FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA

FACULTAT DE FILOSOFIA DE CATALUNYA (URL)

ASSOCIACI BBLICA DE CATALUNYA

LLIBRE DESTIL
PER A ESCRITS
DE TEOLOGIA I FILOSOFIA

Barcelona
2008

Institucions acadmiques adherides a aquestes normes:

Centre dEstudis Teolgics de Mallorca (CETEM)
Institut Superior de Cincies Religioses de Barcelona (ISCREB)
Institut Superior de Cincies Religioses Don Bosco (Barcelona)
Institut Superior de Cincies Religioses de Girona
Institut Superior de Cincies Religioses de Lleida (IREL)
Institut Superior de Cincies Religioses Sant Fructus de Tarragona (INSAF)
Institut Superior de Cincies Religioses de Vic (ISCR-Vic)
Institut Superior de Cincies Religioses de Mallorca (ISUCIR)
Seminari Dioces de Menorca
Seminari Dioces de Tortosa

Equip de redacci:
Agust Borrell
Josep Castany
Josep Monserrat Molas
Jaume de Puig
Armand Puig i Trrech
Josep Rius-Camps

Secretaria:
Adela Serra
Cristina Godoy
Facultat de Teologia de Catalunya
Diputaci, 231
08007 Barcelona
Tel.: 934 534 925
Fax: 934 515 212
e-mail: publicacions@teologia-catalunya.cat

Facultat de Teologia de Catalunya

Facultat de Filosofia de Catalunya
Associaci Bblica de Catalunya
Barcelona 2008
ISBN: 978-84-936652-4-1
Dipsit legal:
Impressi:

PRESENTACI

Desprs dun perode de verificaci i experimentaci, en el qual shan

rebut remarques i suggeriments de persones i entitats, editem aquest Llibre
destil amb la confiana que presti un bon servei als professors i alumnes de les
institucions que volen adoptar-lo com a propi. Amb el pas dels anys, les
Facultats de Teologia i Filosofia i lAssociaci Bblica de Catalunya han anat
adquirint una experincia notable en el camp de les publicacions i edicions de
textos. La normativa emprada fins ara en els estudis especialitzats promoguts
per les tres entitats, en particular lopuscle Abreviatures i Sigles de lAssociaci
Bblica de Catalunya (1988 i 1991), ha estat una bona base per a lelaboraci
de la normativa continguda en aquest Llibre destil.
Una normativa s un instrument metodolgic que safina a mesura que es
prenen unes determinades opcions i sen desestimen daltres. Aix no vol dir
que les opcions descartades no tinguin cap validesa ni legitimitat. Lequip de
redacci daquest Llibre destil s prou conscient del carcter que revesteix el
treball que ha dut a terme. Elaborar un sistema de referncies i citacions, de
transcripcions i abreviacions s una operaci que sorgeix de la necessitat
destablir unes convencions coherents i raonades que combinin la senzillesa i
leficcia, imprescindibles en una bona metodologia. Desitgem que els qui
facin servir aquest Llibre destil arribin a acostumar-shi, s a dir, larribin a
posseir com a eina prpia.
Agram als professors Pere Casanellas i Joan Ferrer la seva colAlaboraci
en la normativa relacionada amb les llenges no llatines. Igualment, cal donar
les grcies als professors Merc Viladrich, Jaume Flaquer, Sebasti Janeras i
Joan Torra per les seves aportacions a les llistes dautors.

Desembre del 2008

1. NORMES BIBLIOGRFIQUES I DESCRIPTURA

1.1. LLIBRES
Autor
El cognom o cognoms de lautor o autors sescriuen en versaletes, i el
nom en rodona. Si es tracta de leditor de lobra o daquell que nha tingut cura,
sindica aquesta circumstncia entre parntesis, amb labreviaci ed. (en
plural eds.); si es vol precisar ms, es pot escriure coord. (coordinador) o
dir. (director).
Es pot abreujar el nom de lautor (no el cognom) indicant la primera lletra
seguida dun punt; si el nom s compost, hi haur un espai entre les diverses
inicials (p. ex., R. E. BROWN ; J. BUSQUETS I DALMAU ).
Quan hi ha diversos autors, aniran separats per un guionet (lanomenat
gui ena: ), precedit i seguit per un espai en blanc. Si hi ha ms de tres
autors, es pot indicar tan sols el primer, i afegir et al..
Ttol
El ttol de lobra sescriu en cursiva, separat del nom de lautor per una
coma. Si hi ha un o ms subttols, aniran a continuaci, tamb en cursiva, i
separats del ttol per un punt. Si cal fer alguna altra indicaci, com ara que el
llibre s el segon volum duna obra ms mplia, anir a continuaci, en rodona,
i separada de les dades anteriors per una coma.
Dades editorials
Les dades editorials aniran a continuaci, en lordre segent:
1) ColAlecci, si nhi ha, i lloc que lobra ocupa dins daquesta, tot entre
parntesis i amb lletra rodona.
2) Lloc dedici, separat de la colAlecci per una coma. Els topnims
sescriuran, com a norma general, en la llengua original, per tamb sadmet

LLIBRE DESTIL

que els que han estat catalanitzats sescriguin en catal. Si hi ha ms dun lloc
dedici i es volen indicar tots, aniran separats entre ells per un guionet
(lanomenat gui ena). Quan hi hagi ms de dos llocs dedici, es pot indicar
tan sols el primer, i afegir et al..
3) Habitualment sindicar leditorial, desprs del lloc dedici, separada
daquest per dos punts. s preferible evitar paraules com editorial o
edicions, fora del cas en qu estan ntimament lligades al nom de leditorial
(p. ex., Edicions 62).
4) Any dedici, colAlocat immediatament i sense coma desprs del lloc
dedici o de leditorial. Si es tracta duna edici posterior a la primera, sha de
posar immediatament davant de lany dedici un nmero volat que indiqui de
quina edici es tracta. Desprs de lany de ledici que es maneja, es pot
indicar, entre parntesis, lany de la primera edici.
Quan es tracta duna traducci, es poden donar, en tot o en part, les dades
de loriginal entre parntesis, desprs de lany de ledici traduda. En el cas
que es doni una part de les dades, sindicar la llengua original de lobra.
Desprs dobrir el parntesi es colAlocar un signe digual (=). En el cas dobres
rellevants, sespecificar desprs del ttol el nom del traductor i/o de leditor,
introduts per les abreviacions trad. o b ed..
Si cal indicar una pgina o pgines concretes, aniran a continuaci,
separades de les dades anteriors per una coma i precedides per les abreviacions
p. o b pp.. Les pgines sindicaran de forma completa, i sevitaran les
abreviacions s o ss. Si cal indicar el nombre total de pgines dun llibre es
far amb labreviaci pp. desprs de la xifra en qesti.
Les abreviacions generals en altres llenges sn substitudes normalment
per les abreviacions catalanes. Aix, S. (= Seite) en els textos alemanys ha de
ser substituda per p. (= pgina).
En el cas que una obra estigui editada en diversos volums, sutilitzar
normalment labreviaci vol. (= volum) per referir-se a cadascun dells.
Aquesta indicaci, precedida per una coma, anir desprs de la colAlecci i far
servir les xifres romanes o arbigues per a assenyalar els diversos volums. Es
colAlocar un senyal de dos punts desprs de la xifra romana. En molts casos,
per, nhi haur prou descriure el nmero dels volums en xifres romanes (I,
II, III...) sense que els precedeixi labreviaci. Labreviaci vols. es colAlocar
desprs de la xifra arbiga que indiqui el nombre de volums duna obra.
Igualment, si una obra est dividida en diversos toms o parts, sutilitzar
normalment labreviaci t. (= tom) per referir-se a cadascun dells.

1. NORMES BIBLIOGRFIQUES I D ESCRIPTURA

En el cas duna obra traduda s aconsellable fer constar entre parntesis

labreviaci de la llengua original seguida de lany dedici en aquesta llengua.
En el cas duna reimpressi es far servir labreviaci reimpr. seguida de
lany en qu fou feta.
Per a les edicions dincunables i dedicions modernes dobres antigues
impreses, se segueixen les dades editorials que apareixen en lncipit, el colof
o la portada. Es mantindr el nom de lautor en llat (tradut entre parntesis si
ha estat degudament identificat), el ttol de lobra (abreviant-lo sempre que
sescaigui) i les dades editorials fornides per la mateixa obra.
Exemples:
R. E. BROWN , Jess en el Nou Testament. Introducci a la cristologia bblica
(Parbola 8), Barcelona: Claret 1997 (= An Introduction to New Testament Christology, Mahwah 1994).
J. O. TU X. ALEGRE , Escritos jonicos y cartas catlicas (Introduccin al
estudio de la Biblia 8), Estella: Verbo Divino 21997, pp. 68-70.
Martin HEIDEGGER , Fites, trad. i ed. Manuel Carbonell Florenza (Textos
filosfics 52), Barcelona: Laia 1989, 332 pp.
Diccionari dhistria eclesistica de Catalunya, I: A-C, Barcelona: Generalitat
de Catalunya Claret 1999, XXIII+667 pp.
Joachim GNILKA , El evangelio segn san Marcos (BEB 55-56), 2 vols.,
Salamanca: Sgueme 1986.
Josep RIUS-CAMPS, Comentari als Fets dels Apstols, I: Jerusalem:
Configuraci de lesglsia judeocreient (Ac 1,1-5,42), II: Judea i
Samaria: Gnesi de lesglsia cristiana a Antioquia (Ac 6,1-12,25), III:
Fins als confins de la terra: Primera i segona fases de la missi al
paganisme (Ac 13,1-18,23), IV: DEfes a Roma, amb marrada a
Jerusalem: Tercera i quarta fases de la missi al paganisme (ColAlectnia
Sant Paci 43, 47, 54 i 68), Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya
Herder 1991, 1993, 1995 i 2000; 312, 400, 336 i 404 pp.
Josep Maria ROVIRA BELLOSO , La Humanitat de Du. Aproximaci a lessncia del cristianisme (Estudis i documents 38), Barcelona: Edicions 62
1984.
J. JEREMIAS, Las parbolas de Jess, Estella: Verbo Divino 61981 (alem.
7
1965).
R. KLUSSMANN , Bibliotheca scriptorum classicorum et Graecorum et
Latinorum, 2 tt. en 4 vols., Leipzig 1909-1913 (reimpr. Hildesheim 1976).

10

LLIBRE DESTIL

Boris USPENSKY , A Poetics of Composition. The Structure of the Artistic Text

and Typology of a Compositional Form, Berkeley et al.: University of
California 1973.
V. TAYLOR, The Gospel according to St. Mark. The Greek Text with Introduction, Notes and Indexes, London: Macmillan 21966 (1952).
Rudolph PESCH , Das Markusevangelium, vol. II: Kommentar zu Kap. 8,2716,20 (HTKNT 2/2), Freiburg et al.: Herder 41991 (1977).
H. G. LIDDELL R. SCOTT , A Greek-English Lexicon. A New Edition Revised
and Augmented..., Oxford: Clarendon Press 91940 (reimpr. 1985).
Lo Nou Testament. Traducci de Josep Melcior Prat, transcripci a cura
dAntoni Coll i Casals, amb notes de Pere Casanellas i Bassols, estudi
introductori de Pau Alegre i Nadal, Carme Cap i Fuster, Antoni Coll i
Casals i Pere Casanellas i Bassols, glossari dAntoni Coll i Casals i Pere
Casanellas i Bassols, i revisi dAlbert Rossich (CBCat 38), Barcelona:
Associaci Bblica de Catalunya Publicacions de lAbadia de Montserrat 2008.
Exemple dobres antigues:
Juvenalis Annaniensis (Juvenal RUFFINI DE NONSBERG ), Artis Magnae sciendi
brevissima Synopsis, Salisburgi 1689 = Artis Magnae sciendi brevissima
Synopsis : seu mentis humanae foecundum commonitorium ad inveniendum et discurrendum ordinatum: sive magno labore de quocumque dato
scibili innumeri conceptus & argumenta reperiri possunt : ac proinde Dei
praeconibus, ac scientiarum studiosis profecturum : per R. P. F. Juvenalem Annaniensem Ord. Capuc. Ministrum Provincialem, octuplici Circulo
Lectori Praesentatum, cum licentia superiorum : SALISBURGI, Typis
Joannis Baptistae Mayr, Typog. Aulico-Academici, Anno 1689.

1.2. ARTICLES DE REVISTA

Lautor sindica de la mateixa manera que en el cas dels llibres. El ttol de
larticle va a continuaci, en rodona i entre cometes baixes, i separat de lautor
per una coma. Tot seguit sindica la revista, en cursiva i separada de larticle
per una coma; generalment es fa servir una sigla i no el nom sencer de la
revista. Desprs ve el nmero del volum (indicat preferentment en xifres
arbigues), lany de la revista citada (posat entre parntesis), i finalment les
pgines de larticle citat, separades de lany noms amb un espai. Quan es

1. NORMES BIBLIOGRFIQUES I D ESCRIPTURA

11

tracta de revistes poc conegudes, es pot indicar la ciutat de publicaci entre

parntesis, desprs del nom de la revista.
Exemples:
W. S. VORSTER , The Function of the Use of the Old Testament in Mark,
Neot 14 (1981) 62-72.
E. VILANOVA , Una perspectiva teolgica dels drets humans, RCatT 22
(1997) 383-394.

1.3. ARTICLES DE MISCELALNIES I SIMILARS (diccionaris, enciclopdies, obres

de consulta)
Lautor sindica com en els casos anteriors. El ttol de larticle va a
continuaci, en rodona i entre cometes, i separat de lautor per una coma. Tot
seguit es posar la paraula en, i a continuaci la fitxa bibliogrfica de lobra
en la qual es troba larticle, amb el mateix sistema usat per a la citaci dun
llibre. Al final de les dades del llibre, desprs duna coma, sindiquen les
pgines on es troba larticle citat. Les sigles que indiquen un llibre dhomenatge a un autor sn FS (= Festschrift).
Exemples:
P. RICUR , Hermneutique philosophique et hermneutique biblique, en F.
BOVON G. ROUILLER (eds.), Exegesis: Problmes de mthode et
exercices de lecture, Neuchtel 1975, pp. 216-228.
A. J. M. WEDDERBURN , Paul and Barnabas. The Anatomy and Chronology of
a Parting of the Ways, en I. DUNDERBERG C. TUCKETT K. SYREENI
(eds.), Fair Play. Diversity and Conflicts in Early Christianity, FS H.
Risnen (NovTSup 103), Leiden: Brill 2001, pp. 291-310.
K. H. RENGSTORF, Dida,skw, dida,skaloj, en TWNT, II, 138-162.

1.4. NORMES DE CITACI EN LES NOTES

En les notes, s preferible de posar en primer lloc el nom (sencer o
abreujat) i desprs el cognom o cognoms de lautor.
Quan en una nota cal referir-se a un llibre o article ja citat o citat en la
bibliografia, nhi ha prou de posar el cognom o cognoms de lautor en

12

LLIBRE DESTIL

versaletes i una versi abreujada i entenedora del ttol, que reculli preferiblement les primeres paraules, en cursiva en el cas de llibres i en rodona entre
cometes en el cas darticles de revista, de miscelAlnia o similars. Immediatament desprs, hi figurar el nmero de pgina i, si cal, anteriorment, el del
volum. En cap cas no es faran servir abreviacions com ara o. c., art. cit., etc. La
referncia a les notes anir precedida de labreviaci n.; com a norma
general, no es faran servir les abreviacions p. o pp. per a indicar les
pgines, llevat del cas en qu hi hagi possibilitat de confusi.
Labreviaci Ibd. es far servir per a indicar lautor i lobra citats
immediatament abans.
Quan se citen en nota diverses obres dun sol autor aniran separades per
un punt i coma.
Exemples:
ROVIRA , El misteri de Du, 27.30.
BROWN , Jess en el Nou Testament, 43, n. 2.
VILANOVA , Una perspectiva teolgica, 390-394.
Ibd., 391.

1.5. NORMES PER A LES LLISTES BIBLIOGRFIQUES

En la bibliografia, per tal de facilitar lordenaci alfabtica, s preferible
de posar en primer lloc el cognom o cognoms i desprs, separat per una coma,
el nom de lautor.
Quan hi ha ms duna obra del mateix autor, a partir de la segona fitxa se
substitueixen les dades de lautor per un gui llarg (lanomenat gui ema: )
seguit duna coma. Lordenaci es far per ordre cronolgic.
Exemples:
BROWN , R. E., Jess en el Nou Testament. Introducci a la cristologia bblica
(Parbola 8), Barcelona: Claret 1997 (= An Introduction to New Testament Christology, New York: Paulist Press 1994), pp. 95-96.
ROVIRA BELLOSO , J. M., Trento. Una interpretacin teolgica (ColAlectnia
Sant Paci 25), Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona Herder
1979, 390 pp.
, La Humanitat de Du. Aproximaci a lessncia del cristianisme (Estudis
i documents 38), Barcelona: Edicions 62 1984.

1. NORMES BIBLIOGRFIQUES I D ESCRIPTURA

13

, El misteri de Du (ColAlectnia Sant Paci 51), Barcelona: Facultat de

Teologia de Catalunya Herder 1994, 554 pp.
TU, J. O. ALEGRE , X., Escritos jonicos y cartas catlicas (Introduccin al
estudio de la Biblia 8), Estella: Verbo Divino 21997.

1.6. NORMES DE CITACI EN EL COS DEL TREBALL

Si sopta per citar un llibre o un article en el cos del treball, no en nota, es
far servir el sistema segent: cognom de lautor (en rodona), any de la
publicaci i paginaci. Aquesta citaci anir entre parntesis. Exemple:
(Bauckham 1995, 470-472). Les dades completes de la referncia es faran
constar en la bibliografia.

1.7. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES DE RECURSOS ELECTRNICS

Per a la citaci de recursos electrnics en lnia (pgines web), se seguiran
els mateixos criteris que per als textos impresos, amb les particularitats
segents:
1) Desprs del ttol (o subttol, si nhi ha), safegir lexpressi [en
lnia].
2) En les dades editorials, sempre que sigui possible, sindicar el lloc
dedici, leditor i la data de publicaci (o de la darrera actualitzaci).
3) Finalment, caldr indicar la localitzaci, entre parntesis angulars (< >),
i la data de consulta, entre claudtors i amb la indicaci Consulta:.
Exemple:
Greg HERRICK, Paul and Civil Obedience in Romans 13:1-7 [en lnia], Biblical
Studies Press <http://www.bible.org/page.php?page_id=1162> [Consulta:
15 juny 2008].

1.8. NORMES BSIQUES D ESCRIPTURA I TIPOGRAFIA

La crida a les notes es far amb un nmero volat que anir colAlocat
desprs de tots els signes de puntuaci (punts, comes, cometes, interrogants,
signes dadmiraci, parntesis...).

14

LLIBRE DESTIL

Seran utilitzades sempre les cometes baixes ( ). Les cometes altes ( )

es reservaran per al cas en qu hi hagi cometes a linterior dun text ja delimitat
per cometes baixes. A linterior dun text amb cometes altes es faran servir les
cometes simples ( ). Com a norma general, si el text citat entre cometes acaba
amb algun signe de puntuaci (punt, signe dadmiraci, etc.), aquest anir
abans de les cometes de tancament. (Codis Windows: = 0171; = 0187; =
0147; = 0148; = 0145; = 0146.)
La lletra cursiva queda reservada per als termes solts o frases fetes citats
en una llengua diferent de la del treball, o b per a termes usats metalingsticament. En aquest cas no caldr usar les cometes. En canvi, en les citacions
bbliques o de qualsevol altre tipus de text en qualsevol llengua seran emprades
les cometes i no la cursiva.
La citaci en el cos del treball de textos ms llargs de tres o quatre lnies
es far en lletra ms petita, separats de la resta del text per una lnia en blanc
abans de la citaci i una altra desprs. s preferible sagnar-los (s a dir,
colAlocar-los entrats en relaci a la caixa descriptura), i en aquest cas no aniran
entre cometes; la primera lnia no cal que tingui tabulaci. Els textos citats han
de ser reproduts amb exactitud, fins i tot si fan servir normes diferents de les
indicades aqu.
Quan a linterior duna citaci se suprimeix algun fragment, sindicar
amb tres punts suspensius situats entre claudtors: [...].
Notem que hi ha tres tipus de guions: el gui curt o normal, el gui mitj
(gui ena: ) i el gui llarg (gui ema: ). El gui curt es reserva per a
separar paraules o slAlabes. El gui ena ser utilitzat per a separar noms
dautors i de ciutats. El gui ema ser emprat per a frases intercalades a
linterior dun text. El gui ema podr ser utilitzat en les llistes de bibliografia, per tal de no repetir el nom dun autor citat immediatament abans. (Codis
Windows: = 0150; = 0151.)
Exemples:
1) Els telegs parlen de la massa damnata i es refereixen aix...
2) Llegim en Jn 6,41: Jo sc el pa que ha baixat del cel.1
3) Llegim en Is 47,1: Has perdut per sempre els ttols de tendra i
delicada.
4) En el judaisme, els qui han mort baixen al xeol.
5) (Exemple de sagnat:)
Ara b, segons un autor sirac del segle VIII, David Bar Paulos, lincs

1. NORMES BIBLIOGRFIQUES I D ESCRIPTURA

15

afegit que has estat crucificat per nosaltres no seria lobra dels ngels. I ho
explica aix:
Nicodem i Josep dArimatea testimonien que s aix: quan anaren a davallar de la creu
el cos de nostre Senyor, veieren les milcies dels ngels que deien: Tu ets sant, oh Du,
tu ets sant, oh fort, tu ets sant, oh immortal, i els ngels no afegiren pas tu has estat
crucificat per nosaltres, car no ho havia pas estat per ells sin per nosaltres, tal com s
escrit: que fou crucificat per nosaltres els homes i per la nostra salvaci.

Diguem de pas que trobem un reflex daquesta tradici en una estrofa

bizantina...
6) Diu Pau en Romans 5,2: Per ell [...] tenim entrada en aquesta grcia
que ja possem en ferm.
7) Agust escriu en el De Trinitate: Ecce tria sunt: ergo, amans, et quod
amatur et amor.

1.9. TITULACI I DIVISIONS

Els ttols de captol en un llibre, tesi o tesina, i dun article o treball
acadmic aniran en majscula. Sestableixen tres nivells de ttols a linterior
dun captol de llibre o dun article: el primer sassenyalar amb versaletes, el
segon amb cursiva i el tercer amb rodona. En els captols dun llibre, el primer
nivell sindicar amb la numeraci 1.1., 1.2., 1.3., etc.; el segon nivell amb
1.1.1., 1.1.2., etc.; el tercer nivell amb lletres minscules seguides de parntesi:
a), b), c), etc. En els articles, el primer nivell sindicar amb la numeraci 1.,
2., 3., etc.; el segon nivell amb 1.1., 1.2., etc.; el tercer nivell amb 1.1.1.; 1.1.2.,
etc. En les diverses titulacions sevitar dusar la negreta.
Exemple de captol de llibre:
(Ttol): 1. ANTROPOLOGIA TICA
1.1. LA PERSONA HUMANA COM A SUBJECTE TIC
1.2. PERSONA I CORPORALITAT
1.2.1. Dos processos duna sola realitat
1.2.2. Dos accents de la corporalitat humana
....
1.4. EL DINAMISME HUM

16

LLIBRE DESTIL

1.4.1. La llibertat humana

a) En el centre de lexperincia humana
b) Les perplexitats actuals
etc.
Exemple darticle:
(Ttol): VEURE DU EN JESS
1. INTRODUCCI
2. VEURE DU : UNA REALITAT PER A LHOME
2.1. Du es deixa veure per lhome
2.1.1. La glria de Du
2.1.2. Veure Du
2.2. Lhome arriba a Du
etc.

1.10. INDICACIONS SOBRE EL TRACTAMENT INFORMTIC DELS TEXTOS

Si shan de presentar els textos per a la publicaci, larxiu informtic ha
de ser preferentment en format Microsoft Word. Sempre cal enviar igualment
el text imprs en paper.
Conv que els tipus de lletra usats siguin els ms estndards (per exemple,
els de la famlia Times). En el text es far servir un cos 12 i interlineat 1,5. En
les notes, cos 10 i interlineat 1. Si cal escriure textos en llenges no llatines,
conv de fer servir igualment els tipus de lletra ms habituals en aquests casos
(preferentment, per a lhebreu i el grec, els del programa BibleWorks).
En la composici informtica del text, cal tenir en compte les indicacions
segents:
1) No sha descriure mai ms dun espai en blanc seguit; en lloc daix
cal usar el tabulador, el sagnat, etc.
2) El canvi de pgina sha de fer amb el codi de pgina nova del programa
corresponent, i no pas repetint canvis de lnia manuals.
3) Les crides a les notes, que seran colAlocades desprs de tots els signes
de puntuaci, no han danar en cursiva o en negreta, encara que el text on vagi
la crida estigui en algun daquests tipus de lletra.
4) Les notes aniran preferiblement a peu de pgina.

1. NORMES BIBLIOGRFIQUES I D ESCRIPTURA

17

1.11. ALTRES CASOS

Per a les qestions no contemplades en aquest Manual, se seguiran les
indicacions de lobra segent: J. M. PUJOL J. SOL , Ortotipografia. Manual
de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic, Barcelona: Columna 2000.
Un tractament complet de les qestions relatives a les referncies
bibliogrfiques (notes i llistes bibliogrfiques) es troba en lobra P. H.
ALEXANDER et al. (eds.), The SBL Handbook of Style for Ancient Near Eastern,
Biblical, and Early Christian Studies, Peabody: Hendrickson 1999, pp. 38-67.