La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda

Guies Didctiques

Camp daprenentatge de Juneda,

La guia de la granja

guies informatives

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

ndex
ndex.........................................................................................................................................3
La granja pas a pas....................................................................................................................4
1 INTRODUCCI.....................................................................................................................4
1.1 Qu direu que s una GRANJA ? ..................................................................................4
1.2 La producci dels animals de granja................................................................................6
1.3 Les feines del granger .....................................................................................................6
2 OBJECTIUS...........................................................................................................................7
3 METODOLOGIA DE TREBALL..........................................................................................7
4 LA PRODUCCI DE LA GRANJA (EL NEGOCI).............................................................8
5 ELS PROTAGONISTES: ELS ANIMALS DE LA GRANJA..............................................8
5.1 quids..............................................................................................................................8
5.2 BOVINS...........................................................................................................................9
5.3 Ovins i Cabrums............................................................................................................11
5.4 Avicultura......................................................................................................................11
5.5 Cnids............................................................................................................................15
5.6 Porcins...........................................................................................................................15
5.7 Cunicultura.....................................................................................................................16
6 LA REPRODUCCI DELS ANIMALS DE LA GRANJA................................................17
7 RECURSOS PEL PROFESSORAT.....................................................................................20
7.1 Activitats per abans o desprs de la visita (primria)....................................................20
7.2 Avaluaci dels alumnes.................................................................................................27

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

La granja pas a pas

1 INTRODUCCI
Linters manifest daquest recull La granja pas a pas no s altre que el de posar a labast
del professor i /o alumnes ( si sescau) aquelles informacions que poden complementar la
prpia activitat del Camp dAprenentatge i el conjunt diniciatives que, amb carcter previ o
posterior, es puguin programar i desenvolupar al centre.
Ms endavant us presentem un recull dinformacions que giren al voltant de les activitats que
es practiquen al taller de Granja del Camp dAprenentatge de Juneda.
A banda, pensem que aquesta informaci pot servir tamb per disposar dun resum funcional
sobre la importncia dels animals i els productes, serveis i beneficis que nobtenim dells,
especialment en lalimentaci humana.
Des de lorigen de la humanitat, les relacions dels humans amb els animals ha tingut sempre
un sentit que ha anat ms enll de la simple relaci alimentria, dutilitat per al progrs dels
humans o incls per a les guerres. Contextualitzant en els nostres alumnes, pensem que els
animals sn uns dels elements de lentorn natural ms significatiu per a ells, servint-los-hi
com a element de joc, observaci i experincia.
Els ssers humans i els animals han desenvolupat intercanvi i comunicaci en ms rees de
les que normalment assolim a veure i observar. Es per aix que en el Camp daprenentatge
busquem potenciar aquesta relaci i que els nostres alumnes valorin i aprenguin daquesta
interrelaci.
A la granja escola desitgem que els alumnes, en estreta relaci amb els animals, interactun i
entenguin que els homes poden ficar els animals al seu servei i domesticar-los, fent s de les
seves habilitats i potencialitats.
El granger, per, ha de complir amb obligacions i aqu, a la Granja Escola de les Obagues,
volem compartir aquest privilegi amb els alumnes. Que coneguin de primera m la
responsabilitat que comporta el dia a dia del granger pel correcte funcionament de la
installaci pecuria i que participin activament de les feines en qesti.
1.1

Qu direu que s una GRANJA ?

Podem definir la granja moderna com una instal.laci, espais oberts i/o edificacions dedicats
especialment a la cria i/o engreix danimals domstics pera obtenir beneficis econmics.
El cicle de la Granja Escola les Obagues

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

A partir del treball basat en el CICLE DE LA GRANJA ESCOLA, proposem als nostres
alumnes la realitzaci de processos de producci i transformaci dels aliments per tal
de ressaltar la rellevncia dels aliments dorigen animal (que surten de la Granja) en
lalimentaci humana, aix com la importncia de la feina del pags, del ramader i
de lapicultor en el medi rural.
Aquesta descoberta global i holstica apropar als alumnes al coneixement i experincia
dunes activitats que els ajudaran a entendre com viuen els animals, els grangers, els
apicultors, i quins productes alimentaris, derivats de la carn i de la llet,
podem elaborar per a la nostra dieta en el tallers relacionats amb lalimentaci i la nutrici..
En la participaci daquest cicle tindran loportunitat tamb de comprendre la importncia
dels aliments dorigen vegetal, tant per lalimentaci humana com per lalimentaci animal,
aix com el paper qu hi juga el pags, el ramader, lhortol i el flequer en aquest medi rural i
agrcola. Aquest cicle els apropar al coneixement dels conreus de la comarca, i com lhome
transforma els productes de la terra per derivar-los cap el consum hum i animal.

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

1.2

guies informatives

La producci dels animals de granja

LLET

CARN
OUS
PLOMES
FEMS
MEDICINA
1.3

PELL

LLANA
FORA
SUBPRODUCTES
INDUSTRIALS

Les feines del granger

Abeurar
Alimentar - pasturar
Reproduir aparellar (*)
Netejar - confort
Sanejament
Munyir (*)
Plegar els ous (*)
Manteniment dinstal.lacions
Xollar (*)
Vendre
(*) treballs especfics

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

2 OBJECTIUS
Al llarg del taller, els alumnes hauran de conixer, valorar i apreciar els valors que els
aporten els animals domstics de la granja escola aix com els beneficis que dells obtenim
amb el comproms com a essers vius que sn. En definitiva, a travs del treball vivencial i
de lobservaci, els alumnes haurien de ser conscients de la relaci i importncia que
suposa la cria i explotaci ramadera del conjunt dels animals que formem part de la nostra
cadena trfica i conjunt del sector productiu primari (la descoberta del cicle de la Granja
Escola)
Tot aix en un marc de pretencions per reforar aquesta conscienciaci en lalumnat per
mitj de la prctica vivencial i reflexiva.

3 METODOLOGIA DE TREBALL
El taller de granja es pot desenvolupar durant tot el dia per al CdA acostumem a realitzar
el taller en sessions de mat i de tarda, amb activitats molt semblants per amb una
distribuci diferent, intentant-nos adaptar a les necessitats inherents dels animals i de la seva
producci.
Aix doncs, la sessi de treball de mat es desenvolupa de la segent manera:
1- La munyida de les vaques. El treball es fa a la sala de munyir, equipada amb una moderna
mquina extractora de llet a partit del buit o efecte venturi sobre les mamelles de les vaques.
El treball dels alumnes consisteix la preparaci de laliment especial que shi administra, la
ubicaci de les vaques en els seus boxes, la neteja de les mamelles i especialment els
mugrons, el subministraments de laliment especial segons la producci de cada vaca,
laplicaci de les mugroneres, el seguiment del funcionament, el control i anotaci de la
producci de cada vaca. La mquina es neteja automticament i alguns alumnes
sencarreguen de portar la llet a la cuina. Aquest treball es fa a primera hora del mat, intentant
distribuir les dues munyides diries dins les 24 hores. Aix doncs , desprs de la munyida, tot
el grup dalumnes i professors van a esmorzar . Desprs es continua el taller ....

2-Exposici a laula (Explicacions de que s una granja, seguint pels animals que es poden
trobar a la nostra explotaci pecuria amb activitats relacionades, a ms de les feines del
granger que desenvoluparan els alumnes tot seguit).

3- Continuaci del treball a lexplotaci (alimentaci, neteja, recollida de productes,

reproducci i altres feines de camp executades pels alumnes fent de grangers, interactuant
directament amb els animals).

4-Treball a laula (Resum i posta en com de les activitats i sensacions dels alumnes). Es
treballen aspectes com la reproducci dels animals de la granja (gesti de la incubadora)

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

4 LA PRODUCCI DE LA GRANJA (EL NEGOCI)

El pas de la ramaderia de subsistncia ( EXTENSIVA ) (familiar i dautoconsum) a la
ramaderia de mercat (INTENSIVA) (explotaci i especulaci) es va iniciar en els pasos
desenvolupats amb la Revoluci Industrial.
La ramaderia de mercat mant dos grans objectius, per una banda augmentar les vendes i
reduir les despeses, assolint aquesta fita mecanitzant les installacions de les explotacions
pecuries en qesti.
Aquestes installacions busquen estalviar m dobra, tot augmentant la producci, disminuint
els preus dels productes necessaris pel funcionament de la granja i assolir una millor
comercialitzaci, millorant el temps de comercialitzaci dels productes animals. Tot buscant
produir uns productes determinats, de bona qualitat i a un cost raonable.
Per contra, la ramaderia de subsistncia (familiar i dautoconsum) t com a objectiu principal
produir per obtenir uns beneficis materials per viure, per sense lobtenci dexcedents.
En aquesta lnia es troba la Granja Escola de les Obagues, on els productes que obtenim dels
nostres animals i de la nostra petita granja sn per al consum dels nostres estadants (alumnes i
professors) i del personal docent que hi treballa. Parlem doncs duna petita explotaci
pecuria dautoconsum sense excedent en rgim de semiestabulaci.

Aix doncs, les explotacions agropecuries (sigui familiar, dautoconsum o b dexplotaci)

les podem encabir totes elles dintre del sector primari de producci, variant nicament la
finalitat ltima de les mateixes. Aquest sector comprn les activitats relacionades amb
lobtenci i producci dels aliments, o sigui, lagricultura, la ramaderia i la pesca.

5 ELS PROTAGONISTES: ELS ANIMALS DE LA GRANJA

5.1

quids

Els cavalls sn animals vegetarians (herbvors) i mamfers (salleten de la mare al nixer),

rpids, forts i resistents. Tenen el coll llarg i arquejat. Es troben distributs per tot el mon i
han estat domesticats des dpoques molt antigues, fa uns 5700 anys.
s considera un animal molt proper, afable i de fcil domesticaci, fins i tot darrerament es
considera amb la suficient empatia cap a les persones que sest utilitzant en sessions de
terpies per afectacions de discapacitacions fsiques o psquiques. El cavall s considera un
animal molt intelligent; coneix i respecta al seu amo, agraeix les carcies i se sol comportar
amb gran noblesa. s remarcable la facilitat de sotmetres a la voluntat del seu amo. Poden
transportar-lo dun lloc a laltre, a ms dajudar-lo en les tasques agrcoles, com s el cas del
cavall de tir.

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Euga de tir (Kirsi)

L euga t un sol poltre en cada part i la gestaci dura gaireb un any (11 mesos).
La palla, la civada, lalfals i lordi, sn els millors aliments per al cavall. En lactualitat, es
pot considerar quasi exclusivament com un animal domstic, encara que avui en dia queden
algunes colnies de cavalls salvatges repartits pel mn, per cada cop sn ms reduts.
El ruc s el cos del cavall. Sn ms petits i amb orelles ms llargues que aquest. Ha
destacat sempre pel seu bon carcter i el seu coratge, que no justifica en absolut les bromes
de les que solen ser objecte. Des del principi de la historia fins avui en dia, els rucs han estat
utilitzats per a traslladar crregues, tirar de carros i transportar persones. Tot i no ser tan
rpids com el cavall, tenen una llarga vida, el seu manteniment s menys costs, tenen una
gran resistncia i sn gils en camins deteriorats.
La mula s el resultat del creuament entre un ase o ruc i una euga. Sempre estril, s un
animal molt robust. Diem que s estril doncs la mula pot ovular, per aquestos vuls sn
inviables, s a dir, no arriben mai a la fecundaci tot i que els animals aparentment tenen un
comportament sexual actiu. Des de lantiguitat ha sigut emprat per a transportar pesos
considerables.
5.2

BOVINS

Les vaques pertanyen a la famlia dels bovins. Sn animals vertebrats, mamfers i ungulats.
El mascle adult (ms d'un any) sense castrar, es diu brau o toro, i castrat bou. Quan encara no
s adult, rep el nom de vedell i vedella.
Sn animals remugants (LINK), lo qual els permet engolir els aliments per a desprs
retornar-los a la boca amb la finalitat de mastegar-los lentament. El seu estmac est dividit
en quatre compartiments gstrics : el rumien, reticle, oms i aboms. Aquests compartiments
els permeten digerir productes que els sers humans no poden consumir, com els farratges i els
subproductes agrcoles.
En el rumien, que s la cavitat de major grandria, viuen microorganismes (bacteris,
protozous i fongs) anaerobis que es troben en simbiosi amb l'animal. Aquests ltims tenen la
capacitat de digerir hidrats de carboni (com la cellulosa) o l'cid ftic (font important del
fsfor vegetal), ja que sin, el bou no ho podria aprofitar per si mateix. Al seu torn, el bou els
proveeix d'un ambient favorable per al seu creixement.

La guia de la granja

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Anxaneta, vaca histrica de les Obagues.

Fins els 3 o 5 mesos, les cries prenen llet materna. A partir daquest moment lalimentaci s
la mateixa que en ledat adulta.
Les vaques de producci lletera poden arribar a produir fins a 50 litres de llet al dia en els
mesos immediats al part, lo qual suposaria sobre els 1500 l/mes.

MILKA

la producci de llet de la vaca

embaraada a pimersd'octubre

litres
1400

2008

2007

1200

1000

800

FECUNDACI

600
Assecatge
Part

400

200

DES

NOV

OCT

SEP

AGO

JUL

JUN

MAI

ABR

MAR

FEB

GEN

DES

NOV

OCT

SEP

AGO

JUL

JUN

MAI

ABR

MAR

FEB

GEN

Vaca
seca

Grfica real duna vaca de la Granja Escola Les Obagues . Pic mxim de producci 1300
l/mes.
Les vaques es munyien tradicionalment de manera manual, lo qual esdevenia un procs llarg
i feixuc, a ms de ser poc higinic. Actualment sempra tecnologia acurada per munyir les
vaques, evitant prdues de temps i esdevenint un procs molt ms net.

Sala de munyir de la granja escola les Obagues

De la vaca sobtenen productes diversos, sent els ms importants la llet, la carn i la pell. La
llet de vaca crua s un lquid de color blanc - groc que ha adquirit gran importncia en la
alimentaci humana. Els nostres alumnes a la granja elaboren mantega, flams i iogurts,
crema catalana, s a dir, productes derivats de la llet durant el taller de transformaci
daliments per desprs ser ells mateixos qui sels mengin. (veure el cicle de la granja escola)
La guia de la granja

10

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Sabies que... hi ha aproximadament 1250 milions de caps de bestiar bov a tot el mn?. El pas
amb major cabana bovina s l'ndia que compta amb 240 milions. El segueixen el Brasil (200
milions), els Estats Units (130 milions) i Rssia (100 milions). A continuaci se situen la Xina, el
Pakistan, l'Argentina, Austrlia, Mxic, Etipia, i Frana.

5.3

Ovins i Cabrums

Pertanyen a aquest grup les ovelles i les cabres. Les ovelles sn animals mamfers, remugants
i vivpars. El seu cos est cobert de llana. Durant les temporades ms glides aquesta llana es
deixa crixer, per durant els perodes ms clids el ramader esquila lovella. Las ovelles
generalment sesquilen un cop a lany, en primavera o a linici de lestiu, podent esquilar-se
dos cops a lany en les regions on el clima s suau.
Formatge, iogurt, cuir, sabates i carn, sn aquestos alguns dels productes que es poden
obtenir delles.

Corral dovelles.
Els treballs dels pastors, ms incls que els dels llauradors, es regien per un savi cicle anual,
que solia incloure els perodes de desplaaments estivals i hivernals transhumants en busca
de millors terrenys de pastures. A lhivern, bona part de les ovelles duna zona es desplaava
cap a una altra deixant enrere les pastures esgotades o cobertes per la neu (ramaderia
extensiva). A arribar la primavera tornaven al lloc de procedncia, quan la pluja havia fet
crixer noves pastures. En lactualitat, i encara la transhumncia ha disminut bastant, pels
nostres camps es segueixen veient alguns pastors amb les seves ovelles donant lloc a una
imatge plcida i plena de bellesa.
En aquest sentit, aquesta plcida imatge comporta inconvenients inherents a la prctica de la
ramaderia extensiva. En lactualitat, una pastura super intensiva dels ramats, a ms a ms de
lacci abrasiva de la sequera, pot arribar a provocar una desertificaci del terreny. Per
contra, una inexistncia de pastura en els camps suposa un elevat risc o perill dincendi per
excs i acumulaci de biomassa en els boscos.
5.4

Avicultura

Lavicultura s la cria de les aus. Aquestes aus poden ser criades en les granges formant un
grup de diferents espcies com les gallines, necs, galls dindi... Per lo general, es crien per a
satisfer un mercat establert de venta dous i carn. Les aus de corral o granja desenvolupen un
important impuls a les economies ms desfavorides.

La guia de la granja

11

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Aquestos animals esmentats sn ovpars. Les seves caracterstiques sn : Cos cobert de

plomes, tenen bec, ales i dues potes. Es poden alimentar de cucs, insectes, llavors i material
vegetal, per lo qual sn animals omnvors. Encara que tenen plomes i ales com altres aus, no
poden volar. Posseeixen hbits en els quals no es necessria la capacitat de volar, doncs han
viscut durant generacions en granges.
Sabies que La gallina domstica s lau ms nombrosa del planeta, doncs es calcula que supera
els 13.000 milions dexemplars??.
A la granja escola de les Obagues disposem de dos corrals amb una capacitat per unes
cinquanta gallines cadascun, on els alumnes poden realitzar les taques prpies del granger,
com per exemple agafar ous de la ponedora, preparar el menjar i alimentar a les gallines
Sabies que Les gallines no poden distingir el sabor dol i a la majoria no els hi agrada el salat?.
A ms a ms, La seva esperana de vida es troba entre els 5 i els 10 anys, depenent de la raa.

En quant a la descripci fsica, esmentar que galls i gallines mostren un evident dismorfisme
sexual, podent-se distingir tots dos a simple vista. Els mascles sn ms grans, mesurant sobre
els 70 cm i arribant a pesar fins 1.5 kg. Posseeixen una gran cresta vermella en el cap i un
moc considerable, el qual utilitzen com a smbol de dominncia. Les gallines, per contra, sn
ms petites. No mesuren ms de 50 cm i no arriben a 1 kg de pes. Posseeixen una coloraci
menys atractiva, destinada a proporcionar protecci i amagatall en el seu hbitat. Els seus
apndixs carnosos del cap sn tamb molt menys prominents.
Sabies que Existeixen estudis actuals que posen de manifest gens latents en el gall domstic per
a la producci de dents en les mandbules i que aquestos sn herncia docells primitius com el
Archaeopteryx, els quals eren a la seva vegada descendents de dinosaures terpodes. Incls sha
arribat a suggerir que la gallina domstica estava emparentada amb el Tyrannosaurus rex.

Lestaci de reproducci comena a la primavera i es perllongue fins a lestiu, amb la

intenci de que els pollets neixin sota la calidesa de lestiu. En quant a la incubaci i
gestaci, les gallines posen un ou al dia en el que es desenvolupa lembri, el qual incubaran
fins que neixi el pollet, donant-li calor i rotant la seva posici per evitar malformacions. Es
coneix com gallina lloca a aquella que deixa de posar ous i es centra en incubar-los i
protegir-los.
Lembri es nodreix del rovell, que penetra en el seu interior per mitj del melic. Al final del
primer dia el sistema circulatori ja ser operatiu dins de l ou, i el cap comenar a agafar
forma. Al cinqu dia es formen els rgans sexuals, al dcim tercer es comena a calcificar l
esquelet emprant el calci de la closca de lou, i als 21 dies el pollet est completament
desenvolupat per a comenar a trencar la closca, lo qual els pot portar de 10 a 20 hores. La
gallina escatainejar al sentir piular als pollets per a motivar-los a sortir de la closca.

La guia de la granja

12

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Els nostres alumnes durant el taller de Granja, tenen loportunitat de fer sortir de la closca un
pollet amb les seves prpies mans!.
Com no tots els ous eclosionen al mateix temps la mare continua durant dos dies incubant des
del naixement del primer pollet, els quals esgoten els nutrients del rovell que han xuclat
abans de nixer. Entre les 2 i 4 setmanes desprs de nixer els pollets ja tenen plomes, i a les
8 setmanes ja tenen el plomatge dadult. A les 12 setmanes sn expulsats del grup per les
seves mares per a que formin el seu propi o suneixin a un altre. Als 5 mesos dedat
assoleixen la maduresa sexual, sent normalment els mascles els quals abans lassoleixen.

A la granja escola de les Obagues els ous de gallina els incubem de manera artificial amb
resultats satisfactoris. Prcticament tots els pollets eclosionen de la closca en
aproximadament 21 dies en condicions apropiades de temperatura (37 C) i humitat relativa
(55% inicial fins al 70% en els tres ltims dies per estovar la closca).
En quant al comportament, les gallines sn aus naturalment gregries, que han perdut la
facultat del vol degut a la selecci artificial del sser hum. Posseeixen un sistema social
caracterstic amb un ordre jerrquic que comena a desenvolupar-se a la setmana de vida, i
que a les set setmanes ja est completament establert. Existeix un mascle dominant, que
domina sobre tots els altres i un mascle dominat. Les gallines tenen un ordre jerrquic
independent i no entren en la dominncia dels mascles. Lacci fsica de dominncia
consisteix en lelevaci de la cua i el cap. La submissi es mostra de manera oposada,
baixant el cap i la cua. Si mor el gall dominant, el segent en lordre jerrquic agafa el
crrec immediatament.

La guia de la granja

13

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Sabies que...El pollastre s un dels aliments ms consumits a nivell mundial, degut a la seva
relativa eficincia en termes de quantitat daliment i temps de desenvolupament. s tan popular,
que cada any es consumeixen ms de 33 milions de tones de carn i es produeixen uns 600.000
milions dous.

Lou s un aliment excellent. T un alt valor biolgic donada la seva especial composici
nutricional. La closca s porosa i compta per dins amb una pellcula protectora, que
protegeix a lou de lentrada de substncies tant nocives com beneficioses, per sense
necessitat de recrrer a un enriquiment o una modificaci dels seu contingut.

Pirmide dels aliments. Les Obagues i lalimentaci saludable

Les gallines que es troben a les granges alimentades en llibertat, amb cereals ecolgics o
productes naturals, produeixen ous ecolgics de gran qualitat i molt apreciats pel
consumidor, per no tots sn aix.

La guia de la granja

14

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Segents dgits:
1r dgit
0 Producci
ecolgica

3ES28122496

1 Camperes
2 Terra
3 Gbies

Codificaci del
productor: dos dgits,
codificaci de la
provincia; tres dgits
codificaci del
municipi on est la
granja; i la resta de
dgits codificaci de
lexplotaci dintre
del municipi

2n i 3r dgits
Codificaci de lestat
membre de la UE don
provenen els ous.
Espanya: ES
Descripci de lou segons el seu origen.
5.5

Cnids

El gos domstic conviu amb el ser hum com a company de treball o animal de companyia
en totes les rees i cultures de lantiguitat. El gos pot realitzar multitud de tasques. Alguns
son gossos pastors, doncs tenen cura del ramat; altres sn gossos de caa, que ajuden als seus
amos a caar conills, perdius, llebres; alguns vigilen les cases i les granges i per aix
sanomenen gossos guardians; altres sn els gossos de companyia, que viuen amb lhome;
els gossos guia, que sn els que guien a les persones amb dificultats de visi.; els gossos
policia, que ajuden amb el seu olfacte a trobar droga, bombes, etc.
5.6

Porcins

El porc pertany a aquest grup. s un animal biungulat, mamfer, vivpar i omnivor, i aix els
fa fcils dalimentar, incls en moltes granges les deixalles de la cuina sn part de la seva
dieta alimentaria (veure cicle de la granja escola)
Va ser domesticat fa uns 5000 anys i es troba en quasi tot el mon. Els porcs sn uns mamfers
que no posseeixen glndules sudorferes, degut a aix es remullen freqentment per a
mantenir-se frescs en climes i temporades clides. Si sescalfen massa al sol se'ls hi pot irritar
la pell. Es per aix que els porcs es mullen amb freqncia, fet que els atorga aquesta
paradoxal fama de nets.

La guia de la granja

15

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Raa vietnamita
La carn de porc es emprada per a fer embotits, pernils, cansalada o salsitxes. En molts pobles
es tradicional realitzar la matana del porc i la seva conversi en embotits. Encara que la
majoria dels porcs sn criats per la seva carn, de vegades emprem la seva pell per a obtenir
cuir suau; i tamb els seus pels durs per a fabricar raspalls.
El porc sempre ha format part de la cultura del nostre pas. Dentre tots els productes que
selaboren a partir del porc, el pernil ibric, s probablement el ms apreciat, tant pels seus
grans valors nutricionals com gastronmics.
5.7

Cunicultura

La cunicultura s el coneixement agropecuari orientat a la cria i explotaci ramadera de

conills per al seu consum alimentari, pelleteria, repoblaci i manteniment de vedats de
cacera. Aix doncs, lestudi i criana del conill rep el nom de cunicultura.
El conill s un mamfer de lordre dels rosegadors de quatre potes, t el cos cobert de pels de
color variat : (blanc, gris, negre, etc.). T les orelles tan llargues com el cap, les potes
posteriors ms grans que les anteriors, les primeres amb quatre dits i les segones amb cinc, i
una cua molt curta. s una animal rosegador perqu t la seva dentadura especialitzada per a
rosegar. Els incisius dels rosegadors creixen indefinidament, per lo qual senten la necessitat
de rosegar contnuament substncies dures amb la finalitat danar retallant la llargada de les
seves dents.
Sabies que... Els conills sn animals que, per la seva fisiologia, poden reabsorbir els fetus en cas
d'extres o en poques de qualsevol tipus precarietat per l'animal (calor, soroll, variaci de la
qualitat del pinso, malalties menors, etc).

La seva gestaci dura entre 29 i 31 dies. Una femella pot comenar a tenir fills als vuit
mesos, per aix diem que sn animals prolfers. A diferncia dels animals en el seu entorn
natural, els conills d'explotaci poden criar una mitjana de 9 cries a cada part, tot i que en
poden arribar a parir uns 16 llorigons, que es poden redistribuir amb femelles que n'hagin
tingut menys de 9 o que se'ls hi hagin mort. El conill es reprodueix amb gran rapidesa, vora
quatre cops a lany.
Un dels factors ms perjudicials per a aquest sector, a qualsevol territori, sn malalties
tpiques com la mixomatosi (colloquialment anomenada mixo). Tot i existir vacunes per
aquesta malaltia s difcil tractar les bestioles per recuperar-les i generalment s'han d'acabar
sacrificant.

La guia de la granja

16

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

6 LA REPRODUCCI DELS ANIMALS DE LA GRANJA

VIVPARS

OVPARS

1.APARELLAMENT/INSEMINACI ARTIFICIAL

1.APARELLAMENT (Fecundaci)

2.GESTACI

2.POSTA

3.PART

3.INCUBACI

4.LACTNCIA - ALLETAMENT

4.ECLOSI - NAIXEMENT

La guia de la granja

17

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Sabies queEl treball apunta que l'estrs de calor podria ser la causa, per exemple, del fracs en
l'ovulaci de les vaques i, per tant, impediria l'xit de la inseminaci artificial. Els experts
recomanen als ramaders que posin en marxa els ventiladors de les granges quan les condicions de
temperatura i humitat comencin a ser negatives i alerten que el canvi climtic i els pics de calor
poden agreujar la situaci actual.

*** PERODE DE GESTACI DELS ANIMALS DE LA GRANJA

CONILLA
TRUJA
OVELLA
CABRA
VACA

EUGA

Cada fletxa correspon a un mes

- Ase

12 mesos

- Cangur

35 dies

- Balena

1 any

- Elefant

215 mesos

La guia de la granja

18

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Durada de les incubacions

Espcie

Dies dincubaci

Guatlla

16 17

Gallina

20 - 21

Perdiu

23

FAIS

24

GALL DINDI INDIOT

30 31

NEC

28 30

NEC MUT

32 34

OCA

29 30

ESTRU

42

GALL DINDI REAL

27-28

La guia de la granja

19

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

A la granja escola disposem dincubadores, per tal de substituir el llarg i lent procs natural
de les gallines que transcorre des de la posta i incubaci dels ous fins al naixement dels
pollets. Aquest procs natural i lent no resulta productiu i rentable des del punt de vista del
granger, el qual vol obtenir beneficis, per lo qual utilitza la incubadora per substituir a la
gallina. A ms, un altre motiu, s la capacitat limitada de les gallines per incubar els ous. A la
incubadora, aquesta limitaci selimina i pot augmentar la reproducci i en conseqncia la
producci.

7 RECURSOS PEL PROFESSORAT

7.1

Activitats per abans o desprs de la visita (primria)

SESSI: ANEM A LA GRANJA ESCOLA LES OBAGUES (CDA DE JUNEDA)

Material: Fitxa: Qu en s de les granges? Qu espero de la visita?
Durada:1 hora
Desenvolupament: Primer de tot la mestra comunicar als alumnes que durant el curs aniran
a visitar una granja danimals, la granja escola Les Obagues, a Juneda. Per saber qu saben
els alumnes i que sesperen trobar a la granja, el mestre repartir la segent fitxa:

La guia de la granja

20

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Nom:______________________
Data:_________
Qu en s de les granges? Qu espero de la visita a les Obagues?
1. Heu estat mai en una granja o una casa de pags?
2. Sabeu quins animals hi podem trobar? Feu una llista.
3. Qui treballa en una granja?
Qu us agradaria veure?
Qu us agradaria saber i que li preguntareu al granger? Recull de les preguntes
dels alumnes!!!

Quan hagin acabat de respondre la fitxa, el mestre repartir una llista dels animals que
veuran a la Granja Escola les Obagues (veure Guia informativa) i la comentaran a classe,
comparant-la amb les llistes que cadascun dels alumnes hagi elaborat.
A continuaci, comentaran entre tots qu els agradaria saber. El mestre anir prenen
nota a la pissarra dels interessos dels alumnes i podria fer un llistat dels insteressos i
motivacions del alumnes, per desprs fer-nos arribar al CdA aquests aspectes que
introduirem en el taller.
Un cop la llista de la pissarra estigui feta, la mestra proposar elaborar unes quantes
preguntes per fer al granger de les Obagues o persona que es cuidi als animals. Daquesta
manera podrem resoldre alguns dels dubtes o interessos dels alumnes abans de venir.
SESSI: CLASSIFICACI D ANIMALS
Material: Graella classificaci dels animals de la granja segons el tipus de naixement.
Durada: 1 hora.
Desenvolupament:La primera part daquesta sessi es destinar a comentar les respostes de la
fitxa Sortida a la granja les Obagues. Fitxa dobservaci. Durant la dileg i la discussi
shaurien de tractar els segent temes:

La guia de la granja

21

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Nom:______________________
Data:_________
SORTIDA A LA GRANJA ESCOLA LES OBAGUES
Fitxa dobservaci
- De tots els animals de la granja, quins sn ovpars i quins sn vivpars.
- Quins animals sn laviram i a on estan tancats.
- Quins sn els bovins?
- Caracterstiques dels diferents animals, tipus, alimentaci, hbitat,reproducci...

Per tancar amb lactivitat de la granja, el mestre demanar als alumnes que separin els
animals de la llista de la granja en vivpars i ovpars. Els alumnes hauran domplir una
graella com la segent:
Nom:______________________
Data:_________
Classificaci dels animals de la granja segons el tipus de naixement

La guia de la granja

22

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

SESSI: EL CREIXEMENT DELS OVPARS I ELS VIVPARS

Material: Fitxa El creixement dels ovpars i els vivpars.
Durada: 1 hora
Desenvolupament: En aquesta sessi sobre el creixement, el que treballareu sn les etapes de
creixement dels ovpars i dels vivpars, per tal de fer-ho, la sessi comenar omplint una
graella on es puguin veure les diferncies entre el creixement dels ovpars i el creixement
dels vivpars. Per ltim, com a tancament de la sessi, els alumnes hauran de fer lactivitat a
casa, ja que hauran de buscar fotografies dells mateixos per tal de veure que ells tamb han
patit canvis des que van nixer. Totes les activitats es comentaran oralment per tal de veure si
els/les alumnes van seguint correctament.
El que interessa a aquesta primera sessi s que els/les nens/es vegin que tots els
ssers vius pateixen transformacions a mida que van creixent, i, en aquest cas, que
ens centrem amb els animals ovpars i els vivpars, volem que vegin clarament els
canvis que aquests pateixen.
Les activitats 1 i 2 es faran a laula. En canvi, lactivitat 3 es far a casa amb alg de la
famlia.

La guia de la granja

23

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Nom:______________________
Data:_________
El creixement dels ovpars i els vivpars
Escriu al teu quadern un llistat del que recordis sobre la reproducci dels animals de la granja i
desprs comenta amb la resta de companys. Com creixen els dos tipus danimals?. Quines
diferncies hi ha entre el vedell i la vaca atenent a la reproducci?
Omple la graella explicant com creixen els ovpars i els vivpars. Quan hagis acabat, posa-ho en
com amb la resta de companys de la classe.
OVPARS I VIVPARS
- Hi ha moltes diferncies entre uns i altres? Nosaltres, els humans amb quins animals ens
assemblem ms, amb els vivpars o amb els ovpars?
- Busca fotografies de quant eres petit fins ara. Ordena cronolgicament les fotografies i
compara les que has trobat.
1 dia de vida
1 any
4 anys
6 anys
Quins canvis has fet?, Tens la mateix alada o ets ms alt?, Tens els peus ms petits o ms
grans? Tens ms o menys cabells?, etc.
Esbrina a quina edat aproximada sacostuma a sacrificar cadascun dels animals de la granja per
al seu consum ( carn ) . s la mateixa a tots els pasos i cultures ? Coneixes les caracterstiques
i justificacions del sacrifici danimals de les persones que practiquen la religi musulmana ?
Tots els pasos o cultures consumeixen la carn dels mateixos animals de granja ?

SESSI: RELACIONS ENTRE ANIMALS

La guia de la granja

24

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

Al llarg daquesta sessi intentareu descobrir les relacions que tenen els animals. Per
tal de poder-ho treballar us centrareu amb la visita a la granja escola.
s interessant que els/les nens/es vegin les relacions que tenen els animals, quant i
com les tenen.
Aqu, introduirem nous conceptes com el de jerarquia.
Material: Fitxa relacions entre animals
Durada: 1 hora
Desenvolupament: Es dedicar tota la sessi a respondre la segent fitxa:

Nom:______________________
Data:_________
Relacions entre animals
1. Al taller de granja que varem fer a les Obagues quines relacions vas veure que tenien
els animals que hi havia?. Comenta-ho amb la resta de la classe.
2. Vas veure que algun grup danimals tingus relacions jerrquiques?
3. Busca a informaci sobre algun animal que tingui relacions jerrquiques.
Desprs, a classe fes una petita explicaci sobre el que has trobat.

La guia de la granja

25

Camp daprenentatge de Juneda,

guies informatives

LALIMENTACI DELS ANIMALS

A aquesta sessi ens interessa que els/les alumnes vegin que els ssers vius no
mengen el mateix al llarg de la seva vida, per tant, el que farem a la primera activitat
ser centrar-nos en el canvi daliment que han fet els/les propis/es alumnes. A la
segona activitat ens centrem en els animals, aquesta est pensada de tal manera que
els/les nens/es dedueixin qu mengen els animals ovpars i qu mengen els vivpars.
Material: Fitxa Lalimentaci dels animals
Durada: 1 hora
Desenvolupament: Es dedicar tota la sessi a respondre la segent fitxa:

Nom:______________________
Data:_________
Lalimentaci dels animals
1. Creus que has canviat lalimentaci des de que vas nixer fins a lactualitat? Qu menjaves
abans que et sortissin les dents?, i desprs?, i ara?. Compara-ho amb els companys de classe,
hi ha molta diferncia?
En el cas dels animals vivpars, creus que hi ha algun canvi dalimentaci de quan neixen a
quan creixen? I en el cas dels animals ovpars, hi ha algun canvi?
Segons els tipus dalimentaci, classifica en grups els diferents animals de granja.
En el grup dels animals herbvors podem fer dues diferenciacions segons laparell i el seu
sistema digestiu, pots anomenar-les i explicar el seu funcionament, avantatges, singularitats...

La guia de la granja

26

Camp daprenentatge de Juneda,

7.2

guies informatives

Avaluaci dels alumnes

ITEMS

SI

NO

Lalumne ha comprs lajuda que aquestos animals domstics ofereixen a lhome.

Lalumne valora es respecte cap als ssers vius.
Lalumne coneix les diferents caracterstiques de cada famlia danimals de la granja.
Lalumne coneix les diferents caracterstiques reproductives de cada famlia danimals
de la granja.
Lalumne ha aprs alguns dels drets que els animals tenen.
Lalumne comprn la importncia dels animals i els beneficis que aporta en algunes
situacions de la vida de lhome.
Lalumne aprecia la importncia de tots els productes que aquestos animals ens
ofereixen.
Lalumne sap que molts daquestos productes daquestos animals sn indispensables per
a la salut de lhome.
Lalumne t inters per treballar el tema.
Lalumnat ha augmentat el seu coneixement i respecte cap a la granja.

La guia de la granja

27