Generalitat de Catalunya

Departament dEnsenyament
Institut Obert de Catalunya

1752 CFGS Educaci Infantil

Mdul 7 Desenvolupament socioafectiu
UF1 Intervenci en l'mbit afectiu-sexual

EAC2
(Curs 20132014 / 1r semestre)

Soluci
Respon les qestions proposades a partir del segent supsit:
Desprs de l'explicaci que la coordinadora de l'escola bressol La Matinada ha fet als pares de la
Griselda, toca ensenyar-los l'escola. Al passejar-se pels diferents espais els sobta que els passadissos, a
ms de murals i treballs plstics elaborats pels nens i nenes de l'escola, tamb hi ha una mena de racons
amb material especfic. La coordinadora els explica que els anomenen laboratoris perqu sn espais de
descobriment. Sn variables per en aquest moment hi ha el laboratori de l'aigua, el de la fusta, el de
materials plstic, el de la llum negre i el dels vestits.
En aquest ltim laboratori hi ha dos miralls grans, barrets, corbates, collarets, mocadors, bosses de m,
sabates, jaquetes... l'educadora els explica que en aquest espai els infants vagin descobrint el seu propi cos
i el dels altres, explorant-se i divertint-se amb els descobriments que fan.
Amb les explicacions prvies de la coordinadora els pares tenen una idea aproximada que l'infant en nixer
no es reconeix a si mateix i que s en la mesura que interv l'entorn que va fent-se una idea de qui s. El
veure, per, que hi ha un laboratori, el dels vestits, on hi ha roba estereotipadament masculina o femenina,
i que la coordinadora els diu que el material que hi ha s per a descobrir-se a si mateix, se'ls acut preguntarli com es produeix el descobriment de la seva sexualitat.
1. Explica als pares com se n'adona l'infant que s un nen o una nena. (1 punt)
L'infant s'adona que s nen o nena a partir del mateix llenguatge que fem servir els adults, quan diem la
paraula nen o nena, referint-nos a uns o altres; tamb en l'observaci dels seus cossos i comparant-los
amb els altres, observant que els seus genitals sn semblants a alguns/es i diferents d'alguns/es altres.
Els pares pregunten si posar-se barret o collarets t a veure amb la identitat sexual.
2. Defineix en la segent graella els conceptes relacionats amb el desenvolupament de la
sexualitat. (1 punt)

CONCEPTE

DEFINICI

Identitat sexual

La identitat sexual s la conscincia de pertnyer al sexe femen o al mascul a

partir de les diferncies fisiolgiques i biolgiques dels dos sexes.

Identitat de gnere

La identitat de gnere s lassimilaci dels rols o pautes de conducta que una

determinada societat considera propis dun sexe o laltre.

Constncia de sexe

Adquirir la constncia de sexe equival a entendre que ser home o ser dona depn
de la biologia i no pas de laparena fsica o de les activitats que es portin a terme. I
que el sexe al qual es pertany no varia al llarg de la vida.

Codi: I71

Exercici d'avaluaci contnua 2

Pgina 1 de 6

Versi: 01

1752M07_EAC2_Soluci_1314S1

05/11/2013

Formaci professional

Esquema de gnere Un esquema de gnere s una representaci mental que la criatura es fa de les
caracterstiques i conductes associades amb el fet de ser home o dona.
Gui de gnere

Un gui de gnere fa referncia a una representaci mental duna activitat rutina o

activitat habitual que se sol associar a un gnere i prou.

3. a) Explica als pares qu significa la paraula coeducaci. (1 punt)

La veritable coeducaci s aquella que es dna sense discriminacions de sexe; s aquella educaci que
fomenta l'autonomia real dels alumnes ms enll d'estereotips adjudicats al seu sexe, es donen els mateixos
missatges, es presta la mateixa atenci i atorga igualtat d'oportunitats a nens i nenes sense distinci de
sexes.
b) Raona si aquest laboratori fomenta la coeducaci. (1 punt)
Sempre dependr de la intervenci de l'educadora que s qui posar paraules als descobriments dels
infants, i qui, amb la seva actitud, conduir a l'infant a descobrir-se a si mateix en llibertat, sense
condicionants, per en principi aquest laboratori s coeducatiu perqu permet que els nens i nenes actun i
interactun lliurament entre ells, vestint-se o despullant-se, provant-se coses, investigant...No importa que
un nen es posi un collaret o que una nena es posi una corbata, el que importa s el que descobreixen de si
mateixos quan se la posen.
c) Elabora un recurs coeducatiu, tot justificant el perqu s coeducatiu (recorda que el fet
que hi hagi nens i nenes fent el mateix no s de per si un joc coeducatiu).
Descriu: (2 punts)

Nom del recurs.

La perruqueria

Materials.
Pica rentacaps, tovalloles, assecadors, pinces, maquillatge, pintes, rulos, raspalls, tisores
(que no tallin), postissos...

s del recurs.
En grups petits els nens i nenes aniran passant per rac de la perruqueria, hi jugaran de
manera lliure, sense direcci de l'educador/a, que noms observar el seu joc i els ajudar
a posar paraules a les coses que van fent. La setmana que que toqui al grup, hi anirem 3
vegades: la primera per a que descobreixin els estris que hi hem posat, les altres 2 per
jugar-hi sabent quines sn les caracterstiques del material i que es pot fer amb ell.

Objectius.
- Collaborar en les tasques de representaci de fets de perruqueria.
- Adonar-se que cal saber fer per fer de perruquer/a.
- Adonar-se que nens i nenes poden fer de perruquers i perruqueres.
- Atendre els companys i deixar-se atendre pels altres.
- Fruir del joc compartit.
- Adonar-se'n del qu li agrada i del que no.

Intervenci de l'educador/a.
L'educadora observar qu fan els infants, els ajudar a resoldre all que li consultin com
fer, empenyent-los a descobrir les seves prpies possibilitats, els animar, els felicitar per
les coses que fan, posar paraules a les coses que fan i al que poden sentir mentre ho fan.
Estar tamb atenta a que no hi hagi cap discriminaci per ra de sexe i conduir els
infants a observar que el que s important s que ens agradi fer-ho i a rebutjar els
estereotips.

Codi: I71

Exercici d'avaluaci contnua 2

Pgina 2 de 6

Versi: 01

1752M07_EAC2_Soluci_1314S1

05/11/2013

Formaci professional

Avaluaci.
Gens

Poc

Usualment

Sempre

Collabora en les tasques de representaci de perruqueria.

Empra els estris de perruqueria de manera correcte.
S'adona que nens i nenes poden fer de perruquers/eres.
Aten als companys/es.
Es deixa atendre pels companys/es.
Frueix del joc.
Reconeix les coses que li agraden i les que no.

Parlant de coeducaci la coordinadora treu el tema de la importncia dels models en l'adquisici

d'estereotips de gnere i els pares demanen que expliqui qu vol dir.
4. Explica qu diu la teoria de l'aprenentatge social sobre l'adquisici de la identitat de gnere.
(1 punt)
Les teories de l'aprenentatge social, tot i reconixer que hi ha diferncies biolgiques entre homes i dones,
donen ms importncia a l'aprenentatge de les conductes.
Per la teoria de l'aprenentatge social les conductes s'adquireixen d'una banda a travs de l'observaci
d'all que fan les persones del seu mateix sexe, de manera que el nen observa qu fa el pare i els altres
models masculins que l'envolten, o a la mateixa televisi, i la nena el mateix per amb la mare i les altres
dones i nenes que l'envolten i els missatges emesos pels mitjans de comunicaci; i d'altra banda les
conductes tamb s'adquireixen a travs del refor que suposa l'aprovaci de les persones que estima. Aix
un nen aprn a reproduir aquelles conductes que s'espera que faci perqu d'aquesta manera ser felicitat i
no pas reprovat, i la nena el mateix amb les conductes femenines.
Realment els est agradant molt l'escola, senten que els estan acollint molt b, i aix els fa tenir prou
confiana per anar preguntant all que els preocupa. Recorden a l'educadora que ara la Griselda t 15
mesos per quan arribi l'estiu ja se n'anir cap els 2 anys i tothom diu que s el moment de treure els
bolquers i que han sentit moltes histries sobre el tema. Tenen por de fer-ho malament i tot i que encara
queda molt de temps per endavant, pregunten a l'educadora sobre la importncia de fer b aquest procs.
5. Relaciona el canvi de bolquers amb l'etapa anal que descriu Freud, explica la importncia de
l'actuaci dels adults al respecte. (1 punt)
A mida que l'infant es va fent gran el domini sobre el seu cos s ms notable. Ja camina, s autnom, i li
agrada fer les coses per si mateix. Aix s aix perqu en el procs de reconeixement de si mateix com una
persona capa necessita comprovar que pot actuar sense ajuda. Si a aquest fet hi sumem que cada vegada
va reconeixent ms les sensacions provinents del propi cos, ens trobarem, seguint a Freud, amb un infant
que gaudeix controlant el seu propi cos en el que ara toca exercitar-se: el control dels esfnters, s a dir, en
retenir i expulsar el pipi i la caca. L'actuaci dels adults acompanyant per no pressionant permetr sortir
airs del procs. Fer les deposicions a l'orinal significa fer-se gran i aix li agrada. A ms inicialment ho
considera part del seu cos, per aix l'inters que mostren els infants en mirar qu surt del cos, i per on surt, i
oferir-ho a les persones que estimen, com a part de si mateixos. Normalment, quan l'infant controla els
esfnters, sent que actua b, i que aix fa contenta la mare. D'aquesta manera, per Freud, el plaer que
experimenta l'infant en el seu control, segueix estant lligat a la mare, igual que ho estava a l'etapa oral.
Si entenem que aix s aix cal entendre tamb que en l'educaci dels esfnters els adults que envolten la
criatura no han de mostrar-se ni massa estrictes ni massa laxes en lensinistrament del control desfnters.
Val a dir que l'actitud dels adults vers l'educaci dels infants no s'inicia de cop en aquesta etapa, sin ja t
una histria des del moment que l'atenen amb ms o menys exigncia.
Codi: I71

Exercici d'avaluaci contnua 2

Pgina 3 de 6

Versi: 01

1752M07_EAC2_Soluci_1314S1

05/11/2013

Formaci professional

El control desfnters conforma la dinmica sexual i afectiva daquesta fase perqu pot esdevenir en una
relaci conflictiva amb la mare que pretn inculcar cura i regles. La funci de defecar, el control de lexpulsi
i la retenci, pot ser instrumentalitzat com a regal o com a protesta i rebellia davant ladult. Segons Freud,
en la fase anal hi ha elements simblics de donaci i rebuig.
El producte fecal pot ser per a linfant un regal dedicat a la mare, i tamb, quan ret el producte fecal de
manera voluntria i forada, una negaci de la donaci.
Les relacions amb la mare, dependran de leducaci que hagi rebut el nen i estaran marcades per la
necessitat doposar-se a la norma imposada, retenint i expulsant al seu caprici; i alhora, pel desig de
mantenir un comproms afectiu i collaborar amb la mare. Si el control i la disciplina han estat massa rgids,
hi pot haver respostes ambivalents: expulsions o retencions capritxoses, o expulsions o retencions quan i
com vulgui la mare. Amb una educaci adequada en lafectivitat es poden aconseguir els xits ms grans en
aquest aspecte. s necessari actuar de manera comprensiva i sense dramatismes, amb la finalitat de no
entorpir les relacions afectives mare-fill.
La coordinadora explica els pares que a aquestes edats no hi ha una educaci sexual entesa en sentit adult,
sin que s l'educaci de l'afectivitat i el respecte per la seva persona el que facilitar un desenvolupament
sa de la sexualitat de l'infant. Els porta a la sala de pares on han penjat un document amb tots els
condicionants que intervenen en el desenvolupament de la sexualitat de l'infant molt entenedor, visual i
atractiu. s un motiu ms de xerrada amb els pares de l'escola.
6. Elabora aquest document visual, atractiu i entenedor que descrigui als pares els elements
que intervenen en el desenvolupament de la sexualitat de l'infant. (2 punts)
PARTIR D'UN VINCLE AFECTIU SEGUR

En nixer l'infant estableix amb la mare (o amb la

persona que sen fa ms crrec) una relaci
privilegiada; s la seva figura d'empremta o de
vincle afectiu. La manera com aquesta figura el
toqui, li parli, l'acaroni, l'abraci... el tracti en general,
marcar la manera de relacionar-se d'aquest infant
amb els altres.

GAUDIR DEL CONTACTE FSIC

Durant tota letapa de leducaci infantil, i de manera
especial des del naixement fins als dos anys, pren
una importncia cabdal el contacte fsic de
leducador/a envers linfant i daquest envers ell
mateix i els altres: quan l'infant s molt petit
necessita que alimentem la seva pell tant com el seu
estmac. Aquest s el llenguatge que entn ms b,
i per mitj del qual sap expressar millor les
emocions.
Cal aprofitar totes les situacions possibles per a
establir aquest contacte pell a pell amb la criatura:
agafar a coll un infant que ho necessita per a
quedar-se tranquil a lescola quan acaba darribar,
Codi: I71

Exercici d'avaluaci contnua 2

Pgina 4 de 6

Versi: 01

1752M07_EAC2_Soluci_1314S1

05/11/2013

Formaci professional

fer-li un petit massatge aprofitant un canvi de

bolquers, fer-lo riure amb un joc de falda, etc. Sn
maneres de fer-li entendre que ens lestimem.
Linfant tamb sexplora i es toca a si mateix: se
xuma el dit de la m o del peu, es posa objectes a la
boca, juga amb laigua, amb la terra, sacarona
diferents parts del cos, etc.
RELACIONAR-SE AMB ELS ALTRES INFANTS I AMB ELS ADULTS
2.1.3.

s grcies al contacte amb els altres que l'infant

descobreix qui s ell, tant fsicament com
psquicament.
Quan som molt petits aquests altres sn
bsicament les figures dempremta. Per de
seguida, a partir de lany dedat, sn freqents les
mostres dafecte envers els iguals: els infants es
reconeixen, sabracen, es fan petons, es toquen, etc.
Ms endavant aprenen a jugar plegats i van creant
lligams damistat.

ADQUIRIR UNS CONEIXEMENTS BSICS SOBRE EL COS I LA SALUT

Als ms petits els ajudarem a reconixer i
anomenar les parts del seu cos i ho podem fer
duna manera divertida a partir de cantarelles,
canons i jocs de falda. Podem treballar aquest
vocabulari aprofitant el canvi de bolquers o lhora del
bany. Fent s del mirall, del moviment i la dansa
podem treballar amb el nen lesquema corporal. De
la mateixa manera que ajudem el nen a reconixer
les parts del seu cos i a posar-hi nom, tamb
lajudarem a prestar atenci, reconixer i posar
nom als sentiments i les sensacions que t.

Les criatures aprendran sobre els cossos i les seves

diferncies observant i tocant el seu propi cos,
tamb els genitals, s clar. Per els altres i els
cossos dels altres tamb els serveixen de mirall:
sobserven entre ells quan fan pip, sexploren,
juguen a metges, etc., i descobreixen que nens i
nenes sn diferents, per tamb que cadasc s
diferent i nic; que cadasc s especial.

Codi: I71

Exercici d'avaluaci contnua 2

Pgina 5 de 6

Versi: 01

1752M07_EAC2_Soluci_1314S1

05/11/2013

Formaci professional

Igualment senten curiositat pels cossos adults,

perqu tenen unes formes diferents de les dels
cossos infantils, i tamb perqu impliquen una certa
resposta al com ser quan sigui gran?. Aquesta
curiositat sovint queda satisfeta a partir de les
imatges que veuen a la televisi o en altres mitjans
de comunicaci; tamb poden estar acostumats a
veure la mare i el pare nus o altres persones a la
platja.
Cal donar importncia a respondre a les preguntes
dels infants; tamb les que fan referncia a
qestions sexuals. Els nens i les nenes pregunten
en la mesura en qu volen saber. Si la resposta no
els satisf continuaran formulant qestions fins que
en treguin lentrellat. I si no volen ms informaci
canviaran de tema o es faran el longuis. Els adults
els hem de contestar la veritat, adaptant lexplicaci
a ledat de linfant perqu ens entengui.
Pel que fa a la cura de la salut, hem de procurar
que linfant vagi fent seus uns bons hbits dhigiene,
dalimentaci, de descans i de moviment: jugar i
embrutar-se i desprs gaudir de tornar a estar net;
descansar quan el cos ho demana i dormir quan ve
la son; jugar a laire lliure, jugar amb laigua, saltar i
crrer amb llibertat, etc., sn maneres de gaudir del
cos, dun cos que s viu i que busca duna manera
espontnia sentir-se b i estar sa.
Linfant ha de viure tot el cos com a font de plaer,
dafecte, de comunicaci i dexpressi.

Codi: I71

Exercici d'avaluaci contnua 2

Pgina 6 de 6

Versi: 01

1752M07_EAC2_Soluci_1314S1

05/11/2013