7 El Timbal

8\HY[ZPOVYLZ00;LYYLZSSVJZPWHPZH[NLZ
Intervenci del Jordi Su a lacte de presentaci del darrer llibre de Josep Santesmases el 25 dabril al Casal de
Vila-rdona.
1VZLW :HU[LZTHZLZ =PSHYVKVUH   [VYUH HS JHYYLY
amb un nou llibre. Es tracta del segon volum de Quarts i
hores, un recull dels seus articles publicats a la premsa
comarcal. Santesmases s conegut en el mn de la recerca pel fet de ser president de la Coordinadora de Centres
dEstudis de Parla Catalana, vicepresident de lInstitut
Ramon Muntaner i codirector de Plecs dHistria Local.
Tamb cal destacar que s membre fundador del Centre dEstudis del Gai i codirector de la seva miscellnia
anual, La Resclosa. Entre els seus darrers llibres destaX\LULSSSPIYLKLWVLZPH,ST}UKLZKLS(N\[LSYLcull de pintures de diversos autors que shan inspirat en
WVLTLZZL\Z[P[\SH[,U[YLLSJLSPSH[LYYHPLS=PH[NL
SP[LYHYPWLYSH=HSSKLS.HPn3LZ[LYYLZHS[LZKLSX\HS
esperem que acabin sortint dos volums ms, el del mig i
del Baix Gai.
LA PREMSA
Llegint els seus articles un es troba davant duna primera
paradoxa. Es tracta de la pervivncia de la premsa en paper, encara. Davant dun mn que camina per lera digital,
encara hi ha un pblic, cada dia ms redut, que gaudim
de la lectura tranquilla dels diaris en paper. La segona
qesti s el contingut dels seus articles. Em refereixo
no noms a la temtica. Els escrits de lautor sn plens
KPUMVYTHJP}PKLYLL_PVUZPU[LYLZZHU[Z(X\LZ[ML[JVUtrasta amb els articulistes habituals i els seus arguments
plens de tpics mediocres, a sou de les grans empreses
PKLSZPU[LYLZZVZLJVU~TPJZKLSHIHUJH+HYYLYHYLL_P}P
entrem a barraca: Sembla que lactualitat es redueixi a la
poltica, quan en realitat hi ha moltes ms coses. Aquests
treballs en sn un bon exemple. Malgrat aix lautor no
defuig de parlar de poltica; es mulla i aporta possibles
solucions a problemes que afecten a la comunitat. En
parlem.
3,:;03
Prosa potica. La fusta [de lametller] quan s verda
s de color pernil a punt de fer-ne llesques petites. I
adjectius a dojo: ventada xiuladora, inconscincia
concentrada... Gaudeix el canvi de les estacions, amb
la pluja que amara la terra assedegada i construeix una
catedral de Barcelona diferent, per exemple, pel simple
fet de veures sorprs per un bon ram de pluja mentre la
visita. I la toponmia: Snia, Empord, riu Corb, Conca
de Barber, Prades, Formigosa, lAlb, Tossa Grossa de
Montferri, Montmell, Matarranya, Miramar, els Ports, Horta de Sant Joan, lHospitalet de Llobregat, Sant Miquel
de Montclar, Rocacorba, la mola de Colldejou... Santesmases s un dibuixant del paisatge.
Llengua rica: talaia, xiribecs, consuetud, mosaic, tavella, ornat, esteles, pomell. I un mn mediterrani: ametller,
avellana, ceps, cirerer, psols... Veure el mn lentament,
JHTPUHU[0LZ_HLULSZKL[HSSZKLTHULYHWYLJPZH
3,:9,-3,?065:
Estimar all que es coneix, all proper: ...els paisatges
tots- es defensen des del comproms amb el territori

viscut. Les postals, com els programes, sels emporta el

vent.
9LL_P}UVZ[nSNPJHKLST}UY\YHSKLZHWHYLN\[!SHTnX\Pna de batre, els jocs dinfncia prop del riu, els concerts
de festa major en silenci... I la pagesia: la terra es treballa quan el pags shi guanya la vida. Incendis i abandonament del camp. La vinya.
;V[Z LSZ HY[PJSLZ [LULU \UH YLL_P} WYu]PH H SH PUMVYTHci que ens regala desprs. Els camins eren usats per a
KLZWSHsHYZLUZX\L]HUHWHYuP_LYLSZJV[_LZ!3HKPZtncia ms curta entre Vila-rodona i Aiguamrcia ja no
era la del cam ms recte, sin la de la carretera que fa
ms tombs.
No tot el que s antic s bo. Calia recuperar tradicions
que ens recorden al nacionalcatolicisme.
Seguidor dels costums que provoquen plaer, com una
bona menja, ben feta, amb tots els seus elements. I el
pas, amb amor per la terra, de belleses, nhi ha arreu,
falta voluntat per saber-les trobar.
Concepte ampli de patrimoni; tamb ho sn les construcJPVUZKLWLKYHZLJH0JVTOHJVUKPJPVUH[SHNLVNYHH
MxZPJHHSHNLVNYHHO\THUHKLSZWVISLZPSLZJVTHYX\LZ
Llegint el llibre tagafen ganes de sortir a caminar, observar i escriure.
I el paper dels pintors com a constructors del paisatge.
La cultura dun pas es mesura no noms pels grans
noms sin per la quantitat de persones que de la cultura
en fan una necessitat vital.
Defensa duna sociabilitat hereva dels sindicats agrcoles
JHWHsKLWVZHY\UKLSZQVYUHSZNYH[\{[HTLU[WLYMLY
lescola de Vila-rodona, daixecar i mantenir un casal i
lnic cinema de lalt camp, per exemple.
No entn els nous costums socials que ens fan gaudir del
temps lliure a les grans zones comercials o tancats a les
quatre parets de casa.
36)1,*;0<
9LL_PVUHYLU]L\HS[H,_WSPJHY7YVWVZHY*VUZ[Y\PYWHPsatge, com un mirall de la terra, amb paraules. Observacions sensorials del pas de les estacions.
<5(3;9,<9)(50:4,i:76::0)3,
8\LYVSPSH\YIHUP[aHJP}KL4HZ)LYTLSSOHIP[H[ges projectats en el seu moment. Monstruositat. Xarxa Natura 2000 i lliga cuabarrada. La implementaci
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!

El Timbal 8
duna economia basada en lespeculaci immobiliria,
aqu en la falda del Montagut, s duna irracionalitat absoluta que noms pot trobar suport en la ignorncia, la
ingenutat manipulada o larrogncia grandiloqent desbocada com cavall sense regnes. El dest dels pobles,
per petits que siguin, lhan de decidir les constructores?. Hi ha un munt dalternatives: els pobles abandonats (Esblada, Albereda...), el turisme rural, lurbanisme
compacte i lexemple de les Piles.
Els economistes diuen ara que ning va preveure la bombolla immobiliria i aix no s veritat. Noms cal llegir
HX\LZ[ZLZJYP[ZKHIHUZKLS
Hi havia un fals pensament nic a la opini pblica:
tothom parlava de la importncia del creixement. No estava permesa cap altra visi.
Vilardida i la nova carretera de Valls. Continuarem cometent els mateixos errors?

majscules. Plural conscincia per desenvolupar una

personalitat prpia.

0+,5;0;(;
Malgrat el coneixement (visual) del mn sencer, el fet local, lespai conegut, viscut s fonamental per a la nostra intimitat, per als nostres sentiments, per a la nostra
existncia.
;,99,:+,3.(0
Cabal ecolgic. Quines ments van pensar en la necessitat de dessecar un riu? No donar el cabal ecolgic s
perpetuar el franquisme.
El riu. Les depuradores. El mn des del Montagut. Paisatge, territori. Sant Mag. La llegenda, la conservaci de
SLZNStZPHSHWSLJ,SZLKPJPZX\LZPU[LNYLUHSWHPZH[NL!
ermites, castells, pedra seca (marges, barraques...). Tamarit. Aglomeracions a la neu i platges buides.
Els sembrats de la Baixa Segarra. Biure, Aguil, Pontils.
Castells del Gai, histria duna marca. Feina feta i feina per fer. Festa major de Sant Gallard. Festa major de
Can Ferrer de a Cogullada: espais per a la sociabilitat.
Autobusos Pontorrina. Larbreda de Santes Creus. Santes Creus representa la condensaci patrimonial ms
brillant, la bellesa arquitectnica de les Terres del Gai.
(WSLJKLZHU[4HYJ:LSTLSSH)YnT]PU`HPLS.HPn,S
balc de la Nou de Gai.
)HP_H4HY:LSTHQHLZJYP]PT;LYYLZKLS.HPnHTI

NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!

PASSA-LA!

-65;:
3H\[VY KVTPUH SH IPISPVNYHH 7LY~ JP[H ZVIYL[V[ HSS~
que veu. La premsa antiga, com La Segarra Nacionalista o el butllet del Centre Excursionista de Catalunya,
lajuden a dibuixar levoluci del paisatge hum.
9,*64(5(9,3330)9,
Tot i ser un llibre darticles ja publicats, s molt interessant. He aprs moltes coses. Sn articles farcits de saviesa que contrasten amb els articles habituals basats en
tpics, repeticions, defenses/atacs de trinxera. Els diaris
tanquen per continua la necessitat dexplicar coses i de
llegir-les. Que no pari descriure!