Guia de lectura

El roman de Tristany i Isolda,

de Joseph Bdier
a crrec dEnric Martn

ndex

1 Contextualitzaci
1.1 La invenci de lamor
1.2 La idealitzaci cavalleresca
1.3 Les tres matries
1.4 Les fonts del Tristany
1.5 Tristany a la cort del rei Arts

3
3
3
4
4
5

2 Anlisi estructural
2.1 El cinqu trobador
2.2 Trptic de la joia i el dol
2.3 Lapoteosi de lobstacle
2.4 Calaix de sastre

6
6
7
8
9

3 Anlisi temtica i dels personatges

3.1 En lrbita de la finamors
3.2 Un amor antisocial
3.3 El cavaller ocis
3.4 Amabam amare
3.5 El sc de les nimes

10
10
11
11
12
12

4 Anlisi formal
4.1 Sentits figurats
4.2 Crulla estilstica

13
13
15

4 Gui per al comentari de lobra

5.1 La ubicaci del text en el seu context
5.2 Lestructura
5.3 El narrador
5.4 Lespai, el temps, el ritme narratiu
5.5 Els temes centrals
5.6 Els personatges
5.7 La forma

16
16
17
17
17
18
18
18

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

1 CONTEXTUALITZACI
1.1 La invenci de lamor
AMOR CORTS
[TiC] C.1 P. 12 I 17

Segons assegura la crtica literria, lamor s un descobriment del segle XII. Safirma,
tamb, que ens enamorarem molt menys si no hagussim sentit a parlar de lamor. Dues
asseveracions que, properes a la sentncia enginyosa, declaren la decisiva influncia del
perode corts en la literatura occidental, en la qual no sols ha introdut la passi com, segurament, el gran tema narratiu i potic, sin que, a sobre, ha confeccionat un codi sentimental, una art ertica, que a hores dara regeix encara fora dels usos amatoris
contemporanis. Ens ha llegat, per esmentar-ne uns quants, el tab de la fidelitat i el mite
de ladulteri, el plaer destimar damagat, la veneraci de la figura femenina, el miracle de
lamor a primera vista (el celebrat flechazo castell), els tpics que el matrimoni asseca
lamor, que lafecte veritable anulla tota diferncia de classe, que el sentiment creix amb
les dificultats i, en conseqncia, la predilecci pels amors contrariats.
Lauge literari de lensomni romntic resulta indestriable de lambient on es produeix,
del clima de mundanitat civilitzada que embolcalla les corts feudals, orquestrat amb freqncia per les dames: la senyora feudal, en concret. Els casals dalta noblesa primer
i desprs, per mimesi, els feus menors ofereixen una audincia predisposada al consum dels nous temes, a ms de patrocini per als autors que els treballen. Oratores, laboratores, bellatores: de la distribuci de funcions socials establerta per la teoria poltica
medieval, que la considerava instituci divina, noms els darrers fruen de ganes (a diferncia de lestament religis, girat vers lesperit) i temps (en contrast amb burgesos i
camperols, entretinguts a guanyar-se les garrofes) per desprendre en embolics del cor,
aix que, quan no satonyinaven, els utilitzaven per amanir el seu lleure, el lleure de la
classe desenfeinada. El desenvolupament de la ficci sentimental es vincula, doncs, a
la formaci dun pblic aristocrtic amb pretensions deducaci refinada.
A recer seu, es forja la finamors, una concepci depurada de la passi que, rebutjant
la concupiscncia com a estmul ltim del comportament amors, exigeix cortesia a
lamant; o sigui que exigeix la possessi dun conjunt de qualitats morals i virtuts espirituals, conjugades amb una cultura suficient i una perfecci en la conducta social. Un
programa, en definitiva, que trasllada a lmbit de la sensibilitat, amb la seva construcci dun format de relaci sexual exclusiu de les nimes superiors, la jerarquia social feudal. Per aix es contraposa al foll amor lamor culpable, en El roman de
Tristany i Isolda, monopolitzat per la luxria, contaminat de vilania: pendent nicament de la copulaci i la procreaci.

1.2 La idealitzaci cavalleresca

ROMAN COURTOIS
[TiC] C.1 P. 14

El galanteig corts germina en una quadrcula prou delimitada del mapa: la Frana meridional dels trobadors. Dextracci lrica, aviat lacolliran els novellistes septentrionals,
que lincorporaran a lestilitzaci global duna manera dentendre la vida particular: lindividualisme cavalleresc. I aix passa perqu sintegra en el mercat novellstic la casta
cavalleresca, que, durant els segles XI i XII, ha remuntat del que originriament constitua un gremi professional, la cavalleria, fins al ttol nobiliari. Aquest accs al privilegi
necessita legitimar-se en una doble direcci: prestigi que la destaqui respecte de les
capes inferiors pagesia, burgesia, duna banda, i refinament que justifiqui la dignitat
del nouvingut a ulls de la senyoria antiga, de laltra. Daqu linters a disposar duna
transposici literria utpica. El gnere al qual sencarrega, el roman courtois, actua de
mirall i daltaveu: reflecteix, davant del propi estament, la bondat del seu sistema tic
i del seu bellicisme humanitari, alhora que li subministra una plataforma promocional.
Es tracta, per tant, de literatura de propaganda ideolgica.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

1.3 Les tres matries

CAN DE GESTA
[TiC] C.1 P. 13

LAI

[TiP] C.1 P. 25

La novella cortesana troba matria prima en lmbit oral celta. Per b que destinat a
la lectura al contrari que la can de gesta, sovint contada en veu alta, el roman
courtois aplegava, ampliava i fixava en octosllabs apariats, remotes llegendes vinculades al folklore cltic, escampades posteriorment arreu de lEuropa feudal sota el format del lai, breu poema cantat amb acompanyament musical pels conteors bretons.
Juxtaposat al verns de la cortesia i la quimera cavalleresca, maquillatge exigit per la
mentalitat de lpoca, el conte meravells celta basteix la matria de Bretanya, literatura que se centra sobretot en lunivers artric. En la segona meitat del XII, de seguida
simposa, en les preferncies del consumidor, a la matria de Frana lpica carolngia i la matria de Roma les adaptacions medievals del llegendari clssic, les dues
altres tradicions narratives del moment.
Aquest canvi de gustos literaris s natural, si tenim en compte el perfil lector que sha
dibuixat. En efecte, la dama suplanta, en el relat corts, el senyor o el monarca de lepopeia. Si en la can de gesta es lluita pel deure vassalltic i per defensar la fe, en el
roman es combat per amor a una dona. El cavaller no hi guerreja en nom de res ms
que la fama personal. Acut a la batalla amb un aire festiu, alegre, esportiu, als antpodes de la gravetat i la solemnitat de lenfrontament pic. Mentre que la matria de
Frana fixa la batussa en un territori definit, en una cartografia coneguda, la sortida a
laventura caracterstica de la matria de Bretanya comporta la variaci constant descenari, reblant la llibertat de lheroi. Sovint es tracta dun espai mgic o encantat, la qual
cosa indica la inserci delements fantstics en la trama, del tot absents en la gesta. Els
protagonistes de la novella cortesana tenen ms sort que els de lpica: sels acomiada
amb un final feli que el Tristany contradiu: ja nanalitzarem les raons, mentre que
el cavaller de lepopeia sucumbeix a un final trgic, on lespera la mort. Desapareix tot
nexe histric: lembri de fets reals dun passat gloris que contenia lpica cedeix el
lloc a la pura fabulaci del roman courtois.

1.4 Les fonts del Tristany

Inscrites en aquest panorama literari, sescriuen, al segle XII, quatre narracions versificades sobre el mite de Tristany. Conservades totes fragmentriament, Bdier, a principi
del XX, les restaura, filtra i completa. No nemprendrem aqu lestudi comparatiu: Carlos Garca Gual se nocupa prou a Primeras novelas europeas.1 Per a la reconstrucci
textual erudita, per al repertori detallat de coincidncies i divergncies entre variants,
ens remetem, doncs, a les seves pgines. Esbossem tan sols les lnies mestres daquesta tetralogia: dantuvi, notable unitat argumental, a diferncia daltres faules artriques, com la del Grial; desprs, bipolaritzaci, dacord amb els matisos temtics, la
caracteritzaci psicolgica dels personatges o lestil. En aquest sentit, els textos, molt
semblants, de Broul, un poeta normand que escriu a les acaballes del segle, i de lalemany Eilhart dOberq conformen, en termes de la crtica especialitzada, una versi comuna o joglaresca: el to realista, procliu a lapunt violent, i lexpressi austera, prxima
a lpica, conviden a pensar en un oient popular, de vila, plaa i fira. Mentrestant, Thomas, autor anglonormand que treballa a lempara del mecenatge de Lionor dAquitnia entre 1155 i 1185, compon una versi cortesana, amb un tractament idealitzador
(prescindeix, per exemple de lepisodi dels leprosos), una descripci de carcters aprofundida i un retoricisme en sintonia amb els cercles aristocrtics. Pujant a un gra de
significaci superior, Gottfried dEstrasburg revisa des duna ptica transcendentalista
la redacci de Thomas i enalteix la passi fins a lextrem de convertir-la en una fora
csmica, dal metafsic, rectora de lunivers sencer, gaireb una aventura mstica.

1 CARLOS GARCA GUAL, Primeras novelas europeas. Madrid: Ediciones Itsmo, 1988, p. 158-163.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

1.5 Tristany a la cort del rei Arts

Al segle XIII, El roman... es prosifica. Aleshores, el cicle artric labdueix. Dit altrament:
una pea que, tot i lafinitat amb la matria de Bretanya, era aliena al decorat de Camelot i la Taula Rodona, shi incorpora. Que la histria, en la gnesi, es localitza a la perifria del corpus artric ho prova la seva presncia residual en la narraci, que es limita
a dos pedaos esparsos. El primer s amb prou feines una menci en el discurs, Arts
ni tan sols apareix fsicament en escena. Laltre adjudica al sobir i al seu seguici, que
ara s que es personen en la trama, el paper de testimonis en el jurament del ferro vermell i, autentificada la innocncia dIsolda, el de garants de la seva seguretat.
El Tristany en prosa transforma lheroi en una cpia de Lancelot. Tornejos i aventures
se succeeixen per a la glria dun milites que empaita lhonor individual. Hi trobem
amb escreix incidents nous de trinca que inflen largument i desvirtuen lessncia de
la ficci: aix, es tracta dun relat el sentit ltim del qual, com es raonar pgines a venir
(consulteu lanlisi temtica i de personatges, apartats 3.2 i 3.3), difereix sensiblement
de lideari cavalleresc i acaba per ajustar-se als esquemes del roman courtois que apologitza.
Es desnaturalitza, doncs, el protagonista. Bdier en rescata el carcter primigeni, que
sadiu poc amb el patr convencional del cercabregues itinerant popularitzat des de la
novella cortesa. Boig per Isolda durant gaireb la narraci sencera, la condici de pretendent neclipsa la dimensi guerrera: lamor el prejubila de les armes. En els prolegmens de la relaci (captols I-III), quan amb prou feines si shan conegut, les proeses
funcionen noms com a currculum laboral i moral que avali, davant Isolda i el lector,
el tremp del futur amant, motiu pel qual sen fa via. A linici del desenlla (captol XV),
Tristany acompleix un bienni de cavalleries fronteres enll de Cornualla i del cos
dIsolda:
Per les mars, les illes i els pasos, Tristany volgu defugir la seva misria. Revei el seu
pas de Leons, on Rohalt el Fe-Tinent reb el seu fill amb llgrimes de tendresa; per,
no podent suportar de viure en el reps de la seva terra, Tristany se nan pels ducats
i els reialmes, cercant aventures. Del Leons a Frsia, de Frsia a Gavoia, dAlemanya a
Espanya, serv mants senyors, acab mantes empreses.
Observem el vagareig a lencal daventures, com mana el cnon del cavaller corts.
Concebut, per, com a passatge de transici, ens escamoteja la crnica minuciosa de
lherocitat: sesbandeix en un pargraf per fer cap al que de deb interessa, la trama
sentimental. Afegim-hi que a Tristany limpulsa la desesperaci, no lamor, que nera el
motor, segons la mateixa llei de cavalleria. Mai es llueix per obtenir ladmiraci i el favor
de la dama. Com si en el xafarranxo bllic shaguessin de silenciar les veus del record.
El duel mai no representa, per a Tristany, un parament de coratge i destreses, una festa
del risc amb la qual guanyar penyores i sospirs femenins, sin una anestsia.
Fondres amb el mn artric banalitza el Tristany. La simplificaci psicolgica dels protagonistes (reducci de lheroi o de Marc a tipus: el cavaller errant, el malvat, respectivament) lleva fondria trgica al mite. I li retalla validesa universal: un cor ordinari del
segle XXI ja no shi identifica.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

2 ANLISI ESTRUCTURAL
2.1 El cinqu trobador
Senyors, us plau de sentir un bell conte damor i de mort?: aquest s lincipit dEl roman... Constitueix, segons Denis de Rougemont, el tipo ideal de primera frase de una
novela,2 perqu llana lham ms temptador: promet una sessi denamoraments impossibles, de romanticisme i fatalitat, a la qual cap esperit encaterinat per les ficcions resisteix dabandonar-se. Qui, de tots nosaltres, llibre a les mans o cinema a la mirada, no
sha empassat mai de gust una raci de besos i llgrimes, buscant-hi evasi, refugi, terpia catrtica?

LITERATURA ORAL
[TiC] C.1 P. 11

Per, lirisme trgic a banda, una arrancada aix informa de ms coses: lapstrofe a un
interlocutor Senyors, la segona persona plural us i el verb sentir pressuposen
transmissi oral davant dun auditori. Obligat a triar veu narrativa per a la seva refosa contempornia, Bdier, en atenci a larrel medieval del material, escenifica la recitaci dun
joglar o dun cantaire annim que, mentre dura el report, interpella sistemticament el
receptor. Amb la simulaci dun relat pblic no senvernissa noms la narraci amb un
tint tpicament medieval: enll de la mera coloraci dpoca, salludeix a la gestaci del
mite, aix com a loralitat que nera el canal de difusi exclusiu en els estadis previs a la
novellstica cortesana recordem, quant a aquesta qesti, el que sha comentat en la
contextualitzaci, alhora que sexpliciten, mitjanant lesment de la cloenda, les fonts a
partir de les quals es refon la nova versi:
Senyors, els bons trobaires dantany, Broul i Thomas, i missenyor Eilhart i mestre
Gottfriedd, han contat aquest conte per a tots els que estimen, no per als altres. Us envien
per mi llur salut.
El cinqu trobador, inexistent, es presenta, reparem-hi, com lhereu directe, el continuador, duna tradici literria secular: els quatre membres anteriors de la saga potica, als
quals pertanyen la majoria de les citacions que encapalen els captols (les referncies
inclouen tamb derivacions menors del tema), us envien per mi llur salut. Lartifici permet establir, a estones, un joc metaliterari de desmentits per acreditar lautenticitat del que
es conta. El narrador de Bdier puntualitza, esmena, satribueix la veritat dels fets, com
al comenament del captol V:
Els contaires pretenen aqu que Brangiana no havia llenat al mar el flasc del vi dherbes,
no del tot escurat pels amants; sin que al mat, desprs que la seva dama hagu entrat al
seu torn en el llit del rei Marc, Brangiana aboc dins una copa el que restava del filtre, i la
present als nuvis: que Marc en begu llargament i que Isolda llen la seva part damagat.
Per sapigueu, senyors, que aquests contaires han corromput la histria i lhan falsejada. Si
han imaginat aquesta mentida, s per falta de comprendre el meravells amor que Marc
port sempre a la reina.
Tanquem apartat all on lhavem encetat: la pregunta inicial, que, de fet, anuncia el desenlla. Durant tot el roman, el narrador avana constantment fets futurs. A mitja setmana
de la reconciliaci de Marc i Isolda al Gual Aventurs, sobreviuen encara tres integrants
del quartet de deslleials que amarguen lexistncia als herois. Llavors, sens prediu que:
[...] lun morir per lespasa [Denoaln], laltre finar aspidat per una fletxa [Gondoine],
laltre negat [Andret]; i, quant al forester [que havia sorprs els amants al Morois i els havia
delatat al rei], Perins el Franc, el Blond, el matar a cops de bast, dins el bosc.

2 DENIS DE ROUGEMONT, El amor y occidente. Barcelona: Editorial Kairs, 1993, p. 15.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

Coneixem com sacaba, sovint sabem qu passar: saprofita poc la sorpresa, al Tristany.
Com que importa, sobretot, transmetre de manera tangible la presncia del dest, es fila
una teranyina danticipacions que recorden lacompliment implacable del pathos. Per
aix, Garca Gual veu clar que, quant al gnere, el mite sadscriu a la tragedia, por encima de la forma novelesca que reviste en sus diferentes versiones.3 I el desesperat
cam vers la destrucci per on lamour fou mena sense remei els amants mant per si sol
latenci del lector, molt ms que qualsevol dispositiu denjlit o gir inesperat.

2.2 Trptic de la joia i el dol

La trama admet una divisi tripartida clssica, que tot seguit engrunarem. Les quatre primeres seccions dEl roman... recullen, amb tendncia al resum evident al captol I,
que enllesteix en un temps de lectura breu un perode perllongat de la histria: el comprs entre el naixement de Tristany i la reconquesta, rebuda lordre cavalleresca, del
regne de Leons, els orgens, leducaci cavalleresca i ulica, els mrits a la cort de Marc
i les proeses primerenques. Clou el bloc un clmax ertic: durant la travessia de retorn,
ebris dun vi estrany, la bella dels cabells dor i el palad, lligats per sempre, sabandonaren a lamor. El ritme rpid se subratlla amb els constants canvis descenari: amb
campament base a Cornualla, es multipliquen les anades i vingudes de Leons i Irlanda.
Desprs dhaver guanyat la princesa i dhaver begut el filtre, sinsinua el triangle amors
que dominar el nus de la histria.
Amb el matrimoni de Marc i Isolda, el triangle, fins ara potencial, esdev acte: entre els
captols V i XIII es desplega el conflicte a la cort reial. Lacci sestabilitza al castell de Tintagel o rodalies el burg, el bosc del Morois, la capella, el Gual Aventurs, la Blanca
Landa. El turisme bllic que abans empenyia Tristany fora de les fronteres de Cornualla se substitueix ara pels seus entra-i-surts de cambres o jardins; tamb per la dinmica
condemna / perd del rei: expulsi / readmissi, en termes espacials. Respecte del tall
anterior, labast temporal de la secci es redueix: un lapse indeterminat, no gaire llarg, precedint els dos anys hippies al Morois (Jo he viscut dins una forest durant dos anys,
dherbes, darrels i de caa..., confessa Tristany a Kaherd al captol XV), a ms duns
quants dies, curts, per pair la renncia a Isolda, novament lliurada al marit. La proporci
durada del discurs / durada de la histria sequilibra, doncs: el ritme salenteix. Lgic: la
narraci es demora en la relaci de la peripcia afectiva, que s el moll de los, coronada
per un tpic del relat sentimental: lescena de comiat, que rebla el conjunt amb un segon
clmax. Al seu torn, aquest segon bloc permet una segmentaci interna, que t com a
frontissa el sojorn al Morois:

Els captols V-VIII descriuen la passi clandestina. Sota lomnipresent dialctica secret
/ sospita, sexplota lantagonisme aparegut al pargraf dobertura del captol III: els barons que all odiaven Tristany de mal odi per la seva valentia i la tendra amor que el
rei Marc li portava instrumentalitzen ladulteri per posar de manifest la seva deslleialtat. La seqncia t un aire de thriller: paranys per enxampar in fraganti els herois,
que se nescapen sempre fins que, a la fi, sn pescats pels dolents, captura que possibilita la fugida posterior (un clmax secundari).

Tot el moviment anterior desemboca en un episodi ms esttic: un bienni com a parella de fet al bosc, els cossos arraulits lun contra laltre en cabanes i coves, amb algun
ensurt ocasional que amb prou feines interromp la quietud dun amor que ja no s acaat (captols IX-XI). Dues visites paralleles a lermit Ogr emmarquen el segment i li
confereixen una certa simetria.

3 CARLOS GARCA GUAL, op. cit., p. 149-150.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

Els captols XII-XIII funcionen a la manera depleg. Signifiquen, dun cant, la restauraci del dret feudal, el reingrs a la disciplina conjugal. Es restableix lstatus quo inicial, insdies palatines incloses: Isolda reprn la condici de sospitosa habitual i es
revitalitza loposici amant / deslleials espremuda al parcial V-VIII. De laltre, mantenint
Tristany a prop, retarden la separaci definitiva: consegentment, reforcen la profunditat dun amor al qual tant reca de descompartir-se.
En la conclusi (captols XIV-XIX), es recuperen els parmetres inicials: tornem al resum
vegeu, per comprovar-ho, com es despatxen dos anys en un nic pargraf al comenament del captol XV, a lacci accelerada, a loscillaci geogrfica casa / estranger,
amb Tristany fent el pndol entre Cornualla i la Petita Bretanya al llarg de les seccions XVIXIX. La figura de Marc i lombra del seu casament, que planaven pertot al nucli central,
es dilueixen, reemplaades per la irrupci dIsolda de les Blanques Mans i un segon matrimoni a deshora: ara, el triangle Isoldes-Tristany enfosqueix el triangle conformat per
oncle, nebot i reina. La cresta de tensi emotiva, que arriba amb la fi conjunta dels
enamorats, sequilibra amb un anticlmax immediat: desprs de tanta turbulncia, la
imatge serena dun amor florint enmig del reps i el silenci de les tombes, vencedor de
la mort, fixa el relat en la nostra retina.

2.3 Lapoteosi de lobstacle

Ultra qualsevol compartimentaci a lestil de la descrita fins ara, importa reconixer lobstacle com el veritable motiu vertebrador de la narraci. Una desena dadus, amb els
corresponents retrobaments, salpebren el roman, travessat de dalt a baix per unes dificultats que magnifiquen el romanticisme: la desgrcia, les penes, tenen histria; la felicitat panxacontenta, aviat sexplica. Denis de Rougemont classifica les separacions
segons lagent que les causi:4 la majoria obeeixen a circumstncies alienes a la voluntat
dels herois, adversitats llavors forades per les estructures i els rols socials (adulteri, ruptura amb el pacte de vassallatge i amb el comproms de fidelitat al senyor que implica,
delaci dels barons); algunes, per contra, responen ms a decisions individuals dels protagonistes, fruit destats dnim i motivacions psicolgiques (la clausura de la convivncia al Morois, quan cap factor extern els obliga imperiosament a liquidar-la; les noces
amb la segona Isolda). Safilin a una tipologia o una altra, serveixen una mateixa estratgia literria: les muntanyes russes emocionals enganxen.

2.4 Calaix de sastre

LOCUS AMOENUS
[TiP] C.3 P. 69

El roman... es conforma per alluvi: al sediment cltic shi sobreposen estrats orientals
(rabs, snscrits) i clssics. Aiguabarreig daportacions que el verger del captol VI
illustra prou b. Arbres carregats de fruits, piuladissa docells, herbei perfumat, deu
fresca sota pi fronds i rierol cristall configuren lescenari dels vis--vis secrets de la parella: el locus amoenus grecollat convergeix, en aquest decorat, amb la font encantada,
on senamoren fades i cavallers, de la tradici celta. Garca Gual dedica part del seu estudi a rastrejar influncies semblants.5 Aix que insistirem noms una mica en el psit de
folk-tale que conserva el Tristany: supervivncia directa, per descomptat, del fons mitolgic cltic, per dalguna manera, tamb, rastre de la rondallstica universal, en tant que
esquemes calcats es detecten fora daquell folklore especfic.

4 DENIS DE ROUGEMONT, Op. cit., p. 44.

5 CARLOS GARCA GUAL, op. cit., p. 165-169.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

Quan, al final del captol II, sintrodueix Isolda en la narraci, el discurs no en remarca la
bellesa, sin la percia drudica: Ella sola, hbil en filtres. El antdots della i sa mare, la
reina dIrlanda, neutralitzen verins que senduien lheroi daquest mn: els que li havien
inoculat lespasa del Morholt i la llengua del drac. La sobirana pasta, a ms, la poci que
els amants buidaran plegats. Indici suficient, la seva fetilleria, per entrellucar en les dues
figures una adaptaci de la llegenda a la convenci cavalleresca: les fades han esdevingut dames i donzelles. De procedncia similar perv lelement meravells, disseminat
arreu del roman. Vet-ne aqu un inventari apressat: lajut del mar, que actua com a aliat
de Tristany; el gegants Morholt i Urgan el Pels; loreneta missatgera, amb un cabell ros
or al bec; els esmentats beuratges mgics, refresc amors incls; el drac; Froc, el nan
geperut amb poders endevinatoris; la cama del protagonista, ferida per lullal dun senglar, animal mtic que avisa de la proximitat dun fet extraordinari; el salt de la capella; el
jurament del ferro vermell, el gos de coloraines Petit-Cr i el seu cascavell antidepressiu;
lesbarzer florit, lla entre dues tombes.
Encara a les acaballes del segon captol, dins duna barca sense rems ni vela, jau el cos
de Tristany emmetzinat, a merc de la marea. Set dies i set nits larrossega dolament laigua. Froc domina les set arts, vaticina el futur dun nad perqu observa
curosament les set planetes i, a lhora dempescar-se enganyifes per enxampar els passerells encaramellats, sinventa una falsa cacera que dura set dies i set nits. Sovintegen, notem-ho, les referncies al set, o al tres, nmeros revestits duna aura mgica en
diverses cultures. I posats a fer, reparem la innegable analogia que relaciona el captol V,
Brangiana lliurada al serfs, amb Blancaneu i els set nans. En ambds textos, la reina
(Isolda ja ha esposat Marc) se sent amenaada per alg proper: Brangiana, la seva serventa, i la fillastra. Sempre mana matar qui la turmenta: Isolda ho ordena a uns serfs a
canvi de la llibertat i una recompensa; un caador sencarrega dassassinar Blancaneu.
Sexigeix, en tots dos casos, una prova de lhomicidi: Isolda prefereix la llengua; la madrastra, tira cap al fetge i als ronyons. El bosc repeteix com a escenari del crim. El sicari
sapiada de les vctimes. Sacrifica un animal per aportar la prova reclamada i evitar que
sospitin el perd: els serfs pelen un cadell de gos, mentre que el caador escabetxa un
senglar. Els episodis difereixen, aix s, quant al mbil del delicte el temor que Brangiana
denunci ladulteri, per una banda; lenveja i lodi que atia el ttol de reina de la bellesa atorgat a Blancaneu pel mirallet, per laltra i quant a la reacci del botx en assabentar-se
que la vctima sobreviu Isolda se nalegra i li demana perd; en canvi, la madrastra decideix eliminar Blancaneu ella mateixa. Per ltim, el parallelisme entre la llegenda de
sant Jordi i el duel de Tristany i el drac, al captol III, resulta obvi: hi ha un monstre que
assetja una terra i una vila, sexigeix un tribut en vides humanes, la vctima s una jove i
sinstitueix com a premi el matrimoni amb la princesa. Malgrat que shi registren, tamb,
algunes diferncies; en laventura de lheroi cristi, per exemple, han desaparegut les referncies a laigua, una resta del mite primitiu, mentre que el Tristany les conserva: laiguamoll on es desploma desprs de la victria. Lincident bret tampoc no comparteix,
s clar, la finalitat religiosa que amara la llegenda catalana.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

10

3 ANLISI TEMTICA I DELS PERSONATGES

FIN AMORS

[TiP] C.3 P. 66

3.1 En lrbita de la finamors

Els substrats fins aqu esbossats sempelten desttica cortesana. En primer lloc, Tristany personifica lideal cavalleresc. A la segona pgina del llibre, sens fa avinent lortodxia de la seva educaci cortesa: domini tcnic en el maneig de les armes i la
muntura, aptitud fsica i, com a ornament, formaci potica i musical. Posseeix, s clar,
les qualitats morals exigides per la cortesia: valentia; lleialtat, si ms no fins que Isolda
el fascina; seny; prudncia (mezure, en terminologia provenal: [...] la noblesa del
seu cor li revelava sempre el determini ms assenyat [...], llegim al captol I); generositat (larguetat: premia Rohalt, el seu pare adoptiu, amb la corona de Leons, desprs
de recuperar-la a lenemic); tracte elegant; bona conversa i capacitat oratria, i bagatge
cultural (ensenhamen: durant la primera convalescncia a Irlanda, al primer captol,
salva la pell perqu sab trobar rpidament belles paraules astutes i passa per un joglar).
En segon lloc, aquesta flor de cavalleria, el perfecte enamorat, saboca a una aventura
sentimental que compleix els clixs bsics de la finamors: incompatibilitat entre amor
i matrimoni; afer extramarital amb una dama casada, la muller del senyor al qual es ret
vassallatge; relaci secreta; rols codificats: el drutz o amant (Tristany) de la midons
(Isolda), el gils (Marc), els lausengiers o delators (els barons deslleials, sobretot; secundriament, Froc i el forester que sorprn el galant i la partenaire a la cabana del
Morois), el guaita (Brangiana, que vetlla perqu els espietes no els atrapin). Fins i tot
es prosifica alguna de les situacions estereotipades que la potica trobadoresca prescrivia per a cadascun dels seus gneres. Al captol VI, per exemple, lentrevista furtiva,
al jard rere palau, que es perllonga fins a laurora, recrea lalba, una pea lrica amatria que escenifica lestat anmic dels enamorats quan han de separar-se a punta de
clar, desprs duna nit junts.

3.2 Un amor antisocial

El look corts adoptat convidaria a concloure que se nassumeix igualment la filosofia
de fons: que amb el Tristany sens ven, i aqu residiria el sentit ltim de la ficci, una
apologia de la passi adltera, en tant que nica fonamentada en lautenticitat, no mediatitzada pels interessos patrimonials i poltics que dicten els enllaos aristocrtics de
lpoca. Anirem, cas de creure aix, ben lluny dosques.
Tot i la rel adltera, lamor en ltica cavalleresca sempre es contempla com una fora
positiva, de superaci i perfeccionament individuals. Sentn com la font de tot b: un
estmul benfic, educatiu, ja que requereix de lenamorat un sobreesfor moral, un
creixement espiritual, que atesti els seus mrits humans i els acrediti com a mereixedors de lamor sollicitat. Justament, la devoci difcil vers una senyora feudal de jerarquia superior concedia al vassall loportunitat dexhibir la seva condici denamorat
corts: la passi extraconjugal significava una via purgativa, per mitj de la qual sesborraven tares personals. Cal afegir que, dins aquesta inrcia de purificaci i progrs
individuals, per amor tempta el cavaller la proesa. I, ats que obeeix alhora el servei
amors i lideal de justcia, la seva activitat militar beneficia la comunitat. Enfocada, per
tant, des duna ptica idealista, la literatura cortesa no proscrivia les banyes, sin que
ms aviat les recomanava. Amor, adulteri i aventura sharmonitzen, en la cosmovisi cavalleresca, i se supediten a la sublimaci duns valors de classe, la qual contribueixen
a consolidar: el romanticisme humanitari en qu qualla loperaci literria difon la ideologia feudal i, per virtut del seu atractiu, en fomenta lacceptaci i, consegentment, la
perpetuaci.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

11

Res ms allunyat dEl roman... que una concepci de la passi com a eina moralitzadora i de construcci collectiva. A la inversa: shi revela falca de dissoluci, impuls
de desestabilitzaci social. Hi ha, s evident, una primera anttesi, superficial, molt marcada cronolgicament: el conflicte medieval entre lamor i el deure (la fidelitat feudal).
Oposici que namaga una altra, potser ms intemporal: la tensi entre la recerca de
la felicitat privada i el vampirisme de la societat, que nega tal aspiraci amb obligacions imposades. El radicalisme extrem que abranda lamor al Tristany, impermeable
a la mnima rebaixa, converteix individu i comunitat en dos absoluts antagnics i nimpedeix la conciliaci. Sense comproms possible, la passi noms es realitza al marge
de la norma collectiva. Incapa de renunciar al seu dret natural dexistir, la felicitat, exclosa del marc corts, t ara una deriva anrquica, nihilista. En la tossuderia de gaudir-la, els amants esdevenen, literalment, outlaws: marginats socials, fugitius
condemnats a una existncia salvatge, mig animalitzada, al bosc; lantnim, doncs, de
la cort i la civilitzaci cavalleresca. Ladulteri, fixem-nos-hi, ni lleva les imperfeccions de
lnima ni sintegra a cap codi estamental: des de la perspectiva cavalleresca, alla lindividu, el fa asocial, lengabia en una amoralitat malaltissa, que solament reclama, com
si descrivs sempre el mateix cercle, la satisfacci de lobsessi. Analitzada amb aquestes premisses, la febre del Tristany s profundament anticortesa. I el parntesi del Morois apareix al lector com el centre significatiu del relat. Ho confirma laritmtica: se
lubica en una posici nuclear, el cor matemtic dEl roman..., amb la seva cllula de
tres captols (IX, X, XI) precedida i seguida per dos blocs de vuit seccions cadascun
(I-VIII i XII-XIX).

3.3 El cavaller ocis

De fet, larravatament romntic del Tristany constitueix lexacerbaci de la rcrantisse
(lallunyament de les armes), tema en el qual incideixen tamb diversos roman courtois. El tracta Chrtien de Troyes, el cap de brot de la novellstica cortesa, a El cavaller
de la carreta, narraci ambientada en lunivers artric. Al captol V, lheroi, Yvain acaba
de contraure matrimoni amb Laudine. Gauvain, company de gestes, lamonesta:
Com deia Gauvain, tamb sereu vs dels qui perden valor a causa duna dona? Per
santa Maria, quina vergonya! Tot aquell qui t per esposa o per amant una dona bella,
hauria de tractar de superar-se. No s just que, perqu ella lestime, perda ell la seua fama
i consideraci.6
El llibre es qestiona, com sinfereix de la citaci, lencaix de lamor (tant hi fa que Yvain
sigui casat i Tristany no: compta que els dos estan enamoradssims de la parella) en el
mn cavalleresc i cortes. Es pregunta si lamor no implica el final dels esforos humanitaris de lhome; si garanteix que la noblesa moral, lluda a manta en les aventures, romandr intacta en comptes de degradar-se; si no sesfondrar el capteniment
ideal. Don ladvertiment, en boca de lamic, a propsit del perill que lencaterinament
no lestimbi cap a una reclusi egoista, per culpa de la qual es privi la societat dels beneficis de la cavalleria. Al llarg de la peripcia, lheroi perd el favor de la muller i embogeix: foll, subsisteix al bosc (pensem en el Morois) extraviant-se en una vida de
salvatgina. Com en el Tristany, la passi sha tornat tan imperativa, sha sacralitzat tant,
sha imbut duna omnipotncia tal que, en comptes dassegurar la joie (el goig de viure,
en la nomenclatura trobadoresca), submergeix lamant en el turment. En daltres paraules: anorrea el cavaller, el mant ocis i furta al collectiu les energies humanes que
treballen per al seu funcionament ideal. El cavaller..., a ligual que El roman... especula a lentorn de la ruptura entre individu i societat feudal.

6 CHRTIEN DE TROYES, El cavaller del Lle. Alzira, Edicions Bromera, 1994, p. 72.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

12

Chrtien es decanta per un final feli que apedaa artificialment el problema i frena lhipottic batec trgic de la histria. En canvi, lamor desgraciat del Tristany arria la ficci
pels avencs de la fatalitat. El daltabaix final rebla el carcter irresoluble del drama,
acreix la impressi de lluita estril contra un poder sobrehum que condueix, implacable, fins a la destrucci, malgrat la voluntat de resistir-shi i els esforos per controlar el sentiment. La presncia daquest fatum atorga a la narraci una dimensi molt
ms pregona, que transcendeix els esquemes tpics de la finamors. Retrobarem, set
segles a venir, la simbiosi damor i mort, el mite de lamor etern i les vides sotmeses al
caprici dun enigmtic dest fatal en la imaginaci romntica.

3.4 Amabam amare

Tristany i Isolda no sestimen. Denis de Rougemont formula aquesta paradoxa desprs
davaluar la cursa dobstacles permanent a qu es lliuraven els herois. De la seva funci estructural, nhem parlat a lapartat 2.3 de la guia: centrem-nos, per tant, en la repercussi temtica. Tanta addici al maldecap suggereix un gaudi secret en
lexperincia del contratemps. Els enamorats prefereixen ladversitat perqu engreixa la
passi, perqu lembelleix infinitament en la percepci ntima de qui la pateix. Ladversitat nodreix lamor dabsncia, ms que de companyia: atrau saber-se sofrir, perqu agrada la vanitat del martiri, excita la certesa de lafecte prohibit i revesteix la
sensibilitat dheroisme. No inflama un amant la imatge de laltre, sin sentir-se estimar:
Tristany i Isolda lo que aman es el amor, el hecho mismo de amar.7 Conscients que
tot el que soposa a lamor en realitat el preserva, sintoxiquen amb el ver de lobstacle
volgut.

3.5 El sc de les nimes

ODI ET AMO

[TiP] C.3 P. 68

ANTAGONISTA
[TiP] C.1 P. 31 I 43

Tamb a parer de Rougemont, la caracteritzaci tipificada perjudica la veritat de la passi. El ms noble i fort: Tristany; la ms bella: Isolda. Sona a uni impostada, a artifici
literari per comptes democi humana, una fotografia que obeeix a un esquematisme
tan elemental.8 Rougemont sextravia, en aquest punt: quant a la pintura de personatges, El roman... transcendeix el biaix pla i esttic, si ms no del triangle nuclear. Lantinmia amor / obligaci social t una torna anmica: la conscincia escindida. Per
aquest sc psicolgic, el xoc extern, amb la societat feudal, retroba la rplica interna
en el dilema moral, confrontaci amb un mateix: Tristany i Isolda, tradors a pesar seu
i a desgrat seu, amants; Marc, debatent-se en el remol dun odi et amo ininterromput
respecte de la companya i del nebot. Shi suma Isolda de les Blanques Mans, a mig
cam de la devoci i el despit. Aquesta complexitat psquica recupera, per a la ficci,
una paleta diversificada de matisos emocionals: lenyor, el goig, laflicci, lexaltaci, el
marriment, la ira, la frustraci, la malvolena, el perd, la venjana, el dolor, la recana,
lobstinaci. Les figures secundries, elles s planes i esttiques, es defineixen per la
funcionalitat narrativa. Sagrupen en aliats (Rohalt, Gorvenal, Dins de Lidan, Perins el
Blond, Kaherd, Orri) i antagonistes (els barons deslleials, Froc, el forester que els descobreix al Morois), segons la dinmica que els lliga a la parella dherois.

7 DENIS DE ROUGEMONT, op. cit., p. 43.

8 Ibid.,p. 41.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

13

4 ANLISI FORMAL
4.1 Sentits figurats
La literatura, en general, i potser la poesia, en particular, sovint afronta un mateix repte,
reincident i tossut: necessita convertir en imatges tangibles, concretes, gaireb materials, els conceptes abstractes que defineixen el seu catleg temtic. Ras i curt, en el
cas del Tristany: conv traduir la gamma de grans sentiments o nocions solemnes
(amor, mort, joia, dolor, tristesa, recana, enyor...) a un llenguatge corpori, palpable, que
eviti la vaguetat grandiloqent i els faci entenedors a partir duns referents a labast del
lector Daqu el recurs al simbolisme.
METFORA

[TiP] C.2 P. 55
PREGUNTA RETRICA
[TiP] C.2 P. 59

Per aix el correlat de lelixir: No, no era vi: era la passi, proclama el narrador, exterioritzant la metfora oculta. Les preguntes retriques sobrevenen: calia fingir una relaci induda per mitj sobrenatural, si justament lars amandi corts reivindica, com
hem vist, laparellament voluntari, lliure, enfront de la coacci implcita en els matrimonis de lpoca? Quin rdit narratiu proporciona aquest procediment indirecte, quan
estalviar-sel no esguerrava gens el conflicte essencial i, a sobre, resolia una incoherncia aparent amb la doctrina amorosa de moda? Es tractava demfasitzar la fora del
vincle, de suggerir-ne el carcter absolut, irrenunciable. Una inclinaci que neix, potser, durant una escena de bany. Isolda li nha preparat un a Tristany, retut pel combat
contra el drac. La sessi de spa es completa amb massatges balsmics. Mentre li unta
dolament el cos, li repassa el rostre. Llavors:
[...] vei que era bell, i comen de pensar:
Certes, si la seva coratgia val la seva bellesa, el meu campi donar una rude batalla.
El moment traspua sensualitat. Masculinitat nua, humitat, cremes aromatitzades, frecs
de pell i carn, joventut, fascinaci per lherocitat ferida, atracci recproca: gaireb erotisme de sauna. Sens dubte, les dues mitges taronges shan ullprs espontniament
abans que qualsevol tast enolgic faci efecte. El filtre quantifica lempenta passional:
mostra com, de tan encs, lamor anulla la voluntat i com, privant els enamorats del
control racional sobre els seus actes, esdev determinisme, fatalitat. Resumint, magnifica la tirania misteriosa del desig. Alhora, una ra prctica el justifica: com que atribueix la violncia extrema dels afectes a un encanteri, exculpa els amants. Arbitra,
doncs, una excusa tranquillitzadora per a lEsglsia i la societat feudal: consumeixen
la histria persuadides que els excessos narrats no sn responsabilitat conscientment
assumida dun dels seus parroquians, cosa que suposaria una amenaa per a lordre
establert, en tant que alg shauria atrevit a viuren al marge. El filtre, doncs, actua com
a assegurana de vida de la ficci: la fa tolerable, o sigui, llegible, per a la mentalitat
medieval.
Calze a banda, la indissolubilitat de lamor sobjectiva en dos smbols de component vegetal: a la branca davellaner amb el lligabosc arrapat, que genera, al captol XVII, un
dels lemes daquesta histria damor: la comparaci Aix s de nosaltres, amic: ni vs
sense mi, ni jo sense vs formulada de pensament per Isolda, la segueix de prop lesbarzer que cus els dos sepulcres. Ambdues imatges componen un dptic: la primera
descriu la vida abraada dels herois; la segona, amb ells morts, projecta la uni cap a
leternitat. La transgressi del sistema feudal inherent a la folie amorosa disposa de la
seva allegoria: al captol VII, el salt de Tristany entre llits, a les fosques dins la cambra
del rei, per sobre de la flor de farina (metfora de lamenaa social). Fins i tot, la contnua fluctuaci geogrfica, b interior (restringida a la cort de Marc i a Cornualla), b
exterior (entre Cornualla i altres terres), a qu alludem a lapartat 2.2 podria entendres
com un transsumpte estructural de lescissi interna dels protagonistes i dels moviments contradictoris de conscincia que en sn la seqela.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

ANFORA

[TiP] C.2 P. 53
PARANOMSIA
[TiP] C.2 P. 52

CHANSON DE ROLAND
[TiC] C.1 P. 13

14

Malgrat que Garca Gual reconstrueixi letimologia de lantropnim Tristany i adverteixi

de lassociaci espria amb el seu trist naixement (orfe de pares, el tron de Leons
usurpat) i dest,9 la ficci, on importa ms lal trgic que el rigor onomstic, abona les
suggestions provocades per la identitat morfolgica de lexemes (tristesa / Tristany).
Cap altra funci amaguen lanfora i la paronomsia que trenen el comiat de Blancaflor, traspassada desprs dinfantar (captol I):
Trista deslliuro, trista s la primera festa que et faig, per amor de tu tinc una tristesa que
em moro. I, com aix has vingut a la terra amb tristesa, haurs nom Tristany.
Adonem-nos, per, que el fat del cavaller no sentrelliga noms als ressons del seu patronmic. Llavors Tristany, coneixent que ella sapellava Isolda, somrigu i la mir ms dolament: leco del nom estimat en una altra Isolda, den dos anys de no sentir-lo,
serigeix en el motiu que precipita el desenlla, a partir duna seqncia casament / frustraci conjugal / venjana. Ls connotat dels noms sestn a algun altre cas. Sense anar
ms lluny, un dels quatre prfids barons es diu Ganel: en la literatura cavalleresca de lpoca, la denominaci arquetpica del trador, com corrobora el comte Ganel de la Chanson de Roland, culpable de la desfeta enfront lexrcit rab i de la mort del campi franc.

4.2 Crulla estilstica

La sntesi de models, extractada a lapartat de contextualitzaci, sembla abastar lestil.
En la Nota preliminar al text, Carles Riba transcriu certs passatges duna carta-prleg amb qu el romanista francs Gaston Paris presentava el treball de Bdier. Shi
destaca la idea que la dispersi dels originals, tots incomplets, havia obligat el filleg a
escriure com a poeta. I, en efecte, al Tristany shi desplega, com a registre predominant,
una prosa potica delicada i elegant, que potser semparenta amb lelocuci ms culta
del tndem Thomas-Gottfried dEstrasburg. Aix, hi abunden els trops que de costum
assignem a la poesia. Rellegim, per certificar-ho, una altra de les frases emblemtiques de lobra, citada abans (vegeu apartat 4.1) parcialment:
No, no era vi: era la passi, era laspra joia i langoixa sens fi, i la mort.
OXMORON

[TiP] C.2 P. 59
POLISNDETON
[TiP] C.2 P. 53
PARALLELISME
[TiP] C.2 P. 53

TIRANT LO BLANC
[TiC] C.2 P. 38 - 39

En una lnia, oxmoron (aspra joia), polisndeton (reiteraci de la conjunci copulativa i), parallelisme (quatre oracions amb lestructura sintctica Subjecte elidit [el beuratge, el filtre] + Verb copulatiu + Atribut, la primera delles negativa i la darrera amb el
verb sobreents), anfora (repetici dera), pauses emftiques: tot plegat, al servei de
la intensitat emotiva.
Amb la subtilesa general sacorda el tractament elusiu dels clmaxs ertics. Tot i que, arraconant el platonisme, la finamors a voltes alludeix prou grficament a la praxi sexual
(per exemple, lassai: el joc sensual sense cpula que consumi la relaci), sol escamotejar-ne la verbalitzaci directa. Bdier safegeix a aquest pudor amb eufemismes com
sabandonaren a lamor (captol IV), Malgrat el rei i les guaites, els enamorats menaren llur joia i llurs amors (captol XIII) o Entra amb ella sota la cortina. Entre els seus braos t la reina (captol XVIII). Una de les innovacions del Tirant consistir, precisament,
a descriure de manera oberta i irnica all que la literatura cavalleresca anterior callava.
El lirisme del conjunt no exclou, tanmateix, la pinzellada gore, tal vegada reminiscncia del gust pel detall violent del binomi Broul-Eilhart dOberq. El boc despasa incrustat al crani del Morholt ns el primer apunt. I la mort de Gondoine, assagetat
mentre espia la parella per la finestra al captol XIII, una prova fefaent:
La fletxa xiula dins laire, ni esmirle ni oreneta volen tan de pressa, rebenta lull del trador,
li travessa el cervell com la carn duna poma, i satura, vibrant, contra el crani. Sense un
crit, Gondoine es deix anar i caigu sobre un pal.
9 CARLOS GARCA GUAL, op. cit., p. 165-166.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

15

5 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA

ESQUEMA DEL COMENTARI

[TiP] C.4 P. 72 - 73

Arribada lhora dhaver-se-les amb un fragment dEl roman de Tristany i Isolda, disposar duna sinopsi de conceptes clau orienta la feina. A continuaci, sen proposa
una, apta per a qualsevol tall de la pea davant de la qual ens trobem: punts que, sigui
quin sigui el text plantejat, segurament hi haur opci de tractar. La voluntat de sntesi
aconsella, aqu, inclinar-se per un format esquemtic, s a dir, evitar la redacci en benefici del resum pautat, de la claredat grfica del compendi, de lestalvi lingstic. Sadopta, per aquesta ra, el gui de comentari fixat a De la teoria a la prctica, a la
literalitat del qual semmotllen els continguts especfics dEl roman... No obstant aix,
no sobra recordar que un comentari es fonamenta en la construcci dun discurs amb
continutat, coherncia global i argumentacions validades per elements textuals, que integrin sistemticament citacions i referncies al text.

5.1 La ubicaci del text en el seu context

El segle XII, al voltant del feudalisme cultivat i espiritualitzat de les corts nobles, es consolida un pblic afeccionat a la ficci sentimental.

A lempara daquest ambient propici, que sost econmicament lescriptor i en consumeix el producte artstic, emergeix primer, en la poesia trobadoresca del Midi francs, una innovadora visi de lamor: la finamors, s a dir, lamor corts.

Es tracta dun teoria amatria que sublima lerotisme: rebutja la libido com a motor
de la passi i aposta per la cortesia, etiqueta que designa una combinaci de valors
tics, dhabilitats socials i de preparaci intellectual. Contrasta amb lamour fou,
guiat exclusivament per la promiscutat.

Sexporta lars amandi dels trobadors a la narrativa francesa septentrional, que

configura un model indit de cavaller, definit per un militarisme individualista, romntic i humanitari.

El gnere que legitima i difon lideari cavalleresc s el roman courtois, la novella

cortesa.

Aquesta narrativa selabora versificadament a partir del fons folklric celta, de llegendes i rondalles meravelloses que havien circulat prviament en forma de lai,
poema breu interpretat musicalment.

Aix doncs, se superposa la mentalitat i lesttica cortesa i cavalleresca a la mitologia

cltica per bastir laplec narratiu batejat com a matria de Bretanya, focalitzada sobretot en el cicle artric.

A partir de la segona meitat del XII, aquesta frmula obt un xit rpid; es desplaa,
daquesta manera, el gust literari de laristocrcia illustrada vers lpica carolngia
(la matria de Frana).

En aquest context sociocultural, trobem la redacci de quatre versions sobre el mite

de Tristany, prou homognies quant a largument per amb discrepncies temtiques, estilstiques i de retrat psicolgic, que podem aglutinar en dues classes, segons
les seves variables: versions comunes o joglaresques (realistes, sbries i directes de
llenguatge, tendents a la cruesa) i versions corteses (idealistes, de discurs ornamentat
i carcters aprofundits).

Al segle XIII, es prosifica el mite i s capturat, llavors, per lunivers artric, al qual
era estrany en origen.

Com a conseqncia, se nalteren els trets fonamentals de la histria: conversi de

lheroi en cavaller errant prototpic, empobriment psquic dels personatges, trivialitzaci del conflicte, prdua de dimensi trgica.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

16

5.2 Lestructura

El gnere del Tristany de Bdier es basa en la refosa novellstica contempornia

(principi del segle XX) dantics romans courtois, fora atpics (no savenen del tot amb
el relat corts estndard). Sota la carcassa narrativa, es fa evident lesperit de tragdia: presncia del dest i xarxa danticipacions que ninsinuen la consumaci
inevitable.

El relat sorganitza en tres parts, assimilables, si es vol, a la divisi tradicional: plantejament / nus / desenlla.

En el plantejament, trobem la carta de presentaci de lheroi (naixement i parentiu,

aprenentatge cavalleresc, gestes inicitiques), que coneix la seva mitja taronja i se
nenamora.

El nus es focalitza en lancdota sentimental. El nucli dramtic de lobra es regeix per

la simetria interna de la seqncia espacial cort / bosc / cort, amb lepisodi del Morois com a frontissa: aix, els captols V-VIII documenten lamor secret; els captols
IX-XI, lexili a la forest; i els captols XII-XIII, el retorn dIsolda al clos social i conjugal,
apedaant-se provisionalment, amb lexclusi de Tristany, lordre feudal esquinat.

En el desenlla, sens presenta Tristany a linfern de lamor absent, lagonia i la mort

dels amants.

Parallelament, sinstaura, en cada part, un triangle que la defineix: el triangle virtual Tristany / Isolda / Marc per al plantejament; el mateix, si b ja materialitzat, en el
nus; el format per Tristany / Isolda / Isolda de les Blanques Mans pel que fa al
desenlla.

Els clmaxs (principals o secundaris) apareixen per tancar cada part, excepte el final
absolut de la narraci, que es resol amb un anticlmax.

Destaca lamalgama de motius associats a tradicions literries heterognies: a la

base celta, shi superposen influncies orientals, clssiques i del folklore universal.

5.3 El narrador

s la veu que explica la histria a uns oients, que recrea el recitat dun joglar o contaire. El propsit de lartifici s medievalitzar el relat, connectar amb els estadis
doralitat de la llegenda, en letapa de difusi prvia a la seva fixaci escrita com a
roman courtois.

Les dinmiques textuals derivades de la situaci de transmissi oral fingida sn les

apellacions sistemtiques a linterlocutor, amb el qual sidentifica el lector (per tant,
proximitat i complicitat amb la histria), i la metaliteratura (comentaris a propsit
daltres variants de la llegenda que el destinatari pugui conixer).

5.4 Lespai, el temps, el ritme narratiu

Hi ha un triple canvi de les constants espacials i temporals, aix com de la cadncia

de lacci, en correspondncia amb lestructuraci de lobra.

Hi trobem: mobilitat geogrfica, amplitud de la franja temporal narrada, sumari i

comps accelerat per al plantejament.

La peripcia circumscrita a la cort reial de Cornualla (castell de Tintagel i encontorns), lescurament de labast cronolgic i laband del resum, alenteixen el pas
narratiu en el nus.

Al desenlla, es reprenen les coordenades del plantejament: localitzaci fluctuant,

sumari, ritme precipitat.

Guia de lectura dEl roman de Tristany i Isolda

17

5.5 Els temes centrals

Ladaptaci aparent de la barreja de materials, assenyalada al darrer punt de lapartat

5.2 al motllo corts, ens ofereix la visi de: Tristany com un compendi de virtuts cavalleresques, la dialctica entre lamor espontani i el matrimoni, la passi furtiva, els
actors i les escenes convencionals de la faula trobadoresca (gils, lausengiers, guaita,
drutz, alba).

Es manifesta el conflicte amor / deure vassalltic o, en termes existencials, aspiraci

a la felicitat personal / negaci del projecte vital particular en nom del servei a la
comunitat.

Tamb es manifesta lamor impossible: individu i societat, contraris irreconciliables, ats lextremisme amb qu es viu lexperincia amorosa, entesa al Roman...
com una pulsi csmica que satisf la seva realitzaci noms per mitj de la mort i
leternitat.

Per tant, hi ha un desacord de fons respecte de la filosofia de la finamors. Si

lamor hi era energia constructiva, edificant, i instrument pedaggic, de progrs,
enmig dun quadre clnic de confiana optimista envers lsser hum, al Tristany sen
destapa el revers negre, la cara fosca: fora disgregadora, antisocial, que reclou en
la marginalitat, pal de paller dun diagnstic trgic de lexistncia.

Hi trobem la hiprbole de la rcrantisse (lavorriment de la vida militar), tpic de la

narrativa corts des del qual es planteja la compatibilitat damor i activitat cavalleresca.

Tristany i Isolda sn els amants de lamor: complaena en la desgrcia, que mitifica

la vivncia de la passi recproca en la percepci dels mateixos enamorats.

5.6 Els personatges

Malgrat la dosi innegable de tipificaci i la motivaci gaireb nica durant el gruix de

la trama, se supera lelementalitat psicolgica estricta: una mnima evoluci, els
dubtes, la coexistncia dimpulsos contradictoris, la subtilitat dels registres emocionals... tracen una dissonncia ntima que allunya de lesquematisme les identitats, almenys les del tercet protagonista ms Isolda de les Blanques Mans.

El perfil dels secundaris s pla i esttic, sn mers actants: aliats i adversaris.

5.7 La forma

El simbolisme t un paper important: el filtre, lestreta davellaner i lligabosc, lesbarzer florit com un pont entre dues tombes, metfores de la natura indestructible de lafecte; el salt del llit de Tristany estant al dIsolda, representaci del seva rebellia
antifeudal; les connotacions allegriques dels noms i el moviment escnic.

Observem un to lric, una prosa potica carregada de les figures retriques que el costum o el prejudici literari atribueix a la poesia.

El Fach, el coit segons largot trobadoresc, apareix elidit: omissi mitjanant

circumloquis i eufemismes.

Sutlitzen arcaismes i lxic medievalitzant, a la recerca de color dpoca.

Apareixen notes crues i violentes, com a contrapunt a la pulcritud general del discurs.