Potencial de membrana en reps

Quan la cllula no est estimulada per corrents despolaritzants, es diu que

es troba en un potencial de membrana en reps. La membrana cellular est
composta majoritriament per una bicapa de fosfolpids altament
hidrofbica, que impedeix el pas lliure de partcules carregades com els
ions.
A linterior de la neurona hi ha protenas i ions amb crrega negativa.
Aquesta diferncia de concentraci dions produeix una diferncia de
potencial entre lexterior de la membrana i linterior cel.lular. El valor que
sassoleix s de -90 mv, negatiu linterior respecte al valor de crregues
positives a lexterior.
Aquesta variaci entre lexterior i linterior s deguda al funcionament de la
bomba de sodi/potassi, en qu sutilitza l'energia d'hidrlisi d'ATP per a
transportar ions en contra del seu gradient electroqumic i aix generar els
gradients de concentracions iniques que defineixen el potencial de
membrana.
La bomba de Na+/K+ treu tres ions de sodi que es trobaven a l interior de
la neurona i introdueix dos ions de potassi que es trobaven a l exterior. Els
ions Na + no poden tornar a entrar a la neurona, ja que la membrana ns
impermeable. Per aix, la concentraci dions sodi a lexterior s elevada,
ms que la de potassi a linterior.
Limpls nervis es transmet per canvis de polaritat en les membranes de
les cl.lules.
Impuls nervis. Fases del potencial d'acci
Les variacions potencial de membrana durant el potencial d'acci sn
resultat de canvis en la permeabilitat de la membrana cellular a ions
especfics (en concret, sodi i potassi) i per tant canvis en les concentracions
iniques en els compartiments intracellular i extracelular.
Els canvis en la permeabilitat de la membrana i l'establiment i cessament de
corrents iniques durant el potencial d'acci reflecteix l'obertura i
tancament dels canals inics que formen zones de passada a travs de
membrana per als ions. Les protenes que regulen el pas d'ions a travs de
la membrana responen als canvis de potencial de membrana.
En un model simplificat del potencial d'acci, el potencial de reps per una
banda de la membrana es mant amb el canal de potassi. La fase
ascendent o de despolaritzaci del potencial d'acci s'inicia quan el canal de
sodi depenent de potencial, s'obre, fent que la permeabilitat del sodi superi
mpliament a la del potassi.
Desprs d'un curt interval, el canal de potassi depenent de voltatge (alentit)
s'obre, i el canal de sodi s'inactiva. Com a conseqncia, el potencial de

membrana torna a l'estat de reps, mostrat en el potencial d'acci com una

fase descendent.
Degut al fet que hi ha ms canals de potassi oberts que canals de sodi (els
canals de potassi de membrana i canals de potassi depenents de voltatge
estan oberts, i el canal de sodi est tancat), la permeabilitat al potassi s
ara molt major que abans de l'inici de la fase ascendent, quan noms els
canals de potassi de membrana estaven oberts.
El canal de potassi alentit dependent de voltatge es tanca a causa de
l'hiperpolaritzaci, i la cllula torna al seu potencial de reps.
Les fases ascendent i descendent del potencial d'acci es denominen de
vegades despolaritzaci i hiperpolaritzaci respectivament. Tcnicament, la
despolaritzaci s qualsevol canvi en el potencial de membrana que dugui
la diferncia de potencial a zero. Igualment, la hiperpolaritzaci s qualsevol
canvi de potencial que s'allunyi de zero. Durant la fase ascendent, el
potencial de membrana primer s'aproxima a zero, i desprs es fa ms
positiu; aix, la fase ascendent inclou tant despolaritzaci com
hiperpolaritzaci.
Potencial dacci
Sempre hi ha una diferncia de potencial o potencial de membrana entre la
part interna i externa de la cllula (en general de -70 mV).La crrega d'una
cllula inactiva es mant en valors negatius (l'interior respecte a l'exterior) i
varia dintre d'uns estrets marges. Quan el potencial de membrana d'una
cllula excitable es despolaritza ms enll d'un cert llindar ( de 65mV a
55mV app) la cllula genera (o dispara) un potencial d'acci.
Molt bsicament, un potencial d'acci s un canvi molt rpid en la polaritat
de la membrana de negatiu a positiu i volta a negatiu, en un cicle que dura
uns millisegons. Cada cicle comprn una fase ascendent, una fase
descendent i finalment una fase hiperpolarizada. En les cllules
especialitzades del cor, com les cllules del marcaps coronari, la fase
altipl de voltatge intermedi pot aparixer abans de la fase descendent.
El potencial d'acci no es mant en un punt de la membrana plasmtica,
sin que viatja al llarg de la membrana. Pot desplaar-se al llarg d'un ax a
molta distncia, per exemple transportant senyals des del cervell fins a
l'extrem de la medulla espinal. En animals grans com les girafes o les
balenes la distncia pot ser de diversos metres. La velocitat i simplicitat dels
potencials d'acci varia segons el tipus cellular i fins i tot entre cllules del
mateix tipus. Encara aix, els canvis de voltatge tendeixen a tenir la mateixa
amplitud entre elles. En una mateixa cllula, diversos potencials d'acci
consecutius sn prcticament indistingibles.

La transmisin del impulso nervioso sigue la Ley del todo o nada. Esto
quiere decir que si la despolarizacin de la membrana no alcanza un
potencial mnimo, denominado potencial umbral, no se transmite el impulso
nervioso, pero, aunque este potencial sea rebasado en mucho, slo se enva
un impulso nervioso, siempre de la misma intensidad.

Sinapsi
Las neuronas, en la mayor parte de los animales, no se encuentran
fsicamente unidas. Existe un pequeo espacio entre ellas, llamado
hendidura sinptica, al que se vierte el neurotransmisor desde la membrana
presinptica, membrana de la neurona que enva el impulso nervioso, a la
membrana postsinptica, membrana de la neurona que recibe el impulso
nervioso. El neurotransmisor es la molcula responsable de despolarizar la
membrana de la neurona que recibe el impulso nervioso, abriendo los
canales para el sodio que permanecan cerrados.