.

...

MARAN TH!
Vine, Senyor !

Mosaic a l'esglsia de la Multiplicaci dels Pans i Peixos.

Tabgha, Israel (segle V)

CONIXER i APLICAR AVUI LA BBLIA

AMB PERSPECTIVA HISTRICA
Assaig
Guillem Ramis i Moneny
.
.

.
.
.

...

MARAN TH !
Vine, Senyor !
.
.
.
.
.
..
.
.
..
.
.
.
.
.

CONIXER i APLICAR AVUI LA BBLIA

AMB PERSPECTIVA HISTRICA
Assaig
Guillem Ramis i Moneny

.
.

..

MARAN TH! Vine, Senyor!

...

CONIXER i APLICAR AVUI LA BBLIA AMB PERSPECTIVA HISTRICA

Presentaci. AGRAMENT A LA VIDA (pgina 5)

I. Perspectiva histrica ( I )
1. ADMIRACI i HUMILITAT DAVANT LUNIVERS (pg.9)
2. COM SORGIREN LES RELIGIONS (pg.15)
II. Introducci bblica
3. CONIXER i VIURE LA BBLIA (I) (pg.21)
4. CONIXER i VIURE LA BBLIA (II) (pg.29)
III. Antic Testament
5. LA TOR o LLEI DIVINA (pg.35)
6. ELS PROFETES RECLAMEN JUSTCIA i LLIBERTAT (pg.43)
7. ESCRITS DE SENY i SAVIESA (pg.47)
8. SEGUEIX LA HISTRIA (pg.53)
9. EL MN JUEU DEL SEGLE PRIMER (pg.59)
IV. Nou Testament
10. JESS DE NAZARET (pg.67)
11. PRIMERES COMUNITATS CRISTIANES (pg.73)
12. PRIMERS ESCRITS CRISTIANS (pg.81)
13. NOU TESTAMENT (pg.91)
14. CARTES DE PAU (pg.101)
15. INTRODUCCI ALS EVANGELIS CANNICS (pg.113)
16. EVANGELIS SINPTICS i FETS DELS APSTOLS (pg.121)
17. EVANGELI i CARTES DE JOAN (pg.133)
18. APOCALIPSI (pg.147)
V. Perspectiva histrica ( II )
19. LLUM i OMBRES (I) Primers segles cristians (pg.157)
20. LLUM i OMBRES (II) Continua la histria (pg.163)
21. TESTIMONI DELS MRTIRS (pg.167)
22. SAGRAMENTS i JERARQUIA (pg.173)
23. LA DONA DINS L'ESGLSIA (pg.179)
24. DU o RES: ESTIMAR (pg.185)
25. UN ALTRE MN NECESSARI i POSSIBLE (pg.193)
Agraments (pg.199)
Epleg (pg.201)
Annex. Apocalipsi abreujat (pg.203)
Bibliografia consultada (pg.215)
Bibliografia de temtica bblica i fronterera (pg.225)
3

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
4

Presentaci. AGRAMENT A LA VIDA

Desprs d'anys d'estudi i reflexi he elaborat aquest assaig amb la
finalitat de compartir el que al llarg de la meva ja llarga vida he aprs de la
Bblia. Com ms la conec, ms hi puc trobar un parallelisme
histricament aplicable a contingncies, necessitats i projectes actuals;
cal fer-hi un detingut recorregut; des de "Quan un home roba un bou...
haur de restituir cinc bous (xode 21:37), fins a "Si reparts tots els meus
bns als pobres, fins i tot si em vengus a mi mateix per esclau, per no
estims, de res no em serviria" (I Corintis 13:3). El missatge de la Bblia
no ha estat ni s encara aplicat com pertoca. Una bona amiga que
ens deix el maig de 2014, na Pilar Bonnn, amb fina ironia remarcava: "El
papa no ha llegit l'Evangeli". (Parlava del papa anterior). I molta gent que
es diu cristiana, tampoc l'entn o practica. Sembla que hi ha por a
endinsar-se en el seu ple coneixement i en els nous descobriments, crtics
i cientfics, que representen un capgirament de moltes seguretats
aconseguides i que exigeixen assumir ferms compromisos davant una
necessria civilitzaci nova. Hi ha forces dirigents, fins i tot institucionals
de lEsglsia que reprimeixen o no afavoreixen com caldria un procs
renovador prou adequat al nostre temps. S'ha de dir ben clar: el missatge
bblic i evanglic s avui vlid i revolucionari; s bona nova, s "llavor de
mrtirs" (testimonis), si s comprs i aplicat degudament.
Aquest treball pretn ser divulgador. He llegit molts llibres; els he
comparat i d'ells he procurat extreure all que m'ha semblat ms
interessant i engrescador. He volgut documentar-me amb obres de
diferent ideologia i poca: tot mha servit. No s un treball dinvestigaci;
s sobretot un esfor de sntesi. Quasi tot el que dic, ja alg altre ho havia
escrit abans. Crec que el treball pot ajudar a renovar antics camins o a
trobar-ne de nous. En referncia al text bblic, s utilitzada la versi de la
BCI: Bblia Catalana Interconfessional, edici balear. Editorial Claret.
Barcelona, 1994. A vegades tamb s usada la versi catalana de la web
http://www.biblija.net/biblija.cgi?Bible=Bible&l=ca
Desprs de cada captol sol anar-hi un text amb l'intent de resumir el
sentit del tema tractat. Al final de l'assaig hi trobareu la bibliografia
especficament consultada per elaborar cada captol. M'he perms afegir
una ampla bibliografia de temtica bblica i fronterera que pot ajudar a
continuar la recerca.
Per a ttol de l'assaig he escollit l'expressi aramea "Maran Th" (o
"Maran Ath"), utilitzada pels primers cristians, que es tradueix per
"Senyor, vine" o "El Senyor ha vingut". Aquesta exclamaci era aplicada
sempre amb esperana a Jess, el Crist. Apareix a la Bblia, traduda al
grec, al llibre de l'Apocalipsi (22:20) i, explcitament en arameu, a la
primera carta als Corintis (16:22).
5

Aquest assaig t vint-i-cinc captols organitzats en cinc blocs.

El primer bloc ofereix una primera PERSPECTIVA HISTRICA.
Admiraci i humilitat davant lunivers. Ens vol situar en el lloc i en
el temps; la Terra i els humans som quasi un no-res davant la
immensitat de l'univers i la nostra histria s prcticament imperceptible.
Com sorgiren les religions. Per qu aparegueren les creences?
Quins trets en sobresurten d'elles?
El segon bloc s una INTRODUCCI BBLICA en els seus aspectes:
literari, histric, social i religis.
Conixer i viure la Bblia (I) i
Conixer i viure la Bblia (II) Principal testimoni d'un poble que ha
sobreviscut quatre mil anys.
El tercer bloc presenta l'ANTIC TESTAMENT al llarg de cinc captols:
La Tor o llei divina. Comprn la formaci del Pentateuc o cinc
primers llibres de la Bblia, mitjanant quatre fonts diferents que
s'ajuntaren en un procs que gaireb dur cinc segles.
Els profetes reclamen justcia i llibertat. Crit de renovaci i
esperana dins una societat corrompuda, dominada pels poderosos on
els pobres reclamen justcia.
Escrits de seny i saviesa. Profunditzen dins el ms profund de
l'sser hum de totes les poques.
Segueix la histria. La Bblia s sobretot la histria d'un poble, el
poble d'Israel.
El mn jueu del segle primer. s el segle del naixement del
cristianisme.
Continua el quart bloc en nou captols dedicats al NOU TESTAMENT.
Jess de Nazaret, des de l'actual investigaci histrica.
Primeres comunitats cristianes. Estaven formades per jueus
seguint el missatge de Jess.
Primers escrits cristians. L'inters per conixer i recordar fets i
paraules de Jess dugu a redactar i a colleccionar els primers
documents, recollits desprs en el Nou Testament i en molts altres
documents.
Nou Testament. Conv conixer l'ordre cronolgic en qu foren
escrits els vint-i-set llibres que l'integren.
Cartes de Pau. Set cartes sn autntiques; les altres cartes sn de
deixebles i postdeixebles de Pau.
Introducci als Evangelis cannics. No sn biografies de Jess;
sn guies i exemples de fe.
Evangelis Sinptics i Fets dels Apstols. Amb introducci a Marc,
Mateu i LlucFets dels Apstols.
Evangeli i cartes de Joan. Tot un programa de profunda espiritualitat
i renovaci teolgica.
6

Apocalipsi. Llibre clandest i revolucionari que adequadament

ents i aplicat pot esdevenir tot un repte de fe i d'esperana tamb per
als nostres dies.
El cinqu bloc continua la PERSPECTIVA HISTRICA en sis temes. Es
fa un rpid recorregut per l'Esgsia tot remarcant-ne alguns trets
importants i acabant en Du i en el mn actual.
Llum i ombres. (I) Primers segles cristians.
Llum i ombres. (II) Continua la histria. (Cal assumir el risc de
subjectivitat que t tot redactor).
Testimoni dels mrtirs. Estudi esquemtic de les persecucions
seculars sofertes pels cristians.
Sagraments i jerarquia. Evoluci bblica i histrica dels principals
sagraments i de la jerarquia.
La dona dins l'Esglsia. Mereix especial atenci l'aspecte femen,
malauradament no ats com pertoca dins la instituci eclesial, patriarcal
i massa masclista de l'Esglsia.
Els dos ltims temes recullen una informaci molt ampla i diversa que
obliga a una seriosa reflexi i a una conseqent actuaci. Cal pensar
globalment i actuar localment... i globalment.
Du o res: estimar. Situa davant noves formes de concebre la idea
de "du", com tamb intentar entendre el sentit de l'ateisme modern. s
urgent trobar i VIURE un nou concepte de Du, sempre ms enll...
Un altre mn necessari i possible. Es tracta d'entendre i viure una fe
arrelada en aquesta Terra. "Que el nostre sigui un temps que es recordi
pel despertar a una nova reverncia a la vida, la ferma resoluci
d'aconseguir la sostenibilitat i l'acceleraci en la lluita per la justcia, la
pau i la joiosa celebraci de la vida", conclou la Carta de la Terra.
INFORMACI PERSONAL. Publicacions bbliques. Vull remarcar com
ha evolucionat enormement la meva visi bblica al llarg del temps. Lany
1960 vaig comenar un primer petit treball d'investigaci, des del
Seminari Dioces de Mallorca, amb el ttol: Pablo. Exgesis de los dos
ltimos captulos del libro de los Hechos de los Apstoles. Lany 1964 la
tesina per a la llicenciatura en teologia an amb perspectiva bblica: La
alegra en los salmos. Lany 1967 em van editar, en sistema
mecanografiat, un Cursillo bblico sobre la Historia de Salvacin. Lany
1997 sort publicat un llibret amb fonaments bblics ...i per qu cristi?
que es pot trobar a intenet, en aquestes dues adreces:
http://es.scribd.com/doc/123660449/i-per-que-cristia
http://secularitzassociats.blogspot.com.es/search/label/Guillem%20Ramis
Viatges amb connotacions bbliques. Lany 1964 vaig fer una estada de
tres mesos als pasos de la Bblia: Lban, Sria, Jordnia i Israel. Dues
setmanes treballant a un kibbutz vora el llac de Galilea i un mes al jard
dun hospital de Nazaret. Visita a Jeric, Betlem, Jerusalem. Lany 1971,
un recorregut per Atenes, illes gregues i runes de Corinti. Lany 1977
anada a lEgipte de les Pirmides i del Nil.
7

Estudis a Roma els anys 1961-1964. Llicenciatura en teologia a la

Universitat Gregoriana de Roma.
Les paraules del Qohelet, portaveu de lassemblea del poble, sn un
AGRAMENT A LA VIDA i poden servir de far per cercar parallelismes i
possibles aplicacions al treball de cada dia i per intentar millorar el mn,
la nostra llar, i fer-ne un lloc de joia i germanor.
Per a tot hi ha el moment oport,
i un temps per a cada cosa en aquest mn.
Temps de nixer i temps de morir.
Temps de plantar i temps darrencar la planta.
Temps de matar i temps de guarir.
Temps denrunar i temps de construir.
Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar.
Temps descampar les pedres i temps daplegar-les.
Temps dabraar i temps de deixar-se dabraades.
Temps dadquirir i temps de perdre.
Temps de guardar i temps de llenar.
Temps desquinar i temps de cosir.
Temps de callar i temps de parlar.
Temps destimar i temps dodiar.
Temps de guerra i temps de pau.
Qu en treu, el qui treballa, de tants afanys?
He comprs que no hi ha res millor que alegrar-se
i buscar el benestar durant la vida.
He comprs que no hi ha res millor
que viure content amb el seu treball.
(Del tercer captol del llibre de l'Eclesitic o Qohelet)

Guillem Ramis i Moneny, mestre descola jubilat.

Es Pla de na Tesa, 14 de desembre de 2014.
..
.
.
.

I. Perspectiva histrica ( I )

1. ADMIRACI i HUMILITAT DAVANT LUNIVERS

LUnivers sembla infinit. Nosaltres, ssers humans, dins ell som com
formiguetes davant la immensitat: milions i bilions de quilmetres de
distncies, danys i segles dexistncia. Qu sn dos mil anys, deu
mil anys, cent mil anys dhistria davant milions i milions d'anys
d'existncia del nostre univers? I, a ms, el nostre planeta Terra s
tan petit comparat amb la multitud dastres que existeixen!
Els humans sempre ens hem fet preguntes: Qu som? Don venim?
Per qu estam aqu? Cercam resposta i no l'arribam a trobar. Som
tan grans i tan petits alhora!
LUNIVERS
Una nit clara podem comptar dos-cents, tres-cents punts brillants en
el firmament. Grcies als avenos de lastronomia, sabem que el
nombre d'astres s gaireb illimitat. El Sol, l'estrella ms propera, es
troba a 150 milions de quilmetres de distncia i forma part de la
galxia Via Lctia, que est formada per uns 100.000 milions
d'estrelles i el Sol noms n's una. Ara b, la Via Lctia noms s
una de les 100.000 milions de galxies existents. El nostre Univers
s incommensurable! Sn xifres aproximades, per realment
aclaparadores!
Com ha pogut sorgir aquest immens univers? Els humans, al llarg de
la histria han intentat trobar resposta. Una teoria diu que existia un
conjunt de partcules; fa 15.000 milions danys es combinaren, es
posaren incandescents i explotaren; fou el Big Bang o Gran
Explosi, origen de lunivers que tenim. Els gasos se solidificaren i
formaren els astres i desprs constellacions i galxies. Un dia lluny
xocaran els astres i retornaran al punt del comenament. s possible
que hi hagi altres universos, per coneixem tan poc del nostre; un
99% d'ell ens s encara invisible.
Du ha fet l'univers,Du ha posat les regles que regeixen lespai.
Aix ho han dit molts humans al llarg de la histria. Tamb altres
humans han trobat raons serioses per negar la intervenci divina. Cal
respectar els camins de la cincia, com tamb els de la fe.
Dalguna manera tots els humans som pols d'estrelles! Quan tornem
a mirar les estrelles, pensem quantes coses meravelloses contenen:
fora, energia, grandiositat, evoluci... Nosaltres, ssers humans,
som aqu. Vivim a un punt molt petit daquest immens espai, a la
Terra, que s la nostra casa, la nostra llar.
.
9

EL MN COMEN i EN ELL LA VIDA

La Terra es form fa 4.500 milions danys. La vida hi comen fa
3.000 milions danys. Es creu que la mateixa matria inerta engendr
gradualment ssers vivents, principalment plantes, que aparegueren
a llacunes i aiguamolls. Alguns elements aconseguiren reproduir-se i
es produ una selecci natural. Els prehumans hi arribaren fa 570
milions d'anys, passant duns primats molt antics als simis i als
humans. El procs prpiament hum sinici fa setanta milions danys
i la distinci definitiva es va fer fa set milions danys.
Sempre s'havia dit que el primer pare i la primera mare de la
humanitat havien estat dues persones concretes: Adam i Eva, per,
com a personatges histrics, no han existit mai. La narraci que
tracta dells s una bella i meravellosa faula amb la qual els antics
explicaven els orgens de la humanitat. La narraci de la Bblia, en el
llibre del Gnesi, amb gran fora expressiva i bellesa literria, respon
a la curiositat i mentalitat daquelles generacions antigues.
Per altra banda, la fsica quntica revela el mn microscpic, amb la
conducta enigmtica per a nosaltres dels toms i dels seus
minsculs constituents i fa plantejaments difcils de creure: els
objectes poden existir en ms d'un lloc alhora, all que aparentment
s slid est buit, les partcules travessen parets, tots els objectes
suren (graviten) dins un espai quasi buit... La teoria quntica
presenta un univers meravells i desconcertant i, fins ara, noms
mostra una part molt petita de la realitat.
La vida evolucion al llarg de milions d'anys. Les criatures vives, a
travs de petites experincies, progressaren lentament i de forma
gradual des dels ms humils inicis. Es realitz aix una selecci
natural; noms resistiren els exemplars ms forts que trameteren les
seves perfeccions als seus descendents.

AIX ES FORMAREN ELS HUMANS

Els prehumans deixaren els arbres, es posaren drets i engendraren
una nova espcie. Vivien primer a la selva; posteriorment passaren a
viure a un clima ms sec, perdent el pelatge per transpirar millor.
L'australopitecus comen fa quatre milions danys. Fa tres milions
danys s'inici el desenvolupament d'un incipient llenguatge i el
cervell comen a crixer.
Els primers humans sorgiren al sud-est de lfrica, bressol de tota la
humanitat. Vivien en grups de vint a trenta persones i avanaven

10

noms uns cinquanta quilmetres cada generaci; per arribar a

Europa tardaren quinze mil anys.
Lhome del Neardental (Neardental s el nom duna vall dAlemanya
on descobriren lesquelet dun home prehistric de fa 80.000 anys) va
ser un hum que visqu a Europa i al Prxim Orient fa 250.000 anys.
Era creatiu, tenia un llenguatge elaborat, enterrava els morts i
guardava objectes per plaer. Mostrava preocupacions esttiques i
espirituals; ho sabem per les sepultures que construa. Va
desaparixer fa uns 30.000 anys.
Lhome del Cromany sort dfrica i s'estengu per sia. Arrib a
Amrica per lestret de Bering fa 100.000 mil anys i a Europa fa
40.000 anys. Convisqu amb la cultura del Neandertal durant 10.000
anys. s el representant ms caracterstic de lhomo sapiens; amb
ell podem atnyer el Paleoltic superior.
A lpoca del Neoltic els humans descobreixen lagricultura i es fan
sedentaris. Abans eren sempre nmades i exercien de caadors,
ramaders o pastors. Inventen lescriptura i entren en un nou procs
cultural, una nova civilitzaci. Es deixa la prehistria i comena
prpiament la histria; daix fa ara uns 10.00012.000 anys.
Han passat quinze milions d'anys des de que un cervell comen a
pensar, per des de que hi ha civilitzaci plenament humana noms
han transcorregut deu mil anys.

LEVOLUCI CONTINUA
L'evoluci humana no ha acabat; progressam vers la llibertat i la
cultura. El cervell hum no ha parat de perfeccionar-se i segueix un
procs per fer-se ms conscient i ms autnom. Segurament podrem
accedir a una responsabilitat compartida collectivament. s possible
que alguns humans arribin a colonitzar altres planetes on, allats,
esdevinguin diferents dels habitants de la Terra.
Nosaltres som aqu avui perqu innombrables generacions anteriors
visqueren, moriren i ens passaren els seus gens. Nosaltres tamb
projectarem canvis i millores als nostres descendents.
Jo som el resultat de la uni accidental d'un sol espermatozoide, entre
milions i milions, del meu pare amb un dels quatre-cents vuls de ma
mare; som mascle, i no femella, tamb per pura casualitat
d'agrupament de cromosomes. Vaig nixer a un lloc i en un temps
concrets per pura contingncia. Som i cada persona s el resultat

11

d'una quasi infinita llei de probabilitats. No hi ha misteri ms gran que

la meva prpia existncia, juntament amb l'existncia de tot el que hi
ha a l'univers. Som a dins el Tot, i aquest Tot, finit o no, ens excedeix
per totes bandes, ens envolta, ens cont, ens supera. Som criatures
resultants de l'energia que a l'espai i al temps s'expand i se segueix
expandint des del Big Bang. Ens alegram de viure, tenint en compte
la immensa quantitat d'ssers (bilions, trilions?) que podrien haver
nascut. Reconixer que vivim s el do ms precis.
De tot aix es desprn un gran ensenyament. L'sser hum explora
l'univers, ja sigui la immensitat del cosmos o l'interior de la matria.
Encara romanen desconegudes moltes dades. Aquest fet ens empeny
a seguir avanant en la nostra recerca.
Tot plegat t un sentit. Un immens UNIVERS (o Universos); dins ell la
nostra TERRA; dins la Terra tots els SSERS HUMANS; entre ells
cada persona: JO, TU, lALTRE... t o tingu o tindr una tasca a
fer: VIURE LA VIDA, tot cercant que TOTHOM pugui viure-la amb
plenitud i felicitat.

DADES INTERESSANTS de l'UNIVERS

Sistema Solar: Sol i nou planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart,
Jpiter, Saturn, Ur, Nept, Plut.
Via Lctia (la nostra galxia): amb 100.000.000.000 estrelles
Univers:
amb100.000.000.000 galxies
i 10.000.000.000.000.000.000.000 estrelles (*)
(nombre aproximat)
UN 99% DE LUNIVERS ENCARA NO S VISIBLE
i ENS S DESCONEGUT
Vegis el llibre d'Edicions 62 (Barcelona, 2006):
La histria ms bella del mn; els secrets dels nostres orgens.

(*) NOTA. Altres fonts indiquen un nombre molt ms superior de

galxies i estels.

12

EVOLUCI DE L'UNIVERS FSIC

Comenament
de l'univers (1)

Fa 13.750 milions
d'anys

cosmognesi

Sorgiment
de la Terra

Fa 4.500 milions
d'anys

geognesi

Sorgiment
de la vida a la Terra

Fa 3.000 milions
d'anys

biognesi

Naixement
de la humanitat (2)

Fa 570
milions d'anys

antropognesi

Naixement
del llenguatge

Fa 2
milions d'anys

logognesi

(1) Segons una altra font existeixen 170.000 milions de galxies

amb ms de 8 quadrilions (8.000.000.000.000.000.000.000.000)
d'estelles. QUANTITATS IMPRESSIONANTS! Tamb hi ha l'energia
fosca que no emet ni llum ni radiacions i suposa el 95% de la matria i
energia de l'univers.
(2) L'homo s'an desenvolupant: Primats (aparegueren durant el
mesozoic). Homnids o grans simis (arribaren fa 18.000.000 anys).
Avantpassats dels humans (fa 6.000.000 anys). Australopitecus (fa
4.000.000 anys). Lucy (fa 3.200.000 anys). Homo habilis (fa
2.500.0001.600.000 anys). Homo erectus, homo ergaster (fa
1.500.00500.000 anys). Homo heidelbergensis (fa 500.000 anys;
perdur fins fa 230.000 anys). Homo neanderthalensis (fa 300.00 anys;
perdur fins fa 24.000 anys). Homo sapiens (des de fa 200.000 anys
fins al temps actual).
.
.
..
.
.
.

13

EVOLUCI DEL MN RACIONAL HUM

Sorgiment
de la
noosfera

Sorgiment
dels
dus

Sorgiment
d'un
Du

Purificaci
de la idea
de "Du"

Fa 50.000 anys

Noognesi
AUTOCONSCINCIA

Fa 20.000 anys

Politeognesi
POLITEISME

Fa 2.500 anys (*)

monoteognesi
MONOTEISME

Fa 250 anys

homognesi
HUMANISME

Font: GEERING, Lloyd: From the Big Bang to God. Polebridge Press. Salem,
OR, USA, 2013.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

(*) Segons altres fonts, el monoteisme comen fa 10.000 anys.

.
14

2. COM SORGIREN LES RELIGIONS

PRIMERES CREENCES. L'univers dels primitius humans era mgic;
res passava per atzar, tot tenia la seva causa. No hi havia separaci
entre vida natural i vida sobrenatural; un sentit transcendent ho
interpretava tot. Comenaren els rudiments religiosos unint les
creences en els esperits amb el culte als propis avantpassats i la
reverncia a l'univers. Aquella gent de la prehistria adorava la Gran
Deessa Mare, confusament identificada amb la Natura. No entenia els
fenmens naturals i fcilment els divinitzava: el du de la pluja, la
deessa de la fertilitat, el du del vent; el tro i el llamp eren esglais
d'una divinitat enfurismada que reclamava la subjecci dels humans
mitjanant ofrenes i sacrificis. Es repet arreu el culte al Sol, la Lluna
fou adorada, obtingueren dignitat sagrada molts animals: el bou, la
vaca, la serpent, el cavall, l'escarabat, etc. Es creia que les divinitats
dominaven i dirigien tota la vida de les persones. Hi ha restes
arqueolgiques d'enterraments religiosos de l'home prehistric; al nord
d'Iraq s'han trobat tombes de fa 150.000 anys amb detalls que
mostren la creena en la vida ms enll de la mort

IMPERI DELS DUS. La idea de les divinitats com a personatges

sorg fa 20.000 anys. Alguns pobles, exhaurida la caa, passaren a
viure de la ramaderia i del cultiu de la terra. L'poca del Neoltic
supos una transformaci radical. S'introduren noves divinitats per
atendre la fertilitat de la terra, la necessitat de l'aigua, els cicles de
producci. Els dus cada any naixien, creixien, morien i ressuscitaven;
els imaginaren com a ssers humans superpoderosos.

UN DU NIC. La idea d'un du principal comen fa 10.000 anys. Es

tractava d'un du guerrer, mascul, que habitava en el cel i establia
aliances amb la seva tribu. Aquest du s'impos i sovint fou interpretat
dividit: com a du bo, que propiciava la vida, i com a du dolent
(convertit desprs en dimoni), que ocasionava el mal i la mort; un i
l'altre estaven sempre en lluita. Les primeres representacions de
divinitats que els arquelegs han descobert sn del segle VIII aC.
Conseqentment, es desenvoluparen arreu les narracions de mites en
forma de contarelles que interpretaven la vida dels humans i
asseguraven la seva supervivncia. Els egipcis foren capdavanters en
creure en la vida desprs de la mort. El primer du nic, Aton, apareix
a Egipte fa 3.500 anys. La religi de Zaratustra, a Prsia, s la primera
que parla d'un judici final i d'un cel o un infern posterior (segle X aC).
15

LA FORMACI DELS MITES. Totes les cultures shan trobat

obligades a respondre a grans interrogants: D'on ha sortit el mn? Per
qu es troba organitzat d'aquesta manera? Quin sentit t la vida? Quin
s el dest dels humans? Les respostes a preguntes tan fonamentals
noms es pogueren donar mitjanant mites que sn narracions
genials que proporcionen una cosmovisi a la cultura de cada poble.
Cada mitologia s'ha anat forjant lentament, per tempteig i error, fins
que trob format definitiu. Les forces de la natura van ser
personalitzades: el conjunt de la Terra fou venerada com a "mare", el
firmament fou considerat llar i domini del "pare del cel". S'ha cregut
que el seu origen era celestial i procedia directament de la divinitat;
aix provoc que els seus rituals fossin religiosos i esdevinguessin
sagrats i intocables. Els mites mostraven tamb el mn natural i
ensenyaven l's del menjar, de la medicina, dels oficis; eren tramesos
en forma de contarelles o rondalles. Les mitologies sorgiren arreu del
mn de forma independent unes de les altres: a Nova Zelanda entre
els maoris, entre els indis d'Amrica del Nord amb el Gran Esperit que
s el creador del mn, a Babilnia amb la famosa pica d'Enuma Elish
i el du Marduk, a Grcia amb Gaia que s la Mare Terra i amb el
firmament Uranus (o Ur).

LA RELIGI DINS LA HISTRIA. La finalitat de la religi s "relligar"

(fermar b) els humans, febles i mortals, amb els ssers superiors que
dominen l'univers. La religi tamb pot "rellegir (interpretar), s a dir,
ajudar les persones a trobar el significat de llur existncia. Les
religions han servit per unir i cohesionar un grup, una tribu, un poble,
unes civilitzacions; han ajudat a la supervivncia de la comunitat i han
estructurat la societat, per tamb, vergonyosament, en nom de Du
s'han generat i continuen encara moltes batalles, massacres,
conflictes i guerres. S'ha oblidat comprensi, justcia, pau i perd. Cal
afegir que moltes persones riques i poderoses han pogut dominar
grcies a l'ajut de la religi que atorgava poder div als governants i
sotmetia els pobres convencent-los que llur misria era fruit de la
voluntat de Du. Unes religions concebien Du com a ens
indesxifrable, incomprensible, inexplicable; altres consideraven els
dus com a ssers sobrehumans i poderosos que rebien ofrenes i
sacrificis. Les religions tamb han fet funcions que avui fa la cincia.
En el mn hi ha actualment ms de set mil milions d'habitants. La gran
majoria (89%) es declara religiosa i un 80% creu en Du. (Els budistes
i gent d'altres religions no tenen divinitat). Aproximadament hi ha
4.200 sistemes religiosos.
16

La creena en Du encara influeix de manera decisiva en la vida social,

per cal evitar excessos; s massa fcil dir als pobres que acceptin la
seva pobresa perqu s voluntat de Du. Avui 85 persones del mn
tenen igual que altres 3.500.000.000 humans. Sneca, filsof i poltic
rom del segle primer, afirmava: "La gent senzilla considera vertadera la
religi; els savis la veuen falsa i els governants til". El filsof alemany
del segle XIX, Ludwig Feuerbach, afegia: "Vull transformar els amics de
Du en amics de l'home, els creients en pensadors, els dedicats a la
pregria en donats al treball, els candidats a un ms enll en estudiosos
d'aquest mn". Recordem l'evangeli de Mateu (22:37-40) on Jess diu:
"Estima el Senyor, el teu Du, amb tot el cor, amb tota l'nima, amb tot
el pensament." i "Estima els altres com a tu mateix".
REFLEXI I RECERCA. Els humans sempre hem cercat resposta a
aquests tres reptes: necessitat de justcia, domini de la mort i sentit de la
vida. La religi sorg com a soluci, perqu la fe pot ajudar a afrontar la
mort, el dolor i la contingncia, per el progrs cientfic avana i desdiu
explicacions fantstiques que es donaven o que encara s'afirmen.
Qu pensar dels desordres, horrors i disfuncions innombrables que ens
arriben? Per qu hi ha terratrmols, erupcions, tsunamis, inundacions,
guerres, epidmies, accidents? La resposta tal vegada es troba en la
mateixa fora de l'energia que no s conscient ni t lmits. La soluci
ms freqent, entre creients, s que Du t sempre un designi positiu i
s'oculta per respectar la llibertat humana, per aquesta idea d'un du
que s'amaga s inconciliable amb un du pare bondads.
Els humans ocupam una part infinitesimalment petita dins el cosmos,
per podem tenir un alt nivell de conscincia. Quan reconesc on em
trob, quan s quin moment del dia s, quan puc respondre
adequadament a tot all que em rodeja, quan som responsable de mi
mateix, aleshores puc dir que he esdevingut conscient. No es tracta
d'inventar nous valors, sin ms aviat de trobar una nova fidelitat als
valors rebuts: justcia, compassi, amor, democrcia, lacisme, drets
humans. Hem de poder transmetre aquests valors heretats i llegar-los
als nostres fills, nts, besnts...
Fa deu mil anys que els humans sortrem de les cavernes. La nostra
espcie evolucion i segueix fent-ho. La cincia actual demostra que a
l'univers tot est unit. El futur es troba a les nostres mans i en som
responsables. Segurament les noves generacions ja no presentaran Du
com a una divinitat externa sobrenatural, sin que els humans serem
una extensi del que Du s. Nosaltres som part de Du i Du s part
de nosaltres. Treballar per als altres ser la religi del futur, com prevei
Nietzsche.
17

PRINCIPALS GRUPS RELIGIOSOS DEL MN:

Els JUEUS proclamen l'existncia d'un nic Du, creador de l'univers i
pare de tota la humanitat.
Els HINDUISTES se senten part d'un tot i s'integren en el
desenvolupament complet del mn i de la vida.
Els BUDISTES es reconeixen dbils i s'esforcen per l'alliberaci
interior i la fruci intensa de la vida.
Els TAOISTES es veuen dins l'harmonia de l'univers, segueixen la
conscincia i practiquen bones obres.
Els CONFUCIANS practiquen lausteritat de vida, conviuen en pau i
s'ajuden uns als altres.
Els CRISTIANS, com man Jess, reconeixen Du com a pare i
practiquen l'amor d'uns vers els altres.
Els MUSULMANS reconeixen el mateix Du que hebreus i cristians,
preguen, dejunen, fan almoina i esperen uns temps nous per als
salvats.
Els BAH integren valors de les religions i treballen per canviar
estructures negatives del mn.
PENSAMENT NO RELIGIS. Dins la nostra societat hi ha moltes
persones que rebutgen la influncia religiosa.
LAGNOSTICISME s una actitud o doctrina que declara inaccessible
a l'enteniment hum tota noci de l'absolut. No podem dir res de Du.
El sentit religis correspon a una etapa infantil de la humanitat.
L'ATEISME. El mn i la vida tenen sentit propi; Du no s necessari
per comprendre'ls. Lsser hum s lliure i responsable del seu dest.
s absurda l'existncia d'un Du, bo i creador, dins un mn ple
d'injustcia.

.
..

18

QU DIUEN LES RELIGIONS

HINDUISME. Hi ha una llum que illumina ms enll de tota la terra,
ms enll dels cels ms suprems. Aquesta s la llum que illumina els
nostres cors. (Chandogya Upanishad 3.13.7)
BUDISME. Si un homo es conquers a si mateix, aquest seria el ms
gran guerrer; perqu la ms gran de les victries s la victria sobre
un mateix. (Dhammapada, 103-4)
TAOISME. Hi ha tres tresors. El primer s amor, el segon s
moderaci, el tercer s humilitat. El qui t amor t realment valentia; el
qui t moderaci t realment abundncia; el qui t humilitat pot
realment tenir poder. (Tao Te Ching, LXVII).
CONFUCIANISME. Qu s amor? Estimar els homes. Qu s
saviesa? Conixer els homes. No facis als altres el que no
t'agradaria que et fessin a tu. (Dites de Confuci)
SINTOISME. Considerau el cel com el vostre pare, la terra com la
vostra mare, i totes les coses com els vostres germans i germanes.
(Oracle d'Atsuta)
ISLAMISME. Tot el que ara s aqu, un dia passar; no quedar
ms que el rostre del teu Senyor. (L'Alcor, sura LV)
JUDAISME. Aqu teniu el vostre Du, que ve per fer justcia i salvarvos. Es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran.
El coix botar com un crvol, i la llengua del mut cridar de
goig.(Isaes, 35:4-6)
CRISTIANISME. Du s amor. Ning no l'ha vist mai; si ens
estimam, ell est en nosaltres i el seu amor ha arribat a la plenitud.
Aquest s el manament rebut de Jess: qui estima Du, tamb ha
d'estimar el seu germ. (I Joan, 4: 8,12,21)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

19

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
..

20

II. Introducci bblica

.

3. CONIXER I VIURE LA BBLIA ( I )

ORIGEN I COMPOSICI. La Bblia s un conjunt de textos religiosos de
les religions jueva i cristiana. El nom ve de la llengua grega: (ta
biblia), els llibres". Se nhan fet traduccions, parcials o completes, en 2.454
llenges i fou el primer llibre imprs lany 1439 per Johannes Gutenberg. La
Bblia s'an formant durant mil anys i fou escrita en hebreu, arameu i grec
per molts autors i en estils diversos: prosa, poesia, mite, faula, histria,
pregria... El primer text s'escriv fa tres mil anys; s el Cant de Dbora, del
llibre dels Jutges. Una part del Pentateuc (els cinc primers llibres de la
Bblia) correspon als segles XVIII aC; sn les redaccions anomenades
elohista i yahvista. Osees fou el primer llibre que aparegu complet. Els
manuscrits ms antics trobats prop de la Mar Morta provenen del segle III
aC. La Bblia hebrea o "Tanak" est formada per 24 llibres: Llei, Profetes i
Escrits. A l'poca hellenstica s'afegiren 10 llibres en grec: Ester, Judit,
Tobit, I Macabeus, II Macabeus, Saviesa, Eclesistic, Baruc, Carta de
Jeremies i fragments de Daniel. El Nou Testament est integrat per 27
llibres en grec. Els captols i els versicles foren posats a l'Edat mitjana quan
tamb es van fer traduccions a diverses llenges europees que foren
rpidament prohibides; noms era permesa la versi llatina. Fou impresa
en catal la Bblia Valenciana l'any 1478, que fou igualment prohibida.
EL POBLE D'ISRAEL. Han existit moltes cultures i civilitzacions riques i
extenses. Amb el pas dels segles desaparegueren o es transformaren
radicalment. Pensem en els grans imperis dEgipte, Assria, Grcia i Roma.
Un poble petit, Israel, a la riba oriental de la Mediterrnia, sobrevisqu i
marc la histria, per a la seva gent i per a gran part de la humanitat. El
mitj emprat per conservar i trametre la seva cultura fou la "Tanak" o Bblia
hebrea.
Els seus inicis es posen en el patriarca Abraham, de qui es diu que fa quasi
quatre mil anys emigr de Mesopotmia (lactual Iraq) a Palestina. El
Gnesi, primer llibre de la Bblia parla dell i dels seus descendents: Isaac,
Jacob i els seus dotze fills.
El segon llibre, lxode, remarca el fet que els jueus que sestabliren a
Egipte en temps de Josep, passats vuit-cents anys, sofriren un ferotge i
cruel esclavatge. Du els alliber, fent-los sortir d'Egipte, conduits per
Moiss. Travessaren el desert de Sina on Du va fer un pacte amb aquell
poble: ell seria el seu nic du i Israel seria el seu poble. Desprs de
quaranta anys arribaren i sestabliren a Palestina, la terra que Du els
don, tot i que lhagueren de conquerir amb esfor i lluita d'armes.
21

Segons dades histriques, els segles XII-XI abans de la nostra era, a

Palestina hi habitaven diferents tribus nmades dedicades
principalment al pasturatge i a la transhumncia danimals. Altres
pobles agricultors i sedentaris hi eren presents. Tamb hi arribaren
grups immigrants des dEgipte. Hi hagu forta rivalitat i lluita per
mantenir el territori i la supervivncia. Les tribus sanaren aplegant i
formaren un petit estat regit inicialment per jutges. Posteriorment, per
garantir lautodefensa, sorganitzaren com a petit regne, elegint
successivament reis; Saul, David i Salom en foren els primers
monarques.
Al llarg del temps, Palestina fou envada des del nord, est i sud, per,
en el segle VII aC, el minscul regne de Jud va tenir un rellevant
poder regional a causa de la debilitaci dels grans imperis vens
d'Assria i Egipte. Aprofit aquell moment per crixer com a Estat tot
ajudant-se amb la literatura reial. Orden la creaci d'una collecci
d'escrits, als quals els escribes posaren dates d'origen molt antigues i
inventaren dades fabuloses sobre fets i personatges decisius per al
dest del poble. Tamb recolliren les crniques del dia a dia dels
monarques i de la cort. Aix es construa una "histria a mida i per
encrrec". Aquesta s la clau per entendre correctament gran part de
la Bblia.
Al segle IX aC arrib la divisi en dos regnes; la part ms rica, situada
al nord, form el regne dIsrael i la part ms extensa i pobra, situada al
sud, form el regne de Jud. El primer fou envat, aniquilat i dispersat
totalment per limperi assiri lany 721 aC. El regne de Jud, 131 anys
ms tard, fou ocupat pels babilonis i la poblaci rica i important fou
deportada a Babilnia l'any 582 aC. A lexili que dur 43 anys els
jueus es van fer conscients de la seva identitat i se sentiren impellits
a mostrar-se units com a poble. Dels jueus de Babilnia vingu un
desenvolupament molt important de la religi i de la Bblia.

DADES PER TENIR EN COMPTE. Durant millennis la cultura fou

transmesa noms oralment. Lescriptura arrib fa uns cinc mil anys;
quasi tothom era analfabet. Llegir i escriure era privilegi de la casta
sacerdotal i d'alguns rics. Noms fa cent anys que el llenguatge escrit
sha generalitzat, tot i que hi ha encara milions de persones al mn
que no saben llegir ni escriure. Els primers texts escrits de la Bblia
foren tramesos de forma laboriosa i econmicament costosa.
S'escrivia sobre pergam (tel de la pell d'animal) o sobre papir (full
vegetal). Sempre a m i molt lentament, sense vocals ni signes de
puntuaci, en carcters grossos i unint les paraules. A les cpies
manuals inevitablement es feien errors, correccions i noves
22

interpretacions del text. El text copiat era fruit d'un llarg procs
d'atenci, cpia, correccions, addicions i interpretacions. Resultava
impossible conservar el text primitiu.
No s'ha arribat mai a tenir "un text nic" de la Bblia; hi ha textos que
presenten variacions bastant importants, segons l'origen dels codis
antics. S'han descobert textos bblics abans desconeguts com, per
exemple, l'any 1948, a Egipte es trob una cpia del segle IV de
l'evangeli de Toms; alguns experts jutgen que s l'evangeli ms
antic, escrit prop de lany 50.
No hi ha dades histriques prou convincents de l'existncia
d'Abraham, Isaac i Jacob, ni tampoc de Moiss ni dels seus
successors. Les narracions d'Abraham foren escrites nou-cents anys
desprs de la seva existncia i les de Moiss uns tres-cents anys ms
tard. Ara b, aquests personatges representen mticament l'arrel del
poble d'Israel. Abraham fou el pare de tota la prognie. Moiss seria el
gran alliberador del poble. Una fuita massiva d'israelites d'Egipte, una
estada llarga al desert i una arribada de nombrosos immigrants a
Palestina haguessin deixat proves arqueolgiques que, fins ara, no
han estat trobades. Els fets de l'alliberaci dels hebreus, descrits en el
llibre de l'xode i en altres llibres de la Bblia, sn tan extraordinaris
que segurament haguessin quedat assenyalats a qualque document
arqueolgic de l'poca. No hi ha constncia cientfica; noms hi ha
raons literries i religioses. No existiren mai les dotze tribus d'Israel
com a descendents dels patriarques Abraham, Isaac i Jacob; eren
ms b pobles nmades que s'anaren unint i integrant als altres
pobles sedentaris de Palestina. Els personatges de David i Salom
foren fortament exagerats; molts dels seus trets i fets de vida no
admeten una crtica histrica. Els seus regnats foren senzills i sense
glria i dells tampoc no tenim restes arqueolgiques.
Els fets provats histricament se situen en esdeveniments i
personatges que van no ms enll del segle V abans de l'era comuna;
fa 2500 anys. Israel ha sobreviscut al llarg de la histria perqu
sempre ha valorat la seva prpia identitat com a poble, malgrat avui
l'Estat modern d'Israel ha esdevingut un element conflictiu en el
necessari procs de pau a Palestina i Orient Mitj. "Sortida d'Egipte",
"Aliana de Du amb el poble" i "Conquesta de la Terra Promesa" sn
les tres fites fonamentals del poble jueu. Levoluci cristiana arracon
el sentit original hebreu i pos en primer lloc l'alliberaci de Jess de
Nazaret, anomenat Crist o Messies, Salvador i Du.

23

MITE I REALITAT. Anomenam mite una informaci falsa o no creble,

per tamb t un sentit ms profund; en grec (mythos)
significa: discurs, missatge, narraci imaginada. Els antics,
fonamentant-se en un fet real, inventaven una narraci que donava
sentit a una problemtica del moment. Aix crearen narracions
paralleles per entendre els fenmens naturals, el sentit de lexistncia
humana, la incgnita de la mort, etc. El mite reprodueix el fet inicial i el
presenta com a histric; la repetici va ms enll de l'acte inicial
perqu fa participar nova gent en all que anuncia. El valor del mite no
es troba en la seva certesa sin en la seva eficcia; val, no per la
informaci objectiva, sin pel nou significat, presentat amb llenguatge
profund i sagrat. El mite dna esperana i illusi a viure amb
solidaritat; si no ho fa, fracassa i desapareix. En definitiva, el mite
noms mostra un cam cap a on els humans podem avanar.
- Totes les cultures i religions han desenvolupat mites; cal conixer
com i per qu ho han fet.
- El mite explica el que s inexplicable i fa participar en el que anuncia.
- El mite es fa sobre un fet succet; reprodueix la histria i hi incorpora
noves vivncies.
- El mite dna esperana i mou a viure amb solidaritat i sentit de
poble.
- El mite, per ser efica, exigeix acci: posar en prctica all que
anuncia.
- La major part de la Bblia fou redactada amb perspectiva mtica.
Solament sota aquesta perspectiva podem entendre els seus punts
cabdals: creaci del mn, Adan i Eva, sortida dEgipte, Terra promesa,
poble elegit... La perspectiva mtica tamb influ en la redacci del Nou
Testament: evangelis, fets, cartes, apocalipsi.
- Avui cal estar atents als actuals signes dels temps que reclamen
nous mites.
VALOR HISTRIC, CULTURAL I RELIGIS. La Bblia s la histria
de la fe d'un poble petit que camin amb esfor a la recerca de la seva
dignitat i descobr un du; ho va fer mitjanant una histria difcil, amb
tota casta de personatges: rons i falsos; illuminats i sublims, sants i
pecadors.

24

s una antologia religiosa, una mplia mostra del que els escriptors
antics pensaven sobre Du. El seu valor literari no s gaire important;
noms sobresurten alguns texts com, per exemple, el llibre del Cntic
dels Cntics i el llibre de Job.
La Bblia s una narraci tribal, una llegenda premoderna, una histria
creixent sorgida de l'experincia d'uns humans que, tot cercant sentit
a la vida i a les coses, descobriren Du. Va des del du tribal terrible
dels sacrificis humans i de les supersticions ms absurdes, fins a la
manifestaci d'un du que es mostra com a enamorat, mare o pare.
Es troba plena d'odi, sexe, guerres, tracions, assassinats, com tamb
hi abunda poesia, histria, ideals, utopia... Hi ha veus harmonioses, i
tamb veus confuses i contradictries, per sempre amb recerca
constant.
La Bblia ha estat una fora molt important en la construcci del mn
occidental. s el llibre ms tradut i editat del mn. La nostra cultura
n'ha rebut molts aspectes positius, com tamb molts altres negatius;
per exemple, l'antisemitisme, el fonamentalisme religis, la justificaci
de la guerra.
VALORACI AL LLARG DE LA HISTRIA. La Bblia conta la
histria d'un poble que va creure que Du l'elegia per avanar i arribar
a una terra on futures generacions podrien viure fraternalment en
llibertat, justcia, pau i felicitat. Fou escrita en un perode molt llarg:
des de l'any 1000 aC a l'any 135 dC. Amb ella s'han identificat al llarg
dels segles creients i grans creadors de cultura: artistes, msics,
pensadors i literats.
Reflexa els coneixements i la mentalitat de la gent d'Israel i de les
primeres comunitats cristianes en el moment de la redacci dels
diferents llibres; aleshores es pensava que la Terra era el centre de
l'univers, que hi havia tres espais: el superior o habitacle de Du, la
terra o llar dels humans i l'espai inferior tenebrs, dest de tots els
difunts. Ning no coneixia l'existncia de ms de 100.000.000.000
astres just a la nostra galxia i que a l'univers hi havia innombrables
altres grups d'estrelles. Ning no posava en dubte que Du enviava
malalties com a cstig als qui obraven malament; no es coneixien
encara virus ni bacteris. Ning negava l'existncia d'endimoniats i no
intua l'alienaci mental o l'epilpsia. Tothom creia que huracans i
tsunamis eren expressions de l'ira de Du.
La Bblia es presenta entre mites i fantasies; moltes de les seves
narracions sn creacions literries com, per exemple, Lltzer que surt
del sepulcre, Josep pare de Jess, Judes el trador, Barrabs el
lladre...
25

El du de la Bblia canvia a mida que passen les pgines: des d'amo

sobrenatural i du de tribu fins a personificar-se en l'amor, la justcia i
la pau. s un Du que mena a esdevenir plenament humans i divins
alhora.
A partir dels primers segles els cristians organitzaren un sistema per
llegir la Bblia als actes de culte. Els jueus ja ho feien des de molt
temps abans en la seva litrgia. Encara avui molts cristians coneixen
molt poc la Bblia; noms n'han escoltat fragments dins el temple. Fins
al segle XVI es pens improcedent traduir la Bblia al llenguatge del
poble; la jerarquia eclesistica catlica l'amag als fidels durant mil
anys preservant-la en llat; aix evitava que el poble hi acceds. Els
cristians reformadors del segle XVI emprengueren decididament la
traducci i difusi de les Escriptures Sagrades. Fins fa relativament
pocs anys la gent catlica no ha pogut conixer-les directament.
INTERPRETACI LITERAL. Una gran majoria de creients desconeix
la Bblia o la llegeix sense crtica i de manera ingnua. El literalisme
(llegir i entendre la Bblia al peu de la lletra) ha estat durant molts
segles l'nica forma d'arribar a les Escriptures. Interpretar-les aix s
pitjor que ignorar-les ja que es revesteix Du de prejudicis, injustcies i
irracionalitats. La interpretaci literal presenta ms problemes que
solucions perqu:
- No han quedat textos originals de la Bblia; noms tenim cpies de
cpies, amb importants divergncies, alteracions i adicions sofertes al
llarg dels segles. Noms del Nou Testament existeixen uns 5.700
manuscrits amb 300.000 variants.
- Ning accepta la Bblia de forma totalment literal; exemple: el reps
absolut en dissabte.
- No hi ha acord en el nombre de llibres inspirats; per als protestants
66 llibres, per als catlics 73 i per als ortodoxes 77.
- Les narracions expressades a la Bblia generalment sn simbliques
i, conseqentment, utilitzen mites i figures literries. Per poder
rescatar la Bblia s'han de canviar moltes actituds i nombrosos
conceptes.
El Primer o Antic Testament s un recull experincies que savis,
profetes i mstics d'Israel tingueren de Du. El du hebraic s
presentat de forma antropomrfica, implicat en els esdeveniments de
la naci i dels seus ciutadans; apareix metafricament sota forma de
roca, vent, foc, tenda, temple, nvol, rei, jutge, pastor, pare, mare.
26

Es tracta d'un du que estima i t cura dels seus seguidors. A la Bblia

els relats esdevenen art, vibraci, tradici, aventura. L'Antic o Primer
Testament s el llibre d'un poble (Israel), per tamb s el llibre de la
humanitat. El Nou Testament selecciona molts textos de l'Antic o
s'inspira en ells per aplicar-los directament a Jess de Nazaret,
convertint-lo en el Messies o Crist, anunciat pels profetes.
DIFICULTATS. La Bblia est plena d'errors i de doctrines
inacceptables i es pot entendre de manera diversa o, fins i tot, de
forma contradictria. Ha estat citada b i malament, usada i abusada,
aprovada i rebutjada. S'han servit d'ella per justificar l'opressi de la
dona, l'esclavitud, la guerra, el racisme, l'homofbia. Vet aqu alguns
exemples:
AFIRMACIONS SORPRENENTS:
Yahv extermina innocents i afavoreix el seu poble (xode).
El Senyor recompensa els bons amb bns materials (Salm 128).
Du mana a Abraham que mati el seu fill en sacrifici (Gnesi).
Du ordena aniquilar gent i bns de pobles enemics (Deuteronomi).
L'sser hum i l'animal tenen la mateixa sort (Qohelet).
Les dones no tenen valor i sn dolentes (Sircida).
Els leprosos han de viure sols i fora del campament (Levtic).
AFIRMACIONS INADMISSIBLES:
Els fills desobedients han de ser apedregats fins a la mort
(Deuteronomi).
Els adlters, els homosexuals, els idlatres han de ser executats
(Levtic).
L'infant nascut d'adulteri ha de morir (II Samuel).
Els infants fills dels enemics d'Israel han de ser esclafats a la roca
(Salm 137).
Els esclaus han d'obeir els seus amos (Colossencs).
Les dones han de callar a l'Esglsia (I Timoteu).
.
.
.
.
.
27

EXEMPLES D'ERRORS:
Creaci dels vegetals abans de l'aparici del sol (Gnesi)
Milers de persones en el desert durant quaranta anys (xode).
El sol s'atura per permetre la victria dels israelites (Josu)
Camells servint els humans sis segles abans de ser domesticats
Gnesi).

MOLTES NARRACIONS NO SN HISTRIQUES, SIN MTIQUES:

La Pasqua jueva fou escrita 700 anys desprs dels fets que conta.
Contradiccions en el Nou Testament. Alguns exemples: dos
arbres genealgics de Jess, fugida a Egipte i anada a Nazaret,
resurrecci simultnia a Jerusalem i a Galilea, miracles contra natura
com caminar sobre l'aigua i aturar una tempesta.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

28

4. CONIXER i VIURE LA BBLIA ( II )

INTERPRETACI CRTICA. La fora dels textos sagrats resideix en
el sentit que tenen, ms enll de la materialitat de les paraules.
Tractar la Bblia com si fos Du seria caure en la "bibliolatria", seria fer
de la Bblia un dol. s raonable, doncs, situar-la a les coordenades de
temps i lloc i conixer b els seus autors i destinataris. L'exegesi
interpreta el text de la Bblia responent aquestes a les preguntes: "Qu
va passar?" i "Qu he de creure?" L'hermenutica actualitza el text.
Tota interpretaci est condicionada per la histria i per la cultura;
totes les Escriptures foren composades per comunitats jueves o
cristianes. Un text sense un context explcit deixa la porta oberta a
qualsevol extravagncia i sempre caldr preguntar "Quin significat
tenia el text quan fou escrit? I ara quin sentit t?" Hi ha d'haver relaci
entre autor, context i receptors del text.
REVELACI, INSPIRACI. Un artista es troba inspirat quan pot
expressar amb msica, poesia, pintura... all que sent i que el
sobrepassa. Els profetes bblics tingueren l'experincia de sentir en el
seu interior el que consideraven afirmacions divines i parlaren i
escriviren, com si ho fes el mateix Du; el missatge tenia una fora
enorme. A mesura que pass el temps es produen noves
experincies que s'incorporaven al text. Les comunitats de creients, al
llarg dels segles, destriaren els llibres bblics "inspirats" i acolliren els
texts que expressaven la seva fe, considerant-los aix "paraula divina".
DOCUMENTS D'ESGLSIA. Vet aqu unes citacions valuoses: Cal
que els cristians s'acostin el ms possible a la Sagrada Escriptura.
(Constituci Dei Verbum, Concili Vatic II). La Bblia t una
importncia fonamental en la fe cristiana. Les Escriptures sn el mirall
en el qual l'Esglsia pot redescobrir constantment la seva identitat.
L'actualitzaci de la Bblia s necessria; cal aplicar el seu missatge a
les circumstncies presents i expressar-ho en un llenguatge adaptat a
l'poca actual. La comunitat creient s el context adequat per a la
interpretaci dels texts bblics. La interpretaci de la Bblia no pot ser
neutral, sin que seguint l'exemple de Du, que no pot tolerar
l'opressi i la injustcia, s'ha de decantar per als pobres i ha de
comprometre's en el combat per l'alliberaci dels oprimits. (Pontifcia
Comissi Bblica. 15.04.1993)
INTERPRETACI JUEVA. El Primer Testament s l'eina
imprescindible per llegir i comprendre el Nou Testament. Per a les
primeres comunitats cristianes noms l'Antic Testament era "Sagrada
Escriptura"; sense aquesta escriptura no s'hauria pogut redactar el
Segon Testament.
29

En el judaisme es fan diverses lectures d'un mateix text bblic aplicant

quatre criteris, que eviten cismes, heretgies i dogmatismes: 1r.
Sempre s possible una altra interpretaci. 2n. Desprs d'una
afirmaci afegirs: "Si es pot dir aix". 3r. Esperars un temps abans
de cercar solucions. 4t. Dirs sovint: "Aix no ho s". El judaisme s
una religi prctica i senzilla. Vet aqu un exemple. Un pag s'acost
un dia al rab Hillel i li digu: "Em convertir al judaisme, a condici
que m'ensenyis la Tor sencera mentre em sostinc a peu coix". El rab
accept el repte i l'instru de la segent manera: "El que et resulti
odis, no ho facis tampoc al teu prosme. Aquesta s la Tor sencera.
Tota la resta s comentari d'aix."
LECTURA REVOLUCIONRIA DE LA BBLIA. El tema principal s
l'alliberaci. El poble d'Israel s'aixec contra els seus opressors a
Egipte i descobr el seu du lluitant contra el fara i el seu exrcit. Era
la lluita dels "esclaus" per ser lliures. Les narracions del llibre de
l'xode sn mites plens de fantasia; presenten la histria d'un poble
esclau que lluit per la seva alliberaci; al mateix temps Du
s'identific amb el poble oprimit i establ amb ell una aliana eterna.
Segles desprs, a l'exili de Babilnia, els poetes anunciaren un nou
xode, tan gran i poders que el primer xode quedaria oblidat. La
temtica de l'xode s el prisma per interpretar totes les vivncies
d'Israel. En el Nou Testament segueix l'alliberaci: Jess rescata els
oprimits, guareix malalts, acull marginats, alimenta afamats i proclama
l'arribada d'un nou ordre social i poltic.
"PARAULA DE DU". Tota la Bblia s anomenada "paraula de Du",
per cal puntualitzar aquesta afirmaci. Dir que "Du parla" s caure
en un antropomorfisme: s convertir Du en un sser hum, perqu
noms parlen els humans. La Bblia s l'eina per escoltar, confrontar,
interactuar amb Du. Conseqentment cal aprofitar d'ella els
passatges significatius, que "ens parlen" i ens nodreixen.
La Bblia no s "paraula de Du", per Du pot ser trobat a la Bblia.
Ara b, hi ha textos que de cap manera apropen a Du i mai no
podran ser "paraula" seva. Altres textos molt ms nombrosos
indueixen a fer bones accions i a esdevenir ms humans. Cap autor
dels llibres sagrats no pens mai que all que escrivia era "paraula de
Du"; aquesta caracterstica noms fou decidida segles desprs. No
s lgic que l'Esglsia, per afirmar que la Bblia s paraula de Du,
utilitzi la mateixa Bblia; un exemple es troba a la segona carta a
Timoteu: "Tota l'Escriptura s inspirada per Du" (II Tim 3: 16).

30

La Bblia s que s "paraula de Du" en la mida que inspira, illumina,

allibera, dna coratge i fa estimar, s a dir, humanitza. Aleshores la
narraci esdev smbol universal i es pot interpretar com a revelaci
divina. s "paraula divina" quan els seus temes poden ser
experimentats i reviscuts com, per exemple, el significat de l'xode, el
man en el desert, Jess caminant sobre l'aigua, la resurrecci del
Crist. Quan els creients diuen "paraula de Du" l'han d'entendre ms
com a acte i no tant com a text escrit.
La Bblia s el testimoni escrit de l'experincia que unes persones
tingueren de Du. s una resposta humana a Du, resposta de la
comunitat de creients. Desprs de la lectura bblica a la Litrgia, ms
que respondre "Paraula de Du", es podria respondre "Posem en
prctica el que l'Esperit diu a l'Esglsia".
Du s'expressa progressivament en un cosmos en evoluci, es dna a
conixer i es revela en el devenir csmic. Hi ha moltes paraules i fets
fora de la Bblia que tamb poden convertir-se en "paraula de Du",
perqu "revelaci" s tota comunicaci prpia de Du. La Bblia ha
estat usada per legitimar injustcies i opressions, com tamb per
animar i enfortir lluites d'alliberaci. Cal emprar-la dignament ja que ha
estat feta "pel poble", "amb el poble" i "per al poble". Aix s, Du
segueix parlant.
SENTIT COMUNITARI. La Bblia no t vida sense una comunitat que
reclami com a prpia la histria narrada. Sn documents escrits "per" i
"per a" comunitats de creients. En la Bblia hebrea i en el primitiu
cristianisme la comunitat tenia un paper decisiu; l'espiritualitat
individualista els era estranya i aliena. Les comunitats bbliques tenen
la missi de fer viure en una societat transformada on les velles
histries es converteixen en la histria personal dels nous lectors
participants.
PERSPECTIVA ESPIRITUAL. La Bblia convida a entendre el mn
des d'una perspectiva renovada. Crida a la conversi i fa percebre la
vida d'una altra manera perqu avui Du segueix parlant mitjanant
els avenos de la cincia, el desenvolupament, el silenci, la fam, la
guerra, els senzills, els pobres... mitjanant TOT.
REPTES DE L'POCA ACTUAL. El Du de la Bblia reclama
defensar la justcia, tenir cura dels febles i desvalguts i orientar les
institucions pbliques vers una societat equitativa i universal. La Bblia
ofereix el testimoni de moltes persones, pertanyents a diferents
poques i llocs, que s'esforaren en trobar sentit a la vida.
31

La Bblia s un llibre que ha de servir per avanar en humanitat, per

els investigadors bblics, en general, no divulguen prou els avenos
aconseguits. Sembla que els dirigents de l'Esglsia tenen por que la
gent se n'adoni del que realment diu la Bblia. Bona part del clergat
creu que els coneixements bblics sn un repte a la autoritat eclesial i
fan minvar la fe. La gran tragdia de l'Esglsia s haver-se quedat
noms en la interpretaci literal de la Bblia quan la seva missi s
mantenir vives les experincies viscudes pels primers seguidors de
Jess que expressaren mitjanant molts simbolismes. Les comunitats
de creients tamb han de poder interpretar la Bblia per viure-la ms
intensament.
CAMINS DE RENOVACI. La Bblia no s un llibre tancat a
esdeveniments del passat. Els records de la Bblia s'orienten cap al
futur, per molta gent noms coneix la Bblia amb interpretaci literal i
infantil; desprs l'abandona quan t perspectiva crtica. Cal arribar a
una visi transcendent que arribi a un significat ms profund. La
nostra societat est plena d'esclaus i de persones sense esperana.
L'antic Israel, esclavitzat a Egipte, romp cadenes i arrib a una Terra
nova; li mancava esperana i Du li en don. La desesperaci s avui
una malaltia que s'escampa arreu, per els ssers humans estam
cridats a l'alliberaci i a la felicitat completa. La vida es percep d'una
altra manera a travs del prisma de l'xode bblic. Estam cridats a
practicar l'alliberament en el nostre entorn quotidi i "Du continuar
actuant com va fer en el passat". Basta estar alerta; avui sorgeixen
nous moviments d'alliberaci.
LECTURA VIVA. Cal llegir la Bblia amb ulls nous i entendre el que de
veritat diu. La Bblia assenyala el cam que els avantpassats trobaren
per interpretar el mn del seu temps. El futur anunciat a la Bblia s
una promesa d'alliberaci que els lectors moderns sn convidats a
aplicar a la societat actual; aquesta s la Bona Notcia. Les
Escriptures criden a una nova conscincia, a relacions fraternals, a
una nova humanitat.
No podem reduir la histria de la humanitat al temps bblic dels ltims
quatre mil anys. Durant milions d'anys dins la psique dels humans o
prehumans hi han arribat experincies que han fet avanar la
convivncia i la civilitzaci. Les imatges de confiana i millora han
sorgit dins l'esperit hum i s'han integrat finalment de forma conscient.
s el procs continu de l'evoluci. La creaci avana; hi ha un
creixement constant mitjanant l'evoluci de la selecci natural. Els
humans no som pecadors caiguts; som creatures evolucionant cap a
un dest futur, positiu i millor.
32

Cal extreure la "paraula de Du" de la seva closca mitolgica i

reconvertir-la en llenguatge actual i comprensible. Uns exemples. La
creaci, en constant evoluci, no s un fet passat. Jess visqu
persuadit que la societat injusta que l'envoltava aviat acabaria i
arribaria un mn nou, que ell anomenava "regnat de Du". Els seus
seguidors adaptaren el missatge del Mestre a les situacions de vida
d'aquell temps i testificaren que la trobada amb Jess suposava un
canvi radical i una esperana illusionada. El vertader contacte amb la
Bblia consisteix en sentir-se alludit per ella. El que importa s el
canvi d'actituds, convertir-se. A mida que es desperta el coratge,
l'alliberaci, l'alegria, la pau... la Bblia esdev "paraula de Du".
La lectura de la Bblia s'ha de realitzar a partir dels pobres i oprimits;
els eixos han de ser l'xode, l'alliberaci predicada i practicada per
Jess de Nazaret i el testimoni de les primeres comunitats. No basta
llegir; s necessari posar en prctica la "paraula de Du"; just aix es
revela plenament la Bblia.

PRINCIPIS PER ENTENDRE I VIURE LA BBLIA.

La Bblia no t gaire cura de detalls geogrfics, histrics, geolgics
o astrofsics; presenta histries acumulades del poble d'Israel, amb
pgines de gran bellesa.
Cal llegir la Bblia amb ulls nous, intentant entendre el que de
veritat vol dir, unint el text al context de temps, lloc i circumstncies de
cada llibre.
Cal recercar i trobar el que pretenia comunicar l'escriptor. La Bblia
no pot ser interpretada literalment; cal descobrir-hi un sentit ms enll
de les paraules per trobar-hi un cam de vida.
El Llibre Sagrat pot empnyer a lluitar per la justcia, a favor del
feminisme, en contra de l'esclavitud, de l'homofbia, dels sistemes
econmics explotadors..
La Bblia encoratja a viure en una comunitat sense barreres, a la
recerca d'un mn millor. En definitiva, a fer realitat "el regnat de Du".
.
.
.
.
.
33

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
34

III. Antic Testament

5. LA TOR o LLEI DIVINA
ELS PRIMERS CINC LLIBRES DE LA BBLIA. La Tor o Torah
..
. (mot hebreu que significa ensenyament, instrucci o llei) s el
conjunt d'escrits que formen el Llibre de la Llei. Quan es tradu al grec reb
el nom de Pentateuc ( "cinc contenidors"). Aquests escrits
inicials de la Bblia sn: Gnesi, xode, Levtic, Nombres i Deuteronomi.
Els jueus els veneren com a revelats directament per Du a Moiss com a
"llei divina". Cal dir que aquests llibres selaboraren al llarg de segles,
contenen passatges repetits i contradictoris, (fruit sens dubte de tenir
diferents autors) i els seus textos han sofert nombroses addicions,
supressions i modificacions que alteraren el significat primitiu. Es cregu
errniament durant molt temps que Moiss nera lnic autor, per el mateix
text narra fets posteriors a la vida de Moiss. Amb molta investigaci sha
dedut com lelaboraren els llibres. Lopini avui ms acceptada s que hi
hagu quatre fonts o redaccions diferents, realitzades una sobre laltra al
llarg de cinc-cents anys.
PRIMERA REDACCI. La primera redacci comen sobre lany 950 aC,
a la cort de Jerusalem, en temps del rei Salom o poc temps desprs. s la
font J (o Y), document yavista. Du sempre s anomenat Jahv i es
presenta en forma molt humana i favorable. Els personatges (Abraham,
Moiss...) fan dintermediaris del poble. Moiss pot representar vries
persones; probablement hi hagu diferents emigracions des dEgipte
recollides en una sola histria. Explica lorigen del mn segons els mites
babilnics. Justifica les dotze tribus dIsrael com a fundadores de la naci.
Sembla que aquest text sorg d'unir diverses histries explicades oralment
a Jud. La histria normalment sescriu quan un poble ja sha establert;
segurament el rei man escriure la histria del seu regne, la qual, una
vegada completada, fou llegida i inclosa en el culte quan el poble es
trobava reunit en el temple. D'aquesta manera aquestes narracions,
utilitzades en actes solemnes esdevingueren revelaci divina, escriptura
sagrada, paraula de du. Els sacerdots hi tingueren un paper decisiu
servint els interessos del rei afirmant que era paraula de du que donava
poder div al rei per governar. Qualsevol rebelli contra el rei o contra el
temple (i els seus sacerdots) esdevenia forosament enfrontada al mateix
Du. No hi havia divisi entre religi i estat. La Bblia esdevingu des del
primer moment un document poltic de primer ordre, unint la creaci del
mn, els orgens de la humanitat, els patriarques dIsrael, l'alliberaci de
lesclavitud, el pacte de laliana, la conquesta i la possessi de la terra
promesa. En definitiva, fou una gran propaganda per definir qu significava
ser jueu i ser membre del poble elegit.
35

SEGONA REDACCI. La segona redacci rep el nom de font E i fou

escrita cent cinquanta anys ms tard, sobre lany 800 aC. En aquest
document elohista Du sempre s anomenat Elohim (senyor). Lany
920 aC una guerra civil havia provocat la divisi de Palestina en dos
regnes: al sud Jud, ms pobre i ramader; al nord Israel, ms ric,
agrcola i comerciant. El regne del nord sorganitz duna forma ms
democrtica: el rei era elegit pel poble i sempre es trobava sotms al
servei de la gent. La narraci bblica comenava, no amb la creaci,
sin amb Abraham, pare dels creients. Volia explicar el moment
present recordant el passat: la gent esclava a Egipte era la llavor de la
gent posterior. El poble del nord resistia i superava latracci de la
ciutat de Jerusalem i participava tamb en laliana de poble elegit.
Aix el text sagrat reb constants modificacions al llarg del temps
acomodant-se als usos i costums del regne del nord. Per lany 721
aC els assiris ocuparen el regne dIsrael que shavia aliat amb Sria.
La major part dels seus habitants foren deportats a lexili i mesclats
amb altres pobles estrangers. Uns pocs ciutadans es refugiaren a
Jerusalem i salvaren el text sagrat elohista, el qual amb el temps fou
agregat al text de la primera redacci, formant un nic text, duplicant
aix molts passatges i narracions.
TERCERA REDACCI. La versi deuteronomista (font D) prov duna
revisi general feta lany 621 aC. a Jerusalem, durant el regnat del rei
Josies. Segons tradici de Segon Reis 22:18, es descobr el Llibre de
la Llei quan es feien obres en el Temple. Tothom qued meravellat
daquesta trobada provocada i el jove rei va fer llegir la llei trobada
davant tot el poble congregat. La gent accept complir la nova llei.
dols, dus falsos, sacerdots pagans, temples de prostituci, santuaris
dispersos, bruixots serien foragitats i el temple de Jerusalem
esdevindria lnica casa del Senyor. Arrib una vertadera reforma; el
profeta Jeremies fou un dels principals protagonistes, per noms
dur vint-i-cinc anys perqu la naci de Jud fou destruda per
Babilnia. La tercera redacci inclou les dues anteriors i es troba
principalment en el llibre del Deuteronomi.
QUARTA REDACCI. La quarta revisi de la Tor, anomenada
sacerdotal (font P), de Priester o sacerdot es va fer cinc-cents
anys desprs de la redacci del primer text. Lany 596 aC la ciutat de
Jerusalem s conquerida per Nabucodonosor i el regne de Jud
sextingeix. Els principals jueus esdevenen esclaus a Babilnia durant
seixanta anys. Els sacerdots sesforcen per conservar a lexili la
identitat del seu poble. Noms ho aconseguiran si mantenen els jueus
separats de la gent que els ret presoners
.
36

Per a aix, indiquen tres normes a seguir: a) Circumcisi de tots els

mascles (extirpaci del prepuci que cobreix el penis), en homenatge a
laliana dAbraham, patriarca del poble dIsrael; aix no podent
amagar la identitat es dificultar el casament amb altres tnies. b)
Reps el dia del sbat (en hebreu . . xabbat), en agrament al
dia set quan Du descans desprs de crear totes les coses; ser un
temps per enfortir-se com a grup, separats de la societat on viuen. c)
Menjar kosher, preparat segons normes rituals de la seva religi;
daquesta manera els hebreus no saplegaran a menjar amb la gent
pagana. Els sacerdots decidiren que la histria sagrada del seu poble
havia de ser revisada; demostrarien que costums i tradicions de la
vida del seu poble pertanyien al comenament de la seva histria i
seguien indicant el cam marcat per Du. No dubtaren, doncs, en fer
una nova i exhaustiva revisi i hi afegiren molts aspectes innovadors.
Daquest perode prov la redacci del primer captol del Gnesi que
narra la creaci del mn en sis dies, part de lxode, i prcticament tot
el llibre de Nombres i Levtic.
Dara en endavant la histria dels jueus reflectir aquests dos temes:
a) Sempre s possible sobreviure, per damunt totes les dificultats. b)
Cal acomplir la tasca de retornar i refer la ptria (Jerusalem). Aix
noms ser possible acceptant les Sagrades Escriptures com a
absoluta llei de Du. Lobedincia dels fidels es mostrar amb el
compliment de les normes de la circumcisi, del sbat i del kosher
que materialitzen laliana de Du amb el seu poble Israel.
DADES PER RECORDAR
Sidealitzaren les antigues narracions fins a convertir-se en
sagrades.
El rei es convert en representant indiscutible de Du.
S'establ uni estreta entre temple i corona, esglsia i estat,
poltica i religi.
Els dos regnes, Jud i Israel, apliquen la Llei a les circumstncies i
necessitats del moment.
Fets fortuts o preparats sn presentats com a providencials (text
deuteronmic en el Temple).
El poble pren conscincia i creix, sobretot des de lexili a Babilnia.
No tot el poble, sin noms la gent ms preparada avana i es
reforma.

37

 El poble s dirigit pels sacerdots, aleshores casta dominant (tenien

lexclusiva de la cultura).
Per a Israel s imprescindible no perdre les arrels (la seva histria)
i no mesclar-se.
Els jueus integren mitologies daltres pobles (mn creat en sis dies;
descans al set dia).
Du allibera Israel de lesclavatge (sortida dEgipte) i el fa el seu
poble (aliana en el Sina).
Crida constant del judaisme: Enguany aqu, el proper any a
Jerusalem! (Polticament lany 1948 aix es compl amb la creaci de
lestat dIsrael).
La Bblia evolucion durant cinc-cents anys, segons les necessitats
de la gent, tot urgint justcia i rectitud en les formes de conviure.
FORMACI DE LA TOR

Segle
abans
de lera
comuna

Any

Font

Nom

Lloc
dorigen

aproximat

X aC

950 aC

Font
J Y

JAHVISTA
(Yahvista)

Jerusalem

VIII aC

800 aC

Font E

ELOHISTA

Regne del
Nord

VII aC

621 aC Font D DEUTERONMICA Jerusalem

V aC

500 aC

Font P

SACERDOTAL

Font de larticle: SPONG, John Shelby:

Re-Claiming the Bible for a Non-Religious World,
Harper Collins Publishers. New York, 2011.
.

38

Babilnia

.
.LA

CREACI. DOS TEXTOS BBLICS COMPARATS

1. Font J (Jahvista) Gnesi 2: 425:

Aix foren els orgens del cel i la terra quan van ser creats, el dia
que el Du Etern va crear la terra i el cel, i a la terra encara no hi havia
cap arbust campestre, ni havia brotat cap herba al camp, perqu el
Du Etern encara no havia fet ploure damunt la terra i tampoc no hi
havia cap home per a conrear el camp, sin que de la terra pujava un
vapor que humitejava tota la superfcie del terreny.
Llavors el Du Etern va formar lhome amb la pols del terreny i li
insufl a les narius un al de vida, i lhome esdevingu un sser
vivent. Desprs el Du Etern va plantar un jard a lEdn, cap a
lorient, i hi va posar lhome que havia format.
El Du Etern va fer que de la terra naixessin tota mena darbres
agradables de mirar i bons per a menjar; i al bell mig, larbre de la vida
i larbre del coneixement del b i del mal. De lEdn sortia un riu per
regar el jard, i dall es repartia en quatre braos. El primer sanomena
Fison i envolta tot el pas dHavil, on hi ha lor. Lor daquella terra s
del bo; tamb shi troba la goma-resina i la pedra dnix. El nom del
segon riu s Guibon i envolta tot el pas de Cuix. El nom del tercer riu
s Tigris i corre a lorient dAssria. El quart s lufrates.
El Du Etern prengu, doncs, lhome i el pos al jard de lEdn a fi
que el conres i en tingus cura. I el Du Etern va fer a lhome
aquesta advertncia: De tots els arbres del jard, en pots menjar, per
de larbre del coneixement del b i del mal, no en mengessis pas,
perqu si un dia en menges, estigues segur que morirs. Desprs, el
Du Etern digu: No s bo que lhome estigui sol. Li far una ajuda
convenient.
El Du Etern va formar de la terra tots els animals ferstecs i totes
les aus del cel, i els emmen davant lhome per veure com els
anomenaria, perqu tal com lhome anomens cada animal, aquell
fra el seu nom. I Adam va posar nom a tot el bestiar, i a les aus del
cel i a tots els animals ferstecs; per per a ell no va trobar una
companyia adient.
Llavors el Du Etern va fer caure lhome en un son profund, i
mentre dormia prengu una de les seves costelles i tanc la carn al
seu lloc. I de la costella que havia tret de lhome, el Du Etern en va
fer una dona i la dugu a lhome. Llavors lhome Digu: Aquesta s
que s os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta
sanomenar dona, perqu ha estat presa de lhome.
Per aix lhome deixar el pare i la mare i sunir a la seva muller i
seran una sola carn. I tots dos, lhome i la dona, anaven despullats i
no se navergonyien
39

2. Font P (Sacerdotal) Gnesi 1:131 i 2: 13:

En el principi, Du va crear el cel i la terra. La terra era catica i
desolada, les tenebres cobrien la superfcie de labisme i lesperit de
Du planava per damunt les aiges.
I Du digu: Que hi hagi Llum; i hi hagu llum. Du vei que la
llum era bona, i va separar la llum de les tenebres. A la llum, Du la va
anomenar dia, i a les tenebres, les anomen nit. Hi hagu un vespre
i vingu un mat, i es compl el primer dia.
Du digu: Que hi hagi un firmament entre les aiges que
mantingui separades les unes de les altres. I fou aix. I Du va fer
aquest firmament que separa les aiges que hi ha sota el firmament de
les aiges que hi ha al damunt; i, a aquest firmament, Du lanomen
cel. Hi hagu un vespre i vingu un mat, i es compl el segon dia.
Du digu: Que les aiges de sota el cel sacumulin en un mateix
lloc i aparegui la massa slida. I fou aix. I Du, a la massa slida,
lanomen terra; i al cmul de les aiges, mar. I Du vei que aix
era bo. Du digu: Que la terra produeixi vegetaci: herbei que doni
llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva
espcie. I fou aix. La terra va produir la vegetaci: herbes que granen,
segons la seva espcie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor,
segons la seva espcie. I Du vei que aix era bo. Hi hagu un
vespre i vingu un mat, i es compl el tercer dia.
Du digu: Que hi hagi lluminries en lespai del cel que separin el
dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els
anys, i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra. I
fou aix. Du va fer, doncs, els dos grans llumeners: el ms gran
perqu regs el dia i el ms petit perqu regs la nit, i les estrelles. Du
els va situar a lespai celeste perqu fessin llum sobre la terra, perqu
dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Du vei
que aix era bo. Hi hagu un vespre i vingu un mat, i es compl el
quart dia.
Du digu: Que les aiges produeixin ssers vivents i hi hagi aus
que volin per damunt la terra, en lespai obert del cel. I fou aix. I Du
va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen,
que les aiges van produir segons cada espcie, i tots els animals
voladors, segons cada espcie. I Du vei que aix era bo. Du els
bene dient-los: Creixeu i reproduu-vos i ompliu les aiges dels mars; i
que els animals que volen es multipliquin sobre la terra. Hi hagu un
vespre i vingu un mat, i es compl el cinqu dia.
Du digu: Que la terra produeixi ssers vivents segons la seva
espcie: animals domstics, rptils i animals salvatges, segons cada
espcies. I fou aix. Du, doncs, va fer els animals ferstecs, segons
cada espcie, i els domstics, segons la seva mena, i tots els animals
que sarrosseguen sobre la terra.
40

I Du vei que aix era bo. Du digu: Fem lhome a la nostra

imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del
mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domstics i salvatges i
sobre tots els animals que sarrosseguen damunt la terra. I Du va
crear lhome a la seva imatge, a la semblana de Du el va crear; cre
lhome i la dona. I Du els bene i els digu: Creixeu i reproduu-vos;
ompliu la terra i sotmeteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre
les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.
Du digu: Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents
a la terra, i tota mena darbres fruiters que duen la seva llavor, perqu
us serveixin daliment. I a tots els animals terrestres, i a totes les aus
del cel i a tots els animals que sarrosseguen damunt la terra, els dono
tota mena dherba verda perqu els serveixi daliment. I fou aix. I Du
vei que tot el que havia fet era bo. Hi hagu un vespre i vingu un
mat, i es compl el sis dia.
Aix es van fer el cel i la terra amb tot el que contenen, i al set dia
Du va acabar la tasca que havia emprs i va reposar, aquell dia set,
de tota lobra que havia creat. I Du va beneir el dia set i el santific,
perqu fou en ell que Du va reposar de tota lobra creadora que
havia efectuat.

ESCOLTA, ISRAEL (SHEM, ISRAEL)

..
.

Escolta, Israel: el Senyor, el nostre Du, el Senyor Etern, s nic.

Estimars el Senyor, el teu Du, amb tot el teu cor, amb tota la
teva nima i amb totes les teves forces. I aquestes paraules que
avui et mano estaran en el teu cor; les inculcars als teus fills, les
explicars a casa teva, anant pel cam, quan vagis a dormir i quan et
llevis. Les lligars a la teva m com un senyal i te les posars entre
els ulls com un frontal. Les escriurs sobre els brancals de casa
teva i a les teves portes.
(DEUTERONOMI 6: 4-9)
Ben segur que si escoltes atentament els meus manaments que us
ordeno avui, estimant el Senyor, el vostre Du, i servint-lo amb tot
el vostre cor i amb tota la vostra nima, jo donar la pluja de la
vostra terra en el temps oport, la primerenca i la tardana, perqu
puguis collir el teu blat, el teu vi novell i el teu oli; jo donar herba
als vostres camps per al bestiar, i podreu menjar i atipar-vos.
41

Tingueu compte que el vostre cor no es deixi seduir i us desvieu per

servir i adorar altres dus; perqu la clera del Senyor sencendria
contra vosaltres, tancaria el cel perqu no hi hagus ms pluja i la
terra no donaria els seus fruits, i desapareixereu aviat de la bona
terra que el Senyor us dna.
Posareu, doncs, aquestes paraules meves sobre el vostre cor i
sobre la vostra nima, les lligareu com a senyal sobre la vostra m, i
estaran com uns frontals entre els vostres ulls.
I les ensenyareu als vostres fills, les explicars assegut a casa
teva, anant pel cam, quan vagis a dormir i quan et llevis; les
escriurs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes, a fi
que es multipliquin els vostres dies i els dies dels vostres fills
sobre la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres
avantpassats, tant com sn els dies del cel sobre la terra.
(DEUTERONOMI 11: 13-21)

El Senyor va dir a Moiss: Parla als fills dIsrael i manals que ells
i les generacions futures es facin borles als angles dels seus
vestits, i que subjectin la borla de cada angle amb un cord blau.
Aix, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de
tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu
emportar pel vostre cor i els vostres ulls darrere les coses que
acostumeu a buscar, prostituint-vos.
Aix recordareu i complireu tots els meus manaments, i sereu sants
per al vostre Du.
Jo sc el Senyor, el vostre Du, que us he tret de la terra dEgipte
a fi de ser el vostre Du. Jo, el Senyor Etern, el vostre Du.
NOMBRES 15: 37-41
.

42

6. ELS PROFETES
RECLAMEN JUSTICIA i LLIBERTAT
PROFETES A LA BBLIA. Els llibres dels Profetes ......
Neviim formen la segona part de la Bblia hebrea o Tanak, entre la
Tor (Llei) i els Ketuvim (Escrits). Els "Primers Profetes" es troben
en els llibres de Josu, Jutges, Samuel i Reis i els "ltims Profetes"
en Isaes, Jeremies, Ezequiel i els Dotze (o Profetes Menors: Osees,
Joel, Ams, Abdies, Jons, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies,
Ageu, Zacaries i Malaquies). Tots influren molt en un
desenvolupament renovat del judaisme.
PROFECIES MALENTESES. Ens equivocam quan redum el
profetisme a la missi de conixer i predir esdeveniments que encara
han de succeir. Aquesta concepci, per, s constantment promoguda
en els mateixos escrits del Nou Testament quan apliquen literalment al
Crist fets o paraules redactats molts segles abans. Profeta, en realitat,
s la persona que anuncia un missatge alliberador.
PER QU i PER A QU LES PROFECIES. Els profetes sorgiren per
defensar la vida del poble perqu una minoria de rics i poderosos a
Israel comenaren a aprofitar-se de la gent dbil i pobra. Aparegueren
uns homes i unes dones hi hagu tamb profetesses que exigien
retornar a la primitiva religi que respectava els febles. Els servidors
de la religi oficial shavien venut als poderosos i eren encobridors de
la injustcia.
Els profetes saixequen contra els poderosos i reclamen justcia i
llibertat, es fan conscincia de la naci i defensors dels dbils. Parlen i
actuen quan veuen en perill el sistema religis i social. Condemnen el
culte fals i reclamen un culte de justcia i de veritat. Denuncien els
dols. Reaccionen contra la prostituci sagrada practicada als
santuaris on simitava la interacci sexual entre el du Baal i la
fertilitat de la terra. Tamb existien els profetes oficials, al servei
exclusiu del rei. El rei comprava els seus propis sacerdots i
instrumentalitzava el culte per al propi benefici personal i institucional.
EXEMPLES. Els profetes actuaven i parlaven amb la seguretat que
Du els donava i sexigien a ells mateixos un canvi radical. Trobaven
Du en les necessitats que patia la gent. Hagueren de vncer pors i
dubtes. Arribaren a canviar la histria. Vet aqu alguns casos.
SAMUEL interv perqu el poble hebreu que ha crescut i vol
enfortir-se tengui tamb un rei que el governi com el tenen els
pobles vens. En nom de Du elegeix Saul i David com a primers reis.
43

NATAN renya fortament el rei David per haver-se casat injustament

amb lesposa del seu fidel servidor Uries, enviat pel rei a una mort
segura al camp de batalla.
ELIES, sol, pot ms que quatre-cents cinquanta sacerdots del du
Baal fent que davalli foc del cel sobre lanimal que ell ofereix a Du en
sacrifici. Obt la pluja per acabar amb la fam del poble. Agrat per la
victria fa matar els quatre-cents cinquanta sacerdots contraris.
ELISEU assegura laliment a una vdua i al seu fill, que acaba de
morir, li retorna la vida.
AMS vivia en el regne del Nord i es rebell contra els abusos i les
injustcies dels poderosos. El seu llibre s segurament el ms antic
dels proftics: fou escrit set segles i mig abans de la nostra era.
S'oposa a donar culte a Du si no es practica la justcia.
OSEES es casa amb una prostituta per demostrar com Israel ha
romput el comproms amb Du fornicant amb els dus falsos del
poder, de la riquesa i de l'opressi als dbils.
MIQUEES denuncia els tresors guanyats amb violncia i amb
balances i peses falsificades; en sn culpables els prnceps, els
sacerdots i els jutges que no defensen el dret i la justcia.
JEREMIES exigeix el culte vertader. Davant el culte fals i hipcrita,
practicat arreu, no veu altra soluci que destruir el Temple i deixar
doprimir lestranger, lorfe i la vdua.
ISAES. El llibre inclou tres autors dins un perode de tres-cents anys.
El primer Isaes protesta contra un culte buit, reclama justcia i
defensa els dbils. El segon, presenta Israel sota la figura del
servidor sofrent, humil i senzill, que porta vida al mn i es lliura per
amor. El tercer Isaes lluita contra la corrupci i exigeix reconstruir la
naci desprs de lexili a Babilnia.
EZEQUIEL anuncia alliberaci al poble hebreu desterrat a Babilnia.
Posa el smil dun camp ple dossos secs dhumans que retornen a la
vida.

44

FETS SIMBLICS. Sovint no basten les paraules als profetes i han de

recrrer a fets simblics. Isaes an despullat tres anys pels carrers de
Jerusalem, com a presoner de guerra. Volia impedir laliana del seu
rei amb els pasos poderosos vens. Jeremies es pos sobre el coll un
jou de bsties per convncer la gent que era millor estar sotmesos al
rei de Babilnia que morir en el setge de la ciutat de Jerusalem.
Tamb ell, Jeremies, romp una gerra davant la gent per significar
com Du esmicolaria el seu poble perqu shavia prostitut deixant
dobservar la Llei santa. Els profetes interpretaven el sentit de la
histria que vivien en els seus dies; acusaven i condemnaven els
culpables i prometien tamb al seu poble un esdevenidor favorable.
SIS SEGLES D'ISRAEL. El temps dels profetes cobreix un llarg espai
de sis-cents anys de la histria dIsrael que va des dels primers
profetes, Natan i Elies, fins als ltims, Malaquies i Joel. La crisi i els
fracassos obliguen a repensar la histria per no repetir-la i, aix, poder
trobar un sentit ms profund.
RENAIXEMENT DEL POBLE. Les invasions dels imperis dAssria i
Babilnia acabaren amb els regnes dIsrael i de Jud, per serviren
per replantejar i renovar lantiga aliana. Lactuaci ms decidida dels
profetes arrib en el temps difcils de crisi i desastres, especialment
durant els seixanta anys de desterro a Babilnia, des don un petit
grup de gent, noms un romanent del poble, sencarreg de mantenir
vius els ideals i realitzar el ressorgiment dIsrael.
PROCS PROFTIC. Quasi mai sn els profetes els qui escriuen el
seu missatge. Tenien deixebles i sovint tamb una escola de
seguidors; tots aquests interpretaren i anaren aplicant la histria
dIsrael. Les idees avancen, com tamb ho fa el sentit tic. Observem
com s molt diferent un Elies, que man matar quatre-cents cinquanta
sacerdots de Baal, a un segon Isaes, que presenta Israel com un
servidor que dna la vida per a tothom.
APLICACIONS A JESS. Els primers seguidors de Jess
interpretaren vida, fets i paraules del Mestre principalment guiats pels
escrits de l'Antic Testament, no tant amb fidelitat als fets histrics, sin
atribuint a Jess els trets descrits anteriorment pels profetes. La
redacci del Nou Testament ser sobretot una reinterpretaci del
Primer Testament sobre la figura de lelegit, servent, ungit (crist o
messies), fill dhome... que havien anat presentant els escrits dels
antics profetes. No es tracta tant d'acomplir la "lletra" de la profecia,
sin d'arribar al "missatge de salvaci" que volen anunciar.
..
.
.
.

45

.Missatge del profeta AMS

.

Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per

un parell de sandlies. Trepitgen el cap dels desvalguts i
destrossen la vida dels humils. Vora mateix dels altars es
posen a taula amb els vestits que han pres als pobres en
penyora. (2:6-8)
Escoltau aquestes paraules, dames de la muntanya de
Samaria, vaques de Basan que oprimiu els febles i maltractau
els pobres, vosaltres que deis als marits: Portau vi, que volem
beure! Doncs b, el Senyor, Du sobir, us jura aix per la
seva santedat: Vindran dies que us agafaran amb garfis i se
us enduran, fins a l'ltima de totes, com peixos pescats amb
l'ham. (4:1-2)
Vosaltres odiau el qui exigeix judicis justos, avorriu el
qui diu la veritat. Trepitjau els febles i els preneu la seva part
de gra. Per aix no habitareu les luxoses cases que heu
construt ni beureu el vi de les vinyes selectes que heu plantat.
(5:10-11)
Escoltau aix, els qui engoliu els pobres fins al punt
d'exterminar els desvalguts del pas. Vosaltres deis: "Vendrem
amb mesures ms petites i pesarem les peces de plata amb
pesos ms grossos, farem trampa amb les balances. Vendrem
el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o b
adquirirem un pobre per un parell de sandlies." (8:4-6)
"Jo, el Senyor, orgull del vostre poble, jur que no
oblidar mai aix que feis! Renovar la vida del meu poble:
reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, plantaran
vinyes i en beuran el vi, conrearan hortes i en menjaran els
fruits. Els implantar a la seva terra, i ning no els arrencar
mai ms del pas que jo els havia donat. Ho diu el Senyor, el
teu Du. (9:12-15)
.
46

7. ELS ESCRITS de SENY i SAVIESA

ONZE LLIBRES SAPIENCIALS. Els llibres anomenats Escrits en hebreu
.. .#..$ "Ketuvim" apareixen en la Tanaj o Bblia hebrea, desprs de
la Tor (Llei) i dels Neviim (Profetes).
Un primer grup est integrat per tres llibres potics:
1) Els Salms, font principal de la litrgia,
2) els Proverbis, literatura en forma de frases curtes i
3) el llibre de Job, que tracta el problema del mal.
Hi ha cinc rodets que es llegien a les festes religioses.
4) Cntic dels Cntics. Cant damor allegric entre Du i el seu poble. Es
cantava a la festa del "Psaj" (Pasqua) per reviure lalliberaci de
lesclavatge a Egipte.
5) Rut. Histria social del temps dels Jutges. Es llegia a la festa de
"Shavuot", set setmanes desprs de Pasqua, a la recollecci dels fruits
nous, significant la conversi del poble a Du, tot seguint l'exemple de Rut.
6) Lamentacions recordava la destrucci de Jerusalem pels babilonis i
exigia dejuni i dol en record dels moments dolorosos que sofr el poble
dIsrael.
7) Qohelet o Eclesiasts, literatura de saviesa que exposa la vanitat del
mn i celebra la festa de "Sucot", tot demanant reconciliaci, uni del
poble, alegria, pau, i cura dels pobres i marginats.
8) Ester recorda la salvaci dels jueus a lantiga Prsia, celebrant la festa
dels "Purim". Amb un sorteig el rei tir volia conixer el dia de la destrucci
dIsrael, per fracass. Se celebra amb jocs, bromes, regals i menjars.
S'hi afegeixen tres llibres ms.
9) Daniel. Lexili del segle VI aC a Babilnia era viscut com a martiri i
profecia.
10) El llibre dEsdres i de Nehemies (unit en un sol volum) fa present el
retorn dels exiliats de Babilnia i la reconstrucci del temple i de les
murades de Jerusalem. A ms, assenyala el cam que ha de seguir Israel
tornant de lexili. Exposa la legislaci religiosa i comunitria en el segle V
aC. Tota la Llei s llegida davant el poble i aquest es mostra disposat a
posar-la en prctica.
11) El llibre de Crniques cont un llistat genealgic, amb informacions
dels reis, des del temps de David fins al retorn de lexili de Babilnia, de
lany 965 al 538 aC. No s un llibre histric, malgrat ho sembli i descriu com
shauria dhaver viscut la histria. El temps dels jueus esdev el fonament
sobre el qual es desenvolupar segles ms tard la histria dels cristians. Els
fets de la vida de Jess, detallats en els evangelis, sescriuran connectats i
dependents de les narracions i profecies que presenta el Primer o Antic
Testament.
47

SIS LLIBRES DEUTERONOMIS. Lantiga versi grega dels Setanta

inclou en aquest grup els anomenats llibres deuteronomis, tots ells escrits
en grec: Tobies, Judit, Macabeus, Saviesa, Eclesistic i Baruc.
COM ES CONSERV LA RELIGI D'ISRAEL. El desterro o exili a
Babilnia, des de lany 597 al 537 aC, fou lexperincia ms forta viscuda
pels jueus. Estaren a punt de desaparixer, com quasi ho feren els
israelites del Nord que noms quedaren a Samaria mesclats amb altres
tnies que adoraven diverses divinitats. Destrut el fonament principal del
culte, que era el Temple de Jerusalem, afermaren la fe protegint la seva
identitat com a poble mitjanant lobservaci de tres factors: el descans
del shabat, el kosher o rigorosa disciplina alimentria i la "circumcisi"
o tallament de la part superior del prepuci. El culte al Temple fou
substitut per lestudi acurat i la pregria intensa de la Tor o Llei divina.
Aix, el poble dIsrael, allat i sense mesclar-se amb altra gent, es
conserv durant segles formant una unitat religiosa i cultural dins
diferents imperis del mn. El cau on s'aixoplug fou la sinagoga, torre i
defensa de la identitat jueva. On hi havia jueus shi trobava tamb la
sinagoga, per petita que fos. A causa de lestudi i de la reflexi dels textos
bblics els jueus pogueren expressar els sentiments humans ms
profunds. En el perode posterior al desterro s quan ms es
desenvolup la collecci dels Escits, els Ketuvim, que comenaren a
ser recollits al final del segle VII aC. El procs s'inici amb el llibre dels
Proverbis i part dels Salms i arrib fins al segle I aC.
SENTIT PROFUND DE LA RELIGI. Com he de viure?, Qu s la
vida? sn les principals qestions tractades. Aquests llibres, a ms de
presentar un inters comunitari per al poble, comencen a interessar-se
tamb pel sentit individual de cada persona. Hi podem trobar una
literatura de protesta expressada, per exemple, en la llarga parbola de
Job. Aquest simblic personatge es fa conscient de lexistncia del mal
en el mn i vol esbrinar-ne tant les causes com les conseqncies, per
queda perplex i noms troba una resposta acceptable posant la seva
confiana en Du. El llibre de Rut fou escrit per superar prejudicis. Rut
romp el mite de la puresa de ltnia hebrea; una besvia de David era
estrangera. Per tant, tota la gent, tots els pobles estan cridats a la
salvaci.
ELS SALMS. Tenen una gran importncia. s una collecci de cent
cinquanta poemes per ser cantats acompanyats dinstruments musicals.
En hebreu sanomenen .. . %. Tehillim, lloances, pregries.
Errniament es pos el rei David com a autor de tots els salms, per la
majoria dells foren composts per autors annims, en lera monrquica,
des del segle X fins al segle VI abans de la nostra era; posteriorment en
lpoca hellenstica (s.III-II aC) foren retocats, completats i agrupats en
lordre actual.
48

Sn duna gran bellesa literria. Podem trobar escrits semblants en la

literatura egpcia i en la mesopotmica. La poesia hebraica, com tota
la semtica, es distingeix pel parallelisme de les frases (les idees es
repeteixen amb diferents paraules) i pel ritme, marcat per laccent
tnic de les paraules i on la rima no hi s considerada. Loriginal
hebraic t tanta fora i originalitat que molt difcilment sarriba a
aconseguir una traducci prou reeixida; daqu prov la gran varietat
de versions existents que sovint necessiten tota una perfrasi per
traduir un simple mot hebreu.
La temtica dels salms s molt variada; ve expressada en forma de
cants de lloana, pregries i poemes didctics que tracten aspectes
de lunivers, de la vida humana amb experincies sobre tota casta de
situacions, de les relacions amb la divinitat, de les exigncies dordre
tic i moral, de les llions de la histria del poble dIsrael. Tracten del
coneixement, de lamor, de la misericrdia i de la bondat de Du, de
les seves intervencions salvadores en la historia i de lelecci del seu
poble. Aquests elements eren reviscuts en el marc del culte litrgic.
Alguns salms indiquen el seu origen i la seva finalitat: dedicaci del
Temple, diada del dissabte, ofrena memorial. Altres salms expressen
vots i promeses, benediccions sacerdotals, lletanies, pelegrinatges,
processons. Tenen un valor simblic molt variat i fan referncia a tota
mena de situacions de la vida humana.
Cal destacar que els salms posen la perfecci i la felicitat en aquesta
vida, mai ms enll de la mort. Cel i infern, premi i cstig futurs, sn
categories introdudes posteriorment a causa de la influncia daltres
cultures, desprs de lexili de seixanta anys a Babilnia, en el segle VI
abans de la nostra era.
Es poden agrupar en tres grans grups: cants de lloana, pregries, i
poemes didctics. Eren utilitzats per a la pregria individual i
collectiva i esdevenien leix vertebrador de les peregrinacions i de les
principals manifestacions del culte jueu. Segurament Jess de
Nazaret coneixia els salms i amb ells pregava.
Els salms constitueixen un pont entre el judaisme i el cristianisme. La
seva espiritualitat sadapta a les ms ntimes necessitats de la vida
humana de tot temps; per aix, els salms tot i rebutjant les
manifestacions ticament inadmissibles, per admeses a l'poca de la
seva redacci poden oferir un repte i una resposta a la societat
moderna, qui al mateix temps pot assaborir la bellesa dels mots i de
les expressions literries.

49

Els salms, a part de ser la pregria dIsrael, ben aviat tamb van ser
assumits ntegrament per les primeres comunitats cristianes. El seu s
continua vigent fins al dia davui. Sn el fonament principal de la
pregria de jueus i cristians. En el desenvolupament del Nou
Testament els salms com molts altres llibres del Primer
Testament serviren per interpretar la figura de Jess com a
messies, salvador, senyor i fill de Du. Es va fer una relectura i una
nova interpretaci dels antics salms, tot per afermar la fe en Jess,
Crist ressuscitat. Els salms, doncs, tamb han esdevingut pregria
cristiana.

FRAGMENTS de SALMS
QU S LA VIDA. Feli lhome que presta de bon grat, que disposa a
conscincia els seus afers. El just no caur mai i deixar un record
inesborrable. (Salm 112:5-6) La durada de la nostra existncia s a
la ratlla dels setanta anys, i, si per als ms forts arriba als vuitanta, el
que sen treu sn noms treballs i decepcions, perqu aviat passen i
ens nanam volant. (Salm 90:10) s ben clar: els savis moren, i
igualment desapareixen els necis i els insensats; deixen als altres la
seva riquesa. (Salm 49:11) No mhe decantat per les grandeses o
les proeses superiors a mi. Jo procur la pau i la tranquillitat desperit,
com un infant a la falda de la mare. (Salm 131:1-2).
s veritat, poderosos, que feu justcia, que jutjau rectament els
homes? Conscientment cometeu injustcies; sobre el pas pesa la
violncia de les vostres mans. Els mentiders estan extraviats abans de
nixer; porten ver com el de les serps, (Salm 58:2-5) Veig
violncies i discrdies a la ciutat. s plena de corrupci, la mentida i
lengany mai no sallunyen dels seus mercats. (Salm 55:10-12) Feu
justcia al pobre i a lorfe, defensau loprimit i lindigent. Alliberau el
desvalgut i el pobre, arrancau-lo de les mans dels dolents. (Salm 82:34).
Feli lhome que no es deixa portar pel consell dels dolents, ni posa el
peu en el cam dels pecadors, ni sasseu en companyia dels
descreguts; ans estima de cor la llei del Senyor i la repassa de nit i de
dia. Ser com un arbre que arrela vora laigua, que dna fruit quan
ns el temps i el seu fullatge mai no es marceix: tot el que emprengui
anir per b. (Salm 1:1-3) Feli tu, fidel del Senyor, que vius
seguint els seus camins. Menjars del fruit del teu treball, sers feli i
tindrs sort. Els teus fills seran com rebrots dolivera al voltant de la
taula. Que puguis veure els fills dels teus fills! (Salm 128:1-3,6)
Mirau que s de bo viure tots junts els germans! (Salm 133:1).
50

DU PARLA ALS HUMANS. Escolta, poble meu, el que et man.

Tant de bo mescoltassis, Israel! (Salm 81:9) Sempre que
minvoqui jo lescoltar; estar devora ell en els perills, lomplir
de glria, li mostrar la meva salvaci; saciar el seu desig de
llarga vida i fruir de la meva salvaci. (Salm 91:15,16).
LSSER HUM PARLA AMB DU. Quan mir el cel que han creat
les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo dic: Qu s
lhome perqu ten recordis, qu s un mortal perqu el tenguis
present? (Salm 8:4-5) Sn grandioses les teves gestes, Senyor!
Summament profunds els teus designis! Lhome estpid no ho entn,
el neci no comprn aquestes coses. (Salm 92:5-7) Fas crixer
lherba per al bestiar i les plantes que lhome conra, a fi que de la terra
en tregui el pa i el vi que alegra el cor, loli que li fa lluir la cara i el pa
que li renova les forces. Tots esperen de tu que els donis laliment al
seu temps. Per si els retires lal, expiren i tornen a la pols don van
sortir. Quan envies el teu al reneix la creaci i renoves la vida
damunt la terra. (Salm 104:14-15,27,29-30) Que s de precis, Du
meu, el teu amor; per aix la humanitat sempara a lombra de les
teves ales.(Salm 36:8).
Els meus anys es mesuren amb pams, la meva vida s com no-res
davant teu. Lhome dura tant com un sospir. Talment com una irrealitat
passa lhome; passa pena intilment, arreplega i no sap per a qui.
(Salm 39:6-7) Quin profit tens que perdi la vida i baixi a la fossa?
Escoltam, Senyor, compadeix-te de mi! Ajudam, Senyor, sigues tu el
meu auxili! Has mudat en danses el meu plany, mhas tret el dol i
mhas vestit de festa, per tal que et canti glria i ja no calli mai
ms.(Salm 30:10-13) Senyor, has penetrat els meus secrets i em
coneixes; tu saps quan massec i quan maixec, coneixes el meu
pensament de lluny estant. Saps prou b si camin o si matur, et sn
conegudes totes les meves passes. Tu has format el meu interior,
mhas teixit en les entranyes de la mare. Et don les grcies perqu
mhas fet tan admirable; ets prodigis, les teves obres sn
meravelloses. (Salm 139:1-3,13-14) No morir, viur encara per
contar les proeses del Senyor. (Salm 118:17).
Criden i parlen amb arrogncia, es gloriegen tots els malfactors.
Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge; maten la
viuda i el foraster, i assassinen els orfes, (Salm 94:4-6) Que
loprimit no hagi de tornar avergonyit; que lafligit i el pobre puguin lloar
el teu nom! Alat, oh Du, defensa la teva causa. (Salm 74:21) En
tu, Senyor, mempar, que no en tengui un desengany. (Salm 71:1)
Tu em tragueres del si de la mare, ets tu qui em confiares als seus
pits. Proclamar el teu nom als meus germans, talabar enmig del
poble reunit. (Salm 22:10,23).
51

Fes que conegui, Senyor, les teves rutes, ensenyam els teus camins.
Encaminam amb veritat i instrueix-me perqu tu ets el Du que em
salves. A cada moment esper en tu. (Salm 25:4,5) Mensenyars el
cam que duu a la vida: goig i festa a voler davant tu. (Salm 16:11)
Du meu, crea en mi un cor ben pur, fes renixer en mi un esperit ferm.
(Salm 51:12) Glorificar per sempre el teu nom; lamor que em tens s
molt gran, mhas salvat de la terra dels morts. (Salm 86:12-13) Esper
amb tota lnima, Senyor, confii en la teva paraula. (Salm 130:5).
El Senyor s el meu pastor; no em manca res. Em fa descansar en
prats deliciosos, em mena al reps vora laigua i all em reanima. Em
guia per camins segurs, per amor del seu nom. Ni que passi per la vall
tenebrosa no tenc por de cap mal. Tu ets devora mi, la teva vara i el teu
bast em donen confiana. Davant mi pares taula tu mateix, enfront dels
enemics; mhas ungit el cap amb perfum, umpls a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida macompanyen la teva bondat i el teu amor. I viur
anys i ms anys a la casa del Senyor. (Salm 23).
COM DU INTERV EN LA VIDA. Les coses que hem sentit i hem
aprs, el que els nostres pares ens van contar, no ho amagarem als
nostres fills i ells ho contaran als qui vindran; sn les gestes glorioses
del Senyor i els prodigis que ha fet. (Salm 78:3-4)
El cel parla de la glria de Du, el firmament anuncia el que les seves
mans han fet. (Salm 19:1) Reconeixeu que el Senyor s Du, ell ens
ha creat; som el seu poble. (Salm 100:3) La bondat i la fidelitat es
van trobar, la justcia i la pau shan abraat; la fidelitat germinar de la
terra, la justcia vetllar del cel estant. El Senyor donar la pluja i la
nostra terra donar el seu fruit: la justcia anir al seu davant, i la pau
seguir les seves petjades. (Salm 85:11-14).
El Senyor defensar els fills del pobre, reprimir lopressor, perqu
alliberar els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen
defensor. Sapiadar dels pobres i dels dbils, els salvar de la mort.
(Salm 72:4,12-13).
No sn els morts els qui alaben el Senyor, ni els qui baixen al silenci del
sepulcre; els qui benem el Senyor som nosaltres, des dara i per tots els
segles. (Salm 115:17-18).
Quan el Senyor renov la vida de Si ho criem un somni. La nostra
boca sompl dalegria, de crits i de rialles. s magnfic el que el Senyor
fa a favor nostre, amb quin goig ho celebram. Els qui sembraven amb
llgrimes als ulls, criden de goig a la sega. (Salm 126:1-3,5) Du s
el nostre refugi i la nostra fortalesa, un defensor ferm en hores de perill.
(Salm 46:1).
52

8. SEGUEIX LA HISTRIA
LA RELIGI DEL POBLE DISRAEL. S'ha fet al llarg de molts segles.
Les tribus nmades que suniren amb altres pobles de Palestina, fa
ms de tres mil anys, havien creat els seus dus per respondre a les
prpies necessitats. El primer pas de la fe jueva fou reverenciar
noms un sol du, part damunt dels altres dus vens; daqu vnen
els noms de Yav, o segons la font dinformaci El i Elohim. Segu una
llarga etapa que proclam decididament lexistncia dun nic i
exclusiu du. Finalment es reconegu i sagra la permanncia
definitiva de Du en la creaci i en el seu poble. Aqueix du,
inaccessible, es qued convivint amb els humans mitjanant la seva
glria; shekinah s la paraula hebrea per descriure-ho. La Bblia
escrita en un perode de mil anys narra la histria del poble elegit i
exposa amb detall progressos, i tamb retrocessos, que fa la naci
jueva en relaci amb els altres pobles vens.
NUCLI BBLIC. Du veu lopressi dun poble, lallibera i el fa seu.
Seguidament estableix un pacte: li ser nic amo i senyor i el poble li
ser fidel servidor. Li dna la norma de la Llei (la Tor) per facilitar el
compliment del pacte. Desprs dun llarg cam, el poble arriba a una
terra nova donada per Du, per lhaur de conquerir amb lluita i
esfor. Aix queda resumit en les expressions mtiques: Esclavitud a
Egipte,Pasqua dalliberaci,Fugida al desert, Manifestaci de Du
a la muntanya,Conquesta duna terra nova, Compliment de
laliana, Observana de la Llei.
LA PASQUA JUEVA. Cada any es recorda i actualitza amb el Sder
(ritual) i amb lHagad (narraci del relat de Pasqua). Encara avui les
llars jueves celebren la Pasqua amb un ritual molt detallat i
potic.Aquest s el pa de laflicci que els nostres pares menjaren a
la terra dEgipte. Tots els qui teniu fam, veniu i menjau amb nosaltres
Aix comena la celebraci familiar. A un moment determinat demana
linfant ms jove al seu pare: Per qu aquesta nit s diferent a les
altres nits? Respon el pare: Perqu tots nosaltres rem esclaus
del fara a Egipte i el Senyor nostre Du ens alliber. Si no ho hagus
fet, encara avui serien esclaus els nostres fills, i els fills dels nostres
fills. Grcies a la Tor (la llei), hem aprs a poder contar aqueixa
alliberaci amb detall i admiraci. Repetidament es canten pregries:
Benet siguis tu, Senyor nostre Du, rei de lunivers, perqu has creat
els fruits de la terra!. La reuni acaba amb un desig, per contrarestar
els segles de privacions i persecucions sofertes pels jueus al llarg de
la histria: Enguany aqu, lany qui ve a Jerusalem!
53

Aquest ritual es repeteix cada any, al llarg dels segles, per cada vegada
que es fa, es contempla des de noves perspectives, s a dir, segons la
situaci viscuda en el moment determinat i per treuren la millor aplicaci
possible a cada situaci.
EL DEUTERONOMI. Segons la tradici jueva, l'any 622 aC, en temps del
rei Josies, es localitz a les obres del Temple de Jerusalem la Tor, un
llibre antic que parlava de les lleis de Moiss. Es tracta de la trobada
provocada del document Deuteronomi, compendi de textos escrits en
diferents poques, procedent dels escribes que el portaren des del Regne
del Nord, envat pels assiris cent anys abans. El Deuteronomi vol ser una
interpretaci correcta de la histria del poble dIsrael amb una projecci
cap al futur daquest poble.
REFORMA D'ESDRES i NEHEMIES. Dos segles ms tard Esdres i
Nehemies van fer una reforma. Molts exiliats retornaren de Babilnia i
trobaren el seu pas destrut. Es tractava sobretot duna elit de gent
illustrada i nacionalista que, per idealisme, decid retornar a viure al pas
dels seus pares en la llibertat dels fills de Du. No foren ben rebuts pels
antics residents, generalment en situaci de pobresa, ni tampoc pels
samaritans vens que observaven la Tor de forma integrista. A
Jerusalem el governador Nehemies dirig les obres de reconstrucci del
Temple i de les murades de defensa de la ciutat. Acabades les obres, al
voltant de lany 444 aC, es va fer una reforma religiosa coordinada pel
sacerdot Esdres. Reunit el poble a la plaa de Jerusalem escolt durant
set dies la lectura pblica de la llei. Desprs els israelites renovaren el seu
antic pacte daliana amb Du. Per assegurar la pervivncia de la religi
pura i de la cultura ntegra foren prohibits els matrimonis mixtes. Ms de
sis-centes famlies van ser expulsades perqu les dones no eren jueves i
els seus fills no parlaven ja lhebreu. Esdres esdevingu el cap dun poble
totalment teocrtic. La Llei shavia acomodat novament al moment viscut.
EVOLUCI DE LA RELIGI HEBRAICA. Els seixanta anys dexili a
Babilnia fou el principal factor de la incorporaci de conceptes abans
totalment desconeguts i importats a Israel. Els aspectes ms innovadors
foren:
- El relat de la creaci, descrit poticament al primer captol del llibre del
Gnesi, reb la influncia de lantic poema babilnic Enuma Elix.
Zaratustra (o Zoroastre), mil anys abans de la nostra era, fund a Prsia
la religi que desprs influ en el monoteisme judaic, cristi i islmic.
La mitologia de la religi persa era totalment dualista. Hi havia un du
bo i un du dolent. Cada un tenia un nombrs estol de servidors. El
judaisme, i tamb el cristianisme i lislamisme, no podent acceptar dos
dus, assimilaren lexistncia dssers sobrenaturals inferiors com ngels i
dimonis, amb tota la cort darcngels, querubins, serafins, trons,
dominacions i potestats.
54

 Les nocions de vida perdurable al parads i de foc etern a linfern

eren totalment desconegudes pels jueus. Els cinc llibres de la Tor
mai no es plantegen la qesti de la vida ms enll de la mort; mai
parlen duna altra vida desprs de la present. s per a aquesta vida que
tenen valor els escrits sagrats on Du es fa present en el seu poble.
Simpos arreu lidioma arameu com a llengua franca o universal. El
poble palest deix de parlar hebreu, quedant reservada aquesta
llengua noms al culte religis i a la transcripci de la Bblia.
Desprs del domini dels perses sobre Palestina arrib el domini dels
grecs. Alexandre el Gran estengu el seu imperi des de la pennsula
hellnica fins a lndia. A la seva mort hi hagu gran dispersi de poder.
Les terres dIsrael foren ocupades primer pels grecs dEgipte i desprs
pels grecs de Sria. La llengua i la cultura hellniques sanaren
imposant cada vegada ms, deixant larameu noms per a les classes
populars i pobres. La gent rica i illustrada dIsrael la classe
dominant es mostr decididament a favor de la cultura grega. Al nou
gimns de Jerusalem els joves practicaven nuus lesport i savergonyien
dels hebreus circumcidats. Els renovadors no es mostraven partidaris
de practicar les sis-centes tretze regles que indicava la llei de Moiss.
Lany 167 aC el monarca Antoc IV Epifanes provoc una gran
persecuci contra els jueus: suspengu el culte al Temple de Jerusalem
desprs de robar-li el tresor, orden la destrucci de les Escriptures
sagrades i prohib l'observana del Sbat i les altres normes de la Llei
mosaica. Fou erigit un altar a Zeus en el Temple de Jerusalem; aquest
fet va ser considerat pels jueus l"Abominaci de la desolaci" (horror
espants). Els israelites foren forats a adorar aquell du for i el seu
representant hum, el mateix rei Antoc. Tamb, sota pena de mort,
hagueren de menjar carn de porc prohibida. Mataties, que defensava la
religi tradicional dIsrael, i els seus cinc fills es rebellaren i
comenaren la guerra; fou un aixecament popular. Judes Macabeu
(macabeu o martell en hebreu) aconsegu repetides victries contra
els grecs, per finalment fou venut a la ciutat de Jamnia.
La cultura hellnica sanava imposant dins la naci jueva. Entre els
anys 14037 aC hi hagu a Palestina el regnat dels Asmoneus,
descendents dels Macabeus. Foren uns anys de relativa independncia
poltica. Malgrat Judea tericament fos un estat independent, va estar
sotmesa fins a lany 110 aC als grecs de Sria, i esdevingu lany 63 aC
una provncia de Roma. Lemperador August pos Herodes el Gran
com a rei titella. Durant la seva curta independncia conquer terres
venes i hi impos sense mesura la llei i la religi judaiques.

55

LLIBRE DE DANIEL. pertany al grup dels Escrits (Ketuvim). T unes

parts deuterocanniques noms admeses per les Bblies catliques.
Fou escrit en el segle segon abans de la nostra era. Desprs de l'exili
de Babilnia, Israel no aconsegu recobrar la llibertat com a naci
independent. Successivament caigu sota domini de caldeus, perses,
grecs dEgipte i grecs de Sria. La cultura hellnica intent imposarlos el culte als seus dus pagans. El ciutad jueu havia descollir entre
adorar a Zeus o morir. El rei Antoc volia ser divinitzat i oblig els
jueus a adorar-lo com a du. Des daleshores Israel esper angoixat i
ansis el seu llibertador, el Fill de lhome que vindria a anunciar el
naixement del messies. Aquest messies seria un guia i una esperana
per als jueus perseguits, exhortaria a la fe i a la pacincia i anunciaria
la propera alliberaci final que Du certament atorgaria. Els autors del
llibre de Daniel coneixien molt b la histria de la rebelli Macabea i
la transportaren al temps passat de lexili a Babilnia. Aquest llibre
obria la porta a la literatura apocalptica que es repetiria novament
amb intensitat en el llibre de lApocalipsi, ja en el Nou Testament.

ESCATOLOGIA. Aquesta paraula procedent de dos mots grecs

antics: "skhatos, darrer i logos, estudi, tractat
es refereix a la cincia que estudia els ltims esdeveniments de la
vida dels humans, del mn i de tot lunivers. En sentit bblic suposa la
vinguda del messies (o del Senyor Jess per als cristians) al final del
temps. El mot "apocalipsi" procedeix tamb del grec i
significa revelaci. En sentit figurat designa una catstrofe de
dimensions colossals i trgiques. Al llarg de tres-cents anys (des del
segle II aC al segle II dC) es produ lanomenada literatura
apocalptica que expressava amb smbols i complexes metfores el
sofriment del poble jueu i de les primeres comunitats cristianes que
posaven la seva esperana en una intervenci salvadora del messies i
en la segona vinguda de Crist, el messies cristi.

ELS MACABEUS. Els dos llibres bblics que duen aquest nom foren
redactats un segle abans de la nostra era i incideixen en el progrs de
la fe hebraica. Foren escrits noms en grec a causa de lavan
constant de la cultura hellnica que s'impos sobre l'hebreu i
l'arameu. Els jueus i els cristians evanglics els consideren
deuterocannics o sigui, de segona m, perqu no els integren en el
cnon del cos bblic.
.
.
.
56

El segon llibre dels Macabeus presenta, a ms, un aspecte nou. Els

anys de persecuci i de revolta popular contra els qui volien anorrear
la religi dIsrael provocaven la mort de moltes persones innocents. La
millor recompensa de la vida era la mateixa vida viscuda amb goig i
fruci; era la conclusi integrada dins la tradici bblica popular. Per
sorgeixen preguntes inquietants: Quin sentit t la mort dels justos?
Est tot perdut per als qui han donat la vida pel poble? Hom es pot
conformar amb el sheol, regi dombres i terra dinconscincia on
van els humans, bons i dolents, desprs de morir i lloc on Du no pot
ser lloat? El desenvolupament bblic fa una passa ms. El comandant
de lexrcit jueu mana pregar pels soldats caiguts en batalla perqu
ms fcilment puguin arribar a la vida plena. Una pervivncia amb
plenitud amb Du segueix ms enll de la mort. Es comena a creure
en la vida eterna com a recompensa dels mortals que han obrat
justament. (II Macabeus 12: 3845)

DANIEL INTERPRETA EL SOMNI DEL REI

(Daniel, captol 2; versets 31-44)
Tu, oh rei, en el somni que has tingut veies una gran esttua, una
esttua colossal, duna brillantor extraordinria i dun aspecte
terrible que salava davant teu.
El cap de lesttua era dor pur, el pit i els braos, de plata; el
ventre i les cuixes, de bronze; les cames eren de ferro, i els peus,
en part de ferro i en part dargila.
Mentre la miraves, una pedra es va desprendre de sobte, sense que
hi intervingus cap m, i va colpejar lesttua als peus de ferro i
dargila i els va fer trossos.
Llavors el ferro, largila, el bronze, la plata i lor, es van esmicolar
alhora i es van tornar com la palla de lera a lestiu, i el vent se
lemport, de manera que no en va quedar rastre.
Per la pedra que havia colpejat lesttua es va convertir en una
gran muntanya que omplia tota la terra.
Aquest s el somni; ara direm al rei la seva interpretaci.

57

A tu, oh rei de reis, el Du del cel tha donat el regne, el poder, la

fora i la glria.
I en qualsevol lloc que habitin els homes, els animals del camp i els
ocells del cel, ell els ha posat sota la teva autoritat i tha concedit
el domini sobre tots ells.
Tu ets aquest cap dor. Desprs de tu saixecar un altre regne
inferior a tu, i desprs un tercer regne de bronze, que dominar
sobre tota la terra.
El quart regne ser dur com el ferro, que tot ho trenca i ho
destrossa; i com el ferro que aixafa, aix ell aixafar i polvoritzar
tots els altres.
Aix que has vist dels peus i dels dits, en part dargila de terrisser
i en part de ferro, ser un regne dividit, per tindr alguna cosa de
la fora del ferro, tal com has vist el ferro barrejat amb la terra
cuita.
I per ser el dits dels peus en part de ferro i en part dargila, el
regne en part ser fort i en part, frgil.
Tal com has vist el ferro barrejat amb largila, aix es barrejaran
per aliances humanes, per no suniran slidament lun amb laltre,
perqu el ferro no es pot barrejar amb largila.
En temps daquests reis, el Du del cel aixecar un regne que mai
no ser destrut, i aquest regne no ser deixat a un altre poble.
Esmicolar i far desaparixer tots aquells regnes, i ell subsistir
per sempre ms, tal com has vist que es desprenia una pedra de la
muntanya, sense que hi intervinguessin mans humanes, que va fer
miques el ferro, el bronze, largila, la plata i lor.
El gran Du ha mostrat al rei all que ha de succeir en un futur. El
somni s autntic, i la seva interpretaci s fidel.
..
.
.
.
.
.
..
..

58

9. EL MN JUEU del SEGLE PRIMER

IMPERI ROM i CULTURA GREGA. El segle primer de la nostra s
el temps de la gran expansi de lImperi Rom que domin totes les
ribes del mar Mediterrani, anomenat per Roma Mare Nostrum.
Aquest imperi sestenia per Europa fins a Anglaterra, mitja Alemanya,
Moldvia i Romania, les terres occidentals dsia i tot el nord dfrica.
Les terres conquerides esdevenien provncies romanes. En temps de
lemperador August comen una poca relativament pacfica. La vida
se centrava a les ciutats, per la majoria de poblaci vivia en el camp
conreant la terra. El sistema de producci es fonamentava en el treball
dels esclaus, molts dells antics presoners de guerra. Els sbdits
romans creien en moltes divinitats (Jpiter, Minerva, Juno...) i
adoraven lemperador com a du i, a ms, tenien els propis dus de la
llar; eren tamb molt supersticiosos. La cultura es va nodrir
principalment de fonts gregues. Roma assimil i transmet la filosofia
grega que tenia una peculiar visi del mn i de la vida, assimilant
elements d'altres cultures, majoritriament de Mesopotmia i d'Egipte
on, per exemple, el judici desprs de la mort i la immortalitat ja es
coneixien mil anys abans. Lany 177 dC Roma arrib a la seva
mxima extensi, amb cinc milions de quilmetres quadrats i amb una
poblaci de vuitanta-vuit milions dhabitants. Cal tenir presents
aquestes dades en el context de la Palestina d'aquell temps.
JUEUS ARREU DEL MN. A lImperi Rom hi havia en el segle
primer vuit milions de jueus; dells, noms una tercera part vivia a
Palestina. La Dispora estava integrada pels jueus que no vivien a
Palestina. Existien importants nuclis hebreus a les ciutats
dAlexandria, Roma, Antioquia i Babilnia. Els jueus fruen dun alt
benestar perqu havien organitzat bons serveis socials datenci a
vdues, orfes i malalts. Leducaci era popular i tots els infants, des de
molt joves, aprenien la Tor a la sinagoga.
PALESTINA. A la primera centria es vivia una forta tensi poltica,
religiosa i social. El poder imperial rom simposava arreu i els alts
dignataris jueus es mostraven defensors interessats de les consignes
romanes per conservar i fer crixer llurs privilegis, fonamentats en la
corrupci; el rei Herodes fou una simple titella de Roma. A causa del
poder econmic que els jueus de tot l'imperi tenien, els romans els
atorgaven un estatut privilegiat de ciutadania que els permetia
mantenir la llei hebraica, reunir-se a la sinagoga i no haver de rendir
culte a lemperador com a personatge div. Tot i aix, a Palestina
creixia laversi al domini estranger que explotava la gent. Se sentia la
necessitat urgent dalliberaci, concretada en la vinguda del messies.
59

Revivia lnsia viscuda dos segles abans, durant la dominaci

hellnica, que provoc aixecaments populars per a la independncia.
La conscincia apocalptica creixia i es mostrava en repetides
revoltes. La pacincia del poble sesgota esperant lalliberador. Ja als
anys 30 i 40 hi hagu repetits anuncis de larribada dun salvador. El
llibre de l'Apocalipsi express ms tard, amb smbols i complexes
metfores, el sofriment del poble jueu i pos lesperana en una
intervenci salvadora del messies.
A Galilea hi havia molta explotaci. El rei Herodes reconstru la ciutat
de Sforis i hi aixec la capital de Tiberades, vora el llac.
Desenvolup la pesca com a activitat productiva industrial per obtenir
diners. Extorsion fortament els pagesos que retornaven en impostos
un 30% i fins a un 50% dels seus ingressos. Els galileus eren molt
practicants de la religi a les seves sinagogues i es trobaven allunyats
del centralisme sacerdotal de Jerusalem, que els jutjava incultes i
sense personalitat social i poltica.
La ciutat de Jerusalem vivia del Temple, que fou reconstrut en temps
del rei Herodes amb el treball de deu mil obrers. Tenia uns quaranta
mil habitants, per durant les festes augmentava el doble i fins al
triple. Hi comandava laristocrcia sacerdotal, formada majoritriament
pel grup dels saduceus conservadors, seguidors de la Tor, que no
admetien la vida ms enll de la mort.
DIVERSOS GRUPS JUEUS. En el segle primer hi havia grups de gent
amb caracterstiques ben diferenciades i amb doctrines i principis
religiosos propis, tots expressant la necessitat i la urgncia duna
acci salvadora del messies. Dins el judaisme no hi ha hagut mai una
orientaci dogmtica central per unificar criteris; sempre ha existit gran
llibertat per defensar opinions, produint diversitat i pluralisme dins una
ampla unitat.
SADUCEUS. Eren els jueus procedents de la classe aristocrtica
dirigent. Exercien el control sacerdotal del Temple de Jerusalem. Des
de dos segles abans havien anat assimilant les tendncies
renovadores de la cultura hellnica. Religiosament acceptaven la
Tor, per no els altres llibres dels Profetes i dels Escrits. No creien
en la resurrecci dels morts ni en el cstig o el premi eterns, com
tampoc no admetien els ngels i els dimonis. A ms, collaboraven
amb linvasor rom i aprovaven el seu domini que confirmava llurs
privilegis i els deixava regir la societat.

60

FARISEUS. Continuaven la tradici dels qui dues centries abans,

oposant-se a la cultura i domini hellnics, lluitaren per una estricta
observana dels costums jueus. La puresa de la religi era el seu
principal objectiu; havien elaborat una gran quantitat de prescripcions
derivades de la Llei. Refusaven la violncia. Jess de Nazaret estigu
molt prop daquesta tendncia. Els altres grups rivals desaparegueren
desprs de successives revoltes i els fariseus quedaren nics
intrprets i dirigents del judaisme. Continuaren la Tor escrita,
desenvoluparen la Tor oral i fixaren el seu estudi amb aplicacions
prctiques; tot an quedant en els escrits de la Misn i del Talmud.
ZELOTES. Els sicaris, posteriorment anomenats zelotes, sorgiren de
la gent que generacions abans, en temps dels macabeus, havia lluitat
decididament amb armes per defensar la fe i obtenir la independncia
del poble dIsrael. Sempre confiaren que Du intervindria en la seva
ajuda. Trobaven llastimosa i humiliant locupaci romana de la naci
elegida de Du i aixecaren en armes el poble en successives revoltes
populars, totes acabades en desfeta i en cruel cstig imposat pels
romans que deportaren o crucificaren molts milers de venuts.
ESSENIS. Com els fariseus, sesforaven per viure un radicalisme
religis. Maldaven per una religi sincera de total dedicaci a Du i
una convivncia justa entre els germans. Vivien en tensi esperant la
imminent arribada de la pau del messies. Esperaven lesclafit final
apocalptic de la victria de la llum sobre les tenebres, del b sobre el
mal, tot confiant en les paraules dels antics profetes dIsrael.
Consideraven illegtims els sacerdots del Temple de Jerusalem
perqu havien trat la Llei i el poble admetent cultures i poders
estrangers. Refusaren el culte en el Temple i es retiraren a viure
agrupats en el desert. Probablement Joan Baptista form part dells,
com tamb, temporalment, Jess de Nazaret.
BAPTISTES. El predicador Joan reivindic, vora el riu Jord, en forma
apocalptica una societat ms justa. Rentava amb aigua (batiava) la
gent que volia realitzar un canvi de vida. Els seus seguidors foren
anomenats baptistes; passivament esperaven la intervenci divina
retirant-se de la societat. Jess de Nazaret, inicialment form part
daquest grup, predic un canvi final i definitiu, tot implicant la
participaci de la gent en la realitzaci del reialme de Du. Al segle
primer els mandeus formaren un grup religis que continu la
doctrina del baptista Joan; avui encara existeixen a Iraq i Iran, on sn
prop de set mil creients i mai no han acceptat Jess perqu se separ
de Joan. En el segle XVI sorgiren els cristians baptistes i anabaptistes.
Joan Baptista s considerat profeta per moltes religions: cristianisme,
islamisme i Fe Bah.
61

NATZARENS. A Jess li fou aplicat l'apellatiu de natzar. Desprs

els jueus passaren aquesta denominaci als seus seguidors, tot
esdevenint l'apellatiu per designar els jueus creients en Jess, ms
tard anomenats cristians. Els musulmans tamb designaren els
cristians amb aquest nom. Diversos grups cristians, per exemple a
Kerala, ndia, han conservat el ttol de "natzarens i actualment
existeix una esglsia pentecostal amb el mateix nom.
http://www.nazareneisrael.org
SUBLEVACIONS POPULARS. En els segles I i II hi hagu moltes
revoltes populars. Totes acabaren desfetes i delles sorgiren
personatges que es proclamaven, o eren reconeguts, com a messies
salvadors del poble.
Any 4 aC. A Jerusalem hi hagu una insurrecci molt violenta;
exigia autonomia i lleis prpies. Uns joves destruren lguila dor
collocada sobre lentrada del Temple. A Galilea el poble sapoder de
les armes de la ciutat de Sforis.
Any 6 dC. Judes el Galileu organitz el grup dels sicaris amb
lobjectiu poltic i religis daconseguir la independncia del poble jueu.
Fou venut i dos mil seguidors foren crucificats.
Any 35 dC. El procurador rom aniquil un nombrs grup de
samaritans reunits pacficament al mont Garitzim per retrobar els
vasos sagrats.
Any 44 dC. El mag Teudes va convncer una multitud de persones
que el seguiren fins al riu Jord esperant que el riu sobriria, deixantlos entrar a una terra nova, per seguir les passes dels antics
israelites que travessaren el mar Roig fugint dEgipte. Els romans
exterminaren tothom.
Any 54 dC. Un jueu anomenat lEgipci condu quatre mil seguidors
a la muntanya de les Oliveres des don volien veure la caiguda de les
murades de Jerusalem. Els romans atacaren, matant-ne quatre-cents i
empresonant-ne dos-cents; els altres fugiren.
Anys 66-73 dC. Primera guerra judaica-romana, tamb
anomenada Primera Revolta Jueva. La sublevaci comen quan els
grecs provocaren un atemptat contra els jueus i el procurador rom
rob el tresor del Temple. Inicialment els jueus venceren els romans,
per el general Vespasi, amb seixanta mil homes, destru Palestina.
L'any 70 els romans saquejaren la ciutat de Jerusalem i destruren el
Temple. Finalment lany 73 conqueriren la fortalesa de Masada on
descobriren que quasi un miler de defensors, concretament nou-cents
seixanta-set, havien preferit sucidar-se abans que rendir-se als
romans.
62

 Anys 115-117 dC. Guerra de Kitus, tamb coneguda com a

Segona Guerra Judaica-Romana.
Anys 132-135 dC. La revolta de Sim Bar Kokhb aniquil una
legi romana i restabl lestat jueu durant tres anys. El jove estat jueu
noms conegu un any de pau. Els romans desplegaren nou legions
(un ter del total de les forces de lImperi) per reconquerir Israel. En la
revolta van morir cinc-cents vuitanta mil jueus. Jerusalem fou arrasada
i all fou construda una nova ciutat romana: Aelia Capitolina; els jueus
foren impedits d'entrar-hi. Lemperador rom prohib la Tor i
el calendari hebreu. De llavors en, la terra sanomen Palestina
(terra de filisteus), no Israel ni Judea.
POBLE ELEGIT, MESSIES i APOCALIPSI. Aquests conceptes foren
com denominador en el mn jueu de lpoca. Desprs de lany 70 i
destrut el Temple, el culte es concentr a les sinagogues on es feia
vida social i on les escriptures sagrades eren profundament
reflexionades. La comunitat jueva es reorganitz entorn de la Llei i
saferm amb el seu estudi. Dall en sortiren sis-cents tretze
manaments, negatius i positius, tots exigint sentit social i
responsabilitat individual. Lideal del poble sant elegit per assegurar
la seva supervivncia no havia de mesclar-se mai amb altres pobles
vens, perqu Israel havia de ser llum i salvaci per a tots els altres. El
messies vindria en un temps relativament curt, quan es faria una
renovaci total i absoluta de tota la humanitat.
JUEUS SEGUIDORS DE JESS. Ni el Mestre, ni els seus seguidors
Pau de Tars incls no volien fundar una nova religi, ni tampoc
lEsglsia que desprs sorganitzaria. Simplement volien una profunda
renovaci de lantiga religi dIsrael. Per assolir-ho calia reorientar la
vida religiosa, reafirmant creences i exigint prctiques adequades, tot
renovant les relacions socials i econmiques existents en aquelles
circumstncies. Trobaren fortes resistncies, especialment a
Jerusalem. Noms els esdeveniments histrics aconseguirien poder
vncer els obstacles i avanar en una reformada visi de la fe antiga,
adaptada a levoluci de lpoca. El moviment de Jess, vencent el
pas del temps, es transform en una nova religi. Va nixer a Galilea
en resposta a les condicions repressives que afectaven principalment
la vida social i econmica de gran part de la gent. Prossegu a
Jerusalem amb noves aportacions i sexpand per les terres de la
Dispora jueva i ms enll de lImperi Rom. No soblidi que Jess,
tots els apstols i els primers cristians, amb bisbes i papes fins a la
tercera i quarta generaci, tots ells eren jueus i practicaven,
convenuts, la Llei de Moiss que simplement volien perfeccionar.
63

ARRELS JUEVES DEL CRISTIANISME. Molts elements jueus

formen part de la fe cristiana: tots els llibres de l'Antic Testament o
Primera Aliana; les principals festes: Pasqua i Pentecosta; el Messies
o Crist; lassemblea o esglsia; el consell dels ancians o preveres; el
baptisme com a ritual de purificaci; la unci amb oli en senyal de
distinci o de guarici; la tradicional pregria jueva que serv de patr
per al parenostre cristi; la celebraci pasqual fita imprescindible per
entendre i celebrar leucaristia cristiana; la confiana en Du com a
pare i mare; la recerca dun messianisme salvador per damunt de
poders temporals; lesperana dels profetes i savis dIsrael; el tarann
apocalptic de Jess i dels seus primers seguidors...
MISSATGE ACTUAL DEL JUDAISME. Qu significa ser jueu o
jueva? La finalitat del poble jueu, i de cada jueu en particular, era i s
reflectir en el mn la grandesa de Du i viure per transmetre-la. Es
tracta dun poble que se sent elegit per a una missi dins la histria de
la humanitat. Els jueus formen un petit poble que continua present,
malgrat les constants persecucions sofertes durant els seus tres mil
anys dexistncia. Actualment hi ha tretze milions de jueus en el mn
(cinc milions a Israel i altres cinc als Estats Units d'Amrica.
Cal dir que el judaisme sha format durant llargues etapes de crisi:
destrucci de Jerusalem per Nabucodonossor i exili a Babilnia; curt
perode dindependncia els anys 175 aC; destrucci de Jerusalem
pels romans lany 70 dC; revolta de Bar Kojba els anys 132-135 dC;
creuades de ledat mitjana; expulsi de Sefarat (Espanya) lany 1492;
Shoah o exterminaci de sis milions de persones pels nazis en el
segle XX.
El judaisme implant el monoteisme, trams desprs al cristianisme i
a lislamisme. Sempre ha tingut present lesperana en una futura
redempci dIsrael en una era messinica, organitzada a la vida diria
aqu i ara. Cada jueu pot sentir-se el centre de la creaci perqu la
seva fora de voluntat mou el mn. Creuen fermament que la seva
dispersi s el cam previst per Du per poder ser difusors del
missatge dels profetes bblics. Conseqentment, sintegren plenament
en la societat per propagar dins ella el missatge tic dels profetes. s
el poble elegit que propaga luniversalisme procedent de les seves
arrels bbliques. El poble jueu vol ser un poble a la imatge de Du i
elegeix la seva vocaci sense pretensions de superioritat.
El messies, descendent de la casa de David, vindr per redimir tota la
humanitat i establir el regne de Du a la terra.

64

LUngit (..." masshiaj", en hebreu; X "xrists", en grec)

provocar la revoluci social que dur la pau perfecta i establir el
regne de Du amb germanor i justcia i ser un reialme on tots els
recursos humans, materials i espirituals, realitzaran una societat justa
a tot el mn. El messies tamb pot ser ents com un smbol: s lobra
de la naci jueva que salvar tota la humanitat.
Cal remarcar que els jueus sempre han viscut amb aquesta esperana
i han format un poble avanat que, grcies a la seva cultura, ha
obtingut llocs preeminents de progrs material i espiritual. A ms, en
el judaisme tot all que s comunitari t prioritat sobre el que s
individual. El judaisme, per tant, es troba en un procs histric obert,
no acabat encara, amb vocaci universalista vers totes les nacions.
NOTA. Aquesta valoraci es fa sobre la religi i la cultura. No
contempla el desenvolupament social i poltic de lactual estat dIsrael i
la seva nefanda i prepotent relaci amb el poble palest.

TESTIMONIS JUEUS
JESS DE NAZARET PARLA DE LA TOR
No us penseu que jo venc a abolir la Llei o els Profetes; no
he vingut a abolir-los, sin a completar-los. Perqu us
assegur que, mentre perdurin el cel i la terra, no passar
per alt ni la lletra ms menuda, ni el punt ms insignificant
dels llibres de la Llei. Tot es complir. Per tant, aquell qui
deixi de complir un dels manaments ms petits, i ensenyi
els altres a fer aix mateix, ser considerat el ms petit
en el Regne del Cel; en canvi, aquell qui els compleixi i
ensenyi a fer-ho, ser considerat gran en el Regne del Cel.
(Mateu, captol 5, versets 17-19)

PAU DE TARS ES DECLARA ISRAELITA

Ara jo em deman: s que Du ha abandonat el seu poble?
De cap manera! Tamb jo som israelita, descendent
d'Abraham per la tribu de Benjam. Du no ha abandonat el
poble que va escollir. Du el va elegir i continua estimant-lo
(Romans 11:1,28)
per amor dels patriarques.
65

..

.
.
.
.
..
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
..
.
.
.
.
.
.
.

66

IV. Nou Testament

.

10. JESS DE NAZARET

JESS o JESUCRIST. s important distingir b aquests dos termes.
Jess s el personatge histric que visqu a Palestina el segle primer;
Crist, o Jesucrist, s la mateixa persona que continua present en les
creences dels seus seguidors. Crist, del grec , significa
ungit i s el messies en hebreu ..." masshiaj" que els jueus
esperen com a alliberador del seu poble i de tota la humanitat. Hi
hagu al segle primer un grup de gent que cregu que Jess de
Nazaret era aquest messies, salvador esperat. El nom de Jess,
... Jeixua, en arameu significa Du salva, Du ajuda; era un
nom molt corrent i repetit en aquella poca.
.

JESS DE NAZARET o JESS EL NATZAR. s comunament

acceptat que Jess va nixer a Nazaret, no a Betlem. A la Bblia
hebrea no apareix mai el nom daquest petit poble, ni tampoc al
Talmud. Surt per primera vegada en els evangelis quan diuen que
Jess era natzar, en grec i com a nom gentilici. El primer testimoni
literari no cristi s del segle III. Segurament Nazaret era noms un
llogaret situat a cinc quilmetres de Sforis, ciutat que tenia trenta mil
habitants i era pas duna ruta comercial molt freqentada. Hi ha qui
afirma que el ttol Natzar es diu de Jess perqu pertanyia a una
secta de persones consagrades a Du que excloen la prctica sexual
i es deixaven crixer els cabells tot esperant la vinguda del messies.
EL JESS HISTRIC. Els historiadors, quasi unnimement, afirmen
que Jess de Nazaret exist. Igualment es creu en lexistncia de
personatges histrics de lantiguitat com Scrates, Plat, Buda,
Confuci. De cap persona sha investigat i escrit tant com de Jess,
que ha marcat decididament la cultura del mn occidental. Ara b, la
dissensi es troba no tant en lexistncia de Jess, sin com
sinterpreten els seus fets i les seves paraules.
Hi ha alguns investigadors sn pocs que neguen la seva
existncia; es fonamenten en que els evangelis sn escrits allegrics
o mtics. Diuen que no hi ha proves arqueolgiques convincents sobre
Jess i que manquen testimonis clars descriptors de lpoca.
Les proves histriques que tenim de Jess sn:
a) El conjunt de testimonis cristians existents, a ms dels quatre
evangelis cannics. Hi ha ms de tres-cents cinquanta textos antics
dautors grecs i llatins.
67

b) Alguns textos dautors antics no cristians, com el de lhistoriador jueu

Flavi Josep, del segle I, i els textos dels romans Gaius Plini i Corneli
Tcit, del segle II, que no tenen prou fora demostrativa.
Els testimonis ms clars i nombrosos procedeixen de font cristiana
interessada. Tenen valor histric perqu sn abundants. La majoria
coincideixen, tot i tenir origen divers, estan relacionats amb
personatges i fets histrics coetanis i foren acceptats crticament des
dels primers segles. Cal concloure que Jess de Nazaret exist; s un
fet histric que avui cap investigador crtic no posa en discussi.
EL TESTIMONI DELS EVANGELIS. La biografia de Jess s
presentada en els llibres dels Evangelis, dels quals quatre han estat
inclosos en el cnon o registre oficial de lEsglsia. Sn els evangelis
de Marc, Mateu, Lluc i Joan. Hi ha molts altres evangelis: de Toms,
dEgerton, dels Hebreus, de Q, de la Creu, dels Egipcis, el secret de
Marc, dels Natzarens, dels Ebionites, de Pere... Aquests altres escrits
no quedaren inscrits dins la tradici bblica perqu no arribaren a la
compilaci final que garantia la seva d'autenticitat o b discordaven de
la lnia ideolgica i poltica marcada pel sector dominant de la Gran
Esglsia o lnia ortodoxa daquell temps; sn els anomenats evangelis
apcrifs. Tots reben el nom d'evangelis perqu narren la bona nova
predicada per Jess. Cap evangeli fou escrit com un llibre d'histria, s
a dir, com a narraci o crnica fidedigna de fets i personatges. La seva
finalitat fou la de donar suport i potenciar la fe dels cristians entorn de
la figura de Jess. Ara b, tenen valor histric en molts aspectes de les
seves narracions quan aquestes sn enteses crticament dins el
context.
QU SE SAP DE JESS. Crida fortament l'atenci que Jess, la
persona de qui s'ha escrit ms en el mn, sigui tamb el personatge
del qual menys dades histriques tenim. "Amb total certesa sabem que
va nixer abans de l'any 4 a.C. i que va morir aproximadament l'any 30
de la nostra era. Era orind de Galilea, no de Betlem. No coneixem
absolutament res de la seva personalitat fsica. La seva llengua nativa
era l'arameu, coneixia l'hebreu i segurament una mica el grec i alguns
mots llatins. En el seu llenguatge utilitzava freqentment parboles. Va
ser executat a Jerusalem per subversiu i revolucionari. Aquesta s
l'aproximaci ms real que podem fer de la figura histrica de Jess."
afirma el biblista Jos Antonio Pagola (Jess de Nazaret, persona i
projecte). Cal tenir en compte un detall curis: Jess va nixer abans
de lera cristiana perqu el nostre calendari va sofrir una errada quan el
monjo Dions el Petit, l'any 532, calcul el temps del naixement de
Jess amb un retard de cinc a set anys. Des del segle VIII s'utilitza
l'actual calendari. Les principals fonts insisteixen ms en la missi i
doctrina de Jess i no tant en la seva persona i biografia.
68

Vet aqu uns punts sobre els quals tots els investigadors bblics
actualment estan dacord.
1. Jess sadre a tot el poble dIsrael, amb preferncia als marginats
per la societat i la religi: malalts, pobres, infants, dones i publicans.
2. Trob seguidors que acceptaren el seu missatge i el continuaren
quan Jess desaparegu.
3. Promogu tot un moviment de canvi radical dins la societat,
especialment a Galilea.
4. Guar molta gent malalta i practic exorcismes alliberadors.
5. Fou tothora fidel practicant de la religi jueva.
6. Realitz un acte molt significatiu al Temple de Jerusalem.
7. Mor crucificat per sentncia del procurador rom Pons Pilat a
causa de la instigaci dels sacerdots jueus
8. Els seguidors de Jess continuaren el moviment i afirmaren que el
Mestre, malgrat mort, seguia viu entre ells i que prest retornaria.
No es troba acord en la descripci de la personalitat de Jess. Els
experts bblics el presenten de forma molt diferent; vet aqu sis
maneres de contemplar Jess:
1a) Un pags galileu que, a lestil dels filsofs cnics, anava de poble
en poble amb els seus deixebles i exposava un programa de canvi de
vida, tot ajudant els ms dbils (pobres i malalts) a alliberar-se de les
convencions socials.
2a) Un profeta social que promovia una revoluci de pau i justcia dins
la societat daquell temps.
3a) Un lluitador nacionalista que admetia mitjans, fins i tot violents, per
expulsar els romans opressors i els seus collaboradors jueus.
4a) Un mestre de la Torh, com altres homes justs jueus, amb dons
especials per interpretar i renovar la Llei i ajudar i convncer la gent.
5a) Un savi dIsrael que, tot recuperant les tradicions del seu poble, es
veia destinat a una gran missi.
6a) Un profeta escatolgic que anunciava larribada dels darrers
temps, quan sinstauraria definitivament un ordre nou i just de vida i
arreu del mn dominaria limperi de Du.
.
69

POSSIBLE PERFIL BIOGRFIC DE JESS. Seguint gran part de

lesquema dAntonio Piero en el llibre Ciudadano Jess, aquesta
podria ser una curta i coherent biografia de Jess.
Jess va nixer durant el regnat de lemperador August, probablement
uns anys abans del comenament de lera cristiana.
Va crixer en el llogaret de Nazaret, on segurament havia nascut.
Pertanyia a una famlia nombrosa, amb germans i germanes.
Era profund practicant de la religi israelita.
No se sap amb certesa si era fadr o casat.
Atret per Joan Baptista, probablement durant un temps nesdevingu
deixeble.
Se separ de Joan, per durant un temps segu la seva doctrina: Du
jutjaria aviat Israel i instauraria el seu regnat. Calia un canvi radical de
vida.
Reun un grup de deixebles que el seguien onsevulla anava.
Fou sempre fidel seguidor del judaisme i no fund cap religi nova.
Estava convenut de ser un profeta, portaveu dels designis de Du
per als darrers temps.
Utilitz un llenguatge clar i directe, amb parboles i proverbis que
tothom lentenia.
El bess de la seva predicaci fou lanunci de la propera arribada del
Reialme de Du.
Estava bastant convenut que aquest Reialme (dominaci,
presncia...) ja era present.
Practic guaricions i exorcismes com a signe del comenament del
Reialme de Du.
El Reialme sinstauraria a la terra dIsrael, centre del mn, segons les
promeses bbliques.
El Reialme que anunciava, tot i ser eminentment religis, tenia fortes
implicacions materials i poltiques. La dominaci estrangera
desapareixeria i hi hauria un nou Israel.
La instauraci del nou ordre el faria Du, no els humans.
Creia en un definitiu judici dels ssers humans, amb salvaci o
condemna segons les obres.
Pensava i raonava segons les categories culturals i religioses del seu
temps.
Predic noms al poble dIsrael i admetia tamb els samaritans.
Aprofund en el seguiment de la Tor cercant el vertader significat de
la Llei.
Polemitz amb grups religiosos, tots pertanyents a la fe hebraica.
Sempre ltica i la rectitud de cor estaven part damunt ritualismes i
tradicions.

70

 An a Jerusalem a anunciar el seu missatge i celebrar les festes,

no a morir-hi.
Tingu un incident significatiu en el Temple; no se sap exactament
que pass.
Fou arrestat i condemnat a mort per causes socials i poltiques,
disfressades de religi.
Jess mor en temps de lemperador Tiberi.
Passat un temps, els seus seguidors afirmaren i estengueren el
missatge de Jess; sentiren el Mestre viu i present entre ells, tot
esperant aviat el seu retorn victoris.

TESTIMONIS JUEUS SOBRE JESS

Hi ha enunciats fiables en relaci amb el fet que el seu nom era
Yeshua (Yeshu) de Nazaret, que va ser fetiller (s a dir, bruixot,
encantador, que va fer miracles com era corrent en aquells dies) i
amb el fet de la seducci, i tamb en el sentit que condua Israel
pel mal cam; que es va burlar de les paraules dels savis i que va
comentar lEscriptura de la mateixa manera que els fariseus; que
va tenir cinc deixebles; que va dir que no havia vingut per abrogar
cap punt de la Llei ni per afegir-hi res; que va ser penjat dun fusta
(crucificat) com a mestre fals i seductor, i que els seus deixebles
guarien malalties en nom seu
Cap jueu pot passar per alt el valor de Jess i de la seva doctrina
des del punt de vista de la histria universal. Jess, per al poble
jueu, s un gran mestre de la moral i un artista de la parbola. En
el codi de Jess hi ha una sublimitat, una claredat i una originalitat
que no tenen pari en cap codi tic jueu: tampoc no podem buscar
cap parallel pel que fa a lart notable de les seves parboles.
Lenginy i la penetraci dels seus proverbis, i els seus enrgics
epigrames, sn excepcionalment tils per convertir les idees
tiques en una possessi popular
Joseph KLAUNER, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem:
Jess de Nazaret. Su vida, su poca, sus enseanzas.
Ed. Paids, Barcelona 1989 (Primera edici, en hebreu: 1907).

71

Jess s lsser hum per se, lhum com tu i com jo, la persona
exemplar en la seva insignificana. Jess es va entendre a ell
mateix justament com aquest sser hum, que viu la seva humanitat
com un exemple, vulnerable i exposat al patiment. Quan Jess
sanomena a ell mateix el Fill de lHome, no sest presentant com
un profeta ni com un messies, sin com un germ
Schalom BEN-CHORIN, periodista i escriptor israeli:
Bruder Jesus: Der Nazarener in jdischer Sicht.
Ed. Deutscher Taschenbuch, Mnchen, 1987.
------------------------------------------------

Des de la meva joventut, he contemplat la figura de Jess com la

dun gran germ meu. La meva relaci fraternal i oberta amb ell sha
fet cada vegada ms forta i ms pura, i ara contempl la seva figura
amb una mirada ms forta i ms pura que mai. Estic, doncs, ms
convenut que mai que li ha estat reservat un lloc important en la
histria de la fe dIsrael, i que aquest lloc no pot ser totalment
assumit per cap de les categories usuals del pensament
Martin BUBER, filsof i escriptor israeli. Nova York, 1951.
Font: Jess vist des del judaisme.
http://www.unav.es/adi/UserFiles/CvFiles/Files/29723/Jesus_vist_des_del_judaisme.pdf
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.

72

11. PRIMERES COMUNITATS CRISTIANES

COM CONTINU EL MOVIMENT DE JESS. Jess havia mort,
crucificat pel poder imperial rom, per el seu grup de seguidors va
seguir actiu a Galilea i, passat un temps, alguns dels seus membres
retornaren a Jerusalem des don, decididament, continuaren la tasca
comenada pel seu mestre: la renovaci social i religiosa del poble.
Estaven convenuts que Israel estava cridat a ser llum de les
nacions, com havien anunciat els profetes.
CONTEXT SOCIAL i POLTIC. Gran part del poble era abusivament
explotat. Els imposts consumien la vida. Cada dia hi havia ms
pobresa i marginaci. Els procuradors romans ofenien profundament
els sentiments religiosos del poble. Els sacerdots i la classe dirigent
de Jerusalem sinhibien dels problemes. Els jueus piadosos es
recolzaven en els profetes i en els escrits apocalptics i esperaven la
salvaci que arribaria amb el messies que Du havia d'enviar. El fet
que lemperador Callgula volgus erigir la seva esttua en el temple
de Jerusalem augment en el poble la necessitat de larribada del
messies. La greu crisi continu i esclat violentament amb la cruel
guerra dels anys 6670 que acab en la desfeta definitiva als anys
132135.
REACCI DELS SEGUIDORS DE JESS. Els seguidors de Jess
comprengueren el sentit profund de la predicaci del Mestre i el
significat de la seva mort violenta. Jess havia anunciat la propera
vinguda dun salvador div, d'un messies dIsrael. Aleshores
comprengueren que Jess precisament havia estat el profeta anunciat
de larribada del temps final de la salvaci de Du. El missatge del
grup de Galilea fou ben rebut a diversos sectors de Jerusalem i la
comunitat dels seguidors de Jess an creixent. Saplegaren a
Jerusalem uns parents de Jess, retornats de Galilea, amb el germ
Jaume al seu davant; ell era un rigors practicant de la Llei i en tot
moment vetll perqu tot el grup practics ntegrament les regles
judaiques. Era una comunitat integrada plenament dins el judaisme;
noms molestava als jueus que cooperaven amb els romans.
ARRIBADA DEL TEMPS FINAL. Lanunci de la imminent arribada del
Messies commogu i interpell un sector important dels creients
jueus, sobretot els de llengua grega (provenien de les comunitats
jueves establertes fora dIsrael o Dispora), com tamb els proslits
que es preparaven per entrar al judaisme.

73

Reflexionant sobre els textos proftics sadonaren de la seva perspectiva

universal: "Als darrers temps Israel ser la llum de les nacions i els
gentils formaran un sol poble amb Israel". Convenuts que havia arribat
el final del temps, calia que els gentils poguessin entrar fcilment dins el
judaisme, sense haver de passar per les dures proves que sexigien als
proslits. Alguns ho deien clarament: bastava ladhesi a Du; havia
passat el temps de la circumcisi i del culte en el Temple. Aqueixa
postura suposava problemes dordre pblic a Jerusalem, perqu
implicava que els partidaris gentils podrien entrar lliurement al Temple.
La difusi daquesta creena indign els acrrims partidaris de la Llei i
del Temple i empraren tots els poders administratius i penals de les
autoritats jueves per reprimir aqueixa tendncia hertica.
LA VISI RENOVADORA GREGA. El nucli de Galilea salegrava de
lexpansi de la comunitat, per tamb volia mantenir-se fidel al
judaisme tradicional que es regia per la Llei i el Temple. Finalment el
sector crtic de jueus de llengua grega hagu demigrar i sarrepleg a
les ciutats dAntioquia i Damasc. La comunitat tradicional qued sense
ser molestada a Jerusalem on pogu seguir anunciant el Messies. A
Antioquia i Damasc els emigrats de Jerusalem predicaren des del seu
punt de vista l'arribada imminent del Messies, per la qual cosa tingueren
molt xit entre els gentils que simpatitzaven amb la sinagoga. Els
seguidors de Jess immigrats a Antioquia seguiren profunditzant el
sentit del missatge del Mestre en el context de la Bblia i de la nova
religiositat que es vivia aleshores dins la cultura hellenstica.
Entengueren all que els fidels de Jerusalem no havien comprs: el
messies esperat era el mateix Jess. A partir de la seva mort, Du
lhavia proclamat messies en el cel, lhavia ressuscitat i estava a punt
denviar-lo a la terra per consumar la salvaci de tota la humanitat a
travs dIsrael; conseqentment, els gentils ja podien accedir a la
comunitat dels salvats sense necessitat de passar pels rituals de la
circumcisi i del Temple. En Jess van veure complida la promesa de
Du.
PAU DE TARS. A Jerusalem un jove estudiant fariseu, Sal de Tars
(amb nom originari hebreu que pass al grec "Paulos") shavia
distingit reprimint els aperturistes jueus de la Dispora. Per pass una
gran crisi i comprengu que la veu dels profetes donava la ra als qui ell
perseguia. Com a bon fariseu consider que els seguidors hellnics de
Jess defensaven els principals valors dIsrael. Organitz, doncs,
seccions cristianes a moltes sinagogues dsia Menor i de Grcia; sovint
amb gent no circumcidada. Els qui millor acolliren el missatge no foren
els jueus, sin els simpatitzants del judaisme. Pau predicava arreu el pla
div sobre el messies Jess, qui amb la seva passi, mort i resurrecci
havia salvat tota la humanitat; no sinteressava gaire per les paraules
que havia dit el Mestre, ni tampoc per altres fets de la seva vida.
74

EL NOM DE CRISTI. A la ciutat dAntioquia la policia romana

havia detectat un grup de jueus que es reunien fora de la sinagoga i
els design amb el nom de cristians, s a dir, seguidors del crist o
messies. Fora del local de la sinagoga quedaven exclosos, per llei,
dels privilegis que tenien com a fidels jueus: dret dassociaci i reuni,
tributs ms baixos i no obligaci de rendir culte div a lemperador. Aix
sinvent el nom de cristi.
PLURALISME PRIMITIU. Els fidels de Jerusalem no estaven
tranquils; la fe els obligava a desautoritzar les innovacions fetes a la
Dispora. Jaume, germ de Jess, mostr una postura intransigent
contra el progrs. Pere no ho veia prou clar, per no volia rompre amb
els creients de fora Jerusalem. Jaume envi inspectors a la Dispora.
Sexigia a tots els seguidors de Jess compliment ntegre de la Tor.
Els fidels dAntioquia enviaren una delegaci a dialogar a Jerusalem;
Pau formava part del grup. Hi hagu dura discussi. Pere evit la
ruptura. Arribaren a uns acords que desprs cada grup interpret
segons les prpies convenincies. Es reforaren quatre tendncies,
totes afirmant interpretar correctament la Llei antiga.
a) El grup de Jerusalem, amb Jaume al cap, exigia la circumcisi de
tots els gentils adherits a la fe. Una sola comunitat on tothom complia
tota la Llei de Du.
b) Un segon grup, tamb a Jerusalem i encapalat per Pere, postulava
dues comunitats: amb jueus complint la Llei i gentils alliberats de la
circumcisi.
c) El tercer grup, a la Dispora, defensava una sola comunitat de
creients; amb jueus complint la Tor i gentils i alliberats de la
circumcisi.
d) Una quarta opci. Ning no tenia necessitat de seguir la Llei, ni
jueus ni grecs. Pau n'era partidari. No mancaren conflictes dins les
mateixes sinagogues a causa daquestes opcions.
PERE A ANTIOQUIA. Pere i els seus partidaris miraven amb simpatia
la renovaci que feia el grup dAntioquia que era capdavanter de
progrs en el seguiment de Jess. Sanimaren a constituir-se com a
grup dels Dotze, enfrontant-se al grup dels parents de Jess. La
postura de Pere no es va poder mantenir a Jersusalem a causa de
loposici del grup de Jaume. Tan forta fou la pressi del grup de
Jaume que Pere i els seus partidaris hagueren dabandonar
Jerusalem i sestabliren a Antioquia.
75

PRIMERS ESCRITS CRISTIANS. Des de Sria el grup dels Dotze

sallunyava ideolgicament del grup dels parents de Jess. (Cal tenir
en compte que ja en vida del Mestre circulaven contarelles sobre la
incredulitat de la seva famlia). Aquests i altres records comenaren a
ser recollits en els primers escrits que es redactaren sobre Jess. Una
altra gent dAntioquia tamb recoll desplaents tradicions que narraven
com els primers deixebles els del grup dels Dotze no havien sabut
comprendre la missi de Jess. Desprs, escrivans cristians de la
segona generaci recolliren tot el material fins aleshores escrit
referent a Jess i lorganitzaren biogrficament separant els fets, amb
un abans i un desprs de la creu.
REUNIONS DE CREIENTS. Els fidels del messies Jess es reunien a
llars privades on sopaven plegats i jueus i gentils commemoraven la
mort del Mestre. Moltes persones no jueves saplegaven a aqueixes
trobades sense passar per la sinagoga; aix plantej dins tots els
indrets de lImperi on hi havia "seguidors del Cam" (com eren
anomenats el seguidors de Jess) un problema dordre pblic, que
abans ja shavia detectat a Antioquia: la llei romana prohibia tot tipus
de reuni fora de la sinagoga. De moment no hi hagu conflicte,
perqu els grups cristians eren reduts i semparaven a lombra de la
respectiva sinagoga.
JESS ESDEV EL CRIST. Les comunitats de Pau sadherien a tots
els llibres de la Bblia aleshores reconeguts, no noms als cinc llibres
de la Tor i sempre seguiren la traducci grega anomenada dels LXX.
Amb la Tor i els Profetes interpretaven que Jess era el salvador
proms i que la Llei quedava superada. El punt essencial de la Bblia
era creure en un nic Du creador. Hi havia, plena coincidncia amb
els jueus no cristians. Ara b, en els grups on no hi havia jueus, la
figura de Jess prenia aspectes ms propers a les religions dels
misteris que abundaven en aquell temps. Aquells misteris orientals
influren en la creena dels cristians dAntioquia sobre la resurrecci
de Jess: ell seguia viu en un cos fsic, no noms espiritual. Es form
aix una nova visi de la persona de Jess convertint-lo en el Crist.
Aquesta opci es va fer majoritria a partir de la tercera generaci de
cristians. Al principi la nova visi del Crist sexpressava en termes
totalment admesos dins el judaisme tradicional.

76

TRES COMUNITATS DE CREIENTS hi hagu aquestes agrupacions

des dels anys 50 fins al comenament del segle II.
a) La comunitat de Jerusalem, dirigida per Jaume, estengu
l'esperana messinica per les zones de parla semita, dins la regi de
Sria oriental influts pels deixebles de Joan Baptista; es creu que
Mahoma en el segle VII encara reb la seva influncia a lhora de
fundar lIslam. Igualment en tingueren relaci els cristians indis de
Malabar. Dins la zona grega de la Dispora no evolucion com ho van
fer les altres opcions. A causa de la guerra dels anys 6670 el grup
de Jerusalem es dispers dins la vall del Jord on pogu subsistir fins
al segle IV.
b) La comunitat dAntioquia, sota la influncia dels Dotze, accept la
nova visi de la resurrecci del messies. En aquest grup hi
romangueren dues agrupacions: la jueva i la gentil, dins un context
d'espera immediata de la fi del temps.
c) Les comunitats de Pau, amb majoria de fidels dorigen gentil,
sarribaren a imposar sobre les altres dues. La fe cristiana es
recolzava en dos pilars: la tradici dels Dotze i la concepci paulina
sobre el Crist. sia Menor, Grcia i Xipre foren les zones reservades a
la missi de Pau.
CRISTIANS A ROMA. El missatge del messies Jess arrib molt
prest a Roma i ho va fer per vies diferents. A la capital de lImperi hi
havia almanco deu sinagogues, cada una independent de laltra. Les
diferents opcions cristianes senfrontaren i arribaren a formes violentes
doposici; aquest fet provoc que lemperador Claudi imposs regles
molt estrictes per mantenir la pau. Molts jueus hagueren demigrar,
per els cristians dorigen pag pogueren quedar-se a la ciutat,
malgrat les sinagogues romanguessin tancades. Aix sesdevingu
que a Roma molt prest hi hagu una comunitat cristiana noms
integrada amb fidels dorigen gentil. La capital no era lloc adequat
perqu el cristianisme es pogus desenvolupar al marge de la
sinagoga. La policia imperial detect immediatament el nou grup que
infringia la llei que prohibia grups assemblearis. De moment els
cristians no foren reprimits i el seu nombre va crixer
considerablement. Per lany 64 lemperador Ner culp els seguidors
de Jess, posteriorment anomenats cristians, i els va fer responsables
de lincendi de Roma. Com a cstig molts moriren crucificats. Aix i tot,
un nombre dells es refugi a lombra de la sinagoga. Durant ms de
quaranta anys no existiren grups cristians autnoms; el dur cstig de
Ner els havia obligat a actuar amb molta prudncia, aprofitant el
privilegi jueu de reuni i associaci.
77

DESTRUCCI DE JERUSALEM. La guerra dels anys 6670 no

modific la situaci poltica dels jueus dins lImperi Rom, per contribu
a destriar i clarificar la seva doctrina. La tolerncia amb els jueus
seguidors de Jess sacab perqu el judaisme cercava la unanimitat de
creences. En aquest context la destrucci de Jerusalem signific per a
molts jueus lacompliment de larribada dels darrers temps, com
anunciaven els seguidors de Jess. Amb el Temple destrut, la Llei
quedava obsoleta i les escriptures sagrades exigien una nova
interpretaci. Llavors moltes sinagogues es van fer seguidores de Jess
reconeixent-lo com a messies. Quan ms tard hi hagu la ruptura
definitiva entre jueus i cristians, aquestes sinagogues oferiren un model
dorganitzaci i administraci que sestengu arreu dins les esglsies i
que, en molts aspectes, continua avui en dia vigent en mltiples
elements dels rituals de baptisme, confirmaci, eucaristia, parrquies,
consell dancians o preveres, etc.
NOVA ETAPA DEL JUDAISME. Per a la majoria de jueus, sobretot a
Palestina, la desfeta signific un cstig de Du a causa de les infidelitats
del seu poble. Calia arreplegar-se novament i separar-se totalment de la
gent pagana, com ja havien fet en altres ocasions histriques;
recordaven principalment com shavien reorganitzat per sobreviure a
lexili de Babilnia. Els fariseus es posaren al front daquest moviment i
introduren una forma espiritualista dentendre la Llei; aix crearen una
nova esperana per al poble. Els escribes i els rabins recolliren totes les
tradicions orals de les diverses escoles jueves. Aquesta tasca es va
veure finalitzada quan a finals del segle II editaren la Misn que incloa
totes les tradicions i comentaris existents sobre la Llei i que ms tard,
amplificada, es convertiria en el Talmud. Simultniament mostraren
poca tolerncia amb els marginats i dissidents de la fe judaica. Al final
del segle primer els rabins de Palestina aprovaren incorporar una
pregria condemnatria dels heretges jueus cristians que cada dia els
jueus ortodoxes, o vertaders jueus, tindrien l'obligaci de recitar.
RUPTURA ENTRE JUEUS I CRISTIANS. Paradoxalment, ladhesi
dels jueus cristians al llibre sagrat dIsrael contribu a separar-los de la
sinagoga. Els rabins imposaven la seva interpretaci i es mostraven
intolerants amb les interpretacions cristianes. Els cristians foren
expulsats de les sinagogues com a heretges. Aquesta exclusi
impossibilit que poguessin pertnyer alhora a dues comunitats.
Conseqentment, foragitats de la sinagoga, els cristians jueus hagueren
de conviure amb els cristians gentils; es reduren les observances rituals
i molts vells jueus deixaren de circumcidar els seus fills. El resultat ms
visible fou que les comunitats cristianes quedaren desprotegides davant
les lleis imperials i no pogueren ja utilitzar i servir-se de lestatut jurdic
dels jueus, amb linconvenient de perdre el dret a reunir-se i quedar
obligades a venerar lemperador com a du.
78

EL NOU TESTAMENT. Les relacions amb la sinagoga eren cada dia

ms febles i a molts indrets hi hagu enfrontaments. Lnic vincle que
quedava entre jueus i cristians eren els llibres sagrats, que
posteriorment els cristians anomenarien Antic Testament. Els
seguidors de Jess comenaven a tenir escrits propis, encara no
reconeguts com a sagrats, perqu no shavia format el cnon o llistat
de llibres acceptats com a sagrats. La separaci definitiva entre
esglsia i sinagoga arrib quan els cristians foren exclosos de la
sinagoga. Seguidament reconegueren el carcter div dels llibres que
havien dintegrar el Nou Testament. Aix succe durant la primera
meitat del segle II. Els gestors daquest important pas probablement
foren els cristians de Roma els quals, grcies a la previsi dun diligent
escriba, havien pogut recollir cpies de la major part descrits
redactats a les diferents comunitats cristianes existents dins lImperi
Rom. Amb el reconeixement dels escrits del Nou Testament naixia la
religi del cristianisme.
EVOLUCI DELS CORRENTS CRISTIANS. Tamb aparegueren
transformacions dins les sectes cristianes; hi hagu competncia entre
els dos corrents: el de Pau i el dAntioquia que tenia el recolzament
dels Dotze. Cal recordar que aleshores el corrent de Jaume ja havia
quedat marginat desprs de la destrucci de Jerusalem. Tots els
corrents tenien idntica fe en el messies Jess i decidiren que les
diferncies en aspectes secundaris fossin estudiades dins les
respectives escoles. El grup dels Dotze insistia en mantenir
simultniament la comunitat dels circumcidats (jueus) i la dels
incircumcisos (gentils). Els dos sectors redactaren per separat un
"escrit polmic" que reunia les seves tradicions i donava tamb la
seva interpretaci sobre el que havia dit i fet Jess. Aquest fou el
comenament de la redacci dels futurs llibres dels evangelis.
--------------------------------------------------------------------------------------------NOTA. Aquest tema segueix l'excellent resum que ofereix el llibre de
Jos Montserrat Torrens: La sinagoga cristiana (Editorial Trotta.
Madrid, 2005. pgines 337348).
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

79

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

80

12. PRIMERS ESCRITS CRISTIANS

TRANSMISSI DEL MISSATGE DE JESS. Jess s executat a
Jerusalem vers l'any 30. Poc desprs un grupet de seguidors afirmen
pblicament que Jess s viu. La fe en la resurrecci els uneix.
Proclamen el missatge que predic Jess i conviden al seu
seguiment. Es difon a moltes ciutats de l'Imperi Rom, on sempre hi
arriba oralment. Bsicament s'anuncia: "Jess de Nazaret pass
fent el b. Proclam la bona nova a tothom, principalment als
pobres i dbils. Fou condemnat pels governants del seu poble.
Mor a la creu, per Du el ressuscit i ara s present entre
nosaltres. En ell es troba la vida i la salvaci." Aquest esquema es
tramet de boca a boca. Els qui han viscut amb Jess li afegeixen
molts detalls, comentant all que havia dit o fet el mestre. La
predicaci sobre Jess t, des del comenament, un marcat carcter
proselitista. Els seus primers seguidors, a ms de complir com a bons
jueus, es reuneixen assduament en assemblea, per pregar i instruirse en la fe. Aquestes agrupacions es diuen "esglsies" i se senten
dirigides per la fora sempre present de Jess, s a dir, el seu Esperit.
Tamb els uneix la fora potent i transformadora de les seves
ensenyances, vertaderament revolucionries, exigint un canvi de vida i
de societat.
ELS PRIMERS ESCRITS. Les diferents esglsies, recordant i
actualitzant constantment els fets i les paraules de Jess, s'animen i
s'ajuden. Aix comencen els escrits de solidaritat i comuni entre elles.
Dels anys 50 vint anys desprs de la mort de Jess tenim el
primer escrit que integrar el Nou Testament: s la primera carta de
Pau als cristians de la ciutat de Tessalnica. Seguiran altres escrits: I
Corintis; II Corintis, Glates, Romans, Filipencs, Colossencs... Tots
aquests documents passen a altres comunitats i, uns anys desprs,
sn reconeguts com a fonaments en la formaci dels primers grups de
cristians o de noves esglsies. Sn escrits que "fan la mida" i, per
aix, sn inclosos dins la collecci o cnon de llibres sagrats. (La
paraula "cnon" ve del grec i equival a canya per amidar o plomada,
emprada pels constructors; es refereix als llibres bblics, admesos pels
primitius cristians com a dignes de crdit, que mantenen lequilibri.
La transmissi oral s fonamental; t valor determinant. Poca gent
sabia llegir i escriure exigia mitjans complicats, lents i cars. En una
hora una persona experta podia escriure noms setanta paraules
sobre papirus o pergam. El llenguatge oral, per ser fcilment retingut
dins la memria del poble, emprava recursos variats: repeticions,
comparances, parboles.
81

Jess no deix res escrit i la majoria dels apstols tampoc. Quan

aquelles persones que havien conegut Jess envelliren i les esglsies
o comunitats cristianes comenaren a augmentar, es vei la
necessitat de fixar per escrit all que Jess havia dit i fet. Es redacten
els primers escrits; segurament foren les narracions de la passi i de
la mort, com tamb reculls de sentncies i parboles. Aix naixeren les
primeres colleccions d'escrits que serien el fonament dels evangelis.
ORIGEN DE LA PARAULA EVANGELI. El l'idioma grec del Nou
Testament o (to evangelion) s un substantiu que
apareix setanta-sis vegades i significa "bona notcia", bona nova.
Tamb surt cinquanta-quatre vegades el verb
(evangelisomai), "predicar levangeli", que vol dir "anunciar bones
noves. Les dues paraules deriven de (angelos),
"missatger." En aquella poca el (euangelios) era la
persona que portava un missatge de victria desprs de la batalla,
quan comenava la pax romana, acompanyada de la derrota de
ladversari per lacci de les forces armades de lImperi. Proclamar la
bona nova era sempre una alegria per als ciutadans. En els escrits del
Nou Testament evangeli esdevingu el terme especfic per designar,
amb alegria, el missatge anunciador de la victria definitiva, realitzada
pel messies ressuscitat, Jess, molt ms important que totes les altres
possibles victries del Csar.
EVANGELIS PRIMITIUS. Sn conegudes ms de cinquanta obres
que es presenten com a evangelis de l'Esglsia primitiva, per noms
podem arribar a conixer el contingut de vint evangelis, entre els quals
s'hi troben els quatre llibres tradicionals cannics: Mateu, Marc, Lluc
i Joan. Els altres setze sn considerats apcrifs. El terme apcrif ve
del grec (apcrifos): de apo (lluny) i "kryptein"
(amagar). Els textos "apcrifs" no formen part de la Bblia, per foren
escrits durant el mateix perode i amb estil similar. La majoria
d'aquests escrits contenen doctrines declarades heretges per algunes
esglsies cristianes.
CRITERIS DE SELECCI DELS EVANGELIS. Durant el segle primer
al comenament noms dins l'mbit de les sinagogues els
seguidors de Jess sestengueren per l'Imperi Rom. Recordant les
paraules del Mestre, congriaren moltes narracions sobre Jess
recolzant-se en el testimoni dels qui havien conviscut amb ell o
nhavien sentit parlar. Aquests records es trameteren durant dcades
en forma oral. Era un poble majoritriament analfabet i la forma
general de conservar els fets era quasi sempre noms amb la paraula.
82

Vint anys desprs dhaver mort Jess, aparegueren els primers escrits;
es tractava de reculls de dites, collecci de miracles, aplec de
parboles i narracions de la passi i de la mort. Sortiren a diferents
llocs, sense estar connectats ni coordinats. Pretenien ser histrics, per
aleshores la histria es fonamentava ms en allegories i smbols i no
tant en fets reals. Vint anys ms tard, vora lany 70, aparegu levangeli
de Marc, prop dels anys 80 el de Mateu i al final del segle primer o
comenat el segle segon es redactaren els evangelis de Lluc i Joan.
Circulaven tamb altres evangelis: el de Toms, lEgerton (retrobat
lany 1934), els papirs dOxirrinc (descoberts lany 1896), la Font Q,
levangeli dels Hebreus, levangeli de la Creu, levangeli dels Egipcis i
levangeli secret de Marc. Aleshores tot aquest material escrit circulava
amb total dignitat i llibertat entre les comunitats cristianes. En algun lloc
coneixien noms un o alguns daquests escrits. Tot i aix, al llarg de
molts anys, el conjunt dels escrits an arribant a Roma, perqu era la
capital de lImperi. Alg, amb molta cura, guard els pergamins i papirs
per a la posteritat.
Per a ser autntic, i per tant sagrat, un llibre havia de complir tres
condicions: 1a) Lautor era un apstol o alg directament relacionat. 2a)
El llibre havia estat escrit com a mxim dues o tres generacions desprs
de Jess. 3a) El llibre era venerat dins les comunitats cristianes. Amb
certesa noms set cartes de Pau de Tars eren reconegudes com a
autntiques: I Tessalonicencs, Glates, I Corintis, Filem, Filipencs, II
Corintis i Romans. Tots els altres escrits del Nou Testament que t
vint-i-set llibres tenen autor desconegut, malgrat duguin el nom de
Mateu, Joan, Pere, Jaume, Judes... Igualment passa amb els apcrifs
de Toms, Felip, Pere... Cal dir que a lpoca antiga era molt corrent i
no era gens vergonys copiar textos daltres autors i editar-los com a
propis. Tamb era usual posar a un escrit el nom dun personatge
conegut, per tal de donar ms prestigi i propaganda al nou llibre.
Lany 1740, a la Biblioteca Ambrosiana de Mil, Ludovico Muratori
descobr un document anomenat desprs Fragment Muratoni. s un
manuscrit del segle VII que reprodueix un escrit de lany 170 amb un
llistat dels llibres del Nou Testament. Aproximadament sn els mateixos
llibres que tenim avui. s la llista ms antiga coneguda dels llibres
cannics del Nou Testament.
El bisbe Ireneu de Li escriv que entre els anys 150200 ja existia una
relativa unanimitat entorn de lautenticitat dels evangelis de Marc,
Mateu, Lluc i Joan. Vet aqu les raons donades per Ireneu. Els evangelis
sn quatre perqu sn quatre els vents del mn, quatre els pilars de la
Terra i quatre els elements que integren la natura: aigua, foc, terra i aire.
Aix qued justificada i fixada lelecci!
83

La confirmaci definitiva daquests quatre evangelis com a cannics

exclosos els manuscrits coneguts com a evangelis apcrifs no es va
produir fins a finals del segle IV, quan lany 367 el bisbe Atanasi
dAlexandria, a Egipte, public una carta obligant conservar i reverenciar
noms vint-i-set llibres en el Nou Testament (Primera vegada que
apareix complet el llistat actual). Simultniament man que tots els altres
escrits, evangelis, cartes, fets i apocalipsis desglsies cristianes fossin
totalment eliminats. Probablement uns monjos del monestir de sant
Pacomi amagaren dins gerres ms de cinquanta manuscrits de llibres
prohibits, els quals, fortutament, foren descoberts a Nag Hammadi lany
1945, mil sis-cents anys desprs! L'any 397 dC el papa Sirici I convoc
el tercer concili de Cartago amb la finalitat de formar el cnon del Nou
Testament desprs de triar entre quasi un centenar d'evangelis i gaireb
mil cartes o epstoles, perqu seguien apareixent documents nous. La
llista oficial de llibres del Nou Testament no es va presentar amb
carcter dogmtic fins al Concili de Trento, lany 1546, quedant-se amb
els vint-i-set documents que vigeixen actualment. Lgicament queda una
pregunta: Es trobaran algun dia altres documents testimonials?
LLUITA DE PODERS DINS L'ESGLSIA. Hi hagu grans divergncies,
separacions i lluites dins les esglsies dels primers segles. Sorgiren
moltes tendncies i grups de pressi. Igualment san elaborant una
teologia entorn dinteressades interpretacions dels evangelis, sobretot de
levangeli de Joan que serv per divinitzar la figura del Crist i assimilar la
filosofia hellnica del temps. La Gran Esglsia, establerta des dels
patriarcats de Roma, Constantinoble, Antioquia i Alexandria, imposava la
seva lnia ortodoxa anullant altres manifestacions eclesials diferents. Els
partidaris i seguidors de la Gran Esglsia guanyaren ms i ms adeptes
implantant aquests quatre elements: cnon, doctrina, rituals i jerarquia.
a) El canon. La Gran Esglsia amb el cnon de llibres sagrats fixava
els escrits admesos; tots els escrits amb tendncies divergents als
oficials quedaven anorreats.
b) La doctrina definia el camp de creences i prctiques religioses. Els
concilis, que a partir del segle IV sanaren succeint, i les proclamacions
dogmtiques que lEsglsia pronunciaria, es fonamentaven sempre en la
paraula de Du, custodiada i interpretada per la mateixa Esglsia.
c) Amb els rituals i la litrgia posava dins les celebracions el contingut
del cnon i de la doctrina. Aix el poble, en gran majoria analfabet, podia
atnyer duna forma viscuda les grans veritats de lEsglsia.
d) Amb la instituci de la jerarquia els dirigents organitzaren la forma
prctica dadministrar lEsglsia. Fonamentats en els llibres sagrats
proclamaren que els bisbes eren successors legtims dels apstols, als
quals Jess havia encarregat dirigir Esglsia.

84

LA GNOSI. La paraula grega (gnosis) significa

"coneixement. Mostra l'experincia del coneixement, en contrast amb
el coneixement teric. Pot referir-se a illuminaci o coneixement
espiritual. La gnosi ensenya als humans lalliberament dels lligams de
l'existncia terrenal a travs duna "mirada interior", posant
l'nima (l'esperit) en una situaci de llibertat; el coneixement dun
mateix equival al coneixement de Du. Els primers escriptors cristians
utilitzaren la paraula gnosi" que apareix en el Nou Testament per
simbolitzar el coneixement especfic del div. Les doctrines gnstiques,
dirigides a persones seleccionades capaces dentrar en el seu interior
per trobar illuminaci i alliberament, mai no pogueren arribar a la gran
massa de gent. Per aix el gnosticisme fou considerat doctrina
hertica per la Gran Esglsia. A l'poca hellenstica el terme gnosi
s'associ als cultes de misteri. S'exting al segle IV i reaparegu a
lEdat Mitjana sota altres denominacions amb els ctars o albigesos.
EVANGELI DE MARC. Fou el primer evangeli cannic escrit i
aparagu vers l'any 70, uns quaranta anys desprs dels fets que
presenta. Una comunitat de creients dorigen gentil i una comunitat
jueva recolliren la tradicions que tenien sobre la passi de Jess i les
adjuntaren. Hi afegiren els fets de guarici que recordaven, no posant
gaire esment en les paraules del Mestre. Hi afegiren les crtiques que
els parents havien fet a Jess i la manca de decisi dels primers
deixebles.
EVANGELI DE MATEU. Fou escrit en un ambient jueu vers els anys
8085. Probablement fou tradut al grec des de l'arameu. Un grup de
jueus cristians volia justificar la seva postura i present per escrit una
figura de Jess amb total adhesi a la Llei, tenint en compte que
solament els jueus tenien obligaci de complir-la. Es reconeixia que hi
havia una altra via de salvaci per als gentils. Lescrit tamb criticava
els parents de Jess i els primers deixebles.
EVANGELI DE LLUC i FETS DELS APSTOLS. Es tracta d'un llibre
en dues parts, escrit dues o tres generacions desprs de Jess, vers
els anys 9095 (Actualment hi ha experts que situen els Fets ja ben
entrat el Segle II). A les comunitats allunyades del conflicte jueu els
desagradava enfrontar-se per causes superades. Comprengueren que
lobra de Du en el Crist tenia dos moments; un primer moment havia
estat la predicaci de Jess a Palestina, sempre respectant la Tor.
Arrib desprs un segon moment: l'Esglsia vivia el Crist glorificat. La
fe en Jess superava la fora de la Llei. Havia quedat una sola
comunitat on convivien jueus i gentils.

85

EVANGELI DE JOAN. Amb simbolisme hebreu i expressat en

llenguatge grec del temps fou escrit per successius redactors, des
dels anys 70 fins lany 110. La comunitat anomenada de Joan,
expulsada l'any 88 de la sinagoga, inicia un cam independent del
judaisme. Li dol molt el fet que els jueus no volgueren reconixer
Jess com a messies i salvador i indueix al seguiment del Crist,
paraula encarnada de Du.
EVANGELI DE TOMS. Evangeli apcrif amb cent catorze dites de
Jess. Es conserv en un papir manuscrit en llengua copta, descobert
lany 1945 a la localitat egpcia de Nag Hammadi. Algunes dites
s'assemblen
a
les
dels
evangelis cannics
de Marc, Mateu, Lluc i Joan; altres eren desconegudes. L'autoria de
l'obra s atribuda a Ddim Judes Toms (ddimos significa 'bess'
en grec; igual que .... toma, en arameu). Es creu que fou
escrit entorn de l'any 50, abans de levangeli de Marc (Hi ha experts
que posen la data a mig segle II). Es fonament en una tradici oral
que tamb serv de base per a la Font Q, recollida desprs en els
evangelis de Mateu i Lluc.
Levangeli de Toms molt probablement s el primer de tots els
evangelis coneguts. Ens ha arribat complet per casualitat, amb un
retard de dinou segles. (Es coneixien fragments des de citacions
d'autors antics). Algun especialista bblic pensa que levangeli de Joan
fou redactat per refutar les idees de levangeli de Toms. Ha estat
catalogat dins la doctrina gnstica, per el gnosticisme noms es
desenvolup ben entrat el segle II. Cont elements que seran
caracterstics de la doctrina gnstica, tot i que tamb es troben a
levangeli de Joan i a les cartes originals de Pau.
EVANGELI DELS HEBREUS. Fou escrit probablement els anys 50
del segle primer. Noms en tenim comentaris procedents de
nombrosos pares de l'Esglsia primitiva. El nom sembla un terme
genric referent als evangelis emprats pels jueus seguidors de Jess.
Tal volta fou una font per a levangeli de Mateu mostrant l'ambient jueu
i cristi dels natzarens que fugiren lany 70 de la destrucci
de Jerusalem.
EVANGELI DELS EGIPCIS. s un evangeli perdut del segle segon.
s considerat gnstic. S'hi troben diferencies dogmtiques referents
als evangelis cannics, com la condemna del matrimoni i conceptes
trinitaris divergents. s molt semblant a l'evangeli de Mateu.
EVANGELI SECRET DE MARC. Escrit dels anys 70 del segle I.
Presenta la primera versi de levangeli de Marc, posteriorment
capgirada en ambients gnstics.
86

EVANGELI DE JAUME, tamb anomenat Llibre Secret de

Jaume o Apcrif de Jaume. s un evangeli apcrif cristi que inclou
ensenyances de Crist procedents del segle primer. Es conserva
noms una cpia trobada a Nag Hammadi. El manuscrit s del segle
segon i est en mal estat. Presenta tensi amb l'esglsia oficial.
EVANGELI DE PERE. Fou escrit abans de lany 150. Noms sen
coneixen fragments grcies a un manuscrit trobat a Egipte l'any1886.
Es descarta que pogus ser escrit per l'apstol Pere. T importants
diferncies respecte als evangelis cannics; la ms important s sobre
la resurrecci de Jess, de la qual afirma foren testimonis directes
els guardes romans i altres persones, per no els apstols.
LA DIDAJ. s un document no incls en els llibres cannics, tot i
que sempre fou considerat dins la fe ortodoxa de lEsglsia i que hagi
estat adms, formant part del Nou Testament per lEsglsia Ortodoxa
dEtipia. La (Didak o Didaj) "ensenyana" o "doctrina", s
un manuscrit cristi primitiu. Tamb rep el nom de Doctrina dels
dotze apstols. Es tracta dun tractat breu, escrit entre els anys 60 i
150, amb instruccions per a les comunitats cristianes. s un manual
per a la conversi de pagans i per a la instrucci de conversos. Fou
molt considerat per alguns antics pares de l'Esglsia.
COLLECCI DE MANUSCRITS DE NAG HAMMADI. Sn
texts gnstics dels primers cristians descoberts casualment lany 1945
per uns pagesos daquest poblat d'Egipte. Es trobaren tretze
cdexs de papir folrats en cuir i enterrats en gerres segellades amb
cinquanta-dos tractats gnstics. Es creu que aquests escrits en
llengua copta pertanyien a la biblioteca del monestir de Sant Pacomi i
que foren prohibits per les autoritats de lEsglsia. Per salvar-los els
monjos havien posat els escrits dins gerres amagades dins una cova.
Les obres eren traduccions del grec; la ms famosa s l'Evangeli de
Toms, nica copia completa existent d'aquest evangeli. Els
manuscrits actuals sn dels segles III i IV i es troben actualment en el
Museu Copte d'El Caire, a Egipte. Aquests escrits defensen que el
coneixement secret s la clau del creixement espiritual i que Du es
troba dins nosaltres mateixos. Lesglsia ortodoxa dels primers segles
aconsegu eliminar el pensament gnstic.
CARTA ALS HEBREUS. Un excellent escriba que dominava la
llengua grega i la interpretaci de la Bblia relleg la Tor i els Profetes
des de la perspectiva del Crist i comprengu que en els llibres sants
Du manifestava clarament el seu pla: la promesa feta a Abraham
culminava en el messies Jess. La Llei i la corresponent missi dels
sacerdots ja no tenia sentit; Crist era el vertader i nic sacerdot, de
lantiga i de la nova aliana.
87

EVANGELI de TOMS
(Tretze dels seus cent catorze versets)
Jess ha dit: Hi ha llum a linterior duna persona de llum, i
aquest llum illumina tot el mn. Si ella no porta la llum, hi
ha tenebres. (verset 24) Heu descobert el principi; per
qu cercau el final? El final es trobar on hi ha el principi.
Enhorabona a qui est al principi. (v. 18) Els qui cerquen
no deixin de cercar fins que trobin; quan trobin, es
regiraran; regirats es meravellaran i ho dominaran tot.
(v. 2).

El Regne del Pare sassembla a una dona que duia una gerra
plena de farina. Tot caminant per un cam lluny, lansa de
la gerra sesquerd i la farina es vess al seu darrera; ella
no ho sabia, no shavia adonat del problema. Quan arrib a
casa pos la gerra a terra i la trob buida. (v. 97) El
Regne del Pare est escampat sobre la terra, i la gent no el
veu. (v. 113).
El Regne s dins de vosaltres i s fora de vosaltres. Quan
us conegueu a vosaltres mateixos, aleshores sereu
coneguts i entendreu que sou fills del Pare vivent, per si
no us coneixeu a vosaltres mateixos, aleshores sou pobres
i viviu en la indigncia. (v. 3).
Ai dels fariseus! Sassemblen a un ca dormint sobre la
menjadora dels animals; el ca no menja ni deixa menjar el
bestiar. (v. 102) Els fariseus i els doctors han agafat les
claus del coneixement i les han amagades. Ells no han
entrat ni han perms de fer-ho als qui volien entrar. Per
vosaltres sigau astuts com les serps i senzills com els
coloms. (v. 39)
88

Un home no pot muntar dos cavalls ni tirar amb dos arcs,

ni un criat pot servir dos senyors; o b nhonorar un i
ofendr laltre. (v. 47)
Si us diuen: Vosaltres, don veniu?, digau-los: Nosaltres
venim de la llum, del lloc on la llum sort della mateixa. Si
us diuen: Vosaltres, qui sou?, digau: Nosaltres som els seus
fills (de la llum), i som els elegits del Pare vivent. Si us
pregunten: Com demostrau que el vostre Pare est en
vosaltres?, digau-los: Aix s moviment i quietud. (v. 50)
No quedeu aturats. (v. 42) Enhorabona a la persona que
sha enllestit i ha trobat la vida. (v. 58) Si posau fora el
que est dins vosaltres, aix que teniu us salvar. (v. 70)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
89

TAULA COMPARATIVA.ESCRITS CRISTIANS. Segles I-II

Segle
III dC
Etapes

1a
Etapa
Anys
30-60

2a
Etapa
Anys
60-80

3a
Etapa

Anys
80
120

4a
Etapa
Anys
120150

27 llibres del
Nou Testament
(amb data aproximada)
I Tessalon. (any 48)
Glates (any 50)
I Corintis(any 52)
Filem (any 55)
Filipencs(any 55)
IICorintis( anys 55-58)
Romans (any 58)
Evangeli font Q
Collecci Miracles
Narracions Passi

Evangelis
heterodoxes
No inclosos
en NT

Escrits
ortodoxes
No
inclosos
en NT

Evangeli de
Toms (a)
Evangeli
Egerton
Oxirrinic I
Evangeli dels
Hebreus
Ev. de la Creu

Didak
(1a part)

Ev. Egipcis
Ev secret Marc
Oxirrinic II
Col. Dilegs
Ev.Toms b
(complet)

Ev. Marc (any 70)

Jaume (any 75)
Evang.Signes (Joan)
Colossencs ( any 80)
Ev. Mateu (any 85)
Hebreus (any 90)
Efesis (any 90)
Apocalipsi (any 95)
Ev. Lluc (any 95)
Judes (any 100)
Ev.Joan (incomplet100)
I Joan (any 100)
II Joan (any 100)
III Joan (any 100)
Ev. Joan (complet 110)
FetsApstols (any 110)
II Tesalon. (any 110)
I Pere (any 120)
I Timoteu (any 120)
II Timoteu (any 130)
Titus (any 130)
II Pere (any 140)

.
90

1a Carta
Climent
Carta de
Bernab
Didak
(2a part)

Apcrif Jaume
Evang. dels
Natzarens
Ev. Ebionites
Ev. de Pere

Pastor
Hermes
Cartes
dIgnasi
Policarp a
Filipencs
2a Carta
Climent

13. EL NOU TESTAMENT

INTRODUCCI. El Nou Testament est format per vint-i-set llibres.
s la part cristiana de la Bblia. Loriginal grec sanomena
(I Keni Diathiki) "El Nou Pacte". Aquest terme fou emprat
pels primers cristians per descriure la nova relaci que tenien
amb Du mitjanant Jess. Cont escrits redactats des dels anys 50
fins a lany 140 de la nostra era.
DISTRIBUCI DELS ESCRITS.
1r bloc: Evangelis: Mateu, Marc, Lluc i Joan.
2n bloc: Narraci histrica: Fets dels Apstols.
3r bloc: Cartes: Romans, I Corintis, II Corintis, Glates, Efesis,
Filipencs, Colossencs, I Tessalonicencs, II Tessalonicencs, I Timoteu,
II Timoteu, Titus, Filem, Hebreus, Jaume, I Pere, II Pere, I Joan, II
Joan, III Joan, Judes.
4t bloc: Escrit proftic: Apocalipsi.
CARACTERSTIQUES.
Tots els autors sn jueus, excepte lautor de levangeli de Lluc i Fets
dels Apstols (segurament era un gentil convertit al judaisme).
Sorigina en un entorn de la mar Mediterrnia.
Es va escriure totalment en grec.
s el llibre ms venut del mn; cada any. quinze milions
dexemplars.
T tamb documents curts, que no sn llibres: Filem, Judes, II
Joan i III Joan.
Els escrits del Nou Testament, generalment, van dirigits a
comunitats concretes i conegudes.
Es troba molt sovint a lorigen de gran obres dart: literatura, msica,
pintura, escultura, etc.
Ha influt decididament en tota la cultura dOccident.
CONSENS DELS EXEGETES.
Tots els investigadors moderns estan dacord en aquests punts:
1) Les cartes autntiques de Pau sn set, no tretze; foren escrites a
partir de lany 50, abans dels evangelis cannics.
2) El primer dels evangelis cannics fou el de Marc, seguit per
Mateu, Lluc i Joan (o Joan i Lluc).
3) LApocalipsi, escrit a partir de lany 90, no s el darrer document
del Nou Testament; el darrer s la segona carta de Pere, editada vora
la meitat del segle segon.
4) No hi ha dates exactes dels altres documents del Nou Testament.
5) El desenvolupament ms intens del Nou Testament arrib al final
del segle primer i al comenament del segle segon.
91

ARRELS JUEVES i HELLNIQUES. Hi ha moltes semblances entre

judaisme i cristianisme; sn nombroses les connexions. Moltes
expressions i narracions de la Nova Aliana surten del cor del
judaisme. El Nou Testament en el seu desenvolupament no pogu
prescindir de lAntiga Aliana i t loriginalitat dajuntar els vint-i-set
escrits amb el rerefons sublimat de lherncia jueva. A ms de tenir
lherncia de la religi jueva, tamb reb moltes caracterstiques de la
cultura hellnica com, per exemple, la divinitzaci de personatges
importants o el culte div a lemperador. En definitiva, el Nou
Testament mostra un cristianisme profundament hellnic i
profundament hebreu alhora.
CODIS ANTICS. Cal tenir en compte com sescrivien i com ens han
arribat els codis antics del Nou Testament. Aleshores era normal
escriure, amb lletra capital, sense separar ni puntuar les paraules, tot
en un seguit aix: EOO
O, o sigui: E ,
, , que tradut
significa: Al principi existia el Verb, i el Verb era amb Du i el Verb era
Du. (Evangeli de Joan 1:1)
COM ARRIB EL TEXT. No hi ha cap text original; tenim cpies i
noms un 3% d'elles sn dels cinc primers segles. Mai cap cpia
antiga s igual a l'original, perqu es feien molts errors; uns
involuntaris, per altres modificacions eren intencionades, introdudes
per motius ideolgics. Durant el segle II es van fer correccions
ortodoxes, que afectaren temes importants, com el naixement de
Jess, la instituci de leucaristia, la mort de Jess. Tamb en el segle
II es va polir el llenguatge dalguns textos. En els manuscrits existents
shan trobat fins a tres-centes mil faltes ortogrfiques i dues-centes mil
alteracions de sentit. No hi ha un text nic oficial, per s'ha arribat a un
text grec fiable en un 95%.
TRADUCCIONS. s molt difcil aconseguir fidelitat completa al text
primitiu La traducci pot presentar moltes variacions que tendeixen a
remarcar ms lexpressi literal, o b tot i canviant paraules a
trametre el sentit de lescrit bblic. Llegir el text en l'idioma original s
lideal, per almanco shan daconseguir bones traduccions. Aquestes
sovint han sofert manipulacions interessades.
Exemples. Mateu 13,55: i els germans dell Jaume i Josep i Sim i
Judes? (Traducci literal). Els seus parents (no es diuen) Jaume,
Josep, Sim i Judes? (Versi de les dicesis de Mallorca, Menorca i
Eivissa. Editorial Claret, Barcelona, 1979).
92

Lluc 8,19:
"Es presentaren davant ell la mare i els seus
germans. (Traducci literal).Sa mare i els seus familiars volien parlar
amb ell. (Versi de les dicesis de Mallorca, Menorca i Eivissa.
Editorial Claret, Barcelona, 1979). NOTA: adelphos
hermano. (Vocabulario Griego del NuevoTestamento. Ed. Sgueme.
Salamanca, 1998)

Mateu 1,25: I no la va conixer fins que ella va parir un fill.

(Traducci literal). (Josep) no hi havia tingut relacions conjugals quan
ella tingu el fill. (Versi de Bblia Catalana Interconfessional. Edici
balear. Ed. Claret. Barcelona, 1994) NOTA: heos donec, usque
ad (ZERWICK: Analysis Philologica NT. Institut Biblic. Roma, 1960).
heos mientras que, en tanto que, hasta que, hasta (Vocabulario
Griego del Nuevo Testamento. Editorial Sgueme. Salamanca, 1998)

CONTINGUT. Sn obres de fa dos mil anys, redactades des de

mentalitats molts allunyades al segle XXI. Sovint resulten
enigmtiques als lectors moderns i estan plenes de narracions
llegendries. Tot i aix, el nucli del Nou Testament s Jess,
transformat en messies salvador, senyor i fill de Du. El Nou
Testament s un llibre de fe. Jess no escriv res. Pau no fund cap
religi. Les primeres comunitats cristianes esperaven l'imminent retorn
del Senyor. s sobretot un producte de la histria teolgica, social i
literria. El Nou Testament reinterpreta la figura i la missi de Jess.
Per entendre b el cristianisme daquell temps i tamb lactual cal
investigar la seva formaci i els esdeveniments histrics que
succeren, com tamb les causes i les conseqncies que sen
derivaren. Aquest s el context que cal tenir present a lhora de llegir
qualsevol escrit del Nou Testament.

No hi ha cap pgina del Nou Testament que tengui plena veracitat

histrica, perqu el seu objectiu fou fomentar la pietat religiosa, no el
coneixement cientfic. Cada escrit representa la bandera duna escola
teolgica, entre les considerades ortodoxes a mitjan segle II. Cal
concloure que el Nou Testament s un producte fill del seu temps.

93

FORMACI. Els primers cristians no tenien Nou Testament, ni Credo,

ni Esglsia amb autoritats jerrquiques, ni edificis sagrats, ni hi havia
entre ells el mateix concepte de fe en Jess. El Senyor parlava i
manava dins la comunitat a travs dels profetes comunitaris. Amb
lesperit de Jess aquells profetes reinterpretaven o creaven un cos de
paraules del Senyor, segons les necessitats concretes de la
comunitat. Pere i els seus companys cregueren trobar-se al final de la
situaci poltica i religiosa que vivia Israel. Tot sacabaria, no per
lacci dels homes, sin de Du, amb la collaboraci de Jess,
constitut desprs de la seva mort, messies, senyor i fill de Du. Ell
instauraria el Reialme div.
Quan moriren els apstols saplegaren alguns escrits que ja
circulaven: Paraules del Senyor o dels apstols, collecci de signes
o miracles, narracions de la passi i mort... i reberen valor de norma.
Es volgu enaltir aquests documents i, comenaren a ser llegits a les
assemblees litrgiques.
Quan caigu Jerusalem el grup de Jaume perd fora i influncia i es
refugi com a grupuscle a Pella, ciutat ms enll del Jord. Quedaren
tres altres grups que reclamaren el seu propi evangeli. Els seguidors
de Pere, formant un petit grup a Jerusalem i un gran grup a Antioquia,
adoptaren levangeli de Mateu, amb la Llei com a valor per a la
salvaci. Els seguidors de Pau seguiren els evangelis de Marc i de
Lluc (amb els Fets dels Apstols) que serviren de punt duni de totes
les comunitats. Tamb qued un darrer grup a Samaria que conserv
antigues tradicions sobre Jess i, creient-se inspirat per lEsperit Sant i
amb la influncia de Pau an preparant el seu propi evangeli,
anomenat de Joan. La Gran Esglsia, a mitjan segle II, aprov
finalment quatre evangelis (Marc, Mateu, Lluc i Joan) com escrits
fundacionals del cristianisme, juntament amb les cartes de Pau que, a
causa denaltir Jess com a Du, esdevingueren incompatibles amb el
judaisme. El conjunt del Nou Testament supos negociacions per
admetre llibres amb tendncies molt diverses de les admeses
tradicionalment dins la gran Esglsia, car les cartes genunes de Pau,
per exemple, sn molt diferents als evangelis de Mateu, de Joan, la
carta de Jaume o lApocalipsi.
En algun escrit de mentalitat hebrea, Jess s el messies que com a
fill dhome ve a instaurar un messianisme nou: el Reialme en nom de
Du. En altres escrits de mentalitat hellnica, Jess s un home div,
Senyor, qui amb la seva mort i lescndol de la creu suprim tots els
pecats del mn (mort vicria i expiatria). En el mn grec senyor
equival a un home que tamb s fill de Du; lemperador era
considerat divi filius, fill de du.
94

Com sempre passa, tenim la versi dels qui guanyaren el conflicte. Els
llibres dels venuts foren destruts i les seves idees solament
quedaren en els testimonis escrits pels seus adversaris, en aquest
cas, membres de la Gran Esglsia. Per els quaranta-cinc llibres
trobats a Nag Hammadi lany 1945 suposen un vertader repte ja que
presenten la veu directa dels perdedors, anomenats heretges, que
fou eliminada amb la fora de la persecuci i de la mort.

Cap a lany 200 un desconegut va escriure el llistat de llibres que

considerava sagrats. En total vint-i-tres llibres cannics. Mancaven III
Joan, I Pere, II Pere, Jaume i Hebreus (Hi havia incls el llibre de la
Saviesa de lAntic Testament).

CONTEXT SOCIAL, HISTRIC I RELIGIS. Entendre els costums, la

cultura i les prctiques religioses dels jueus ajuda a comprendre millor
el contingut del Nou Testament. Qualsevol text requereix un mnim
d'immersi en la cultura semtica, malauradament avui tan poc
coneguda.

Per altra part lImperi Rom exercia una forta dominaci, legitimada
per la religi. La seva poltica, totalment en mans de rics i poderosos,
era opressiva i explotadora del 90% de la poblaci. Era violenta amb
guerres de conquesta i imposava la religi al seu servei; feia dus els
emperadors. Els cristians no se sotmeteren a aquesta legislaci i foren
declarats ateus.

"Els dus havien escollit Roma per regir tot el mn aleshores

conegut", deia la propaganda oficial. En aquest context neix el
cristianisme i es desenvolupen els seus escrits que utilitzen el
llenguatge de la teologia imperial romana, per aplicada al seu
Mestre: Jess s Fill de Du, lemperador no ho s; Jess s
Senyor, lemperador no; Jess s el Salvador que duu la pau,
lemperador no ho s. No es tracta noms duna diferncia de
llenguatge, sin dun altre criteri per realitzar la salvaci. Es donen
dues visions divergents: o un mn dopressi poltica, explotaci
econmica i violncia permanent o b lalternativa dun mn on
cadasc tengui el que necessita. La paraula clau s el regnat de
Du, cor dels evangelis i del missatge de Jess.

95

ORDRE CRONOLGIC. Per reestructurar la fe cristiana dins una

perspectiva dEsglsia i al servei de la societat s indispensable
conixer el seu context histric. Aix suposa collocar, llegir i
interpretar tots els escrits en ordre cronolgic. s necessria la
contextualitzaci. Cal tenir en compte la situaci de la comunitat. No
es tracta tant de conixer el que va dir o va fer Jess, sin el que la
comunitat pensava dell. Cal situar b cada pargraf del Nou
Testament en el seu context i en el que cada autor volia dir. Els escrits
demostren tamb la diversitat del cristianisme primitiu, on hi havia
tensions, divergncies i contradiccions.
Les idees i les narracions del Nou Testament canvien amb el temps i
ho fan dins el context del segles primer i segon. Llegir el Nou
Testament en ordre cronolgic ajuda a entendrel molt millor. No es
troba mai esttic i el seu procs millora, per no sempre ho fa en el
mateix sentit perqu els ltims documents domestiquen el radicalisme
de Jess i de les primeres comunitats. Per llegir-lo correctament cal
comenar per les set cartes de Pau, que presenten testimonis sobre
vibrants comunitats cristianes esteses per lImperi Rom. Els
evangelis encara no shavien escrit; per tant les cartes esdevenen una
finestra per conixer de primera m les primitives comunitats. Amb la
collocaci dels evangelis darrera les cartes es demostra que aquests
quatre escrits fonamentals no sn font, sin producte del primitiu
cristianisme: no sn causa, sin conseqncia del que creien i
esperaven les primeres comunitats de creients en Jess.
s ja en la tercera generaci de seguidors de Jess que el visionari
Joan de Patmos presenta el seu llibre de lApocalipsi, on expressa el
que anava a succeir tot duna, en aquells anys; no el que havia de
passar al final del mn, perqu parla del seu temps i per al seu temps.
Tenim passatges del Nou Testament que afirmen el patriarcat com a
poder absolut, justifiquen lesclavitud com una forma normal de vida,
condemnen les relacions dins el mateix sexe com una aberraci
natural. Aix s com aleshores es veien les coses, no com nosaltres
avui les jutjam. En aquell moment el seu punt de vista tenia valor, per
aquella normativa no es pot imposar a tots els temps. Ltica i la moral
han de respondre sempre a les necessitats de la vida i de la cultura,
prpies de les persones situades en un lloc i un temps determinats i
concrets. La histria avana i ltica t cada vegada fites ms exigents
vers un desenvolupament ms complet de lsser hum, de la natura i
de tot lunivers. Aix s el context.

96

IMPORTNCIA. El Nou Testament s una collecci de llibres o

conjunt de textos que, per decisi de lAntiga Esglsia, ofereixen una
base ideolgica mplia per fonamentar la unitat i per organitzar la
convivncia dels seus seguidors sota la direcci i guiatge de les
autoritats jerrquiques.

Entendre la inspiraci divina dels llibres sagrats com un dictat de

Du, paraula per paraula, s una explicaci que no pot convncer la
ment humana una vegada que es coneix com va ser el procs de
formaci dels escrits bblics. Tampoc no es pot admetre una
comprensi literal, al peu de la lletra, daquests escrits.

El criteri per distingir-los i valorar-los com a sants sha de trobar ms

b en les comunitats de creients que perceberen el valor espiritual
que tenien aquests llibres i, conseqentment, els acceptaren com a
sagrats, provinents de Du i els veneraren solemnement a les
reunions litrgiques de culte. Els escrits eren fruit, testimoni, prova i
esperana del que vivien aquells grups de creients, que confiaven
totalment en la transcendncia del seu esfor, ms enll duna visi
purament materialista del mn i de la vida. Cercaven i volien trobar
sentit a lexistncia humana.

El carcter sagrat del Nou Testament es fonamenta en el crdit que li

atorga lEsglsia, per lautoritat de lEsglsia surt precisament de les
mateixes paraules del Nou Testament... i aix s un cercle vicis.

UN EXEMPLE DE DIVERSITAT. La Carta de Jaume fou redactada al

final del segle primer per un jueu seguidor de Jess (no era lapstol
Jaume, ni el germ de Jess). Dirig la carta als cristians que es
reunien a les sinagogues de fora Palestina. El missatge s clar: La Llei
de Moiss sha transformat en la llei perfecta de llibertat (2,12). Els
seus plantejaments difereixen de les idees que dna Pau a les seves
cartes i demostra que hi havia diverses opcions, fins i tot oposades,
dins les primitives comunitats cristianes. El reformador Luter, en el
segle XVI, refus aquesta carta dient que era una epstola de palla i
desprs lempr contra els catlics. s lobra amb ms crrega social
de tot el Nou Testament.
.
.
.
97

FRAGMENTS DE LA CARTA DE JAUME

Jaume, servidor de Du i del Senyor Jesucrist, a les dotze
tribus disperses: Salut! (1: 1)
Germans i germanes, teniu-vos per molt felios siguin quines
siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada
engendra pacincia.
Per la pacincia lheu de mantenir
plenament fins a la fi; aix sereu perfectes en tot i no us
faltar res. (1:2-4)
No us enganyeu. Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve
de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni
ombra de variaci. Ell ha decidit donar-nos la vida per mitj de
la paraula de veritat, perqu fssim com les primcies de tot el
que ha creat. Per tant, abandonau tot comportament indecors
i tota casta de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en
vosaltres, que t el poder de salvar-vos. Posau en prctica la
Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyareu a
vosaltres mateixos. La religi pura i sense taca als ulls de Du
Pare consisteix en aix: ajudar els orfes i les viudes en les
seves necessitats, i guardar-se net de la malcia del mn.
(1: 16-18, 21, 22 i 27)
Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre
Senyor Jesucrist gloris fent distinci de persones. Suposem
que, mentre la comunitat est reunida, entra un home amb un
vestit magnfic i amb anells dor; i entra tamb un pobre amb
un vestit miserable. Si us fixau en el qui porta el vestit
magnfic i li deis: Seu aqu, en el lloc dhonor", i al pobre li
deis: "Tu queda't dret, o seu aqu, als meus peus". No estau
fent diferncies entre vosaltres? No sou uns jutges que es
guien per raonaments malvats? (2: 1-4)
.

98

Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei
de la llibertat. De qu servir que alg digui que t fe, si no ho
demostra amb les obres? Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si
un germ o una germana no tenen vestits i els falta laliment de
cada dia, i alg de vosaltres els diu: "Anau-vos-en en pau,
abrigau-vos b i alimentau-vos", per no els dna all que
necessiten, de qu servir? Aix passa tamb amb la fe: si no
es demostra amb les obres, la fe tota sola s morta.

(2: 12, 14-17 i 26)

No sabeu ni tan sols com ser la vostra vida. Sou un fumerol
que es deixa veure un moment i tot seguit sesvaeix. El qui sap
com fer el b i no el fa, s culpable dhaver pecat. (4: 14, i 17)
Vosaltres, els rics, plorau i gemegau per les desgrcies que us
cauran al damunt. Les vostres riqueses sn podrides, s'han
arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han
rovellat, i el seu rovell far de testimoni contra vosaltres, i us
menjar la carn com un foc. s aix el que heu acumulat per a
la fi dels temps! El jornal que escatimveu als qui us segaven
els camps clama al cel, i els crits dels segadors han arribat
fins a les orelles del Senyor de lunivers. (5: 1-4)
Teniu pacincia fins que vengui el Senyor. Esperau, enfortiu els
vostres cors, que la vinguda del Senyor s aprop. Digau s,
quan s s; no, quan s no. (5: 7, 8 i 12)
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
..
.
.
.
.

99

ELS VINT-I-SET LLIBRES DEL NOU TESTAMENT

ORDRE CRONOLGIC
(amb data aproximada)
Anys 30 60:
- I Tessalonicencs (any 48)
- Glates (any 50)
- I Corintis (any 52)
- Filem (any 55)
- Filipencs (any 55)
- II Corintis (any 55-58)
- Romans (any 58)
- Evangeli de Font Q
- Collecci de Miracles
- Narracions Passi i Mort
Anys 60 80:
- Evangeli de Marc (any70)
- Jaume (any 75)
- Evangeli dels signes (Joan)
- Colossencs (any 80)
Anys 80 120:
- Evangeli de Mateu (any 85)
- Hebreus (any 90)
- Efesis (any 90)
- Apocalipsi (any 95)
- Evangeli de Lluc (any 95)
- Judes (any 100)
- Evangeli de Joan
(incomplet: any 100)
- I Joan (any 100)
- II Joan (any 100)
- III Joan (any 100)
- Evangeli de Joan (complet)
(any 110)
- Fets Apstols (any 110)
- II Tessalonicens (any 110)
Anys 120 150:
- I Pere (any 120)
- I Timoteu (any 120)
- II Timoteu (any 130)
- Titus (any 130)
- II Pere (any 140)

ORDRE TRADICIONAL
(amb nombre de captols)
Evangelis:
Mateu (28 captols)
Marc (16 captols)
Lluc (24 captols)
Joan (21 captols)
Narraci "histrica":
Fets dels Apstols (28 cap.)
Cartes o epstoles paulines:
Romans (16 captols)
I Corintis (16 captols)
II Corintis (13 captols)
Glates (6 captols)
Efesis (6 captols)
Filipencs (4 captols)
Colossencs (4 captols)
I Tessalonicencs (5 captols)
II Tessalonicencs (3 captols)
Pastorals:
I Timoteu (6 captols)
II Timoteu (4 captols)
Titus (3 captols)
Filem (1 captol)
Hebreus (13 captols)
Catliques o universals:
Jaume (5 captols)
I Pere (5 captols)
II Pere (3 captols)
I Joan (5 captols)
II Joan (1 captol)
III Joan (1 captol)
Judes (1 captol)
Llibre proftic:
Llibre de lApocalipsi
(22 captols)

100

14. CARTES de PAU

SAULE DE TARS. Les dades histriques de Pau provenen de les seves
cartes. La informaci que dna els Fets dels Apstols s
majoritriament llegendria; aqueix llibre, probablement del segle II,
volgu fer una apologia en defensa del cristianisme naixent i no tant una
narraci histrica dels fets. Sobre Pau, esquemticament, es pot dir:
Va nixer uns deu anys desprs de Jess, per no el conegu
personalment.
Era originari de Tars, a Cilcia (avui a Turqua) i canvi el nom hebreu
de Sal pel grec , Paulos.
Es creu que mor a Roma vora lany 68, executat durant la
persecuci de lemperador Ner.
- Sempre fou fervent practicant del judaisme, dins la branca dels
fariseus.
Vers lany 33, motivat pels seguidors de Jess, pass per una greu
crisi interna i canvi radicalment el seu paradigma de valors.
Sautoproclam apstol i innov la forma de trametre el missatge de
Jess, que anomen Crist, Messies o Ungit de Du.
Recorregu vries vegades les terres nord-orientals de la
Mediterrnia i arrib fins a Roma.
Predic arreu el seu evangeli presentant un missatge innovador,
primerament a les sinagogues dels llocs que visitava i on temporalment
sestablia.
Sinteress primerament per la gent ms senzilla i devota. Els
proslits i simpatitzants del judaisme foren els seus principals seguidors.
Compt amb gran cooperaci de les dones. Si va fer alguna distinci
de gnere, aquesta venia marcada pels costums i conviccions prpies
de lpoca patriarcal, aleshores arreu admesa.
Encarreg a les dones tasques de gran responsabilitat. La
diaconessa Febe port a la capital la carta als Romans. Priscilla i el seu
esps, quila, foren gran cooperants a Roma, Efes i Corint. (Alguns
textos misgins, contraris a les dones, que es troben a les seves cartes
van ser intercalats posteriorment i no foren escrits ni dictats per ell.)
Sempre fou un jueu convenut que volia renovar i purificar la fe
hebraica.
101

TRES ESTADIS. Els estudis exegtics actuals presenten una evoluci

ms b una involuci en les cartes tradicionalment anomenades
paulines. Shi distingeixen tres estadis ben diferenciats.
Tradicionalment sha dit que hi ha tretze, i fins i tot, catorze cartes de
Pau. Segons els estudis exegtics recents les cartes autntiques de
Pau sn noms set i foren escrites en aquest ordre: Primera Carta als
Tessalonicencs, Carta als Glates, Primera carta als Corintis, Segona
carta als Corintis, Carta a Filem, Carta als Filipencs i Carta als
Romans.
Una generaci desprs de Pau, uns deixebles seus redactaren la Carta
als Efesis, la Carta als Colossencs i la Segona Carta als
Tessalonicencs.
Les Cartes Primera i Segona a Timoteu i la Carta a Titus pertanyen a
una tercera generaci, redactades molts anys desprs de la mort de
Pau. La Carta als Hebreus no s de l'mbit de Pau.
EL "PRIMER PAU". Dins el primer estadi, o perode radical i
revolucionari, hi sn presents les set cartes originals, que curiosament
integren catorze escrits (un a Tessalnica, un a Galcia, cinc a Corint,
un a Acaia, un a Filem, tres a Filip i dos a Roma), redactats entre els
anys 48 i 55.
Pau, mogut per la plena confiana que tenia en la Llei de Moiss, volgu
dur-la fins a les darreres conseqncies, una vegada que hagu
descobert la gesta alliberadora de Jess de Nazaret. Malgrat no lhavia
conegut personalment descobr Jess en la fe i en la forma de vida dels
seus primers seguidors. Fou precisament com sorganitzaren per dur a
la prctica el missatge del Mestre el que ms mogu a convertir-se i a
treballar decididament per la causa del fuster de Nazaret. Tamb, com
Jess, volgu transformar radicalment la Llei vers un cam de llibertat i
salvaci. Obr camins nous per anar ms enll de les barreres tancades
dIsrael; sautoproclam apstol dels gentils, per arribar a pobles i
nacions fora de lmbit jueu i provoc aix que el missatge de Jess
pogus esdevenir universal.
La breu carta a Filem ofereix un cas concret del que pensava Pau
sobre lesclavitud, situaci o estat que era adms com una forma
normal de vida dins la societat daquell temps, a ms de ser pilar
fonamental de leconomia del gran Imperi Rom. Pau no reivindica
labolici de lesclavitud, per deman passar ms enll della fins a
transformar-la en germanor i companyonia. Aix Pau escrivia a lamo
Filem: Qui sap si Onsim es va separar un moment de tu perqu ara
el recobris per sempre! I no ja com esclau, sin molt ms que aix: com
un germ estimat.(Filem 1:15-16)
102

Vet aqu uns altres exemples del pensament de Pau que mostren la
seva radicalitat i els fonaments del seu missatge: Ja no hi ha ms
jueu o grec, no ms esclau o lliure, no ms home o dona. Al contrari,
tots vosaltres teniu el mateix estatus en servei de lUngit de Du,
Jess (Glates 3:28). Crist ens ha alliberat perqu siguem lliures
(Glates 5:1). On hi ha lEsperit del Senyor, hi ha la llibertat (II
Corintis 3:17).
Cal dir que a les set cartes genunes shi troben algunes expressions
dissonants de la lnia general del seu pensament. Lexplicaci ms
convincent s que aquests fragments foren intercalats posteriorment
per persones que tenien una visi divergent de Pau.
EL "SEGON PAU". El segent estadi, o perode conservador, inclou
tres escrits: Carta als Colossencs, Carta als Efesis i Segona Carta als
Tessalonicencs. Si les cartes originries de Pau sn dels anys
cinquanta, aquestes altres tres foren escrites uns trenta anys ms tard
per deixebles seus. Aleshores era normal i com utilitzar falsament
el nom dun mestre o dun personatge com a autor dun escrit perqu
aquest escrit tingus ms prestigi i ressonncia. Per tant, amb tota
naturalitat foren acceptats aquests nous escrits pseudopaulins com si
arribassin directament de Pau molts anys desprs de la seva mort.
Ens situam, doncs, en els anys 8090.
Desprs de Pau succeren importants esdeveniments: Jerusalem i el
Temple foren destruts, els seguidors de Jess van ser exclosos de la
sinagoga i s'hagueren d'afirmar per poder subsistir, una vegada
separats dels jueus. Tot i aix, les comunitats de creients creixien,
sorganitzaven i eren perseguides per la llei romana. Comen a
consolidar-se la instituci eclesistica seguint el model organitzatiu
de la sinagoga jueva (lloc de reuni, actes de culte, consell assessor,
dia de reps, participaci dels ancians o preveres...) i el model de la
legislaci romana (drets i deures dels participants, direcci de gestors
o bisbes...).
Aqueixa generaci de cristians estava convenuda que vivia una
poca en qu lEsperit de Du governava realment les seves
comunitats. Creien formar una unitat total amb els que vivien i els que
els havien precedit; per tant, sentien que podien escriure i obrar com
si Pau fos present enmig dells; estaven segurs que els escrits
posteriors tenien el mateix valor que els que havia redactat l'apstol.
.
.
.
.
103

El comenament duna nova poca i limmediat retorn del Messies era

un sentiment molt viu durant la primera generaci de seguidors de
Jess. A la segona generaci persist el mateix sentiment, per ja es
comenaren a refredar els nims i calgu reforar lesperana duna
definitiva renovaci. Mentrestant no es podia estar passivament mans
plegades.Qui no vulgui treballar que no mengi. Als desenfeinats els
manam i els recomanam en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin
en pau per guanyar-se el pa que mengen (II Tessalonicencs 3:10-12).
La situaci social, psicolgica i religiosa del grup cristi havia canviat
desprs de la mort de Pau. A ms, comenaren les dissensions
internes i sorgiren diferents grups dopini i es vei necessari
augmentar la unitat mitjanant directrius clares dels dirigents de les
comunitats.
La Carta als Colossencs va reforar la figura del Crist com a imatge de
la divinitat i fonament de tota la creaci. Les comunitats cristianes
havien destar fortament unides celebrant la missi de ser portadores
de la bona nova. Creixia aix el sentiment de gran Esglsia.
La Carta als Efesis assum les mateixes idees que lanterior carta
insistint en la tasca que calia fer. Lantic temple de Jerusalem,
emblema del judaisme, havia estat substitut per lEsglsia com a cos
del Crist; els creients com a membres daquest cos tamb havien
ressuscitat i feien present el regne o domini anunciat pel Crist. Es
creu que aquesta carta fou redactada en forma de prleg per introduir
la collecci de les cartes originals de Pau que comenaven a circular
al final del segle primer.
EL "TERCER PAU". Lltim estadi, perode involutiu o
contrarevolucionari, correspon als cristians de dues generacions
desprs de Pau i es manifesta en la primera i segona carta a Timoteu i
en la carta a Titus. Era la tercera generaci desprs de Pau; ja feia
ms de cinquanta anys que lapstol havia desaparegut. Les
comunitats o esglsies havien progressat en la seva organitzaci;
cada dia savanava en la uni de diversos grups, en l'escriptura i
difusi dels primers escrits ja prpiament cristians, en la distribuci de
tasques i en la creaci duna jerarquia que imposava el cam a seguir.
El principi clau de Pau: la llibertat, san convertint cada vegada ms
en obedincia, que es reforava fonamentant la creena que les
autoritats jerrquiques, els bisbes, eren els successors directes dels
apstols, testimonis vivencials de Jess de Nazaret, de qui havien
rebut lencrrec de regir els camins de l'Esglsia.

104

COM INTERPRETAR LES CARTES. Primerament cal situar i entendre

les cartes en el lloc i en el temps de la seva redacci. Pau va escriure per
als seus destinataris: corintis, efesis, romans..., no per a altra gent i
manco per a una altra poca. Pau era fruit de dues cultures: la jueva i
lhellnica. Per una banda segu la tradici dIsrael i reivindicant de
forma radical l'universalisme de salvaci per a tots els pobles del mn.
Per l'altre costat assimil de la mentalitat grecoromana bona part de la
seva mitologia transformant la figura de Jess en el Crist, Senyor i
Salvador del mn, ttols oferts fins aleshores noms a les divinitats
paganes i a l'emperador rom que regia el vast Imperi. Les seves cartes
procedeixen i retornen a la vida mateixa. Sn comunicacions actives amb
la gent amb qui Pau havia conviscut (o pensava fer-ho, com s el cas de
la carta als Romans). Sovint les cartes estan redactades amb estil
provocatiu i retric, dacord amb el costum literari de lpoca.
Normalment hi havia una persona, deixeble de Pau, que directament
portava la carta als seus destinataris i recitava o narrava ms que
llegir el contingut de lescrit. s recomanable escoltar els escrits.
https://www.youtube.com/watch?v=w7vXb5ku1yQ (Romans en catal)
https://www.youtube.com/watch?v=dn50nmH6jgA (Filipencs en catal)
https://www.youtube.com/watch?v=GPPeGFrnmm8 (Joan en catal)
Com ja he dit, Pau no conegu personalment Jess. La fe en ell va
provenir dun canvi profund interior que Pau experiment. No fou
conversi, perqu en cap moment deix de professar la religi jueva; ell
lanomen visi o aparici del Senyor. El convenc lactitud i forma de
vida dels primers seguidors de Jess i aix el dugu a adoptar la mateixa
opci. En termes moderns es podria dir que cregu i posar en prctica
leslgan Un altre mn s possible! Jess de Nazaret fou el primer en
posar-ho en prctica, ja que fou executat a la creu com a criminal, per la
seva causa continu viva en els seus seguidors; aix sexpressava amb
lexpressi teocntrica prpia de lpoca Du lha ressuscitat. Jess,
elegit del Pare, s el Senyor. Maran th," .. ... "Vine, senyor
Jess! Els seus primers seguidors visqueren fins a les darreres
conseqncies aquesta afirmaci. La resurrecci i victria del "fracassat
fuster de Nazaret es demostrava en la forma de vida dels primers
cristians. Crec que aquesta s la perspectiva ms encertada per
entendre tamb avui lobra i els escrits de Pau.
L' EVANGELI DE PAU. El testimoni de Jess de Nazaret en defensa
dels pobres i oprimits el dugu a una mort ignominiosa, com si fos un
criminal. Els seus deixebles no acceptaren la desaparici de Jess ,
convenuts, afirmaren que Du el ressuscit a una nova vida. Aix la
desfeta de la mort a la creu fou transformada en victria i penyora duna
nova societat universal. Aquest fou el nucli de tota la predicaci de Pau,
el seu "evangeli".
105

Pau promogu una utopia universalista digualtat i germanor entre tots

els humans, sense fer distincions entre els hereus de lantiga promesa
de la Llei judaica i la gent nouvinguda de totes les terres de lImperi.
Es dedic a trametre aquest missatge nic i senzill: "Jess s el
Senyor; lemperador i els poders daquest mn no ho sn. Cal canviar
de vida i dactituds i seguir els mateixos passos que va fer lUngit, el
senyor Jess, lescollit de Du".
La Tor o Llei dels jueus havia complert la missi de guiar i
acompanyar el seu poble cap a la nova poca de viure en el Crist.
Calia renovaci, illusi i esperana per un mn nou i una nova
humanitat. El temps final estava a punt darribar. El senyor Jess, i el
seu retorn ja imminent, duria a plenitud la justcia, la igualtat i la pau.
Aix es desenvolup la "bona nova" de Pau.
IMPORTNCIA DE PAU. Sha arribat a dir que Pau fou el vertader
fundador del cristianisme. Cal reconixer que sense ell, tal volta el
moviment de Jess hagus quedat noms com una secta jueva, ja
que els fonaments i tots els iniciadors eren exclusivament hebreus.
Per Pau, partint de la seva profunda fe en la religi de Moiss, i
sempre fidel a ella, volgu anar ms enll, com en poques anteriors
havien fet els profetes amb Israel, donant-li la missi universal de ser
"llum de les nacions. Pau no sinteress gaire per les paraules i els
fets de la vida de Jess de Nazaret. Part damunt tot, li import el
lliurament total de Jess a la causa que el Mestre havia predicat i
practicat: igualtat, justcia i amor. El Mestre, conseqentment, hi pos
la vida fins a morir de forma ignominiosa com a esclau sense nom.
Per no qued perdut; Du mateix el reivindic. Aix proclamaren
obertament els seus seguidors, afirmant que el Mestre era present
entre ells; Du lhavia "aixecat" i ara ells continuaven la tasca que
comen el fuster de Nazaret. Ho expressaven conjuntament amb una
simple frase: Jess s viu; Du Pare lha ressuscitat; Jess s el
Crist, el Fill de Du!
En la mentalitat de lpoca noms lemperador era senyor, fill de du,
du. La religi imperial que regia dins lrea mediterrnia obligava tots
els sbdits a prestar lleialtat i reverncia al governant suprem. Noms
els jueus tenien lexempci de fer-ho i no estaven obligats a adorar-lo
com a du. Pau estengu la fe en Jess, sobretot entre la gent que no
era jueva, els gentils, i quan aquests creients confessaven
interiorment i exteriorment que Jess s el Senyor es posaven
rotundament en contra de la llei romana i queien en delicte de sedici.
Esdevenir seguidor del Cam com sanomenaren els primers
cristians era tot un repte de vida.
106

Sexposaven a la persecuci i fins i tot a la mort. Optaven per un canvi

radical de vida i de costums; basta llegir els consells que Pau donava
als seus seguidors de Galcia: Vosaltres, germans i germanes, heu
estat cridats a la llibertat. Per mirau que aquesta llibertat no sigui un
pretext per satisfer els desigs terrenals. Ms aviat, per lamor, feis-vos
servents els uns dels altres. (Glates 5:13) .

CARTES AUTNTIQUES DE PAU

Cartes

Destinataris:
comunitats de:

Primera
Tessalnica
Tessalonicens
Glates
Primera
Corintis

Segona
Corintis

Filem
Filipencs

Romans

Galcia

Origen / data

INTERPOLACIONS

Corint (any 50)

I Tes 2:13-16

Efes (any 52)

Corint

Efes (any 52)

Corint 2:14-:13
// 7:2-4
Corint 10-13
Corint 1:1-2:13;
// 7:5-16
Corint cap. 8
Com. Acaia 9. 9

Efes (any 53)

Filem

Efes (any 54)

Filip 4:10-20
Filip 1:1-3:1a //
4:4-9 // 21-23
Filip 3:1b-4:3
Roma cap.1-15
Roma o Efes?
(cap. 16)

Efes (any 54)

Efes, any 54

I Cor 4:6b
I Cor 11:2-16
I Cor 13 (?)
ICor14:33b-38
II Cor 6:14-7:1

Efes (any 53)

Efes (any 53)
Macednia (54)
Macednia (54)

Efes (any 55)

Corint (any 55)
Corint (any 55)

Rom 5:6-7
Rom 13:1-17
Rom 6:17-20
Rom16:25-27

Font: DEWEY-HOVER: The authentic letters of Paul. PolebridgePress.Salem,USA,2010.

.
.

107

ESCRITS PAULINS
Cartes de Pau
Anys 5060
Primera
Tessalonicencs
Glates
Primera Corintis
Filem
Filipencs
Segona Corintis
Romans

Segona generaci
Anys 8090

Tercera generaci
Anys l00130

Colossencs

Primera Timoteu

Efesis

Segona Timoteu

Segona Tessalonicencs Titus

COM ES DESENVOLUP EL PROCS INVOLUTIU. Exemples

Font: BORG-CROSSAN: El primer Pablo. Ed. Verbo Divino. Estella, 2009.

SOBRE L'ESCLAVITUD
Postura radical. "Qui sap si Onsim es va separar un moment de tu
perqu ara el recobris per sempre! I no ja com esclau, sin molt ms
que aix: com un germ estimat. (Filem 1:15-16)
Postura conservadora. "Esclaus, obeu en tot els vostres amos
daquest mn. (Colossencs 3:22) Esclaus, obeu amb temor i
respecte els vostres amos daquest mn, amb un cor senzill, tal com
obeu el Crist. Amos, tractau els esclaus de la mateixa manera.
Deixau de banda les amenaces. Pensau que, tant ells com vosaltres,
teniu lamo en el cel, i ell no fa distinci de persones. (Efesis 6:5 i 9)
Postura reaccionria. Que els esclaus se sotmetin en tot als seus
amos, mirant de complaurels i evitant decontradir-los i destafar-los;
que demostrin contnuament la seva fidelitat (Titus 2:9-10)

SOBRE IGUALTAT DE GNERE

Postura radical. Ja no hi ha ms jueu o grec, no ms esclau o lliure,
no ms home o dona. Al contrari, tots vosaltres teniu el mateix estatus
en servei de lUngit de Du, Jess (Glates 3:28). Us recoman la
nostra germana Febe, diaconessa de lesglsia que s a Cncrees.
(Romans 16:1)
Postura conservadora. Dones, sotmeteu-vos als marits. Marits,
estimau les vostres mullers (Colossencs 3:18). Dones, sotmeteuvos als vostres marits, perqu el marit s cap de la seva muller. Les
mullers shan de sotmetre en tot als marits. (Efesis 5:22 i 24)
108

Postura reaccionria. A lhora de la instrucci, les dones casades

shan de mantenir en silenci i submises als marits. No els permet que
es dediquin a ensenyar i aix dominin els marits, sin que han destar
en silenci (I Timoteu 2:11-12) Que les dones casades callin en
les reunions comunitries; no els s perms de parlar, sin que shan
de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir
sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perqu no
est b que una dona casada parli en una reuni de la comunitat.
(I Corintis 14:34-35 s un text afegit; no s de Pau)

VOCABULARI FONAMENTAL
Entendre correctament les paraules i expressions que Pau utilitza s
la clau per atnyer el nucli del seu missatge. No basta traduir
literalment; tampoc s suficient entendre la perspectiva teolgica
desenvolupada segles posteriors. En temps de Pau no existia
lEsglsia com a instituci organitzada, ni levangeli com a llibre sobre
fets i paraules de Jess, ni el concepte de Trinitat en Du. Vet aqu
uns conceptes que poden ajudar a la millor comprensi del missatge
cristi. En MAJSCULA com generalment coneixem els termes; en
cursiva com poden ser interpretats.
Font: DEWEY: The authentic letters of Paul. Polebridge Press. Salem, USA, 2010.

EVANGELI (grec: euangelion).

Missatge div per a un mn diferent. Pau anomena aix quaranta-sis
vegades el missatge que ell proclama. Era un terme imperial per
anunciar que una vegada guanyada la guerra contra els enemics,
Roma imposava la seva pau. La victria de lemperador era una bona
nova. Pau aplica el terme a la victria aconseguida per Jess,
condemnat com un criminal pel poder dels homes i esdevingut
capdavanter de tota la humanitat pel poder de Du. La victria de
Jess era levangeli anunciat per Pau.

REGNE DE DU (grec: basileia tou Zeou).

Domini imperial de Du. No tan sovint com ho fan els evangelis, Pau
empra tamb aquesta expressi a les seves cartes (Romans 14:17;
Glates 5:21; I Corintis 4:20; 6:9; 15:24). Es refereix a la sobirania de
Du sobre tota la creaci i amb tots els pobles i nacions seguint els
plans divins de pau i germanor.El Regne de Du consisteix en la
justcia, la pau i el goig de la presncia i poder de Du (Rom 14:17).
.

109

PARE (grec: pater). Creador i benefactor. Dins el context de

la societat patriarcal daquell temps es refereix a la font suprema de
tota vida i a la cura i protecci que exerceix sobre tots els humans.
Amb lexpressi de Du com a creador i benefactor es remarca
lorigen en Du de la vida humana i de la bondat i generositat que ha
inserit en les seves creatures i que nosaltres podem desenvolupar.

CRIST, MESSIES (grec o khrists; hebreu ...

masshiaj). Ungit de Du. Es refereix a la persona designada per Du
amb poders per realitzar una tasca especial. En el Nou Testament,
sobretot a les cartes de Pau, es converteix en nom propi atribut a
Jess. El conjunt Jesucrist, equival a Jess el Crist.

EN CRIST (grec: en Kristo) en Crist o en el Senyor.

Al servei de lUngit, pertany al Senyor. Per a Pau inclou tota la
dedicaci a la causa de Jess demostrant-ho amb un canvi dactituds
amb amor i servei, sempre seguint el model del Senyor ressuscitat.

ESPERIT SANT (grec: to pneuma to agion).

Presncia i poder de Du. Pau expressa la presncia i el poder de
Du segons la prpia experincia espiritual, tamb l'experimentada
pels seus seguidors i deixebles. Igualment empra les expressions
"l'esperit de Du" i "l'esperit de Jess". s anacrnic i no t sentit
alludir a la tercera persona de la Trinitat.

ESGLSIA (grec: ekklesia). Reuni de persones de

lUngit. Comunitat de lUngit. En aquell temps significava la trobada
de ciutadans que lliurement decidien els afers de la seva convivncia
(aspecte poltic). En els primers temps significava els grups informals
que sovint es reunien a la casa dun seguidor de Jess.

FE (grec: pistis). Confiana plena en Du. No es tracta

noms dun assentiment intellectual; inclou simultniament un
lliurament ple i confiat en Du, reconeixent que els humans depenem
d'ell i som les seves creatures.

LLEI (grec: nomos). Llei. Fora positiva, ms que imposici

negativa, que permet a la gent construir un mn civilitzat. Valora els
costums i les tradicions. Es manifesta amb la Tor per als jueus i amb
les Dotze Taules per als romans.

PECAT (grec: hamartia).Seducci corrompent del poder.

Es refereix a una fora personificada que entr dins la histria humana
i que obstaculitza el seu cabal desenvolupament. Ms que d'un acte
especfic, es tracta dun dest fatal que cada vegada vol avanar en
contra del b.
110

SANTS (grec: hagioi). El poble de Du. Amb aquest nom Pau

es refereix a la gent que respongu favorablement a la seva
predicaci o que es dedicava al servei de lUngit de Du, Jess.

NGELS (grec: angeloi). Missatgers del cel. Trameten la

voluntat de Du als humans, sovint en visions o somnis.

SERVENT (grec: doulos). Esclau, servidor. Pau afirma que

tots els ssers humans sn esclaus dalgun senyor i presenta els
fidels com a esclaus de lUngit de Du.

PRINCIPALS INTERCALACIONS
I Tessalonicens 2: 13-16. Hi ha experts que afirmen que s una
anotaci afegida posteriorment perqu alludeix a persecuci i a notes
caracterstiques de Jerusalem desprs de la seva destrucci de lany
70. La carta fou redactada entre els anys 48-52.
I Corintis 4:6b. Comentari posteriorment incorporat, escrit al marge
de lescrit original.
I Corintis 11:2-16. La subordinaci de la dona a lhome no s
prpia de Pau (veure Glates 3:26-28). s un concepte introdut
desprs de Pau. (veure cartes a Timoteu i Titus).
- I Corintis 13. Aquest captol interromp la lgica dels captols 12 i 14.
No t el vocabulari usual de Pau ni incideix en els tpics paulins.
Sembla provenir duna altra font heleno-judaica. Tot i aix, hi ha
experts que defensen que Pau ns lautor.
I Corintis 14:33b-38. Es prohibeix que la dona parli en pblic. Pau
inclou sempre la plena participaci de les dones en la tasca
apostlica. s un fragment introdut en la tercera generaci.
II Corintis 6:14-7:1. El Llenguatge, el to i les propostes daquest
text no concorden amb la carta.
Romans 5:6-7. Comentari explicatiu amb desacord amb el to i el
format de la carta.
Romans 13:1-17. s un fragment introdut desprs de Pau perqu
aquests versets no segueixen la lgica del captol anterior. Cada
persona sha de sotmetre voluntriament a aquells que tenen
lautoritat de governar... Les autoritats existents han estat establertes
per Du sn conceptes clarament contradictoris de lafirmaci
principal de Pau que proposa clarament el seguiment del Crist, i no del
Csar. Pau proclama sempre: Jess s Senyor.
Romans 16:17-20; 25-27. Suposa un canvi massa brusc. s una
introducci posterior a Pau.
Font: DEWEY: The authentic letters of Paul. Polebridge Press. Salem, USA, 2010.

111

A LES COMUNITATS DE GALCIA (Glates 3:24-28 // 5:22-25)

Dues traduccions dun mateix escrit de Saule de Tars
Comparau les versions de 1) Bblia Catalana Interconfessional i
2) la traducci de DEWEY: The authentic letters of Paul.
La Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fssim justs en
virtut de la fe. Per ara que la fe ha arribat, ja no depenem de cap
guia.
La Llei ens va fer de mestre fins que arrib lUngit de Du (= el
Crist), perqu esdevingussim acceptables a Du, fonamentats
en la completa confiana que hem posat en ell. Ara aquesta plena
confiana en Du pot ser nostra; ja no hem de menester cap
mestre. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Du en Jesucrist: tots els qui
heu estat batiats en Crist us heu revestit de Crist.
De fet, tots vosaltres sou descendncia adulta de Du a travs
del tipus de confiana demostrada per lUngit de Du, Jess. Aix,
cada un de vosaltres, que ha estat batiat en la solidaritat amb
lUngit de Du, ha estat investit amb lestatus de lUngit de Du.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un

en Jesucrist.
Ja no hi ha ms jueu o grec, no ms esclau o lliure, no ms
home o dona. Al contrari, tots vosaltres teniu el mateix estatus en
servei de lUngit de Du, Jess.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els fruits de lEsperit sn: amor, goig, pau, pacincia, benvolena,

bondat, fidelitat, dolcesa i domini dun mateix. La Llei no s contrria a
res daix.
Levidncia que el poder de Du est present enmig de
nosaltres es veu en el nostre amor no egoista, lactitud alegre, la
pau vertadera, la llarga pacincia, la despreocupaci encesa, la
integritat moral, la confiana, la dolor i lautocontrol. No hi ha
llei contra aquestes virtuts.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els qui sn de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots
els desigs terrenals.
Els qui pertanyen a lUngit de Du, han crucificat la seva antiga
forma de vida juntament amb les seves passions i desitjos.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si vivim grcies a lEsperit, comportem-nos dacord amb lEsperit.

Si el poder de Du ens ha donat vida, hem de viure dacord
amb el poder de Du.
112

15. INTRODUCCI ALS EVANGELIS CANNICS

"BONA

NOVA.
Recordem
que
la
paraula
grega
(euangelion) evangeli, era un terme imperial per anunciar
que, una vegada guanyada la guerra contra els enemics, Roma
imposava la seva pau. La victria de lemperador era la "bona nova"
proclamada. Pau de Tars canvi ls daquest terme; deix de referirlo a la victria de lemperador i el present com a victria definitiva de
Jess, el Crist, primer ministre del Nou Imperi de Du, capgirant aix
el paradigma de forma de pensar i dactuar dels qui acceptaven el seu
missatge; el valor suprem no es posava en lEmperador, sin en el
Crist.
QUATRE EVANGELIS EN UN. Al segle segon (anys 165170), un
cristi, anomenat Tati, volgu harmonitzar, sense rigor cientfic, les
narracions que ofereixen els quatre evangelis, Marc, Mateu, Lluc i
Joan, en una sola narraci, com si fos un document histric.
Confeccion en llengua siraca el Diatessaron. Durant alguns segles
fou el text evanglic oficial de lesglsia de Sria, fins que al segle
cinqu el bisbe Teodoret orden la seva destrucci. Avui es troben
editats molts diatessarons amb el nom de Vida de Jess. Tamb
sn falsos diatessarons i errnies biografies, alguns textos oficials
densenyana, emprats a classes de religi catlica, a escoles o a
catequesis parroquials.
NO SN HISTRIA. Tradicionalment es dna el nom devangelis als
escrits que narren la "bona nova" predicada per Jess. Cada evangeli
t la seva prpia finalitat. Marc va ms enll de la mitologia i presenta
un Jess hum; Mateu mostra Jess des de la perspectiva jueva; Lluc
ho fa des de la visi pagana o gentil i Joan posa el Jo som de Jess
al comenament del temps. Cap evangeli no fou escrit com a narraci
o crnica fidedigna de fets i personatges. La seva finalitat fou donar
suport i potenciar la fe dels cristians entorn de la figura de Jess. Ara
b, cal reconixer-los valor histric quan ofereixen dades que poden
ser corroborades com a certes, i sha de dir que aqueixes sn
nombroses.
FETS i PARAULES DE JESS. Els anys 1997 i 1998 es publicaren
dos llibres, procedents del Jesus Seminar que s un equip
d'investigaci molt controvertit despecialistes bblics establert als
Estats Units. Presentaren dades sorprenents. Un grup de setanta-nou
experts bblics realitz un estudi molt meticuls dels evangelis; volia
saber qu va fer i qu va dir exactament Jess.
113

Sanalitzaren profundament els evangelis i result que, de les cent

setanta-sis accions que presenten realitzades per Jess, noms deu
tenen plena fiabilitat histrica; altres dinou fets foren catalogats com a
probables. Respecte a les paraules que els mateixos quatre evangelis
reprodueixen pronunciades per Jess, noms un 18% t valor de
credibilitat; s a dir, un 82% no sn paraules dites per Jess, sin que
els seus primers seguidors les posaren en boca del Mestre. Lestudi
es troba publicat sota els ttols: Fets de Jess. Qu va fer realment
Jess? i Els cinc evangelis. Qu va dir realment Jess? (s afegit
levangeli de Toms). El text evanglic s presentat imprs en quatre
colors. En vermell, el que Jess va fer o va dir. En rosa, el que s
probable que Jess fes o digus. En gris, el que Jess no digu ni va
fer, per que correspon a la seva perspectiva. En negre, el que de cap
manera no digu ni va fer Jess. El color ms abundant s el negre.
Lestudi es troba a les publicacions: FUNK-HOOVER: The five
Gospels. Search for the authentic Words of Jesus. HarperCollins. New
York, 1997. FUNK Robert:The Acts of Jesus. Search for the authentic
Deeds of Jesus. HarperCollins. New York, 1998.
La recerca del Jesus Seminar ha rebut abundants crtiques, positives
i negatives. Cal reconixer el valor del treball i d'algunes conclusions:
a) Els evangelis no sn crniques histriques.
b) S'escriviren entre quaranta i vuitanta anys desprs dels fets
narrats.
c) Les comunitats cristianes sn els principals protagonistes, com a
autors i com a destinataris.
d) Jess, sobretot figura mtica, s el Crist, venut i triomfador
alhora.
e) Els seguidors del Crist segueixen en nom d'ell la tasca de
transformar aquest mn en un lloc de justcia, pau i amor.
Aquestes comunitats sentien ser elles mateixes el Crist. A la vida
diria continuaren la tasca comenada per Jess. Aix cal entendre les
narracions evangliques que progressivament anaren amplificant
detalls mentre avanaven els anys.
FINALITAT DELS EVANGELIS. Les paraules i els fets de Jess
marcaren decididament lactitud dels seus seguidors una vegada que
el Mestre va desaparixer. Aquest legat es va trametre durant un
primer perode en forma de tradici oral. Desprs, ja a la segona o
tercera generaci (anys 50 i 60), aparegueren testimonis escrits amb
diferents perspectives: recull de dilegs i de parboles de Jess, aplec
de guaricions i signes o miracles, narracions de la passi i mort,
contarelles de la infncia.

114

Ms tard s'ajuntaren tots aquests materials en un sol escrit. Aquest

procs l'explica clarament levangeli de Lluc. Sn molts els qui han
emprs la tasca descriure un relat dels fets que shan acomplert entre
nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi
en foren testimonis oculars i desprs esdevingueren servidors de la
Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels
orgens, he decidit escriure-tho, illustre Tefil, perqu constatis la
solidesa de lensenyament que has rebut. (Lluc 1:1-4)
PROGRESSI EN LES NARRACIONS. Cada evangeli es divers; t
origen, finalitat, autor, lloc, temps i destnataris diferents. A ms, els
detalls i les explicacions augmenten a mida que passen els anys i
apareix cada evangeli. Un mateix fet seixampla i ofereix ms detalls
en cada nou escrit. Per exemple, sobre la resurrecci de Jess
levangeli de Marc noms anuncia que unes dones anaren al sepulcre,
el trobaren obert i un jove els digu que Jess havia ressuscitat. Elles
fugiren esglaiades i no digueren res a ning, perqu tenien por. s tot
el que diu. Posteriorment li foren afegits dotze versets amb altres
detalls. La narraci canvia a levangeli de Mateu: un terratrmol obre
el sepulcre, baixa un ngel del cel, les dones surten amb por, per van
a informar els deixebles, Jess mateix els surt a cam i els parla. Lluc
dna ms informacions: les dones van al sepulcre amb olis aromtics
per ungir el cos del difunt, troben el sepulcre obert i buit, es presenten
dos homes amb vestits resplendents que recorden un discurs de
Jess, surten del sepulcre no es diu si tenien por i expliquen el fet
als apstols; un dells, Pere, va al sepulcre i el troba buit. A lescrit de
Joan noms Maria Magdalena va al sepulcre, el troba buit i corre a
anunciar-ho a Pere i a un altre deixeble que tamb corren
immediatament cap al sepulcre per comprovar el fet. Maria plora vora
el sepulcre, veu dos ngels dins el sepulcre, a continuaci se li
apareix Jess i ella no el reconeix a linstant. Aquest evangeli ofereix
altres narracions i un doble final amb un captol extra afegit
posteriorment.
ANY DE REDACCI. s molt important lany de redacci de cada
escrit: Marc fou escrit quaranta anys desprs de succeir els fets, vora
lany 70; Mateu present el seu pergam vers lany 85; Lluc ho va fer
prop de lany 95. Hi ha experts que el colloquen vers lany 120,
conjuntament amb el llibre dels Fets dels Apstols. La darrera versi
de levangeli de Joan arrib al segle segon, vers lany 110, vuitanta
anys desprs de la mort de Jess.

115

AUTORS. Cap dels quatre evangelis fou escrit pel personatge que s'
indica com a autor. No es coneix la seva autoria. Aleshores era
totalment normal posar el nom duna persona important com a
creadora d'un escrit per donar-li rellevncia; aix fou elegit el nom de
dos apstols, Mateu i Joan, que tractaren personalment el Mestre, i
dos altres noms: Marc i Lluc, considerats deixebles dels deixebles
directes de Jess. Aquests noms foren introduts al final del segle
segon.
FORMACI DELS EVANGELIS. El missatge de Jess es difongu a
moltes ciutats de l'Imperi Rom, on sempre hi arribava oralment. Arreu
es formaren petites comunitats. Les diferents esglsies recordaven i
actualitzaven constantment els fets i les paraules de Jess; aix
s'animaven i ajudaven. Comenaren els escrits de solidaritat i comuni
que posteriorment passaren a altres esglsies i, passats uns anys,
foren reconeguts com a fonaments en la formaci dels primers grups
de cristians i de noves esglsies. La transmissi oral fou insubstituble
perqu en aquell temps era determinant. Poca gent sabia llegir i, a
ms, l'escriptura exigia mitjans complicats, lents i cars. El llenguatge
oral emprava variats recursos per ser retingut i assimilat dins la
memria collectiva del poble. Jess no deix res escrit i tampoc els
seus primers seguidors, llevat de Pau.
Quan aquelles persones que havien conegut personalment Jess
envelliren i les esglsies o comunitats comenaren a multiplicar-se, es
vei la necessitat de fixar per escrit tot all que el Senyor Jess havia
dit i fet. Es redactaren els primers escrits; es creu que la narraci de la
passi i mort de Jess fou el primer document escrit, com tamb els
reculls de les seves sentncies i parboles. Naixien les primeres
colleccions d'escrits que van ser fonament per als posteriors
evangelis. Marc fou el primer que recoll tot aquest material i lorden
en forma de biografia de Jess, a lestil grec i rom, no aix com
s'entn actualment. Els rabins o mestres hebreus de lpoca ja
shavien iniciat en aquesta manera descriure sobre els seus herois.
INFLUNCIA DE LA BBLIA HEBREA. La Llei i els Profetes sn un
element indispensable en la formaci i en la interpretaci dels
evangelis; la visi cristiana afirm que els antics escrits hebreus
sorgiren per preparar el cam del Crist. Els evangelis contnuament
remarquen que tal fet o tals paraules de Jess sn lacompliment del
que ja estava escrit. Aquesta interpretaci s rebutjada pels jueus i
defensen i s el ms raonable que la Tanak, o Bblia hebrea, fou
escrita dins la perspectiva del seu temps i no projectant
esdeveniments totalment desconeguts en el moment de la seva
redacci.
116

Els evangelis tamb reberen una altra important influncia per a la

seva redacci: les reflexions dels primers seguidors de Jess. El llibre
dels Fets dels Apstols afirma: Tots eren constants a escoltar
lensenyament dels apstols i a viure en comuni fraterna, a partir el
pa i a assistir a les pregries. Cada dia eren constants a assistir
unnimement al culte del temple. (2:42 i 46). Suposa que no deixaven
de practicar les pregries i lassistncia al Temple; ho van fer durant
seixanta anys, unes tres generacions, fins que foren expulsats de les
sinagogues, on shavien format les primeres comunitats de seguidors
en Jess. Esglsia i Sinagoga romangueren juntes fins lany 88. Els
seguidors del Cam, com eren anomenats els primers cristians,
formaven un grup radical dins el judaisme;volien integrar Jess dins la
tradici jueva dels profetes: Ams, Isaes, Jeremies, Ezequiel... Tot
seguit, desprs de la lectura bblica que es feia a la sinagoga,
recordaven i relacionaven fets i paraules de Jess amb el text llegit i
en feien aplicacions prctiques per als esdeveniments i situacions
personals i collectives que vivien. Les tradicions orals i les reflexions
es van escriure i posteriorment sajuntaren per formar els evangelis.
Els fets i les paraules del Mestre sactualitzaven sota la perspectiva
del text bblic proclamat el dissabte a la sinagoga.
FESTES i LITRGIA JUEVES. Els llibres de la Llei i dels Profetes es
llegien a la sinagoga durant lany i remarcaven el sentit de les festes.
Les celebracions principals eren i sn encara: 1) Any Nou (Ros
Hashanah), al setembre: anlisi de vida i projecte de futur. 2) Dia del
Perd (Iom Kippur), deu dies desprs: reflexi sobre faltes i petici de
perd. 3) Cabanes (Sukkot), al final doctubre: renncia de
linnecessari i recerca de plenitud de vida. 4) Dedicaci (Hanuk), al
desembre: recuperaci de la llibertat. 5) Carnaval (Purim), al febrer:
responsabilitat social. 6) Pasqua (Pesah), mar / abril: gran festa de
lalliberaci. 7) Pentecosta (Shavuot), cinquanta dies desprs de
Pasqua: estada al desert i renovaci de la Llei.
INFLUNCIA DE LA SINAGOGA. Hi ha experts que defensen que
levangeli de Marc s la transmissi de les lectures que es feien de la
Llei i els Profetes. Comena amb la predicaci de Joan Baptista
(recordant la crida a la conversi i al perd de les dues primeres
celebracions de lany jueu) i acaba amb la Pasqua on Jess s el nou
anyell sacrificat per a la salvaci del mn (renovant la narraci del
llibre de lxode quan el poble esclau dIsrael es preparava per sortir
de lesclavatge dEgipte tot menjant lanyell pasqual). El text de Marc
cobreix sis mesos i mig de lany. Els altres cinc mesos i mig sn
coberts amb les narracions que presenten els evangelis posteriors de
Mateu i de Lluc. Aquests tres evangelis presenten la tasca de Jess
desenvolupada durant un any de vida pblica.
117

Hi havia sinagogues que feien la lectura de tota la Bblia i requerien

lespai de tres anys. Levangeli de Joan, que tamb es form amb les
reflexions fetes a la vora de la sinagoga tot seguint els textos bblics
dels jueus, sacomod a aquesta altra modalitat de la litrgia jueva i
express que les activitats de Jess en la seva vida pblica es
desenvoluparen durant tres anys, no al llarg d'un any com manifesten
els altres tres evangelis.
SIGNES i MIRACLES. A la Bblia Du apareix sovint fent prodigis
meravellosos en favor del seu poble i dels seus elegits. Molts
d'aquests fets sn mitolgics, per sempre el justificatiu a les
actuacions divines ha estat: "El Senyor tot ho pot; res li s impossible!"
A la Palestina del temps de Jess es tenia la convicci del poder
omnipotent de Du, que es manifestava entre el poble, sobretot
davant la urgncia dels ltims dies que arribaven. Jess de Nazaret
fu fets extraordinaris, meravellosos i admirables; aquest s el
testimoni constant de tots els qui el conegueren; una de cada quatre
pgines dels evangelis conta fets miraculosos seus. El fet ms
extraordinari s que, una vegada mort Jess a la creu, els seus
seguidors, unnimement i sense explicaci lgica, declaren que s viu
i tornar. Donen fins i tot la vida per aquesta afirmaci.
La gent del mn hellnic i rom vivia dins una mentalitat mgica i
supersticiosa, on el prodigi i el miracle eren quelcom natural a la vida i
necessari per a la supervivncia. Als nombrosos santuaris de tot
l'Imperi els malalts feien ofrenes i sacrificis i molts es posaven bons.
Els mags tenien un ofici reconegut dins la societat. La cincia admetia
les anomalies miraculoses; el naturalista Plini catalo una planta
d'Israel que mai no feia flors el dia sagrat del dissabte. Els emperadors
es van convertir en dus i alguns, fins i tot, obraven prodigis. Es conta
de lemperador Vespasi que a Egipte toc els ulls d'un cec i amb la
saliva el pos bo. Els emperadors eren invocats amb el nom de
"salvador". En el segle primer Apoloni de Tiana fou anomenat "home
div" perqu amb miracles curava la gent. Lgicament, els cristians de
les primeres generacions volgueren remarcar el poder del seu Mestre
tamb amb miracles i, sens dubte, exageraren els fets o dit de
forma ms suau acomodaren els fets a les formes i modes de
l'poca.
Avui explicarem molts "miracles" de Jess i dels primers cristians
d'una altra forma sense llevar-los gens d'importncia. No necessitam
miracles per entendre la ra de moltes coses; coneixem les causes
naturals, abans desconegudes. El sol no s du, com s'ha cregut a
moltes cultures, el tro no demostra la ira divina, els ssers superiors
no obren les comportes del cel per deixar caure la pluja.
118

Seria llargussim el cam dins les mitologies d'arreu del mn. Ara, fins i
tot, repugna a molts creients assenyats que Du hagi d'alterar les
svies lleis naturals per demostrar el seu poder amb un miracle. Ell ja
ha fet el "miracle" d'instaurar un ordre natural admirable, que ens
sobrepassa i deixa bocabadats. "Miracle" t relaci etimolgica amb
"admirable". I s admirable tot all que s signe d'un ordre nou. La
Natura en s mateixa ja s un miracle. El cosmos s un miracle. El
nostre cos s un miracle. La vida s un miracle. L'univers ens deixa
bocabadats!
L'evangeli de Joan no parla de miracles. Presenta les actuacions
extraordinries de Jess com a signes de l'arribada imminent de Du,
que es fa present en Jess. El Regne de Du s a prop, s aqu, es
diu en els altres evangelis. Quan Jess cura un malalt, significa que la
bona nova, la salvaci ja ha arribat; quan fa que el pa basti per a
tothom, significa que s possible la solidaritat i la germanor entre els
humans. Segurament avui Jess faria els mateixos signes,
manifestats d'altra manera, d'acord amb la mentalitat del segle XXI.
Certament al segle XXX s' hauran de cercar noves interpretacions dels
nostres fets "miraculosos" d'avui.
Continuen els "miracles". I no crec que siguin els que el Vatic
reclama per beatificar o canonitzar els seus seguidors. Hi ha persones
amb alegria i sense esperar guany que avui i ara es donen
totalment als pobres, als vells, als marginats, als moribunds, als
presoners, als sense-casa, als infants, als perseguits, als dtnia
exclosa, als prostituts, als sense-esperana, als qui ploren, als qui
sofreixen guerra, injustcia, explotaci ... Continua el miracle de les
benaurances. La seva recerca s el millor signe de l'arribada de Du.
El que manca sn ulls per veure, orelles per escoltar, boca per parlar
... i cor per estimar! Certament tenim uns signes que sn fets
admirables i meravellosos que anuncien una societat nova i un mn
millor. El "miracle" hi s. Qui tengui ulls, que el vegi. Qui tengui orelles,
que l'escolti. Qui tengui mans, que el toqui!
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

119

QUI S JESS DE NAZARET PER A MI?

Testimoni d'una dona cristiana

La llum dins la fosca.

L'esperana dins la tristor.
El senyal del cam per no perdre'm.
El toc d'alerta quan ho enviaria tot a filar estopa.
La serenor dins l'angoixa.
El contrapunt quan pens que tot ho faig b.
L'interrogant que he de posar davant moltes necessitats que em
cerc.
El qui em fa davallar del pedestal que sovint em faig.
El qui m'urgeix a preocupar-me del germ quan li pas de llarg.
El qui m'estira les orelles quan desfrs la veritat.
El qui m'ajuda a continuar la pujada quan ja estic cansada.
Jess em fa rectificar la postura de la qual n'estava molt segura.
Ell s qui em dna l'al d'illusionar-me altra vegada, quan
pensava que ja res valia la pena.
El Senyor s qui em diu que, malgrat sovint no som com caldria,
ell sempre confia en mi.
Ell em recorda que els altres sn tan importants com jo.
s el qui m'espolsa la son de la comoditat.
s el qui em fa pensar que la creu encara que no m'agradi
s el cam de la vida.
Ell s qui em desentela els ulls
per poder veure que aquells que em sn antiptics, tal volta sn
d'admirar.
Ell em despulla l'enjoiada de justificants que fcilment em
cobreixen.
Ell treu les corretjades quan cerc seguretat dins la fe.
s el DU QUE M'ALLiBERA d'esclavituds, perqu em perdona i
m'estima.
s el Du que em dna fora per creure
que EL DEFINITIU S LA ViDA i no la mort.
(C.B.L, 1992)
.
120

16. EVANGELIS SINPTICS i FETS DELS APSTOLS

EVANGELIS SINPTICS. Sinptic, del grec (amb) i
(veure), significa vista de conjunt. Els evangelis sinptics tenen
moltes similituds, per aix reben aquest calificatiu. Marc, Mateu i Lluc
sn els tres evangelis cannics. Mateu t un 90% del contingut de
Marc i Lluc en rep un 50% (algun autor diu 65%). Dues altres fonts
arribaren separadament a Mateu i a Lluc. A ms, ambds reberen
informaci de lanomenada font Q que s una collecci de paraules
de Jess amb dos-cents trenta versets comuns que no figuren en
Marc.

EVANGELI DE MARC
LA REALITAT SUPERA LA MITOLOGIA
CONTEXT HISTRIC. s imprescindible situar levangeli en el context
histric. A Palestina hi hagu revolucions contra Roma des de lany 66
fins a lany 70. A linici els jueus vencien, per desprs van ser
totalment derrotats: Jerusalem i el seu Temple foren destruts.
Aquesta desfeta influenci decididament levangeli de Marc. s un
evangeli de temps de guerra que assenyala incompatibilitat entre
limperi que governava el mn i els seguidors de Jess que va viure
per realitzar les promeses de Du. Desprs de lany 70 coincideix
amb la data de redacci de l'evangeli esdevingu perills declararse jueu. Aquest evangeli sembla decantar-se ms a favor d'una
perspectiva gentil per tal de poder viure pacficament dins limperi
rom. Es fa ress de la mentalitat de lpoca. Era generalment
acceptat, segons la mitologia popular, que a lunivers hi havia dues
forces oposades: la del b i la del mal. Era present una lluita titnica
entre Du, que cre el mn, i les forces diabliques, que el volien
dominar. Levangeli presenta Jess anorreant les forces del diable; ell
s lenviat per Du per vncer el mal; amb ell arribaria el regnat de
Du.
ORGENS. Diferents comunitats narraven histries sobre Jess; Marc
s el primer autor en fer-ho de forma sistematitzada. Per a aix, ajunt
les tradicions orals amb els escrits existents; eren petites peces
tradudes de larameu (cicle de miracles, dilegs i parboles, darrer
sopar i eucaristia, narraci de la passi, petit apocalipsi del captol
13). Orden tot aquest material i el present en forma de biografia a
lestil grecorom propi de lpoca. La narraci de Marc fou redactada
per ser llegida i comentada per la comunitat de seguidors del Crist.
121

Tenia lobjectiu principal de propagar la fe en Jess entre els gentils.

Levangeli reflexa la tradici de tota una comunitat de creients,
perseguits pel poder imperial que volia fer reflexionar collectivament i
va adonar-se com Du desenvolupava el seu pla de salvaci a travs
de la vida de Jess. Trobaren Du en la persona de Jess. L'autor no
volgu escriure una biografia del Mestre en sentit modern, sin oferir
una guia als seguidors del Cam, com eren anomenats els primers
cristians. Calia preparar-se per sofrir tamb persecuci, com ho havia
fet Jess, el primer perseguit. Tot deixeble tamb havia de portar la
creu cap al sofriment i la mort per arribar desprs a la resurrecci; aix
ensenya aquest evangeli.
Es diu que fou escrit a Antioquia. Altres posen l'origen a Roma, on els
anys 60 lemperador Ner comen una persecuci contra els
cristians, de la qual l'escrit sembla fer-sen ress l'escrit. El ms
probable s que es redacts prop de Palestina, per exemple a
Cesarea de Filip, per a un grup de refugiats que havien fugit de
lhorror de la guerra i de la destrucci de Jerusalem. Al grup de jueus
cristians shi haurien afegit nous creients dorigen pag. Tal volta el
seu autor no era jueu, sin gentil. Es finalitz devers lany 70. El nom
Evangeli de Marc li fou posat en el segle segon. s el ms curt dels
quatre evangelis; t setze captols. Es creu que els quatre pargrafs
finals (16: 9-20) foren afegits posteriorment, al final del segle segon.
Moltes Bblies presenten aquests versets a peu de pgina, com a nota
o apndix. Com tots els altres escrits del Nou Testament fou escrit en
koin o idioma popular grec daquell temps que shavia convertit en
la llengua franca a totes les terres de la Mediterrnia.
SIGNIFICAT. Levangeli s la narraci de la vida pblica de Jess,
des del baptisme fins a la crucifixi, mort i resurrecci. El punt ms fort
de levangeli s la passi, seguida de la crucifixi i de la desfeta; diu
clarament que tothom abandon Jess. Ell s el fill de lhome, un
home normal, estimat de manera extraordinria per Du i adoptat com
a fill. Aquesta s la ra perqu lescrit de Marc remarca llargament el
poder taumatrgic de Jess que es manifesta en nombrosos miracles i
abundants guaricions. Sorgiren llegendes sobre els poders
miraculosos de Jess: calmava tempestes, caminava sobre laigua,
curava qualsevol malaltia, ressuscitava morts. Aix demostrava Jess
un poder superior als diables que envaen el mn. Es form una
mitologia sobre Jess que avui no resulta creble.

122

El captol tretz s un petit apocalipsi; anuncia que el final arribaria

prest, durant aquella mateixa generaci; no seria la fi del mn, sin la
fi daquella poca mitjanant larribada poderosa del regne de Du,
conjuntament amb laparici gloriosa del Fill de lHome, ja anunciat pel
profeta Daniel. Marc igualment com Pau de Tars vint anys abans
esperava l'immediat retorn de Jess. Seria un final que faria noves
totes les coses. Tot levangeli es presenta, doncs, com una gran
parbola.
T la tcnica narrativa del secret messinic. Jess man als apstols
que no contassin els prodigis que havien vist fins que ell hagus mort.
La identitat del Jess messinic no sarribaria a entendre fins desprs
de la seva mort i resurrecci. Recordem que hi havia ja textos jueus
en aquell temps que utilitzaven el mateix sistema: la identitat del
messies estaria amagada fins al temps final.
Levangeli de Marc adopt una postura de connivncia amb limperi
rom, cosa comprovable en la presentaci que fa de la figura i
lactuaci de Pons Pilat.
PERSPECTIVES ACTUALS. Marc se situa en la perspectiva del
poble que esperava salvaci en tots els camps de la vida: econmic,
social, religis. Quan es llegeix o sescolta aquest primer
evangeli, el primer que cal fer s no mesclar-hi informacions donades
pels altres evangelis, tots ells escrits posteriorment. s fonamental
tenir en compte aquesta observaci.

EVANGELI DE MATEU
JESS DES DUNA PERSPECTIVA JUEVA
CONTEXT HISTRIC. Levangeli fou escrit en un temps de fort
conflicte entre jueus no cristians i jueus cristians als quals shi afegia
ja una minoria de gentils. Els jueus cristians eren cada vegada ms
refusats, fins que finalment l'any 88, foren exclosos de la sinagoga. En
aquest context aparegu aquest evangeli que interpreta els fatdics
esdeveniments provocats pels romans des dels anys 70. Mateu opina
que foren un cstig de Du contra els qui havien refusat Jess; el
poble jueu s el responsable de la mort de Jess: La seva sang
caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills (Mateu 27:25).
Dissortadament, juntament amb levangeli de Joan, contribu a
justificar al llarg de la histria les postures cristianes contra els jueus.
Separar el cristianisme de les seves arrels jueves seria una distorsi
inacceptable.
.
123

Levangeli presenta un fort antagonisme contra els fariseus, malgrat

Jess havia estat tamb fariseu o es trobs molt proper a ells. A
lpoca de la redacci de levangeli el grup dels fariseus era lnic
defensor del judaisme i havia quedat molt malms pel poder rom
desprs de la desfeta de lany 70. A ms, es trobaven directament
enfrontats al nou grup, tamb jueu, que seguia el Cam de Jess. Els
altres jueus de la Dispora, els qui es trobaven fora de Palestina,
necessitaven situar-se en una nova via per no desaparixer com a
poble dins la histria. Els jueus cristians encara en tenien ms
urgncia perqu eren difamats pel poble, perseguits pels romans i
rebutjats pels seus propis germans jueus.
El text de Mateu es desenvolupa dins una perspectiva totalment jueva:
Jess diu clarament que la seva missi va dirigida exclusivament al
seu poble. Noms el final adopta una perspectiva universal, ms enll
del mn jueu (Mateu 28:16-20). Jess vol el ple compliment de les
promeses. s imprescindible llegir aquest llibre amb ulls jueus. No es
pot mai interpretar cap histria o narraci jueva de forma literal;
sempre les histries bbliques tenen un rerefons mstic que donen peu
a mltiples maneres d'adequar-se al moment de vida diria.
ORGENS. Mateu va ser escrit uns deu o vint anys ms tard que
l'evangeli de Marc, en un ambient de cristians d'origen jueu. Potser hi
va haver un primer document redactat en arameu, llengua de Jess.
Es va escriure en grec koin. Cont un 90% de levangeli de Marc i
utilitza la font Q, com tamb una font prpia. Es creu que fou escrit
entre els anys 8090 a Antioquia, per tamb es veu possible que
sorts de Galilea. Es recolza fortament en la Bblia hebrea; cont
seixanta-una citacions de lAntic Testament. Sembla que lautor de
levangeli fos un lder de la sinagoga, un jueu hellenitzat i de tradici
palestina; es desconeix el seu nom. Tradicionalment a les Bblies s
presentat en primer lloc perqu s el ms extens dels quatre
evangelis.
Utilitza els mtodes tradicionals hebreus en la interpretaci de la
Bblia. Com es fa en la majoria de llibres sagrats, empra el mtode
midraix (.... , literalment "investigar" o "estudiar") que investiga
i interpreta (exegesi) i seguidament aplica (hermenutica) els temes
que descriu. s a dir, amb paraules i expressions actuals del moment
de la redacci, exemplifica de manera comprensible els textos
antics de la Bblia. A vegades Mateu fa anar el text bblic ms enll del
seu significat original. Levangeli recorda sovint que all narrat succe
perqu s'acomplissin les Escriptures.

124

SIGNIFICAT. El llibre va dirigit a uns cristians que coneixien b la llei

de Moiss i es troba ple de citacions de lAntic Testament. Presenta
Jess com aquell en qui es compleixen les antigues profecies i
ensenya com entendre i complir la Llei. Es divideix en cinc grans
blocs, recordant el Pentateuc o cinc llibres principals de la religi
hebraica. Com els altres evangelis, presenta importants textos afegits
posteriorment, fruit de la reflexi de les primeres comunitats, que hi
deixaren tamb escrites les vivncies de la seva fe. Reinterpreta
lantiga aliana i presenta Jess, ms gran que Moiss, Salom, David
i tots els profetes. Jess s el nou Moiss, el nou gran alliberador del
seu poble.
Estableix nombrosos parallelismes contraposant, per exemple, a)
Josep dEgipte i Josep de Nazaret. b) Persecuci del fara i
persecuci d'Herodes. c) Moiss travessa el mar Roig i Jess dins
laigua del riu Jord rep el baptisme, signe de lacci divina. d) El
poble dIsrael avana quaranta anys dins el desert i Jess prega a
Du quaranta dies dins el desert. e) Moiss proclama la Llei a la
muntanya del Sina i Jess des de la muntanya proclama la nova Llei.
f) Moiss condueix el seu poble a la Terra Nova i Jess mostra als
seus seguidors lideal del Regne de Du.
Mateu volia arribar a una comunitat oberta de creients en Jess on el
Du dels jueus fos reverenciat per tothom: jueus i gentils. La veu de
Du crida a descobrir aquell que desf totes les barreres i permet anar
sempre junts, jueus i gentils, gent desglsia i gent del mn. Els
seguidors de Jess tenen la missi dinterpretar i continuar la tasca
del Mestre. El final de levangeli (Mt 28:18-20) resumeix tot el seu
contingut. "M'han estat donats plens poders al cel i a la terra. Anau i
feu deixebles tots els pobles. Ensenyau-los a observar tot all que us
he manat. Ser amb vosaltres cada dia, fins a la fi del mn."
En aquell temps es creia profundament en la presncia de les forces
del mal i en linfern com a lloc de punici per les accions mal fetes
durant la vida, amb plors, turments i tremolor de dents per als dolents.
Mateu remarca fortament el cstig del foc etern de linfern.
Levangeli de Marc havia estat pastat dins la litrgia jueva, en un
interval de sis mesos i mig, des de la festa de Cap dAny (Ros
Hashanah) fins a la celebraci de Pasqua. Levangeli de Mateu es va
anar formant dins els altres cinc mesos i mig de lany, remarcant
especialment la festa de la Pentecosta, cinquanta dies desprs de
Pasqua. En aqueixa celebraci els jueus seguien el Salm 119 i Mateu
elabor en cinc fragments, el serm de la muntanya, on Jess ofer
la nova Llei, coronada amb la promesa de les Benaurances.

125

Aquest evangeli s lnic que presenta Jess com a fundador de

lEsglsia (Mateu 16:16). Possiblement les paraules d'aquest verset no
pertanyen a un Jess histric, sin que sn fruit dun Jess
pasqual, s a dir, elaborades i adaptades dins una comunitat que
vivia profundament convenuda del valor del que Jess havia fet i dit, i
que continuava amb esperana el pla comenat pel Mestre. Moltes
paraules i fets de Jess sorgiren molts anys desprs de la seva mort.
Jess seguia aix viu entre els seus.
PERSPECTIVES ACTUALS. Entendre literalment, al peu de la lletra,
levangeli de Mateu seria una tremenda injustcia contra el seu sentit
original. Levangeli volgu presentar una vida de Jess, per tot
seguint les normes hellenstiques de lpoca, s a dir, servint de guia i
model als seguidors del Mestre: aquest evangeli havia de ser un
instrument til per a la predicaci, la litrgia, la catequesi, i la pregria
ntima.
Resulta engrescador descobrir la sntesi de Mateu en el fragment
25:31-46: Quan el Fill de lhome vindr ple de glria... tots els pobles
es reuniran davant ell... Aleshores el rei dir als de la seva dreta:
Veniu, benets del meu Pare, rebeu en herncia el Regne... perqu
tenia fam i em donreu menjar; tenia set i em donreu beure; era
foraster i em vreu acollir; anava despullat i em vreu vestir; estava
malalt i em vreu visitar; era a la pres i em vingureu a veurem....Tot
all que fieu a un daquests germans meus ms petits, a mi mho
freu... Tot all que deixveu de fer a un daquests ms petits, mho
negveu a mi... I aquests aniran al cstig etern, mentre que els justs
aniran a la vida eterna.
.
.
.
.

EVANGELI DE LLUC i FETS DELS APSTOLS

JESS DES DUNA PERSPECTIVA GENTIL
CONTEXT HISTRIC. Lautor de Lluc i dels Fets dels Apstols vol
convncer els lectors de la legitimitat de les comunitats cristianes dins
la societat de lImperi Rom i recolza el poder i lordre dels romans.
Utilitza ampla informaci de les institucions jueves.
Les comunitats cristianes daquell temps rebien cada vegada ms
gentils, esdevenint minoritaris els jueus cristians. Lautor Lluc
segurament era tamb gentil. Es vivia en un ambient popular on els
dus de lOlimp havien mort, regnava una ampla varietat de cultes,
religions misterioses i supersticions; mancaven uns ideals que
responguessin a les necessitats de la vida.
.
126

Molta gent gentil o pagana trobava la religi jueva molt atractiva, per
refusava les normes restrictives, com circumcisi, menjar separat i
reps absolut en dissabte; aquesta religi tenia molts simpatitzants,
per obtenia pocs conversos, concretament mascles, a causa de la
circumcisi. Sense aquestes barreres la religi cristiana fou molt
afavorida i reb gran quantitat de persones que cercaven un sentit a la
vida i un altre tipus de societat. Lelement que determin el canvi de
creences foren principalment els testimonis de vida que oferien els
primers cristians; Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei
de tots; venien les propietats i els bns per distribuir els diners de la
venda segons les necessitats de cadasc, idealitz la situaci el llibre
dels Fets dels Apstols (2:44-45).
A lImperi Rom la llei prohibia la creaci de noves religions; el
judaisme era reconegut, per el cristianisme no era adms. A Roma,
on hi havia tretze sinagogues, sorgiren rivalitats i baralles entre jueus i
jueus cristians. Lemperador Claudi, lany 49, expuls tots els jueus de
la ciutat; eren ms de quaranta mil. Els cristians gentils romangueren,
per posteriorment foren perseguits i executats per lemperador Ner
que els acus, lany 64, de lincendi de la capital i en aquella
persecuci es creu que moriren Pere i Pau.
Durant quasi dos mil anys i encara avui a molts indrets el llibre
dels Fets dels Apstols ha estat interpretat com la histria real de les
primeres comunitats cristianes. La narraci presenta una Esglsia
unida, sacrificada, ideal, espiritual, meravellosa. Les investigacions
realment histriques mostren unes agrupacions molt humanes, amb
limitacions i possibilitats com es troba avui i arreu qualsevol associaci
de gent o projecte social. Hom no pot servirr-se de lEvangeli de Lluc i
dels Fets dels Apstols per destriar el procs histric. El llibre dels
Fets ms b sha dacceptar com a novella histrica daventures.
Aquesta afirmaci no nega que els ideals filosfics i religiosos,
materials i espirituals, puguin ser impulsors de canvi i renovaci. El
missatge de Jess fou i segueix essent tothora i arreu realment
revolucionari.
ORGENS. Es tracta duna sola obra en dues parts. El contingut no
cabia en un sol rotllo i es va escriure en elegant grec koin (idioma
franc de lpoca, com avui seria en angls) en dos volums amb una
extensi de cinquanta-dos captols (vint-i-quatre i vint-i-vuit).
L'evangeli s molt diferent dels altres dos evangelis sinptics de Marc i
Mateu perqu rep, canvia i adapta la tradici jueva a la realitat del
temps; t una segona part en el llibre dels Fets dels Apstols, on
presenta la vida dels primers seguidors de Jess i la formaci de
l'Esglsia.
127

Es desconeix lautor, per s el mateix en els dos escrits. Ho dedum

per largument, lestil, el vocabulari. Lacabament del llibre de
lEvangeli es repeteix en el comenament del llibre dels Fets. Se
suposa que era un gentil apropat a la religi jueva, per no integrat en
ella.
Fins ara es creia que havia estat escrit en els anys 8090. Els estudis
recents situen la redacci en els anys 110120, perqu s fruit duna
Esglsia en plena organitzaci i desenvolupament. El nom dEvangeli
de Lluc fou adoptat ja avanat el segle segon, com tamb el de Fets
dels Apstols. No s possible destriar amb certesa el lloc on van ser
escrits Evangeli i Fets: a Antioquia, Grcia o sia Menor (Turquia). El
lloc ms plausible s la ciutat dEfes, a lsia Menor.
Els dos escrits, Evangeli i Fets, foren dirigits a la mateixa persona:
illustre Tefil, que podria ser una persona concreta o tota la
comunitat de creients; Tefil (en grec , Theophilos)
significa amic de Du. Lluc li vol demostrar que la religi cristiana,
lluny de ser subversiva, s el natural desenvolupament de la religi
jueva. Jess s el ple acompliment de lherncia hebrea; es tracta de
la victria dun servent sofrent, segons la profecia dIsaes, i no dun
messies regnant com esperaven la majoria de jueus daquell temps.
Es dirigeix als cristians dorigen gentil perqu no trobin dificultats per
viure com a cristians dins lImperi. Els jueus serien els culpables del
que succe a Jess.
SIGNIFICAT. El llibre Lluc/Fets presenta Jess com el Crist, el
Messies escollit per Du per manifestar la bondat divina i mostrar el
seu seguiment; Jess camina cap a Jerusalem on hi morir i hi
manifestar la seva glria. Lluc s un bon narrador, per com a
historiador com avui sentn la histria s incompetent. Presenta
lexpansi del moviment de Jess des de la llar jueva de Palestina a
tot el mn gentil. Evangeli i Fets descriuen els comenaments de
lEsglsia afermada dins el judaisme. La casa dIsrael mat lautor de
la vida, no entengu Jess, per els gentils el reberen i el seu
missatge arrib a Roma i a l'extrem del mn. Lluc presenta Jess
complidor del pla de Du i lEsglsia hereva de Moiss i dels Profetes.
LEvangeli agafa un 50% (alg diu un 65%) de levangeli de Marc,
comparteix la Font Q amb Mateu i rep singulars informacions de font
prpia, com la narraci dels deixebles dEmmas, les parboles del
bon samarit, del fill prdig, de la moneda perduda i del ric Epul i
Lltzer.

128

Lluc suggereix la continutat entre lantic Israel i lEsglsia cristiana

mostrant especial inters per la societat marginada de dones, infants,
malalts, pobres, pecadors i gentils. Als Fets lobjectiu s donar crdit a
lexpansi de les comunitats cristianes, primer entre els jueus i
seguidament, i amb ms fora, entre els gentils. Lluc i Fets descriuen
els creients en Jess amb capacitat per entendre les Escriptures,
obedients a Du i receptors de les promeses i benediccions divines.
Els seguidors de Jess afirmen el compliment de les profecies en
Jess i exhorten els jueus a acceptar-lo com a messies. Els jueus no
laccepten i caminen cap a la perdici.
Es comena a acceptar el carcter div de Jess, cosa que no resulta
estranya ni agressiva dins lambient hellenstic propi de lpoca, on la
divinitzaci dun sser hum era admesa amb naturalitat; tots els
emperadors esdevenien dus i el seu culte era obligatori.
La parusia o vinguda del Senyor es retardava; calia organitzar-se dins
lEsglsia per preparar la seva arribada immediata; el regnat de Du
anunciat pel Mestre shavia iniciat i actuava ja en lEsglsia. Levangeli
remarca la figura de Jess, qui finalitz a Jerusalem. Els Fets fan
sobresortir l'obra de Pau que acab a Roma; aquesta ciutat seria la
nova Jerusalem, la nova ciutat santa de Du.
Noms Lluc i Mateu escriuen sobre el naixement i els primers anys de
Jess. En la mentalitat de l'poca, qualsevol personatge important
tenia en el seu naixement fets prodigiosos i esdeveniments
extraordinaris que marcaven el seu dest. Aquests "miracles"
demostraven la vlua del personatge i en el gnere literari de l'poca
expressaven un sentit mitolgic o mgic. Hi ha autors que creuen que
els dos primers captols de Lluc foren afegits posteriorment per
engrandir la figura de Jess amb fets prodigiosos. El naixement i la
infncia sn mostrats amb trets molt sentimentals i joiosos, tot
remarcant la figura de Maria, a diferncia de levangeli de Mateu que
mostra ms un nou Moiss amb la intervenci dun nou Josep, que
surt tamb dEgipte.
A lEvangeli, en una ficci literria i histrica, Jess realitza un llarg
cam des de Galilea fins a Jerusalem. Als Fets, en nom de Jess, els
apstols, sobretot Pau, surten de Jerusalem i van de Judea a
Samaria, Antioquia (Sria), Xipre, sia Menor, Grcia i Ro i la missi
als gentils s aprovada en el decisiu concili dels apstols, realitzat
lany 50 a Jerusalem, on saccepta que els gentils no siguin
circumcidats ni obligats a guardar les estrictes lleis jueves (Els
fariseus nassenyalaven sis-centes tretze).
129

El llibre dels Fets presenta unes comunitats cristianes idealitzades on

hi regna amor, pau i igualtat. En els dos escrits, Evangeli i Fets,
safirma lacci decisiva de lEsperit que inspira i dirigeix tota
lEsglsia. s curis que el tema de l'Evangeli (Cam a Jerusalem) i
del Fets (Cam fins a Roma) coincideixi en la paraula cam (en grec
o), que, a ms, s la mateixa paraula per designar els primers
cristians: seguidors del Cam.
Lluc projecta la figura de Jess com un nou i ms gran Elies que no
utilitza el foc per destruir, com va fer el profeta, sin per enardir lnim
dels seus seguidors. Aquest foc es veu sublimat en la vinguda i el
guiatge de lEsperit Sant a Pentecostes sobre tots els nous seguidors
del "Cam".
El llibre del Fets no s histria; s una projecci ideal de lEsglsia,
amb una edat daurada sense friccions i amb Pere i Pau com a
columnes. Per obtenir laprovaci del mn rom tendeix a disminuir la
fora revolucionria de les cartes autntiques de Pau. s una narraci
que vol donar seguretat als creients, enfortint la fe en el missatge de
Jess i tamb intentava demostrar que Pau igual Pere presentant
lobra de Pere en dos captols (1011) i la de Pau en divuit captols
(89 i 1328).
Es creu que Pau fou executat a Roma, perseguit per lemperador
Ner, lany 64. Segurament lautor dels Fets ho sabia, per acaba el
seu llibre sense dir-ho per no incomodar lImperi; simplement afirma
que Pau predicava amb tota llibertat a Roma el missatge de Jess i la
salvaci de Du. Algunes informacions del llibre dels Fets contradiuen
dades ofertes directament per Pau a les seves cartes. Els Fets no
pretenen donar informaci histrica; el seu objectiu s sobretot
teolgic: enfortir la fe dels creients en Jess i presentar lexpansi de
lEsglsia, des dels seus orgens fins a lextrem de lImperi Rom, i ho
fan en un to novellesc, dinmic i atractiu.
PERSPECTIVES ACTUALS. Lluc sadon que escrivia duna forma
espiritual i simblica tot emprant les comparances de lAntic
Testament. Pretenia mostrar Jess als gentils com a nou profeta Elies,
perqu, com ell, Jess fou endut cap al cel, no en un carruatge de foc,
sin pujant sol cap a dalt i donant als deixebles lencrrec de no
quedar passius i comunicar a tothom la bona nova de la propera
arribada del regnat de Du.
La vida cristiana s presentada per Lluc i Fets com un cam cap a
Jerusalem, cap a Roma i vers tot el mn, sense barreres de
llenguatge, tnia, sexe, naci ni situaci econmica. Du habitar dins
el seu poble. Trobar Jess suposa arribar a Du, esdevenir amb tot
el que s hum.
130

Els llibres de levangeli de Lluc i dels Fets dels Apstols sn un repte a

Jerusalem i a Roma; en aqueixes ciutats hi moriren Jess, Pere i Pau.
Sens dubte, Jerusalem i Roma no crucificaven els qui demanaven
caritat, sin els qui exigien justcia. El repte, per tant, era presentat als
representants de la naci jueva i de lImperi Rom. Es demanava un
canvi de vida i de societat; en definitiva, un nou sistema de valors, un
cel nou i una terra nova, com s'anuncia en el llibre de lApocalipsi.
Recolzats en el text antic del segle II, el mateix repte pot ser avui
plantejat als dirigents i a tota la gent de la nostra societat,
ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Pasos Catalans, Estat Espanyol,
Europa, Nacions Unides del Mn! La tasca de tota persona que vulgui
entendre aquesta histria amb cor obert s construir una comunitat a
la manera com el Crist ho va fer, on Du pugui ser trobat en totes les
persones, s a dir, on sigui respectada la dignitat de tot sser hum.
La plena realitzaci es veu manifestada en la figura de Jess, com es
pregunten els deixebles dEmmas No s veritat que el nostre cor
sinflamava dins nosaltres mentre ens parlava pel cam i ens obria el
sentit de les Escriptures? (Lluc 24: 33)
.---------------------------------------------------------------------------------------------

VOSALTRES SOU LA SAL DE LA TERRA,

per si la sal es torna inspida,amb qu li donaran
salabror? Ja no val per a res,
sin per a ser llenada fora i que la gent la trepitgi.
VOSALTRES SOU LA LLUM DEL MN.
Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.
Tampoc no s'encn una espelma per posar-la sota el
mesur, sin que es posa en el canelobre
i illumina tots els qui sn a la casa.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la
gent, de manera que vegin les vostres bones accions
i donin glria al vostre Pare del Cel.
Vosaltres, doncs, sigau perfectes,
com el vostre Pare celestial s perfecte.
(Mateu 5:13-16 i 48)
131

(Makarioi):

FONT "Q": Mateu

Enhorabona,afortunats!

(5:3-12 i 7:12) i Lluc (6:20-26 i 31)

Felios els pobres en l'esperit, perqu d'ells s el Regne del

Cel. Felios els afligits, perqu seran consolats. Felios els

humils, perqu posseiran la terra. Felios els qui tenen fam i
set de justcia, perqu seran sadollats.
Felios els pobres, perqu el Regne de Du s vostre! Felios
els qui ara passau fam, perqu sereu saciats! Felios els qui ara
plorau, perqu riureu!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Felios els compassius, perqu seran compadits. Felios els

nets de cor, perqu aquests veuran Du. Felios els qui

s'esforcen per la pau, perqu seran anomenats fills de Du.
Felios els perseguits a causa de la justcia, perqu d'ells s el
Regne del Cel.
Felios sereu quan els homes us odin, us rebutgin, us insultin
i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de
l'Home. Alegrau-vos aquell dia, i celebrau-ho, perqu, mirau, la
vostra recompensa en el cel s esplndida; d'aquesta mateixa
manera tractaven els seus pares els profetes!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Felios vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us

perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estau alegres
i contents, perqu la vostra recompensa s valuosa en el cel, ja
que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han
precedit.
Per ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut la vostra
recompensa! Ai de vosaltres, els qui ara anau tips, perqu
passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perqu gemegareu
i plorareu! Ai quan tothom parli b de vosaltres, que d'aquesta
manera s com els seus pares tractaven els falsos profetes!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tot all que voldreu que els altres fessin per vosaltres, feu-

ho tamb vosaltres per ells; en aix consisteixen la Llei i els

Profetes.
Tal com voleu que els homes us tractin, tractau-los tamb a ells
de la mateixa manera.

.....
132

17. EVANGELI i CARTES DE JOAN

DES DEL COMENAMENT JO SOM
CONTEXT HISTRIC DE L'EVANGELI. s la bona nova de lamor i,
paradoxalment, tamb de lodi, utilitzada freqentment per discriminar
i atacar els jueus. s l'evangeli ms jueu i alhora el ms oposat a
l'actitud mostrada pels seus dirigents. s considerat el llibre ms
profund de la Bblia i la font ms rica de recerca espiritual. Narra la
histria del Fill de Du que es fu carn (sser hum) i habit en el
mn. s sublim en el llenguatge i en les imatges literries. Divinitza
Jess; en el mn grecorom era normal divinitzar les persones
importants ja en vida. Passa per alt la segona vinguda de Jess i
project el seu missatge amb perspectiva universal.
Volia enfortir la fe de la comunitat. Els seus membres havien estat
expulsats de la sinagoga i alguns enyoraven l'antiga fe i cercaven
retornar-hi. Per aquella comunitat separada dels jueus ortodoxes
necessitava urgentment crear la seva prpia identitat; ja no podien ser
considerats jueus i la religi cristiana encara no shavia constitut.
Els jueus creients en Jess eren considerats subversius dins
lortodxia. Lany 88, quan oficialment foren expulsats de la sinagoga,
aquesta introdu una pregria obligatria contra ells: No hi hagi
esperana per als apstates. Que els "nazerim"(seguidors de Jess)
siguin destruts i esborrats del llibre de la vida (Birkat ha-Minim,
pregria pels heretges). Sortir de la sinagoga represent nombroses
conseqncies religioses, socials i econmiques.
Els oponents de Jess sn anomenats els jueus, per recordem que
Jess era d'tnia jueva i els autors i la comunitat daquest evangeli
tam ho eren; seria millor dir les autoritats jueves. La postura de
levangeli enfrontada als jueus va propiciar lexistncia dun constant
antisemitisme dins la histria que ha considerat tot el poble jueu
responsable de la mort de Jess.
Aquest evangeli ha influt molt en la idea que els cristians shan fet de
Jess; serv de fonament al procs teolgic sobre la seva divinitat i
sobre la doctrina de la T. Igualment incid en el desenvolupament del
credo i en les definicions dels dogmes de lEsglsia. Presenta fets i
paraules de Jess, per el que realment mostra s lexperincia
viscuda per la comunitat que va escriure levangeli. La narraci
segueix la prctica jueva anomenada midrash, incorporant al text
bblic comentaris i interpretacions diverses.
133

Tradicionalment aquest escrit ha estat ents de forma literal, al peu de

la lletra i ha servit de base per a una elaboraci teolgica que no ha
tingut prou en compte el context i el misticisme simblic. Les
declaracions del concili de Nicea es justificaren, en gran part, amb la
interpretaci literal de les paraules daquest evangeli. Cal advertir
tamb que els altres tres evangelis sn quasi sempre interpretats sota
la influncia de Joan, desbaratant la correcta exegesi (investigaci del
text), i hermenutica (aplicaci del seu contingut).
El misticisme s part de tot sistema religis i, de manera especial, de
levangeli de Joan que veu Jess com la persona que dna sentit a la
vida humana, ajuntant tot el que s hum amb el que s div. El cam
cap a l'interior de la persona s percebut com el mateix cam cap a la
divinitat. Du s una paraula que crida, informa i basteix els humans
i tota la creaci a esdevenir plenament el que els pertoca ser.
Conseqentment, hi ha qui contempla aquest evangeli dins el corrent
del pensament gnstic, per, en el moment de la seva redacci el
gnosticisme no s'havia desenvolupat encara, tot i que l'evangeli
presenta elements que posteriorment foren recollits per la gnosi
cristiana. Precisament per aix, hi ha experts que afirmen que Joan
fou escrit per contrarestar levangeli de Toms que es trobaria integrat
plenament dins el corrent gnstic encara no desenvolupat.
Levangeli magnifica el paper de la dona; Maria Magdalena fou la
primera persona que trob Jess ressuscitat. Segurament tamb les
dones tenien crrecs directius dins les comunitats joanenques.
ORGENS. Els seguidors de Jess s'organitzaren primer a Galilea.
Com a moviment, des de Jerusalem, sexpandiren vers els jueus que
vivien fora de Palestina. Els anys 50 i 60 arribaren als pobles gentils,
principalment per la predicaci de Pau de Tars. Romangueren
inclosos dins el judaisme pacficament fins als anys 70. Desprs de la
caiguda de Jerusalem cstig div per no haver acceptat el messies
Jess, digueren els seguidors del Cam sanaren separant cada
vegada ms del cau jueu i sinici forta tensi entre jueus cristians i
gentils cristians fins que aquest ltims s'imposaren definitivament.
Levangeli de Joan fou escrit en etapes diferents. Des dels anys 60
fins a la redacci definitiva, que es va fer entorn de lany 110,
passaren cinquanta anys. Lescrigueren diferents membres de la
comunitat anomenada joanenca. Es recoll el material que circulava
sobre Jess i se li don nova redacci, que fou repetidament
modificada i ampliada fins arribar a lactual i definitiu text.

134

Es creu que els orgens daquest evangeli sorgiren dels jueus

expulsats de la sinagoga, refugiats primer a Samaria; desprs ells, o
els seus successors, emigraren cap a sia Menor i es reuniren a la
ciutat dEfes, entorn dun cap, anomenat Joan lanci; no era lapstol
Joan, que havia viscut dues generacions abans. Aquest evangeli s
fruit de conflicte i separaci; reflecteix profundament els sentiments
dels cristians vers els rabins o mestres jueus que excloen de la
sinagoga (anomenats jueus en el text evanglic). Els excomunicats
shagueren de situar en un nou cam al marge de la sinagoga;
necessitaven fonamentar la seva experincia de Jess en quelcom
ms universal que el seu antic judaisme i es decantaren cap a una
vivncia mstica; havien daprendre a viure separats del judaisme. Cal
considerar aquest evangeli globalment, com la porta dun cam que
condueix a una nova dimensi de vida; es tracta dentendre de bell
nou qu significa ser cristi o cristiana.
Malgrat no sigui una narraci histrica, levangeli de Joan aporta
nombrosos detalls que solament pogueren sortir dobservadors
directes que trametien les seves aportacions, conservades de
generaci en generaci fins quedar finalment recollides en aquest
escrit. Levangeli demostra tenir amplis coneixements de Jerusalem,
de les prctiques jueves i dels mtodes dinterpretaci de la Bblia; per
tant, les fonts utilitzades tenien orgens molt propers als fets narrats.
La lectura de la Bblia a la sinagoga joanenca es feia en un perode de
tres anys. En lmbit dels altres tres evangelis la lectura bblica es feia
en un any. Aquest fet determin que moltes narracions de Joan es
troben connectades a relats parallels de les antigues Escriptures.
La forma i lestil segueixen la tradici bblica de la literatura sapiencial;
Joan s un reflex dels llibres de saviesa. Al mateix temps es troba
fortament influenciat per les formes de la filosofia hellnica. Fou escrit
en grec koin, com tots els altres escrits del Nou Testament.
SIGNIFICAT. Quan shagu redactat aquest escrit, judaisme i
cristianisme es trobaven totalment separats; s'hi denunciava que els
jueus no volgueren reconixer Jess com a messies salvador en qui
es realitzava la plena humanitzaci (encarnaci) de la paraula de Du.
Els experts afirmen que levangeli de Joan no cont quasi cap paraula
de Jess i que els fets prodigiosos que presenta sn signes, no
miracles. Les expressions atribudes al Mestre sn reflexions de la
comunitat; es tractava dexpressar les experincies que els creients
tenien de Jess: com se sentien protagonistes dins la vida del Crist i
qu significava ser cridats a participar de la mateixa vida de Du; per
tant, els discursos de Jess sn una profunda meditaci sobre la
persona i lobra del Mestre.
135

Sembla que els autors daquest evangeli coneixien els altres evangelis
i volgueren expressar una interpretaci ms completa des duna altra
perspectiva. El regnat de Du dels sinptics s realitza en la meva
hora daquest evangeli; aquesta hora arriba en el moment de la mort
a la creu. Conseqentment, la vida eterna ja ha comenat per als
creients i no cal esperar el retorn del Senyor, perqu ell ja es troba
entre els seus.
Vida eterna. Aquesta expressi es repeteix disset vegades i es
refereix a la transformaci de la vida i del mn, ara i aqu, en el temps
present. Equival al regnat de Du anunciat en els altres tres
evangelis. I la vida eterna s que et coneguin a tu, lnic Du
vertader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist (Joan 3: 17).
Amics. Jess enseny que els seus seguidors conviurien en una
comunitat damics i que ell els enviaria un advocat (intercessor,
defensor, consolador, esperit de veritat), que els ensenyaria totes les
coses; aquest Esperit dirigiria la comunitat. A levangeli apareix
sempre el "" (filos), l'amic. Joan no fa mai cap allusi a apstol,
diaca o prevere.
Manament nou. Jess deix un manament nou, certament ben antic.
Estimau-vos uns als altres equival a dir:Estima els altres com a tu
mateix (Levtic 19: 18), ordre ja donada a la Bblia hebrea. La novetat
es troba en lafegit: ...com jo us he estimat (Joan 13:34).
Eucaristia. A Joan manca la narraci de la instituci de l'Eucaristia,
presentada a la primera carta als Corintis i als evangelis de Mateu,
Marc i Lluc. L'evangeli de Joan descriu un sopar de companyonia
com Jess feia sovint i de comiat, just abans de Pasqua.
Leucaristia, per a Joan, s un smbol i un record de Jess. Participar
del pa i del vi eucarstics significar participar del missatge viu de
Jess. En aquest evangeli Jess afirma ser el pa de vida i per
demostrar-ho fa el signe de repartir cinc pans i dos peixos entre milers
de persones. No multiplic el menjar, sin que actualitz lacci de
Moiss dalimentar amb man tot el poble en el desert. Jess es
manifestava amb poders semblants als de Moiss, per anava ms
enll: el pa que Jess donava era la seva carn i la seva sang per a
vida de tots. Aix, doncs, amb cinc pans i dos peixos Jess aliment
cinc mil persones i ho va fer seguint els quatre passos de tota
celebraci eucarstica. Jess prengu el pa, don grcies (el bene), el
romp i el repart. Era el nou man baixat del cel. Els deixebles
dEmmas reconegueren el Mestre fent el mateix acte, que
esdevingu el ritual de tota eucaristia.
136

Joan interpreta de forma singular el simbolisme del cos i de la sang, ja

que menjar el cos i beure la sang de Jess s el vertader cam cap a
la vida eterna (Joan 6:54). No es tracta de canibalisme, sin
dentendre msticament com el que s div es fa hum i crida els
humans a conixer la divinitat. Joan est repl de simbolisme; en
paraules, fets i personatges, tots ells carregats dun significat molt
profund que va ms enll de la materialitat dels mots. El vi s ms que
la sang de Jess; s la beguda messinica que manifesta la victria
definitiva. El pa s la imatge de la paraula tramesa com a aliment per
a tothom. Jess tamb s llum, porta, cam, veritat, vida.
PARTS DE LEVANGELI. T dues parts principals: Llibre dels Signes
i Llibre de la Glria. Posteriorment reb el Prleg i lApndix. El
fragment de la dona adltera (7:538:11) fou incls ms tard.
I) PRLEG (Joan 1: 1-18). Fou incorporat als llibres dels Signes i de
la Glria. La paraula (logos) no noms s paraula, tamb
significa ra, principi racional. Desprs dun primer temps de
pensament exclusivament hebraic, el moviment cristi accept
categories de la filosofia hellnica d'aquell temps. Jess s la paraula
de Du humanitzada; tot el que hi ha a la creaci t connexi amb la
divinitat; Du dna el seu empoderament perqu tothom pugui
esdevenir fill de Du. Probablement la comunitat cants un himne
amb iguals o semblants paraules. T connexi amb el comenament
de la Bblia: Al principi Du cre els cels i la terra... (Gnesi 1:1).
Jess, per a Joan, s revelaci i encarnaci de la Paraula i Saviesa de
Du en la vida humana. El qui s la Paraula sha fet home i ha habitat
entre nosaltres (Joan 1: 14). Du es troba entre els humans. S'ofereix
una nova manera d'entendre la divinitat.
II) LLIBRE DELS SIGNES (captols 1:1912). Joan interpret els
miracles en sentit simblic, mstic, amagat i els anomen signes,
demostrant que Du obrava en Jess.
1) Jess converteix aigua en vi a unes noces: signe d'un temps
nou de plenitud i joia. A Can aport plenitud al simbolisme de les
noces. No es tracta de narrar un miracle, sin d'avanar mitjanant
un smbol una forma nova de viure. L'aigua de les mfores s
transformada en abundant vi, signe de goig i festa. La mare del
Senyor fa avanar lhora al seu fill; aquesta hora havia darribar quan
morint a la creu demostraria el seu poder. La mare noms apareix
aqu i al peu de la creu, per el seu nom, Maria, no s anomenat;
noms surt aquest nom a les narracions mitolgiques del naixement
de Jess, en els evangelis de Mateu i Lluc.
.
137

2) Jess exigeix una altra manera de pensar a un jerarca dIsrael:

signe del canvi necessari per participar del temps nou. Nicdem
s el smbol dels regidors de la sinagoga, de la jerarquia de la religi
jueva. Aleshores religi i poltica anaven juntes. Noms qui neix
novament pot entrar al reialme de Du. La paraula novament, una
altra vegada, en arameu idioma en qu lgicament es feia la
conversa, tamb significa des de dalt. Cal nixer de dalt o de
nou per entrar en el reialme de Du. s un simbolisme que orienta
cap a una dimensi nova de vida; cal obrir-se totalment a una altra
perspectiva, a defugir barreres, a ser plenament hum i entrar en la
prpia autoconscincia i responsabilitat.
3) Jess romp barreres amb una dona de Samaria: signe de
salvaci dels pobles. Jess convida els samaritans a formar part del
nou Israel. El regne del nord, lany 721 aC fou destrut pels assiris
que exiliaren bona part de la seva poblaci. Desprs, des d'Assria
dugueren nova gent per repoblar Samaria, on la religi jueva sompl
de prctiques paganes. Jess ofereix aigua viva, sinnim de lesperit
que uneix tota vida humana. La regi infidel de Samaria pot ser
incorporada a la puresa de la fe judaica. La samaritana simbolitza tot
el seu poble i Jess li ofereix tamb el reialme de Du predicat als
jueus. La dona ha tingut cinc esposos que simbolitzen la gent dels
cinc pasos don els assiris dugueren els nous repobladors. Jess
romp barreres i esdev portaveu de la renovaci de Samaria.
4) Jess guareix el fill dun funcionari imperial: signe de salvaci
universal. Hi havia separaci total entre jueus i gentils des del temps
de lexili a Babilnia; est simbolitzada en un oficial de lImperi que
dominava Palestina. Cal superar credos, doctrines i dogmes. Les
mateixes sagrades escriptures sn fruit de la tradici dun poble. Tenir
fe s ser capa de caminar cap al que s desconegut i sobrepassa els
humans; s anar a la recerca de la vida.
5) Jess guareix un paraltic, marginat del poble: signe
dalliberaci. L'home esguerrat durant trenta-vuit anys s un
personatge mitolgic. Cecs, coixos, paraltics, tots reclamen plenitud.
Segueix la polmica amb les autoritats de la sinagoga; els seguidors
de Jess sofreixen segregaci, se senten persones esguerrades.
Jess romp les regles religioses antigues, per no tots els seus
seguidors es veuen capaos dalliberar-se; sn com lhome esguerrat.
Requereixen i poden rebre lajut del Mestre.

138

6) Jess dona la vista a un cec de naixement: signe de la nova

religi. Lhome nascut cec simbolitza els membres de la comunitat
joanenca que han viscut en la foscor de lantiga religi, per la llum del
Crist els dna noves perspectives. Fa cinquanta-vuit anys que Jess
ha mort quan, lany 88, els seus seguidors han estat expulsats de la
sinagoga i s'han definit com a nou Israel, acceptant el salvador
Jess. Tothom que el proclamava messies, quedava excls de la
sinagoga. El conflicte noms se supera quan els cristians, entenent
que Jess s cam, veritat i vida, arriben a una nova conscincia que
convida tothom a entendre el sentit universal de la vida.
7) Jess ressuscita un mort: signe de vida. Lltzer tamb s un
signe, un smbol. Jess afirm. Jo som la resurrecci i la vida. Qui
creu en mi, encara que mori, viur. (Joan 11: 25). Continua la
parbola del ric que s'enfonsa i del pobre que arrib al si dAbraham.
(Lluc 16: 19-31). Joan va ms enll; fa ressuscitar el pobre Lltzer.
Lantiga parbola s presentada com un fet histric per demostrar el
valor de la vida. Desprs de Pasqua s possible contemplar la vida en
plenitud; aix ho fa la comunitat joanenca. Els lligams de la mort han
estat venuts, la vida pren una nova dimensi i lautoconscincia de
cada persona empeny a una conscincia universal que penetra en la
mateixa vida eterna de Du. Jess s la persona que, amb la seva
resurrecci, dna un nou sentit a la vida.
III) LLIBRE DE LA GLRIA (captols 1320).
a) DISCURSOS DE COMIAT i GRAN PREGRIA SACERDOTAL.
Els captols 1317 ofereixen un nou sistema de vida a la comunitat.
Jess comena rentant els peus dels deixebles, anullant amb aquest
fet tota situaci de poder. En els discursos sobresurten algunes idees
que, en llenguatge actual, es poden resumir aix: "Veniu a mi i jo us
far tornar plenament humans. Quan el meu amor arreli en vosaltres,
vosaltres servireu el mn i estimareu els altres i els donareu la vostra
vida. Lamor noms pot ser rebut. Quan lamor es rep, no pot quedar
reservat; ha de ser immediatament compartit. Lamor s el meu
manament; s la marca de la meva presncia."
b) RELAT DE LA PASSI (captols 1819). El relat de la passi i de
la crucifixi de Jess no s histric; expressa lexperincia de vida de
la comunitat joanenca que fou expulsada, lany 88, de la comunitat
jueva i maldava constantment per afermar la seva identitat i resoldre
les tensions internes que vivia. Pos en Jess el compliment de totes
les esperances del poble jueu i safany per collocar-se on poder
afirmar la nova identitat; Jess fou la figura determinant per trobar
sentit a la manera nova de viure que cercaven. Aquest nou evangeli
unia l'antiga fe del judaisme a un renovat sentit mstic de Du.
139

Judes. En aquest evangeli Judes pot ser ents simblicament,

representant tota la naci de Jud, la provncia de Judea o tot el poble
jueu. Els enemics del moviment cristi eren els jueus. Judes s
presentat com lantiheroi de la narraci cristiana, esdevenint smbol
dels qui prefereixen la mort a la vida, la fosca a la llum. El nom de
Judes inclou tots els tradors que apareixen als llibres sagrats.
Pere. Sim, amb el sobrenom de Pere, s, s un personatge histric.
Tamb simbolitza tots aquells que estan entre la fosca i la llum, que
dubten, cauen i finalment van pel bon cam. La lluita de Pere s la
lluita de cada persona per nixer a una nova conscincia, a una nova
manera de viure plenament, humanament.
Pilat. Els evangelis presenten el procurador rom Pilat amb excessiva
benevolncia, per ell fou qui orden lexecuci de Jess. Els
evangelis donen la culpabilitat als jueus, dient que les seves autoritats
religioses foren les principals responsables de la condemna de Jess.
Lhora de Jess. A levangeli de Joan la crucifixi s el moment de la
glorificaci de Jess, s la seva hora. La mare, que havia anticipat
aquesta hora a les noces de Can, hi apareix per segona vegada i hi
figura simblicament. Diu l'evangeli que la mare de Jess, el deixeble
estimat i altres dones estaven vora la creu, fet impossible perqu
l'autoritat romana no ho permetia. Jess els don uns encrrecs molt
simblics.Quan Jess va veure la seva mare i, al costat della, el
deixeble que ell estimava, digu a sa mare: Dona, aqu tens el teu
fill. Desprs digu al deixeble: Aqu tens ta mare. I daleshores
en, el deixeble la va acollir a casa seva. (Joan 19. 26-27). La mare
s smbol del judaisme, poble de Du, del qual va nixer el
cristianisme. El deixeble estimat s smbol de tots els creients en
Jess, expulsats de la seva mare; tot i aix, lacull amb deute filial.
Joan no narra un fet histric, sin que retrata simblicament la unitat
del judaisme amb el cristianisme.
La mort de Jess. Levangeli de Joan percep Jess com a nova
paraula de Du, destinada a obrir el judaisme ms enll del poble
d'Israel. La tasca dels seguidors del Mestre ser dirigir aquesta fe cap
a un nou universalisme i cercar el significat de renixer espiritualment.
Tot sha acabat, sn les darreres paraules del Crist a la creu (Joan
19: 30). No sn paraules de desesperaci, sin dacompliment de la
nova creaci que crida els humans a viure plenament, a estimar
amplament i a ser el que cadasc ha de ser. Jess mor a la creu en el
mateix moment que, a Pasqua, lanyell s sacrificat a les cases dels
fidels jueus que esperen lalliberaci definitiva. Una llana travessa el
costat del Crist don raja sang i aigua i apareix un nou smbol: sang,
pel vi de leucaristia, i aigua, per l'aigua del baptisme.
140

c) RESURRECCI DE JESS (captol 20). s presentada com un

fenomen fsic, per no s'ha d'entendre aix segons els escrits bblics
anteriors; Pau parla que Jess fou aixecat, elevat, per Du a una nova
vida, que entr en lsser de Du, que obtingu un cos espiritual; de
cap manera indica una restauraci corporal. Fins a seixanta anys
desprs de la mort de Jess no es parl de resurrecci fsica o
corporal. La resurrecci fou obrir-se a una nova conscincia, fou
nixer a una nova visi de la humanitat, fou un acte mstic dassolir la
unitat amb el que s etern. Lexperincia de Pasqua va ser real i tan
potent que transform els deixebles que havien abandonat Jess en el
moment de la seva condemna i de la seva mort. Els convert en herois
que donarien tamb la vida per la causa del Mestre. Resurrecci no s
reanimaci, no s sorgir un difunt de la tomba; resurrecci s entrar i
participar duna nova manera dexistir; no s un fet corporal, s
espiritual; s captar el poder transformador que es troba en Jess,
aquell poder que dna sentit a noves dimensions sobre el significat de
lsser hum. s viure de lesperit, s tenir una perspectiva
completament nova de la vida.
Per conixer la resurrecci de Jess hom pot demanar i respondre:
ON? La tradici, en forma espiritual, comen a Galilea. Ms tard a
Jerusalem se celebr de forma fsica, mgica i miraculosa.
QUI? Lexperincia de la resurrecci primriament fou participada
per lapstol Pere.
QUAN? Lespai de temps entre la mort i la resurrecci de Jess no
fou de tres dies; hi hagu un interval que dur mnimament tres
mesos i com a mxim un any.
COM? Els seguidors de Jess sadonaren de la resurrecci del
Mestre en lacte de compartir. Els deixebles dEmmas segons
narra levangeli de Lluc (24: 35) contaven el que havia passat pel
cam i com lhavien reconegut quan partia el pa.
Magdalena. Levangeli de Joan introdueix Magdalena com a primera
figura en el moviment dels seguidors de Jess. s la primera persona
i s una dona que es troba directament amb Jess ressuscitat.
Magdalena tamb s un nom gentilici que correspon al poblet de
Magdala, que significa torre. Segons levangeli de Lluc (8:2), Maria
Magdalena era la dona de la qual Jess expuls set dimonis. En el
segle primer era considerat dimoni qualsevol malaltia fsica o mental.
s remarcable el paper que tingueren les dones en els primers temps
dels cristianisme, per ben aviat fou eliminat el seu protagonisme; els
dimonis de Magdalena ingnuament o maliciosament foren
interpretats com a pecats de prostituci.
141

Pentecosta. Digu Jess als seus deixebles: Com el Pare mha

enviat, aix us envio jo a vosaltres. Rebeu lEsperit Sant (Joan 20:
21). La comunitat qued encarregada de guardar i trametre el
missatge del Mestre. Jess alen sobre els seus companys, diu
levangeli de Joan, i els don els seu esperit. Simblicament es
tractava duna nova creaci, com Du, amb el seu al, segons el
llibre del Gnesi havia format totes les coses. Jess feu nixer els
humans a una nova dimensi de vida i don als seus seguidors
potestat per estendre arreu el seu missatge de renovaci.
Toms. Alguns experts opinen que levangeli de Joan fou escrit per
contradir levangeli de Toms, qui tamb tenia els seus seguidors. La
comunitat joanenca coneixia les opinions diferents de laltra comunitat
i per refutar-les cre un relat on simblicament hi pos Toms. En un
primer moment Toms no reconegu Jess ressuscitat; desprs
laccept tot dient: Senyor meu i Du meu!(Joan 20: 28); li calgu
temps per fer-ho. Cal recordar que coneixem levangeli de Toms de
forma completa des de lany 1945, grcies al descobriment fet a Nag
Hammadi, a Egipte; abans solament es coneixien fragments citats
pels seus adversaris; es creu que fou el primer escrit evanglic,
redactat els anys 50.
IV) APNDIX (captol 21). La resurrecci no fou fsica, per fou
real. El darrer captol s un apndix afegit posteriorment que no
concorda amb el contingut global. El retorn a la normalitat de vida a
Galilea suposa que haurien passat setmanes o mesos desprs de la
mort de Jess. Aquest captol exposa una narraci menys fantstica
de la resurrecci de Jess; el presenta de forma molt humana, tot
participant en la vida normal dels seus seguidors a Galilea, on
segueixen exercint lofici de pescadors.
PERSPECTIVES ACTUALS. El sistema delaboraci dels evangelis
es realitz tot incorporant al text nous fets i experincies viscudes en
successives generacions doients i redactors. Seria bo retornar als
orgens del cristianisme, recollint testimonis i exemples viscuts
actualment i projectant sobre ells el missatge de Jess. Aix es
podrien escriure nous evangelis per al temps d'avui.
La Paraula estava en Du, la Paraula era Du (Joan 1:1). Cal que
sencarni aquesta paraula, que es faci realitat en la justcia i en la
pau, sense opressi, ni violncia, ni fam, ni guerra. Aquest mn utpic
comen a fer-se realitzat en el missatge i lobra de Jess. Els
evangelis sn un repte a la vida, amb la paradoxa de la mort i de la
resurrecci del senyor Jess.
142

El meu regne no s daquest mn(Joan 18:36), digu Jess a

Pilat representant del poder global en aquella societat, poder
fonamentat en lopressi i en la violncia. El regnat de Du sorgeix i
creix en la justcia, lamor i la pau. El repte de levangeli s subversiu i
actual i diu: no a lopressi, no a la violncia; s a un canvi de sistema
que no oprimeixi, s a la vida!
El missatge de Joan s per ser viscut. Levangeli s una metfora
resumida en lexpressi Jo som (autodefinici de Du mostrada a
Moiss en forma de foc perenne a la bardissa). Jo som la llum del
mn, contra la ceguesa dels qui no volen veure. Jo som el pa de
vida, com a imatge contra la fa i la misria. Jo som la porta, com
a accs a una vida nova. Jo som el cam, que condueix a aquesta
nova vida. Jo som la veritat, oposat a la falsedat i a la mentida. Jo
som la vida, que es manifesta en la plenitud de vida (resurrecci).
Tota persona ha de tenir latreviment i el coratge de poder afirmar,
com Jess: Jo som.
Aquest evangeli ofereix una visi revolucionria per a lespiritualitat. El
lector, o la lectora, fcilment ho pot experimentar si se situa com a
protagonista del mateix evangeli i es disposa a llegir o a escoltar
en primera persona, els discursos dels captols 1317. All hi trobar
la plena humanitzaci del Crist en la persona que llegeix o escolta el
text i s capa d'interpretar-lo en la seva prpia persona.
John Shelby SPONG, autor del llibre "The fourth Gospel. Tales of a
Jewish mystic (El quart evangeli: contes duna mstica jueva (1)
afirma: A levangeli de Joan jo hi he trobat Du, que s el gran Jo
som i, com a resultat, jo ara tamb puc dir jo som. Ms encara, jo
puc sentir la veu de tota altra persona que digui jo som. En aquest
do de lexistncia, jo hi visc, hi gaudesc i hi experiment leternitat.
Aquest s el sentit profund del Quart Evangeli, aplec de rondalles
duna mstica jueva. s el fonament sobre el qual el cristianisme pot
ser novament formulat, de tal manera que el seu missatge sigui ents
per la gent del segle XXI, tot construint Un Nou Cristianisme per a un
Mn Nou. . ...

( shalom), Pau!

(1) El present captol recull moltes dades d'aquest llibre de Spong.

.
,
,
,
,
,
,
143

CARTES de JOAN
ORGENS. Les cartes de Joan tenen moltes semblances i notables
diferncies, en conceptes i vocabulari, amb levangeli del mateix nom.
Aix fa deduir que els autors sn diferents. La primera carta s ms
una exhortaci; la segona i la tercera sn prpiament cartes, amb
remitent i destinatari. Els tres escrits procedeixen de lambient viscut
dins la comunitat joanenca i es van escriure al comenament del segle
segon, desprs de levangeli que, dalguna manera, comentaren i
aplicaren. La primera carta s la ms extensa (cinc captols) i s fruit
duna profunda reflexi. Sembla que la segona i la tercera carta van
tenir el mateix autor, diferent de lautor de la primera. Probablement
aquests escrits sortiren dalgun lloc de lsia Menor (Efes?) o de Sria.
PRIMERA CARTA. Es pot deduir que la comunitat a la qual fou dirigit
lescrit havia experimentat conflictes i divisions. Els qui havien
abandonat la comunitat sn anomenats anticrists. Es fa ress de la
controvrsia entorn de dues maneres dentendre levangeli de Joan: la
que presenta lautor de la carta, afirmant que noms els qui accepten
Jess com a Fill de Du poden salvar-se, i la postura adoptada pels
qui neguen que Jess fos realment hum. S'inicia amb aquesta
postura la doctrina anomenada docetisme, que atribua a la persona
de Jesucrist un cos aparent. La paraula " (estimar), o
derivats, hi apareix vint-i-vuit vegades. La carta s el document del
Nou Testament que posa ms mfasi en aquesta paraula. Dna una
definici senzilla i curta de Du Du s amor (I Joan 4: 8 i 16).
Anuncia l'antic i nou manament; l'antic apareix en el llibre del Levtic:
Estima els altres com a tu mateix(19:18). La novetat s lafegit de
levangeli de Joan: Estimau-vos els uns als altres tal com jo us he
estimat (Joan 13:34)
SEGONA CARTA. En un text molt curt, noms un captol, i urgeix el
manament destimar-se uns als altres. Lautor s desconegut, malgrat
es presenti com a Joan lanci. Adverteix els qui no accepten
plenament Jess i posa en gurdia contra els emissaris de falsos
evangelis. s interpretaci plausible que la carta provenia duna
comunitat que tenia una dona al seu cap i que fou dirigida a una altra
comunitat, tamb regida per m femenina. Fou escrita pels fills de la
teva germana i fou enviada a la senyora, elegida de Du, i als seus
fills. (II Joan 1:13 i 1)
TERCERA CARTA. s lescrit ms curt del Nou Testament. Demana
collaboraci entre les comunitats. Orienta com trobar Du: mitjanant
obres i no idees: Qui obra el b, s de Du, per qui obra el mal, mai
no ha vist Du (1:11)
144

PERSPECTIVES ACTUALS. La definici de Du com a amor que

dna la primera carta s tot un repte en el moment actual de
desconeixement i desafecci per la qesti religiosa. Obliga a un
plantejament totalment renovat de moltes postures, individuals i
collectives, dins la mateixa Esglsia i dins la societat. Per qu,
desprs de molts segles i fins al dia davui, roman una forta postura
misgina dins molts ambients dEsglsia? Quan hi haur plena igualtat
de gnere i igualtat de drets entre home i dona, com hi havia els
primers temps del cristianisme? La segona carta n's un exemple i
exigeix igualtat. La tercera carta ofereix un fort plantejament tic:
collaboraci i solidaritat entre les comunitats humanes i vivncia de la
fe de manera prctica mitjanant les obres.

FRAGMENTS DE LA PRIMERA CARTA DE JOAN

Us escrivim tot aix perqu la nostra alegria sigui completa.
El missatge que hem sentit de Jess s aquest: Du s llum, i
en ell no hi ha foscor de cap casta ... El qui afirma que est
en la llum per odia el seu germ, encara est en la fosca. El
qui estima el seu germ est en la llum i res no el fa travelar.
El qui odia el seu germ est en la fosca i camina en la fosca i
no sap on va, perqu la foscor li ha encegat els ulls ... No us
escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sin per dirvos que la coneixeu i que cap mentida no prov de la veritat
... Estimats, el manament que us escric no s nou, sin antic:
vosaltres el teniu des del principi. Aquest s el seu
manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que
ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. (1:452: 9-11, 21, 73: 23)
Tothom qui odia el seu germ s un assass... Si alg que
posseeix bns en aquest mn veu el seu germ que passa
necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dins ell
l'amor de Du? Fills meus, no estimem amb frases i paraules,
sin amb fets i de veritat. (3: 15, 17-18)
145

Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perqu l'amor

ve de Du; tothom que estima ha nascut de Du i coneix Du.
El qui no estima no coneix Du, perqu Du s amor ... A Du,
ning no lha vist mai, per, si ens estimam, ell est en
nosaltres i, dins nosaltres, el seu amor ha arribat a la seva
plenitud ... On hi ha amor no hi ha por, ja que lamor, quan s
complet, treu fora la por. (4: 7-8, 12, 18)
Si alg afirmava: Jo estim Du, per no estima el seu
germ, seria un mentider, perqu el qui no estima el seu
germ, que veu, no pot estimar Du, que no veu. Aquest s el
manament que hem rebut de Jess: qui estima Du, tamb ha
destimar el seu germ. (4: 20-21)
Quan estimam Du i complim els seus manaments, llavors
coneixem que estimam els fills de Du, ja que estimar Du
vol dir guardar els seus manaments ...Tota injustcia s
pecat. Sabem que els qui han nascut de Du no pequen.
Sabem tamb que nosaltres som de Du. Fills meus, guardauvos dels dols. Mirau quina prova d'amor ens ha donat el
Pare: Du ens anomena fills seus, i ho som! Estimats, ara som
fills de Du, per encara no s'ha manifestat all que serem.
Sabem que quan es manifestar serem semblants a ell,
perqu el veurem tal com s. (5: 2-3, 17-19, 21 // 3:1-2)
Du s amor; el qui est en lamor est en Du, i Du est en
ell. (4: 16)
.
.
.
.
.
.

146

18. APOCALIPSI
.

INTRODUCCI.
La
paraula
apocalipsi
prov
del
grec,
acci de destapar, desvelar o llevar el vel. Significa
revelaci de secrets divins mitjanant visions i somnis. Aquest nom
tamb pot designar una gran catstrofe o tragdia.
El llibre de lApocalipsi s el ms estrany de la Bblia. En llenges
anglesa i alemanya es presenta amb el nom de Revelaci. s diferent, en
format i en to, de tots els altres llibres del Nou Testament.
Cronolgicament la segona carta de Pere i altres escrits sn posteriors.
No fou escrit com sha dit per lapstol Joan, sin que s obra dun o
d'uns judeocristians de la tercera generaci de seguidors de Jess. Cal
llegir-lo i entendrel com a text jueu. Fou escrit a lilla de Patmos, per
algunes parts del llibre segurament sescriviren a altres llocs de lsia
Menor. Es redact al final del regnat de lemperador Domici, cap a
l'any 95, quan les persecucions romanes sintensificaven i els cristians es
negaren a adorar el Csar com a du. Sembla haver estat fet per ser
llegit en el culte durant els actes litrgics i redactat en grec per una
persona bilinge que tenia l'arameu com a llengua materna. s molt
diferent de levangeli de Joan i t molt en com amb el llibre La revelaci
secreta de Joan que presenta larribada del regnat de Du de forma
pacfica. Des del segle II i fins al segle IV fou molt controvertit; fins i tot
Luter, al segle XVI, volia exclourel de la Bblia. Encara avui molts
cristians el troben incomprensible
LITERATURA APOCALPTICA. L'apocalptica o escatologia pot illustrar
i orientar els darrers temps. s un tipus de literatura per a temps difcils i
neguitosos quan el poble sofreix opressions i persecucions i es troba
gaireb sense sortida ni esperana. A la Bblia dos llibres complets
segueixen aquest gnere literari: Daniel, dins el Primer Testament, i
lApocalipsi, en el Nou Testament. Tamb hi ha fragments apocalptics
dins Isaes, Ezequiel, Zacaries, Joel, en els evangelis de Marc, Mateu i
Lluc i en les dues cartes als Tessalonicencs.
El narrador escriu els seus somnis, visions o revelacions secretes. Ho fa
amb llenguatge xifrat, mitjanant enigmes, smbols i signes que
requereixen interpretaci. Generalment es descriuen fets passats,
exposats com a futurs; lautor els situa, de forma fictcia, en un temps
anterior al descrit. Una altra caracterstica d'aquesta literatura s la
pseudonmia que consisteix en presentar un personatge del passat com a
autor de lescrit; en aquell temps era habitual i ben vist fer-ho aix.

147

L'apocalptica fou una literatura molt estesa durant tres-cents anys,

entre els segles segon aC i primer dC, en els perodes
hellnic i rom. Generalment, presentava una situaci de gran
tribulaci que Du alleugeraria en temps de persecuci i tenia
l'objectiu d'enfortir la fe i mantenir l'esperana. El llibre de Daniel, del
segle II aC, explica vivncies del jove profeta corresponents al segle
VI, a Babilnia. Expressa amb smbols i complexes metfores el
sofriment del poble jueu i la seva esperana en una
intervenci messinica salvadora. El llibre de lApocalipsi s una crida
a la comunitat creient per resistir l'imperi de Roma que l'oprimeix. Per
comprendre b aquest llibre cal recordar la revoluci camperola del
temps dels Macabeus (any 167 aC).
CANONICITAT. L'Apocalipsi s el llibre ms controvertit de la Bblia i
ha rebut moltes interpretacions diferents. L'admissi d'aquest text en
el cnon bblic del Nou Testament tard segles, sobretot a l'Esglsia
d'orient. El cnon del Nou Testament, amb vint-i-set llibres (incls
lApocalipsi), qued establert lany 367, tot seguint els criteris
dAtanasi, bisbe dAlexandria. Lany 1545 el Concili de Trento ratific
definitivament els vint-i-set llibres del Nou Testament.
LLIBRES APOCALPTICS NO ACCEPTATS. Lany 1945 a Nag
Hammadi, a Egipte, foren descoberts vint apocalipsis (en singular
apocryphon, quelcom secret), generalment molt diferents a
lApocalipsi cannic. Tots ells foren considerats falsos o apcrifs per
lEsglsia oficial; parlen poc sobre el judici final i molt sobre la trobada
amb Du en cada moment present. Destaquen aquestes obres:
Revelaci de Pere, Revelaci dEsra, Dileg del Salvador, Tro i Ment
Perfecte, Apocalipsi de Toms, Apocalipsi de Pau, Revelaci Secreta
de Jaume. El creient s convidat a conixer Du experimentalment i a
comunicar-se directament amb Jess vivent. Sobretot s important la
Revelaci Secreta de Joan que s un llibre escrit lany 150,
parcialment conegut des de 1896 i plenament descobert lany 1945 a
Nag Hammadi. Presenta com arribar de forma pacfica a la realitat
actual del regnat de Du, que s transcendent i llum i que apareix com
a pare, mare i fill. Fou un llibre molt llegit a lpoca antiga. Aquests
llibres secrets o apcrifs anaven destinats a una minoria espiritual
formada principalment per monjos i exigien molta pregria, estudi i
disciplina espiritual per poder ser entesos i viscuts. Aix sexpressava
al segle III un ermit al desert dEgipte; era el venerat sant Antoni:
Lesperit de Du ens ressuscita per viure feliment en comuni entre
nosaltres i amb Du. Qui es coneix a ell mateix, coneix Du i qui es
coneix a ell mateix, coneix totes les coses. Qui pot estimar-se, pot
estimar tothom. Les escriptures no sn mapes; sn guies que menen
vers el desconegut.
148

CONTEXT. LApocalipsi fou escrit al final del segle I, desprs duna

guerra. Lautor no s el Joan de levangeli segurament era un
refugiat de la guerra de Palestina dels anys 70. A Jerusalem hi havien
mort molts milers de persones i Joan escriv lApocalipsi ms de vint
anys desprs, ja a la seva vellesa. Pertanyia a la segona o tercera
generaci; era un jueu, segurament afiliat a la secta radical de Jess
de Nazaret. Molta gent de la primera generaci havia esperat el retorn
de Jess amb la victria sobre els romans i amb el regnat de Du
establert a Jerusalem i a tot el mn. Molts lders moriren a mans dels
romans o, desenganyats, deixaren el moviment messinic. Alguns
continuaren insistint que Jess era el futur rei dIsrael, que havia
ressuscitat i que vindria del cel a vncer els seus enemics. El regne de
Du retornaria aviat, per abans hi hauria terribles sofriments, fam,
misria, guerra i mort. Jess repetidament havia anunciat que el regne
de Du arribaria durant la seva generaci. Dues generacions ms tard
es demanaren perqu la profecia no shavia complert. El regne que
imperava no era el de Du, sin el de lImperi Rom. I Joan, vell i
retirat a lilla de Patmos (desterrat all, diu alg), comen a entendre
que no hi havia retard; el temps final del judici de Du ja era present.
Ho expressava emprant imatges literries amagades, perqu era
perills oposar-se obertament i directament a Roma. Aquesta s la
clau del llibre de lApocalipsi. Joan escriv estant en lesperit (en un
xtasi proftic): Du faria la guerra contra els poders que dominen el
mn, i guanyaria. s una literatura per a temps de guerra que va
sorgir del poble senzill que veia en les institucions del passat la causa
de tots els desastres; per aix, senfront al poder sacerdotal.
Lexegesi actual situa el moviment de Jess dins els moviments
populars del seu temps que expressaven la resistncia dels pobres
contra lImperi Rom. Sobretot a Galilea, els moviments camperols
utilitzaren idees, smbols i mites que animaven a resistir i a lluitar. La
perspectiva apocalptica ens permet rescatar avui la dimensi
histrica, econmica, poltica i social del moviment de Jess, que tenia
un carcter pags i popular i una dimensi transcendent de la histria.
En els orgens del cristianisme convergeixen el moviment proftic i el
mn apocalptic. La profecia surt en un mn organitzat; lapocalptica
no t organitzaci: el creient s excls i marginat, per vol la
construcci dun mn ms just per a tothom.
PERSPECTIVA ECLESIAL. LEsglsia va nixer com un moviment
proftic i apocalptic: des dels pobres i marginats i amb un missatge
alliberador del pecat i de la mort; no com a instituci de llei i poder. Es
creia que el temps de la resurrecci havia ja comenat; el seu tret
fonamental era el d'un Jess vivent dins la comunitat. Per aix cal
reconstruir la histria des dels seus orgens.
149

La institucionalitzaci de lEsglsia s contrria a la tradici apostlica

que era proftica i apocalptica. LApocalipsi presenta una Esglsia
dirigida per profetes, no per bisbes, preveres i diaques; el silenci en el
llibre sobre jerarquia eclesistica fou deliberat i polmic.
La literatura apocalptica s una literatura de persones oprimides,
humiliades i marginades de la societat. Els moviments apocalptics
neixen de situacions de desintegraci desprs de grans calamitats i
persecucions: lany 586 aC amb el desterro a Babilnia; lany 167 aC
amb la persecuci dAntoc IV; lany 70 dC amb la destrucci de
Jerusalem pels romans. Calgu reconstruir la comunitat, i amb ella les
persones. Aquest s el crit urgent de lApocalipsi: crear una comunitat
i una societat alternativa, contrria al mn dominant. LApocalipsi ha
estat el fonament de la crida al canvi social i poltic radical al llarg de la
histria de lEsglsia. El testimoni (martiri en grec) s la paraula
pblica que compromet davant la societat i les autoritats i t una fora
transformadora de la histria.
LApocalipsi crea un mn imaginari amb un codi social i literari propi
que permet als grups oprimits tenir identitat prpia per lluitar contra les
estructures poltiques i religioses dominants. Aplica una hermenutica
allegrica o espiritual i el punt fonamental s el present: el
(kairs), moment adequat, oport. LApocalipsi empra els mites per
reconstruir la conscincia del poble, romp la lgica i el discurs del
sistema opressor i permet que loprimit cre un discurs propi, una
crena i una comunitat alternativa. Utilitza elements csmics: sol,
lluna, estrelles, cel, terra, caos, terratrmols, bsties de labisme,
guiles, llagosts, cavalls infernals, rius i aiges de vida... i tamb
elements humans: vint-i-quatre ancians, la figura humana (el fill de
lhome), la dona prostituta. Hi ha forta relaci entre mite i praxi perqu
els pobles es mobilitzen identificant-se amb mites alliberadors.
LApocalipsi ofereix visions dun mn alternatiu per donar nims als
cristians i augmentar el seu poder de resistncia a la persecuci.
Expressa moltes situacions dopressi i sofriment del poble de Du. El
seu llenguatge sexpressa sovint amb violncia i odi: no es pot
demanar que els pobres parlin de forma elegant i diplomtica amb els
poderosos perqu, marginats, viuen situacions extremes de violncia
psquica i fsica. Vol produir una catarsi en els oients per transformar
lodi i la violncia en conscincia. Vol purificar internament i
radicalment.
Lapocalptica fou mare de la primera teologia cristiana, el centre de la
qual s la resurrecci de Jess, no la parusia o segona vinguda.
Aquest centre fou desplaat per lEsglsia oficial que elimin
lapocalptica, segu el pensament grec i sacomod al poder.
150

La teologia grecollatina substitu Jess i la tradici apostlica amb

Plat i Aristtil, imposant el du dels filsofs grecs (un du csmic, no
el du de la histria), rebutj el cos i la matria i introdu una
espiritualitat antimaterialista, antisocial, intellectualista, individualista i
patriarcal. En el segle IV es produ laliana de lEsglsia jerrquica
amb el poder de lImperi Rom; al mateix temps el bisbe Eusebi de
Cesarea falsejava la histria de lEsglsia descrivint-la noms des de
la perspectiva de lImperi.
Molts antics pares de lEsglsia entengueren que lApocalipsi parlava
clarament sobre el que havia de succeir; laplicaren als moments
difcils. Aix Just reconegu que les persecucions dels anys 160-180
havien estat previstes per l'Apocalipsi perqu els governants de Roma
assassinaven els cristians. Ireneu vei com es complien les profecies
en el fet que dotze cristians foren executats a la seva ciutat dEsmirna.
Tertuli aplic lApocalipsi als cristians perseguits de Cartago.
Lemperador Diocleci persegu els creients en Jess; sis-cents
seixanta cristians foren assassinats a Alexandria.
Quan regn Constant se segu aplicant lApocalipsi adaptat a aquell
moment, per aleshores sinterpret contra els cristians heretges. A
Egipte hi hagu violncia entre els cristians quan Alexandre, bisbe
dAlexandria, senfront amb el sacerdot Arri referent a la divinitat de
Jess. El bisbe successor Atanasi treball molt per unir tot lEgipte
sota una mateixa comuni anomenada catlica o universal. Senfront
a milers de cristians, molts dells dins el moviment dels monjos. Oblig
tothom a sotmetres al concili de Nicea invocant lApocalipsi. Els
enemics de Du (la bstia, la prostituta) eren els cristians heretges i
calia vncer-los. Lemperador lajud en aquesta tasca. Atanasi
anomen heretges tots els seus enemics, dient que eren gent del
diable. Tamb design com anticrist el mateix emperador quan aquest
no li fou favorable i convert el llibre de lApocalipsi en lobra
fonamental de tot el Nou Testament. Prohib acceptar cap altre
apocalipsi. Per molts cristians, principalment monjos, continuaren
copiant i llegint devotament llibres de tendncia apocalptica, traduintlos a lidioma copte. Atanasi man destruir totes les cpies daquests
llibres dient que eren hertics. Per alg amag una cinquantena
daquestes obres en gerres dins una cova on els monjos anaven a
meditar; foren descoberts quinze segles ms tard, lany 1945 a Nag
Hammadi, a Egipte. Atanasi elabor el llistat de llibres sagrats que
podien ser conservats. Fou el primer cnon complet amb els vint-i-set
llibres del Nou Testament. Afirm que el llistat que incloa
lApocalipsi era genu i no podia ser mai canviat. A lentretemps el
bisbe Cyril de Jerusalem enumer noms vint-i-sis llibres: no admetia
lApocalipsi. Tampoc lacceptaven molts altres bisbes dsia Menor,
Antioquia i Cesarea.
151

Atanasi reinterpret les visions de lApocalipsi i les aplic al seu llarg

treball de quaranta-cinc anys per implantar la cristiandat ortodoxa
contra les heretgies, per no pogu comptar amb els monjos que
amagaren molts altres llibres, finalment redescoberts mil cinc-cents
anys ms tard. Atanasi mor lany 373; havia aconseguit tres objectius:
elaborar un credo, organitzar el clergat i establir un cnon.
ARGUMENT. LApocalipsi es pot resumir aix: El mal ser
definitivament venut i Du regnar per a sempre. Aix ja ha
comenat. s el llibre del Nou Testament que condemna ms
explcitament la dominaci imperialista de Roma i ho fa mitjanant
visions que representen una batalla en forma de cataclisme.
Loposici a Roma i victria sobre ella s el cor del seu missatge.
Aquest llibre cre propaganda anti-romana seguint la tradici bblica
dIsrael i utilitzant principalment els llibres de l'xode, Isaes, Ezequiel i
Daniel, tot referint-se a les persecucions sofertes pel poble dIsrael:
esclavatge d'Egipte, exili a Babilnia i persecuci dels grecs
selucides. Admet la violncia com a forma de lluita contra el mal.
LApocalipsi comena amb set cartes per animar i corregir les
Esglsies o comunitats de creients; Jess ressuscitat hi s present
enmig delles. Desprs Joan puja al cel i amb somni, visi o xtasi
proftic veu lanyell degollat, quatre cavallers (que signifiquen guerra,
assassinats, inflaci i mort), les nimes dels mrtirs, quatre ngels i
cent quaranta-quatre mil elegits; tamb veu una estrella que cau, una
dona vestida de sol, la guerra al cel, el drag (que fa la guerra a la
dona), bsties amb set caps i deu banyes, una segona bstia amb
nom hum (666, que significa Ner Csar), set ngels amb copes, la
batalla de lArmaged, un terratrmol que fa caure Babilnia, la gran
prostituta, Jess guerrer div, els voltors desprs de la batalla i la
victria final. Satan, el drag i les bsties van al foc etern. Els fidels de
Jess ressuscitaran per gaudir dun regne terrenal durant mil anys i
desprs arribar el regnat definitiu de Du.
ESTRUCTURA. Gira entorn de viure el present com a moment de
lacci alliberadora de Du en la histria. Cont cinc septenaris i
utilitza smbols, frases i discursos amb sentit figurat. Al rerefons del
text hi aflora el ritme propi de la litrgia dels primers segles del
cristianisme. Es creu que aquest llibre fou compost per ser llegit
durant el culte cristi.

152

 Prleg i salutaci. (1:13 i 48) Hi ha correspondncia amb

lepleg i la salutaci final.
Les cartes a les set Esglsies. (1:94,11)
Els set segells. (5:18:1) Un ngel obre un document tancat i
anuncia una multitud salvada. Els mrtirs acompanyen l'anyell
degollat.
Les set trompetes. (8:214:5) Set ngels anuncien catstrofes i
criden a la conversi. (12:115:4) s la part central del llibre i t el
bess en 14:15 quan lanyell degollat i viu, el Crist ressuscitat, es
posa dret. A la seva vora shi troba la comunitat dels cent quarantaquatre mil marcats, que no shan tacat amb la idolatria de lImperi.
Les set copes. (14:6-19:8) Set ngels anuncien plagues a causa
de les maldats de lImperi.
Les set visions. (19:922:5) Anuncien la fi, o judici futur, quan
Du i lAnyell regnaran i seran el temple.
Epleg i salutaci. (22:621) Hi ha correspondncia amb el prleg
i la salutaci inicial.
SIMBOLISME. s un escrit ple de smbols, aparentment
incomprensibles, per prou ben captat per la comunitat cristiana a la
qual anava dirigit. LApocalipsi empra contnuament el llenguatge
secret dels smbols per expressar necessitats aleshores viscudes que
no podien ser dites amb llibertat. Aix com Babilnia o la bstia
significava lopressi de limperi rom, la lectura moderna pot fer avui
la mateixa aplicaci a altres opressions actualment sofertes pels
humans. El simbolisme sexpressa amb:
- Animals: cavalls, drac, serp, llagostes... Representen plagues o
perills; ulls per coneixements, banyes per poder, ales per mobilitat.
- ssers del cosmos: sol, lluna, estrelles, cel, terra. Signifiquen un
mn malvat o el naixement dun cel nou i duna terra nova.
- Colors: vermell de violncia o sang, gris de mort, negre de mort,
blanc de victria.
- Xifres: tres de perfecci, quatre duniversalitat i punts cardinals);
set de plenitud (= 3+4); dotze (= 3 x 4) de perfecta plenitud; tres
anys i mig = 42 mesos = 1260 dies (= meitat de set anys): significa
que el mal no dura sempre; cent quaranta-quatre mil (= 12 x 12 x
1000) o mxima plenitud perfecte.
- Xifra 666 o suma de les xifres que corresponen a les lletres de
lalfabet hebreu. Indiquen el nom de Ner Csar, primer gran
perseguidor dels cristians: "NRON CSR: N (50) + R (200) + O (6) + N
(50) i C (100) + S (60) + R (200) = 666.
- Localitat dHarmaged (Har Meguido) o muntanya de Meguido, lloc
on fou venut el rei Josies (II Reis 23:29-30). Simblicament significa
el lloc on hi haur la gran batalla final quan Du i els seus aliats
venceran definitivament totes les forces del mal.
153

MISSATGE CENTRAL
Jess s viu i present: el Regne ja ha comenat; vivim el
temps del kairs". Aquest missatge s escatolgic i actual: Jess es
troba enmig de la comunitat cristiana i del mn; els mrtirs (o
testimonis) participen en la transformaci de la histria.
El futur s el final del sofriment i de lopressi. Tota la histria
va cap a una nova Jerusalem i una nova creaci. No es tracta del
judici final, sin de lesperana per donar sentit i plenitud al temps
present. s la Utopia.
El futur anima i orienta el temps present. Hi haur tres judicis: a
la Bstia (i amb ella al fals profeta i als reis de la terra), a Satans i als
morts (i al seu lloc de tenebres). Abans del judici final arribar el
regnat de mil anys; ser un temps esplndid per a pobres i oprimits.
Finalment arribar el regne definitiu de Du a la Terra.
PER QU S ACTUAL AQUEST LLIBRE TAN ANTIC?
Perqu parla a la profunditat de la natura humana.
Perqu no acaba en una destrucci total. Les visions finals
ofereixen una nova Jerusalem, un cel nou i una terra nova. No parlen
de neguits, sin desperana i donen fora als qui sofreixen lopressi.
Les visions s'han d'adaptar al seu temps per interpretar els conflictes
viscuts en diferents moments histrics.
Perqu no s un llibre abstracte i enigmtic que prediu el futur.
Cal refusar la interpretaci literal i fonamentalista. Si s projectat en el
temps actual s'aconsegueix una dimensi espiritual i plena de la vida.
Perqu recull i transforma les tradicions dels jueus i de les
primeres comunitats cristianes. Lluitaren contra imposicions
culturals paganes de lhellenisme i senfrontaren a les institucions
autoritries. s un llibre universal que reclama una reforma radical de
lEsglsia i una nova manera de viure la fe cristiana.
Perqu neix duna crisi: persecuci, exclusi i opressi dels
poderosos. Vol trametre una espiritualitat de resistncia i
d'organitzaci per a una societat alternativa, amb esperana i utopia
per a un mn nou, ms enll de lopressi i de la mort. Ofereix una
espiritualitat, transcendent i alliberadora, de pensament i d'acci.
..
.
.
.
.
.

154

 Perqu el temps final anunciat es realitza en el temps present

(al final del segle I, i a cada moment de la histria). s el kairs,
valoritzat per Jess ressuscitat. El Regne de Du ja ha comenat. La
utopia de lApocalipsi es realitza en un mn nou, ms enll de
lopressi i de la mort, i dins la nostra prpia histria. No gira entorn
del futur, o de la fi del temps, com anuncien els testimonis de Jehov,
els adventistes del set dia, els mormons... que proclamen propera o
imminent la vinguda del Crist i la fi del mn.
.

Perqu s la revelaci de Du en el mn dels pobres i dels

exclosos. s bona nova per als oprimits i tamb s clera i cstig per
als opressors. Les visions de lApocalipsi mitjanant mites i
smbols shan dinterpretar i transformar en acci creativa i en
recerca dalternatives.
Perqu analitza la realitat i ofereix material per construir una
societat alternativa. Ho fa en el context histric de l'sia Menor, al
final del segle primer. Presenta l'enfrontament econmic, poltic,
cultural, social i religis d'una comunitat cristiana amb lImperi Rom.
Reconstrueix fets bblics per exemple, plagues dEgipte aplicantlos al present i al futur. Per entendre-ho, cal situar-se als llocs i
moments narrats.

ASPECTES IMPORTANTS PER AL NOSTRE TEMPS

Cont una apocalptica positiva. Anulla el fonamentalisme
radical de la fi del mn.
Ensenya a viure el present sense por ni angoixa i orienta el
futur amb goig i esperana.
Dna una nova visi de la histria. Des-amaga, "des-tapa", les
forces invisibles i satniques; ens fa veure on es troba avui el monstre,
la bstia, el fals profeta i, fins i tot, Du.
Valora el llenguatge de smbols, mites i visions. Ajuda a
reprendre conscincia i esperana, sobretot als pobres i marginats.
Reconstrueix els orgens cristians. Projecta la utopia de
lapocalptica als temps difcils.
Influeix en la teologia i espiritualitat. S'insereix en lactual
societat laica.
Ajuda a crear un llenguatge histric, nou i alliberador.
Pot esdevenir el llibre preferit dels dbils i exclosos. Estimula
sobretot les comunitats de base, els moviments cristians, el collectiu
de dones, els grups de marginats, dhomosexuals, d'exclosos...
155

BENAURANCES DE LAPOCALIPSI
Primera

Feli el qui llegeix aquesta profecia i felios els qui

l'escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perqu
lhora sacosta ! (1:3)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Segona

Felios els qui des d'ara moren en el Senyor!

S, diu lEsperit, que reposin del seu esfor, perqu
les seves obres els acompanyen. (14: 13)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tercera

Feli el qui vetlla sense llevar-se el vestit

perqu no se nhagi danar nu
i li vegin les vergonyes !" (16: 15)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quarta

Felios els convidats al sopar

de les noces de l'Anyell !" (19: 9)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cinquena

Felios i sants els qui tenguin part

en aquesta primera resurrecci !
La segona mort no t cap poder damunt dells; seran
sacerdots dedicats a Du i al Crist,
i regnaran amb ell durant mil anys. (20: 6)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sisena

Felios els qui fan cas de la profecia

escrita en aquest llibre ! (22:7)
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Setena

Felios els qui renten els seus vestits

per poder tenir accs a l'arbre de la vida
i poder entrar a la ciutat per les seves portes ! (22: 14)
156

V. Perspectiva histrica ( II )
19. LLUMS i OMBRES ( I )
PRIMERS SEGLES CRISTIANS
LA PRIMITIVA ESGLSIA. Les persones que seguien el missatge de
Jess fundaren l'Esglsia que s'expand en forma de petites
agrupacions. La paraula "esglsia" s'aplic a cada comunitat local de
creients. Desprs aquest mot design la comuni (uni mtua) entre
les diverses esglsies locals, les quals, des del comenament,
visqueren situacions difcils i sofriren greus tensions. Davant les
divergncies cercaren la unitat, rarament aconseguida. Per expressar
que formaven "un sol cos", es reunien, escoltaven i actualitzaven les
Escriptures Sagrades i celebraven el memorial del Senyor, compartint
el pa i bevent del calze de l'esperana. L'"esglsia" era la petita
comunitat local; tamb era el conjunt de totes les agrupacions que
seguien Jess, el Crist.
DESENVOLUPAMENT DEL CRISTIANISME. El cristianisme
s'estengu a regions on mai no havia arribat l'Imperi Rom, com
Armnia, Prsia, Mesopotmia, Sudan, Etipia, Arbia del sud i ndia.
Els seus apstols predicaven l'evangeli i formaven petites comunitats
de creients. L'esperit de l'Esglsia primerenca es veu expressat en les
epstoles de Pau. La primera generaci va estar a punt de ser
absorbida pel judaisme; desprs perill de convertir-se en una religi
espiritualista o seguidora del culte dels misteris per a s exclusiu
d'iniciats. Durant la segona generaci es produ la primera
organitzaci jerrquica amb bisbes, preveres i diaques, tot arraconant
apstols i profetes. Els bisbes del segle segon es constituren com a
legtims successors dels dotze apstols de Jess i determinaren la
doctrina de l'Esglsia que s'introdu en tots els territoris i nivells
socials, creixent en nombre i poder, tot i perdre llibertat i espiritualitat.
Cap al final del segle III el cristianisme pogu enfrontar-se a l'Imperi
Rom, l'estructura ms poderosa de la histria. El que ms
impressionava als pagans era l'esperit cristi d'amor i solidaritat vers
infants, pobres, esclaus, presos i gent marginada dins una societat
sense serveis socials. Era tamb un exemple la fermesa dels cristians
en confessar la seva la fe, fins a l'extrem d'exposar-hi la vida. Cada
vegada ms, la gent reconeixia que els cristians eren virtuosos i
pacfics i tractaven les dones sense fer diferncia de gnere. El
cristianisme s'havia convertit en una organitzaci de qualitat; era
catlic (universal), tenia organitzaci, no feia distinci de llenges ni
de cultures i el dirigien els bisbes, persones cultes i ben preparades.
Esdevenia aix decisiu per a l'estabilitat de les tradicions.
157

.
Un fet cabdal fou l'Edicte de Mil, de l'any 313, que don tolerncia al
culte cristi. L'emperador Constant admet el cristianisme perqu
convenia als seus interessos de govern. Aix el cristianisme penetr
profundament en els mbits culturals i poltics de tot l'Imperi Rom.
Aquest edicte admet i proteg la religi cristiana dins tot l'Imperi
Rom. Malgrat l'emperador Constant es poss a favor de l'Esglsia,
d'ell cal recordar que ofeg un fill al bany, execut l'esposa, no es
batej fins al moment de morir i destitua i exiliava els bisbes que no
seguien les seves normes imperials. Tot i aix s considerat sant per
algunes esglsies orientals. El cristianisme esdevingu religi d'estat i
sorg una casta clerical separada del poble. Ja l'any 341, el concili de
Srdica advert que els bisbes es feien esclaus de l'ambici per assolir
llocs rics i principals.
L'any 380 el cristianisme esdev l'nica religi permesa dins l'Imperi.
Tota altra creena estava prohibida. Els cristians, abans perseguits, es
convertiren en perseguidors de pagans. El poder financer domin el
desenvolupament religis; es rescataven esclaus, se subornaven
jutges i es manipulava la gent per recolzar el poder dels rics.
En el segle II el cristianisme incorpor elements d'organitzaci i
comen el procs cap a la uniformitat ortodoxa. En el segle III es
present filosficament i implant arreu la unitat. En el segle IV,
havent penetrat dins totes les classes socials, s'impos al paganisme i
es convert en nica alternativa a la religi oficial de l'Imperi.
CONFUSI TEOLGICA. Arribaren divisions entre els cristians, amb
arrians, nestorians, monofisites, maniqueus, donatistes i pelagians.
Per trobar solucions, als segles IV i V, es feren concilis ecumnics. Els
quatre primers foren celebrats a Nicea, Constantinoble, Efes i
Calcednia. Tots van ser convocats pel cap d'Estat rom. Avui, a
molta gent li resulten gaireb inintelligibles molts conceptes sobre
Du, Jesucrist i l'Esperit Sant que aleshores es discutiren.
L'emperador Constant, per al primer concili de l'any 325, reun i allotj
els bisbes a Nicea; d'ells reclam una doctrina cristiana per unir tot
l'imperi sota una sola religi i desterr els bisbes dissidents; tenia
poder absolut i creia representar la voluntat de Du a la Terra. Aquest
concili proclam que el Fill s de la mateixa natura que el Pare amb la
paraula ("homousios", de igual substncia, idntic). Hi
hagu nombroses bregues i rivalitats amb grups cristians que
defensaven la paraula ("homoiusos", de semblant
substncia, no idntic). Noms la lletra grega "" (i) diferenciava les
dues paraules i els dos grups.
.
158

.
Al concili d'Efs, de l'any 431, Maria, per ser mare de Jess, fou
anomenada ("theotokos": mare de Du); altra gent
defensava que Maria era noms (Cristotokos), mare
del Crist. Aquestes definicions provocaren rebellions, cismes i
divisions encara avui actuals entre les esglsies. El grec, com a
idioma, i la filosofia hellnica, com a fonament cultural, encrostaren el
pensament cristi dins una visi teolgica de difcil comprensi. Les
distincions entre persona (carcter), essncia, natura i substncia ens
sn avui molt estranyes.
HERETGIES. La paraula "heretgia" significava "opini". Al pricipi.
doncs, les heretgies no eren ms que diferents "opinions". El
cristianisme primitiu fou una fora social revolucionria que promogu
una multitud de sectes diverses que sortien de les reivindicacions
locals. Tamb promocion un corrent central, que s'anomen ortodox i
acab dominant. Per mantenir la unitat, l'Esglsia s'identific amb les
forces de l'Imperi. L'heretgia cristiana era per definici noms una
opini, per l'Estat l'atacava perqu podia produir subversions. Cal
anotar que al final del segle I i inici del segle II la majoria de cristians
es trobaven dins un grup "hertic" (gnstic o altre). Totes les
"opinions" foren foragitades per la lnia ortodoxa, branca cristiana que
qued hegemnica i perdur com a Esglsia Catlica Romana. La
lluita religiosa tamb tingu forta relaci amb les tensions socials i
econmiques viscudes dins l'Imperi Rom, principalment en el segle
IV. Vet aqu molt breument les principals tendncies "hertiques".
a) Gnstics. Volgueren donar una resposta a la procedncia del mal
en el mn. Afirmaven que hi havia una lluita contnua a l'univers entre
els dos principis del b i del mal: l'esperit, per una banda, i el mn
material i el cos hum, per l'altra. Arribaren a excessos, com admetre
total llibertat en la sexualitat.
b) Valentinians. El cristianisme s'havia de desconnectar del judaisme.
c) Marci. Ric comerciant del Ponto en els anys 120-130 i activista de
la fe; noms admetia set cartes de Pau i part de l'evangeli de Lluc i
dels Fets dels Apstols; refusava l'Antic Testament i el judaisme. Fou
l'iniciador del cnon del Nou Testament. El Jess histric hauria
desaparegut i el cristianisme s'hauria hellenitzat completament si
s'hagus imposat aquesta tendncia.
d) Montanistes. Montano, devers l'any 170, reclamava un canvi
radical de l'ordre vigent.
e) Donatistes. L'Esglsia de Cartago (fundada al segle II) es convert
en la resistncia pnica a les idees romanes.
159

.
D'ella sortiren els seguidors de Donat, que expressaven les
aspiracions de la gent pobra del camp i de la muntanya que tenia les
terres sotmeses a l'abusiva explotaci dels rics propietaris romans,
que vivien a la ciutat i seguien les directrius de l'Esglsia ortodoxa de
Roma. El donatisme fou un moviment dels pobres dirigit per un clergat
purit i compt amb ms de cinc-cents bisbes.
JESS HOME? JESS DU? Ja en el segle II es comen a discutir
aquest tema i sorgiren moltes opinions o "heretgies". Fou una gran
dificultat proclamar Jess com a Du. Es donaren diferents respostes,
fins i tot oposades:
Jess no s home, deien els gnstics.
Jess no s home i t un cos de fantasma, afirmaven els
docetistes.
El Pare s'ha convertit en Jess, deduen monarquistes i
patripassians.
Pare, Fill i Esperit Sant sn un nic sser, confessaven els
sabelians.
Jess noms s un home, distingien els ebionites.
El Fill ha tingut inici des de Du, defensaven els arrians.
Maria no s mare de Du, sin mare de Crist, reconeixeren els
nestorians, tot remarcant la condici humana de Jess.
El Crist t noms natura divina, proclamaven les esglsies
monofisites: copte d'Egipte, armnia, etop i jacobita de Sria.
En el segle IV el Concili de Calcednia afirm que en el Crist hi havia
dues natures (humana i divina) i una sola persona (divina). La definici
no tingu base popular i prepar l'alternativa que arribaria al segle VII
amb els musulmans: "Du s i Jess noms s un profeta". La
fixaci dels llibres sagrats en el cnon fou una arma contra els
heretges; aix es pogueren destruir altres escrits, els "documents
heretges", i es pogu empresonar els seus seguidors.
Conseqentment, en els segles IV i V, molts evangelis
desaparegueren. El cristianisme ortodox es volgu alliberar dels rivals
provocant que moltes "comunitats hertiques" fossin massacrades,
com a Samorata, Bitnia i Galcia. Els culpables d'error religis
automticament esdevenien enemics de la societat i havien de ser
anorreats.
EL MONAQUISME. El poder creixent de l'Esglsia produ dissidncia
entre la gent que veia com l'Esglsia havia abandonat el missatge
evanglic original de justcia i pobresa. Els bisbes s'havien fet
poderosos dins cada pas i vivien en rics palaus, allunyats del poble
senzill.
.
160

.
A Egipte s'inici un nou cam, allunyat dels xits terrenals que
aconseguia la jerarquia. Molta gent, sobretot jove, s'encamin cap al
desert per viure pobrament amb pa i aigua, noms amb draps com a
vestit i refusant tota activitat sexual; foren els anacoretes. La seva
norma era treballar junts sota una estricta disciplina. Fou un moviment
potencialment subversiu contra l'Imperi i contra els rics, per finalment
va ser incorporat al sistema i s'hagu de sotmetre a les autoritats
jerrquiques, sovint mitjanant repressi i violncia. Tamb cal
recordar que a Orient, als segles III, IV i V, molts monjos, analfabets i
d'origen pobre, foren instrument fcil dels bisbes que els manaven
destruir temples pagans i perseguir cristians heretges. A ms, els
bisbes aplegaven aquests monjos als concilis perqu fessin avanar
les tesis episcopals, fins i tot amb mitjans violents. Fou escandalosa
l'actuaci, provocadora i repressora, dels monjos al concili d'Efes. Tot i
aix, els monestirs foren durant ms de deu segles l'nic refugi segur
de la cultura.
EL SEXE. Aquest aspecte sembl poc important a molts cristians dels
primers temps perqu esperaven l'imminent final del mn. Orgenes,
nascut a Alexandria l'any 185, fou el primer gran teleg cristi que
interpret simblicament la Bblia. Es castr quan tenia vint-i-cinc anys
per vncer la passi sexual; afirmava que tota sexualitat s impura i
dolenta. Agust, bisbe d'Hipona, dos segles ms tard, escriv que la
dona verge s ms digna que la casada. S'establi un costum que dur
segles: la gent casada per rebre l'Eucaristia s'havia d'haver absts un
temps de relacions sexuals. S'elogiava el celibat i es tolerava el
matrimoni. No agradaven els bisbes ni els preveres casats, perqu
podien fer hereus dels bns de l'Esglsia als seus fills i descendents.
Aquesta fou la principal causa a Occident per imposar celibat a bisbes
i sacerdots
EL PAPA CALIXTE. Aquest papa, nascut l'any 155, havia estat
esclau. El seu amo l'alliber i el pos com a administrador dels seus
bns, per Calixte els malvers. La justcia el condemn a treballar a
les mines de sofre de Sardenya, d'on fou alliberat per intercessi de
Marcia, concubina principal de l'emperador Cmode. Anys desprs fou
anomenat bisbe de Roma i, segons la tradici, mor mrtir. Als primers
segles hi hagu persecucions contra els cristians, sota diversos
emperadors romans. Ser cristi exigia no adorar l'emperador i donar
sempre testimoni del Crist, fins i tot sacrificant la vida. Enmig de la
persecuci es proclamava el Crist com a vivent entre els creients. Cal
observar que els primers mrtirs pertanyien a comunitats que
posteriorment foren declarades hertiques.
.

161

.
.

SEGLE IV. Al final d'aquest segle el cristianisme havia organitzat

culte, creences i llibres sagrats. Qued com a nica religi dins
l'Imperi i s'estengu entre els pobles vens. La jerarquia de diaques,
preveres i bisbes assegurava l'ordre, sota el lideratge dels patriarques
a la part oriental i del bisbe de Roma a Occident. Aleshores
esdevingu costum que la gent deixs en testament una tercera part
dels bns a l'Esglsia. Prest comenaren les protestes contra la
riquesa de l'Esglsia en mans de la casta sacerdotal. Tamb al final
del segle canvi la situaci poltica; els pobles del nord envaren la
part occidental. El cristianisme perd la unitat i l'Esglsia esdevingu
l'nic refugi on conservar llengua i identitat.
SEGLE V. Marci fou el primer emperador de l'Imperi Rom coronat
per l'Esglsia. En aquest segle i el segent els missioners
cristianitzaren gran part d'Europa: Patrici an a Irlanda; Remigi a
Frana; Columb a Esccia i Agust a Anglaterra. Els monjos
benedictins foren essencials per a la transmissi de la cultura.

EL CAM DE LA LLUM
Fragments de la CARTA DE BERNAB.
s un escrit dels temps apostlics. Es desconeix el seu autor.
Sn recomanacions antigues que tenen plena actualitat.
---------------------------------------------------------------------------

El qui vulgui arribar al lloc assenyalat

ha d'esforar-se en fer-ho amb les seves obres.
Estima Du, que et va crear. Venera qui et va formar.
S senzill de cor i ric en l'esperit.
No t'enalteixis a tu mateix. Sigues humil en tot.
Estima el teu prosme ms que la teva prpia vida.
Qualsevol cosa que et succeeixi, rep-la com un b.
Comparteix totes les coses amb el teu prosme
i no tinguis res com a teu.
No estiguis indisposat per donar, ni donis de mala gana.
No siguis causa d'enfrontaments;
abans procura reconciliar els qui es barallen entre si.
No vagis a l'oraci amb mala conscincia.
Aquest s el cam de la llum.
162

,..,

Tema 20. LLUM i OMBRES ( II )

CONTINUA LA HISTRIA
EDAT MITJANA. L'any 756 fou creat l'Estat Pontifici, origen del poder
temporal dels papes. L'any 800 Carlemany va ser coronat emperador
pel papa Lle III. El papa Zacaries, al segle VIII, condemn a pres
perptua els monjos i les monges que no complien els seus vots. L'any
860 el papa Nicolau I prohib imposar turments als presos. La confessi
secreta de faltes personals comen al segle VII. Durant sis-cents anys
s'insistia en reconciliaci, pregria, bones obres i penitncia privada. La
penitncia pblica era per a casos especials.
Al segle X es feu una gran reforma dels monestirs on els monjos
pregaven i treballaven i es convertiren en els principals transmissors de
la cultura occidental. En el mateix segle i en el segent sn
cristianitzats els pasos escandinaus, Hongria, Polnia i Rssia. L'any
1054 les Esglsies d'Orient se separaren de l'Esglsia Romana. Durant
els segles XI i XII s'organitzaren les Creuades: guerres cristianes des
d'Occident contra els musulmans per reconquerir Terra Santa
(Palestina); amb aquesta finalitat s'instauraren les ordes religioses de
cavallers lluitadors: templaris, orde de Malta, orde de Jerusalem.
L'any 1124 el primer concili del Later impos el celibat a tots els
sacerdots de l'Esglsia romana; s'havia legislat localment des de l'any
306. Les Esglsies Orientals i les Reformades sempre han mantingut
sacerdots casats. Al segle XII hi hagu protestes i revolucions per
reformar l'Esglsia: d'una part ctars i albigesos, de l'altra part les
ordes religioses de franciscans, dominics i mercedaris. Es cre el
tribunal eclesistic de la Inquisici per conservar la puresa de la fe
catlica i condemnar heretgies. La donzella d'Orleans, Joana d'Arc,
condemnada per la Inquisici, mor cremada viva a la foguera l'any
l431; anys ms tard la mateixa Esglsia la proclam santa.
Als segles XII i XIII es crearen les universitats i es construren les grans
catedrals, romniques i gtiques. L'any 1294 fou papa un ermit,
Celest V, qui mesos desprs deix el papat i torn a l'ermita. El seu
successor Bonifaci VIII promogu llargues i cruels guerres per estendre
el poder papal. Durant el Cisma d'Aviny, en els segles XIV i XV, hi
hagu simultniament dos papes, un a Roma i un altre a aquella ciutat
francesa. El darrer papa d'Aviny, Climent VIII, es retir com a bisbe de
Mallorca i est enterrat a la Seu de l'illa. Els reformistes Wiclef i Joan
Huss, respectivament els anys 1366 i 1401, reclamaren la renovaci de
l'Esglsia. L'any 1453 els turcs aniquilaren l'imperi cristi de Bizanci,
erigit mil anys abans. Al final de l'Edat Mitjana encara es feien
matrimonis entre infants.
163

.
RENAIXEMENT i ILLUSTRACI. Els papes dels segles XV i XVI
feren construir a Roma nombrosos monuments i obres d'art. L'any
1480 el papa Sixt IV promogu les indulgncies; es predicava que els
difunts entraven al cel quan els seus parents donaven almoines als
clergues; els diners eren per construir la baslica de Sant Pere a
Roma. L'any 1492 els europeus arribaren a Amrica. L'efemride
comenada pel Regne de Castella serviria per importar la religi
cristiana a tot el nou continent i anorrear les seves multiseculars
creences naturals.
Sorg amb molta fora la Reforma Protestant de Mart Luter (any
1483), Enric VIII (1490), Zwingli (1517), Calvino (1509). El
Protestantisme s'expand per tota Europa i hi hagu contnuament
llargues i cruentes guerres de religi; Per combatre el Protestantisme
es va fer la Contrareforma Catlica mitjanant el Concili de Trento que
comen l'any 1545. Fins al 1563 els catlics es podien casar sense
sacerdot; desprs s'impos la presncia del rector de la parrquia i de
dos testimonis a tot casament. Les Esglsies Orientals sempre han
adms la possibilitat de divorci quan una parella no roman fidel. El
cristianisme s'estengu a les colnies europees i a tot el mn; fou la
gran expansi cristiana a sia i Amrica als segles XVI i XVII).
Al segle XVI la monja Teresa d'vila s'opos al fet que moltes dones
joves eren obligades a tancar-se a un convent i emprengu una gran
reforma. Tamb renovaren l'Esglsia Ignasi de Loiola i Joan de la
Creu. Al segle XVII un tribunal eclesistic, sota pena de mort, oblig
Galileo Galilei a desdir-se de les seves conclusions cientfiques sobre
el moviment de la Terra; es retract, per en veu baixa afeg: "Eppur si
muove!" (Malgrat tot, es mou!). L'any 1635 el canonge Bartomeu Llull
institu a Ciutat de Mallorca el collegi major de La Sapincia, per
preparar joves per al sacerdoci; fins a final del segle XX el Collegi
funcion democrticament dins una Esglsia i una societat dictatorials.
El segle XVIII destac pel fet que naixeren noves idees sobre la
dignitat humana; els enciclopedistes exigiren autonomia a la cincia i
a la ra.
.
.

L'EDAT CONTEMPORNIA. Llibertat, igualtat i fraternitat fou el lema

de la Revoluci Francesa. (anys 1789-1799). El segle XIX destaca pel
sorgiment de democrcies, tendncies nacionalistes, ocupaci d'frica
per les potncies europees, capitalisme, marxisme, lacisme i la gran
expansi de la Revoluci Industrial. El Concili Vatic I proclam la
infallibilitat del Papa i el papa Lle XIII es pronunci tmidament sobre
la qesti obrera amb l'encclica "Rerum Novarum".
.
.

164

Al segle XX sobreabundaren guerres i exterminis i, de rebot, projectes

reivindicatius: Gran Guerra, II Guerra Mundial, genocidis (Armnia,
poble hebreu, Laos...), bombes atmiques sobre el Jap, creaci de
l'Organitzaci de les Nacions Unides, independncia dels pasos
colonials d'frica i sia, Declaraci Universal dels Drets Humans,
arribada de l'home a la Lluna, desmembrament de la Uni Sovitica,
caiguda de les dictadures comunistes, conflicte rabo-israelita,
dictadures a Amrica Llatina, guerres a l'antiga Iugoslvia, explotaci i
empobriment d'frica. En l'mbit d'Esglsia destac el papa Joan
XXIII, amb la renovaci propugnada pel Concili Vatic II, per aturada
pels papes Joan Pau II i Benet XVI. Tot i aix, sorgiren nous signes
d'esperana com, per exemple, la teologia de l'alliberaci, les
comunitats cristianes de base i altres veus d'Esglsia.
.
.

Al segle XXI, desaparegut el bloc sovitic, els Estats Units d'Amrica

s'han fet amos del mn; envaeixen pasos com Kuwait, Iraq i
Afganistan i enalteixen la globalitzaci universal. Sn secundats per
pasos rics, principalment europeus. Impera arreu el neocapitalisme,
nic valor del qual sn els diners, el guany econmic. El poble s
espoliat ms i ms dels seus drets i es veu urgent i necessria una
gran reforma amb un canvi radical de sistema de vida. L'any 2001
sorgeix a Porto Alegre (Brasil) el primer Frum Social Mundial que
crida al canvi i a l'esperana amb el crit "Un altre mn s possible!"
L'any 2008 comena una greu crisi econmica mundial organitzada i
dirigida pels interessos del gran capital que retallen o anullen drets
democrtics fonamentals abans assolits, com treball, vivenda, salut.
L'any 2013 reneix la illusi a l'Esglsia amb l'arribada del papa
Francesc. I la histria continua...
.
.
.

REFLEXI. s molt difcil comprendre i jutjar tota la histria; hi ha

opinions divergents. Els criteris de valor han canviat fortament. Les
noves generacions tenen sensibilitat i apliquen la crtica radical. Tots
els humans conjuntament construm la histria; cal valorar la
contribuci de milions de persones annimes que amb llur petita acci
decideixen les situacions que vivim. Aix, tamb avui es prepara el
dem; tothom pot participar, aqu i ara, en aquest procs.
.
.

El llibre dels Fets dels Apstols presenta un esdeveniment que hauria

de marcar l'actuaci de tots els membres de l'Esglsia i que pot
incloure tota persona que s'adhereix a la causa predicada per Jess.
.
.
.
.
165

"Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de la pregria del capvespre.

En aquell moment tamb portaven al temple un home invlid de
naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada
Bella, perqu demans caritat als qui hi entraven. L'home va veure
que Pere i Joan anaven a entrar al temple, i els deman caritat.
Pere, juntament amb Joan, fix els ulls en ell i li digu: "Mira'ns!" Ell
se'ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va
dir: "De plata i or, no en tenc, per el que tenc, t'ho don: en el nom de
Jesucrist, el Natzar, camina!" Pere l'agaf per la m dreta i l'aixec. A
l'instant els peus i els turmells se li enfortiren, es pos dret d'un salt i
caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i botant i lloant Du.
Tot el poble va veure com caminava i lloava Du, i es quedaren
admirats i sorpresos pel que li havia passat." (Fets 3: 110).

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

(Llus Llach)
FE NO S ESPERAR, FE NO S SOMNIAR.
FE S PENOSA LLUITA PER L'AVUI I PEL DEM.
FE S UN COP DE FAL, FE S DONAR LA M.
LA FE NO S VIURE D'UN RECORD PASSAT.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruit sense podar-lo;
l' hem de treballar, l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.
No somniem passats que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endem.
Cal que neixin flors a cada instant.
FE NO S ESPERAR, FE NO S SOMNIAR...
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els nvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el cam s llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
.
.

166

21. TESTIMONI DELS MRTIRS

LA FORA DE LA FE. La convicci de vncer definitivament el mal i
la mort movia profundament els cristians dels primers segles. Calia
sofrir, com Jess ho havia fet fins a la creu. Tenien certesa que, com
ell, tamb ressuscitarien a una vida nova, feli i sense fi. Foren molts
els qui descobriren aquesta fe en Jess; principalment era gent
senzilla i pobra, mancada de recursos. L'ideal de la fe els movia a
oferir-se i amb la mort donaven testimoni del que creien: "Jess ha
ressuscitat, Jess viu entre nosaltres". Aix tamb ho fan avui moltes
persones estimant i servint els germans.
La paraula grega (martrein) significa "testimoniar, donar
fe, confessar, alabar". Mrtir s la persona que, amb la vida,
"testimonia", "dna fe", "confessa", "alaba" que Jess s el Senyor.
Ara b, els mrtirs no foren executats principalment a causa de la fe,
sin perqu s'oposaven als plans poltics establerts. La fe era el
fonament per oposar-se i desobeir civilment, per ning a la histria
ha estat perseguit o executat noms per causes religioses; sempre el
motiu s'ha fonamentat principalment en raons poltiques, socials o
econmiques. Tota persona que no fa el que mana el poders de torn
s perseguida i exclosa de conviure a la seva comunitat. Avui
continuen els mrtirs.
ELS PRIMERS MRTIRS. Des del principi hi hagu divergncies i
oposici entre jueus i seguidors de Jess. En sortiren persecucions i
revoltes. Esteve fou apedregat l'any 35 per haver blasfemat segons
els perseguidors contra Du i la Llei. Jaume, germ de Joan, fou
decapitat l'any 44 pel rei Herodes Agripa I, que volia complaure la
classe dirigent de Jerusalem. Jaume, germ de Jess, presidia la
comunitat de Jerusalem i fou ajusticiat l'any 62 pels qui tenien por a la
fora creixent de la nova comunitat.
LA RELIGI D'ESTAT. Amb les armes arrib la "pax romana", que
assegurava a Roma el domini de totes les terres mediterrnies. El
poder es recolzava en les mltiples divinitats existents, procedents
dels nombrosos pobles sotmesos. La religi dominava la vida, privada
i pblica. La voluntat dels dus protegien els humans enviant-los bns
o evitant-los mals. L'emperador, com a suprem administrador de
l'ordre, era representant del mn sobrenatural i exigia culte a la seva
persona. L'Estat facilitava que el poble veners els dus; per aix
sacerdots, temples i tots els cultes eren protegits i finanats per l'Estat.
La religi estava totalment al servei de la poltica.
167

Per al b de la naci tothom havia de ser agrat i ho havia de

demostrar sacrificant als dus de Roma i de tot l'Imperi. Per la gent
jueva i la gent cristiana proclam sempre un nic Du i senyor; no
podien acceptar les mltiples divinitats existents dins l'Imperi.
ELS CRISTIANS "ATEUS" i "IMPIUS". La fe cristiana, considerada
"odi de la humanitat" i "nova superstici malfica", posava en perill
l'ordre establert que protegia la convivncia i el progrs. La fe en un
sol du desbaratava la poltica de l'Imperi, perqu la multitud de dus
justificava la situaci de multitud de nacions sota el poder central de
Roma. Els cristians no podien integrar-se dins aquella societat i es
feien contestataris de l'ordre religis establert i, en conseqncia,
tamb de l'ordre social i poltic. A ms, eren socialment rebutjats
perqu, en els primers segles, no tenien temples, ni altars, ni sacrificis,
com tenien totes les altres agrupacions religioses. Els cristians
esdevingueren gent estranya i segregada; no participaven en la vida
social de festes i espectacles on sempre hi eren presents les divinitats
paganes, o en les lluites de gladiadors perqu all s'atemptava contra
la vida humana. El judaisme fou ms tolerat perqu no era tan
proselistista com el moviment dels cristians. No s estrany que
aquests fossin exclosos i fcilment perseguits per les masses populars
i pels poders estatals. Vet aqu un curt resum de les principals
persecucions.
PERSECUCI DE NER (Anys 6468). L'emperador Ner culp els
cristians de l'incendi de Roma i encengu la rbia popular contra la
comunitat cristiana de la ciutat. Hi hagu multitud de mrtirs que
moriren crucificats, cremats, decapitats o devorats per les feres a
l'amfiteatre. Es creu que l'apstol Pau fou decapitat a Roma durant
aquesta persecuci; la tradici tamb hi situa l'apstol Pere.
PERSECUCI DE DOMICI (Anys 8196). Per afavorir la unitat dins
l'Imperi l'emperador rom s'atorg a si mateix el ttol de "dominus et
rex" (du i rei). El poble havia de demostrar-li acceptaci amb ofrenes
al temple de Jpiter. Els jueus i els cristians refusaren adorar-lo i foren
cruelment perseguits. Aquests ltims interpretarten el fet amb el llibre
de l'Apocalipsi interpretant que la gran bstia era l'emperador qui, a la
pervertida ciutat de Babilnia (Roma), realitzava la persecuci.
PERSECUCI DE TRAJ (Anys 109111). Plini el Jove, procnsul
de Bitnia (regi prop de Constantinoble), deman a l'emperador qu
calia fer amb les persones acusades de ser cristianes. L'emperador li
escriv que refuss denncies annimes, per castigs i fes morir els
qui es reconeixien cristians. Hi hagu molts mrtirs; en foren vctimes
els bisbes Climent de Roma i Ignasi d'Antioquia.
168

PERSECUCI DE MARC AURELI (Anys 161180). La persecuci

es produ a Li; hi hagu violncia, assalts, robatoris i assassinats. La
comunitat cristiana de la ciutat fou aniquilada.
PERSECUCI DE CMODE (Anys 180192). L'emperador no
persegu els cristians; ho feren alguns cnsols de provncies de
l'Imperi. A sia hi hagu cent vuitanta vctimes executades i a Cartago
els dotze mrtirs d'Escila foren assassinats.
PERSECUCI DE SEPTIMI SEVER (Anys 202210). L'Esglsia
guanyava poder i adhesi massiva de fidels; aix provoc animositat
contra els cristians que foren acusats de provocar la pesta i la fam que
assolaven l'imperi. Esclataren violentes persecucions a Egipte,
Cartago, Corinti i Roma. El judaisme i el cristianisme foren prohibits.
Sn vctimes conegudes: Perptua i Felicitat, Ceclia i el seu marit
Valeri.
PERSECUCI DE MAXIM (Anys 235238). La persecuci an
dirigida contra els caps de l'Esglsia. El papa Ponci i l'antipapa
Hiplit foren desterrats a l'illa de Sardenya.
PERSECUCI DE DECI (Anys 250251). L'Imperi patia una crisi
econmica, li mancaven aliments i sofria epidmies i pestes. A ms,
alguns pobles fronterers, brbars de mal nom, comenaven la invasi
del territori rom. L'emperador Deci volia unir el poble i utilitz la
religi; man, sota pena de mort, que tothom sacrifics als dus. Els
cristians s'hi oposaren i sofriren moltes execucions. Augmentaren els
mrtirs, per abundaren ms els renegats de la fe. Fou la primera
persecuci general a tot l'Imperi; les anteriors havien estat locals.
L'opini pblica condemnava la violncia del govern i admirava la
resistncia passiva dels mrtirs; aix el moviment cristi s'enfort.
Desprs de la persecuci, molts apstates penedits retornaren a
l'Esglsia. Mrtirs coneguts en sn Abd i Senn, gueda, gata,
Fabi i Flix, Babilles (bisbe d'Antioquia) i els seus tres fills, Sixt (bisbe
de Roma), Hiplit, Orgenes i l'arxidiaca Lloren.
PERSECUCI DE VALERI (Anys 256259). Els pobles "brbars"
atacaven l'Imperi Rom i representaven un greu perill. Els cristians
augmentaven considerablement i l'Esglsia esdevenia una fora
important dins l'Imperi. La lleialtat de tot els ciutadans, units per la
protecci dels dus, era essencial; per aix l'emperador decret: "Qui
no sacrifiqui als dus romans ser exiliat o executat". Mrtirs coneguts
d'aquell temps sn Eulogi, Cebri (bisbe de Cartago), Sixt II (bisbe de
Roma), Fructus, Lloren i Tarsici.
.
169

GRAN PERSECUCI DE DIOCLECI (Anys 303313). Fou l'ltima i

ms gran repressi. fou general i ferotge. Volia anorrear el cristianisme,
esdevingut fora potent dins l'Imperi, pel nombre de seguidors i pel
repte al sistema de vida rom. L'any 284 l'emperador destru esglsies,
empreson clergues i impos pena de mort a tota persona que no
sacrifics als dus. Volia transformar l'Imperi en un gran estat
organitzat, imitant els millors temps de Roma amb la poltica del culte
imperial. Els cristians eren fort obstacle a l'autoritarisme i foren
perseguits i executats; fins i tot ciutats senceres foren arrasades. La
persecuci dur deu anys; s'anomen "era dels mrtirs". Vctimes en
foren Celedoni, Maurici, Pancraci, Sebasti, Agns, Vicen i Vctor.
POSTURA DELS CRISTIANS. Malgrat no participassin en el culte
imperial ni en la religi de l'Estat, els cristians mostraren sempre
lleialtat a l'emperador i a l'ordre establert, pregaven per les autoritats,
procuraven la pau i la concrdia, fomentaven el repartiment de bns,
l'atenci als vells, malalts, infants i vdues i no feien distinci de
persones o estaments. Malgrat alguns bisbes de Roma havien estat
esclaus, mai l'Esglsia no protest contra el fet de l'esclavitud, suport
indispensable de l'economia d'aquell temps. La nota distintiva de les
comunitats cristianes era l'amor fratern i la disposici a donar la vida.
Aquelles generacions estaven profundament marcades per la
possibilitat del martiri. Predominaren anys de pau o tolerncia, per
quan la persona acceptava ser cristiana era conscient de poder ser
perseguida a causa de la seva fe. Confessar Crist era exposar-se a
sofrir pres, desterro, treballs forats, execuci i mort. Les persones
cristianes dels primers segles vivien el perill constant de la persecuci i
la possibilitat del martiri els era un repte de superaci permanent.
VALORACI DELS MRTIRS. Donar la vida per Crist es convert en
el mxim ideal de la fe cristiana; era la millor manera de seguir i imitar
Jess. Per aix, des del segle II, els mrtirs foren honrats dins el culte:
les seves tombes eren venerades i sovint entorn d'elles es reunien els
cristians per pregar, sobretot en poques de persecuci; en aquest
sentit sn reconegudes les catacumbes de Roma.
s molt discutit el nombre de mrtirs. Hi ha diversitat d'opinions, mentre
alg afirma exageradament que foren milions, altres afirmen que just
arribaren a tres mil. El nombre ms versemblant es troba entorn de
cent mil. En la minoria selecta de mrtirs la comunitat cristiana trobava
un estmul i un ideal constants. "La sang dels mrtirs s llavor de
cristians". exclam Tertulli, escriptor cristi del segle II. Ara b, no tot
fou glria i triomf: els mrtirs foren una petita minoria dins les
comunitats cristianes. Davant els perills de persecuci, cstigs, pres i
mort, foren molt ms nombrosos els cristians que defalliren i renegaren
de la fe.
..

170

PARAULES de MRTIRS del SEGLE SEGON

IGNASI D'ANTIOQUIA (Any 111)
"Deixau

que em converteixi en menjar

d'animals, mitjanant els quals m's possible
arribar a Du, mlt per les dents de les
bsties per esdevenir el pa immaculat del
Crist.

Som un condemnat i un esclau, per la mort

far de mi un alliberat de Jesucrist: en ell jo
ressuscitar lliure. Vet aqu el moment que jo
ser infantat. No impediu, germans, que jo
neixi a la vida; no cerqueu ma mort!"
(Carta als Efesis 15: 1 i als Romans 47)
.
.

POLICARP, BISBE D'ESMIRNA (Any 161):

"Fa vuitanta anys que el serveixo i mai m'ha fet
cap mal. Com podria jo ara negar el meu rei i
salvador?

Jo et beneesc per haver-me fet digne d'aquest

dia i d'aquesta hora, digne de ser comptat en el
nombre dels teus testimonis i de tenir part amb
ells en el calze del teu Crist per ressuscitar a la
vida eterna."
(Martiri de Policarp, 9 i 14)
.
171

CARTA A DIOGNET (Final del segle II):

"Els cristians no es distingeixen de les altres

persones, ni pel pas, ni per la llengua, ni pel

vestit. No habiten a ciutats particulars, ni
utilitzen cap dialecte especial; el seu tipus de
vida no t res de singular.
Per, aix i tot, manifesten el carcter
extraordinari i paradoxal de la seva uni
espiritual. Passen la vida sobre la terra, per
sn ciutadans del cel.
El que l'nima s per al cos, sn els cristians per
al mn: estimen tothom, preguen pels seus
perseguidors i supliquen pel mn sencer."
(Carta a Diognet 56)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

172

Tema 22. SAGRAMENTS i JERARQUIA

BAPTISME. El baptisme fou el ritus principal de Joan Baptista,
practicat encara avui per la secta dels mandeus. Tamb s el smbol
inicial i bsic dels cristians. Instauraren l's del baptisme ja als primers
anys del cristianisme i esdevingu el ritus d'acceptaci, acollida i
iniciaci en el cristianisme. Normalment el baptisme era rebut per
adults. Segons alguns exegetes o investigadors bblics no s histrica
l'ordre de batejar donada per Jess; foren els primers seguidors qui la
posaren en boca d'un Crist ressuscitat. Noms a partir del segle VI els
infants foren batejats massivament. Era d'immersi: la persona
candidata entrava nua dintre l'aigua i responia afirmativament
aquestes tres preguntes: "Creus en Du, Pare totpoders? Creus en
Jesucrist, Fill de Du? Creus en l'Esperit Sant, la santa Esglsia i la
resurrecci del cos?". Desprs de cada resposta era submergit dins
l'aigua. Amb el baptisme se cercava una nova orientaci de la vida.
Des del segle II, qui volia rebre el baptisme s'havia de preparar en el
catecumenat (temps d'aprendre), que durava dos o tres anys. Cada
candidat tenia un fiador, que garantia la seva bona intenci i
esdevenia el seu padr de fonts. Hi havia oficis incompatibles amb la
fe cristiana: gladiador i soldat, perqu matar s illcit; actor, escultor i
professor, perqu no es poden representar ni ensenyar dus falsos.
Amb el baptisme totes les faltes o pecats quedaven perdonats. El
martiri (testimoni de la fe, fins a la mort si calia) equivalia a un
baptisme de sang i era ms preuat que la immersi a l'aigua.
EUCARISTIA. Per a Jess l'acci simblica principal fou sempre la
dels pats amb els amics; ning n'estava mai excls: publicans,
pecadors, pobres, dones... A la taula se celebrava l'arribada del regne
de Du, o sigui, la presncia de Du enmig dels humans. Jess
celebr molts sopars amb els seus amics. El darrer sopar, davant la
tragdia imminent, va tenir una ressonncia especial. La repetici que
en feren els cristians fou anomenada "fracci del pa", "sopar del
Senyor", "acci de grcies", "comuni", "oblaci", "sant sacrifici" i, a
partir del segle VI, "missa". La celebraci es feia a cases particulars el
vespre del diumenge; desprs es pass al mat del dia del Senyor
que, des de l'any 321, fou declarat festiu. Se seguia el ritual hebreu.
Normalment presidia la celebraci el cap de casa qui, al
comenament, partia el pa i, amb paraules posades en boca de Jess,
el repartia entre els assistents. "Com aquest pa s partit i repartit,
nosaltres tamb ens hem de fer trossos per als altres i donar-nos a
ells. Aix ho fu Jess i aix ho farem els seus seguidors". (En hebreu i
arameu "cos" i "carn" signifiquen tota la persona).
173

Aquesta seria, ms o menys, l'explicaci que donava el president:

anci o "prevere". Tothom responia "Amn", que en arameu equival a
"aix sigui, aix ho vull, aix ho esper". Seguidament se sopava amb els
queviures aportats pels assistents. Era un sopar de germanor, en grec
anomenat ("agap", amor). Prest arribaren tamb abusos i
desuni, com escriu Pau a la carta primera als Corintis: (I Cor. 11:17
34). Al final del sopar sempre seguint el ritual jueu es feia la
pregria d'acci de grcies: el pare de famlia, o la persona que
presidia, repetint paraules atribudes a Jess, passava la copa de vi,
de la qual en bevien tots. Acabaven amb l'exclamaci aramea
"Maran th!" (Vine, Senyor!). El pa sobrant es duia a les persones
que no havien pogut participar a la celebraci perqu estaven malaltes
o empresonades. A partir del segle IV els assistents, excepte el
celebrant, deixaren de combregar.
CONFIRMACI. La iniciaci cristiana consistia en rebre el baptisme i
la confirmaci i celebrar seguidament l'eucaristia el mateix dia.
S'invocava l'Esperit de Jess imposant les mans sobre el cap dels qui
acabaven de rebre el baptisme i ungint el seu front amb oli, tot seguint
el costum hebreu. Passats els anys se separaren baptisme i
confirmaci.
PENITNCIA. Els primers cristians eren molt exigents. Els qui no eren
fidels als compromisos acceptats en el baptisme quedaven
excomunicats, aix s, separats de la comunitat. Tamb es pens en
la possibilitat del perd. Durant les poques de persecuci hi hagu
molts cristians que renegaren de la fe i, especialment per a ells, es
deman posteriorment la reconciliaci. En els primers segles la
confessi tenia un carcter molt restringit; noms incloa idolatria,
apostasia, homicidi i adulteri (ms tard s'hi afeg robatori). El cristi,
reconegut culpable, era rems al grup dels penitents, es confessava al
bisbe, feia penitncia pblica i no era adms a l'eucaristia. L'absoluci
(o perd) es donava el Dijous Sant i noms es podia rebre una vegada
a la vida. En cas de reincidncia se suposava que la primera
conversi no havia esta sincera. Desprs de la penitncia i de
l'absoluci restava l'obligaci de fer penitncia durant setmanes o
anys. Amb la imposici de mans dels membres de la comunitat
s'arribava a la reconciliaci, per des del segle III noms el bisbe
impos les mans. A Orient sempre pogu donar el perd qualsevol
cristi, sobretot si era persona devota o mestre espiritual. Els monjos
tamb oferien el perd pregant i beneint. A ttol anecdtic vet aqu la
duraci d'algunes penitncies: robatori, dos anys; adulteri, quinze
anys; assassinat, vint anys; apostasia (negaci del Crist), tota la vida.
Els altres pecats eren perdonats amb la reconciliaci mtua, la
pregria, la penitncia privada i les bones obres.
.

174

MINISTERIS ECLESISTICS: DIAQUES, PREVERES i BISBES. "Els

dotze" foren els primers dirigents de l'Esglsia de Jerusalem; ells havien
conviscut amb Jess i n'eren testimonis directes. Un subseqent grup
estigu integrat pels apstols Pere, Joan i Jaume, germ de Jess.
Tamb hi havia el grup dels set diaques que regien els creients de
llengua grega. A ms, Pau de Tars es proclam ell mateix apstol,
fonamentant-se en l'encrrec que deia ell haver rebut directament de
Jess ressuscitat. Els ministres o servidors de l'Esglsia reberen noms
profans: diaca (servidor), prevere (anci, vell), bisbe (gerent, supervisor).
En el Nou Testament el nom de sacerdot noms s'aplica al Crist. A
Palestina cada esglsia o comunitat era dirigida pel grup de preveres, tot
seguint el costum jueu practicat a les sinagogues. Per presidir i dirigir les
comunitats de cultura hellnica hi hagu collaboradors i animadors,
ms tard anomenats diaques i bisbes, que tenien noms funcions
administratives i d'organitzaci.
La instituci dels preveres prov de la tradici judeocristiana; els bisbes i
els diaques procedeixen del grup hellnic. Tant els preveres com els
bisbes sempre dirigien la comunitat de forma collegiada. A partir del
segle II hi hagu noms un bisbe a cada esglsia. Preveres i bisbes
tenien la mateixa importncia. Tots els ministres o servidors eren sempre
elegits per la seva comunitat.
El poble donava o refusava l'aprovaci dels candidats presentats.
L'elecci no era definitiva: si els dirigents no ho feien b, practicaven
desviacions o mostraven poca santedat, eren deposats pel poble. Les
dones participaven en els ministeris, per aviat en foren segregades per
raons masclistes interessades.
Tamb a partir del segle II es crearen els serveis permanents, mitjanant
l'ordenaci o entrega de poders especials, amb la imposici de mans de
preveres o bisbes. Aquesta ordenaci, que no existia al principi, fou
resultat d'una evoluci: l'Esglsia interpret que Jess i els apstols
haurien trobat convenient la transmissi dels serveis eclesials mitjanant
un ritual d'ordenaci.
Amb el pas del temps bisbes i preveres es diferenciaren, quedant els
primers superiors i els segons collaboradors. El collegi dels bisbes
("episcopoi") s'encarregava de l'organitzaci i de l'administraci de la
comunitat. Aqueix servei es convert en el ministeri central de l'Esglsia.
Desprs arrib l'episcopat monrquic, que es volgu fonamentar en un
origen apostlic. Aix, ja des del segle II, es combat ms eficament les
heretgies apellant a la voluntat del mateix Jess, dient que els apstols
eren els seus immediats seguidors i els bisbes els legtims successors
dels apstols.
175

Durant els dos primers segles cada comunitat tingu un equip de

bisbes, per al segle III el collegi episcopal de cada comunitat qued
redut a una sola persona i cada bisbe retingu el comandament de
totes les funcions eclesials de la seva comunitat. Bisbes i preveres es
dedicaren ms al culte i al sacrifici, amb molta relaci amb l'Antic
Testament. Histricament no es pot demostrar la srie ininterrompuda
de bisbes des dels apstols.
A partir del segle IV, per entrar nets al culte, es comen a exigir el
celibat als ministres sagrats. Amb el celibat obligatori s'evitava deixar
en herncia els bns de l'Esglsia als possibles fills i descendents de
bisbes i preveres. Aquesta va ser la principal causa per imposar de
forma obligatria el celibat al clergat de l'Esglsia Romana.
No s'impos a diaques i preveres de les esglsies de ritus orientals; s
a bisbes.
PATRIARQUES. Els bisbes s'imposaren uns sobre els altres, b
perqu la seva esglsia deien l'havia fundada un apstol, b
perqu la seva ciutat era ms important. L'organitzaci de l'Esglsia
s'an adequant a la divisi en provncies de l'Imperi Rom; aix es
crearen els bisbes-patriarques que governaven sobre esglsies i
bisbes de districte. Van ser cinc els patriarcats, corresponents a les
ciutats de Roma, Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem.
Cada patriarcat exerc les funcions d'Esglsia ecumnica o universal,
amb total autonomia. Es creia que l'apstol Pere havia residit i mort a
Roma i, a causa d'aquesta connexi, la ciutat tingu preeminncia
sobre totes les altres esglsies, per la primacia era noms honorfica.
El bisbe de Roma tenia el ttol de "Primus inter pares" (primer entre
iguals). A ms, els condicionaments poltics tamb influren fortament.
A la part oriental de l'Imperi Rom, l'emperador, que tenia la seu a
Constantinoble, era el cap de l'Esglsia i els patriarques li estaven
sotmesos. No fou aix a la part occidental on, a causa de les repetides
invasions dels pobles brbars, el poder imperial desaparegu i fou
absorbit per la persona del papa, patriarca d'Occident i bisbe rom.
EL PAPA, BISBE DE ROMA. A Orient moltes esglsies afirmaven el
seu origen apostlic, a Occident noms Roma pogu invocar tenir
relaci amb l'apstol Pere; per aix, no trobant altres esglsies rivals a
la part occidental, pogu estendre ms fcilment el seu prestigi sobre
totes les terres de Ponent. El nom de "Papa" ve del
grec (pappas) i significa pare (amb to afectus). En el Nou
Testament no es diu que Pere visits o visqus a Roma. Sn les
antigues cartes de Climent (any 96) i d'Ignasi d'Antioquia (any 110)
que afirmen que Pere visit Roma, on es creu que mor durant la
persecuci de l'emperador Ner, per la seva tomba no ha estat
encara identificada amb certesa.
176

Des del segle III el bisbe de Roma es proclama dirigent de tota l'Esglsia,
afirmant que s el successor de Pere, primer bisbe de la ciutat, per
manquen testimonis fiables per poder assegurar que Pere fos bisbe
d'aquella ciutat.
En el segle II, a Roma, encara hi havia un collegi episcopal i no un nic
bisbe. El bisbe de Roma, per la seva relaci amb el primer apstol Pere,
sempre fou considerat un mediador per ajudar a resoldre conflictes
d'altres esglsies. Quan Jerusalem qued completament destruda l'any
135, Roma, perqu era capital de l'imperi i seu de l'apstol Pere, agaf
destacat renom en el mn cristi. En el segle III el bisbe rom Esteve I
volgu imposar-se sobre altres bisbes i fou enrgicament refusat. Un fet
del segle V promocion molt el papat: l'Imperi Rom d'Occident fou envat
pels pobles del Nord quedant dividit en diversos regnes. No passava aix
a Orient on Bizanci encara tingu l'hegemonia fins al segle XV.
Destrut l'imperi occidental, el papa Lle I assum el poder i les funcions
dels anteriors emperadors; aix el papat adquir gran poder poltic,
econmic i religis. Entorn de l'any 600 el papa Gregori el Many es
declar "servent dels servents de Du" mostrant les insgnies i els poders
imperials. Al comenament de l'Edat Mitjana els papes assoliren a
Occident el mxim poder, per mai no pogueren imposar-se a tota
l'Esglsia universal.
En el segle XVI els territoris europeus sofriren la gran crisi de la Reforma
Protestant quedant profundament dividits. Teolgicament el primat rom
s'ha fonamentat en les paraules de Jess en els evangelis de Marc i Joan
(Mc 16:18-19 i Jo 21:15-17). Aquestes paraules foren redactades per la
comunitat cristiana desprs de Pasqua i, segons experts en Bblia no
sn paraules que Jess digus directament. S que demostren la gran
importncia de Pere en el cristianisme primitiu perqu ell form part dels
dotze i en fou capdavanter. Segons fonts bbliques, Pere no exerc el seu
servei de forma individual ni impos normes de forma autoritria.
Noms avanat el segle II l'Esglsia arrib a tenir un nic cap. El primer
bisbe real de Roma fou probablement Soter (anys 166-174). La connexi
entre Pere i el papat es feu molt posteriorment. Roma havia emprat la
posici de capital imperial per influir sobre totes les esglsies i aix pogu
crear tot un historial d'intervenci valent-se d'aquests arguments: a)
Roma havia sofert la primera persecuci contra els cristians. b) Roma
havia conservat ntegre l'ensenyament de Pere i de Pau. c) Roma es
presentava unida sense tendncies separatistes. d) Roma ajudava
econmicament les esglsies pobres. Tot aix li permet intervenir en les
altres esglsies presentant un front homogeni i promovent un corrent
propi que anomen ortodox. La comunitat romana, ja rica en el segle II,
es volgu imposar com a directora universal o catlica.
.
177

.
.

JO, PECADOR i BISBE, EM CONFESSO

Jo, pecador i bisbe,
em confesso de somniar
en l'Esglsia vestida noms d'Evangeli
i espardenyes;
de creure en l'Esglsia,
malgrat, a voltes, l'Esglsia;
de creure en el Regne, en qualsevol cas,
caminant en l'Esglsia.
Jo, pecador i bisbe,
em confesso d'haver vist Jess de Nazaret
anunciant tamb la Bona Nova
als pobres d'Amrica Llatina;
de dir a Maria: "Comare nostra, salve!",
de celebrar la sang dels qui han estat fidels;
d'anar de romeria.
Jo, pecador i bisbe,
em confesso d'obrir cada mat
la finestra del Temps;
de parlar com un germ a un altre germ;
de no perdre la son, ni el cant, ni la rialla;
de cultivar la flor de l'Esperana
entre les nafres del Ressuscitat.
Pere Casaldliga, bisbe de So Flix do Araguaia. Brasil.
Desembre de 1988.
,
,.
.
.
.

178

23. LA DONA DINS L'ESGLSIA

LA DONA DINS L'ANTIGA SOCIETAT. La dona no tenia els mateixos
drets que l'home; per a moltes cultures ella i l'esclau no eren
persones. Dins la societat antiga jueva, grega i romana es creia que la
dona podia raonar poc i era especialment propensa a tot tipus de
supersticions. A la democrcia d'Atenes no tenia dret a votar, per
sorprenentment el filsof Plat afirm que la fmina tenia la mateixa
intelligncia que l'home. Dins la religi d'Israel era un sser de
segona categoria, sempre sota l'home perqu aix ho establia la Llei
sagrada. La seva existncia noms es justificava per a la maternitat.
No es volia entendre que en el Gnesi, primer llibre de la Bblia, es
proclama clarament la igualtat entre home i dona, ambds creats a
imatge de Du (Gen 1: 27). Les dones, a diferncia dels homes que
rebien la circumcisi, no tenien cap signe ni ritual per agregar-se al
poble de Du. Cada dia l'israelita era convidat a donar grcies a Du
pel fet de no ser estranger, no ser dona ni ignorant. La dona no es
casava: era casada i es convertia en una perfecta esclava del seu
marit. Estava dispensada de resar, perqu era un sser d'inferior
categoria i, a la sinagoga i al Temple, li era assignat un lloc retirat. La
naturalesa de la dona era una desgrcia, gaireb un pecat, un punt
escapat de la creaci. Es pot concloure amb tota veritat que les dones
eren marginades socials.
ACTITUD DE JESS. Dins una societat totalment tancada a la
participaci de la dona Jess actu amb obertura i llibertat. Vet aqu
alguns testimonis del que diuen els evangelis.
En els itineraris de predicaci un grup de deixebles, homes i dones,
sempre acompanyava Jess.
Jess tenia amistat amb dones, cosa estranya aleshores. Pensem
en les germanes Marta i Maria.
Durant un sopar Jess es deix rentar els peus per una prostituta.
Jess feu una llarga i solitria conversa amb una dona del marginat
poble samarit.
Jess salv una adltera de morir apedregada.
Quan Jess mor a la creu les dones l'acompanyaren. Els
deixebles, levat de Joan, havien fugit.
Els "dotze" eren noms homes, representant les dotze tribus
d'Israel, on manaven els mascles.
Tots els testimonis escrits vnen d'homes; les dones no tenien
l'oportunitat per llegir i escriure.

179

PRIMERES COMUNITATS. Les primeres comunitats cristianes

seguiren el cam del Mestre: sembla que des del primer moment les
dones hi foren presents, amb igualtat de drets amb els homes. Pau
considerava les dones collaboradores i collegues en la predicaci de
l'Evangeli. Ara b, es respectaven les normes socials del temps que
marcaven un segon lloc per a les dones, sempre darrere els homes.
ELS ESCRITS DE PAU. Tradicionalment Pau s presentat com a
misogin, per no ho era. Cal tenir present el principi expressat a la
carta als Glates: "Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni
dona; tots som un en Jesucrist." (Gal.3:26). Cap altra idea o actuaci
pot invalidar aquesta afirmaci. A ms. a la carta als Filipencs
presenta dues dones importants: Evdia i Sntique qui, com ell,
lluitaren per l'evangeli. (Fil 4: 24).
A la primera carta als Corintis reconeix que les profetesses a les
assemblees han de dur cabell curt o el cap tapat amb vel, tot seguint
el costum de l'poca. Noms les prostitutes anaven amb cabells llarg i
cap destapat. No dubta del dret de la dona a parlar pblicament. (I Cor
11:56). Es creu que aquesta carta fou manipulada intencionadament
per una campanya antifeminista unes dcades desprs de ser escrita.
Amb intenci de discriminar la dona s'hi afeg: "Que les dones
casades callin en les reunions comunitries; no els s perms de
parlar, sin que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I,
si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus
marits, perqu no est b que una dona casada parli en una reuni de
la comunitat." (I Cor 14: 3435).
Ja s opini general que les cartes pastorals a Titus i a Timoteu no
foren escrites per Pau, sin que uns deixebles les escriviren
posteriorment amb importants variants del pensament del mestre. "A
l'hora de la instrucci, les dones casades s'han de mantenir en silenci i
submises als marits. No els permet que es dediquin a ensenyar i aix
dominin els seus marits, sin que han d'estar en silenci. Tanmateix, la
dona se salvar grcies a la maternitat." (I Tim 2: 11, 12 i 15).
Ajuda a comprendre la mentalitat de Pau sobre la dona analitzar el
comiat de la carta als Romans. En el captol setz hi anomena deu
dones i d'elles diu: "Us recoman la nostra germana, Febe, diaconessa
de l'esglsia que s a Cncrees. Saludau Prisca i quila,
collaboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per
salvar la meva. Saludau tamb l'esglsia que es reuneix a casa d'ells.
Saludau Maria, que ha treballat molt per vosaltres.

180

Saludau Andrnic i Jnia, que sn del meu llinatge i companys meus

de pres, molt considerats entre els apstols. Saludau Trifena i
Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludau igualment l'estimada
Prsida, que tamb ha treballat molt en el Senyor. Saludau Rufus i la
seva mare, que consider tamb meva. Saludau Filleg i Jlia, Nereu i
la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells".
CAMPANYA ANTIFEMINISTA DES DEL SEGLE II. Prop de l'any 200
escrivia Tertulli: "No est perms que una dona parli a l'esglsia. A
les dones no s perms ensenyar, ni batejar, ni oferir l'eucaristia, ni
reclamar per a elles participaci en funcions masculines ni en cap
crrec sacerdotal." Contrriament al costum jueu, el cristianisme aviat
prohib que la dona vdua es pogus tornar a casar. Amb aquesta
prctica l'Esglsia controlava el collectiu de vdues i, si eren riques,
es beneficiava dels seus bns. Igualment va fer amb les joves: la
virginitat fou promocionada com un estat de vida ideal. El sexe fou
menystingut i menyspreat: era millor evitar-lo i valorar la dona noms
per la indispensable funci maternal; en tots els altres casos la femella
sempre era ocasi de pecat.
.L'EMANCIPACI CIVIL DE LA DONA. Les idees i les actituds contra
la dona s'han mantingut durant molts segles. Fins a l'arribada de la
Illustraci i de la Revoluci Francesa les dones es trobaren
segregades, civilment i religiosament. Els tres mots: "Llibertat, igualtat
i germanor" feren un cam revolucionari. Dins el procs reivindicatiu
cal reconixer la incidncia alliberadora de la Declaraci Universal
dels Drets Humans, de 1948, que afirma a l'article primer: "Tots els
ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets" i afegeix el
segon article: "... sense cap distinci de raa, de color, de sexe, de
llengua, de religi, d'opini poltica o d'altra mena".
LA DONA DINS L'ESGLSIA. En nombre, les dones sempre han
predominat dins l'Esglsia. Basta entrar a qualsevol temple o assistir a
qualsevol conferncia religiosa per poder-ho comprovar; sempre s'hi
troben moltes ms dones que homes. Cal recordar que, des del lloc
on es trobaven i amb les possibilitats que tenien, sempre hi ha hagut
dones decidides reivindicant el seu gnere.
Amb reconeixena al seu treball recordem algunes valentes dones del
primers segles del cristianisme. Les profetesses Prisca i Maximilla,
del segle I, a Frgia (al centre de l'sia Menor). L'esclava Brandina,
que mor per la fe a Li al segle II. La teloga romana Filomena que
en el segle II enseny magistralment el cam del Crist. Les mrtirs
Perptua i Felicitat, qui a Cartago, al Nord d'frica, donaren la vida
pel Crist l'any 203.
181

Malauradament la jerarquia de l'Esglsia Catlica encara no accepta

plenament la dona. Sn obstacles per a la seva emancipaci:
L'organitzaci ha estat agafada exclusivament per homes; les
dones estan en funcions auxiliars.
Les dones ha estat excloses on hi havia homes, perqu eren
considerades ocasi de pecat.
Eclesialment les dones catliques no han estat prou ateses en
instrucci i formaci. Les dones noms servien per tenir fills i atendre
el marit.
SITUACI ACTUAL. Per primera vegada l'esglsia metodista (any
1980), l'esglsia anglicana (any 1989) i l'esglsia luterana (any 1992)
elegiren dones per al ministeri episcopal. L'esglsia ortodoxa i
l'esglsia romana neguen la plena igualtat de drets a les dones. Cal
reviure aquell vell principi teolgic "Vox populi, vox Dei" (La veu del
poble s la veu de Du) i aplicar l'actitud de Jess i la prctica de la
primitiva Esglsia. Recordem la tasca eclesial feta per Prisca, Febe la
diaconessa collega de Pau, l'apstola Jnia, la mare de Rufus, les
treballadores de l'evangeli Maria, Trifena i Trifosa, com tamb Jlia i
Olimpes. s casual o s intencionat que tots aquests noms femenins
siguin tan poc coneguts? Com s'enfrontaria Pau avui a Pere referent a
la llibertat de l'Evangeli? No es pot mantenir la situaci actual de la
dona dins l'esglsia catlica, quan dins la societat civil la mateixa dona
s considerada amb molta ms igualtat i equitat i el gnere no s
obstacle per exercir qualsevol professi, crrec, missi o servei. s
ben hora que la jerarquia catlica avenci decididament en el
reconeixement i en la prctica dels drets humans."Tots els ssers
humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i
de conscincia i han d'actuar els uns amb els altres amb esperit de
fraternitat." (Article 1 de la Declaraci Universal dels Drets Humans).
Repassem tamb unes afirmacions del Concili Vatic II, a la
Constituci Pastoral de l'Esglsia en el Mn d'Avui: "Les dones, all
on encara no l'han obtinguda, reclamen la igualtat de dret i de fet amb
els homes. Cal superar i eliminar tota mena de discriminaci en els
drets fonamentals de la persona, siguin socials, culturals, per ra de
sexe, raa, color, condici social, llengua o religi, com a contrria als
designis de Du. I s molt de doldre que aquests drets fonamentals de
la persona encara no siguin ntegrament respectats a tot arreu.
(Gaudium et Spes, articles 9 i 29).

182

COMENTARIS D'UNA DONA

Els joves i les allotes aprenen des de petits a l'escola que
tots sn iguals i saben que quan siguin majors podran
accedir als mateixos llocs de treball, exercir idntiques
professions, ocupar similars crrecs de responsabilitat
social, etc. Tamb saben que, quan es casin, hauran de
compartir les tasques i responsabilitats de la casa i de la
criana dels fills.
Per en el si de l'Esglsia Catlica malgrat el que diu el
Concili Vatic II segueixen les diferncies legals entre
dones i homes a l'hora d'arribar als llocs de
responsabilitat pastoral o a l'ordenaci sagrada.
La famlia s la saba i la base de l'Esglsia i les mares han
estat, durant segles, les encarregades de transmetre els
valors fonamentals dins les diferents societats. I dins
l'Esglsia d'una manera especial.
Cal mantenir la dona en el seu lloc, s a dir, si s'aconsegus
tornar a convncer les dones que l'home s superior (a
imatge del Crist), aquelles ho trametrien als seus fills i,
aix, les properes generacions tornarien a sentir-se joioses
i realitzades acceptant dins l'Esglsia el paper secundari
respecte a l'home i deixarien de reclamar l'equitat en tot
amb el mascle, com ara fan algunes atrevides i pesades
dones, entre les quals m'hi podeu comptar a mi.

183

En definitiva, all que es pretn s seguir conservant i

perpetuant el sistema jerrquic, patriarcal i masclista dins
la instituci. Es fa aix de forma inconscient o
desinteressada? Permeteu-me el dubte.
Cap lli d'amor, predicada per l'Esglsia, podr ser
creble pel nostre jovent mentre dins ella duri l'actitud i
es manifestin els fets que demostren que unes persones:
els homes, tenen ms poder que unes altres: les dones.
Roser Puig

Comunitats Cristianes de Mallorca

Butllet nm.18 (maig de 1997).
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

184

24. DU O RES: ESTIMAR

PRINCIPI

Primer m'has de dir qu entens per Du;

llavors et dir si hi crec (Einstein)
UNS DIUEN

Du noms s una projecci humana (Feuerbach)

Du noms s una projecci dels desitjos dels humans
(Freud)
La gent cre els dus per omplir les mancances
del seu coneixement. (Bar d'Holbach)
Du s emprat per aprovar l'ordre social
on dominen els rics sobre els pobres. (Marx)
Du ha mort i els humans dominaran llurs passions
i esdevindran compassius. (Nietzsche)
ALTRES AFIRMEN

Du sobrepassa les nostres idees;

ni tan sols podem afirmar la seva existncia. (Krochmal)
Du s l'ideal hum no arribat;
no s alienant, s essencial als humans. (Ernst Bloch)
Si Du no exists, seria necessari inentar-lo. (Voltaire)
D'all que no es pot parlar, ms val callar. (El Tao)
Du s el fonament de tot sser;
el meu "ser" participa del "ser" de Du. (Paul Tillich)
L'sser de Du s el meu sser i l'sser de tots els ssers.
El meu jo s Du. (Eckhart)
Du s el b com. (Josep Manel Tessada)
Du s amor. (I Carta de Joan)

.,.
185

,.
,.
,.
CREDO: DU S
Du s tot sense ser cap cosa,
essent el tot en cada cosa.
Du s el pot ser, just a la vora del ja s.
Du no fa res, per res es fa sense Du.
Du s la llibertat per fer i l'empenta per actuar.
Du no existeix, perqu Du s existncia.
Du s canvi, Du s flux,
Du s relaci: en, amb, i a travs de.
Du s amor: atreu amb silenci, no obliga mai.
Du no t poder, perqu Du s poder.
Du s la fora sense fora
que dirigeix tot quant succeeix.
Du s el potencial per transformar tota relaci.
Per ser amic de Du cal atendre com flueixen totes les
coses, fins i tot les que sembla que no hi sn.
Hem de fruir del que hi ha rere i dins tot aspecte,
esdeveniment i relaci; es tracta de sentir l'atracci
del que pot estar amagat dins la meravella del que s.

Font: Jim Burklo.http://progressivechristianity.org/resources/credo-god-is-2/

.
..
..
..
..

186

CONCEPTES

TEISME. Du, sser espiritual i sobrenatural, cre el mn i continua

vetllant sobre ell. s infinitament bo i poders. El teisme existeix des de
l'poca de l'animisme.
DEISME. Du s creador, per es troba fora d'aquest mn i no hi t
cap relaci.
PANTEISME. Du s'identifica amb tot el que existeix; tot s Du.
PANENTEISME. Tot es troba en Du; Du es troba en totes les
coses.
ATEISME. No existeix un du creador, omnipotent i etern. Els
horrors, els patiments i les injustcies contradiuen la possibilitat d'un
Du totpoders i infinitament bo.
POLITEISME. Creena en una pluralitat de dus.
HENOTEISME. Hi ha pluralitat de dus, per noms un s vertader.
Els israelites el practicaren llarg temps.
MONOTEISME. Noms hi ha un sol du. s propi del judaisme, del
cristianisme i de l'islamisme.
REFORMA NECESSRIA. Avui no troba prou credibilitat la religi que
ens ha estat presentada tradicionalment. Cal avanar vers una
maduresa espiritual i descobrir noves formes si volem apropar-nos a
Du i trobar en ell una significaci convincent. Moltes sn les
persones que creuen en Du, per no accepten un du tribal, d'un
sol pas o d'una religi, que escull els seus seguidors i els protegeix de
forma exclusiva. Cal deixar la religiositat infantil. Ning no explica ja
que les marees o els eclipsis succeeixen per obeir una ordre divina.
No s creble una religi de miracles i mgia; s, ho pot ser una fe
d'actituds i obres que demostri amor i solidaritat amb els que ms ho
necessiten. Recordem i apliquem la faula de L'elefant i l'estaca: "Un
elefant molt jove d'un circ estava fermat a una petita estaca i no
podia escapar. L'animal creix sempre fermat a la mateixa estaca. Mai
no l'arrabass ni fug, perqu de petit no havia pogut fer-ho i, ja gran,
quan tenia fora per desfer-se'n, ni tan sols ho intent; s'havia resignat
a la seva sort".
,
,

187

APROXIMACI A DU. La qesti de Du ens arriba plantejada per

la nostra finitud i angoixa, per la nostra histria i civilitzaci, per la
nostra intelligncia i, fins i tot, per la nostra ignorncia. L'intent de
definir Du cal insistir: Du no s definible s'express en credos,
doctrines i dogmes, amb termes lligats principalment al pensament
grec dels primers segles de la nostra era. L'inconvenient ms gran
quan parlam de Du, s l'antropomorfisme, s a dir, posam en Du
conceptes que corresponen noms als humans com, per exemple,
jutge, amo, senyor, salvador, pare... els quals, referits a Du, solament
poden ser-li aplicats de forma analgica, simblica o potica. Els
humans hem posat els dus a la nostra mida; els hem concebut
semblants a nosaltres: amb sentiments i passions, amb fora i poder,
amb odi i amor; moltes pgines de la Bblia ho expressen aix de
Yahv. Hem de tenir sempre present que quan parlam de Du,
empram llenguatge i conceptes nostres.
Caminar cap a Du s avenar dins nosaltres mateixos. L'experincia
que pugem tenir de Du s com nedar en un oce etern d'amor.
Recordi's l'ancdota del peix que nedava dins el mar i pregunt a un
altre peix: "On puc trobar l'oce?" Aquest li respongu: "Et trobes
ja a l'oce!" La tasca de la fe ha esdevingut la tasca de viure, estimar
i ser. La fe ha de servir per "transformar" el mn de tal manera que
cada sser vivent tingui l'oportunitat de viure plenament unit a la font
de la vida; aix podem trobar una mica el sentit del concepte "Du".
La paraula "du" sembla procedir de l'arrel indoeuropea que significa
"dia", "llum", "estel brillant", amb referncia al sol; s un terme genric
per designar un tipus d'ssers sobrenaturals. Posteriorment fou
considerat nom propi: "Du, sser creador que dna sentit i unitat a tot
l'univers". Aquest terme s'incorpor al llenguatge colloquial: "Si Du
vol", "Du meu!", "Adu siau!", "A la bona de Du", "Vatua Du!"...
Avui dia el seu s ha minvat. Els nostres avantpassats trobaren en
Du l'sser que donava finalitat i sentit a tot l'univers. Avui es tendeix
a considerar Du com a un procs que atira tot l'univers (amb tots els
seus ssers) a realitzar-se plenament. Ning pot provar que Du
existeixi; tampoc ning no pot provar que Du no existeix.
Impotents davant les forces de la natura, els humans imaginaren uns
dus desprs un sol Du amb tot poder i glria. Projectaren en
"du" totes les habilitats que voldrem posseir: poder, coneixement,
bondat, eternitat... La necessitat i la imaginaci collectiva an creant
el que desitjava. L'antic adorador d'dols es fabric el seu du amb
fusta o metall; el modern d'avui l'enllesteix i se'l fa seu amb paraules
fantasioses i amb els dols del poder i de l'egoisme.
.

,.
188

EL QUE DU NO S.
Du no s definible; qualsevol intent de fer-ho esdev un dol. s
impossible poder trobar Du sota formes humanes. Du no s un
Esperit, no s un sser. s inadequat anomenar-lo "sser Suprem", ni
dir-li savi o intelligent. Voler entendre Du s com voler menjar sopa
amb una forqueta.
"s un prdua de temps intentar provar l'existncia de Du", deia el
filsof rab Al-Ghazzali al segle XI.
"Com ms s'afirma de Du, ms lluny s'est de trobar-lo", proclam
l'any 1215 el IV Concili del Later.
"De Du noms podem dir el que no s", afirmava el teleg del
segle XIII Toms d'Aquino.
Molta gent creu que Du s un sser, una "altra persona", un "tu" amb
qui hom pot parlar i relacionar-se. Sobre aquest "Altre" es projecta tot
el que els humans cercam i no tenim: poder, saviesa, justcia, bondat,
felicitat... Un Du pensat per nosaltres pot ser grandis, illimitat,
totpoders, per ser noms una criatura, un "objecte" elaborat per la
nostra ment.
..
.
S COM SI DU FOS...
El nom de "Du" serveix de smbol de tot el que s bo, just,
creatiu, perenne.
s un punt de referncia, emprat des de fa molts segles. Hi ha
dues formes per arribar a Du: la transcendent (Du s tot un altre i
s el creador) i la immanent (Du es troba a l'interior de cada persona
i de totes les coses).
Du s el fonament de l'sser. No s un Du en el cel, sin un
Du font de tot i present en la profunditat del jo. A Orient, Du s
l'Absolut; no s persona, ni creador; no castiga, ni recompensa.
No hi ha dualitat; tot s U. Els hinds es fonen en el Tot csmic
div. Els budistes suprimeixen tot desig. Els seguidors de Confuci
reconeixen l'ordre del cosmos. Tots els mstics han sentit Du com el
"No-Res", del qual procedim els humans i al qual retornam. - - Du s
un procs creador; ni existeix ni no-existeix, s l'Existncia. s el Buit
Ple. s la Presncia eterna en cada moment. Du no s un sser; s
el mateix Ser; s la font de la vida, la font de l'amor, la font del ser:
Du es troba en l'acte de viure, estimar i ser.
El Tot (conjunt de totes les relacions, condicions i punts de vista)
necessriament s absolut, incondicional i invisible. Com la gota
d'aigua a l'oce, aix cada sser est unit amb el gran Tot. Algunes
tradicions presenten Du com a una forma d'energia.
.

189

DU S PER A...
Du s la suma de tots el valors i ideals.
S'ha d'entendre Du com una crida.
S'arriba a Ell mitjanant una vida compromesa.
El trobam quan ens fem ms humans i alliberam el mn de
sofriments, morts i violncies. Aix Du es mostra revelat en cada
persona.
"El Regne de Du s enmig de vosaltres." (Lc 17:21). El "Regnat de
Du" es troba en aquesta Terra, que ha esdevingut un mn global,
secular i humanista.
El nostre ltim dest s ser plenament humans.
-"A Du ning no l'ha vist; per, si ens estimam, ell est en
nosaltres i, dins nosaltres, el seu amor ha arribat a la plenitud." (I Joan
4: 12). Du es troba en la persona que el cerca", deia Joan de la Creu.
"Du s amor; el qui est en l'amor est en Du, i Du est en ell." (I
Joan 4:16).
Aix es podria resumir la religi del futur, escriu Kaufmann en el
llibre "In face of mystery" (Davant el misteri): "Creure en Du s lliurarse un mateix a un cam concret per ordenar la prpia vida. Es tracta
de treballar per un mn plenament hum, respectar els
condicionaments ecolgics del planeta Terra i mantenir pietat i
respecte davant els profunds misteris de l'existncia".
Pierre Theilard de Chardin, jesuta francs del segle XX, com a
paleontleg i filsof t una original visi de l'evoluci. Vet aqu,
resumida, la seva teoria del procs cap a Du: "L'univers evoluciona
des de l'inici i t potencial o energia per esdevenir conscient. Tot
tendeix a la plenitud del punt Omega. Tots els ssers (plantes,
animals i humans) sn guiats per un esperit unificador. S'est creant
una cultura global, amb un nivell ms gran d'autoconscincia on
convergiran totes les conscincies existents. El millor de la Terra
encara no ha arribat. El procs evolutiu de l'univers esdev una font
d'esperana. Crec que l'Univers s una Evoluci. Crec que
l'Evoluci va cap a l'Esperit. Crec que l'Esperit es realitza en
quelcom personal. Crec que all Personal suprem s el Crist
Universal".
.
.
.
190

UN DU LLUNY MOLT PROPER

Testimoni personal
No s qui o qu s DU; no s definible. Com ms passen els anys,
ms mesdev difcil parlar-ne. No crec ja en aquell personatge de la
meva infncia i joventut, sempre vigilant i present, disposat a
recompensar-me a laltra vida o a castigar-me eternament per les
meves petites o grosses mancances humanes. Laproximaci ms
escaient de Du s lAMOR.
He arribat a descobrir i reconixer que tota bellesa t sentit; que hi ha
una crrega espiritual ms enll de la matria; que tota demostraci
dafecte i amor sobrepassa les limitacions corporals; que les dones i
els homes i tots els ssers tenen un sentit i una tasca a fer; que
venim de latzar, normalment per lestimaci mtua duna mare i dun
pare; que no tot sacaba amb la mort, repte indefugible del viure; que
lactuaci a la vida ha de ser positiva, constant i altruista, ms enll de
raons socials, filosfiques o teolgiques; que el comportament tic
dels humans amb du o sense ha de ser idntic.
S que tot moment t importncia i que cal viure conscientment cada
realitat. Lespiritualitat majuda a descobrir millor la transcendncia de
qualsevol acte, persona i cosa. Estic convenut que la vida s bella i
que cal viure-la amb plenitud, esperana i alegria. Jo, tu... i tota
persona volem ser felios. Per per arribar a la plena felicitat, cal que
tots els ssers del meu voltant i del mn sencer no sofreixin i
puguin atnyer el que necessiten per viure.
Aparegu en mi la religi cristiana, fruit de la tradici familiar i cultural
del lloc on vaig nixer. Vaig incorporar amb llibertat el cristianisme a la
meva forma de vida. Actualment intent viurel conscientment amb
altres persones del meu entorn, cercant de forma crtica la uni entre
les accions de cada dia i el sentit transcendent i espiritual de la vida.
Jess de Nazaret ms un referent primordial; ell em parla amb fets i
paraules, tramesos pel testimoni de les persones que amb ell
convisqueren i de les petites comunitats que es formaren al seu
voltant. Ells i elles seguiren lluitant per la mateixa causa, conscients
de la constant presncia i assistncia del Senyor Jess. Ens deixaren
una penyora: la mort del mestre don sentit a una nova vida. Aquella
tradici segueix mitjanant la Bblia i les comunitats de creients en el
Crist. A ms, hi estimula i empeny el lliurament desinteressat
d'innombrables persones arreu del mn.
.

191

La meva fe es fonamenta en la convicci que Un altre mn s

possible, ... necessari i urgent; que pertoca als humans arreglar tot
all que hem espatllat; que tenim molts mestres que hi han posat la
vida: Confuci, Buda, Scrates, Jess, Gandhi, Luther King, Che
Guevara, Oscar Romero, Teresa de Calcuta, Nelson Mandela; que
tamb molts milions de persones annimes, de tota tnia, ideologia o
religi, avui i arreu sesforcen i lluiten pel b i per la pau. Crec
fermament, tot recordant paraules del llibre de lApocalipsi, que: No
existir ms la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment (Ap. 21). Ara ja
construm un cel nou i una terra nova. Crec en la UTOPIA.
Guillem Ramis i Moneny. Marratx, 2010.

PREGRIA
Per a creients i no-creients
.

Donam grcies per la bellesa del mn. Ens dolen els llocs on
l'entorn
s
destrut
voluntriament
o
descuidat
despreocupadament.
Aprenguem a tenir cura i acaronar la terra per poder compartir
amb justcia els seus recursos amb totes les persones.
.

Ens dol que hi hagi molta gent que no t cobertes les necessitats
diries i que enfronta perills, conflictes o persecucions.
Aprenguem els camins de justcia, treballant contra la violncia i
l'opressi.
.

En silenci i amb acceptaci del lloc on estam, mirem el nostre

interior i contemplem els avantatges rebuts i les oportunitats
viscudes. Tinguem agrament pels regals arribats, coneixements,
habilitats, idees...
.

Siguem hbils per trobar perspectives noves, per reformar criteris,

per mirar ms enll, per compartir talents i mitjans, per donar-nos
als febles, als descoratjats i als qui no troben sentit a la vida.
.

Siguem oberts, tolerants, solidaris uns amb els altres, tots i totes
compartint aquest mn d'amor, llgrimes i rialles.
.

Estiguem sempre atents. Siguem captivats pel miracle de la vida,

plens de passi nova i d'actituds compromeses, tot i admetent el
risc de perdre-hi, a la manera com ho va fer Jess de Nazaret.
Aquesta s la nostra pregria.
Font: HUNT, Rex: Why weren't we told?
192

25. UN ALTRE MN NECESSARI i POSSIBLE

INTRODUCCI
Cal entendre l'afirmaci cabdal dels Evangelis "El Regne de Du s
enmig de vosaltres" (Lluc 17:21) juntament amb altres aclariments,
tamb evanglics: "Amb el Regne del cel passa com amb un home
que va sembrar bona llavor en el seu camp, per vingu el seu
enemic i va sembrar jull enmig del blat" (Mateu 13:24) i "El Regne del
cel sofreix violncia i gent violenta se'n vol apoderar" (Mateu 11:12).
CONSIDERACIONS
Actualment un ter de la humanitat viu molt b, un altre ter
passa por i un darrer ter ha perdut l'esperana.
Els rics esdevenen ms poderosos i els pobres queden enfonsats
en la seva misria.
Hi ha pasos que donen treball i consum, per lleven participaci
democrtica i drets aconseguits.
Molts pasos es troben greument amenaats per la fam i sotmesos
a multinacionals explotadores. En el mn, una de cada set persones
passa gana i setanta mil (70.000) humans moren de fam cada dia.
Diriament tres milions tres-cents mil (3.300.000.000) euros sn
gastats en armament. Ms de dos milions cada minut.
Al mn, tres-cents mil (300.000) infants participen en accions
blliques.
Un 90% dels bns del mn estan en mans de noms un 3%
d'humans.
Necessitarem tres planetes com el nostre per continuar consumint
com fan molts pasos d'Occident.
Tenim la religi del segle XVI, l'economia del segle XVIII i la poltica
del segle XIX. El mercat s'ha covertit en el du suprem del segle XXI.
A L'ESTAT ESPANYOL s'ha generalitzat la corrupci, per obtenir
benefici personal.
Milions de persones no tenen treball i la meitat de la joventut est
en atur.
Un 20% d'infants sofreixen malnutrici i pobresa.
Un 6% del pressupost espanyol s per a defensa i armament; aix
equival a cinquanta-quatre milions d'euros cada dia, quasi dos milions
i mig cada hora.
Catorze bancs espanyols financen fabricaci d'armes, productes
contaminants o energies no renovables.
La destrucci de l'educaci i de la sanitat pbliques s el pitjor
problema actual.
.
193

 Si continuam com ara, l'any 2100 la temperatura del planeta haur

augmentat 2,5 graus, el mar cobrir amples zones avui poblades i les
espcies animals i vegatals s'hauran redut a la meitat.
No som mercaderia en mans de poltics i banquers.
Crear s resistir; resistir s crear.
(Frases del 15 M)
SITUACI DE CANVI
Travessam una crisi sistmica general (econmica, social, cultural,
psicolgica, religiosa, poltica), provocada per un capitalisme ferotge
que converteix els governs en titelles i genera profunda desigualtat.
El moment actual de canvi s comparable al pas del Paleoltic al
Neoltic (fa 12.000 anys), quan es descobr l'agricultura i la ramaderia.
Ara, en una sola generaci, es fan ms canvis que els que es van
fer durant molt segles.
La globalitzaci s el millor i el pitjor que tenim; pot assegurar la
guarici o l'aniquilaci del nostre planeta.
El principal mal d'avui s l'egoisme i no tenir cura de la
supervivncia de la humanitat.
Tot sistema econmic, poltic o religis que no respecti els drets
humans ser sempre pervers.
Totes les persones molt riques sn lladres o filles de lladre.
(St Joan Crisstom)
L'arrel de tots els mals s la passi pels diners. (I Timoteu 6:10)
ESPERANCES RENOVADORES
Vivim en un mn interdependent, cada dia ms global.
Al mn hi ha queviures per alimentar 12.000 milions de persones.
La poblaci actual s de 7.200 milions.
S'han allargat els anys de vida dels humans grcies a la nutrici i a
la medicina.
Han sorgit iniciatives populars per a la justcia. Exemples:
plataformes contra desnonaments de vivenda, objecci fiscal a les
armes, nous partits poltics exigint democrcia participativa...
Al mn hi ha prou per a les necessitats de tothom,
per no basta per a la cobdcia de ning. (Gandhi)
Un fort sentit d'autoestima s la millor arma contra l'opressi.
(Mart Luter King)
194

PROPOSTES DE CANVI
Desenvolupar la banca tica per controlar els nostres estalvis.
Democratitzar les entitats financeres internacionals com
l'Organitzaci Mundial del Comer, el Fons Monetari Internacional, el
Banc Mundial i el Banc Central Europeu.
Eliminar els paradisos fiscals. Cal impedir l'evasi de la riquesa
nacional i l'espoliaci dels pasos pobres.
Propugnar la desobedincia civil quan els mitjans legals no
basten per assegurar la convivncia humana.
Assegurar la cooperaci internacional possibilitant que els
pasos del Tercer Mn puguin crear noves estructures per defugir de
la necessitat d'assistncia humanitria. Recordem que la Declaraci
de les Nacions Unides sobre el dret al desenvolupament, de 1986,
obliga els Estats a la cooperaci, a la qual els pasos rics han
d'aportar recursos.
Practicar el consum responsable fomentant la producci local
ecolgica i la sobirania alimentria.
Assegurar l'educaci. Cal que sigui pblica, per a tothom i de
qualitat incidint en la problemtica de la societat, local i mundial. Ha de
disposar dels mitjans necessaris i el seu principal objectiu ser formar
una ciutadania crtica, comprensiva i solidria.
Exercir els Drets humans. s essencial protegir els Drets Humans
per tal que les persones no es vegin obligades a rebellar-se contra la
tirania i l'opressi. (Prembul de la Declaraci Universal dels Drets
Humans)
Frum Social Mundial. A Porto Alegre, l'any 2005, es propos:
1) Anulaci del deute extern dels estats en desenvolupament.
2) Supressi del paradisos fiscals.
3) Treball digne per a tothom.
4) No discriminaci per sexe o tnia.
5) Protecci del medi ambient.
6) Sobirania alimentria.
7) Dret a la informaci objectiva.
8) Desmantellament de bases militars.
9) Reorganitzaci de l'Organitzaci de Nacions Unides (ONU).
Molta gent petita, a un lloc petit, fent coses petites,
pot canviar el mn. (Proverbi afric)
Quan la dictadura s un fet, la revoluci esdev un dret.
(Vctor Hugo)
Viu de forma senzilla perqu els altres puguin viure. (Gandhi)
.
.
195

UN ALTRE MODEL DE VIDA

s impossible retornar cap a enrere; tamb fugir cap a endavant.
El canvi s'ha de fer en tots els camps: econmic, ambiental,
mdic, urbanstic, agrcola, arquitectnic.
La soluci ha de ser global; no basta a nivell local.
El futur pertany a la no violncia i noms sortirem de la crisi
posant en prctica el sentit de responsabilitat.
En economia s'ha de suprimir l'imperi dels diners i del mxim
benefici i s'han de desenvolupar al mxim les empreses creadores
de treball digne, les cooperatives de producci i consum, la banca
tica...
Cal respectar la Terra i tot el que la conserva.
Hi ha perill de catstrofes climtiques, probablement molt
influenciades per la mala gesti dels humans.
Un mn sostenible hauria de basar-se en la producci natural
d'aliments i energies.
Cal reduir la despesa ecolgica; la generaci actual t la difcil
tasca d'impedir que el mn degeneri i es desfaci.
La gent ha de prendre conscincia de les causes de la crisi i de
les possibilitats que tenim per superar-la.
La soluci noms es trobar anant a l'arrel del mals.
Cal canviar la forma de pensar humana; cal un nou paradigma, tot
redescobrint els valors universals de veritat, justcia, respecte, llibertat,
amor i bellesa.
S'ha de poder gaudir d'una vida feli i solidria per a tothom.
L'educaci n's la clau.
Qualsevol canvi noms pot venir de les persones que el provoquin
i gestionin.
Davant els perills actuals s hora de mobilitzar-se i ser actors de
renovaci.
El principal problema s motivar la gent perqu actu per a una
millora general.
Cal "decrixer"; el procs s: responsabilitzar, reduir, reciclar,
reutilitzar, reinventar i reequilibrar.
Entre els humans sempre hi haur conflictes i egoismes per
vncer, per cal superar-los.
s necessari crear noves formes de solidaritat.
Cal avanar vers un futur de vertadera alliberaci social
"On puc trobar l'oce?", pregunt un peix a un altre.
"Et trobes ja a l'oce", fou la resposta. (Mello)
Sigues el canvi que vols veure al mn.
(Mathama Gandhi)
Estima i fes el que vulguis. (Agust d'Hipona)
196

Fragments de la CARTA DE LA TERRA

Document comenat a la Cimera de Rio de lany 1992 i acabat el 2000.
Estableix les bases per al respecte i la conservaci de la Terra,
llar comuna dels humans, i per a un societat ms justa per a tothom.
http://www.earthcharterinaction.org/invent/images/uploads/echarter-catalan.pdf

Ens trobam davant dun moment crtic en la histria de la Terra,

un moment en el qual la humanitat ha descollir el seu futur.
A mesura que el mn es fa ms interdependent i frgil, el futur
presenta alhora grans riscos i grans promeses.
Per continuar avanant hem de reconixer que, enmig duna
magnfica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola
famlia humana i una sola comunitat de la Terra amb un dest com.
Hem dunir-nos per crear una societat global sostenible basada
en el respecte a la natura, els drets humans universals,la justcia
econmica i la cultura de a pau.
s imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la
nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la gran comunitat
de vida i vers les generacions futures.
Com mai abans en la histria, el dest com ens crida a buscar
un nou comenament.
Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visi d'una
forma de vida sostenible en els mbits local, nacional, regional i
global.
Hem de trobar els camins per harmonitzar diversitat i unitat,
lexercici de la llibertat i el benestar com, els objectius a curt
termini i a llarg termini.
Tot individu, famlia, organitzaci i comunitat hi t un paper vital.
Les arts, les cincies, les religions, les institucions educatives, els
mitjans de comunicaci, les empreses, les organitzacions no
governamentals i els governs sn cridats a oferir un lideratge
creatiu.
QUE EL NOSTRE SIGUI UN TEMPS QUE ES RECORDI
PEL DESPERTAR A UNA NOVA REVERNCIA A LA VIDA,
LA FERMA RESOLUCI A ACONSEGUIR LA SOSTENIBILITAT,
I LACCELERACI EN LA LLUITA PER LA JUSTCIA,
LA PAU I LA JOIOSA CELEBRACI DE LA VIDA.
.
..
..

197

..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.
..
.
..
...
.
...
...
...
...
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..

198

.
.
.
..
..
..

AGRAMENTS
Agraesc la collaboraci rebuda
d'un grup de persones amigues.
Concretament vull esmentar:
.
..

ANTONI PERE FONT,

pels nombrosos suggeriments
JOAN VILA RAMIS,
per correccions importants
GUILLEM VAQUER,
per la divulgaci practicada
CATALINA BESTARD,
per la crtica i pacincia constant
ENRIC BENITO,
per l'inters demostrat
PILAR BONNN AGUIL,
per l'estmul i l'esperana de vida.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

199

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

200

.
.

EPLEG
Credo personal de Jos Lus Sampedro (1917-2013)

* Crec en la Vida, Mare totpoderosa,

creadora dels Cels i de la Terra.
* Crec en l'sser hum, el seu avanat Fill,
concebut en ardent evoluci,
progressant malgrat els Pilats
i inventors de dogmes opressors
per oprimir la Vida i enterrar-la.
* Per la Vida sempre ressuscita
i l'sser hum segueix la seva marxa cap al dem.
* Crec en els horitzons de l'Esperit
que s l'energia csmica del mn.
* Crec en la humanitat sempre ascendent.
* Crec en la Vida perdurable. Amn.

EL SOL SURT CADA DIA

PER DESCOBRIR NOUS CAMINS
PER SEGUIR LLUITANT.
LES TEVES MANS FAN FALTA
A ALGUN LLOC.
LA VIDA SEMPRE DNA.
Pilar Bonnn Aguil
.
.
.
201

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.-.
..

202

ANNEX
...

LLIBRE DE LAPOCALIPSI
Abreujat i sense termes tcnics
Revelaci de Jesucrist, que Du li va confiar perqu fes saber als seus
servidors les coses que han d'esdevenir aviat, i que ell va comunicar al
seu servent Joan. Feli el qui llegeix aquesta profecia i felios els qui
l'escolten i guarden tot el que hi ha escrit. (Captol 1: versets 1, 3)
Joan a les set esglsies que hi ha a l'sia: Grcia i pau a vosaltres, de
part del qui s, el qui era i el qui ve. Vaig ser arrabassat per l'Esperit i
vaig sentir una veu forta que deia: "Aix que veus, escriu-ho i envia-ho a
les set esglsies. No tinguis por, jo sc el primer i el darrer. Ara visc pels
segles dels segles i tenc les claus de la mort. Escriu aix que has vist, el
que ara s i el que vindr desprs. (Captol 1: versets 4, 10, 11, 17-19)
Escriu a l'esglsia d'Efes: Conec les teves obres, el teu esfor i la teva
constncia, i que no pots sofrir els dolents, sin que has demostrat la
falsia dels qui es fan passar per apstols sense ser-ho. Tens pacincia i
has suportat penes per causa del meu nom, i no has defallit. Per tenc
contra tu que has abandonat el teu primer amor. Recorda d'on has
caigut; penedeix-te i torna a comportar-te com abans. Tens aix de bo,
que detestes com jo les prctiques dels nicolates. (1)
(Captol 2: versets 1-6)
(1) Nicolates. Secta gnstica i llibertina molt estesa a sia Menor. Veneraven el
dimoni i practicaven la llibertat sexual. (Si un no copula cada
dia no pot tenir
vida eterna.) El nom fa referncia a vencedor del poble (, ) o a
seguidors de Nicolau: un dels primers set diaques de lEsglsia, segons Fets
dels Apstols 6:5).

Escriu a l'esglsia d'Esmirna: Conec la teva tribulaci i la teva pobresa,

encara que de fet ets rica; s com et calumnien aquests que es fan dir
jueus sense ser-ho, ja que sn una sinagoga de Satans. No t'espantis
pel que haurs de patir. Mira, el diable en llanar alguns de vosaltres a
la pres per posar-vos a prova, i tindreu una tribulaci que durar deu
dies (2). Sigues fidel fins a la mort i et donar la corona de la vida.
(Captol 2: versets 8-10)
(2) Du dies: una persecuci que no durar molt temps.

Escriu a l'esglsia de Prgam: S on vius: s un lloc on Satans hi t el

tron, i no obstant, mantens amb fermesa el meu nom sense negar la
meva fe. Per tenc alguna cosa contra tu: incits els israelites a caure en
l'escndol de menjar carn sacrificada als dols i a fornicar. Tamb tens
alguns que professen la doctrina dels nicolates (1). Penedeix-te; al qui
triomfi li donar del mann amagat. (Captol 2: versets 1216)
203

Escriu a l'esglsia de Tiatira: Conec les teves obres, l'amor, la fe, la

dedicaci i la constncia. La teva activitat darrera s ms gran que al
comenament. Toleres i ensenyes els meus servidors a fornicar i a
menjar carn immolada als dols. No vols esmenar-te. Et postrar en una
gran tribulaci. Us pagar a cadasc segons les vostres obres. Reteniu
fort all que teniu fins que jo torni. Al qui triomfi i guardi fins a la fi les
meves obres, li donar autoritat sobre les nacions. (C. 2: v.1823, 25-26)
Escriu a l'esglsia de Sardis: Conec les teves obres, i s que portes un
nom que vol dir que ets viva, per ets morta. Desvetlla't i aferma les
restes que estaven a punt de morir, perqu no he trobat que les teves
obres fossin acabades als ulls del meu Du. Recorda all que vas
escoltar i vas acceptar, segueix-ho i penedeix-te. Si no vigiles vindr com
un lladre. El qui triomfi ser revestit amb vestidures blanques (3), i no li
esborrar el nom del llibre de la vida, sin que proclamar el seu nom
davant del meu Pare. (Cap. 3: vv 1-3, 5)
(3) Perqu compleix la Llei, practica bones obres i obt la victria.
Escriu a l'esglsia de Filadlfia: Conec les teves obres. Has guardat la
meva paraula i no has negat el meu nom. Mira, et don alguns de la
sinagoga de Satans; que reconeguin que jo t'he estimat. Tamb et
guardar a l'hora de la prova que s a punt de venir sobre tot el mn.
Mantn fidelment all que tens. Qui triomfi el far columna del santuari
del meu Du. Li gravar el nom de Du i de la seva ciutat, la nova
Jerusalem. (Captol 3: versets 7, 12)
Escriu a l'esglsia de Laodicea: Conec les teves obres i s que no ets ni
freda ni calenta. Et vomitar de la meva boca. Tu dius: Som rica, estic
ben proveda i no em falta res, per no t'adones que ets la ms
desventurada, miserable, pobra, cega i nua. Jo reprenc i corregesc tots
els qui estim. Sigues fervent i penedeix-te. Al qui triomfi li concedir de
seure amb mi al meu setial, igual com jo he triomfat.
(Captol 3: vv. 14-17, 19, 21)
Desprs vaig veure una porta oberta al cel i vaig sentir aquella veu que
em deia:"Puja aqu i t'ensenyar les coses que s'acompliran." Tot seguit
vaig veure que hi havia un setial situat al mig del cel. El qui estava
assegut tenia l'esclat semblant al jaspi i a la sardnica. Al voltant del
setial hi seien vint-i-quatre ancians revestits de mantells blancs i amb
corones d'or. Del setial sortien llamps i trons. Davant, com un mar de
vidre flanquejat per quatre vivents, plens d'ulls al davant i al darrere. El
primer vivent s'assemblava a un lle; el segon, a un vedell; el tercer tenia
cara humana, i el quart semblava una guila en ple vol. Cada vivent tenia
sis ales i era ple d'ulls. Quan els vivents donaven grcies al qui seu al
setial, els vint-i-quatre ancians es prosternaven i deien: "Ets digne,
Senyor i Du nostre, de glria, honor i poder, perqu has creat totes les
coses." (Captol 4: 1-11)
204

Desprs vaig veure un rotlle escrit i precintat amb set segells. Tamb
vaig veure un ngel que cridava: "Qui s digne d'obrir el rotlle? Qui pot
trencar els segells?" Per ning no podia obrir-lo. Jo plorava veient que
no hi havia ning capa d'obrir el rotlle. Un dels ancians em digu: "No
ploris, mira, el lle de Jud i rebrot de David pot obrir el rotlle." Aleshores
vaig veure, entre el setial i els ancians, un Anyell dret, com degollat.
Tenia set banyes i set ulls, que sn els set esperits de Du enviats a tota
la terra. Sacost per rebre el rotlle del qui seia al setial. Els quatre
vivents i els vint-i-quatre ancians caigueren de genolls davant l'Anyell i
cantaven un cntic nou: "Ets digne d'obrir els segells, perqu vas ser
degollat i amb la teva sang comprares per a Du gent de tota raa,
llengua, poble i naci, que regnar sobre la terra." Aleshores, en la visi,
vaig sentir una multitud d'ngels, milers de milers, que aclamaven:
"Digne s l'Anyell, que ha estat degollat, de rebre poder, riquesa,
saviesa,fora, honor, glria i lloana." I totes les criatures que hi ha al cel,
a la terra i al mar responien: "Al qui seu al setial i a l'Anyell siguin donat
lloana, honor, glria i poder, pels segles dels segles." Els quatre vivents
deien:
"Amn."
I
els
ancians
es
prosternaven
adorant.
(Captol 5: versets 1-14)
Quan l'Anyell obria el primer dels set segells vaig sentir un dels quatre
vivents que crid: "Vine!" Aleshores aparegu un cavall blanc; el seu
genet duia un arc per continuar vencent. Quan va obrir el segon segell,
vaig sentir el segon vivent que deia: "Vine!" I aparegu un cavall, de
color rogenc; al seu genet, armat amb una espasa, li donaren poder
perqu es matassin els uns als altres. Quan va obrir el tercer segell, vaig
sentir el tercer vivent que deia: "Vine!" Aleshores aparegu un cavall
negre: el seu genet duia a la m una balana. Vaig sentir una veu que
deia: "Una mesura de blat, un denari; tres mesures d'ordi, un denari." I
quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que deia:
"Vine!" Aleshores aparegu un cavall cendrs; el seu genet tenia per
nom la Mort; li donaren potestat sobre la quarta part de la terra, per a
matar amb l'espasa, la fam, la pesta i amb els animals ferotges. I quan
va obrir el cinqu segell, vaig veure les nimes dels qui havien estat
assassinats per causa de la Paraula de Du i pel seu testimoniatge.
Aquestes cridaven: Quant de temps estars, Senyor, a fer justcia?"
Aleshores els donaren una vestidura blanca i els digueren que
esperassin els seus germans que havien de morir com ells. Quan va
obrir el sis segell, vaig veure que es produa un gran terratrmol, el sol
s'enfosqu, la lluna agaf color de sang, les estrelles caigueren, el cel va
desaparixer i totes les muntanyes i les illes es desplaaren de lloc. Els
reis de la terra, els magnats, els rics, els valents i tothom, esclaus i
lliures, samagaren a les coves, entre les roques de les muntanyes, tot
cridant Amagau-nos de la mirada d'aquell qui ocupa el setial i de la ira
de l'Anyell, perqu ja ha arribat el gran dia de la seva ira, i qui el podr
resistir?" (Captol 6: versets 1-17)
205

Desprs vaig veure quatre ngels que retenien els quatre vents perqu
no bufassin sobre la terra, ni sobre el mar, ni sobre cap arbre. Vaig veure
tamb un altre ngel que portava el segell del Du vivent, i crid als
quatre ngels que havien de devastar la terra: "No faceu mal a la terra, ni
al mar, ni als arbres, fins que hgim marcat el front dels servidors del
nostre Du." I vaig sentir el nombre dels segellats: cent quaranta-quatre
mil del conjunt de les tribus d'Israel. Desprs vaig veure una gran
gentada que ning no hauria pogut comptar, de tota mena de
nacionalitats i de totes les races, pobles, i llenges, que estaven drets
davant el setial i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les
mans, aclamaven fortament: "Hosanna al nostre Du, que seu al setial, i
a l'Anyell!" I tots els ngels, els ancians i els quatre vivents digueren:
"Amn. Lloana, glria, saviesa, acci de grcies, honor, potncia i fora
al nostre Du pels segles dels segles! Amn." Llavors un dels ancians
em pregunt: "Aquests que van vestits de blanc, qui sn i d'on vnen?"
Ell afeg: "Sn els qui vnen de la gran tribulaci i han rentat i blanquejat
els seus vestits en la sang de l'Anyell. No tendran mai ms fam, ni set, ni
els pesar mai ms la solellada ni cap mena de xafogor, perqu l'Anyell
els pasturar i els conduir a dolls d'aiges vives, i Du eixugar tota
llgrima dels seus ulls." (Captol 7: versets 1-4, 9-14, 16-17)

Quan va obrir el set segell, es fu silenci en el cel. Vaig veure els set
ngels que estan sempre davant Du i els van donar set trompetes.
Aparegu un altre ngel amb un encenser d'or i li donaren perfums
perqu els ofers, juntament amb les oracions dels sants, sobre l'altar
davant el setial. El fumerol dels perfums, amb les oracions dels sants,
puj a la presncia de Du. Desprs l'ngel prengu l'encenser, lompl
de brases de l'altar i les llan a la terra; esclataren trons i llamps,
seguits d'un terratrmol. Llavors els set ngels es prepararen per tocar.
El primer ngel toc la trompeta i es produ una pedregada amb foc i
sang. Una tercera part de la terra, dels arbres i de l'herba foren
cremades. El segon ngel toc la trompeta i la tercera part del mar es
convert en sang, la tercera part dssers del mar moriren i la tercera part
de naus senfonsaren. El tercer ngel toc la trompeta i caigu del cel un
astre grandis, com una torxa, sobre la tercera part de rius i fonts. Molta
gent va morir per causa de les aiges, perqu s'havien tornat amargues.
El quart ngel va tocar la trompeta i qued afectada la tercera part del
sol, de la lluna i de les estrelles. La llum del dia minv, i igualment la de
la nit. I en la visi aparegu una guila que volava i cridava molt fort: "Ai,
ai, ai dels qui viuen a la Terra! (Captol 8: versets 1-13)

206

El cinqu ngel toc la trompeta i es va obrir el pou de labisme don puj

una fumarada que enfosqu el sol. Del fum sortiren unes llagostes que
sescamparen per la terra per fer mal als homes que no duen la marca
de Du al front i turmentar-los durant cinc mesos. En aquells dies els
homes buscaran la mort per la mort fugir d'ells. L'aspecte de les
llagostes era semblant a cavalls i la seva fesomia semblava humana;
duien els cabells com les dones i les dents com els lleons. Tenien cues
semblants a les dels escorpins El primer "ai" ha passat. Encara en vnen
dos ms. El sis ngel toc la trompeta, i una veu li orden: "Deixa anar
els quatre ngels retinguts vora el gra riu ufrates." Llavors deslligaren
quatre ngels per exterminar un ter de la humanitat. El seu exrcit tenia
dos-cents milions d'homes a cavall; els cavalls tenien com caps de lle
alenant foc, fum i sofre. Els qui no moriren, no volgueren penedir-se ni
deixar d'adorar dimonis i dols, que no hi veuen, ni hi senten, ni caminen.
Tampoc es penediren dels homicidis, maleficis, fornicaci i robatoris.
(Captol 9: versets 1-8, 10, 12-17, 20-21)
Vaig veure un altre ngel vestit d'un nvol i coronat amb l'arc iris; tenia el
rostre com el sol i les cames com columnes de foc. Duia un petit rotlle
obert i tenia el peu dret sobre el mar i l'esquerre sobre la terra. Va cridar
com rugit de lle i els set trons es posaren a parlar. Jo em disposava a
escriure, per vaig sentir una veu que em deia: "No escriguis el que han
dit els set trons." Llavors l'ngel va fer un jurament: "Juro que quan arribi
el set ngel i vagi a tocar la trompeta, ja s'haur acomplert la
providncia de Du." Desprs la veu del cel em parl altre cop dient:
"Vs, pren el petit rotlle que t l'ngel plantat sobre el mar i la terra." Em
vaig acostar i l'ngel em digu: "Pren-lo i empassa-te'l. T'amargar el
ventre, per el trobars dol com la mel." Vaig agafar el petit rotlle i me'l
vaig empassar; a la boca el trobava dol, per desprs em cremava
lestmac. I lngel em digu: "Encara haurs de profetitzar sobre molts
pobles, nacions, llenges i reis." (Captol 10: versets 1-11)
Llavors van donar-me una canya i em van dir: "Vs a amidar el santuari
de Du, l'altar i el recinte dels adoradors, per prescindeix del pati
exterior del temple i no l'amidis, perqu ha estat perms als pagans de
trepitjar la ciutat santa per quaranta-dos mesos. Durant mil dos-cents
seixanta dies els meus dos testimonis profetitzaran. Sn les dues
oliveres i els dos lampadaris que es troben a la presncia del Senyor; els
surt de la boca un foc que destrueix els enemics. D'aquesta manera
morir tothom qui els vulgui fer mal. Tenen el poder dimpedir la pluja
durant els dies de la seva profecia i per ferir la terra amb tota mena de
calamitats. Per la bstia els far la guerra, els derrotar i els matar, i
els seus cossos quedaran exposats a la plaa de la gran ciutat, Sodoma
i Egipte, on tamb el seu Senyor fou crucificat. Durant tres dies i mig,
gent dels diversos pobles, tribus, llenges i nacions contemplaran els
seus cossos, i no permetran que siguin sepultats.
207

Els habitants de la terra ho festejaran, perqu aquests dos profetes eren

una mortificaci per als habitants de la terra." Per desprs dels tres
dies i mig, un al de vida enviat per Du entr en ells i es posaren drets.
Aleshores van sentir una veu que des del cel deia: "Pujau aqu!" I van
pujar al cel. En aquell instant la desena part de la ciutat es va esfondrar;
set mil persones van morir per causa del terratrmol, i els qui quedaren,
esferets, lloaven el Du del cel. El segon "ai" ha passat, i el tercer vindr
tot seguit. El set ngel toc la trompeta, i al cel les aclamacions deien:
"El regne del mn s del Senyor nostre i del seu Crist, i regnar pels
segles dels segles!" Els vint-i-quatre ancians, adorant Du, deien:
"Grcies, Senyor Du Totpoders, el qui s i el qui era, perqu has
comenat a regnar. Ha arribat el moment de jutjar els morts, de
recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant i els qui
veneren el teu nom, i de destruir els qui destrueixen la terra."
I el santuari de Du es va obrir i es va veure l'arca de l'aliana dins el
santuari, mentre esclataven llamps i trons, un fort terratrmol i una gran
pedregada. (Captol 11: versets 1-19)
Al cel aparegu una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, i al
cap una corona de dotze estrelles; estava embarassada i a punt
d'infantar. I crid en els dolors del part. Al cel hi paregu tamb un gran
drac roig amb set caps i deu banyes; i sobre els caps set diademes. La
seva cua llen a la terra el ter dels estels del cel. Llavors el drac
satur davant la dona per devorar el seu fill, tan bon punt naixs. Ella va
infantar un infant que ha de regir totes les nacions. El seu fill, per, fou
arrabassat prop de Du; i la dona fug cap al desert, perqu all la
sustentin durant mil dos-cents seixanta dies. Llavors al cel esclat una
guerra: Miquel i els seus ngels anaven a combatre contra el drac que
lluit amb els seus ngels, per perderen el lloc que tenien al cel. El gran
drac, la serp antiga, l'anomenat diable i Satans, l'enganyador de tot el
mn, fou precipitat a la terra amb els seus ngels. I vaig sentir al cel:
"Ara s'ha consumat la salvaci, el regnat del nostre Du, i el poder del
seu Crist, perqu ha estat expulsat l'acusador dels nostres germans. Ells
l'han venut per la sang de l'Anyell i amb el testimoniatge que han donat,
sense apreciar la prpia vida. Per aix alegrau-vos. Ai de la terra i del
mar, perqu li queda poc temps!" Quan el drac es va veure a terra,
persegu la dona que havia infantat linfant. A ella li foren donades dues
ales perqu fugs volant cap al seu lloc del desert, on s sustentada un
temps. La serp, llavors, llan una riuada d'aigua rere la dona perqu fos
arrossegada. La terra ajud la dona, engolint-se el riu que el drac havia
vomitat. El drac, ple de rbia, se n'an a fer la guerra contra els qui
guarden els manaments de Du i mantenen el testimoniatge de Jess.
(Captol 12: versets 1, 3-17)

208

Aleshores vaig veure que sortia del mar una bstia amb deu banyes i set
caps; duia sobre les banyes deu diademes i un ttol blasfem a cada cap. La
bstia semblava una pantera; potes com un s i boca com un lle i reb
exrcit, tron i poder. Un dels caps de la bstia semblava ferit de mort, per
la ferida s'havia guarit. Tothom, fascinat, anava darrere ella i adorava el
drac perqu havia cedit l'autoritat a la bstia. Els qui adoraven la bstia
deien: "Qui es pot comparar a la bstia? I li donaren perms d'actuar durant
quaranta-dos mesos. Proferiren blasfmies contra Du i contra els qui
habiten al cel. Fou concedida autoritat a la bstia sobre tota raa, poble,
llengua i naci; tots els habitants de la terra l'adoraran, llevat dels qui tenen
el nom escrit en el llibre de la vida. Qui tingui orelles que escolti: molts
seran empresonats i assassinats. Desprs vaig veure una altra bstia;
tenia dues banyes i parlava com un drac; reb l'autoritat de la primera
bstia que ha de ser venerada per tothom. Fa baixar foc del cel, enganya
els pobladors de la terra amb prodigis i mana dedicar una imatge a la
primera bstia. Tamb li fou perms imposar la pena de mort als qui no
vulguin adorar la imatge de la bstia. Tothom havia de portar una marca a
la m dreta o al front, a fi que ning no pogus comprar ni vendre sense la
marca amb el nom de la bstia o la xifra del seu nom. Cal emprar l'enginy
per calcular la xifra de la bstia: s una xifra de nom propi i la seva suma
s de sis-cents seixanta-sis.(Captol 13: versets 1-18)
Desprs vaig veure l'Anyell, dret sobre la muntanya de Si, juntament amb
cent quaranta-quatre mil que duien escrit al front el nom d'Ell i del seu
Pare. Vaig sentir una veu com una coral de cantors de ctara. Cantaven un
cntic nou i ning no podia aprendre aquell cntic, llevat d'aquells cent
quaranta-quatre mil rescatats de la terra. Aquests no han tingut contacte
amb cap dona: sn verges i acompanyen l'Anyell. De la seva boca no n'ha
sortit mai cap mentida: no tenen cap defecte. Vaig veure tamb un altre
ngel que portava una bona nova per proclamar a tota naci, raa, llengua
i poble. Cridava amb veu potent: "Venerau Du, perqu ha arribat l'hora
del seu judici. Un segon ngel crid: "Ha caigut la gran Babilnia que ha
embriagat totes les nacions amb la seva fornicaci." Va venir un tercer
ngel dient: Si alg venera la bstia o la seva imatge rebr el furor de Du
i ser turmentat amb foc. El fum del seu turment pujar pels segles dels
segles. Aix es veur la pacincia dels qui guarden els manaments de Du
i la fe de Jess." Vaig sentir una altra veu que deia: "Escriu: felios els qui
des d'ara moren en el Senyor. Podran reposar de les seves fatigues, ja
que les seves obres els acompanyen." Desprs vaig veure un nvol blanc,
i sobre el nvol hi seia un que tenia aspecte com de fill d'home i duia una
corona d'or i una fal esmolada. Un altre ngel sort cridant: "Ja ha arribat
l'hora de segar. La collita ja s a punt. Sega!" El que estava assegut sobre
el nvol pass la seva fal i la terra qued segada. Sortiren un ngel que
duia un fal i un altre ngel cridant:"Verema el cep de la terra, que els
seus rams ja han madurat." L'ngel pass el fal i aboc els rams al
gran cup de la indignaci de Du. El cup fou trepitjat i dell en sort sang
que arrib en un radi de mil sis-cents estadis. (Captol 14: versets 1-20)
209

Vaig veure set ngels portant set plagues. Hi havia una espcie de mar
de vidre amb foc, i al seu costat els vencedors de la bstia que cantaven:
"Grans i magnfiques sn les teves obres, Senyor; justos i fidels sn els
teus camins. Noms tu ets sant. Totes les nacions vindran i es
prosternaran davant teu." Desprs vaig veure com s'obria el santuari i en
sortien els set ngels portant les set plagues. Un dels quatre vivents els
don set copes d'or plenes del furor del Du. Una boirina ompl el
santuari. Ning no podia entra-hi fins que les set plagues shaguessin
consumat. (Captol15: versets 1-8)
Vaig sentir una veu que deia als set ngels: "Anau i abocau les set copes
del furor de Du sobre la terra." El primer ngel se nan i aboc la seva
copa a la terra. A tots els qui adoraven la bstia els sortiren unes lceres
malignes. El segon ngel aboc la seva copa al mar que es convert en
sang i tots els animals marins es moriren. El tercer ngel aboc la seva
copa als rius que es convertiren en sang. El quart ngel aboc la seva
copa al sol que pogu consumir els homes amb foc. El cinqu ngel
aboc la seva copa sobre el tron de la bstia; el seu reialme qued en
tenebres i la gent es mossegava la llengua de dolor, El sis ngel aboc
la seva copa sobre el gran riu ufrates que qued sec. Vaig veure que
sortien de les boques del drac, de la bstia i del fals profeta tres esperits
immunds, com granotes; eren esperits endimoniats que anaven a reunir
tots els reis del mn per a la batalla del gran dia de Du. Tots els reis del
mn saplegaren al lloc anomenat en hebreu Harmagedon. El set
ngel aboc la seva copa a l'espai. Esclataren llamps i trons i es produ
un terratrmol com no n'hi havia hagut mai cap igual. Les ciutats dels
pagans sesfondraren. La gran Babilnia begu la copa del furor de Du.
Totes les illes fugiren, les muntanyes desaparegueren i caigu una
calabruixada de pedres grosses; els homes maleren Du, perqu el
dany fou terrible. (Captol 16: versets 1-4, 8, 10, 12-14, 16-21)
Llavors un dels set ngels em digu: "Vine, et mostrar el cstig de la
gran prostituta amb la que han fornicat els reis de la terra i embriaga
tothom." Em transport en xtasi a un desert on vaig veure una dona que
cavalcava en una bstia de color escarlata, que tenia set caps i deu
banyes. La dona anava vestida de porpra i enjoiada amb or, pedres
precioses i perles. Sobre el front duia aquesta inscripci: Babilnia, la
gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra. La dona
estava embriagada amb la sang del poble sant i dels testimonis de
Jess. L'ngel em digu: "T'explicar el misteri de la dona i de la bstia
que se'n va a la perdici. Els set caps sn els turons on seu la dona i
representen tamb els set reis. Les deu banyes sn deu reis que encara
no han rebut un regne; tots tenen un projecte en com: posar a
disposici de la bstia el seu exrcit i la seva fora. Tots lluitaran contra
l'Anyell, per l'Anyell els vencer."

210

Tamb em digu: " Les deu banyes i la bstia avorriran la prostituta i la

deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la devastaran amb foc, perqu
Du dirigeix les seves voluntats i es complir el seu designi: cedir el seu
reialme a la bstia, fins que es compleixi el que Du ha dit. La dona que
has vist representa la gran ciutat que domina els reis de la terra."
(Captol 17: versets 1-9, 12-18)
Desprs vaig veure un altre ngel que crid: "Ha caigut la gran Babilnia
i s'ha convertit en refugi de dimonis i de tota mena d'esperits malignes,
perqu ha embriagat totes les nacions. Tots els reis de la terra havien
fornicat amb ella, i els traficants de tot el mn s'havien aprofitat de la
riquesa que generava la seva vida fastuosa." Vaig sentir una altra veu
que deia: "Poble meu, surt perqu no tafectin les calamitats que
arribaran a la ciutat: el doble del que ha fet, turment i plany. Les plagues
li vindran totes en un sol dia: mort, dol, fam i flamarada que la consumir.
Quan veuran la fumarada del seu incendi, els reis de la terra que havien
fornicat amb ella ploraran i, espantats, diran: "Ai, ai, Babilnia, gran ciutat
poderosa, en una sola hora s'ha completat el teu cstig!" Els traficants de
la terra ploren per ella, perqu la seva mercaderia ja no la compra ning:
or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i grana, fustes
oloroses i objectes de marfil, atuells de fusta preciosa, d'aram, de ferro i
de marbre; canyella, gingebre, perfums, encens, vi, oli, flor de farina,
blat, bestiar gros i ovelles, cavalls, carros, esclaus i vides humanes.
Totes les coses exquisides i esplndides s'han acabat per a tu, i ja no
tornaran mai ms. Els traficants d'aquests articles que s'havien enriquit
grcies a aquesta ciutat ploraran i exclamaran: "Ai, ai de la gran ciutat,
noms en una hora ha quedat arrasada!" Tots els navegants i mariners
contemplaven la fumarada del seu incendi i deien: "Quina ciutat hi ha
hagut comparable a la gran ciutat?" Es planyien cridant: "Ai, ai de la gran
ciutat que amb la seva opulncia havia enriquit tots els navegants,
noms en una hora ha quedat arrasada!" Jo deia: Poble sant, apstols i
profetes, Du ha reivindicat la vostra causa contra aquesta ciutat."
Desprs, un ngel corpulent al una gran pedra i la llan al mar tot
dient: "Aix, de sobte, ser precipitada Babilnia, la gran ciutat, i no la
veuran mai ms. Sons de ctares, flautes i trompetes ja no se sentiran
mai ms dintre teu; ja no es veur mai ms cap artes, ni claror de
llnties, ni casaments. Els teus comerciants amb les teves metzines han
aviciat tots els pobles. Dintre teu s'ha vessat la sang dels profetes, del
poble sant, i dels mrtirs immolats arreu de la terra."
(Captol 18: versets 1-4, 6-24)
Desprs vaig sentir una gran gentada que clamava: "Alleluia! La victria,
la glria i el poder sn del nostre Du, perqu jutja amb justcia i rectitud;
ha condemnat la gran prostituta, que corrompia la terra i ha vindicat la
sang dels seus servidors."

211

I repetien: "Alleluia!" I els vint-i-quatre ancians, amb els quatre vivents,

adoraren Du dient: "Amn. Alleluia!" Del setial sort una veu: "Lloeu el
nostre Du, tots els seus servents, tots els qui el venerau, petits i grans."
Tot d'una vaig sentir la veu d'una gran gentada: "Alleluia! Que el Senyor,
Du nostre, el Totpoders, ja regna. Alegrem-nos perqu han arribat les
noces de l'Anyell. Han vestit la seva esposa de lli blanc que simbolitza
les bones accions." Llavors un ngel em digu: "Escriu: Felios els qui
sn convidats al banquet de noces de l'Anyell." Jo volia adorar-lo, per
ell em digu: "No ho facis. Jo som un company de servei, teu i dels teus
germans que mantenen el testimoniatge de Jess; adora noms Du,
perqu el testimoniatge de Jess s l'esperit de la profecia." Desprs
aparegu un cavall blanc; el seu genet obra en justcia quan jutja i
guerreja. L'havien vestit amb un mantell tenyit de sang, i el seu nom s
El Verb de Du. El segueixen els exrcits celestials muntats en cavalls
blancs. De la boca li sortia una espasa afilada per ferir els pobles
pagans. Porta aquesta inscripci: Rei de reis i senyor de senyors.
Desprs vaig veure un ngel en el sol que deia a totes les aus de presa:
"Veniu, aplegau-vos per al gran banquet de Du. Aleshores vaig veure
la bstia i el reis de la terra amb les seves tropes, aplegats per fer la
guerra contra el qui muntava dalt de cavall i contra el seu exrcit. La
bstia fou capturada, i tamb el fals profeta. Tots dos foren llanats al
llac de foc. Els qui quedaven foren morts amb l'espasa del qui muntava
dalt del cavall i totes les aus es van atipar de les seves carns.
(Captol 19: versets 1-11, 13-17, 19-21)
Desprs vaig veure un ngel que duia la clau de l'abisme i una gran
cadena. Agaf el drac, que s Satans, el diable, i lencaden per mil
anys. El llen a l'abisme, tanc la porta amb clau i hi pos un segell,
perqu no pugui enganyar ms les nacions, fins que hagin passat els
mils anys. Desprs caldr deslligar-lo per poc temps. Tamb vaig veure
les nimes dels decapitats per causa del testimoniatge de Jess i de la
paraula de Du. Aquells que no havien adorat la bstia ni la seva imatge,
tornaran a la vida i regnaran amb Crist durant mil anys. Felios els qui
tenen part en la primera resurrecci. La segona mort no t cap poder
sobre ells; seran sacerdots consagrats a Du i al Crist, i regnaran amb ell
durant mil anys. Desprs de mil anys, Satans ser desfermat de la seva
pres, i en sortir. Per tal d'enganyar totes les nacions de la terra
formar un exrcit tan nombrs com la sorra de la vora del mar.
Saplegaran i assetjaran el campament del poble sant i la ciutat
estimada, per baixar foc del cel i els devorar. El diable que els
enganyava fou llanat al llac de foc, on havien estat llanats tamb la
bstia i el fals profeta, i on seran turmentats nit i dia pels segles dels
segles. Vaig veure un gran setial blanc i el qui l'ocupava. Davant la seva
presncia, la terra i el cel fugiren. Llavors vaig veure els morts, drets
davant el setial, i fou obert un altre llibre, que s el de la vida, i els morts
foren jutjats per all enregistrat referent a les obres.
212

El mar don els morts que tenia, i la Mort i el seu Reialme donaren
tamb els seus morts; tots foren jutjats d'acord amb les seves obres.
La Mort i el seu Reialme foren llanats al llac de foc; aix s la
segona mort. Si alg no es trobava registrat al llibre de la vida, era
llanat al llac de foc. (Captol 20: versets 1-4, 6-15)

Desprs vaig veure un cel i una terra nova, perqu el primer cel i la
primera terra havien desaparegut, i el mar ja no existia. I vaig veure
que davallava del cel, provenint de Du, la ciutat santa, la nova
Jerusalem, abillada com una nvia que ha estat engalanada per al
seu esps. I vaig sentir una veu potent que deia: "Aquest s el
tabernacle que Du estableix entre els homes; ells seran el seu
poble, i el mateix Du ser el seu Du. Ell eixugar tota llgrima dels
seus ulls, i la mort ja no existir; ni mai ms hi haur dol, ni clams, ni
penes, perqu les coses d'abans han passat." I el que seia al setial
digu: "Mirau, tot ho faig nou." Desprs va dir: "Escriu-ho, perqu
aquestes paraules sn verdiques." I afeg: "Jo sc l'Alfa i l'Omega, el
principi i la fi. Al qui tingui set li permetr beure de franc de la font
d'aigua de la vida. El qui triomfi heretar tot aix i jo ser Du per a
ell, i ell ser un fill per a mi. Per per als covards, incrduls,
corromputs, homicides, fornicadors, idlatres i tots els falsaris, la
seva part ser el llac de foc, que s la segona mort." Aleshores un
dels set ngels i em parl: "Vine, et mostrar la nvia, l'esposa de
l'Anyell." I em transport en xtasi a una muntanya molt alta, i em
mostr la ciutat santa, Jerusalem, que davallava del cel venint de Du
i rodejada de la glria de Du. El seu resplendor era com de pedra
preciosa. Tenia una gran muralla, amb dotze portes. A les portes hi
havia gravats els noms de les dotze tribus d'Israel. El qui em parlava
tenia una cana d'or per a amidar la ciutat. Lamid; tenia dotze mil
estadis. La muralla: tenia cent quaranta-quatre colzades. La ciutat era
tota d'or. Les pedres dels fonaments de la muralla duien encastades
tota mena de pedres precioses. Les dotze portes eren dotze perles.
No vaig veure cap temple, perqu el Senyor Du Totpoders s el
seu temple, junt amb l'Anyell. A la ciutat no li manca ni el sol ni la
lluna per fer-li llum, perqu la glria de Du la illumina, i la seva
llumenera s l'Anyell. Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis
de la terra li duran la seva esplendor. Les seves portes no es
tancaran al cap de la jornada, perqu all no hi haur nit. Li portaran
la glria i l'esplendor dels pobles gentils. Res d'immund no hi podr
entrar, ni els idlatres, ni els falsaris, sin que noms hi entraran els
qui estan inscrits al llibre de la vida que t l'Anyell.
(Captol 21: versets 1-12, 15-19, 21-27)

213

Llavors em mostr el riu d'aigua de vida que sortia del setial de Du i de

l'Anyell. A banda del riu, creix l'arbre de la vida que serveix de remei a
les nacions. Ja no hi haur ms prohibicions. Els servents de l'Anyell el
veuran cara a cara i portaran el seu nom escrit al front. Ja mai ms no hi
haur nit, perqu el Senyor Du els illuminar; i regnaran pels segles
dels segles. I em digu:"Aquestes paraules sn fidedignes. Venc de
seguida. Feli aquell que guarda les paraules proftiques d'aquest llibre."
Jo, Joan, som el qui va sentir i va veure tot aix. Vaig caure als peus de
l'ngel per adorar-lo, per ell em digu: "No ho facis. Jo som un company
al teu i al de tots els qui guarden les paraules d'aquest llibre; adora
noms Du. No guardis en secret el missatge proftic d'aquest llibre,
perqu el temps de complir-se s a prop. L'home honrat i sant segueixi
amb el seu comportament.
"Venc tot duna per pagar a cadasc el que mereixen les seves obres. Jo
sc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. Felios els qui
renten els seus vestits,aix podran accedir a l'arbre de la vida i entrar a la
ciutat. Fora fornicadors, homicides, idlatres i tots els qui es complauen
en la falsedat o la fabriquen. Jo, Jess, he enviat el meu ngel per
garantir-vos tot aix que fa referncia a les esglsies. Jo som el rebrot i
el llinatge de David, l'estel resplendent del mat."
L'Esperit i l'Esposa diuen: 'Vine!' Qui ho escolti, digui: 'Vine!' Qui tengui
set, vengui i prengui de franc l'aigua de vida.
Jo testific les paraules proftiques d'aquest llibre. Que ning gosi afegirhi ni treuren res del que hi ha; si ho fa, Du el traur de l'arbre de la vida
i de la ciutat santa. El qui testifica aquestes coses diu: "Cert, venc de
seguida." Amn. Vine, Senyor Jess! Que la grcia del Senyor Jess
sigui amb tothom. Amn. (Captol 22: versets 1-21)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.

214

..

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
Tema 1. ADMIRACI i HUMILITAT DAVANT LUNIVERS
1. BRUNIER, S: Atlas de las estrellas. Editorial Larousse. Barcelona, 2007
2. FACCHINI, F: Y el hombre apareci sobre la tierra Creacin o
evolucin? Editorial Palabra. Madrid, 2007.
3. FAX, Andr: Los primitivos actuales. La prehistoria, hoy. Editorial
SM. Madrid, 1986.
4. GEERING, Lloyd: From the Big Bang to God. Polebridge Press. Salem,
OR, USA, 2013.
5. KRAUS, L: A universe from nothing. Ed. Free Press. NY, USA, 2012.
6. MIRALLESFERNNDEZ: Esmorzar amb partcules. Editorial. Rosa
dels Vents. Barcelona, 2013.
7. REEVES: La histria ms bella del mn. Secrets dels nostres
orgens.Edicions 62. Barcelona, 2006.
8. TRINH-XUAN, Thuan: Entretiens avec un astrophysicien. Editorial
Flammarion. Pars, 1995.

Tema 2. COM SORGIREN LES RELIGIONS

9. ARMSTRONG, Karen: Breve historia del mito. Ediciones Salamandra.
Barcelona, 2005.
10. ARMSTRONG, Karen: En defensa de Dios. El sentido de la religin.
Editorial Paids. Barcelona, 2009.
11. CID, Carlos RIU, Manuel: Historia de las religiones. Editorial ptima.
Barcelona, 2003.
12. COMTE: Lnima de lateisme. Una espiritualitat sense du. Editorial
Paids. Barcelona, 2007.
13. GABRIEL, T GEAVES, R: ismos para entender las religiones.
Editorial Turner. Madrid, 2007.
14. GIRA, Dennis: El budismo explicado a mis hijas. Editorial Paids.
Barcelona, 2010.
15. GUARDANS: Una histria de les religions, tal qual. Editorial
Octaedro. Barcelona, 2009.
16. KNEALE, Matthew: Historia de las creencias contada por un ateo.
Editorial Taurus. Madrid, 2013.
17. PIERO,A: Los libros sagrados en las grandes religiones. Editorial
Almendro, Crdoba, 2007.
18. POL.DROIT, Roger: Les religions explicades als fills. Edicions La
Campana. Barcelona, 2006.
19. TALBI, Mohammed: Reflexions dun musulm contemporani.
Editorial Pags Editors. Lleida, 2009.

215

Temes 3 i 4. CONIXER I VIURE LA BBLIA ( I ) i ( II )

20. ARMSTRONG, Karen: Breve historia del mito. Editorial Salamandra.
Barcelona, 2005.
21. BRUEGGEMANN, Walter: La Bblia, font de sentit. Ediciones Claret.
Barcelona, 2007.
22. BORG, M: Reading the Bible again for the first time.HarperCollins
Publishers. Nova York, 1989.
23. CARRO, E: Qu es la Biblia. Editorial Paulinas. Madrid, 1999.
24. CONCILI VATIC II: Constituci Dogmtica sobre la Revelaci
Divina. Roma, 1965.
25. GARCA FERNNDEZ, Marta: La Biblia. 25 preguntas. Ed. CCS.
Madrid, 2013.
26. HUNT-SMITH: Why weren't we told? Polebridge Press. Salem, OR,
USA, 2013.
27. Lectura revolucionaria de la Biblia. Agermanament. Barcelona,1977.
28. LENAERS, Roger: Aunque no haya un Dios ah arriba. Agenda
Latinoamericana. Zaragoza, 2013.
29. Los arquetipos como posibilitad de inculturacin del evangelio en
Eugen Drewermann.
http://www.centroseud.org/articulos/v2/varios016.pdf
30. MANCUSO, Vito. Yo y Dios. Ed. Crculo Lectores. Barcelona, 2013.
31. PONTIFCIA COMISSI BBLICA: Interpretacin de la Biblia en la
Iglesia. Roma, 1993.
32. PUIG, A: Claus de lectura de la Bblia. Ed. Crulla. Barcelona, 2011.
33. SPONG, John S: Rescuing the Bible from frundamentalism.
HarperCollins Publishers. New York, 1991.
34. SPONG, John S: Re-claiming the Bible for a non-religious World.
HarperOne. New York, 2011.

Tema 5. LA TOR o LLEI DIVINA

35. BERNINI, J: Notae introductoriae in Pentateuchum. Editorial
Universitas Gregoriana. Roma, 1962.
36. BLOCH, Joseph: La Haggadah de Paque. Librairie Durlacher. Saint
Denis, Frana, 1964.
37. CUKAR, A ZABALETA, I: Los Judos. El Culto de las doce Tribus.
Editorial Edimat Libros. Madrid, 2005.
38. DE SURGY, Paul: Las grandes etapas del misterio de salvacin.
Editorial Nova Terra. Barcelona, 1963.
39. FRESCO, M: Histoire des Isralites. Editorial Fresco. Paris, 1948.
40. FRIEDMAN, R: Wer schrieb die Bibel? So entstand das Alte
Testament. Editorial Anaconda. Kln, 2007.
41. GIL Carlos: La Biblia: historia de un pueblo que busca su libertad.
Ed. Verbo Divino. Estella, 2007.
42. La Biblia: historia de un pueblo que busca su libertad. Editorial
Verbo Divino. Estella, 2007.
43. WIESEL, Elie: A Passover Haggadah. Editorial Simon Schuster
Paperbacks. New York. USA, 2006.
216

Tema 6. ELS PROFETES RECLAMEN JUSTICIA i LLIBERTAT

44. CALDUCH, Nria: Els profetes, missatgers de Du. Centre Pastoral
Litrgica. Barcelona, 2012.
45. Profetas. Grandes Heris bblicos. Editorial Abril. So Paulo, Brasil.
46. RAMIS, Francesc: Qu se sabe de los profetas. Editorial Verbo Divino.
Estella, 2010.
47. SCUBERT, Augusto: Cmo entender el mensaje de los profetas.
Ediciones Paulinas. Bogot, 1990.

Tema 7. ELS ESCRITS de SENY i SAVIESA

48. ALDEN, Robert: Los Salmos. Editorial Portavoz. Grand Rapids,
Michigan USA, 1994.
49. CARDENAL, E: Salmos. Editorial Pomaire. Barcelona, 1969.
50. CHOURAQUI, A La Pense Juive. Presses Universitaires. Paris, 1965.
51. GEERING,L: Such is life. A close encounter with Ecclesiastes.
Polebridge Press. Salem, OR. USA, 2010.
52. Eclesiasts-Qohelet. (Textos en hebreu-angls-alemany-francs).
Koren Publishers. Jerusalem, 2003.
53. La Sabidura del Talmut. (Los pequeos libros de la sabidura) Editor
Olaeta. Palma, 2006.
54. Le livre des Psaumes Hebreu-Franais. Editorial Sinai Publishing.
Tel Aviv, Israel, 1996.
55. MOMENT, S: Qohlet, parole di verit. Amazon-Whispernet, 2012.
56. PATIER, Claire: Trois mille ans de louange. Ed.itorial Livre Ouvert.
Mesnil St Loup, France, 2002.
57. SABATER, Emili: Els salms, a peu pla. Editorial Abadia de Montserrat.
Barcelona, 2009.
58. Transliterated Linear Tehillim / Psalms. Mesorah Publications.
New York, 2006.
59. VIDAL, Albert: Tu i els salms. Editorial Claret. Barcelona, 1994.

Tema 8. SEGUEIX LA HISTRIA

60. BRUCE, F.F: Israel y las Naciones. Editorial Portavoz. Grand Rapids,
Michigan USA, 1988.
61. KNG, Hans: El Judasmo. Editorial Trotta. Madrid, 1993.
62. Lectura revolucionaria de la Biblia. Agermanament. Barcelona,1977.
63. MONTJUVIN, Jacques: Panorama de Historia Bblica. Ed. Lcole.
Paris, 1962.
64. NAVARRO, M: Cuando la Biblia cuenta. Editorial PPC. Madrid, 2003.
65. ORBANEJA, Fernando: La Biblia al desnudo. Editorial B.S.A. Zeta.
Barcelona, 2008.
66. RABOW, J: 50 Jewish messiahs. Green Publishing. Jerusalem, 2002.
67. TREBOLLE, J: El Judasmo moderno. Editorial SM. Madrid, 1996.

.
217

Tema 9. EL MN JUEU del SEGLE PRIMER

68. BRIGHT, John: Los judos. Historia del Pensamiento. Alianza
Editorial.
69. CHOURAQUI, Andr: Histoire du Judasme. Presses Universitaires.
Paris, 1963.
70. DE BENEDETTI: El alfabeto hebreo. Editorial PPC. Madrid, 2013.
71. JOHNSON, Paul: La historia de los judos. Ed. Zeta. Barcelona, 2010.
72. MONTJUVIN, Jacques: Panorama de Historia Bblica. Editorial
Lcole. Paris, 1962.
73. MOSTERN, Jess: La Historia de Israel. Ed. Descle de Brouwer.
Bilbao, 1966.
74. SABAN, Mario J: Las races judas del Cristianismo.
mariosaban@yahoo.com Buenos Aires, 2006.
75. SABAN, Mario Javier: El judasmo de Jess. mariosaban@yahoo.com
Buenos Aires, 2008.

Tema 10. JESS DE NAZARET

76. AGUIRREBERNAB-GiIL: Qu se sabe de Jess de Nazaret. Ed.
Verbo Divino. Estella, 2009.
77. ASLAN, Reza: Zealot. Ed. Random House. New York, 2013.
78. BUSQUETS i GRABULOSA, Llus: ltima Notcia de Jess el
Natzar. Editorial Proa. Barcelona, 2005.
79. CROSSAN, John: El Jess de la historia. Vida de un campesino
judo. Editorial Crtica. Barcelona, 2007.
80. MONTSERRAT, J: Jess, el galileo armado. Ed. EDAF. Madrid, 2007.
81. PAGOLA, J.A: Jess, aproximacin histrica. Ed. PPC. Madrid, 2007.
82. PIERO, Antonio: Ciudadano Jess. Editorial Atanor. Madrid, 2012.
83. SABAN, Mario Javier: El judasmo de Jess. mariosaban@yahoo.com
Buenos Aires, 2008.

Tema 11. PRIMERES COMUNITATS CRISTIANES

84. BROX, Norbert: Historia de la Iglesia Primitiva. Editorial Herder.
Barcelona, 1986.
85. JOHNSON, Paul: La historia del cristianismo. Editorial Zeta.
Barcelona, 2010.
86. KAUTSKY, Karl: El Cristianismo; sus orgenes y fundamentos.
Editorial Crculo Latino. Barcelona, 2006.
87. KNG, Hans: El Cristianismo: esencia e historia. Editorial Trotta.
Madrid, 1997.
88. MONTSERRAT, Jos: La Sinagoga Cristiana. Ed.Trotta. Madrid, 2005.
89. RIVAS, Fernando: La vida cotidiana de los primeros
Editorial Verbo Divino. Estella, 2011.

..
218

Tema 12. PRIMERS ESCRITS CRISTIANS

90. GUIJARRO, Santiago: Dichos primitivos de Jess. Ediciones

Sgueme. Salamanca, 2004.
91. PAGELS, Elaine: Los evangelios gnsticos. Editorial Crtica.
Barcelona, 2004.
92. PAGELS, Elaine: Ms all de la fe. El evangelio secreto de Toms.
Editorial Ares y Mares. Barcelona, 2004.
93. PIERO, Antonio: Los Cristianismos Derrotados. Editorial EDAF.
Madrid, 2007.
94. PIERO, Antonio: La Biblia rechazada por la Iglesia. Ediciones
Esquilo. Madrid, 2008.
95. PUIG, Armand: Apcrifs del Nou Testament. Editorial Proa.

Tema 13. EL NOU TESTAMENT

96. Associaci Bblica de Catalunya. Nou Testament grec-llat-catal.
Editorial Claret. Barcelona, 1995.
97. BEALE,G: Commentary on New Testament use of Old Testament.
Editorial Baker. Grand Rapids, USA, 2007
98. BORG, Marcus: Evolution of the Word. Harper Collins Publishers.
New York USA, 2012.
99. Dicesis Mallorca, Menorca i Eivissa: Nou Testament. Editorial Claret.
Barcelona, 1989.
100. JEREMIAS, J: Abba. El mensaje central del Nuevo Testamento.
Editorial Sgueme, 6a ed. Salamanca, 2005.
101. LEVINE-BRETTLER: The Jewish Annotated New Testament.
Oxford University Press. NY, 2011.
102. PIERO, Antonio: Gua para entender el Nuevo Testamento.
Editorial Trotta. Madrid, 2006.

Tema 14. CARTES de PAU

103. BORG CROSSAN: El primer Pablo. Verbo Divino. Estella, 2009.
104. DEWEY-HOVER-McGAUGHY: The authentic letters of Paul.
PolebridgePress. Salem, USA, 2010.
105. GARRIDO, Javier: Relectura de las Cartas de San Pablo. Ediciones
San Pablo. Madrid, 1987.
106. GMEZ SEGURA, Eugenio: Pablo de Tarso, el segundo hijo de
Dios. Editorial Oberon. Madris, 2006.
107. GONZLEZ-RUIZ:Pablo de Tarso, el fantico que se convirti en
liberador. Editorial HOAC2 Madrid, 1982.
108. MARGUERAT, Daniel: Pau de Tars. Un home cara a cara amb
Du. Editorial Claret. Barcelona, 2010.
109. MARTOS, Ana: Pablo de Tarso apstol o hereje? Ediciones
Nowtilus. Madrid, 2007.
110. MURPHY,O'CONNOR:Pablo, su historia. Editorial San Pablo.
Madrid, 2008.
111. RICART, Ignasi: Pau, de perseguidor a apstol. Editorial Claret.
Barcelona, 1997.
112. VIDAL, Senn: Iniciacin a Pablo. Ed. Sal Terrae. Santander, 2008.
219

Tema 15. INTRODUCCI ALS EVANGELIS CANNICS

113. FUNK, Robert: The Gospel of Jesus. Polebridge Press. Santa Rosa
CA, USA, 1999.
114. LON-DUFOUR, X: Los Evangelios y la Historia de Jess.
Editorial Estela. Barcelona, 1966.
115. PIERO, Antonio: Gua para entender el Nuevo Testamento.
Editorial Trotta. Madrid, 2006.
116. QUESNEL, Michel: La Historia de los Evangelios. Editorial Descle
de Brouwer. Bilbao, 1990.
117. RODRI,Jaume: Levangeli de Jess de Natzaret segons Jaume
Rodri Editorial Prtic. Barcelona,1973.
118. SPONG, John Shelby: Liberating the gospels. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 1997.

.
.

Tema 16. EVANGELIS SINPTICS i FETS DELS APSTOLS

119. FUNK, Robert: The Gospel of Jesus. Polebridge Press. Santa Rosa
CA, USA, 1999.
120. PAGOLA, Jos Antonio: El cam obert per Jess Marc. Editorial
Claret. Barcelona, 2011.
121. PERVO, Richard: The mystery of Acts. Ed. Polebridge Press. Santa
Rosa. California, USA, 2008.
122. PIERO, Antonio: Gua para entender el Nuevo Testamento.
Editorial Trotta. Madrid, 2006.
123. RIERA, Francesc: Jess, el galileu, gran notcia a la comunitat de
Marc. Editorial Claret. Barcelona, 1991.
124. SPONG, John Shelby: Liberating the gospels. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 1997.

.
.
.

Tema 17. EVANGELI i CARTES DE JOAN

125. BRIGGS, Cynthia: The gospel of John. Modehouse Publishing.
New York, 2007.
126. BORG, Marcus: Evolution of the Word. HarperCollins. NYork, 2012.
127. CULY, Martin: I, II, III John. Baylor University Press. Waco, Texas,
USA, 2004.
128. ESCAFFRE, Bernadette: Evangelio de Jesucristo segn san Juan.
Editorial Verbo Divino. Estella, 2010.
129. FEBRER, Joan: Volem veure Jess de la m de Joan. Editorial
Centre Pastoral Litrgica. Barcelona, 2012.
130. PIERO, Antonio: Gua para entender el Nuevo Testamento.
Editorial Trotta. Madrid, 2006.
131. SPONG, John Shelby: Liberating the gospels. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 1997.
132. SPONG, John Shelby: The Fourth Gospel: Tales of a Jewish
Mystic. Editorial Harper Collins. New York, 2013.
220

.
Tema 18. LAPOCALIPSI
133. ABADIA SAN ANDRS: Apocalipsis. La Biblia paso a paso.
Editorial Marova. Madrid, 1951.
134. ALEGRE, Xavier: Resistncia i esperana cristianes en un mn
injust. Introducci a lApocalipsi. Cristianisme i Justcia, 165
Barcelona, 2010.
135. GEIGER, Albert: Kleine Kommentar. Geheime Offenbarung.
Editorial Katholishes Bibelwerk. Stuttgart, 1964.
136. PAGELS: Revelations. Visions, Phophecy and Politics in
Revelation. Editorial Penguin Group. NY,USA, 2012.
137. PIERO GMEZ SEGUR: El juicio final. Ed. EDAF. Madrid, 2010.
138. PUIG, Armand: Cartes a set Esglsies. Editorial Centre Pastoral
Litrgica. Barcelona, 1995.
139. RAGUER, Hilari: Llegir avui lApocalipsi. Editorial Abadia de
Montserrat. Barcelona, 1997.
140. RICHARD, Pablo: Apocalipsis. Reconstruccin de la esperanza.
Editorial San Pablo. Caracas, 2001.
141. MESTERS, C: El Apocalipsis de San Juan: Una clave de lectura.
http://mercaba.org/Mesters/apocalipsis_san_juan_2.htm

.
.
.

Tema 19. LLUMS i OMBRES (I)

PRIMERS SEGLES CRISTIANS
142. BROX, Norbert: Historia de la Iglesia Primitiva. Editorial Herder.
Barcelona, 1986.
143. DRANE, John: La vida de la primitiva Iglesia. Editorial Verbo Divino.
Estella (Navarra), 1992.
144. FREEMAN, Charles: A new history of early Christianity. Editorial
Yale University. Londres, 2009.
145. GEORGE,: The early Church. WCC Publications. Ginebra, 1996.
146. JAUBERT,Annie: Les premiers chrtiens. d. du Seuil. Pars, 1967.
147. KAUTSKY,Karl: El Cristianismo; orgenes y fundamento. Editorial
Crculo Latino. Barcelona, 2006.
148. RIVAS, Fdo: La vida cotidiana de los primeros cristianos. Editorial
Verbo Divino. Estella, 2011.
149. SVENTSITSKAIA, Irna: Os Primeiros Cristos. Editorial Caminho.
Lisboa, 1989.
150. TEJA-SOTOMAYOR: El cristianismo en la antigedad. XX Siglos,
nm.21.Madrid, 1994.
151. THEISSEN, Gerd, El Movimiento de Jess. Ediciones Sgueme.
Salamanca, 2005.

,
,
,
,
221

Tema 20. LLUM i OMBRES (II)

CONTINUA LA HISTRIA
152. BUTLER, Diana: A people's history of Christianity. HarperCollins
Publishers. Nova York, 2009.
153. DESCHNER, Karlheinz: Historia criminal del cristianismo. Editorial
Martnez Roca. Barcelona, 1990.
154. DESCHNER, Karlheinz: Historia sexual del cristianismo. Editorial.
Yalde. Zaragoza, 1993.
155. HARMAN, Chris: A people's history of the world. Verso Bookmarks
Publication. Londres, 2008.
156. JANS, Denis: A people's history of Christianity, (III Fortress
Press. Minneapolis MN, USA, 2010.
157. JOHNSON, Paul: La historia del cristianismo. Editorial Zeta.
Barcelona, 2010.
158. KNG, Hans: El Cristianismo: esencia e historia. Editorial Trotta.
Madrid, 1997
159. LLORCA, Bernardino: Manual de historia eclesistica. Editorial.
Labor. Barcelona, 1955.
160. NEEDHAM, N.R: 2000 years of Christ's power. Grace Publications.
Londres, 2011.
161. VALLEJO, Fernando: La puta de Babilonia. Editorial Seix Barral.
Barcelona, 2007.

Tema 21. TESTIMONI DELS MRTIRS

Consultar la bibliografia dels temes 19 i 20.

Tema 22. SAGRAMENTS i JERARQUIA

162. BROX, Norbert: Historia de la Iglesia Primitiva. Editorial. Herder.
Barcelona, 1986.
163. DRANE, John: La vida de la primitiva Iglesia. Editorial Verbo Divino.
Estella (Navarra), 1992.
164. FREEMAN, Charles: A new history of early Christianity. Editorial
Yale University. Londres, 2009.
165. GEORGE, K.M: The early Church. WCC Publications. Ginebra, 1996.
166. HARMAN, Chris: A people's history of the world. Verso Bookmarks.
Londres, 2008.
167. JANS, Denis: A people's history of Christianity, (III) Fortress
Press. Minneapolis, USA, 2010.
168. JAUBERT, Annie: Les premiers chrtiens. d. du Seuil. Pars, 1967.
169. JOHNSON, Paul: La historia del cristianismo. Editorial Zeta.
Barcelona, 2010.
170. KAUTSKY,Karl: El Cristianismo; orgenes y fundamentos. Editorial
Crculo Latino. Barcelona, 2006.
171. KNG: El Cristianismo: esencia e historia. Ed.Trotta. Madrid, 1997.

.
222

Tema 23. LA DONA DINS L'ESGLSIA

172. ARIAS, Juan: La Magdalena. El ltimo tab. Editorial Aguilar
Santillana. Madrid, 2005.
173. BUSQUETS, Llus: Els evangelis secrets de Maria i de la
Magdalena. Ara Llibres. Barcelona, 2009.
174. FBREGA, Valent: La dona de sant Pere i altres oblits de
lEsglsia. Fragmenta Editorial. Barcelona, 2007.
175. FILELLA CASTELLS, Maria ngels: La poma del parads. Pags
Editors. Lleida, 2006.
176. GMEZ, Isabel: Relectura del xodo. En clave de mujer. Editorial
Descle de Brouwer. Bilbao, 2006.
177. JUAN MARQUS, Maena: Cartas sin censura. Creients i Feministes.
Palma, 2013.
178. LLIGADAS, Josep: Vint dones de l'Antic Testament. Editorial Centre
Pastoral Litrgica. Barcelona, 2010.
179. NAVARRO, M: Cuando la Biblia cuenta. Editorial PPC. Madrid, 2003.

Tema 24. DU o RES: ESTIMAR

180. ARMSTRONG, Karen: Una historia de Dios. Editorial Paidos Ibrica.
Madrid, 1995.
181. ARMSTRONG, K: En defensa de Dios. El sentido de la religin.
Editorial Paids. Barcelona, 2009.
182. ARREGI, J: Existeix Du? Quin Du? Esglsia Plural, 8 mar 2014.
183. BEIER, Matthias: Gott ohne Angst. Ed. Patmos. Mannheim, 2010.
184. CASTILLO, Jos M: La humanidad de Dios. Ed. Trotta. Madrid, 2012.
185. COMTE: Lnima de lateisme. Espiritualitat sense du. Editorial
Paids. Barcelona, 2007.
186. DAWKINS, Richard: El espejismo de Dios. Editorial Espasa Calpe (6
edicin). Madrid, 2009.
187. Diversos autors: Quin Du? Quina religi? Agenda Llatinoamericana
2011. Girona, 2010.
188. FREEMAN, A: God in us. A case for christian humanism. Editorial
Academic. Exeter, UK, 2001.
189. GARCA, GaMARSET, JC: Probablemente Dios no existe.
Editorial Planeta. Barcelona, 2009.
190. GEERING, Lloyd: Christianity without God. Polebridge Press. Santa
Rosa, CA. USA, 2002.
191. GEERING, L: Such is life! An encounter with Ecclesiastes.
Polebridge Press. Salem, USA, 2010.
192. GEERING, Lloyd: From the Big Bang to God. Polebridge Press.
Salem, OR, USA, 2013.
193. HADJADJ, Fabrice: Cmo hablar de Dios hoy? Ed. Nuevo Inicio.
Granada, 2013.
194. HUNT-SMITH: Why weren't we told? Polebridge Press. Salem, OR,
USA, 2013.
195. KNG, Hans: Vida eterna? Editorial Cristiandad. Madrid, 1983.
196. LENAERS, Roger: Aunque no haya un dios ah arriba. Editorial
Oscar Romero. Zaragoza, 2013.
223

197. LENOIR, Frderic: Dios. Editorial Kairs. Barcelona, 2012.

198. MIRET MAGDALENA Dnde est Dios? La religin en el siglo
XXI. Editorial Espasa. Madrid, 2005.
199. NOVELLA, Clemente: Dnde est Dios, pap? Editorial Indicios.
Barcelona, 2012.
200. ONFRAY, Michel: Tractat dAteologia. Ed. 1984. Barcelona, 2005.
201. ROBINSON, John: Honest to God. SCM Press. Londres, 1963.
202. ROIG, Tomeu: El Du d'en Josep. Felanitx (Mallorca), 2008.
203. SPONG, John Shelby: Eternal life: a new vision. HarperCollins
Publishers. New York, 2009.
204. SPONG, John Shelby: Un cristianismo nuevo para un tiempo
nuevo. Editorial Abya Yala. Quito, 2011.
205. TORRES QUEIRUGA, Andrs: Alguien as es el Dios en quien yo
creo. Editorial Trotta. Madrid, 2013.

Tema 25. UN ALTRE MN POSSIBLE i NECESSARI

206. Carta de la Terra. www.slideshare.net/jventur4/carta-de-laterra2010
http://www.earthcharterinaction.org/invent/images/uploads/echarter-catalan.pdf
207. CASALDLIGA, Pere: Reflexions des del comproms. Editorial
Angle. Barcelona, 2007.
208. Decleg contra la crisi.
http://especials.barrisants.org/crisi/materials/decaleg.pdf
209. Diversos: Act now for the Millenium Developement Goals.
Editorial .Justitia et Pax. The Hague NL, 2005
210. FORCADESVIVAS: Sense por. Editorial Icaria. Barcelona, 2013.
211. GONZLEZ FAUS, Jos: El amor en tiempos de clera econmica.
Editorial Khaf. Madrid, 2013.
212. HESSEL, Stphane: Indigneu-vos! Editorial Destino. Barcelona, 2011.
213. HESSEL, S: El cam de l'esperana. Ed. Destino. Barcelona, 2012.
214. KROGERUS, M: El pequeo libro de los grandes cambios. Editorial
Planeta. Barcelona, 2012.
215. LENOIR, Frdric: La gurison du monde. Ed. Fayard. Pars, 2012.
216. MAYOR ZARAGOZA, F: Delito de silencio. Ed. Comanegra.
Barcelona, 2011.
217. MONEDERO, Juan Carlos: Dormamos y despertamos. Editorial
Nueva Utopa. Madrid, 2012.
218. OLIVERES, Arcadi: Un altre mn. Editorial Angle. Barcelona, 2006.
219. OLIVERES, Arcadi i altres: Les veus de les places. Editorial Icaria.
Barcelona, 2011.
220. PIGEM, Jordi: Bona crisi. Cap a un mn postmaterialista. Editorial
Ara Llibres. Barcelona, 2009.
221. PIGEM, Jordi: GPS. Editorial Kairs. Barcelona, 2010.
222. ROVIRA, lex: Paraules que curen. Plataforma Ed. Barcelona, 2008.
223. ROVIRA, lex: La bona crisi. Editorial Prtic Atrium. Barcelona, 2009.
224. SAMPEDRO; Jos Lus i altres: Reacciona. Ed. Aguilar. Madrid, 2011.
225. TOUSSAINT, Eric: Relaciones NorteSur. Impulsar lucha de
liberacin social. www.cadtm.org
226. VELASCO,Pilar: No nos representan. Editorial Planeta. Madrid, 2011.
224

BIBLIOGRAFIA
DE TEMTICA BBLICA i FRONTERERA
.

TEXT BBLIC i AJUDES

1. ABDELMUMIN AYA: El arameo en sus labios. Fragmenta Editorial.
Barcelona, 2013
2. Antiguo Testamento Interlineal Hebreo-Espaol. Editorial Clio.
Terrassa, 1997
3. Associaci Bblica de Catralunya. Nou Testament GrecLlat
Catal. Editorial Claret. Barcelona, 1995.
4. BEN-GIGI, Danny: Psalms of the heart. www.hebrewworld.com
Arizona. USA.
5. Bblia Catalana. Traducci Interconfessional. Editorial Claret.Centre
Estudis Teolgics Mallorca. Barcelona, 1994.
6. Biblia de Jerusaln. Edicin Espaola. Editorial Descle de Brouwer.
Bilbao, 1967.
7. Bblia en Catal a Internet. www.biblija.net
http://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca

www.youtube.com/watch?v=dn50nmH6jgA (Filipencs)
www.youtube.com/watch?v=GPPeGFrnmm8 (Evangeli de Joan)
8. CERVANTES, Jos: Sinopsis Bilinge de los Evangelios. Editorial
Verbo Divino. Estella, 1999.
9. CULY, M: 1, 2, 3 John. Handbook on the Greek Text. Editorial Baylor
University Press. Waco, Texas, USA, 2004.
10. Dicesis Mallorca, Menorca i Eivissa: Nou Testament. Editorial Claret.
Barcelona, 1989.
11. ESV Study Bible (English Standard Version), Editorial Crossways
Bibles. Wheaton, Illinois, USA, 2008.
12. Hebrew/English Parallel Bible. Jewish Publication Society. Kindle
Miklal Software Solutions, 2011.
13. Hebrew Psalm Reader. TES, Torah Educational Software. New York.
14. LACUEVA, Francisco: Nuevo Testamento interlineal Griego
Espaol. Editorial Clie. Terrassa, 1984.
15. MATEOSSCHKEL: Nou Testament. Ed. Cristiandad. Madrid, 1978.
16. MIRA, Joan: Evangelis. Editorial Proa. Barcelona, 2005.
17. Nouveau Testament. Traduction Oecumnique de la Bible. Editorial
du Cerf. Paris, 1972.
18. ORP,PROSSELL,J: La Bona Nova en parla popular de Mallorca.
Preveres Part Forana, 1989.
19. RICART-BAR-RIUS: La Biblia. Un poble a lescolta de Du. Editorial
Claret. Barcelona, 1995.
20. SAENZ OLIVARES, Emilio: Interlineal HebreoEespaol del Nuevo
Testamento en los cuatro Evangelios. Editorial Author House.
Bloomington, IN, USA, 2008.
21. SPIROS Zodhiates: Koine Greek New Testament (Audio 22 CD).
AMG. Chattanooga, USA. 2005.
225

22. SUMNEY, Jerry: Philippians, a Greek Students Reader. Hendrickson

Publishers. Massachusetts, USA, 2007.
23. The English & Original Greek Parallel New Testament. Westcott &
Hort Ed. Kindle. 2011.
24. Transliterated Linear Tehillim / Psalms Editorial Mesorah
Publications. New York, 2006.
25. Vocabulario Griego del Nuevo Testamento. Ediciones Sgueme.
Salamanca, 1998.
26. ZERWICK, Max: Analysis Philologica Novi Testamenti. Editorial
Pontifici Institut Bblic. Roma, 1960.

TEXT BBLIC APCRIF

27. AASGAARD, Reidar: La infancia de Jess, evangelio del pseudo
Toms. Editorial Sgueme. Salamanca, 2009.
28. BENTEZ, J: El testamento de san Juan. Editorial Planeta. Barcelona,
1988.
29. BUSQUETS, Llus: Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena.
Ara Llibres. Barcelona, 2009.
30. El Evangelio de Judas. National Geographic, mayo 2006.
31. LEVI: El Evangelio de Acuario de Jess el Cristo. Editorial Brontes.
Barcelona, 2008.
32. Manuscritos de Nag Hammadi: Evangelios Gnsticos. Editorial
Creacin. San Lorenzo Escorial, Madrid, 2009.
33. PAGELS, E KING, K: El evangelio de Judas y la formacin del
cristianismo. Editorial Kairs. Barcelona, 2008.
34. PIERO, Antonio: Jess. La Vida Oculta. Ed. Esquilo. Madrid, 2007.
35. PORTER, JR: La Biblia perdida. Editorial Blume. Barcelona, 2010.
36. The Apocrypha. University Press. Oxford,1903.

INTRODUCCI A LA BBLIA
37. ALDEN, Robert: Los Salmos. Editorial Portavoz. Grand Rapids,
Michigan USA, 1994.
38. ARMSTRONG, K: The Bible. Atlantic Monthly Press. New York, 2007.
39. Atlas Bblico. Ed. Verbo Divino. Estella, 1996.
40. BARRADO, Pedro: La Biblia en su cultura. Ed. PPC. Madrid, 2012.
41. BEAL, Timothy: The rise and fall of the Bible. Editorial Houghton
Mifflin Harcourt. Boston, USA; 2011.
42. BEALE, G: Commentary on New Testament use of Old Testament.
Editorial Baker. Grand Rapids, MI, USA, 2007.
43. BIBEL UND KIRCHE Glauben ohne Gott? 2 trimestre, 1970. Stuttgart,
Alemania.
44. CARSON, D.A: Exegetical Fallacies. Editorial Baker Academic. Grand
Rapids, MI. USA, 1996.
45. DAVIES, Stevan: The New Testament. An analytical aprroach.
Polebridge Press. Salem, OR. USA, 2011.
46. FEE, Gordon: How to read the Bible for all its worth. Editorial
Zondervan. Grand Rapids. MI, USA, 2003.
226

47. FEE,GSTUART,D: How to read the Bible book by book. Editorial

Zondervan. Grand Rapids,, USA, 2002.
48. GIBERT, Pierre: As se escribi la Bblia. Ediciones Mensajero. Bilbao,
1997.
49. JENKS, Gregory: The once and future Scruptures. Polebridge Press.
Salem OR. USA, 2013.
50. JENNY, H: L'Anunci de l'Evangeli pels Camins del Mn. Editorial
Estela. Barcelona, 1964.
51. KREMER, Jacob: Die Bibel lesen, aber wie? Verlag Katholiches
Bibelwerk. Stuttgart, 1965.
52. La Biblia la palabra de Dios, o la palabra del hombre? Editorial
Watchtower Bible Society. New York, 2006.
53. La Historia de la Biblia. Editorial Mondadori. Barcelona, 2008.
54. MONTJUVIN, Jacques: Panorama de Historia Bblica. Editorial
Lcole. Paris, 1962.
55. NAVARRO, M: Cuando la Biblia cuenta. Editorial PPC. Madrid, 2003.
56. NOTRE HISTOIRE (Grupo): Los Evangelios. Editorial Descle De
Brouwer. Bilbao, 1996.
57. ORBANEJA, Fernando: La Biblia al desnudo. Editorial B.S.A. Zeta.
Barcelona, 2008.
58. PEREGO, Giacomo: Atlas didctico de la Biblia. Editorial San Pablo.
Madrid, 2009.
59. PORTER, J.R: La Biblia (Introducci general). Editorial Blume.
Barcelona, 2007.
60. SPONG, John Shelby: The sins of Sripture. HarperCollins Publishers.
New York, USA, 2005
61. STAMBAUGH, B: El Nuevo Testamento en su entorno social.
Editorial Descle Brouwer. Bilbao, 1993.
62. WEBER, Hans-Ruedi: El Libro que me lee. Editorial Sal Terrae.
Santander, 1996.
63. YLLA-CATAL, M: Lunivers en la Bblia. Pags Editors. Lleida, 2010.

.
DICCIONARIS i VOCABULARIS BBLICS
64. ALLMEN, Jacques von: Vocabulaire Biblique. Editorial Delachaux &
Niestl. Neuchtel, 1956.
65. DECKER, Rodney: Koine Greek Reader. Editorial Kregel. Grand
Rapids, MI, USA, 2007
66. HAAG-BORN-DE AUSEJO: Diccionario de la Biblia. Editorial Herder.
Barcelona, 1964.
67. LON-DUFOUR, X: Vocabulaire de Thologie Biblique. Editorial du
Cerf. Paris, 1962.

.
.
.
.
.
227

DIVERSES RELIGIONS
68. ARMSTRONG, Karen: Muhammad, a prophet for our time. Harper
Collins Publishers. New York USA. 2006.
69. BADAWI, Yamal: El profeta Muhammad en la Biblia. Ediciones Ribat.
Granada, 1986.
70. CARDIN, Alberto: Movimientos religiosos modernos. Editorial Salvat.
Madrid,1982.
71. CARMODY, Denise y John: Los grandes maestros de la humanidad.
Editorial Planeta. Barcelona, 1998.
72. DANIS-BULCK i altres: Introductio in studium religionum. Editorial
Universitas Gregoriana. Roma,1961.
73. FIERRO, Alfredo: El hecho religioso. Editorial Salvat. Madrid, 1981.
74. HALIL Brcena: Hallag Diwan. Fragmenta Editorial. Barcelona, 2010.
75. HARMAN, Chris: Islam, imperialisme i resistncia. Editorial En Lluita.
Barcelona, 2010.
76. KNG, Hans: El Islam. Editorial Trotta. Madrid, 2006.
77. LEROI-GOURHAN, Andr: Las religiones de la prehistoria. Editorial
Laertes. Barcelona, 1994.
78. MASCAR, Joan: Llnties de Foc. De les Escriptures i Saviesa del
Mn. Editorial Moll. Palma, 1986.
79. MASCAR, Joan: Els Upanishads. Editorial Moll. Palma, 2005.
80. MASI: Tres religiones orientales del camino. Ed. SM. Madrid, 1996.
81. PANIKKAR, R: Dilogo de religiones. Editorial Arca. Barcelona, 2001.
82. ROBERT ALLEN MITCHELL: Buda. Editorial Planeta de Agostini.
Barcelona, 1994.
83. SASTRE, Mara Rosa DOATE, ngeles: Dios explicado a mi hijo.
Editorial Ocano. Barcelona, 2007.

ATEOLOGIA
84. COFFY (ROBERT): Dieu des Athes: Marx, Sartre, Camus. Editorial
Gamma. Paris, 1963.
85. ECO, U MARTINI, C: En qu creen los que no creen? Editorial
Temas de Hoy. Madrid, 2004.
86. HITCHENS, Christopher: Dios no es bueno. Editorial Mondadori.
DEBATE. Barcelona, 2008.
87. HITCHENS, Christopher: The Portable Atheist. Essential readings for
the nonbeliever. Editorial Da Capo Press.
88. HROMADKA, Josef: Evangelio para los Ateos. Ed. ZYX. Madrid, 1968.
89. KONNER, Joan: La biblia del ateo. Ed. Seix Barral. Barcelona, 2008.
90. NIETZSCHE, Friedrich: Aix parl Zaratustra. Editorial Quaderns
Crema. Barcelona, 2007.
91. NIETZSCHE, Friedrich: Ecce homo. Accenteditorial. Girona, 2007.
92. NIETZSCHE, F: El Anticristo. Editorial Biblioteca Nueva. Madrid, 2007.
93. NIETZSCHE, Friedrich: Humano, demasiado humano. AmazonWhisperner (kindle), 2011.
94. RUSSELL, Bertrand: Por qu no soy cristiano. Editorial Sol 90. Diario
Pblico, 2010.
95. VALLEJO, F: La puta de Babilonia. Ed. Seix Barral. Barcelona, 2009.
228

TEMES INTRODUCTORIS
96. ARMSTRONG, Karen: Una historia de Dios. Editorial Paidos Ibrica.
Madrid, 1995.
97. BEIER,M: Gott ohne Angst. Einfhrung in das Denken
Drewermanns. Editorial Patmos. Mannheim, Alemanya,2010.
98. BORG, Marcus: Embracing an adult faith. Morehouse Education
Resources. Denver CO. USA, 2010.
99. COOK, Harry: Resonance. Biblical texts speaking to 21st century
inquirers. Polebridge Press. Salem, 2011.
100. FLICK,MALSZEGHY: Il Creatore. Linizio della salvezza. Editrice
Florentina. Florncia, Italia, 1961.
101. GEOGHEGANHOMAN: The Bible for Dummies. Ed.itorial Wiley
Publishing. Hoboken NJ, USA, 2010.
102. Know your Bible. All 66 books explained and applied. Barbour
Publishing. Uhrichsville, OH, USA, 2008.
103. LAUGHLIN, Alan: Remedial Christianity. Polebridge Press. Santa
Rosa, CA, USA, 2000.
104. MARINA, Jos Antonio: Per qu sc cristi. Editorial EmpriesAnagrqama. Barcelona, 2006.
105. MESQUIDA, Sebasti: El Du possible. Editor Lleonard Muntaner.
Palma, 2006.
106. MEYERS, Robin: The underground Church. Editorial Jossey Bass.
San Francisco, CA. USA, 2012.
107. MOINGT, J: Croire au Dieu qui vient. Editorial Gallimard. 2014.
108. MONTJUVIN, Jacques: Panorama de Historia Bblica. Editorial.
Lcole. Paris, 1962.
109. MORRARONCONI: In principio la parola. Introduzione a Dei
Verbum. Editorial. San Paolo. Milano, 2009.
110. PINTO, Juan Carlo: Teologa bblica. E-book Amazon. 2012.
111. SASTRE, Maria-RosaDOATE, ngeles: Dios explicado a mi
hijo, Editorial Ocano. Barcelona, 2007.
112. TREE, M: La vida desprs de Du. Ara Llibres. Badalona, 2007.
113. Vs podeu viure eternament a la Terra que esdevindr un
parads. Editorial International Bible Students. New York, 1990.

JUDASME
114.
115.
116.
117.
118.
119.

CHOURAQUI, Andr: La Pense Juive. Presses Universitaires.

Paris, 1965.
DANIELOU, J CHOURAQUI, A: Los Judos. Editorial Mensajero.
Bilbao, 1967
DANNY BEN-GIGI, First Steps in hebrew Prayer. Editorial Hebrew
World. Scottsdale, (Ariz) USA, 2007.
FLEG, Edmond: Antologie de la Pense Juive. ditions Jai Lu.
Paris, 1966.
LARSSON, Gran: Os judeus, vossa majestade! Editorial
Esperana. Porto Alegre, Brasil.
La Sabidura del Talmut. (Los pequeos libros de la sabidura)
Editor Olaeta. Palma, 2006.
229

120.
121.
122.
123.
124.

125.
126.

MORIARTY, Frederick: La esperanza de Israel. Editorial Sal Terrae.

Santander, 1966.
PATIER, Claire: Trois mille ans de louange. Editorial Livre Ouvert.
Mesnil St Loup, France, 2002.
RAMIS, Francesc: Qu se sabe de los profetas. Editorial Verbo
Divino. Estella, 2010.
RODRGUEZ, Pepe: Los psimos ejemplos de Dios segn la
Bblia. Editorial Temas de hoy. Madrid, 2008.
SAND, Shlomo: Coment le peuple juif fut invent. Dconstruction
dune histoire mythique. Le Monde Diplomatique. Paris, agost
2008. http://www.monde-diplomatique.fr/2008/08/SAND/16205
SCUBERT, Augusto: Cmo entender el mensaje de los profetas.
Ediciones Paulinas. Bogot, 1990.
ZIMMERLI, Walther: Manual de Teologa del Antiguo Testamento.
Editorial Cristiandad. Madrid, 1980.

.
.JESS DE NAZARET
127.
128.

ABCASSIS, Armand et autres: Le message de Jsus. Le Monde

des Rligions, nm.17. Editorial Malesherbes. Pars, 2012.
AGUIRRE, Rafael: El Jess histrico a la luz de la reciente
exgesis. Iglesia Viva, nm.210, abril 2002. Valencia.
www.mercaba.org/FICHAS/Relat/jes%C3%BAs_historico_a_la_luz_de_la_e.htm

129.
130.
131.
132.
133.
134.
135.
136.
137.
138.
139.
140.

141.
142.
143.

ARIAS, Juan: El gran secreto de Jess. Santillana. Madrid, 2010.

ARREGI, Jos: Jess siglo XXI. Ed. Feadulta.com. Madrid, 2011.
BARRADO: Jess de Nazaret, el Cristo de Dios. PPC. Madrid, 2008.
BENNSSAR, Bartomeu: Proclamar al Resucitado y seguir al
Crucificado. Editorial Sgueme. Salamanca, 1993.
BENOIT, Michel: El enigma detrs de los Evangelios. Editorial
Plaza Jans. Barcelona, 2010.
BEYNON, Frederick: La verdadera historia de Jess el galileo.
Producciones Editoriales. Barcelona, 1979.
BOFF, Leonardo: Jesucrist Llibertador. Ed Claret. Barcelona, 1975.
BOFF, Leonardo: O Pai nosso. Editorial Vozes. Petrpolis, 1991.
BONHOEFFER, Drietrich: Quin es y quin fue Jesucristo?
Editorial Ariel. Barcelona, 1971.
BORG, Marcus J: Meeting Jess again for the first time.
HarperCollins Publishers. New York USA, 1994.
BORG, Marcus KORNFIELD, Kack: Jsus et Bouddha. Paroles
parallles. Editorial Kunchab. Paris, 2002.
BORG, Marcus: Jess. Uncovering the life, teachings and
relevance of a religious revolutionary. HarperCollins Publishers.
New York USA, 2006.
BORG, Marcus: Conversations with Scripture. The Gospel of
Mark. Editorial Morehouse. New York, 2009.
BORG, Marcus: Speaking Christian. Why Christian words have
lost their meaning and power. HarperCollins.New York USA, 2011.
BRIGGS, Cynthia: Conversations with Scripture. The Gospel of
John. Editorial Morehouse. New York, 2007
230

144.
145.
146.
147.
148.
149.
150.
151.
152.
153.
154.
155.
156.
157.
158.
159.
160.
161.
162.
163.
164.
165.
166.
167.
168.
169.

BRODERSEN, Brian: Who do you say I am? Editorial Calvary

Chapel. Santa Ana, USA, 2004.
BUSTO SAIZ, Jos Ramn: Cristologa para empezar. Editorial
Sal Terrae. Santander, 1991.
CASTILLO, Jos Maria: La humanizacin de Dios. Ensayo de
Cristologa. Editorial Trotta. Madrid, 2009.
CHOPRA, Deepak: El tercer Jess. Ed. Debolsillo. Barcelona, 2009.
COOK,H: Resonance. Biblical texts speaking to 21st century
inquirers.Polebridge Press.Salem, USA, 2011.
CORTS, J Lus: Qu bueno que viniste. Ed. PPC. Madrid, 2002.
COUNTRYMAN, L W: The mystical way in the fourth gospel.
Trinity Press. Valley Forge, Pe. USA, 1994.
CRAIG A. EVANS: El Jess deformado. Editorial Sal Terrae.
Santader, 2007.
CROSSAN, John D: Jesus, a revolutionary biography.
HarperCollins Publishers. New York, USA, 1994.
CROSSAN, John D: The power of parable. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 2012.
CROSSAN, John Dominic: The greatest prayer. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 2010.
DHANIS, Eduardus: Miracula et resurrectio Iesu. Editorial
Universitas Gregoriana. Roma, 1963.
DESTRO,Adriana: Luomo Ges: giorni, luoghi, incontri di una
vita. Editorial Mondadori. Milano, 2008.
DUNN, James: Redescubrir a Jess de Nazaret. Ediciones
Sgueme. Salamanca, 2006.
DRANE, John: Jess. Editorial Verbo Divino. Estella, 1989.
EHRMAN, Bart: Jesus interrupted. Harper Collins Publishers. New
York. USA, 2009.
EHRMAN, Bart: Did Jesus exist? Harper Collins Publishers. New
York. USA, 2012.
ESCAFFRE, Bernadette: Evangelio de Jesucristo segn san
Juan. Editorial Verbo Divino. Estella, 2010.
FEBRER, Joan: Volem veure Jess de la m de Joan. Editorial
Centre Pastoral Litrgica. Barcelona, 2012.
FERNNDEZ URRESTI, Mariano: La cara oculta de Jess.
Editorial Nowtilus. Madrid, 2007.
FOCUS, n 14: Der Verflschte Jesus. Alemanya, 29 Mar 1997.
GOMEZ, Peter: The scandalous gospel of Jesus. HarperCollins
Publishers. New York, 2007.
GIBRAN, Khalil: Vida y dilogos de Jess el hijo del hombre.
Editorial Humanitas, Barcelona, 2011.
GIL, Josep: La divinitzaci de Jess de Natzaret. Cossetnia
Edicions. Valls, 2010.
GRIFFITH, B: Correcting Jesus. 2000 years of changing the
story. Exterminating Angel Press. USA, 2009.
HAAG, Herbert: Qu Iglesia quera Jess? Editorial Herder.
Barcerlona, 1998.
231

170.

171.
172.
173.
174.
175.
176.
177.
178.
179.
180.

181.

182.
183.
184.
185.
186.
187.
188.
189.
190.
191.
192.
193.
194.

Jewish Commentary on Johns Gospel.

http://christianstudies.eteacherbiblical.com/index.php/recent-newtestament-commentary-section/?cid=2690
HURTADO, Larry: Cmo lleg Jess a ser Dios? Editorial
Sgueme. Salamanca, 2013.
LENOIR, F: Socrate, Jsus, Bouddha. Ed. Fayard. Paris, 2009.
LENOIR, Frdric: El Cristo filsofo. Ed. Ariel. Barcelona, 2010.
LENOIR, Frdric: Comment Jsus est devenu Dieu. Editorial
Fayard. Paris, 2010.
LON-DUFOUR, X: Los Evangelios y la Historia de Jess.
Editorial Estela. Barcelona, 1966.
LOHFINK, G: Lascensi de Jess. Ed. Claret. Barcelona, 1996.
LDEMANN, Gerd: What Jess didnt say. Polebridge Press.
Salem, OR. USA, 2011.
MARGUERAT, Daniel: Lhome que venia de Natzaret. Editorial
Claret. Barcelona, 1999.
MARTINEZ LOZANO, Enrique: Recuperar a Jess. Editorial
Descle de Brouwer. Bilbao, 2010.
MESA BOUZAS, Miguel ngel: Jess, profeta indignado (o la
buena noticia del 15-M)
http://treballadors.org/aco/es/actualidad/2011-jes-s-profetaindignado-o-la-buena-noticia-del-15m
MESQUIDA, Sebasti: El Jess histric o cristologia fonamental.
Centre Estudis Teolgics. Palma, 2001.
http://humanitat-i-teologia.blogspot.com
MIQUEL, E: Jess y los espritus. Ed. Sgueme. Salamanca, 2009.
MONTSERRAT, Jos: Evangelio de Mateo El origen del
antisemitismo? Editorial EDAF. Madrid, 2014.
NOLAN, Albert: Quin es este hombre? Jess antes del
cristianismo. Editorial Sal Terrae. Santander, 1981.
NOLAN, Albert: Jess, hoy. Una espiritualidad de libertad
radical. Editorial Sal Terrae. Santander, 2007.
PAGOLA, Jos Antonio: Jess de Nazaret, el hombre y su
mensaje. Editorial Idatz. San Sebastin, 1994.
PAGOLA, Jos Antonio: El camino abierto por Jess Mateo.
Editorial PPC. Madrid, 2010.
PAGOLA, Jos Antonio: El cam obert per Jess Marc. Editorial
Claret. Barcelona, 2011.
PAGOLA, Jos Antonio: Jess i el diner. Una lectura proftica de
la crisi. Editorial Claret. Barcelona, 2013.
PATIN, Alain: L'Aanomenat Jess. Ed. Claret. Barcelona, 1978.
La Aventura de Jess de Nazaret.. Ed. Sal Terrae, Santander, 1997.
PERROT, Charles: Jesus. Editorial LPM. Porto Alegre, Brasil, 2010.
PIKAZA, Xabier: La Figura de Jess. Ed. Verbo Divino. Estella, 1992.
PIKAZA, Xabier: Seguir a Jess Reino de Dios Del Reino a la
Iglesia (Seminario bblico). 2009.
PIERO, A GMEZ E. La Verdadera Historia de la Pasin.
Editorial EDAF. Madrid, 2008.
232

PIERO, Antonio: Jess de Nazaret, el hombre de las cien caras.

Editorial Edaf. Madrid, 2012.
196. PUENTE OJEA, Gonzalo: La existencia histrica de Jess. Editorial
Siglo XXI. Madrid, 2008
197. PUIG i TRRECH, Armand: Jess, un perfil biogrfic. Edicions
Proa. Barcelona, 2004.
198. PULLMAN, Philip: Jess el bon home i Crist el tramps. Editorial La
Campana. Barcelona, 2011.
199. RAVEN, Sea: Theology from exile. Vol. II. The year of Matthew.
Gerrardstown, WV, USA, 2013.
200. RIERA, Francesc: Jess, el galileu, gran notcia a la comunitat de
Marc. Editorial Claret. Barcelona, 1991.
201. RODRI, Jaume: Levangeli de Jess de Natzaret segons Jaume
Rodri Editorial Prtic. Barcelona,1973.
202. ROWE, Arthur: The essence of Jesus. .Eagle Ed. Londres, 2006.
203. RUBENSTEIN, Richard: When Jesus became God. Editorial
Harcourt Inc. Orlando-Florida. USA, 1999.
204. SANZ PASCUAL, Julin: Jess de Nazaret: el Mito y la Sombra.
Editorial Incipit. Madrid, 1996.
205. SCHMIDT, Frederick: Conversations with Scripture. Gospel of
Luke. Editorial Morehouse New York, 2009.
206. SERRA PASTOR, Miquel: Crist. Editorial Hora Nova. Palma, 2006.
207. SPONG, John Shelby: This Hebrew Lord. Harper Collins Publishers.
New York, USA, 1993.
208. SPONG, John Shelby: Jesus for the non-religious. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 2008
209. SPONG, John Shelby: Liberating the gospels. HarperCollins
Publishers. New York, USA, 1997.
227. SPONG, John Shelby: The Fourth Gospel: Tales of a Jewish Mystic.
Harper Collins Publishers. NewYork, 2013.
228. TIEMPO, N 765: Jess, un invento de los Evangelistas. Madrid 1996.
229. VIDAL, Csar: Jess y los manuscritos del mar Muerto. Editorial
Crculo de Lectores. Barcelona, 2006.
230. WALKER, Peter: Jess y su mundo. Ed. San Pablo. Madrid, 2007.
231. WHITE, Michael: Scripting Jess. The Gospels in rewrite. HarperOne
Pulishers. New York, USA, 2010.
232. YANCEY, Philip: The Jesus I never knew. Editorial Zondervan. Grand
Rapids, USA, 1995.
233. ZAHONERO, J MARTN, M: Jesucristo segn los Evangelios.
Editorial Marfil. Alcoi, 1951.
195.

.
. JESUS SEMINAR (Califrnia)
234.
235.
236.

FUNK Robert, HOOVER R, Jesus Seminar: The five Gospels. The

search for the authentic Words of Jesus. HarperCollins. NY, 1997.
FUNK Robert The Jesus Seminar: The Acts of Jesus. The search for
the authentic Deeds of Jesus. Harper Collins. New York, 1998.
FUNK Robert - Jesus Seminar: The Gospel of Jess according to the
Jesus Seminar. Ed. Polebridge Press. Santa Rosa, CA, USA, 1999.
233

PAU DE TARS
237.
238.
239.
240.
241.

BORNKAMM, Gnther: Pablo de Tarso. Sgueme. Salamanca, 2008.

HEYDER, G: Sant Pau. Sinopsi de les Epstoles. Editorial Estela.
Barcelona, 1964.
HOLZNER, Josef: Paulus. Editorial Herder. Freiburg, Alemanya, 1964.
FRAILE, Pedro: Para m la vida es Cristo. Leer a san Pablo hoy.
Editorial San Pablo. Madrid, 2008.
Noticias Obreras: Pablo de Tarso, el fantico que se convirti en
liberador. Editorial HOAC, 2. Madrid, 1982.

CRISTIANISME PRIMITIU
242.
243.
244.
245.
246.
247.
248.
249.
250.
251.
252.
253.
254.
255.
256.
257.
258.
259.
260.
261.

ARGELLO, Jos: Caminar con los Padres de la Iglesia. Equipo

Teyocoyan. Managua, 2006.
ALTANER, Berthold: Patrologia. Editorial Espasa-Calpe. Madrid, 1956.
AUBERT, Annie: Les Premiers Chrtiens. Ed. du Seuil. Paris, 1967.
BOURGUET, Pierre: La Pittura Cristiana Primitiva. Mondadori Editore.
Amsterdam, 1965
BURRUS, Virginia: Late Ancient Christianity. Fortress Press.
Minneapolis, MN, USA, 2010.
CLARK, Howard: Medicina, Milagro y Magia en tiempos del NT.
Editorial El Almendro. Crdoba, 1992.
CONDE, Fernando: El grupo de Jerusaln y los vangelios que
gener. Editorial Alfa. Pamplona, 2002.
CROSSAN, John Dominic: El nacimiento del cristianismo. Editorial Sal
Terrae. Santander, 2002.
CROSSAN, John Dominic: God and empire. Editorial Harper San
Francisco. Nova York, USA, 2007.
DODDS, E.R: Pagan & Christian in an age of anxiety. Editorial Norton
Company. New York, 1970.
EHRMAN, Bart: Cristianismos perdidos. Editorial Ares y Mares.
Barcelona, 2004.
Early Christian Writers. Editorial Kregel. Grand Rapids. Mi. USA. 2007.
FBREGA, V: La dona de sant Pere i altres oblits de lEsglsia.
Fragmenta Editorial Barcelona, 2007.
GUIJARRO, Santiago: La primera evangelizacin. Editorial Sgueme.
Salamanca, 2013.
JENNY, H: Lanunci de lEvangeli pels camins del mn. Editorial
Estela. Barcelona, 1964.
PIERO, Antonio: Los Cristianismos Derrotados. Editorial EDAF.
Madrid, 2007.
PIERO, A GMEZ SEGURA, E: La Verdadera Historia de la
Pasin. Editorial EDAF. Madrid, 2008.
RUIZ, Jos: Volver a Galilea. Editorial Feadulta. Madrid, 2014.
SIMON, Marcel: Les Premiers Chrtiens. Presses Universitaires.
Paris, 1967.
SMITH-TYSON: Acts and Christian Beginnings. Polebridge Press.
Salem, Or, USA, 2013.
234

262.
263.
264.
265.
266.
267.

TORRA, Joan: Pares de Lesglsia, joves de lEsglsia. Editorial CPL.

Barcelona, 2010.
VIDAL, Csar: El Documento Q. Editorial Planeta. Barcelona, 2007.
VIDAL, Senn: El Primer Escrito Cristiano. Ediciones Sgueme.
Salamanca, 2006.
WANSBROUGH, H: The Acts of the Apostles.
http://users.ox.ac.uk/~sben0056/actsoftheapostles.htm
WILLIS, Norman: Israel Nazareno. La fe original de los Apstoles.
Amazon. www.nazareneisrael.org
XX SIGLOS, Nm.21: El Cristianismo en la Antigedad. Madrid, 1994.

HISTRIA
268.
269.
270.
271.
272.
273.
274.
275.
276.
277.
278.

GENNARINI, Giuseppe: Gnosis y teologa poltica. Editorial Bendita

Mara. Madrid, 2014.
GOMBRICH: Breu histria del mn. Ed. Empries. Barcelona, 1999.
HARARI,Yuval Noah: Spiens. Edicions 62. Barcelona,2014.
HUGH, T: Una Historia del Mundo. Editorial Grijalbo. Barcelona, 1982.
LLORCA, Bernardino, Historia de la Iglesia Catlica I: Edad antigua.
Editorial B.A.C. Madrid, 1990.
LORTZ, Joseph: Storia della Chiesa nello sviluppo delle sue idee.
Editorial Pauline. Alba, 1958.
MACCULLOCH, Diarmaid: Silence. A Christian history. Penguin
Books. Londres, 2013.
MUNCH & MONTJUVIN: Panorama de Historia de la Iglesia. Editorial
l'cole. Paris, 1962.
NEEDHAM, N.R: 2000 years of Christs power (part one). Grace
Publications. Londres, 2011.
PIERINI, Franco: La Edad Antigua. Curso de Historia de la Iglesia.
Editorial San Pablo. Madrid, 1996.
RODRIGUEZ, Pepe: Mentiras Fundamentales de la Iglesia Catlica.
Editorial B/Zeta. Barcelona, 1997.

QESTIONS OBERTES
279.
280.
281.
282.
283.
284.
285.
286.

ALEGRE, X: Memoria subversiva y esperanza de pueblos

crucificados. Editorial Trotta. Madrid, 2003.
ALEMN, Lus: Huracn sobre la cristiandad.
www.readontime.com ISBN 9788461296293 2009.
ARREGI, Jos: Revivir el evangelio. Respensar el cristianismo.
Editorial Feadulta. Madrid, 2012.
BALLARDINI, Bruno: Jess renta ms blanc. Editorial Mina Focus.
Barcelona, 2006.
BALMARY, Marie: Freud fins a Du. Fragmenta Ed. Barcelona, 2011.
BICKEL-ROMERO-MUOZ: Formar militantes. Cambiar el
mundo. Editorial Camino. La Habana, 2007.
BLANCH, Antoni: Lle Tolstoi, un profeta poltic i evanglic.
Cristianisme i Justcia, nm. 183. Barcelona, 2013.
BRANDON, Bernard: Re-imagine the world. Polebridge Press.
Santa Rosa. CA. USA, 2001.
235

287.
288.
289.
290.
291.
292.
293.
294.
295.
296.
297.
298.
299.
300.
301.
302.
303.
304.
305.
306.
307.
308.
309.
310.
311.
312.
313.
314.

BORG, Marcus: Convictions. A manifesto for progressive

Christians. SPCK Publishing. London, 2014.
BUSQUETA, J M: Lhora dels voltors. Ed. El Jonc. Lleida, 2013.
CACCIARIMARTINI: Dileg sobre la solidaritat. Editorial
Empries. Barcelona, 2001.
CARDIJN, Joseph: La JOC, un missatge viu. Editorial Centre
Pastoral Litrgica. Barcelona, 2012.
CUPITT, Don: Above us only sky. Polebridge Press. Santa Rosa,
California, USA, 2008.
CUPITT, Don: A great new story. Polebridge Press. Salem, OR,
USA, 2010.
DAHUI, Yuannwu: La esencia del zen. Ed. Kairs. Barcelona, 2009.
EHRMAN, Bart:Dnde est Dios? El problema del sufrimiento
humano.Editorial Crtica. Barcelona 2008.
FELTEN,David: Living the questions.The wisdom of Progressive
Christianity: Harper Collins Publishers. New York, 2012.
FONT, Jorge: Ensanchar la vida. Plataforma Ed. Barcelona, 2012.
FRAILE, Alberto: Voces para un mundo nuevo. Editorial Namast.
Palma, 2011.
GALSTON, David: Embracing the human Jesus. Polebridge
Press. Salem, OR, USA, 2012.
GARAUDY, Roger: Lalternative. Ed. Robert Laffont. Paris, 1972.
GARAUDY, R: Parole dhomme. Ed. Robert Laffont. Paris, 1975.
GARAUDY, Roger: Una nueva civilizacin. Editorial Cuadernos
para el Dilogo. Madrid, 1977).
GEERING, Lloyd: Wrestling with God. Editorial Imprint Academic.
Exeter, UK, 2007.
HOUTART, Franois: Mercado y religin. Editorial Monte vila.
Caracas, 2007.
KROGERUSTSCHPPELER: El pequeo libro de los grandes
cambios. Editorial Alienta. Barcelona, 2012.
KNG, Hans: Una tica mundial para la economa y la poltica.
Editorial Trotta. Madrid, 1999.
KNG, Hans: Lo que yo creo. Editorial Trotta. Madrid, 2011.
LPEZ, A: La pobresa no s rendible. Ed. Icaria. Barcelona, 2006.
MARTNEZ, Ferran: Zen 305. Editorial Columna. Barcelona, 2012.
MARTNEZ, Francisco Miguel: Educacin, neoliberalismo y
justicia social. Editorial Pirmide. Madrid, 2013.
MEYERS, Robin: Saving Jesus from the Church. HarperCollins ebooks. New York, USA, 2009.
MAYOR ZARAGOZA, Federico: Delito de silencio. Editorial
Comanegra. Barcelona, 2011.
MONEDERO, Juan Carlos: Dormamos y despertamos. Editorial
Nueva Utopa. Madrid, 2012).
MORDILLAT, Gerard y PRIEUR, Jerme: Jess contra Jess.
Editorial Algar. Alzira, 2002.
MUSQUERA, Xavier: El triunfo del paganismo. Editorial Espejo de
Tinta. Madrid, 2007
236

315.
316.
317.
318.
319.
320.
321.
322.
323.
324.
325.
326.
327.
328.
329.
330.
331.

.
.
332.
333.
334.
335.
336.
337.
338.
339.
340.

ODIFREDDI, Piergiorgio: Por qu no podemos ser cristianos.

Editorial RBA Libros. Barcelona, 2008.
OLIVERES, Arcadi: El meu cam cap a la utopia. Angle Editorial.
Barcelona, 2008.
OLIVERESRIGOLTORRALBA: Quin futur imaginem? Editorial
Pags. Lleida, 2010).
Quaderns de Pau i Solidaritat: Objetivos del mileni. Balance 2005.
Govern Illes Balears. Palma, 2006.
RINSER, Luise: Mein Lesebuch. Fisher Taschenbuch Verlag.
Frankfurt, Alemanya, 1989.
ROBINSON, John: The New Reformation? SCM Press.
Londres, 1965.
ROBINSON, J: The difference in being a christian today.
Editorial Collins Fontana. Redhill (UK), 1972.
ROLLINS, Peter: Insurrection. Ed. Howard Books. NY, USA, 2011.
ROVIRA TENAS, Josep: Una Iglesia preocupante. Editorial
Kidiqap. Barcelona, 1995.
SAMPEDROMAYOR ZARAGOZA TORRES : Reacciona.
Editorial Santillana. Madrid, 2011.
SOBRINO, JSUSIN, L: Otro mundo es posible. CONCILIUM nm
308. Estella, Navarra, 2004 .
SOBRINO,J-WILFRED, F:Cristianismo en crisis?
Concilium, nm. 311. Editorial Verbo Divino. Estella, 2005.
TORRALBA, Francesc: Rostro y sentido de la accin educativa.
Editorial Edeb. Barcelona, 2001.
UNAMUNO, Miguel de: La Agona del Cristianismo. Editorial
Espasa-Calpe. Madrid, 1996.
VELASCO, Pilar: No nos representan. Ed. Planeta. Madrid, 2011.
VILLARROYA, Josep: La globalitza... qu? Editorial Bullent. 46210
Picanya, 2007.
ZIEGLER, Jean: La fam al mn explicada al meu fill. Editorial
Empries. Barcelona, 2000.

VISI GENERAL
AMBALU, Shulamit i altres: The Religions Book. Editorial DK,
Dorling Kindersley. New York, 2013.
BENNSSAR, B: Aix tanmateix. Editorial Miramar. Palma, 1984
BORG, M: Putting away childish things. Harper Collins. NY, 2010.
BOTEY, Jaume: Otra Iglesia es posible. Nuestro Credo. Editorial
CPS. Madrid, 2002.
BROGGI, M: Sobre el cam de la vida. Editorial B. Barcelona, 2011.
BUCKINGHAM, W: The Philosophy Book. Ed. DK. Londres, 2011.
CASTELL, Isabel: Una vida plena de poesia: Miquel Mart i Pol.
Editorial Barcanova. Barcelona, 2002.
CATECISME HOLANDS: Nou Catecisme per a Adults. Editorial
Herder. Barcelona, 1969.
EPICTET: Un manual de vida. Editorial Olaeta. Palma, 1997.
237

341.
342.
343.
344.
345.
346.
347.
348.
349.
350.
351.
352.
353.
354.
355.
356.
357.
358.
359.
360.

EQUIP ANAWIN: Religi Catlica. ESO 1. Editorial Baula

Edelvives. Saragossa, 2012.
EQUIP ANAWIN: Religi Catlica. ESO 2. Editorial Baula
Edelvives. Saragossa, 2012.
EQUIP ANAWIN: Religi Catlica. ESO 3. Editorial Baula
Edelvives. Saragossa, 2012.
EXODO, nmero 33: Iglesia 2001. Editorial Centro Evangelio y
Liberacin. Madrid, 1996.
FORCADES, Teresa: La Trinitat, avui. Publicacions Abadia de
Montserrat. Barcelona, 2012.
FRAIJ, M: El Futuro del Cristianismo. Ed. SM. Madrid, 1996.
GUAL,M: Aquesta s la nostra fe. Bisbat de Mallorca. Palma, 2013
HRING, B: Las cosas deben cambiar. Herder. Barcelona, 1995.
JGER, Willigis: En busca del sentido de la vida. Editorial Narcea.
Madrid, 2002.
JOHNSON, Elizabeth: La Cristologa, hoy. Editorial Sal Terrae.
Santander, 2003.
KNG, Hans: Lo que debe permanecer en la Iglesia. Editorial
Herder. Barcelona, 1975.
KNG, Hans: Mantener la esperanza. Escritos para reforma de la
Iglesia. Editorial Trotta. Madrid, 1993.
KNG, Hans: La Iglesia Catlica. Ed. Debate. Barcelona, 2002.
KNG, Hans: Ser Cristiano. Editorial Cristiandad. Madrid, 1977.
MIRALLES, Alfredo: Introduccin Bsica al Cristianismo. Editorial
PPC. Madrid, 2006.
MIRANDA, Jos: Marx y la Biblia. Ed. Sguem. Salamanca, 1972.
MIRET MAGDALENA, E: Dnde est Dios? La religin en el
siglo XXI. EditorialEspasa. Madrid, 2005.
RAMIS, Guillem: Cursillo bblico sobre la Historia de Salvacin.
(indito). Palma, 1967.
RAMIS, Guillem: ...i per qu cristi? Edici privada. Palma, 1997.
TORRES QUEIRUGA, Andrs: El cristianismo en el mundo de
hoy. Editorial Sal Terrae. Santander, 1992.

ESPIRITUALITAT
361.
362.
363.
364.
365.
366.
367.

BALLARN, Josep: Francesco. Edicions 62. Barcelona, 1967.

BENEDICTO XVI: Caritas in veritate, carta encclica. Editorial San
Pablo. Madrid, 2009.
BENNSSAR, Bartomeu: Viure a la intemprie. Editorial Claret.
Barcelona, 1985.
BENNSSAR, Bartomeu: Laltre ens allibera. Publicacions
Abadia de Montserrat, 1985.
BENNSSAR, Bartomeu: Proclamar al Resucitado y seguir al
Crucificado. Editorial Sgueme. Salamanca,1993.
BENNSSAR, Bartomeu: Contestacin, carisma y cambio de
estructuras. Editorial Perpetuo Socorro. Madrid, 1970.
BENNSSAR, Bartomeu: A laguait de la vida. Editorial Lleonard
Muntaner. Palma, 2010.
238

368.
369.
370.
371.
372.
373.
374.
375.
376.
377.
378.
379.
380.
381.
382.
383.
384.
385.
386.
387.
388.
389.
390.
391.
392.
393.
394.

BENNSSAR, Bartomeu: Conscincia lliure i alliberada. Editorial

Lleonard Muntaner. Palma, 2011.
BENNSSAR, Bartomeu: Preg de Setmana Santa.. Parrquia de
St. Mateu. Bunyola, 2011.
BOFF, Leonardo: Una espiritualidad liberadora. Editorial Verbo
Divino. Estella, 1992.
BOFF, Leonardo: Un compromiso liberador. Editorial Verbo
Divino. Estella, 1992.
BOJORGE, H y otros: Retrato de Camilo Torres. Editorial El
Ciervo. Barcelona, 1968.
BOLINCHES, Antoni: Mil pessics de saviesa. Editorial
Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1999.
CARDENAL, Ernesto: La santidad de la revolucin. Ediciones
Sgueme. Salamanca, 1976.
CASALSLIGA, Pere: Sonetos neobblicos, precisamente.
Editorial Nueva Utopa. Madrid, 1996.
COMN, A: Fe en la tierra. Ed. Descle de Brouwer. Bilbao, 1975.
DAHUI-YUANWU: La esencia del zen. Ed. Kairs. Barcelona, 2009.
DE MELLO, A: El cant de locell. Editorial Claret. Barcelona, 1985.
DE MELLO, Anthony: La pregria de la granota. Editorial Claret.
Barcelona, 1992.
FESQUET, Henry: Les floretes del papa Joan. Editorial Estela.
Barcelona, 1964.
GANDHI, Mahatma: Palabras de verdad. Editorial Sociedad
Educacin Atenas. Madrid, 1997.
GARAUDY BALDUCCI: El cristianismo es liberacin. Editorial
Sgueme. Salamanca, 1976.
GONZLEZ-RUIZ, Jos M: Creer es comprometerse. Editorial
Fontanella. Barcelona, 1969.
GIBRAN KHALIL: El profeta. La saviesa dun gran mestre.
Editorial Orix. Barcelona, 2011.
GIBRAN KHALIL: Cartas de amor del profeta. Ediciones BSA.
Madrid, 1997.
GUILLEM, Vicent: Las leyes espirituales.
http://lasleyesespirituales.blogspot.com Valencia, 2010.
KRISHNAMURTI, Jiddu: El arte de vivir. Editorial Kairs.
Barcelona, 2000.
KUMAR, Satish: La brjula espiritual, las tres cualidades de la
vida. Editorial Integral. Barcelona, 2008.
KNG, Hans: Credo. Editorial Trotta. Madrid, 1994.
LUTHER, Martin: Das Magnificat. Editorial HerderBcherei.
Freiburg (Alemanya), 1964.
MARTINI, Carlo: Coloquios nocturnos en Jerusaln. Editorial San
Pablo. Madrid, 2008.
MASCAR, Joan: Llnties de Foc. Editorial Moll. Palma, 1986.
MASCAR, Joan: La Creaci de la Fe. Editorial Moll. Palma, 1993.
MERTON, Thomas: Seeds of contemplation. Dell Publishing.
Nova York, 1958.
239

395.
396.
397.
398.
399.
400.
401.
402.
403.
404.
405.
406.
407.
408.
409.

.
.
410.
411.

.
.
412.
413.
414.
415.
416.
417.
418.
419.
420.
421.
422.
423.
424.
425.

Monjes de Aula Dei. Los cartujos hoy. Cartuja. Zaragoza, 1999.

NAVARRETE, Rafael: El aprendizaje de la serenidad. Editorial
San Pablo. Madrid, 1993.
PAPA FRANCESC: La joia de levangeli: Evangelii Gaudium.
Editorial Claret. Barcelona, 2013.
RAMIS, Guillem: Escolta el silenci. Edici particular. Palma, 1995.
SPONG, John Shelby: Honest Prayer. Christianity for the Third
Millenium. Hawoorth.NJ. USA, 2000.
SUAU, T: Al final, l'amor. Abadia de Montserrat. Barcelona, 1996.
TAGORE, Rabindranath: El jardiner. Ed. Selecta. Barcelona, 1965.
TAGORE, Rabindranath: Indische Weisheiten fr jeden Tag.
Editorial Fischer Verlag. Frankfurt, 2006.
THEILARD DE CHARDIN, Pierre: Hymne de lunivers. Edicions 62.
Barcelona, 1965.
THEILARD DE CHARDIN, Pierre: El Medi Div. Editorial Terra
Nova. Barcelona, 1964.
TICKLE, Phyllis: The great emergence. Editorial Baker Books.
Grand Rapids, Michigan. USA, 2008.
TOLLE, Eckhart: El poder del ahora. Editorial Gaia. Madrid, 2001.
TOLLE, E: Un nuevo mundo, ahora. Ed. Grijalbo. Barcelona, 2006.
TORRALBA, Francesc: Jesucrist 2.0. El cristianisme ara i aqu.
Raval Edicions. Barcelona, 2011.
VIGIL, J.M. Bajar de la cruz a los pobres. Editorial ASETT.
Panam, 2007. www.servicioskoinonia.org

REVISTES BBLIQUES
Butllet de lAssociaci Bblica de Catalunya.
THE FOURTH R. An Advocate for Religious Literacy. Salem,
Oregon , USA. www.westarinstitute.org

NOVELLA
AGUIAR: A Bblia segundo Beliel. Ed Boitempo. Sao Paulo, 2012.
ARBONA, Pere: LAgnus Dei. Ed. Setze Vents. Catalunya, 2010.
BUSQUETS GRABULOSA, Llus: El Testament de Moiss
(novela).Editorial Ara Llibres. Badalona, 2007
CALVINO REID, Juan: Nosotros conocimos a Jess. Editorial
Clie. Tarrassa, Barcelona, 1971.
CARRRE, Emmanuel: Le Royaume. Editorial POL. Pars, 2014.
GRAVES, Robert: Rey Jess. Editorial Edhasa. Barcelona, 1984.
GIRZONE, Joseph: Joshua. Editorial B.S.A. Barcelona, 1999.
LAGERKVIST, Pr: Barrabs. Editorial Proa. Barcelona, 1984.
ROIG, Tomeu: El Du d'en Josep. Felanitx, 2008.
SAFIER, David: Jess me quiere. Ed. Seix Barral. Barcelona, 2012.
SARAMAGO, Jos: O Evangelho segundo Jess Cristo (novela).
Editorial Caminho. Lisboa, 1997.
SARAMAGO, Jos: Can . Edicions 62. Barcelona, 2009.
SIENKIEWICZ, Henryk: Quo vadis. Editorial Proa. Barcelona, 1997.
SOFA, Marta: gora. Edicions Columna. Barcelona, 2009.
240

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
241

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

242