Mates Pau

Recull
PAU
19972013
Matemtiques
Classificaci per temes
Institut Pere Fontdevila
Recull PAU Matemtiques
Notes
Aquest document inclou tots els exercicis de les PAU de Matemtiques de batxillerat
des de la seva primera convocatria de l'any 1997.
La classificaci dels exercicis s'ha realitzat a partir dels segents temes:
TRIGONOMETRIA
GEOMETRIA DEL PLA
CIRCUMFERNCIA
FUNCIONS
10
DERIVABILITAT
11
PROBLEMES D'OPTIMITZACI
21
CLCUL INTEGRAL
29
MATRIUS I SISTEMES D'EQUACIONS LINEALS
38
GEOMETRIA DE L'ESPAI
47
SOLUCIONS
62
A partir de la convocatria del 2004, els continguts de les proves es restringeixen als de
segon curs de batxillerat. Aix doncs, a partir daquest any ja no apareixen exercicis dels
temes: trigonometria, geometria del pla, circumferncia.
En quant a la codificaci de l'exercici: PAUNNCSXN:
NN indica l'any; C la convocatria (Juny/Setembre); S la srie; X Problema/Qesti; N
el nmero d'exercici
Salvador Cardona Peris,

scardon1@xtec.cat
http://www.xtec.cat/~scardon1
Institut Pere Fontdevila (Gironella),
http://www.iesperefontdevila.cat
pgina 1
TRIGONOMETRIA
[PAU97J3AP1] La figura ens mostra tres jardins circulars mtuament tangents. Els
radis d'aquests jardins sn respectivament de 8, de 10 i de 12 metres. La zona del jard
ms petit que est ombrejada en el dibuix (sector circular delimitat pels dos radis pels
punts de tangncia amb els altres dos jardins i l'arc de circumferncia corresponent) es
vol sembrar d'una gespa especial i es vol envoltar completament amb una petita tanca
metllica. Quina superfcie t? Quina longitud de tanca far falta?
[PAU97J3BQ2] Quina s la superfcie del cercle en el qual podem inscriure un triangle

equilter de permetre 60 centmetres?
[PAU97S1AQ4] Determineu l'amplada d'un riu sabent que des d'una torre de 40 metres
d'altura i situada a 30 metres en horitzontal de la riba del riu l'amplada d'aquest es veu
sota un angle de 45 graus.
[PAU97S1BP1] Per fixar exactament una direcci terrestre respecte als quatre punts
cardinals (nord, sud, est i oest) convindrem a mesurar l'angle que la direcci nord forma
amb la direcci donada, prenent com a sentit positiu el sentit nord est sud oest.
Aix, per exemple, una direcci de 0 graus voldr dir la direcci nord, i una direcci de
270 graus voldr dir la direcci oest.
Un vaixell demana ajut per rdio i els senyals es reben en dues estacions P i Q distants
entre si 65 km. L'estaci P veu l'estaci Q en una direcci de 132 graus (utilitzant el
conveni anterior). P rep el senyal de rdio del vaixell en una direcci de 135 graus. Q
rep el senyal de rdio del vaixell en una direcci de 264 graus. A quina distncia de
cada estaci es troba el vaixell?
[PAU97S4AP1]. Estic situat davant la paret d'una casa illuminada pel sol. Em trobo a
una distncia de 2 metres d'aquesta paret. En aquest moment el meu cos fa una ombra
sobre terra que t una longitud d'1,6 m i segueix una direcci perpendicular al pla de la
paret (a la figura I, el meu cos est representat pel segment AB; l'ombra, pel segment
AB', i la lnia discontnua representa el raig de sol que passa pel meu cap). Si avano un
pas d'un metre en direcci a la paret (si em situo, doncs, a 1 metre de la paret), la meva
ombra es trencar en dos trossos, un tros estar contingut al pla de terra (segment AC
de la figura II) i l'altre estar contingut al pla de la paret (segment CB' de la figura II).
Sabent que la meva alada s d'1,7 metres, calculeu l'alada que atenyer l'ombra sobre
pgina 2
la paret (segment CB').
[PAU98J3P1] Suposem que les rbites de la Terra i de Venus al voltant del Sol sn
circumferncies de radis respectius 15107 km i 10,9107 km.
a) A quina distncia es troba Venus de la Terra quan l'angle d'observaci Sol Terra
Venus s de 20 ?
b) A quina distncia es trobaran la Terra i Venus quan l'angle Terra Sol Venus sigui
de 90 ?
[PAU98J6P1] Es vol mesurar l'amplada d'un riu. A una distncia de 25 m d'una de les
ribes hi ha una torre de telecomunicacions de 35 m d'alria. Pugem dalt de la torre i
observem l'angle que formen les visuals que van cap a una riba i cap a l'altra, que s de
20.
Feu un croquis de la situaci i calculeu, amb aquestes dades, l'amplada del riu.
[PAU98S5P1] Des dels dos extrems de la badia d'Alcdia (Mallorca), que sn a 15,25
km l'un de l'altre, es pot veure el cim del Puig Major. Un equip de topgrafs ha pres les
mides dels angles que es poden veure en el croquis segent:
pgina 3
on A i B sn els dos extrems de la badia i C, el peu del cim. A ms, l'angle d'elevaci del
cim vist des del punt A s de 3 .
Calculeu:
a) L'angle entre la lnia AC i la lnia BC.
b) Les distncies de A a C i de B a C.
c) L'alria del cim.
[PAU98S2Q1] Les diagonals d'un parallelogram mesuren 30 cm i 20 cm i es tallen
formant un angle de 40. Calculeune els costats.
[PAU99J1Q4] Des d'una certa distncia, l'angle amb l'horitzontal de la visual cap al
punt ms alt d'un arbre s de 60 . Ens allunyem 10 metres i l'angle anterior s ara de
30. Quina s l'alria de l'arbre?
[PAU99J6Q3] Des de terra veiem el terrat d'un gratacel sota un angle de 60 . Amb quin
angle el veurem des d'una distncia al peu del gratacel doble de l'anterior?
[PAU99J6P2] Per mesurar l'altura d'un nvol s'han fet simultniament dues
observacions des dels punts A i B distants entre si 1 quilmetre i situats tots dos al
nivell del mar. La inclinaci de la visual des de A al nvol respecte a l'horitzontal s
de 47 . Els angles que formen les visuals des de A i des de B amb la recta AB sn,
respectivament, de 38 i 53 tal com s'indica a la figura segent:
Calculeu l'altura del nvol respecte al nivell del mar.
pgina 4
[PAU99S2Q4] L'angle entre els dos costats iguals d'un triangle issceles s de 40 i el
costat desigual t una longitud de 40 centmetres. Quina s la longitud de cada un dels
costats iguals d'aquest triangle?
[PAU99S5Q4] Us situeu en un punt d'un terreny horitzontal i l'angle que forma la visual
dirigida al punt ms alt d'un arbre amb l'horitzontal s de 60 . Quin ser l'angle que
formar amb l'horitzontal la visual dirigida al punt ms alt de l'arbre si us n'allunyeu a
una distncia triple de la que reu abans?
[PAU99S5P2] Volem penjar un llum a una certa distncia del sostre d'una habitaci. Per
ferho, agafem una corda, hi lliguem el llum i la clavem pels extrems en dos punts del
sostre separats per una distncia de 140 centmetres, de manera que els angles entre la
corda i el sostre sn de 40 i 60 a cada un dels extrems.
a) Quina ser la longitud total de la corda?
b) A quina distncia del sostre quedar el llum?
[PAU00J1Q4] El circ s a la ciutat i s'ha d'installar. L'especialista a muntarlo encara

no ha arribat i els altres no saben la quantitat de cable d'acer que necessiten. El ms
espavilat recorda que, un cop tensat el cable des de l'extrem del pal principal fins a un
punt determinat del terra amb el qual forma un angle de 60, calen dos metres ms de
cable que si forma amb el terra un angle de 70. En total han de posar sis cables tensats
formant amb el terra un angle de 60 . Quants metres de cable necessiten?
[PAU00J3Q4] Els costats d'un triangle sn de longituds 8 cm, 11 cm i 13 cm. Calculeu
el valor del sinus de l'angle ms petit.
[PAU00S2Q4] D'un angle del primer quadrant coneixeu que sin = 1/3. Calculeu el
valor exacte de:
a) tan
b) sin 2
[PAU00S6P2] Dos amics, l'lex i la Berta, sn cadascun al terrat de casa seva, veuen
un vaixell i els interessa determinar la distncia a qu es troba.
a) Primer de tot volen calcular la distncia que separa el teodolit de l'lex del de la
Berta. Sigui A el punt on l'lex t plantat el teodolit i B el punt on la Berta t situat el
seu. L'lex mesura exactament al seu terrat una distncia AC = 10 m, de manera que
el triangle ACB s rectangle a A. Llavors la Berta mesura l'angle a B d'aquest triangle i
resulta que s de 5,6 . Calculeu la distncia AB.
b) Per determinar a quina distncia s el vaixell, l'lex mesura l'angle que formen a A
les visuals Avaixell i AB, que resulta que s 75,5 , i la Berta l'angle que formen a B
les visuals BA i Bvaixell, que s de 81,6 . A quina distncia s el vaixell de la Berta?
Es pot saber, sense fer ms clculs, qui s ms a prop del vaixell? Per qu?
pgina 5
[PAU01S2Q4] Els tres costats d'un triangle mesuren 3 cm, 4 cm i 5 cm. Calculeu els
seus angles i la seva rea.
[PAU01S2P1] Hem de fer un mapa d'una certa zona geogrfica. A, B i C sn els cims
de tres muntanyes de la mateixa alria, de manera que les posicions de A i B sn
ben conegudes i ja estan representades en el mapa, mentre que la posici de C s'ha de
determinar. Pugem a dalt del cim A i mesurem l'angle entre la lnia AB i la lnia AC,
que s de 68. Pugem a dalt del cim B i aqu mesurem l'angle entre les lnies BC i B
A, que resulta ser de 35. En el mapa que tenim, la distncia sobre el paper entre A i B s
de 3 cm.
a) Feu un diagrama de la situaci i determineu quin angle formen en C les lnies CA i
CB.
b) Quines seran, sobre el mapa, les distncies entre A i C i entre B i C?
c) Si el mapa s a escala 1:50000, calculeu la distncia real entre els punts A,B i C.
[PAU01S5P2] L'rea del triangle de vrtexs A, B i C s de 50 m2 . L'angle en A d'aquest
triangle s de 45 i l'angle en B s de 30. Sigui D el peu de l'altura des del vrtex C, s
a dir, el punt del segment AB tal que CD s perpendicular a AB.
Calculeu la longitud dels segments CD, AD, BD, AB, BC i AC.

[PAU01S4Q2] Siguin A, B i C els tres vrtexs d'un triangle equilter de costat 3 cm i P
el punt del costat AB que s a 1 cm del vrtex A. Quina s la longitud del segment CP?
[PAU02J3P2] D'un parallelogram sabem que el costat ms llarg mesura 20 cm, que la
seva rea s de 120 cm2 i que l'angle ms petit val 30.
Determineu:
a) El valor de l'altre angle del parallelogram (el ms gran).
b) La longitud del costat petit.
c) El que mesura la diagonal ms llarga.
[PAU02J2P2] Sobre una circumferncia de radi 1 m i centre en el punt O considerem
els cinc vrtexs A, B, C, D, E d'un pentgon regular (s a dir, amb els cinc costats de la
mateixa longitud) com el del dibuix segent: (on hem dibuixat tamb els costats AB,
BC, CD i DE; les diagonals AC, BD, CE, DA i EB; i els radis que acaben en cada un
dels vrtexs OA, OB, OC, OD i OE).
pgina 6
Calculeu:
a) L'angle que formen el radi que acaba en el vrtex A amb el costat AB i l'angle que
formen en el vrtex A els dos costats que el tenen com a extrem (s a dir, l'angle A entre
els costats EA i AB).
b) La longitud de cada un dels costats del pentgon.
c) La longitud de qualsevol de les diagonals (per exemple la EB).
b) L'rea del triangle EAB.
[PAU02S1Q4] Les agulles d'un rellotge de paret fan 10 i 12 centmetres,
respectivament.
a) Quina s la distncia entre els seus extrems quan el rellotge assenyala les quatre?
b) Quina s la superfcie del triangle que determinen a aquesta hora?
[PAU03J2P2] Dun triangle sabem que la suma de les longituds de dos costats a i b s
d11 m, que langle C oposat al tercer costat val 30 i que lrea s de 7 m2. Calculeu
a) La longitud de cada un dels costats del triangle.
b) Els angles del triangle.
[PAU03J5P2] Al terrat d'un edifici hi ha installada una antena de telefonia mbil. Des
d'un punt P del carrer, l'angle entre l'horitzontal i la lnia que va de P cap a l'extrem
superior de l'antena s de 34. Ens apropem fins a un punt Q que s 15 metres ms
a prop de l'edifici i ara l'angle entre l'horitzontal i la lnia que apunta cap a l'extrem
superior de l'antena s de 42, mentre que l'angle entre l'horitzontal i la lnia que apunta
cap a l'extrem inferior de la mateixa antena s de 35.
a) Feu un esquema de la situaci marcant molt clarament quins sn els angles que es
donen a l'enunciat.
b) Calculeu les distncies de Q als dos extrems de l'antena.
c) Calculeu l'altura de l'antena i l'altura de l'edifici.
[PAU03S3Q3] Calculeu lrea del triangle ABC representat en lesquema segent:
GEOMETRIA DEL PLA
pgina 7
[PAU97J2AP1] De la representaci d'un rombe en uns eixos cartesians en sabem que

t dos vrtexs situats en els punts (3, 1) i (2, 1), i que una de les diagonals est sobre
la recta d'equaci x 2 y 1 = 0 . Determineu les coordenades de tots els vrtexs del
rombe. Justifiqueu la resposta.
[PAU97J2Q3] Considereu els dos punts del pla P (2, 5) i Q (6, 1) i la recta d'equaci
y = x 3 . Digueu quants punts hi ha sobre aquesta recta que equidistin de P i de Q.
Calculeu les coordenades de tots aquests punts.
[PAU97J3AQ3] Expliqueu raonadament algun mtode per decidir si tres punts del pla
donats per les seves coordenades, A = (a1, a2), B = (b1, b2) i C = (c1, c2), estan alineats o
no ho estan. Decidiu, tot aplicant el mtode que hagueu explicat, si els punts (2, 3), (
3, 0) i (6, 2) estan alineats o no.
[PAU97S1AP1] Considereu les tres rectes del pla d'equacions x + y = 4 , y = 1 i
ax + y = 1 . Digueu per a quins valors del parmetre a formen un triangle. Digueu per a
quins valors de a formen un triangle d'rea 2. Expliqueu en general com es pot saber si
tres rectes del pla determinen un triangle.
[PAU97S1BQ4]. Quantes rectes del pla passen pel punt (1, 2) i formen un angle de 45
graus amb la recta d'equaci 4 x 3 y + 2 = 0 ? Doneu les equacions de totes les que hi
hagi.
[PAU98J6P2] L'eix OX representa la banda d'una taula de billar. Una bola que est
situada al punt A = (1, 6) ha de tocar una bola situada al punt B = (5, 2) desprs d'haver
rebotat a la banda (quan una bola de billar rebota a la banda, els angles i de la figura
sn iguals).
Determineu:
a) El punt exacte P on la bola hauria de topar amb la banda.
b) L'equaci de la trajectria inicial que ha de seguir la bola.
c) L'equaci de la trajectria que segueix la bola desprs d'haver topat amb l a banda,
fins a tocar la bola en el punt B.
d) L'angle entre les trajectries AP i PB.
* *
[PAU98S5Q3] Siguin u i v els dos vectors del pla:
*
*
u = (1, 1)
v = 12 (1 + 3 , 1 3 )
* *
Calculeu l'angle que formen u i v .
pgina 8
*
*
[PAU04S5Q4] Donats els vectors u = (1, 2) i v = (3, 1) :
* *
a) comproveu que u i v formen una base de lespai vectorial dels vectors del pla;
*
* *
w
=
(
1
,
5
)
{
u
b) trobeu els components del vector
en la base , v }
CIRCUMFERNCIA
[PAU97J2AQ4] D'una circumferncia representada en uns eixos cartesians de
coordenades sabem que t el centre sobre l'eix de les x, i que s tangent a la recta
x + y 8 = 0 en el punt (6, 2). Quines sn les coordenades del centre? Quina s la
longitud del radi?
[PAU97J3BQ3] Calculeu un punt P de coordenades (a, 0), amb a > 0, tal que les dues
2
2
tangents a la circumferncia x + y = 4 traades des del punt P formin un angle de 60
graus.
[PAU98S2P2] Considereu dues circumferncies C1 i C2 del pla que compleixen les
condicions segents:
C passa pel punt P = (2, 0) i en aquest punt t per tangent la recta y = x 2 .
1
El centre de C1 s a sobre de la recta y = x.

2
2
C t per equaci x + y 8 x 8 y = k , on k s una certa constant.
2
Les circumferncies C1 i C2 sn tangents exteriors, tal com s'indica en la figura segent:
a) Calculeu el centre i el radi de C1 i escriviu l'equaci de C1.

b) Calculeu les coordenades del centre C2.
c) Calculeu les coordenades del punt d'intersecci de C1 amb C2.
d) Calculeu el valor de la constant k de l'equaci de C2.
[PAU99J6Q1] Calculeu el radi i les coordenades del centre de la circumferncia que t
2
2
per equaci x + y + 6 x + 10 y = 30 .
[PAU99S5Q1] Una circumferncia del pla passa pels punts (1, 3) i (3, 5) i t el centre
sobre la recta x + 2 y = 3 . Trobeu el centre, el radi i l'equaci d'aquesta circumferncia.
[PAU00S6Q4]
Considereu
2
2
x + y 6x + 4 y + 8 = 0
la
circumferncia
del
pla
d'equaci
a) Calculeune el centre i el radi.
pgina 9
b) Comproveu que el punt (4, 0) pertany a la circumferncia i determineu l'equaci de la

seva tangent en aquest punt (la recta tangent en un punt d'una circumferncia s la que
s perpendicular al radi que passa per aquest punt).
[PAU01S2Q2] La circumferncia C passa pel punt A = (4, 0) i s tangent a la recta y = x
en el punt B = (4, 4).
a) Determineu l'equaci de la recta que passa per B i pel centre de la circumferncia C.
b) Trobeu el centre de C i calculeu el seu radi.
[PAU01S5Q3] Considereu en el pla els punts P = (1, 1) i Q = (3, 5) i la recta r
d'equaci x + y + 2 = 0. Calculeu l'equaci de la circumferncia que passa per P i Q i
que t el centre a r.
FUNCIONS
[PAU97J2BQ2] Calculeu el lmit quan x i quan x de la funci polinmica
f ( x) = a 0 + a1 x + a 2 x 2 + * + a n x n , on els coeficients a , a , , a sn nombres
0
reals, i a n > 0 (haureu de considerar el cas que n sigui parell i el cas que sigui senar).
Justifiqueu desprs el fet que tot polinomi de grau senar amb els coeficients reals t
sempre, pel cap baix, una arrel real.
[PAU97S1AQ3] Feu un esquema de la representaci grfica del polinomi
f ( x) = 3 x 4 4 x 3 6 x 2 + 12 x 20
i digueu quantes arrels reals t. Per a cada arrel, determineu la seva part entera.
[PAU97S4AQ4] El carboni 14 es desintegra seguint la llei exponencial segent:
Q(t ) = Q0 e kt , on t indica el temps transcorregut a partir d'un cert instant inicial que es
pren com a origen per comptar el temps (aquest origen s arbitrari i es pot prendre com
a tal qualsevol constant de temps), Q(t) indica la quantitat d'toms que encara no s'han
desintegrat a l'instant t, Q0 la quantitat d'toms que no s'havien desintegrat a l'instant que
s'ha escollit com a instant inicial, i k s una certa constant. El carboni 14 t un perode
de semidesintegraci de 5.770 anys. Aix vol dir que cada 5.770 anys la quantitat
d'toms que encara no s'han desintegrat es redueix a la meitat. A partir d'aquesta dada
determineu el valor de la constant k. Digueu desprs quin tant per cent d'toms encara
no s'han desintegrat al cap de 30.000 anys de l'instant inicial.
[PAU02J3Q2] Determineu el valor que ha de tenir k perqu la funci
lim f ( x)
2 x 2 3kx + 5
x 2
f ( x) =
x2
tingui lmit quan x tendeix a 2 (s a dir, existeixi
) i
calculeu el valor que tindr aquest lmit.
[PAU06J1Q4] Trobeu el domini i les asmptotes de la funci definida per
x 2 4x + 1
f ( x) =
x 1
pgina 10
3x 3 5 x 2
f ( x) = 2
x 4x 5
[PAU10S2Q1] Trobeu les asmptotes de la funci
ax 2
x + b ,en qu a0.
[PAU12S4Q2] Sigui
a) Determineu si t alguna asmptota vertical, en funci del parmetre b.
f ( x) =
b) Indiqueu el valor dels parmetres a i b perqu la funci f(x) tingui la recta y = 2 x 4

com a asmptota obliqua a +.
DERIVABILITAT
[PAU97J2BQ4] Calculeu els extrems relatius de la funci
x3
f ( x) =
( x 3) 2
x2 4
y= 2
x + 4 t una recta tangent
[PAU97J3AQ2] a) En quin punt la corba d'equaci
horitzontal?
b) s possible que aquesta corba tingui una tangent parallela a la recta 3 x 3 y + 7 = 0
en algun punt d'abscissa x negativa?
3
2
[PAU97J3BP1] a) Calculeu els mxims i mnims locals de la funci f ( x) = x + x + b
i doneu en funci de b el valor que pren la funci en aquests mxims i mnims.
b) Feu un esbs de la grfica de la funci quan el parmetre b s positiu, i quan aquest
parmetre s nul.
c) Calculeu el valor negatiu de b per al qual la grfica de f(x) s tangent a l'eix de les x
en el mxim local d'aquesta funci. Dibuixeu la grfica de la funci per a aquest valor
de b.
d) Determineu (fent servir l'estudi de la funci realitzat en els apartats anteriors) els
valors de b per als quals l'equaci f(x) = 0 noms t una soluci.
[PAU97S1BQ3] Expliqueu la relaci que hi ha entre la derivada d'una funci en un punt

3
i l a tangent a la grfica d'aquesta funci en el mateix punt. La corba y = x 3 x i la
recta y = 5 x sn tangents en algun punt?
[PAU97S4BQ2] Determineu per a quins valors de n la recta y = 3 x + n s tangent a la

3
grfica de la funci f ( x) = x 6 x + 1 .
[PAU98J3Q4] En quin punt de la corba f ( x) = ln x la recta tangent s parallela a la
corda AB determinada pels punts A=(1, 0) i B=(e, 1)
pgina 11
3
2
[PAU98J6Q2] Sigui f ( x) = x + ax + 3 x + 5b . Trobeu els valors de a i b de manera
que la grfica de f(x) tingui la tangent horitzontal per a x = 1 i, a ms, la corba passi pel
punt (1,8)
[PAU98S2Q4] Trobeu el punt de la grfica de y = x + ln x tal que la recta tangent sigui

perpendicular a la recta 2 x + 6 y = 5 .
x+5
x2 9
[PAU98S2P1] Sigui
a) Trobeu l'equaci de la recta tangent a la grfica de f(x) en el punt d'abscissa x = 2.
b) Estudieu el domini de definici de f(x) i les asmptotes.
c) Estudieu els intervals de creixement i decreixement. Feune la representaci grfica
f ( x) =
y = f ( x) =
x2 x
x +1
[PAU99J6P1] Considereu la funci

a) Feu un estudi de les seves asmptotes.
b) Calculeu els punts en qu aquesta funci t extrem relatiu i digueu per a quins
intervals del domini la funci s creixent.
c) Feu un esbs de la grfica de la funci a partir de les dades obtingudes en els apartats
anteriors.
[PAU99S2Q1] La grfica d'una funci s la que hi ha en el dibuix segent. Quina s la
grfica de la seva funci derivada? En quins punts s discontnua la derivada?
f ( x) =
1
8x x 2
[PAU99S2P1] Considereu la funci

a) Trobeu el domini de f(x) i les asmptotes.
b) Determineu el signe de la funci en el seu domini (determinar el signe de f(x) vol dir
establir per a quins valors de x es compleix f ( x) 0 i per a quins f ( x) 0 ).
c) Trobeune els intervals de creixement i decreixement i els extrems relatius.
d) Feu un esquema de la grfica de la funci.
[PAU00J1Q1] Calculeu els valors de a tals que les tangents a la grfica de la funci
f ( x) = ax 3 + 2 x 2 + 3 en els punts d'abscisses x = 1 i x = 1 siguin perpendiculars entre
si.
pgina 12
4
[PAU00J3Q2] Determineu els punts de la grfica de f ( x) = x + 5 x on la recta tangent
s parallela a la bisectriu del primer quadrant. Calculeu l'equaci d'aquestes rectes
tangents.
x2
x + a , on a s un parmetre.
[PAU00J3P1] Considereu la funci
a) Calculeu a sabent que la recta y = x + 2 s una asmptota obliqua d'aquesta funci.
b) Prenent el valor de a obtingut en l'altre apartat, calculeu el domini, les interseccions
de la grfica amb els eixos, els intervals de creixement i decreixement i els extrems
relatius de la funci f. Feu una grfica aproximada d'aquesta funci a partir de les dades
que heu obtingut.
f ( x) =
[PAU00S2Q1] a) Trobeu els extrems relatius de la funci polinmica

f ( x) = x 3 32 x 2 6 x 3
i calculeu els valors de f(x) en aquests punts. A partir d'aquestes dades, feu un
dibuix aproximat de la seva grfica.
3
3 2
b) Demostreu que l'equaci x 2 x 6 x 3 = 0 t, exactament, tres solucions reals.
[PAU00S6Q1] D'una funci y = f (x ) sabem
a) El seu domini de definici s tot R.
b) La seva funci derivada s
si x < 1
2
f ( x) =
1 si x > 1
c) f(x) s contnua en tot punt i f (1) = 2.
Determineu el valor de f(1) i dibuixeu la grfica de la funci f(x).
x +1
e x , determineu l'equaci de la recta tangent
[PAU00S6Q2] Donada la funci
a la seva grfica en el punt on s'anulla la segona derivada.
f ( x) =
f ( x) =
x2 2x
2x + 1
a) Determineu les seves asmptotes.
b) Calculeu els intervals on creix i on decreix, i els extrems relatius.
c) D'acord amb els resultats que heu obtingut, dibuixeu aproximadament la seva grfica.
d) Fixantvos en la grfica anterior, expliqueu quina seria la grfica de la funci
g ( x) = f ( x) + 3 (feune un esquema). En quins punts t mxims la funci g(x)?
2
f ( x) = x +
3a
x
[PAU01S5Q1] Per a cada valor del parmetre

R, considereu la funci
(definida per a tots els valors de x diferents de 0).
a) Determineu per a cada valor del parmetre a, els extrems relatius que t la funci f(x).
b) Per a quins valors del parmetre a la funci f(x) s sempre creixent?
pgina 13
[PAU01S5Q2] Teniu una funci f(x) definida per a x (2, 2) sabeu que el grfic de
f (x)
s de la forma
(on f ' (1) = 0, f' (0) = 1, f' (1) = 1) i que f (0) = 2.

Dibuixeu un grfic aproximat de f(x) indicant en quins punts hi ha extrems relatius.
[PAU01S4Q3] Considereu la funci definida per
e ax si x 0
f ( x) =
2 x + 1 si x > 0 on a s un nombre real.
lim f ( x)
a) Calculeu x0
i comproveu que f(x) s contnua en x = 0.
b) Per a quin valor del parmetre a la funci f(x) s derivable en x = 0?
[PAU02J2Q2] Sabent que la funci y = (x + a)(x2 4), on a s un nombre real, t un
1
mxim i un mnim relatius, i que el mxim relatiu s'assoleix en el punt x = 3 , trobeu
l'abscissa del mnim relatiu.
f ( x) =
[PAU02J2Q3] Sigui
mx 2
x 1 , on m s un parmetre.
lim f ( x)
a) Determineu per a cada valor del parmetre m el valor del lmit x1
(si existeix).
b) Per a quins valors de m la derivada f'(x) de la funci f(x) s positiva per a tot x?
x2 + x 6
f ( x) =
x +1
[PAU02S1Q2] Se sap que la derivada d'una funci f(x) s
Calculeu les abscisses dels punts on la funci f(x) t els seus extrems relatius,
especificant per a cada un dels valors que obtingueu si es tracta d'un mxim o d'un
mnim relatiu.
[PAU03J2Q1] Calculeu les equacions de les dues rectes del pla que passen pel punt
2
P = (1,1)
i que sn tangents a la corba dequaci y = ( x 1)
pgina 14
f ( x) =
x+a
x3
[PAU03J5P1] a) Determineu el valor del parmetre a que fa que la funci

presenti un extrem relatiu en el punt d'abscissa x = 3.
b) Per a aquest valor del parmetre a, calculeu els intervals de creixement i
decreixement, i les asmptotes de la funci.
c) A partir de les dades que heu obtingut, feu una grfica aproximada d'aquesta funci.
2
[PAU03S3Q2] Calculeu el punt de la corba y = 2 + x x en qu la tangent s
parallela a la recta y = x .
3
2
[PAU04J3Q1] Considereu la funci f ( x) = x 3 x + 2 x + 2 .
a) Calculeu lequaci de la recta tangent a la grfica de f(x) en el punt dabscissa x = 3.
b) Existeix alguna altra recta tangent a la grfica de f(x) que sigui parallela a la que heu
trobat? Raoneu la resposta i, en cas afirmatiu, trobeu-ne lequaci.
a 6
+
x x 2 on a s un parmetre.
[PAU04J3Q3] Considereu la funci
a) Calculeu el valor del parmetre a sabent que f(x) t un extrem relatiu en el punt
dabscissa x = 3.
b) Aquest extrem relatiu, es tracta dun mxim o dun mnim? Raoneu la resposta.
f ( x) = 1 +
[PAU04J4Q4] Considereu la funci f(x) de la figura definida a linterval [0, 2].
a) Calculeu la funci derivada f (x) a linterval (0, 2)

b) Hi ha algun punt de (0, 2) en el qual f (x) no existeixi?
f ( x)dx
c) Calculeu 0
Raoneu totes les respostes.
[PAU04S5Q2] La grfica segent correspon a una funci f : [2, 6] R derivable i
amb derivada contnua. Feu un esbs de la grfica de f : (2, 6 ) R i justifiqueu-ne el
perqu.
pgina 15
[PAU04S5P1]
Considereu
la
3
2
f ( x) = ax + bx + cx + d , (a 0) .
funci
polinmica
de
tercer
grau
a) Trobeu els valors de a, b, c i d per als quals f(x) talla leix OX en els punts x = 0 i
x = 1 i presenta un mnim relatiu en el punt x = 0 .
b) Feu un esbs de la grfica de la funci que heu trobat, i acabeu de calcular els
elements necessaris per dibuixar-la.
[PAU05J4Q3] Trobeu els
f ( x) = 6 x 5 15 x 4 + 10 x 3
mxims
mnims
relatius
de
la
funci
2
[PAU05J4Q4] Sigui la parbola y = 2 x + x + 1 i sigui A el punt de la parbola
dabscissa 0.
a) Trobeu lequaci de la recta tangent a la parbola en el punt A.
b) En quin punt de la parbola la recta tangent s perpendicular a la recta que heu trobat
en lapartat anterior?
x 2 + x + b si x < 0
f ( x) = bx
a e
si x 0
on a i b sn
nombres reals.
a) Quina condici han de complir a i b per tal que f sigui contnua a tot R?
b) Trobeu els valors de a i b per als quals f sigui contnua per no derivable a tot R.
f ( x)dx
c) Per a a = 1 i b = 1, calculeu
1
4
3
2
[PAU06J1P2] Considereu la funci f ( x) = x + ax + bx + cx + 7
a) Calculeu c sabent que la seva recta tangent en el punt dabscissa x = 0 s horitzontal.
b) Per al valor de c trobat a lapartat anterior, calculeu a i b sabent que aquesta funci t
un extrem relatiu en el punt dabscissa x = 2 i que talla leix OX quan x = 1.
c) Per als valors obtinguts als altres apartats, calculeu els intervals on la funci creix i
decreix, els seus extrems relatius i feu una representaci grfica aproximada.
pgina 16
x2 +1
f ( x) =
x + 1 . Calculeu quant val el
[PAU06J3Q1] Considereu la funci definida per
pendent de la recta tangent a la seva grfica pel punt dabscissa x = 0. Trobeu si hi ha
altres punts en els quals el pendent de la tangent sigui igual al que sha obtingut.
x +2 x
[PAU06J3P1] Donada la funci f ( x) = e
a) Trobeu el seu domini i les possibles interseccions amb els eixos.
b) Trobeu els intervals on creix i decreix i els extrems relatius.
c) Trobeu les possibles asmptotes.
d) Feu la representaci grfica aproximada de la funci.
2
x
f :RR
[PAU06S4Q1] Sigui
la funci definida per f ( x) = e (ax + b) , on a i b sn
nombres reals.
a) Calculeu els valors de a i b per tal que la funci tingui un extrem relatiu en el punt
(3, e 3 )
b) Per als valors de a i b obtinguts, digueu quin tipus dextrem t la funci en el punt
esmentat.
[PAU07J2Q2] La funci derivada f(x) de certa funci contnua f : R R s una
funci a trossos formada per les semirrectes del dibuix.
a) Digueu si f(x) s derivable en tots els punts de R i per qu.

b) Estudieu el creixement i el decreixement de f(x).
c) Trobeu si f(x) t algun extrem relatiu i, si s aix, per a quin valor x i de quin tipus.
d) Sabent que f(0)=1, calculeu el valor de f(1).
Justifiqueu totes les respostes.
[PAU07J2Q3] Calculeu els valors del parmetre a, a 0 , que fan que les tangents
4
3
a la corba dequaci y = ax + 2ax ax + 1512 en els punts dinflexi siguin
perpendiculars.
x
[PAU07J1Q1] En quin punt la recta tangent a la funci f ( x) = x e s parallela a leix
dabscisses? Escriviu lequaci de la recta tangent en aquest punt.
[PAU08J2P1] Considereu una funci tal que la seva representaci grfica a linterval
(3, 3) s la segent:
pgina 17
a) Determineu les abscisses dels punts extrems (mxims i mnims) relatius.

b) Estudieu el creixement i decreixement de la funci a linterval (3, 3).
c) Feu un esbs de la grfica de la derivada daquesta funci.
d) Sabent que la funci s de la forma f (x) = ax4 + bx2 + c, trobeu de quina funci es
tracta.
[PAU08J5Q1] Trobeu els valors dels parmetres a i b per tal que la funci segent sigui
contnua i derivable en x = 2.
ax 2 + 2 x + 3 si x < 2
f ( x) = 3
x + bx + 5 si x 2
2
[PAU08J5Q3] Digueu per a quin valor de x la recta tangent a la corba y = ln( x + 1) s
parallela a la recta y = x. Escriviu lequaci daquesta tangent.
2
[PAU08S4Q1] Considereu la funci f ( x) = ax + x + b (a, b R ) . Trobeu els valors de
a i b que fan que la recta y = 2x + 1 sigui tangent a la grfica de f quan x = 1.
e x ex
e x + ex
f ( x) =
g ( x) =
2
2
[PAU08S4P1] Donades les funcions
i
:
2
2
a) Comproveu que [g(x)] [f(x)] = 1.
b) Comproveu tamb que f (x) = g(x) i g(x) = f(x).
c) Comproveu que f(x + y) = f(x) g(y) + f(y) g(x).
f ( x)
lim
x g ( x)
d) Calculeu
dividint per ex el numerador i el denominador; amb un
lim
procediment similar (per no igual), trobeu
f ( x)
g ( x) .
3
2
[PAU09S1Q3] Sigui f ( x) = 2 x x + 3x + 1 . Donades r1 : y = x + 2 i r2 : y = 7 x 2
a) Expliqueu, raonadament, si alguna de les dues rectes pot ser tangent a la
corba
y = f (x) en algun punt.
b) En cas que alguna delles ho sigui, trobeu el punt de tangncia.
pgina 18
f ( x) =
2x 3
x2 1
[PAU09S1P1] Considereu la funci real de variable real

a) Trobeu-ne el domini.
b) Calculeu lequaci de les seves asmptotes, si en t.
c) Estudieu-ne els intervals de creixement i de decreixement, aix com les
abscisses dels seus extrems relatius, si en t, i classifiqueu-los.
[PAU10J4Q3] Sigui P(x) = ax2 + bx + c un polinomi qualsevol de segon grau.
a) Trobeu la relaci existent entre els parmetres a, b i c sabent que es compleix que
P(1) = 0 i P(2) = 0.
b) Quan es compleix la condici anterior, indiqueu quins valors pot tenir P(3/2)
[PAU10J4Q5] En la figura segent es representen dues funcions. Luna s la derivada
de laltra. Decidiu si la funci f(x) s la derivada de la funci g(x) o s a linrevs,
estudiant qu passa en els punts x = a, x = b i x = c.
[PAU10J5Q3] Determineu el valor dels parmetres a, b i c perqu la grfica de la funci

a
f ( x) = 2
x + bx + c sigui la segent:
pgina 19
2
ax
a0
[PAU11J1Q6] Sigui f ( x) = x e quan
.
a) Calculeu el valor de a perqu aquesta funci tingui un extrem relatiu en el punt
dabscissa x=2.
b) Quan a=2, classifiqueu-ne els extrems relatius.
[PAU11J4Q3] La grfica corresponent a la derivada duna funci f(x) s la segent:
a) Expliqueu raonadament quins valors de x corresponen a mxims o a mnims relatius

de f(x).
b) Determineu els intervals de creixement i decreixement de la funci f(x).
[PAU11S2Q3] Donada la funci f(x)=x3+ax2+bx+c:
a) Determineu la relaci que han de complir els parmetres a, b i c perqu f(x) tingui un
extrem relatiu en el punt dabscissa x=1.
b) Calculeu el valor del parmetre a perqu hi hagi un punt dinflexi de la funci f(x)
en el punt dabscissa x=0.
c) Determineu la relaci entre els parmetres a, b i c sabent que la grfica de f(x) talla
leix OX en el punt dabscissa x=2.
d) Calculeu el valor dels parmetres a, b i c perqu es compleixin les tres propietats
anteriors alhora.
[PAU12J3Q2] Donades la recta y=3x + b i la parbola y = x2,
a) Calculeu labscissa del punt on la recta tangent a la parbola s paralela a la recta
donada.
b) Calculeu el valor del parmetre b perqu la recta sigui tangent a la parbola.
[PAU12S4Q6] Donades la recta y = ax + 1 i la parbola y=3x x2,
pgina 20
a) Calculeu els valors del parmetre a perqu siguin tangents.

b) Calculeu els punts de tangncia.
[PAU13J4Q6] La funcio f(x) s derivable i passa per lorigen de coordenades. La
grfica de la funci derivada s la que veieu aqu dibuixada, essent f (x) creixent als
intervals ( ,3] i [2,+ )
a) Trobeu lequaci de la recta tangent a la grfica de la funcio f(x) en el punt dabscissa

x = 0.
b) Indiqueu les abscisses dels extrems relatius de la funci f(x) i classifiqueu aquests
extrems.
[PAU13J3Q6] Sigui f(x) = x3 + ax2 + bx + c. Sabem que la grfica daquesta funci s
tangent a la recta r : y = x + 3 en el punt dabscissa x = 1, i que en el punt dabscissa x
= 1 la recta tangent s paralela a la recta r.
Calculeu el valor dels parametres a, b i c.
x 1
[PAU13J5Q4] Per a
, considereu la funci f ( x) = + x 1 .
a) Trobeu lequaci de la recta tangent a la grfica de f(x) en el punt dabscissa igual a
10.
b) Calculeu larea del recinte limitat per la grfica de f(x), la recta dequaci x = 5 i leix
OX.
[PAU13S1Q2] De la funci polinmica P(x) = x3 + ax2 + bx + 2 sabem que

t un extrem relatiu en el punt dabscissa x = 3;
5
la integral definida en l interval [0, 1] val 4 .

Calculeu el valor dels parmetres a i b.
PROBLEMES D'OPTIMITZACI
[PAU97J2BP1] Una noia vol travessar el riu Ebre des d'un punt A fins a un punt B, tal
com ens indica el dibuix adjunt. Per ferho anir nedant fins a un punt C que encara
no sabem quin ha de ser, i des d'all anir corrent fins a B. Podem considerar que en
aquesta zona el riu t una amplada constant de 300 metres i que la distncia entre A i B
mesurada sobre el mateix marge del riu s de 4 quilmetres (sobre el dibuix, distncia
entre A' i B). Aquesta noia sap que durant tota l'estona que vagi nedant podr mantenir
una velocitat constant de 6 km/h, i que tota l'estona que vagi corrent podr mantenir una
velocitat constant de 12 km/h. Fins a quin punt C haur d'anar nedant per tal d'arribar al
ms rpidament possible a B?
pgina 21
[PAU97J3BQ4] S'ha d'editar un llibre i cada full ha de contenir 18 centmetres quadrats

de text. Els marges superior i inferior de cada full han de tenir 2 centmetres cada un, i
els marges laterals, 1 centmetre cada un. Calculeu les dimensions de cada full del llibre
per tal que la despesa de paper sigui mnima.
[PAU97S4BP1] L'ajuntament d'una ciutat que passa greus dificultats pressupostries
ha decidit acceptar l'oferiment d'una coneguda fbrica de galetes de contribuir a les
despeses del parc municipal a canvi d'installar sis metres de tanca publicitria dins del
parc. Aquesta tanca encerclaria una zona que passaria a ser per a s privat del personal
de la fbrica. Per raons esttiques l'empresa vol que la tanca s'installi segons una de les
tres possibilitats segents: delimitant un recinte quadrat, delimitant un recinte circular o
b dos recintes, un de circular i l'altre de quadrat. Suposant que a l'ajuntament l'interessa
preservar el mxim de superfcie del parc per a s pblic, decidiu quina de les tres
possibilitats s l a millor i quina seria l'rea (mnima) de parc que es perdria per a s
pblic.
[PAU98J3P2] Una via de tren passa a 2 km del poble A i a 3 km del poble B, de manera
que el tram de via comprs entre ambds pobles s de 5 km, tal com s'indica en l a
figura. Volem construir una nova estaci ferroviria i una carretera formada per dos
trams rectes que uneixi A amb B passant per l'estaci. En quin punt del tram de via hem
de collocar l'estaci si volem que el recorregut de A a B passant per la nova carretera
sigui mnim? Quina ser la longitud total de la nova carretera?
[PAU98J6Q1] Trobeu els costats d'un rectangle d'rea mxima inscrit a l'ellipse
x2 y2
+
=1
4
d'equaci 16
, tal com s'indica en la figura segent:
[PAU98S5Q2] Considereu els rectangles del pla, els vrtexs A, B, C i D dels quals
compleixen les condicions segents: a) A s l'origen de coordenades; b) B s a sobre
pgina 22
del semieix de les y; c) C s a sobre del semieix de les x > 0 ; d) D s a sobre de la recta
d'equaci 2 x + y = 1 , tal com es veu en la figura segent:
De tots aquests rectangles, trobeu l'rea del que la t mxima.

[PAU99S5P1] Trobeu l'altura i el radi de la base del cilindre de volum mxim inscrit en
una esfera de radi 1.
[PAU00J1P1] Un terreny t forma de triangle rectangle, els catets mesuren AB = 60 m i
AC = 45 m. En aquest terreny es pot construir una casa de planta rectangular com indica
la part ombrejada de la figura segent:
Voleu vendre aquest terreny i us paguen 5.000 pessetes per cada metre quadrat no
edificable i 25.000 pessetes per cada metre quadrat edificable.
a) Determineu la relaci que hi ha entre l'amplada x i la profunditat y del rectangle que
determina la part edificable.
b) Determineu l'expressi que dna el valor del terreny en funci de l'amplada x del
rectangle edificable.
c) Quines sn les dimensions de la part edificable que ens permeten obtenir un valor
mxim per a aquest terreny?
d) Quin s aquest valor mxim?
[PAU00S2P1] El costat desigual d'un triangle issceles mesura 12 m, i l'altura sobre
aquestcostat s de 5 m.
a) Donat un punt arbitrari sobre aquesta altura, obtingueu una expressi de la suma de
les distncies d'aquest punt a cada un dels vrtexs del triangle.
b) Determineu els punts sobre l'altura que compleixen que la suma de les distncies als
tres vrtexs del triangle sigui mxima i els punts per als quals
sigui mnima.
pgina 23
1 2
[PAU01S4P1] La riba d'un tram de riu descriu la corba y = 4 x , per a x entre 3 i 3, i
en el punt A = (0, 4) hi ha un poble, tal com es pot veure en l'esquema segent:
a) Expresseu la distncia des d'un punt qualsevol d'aquesta vora del riu fins al poble, en
funci de l'abscissa x.
b) Quin s el punt de la vora d'aquest tram de riu que s ms lluny del poble?
c) Hi ha algun punt de la vora del riu a una distncia del poble inferior a 2?
[PAU02J3P1] S'ha de construir un gran dipsit cilndric de 81 m3 de volum. La
superfcie lateral ha de ser construda amb un material que costa 30 el m2 i les dues
bases amb un material que costa 45 el m2 .
a) Determineu la relaci que hi haur entre el radi r de les bases circulars i l'altura h del
cilindre, i doneu el cost C(r) del material necessari per construir aquest dipsit en funci
de r.
b) Quines dimensions (radi i altura) ha de tenir el dipsit perqu el cost del material
necessari per construirlo sigui el mnim possible?
c) Quin ser, en aquest cas, el cost del material?
[PAU02S1P1] Suposem que el Sol es troba a l'origen d'un sistema de coordenades i que
2
un cometa segueix una trajectria donada per la parbola y = 1 x , tal com es veu a la
figura segent:
a) Quin s el punt en qu el cometa es troba ms proper al Sol?

b) Quant val en aquest cas la distncia del Sol al cometa?
c) Hi ha algun punt en qu el cometa es trobi a la mxima distncia del Sol?
d) Hi ha algun punt en qu la distncia entre el Sol i el cometa sigui un mxim local o
relatiu?
Nota: Teniu present que la distncia entre dos punts s mxima o mnima quan el
quadrat de la distncia s mxim o mnim.
[PAU03J2P1] Volem unir el punt M situat en un costat dun carrer de 3 m damplada
amb el punt N situat a laltre costat i 9 m ms avall mitjanant dos cables rectes, un des
de M fins a un punt P situat a laltre costat del carrer i un altre des de P fins a N seguint
el mateix costat del carrer, segons lesquema segent:
pgina 24
El cost de la installaci del cable MP s de 12 per metre i del cable PN de 6 per

metre. Quin punt P haurem descollir de manera que la connexi de M amb N sigui tan
econmica com sigui possible? Quin ser aquest cost mnim?
[PAU03J5Q1] Determineu quin s el punt de la grfica de y = x (s a dir, de la forma
( x, x ) ), que s ms a prop del punt P = (4, 0) .
[PAU03S3P1] Un camp t forma de trapezi rectangle, de bases 240 m i 400 m, i el
costat perpendicular a les bases tamb de 400 m. Es vol partir tal com indica la figura
per fer dos camps rectangulars C1 i C2. Anomenem x i y els catets dun dels triangles
rectangles que es formen.
5
a) Comproveu que y = 2 x .
b) Utilitzant la igualtat anterior, escriviu la suma de les rees dels dos camps en funci
de x.
c) El camp C1 es vol sembrar amb blat de moro i el camp C2 amb blat. Amb el blat de
moro sobt un benefici de 0,12 per m2 i amb el blat un benefici de 0,10 per m2.
Determineu les mides de cada un dels camps per obtenir el benefici mxim.
[PAU04J1P2]6. Donats la funci f ( x) = x i el punt A(2, 0) situat sobre leix de les

abscisses:
a) Trobeu la funci que expressa la distncia del punt A a un punt qualsevol de la
grfica de la funci.
b) Trobeu les coordenades del punt de la grfica de f(x) ms proper a A.
[PAU04J4Q3] El consum dun cotxe depn de la seva velocitat v (expressada en km/h)
3e 0, 012 v
f (v ) =
v (en litres/km). Quina s la velocitat ms econmica?
segons la funci
pgina 25
2
[PAU05J1P1] La recta tangent a la parbola y = 3 x en un punt M situat dins del
primer quadrant ( x > 0, y > 0) , talla leix OX en el punt A i leix OY en el punt B.
a) Feu un grfic dels elements del problema.
b) Trobeu les coordenades del punt M que fan que el triangle OAB tingui lrea mnima.
2
[PAU05S3P1] Considereu la funci f ( x) = 3 x i un punt de la seva grfica,
M, situat en el primer quadrant ( x 0, y 0) . Si pel punt M tracem paralleles als
eixos de coordenades, la seva intersecci amb OX i OY determina dos punts, A i B,
respectivament.
a) Feu un grfic dels elements del problema.
b) Trobeu les coordenades del punt M que fa que el rectangle OAMB tingui lrea
mxima.
[PAU07J2P1] Un magatzem t forma de prisma recte de base quadrada i un volum de

768 m3. Se sap que la prdua de calor a travs de les parets laterals val 100 unitats per
m2, mentre que a travs del sostre s de 300 unitats per m2. La prdua pel sl s molt
petita i es pot considerar nulla. Calculeu les dimensions del magatzem perqu la prdua
de calor total sigui mnima.
[PAU08J5P2] De tots els triangles rectangles dhipotenusa 10 cm, trobeu la longitud
dels catets del triangle que t el permetre mxim. Comproveu que la soluci trobada
correspongui realment al permetre mxim.
[PAU10J1Q3] Un segment de longitud fixada m recolza sobre els eixos de coordenades.
Calculeu el valor de langle que forma el segment amb leix OX perqu el triangle
rectangle determinat pel segment amb els eixos i del qual m s la hipotenusa tingui rea
mxima. Comproveu que es tracta realment dun mxim.
[PAU10S2Q3] Considereu tots els prismes rectes de base quadrada amb un volum V
fixat. Anomeneu x el costat de la base del prisma i y la seva altura.
a) Trobeu lexpressi del volum i de lrea total del prisma en funci de les variables x i
y.
b) Comproveu que el que t rea total mnima s en realitat un cub.
pgina 26
[PAU11J4Q6] Dins dun triangle rectangle, de catets 3 i 4 cm, hi ha un rectangle. Dos

costats del rectangle estan situats en els catets del triangle i un dels vrtexs del rectangle
s a la hipotenusa del triangle.
a) Feu un esbs de la situaci descrita.
b) Si x s la longitud del costat del rectangle que est situat en el catet petit i y s laltre
costat del rectangle, comproveu que es compleix que 4x+3y=12.
c) Determineu les dimensions del rectangle perqu lrea sigui mxima.
[PAU12J3Q5] Un triangle equilter de vrtexs A, B i C t els costats de 8 cm. Situem un
punt P sobre una de les altures del triangle, a una distncia x de la base corresponent.
a) Calculeu laltura del triangle de vrtexs A, B i C.

b) Indiqueu la distncia del punt P a cadascun dels vrtex (en funci de x).
c) Determineu el valor de x perqu la suma dels quadrats de les distncies del punt P a
cadascun dels tres vrtexs sigui mnima.
[PAU12J1Q4] Un rectangle s inscrit en el triangle que t els costats en les rectes
dequacions
y = x, x + y = 8, y = 0,
i t un costat sobre la recta y = 0. Trobeu-ne els vrtexs perqu la superfcie sigui
mxima.
[PAU12S4Q4] Una fbrica produeix diriament x tones dun producte A i (40 5x)/(10
x) tones dun producte B. La quantitat mxima de producte A que es pot produir s 8
tones. El preu de venda del producte A s 100 per tona i el del producte B s 250per
tona.
a) Construu la funci de la variable x que ens proporciona els ingressos diaris, suposant
que es ven tota la producci.
b) Calculeu quantes tones de cada producte shan de produir diriament per a obtenir el
mxim dingressos, i comproveu que s realment un mxim relatiu.
[PAU13J4Q4] Es vol construir un canal que tingui com a secci un trapezi issceles de
manera que lamplria superior del canal sigui el doble de lamplria inferior i que els
costats no parallels siguin de 8 metres.
pgina 27
A la dreta teniu un esquema de la secci del canal.
a) Trobeu el valor del segment L de la grfica en funci de la variable x (amplria

inferior del canal).
b) Sabem que lrea dun trapezi es igual a laltura multiplicada per la semisuma de les
bases. Comproveu que, en aquest cas, lrea de la secci es donada per
3 x 256 x 2
4
c) Calculeu el valor de x perqu lrea de la secci del canal sigui mxima (no cal que
comproveu que es realment un mxim).
A( x) =
[PAU13J3Q5] En una semiesfera de radi R inscrivim un con situant el vrtex al centre

de la semiesfera, tal com es veu en el dibuix.
a) Sabent que el volum dun con s igual a lrea de la base multiplicada per laltura
i dividida per 3, comproveu que, en aquest cas, podem expressar el volum com
h 2
V=
(R h2 )
3
b) Trobeu les dimensions daquest con (el radi de la base i laltura) perqu el seu volum
sigui mxim i comproveu que es tracta realment dun mxim.
[PAU13J5Q6] Un triangle rectangle situat en el primer quadrant te el vrtex A en
lorigen de coordenades, el vrtex B = (x, 0) en el semieix positiu dabscisses i el vrtex
C pertany a la recta x + 2y = 8. Langle recte es el que correspon al vrtex B.
a) Comproveu que larea del triangle es pot expressar de la manera segent:

2
A( x) = 2 x x4
b) Trobeu els vrtexs B i C perqu lrea del triangle sigui mxima i comproveu que es
tracta realment dun mxim.
[PAU13S1Q6] Volem construir una tenda en forma de pirmide regular de base
quadrada. Disposem de 300 m2 de tela per a la fabricaci de les quatre cares de la tenda
pgina 28
(se suposa que en l elaboraci de les cares no es perd gens de tela). Designem x la
longitud d un costat de la base de la tenda.
a) Sabent que el volum d una pirmide s igual a un ter del producte de lrea de la
x 9 10 4 x 4
6
base per laltura, comproveu que, en aquest cas,
b) Determineu el valor de x perqu el volum sigui el ms gran possible (no cal que
comproveu que el valor obtingut correspon realment a un mxim).
V ( x) =
CLCUL INTEGRAL
[PAU97J2AQ2] Calculeu els valors de m de manera que la recta y = mx i la parbola
y = x 2 delimitin una rea de 36 unitats de superfcie.
2
[PAU97S1BQ2] Calculeu l'rea que en el primer quadrant tanquen les corbes y = x ,
y = 4x 2 i y = 16 .
[PAU97S4AQ2] Qu vol dir que una funci F(x) sigui primitiva d'una altra funci
f(x)? Quantes primitives t una determinada funci? Calculeu la primitiva de la funci
cos x
cot( x) =
sin x (cotangent de x) que compleix la condici que la seva grfica passa pel

punt ( 2 , 2 ) .
3
2
[PAU98J3Q3] Considereu la funci f ( x) = x 6 x + 8 x la grfica de la qual s
aproximadament la del dibuix segent:
Calculeu l'rea de la regi ombrejada.

[PAU98S5Q1] Trobeu el valor de k per tal que
pgina 29
2k
dx
=3
k +1 x k
x
x
[PAU98S2Q3] Calculeu l'rea limitada per les corbes y = e , y = e i la recta vertical
x = 2.
[PAU99J1Q2] Calculeu l'rea determinada per les corbes d'equacions

y = x 4 2x 2 i y = 2x 2
representada en el dibuix segent:
x
[PAU99J1Q3] Calculeu raonadament l'expressi d'una funci f(x) tal que f ( x) = xe
1
f (0) =
2.
i que
f ( x) = x 4 +
16
x+4
[PAU99J1P1] Donada la funci

a) Estudieune la continutat.
b) Estudieune els intervals de creixement i decreixement i els mxims i mnims locals.
c) Calculeu l'rea limitada per la grfica de la funci, l'eix OX i les rectes verticals x = 0
i x = 2.
2
3
[PAU99J6Q2] Sigui f ( x) = 1 x . Calculeu l'rea de la regi que limita la grfica de
f(x) i l'eix d'abscisses i que est representada en el dibuix segent:
[PAU99S5Q3] Trobeu el valor del coeficient k de manera que l'rea limitada per la
2
funci f ( x) = x + k i l'eix d'abscisses sigui igual a 36 u2 .
[PAU00J1Q2] Calculeu l'rea que t l'nic recinte tancat limitat per les grfiques de les
6
y = x2 + 7
y=
x representat en el dibuix segent:
funcions
i
pgina 30
2
[PAU00J3Q1] El polinomi p ( x) = x + ax + b s'anulla per a x = 2 i compleix
p ( x)dx = 4
.
Calculeu raonadament a i b.
0
[PAU00S2Q2] Calculeu per integraci la superfcie del recinte delimitat per les corbes
y = x 2 i la recta d'equaci y x 6 = 0 representat en el dibuix segent:
[PAU01S2Q1] a) Quin s l'angle x en radians (0 < x < 2 ) tal que sin(x) = cos(x)?
b) Considereu les funcions f(x) = sin(x) i g(x) = cos(x). Calculeu la superfcie del recinte
delimitat superiorment per les grfiques d'aquestes funcions, inferiorment per l'eix
d'abscisses i lateralment per les rectes verticals x = 0 i x = 3 representat en l'esquema

segent:
x
[PAU01S5Q4] Calculeu l'rea de la regi limitada per la grfica de la funci f ( x) = x e
per a x 0 , l'eix d'abscisses i la recta vertical x = 1.
[PAU01S4Q4] Sabeu que la grfica de la funci f(x) passa pel punt (1, 4) i que la seva
funci derivada s f '(x) = 2x 2.
a) Determineu l'expressi de f(x).
b) Calculeu l'rea de la regi limitada per la grfica de f(x) i l'eix d'abscisses OX.
pgina 31
2
[PAU02J3Q1] Calculeu la primitiva de la funci f ( x) = x x 1 que s'anulla en el
punt d'abscissa x = 2.
2x
[PAU02J2Q1] Calculeu l'rea compresa entre les grfiques de les corbes y = e i
y = e 2 x i la recta y = 5 representada en l'esquema segent:
[PAU02S1Q1] Calculeu el valor positiu de a que fa que l'rea compresa entre la recta
2
y = ax + 2a
d'equaci
i la parbola y = ax valgui 18.
[PAU03J2Q2] Calculeu
2 ln 3 x
dx
x
2
[PAU03J5Q3] Considerem la regi S del pla limitada per la parbola y = 3x i la recta
y = 3 representada en l'esquema segent:
Siguin A i B els punts d'intersecci de la recta i la parbola, i T el triangle que t per

vrtexs A, B i l'origen de coordenades (0, 0). Calculeu l'rea de la regi que resulta quan
es treu el triangle T a la regi S.
( x + x)
[PAU03S3Q1] Donada f ( x) = (2 x + 1)e
, determineu la funci g(x) tal que g(x) = f
(x) (s a dir, una primitiva de f (x)) i que el seu grfic passa pel punt (0, 2).
2
3
[PAU04J3Q2] Donada la funci f ( x) = cos x cos x :
a) trobeu la seva integral indefinida;

,0
b) quina s la primitiva de f(x) que passa pel punt 2
2
2
Indicaci: recordeu que sin x + cos x = 1
3
2
[PAU04J1P1] Considereu la funci f ( x) = x + mx + 1, m 0 .
pgina 32
a) Calculeu el valor de m per tal que lrea del recinte limitat per la grfica de la funci,
leix OX i les rectes x = 0 i x = 2 sigui de 10 unitats quadrades.
b) Per a m = 1, indiqueu el punt o els punts on la recta tangent a la grfica de la funci
forma un angle de 45 amb el semieix positiu de OX.
[PAU04J4Q2] Calculeu lrea del recinte tancat que delimiten la grfica de la funci
y = 2 x i la recta y = x .
[PAU04S5Q1] Calculeu el valor de la integral segent:

f ( x) =
[PAU05J4Q2] Donada la funci
x +1+ x +1
dx
x +1
x
5x 2 4
f ( x)dx
a) Calculeu la integral
.
b) Trobeu la primitiva F de f que compleixi F(1) = 1.

[PAU05J1P2] Considereu la funci f ( x) = 4 x x
a) Calculeu lequaci de les rectes tangents a la grfica de f en els punts dabscisses
x =0 i x = 4.
b) Feu un grfic dels elements del problema.
c) Calculeu lrea compresa entre la grfica de f i les rectes tangents que heu trobat a
lapartat a).
2
[PAU06J3Q2] Considereu la funci y = f (x) definida per a x [0,5] que apareix

dibuixada a la figura adjunta
a) Quina s lexpressi de la seva funci derivada quan existeix?

b)
Calculeu
f ( x)dx
f ( x) =
[PAU06S4Q2] El grfic de la funci
1
2 x + 1 , quan x>0, s com segueix
pgina 33
a) Trobeu una primitiva de la funci f.

b) Calculeu lrea de la regi ombrejada.
2
[PAU06S4P1] Considereu la parbola dequaci y = x + 2 x 3
a) Calculeu les equacions de les rectes tangents a la parbola en els punts dabscissa
x = 1 i x = 1 .
2
b) Calculant el mnim de la funci y = x + 2 x 3 , trobeu el vrtex de la parbola.
c) Trobeu les interseccions de la parbola amb els eixos i feu una representaci
grfica de la parbola i de les tangents obtingudes al primer apartat.
d) Calculeu lrea compresa entre la parbola i les rectes tangents.
[PAU07J1Q3] Busqueu els extrems relatius i els punts de tall amb els eixos, i feu una
4
2
representaci aproximada de la corba dequaci y = x x . A continuaci, calculeu
lrea del recinte tancat per aquesta corba i leix dabscisses.
[PAU07S3Q4] La funci derivada F(x) duna funci contnua F : R R que passa per
lorigen s una funci a trossos formada per les semirectes del dibuix.
Escriviu lexpressi de la funci F(x) com una funci a trossos.

f ( x) = x 2 ax 4
x2
+b
2
[PAU07S3P2] Donades les funcions
i
:
a) Calculeu a i b de manera que les grfiques de f(x) i de g(x) siguin tangents en el punt
dabscissa x = 3, s a dir, que tinguin la mateixa recta tangent en aquest punt.
b) Trobeu lequaci de la recta tangent esmentada en lapartat anterior.
c) Pel valor de a obtingut en el primer apartat, calculeu el valor de lrea de la regi
limitada per leix dabscisses OX i la funci f (x).
pgina 34
g ( x) =
[PAU08J2Q1] Se sap que certa funci derivable F(x) verifica les condicions segents:
1
F ( x) =
4
x i F(1) = 3
a) Trobeu F(x).
b) Calculeu lrea compresa entre F(x) i leix OX des de x = 0 fins a x = 1.
x(a x)
a3
[PAU09J4Q3] Considereu la funci
, amb a>0.
a) Trobeu els punts de tall de la funci f(x) amb leix OX.
b) Comproveu que lrea del recinte limitat per la grfica de la funci f (x) i leix
dabscisses no depn del valor del parmetre a.
3+ x
f ( x) =
x , des de x=1 fins a x=4, s la segent:
[PAU09J4P1] La grfica de la funci
f ( x) =
a) Calculeu lequaci de les rectes tangents a aquesta funci en els punts

dabscissa x = 1 i x = 3.
b) Dibuixeu el recinte limitat per la grfica de la funci i les dues rectes tangents
que heu calculat.
c) Trobeu els vrtexs daquest recinte.
d) Calculeu la superfcie del recinte damunt dit.
2
2
[PAU09J3Q2] Considereu les corbes y = 4 x x i y = x 6 .
a) Trobeu-ne els punts dintersecci.
b) Representeu les dues corbes en una mateixa grfica, on es vegi clarament el
recinte que limiten entre elles.
c) Trobeu lrea daquest recinte limitat per les dues corbes.
f ( x) = a +
4 b
+
x x2
[PAU09J3P1] Sigui la funci

a) Calculeu els valors de a i b, sabent que la recta 2x + 3y = 14 s tangent a la
grfica de la funci f (x) en el punt dabscissa x = 3.
pgina 35
Per a la resta dapartats, considereu que a = 3 i que b = 4.

b) Trobeu els intervals de creixement i de decreixement de la funci f (x).
Trobeu i classifiqueu els extrems relatius que t la funci.
c) Calculeu els punts de tall de la funci f (x) amb leix OX.
d) Trobeu lrea del recinte limitat per la grfica de la funci f (x), leix OX i les
rectes x = 1 i x = 3.
[PAU10J1Q5] La grfica de la funci f (x) = x sin(x) s la segent:
a) Trobeu-ne una primitiva.

b) Aplicant el resultat de lapartat anterior, calculeu lrea del recinte limitat per la
grfica de la funci f (x) i leix dabscisses des de x = 0 fins a x =
[PAU10J5Q6] En la figura es mostra la corba y = x(4 x) i una recta r que passa per
lorigen i talla la corba en un punt P dabscissa k, amb 0 < k < 4.
a) Trobeu lrea ombrejada, delimitada per la corba i la recta, en funci de k.

b) Trobeu per a quin valor de k lrea de la regi ombrejada s la meitat de lrea del
recinte limitat per la corba i leix OX.
pgina 36
8x 2
f ( x) =
2 x + 1 . Trobeu lrea del recinte limitat per la grfica
[PAU10S2Q5] Sigui
daquesta funci, leix OX i les rectes x = 0 i x = 2.
f ( x) = a (1 x 2 )
x 2 1
a , en qu a>0.
[PAU11J1Q3] Definim les funcions
i
a) Comproveu que lrea del recinte limitat per les grfiques de les funcions s:
4(1 + a 2 )
3a
b) Calculeu el valor del parmetre a perqu aquesta rea sigui mnima.
g ( x) =
[PAU11J4Q1] Calculeu lrea del recinte limitat per les corbes dequaci
f ( x) = x 2 x + 2 i g ( x) = 5 3x
1/ a
f (a) =
[PAU11S2Q6] Sigui
(a 2 + x 2 ) dx
per a>0.
1
+a
3a 3
a) Comproveu que
b) Calculeu el valor del parmetre a perqu la funci f(a) tingui un mnim relatiu.
f (a) =
2
[PAU12J1Q2] La grfica de la funci f ( x) = x 9 x s la segent:
a) Trobeu el punt de tall, (a, 0), de la funci amb la part positiva de leix OX.
b) Calculeu lrea del recinte limitat per la grfica de f(x) i leix OX en el primer
quadrant.
[PAU13J4Q2] La corba y = x2 i la recta y = k, amb k > 0, determinen una regi plana.
a) Calculeu el valor de lrea daquesta regi en funci del parmetre k.
b) Trobeu el valor de k perqu lrea limitada sigui 6 u2 .
[PAU13J3Q3] Donada la funci f ( x) = x 1 i la recta horitzontal y = k, amb k > 0,
a) Feu un esbs del recinte limitat per les grfiques de la funci i la recta, i els eixos de
coordenades.
b) Trobeu el valor de k sabent que lrea daquest recinte s igual a 14/3.
pgina 37
MATRIUS I SISTEMES D'EQUACIONS LINEALS

[PAU97S4BQ4] Expliqueu qu vol dir que un sistema d'equacions lineals sigui
compatible i qu vol dir que sigui indeterminat. Poden haverhi sistemes que siguin
a la vegada incompatibles i indeterminats? Digueu finalment per a quins valors del
parmetre a el sistema d'equacions segent s indeterminat, i per a quins valors de a s
incompatible:
a 2 x + y = 0
x + 3y + z = a
x + y + z = 1
B 1
2 3
B =
1 1 , utilitzeu la matriu inversa
[PAU98J3Q1] Donada la matriu
per trobar
1 4
3
2
.
una matriu X tal que BXB =
[PAU98S5Q4] Discutiu el sistema d'equacions
ax y + 2 z = (2 a )
2 x + 3 y z = 3a
x + 2 y z = 2a
segons els valors del parmetre a.

[PAU99J1Q1] Resoleu el sistema segent per als valors de k que el facin compatible
x + 2y = 3
2x y = 1
4 x + 3 y = k
[PAU00J1Q3] Donat el sistema d'equacions
3x - 2y + z = 5
2x - 3y + z = 4
a) Afegiuhi una equaci lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.
b) Afegiuhi una equaci lineal de manera que el sistema resultant sigui compatible
indeterminat. Resoleu el sistema que s'obtingui.
[PAU00J3Q3] Se sap que el sistema d'equacions
x + y az = 2
2 x + y 8 z = 1
x 2 y + 10 z = 5
t ms d'una soluci.
Calculeu a i digueu quina s la interpretaci geomtrica que t el conjunt de totes les
solucions d'aquest sistema.
pgina 38
[PAU03J2Q4] Per a quin o quins valors del parmetre real el sistema dequacions
x + 2 y + ( + 2) z = 0
x + (2 ) y + 3z = 0
2 x z = 4
s compatible i indeterminat?
[PAU03J5Q4] Considereu el sistema d'equacions
a x + y + z = a +1
2 x y + a z = a + 2
x y+z=4
on a s un parmetre.
Si x = 1, y = 1, z = 2 s una soluci, quin s el valor del parmetre a?
[PAU04J3P1] Donat el sistema
y + z = 2
2 x + y + z = 1
(2 2m) x + (2m 2) z = m 1
on m s un parmetre:
a) discutiu el sistema segons els valors de m;
b) resoleu els casos compatibles;
c) en cada un dels casos de la discussi de lapartat a), feu una interpretaci geomtrica
del sistema.
[PAU04J1Q1] La matriu ampliada dun sistema dequacions lineals, un cop reduda pel
mtode de Gauss, s
1 2 1 0
0 1 2 1
0 0 0 0
a) El sistema, s compatible o incompatible? Raoneu la resposta.

b) En cas que sigui compatible resoleu-lo.
[PAU04J1Q3] Considereu les matrius
2 1
1 2
B =
A =
1 1 ,
2 2
Trobeu una matriu X que compleixi A X + A = B .
1
1 1 1
*
w = 2
A = 2 1 3
4
0 1 5
i la matriu
[PAU04J4P1] Considereu el vector
pgina 39
a) Trobeu tots els vectors
x
*
v = y
z

* *
Av = w
que fan que
b) Quina condici han de complir a, b i c per tal que

soluci?
.
a
*
A v = b
c

*
v
no tingui cap vector
3 2
1 1
B =
A =
2 1 ,
1 1 :
[PAU04S5Q3] Donades les matrius
a) trobeu una matriu X tal que A X = B ;
b) calculeu B100. Raoneu la resposta.
1 a
1 b
B =
A =
0
1
0
1
, on a i b sn nombres
[PAU05J4Q1] Donades les matrius
i
reals, trobeu els valors de a i b que fan que les dues matrius commutin, s a dir, que fan
que es compleixi A B = B A
[PAU05J4P1] De tres nombres, x, y, z, sabem el segent: que el primer ms el segon
sumen 0; que el primer ms el tercer sumen 1; que la suma de tots tres s 0 i, per acabar,
que el primer multiplicat per un nombre k ms el doble de la suma del segon i del tercer
dna 1.
a) Qu podeu dir del valor de k?
b) Quant valen els tres nombres?
[PAU05J1Q1] Considereu el sistema segent en funci del parmetre real a:
x ay = 1
ax + y = 3
a) Discutiu-lo en funci del parmetre a.
b) Resoleu els casos compatibles.
[PAU05J1Q2] La matriu segent expressa els preus unitaris, en euros, de quatre articles,
A, B, C i D, procedents de les fbriques f1, f2 i f3:
34 40 36
11 8 12
P=
23 27 32
25 21 30
Si una comanda s representada per un vector fila C = (x y z t ), qu representa

cadascun dels elements del resultat del producte C P ? Si volem comprar 25 unitats de
A, 30 de B, 60 de C i 75 de D, quina de les fbriques ens ofereix el millor preu?
[PAU05S3Q1] En un sistema hi ha, entre daltres, aquestes dues equacions:
pgina 40
x + 2 y 3z = 5 i 2 x + 4 y 6 z = 2
Qu podeu dir de les solucions del sistema?
[PAU06J1Q2] Esbrineu si el sistema segent pot ser compatible indeterminat per a
algun valor del parmetre m.
x + 3y + 2z = 0
2 x + 4 y + 3 z = 0
x + y + mz = 0
s incompatible per a algun valor de m?
1 1
1 1
B =
A =
2
1
4

i
a) Calculeu A B i B A
2
2
2
b) Comproveu que ( A + B ) = A + B
1 0 1
A = 4 1 m
0 m 3
[PAU06J3Q4] Sigui la matriu

. Determineu els valors de m per als
quals rang ( A) < 3 . Pot ser rang ( A) = 1 per a algun valor de m?
px + 7 y + 8 z = 1370
x + y + z = 200
7 x + py + 8 z = 1395
[PAU06S4P2] Considereu el sistema dequacions

a) Discutiu-lo en funci del parmetre p.
b) Doneu la interpretaci geomtrica en els casos en qu el sistema s incompatible.
c) Resoleu el sistema per a p = 6.
x + 2 y + z = 5
2 x + py + 2 z = 10
px + 6 y + 3z = 12
[PAU07J1P2] Discutiu el sistema segent

en funci del parmetre
p. Doneu la interpretaci geomtrica del sistema en cada cas i resoleu-lo quan sigui
compatible.
0 1
A =
p
q
. Trobeu els valors de p i q que fan

[PAU07S3Q3] Considereu la matriu
2
que es verifiqui A = A. En aquest cas, raoneu sense calcular qu val A10.
1 3
1 3
B =
A =
2 2 i
2 2 .
[PAU08J2Q2] Considereu les matrius
a) Trobeu la matriu M, quadrada dordre 2, tal que M A = B.
b) Comproveu que M2 = I2 (matriu identitat dordre 2) i deduu lexpressi de Mn.
pgina 41
[PAU08J2Q3] Discutiu el sistema dequacions lineals segent en funci dels valors del
parmetre m.
x + y + (m 1) z = 1
x + (m 1) y + z = m 1
(m 1) x + y + z = m + 2
1
a + b
A =
0
a
, on a i b sn nombres reals.
[PAU08J5Q2] Considereu la matriu
1 2
A 2 =
0
1
.
a) Calculeu el valor de a i b per tal que
b) Segons els valors obtinguts en lapartat anterior, calculeu A3 i A4.
c) Si n s un nombre natural qualsevol, doneu lexpressi de An en funci de n.
[PAU08J5P1] Considereu el sistema dequacions segent:
2 x + y (a 1) z = 4
x 2 y + z = 4
4 x (a + 1) y + z = 2a
a) Discutiu-lo en funci del parmetre a.

b) Resoleu-lo quan sigui compatible indeterminat.
c) En el cas de lapartat anterior, trobeu una soluci del sistema en qu x, y i z tinguin
valors enters.
0 0 1
A = 1 0 0
0 1 0
.
2
3
a) Calculeu A i A .
b) Determineu, raonadament, el valor de A60124.
[PAU08S4Q3] Considereu un sistema de dues equacions amb tres incgnites.
a) Pot ser incompatible?
b) Pot ser compatible determinat?
Raoneu les respostes.
0 1 0
0 0 1
A = 0 0 1 B = 1 0 0
1 0 0
0 1 0
[PAU09J4Q2] Siguin
a) Comproveu que la inversa de A s A2.
b) Comproveu tamb que A518=B.
[PAU09J4Q4] En la resoluci pel mtode de Gauss dun sistema de tres
equacions amb tres incgnites ens hem trobat amb la matriu segent:
pgina 42
0
0
5 2 5
0
0
0
3 6 6
a) Expliqueu, raonadament, quin s carcter del sistema inicial.

b) Si s compatible, trobeu-ne la soluci.
1 2
A = a b
b a2
. Trobeu els valors dels

parmetres a i b perqu la matriu tingui rang 1.
x + py = p
[PAU09J3Q3] Donat el sistema px + y = p

a) Discutiu-ne el carcter en funci del parmetre p.
b) Resoleu-lo quan p = 2.
a 0
A =
1
. Calculeu el valor dels parmetres a

1 0
A 2 =
2
1
i b perqu
[PAU09S1P2] Considereu el sistema dequacions segent:
x + 5y + z + a = 0
(a 2) z + x + 2 y 1 = 0
(a 1) y + (1 a ) x + z + a + 2 = 0
a) Expliqueu, raonadament, si es tracta dun sistema lineal homogeni.
b) Construu-ne la matriu de coeficients i la matriu ampliada.
c) Trobeu els valors del parmetre a per als quals el sistema no s compatible
determinat, i estudieu el carcter del sistema en cada un daquests casos.
d) Resoleu-lo solament quan el conjunt de les seves solucions s una recta de
R 3.
x 3
A =
2 y . Trobeu els valors de les variables x i y perqu es
[PAU10J1Q6] Sigui
compleixi que A2 = A.
[PAU10J4Q2] Considereu la igualtat matricial (A + B)2 = A2 + 2AB + B2.
a) Comproveu si les matrius i compleixen o no la igualtat anterior.
b) En general, donades dues matrius qualssevol A i B quadrades del mateix ordre,
expliqueu raonadament si hi ha alguna condici que hagin de complir perqu la igualtat
de lenunciat sigui certa.
pgina 43
x + 2 y z = 1
2x + y + z = 4
x y + ( p 3) z = 5
[PAU10J1Q2] Donat el sistema dequacions lineals

a) Estudieu-ne el carcter (s a dir, si s compatible o no i si s determinat o no) en
funci del parmetre p.
b) Comproveu que si p 5 la soluci del sistema no depn del valor daquest parmetre.
[PAU10J4Q4] Hem escalonat la matriu ampliada dun sistema dequacions lineals,
AX = b , i hem obtingut:
3
2
1 2
(A | b )~ 0 a + 2 1 1
0
0
a 1 3
a) Discutiu aquest sistema en funci del parmetre a.

b) Resoleu-lo quan a = 2.
[PAU10J5Q1] Considereu un sistema qualsevol de dues equacions amb tres incgnites.
Responeu raonadament a les qestions segents:
a) s possible que el sistema considerat sigui compatible determinat?
b) Pot ser incompatible?
[PAU10J5Q4] Siguin A, B i C matrius quadrades dordre n.
a) Expliqueu raonadament si s possible que det A 0, det B 0 i det (A B) = 0. Si s
possible, poseu-ne un exemple.
b) Si sabem que det A 0 i que AB = AC, expliqueu raonadament si podem assegurar
que B = C.
2 1
A =
7
3
.
a) Comproveu que compleix la igualtat A2 5A = I2, on I2 s la matriu identitat dordre
2.
b) Utilitzeu aquesta igualtat per a calcular la matriu inversa de A.
0 1
AX =
2
0
, utilitzant la matriu inversa de A.

c) Resoleu lequaci matricial
[PAU11J1Q2] Si tenim la matriu invertible A i lequaci matricial XA+B=C:
a) Alleu la matriu X.
1 2
1 1
3 1
=
=
=
1
1
2
1
1
b) Trobeu la matriu X quan A

,B
iC
[PAU11J1Q4] Considereu el sistema dequacions segent:
pgina 44
x + 2 y az = 3
2 x + (a 5) y + z = 4a + 2
4 x + (a 1) y 3 z = 4
a) Calculeu els valors del parmetre a perqu el sistema no sigui compatible determinat.
b) Hi ha algun valor de a per al qual x=1, y=3, z=1 sigui lnica soluci del sistema?
[PAU11J4Q4] Analitzeu, segons els valors del parmetre k, el carcter (s a dir, si s
compatible o no i si s determinat o no) del sistema dequacions segent:
2 x + y z = k 4
(k 6) y + 3 z = 0
(k + 1) x + 2 y = 3
1
1
k +1
M = 0
k 2 1
0
k 2 k
[PAU11S2Q1] Donada la matriu

:
a) Calculeu els valors del parmetre k per als quals la matriu M no s invertible.
b) Per a k=0, calculeu M1.
1/ 2 3 / 2 0
A = 3 / 2 1/ 2 0
0
0
1
[PAU11S2Q4] Sigui la matriu

a) Calculeu A2 i A3.
b) Deduu el valor de A101.
3 2
1 2
B =
A =
1
1
1
3
,
i
a) Comproveu que es compleix la igualtat (A+B)(AB)=A2B2.
b) s certa aquesta igualtat per a qualsevol parell de matrius quadrades A i B del mateix
ordre? Responeu raonadament utilitzant les propietats generals de les operacions entre
matrius, sense utilitzar matrius A i B concretes.
[PAU12J1Q3] Sigui A una matriu quadrada dordre n de manera que A2=O, en qu O s
la matriu nulla (la formada completament per zeros).
a) Comproveu que (A+ In)2 = 2A+ In
b) Comproveu que les matrius B= InA i C=A+In sn luna inversa de laltra.
[PAU12J1Q5] Contesteu les preguntes segents:
a) Expliqueu raonadament si una matriu dordre 3 i una matriu dordre 2 poden tenir el
mateix determinant.
b) Considereu les matrius segents:
1
p
1
1 1 4
A = 1 1 p 2 B = 0 1 p
1
0 p 4
2
p
i
Calculeu, si s possible, el valor del parmetre p perqu det A = det B.
pgina 45
1 1 k
A = 1 k 1
k 1 1
en funci del
[PAU12S4Q1] Determineu el rang de la matriu
parmetre k.
[PAU12S4Q3] Considereu el sistema dequacions lineals segent:
x + y 3z = 2
2 x + ay 5 z = 2a + 3
2 x 3 y + (a 2) z = 9
a) Calculeu el valor o els valors del parmetre a per al qual o per als quals el sistema s
compatible indeterminat.
b) Quantes solucions t aquest sistema quan a=3?
[PAU13J4Q1] Sabem que el vector (2, 1, 1) es una soluci del sistema
ax + by + cz = a + c
bx y + bz = a b c
cx by + 2 z = b
Calculeu el valor dels parmetres a, b i c.

1
1
1
3
6
2
1
2
A= 0
3
6
1
1
3
6
.
[PAU13J4Q3] Sigui
a) Qu significa que la matriu B sigui la matriu inversa de A?
b) Trobeu el valor del parmetre p perqu la matriu inversa de A i la matriu transposada
de A coincideixin.
Nota: No aproximeu les arrels mitjancant valors amb decimals; treballeu amb els
radicals.
a 1 1
A=
a + 1 . Sigui I la matriu identitat
1
dordre 2.
a) Trobeu el valor del parametre a perqu es compleixi que A2 2A = I.
b) Calculeu la matriu inversa de la matriu A quan a = 2.
[PAU13J5Q2] La matriu de coeficients dun sistema dequacions lineals homogeni s
3
1 2
A = 2 1 a
0
4
1
2a + 2
a) Per a quins valors del parametre a el sistema t una sola soluci? Quina s aquesta
soluci nica?
pgina 46
b) Resoleu el sistema si a = 2.
2 a 1
A = 1 b 4
3 c 5
,
5 b 8
B = 1 c 3
4 a 3
,
[PAU13S1Q4]
Siguin
les
matrius
4
7
2
C = 1 5
5
b a 2
, on a, b i c sn parmetres reals. Calculeu el valor daquests
parmetres perqu cap de les tres matrius tingui inversa.
GEOMETRIA DE L'ESPAI
[PAU97J2BQ3] Estudieu la posici relativa de les dues rectes r i s de l'espai donades
per les equacions segents:
2 x + z = 9
x = y
r:
s:
y = 1
2 y + z = 3 x + 5
[PAU97J3AQ4] Estudieu, segons els diferents valors que pot tenir el parmetre m, les
posicions relatives del pla p i de la recta r que es donen a continuaci:
3 x + y = 1
p : mx 3 y + 2 z = 1
r:
2 x y + mz = 1
[PAU97S1AQ2]. a) Si A, B i M sn tres punts de l'espai que compleixen la relaci
AB = 2 AM
digueu quin ser el valor de r a l'expressi
MA = r MB
b) Si la relaci anterior entre vectors s'hagus produt al pla i les coordenades de A i
B fossin respectivament (3, 5) i (5, 7), quines serien les coordenades del punt M?
Justifiqueu la resposta.
*
[PAU97S4AQ3] Un vector v de l'espai forma un angle de 60 graus amb l'eix de les x
i de 30 graus amb l'eix de les y. Sabent que les seves dues primeres coordenades sn
positives i que el seu mdul s 7, calculeu les seves tres coordenades.
[PAU97S4BQ3] Considereu els punts de l'espai O (0, 0, 0), A (1, 1, 2) i B (1, 1, 3).
Expresseu el vector OA com a suma d'un vector de la mateixa direcci que OB i d'un
vector perpendicular a OB. Calculeu la distncia del punt A a la recta determinada per O
i per B.
[PAU98J3Q2] Trobeu les equacions d'un pla parallel al pla d'equaci
2 x 2 y + z 8 = 0 i que dista d'aquest sis unitats. N'hi ha ms d'un, de pla, que
compleixi aquestes condicions ?
pgina 47
[PAU98J6Q3] Sigui el pla de l'espai que passa pel punt (0, 0, 3) i que cont els
*
*
vectors u = (1, 2, 5) i v = (2, 1, 3) . Sigui r la recta d'equacions:
4 x y + z = 0
2 x + y + z = 0
a) Escriviu l'equaci cartesiana de pla (equaci de la forma ax+by+cz=d).
b) Estudieu la posici relativa de r respecte a (heu de dir si r s parallela a , si est
continguda en o b si talla )
[PAU98J6Q4] a) Sigui P un punt de l'espai, i , un pla. Definiu el concepte de distncia
del punt P al pla .
b) Sigui P en punt de coordenades (1, 1, 0), i , el pla d'equaci x + y + z = 5 . Trobeu la
distncia de P a .
[PAU98S5P2] Donat el pla d'equaci x + 4 y + z = 8 i sent A, B i C els punts

d'intersecci d'aquest pla amb els eixos de coordenades OX, OY i OZ, respectivament:
a) Determineu les coordenades dels punts A, B i C.
b) Determineu les equacions de la recta perpendicular al pla que passa per l'origen de
coordenades.
c) Calculeu el volum del tetredre determinat per OABC, on O s l'origen de
coordenades.
d) Calculeu la distncia de l'origen de coordenades al pla . Determineu l'rea del
triangle ABC (podeu utilitzar el volum calculat en l'apartat anterior).
[PAU98S2Q2] Donat el pla d'equaci 2 x y + 2 z = 4 i el punt H = (1, 3, 2),
determineu les coordenades de la projecci ortogonal de H sobre . (Recordeu que la
projecci ortogonal d'un punt H sobre un pla s el peu de la perpendicular a traada
des de H.)
[PAU99J1P2] Donat el tetredre de vrtexs A = (0, 0, 0), B = (1, 1, 1), C = (3, 0, 0) i D
= (0, 3, 0)
a) Calculeu l'equaci del pla que cont la cara BCD i la del pla que cont la cara ACD.
b) Calculeu les equacions de dues de les altures del tetredre, la que passa pel vrtex A
i la que passa pel vrtex B, respectivament. (Nota: altura d'un tetredre s la recta que
passa per un vrtex i s perpendicular al pla que determina la cara oposada.)
c) Comproveu que les dues altures anteriors es tallen en un punt P.
d) Comproveu si la recta que uneix qualsevol vrtex del tetredre amb P s
perpendicular a la cara oposada (i s, per tant, una altura del tetredre).
r:
x 1
= y = z2
2
s:
x 2z = 5
x 2 y = 11
[PAU99J6Q4] Considereu les rectes

i
Comproveu que aquestes dues rectes sn paralleles i calculeu l'equaci del pla que les
cont.
[PAU99S2Q2] Considereu la recta r de l'espai d'equacions
pgina 48
x3
z +1
=y=
2
2
Trobeu l'equaci cartesiana del pla que cont r i que passa pel punt P = (1, 1, 1)
(equaci cartesiana vol dir la de la forma ax + by + cz = d).
[PAU99S2Q3] Si el rang de la matriu d'un sistema de tres equacions amb tres incgnites
s 2 i el de la matriu ampliada s 3, quines interpretacions geomtriques podeu donar a
aquest sistema? Doneu un exemple de sistema amb aquestes caracterstiques i la seva
interpretaci geomtrica.
[PAU99S2P2] Donats els punts de l'espai A = (2, 1, 0), B = (0, 2, 0), C = (3, 0, 0) i D =
(0, 1, 0)
a) Sn coplanaris? Formen un parallelogram?
b) Calculeu l'rea del polgon ABCD.
c) Calculeu el punt simtric del punt E = (1, 1, 2) respecte del pla que determinen A, B i
C.
d) Calculeu la distncia entre la recta que passa per E i A i la recta que passa per B i C.
y
4 x y z = 0
r2 : x = = z
r1 :
3
2 x + y 2 z 1 = 0 i
[PAU99S5Q2] Donades les rectes
Calculeu l'equaci del pla parallel a les dues rectes que passa per l'origen.
[PAU00J1P2] Donats el pla d'equaci x + 2y + 3z 1 = 0, la recta r d'equacions
x = 2z - 3
y = z + 4 i el punt P = (2, 1, 1), calculeu:

a) Unes equacions de la recta que passa per P i s perpendicular a .
b) L'equaci del pla que passa per P i s perpendicular a la recta r.
c) Unes equacions de la recta que passa per P i talla perpendicularment r.
d) Unes equacions de la recta que passa per P, s parallela al pla i tal que el seu
vector director s perpendicular al de r.
[PAU00J3P2] Un quadrat de l'espai t tres dels seus vrtexs consecutius situats en els
punts de coordenades enteres P = (3, 2, 4), Q = (a, 1, a + 1) i R = (2, 3, 0).
a) Tenint en compte que els vectors PQ i QR han de ser perpendiculars, calculeu el
valor del nombre enter a.
b) Calculeu l'equaci del pla que cont aquest quadrat.
c) Calculeu el quart vrtex d'aquest quadrat.
d) Calculeu l'rea d'aquest quadrat.
*
*
*
u
=
(
1
,
1
,
4
)
v
=
(
2
,
1
,
3
)
w
[PAU00S2Q3] Donats els vectors
,
i = (1, 0, 0)
a) Determineu si sn vectors linealment dependents o independents.
b) Calculeu la relaci que hi ha d'haver entre els valors de a i b per tal que el vector (a,
* *
1, b) sigui combinaci lineal de u i v
[PAU00S2P2] Considereu la recta
pgina 49
2 x 5 y z 3 = 0
x 3y z 2 = 0
el pla 2 x y + az + 2 = 0 , on a s un parmetre.
a) Per a quin valor de a la recta i el pla sn parallels? Quina ser llavors la distncia
entre el punt P = (1, 0, 1) de la recta i el pla?
b) Existeix algun valor de a per al qual la recta i el pla siguin perpendiculars?
c) Determineu el valor de a perqu la recta i el pla formin un angle de 30.
[PAU00S6Q3] Calculeu el peu de la recta perpendicular a la recta (x, y, z) = (1, 1, 1) +
(0, 1, 1) traada des del punt (1, 0, 1).
[PAU00S6P1] Considereu la recta r de l'espai que passa pel punt P = (1, 1, 3) i t per
*
vector director v = (1 a, a, 1). Sigui el pla que t per equaci 2x + y z = 1.
a) Determineu per a cada valor del parmetre a la posici relativa de la recta r respecte
al pla (parallela, continguda o amb un punt d'intersecci).
b) Hi ha alguna de les rectes r que sigui perpendicular al pla ?
c) Calculeu la distncia que hi ha entre el punt P i el pla .
[PAU01S2Q3] Donats els punts de l'espai A = (2, 0, 0), B = (0, 1, 0) i C = (0, 0, 3).
a) Determineu l'equaci del pla que els cont.
b) Calculeu l'equaci de la recta r perpendicular al pla i que passa per l'origen.
[PAU01S5P1] Considereu a l'espai la recta r d'equacions
x 2 y + 3 z +1
=
=
2
3
1
i la recta s
x + 4 y 1 z + 4
=
=
2
3
1
d'equacions
a) Determineu el punt de tall de la recta r amb el pla z = 0.
b) Comproveu que les rectes r i s sn paralleles i calculeu la distncia entre elles.
c) Quina s l'equaci del pla que cont les dues rectes?
d) Calculeu la distncia del pla anterior a l'origen de coordenades.
[PAU01S4Q1] Determineu per a quins valors del parmetre a el pla : ax + 2y + z = a
x ay + z = 1
s parallel a la recta r: ax + z = a + 1
[PAU01S4P2] Sigui el pla d'equaci x y + 2z = 3 i P el punt (1, 1, 0).
a) Calculeu la distncia d de P a .
b) Determineu l'equaci de l'altre pla ' parallel a que tamb dista d del punt P.
c) Determineu l'equaci de la recta r perpendicular a que passa per P.
d) Calculeu la intersecci de la recta r amb el pla .
[PAU02J3Q3] Considereu els plans d'equacions: 1: x + 2y z = 3 i 2: ax + (a 2)y +
2z = 4.
a) Hi ha algun valor del parmetre a per al qual la intersecci dels plans 1 i 2 no s una
recta?
pgina 50
b) Calculeu un vector director de la recta que s'obt quan es fa la intersecci de 1 i 2

per al valor del parmetre a = 0.
y5 z 7
=
3
4 . Calculeu els
[PAU02J3Q4] Considereu la recta r d'equacions:
punts d'aquesta recta situats a una distncia 3 del punt A = (1, 0, 1).
x 1=
[PAU02J2Q4] Calculeu l'angle que forma el pla x 2y + z = 1 amb la recta determinada

x = t
y =1 + t
z = 2
per les equacions
[PAU02J2P1] Considereu les rectes r i s amb les equacions segents:
x y + 3 = 0
y + 13 = 0
r:
s:
2 x z + 2 = 0
x 2z 3 = 0
a) Calculeu, de cada una de les rectes, un punt i un vector director.
b) Determineu si existeix cada un dels objectes segents i en cas afirmatiu calculeu la
seva equaci:
i) El pla parallel a la recta s que cont la recta r.
ii) El pla perpendicular a la recta s que cont la recta r.
iii) La recta perpendicular a les rectes r i s que passa per (0, 0, 0).
[PAU02S1Q3] Comproveu que la recta que passa pels punts A = (4, 0, 0) i B = (0, 2, 2)
s parallela al pla d'equaci x 3y + 5z = 2, i calculeu la distncia entre la recta i el pla.
[PAU02S1P2] Considerem el cub de vrtexs A, B, C, D, E, F, G, H que t l'aresta de
longitud 4 dm.
a) Determineu l'equaci del pla inclinat EHBC si prenem com a origen de coordenades
el vrtex D i com a eixos de coordenades DA, DC i DH en aquest ordre, tenint en
compte que el sentit positiu de cada un d'ells s el que sortint de l'origen D va cap a A, C
i H, respectivament.
b) Calculeu les equacions de les diagonals CE i AG i utilitzeules per calcular les
coordenades del seu punt d'intersecci.
P = (5,2,9)
x 1 y +1 z
=
=
2
3 6
[PAU03J2Q3] Considereu el punt
i la recta
a) Calculeu lequaci de la recta s que talla perpendicularment r i que passa per P.
b) Calculeu el punt de tall T entre les rectes r i s.
r:
pgina 51
x 1=
[PAU03J5Q2] Determineu l'equaci del pla que cont a la recta
passa per l'origen de coordenades.
y
= z +1
2
i
[PAU03S3Q4] Considereu els punts de lespai A = (0, 2a 1, 4a 2), B = (1, 3, 4), C

= (3, 5, 3).
a) Comproveu que el triangle de vrtexs A, B i C s rectangle en B per a qualsevol valor
de a.
b) Calculeu els valors de a que fan que aquest triangle sigui issceles.
[PAU03S3P2] Un segment dextrems A = (5, 3, 1) i B = (4, 2, 1) es divideix en
tres parts iguals mitjanant dos plans perpendiculars a aquest segment. Calculeu les
equacions dels dos plans i la distncia entre ells.
[PAU04J3Q4] Considerem els punts de lespai A(1, 1, 0), B(0, 1, 2) i C(1, 2, 1). Ens
diuen que aquests tres punts formen part del conjunt de solucions dun sistema de tres
equacions lineals amb tres incgnites. Es demana:
a) aquests punts, estan alineats?
b) podem saber el rang de la matriu del sistema dequacions?
Raoneu adequadamant les respostes.
[PAU04J3P2] Tenim quatre punts a lespai: A(0, 0, 0); B(0, 0, 2); C(0, 2, 0) i D(2, 0, 0).
Es demana:
a) representeu grficament els quatre punts;
b) calculeu el volum del tetredre (pirmide de base triangular) ABCD;
c) trobeu lequaci del pla que passa per B, C i D;
d) calculeu la distncia de lorigen al pla de lapartat anterior.
[PAU04J1Q2] Considereu els punts de lespai A(0, 0, 1), B(1, 1, 2) i C(0, 1, 1).
a) Trobeu lequaci del pla ABC.
b) Si D s el punt de coordenades (k, 0, 0), quant ha de valer k per tal que els quatre
punts A, B, C i D siguin coplanaris?
[PAU04J1Q4] Els punts A(k 3, 2, 4), B(0, k + 2, 2) i C(2, 6, k + 1) sn tres dels
vrtexs dun rombe ABCD (vegeu la figura).
a) Calculeu el valor de k.
b) Demostreu que el rombe s un quadrat.
[PAU04J4Q1] Considereu els punts de lespai A(1, 1, 2), B(0, 1, 1) i C(k, 1, 5).
a) Trobeu lequaci de la recta que passa per A i B.
b) Per a quins valors de k els punts A, B i C formen un triangle?
pgina 52
x = 3 + 2t
y = 5 2t
z = 3 + t
[PAU04J4P2] Considereu la recta r dequaci

a) Trobeu, en funci de t, la distncia de M a un punt qualsevol de la recta r.
b) Trobeu les coordenades dels punts A i B de r situats a distncia 3 2 del punt M.
c) El triangle AMB , s rectangle en M?
d) Els punts A i B formen part dun parallelogram de vrtexs ABCD que t el centre de
simetria en el punt M. Calculeu les coordenades de C i D.
[PAU04S5P2] Considereu les rectes
x 2 y +1
z
r:
=
=
2
1
2
i
x = 1 + 3t
s : y = 1 4t
z = 5 + t
a) Estudieu la seva posici relativa.

b) Trobeu lequaci del pla que cont s i s parallel a r.
c) Calculeu la distncia entre r i s.
[PAU05J4P2] Una pirmide de base quadrada t el vrtex en el pla dequaci z = 3 .
Tres dels vrtexs de la base sn els punts del pla OXY: A = (1, 0, 0), B = (1, 1, 0) i C =
(0, 1, 0).
a) Feu un grfic dels elements del problema. Quines sn les coordenades del quart
vrtex de la base, D?
reabase altura
Volum =
b) Quin s el volum de la pirmide?

c) Si el vrtex de la pirmide s el punt V = (a, b, 3), quina s lequaci de la recta que
cont laltura sobre la base?
r:
[PAU05J1Q3] Trobeu la distncia entre la recta
: 3x + 4 y + 7 = 0 4
x 3 y 1 z + 2
=
=
4
3
3
i el pla
[PAU05J1Q4] Un segment dorigen en el punt A = (1, 4, 2) i extrem en el punt B est

dividit en cinc parts iguals mitjanant els punts de divisi A1, A2, A3 i A4 (vegeu la
figura). Si sabem que A2 = (1, 0, 2), quines sn les coordenades de B?
[PAU05S3Q2] Considereu els vectors de R3:

*
*
*
v1 = (1, 3, 4) , v 2 = (2, 1, 3) i v 3 = (1, 2k + 1, k + 3)
a) Trobeu lnic valor de k per al qual aquests vectors no sn una base de R3:
b) Per a un valor de k diferent del que heu trobat en lapartat a), quins sn els
* * *
*
{* * * }
components del vector w = v1 + v 2 + v 3 en la base v1 , v 2 , v 3 ?
pgina 53
r:
[PAU05S3Q3] Trobeu la distncia entre la recta
: 2 x 3 y + 3z + 5 = 0
x 3 y 1 z + 2
=
=
2
3
3 i el pla
[PAU05S3Q4] Donats els punts A = (1, 0, 0) i B (0, 0, 1):
a) Trobeu un punt C sobre la recta dequaci paramtrica

triangle ABC sigui rectangle en C.
b) Trobeu lrea del triangle ABC.
x = 1
y =1 +
z = 1 +
que faci que el
[PAU06J1Q1] Trobeu les coordenades dels punts situats sobre la recta dequaci
( x, y, z ) = (1,1,1) + t (1,2,1) que estan a distncia 1 del pla 2 x + 2 y + z = 5
[PAU06J1P1] Una recta r passa pel punt A = (3,0,2) i t la direcci del vector (1,1,4)
a) Trobeu quin angle forma r amb el pla horitzontal.
b) Comproveu que no passa pel punt A = (1,3,10)
c) Trobeu lequaci de la recta que passa per A i B.
x y 1 = 0
r:
x + z + 2 = 0
[PAU06J3Q3] Determineu lequaci del pla perpendicular a la recta
que passa pel punt (1,1,2) . Quina distncia hi ha daquest pla a lorigen de coordenades?
p : 2 z y + az + 2 = 0
2 x 5 y z 3 = 0
r:
x 3 y z 2 = 0 i el pla
[PAU06J3P2] Considereu la recta
on a s un parmetre.
a) Trobeu un vector director de la recta i un vector perpendicular al pla.
b) Quin ha de ser el valor de a per tal que la recta i el pla siguin parallels?
c) Esbrineu si existeixen valors de a per als quals la recta i el pla siguin perpendiculars.
En cas afirmatiu, calculeu-los.
d) Esbrineu si existeixen valors de a per als quals la recta i el pla formin un angle de
30. En cas afirmatiu, calculeu-los.
x + y z = 0
r:
2 x y + z = 1
[PAU06S4Q3] Calculeu lequaci de la recta parallela a la recta
que passa pel punt (0,1,0)
[PAU06S4Q4] Determineu els extrems dun segment AB sabent que el punt A pertany
2x + y + z = 0
x 1 y 2 z
=
=
1
3 i el punt mitj del
al pla
. el punt B pertany a la recta 2
segment s (0,0,0)
pgina 54
x + y + z = 1
r:
[PAU07J2Q1] Trobeu lequaci del pla perpendicular a la recta 2 x + y = 3 que
passa per lorigen de coordenades.
[PAU07J2Q4] Trobeu els punts de la recta r : x 1 = y + 2 = z que equidisten dels
plans 1 : 4 x 3z 1 = 0 i 2 : 3x + 4 y 1 = 0
[PAU07J2P2] A lespai es consideren els tres plans dequacions:
1 : x + 2 y + z = 1 , 2 : px + y + pz = 1 i 3 : px + y + 2 z = 1 , on p s un parmetre
real.
a) Esbrineu per a quins valors de p els tres plans es tallen en un nic punt. Trobeu
aquest punt quan p = 1.
b) Hi ha algun valor de p que faci que la intersecci comuna sigui una recta? Si s aix,
escriviu lequaci vectorial daquesta recta.
c) Trobeu quina s la posici relativa dels tres plans quan p = 1/2.
[PAU07J1Q2] Considereu els punts de lespai P = (1, a 1, 3) , Q = (0, a 2, 1 a) i
R = (2,1, 6 6a)
a) Trobeu el valor de a per al qual els tres punts estan alineats.
b) Quan els tres punts estan alineats, quina s lequaci de la recta que els cont?
[PAU07J1Q4] Trobeu lequaci de la recta continguda en el pla : x + 2 y + 6 z 2 = 0 ,
que talla els eixos OY i OZ.
y 2 z 1
=
2
2
[PAU07J1P1] Considereu la recta dequaci
a) Expresseu el quadrat de la distncia dun punt qualsevol (x, y, z) de la recta al punt P
= (1, 2, 5) com una funci de la coordenada x.
b) Trobeu quin valor de x fa mnima aquesta funci, deduu quin punt Q de la recta s el
ms proper a P i calculeu la distncia del punt a la recta.
c) Escriviu lequaci de la recta que passa per P i Q i comproveu que s perpendicular a
r.
r:x=
[PAU07S3Q1] Trobeu les equacions dels plans parallels a : 2 x y + 2 z = 3 situats a

6 unitats de distncia daquest.
[PAU07S3Q2] Donada la matriu segent dependent dun parmetre m:
2
1 1
A = 2 m 2m
m 2 2 + m
a) Estudieu-ne el rang segons els valors de m.

b) Digueu quina s la posici relativa dels plans 1 : x + y + 2 z = 2 ,
2 : 2 x + my + 2mz = 2 + m i 3 : mx + 2 y + (2 + m) z = 0 , segons els valors de m.
pgina 55
[PAU07S3P1] Una recta r s parallela a la recta s: x 1 = y 1 = z 1, talla en un punt

x 1 y
x 2 y 1 z
t:
= = z +1
l:
=
=
3
2
2
2
3.
A la recta
, i en un punt B la recta
a) Trobeu lequaci del pla determinat per les rectes r i t.
b) Trobeu el punt B calculant el punt dintersecci del pla anterior amb la recta l.
c) Trobeu lequaci de la recta r.
d) Trobeu el punt A.
[PAU08J2Q4] Trobeu lequaci de la recta perpendicular al pla : 2 x y + z + 3 = 0 ,
que passa pel punt (1, 3, a) del pla.
x 2 y +1 z
x 1 y + 7 z + 5
=
=
s:
=
=
1
2
1 i
1
2
3 i el
[PAU08J2P2] Donades les rectes
punt P = (1, 1, 1), volem trobar lequaci de la recta que passa per P i que talla r i s.
Per aconseguir-ho:
a) Trobeu lequaci general o cartesiana (s a dir, lequaci de la forma Ax + By + Cz +
D = 0) del pla que cont la recta r i el punt P.
b) Trobeu el punt M calculant el punt dintersecci del pla amb la recta s.
c) Trobeu lequaci de la recta que passa pels punts P i M.
d) Comproveu que la recta trobada en lapartat anterior s la que busquem.
r:
[PAU08J5Q4] Donats el pla : 3x 2y + 5z = 6 i la recta

busqueu el punt de tall, si existeix.
r:
x 1 y +1 z + 2
=
=
2
1
3 ,
[PAU08S4Q4] Donats el punt P = (7, 5, 1), el pla : x 2y 3z = 10 i la recta

3x 2 y + 2 z = 7
r:
x 6 y 2z = 5 :
a) Trobeu la distncia del punt P al pla .
b) Trobeu la distncia del punt P a la recta r.
c) Trobeu la distncia de la recta r al pla .
x a y z +1
x+2 yb z 4
= =
r2 :
=
=
2
1
4 i
1
2
1 sn
[PAU08S4P2] Les rectes
coplanries (s a dir, estan incloses en un mateix pla).
a) Expliqueu, raonadament, quina s la posici relativa daquestes rectes.
b) Trobeu la relaci que hi ha entre els parmetres a i b.
c) Trobeu els valors de a i b si el pla que les cont passa pel punt P = (2, 4, 6).
r1 :
x 1 y + 2 z 5
=
=
2
3
1
[PAU09J4Q1] Donats el punt P=(1,2,3) i la recta
a) Trobeu lequaci cartesiana (s a dir, de la forma Ax+By+Cy+D=0) del pla que
passa per P i s perpendicular a la recta r.
b) Trobeu el punt de tall entre la recta r i el pla .
r:
pgina 56
[PAU09J4P2] Siguin r i s dues rectes de lespai les equacions respectives de les

quals, que depenen dun parmetre real b, sn les segents:
bx + y + 3z = 1 s : x = y b = z + 1
r:
1 b +1
1
x + 2 y + 5z = 1
a) Trobeu el punt de tall de la recta r amb el pla dequaci x = 0 i el punt de tall
de la recta s amb aquest mateix pla.
b) Calculeu un vector director per a cada una de les dues rectes.
c) Estudieu la posici relativa de les dues rectes en funci del parmetre b.
[PAU09J3Q4] Donats el pla : x+2y-z=0 i el punt P=(3,2,1)
a) Calculeu lequaci contnua de la recta r que passa per P i s perpendicular
a .
b) Calculeu el punt simtric del punt P respecte del pla .
[PAU09J3P2] Siguin P = (3 2a, b, 4), Q = (a 1, 2 + b, 0) i R = (3, 2, 2) tres
punts de lespai R3.
a) Calculeu el valor dels parmetres a i b per als quals aquests tres punts
estiguin alineats.
b) Trobeu lequaci contnua de la recta que els cont quan estan alineats.
c) Quan b = 0, trobeu els valors del parmetre a perqu la distncia entre els
punts P i Q sigui la mateixa que la distncia entre els punts P i R.
d) Si b = 0, calculeu el valor del parmetre a perqu els punts P, Q i R
determinin un triangle equilter.
[PAU09S1Q2] Considereu en lespai R3 les rectes r i s, les equacions respectives de
r : ( x, y, z ) = (4,1,0) + (m,1,1)
x + 2 y + mz = 0
s:
x + y + z = 1
les quals sn:
en qu m s un
parmetre real. Estudieu si hi ha cap valor daquest parmetre per al qual les
rectes siguin perpendiculars i es tallin.
*
*
v
=
(
a
+
1
,
2
a
,
1
)
v
1
[PAU09S1Q4] Donats els vectors
, 2 = (2, a, 2a ) i
*
v 3 = (a, 2, 4a 2) de R3
* *
a) Calculeu langle que formen v1 i v 2 quan a=0.
* * *
b) Trobeu el valor del parmetre a perqu els vectors v1 , v 2 i v 3 siguin perpendiculars
dos a dos.
[PAU10J1Q1] Trobeu lequaci general (s a dir, de la forma Ax + By + Cz + D = 0 ) del
x 1
x y z = 0
r1 :
= y = 2 z
r2 :
2
x 2 y + z = 0
pla que cont la recta
i s parallel a la recta
pgina 57
r1 :
[PAU10J1Q4] Donades les rectes
a) Comproveu que sn paralleles.
x + 5 y 1 z 2
=
=
3
2
4
2 x + y + 2 z + 5 = 0
r2 :
2 x y + z + 11 = 0
i
b) Trobeu lequaci general (s a dir, de la forma Ax + By + Cz + D = 0 ) del pla que les

cont.
[PAU10J4Q1] Donats el pla : x + 2y + 3z 4 = 0 i els punts P = (3, 1, 2) i
Q = (0, 1, 2) :
a) Calculeu lequaci contnua de la recta perpendicular al pla que passa pel punt P.
b) Calculeu lequaci general (s a dir, de la forma Ax + By + Cz + D = 0 ) del pla
perpendicular a que passa pels punts P i Q.
*
*
*
u
=
(
1
,
3
,
2
)
u
=
(
2
,
1
,
4
)
u
1
2
[PAU10J4Q6] Siguin
,
i 3 = (a + 1, a 1, 4a + 2) tres
vectors de lespai vectorial R3.
*
a) Trobeu el valor del parmetre a per al qual el vector u3 s combinaci lineal dels
* *
vectors u1 i u 2
* * *
{
}
u
b) Comproveu que per a a = 0 el conjunt 1 , u 2 , u3 s linealment independent.
x 5 y 3 z +3
=
=
2
2
3 :
[PAU10J5Q2] Donats el punt P = (1, 0, 2) i la recta
a) Trobeu lequaci contnua de la recta que passa pel punt P i talla perpendicularment
la recta r.
b) Calculeu la distncia del punt P a la recta r.
r:
[PAU10J5Q5] Siguin r i s dues rectes dequacions

r : ( x, y, z ) = (4, 3, 4) + t (2, 1, 1)
y2 za
=
1
3
i
a) Trobeu el valor del parmetre a perqu aquestes rectes es tallin.
b) En el cas en qu es tallen, trobeu lequaci general (s a dir, de la forma
Ax + By + Cz + D = 0 ) del pla que les cont.
s : x +1 =
ax y = 2
r:
[PAU10S2Q2] Donats el pla :5x + y + 3z = 4 i la recta 2 y + z = 3 , estudieu-ne la
posici relativa en funci del parmetre a.
r:
[PAU10S2Q6] Considereu la recta
x + 4 y 1
=
= z 1
2
1
.
a) Trobeu els dos punts, A i B, de la recta r que estan situats a una distncia d = 6 del
punt P = (1, 1, 2).
b) Trobeu lrea del triangle de vrtexs A, B i P
pgina 58
2 x y + 3 z = 2
r:
[PAU11J1Q1] Donada la recta x + z + 1 = 0
a) Trobeu-ne un vector director.
b) Calculeu lequaci contnua de la recta parallela a r que passa pel punt P = (1, 0,1)
y 3 1 z
x+3
z +1
=
r2 :
= y +1 =
2
2 i
2
2
[PAU11J1Q5] Siguin
a) Comproveu que r1 i r2 sn perpendiculars.
b) Comproveu que es tallen mitjanant la determinaci del punt de tall.
r1 : x 2 =
[PAU11J4Q2] Donat el pla : 2 x + y z = 5
a) Calculeu lequaci del pla parallel al pla que passa pel punt P = (1, 0,1)
b) Determineu tamb la distncia entre el punt P i el pla
[PAU11J4Q5] Calculeu lequaci general (s a dir, de la forma Ax+By+Cz+D=0)
y = 2
r:
dels plans que contenen la recta z = 1 i que formen un angle de 45 amb el pla z=0.
2 x y + 3 z = 2
[PAU11S2Q2] Donada la recta x + z + 1 = 0 , calculeu lequaci general (s a dir,

de la forma Ax + By + Cz +D= 0) del pla perpendicular a la recta que passa pel punt P =
(1, 0, 1).
x 1 y + 2
=
= za
3
1
[PAU11S2Q5] Considereu la recta
i el pla :2x+ y5z=5.
a) Estudieu la posici relativa de la recta r i el pla en funci del parmetre a.
b) Quan a=3, calculeu la distncia de la recta r al pla .
r:
[PAU12J3Q1] Digueu per a quin valor del parmetre m els plans 1 : x y + mz = 1 ,

2 : x y + z = m i 3 : my + 2 z = 3 tenen com a intersecci una recta.
: x y + 2z = 5
x + y + z = 0
r:
[PAU12J3Q3] Donats el pla
i la recta 2 x y + z = 10 ,
a) Calculeu el punt dintersecci entre el pla i la recta.
b) Trobeu lequaci contnua de la recta s continguda en el pla , que s perpendicular a
la recta r i talla la recta r.
[PAU12J3Q6] Donats els punts P = (1, 0, 0), Q= (0, 2, 0), R = (0, 0, 3) i S = (1, 2, 3),
a) Calculeu lequaci cartesiana (s a dir, de la forma Ax+By+Cz+D=0) del pla que
cont els punts P, Q i R.
b) Comproveu si els quatre punts sn coplanaris (s a dir, si els quatre estan continguts
en un mateix pla).
pgina 59
[PAU12J1Q1] Donats els plans 1 : 3 x + y 2 z + 15 = 0 i 2 : x + y + 2 z 103 = 0

a) Comproveu que sn perpendiculars.
b) Calculeu lequaci cartesiana (s a dir, de la forma Ax+By+Cz+D=0) del pla
perpendicular a i que passa pel punt P = (1,3,2)
1
: x 3y + 2z = 1
[PAU12J1Q6] Siguin
relativa segons el valor del parmetre m.
3 x + y = 1
r:
2 x y + mz = 1 . Estudieu-ne la posici
i
[PAU12S4Q5] Considereu les rectes de lespai segents:

x +1
z 1
x 4 y 1 z 2
r:
= y 1 =
s:
=
=
2
1 ,
3
1
2
a) Comproveu que sn secants.
b) Calculeu lequaci contnua de la recta que les talla i que s perpendicular a totes
dues.
[PAU13J4Q5] Donats els punts P = (1, 0, 1) i Q = (1, 2, 3), trobeu un punt R de
x +3 y + 4 z 3
r:
=
=
2
3
1 que compleixi que el triangle de vrtexs P, Q i R s
la recta
issceles, en qu PR i QR sn els costats iguals del triangle.
[PAU13J3Q1] Sigui : 3x 2y + z = 10.
a) Trobeu lequaci continua de la recta r perpendicular a que passa pel punt
P = (1,3,2)
b) Trobeu tambe lequaci cartesiana (s a dir, de la forma Ax + By + Cz + D = 0) del
pla 1 paralel a que passa pel mateix punt P.
[PAU13J3Q4] Un triangle drea 3/2 t dos dels vrtexs als punts P = (0, 0, 0) i Q = (2,
x + y + z = 0
r:
0, 1). El tercer vrtex, R, s un punt de la recta y = 1
i t la primera coordenada no nulla. Calculeu les coordenades del vrtex R.
[PAU13J5Q1] Siguin 1 el pla 2x + 3y z = 4 i 2 el pla x 2y 4z = 10.
a) Comproveu que els plans 1 i 2 sn perpendiculars.
b) Trobeu lequaci contnua de la recta parallela als plans 1 i 2 i que passa pel punt P
= (1, 3, 2).
[PAU13J5Q3] Donats els punts P = (1, 1, 2), Q = (2, 0, 1) i R = (3, 2, 1),
a) Trobeu lequaci cartesiana (es a dir, de la forma Ax + By + Cz + D = 0) del pla que
determinen.
y 1
x 5
z 5
b) Trobeu un punt S pertanyent a la recta r : 2 = .1 = 3 , de manera que el tetraedre
de vrtexs P, Q, R i S tingui un volum igual a 1/2.
[PAU13J5Q5] Considereu els punts A = (1, 2, 4) i B = (3, 0, 2).
a) Trobeu lequaci del pla format per tots els punts que equidisten de A i B.
pgina 60
b) Donat un punt C = (x, y, z), dividim el segment AC en tres parts iguals i obtenim els
punts A, A1, B i C. Trobeu el punt C.
[PAU13S1Q1] Sigui V = {(1, 1, 1), (2, 1, 0), (1, 2, a)} un conjunt de vectors de R3.
a) Trobeu el valor o els valors de a perqu V sigui linealment dependent.
*
b) Quan a = 4, expresseu el vector v = (3,9,14) com a combinaci lineal dels vectors de
V.
x 1
z+m
=y=
2
4 ,
[PAU13S1Q3] Donats el pla : x + 2y z = 3 i la recta
a) Comproveu que el vector caracterstic (o normal) de i el vector director de r sn
perpendiculars.
b) Estudieu la posici relativa de i r en funci del parmetre m.
r:
[PAU13S1Q5] Donats el pla : 2x y + 3z 8 = 0 i el punt P = (6, 3, 7),

a) Trobeu l equaci contnua de la recta que passa per P i s perpendicular a .
b) Trobeu el punt del pla que est ms proper al punt P.
pgina 61
SOLUCIONS
PAU97J2
A1 (3,1), (-2,1), (2,-4), (-5,-3)
A2 m=6 o m=-6
A3 Un sol punt: (7,4)
A4 (4,0), radi= 2 2 2,8284
B1 AC = 173,2051 m
B2 Si n parell
lm f = + lm f = +
x
c) b= 27
4
x +
Si n senar
lm f = lm f = +
x
B3
B4
x +
Pel Teorema de Bolzano, si n s

senar, f t almenys una arrel real.
Es creuen
81
Mn rel (9, 4 )
PAU97J3
A1 Superfcie 48,9851 m2
Longitud 28,2463 m
A2 a) (0,-1)
b) No
A3
A4
B1
AB i AC proporcionals
No estan alineats
Si m -10 i m 1 secants
Si m=-10 parallels
Si m=1 recta continguda al pla
a) Mn rel (0,b)
2 4
Mx rel ( ( 3 , 27 + b)
d) b>0
B2
B3
B4
400
3
4 3
3
,0
4x8 cm
PAU97S1
A1 a 1
A2
a=2
Si els tres pendents sn diferents
dos a dos
r = 13
M=(7,-11)
A3
b)
A4
B1
B2
B3
Dues arrels amb parts enteres -1 i

2
250 m
61,5091 m de P; 4,8109 m de Q
64
3
En cap
pgina 62
B4
15
1
Dues rectes: y = 7 x 7
y = 7 x + 5
PAU97S4
A1 0,6375 m
A2 Infinites
ln | sin x | + 2
* 7 7 3
A3 v = ( 2 , 2 ,0)
A4 k=1,2104, 2,7%
B1 Un
quadrat
de
costat
6
4 + 0,8401m i un cercle de radi
3
4+ 0,4201m.
rea mnima
36+9
(4+ )2
B2
B3
B4
1,2602m2
n=-1 o n=3
OA = 32 OB + (10, 52 , 52 )
Si a -1 i a 1 SCD
Si a=1 SCI
Si a=-1 SInc
Q4
P1
P2
Q1
Q2
Q3
Q4
P1
P2
8
(e-1, ln(e-1)) (1.7183, 0.5413)
a) Dues possibles distncies:
237126070 km o 44782171,77 km
b) 185421142,3 km
A 2 km de la projecci de A i 3
km de la de B.
Longitud= 5 2 7,0711 km
PAU98J6
Q1
Q2
Q3
105,9971 m
a) P=(4,0)
3
b) y = 2 x + 6
c) y = 2 x 8
d) 53748.3
PAU98S5
Q1 k=e3 20,0855 o k=-e3 -20,0855
Q2
Q3
Q4
P1
P2
1
8
60
Si a 1 SCD; si a=1 SCI
a) 17
b).AC=29,1673 km
BC=40,5356km
c) 1528,6 m
a) A=(8,0,0), B=(0,2,0), C=(0,0,8)
y
b) x = 4 = z
c)
PAU98J3
6 20
X =
5 15
Hi ha dos plans
2 x 2 y + z + 6 17 8 = 0 i
2 x 2 y + z 6 17 8 = 0
b) secant
a) distncia entre P i la seva
projecci sobre el pla
3 2
b) 2
64
3
d) dist a O =
4 2
3
1,8856
rea ABC = 24 2 33,9411

PAU98S2
Q1 9,7564 i 23,5545
Q2 (3,2,0)
e 4 2 e 2 +1
e2
Q3
5,5244
1
Q4
P1
x= 2
33
31
a) y = 25 x + 25
b) dom f = R-{-3,3}
AV x=3 i x=-3
AH y=0
c) creix (9,1)
decreix (,9) (1,+)
4 22 2
1
a=-3 b= 5
a) x + 7 y + 3 z = 9
pgina 63
P1
x+8y-10z+19=0
a) AV x=-1; AO y=x-2
3
b) Mn rel = (1 2 , 2 2 2 )
(-2.4142, -0,1716)
3
Mxrel = (1 + 2 , 2 2 + 2 )
P2
(0.4142, 5.8284)
creix (, 1 2 ) (1 +
a) radi= 2 , centre (1,1)

( x 1) 2 + ( y 1) 2 = 2
b) (4,4)
c) (2,2)
d) k=-24
PAU99J1
Q1 Compatible quan k=7 (soluci:
x=1
y=1), Incompatible quan
k7
Q2
P2
0,5842 km
PAU99S2
Q1
128
15
f ( x) = 12 e x + 1
2
Q3
Q4
P1
P2
5 3 8,660 m
a) discontnua en x=4 (essencial)
b) mxim local x=8, mnim
local x=0, decreixent en (8, 0),
creixent en (,8) (0,+)
c) 0,487
a) x+y+z3=0 i z=0
x = 1
y = 1
z = 1 +
b) x=y=z i
c) P=B=(1, 1, 1)
d) En general no
Q2
Q3
Discontnua en x=0 i x=1

2y-z-1=0
PAU99J6
Q1 centre (-3,5), radi=2
Q2
Q3
Q4
4
5
405336
*
d
Els vectors directors r = (2,1,1) i
*
d s = (4,2,2) sn
proporcionals.
pgina 64
Q4
58,4761 cm
2 , + )
P1
a) dom f = R-{0,8}
AV x=0 i x=8; AH y=0
b) Positiva (0,8)
Negativa (,0) (8,+)
c) Decreix (,0) (0, 4)
Creix (4, 8) (8,+)
Q4
P1
1
Mn rel (4, 16 )
P2
b) V(x)=15000x2+900000x+6750000
c) x=30 m y=22,5 m
d) 20250000 pts
y 1 z 1
x2=
=
2
3
a)
b) 2x+y+z6=0
x 2 y 1
=
= z 1
13
c) 7
x 2 y 1 z 1
=
=
5
3
d) 1
d)
P2
a) S coplanaris. No
parallelogram
PAU00J3
b) 2
c) (1, 1,-2)
5 6
d) 6 2,0412
Q1
Q2
Q3
Q4
P1
PAU99S5
Q1
b) una equaci combinaci lineal

de les dues donades.
153,0708 m.
3
a) 45 4 x
1 5
Centre ( 3 , 3 ) , radi =
4 2
3 1,8856
intersecci eix x: (0, 0)

intersecci eix y: (0, 0)
creixent: (, 0) (4, + )
( x + 13 ) 2 + ( y 53 ) 2 = 329
Q2
Q3
Q4
-4x+y+z=0
k=9
30
P1
altura =
P2
radi = 3 0,8165
a) 214,4924 m
b) 79,1361 m
2 3
3
16
14
a= 3 , b = 3
x=1, y+4=(x+1)
a=6, tres plans que es tallen dos
a dos
0,6128
a) a=2
b) dom f= {2}
decreixent: (0, 2) (2, 4)

mx: (0, 0), mn: (4, 8)
1,1547
PAU00J1
Q1
Q2
Q3
i
14
3 6 ln 2
5
3
5
3
a) una equaci amb coeficients

que no siguin combinaci lineal
dels de les donades.
P2
a) a=1
b) 2x+2yz+2=0
pgina 65
c) (4, 4, 2)
d) 9
Q3
Q4
P1
PAU00S2
Q1
a) mx (1,
1
2
), mn (2, 13)
P2
P = (1, 32 , 12 )
a) (3,2) r= 5 b) x+2y=4
a) Si a=1 la recta s parallela al
pla, i si a 1 la recta talla el pla
en un punt.
b) no hi ha cap
6
c) 6
a) 101, 988
b) 253, 748
Llex, perqu langle
ABV s ms gran que el BAV.
PAU01J2
Q1
b) Cal aplicar el T.Bolzano als intervals
dextrems x=1000, x=1, x=2, x=1000
Q2
Q3
Q4
103
6
a) linealment independents
b) 7a+3b+5=0
a) tan=
b) sin2=
P1
P2
4 2
9
f ( x) = 5 x + 2 x 2 + 36
a)
essent x la distncia del punt
arbitrari al costat desigual. Per
tant dom f = [0, 5]
b) mn. x= 2 3
mx. x=0
14
14
a) a=3, d(P,)=
b) Cap a
c) a=6+ 39 , a=6 39
y 2e = 1e ( x 1)
pgina 66
Q3
2
4
PAU00S6
Q1 f(1)=6
Q2
Q2
Q4
P1
P2
a) 4
b) 0,4518
a) y4=(x4)
b) C=(6,2) r= 8
a) 3x+6y+2z6=0
x y z
= =
b) 3 6 2
90,36.87,53.13, 6cm2
a) 77
b) AC1,7659cm, BC2,8547cm
c) AB=1,5km, BC1,427km,
AC883m
1
a) y = 2 horitzontal
1
b) creixent: ( ,1) ( 2 ,+ )
decreixent (1,
1
2
)
1
mx x=1, mn x= 2
c)
d)
b)
32
3
1
x 4 x 2 + 16
P1
a) 16
b) x=0
c) no
P2
a) 2
b) xy+2z+3=0
y 1
z
c) x 1 = 1 = 2
d)
mx x=1
PAU01J5
Q1 a) Si a=3 funci constant
Si a>3 no t extrems locals
Si a<3, x= 3 a mn.local
x= 3 a mx.local
Q2
b) a>3
mxim x=1, mnim x=1
(32 , 12 ,1)
PAU02J3
Q1
1
3
(x
13
Q2
Q3
Q4
P1
P2
1 3
3
k= 6 lm= 2
a) a=2
b) (1, 1, 1)
(2, 2, 3) i (3, 1, 1)
81
4860
h = 2 C (r ) =
+ 90 r 2
r
r
a)
b) r = 3 m h = 9 m
c) 7634,07
a) 150
b) 12 cm
c) 30, 9789 cm
PAU02J2
Q3
Q4
P1
(x5)2+(y+7)2=52
1
a) (0, 0, 0)
Q1
Q2
Q3
107
P2
b) d(r, s)= 2
c) 13x+12y10z=0
d) 0
CD=5, AD=5, BD=10, AB=15,
BC= 5 5 , AC= 5 2
PAU01S4
Q1 a=1
7
Q2
Q3 a) 1
b) a=2
Q4 a) f(x)=x22x3
Q4
P1
4,0472
x=4
a) Si m=2 lm= , si m 2 lm=2
b) m<2
16,77
*
*
a) v r = (1,1,2) v s = (2,0,1)
punts...qualssevol (x,y,z) que
compleixi
cada
parella
dequacions
b) i) x+3y2z5=0
b) ii) no existeix
y
z
b) iii) x = 3 = 2
P2
a) 54
b) 1,1755m
c) 1,90211m
d) 0,65716m2
pgina 67
PAU02S1
Q1 a=4
Q2 x=3(mnim) x=2(mnim)
Q3
Q4
P1
2
35
a) 19,078
b) 51, 96152
2 1
a) 2 , 2 i
( )(
2
2
, 12
b) Fins extrem sup:60,2695 m

Fins extrem inf: 54,6772 m
c) Antena: 8,9666 m
Edifici: 31,3616 m
P2
b) 2
c) cap
d) x=0
a) y+z=4
b) (2, 2, 2)
PAU03S3
PAU03J2
Q1 y+1=2(x1) y+1=2(x1)
Q2
1
2
x +1
6
Q3
s:
Q4
P1
P2
y+4
2
z 6
3
T = (1,4,6)
PAU03J5
Q1
Q2
Q3
Q4
P1
( 72 ,
7
2
x-y+z=0
1
a=-1
a) a=-2
+ x)
+1
Q1
Q2
Q3
(0, 2)
106,8813 cm2
Q4
a) BABC = 0
4
P1
7
2
OP= 3 , sent O la projecci de M

Cost85,1769
a) 7, 4 i 4.0623 metres
b) 30, 120.5063 i 29.4937
g ( x) = e ( x
P2
b) a=2, a= 5
a) semblana de triangles
b) 9600+60x0,3x2
c) C1: 300250 m C2:240150 m
x+y+2z6=0 x+y+2z8=0
dist=
6
3
PAU04J3
Q1 a) y=11x25
b) y=11x+7
sin 3 x
Q2 a) 3 + C
sin 3 x 1
Q3
b) creix (,0) (0,3)

decreix (3,+)
Q4
AV x=0; AH y=0
P1
c)
b) 3
a) a=4
b) mnim
a) No
b) 1 (o 0)
a) Si m 1 SCD. Si m=1 SCI
3
1
b) Si m
x= 2 , y=0, z=2
3
P2
P2
a)
pgina 68
Si m=1 x= 2 , y=2, z=
c) Si m 1 tres plans que estallen
en un punt. Si m=1 dos plans que
es tallen en una recta.
a)
P1
P2
2 3
3
PAU04S5
Q1 5
Q2
PAU04J1
Q1 a) SCI
b) x=5-2, y=12, z=
Q2 a) x+2yz+1=0
b) k=1
2 0
X =
3
1
Q3
Q4
a) k=2
b) AB AD = 0
Q3
P1
P2
a) m= 2
(1, 1)
b)
i
(13 , 2731 )
2
a) f ( x) = x 3 x + 4
b)
2
a) 3 t 4t + 5
b) (1, 3, 4), (3, 1, 6)
c) S, MA MB = 0
d) (5, 3, 10), (1, 7, 8)
b) 3
c) x+y+z2=0
d)
4 3
*
v = 4 + 5 , R

a)
b) c2ab 0
(, )
3
2
3
2
Q4
P1
3 3
X =
a)
2 99 2 99
99
99
2
2
b)
a) en sn dos i no proporcionals.
*
* *
b) (2, 1) s a dir w = 2u + v
a) a<0, b=a, c=0, d=0
b)
PAU04J4
Q1
Q2
Q3
Q4
x = 1
y = 1
z = 2
a)
b) k 4
2
3
83,333 km/h
1 si 0 < x < 1
f ( x) = 1
2 si 1 < x < 2
a)
b) x=1
c)
7
4
P2
a) es creuen
b) 7x+4y5z+22=0
c)
16 10
15
pgina 69
b)
PAU05J4
Q1 commuten per a tot a i b
1
5
5x 2 4 + C
Q2
a)
Q3
2
1
b) 5 5 x 4 +
no en t
a) y 1 = x
Q4
P1
P2
4
5
( 1 )
b) 2 , 1
a) k=3
b) x=1, y=1, z=0
a) D=(0,0,0)
b) 1
x = a
c) y = b
PAU05J1
Q1 a) SCD per a tot a
x = 11++3aa2 y = 13+aa2
b)
Q2 f1 i f2 (4435)
Q3 4
Q4 (4, 6, 8)
P1
c)
PAU05S3
Q1 Sistema incompatible
Q2 a) k=3
b) (1, 1, 1)
Q3 0
1 1
Q4 a) C = (1, 2 , 2 )
P1
P2
P2
16
3
b)
a)
3
4
b) M=(1, 2)
a) a=b
b) a = b 1
1
c) e 6 2,5516
b) M=(1, 2)
a) y=4x, y=4x+16
PAU06J1
Q1
Q2
Q3
Q4
( 6 9 8)
(0,3,2) i 7 , 7 , 7
SCI sii m=1
S.Inc: mai
efectivament
Dom f = R {1}
AV x = 1
pgina 70
P1
d)
AO y = x-3
a) 70,529
b) AB no s proporcional al
vector director
y
x 3
z 2
c) 2 = 3 = 8
P2
a) c = 0
b) a = 0, b = -8
c) Creix en (2,0) (2,+)
P2
decreix en (,2) (0,2)

mx (0,7), mn (-2,-9) i (2,-9)
*
*
n = (2,1, a )
d
=
(
2
,
1
,
1
)
a)
b) a = 3
c) No nexisteix cap
d) a = 6 + 39 0,244998
a = 6 39 12,244998
PAU06S4
Q1 a) a = -1, b = 4
b) mxim
1
Q2 a) 2 ln(2 x + 1)
PAU06J3
Q1 pendent = -1
x = -2 x = 0
1 si x (0,2)
f ( x) = 0 si x (2,4)
2 si x (4,5)
Q2 a)
b) 4
Q3 0
Q4 m=1, m=3
rang(A) 1 per a tot m
P1 a) Dom f = R
intersecci eix x: no hi ha
intersecci eix y: y=1
b) creix: (,1)
Q3
Q4
P1
ln 95 0,29389
b)
x = 0
y = 1+
z =
A = ( 13 , 83 ,2) , B = ( 13 , 83 ,2)
a) y = -4, y = 4x-4
b) (-1,-4)
c) intersecci eix x: x=-3, x=1
intersecci eix y: y=-3
decreix: (1,+)
mxim: (1,e)
c) AH y = 0
P2
d) 3
a) Si p=7 S.Incompatible
Si p=9 S.Incompatible
Si p 7, p 9 S.Comp.Det.
b) Si p=7 1r i 3r pla paralles,
el segon els talla
pgina 71
Si p=9 Els tres plans es tallen

dos a dos, sense cap punt com
als tres (forma de A)
c) x=85, y=60, z=55
PAU07J2
Q1 x-2y+z=0
Q2 a) A tots excepte x = 1
b) Creix (, 2)
Q3
Q4
P1
P2
Decreix (2,+)
c) x=2 mx relatiu
d) f(1)=2
a = 1, a = -1
( 52 , 12 , 32 ) i ( 118 , 138 , 83 )
8x12 metres
p 2 p 12
a)
i
(1,0,0)
b) p = 2
1 1
(x,y,z)= (0, 3 , 3 ) +(3,0,-3)
c) 1, 2 paralles, 3 els talla
PAU07J1
Q1 x = -1
1
y= e
Q2
a) a = 3
y 1
b) x = 1 =
z+2
5
Q3
Q = (1,4,3)
dist= 8
x = 1
y = 2 + 2
z = 5 2
P2
c)
Si p=4 SCI, 1 i 2 coincidents i
3 els talla
Si p=3 SI, 1 i 3 parallels i 2
els talla
Si p 3 i p 4 SCD, 1, 2 i 3 es
3
,0, 1235pp
3 p
tallen al punt
PAU07S3
Q1 2x-y+2z+15=0
2x-y+2z-21=0
Q2 a) Si m 2, rang=3
Si m=2, rang=1
b) Si m 2, es tallen en un punt
Si m=2, 1 i 2 coincidents i 3
els talla
Q3 p=0, q=1
A10=A
2
x2 x si x < 2
F ( x) =
x 2 si 2 x
Q4
P1 a) x-2y+z=0
b) B=(2,1,0)
c) x-2 = y-1 = z
d) A=(1,0,-1)
17
P2 a) a=3, b= 2
b) y+4=3(x-3)
c)
125
6
PAU08J2
Q1
a) F ( x) =
Q4
P1
rea = 15
x = 0
y =1 +
z = 1
3
a) f(x)=9x2-18x+17
b) x = 1
pgina 72
b)
Q2
Q3
4 4
3
x3 +
5
3
17
7
1 3
M = 2 14
1 2
a)
b) Si n s senar Mn=M
Si n s parell Mn=I
Si m=-1 SCI
Q4
P1
Si m=2 SI
Si m -1 i m 2 SCD
x +1
= y13 = z 1 2
2
Q2
a)
0 1
A = 0
0
1 0
1 0
3
A = 0 1
0 0
a) mx rel x=-2, x=2

mn rel x=0
b) creixent (-3,-2) (0,2)
decreixent (-2,0) (2,3)
c)
1
0
0
0 = I
1
b) A60124 = -A
Q3
x + y + z = 1
a) S, per exemple x + y + z = 2
b) No, el rang no pot arribar a ser
igual al nombre dincgnites (3)
16
Q4
P2
2
1 4
d) f ( x) = 8 x + x 1
a) : y+2z+1=0
b) M=(3,-3,1)
y 1
x 1
z +1
c) 2 = 4 = 2
P1
P2
PAU08J5
a) 14
b) 6
c) 0
a) ...
b) ...
c) ...
d)
dividint
nmerador
denominador per ex
a) es tallen
b) 3a+2b+11=0
c) a=-3, b=-1
Q1
Q2
Q3
Q4
P1
P2
a= 2 , b=4
a) a=1, b=0
1 3
1 4
A 4 =
A 3 =
0
1
0
1
b)
,
1 n
A n =
0 1
c)
x=1, y=x-1+ln2
(-1,-2,1)
a) Si a=2 SCD
Si a=4 SI
Si a 2 i a 4 SCD
4+
12 + 3
b) x = 5 , y = 5 , z=
PAU09J4
Q1 a) 2x+3y-z-5=0
b) (3,1,4)
Q2 a) AA2= A2A=I
b) A518=A2=B
Q3 a) x=0, x=a
1
Q4
b) rea= 6
a) SCD
b) x=
P1
5+8
3
, y=2+2, z=
x
a) y=7-3x, y = 3 3
c) agafant =1+5n, per qualsevol

n enter
Els dos catets fan 5 2
PAU08S4
1
Q1
a= 2 , b= 2
pgina 73
b)
P1
b) (1,-2,3)
a) a=1, b=3
b) creix (-2,0)
decreix (,2) (0,+)
mn.rel. x=-2
2
c) x= 3 , x=2
P2
4
4
d) 3 + 4 ln 3 2,4841
a) a=-4, b=-3
y +3
x 11
z +4
b) 16 = 2 = 4
14
3
2
P2
c) a= 5 o a=2
d) a=2
5
2
c) (1,4), (3,2), ( , )
d) ln(27)-3 0,2958
a) (0,-2,1), (0,b,-1)
b) (-1,3-5b,2b-1), (1,b+1,-1)
c) Si b=1 paralleles
Si b=2 secants
Si b 1 i b 2 es creuen
PAU09J3
Q1 a=0 i b=0, o a=4 i b=8
Q2 a) (-1,-5) i (2,2)
b)
PAU09S1
Q1 a=-1, b=1
Q2 m=2
Q3 a) r2
b) (1,5)
Q4 a) 135
b) a=1
P1 a) R-{-1,1}
b) Verticals x=-1, x=1
Horitzontals: no hi ha
Obliqua y=2x
c) creix (, 3 ) ( 3 ,+)
decreix
( 3 ,1) (1,1) (1, 3 )
P2
mx.rel. x= 3
mn.rel. x= 3
a) No
b)
5
1
a
1
A= 1
2
a2
1
1 a a 1
1
a 2
c) a=2 SCI
3
a= 2 S.Incompatible
9+ 2
3+
d) x= 3 , y= 3 , z=
64
3
Q3
Q4
c)
a) Si p=-1 S.Incompatible
Si p=1 SCI
Si p 1 i p 1 SCD
2
2
b) x = 3 , y = 3
y 2
x 3
z 1
a) 1 = 2 = 1
pgina 74
PAU10J1
Q1
Q2
: 3x-5y+z-5=0
a) Si p=5 SCI
Si p 5 SCD
Q3
Q4
Q5
Q6
Q2
Q3
Q6
a) els vectors directors sn

proporcionals i un punt de r1,
Pr1 = (3,2,4)
, no compleix les
equacions de r2
b) 2x + y + 2z + 5 = 0
a) x cos x + sin x
b)
x=3, y=-2 o x=-2, y=3
PAU10S2
Q1 AV x=5; AH no hi ha;
AO y = 3 x + 12
Q2
Q3
Q4
y 1
x 3
z+2
a) 1 = 2 = 3
b) -8x + 13y - 6z - 1 = 0
a) S que la compleixen
1 0
= A 2 + 2 AB + B 2
( A + B ) 2 =
0
1
b) Han de complir AB=BA

a) b=-3a, c=2a
Q5
Q6
b) P( 2 )=0
a) Si a -2 i a 1 SCD
Si a=1 S.Inc
Si a=-2 SCI
b) x=-9, y=-1, z=3
f(x)=g(x)
a) a=2
{* * * } 0
b) det u1 , u 2 , u3
PAU10J5
Q1 a) No perqu rangA 2 i hauria de
ser 3
b) S, si rangA=1 i rang A =2
Q2
Q3
Q4
Q5
y
x 1
z+2
a) 2 = 1 = 2
b) d(P,r)=3
a=8, b=2, c=-3
a) No s possible. Sempre es
compleix det( AB ) = det Adet B
b) S. Es demostra multiplicant
per lesquerra per A-1 cada
membre.
a) a=3
b) -2x - 5y - z + 11 = 0
a)
3
b) k = 2 4 3,1748
Q5
Q6
Q4
k3
6
b) x=3, y=-2, z=0

= 4
PAU10J4
Q1
Si a=1 parallels
Si a 1 secants
a) V=x2y, A=2x2+4xy
3
b) V = 0 x = y = V
a) A2-5A=I2
2
A( A 5 I ) = I
b) A 5 A = I
A 5 I = A 1
3 1
A 1 =
7 2
4+ln5 5,6094
( 8 5 1)
a) (-2, 2, 0) i 3 , 3 , 3
b)
35
6
0,9860
PAU11J1
Q1 a) (1, 1, 1)
b)
Q2
x 1
1
= 1y =
z +1
1
1
a) X = (C B ) A
2 4
b)
Q3
Q4
Q5
Q6
( f ( x) g ( x)dx =
4 (1+ a 2 )
3a
a) 1
b) a=1
a) a=2 o a=9
b) /a
a) (1,2,2)(2,1,2)=0
b) (1,1,3)
a) a=1
b) mn x=0 mx x=1
PAU11J4
Q1
32
3
pgina 75
Q2
a) 2 x + y z 3 = 0
Q3
b) 3
a) mn x=3 mx x=0
b) creix (3,0)
b) a=1
Q4
Q5
Q6
PAU12J3
Q1 m=1
3
decreix (,3) (3,+)

SCD sii k 3 i k 5
SCI sii k=5
SI sii k=3
y+z =3
y z =1
Q2
a)
Q4
a) x= 2
9
b) b= 4
a) (4,3,1)
y +3
x4
b) 1 = 7 =
Q3
z +1
3
a) Les dues expressions donen

8 16
8 8
a) No s cert.
En general (A+B)(AB)=A2AB+BA
b) Semblana
3
c) 2 2
4
3
B2
4 y
x
Q5
PAU11S2
Q1 a) k=1 o k=2
1 1 32
0 0 12
0 1 1
b)
Q2 x + y + z + 2 = 0
Q3
Q4
Q5
a) 3 2a + b = 0
b) a=0
c) 8 + 4a 2b + c = 0
d) a=0, b=3, c=2
3
12
0
2
2
A = 23 12 0
0 1 3
0
a)
, A =I
3
12
0
2
101
3
A = 2 12 0
0
0 1
b)
a) Si a = 1 recta continguda
Si a 1 parallels
b)
Q6
a)
pgina 76
2 30
3
f (a ) = a + 31a3 > 0
Noms es complir lenunciat

quan AB=BA
a) 4 3
b) 4 3 x
c)
Q6
4 3
3
a) 6 x + 3 y + 2 z 6 = 0
b) No sn coplanaris
PAU12J1
Q1 a) (3,1,2) (1,1,2) = 0
Q2
Q3
Q4
Q5
Q6
b) 2 x 4 y + z + 8 = 0
a) (3,0)
b) 9
a) (A+I)( A+I)=AA+AI+IA+II =
O+2A+I = 2A+I
b) BC=CB=I
(2,0), (6,0), (6,2), (2,2)
a) S
b) p=3 i p=2
a) Si m 1 secants
b) Si m=1 recta continguda al pla
PAU12S4
Q1 Si k 2 i k 1 , rang A=3
Si k = 2 , rangA=2
Si k=1, rangA=1
Q2
Q3
Q4
Q5
Q6
a) x=b, si b 0
b) a=2, b=2
a) a=1
b) Cap soluci
40 5 x
a) f ( x) = 100 x + 250 10 x
Q6
b) 5 tones dA i 3 tones de B
a) Es tallen al punt (1,2,0)
y 2
z
b) x 1 = 7 = 5
a) a=1, a=5
b) (1,2), (1,4)
PAU13J5
Q1 a) (2,3,1)(1,2,4)=0
y 3
x +1
b) 2 = 1 = z 2
Q2
Q3
PAU13J4
Q1 a=3, b=1, c=2
Q3
3
b) k = 2
a) BA=AB=I
2
b) p = 2
Q4
a) L =
Q6
64 L2 = 3 x
y 3
x +1
a) r : 3 = 2 = z 2
b) 1 : 3 x 2 y + z + 7 = 0
Q3
a) a=1
12
1
b) 2
a)
Q4
b) k=2
R=(0,1,1)
Q2
16
3
a) 2 x y 3 z + 2 = 0
b) C = (5,1,5)
2
8 x
1
1
1
a) A(x)= 2 bh = 2 x 2 = 4 (8 x x ) =
2
= 2 x x4
PAU13S1
Q1 a) a=1
*
* *
*
b) v = 2u1 u 2 + 3u3
Q2
Q3
Q4
Q5
a=3, b=9
a) (1,2, 1)(2,1,4)=0
b) Si m=2, recta continguda al pla
Si m 2 , parallels
a=1, b=3, c=2
y +3
x 6
z 7
a) 2 = 1 = 3
b) (2, 1,1)
1
32
Q6
1
2
a) V(x)= 3
= 13 x 2
x 2 a 2 (2x ) =
2
(150x )2 (2x )2 = x
910 4 x 4
6
4
b) x = 10 3 m
( R h ) h
r h
3
a) V ( x) = 3 =
3
6
b) h = 3 R , r = 3 R
2
Q5
256 x 2
4
b) A(x)=
c) x= 8 2
R=(1,2,1)
a) y=x
b) x=3, x=2 mnims; x=1 mxim
PAU13J3
Q1
1 7
o S = (6, 2 , 2 )
b) B=(4,0), C=(4,2)
x
2
2 L+ x+ x
2
Q5
Q6
Q5
S = (9,1,1)
a) x 6 y + 8 = 0
b)
4k k
3
a)
a) a 4 i a 2 , x=0, y=0, z=0

b) x=, y=2, z=
a) y + z 1 = 0
b)
Q4
Q2
a=0, b=2, c=1
pgina 77

Mates Pau

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Mates Pau

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mates Pau

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Recull

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

GEOMETRIA DEL PLA

MATRIUS I SISTEMES D'EQUACIONS LINEALS

Salvador Cardona Peris,

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

[PAU97J3BQ2] Quina s la superfcie del cercle en el qual podem inscriure un triangle

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

la paret (segment CB').

Recull PAU Matemtiques

Institut Pere Fontdevila

Calculeu l'altura del nvol respecte al nivell del mar.

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

[PAU00J1Q4] El circ s a la ciutat i s'ha d'installar. L'especialista a muntarlo encara

Recull PAU Matemtiques

Institut Pere Fontdevila

Calculeu la longitud dels segments CD, AD, BD, AB, BC i AC.

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

GEOMETRIA DEL PLA

Recull PAU Matemtiques

Institut Pere Fontdevila

[PAU97J2AP1] De la representaci d'un rombe en uns eixos cartesians en sabem que

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

El centre de C1 s a sobre de la recta y = x.

Les circumferncies C1 i C2 sn tangents exteriors, tal com s'indica en la figura segent:

a) Calculeu el centre i el radi de C1 i escriviu l'equaci de C1.

a) Calculeune el centre i el radi.

Recull PAU Matemtiques

Institut Pere Fontdevila

b) Comproveu que el punt (4, 0) pertany a la circumferncia i determineu l'equaci de la

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

b) Indiqueu el valor dels parmetres a i b perqu la funci f(x) tingui la recta y = 2 x 4

[PAU97S1BQ3] Expliqueu la relaci que hi ha entre la derivada d'una funci en un punt

[PAU97S4BQ2] Determineu per a quins valors de n la recta y = 3 x + n s tangent a la

Recull PAU Matemtiques

Institut Pere Fontdevila

[PAU98S2Q4] Trobeu el punt de la grfica de y = x + ln x tal que la recta tangent sigui

[PAU99J6P1] Considereu la funci

[PAU99S2P1] Considereu la funci

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

[PAU00S2Q1] a) Trobeu els extrems relatius de la funci polinmica

[PAU01S5Q1] Per a cada valor del parmetre

Recull PAU Matemtiques

Institut Pere Fontdevila

(on f ' (1) = 0, f' (0) = 1, f' (1) = 1) i que f (0) = 2.

Institut Pere Fontdevila

Recull PAU Matemtiques

[PAU03J5P1] a) Determineu el valor del parmetre a que fa que la funci

[PAU04J4Q4] Considereu la funci f(x) de la figura definida a linterval [0, 2].

a) Calculeu la funci derivada f (x) a linterval (0, 2)