i paisatgstics; la qual cosa implica, segons aquests grups, el
tancament de les centrals nuclears i la redistribuci i apropament dels centres productors denergia als
principals centres consumidors, amb qu saugmentaria leficincia energtica i es visibilitzaria lalt consum
energtic amb qu es basa el model actual de desenvolupament).
Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, es proposa avanar cap un model de mxima eficincia i
mnima ocupaci de sl, fomentant el transport pblic i el ferrocarril.
En referncia als assentaments humans, es vol impulsar la planificaci supramunicipal que asseguri un
urbanisme compacte i un menor consum de sl i de recursos, tenint en compte la capacitat de crrega dels
diferents territoris en temes daigua, energia i residus; aix com tamb es proposa entendre el paisatge com
element clau de la identitat collectiva i per tant desenvolupar poltiques adequades a aquesta concepci.
Per ltim, i pel que fa els procediments per arribar a aplicar aquesta nova cultura del territori, enfront del
predomini dels interessos especulatius i del clientelisme poltic, es posa lmfasi en dos elements. Per una
banda es reclama una major participaci ciutadana en la presa de decisions, fomentant la transparncia
de lAdministraci, millorant laccs dels ciutadans a la informaci disponible, fomentant el debat pblic
sobre les qestions territorials, fent que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades, impulsant mecanismes
reals i efectius de democrcia participativa respecte les poltiques que impliquen un fort impacte territorial,
etc. Per altra banda, tamb es creu necessari fomentar els mecanismes de control i sanci amb la creaci
de jutjats especialitzats en matria ambiental i potenciant les fiscalies de medi ambient per tal de vetllar per
la legalitat vigent en matria ambiental i urbanstica.
6.2.3 Marcs culturals en pugna: una extensi del marc sostenibilista?

Com ja hem apuntat en el nostre model analtic, els diferents actors o coalicions dactors que participen en la
xarxa de poltiques territorials elaboren i tracten de fer hegemnics diferents marcs cognitius sobre la realitat en la
que volen influir. Tbara, Costej i Woarden (2004), a partir de la lnia terica que estudia la creaci de discursos i
marcs cognitius (Snow et al. 1986; Snow i Benford, 1992), elaboren i operativitzen el concepte de marc cultural i el
defineixen com un
sistema coherente de elementos cognitivos y morales relativos a la forma de percibir, de racionalizar, de evaluar y
de prescribir determinados fenmenos de la realidad social (o socioambiental), de tal modo que se tornan
significativos y memorables para los diferentes actores sociales en juego (Tbara et al., 2004: 154).
208
Seguint a aquests autors, podem identificar quatre elements que configuren un marc cultural: a) Una
perceptibilitat: es ressalten aquells aspectes de la realitat que sn destacables i sn importants dobservar i de
recordar; b) Una racionalitat: proporcionen una estructura per valorar all lgic i illgic, s a dir, un marc cultural et
permet explicar racionalment tant les causes com les conseqncies dun determinat fenomen o procs; c) Una
moralitat: contenen judicis de sobre el que s moralment bo i all que s dolent de la realitat que descriu; i d) Una
prescriptivitat: prescriuen de forma implcita o explcita, el que s desitjable o indesitjable proposant receptes sobre
com sha dactuar en cada cas.
Interpretar el territori vol dir vol dir doncs, en primer lloc, elaborar una certa definici de la realitat i de la
problemtica, i en segon lloc, buscar solucions als problemes creats, fer hiptesis sobre noves normes socials, noves
formes de regular les relacions entre grups, crear nous marcs de significats, i noves representacions sobre la realitat.
Pensem que debats com la cultura del no o etiquetes com la nova cultura del territori en el fons el que
fan s indicar-nos lexistncia duna pugna viva sobre quins sn els diferents marcs culturals que orienten o
haurien dorientar les poltiques territorials184. Sempere (2005) identifica dues cultures cientfiques, que amb
alguns matisos, al nostre entendre es corresponen a dos grans marcs culturals subjacents a ls i la gesti del
territori: el marc sostenibilista i el marc productivista - especulatiu.
El marc cultural productivista - especulatiu seria aquell que entn el territori com un recurs o un factor de
producci, que sha de posar en funci de lactual model econmic per tal de millorar la productivitat i la competitivitat
o b treure un major profit de les inversions realitzades. El benestar de la poblaci, el finanament pblic i la creaci
de nous llocs de treball depenen segons aquesta interpretaci de la bona salut econmica, que t en el sector de la
construcci un dels seus pilars fonamentals i en les infraestructures, un sector estratgic. Per tant, el ms lgic
segons aquest marc cognitiu s que les administracions pbliques facilitin la creaci de noves infraestructures i
impulsin el desenvolupament econmic, mentre que aquelles actituds i comportaments preservacionistes el que
estarien fent s posar traves al progrs.185
Tbara et al. (2004) identifiquen vuit marcs interpretatius i argumentatius entorn del conflicte del PHN: el nacionalista, el territorialista,
lexpansionista, el catastrofista, el sostenibilista, lexpert-economista i lexpert-legalista.
184
s singularment illustratiu de lhegemonia del marc cultural productivista-especulatiu, en els darrers 30 anys, el fet que des dels debats al
voltant de linforme Meedows sobre els lmits del creixement (Club de Roma, 1972-principis dels 80) no hi ha hagut cap ms reflexi al
respecte, si ms no, amb un mnim ress meditic i poltic. Per no noms aix, des de llavors, cap partit poltic amb representaci
parlamentria no nha fet, prcticament, cap allusi. Quan, justament, fenmens com la competici en nombre dhabitants entre municipis, els
rnkings territorials en tones de ciment consumit, en producci residencial, lomnipresncia del terme creixement en els discursos dels
poltics, faria pensar en loportunitat duna resposta, o si ms no duna reflexi, per part dels actors institucionals. En aquest context, sembla
que noms els moviments socials, i especialment les mobilitzacions en defensa del territori, amb la complicitat dels experts, han posat sobre la
taula aquesta fe en el creixement pel creixement. Cal advertir i recordar que aquesta reflexi sobre els lmits del creixement avui
significativament silenciada- va generar, en el seu temps, debats acadmics importants, que varen donar lloc o varen consolidar nous mbits
destudi a nivell universitari, com lecologia poltica, leconomia ecolgica, lantropologia econmica. Avui, en canvi, el silenci oficial no noms
arracona a la marginalitat pblica aquests debats, sin que tamb els stigmatitza com a antisistmics. Daquesta observaci tamb es despren
que aquest marc productivista-especulatiu no noms s hegemnic sino tamb nic, en la mesura que considera laltre marc com a
antisistmic.
185
209
La visi productivista es basa en la voluntat de dominar la natura ms que de collaborar amb ella (...) sense tenir
en compte la dinmica dels ecosistemes i la limitaci dels recursos (...) el progrs sentn com un augment de la
dominaci de les forces i els recursos naturals per part dels ssers humans (Sempere, 2005: 62).
El marc cultural sostenibilista, seria un marc en construcci, que integraria diferents sectors que soposen
al marc cultural productivista, considerat hegemnic. Agrupa, a vegades de forma contradictria, diferents
concepcions sota un mateix paraiges: la naturalista, que ressalta la importncia de preservar els entorns naturals, la
seva flora i fauna, front les intervencions antrpiques; la patrimonialista, que reivindica el paisatge (natural i construt)
com un element clau de la identitat i memria collectiva de les persones que hi viuen; lanticapitalista, que busca un
canvi radical de model econmic, ja que considera el capitalisme com el principal culpable de les desigualtats socials
i la depredaci del medi natural; i aquelles ms centrades en la sostenibilitat ecosocial, que integren les dimensions
ecolgiques, socials i econmiques en la cerca dun desenvolupament equilibrat, que asseguri el benestar de les
generacions presents i futures en un entorn saludable. Segons aquest marc, el que s illgic s seguir usant i
gestionant el territori tal i com sest fent, ja que aix est produint (i evidenciant) una srie de conseqncies
negatives per les persones i per lentorn on viuen. Bona part dels elements prescriptius daquest marc serien els que
hem descrit anteriorment sota letiqueta duna nova cultura del territori.
La diversitat de corrents descrites en el seu interior es dna per un procs de connexi de discursos (frame
bridging), en el qual sincorpora o vincula el discurs dun moviment (per exemple lecologista) a daltres
interpretacions de la realitat elaborades per altres sectors socials (venal, nacionalista, naturalista, anticapitalista,
etc.) que anteriorment podien romandre desconnectats els uns dels altres. La intenci de connectar discursos s
ampliar i estendre tant el discurs transformador com les pautes i conductes associades al conjunt de la societat i a les
seves institucions. Com han assenyalat diferents autors, pensem que el marc sostenibilista est en un procs
dexpansi:
En els casos estudiats186 hi ha una confrontaci entre valors productivistes i sostenibilistes. Els uns i els altres
configuren dues cultures contraposades, cadascuna amb la seva visi del mn, de les relacions tcnica societat.
(...). Les dues cultures representen dues etapes: una mira al passat i laltra al futur i estem en un perode de
transici duna a laltra (...). La cultura de la sostenibilitat, ms omnicomprensiva, tendeix a consolidar-se a mesura
que avancen els coneixements cientfics (Sempere, 2005: 154).
El discurs i la prctica de la gesti del territori a Catalunya durant el 2004 expressa aquestes contradiccions entre
el canvi cap a una nova cultura i la inrcia de la gesti i dels instruments, contradiccions que en molts casos
desemboca en conflictes territorials, agents econmics i administracions pbliques. Conflictes que expressen que
potser el territori catal estava vivint el 2004 un present que ja comenava a ser passat (Tarroja, 2005: 14).
A pesar de ello, y aunque la cultura de la sostenibilidad en general parece estar presente todava slo dentro de
crculos expertos limitados y relativos a los movimientos sociales de forma casi exclusiva, incluso dentro de los
mbitos polticos dominantes, su presencia parece hacerse cada vez ms frecuente (Tbara, et al. 2004: 177).
Sestudien 1) el moviment doposici al PHN les mobilitzacions del Baix Ebre contra el Pla hidrolgic nacional i per una nova cultura de
laigua; 2) la participaci popular en la definici i aplicaci de la poltica de residus a lrea metropolitana de Barcelona, i 3) la defensa del
patrimoni natural enfront de la poltica territorial, viria i urbanstica a les comarques gironines.
186
210
Pensem que les mobilitzacions en defensa el territori han estat unes de les principals promotores daquest
nou marc cognitiu, alhora que estan tenint certs impactes en la poltica territorial. Ms enll duns impactes directes i
immediats en els respectius conflictes (com hem vist en lanterior captol), les mobilitzacions semblen haver-los
transcendit amb propostes i alternatives. Tal i com ens ho confirmen les entrevistes realitzades a responsables
poltics, aquestes mobilitzacions semblen haver estat capaces dincidir en alguns aspectes de les formes de fer
poltica:
Per tant, en aquest sentit, sempre la labor de les plataformes s posar latenci sobre aspectes que el govern no
hi ha caigut o que si hi ha caigut no els ha considerat tant grans. Tamb hi ha la auscultaci de la societat, s una
de les feines principals del govern, i les plataformes dalguna manera fan aquesta labor crtica i algunes han agafat
una respectabilitat perqu han guanyat processos judicials i porten una trajectria, i porten moltes hores de
dedicaci dunes persones que no ho fan per interessos personals. Tot aix fa que siguin gent a escoltar. Llavors jo
penso que s, que la influncia s tangible. Segurament en tots els aspectes que has dit. En posar temes sobre la
taula que no s ens havien ocorregut, a modificar processos que estaven iniciats, en esforar-te en que les
tcniques de participaci siguin suficients. (Entrevista J. Esteban, Director del programa de planejament territorial)
Pensem que ms enll dobservar els possibles impactes en les poltiques concretes, el ms interessant s
preguntar-nos fins a quin punt est havent un canvi en la xarxa dactors que determina la poltica territorial. Tal i com
exposen Jones i Bachelor (1993: 250), les proposicions poltiques innovadores i les seves representacions
simbliques tenen la capacitat datraure nous participants a la poltica, alterant els acords de govern. Els marcs
culturals no es construeixen en el buit, sin que sn el resultat intencionat duna srie dactors que participen en la
poltica. La seva extensi social i la seva capacitat de reformular poltiques dependr de la situaci dels actors
promotors daquest marc dins la xarxa de poltiques i els recursos de poder de que disposin. Pensem que el marc
sostenibilista, promogut entre daltres pel moviment en defensa del territori, sest progressivament ampliant i
estenent a diferents actors de la xarxa de poltiques territorials.
La presncia de partits poltics en el Govern de la Generalitat, com Esquerra Unida i Alternativa o Iniciativa
Verds (autodefinits com ecosocialistes), facilita la incorporaci dalguns elements prescriptius del marc
sostenibilista en lacci de govern.
Una influncia cada vegada ms activa de les institucions europees, que en algunes temtiques
(especialment les poltiques ambientals i urbanstiques) proposen visions fora properes a les elaborades
pels moviments, o almenys doten a les plataformes darguments o eines a les quals apellar. Alguns
exemples podrien ser lEstratgia Territorial Europea, la pressi exercida per a ampliar la Xarxa Natura
2000, la Directiva Marc dAiges, lInforme del Parlament Europeu sobre lurbanisme al Pas Valenci,
etctera. La prpia existncia de les institucions europees augmenta les possibilitats de contradiccions i
incoherncies entre reglaments, poltiques i posicionaments dels actors, la qual cosa modifica lestructura
doportunitats dels moviments.
Laparici de nous organismes pblics, semipblics i privats (la Fundaci Territori i Paisatge, lObservatori
del Paisatge, la Fundaci Nova Cultura de lAigua) com a nous actors en les xarxa de poltiques temtiques
211
(residus, paisatge, patrimoni natural, etc.) augmenta la complexitat i la possibilitat daliances i de nous
recursos.
Progressivament tamb podem detectar una major preocupaci i acci en temes ambientals per part del
poder judicial, amb la creaci, per exemple, de la fiscalia especialitzada en delictes ecolgics. Un exemple
podria ser la segent cita dun magistrat del Tribunal Suprem:
Si algn da se experimenta [la bomba dhidrgen] la fotografa ser as. Las casas intactas, perfectamente
alineadas y las calles despejadas, pero no encontraremos seres humanos que las habiten o peatones que las
transiten. Este escenario es un anticipo de lo que veremos en algunas zonas de nuestro pas si no controlamos la
desenfrenada planificacin urbanstica, en las costas y tambin en los aledaos de las grandes urbes. Las futuras
generaciones no se merecen esta herencia. La tierra que nos han legado nuestros antecesores no es nuestra,
pertenece a los que nos sucedan (Martn, 2006).
En un mbit, el de la poltica territorial, tradicionalment dominat pels enginyers i els arquitectes, es dna una
progressiva presncia de nous professionals en lAdministraci i en els organismes que participen en
lelaboraci de poltiques territorials: ambientlegs, gegrafs, politlegs i socilegs, bilegs, historiadors,
antroplegs, etctera.
Cada cop ms diferents sectors econmics veuen noves oportunitats de negoci en aquest marc
sostenibilista, o b sadonen que laprofundiment del marc productivista - especulatiu els pot acabar
perjudicant. Sectors hotelers, tant els tradicionals com els relacionats amb el turisme rural, veuen com la
construcci de segones i terceres residncies i de noves infraestructures malmeten els atractius turstics de
lentorn; les empreses del sector de les energies renovables veuen noves oportunitats de negoci,
lagricultura ecolgica creix poc a poc alhora que qestiona cada vegada ms la transgnica.
Podem veure que tots aquests elements shan tradut en algunes poltiques del govern catal, com la
renncia al transvassament de lEbre cap a Barcelona, el Pla Director del Sistema Costaner (I i II), laprovaci de la
Llei del Paisatge, les modificacions pel que fa els terminis de consulta i exposici pblica dels plans urbanstics, la
creaci del Consell Social del Desenvolupament Sostenible i del Registre dEntitats per a la Protecci del Medi
Ambient i la Sostenibilitat Ambiental187, etctera.
Faltar veure si aix implica canvis estructurals reals que puguin redrear la situaci actual, fortament
insostenible, o si noms sn readaptacions de la mateixa pellcula de sempre, acolorida ara de verd per posar-la al
dia. Els impactes ambientals del model de desenvolupament actual sn cada cop ms evidents: ja no s possible
negar que existeixen, com fa uns anys, i per tant hi ha un cert consens sobre la necessitat de gestionar-los dalguna
A travs daquestes noves disposicions (Decrets 361/2004 i 401/2004) el govern pretn regular la participaci de les organitzacions no
governamentals i altres entitats sense nim de lucre vinculades a lecologia i a la protecci del medi ambient en les activitats i programes del
Departament de Medi Ambient i Habitatge que afectin linters general. Segons el DMAH es tracta de consolidar les relacions dinformaci,
consulta, participaci, voluntariat i partenariat aix com destablir convenis de collaboraci i realitzar tota mena dactivitats de foment,
concertaci i ajuda amb ONG, entitats i associacions sense nim de lucre, vinculades a determinats territoris o especialitzades en determinats
temes ambientals.
187
212
manera. La qesti, per, s veure si es desenvolupen poltiques valentes que entrin en les causes profundes de la
problemtica, i que no es limitin a aplicar simples maquillatges discursius o intervencions collaterals188. Com ens
indica Pere Mora parlant del moviment ecologista, no podem descartar que lextensi del marc cultural sostenibilista
sigui en perjudici de la seva radicalitat (en el sentit de la seva capacitat darribar a larrel dels problemes):
[els partits i les institucions] han anat assumint en els seus programes d'actuaci ambiental moltes de les
propostes aportades pel moviment ecologista. Per ho ha fet d'una forma parcial, deixant de banda els aspectes
ms reivindicatius (...) L'aspecte clau que cal debatre s fins a quin punt el sistema poltic est disposat a assumir
les propostes ecologistes que inclouen un canvi en profunditat dels models econmics i de producci actuals
(Mora, 2004b)
A ms, la proliferaci de lleis i de plans no garanteix canvis substantius en la situaci actual: com demostra
lintens treball legal de grups ecologistes i del moviment en defensa del territori, les normatives i documents de
planificaci han estat sistemticament vulnerats en el procediment i en el contingut, tant per part dels operadors
privats com de les prpies administracions. Des del nostre punt de vista, donat el manteniment de les xarxes de
poltica territorial tancades (amb difcil incidncia de nous actors i noves perspectives), amb forts interessos
econmics i amb una idea de desenvolupament hegemnica que les legitima, lexistncia de conflictes i de
mobilitzacions al voltant daquests temes s molt positiva, en tant que proposen visions i projectes poltics alternatius
i pressionen a lAdministraci perqu compleixi les seves prpies promeses.
Com a exemple dintervenci collateral podrem mencionar la promoci dels parc elics i les energies renovables, poltica molt lloable per
que no aborda la qesti central de la centralitzaci i concentraci del sistema energtic catal ni aposta per la promoci de la producci
descentralitzada per tal de reduir els impactes ambientals i disminuir la dependncia del petroli i de lenergia nuclear.
188
213
214
BIBLIOGRAFIA
ALABART, A. (1998). Els moviments socials urbans a Catalunya. Revista Catalana de

Sociologia, nm. 7, p. 9-28.
ALBERDI, J.; PEA, A. I IBARRA ; P. (2002). Una reflexin sobre la accin colectiva NIMBY:
el caso Hontza. Inguruak. Revista vasca de sociologa y ciencia poltica, 33, p.5980.
ALCOBERRO, R. (2005). Del NIMBY a la desobedincia. USERDA, nm. 14, p..6.
ALFAMA, E. I MIR N. (coord.) GIMNEZ, L., GONZLEZ, R., MART, M. I OBRADORS, A. (2005).
Dones en moviment. Una anlisi de gnere de la lluita en defensa de lEbre. Valls:
Cossetnia Edicions.
ALFAMA, E.; CASADEMUNT, .; GONZLEZ, R. I MART, M. (2004). Movimentos en defensa del
territorio en Catalunya: Elementos para la reflexin. Ponncia presentada al VIII
Congreso Espaol de Sociologa. Alacant, setembre 2004.
ALMOND G. A.; VERBA S. (1963). The civic culture, cap 1. An approach to political culture,
Priceton University Press, 1963.
ANTICH, J. (2005). La cultura del no a La Vanguardia. 03/07/2005
ARROJO, P. (2003). El Plan Hidrolgico Nacional. Una cita frustrada con la historia.
Barcelona: RBA integral.
ARROJO, P. i GRACIA J.J. (2000). Los trasvases del Ebro a debate. Bilbao: Bakeaz i
Fundacin Nueva Cultura del Agua.
ASSOCIACI AFECTATS DEL 22@ (2002). Manifest de lassociaci dafectats pel pla 22@: el
Pla 22@ s trinxar el Poblenou per fer-hi un Manhattan. Els PERIS, sn legals?
AVPN (2002). Manifest dels ciutadans del Poblenou a El Poblenou, nm. 27.
AVUI (2004) Nadal imposa tirar endavant la carretera Vic-Olot reduint-ne lamplada i
afegint-hi 900 metres ms de tnel a la garrotxa, 17/03/2004.
BENEJAM, LL. (2005). De la cultura del s, senyor a la cultura del Per qu? a El Punt.
14 dagost de 2005
BLANCO I.; GOM R. (2002) Proximidad y participaci a Blanco y Gom (coords.)
Gobiernos locales y redes participativas, Barcelona:Ariel
BOBBIO, L. (1994). Di questo accordo lieto sulla risoluzione negoziale dei conflitti
ambientali. Torino: Istituto di Ricerche Economico-Sociali del Piemotne i Rosenberg
& Sellier.
BOBBIO, L. (1996).Attori e ricorse negli interventi di transformazzione territoriale a Bobbio,
L. La democrazia non abita a Gordio, Milano: Franco Angeli, p.64-77.
215
BOBBIO, L. (1999). Un processo equo per una localizzazione equa a BOBBIO, L. I

ZEPPETELLA, A. (a cura de). Perch proprio qui? Grandi opere e oposizioni locali.
Milano: Franco Angeli, p.185-223.
BOBBIO, L. i LAZZERONI, C. (2002). Torino 2006. Una mappa dei conflitti territoriali.
Bollettino della Societ Geografica Italiana, srie XII, vol.7, nm.4, p. 933-946.
BOBBIO, L. i ZEPPETELLA, A. (a cura de) (1999). Perch proprio qui? Grandi opere e
oposizioni locali. Milano: Franco Angeli.
BOHIGAS, O. (2006). Diguem no! a El Pais. 15/06/2006
BRUGU, J.; GOM, R. I SUBIRATS, J. (2002). La agenda y el debate sobre el territorio en la
sociedad de las redes a Subirats J. (coord.) Redes, Territorios y Gobierno,
Barcelona: Diputaci de Barcelona
BUSQUETS, J. (1985). La escala intermedia. Nueve planes catalanes. UR, nm, 2. p. 2448.
CALLE, (2004). Nuevos movimientos globales. Una nueva cultura de movilizacin. Tesis
doctoral. Departamento de Sociologa III, Universidad Complutense de Madrid.
CAMAGNI, R. (2002). Razones, principios y cuestiones para la poltica de desarrollo
espacial en una era de globalizacin, localizacin y trabajo en red a SUBIRATS, J.
(coord.) Redes, territorios y gobierno: nuevas respuestals locales a la
globalizacin. Barcelona: diputaci de barcelona. pp. 321-351
CARDS, S. (2005). El no como pataleta a La Vanguardia. 20/07/2005
CASADEMUNT, A. (1998). Linters empresarial de les poltiques ambientals. Barcelona:
Institut dEstudis Catalans.
CASTANYER, M. i VILA, J. (2004). Eix viari Vic-Olot per Bracons a ESTEBAN, J. I TARROJA,
. (dirs.). Anuari Territorial 2003. Barcelona: Societat Catalana dOrdenaci del
Territori, 32-33.
CASTANYER, M.; MALLARACH, J.M. i VILA, J. (2003). Leix viari de Bracons, Infraestructura
viria, articulaci territorial i impacte ambiental, NELLO, O. (ed.). Aqu no! Els
conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Ed. Empries, 114-139.
CASTELLS, M. (1989). La ciudad informacional. Tecnologas de la informacin,
reestructuracin econmica y el proceso urbano-regional. Madrid: Alianza editorial.
CASTELLS, M. (1997a). La era de la informacin. Economa, sociedad y cultura. La
sociedad red. Vol. 1. Madrid: Alianza editorial.
CASTELLS, M. (1997b). La era de la informacin. Economa, sociedad y cultura. El poder de
la identidad. Vol. 2. Madrid: Alianza editorial
COLLECTIU INVESTIGACCI (2005). Recerca activista i moviments socials. Barcelona: El
Viejo Topo
COLLER, X. (2000). Estudio de caso. Madrid: Centre de Investigaciones Sociolgicas.
CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA (2002). Informe
sobre lAvantprojecte de Llei de Mobilitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de
Catalunya
CONSELL DE PROTECCI DE LA NATURA (1995). Moci del Consell de Protecci de la
Natura sobre lEstudi informatiu a Nova carretera Vic-Olot, Memria dactuaci
1994-1995. Barcelona: Departament de Medi Ambient, p. 51-53.
CRUZ, H. (2004). Strategic urban planning in Barcelona and Venice: a methodological
216
approach. Master thesis, Erasmus University of Rotterdam.

CRUZ, H. (2005). Els conflictes urbanstics. Causes, actors i mecanismes de resoluci.
Memria de Recerca. Departament de Geografia, Universitat Autnoma de
Barcelona.
DEAR, M. (1992). Understanding and Overcoming the NIMBY Syndrome. Journal of the
American Planning Association, vol. 58, nm. 3, p. 288-300.
DOMINGO, M. i BONET, MR. (1998). Barcelona i els moviments socials urbans. Barcelona:
Fundaci Jaume Bofill.
DOMINGUEZ, M. (2004). Identidad local y poltica municipal en la periferia metropolitana de
Madrid. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
DORIA, L. (2002). Identit, territorio, sviluppo. Un percorso di interpretazione. Archivio di
studi urbani e regionale, nm.73.
EL PAIS (2005). S, pero no en mi casa a El Pas. 05/09/2005
EL PERIDICO (2005). VENS DE CIUTAT VELLA DEMANEN MENYS HOTELS I TURISME,
3/03/2005.
EL PUNT (2005a). Clam de la Patronal contra la cultura de la protesta perqu encalla les
grans obres pendents. 27/05/2005
EL PUNT (2005b). Els Partidaris del no sorganitzen. 14/12/2005
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2003A). ELS OPOSITORS AL TNEL DE BRACONS
PRESSIONEN ERC, ICV I CPC I ELS RECORDEN QUE NO VOLIEN LOBRA, 12/12/2003,
P.6.
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2003B). MANIFESTACIONS POLTIQUES CLARES,
17/12/2003.
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2003C). ALCALDES I REGIDORS DERC, ALTERNATIVA PER
LA GARROTXA I EL PSC EXIGEIXEN LATURADA DE BRACONS, 18/12/2003.
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2004). LA FOEG RECELA DELS CANVIS INTRIDUTS EN EL
PROJECTE,18/03/2004, P.4
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2004). LA GENERALITAT ENCARREGA LA REDACCI DELS
PLANS DIRECTORS DE LA VALL DEL GES I DE LA VALL DEN BAS, 20/03/2004, P.9
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2004A). CIU DIU QUE EL GOVERN VA RETARDAR EL
PROJECTE DE BRACONS PER A EVITAR EL CSTIG ELECTORAL A ICV I ERC,
18/03/2004, P.5
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2004B). EL PARC NATURAL DE LA GARROTXA SAMPLIA EN
INCORPORAR-HI UNA PART DEL PEIN DE LA SERRA DE FINESTRES, 28/05/2004
EL PUNT, COMARQUES GIRONINES (2005). LESTUDI DIMAPACTE AMBIENTAL DEL TRAM DE
LEIX VIC-OLOT FA IMPERMEABILITZAR EL TNEL DE BRACONS PER MANTENIR LES
DEUS, 25/10/2005.
ESTEBAN, F. (2001). La estrategia territorial europea. Una dimensin operativa del
desarrollo regional. Ponncia presentada al III Congreso Internacional de
Ordenacin del Territorio. Gijn, juliol 2001.
ESTEBAN, J. (1999). Pla urbanstic versus pla estratgic. Els plans generals dels noranta.
Quaderns de la SCOT, nm. 9. p. 87-101.
ESTEBAN, J. (2004). Els fets ms destacats de lany a Anuari territorial de Catalunya
2003. Barcelona: Societat Catalana dOrdenaci del Territori.
217
ESTEBAN, J. I TARROJA, A. i (dir.) (2004). Anuari territorial de Catalunya 2003. Barcelona:

Societat Catalana dOrdenaci del Territori.
ESTEVAN, A. (2002). La gestin del agua en el mediterrneo espaol. La necesidad de una
solucin europea para un problema europeo. Informe Informe elaborat com a
documentaci de recolzament a la compareixena de la PDE davant del
Parlament
Europeu
el
19
de
juny
de
2002.
Disponible
a
http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/Documentacio/PXV_documentacio.htm
(Consultat maig 2004).
ETXEZARRETA, M. ET AL. (2001). Globalizacin capitalista. Luchas y resistencias.
Barcelona: Virus editorial.
FAGGI, P. i TURCO, A. (a cura de) (2001). Conflitti ambientali. Genesi, sviluppo, gestione.
Milano: Ed. Unicolpi.
FAINSTEIN, S. i HIRST, C. (1995). Urban social movements a JUDGE, D.; STOKER,
G.I WOLMAN, H.(ed.). Theories of urban politics. Londres: Sage Publications.
FERRER, A. i SABAT, J. (1999a) Lurbanisme municipal a NELLO, O. (dir.) 20 anys
dajuntaments democrtics. Barcelona: Federaci de Municipis de Catalunya,
p.117-160.
FERRER, A. i SABAT, J. (1999b) (a cura de). Lurbanisme municipal a Catalunya (19791999). Papers, nm. 32. Barcelona: Institut dEstudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona.
FLUVI, M. (2000). Limpacte socioeconmic del nou eix de Bracons: un comentari.
Universitat de Girona, 5 p. (publicat ntegrament pel Diari de Girona el dia 14 de
juny de 2000).
FOLCH, R. (2003). El territorio como sistema: conceptos y herramientas de ordenacin,
Barcelona: Consorci Universitari Internacional Menndez Pelayo i Diputaci de
Barcelona
FONT, A. (2000). La experiencia reciente de Catalua. Planeamiento urbanstico para el
siglo XXI. URBAN, nm. 5, p. 60-82.
FONT, A. (coord.) (2003). Planeamiento urbanstico. De la controversia a la renovacin.
Barcelona: Diputaci de Barcelona.
FRUM RIBERA BESOS (2005). Una metrpoli sense histria, un pas sense identitat: Carta
oberta al president de la Generalitat arran de l'enderroc imminent de Can Ricart.
14/04/05. Es pot decarregar a http://www.forumriberabesos.net/
FUNDACIN NUEVA CULTURA DEL AGUA (2004) Avance: Aguas limpias, manos limpias.
Corrupcin e irregularidades en la gestin del agua en Espaa. Madrid: FNCA.
Disponible
a:
http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/Documentacio/ONGs%20i%20altres/Aguas
%20Limpias%20Manos%20Limpias.pdf (Consultat maig 2004).
GARCIA, X. (2003). Catalunya es revolta. Barcelona: Angle Editorial.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDNCIA. (2004). Pla de Govern
20042007.
Es
pot
consultar
a
http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat/40928plagovern.jsp
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2005) Acci de
Govern 2004-2005, disponible a http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2005)
Avantprojecte de llei davaluaci ambiental de plans i programes, disponible a
218
http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES
(2004). Criteris per al desenvolupament del Programa del Planejament Territorial.
Barcelona: Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
Disponible a: www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/criteris.jsp
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES
(2001). Leix Vic-Olot. Estudi sobre el seu impacte socioeconmic. Barcelona:
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
GOM I BLANCO (coords.) (2002), Gobiernos locales y redes participativas. Barcelona: Ariel.
GONZLEZ, R. (2001). Xarxes crtiques i poltiques pbliques. El moviment per lokupaci a
Catalunya. Memria de recerca. Departament de Cincia Poltica i Dret Pblic,
Universitat Autnoma de Barcelona.
GONZLEZ, R. (2004). Los movimientos por la okupacin. 20 aos liberando espacios de
la especulacin del capital. Mientras Tanto, nm. 91-92, p. 177-194.
HAGUE, C. i JENKINS, P. (ed.) (2005). Place identity, Participation and Planning. Londres i
Nova York: Routledge.
HALL, P. (1996). Ciudades del maana. historia del urbanimso del siglo xx. barcelona:
ediciones el serbal
HANEMANN, M. ET AL. (US technical review team) (2003). A Technical Review of the
Spanish National Hydrological Plan (Ebro River Out-of-basin Diversion). Informe
encarregat
pel
govern
espanyol.
Disponible
a
http://www.unizar.es/fnca/docu/docu7.doc (Consultat maig 2004).
HARVEY, D. (1989). The condition of postmodernity. Oxford: Blackwell.
HERREROS, T. (2004). Moviments socials i cicles de protesta: el cicle de protesta del
capitalisme global, 1994-2003. Ponncia presentada al VIII Congreso espaol de
sociologa. Alacant, setembre 2004.
HUERTAS, JM. i ANDREU, M. (1996). Barcelona en lluita (1965 1996). Barcelona: FAVB.
IBARRA, P. Y TEJERINA, B. (comps.) (1998). Los movimientos sociales. Transformaciones
polticas y cambio cultural. Madrid: Trotta
IBARRA, P., MART, S. i GOM, R. (coords.) (2002). Creadores de democracia radical.
Movimientos sociales y redes de polticas pblicas en Euskadi y Catalunya.
Barcelona: Icaria Editorial.
INDOVINA, F. (1995). Intorno alla pianificazione urbana e territoriale a UNIVERSITAT DE
GIRONA. UNITAT DE GEOGRAFIA. Actes de les primeres jornades de geografia i
urbanisme. Girona 19 i 20 de maig de 1994. Girona: Universitat de Girona, p. 41-52
IGUEZ, L. (2001). Moviments socials: conflicte, acci collectiva i canvi social. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya.
JAMISON I EYERMAN (1991) Social movement. A cognitive approach. Cambridge: Polity
Press.
JESSOP, B. (2002). Liberalism, Neoliberalism and Urban Governance: A State-Theoretical
Perspective.
Antipode,
nm.
34(3),
p.
452-472.
http://www.lancs.ac.uk/fss/sociology/research/resalph.htm#ik
JIMNEZ, M. (2003a). El estudio de las organizaciones y la estructura de los movimientos
sociales. El caso del movimiento ecologista en Espaa a FUNES, M. J. i ADELL, R.
(coords.). Movimientos sociales: cambio social y participacin. Madrid: Universidad
219
Nacional de Educacin a Distancia.

JIMNEZ, M. (2003b). Sumando esfuerzos. Tendencias organizativas en el movimiento
ecologista en Espaa durante los noventa. Cuadernos Bakeaz, Movimientos
sociales, nm. 56.
JIMNEZ, M. (2005) El impacto poltico de los movimientos sociales. Un estudio de la
protesta ambiental. Madrid: CIS- Siglo XXI,.
JIMNEZ, N. i MARTNEZ-GIL, J. (2005). The New Culture Of Water in Spain: A Philosophy
Towards A Sustainable Development. E-WAter (Official Publication of the European
Water Association). Disponible a http://www.ewaonline.de/journal/2005_07.pdf
(consulta: desembre de 2005)
JOBERT, B.; MULLER, P. (1987) LEtat en Action. Politiques Publiques et corporatismes.
P.U.F.:Paris
JONES, M. I BACHELOR, L. (1993) The sustaining hand: Comunity Leadership and corporate
power. Lawrence: University of Kansas Press.
JORDAN G.; MALONEY W.A. (1997) Old political science and new social movements a The
business protest? Mobilizing campaing groups, Manchester University Press
JUAN, J. (2005). La cultura del no tiene un coste para ICV a La Vanguardia. 06/06/2005
KIREISI, H. P. (1996). La estructura organizacional de los nuevos movimientos sociales en
su contexto poltico, a MCADAM, D.; MCCARTHY, J.D. i ZALD, M. N. (eds.).
Movimientos sociales: perspectivas comparadas. Madrid: Ediciones Istmo.
Larrue C. Kissling
KNOEPFEL P.
IDHEAP :Lausanne (mimeo)
(1992)
Politiques
publiques
compares,
KOOIMAN J. (1993) Governance and governability a Modern governance. New

Government-society interactions, Londres :Sage
LA VANGUARDIA (2002). Petici cvica per conservar la memria industrial del Poblenou.
17/12/02
LA VANGUARDIA (2005a). El conseller Mil rebate las pullas de Jordi Pujol sobre el
fundamentalismo ecologista. 17/02/2005
LA VANGUARDIA (2005b). No delante de mi casa. 03/07/2005
LA VANGUARDIA GIRONA (2003) Un estudio alerta de que la costa recupera la actividad
constructora de los aos 60, 13 de juny de 2003.
LEWANSKI, R. (1997). Governare lambiente. Attori e processi della politica ambientale:
interessi in gioco, sfide, nuove strategie. Bologna: Ed. Il Mulino.
MACIOCCO G. i TAGLIAGAMBE, S. (1997). La citt possibile. Territorialit e comunicazione
nel progetto urbano. Bari: Dedalo.
MALONEY, W.; JORDAN, G.; MC LAUGHLIN, A. (1994): Interest Groups and Public Policy:
insider/outsider model revisited a Journal of Public Policy, 14, 17-38
MARSH D.; RHODES R.A.W. (eds.) (1992)Policy Networks in british government, Oford:
Clarendon Press
MART, M. (2005). Poblenou, entre la continutat i el canvi. Memria de recerca presentada
al Departament de Sociologia de la Universitat Autnoma de Barcelona
MARTN, J.A. (2006). Urbanismo desenfrenado: una bomba de neutrones. El Pais.
24/01/06
MAYNTZ R. (1993) Governing failures and the problem of governabiliy a Kooiman (ed.)
220
Modern Governance, Londres: Sage

MC ADAM, D. (2002). Movimientos iniciadores y derivados: procesos de difusin de los
ciclos de protesta a. TRAUGOTT, M. (ed.). Protesta social. Barcelona: Editorial
Hacer, p. 243 270.
MC ADAM, D., MCCARTHY, L I ZALD, M. (1999). Movimientos sociales: perspectivas
comparadas. Madrid: Istmo.
MELUCCI, A. (1994). Qu hay de nuevo en los nuevos movimientos sociales? a
LARAA, E. i GUSFIELD, J. (eds.). Los nuevos movimientos sociales. De la ideologa
a la identidad. Madrid: CIS.
MENDIOLA, I. (1999). Moviments socials. Definici i teoria. Barcelona: Universitat Oberta de
Catalunya.
MIL, S. (2005). Los porques del aqu no a La Vanguardia. 07/06/2005
MIR, N. (2003). Anlisi de la participaci de la ciutadania tortosina en la defensa del riu
Ebre. IV Congrs Catal de Sociologia. Associaci Catalana de Sociologia,.
MONZ, Q. (2005). La cultura del no a Avui. 30/12/2005
MORA, P. (2004a). El moviment ecologista: histria i procs dinstitucionalitzaci a PRAT,
E. (coord.). Els moviments socials a la Catalunya contempornia. Barcelona:
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
MORA, P. (2004b). El procs de institucionalitzaci dels moviments socials a laxarxa.org
http://www.xarxanet.org/xarxanet/publicacions, publicat el dia 23/09/2004
MUIX, Z. (2004). Urbanisme, entre la submissi global i la rebelli local. mbits de
Poltica i Societat, nm. 29, p. 14-26.
MUOZ, F. (2002). The multiplied city. Metropolis of territoriants a MUSCO, F. (ed). City,
architecture, Landscape. Vencia: IUAV SdS, p. 75 109.
MUOZ. F. (2005). La producci residencial de baixa densitat. Elements de debat territorial
nm. 21. Barcelona: Diputaci de Barcelona.
NAVARRO, F. (1999). La gesti dels plans. Els plans generals dels noranta. Quaderns de
la SCOT, nm. 9, p.77-82.
NELLO, O. (ed.) (2003a). Aqu no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Ed.
Empries, p. 11-67.
NELLO, O. (2003b). Els conflictes territorials a Catalunya. Orgens, dinmica i
alternatives a NELLO, O. (ed.). Aqu no! Els conflictes territorials a Catalunya.
Barcelona: Ed. Empries, p. 11-67.
NELLO O. (2005a). La nuova politica territoriale della Catalogna. Archivio di studi urbani e
regionali, nm. 83, p. 39-70.
NEL.LO, O. (2005b). Ms poltica, ms soluciones a La Vanguardia. 03/07/2005
NELLO, O. (2005c). As, s! a El Pais. 24/06/2005
NEVEU, . (2002). Sociologa de los movimientos sociales. Barcelona: Editorial Hacer.
NOGU, J. (1998). Perqu diem no a leix Vic-Olot? Conferncia transcrita. Olot: Orfe
Popular Olot, 13 de juny de 1998.
NOGU, J. (2003). Un territori esquarterat: el paisatge de les taques doli. Transversal,
nm. 20, p. 42-47.
NOGU, J. (2005). Vuelve el paisajea El Pas, 17 doctubre de 2005.
221
PASTOR, J. (1998). "La evolucin de los Nuevos Movimientos Sociales en el

Estado espaol" a IBARRA, P. Y TEJERINA, B. (comps.) (1998). Los movimientos
sociales. Transformaciones polticas y cambio cultural. Madrid: Trotta.
PASTOR, J. (2002). Qu son los movimientos antiglobalizacin?. Madrid: RBA Libros.
PREZ DAZ, V. i MEZO, J. (2001). Poltica del agua en espaa: argumentos, conflictos y
estilos de deliberacin. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Disponible a
http://www.ucm.es/BUCM/cee/doc/01-03/0103.pdf (consulta: desembre de 2005)
PICKVANCE, C. (2003). From Urban social movements to urban movements: a review an
introduction to a symposium on urban movements. International Journal of Urban
and Regional Research, vol. 27., p. 102-9.
PIRMB (Pacte Industrial de la Regi Metropolitana de Barcelona). (2001). La ciutat digital.
Barcelona: Beta editorial
PONT, J (dir.); HERRERA, E.; MARX, V. i MENA, E. (2002). La lluita per lEbre: el moviment
social contra el Pla Hidrolgic Nacional. Barcelona: Mediterrnia.
PRAT, N. (2005). La Nueva Cultura del Agua en Catalunya: Realidades y contradicciones
frente a la Directiva Marco. Ponencia presentada a las Jornades Gestin
sostenible del agua en Catalunya. Barcelona 28-29 juny.
PRAT, N. I ESTEVAN, A. (2004). Alternativas para una gestin sostenible del agua en
Catalunya a Ambienta nm. 39, pp. 33-40
PSC, ERC I ICV (2003). Acord per un govern catalanista i esquerres a la Generalitat de
Catalunya. Barcelona, 14 de desembre 2003. Es pot consultar, entra daltres, a
www.esquerra.org/web_nova/arxius/pactedeltinell.pdf
PUJOL, J. (2005). La cultura del no a Avui. 25/05/2005
RAMOS, J. L. (2001). La formulacin de la poltica hidrolgica en el siglo XX: Ideas e
intereses, actores y proceso poltico. Madrid: Universidad Complutense de
Madrid. Disponible a http://www.ucm.es/BUCM/cee/doc/01-03/0103.pdf (consulta:
desembre de 2005)
RAMOS, J. L. La interaccin entre cambio tcnico y marco institucional en la gestin del
agua. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Disponible a
http://www.ucm.es/info/ec/jec8/Datos/documentos/comunicaciones/Ecologica/Ram
os%20Jose%20Luis.PDF (consulta: desembre de 2005)
RECIO, A. i NAYA, A. (2004). Movimiento vecinal: claroscuros de una lucha necesaria.
Mientras Tanto, nm. 91-92, p. 63-82.
REVISTA DERIVE APPRODI, ET AL. (2004). Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre
investigacin y militncia. Madrid: Traficantes de sueos
RIECHMANN, J. i FERNNDEZ BUEY, F. (1995). Redes que dan libertad. Introduccin a los
nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paids.
RIECHMANN, J. I TICKNER, J. (coords.)(2002). El principio de precaucin. Barcelona: Icria.
ROCA, J. (2005). Can Ricart i Barcelona. Suplement Cultures de La Vanguardia 05/10/05
ROHDES, R. (1997). Understanding Governance: Policy Networks, Governance, Reflixibity
and Accountability. Londres: Open University Press
ROSELL, J. (2005). Por la cultura del si a La Vanguardia. 25/07/2005
SABAT, J. (2003). Balance y perspectivas del planeamiento urbanstico municipal a
FONT, A. (coord.). Planeamiento urbanstico. De la controversia a la renovacin.
222
Barcelona: Diputaci de Barcelona, p. 181-204.

SALVEM CAN RICART (2005). Salvem Poblenou, defensem Can Ricart. Manifest de la
Plataforma Salvem Can Ricart.
SALVEM LEMPORD (2003a) Comunicat primer aniversari Salvem lEmpord. Disponible a
http://www.salvem-emporda.org/
SALVEM LEMPORD (2003b) Costa Brava: entre el mite i el cinisme. Disponible a
SALVEM LES VALLS (2002). Manifest: 10 bones raons per a oposar-se al nou eix viari VicOlot per Bracons
SALVEM LES VALLS (2003a). Petici daturada de les obres de lEVO per Bracons a les
organitzacions poltiques que negocien la formaci del nou govern. 11/12/2003.
SALVEM LES VALLS (2003b). Declaraci de Girona Text llegit en un acte a lUDG l11 de
desembre de 2003. (mimeo)
SALVEM LES VALLS (2004a). Petici dun estudi dimpacte socioeconmic rigors i
transparent del projecte EVO per Bracons a la Conselleria de Poltica Territorial i
Obres Pbliques. (mimeo)
SALVEM LES VALLS (2004b). Discurs llegit davant del Palau dela Generalitat, el 18 de mar
de 2005. (mimeo)
SALLES, J.C. (2004) 10 propostes per a oposar-se a lEix Vic-Olot per Bracons (mimeo)
Disponble a www.salvemlesvalls.org
SANCASSIANI, W. (2005). Gestire i processi deliberativi: problemi e soluzioni a PELLIZZONI,
L. (a cura de). La deliberazione pubblica. Roma: Ed. Meltemi, p. 205-227.
SASSEN, S. (1991) The Global city: New York, London, Tokyo. Princeton: Princeton
University Press
SAUR, D. (2003). El transvasament de lEbre. Recursos hdrics, identitat i equilibri
territorial a NELLO, O. (ed.). Aqu no! Els conflictes territorials a Catalunya.
Barcelona: Ed. Empries, p.252-273.
SEMPERE, J. (dir.); RODRGUEZ, R. i TORRENTS, J. (2005). El paper dels experts en els
moviments ambientalistes a Catalunya. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill.
SERVEI DAVALUACI ECONMICA DE LA DIRECCI GENERAL DASSUMPTES ECONMICS I
FINANCERS DE LA COMISSI EUROPEA (2004): Comunicaci interna DG ECFIN
JNF/E3 D (2003) (Conegut com a Informe Solbes). Disponible a
http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/Documentacio/Comisio%20Europea/solbes
%20traducido.htm (Consultat maig 2005)
SNOW, D. A. I BENFORD, R. D. (1992). Master Frames and Cycles of Protest a Morris i
Muller (eds), Frontiers a Social Movement Theory. New Haven: Yale University
Press.
SOLANS, J.A. (1975). El Eje Transversal de Catalua. Notas del Ayuntamiento de Olot a la
traza del eje en la provincia de Gerona. Ajuntament dOlot.
SORRIBES, J. i FERR, P. (2004). El final del movimiento social contra el trasvase del Ebro:
logros y fracasos. Universitat dAlacant: VIII Congreso Espaol de SociologaFederacin Espaola de Sociologa.
SUBIRATS, J. (2004) El sntoma Bracons article dopini publicat a El Pas, el 18 de mar
de 2004.
223
SUSSER, I. (ed.) (2001). La sociologa urbana de Manuel Castells. Madrid: Alianza.

TBARA, D.; COSTEJ, M, I WOERDEN, F. (2004). Las culturas del agua en la prensa
espaola. Los marcos culturales en la comunicacin sobre el Plan Hidrolgico
Nacional. Papers, nm. 73, p. 153-179.
TARROJA, (2003) Estratgies territorials per a Catalunya: una visi socioambiental i des
dels territoris a VEGARA, J.M. (dir.) Estratgies territorials a les regions catalanes,
Ajuntament de Barcelona et al.: Barcelona
TARROJA, A. (2001). Lestratgia territorial europea, un referent per al canvi de cultura en
les poltiques territorials a Catalunya. Revista Papers. Regi Metropolitana de
Barcelona, nm. 35, p. 59-69.
TARROJA, A. (dir.) (2005). Anuari territorial de Catalunya 2004, Barcelona: Societat
Catalana dOrdenaci del Territori.
TARROW, S. (1989). Democracy and Disorder. Protest and politics om Italy 1965-1975.
Oxford: Calderon Press.
TARROW, S. (1997). El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la accin colectiva
y la poltica. Madrid: Alianza Editorial.
TARROW, S. (2002). Ciclos de accin colectiva: entre los momentos de locura y el
repertorio de accin a TRAUGOTT, M. (ed.). Protesta social. Barcelona: Editorial
Hacer, p. 99 130.
TELENOTCIES ONLINE, Edici del 4 de febrer de 2005.
TELLO, E. (2000). Los prximos veinticinco aos del movimiento ecologista (y los
anteriores) a GRAU, E. i IBARRA, P. (coords.). Anuario de movimientos sociales.
Una mirada sobre la red. Barcelona: Icaria Editorial i Tercera Prensa.
TILLY, CH. (1993). Las revoluciones europeas 1492-1992. Barcelona: Crtica.
TORRENTS, J. i RODRGUEZ, R. (2004). La interacci dels experts i el moviment en defensa
de l'Ebre com a exemple daprenentatge social de la sostenibilitat ecolgica.
Comunicaci presentada al IV Congrs Ibric sobre planificaci i gesti de laigua
de Tortosa. Disponible a http://www.us.es/ciberico/archivos_word/221b.doc
(Consulta: primavera 2005)
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA DE CATALUNYA (2000). Recurs 764/2000.
ULIED, A. (2003). Catalunya cap el 2020. Visions sobre el futur del territori. Barcelona:
ULIED, A; ESQUIUS, A; FONT, M. (2002) El Govern del Territori al Segle XXI. Solucions ms
senzilles per a problemes ms complexos? Barcelona: Generalitat de Catalunya.
VIL, D. (2003). Un estudio alerta de que la costa recupera la actividad constructora de los
aos 60. La Vanguardia, 13 juny.
Vilanova, S. (1981). Leconacionalisme. Una alternativa catalana dins una Europa
ecolgica. Barcelona: Editorial Blume
VILLATORO, V. (2004) La realpolitik i el mtode de Bracons a Avui, 26 de mar de 2004.
VV. AA. (2003). Resolucin y conclusiones del Primer Foro Social para una Nueva Cultura
del Agua. Madrid: Fundacin Nueva Cultura del Agua. Disponible a
http://www.unizar.es/fnca/varios/forosocial.pdf (consultat primavera 2004)
XIMENO, F. (2006). Europa ens proposa posar fi a la cultura de labs a Sostenible, gener
febrer 2006. http://www.sostenible.es
224
YOUNG, I. M. (2000). La justicia y la poltica de la diferencia. Madrid: Ctedra.
Recursos Internet:
Cas de lEmpord
http://www.didal.com/iaeden/
Cas de lEix Vic Olot
www.salvemlesvalls.org
www.iec.es/ichn/
www.cat-sostenible.org
http://www.la-comarca.com/index2.htm
http://europa.eu.int/comm/environment/eia/home.htm
http://www.ddgi.es/vallbas/
http://ww2.olot.org/
http://www.olot.org/agenda21/
http://ccqc.pangea.org/cinturo.htm
http://www.laptp.org/
http://www.agtat.es/General/templatesgenerals/index_flash.html
http://www.catpaisatge.net/fra/actualitat.php
http://www.oson@.com
Cas del Pla 22@bcn

www.forumperjudicats.com
www.poblenou.org/cc22
www.plataformabcn.net
www.geocities.com/elpoblenou/principal.htm
www.forumriberabesos.net
www.bcn.es/22@bcn
www.bcn.es/urbanisme
www.barcelonactiva.es
www.bcn.es/barcelonanegocis
www.salvemcanricart.org
www.lafavb.com
225
Cas de lEbre
www.ebre.net/
www.unizar.es/fnca/
http://www.xarxadelaiguaclara.org/
Diaris i revistes electrnics
www.vilaweb.com
www.elpais.es
www.lavanguardia.es
www.elperiodico.es
www.avui.com
http://www.diaridegirona.es/
http://www.sostenible.es/pubportada/inici.asp
Altres:
www.gencat.net/diari/
www.gencat.net
www.gencat.net/ptop/
http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
www.mma.es
www.ic-v.org
www.adenc.org/
www.pangea.org/aeec/
www.pangea.org/cepa/
www.ecologistesenaccio.org/
llista de distribuci electrnica territori (territori@yahoogroups.com)
226
Annexes
NDEX DENTREVISTES
GENERALS
Felip Puig Exconseller de Medi Ambient i de Planificaci Territorial, actual diputat de CiU
(17/11/2005)
Juli Esteban, Director del programa de Planejament territorial, DPTOP (25/11/2005)
Genoveva Catal, Secretria General de Medi Ambient, DMAH (16/11/2005)
lex Tarroja i Maria Herrero (equip coordinaci Anuari Territorial de Catalunya), Maties
Serracant (portaveu ADENC) (20/12/2005)
Oriol Nello, Secretari de Planificaci Territorial DPTOP (10/11/2005)
SOBRE LA MOBILITZACI CONTRA EL PHN
Susanna Abella, activista PDE (22/7/2005)
Narcs Prat, ecleg UB i collaborador amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (17/10/2005)
Manolo Toms, portaveu PDE (10/08/2005)
Roser Royo, periodista diari El Punt (24/08/2005)
SOBRE LES MOBILITZACIONS AL VOLTANT DEL PLA 22@BCN
Ernest, membre de la Coordinadora contra el 22@ (20/04/2004)
Francesc Narvez, regidor del Districte de Sant Mart (22/05/2004)
Rafael Gonzlez Tormo, ex-gerent de lOficina del 22@bcn, s.a. (11/06/2004)
Oriol Clos, director de Plans i Projectes del Sector dUrbanisme, Ajuntament de Barcelona
(15/06/2004)
Ramn Garca-Bragado, ex-gerent dUrbanisme de lAjuntament. Secretaria General de la

Presidncia de la Generalitat de Catalunya (29/06/2004)
Salvador Clars, ex-president de lassociaci de vens i venes del Poblenou. (21/06/2004

07/07/2004)
Miquel Barcel, director de loficina 22@bcn, s.a. (26/06/2004)
Joan Roca, membre del Frum Ribera Bess (30/06/2004)
Carme, membre de lAssociaci dafectats del 22@ (12/07/2004)
Manel Andreu, ex-president de la FAVB (19/07/2004)
Joan Puigdollers, grup municipal de Convergncia i Uni (17/09/2004)
Subdirector general duna promotora - agncia immobiliria (lentrevistat va demanar

lanonimat) amb actuacions en el 22@bcn. (12/07/2005)
SOBRE LES MOBILITZACIONS AL VOLTANT DEL MODEL TERRITORIAL DE LALT EMPORD
Marta Ball-llosera, portaveu Salvem lEmpord (28/06/2005)
Llus Benejam, grup dacci directa de Salvem lEmpord (5/07/2005)
SOBRE LES MOBILITZACIONS CONTRA LEVO PER BRACONS
Xevi Bjar, secretari de SVV (8/07/2005)
Jaume Cabanyes, exportaveu de SVV (30/06/2005)
Josep Maria Serrat, expresident de SVV (31/06/2005)
Ral Valls, portaveu i president de SVV (31/06/2005 i 6/07/2005)
Duaita Prats, membre de SVV (15/06/2005)
Joan Vilanova, membre de SVV (8/07/2005)
Jordi Casas, periodista dEl Punt (18/19/2005)
ANNEX PLATAFORMA EN DEFENSA DE LEBRE
CRONOLOGIA DE LA MOBILITZACI
Any 2000:
Publicaci del Plan Hidrolgico Nacional (PHN). Posici ambigua de Convergncia i Uni des del
comenament, parlen de compensacions i de manca daigua en algunes parts de Catalunya.
15/09/00 Primera Assemblea General a Tortosa, es forma la Plataforma per a la Defensa de

lEbre (PDE).
21/09/00 Comencen a Tortosa les manifestacions de cada divendres al vespre, que duraran tot
lhivern.
8/10/00 Gran manifestaci a Saragossa (300.000 persones).
14/10/00 Es comena la caravana de cotxes per les Terres de lEbre que es desplegar cada
dissabte per a informar la gent i guanyar suport.
28/10/00 Manifestaci de les Terres de lEbre a Amposta (20.000 persones).
12/11/00 Manifestaci a Saragossa (on assisteixen unes 3000 catalanes i catalans).
14/11/00 Declaracions del Ministre dAgricultura (Sr. Caete) sobre la rapidesa, "un paseo
militar", amb qu saprovaria el PHN.
25/11/00 Segona Assemblea General a Tortosa (a lauditori, amb una capacitat de 1.000 places).
Convergncia i Uni parla de reduir el transvasament de 1.050 hm/any a 200 hm/any.
03/12/00 Es talla la carretera Nacional-340.
17/12/00 Congrs dexperts tcnics i cientfics internacionals per una Nova Cultura de lAigua a
Tortosa.
Any 2001
30/01/01 El Consejo Nacional del Agua vota a favor del PHN, per els cientfics que en formen
part voten en contra. El representant de Convergncia i Uni no hi assisteix a causa duna
indisposici.
02/02/01 La manifestaci dels divendres a Tortosa aplega 1.000 persones amb una process
amb espelmes.
04/02/01 Manifestaci de les Terres de lEbre a Mra (25.000 persones).
25/02/01 Gran manifestaci a Barcelona (300.000 persones).
Alguns poltics locals de Convergncia i Uni protesten contra el PHN.
Durant aquest mes el Govern catal diu repetides vegades que no acceptar aquest PHN tal
com est ara, ni el transvasament de 1.050 hm/any.
Es forma una Delegaci del Govern de la Generalitat a les Terres de lEbre.
08/03/01 Convergncia i Uni vota contra el PHN al Parlament Catal per al dia segent diuen
a la PDE que aix no t gaire importncia.
11/03/01 Gran manifestaci a Madrid (500.000 persones).
17/03/01 Jordi Pujol es rebut per 2.000 manifestants a Tortosa. En una entrevista amb la PDE
promet ajudar-nos a la UE.
22/03/01 Convergncia i Uni vota a favor del PHN al Parlament de Madrid.
27/03/01 Es permet parlar a Manolo Toms (portaveu de la PDE) a la Comissi de Medi Ambient
del Parlament Espanyol a Madrid.
21/04/01 Tercera Assemblea General a Tortosa. Es torna a omplir lauditori.
23/04/01 Comenament de la "Cadena Humana" o encadenada davant la Delegaci del

Govern catal a Tortosa. La gent sest encadenada de 9 del mat a 7 de la tarda cada dia fins al
21 de juny.
26/04/01 Convergncia i Uni vota una vegada ms a favor del PHN quan s aprovat al
Parlament de Madrid. Hi ha una esmena que proposa crear una entitat dedicada a "protegir" el
Delta (PIDE). La quantitat daigua a extraure continua sent de 1.050 hm/any.
29/04/01 Manifestaci de les Terres de lEbre a Tortosa (25.000 persones).
01/05/01 Cursa popular a Tortosa a favor de la PDE.
07/05/01 A lAjuntament de Tortosa, amb el rerafons de la presentaci de quatre mocions de

Convergncia i Uni i Partit Popular en contra duns cartells que havia penjat la PDE, quatre
regidors del PP abandonen el partit i es passen al grup mixt en un gest de desaprovaci de
qualsevol poltica contrria a la Plataforma. A lequip de govern hi queden els representants
locals antitransvasistes: sis adscrits al PSC, un dERC i els quatre trnsfugues. Aix enceta un
llarg estiu de dimissions i transfuguismes als ajuntaments locals dels pobles i ciutats de les
Terres de lEbre.
Comencen a aparixer pamflets annims i grafits en contra de la PDE.
26/05/01 Diada dactivitats de la PDE a la ciutat de La Rpita, amb jocs infantils, concerts,
parlaments i conferncies tcniques.
19/06/01 Escriptors, cantants i altres artistes visiten el Delta i signen un manifest a favor de la
PDE: Manifest de lilla de Grcia.
20/06/01 El PHN s aprovat al Senat espanyol.
22/06/01 Sacaba la Cadena Humana. Manifestaci a Tortosa on simblicament es casen el

president de la Generalitat Jordi Pujol i el President del Govern espanyol Jos Maria Aznar.
01/07/01 Concurs de paelles de la PDE a Xerta.
Participaci activa de la PDE a les Festes del Renaixement de Tortosa.
13/07/01 El Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, troba la carretera tallada per
centenars de manifestants quan intenta visitar el Delta.
14/07/01 El Conseller Felip Puig torna una altra vegada per a inaugurar algunes festes locals i,
una vegada ms, s escridassat per centenars de persones de la poblaci; les quals, per,
respectuosament deixen que les festes segueixin el seu curs.
14/07/01 Piraguada de la PDE: unes 300 persones de la PDE baixen pel riu amb canoes des
de Xerta fins a Tortosa.
05/08/01 Bicicletada popular pel Delta, com a acte dinauguraci de la Marxa Blava (unes 200
persones).
10/08/01 Comena la Marxa Blava del Delta a Brusselles. Les primeres etapes per les Terres de
lEbre sn seguides per milers de persones que caminen tot el dia i fan festa tota la nit. La Marxa
Blava passa per Arag, Frana, Alemanya i Holanda. s rebuda als ajuntaments de Lyon i Pars i
al Parlament de Maastricht. Dna una roda de premsa a lAssemblea Nacional Francesa i parla
en un congrs destiu davant de diversos Eurodiputats a Frana. Com a mnim sempre hi ha un
autobs amb simpatitzants de tota Espanya i amb representants de Portugal i Frana, encara
que la majoria de participants sn de Catalunya i lArag.
08/09/01 La Marxa Blava arriba amb uns 50 membres, exhausts per animats, a lajuntament de
Brusselles.
09/09/01 Manifestaci a Brusselles (10.000 persones sota la pluja).
10/09/01 Centenars de persones es queden per visitar el Parlament el dia en que la PDE
deposita les queixes a la Comissi de Medi Ambient i a la Comissi de Queixes.
11/09/01 En tornar al Delta, hi ha una manifestaci ldica festiva a lAmpolla (5.000 persones).
15/09/01 Es celebra el primer aniversari de la PDE amb un dia de conferncies, exposicions, jocs
i concerts al parc de Tortosa.
16/09/01 Volta amb motos pel Delta organitzat pels grups de motociclisme locals.
06/10/01 Debats a Tortosa sobre levoluci de la PDE i les idees de futur per a les Terres de
lEbre.
06/10/01 Concert de Sopa de Cabra a Tortosa en favor de la PDE.
09/10/01 Saprova una esmena de linforme Flemming (de la Comissi de Medi Ambient de la
UE) criticant el PHN, amb el suport de tots els partits menys el Partit Popular Europeu.
19/10/01 Unes 500 persones assisteixen a lassemblea de Jess, un poble a les afores de
Tortosa.
7/11/01 Es presenta a la UE una carta signada per un centenar dexperts darreu de lEstat
espanyol, on sargumenta que el PHN no respon als criteris de gesti i als objectius definits per
la Directiva Marc dAiges de la Uni Europea sin a la tradicional poltica hidrulica espanyola
de promoci de grans obres pbliques, sense o amb una recuperaci parcial dels costos, lluny
de criteris de racionalitat econmica i en la qual els valors ambientals queden relegats a retrica
formal. El document enumera tamb les alternatives ms raonables, comenant per leradicaci
de la sobreexplotaci de recursos.
10/11/01 Jordi Pujol s rebut per uns 500 manifestants el mat en qu visita les Terres de lEbre.
A la tarda unes 800 persones sasseuen pacficament al mig de la carretera quan intenta visitar
una fbrica dAmposta, retardant aix la seva visita en un parell dhores.
11/11/01 Jordi Pujol anulla la seva visita a la catedral de Tortosa. No obstant aix, uns 800
manifestants shi concentren per demostrar el seu desacord amb aquest sobtat inters en visitar
les nostres terres.
15/11/01 Votaci a la UE a favor de mantenir lesmena de linforme Flemming. El PP retira tot el

seu informe.
17/11/01 Quarta Assemblea General a Tortosa. La ms gran i amb ms xit de totes.
Postals de Nadal per a Romano Prodi i Margot Wallstrm, saconsegueix enviar-ne unes 1.000
per a cadasc.
01/12/01 Visita dAlexander de Roo al Delta (Vice-president de la Comissi de Medi Ambient de

la UE).
02/12/01 Caravana lenta de cotxes a la carretera Nacional 340 fins a lHospitalet: les 800
persones participants es manifesten davant de les obres del mini-transvasament cap a Barcelona
i, pacficament, tallen la carretera durant una hora.
04-06/12/01 Una delegaci de la PDE assisteix al Congrs de lAigua de Bonn.
5-9/12/01 Un grup de la PDE sincorpora a la Marxa Blava de Mlaga.
15/12/01 La Audincia Nacional declara illegal lembassament projectat a Santaliestra.
22/12/01 Festa de Nadal al Mercat central de Tortosa.
Any 2002:
Campanya de cartes dirigides a Michel Barnier (responsable dels Fons Estructurals de la UE,
amb els que es pretn pagar les obres del transvasament).
Vessament de mercuri i altres agents contaminats al riu Ebre coincidint amb la mort de milers de
peixos. Es troba mercuri a la xarxa daigua potable del Consorci dAiges de Tarragona (CAT).
05/01/02 Jordi Pujol escriu un article de dues pgines a La Vanguardia elogiant el PHN i la
poltica de Convergncia i Uni a les Terres de lEbre. La PDE publica una rplica al mateix diari.
12/01/02 Una petita manifestaci local sobre el mercuri i el pattic estat de lEbre rep cobertura
televisiva nacional.
22/01/02 Alexandre de Roo critica al Parlament Europeu lactuaci mediambiental dEspanya,

coincidint amb la inauguraci de la Presidncia Espanyola.
26/01/02 Representaci artstica de la PDE a Amposta de la "Mort del Delta".
01-02/02/02 Jornades deurodiputats al Delta. Presentaci dun documental sobre la PDE i el

PHN: Aigua.
09/02/02 Caravana de cotxes per les Terres de lEbre.
17/02/02 Manifestaci "al cor" del Delta: Deltebre (20.000 persones).
02/03/02 Jornades organitzades per la Xarxa per una Nova Cultura de lAigua a les quals hi
assistiran diversos eurodiputats.
10/03/02 Manifestaci a Barcelona (400.000 persones) en ocasi del Consell Europeu de

Barcelona que inagura la Presidncia Espanyola de la UE.
22-24/03/02 Ms de 20 experts de prestigi es troben a Tortosa a les Jornades per una Nova
Cultura de lAigua.
19/4/02 Concentraci a fora del CPIDE (Consell per a la Protecci integral del Delta) quan
aquest es constitueix a Amposta.
23/4/02 Marat de lectures Sebasti dArb a Amposta.
27/4/02 La PDE participa a la Fira de Tortosa.
1/5/02 Cursa popular en defensa del riu a Tortosa.
22-25/5/02 Marxa Blava per Mallorca.
25/05/02 Manifestaci a Mallorca coincidint amb la trobada de ministres de Medi Ambient de

lUE. Entrevistes amb la Ministra Medi Ambient de Blgica.
11/6/02 Presentaci de lestudi sobre la PDE finanat per la Fundaci Bofill. Posteriorment es
publicar: PONT, J (dir); HERRERA, E; MARX, V i MENA, E. La lluita per lebre: el moviment
social contra el Pla Hidrolgic Nacional. Barcelona: Mediterrnia, 2002.
15/6/02 Cinquena Assemblea General a Tortosa.
19/6/02 PDE participa en un debat al Parlament Europeu sobre les Peticions contra el PHN.
29/6/02 Manifestaci a Xerta contra la posada en funcionament del canal Xerta-Snia.
8-10/7/02 CPIDE va a Brusselles. La PDE fa una cadena humana a la Delegaci de la

Generalitat a Tortosa.
12-13/7/02 La BBC-radio prepara un programa sobre la lluita contra el PHN.
11-12/7/02 Membres de WWF de varis pasos visiten les Terres de lEbre i la PDE.
13/7/02 Presentaci del vdeo documental Aigua al CCCB. Acte acompanyat de xerrades per
membres de la Fundaci per una Nova Cultura de lAigua, exposicions i paella.
20/702 Segona piraguda popular per lEbre.
27/7/02 Manifestaci a Flix (2000 persones).
8/8/02 Greenpeace amarra el seu vaixell a lAmpolla, en solidaritat amb la PDE.
21/8/02 PDE participa en Universitat de Estiu a Prada.
15-18/8/02 PDE participa a les festes de Grcia de Barcelona.
Recollida de 40.000 allegacions contra el projecte dinterconnexi de xarxes (transvasament cap

a Barcelona).
4/9/02 Sentreguen les 40.000 allegacions a Barcelona.
2-9/9/02 Segona marxa a Brusselles Peregrins per Aigua. Un grup de 10 persones caminen
fins a Maastricht per fer entrega duna carta al Parlament Europeu en reconeixement a la labor
que estan fent.
14/9/02 Manifestaci a Mesquinensa.
18/9/02 La PDE participa amb altres Organitzacions No Governamentals (ONGs) en unes

conferencies/debats al Parament Europeu.
Fins 22/11/02 un grup camina per lEbre des de Reinosa fins al Delta i desprs fins a Valncia,
un recorregut total de 1000 km.
18-26/11/02 PDE te paradeta i interv a la Trobada internacional RAMSAR per la gesti i

protecci de les zones humides i marjals a Valncia.
24/11/02 Manifestaci a Valncia en motiu de la trobada RAMSAR (surten uns 60 autobusos de

les Terres de lEbre).
Gener 2003:
18/01/03 Jornada sobre el CPIDE a Amposta.
22/01/03 La PDE torna a participar al comit de peticions del Parlament Europeu.
6/02/03 Visita dun grup deurodiputats del Comit de Medi Ambient al Delta. Rebuda amb torxes
a la 1 de la matinada al Parador Turstic de Tortosa on shostatjaren. El dia 7, la visita continuar
per Mrcia. Ambdues trobades foren coordinades per la PDE.
15/2/03 Sisena Assemblea General a Tortosa.
13/03/03 Vdeo-conferncia-debat entre la Fundaci per una Nova Cultura de lAigua (FNCA) i la
gent de Berkeley que havia fet lestudi pel govern de Mrcia, amb transmissi simultnia al
Parlament Europeu.
12-13/03/03 WWF porta un grup de periodistes estrangers.
22/03/03 Dia mundial de aigua. Actes al carrer de Tortosa, acte de FNCA a lAuditori.
23/3/03 Manifestaci a Sant Jaume (40.000).
5/4/03 Jornades tcniques per una Nova Cultura de lAigua a Barcelona.
6/4/03 Tercera Manifestaci a Barcelona (unes 200.000 persones).
14/4/03 Pedro Arrojo guanya el premi Goldman de Medi Ambient.
20-27/04/03 4 joves i un professor de Tortosa participen en el Parlament de Joves per L'Aigua a

Malta.
26/4/03 Festa amb xerrada per Pedro Arrojo a Tortosa/Deltebre, amb Roberto Epple de
European Rivers Network.
30/4/03 La BBC graba un programa sobre lEbre per a un canal deducaci.
11/5/03 Manifestaci a Jaca.
02-06/6/03 La PDE participa a la Green Week de la Comissi Europea (entrevista amb Margot
Wallstrm).
22/6/03 Cadena humana dun mat al Delta en solidaritat amb Itoiz.
Recollida dallegacions a linforme de Declaraci dImpacte Ambiental, presentat a exposici

pblica pel Ministeri de Medi Ambient.
12/7/03 Tercera piraguada popular per lEbre.
13/7/03 Marxa dels Cims solidaris.
30/7/03 Es fa entrega de les 60.000 allegacions recollides al Ministeri de Medi Ambient a

Madrid.
31/7/03 Manifestaci fora del CPIDE.
27/9/03 Festa a La Rpita. Xerrades i cloenda a la nit amb concert solidaritzant-se amb la causa
de la PDE.
25/9/03 Primer judici a Josep Sabat (jove participant a la PDE). El demandant, lex-delegat del
govern de Catalunya Francesc Sancho, no es presenta.
4-5/10/03 Primer Foro Social de lAigua a Madrid.
10/10/03 Firma del Comproms per lEbre entre la PDE, PSC, ERC i IC-Verds, on es
comprometien explcitament a oposar-se al transvasament en cas de formar govern.
11-12/10/03 Trobada de Plataformes en Defensa del Territori, Girona.
16-17/10/03 La PDE participa a la trobada Technical Meeting entre experts pro i contra el
transvasament organitzada per la Comissi Europea de Medi Ambient a Brusselles.
25/10/03 Diada dactivitats variades per totes els pobles amb plataformes locals de les Terres de
lEbre.
26/10/03 Cloenda de les jornades ldiques amb una manifestaci a Tortosa (10.000 persones).
5/11/03 Comena lAmbaixada Blava a Brusselles per tal de fer pressi al Parlament Europeu.
22-28/11/03 Desdejuni a les Terres de lEbre.
7/12/03 Abraada blava, cadena humana a Brusselles i Amposta.
20/12/03 Cimera Jurdica a Tortosa per discutir les futures estratgies legals entre totes les
organitzacions i partits poltics contraris al PHN.
Any 2004:
16/1/04 PDE presenta un recurs contra el transvasament.
22/1/04 Segon judici al jove de la PDE Josep Sabat. Queda lliure de lingrs a pres, sota multa
de 3.000 .
25/1/04 Concentraci a Artieda, poble de Navarra afectat per la construcci dun embassament
de regulaci del cabal del transvasament.
24/1/04 Assemblea a Alcanar sobre les expropiacions que el Ministeri de Medi Ambient posa en
marxa a voltes de les eleccions nacionals del mar.
29/01/04 Es firmen, o no, les expropiacions a Vinars.
28/1/04 Manifestaci i acampada de nit a Vinars.
301/04 La FNCA publica linforme presentat a la Audincia de Madrid sobre la corrupci

vinculada als recursos hdrics a les zones benefactores del transvasament.
2/2/04 La Ministra de Medi Ambient Elvira Rodriguez fa un acte pro transvasament a lhotel Ritz
de Barcelona. El portaveu de la PDE Manolo Toms fa preguntes. Es fa una concentraci a
lexterior de lhotel.
8/2/04 Pintades contra Trasagua (empresa pblica constituda per gestionar el transvasament) a
lanomenat quilmetre zero (Tortosa), punt dextracci daiges pel transvasament a Vinallop.
21/2/04 Setena Assemblea General a Tortosa.
26/2/04 Concentraci davant de lacte de collocaci de la "primer pedra"/ visita dobres de la

Ministra de Medi Ambient Elvira Rodrguez a Vinars.
7/3/04 Manifestaci, amb clavada destaques al km 0. Lectura del manifest per part de Llus
Llach.
6-7/3/04 Stand a la Fira Natura de Lleida.
17/3/04 Trobada de la PDE amb periodistes del New Scientist.
20/3/04 La PDE neteja lEbre i exposa les deixalles trobades com a protesta de lestat
dabocador en qu es troba lEbre. Acte central del Dia mundial de laigua.
30-31/3/04 Jornades sobre la Nova Cultura de lAigua a la URV de Tarragona.
15/4/04 Zapatero diu que no tirar endavant el transvasament.
22/5/04 60 activistes van a Jaca al sopar dentrega del Premi Venero a Manolo Toms.
18-19/06/04 Homenatge a lEbre i a la seva gent. Festa a lAmpolla: concerts, xerrades, debats,
tallers, jocs, exposicions...
Aprovaci del Decret llei 2/2004 de modificaci del PHN de derogaci del transvasament.
Presentaci el Programa AGUA (Programa dActuacions per a la Gesti i Utilitzaci de lAigua)

que aplegava les alternatives destalvi, reutilitzaci i dessalinitzaci que substituirien el
transvasament.
ANNEX PLA 22@BCN
CRONOLOGIA
Any 1995
Aparici document Poblenou, reconeixent urbanstic i propostes. Estudi histric, urbanstic i

socioeconmic del Poblenou que planteja les primeres propostes de futur. Realitzat pel Gabinet
destudis urbanstics de lAjuntament de Barcelona, dirigit per Juli Esteban.
Any 1998
febrer juny: Realitzaci estudi tcnic Reprojectar lEixample: El Poblenou. Escola Arquitectura
UPC, professors: Joaquim Espaol i Enric Serra.
12 de juny 12 de juliol: Exposici pblica i allegacions a Poblenou. La renovaci de les rees

industrials. Criteris, objectius i solucions generals. Primer document de carcter normatiu. Gerent
durbanisme: Borja-Carreras Moyisi-
Juny: Es fa pblic el lobby Cercle digital, presentant allegacions al document. s un grup de

professionals i empresaris relacionats amb les noves tecnologies i liderats per Miquel Barcel, llavors
president del ICT.
Setembre: Comena lestudi Ciutat Digital. Promogut pel Pacte Industrial de la Regi Metropolitana
(presideix Joan Maj) i lInstitut Catal de Tecnologia. Estudi sobre limpacte de les activitats
econmiques de la nova economia a les ciutats. Ser el cor teric del pla22@. Coordinadors: Miquel
Barcel i Antoni Oliva.
Any 1999
20 de febrer: Jornada Construm el futur Poblenou. Primera reuni informativa sobre la MPGM
convocada per lAjuntament a lInstitut Catal de Tecnologia. Assisteixen des de les AAVV fins els
promotors immobiliaris.
18 de maig: Saprova el III Pla Estratgic de Barcelona on es fa una menci explcita al 22@ i a la
ciutat del coneixement com a lnia estratgica de la ciutat de Barcelona. Lacte final es realitza a
lInstitut Catal de Tecnologia.
27 de setembre: Clos destitueix a Borja Carreras-Moyisi com a gerent durbanisme i el substitueix per
Ramn Garca Bragado.
Octubre desembre: Redacci de la Modificaci del Pla General Metropolit (districte dactivitats
22@bcn). Direcci: Josep Anton Acebillo i Ramon Garca-Bragado. Autors: Ricard Fayos, Enric
Lambies, Aurea Galln, Aurora Lpez, Rafael Gonzlez Tormo, Joaquim Clusa
9 de novembre: Assemblea informativa amb Ricard Fayos, cap de Planejament dUrbanisme, a

petici de lAssociaci de Vens al centre cvic de Can Felipa. La Sala dactes es queda petita.
15 de desembre: Clos declara que el desenvolupament del 22@bcn podr durar entre 10 i 15 anys
(La Vanguardia 16/12/99). Desprs de la seva aprovaci es comena a parlar dun perode de 25
anys, amb una previsi dexecuci del 60% al 2010. (La Vanguardia 15/04/2000)
22 de desembre: Aprovaci inicial de la MPGM per les rees industrials del Poblenou. PP i CiU
sabstenen. Consell plenari Ajuntament de Barcelona
28 de novembre: Eleccions locals (PSC 44,9%; CIU 21,6%; PP 14,8%; ERC 6,5%; ICV 6,3%)
Any 2000
28 de gener: Aprovaci del PAM 2000-2002. Es fa referncia al coneixement com una aposta de
present i futur, en un model de ciutat que combini residencia, cultura, oci, turisme, comer i activitat
productiva i serveis. Consell Plenari de lAjuntament. Es preveu destinar 10.000 milions de ptes. la
renovaci drees industrials del Poblenou en els propers 6 anys provinents de fons europeus i els
pressupostos municipals.
15 dabril: Ramn Garca Bragado fa una previsi de posar al mercat uns 190.000m2 de sl anual per
activitats productives (La Vanguardia, 15/04/00).
28 dabril: Aprovaci provisional de la MPGM. Acord per la creaci de la societat privada municipal
22@bcn, s.a. Lacord estableix, a proposta del PP, que amb el temps es converteixi en una societat
mixta (La Vanguardia, 29/04/00).
14 de maig: Maravillas Rojo, regidora de promoci econmica, sen va a Washington a un congrs

sobre ciutats competitives invitada pel Banc Mundial a promocionar el 22@bcn i a buscar inversions
(La Vanguardia, 14/05/2000).
25 de maig: Xavier Casas, primer tinent alcalde, presenta pblicament el pla 22@bcn. Es preveu una
inversi de 26.000 milions i daquests 1.800 siguin invertits per lAjuntament. Declara que el pla
sintetitza el que lAjuntament ha aprs durant els ltims 15 anys (La Vanguardia 24/05/00)
21 de juliol: Saprova la constituci de la societat 22@bcn, s.a en el Plenari del Consell Municipal
amb el consens de tots els grups. Presideix: Joan Clos; Gerent: Rafael Gonzlez Tormo
27 de juliol: Aprovaci definitiva de la MPGM amb el suport de tots els grups municipals. Subcomissi
dUrbanisme del Municipi de Barcelona
29 de juliol: Sinicia la construcci de ledifici de Barcelona Activa (La Vanguardia, 30/07/00)
27 doctubre: Aprovaci del Pla dInfraestructures
6 de setembre: El Frum Ribera Bess (FRB), format per 34 associacions, presenta un manifest
demanant participaci venal, la revisi dels plans especulatius, la conservaci del patrimoni
industrial, ms habitatge social i equipaments pblics (La Vanguardia, 07/07/00)
20 de setembre: Es fa pblic que La Caixa, a travs de la immobiliria Prominmo, adquireix un solar

entre els carrers Fluvi, Llull i Provenals de 9.000 m2 per fer oficines @. (La Vanguardia, 20/09/00)
11 doctubre: Es fa pblic que la immobiliria Laietana ha adquirit un solar de 14.000 m2 entre els
carrers Luxana, Tnger, Llacuna i vila amb un cost de 3.000 milions per fer-hi oficines.
10- 20 doctubre: Durant els dies del sal immobiliari Barcelona Meeting Point (18 a 22 doctubre)
sanuncia que cinc grans empreses relacionades amb les TIC sinstallaran en el Poblenou
(Soluziona, Nortel Networks, Sonoblock, Mediapro, Diamond Cluster), a ms de Retevisin, Estratel,
Telefnica y Ericsson, ja operatives (La Vanguardia, 24/10/00). El 26 doctubre sanuncia tamb la
ubicaci de lempresa Lycos (La Vanguardia, 27/10/00)
10 de Novembre: Es constitueix la societat 22@bcn. s.a en el Plenari del Consell Municipal
Any 2001
24 de juliol: Aprovaci del Pla dEquipaments del Poblenou (amb el vist-i-plau de tots els partits
excepte el PP), document consensuat al llarg dun any amb lAVPN que marca la localitzaci i el tipus
dequipaments que sn necessaris per les necessitats presents i futures del barri. No inclou un
programa dexecuci ni la seva financiaci com demanava lAssociaci de vens i venes del
Poblenou (AVPN). El 30% del sl necessari per als equipaments acordats es troba en zones 22@.
Mar: Prominmo, nica empresa que es presenta al concurs pblic, sadjudica lobra de construcci
de la torre de Barcelona Activa (La Vangurdia, 28/03/01)
2 de mar: Aprovaci inicial del PERI Llull Pujades Llevant. Responsable: Oriol Clos
7 mar: Sinaugura la primera illa de 15.560 m2 per empreses no contaminants i preferentment

tecnolgiques entre els carrers Cristfol de Moura, Marroc, Maresme i Puigcerd, impulsada pel
Consorci de la Zona Franca (La Vanguardia, 08/03/01)
8 de mar: Aprovaci inicial del PERI Per-Pere IV. Responsable Maria Rubert i Francesc Parcerisa
13 de mar: Es presenta Barcelona Negocis, oficina encarregada captar empreses internacionals.

(La Vanguardia, 14/03/01)
16 de mar: Sanuncia la creaci de la Comissi Assessora, que ha de definir i actualitzar el que es

considera una activitat @. s presidida per Vladimir de Semir. Clos declara que tenim una demanda
espectacular, que supera a les millors previsions (La Vanguardia, 17/03/01)
9 dabril: Es fa pblic que la immobiliaria Necso adquireix una illa (entre els carrers Josep Pla,
Agricultura, Cristbal de Moura i Venezuela) per 2.400 milions de pessetes per construir oficines i un
hotel amb una inversi de 6.000 milions (La Vanguardia, 09/04/01)
24 dabril: Barcelona apareix entre les nou noves tecnociutats del mn al setmanari Newsweek,
amb la segent presentaci: En el corazn de la bonita Barcelona se encuentra Poblenou, un distrito
industrial del siglo XIX que est desapareciendo y convirtindose en el 22@, un nuevo vecindario de
apartamentos y oficinas diseados para atraer empresas de alta tecnologa (la Vanguardia,
25/04/01)
maig: En la publicaci PobleNou de lAVV, es llencen les primeres crtiques sobre la falta de
participaci en el projecte el secretismo y la poca colaboracin que existen por parte del Distrito (...)
obedece claramente a la intencin del consistorio de prescindir de la opinin vecinal
8 de juny: Clos viatge a Nova York a visitar Sillicon Alley i promociona el 22@bcn (La Vanguardia,
09/06/01)
12 de juny: Clos presenta diferents projectes del 22@bcn a Can Felipa (La Vanguardia, 13/06/01)
5 de juliol: Presentaci del monogrfic de Barcelona Metrpolis Mediterrnia sobre la ciutat del
coneixement. Vladimir de Semir anuncia converses amb grans editorials (RBA i Planeta) per
traslladar-les al 22@bcn (La Vanguardia, 06/07/01)
20 de juliol: Aprovaci definitiva del PERI Campus Audiovisual, Plenari del Consell Municipal.
Responsable: Beth Gal
19 dagost: Es fa pblic que la inmobiliaria Bami-Zabalburu invertir 10.000 miliones de pesetas en un

nou bloc doficines en el Poblenou de 10.000 m2 (La Vanguardia, 20/08/01)
4 doctubre: El TSJC admet a trmit recursos de propietaris afectats contra la MPGM. El recurs est
interposat per un taller i una editorial darts grfiques (Indice, SL) (La Vanguardia, 5/10/01).
9 doctubre: Cinquanta vens en cases de fronts no consolidats es mobilitzen i demanen la

paralitzaci del PERI LLull Pujades Ponent (El Pas, 10/10/01)
29 doctubre: Aprovaci definitiva del PERI parc central. Responsable: Manuel de Sol Morales
Novembre: Comencen les obres del edifici de General Elctric.
29 de desembre: Aprovaci inicial del PERI Eix Llacuna. Responsable: Eduard Bru
Any 2002
Gener Febrer: Organitzaci i protestes dels vens pel PERI de LLacuna.
6 de gener: CiU critica la falta dempreses dalta tecnologia en el 22@bcn (La Vanguardia, 07/01/02)
31 de gener: Assemblea Oberta convocada per l'AVPN al Casino de l'Aliana per tractar el tema del
22@ i el PERI LLAcuna. Assisteixen tcnics durbanisme i el regidor Narvez. Assisteixen ms de
300 vens i venes. La FAVB demana pblicament la paralitzaci dels trmits urbanstics del PERI
Llacuna.
2 de febrer: Data de finalitzaci del perode de informaci pblica del PERI Llacuna que samplia fins
el 8 de mar a petici venal.
22 de febrer: Es crea la Fundaci Privada Barcelona Digital, formada per institucions pbliques
(Ajuntament, Generalitat) i empreses privades (La caixa, Esade, Fujitsu, Hewlwtt Packard...).
Lobjectiu s la promoci i el foment de Barcelona i Catalunya com a centres estratgics per la
implementaci dempreses lders i la generaci de negocis i projectes innovadors. Tamb pretn ser
un frum de dinnovaci tecnolgica digital per les empreses que permeti generar inversions i
oportunitats en el marc de la tecnologia digital. President: Antoni Brufau, director general de la Caixa.
(La Vanguardia, 22/02/02)
25 de febrer: ICV demana a Clos "modificacions substancials" al pla urbanstic del 22@bcn. (Avui,
26/02/02)
28 de febrer: Manifestaci dels vens del Poblenou contra lEix Llacuna, sota el lema Tots som
afectats es reuneixen unes 2.500 persones (La Vanguardia, 01/03/02) en una de les manifestacions
ms multitudinries que ha viscut el Poblenou. ERC i ICV recolzen la modificaci del Pla. CiU tamb
demana la retirada del Pla Llacuna (La Vanguardia, 01/03/02)
Mar: Neix lAssociaci dafectats del 22@ (AA22@) amb uns 80 socis amb la uni dafectats de
propietaris dhabitatges i petits tallers. Les impulsores sn persones afectades pel PERI Llacuna. (La
Vanguardia, 22/03/02). Ms endavant, ser una de les impulsores de la creaci de la Plataforma
Venal Contra lEspeculaci.
1 de mar: Declaracions de Clos i Narvez rebaixant lalada de les torres i oferint lentrada en el pla
de la participaci venal (La Vanguardia, 02/03/02)
8 de mar: Es tanca el plaa de Informaci pblica del vell projecte del PERI Llacuna comenat al
mes de gener (en principi sacabava el 2 de febrer)
12 de mar: ERC i ICV critiquen la falta de participaci venal en els projectes urbanstics (Avui,
13/03/02)
14 de mar: Francesc Narvez i Ramn Garca Bragado presenten una modificaci del Pla Llacuna
als vens. Es presenta un nou projecte consensuat amb lAVPN amb una reducci de lalada, del
nombre dafectats, i una millora de les compensacions.
21 de mar: Es signa un conveni de collaboraci amb lAVPN. De retruc es modifiquen els PERIS ja
aprovats. Es demana la revisi del Peri Llull Pujades llevant; Per Pere IV; Campus Audiovisial i Parc
Central pel que fa les afectacions, la ubicaci dequipaments i la participaci ciutadana. Es posa a
exposici pblica el nou PERI Llacuna.
17 dabril: Es posa la primer pedra del edifici de T-Systems (del grup Deutsche Telekom, emblema
del 22@ i promogut per lempresa Castellv. (La Vanguardia, 18/04/02) Durant aquest any la
Generalitat va concedir a T-Systems el manteniment de tota la seva xarxa informtica.
28 d'abril: 1 Botifarrada popular contra l'especulaci convocada per la Coordinadora Contra el 22@
(CC22@). L'Ajuntament no autoritza la botifarrada i es converteix en un acte de desobedincia civil.
Aplega ms de 500 persones al carrer Llacuna. Es fan exposicions, parlaments, les actuacions de
dos cantautors i una performance.
7 de maig: Comena la setmana digital a la Fira (agrupa tres esdeveniments: Internet Global
Conference, Portal Point i DLM-Forum 2002) on lAjuntament presenta el projecte 22@bcn.
25 de maig: Festa a Can Felipa contra lespeculaci amb lexhibici dun vdeo sobre la manifestaci
del 28 de febrer. Exposicions de fotos sobre el barri i sobre les mobilitzacions amb l'actuaci de
diversos DJ's.
Juny: Constituci de la Plataforma Venal contra lespeculaci. Plataforma duns 30 collectius fora
diversos, entre els quals hi ha afectats per plans urbanstics, collectius altermundialistes, de
preservaci del patrimoni, cases okupades i altres grups com Arquitectes Sense Fronteres. La
CC22@ i lAA22@ en formen part i en sn impulsors. Sorganitzen manifestacions, exposicions i
actes de protesta en els Plens, campanyes de postals contra lespeculaci, etc.
27 de juny: Primera manifestaci de la Plataforma Venal contra lEspeculaci, amb uns 600
assistents (La Vanguardia, 28/06/04)
8 doctubre: Aprovaci provisional del PERI de lEix Llacuna (amb els vots a favor del PSC,
l'abstenci de IC i ERC i el vot contrari de PP i CIU). LAA22@ i la coordinadora organitzen un acte
de protesta en el ple del Districte de Sant Mart.
25 doctubre: Aprovaci definitiva del PERI de lEix Llacuna pel Plenari del Consell Municipal.
LAA22@ convoca una concentraci a la Pa Sant Jaume. Canvi de presidncia en la societat
22@bcn s.a, Joan Maj substitueix a Joan Clos.
17 de desembre: EL Grup de Patrimoni Industrial del FRB (format per Joan Roca, Rafael Encinas,
Perla Zusman, Noemi Cohen, Mer Tatjer, Jordi Fosas, J. M. Huertas, Jorge Ribalta i Salvador
Clars) fan pblica una Petici cvica per conservar la memria del Poblenou, demanant la
preservaci dels conjunts histrics i unitats paisatgstiques a travs de laprovaci dun pla de
protecci del paisatge histric urb.
20 de desembre: Modificaci puntual del PERI sector Llull Pujades Llevant, pel Plenari del Consell
Municipal. Responsable: Oriol Clos
Any 2003
27 de gener: Debat sobre memria collectiva, llegat industrial i espai pblic al MACBA.
14 de febrer: Aprovaci definitiva PERI sector Per - Pere IV. Responsables: Maria Rubert i Josep
Parcerisas. Plenari del Consell Municipal
21 de mar: Aprovaci definitiva del PERI sector Parc central. Plenari del Consell Municipal
6 dabril: 2a Botifarrada popular al Poblenou contra l'especulaci celebrada a Ca l'Arany. Hi

participen 300 vens i venes. Es van fer exposicions sobre el pla 22@bcn, la histria del Poblenou,
les mobilitzacions anteriors, etc.. Tamb hi van haver actuacions musicals, exposici de dibuixos
infantils i parlaments.
10 d'abril: 1a assemblea oberta celebrada a l'Ateneu Popular La Flor de Maig convocada per la
CC22@ i l'AA22@. Sanalitza lestat actual del PERIs ja aprovats, les mobilitzacions venals i la
possible resposta davant la poltica urbanstica de l'Ajuntament.
15 de maig: 2a assemblea oberta celebrada a l'Ateneu Popular La Flor de Maig. I van participar
venes i vens del barri i es van tractar diversos temes i sobretot la possibilitat de laprovaci
immediata del darrer pla, el PERI Llull-Pujades Ponent.
25 de maig: Eleccions locals (PSC 33,4%; CiU 21,3%; PP 16,3%; ERC 12,8%; ICV 12%)
2 de juny: LAVPN convoca una assemblea informativa sobre el PERI Llull Pujades Ponent. Segons
lAvui (04/06/03) els vens acaben qestionant que sigui lAVPN qui informi i reclamen la presncia
del regidor Narvez. El pla preveu lafectaci de 40 habitatges.
30 de juny: I Jornades sobre Llegat industrial i innovaci sota el ttol El patrimoni en el futur del 22@
i el Poblenou organitzades pel FRB,
Juliol: Comencen les negociacions per part diferents associacions de vens amb lAjuntament per qu
una part dels pisos de protecci del 22@bcn siguin pels residents del barri.
13 doctubre: Clos inaugura la construcci per part de Necso dun complex doficines i un hotel entre
els carrers Josep Pla, Cristbal de Moure, Agricultura i Veneuela. En el mateix complex es
construir el primer edifici dhabitatges protegits (70) adjudicat en el 22@bcn (la Vanguardia,
14/10/03)
3 de desembre: LAjuntament fa una contraoferta a la campanya volem seguir vivint al Poblenou

liderada per lAVPN: el 30% dels habitatges pels vens i el 20% per les persones que treballen en
empreses de la zona (El Punt, 3/12/03)
Any 2004
Gener: Riofisa anuncia que construir cent Lofts a la Farinera (El Punt 09/01/04). Loficina del
22@bcn, s.a. adjudica a lempresa Rilson XXI Inmuebles, que pertany al grup MediaPro, la
constituci de la societat Mediacomplex per impulsar el projecte del Campus Audiovisual. Lacord
inclou la cessi del sl per 75 anys (La Vanguardia, 14/01/04)
12 de gener: Es realitza una nova assemblea, amb lassistncia duns 400 vens, per demanar que el
50% dels habitatges de protecci del 22@bcn siguin per gent del barri.
23 de gener. Presentaci oficial del Parc Barcelona Media, promogut per Media Pro, la UPF i loficina
del 22@bcn, s.a. La previsi s que entri en funcionament a principis del 2006 (El Periodico,
24/01/04)
16 de febrer. Presentaci del nmero de la revista lAven dedicat al patrimoni Industrial de Barcelona
amb articles de Salvador Clars i Joan Roca.
24 de febrer. Miquel Barcel s nomenat nou president de la societat 22@bcn, s.a. en substituci de
Joan Maj, nomenat director general de la Corporaci catalana de Radio i Televisi (La Vanguardia,
25/02/04)
25 i 26 de mar: Segones Jornades de reflexi i debat sobre Patrimoni Industrial i Innovaci,

Actuacions en el patrimoni edificat, celebrades al Collegi dArquitectes i al conjunt industrial Palo
Alto.
6 dabril: Aprovaci del PAM 2004 2006 al Plenari del Consell Municipal on sexpressa que la
nostra vol ser una ciutat dinmica i innovadora que vol reforar els sectors emergents i de valor
afegit, ben connectada i preparada per a competir en un entorn internacional on sha de consolidar en
el grup capdavanter de les metrpolis europees. Seran aspectes prioritaris, lenfortiment dels
recursos dorientaci i suport laboral i professional, els centres de recerca i desenvolupament i les
universitats, els nous nuclis dactivitats, com en el Districte 22@bcn al Poblenou
Abril (?): Enderroc parcial de la fbrica Unin Metalrgica mentre sestaven fent els trmits per tal de
incloure-la en el catleg
25 dabril: III Botifarrada popular contra lespeculaci i I trobada de collectius en defensa del territori i
contra lespeculaci, organitzada per la CC22@ a lAteneu Flor de Maig
Juny: Un total de 27 empreses i institucions de ms de 1.000 m2 shan installat al Poblenou, de les

quals estan en funcionament sn nou, set privades (International Sound Estudio, Sonobloc, General
Electric, Tele Tech, Antoni Mir, Fotoporx, Liberty, la UOC i lescola BAU). Dues han canviat
dubicaci dins el barri (Grup Auna i Ecotecnia) i sis estan en diverses fases de construcci de les
seves ubicacions (Sedatex, Axa, Grupo Caser, Rodamco europe, Localret, Agrupaci Mutua). No es
conten els hotels. (Avui, 6/01/04)
7 de setembre: Acord amb vuit associacions de vens del Poblenou i entorn perqu un ter dels pisos
de protecci del 22@ siguin pels residents del barri (50% en les promocions venals i un 25% en les
altres).
13 de setembre: Narvaz anuncia que es protegiran cent edificis histrics del Poblenou. Declara que
Pel moment ja hem analitzat el 60% del territori i shan protegit una seixantena dedificis; quan
sacabi de planificar tot el Districte pensem que un centenar dantigues fbriques comptaran amb la
garantia de que no senderrocaran (La Vanguardia, 14/08/05).
21 de setembre: Inauguraci al MACBA de lexposici itinerant Com volem ser governats?.

Lexposici, impulsada entre daltres pel FRB, es realitza al IES Bess, a una nau de Palo Alto i al
Centre Cvic de la Mina
29 - 30 doctubre: III Jornades de Reflexi i Debat sobre el Patrimoni Industrial a Can Ricart. Es
reivindica la preservaci de Can Ricart i la creaci dun museu del treball a la fbrica Oliva Arts.
Miquel Barcel, convidat a la taula rodona sobre la creaci del museu, no assisteix (Avui, 8/11/04)
Novembre (?): Primera sentncia del TSJC en contra de la MPGM del 22@bcn que no sortir a la
llum pblica fins a mitjans del 2005.
5 de novembre: El PP i CiU proposen traslladar les 34 empreses ubicades a Can Ricart a la Zona
Franca (Avui; La Vanguardia, 5/11/04)
5 i 6 de Novembre: III Jornada del cicle Llegat industrial i innovaci sota el ttol El patrimoni
industrial ms enll de larquitectura a Can Ricart.
20 de novembre: Es comencen a construir els primers 70 pisos de protecci del 22@bcn, construts
per la cooperativa venal Prohabitat. Sanuncia la construcci de 236 pisos ms per part del Patronat
Municipal de lhabitatge entre els carrers Ciutat de Granada, Badajoz, Roc Boronat i Sancho de vila
(Avui, 21/10/04). Els preus dels habitatge seran duns 120.000 euros i el lloguer es situar entre els
180 i els 420 euros. La previsi s haver impulsat en el 2009 1.271 habitatges de protecci en el
Poblenou. (La Vanguardia, 21/10/04)
Any 2005
15 de febrer: El consorci de la Zona Franca anuncia la construcci de cinc edificis en el Campus

Audiovisual en sl municipal a canvi de la gesti del sl per uns 25 anys. Dels edificis es concreta un,
ledifici demprenadors, de 16.000 m2 amb una inversi de 24 milions. (El Peridico, 16/02/05)
10 de febrer: La immobiliria Metrovacesa comunica que construir el Parc Empreserial

Metrovacesa 22@bcn entre els carrers Bac de Roda, Pujades, Llull i Fluvi amb un total de 32.000
m2 (El Pas, 10/02/05). Les immobiliries Riofisa i Procam, participades per Caixa de Catalunya,
anuncien la construcci de 56 lofts a Can Gili Vell, edifici que van comprar dos anys enrrera. Els
preus oscillaran entre 500.000 i 700.000 euros (Avui; La Vanguardia; El Punt, 11/02/05)
7 de mar: Enmig de les negociacions entre Ajuntament i propietaris i desprs de dos dies
denderrocs, lAjuntament atura la destrucci de la fbrica Extractos Tnicos per fer-hi habitatges.
Inclosa un any enrere dins el Catleg de Patrimoni de la Ciutat, a instncies de lAVPN i lArxiu
Histric del Poblenou, tenia un grau de protecci que no obligava a preservar-la (El Peridico; La
Vanguardia; El Punt, 08/03/05). LAVPN critica la passivitat de lAjuntament
15 de mar: Primera sessi del cicle Metrpoli i Patrimoni Industrial organitzada per la Fundaci
Tpies i el FRB, que representa la continuaci de les jornades sobre llegat industrial i innovaci. Es
presenta el pla venal de preservaci del patrimoni del Poblenou que inclou 103 elements, 40 dels
quals, anuncien que pateixen risc clar de desaparici. Es reivindica tamb de nou el museu del
treball i la metrpolis industrial a la fabrica Oliva Arts. (El Peridico, 15/03/05).
30 de mar: Es comena el desmuntatge de les taulades a una nau de Can Ricart. Noms la
xemeneia est protegida pel catleg (Avui, 31/03/05)
31 de mar: La Cambra de Comer anuncia que sinstallar en un lloc no concretat del 22@bcn amb
una cessi dels drets de superfcie de terrenys pblics de lAjuntament. Es tracta duna torre de 21
plantes amb una inversi de 30 millons deuros (La Vanguardia, 01/04/05)
5 dabril: Xavier Trias visita Can Ricart, proposa un pla alternatiu, demana que saturi els enderrocs i
sollicita la catalogaci amb carcter durgncia (Avui, 06/04/05). ERC i ICV preparen una proposici
no de llei, a instncies del FRB, per declarar el Poblenou conjunt histric dinters nacional i es fer
una moratria urbanstica fins lelaboraci del catleg. El PSC la mant paralitzada (Avui, 06/04/05).
La immobiliria Espais (responsable del projecte de Diagonal Mar) anuncia que Rafael Gonzlez
Tormo, fins llavors gerent de la societat 22@bcn, s.a. s nomenat director general de lempresa (La
Vanguardia, 06/04/05)
6 dabril: El PSC, ERC i ICV presenten una proposici no de llei instant a la Generalitat a collaborar
amb lAjuntament en la protecci del patrimoni histric del Poblenou, proposant un pla director de
patrimoni de tot el Poblenou i el desenvolupament dun museu dedicat a la interpretaci i difusi del
patrimoni industrial. (El Punt 07/04/05)
7 dabril: Es realitza una assemblea a Can Felipa sobre Can Ricart convocada per diferents entitats
del Districte.
19 dabril: CiU presenta la seva proposta sobre Can Ricart a la Comissi Econmica de lAjuntament.
PSC, ERC i ICV voten en contra. (El Punt, 20/04/05). Segona sessi de La metrpoli i el patrimoni
industrial celebrada a la Fundaci Tpies sobre Can Ricart. Es presenta un Pla Alternatiu per la
reconversi de Can Ricart encapalat per larquitecte Josep Ma Montaner i Zaida Muix entre daltres.
Es presenta tamb una carta oberta adreada al President de la Generalitat.
20 dabril: Els treballadors de Can Ricart aturen el desnonament de lempresa Ricson amb una
barricada (La vanguardia; El Punt, 21/04/05)
9 de maig: Segona sentncia del TSJC contra articles de la MPGM del 22@bcn. La sentncia neix
d'un recurs interposat per l'empresa de fusteria Reser SL, i anulla els articles 20.1, 22.1.b i 22.1.c
que obliguen els promotors a cedir sl a l'Ajuntament en unes proporcions superiors a les que
establia la llei durbanisme vigent en el moment de laprovaci del pla i que estalviaven, en canvi, als
vens ja residents el pagament dels costos dinfraestructures. Segons la sentncia , els costos
revertiran en tots els propietaris (El Peridico, 11/05/05; El Punt 12/05/05; El Pas; La Vanguardia;
Avui, 10/05/05)
11 de maig: Segon intent de desnonament de lempresa Garrallit abortat per treballadors de Can
Ricart (El Punt, 12/05/05)
17 de maig: Tercera sentncia del TSJC contra aspectes de la MPGM del 22@bcn. Sanullen les
cargues i les sessions obligatries i gratutes que els propietaris dels terrenys afectats pel pla han de
fer a lAjuntament. La normativa obligava als propietaris dels terrenys situats en sl urb no
consolidat (excepte en alguns casos molt puntuals) a fer les cessions. Segons el TSJC, en el moment
de laprovaci del pla no existia a Catalunya cap tipologia de sl urb no consolidat, pel que no
poden existir diferncies entre propietaris. Com a resultat de la impugnaci, la sentencia anulla
tamb la delimitaci de les unitats dactuaci del planejament en el Parc Central. Lajuntament
anuncia que recorrer la sentncia (La Vanguardia, 18/05/05; Avui 19/05/05).
20 dabril: Treballadors i persones dentitats venals aturen amb una barricada un nou intent de
desnonament a Can Ricart.
28 dabril: Manifestaci de protesta dunes 500 persones sota el lema Salvem Can Ricart, defensem
el Poblenou. Es llegeix un manifest de preservaci de la fbrica signat per quaranta entitats. Es
celebra una reuni entre lAjuntament, els propietaris de Can Ricart i representants de les empreses.
(Avui, 27/04/05)
29 dabril: Plenari municipal on es discuteix una moci sobre el patrimoni industrial del Poblenou.
PSC, ERC i ICV rebutgen una proposici impulsada pel grup CIU per aturar lenderroc, preservar la
fbrica i mantenir els negocis. Primera reuni entre la societat del 22@bcn, s.a, el propietari de Can
Ricart i empreses inquilines.
4 de maig: Xerrada sobre el 22@bcn i la indstria armamentstica organitzada per la CC22@ a Can
Felipa.
18 de maig: Dures crtiques en la Comissi dUrbanisme entre CiU i el PSC entorn del 22@bcn (El
Punt; Avui, 19/05/02)
31 de maig: 3a Sessi del cicle Metrpoli i el Patrimoni Industrial de la Fundaci Antoni Tpies i el
FRB: El patrimoni industrial, Barcelona i Catalunya. A propsit de Can Ricart realitzada a lAteneu
Barcelons.
3 de juny: El Butllet Oficial de la Provncia anuncia el comenament dels treballs per a la modificaci
del Pla General Metropolit (PGM) per a la renovaci de les rees industrials del Poblenou (Districte
22@bcn) amb lobjectiu fonamental d'"adaptar-ne" les normes urbanstiques a les lleis en vigor.
Aquest fet es relaciona amb les sentncies adverses del TSJC (El Peridico, 07/06/2005)
7 de juny: Es fa pblic lubicaci gaireb segura de la seu gestora del ITER en el Campus de Llevant
(La Vanguardia; El Peridico, 08/06/05)
9 de juny: Es signa un acord amb la major part de les empreses installades a Can Ricart (entre 27 i
31, depenent del diari) amb un augment de les indemnitzacions. Es preveu que les empreses marxin
entre el 31 dagost i el 31 de desembre (El Peridico; El Punt; El Pas; La Vanguardia, 10/06/04)
11 de juny: Jornades de portes obertes a Can Ricart amb conferncies, exposicions, taules rodones,
activitats infantils, concerts, etc. Organitzades per la nova plataforma Salvem Can Ricart.
15 de juny: 4a Sessi del cicle Metrpoli o Patrimoni industrial: Can Ricart: patrimoni industrial i
innovaci tcnica celebrades al Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya. Es fa pblic, a la seu
del ICT, la creaci duna nova associaci del 22@bcn: 22@ Network. Compte amb 24 associats,
entre els quals hi ha tant empreses privades com entitats pbliques (GTD, Auna, Infomania,
Ingenieras de Sistemas y de Software, Indra, T-Systems, ICT, UOC, UPF, etc.). La presideix Gins
Alarcn, responsable de T-Systems. (El Pas; La Vanguardia 16/06/05). La plataforma Salvam Can
Ricart convoca una concentraci davant del ICT.
28 de juny: Nou intent de desnonament a Can Ricart. Vens, treballadors i empresaris aturen la
comissi judicial i les tres furgones de la Policia Nacional amb una nova barricada (Avui; El peridico;
La Vanguardia; El Punt, 29/06/05).
7 de juliol: 5a sessi del cicle La metrpoli i el patrimoni industrial, sota el ttol El districte d'activitats
22@bcn: del discurs a les realitzacions. Es fa una valoraci sobre el 22@bcn a la seu de CCOO (El
Punt, 12/07/05)
13 de juliol: Es fa pblic en nou projecte EcoUrban per lantic recinte de la Unin Metalrgica, que
noms conserva una part de la faana principal. Est realitzat pel Grup Habitat amb una inversi de
59,5 milions (amb un benefici esperat de 65,5) en una illa de 14.000 m2 entre els carrers Sancho de
vila, Almogvers, Zamora i Pamplona. Es preveu fer tres edificis, dos oficines i un aparthotel sota
criteris sostsenibles (El Pas, 13/07/05).
16 de juliol: La plataforma Salvem Can Ricart organitza una biciclatada pel indrets ms significatius
del patrimoni industrial del Poblenou i acaba amb un vermut a Can Ricart.
12 dagost: Comena lenderroc duna de les naus de Can Ricart.
14 de setembre: 19 empreses i dos vens de Can Ricart signen els acords de marxa voluntaria i les
indemnitzacions corresponents amb el propietari (marqus de Santa Isabel) (El Punt 13/09/05)
7 doctubre: Debat sobre Can Ricart i la conservaci del patrimoni industrial al Poblenou organitzat
per Foment de les Arts Decoratives
17 doctubre: Visita guiada a Can Ricart i presentaci en el mateix recinte de la revista El Carrer de la
FAVB amb una taula rodona sobre lhabitatge a Barcelona. Organitzen: AVV Poblenou i FAVB.
28 doctubre: El Canal 33 emet un documental sobre Can Ricart
1 de novembre: Alberto Fernandez Daz denuncia que el 22@ es gastar 360.000 euros en la
publicitat del distrcte 22@ entre els anys 2006 i 2007 (La Vanguardia 2/11/06)
5 - 26 de novembre: Activitats de les jornades made in Can Ricart que inclou portes ofertes,
xerrades, videoprojeccions, debats, actuacions, concerts, etc. Organitza: Plataforma Salvem Can
Ricart
10 de novembre: Trobada de treballadors afectast pel 22@ dintre les jornades Made in Can Ricart.
Centre Cvic Can Felipa
11 de novembre: Es fa pblic que la UB adquireix el edifici de Can Canela (fins ara seu del Institut
Catal de Tecnologa) per traslladar-hi totes les activitats relacionades amb la formaci continuada
(El Pas, 11/11/2005)
12 de novembre: Actuaci dels Diables del Poblenou dintre les jornades Made in Can Ricart. Plaa
de Can Ricart.
18 de Novembre: Trobada despais creactius organitzades per Nau XXI i videprojeccions dintre les
jornades Made in Can Ricart. Recinte de Can Ricart.
19 de novembre: Concert i segona Trobada despais creactius organitzades per Nau XXI dintre les
jornades Made in Can Ricart. Recinte de Can Ricart
21 de novembre: Debat sobre Can Ricart al Col.legi dArquitectes de Barcelona dintre les jornades
Made in Can Ricart
22 de novembre: Roda de premsa de Rosa Virs, nova presidenta del Consell Econmic i Social de
Barcelona on alerta del risc dexpulsar indstria tradicional que funciona del 22@, aix com la
necessitat daconseguir ms complicitat dels ciutadans en la transformaci urbana del Poblenou i el
desenvolupament del districte tecnolgic.
23 de novembre: Portes ofertes a lHangar dintre les jornades Made in Can Ricart. Recinte de Can
Ricart. Debat sobre Can Ricart amb Mer Tatjer, Joan Roca i Josep Acebillo a la Casa Amatller.
Organitza: SOS Monuments.
24 de novembre: Portes ofertes a lHangar dintre les jornades Made in Can Ricart. Recinte de Can
Ricart / Lajuntament arriba un acord amb Telefnica de reaqulificacions i permutes dedificis de la
companyia amb el comprims que Telefnica construeixi una nova seu i un centre de investigaci en
el 22@ (El Pas; La Vanguardia; LAvui; El Peridico 24/11/04)
25 de novembre: Portes ofertes a lHangar, videoprojeccions. dintre les jornades Made in Can
Ricart. Recinte de Can Ricart
26 de novembre: Portes ofertes a lHangar i debat sobre el Pla Especial del Patrimoni dintre les
jornades Made in Can Ricart. Recinte de Can Ricart
2 de desembre: LAjuntament notifica lordre de suspensi de la llicncia denderroc de Can Ricart. Es

diu que encara no shan determinat quins elements del conjunt poden quedar preservats en el
Catleg del Patrimoni Industrial del Poblenou
16 de desembre: Concentraci i cercavila amb el circ de la Macabra i els Diables del Poblenou.
Organitza: comissi Salvem Can Ricart
Any 2006
13 de gener: lAjuntament de Barcelona lliure a la Comissi Salvem Can Ricart una nova proposta
que preveu una modificaci de la UA1 del Peri del Parc Central dins de lmbit dactuaci del 22@.
16 de gener: Es presenta un informa de la consultora Jones Lang Lasalle sobre el mercat doficines a
Barcelona, on ressalta la importancia del sector pblic en les operacions lloguer (que representa el
23% del total de metres quadrats llogats). Tamb es destaca que el 22@ ha representat el 25% de
les operacions (El Pais; LAvui; La Vanguardia, 17/01/06) /
22 de gener: Es fa pblic que Yahoo! Instalar el seu laboratori de investigaci en el Parc Barcelona
Mdia. (La Vanguardia 23/01/06)
26 de gener: Clos firma un conveni amb el Consorici de la Zona Franca per promoure el edifici
Mediatic (16.000m2) en el campus audiovisual. Representa una inversi de 24 milions deuros.
Aquest edifici ha dacollir activitats productives, de formaci i d'investigaci en el camp de les
tecnologies de la informaci, comunicaci i del sector mdia. Tamb es signa el conveni amb el
Consell Audiovisual per construir la nova seu en la zona. Els dos edificis han destar acabats abans
de tres anys (El Pas; lAvui, 27/01/06)
31 de gener: Reuni entre lAjuntament i membres de comissi Salvem Can Ricart. Lajuntament
presenta una proposta de modificaci del PERI Parc Central que s rebutjada per la comissi ja que
es considera que no respecte el patrimoni i no es t en compte destinar lespai als usos ciutadans. Hi
assisteixen er part de la Comissi: Merc Tatjer (Patrimoni), Ignacio (Hangar), Blanca (Can Font),
Vicens (tallers Iracheta), Ferran (JOC) i Manel Andreu (AVPN). Per part de l'Ajuntament: Ramon
Messeguer (gerent d'Urbanisme), Oriol Clos (director Urbanisme), Pere Fons (gerent 22@), Aurora
(22@) Joan Llus Zafont i un altre company (tcnics de participaci) i Lucheti observador?.
16 de febrer: Clos visita les obres del 22@ i es fa valoraci per part de lAjuntament: el 25% del
sostre edificat que preveu el pla estan en obres o tenen llicncies de construcci o de rhabilitaci en
trmit o concedides (El Punt; La Vanguardia; LAvui, 17/02/06)
1 de mar: Assemblea Ciutadana sobre Can Ricart al Centre Moral del Poblenou. Sexplica lestat de
negociacions amb lAjuntament i es presenta el pla dusos. Hi assisteixen ms de 100 persones. Hi
intervenen membres de lAVPN, Artistes de lHangar i nau21, persones del grup de patrimoni
industrial del FRB i un representant duna empresa desnonada. Organitza: comissi Salvem Can
Ricart.
2 de mar: La Junta Directiva del Foment de les Arts Decoratives concedeix la Medalla FAD a la
Plataforma Salvem Can Ricart per la seva constant tasca per evitar lenderroc del complex fabril de
Can Ricart, conservant per a la ciutat aquesta interessant pea del patrimoni industrial i fer-la
reviure.
MANIFESTOS
MANIFEST DELS CIUTADANS DEL POBLENOU

Els vens i venes del Poblenou manifestem el nostre profund desacord amb les proposes
urbanstiques dels PERI 22@, que shan aprovat sense participaci ciutadana, i poden desfigurar el barri
del Poblenou i diluir la nostra identitat. No volem que el Poblenou es converteixi en una ciutat de negocis,
desplaant la poblaci i trencant lestructua cvica i venal. Estem en contra de la prepotncia
administrativa que sense avisar no consultar vol imposar un model de ciutat diferent, expulsant les petites
activitats industrials, el comer tradicional i el venat que hi resideix de sempre. Reivindiquem e dret de
les famlies afectades a ima valoraci justa de la seva residncia, de les seves propietats i de les seves
botigues i tallers.
El conjunt de propostes urbanstiques que volen transformar el Poblenou des de Selva de Mar
fins a Ca lAreny, Llacuna i la Diagonal perverteixen la idea 22@ perqu han ignorat el venat com a part
implicada i amb dret opinar. I tamb perqu les propostes dels PERI no obeixen a una necessitat social
de pes sin alss interessos de propietaris i promotors,
Denunciem la utilitzaci del barri del Poblenou per a la introducci i la proliferaci de gratacels a
tota la ciutat. Rebutgem els edificis alts. No podem permetre solucions arquitectniques singulars que no
tenn altre justificaci que la veritat dels tcnics, linters del capital i laposta de lAdministraci per
lactivitat econmica com a motor exclusiu de la reforma urbanstica del Poblenou. Esten en contra dels
edificis de gran alada perqu no corresponen a un model de funcionalitat ni sn energticament
sostenibles, i a ms impacten i desfiguren el paisatge urb. No volem ms gratacels al Poblenou!
Volem un Poblenou econmicament dinmic amb botigues i tallers i tamb amb nova economia i
serveis. Per volem un Poblenou per a lespersones on prevalgui la vida cultural intensa, les relacions
venals, el trajecte a peu, i els equipaments i serveis necessaris. Optem pel comer de proximitat, sempre
fidel al venat, avui amenaat per les grans superfcies de Glries i Diagonal Mar. Exigim la construcci
dels equipaments previstos al Pla dEquipaments, i de les places daparcament pblic necessries al
centre histric del Poblenou.
Cal respectar i conservar les fbriques, els edificis emblemtics i espais de referncia que son
una part important de la nostra memria histrica, com la farinera La Fama, al barri de la Plata, entre
daltres.
Cal desenvolupar el projecte 22@ per a la renovaci de les rees industrials i la reintroducci
dactivitats econmiques al Poblenou sense desvirtuar per la vida venal, i amb les mnimes afectacions
possibles, respectant en la mesura del possible les preexistncies. La ocmpensaci econmica i la
reubicaci dels que malgrat tot tinguin afectat el seu habitatge no ha docasionar captrasbals ni cap
prdua de patrimoni.
Les persones, lestil de vida i la cultura popular son ms importants que el negoci i la ciutat
aparador que alguns volen construir, per aix els vens i venes, juntament amb les entitats del Poblenou,
no permetrem que cap inters trepitgi els nostres drets ciutadans, defensant fins on faci falta el nostre
patrimoni com.
Poblenou, 28 de febrer de 2002
DEFENSEM POBLENOU, SALVEM CAN RICART!

Avui, venes i vens del Poblenou, tornem a sortir al carrer per manifestar el nostre rebuig i
indignaci davant el conjunt d'agressions que s'estan duent a terme contra el teixit social, el patrimoni
histric i la identitat del nostre barri.
La necessria modernitzaci de la ciutat no es pot fer en contra dels ciutadans. L'actual poltica
urbanstica s molt qestionable i no hi ha una veritable poltica industrial ni tampoc de patrimoni cultural.
Financeres, constructores, immobiliries, amb el suport de les administracions, planegen el
nostre futur tenint exclusivament en compte els seus propis interessos econmics, mentre ignoren l'opini
i les necessitats del barri i de la ciutat.
ACTIVITAT
LAjuntament, demostrant una actitud poc dialogant i insensible, vol enderrocar, a travs dun Pla
del 22@, el conjunt fabril de Can Ricart, posant en greu perill 34 empreses i 240 treballadors, perdent-se
aix el paper actiu i efica que poden tenir en un teixit econmic urb de futur, ms dens i complex del
previst i realment innovador.
PATRIMONI
Can Ricart, vora el Parc Central, s tamb lexponent arquitectnic del segle XIX ms important
que queda en el Poblenou i un dels ms interessants de Catalunya. Darrerament, lAjuntament ha perms
lenderroc de les fbriques Unin Metalurgica i Extractos Tnicos. Per, en el seu dia i grcies a la
mobilitzaci, vam aconseguir mantenir Can Felipa i Can Saladrigas. En aquests moments, des de
diversos mbits, venals i professionals, s'est aconseguint un grau de conscincia a favor del patrimoni
que demostra una sensibilitat que no han tingut ni lAjuntament ni la Generalitat. Si ara ens movem
salvarem tamb Can Ricart.
IDENTITAT
Poblenou perd rpidament el seu paisatge i les senyes didentitat. El Pla 22@ promet molts llocs
de treball, per no t miraments en destruir els existents. Prometen habitatges de protecci oficial per,
amb l'especulaci i les afectacions, s'expulsa als vens i venes. Tot aix ens porta a un procs de
substituci social que anulla un barri que s el resultat duna rica xarxa relacional, venal i laboral forjada
a travs de generacions. Parallelament s'estan installant empreses multinacionals d'tica dubtosa amb
contractes precaris, acomiadaments massius i vinculacions amb la indstria militar.
EQUIPAMENTS
La millora del barri no passa tampoc per fer hotels considerant-los "equipament", pervertint aix la
idea d'equipament, ni pels grans centres comercials, sin per fer equipaments pblics: com la biblioteca a
Can Saladrigas, ms escoles bressol, ms centres densenyament pblic sense barracons, el camp de
futbol,.
FUTUR
Lnica gran zona verda que hi haur a l'interior del barri la volen partir en quatre trossos pel pas
de dos carrers. Volem un Parc Central sense cotxes i, vora seu, el conjunt patrimonial de Can Ricart
conservat sencer, com a espai de producci, de cultura i de ciutadania! Volem un Poblenou respectus
amb les necessitats de les persones. Volem ser actors del futur, econmic, social i cultural del barri i de la
ciutat.
Davant d'aquesta situaci exigim:
Retirada del projecte aprovat per a Can Ricart i consensuar un projecte alternatiu que respecti el
patrimoni i les activitats econmiques existents i els seus llocs de treball, tenint en compte el
projecte alternatiu presentat pel Grup de Patrimoni Industrial del Frum de la Ribera del Bess.
Dret a que les indstries i tallers existents en l'rea 22@ puguin continuar en aquest lloc i rebre
el suport duna poltica industrial que contempli el seu futur per seguir contribuint al teixit
econmic d'aquesta rea de la ciutat.
Que els plans urbanstics, i en concret el 22@, siguin respectuosos amb els interessos i la
identitat del barri i de la ciutat, i que contemplin uns mnims en la qualitat de la nova arquitectura.
Que s'elabori un pla que preservi el patrimoni histric del Poblenou tenint en compte la proposta
del Grup de Patrimoni Industrial del Frum de la Ribera del Bess.
Que a les persones afectades pels plans urbanstics al Poblenou se'ls respecti el dret a ser
rehubicades al mateix barri i amb la compensaci, com a mnim, de pis per pis.
Que no s'aprovi el pla viari que parteix en quatre parts el futur Parc Central.
Que sacceleri la construcci dels 4000 habitatges de Protecci Oficial del 22@ i que es lliuri a
la Comissi de Seguiment la relaci de les noves promocions.
Que es faci efectiu el Pla d'Equipaments del Poblenou, i en concret que es doni prioritat a la
biblioteca de Can Saladrigas, a les escoles i llars d'infants i el camp de futbol.
Que es denegui la llicncia d'installaci i activitats a totes les empreses relacionades amb la
indstria armamentstica, encara que es presentin com empreses de lmbit de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci.
Que totes aquestes qestions i d'altres que afectin la vida del barri es treballin de forma activa i
directa entre les administracions, entitats i venes i vens del barri, sobretot els directament
afectats. Volem una participaci real que no es limiti solament a donar informaci per part de les
administracions, si no tamb, a debatre i decidir conjuntament el que s'ha de fer.
Entitats que donen suport:

Afectats de Can Ricart, Ass. Vens i Venes del Poblenou, Ass. Vens Gran Via-PerEspronceda, CER Bac de Roda, Ass. Recreativa Grup Civit, Arxiu Histric del Poblenou, Coordinadora
contra el 22@,, Diables del Poblenou, Assemblea de Joves del Poblenou, J.O.C., MOVI, CiU, Colla del
Drac, Fem Maig, Acci Sant Mart, Centre Moral, Colla de Gegants del Poblenou, Ateneu La Flor de Maig,
Cooperativa Cydonia, ACO Poblenou, Ass. Vens Vila Olmpica, Ass. Vens Diagonal Mar, Ass. Vens
Paraguai-Per, La Raspa, Plataforma Diagonal Maresme Bess, Plataforma dEntitats i Vens de la Mina,
Cooperativa d'Habitatge del Sagrat Cor, Cooperativa Gregal, IES Barri Bess, IES Poblenou, AMPA la
Mar Bella, AMPA Arenal de Llevant, AMPA Lope de Vega, Ciber@ula Poblenou, Esplai La Flor de Maig,
CGT, CCOO Barcelons, Favb, Coordinadora dEntitats del Poblenou,...
ANNEX SALVEM LEMPORD
COMUNICAT DE PREMSA DE SALVEM LEMPORD, EN OCASI DEL PRIMER

ANIVERSARI
Es constitueix la Plataforma Salvem l'Empord
El passat 14 de juny, arran de la crida feta per la IAEDEN-Ecologistes de Catalunya ms d'un centenar de
persones es van aplegar a Figueres per constituir la plataforma Salvem l'Empord. Aquesta plataforma t
com a objectiu fer front a la gran quantitat de projectes que amenacen amb un deteriorament progressiu
de l'Empord:
- Fluvi Marina a Sant Pere Pescador.
- Pla parcial a Sant Mori que pretn construir ms de 300 cases (el poble t 150 habitants)
- Camp de golf de lEscala
- Zona industrial de Roses
- Normes Subsidiries de Palau-Saverdera
- Zona industrial Les Pedroses de el Far dEmpord i centre intermodal
- Pla General dOrdenaci Urbana de Castell dEmpries
- Aerdrom de Perelada, dOrdis i ampliaci del dEmpria Brava
- Urbanitzaci de Santa Magdalena (per sota els cingles de la Salut)
- Pla Parcial a Pau
- Urbanitzaci de Les Clotes de Selva de Mar
- Cala Tamariua
- Hipdrom de Bscara
- Urbanitzaci a Cap Ras al terme municipal de Llan
- Desdoblament de la carretera de Besal-Figueres
- Variant de Figueres
- TGV
- Roine
- Lnia dalta tensi de 440 kV
- Parcs elics dins zones PEIN
La plataforma aplega entitats socials i ecologistes i persones individuals i una de les primeres
reivindicacions s la redacci dun Pla Director de la comarca acompanyat de mesures cautelars fins que
no s'aprovi: moratria urbanstica, a noves granges de porcs i camps de golf en zones no urbanitzades,
aerdroms, normes complementries de preservaci del paisatge, etc...
COMUNICAT DE PREMSA DE SALVEM LEMPORD, EN OCASI DE LARRIBADA DEL

TREN DE LEMPORD A BARCELONA
El Tren de l'Empord arriba a Barcelona

La plataforma Salvem l'Empord ha enviat una carta al president de la Generalitat, Jordi Pujol, per
anunciar-li que el Tren de l'Empord arribar el diumenge 23 de mar a Barcelona per manifestar-se a la
plaa de Sant Jaume i demanar la redacci d'un pla director per a la zona.
Benvolgut Sr. President:
El passat 6 d'octubre de 2002, amb motiu de la visita que va efectuar al santuari de la Mare de Du del
Mn, per assistir als actes dedicats a la memria de Mossn Cinto, vrem trametre-li una carta on
expressvem la nostra preocupaci per com l'especulaci d'uns pocs malmet el nostre territori i el nostre
paisatge empordans. Aquesta carta no ha tingut resposta, encara.
La Plataforma Cvica Salvem l'Empord va nixer amb la clara voluntat de formular propostes positives
per redrear la situaci, per b que no ens estem de criticar pblicament el que no ens sembla b. I,
tamb, d'impugnar mitjanant recursos administratius i judicials els acords que considerem lesius als
interessos pblics, que es van adoptant, mentre no es disposa dels instruments que podrien evitar-los.
Creiem que s impossible canalitzar correctament el que ha de ser el desenvolupament sostenible del
territori (conceptes en els que tots hi estem d'acord) sense disposar dels instruments necessaris per a ferho. Ja sabem que aquesta tasca no s fcil.
El seu Govern t ple coneixement que s necessari desenvolupar el Pla Director, per a fer possible i
concretar aquest desig collectiu.
El que ens preocupa de veritat no sn les dificultats, que podem entendre i compartir, pel que fa a
concretar la planificaci del territori. El que ens preocupa s la manca de voluntat manifesta del seu
govern de portar a terme aquesta tasca. Si fem aquesta afirmaci tant contundent s perqu constatem el
segent:
Primer, perqu el seu govern, porta ms de 20 anys sense desplegar els instruments de planificaci
territorial, ja previstos des de la Llei de poltica territorial de 1983, que podrien fer possible la planificaci
d'un creixement i desenvolupament racionals i sostenibles.
En segon lloc, perqu l'nic instrument d'ordenaci i planificaci territorial de carcter general que ha
aprovat el seu govern, el Pla Territorial General de Catalunya, de 1995, resulta excessivament general.
Per, a ms a ms, i aix resulta dolors, el que passa s que el seu govern, no se l'ha cregut mai aquest
instrument general, ni les directrius que s'hi contenen, que, per cert, han de ser aplicades i plasmades al
planejament urbanstic, que les ha de ha de respectar i s'hi ha de supeditar. Des del govern s'ha renunciat
sistemticament a establir aquestes directrius que constitueixen un mandat del Parlament:
Posem uns exemples: el Pla Territorial General estableix com a criteris, entre d'altres, la necessitat de
contenir els creixements de la franja litoral i prelitoral del territori, ats que diagnosticava una situaci de
saturaci insostenible en aquest espai territorial, sotms a una forta pressi urbanstica. El pla general de
Llanc fa tot el contrari, com el de l'Escala. A Roses i al Port de la Selva, (ja s'ha destrossat la cala
Tamariua) es promouen revisions del planejament que van tamb en la direcci totalment contrria a la de
contenci. S'entenen les servituds poltiques, les pressions de les immobiliries, per no fins al punt que
bloquegin l'acci del govern, en la defensa dels interessos supralocals.
Un altre criteri s el de preservar els espais de connexi entre els Parcs Naturals: l'actuaci del seu
govern autoritzant una zona industrial a Roses i els sls urbanitzables desmesurats de Palau-saverdera
impediran, si els tribunals no hi posen remei, la conservaci d'aquests espais de relaci. Entre els
departaments del seu govern, es produeixen greus disfuncions en aquest punt. I, al final, els interessos
locals, en alguns casos, sotmesos al caprici d'especuladors sense escrpols s'acaben imposant.
Un altre criteri contingut al Pla Territorial General s el de la preservaci dels terrenys forestals. No tenim
constncia que mai s'hagin aplicat els criteris de la Llei forestal de Catalunya al planejament urbanstic de
l'Empord, des de que fou aprovada aquesta llei l'any 1988. D'aquesta forma s'explica l'intent d'urbanitzar
Santa Magdalena, a Terrades.
Pot comprovar, Sr. President, amb aquests exemples, que l'aplicaci d'aquests criteris, no sn res de
l'altre mn, ni van contra el progrs o l'inters general per b que puguin molestar a alguns dels seus ms
incondicionals.
Aquest desgavell noms s'explica per l'abandonament de les funcions del seu govern, massa procliu a
plegar-se als interessos dels promotors i propietaris davant del lucre fcil i immediat. La teranyina
d'interessos locals i de promotors i propietaris, a l'Empord, es retroalimenta contnuament amb la
benedicci i passivitat del seu govern, en un equilibri inestable, per amb vocaci de perpetuar-se. Noms
es corregeixen aquestes tendncies a base de pedaos i d'improvisaci. I, benvinguda sigui la correcci
del bunyol que s'hauria perpetrat amb la urbanitzaci de Fluviamarina, a Sant Pere Pescador.
Caldr, ben aviat, pensar per a l'Empord, en un model de desenvolupament semblant al de Menorca, si
s que volem deixar alguna cosa per als nostres fills o nets, fomentar un turisme de qualitat, culturalment
sensible davant del patrimoni arquitectnic, paisatgstic i natural..
Per, nosaltres no volem ms pedaos, ni ms zones vulnerables. Volem poder-nos banyar a la Timba de
Llad, per posar un exemple que segur que coneix prou be, i poder beure aigua de l'aixeta. Les
infrastructures hidruliques que s'han de fer per portar aigua potable als municipis que tenen els pous
contaminats, que sn la majoria a l'Empord, les paguem entre tots. Es a dir, els ciutadans, sense el
nostre perms, acabem subvencionant els qui ens contaminen l'aigua. El seu govern, no ha adoptat les
precaucions necessries al llarg d'aquests darrers anys i ha fet tard. Tot i aix, encara continua
autoritzant ms macrogranges de porcs (com el cas de la granja de Rabs, a tocar de l'Orlina, i contra
l'autoritzaci medioambiental de la qual s'ha presentat un recurs contencis administratiu). Macrogranges
que a ms a ms resulten del tot perjudicials per als mateixos pagesos i ramaders que assisteixen,
impotents, a una competncia deslleial dels integradors, que els acaben empobrint. De quin progrs
estem parlant ? El seu govern no ens protegeix d'aquesta greu contaminaci de les aiges. Tamb
haurem de beure aigua de l'Ebre o del Roine si el pant de Boadella resulta insuficient, en anys de
sequera, o b haurem de pagar les fortes inversions per a plantes dessaladores ?
Sr. President: s per tot aix, que el proper dia 23 de mar venim amb el Tren de l'Empord, per a
plantejar la necessitat de dotar-nos d'un Pla Director que permeti concretar el desenvolupament sostenible
de l'Empord, com a una eina estratgica essencial, en el marc d'un pas equilibrat i sostenible, ms enll
de les lluites poltiques de curta volada. Per, com que la redacci del Pla Director pot allargar-se
indefinidament, o ara no toca fer-ho, necessitem que el seu govern adopti, amb la mxima urgncia,
mesures preventives i cautelars per impedir que uns quants incrementin el desastre o acabin malmeten el
que ens queda, en una fugida endavant recolzada en una poltica de terra cremada. Li demanem un ltim
gest de coherncia patritica concreta, amb l'adopci de mesures preventives concretes, per impedir
l'establiment de ms granges de porcs de les que ja tenim, de congelar el sl urbanitzable de les zones
litorals i prelitorals no desenvolupades, limitaci que pot venir compensada pel desenvolupament en el
sl urb, en bona part infrautilitzat i mal cosit, de plans de millora urbana que prioritzin l'accs a un
habitatge digne, tamb en rgim de lloguer, per a joves fins a poder repensar quin ha de ser el tipus de
progrs que volem.
Tal i com li indicvem a la carta de la Mare de Du del Mn, "esperem no trobar en la Generalitat la
mateixa incomprensi i prepotncia mesatries que tot ho contaminen i que tantes vegades, portes en
fora, lamentem." Essent conscients que "no podem defensar la nostra Ptria, si abans, a cada pam de
terra que defensem, no provem de fer-nos a nosaltres mateixos".
Sr. President: no en tenim prou amb les declaracions patritiques, de pal de paller. Com indicvem a
l'Alcalde de Llan, en el Manifest per salvar Cap Ras, del 22 de setembre de 2002, "el nom del territori
tamb s el paisatge i salvant-lo tamb salvem els mots de cada cosa. Un territori sense paisatge s una
cultura sense llengua. I, cap d'ells est en venda" Si ms no, per part nostra.
Figueres, 12 de mar de 2003.
Salvem l'Empord
ANNEX EIX VIC-OLOT/ SALVEM LES VALLS
CRONOLOGIA189
Any 1975
Publicaci pel Ministeri dObres Pbliques del Eje Transversal de Catalua, tramo LridaGerona.
LAjuntament dOlot encarrega un estudi a larquitecte Antoni Solans (Solans, 1975).
Any 1985
Aprovaci del primer Pla de carreteres de Catalunya pel DPTOP, on es preveu un eix
Transversal sense definir el tram Vic-Girona, deixant lenlla Vic-Olot a nivell de xarxa bsica
secundria.
Any 1991
El Sr. Pere Macias, alcalde dOlot, amb el suport de la Societat Catalana dOrdenaci del
Territori (SCOT) i la delegaci gironina del Collegi dArquitectes de Catalunya, presenta lestudi
de lEVO com a alternativa a lEix transversal per les Guilleries i per tant com a eix viari de gran
capacitat (autovia/autopista). Creaci del lobby Grup de suport a lEix constitut per quinze
empresaris i tcnics locals de la Garrotxa, presidit per Xavier Espua (sector crnic).
189 Hem volgut que la llargria concedida a cada any reflects dalguna manera la intensitat meditica del conflicte; aix es molt
pals en els anys 2003 i 2004. Com veurem ms endavant, a finals del 2003 i principis del 2004 es va donar una Estructura
dOportunitats Poltiques particularment favorable als opositors al projecte, aix va comportar, bviament, un ress meditic
desconegut fins al moment.
Any 1994
Febrer: els sectors favorables a lEVO sorganitzen en la Comissi de Seguiment de lEix VicOlot-Figueres, presidida per lalcalde dOlot, Pere Macias.
Octubre: surt a exposici pblica lestudi informatiu i dimpacte ambiental del tram Manlleu-Olot
de lEVO, i es constitueix la Comissi dEntitats contra el Tnel de Bracons. Manifest: Per salvar
la Garrotxa, No al tnel de Bracons.
Desembre: allegacions a lestudi informatiu de lAssociaci de Naturalistes de Girona (ANG).

Moci en contra del Consell de Protecci de la Natura de la Generalitat. Informe desfavorable del
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa (PNZVG). LEstudi Informatiu no saprova i es
desestima el projecte.
Any 1995
Gener: lANG presenta en nom de Salvem les Valls una queixa a la Comissi de Peticions del
Parlament Europeu. Es crea la coordinadora Salvem les Valls a partir de la Comissi dEntitats.
Febrer: Salvem les Valls (SV) manifesta pblicament la seva oposici al projecte i demana
lelaboraci dun estudi socioeconmic rigors i neutral.
Abril: primer acte reivindicatiu a la Vall den Bas: simulacre de peatge.
Maig: primer suport explcit dun partit poltic: Iniciativa per Catalunya.
Juliol: el President de la Generalitat, Jordi Pujol, fa ress de loposici a lEVO. Es constitueix

legalment Salvem les Valls.
Agost: acte reivindicatiu: el Christo de Bracons, en el que 40 artistes emboliquen amb plstic
lermita de Sant Quint.
Setembre: lajuntament de la Vall den Bas es manifesta en contra de les alternatives

presentades. Divisi a Esquerra Republicana per lEVO. Saccepta a trmit la petici al
Parlament Europeu.
Octubre: en la Fira de sant Lluc dOlot, el nou Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques,
Artur Mas, anuncia que la nova carretera es podria inaugurar abans del 2000.
Any 1996
Gener: el PSC demana al Parlament que sinicin els contactes amb els ajuntaments per a
millorar la traa de lEVO. Rep el suport del PSC, CiU, ERC i PP, per es comencen a manifestar
veus discordants a ERC i PSC.
Febrer: trobades de Salvem les Valls amb els opositors al 4t Cintur.
Maig: el Conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta es manifesta contrari a la construcci de

lEVO.
Agost: Pere Macias substitueix Albert Vilalta com a conseller de Medi Ambient. Aquest canvi
comporta la destituci dalts crrecs aix com la renncia dalguns tcnics.
Any 1997
Febrer: Ernest Lluch, en una entrevista al 440, afirma que la millora de les comunicacions pot
ser perjudicial per a la Garrotxa.
Mar: la Generalitat descarta lestudi de 1994 i fragmenta el projecte inicial dEVO en dos
projectes independents: el tram Manlleu-Torell i el Torell-Vall den Bas.
Abril: el PSC demana consens abans no surti el nou estudi informatiu.
Maig: les Joventuts dERC, a la Garrotxa, donen suport a SV, desmarcant-se de la postura oficial
del partit. La Direcci General de Carreteres dna lordre destudi de la Nova carretera VicOlot/Tram Torell-Vall den Bas a les empreses AUDING, S.A i ECAFIR, S.L. Sinaugura lEix
Tranversal de Catalunya.
Any 1998
Gener: lAssociaci dEmpresaris de la Vall den Bas redacta un document de suport al Conseller
de PTOP, Sr. Pere Macias.
Febrer: La Uni Intersectorial dEmpresaris de la Garrotxa demana que sacceleri el trmit de

Bracons.
Mar: El Conseller de PTOP, Pere Macias, anuncia que les obres siniciarien lany 2000.
Maig: Pere Macias anuncia que saplicaria un peatge tou.
Juny: Salvem les Valls ofereix una conferncia Perqu diem no a lEix Vic-Olot per Bracons,
amb els professors Fluvi, Mallarach i Nogu.
Juliol: surt a exposici pblica lEstudi informatiu i ambiental del tram Manlleu-Torell de lEVO.
Setembre: Iniciativa- Els Verds presenta una moci instant al Parlament de Catalunya a
abandonar la idea de la construcci de lEVO i a cercar alternatives en eixos existents. Voten en
contra ERC i PSC (ERC safegeix a front el novembre).
Desembre surt a exposici pblica lestudi informatiu i dimpacte ambiental del tram Torell-Vall
den Bas (que inclou la construcci del tnel de Bracons).
Any 1999
Gener: Salvem les Valls demana que sampli el termini dexposici pblica. Maulets organitza un
concert amb el lema Aturem leix Vic-Olot.
Febrer: Salvem les Valls assisteix al Parlament de Catalunya per demanar el suport dels partits
poltics parlamentaris i presenta 1200 allegacions al projecte, en el tram Torell-Vall den Bas.
Multiplicaci dactes reivindicatius per part dels opositors. Unanimitat a lAjuntament de la Vall
den Bas en contra dels projectes presentats fins ara.
Pere Macias diu que el Pla de Carreteres mana fer el tnel de Bracons, sense cap altra
alternativa.
Alzamora (Grup industrial a Olot) amenaa amb marxar de la Garrotxa per manca de sl
industrial; Espua afegeix que les comunicacions deficients sn un greu obstacle a la Garrotxa.
Mar: lequip de govern de la Vall den Bas soposa a fer la consulta popular (referndum
proposat al febrer) ja que creu que podria enfrontar els vens.
Salvem les Valls escriu una carta adreada al President de la Generalitat.
La Comissi de Peticions del Parlament Europeu respon que lAdministraci (espanyola i

catalana) no ha demanat finanament per a lobra.
El PSC de Ripoll demana que leix Vic-Olot passi pels tnels ja construts de Capsacosta
(Collabs i daltres)
Salvem les Valls organitza un seguit de conferncies a Olot (sobre Lespai agrari davant les
infrastructures, amb Pep Riera i Agapit Borrs; sobre el Quart Cintur i el Transvasament del
Roine.
Agost: lAssociaci Empresarial de la vall del Ges decideix donar suport a lEVO.
Novembre: difusi en un programa de TV2 de la problemtica de lEix Vic-Olot per Bracons.

Negativa de lEstat a destinar fons de cohesi per a la construcci de lEVO.
Any 2000
Abril: el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques presenta un estudi dimpacte

socioeconmic del nou Eix Vic-Olot per Bracons (publicat a DPTOB, 2000).
Juny: leconomista Modest Fluvi desqualifica pblicament lestudi dimpacte socioeconmic.
Setembre: saprova lEstudi informatiu i dimpacte ambiental del tram Torell-Vall den Bas.
Octubre: SLV entra a formar part del Consell de Cooperaci del Parc Natural de la Zona
Volcnica de la Garrotxa (PNZVG).
Desembre: Salvem les Valls interposa un recurs contencis administratiu a la Generalitat al jutjar
insuficients els estudis dimpacte ambiental que justifiquen el projecte. Sincorporen a la
Plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC) de les comarques de Girona contraposant-se al PSC de
Girona.
Davant lofensiva opositora lalcalde dOlot anuncia que des de lAjuntament farem el que calgui
perqu aquesta infrastructura sigui una realitat. (LV, 06-12-00).
Any 2001
Gener: adjudicaci per a la redacci del projecte constructiu del tram Torell-Vall den Bas.
Es difonen els resultats duna enquesta feta a la poblaci dOlot en el marc del Pla dAcci per a
la Sostenibilitat (PALS); 33% dels ciutadans es manifesten molt dacord amb la infrastructura,
23% fora dacord, 15% poc dacord, 21 contraris.
Febrer: Salvem les Valls es troba amb representants del PSC i ICV.
Mar: es fa pblic un estudi sobre el sl agrcola de la Vall den Bas i els qualifiquen com els ms
rics de Catalunya.
Maig: marxa a peu de 128 km. de la Vall den Bas a Barcelona per a lliurar al Parlament ms de
6000 signatures contra el projecte EVO.
Juny: Salvem les Valls denuncia prospeccions geolgiques illegals en zones protegides (LIC)
Sistema Transversal Catal relacionades amb els treballs preparatoris de lEVO.
Juliol: sincorporen a la plataforma opositora: Esquerra unida i Alternativa, CCOO, la

Confederaci dEntitats Ecologistes de Catalunya i Els Verds.
Desembre: la Generalitat licita el contracte per a lassistncia tcnica del projecte constructiu del
tram Torell-Vall den Bas.
Any 2002
Gener: primer acte reivindicatiu massiu: I Marxa Catalunya camina contra lEix Vic-Olot. Aquesta
marxa va discrrer per la Vall den Bas i va aplegar ms de 1000 persones, per la tarda es va fer
un parlament amb intervencions dERC i ICV. Lajuntament de Sant Pere de Torell, encapalat
per Jordi Fbregas (Entesa per Sant Pere), demana per unanimitat que es replantegi lEVO.
Agost: licitaci de les obres del tnel de Bracons per un total de 162 milions dEuros.
Octubre: el DPTOP publica ladjudicaci de lEstudi informatiu i dimpacte ambiental del tram
Torell-Vall den Bas.
Agost: Salvem les Valls anuncia el reforament de la via judicial amb una sollicitud daturada
cautelar de les obres al Tribunal Superior de justcia de Catalunya (TSJC).
Octubre: acte reivindicatiu: setge a lAdministraci. Encerclada de lAjuntament dOlot i del

Departament de Poltica Territorial i Obres pbliques.
Salvem les Valls fa pblic a Olot el manifest 10 bones raons per a oposar-se al nou eix viari VicOlot per Bracons, signat per ms de 500 intellectuals i tcnics.
Desembre: sadjudica la realitzaci del tram Torell-Vall den Bas.
Any 2003
Durant el 2003, les reivindicacions dels grups poltics i de les entitats contrries al projecte van
fer-se sentir cada cop ms, sobretot als mitjans de comunicaci.
Gener: lAjuntament dOlot (PSC) presenta el document Olot i la Garrotxa: les infraestructures de
comunicacions, en el qual advertia que el tnel de Bracons constitua, al mateix temps, una
oportunitat i una amenaa per al territori.
Febrer: SLV reuneix unes dues mil persones en una II Marxa popular encapalada amb el lema
Catalunya camina per la vall den Bas que va tenir lloc a la vall mateixa per protestar per la
construcci del tnel de Bracons. En oposici als collectius ecologistes, altres entitats i
associacions com la Cambra de Comer de Girona, Pimec-Sefes i la Uni Intersectorial
dEmpresaris de la Garrotxa reclamaven la construcci daquest nou eix.
Mar: Felip Puig, el nou conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, anuncia que les obres
del tram del tnel de Bracons de lEVO siniciarien a l'abril. ICV, ERC i CpC de Girona, recolzen
els arguments i les mobilitzacions de les entitats ecologistes i a ms consideraven que mentre no
arribs la sentncia del TSJC era necessari aturar les obres i estudiar les diferents alternatives
per reduir limpacte ambiental.
Abril: es produeixen els primers moviments previs a la perforaci del tnel. Els operaris de les
empreses Fomento de Construcciones y Contratas i Agrupaci Guinovart Obres Serveis
Hispnia SA es van posar a fer els treballs d'amidament, previs a linici de les obres del tnel
boca sud (zona del Pigallem).
Maig: Llus Sacrest revalida lalcaldia dOlot.
Juny: SLV es tanca un cap de setmana a Sant Andreu de la Vola i realitza tallers i xerrades de
carcter pblic. Encarrega a lAssociaci de Naturalistes de Girona (ANG) un estudi davaluaci
del futur EVO190.
Agost: primeres voladures a la boca de Sant Andreu de la Vola, a la vall del Forns (Osona). Per
la boca del tnel situada a la Vall den Bas no hi havia moviments. Al principi del novembre, la
concessionria ja havia perforat 24 m del tnel, per la boca situada a la comarca dOsona.
Novembre: el TSJC denega la suspensi cautelar de les obres que sollicitava lentitat. El Govern
catal va valorar positivament la resoluci, ja que els permetria executar el projecte en el perode
establert i que la via entrs en servei a partir del mes de mar del 2006.
Un dels aspectes que ms es van destacar de lestudi va ser aquell en qu safirmava que lestalvi de temps que suposaria fer
el trajecte amb lEVO respecte al traat actual seria de noms 12 minuts. El director general de carreteres, Jordi Follia, va rebatre
lestudi manifestant que lEVO no era una alternativa al trnsit de llarg recorregut i que la infrastructura no shavia pensat noms
per atraure el trnsit del centre peninsular, sin per al trnsit local i de mitj recorregut i que, a ms, era la millor alternativa als
traats locals existents.
190
En la campanya electoral de les eleccions autonmiques (16 de novembre de 2003), el debat

sobre si calia o si no calia construir lEVO i el tnel de Bracons va esdevenir un dels principals
temes de discussi191. Els resultats de les eleccions donen lloc a la formaci dun govern tripartit
entre el PSC, ERC i ICV.
En els acords per a formar govern (Acords del Tinell), es negocia la problemtica de Bracons i
sintrodueixen qestions relatives a lEVO per Bracons.
Desembre: l11 de desembre, Salvem les Valls lliura al Parlament de Catalunya un manifest en
qu sollicita laturada de les obres de construcci del tnel de Bracons192. Parallelament, unes
cent cinquanta persones participen en una convocatria de SLV i es desplacen fins al punt on
les mquines havien comenat a perforar la boca sud de la galeria (Sant Andreu de la VolaPigallem) per reclamar al nou govern tripartit que aturs les obres. Un representant d'ERC de la
Vall den Bas i un diputat provincial per ICV participen en la protesta. El TSJC desestima el
recurs de splica presentat per Salvem les Valls.
LInstitut de Patrimoni Natural (IPAC) de la Universitat de Girona (UdG) va concedir a la

plataforma Salvem les Valls el premi que atorga anualment a les persones o entitats que shan
distingit per la salvaguarda i difusi del patrimoni.
Els representants municipals del PSC, ERC i Alternativa per a la Garrotxa elaboren el Manifest
de Bracons per demanar laturada immediata de les obres del tnel, la realitzaci dun estudi
dimpacte ambiental independent, un estudi de les alternatives i un altre de socioeconmic per
determinar la necessitat o no de la nova via.
El 28 de desembre de 2003, Salvem les Valls va penjar una llufa gegant per demanar laturada
de les obres a la boca del tnel de la comarca dOsona. Segons el seu portaveu, David Gimeno,
es va penjar a la boca del tnel per fer difusi de la gran llufa que ens volen penjar al territori.
Per la seva banda, la Cambra de Comer de Girona va aprovar un document on demanava als
governants que es continus lobra, ja que la via era necessria. Uns quants dies ms tard,
Al llarg de la campanya la postura d'ERC i ICV havia estat clarament doposici al projecte, mentre que el PSC considerava
que lobra era necessria per al desenvolupament de la Garrotxa, tot i estar a favor dintroduir-hi canvis relacionats amb les
caracterstiques i el disseny.
191
El manifest havia estat signat per ms de vint intellectuals, entre els quals hi havia representants del mn acadmic
universitari com ara el catedrtic de Filosofia de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras, larqueleg i catedrtic de la
Universitat Rovira i Virgili Eudald Carbonell, el president de la Instituci Catalana dHistria Natural, Jordi Sargatal, el catedrtic
dEcologia de la Universitat de Barcelona, Ramon Margalef, o el catedrtic de Cincia Poltica de la Universitat Autnoma de
Barcelona, Joan Subirats. Amb aquesta iniciativa Salvem les Valls proposava que sobrs un nou procs danlisi i reflexi que
permets valorar la necessitat real del projecte i el seu carcter dobra prioritria.
192
ecologistes, convocats per Salvem les Valls, es van manifestar simultniament a la plaa Sant
Jaume de Barcelona i davant de lAjuntament dOlot per reclamar al nou govern tripartit que
paralitzs les obres.
Any 2004
Dentrada, el Govern de la Generalitat (CiU) va decidir aturar el projecte durant el perode

electoral. La resta de formacions, que abans de les eleccions ja havien deixat ben clara quina
era la seva postura en aquest respecte, van refermar pblicament els seus posicionaments.
Gener: el Conseller Salvador Mil anuncia que saturaran les obres fins que no es disposi dun
nou estudi dimpacte ambiental.
Febrer: el Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques Joaquim Nadal anuncia la suspensi
de les obres de construcci del tnel fins al dia 24 de febrer per no les vies daccs193. Aquest
anunci entra en contradicci amb les manifestacions del Conseller de Medi Ambient, Salvador
Mil favorables a aturar la totalitat de les obres.
El 14 de febrer tots els diaris dmbit nacional i comarcal publiquen alguna notcia relacionada
amb el conflicte de Bracons.
El 15 de febrer es fa la III Marxa Catalunya camina contra el tnel de Bracons que aplega ms
de quatre mil persones.
El 16 de febrer el conseller Nadal afirma pblicament que parar Bracons s impossible.
El 18 de febrer, CiU sofereix al PSC, a travs dArtur Mas, els seus vots per a tirar endavant
Bracons. Rplica immediata dels socis de govern ERC i ICV. El Conseller Huguet assegura
pblicament que CiU es va oferir a aturar Bracons si ERC donava la presidncia a Mas. Lexconseller de Poltica territorial i Obres Pbliques, Artur Mas, ho desmenteix.
Arriba el dia 24 mar (data en que shavia de fer pblic el nou estudi) i el Conseller anuncia que
no es decidir res fins al cap de tres setmanes, per precisa que aquesta decisi es desvincula
de possibles raons electorals! (eleccions legislatives el 14 de mar).
193
Nadal tamb va anunciar que el 24 de febrer es faria pblic el nou estudi informatiu sobre el tram en construcci.
10 de mar: Salvem les Valls fa arribar a la Conselleria de PTOP una petici dun nou estudi
dimpacte socioeconmic de la infrastructura signada i avalada per professors universitaris i
tcnics, denunciant novament la parcialitat dels estudis fets fins al moment .194
14 de mar, eleccions legislatives i triomf del PSOE.
El 16 de mar de 2004, el govern tripartit anuncia que decideix continuar lEVO i per tant
reemprendre les obres al tnel de Bracons. Tamb anuncia, que, tanmateix, es modificar
substancialment el traat de leix viari, que ja no tindr les caracterstiques duna autovia.
Reacci immediata dels socis de govern (Xavier Vendrell dERC: El PSC no pot aplicar el corr.
Fem un seris toc davs al PSC que aix no es pot governar; Joan Boada dICV: estem
indignats i no podem acceptar la decisi) i de loposici (Artur Mas de CiU: ERC i ICV han trat
els seus electors). Els Verds-Alternativa Verda demana la sortida del govern dERC i ICV.
17 de mar: el Grup de Defensa del Ter proposa que lEVO sigui reconvertit en un eix ferroviari.
18 de mar: concentraci dels opositors al EVO davant del Palau de la Generalitat. Aquest
mateix dia, Artur Mas ofereix suport al PSC sobre la base del projecte inicial (de lanterior
govern).
25 de mar: CiU acusa al PSC dhaver convertit en un nyap el projecte de Bracons i reitera la
proposta que lEVO es mantingui com a xarxa bsica195.
El Consell Empresarial dOsona emet un comunicat manifestant la seva satisfacci per la decisi
presa pel govern.
Abril: el 18 dabril Salvem les Valls organitza un acte al Parc de la ciutadella Per al dileg, la
participaci i la preservaci del nostre paisatge exigim una rectificaci de la decisi sobre
Bracons; en aquest acte es denuncia el carcter autoritari del govern pel que fa el problema de
Bracons196. En parallel SV organitza una sries daccions (Bracons no est tancat, Fes la teva
a Bracons).
Desembre: Salvem les Valls organitza una Marat de Fotografia a la Vall den Bas.
Lestudi dimpacte socioeconmic, editat el 2001, elaborat pel Gabinet dEstudis Econmics, S.A. i el Departament
dInfrastructures del Transport i el Territori de la UPC, prologat per Pere Macias, ja va ser fortament criticat per economistes com
Modest Fluvi.
194
195 Aqu cal recordar els diversos canvis que ha sofert el projecte en quant a la seva classificaci en la xarxa de carreteres: fins al
1994 no sespecifica, amb el projecte de 1995 esdev xarxa bsica per el tripartit acorda reconsiderar aquesta classificaci.
196 En aquesta mateixa lnia, el professor Joan Subirats publicava a El Pas, el 18 de mar, un article amb el ttol de El smptoma
Bracons.
Any 2005
El Conseller Nadal anuncia que amb les modificacions del tram Vall den Bas i declara que lEVO
no podr entrar en funcionament abans del 2007.
Salvem les Valls sassabenta que el TSJC ja ha ems una sentncia sobre el contencis
administratiu interposat.
Febrer: Salvem les Valls presenta una allegaci contra lEstudi Informatiu del tram Bracons-Vall
den Bas.
Abril: Accident en les obres de la Lnia 5 del Metro de Barcelona al barri del Carmel. CiU,
relacionant-ho amb laccident del Carmel, demana pblicament al govern si les obres de Bracons
sn prou segures.
Juny-juliol: participaci de Salvem les Valls en POUM de la Vall den Bas.
Agost: Salvem les Valls decideix per Junta deixar de mantenir la pgina web salvemlesvalls.org
La Gurdia Civil denncia que les empreses constructores Fomento de Construcciones i

Contratas i Guinovart manipulen els explosius sense garantir les normes de seguretat.
Octubre: El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya fa pblica una sentncia que desestima el
recurs contencis Administratiu interposat per Salvem les Valls al Departament de Poltica
Territorial i Obres Publiques.
MANIFEST:
DEU BONES RAONS PER OPOSAR-SE AL NOU EIX VIARI VIC-OLOT PER BRACONS
Els sotasignats volem manifestar la nostra ferma oposici a la construcci del nou Eix viari Vic
Olot pel tnel de Bracons. Molts sn els motius que podrem esgrimir enfront daquest despropsit
territorial i ambiental, per considerem que els principals es poden agrupar en el decleg que presentem
a continuaci:
DEU BONES RAONS PER OPOSAR-SE AL NOU EIX VIARI VIC-OLOT PER BRACONS
1. L'anlisi Cost Benefici promogut per la Generalitat no ha pogut justificar la convenincia del
projecte i ha estat refutat per tcnics i acadmics independents. Entre altres errors metodolgics
greus, l'estudi de la Generalitat ignora completament tots els costos ambientals del projecte.
2. Es tracta dun projecte clarament anacrnic en un plantejament de mobilitat sostenible, que
contradiu lEstratgia de la Uni Europea pel desenvolupament sostenible (2001), les estratgies
de mobilitat associades, i que resulta del tot innecessari amb lEix Transversal i la millora de la
connexi via Ripolls.
3. s lobra pblica que t un potencial negatiu ms greu contra la sostenibilitat de la Garrotxa, tal
com reconeix lagenda 21 (PALS) aprovada per lAjuntament dOlot (2002) i que, a ms, no ha
avaluat mai els impactes socials, econmics i ambientals que provocaria en conjunt, malgrat que
sha demanat reiteradament.
4. Causaria impactes ecolgics i ambientals severs, com reconeix el propi estudi dimpacte
ambiental (malgrat que noms cobreix un segment de leix Vic-Olot), i que afectaria directament:
El Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, que quedaria partit pel mig.
Dos del espais dinters natural ms extensos de Catalunya (Serres de Milany, Santa Magdalena
i Puigsacalm Bellmunt i Collsacabra), que contenen nombrosos txons i hbitats dinters
europeu.
La plana den Bas, una de les millors terres agrcoles de Catalunya
5. Lalternativa clara, raonable i llargament reivindicada s millorar la xarxa viria que ja existeix:
La connexi viria Garrotxa La Selva.
La connexi viria Garrotxa Ripolls Osonal.
La connexi viria Garrotxa - Pla de lEstany Girons.

Aquest conjunt dobres viries, reivindicades des de fa anys pels municipis i Consells Comarcals
corresponents, tenen un cost econmic sensiblement inferior, donarien lloc a uns beneficis econmics i
socials molt superiors i produirien uns impactes negatius, tan ambientals com socials, incomparablement
inferiors.
6. Causaria un empitjorament de la qualitat de vida a les poblacions de leix Olot Vic (Olot, Vall
den Bas, Joanetes, Sant Andreu de la Vola, Sant Pere de Torell, etc...) amb un:
Augment de la contaminaci acstica.
Augment de contaminaci atmosfrica.
Augment daccidents i la mortalitat en les nostres carreteres.
Afavoriria la penetraci de les malalties porcines dOsona a la Garrotxa

Un conjunt de factors que aniria en detriment de lequilibri sectorial que cerca la Garrotxa i del
model de turisme sostenible impulsat per lAssociaci Garrotxa Terra de Acolliment Turstic (AGTAT).
7. El projecte aprovat encara t greus errors tcnics que no shan pogut esmenar per no encarir
encara ms lastronmica xifra de 162,8 milions deuros (uns 27.000 milions de pts) dentre els
quals destaquen: un pendent excessiu (8%) a la sortida nord-est, galeria nica (desaconsellable
en llargs tnels desprs dels gravssims accidents de Sussa) i un voral exterior inferior al mnim
reglamentari, fets que el convertirien en una obra viria problemtica, tamb, des del punt de
vista de la seguretat.
8. Fomentaria encara ms el transport viari, quan a Catalunya les emissions de CO2 ja han
augmentat el 50% des de 1990, s dir, shan doblat de llarg les emissions que hauria de tenir
lany 2012 per tal dacomplir els acords de Kyoto de lluita contra el canvi climtic. Per aix, cal
impulsar la recuperaci, a mig termini, de la connexi ferroviria que Olot havia tingut amb
Girona i Sant Feliu de Guxols i estudiar la possibilitat destendre aquesta lnia cap a Vic on
senllaaria amb la lnia Barcelona - Puigcerd. El tren s el sistema de transport terrestre ms
sostenible i segur, i segons el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya
totes les capitals de comarca catalanes nhaurien de tenir.
9. Loposici social al projecte de Bracons s ampla i ha anat en augment, malgrat la propaganda

oficial, com han posat de manifest els reiterats actes de rebuig organitzats per la plataforma
Salvem les Valls amb ampli suport cvic. A ms, segons una enquesta realitzada per la mateixa
Generalitat (2002) ms de la meitat de la poblaci de la Garrotxa considera que aquesta obra
seria un atemptat ecolgic.
10. Existeix una considerable oposici poltica tant a nivell municipal com parlamentari i sindical.
Destaca el rebuig de la poblaci local ms directament afectada, els ajuntaments de la Vall den
Bas (Garrotxa) i de Sant Pere de Torell (Osona) i dels sindicats agraris Joves Agricultors de
Catalunya i Uni de Pagesos.
Per tots aquests motius demanem la retirada de lesmentat projecte i el replantejament del model
de mobilitat vigent amb la voluntat dassolir un desenvolupament veritablement sostenible i un futur
desperana i respecte per les generacions que ens han de succeir.
Olot i Vic, 24 doctubre de 2002 (Signat per ms de 500 tcnics i cientfics).
Annex. Manifestos de les Trobades dentitats i plataformes en defensa del Territori dels Pasos
Catalans
DECLARACI DE FIGUERES
PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI
Els Pasos Catalans sn un territori privilegiat pels seus valors paisatgstics, naturals i culturals
que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les generacions futures i la
memria histrica.
Tanmateix, el model socio-econmic imperant est comportant un desgavell territorial, econmic,
ambiental i social sense precedents. Segons lAgncia Europea del Medi Ambient ens trobem en una de
les quatre regions dEuropa que pateixen un major impacte sobre el territori. Si considerem les contnues
agressions a causa de lespeculaci, la planificaci incorrecte i deficitria per part de ladministraci i la
permissivitat envers lincompliment de la normativa ambiental; sentn que en els ltims anys dotzenes
dentitats i plataformes arreu del pas shagin creat per aturar alguns dels projectes ms agressius.
Els 400 participants membres duna cinquantena dentitats i plataformes que ens hem reunit a
Figueres, el 10,11 i 12 doctubre del 2003, en la Primera Trobada dEntitats i Plataformes en Defensa del
Territori dels Pasos catalans, reconeixem com a prpies les diferents lluites i volem reclamar de manera
conjunta:
Laplicaci de la legislaci vigent sobre espais naturals per garantir la seva conservaci i
lestabliment de les connexions ecolgiques per a garantir la seva biodiversitat.
La protecci de lespai agrari mitjanant el desenvolupament del pla sectorial previst al Pla
Territorial General de Catalunya (PTGC).
Un Pla de gesti integral del litoral que garanteixi la conservaci dels darrers espais verges i dels
ecosistemes marins.
Una planificaci econmica apostant per la diversificaci enfront de linsostenible monocultiu

turstic.
La definici dun model de mobilitat que garanteixi la mxima eficincia energtica i que minimitzi
locupaci del territori tot fomentant el transport pblic i el transport de mercaderies per
ferrocarril.
La definici duna poltica forestal que garanteixi la funcionalitat ecolgica dels boscos i el seu
aprofitament.
Laplicaci deines de planificaci territorial supramunicipal per garantir un model durbanisme

compacte i amb poc consum de sl, i una moratria del desenvolupament urbanstic de la franja
litoral, aix com dels espais agrcoles i naturals dalta vlua.
La definici duna poltica correcta dels usos de laigua dins el context de la Nova Cultura de
lAigua. Retirada del Pla Hidrolgic Nacional.
Una gesti dels recursos basada realment en la reducci, la reutilitzaci i el reciclatge i en la

corresponsabilitzaci dels qui generen ms residus.
Un canvi cap a un model energtic eficient equilibrador del territori, basat en les energies
renovables i sostenibles respectant els espais naturals, culturals i paisatgstics. Rebuig a les
previsions del Pla dEnergia 2010 de Catalunya
Conservar el paisatge com a element clau de la identitat collectiva aplicant el Conveni Europeu
del Paisatge.
Impulsar una reforma tributria ecolgica i un canvi en el sistema de finanament dels municipis
La creaci de jutjats especialitzats en matria ambiental i potenciar les fiscalies de medi Ambient,
atesa la complexitat daquesta matria, la importncia de la defensa dels valors i drets
medioambientals dels ciutadans dacord amb el mandat constitucional.
Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participaci ciutadana en la presa de

decisions que afecten el territori com a element clau dun model realment democrtic. Com per
exemple demanar que les agendes 21siguin vinculants i auditades.
No vetllar noms pel nostre territori sin tamb comptar amb els efectes de les nostres activitats,
tant collectives com personals, sobre lentorn global. Pressionar contra les poltiques
internacionals amb conseqncies socioecolgicament negatives.
i, denunciem les contnues pressions i amenaces que pateixen els activistes mediambientals,
particularment intenses en les poblacions rurals, i que sn una vulneraci dels drets democrtics
ms elementals.
Havent intercanviat les diferents inquietuds entre els participants de les Trobades ens sentim
reconegudes en les lluites de la resta, i ens comprometem a:
Seguir treballant de forma local per tal de conservar i millorar el territori on habitem, mitjanant
una lluita pacfica que englobi la informaci i conscienciaci social. Demanem a ladministraci
pertinent el compliment de la legislaci vigent, una planificaci basada en la sostenibilitat, amb la
participaci de la societat civil, que tingui en compte el medi natural i hum i que deixi de banda
els interessos especulatius i el clientelisme poltic.
Seguir proposant alternatives sostenibles a lactual model imposat.
Establir xarxes de comunicaci, debat i suport entre les organitzacions per intentar consolidar
una unitat dacci dmbit nacional basada en propostes concretes. Per tal de seguir fomentant
lautoformaci, la comunicaci i lintercanvi dexperincies es potenciaran actes com els celebrats
aqu a Figueres.
Treballar per que la societat prengui conscincia de lactual situaci i que simpliqui en les
diverses reivindicacions.
Empord, octubre 2003
DECLARACI DE TORTOSA
PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI
Constatem que els Pasos Catalans sn un territori privilegiat pels seus valors paisatgstics,
naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les
generacions futures i la memria histrica.
Tanmateix, el model socioeconmic imperant seguix comportant un greu desgavell territorial,
econmic, ambiental i social. Continuen les agressions generalitzades a causa de lespeculaci i la
planificaci inadequada del territori.
Constatem amb preocupaci la voracitat especuladora amb la qual sn tractats el territori i la
resta dels recursos naturals al Pas Valenci i exigim la immediata substituci de la llei durbanisme actual
per una altra, respectuosa amb la utilitzaci racional del territori, sota estrictes controls pblics, amb
criteris transparents, participatius i democrtics. Demanem tamb la retirada del transvasament XquerVinalop per ser incompatible amb la Nova Cultura de lAigua.
Igualment denunciem la situaci de les Illes, especialment Mallorca, que patixen una greu
transformaci a mans de les empreses urbanitzadores i constructores encoratjades pel govern del PP.
Exigim la retirada del pla de carreteres que esquartera el territori en benefici de les noves urbanitzacions.
A la Catalunya Nord, donem suport a la lluita contra la lnia de molt alta tensi i demanem que es
respecte la voluntat popular que sha posicionat majoritriament en contra del projecte. A la Franja de
Ponent, demanem la coordinaci entre administracions competents i que safronten els greus dficits en
la gesti ambiental dester territori.
Els i les participants i membres de les entitats i plataformes que ens hem reunit a Tortosa el 27,
28 i 29 de maig de 2005, en la 19a Trobada Ecologista i de Plataformes en Defensa del Territori dels
Pasos Catalans, reconeixem com a prpies les diferents lluites i volem reclamar de manera conjunta a
Catalunya:
1. Laplicaci de la legislaci vigent sobre espais naturals per garantir la seua conservaci i
lestabliment de les connexions ecolgiques per a garantir la seua biodiversitat. Reclamem laprovaci
inicial immediata del Pla Territorial Sectorial de les Connexions Biolgiques i Paisatgstiques i laplicaci
de mesures cautelars que impedisquen la destrucci destos espais, en compliment del Pacte del Tinell.
2. Laprovaci i tramitaci a Europa de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000 que incloga
la totalitat despais de major vlua ecolgica del pas, desvinculada de pressions poltiques i interessos
econmics.
3. En la planificaci territorial supramunicipal de Catalunya considerem imprescindible el clcul
previ de la capacitat de crrega del territori segons els balanos daigua, energia i residus. La redacci i
elaboraci dels planejaments territorials ha danar acompanyada de ladopci de mesures cautelars abans
de la seua execuci.
4. Exigim la redacci i aprovaci duna llei integral del litoral coordinada entre els Departaments
de Poltica Territorial i Obres Pbliques i Medi Ambient que garantisca la protecci desta franja litoral.
Demanem tamb que es desenvolupen mesures per a la protecci de la franja prelitoral.
5. Exigim la redacci i aprovaci del Pla Territorial Sectorial Agrari, segons els acords del pacte
del Tinell.
6. La definici duna poltica forestal que garantisca la funcionalitat ecolgica dels boscos i el seu
aprofitament.
7. Conservar el paisatge com a element clau de la identitat collectiva aplicant el Conveni
Europeu del Paisatge.
8. Introduir en la definici de la poltica econmica criteris derivats de ls racional i sostenible
dels recursos.
9. La implantaci de la Nova Cultura de lAigua basada en la eficincia, estalvi i reutilitzaci que
assegure recuperar els nostres rius i aqfers. Denunciem ls illegtim de laigua en camps de golf.
10. Un canvi en el model de gesti dels residus del Departament de Medi Ambient que continua
els errors dels anteriors governs de la Generalitat. Rebutgem les grans installacions de transferncia de
residus no seleccionats (Ecoparcs) que ocasionen greus conflictes territorials. Cal una poltica de
prevenci i recuperaci dels recursos i garantir que els ajuntaments complisquen la Llei Reguladora de
Residus. Proposem laprovaci duna Llei de Prevenci de Residus de Catalunya.
11. Un canvi cap a un model energtic eficient equilibrador del territori, basat en lestalvi i
lapliaci de les energies renovables respectant els espais naturals, culturals i paisatgstics. Rebuig a les
previsions del Pla de lEnergia 2006-2015 de Catalunya. Demanem un programa de tancament de les
centrals nuclears. En matria de planificaci territorial, cal acostar els centres de producci denergia als
llocs de consum.
12. La definici dun model de mobilitat que garantisca la mxima eficincia energtica i que
minimitze locupaci del territori tot fomentant el transport pblic i el transport de mercaderies per
ferrocarril.
13. Que saplique el Principi de Precauci en la poltica industrial tot incentivant laplicaci de les
Millors Tcniques Disponibles. Cal una major prevenci, eficcia i rigor en el control de les emissions
contaminants. Exigim una major qualitat i freqncia de la inspecci pblica i rigor en les sancions.
14. Tenir en compte en la normativa reguladora dinfraestructures elctriques i daltres que
ocasionen camps electromagntics, les distncies necessries per tal de previndre efectes perjudicials
per a la salut de les persones i el medi. Qualificaci dels aparells elctrics i telfons mbils segons el seu
nivell demissi de radiacions.
15. La retirada immediata del projecte de Decret de Coexistncia entre conreus OGM
(Organismes genticament modificats) i conreus no OGM, i que Catalunya siga declarada zona lliure de
transgnics, iniciant un debat pblic per desenvolupar un model agroecolgic de producci i de consum.
16. La poltica de compres de ladministraci pblica hauria de prioritzar ladquisici de bns i
serveis produts sota criteris ambiental i socialment correctes i sostenibles (CPAC). Demanem que
ladmnistraci promoga estos criteris en empreses i particulars.
17. Un canvi urgent en el sistema de finanament dels ajuntaments que elimine la dependncia
excessiva dels ingressos derivats de la construcci, de les requalificacions i del consum del territori.
18. La creaci de jutjats especialitzats en matria ambiental. Potenciar les fiscalies de medi
ambient. Exigim la defensa dels valors i drets mediambientals dels ciutadans i ciutadanes dacord amb el
mandat constitucional.
19. Que es garantisca la participaci ciutadana, tant en la planificaci com en la presa de
decisions que afecten el territori, si es vol avanar realment cap a un model realment democrtic.
Considerar laplicaci de mecanismes reals i efectius de democrcia participativa respecte les poltiques
europees que impliquen un fort impacte territorial.
20. Finalment, denunciem les contnues pressions i amenaces que patixen algunes persones
activistes mediambientals que soposen als projectes agressius envers el territori i que sn una vulneraci
dels drets democrtics ms elementals.
El conjunt dels i les participants de les trobades, a qui ens motiven problemes territorials diversos
i alhora tenim molt clar que participem en la mateixa lluita, constatem que malgrat els canvis poltics
aparents lassetjament al territori continua sota criteris dinteressos econmics gens transparents i ens
comprometem a:
- Seguir treballant de forma local per tal de conservar i millorar el territori i la qualitat de vida dels
nostres pobles i ciutats, mitjanant una lluita pacfica i el foment dinformaci i conscienciaci social.
Demanem a les administracions pertinents el compliment i ladequaci de la legislaci vigent, la creaci
de mecanismes de participaci social, que tinguen en compte les moltes inquietuds que manifesta en este
moment la societat civil i que desvincule el progrs dels interessos especulatius i del clientelisme poltic.
- Reforar les xarxes de comunicaci, debat i suport entre les entitats per fer palesa la
problemtica global i per consolidar la unitat dacci dmbit nacional. Per tal de fomentar lautoformaci i
lintercanvi dexperincies sorganitzaran noves trobades en el futur.
- Seguir proposant alternatives a lactual model imposat.
- Treballar per a que la societat prenga conscincia de la situaci ambiental actual i simplique en
les diverses reivindicacions.
Tortosa, maig 2005

Casademunt Et Al.. 2006. Per Una Nova Cultura Del Territori Mobilitzacions I Conflictes Territorials

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Casademunt Et Al.. 2006. Per Una Nova Cultura Del Territori Mobilitzacions I Conflictes Territorials

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Casademunt Et Al.. 2006. Per Una Nova Cultura Del Territori Mobilitzacions I Conflictes Territorials

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Per una nova

cultura del territori?

Per una nova cultura del territori?

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

4.1.2. Descripci de la Plataforma en Defensa de lEbre ................................................................................. 78

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

NDEX DE TAULES I FIGURES

Taula 1. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori................................................................................ 36

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

1.1. ANTECEDENTS I INTERS DEL PROJECTE

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

La importncia daquestes transformacions, tamb es posa de manifest en la complexitat dels processos de

A lapartat 2.2.4, es pot veure una discussi sobre la denominaci MDT.

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

1.3. PRESENTACI DELS CASOS

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.1. EL RENAIXEMENT DEL LLOC I ELS CANVIS EN LA IDENTITAT TERRITORIAL

2.1.1. GLOBALITZACI I LOCALISME: CONSEQNCIES TERRITORIALS

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.1.2. IDENTITATS I RESISTNCIES

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

En laltre extrem hi ha el demos o la identitat projecte. Aquesta s la versi ms complexa, on enfront de

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.2. LES MOBILITZACIONS TERRITORIALS

2.2.1. LA SNDROME NIMBY

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.2.2. ELS ANTECEDENTS: MOVIMENT ECOLOGISTA I MOVIMENT VENAL

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.2.2.2 Caracteritzaci del moviment ecologista catal

La dimensi cultural i cientfica. El desenvolupament de lestudi de les problemtiques ecolgiques ha

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.2.2.3 Caracteritzaci dels moviments urbans a Catalunya

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

LA CONSOLIDACI DEL MOVIMENT (DEL 1975 AL 79)

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

2.2.4. CAP A UN MOVIMENT EN DEFENSA DEL TERRITORI?

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Taula 1. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori