CIRD

La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local
que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar

el progrs i el benestar de la ciutadania.
Centres dinformaci i recursos per a dones
La collecci Documents de Treball ofereix als agents del

mn local documentaci actualitzada que ha de contribuir
a millorar la gesti de les poltiques pbliques locals.
Aquest nmero est dedicat als centres dinformaci i recursos
per a dones. Els centres sn un dels resultats del
desenvolupament de les poltiques de gnere i igualtat
a lEstat espanyol.
Lobjectiu de la publicaci s dotar els nostres municipis
deines conceptuals i instrumentals necessries per a la
creaci i el desenvolupament dun centre, i aix ajudar
a avanar en la implantaci de les poltiques digualtat.
Centres
dinformaci
i recursos
per a dones
Una proposta de model
funcional i de gesti
Collecci_Documents de Treball
Diputaci de Barcelona
rea dIgualtat i Ciutadania
Servei de Promoci de Poltiques d'Igualtat Dona-Home
Sant Pere Ms Baix, 7
Espai Bonnemaison
08003 Barcelona
Tel. 934 049 095 Fax 934 049 086
sppidh@diba.cat
www.diba.cat/francescabonnemaison
Srie_Igualtat i Ciutadania
Centres
dinformaci
i recursos
per a dones
Srie Igualtat i Ciutadania, 1
Agram la collaboraci de:

rea dInfraestructures, Urbanisme i Habitatge
de la Diputaci de Barcelona
Oficina Tcnica de Cooperaci
Federaci de Municipis de Catalunya
Edici: Diputaci de Barcelona

Textos: Natalia Paleo Mosquera
Segona edici: febrer de 2007
Disseny i producci: Direcci de Comunicaci
Impressi: Gutenberg, SA
ISBN: 84-9803-171-0
Dipsit legal: B-8735-2007
|3
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. El paper dels centres en el desenvolupament de les poltiques

locals de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
Les desigualtats de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
En qu consisteixen les poltiques digualtat de gnere? . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
Quan i com sincorporen les poltiques de gnere a les agendes pbliques? . . .
15
Les dones com a actors socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
Les administracions locals com a agents de les poltiques de gnere . . . . . . . .
17
Tendncies poltiques dactuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18
Del dficit a la igualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
Instruments de les regidories digualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Els centres: eixos vertebradors de les poltiques de gnere . . . . . . . . . . . . . . . .
23
Importncia estratgica dels centres. Decleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
3. Marc normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
mbit internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
mbit estatal i autonmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Marc autonmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
Mn local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
4. Mapa actual dels centres a la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . .
37
Evoluci dels centres datenci i recursos per a les dones . . . . . . . . . . . . . . . . .
37
Situaci actual dels centres a la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
Centres segons la grandria dels municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
41
Espai propi, espai compartit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
42
Dependncia funcional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
44
Professionals adscrits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
46
4 | ndex
Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
47
Pressupost propi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
49
5. Model de gesti dels centres dinformaci i recursos per a dones . . . . . . . . .
51
Qu s un centre dinformaci i recursos per a les dones? . . . . . . . . . . . . . . . .
51
Quina s la missi dels centres? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
Quins sn els principis rectors dels centres? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
Objectius dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
53
Dependncia funcional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
54
Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
54
Metodologia de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
56
Recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
57
Sistemes de coordinaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
58
Qualitat dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
59
Sistema de control i dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
60
Construcci dindicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
61
6. Caracterstiques i requeriments de lespai dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . .
67
Programa de necessitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
67
Definici del model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
70
7. Xarxa de Centres dInformaci i Recursos per a Dones . . . . . . . . . . . . . . . . .
85
Raons del treball en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
85
Definici de la Xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
85
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
86
Serveis de la Xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
86
LEspai Francesca Bonnemaison en relaci amb la Xarxa de Centres . . . . . . . .
87
8. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
89
Annex I. Glossari terminolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
89
Annex II. Qualitat dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
93
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
95
|5
Presentaci
En els darrers vint anys, que sn tamb els anys en qu sha consolidat i cristallitzat
laposta dels governs locals democrtics per una transformaci profunda dels nostres
pobles, ciutats i viles, els ajuntaments han treballat molt, i de manera creixent, en un
aspecte clau del benestar collectiu: les poltiques digualtat. Els ajuntaments i la resta
dens locals han introdut de manera progressiva la perspectiva del gnere en el plantejament i la prestaci dels serveis pblics en qu sn competents. Aquesta nova visi del servei pblic ha contribut a avanar cada cop ms en qestions de salut i de formaci, laborals i culturals, en la lluita contra la violncia sexista, en la coresponsabilitzaci dhomes i
dones a lhora de compaginar la vida personal amb la feina, en limpuls a una participaci
ms plena i decidida de les dones en el progrs dels municipis.
No obstant aix, aquest treball, ben innovador, sha hagut de fer sovint amb pocs recursos i amb un bagatge teric i prctic escs, que sha anat pensant i construint sobre la
marxa. Les administracions pbliques no sempre sn rpides a lhora de detectar i afrontar els nous reptes que es plantegen en la societat. Amb tot, els governs de proximitat, els
ajuntaments, shan distingit sovint per avanar-se en les poltiques innovadores, tant pel
fet que el seu contacte directe amb la ciutadania els fa ms receptius i sensibles als canvis socials, com perqu s a ells a qui les persones sadrecen en primera instncia quan
sorgeixen noves demandes collectives.
s en aquest context en qu hem dentendre laparici, ara fa vint anys, dels primers centres dinformaci i recursos per a dones. Aquests centres han estat una aportaci molt
important en el procs de conformaci i desenvolupament de les poltiques locals pbliques digualtat. Aquesta guia aspira tant a fer una descripci i un balan de la feina que
han portat a terme aquests centres com a plantejar per on han davanar en els anys a
venir. Igualment, es planteja tamb com un instrument de servei per als ens locals que tinguin el propsit de crear o millorar un centre daquestes caracterstiques, en la mesura
que aporta una mplia explicaci del model de gesti que sha anat configurant en
aquests centres al llar daquests vint anys.
La Diputaci de Barcelona es complau de poder oferir aquesta publicaci com una nova
contribuci al desenvolupament de les poltiques digualtat entre dones i homes, que sn
un element clau en el nostre objectiu programtic denfortir la dimensi cvica, ciutadana i
democrtica dels nostres pobles, ciutats i viles.
Celestino Corbacho Chaves
President de la Diputaci de Barcelona
|7
Prleg
Em plau presentar aquest document de treball, Centres dInformaci i Recursos per a

Dones: una proposta de model funcional i de gesti, que des de lrea dIgualtat i Ciutadania publiquem amb lobjectiu de posar a labast del mn local una eina de treball til per la
creaci dels centres i per avanar metodolgicament en el desenvolupament dels existents.
Amb aquesta publicaci volem recollir, sistematitzar i posar en valor les aportacions, propostes i coneixements del conjunt de centres existents a la provncia de Barcelona, i de totes
les dones i els homes, que amb el seu treball i comproms els han fet possible.
Per aquest motiu en lelaboraci daquesta guia hem recollit les conclusions i el treball realitzat en el marc de les jornades realitzades conjuntament amb la Federaci de Municipis, aix
com les aportacions de les responsables de diferents centres de la nostra provncia. A totes
elles, persones i institucions, els hi volem expressar el nostre agrament.
Els primers centres van nixer ara fa vint anys, amb la finalitat de donar resposta a les necessitats concretes de les dones. Progressivament shan convertit en un espai de referncia, un
lloc de trobada, de participaci i de sensibilitzaci. Un espai privilegiat pel desenvolupament
de les poltiques digualtat de gnere.
Una de les caracterstiques daquest procs de creaci ha estat l'absncia duna normativa legal especfica que en reguls les competncies i funcions. Daquesta manera, els
centres shan configurat en funci de diverses realitats i demandes. En el seu conjunt, els
centres dibuixen una rica diversitat de models i formes de gestionar els problemes de
gnere en el mn local.
Per, davant daquesta diversitat s imprescindible tamb posar en com models, definir funcions, metodologies i espais. s per aix que aquesta guia presenta un model de gesti. Hem
volgut, per, juntament amb lrea dInfraestructures, Urbanisme i Habitatge, acompanyar-lo
de la definici dun model funcional; duna definici concreta que doni resposta a les diferents
necessitats despai que tenen els centres per a la prestaci de les seves funcions.
Desitjo que aquesta guia esdevingui un instrument viu, til i prctic que ajudi a consolidar els
centres dinformaci i recursos per a dones com a serveis bsics per al desenvolupament de
les poltiques digualtat entre dones i homes.
Imma Moraleda
Presidenta delegada de lrea dIgualtat i Ciutadania
|9
1. Introducci
El reconeixement poltic de la desigualtat social existent entre dones i homes com una
realitat social sobre la qual cal que intervinguin els poders pblics s, sens dubte, una de
les conquestes ms important assolides en el marc dels estats democrtics. Ara, al
comenament del segle XXI, leradicaci de les desigualtats de gnere constitueix un comproms, una responsabilitat i, alhora, un gran repte per a tots els actors socials i poltics
presents a la nostra societat.
En les ltimes dcades del segle XX es van comenar a desenvolupar poltiques especfiques de gnere en els diferents nivells de govern, i es va avanar molt en la definici i conceptualitzaci de la discriminaci estructural que viuen les dones en les nostres societats,
aix com en les diferents accions poltiques que cal dur a terme per garantir els drets de ciutadania de les dones.
Aquest aven sha manifestat tamb en la progressiva evoluci del seu abordatge poltic:
des dunes propostes dactuaci caracteritzades per la seva orientaci assistencial, que
entenien les problemtiques de les dones duna manera allada i emfatitzaven la carncia,
fins a les propostes actuals que intenten introduir una perspectiva de gnere i abordar de
manera integral les problemtiques de les dones en el conjunt de les actuacions. s a dir,
ara sassumeix que les desigualtats que operen sobre les dones constitueixen diferents
manifestacions duna ordenaci social androcntrica, que vulnera i limita el desenvolupament i lexercici dels drets de ciutadania per part de les dones.
Els centres dinformaci i recursos per a dones que shan desenvolupat en lmbit municipal arreu de Catalunya sn la conseqncia de levoluci de les poltiques de gnere,
juntament amb les quals han anat evolucionant. Davant labsncia duna normativa que
reguls la creaci dels centres, sha generat una diversitat de models per abordar les problemtiques de les dones des dun context de proximitat i shan construt noves formes
per atendre les seves demandes concretes.
En aquest document que us presentem a continuaci, intentem recollir, sistematitzar
i posar en valor les aportacions, les propostes i els coneixements del conjunt de centres que hi ha a la provncia de Barcelona, amb lobjectiu de reflexionar sobre els diferents models, oferir una eina de treball til per a altres ajuntaments que vulguin crear
un centre i apuntar noves claus que permetin avanar metodolgicament els centres
existents.
En una primera part de la guia expliquem el desenvolupament de les poltiques digualtat
de gnere, les diferents estratgies que shan posat en marxa i levoluci del seu marc de
10 | Centres dinformaci i recursos per a dones
referncia fins ara. A continuaci, aprofundim en les poltiques de gnere locals i ens aproximen als diversos models de centres datenci a les dones que shan generat.
Seguidament, en una segona part de la guia, de carcter ms prctic, partint de les claus
i necessitats detectades en les Jornades de Treball i Reflexi sobre els Centres dInformaci i Recursos per a Dones, organitzades per la Diputaci de Barcelona i la Federaci de
Municipis de Catalunya el 2005, realitzem una proposta de model funcional i de gesti dels
centres, en relaci amb el desenvolupament actual de les poltiques locals de gnere a
Catalunya. Desprs, a partir daquest model funcional, proposem tres models possibles
dorganitzaci de lespai i dels equipaments necessaris per garantir uns serveis de qualitat. Finalment, proposem la creaci duna xarxa local de centres dinformaci i recursos
per a dones a la provncia de Barcelona, que permeti compartir i intercanviar els coneixements, aix com avanar conjuntament en el desplegament de centres als diferents municipis de la provncia.
La metodologia utilitzada per analitzar els models de centres existents i per fer la proposta dun model funcional, de gesti i dequipaments dun centre va consistir en:
Anlisi dels qestionaris emplenats pels trenta-sis centres dinformaci i recursos per a
dones existents actualment a la provncia de Barcelona. Aquests qestionaris van ser
elaborats pel Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat Dona-Home de la Diputaci de
Barcelona tenint en compte les conclusions de les primeres i segones Jornades de Treball i Reflexi sobre els Centres dInformaci i Recursos per a Dones, coorganitzades per
lAjuntament de Sabadell, la Federaci de Municipis de Catalunya i la Diputaci de Barcelona, respectivament.
Realitzaci dentrevistes en profunditat a les treballadores, usuries i responsables de la
gesti de sis centres que estan funcionant actualment a la provncia de Barcelona. Els
criteris per seleccionar els centres visitats van ser la grandria del municipi, les funcions
que realitzaven els centres i els equipaments de qu disposen, per obtenir una mostra el
ms representativa possible de lheterogenetat existent. A ms de les entrevistes, es
van realitzar reportatges fotogrfics i reculls de plnols de distribuci i demplaament,
per poder valorar el funcionament i la tipologia dels centres.
Els objectius daquesta guia sn:
Reflexionar sobre els diferents models de centres que hi ha actualment, aix com posar en
valor laportaci que sha fet des del mn local a les poltiques de gnere.
Collaborar en la millora de la gesti dels centres existents.
Facilitar les eines operatives necessries perqu un municipi pugui crear un centre dinformaci i recursos per a dones.
Aprofundir sobre la necessitat de lexistncia dels centres com un servei vertebrador de
les regidories de poltiques digualtat.
Donar les claus per superar definitivament la perspectiva assistencial en el tractament de
les problemtiques de les dones i per avanar en el disseny de poltiques locals
que emfatitzin lenfocament de gnere i que incloguin una actuaci proactiva i preventiva.
Introducci | 11
A qui sadrea:
A les persones amb responsabilitat poltica dels municipis.
A professionals municipals que participin en la creaci dun centre dinformaci i
recursos per a les dones. A professionals que treballin en els centres que hi ha actualment.
A totes les persones interessades en el desplegament de les poltiques de gnere en
lmbit local.
| 13
2. El paper dels centres en el

desenvolupament de les poltiques
locals de gnere
Els centres dinformaci i recursos per a les dones sn un dels resultats de les poltiques
pbliques de gnere, concretament de les poltiques pbliques digualtat desenvolupades a lEstat espanyol a partir dels anys vuitanta. A Catalunya, els primers centres neixen
en lmbit local per donar resposta a les necessitats de les dones i progressivament
esdevenen estratgics en el desenvolupament incipient de les poltiques digualtat de
gnere.
Una de les caracterstiques daquest procs de creaci era labsncia duna normativa legal especfica que reguls les seves competncies i funcions. Daquesta manera,
els centres es van anant configurant segons les diverses sensibilitats poltiques i de les
demandes i particularitats del moviment de dones a cada municipi. En el seu conjunt, els
centres dibuixen una rica diversitat de models i formes de gestionar els problemes de
gnere en el mn local.
Abans daprofundir en la definici i descripci dels centres, cal conixer el marc conceptual i normatiu de les poltiques de gnere en el qual sinsereix el procs de creaci
daquests centres. El marc danlisi que utilitzarem per aproximar-nos a tot el procs de
construcci i evoluci de les poltiques pbliques de gnere es compondr de dos
corrents fonamentals:
1. Els estudis portats a terme en el marc de les teories feministes. Des de la dcada
dels anys seixanta, particularment als pasos anglosaxons, es va produir una aproximaci de les diferents disciplines socials a lanlisi del sistema sexe-gnere i les seves
conseqncies en lordenaci social, i es va aprofundir amb rigor en les mltiples desigualtats derivades de les relacions de gnere.
2. El desenvolupament de les poltiques pbliques. Ens permet entendre com les desigualtats de les dones es conceptualitzen com un problema pblic, quins sn els actors
que hi intervenen i quines sn les poltiques pbliques de gnere resultants.
Les desigualtats de gnere

En les ltimes dcades sn nombrosos els estudis que shan aproximat amb rigor a la problemtica de les desigualtats de gnere. Lagent impulsor daquesta aproximaci ha estat
el moviment feminista, que amb una forta presncia a partir dels anys seixanta denuncia
que la desigualtat social entre homes i dones persisteix a tots els pasos del mn. Aste-
larra (2005) assenyala que aquesta reflexi i elaboraci terica del feminisme arriba a les
universitats a partir dels anys setanta, moment en el qual es comencen a estudiar quines
sn les caracterstiques socials que determinen la condici de les dones i quins sn els
mecanismes i factors que intervenen en la configuraci del sexe biolgic com a categoria
dordenaci social.
Aquesta elaboraci terica ens ha aportat conceptes que han esdevingut clau per al
desenvolupament de les poltiques de gnere:
Sexe. s el conjunt de caracterstiques fsiques, biolgiques i corporals amb les quals naixem. La nostra espcie t dos sexes fonamentals: el femen i el mascul, a partir dels quals
es construeix la identitat de gnere.
Gnere. s el conjunt de caracterstiques psicolgiques, socials i culturals assignades a
les persones segons el seu sexe. Sn caracterstiques histriques i modificables, que es
van transformant amb i en el temps. s una categoria relacional que sempre ha dincloure
homes i dones.
Rols. Sn comportaments, conductes, tasques i funcions que sassignen i apliquen
socialment segons el sexe de les persones.
El rol femen assigna a les dones la cura de la famlia i dels afectes, i els atribueix lespai
domstic com a propi.
El rol mascul assigna als homes lactivitat productiva situada en el mercat laboral i els
atribueix la participaci i la presncia a lespai pblic com a prpies.
Distincions rellevants que shan de tenir presents:
Sexe versus gnere
Gnere versus dona
Divisi sexual del treball

Espai pblic
Espai domstic
Espai privat
mbit productiu
mbit reproductiu
Espai i temps propi que no es dna
Espai dactivitat
Espai dinactivitat
Espai on la persona es cultiva per a

la seva projecci en lmbit pblic
Vida laboral, social

i poltica
Lloc de criana, dafectes i

cura de persones dependents
Lloc de participaci social

i de reconeixement
mbit reproductiu
Temps de reconeixement
Temps per als altres
Temps que es paga i es

reconeix socialment
Temps que no es paga

perqu no es valora
Espai mascul
Espai femen
Espai ntidament mascul (en relaci

amb les dones, aquest espai es
confon amb el domstic)
Font: Instituto de la Mujer, 2004 (elaborat a partir del llibre de Soledad Murillo El mito de la vida privada).
El paper dels centres en el desenvolupament de les poltiques locals de gnere | 15
Podem afirmar que actualment sha arribat a un consens teric a lhora dexplicar que la
discriminaci histrica de les dones se sustenta en la divisi sexual del treball i en el sistema de gnere que lacompanya.
Sistema de gnere. Aquesta organitzaci s una construcci social, totalment independent del sexe biolgic, encara que histricament la biologia ha servit com a justificaci per
legitimar la seva existncia. Estructura i divideix la societat en rees especficament femenines i masculines i els atorga un valor desigual, ja que jerarquitza els valors i les activitats
vinculats a la masculinitat.
Totes aquestes aportacions han estat imprescindibles per entendre que lequitat de gnere ha de ser un dels pilars bsics del desenvolupament democrtic i que els poders pblics
tenen la responsabilitat dintervenir per eradicar la desigualtat i discriminaci estructural de
les dones.
En qu consisteixen les poltiques digualtat de gnere?

Les poltiques pbliques digualtat de gnere tenen com a finalitat eradicar les desigualtats
existents entre dones i homes en els diferents mbits de la vida social, poltica i cultural.
Seguint Maria Bustelo (2002, p. 17) podem definir les poltiques digualtat com el conjunt
dintencions i decisions, objectius i mesures adoptades pels poders pblics entorn de la
promoci de la situaci de la dona i de la igualtat de gnere entre dones i homes.
Aquestes actuacions signifiquen:
Aprofundir en el desenvolupament dels principis de justcia i igualtat.
Corregir el dficit democrtic que significa lexclusi en ls dels drets poltics, socials i
civils de la meitat de la poblaci.
Igualtat de gnere. s el terme consensuat internacionalment per referir-se al problema
que intenten resoldre les poltiques pbliques de gnere: la desigualtat social entre homes
i dones. Dins daquest concepte sinclouen totes les accions que portin a terme els poders
pblics amb lobjectiu daconseguir una major igualtat doportunitats entre dones i homes.
Perspectiva de gnere. Implica posar en qesti la idea implcita que les poltiques pbliques sn neutrals respecte al gnere, ja que reprodueixen les estructures socials en la
base de les quals es troba la desigualtat. Es tracta dintroduir la variable gnere des de
la mateixa definici dun problema pblic que sintenta resoldre fins a la formulaci, lexecuci i lavaluaci de les accions pbliques.
Quan i com sincorporen les poltiques de gnere a les agendes pbliques?

Les poltiques pbliques de gnere sinicien amb la introducci de les demandes dels
moviments feministes a les agendes poltiques i quan la desigualtat estructural de gnere
es formula com un problema pblic. Els poders pblics assumeixen com una responsabilitat prpia avanar en leradicaci de les desigualtats de gnere que pateixen les dones.
A partir de la dcada dels anys seixanta i setanta del segle XX en la major part dels pasos
occidentals, i a partir dels anys vuitanta a lEstat espanyol, es comencen a crear organismes que tenen com a objectiu principal impulsar, formular i posar en prctica mesures per
arribar a la igualtat entre dones i homes. Aquest procs s va denominar feminisme institucional (Lovenduski, 1997), amb el qual es crea un nou marc normatiu i legal per desenvolupar poltiques pbliques que lluitin contra les discriminacions de les dones.
Des de lenfocament de lanlisi de poltiques pbliques, es considera que quan sincorpora un problema en lagenda pblica hi intervenen sempre un conjunt dactors, que des
de les seves respectives posicions, interessos i capacitat dinfluncia participen en la
construcci duna situaci com a problema pblic. Per analitzar els actors que intervenen
en la construcci del problema de la discriminaci de les dones, cal tenir en compte els
diferents nivells de governs i destacar la influncia que exerceixen les organitzacions internacionals en les poltiques pbliques de gnere que es desenvolupen als estats.
De manera esquemtica es pot dir que els actors principals que participen en aquest procs sn els segents:
Nacions Unides
Societat civil
Moviment feminista
Associacions de dones
Comunitats
autnomes
Administracions
locals
Uni Europea
Estat
Ara ens centraren en dos dels actors del quadre, que sn els ms importants en el procs
de creaci dels centres: els collectius de dones i les administracions locals.
Les dones com a actors socials

El moviment de dones es caracteritza per la seva heterogenetat ideolgica i per la
diversitat dorganitzacions que en formen part. Aquesta pluralitat tamb se situa en lmbit
local. Podem distingir dues formes principals dorganitzaci de les dones:
El moviment feminista. T un marcat carcter poltic i una voluntat de transformaci social.
Com a moviment social denuncia la situaci de subordinaci histrica que han patit les
dones i planteja noves relacions socials que permetin la igualtat real entre dones i homes.
Seguint Astelarra (2005), podem dir que a partir dels anys seixanta el moviment feminista
t com a objectius principals aconseguir que es compleixin en la prctica els drets que ja
tenen reconeguts les dones i estendrels a altres mbits on encara no existeixen.
Lassociacionisme de dones. Sorigina i es gesta en el marc dunes coordenades molt
concretes: les poltiques digualtat (Soledad Murillo, 2003, p. 33). Sn associacions de
dones, principalment de base local, que presenten en els seus respectius territoris demandes concretes sobre problemtiques i necessitats de les dones en cada context determinat.
Per plantejar les seves demandes, les dones, a ms de les clssiques estratgies de pressi (convocatria de manifestacions, concentracions, entre daltres), comencen a utilitzar
les estratgies de representaci, que es materialitzen fonamentalment a travs de la participaci de grups de dones en estructures de participaci ciutadana institucionalitzades,
que permeten incidir (en major o menor grau) en les decisions dels poders pblics (Eva
Martnez, 2005).
Lxit de totes aquestes demandes plantejades per les dones es reflecteix en lelaboraci
dun nou marc normatiu per eradicar les desigualtats i en la creaci dinstitucions especfiques per desenvolupar poltiques pbliques de gnere.
Les administracions locals com a agents de les poltiques de gnere

Ladministraci local va tenir un paper clau a lhora de generar una opini pblica sensibilitzada amb els problemes de gnere. Aix, els ajuntaments van tenir un rol important en els
debats sobre els drets de les dones; van organitzar tot tipus dactes i seminaris adreats
a les dones i al conjunt de la ciutadania, en els quals sanalitzaven drets i discriminacions
des duna perspectiva feminista. El dia 8 de mar es va convertir en una ocasi per al
debat pblic dels drets de les dones (Judith Astelarra, 2005).
Nova posici estratgica dels governs locals

Des dels anys vuitanta, com a conseqncia dels problemes que es van trobar els
governs nacionals per fer front a les noves demandes socials cada vegada ms diversificades, els governs municipals han passat a tenir un paper molt actiu i a desenvolupar
iniciatives innovadores en les poltiques locals.
Aquest major protagonisme de ladministraci local en el desenvolupament de les poltiques socials es fonamenta en la seva proximitat amb la realitat social que li permet conixer-la millor que les altres administracions i, per tant, disposa de ms elements a lhora
destablir unes actuacions que responguin a les necessitats de la poblaci.
La Carta Europea dAutonomia Local reconeix aquesta nova posici dels governs locals
(article 4.3) a travs del principi de subsidiarietat: lexercici de les responsabilitats pbliques, de manera general, ha dincumbir preferentment a les autoritats ms properes als
ciutadans. Aix, estableix que els governs locals tenen el dret i la capacitat efectiva per
ordenar i gestionar tots aquells assumptes pblics que incumbeixen directament a la
seva comunitat, amb lobjectiu de dispensar uns serveis de qualitat i beneficiar la ciutadania.
Passem a estar davant dactors de poltiques amb poders que deixen de ser marginals
enfront dels poders centrals i regionals, i que comencen a assumir una capacitat dautogovern que els confereix nova capacitat de decisi i marge de maniobra per elaborar poltiques pbliques.
Aquesta nova posici estratgica dels governs locals va suposar obrir una finestra doportunitats per atendre les necessitats de les dones i per aprofundir en les poltiques de
gnere iniciades en el marc de lEstat espanyol. Es genera un escenari dactuaci poltica
de proximitat a les dones que permet conixer millor com evolucionen les relacions de
gnere, quines sn les noves demandes i quins sn els interessos prctics de gnere en
cada territori.
En la consecuci daquest procs van tenir un paper clau algunes dones de partits poltics
i tcniques municipals que, establint pactes de gnere, van introduir, amb moltes dificultats, les poltiques digualtat en les diferents agendes i van buscar recursos per a la seva
implantaci.
Avantatges i potencialitats dels governs locals per implantar poltiques de gnere

El fet de prestar serveis directament a la poblaci obliga les administracions municipals
a tenir en compte les preferncies i preocupacions de les dones.
La proximitat entre actors institucionals i ciutadania facilita la inclusi de les associacions
de dones en lelaboraci de les poltiques digualtat de gnere locals (Celia Valiente, 1999).
Les dues caracterstiques anteriors fan que els organismes locals siguin observatoris
de primera lnia de les desigualtats de gnere en cada territori i que tinguin una gran
capacitat per desenvolupar poltiques de gnere preventives i adequades a cada context.
Tendncies poltiques dactuaci

Les poltiques de gnere shan desenvolupat a travs de diferents estratgies, que es
corresponen amb la mateixa evoluci de la concepci poltica daquesta problemtica.
Les categories poltiques que shan desenvolupat en levoluci de les poltiques de gnere shan dentendre dins un procs dinmic, dinterrelaci i complementarietat entre elles.
La major part de les vegades shan dentendre ms com a opcions estratgiques que com
a finalitats en si mateixes.
Les principals estratgies poltiques dintervenci han estat:
La igualtat doportunitats
Lacci positiva
La transversalitat de gnere (mainstreaming)
La igualtat doportunitats. T com a objectiu general laccs de les dones al mn pblic. El
principal component estructural de la igualtat doportunitats s el legislatiu. En un primer
moment, el que calia fer era eliminar les barreres legals, econmiques, socials, culturals i de
poder per tal que les dones poguessin accedir als llocs pblics. La segona lnia dintervenci
dintre daquesta estratgia es va sustentar en les poltiques educatives i culturals: es tracta
que les dones prenguin conscincia que tenen drets individuals i que els poden exercir en el
mercat de treball, la vida poltica i la vida social (Judith Astelarra, 2005).
El principal avantatge de la igualtat doportunitats s que va implicar una revisi dels marcs
legals i de les legislacions dels respectius estats, que es van veure obligats a eliminar les
lleis discriminatries cap a les dones.
El principal problema daquesta estratgia poltica s que no t en compte lorganitzaci
social sobre la qual se sustenta la discriminaci de les dones, especialment el seu rol en la
famlia (Judith Astelarra, 2005). Hi ha un conjunt de condicions materials que impedeixen
a les dones exercir molts dels drets de ciutadania que shan anat conquistant: el treball
domstic (que converteix les dones en mestresses de casa o en dones de doble jornada),
la violncia contra les dones, leducaci sexista, la segregaci de gnere formal i informal
que caracteritza al mercat laboral, etc.
Les accions positives. En resposta a les dificultats trobades amb les poltiques pbliques anteriors, busquen corregir el desavantatge inicial de les dones. Aquestes poltiques assumeixen que hi ha una desigualtat de partida de les dones i actuen en lmbit
pblic introduint mesures que garanteixin la seva presncia. Daquesta manera, les
accions positives es van introduir per evitar que, sobre la base de les diferncies entre
individus, laplicaci estricta del principi dun tracte igualitari results en discriminaci cap
a les dones (Emanuela Lombardo, 2003). Les avaluacions daquestes accions han mostrat que lestratgia de lacci positiva ha estat un complement necessari de la igualtat
doportunitats i un mecanisme important per superar les seves limitacions. No obstant
aix, en les avaluacions tamb es fa explcit que la discriminaci de les dones persisteix i
que el seu accs al mn pblic segueix condicionat per un factor determinant: el rol de
les dones en lmbit privat. Les dones segueixen sent les responsables, de manera total
o parcial, de lmbit familiar i domstic, independentment de qualsevol altra activitat que
ocupin, ra per la qual la doble jornada sha generalitzat com la seva forma de vida
(Judith Astelarra, 2005).
Transversalitat (Mainstreaming de gnere). s lultima estratgia que ha impulsat la
Uni Europea amb lobjectiu de complementar les dues estratgies anteriors i superar els
lmits detectats. Respon, a ms, a les propostes llanades per Nacions Unides desprs de
la IV Conferncia Mundial de les Dones, celebrada a Pequn el 1995.1
El mainstreaming de gnere s lorganitzaci, la millora, el desenvolupament i lavaluaci
dels processos poltics, de manera que la perspectiva digualtat de gnere sincorpori en
totes les poltiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en ladopci de mesures poltiques (definici del Grup de Treball sobre el Mainstreaming del Consell dEuropa, Institut de la Dona, 2004).
Quan analitza la implantaci del mainstreaming en els diferents escenaris poltics, Emanuela Lombardo (2003) assenyala que s una estratgia amb beneficis potencials, per
tamb amb riscos.
El seu principal avantatge s que constitueix una bona eina per ampliar lagenda de les
poltiques de gnere de tots els poders pblics, per noms si hi ha un comproms poltic
1. Aquesta conferncia va ser molt important perqu per primera vegada sarriba a la conclusi que cal introduir la igualtat entre dones i homes a totes les institucions, poltiques i accions dels Estats membres de les
Nacions Unides. La Declaraci de Beijing resultant daquesta Conferncia va ser firmada per 189 pasos.
per part dels responsables i si, a ms, se segueixen implantant les dues estratgies anteriors. El risc que sobserva s que el maisntreaming podria convertir la poltica de gnere
en la responsabilitat de tots, per el treball de ning (Gregory, 1999).
! DIAGRAMA DE LEVOLUCI DE LES POLTIQUES DIGUALTAT2
Igualtat de tracte
Accions positives
Mainstreaming de gnere
Igualtat doportunitats
Igualtat de gnere
Estratgies complementries
Sistema dual
Del dficit a la igualtat

A partir de mitjan anys vuitanta, sobserva que les administracions pbliques locals tendeixen a crear programes estables datenci a les dones, estructures tcniques especfiques i rgans poltics, com per exemple les regidories de la dona, que sn les responsables institucionals dels plans o programes municipal digualtat (Sampedro, 1992).
Aquest procs de creaci destructures poltiques responsables del desenvolupament de
les poltiques digualtat passa de programes encabits en les regidories de serveis socials
a la progressiva creaci de regidories especfiques, regidories de la dona, en un primer
moment, i/o regidories digualtat, posteriorment.
Tendncies sobre lestructura institucional de les poltiques digualtat en els municipis
espanyols (FEMP, 2001):
Regidoria de Serveis Socials, sense diferenciaci o especialitzaci per al collectiu de dones.
rea de la Dona integrada o compartida amb la Regidoria de Serveis Socials o similars.
Regidoria de la Dona
Les poltiques pbliques de serveis socials portades a terme a lEstat espanyol han anat
evolucionant des de les prctiques de lassistencialisme i de latenci individual fins al
denominat universalisme comunitari, que pretn fomentar la qualitat de vida de la comunitat a travs de poltiques preventives i globals (Equip dAnlisi Poltica, 2000). Explica
Emanuela Lombardo (2003) com aquesta tendncia tamb sha traslladat a les poltiques
locals digualtat de gnere, que parallelament a les intervencions ms personalitzades a
2. CASTRO GARCA, C. 2003. Introduccin al enfoque integrado o mainstreanning de gnero. Gua bsica.
Unidad de igualdad y gnero. Junta de Andaluca.
dones comencen a desenvolupar mesures estratgiques de carcter integral i preventiu,

que requereixen una major coordinaci entre les diferents rees municipals (benestar
social, educaci, cultura, ocupaci, urbanisme, etc.).
rees de serveis
socials
Regidories de la dona
Regidories digualtat
Poltiques pbliques locals

per a les dones amb un
enfocament assistencial
Plans especfics per a la

dona en situacions greus
de discriminaci por ra de
gnere
Poltiques pbliques locals

amb un enfocament de
gnere
Plans transversals de
igualtat doportunitats
entre dones i homes
Revisant diverses anlisis sobre les causes daquesta evoluci, podem dir que els factors
ms importants que influeixen en la creaci dorganismes digualtat en les corporacions
locals sn:
1. La grandria del municipi. Els nuclis de poblaci ms grans de 15.000 habitants solen
tenir regidoria de la dona. Duna banda, aquests municipis disposen de ms recursos
que els ms petits, i de laltra, la Llei reguladora del rgim local, que sanciona la competncia municipal en matria de serveis socials, prescriu lobligaci de la seva prestaci en municipis ms grans de 20.000 habitants. Com que en un principi predominava
la perspectiva assistencialista sobre la discriminaci de les dones, molts daquests
ajuntaments van comenar a treballar en poltiques antidiscriminatries des de serveis
socials (considerant que era una competncia de serveis socials o aprofitant les estructures dels serveis socials per iniciar poltiques de gnere) i van evolucionar fins a la creaci de les regidories de la dona o digualtat.
2. El moviment de dones. Com hem vist amb anterioritat, el moviment de dones ha tingut un paper clau a lhora de plantejar les demandes concretes en aquests organismes. A ms, tamb van tenir un rol important perqu van conscienciar la societat de les
injustcies de gnere i van generar una major receptivitat de les poltiques de gnere.
3. El comproms de les dones dels diferents partits poltics. Desenvolupen un paper clau
per introduir progressivament les poltiques digualtat en les agendes locals. Aix, en
molts casos seran dones gaireb en solitari les que emprenen la creaci de les primeres
regidories digualtat (o regidories de la dona) en els seus ajuntaments respectius.
Instruments de les regidories digualtat

Com a resultat daquesta evoluci, les administracions locals tamb comencen a elaborar
plans digualtat com una eina estratgica i transversal per desenvolupar les poltiques digualtat en lmbit local. Aquests plans, que sn similars als elaborats en els altres nivells de govern, sn considerats com a linstrument ms efica per posar en prctica la transversalitat.
Factors explicatius de leficcia dels plans per implantar la transversalitat (Emanuela Lombardo, 2003):
1. Els plans, la major part de les vegades, sn aprovats pel ple municipal. Aix, en principi, implica que tot el govern municipal hi est dacord i que es responsabilitza polticament de la implantaci de les mesures que cont el pla.
2. Els plans es construeixen com una eina transversal. Les mesures de foment de la
igualtat de gnere que contenen els plans exigeixen ser portades a terme per les diferents rees i departaments municipals (i no noms per la regidoria de la dona). Daquesta manera, simpulsa una perspectiva de gnere horitzontal en el govern local i es
promou la collaboraci poltica (i tcnica) entre totes les rees poltiques.
Respecte al contingut dels plans i al tipus de poltiques de gnere locals, en els diversos
estudis realitzats3 sobserva que depenen en gran manera de la grandria del municipi. Els
municipis de ms de 20.000 habitants tenen, en general, programes digualtat integrals i
estables, especficament dirigits a dones. Mentre que en els municipis ms petits es fan
activitats ms puntuals i predomina latenci individualitzada a dones en situacions greus
(Sampedro, 1992).
En un estudi realitzat per la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (2001), es conclou que el 100% dels municipis t com a primer objectiu oferir orientaci, informaci i
assessorament a travs de latenci individualitzada. Les rees dactuaci que destaquen
de manera generalitzada sn: educaci, economia i ocupaci, violncia i associacionisme. En un segon pla, encara que considerades de manera integral, trobem: dones en
situaci dexclusi, salut, participaci i presa de decisions, imatge i comunicacions. I,
finalment, de manera molt puntual: medi ambient i dones rurals. A ms, destaca que un
nombre important de municipis (independentment de la grandria) participa en programes
europeus dirigits a la dona (destaca el Programa NOW).
Una altra de les caracterstiques ms rellevants de les estratgies dintervenci local en
matria de gnere s el rol que desenvolupen les dones a lhora delaborar les poltiques
digualtat i en levoluci que segueixen. Aix, en un estudi realitzat sobre les poltiques digualtat a la provncia de Barcelona (Emanuela Lombardo, 2003), sobserva que un dels
primers elements caracterstics s que en tots els ajuntaments existeixen formes de participaci de la poblaci femenina en el procs de presa de decisions.
Els consells de dones sn els rgans participatius (de carcter consultiu) que es van crear per recollir i canalitzar les preferncies i demandes de les dones. En aquests consells
estan representades totes les entitats socials, des de les associacions de dones i de
3. M. Rosario SAMPEDRO, Administracin local y polticas de igualdad de la mujer, Federacin Espaola de
Municipios y Provincias, 1992; INSTITUTO DE LA MUJER I FEDERACIN ESPAOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS, Situacin actual de las polticas y planes de igualdad en el mbito municipal, 2001; Emanuela LOMBARDO, Polticas
de gnero en los ayuntamientos de Barcelona: perspectivas globales y locales, Xerrades de Reflexi sobre
els Centres Municipals dAtenci a la Dona, 2003, i Mnica GELAMBI, La prctica local: organitzaci de la
introducci de les politiques de gnere als Ajuntaments de Catalunya, Repensar les poltiques de gnere des
de lmbit local, Barcelona, Institut de Cincia Poltiques i Socials, 2005.
carcter sociocultural, els partits poltics i sindicats (a travs de la seva secretaria de la

dona), fins a les dones a ttol individual que tenen inters en les poltiques de gnere.
Aquestes estructures de participaci de les dones sn clau per poder desenvolupar poltiques locals digualtat (Celia Valiente, 1998-1999).
Principals reptes per avanar en les poltiques locals de gnere

1. En alguns ajuntaments segueixen predominant els plantejaments de tipus assistencial
i puntual, en lloc dactuacions globals i de programes estables. Correm el risc de limitar les poltiques digualtat locals als municipis de major grandria.
2. Encara que sha introdut el discurs de la transversalitat en gaireb tots els ajuntaments
que porten a terme poltiques digualtat, en la prctica sobserven dificultats per al seu
desenvolupament. En un estudi realitzat per Mnica Gelambi en els ajuntaments de
Catalunya, les persones responsables daquestes poltiques declaren que aconseguir
la introducci transversal de la mirada de gnere en ladministraci local no s una tasca senzilla i, sobretot, no es tracta dun procs que es realitzi de manera natural.
A ms, afirmen que s molt important la creaci dun rgan o instrument que sen
responsabilitzi i que actu com a activador de la conscincia de gnere en totes les
rees de govern (Mnica Gelambi, 2005).
Els centres: eixos vertebradors de les poltiques de gnere

Una altra caracterstica comuna de les poltiques locals de gnere, i que s el tema que ens
ocupa, s la progressiva creaci de centres dinformaci i recursos com a eix vertebrador
de les regidories de poltiques digualtat.
En un primer moment, els centres es dissenyen amb una ptica fonamentalment assistencial i sinscriuen en lrea de Serveis Socials, per, progressivament, com analitzarem
a continuaci, aniran evolucionant cap a un treball de sensibilitzaci i prevenci dacord
amb els principis rectors de les regidories de la dona i dels respectius plans digualtat.
Els centres es comencen a dissenyar per respondre a les demandes dels grups locals de
dones i del moviment feminista, els quals, a travs de les seves reivindicacions, aconsegueixen introduir en les agendes municipals la necessitat de crear serveis especfics
adreats a les dones. Tamb sobserva que en alguns ajuntaments va ser determinant el
paper que van tenir les dones amb responsabilitats poltiques, les quals plantegen, en
molts casos en solitari, aquesta demanda davant lequip de govern i desprs simpliquen
en tot el procs de creaci del centre.
Daquesta manera, lobjectiu principal que tenen els centres s respondre a les demandes
derivades de les discriminacions per ra de gnere que pateixen les dones. Les demandes inicials estaven vinculades a temtiques com ara:
Assessorament jurdic per a una possible separaci o divorci i per a qestions laborals.
Atenci a dones que patien violncia.
Problemes familiars.
Educaci sexual i planificaci familiar.

Sollicitud dinformaci sobre serveis i recursos socials.
A mesura que savana amb la implantaci de les poltiques locals digualtat, es considera
que la relaci directa que aquests centres poden establir amb les dones els converteix en
espais privilegiats per captar les necessitats expressades per les dones, coneixement que
ha de ser la base per a la planificaci de les poltiques locals de gnere. Daquesta manera,
a mesura que es comencen a desenvolupar els plans digualtat local, sinclou com una
acci estratgica que cal implantar la creaci daquests centres.
Importncia estratgica dels centres. Decleg

1. La desigualtat de les dones continua present en les nostres societats vulnerant lexercici dels drets de ciutadania de les dones.
2. Els poders pblics tenen la responsabilitat de treballar per eradicar la discriminaci de
gnere i datendre totes les necessitats socials de les dones que aquesta discriminaci provoca actualment.
3. Ladministraci local t un gran protagonisme a lhora de desenvolupar poltiques de
gnere i ha demostrat que la seva proximitat a la ciutadania la converteix en un actor
clau per intervenir i implantar poltiques de gnere.
4. La creaci de centres dinformaci i recursos per a les dones ha estat un dels resultats
de les poltiques de gnere que van impulsar els municipis catalans des de finals dels
anys vuitanta. Lexperincia acumulada ens mostra que aquests centres sn una bona
eina de treball per afrontar la discriminaci de les dones de manera integral i des dun
context de proximitat.
5. Els centres poden funcionar com un eix vertebrador de les regidories digualtat. La
seva relaci directa amb les dones els converteix en espais privilegiats per conixer les
necessitats expressades per les dones del municipi (observatori de gnere al municipi), coneixement que ha de ser la base per a la planificaci de les poltiques locals de
gnere.
6. Els centres poden desenvolupar un paper clau a lhora dimplantar el mainstreaming de
gnere en les poltiques municipals.
7. Els centres constitueixen una oportunitat per generar un espai de referncia per a les
dones en el municipi, tant per atendre les seves necessitats com per establir un dileg
que busqui apoderar les dones i fer-les conscients de la seva importncia com a ciutadanes de ple dret, i per tant, fer visibles les seves necessitats.
8. Els centres poden ser un espai en el municipi des del qual es pot treballar de manera
estratgica i continuada la participaci social i poltica de les dones; duna banda,
garantint la presncia de la veu de les dones en determinats llocs pblics i comunitaris,
i de laltra, visibilitzant i donant importncia a altres espais en els quals ja participen ara
les dones.
9. Els centres poden ser un espai des del qual es poden impulsar accions estratgies
(adequades a les peculiaritats de la poblaci del municipi) adreades a sensibilitzar la poblaci de les desigualtats de gnere que continuen existint i de la responsabilitat que t tota la ciutadania de participar en els canvis socials necessaris per
eradicar-la.
10. s important diferenciar entre la funci que compleixen els centres socials, que es
caracteritzen pel seu vessant assistencial i per atendre situacions lmits dexclusi
social, i la funci que han de desenvolupar els centres dinformaci i recursos, que
tenen com a missi garantir i avanar en els drets de ciutadania de les dones.
| 27
3. Marc normatiu
Si b no existeix una legislaci especfica que reguli els centres dinformaci i recursos per
a dones, s que s cert que en les darreres dcades del segle XX sinicia un procs dinstitucionalitzaci de les reivindicacions de les dones en els diferents mbits de govern i es
comena a legislar i a crear organismes especfics per al desenvolupament de poltiques
pbliques de gnere.
Passem ara a analitzar el paper dels diferents actors poltics i els passos seguits en cada
mbit de govern.
mbit internacional
Hi ha un ampli consens sobre el paper crucial que han tingut les Nacions Unides i la Uni
Europea en el reconeixement del principi digualtat i no-discriminaci i en limpuls dels
drets de les dones.
Nacions Unides
A escala internacional ha estat la primera organitzaci que ha reconegut el principi digualtat i no-discriminaci. El paper de Nacions Unides, com a actor que ha contribut a
introduir la igualtat entre homes i dones en lagenda poltica, est determinat per les competncies i funcions que t assignades aquesta organitzaci: els convenis i les cartes de
Nacions Unides no tenen carcter vinculant, i noms els estats que ratifiquen els acords
adquireixen el comproms de complir el que estableixen.
Daquesta manera, el paper de Nacions Unides s molt important perqu suposa el primer pas per introduir les mesures adreades a assolir la igualtat de facto en els textos
legislatius i en els acords internacionals, per al mateix temps s un procs lent en el qual
els equilibris i les relacions de poder dels Estats membres adquireixen una gran rellevncia a lhora de generar consens i propiciar que els respectius estats ratifiquin els successius acords.
Es poden diferenciar dues etapes diferents en les accions portades a terme per Nacions
Unides.
1. Des del final de la Primera Guerra Mundial fins a finals de la dcada dels anys seixanta. En aquest primer perode, Nacions Unides es dedica a introduir en mltiples tex-
tos el principi digualtat entre homes i dones i el principi de no-discriminaci. Sintenta

fer visible la discriminaci de les dones i impulsar una modificaci de la legislaci discriminatria encara present en els textos jurdics.
2. A partir de lany 1967 i fins ara. Nacions Unides adquireix un major comproms a favor
dels drets de les dones, aprova textos especfics sobre la discriminaci de la dona i
mobilitza els pasos membres perqu actun en relaci amb aquesta situaci. Sinicien
accions poltiques i socials que busquen un canvi estructural de la realitat social i dels
rols de gnere.
Quadres resum sobre les accions ms importants relatives al gnere en el marc de
Nacions Unides:
Tractats, acords i convenis internacionals

Carta de les Nacions Unides de 1945 (apartat 3 del captol 1): reafirma la seva fe en el
valor de la persona humana i en la igualtat de drets dhomes i dones.
La Declaraci Universal de Drets Humans del 10 de desembre de 1948 (articles 1, 2.1,
7, 16): salludeix directament als principis digualtat i no-discriminaci.
Conveni de 1968 relatiu a la igualtat de remuneraci de la m dobra dhomes i dones
per treball digual valor (OIT).
Conveni sobre els drets poltics de la dona de 1952: estableix el dret a votar de la dona
i el dret a ser elegible per a qualsevol crrec pblic.
Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics i Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals de 1966: safirma que els estats signants no podran discriminar per ra de sexe en la garantia i lexercici daquests drets.
Convenci sobre leliminaci de totes les formes de discriminaci contra la dona de
1979: lacceptaci de la CEDAW per part dels estats (ratificada per Espanya el 1984)
implica un comproms per part daquests estats per desenvolupar tot un seguit de
mesures per posar fi a la discriminaci de les dones.
Conferncies mundials de Nacions Unides sobre les dones

I Conferncia Mundial de lAny Internacional de les Dones: igualtat, desenvolupament
i pau, celebrada a la ciutat de Mxic el 1975. Sestableix el Primer Decenni de la Dona i
es decideix elaborar la Convenci per a leliminaci de totes les formes de discriminaci
contra la dona, que saprova el 1979.
II Conferncia Mundial de la Dcada de les Nacions Unides per a les Dones: igualtat,
desenvolupament i pau, celebrada a Copenhaguen el 1980.
III Conferncia Mundial per a lexamen i lavaluaci dels assoliments del Decenni de
les Nacions Unides per a la Dona: igualtat, desenvolupament i pau, celebrada a Nairobi (Kenya) el 1985.
IV Conferncia Mundial per a la Dona, celebrada a Pequn el 1995: es ratifiquen els
drets de les dones com a drets humans i es conclou que la igualtat entre les dones i els
Marc normatiu | 29
homes s una qesti dinters universal, que beneficia digual manera a les unes i als
altres. Aquesta Conferncia va constituir el major xit aconseguit fins ara pel que fa a
resultats. A partir daquesta Conferncia, es va produir un important canvi ja que es planteja per primera vegada la necessitat dutilitzar el concepte de gnere per analitzar les
relacions socials entre dones i homes en la societat. Es comena a prendre conscincia
que el canvi en la situaci de la dona implica un canvi estructural de la societat.
Els anys 2000 i 2005, lAssemblea General de Nacions Unides va convocar un perode
extraordinari de sessions per analitzar i avaluar el progrs aconseguit en els diferents
mbits dintervenci destacats en la Plataforma dAcci de Pequn.
Uni Europea
Des de la seva creaci sha definit a favor de lequitat de gnere, i va reconixer ja per primera vegada en el Tractat de Roma de 1957 (tractat de fundaci de la UE) el dret a igual
salari entre homes i dones en treballs digual valor.
A diferncia de les directives de Nacions Unides, les de la Uni Europea sn dobligat
compliment per als pasos membres, fet que la converteix en un actor amb molta capacitat dinfluncia a lhora dintroduir les poltiques de gnere en les agendes poltiques
de les nostres institucions estatals, autonmiques i locals. Aix, en el cas de lEstat
espanyol, el suport europeu ha estat crucial per abordar la primera etapa del procs de
creaci dorganismes digualtat i per legitimar-ne lactuaci davant les altres institucions
pbliques.
Lactivitat poltica de la UE en matria de gnere cobra una gran rellevncia en la dcada
dels anys vuitanta. A partir de 1983 (a travs de la Comissi), comena a desenvolupar els
programes dacci comunitria per a la igualtat doportunitats i fins ara se nhan impulsat
cinc. En aquests programes es recullen els objectius que es va marcar la Uni per eradicar la discriminaci de les dones, les accions que es portaran a terme i, tamb, els suggeriments dactuaci per als pasos membres.
El primer Programa dacci comunitria es va emmarcar gaireb exclusivament dintre de
lestratgia digualtat doportunitats i es va proposar revisar la legislaci, sensibilitzar i canviar mentalitats. En el segon i tercer programes, la UE va comenar a implantar lestratgia poltica de lacci positiva: programes de formaci per a dones, incentius per a les
dones aturades per a la creaci de la seva prpia empresa (LEI: Local Employment Initiatives for Women) o la creaci, el 1990, del programa NOW (New Opportunities for
Women), dissenyat per assistir la integraci de les dones en el mercat de treball. I, finalment, la Uni Europea introdueix el mainstreaming (transversalitat de gnere) en el quart i
cinqu programes (1996-2000 i 2001-2005). Aquesta poltica sha plantejat des de la Uni
Europa a travs de la denominada estratgia dual, que consisteix a:
Continuar desenvolupant programes o plans digualtat doportunitats i accions positives
(poltiques especfiques), dirigides a afavorir la situaci de les dones.
Integrar la perspectiva de gnere en totes les poltiques pbliques que afectin ms o
menys directament les dones (poltiques transversals).
Quadres resum sobre les accions ms importants relatives al gnere en el marc de lUni
Europea:
Tractats, acords i convenis internacionals celebrats en el Marc del Consell

dEuropa que tenen en compte la igualtat entre dones i homes
La Convenci Europea per a la Protecci dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals
de 4 de novembre de 1950, corresponent a la protecci dels seus drets al Tribunal Europeu de Drets Humans.
La Declaraci sobre la igualtat de les dones i els homes de 1988.
Lltima versi de la Carta social europea de 1996, que reemplaa loriginria de 1961,
cont una clusula de prohibici directa o indirecta de discriminaci per ra de sexe
(article I).
Igualtat de gnere en les fonts originries (tractats constitutius)

de la Uni Europea
Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea:
Article 2: promoci de la igualtat entre homes i dones.
Article 3: obligaci dintentar eliminar les desigualtats i promoure la igualtat entre homes
i dones en totes les seves activitats.
Article 13: el Consell pot adoptar les mesures necessries per lluitar contra tota discriminaci basada en el sexe.
Articles 137 i 141: igualtat doportunitats entre dones i homes en el mercat de treball,
en el tracte en el treball i en les retribucions per un mateix treball o un treball digual
valor.
La Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea, proclamada el 2000, ratifica la
prohibici de qualsevol forma de discriminaci, en particular les basades en el sexe, i lobligaci de garantir la igualtat entre homes i dones en tots els mbits.
En larticle I.2 del Tractat pel qual sestableix una Constituci per a Europa, adoptat el
17 i 18 de juny de 2004, que haur de ser ratificat per tots els Estats membres dacord
amb les seves prpies normes constitucionals, sinclou la igualtat entre homes i dones
com un dels valors de la Uni.
Igualtat de gnere en el dret derivat de la Uni Europea

Lacci de la Comunitat sha exercit en el terreny de la igualtat de tracte en lmbit de locupaci, del treball, de la formaci professional i en mbits relacionats.
Directiva 75/117/CEE, relativa al principi digualtat de retribuci entre els treballadors
dambds sexes.
Marc normatiu | 31
Directiva 76/207/CEE, que es refereix a laplicaci del principi digualtat de tracte entre
homes i dones pel que fa a laccs a locupaci, a la formaci i a la promoci professionals, i a les condicions de treball.
Directiva 2002/73/CE, que modifica lanterior, cont ara una definici de lassetjament
sexual, que es considera una forma de discriminaci basada en el sexe, i ofereix un
suport ms efica als treballadors que es consideren injustament tractats per la persona
que els ha contractat per ra de sexe.
Directiva 97/80/CEE, relativa a la crrega de la prova en els casos de discriminaci
basada en el sexe.
Directiva 86/613/CEE, que aplica el principi digualtat de tracte entre homes i dones als
treballadors que exerceixen una activitat per compte propi.
Directiva 79/7/CEE i 86/378/CEE, ja que la UE no t poder de decisi sobre els rgims
nacionals de seguretat social, ha exigit als Estats membres que garanteixin el respecte
de la igualtat de tracte entre homes i dones en el marc de lorganitzaci daquests
rgims.
Directiva 92/85/CEE, referida a la millora de la seguretat i la salut en el treball de les treballadores embarassades, que hagin donat a llum o en perode de lactncia.
Directiva 96/34/CE, referida als permisos parentals.
Directiva 2004/113/CE, sobre aplicaci del principi digualtat de tracte entre homes i
dones en laccs a bns i serveis i el seu subministrament.
mbit estatal i autonmic

Marc estatal
A lEstat espanyol, els problemes de gnere entren en lagenda poltica amb linici de la
democrcia i laprovaci de la Constituci de 1978. Aquest text jurdic introdueix, en els
articles 9.2 i 14, lobligaci dels poders pblics de promoure la igualtat efectiva entre les
persones i la prohibici de tota discriminaci per ra de sexe. Desprs de laprovaci de
la Constituci cal modificar alguns aspectes discriminatoris que sincloen en el dret
penal i civil espanyols: despenalitzaci de la venda danticonceptius i de ladulteri el
1978, la llei del divorci el 1981 i la llei de despenalitzaci de lavortament en alguns supsits el 1985.
El 1983, es crea lInstituto de la Mujer, i s en aquest moment on cal situar laparici del
feminisme institucional a lEstat espanyol. Celia Valiente (1996) explica que la creaci de
lInstituto de la Mujer s conseqncia de les pressions dalguns sectors del moviment
feminista, la influncia internacional i lexemple daltres estats que ja comptaven amb
organismes similars i, sobretot, la pujada del PSOE al poder en 1982 i la pressi de les
dones militants dintre del mateix partit socialista.
LInstituto de la Mujer es crea com un organisme autnom adscrit al Ministeri de Treball i
Afers Socials. Enquadrat en lAdministraci central de lEstat, s lorganisme responsable
de vetllar i promoure lefectiva igualtat entre dones i homes. No t capacitat per implantar
directament poltiques digualtat, sin que ha de persuadir els diferents ministeris i departaments perqu portin a terme poltiques digualtat i perqu introdueixin la perspectiva de
gnere en totes les seves accions. Aquesta s la ra per la qual lInstituto de la Mujer, desprs dels seus primers anys dexistncia, va adoptar com a principal instrument de les
poltiques digualtat lelaboraci i aprovaci de plans digualtat doportunitats per a les
dones (Maria Bustelo, 2003).
El model dun pla dactuacions es pren directament dels programes dacci comunitria
de la Uni Europea. Aix, els plans digualtat doportunitats estableixen rees dactuaci,
objectius i accions, i indiquen quins sn els organismes del govern que haurien dexecutar-los. Fins ara shan portat a terme quatre plans doportunitats de les dones amb les
seves respectives avaluacions:
I Pla per a la igualtat doportunitats de les dones (1988-1990). Seguint la mateixa dinmica de Nacions Unides i la Uni Europea, les primeres accions es van centrar en leliminaci de les discriminacions legals en les rees dactuaci que es van establir: en lordenament jurdic (famlia i protecci social), en leducaci i la cultura, en locupaci i les
relacions laborals, i en la salut.
II Pla per a la igualtat doportunitats de les dones (1993-1995). Va tenir com a principal propsit el desenvolupament daccions positives a favor de les dones.
Aquest II Pla ha suposat un avan important pel que fa a lanterior, perqu planteja la
necessitat dun just equilibri de les responsabilitats pbliques i privades entre els sexes, i
busca polititzar lesfera reproductiva.
III Pla per a la igualtat doportunitats entre dones i homes (1997-2000). Desenvolupa
fonamentalment el principi dintegraci de la igualtat o mainstreaming establert en la IV
Conferncia Internacional sobre les Dones de Beijn i en el IV Programa dacci comunitari (1996-2000).
IV Pla per a la igualtat doportunitats entre dones i homes (2003-2006). Actualment en
execuci, est basat en les directrius marcades per lestratgia marc comunitria sobre
igualtat entre home i dones (2001-2005). Persegueix dos objectius principals:
La transversalitat de gnere, mantenint, en les rees necessries, poltiques especfiques digualtat doportunitats.
La cooperaci, el ms estreta possible, entre tots els agents implicats: administracions pbliques, agents socials, ONG i societat en general.
Si sanalitza limpacte dels plans digualtat, es comprova que han estat una eina necessria i efica a lhora dintroduir el tema de les poltiques de gnere en lagenda poltica, tasca gens fcil tenint en compte labsncia total fins al comenament de la democrcia.
Per, al mateix temps, tamb destaca la dificultat que t lInstituto de la Mujer, ateses les
seves competncies, per convncer i persuadir altres departaments o poders pblics perqu assumeixin i executin uns objectius que inicialment no sn seus. A ms, cal tenir en
compte que no t poder per sancionar lincompliment dels objectius i accions proposades
en un pla (Mara Bustelo, 2005).
Marc normatiu | 33
Resum sobre les poltiques de gnere a Espanya

(Font: Judith Astellarra)
Mesures generals
Creaci de lInstituto de la Mujer (Llei 16/1983).
Entrada en la CEE i incorporaci al seu sistema jurdic de les directrius i les disposicions legislatives existents en matria de lluita contra la discriminaci i desigualtat de les dones (1986).
Incorporaci de la Llei del Parlament Europeu que fa referncia a leliminaci de tota forma de discriminaci respecte les dones (1984).
Aprovaci de plans digualtat doportunitats:
I Pla digualtat doportunitats de les dones (1988-1990)
II Pla digualtat doportunitats de les dones (1993-1995)
III Pla digualtat doportunitats de les dones (1997-2000)
IV Pla per a la igualtat doportunitats entre dones i homes (2003-2006)
A partir de 1988 es creen organismes especfics, amb ritmes diversos en les diferents
comunitats autnomes, que estructuren les poltiques digualtat de gnere a cada territori.
Hi ha una reforma fiscal que permet la declaraci per separat dels cnjuges (1989).
Perms paternal per a cures dun fill o filla (1989).
Per a lacompliment del II Pla per a la igualtat doportunitats de les dones es fa una ordre
per convocar beques per a la realitzaci de prctiques en empreses (1993-1995).
Pla dacci contra la violncia domstica (1998-2000).
Principals mesures legislatives generals
Llei reguladora de les bases a escala local 7/1985, que estableix que als municipis i a les
diputacions es puguin realitzar activitats complementries amb altres administracions
pbliques i, en particular, les activitats que es refereixen a la promoci de la dona (1985).
Llei 39/1999, que promou la conciliaci de la vida familiar i laboral de les persones treballadores (1999).
Llei 40/1999, sobre noms i cognoms i el seu ordre (1999).
Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de lordre de protecci de les vctimes de violncia domstica.
Llei 30/2003, de 13 doctubre, sobre mesures per incorporar la valoraci de limpacte de
gnere en les disposicions normatives que elabori el govern.
Llei orgnica 11/2003, de 29 de setembre, de seguretat ciutadana, violncia domstica
i integraci social dels estrangers.
Reial decret 355/2004, pel qual es crea un registre central per a la protecci de les vctimes de la violncia domstica.
Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere: constitueix la primera llei integral dEuropa daquestes caracterstiques,
on sinclouen aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals.
Principals mesures a la legislaci laboral

Llei 3/1989, de 3 mar: ampliaci del perms de maternitat o paternitat a setze setmanes i manteniment del lloc de treball almenys per un any, en lempresa o administraci
per a la cura dels fills.
Llei de procediment legal laboral (2/1995). s una llei de protecci jurdica per garantir els
drets laborals de les dones davant els tribunals.
Llei 10/1994 sobre mesures urgents de foment de locupaci i protecci per atur que
estableix un programa pblic de foment de la contractaci indefinida.
Saprova el Text refs de la Llei de lestatut dels treballadors (1/1995), que cont articles
del dret a la igualtat i no-discriminaci (principals articles: article 4.1; article 17.1; article
22.4; article 24.2; article 28, i article 6.12).
Llei de procediment legal laboral (2/1995). s una llei de protecci jurdica per garantir els
drets laborals de les dones davant els tribunals.
Principals mesures a la legislaci penal
Despenalitzaci de lavortament sota tres circumstncies concretes: perill per a la
salut o vida de la mare; mala conformaci del fetus i embars producte duna violaci
(1985).
Llei orgnica 10/1995, daprovaci del nou text del codi penal on surt la figura de lassetjador sexual dins els delictes contra la llibertat sexual.
Llei orgnica 14/1999, de 9 de juny, de modificaci del Codi penal de 1995, en matria de protecci a les vctimes de maltractaments i de la Llei denjudiciament criminal
(1999).
Actualment es treballa amb la segent legislaci que ampliar el marc normatiu de les poltiques digualtat de gnere a lEstat espanyol:
Avantprojecte de la llei orgnica digualtat entre dones i homes. Aquesta Llei es refereix a la generalitat de les poltiques pbliques a Espanya, tant estatals com autonmiques, i incorpora a lordenament espanyol les dues ltimes directives en matria
digualtat de tracte, la 2002/73/CE i la 2004/113/CE. Algunes mesures rellevants que
recull aquest avantprojecte sn: el dret al perms de paternitat sense que el seu s
signifiqui una mancana al perms de maternitat, i la representaci equilibrada dhomes i dones a les institucions pbliques incorporant la democrcia paritria a la llei
electoral.
Avantprojecte de la llei de promoci de lautonomia personal i atenci a les persones en
situaci de dependncia. El primer avantprojecte garantir els drets bsics a les persones dependents, tan si aquesta dependncia s prpia de ledat o per algun tipus de
discapacitat, al mateix temps que reconeixer el valor econmic de la labor que fan els
familiars o les persones properes, majoritriament dones, que tenen cura de les persones dependents, i remuner, en determinats casos, aquesta tasca.
Marc normatiu | 35
Marc autonmic
La configuraci de lEstat espanyol com un estat dautonomies, amb tres mbits politicoadministratius, ha determinat que la gesti de les poltiques digualtat de gnere es realitzi de manera descentralitzada. Des que es comencen a crear les comunitats autnomes
lany 1979 (Catalunya), els respectius estatuts inclouen drets generals referits a la igualtat
de la ciutadania i assumeixen competncies relacionades amb la promoci de la dona.
Les comunitats autnomes van institucionalitzar aquestes competncies a travs de diferents organismes digualtat que, juntament amb el nivell central, han estat i estan sent els
actors principals de les poltiques pbliques de gnere a Espanya (Mara Bustelo, 2005).
Linici de les poltiques pbliques de gnere en lmbit autonmic comena a la fi dels anys
vuitanta, aproximadament uns cinc anys desprs de la creaci de lInstituto de la Mujer
central. A pesar que totes les comunitats han seguit mimticament lEstat en el procs de
creaci dels organismes digualtat, sha configurat una gran diversitat de models organitzatius amb diferent capacitat dactuaci i autonomia per desenvolupar poltiques de gnere. Aix, quan savaluen els diferents plans digualtat i les poltiques pbliques de gnere de
les comunitats autnomes, es detecten diferents graus de desenvolupament i del seu
impacte, la qual cosa es vincula directament al tipus dorganisme que es crea (autnom o
no) i la posici de lorganisme digualtat en lorganigrama del respectiu govern.
A Catalunya, la Llei 11/1989, de 10 de juliol, crea lInstitut Catal de les Dones, amb naturalesa jurdica dorganisme autnom i amb dependncia directa de la Presidncia. En les
avaluacions que shan fet fins al moment, es destaca que aquest model organitzatiu s el
ms avantatjs de tots els adoptats dintre de lEstat espanyol. Duna banda, com que s
un organisme autnom, s creat per llei (i no per decret), t personalitat jurdica prpia i,
per tant, major autonomia administrativa, a ms de tenir el seu propi pressupost. I de laltra, la dependncia directa de la Presidncia s determinant per tenir una major autoritat
com a impulsor de poltiques horitzontals i perqu les poltiques digualtat de gnere siguin
integrals i globals i no estiguin especialment esbiaixades cap a lrea que les alberga
(benestar social, ocupaci, etc.).
Quant a les poltiques digualtat portades a terme a Catalunya, shan aprovat, fins ara, cinc
plans dacci (1989-1992, 1994-1996, 1998-2000, 2001-2003 i 2005-2007) i un pla integral de prevenci de la violncia de gnere i datenci a les dones que pateixen violncia
(2002-2004).
Aquests cinc plans tenen en com, a ms del carcter interdepartamental, els punts
segents:
Adequaci a les necessitats de la poblaci.
Continutat i coherncia amb les accions portades a terme anteriorment.
Incorporaci de noves prioritats. Cadascun dels plans obre lnies dacci noves que
responen al progrs de la situaci de les dones en la societat i a les demandes que
sorgeixen dels seus nous rols.
Adequaci als marcs de referncia, tant en lmbit autonmic com estatal, de la Uni
Europea i internacional.
Lactual Pla sestructura en els eixos segents:

1. Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les poltiques de Govern, i fer de la Generalitat una instituci exemplificadora.
2. Construcci duna cultura per a un nou contracte social.
3. Incrementar la presncia i la participaci de les dones en tots els mbits de la vida
social, tenint en compte la seva diversitat.
4. Reorganitzaci dels temps i dels treballs per fer de la vida quotidiana un eix vertebrador de les poltiques.
5. Oferir una atenci integral davant les necessitats de les dones.
6. Programa per a labordatge integral de les violncies contra les dones.
Mn local
El marc normatiu de les poltiques pbliques de gnere locals el trobem, en primer lloc, en
la Constituci espanyola de 1978, que assumeix el principi dacci positiva i atribueix als
poders pblics en general la funci deliminar els obstacles per a la igualtat efectiva de les
persones i els collectius socials.
Les competncies de les administracions pbliques locals sestableixen en la Llei 7/1985,
de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local. Els dos articles clau que delimiten la
capacitat dactuaci dels ajuntaments en relaci amb les poltiques pbliques de gnere
sn:
Article 25: El municipi, per a gesti dels seus interessos en lmbit de les seves competncies, pot promoure tota classe dactivitats i prestar tots els serveis pblics que
contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat venal.
Article 28: Els municipis poden realitzar activitats complementries de les prpies o
altres administracions pbliques i, en particular, les relatives a leducaci, la cultura, la
promoci de la dona, lhabitatge, la sanitat i la protecci del medi ambient.
A ms, aquesta Llei sanciona la competncia municipal en matria de serveis socials i lobligaci de la seva prestaci en municipis que tinguin ms de 20.000 habitants. Daquesta manera, la Llei reconeix que el principi de proximitat converteix les administracions
locals en els actors poltics que millor coneixen la realitat i, per tant, els ms adequats per
prendre mesures de carcter social.
En lmbit internacional, la Comunitat Europea tamb ha reconegut la importncia del
principi de proximitat i el rol clau que tenen els actors locals en les poltiques pbliques.
El Tractat de Maastricht de 1993 integra aquest principi a travs del concepte de subsidiarietat i incorpora a lentramat institucional de la UE els responsables dels governs regionals i de les ciutats amb la creaci del Comit de Regions.
Emparant-se en aquest marc legal, les administracions locals han comenat a desenvolupar poltiques digualtat de gnere per afavorir la promoci de la dona.
| 37
4. Mapa actual dels centres

a la provncia de barcelona
Evoluci dels centres datenci i recursos per a les dones

Segons un informe del Ministeri dAfers Socials (1992), a lEstat espanyol, els primers centres que van oferir una assistncia directa a les dones van ser els centres dinformaci
sobre els drets de la dona (CIDEM). Aquests centres es comencen a crear a partir del 1982
i la major part sn gestionats conjuntament per lInstituto de la Mujer i els ajuntaments,
encara que tamb hi ha centres gestionats en solitari pels ajuntaments, per les diputacions
o pel mateix Instituto de la Mujer.
Lobjectiu dels CIDEM s fomentar la prestaci de serveis a favor de la dona i, en particular, els dirigits a aquelles dones que tinguin una especial necessitat dajuda, i de facilitar
informaci a les dones sobre els drets que la Constituci i lordenament jurdic els reconeixen, aix com els mitjans per fer-los (Ministeri dAfers Socials, 1992, 1). Emanuela Lombardo (2003) explica que, des de la dcada dels anys vuitanta, aquests centres dinformaci han anat creixent de manera consistent i han evidenciat lexistncia duna demanda
de serveis personalitzats per part de les dones.
A Catalunya, davant labsncia duna normativa que els reguls, es van crear diversos
models segons les possibilitats i peculiaritats dels respectius municipis. Un exemple
daquesta absncia de marc normatiu i daquesta diversitat de models s la varietat de
denominacions que es dna als centres: centres datenci a les dones, equips datenci
a la dona, Tescoltem, dona o punt dinformaci a les dones.
Els anys noranta, es produeixin dos canvis denfocament fonamentals a les poltiques
locals que repercutiran directament en la manera dentendre la funcionalitat dels
centres:
A mesura que avana el procs de repolititzaci dels ajuntaments, sintrodueix lenfocament de gnere en les poltiques pbliques locals i sentn que totes les dones sn
susceptibles de ser discriminades per ra de gnere i que la discriminaci de gnere s
estructural.
El canvi de paradigma que acompanya el principi del mainstreaming arriba tamb a les
administracions locals, que inicien el procs dincorporaci de la perspectiva de gnere
en totes i cadascunes de les rees dactuaci municipal.
Tots aquests canvis es reflecteixen en el disseny dels centres que sorgien en aquesta
dcada, que introdueixen progressivament la perspectiva de gnere i, a ms de les fun-
cions datenci individualitzada a dones amb problemtiques concretes, comencen a

desenvolupar un treball de sensibilitzaci, prevenci i dinamitzaci de la participaci de les
dones.
rees de serveis
socials
Poltiques locals per a les

dones amb un enfocament
assistencial
Centres datenci
a la dona
Plans locals
de igualtat
de gnere
Regidories
Poltiques locals amb un
de la dona
enfocament de gnere
Centres dinformaci
i
recursos per a les
dones
Font: Elaboraci prpia.
En el marc daquest procs, la Diputaci de Barcelona aprova el Primer pla integral per a
la igualtat doportunitats 1998-2002, en el qual saposta per donar suport a les actuacions
municipals i promocionar les poltiques municipals digualtat de gnere i simpulsa la creaci dels punts dassessorament digualtat doportunitats (PADIS).
Lany 2003, davant la diversitat de centres i recollint la demanda de diferents ajuntaments,
el Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat Dona-Home de la Diputaci de Barcelona en
collaboraci amb lajuntament de Sabadell organitzen les I Jornades de Reflexi sobre els
Centres dInformaci i Recursos per a les Dones, on es reflexiona sobre el treball que sestava portant a terme en cada municipi, les dificultats i les diverses solucions que shavien
donat, amb lobjectiu ltim de millorar i avanar en latenci de les necessitats de les dones.
Fruit daquestes Jornades selaboren les conclusions segents:
Cal establir un marc legal en relaci amb la regulaci dels centres municipals datenci a
les dones: pressupostos mnims, serveis mnims, tipologia de professionals, etc.
Els centres dinformaci i recursos per a les dones es defineixen com un eix vertebrador
de les regidories digualtat, ja que realitzen un treball datenci directa. Constitueixen un
espai idoni per obtenir informaci sobre les necessitats que manifesten les dones, que
resulta clau per millorar de manera continuada les poltiques de gnere que implanten els
municipis.
Quan parlem de centres datenci a les dones, sha de tenir en compte que atenen les
mltiples problemtiques de les dones com a conseqncia del sistema de gnere
patriarcal existent. La violncia de gnere no s lnica problemtica, sin que sha de
tenir una perspectiva de gnere integral i tractar totes les altres problemtiques amb
igual urgncia, dedicaci i professionalitat.
La importncia del treball transversal i la necessitat dincorporar la visi de gnere a les
poltiques municipals.
La necessitat de tenir un espai i un temps per poder reflexionar i debatre entorn dels centres datenci per continuar amb les lnies de treball iniciades.
Mapa actual dels centres a la provncia de Barcelona | 39
Prenent com punt de partida aquestes conclusions, a linici de la legislatura 2003-2007, la

Federaci de Municipis de Catalunya i el Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat de
la Diputaci de Barcelona decideixen organitzar les II Jornades de Reflexi sobre els Centres Municipals dInformaci i Recursos per a les Dones, loctubre de 2005.
La hiptesi de partida per organitzar aquestes jornades s que els centres no poden limitar-se al treball assistencial, sin que han de dissenyar-se com un servei que lideri el
desenvolupament de les poltiques de gnere en cada municipi. Per aix, es comena a
parlar de centres dinformaci i recursos per a les dones i a definir-los com a serveis clau
de les regidories digualtat.
Amb lobjectiu delaborar un document marc sobre els centres per presentar-lo i debatrel
en les II Jornades, es va crear una Comissi Tcnica formada per tcniques (Igualtat, Promoci de la Dona) dels ajuntaments de Rub, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i
Sabadell, i tcniques del Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat de la Diputaci
de Barcelona. El document presentat en les II Jornades de Reflexi sobre els Centres
Municipals dInformaci i Recursos per a les Dones sestructura al voltant de quatre eixos
principals:
Eines conceptuals i instruments necessaris per a la creaci i desenvolupament dun
centre.
Estratgies de participaci i sensibilitzaci social.
Del model assistencial a nous models de treball amb les dones.
Realitats actuals de les dones.
Desprs de la realitzaci daquestes II Jornades, es dibuixa un nou escenari per als centres dinformaci i recursos per a les dones. Hi ha un consens sobre la necessitat dabandonar lenfocament exclusivament assistencial que roman en alguns centres i avanar
conjuntament en el desenvolupament de lenfocament de gnere en lactuaci de tots.
Aix, la Federaci de Municipis de Catalunya i el Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat de la Diputaci de Barcelona elaboren un document final consensuat que recull els
aspectes clau per aconseguir dissenyar centres que donin resposta a les diferents demandes dinformaci, atenci i assessorament de les dones i que contribueixin a superar totes
les situacions de desigualtat de gnere.
En aquest context, parallelament, la Diputaci de Barcelona aprova el II Pla digualtat de
gnere (2005-2007), en el qual ressalta la necessitat daccions directament dirigides a les
dones i assumeix, a travs del Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat Dona-Home, el
comproms ferm de donar suport als municipis perqu impulsin poltiques digualtat.
Situaci actual dels centres a la provncia de Barcelona

A la provncia de Barcelona es comptabilitzen un total de trenta-sis centres,4 la qual cosa
suposa que el 12% dels municipis de la provncia de Barcelona en disposen dun. Si contextualitzem aquesta dada dintre de la realitat catalana, veiem, segons dades de lInstitu4. Segons dades recollides fins a labril de lany 2006.
to de la Mujer, que a Catalunya hi ha vuitanta-cinc centres datenci a la dona,5 el 42,35%

dels quals estan, per tant, a la provncia de Barcelona.
Municipis amb centres datenci a les dones a la provncia de Barcelona fins al 2006
Ajuntament
Any de creaci
Ajuntament
Any de creaci
Barcelona
1985
Granollers
2001
LHospitalet de Llobregat
1986
Sabadell
2001
Badalona
1988
La Llagosta
2001
Terrassa
1991
Sant Fost de Campsentelles
2002
Sant Feliu de Llobregat
1992
Les Franqueses del Valls
2002
Sant Boi de Llobregat
1992
Vic
2002
Cornell de Llobregat
1995
Rub
2003
Barber del Valls
1996
La Roca del Valls
2004
Vilafranca del Peneds
1996
Sant Sadurn dAnoia
2004
Manresa
1996
Canovelles
2004
Santa Coloma de Gramenet
1997
Santa Perptua de Mogoda
2004
Santa Margarida i els Monjos
1998
Montcada i Reixach
2004
Sant Celoni
1998
Badia del Valls
2004
Roda de Ter
2005
Mollet del Valls
1998
Corbera de Llobregat
2005
Vilanova i la Geltr
1998
Sitges
2006
Castellbell i el Vilar
2000
Ripollet
2006
Llia dAmunt
2000
Montgat
2006
Sant Cugat de Valls
2000
Matar
2006
Sant Adri del Bess
2000
Berga
2006
Parets del Valls
2000
Castelldefels
2006
Des del Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat Dona-Home de la Diputaci de Barcelona, amb lobjectiu dobtenir informaci quantificable que ajuds a descriure la diversitat de models de centres presents a la provncia, es va facilitar un qestionari als municipis6 que disposaven de centre per tal de sistematitzar la informaci. Les preguntes feien
referncia a qestions com ara: any de creaci, disponibilitat dun espai propi, dependncia funcional del centre, nombre de professionals adscrits i funcions que presten.
A ms, una vegada analitzada la informaci obtinguda amb els qestionaris, es van seleccionar sis centres i es va entrevistar les persones responsables amb lobjectiu de conixer
en profunditat les caracterstiques dels centres. Els centres que vam visitar sn els dels
municipis segents:
5. Memoria de actuaciones contra la violencia de gnero realizada por la Administracin General del Estado y las comunidades autonmas en el ao 2004, Instituto de la Mujer, <http://www.mtas.es/mujer/violencia/informe_anual/index.htm>.
6. Exceptuant lAjuntament de Barcelona. Aquest Centre queda fora de lanlisi, perqu ateses les dimensions del municipi
(tant en relaci amb els equipaments de qu disposa com en relaci amb els habitants que engloba) resultaria molt complicat portar a terme qualsevol comparana, ja que esbiaixaria les dades obtingudes a lhora dagrupar-lo amb altres centres.
1. Castellbell i el Vilar, de 3.307 habitants.7

2. Corbera de Llobregat, de 12.025 habitants.
3. Vilafranca del Peneds, de 35.864 habitants.
4. Sant Boi de Llobregat, de 81.181 habitants.
5. Terrassa, de 194.947 habitants.
6. LHospitalet de Llobregat, de 252.884 habitants.
Centres segons la grandria dels municipis

Com ja hem explicat al llarg daquesta guia, la grandria del municipi influeix molt en les
poltiques locals de gnere que es porten a terme i, per tant, tamb en les caracterstiques
dels centres que es creen (que les poltiques de gnere constitueixin una prioritat a lajuntament, en els recursos disponibles per als centres, en la seva dependncia funcional, en
les funcions que desenvolupen, etc.). Per aix, a lhora danalitzar els resultats obtinguts
amb aquests qestionaris, tindrem en compte totes les diferncies que hi ha segons
aquesta variable.
El grfic segent representa la distribuci dels centres a la provncia de Barcelona segons
la grandria dels municipis.
14
13
12
10
9
8
0
Centres dajuntaments
de menys de
20.000 habitants
de 20.000 a
50.000 habitants
de 50.000 a
100.000 habitants
de ms de
100.000 habitants
Font: Elaboraci prpia.8
7. Font: Idescat 2005.

8. Tots els grfics que apareixen en aquest punt sn elaborats a partir de lanlisi de les dades obtingudes amb els qestionaris que realitza el Servei dIgualtat dOportunitats de la Diputaci de Barcelona als centres dinformaci i recursos per a
les dones.
Aix, veiem que dels trenta-sis centres9 que hi ha, tretze se situen en municipis de menys
de 20.000 habitants, la qual cosa equival a un 36,11% del total. En laltre extrem del grfic hi ha els centres de municipis de ms de 100.000 habitants, que sn un total de sis i
que suposen un 16,67% del total. En una posici intermdia tenim els centres de municipis entre 20.000 i 100.000 habitants, que sumen un total de disset centres i que representen gaireb el 50% del total.
Si relacionem ara el nombre de municipis de Barcelona segons la grandria amb la distribuci dels centres, ens adonem que les diferncies sn molt significatives:
Municipis
Menys de 20.000 habitants
Nombre de
municipis
Percentatge de
municipis segons
la grandria
Nombre
de centres
268
86,17
13
4,85
36
11,58
17
47,22
2,25
85,71
De 20.000 a 100.000 habitants

Ms de 100.000 habitants
Percentatge
de municipis
amb centre
Dels municipis de menys de 20.000 habitants (el 86,17% del total de municipis a la provncia de Barcelona), veiem que noms el 4,85% tenen un centre dinformaci i recursos
per a dones. En canvi, dels municipis de 20.000 a 100.000 habitants (11,58% del total de
municipis), un 47,22% en tenen. I finalment, dels set municipis de ms de 100.000 habitants, sis disposen de centre i un altre ha iniciat ara el procs de creaci dun centre.
Per tant, aquestes dades ens confirmen el pes de la grandria dels municipis en la creaci
dels centres i la necessitat que hi ha actualment dimpulsar els centres dinformaci i
recursos en els municipis de menys de 20.000 habitants, que constitueixen la major part
dels municipis de la provncia.
Pel que fa a la distribuci territorial a la provncia de Barcelona, sevidencia la concentraci de la major part dels centres a lrea Metropolitana:
La major part dels centres es concentren a les comarques del Barcelons, Baix Llobregat i el Valls Occidental.
Comarques com ara lAnoia, el Bergued i el Maresme no tenen cap centre.
El Bages, Osona, lAlt Peneds i el Garraf noms disposen de centres als seus caps de
comarca i, excepcionalment, en algun municipi ms petit que ocasionalment despunta.
Espai propi, espai compartit

Com veurem detingudament en el punt 6 daquesta guia, la disposici dun espai propi
mnim s fonamental perqu els centres dinformaci i recursos per a dones puguin
desenvolupar duna manera ptima totes les seves funcions, aix com per oferir uns serveis de qualitat.
9. La dada de trenta-sis centres inclou el Centre de lAjuntament de Barcelona. A partir dara, en lanlisi comparativa treballarem amb la dada de trenta-cinc centres, excloent el de Barcelona pels motius explicats anteriorment.
En el quadre segent presentem les dades relatives als espais dels centres, si analitzem
les diferncies segons la grandria dels municipis obtenim les dades segents:
Centres segons lespai
Nombre
Percentatge sobre el total
Centres amb espai propi
20
57,14
Centres amb espai compartit
13
37,14
5,71
35
100,00
Centres que no aporten dades

Total centres
El 57,14% dels centres disposen dun espai propi en el qual ofereixen tots els seus serveis,
mentre que un 37,14% comparteixen el seu espai amb altres organismes o serveis del
municipi. Quan lespai s compartit, sobserva que en uns casos es distribueixen el temps
ds dun espai amb altres entitats o equipaments municipals, i en altres casos un mateix
local s compartit a temps complet, i el centre t adjudicat per a s exclusiu algun despatx
o sala.
! ESPAI DELS CENTRES SEGONS LA GRANDRIA DELS MUNICIPIS (%)
100
90
87,50
80
12,50
80,00
20,00
70
61,54
60
55,66
50
33,33
40
30
30,77
20
10
7,69
11,11
0
Centres amb espai
Centres amb espai

compartit
0,00 0,00
Centres que aporten

dades
Centres de municipis de menys de 20.000

habitants
Centres de municipis de
20.000 a 50.000 habitants
Centres de municipis
dentre 50.000 a 100.000 habitants
Centres de municipis
de ms de 100.000 habitants
En el cas dels centres de municipis de menys de 20.000 habitants, noms un 30,7% (quatre centres) disposen despai propi, mentre que el 61,54% (vuit centres) comparteixen
lespai amb altres serveis o entitats municipals. A mesura que avancem en la grandria
dels municipis, trobem que augmenta el percentatge de centres amb espai propi. Aix, en
els municipis dentre 20.000 i 50.000 habitants el 55,56% dels centres (cinc centres) disposen despai propi, i en els municipis dentre 50.000 i 100.000 habitants aquest percen-
tatge augmenta fins a un 87,50% (set centres). Finalment, dels cinc centres que hi ha en
municipis de ms de 100.000 habitants, quatre tenen espai propi, que equival al 80% que
sobserva en el grfic.
Dependncia funcional
La dependncia funcional, s a dir, la regidoria poltica i/o rea tcnica a la qual sadscriuen
els centres, varia molt segons lorganigrama de cada municipi i de les poltiques de gnere que tinguin desenvolupades.
Amb lobjectiu de realitzar aquesta anlisi descriptiva i comparativa dels centres, hem
agrupat les diferents regidories a les quals sadscriuen en tres grups:
Regidories de la dona o digualtat: que inclouen tots els centres que depenen directament de regidories que sencarreguen especficament de les poltiques de gnere en el
municipi.
Aix, dintre daquesta tipologia trobem regidories que socupen especficament de les poltiques de gnere, b de manera exclusiva (Regidoria de Promoci de la Dona; Regidoria
dIgualtat de Gnere; Regidoria de la Dona i Igualtat; Regidoria dIgualtat Dona-Home) o
amb algun tema ms (Regidoria Delegada per Poltiques de la Dona i Participaci Ciutadana; Regidoria Dona, Igualtat i Atenci als Discapacitats).
Hem de tenir en compte que les diferncies poden arribar a ser substancials entre les regidories que socupen de manera exclusiva de les poltiques de gnere i aquelles que sencarreguen daltres temes al mateix temps, per el criteri que vam utilitzar aqu s el fet que
el centre depengui duna regidoria especifica per temes de gnere, ja que aix en principi
significa que els centres funcionen com un instrument estratgic enquadrat en les poltiques de gnere que es dissenyen des daquesta regidoria.
Regidories de serveis socials o de benestar social: que inclouen tots els centres que
depenen directament de lrea de Serveis Socials o de Benestar Social dels respectius
municipis. Les frmules i denominacions daquestes regidories o rees sn diverses;
aix, trobem centres que depenen directament de la Regidoria o rea de Serveis Socials,
i altres centres que sadscriuen a regidories com ara Salut i Benestar Social; Benestar i
Famlia; Benestar Social, Joventut i Sanitat.
Tots aquests casos tenen en com que no hi ha cap regidoria especfica per a temes de
gnere que emmarqui lactuaci dels centres, sin que es configuren com un servei especfic per a dones dintre de les poltiques socials del municipi. Encara que hem dassenyalar que en el cas de les regidories de la dona i igualtat del grup anterior tamb en molts
casos sinsereixen en lrea de Serveis Socials, per la diferncia important amb aquest
segon grup s el fet que hagi una regidoria especfica per a les poltiques de gnere de la
qual depenen directament els centres.
Dependncia directa dalcaldia: aqu sagrupen dos centres que depenen directament
de lalcaldia i que, en principi, sn els que presenten una major voluntat poltica i els que
tenen la dependncia funcional ms favorable per portar a terme les seves funcions.
Com veiem en el grfic segent, el 51,43% dels centres (divuit centres) depenen funcionalment duna regidoria de la dona o digualtat. El 31,43% dels centres (onze centres)
sadscriuen a la regidoria de serveis socials o benestar social, i un 5,71% depenen directament dalcaldia o presidncia (dos centres).
! DEPENDNCIA FUNCIONAL (%)
60
50
51,43
40
30
31,43
20
10
5,71
4,00
0
Regidoria de la dona
o digualtat
Regidoria de serveis
socials o benestar social
Alcaldia
Altres
! DEPENDNCIA FUNCIONAL SEGONS LA GRANDRIA DELS MUNICIPIS

90
80
80,00
70
62,50
60
50
40
44,44
46,15
38,46
33,33
30
20
20,00
2,50
10
0
Regidoria de la dona
o digualtat
Regidoria de serveis
socials o benestar social
11,11
12,50
15,38
11,11 12,50
Alcaldia
de menys de 20.000 habitants
de 20.000 a 50.000 habitants
Altres
Si ens fixem en les diferncies segons la grandria del municipi, en el grfic segent,
observem la relaci directa entre la grandria dels municipis i laugment del percentatge de
centres que depenen funcionalment duna regidoria de la dona o digualtat, i que disminueix el percentatge dels que depenen de serveis socials.
El 38,4% dels centres en municipis de menys de 20.000 habitants (cinc centres) depenen
funcionalment duna regidoria de la dona o digualtat, i un 46, 15 % (sis centres) depenen
duna regidoria o rea de serveis socials o benestar social. Hi ha un centre del qual no disposem de dades i un altre que semmarca en una rea denominada rea de comunitat.
En el cas dels municipis que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants, veiem que un 44,4%
de centres (quatre centres) depenen duna regidoria de la dona o digualtat, que un
33,33% (tres centres) depenen de serveis socials, i que un centre depn directament de
lalcaldia.
En el cas dels centres de municipis dentre 50.000 i 100.000 habitants, dels vuit centres
que hi ha en total, cinc (el 12,50%) depenen directament duna regidoria de la dona i solament un (12,50%) depn directament de serveis socials. A ms, hi ha un centre que
depn directament de lalcaldia i un altre que depn duna regidoria de programes transversals.
Finalment, en el cas dels centres dels municipis de ms de 100.000 habitants, el 80%
(quatre centres) depenen duna regidoria de la dona o digualtat, i el 20% (un centre) depenen directament de serveis socials.
La dependncia funcional dels centres s una decisi que es relaciona en gran manera
amb el grau de voluntat poltica dels municipis per portar a terme poltiques de gnere.
Com veurem en lapartat segent, el model de centre desitjable hauria de dependre funcionalment duna regidoria de la dona o digualtat, ja que en principi s la que representa
un major comproms poltic per treballar unes poltiques de gnere estratgiques i continuades en el temps i la que organitzativament permet major marge de maniobra per
desenvolupar els serveis dels centres.
Professionals adscrits
Per analitzar el nombre de persones professionals adscrites als centres datenci a les
dones, cal realitzar lanlisi de la mitjana de professionals de qu disposen, segons la
grandria del municipi, perqu les diferncies de la demanda que atenen i dels recursos
disponibles varia molt segons aquesta darrera variable.
En el grfic segent veiem que els centres dajuntaments de menys de 20.000 habitants
tenen una mitjana de 2,4 professionals, els dentre 20.000 i 100.000 habitants tenen una
mitjana de quatre professionals i els de ms de 100.000 habitants tenen una mitjana donze professionals.
Els perfils professionals que ms es repeteixen en tots els centres sn els segents: treballadora social, psicloga, advocada, assistent social, educadora, assessora laboral i
administrativa.
! MITJANA DE PROFESSIONALS ADSCRITS ALS CENTRES SEGONS LA GRANDRIA

DELS MUNICIPIS
12
11
10
4,125
2,4
0
de menys de
20.000 habitants
de 20.000 a
50.000 habitants
de 50.000 a
100.000 habitants
de ms de
100.000 habitants
s important assenyalar que la dada comparativa que ens ofereix la mitjana de professionals no t en compte les hores que hi dedica cada professional. En aquest sentit, sobserva que els tipus de contractaci i les jornades laborals dels professionals contractats
varia molt segons cada centre.
Funcions
Pel que fa a les funcions que desenvolupen els centres dinformaci i recursos per a les
dones, en el qestionari que realitza el Servei de Promoci de Poltiques dIgualtat
Dona-Home de la Diputaci de Barcelona, sels pregunta si realitzen les funcions
segents:
Informaci i orientaci
Atenci i suport personalitzat
Treball grupal
Promoci de la participaci de les dones i drets de ciutadania
Espai relacional per a les dones
Servei de documentaci
Observatori de gnere
Participaci en el circuit de violncia
En el quadre segent, veiem que gaireb el 95% dels centres realitzen funcions dinformaci i orientaci, i datenci i suport personalitzat a les dones.
Funcions que presten els centres
Nombre
Percentatge sobre el total
33
94,29
33
94,29
Treball grupal
26
74,29
Participaci de les dones i drets de ciutadania
28
80,00
Espai relacional i de referncia per a les dones
24
68,57
20
57,14
8,57
Participaci en el circuit de violncia
29
82,86
A ms, un percentatge elevat de centres realitzen les funcions de treball grupal (74,29%), de
foment de la participaci de les dones i els drets de ciutadania (80%), de constituir un espai
relacional i de referncia per a les dones (68,57%) i doferir un servei de documentaci
(57,14%). Una dada rellevant s que vint-i-nou dels trenta-cinc centres afirmen que participen en el circuit de violncia de gnere, el 65,52% dels quals exerceixen un rol de lideratge.
Finalment, una altra dada rellevant i tamb preocupant s que solament tres dels trentacinc centres realitzen funcions dobservatori de gnere. Aquesta funci s fonamental per
avanar en el coneixement de les problemtiques de gnere especfiques de cada municipi i de les necessitats i demandes que tenen les dones.
Si analitzem les funcions que presten els centres segons la grandria del municipi, veiem
que gaireb tots els centres realitzen les funcions dinformaci i orientaci i datenci i
suport personalitzat.
! FUNCIONS QUE PRESTEN ELS CENTRES SEGONS LA GRANDRIA DELS MUNICIPIS
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Informaci
i orientaci
92,31
Atenci
i suport
personalitzat
100
87,50
62,50
100
87,50
92,31
80
100
87,50
53,85
53,85
Treball
grupal
Participaci
de les dones
i drets de
la ciutadania
88,89
87,50
46,15
62,50
46,15
Espai
Servei de
relacional documentaci
i de referncia
per a les dones
20,00
15,38
Observatori
de gnere
de menys de 20.000 habitants
de 20.000 a 50.000 habitants
61,54
Participaci
en el circuit
de violncia
En canvi, observem que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants tenen majors dificultats que els ajuntaments ms grans per prestar totes les altres funcions. Daltra banda,
no hi ha diferncies substancials entre els centres de municipis de 20.000 a 100.000 habitants a lhora de realitzar les funcions, i els percentatges sn molt similars.
Finalment, en el cas de la funci dobservatori de gnere, dos centres de municipis de
menys de 20.000 habitants afirmen que realitzen aquesta funci (15,38%) i solament un
centre de municipis de ms de 100.000 habitants diu que la realitza. Tots els centres de
municipis dentre 20.000 i 50.000 habitants declaren que no realitzen la funci dobservatori de gnere.
Pressupost propi
Finalment, una de la preguntes que es formulava als centres era si tenien adjudicada una
partida pressupostria prpia. Un total de vint-i-nou centres han respost que s, la qual
cosa equival a un 82,86 %. La resta de centres depenen del pressupost de la regidoria o
de lrea a la qual sinscriuen.
Si ens fixem en les diferncies segons la grandria del municipi, veiem que a mesura que
augmenta la grandria augmenta el percentatge de centres que tenen pressupost propi.
Aix, mentre que en els municipis de menys de 20.000 habitants el 76,92% (deu centres)
tenen pressupost propi, en els centres de municipis de ms de 100.000 habitants el 100%
t adjudicada una partida pressupostria prpia.
! CENTRES AMB PRESSUPOST PROPI
100
100,00
90
87,50
80
82,86
76,92
77,78
70
60
50
40
30
20
10
0
Total centres
presupost propi
Centres
dajuntaments
de menys de
20.000 habitants
Centres
dajuntaments
de 20.000 a
50.000 habitants
Centres
dajuntaments
de 50.000 a
100.000 habitants
Centres
dajuntaments
de ms de
100.000 habitants
| 51
5. Model de gesti dels centres

dinformaci i recursos per a dones
En el document final elaborat per la Federaci de Municipis de Catalunya i el Servei de Poltiques dIgualtat Dona-Home de la Diputaci de Barcelona, sacorda un model organitzatiu (definici, missi, principis) desitjable de centres municipals dinformaci i recursos a
les dones. Aquest model selabora tenint en compte el punt de desenvolupament actual
de les poltiques de gnere del nostre mbit local i pretn ser un marc de referncia per
impulsar la creaci de nous centres i millorar els actuals.
Qu s un centre dinformaci i recursos per a les dones?

El centre dinformaci i recursos per a les dones constitueix una acci positiva en lmbit
local que busca corregir les desigualtats de gnere al municipi i garantir la igualtat real
entre dones i homes.
Es defineix com un servei dirigit a totes les dones, que t com a finalitat donar resposta a
les diferents demandes dinformaci i atenci, potenciar els processos dautonomia de
les dones i contribuir a la superaci de totes les situacions de desigualtat de gnere.
Aix mateix, els centres sn un instrument comunitari per desenvolupar i promoure la
participaci poltica i social de les dones al municipi i per avanar en la construcci duna
ciutadania que inclogui la perspectiva de gnere.
Quina s la missi dels centres?

1. Impulsar poltiques de gnere en lmbit municipal: els centres, des de la seva posici de proximitat a les dones, sn espais per treballar en primera lnia en lavan de les relacions igualitries entre gneres. Els centres permeten avanar en la igualtat des duna
doble perspectiva:
Donar resposta a les diferents necessitats de les dones: els centres han de constituir
un espai referencial per a les dones i estar equipats per atendre les diverses demandes
que plantegin.
Detectar necessitats i impulsar noves lnies dintervenci: els centres han de constituir
un observatori des del qual detectar noves i mltiples realitats de les dones. El treball
directe i el dileg continuat amb les dones permeten conixer de manera exhaustiva quines sn les seves necessitats i possibilita que els mateixos centres impulsin accions
concretes (que responguin a les demandes) que senquadrin dins els objectius de les
poltiques de gnere.
2. Reconixer i potenciar la participaci de les dones: una de les principals finalitats de
les poltiques de gnere s contribuir a la participaci activa de les dones en la definici i
construcci de la realitat social. Els centres poden i han de promocionar la participaci de
les dones de quatre maneres:
Potenciar espais relacionals
Potenciar el desenvolupament personal de les dones
Donar suport als grups de dones i la xarxa associativa
Potenciar noves formes de participaci
Quins sn els principis rectors dels centres?

1. Integralitat: els centres ofereixen diferents serveis tenint en compte la globalitat de les
necessitats de les usuries. La coordinaci s fonamental per donar una resposta integral
a les dones i evidenciar els resultats en la millora de les respostes institucionals, tant pel
que fa a la transmissi de missatges de gnere com a temes tan greus i complexos com
ara la violncia de gnere. Per aconseguir treballar en equip shan delaborar eines metodolgiques que facilitin el treball tcnic i que evitin la duplicitat o dispersi de respostes
davant una mateixa demanda.
2. Transversalitat: requereix una reflexi prvia que identifiqui les necessitats i les persones implicades, que defineixi el paper i la importncia de la participaci de cadascuna delles en el procs i proposar mesures que facilitin la seva participaci activa. La transversalitat t una doble vessant en els centres:
Els centres han dintroduir la transversalitat en la seva prpia cultura organitzativa i en la
relaci amb la resta de serveis (per exemple, creant comissions de treball que permetin
coordinar estratgies conjuntes dactuaci).
Han dimpulsar i facilitar que la perspectiva de gnere sincorpori en tots els mbits i en
totes les etapes de lactuaci municipal, de manera que la igualtat de gnere es converteixi en una prioritat en totes les accions.
3. Prevenci: els centres han danar ms enll dun paradigma assistencial i desenvolupar un model dintervenci proactiu, que promogui la igualtat doportunitats entre dones i
homes. Des duna perspectiva de gnere, la prevenci significa identificar les diverses vulneracions dels drets de les dones i actuar sobre les causes. Lelaboraci de dades desagregades per sexe sobre totes les actuacions municipals s imprescindible per detectar la
desigualtat de gnere.
Una manera de materialitzar la prevenci s desenvolupant accions de sensibilitzaci, dirigides als diferents collectius socials, als agents locals i a les dones, en les quals sexpliquin les vulneracions dels drets de les dones i les mesures disponibles per abordar-les
4. Ens estratgics i serveis de proximitat: la perspectiva estratgica i la proximitat sn
dos dels elements caracterstics de lactuaci municipal actualment i que requereixen que
Model de gesti dels centres dinformaci i recursos per a dones | 53
els centres pensin i actun a partir del contacte i de la relaci amb la seva comunitat. Els
centres permeten dotar els municipis de serveis de proximitat dirigits a les dones, de
manera que sajunten els interessos prctics de gnere (que reflecteixen les necessitats
immediates de diferents grups de dones, tal com elles mateixes els defineixen) i els interessos estratgics de gnere (que selaboren a partir de lanlisi de la condici de les
dones en un moment donat, i de la seva comparana amb una situaci, ideal, ms igualitria) (Valiente, 1998).
5. Serveis de qualitat: s imprescindible que els centres ofereixin uns serveis de qualitat i que intentin sempre satisfer les necessitats i demandes de les dones. El grau de qualitat, en termes de les usuries, resulta de la comparana entre les expectatives que
tenen respecte al servei (prvies a ls) i la realitat que perceben en el moment de la prestaci. Les expectatives es construeixen, en gran manera, segons les necessitats de les
dones en un moment donat. De manera que, per aconseguir dispensar un servei de qualitat, s molt important disposar duna informaci plural i objectiva que permeti als centres estar permanentment informats de quines sn les necessitats de les dones i les dinmiques de la poblaci per poder intervenir directament i eficament en la resoluci dels
problemes.
Objectius dels centres

1. Informar i assessorar les dones tant sobre activitats, serveis i recursos del centre com
de les activitats i recursos municipals o/i intermunicipals i, si escau, derivar-les als serveis corresponents.
2. Oferir uns serveis adequats a les necessitats i als interessos prctics de gnere de les
dones del municipi. Tradicionalment han comptat amb serveis dassessorament jurdic
i psicolgic per a les dones que ho sollicitin.
3. Participar en lelaboraci, el seguiment i lavaluaci del programa datenci a les dones
que pateixen violncia de gnere (protocols, circuits, recursos, formaci i prevenci)
com un agent ms de la xarxa.
4. Dinamitzar grups de dones que tinguin com a objectiu conscienciar-les dels rols assumits, derivats de la cultura patriarcal, i avanar en el desenvolupament personal i millora de la qualitat de vida des duna perspectiva de gnere.
5. Afavorir la creaci de grups de dones, fomentant lassociacionisme i les diverses formes de participaci ciutadana de les dones.
6. Participar en les estructures de coordinaci amb la resta dagents municipals i/o intermunicipals amb la finalitat de respondre a les emergncies de les de les dones com sn
la violncia de gnere, la migraci, la salut i la salut mental, latur, etc.
7. Impulsar i coordinar la transversalitat de gnere en lorganitzaci.
8. Gestionar programes de sensibilitzaci dirigits a la ciutadania.
Dependncia funcional
Els centres dinformaci i recursos per a les dones es defineixen com un eix vertebrador
de les regidories digualtat. El fet que realitzin un treball datenci directa els configura com
un espai idoni per fer visibles les necessitats que manifesten les dones i identificar els interessos prctics de gnere en cada municipi.
Els centres permetran a les regidories digualtat:
Desenvolupar accions estratgiques recollides en la seva programaci i/o pla
digualtat.
Impulsar actuacions concretes.
Analitzar levoluci de les necessitats i demandes de les dones.
Impulsar la transversalitat de la perspectiva de gnere en totes les rees del municipi.
Visualitzar la seva actuaci.
Tal com hem vist al llarg daquesta guia, la igualtat de gnere, i per tant el treball que realitzen els centres, ha de deixar de tractar-se des duna perspectiva assistencialista i passar a ser un principi de desenvolupament democrtic recollit en el disseny de totes les poltiques pbliques.
La dependncia funcional dels centres datenci i recursos per a les dones s una opci
clarament poltica de cada municipi, per, des dun punt de vista estrictament metodolgic, si es vol implantar la igualtat de gnere i que els centres realitzin el seu treball de manera efica, caldr que tinguin un suport clar i decidit dels rgans poltics de decisi i que
depenguin funcionalment de la regidoria de la dona o digualtat. En tots els textos consultats es ressalta com un requisit necessari per a la implantaci de la transversalitat de gnere que hi hagi una veritable decisi poltica per a la seva implantaci; si no s aix, es produiran avanos, per no es donar un canvi estructural i profund, i per descomptat el ritme
ser necessriament ms lent.
Funcions
Les funcions sn un conjunt dactivitats afins i coordinades necessries per arribar als
objectius duna organitzaci i que es realitzen duna manera permanent en el temps
(Rami, 1999). Les funcions de qualsevol organitzaci es defineixen amb posterioritat a les
missions i objectius, i, per tant, quan canvin o es redefineixin caldr revisar-les i actualitzar-les.
Segons els objectius que hem establert en el punt anterior, les funcions i activitats dels
centres dinformaci i recursos per a les dones seran les segents:
Funcions
Activitats
INFORMACI I ORIENTACI
Informar la ciutadania dels recursos especialitzats en temes de

gnere.
Informar i orientar les dones que presenten una situaci de
discriminaci per ra de gnere de les lnies de funcionament del
centre i dels recursos especfics.
Informar dels actes i les activitats que es realitzen a la ciutat sobre
temes de sensibilitzaci, prevenci i treball per a la igualtat.
Informar totes les dones que pateixen violncia o aquelles
persones que ho demandin sobre els recursos i serveis especfics
i el conjunt de les actuacions que preveu la Llei de mesures
integrals contra la violncia de gnere, i tota la legislaci vigent
referent a aix.
ATENCI I SUPORT
PERSONALITZAT
Donar informaci, orientaci i atenci personalitzada a les dones,

fer el diagnstic de les necessitats i demandes que fa la dona,
i definir conjuntament amb la dona un pla de treball.
Valorar la derivaci a les professionals de lequip interdisciplinari
i/o municipals tenint en compte la situaci que la dona presenta.
Acompanyar i fer el seguiment del procs de la dona que, per la
complexitat de la seva realitat, sigui necessari.
Detectar i recollir les demandes que les dones manifestin
implcitament i explcitament.
Orientaci afectiva-sexual.
Assessorament jurdic.
Assessorament psicolgic.
ACTUACIONS
GRUPALS
Treballar diferents tcniques i eines personals per incrementar els

processos dautonomia de les dones.
Realitzar activitats grupals sobre temes dinters social.
Potenciar la Xarxa de Dones com un element bsic per donar
suport i reforar lassociacionisme femen.
Reforar i/o constituir grups dautoajuda o dajuda mtua.
Organitzar sessions grupals dinformaci i reflexi des duna
perspectiva socioinformativa.
PARTICIPACI DE LES
DONES.
SENSIBILITZACI SOBRE
ELS DRETS DE LES DONES
Programar actuacions per potenciar el moviment associatiu de les

dones.
Potenciar la participaci de les dones en el municipi, ja sigui des
dels consells de ciutat o de les dones, o des de
lassociacionisme.
Programar activitats formatives amb perspectiva de gnere a les
professionals.
Promoure la participaci ciutadana en el treball per la igualtat i la
no-discriminaci per ra de gnere.
Realitzar campanyes de sensibilitzaci dirigides al conjunt de la
ciutadania.
Potenciar el treball transversal mitjanant la coordinaci
interdepartamental, amb la voluntat de desenvolupar poltiques
per a la igualtat.
Organitzar cursos, seminaris i jornades des duna perspectiva de
gnere.
Organitzar activitats de sensibilitzaci i prevenci sobre els drets
de les dones, i de coneixement de les poltiques digualtat.
(Contina)
Funcions
Activitats
ESPAI RELACIONAL I DE
REFERNCIA PER A LES
DONES
Dotar el centre dels recursos necessaris i dissenyar els espais de

manera que tinguin una identitat de gnere.
Disposar dun espai nic i de referncia, accessible per a les
dones.
Possibilitar els espais dintercanvi i trobada entre dones.
SERVEI DE DOCUMENTACI
Selecci, tractament i difusi de la documentaci.

Creaci i manteniment de la pgina web dins la web municipal.
Elaboraci i manteniment duna base de dades de recursos
dinformaci de referncia de les diferents institucions i
organismes.
Gesti de les publicacions monogrfiques i/o especfiques.
OBSERVATORI DE GNERE
Diagnstic i recollida de necessitats expressades per les dones.

Anlisi de la realitat des duna perspectiva de gnere.
Recollida de dades i el seu tractament.
Metodologia de treball
Atenci personalitzada
Parteix duna escolta activa i clida, de lacompanyament i la contenci i una resposta
gil.
Es treballar amb un protocol que sistematitzar la diagnosi i recollida de necessitats
expressades per les dones, per detectar, aix, les demandes no expressades, i recollir litinerari dintervenci personal que va realitzant la dona i la resposta del centre, respectant el seu procs personal.
Participaci i dinamitzaci dels grups de dones
Es potenciar la participaci de les dones en tots els mbits de la vida social i poltica, i
es reforaran els processos dautonomia grupal.
Els centres sn el punt de referncia daquests grups, des don sels pot donar tant
suport econmic com assessorament tcnic o oferir un espai.
Els grups de dones sn un dels eixos principals dels centres, ja que es parteix duna
concepci de les dones com a agents del canvi i del seu potencial per fer.
Coresponsabilitat en el desenvolupament de les poltiques de gnere
Es potenciar la implicaci de la comunitat en lassoliment de la igualtat entre dones i
homes. s de vital importncia establir la coresponsabilitat entre administracions i el
mn associatiu.
Aquesta coresponsabilitat s la que permetr incorporar de manera transversal i integral
la mirada de gnere a totes les poltiques i enfortir i consolidar les mateixes poltiques de
gnere.
Recursos humans
El personal adscrit a la regidoria ha de tenir una formaci i/o experincia en temes de
gnere. Sha danar incorporant i consolidant la figura de lagent per a la igualtat. Els centres poden prestar una diversitat de funcions per facilitar ladequaci a les diferents realitats territorials. Aix, duna banda, realitzem una proposta oberta de perfils professionals
segons cadascuna de les funcions i tasques definides, i de laltra, exposem les variables
que cal tenir en compte per definir un possible perfil de la responsable tcnica del centre.
Perfils
Responsable tcnica.
Personal especialitzat per desenvolupar els serveis jurdics, psicolgics, teraputic,
socials i dinamitzaci.
Personal especialitzat en gesti municipal tant de projectes com administrativa.
Personal de suport per a lexecuci dels projectes daccions comunitries.
Personal especialitzat en gesti documental.
Personal de suport administratiu.
El perfil professional es defineix a partir de tres variables: els coneixements, les habilitats i
les actituds.
Coneixements
Llicenciatura o diplomatura en cincies socials, humanes, de leducaci, del treball
Coneixements especfics de gnere.
Coneixements de la legislaci relativa als drets de les dones.
Coneixement de les administracions pbliques i dels serveis que es dispensen dirigits a
les dones.
Coneixement de les caracterstiques dels diferents grups de dones en risc dexclusi
social.
Coneixement de la dinmica de les relacions interpersonals.
Coneixements terics i prctics sobre indicadors socials i de gesti.
Coneixements prctics dinformtica.
Coneixement del mn associatiu.
Habilitats
Maneig de lempatia.
Capacitat de discriminar dades rellevants segons lobjectiu.
Capacitat de sntesi de la informaci i de transformar-la en una comunicaci clara i senzilla.
Estratgies de comunicaci i escolta activa.
Capacitat de disseny, planificaci i avaluaci.

Habilitat per motivar.
Estratgies de resoluci de problemes.
Capacitat dintermediaci.
Habilitat en el maneig de dinmiques grupals.
Capacitat de treball en equip i de treball en xarxa.
Actituds
Visi integral de la persona.
Tenir contacte directe amb el mitj social i cultural de la usuria.
Obertura i receptivitat davant les diferncies socials i culturals.
Recerca dexperincies dinnovaci i bones prctiques.
Recerca dinformaci i formaci contnua.
Oberta al treball en xarxa.
Reconeixement dels propis prejudicis.
Sistemes de coordinaci
Els centres dinformaci i recursos per a les dones han de ser un servei integrat dintre de
la xarxa especfica de serveis pblics i gratuts datenci a les dones. Una de les primeres
implicacions daquesta definici est en el treball coordinat que han de realitzar els centres
amb altres administracions, serveis pblics i entitats socials.
Proposem les segents eines metodolgiques per portar a terme aquest treball coordinat:
Els protocols concreten la voluntat poltica i el pacte destablir mecanismes de suport,
coordinaci i cooperaci dins i entre les institucions, altres agents socials, els equips i les
persones que els integren.
Els circuits sn la concreci del pacte establert en lelaboraci del protocol i serveixen
per articular un sistema homogeni datenci a les dones, en el qual cada mbit implicat,
un cop ha definit les seves responsabilitats, spiga qu cal fer i qui t les competncies
per fer-ho, amb lobjectiu de garantir una atenci personalitzada, efica i no victimitzadora a les dones.
A. Coordinaci interna
La coordinaci interdepartamental s una de les condicions necessries perqu els centres puguin realitzar les seves funcions i complir els seus objectius.
1. Lequip del centre es reunir peridicament amb lobjectiu de:
Fer un seguiment del treball realitzat
Conixer levoluci dels processos
Tenir una visi global de la situaci de les dones
Lequip comptar amb un espai de supervisi que ajudar que les estratgies siguin
elaborades i decidides des de la voluntat interdisciplinria, i aix poder donar respostes
integrals.
2. El centre crear comissions de treball amb la resta drees de lajuntament. Els centres
han de tenir un rol impulsor i perseverant per aconseguir implantar aquestes comissions de
treball de manera continuada en el temps i per avanar en la transversalitat de gnere.
B. Coordinaci externa
Els centres han de dissenyar les seves accions de manera estratgica i aprofitant tots els
recursos disponibles al seu entorn. Aix, han de treballar conjuntament:
Amb altres administracions que prestin serveis o que estiguin implicades en el treball per
superar la discriminaci per ra de gnere.
Amb altres serveis i institucions del municipi: els centres han de generar circuits dactuaci dintre del municipi amb lobjectiu doferir una atenci de proximitat, global, integral i efica a les dones dintre del territori (principalment amb els serveis socials datenci primria). En aquest sentit, els circuits de violncia que ja estan funcionant en molts
municipis i que, com hem vist anteriorment, lideren en molts casos els actuals centres
sn un bon exemple del tipus de coordinaci externa que shauria de portar a terme.
Amb entitats i associacions de dones: a travs dels protocols i els circuits dactuaci,
sha de promoure la participaci de les entitats i associacions de dones que treballen les
diferents problemtiques derivades de la discriminaci de gnere. A ms, tamb sha
dimpulsar el treball conjunt amb els consells de dones, els grups i les associacions de
dones per a lelaboraci, el seguiment i lavaluaci de les lnies dactuaci dels centres.
Qualitat dels serveis

Els centres dinformaci i recursos per a les dones han de prestar uns serveis de qualitat.
Per a aix ser fonamental aconseguir que la totalitat del personal es comprometi amb
lassoliment daquest objectiu en el desenvolupament de les seves tasques respectives.
Des de la gesti pblica sha avanat molt en la investigaci sobre els elements rellevants
a lhora doferir un servei pblic de qualitat. Podem distingir quatre grans grups de factors
que incideixen en la qualitat dun servei (Eiglier i Langear, 1989) i que shan de tenir en
compte a lhora de dissenyar un centre:
1. Elements que aporten tangibilitat al servei: el disseny i la configuraci dels locals de
prestaci, els equips, el mobiliari, els materials ds, etc. Els centres han de tenir el seu
propi espai i recursos propis per poder desenvolupar duna manera efica les seves funcions. La perspectiva de gnere ha destar present en el disseny dels espais del local. A
ms, sha de tenir en compte el treball transversal creant espais per al treball en com.
2. Elements que aporten fiabilitat al servei: la capacitat tcnica del personal en el desenvolupament de la prestaci, la seva habilitat per realitzar el servei. Com ja avancem en
lapartat de recursos humans, el personal del centre ha destar format en gnere, tenir
sensibilitat cap a les problemtiques de la desigualtat de gnere i, a ms, tenir la formaci, les actituds i capacitats especfiques per desenvolupar les seves tasques. En
aquest punt s determinant la forma de contractaci daquest personal; sha de tenir
en compte que la contractaci precria incideix directament de manera negativa en la
prestaci del servei.
3. Elements que aporten capacitat de resposta al servei: el disseny duns processos de
gesti rpids i flexibles, adaptables a les caracterstiques de les demandes de les usuries. Els centres han de desenvolupar una anlisi continuada de la demanda de les
dones del municipi i dissenyar una resposta integral adaptada a les seves necessitats.
4. Elements que aporten seguretat al servei: latenci mostrada pel personal i la credibilitat que inspira a les usuries. La metodologia de treball que hem exposat anteriorment sorienta a assolir aquest objectiu.
En lAnnex II proposem un model denquesta per determinar la satisfacci de les usuries
en la prestaci del servei i una llista dels principals criteris de qualitat dun servei pblic a
lhora de ser valorats per part de la ciutadania.
Sistema de control i dinformaci

El Reial decret 1259/1999, de 16 de juliol, defineix lavaluaci de la qualitat dels serveis com
un procs integral i continuat de mesura del servei prestat a partir dels compromisos declarats, les expectatives de les usuries i els programes de millora desenvolupats, afegint que
aquesta avaluaci es desenvolupa en dos aspectes: lautoavaluaci i lavaluaci externa.
En aquesta guia proposem un sistema de control de gesti i dinformaci dels centres
dinformaci i recursos per a les dones, que serveixi per realitzar una autoavaluaci del
funcionament dels centres i del grau de compliment dels objectius. Per, en tot cas, seria
recomanable realitzar una avaluaci externa en la qual savalu els centres com a poltica
pblica, sidentifiqui tots els actors involucrats i sexamini els efectes que tots perceben. Per
aclarir les diferncies entre el control de gesti i lavaluaci, i tamb amb lobjectiu devidenciar la necessitat que hi ha de realitzar-les, vegem a continuaci una taula comparativa:
Control de gesti
Avaluaci
Finalitat
Seguiment del compliment dobjectius

i anlisi de resultats
Anlisi de la percepci de tots els

actors implicats i de limpacte dels
resultats a la poblaci
Inters
Centrat en la gesti encara que tamb

pot repercutir en decisions poltiques
Principalment poltic
Utilitat
Reprogramar les actuacions per complir

els objectius previstos inicialment
Reformular les poltiques pbliques
Metodologia
Controls sistemtics
Estudis puntuals
Realitzaci
Des de dintre de lorganitzaci
Externa
Informaci
Fonamentalment quantitativa
Fonamentalment qualitativa
Font: Adaptaci prpia duna comparaci realitzada per J. Lpez Camps i A. Gadea Carrera (1992).
El control de gesti s un conjunt de processos de recollida dinformaci que t com a

finalitat seguir i dirigir levoluci de lorganitzaci en tots els mbits (Dupuy, 1993). Daquesta manera, el control de gesti que proposem servir per:
Donar suport a la direcci dels centres: un sistema dinformaci per a la direcci. Un instrument de pilotatge i aprenentatge organitzatiu (control estratgic dels centres).
Un instrument perqu els centres es controlin a si mateixos, encara que no sigui de
manera exhaustiva (control de lexecuci).
Linstrument ms rellevant en el qual es recull aquesta informaci s el quadre de comandament, que es configura com un suport dinformaci peridica per a la direcci de lorganitzaci capa de facilitar una presa de decisions oportuna, coneixent el grau de compliment dels objectius prviament definits, a travs dels indicadors de control i altres rtios.
El procs de control de gesti, a travs del quadre de comandament, seguir les fases
segents:
ACCIONS
PREVISTES
Objectius
APLICACI
DINDICADORS I
CONTROL DE
RESULTATS
Estndards
MODIFICACI
DACCIONS
Activitats
Comparaci
Activitats
modificades
Font: Adaptaci prpia dun quadre de J. Lpez Camps i A. Gadea Carrera (1992).
Daquesta manera, la primera fase per elaborar un quadre de comandament s la definici de la missi i els objectius operatius de lorganitzaci, aix com les activitats que es portaran a terme per aconseguir-los i els resultats concrets que sesperen. La segona fase s
lelaboraci duns indicadors de gesti que ens serveixin per mesurar si amb lexecuci
de les nostres activitats aconseguim els resultats que havem previst i, en tot cas, el grau
de compliment dels nostres objectius. Lultima fase ser realitzar les modificacions que es
considerin necessries tenint en compte la informaci obtinguda.
Construcci dindicadors
Un indicador s una magnitud associada a una activitat i a uns processos que ens permeten, a travs de la comparana amb uns estndards prefixats prviament, avaluar
peridicament el grau de compliment dels objectius. A ms, tamb ens poden proporcionar informaci rellevant sobre caracterstiques relatives a la qualitat de la prestaci dels
serveis pblics.
Els tipus dindicadors que es poden utilitzar en un sistema de control sn molt diversos.
Nosaltres proposem la lgica seqencial segent per seleccionar i construir uns indicadors adequats per mesurar lactivitat dels centres:
SABER QU ES VOL MESURAR
DETERMINAR LA INFORMACI NECESSRIA
SELECCIONAR ELS INDICADORS DEXECUCI
DEFINIR ELS ESTNDARDS
DISSENYAR ELS PROCEDIMENTS DE RECOLLIDA DE DADES
RECULL DE DADES
COMPARAR ELS RESULTATS

Font: J. Lpez Camps i A. Gadea Carrera (1992).
A continuaci definim un conjunt dindicadores que donen informaci i que considerem

que shauria de tenir en compte per construir un sistema de control per als centres:
Indicadors deconomia: sn rtios que fan referncia a la relaci entre els recursos disponibles (els recursos pressupostats) i els recursos finalment utilitzats.
Indicadors dactuaci: sn rtios que mesuren els resultats de lorganitzaci, s a dir, el
volum de serveis oferts.
Indicadors deficcia: sn rtios que relacionen els objectius aconseguits amb els objectius previstos, s a dir, mesuren el grau de compliment dels objectius fixats pel centre.
Indicadors defectivitat o dimpacte: sn rtios que mesuren limpacte final de les
actuacions sobre la totalitat de la poblaci afectada.
Indicadors dequitat: lequitat es mesura segons la possibilitat daccs als serveis
pblics de tota la ciutadania, especialment dels grups socials ms desprotegits (collec-
tius econmicament febles, minusvlides, tercera edat, migrants). s a dir, es mesurar la possibilitat daccs de totes les dones als centres.
Indicadors de percepci: sn rtios que mesuren com es perceben les actuacions, els
impactes i, de vegades, els processos de les activitats pbliques. A travs de lenquesta adjuntada en lAnnex II es mesurar la percepci de les usuries sobre els serveis
prestats pels centres.
Indicadors dentorn: sn rtios que mesuren les condicions en qu es troben els elements externs a lorganitzaci pblica i que hi tenen un vincle per la naturalesa i pels destinataris de les seves actuacions. Aquests indicadors sn molt importants per contextualitzar lactuaci de cada centre en la realitat de cada territori.
Exemple dindicadors per als centres

Indicadors generals per a la gesti del centre
Cost total dels serveis del centre / cost previst
Cost total de cada funci / cost previst
Nombre total de professionals de lequip
Nombre total dusuries ateses
Nombre total dusuries ateses / nombre total dusuries previstes datendre
Nombre dusuries migrants ateses / nombre total dusuries ateses
Recursos disponibles per a latenci de les dones migrants / total recurs
Nombre total daccions realitzades / nombre total daccions previstes de realitzar
Percentatge de satisfacci entre les usuries (enquesta de qualitat)
Percentatge dusuries que solucionen el seu problema (enquesta de qualitat)
Possibilitats daccs en transport pblic al centre (enquesta de qualitat)
Possibilitats daccs de les usuries amb mobilitat reduda al centre
Nombre total de suggeriments presentats
Nombre total dusuries ateses (segons pas dorigen)
Nombre de professionals
Nombre dhores dinformaci i orientaci
Grau de cobertura del total de dones del municipi (nombre dusuries / nombre de
dones del municipi)
Nombre daccions de difusi de les activitats del centre
Nombre daccions de difusi realitzades en els diferents idiomes majoritaris de les dones
migrants del territori
Cost total de les accions de difusi

Nombre total datencions personalitzades (segons pas dorigen)
Nombre total dhores datenci personalitzada
Nombre de derivacions
Nombre dacompanyaments
Nombre datencions jurdiques
Nombre datencions psicolgiques
Nombre datencions dorientaci afectiva-sexual
Nombre de queixes presentades
Mitjana de dies despera per a latenci especialitzada
Actuacions grupals
Nombre total daccions grupals
Nombre total dusuries
Grau de cobertura del total de dones del municipi (nombre dusuries / nombre de
dones del municipi)
Nombre daccions per incrementar els processos dautonomia de les dones
Nombre dusuries que participen en les accions per incrementar la seva autonomia
Nombre daccions dirigides a potenciar la Xarxa de Dones
Nombre dactivitats grupals dinformaci i reflexi
Nombre dusuries dactivitats grupals dinformaci i reflexi
Cost total de les actuacions grupals
Participaci de les dones i drets de ciutadania
Nombre total daccions per impulsar la participaci de les dones i els drets de ciutadania
Nombre dactuacions per potenciar el moviment associatiu de les dones
Grau de cobertura sobre les associacions de dones (nombre dassociacions de dones
amb les quals es treballa / nombre dassociacions al municipi)
Nombre dactivitats formatives amb perspectiva de gnere per a les professionals
Grau de cobertura de les accions formatives (nombre de professionals que reben
formaci / nombre de professionals del conjunt de lajuntament)
Nombre de campanyes de sensibilitzaci dirigides al conjunt de la ciutadania
Nombre de cursos, seminaris i jornades des duna perspectiva de gnere
Nombre de persones assistents als cursos
Cost total de totes les accions de participaci de les dones i drets de la ciutadania
Nombre de trobades i activitats organitzades per les dones al centre
Nombre de documents disponibles
Nombre de professionals que hi treballen i hores de dedicaci
Nombre dhores (setmana) obert a les usuries
Nombre dusuries del servei de documentaci
Nombre de documents prestats
Nombre de consultes ateses
Increment anual del fons documental
Nombre daccions de difusi del servei de documentaci
Cost del servei de documentaci
Nombre de professionals que participen a lobservatori de gnere
Nombre dhores dedicades a lobservatori de gnere
Nombre de demandes recollides
Nombre daccions impulsades a traves de lobservatori de gnere
Nombre daparicions en els mitjans de comunicaci
Una vegada que es tenen seleccionats els indicadors, el segent pas seria confeccionar
el quadre de comandament, incloent les funcions o activitats que sha decidit controlar, la
periodicitat de la mesura, el valor estndard esperat i la funcionalitat de la informaci.
EXEMPLE
Unitat de gesti: CENTRES DINFORMACI I RECURSOS PER A DONES
Responsable:
Indicador
Perode
Estndard
Valor
Meta
INFORMACI I ORIENTACI
Nombre total dusuries
ateses
Mensual
Seguiment i anlisi de resultat
Anual
Nombre dhores
dinformaci i orientaci
Anual
Grau de cobertura
Anual
Conixer limpacte
Mitjana de dies despera
Mensual
Anlisi de qualitat
Nombre daccions
de difusi
Anual
Seguiment i anlisi de resultats
Nombre daccions de
difusi en els diferents
idiomes de les dones
migrants del territori
Anual
Anlisi dequitat
Cost total de les accions

de difusi
Anual
Gesti del recurs
| 67
6. Caracterstiques i requeriments
de lespai dels centres
Programa de necessitats
Organitzaci funcional general
Analitzats els requeriments espacials de les funcions i activitats que els centres han de
desenvolupar, es defineixen cinc grups o rees funcionals, segons els condicionants ds
i espai (activitats individuals o collectives, activitats pbliques o privades, etc.).
Treball tcnic
En aquesta rea es desenvolupen totes aquelles funcions internes del centre, que es realitzen cara endins, als despatxos i les oficines de les tcniques:
Programar i impulsar la participaci de les dones i els drets de la ciutadania
Coordinaci
Administraci
Atenci individualitzada
Grup funcional amb tots aquells espais destinats a latenci individualitzada usuria-treballadora:
Espai relacional i treball grupal
rea que agrupa els espais polivalents que han de permetre activitats dintercanvi i trobada entre dones, aix com tallers i activitats formatives:
Actuacions grupals
Centre de recursos i documentaci
Integra tot all referent a la recollida, el tractament i la consulta de documentaci. Requerir un espai i un mobiliari adequat per a la consulta del fons documental i el servei dinformaci i prstec:
Circulaci, serveis i magatzem
rea funcional que agrupa tots aquells serveis no especfics dels centres, per imprescindibles per al bon funcionament general, incloent-hi el vestbul:
Les plantes de distribuci dels sis centres visitats (pgines 18-29) sanalitzen identificant
aquests cinc grups funcionals, estudiant la capacitat dels espais destinats a aquestes rees i el percentatge de cadascuna respecte al total del centre.
Esquema drees funcionals dun centre. Organigrama
Aquest organigrama mostra com les quatre rees funcionals especfiques dels centres es
connecten a travs de lrea funcional S de serveis no especfics, per imprescindibles, a
travs de les circulacions i el vestbul:
S1. Laccs es realitza a travs daquest vestbul destinat a la primera atenci. Aquesta subrea tamb inclou usos associats com ara la sala despera i lespai infantil.
S2. Inclou aquells serveis ms genrics: serveis sanitaris, local de descans del personal, local de manteniment, magatzem i circulaci.
Lrea A datenci individualitzada correspon al despatx o despatxos destinats a consultes personalitzades, tant dassessoria jurdica com de suport psicolgic.
Caracterstiques i requeriments de lespai dels centres | 69
Lrea T de treball tcnic se subdivideix en:

T1. Lmbit que engloba el conjunt de despatxos destinats al treball de les tcniques
especfiques daquests centres: coordinadora, dinamitzadora, assistent social, tcniques del pla digualtat, tcniques de projectes
T2. Lrea destinada a la gesti: cap dadministraci, gerent, administratives
Lrea R del centre de recursos inclou la sala de consulta de documentaci, larxiu de fons
documental i un possible lloc de treball per a la documentalista.
Lrea G despai relacional i treball grupal inclou:
G1. Sales dentitats o espai relacional. Per a usuries vinculades als teixits associatius
del municipi, sense necessitat dintervenci de les tcniques del centre.
G2. Aules i tallers per realitzar formaci en el mateix centre.
De les cinc rees funcionals descrites, algunes defineixen espais molt especfics daquests
centres i sn necessriament ds exclusiu. En canvi, la resta drees tamb sn necessries, per de carcter menys especfic, ms polivalent i amb ms possibilitat per ser compartides amb altres serveis municipals:
1. Les rees ds exclusiu i especfic sn les sales dassistncia individualitzada (A), els
despatxos de treball tcnic (T) i el centre de recursos (R).
2. Les rees amb possibilitat ds compartit amb altres serveis municipals afins (centres
cvics, casals) sn lrea despai relacional i treball grupal (G), sales dentitats, aules
tallers i, en general, sales polivalents; i tamb tots aquells serveis de circulaci,
installacions i magatzem, que sengloben a lrea funcional (S).
Aquestes rees sn peces clau a lhora de definir el model de mnims que haur de conviure necessriament amb altres equipaments. Tamb poden ajudar a optimitzar els recursos municipals i a aconseguir ocupacions totals dels espais.
Definici del model

Es defineix un model flexible, de dimensi i configuraci variable, determinant uns espais
funcionals bsics i necessaris, la superposici i addici dels quals configurar els mecanismes dadaptaci a les diferents realitats dels municipis.
A continuaci es defineixen les condicions daquests espais funcionals bsics:
1. Definici de les condicions dels espais funcionals bsics

Despatxos de treball tcnic
Per als despatxos de treball de les tcniques, es proposen unitats de despatx per a dos
llocs de treball. La seva configuraci pot ser diversa: des dun seguit de despatxos petits,
configurant uns 15 m2, amb una capacitat per a una o dues persones, fins a la suma de
tots els despatxos en una gran sala de treball de tcniques, opci que millora i promou el
dileg i la comunicaci entre treballadores.
En els centres grans, es preveu que la coordinadora o la cap de servei tingui el seu propi
despatx. Aquest despatx disposar dun lloc de treball amb ordinador, una altra taula per
atendre visites o fer reunions i el mobiliari necessari per emmagatzemar i arxivar documentaci.
Per a la resta de tcniques, un lloc de treball adequat s el que com a mnim disposa duna taula, un ordinador, espai per arxivar o emmagatzemar, i el mobiliari i el material necessaris per desenvolupar la seva tasca.
Aquests espais destinats al treball quotidi han de ser cmodes, amb illuminaci natural
i ventilats.
Atenci individualitzada
Per garantir la independncia i privadesa de les visites, es proposen celles independents
duns 10 m2 cadascuna. Aquests espais no generen cap lloc fix de treball, ja que es defineixen les sales datenci com a petites sales de reuni.
Les celles han de transmetre seguretat, confort i confiana a la usuria, i per aquesta ra
s preferible una taula rodona o quadrada, que no t posicions prioritries, a diferncia
duna taula allargada.
El confort lumnic saconseguir amb ladequada llum natural, per si la relaci amb lexterior s a travs de finestres de la planta baixa, shauran de preveure mesures per garantir la privadesa (per exemple, ls de vinils translcids o cortines).
Conv evitar portes corredisses i assegurar lallament acstic de les celles.
Centre de recursos
Els centres de recursos i documentaci sn aquells espais amb finalitat educativa, social i
cultural, i que han de permetre portar a terme una recerca i consulta dinformaci. Per tant,
el mnim necessari per posar en funcionament un centre de recursos s: un arxiu, una sala
de consulta (o, si no nhi ha, un servei de prstec) i un punt daccs a Internet per a consultes informatitzades.
Laccs al centre de recursos ha de ser fcil i visible des del vestbul. s una de les parts
ms pbliques dels centres i pot atraure una tipologia dusuari ms mplia, estudiants per
exemple.
En el model mnim, el centre de recursos es pot reduir a unes prestatgeries per al fons
documental i un punt dInternet.
Quan la capacitat del model augmenta, el centre de recursos necessita una treballadora
per fer-se crrec del material (la documentalista), i lespai requerir:
una sala de consulta confortable, amb illuminaci natural i moblada amb taules i cadires,
un parell dordinadors per a la consulta informatitzada,
un lloc de treball per a la documentalista, amb el seu ordinador personal, i

prestatgeries de biblioteca per als documents.
Sala dentitats
Com a unitat tipolgica de taller i sala dentitats, es prendr una aula tipus de 40 m2, on el
mobiliari i la seva disposici sadequaran a lactivitat i ls a realitzar. Les sales dentitats
sn aquelles destinades a reuni i treball dassociacions, entitats i colles que vulguin installar-shi. Hauran de respondre a la flexibilitat de les diverses associacions.
Aules de formaci - tallers

Es pren la mateixa unitat tipolgica de sala de 40 m2 per a les aules de formaci. Per a la
programaci de cursos i tallers caldr que aquestes aules estiguin equipades amb material audiovisual i bones installacions.
Han de ser espais ben equipats, per alhora verstils (mobiliari mbil, etc.), que sadaptin
als canvis i les necessitats dactivitat.
Aquests espais funcionals bsics, multiplicats o superposats, hauran destar connectats,

lligats, i servits per aquells altres espais de vestbul, espera, circulaci, serveis i magatzem.
Vestbul i accessos
Laccs principal als centres es realitzar a travs dels espais de recepci, des don es dirigir les usuries a les altres rees funcionals.
Aquests mbits han de ser fcilment identificables, han de facilitar lorientaci de les usuries i han de funcionar com a control daccs a ledifici.
La recepci inclour un taulell de recepci i control, prestatgeries per a la documentaci o
flyers dinformaci i una petita sala despera.
Serveis sanitaris
Els serveis sanitaris, com tota la resta de sales i espais dels centres, han destar adaptats
per permetren ls a persones amb limitacions fsiques i han de preveure lespai suficient
per al canviador de bolquers (v. lapartat Accessibilitat, de Recomanacions tcniques).
Per facilitar el manteniment i la neteja de les zones humides, si els envans sn de cartr
guix, hauran de ser hidrfugs i amb aplacat cermic; i per la mateixa ra, sn preferibles
els inodors suspesos. Tamb hauran de disposar de tot lequipament sanitari necessari,
com ara dispensador de tovalloles i de sab, porta-rotlles, mirall, etc.
Magatzem
Lespai necessari per guardar mobiliari de les aules, material darxiu o panells expositius
no t els mateixos requeriments lumnics i de confort que una aula o un despatx, per cal
que tingui un grau dhumitat baix i estigui ben ventilat per al correcte manteniment del
material emmagatzemat.
2. Factors i variables
La definici del model ha dadaptar-se a les necessitats i disponibilitats de cada municipi,
que sn diverses i depenen de factors i variables que condicionen tant lexistncia dels
centres com la seva dimensi.
A continuaci fem una llista dels factors ms comuns que condicionen els centres i que
faran redefinir el model adaptant-lo a cada cas concret:
La voluntat poltica i la capacitat econmica del municipi per poder afrontar un equipament daquest tipus.
La presncia dassociacions de dones i moviments feministes al municipi.
La distribuci territorial (situaci fsica del municipi, comunicacions, repartiment i densitats de poblaci).
Les diverses realitats socials.
La demanda: laugment dusuries que es produeix a mesura que el centre es va donant a conixer fa augmentar els centres tant amb espais com amb treballadores.
La situaci fsica del centre. La proximitat, interrelaci o convivncia amb altres equipaments (centres cvics, casals, el mateix ajuntament) permetr compartir espais amb
altres usos i ajustar la dimensi total del centre.
3. Model mnim, mitj i gran

A continuaci sexemplifiquen tres estats terics, tres mides, tres models diferents possibles per descriure el funcionament del model flexible proposat, per entendre aix la seva
capacitat i les seves limitacions.
El model parteix duns espais funcionals bsics, descrits a lapartat anterior, que, superposats o multiplicats i sempre lligats i servits pels espais de vestbul, espera, circulaci,
serveis i magatzem, configuren els tres exemples descrits: model mnim, model mitj i
model gran.
Tamb cal assenyalar la versatilitat que tenen aquests models que diferencien els espais
funcionals ds exclusiu daquells altres de carcter polivalent ptims per compartir amb
altres equipaments afins (centres cvics, casals, biblioteques o daltres).
Model mnim
Aquest exemple pretn fixar els espais mnims necessaris per posar en funcionament un
centre dinformaci i recursos per a dones. Es defineixen com a espais funcionals bsics
mnims ds exclusiu: un vestbul sala polivalent (aula de formaci, sala dentitats i centre
de recursos), un despatx per a treball tcnic i una sala per a latenci individualitzada. Es
proposa un nic servei, que no cal que sigui ds exclusiu del centre.
A lespai del vestbul se superposen aquells espais funcionals bsics relacionals o de treball grupal i el servei de documentaci (aula de formaci, sala dentitats i centre de recursos) definits per als centres. Aquest ha de ser un espai polivalent on se situa el taulell dentrada, la sala despera, la prestatgeria per al fons documental i un punt dInternet, que
permeti organitzar sense dificultats una classe o una reuni.
Aquest model possibilita entre dos i tres llocs de treball:
El vestbul compta amb un lloc de treball de primera recepci
El despatx de la cap del servei o coordinadora, amb capacitat per a dues treballadores
Es recomana implantar aquest model mnim dins dedificis dequipaments per la poca
massa crtica de treballadores i loportunitat de compartir altres espais que facilitaran lptim funcionament del centre. La capacitat dels espais del model mnim sn:
Superfcie til necessria ds exclusiu: 55 m2
Una recepci: informaci, aula polivalent per a petits actes i 30 m2
Prestatges per al fons documental (centre de recursos)
Un despatx datenci individualitzada: 10 m2
Un despatx per a les tcniques: 15 m2
Superfcie til necessria amb possibilitat ds compartit: 7 m2
Uns serveis: 7 m2
Superfcie til total centre: 62 m2
Coeficient circulaci (! 1,2): 74 m2
Superfcie construda centre (! 1,4): 104 m2
Rtio superfcie construda / llocs de treball: 52 m2
Llocs de treball: 2
Tractant-se de models terics, sentn que locupaci total dels espais s lptima. Per
aquesta ra, se suposa el nombre de llocs de treball igual al nombre de treballadores amb
jornades completes de 40 hores setmanals.
MODEL MNIM
Model mitj
Aquest exemple intermedi augmenta la capacitat de treball i de servei del model mnim
multiplicant el nombre dels espais funcionals bsics.
Es defineixen com a espais funcionals bsics ds exclusiu: dos despatxos per a treball
tcnic (un per a la cap del servei i un per a dues treballadores), dues sales datenci individualitzada, una sala polivalent amb la possibilitat de superposar les funcions bsiques de
centre de recursos i despai grupal o relacional (servei de documentaci i aula de formaci
o sala dentitats) i un despatx per a ladministraci.
Es defineixen com a espais funcionals bsics amb la possibilitat ds compartit tots els
espais de vestbul recepci, circulaci, serveis i magatzem i dues sales polivalents, una per
a tallers o sala dentitats i laltra per a formaci.
El model mitj definit materialitza sis llocs de treball:
El despatx de la cap del servei o coordinadora
El despatx de treball tcnic amb dos llocs de treball
El centre de recursos compta amb un lloc de treball per a una documentalista
El despatx dadministraci compta amb un lloc de treball
Aquest model t la dimensi suficient per ser un ens autnom, per es recomana tamb
la possibilitat dintegrar-se amb altres equipaments municipals, i augmentar, daquesta
manera, la disponibilitat i optimitzaci dels espais.
Les capacitats dels espais que defineixen aquest model mitj sn:
Dos despatxos datenci individualitzada: 20 m2
Tres despatxos per a les tcniques: 45 m2
Un centre de recursos - espai relacional: 40 m2
Una recepci - informaci: 30 m2
Un espai infantil: 15 m2
Una sala despera: 25 m2
Dos serveis: 14 m2
Un magatzem - arxiu: 15 m2
Una sala de formaci: 40 m2
Una sala taller - sala entitats: 40 m2
Superfcie construda centre (! 1,4): 398m2
Superfcie construda (restant les sales polivalents de possible s compartit): 286 m2
Llocs de treball: 6
MODEL MITJ
Model gran
Aquest exemple pretn explorar la capacitat ms gran del model flexible proposat.
Es defineixen com a espais funcionals bsics ds exclusiu: un despatx i una sala de
treball per a les tcniques, tres sales datenci individualitzada, un espai per al centre
de recursos, una sala per a activitats relacionals o grupals i un espai per a ladministraci.
Es defineixen com a espais funcionals bsics amb la possibilitat ds compartit tots
aquells espais de vestbul recepci, circulaci, serveis i magatzem i tres sales polivalents
per a tallers o formaci i per a sales dentitats.
El model gran plantejat possibilita dotze llocs de treball:
El despatx de la cap del servei o coordinadora
La sala de treball tcnic amb sis llocs de treball
El centre de recursos compta amb un lloc de treball per a una documentalista
Lespai dadministraci compta amb tres llocs de treball
Aquest model t la dimensi suficient per ser un ens autnom, per es recomana tamb
la possibilitat dintegrar-se a altres equipaments municipals, i augmentar, daquesta manera, la disponibilitat i optimitzaci de les sales polivalents.
La capacitat dels espais que defineixen aquest model mxim sn:
Tres despatxos datenci individualitzada: 30 m2
Sis despatxos per a les tcniques: 90 m2
Un centre de recursos - espai relacional: 40 m2
Una sala de formaci: 40 m2
Una recepci - informaci: 30 m2
Un espai infantil: 15 m2
Una sala despera: 25 m2
Quatre serveis: 24 m2
Un magatzem - arxiu: 15 m2
Una sala de descans: 10 m2
Tres sales taller - sales entitats: 120 m2
Superfcie construda centre (! 1,4): 615 m2
Superfcie construda (sense comptar les sales polivalents ds compartit): 447 m2
Llocs de treball: 12
4. Implantaci. Condicions daccs, mobilitat i senyalitzaci respecte

al municipi
Per tal de garantir la centralitat i laccessibilitat a aquests equipaments, la situaci ms
adequada s que sigui cntric o proper al centre del municipi.
Atesa, per, la realitat territorial, en alguns casos apareix la dificultat de fer arribar el servei
a tota la poblaci. Per exemple, municipis de grans dimensions, que requeriran petits
locals de barri (centres satllit) per garantir el servei en barris allunyats del centre urb.
En cadascun dels casos shauran destudiar les dinmiques urbanes que es poden generar a partir de la creaci dun nou centre dinformaci i recursos per a dones, ja que poden
estructurar noves centralitats dins el municipi i nous mbits de trobada i relaci social.
Situar-se a prop dun casal o dun centre cvic pot garantir el contacte amb associacions actives, la possibilitat de gestionar activitats conjuntament i, fins i tot, compartir aules i recursos.
A lhora de definir la situaci dun nou centre, shaur de tenir en compte la bona accessibilitat a la zona, les comunicacions i el transport pblic.
Respecte a ledifici
Els centres dinformaci i recursos per a dones poden ser equipaments independents ubicats en edificis exclusius a aquest servei, o es poden implantar integrats en altres edificis
dequipament i compartir aules taller, sales polivalents i tots aquells serveis no especfics
de circulaci, installacions i magatzem.
Quan es descrivia el model mnim, es recomanava la seva implantaci dins daltres edificis
dequipament a causa de la poca massa crtica de treballadores i loportunitat que aquesta situaci ofereix de compartir sales i recursos municipals.
En cada cas concret, per, fins i tot quan el model assoleix dimensions ms grans, ser
molt important haver valorat totes les necessitats del municipi, per poder reunir en un sol
edifici el major nombre dusos i activitats del centre, estudiant la possibilitat ds compartit amb possibles equipaments afins i optimitzant, daquesta manera, ocupacions dels
espais i recursos municipals.
Igualment, el municipi tamb haur de valorar la possibilitat dadequar antics equipaments
o rehabilitar edificis municipals, que generalment sn edificis que gaudeixen de centralitat
urbana, i s una bona opci per qestions patrimonials i de sostenibilitat urbanstica.
En qualsevol cas, per, ledifici ha de ser fcilment identificable i ha de facilitar lorientaci
dels ciutadans. Per aquesta ra, cal senyalitzar-lo adequadament des de lexterior, des del
carrer. La senyalitzaci interior tamb s necessria, sobretot quan el centre dinformaci
i recursos per a dones conviu amb altres equipaments.
5. Recomanacions tcniques
A lhora de definir recomanacions funcionals i tcniques per als futurs centres, cal considerar-los equipaments municipals de nova creaci segons el recent marc legislatiu
daprovaci del Codi Tcnic de lEdificaci (CTE) i el nou Decret decoeficincia energtica 21/2006, de14 de febrer.
LOficina Tcnica de Cooperaci, amb la voluntat dintegrar la sostenibilitat en el disseny
dels equipaments municipals, ha elaborat el Plec de prescripcions tcniques per a la construcci dequipaments sostenibles, de maig de 2006, plec que cal tenir en compte en el
moment de construir, rehabilitar o programar un equipament i, per tant, tamb un centre
dinformaci i recursos per a dones.
Dins daquest marc normatiu i de treball, a continuaci destaquem una srie dorientacions per tal de garantir laccessibilitat, la sostenibilitat, la seguretat, la flexibilitat, el confort
i el manteniment dels nous centres dinformaci i recursos per a dones.
5.1. Accessibilitat
Els nous centres han de ser accessibles globalment, garantir el disseny per a tothom, en
tots els espais i les installacions, i afavorir la interrelaci i integraci dels grups socials.
En aquest sentit, ser convenient una definici de accessibilitat mplia: lobligat compliment del Codi daccessibilitat de Catalunya en edificis ds pblic ha dadaptar-los a les
persones amb limitacions fsiques i evitar actuacions puntuals residuals i discriminatries,
ja que considera el dret a la mobilitat lliure i segura un dret hum que afecta de manera
diferent dones i homes.10
Per tant, es preveuran solucions universals per a tothom: que cada nucli de serveis higinics disposi de banys adaptats, que sincloguin mesures de protecci i seguretat (baranes
de protecci i ajuda, paviments antilliscants), que es permeti laccs en cadires de rodes i
tamb amb cotxets infantils. Sinclouran elements dorientaci (informatius tctils, de veu,
pictogrames) on es cregui convenient, i sestabliran criteris dergonomia com ara ladaptaci de lalada dels taulells datenci al pblic.
5.2. Sostenibilitat
Amb lobjectiu de tendir cap a una construcci ms sostenible, els nous centres dinformaci i recursos per a dones hauran de complir amb el decret decoeficincia energtica
de la Generalitat de Catalunya i hauran dajustar-se a criteris deficincia en els consums
daigua i energia, utilitzant dispositius i sistemes destalvi.
Tamb caldr fer un estudi de captaci de recursos per si hi ha la possibilitat daprofitar
aigua de la pluja per a reg i inodors, o la possibilitat daprofitament denergies renovables
com a fonts denergia: solar, trmica, fotovoltaica, elica, etc.
Ser convenient tamb utilitzar xarxes separadores de recollida daiges grises i prendre solucions bioclimtiques passives com ara afavorir la ventilaci natural entre faa10. La definici de mobilitat lliure i segura com un dret hum que afecta de manera diferent dones i homes est extreta de
larticle Seguridad y convivencia: hacia nuevas formas de transitar y de habitar, de Teresa del Valle, dins del projecte Mujeres, globalizacin y derechos humanos, del Ministeri de Treball i Afers Sociales i lInstituto de la Mujer.
nes nord-sud, estudiar les faanes ventilades sud-oest i la possibilitat de coberta verda
o ventilada, aix com la potenciaci de la illuminaci natural i la captaci directa de la
radiaci solar.
No sutilitzaran aquells materials prohibits pel Decret decoeficincia de la Generalitat de
Catalunya, com per exemple la fusta tropical no certificada, i sintentar substituir el PVC
per alternatives ambientalment ms viables.
Per contra, es recomana ls de materials amb distintius ecolgics reconeguts oficialment,
de materials reciclats i reutilitzats, materials del lloc i materials naturals. Es tindran en
compte aspectes que permetin minimitzar la generaci de residus, tant en el procs de
construcci com en ls del nou centre.
5.3. Flexibilitat
Tal com sha comentat en la definici del model, la definici dun model fix s difcil ja que
haur dadaptar-se a les necessitats i disponibilitats de cada municipi, i aquestes tamb
sn variables en el temps.
Perqu un centre pugui crixer i canviar s fonamental garantir la facilitat dadaptar ledifici a noves demandes. Cal disposar duna bona localitzaci dels serveis generals (electricitat, aigua, clima) per tal que no ens afectin a lhora de realitzar qualsevol modificaci.
Agrupant espais similars, es minimitza el risc que si es modifiquen distribucions daquestes zones es modifiqui cap dels altres espais del centre. Cal utilitzar tancaments mbils o
fcilment desmuntables, per que, alhora, garanteixin un bon allament acstic, com ara
tancaments de cartr guix.
5.4. Confort
Per oferir confort a les treballadores i usuries dels centres, cal que els espais disposin de
la dimensi i amplituds necessries, de lalada necessria de sostre, de lallament acstic suficient, de la illuminaci natural i/o artificial adequada, i de la temperatura adient per
treballar.
Per als despatxos, sales datenci personalitzada o sales dentitats, es recomana una
alria de 2,70 m. En sales polivalents de dimensi ms gran, es pot augmentar a 3 m. En
cap cas, no sha de permetre un espai pblic dalria inferior a 2,50 m.
Per garantir el confort lumnic a les sales de treball quotidi, cal assegurar la llum natural i
vistes a lexterior. Als magatzems i als serveis sanitaris, sen pot prescindir, per caldr que
estiguin convenientment ventilats.
Pel que fa a la illuminaci artificial, shauran de garantir els ndexs lumnics mnims, segons
la normativa vigent. Quant al clima, shaur de preveure la installaci de calefacci i refrigeraci adequades per permetre les temperatures adients segons lpoca de lany (hivern,
estiu) i segons les necessitats dels espais.
5.5. Manteniment
Tenir accs i facilitat dinspecci dels elements mecnics i sotmesos a desgast s una
prioritat per a un correcte manteniment. Aix, la xarxa de serveis sha de poder escorcollar
i els elements shan de poder reparar i substituir amb facilitat.
Per a la durabilitat de ledifici, cal installar paviments i revestiments resistents a la degradaci temporal i als agents agressius mediambientals, i han de ser fcils de netejar.
Els falsos sostres seran adients en llocs de treball i de circulaci, ja que faciliten el pas de
les installacions, i shan de poder escorcollar per facilitar la reparaci i substituci dels
elements. Pel que fa als revestiments, sutilitzaran materials forts i resistents als impactes,
i en els espais on sigui necessari allament acstic, shaur de preveure un revestiment
especial.
En els espais de circulaci cal utilitzar paviments antilliscants, antipols i no abrasius. En
els espais de treball i les sales datenci al pblic, paviments ms acollidors com ara el
linleum, el terratzo, etc., que a ms a ms facilitin la mobilitat dels tancaments verticals
en el cas de canvis de distribuci. En les sales taller, dependr molt de ls que tinguin,
per el paviment de formig de colors aplicats en massa s una opci molt resistent i
duradora.
| 89
8. Annexos
Annex I. Glossari terminolgic

Accions positives. Mesures per compensar la situaci de desigualtat de partida de les
dones. Incideixen en lmbit pblic i garanteixen la seva presncia.
Acompanyament. Accions destinades a donar suport a la usuria de les accions dorientaci i inserci al llarg de tot el procs.
Actitud. Disposici duna persona a comportar-se duna determinada manera segons les
seves caracterstiques de personalitat. Lactitud laboral s la tendncia individual en relaci amb el treball, condicionada per un conjunt de factors innats, adquirits, interns o
externs de la persona.
Agent per a la igualtat doportunitats per a les dones. Impulsada per la Uni Europea en
la dcada dels anys vuitanta, es tracta duna figura ocupacional que sha consolidat en
aquesta dcada en els diferents pasos que conformen la Uni. Aquesta figura est reconeguda a Espanya en la Classificaci Nacional dOcupacions (AMB). Les seves competncies professionals es refereixen, bsicament, al disseny, la gesti i lavaluaci de
programes dacci positiva referits a la igualtat doportunitats per a la dona en els terrenys
de leducaci, formaci professional, ocupaci i, en general, totes les formes de participaci ciutadana.
Androcntrica. Les societats androcntriques sn aquelles que situen lelement mascul
com a prototip, un referent que cal imitar i lexperincia del qual s interpretada com a universal, menyspreant i ocultant els aprenentatges i les experincies de les dones. La histria es conta des de la perspectiva del gnere mascul.
Capacitats. Sutilitza com a sinnim daptitud. Les capacitats professionals sn les
necessries per al desenvolupament de locupaci i fan referncia a totes les dimensions
de la professionalitat quant a les capacitats tcniques, organitzatives, de relaci amb lentorn i de resposta a contingncies.
Coeducaci. Intervenci educativa que pretn eliminar el sexisme que encara es dna als
centres escolars.
Competncia personal. Tots aquells coneixements, destreses i aptituds que les persones
van adquirint i exercint en els diferents mbits que constitueixen la seva vida.
Competncia professional. Tots aquells coneixements, destreses i aptituds que ha de
posseir un treballador per exercir eficament una professi, que pugui, a ms, resoldre
problemes professionals de manera autnoma i flexible i collaborar en el seu entorn professional i en lorganitzaci del treball.
Condicions laborals. Circumstncies que afecten la persona en el mitj laboral: salaris,
horaris, estabilitat o temporalitat en el lloc de treball.
Democrcia paritria. Forma dorganitzaci social i poltica en la qual hi ha igualtat de
nombres i drets dels diferents collectius que componen la societat i que han de formar
part dels rgans decisoris i de govern.
Destreses. Capacitat de realitzar determinades tasques o resoldre determinats problemes. No s la mera disposici o laptitud, sin que inclou la facultat de resoldre o executar de la millor manera possible. Des de la perspectiva laboral, capacitat per realitzar un
treball, especialment de tipus tcnic, amb facilitat, precisi i economia de temps.
Diferncia. Conjunt de caracterstiques que fan que cada persona sigui nica i irrepetible
en relaci amb les altres.
Directiva. Norma dobligat compliment per a tots els Estats membres de la Uni Europea.
Discriminaci. Es considera discriminaci tots aquells casos en qu una persona s tractada de manera desigual i desfavorable per la seva pertinena a un grup concret i no sobre
la base de les seves capacitats individuals.
Discriminaci directa. Tractar de manera desigual o amb un tracte dinferioritat les persones sobre la base dun dels motius expressament prohibits per lordenament jurdic nacional i internacional, per exemple, segons el seu sexe.
Discriminaci indirecta. Criteris, mesures, normes i intervencions socials o poltiques formalment neutres que resulten desfavorable per a un collectiu, ja que no t en compte la
posici inicial desfavorable de la qual parteix aquest collectiu.
Divisi sexual del treball. Repartiment de tasques socials i domstiques adjudicades
segons el sexe que han produt aprenentatges diferents per a homes i dones i que es valoren duna manera desigual en la societat.
Doble jornada laboral. Sutilitza per fer-nos adonar del treball que les dones realitzen tant
en lmbit domstic com en el pblic. Aquesta doble crrega que assumeixen les dones
significa una important inversi de temps extra que limita les seves oportunitats. Les aportacions que les dones realitzen amb el seu treball invisible arriba a ser fins a un 40% del
PIB. Les economistes feministes ho han anomenat el subsidi ombra que aporten les
dones, amb el treball domstic, al creixement econmic.
Apoderament de les dones (empowerment). Terme encunyat en la Conferncia Mundial
de les Dones en Beijing (Pequn) per referir-se a laugment de la participaci de les dones
en els processos de presa de decisions i accs al poder. Actualment, aquesta expressi
tamb comporta una altra dimensi: la presa de conscincia del poder que individualment
i collectiva ostenten les dones i que t a veure amb la recuperaci de la prpia dignitat de
les dones com a persones.
Equitat. Pretn laccs de les persones a la igualtat doportunitats i al desenvolupament
de la capacitat bsica; aix significa que shan deliminar les barreres que obstaculitzen les
Annexos | 91
oportunitats econmiques i poltiques, aix com laccs a leducaci i als serveis bsics, de
tal manera que les persones (home i dones de totes les edats, condicions i posicions)
puguin gaudir daquestes oportunitats i beneficiar-sen. Implica la participaci de tothom
en els processos de desenvolupament i laplicaci de lenfocament de gnere en totes les
activitats.
Escolta activa. Implica tenir una actitud oberta cap a la informaci de linterlocutor o interlocutora. Cal assumir una postura activa i reforar la persona interlocutora mitjanant moviments de cap i usant interjeccions que animin a continuar amb lintercanvi dinformaci.
Espai domstic. Sidentifica amb lmbit reproductiu, amb lespai de la inactivitat on t
lloc la criana, els afectes i la cura de les persones dependents, s a dir, on es cobreixen
les necessitats personals. En aquest espai s on tradicionalment sha collocat les dones.
Espai privat. s lespai i el temps propi que no es dna a altres persones, sin que es procuren per a si mateixes, allunyades de lespai domstic o del pblic. s aquest espai on
les persones es cultiven per projectar-se desprs en lmbit pblic. La privadesa s una
parcella de la qual gaudeixen principalment els homes i que en el cas de les dones tendeix a confondres amb el domstic.
Espai pblic. Sidentifica amb lmbit productiu, amb lespai de lactivitat, on t lloc la vida
laboral, social, poltica, econmica. s el lloc de participaci en la societat comunament
acceptat en la societat sobre com han de ser i comportar-se homes i dones. Determina les
expectatives socials.
Feminisme. Doctrina, teoria i moviment social que propugna la consideraci de les dones
com a ssers humans complets, subjectes, individuals de drets i deures i soposa a la discriminaci per ra de sexe (per haver nascut femella), o de gnere (a causa de les atribucions femenines com a dona). El feminisme t diverses orientacions i ideologies, per no
sha doposar com vulgarment es fa al masclisme, ja que el masclisme representa
una actitud de prepotncia del mascle enfront de la femella, i aquest concepte no s loposat al feminisme.
Feminitzaci de la pobresa. Habitualment t dos significats:
1. En un sentit estricte, es refereix a laugment de la proporci de dones que es mantenen
a si mateixes o les seves famlies en els grups de major pobresa.
2. Les dones que serien pobres si haguessin de mantenir-se a si mateixes.
Famlia. s el primer mbit de relaci de les persones i daprenentatge dels rols de gnere. La mare, el pare o altres persones significatives actuen com a models a imitar per filles
o fills. Reforcen o qestionen els aprenentatges de gnere.
Gnere. Segons Gerda Lerner, el gnere s la definici cultural de la conducta que es
considera apropiada als sexes en una societat i en un moment determinat.
Igualtat de dret. Igualtat formal davant la llei. Equiparaci dhomes i dones mitjanant
mesures legislatives.
Igualtat de fet. Paritat entre homes i dones real i efectiva. La sola promulgaci de la igualtat legal no basta per canviar els costums i les estructures de la desigualtat. El mecanisme
dacci positiva t com a fi treballar activament i contrarestar les desigualtats de partida

perqu la igualtat doportunitats entre homes i dones sigui una realitat.
Igualtat doportunitats entre dones i homes. s la situaci en la qual les dones i els
homes tenen iguals oportunitats per realitzar-se intellectualment, fsicament i emocionalment, i poden arribar a les metes que estableixen per a la seva vida desenvolupant les
seves capacitats potencials sense distinci de gnere, classe, sexe, edat, religi i tnia
(UICN, 1999).
Interessos estratgics de gnere. Sn all que persegueix un canvi en la posici de les
dones com a collectiu i que impulsen el seu avan. Determinen poder, estatus i control
sobre les decisions. Generen fortalesa i canvi dactituds.
Mainstreaming de gnere. s lorganitzaci (la reorganitzaci), la millora, el desenvolupament i lavaluaci dels processos poltics, de manera que una perspectiva digualtat de
gnere sincorpori en totes les poltiques, en tots els mbits i en totes les etapes, pels actors
normalment involucrats en ladopci de mesures poltiques (Instituto de la Mujer, 1999).
Metodologia participativa. Utilitza procediments, instruments i eines en les quals la participaci de les persones que intervenen en els programes i projectes s central. Propicia
processos daprenentatge collectiu.
Patriarcal. Ens referim a una societat o cultura patriarcal quan es reconeix que lautoritat i
el poder corresponen al patriarca (el govern dels pares) i es transmeten de bar a bar.
Ha suposat la manera de mostrar la diferent posici social dhomes i dones, evidenciant el
poder del sexe mascul (patrimoni, ptria potestat) i la subordinaci del femen.
Perspectiva de gnere. Permet enfocar, analitzar i comprendre les caracterstiques que
defineixen dones i homes de manera especfica, aix com les seves semblances i diferncies. Des daquesta perspectiva, sanalitzen les possibilitats vitals dunes i altres, el sentit
de les seves vides, les seves expectatives i oportunitats, les complexes i diverses relacions
socials que es donen entre ambds gneres, aix com els conflictes institucionals i quotidians que han dencarar i les mltiples maneres com ho fan. Esmicola les caracterstiques
i els mecanismes de lordre patriarcal, i de manera explcita critica els seus aspectes ms
nocius, destructius, opressius i alienants causats per lorganitzaci social estructurada
en la iniquitat, la injustcia i la jerarquitzaci basades en la diferncia sexual transformada en
desigualtat (Lagarde, 1996; CONAPO, 2000).
Plans digualtat. Estratgies encaminades a assolir la participaci activa de les dones en
tots els mbits de la societat mitjanant la definici duns objectius que es concretin en
actuacions a curt i mitj termini. Les actuacions impliquen les diferents entitats de ladministraci pblica i els agents socials.
Prejudicis. Idees preconcebudes o preestablertes, judicis de valor en relaci amb una persona, grups de persones o coses, generalment associats a cultes o creences religioses,
color de la pell, preferncies sexuals o sexe. Els estereotips sn una forma de prejudici
(Simn, 1999).
Rols de gnere. Ens referim, amb aix, als papers, les funcions, les activitats i les responsabilitats que satribueixen com a prpies i diferenciades a homes i dones.
Annexos | 93
Segregaci del mercat laboral. Concentraci de dones i homes en determinades professions i/o famlies professionals segons la seva pertinena a un o altre sexe.
Sexe. Es refereix als aspectes biolgics que defineixen i identifiquen homes i dones.
Socialitzaci de gnere. Procs per mitj del qual els homes i les dones van aprenent les
normes, els valors, els costums, els estereotips i els rols assignats per cada cultura particular
a homes i dones. s un procs que comena a la primera infncia i es va consolidant al llarg
dels anys. Aquest procs es veu reforat per institucions socials com ara la famlia, les institucions educatives i religioses, els mitjans de comunicaci social, el grup de similars i iguals.
Sostre de vidre. Barrera invisible construda amb els estereotips de gnere que dificulta a
les dones ocupar llocs de poder i desenvolupar per complet les seves capacitats.
Annex II. Qualitat dels serveis

Llista dels principals factors de qualitat que poden definir-se com a criteris de valoraci del servei pblic per part de la ciutadania (Sancho Royo, 2002)
1. Laccessibilitat al servei. El servei ha de ser fcil de localitzar, en els llocs i horaris convenients, amb poc temps despera, o accessible a travs de sistemes de telecomunicaci
a la disposici de les usuries. Aix, sha de tenir en compte laccs fsic (situaci de les oficines), el material (installacions per a les usuries minusvlides o oficines datenci al
pblic que permetin un fcil dileg), el temporal (hores dobertura adaptades als horaris
laborals de les usuries), el cognoscitiu (instruccions, formularis o comunicacions fcilment comprensibles) i laccs amb un mnim cost econmic.
2. El nivell de comunicaci. Ladministraci sol utilitzar un llenguatge adaptat a les seves
necessitats. Una estratgia sobre qualitat dun servei ha de preveure la simplificaci del
llenguatge, tant en els procediments com en les comunicacions amb la ciutadania. La
comunicaci ha dajustar-se a les necessitats de les usuries i ha de tenir en compte les
seves caracterstiques educatives. A ms, ha de fer-se un esfor continu per utilitzar i
potenciar un llenguatge no sexista.
3. La comprensi del sistema administratiu. s important que les usuries spiguen qui
sest encarregant dels seus problemes, s a dir, que conegui el responsable del seu
expedient, la persona a la qual dirigir-se per obtenir una prestaci o per queixar-se. Una de
les estratgies utilitzades s determinar amb claredat les responsabilitats i competncies,
cuidant la transparncia del funcionament administratiu. La capacitat relativa de la ciutadania per assimilar la informaci administrativa t una gran influncia sobre lequitat i la
igualtat de tracte (OCDE, 1991).
4. Capacitat de resposta flexible i rpida. La ciutadania demana a ladministraci que
satisfaci les seves necessitats reals, concretes i particulars. Cal evitar oblidar la veu de les
usuries en el moment que sadopten les decisions que les afecten. Els processos administratius han de poder ser prou flexibles per adaptar el seu contingut a les variacions entre
les demandes particulars de les usuries. La capacitat de resposta ha de ser, al seu torn,
rpida i amb el mnim cost per a la usuria del servei.
5. Receptivitat del servei. La sensaci de receptivitat de la prestaci augmenta per part

de les usuries si poden participar activament en els processos de definici del servei
(OCDE, 1991). Des del punt de vista de les usuries, aquesta participaci els produeix una
sensaci de responsabilitat en les gestions i els permet vetllar perqu ladministraci satisfaci les seves demandes.
6. Competncia del personal que presta el servei. La capacitaci tcnica dels recursos
humans al servei de ladministraci s un factor fonamental per transmetre a la ciutadania
una prestaci de qualitat (Villoria, 1996). Cal que les empleades posseeixin les habilitats i
el coneixement requerit per ocupar aquest lloc, ja que els ha estat assignat. Aqu, ha de
recordar-se la importncia i necessitat de planificar la formaci dels recursos humans dacord amb les competncies del lloc de treball.
7. Cortesia i amabilitat del personal. La labor del personal de contacte amb les usuries
s fonamental, ja que s el que ofereix de manera directa la prestaci. El tracte hum amb
la usuria del servei s un factor clau en lestratgia de qualitat. La usuria ha de sentir que
el seu cas no s un ms, sin que se li ofereix un tracte personalitzat, i que els problemes
que planteja importen realment al servei.
8. Credibilitat en la prestaci del servei. La credibilitat en lactuaci pblica saconsegueix a travs del respecte a una srie de principis: el tracte igualitari, lequitat o la professionalitat en la gesti dels assumptes pblics. Lindicador vlid per avaluar aquest factor
s el grau de confiana que inspiren, duna banda, les empleades de contacte, i de laltra,
la imatge del centre.
9. Formalitat i responsabilitat del servei. El servei ha de prestar-se amb consistncia i
precisi, evitant arbitrarietats i responsabilitzant el personal dobjectius concrets dactuaci. El concepte de responsabilitat s molt valorat per la ciutadania, acostumada moltes
vegades a no identificar la persona que sencarrega de la tramitaci del seu expedient. Cal
evitar la tendncia burocrtica delevar les responsabilitats sobre lacci administrativa
cap al nivell jerrquic superior. En contrapartida, ha de donar-se al personal la capacitat de
decisi i els recursos suficients per poder organitzar la seva estratgia de gesti.
10. Seguretat en la prestaci i qualitat dels aspectes tangibles. La prestaci del servei
ha destar exempta de perills o riscos innecessaris per a les usuries. Aqu ocupen un
paper rellevant els criteris dergonomia i dadaptaci a persones discapacitades de les
installacions del centre. A ms, cal intentar que els aspectes tangibles, com ara mobiliari
o materials utilitzats en el servei, projectin la seva qualitat.
| 95
Bibliografia
ARRANZ, F. [ed]. Las polticas pblicas a favor de las mujeres. Madrid: Instituto de Investigaciones Feministas, Universidad Complutense de Madrid, 2000.
ASTELARRA. J. Poltiques dels ajuntaments de Catalunya a favor de les dones. Barcelona:
Institut Catal de la Dona, 1994.
ASTELARRA, J. Veinte aos de polticas de igualdad. Madrid: Ctedra, 2005.
BUSTELO, M. La evaluacin de las polticas de gnero en Espaa. Madrid: Catarata, 2004.
COSTAS, A. Descentralizacin y calidad de las polticas locales. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, 1998.
DIPUTACI DE BARCELONA; UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA. Mapa dels serveis personals
locals. Barcelona: Centre dInvestigaci, Formaci i Assessorament del Patronat Flor de
Maig de la Diputaci de Barcelona: Departament de Cincia Poltica i Dret Pblic de la
Facultat de Cincies Poltiques i Sociologia de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1997.
DIPUTACI DE BARCELONA; FEDERACI DE MUNICIPIS DE CATALUNYA. Els centres municipals dinformaci i recursos per a dones: Nous reptes. II Jornades de Reflexi. Document de Conclusions. Barcelona: Diputaci de Barcelona, 2005. [Material no publicat]
DIRECCIN GENERAL DE LA MUJER; COMUNIDAD DE MADRID. Gua mainstreaming. Madrid:
Direccin General de la Mujer. Consejera de Servicios Sociales. Comunidad de Madrid.
Coordinaci tcnica: Fundacin Mujeres, 1999.
FUENTE. M. de la [dir.]. Repensant les poltiques de gnere des dmbit local. Barcelona:
Institut de Cincies Poltiques i Socials, 2005.
GOM, R.; SUBIRATS, J. Polticas pblicas en Espaa: contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona: Ariel, 1998.
INSTITUTO DE LA MUJER. Convencin sobre la eliminacin de todas las formas de discriminacin contra las mujeres y recomendaciones. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales: Instituto de la Mujer, 1995. (Serie de Documentos; 20)
INSTITUTO DE LA MUJER; FEDERACIN ESPAOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS. Situacin actual de
las polticas y planes de igualdad en el mbito municipal. Madrid: Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales: Instituto de la Mujer, 2001.
INSTITUTO DE LA MUJER. Gua para la incorporacin de la perspectiva de gnero. Madrid:
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales: Instituto de la Mujer, 2004.
INSTITUT CATAL DE LES DONES. V Plan de accin y desarrollo de las polticas de mujeres en
Catalua (2005-2007). Institut Catal de les Dones. <http://www.gencat.net/icdona/>
LPEZ, J.; GADEA, A. El control de gestin en la Administracin local. Barcelona: Gestin
2000, SA, 1992.
LOMBARDO, E. Polticas de gnero en los ayuntamientos de Barcelona: perspectivas globales y locales. Jornadas de Reflexin sobre los Centros Municipales de Atencin a la
Mujer. Sabadell, 2003. [Material no publicat]
MIR, J i MARTN, P. Evoluci de lautonomia municipal (1992-2002). Barcelona: Federaci
de Municipis de Catalunya, 2002. (Quaderns Municipals; 17)
ORTEGA, M.; SNCHEZ, C.; VALIENTE, C. Gnero y ciudadana: Revisiones desde el mbito
privado. Madrid: Universidad Autnoma de Madrid. Instituto Universitario de Estudios de
la Mujer, 1999.
RAMI, C. Teora de la organizacin y administracin pblica. Madrid: Universitat Pompeu
Fabra: Editorial Tecnos, SA, 1999.
RED MUJER Y HBITAT AMRICA LATINA. Gua para la formulacin y ejecucin de polticas
municipales dirigidas a mujeres. Equador: Red Mujer y Hbitat Amrica Latina - HIC,
CISCSA [i] UNIFEM, Oficina Regional para Brasil y Cono Sur. Programa de Gestin Urbana, 2000.
SAMPEDRO, Mara R. Administracin local y polticas de igualdad de la mujer. Madrid: Federacin Espaola de Municipios y Provincias, 1992.
SANCHO, D. Gestin de servicios pblicos: estrategias de marketing y calidad. Madrid: Universitat Pompeu Fabra: Tecnos, 1999.
VALIENTE, C. Gua prctica para la elaboracin de planes y polticas de igualdad municipales. Madrid: Universidad Carlos III. Departamento de Sociologa, 1998.
XUNTA DE GALICIA. Congreso Polticas de Igualdade no mbito Local 2000. Santiago de
Compostella: Servicio Galego de Igualdade, Xunta de Galicia. Consellera de Familia e
Promocin do Emprego, Muller e Xuventude, 2000.
| 85
7. Xarxa de Centres dInformaci

i Recursos per a Dones
Raons del treball en xarxa

El Pla de mandat de la Diputaci de Barcelona 2003-2007 destaca entre els seus objectius el treball en xarxa dels municipis:
Com un espai de collaboraci per sumar esforos, intercanviar experincies i optimitzar
recursos.
Per millorar la qualitat de la democrcia local i tenir ms fora i capacitat conjunta dacci poltica i social.
Perqu millora i universalitza els serveis, coresponsabilitza, permet el tractament global i
lhomogenetzaci en la prestaci dels serveis locals.
Perqu possibilita el reequilibri territorial.
s, doncs, la interconnexi, lesfor com de membres independents, lorganitzaci i la
gesti conjunta dels mbits que incorporen un mateix objectiu, la principal caracterstica i
el valor del treball en xarxa que promou i impulsa la Diputaci de Barcelona.
La ra de lactuaci en xarxa es basa en la possibilitat de sumar esforos, en la mtua necessitat, en loportunitat de crear i acordar models dactuaci, de compartir eines de gesti, de racionalitzar i optimitzar la despesa i els recursos, i de disposar dinformaci coordinada.
El treball en xarxa permet desenvolupar i intercanviar els avenos en el desenvolupament
de les poltiques de gnere en lmbit municipal i ens permet avanar en un concepte
inclusiu i compartit de ciutadania.
Definici de la Xarxa
Els centres dinformaci i recursos per a dones sn un servei adreat a totes les dones,
que tenen com a finalitat donar resposta a les diferents demandes dinformaci i atenci,
aix com potenciar els processos dautonomia de les dones i contribuir a la superaci de
totes les situacions de desigualtat de gnere.
La Xarxa Local de Centres dInformaci i Recursos per a Dones t com a finalitat la creaci, el desenvolupament i lintercanvi dexperincies entre els centres municipals dinfor-
maci i recursos per a dones, com un servei bsic per al desenvolupament de les poltiques de gnere.
El mn local, com a mbit de govern ms proper a la realitat de les dones i els homes que
conformen la ciutadania, t el comproms de treballar per assolir un canvi tant en les creences com en les estructures socials que permeti avanar en el reconeixement i lassoliment real de la igualtat entre les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats. En aquest
sentit, els centres dinformaci i recursos per a dones esdevenen un instrument privilegiat
per assolir aquesta fita.
La Xarxa Local de Centres dInformaci i Recursos per a Dones t la missi didentificar,
generar i difondre instruments conceptuals, poltics i operatius que serveixin als governs
locals per desenvolupar poltiques, plans i accions adreats a assolir la igualtat de drets
entre dones i homes i que afavoreixin larticulaci dun model compartit de definici i gesti dels centres municipals dinformaci i recursos per a dones.
Objectius
Afavorir lintercanvi i el coneixement entre els governs locals.
Fomentar la collaboraci i lacci conjunta per impulsar poltiques de gnere i igualtat en
lmbit municipal.
Construir referents poltics i models conceptuals que ajudin a articular i desenvolupar
lacci de govern en el desenvolupament de les poltiques digualtat de gnere.
Compartir models de centres i actuacions que poden servir com a model de bones prctiques per a tots els municipis integrants de la xarxa.
Cooperar en la realitzaci de projectes innovadors i experimentals de manera mancomunada.
Compartir maneres i models de gesti dels centres.
Facilitar el coneixement dels centres i de les seves ofertes i serveis.
Possibilitar lintercanvi dexperincies i projectes de treball.
Establir i afavorir criteris davaluaci i indicadors unificats que permetin avaluar les actuacions del centre i el desplegament municipal de les poltiques de gnere.
Difondre informaci rellevant vinculada amb la temtica.
Serveis de la Xarxa
La Xarxa possibilita la construcci dun sistema dinformaci com que permeti sistematitzar, elaborar i compartir la informaci entre els diferents membres de la Xarxa.
Entre daltres, la Xarxa permet compartir entre els seus membres els serveis segents:
Xarxa de Centres dInformaci i Recursos per a Dones | 87
A. Intercanvi de coneixements i gesti de la comunicaci

Organitzaci de seminaris especialitzats per a lintercanvi i la difusi dexperincies i de
coneixements en el desenvolupament de les poltiques de gnere, i de jornades de reflexi que ajudin a definir o validar estratgies en la implantaci dels centres dinformaci i
recursos per a dones.
Participaci en seminaris locals, nacionals i internacionals, i difusi dels continguts a la
resta de membres de la Xarxa.
Elaboraci de publicacions i materials relacionats amb els mbits dactuaci de la Xarxa.
Creaci duna comunitat virtual com a nexe duni entre els membres de la Xarxa.
Intercanvi de publicacions.
Bases de dades conjuntes de recursos dinformaci.
B. Metodologies i eines de treball
Creaci de grups de treball especfic per desenvolupar aspectes concrets vinculats a les
noves realitats i demandes dels centres i de les poltiques de gnere.
Elaboraci deines de gesti compartida per als centres membres de la Xarxa.
Creaci duna aplicaci informtica comuna de recollida i sistematitzaci de dades.
C. Formaci
Accions formatives adreades a personal poltic i tcnic dels ajuntaments.
Accions formatives especfiques per a les persones professionals dels centres dinformaci i recursos per a dones.
D. Serveis
Assessorament i el suport tcnic als ajuntaments.
Serveis adreats al treball amb dones i la dinamitzaci ciutadana des duna perspectiva
de gnere.
Serveis dinformaci i assessorament jurdic adreat a les dones.
E. Recursos
Suport econmic per a la creaci i desenvolupament dels centres.
LEspai Francesca Bonnemaison en relaci amb la Xarxa de Centres

La Diputaci de Barcelona inaugur el 2004 lEspai Francesca Bonnemaison com un centre de referncia per fomentar la participaci activa de les dones en tots els mbits, impulsar les poltiques digualtat de gnere i promoure els drets de les dones. s un centre innovador que, a la vegada, recupera la iniciativa engegada per Francesca Bonnemaison
lany 1909.
LEspai Francesca Bonnemaison sha convertit, en els pocs anys de funcionament, en el

lloc de trobada desdeveniments significatius dirigits a la ciutadania, en general, i a les persones tcniques i poltiques municipals, en particular. Exposicions, debats, passis de
documentals, conferncies, seminaris, jornades, presentacions de llibres, sn actes que
se succeeixen peridicament en aquest equipament per tal de sensibilitzar sobre la igualtat i la desigualtat de gnere i visibilitzar les aportacions de les dones en diferents camps.
La missi que mou lEspai Francesca Bonnemaison, fomentar la participaci activa de les
dones i impulsar poltiques digualtat, s compartida, tamb, per la Xarxa Local de Centres dInformaci i Recursos per a Dones. En tant que s un espai on es pot visualitzar la
desigualtat i potenciar lintercanvi de coneixement, lEspai Francesca Bonnemaison t un
paper clau dins la Xarxa. En primer lloc, com a node dins la Xarxa, fent de pont entre el
mn acadmic i poltic, aix com entre el mn local i el global, i facilitant, per tant, la interrelaci entre xarxes locals i internacionals, i lintercanvi de coneixements i sabers entre les
administracions locals i lacadmia per mitj de publicacions, accions de suport i difusi
de la recerca, presentacions de novetats editorials, trobades i seminaris internacionals,
entre daltres. Per a tot aix, safavorir el coneixement i lintercanvi de bones prctiques
entre els centres de la mateixa Xarxa i entre daltres de similars de lmbit europeu i/o internacional per tal de potenciar la innovaci i la millora continuada del model de centre i de
xarxa.
En segon lloc, lEspai Francesca Bonnemaison ha de ser un laboratori didees, on es
puguin testar i avaluar nous formats i accions i exportar cap a la Xarxa les millors propostes. Exportar experincies comporta el treball en economia descala, aconseguint amb un
menor esfor i cost un major nombre dactuacions, a la vegada que un estndard de qualitat; i s aqu on lEspai Francesca Bonnemaison t molt a oferir a la Xarxa i, a la vegada,
molt a recollir dels centres de la Xarxa. La relaci no pot ser tant sols en una direcci, sin
que cal una interacci. LEspai Francesca Bonnemaison necessita lexperincia i la prctica dels diferents centres dinformaci i recursos per a dones, i a linrevs: no es tracta
tant sols de posar a labast de la Xarxa les produccions i recursos de lEspai Francesca
Bonnemaison, que tamb, sin tamb visibilitzar i fomentar lintercanvi dexperincies
entre els diferents centres.
La gesti del coneixement s un dels pilars sobre el qual se sustenta una xarxa, i, de nou,
lEspai Francesca Bonnemaison actua com a element clau, com a node de connexi, a la
vegada que receptor, divulgador i integrador del coneixement. Des de lEspai Francesca
Bonnemaison simpulsa lintercanvi de projectes, plans dactuaci, models organitzatius i
de gesti, programaci i de gesti de la informaci, aix com el seu assessorament tcnic.
La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local

que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar
el progrs i el benestar de la ciutadania.
Centres dinformaci i recursos per a dones
La collecci Documents de Treball ofereix als agents del

mn local documentaci actualitzada que ha de contribuir
a millorar la gesti de les poltiques pbliques locals.
Aquest nmero est dedicat als centres dinformaci i recursos
per a dones. Els centres sn un dels resultats del
desenvolupament de les poltiques de gnere i igualtat
a lEstat espanyol.
Lobjectiu de la publicaci s dotar els nostres municipis
deines conceptuals i instrumentals necessries per a la
creaci i el desenvolupament dun centre, i aix ajudar
a avanar en la implantaci de les poltiques digualtat.
Centres
dinformaci
i recursos
per a dones
Diputaci de Barcelona
rea dIgualtat i Ciutadania
Servei de Promoci de Poltiques d'Igualtat Dona-Home
Sant Pere Ms Baix, 7
Espai Bonnemaison
08003 Barcelona
Tel. 934 049 095 Fax 934 049 086
sppidh@diba.cat
www.diba.cat/francescabonnemaison

CIRD

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CIRD

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local

que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar

La collecci Documents de Treball ofereix als agents del

Agram la collaboraci de:

Edici: Diputaci de Barcelona

2. El paper dels centres en el desenvolupament de les poltiques

Les desigualtats de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

En qu consisteixen les poltiques digualtat de gnere? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quan i com sincorporen les poltiques de gnere a les agendes pbliques? . . .

Les dones com a actors socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Les administracions locals com a agents de les poltiques de gnere . . . . . . . .

Tendncies poltiques dactuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Del dficit a la igualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Instruments de les regidories digualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Els centres: eixos vertebradors de les poltiques de gnere . . . . . . . . . . . . . . . .

Importncia estratgica dels centres. Decleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

mbit estatal i autonmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Mapa actual dels centres a la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Evoluci dels centres datenci i recursos per a les dones . . . . . . . . . . . . . . . . .

Situaci actual dels centres a la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Centres segons la grandria dels municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Espai propi, espai compartit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Model de gesti dels centres dinformaci i recursos per a dones . . . . . . . . .

Qu s un centre dinformaci i recursos per a les dones? . . . . . . . . . . . . . . . .

Quina s la missi dels centres? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quins sn els principis rectors dels centres? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Objectius dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Qualitat dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sistema de control i dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Caracterstiques i requeriments de lespai dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . .

Definici del model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Xarxa de Centres dInformaci i Recursos per a Dones . . . . . . . . . . . . . . . . .

Raons del treball en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

LEspai Francesca Bonnemaison en relaci amb la Xarxa de Centres . . . . . . . .

Annex I. Glossari terminolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Annex II. Qualitat dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Em plau presentar aquest document de treball, Centres dInformaci i Recursos per a

10 | Centres dinformaci i recursos per a dones

2. El paper dels centres en el

Les desigualtats de gnere

14 | Centres dinformaci i recursos per a dones

Divisi sexual del treball

Espai i temps propi que no es dna

Espai on la persona es cultiva per a

Vida laboral, social

Lloc de criana, dafectes i

Lloc de participaci social

Temps per als altres

Temps que es paga i es

Temps que no es paga

Espai ntidament mascul (en relaci

El paper dels centres en el desenvolupament de les poltiques locals de gnere | 15

En qu consisteixen les poltiques digualtat de gnere?

Quan i com sincorporen les poltiques de gnere a les agendes pbliques?

16 | Centres dinformaci i recursos per a dones

Les dones com a actors socials

El paper dels centres en el desenvolupament de les poltiques locals de gnere | 17

Les administracions locals com a agents de les poltiques de gnere

Nova posici estratgica dels governs locals

18 | Centres dinformaci i recursos per a dones

Avantatges i potencialitats dels governs locals per implantar poltiques de gnere

Tendncies poltiques dactuaci

El paper dels centres en el desenvolupament de les poltiques locals de gnere | 19

20 | Centres dinformaci i recursos per a dones