COMENTARI DE TEXT LITERARI

Gnere potic
1r de Batxillerat

Marc Vilar 1rE

Assaig de cntic en el temple de Salvador Espriu

Salvador Espriu (1913-1985) s un poeta catal que pertany a la generaci que va
veure tallada la seva evoluci per la Guerra Civil. s un autor duna fora
extraordinria i duna gran ductilitat. Tamb s un renovador del gnere narratiu que
aporta una veu prpia a la poesia catalana i un codi intern que lunifica. Va conrear la
poesia i el teatre. La seva obra escrita en ple franquisme no amaga el comproms
poltic i social. Obres potiques com Assaig de cntic en el temple o peces teatrals
com Antgona en sn un clar exemple.
Aquest poema Assaig de cntic en el temple forma part d El caminant i el mur
publicat lany 1954.
El tema del poema s lexpressi del conjunt de sentiments que la terra desperta en el
jo.

El poema est escrit de manera que els conceptes i sentiments que en ell

sexpressen puguin esdevenir universals. No es pot oblidar, per, que Espriu compon
aquests versos en els anys cinquanta del segle XX, en ple franquisme.
Aquest fragment consta de vint versos dart de mtrica irregular, majoritriament
dart major i sense rima.
En el poema es barregen dos espais geogrfics amb els sentiments del poeta. Per una
banda, la meva terra i per altra, el Nord. Aquests conceptes, enteseos en el marc
temporal en qu va ser escrit el poema, fan referncia a lEspanya franquista, per una
banda, i a Europa, per laltra. Tot i aix, lautor deixa els sentiments i els conceptes
plantejats duna forma tan universal que poden ser interpretats molt ms enll del
context temporal de lEspanya franquista. El missatge del poema, estic cansat de la
meva terra pobra / vull anar al Nord on la vida s millor / si me nans, tothom
menvejaria / no me nanir perqu estimo massa aquesta terra, podria ser vlid avui
per a qualsevol persona del Sud que veu en el Nord una mena de parads.
El poema t tres parts ben marcades: La primera part va des del vers 1 fins al vers 7.
En ella lautor projecta els seus sentiments sobre la terra. A partir duna exclamaci
inicial i un verb en primera persona (Oh, que cansat estic), justifica en els versos
segents aquest sentiment amb la descripci de la terra, amb tres adjectius (covarda,

vella, salvatge) i la contraposici amb el Nord, que esdev un mite, una mena de
terra promesa. Cal destacar que per una banda parla de la terra, i en parlar del
nord parla de la gent, qualificada amb set adjectius (neta, noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feli). Aquests adjectius donen la idea dun Nord on qestions com el
benestar social, cultural, sanitari, la cultura i la llibertat sn bsiques. Cap daquestes
caracterstiques no s present en la meva terra. El jo sembla, per tant, com un
esser desarrelat dall on li ha tocat nixer, i aquest desordre noms es podria
solucionar amb la fugida al Nord.
La segona part del poema va des del vers 8 al vers 13. En aquesta part destaca que
els verbs proncipals sn condicionals: dirien i em riuria. El vers vuit comena amb
aleshores i a partir dall sindica qu passaria si el poeta marxs al Nord. Parla, per
una banda, de la reacci dels seus compatriotes (la congregaci) i de la seva. Els
seus ho desaprovarien, malgrat que amb la comparaci amb locell shi endevina una
paradoxa: per una banda la congregaci desaprovaria la marxa, per per una altra
banda, s normal que locell deixi el niu. El poeta, com locell lliure, viuria des de la
distncia aquesta reacci. Per tot aix noms passaria si ell marxs.
La tercera part del poema va des del vers 14 fins al final i comena precisament amb
un per. Aquest nexe assenyala clarament loposici entre el que sacaba de dir
(qu passaria si marxs) i la realitat (no marxar). El poeta planteja que marxar s un
somni, i que la realitat s que els sentiments que sent per la seva terra sn ms forts
que el seu anhel de llibertat. Cal destacar precisament aix: el poeta no marxa per
amor a la terra. La terra lha fet seu, i ell tamb s covard i salvatge. Lestimaci
que el poeta sent per la terra s plantejada amb un oxmoron: estimo amb un
desesperat dolor.
Entre la primera i la tercera part, el poeta ha qualificat la meva terra amb set
adjectius. Quan a la primera part parlava del Nord, tamb apareixien set adjectius. El
poema, per tant, sestructura a partir duna comparaci entre la meva terra i el
Nord. Cal entendre el concepte Nord no noms des dun vessant geogrfic sin
tamb com a una metfora de progrs i llibertat. Podem veure com es contraposen:
Covarda noble
Vella desvetllada
Salvatge culta
Pobra rica
Bruta neta
Trista lliure

Dissortada feli
En conclusi, per al poeta el sentiment damor cap a la terra, un amor combinat amb
el dolor de saber com s aquesta terra de pobra i infeli, s ms fort que el seu anhel
pesonal de llibertat. El jo potic acepta la realitat de la seva terra per damunt del
seu somni del Nord. Cal destacar com el poeta aconsegueix expressar tots aquests
sentiments de manera que qualsevol que visqui o pugui viure una situaci semblant
pugui fer seus aquests versos.