HISTRIA DE LA FILOSOFIA

Examen PAU

TEXT 1
Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les
altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforant-se per
fonamentar les demostracions no en laparena sin en lessncia de les coses per poder
refutar al final totes les objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra
cosa bona, sin que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del b, ho far per
mitj de lopini, per no de la cincia? [...]
S, per Zeus! va exclamar. Dir tot aix i amb totes les meves forces.
Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar i
educar, no els permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els
assumptes ms importants mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies
irracionals.
No, en efecte digu.
Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els
faci capaos de preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible?
Els ho prescriur va dir, completament dacord amb tu.
I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres
ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i
que ella s com el cim de tot ensenyament?
PLAT. Repblica, 534c

PREGUNTES I RESPOSTES
1. Expliqueu breument al voltant de 50-80 paraules les idees principals del
text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
El text recull la importncia que t el coneixement i leducaci en relaci amb lacci,
especialment social i poltica. Plat defensa en aquest text que aquell qui no coneix la
idea del b i que es guia noms per lopini i per laparena ms que per la cincia no
pot governar. A travs de leducaci, especialment a travs de la dialctica, la ms noble
de totes les disciplines, saprn a raonar correctament, a conixer la idea del b i dirigir,
aix, la comunitat.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions
segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a.- el b en si: idea suprema que il.lumina i dna sentit a la resta didees.
b.- opini: fals saber fonamentat en laparena sensible. Contrari al saber veritable
o cincia.
3. Per qu diu Plat que la dialctica est en el lloc ms alt dels nostres
ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt
della? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del
pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin
explcitament en el text.) [3 punts]
Plat parteix de la base que noms qui coneix el B en tant que idea pot arribar fer-lo,i
que fer el b significa governar la polis dacord amb el model de perfecci del mn
intel.ligible. Per lnima, que en un principi estava al mn de les idees i que va caure al
mn sensible (recordem el mite del carro alat que apareix al Fedre), ha de fer un procs
daprenentatge ascendent altre cop cap al mn de les idees, per recordar all que ja
sabia (reminiscncia). Aquest procs gradual i dolors de millora de lnima i de

separaci de lnima respecte al cos sanomena dialctica. La dialctica s un mtode

lnic mtode- a travs del qual, es pot arribar a la idea de B. Lnic que est preparat
per a decidir correctament, aplicant la idea de B a la tasca poltica, s lhome lnima
del qual coneix la idea de B perqu sha sotms al procs de millora dialctica en el
coneixement, (el filsof-rei).
La paraula dialctica en Plat t un significat una mica diferent al que tenia per al seu
mestre Scrates. La dialctica en Scrates era noms un dileg orientat a la recerca de
la veritat, per en Plat el terme es complica una mica. Plat considera que no
coneixem noms a travs del dileg amb els altres ciutadans, que s el que feia
Scrates, sin que ens fem millors quan millorem la nostra nima, aprofundint en el
coneixement i en la reflexi que ens permet anar ms enll de la pura sensibilitat i
assolir el mn de les idees, pures i perfectes (en si). La dialctica s la tcnica de
coneixement per excel.lncia, s el procs a travs del qual lnima aprn a passar del
mn sensible al mn intel.ligible. Recuperant el mite de la caverna de Plat, si el
presoner -el que est atrapat en el mn sensible- arriba, un cop alliberat de les
cadenes, al terme de la visibilitat quan pot veure el sol i sadona que el sol il.lumina les
coses sensibles, el qui fa el procs dialctic arriba tamb al terme de la intel.ligibilitat
quan contempla la idea de B, que il.lumina i dna sentit a tot el mn intel.ligible.
Per tant, la dialctica s un cam llarg i dur (Plat considera que noms es pot culminar
un procs aix quan sha entrat en la maduresa). Estem davant un cam daprenentatge
a travs del qual lhome ms perfecte aprn a situar-se per sobre i ms enll del que s
purament material i sensible i a optar per la perfecci de les idees. La dialctica significa
una evoluci de perfeccionament de lnima i un ascens a un nivell superior de
coneixement, que s el mn de les idees (dialctica ascendent).
En el mite de la Caverna, el presoner alliberat, un cop ha completat el procs, en veure
la idea del B veu tamb com aquesta idea il.lumina i dna sentit a tot el mn de les
idees perqu les idees sn bones en la mesura que participen de la idea de B. Per no
hi ha noms una dialctica ascendent; conixer el B suposa tamb un procs
descendent, en qu aquesta idea de B regeix totes les nostres accions en el mn
sensible. Qui ha perfeccionat la seva nima s capa de tenir una visi unitria de totes
les coses i les coneix en el seu ple sentit (perqu apareixen il.luminades per la idea
suprema). s, doncs, en aquesta dialctica descendent quan sadquireix la capacitat de
sintetitzar, dencaixar i donar sentit a all que apareix divers.
Per a Plat el sentit de la vida humana es troba en la millora en la vida moral i en la
recerca del b. En altres paraules, la vida s un continuat esfor de perfeccionament
envers el mn de les idees. Per aix, la formaci dels dialctics s molt dura i molt
llarga. Va destinada a crear ciutadans que siguin veritables homes dor i que puguin
governar amb saviesa la ciutat al llarg de les seves vides.
4. Compareu la filosofia poltica de Plat (s a dir, la seva concepci del govern
i la justcia) amb una filosofia poltica diferent que es pugui trobar en la
histria del pensament. [2 punts]
Hi ha qui interpreta que la finalitat ltima de Plat amb els seus dilegs era de caire
poltic, perqu sinterroga sobre la validesa i el significat dels principis de justcia. No s
clar que la finalitat ltima de Plat fos la poltica hi ha qui diu que era leducaci del
ciutad segons principis morals o lepistemologia que situa lenteniment per sobre de la
sensibilitat- per, en tot cas, el que no es pot negar s que la poltica va ser per a ell
almenys un dels eixos ms importants del seu sistema filosfic, tal com ens ho mostra
en aquest dileg.
Com hem vist en la pregunta anterior, la poltica demana un a educaci especfica, una
formaci llarga i costosa. Aquesta formaci havia de permetre al filsof-rei adquirir el
coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del B i de la Justcia que
demana el bon govern dun Estat.

En tota lobra platnica es reivindica la superioritat dun tipus dindividus que sn els
homes dor; s a dir els homes autnticament savis, s a dir, dnima ms pura i que
coneixen la justcia, per damunt dels altres homes (soldats o homes de plata i obrers o
homes de bronze). Per aix hi ha una estreta relaci entre la repblica aristocrtica
regida per un filsof-rei, el govern que proposa Plat, i la justcia, ja que noms els que
coneixen el b i la justcia poden governar.
Tot comptat i debatut, la postura poltica de Plat s clarament idealista. Un pensament
poltic es considera idealista perqu, entre altres coses, no es preocupa tant de les
circumstncies de lacci com dels principis que lorienten. Els idealistes tendeixen a
considerar que sn els principis i no les conseqncies duna acci poltica el que marca
el valor daquesta acci. Per a un idealista s la bona teoria el que marca la bona
poltica. A ms, els idealistes tendeixen a considerar que la bona poltica deriva dun
governant savi, o dun filsof-rei, capa de fer la sntesi de saber i poder.
Podrem comparar aquesta tesi amb altres dues de molt importants tamb en el context
del pensament poltic; la dAristtil a Grcia i la de Maquiavel al Renaixement. Aristtil
es va adonar que lidealisme poltic de Plat estava errat perqu una ciutat noms pot
ser feli i prspera si est unida i si tots els ciutadans van a una; per Plat no acabaria
tenint una sola ciutat sin tres de diferents, perqu n dividir la societat en tres classes
socials (governants o homes dor, defensors de la ciutat o homes de plata i obrers
o homes de bronze-), cadascuna daquestes classes socials buscaria el seu propi profit.
Per si en tota la histria del pensament trobem un autor contrari a lidealisme en
poltica i que considera nefast governar segons principis sense atendre a les
conseqncies de les accions, aquest s Maquiavel. En el Renaixement itali Maquiavel
inaugura la tendncia del que sanomena realisme poltic i defensa que el governant,
per ser virtus, ha daprendre a no ser bo, si conv. Adaptar-se a les circumstncies per
tal daconseguir all que es vol pot voler dir, per exemple, mentir o ser deslleial.
Amb la tendncia a creure que tot home s dolent per naturalesa i que no es pot confiar
en la bona intenci del governant, per ms savi que sigui, Maquiavel, a diferncia de
Plat, separa all moralment bo dall polticament bo.
5. Creieu que Plat t ra quan defensa que els ms savis han de governar?
Raoneu la resposta. [2 punts]
Avui en dia, i dentrada, la democrcia, i no laristocrcia, s considerat arreu el rgim
ms desitjable perqu garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, mentre
en la teoria de Plat cada classe social tenia una educaci i unes lleis diferents. De totes
maneres, tot i que la polis grega i lpoca de Plat tenen poc a veure amb les nostres
societats actuals, lafirmaci de Plat que els ms savis sn els que han de governar no
es pot desqualificar directament i, com a mnim, ha de fer-nos reflexionar.
Dentrada, sembla que no est malament pensar que la persona que governi ha de ser
una persona informada, que spiga qu passa en el seu entorn, intel.ligent i astuta i,
tamb, una persona que sigui equilibrada i justa. Perqu si no est informada es pot
errar, si no s intel.ligent i astuta es pot deixar enganyar i si no s equilibrada i justa
pot esdevenir un tir, casos, tots aquests, clarament indesitjables.
Per en la democrcia no busquem tampoc lhome ms savi; si cerqussim aix no
farem eleccions sin exmens complicats com les oposicions a jutges i a notaris o
per qu no? test dintel.ligncia. Les democrcies sn rgims dopini pblica i, per
tant, es vota aquella persona que considero capa de gestionar millor els interessos de
tots dacord a la meva opini particular. No cal posseir cap nima especial per ser un
bon governant: les millors democrcies sn aquelles que garanteixen que qualsevol
persona, amb independncia dels seus cognoms, dels seus diners o del seu nivell
destudis pot representar les opinions de la majoria. A ms tampoc no podem
pressuposar ingnuament que qui coneix el b necessriament el far. Saber qu s el
b i actuar dacord amb el b sn coses molt diferents. Per tant, saviesa i bondat, que

per a Plat sn indestriables i necessries per al bon govern, no estan en realitat

intrnsecament unides. I segurament aquesta discordncia amb lafirmaci de Plat es
dna perqu el rgim poltic imaginat per lautor de La Repblica s massa idealista per
a nosaltres.