PRTESIS COMPLETA

_he perdido la prtesis completa: no se donde estan los apuntes que tom en clase.
PRTESIS FIXA
PNTICS: dents artificials de la prtesi fixa que reposa les ausents restaurant funci
esttica.
-Contacte amb el procs alveolar
-Fcil higiene
-Fores oclusals
Encara que no existeix evidncia cientfica, al redur la cara oclusal es redueix la fora
que rep el pntic.
Emergencia gingival: cal que el pontic contacti en vestibular ( si no es veu fals)
Encerat del patr: quan es retira un cop encerat si no estaba ben lubricat s'estira
deformant-se.
Processat de protesis fixa al Laboratori: Revestit, bebedor, con (per a fer el colat)
Revestiment ideal:
Ha de donar superfcia llisa, prou porosa per a permetre la sortida de gasos que es
generen.
Hi han de lligats amb guix ( sols per or, no per a altes temperatures)
Hi ha de lligats amb fosfat (slice, oxid de magnesi i fosfat)
Pea a colar:
El cremat de la cera no deixa residuus, es fa escalfament de la cera ms el revestiment
fins a 200, despres fins a 480 i per als que son lligats amb fosfat 650 durant 45
minuts.
El fabricant del metall ens diu a quina temperatura.
Inducci elctrica no incorpora O2 al metall
Amb soplet es pot cremar i incorporar o2
El metall colat es recupera, s'acaba de refredar en aigua i es sorreja amb perles de vidre,
es poleix.
______________________________________________________________________
ARTICULADOR I ARC FACIAL ( EXPOSICI COMPANYS)
El condil de treball s cap a on es fa la lateralitat.
La gua condilea a 40 (la inclinaci la dona la eminencia articular)
bennet de 12
Al fer lateralitat el condil va endins i rota: Costat de balanceig
L'altre cndil (de treball ) va enfora : moviment de Bennet.

Gruix de la cera que podem posar entre el model superior i el model inferior:
Poden ser d'un gruix mxim que no facin ms que rotar al cndil.
Nosaltres amb l'articulador reproduim minimament les condicions del pacient: fem
servir l'eix arbitrari, valors prefixats al articulador.
______________________________________________________________________
Factores biomecanicos
1. Retenci i estabilitat
2. Longitud espai edentul
3. Dents anteriors i canines, esttica
4. Morfologia dentaria i funci
5. Oclusi i parafunci
6. Cantilevers
1. Retenci i estabilitat:
- Paralelisme (conicitat) 6-10 (12 limit mxim)
- Circumferencia (a major permetre major fricci i major retenci)
- Alcada de la preparaci ( a major alada major zona.........................)
- Via d'inserci- remoci: que sigui nica
Un molar ample i baixet amb moltes trajectories d'inserci hi cal fer caixes o solcs.
- Tipus de restauraci
- Retenci 2 superfcies (int: onlay incrustaci)
(ext. Corona, pilar)
Valoraci pilars
-Dent no restaurada (o nomes amb classe I)
-Periodont sa (geniva adherida important, despres sondem etc)
-Proporci corona i arrel (1:1 s el limit per a quie sigui pilar)
-Configuraci radicular: Cnica o uni/ multi radicular
-rea radicular: Llei ante
-Com flexa un pont: relaci entre la longitud de l'espai i lo que flexa:
2. Longitud d'espai i flexi del pont
1x---------------------x
2x---------------------8x (el doble de longitud fara flexar el pont vuit vegades ms)
3x---------------------27x
Amb un gruix x, si multipliquem per 2 (2x) aumentem la rigidesa al cub: aixo no se si
es aix!!!!
Crom nquel es el que es treballa molt dur i rgid.
Volem ponts curts i retenci als pilars equivalent 6-5-4
Prtesi fixa per resoldre problemes de falta de teixits tous: no va gaire b: millor PPR

4. Morfologia dentaria i oclusi

Morfologia
- Oclusal
- Vestibular
- Disposici de l'arcada
Gues
- Canina
- Incisal
- Anterior
- Funci de grup
No afegir interferncies oclusals amb la prtesi
Si un pacient no fa guia canina: no donarli pas
Quan modifiquem una gua: quan no hi ha ms remiei, en situaci patologica
Guia canina:
Es la natural dels joves (mes tard passem a funci de grup i despres bibalancejada)
La guia canina aconsegueix bona funci
En persona gran si ens cal que els que en guiin siguin el 3 i el 4 pos fem aquests.
Bibalancejada: noms per la prtesi complerta
5. Oclusi i parafunci
- Forces laterals
tensi i compressi
- Atricci: pacient parafuncional
- Abrasi
- Erosi
- Abfracci
6. Cantilevers
PILARES: Raices largas
Preparaciones largas
Vitales
Dos pilares
Coronas completas
Conectores gruesos
Excel.lent higiene oral
Oclusi equilibrada
Antagonista prtesi total.

______________________________________________________________________
Materials d'impresi
-Hidrocoloide irreversible: Alginat Prtesi removible
-Elastmers :
Silicones (elstiques hidrofbiques)
de condensaci (no fer servir, nomes per putineries!jaja)
d'adici (tenen precisi, consistncies diferents
Politer: Hidroflia (comparat amb silicones). Protesi Fixa, ms rgid. Es pot
rebassar i fer-hi anar la pea de m.
Prtesi complerta Pastes cinquenliques: son sense eugenol xq la esncia de clau es
irritant.
Addici tenen una estabilitat dimensional de 7-15 dies
______________________________________________________________________
((Al fer una presentaci de power point hem de fer que cada diapositiva contingui
menys de 5 frases.))
PROTESIS FIJA:
Diagnstico y fase higinica
Preparaciones
Modelo maestro
Troqueles
Encerado
Colado o procesado
Prueba de metal o cofia cermica
Revestimiento esttico
Principios biologicos:
Facilidad para la higiene
Mrgenes
Pntico que respete el reborde residual
Superfcie lisa no retentiva
Requisitos mecnicos:
Rigidez ( que el pont no flexi)
Conectores resistentes ( conector entre pilar y pontico)
Estructuras para cermica (suficientemente resistentes, equilibrar gruixos de
metall i cermica)
Requerimientos estticos:
Aspecto y contorno del diente
Pontico o corona que simula la emergencia gingival
Espacio para porcelana suficiente

Modelo maestro:
Debe tener una superfcie dura y lisa que reproduzca con precisin los detalles,
aconsejable la utilizacin de muones o troqueles desmontables. Fil retractor de cot
impregnat o no amb clorur dalumini=ms usat o clorur frric, ladrenalina fa molta
recessi gingival (pot fer necrosi i a ms no sabem quina quantitat sabsorbeix)
Per fer impressi fem servir silicones dadicci i politers ( els politers tenen tamb
diferents consistncies)
Wash tecnique; Fluida i densa.
La fluida ens reprodur solcs, tallats i cares oclusals de les dents per poder
reproduir b loclusi.
La fluida en boca i la massilla a la cubeta= millor.
Cal assecar les preparacions,hidrofbia!, si sagna el marge no impresi.
Doble fil:
1er molt primethemostasia
2 fil ms gruixut ( cal treurel abans de la impressi)
Es deixen 5-10 minuts al lloc, i es treu el 2 fil i es fa la impresi, el 1 fil es treu
desprs de cimentar els provisionals.
Amb una preparaci adequada i impresions adequades veurem els marges estupendos i
seguits.
Sempre rentar la impressi i desinfectar si cal.
El buidat amb guix tipus IV ( el millor es Fuji rock)
Les silicones dadicci les podem buidar en 8-15 dies.
Surfactant de superfcie: metalizado del modelo ( ja no es fa) es feia amb Ag-Cu.
Muones ( en boca) o troqueles (laboratori) desmontables:
Confieren acceso a todo el margen
El clnico debera controlar su elaboracin.
Tecnica de pins dobles (pindex, zcalos)
Zcalo de plstico
Pindexpees de metall allargades (pins) que encaixen amb forats (com un endoll)
Al mu de laboratori se li posen enduridors ( cianoacrilat)
Espaiadors ( per que si no la corona no entraria):
Son d acetona ( de color o de dos colors, un per cada capa que es posa)
El marge no portar espaiador perque el volem tancat
Lespaiador es necessari per que hi cpiga el ciment (sellar)
Lubricants i separadors son per la cera.
Ciment de com a mxim 25 micrmetres de gruix de capa.
Or colat al marge, no hi ha ms abertura que 25 micrmetres
Fosfat de zinc =no Ciments de granulometra
Oxifosfat de zinc s.
Els ciments cambien perque hi ha ceramica sola i resines BISGMA, resines
compostes..

Colats que es fan amb atmsferes darg i heli.

PRTESIS FIJA: Prueba de metal o bizcocho
1. Contactos proximales
2. Integridad marginal
Amb sonda hem de passar lliscant dentrestauraci i restauracident
3. Estabilidad
Poros al revestimentcolatbombolla de metall a linterior de la corona, fent
que la corona no entri.
O quan al fer el glasejat ha entrat cermica a dins.
4. Oclusin
Amb una integritat marginal adequada, valorem la oclusi esttica (PIM) i la
dinmica (Lateralitats).
1er evaluem la oclusi sense la restauraci assentada, despres la posarem i ho tornem a
fer amb un color de paper darticular diferent.
Les cspides a retocar perque no alteren la dimensi vertical ( si hem de baixar-la
tocariem fosses) son les BULL : BucalUpperLingualLower.
5. Esttica ( bizcocho)
Contorno de la restauracin fresa de gona no aixecant el marge, passarem la
fresa perpendicular a la lnia que forma el marge.
Caracteritzaci de la superfcie
Color de la retauraci
Espai negatiu= ombres i zones interproximals
En biscuit ja veiem textura, assecar les dents.
Maquillatge i glassejat:
Brillo de la restauracion
Pulido
Tintes i maquillaje ( antes se pone vapor)
El maquillaje se le aade al biscuit, se har el glaseado (=vitrificacin final)
Luego se pasara a la colocacin y cementado.
El color:
Munsell (+) Hue color verde azul rojo
Croma: saturacin + o
Value lluminositat i foscor
CIELAB (sistema automtic de detecci del color)

Presa de color amb guia i ull: Ens fixarem en el color i la translucidesa de les dents
adjacents i en les caracteritzacions.
Durant el dia la llum va de vermell a blau
5500K ideal para el color
Entre 18 i 28 lux
Colormetres
Espectofotmetres
Esttica: pasads bucal, lnea somriure, linia mitja
Cermiques: sobre metall: metall+opaquer+cermica
Sobre cermica (tot cermica):
-Aluminoses
-Leucites: Feldespat tetragonal( aumenta la mida al calentar i despre es
contrau= segueix al metall)
-Circonia
-El metall ha de tenir 0.2-0.3 de gruix per a aconseguir la no distorsi a la cocci
cermica
-Sallunyar la uni metall-cermica 1.5mm com a mnim dels contactes oclusals
Al laboratori al metall posen a sobre lopaquer i li fan una cocci, modelen la dentina i
li fan una cocci, ens lenvien per a que probem el biscuit, i quan els hi tornem fan el
glassejat que t una rugositat=0 i fan una cocci.
Cada cocci que fan aumenta la tensi de la cermica ( per aix sintenten evitar).
Marges de la cermica en 90 de 1mm o al menys 2mm, compte perque el contacte
excessiu a la proba es trencar el marge.
Defectes de la cermica deguts a la :
-Elaboraci
Condensaci porositat entre 0.5 a 5% en volumen.
Microfractures entre matriz vitrea y fase cristalina
-Fisuras o grietas de superfcie: fresar 20-50micrometres
La cermica aluminosa t un 50% de xid dalumini, son un 40% ms resistents que les
cermiques feldesptiques tradicionals.
Inceram es una cermica sanitria amb nucli pors on entra la fase vtrea, a sobre hi va
una altra cermica.
Empress IPS (cermica injectada a alta temperatura, leucitas)
Per ladhesi es pot fer grabat amb acid fluorhdric en les feldesptiques.

FUNCIN DEL CEMENTO:

Sellar la interfase entre diente y restauracin
Principal es el sellado y colabora en la retencin.
Tenemos cementos no adhesivos donde la unin que se da es mecnica, por
irregularidades.
Adhesin molecular: Fuerzas fsicas entre moleculas (policarboxilato, Ionomero de
vidrio)
Unin micromecnica: Carillas irrregularidades mas profundas: Grabado
ortofosforico, o fluorhdrico, electroltico etc

PROTESIS FIJA: COLOCACIN Y CEMENTADO

Ciments
-Provisionals
ZOE oxid de zinc eugenol ( cont essncia de clau que s irritant i est
sent desplaat perque interfereix en la polimeritzaci del composite)
Alternatives no- eugenol: Relyx Temp NE, Temp bond NE.
Alternatives: Hidroxid de cal (dycal) no es fa servir gens.
-Definitius:
Fosfat de zinc
Ionomer de vidre
Policarboxilat
Fosfat de zinc modificat amb resines.
Cemento ideal
Temps de treball larg
Adhesi a estructura dentria i materials de restauraci
Bon segellat marginal
No toxic polpar
Bona resistncia compressi
Tensi
Baixa solubilitat en saliva
Facil de retirar els sobrants
Ciments convencionals
Fraguen per reacci cid-base: dona una sal i llibera aigua ( ex. Fosfat de zinc)
Si el medi s ms cid s ms soluble.
Lxit del cimentat es deu a lajust de la restauraci ( no adhereix a metall ni a dentina)
Fosfat de zinc (1798): Adhesi mecnica
Ben espatulat= bona resistncia a la compresi
Gruix capa 25 micrmetres, molt fi
Temps de treball raonable
Al principi s cid 2-3.5 a les 24hores sapropa a la neutralitat (polpa no
reacciona)

Policarboxilat de zinc: Uni a esmalt++ i dentina+

Molt cid
Resisitencia a la tensi pobre
Es deforma sota crrega
Difcil fer capes fines
Molt sensible a la proporci lquid-pols ( cpsules predosificades)
Ionmer de vidre (1972): Uni a esmalt i a dentina.
Bona resistncia a la compressi
Molt sensible a la humitat: molt allat ( durant 10 minuts)
Soluble en medi cid
Baixa resistncia a la tensi
Ionmer de vidre modificat amb resines:
Es poden expandir per absorci daigua
No es pot fer servir per cimentar corones totalments cermiques.
Tots els ionmers de vidre deriven del silicat, es txic polpar i lliberen flor.
Ciments de resina: Per totalment cermiques, adhesi a dentina i a la restauraci
(mecnica)
Tenen bona resistncia a la compressi i a la tensi
Resistents a la soluci acuosa
Resistncia a la soluci cida relativa
Asociat a tcniques adhesives millora la resistncia
En les restauracions cermiques es fa:
-Sorrejat (avui en dia el + frequent) En circoni perque s una cermica
monofsica.
-Silanitzat en cermica (leucita) multifsica. Acid fluorhdric.
Inconvenients: el gruix de capa dels ciments de resina varia notablement,
Lexcs de material flueix pel marge i pot ser de difcil remoci ( no
passa aix amb els ms moderns).
Relyx Arc i Relyx unicem tenen lavantatge de fraguat dual, son
dautograbat i adhesiu. El material que flueix pel marge en 2-3 segons de llum es
retira i a continuaci sapliquen 20-30segons de llum i sespera 5 minuts.
Als laboratoris es fa servir productes Vivodent, la casa Ivoclar es per clnica i fabriquen
el Variolink que s poliuret ( o en deriva) no fan servir BIS-GMA
Els ciments de resina tenen contracci de polimeritzaci, deformaci plstica que es
dona en els primers 900 segons i finalitza als 4000segons.
El BIS GMA es dimetacrilato de uretano con relleno inorganico, t adhesi a dentina,
esmalt i cermica i metall. Son millors els que polimeritzen de forma dual, i la seva
temperatura sigui dentre 32-34.
Tractament del metall
-Acid
-Polit electroltic
-Sorrejat de superfcie

-Leucita/feldesptiques com la Empress hi ha fase vtrea en la que si fem tractament

amb cid ens enduem la fase vitrea mantenint la fase cristalina.
-xid de circoni: tot son cristalls, aix que shan de sorrejar.
Relyx Arc en 18 minuts es pot sotmetre a esfor. Van millorant.
En resultats publicats hi ha contradicci pero les caracterstiques son molt superiors.
Sequncia de cimentat:
-Netejar i assecar
-Colat net i sorrejat
-Aillar amb cotons, (excepcionalment amb dic de goma)
-Si fem fosfat de zinc aplicarem barnis a la dentina exposada, en lxid de zinc
no cal.
-Espatular segons intruccions del fabricant
-Capa fina en el interior de la restauraci__> en estructures ben ajustades
-Assecar de nou suaument
-Assentem la restauraci amb una fora dinmica
-Comprobem lajust marginal
-Deixem fraguar
- Fraguat, treiem excessos!
-Instruir al pacient perque el fraguat tarda 24 hores en finalitzar.
Comprobar lassentament:
Sense corona fem tancar
Marquem oclusi en PIM, busquem una referncia
I probem amb la restauraci que faci PIM per comprobar que la referncia
coincideix.
Manteniment a llarg pla i fracassos:
- Millor un pont que una corona, pont (12-15 anys) corona (8-10 anys)
desperana de vida.
- Control salut oral
- Hbits higinics
- Detectar i corretgir problemes, ordre daparici de ms a menys freqents:
- Caries coronal o radicular
- Malaltia periodontal
- Problemes oclusals
- Pulpitis
- Descimentaci: que pot ser total o parcial
- Parcial: degut a un error en lajust oclusal, en restauraci
llarga(pont) el pilar que es ms feble es descimenta= caries.
- Fractura:
-Del conector
-Del recobriment cermic

 Sensibilidad postoperatoria tras cementado final: La complicaci ms frequent

10-35% els casos en que es cimenta sobre una dent vital.
Sensibilitat que es pot atribuir a :
Tallat excessiu
Sobrecalentament
Tipus de rotatori
Contaminaci microbiana
Tipus de ciment ( mes sensibilitat en ciments de IV i policarboxilat)
Resecaci
xit de la prtesis fixa: Relacionada amb el material de cimentat i la tcnica de
cimentat.
Sha proposat posar desensibilitzant per no vara els resultats.
Les protesis Maryland son com una papallona, tenen una estructura: ala- dent ala. La
ala es cimenta sobre la cara palatina a lesmalt. s millor que sols tinguin una ala fent
un cantilever: ala-dent ( aix si la ala es descimenta es detecta perque el pacient porta la
prtesi a la m, i no com en el cas de tenir dues ales que una pot descimentarse i anarse
fent una caries a sota..)
Sha de fer un marge a1mm de la vora incisal i a 1mm de la geniva, shan de preaparar
mes de 180 sobretot a nivell posterior: cerclatge, chamfer lleugerament. El tallat s
intraadamant, sobretot allunyar el tallat de la geniva= si no fracas!.
Estan contraindicades en :
Parafuncions
Trams edntuls llargs
Dents pilars restaurades o en mal estat
Esmalt hipoplsic
Grans sobremossegades.
PERNO MUON COLADO:
Estructura mu+ espiga(=perno, est intraconducte) colades.
Soport ossi major que 2/3
Endodoncia ben feta
Ferule ( espai supragingival)
Impressi de silicona dins del conducte (poste calcinable o silicona ms suport)
En vista des de oclusal shan de preparar solcs per a que no rotin
Al pendre la impresi de silicona, com que aquesta flexa cal un nima rgida pintada
amb adhesiu.
La tcnica directa es que modelem i preparem el mu en boca, haurem pintat
amb separador posat la espiga calcinable amb resina per a la impresi intraconducte i
fresarem la resina per fer un tallat com preparant un patr del mu que despres ens el
faran el colat igual al disseny que hem enviat al laboratori.
Un cop que tenim el mu cimentat, repassem el marge i fem una corona.

PRTESIS MIXTA
Ventajas:

Mejor retencin y reciprocidad

Eje de insercin de la prtesis
Mejor esttica

Inconvenientes:

Sobrecontorneado
Tallados mas agresivos
Mecanismos mas complicados y delicados
Higiene mas compleja

Les preparacions dentaries (tallats) son modificacions, les mides de les dents que tenim
en un principi han de ser suficient per que poguem tallar i fer-hi encabir un anclatge.
Hi han anclatges extra e intracoronaris, aquest ltims requereixen fer ms tallat.
Lanclatge intracoronari a distal i a mesial es tanca amb una rielera (cerclatge per
lingual).
Factors a considerar:
Classe de kennedy
Forma i qualitat de les creste
Estat periodontal dels possibles pilars
Anlisi oclusal
Relaci corono-radicular
Habilitat manual del pacient
-Paralelitzador:
.Via o eix dinserci
.Mida dent i anclatge
.Necessitat de ferulitzaci
.Extensi de les bases
-Anclatges. Son ataches auxiliares
Son elementos que permiten unir una prtesis a denticin natural o a implantes, son
sistemas de retencin, estabilizacin.
-Requisitos clinicos ( ens va b trobar)
Ferulizacin
Sillas edntulas amplias
Estructuras bilaterales, simetria on poguem tenir retenci a dreta i a esquerra.
Necessitat de contorn fressat= Hombro.

-Classificacin de los anclajes: en trobem moltes, cap s ptima

-Fixa o no fixa:
-Fixa cementada
-Fixa desmontable= Fer un pont pero que connecta pilars amb pntics i quan falla un
dels pilars es treu i es fa una PPR amb lanclatge a lestructura que queda.
-No fixa : Rgida o articulada.
-Extra ( ganchos , botons) o intra coronaris ( una caixeta i guia que hi entra)
-Axials ( boles locators, imans)
-Intercalars: barres.
-Segons la rigidesa:
Aqu vaig apuntar unes lletres que no s el que volen dir!!!)
Rgidos FP
Resilentes FM+P
Resilncia
De gir
Vertical
Mecanismes de retenci
-Fricci (gua)
-Retenci (bot)
-Prensi (Gerber)
Tefln anelles de goma escotadura
-Imantados (hi ha corrosi de liman
-Atornillados
Altres clasificacions:
-Mtode de fabricaci: mecanitzat a fbrica
Pea modelable calcinable que posem a lestructura
Modelat completament pel protsic a m
-Presici
-Material de fabricaci Metalls nobles, ors platinats o paladiats, les
estructures tamb han de ser dels mateixos i aix representa diners.
Anclatges intracoronaris
- Prescisi o semi precisi
- Fricci activables o no
- Retenci o prensi
-Intracoronaris a fricci
-Sistema mascle-femella: Alada
Secci
Convergncia de parets. Cnic fa suport
( son factors que aumenten la retenci)
Preparaci amb 0.5mm de tolerncia, perpendicular a leix de rotaci
mandibular. Es fan per microfresat.

-Rgids: Soport dentari. Mecanisme Fricci, prensi, guies inserci (rompefuerzas)

Entre ponts es posen.
-Extracoronaris: (ms simples)
- A retenci , rgids
- A fricci, removibles
Consideracions:
- En una dent nica mai, mnim en 2 o 3 Ferulitzaci
- Llargada
- Amplada
- Longitud
- Sobrecontornejat
- Estudi periodontal (reabsorci alveolar que produeixen aquests anclatges)
-Paralelisme entre arrels
-Espai interoclusal
-Estat periodontal
-Altura intraosia radicular
-Calidad de las endos fetes
-Resiliencia (deu ser de la mucosa per la ProtesisRemovible que sagafar a la
fixa?)
Axiales cementados:
-Cementado intraradicular
-Colocacin directa en boca de ambos componentes
-Sencillez
-Hace falta mucha higiene
-Es un tratamiento transitorio hasta protesis total
-Pronostico bueno a corto-medio plazo.
Bola que surt de una dent endodonciada que porta un poste (mascle) a sobre hi caldr
uns 3mm dacrlic i dent de resina.
APUNTES PROTESIS DIA 20/11/13
1.ANCLAJES INTERCALARES (BARRAS)
2.PASSES PER ELABORAR PROTESIS MIXTA
3.PROTECTORS BUCALS A L'ESPORT
1.ANCLATGES INTERCALARS
S'han fet molt ltimament perqu es fan anclatges per prtesi sobre implants.
En una prtesis del tipus sobredentadura, podem ferulitzar ( fent barra) , o no (anclatges
axials). Hi han diversos arguments a la literatura cientfica a favor de cada sistema.
Per la complicaci que t tant a clnica com a laboratori repercuteix sobre el preu, a
vegades no hi ha tanta diferncia.
La ferulitzaci es fa en casos de poc os on no farem una fixa sin una sobredentadura.

-Anclatges barres:
Ferulitzar els pilars
Tenim diversos sistemes de retenci (jinetillos, ms o menys elstics o resilents,
botons.)
2 tipus de barres:
-Ackerman: perfil circular (resilencia de gir)
-Dolder: perfil de gota (resilencia gir), o variacions en U (no permeten gir)
Mentre que la de Ackerman permet l'adaptaci a la morfologia de la cresta
residual ( podem fer corbes), la barra Dolder t els trams rectes.
En la barra Ackerman ( al permetre rotaci) hi ha suport mucs de la prtesi als sectors
posteriors ( imaginem un tram de barra de 3 a 3 )
La barra que es trobi en zona anterior sempre que puguem ser parallela als eixos
condilars ( per no fer sobrecrrega) ?
Si alhora de muntar el conjunt barra-pina colloquem una peca que crea un espai
permetem que la prtesi pugi i baixi i no quedi agafada a la barra totalment: Perqu la
mucosa s resilent ( fins a 2mm segons alguns estudis) Si no ho fssim la prtesi podria
estar penjada noms de la barra.
Al cap del temps aquesta resilncia vertical es perd.
Avui en dia no estan fetes de metalls nobles.
ACKERMAN:
-Secci circular: mnim 1,8mm
-Adaptaci a la cresta
-Espai barra-geniva mnim 2mm (per higienitzar, sin creix la geniva per succi i
gingivitis)
-Resilencia de gir
DOLDER
-Perfil ovoide o en U
-Sols resilencia vertical
-Sols trams rectes
-Altura 3,45-4,45mm
-Distncia barra-geniva 2mm
El tema distncia barra geniva s el que ens limita perqu ha de cabre:
-Barra
-Anclatge
-Refor metllic de la prtesis.
Si no hi cap tot aix farem anclatges axials.
La dimensi vertical ens dir si podem o no fer segons la prtesis d'una manera o d'una
altre.

Implant: hi cap en un cub de 6mm (base x alada x amplada)

En pacients edntuls segons quina alada la prtesis removible es la que demana ms
espai de dimensi vertical.
ALTRES DISSENYS: Barres calcinables
-Son de resina calcinable
-Jinetillos de resina elstica o teflon ( mes barates i fcil de posar)
-No hi ha fricci entre metalls
-permeten forces de retenci diverses i recanvi fcil
-Precisen d'una major alada disponible.
Barres amb retenci auxiliar. Regulex (ja no es fabriquen)
L'anclatge v de fbrica incls
s mecanitzat.
IMPORTANCIA DEL MANTENIMENT: Els pilars poden fallar (dents amb anclatges
extracoronaris: cas que perd els tres pilars que estaven units pel pont, els anclatges eren
boles i la/el pacient es posava i treia la prtesis inferior de unes 9 o 10 peces recolocant
les arrels als alvols, les dents estaven ben adherides al pont, el que va fallar va ser la
relaci arrel-os.......)
2. PASSES PER A CONFECCI DE PRTESIS MIXTA:
Pacient a fer una prtesi mixta (amb la fase higinica feta):
1.En la PRIMERA VISITA de prtesi inclourem:
-ortopantomografia
-periapical dents pilars*
-Periodontograma
-Sondatge dents pilars*
-ATM
-Motllos estudi+ arc facial (muntatge en articulador)
-Anlisi oclusal
*Imprescindible en qualsevol prtesis
RX dent PILAR, evaluem:
vitalitat o endo
obturaci
inserci ssia

2VISITA
Tenim un disseny de la part fixa i de la part removible, primer es far la fixa.
Els provisionals son sagrats: han de tenir bona adaptaci, no que toqui la geniva que
s'inflama ect, no quedin llargs mai i respectin tant les troneres com la geniva.
Es fa el tallat.
3VISITA
Mides del tallat i encarreguem metall, que tindr anclatges i topalls etc. Per a poder fer
la removible.
4VISITA
Probem el metall de la protesi fixa i demanem biscuit.
5 VISITA
Probem biscuit.
Podem comenar a fer la removible amb Biscuit o esperar a la cermica acabada.
(AL FINAL ES COLOCAR TOT ALHORA)
6 VISITA
impressi per a fer la protesis remobivle ( es de arrastre) si no no coincidiria tot:
Els connectors de semiprecisi que relacionen prtesi fixa i removible no permeten
milmetres d'error.
La impresi ser de arrastre: ens enduem la part fixa al pendre la impresi de tot:
obtindrem una impresi que ens relaciona la part fixa i la part mucosa on hi posarem la
prot removible.
Ha de ser de un material mucoelstic ( no comprimir mucosa) politer, mercapt.
A la prtesi fixa que ens enduem amb el motllo hi haur el caixet on hi entrar un
ganxet del removible: Al Lab reben una relaci de tot: posen el mascle a dins del caixet
i a partir d'all treballen.
Els provis son importants es porten molt de temps
de la impressi d'arrastre el Laboratori tindr el NOU MODEL:
amb: la Fixa acabada
Les mucoses per a fer esqueltic
Amb aquestes impressions es pot acabar la removible tota ( dents i tot)

7 VISITA
Proba de metall del removible
8 VISITA
Prova de dents en cera
9 VISITA
-Primer provar que encaixa tot be
-Posar vaselina als anclatges ( que no hi entri ciment!!)
-Es cimenta la fixa que est unida a la removible: ciments autopolimeritzables, Fosfat de
zinc.
En aquesta visita de cimentat:
-Treure excs de ciment
-Saber posar i treure la removible
-Instruccions d'higiene oral
-Programar visites de manteniment
PROTECTORS BUCALS A L'ESPORT
Els traumatismes: dentaris, dento-alveolars i de tx. Tous.
Lesion que afecta a mas del 10% de la poblacin y las secuelas son permanentes. En un
10% de stos conducen a la prdida del diente.
Etiologia:
La primera infncia: Nens que comencen a caminar
Edat preescolar i escolar: caigudes
Adolescncia: practica d'esport
Pacients especials: Epilpsia...
Factors predisponents:
Oclusi anmala
Cl III
Overjet accentuat
Incompetencia labial
Als 7 anys els nens pateixen dues vegades ms traumatismes que les nenes.
La major part dels traumatismes dentaris ocorren abans dels 30 anys.
-Molts es poden prevenir amb protectors bucals, que actuen:
-Protegint dels cops (directes e indirectes)
-Redistribueixen forces
-Mantenen els teixits tous apartats de les dents
-Donen seguretat (aumenta el rendiment)

Cal que el protector bucal sigui:

-Fcil de treure i posar
-Individualitzat
-Lleuger (poc pes)
-Flexibles (per no danyar els teixits tous)
-Resistents (corrosi, cops i forces oclusals)
-Retentius
-Econmics
-Exactes
-Biocompatible
-Cmode al gesticular o somriure
En trobem de:
-Prefabricats o estndar: poca retenci, interfereix tant en la parla com en la respiraci
-Modelables en calent ( a casa, s'han de bullir): poden provocar cremades, el modelat
sense control pot causar problemes oclusals.
-Individualitzats al buit (vacuums): No cal laboratori, no modelat en cera, es ms rpid
-Individualitzats fet al laboratori: Adaptaci molt bona: cobreix superfcies oclusals i
arriba fins a 3mm del solc oclusal. En mufla: Es modela en cera, es processa amb acrlic
o silicona, cost ms elevat.
Higiene de l'aparell: capses perforades, guardar net i sec
Ens adolescents i nens controlar peridicament perqu estan en perode de creixement.
GENERALIDADES DE LA PROTESIS MAXILOFACIAL
Prtesis i eptesis: duren de 6 mesos a un any, shan danar retocant i qui les fa ha de ser
molt artista.
La protesis maxilofacial se define como parte de la protesis que a parte de dientes y
tejidos orales contiguos substituye estrucuras maxilofaciales perdidas mediante
sustitutos artificiales (eptesis o somatoprtesis)
Rehabilitaci morfo-funcional destructures intra i parabucals per medis artificials,
lobjectiu es no solament reestablir estructures si no conservar teixits.
Es tracta duna sub-especialitat de la protesis bucal o prostodoncia.
Es una protesis que planteja grans reptes:
-Impressi destructura mutilada,
-s de materials especfics
-Planificaci complexa
Gran dificultat per aconseguir suport, retenci i estabilitat adequades.
Fonamental conservar en bon estat els teixits adjacents.
Les protesis solen ser estructures pesades i ens trobem amb zones de gran mobilitat.

La planificaci pot ser :

-Hospitalaria. Major complexitat, multidisciplinaria ( radioterapia (lic. En fsica)
Psicleg, logopeda, periodoncista, Ortopeda, cirurgians.)
-Ambulatoria: Senzill, asociades a protesis convencionals: completa+ obturador. ( casos
en que es pot fer cirugia per aconseguir tancament mucs (no ossi)
Objectius:
-Esttics
Aparena acceptable
Promoci dautoestima i via de relaci
-Morfofuncionals
A ms de laparena, funci: Masticaci, fonaci, degluci, respiraci
-Promoci de la salut
-Context: fsic i psicosocial.
-Psicolgic: Fonamental.
Indicades en :
Defectes de la regi maxil.lofacial que no van poder reconstrur mitjanant cirurgia
plstica i reparadora. Contribueix a la administraci de tractament amb agulles de
radioterapia, o forma part de la pantalla a teixits sans remanents, es poden fer abans de
la cirugia per evitar reatraccions.
Defectes congenits com FLAP (fisura alveolo-palatina) o incompetencia alveolopalatina.
Defectes adquirits: Traumatics: Ferulitzacions, restaurar oclusi dentaria post-cirugia,
en patologies, especialment neoplasies.
Les neoplasies a EEUU suposen el 5% de tots els tumors, el 4% de lhome i el 2% de la
dona. Incidencia baixa amb tendncia a aumentar la mortalitat ( ha aumentat un 160%
en homes i un 80% en dones en 30 anys.
Gaireb el 90% son carcinomes espinocel.lulars, excepte les dorigen glandular
( adenocarcinomes)
El tumor abdominal te per la vena cava posibilitat danar al fetge i acabar en venes
esofgiques o venes hemorroidals.
Si esta a fora daquest circuit la mestastasi pot anar a on vulgui.
Les neoplasies son sempre molt mutilants, gaireb sempre inclouen sins paranasals i
sins maxilars.
El tractament es complexe amb pacients en una situaci difcil, son situacions amb
incidencia baixa que exigeixen molt del profesional.
Funcions odontleg:
-participa en la planificaci de la intervenci quirrgica
-Conservar certes dents

-Ossos propis del nas

-CAE
-Trago
Actuaciones protsicas inmediatas
-Obturadors
Aparells per descomprimir
Aparells per evitar retraccions
Actuaciosn protsiques tardanes:
Protesis definitives
Reinserci: social i laboral.
Ha aumentat la incidencia de neoplasies de cap i coll i tamb per no a la mateixa
proporci la mortalitat.
El pacient rehabilitat te por a la morbilitat, sha de sentir til i millorar la seva qualitat
de vida.
Prtesis
-Oculars: ull o tamb rbita
-Auriculars: Orella fixada amb implants
-Defectes maxil.lars:
Comunicaci oro-nasal
Oro-antral
Rehabilitaci amb obturadors
Interferencia amb fonaci i funci
Inconvenient : el pes de la protesis
FLAP: defecte congenit,
Mandibulars: unilaterals o bilaterals ( os de costella)
-Defectes complexes: combinats.
La prtesi maxilofacial es fa mitjanant:
-Impressi ( hidrocoloides, silicones, politer, guixos)
-Modelat: resines epxiques
Acrliques
Aleacions metliques
-Construcci: Acrlics polmers
Caracterstiques ideals dun material de construcci de prtesi maxilofacial:
-Flexible,
-Livi
-Fcil de treballar
-Caracteritzable
-Netejable
-Maquillable ( disimular lmits)
Poliuretans: prtesi en contacte amb sang (corazn de Jarvik)

Diisocianato y polioles: muy toxico en cultivos celulares

Moldes metalicos especiales
Material que supone una apuesta de futuro pero no una realidad.
Silicones:
Sels hi pot donar color per dins, el color es treballa b, la polimeritzaci es en fred,
fa bombolles es trenca. En calent no hi ha atrapament de bombolles pero no es pot
acolorir tan b.
Els acrlics tous com el polimetilmetacrilato o poliacrilatos blandos llamados latex
acrclico puede ser pigmentado facilmente, te un processat molt complex, una baixa
durabilitat ( 3-4 mesos) que es el seu principal inconvenient.
Sutilitzen montures dulleres, cintes adhesives de doble cara i els adhesius deixen
restes, olor, son irritants per la pell i tenen una durada de ladhesi (cal renovar-lo).

Apunts prtesis 27/11/13

Implants:
-subperiostics, transossis : ja no es fan.
-Endossis( situats a l'os basal): poden ser: -laminars (fulla)
-en forma d'arrel.
Primer eren de crom cobalt fins l'aparici del titani
Laminars: feien encapsulaci fibrosa
Implants en forma d'arrel: Son els utilitzats en l'actualitat, com a avantatge trobem
que la preparaci s senzilla i rapida, i t poques conseqncies en l'os quan fracassa.
Es fan de titani o aliatge, amb o sense hidroxiapatita, poden ser amb rosca o sense
( impactats o roscats), perforats o no, massissos o buits, i amb diversos tractaments de
superfcie.
Tots els fabricants donen superfcie de rosca, i sorregen. A vegades hi afegeixen algo
ms.
Com a parts d'un implant tenim:
-Plataforma de l'implant: part on fa retenci la prtesi.
-Part destinada a la osteointegraci
NP 3,3 dimetre: Plataforma 3,5mm hexgon 2,4mm
RP 3,75 dimetre: plataforma 4,1mm hexgon 2,7mm
WP 5 dimetre: plataforma 5,1mm hexgon 3,4mm
Plataforma:
-Resistncia fsica a la fora axial
-Element antirotatori: pot ser hexgon intern(tamb octgon i triangle) o extern.
-Superfcie llisa per evitar acumul de placa si es perd os
-L'epiteli d'uni es forma aqu.

Principis de colocaci d'implants:

-Totalment dins l'os
-Allunyats d'estructures anatmiques significatives (sinus etc)
Nervi mentoni ( surt pel forat i ens indica el nivell ms alt del Nervi) si dissequem per
veure'l ja ho sabem.
Distncies en el punt de contacte de corones:
-Distncia entre implants 3mm (assegura viabilitat i higiene)
-Distncia entre implant i dent 1mm
Zona maxillar anterior
1mm entre pex d'implant i vestbul nasal
A cada costat foramen incisal
Zona mandibular anterior:
Es el millor lloc per collocar implants (amplada i alada)
5mm per davant del mentoni va molt b, per es fan cantilevers a la prtesis
Zona mandibular posterior, deixar uns 2mm sobre del conducte del N.dentari
Osseointegraci
Grau de contacte directe entre os i implant(vist al microscopi ptic) el percentatge de
contacte varia.
No formaci de teixit fibrs
Immobilitat sota forces de mxim 500gr (verticals i horitzontals): comprovaci a
clnica.
Segons sigui l'edentulisme:
-Total: prtesis total:
-fixa
-removible ( sobredentadura)
.sobre implants
-sobre implants i teixits tous
-Parcial: prtesis parcial:
-substituir una dent (unitaris)
-Prtesis parcial fixa extrem lliure o intercalar.
Materials emprats:
-Corones totalment cermiques
-Corones i pntics metall-cermica
-Estructures de metall-resina.

Implants:
-Ajuden al manteniment de l'os
-Edentulisme total:
-dents es poden posar en zones favorables per esttica i fontica i no en zones
neutres.
-la protesis pot ser fixa
-es redueix el recobriment palat
-oclusi estable i funci millora
-Edentulisme parcial:
-evita utilitzar pilars dentaris
-permet reposar de forma fixa els extrems lliures
Important fer control de :
-forces mecniques
-placa bacteriana
(la uni epiteli-implant s pobre, no desmosomes com a les dents manca d'ancoratge
del teixit connectiu)
Crrega mecnica
Fora excessiva: sobrecrrega mecnica en interfase implant/os i pot causar prdua de
l'implant
Sobrecrrega mecnica: Just desprs de la ciru
Desprs de la osteointegraci
Caracterstiques de les forces
-magnitud
-direcci (compressi-tracci son verticals)
(cisalla es fora horitzontal, cal intentar tranformar-la a vertical)
Compressi tendeix a mantenir integritat de la interfase os implant.
Ideal que les forces es dirigeixin paralleles a l'eix major de l'implant.
Tensi i cisalla: potencial de destrucci interfase os-implant
cantilevers sempre donen forces de tensi importants
La magnitud i direcci de les forces dependran de:
-la situaci de l'implant a l'arcada
-inclinaci
-Tipus d'oclusi
Tamb depn de:
-l'edat
-Sexe
-Grau d'edentulisme
-Tipus d'antagonista
-parafunci
Els implants anterosuperiors mai estan axials a les forces oclusals.

Molar rep 475-749 Newtons

PM 424-533
C 300
I ? no lo apunt
segons oclusi que donem: Bibalancejada/ funci de grup/ guia anterior
Diagnstic:
-Expectatives del pacient
-Estat general del pacient
-Possibles parafuncions
-Valoraci ssia
-Caracterstiques de la rehabilitaci
-Disseny prtesis
-Implants quins, quants i on.
Reabsorci ssia maxillar: Zona posterior 4x ms que anterior
Valoraci ssia:
-La densitat ossi esta relacionada amb grau de contacte entre implant i os, l'estabilitat
primria i distribuci de forces despres
-Grau de contacte major en cortical que en trabcula
La densitat ssia: os tipus 1-2-3-4
1(compacte homogeni)
4(capa fina de cortical +trabcula de baixa densitat)
Caracterstiques de la rehabilitaci:
-Posici pilar en l'arcada
-Quantitat de pilars i qualitat de dents
(a ms implants ms suport)
-Situaci corona/implant
-Tipus oclusi
-Consideracions esttiques
-Arcada antagonista (una prot. completa, o dentici natural son les millors)
-Direcci forces i parafuncions
-Com ms llarg l'implant millor, com ms curta la dent millor. ( + favorable)
-Relaci corona-implant com a mxim 1.
La fora que fa l'antagonista de ms a menys:
-Implants
-Dents naturals
-PPR
-Completa.

12/2/14
DISEO EN IMPANTOPROTESIS:
Introducci als factors que hem de tenir en compte per fer protesi sobre
implants, els implants posats fora de lloc: o no sutilitzen o condicionen una prtesi
dalt risc.
El pacient s multidisciplinar:
Primer el veiem nosaltres i hem de considerar les opcions de restauraci
diferents, una delles s la protesi sobre implants. Es molt difcil complir amb lesttica:
segons on sigui los ( la regeneraci ssia vertical amb cresta ilaca s existeix pro no
es pot fer duna altra forma: os particulat etc
Consideracions sistmiques: Pacient dalt risc= es aquell que en la situaci en la que
treballem respectant la ortodoxia no tindrem el resultat esperat, la situaci del pacient
ens modifica el plantejament:
-Salut general
Els fumadors un 10% menys en oseointegraci
En diabetes mal compensada tamb la osteointegraci disminueix
En menors de 18 anys no posar Implants
VIH+ no s contraindicaci per Sida s.
-Requeriments (que el pacient sigui realista) la supervivncia de un aprtesi
sobre implants es de uns 15 anys,no tota la vida
-Disponibilitat ( horaris del pacient, que puguin venir en el ttm que durar un
temps)
Consideracions preprotsiques:
HC
Radiologia
Montar models en articulador_ veure si tenim espai, esttica
Encerat diagnstic_ ferula quirrgica ( implants en corones i no en troneres!)
Ferula quirrgica, tres tipus:
-Cobreix nomes cares V
-Guies CAD-CAM tub metalic
- Amb elements radioopacs (esferes)
TAC
Cirugia guiada
-Si podem evitar cantilevers millor: carrega important= fractura de la prtesis
-Implants on hi han 11mm dos: podem posar un implant de 6mm pero son com
chinchetes, millor fer una TAC.
-On tenim el si maxilar i el tabic
-N. dentari i forat mentoni: el punt ms alt del recorregut del N dentari s al
forat, abans de sortir fa un bucle per mesial= podem trobar-lo.
Riscs i complicacions que apareixen en implants: segons la causa de la prdua
de dents:
Caries +
------periodontitis ++
------- fractura dents +++
(bruxista)
-Higiene oral molt important
-Pacients amb patologia psiquitrica ( Sd. Depresius) son pacients que no
collaboren per poques i el ttm fracassa.

-Consideracions orals:
-Bruxisme
-Guia oclusal en excursives les guies seran dents naturals o implant+
dent natural.
-Apertura bucal ( si est limitada= no indicat ttm complex)
-Riscos funcionals
-Oclusi favorable No facetes
-Oclusi moderadament favorable Alguna faceta
-Oclusi desfavorable Fractures, facetes, linia alba molt marcada
-Implant: es perd propiocepci de pressi posici, si per exemple
reposem el 1.3 mantindrem contacte de pm ic en la excursiva.
-En les prtesis sobre implants fem les cspides baixes per a que
siguin les dents les que guiin.
- En rehabilitaci sobre implants contra dentici temporal posarem
una frula nocturna.
-Espai interoclusal minim 5mm collada, 6-7-8 cimentada, 13-14 per
removible.
-Espai Mesio-distal:
4.5RP: 7-8mm entre dent i dent
3.5NP: 6mm entre dent i dent
Amb menys de 6mm no es pot treballar.
Entre I i dent: 3mm
Entre centre dI i centre dI 3mm
A de 12 mm No hi caben 2 implants
-Espai prottic (calcinables) DV: fixa o removible.
((Seguint amb cons. Orals)):
-Salut periodontal: control ttm, estabilitzaci. IHO
-Reabsorci procs alveolar: Situaci del coll de la dent a diferent
nivell= no esttic . reabsorci de 1-1.5 mm despres de colocar lI ( en
implant post exo el rosquem 1.5mm ms). Tamb perderem mucosa.
-Factores estticos
-Gingivales:
Mirar el primer da: La lnia de sonrisa ( mejor dental que no gingival)
Encia ( 5mm de queratinizada)
Papilas (si es fina y dejamos espacio estrecho crece)
-Dentales
Forma dientes: en triangulares es mas dificil la estetica i papilas qu en
cuadradas.
Contactos proximales: En triangulares es un punto ( complicado
conseguir adecuado punto de contacto proximal), en cuadradas es mayor
y mas sencillo.
Posicin del punto de contacto

-seos:
Fosa V: Fosa canina, entre I.lateral y 1er Pm: si ponemos el implante mas
tumbado= diferencia de ejes diente-implante.
IOI adyacentes ( entyre 2 I no hay papila)
Reabsorcin osea
-Expectativas del paciente
-Riesgos biomecnicos:
-Sustitucin implante por raz= situacin muy favorable
-Plataformas anchas substituyen una muela.
-A ms de tres Implantes no contamos n de races=n implantes, importa mas la
distribucin.
-Diente natural: Unin diente-implante es un problema (el diente actua de
cantilever)
-Tripoidismo: 3 implantes aliniados, no colocar en rengle mejor en triangulo,
asi evitamos un eje longitudinal de la cresta que permite la rotacin de la
estructura.
-Evitar cantilever
-Alineacin implantes
-Altura restauracin: Implante- restauracin proporcin 1/1 o + implant que
restauraci.
Si els implants estn a palat i les dents han danar cap a vestibular fan un
cantilever.
-Bruxisme
-Lateralitats
-Falta ajust prtesis
-Prtesis cimentada: molts mes problemes que les collades (cargolades) donen
ms ajust passiu ( no fora sobre els pilars) per es pot descargolar el
cargol que relaciona metall-implant i que no shagi descimentat la
cermica i al voler treure-la trencar-la.
-Seales de alarma:
-Afluixament repetit de cargols
-Fractura repetida del recobriment
-Fractura de la prtesi o cargols de retenci
-Reabsorci ssia per sota de la primera espira de la fixaci
Els cargols van collats a 25-30-35 fins a 45 newtons i shan de cambiar cada x
temps ( el dr els canvia cada 5 anys).

19/2/14
REHABILITACI PROTSICA MAXILAR
-Ausencia Incisiu central superior :
-Sol.convencional
-Prtesi parcial fixa IC-IC-IL o pont IL-IC-IC-IL
-Prtesi maryland
-Sol con IOI
1 implante, RP mnim 10mm de longitud ( si menys = pitjor pronstic)
Sol. alternativa: evitar aditaments que es veuen a travs de la geniva amb
pilars esttics.
Posici de limplant: emergencia cap a palat: collada
Cap a vestibular: cimentada
Ha de sortir limplant a nivell del cngul, a 2-3mm cap a palat de la vora de la
cresta.
Factors de risc:
-Espai prottic, si no tenim 6mm mal pronostic perque haurem de posar NP
M-D volem 8mm
Os dent antagonista 7mm
De V a P volem 5mm (mnims)
-Requeriments esttics
-Lnia somriure ( mirar 1 visita)
-Reabsorci ssia vertical ( modelar arrel/ geniva rosa)
-Morfologia gingval
-Concavitat vestibular: Millor zones convexes ( mes neteja), pero si implant esta
cap a palat per adaptaci a la geniva hem de fer una concavitat. s maco el
resultat de fer la forma de la emergencia gingival posant compo als cargols de
cicatritzaci.
-Entorn oclusal
-Ausencia Incisiu lateral :
-Sol.convencional
-Prtesi fixa IL-C ( cantilever) IC-IL (no tan favorable)
-Prtesi adhesiva
-Sol con IOI
1 implant RP o NP si falta espai
Factors de risc:
-Espai prottic, si no tenim 6mm posar NP
M-D volem 7mm
Os dent antagonista 7mm
De V a P volem 5mm (mnims)
-Requeriments esttics
-Lnia somriure ( mirar 1 visita)
-Reabsorci ssia vertical ( modelar arrel/ geniva rosa)
-Morfologia gingval
-Entorn oclusal
En casos dagenesia de I laterals, no sha format el procs alveolar: on no hi ha os ni hi
podem posar un implant ni lortodoncista pot passejar-hi les dents).

-Ausencia de canina
-Sol.convencional
-Prtesi fixa 1M-IL (nofavorable i sovint sha danar a buscar laltre C)
-Prtesi adhesiva o pindledge
-Sol con IOI
1 implant RP, pilars esttics si la geniva s fina
Factors de risc:
-Espai prottic, si no tenim 6mm posar NP
M-D volem 7-8 mm
Os dent antagonista 7mm
De V a P volem 7mm (mnims)
-Requeriments esttics
-Lnia somriure ( mirar 1 visita)
-Reabsorci ssia vertical ( modelar arrel/ geniva rosa)
-Morfologia gingval
-Entorn oclusal. Molt important!!! Perderem implant si fem guia canina ( que no
sigui lnic que guia oclusi).
-Ausencia de premolar
-Sol.convencional
-Prtesi fixa (Pilars= lletres, pontics = numeros)
C - 4 - 2pm
4- 2pm- 1M ( extensi)
1pm- 5- 1M
-Prtesi adhesiva o pindledge. No recomanable!
-Sol con IOI
1 implant RP, o millor ample
Factors de risc:
-Espai prottic, si no tenim 6mm posar NP
M-D volem 7-8 mm
Os dent antagonista 7mm
De V a P volem 7mm (mnims)- si tenim 5-6mm Factor de risc
-Si maxil.lar ( a vegades molt anteriors) los prxim es poc dens tipus IV.
-Fer una preparaci estreta i roscar implant mes ample.
-Ausencia molar
-Sol.convencional
-Prtesi fixa 3 peces.
-Sol con IOI
2 implants RP, o 1 ample WP.
Els implants de 3.8 NO!, i els de 4.2 queden desaconsellats tamb
Factors de risc:
-Espai prottic,
M-D volem fins a 10mm 1 WP, +de 10-11mm 2RP
Os dent antagonista 7mm
De V a P volem 7mm (mnim)
-Si maxil.lar los prxim es poc dens tipus IV.
-Fer una preparaci estreta i roscar implant mes ample.

26/2/14
REHABILITACIN PROTSICA MANDIBULA
-Ausencia de un incisivo
-Sol.convencional
-Prtesis fija
-Prtesis adherida o pinledje
-Sol con IOI
1 implante
6mm anchura 7mm altura incisivo
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Grosor de la mucosa
Reabsorcin sea vertical
Entorno oclusal
-Ausencia canino:
-Sol.convencional
-Prtesis fija
-Prtesis adherida o pinledje
-Sol con IOI
1 implante, RP. Pilares estticos.
Factores de riesgo:
Espacio protsico,
Grosor de la mucosa
Reabsorcin sea vertical
Entorno oclusal
-Ausencia de un premolar
-sol.convencional
-prtesis fija (puente 3 piezas por excelencia)
-Prtesis adherida o pinledje
-Sol con IOI
1 implante
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Grosor de la mucosa
Reabsorcin sea vertical
Entorno oclusal
Foramen mentoniano (N. dentario: bucle por mesial del foramen)

-Ausencia de un molar
-Sol.convencional
-prtesis fija
-Sol con IOI
1 implante WP, 2 implantes RP
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Grosor de la mucosa
Reabsorcin sea vertical
Entorno oclusal
N. dentario inferior
Densidad sea
-Ausencia de 2 dientes anteriores:
-Sol.convencional
-Prtesis fija
-Protesis adherida o pinledje
-Sol con IOI
2 implantes NP
Alternativa: 1 implante RP
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Grosor de la mucosa
Reabsorcin sea vertical
N implantes
Entorno oclusal
-Ausencia de tres o cuatro dientes anteriores:
-Sol.convencional
-Prtesis fija ( puente de 3 a 3, metal ceramica, excelente)
-Prtesis parcial removible
-Sol con IOI
2 o 3 implantes
Sol. alternativa: 2 implantes ( si cantilever peor pronstico)
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Grosor de la mucosa,
Enca adherida
Reabsorcin sea vertical
Entorno oclusal

-Ausencia de dos dientes posteriores:

-Sol.convencional
-Prtesis fija
-Protesis parcial removible
-Sol con IOI
2 o 3 implantes
Sol. alternativa: 1 implante WP
6mm anchura 7mm altura incisivo
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
N. dentario inferior
Grosor de la mucosa
Entorno oclusal
-Ausencia de tres o cuatro dientes posteriores:
-Sol.convencional
-Prtesis fija
-Prtesis parcial removible
-Sol con IOI
3 implantes
Sol. alternativa: 2 implantes
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Densidad osea
Grosor de la mucosa
N. dentario inferior
Entorno oclusal
Si cantilever= Peor pronostico.
2RP cementado
4RP disposicicon tripoidal (mejor)
3 WP y 3WP cementado
-Prtesis fija completa:
-Sol.convencional
-Prtesis completa
-Sol con IOI
4-6 implantes
Factores de riesgo:
Espacio prottico,
Volumen oseo,
Densidad osea,
N, longitud y distancia IOI
Grosor de la mucosa
Entorno oclusal
Presencia de extensiones
-Sobredentadura: 2 o mas implantes. (Barra+ grapas determinan el
espacio necesario). Implantes bien distribuidos.

5/3/14
REHABILITACIN ORAL
Es el tractament restaurador en boca en el que modificarem determinants de loclusi.
El desgast dentari: entre el que s fisiolgic o patolgic.
29micrmetres molars
15micrmetres premolars
(no se si son xifres que es refereixen /any)
Intervenen factors exgens , qumics o mecnics.
Desgasts patolgics:
Atricci: Dent contra dent
Abrasi: dent contra material extrany
Abfracci estrs
Erosi qumica
Destrucci dentaria= prdua de dimensi vertical.
Compensem extruint tant alvol com dent. El process alveolar tamb sextrueix.
Treballem el tema veient UN CAS a larticle del Journal Prosthodontics 2014;23:50-7
Es una dona de 46 anys
Vol enfundar les dents gastades (curtes)
Pateix malaltia bipolar, pren prozac i liti
No presenta cap contraindicaci en tractaments prostodntics.
Histria odontolgica
Palpaci musculatura i ATM negativa.
No nduls
Mobilitat mandibular normal
Llavis llengua, mucosa yugal i farngea normal
Genives normal
A 3.7 no hi ha prou geniva inserida
Torus mandibulars bilaterals
Caries i lesions cavitaries
Sensibilitat pulpar alterada a 13, 12, 25, 26.
Els productes qumics solen fer erosi a la cara palatina de les dents, tant els menjats
com el refluxe gastroesofgic, la llengua els empeny i all hi acten.)
La seva RC no coincideix amb PIM (normal), hi ha un lliscament de 1mm entre
ambdues posicions.
Loverjet i loverbite es de 1mm.
El lliscament entre RC i PIM pot ser (MIOP o LIOP)
Mesial= normal o Lateral= sha de mirar, pot ser degut a una interferncia.
Ens vem fer un recorregut per la histria per arribar a saber qu es el concepte
llibertat en cntrica o cntrica llarga..
Gysi i Hall sescribien cartes per explicarse com donaben oclusi a les complertes.

De Gisy+ Herbert va sortir larticulador de Herbert

De Hall + Hanau va sortir larticulador de Hanau.
Les corves de Villain son corbes que es fan quan les dents queden gastadetes sense
cspides.
En els anys 20 i 30 van bibalancejar oclusions naturals per tractar la perio= prdua de
suport ossi accelerat.
En els anys 30-40-50 hi havien dues escoles:
Gnatolgica: Restauren en RC ( fent que la PIM hi coincideixi), cada fossa de cada
molar s una nica posici.
Shler i Pankiman ( crec que sescriuen aix) diuen de no trabar la boca: la fossa ser
allargada i la mandbula pot lliscar endavant i endarrera.
Amico: Joves guia canina
Persones grans funci de grup.
Finalment sembla segons lo explicat que el concepte de cntrica llarga es corespon amb
el fet de tenir una fossa que deixa lliscar una cspide. Busqueu-ho!! Cntrica larga en
google.
Tornem a la Sra. Del cas:
El seu espai lliure interoclusal en reps s de 6mm (aumentat, tenim 4mm sense tocar re
per afegir-hi dent)
Els incisius superiors no son visibles en reps.
Lnia de somriure no s gingival ( sempre mirar en la primera visita, aix ens va millor
per si hem de fer marges de corones).
Per cert, sempre encara que sigui un abuelito de 80 anys hem de deixar que es vegin uns
milimetres dincisius superiors en reps!!
La relaci corono-radicular s de 1:2
Podem allargar la corona uns 4mm i encara tindrem una relaci corono-radicular
favorable.
Segons larticle van fer servir un pantgraf, et dona els angles de Bennet, Per montar en
RC es va fer un Jig de Lucia durant 30 minuts, per desprogramar. s una manera gaireb
perfecta de trobar la RC.
El Dr va dir que treballessim tres preguntes sobre larticle:
Qu determinantes oclusales debemos restaurar?
cmo realizarlo?
Hi ha un llibre de Peter E Dawson on podem buscar.