Tecnologia 4 ESO

Tecnologia
A. Hidalgo, R. Martnez, A. Moreno, E. Nogueira, S. Resa
ESO
2. Solucionari
del llibre
de lalumne
ndex
BLOC 1. Lhabitatge
1. Disseny assistit per ordinador .....................................................................................................................
2. Disseny dhabitatges ...................................................................................................................................
3. La construcci dhabitatges ........................................................................................................................
4. Les installacions en els habitatges..............................................................................................................
4
5
12
17
BLOC 2. Electrnica, pneumtica i hidrulica

5. Control elctric i electrnic ........................................................................................................................
6. Installacions pneumtiques i hidruliques .................................................................................................
23
29
BLOC 3. Control i automatitzaci

7. Control per ordinador.................................................................................................................................
8. Mquines automtiques i robots .................................................................................................................
9. Disseny, construcci i programaci de robots.............................................................................................
34
37
41
Annex: Electrnica digital ...............................................................................................................................
46
BLOC 1. LHABITATGE (Unitats 1- 4)
SNTESI GUIADA
Unitat 1. DISSENY ASSISTIT

PER ORDINADOR
1.
2.
3.
4.
Qu en saps?
1. T moltes eines interessants, per en podem destacar dues: la reixeta i els punts de referncia.
2. Perqu tot i dibuixar objectes en 3 dimensions, no els
podem girar per veurels des dels diferents angles.
3. Un dels ms coneguts s el QCAD.
1. DISSENY ASSISTIT
4
Programa. Perspectives. Visualitzar.

Eines. Referncia.
Operatius. Linux. Senzill.
Circumferncies. Tangents.
PER ORDINADOR
f ) Generalment, les cases de fusta es construen

en llocs on hi havia abundncia darbres. Actualment sacostumen a utilitzar com a segona
residncia.
Unitat 2. DISSENY DHABITATGES
Qu en saps?
1. Els dibuixaven els delineants amb tiralnies i, posteriorment, amb retoladors calibrats.
2. Veuren la distribuci interior.
3. Fent que siguin bioclimtiques, s a dir, fent que
estalvin energia.
4. Posant-hi miralls.
2 (Anlisi)
1. Cases esglaonades. Sn construccions fetes als
vessants de les muntanyes de manera que el
sostre duna pot ser el terra duna altra.
2. Cases entre mitgeres.
3. Bungalou. s una construcci allada senzilla i
amb una sola planta. Les estades que shi fan
acostumen a ser curtes.
4. Cabana. s un habitatge simple i redut, construt amb materials lleugers, com ara la fusta.
Normalment t un sol espai.
5. Barraca. s un habitatge molt primari fet de
materials de rebuig i utilitzat per persones amb
pocs recursos econmics.
6. Gratacel. s una construcci elevada que, per
aquesta caracterstica, fa la sensaci de ser
molt estreta. Es destina a habitatges, oficines,
locals, etc.
7. Casa de camp. Normalment est voltada de terres de conreu.
8. Cases arrenglerades. Sn un grup de cases disposades luna al costat de laltra i construdes
totes duna manera molt similar.
9. Torre o xalet. s una casa gran allada i construda generalment fora de les zones de les
ciutats amb ms densitat. Acostuma a haver-hi
jard.
10. Cases aparellades. s un conjunt de dos habitatges unifamiliars que comparteixen una paret.
11. Bloc de pisos. s un edifici format per diverses plantes, i en cadascuna hi ha un o ms pisos. La base t, normalment, forma rectangular.
ACTIVITATS DE LA UNITAT
1 (Anlisi)
a) La cova era el lloc de refugi dels primers habitants de la Terra, perqu llavors no hi havia ni
els mitjans ni la tcnica per treballar cap material i fer construccions.
b) Una de les primeres construccions dels nostres
avantpassats devia ser una cabana feta de branques darbre, perqu en aquest cas no necessitaven eines i la tcnica no era gaire complexa. Malgrat tot, devien ser cabanes molt poc
consistents que difcilment suportaven la inclemncia del temps. Se suposa que aquestes construccions eren rpides de fer; per tant, feien
possible la mobilitat dels qui hi vivien.
c) Per construir cabanes ndies, ja calien materials
i eines. Bsicament es construen amb branques i
roba; per aix les eines necessries eren fora
elementals. Aquestes cabanes tamb es podien
desmuntar fcilment, cosa que feia possible el
trasllat dels poblats indis.
d ) El bloc de pisos s una construcci moderna
de les grans urbs, on la densitat de poblaci s
molt elevada i molta gent ha de conviure en
una superfcie petita. Les eines, les mquines i
els materials necessaris per construir aquests
blocs sn duna certa complexitat, com tamb
la tcnica per edificar-los, perqu calen especialistes per a les diferents feines que shi duen
a terme. La comoditat daquestes construccions
modernes no t res a veure amb la dels habitatges dels nostres avantpassats.
e) La casa de pedra s tpica de les zones rurals,
on el material per a la construcci, que acostuma a ser precisament la pedra, es pot trobar fcilment. En aquestes cases, hi solia viure tota
una famlia, que es dedicava, normalment, a la
pagesia. Les parets eren fora gruixudes per resguardar els qui les habitaven del fred o de la
calor.
3 (Qestions senzilles)
Resposta oberta.
Tal com es pot observar a la fotografia, al costat
de cada bot hi ha un seguit de punts distributs de
maneres diferents segons el nmero a qu es refereixen. Es tracta del sistema Braille, que permet a
les persones cegues llegir i, daquesta manera, utilitzar lascensor. La llei actual disposa que els edificis nous han de ser fcilment accessibles.
2. DISSENY DHABITATGES
5
5 (Representaci)
9 (Anlisi)
Els rebaixos es fan servir quan es vol passar a tinta
algun dibuix. Si no, la tinta sescorre entre el regle
i el paper.
90
Incorrecte
Correcte
10 (Anlisi)
a) Sha passat el regle o un altre objecte per sobre

de la recta quan la tinta encara no shavia assecat. Soluci: dibuixar sempre de dalt a baix.
b) Lestilgraf no raja b o se nha variat la inclinaci. Soluci: tenir lestilgraf en bones condicions
i dibuixar sempre amb lestilgraf vertical.
c) Lestilgraf raja ms del compte i, quan sha despuntat o aturat sobre el paper, shi ha fet una
gota de tinta. Soluci: tenir lestilgraf en bones
condicions i no aturar-lo sobre el paper.
d ) La tinta sha introdut entre el paper i el regle.
Soluci: fer servir els rebaixos dels regles.
6 (Anlisi)
Quan est en funcionament el sol incideix en laire que est entre el vidre i el mur. En escalfar-se comena a circular entrant per la part inferior i sortint
per la part superior, i daquesta manera laire que
est a linterior de la casa sescalfa.
Quan es vol anullar, es tanquen les portes que permeten la circulaci de laire.
7 (Anlisi)
a) Avantatges:
Estalvi energtic.
Illuminaci natural.
Ms confort.
Respecte per al medi ambient.
Inconvenients:
Cost inicial ms elevat.
b) Collocant grans finestrals cap el sud saconsegueix que laire de linterior de la casa sescalfi,
i aix sestalvia en calefacci. Lefecte hivernacle
s semblant: la contaminaci no deixa escapar
la calor a lespai, i latmosfera sescalfa. En un
cas lefecte s positiu, i en laltre, negatiu.
11 (Representaci)
Alat
8 (Anlisi)
El dibuix
a llapis
Isomtrica
El dibuix
a tinta
Les lnies ses- s molt clar.

borren amb fa- Es reprodueix
cilitat.
amb facilitat.
Les fotocpies Costa molt treuno surten gaire
ren les errades.
b.
Costa modifi Sembruten de
carlo.
llapis amb fa s molt lent de
cilitat.
fer.
Costa fer lnies
damplades di- Costa mantenir en bon esferents.
tat els estris de
dibuixar.
Planta
Cavallera
Perfil
Cnica (1p)
El dibuix amb
ordinador
s molt clar.
Es pot reproduir
amb facilitat.
Cnica (2p)
Costa poc modificar-lo o corregir-hi errades.

Pot haver-hi biblioteca de dibuixos i smbols.
Cnica (3p)
Un bon equip
de CAD s molt
car.
6
17 (Representaci)
La cadira, en perspectiva cnica.
La totxana, en perspectiva cavallera.
Lescala, en vista de perfil o alat (depn don es
consideri la vista principal).
Frigorfic Aigera
Taula
Cuina
13 (Representaci)
Sala
Quan es dibuixen, es podrien classificar dacord amb

aquests dos criteris:
Lespai: cuina, dormitoris, cambra de bany, menjador-sala i divisions de lhabitatge.
La funci que tenen: mobiliari, sanitaris, electrodomstics i els de lestructura.
Menjador
Garatge
Entrada
Llit petit
Dormitori 2
Passads
Dormitori 1
Bany
Banyera
Lavabo
Dormitori 3
14 (Problemes)
Bidet
Les dimensions de lescala vnen donades per lexpressi:

Escala = dimensions del dibuix / dimensions reals
En el nostre cas:
Escala = 12 mm / 60 cm
Cal que les unitats siguin iguals. Si convertim els
centmetres en millmetres, tenim:
Escala = 12 mm / 600 mm
Simplificant, ens queda:
Escala = 1/50
Llit gran
Vestidor
Vter
1.
2.
3.
4.
15 (Representaci)
Un punt de fuga.
Tres punts de fuga.
No s perspectiva cnica, s isomtrica.
Dos punts de fuga.
1
3
Les dimensions de lescala vnen donades per lexpressi:

Escala = dimensions del dibuix /
dimensions reals
En el nostre cas:
Escala = 60 mm / 6 m
Cal que les unitats siguin iguals. Si convertim els
metres en millmetres, tenim:
Escala = 60 mm / 6 000 mm
Simplificant, ens queda:
Escala = 1/100
2
4
19 (Representaci)
a) Els dormitoris 1, 3 i 4. El dormitori 2 t un balc.

El menjador-sala t un mirador.
b) Al rebedor. A la part superior dreta del plnol.
c) En els dormitoris 1, 2 i 3.
d ) La cuina, la nevera i la rentadora.
e) El dormitori 2.
f ) El bidet, el vter, la banyera i el lavabo.
g) No, segurament s una vidriera perqu hi entri
la claror.
Alat sud
7
Alat est
20 (Representaci)
Si el dormitori est destinat a la quitxalla, els

colors vius i purs queden molt alegres; en canvi,
els colors clids i suaus sembla que sn ms
adequats per a gent gran. Malgrat tot, el dormitori s un espai molt personal i els colors depenen del gust de cada persona.
La sala s un espai destinat a la relaxaci; per
aix els colors clids i clars hi sn molt adequats.
El passads s un lloc de pas, i per aix la tria
dels colors depn molt de lestil que es vulgui
donar a la casa.
Rajoles
Ciment cola
Formig
Impermeabilitzant
Allant
Formig
Armadura
Revolt
23 (Anlisi)
Biga
Precisament perqu el color verd suau s un dels ms

relaxants. Per aix s un dels ms indicats per a llocs
on ha de conviure molta gent; per exemple, les aules.
21 (Representaci)
24 (Anlisi)
La quitxalla s alegre i divertida, i el que produeix
ms aquesta sensaci s la diversitat de colors intensos.
25 (Problemes)
La superfcie total de les parets ser de:
Stotal = Sparet1 + Sparet2 + Sparet3 + Sparet4 =
= 4 3 + 4 3 + 3 3 + 3 3 = 42 m2
Per cal restar-ne la superfcie de les portes i finestres:
Spintar = Stotal Sportes-finestres = 42 (2 + 2) = 38 m2
Segons la taula, lacabat esponjat t un preu de
30 e/m2. Aix, ens queda:
Cost = preu Spintar = 30 38 = 1 140 e
26 (Anlisi)
a) Sembla que un acabat rstic seria el ms indicat per a una casa de camp; per aix un acabat
rom seria molt adequat.
b) El marbrat t una aparena semblant al marbre.
Sembla el ms idoni quan es vol donar un aspecte senyorvol a un habitatge.
c) Hi ha moltes possibilitats, per cal no recrrer
a tons vius perqu hi ha de conviure gent i solen ser agressius.
d ) Una combinaci de colors vius podria ser divertida en una habitaci per a la quitxalla. Aix es
podria aconseguir amb un clapatge.
Secci A-B
A la planta superior es pot observar un bany, un dormitori amb dos armaris i una terrassa. Lnica secci
que compleix aquesta condici saconsegueix fent un
tall horitzontal a la part superior del dibuix en planta.
Secci C-D
La segona secci ha de passar per la cuina i el distribudor, on es poden apreciar tres escales. Laltra
habitaci ha de correspondre al dormitori amb els
dos llits. Aix, la secci ha de passar per la cuina,
lentrada i el dormitori.
27 (Anlisi)
Una habitaci amb el terra enrajolat fa sensaci de
frescor i netedat, mentre que el parquet i la moqueta sn molt ms clids, encara que no sn tan nets,
especialment la moqueta.
Aix, les rajoles serien adequades per a llocs de pas
o llocs on el terra es desgasta ms, com per exem-
22 (Debat)
Un lavabo ha de fer sensaci dordre i netedat,
cosa que saconsegueix amb colors freds com el
blau.
8
ple la cuina; el parquet es podria posar en sales, on

s important aconseguir un ambient clid, i la moqueta seria idnia en una sala de jocs per a la quitxalla, perqu amorteix els cops.
31 (Representaci)
28 (Anlisi)
a) Els dibuixos grans de la paret fan que lhabitaci sembli ms petita.

b) Els dibuixos petits de la paret fan que lhabitaci sembli ms gran.
c) Els miralls fan que lespai sembli molt ms gran
del que s en realitat.
29 (Representaci)
La part de la cambra de bany ms utilitzada s el
lavabo, i per aix s la que ha de tenir laccs ms
fcil; per tant, ha de ser la primera pea que un
shauria de trobar en obrir la porta. Tamb hi hauria la possibilitat de suprimir el bidet, que actualment est en dess, amb la qual cosa es guanyaria
espai o es podria substituir per un tamboret.
32 (Anlisi)
Com que el terra s de fusta, el decorat rstic seria
el ms adequat. Per si est destinat a gent jove,
shi hauria dincloure una mica ms de colorit, que
saconseguiria, per exemple, amb mobles de colors, psters divertits, catifes i coixins de colors, i
estampats alegres.
a)
b)
c)
d)
e)
Canviar les rajoles de la cuina.

600 e.
115 e.
Entre el 5 i el 20 de juny.
La Comissi de Govern.
34 (Anlisi)
No, perqu no canvia lestructura de ledifici.

No, perqu no canvia lestructura de ledifici.
S, perqu canvia la faana de ledifici.
S, perqu canvia la vista de lhabitatge.
S, perqu canvia la distribuci dun solar.
SNTESI GUIADA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Lloc on sha fet

la fotografia
Tcniques. Transportar-los.
Inconvenients.
Ordinadors.
Perspectives.
Planta. Orientaci.
Cniques.
Interiors. Ampliada.
Textura. Decori.
ACTIVITATS DE CONSOLIDACI
1 Com que a Eivissa hi fa molt de sol i s un lloc clid, sacostuma a pintar les cases de color blanc,
9
8 No shi haurien de posar gaires mobles a lhabitaci;

si fos possible, un mirall hi quedaria molt b. El color de lhabitaci hauria de ser clar i sense dibuixos.
perqu s un dels colors que absorbeix menys la

calor; solen ser de pedra, perqu s el material que
ms hi abunda; normalment, les parets eren gruixudes per allar la casa trmicament, i les finestres
solien ser petites.
9 Lacabat llis del sostre t un cost de 10 e/m2, mentre

que lacabat esponjat de les parets costa 30 e/m2.
2 S, perqu, tal com es pot observar, en aquest paisatge no hi ha arbres per fer construccions de fusta; en canvi, s que shi distingeix pedra i molta
herba, que es fa servir per recobrir la teulada.
La superfcie del sostre que caldr pintar ser de:

Ssostre = 4 3 = 12 m2
Per tant, pintar el sostre costar:
Costsostre = Ssostre preusostre = 12 10 = 120 e
3 Resposta oberta.
La superfcie total de les quatre parets ser de:

Stotal parets = 4 2,5 + 4 2,5 + 3 2,5 + 3 2,5 =
= 35 m2
4
Tipus de
plnol
Tipus de
representaci
s una vista des de dalt de lhabitatge, i en mostra duna manera clara la distribuci.
Per per saber la superfcie que cal pintar, sha de

restar de la superfcie total la superfcie de les portes i les finestres:
Sobertures = 2 0,75 + 1 1 + 1 1 = 3,5 m2
Exterior Perspectives
Mostren els habitatges tal com
cniques o vistes es veuran des de lexterior.
Aix, la superfcie de les parets que cal pintar ser de:

Sparets = Stotal parets Sobertures = 35 3,5 = 31,5 m2
Detalls Solen ser

perspectives
isomtriques
Representen duna manera ampliada algun detall constructiu

que interessa destacar.
Per tant, pintar les parets costar:

Costparets = Sparets preuparets = 31,5 30 = 945 e
Seccions Vistes
Representen talls imaginaris que

es fan per veure detalls que no es
veuen als altres plnols.
Finalment, el cost total ser de:

Cost = costsostre + costparets = 120 + 945 = 1 065 e
Planta
Vista de planta
Descripci
10 a) La pintura plstica no s la ms resistent del

mercat i la cuina s un lloc on la pintura ha de
resistir a la humitat, el fum, la calor i el greix.
Seria recomanable enrajolar les parets de la cuina, almenys fins a una altura determinada, en
lloc de pintar-la.
b) No, perqu amb colors clars de seguida shi veurien les taques, i la cuina s un dels espais que
ms sembruten.
c) No, perqu lescalfor dels fogons pot fer malb
algunes begudes.
d ) No, perqu lescalfor dels fogons podria afectar
la nevera.
5 Resposta oberta.
6 a) El de la dreta s un alat; linferior, una secci.
b) A escala 1:150 perqu:
Escala = dim. dibuix / dim. reals =
Escala
= 2 cm / 3 m = 2 cm / 300 cm = 1/150
c) Sha fet per alguna de les parts ms baixes de la
tanca, perqu sen distingeix lalada mnima.
INSTALLACI ELCTRICA
COMPTADOR DE LA LLUM
PARET DE TOTXO
DOBLE BUIT
ACABAT
ARREBOSSAT
11 Sembla que el dormitori A t una distribuci ms correcta, perqu es pot accedir fcilment als dos costats
dels llits i la tauleta de nit no fa nosa amb la porta.
Aparentment, la cuina B t una distribuci ms correcta, perqu la taula per menjar queda ms allada
i no fa nosa a lhora de treballar damunt els taulells.
BARDISSA
MUR DE BLOC
DE FORMIG
DE
40 20 20
ACABAT
ARREBOSSAT
I PINTAT DE
COLOR BLANC
VORERA
CALADA
ACTIVITATS DAMPLIACI
BASE DE FORMIG
1 Segons la distribuci dels punts, el relleu diu de

quina lletra o de quin nmero es tracta. Es llegeixen tocant-los amb els dits.
Als habitatges, aquest sistema de lectura es podria
aplicar:
7 a) T tres habitacions. b) T una planta per amb

dos desnivells, perqu el garatge est situat ms
avall. c) T quatre armaris. d ) Shi pot entrar per
lentrada, pel menjador i pel garatge.
10
als timbres dels porters automtics de les entrades, per saber a quin pis i a quina porta es truca;
tal com es veu a la fotografia, a les plaques dels
botons dels ascensors;
dins de casa: es podria trobar al comandament
de lequip de msica, del microones, de lordinador o de qualsevol altre electrodomstic.
Secci E-F
2 La cara sud dun edifici sempre s la cara on hi

toca el sol ms hores, mentre que a la cara nord no
hi toca. Per tant, la cara sud s la que t ms llum,
mentre que la nord, generalment, s humida perqu resta a lombra.
5 Lestucat s una tcnica per decorar les parets amb

la qual saconsegueix una mica de relleu, i aquest
relleu acostuma a tenir una forma similar a les gotes; en canvi, lestergit s una tcnica per decorar
parets que permet fer dibuixos a partir de plantilles.
La primera cosa que cal fer s tenir les parets preparades per poder-hi fer lestucat o lestergit. En el
primer cas, normalment es fan servir unes mquines que esquitxen la paret de petites gotes que li
donen relleu; en canvi, en el segon cas, sha de
collocar la plantilla de dibuix sobre la paret i estampar-hi els dibuixos passant la brotxa per sobre
de la plantilla.
3 Pertanyen a les urbanstiques:

la vorera amb rampa,
el so del semfor i de la botonera,
el telfon baix.
Pertanyen al transport:
la plataforma del bus,
lascensor del metro.
Pertanyen a les arquitectniques:
la rampa per entrar a ledifici,
el lavabo per a minusvlids.
4 a) Hi ha dues possibilitats: la secci A-B i la C-D.

La secci que sha dibuixat s la segona.
b) En aquest cas, una possibilitat seria: la secci
E-F.
El dormitori
Ha de ser personal i relaxant.

Les pintures plstiques hi sn idnies.
Shi poden estendre catifes o shi
pot installar una moqueta.
La cambra
de bany
Ha de ser funcional.
Ha de ser higinica.
s recomanable enrajolar-la.
El menjador-sala
Ha de ser cmode i relaxant.

Ha de ser acollidor.
Si hi ha catifes, haurien de ser
estampades.
Hi sn recomanables colors clids.
La cuina
Ha de ser funcional.
Sha de poder netejar fcilment.
Sha de poder ventilar amb facilitat.
Si s petita, no hi ha dhaver gaires mobles.
Secci C-D
11
construir parets que aguanten terra (murs de contenci). Per tamb shi pot recrrer per a parets
que, fins i tot, aguanten altres elements de la mateixa construcci, com ara forjats, bigues...
A la segona fotografia es veu que sha treballat la
pedra amb lnic objectiu de fer ms maca la construcci.
A la tercera fotografia es veu una paret feta amb un
material artificial: les totxanes sn materials cermics que sobtenen de largila, que no es ms que
la descomposici de roques en partcules primssimes. Tamb es pot comprovar que aquestes peces
shan unit amb morter format per sorra (roques amb
un dimetre inferior a 5 mm) i ciment, que tamb
sobt de les roques.
Unitat 3. LA CONSTRUCCI DHABITATGES

Qu en saps?
1.
2.
3.
4.
Dargila.
S, sendureix encara que estigui submergit en aigua.
Poden girar fins a 10 000 revolucions per minut.
La fusta i la pedra.
a)
b)
c)
d)
Per moure o remoure: pala, pala plana, paleta.

Per picar: pic, paleta, tallant.
Per transportar: gaveta.
Per donar forma: escarpra, maceta, tallant, talla-rajoles.
9 (Anlisi)
Somple un encofrat per fer un mur de contenci
amb una barreja pastosa que al cap dun quant
temps sendurir. Aquesta barreja est formada per
sorra, pedra i aigua i aglomerant (ciment), que en
adormir-se unir les roques i la sorra, de manera
que quedar un bloc compacte.
a) El garbell es fa servir per seleccionar sorra de

grandria diferent.
b) El nivell serveix per verificar lhoritzontalitat i la
verticalitat de les parets i altres construccions.
c) La plomada sutilitza per verificar la verticalitat
de les parets quan es construeixen.
d ) La politja serveix per pujar i baixar coses.
e) La bastida es munta per treballar cmodament
a una altura determinada.
10 (Anlisi)
El primer pas consisteix a triar el mineral adequat i
dur-lo al lloc on shagi de fabricar el ciment. En el segon, es neteja el mineral i se nextreuen les impureses. El tercer es basa en acabar de matxucar les pedres
per fer-les molt petites i facilitar-ne la cocci. El quart
consisteix a fer la cocci, que permetr la descomposici adient. La segona mlta es fa per acabar dobtenir pedres finssimes, de tal manera que semblin pols.
El darrer pas consisteix a comercialitzar el producte.
3 (Anlisi)
La mola treballa a gran velocitat i, fcilment, poden saltar espurnes i trossets de material.
4 (Anlisi)
11 (Anlisi)
Per dos motius: protegir-nos tamb de les espurnes

i de trossets de material i evitar que hi posem la m.
Neteja les eines rpidament, ja que aix evitars

que shi endureixi el conglomerant i les faci malb.
No preparis gaire quantitat de conglomerant, ja
que si no el gastes o tardes a utilitzar-lo sendureix i no es pot aprofitar.
No netegis mai les eines a laigera perqu les
canonades es podrien embussar.
5 (Anlisi)
Perqu un disc inadequat es desgastaria amb molta
rapidesa, no tallaria prou o, fins i tot, es trencaria.
6 (Anlisi)
Per remenar els materials que shi introdueixen, de

manera que quedin ben barrejats.
a) El morter s una barreja de sorra, aigua i un aglomerant que acostuma a ser ciment. El formig, a
ms daglomerant i aigua, porta grava. El formig
armat s formig amb una armadura dacer.
b) El morter sutilitza per unir materials com ara
totxanes o per fer arrebossats a les parets. El formig sense lacer sacostuma a fer servir per a
peces petites, per exemple revoltons, per quan
s armat t una infinitat dusos: bigues, columnes, jsseres, fonaments, forjats, etc.
7 (Anlisi)
Per inclinar el tambor. s gran per controlar-lo amb
ms facilitat i haver de fer menys esfor.
8 (Anlisi)
A la primera fotografia es veu que, simplement,
apilant pedres luna al damunt de laltra es poden
3. LA
CONSTRUCCI DHABITATGES
12
Com que el gruix de la paret s de 10 cm, la superfcie que cobrir cada totxana ser de:
Stotxana = 14 29 = 406 cm2
a) S, es poden considerar materials petris, perqu

sobtenen de largila, que no deixa destar constituda per pedres dun dimetre petitssim.
b) Com que est formada per partcules finssimes,
s molt plstica quan es mulla i es pot modelar
amb facilitat.
c) La diferncia bsica est en el procs dobtenci i en els elements de la composici. Lelaboraci de peces de terra cuita s molt elemental,
mentre que les rajoles, el gres i els refractaris
necessiten un procs molt ms acurat, sobretot
el gres.
Aix, podrem saber el nombre total de totxanes.

Totxanes = 80 000 / 406 = 197 totxanes
15 (Representaci)
2,5 m
4m
14 (Problemes)
14 cm
Per fer els clculs no tindrem en compte el gruix

del morter que unir les totxanes, ni les totxanes
que, inevitablement, es faran malb.
La superfcie total de la paret ser de:
St = 4 2,5 = 10 m2
29 cm
Si en restem la superfcie de la porta, ens quedar

la superfcie de la paret formada per totxanes.
S = 10 (2 1) = 8 m = 80 000 cm
2
Nom
Vegeu la taula inferior.
Dibuix
Aplicacions
Teula
Per cobrir els teulats.
Cair
Per acabar tanques.
Trencaaiges
Per a la part inferior de les finestres.
Totxana
Per fer parets.
Ma
Per fer envans (parets estretes).
Totxo
Per fer parets o murs. No sacostumen a arrebossar.
Rajola
Per a terres o parets.
Scol
Per embellir la uni entre parets i terra.
Gelosia
Per fer tanques.
Rajola
Per a terres o parets.
Ma calat vist
Per a faanes o murs dobra vista.
Revolt
Per fer forjats.
Encadellat
Per a sotateulades o envans.
3. LA
13
24 (Anlisi)
El terra
Paviment continu
Paviment discontinu
Material cermic
Fusta
Les parets
Enguixat
Enrajolat
Altres (suro, moqueta, fusta, etc.)
El sostre
Resposta oberta.
Han dimpermeabilitzar lhabitatge, a mes dallarlo trmicament i acsticament.
Tant les unes com les altres cobreixen la part superior de lhabitatge, per les teulades sn ms inclinades i no sn prou resistents perqu shi pugui caminar per sobre.
25 (Anlisi)
El gres, les rajoles, els terratzos i els parquets i tarimes
sn materials discontinus; la resta, per, com lenguixat, lesquerdejat, etc., es poden considerar continus.
Coberta inclinada
Claraboia
Carener
Curull
Xemeneia
Canal
26 (Problemes)
La superfcie total de lhabitaci s de:
S = 3 4 = 12 m2 = 120 000 cm2
La superfcie de cada rajola s de:
s = 20 20 = 400 cm2
Coberta plana
Barana
Aix, el nombre de rajoles que farien falta, si les

aprofitssim totes, seria de:
Nre. = S/s = 120 000 / 400 = 300 rajoles
Faana principal
Persiana
Finestra
Espitllera
Porta dentrada
Com que sen desaprofita el 10 %, sumarem aquesta quantitat al total:

Total = Nre. + (10 % Nre.) =
= 300 + (10 300/100) = 330 rajoles
Faana lateral
Porta daccs al garatge
Scol
Cornisa
27 (Anlisi)
La porta abatible s deix vertical; la basculant s
suspesa, i la de ballesta s lliscant.
28 (Anlisi)
Les portes lliscants sn la corredissa i la de llibret;

les suspeses sn lenrotllable, la basculant i larticulada, i les deix vertical, la de vaiv i la giratria.
Amb aquesta forma el curull t un funcionament

similar al dels gallets, s a dir, gira en funci del
vent. Daquesta manera, saconsegueix que el vent
no empenyi el fum cap a linterior de lhabitatge.
Les finestres abatibles sn deix vertical i es poden
obrir del tot. Les finestres giratries sn deix vertical i, encara que sobren totalment, lobertura no
queda descoberta del tot. Les lliscants no deixen
lobertura de la finestra ben b al descobert. Les de
gelosia aconsegueixen una obertura total, per no
permeten lentrada i la sortida dobjectes.
Lenrajolat a s a junt seguit perqu s el ms normal i presenta les rajoles luna al costat de laltra
formant escaire amb les parets. El b s de punta perqu les rajoles donen la punta a les parets. El
c s a la mescla perqu les rajoles shan collocat
barrejades. El d s a trencajunts perqu les juntures no coincideixen.
SNTESI GUIADA
1. Colpejar. Formigonera.
2. Pedres. Primera. Argila.
3. Estructures. Artificials. Estabilitat.
Resposta oberta.
3. LA
14
5 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
4. Teulades. Laterals.
5. Discontinus. Enguixats.
1 a) Per tallar rajoles: el talla-rajoles; la mola, per fer
talls rectes, i les alicates per fer talls corbs. Per
transportar formig: el carret, les gavetes o les
galledes de ferro. Per remoure morter: el ms
adequat sn les pales, encara que tamb es fan
servir les paletes i les aixades. Per tallar totxanes: les paletes o el tallant.
b) Amb una m
Escarpra
Maceta
Tallant
Paleta
Remolinador
Palet
Allant
Ma
Morter
Allant
Impermeabilitzant
Morter
Paviment discontinu
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
Scol
Bigues
Revolt
Formig
Paviment discontinu
Totxana
Esquerdejat (morter)
Part exterior: 12 i 14.

Part interior: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8.
Forjat: 9, 10 i 11.
Enrajolat a junt seguit.
6 Per calcular la superfcie que hem denrajolar, sumarem les de les tres habitacions.
Amb totes dues mans

Pala
Pic
Talla-rajoles
Pala plana
Mola
H1 = 5 4 = 20 m2
H2 = 2 (6 + 4) = 20 m2
H3 = (4 6) + (4 4/2) = 32 m2
don:
S = H1 + H2 + H3 = 20 + 20 + 32 = 72 m2 =
= 720 000 cm2
2 a) Com a elements decoratius, com a elements resistents i com a matries primeres per fabricar
altres materials.
b) Els conglomerats sn masses formades per diversos elements, entre els quals hi ha els aglomerants.
c) P fa referncia al ciment prtland i 350 t a veure amb la resistncia en quilograms per centmetre quadrat.
d ) La diferncia bsica s que el morter no cont
grava, i el formig, s.
e) s formig amb armadures de ferro i sutilitza
per fer estructures.
Daltra banda, la superfcie de cada rajola ser de:
S = 30 30 = 900 cm2
don obtindrem el nombre de rajoles.
Nre.rajoles = S/s = 720 000/900 = 800 rajoles
Per per saber el total cal sumar-hi el 10 %.
Total = 800 + (800 10/100) = 880 rajoles
7
3 La grava sutilitza bsicament per fer formig; la sorra, per fer morter; largila, per fer materials cermics,
i el marbre, com a element resistent i decoratiu.
4
Es barreja la sorra amb el ciment
8 El punx s similar a lescarpra i sutilitza per
fer forats a les parets.
El remolinador dna una certa rugositat a les
parets enfosquides amb morter.
El palet s similar a les paletes, per ms petit
i per a treballs ms fins, com enrajolar.
El cabs serveix per transportar materials, com
sorra, grava o runa.
Shi afegeix aigua
Es fa una massa pastosa
Saplica on calgui
9 Gaveta: per barrejar i transportar el material.

Galleda: per portar aigua.
Paleta: per portar el material amb toro mecnic.
Es deixa assecar
3. LA
15
Els elements de subjecci, formats per lamant i

el ganxo.
La base, que ha de tenir el pes suficient per subjectar amb garanties tota la grua torre.
Els circuits i motors elctrics, que poden estar
repartits en diversos llocs i que controlen els
moviments de la grua torre.
1 a) La formigonera s una mquina que barreja els

materials per fer formig. El cami de la fotografia es pot considerar una formigonera mbil.
b) Shi podrien diferenciar les segents parts: el dipsit daigua, el tambor, les transmissions de
moviment i el canal de descrrega, a ms
de totes les parts que tingui el cami com a tal.
4 a) Inclinada. b) Plana. c) Al lmit.

5 1. Han de ser bons allants trmics, per tal devitar que a lhivern la calor sescapi de dins de la
casa a lexterior, i a lestiu el fred sescapi de
dins de la casa, en el cas que aquesta disposi
dun sistema de generaci de fred i calor.
2. Han dallar acsticament, per eliminar sorolls
indesitjables que provinguin de lexterior de
lhabitatge.
3. Han dimpermeabilitzar tot ledifici per evitar que
entri aigua i humitat als habitatges. Aix, la sensaci de comoditat ser molt gran, i alhora sajudar a la conservaci i el manteniment de ledifici.
2 La primera s la teula rab, i la segona, la romana.

Les teules rabs encaixen luna dins de laltra; sen
posa una cap amunt i una altra cap avall. En canvi, les teules romanes tenen una sola posici.
3 La torreta, que s el punt ms alt i que fixa els
tirants que subjecten els braos.
Els dos braos, un dels quals t un carro que es
desplaa al llarg del bra i laltre cont un contraps.
La torre, que dna lalada desitjada a la grua.
3. LA
16
5 (Anlisi)
Unitat 4. LES INSTALLACIONS

EN ELS HABITATGES
Contractaries una potncia inferior a 4500 W, perqu

difcilment tots els aparells estan connectats alhora.
Qu en saps?
1. El sif.
2. Perqu circuli laire i no sacumuli gas en el cas
duna fuita.
3. Commutador.
4. Per la presa de terra.
5. Domtica.
El corrent es genera als alternadors de les centrals

elctriques. La tensi dels generadors, que sol ser
de 15 kV, seleva a alta tensi fins a uns 400 kV. A
aquest nivell es transporta a llargues distncies. Tot
seguit, es va reduint fins a arribar a la darrera estaci transformadora, que la redueix a baixa tensi
(380/220 V). Als habitatges ens entren 220 V mitjanant el neutre i una fase.
7 (Anlisi)
1 (Anlisi)
Perqu laigua sense destillar s conductora del

corrent; aix, s lgic pensar que en llocs humits
el corrent circular amb ms facilitat que no pas en
llocs secs.
No, perqu la tensi no circula. Per entendreho, es pot comparar la tensi amb la gravetat,
que hi s per no circula.
La intensitat de corrent circula de la mateixa manera que un cabal daigua. Per tant, seria correcte dir per aquesta pila hi passa una intensitat de 2 A.
8 (Anlisi)
Sn els enclavaments de presa de terra. La part de
la clavilla est connectada a la carcassa de lelectrodomstic o aparell; la part de lendoll est connectada a la javelina.
a) Allants: la fusta, els plstics, el paper, el cartr,

el cuir, laigua destillada, etc.
Conductors: qualsevol metall, laigua corrent
(amb impureses).
b) Amb corrent continu: els walkman, les joguines, les llanternes, les calculadores, els telfons
mbils, etc.
Amb corrent altern: els electrodomstics, els
fluorescents, els extractors, les bombetes, etc.
9 (Anlisi)
Els cables de fase i neutre que provenen del comptador es connecten a lICP. Dall surten cap a lID;
havent sortit de lID, es connecten a cadascun dels
PIA. La sortida de cada PIA va a cada circuit interior de la casa; en aquest cas, lhabitatge s petit
perqu noms t dos circuits interiors.
10 (Representaci)
Bombeta:
220/230 V s la tensi de funcionament.
Osram s el fabricant.
60 W s la potncia.
Circuits interiors
ICP
Radiador:
Garza s el fabricant.
S-1500 s el model.
220 V s la tensi de funcionament.
50 Hz s la freqncia del corrent altern.
1 500 W s la potncia.
PIA
PIA
PIA
PIA
4 (Problemes)
Segons les dades del problema, la potncia total s de:
ID
COMPTADOR
P = Prentadora + Passecador + (4 Pbombeta) + (2 Pbombeta) +

+ Pfluorescent + PTV + Pplanxa
11 (Anlisi)
P = 2 000 + 1 000 + (4 60) + (2 100) + 40 +

+ 100 + 1 000 = 4 580 W
4. LES
S, perqu lnic que fa linterruptor s obrir i tancar

el pas del corrent; per tant, tant se val on estigui situat.
INSTALLACIONS EN ELS HABITATGES
17
12 (Anlisi)
Si es talls el neutre en lloc de la fase, no sevitaria
que arribessin els 220 V a la bombeta, encara que
no hi circuls corrent. Aix, en canviar-la, seria perills tot i que linterruptor estigus obert.
Els timbres sn aparells que, si es deixen connectats molta estona, es poden cremar. Aix, s recomanable fer servir elements de comandament que
garanteixin que el brunzidor estar connectat el
mnim temps possible, per la qual cosa el polsador
s ms adequat que linterruptor.
13 (Anlisi)
Tots dos obren i tanquen el circuit i tots dos tenen
dues posicions.
El polsador, per, nicament el mant tancat mentre est pitjat.
18 (Anlisi)
N
R
14 (Representaci)
R
N
19 (Anlisi)
N
R
N
R
15 (Anlisi)
Cal preveure que les bombetes silluminaran menys,
perqu els electrons han de vncer la resistncia de
totes dues. A ms, si una es fon, laltra no funcionar, perqu el circuit quedar obert.
20 (Anlisi)
N
R
16 (Representaci)
N
N
R
R
N
R
21 (Anlisi)
a) Fecsa endesa.
b) 14,49 kW
c) 1 545 kWh
d ) 0,098 e/kWh
e) s la facturaci de la potncia i el lloguer dels
equips de mesura.
4. LES
18
22 (Problemes)
a) EnergiaA = (6 0,1 5) + (2 2) + (0,15 24) +

+ (0,1 6) = 11,2 kWh
b) EnergiaB = (6 0,009 5) + (2 2) + (0,15 24) +
+ (0,1 6) = 8,47 kWh
c) CostA = 11,2kWh/dia 0,1e/kWh 61dies = 68,32 e
CostB = 8,47kWh/dia 0,1e/kWh 61dies = 51,66 e
d ) CostB = 8,47kWh/dia 0,1e/kWh 61dies / 2 +
+ 8,47kWh/dia 0,05e/kWh 61dies / 2 =
= 38,75 e
3
2
1
4
7
6
5
Clau de pas
Comptador
Grapa
Canonada de coure
Connexi en T
Canonada flexible
Clau de pas principal
29 (Anlisi)
T una maneta que fa girar leix o tija, que t una
rosca a la part inferior. Al final de laixeta, hi ha
una junta de cautx que obre i tanca lorifici per on
ha de passar laigua, segons com shagi girat la maneta. Amb la femella premsaestopa sajusta tota la
part mbil a la part fixa.
El baixant s la canonada per on baixen les aiges residuals. Pertany a la xarxa de desgus.
Les aixetes de pas general tanquen el pas de laigua i del gas a ledifici.
El claveguer s la canonada que comunica els
baixants de la casa amb les clavegueres. Pertany
a la xarxa de desgus.
Les arquetes sn dipsits on es concentren les
aiges. Pertanyen a la xarxa de desgus.
Les canonades principals daigua i de gas sn les
corresponents a la xarxa de distribuci.
Les primeres aixetes eren molt elementals i amb un
disseny de bronze molt senzill. Desprs sen van
fer dacer inoxidable niquelat o cromat tenint en
compte tamb el disseny. Simultniament sanava
millorant el funcionament de la junta de cautx
perqu reguls millor i durs ms.
Per tal de regular tamb la temperatura de laigua,
es van fabricar les aixetes monobloc i, posteriorment, les de monocomandament. Un important
aven va ser, per, la incorporaci de discos cermics per regular lobertura i el tancament de laigua, perqu duren ms, sn ms precisos i eviten
el problema de la cal. Darrerament, les aixetes
termoesttiques incorporen un sistema dautoregulaci de la temperatura en qu noms cal fixar la
temperatura desitjada.
Resposta oberta.
25 (Anlisi)
a) Escalfador
b) Cuina de gas
c) Canonada de gas
d ) Comptador
e) Clau de pas
f ) Clau de pas general
g) Canonada de distribuci
El concepte de climatitzaci s molt ms ampli,
perqu no solament inclou la funci dadequar la
temperatura de laire del cotxe, sin que tamb fa
referncia a altres aspectes, com ara la humitat o la
velocitat de laire.
26 (Representaci)
El conducte serveix per treure el fum a lexterior.
El tiratge obre i tanca el conducte perqu el foc
cremi amb ms o menys intensitat.
Lentrada daire serveix per subministrar oxigen
i facilitar la combusti.
La cendrera recull la cendra originada per la combusti.
La cambra de fum est a la part interior del tub
i evita que hi hagi corrents daire que escampin
el fum per linterior de lhabitaci.
27 (Debat)
Resposta oberta.
4. LES
19
el contestador automtic;
la programaci del forn o del microones.
33 (Anlisi)
El sistema daire calent t com a part principal el
generador daire calent; laire sintrodueix per un
conducte dentrada i surt pels conductes de sortida al lloc on es vulgui.
El sistema de calefacci a terra consisteix en un
conjunt de resistncies elctriques que es distribueixen per tot el terra i lescalfen. Es controla
per mitj dels termstats.
El sistema dacumulaci de calor s ideal per reduir el cost de lenergia, perqu els acumuladors
es poden escalfar amb energia elctrica durant la
nit i deixar anar la calor acumulada durant tot el
dia.
Entre altres, les accions controlades mitjanant la
domtica sn:
obrir i tancar finestres a travs del telfon;
controlar automticament la llum de casa;
controlar la pressi i la temperatura de laigua;
climatitzar tota la casa;
controlar el sistema de seguretat.
SNTESI GUIADA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
34 (Anlisi)
El filament de tungst es torna incandescent quan
hi passa el corrent elctric.
Lampolla de vidre s el recipient que cont el
gas inert.
El casquet serveix per enroscar la bombeta i fa
de contacte lateral amb el portabombetes.
El contacte inferior tamb fa arribar el corrent al
filament.
1 Qestionari
a) s la circulaci delectrons a travs dun conductor.
b) La intensitat s el cabal delectrons que circula per un conductor, mentre que la tensi s la
fora que els fa moure.
c) s la capacitat que t un aparell de fer all per
a qu ha estat dissenyat.
d ) La rentadora, la planxa, les estufes elctriques i
els escalfadors.
e) Per fora sn iguals. Es diferencien nicament
per la funci que tenen, perqu el primer ha de
limitar el pas del corrent quan se supera el consum contractat, mentre que el segon protegeix
els diferents circuits contra sobrecrregues o
curtcircuits.
f ) Tots dos tenen la mateixa funci, evitar lelectrocuci de les persones. La principal diferncia
s que la presa de terra evita que passi el corrent elctric, mentre que el diferencial desconnecta la installaci quan ja ha enrampat.
g) El corrent altern, present a tots els endolls, i el
corrent continu, que s el que tenen les piles o
les bateries.
35 (Anlisi)
A causa del descobriment de lelectricitat, Edison
va inventar i construir la primera lmpada dincandescncia, que emetia llum grcies a lelectricitat.
Darrerament, lestalvi energtic s una constant
de lactivitat humana. Per aix la tecnologia sha
esforat per millorar el rendiment de les lmpades fins a arribar a les lmpades de baix consum.
Les lmpades doli o quinqus es fabricaven amb
vidre, metall o baquelita. Loli nera el combustible, grcies al qual emetien una flama que es
tornava molt lluminosa quan sen regulava la
combusti mitjanant un tub de vidre.
Antigament, noms es podia generar llum amb
materials que es trobaven a la natura mateixa.
Aix es van fer les torxes.
Algunes podrien ser:
despertar-se al mat amb lajut de despertadors;
la regulaci de les estufes amb els termstats o
els programadors;
lobertura de la porta del garatge mitjanant un
comandament a distncia;
el comandament del televisor, de lequip de msica o del vdeo;
4. LES
Intensitat. Electrons.
Unitat. Producte.
Xarxa.
Comptador. Consumit. Contractada.
Comandament. ICP. Fuita.
Residuals.
2 Resposta oberta.
3 Els comptadors es precinten per evitar que siguin
manipulats. Monofsic: que funciona amb una fase
i el neutre. 220 V: s la tensi a la qual sha de connectar. 20 A: s la intensitat de nominal (la mxima
20
que hi pot circular durant estona). 50 Hz: s la freqncia, s a dir, el nombre de vegades per segon
que el corrent canvia de sentit.
Smbol
4 Resposta oberta.
Funci
Cables que estan connectats en un
punt per transmetre el corrent.
Sense contacte Cables que sencreuen per que

elctric
estan allats per no transmetre el
corrent.
5 Quan es tanca linterruptor, el corrent pot circular

i arriba a les dues bombetes independentment; s
a dir, si una es fon, laltra continua funcionant.
R
Nom
Contacte
elctric
Interruptor
Per obrir i tancar un circuit.
Commutador Per fer canviar el corrent de direcci.
Commutador Per fer canviar el corrent de direcdencreuament ci.

Polsador
Per tancar un circuit mentre es pitja.
Bombeta
Per illuminar.
Timbre
Per emetre so.
Endoll
Per transmetre el corrent a algun

aparell.
N R
9 No, perqu quan un interruptor es tanca, el corrent pot circular i, aix, la bombeta silluminaria. Quan linterruptor sobre, la bombeta sapaga perqu ja no passa el corrent.
Si som estrictes, no; perqu quan un llum sencn des de dos o ms punts, sutilitzen commutadors i no interruptors.
6 1. Interruptor del control de potncia (ICP).

2. Interruptor del diferencial (ID).
3. Petits interruptors automtics (PIA). Nhi ha quatre perqu hi deu haver quatre circuits.
4. Reglet per connectar tots els cables de presa de
terra.
5. Cable de neutre que ve del comptador.
6. Cable de fase que ve del comptador.
7. Cable de presa de terra que ve de la javelina.
8. Tub per on passen els cables que provenen del
comptador.
9. Tubs que porten els conductors a les diferents
habitacions de la casa.
10 No, perqu el sol fet que hi hagi un interruptor

obert far que laltre quedi anullat; s a dir, encara que es tanqui, no sencendr la bombeta.
11 Resposta oberta.
12
a)
b)
Xarxa
elctrica
Fusibles
i comptador
Quadre de comandament
i protecci
Circuits
interiors
Presa de terra
13 Els purgadors serveixen per extreure laire de les
canonades o dels radiadors daigua calenta.
El captador solar aprofita lenergia solar per escalfar aigua.
Els termstats serveixen per desconnectar els circuits quan han arribat a la temperatura que es vol.
La bomba serveix per fer circular laigua calenta per
un circuit tancat aprofitant lefecte termosif. Sutilitza en els sistemes de calefacci central daigua.
c)
N
R
4. LES
21
La segona s incorrecta, perqu, si es connecta

directament a la fase i el neutre, es produir un
curtcircuit.
Els radiadors transmeten la calor de laigua calenta a lambient de lhabitaci. Corresponen a

sistemes de calefacci central daigua.
El generador daire capta laire de lexterior de
lhabitatge i lescalfa. Correspon als sistemes daire calent.
4 1.
6.
2.
7.
3.
8.
4.
9.
5.
14 a) T, com es pot observar, una alta eficincia energtica, amb un consum denergia inferior al 55%.
b) 13 l/cicle 1 cicle/dia 30 dies/mes = 390 l/mes
c) 1,05 kWh/cicle 30 cicles/mes = 3,15 kWh/mes
Per tant:
3,15 kWh/mes 0,10 e/kWh = 0,315 e/mes
Canal
Sif
Baixant daiges pluvials
Baixant daiges residuals
Cubeta
Xemeneia de ventilaci
Arqueta
Curull
Arqueta general
5 Els sifons sn uns embassaments daigua que es fan

a les canonades per formar taps daigua; daquesta manera, sevita que la pudor de les clavegueres
entri a casa. Als sifons que no sn de vters, tamb
shi acumula la brutcia, que aniria a parar a les canonades; aix, seviten possibles embussos.
15 Les eines que es fan servir han destar allades degudament.

Cal utilitzar sempre leina adequada a cada feina
i no posar objectes dins dels forats dels endolls.
Mai no sha dinspeccionar o manipular una installaci o receptor sense haver-la desconnectat
abans.
s convenient dur soles de goma i, quan es treballi prop dinstallacions elctriques, no fer-ho
en llocs humits.
1 El primer s similar al dunes alicates de tall, per,
en lloc de tallar pel costat, tallen per davant. El segon t uns quants forats per seleccionar la secci
de conductor adequada.
Cal anar amb compte amb el primer, perqu, quan
es pelen fils, sha de fer la pressi justa per tallar el
plstic i no el fil (per evitar aix cal regular el cargol); en canvi, pel que fa al segon, noms cal triar
el forat adequat. El primer pot ser una mica ms rpid que el segon.
Sif daigera o sif de vter lavabo.
2 Linterruptor ms gran obre i tanca la installaci

(de vegades s una palanca). Un altre bot obre
linterruptor principal per mitjans mecnics (aquest
no el tenen tots els diferencials). El tercer serveix
com a test de lID, perqu, si quan es pitja aquest
bot no sobre linterruptor principal, vol dir que
laparell no funciona b i llavors cal canviar-lo.
6 Els romans utilitzaven els hipocaustos com a sistema de calefacci. A la part baixa de ledifici escalfaven aigua o aire cremant carb. Aquest aire era
condut per sota del paviment de les diferents habitacions; daquesta manera, es mantenien els habitacles calents.
7 El quadre central (a) representa lescalfador. Per la
part inferior entra el gas (k ), que es crema.
Laigua tamb entra a lescalfador (c) i, grcies a la
canonada en forma de serpent (d ), sescalfa. A
partir daqu es distribueix per tots els espais on s
necessria (e).
Els radiadors (f ) sescalfen amb laigua que prov de
laltre serpent de lescalfador (g ). Laigua no tan calenta surt per una altra canonada (i ) i torna a lescalfador. Aquest circuit s tancat. Els gasos de la
combusti surten a lexterior per un tub (b).
3 a) T un interruptor principal que obre i tanca el

circuit. Lnic que fa el commutador s seleccionar el so del timbre o la claror de la bombeta.
b) Hi ha dues lines independents: en la primera
silluminar una bombeta i arribar rpidament
a lendoll quan es tanqui linterruptor superior;
en la inferior sonar el brunzidor quan es tanqui linterruptor corresponent.
c) Tres lnies independents. La primera correspon a
un interruptor normal, i la tercera, a un endoll.
4. LES
22
BLOC 2. ELECTRNICA, PNEUMTICA I HIDRULICA (Unitats 5-6)
tura que hi ha en lambient s ms baixa que la

que sha programat.
c) Els senyals que es controlen sn elctrics.
Unitat 5. CONTROL ELCTRIC I ELECTRNIC

Qu en saps?
1. Bsicament podrem dir que el sistema de control

est format per un termstat que sencarrega dobrir o tancar el circuit de les resistncies del calefactor depenen de la temperatura que adquireix el
bimetall del qual est fet.
2. S, es tracta dun sistema automtic, ja que en lompliment no interv lacci humana.
3. Aquestes resistncies sanomenem LDR, acrnim
que prov de la seva denominaci en angls lightdepending resistor.
4. s un tipus de dode que quan condueix emet llum.
Implementar vol dir portar a efecte la installaci

del sistema de control.
Es podria implementar amb les tecnologies elctrica, electrnica, pneumtica, hidrulica o, fins i tot,
mitjanant un ordinador.
La tecnologia de control s el conjunt de sistemes
mencionats en el text que t lobjectiu de governar
els senyals amb la finalitat de produir els efectes
desitjats en mquines, installacions, etc.
1 (Anlisi)
a)
El sistema de control de lascensor disposa de polsador, circuit elctric, motor i sensor.
Senyals que Elements de control Procs que es controla

es controlen
Elctric
Selector-termstat
Escalfar les resistncies

calefactores
Elctric
Selector-controlador Posar en marxa i aturar

el motor del compressor
Elctric
Selector-controlador Escalfar laigua del circuit tancat que circula

pels radiadors
6 (Disseny)
Resposta oberta.
7 (Anlisi)
a) Quan arribem a la porta del garatge i premem

el bot del comandament a distncia que funciona per infrarojos, estem dient al controlador que posi en marxa el motor que far moure
els accionaments de tipus mecnic que obriran
la porta.
b) Planxa. Quan seleccionem el tipus de teixit que

volem planxar, estem collocant les lmines bimetlliques en una posici determinada. El corrent elctric passa per aquestes lmines del termstat fins que, per efecte Joule, lobre a causa
de la diferncia existent entre el coeficient de
dilataci de les dues lmines.
Frigorfic. Els controladors que incorporen els
frigorfics moderns sn dispositius electrnics
que alimenten el motor del compressor quan la
temperatura de linterior s ms alta que la que
sha programat. El sistema disposa dun sensor,
situat dins el frigorfic, que linforma de la temperatura interior. Quan es detecta que la temperatura s diferent de la programada, el controlador
tanca el circuit del motor del compressor.
Sistema de calefacci. El sistema de la figura fa
funcionar la caldera (que escalfa laigua cremant gas natural) quan detecta que la tempera5. CONTROL
E
Senyal
elctric
Controlador
Motor
elctric
S
Obertura
de la porta
Accionament
comand. per
infrarojos
b) Mitjanant el polsador deixem passar el corrent

elctric que far que soni el brunzidor.
E
Senyal
elctric
ELCTRIC I ELECTRNIC
23
Polsador
Circuit
elctric
Brunzidor
8 (Anlisi)
E
Senyal
elctric
Selector
Interruptor
Perqu fos un sistema de lla obert o lineal, hi sobrarien els sensors, que sn els encarregats de donar la informaci de la sortida al processador en
els sistemes realimentats.
Resistncia Aire calent

Motor
Termstat
a) Nevera
Quan endollem el calefactor, si el selector est en

la posici 0, el ventilador estar parat i les resistncies no sescalfaran. Les posicions 1, 2 i 3 corresponen als interruptors de les resistncies R1, R2 i R3.
Quan selecionarem alguna daquestes tres posicions,
el motor sactivar, juntament amb les resistncies,
i lhabitaci es comenar a escalfar grcies al flux
daire calent que surt del calefactor.
Es tracta dun sistema realimentat, i encara que no
es t la dada de la temperatura de lhabitaci, s
que actua sobre el corrent elctric per efecte Joule,
tal com sha explicat anteriorment en lexemple de
la planxa.
regulador de
temperatura
nevera
Sistema de lla tancat

accionament regulador
de temperatura
controlador circuit electrnic
sensor sensor de temperatura
actuador circuit refrigerant. Compressor.
b) Torradora de pa
resistncies
9 (Anlisi)
El regulador centrfug de Watt va ser un precursor
dels sistemes de control moderns.
El seu funcionament es basa en la fora centrfuga.
Quan la roda comenava a girar massa de pressa,
les boles (A), en girar, provocaven que els braos
(B), articulats amb les barres (C), fessin pujar les peces tubulars lliscants (D) sobre leix (E). En pujar,
arrossegaven la palanca (F), que actuava sobre la
vlvula (G) i tancava el conducte de la vlvula de
vapor. Aix feia que el pist ans a menys velocitat i que, conseqentment, transmets un moviment ms lent al volant, dinrcia, moviment que
era recollit per leix (H). Per descomptat, en aquest
moment disminua la velocitat de gir i les boles
baixaven, de manera que el procs es repetia en
sentit contrari.
interruptor
de palanca
termstat

interruptor de palanca
accionament
resistncies actuador
termstat sensor
circuits interiors processador
c) Martell pneumtic
palanca
compressor
martell
mecanisme
pneumtic
Sistema de lla obert

palanca accionament
martell actuador
mecanisme processador
d ) Rellotge mecnic
corda
Sistema de lla obert

corda accionament
agulles actuador
mecanismes processador
agulles
e) Olla de pressi
A
D
vlvula
descapament

fog accionament
vlvula sensor-processador
fog
5. CONTROL
ELCTRIC I ELECTRNIC
24
12 (Representaci)
Aix es deu al fet que sha produt un augment de

la temperatura i la resistncia hmica ha disminut,
per la qual cosa el corrent elctric puja i fa que
sencengui la bombeta. s el cas duna NTC.
17 (Representaci)
13 (Problemes)
+TC PTC
Dades
Incgnites
VBOBINA = 12 V
I=?
TC NTC
18 (Anlisi)
RBOBINA = 280
I = V = 12 V = 0,042 A
R 280
14 (Anlisi)
a) Amb la bobina desactivada, el contacte del rel fa

que L2 estigui illuminada. Quan premem P, sactiva la bobina, cosa que fa que canvi la posici
del commutador i, per tant, tanca el circuit de L1.
b) En la situaci de reps de la bobina, s a dir,
abans de polsar P, est encesa la lmpada L1.
Quan premem P, el commutador de la dreta far
que sencengui L2 i, a la vegada, que funcioni el
motor, ja que estan connectats en parallel.
15 (Problemes)
Resistncia 1
Verd-blau-groc-argent
560 000 10 %
10 560 000
= 56 000
100
Polaritzaci inversa
Polaritzaci directa
Polaritzaci inversa
19 (Problemes)
Dades
Incgnites
560 000 + 56 000 = 616 000
R = 120
I=?
560 000 56 000 = 504 000
V = 4,5 V
Resistncia 2
Groc-taronja-marr-argent
430 10 %
10 430
= 43
100
Polaritzaci directa
I = V = 4,5V = 0,0375 A
R
120
430 + 43 = 473 W
SNTESI GUIADA
430 43 = 387
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
16 (Problemes)
En la figura de lesquerra no sillumina la bombeta. Aix vol dir que la resistncia utilitzada s una
PTC: en augmentar la temperatura, ha daugmentar
la resistncia hmica, i per tant el corrent disminueix fins que la bombeta no sillumini. En la figura de la dreta, en canvi, sillumina la bombeta.
5. CONTROL
Tancat. Sortida.
Controlador. Actuadors.
Bobina. Commutadors.
Dodes. Resistncia.
Tres. Base.
Variable. Valor.
Farad. Submltiples.
Informaci. Accionaments. Automticament.
Circuits. Potncia. Elctricament.
ELCTRIC I ELECTRNIC
25
5 Ens indica el valor de la tolerncia en tant per cent,

s a dir, la quantitat que hem de sumar i restar al
valor nominal per obtenir els valors mxim i mnim
entre els quals pot variar la resistncia.
1 Ja shan identificat en lactivitat 1 i 11 els elements

que formen part del sistema de control duna nevera. Tamb sha dit que s un sistema de control de
lla tancat. El diagrama de blocs que representa
aquest sistema s:
E
Selector de
temperatures
Compressor.
Circuit de
refrigeraci
Controlador
Si la franja s de color platejat, ser dun 10 %.

6
Flotador
PROCS QUE ES
VOL CONTROLAR:
Sortida
escoltar un casset
de butxaca
Dades
Incgnites
R1 = 150
R2 = ?
I1 = 1,5 A
I2 = 2 A
I1 = V ; 1,5 = V ; V = 1,5 150 = 225 V

R1
150
Motor
de lescala
I2 = V ; 2 =
R2
d ) s un sistema de lla obert.

Sensor
de xoc
Marr
Verd
Marr
Or
8 Experincia.
c) s un sistema de lla obert.
Moviment
del cotxe
1
5
0
5%
7 a) El valor de la resistncia duna PTC augmenta

quan augmenta la temperatura.
b) El valor de la resistncia duna NTC disminueix
quan augmenta la temperatura.
c) El valor de la resistncia duna LDR augmenta
amb la foscor.
Temps
Sensor
de pes
VR
= 2,7 V = 150
I
0,018 A
b) 1a xifra:
2a xifra:
3a xifra:
Tolerncia:
Sensor
Persona
que camina
b) codi de colors de R
R=
b) s un sistema de lla tancat.

Motor
que enrotlla
la cinta
a) R = ?
VLED = 1,8 V
a) VR = V VLED = 4,5 V 1,8 V = 2,7 V
2 a) s un sistema de lla obert.
Play
I = 18 mA
Tolerncia = 5 %
Els controladors que incorporen els frigorfics moderns sn dispositius electrnics que alimenten el
motor del compressor quan la temperatura de linterior s ms alta que la que sha programat. El sistema disposa dun sensor, que est situat a dins del
frigorfic, i que informa de la temperatura interior.
Quan es detecta que la temperatura s diferent de
la programada, el controlador tanca el circuit del
motor del compressor.
Entrada
Incgnites
V = 4,5 V
Sensor de
temperatura
Dipsit
daigua
Dades
225 ; R = 225 = 112,5

2
R2
2
10
Direcci
del cotxe
3 La relaci entre la crrega elctrica que emmagatzema un condensador i el voltatge al qual est sotms sanomena capacitat.
La capacitat dun condensador es mesura en farads
(F), encara que aquesta unitat es massa gran i sovint sutilitzen submltiples com el millifarad
(mF), el microfarad (F) i el picafarad (pF).
4 Aquesta resistncia t la missi de limitar el corrent
del circuit, ja que el LED es cremaria si el connectssim directament a una tensi superior als 2 V.
5. CONTROL
ELCTRIC I ELECTRNIC
26
2 Experincia.
1 a)
6
24 V
Re = R1 + R2 + R3
Re = 6 + 2 + 4 = 12
I = V = 24 = 2 A
Re
12
3 (Representaci)
Control efectuat en encendre o apagar una bombeta mitjanant un interruptor.
b)
3
24 V
1
1
1
=
=
=
1
1
1
1
1
1
6+2+1
+
+
+
+
18
R1
R2
R3
3
9
18
Re =
I=
Selecci daigua a una determinada temperatura.
1
18
=
=2
9
9
18
V
24
=
= 12 A
Re
2
c)
R2 = 7
R1 = 5
Programador duna rentadora.

R3 = 3
N
M1
24 V
R2,3 =
M2
73
21
=
= 2,1
7+3
10
Re = R1,2,3 = 5 + 2,1 = 7,1

I = V = 24 = 3,38 A
Re
7,1
M1: motor del tambor R: resistncies calefactores

M2: motor de la bomba P: programador
5. CONTROL
ELCTRIC I ELECTRNIC
27
Sistema de detecci de fums duna alarma contraincendis.
Emplenament de la cisterna dun vter.
detector
timbre
controlador
base dendoll
5. CONTROL
ELCTRIC I ELECTRNIC
28
6 (Problemes)
Unitat 6. INSTALLACIONS
PNEUMTIQUES I HIDRULIQUES
5 atm 100 000 Pa = 500 000 Pa

1 atm
Qu en saps?
7 (Problemes)
1. Laire que respirem est sotms a la pressi atmosfrica, 1 atm, mentre que laire comprimit ha destar vora les 3 atm.
2. El torn del dentista funciona grcies a lenergia potencial de laire comprimit que en mou els petits
motors pneumtics.
3. Resposta oberta.
4. Per diverses raons, per fonamentalment per millorar-ne les propietats i el rendiment de la installaci, i disminuir la possibilitat davaries.
5. En els primers, el fluid de treball s laire, mentre
que en els circuits hidrulics es fan servir lquids,
fonamentalment oli.
G = S v = 0,01
0,5 m/s = 0,0001
4
22
2
0,5 m/s = 0,00003926 m/s = 3,926 105 m3/s

8 (Anlisi)
Laire entra per la vlvula dadmissi quan est oberta i el pist est baixant. Tot seguit, es tanca la vlvula, el pist puja, i aix la pressi de laire augmenta. En finalitzar la cursa de compressi, es tanca laltra vlvula i surt laire a pressi cap a un
dipsit o acumulador, on semmagatzema.
Eviten el desgast rpid dels elements de la installaci.

Eviten que les vlvules es desplacin incorrectament.
Eviten lacumulaci daigua condensada en els
diversos elements.
1 (Anlisi)
Perqu es fan servir pintures inflamables i, per tant,
els motors elctrics podrien produir guspires i provocar accidents.
2 (Anlisi)
Separaci de les partcules de laire.

Laire passa cap a una segona cavitat, on el filtre ret les partcules.
La facilitat rau en el fet que sobt a partir de laire

atmosfric. Quant al preu, la utilitzaci de compressors en facilita lobtenci en qualsevol lloc en
qu el puguem connectar a la xarxa elctrica o b
disposar dequips que funcionin amb gasolina o
gasoil.
11 (Problemes)
3 (Anlisi)
Lnica restricci que tindrem seria la utilitzaci
duna xarxa elctrica, ja que els compressors de
ms difusi sn els que fan servir lenergia elctrica com a energia dentrada, encara que tamb nhi
ha un altre tipus que pot funcionar amb gasoil o
gasolina.
Dades
Incgnites
G = 350 L/min
G = (m3/s) ?
350
l 1 m3 1 min =
min 103 l
60 s
350
3
3
m = 0,00583 m
s
s
12 (Anlisi)
Per augmentar la pressi a la sortida cal enroscar el
tap A; aix, en comprimir la molla B, costar ms
que laire que passa per E empenyi la membrana C.
Per disminuir la pressi, per, caldr descargolar el
tap A.
Laspiradora de saliva pertany al grup de neteja i el
torn pertany al grup de mquines o eines porttils.
5 (Anlisi)
13 (Anlisi)
El torn pneumtic s ms petit i cap millor a la

boca, cosa que facilita la feina del dentista. A ms
a ms, no s tan perills, perqu no fa servir corrent elctric, que en cas daccident o avaria podria
fer que el pacient senramps.
6. INSTALLACIONS
La pressi mxima que podr donar un regulador

de pressi s la pressi dentrada de laire, ja que
el que fa el regulador s disminuir la pressi dentrada per ajustar-la a les nostres necessitats.
29
14 (Anlisi)
a)
b)
c)
d)
Perqu, com ja hem dit, el que fa s reduir la pressi dentrada per ajustar-la a la pressi necessria.
15 (Anlisi)
Que els elements pneumtics es desgastin prematurament.
Un consum ms baix daire.
Un rendiment ms alt dels elements.
2
3
4
5
vies,
vies,
vies,
vies,
2
2
2
2
posicions
posicions
posicions
posicions
Vlvula amb accionament manual: una t un
polsador; laltra, una palanca que sacciona manualment.
Vlvula amb accionament mecnic: t una palanca que sacciona grcies a un cilindre.
Vlvula amb accionament pneumtic: t unes
vies (cilindres) per on entra laire a pressi.
Vlvula amb accionament elctric: t unes connexions que porten el corrent a uns electroimants.
Augmentaria el fregament dels elements mbils, fet
que provocaria un desgast i, per tant, una reducci
de la vida de treball del circuit.
26 (Anlisi)
s una vlvula de tall i t com a funci el tall total

de laire a la installaci.
En prmer la vlvula, laire entraria al cilindre sense problemes; per, en deixar-la de prmer, no podria retrocedir perqu laire del cilindre no tindria
cap via descapament.
Evidentment amb lobjectiu de facilitar la circulaci i levacuaci de laigua condensada.
27 (Anlisi)
Podrem fer servir un polsador amb enclavament.
19 (Anlisi)
Perqu, quan laire ha efectuat tot el recorregut,
torna a latmosfera.
28 (Anlisi)
El circuit est format per dues vlvules 3/2 accionades per polsador amb retorn per molla i per un
cilindre de doble efecte.
El funcionament del circuit s el segent:
Quan accionem la vlvula 1, el cilindre fa la seva
cursa positiva i realitza lescapament de la cambra
anterior per la vlvula 2. Si volem que la tija torni
a la seva posici inicial accionem la vlvula 2.
20 (Anlisi)
No. Cal procurar que les parets interiors del tub ofereixin un fregament mnim al pas de laire i, a ms
a ms, que les canonades no es deformin per les
pressions internes a les quals estan sotmeses.
21 (Anlisi)
29 (Anlisi)
Quan laire entra per una de les vies, lelement mbil es desplaa i, en conseqncia, la cremallera
fa que la roda dentada giri; amb aix saconsegueix que giri tamb leix de laccionador angular.
Com podem observar en el recorregut desquerra a

dreta laire es troba per la part superior amb una estrangulaci, fet que naccelera el pas; en la desviaci
inferior una vlvula antiretorn no li permet el pas.
En canvi de dreta a esquerra laire pot passar pel
branc inferior, i aix no es produeix lacceleraci
del fluid.
22 (Anlisi)
Laccionador angular del dibuix girar aproximadament 180 perqu la cremallera t 16 dents, i la
roda, unes 32.
30 (Anlisi)
23 (Representaci)
a)
2/2
3/2
4/2
5/2
En aquest cas tenim la regulaci de velocitat dun

cilindre de doble efecte. Com podem observar
shan collocat les vlvules respectives reguladores
de flux unidireccional, una a lentrada i una altra a
la sortida de laire del cilindre. Daquesta manera
saconsegueix controlar la velocitat en les curses
positiva i negativa del cilindre.
b)
6. INSTALLACIONS
30
31 (Disseny)
34 (Anlisi)
Lesquema del circuit dun cilindre de doble amb

comandament directe mitjanant una vlvula 5/2
seria el segent:
Els elements que componen el circuit sn:

Cilindre defecte doble.
FC1: Final de cursa 1. Vlvula 3/2 accionada
mecnicament per rodet i retorn per molla.
FC2: Final de cursa 2. Vlvula 3/2 accionada
mecnicament per rodet i retorn per molla.
Vlvula 2: Vlvula de govern. Vlvula 4/2 pilotada pneumticament per lesquerra i per la dreta.
Vlvula 1: Vlvula daccionament. Vlvula 3/2
accionada per polsador P i retorn per molla.
El funcionament del circuit s el segent:
En estat daturada la tija del cilindre es mant recollida i accionant la vlvula FC1, que com podem
observar es dibuixa en la seva posici de treball.
Quan accionem el pedal de la vlvula 1 dotem de
pressi la vlvula 2 i els finals de cursa FC1 i FC2.
La vlvula FC1, deixa passar laire que pilota la
vlvula 2 per lesquerra, i aix el cilindre efectua
la seva cursa positiva. En arribar al final del recorregut la tija acciona FC2 i dna pas a laire perqu
piloti la vlvula 2 per la dreta i fa que el cilindre
efectu la seva cursa negativa. En arribar la tija a la
posici inicial, sactiva FC1, pilotem per lesquerra
i el cicle es repeteix indefinidament fins que no
desactivem la vlvula 1.
32 (Anlisi)
La vlvula 3/2 governa la 5/2, que s la que acciona el cilindre. Els retorns de les dues vlvules sn
de molles, per tant, el pist noms estar fora mentre sestigui prement el polsador.
Aquesta installaci s til quan, amb una petita
pressi, es vol governar un cilindre que treballa a
una pressi ms alta. Es podria dir que aquesta installaci t dues parts: una de comandament i una
de potncia.
35 (Anlisi)
Anomenem 2 el pist gran, i 1, el pist petit.
F2 =
33 (Disseny)
El disseny demanat seria:
F1
S1
S2 S2 =
Volem que: F2 = 2F1 S2 = 2
F2
F1
F1
F1
S1
S1 S2 = 2 S1
s a dir, la superfcie del pist petit ha de ser la

meitat que la del pist gran.
36 (Disseny)
Resposta oberta.
Tots tenen una vlvula 4/3 amb accionament manual de palanca i retorn amb molla.
Per transmetre la pressi (fora) necessria a laccionador.
Perqu loli que surt del cilindre es pugui fer servir
de nou.
6. INSTALLACIONS
31
2 Segons la figura de la pgina 122, laire entra per A

i comena a girar per la cavitat B. Per un costat, les
partcules que suren en laire xoquen contra les parets a causa de la velocitat de gir i queden dipositades al fons del filtre; per un altre costat, laire passa
pel filtre C, on es concentren la resta de partcules,
i surt net per D.
SNTESI GUIADA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Pressi. Hidruliques.
Generadora. Emmagatzemen.
Condicionament. Partcules. Oli.
Posicions. Accionament. Mecnics.
Control. Simultanetat. Reguladora.
Acciona. Simple. Motors.
Ms grans. Incompressibles. Tancats.
3 a)
Regulador
de pressi
1 Problemes
a) Dades:
S = 10 cm2 v = 1m/s 10 cilindres
Incgnita: G = ?
Lubrificador
Filtre
La secci dun cilindre, expressada en m , ser la

segent:
S = 10 cm2 = 10 cm2 1 m2/10 000 cm2 =

= 0,001 m2
Per tant, el cabal dun cilindre ser de:
G = S v = 0,001 1 = 0,001 m3/s = 103 m3/s

Per als deu cilindres obtindrem que:
b) Les funcions bsiques de cada element sn:
GT = n G = 10 0,001 = 0,01 m3/s = 102 m3/s
Filtre
Neteja laire.
Regulador de pressi Fixa la pressi de laire al
valor que convingui.
Lubrificadors
Introdueixen a la xarxa una
fina capa doli per evitar
el desgast dels elements
mbils produt pel fregament.
b) Dades:
P = 6 bar
Incgnita: F = ?
S = 10 cm2
La pressi, en el sistema internacional, ser de:
P = 6 bar 105 N/m2 / 1 bar = 6 105 N/m2

Com que P = F / S, obtindrem una fora de:
F = P S = 6 105 103 = 600 N

c) Dades:
F = 500 N
Incgnita: S = ?
c) s recomanable collocar els reguladors (o reductors) de pressi al principi perqu laire es

troba en les condicions idnies de treball en
qualsevol punt del circuit.
P = 4 bar
La pressi, en el sistema internacional, ser de:

4
P = 4 bar 105 N/m2 / 1 bar = 4 105 N/m2
Avantatges
Com que P = F / S, necessitarem una secci de:
S = F / P = 500 / 400 000 = 0,00125 m2 = 12,5 cm2

d ) Dades:
S1 = 6 cm2
Incgnita: F2 = ?
S2 = 6 m2 F1 = 20 N
Com que el lquid est a la mateixa pressi, ens

trobem que P1 = P2 i, per tant:
F1 / S1 = F2 / S2
5 Es fa servir un circuit hidrulic. Aquest sistema fa

servir un lquid que, com que s menys compressible, permet que es puguin transmetre forces ms
grans.
Per tant, dedum que:
F2 = F1 (S2 / S1) = 20 (6 / 0,0006) = 200 000 N =

= 2 105 N
6. INSTALLACIONS
Inconvenients
Sn ms senzills i barats
Amb els circuits hidrulics
perqu no tenen canonades saconsegueix ms precisi
de retorn.
a lhora de moure els
accionadors.
En cas davaria, sn ms
Es pot transmetre ms fora
nets perqu el que surt
perqu els fluids sn menys
s aire.
compressibles.
32
6 a) Els elements que hi intervenen sn:

Dues vlvules distribudores 3/2 amb accionament manual de polsador i amb retorn mecnic de molla.
Una vlvula distribudora 5/2 amb accionament i retorn pneumtic.
Un cilindre defecte doble.
En accionar la vlvula 1, arriba aire a la 5/2,
amb el que aquesta canvia de posici i el pist
surt del cilindre. El pist estar aix fins que es
premi la vlvula 2, ja que aleshores la vlvula 5/2 tornar a la posici inicial i el pist entrar.
b) Els elements que hi intervenen sn:
Dues vlvules distribudores 3/2 amb accionament manual de polsador i amb retorn mecnic de molla.
Una vlvula distribudora 5/2 amb accionament i retorn pneumtic.
Un cilindre de doble efecte.
Una vlvula reguladora unidireccional.
El funcionament s el mateix que en el circuit
anterior, per amb lnica diferncia que el pist anir sortint lentament, ja que laire ha de
passar pel regulador. Quan entri, per, ho far
lliurement.
c) Els elements que hi intervenen sn:
Tres vlvules distribudores 3/2 amb accionament manual de polsador i amb retorn mecnic de molla.
Una vlvula distribudora 5/2 amb accionament i retorn pneumtics.
Un cilindre de doble efecte.
Una vlvula selectora.
En accionar les vlvules 1 o 2, el pist sortir
del cilindre i es mantindr aix fins que es premi la vlvula 3.
grcies a la fora centrfuga, sempre es mantenen adherides a lestator. Grcies a aix, la cambra daire que es genera va reduint el seu espai
i va augmentant la pressi. Laire a pressi surt
per lorifici de sortida.
b) Estan formats per dos cargols helicodals que
empenyen laire cap a la sortida.
2
FC1
Vlvula 2
FC1
FC2
Vlvula 1
P
3 Laire que entra per 1 travessa primer el filtre, on

seliminen les impureses; desprs passa pel regulador de pressi, on es regula la pressi de treball; finalment, passa pel lubrificador, que introdueix oli
a laire perqu aquest es trobi en les millors condicions per accionar lactuador.
4 El cilindre es mour ms rpid en una xarxa amb
canonades ms amples, ja que el cabal daire que
hi circula s ms gran. Com que el cilindre somple molt abans, es mou, amb ms rapidesa.
5 El circuit pneumtic funciona amb una electrovlvula que presenta accionament i retorn mitjanant
rel. El pist surt quan sactiva R1 i entra quan sactiva R2.
En el circuit elctric hi ha un interruptor que evita
que arribi el corrent als rels. El commutador selecciona R1 o R2 depenent de si el pist ha de sortir o entrar.
1 a) El compressor de paletes es compon duna part
fixa i duna de mbil (rotor i estator). El rotor,
que no est situat al centre de lestator, t unes
paletes que sallarguen automticament i que,
6. INSTALLACIONS
FC2
33
BLOC 3. CONTROL I AUTOMATITZACI (Unitats 7-9)
Entrada
Unitat 7. CONTROL PER ORDINADOR
Sortida
Qu en saps?
10
20
1. Un algorisme es pot definir com la seqncia ordenada doperacions i procediments que shan de seguir per realitzar una tasca determinada.
Un diagrama de flux s la representaci grfica
dels diferents passos que conformen lalgorisme.
2. Existeixen molts llenguatges de programaci com:
Basic, Visual Basic, WinLogo, C++, etc.
3. Per realitzar el control per ordinador daquesta prctica necessitem un element que serveixi dintermediari entre lordinador i el circuit que segurament
ja has implementat. Aquest element sanomena interfcie i nosaltres en farem servir dues: la placa
Enconor i la placa de IE-TC.
35
10
12
12
a) Si vols entrar en una casa, llavors has de pitjar

el polsador.
Inici
Volem
entrar a la
casa
1 (Anlisi)
Si coneixem les caracterstiques de la bombeta fosa,

el nou algorisme podria ser el segent:
1. Escollir una bombeta de caracterstiques similars a la que sha fos.
2. Posar lescala sota la bombeta fosa.
3. Pujar a lescala i posar-se sota la bombeta fosa.
4. Treure la bombeta fosa.
5. Collocar la nova bombeta al portabombetes.
6. Baixar de lescala.
7. Comprovar que la bombeta funciona.
Pitjar el
polsador
Hi
ha alg
a dins per
obrir?
S
Obren la
porta
2 (Anlisi)
COMENAMENT
Entrem
ENTRADA A, B
Fi
NO
AB
C=BA
C=AB
SORTIDA
S=5C
FI
7. CONTROL
No
PER ORDINADOR
34
No
b) Si volem saber el nostre pes, llavors ens posem

sobre una bscula.
SNTESI GUIADA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Inici
Vols
saber el teu
pes
No
Instrucci. Problema.
Bsiques. Condicional.
Nivell. Hum.
Programa. Tasca.
Primitiva. Executa.
Procediment.
Programaci. Personals.
REM. Basic. Afecta.
Puja a la
bscula
Mira
lindicador
i llegeix el
pes
Fi
4 (Anlisi)
En lestructura iterativa mentre, s possible que
lacci no sexecuti en cap ocasi, ja que la condici es verifica quan es comena a fer lacci.
En canvi, en lestructura iterativa fins que, lacci
sexecuta almenys una vegada perqu la condici
es verifica al final.
Bloc
Entrada
15
20
Residu = 1
Residu = 0
No
SENAR
PARELL
2 a)
Inici
Introduir coeficients a, b, c
5 (Anlisi)
Resposta oberta.
b2 4ac
No
Rep el nom dalgoritme.
No hi ha arrels reals
Les arrels sn:

b b2 4ac
2a
Es poden classificar en llenguatges de baix nivell i
llenguatges dalt nivell.
Visual Basic pertany al grup de llenguatges dalt
nivell.
El llenguatge de mquina s un llenguatge de
baix nivell.
Fi
b) x2 4x + 3 = 0 ; x1 = 3, x2 = 1
2x2 7x + 15 = 0 ; x1 = 5, x2 = 3/2
3x2 = 12x ; x1 = 0, x2 = 4
No, ja que depn del maquinari.

Sanomena programa.
Sanomena interfcie de control.
7. CONTROL
PER ORDINADOR
35
b) Mentre no soni el despertador, em quedo al llit.
3
La llanterna no funciona
La pila est
gastada?
S
Sona el
despertador?
Canviar la pila
NO
NO
La llanterna
funciona
correctament?
NO
La
bombeta
est fosa?
Em quedo
al llit
Reemplaar la bombeta
c) Mentre sigui migdia, dino a casa.
NO
NO
La llanterna
funciona
correctament?
S
s
migdia
Verificar linterruptor i
els contactes elctrics
NO
S
FI
Dino a casa
5 Entrades (A, B, C)
4 a) Si plou, llavors agafo el paraigua.
Si A > B, llavors, Valor = B

NO
Plou?
Si C > Valor, llavors, Valor = C

Entrada
Agafo el
paraigua
Sortida
C
1 Taller dinformtica.
7. CONTROL
PER ORDINADOR
36
Valor
Unitat 8. MQUINES AUTOMTIQUES

I ROBOTS
a) Un robot pot tenir qualsevol forma; un autmat

pot tenir forma humana o de qualsevol altre tipus dsser animat, i un androide noms pot tenir forma humana.
b) No tots els robots sn androides, perqu no s
necessari que tinguin forma humana. Tampoc
tots els androides sn robots, perqu alguns
simplement sn capaos de repetir moviments.
Qu en saps?
1. S, perqu s una mquina amb un grau de complexitat molt elevat, amb fora autonomia, que
substitueix lsser hum.
2. Una estructura per aguantar tots els elements.
Elements motrius perqu el robot es mogui.
Elements sensors per captar informaci.
Elements actuadors per realitzar treballs.
Elements de control.
A ms a ms, necessitar elements per aconseguir lenergia necessria per poder funcionar.
3. S, ja que molts dels invents que utilitzem habitualment shan obtingut a partir de necessitats en lespai.
a) El vehicle no s ni un autmat ni un androide, ja

que no t ni forma humana ni dsser animat.
b) Lexosquelet es pot considerar un androide, ja
que sassembla a lsser hum; per no un autmat, ja que va totalment dirigit.
c) El simulador es pot considerar un autmat, ja
que imita moviments dun sser animat (lhome). Tamb es pot considerar un androide perqu t forma humana.
1 (Anlisi)
Un ascensor t sistemes mecnics com, per exemple, les politges; elctrics com els motors, i tamb
en pot tenir delectrnics, com les cllules que detecten la presncia de les persones. Tamb existeixen ascensors hidrulics.
6 (Anlisi)
a) Segons el nivell de tractament de la informaci.

De quart nivell: robots de companyia.
De tercer nivell: alguns robots industrials, sondes espacials, robots insectes.
De segon nivell: alguns robots industrials.
De primer nivell: no nhi ha.
De cap daquests nivells: les mans teledirigides.
b) Segons la semblana amb la forma humana.
Poden ser semblants a lhome: robots teledirigits, robots de companyia.
Poden ser semblants a algunes parts del cos
hum: robots industrials, mans teledirigides.
No sassemblen a lhome: els robots insectes
i les sondes espacials.
c) Segons el grau de complexitat i sofisticaci.
Dins de cada tipus de robots nhi pot haver de
major o menor grau de complexitat. Una classificaci lgica de major a menor grau de sofisticaci seria: sondes espacials robots industrials
robots de companyia robots insectes robots
teledirigits mans teledirigides.
d ) Segons lautonomia: robots de companyia
sondes espacials robots industrials robots insectes robots teledirigits mans teledirigides.
2 (Anlisi)
La figura s un mecanisme de seguretat destinat a
evitar automticament que caigui lliurement la cabina de lascensor en cas que sescapi o es trenqui
el cable que aguanta la cabina. Aquest mecanisme
est connectat amb el cable que sost la cabina i t
una molla que es mant comprimida mentre el cable de la cabina est tens; la ruptura del cable allibera la molla i provoca que el pist llisqui en la
guia, frenant aix la caiguda.
3 (Anlisi)
a) Evidentment, el robot ms complex s el de la

tercera definici, perqu implica que el robot
ha de pensar per si mateix; avui dia encara sestan fent els primers passos en aquest tema. El
menys complex s el de la primera, ja que simplement es tracta duna mquina que repeteix
seqencialment unes operacions.
b) Duna banda, la primera es refereix a mquines
que sutilitzen per reemplaar lhome en diferents tasques, mentre que la segona comprn
mquines que sutilitzen en qualsevol tipus dactivitat. Daltra banda, la primera es refereix a mquines que poden estar programades o no, mentre
que la segona noms fa referncia a les programades. Per tant, s difcil decidir quina de les
dues comprn un nombre major de robots.
a)
b)
c)
d)
e)
8. MQUINES AUTOMTIQUES
37
Estructura
Terminal
Sensor
Controlador
Subministrament denergia
I ROBOTS
El controlador rep informaci dels sensors, que sn
els encarregats de recollir la informaci del seu entorn. Un cop processada la informaci, envia les
ordres corresponents als elements motors, per tal
que situn el robot en el lloc i en la posici correctes, i als executors, perqu duguin a terme la tasca.
a) 1. Cremallera 2. Cremallera
b) 1. De gir
2. De gir
c) Tots sn mecanismes de gir.
3. Telescpic
3. Telescpic
15 (Anlisi)
1. Escombrada
2. Espatlla
3. Colze
4. Capcineig
5. Vaiv
6. Balanceig
Els de posici a lespai sn lescombrada, lespatlla
i el colze.
Els dorientaci de lelement terminal sn el balanceig, el capcineig i el vaiv.
9 (Anlisi)
a) Per aconseguir un desplaament rpid s millor

el sistema pneumtic, ja que els lquids flueixen
amb menys rapidesa a causa de la viscositat.
b) Per aconseguir una gran precisi sn millors els
hidrulics, ja que els gasos es poden comprimir,
amb la qual cosa es perd volum en sotmetrels
a forces.
c) Els circuits pneumtics sn molt sorollosos a causa de les fuites daire. Aix, doncs, els hidrulics
serien ms adequats.
d ) Per aconseguir una gran fora sn millors els hidrulics, ja que, com que els fluids no es poden
comprimir, transmeten grans pressions.
16 (Representaci)
10 (Problemes)
La pressi del lquid en el primer cilindre ser de:
P1 = F1/S1 = 5/0,4 = 12,5 N/mm2
Com que la pressi s constant, ser la mateixa per
al segon cilindre (P2 = P1); per tant, es dedueix:
F2 = P2 S2 = 12,5 400 = 5 000 N
17 (Anlisi)
Shi ha collocat una femella i una contrafemella
per tal que ambdues no safluixin, ja que serveixen
com a punt de suport de leix del bra. A la part inferior del suport no s necessari collocar-hi cap femella, ja que leix ha de poder girar lliurement.
11 (Problemes)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Motor del bra

Motor del bra
Motor del bra
Sensor
Altaveu
Interfcie
Unitat central
de lordinador
8. Sensor
a. De sortida
b. De sortida
c. De sortida
d. De sortida
e. Dentrada
f. Dentrada i sortida
g. Dentrada
18 (Anlisi)
Cargol
Volanderes
12 (Debat)
Resposta oberta.
Part mbil de
la pina
Canell:
1. Rectilini
2. Circular
3. Circular
Part fixa de la
pina
Femella i contrafemella
La femella i la contrafemella no han de pressionar

la pina per tal que pugui girar lliurement. Les volanderes serveixen perqu totes dues pinces sajustin millor i no hi hagi petits jocs que puguin provocar alteracions en el funcionament.
Grua:
1. Rectilini
2. Rectilini
3. Circular
38
I ROBOTS
2 El regulador de boles s un mecanisme que controla

automticament la velocitat de gir dun eix. Aquest
gir, originat pel vapor, es pot controlar obrint o tancant la vlvula per on circula el vapor.
En augmentar la velocitat de gir de rotaci de leix,
les dues boles pugen a causa de la fora centrfuga.
Aquest moviment de pujada de les boles es transmet
a una vlvula que tanca el pas del vapor; daquesta
manera, disminueix la velocitat de gir.
En disminuir la velocitat de gir de leix, les boles
baixen, cosa que fa que sobri el pas del vapor i
augmenti la velocitat.
19 (Anlisi)
a) Que els motors sempre estarien funcionant, excepte quan es premessin els polsadors. Segurament es faria malb el bra, perqu els elements
arribarien al final del recorregut i els motors intentarien continuar girant.
b) Encara que el funcionament seria correcte, resultaria ms incmode, ja que s ms gil prmer un polsador que accionar una palanca.
20 (Anlisi)
Fcp1. Limita el recorregut de tancament de la pina.
Fcp2. Limita el recorregut dobertura de la pina.
Fcp1. Limita el recorregut del bra en un sentit.
Fcp2. Limita el recorregut del bra en laltre sentit.
3 Les respostes per a les diferents situacions sn:

a) Rodes, ja que permeten agafar grans velocitats.
b) Eruga, ja que no s gaire rpida ni massa lenta,
evita petits obstacles i salva pendents pronunciats.
c) Sistemes de rodes: combinant els girs de les rodes, saconsegueixen tot tipus de girs.
d ) Potes, ja que sadapten a pendents molt abruptes.
SNTESI GUIADA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Intervenir. Control.
Mquina. sser hum. Automatitzaci.
Autmats. Androides. Semblana.
Generen. Estructura. Recullen. Governen.
Potes. Erugues. Moviments.
Hidrulics. Motors. Cilindres.
4 Els moviments serien:
1 El funcionament del distribudor de la mquina de
vapor moderna s el segent:
a) El vapor a alta pressi entra per lorifici de lesquerra i empeny lmbol cap a lesquerra, la qual cosa
fa que el vapor del cilindre surti per lorifici central.
b) En canviar de posici el distribudor, el vapor
empeny lmbol cap a la dreta.
Aquest moviment de vaiv de lmbol es transmet
a un gran volant, el qual, a la vegada, transmet el
moviment al distribudor. Aix, doncs, el moviment
del distribudor s automtic.
a)
b)
Entrada de vapor
d)
c)
e)
Sortida de vapor
5 La pressi del lquid en el primer cilindre ser:
Distribudor
P1 = F1 /S1 = 10/0,5 = 20 N/mm2

S1 = F1 /P1 = 10 000/20 = 500 mm2

6 La pressi del lquid al cilindre de potncia ser de:
P2 = F2 /S2 = 15 000/500 = 30 N/mm2

S1 = F1 /P1 = 6/30 = 0,2 mm2

39
I ROBOTS
descapament), que gira grcies al pes. En oscillar

lescapament, a causa del moviment del pndol,
els encaixos sintrodueixen alternativament en les
dents de la roda, cosa que permet que giri en petites sotragades i no lliurement.
El moviment de vaiv el genera el pndol. Apujantlo o abaixant-lo, aconseguirem que el pndol vagi
a major o menor velocitat i que el rellotge savanci o es retardi tal com calgui.
7 El primer moviment ha de ser de gir; el segon utilitza un mecanisme de cremallera, ja que el moviment s lineal, i el tercer s un sistema telescpic.
8 Caracterstiques del robot de vigilncia:
Ha de tenir sensors de moviment per detectar
persones.
Pot disposar duna cmera per enviar les imatges
a la sala de seguretat.
Si s autnom, ha de ser capa de fer un recorregut evitant obstacles.
Ha dactivar una alarma en cas que detecti alguna irregularitat.
3 a) En aquest cas, hi hauria unes derrapades lleugeres a les rodes del darrere.
b) Derraparien les dues rodes del darrere, mentre
que la de lesquerra del davant giraria sobre si
mateixa.
c) En aquest cas, la velocitat de gir no afecta el
radi de gir. Noms es veu afectada la velocitat
amb qu es duu a terme el gir.
10 El commutador selecciona el rel dObrir o Tancar la pina, per tal que, en prmer el polsador, la
pina sobri o es tanqui.
Com que el commutador selecciona un dels dos circuits, s impossible que tots dos puguin estar connectats a la vegada, amb la qual cosa sevita el curtcircuit.
4 a) La pressi del lquid al cilindre de potncia ser:
P2 = F2 /S2 = 10 000/( 102) = 31,85 N/cm2

S1 = F1 /P1 = 10/31,85 = 0,314 cm2

Aix, el radi ser de:
1 Funcionament dels circuits:

a) Un dels dos motors de 220 V de tensi sempre
estar funcionant, depenent de la posici del
commutador del rel. Aquesta posici dependr,
a la vegada, de la posici de linterruptor. Aix,
amb linterruptor obert, funcionar un motor
i, amb linterruptor tancat, en funcionar laltre.
b) Igual que en el cas anterior, sempre estar funcionant un dels dos motors, depenent de lltim
polsador que shagi premut, ja que, en funci
daquests motors, el rel estar activat o desactivat, amb la qual cosa variar la posici del
commutador.
S1 = r2; r = S1 / = 0,314/ = 0,316 cm

D1 = 0,632 cm
b) La nova pressi del lquid en el cilindre de potncia ser de:
P2 = F2 /S2 = 30 000/( 102) = 95,54 N/cm2
S1 = F1 /P1 = 10/95,54 = 0,105 cm2

Aix, el radi ser de:
S1 = r2; r = S1 / = 0,314/ = 0,1825 cm

D1 = 0,365 cm
2 El funcionament es basa en una pea proveda de

dos encaixos que sadapten a la roda dentada (roda
40
I ROBOTS
Unitat 9. DISSENY, CONSTRUCCI

I PROGRAMACI DE ROBOTS
El servo s un element que incorpora un motor de

corrent continu, un sistema de reducci mecnica
i un circuit electrnic que permet fer-lo girar langle desitjat. Si es vol fer servir com a sistema de
tracci del robot, sha de modificar per tal que leix
quedi alliberat i funcioni com a motor de corrent
continu.
Qu en saps?
1. s un robot que t com a objectiu seguir una lnia
blanca sobre fons negre o a linrevs.
2. s un xip que es pot programar de forma molt simple per a fer funcions de control.
3. Mitjanant sensors fotoelctrics (de llum) ubicats a
la seva part davantera, que detecten la claror o foscor de la lnia a seguir.
4. Robots rastrejadors, lluitadors de sumo, de laberint, solars.
5. Es fa a Olot (Girona), al mes doctubre.
9 (Anlisi)
Invertir la polaritat del motor.
En srie, ja que aix se sumaran les tensions.
11 (Anlisi)
En cas dinvertir la polaritat de les piles, es podrien
destruir alguns components del circut. El dode
deixa passar el corrent nicament quan la polaritat
s la correcta.
Tan a prop com sigui possible de leix de tracci, i
el ms baix que es pugui.
12 (Anlisi)
Podem consultar http://es.wikipedia.org/wiki/Tipos_
de_pila.
Perqu els afecten tota una srie de factors que sn
variables, com la quantitat de llum exterior i el tipus de terra (brillant, mat...).
Cap a lesquerra.
3 (Anlisi)
Com ms gran sigui el dimetre de les rodes, ms

rpid anir el robot, tot i que el seu parell ser ms
petit (menys fora).
Una forma daugmentar el dimetre de gir seria augmentant la distncia entre rodes (eix ms llarg).
Una forma de disminuir el radi de gir seria disminuir aquesta distncia.
15 (Anlisi)
Es tracta dun sensor de reflexi infraroja (ptic).
Una bona possibilitat seria que continus fent all

que estava fent abans de perdres.
Quan la llum infraroja es reflecteix en la lnia blanca i arriba al receptor, el transistor es posa a conduir, s a dir, deixa passar el corrent (com ms llum,
ms condueix el fototransistor). Per tant, quan detecta la lnia, condueix el sensor i lliura negatiu
(0) a la sortida. Quan no condueix, lliura positiu (1).
16 (Debat)
Resposta oberta.
Les variables dentrada sn les que proporcionen
informaci en forma de senyals de control, i les variables de sortida representen els actuadors que volem fer funcionar i que donaran moviment al robot.
6 (Anlisi)
Posar una porta inversora a la sortida.
Seria una variable de sortida, ja que representaria

de forma similar als motors un actuador que funcionaria depenent de lestat dels sensors dentrada.
Perqu el circuit integrat PICAXE no dna prou intensitat per fer funcionar el motor.
9. DISSENY, CONSTRUCCI
41
c)
Dues variables dentrada, les corresponents als sensors SD i SE, i dues variables de sortida, MD i ME,
corresponents als motors.
Quan detecten lSD i lSE arriba alimentaci tant al
rel ME com a lMD, per la qual cosa funcionarien
tots dos motors i el robot aniria recte.
Quan no detecten ni lSD ni lSE, la sortida MD
valdr 0, s a dir, el motor dret no funcionar, en
canvi, la sortida corresponent al motor esquerre
(ME) valdr 1, per la qual cosa el robot girar cap
a la dreta.
22 (Anlisi)
SD
SE SD ME MD
0
ESTAT: 0
0
0
ESTAT: 1
ESTAT: 2
ESTAT: 3
SE
SD
1
1
SE
ME
1
1
0
1
MD
ME = SD
MD = SE+SD
23 (Anlisi)
Serveixen per avaluar i recordar estats anteriors

de les variables de sortida. Per exemple, una variable que indiqui si abans de prmer un polsador
lestat anterior dun motor era de marxa o daturada.
a)
F
SE SD ME MD
S s lestat actual de la sortida del motor, i S + 1 s

la realimentaci, s a dir, lestat anterior.
Un rel s un dispositiu que compost per una bobina (electroimant) i contactes. Quan apliquem tensi a la bobina, els contactes saccionen. Si es deixa daplicar tensi a la bobina, els contactes tornen
al seu estat de reps.
Un contactor s un dispositiu similar al rel per
amb la diferncia que aquest disposa de tres contactes de potncia.
b) A partir de la taula de la veritat, deduu les funcions lgiques per a cada sentit de gir (mitjanant diagrames de Karnaugh).
SE
SE
SD
SD
F

ME = F (SE + SD)
Actuador
Motor: Pot servir per impulsar mquines.
Cilindre pneumtic: Pot servir per fer un desplaament en lnia recta dun mecanisme.
Sirena: Pot servir per generar un avs acstic.
MD = F SE
42
Preactuador
Contactor: Pot controlar la marxa i aturada dun
motor.
Vlvula distribudora electropneumtica: Pot servir per controlar el moviment dun cilindre pneumtic.
Transistor: Pot servir per engegar i aturar una sirena.
35 (Anlisi)
AND
28 (Anlisi)
Aquesta porta lliura un 1 a la seva

sortida nicament quan de manera
simultnia totes les entrades estan
en estat lgic 1. Si noms una de
les entrades est a nivell 0, la sortida de la porta s 0.
NAND
La principal diferncia entre el control combinacional i el control seqencial del robot s que en el
primer sistema, en cas que el robot no detecti cap
lnia, sempre gira cap a un mateix sentit, i en el segon cas, continua girant cap al sentit que tenia
abans de deixar de detectar els sensors.
Aquesta s una porta composta per

una AND i una inversora. A la sortida lliura lestat contrari que una
AND, s a dir, lliura un 0 nicament quan totes les seves entrades
valen 1.
OR
29 (Anlisi)
A la tcnica cablada, quan es vol fer qualsevol canvi en el circuit de control, cal modificar les connexions. En el cas de la tcnica programada, podem
variar el comportament del control canviant simplement el programa de lelement controlador.
30 (Anlisi)
Aquesta porta lliura un 1 a la seva

sortida sempre que almenys una de
les seves entrades rebi un 1. Noms
lliura un 0 a la sortida quan totes
les entrades valen 0.
NOR
Cablada, ja que el sistema de control es basa en la

connexi fsica de conductes daire.
31 (Anlisi)
Haurem daplicar els teoremes de Morgan.
Aquesta s una porta composta per

una OR i una inversora. A la sortida
lliura lestat contrari que una OR,
s a dir, lliura un 1 nicament quan
totes les seves entrades valen 0.
A+B=A+B=AB
36 (Anlisi)
AB=AB=A+B
32 (Anlisi)
Inversor
A =AA
And
AB=AB
Or
A+B=A+B=AB
AND
11 com i 14 contacte normalment obert (NO).
OR
NOR
Les bombetes assenyalades amb la lletra Q indiquen les sortides de les funcions. Quan la bombeta
est encesa, aquesta s 1, i quan est apagada, 0.
Un contactor s un dispositiu similar al rel per
amb la diferncia que aquest disposa de tres contactes de potncia.
NAND
PLC.
43
Els sensors es connecten a les entrades i els motors

a les sortides.
Microcontrolador. Tant el microcontrolador com el

PLC contenen al seu interior les funcions fonamentals
dun ordinador, s a dir, sn elements equivalents.
Controlador lgic programable.
El microcontrolador cont les tres funcions fonamentals dun ordinador al seu interior: CPU, memria i unitats de E/S (entrades i sortides). El microprocessador s noms la CPU.
El diagrama de contactes i les instruccions lgiques
programables.
41 (Anlisi)
El PICAXE s un mdul de programa resident al microcontrolador capa dinterpretar comandes en

llenguatge dalt nivell com s el BASIC.
Diagrama de contactes
Control combinacional:
ME
FUNCI
COMBINACIONAL
De tres formes: BASIC, diagrama de flux i funcions

lgiques.
SE o
SD o
Prcticament amb qualsevol tecnologia cablada elctrica (portes, rels, etc.) o programada (PLC, microcontroladors, etc.).
MD
47 (Anlisi)
Funcions de control combinacional:

MD = SE
ME = SD + SE
Avantatges
Inconvenients
Entrades/sortides:
SE = Sensor esquerre = IO.
SD = Sensor dret = I1.
ME = Motor esquerre = Q0.
MD = Motor dret = Q1.
Rels
Robusta, funcionament
molt visual.
Lenta i rgida en cas

de canvis.
Portes
Ms barata i rpida
que lanterior.
Rgida en cas de
canvis.
Programaci ZEN:
PLC
s programable i per
tant flexible.
Preu elevat. Volum

considerable.
Micro
s programable i ms
barata que el PLC.
Ms sensible a les
interferncies que el
PLC.
48 (Debat)
Resposta oberta.
Funcions lgiques
SNTESI GUIADA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Robots didctics. Control.

Rastrejadors. Lnia blanca.
Xasss. Motors. Piles.
Placa. Lnia.
Energia.
Sortides. Entrades.
Sensors.
Motors. Moviment.
44
blanca de la pista), un excs de llum ambiental podria fer creure al circuit de control que sest detectant la lnia quan en realitat no seria aix.
1 Cal invertir la polaritat del corrent elctric.
10 En el cas del robot construt amb la tcnica cablada, installant una porta inversora (NOT) a la sortida de cada sensor. En el cas del robot construt
amb tcnica programada, modificant el programa
de manera que, quan els sensors rebessin llum,
sinterprets que sest fora de la lnia, i quan no
en detectessin, que shi est a sobre.
2 Sutilitza la modulaci per polsos. Aquesta tcnica

consisteix en engegar i aturar els motors moltes vegades per segon variant aix la tensi que reben i
variant, per tant, la seva velocitat.
3 Serveix per protegir el circuit en cas que connectem les piles amb la polaritat invertida.
4 Bsicament, que la tcnica programada permet variar el comportament del control sense necessitat de
modificar el cablat del circuit.
1 a) Dins dun combat, ha de fer fora de la pista al
robot contrari. Shan de fer 3 combats dun mxim de 3 minuts. Guanya el que ms combats
tingui al seu favor.
b) 500 grams.
c) 100 100 mm de base al moment diniciar el
combat. Lalada s illimitada.
El robot pot augmentar de mides durant el joc.
5 S. Es podria fer que un dels motors girs de forma

constant per lenta (connectant una resistncia en
srie), i laltre, ms rpid, es poss en marxa quan
el sensor no detects la lnia. Daquesta manera,
quan el sensor estigus sobre la lnia, noms funcionaria el motor lent, la qual cosa faria que el robot es desvis. Quan el sensor deixs de detectar la
lnia, el motor rpid faria que el gir fos en sentit
contrari fins que es torns a localitzar la pista.
2 a) Control automtic dels llums. Apagat automtic

quan no hi ha ning.
b) Pujada i baixada de les persianes en funci de
la llum externa.
c) Per fer una alarma antirrobatori.
6 S, hi ha una cursa de robots que es mouen nicament amb lenergia captada per plaques solars.
7 Per tal que el robot giri amb ms facilitat. Si es posen dues rodes, aquestes tindrien molt fregament,
ja que el centre de gir del robot est ubicat a leix
de les rodes motrius.
3 Podrem fer que el robot tingus direcci a la part

davantera mitjanant la utilitzaci dun servo sense trucar i controlat per la sortida especfica que t
la placa per a aquesta funci. El motor de tracci
giraria a velocitat fixa.
8 De la mateixa manera que quan condum un cotxe

hem de mirar endavant per tal de saber per on hem
de passar i reaccionar en conseqncia, els ulls
del robot, que sn els sensors, han de tenir la informaci del cam amb antelaci.
4 Sn robots que senfonsen a laigua mitjanant la

inundaci de les seves cavitats. Han destar construts de forma que suportin la pressi de laigua,
que augmenta quan el robot senfonsa. Es fan servir per fer mapes marins, exploraci i observaci
del fons, etc.
9 Tenint en compte que els sensors de lnia son fotoelctrics (detecten la llum reflectida per la cinta
45

Sortida A B C
A
Annex. Electrnica digital
1 (Anlisi)
1001
+ 0110
1111
9
+6
15
1111 = 15
2
10
0110
+ 0111
1101
6
+7
13
1101 = 13
2
10
Sortida A B C
A
2 (Anlisi)
5 (Anlisi)
a) El nombre decimal descodificat seria l1; per tant,

els segments que estarien encesos serien: b i c.
b) El nombre decimal descodificat seria el 4; per
tant, els segments que estarien encesos serien:
b, c, f i g.
c) El nombre decimal descodificat seria el 7; per
a, b, c i f.
d ) El nombre decimal descodificat seria el 9; per
a, b, c, d, f i g.
Circuit elctric corresponent a la porta lgica NAND
3 (Anlisi)
a)
Porta AND
Porta NOT
Porta OR
b) S = A C + B
c)
Circuit elctric corresponent a la porta lgica NOR
6 (Anlisi)
a)
Porta NOT
Porta OR
Porta NAND

b) S = (A C ) (A + B)
c)
4 (Anlisi)
Sortida A B C
A
Porta AND
ANNEX. ELECTRNICA
46
DIGITAL
7 (Anlisi)
9 (Anlisi)
a) S = A + B C = A + B C = A B C

b) S = (A + B) C = A + B C = A B C

c) S = A B + C D = A B + C D = A B C D

d ) S = (A + D) (C + D) = (A + D) (C + D) =

= A D C D
La taula de veritat s:
A
10 (Anlisi)
La funci lgica del circuit ser la segent:
S = (B + C) A
Transformen en portes NOR.

S = (B + C) A = B + C + A
Simplifiquem mitjanant els mapes de Karnaugh:

AB
C
00
0
01
1
1
11
1
3
Per tant, la representaci del circuit amb portes

NOR ser:
10
4
1
7
A B C
5
S = AC + BC = C (A + B)
8 (Anlisi)
a) S = A + B C = A + BC = A + B + C

b) S = (A + B) C = (A + B) C = A + B + C

c) S = A B + C D = A B + C D =

= A+ C+ C + D
d ) S = (A + D) (C + D) = (A + D) (C + D) =

= A + D+ C + D
ANNEX. ELECTRNICA
47
DIGITAL

Tecnologia 4 ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Tecnologia 4 ESO

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tecnologia 4 ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tecnologia

A. Hidalgo, R. Martnez, A. Moreno, E. Nogueira, S. Resa

BLOC 2. Electrnica, pneumtica i hidrulica

BLOC 3. Control i automatitzaci

Annex: Electrnica digital ...............................................................................................................................

BLOC 1. LHABITATGE (Unitats 1- 4)

Unitat 1. DISSENY ASSISTIT

Programa. Perspectives. Visualitzar.

f ) Generalment, les cases de fusta es construen

Unitat 2. DISSENY DHABITATGES

a) Sha passat el regle o un altre objecte per sobre

Les lnies ses- s molt clar.

Costa poc modificar-lo o corregir-hi errades.

Quan es dibuixen, es podrien classificar dacord amb

Les dimensions de lescala vnen donades per lexpressi:

Les dimensions de lescala vnen donades per lexpressi:

a) Els dormitoris 1, 3 i 4. El dormitori 2 t un balc.

Si el dormitori est destinat a la quitxalla, els

Precisament perqu el color verd suau s un dels ms

ple la cuina; el parquet es podria posar en sales, on

a) Els dibuixos grans de la paret fan que lhabitaci sembli ms petita.

Canviar les rajoles de la cuina.

No, perqu no canvia lestructura de ledifici.

Lloc on sha fet

8 No shi haurien de posar gaires mobles a lhabitaci;

perqu s un dels colors que absorbeix menys la

9 Lacabat llis del sostre t un cost de 10 e/m2, mentre

La superfcie del sostre que caldr pintar ser de:

La superfcie total de les quatre parets ser de:

Per per saber la superfcie que cal pintar, sha de

Aix, la superfcie de les parets que cal pintar ser de:

Detalls Solen ser

Representen duna manera ampliada algun detall constructiu

Per tant, pintar les parets costar:

Representen talls imaginaris que

Finalment, el cost total ser de:

10 a) La pintura plstica no s la ms resistent del

1 Segons la distribuci dels punts, el relleu diu de

7 a) T tres habitacions. b) T una planta per amb

2 La cara sud dun edifici sempre s la cara on hi

5 Lestucat s una tcnica per decorar les parets amb

3 Pertanyen a les urbanstiques:

4 a) Hi ha dues possibilitats: la secci A-B i la C-D.

Ha de ser personal i relaxant.

Ha de ser cmode i relaxant.

Unitat 3. LA CONSTRUCCI DHABITATGES

Per moure o remoure: pala, pala plana, paleta.

a) El garbell es fa servir per seleccionar sorra de

Per dos motius: protegir-nos tamb de les espurnes

Neteja les eines rpidament, ja que aix evitars

Per remenar els materials que shi introdueixen, de

a) S, es poden considerar materials petris, perqu

Aix, podrem saber el nombre total de totxanes.

Per fer els clculs no tindrem en compte el gruix

Si en restem la superfcie de la porta, ens quedar

Vegeu la taula inferior.

Per cobrir els teulats.

Per acabar tanques.

Per a la part inferior de les finestres.