SetmanaCultural 06 InformaticaOrdinadors DossierAlumnesWEB

25 al 28 d’abril
Ceip Mare de Déu del Remei
Alumne:……………………………………………………………. Curs: ……………………………….

2
Dossier Alumnes Tema:La Informàtica i els ordinadors
SETMANA CULTURAL 2006.-(CURS 05/06)

SETMANA DE LA CIÈNCIA.-25 AL 28 D’ABRIL
TEMA:LA INFORMÀTICA I ELS ORDINADORS
Informació i imatges a treballar extreta de :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada / www.google.es/imatges i
pàgines d’enllaç.- Gràcies!! Mercie!! Thanks!! Danken!!
Taula de continguts
1 Història de l'ordinador
1.1 La prehistòria (màquines de calcular)
1.2 La primera generació (1939-1958) Relés i Làmpades de buit
1.3 La segona generació (1959-1964) - Transistors
1.4 La tercera generació d'ordinadors (1964-1971) – Circuits Integrats
1.5 La quarta generació d'ordinadors (1971-...) – PC’s
1.6 Intent fallit de cinquena generació
1.7 El futur
2 Parts d’un ordinador

2.1 El processador
2.2 La memòria principal
2.3 Dispositius d'emmagatzematge
2.4 Dispositius d'Entrada i Sortida
2.5 Altres dispositius
3 El programari
4 Ordinadors del futur
3
Ordinador De Wiquipèdia.org
Dibuix d'un ordinador de sobretaula
Ordinador portàtil IBM
Un ordinador o computadora (Personal Computer o PC en anglès), és un

aparell que serveix per processar informació seguint uns procediments
determinats. Tot i que aparells com l'àbac i altres calculadores mecàniques
entren dins d'aquesta definició, els ordinadors moderns són aparells
electrònics, basats en l'Àlgebra de Boole i el sistema binari. La paraula
"ordinador" ve del mot llatí ordinator que vol dir "que ordena".
4
1.1.-La prehistòria (màquines de calcular)
No va ser fins fa uns 5000 anys que els babilonis varen inventar l'àbac, el
primer aparell relacionat amb les matemàtiques,els ordinadors i la
Informàtica.
Àbac marcant el número 37.925
Babilònia era un antic estat localitzat a Mesopotàmia

(actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris combinats
d'Acad i Sumèria.
Situació d’Irak al món

Plànol d’ Irak
Plànol d’ Irak
5
Babilònia,va ser fundada per Nimrod fa quatre mil cinc-cents anys, qui
també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va
evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria
va desaparèixer.
Els seus líders més importants van ser Nabopolasar (626 - 605 aC), i el seu
successor, Nabucodonosor (604 - 562 aC), en els regnats del qual es va
donar l'apogeu de l'Imperi Babilònic.
A principis del 1600, John Napier, (matemàtic escocès) va inventar els

logaritmes (que tenen per base el nombre "e", logaritmes neperians), i va
crear, els ossos de Napier.-
Óssos de Napier
Un taulell enorme que permetia multiplicar grans xifres.Va ser la primera

màquina de calcular.
6
William Oughtred.- (Nascut ,el 5 de Març de 1575.Mort, el 30 de Juny de

1660).Matemàtic anglès.
William Oughtred Regla de càlcul d’Oughtred

Basat en els logaritmes neperians, William Oughtred va inventar al 1610 un
regle que mitjançant sumes i restes permetia càlculs aritmètics.
Wilhelm Schickard, Calculadora de Schickard

Al 1617, Wilhelm Schickard,( Nascut al 1592 en Herrenberg, mort el 1635
a Tübingen).Matemàtic allemany inventor,(en 1623) ,de la primera
calculadora automàtica.
Va dissenyar una primera calculadora capaç de sumar, restar, multiplicar i
dividir. Quan acabava el seu invent, un incendi el va destruir, però van
quedar uns esquemes que vàren permetre reconstruir l'artefacte al 1970, i
funcionava!!
7
Blaise Pascal,(1623-1662)
(Nascut el 19 de juny de 1623 a Clèrmont Ferrand,(França). Mort el 19
d’agost de 1662, a París).Matemàtic francès, a més de Físic i Filòsof
religiós.
Si ens remuntem en la història, la primera màquina de calcular mecànica (la
Pascalina), precursora de l'ordinador digital, va ser inventada l'any 1642 pel
matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662). Permetia sumar i restar
nombres de fins a 8 dígits.
Blaise Pascal Blaise Pascal treballant
Pascaline 1(màquina de calcular de Pascal)

8
Pascaline 2(màquina de calcular de Pascal)

Va crear també,fins a 50 aparells més amb aquestes característiques.
Gottfried Von Leibniz, (1646-1716)

(July 1 (June 21 Old Style) 1646, Leipzig – November 14, 1716, Hanover)
De: http://en.wikipedia.org/wiki/Gottfried_Von_Leibniz
Matemàtic allemany, a més de Doctor en lleis i Filósof.
Va néixer a Leipzig (Allemanya) el 21 de juny de 1646, i morí a Hanover el 14
de novembre de 1716. Fou un filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic,
bibliotecari, i advocat alemany de llinatge sòrab
De: http://ca.wikipedia.org/wiki/Leibniz
El 1676 va descobrir el càlcul diferencial i integral, independentment de
Newton. Fundà l'Academia de les Ciències de Berlín.
Al 1694, Gottfried Von Leibniz, va millorar la Pascaline perquè també fes
multiplicacions i divisions. I a més va fer un estudi sobre la matemàtica
Binària que va permetre a Boole desenvolupar un sistema de lògica, l'àlgebra
de Boole al 1854, un pas important per als primers ordinadors.
9
Gottfried Von Leibniz, Computadora de Von Leibniz

Imatges cortesia de: www.idsia.ch/~juergen/leibnizcomputer180a.Danken!!
This non- programmable Leibniz computer, the step reckoner (1671),
featured a stepped drum which found use in numerous subsequent
computers.The first non- programmable computer, however, was due to
Schickard (1623). Compare the computer history speedup page.
George Boole.-(1815-1864) Casa de George Boole

Imatges procedents de www.bluedolphin.ie/links/george_boole.html (Thanks!!)
George Boole.-(1815-1864)
Creador de l’àlgebra que porta el seu nom: Àlgebra de Boole
L' àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques amb propietats i
regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària.
Fou creada per George Boole durant el primer quart del segle XIX. Pretenia
explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per
les que es regeixen els raonaments. Posteriorment, aquesta àlgebra fou
utilitzada per al disseny de circuits digitals.( Els circuits digitals son
circuits elèctrics basats en un nombre discret de nivells de voltatge. En la
majoria dels casos hi ha dos nivells: un pròxim als zero volts i un altre a un
nivell més elevat depenent del voltatge d’alimentació. Aquestos dos nivells
sovint es representen com a L (de l’anglès low, baix) i H (de l’anglès high,
10
alt). Els dos nivells s’usen per representar els nombres 0 i 1. En lògica activa
a nivell alt, la L representa el nombre binari 0 i la H el binari 1.
Hobbyist frequency counter circuit built almost entirely of TTL logic chips.
De: http://ca.wikipedia.org/wiki/Circuit_digital.- Thanks!!
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seves variables només
poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals
(normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Així doncs,
l'àlgebra de Boole manega valors lògics binaris. Aquest descobriment és tan
important perquè ,va donar lloc al codi binari, base de comunicació dels
posteriors ordinadors.
El codi binari és un sistema de numeració en el qual totes les quantitats es
representen utilitzant com base dues xifres: zero i un (0 i 1). En altres
paraules, es un sistema de numeració de base 2, mentre que el sistema que
utilitzem més habitualment és de base 10, o decimal.
Els ordinadors treballen internament amb dos nivells de voltatge, pel que el
seu sistema de numeració natural és el sistema binari (encès, apagat).
Si el sistema decimal treballa amb deu xifres (0,1,2,3,4,5,6,7,8,9), el
sistema de base vuit treballaria amb vuit (0,1,2,3,4,5,6,7). El sistema binari,
o de base dos, només n'utilitza dos (0 i 1).
acudit francès sobre Georges Boole, de

www.arcanapercipio.com/techno/boole.php (França)Mercie!!
11
Jacquard ,Joseph Marie(1752-1834)

(Nascut el 7 de juliol a Lyon (França), mort el 7 d’agost ,a Oullins (Rhóne))
Al 1790 Jacquard va utilitzar targetes perforades per introduir trames en
una màquina tèxtil.
Joseph-Marie Jacquard, born in Lyons, France in 1752, was born into
a family of weavers. The weaving profession was a long and tedious
process, often taking long periods of time to produce the fine woven
fabrics of that era. When his parents passed away, Joseph inherited
the family weaving business.
Info de: http://www.ideafinder.com/history/inventions/jacquard.htm.-
Thanks!!
Màquina de Jacquard Jacquard ,Joseph Marie(Gravat de l’época)
Màquina de Jacquard (invent inicial)

He presented his invention in Paris in 1804, and was awarded a medal
and patent for his design, however the French government claimed the
loom to then be public property, giving Jacquard a slight royalty and a
small pension.
12
Informació de:
http://www.ideafinder.com/history/inventions/jacquard.htm
Molts historiadors consideren com l'autèntic inventor de l'ordinador

digital modern al matemàtic i inventor britànic Charles Babbage (1792-
1871) amb la seva 'màquina diferencial' que permet resoldre equacions
polinòmiques pel mètode diferencial i la 'màquina analítica' que va ser
dissenyada com dispositiu de còmput general.
Charles Babbage lebte von 1791 bis 1871

Charles Babbage (26 de desembre de 1791 – 18 d'octubre de 1871) fou un
matemàtic anglès i proto-científic de la computació.
Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Part
del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Ciència de Londres.
El 1991, treballant sobre els plans originals de Babbage, es va fabricar
una màquina, que funcionava perfectament. Fou construïda segons les
toleràncies que es podien aconseguir al segle XIX, indicant que la
màquina de Babbage podria haver funcionat.
13
Màquina de CHARLES BABBAGE
Notícia diaris invent de Babbage.- Detall de la màquina
Màquina diferencial disenyada per Charles Babbage,(quin ordinador més

estrany!! Oi?)
14
Augusta Ada King, Countess of Lovelace (December 10, 1815 – November

27, 1852) is mainly known for having written a description of Charles
Babbage's early mechanical general-purpose computer, the analytical
engine. De: http://en.wikipedia.org/wiki/Ada_Byron.-Thanks!!
Ada Byron Ada Byron.-Comtessa de Lovelace

La Comtessa Ada Byron (1815-1851) és considerada la primera
programadora de la història ,ja que es va fer càrrec de l'anàlisi i el
desenvolupament del projecte de Charles Babbage.
Augusta Ada (Byron) King. Countess of Lovelace
Ada Byron was born in London in 1815, product of the short-lived Augusta
marriage to Lord Byron, the poet, and Lady Byron, Annabelle Milbanke, a
mathematician. Lord Byron and Annabelle separated amidst rumors of the
Lord Byron’s affair with his half-sister (named Augusta--apparently no
coincidence). Lord Byron left his five-month old daughter, never to see her
again. Ada’s mother, determined to deter any inherited literary leanings in
her daughter, provided her an excellent education in mathematics and
science. [Kim & Toole, 1999] Despite these efforts, which were largely
successful, Ada retained poetical inclinations, writing to her mother "if you
can’t give me poetry, can’t you give me ‘poetical science’?" [Toole, 1998]
In 1834, Ada met mathematician and inventor (The cowcatcher was one of
his many inventions.) Charles Babbage, creator of an early mechanical
calculating machine, the Difference Engine, and the more ambitious
Analytical Engine, a machine strikingly similar to the computers of today.
Ada became fascinated with the possibilities of the Analytical Engine and,
as a mathematician, she immediately understood its potential. After
Babbage presented his Analytical Engine concept at a conference in Italy
15
that resulted in the publication of "Sketch of the Analytical Engine" by

Italian Luigi Menabrea, with the encouragement of Babbage, Ada began
translating the article into English, annotating it extensively. [Kim & Toole,
1999] Info de: http://www.westga.edu/~bquest/2001/women.htm.-Thanks!!
Màquina que Ms.Ada Byron va programar
Tarja perforada de Herman Hollerith (1890)
Herman Hollerith (February 29, 1860 – November 17, 1929) was an

American statistician who developed a mechanical tabulator based on
punched cards to rapidly tabulate statistics from thousands and millions of
data.
Al 1890, Herman Hollerith, amb el sistema de targetes perforades
completa el cens de la població dels Estats Units en 2 anys, davant els 7
anys que es necessitava en aquell moment per a fer la mateixa tasca de
manera manual.
16
Hollerith va muntar la seva empresa: Tabulating Machine Company, que

després de canviar de nom moltes vegades, finalment al 1924 va denominar-
se : International Bussines Machine, més coneguda com IBM..-Us sona , oi?
1.2.-La primera generació (1939-1958) Relés i Làmpades de buit

Els primers ordinadors eren màquines gegantines, construïdes amb
finalitats específiques, poc versàtils i difícils de programar.
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per
l'alemany Konrad Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941).
Durant la II Guerra Mundial, un equip de científics i matemàtics que
treballaven a Bletchley Park, al nord de Londres (Anglaterra), van crear
el que es va considerar el primer ordinador digital totalment electrònic:
el COLOSSUS.
A Colossus Mark II computer. The slanted control panel on the left was
used to set the pin patterns on the Lorenz; the paper tape transport is on
the right.
Cap el 1943, COLOSSUS ja era totalment operatiu i va ser utilitzat per
aquest equip de científics que dirigia el matemàtic britànic Alan Mathison
Turing per descodificar els missatges de ràdio xifrats dels alemanys.
Alan Mathison Turing.- Alan Turing is often considered the father of

modern computer science.
17
John Vincent Atanasoff
Computador de Atanassof-Berry
Independentment d'aquest projecte, l'any 1939, el físic nord-americà John
Vincent Atanasoff i Clifford Edward Berry, un estudiant graduat de física,
ja havien construït un prototipus de màquina electrònica al Iowa State
College (EEUU). El construiren al 1942, i l'anomenaren l'ABC (Atanasoff
Berry Computer).
Sembla que no hi ha acord en qui va ser el primer però com tots els invents,
no apareixen de sobte, sinó que tenen una llarga història d'antecedents ,
sense els quals no hauria estat possible arribar fins el moment present.
Però a l'antic edifici de Física de la Universitat de Iowa (EEUU) hi figura
una placa que diu:
18
El primer computador digital electrònic d'operació automàtica va ser

construït en aquest edifici l'any 1939 per John Vincent Atanasoff,
matemàtic i físic de la Universitat, i és qui va concebre la idea, i per
Clifford Edward Berry, estudiant graduat de física.
La controvèrsia està servida.!!
Detall de la Mark I d’IBM
Altre detall de la Mark I

19
1944 IBM Construeix la MARK I que és el primer ordinador construït a

gran escala. Basat amb relés elèctrics. Mesurava 15 metres de llarg per
2,40 d'alt, pesava 5 tones. Tardava 1 segon a fer una suma, 6 a fer una
multiplicació i molt més per una divisió.
John Mauchly i J. Presper Eckert. Construeixen l'ENIAC (Electronic
Numerical Integrator and Computer).
l'ENIAC.- En 1946.-
Màquina basada en tubs de buit com els que hi ha a les ràdios antigues.
17.468 tubs, 30 metres de llarg x 2,40 metres d'alt,pesava 80 tones, feia
5000 sumes i 360 multiplicacions per segon. Treballaren en el projecte de
manera secreta des de que John Mauchly visità la seu de l'ABC al 1941, i
tornà a la Universitat de Pensylvania per a formar equip amb J. Presper
Eckert. L'ENIAC va ser conegut com el primer ordinador electrònic digital
de la història, fins que al 1973 el jutge Larson va invalidar la patent de
l'ENIAC i va donar la raó a Atanasoff i Berry.
1949 John Von Newman s'incorpora al equip de John Mauchly i J. Presper

Eckert i junts, construeixen l' EDVAC (Electronic Discrete variable
Automatic Computer) És la primera màquina que incorpora memòria.
20
1951 John Mauchly i J. Presper Eckert Construeixen l' UNIVAC (Universal

Automatic Computer). Dissenyada per propòsits d'us general. És la primera
màquina que permet processar problemes alfanumèrics i de dades. És amb
l'UNIVAC que neixen els ordinadors comercials.
L’UNIVAC, en una sessió de demostració.

21
Logotip d’IBM
Honeywell Datamatic 1000

Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burrough E-101, i el Honeywell Datamatic
1000. Són la primera generació d'ordinadors, amb un sistema de làmpades
de buit que permetien o interrompien el pas de la corrent.
Làmpades de l’IBM 701 (detall)

22
1.3.-La segona generació (1959-1964) - Transistors

La màxima limitació que tenien els components dels ordinadors fins llavors
era a causa de la seva lenta velocitat de processament. El descobriment del
transistor va fer que augmentés espectacularment la velocitat de càlcul
dels nous ordinadors.
Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes
d’informació, i es va iniciar la indústria del programari.
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain
Inventen el Transistor.
Diferents models de transistors(detall)
IBM 1601
1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620
fins 1790
23
IBM 1620,model 1.-Primer model transistoritzat

1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs removibles que es van convertir
en un estàndard de la indústria de la computació.
1964: La evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d’alt nivell,
més entenedors com el COBOL, FORTRAN o BASIC.
1.4.-La tercera generació d'ordinadors (1964-1971) –

Circuits Integrats
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al
1964 que es van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser
els primers ordinadors en disposar de sistema operatiu que controlava
l’execució dels diferents programes a executar.
1958. Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat.
La idea d’un circuit integrat, és la d’encapsular transistors en un mateix xip.
Fent que els transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls
elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer menys espai. En un
mateix xip s’han integrat fins a milions de transistors.
1964. IBM treu els primers ordinadors basats amb circuits integrats. És la
família de IBM 360
1966. Texas instruments treu la seva primera calculadora de butxaca.
1968. Es funda Integrated Electronics (INTEL) dedicada a la construcció
de circuits integrats.
circuit integrat
24
1.5.-La quarta generació d'ordinadors (1971-...) – PC’s

La primera generació d’ordinadors personals van usar xips tals com 8008,
8080 d’intel, el Z80 de Zilog o el 6800 de Motorola. Aquests xips es
dissenyen amb objectius genèrics i gràcies al programari poden executar
funcions molt diverses.
Durant aquesta generació l’evolució dels microprocessadors ha seguit la llei
de Moore (que al 1965 va dir que la capacitat dels microproceesadors es
doblaria cada 2 anys), duplicant-se cada 18 mesos.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa
japonesa per fer una calculadora d’escriptori. Era un xip de 4 bits, amb
2300 transistors que processaven 108 kHz. Tenia una capacitat per a 4KB
de memòria.
1973. IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester.
1974. Intel fabrica la primera CPU, intel 8080. Tenia una capacitat per a
64KB de memòria i un bus de 8 bits.
1975. William Henry Gates i Paul Allen funden Microsoft.
1975. Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for
Microcomputers) el primer Sistema Operatiu estàndard, per les màquines
basades amb els xips 8080 d’intel i el Z80.
1976. Steven Wozniak i Steven Jobs van fundar Apple Computer.
1978. Intel fabrica la CPU, intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al
mercat el seu primer PC, amb un xip de mateixa la família, un intel 8088
(amb bus de dades extern de 8 bits). D’aquí van sorgir els 80286, 80386
(de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic incorporat), i Pèntium,
II, III i IV. Els pc’s que trobem actualment al mercat són una evolució dels
8086.
2000 Intel Fabrica el Pentium 4 -> 42.000.000 de transistors
2003 Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i l'Itanium
d'Intel
1.6.-Intent fallit de cinquena generació
L’any 1982, el Ministeri d’Indústria Japonès va intentar revolucionar el
món dels ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de
cinquena generació en un plaç de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços
d'utilitzar intel·ligència (sistemes experts) per tal de solventar els
problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van
correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar.
1.6.-El futur
Encara no s’ha trobat cap substitut comercial per als xips de silici. Entre
altres, es parla dels ordinadors basats en ADN (on molècules d’ADN farien
interaccionarien realitzant càlculs en paral.lel), dels ordinadors quàntics
25
(Que no estarien basats només en el 0 o el 1, sinó també en un conjunt

d’estats intermedis típics de la física quàntica).
2.-Parts d’un ordinador
1. Display
2. Motherboard
3. CPU (Microprocessor)
4. Primary storage (RAM)
5. Expansion cards
6. Power supply
7. Optical disc drive
8. Hard disk drive (HDD)
9. Keyboard
10. Mouse
De: http://en.wikipedia.org/wiki/Personal_computer. Thanks!!
26
2.1.-El processador.-
El cervell de la màquina és el processador o la unitat central de procés
(CPU). És un xip amb milions de microtransistors capaç d'executar milions
d'instruccions per segon. És l'encarregat d'agafar les dades d'entrada, i
executar les instruccions d'un programa informàtic per a generar uns
resultats (dades de sortida). La seva potència vé donada per la seva
velocitat mesurada en GigaHertz(GHz), el tipus de CPU (Pentium 3, Pentium
4, Athlon,...), i la mida de la memòria cau que incorpora (pot ser de nivell 1, 2
i 3).
Està muntada dins la caixa (també anomenada torre) que ocupa més o menys
espai a la taula i que conté les parts de l'ordinador que han d'anar més
properes al processador.
2.2.-La memòria principal.-

La memòria és l'encarregada d'emmagatzemar les dades i els programes
que s'han d'anar enviant al processador, per a la seva execució. També
s'encarrega de guardar les dades que aquest genera.
Rep el nom de memòria principal aquella a la que el processador accedeix de
forma directa, amb molta freqüència. Per les seves característiques, en
general s'utilitza la memòria de tipus RAM (memòria d'accés aleatori) per a
aquesta funció.
Totes les unitats de memòria es poden classificar segons la capacitat ( 256
megabytes (MB), 512 MB, ...) i el tipus (de menys ràpida a més);
SDRAM(100), SDRAM(133), DDR (266), DDR(333), DDR(400),...
2.3.-Dispositius d'emmagatzematge.-
Per qüestions tècniques, normalment resulta impossible emmagatzemar tota
la informació a la memòria principal. Per aquest motiu, existeix la memòria
secundària, on s'emmagatzema tota la informació amb la que no estigui
treballant el processador en aquell moment. En general, aquesta és
constituida per tota una sèrie de dispositius d'emmagatzematge
diferenciats de la computadora en si mateixa.
A diferència de la memòria principal, que sol ser volàtil (s'esborra en apagar
l'ordinador), els dispositius d'emmagatzematge solen ser no volàtils (es
conserva el seu contingut al apagar l'ordinador). En tenim de diferents
tipus: disquets, discs durs, CD (Disc Compacte), DVD, cintes, memòries
flash, ...
27
Ratolí
2.4.-Dispositius d'Entrada i Sortida.-
Ens permeten comunicar-nos amb l'ordinador;
D'entrada; El teclat, el ratolí, el joystick, l'escàner, el micròfon, la càmera
web, ...
De sortida; El monitor, l'altaveu, la impressora,...
El teclat
2.5.-Altres dispositius.-
Dins la caixa de l'ordinador (o la torre), cal connectar el processador amb
tots els altres dispositius, per a fer-ho, utilitzem la placa base, sobre la
qual s'hi instal.la;
El processador
La memòria principal
Els dispositius d'emmagatzemament
Els dispositius d'entrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de vídeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproducció i gravació d'audio)
La font d’alimentació (proporciona l'electricitat necessària als diferents
components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs) (USB, sèrie,
paral.lel, PS/2,...)
28
3.-El programari.-
El programari no forma part de l'ordinador, però permet que aquest executi
les tasques que necessitem. El primer programa que es carrega a l'engegar
l'ordinador és el sistema operatiu. En aquests moments, Windows és el
sistema més utilitzat en ordinadors domèstics, tot i que el Linux està
guanyant terreny. Una vegada el sistema operatiu s'està executant, podrem
utilitzar les nostres aplicacions (editor de textos, full de càlcul, correu
electrònic, navegador web, jocs, ...)
4.-Ordinadors del futur.-

No podem saber com seran els ordinadors del futur , però el que sí podem
saber són les tendències en el món de la Informàtica i es poden fer
hipòtesis de quin és el rumb cap el qual es dirigirà.
Així, una tendència constant en el desenvolupament dels ordinadors és la
microminiaturització, iniciativa que tendeix a comprimir més elements de
circuits en un espai de xip cada vegada més petit.
Actualment existeixen ordinadors de butxaca, que es poden agafar amb una
sola mà, amb gairebé les mateixes prestacions d'un ordinador personal.
Un xip és un element bàsic de la microelectrònica, de dimensions molt
reduïdes, que normalment conté molts dispositius electrònics que formen un
circuit integrat.
A més, els investigadors intenten agilitzar el funcionament dels circuits
mitjançant l'ús de la superconductivitat, un fenomen de disminució de la
resistència elèctrica que s'observa quan es refreden els objectes a
temperatures molt baixes.
Les xarxes informàtiques, han adquirit cada vegada més importància en el
desenvolupament de la tecnologia informàtica. Les xarxes són grups
d'ordinadors interconnectats mitjançant sistemes de comunicació.
La xarxa pública Internet, és un exemple de xarxa informàtica planetària.
Les xarxes permeten que els ordinadors connectats intercanviïn ràpidament
informació, i en alguns casos, comparteixin una tasca, amb la qual cosa molts
ordinadors poden cooperar per realitzar una feina específica.
En aquests moments, s'estan desenvolupant noves tecnologies d'equip físic i
suport lògic que acceleraran aquests processos.
Una altra tendència és el desenvolupament d'ordinadors de cinquena
generació, amb capacitat per resoldre problemes complexos de manera que
es poguessin arribar a considerar creatius.
Una via que s'està explorant activament és l'ordinador de procés paral·lel,
que utilitza molts xips per a realitzar vàries tasques diferents al mateix
29
temps. Aquest procés paral·lel podria arribar a reproduir, fins a cert punt,
les complexes funcions que caracteritzen el pensament humà.
Una altra forma de procés paral·lel que s'està investigant és la utilització
d'ordinadors moleculars. En aquests ordinadors, els símbols lògics
s'expressarien per unitats químiques d'ADN en comptes de pel flux
d'electrons habitual en els ordinadors d'ara. Els ordinadors moleculars
podrien arribar a resoldre problemes complicats molt més ràpidament que
els actuals superordinadors amb una despesa molt més petita d'energia.
Links informatius sobre aspectes del tema:
http://www.old-computers.com/news/default.asp
http://pc-museum.com/
http://www.silentpcreview.com/
http://www.pcguide.com/
http://computer.howstuffworks.com/pc.htm
http://pc.wikia.com/wiki/Main_Page
http://www.blinkenlights.com/pc.shtml
http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/
http://www.computerinfoworld.info/
http://www.magooswisewords.com/MagoosBook/shopping/buycomp1.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Inform%C3%A0tica_de_butxaca

SetmanaCultural 06 InformaticaOrdinadors DossierAlumnesWEB

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

SetmanaCultural 06 InformaticaOrdinadors DossierAlumnesWEB

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

25 al 28 d’abril

Ceip Mare de Déu del Remei

Alumne:……………………………………………………………. Curs: ……………………………….

SETMANA CULTURAL 2006.-(CURS 05/06)

Informació i imatges a treballar extreta de :

2 Parts d’un ordinador

Dibuix d'un ordinador de sobretaula

Ordinador portàtil IBM

Un ordinador o computadora (Personal Computer o PC en anglès), és un

1.1.-La prehistòria (màquines de calcular)

Àbac marcant el número 37.925

Babilònia era un antic estat localitzat a Mesopotàmia

Situació d’Irak al món

A principis del 1600, John Napier, (matemàtic escocès) va inventar els

Un taulell enorme que permetia multiplicar grans xifres.Va ser la primera

William Oughtred.- (Nascut ,el 5 de Març de 1575.Mort, el 30 de Juny de

William Oughtred Regla de càlcul d’Oughtred

Wilhelm Schickard, Calculadora de Schickard

Blaise Pascal Blaise Pascal treballant

Pascaline 1(màquina de calcular de Pascal)

Pascaline 2(màquina de calcular de Pascal)

Gottfried Von Leibniz, (1646-1716)

Gottfried Von Leibniz, Computadora de Von Leibniz

George Boole.-(1815-1864) Casa de George Boole

acudit francès sobre Georges Boole, de

Jacquard ,Joseph Marie(1752-1834)

Màquina de Jacquard Jacquard ,Joseph Marie(Gravat de l’época)

Màquina de Jacquard (invent inicial)

Molts historiadors consideren com l'autèntic inventor de l'ordinador

Charles Babbage lebte von 1791 bis 1871

Màquina de CHARLES BABBAGE

Notícia diaris invent de Babbage.- Detall de la màquina

Màquina diferencial disenyada per Charles Babbage,(quin ordinador més

Augusta Ada King, Countess of Lovelace (December 10, 1815 – November

Ada Byron Ada Byron.-Comtessa de Lovelace

that resulted in the publication of "Sketch of the Analytical Engine" by

Màquina que Ms.Ada Byron va programar

Tarja perforada de Herman Hollerith (1890)

Herman Hollerith (February 29, 1860 – November 17, 1929) was an

Hollerith va muntar la seva empresa: Tabulating Machine Company, que

1.2.-La primera generació (1939-1958) Relés i Làmpades de buit

Alan Mathison Turing.- Alan Turing is often considered the father of

John Vincent Atanasoff

El primer computador digital electrònic d'operació automàtica va ser

Detall de la Mark I d’IBM

Altre detall de la Mark I

1944 IBM Construeix la MARK I que és el primer ordinador construït a

1949 John Von Newman s'incorpora al equip de John Mauchly i J. Presper

1951 John Mauchly i J. Presper Eckert Construeixen l' UNIVAC (Universal

L’UNIVAC, en una sessió de demostració.

Honeywell Datamatic 1000

Làmpades de l’IBM 701 (detall)

1.3.-La segona generació (1959-1964) - Transistors

Diferents models de transistors(detall)

IBM 1620,model 1.-Primer model transistoritzat

1.4.-La tercera generació d'ordinadors (1964-1971) –

1.5.-La quarta generació d'ordinadors (1971-...) – PC’s

(Que no estarien basats només en el 0 o el 1, sinó també en un conjunt

4. Primary storage (RAM)

7. Optical disc drive

8. Hard disk drive (HDD)

2.2.-La memòria principal.-

4.-Ordinadors del futur.-