Teoria de la literatura

David Montagut Benavent Grup F

Professora:Antnia Cabanilles
Comentari: San Agustn (1969).
Confesiones.Madrid: Editorial Espasa-Calpe.
Coleccin Austral.Traducidas segn la edicin latina de la congregacin de San Mauro, por el R.
P. Fr. Eugenio
Ceballos.
San Agustn,Libro VII: Captulo XX.

El text que vaig a comentar pertany a l'autor d'poca medieval Agust d'Hipona. Primerament,
podem observar que aquest text t relaci amb el temari que hem donat, ja que dins del la
legitimaci de les ''arts lliberals''(forma de coneixement medieval) s'engloba al Trivium(mbit de la
paraula), dins de la qual estan la gramtica, la dialctica i la retrica. A ms podem observar una
vegada llegit el captol, que es tracta d'un text que pertany a la retrica medieval i dins d'aquesta, a
l'Ars predicandi, de doctrina christiana escrita pel propi Agust d'Hipona, en la que l'autor escriu per
poder expresar al pblic els seus sentiments, s a dir per a confersar-se.
Les idees principals que trobem en aquest text sn les segents. La primera idea que tracta la
trobem al principi del text, on San Agust valora dels llibres pltonics el mode en que la conduit fins
la busqueda d'una ''veritat incorprea'',s a dir, d'apreciar la divinitat, de descobrir la perfecci d'all
invisible. Desprs l'autor, defensa la existncia d'un ser superior, s a dir, d'un Du, pel qual segons
l'autor aquest ''deu'' seria creador de eixa obra(La idea de B de Plat) que la permitit vore amb
l'enteniment les seues perfeccions invisibles. Relacionada amb aquesta idea, en trobem un altra ms
avant, quan Agust diu que la filosofia mostra que em hem de fer, per no ens mostra el cam per a
fer-ho. A ms l'autor mitjanant el text ens diu que grcies a tot el coneixement que va rebre dels
llibres pltonics es va creure que era un sabi, i va pecar d'ignorncia.Ara b, malgrat aquesta
aparena, ell en realitat no deixa de ser un ignorant, perqu no coneix el cam per arribar a Crist. En
aquesta idea de prpia ignorncia podem observar la humilitat de San Agust, humilitat exemple de
Crist, mostra tamb del perfecte comportament - del ser superior. Una altra idea que apareix es la
concepci de Du com iltima finalitat en el procs de coneixement de la veritat. A ms , si ens
fixem podem veure que la concepci de Du com una veritat absoluta compartix les mateixes
caracterstiques que la idea de B de Plat; invisible, nica i inmutable. Finalment, trobem per a mi
la idea principal d'aquest captol el perqu d'Agust d'hipona de seguir el cristianisme desprs
d'haver llegit els platncis, ja que segons com diu ell:''Yo me persuado que Vos quisisteis que leyese
aquellos libros antes de las Sagradas Escrituras
para que siempre me acordase de los afectos y disposiciones que haban causado en mi alma...'' , ja
que si hagus llegit primer les Escritures Sagrades, s a dir, la Bblia i no els llibres platnics, tal
vegada no hauria seguit la doctrina del cristianisme.
Aquesta idea podem dir que apareix desde el primer moment, ja que ho podem observar en el ttol
:''Cmo el haber manejado los libros platnicos le hizo a la verdad ms instruido, pero tambin ms
soberbio'', ja que aquest coneixement rebut pels llibres platnics va fer que Agust d'Hipona es
creguera un sabi, i per aquesta ra va pecar d'ignorncia, d'ah el terme de soberbi. A ms, podem
relacionar aquesta idea amb Plat, i amb la seua teoria filosfica. Primer que res, San Agust estava
d'acord amb Plat en la dualitat ontolgica, ja que tamb creia que hi havien dos mons, el
inteligible(on residien les idees) per a Agust d'Hipona el div, i el mn sensible o visible, cpia del
mn inteligible i on residien les coses terrenals. La idea que estava per damunt de totes en el mn

inteligibile era la Idea de B, que es la idea que s'havia de seguir per a regir el mn en bondat i
justicia. Trobem ac un altra similitud amb Plat, ja que segons diu Agust d'Hipona en el text Du
s un ser div nic, invisible i inmutable,a ms tamb diu que Du s la causa de totes les coses.s
ac on trobem la similitud ja que la mateixa definici que utilitza Plat per a designar la Idea de B,
la utilitza tamb Agust d'Hipona per a designar a Du. Cal concloure que el fet que llegir els
llibres platnics abans que els sagrats, li ajuda a Sant Agust a concebre ,en la seua ment aquesta
idea dimmaterialitat, de subjecte invisible a la vista, de que tot prov de Du. Per aix ,a pesar de
tot el coneixement rebut pels llibres platnics l'autor desprs de llegir la Bblia/Escritures Sagrades
s'adon de que ha pecat d'ignorncia i ho reconeix.

Per concloure, jo opine que la teoria d' Agust d'Hipona sobre Du s una incgnita que mai sabrem
la resposta, ja que per exemple jo no puc creure sense veure, en canvi per a altra gent, la fe els fa
creure. A ms la cincia mitjanant els seus avanos s'ha contraposat a la religi cristiana, ja que
segons els centfics el mn no l'ha pogut crear Du, si no que segons ells ha sigut un procs
cientfic. A ha produit que la gent pense el que crega, uns la teoria de la religi cristiana i altres
en la cincia.