Professional Documents
Culture Documents
Ortografia Catalana
Ortografia Catalana
Ortografia Catalana
LACCENTUACI
Segons la posici de la sllaba tnica, podem classificar les paraules en:
Agudes.
Planes.
pennsula. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal
no formen diftong: rdio, justcia, histria, prdua, conscincia.
ELS DIFTONGS
Quan en una sllaba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix
cop de veu es produeix el diftong.
Aix la paraula remei t dues sllabes; re-mei, perqu les vocals ei sajunten en
una mateixa sllaba.
Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i,
u) en una mateixa sllaba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer
la vocal forta a i desprs la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la
feble u i desprs la forta a. Aix doncs, podem dir que segons lordre en qu
trobem les vocals dun diftong hi haur dos tipus de diftongs:
Diftongs decreixents
a, e, i, o, u + u
Exemples:
au, eu, ou, iu, uu,
llengua, aiges,
duu
a, e, o, u + i
Diftongs creixents
g + u + vocal
lingista, quatre,
q + u + vocal
i o u intervocliques*
Sense accent
be, bens (xai; nom de lletra)
bota, botes (calat; verb botar)
coll (part del cos)
com (conjunci; adverbi)
deu, deus (nmero; font; verb deure)
dona, dones (persona del sexe femen)
es (pronom)
feu (verb fer, present, imperatiu);
feu (domini, senyoria)
fora (adverbi de lloc)
joc, jocs (de jugar)
ma (possessiu)
mes (perode de l'any, conjunci, possessiu)
moldre), remlta...
mn (univers), rodamn
mra, mres (fruit)
Mra (nom de diverses poblacions)
nt, nta, nts, ntes, rent,
besnt... (parentiu)
s, ssa, ssos, sses (animal)
pl, pls (vellositat); repl,
contrapl...
qu (interrogatiu i relatiu precedit de
preposici)
rs (pregria)
s (verb saber)
sc scs (plec del vestit)
su, sus (greix)
s, ss (afirmaci)
sc (del verb sser)
sl, sls (el terra); subsl
sn (verb sser)
t (verb tenir)
tt, tts (broc gros d'un cntir)
s (acci d'usar)
vns, vnen (verb venir), revns,
revnen
vs (verb anar)
vu (vei)
vs (tractament)
mon (possessiu)
mora, mores (natural del Magrib)
net, neta, nets, netes; renet... (adjectiu)
os, ossos (de l'esquelet)
pel, pels (contracci)
que (relatiu ton)
res (cap cosa)
se (pronom reflexiu)
sec secs (adj.; verb seure)
seu, seus (verb seure; possessiu)
si (conjunci)
soc (soca; esclop...)
sol, sols (astre; adjectiu; verb soler; adverbi,
nota musical)
son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
te (infusi; nom de la t; pronom feble)
tot, tots (adjectiu; adverbi)
us (pronom feble)
vens, venen (verb vendre), revens,
revenen
ves (verb veure)
veu (humana)
-vos (pronom feble)
LAPSTROF
Excepcions:
Els mots femenins comenats per i, u, hi, hu tones: la universitat, la Irene, la
histria, la imatge.
Paraules que comencen amb una i consonntica: el iogurt, la iaia.
El nom de les lletres: la essa, la ela.
Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria.
La una quan es refereix a lhora: la una del migdia.
Mots que es presten a confusi: la ira (estat dindignaci), perqu, en cas que
lapostrofssim, costaria saber de qu parlem i es confondria amb la moneda
italiana o linstrument musical.
LA CONTRACCI
Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per
i per a:
a + el al a + els als
de + el del de + els dels
per + el pel per + els pels
Per a + el per al per a +els per als
Quan el mot segent comena per vocal, larticle no fa la contracci, i, per tant,
cal seguir les regles de lapostrofaci. Ex.: Vaig a lescola, vinc de lexcursi, s
per a lAnna.
LA DIRESI
La diresi s un signe grfic que, de vegades, hem descriure damunt de la i o
la u. Les seves funcions sn:
Indicar que es pronuncia la u dels grups qe, qi, ge, gi que sn diftongs
creixents: conseqncia, llenges, ping.
Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funci de consonant: produa,
agraen, plaa.
Desfer un possible diftong: vena, dirn, pec.
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar ...;
suar, tatuar ...; porten diresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del
plural del present de subjuntiu: canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu,
canvin.
EL SO
DESSA
SONORA
Sescriu amb Z
a principi de paraula
Dins de paraula
Sescriu amb S
Entre vocals
EL SO
DESSA
SORDA
Sescriu amb S
A principi de paraula
Entre vocal i consonant
Entre consonant i vocal
Sescriu amb SS
Entre vocals
Sescriu amb C
A principi de paraula
Dins de paraula davant E,
I.
Sescriu amb
Davant A,O,U
A final de paraula
LORTOGRAFIA DE B/V
Sescriu b:
Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
Darrere de m: embenar, ambici, amb.
Alternant amb p: saber sap, caber cap, llobat llop.
Sescriu v:
Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, env, enveja, invent.
Alternant amb u: escriviu escriure, nevar neu, meva meu, bevia beu.
Els imperfets dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (cantar) acaben en v:
cantava, menjaves, rentava, cuinvem, arribveu, marxaven.
LA M I LA N
La m i la n sn dos sons nasals (laire surt, a ms de per la boca, pel nas) que,
a vegades, es poden confondre davant dalgunes consonants. En paraules com
tramvia,
circumstncia,
premsa,
impremta,
somriure,
circumvallaci.
En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempci, redemptor,
smptoma, assumpte, temptaci, atemptar, presumpci, prompte.
LES CONSONANTS R / RR
La pronunciaci de la erra no presenta cap mena de dificultat. Noms cal tenir
en compte els casos en qu no es pronuncia, es pronuncia de forma simple
(suau), o es fa mltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com cara, i forta
en mots com carro. Fixat que el so de la r soposa en mots com:
mira/mirra
pare/parra
cera/serra
a) Escrivim una sola erra, per pronunciem erra mltiple :
A principi de paraula: roure, remor, riure, roca, romntic...
Desprs de consonant: enrabiar, enregistrar, Enric...
Desprs de vocals, en mots compostos: artmia, contrarevoluci, antiretric...
b) Escrivim i pronunciarem erra mltiple:
Entre vocals: parra, sorra, carrer...
c) La erra a final de mot s muda en el casos segents:
Els infinitius: sortir, casar, passar, vncer...
En mots monosillbics: clar, dur, por...
En paraules derivades que tenen sufix -ar: olivar, arrossar, canyissar...
-er: fuster, camioner, carrer...
-or: impressor, abundor, claror ...
ORTOGRAFIA DE B/P
Escriurem p desprs de vocal tnica o diftong tnic: cap, escup, llop, sap,
concep, (malgrat que linfinitiu daquests verbs sescriu amb p: saber,
concebre).
ORTOGRAFIA DE T /D
A comenament de mot
Com totes les oclusives, la distinci entre d i t no presenta cap problema quan
les troben a comenament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure.
A final de mot
Ja saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per aix moltes vegades
no sabem quina s la grafia que hem descriure. Recorda els casos segents:
Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement,
dormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d:
cantada, temuda, dormida.
A linterior duna paraula:
Escriurem amb d la majoria de mots comenats per -ad: addici, adduir, adjunt,
admirar, adverbi, advocat.
11
Escriurem amb t tots els altres casos: aritmtica, ritme, cotna, tnia.
Escriurem c, desprs de vocal tnica o diftong tnic: escac, atac, retoc, poruc.
Excepcions: els mots acabats en -gog: pedagog, demagog... i els mots mag,
buldog, Hug..,
Per exemple:
C: mar_ ? Com sescriu? Busquem un derivat: emmarcar. Sescriu amb c, per
tant, ja ho tenim: marc
clssi_? Com sescriu? Busquem un derivat: clssica. Sescriu amb c, per tant,
ja ho tenim: clssic
12
Excepcions:
Sescriu j davant de e:
En els mots que continguin els grups -jecc- o -ject-: injecci, projecte.
En el mots dorigen bblic: Jess, Jeremies, Jeroni, Jerusalem.
En tots els temps del verb jeure.
En els mots: jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat.
ORTOGRAFIA DE TJ, TG, DJ I DG:
Aquests grups segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges,
adjunt. I les mateixes excepcions: adjectiu.
13
Cal subratllar que en una mateixa famlia de mots, alternen la grafia -ig a final
de mot amb j/g o tj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor/lletgesa.
ORTOGRAFIA X / IX, -IG / -TX
La lletra x pot representar els sons segents: el de xeix [S] (Ex: eixam, guix), el
de
ics /ks/ (Ex: taxi) o el de /gz/ (Ex: examen).
Escriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere duna vocal que no sigui u en
un diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Per: rauxa, disbauxa, xauxa.
Escriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina,
xuclar, xarxa, manxa.
A final de mot el so [tS] pot ser representat de dues maneres, segons els mots
derivats de la mateixa famlia:
-ig, si altres mots de la mateixa famlia tenen g/j o tg/tj: boig, boja, bojos, boges,
bogeria.
-tx, si en els altres mots derivats hi ha tamb tx: despatx, despatxar, esquitx,
esquitxos.
I ara fixat en els que representen els sons de /ks/: mixt, fix, luxe, taxi, text,
complex, reflex. I de /gz/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, existncia,
xit, xode.
Recorda que sescriuen amb s i no amb x com passa en castell els mots:
estendre, estrany, estranger.
Procura de veure les diferncies entre aquestes parelles de mots, ja que
fonticament
es
pronuncien
prcticament
igual:
excedir/accedir,
excepci/accepci, excs/accs.
14
ORTOGRAFIA DE LA L/LL
Dins duna mateixa famlia alternen ll i ll: metall, metallrgica, cristall, cristall.
cella,
damisella,
franella,
fumarella,
mortadella,
novella,
15
En canvi, en castell no tots aquests mots sescriuen amb hac: ayer, anzuelo,
invierno.
Mots cultes en catal: adherir, anihilar, cohesi, exhalar, exhumar, filharmnic,
inherent,
harmonia,
hecatombe,
hellnic,
hemicicle,
hemorrgia,
16
17
18
19
20
21
22