A QUE PODEM JUGAR AL PATI

DE LESCOLA???

JOCS PINTATS AL PATI

Aquest document cont diferents propostes de jocs que podem aplicar al pati.
La primera part est extreta dun document penjat a la xarxa anomenat la zona de
jocs pintats a lescola i que trobareu en el segent enlla
http://www.enmoviment.es/zonadejocs.pdf.
La segona part sn jocs proposats per lautor daquest document juntament amb alters
propostes ja existents a algunes escoles.

Creat per scar Garcia Pertusa

Mail: joctradicional@gmail.com

1. EL PERQU DE TOT PLEGAT

QU S LA ZONA DE JOCS PINTATS?
Els infants passen fins a una quarta part del seu dia escolar al pati de lescola. Aix queda
demostrat en lestudi i anlisis que la Cris Molins fa en el document que trobareu en lenlla
segent: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/525.pdf.
Fer el millor s possible del joc pot ajudar a fer front a la inactivitat, a lavorriment i al mal
comportament que pot ser perjudicial per a la convivncia dels nens i afectar a les classes. La
idea principal s que millorant el temps de joc mitjanant una zona especfica dedicada al joc
podem obtenir un impacte significatiu sobre la vida escolar. A ms, s una bona manera de
desconnectar-se desprs duna jornada de escola, classes extraescolars i deures.
Aix mateix, amb la zona de jocs pintats els nens poden beneficiar-se per mantenir-se en forma
i actius, aprendre a jugar amb els altres, utilitzant la imaginaci, i acabar jugant de forma
divertida que s vital per a qualsevol infant en desenvolupament.
La zona de jocs pintats, com el seu nom indica, es tracta duna rea amb jocs que han estat
pensats i pintats al terra del pati de lescola. La majoria dels jocs de la zona sn jocs
tradicionals, que els nens ja els coneixen perqu els han vist prviament a les sessions
deducaci fsica o algun familiar o amic els hi ha ensenyat.
Tamb hem introdut jocs de taula que poden ser aplicats de forma bastant directa al pati i que
poden donar molt de joc. En aquest cas fa falta agafar el tauler del joc que est dibuixat en
totes les fitxes i traslladar-lo al pati. Les fitxes poden ser fetes de material reciclat.

QUINS JOCS TRIEM?

- Es poden pintar jocs alternatius als jocs de pilota a lhora desbarjo, en quantitat
suficient per a que tot lalumnat pugui gaudir daquests a la vegada.
- Jocs cooperatius i tranquils en la majoria de les ocasions. Recordem que una de les
principals idees es reduir els conflictes a lhora del pati.
- Jocs no noms amb requeriments fsicomotrius, sin que tamb impliquin un
entrenament social i intellectual. En aquest sentit, en una zona de jocs els
jugadors interactuen entre ells establint les seves prpies normes.
- Jocs tradicionals, de tota la vida. Els alumnes poden demanar als seus avis,
pares, tiets, amics... a quins jocs jugaven de petits. Aix, de ben segur que entre
tots reunirem un patrimoni cultural ben important.
-Jocs de taula amb aplicabilitat directa a ser dibuixats i representats de forma gegant.
Sn jocs amn un alt component destratgia i habilitat.
- Es pot fer un estudi previ a la pintada dels jocs al terra del nostre pati escolar
per detectar quins sn aquells jocs que els nostres alumnes estarien
interessats i aix exercir la democrcia en la tria de jocs.

COM HA DE SER AQUESTA ZONA?

- Sobretot amb lalumnat deducaci infantil, ats que els nens encara no
tenen ledat de preocupar-se per la seva integritat, intentar que la zona de jocs
estigui a prop de ledifici de lescola per poder controlar-los si cal.
- Si pot ser, collocar la zona de jocs entre sol i ombra, per exemple, sota
duns arbres o en un porxo, i recordar que cal que shidratin amb aigua
constantment.
- Una bona soluci, ja que els nens han de jugar al terra del pati, seria cobrir
tota la superfcie del lrea amb un material tou, flexible i elstic, capa
damortir la caiguda dels petits; i evitar els objectes punxants, vidres o altres
elements que produeixin ferides.
- Sota dun porxo pot ser lespai ideal per a que els dies de pluja puguin
refugiar-se i passar una estona agradable i tranquila.

2. ELS JOCS PROPOSATS: JOCS DHABILITAT I JOCS DE TAULA

BLOC 1. JOCS DHABILITAT

Sn jocs molt fcils de traslladar al pati i de dibuixar-los.

No requereixen gaire material, i quasi sempre shi pot jugar amb pedres o pilotes.
Sn jocs on el component bsic que hi desenvolupem s lhabilitat daconseguir el nostre
objectiu

Entre la llista de jocs, trobem:

1. Joc de la diana gegant
2. La xarranca de cargol.
3. Cursa o Rally de xapes
4. El joc del laberint
5. Futbol amb xapes
6. La xarranca
7. Marro
8. Tres en ratlla.
9. Triangle
10. La ratlla
11. 7 i
12. Skully
13. Tira palets
14. Llanament de formatge
15. Flndit bufant
16. Gu amb caniques o bales

JOC DE LA DIANA GEGANT

DE QU EL CONEIXEM?
Els jocs de punteria sempre han estat jocs associats a oficis o activitats com la caa o fins i tot
han estat activitats molt relacionades amb nobles i cavallers. La diana s el joc ms conegut
dels jocs de punteria i data de molts segles anteriors als nostres temps.
MATERIAL

Una pedra i el dibuix duna diana gran.

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC

Cadasc escollir un color del centre

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Sinicia el joc amb la pedra amagada en qualsevol de les mans. Pregunta al participant
de la dreta si sap en quina ma la t. Si el ve lencerta, avana una casella i passa la
pedra al de la seva dreta. En cas de no endevinar-ho no pot avanar i ha de passar la
pedra al seu company que realitza la mateixa operaci
FINAL DEL JOC

Guanya el primer jugador que arribi al centre de la diana.

JOC DE LA XARRANCA DE CARGOL

DE QU EL CONEIXEM?
La xarranca s un dels jocs tradicionals ms coneguts i ms reconeguts arreu del mn. Cada
pas i fins i tot cada regi dins un mateix pas t la seva forma de dibuixar la xarranca. Els noms
amb que es coneix aquest joc sn illimitats: setmana, palet, etc.... Es creu que el seu origen s
mstic i pertanyent a un ritual tenint en compte el fet que a dalt de tot del joc hi trobem el cel.
MATERIAL

Una pedra per cada participant

i el dibuix duna diana gran.

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC

Tots els jugadors agafen una pedra.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Comena el primer jugador saltant a peu coix des de la primera casella fins el centre
del cargol portant la seva pedra a la m.
De tornada ha descollir una de les caselles per dipositar la seva pedra que noms ell
podr trepitjar amb dos peus i poder descansar i tornar a sortir a peu coix fins a la
sortida sense la seva pedra. El segent jugador fa el mateix escollint una altra casella
per dipositar la seva pedra i tornar a sortir. La casella que ja te pedra en el terra
shaur de fer un gir a peu coix sense trepitjar les lnies.
Es continua fent segons el nombre de jugadors i fins que tots hagin dipositat la seva
pedra. Si hi ha pocs participants poden fer servir tres pedres cadasc
FINAL DEL JOC

Guanya el primer jugador que aconsegueixi completar el circuit

Rally de xapes
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: una xapa de beguda per a cada jugador i guix per marcar el circuit a terra.
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat: mitjana.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
Es fa un cam a la sorra. Es pot aprofitar per a fer pujades i baixades, llocs ms estrets i espais
ms amplis. Es marca la sortida i darribada.
Es posen totes les xapes a la lnia de sortida i es marca el torn de tirada.
DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MS JUGADORS
Amb el dit ndex simpulsa la xapa intentant fer-la avanar el mxim dins del cam. Si un
jugador fa sortir la xapa de la pista, la deixa all on sha sortit.
Guanya la primera xapa que creua la lnia de sortida.
DESPRS DEL JOC___________________________________________________
OBSERVACIONS
Per tal que pesin ms, les xapes es poden omplir de plastilina. Podem escollir entre fer
dibuixos amb la plastilina (i fins i tot les podem envernissar) o b enganxar a sobre dibuixos o
fotografies de corredors. Al llarg del cam podem posar obstacles que donin emoci a la cursa.

EL JOC DEL LABERINT

ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: tres pedres per parella
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat: mitjana.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL

Es situen a la sortida dues pedres diferents, una de cada jugador, en el punt blanc ms
extern del laberint. La parella de jugadors se situen un davant de laltre
DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MS JUGADORS

Un dells samaga una tercera pedra, ms petita, en una de les seves mans, presentantli al seu adversari, que haur de saber a quina m es troba. Si ho encerta mou la pedra
del terra fins el proper angle o punt blanc i es repeteix lacci. En cas contrari, s la
pedra del contrincant la que avana fins a langle.
El procediment es va repetint fins que una de les pedres arribi fins a lltim angle o
punt blanc del centre del laberint. El jugador que aconsegueixi arribar primer obt un
punt. El joc es torna a reiniciar per en aquest cas la pedra lamaga laltre participant
FINAL DEL JOC
Guanya qui abans aconsegueixi 4 punts.

FUTBOL AMB XAPES

ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: es posen 11 xapes a cada camp (jugadors).
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat: mitjana.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL

poden jugar fent 1 x 1 com un grup de 4- 6 jugadors

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MS JUGADORS

La pilota ser una altra xapa diferenciant-la b de les altres, per la forma o pel color.
Sanir fent petites i suaus empentes, amb lobjectiu de fer gol a la porteria contrria
FINAL DEL JOC

Guanya lequip que ms gols faci.

LA XARRANCA
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: 1 pedra per jugador
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat: mitjana.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL

Es posen tots els jugadors en filera

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MS JUGADORS

Llena el primer jugador la seva pedra a la casella nmero 1. Comenar a saltar a peu
coix sense trepitjar el quadrat on est situada la pedra. Els dos peus es podran fer
descansar alhora en els quadrats que estiguin un al costat de laltre. Per tornar es far
un gir de 180 i es far igual la tornada a peu coix. Finalment, quan sarribi a la pedra
des de la casella anterior, sintentar agafar la pedra recolzant a terra un sol peu i se
sortir de la xarranca saltant a fora sense trepitjar la casella on estava la pedra
FINAL DEL JOC

Guanya el jugador que arribi abans al cel i torni a la casella dinici.

EL MARRO
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: 9 pedres
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat: mitjana.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL

Tots en filera darrera duna lnia.

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MS JUGADORS

comena el primer jugador a llenar les seves 9 pedres amb la intenci daconseguir
alineacions de tres pedres, una en cada quadrat, en sentit vertical, horitzontal o
diagonal a la lnia de tir.
Cada alineaci aconseguida suma 1 punt. En cas de situar dues pedres en un mateix
quadrat queda anullada la filera.
FINAL DEL JOC

Guanya el jugador que aconsegueixi ms nombre de punts.

EL TRIANGLE
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: tres pedres planes ( o tres soles de sabata) i un guix per marcar terra.
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat: baixa.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
Es dibuixa a terra un triangle com el de la illustraci. A una passa de la base, es marca la lnia
de IIanament ms o menys a 2 metres de distncia.
S' estableixen torns i els jugadors es disposen darrere la lnia.
DESENVOLUPAMENT PER A DOS JUGADORS
Cada jugador, al seu torn, llana les tres pedres. Se sumen totes les puntuacions aconseguides.
Guanya qui aconsegueix ms punts que I'altre.
DESENVOLUPAMENT PER A UN JUGADOR
El jugador t igualment tres pedres o soles de sabata i per tant tres llanaments. Lobjectiu s
aconseguir sumar ms de 10 punts en els tres llanaments.

DESPRS DEL JOC___________________________________________________

OBSERVACIONS
En el cas que estiguin jugant nens de diferents edats, es pot proposar canviar la distancia de
llanament segons I'edat. Daquesta manera sequilibren les possibilitats

RATLLA
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: una xapa per a cada jugador ( omplerta de plastilina perqu pesi ms)
Nombre de jugadors: mnim 2.
Intensitat: baixa .
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
Es fa una lnia a terra (es pot fer amb el peu o, si es prefereix que sigui ms fina, es pot utilitzar
un petit pal).Tamb podem utilitzar guix.
A una distncia dunes tres passes es marca el lloc de llanament. Sestableix un ordre de tir. I
cada jugador llana la seva xapa fins a la lnia.
DESENVOLUPAMENT PER A MS DUNA PERSONA
Guanya la partida qui deixa la seva xapa ms prop de la lnia sense passar a I'altra banda.
El jugador que ha guanyat semporta un punt. Es pot jugar a qui primer aconsegueixi deu
punts.
DESENVOLUPAMENT PER A UNA PERSONA
El jugador t tres xapes per intentar arribar el ms a prop de la ratlla sense passar-se. Al lloc on
quedi la xapa ms a prop es marca amb el nom i daquesta manera podrem comprar amb els
propers tiradors.

DESPRS DEL JOC___________________________________________________

OBSERVACIONS
Enlloc de jugar amb xapes tamb es pot jugar amb altres objectes: patacons, cdols, cromos o
bales.

ZONA LMIT DE
PUNTUACI
ZONA DE
LLANAMENT

7 I 1/2
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: guix per marcar el taulell i talons de sabata
Nombre de jugadors: mnim 2.
Intensitat: baixa.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
Marcarem un quadrat a terra amb 5 quadrats (1,2,3,4 i ).
DESENVOLUPAMENT PER A MS DUN JUGADOR
Per torns anem tirant el tal dins el requadre on hi ha les puntuacions de 1,2,3 i 4 i un petit
centre on hi ha el mig i intentem arribar al nombre ms prxim de 7 i sense passar-se.
s el mateix sistema que el joc del 7 i de les cartes.
DESENVOLUPAMENT PER A UN JUGADOR
Es tracta que amb un mxim de 5 tirades el jugador aconsegueixi fer exactament 7 i mig. No es
tracta dacostar-nos si no de fer la puntuaci exacta.
DESPRS DEL JOC___________________________________________________
OBSERVACIONS
Adaptaci al tradicional joc dapostes de cartes.

2
1/2

SKULLY
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: guix per marcar el tauler i xapes
Nombre de jugadors: mnim 2.
Intensitat: mitjana.
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
Cap.
DESENVOLUPAMENT PER A MS DUNA PERSONA.
Cal completar el recorregut de la casella 1 fins a la 9 de manera que el nostre objectiu s
introduir la xapa dins la casella de cada nombre per ordre nominal. El qui cau a dins la casella
que li toca torna a tirar, per si no hi entrem hem de deixar el torn per un altre jugador.
DESENVOLUPAMENT PER A UN JUGADOR
Amb un mxim de deu tirades es tracta de veure fins a quin nombre som capaos darribar.
Aquesta puntuaci sapunta en un paper per poder comparar amb altres jugadors.
DESPRS DEL JOC___________________________________________________
OBSERVACIONS
El tauler de joc s un quadrat gran on dins hi ha 9 quadrats amb un per nombre i espais en
blanc entre caselles.
s un joc dorigen britnic de bodega

TIRA-PALETS
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: Material: xapes, palets cilndrics i guix.
Nombre de jugadors: mnim 2 .
Intensitat: mitja .
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
Es delimita un espai rectangular de joc. A dins s'hi colloquen escampats i en posici vertical,
10 palets. Es marca una lnia de sortida.
DESENVOLUPAMENT
Es determina l'ordre de tirada.
Amb la seva xapa, el jugador ha de mirar de tombar els palets. La xapa es es mou impulsant-la
amb el dit ndex.
El primer palet val 1, el segon 2, el tercer 3 i aix successivament fins al palet nmero 10 que
val 10 punts.
El jugador que va tombant palets t dret a tornar a tirar.

DESPRS DEL JOC___________________________________________________

OBSERVACIONS

LLANAMENT DE FORMATGE
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material: un formatge sencer rod o una roda petita i guix per marcar la diana.
Nombre de jugadors: mnim 2.
Intensitat: mitja .
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
El jugador que llena es posa en la zona de llanament marcada per una lnia a terra.
DESENVOLUPAMENT
El jugador llena el formatge de manera que rodoli fins arribar a la zona de puntuaci. All on
caigui el formatge ser la puntuaci que ha aconseguit. Podem quedar de fer ms dun
llanament per persona.
DESPRS DEL JOC___________________________________________________
OBSERVACIONS
Vigileu no us carregueu el formatge.

1
2
3
4

FLNDIT BUFANT
ABANS DEL JOC_____________________________________________________
Material:una pilota de ping pong i un cos de boli bic.
Nombre de jugadors: mnim 2.
Intensitat: mitja .
DURANT EL JOC_____________________________________________________
DISPOSICI INICIAL
El jugador es posa davant de la lnia marcada de genolls i posa la pilota sobre la lnia
DESENVOLUPAMENT
En el moment de comenar, el jugador bufa a travs del cos del boli bic per empnyer la seva
pilota dins el cercle marcat a un parell de metres de distncia de la lnia de llanament en una
sola bufada.
Si aconsegueix deixar la pilota dins el cercle en una sola bufada, s el guanyador.

GU
INTRODUCCI_________________________________________________________________
El gu s un joc de caniques o bales o boles. Les caniques han estat i sn encara una joguina
molt apreciada pels infants i fcils de trobar ( actualment les podem trobar en joguineries i/o
botigues de tot a 1 euros). Poden ser de diferents materials com vidre o fang. Aquestes
darreres eren fetes pels propis infants i es coen al forn mentre lvia de la casa feia el pa.
Lantiguitat daquesta joguina s tal que fins i tot en podem trobar referncies en sarcfags de
infants de limperi rom.
ABANS DEL JOC________________________________________________________________
Material: un grapat de caniques.
Nombre de jugadors: mnim 2
Intensitat o tipus de joc: joc de desafiament i/o oposici i dintensitat baixa.

DESCRIPCI DEL JOC____________________________________________________________

Amb les caniques es poden jugar a diferents jocs per el gu s un dels ms coneguts. s joc s
tan simple com divertit ja que es tracta de que cada jugador intenti posar la seva canica en un
forat abans que la resta de jugadors.
En aquest joc hi podem jugar apostant les mateixes caniques de manera que quan un jugador
llena la seva canica i no la introdueix en el forat i a darrera llena un altre jugador i aquest si
ho aconsegueix, el jugador que lha posat al forat es queda totes les caniques que hi hagi en
lespai de joc.
OBSERVACIONS_______________________________________________________________
s un joc que a part de treballar el component habilitat, tamb desenvolupa lestratgia i la
capacitat denfrontar-se a situacions molt canviants dins el joc on de cop pots passar de
guanyar a perdre

BLOC 3. JOCS DE TAULA

Els jocs de taula normalment es juguen com el seu nom indica a sobre duna
taula per en el nostre cas es tracta de pintar el tauler a terra.
Els jocs de taula necessiten material complementari al dibuix de terra. Aquest
material pot ser material reciclat o pedres de diferents colors .

Els jocs de taula tradicionals que sn els que tenim exposats en aquest
document, tenen un alt component estratgic que ajuda a desenvolupar
lhabilitat de lestratgia i el canvi de situaci dins el marc ldic duna partida o
joc.

Els jocs plantejats en aquest document sn:

1. Awithlaknanai
2. Barricada
3. Dames xineses
4. Gallines i guineu
5. Iot
6. Joc real de lUr
7. Mol
8. Mu torere
9. Puluc
10. Tella
11. Sortilegis
12. Yut
13. Shuffleboard
14. Cidades

AWITHLAKNANAI
DE QU EL CONEIXEM?
Diu R. C. Bell que lAwithlaknannai s una adaptaci americana del joc dAlquerque, introdut
per colon s europeus al s. XVI. Els indis Zunis haurien adaptat aquest joc a la seva cultura,
modificant-ne el tauler.
El tauler americ representa un combat de serps (Kolowis), en referncia a la seva mitologia.
Nhi ha dues versions (25 o 47 punts). Els haurien trobat taulers gravats en pedra .als terrats de
les cases dels indis Zunis.
MATERIAL
Un tauler amb un diagrama de 25 caselles.
12 peons dun color i 12 dun altre
Es poden fabricar els peons amb fusta,
pasta de sal, paper maix, fang, xapes...

A partir de 7 anys
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Cadasc posa els seus peons a les caselles de sortida (veure dibuix). Es decideix a sort qui
comena.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Al seu torn de joc cada jugador desplaa un dels seus peons dun punt a un altre punt ve
seguint la lnia.
Es pot desplaar un pe o fer una presa saltant per sobre dun pe adversari. Per a realitzar
una presa, cal: que el pe adversari sigui un pe ve, que el punt darribada sigui buit, que el
salt es faci en lnia recta (com a les Dames), Es poden realitzar varies preses amb el mateix pe,
canviant o no de direcci.
PROHIBICIONS
No es poden fer preses si no es salta en lnia recta ( ex:a les extremitats del tauler).
Si un jugador no fa una o totes les preses que pot, el seu pe podr ser bufat per ladversari,
s a dir retirat del joc.
FINAL DEL JOC
Guanya el jugador que ha pres tots els peons del seu adversari.

BARRICADA
DE QU EL CONEIXEM?
Aquest joc s conegut des de finals de segle XVIII ( any 1890) a Alemanya tot i que no es va
popularitzar fins a principis de segle XX a Europa i Amrica. La marca Ravensburger va ser qui
va popularitzar aquest joc en els anys 60.
MATERIAL
4 fitxes de cada color ( blau,vermell,groc i verd)
Un taulell tal com mostra el dibuix.
Un dau de sis cares.
A partir de 6 anys

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
La disposici inicial de les fitxes s la que mostra el segent dibuix on cal tenir en compte que
les fitxes de color groguenc sn les barricades.
Cada jugador t un color de fitxes.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Per torns, cada jugador llana el dau i fa avanar una de les seves fitxes tantes caselles com
indiqui la puntuaci obtinguda del dau. Un cop llanat el dau, el jugador pot decidir no moure
la puntuaci que ha sortit si no li conv.Les fitxes poden enfilar qualsevol cam i , si conv,
tamb retrocedir, per sempre en lnia recta.
Les barricades ( les 11 fitxes de color diferent) no es poden saltar ( fan de barrera),per si un
jugador cau just al damunt duna, pot canviar-la de lloc i situar-la a qualsevol casella del tauler
que no estigui ocupada, tret de la primera fila horitzontal i la casella darribada.Es pot saltar per
damunt de qualsevol casella dels oponents o prpia.Quan una fitxa cau en una casella ocupada,
la que hi havia ha de tornar a la casella de sortida. No hi pot haber mai dues fitxes en una
mateixa casella.
FINAL DEL JOC
Guanya aquell jugador que aconsegueix arribar a la casella final amb totes les seves fitxes.
Tamb hi ha la versi en que guanya aquell jugador que sigui el primer en fer arribar una de les
seves fitxes a la casella darribada.

DAMES XINESES
DE QU EL CONEIXEM?
Les dames xineses sn un joc de tauler que es juga sobre una estrella de sis puntes, admetent
des d'un jugador en solitari fins a sis competidors. Malgrat el seu nom, l'origen del joc s
alemany i data del segle XIX.
MATERIAL
10 fitxes de cada color ( depenent de les puntes del joc)
Un taulell tal com mostra el dibuix.

A partir de 6 anys

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Posem les 15 fitxes en cada cantonada del color que correspongui amb el color de les fitxes
amb qua juguem
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Per torns, cada jugador mour una de les seves fitxes a una casella veina o a una altra casella
sempre en la mateixa acci salti alguna fitxa que li quedi davant (sigui prpia o dun adversari)
es poden enllaar varis salts en una mateixa jugada sempre que sigui possible.
No es mata cap fitxa dels oponents ja que aquestes poden servir per saltar ms depressa i
arribar a collocar les fitxes a laltre extrem el ms aviat possible.
FINAL DEL JOC
Guanya aquell jugador que aconsegueix fer arribar totes les seves fitxes i collocar-les en forma
cnica tal i com estaven al principi per a la part oposada don ha comenat.

LES GALLINES I LA GUINEU

DE QU EL CONEIXEM?
Aquest joc s una modificaci del joc ms antic i clssic anomenat ASALT, joc destratgia tant
jugat per la noblesa com el poble, i que sexten rpidament a Europa i sobretot a Anglaterra. La
versi explicada apareix documentada per primer cop lany 1300 a Islndia.
Tamb hi ha una explicaci que mostra que aquest tipus de jocs destratgia eren utilitzats per
els exercits orientals ( Jap i Xina) per realitzar laprenentatge dels seus soldats ( el joc
dqauesta versi sanomena rebels i xinesos).
MATERIAL
Un tauler ( imatge)
13 fitxes que sn les gallines
1 fitxa de color diferent que representa la oca

A partir de 7 anys
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Es colloquen les fitxes tal i com podem veure en la fotografia de lapartat anterior,on hi ha 13
gallines i una guineu. Les 13 gallines surten dun extrem del tauler i la guineu es situa dins el
quadrat a laltre extrem del tauler
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Cada jugador mou en el seu torn. Les gallines noms poden moures per els punts marcats en
el tauler que estiguin relacionats amb linies (diagonal, vertical o horitzontal) per no poden
matar a la gallina. En canvi, la guineu es mou o digual manera que les galines o pot matar
alguna gallina si al igual que en les dames s capa de passar per sobre i anar a una casella
buida.
FINAL DEL JOC
Les gallines guanyen si aconsegueixen ocupar tots els punts de la fortificaci de la guineu (
quadrat superior del tauler) o si aconsegueixen bloquejar el moviment de la guineu.
La guineu guanya quan aconsegueix matar 7 gallines.

IOT
DE QU EL CONEIXEM?
El iote s un joc practicat a tota la zona de lfrica occidental, especialment al tros que va del
Senegal a Burkina Faso. s un joc amb ms de 200 anys dhistria, descendent directe del
TIOKI, un joc al que jugaven els Peules, un poble de pastors nmades repartits per tot loest
dAfrica. Actualment hi ha un verb que es diu iotar i que significa prendre.En aquest joc hi
solien jugar els homes adults fent forats a la sorra.
MATERIAL
12 fitxes de color fosc
12 fitxes de color clar
Un taulell quadriculat de 5x 6 caselles.

A partir de 6 anys
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Comencem amb el tauler buit.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Els jugadors mouen per torns alterns. Un moviment consisteix en posar una pea no usada
encara en una posici qualsevol del tauler, que estigui buida, o b desplaar una pea a una
posici adjacent vertical o horitzontal buida.
En lloc de moure podem capturar una pea contrria fent un salt curt vertical o horitzontal. En
cas de capturar tenim una bonificaci, que consisteix en retirar del tauler una altra pea
qualsevol de loponent.
FINAL DEL JOC
Guanya qui deixa loponent sense peces o les hi immobilitza.

JOC REAL DE LUR

DE QU EL CONEIXEM?
Els taulers de joc, descobert durant les excavacions de tombes reials a la ciutat d'Ur (avui Iraq)
t ms de 4500 anys. Aquestes sn les restes dels jocs ms antics trobats fins a ara.
El 1920, l'arqueleg britnic sir Leonard Woolley va descobrir el major tresor d'art antic mai
descobert a Mesopotmia. Entre els tresors d'Ur, trobem molts jocs amb una rica decoraci
amb incrustacions de marqueteria. Aquest joc sembla haver estat el favorit de la classe alta de
la societat sumria. De fet, els escaquers noms es van trobar en tombes reials o de gent rica.
Posaven els jocs a les tombes dels morts perqu els difunts tinguessin un entreteniment per
divertir-se a l'altra vida.
MATERIAL
1 tauler de 20 caselles, dividits en dos bndols cadascun de 6 caselles i un camp de batalla de 8
caselles.
7 peces blanques i 7 peces negres, marcades amb un signe especial en un dels costats. Les
peces han de ser planes perqu es puguin apilar.
Un dau de sis cares (el del joc original era piramidal).
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Al comenament, els set peons soldats s'apilen de manera que la cara visible no sigui la
marcada, al davant de les seves respectives entrades.
Cada jugador t un camp (caselles negres per als blancs, caselles blanques per als negres). Les
peces de cada jugador tenen els seus propis camins (discontnua blanca i negre), i les peces de
cada jugador no pot penetrar en el del oponent a menys que siguin presoners
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Cadasc llana el dau al seu torn i avana (o es posa en joc) la pea que trii el nombre de
caselles que mostri el dau.
Si el dau marca el 6, no savana cap casella i passa el seu torn.
CAPTURA DE PECES
Quan una pea entra al camp de batalla ( caselles de color gris), ha de probar de fer presoners.
Per a aix noms cal aturar el seu desplaament a la mateixa casella duna o ms peces de
loponent. En la propera ronda, pot desplaarles al mateix temps que la seva pea fins a
l'ltima casella (A) del seu cam. No hi ha lmit en el nombre de presoners (Fig. 2).
Cal que el dau marqui el nombre exacte per arribar a la casella de destinaci. Si el nombre s
ms alt, no pot moure la seva pea.

SOLDATS/OFICIALS
Inicialment totes les peces sn soldats (cara visible sense marcar), s a dir, noms poden
avanar en la direcci de les fletxes. Quan una pea acaba de fer tot el seu cam, i arriba a la
cassella de destinaci, no deixa el joc, per esdev oficial (encara que no hagi fet captures).
Tomba la pea perqu es vegi la seva marca, i dara endavant pot moure's cap endavant o cap
enrere en la plataforma de joc (Fig. 3). Com un soldat, pot ser capturat per una pea qualsevol
de ladversari (soldat o oficial) que acaba de finalitzar el seu joc en un cop de dau a la seva
casella.
ALLIBERAR UN O VARIS PRESONERS
Per alliberar una de les seves peces, cal finalitzar la seva cursa amb la pea de l'adversari que
ha fer la captura. En la segent ronda, comena amb una pea de l'oponent, alliberant aix la
seva pea. Es poden apilar diverses de les seves peces en la mateixa casella, per en tots els
casos, noms es pot avanar una de les seves peces.
FINAL DEL JOC
El guanyador ser aquell jugador que aconsegueixi portar totes les eseves fitxes dun extrem a
laltre de tauler.

MOL
DE QU EL CONEIXEM?
Tamb anomenat tres en ratlla o alquerque de nou. Aquest joc ha estat localitzat en
diverses zones geogrfiques tals com Antic Egipte ( estampat en una pedra dun temple de
Kamac en el segle XV a. De C.) i a les pirmides de Giza, al comtat de Wicklow ( Irlanda) esculpit
en una pedra duna tomba de ledat del coure i entre daltres en unes excavacions
arqueolgiques a Gokstad ( Noruega) esculpits en unes restes de fusta dun vaixell viking.
s un joc amb moltes aparicions a Europa fet que podem confirmar-ho amb la seva aparici en
lobra el somni duna nit destiu de W. Shakespeare on lautor descriu un jard en forma de
tauler de mol.
MATERIAL
1 tauler
9 fitxes blanques
9 fitxes negres

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
El tauler est buit. I cada jugador t les seves fitxes a punt per posar al tauler.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Quan un jugador aconsegueix fer un mol, aix li permet retirar una de les fitxes del
contrincant ( no podem retirar fitxes alineades). Quan un jugador es queda amb dues peces o
est bloquejat sense poder moure, perd la partida.
Cal resaltar que noms es poden fer molins en els angles dels 3 quadrats que dibuixa el
tauler ms les interseccions dels quadrats amb les lnies que els uneixen.
El joc t dos parts. En una primera fase, els jugadors han de collocar alternativament les 9
fitxes en els punts del tauler. Es pot buscar fer tres en lnia directa o plantejar altres estratgies
en la seva collocaci.
En la segona fase, cada jugador pot desplaar una de les seves fitxes a travs de moviments
entre punts enllaats entre ells. Els moviments no poden superar ms dun punt denlla.
FINAL DEL JOC
Lobjectiu del joc s aconseguir el mxim nombre de molins, que equival a collocar tres fitxes
del mateix color en lnia recta, en un mateix costat dun quadrat o en una de les lnies que
uneixen els tres quadrats, fins aconseguir que loponent no pugui fer tres en ratlla.

MU TORERE
DE QU EL CONEIXEM?
Aquest joc destratgia s conegut de la tribu maor que arrib en el segle IX a la terra del llarg
nvol blanc que van anomenar Aotaearoa i que actualment s coneguda per Nova Zelanda.
Tamb la tribu dels Ngati Porou sn coneguts per jugar a aquest joc. Es comenta que fins lany
1850 cap colonitzador va poder guanyar a un membre de la tribu jugant al Mu torere.
MATERIAL
4 peces de color fosc
4 peces de color clar
1 tauler amb vuit punxes i un lloc central
A partir de 6 anys

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
El joc comena amb les 4 fitxes de cada color collocades sobre 4 puntes seguides de lestrella.
Els dos jugadors es posen dacord per qui comena.
En aquest dibuix es mostra la posici inicial de les fitxes
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
En cada tirada noms es pot moure una fitxa. En el moment de fer el moviment hem de tenir
en compte que no podem tenir 2 fitxes en una mateixa casella ni podem saltar a caselles on
haguem de saltar una fitxa.
Hi ha tres tipus de moviments:
1. Kawai (punta destrella): duna punta a una altra punta lliure.
2. De Kawai a Putahi (punt central): moure duna punta al centre sempre i quan un costat
estigui ocupat.
3. Del putahi al Kawai: moviment del centre a una punta.
FINAL DEL JOC
Guanya aquell jugador que s capa de bloquejar totes les fitxes de laltre jugador de manera
que aquest darrer no pugui moure.

PULUC
ORGENS
El Puluc s un joc amb un probable origen precolomb. Era un joc molt jugat pels indis Kekchi
de Guatemala, descendents dels maies. Es va fer molt popular a tot llatinoamerica. Tamb
conegut com la carretera del balt ja que originriament es jugava formant el tauler amb
panotxes de blat collocades al sol i tamb perqu que es jugava utilitzant grans de blat de
moro amb una cara pintada.
MATERIAL
Un tauler format per un recorregut de 12 caselles
5 fitxes blanques
5 fitxes negres
4 daus formats per llistons semicirculars o fitxes amb una cara marcada.
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
El tauler comena buit amb cada jugador a punt per comenar la partida.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Per tal davanar les fitxes sutilitzen els quatre llistons que actuen de daus, amb una cara
plana i laltra cara panxuda. Les puntuacions que sobtenen en una tirada poden ser:
Una cara plana cap amunt ......................... 0 punts
Dues cares planes cap amunt.......................2 punts
Tres cares planes cap amunt........................3 punts
Quatre cares planes cap amunt.....................4 punts
Cap cara plana cap amunt............................6 punts.
Comena un jugador tirant els daus i introdueix una fitxa al tauler, avanant de dreta a
esquerra tants punts com hagi obtingut en la tirada. Alternativament, el segon jugador
introdueix una de les seves fitxes, per entrant per laltre extrem i en direcci contrria al
jugador inicial. En la segent jugada, cada jugador pot escollir entre entrar noves fitxes o
moure les que ja t dins el tauler. Es poden introduir totes les fitxes que es vulgui. Quan una
fitxa va a parar a una casella on ja la ocupa una altra fitxa de laltre color, aquesta darrera
queda capturada i en el torn segent del jugador capturador mour la seva fitxa i la capturada
com una sola fitxa. En el cas que sigui nostra la fitxa de la casella on haurem de tirar no
podrem moure la fitxa que sha de moure. Es pot capturar ms duna fitxa contrria ( en
diferents jugades) per alhora un grup de fitxes pot ser capturat pel jugador contrari i
apoderar-se del bloc de fitxes. Quan una fitxa o un grup de fitxes arriben al final del tauler,
surten sense que sigui necessari fer-ho amb puntuaci exacta. Les fitxes prpies poden tornar
a ser introdudes al joc i les contrries es retiren definitivament.
FINAL DEL JOC
Lobjectiu del joc s capturar totes les fitxes del jugador contrari i/o entrar el
mxim nombre de fitxes al final del tauler.

LA TELLA
DE QU EL CONEIXEM?
Tamb anomenat Shove ha penny, s on joc originari i molt concorregut a tavernes irlandeses.
Degut, potser, al fet que era un joc on hi havia gran quantitat dapostes era perseguit i prohibit
per les autoritats. Va ser un joc molt popular a lAnglaterra de William Shakespeare i va tenir
el seu declivi amb laparici del billar.
MATERIAL
1 tauler amb nou franges dibuixades.
10 monedes
Un guix o 54 llumins o mongetes per comptar les puntuacions

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
El tauler comena buit i amb les jugadors disposats a llenar.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
EI joc de tella es un joc per a dues persones que tenen, per torns, cinc peces. El jugador que
aconsegueix collocar primer tres monedes a cadascuna de les nou franges, guanya. La forma
de fer lliscar les monedes es senzilla. Es colloca cadascuna, a l'extrem del taulell, de manera
que surti una mica del marge. Aleshores es pica una mica el tros que sobresurt amb el palmell
de la ma o amb la gema del dit polze, de manera que la moneda llisqui i saturi dintre d'una de
les franges.
Una moneda que caigui ms enll de la zona de joc es considera perduda i immediatament
apartada del taulell, aix com la que cau ms de la meitat en una casella de puntuaci.
Una moneda que cau en una lnia divisria entre dues franges, ha de quedar-se sobre el taulell
fins que no sigui empesa a una franja per una altra moneda.
Una moneda que caigui al marge de la lnia de sortida pot tornar a ser tirada. Per puntuar, una
moneda ha d'estar totalment dins de la franja, sense tocar cap lnia. Al final de cada torn, el
jugador colloca les monedes que hagin puntuat en les corresponents caselles de puntuaci. Si
un jugador colloca ms de tres monedes en una franja, l'excs de punts s'afegeix al puntuaci
de l'altre jugador, si a aquest li falten punts en aquesta franja.
El punt final o guanyador ha de ser obtingut pel jugador i no venir del seu oposant.
FINAL DEL JOC
L'objectiu d'aquest joc s fer saltar una moneda, de manera que caigui entre les lnies divisries
d'una de les nou franges horitzontals.

SORTILEGIS
DE QU EL CONEIXEM?
s un joc similar al GO, dorigen xins 2200 anys aC. s un joc destratgia on es tracta de
bloquejar el contrari. Est ambientat amb bruixes i aix li dona un toc mstic.
MATERIAL
un tauler de 5 caselles dample per 8 caselles de llarg.
El tauler t forma rectangular.
Dues bruixes
70 pedretes.

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
La disponibilitat inicial s posar cada bruixa a la casella marcada que coincideix amb una
casella tocant a lextrem del nostre costat de tauler. Les pedretes estan fora del joc.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Cada jugador de forma alternativa far un moviment i aquest moviment ha de seu un dels dos
segents:
1.Moure la bruixa a una casella veina de la casella on s actualment tant en diagonal, com en
moviment horitzontal com en moviment vertical.
2.Posar una pedreta en una casella cosa que significa que en aquella casella ja no hi pot anar cap
bruixa ni cap altra pedreta i queda ocupada per la nostra pedreta.
Daquesta manera els jugadors mouran alternativament fins que un dels dos quedi bloquejat i no
pugui avanar en cap direcci.

FINAL DEL JOC

Arribats en aquest punt, el jugador bloquejat s el perdedor de la partida.

YUT
DE QU EL CONEIXEM?
Tamb anomenat nyout, aquest s un joc core molt popular. Est emparentant amb altres
jocs similars com el pachisi indi o el patolli asteca. Es calcula que t ms de 1500 anys
dantiguitat, tot i que hi ha teories que no el daten fins al segle IX.
MATERIAL
4 fitxes de color fosc
4 peces de color clar
Un tauler com el del dibuix
4 daus de dues cares ( mig bast amb el costat corbat pintat de negre)

A partir de 6 anys
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Al principi cal agafar fitxes en funci dels jugadors que som. Dos jugadors, quatre cavalls
cadascun. Tres jugadors, tres cavalls cadascun. Quatre jugadors, dos cavalls cadascun. Les
fitxes comencen a fora del tauler.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Els cavalls entren en el circuit pel cercle a l'esquerra del superior, que representa el Nord.
Tirem els daus per torns i movem un dels nostres cavalls tantes posicions com ens marquin els
daus, en sentit contrari a les agulles del rellotge. Si traiem un quatre o un cinc tornem a tirar
abans de moure, i sumem els resultats. El valor total el podem repartir entre diversos cavalls.
Si acabem un moviment amb un cavall en un cercle marcat (Oest, Sud i Est) al segent torn el
podem moure seguint els radis fins al centre i dall anar al Nord. Si tenim dos o ms cavalls en
una mateixa casella els podem moure plegats.
Els valors de les tirades de daus sn els segents:
Una cara blanca amunt, 1 punt (to)
Dues cares blanques amunt, 2 punts (kai)
Tres cares blanques amunt, 3 punts (kel)
Quatre cares blanques amunt, 4 punts i tornem a tirar (nyout)
Quatre cares negres amunt, 5 punts i tornem a tirar (mo)
FINAL DEL JOC
Guanya aquell jugador que aconsegueixi fer arribar totes les seves fitxes un altra cop a la
casella nord. Es tracta de ser el primer en donar la volta de Nord a Nord amb totes les fitxes
prpies.

SHUFFLEBOARD
DE QU EL CONEIXEM?
Joc tradicional amb ms de 500 anys dhistria. Tot i la poca informaci que sen sap dels seus
orgens, sembla que va ser un joc molt popular al Regne Unit i per extensi a tota Europa. Era
un dels entreteniments ms habituals pels mariners en els seus viatges al mar i va ser adaptat
a terra al comenament del segle XX. Actualment s un esport competitiu a molts indrets del
nord dEuropa.
MATERIAL I EDAT
1 tauler de joc ( el doble daquest dibuix)
4 fitxes de colors ( fosc i clar)

Apte per nens de ms de 5 anys

COM SHI JUGA?

DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Tots els jugadors es situen a lextrem de la seva part de tauler.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Per torns, cada jugador llena una de les seves fitxes a les puntuacions del tauler que queda a
laltre extrem.
Quan tots els jugadors acabin de llenar les 4 fitxes es compten els punts obtinguts sumats.

FINAL DEL JOC

El guanyador s aquell jugador que sumi ms punts desprs dhaver tirat les 4 fitxes prpies.

CIDADES
DE QU EL CONEIXEM?
Joc tradicional molt popular a Portugal i que hem localitzat en el llibre juegos multiculturales:
225 juegos tradicionales para un mundo global.Nosaltres hem fet una versi una miqueta
ms senzilla que la que explica el llibre.
MATERIAL
Un tauler en forma rectangular i amb quatre forats, un per cantonada i dos forats al mig.
6 xapes o caniques per parella
A partir de 8 anys
COM SHI JUGA?
DISPOSICI INICIAL DEL JOC
Ens posem per parelles. El llanador es posa a un metre del tauler o es posa en la zona de
llanament marcada en el tauler si s el cas.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Alternativament, cada jugador llena les 3 xapes ( cada parella en juga 6). Els jugadors llencen
la xapa intentant posar-la dins el cercle de cada extrem de tauler on hi posa ciutat.
Si en algn moment, algun jugador llena una xapa als cercles del mig (capitals), aquest retira
una xapa del equip oponent duna cuitat i hi posa la seva.
FINAL DEL JOCDEL JOC
Guanya aquella parella de jugadors que desprs de les 6 tirades aconsegueixin obtenir ms
ciutats.