El text d'aquest llibre, aix com la imatge i disseny de portada es distribueixen sota una llicncia

<<Reconeixement-No comercial-Obres derivdes>> de Creative Commons,

que podeu consultar en xarxa a: http://createcommo.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/deed/ca

Les fotografies i illustracions del llibre estan subjectes a un copyright dels autors.
Aquesta obra ha sigut realitzada en collaboraci entre Hace Color i La Ciutat Invisible, SCCL.
La Ciutat Invisible, SCCL
Riego, 35 baixos
08014 Sants (Barcelona)
Tel. 93 298 99 47
www.laciutatinvisible.coop
Hace Color
Card, 11 baixos
08028 Barcelona
93 330 42 53
http://www.hacecolor.com

ISBN: 978-84-938332-0-6
Dipsit Legal: B.12795-2011

Primera edici: Octubre de 2010, Barcelona (1.000 exemplars).

Segona edici: Mar de 2011, Barcelona (1.000 exemplars).
Autor: Joni D.
noticiesdelfront.2010@gmail.com
Disseny, tractament d'imatges, maquetaci, disseny i fotografia de portada:
Manoln (La Ciutat Invisible, SCCL)
disseny.laciutatinvisible@gmail.com
Revisi i galerades: L
 a Ciutat Invisible, SCCL
Gesti d'impressi: Ex-Libris, SCCL
Impressi: Gramagraf, SCCL

Ens omple d'alegria i illusi l'xit rotund que ha tingut aquesta primera aposta editorial
de la cooperativa autogestionria La Ciutat Invisible SCCL amb 1.000 exemplars venuts en tres mesos.
Moltes grcies a les que hi heu confiat. ENTRE TOTES HO HEM FET POSSIBLE!

Al meu avi, Mateo Castet, per ser la primera referncia en dignitat humana.
A Ferran Anti/dogmatikss Sahn per la pacincia de germ gran.
A Quoque Kangrena Masabeu per ser el primer mestre.
A Rosa Resorte per lamistat.

Als meus pares per haver-me perms fer-ho amb ells.

Al Vic i la Juana per haver-me facilitat laprenentatge des dun punt de vista creatiu i llibertari.

Al Gos per deixar-se acompanyar.

Al Piquete per haver compartit.

A lIaki per no faltar mai.

A lAlicia per ser la primera mestra.

Al Jaime i la Manoli per continuar representant el barri.

A la Lidia, la Paz, lEva, el Latas i la Susana per haver-me donat loportunitat

de marxar de casa, qesti important per lautogesti personal.

A la Meme per la complicitat, al Sisa per ser-hi sempre.

Al Picarol pel que la seva rdio ha significat per a mi i tants daltres.

A lAzagra per all que van significar els seus dibuixos.

A LOdi Social, Kangrena, Shit SA, Anti/dogmatikss, Cdigo Neurtico,

Cristian Dios, los Mataesquiroles, Kortatu, RIP, BAP, Belladona, Tijuana
in Blue, Barricada, Impact, Manitica i les seves respectives penyes.
A Penetracin, Destruye!, Kaka de Vaka, 17 Segundos, Plasma, La Oruga.
A La Lletra A, a La Pua i el General.

Al CSB. A Cros 10.

Al Kaf Volter, a El Lokal.

A Tralla i Virus.

Al Juanillo (habitant del Terra) per mantenir encesa la flama.

 tots els que ho van viure i que, com a forma de protesta pel mn que ens
A
va tocar viure, eren capaos dautodestruir-se, siguin entre nosaltres o no.

A lAmparo per empnyer, per creure, per estimar, per tot...

A
 la Jara perqu entengui que la paraula llibertat vol dir, per sobre de tot, tenir
el poder de decidir i que viure vol dir aprendre de les experincies i gaudir.
Perqu aprengui que no hi ha possibilitat de llibertat ni de vida sense respecte.

Hacer una crnica de los aos 80 y el punk en Barcelona,

no es nada fcil,
ya que los 80 fueron un estallido de acontecimientos.

Por fin le lleg la hora y como un perro muri,

rodeado por los buitres a los que l amamant
(Guerrilla Urbana)

La muerte de Franco fue por fin realidad

y todos salimos a la calle a por las riendas de nuestras vidas.
Los susurros y murmullos de aquellos 40 aos
se fueron convirtiendo en gritos.
As que en estos aos hubo muchas rebeliones personales
y colectivas,
tenamos muchas cosas que derrumbar y muchas que construir.
Si a todo esto se le aade la velocidad innata del punk,
se amontonan hechos y sentimientos desordenadamente.
Haba tantos acontecimientos,
tantas ganas de vivir sin las reglas anteriores, de experimentar,
de demostrar que nuestros sueos eran posibles,
que todo iba a una velocidad endiablada,
o eso me parece a m.
Acciones y reacciones se encadenaban
creando a veces autnticas espirales en nuestras vidas,
y es difcil ponerles fechas y hasta incluso
ordenarlas cronolgicamente.
Si algunas palabras pudieran resumir todos aquellos aos, seran:
energa (no nos paraba ni dios),
descubrimientos y aprendizaje (probando, probando),
imaginacin, hostias, (de todos y por todos lados),
amistad y compaerismo,
risas y ms risas (El punk ha muerto...!de risa!),
algunas lgrimas, ("Porque cuando se aprende a llorar por algo,
tambin se aprende a defenderlo"- Barricada).
La mayora de las veces, al hablar del punk,
slo se tiene en cuenta la msica, pero el punk es eso
y mucho ms, como refleja este libro.

8
La inconfusible esquena del Vicious als carrers del Gtic. Foto: Isabel pellejero

Siempre me ha parecido muy triste y manipulador

despojar a un movimiento juvenil o social de sus esencias,
convertirlo en moda, comercializarlo y desvirtuarlo,
quitndole su carga y fuerza revolucionaria.
El punk no es slo msica (que son nuestros gritos contra esta sociedad),
ni solo esttica (provocacin a primera vista),
el punk es mucho ms,
es una manera de vivir y de luchar
y esta crnica relata todos estos aspectos en su conjunto,
reflejando la rabia y la rebelin cotidiana en los aos 80.
Lo primero que recuerdo de Joni,
es que formaba parte de los que yo llamaba punkitos,
siempre me gustaba verlos...!tan nios!,
saban donde se estaban metiendo?.
Y me alegraba,
porque pensaba que mientras ms furamos, ms reiramos.
Cuando ya lo conoc mejor, me gustaron sus ganas de hacer cosas
y su fanzine NDF, con el tiempo me gust ms ser su amiga, compartir con l.
En aquellos aos, nos encontrbamos en algunos bares ,
sobre todo en la calle , en la plaza real y en el Fantstico,
el bar ms cutre y punk de Barcelona por aquel entonces,
nunca sabr muy bien porqu a un paquistan, que no era punk,
se le ocurri la idea de montar un bar as y darnos un poco de cobijo a todos,
pero David (el Oso, como lo llamaban en su familia) siempre fue un enigma
para m, a pesar de haber trabajado para l, y con su hermano Bily,
punk de corazn, que no poda ejercer por la presin familiar
(Oso mandaba mucho, era el hermano mayor).
Siempre en la calle
siempre sin un duro
siempre con las ideas por hacer.
Y lleg el Kaf Volter,
en recuerdo del Cabaret Voltaire, donde se reunan
el movimiento dadasta y los desertores de la Primera Guerra Mundial.
Fue mgico:
era el primer lokal que podamos disfrutar, compartir, imaginar
y hacer en l y con l lo que quisiramos. Y anda que no dio de s.
Tenamos un centro de reunin (durante aos deseado y buscado),
tenamos muchas cosas por hacer y muchas cosas por escupir.

Y empez a llegar gente de todos lados,

Era surrealista y revolucionario y nos descubri,
en su corta historia,
nuevos caminos para nuestras vidas. Forj amistades indisolubles.
Aquel agujerito pequeo, aquellas paredes,
no slo destilaban humo y cerveza,
nuestra cabeza y nuestros corazones bullan de imaginacin.
Muchos vivimos en el Volter asambleas, omos poesas,
otros, hicieron sus primeras exposiciones,
organizamos lo que nos dio la gana, fuimos al hospital Pere Camps (Parapunks),
visitamos calabozos,
tomamos las calles,
nos defendimos con uas, dientes y muequeras......
y todos lo vivimos cada uno a nuestra manera.
Estuvimos presentes en todas las luchas de ese momento,
en contra de la OTAN, ocupaciones, peticiones de lokales juveniles, contra la mili......
y debimos molestar y hacer ruido,
pues cargaron contra nosotros con toda su artillera,
e hicimos pia y resistimos bastante bien.
Todo esto nos puso en contacto con los ateneos libertarios,
y el Ateneu de Grcia y Poble Sec sobre todo, se convirtieron en nuestros grandes aliados,
siempre nos dieron su apoyo en los momentos difciles, tanto en las agresiones de los pelaos,
como en las detenciones, con los que organizamos multitud de actos.

Les hemos demostrado que no somos gamberros

y que todos juntos sabemos defendernos
(Monstruacin)

Una vez termin el Volter, qued su poso, lo aprendido,

las redes personales y sociales creadas y seguimos adelante con nuestra historia.

Slo cambian los escenarios, las rebeliones perduran.

Poco menos que imposible olvidar un sentimiento, con su energa creciste,

su fuerza forj tus sueos....... No, no puedes dejar el punk, tu forma de vida,
ser encontraste................no puedes dejar tu actitud,................si lo has vivido,
ya lo sabrs.......
(Asto pituak)

ALICIA CARMONA

10

11

Aquest relat que tens a les mans no s un treball histric, que

tamb, no sn unes memries, per tamb. s una mica de tot,
dactes i daccions, de fets i de desig de fer, de paranoia i de sentiment... No surt tothom que hi particip, per les persones de qui
llegirs hi van prendre part. No hi sn reflectides totes les situacions de les quals es podria escriure, per les que hi trobars
van passar de deb. No hi ha totes les dates, per les que figuren
a la cronologia sn reals.
Com gaireb totes les coses t un principi i un final. Decidir on
comenar i on acabar em va costar, finalment la cosa va sortir
sola: sinicia a principis de 1981, amb les primeres emissions
de Rdio PICA i del programa Licuadora RO de Rdio Obrera,
mitjans radiofnics pioners a promocionar la msica punk,
les actituds punks i les accions dels joves punks barcelonins, i
sacaba deu anys desprs, amb el naixement de Virus Editorial i
Tralla Records, dues propostes que van acabar canalitzant una
part de les nostres inquietuds i vivncies daquells deu anys.
A lhora descriure i descriure mhe trobat amb diversos dilemes,
no tant pel que es pot explicar, ja que en aquest cas he decidit
explicar-ho gaireb tot, com per la manera danomenar les
persones que hi participaren. Lopci de no donar noms la vaig
descartar de bon principi, ja que escric de i sobre memria i les
persones sn una part important daquesta memria, per aix
vaig decidir el primer dia que volia parlar de les persones, reconixer, en el possible, el que les persones annimes fan en el dia
a dia i la importncia que per a mi van tenir persones concretes
al llarg daquests deu anys daprenentatge. Aix doncs, les altres
dues opcions eren o b noms i cognoms, o b utilitzar els noms o
malnoms amb qu tots ens coneixem. Finalment vaig decidir no
fer ni una cosa ni laltra sin tot el contrari, o sigui, jugar amb
les dues opcions depenent de qu estigus escrivint i de les
fonts dinformaci. Daquesta forma, quan utilitzo informaci
pblica extreta dhemeroteques i publicacions diverses he
decidit mantenir nom i cognoms, mentre que quan escric de
memria ho faig utilitzant els noms i/o malnoms que utilitzaven els personatges en qesti. Noms mhe perms saltar-me

12
Els Cdigo Neurtico lonze de desembre del 82 a Las Ras.
Foto: Ferran Sahn, arxiu Merce Meme Gonzalez.

13

aquesta norma en un parell docasions: en algun cas de

persones molt pbliques, i en alguna situaci en qu
personalment prefereixo que ning pugui utilitzar
errniament i de manera personal la meva informaci.
Aix que tens a les mans s, en resum, la histria ms fidedigna
que he pogut escriure sobre el que va passar i el que pensvem
que estava passant, la reconstrucci dels fets feta dins el meu
cervell vint anys desprs de que succeren,
la histria de la nostra joventut, la primera generaci
que sort al carrer sense Franco.
Ja per acabar, hi ha la cronologia, a la qual podrem dedicar tot
un llibre sencer, eren anys dacci i creativitat collectiva. No hi
s tot, hi ha el que he pogut trobar, del que va quedar rastre, del
que he trobat el rastre, ja sigui al meu cap, a les hemeroteques
dels diaris, als fanzines, octavetes i cartells de lpoca o a La Lletra A i La Pua i el General, les dues publicacions que jo crec que
van marcar un carcter, una forma de fer i pair, les dues publicacions que parlaven dall que veritablement ens preocupava.

Agraments a Merc Gonzlez Meme, Carles Vias, Quique

Albareda, Gos, Alicia Volter i el centre de documentaci de La
Ciutat Invisible per facilitar-me la feina i conservar els arxius
sense els quals aquest treball no hagus estat possible. A Carlos
Azagra, Arturo Xalabarder i Xavi Mercad per ser part de la
nostra memria grfica. A lscar Espua per linters amb qu
ha acollit el meu treball i per ajudar-me a posar-lo a lloc, a la
Txell per intentar que estigus escrit d'una manera ortogrficament correcta. A Raul Bruna per la recerca inestimable.
A Salvador Picarol pels DVD (impressionants!). A Jordi Bas,
Carmen Yuju Rojas i Silvia Resorte Escario per obrir-me les
portes de casa seva i recolzar-me en la recerca. A Guiomar,
Maribel i Ral per la collaboraci en forma de text.
A Isa Pellejero, Rosa Mensakas, Punkike, Quique Skatal,
Vctor Poble Sec i tothom que ha collaborat duna manera
o una altra en el projecte. A Lu Martin pel suport incondicional
i els contactes. A Jordi Cam, Herminia Sirvent, Joan Snchez
i Robert Ramos per haver-nos fotografiat des dun punt de vista
professional i histric i per haver-me perms accedir
a la reproducci del seu valus treball.

Tot plegat s una barreja de contracultura i dacci directa, de

viure al carrer quan encara es podia, de viure al moment perqu
futur no hi havia. Sobre els concerts vull remarcar que no hi sn
tots ni molt menys, nhi ha alguns que em van marcar, ja sigui
perqu jo era al darrere o perqu per alguna ra tingueren un
significat especial, per tamb hi ha grans concerts inoblidables,
daltres concerts que simplement tingueren un inters social i
vnen al cas del que explico o concerts que simplement utilitzo
per reconixer la tasca feta per algunes sales.
Per ltim, hi ha actes, accions i fets que podem situar en un
mes, fins i tot en una setmana o en un marge de dos o tres dies,
per dels quals no he pogut localitzar la data exacta; aquests,
com veureu, figuren sense nmero de dia incloent-hi la resta
dinformaci (mes i any) com en les altres entrades.

14

15

Frenopatics: Pa, Xavi Shock, Mazima i Boliche.

FoNT: Arxiu Yuju.

16

17

L'Agustin Rueda al bell

mig de la natura, la millor
manera de recordar-lo.
Font: Maria Rueda Sierra.

Eren temps de revoltes, no s ben b quin any devia ser, entre 1976 i 1979 probablement, jo tenia entre vuit i onze anys, alg va fer aquella pintada, davant de casa, al mur
del collegi, annima, era un vers que mintrigava i matreia, jo devia ser una esponja
com gaireb tots els nens, potser estava en lpoca del Per qu? O potser estudiava la
mtrica de la poesia aquells dies, el cas s que daquell vers no me nhe oblidat mai...

No hay noche sin dia ni libertad sin anarqua.

(carrer Guitart en aquells moment encara Witardo

enfront del nmero 9-11, Sants, Barcelona)

icions
a qui les cond
pany de Sallent
me.
m
is
co
iv
ct
un
a
la
a
er
da Sierra
n empnyer
va
es
er
in
m
LAgustn Rue
es
m a re
da de les colni
mar del 78 co
laborals i de vi
nchel el 14 de
ba
naris del
io
ra
nc
Ca
fu
de
ls

de
pres
e per part
br
re
Va morir a la
va
e
la pres.
qu
de
a
tnel dins
utal palliss
litzat un altre
sultat de la br
ca
lo
r
ve
ha
d
xcusa
centre amb le

Vaig nixer al carrer Balmes, 161,

per molt aviat els pares es van traslladar a Sants,
al costat de lestaci, on el Pasaje Puig-Gar (avui carrer)
encara estava ple de barraques i sense urbanitzar.
Els anys finals dels setanta van ser els de les bandes juvenils,
de les revoltes a les presons, de la COPEL.
La Model era una gran influncia per a tots,
estava molt present als mitjans de comunicaci,
recordo que el meu pare ens portava, al meu germ i a mi,
a veure en Xirinacs; i encara que no saturava pel que pogus succeir,
s que en aquells moments el meu pare sentia un gran respecte per ell.
Els joves del barri,
a banda de rebentar cabines telefniques per treure una setmanada extra,
somiaven a veure aixecar-se les tapes de les clavegueres
i veure sortir uns quants presos fugits de la Model...
A finals dels anys 70 les fugues de les presons eren contnues,
a loctubre de 1979 la policia descobr un dels darrers tnels,
el del carrer Vilamar, que es va fer fams perqu en un principi creien
que era obra dETA amb intenci datemptar contra la caserna de lexrcit
que hi havia a Vilamar amb avinguda de Roma.
El 15 de novembre de 1982 lAudincia Nacional jutj per aquest fet
els autnoms ngel Vega (sollicit vint anys de condemna),
Francisco Cueto (7 anys), Jos Ramon Cornejo (divuit anys),
Jos Flix Ramos (?), Luis Garca Tamarit (en rebellia),
Juan Conesa (51 anys) i Fernando Simn (44 anys).
En Juan Conesa el vam conixer uns anys desprs quan va sortir lliure
i es va reincorporar de ple a les lluites socials dels 90,
i va deixar la vida en un desgraciat accident al Cine Princesa
mentre estava ocupat.
En Fernando Simn era el company detingut amb lAgustn Rueda
loctubre del 77 quan intentaven introduir a lEstat espanyol
entre 150 i 200 kg dexplosius procedents de Frana.

18

19

El meu avi de banda materna, Mateo Castet Prez,

va arribar a Barcelona amb catorze o quinze anys per buscar-se la vida,
venia de Tamarit de Llitera, la Franja de Ponent, de famlia de quatre germans,
suposo que la vida no era gens fcil, terra rida tot just alleugerida pel canal que
encara portava el nom de la poblaci i que va ser projectat per Joaqun Costa,
qui amb laigua va portar tamb la vida.
A Tamarit van haver-hi com a mnim 22 processats per lalament revolucionari
del 8 de desembre del 33, en aquells moments ms del 80% dels treballadors
de la comarca estaven afiliats a la CNT.
Tres anys desprs, el juliol del 36 Tamarit i Binfar van ser les niques poblacions de la
comarca on el dia vint els falangistes es van afegir a les forces de la Gurdia Civil
que des de feia dos dies shavien concentrat en aquestes dues viles.
A Tamarit en concret, es van fer forts a la caserna de la Gurdia Civil i al campanar de
lesglsia, des don van causar diverses baixes entre els milicians antifeixistes
i van aguantar latac de la poblaci, finalment dos dies desprs i havent arribat forces de
Lleida, els falangistes i gurdies civils es van rendir i a Tamarit mateix van ser afusellats.
En aquell moment el 40% de les terres regades pel canal pertanyien tan sols
a nou famlies, els jornalers que hi treballaven amb sort cobraven set rals diaris,
una xifra impossible de passar a euros. Lalcalde era dIzquierda Republicana
i posteriorment durant la guerra va deixar el partit, safili a la CNT i treball activament a la collectivitat de la poblaci. En un primer moment, van ser 90 les famlies
que van decidir gaudir dun sistema collectivista enfront les nou que havien gaudit dels
privilegis de la terra abans de la collectivitzaci. Un any desprs daquests fets,
un dia dagost, les forces de la 43a Divisi de lExrcit republic envoltaren el poble,
procediren a la detenci dels 25 companys ms significatius de la CNT
i liquidaren la collectivitat. Daquests companys, 22 van haver de ser rescatats
el 27 de mar del 38 per un escamot llibertari format per cinc persones i desplaat
especialment per alliberar-los tot just abans que arribs lexrcit feixista a la poblaci.

20

El meu collegi era a lEixample, el Sant Josep Oriol,

al costat del local on havia estat la Soli
(Solidaridad Obrera, publicaci histrica de la CNT),
desprs la Prensa (Prensa Nacional) i ara la Biblioteca de Catalunya,
al carrer Villarroel amb Consell de Cent.
El primer professor que recordo,
casualment el vaig tenir noms un o dos anys i jo era molt, molt petit,
tampoc deu ser una casualitat, era el Pare Manel,
qui encara avui desenvolupa una gran tasca social.
Recordo que tenia una barreja de bona i mala fama,
segons amb qui parlessis, era el capell progressista,
a casa ens queia molt b.
Fa poc, ja amb prop de 40 anys, el vaig veure un dia a la televisi
i em vaig dir Hsties, juraria que s el meu professor.
Posteriorment em van confirmar que s, que havia passat per Sant Josep Oriol.
Llavors jo ja tenia relaci amb la fundaci que porta el seu nom
i fins i tot un dia vaig parlar amb ell per telfon per uns assumptes
sense atrevir-me a parlar-li del nostre passat com. Algun dia ho far...
Al collegi vaig viure la primera gran injustcia
i no crec, ni molt menys, que fos una escola excessivament autoritria,
suposo que tots vivim fora injustcies a l'escola.
Hi havia un mestre molt gran, era el de dibuix i ja no podia fer ni una lnia recta, el pobre;
un dia, jugant a futbol al pati, xuto la pilota,
se'n va directa cap a la seva cara i li trenca les ulleres.
No recordo si el professor va arribar a caure o no,
per el resultat va ser que tot el collegi es va quedar castigat sense pati no s si un dia
o ms...

Me acuerdo poco, poco de mi infancia,

que a duras penas puedo recordar.
Yo era un demonio, un hijo del diablo,
yo era un nio malo como los dems.
Nunca saqu buenas notas y un huevo costaba aprobar,
molaban las broncas, no estudiar y rular.
Vivimos del pasado, en un presente absurdo,
donde no existe el futuro.
Yo, tu, tantos y..., ltimos de Cuba

21

El 1977 leditorial que publicava la revista underground Star,

una publicaci sense la qual la nostra generaci no hauria estat el mateix,
edit el llibre Punk de la collecci Star Books.
Aquest llibre, obra de Salvador Costa, reprodua, sense ms text que la introducci,
ms de 90 fotografies en gran tamany del Londres de 1976:
concerts, grups, pogo, roba, imperdibles, cartells, xapes, corbates, jaquetes pintades...
Als ulls de tota una generaci de xavals dentre deu i vint anys sens obria tota una vida,
feia tan sols dos anys que havia mort Franco.
Un altre impactant llibre de la mateixa collecci va ser Disparos,
imatges de la revolta contracultural dels EUA de finals dels anys 60 i principis dels 70:
hippies, black panthers i repressi, molta repressi,
daquell llibre, amb posterioritat,
vaig piratejar moltes imatges per als meus fanzines...

I el punk arrib a Barcelona:

Lestil encara era un fenomen totalment desconegut per a la majoria de ciutadans.
Els vianants contemplaven astorats les bandes de joves que recorrien els carrers de
Barcelona lluint esttiques extremes i exercint formes de lleure transgressores. Un
impacte visual dificil de pair per una societat en procs de democratitzaci que encara
evidenciava seqeles dels 40 anys de franquisme precedents. Com ratifica un testimoni de lpoca: "En estos das, todava con cierto tufillo franquista, el fenmeno punk
estaba muy mal visto. La polica no te dejaba tranquilo, la situacin laboral estaba
fatal y se te negaba el acceso a bares o salas de conciertos, por lo que haba multitud
de broncas" (Frenopaticss, Destruye, nm. 16 , IX/2006). Entre aquestes primeres
agrupacions de nois i noies barcelonins que adoptaren el punk com a banda sonora
de la seva adolescncia trobem colles com els Frenopaticss, la gestada al voltant del
grup ltimo Resorte o la creada amb anterioritat pels adeptes al rock ms estrepits
que residien a les rodalies de lHospital Clnic, germen dels conjunts musicals Clnic
Humanoyds o Rock Fumeta. A tots ells sels uniren altres nuclis perifrics menors que
plegats configuraren un contingent que rondava, entre 1980 i 1982, la cinquantena de
membres. El punk a Barcelona ja era una realitat constatable. El collectiu heterogeni
de joves que congreg al seu voltant es consolid lentament. [...] Lesttica daquests
primers punks barcelonins, que a partir de lany 1980 es reunien a locals cntrics com
el Bar Texas i el Caf Zurich, pretenia emular la dels seus homlegs britnics
(Treball indit, Carles Vias).

A la contraportada de Punk es llegien

diversos textos extrets dels mitjans escrits
del moment sobre el fenomen punk:
Uno de los puntales ms firmes en que
se apoya el punk es en el aspecto esttico.
Exhibicionistas, usan de su fsico como un
arma. Los patitos feos de los barrios grises
decidieron convertirse en agresivos cisnes
que parecen arrancados de un sueo de Fellini
(Primera Plana).
Los pobres trataban, antes, de esconder
su condicin. Esta vez la echan a la cara de la
burguesa. Pelos perfectamente mal cortados y de increibles colores: rojo, verde,
amarillo,
plata. Ropas destrozadas y manchadas. Por si
fuera poco, muchos se maquillan, pero ojo, ni
Mary Quant ni Margaret Astor han ayudado
ni se aprovechan del caso, esto salta a los ojos
(Intervi).

22

23
Tardor del 81, ltimo Resorte al Mgic: el Damned, el Fray, el Quoque... Foto: Arturo Xalabarder.

25
Tardor de 1981, ltimo Resorte al Mgic, Juanito, Panko, Silvia i Strong. Foto: Arturo Xalabarder.

Durant el Carnestoltes de
lany 1980, tot just fets els
dotze anys, em vaig disfressar de punk. Durant el Carnestoltes del 1981, em vaig
disfressar de noia punk;
lany 1982 no recordo si
em vaig disfressar o de qu
ho vaig fer, per uns mesos
desprs ja anava disfressat
cada dia...

26

Masacrando a la gente, Kaoss

Vas masacrando a la gente por la calle,

no te arrepientes de lo que haces,
eres consciente de que dentro de la mierda eres t el que ms limpia.
La gente huye despavorida,
las viejas no pueden correr,
les das cadenazos a gusto,
vas masacrando a la gente,
masacrando a la gente en la gran ciudad.
Se esconden en las cloacas que es de donde tu vienes.

Empujan a los viejos, meten mano

descaradamente a las seoras, [...] arrojan las bolsas de basura contra los
automviles, estrellan botellas contra el
asfalto, rompen todo lo que es rompible,
escupen contra los
cristales, insultan a todos quienes se les
cruzan y vociferan contra todo lo que
vaya uniformado o sin uniformar. [...] "Es
un asco que Barcelona est llena de negros y moros.
Somos anarquistas porque la anarqua va
contra todo tipo de orden. Nuestro smbolo es la svstica porque es el smbolo del
caos y la destruccin.
Hay que acabar con todo.
Somos anarquistas atericos y guerrilleros urbanos y tambin terroristas
porque estamos por la destruccin de
todo. [...] Nosotros nos identificamos con
los skinheads del National Front. O sea los
jovenes anarquistas de extrema derecha,
racistas, que se oponen tanto a la izquierda como a la clase media
y que con sus cabezas rapadas
y botas militares, atacan,
en grupos de centenares,
a los asiticos y queman los vehculos de
la polica inglesa"
(Reportatge sobre Frenopaticss
a Intervi, data desconeguda,
probablement 1981).

El 19 de setembre de 1980 van actuar Ramones

a la Festa del Treball que organitzava el PSUC,
la seva visita a Barcelona va provocar una forta
discussi amb els meus pares perqu no mhi van
deixar anar per el Ferran em va portar una xapa
de record del concert, i tot soblid. Lany segent,
a la mateixa Festa del Treball, va venir Ian Dury,
que actuava amb Tequila com a grup teloner,
la festa se celebrava a la Recta de lEstadi. Desprs
de la discussi amb els pares de lany anterior,
aquest any els vaig convncer perqu mhi portessin ells: "Si no mhi voleu deixar anar amb el Ferran,
porteu-mhi vosaltres". Jo era, encara, molt fantic
de Tequila, grup al qual havia descobert amb deu anys,
quan van treure el primer single, i tamb magradava Ian Dury,
com a qualsevol punk de lpoca.
El cas s que en el moment de comenar lactuaci
de Tequila van comenar tamb les carreres de joves,
els ms visibles dells punks, i el llanament de tot tipus dobjectes
cap a lescenari, amb la rpida resposta dels antiavalots de la Policia Nacional
que van iniciar una crrega directa des de lescenari cap al pblic.
A partir del primer so de llanament de pilotes de goma,
noms recordo al meu pare cridant-nos a la meva mare i a mi:
"Llanceu-vos a terra, llanceu-vos a terra!".
Posteriorment vaig conixer alguns dels joves que van iniciar aquells aldarulls.
Crec que a partir daquella nit els pares van preferir
que ans als concerts amb el meu germ.

gravacions
casolana de
ci
ervo
bu
ri
st
di
rxa de
e encara cons
a tota una xa
ones, cinta qu
vi
es
am
ha
un
R
a
hi
de
ia
ps
t
nc
m
er
refer
del conc
En aquells te
ert.
Pasionaria, en
prar la cinta
nc
la
m
n
co
co
l
co
ig
r
de
a
va
de
ic
jo
jo
lt
pirates i
s gustara
rganitzaci po
c
nom de No no
b motiu de lo
onals tampo
ci
am
na
up
ti
ul
gr
i que porta el
m
el
t
es
fe
es
a
pr
vi
s
ha
em
e
s
av
le
tr
qu
ai
en a
declaracions
el mateix dar
ns es distribu
pirata no era
tes gravacio
es
dicava, per
de
qu
A
hi
n.
s
i
ne
El concepte
qu
solans de
a com ara te
ca
r
gs
fo
le
a
musicals de
t
nt
es
ca
ta
st
tenien
de les revi
mitjanant
s
i
te
eu
ac
rr
nt
co
co
r
de
de la venda pe
a les seccions
pblicament
cialitzades.
pe
es
es
gu
ti
sanunciaven
bo
i tot, hi havia
lpoca i, fins

27

Punk en estat pur,

un desafiant i alegre Garfio.
Foto: Arturo Xalabarder.

El Garrote i el Garfio
veient a Attak a El Garaje. Foto: Arturo Xalabarder.

28

Tot sortint del meu collegi, enfront, al

carrer Villarroel, hi havia uns billars.
All el rei era el Titi, un noi uns deu
anys ms gran que jo, el recordo amb
la samarreta del disc Some girls dels
Rolling, sense mnigues, tallada, devia
ser als voltants de lany 1979. Quan
passava per davant de l'escola, en hora
dentrada o de sortida, les mares el
miraven sense encarar-lo, era el mal
exemple del barri per excellncia.
Quan dissabte al mat el pati del collegi
restava obert per a la canalla del barri,
si shi arribava el Titi se sentia una
remor, un murmuri, mig dexcitaci,
mig dalerta, per ell ja sabia que no
era gaire benvingut
i desprs de fer-hi una volta, tot
vacillant, enfilava escala avall per
sortir de nou al carrer, a casa seva. De
sobte va desaparixer, el vam deixar de
veure, pels volts de lany 1980 o 1981, la sorpresa del Ferran
i meva va ser quan ens el vam trobar un parell danys ms tard, en un acte organitzat
per lajuntament, no s si un debat sobre cultura juvenil o una trobada de fanzines,
shavia afiliat al PSC i havia prosperat, tenia un petit crrec a lajuntament, a lrea de
Joventut o de Cultura. Tonto no era el Titi, sempre shavia sabut buscar la vida,
ja no era el xulet del barri, ara podia xulejar a tota la ciutat....
Ms o menys quan el Titi va desaparixer, vam comenar a veure al Garrote.
El Garrote no va ser mai el rei del billar, per a la seva manera va ser el rei
del barri ja que feia el que li donava la gana. No era com el Titi, viu, despert i amb ganes
de prosperar; el Garrote passava, va ser realment el primer passota que vaig conixer,
si sen pot dir aix, amb anar collocat en tenia prou. No crec que fos un petit delinqent,
per si un bala perduda que feia les coses que li passaven pel cap i que eren per sortir
als diaris. Quan el vaig conixer al barri, el Garrote era dels que et saludaven noms
per la imatge, per la samarreta o les xapes que portaves, si hi havia una mnima afinitat
era suficient. Desprs dun parell danys, quan ja ens viem als concerts, havia degenerat molt i anava sempre collocat, primer de pastilles i de cola, desprs dherona.
Anava sempre amb el Garfio, a qui havien amputat les dues mans per un accident de tren i
que en un bra portava un garfi en lloc d'una m, l'havia vist alguna vegada pel barri,
per no el coneixia com al Garrote. Tots dos feien una parella explosiva i autodestructiva...
En un article de diari que reflectia perfectament la realitat del moment, el periodista
transcrivia la conversa que mantenia el cap de la Brigada dEstupefaents de Barcelona
amb R. J. M., el Garfio, dins la mateixa comissaria, amb motiu duna detenci rutinria.
Larticle es titulava Punk, dos amputaciones y la cola para olvidar, i segons el qual
el Garfio declarava: Somos anarquistas, estamos contra todo, contra todos. [...] Tomo
cola, fumo algn porro y tomo anfetas, pero no me pincho. Mi compaero s y est muy
jodido. Yo no quiero probar la herona. Es muy jodida. El periodista comenava descrivint el protagonista: R. J M. es punk. Tiene 16 aos. Chaqueta de cuero, botas militares, imperdible en la oreja, camiseta destrozada, chapas por todos lados, clavos,
muequera claveteada.

Que agona despertarse cada da,

que desastre esta casa no es la ma,
enfrentarse a los problemas de la
vida,
las historias se repiten da a da.
Robar revistas, colarse en el metro,
no pagar el taxi, largarse de putas,
rellenar quinielas, jugar al billar...
Que emocin! [...]
Que agona levantarse cada da,
vaya mierda esta alma no es la ma,
tengo ganas de joderme alguna ta,
tengo ganas de pasar a mejor vida.
Agona, Kangrena

Surto del metro a Plaa Catalunya, de

la lnia verda cap a la rotonda subterrnia. Al passads, durant anys, hi havia
un parell despais publicitaris, un a cada
banda, esquerra i dreta. Llavors encara no
hi havia plstics protectors i en aquests
dos plafons sempre shi enganxaven
molts cartells. Un cartell fet a m em
crida latenci. Text, lnica imatge un
casc militar, a linrevs, del qual surt
una flor i, al peu del cartell unes sigles:
GANVA. Tinc prop de catorze anys, s el
meu primer contacte amb el moviment
antimilitarista, dos anys desprs, ser
membre del MOC, tindr molt clar que
no anir al Servei Militar, la mili, passi el
que passi, collaborar espordicament en
la publicaci del collectiu i durant anys
participar en moltes de les seves accions
antimilitaristes...

Ser punk significa que no te den trabajo,

no poder entrar en muchos bares, tener
problemas con la polica y un sinfn de
historias ms. [...] Para nuestros padres
es una vergenza tener unos hijos as. [...]
Barcelona es la ciudad mejor de Espaa.
La gente de aqu es la ms abierta dentro
de lo fascista que suele ser la masa. As
y todo tenemos problemas. [...] Nosotros
somos anarquistas, antifascistas. Empleamos los smbolos nazis para burlarnos de
la hipocresa de la sociedad. [...] Queremos
dinero para vivir sin lujos. No cantamos para vivir de ello. Lo hacemos para
vomitar. Lo decepcionante del caso es que
hemos nacido para perder
(Declaracions de Frenopaticss a El
Peridico, data desconeguda, probablement finals de 1981).

El cartell
en
reclutes a qesti informava
cusats dh
del result
at del con
omosexu
Els conse
sell de gu
alitat, for
ll de guer
erra contr
malment
ra es va d
va ser de
delito con
u
r a terme
catorze i
tra el hon a dos
a El Ferro
divuit me
Els acusa
or militar
l el 16 de
sos de pre
ts respon
.
juny del 8
s.
ien a les in
1 i la sent
icials J. M
ncia
. S. i J. G.
G.

29

Els Kangrena durant la sessi de fotos

per la promoci del seu single, Quoque, Manolo,
Kike i Jhonny, El Masnou, primavera de 1983.
Foto: Arxiu Merce Meme Gonzalez.

30

31

32

La Titula, el Picarol i l'Stigmata, les veus principals de Rdio PICA el 1986.

FoNt: Xavi Mercade.

Febrer del 82, estic malalt i em quedo a casa. Sc un bon miny,

estic a punt de fer catorze anys, no he fet una sola campana en tota la meva vida escolar,
trec notable de mitja i tinc futur com a atleta a la secci del FC Barcelona,
magrada el punk rock, aix s.
s dia feiner i els meus pares treballen, com tots els pares de la classe explotada.
Bellugo el dial de laparell i em surt una emissora estranya
que diu emetre des dun vaixell, una emissora pirata, un vaixell pirata,
sona Ya nadie cree en la revolucin dAlmen TNT
(probablement el primer disc autoeditat de Barcelona).
Es tracta de Rdio PICA,
emissora en la qual far un programa uns anys desprs (I dont care de gener a maig de 1985).
Els dies que segueixen escolto per primera vegada la can Kangrena,
del grup de mateix nom, i ja no hi haur marxa enrere...

sorprendre
at, em va
m
n
o
b
e
d
qu la gent
esperta
Espezial per ent, ja a
ed que et d
fr
ck
t
o
R
en
a
v
a
e
d
a cart
iorm
un cop
82. Poster
a enviar un
va ser com
juny de 19
aig arribar
el
v
un concert
a
e
Rdio PICA
d
r
u
q
ta
ca
li
n
t,
b
u
n
vam m
duir ta
a ser pu
s,
v
se
e
a
re
u
v
to
q
la
a
cu
em
rt
lo
t,
tan
ncia, ca
ar part de
a de les
seva exist
que era un
trat a form
),
la
en
uar,
e
ia
a
d
il
ct
h
a
e
ec
s
u
n
b
(C
q
sa
mata
ncert
mb va
, amb l'Stig
s Basc. Ta
a
tu dIrun, co
P
el
a
d
rt
el
o
d
ts
K
n
i
a
ra
y
a
lany 1985
goss
mpan
rtatu fo
ch de Sara
cert de Ko
un dels aco
n
le
rt
co
b
a
ce
b
n
er
ro
m
co
p
amb IV Rei
ri
el
va robar,
. Durant
va ser el p
B
t)
e
R
ti
u
G
n
q
s
se
ja
el
t
,
u
,
a
ciats
aques
s habit als
histri
taven anun
ala fama en
aralla de le
es
b
m
o
a
a
n
n
nt
r
u
e
u
r
fo
q
a
ia
encara
ra ten
b gent vola
comen
hit SA i va
meric, am
(que enca
S
-a
ss
s
,
o
rd
el
g
ts
o
d
n
n
ra
s
a
t
S
ic
sa
es
e
grup
dels am
s de lo
taci d
ueta, a un
s pellcule
tren, a les
q
a
le
ja
en
e
er
a
d
a
n
n
ta
u
es
o
is
t
ll
el
ix
men
, la ba
les bara
n a Barc
A IV Reich
r
.
poca, com
ri
tu arribare
b
a
ra
la
o
lt
rt
el
a
a
o
u
l
v
K
q
s
a
a
...
en
personals
sempre en
s i cadires
t,
es
le
ta
u
ct
ri
ta
fe
io
e
e
d
d
er
a
va
post
per sobre
m i la boss
i que, amb
que la Isa em
arra a una
Barcelona
lidar mai
a
b
o
t
o
in
N
iv
.
v
a
amb la guit
r
ri
ta
Vit
esprs va es
dam com a
oir.
uillem i el
la Isa que d
t a Amster
n
b el segell R
ta
a
m
v
a
s
ls anys el G
se
el
in
u
sa
ra
q
ca
a
B
mb
t
e
d
n
d
a
B
a
ra
ar du
, sempre a
la port
inal de
ra van pass
da Stigmata
a cinta orig
so
ic
ta
io
is
t
d
en
m

m
m
R
l'e
la
e
es
r
d
er
dona
, la ja
ICA, p
istria
o i lAntnia
mb Rdio P
ar que la h
d
a
a
h
eg
t
re

n
n
lf
t
a
ix
o
a
u
lA
p
,
n

a
u
ti
es
k
q
Con
rol, per
dio: No
a
la, la Nes
r
u
ic
it
P
la
T
e
re
la
d
o
,
t

tt
n
ic
a
aix
lva
Xavi Clss
l, al capdav
s, i cal que
a mater Sa
ador, Picaro
fan possible
inador i alm
s
lv
nes
rd
a
le
o
S
so
e
n
co
u
er
q
p
u
ra
g
e
se
es
d
n
el
i les do
desenes
somni del
s
es
l
le
a
m
o
e
lt
d
h
o

ls
m
ci
a
u
ntribu
deuen
at el se gra
PICA deu
sense la co
ha aport
umanes es
e
h
sc
u
s
a
q
d
se
a
rt
C
co
ce
i.
s
s
a
tit m
estat: le
no s meny
hauria exis
egut. Per
aquesta no
,
ra
sigui recon
so

is
sa
cau
ssat per lem
l, a aquesta
ex, 2006).
que han pa
onumenta
m
c
res de lnd
b
ro
li
u
L
,
se
A
el
IC
o
P
,
a
io
d
rr

R
so
de
ria de
(Una hist

s a travs de Rdio PICA que massabento

de lexistncia dunes publicacions especialitzades que sanomenen fanzines, i que a
Barcelona es poden trobar en una botiga
de cmic que es diu Star (suposo que era la
botiga de la revista del mateix nom), situada
a la Via Layetana, 168 (llavors tot el carrer
es deia aix, actualment s Pau Claris la
part alta i Via Laietana la part baixa). All
aconsegueixo les meves primeres cpies
de Radio Caroline, Merry Melodies (que
minspiraria a lhora de trobar el ttol del
meu segon fanzine: Melodas Destruktoras),
i Rompeolas, tres dels primers fanzines barcelonins. La interessant informaci sobre
el que passava musicalment a la ciutat que
publicava Rompeolas em portaria a conixer

molt rpidament a dos dels seus responsables: Vic (Vicente Gil lies Cristian Dios)
i Juana de la Cruz (lies de Juana Izquierdo), amics inoblidables, mestres per a un
aprenent, periodistes, msics, activistes
culturals (Radio Caroline, Rompeolas, Licuadora RO, Dios, Informe...), refugi afectiu en
moments de necessitat i molt ms, amb qui
vaig viure en plena llibertat totes les inquietuds daquells anys daprenentatge. Al Vic
encara el veig de tant en tant a la tele, ja que
s actor i doblador professional. De tot el que
vaig viure amb ells i del que em van deixar
viure no me nhe oblidat mai.

33

meros de
Els primers n
e van marcar
Radio Carolin
uxi en la com
un punt dinfle
a.
al barcelonin
nicaci music
ero sort el
m
El primer n
l.
era quinzena
gener del 82,
la
i
del Vic
El feien, a ms
Roca
o
nt
ci
Juana, Ja
amb ells a
que estava
,
primers anys
Licuadora els
que feia un
Luis Segarra
dio Premi i
programa a R
;
Flor y Nata
participava a
io
d
R
Paula de
Mara Jos i
teria
l Alfrez ba
ue
ig
Gav i M
t
ol
m
a
on
i pers
de Decibelios
.

ts
en
om
m
lls
activa en aque
es
t el collectiu
Posteriormen
duna banda
en
divid i sorgir
a i de laltra
Radio Carolin
Rompeolas.

La primera vegada que vaig escoltar

La Banda Trapera del Ro, va ser al programa Al mil por mil de Radio Cadena, desprs
ja vaig conixer Radio 3 on comenaven
els 333 de Radio 3 i Esto no es Hawai de
nOrdovas i finalment, com ja he explicat,
Rdio PICA, amb una gran programaci per
a tots els pblics inquiets (de programes en
recordo bastant especialment Los silencios de la radio, La noche de los zombies
que feien el Mario i la Magda duna de les
bandes precursores del punk a Barcelona,
Xeerox i Punkitudes magntikas que
encara fa el Punky Xavi). Rdio Obrera,
lemissora de Comissions Obreres i on el
Vic i la Juana feien els dissabtes a la tarda
Licuadora RO, a casa meva no sescoltava
gaire b. Poc desprs el Vic i la Juana ens
van fer lloc al seu programa, que durava
un parell dhores, i amb en Sisa i en Ferran
vam comenar a fer Likuadora punk,

El Ferran i el Sisa fent lespai Likuadora

punk dins el programa Likuadora RO de
Rdio Obrera, primavera de 1.984.
FoNT: Arxiu Merce Meme Gonzalez.

mitja horeta de punk cada setmana. A

Rdio Cornell feia un programa el Johnny,
mtic personatge de la Ciutat Satllit al qual
Monstruacin dedicaren una can a la
seva primera cinta; a Rdio Clot hi havia el
Quique Albareda, que havia estat bateria del
grup pioner Masturbadores Monglicos i
a Radio Cadena el Llus Hidalgo i el Ferran
Riera feien Tiempos de locura amb en Montesol. De mitjans escrits, la informaci la
vam comenar a rebre per lStar que va ser
la primera revista que entre cmics i altres
esdeveniments underground tamb ens
escrivia de punk i new wave, parallelament,
va arribar Disco Express, que es va transformar en Disco Actualidad. Tamb hi havia el
gran Sal Comn i per ltim, ja al setembre
del 81, arrib Rock Espezial. En aquell moment la informaci de deb la comenvem
a rebre ja dels fanzines, que eren molt
ms gils i rigorosos que aquelles revistes.
Simptomtic s que Rock Espezial, tenint la
redacci a Barcelona, al principi no publiqus en la majoria de nmeros lhabitual
secci de notcies musicals de la ciutat que
portava Manuel Diumenj, posteriorment la
secci va passar a mans del Vic i la Juana,
notcia que vam celebrar mpliament. Ms
endavant, crec que amb el canvi de nomenclatura de Rock Espezial a Rock de Lux,
la secci la va agafar en Ferran Riera.
A partir de lany 85, seguem una bona part
de la informaci musical a travs de lEgin,
que un dia a la setmana (crec que primer
els divendres i desprs els dimecres) dedicava les planes centrals a la msica rock,
principalment del Pas Basc, per tamb
daltres zones de lEstat, la secci es deia
Bat, bi, hiru... i entre daltres la portava el
Jimmi, cantant de Tijuana in Blue amb qui
vam tenir molta relaci durant anys.

35

Rock Espezial durant aquells anys rebia moltes crtiques dels diferents sectors de la nova msica barcelonina, aix ja el febrer de 1982 a
leditorial del fanzine Radio Caroline, signada pel Vic, llegim: No podemos
negar que estamos contentos a pesar de que el ansiado nmero de Rock
Espezial donde se hablaba del nuevo rock barcelons haya sido lo temido:
una estupidez manipuladora y sin conocimiento real y a fondo de la historia, no podemos negar que estamos contentos. Una altra mostra s la
can Rock Mamones Espezial dels Kangrena, el Quoque mateix, cantant
del grup, utilitzant el seu pseudnim The Liar, sign un article al Melodas
Destruktoras en el qual argumentava la seva crtica a la revista.

Al Quoque recordo b el dia en qu el vaig conixer. Havem parlat per telfon per fer una
entrevista als Kangrena i com que assajaven al Masnou, a la casa on vivien el Kike, el Johnny i el Manolo els altres membres del grup, vaig quedar amb ell a lestaci de Frana, on
hi havia tamb la Margui, la seva collega. El Quoque (Jorge Masabeu) era una persona amb
imatge 100% punk i jo un nen de catorze anys que anava amb la seva carpeta amb fulls per
prendre notes de lentrevista. Quan, ja al tren, em va preguntar si tenia un paper, jo, tot feli,
li vaig donar un full, i quan es va posar a riure, va treure un paper de fumar i es va liar un
porro all mateix, al tren, com si res, em vaig quedar a quadres, jo no mhavia fumat un peta
en ma vida i tampoc va ser aquell el primer dia en qu ho vaig fer... A casa dels Kangrena
al Masnou vaig veure les meves primeres plantes dherba (les recordo enormes, jo era
petitet). Tamb all, vam enregistrar la primera maqueta dEpidemia, i d'altres grups van
poder-hi anar a gravar, ja que els Kangrena tenien lnic equip digne de tota la provncia de
Barcelona i ens acollien amb els braos oberts. Des daquella primera trobada el Quoque va
collaborar als fanzines que jo feia durant molt de temps.
Els Kangrena durant la sessi de fotos per la promoci del seu single, Jhonny, Kike,
Quoque i Manolo, El Masnou, primavera de 1983. Foto: Arxiu Merce Meme Gonzalez.

Els discos arribaven amb comptagotes,

desprs de les nombroses edicions fetes a lEstat
durant el boom punk de 1977 i 1978, amb produccions que venien principalment del Regne Unit.
Els segells se nadonaren que la moda havia passat
i de les noves propostes europees i nord-americanes,
aqu no arribava gaireb res. Dead Kennedys van ser
una excepci i el seu primer disc, publicat per Edigsa
a finals de 1980, va revolucionar les nostres odes,
com ho va tornar a fer dos anys ms tard el seu segon
treball In God we trust, inc., editat per Discos Victoria.
Principalment ens proveem a Andorra, aprofitant viatges familiars per comprar tabac, material electrnic
o alcohol dimportaci, productes que o b aqu no es
trobaven, o b eren molt ms cars. Tamb qualsevol
conegut que viatgs ocasionalment a un pas occidental senduia una bona llista de discos; aix sacab
quan obriren les primeres botigues dimportaci de
lEstat. A Barcelona, els primers vinils importats els
vaig comprar a Pan y Msica del carrer Ros de Olano
a Grcia. Poc desprs lAlberto va muntar Piratas,
que sense botiga oberta al pblic et permetia trucar
per telfon i anar al local del Guinard a escoltar els
discos abans de comprar-los. Piratas va aprofitar els
seus contactes amb els segells internacionals per
muntar les primeres visites de bandes com Brilliant,
MDC o Peter & the Test Tube Babies. Per desgrcia,
lAlberto tamb va ser un dels primers malaguanyats
per lacci de lherona.

36

Yo no quiero que sigan creyendo que las drogas me van a hacer mal,
yo no quiero que sigan pensando que un da todo se acabar,
yo no quiero que estn esperando creyendo que todo se aclarar,
yo no quiero que sueen con oro montndose historias que no son verdad.
Yo no quiero seguir escondido, no soporto lo que no es real,
yo no quiero seguir en las sombras, ni quiero siempre tener que escapar,
yo no quiero seguir las historias que Freddy Salvaje se sabe montar,
yo no quiero comer de tus manos, yo no quiero ser un animal.
Yo no quiero ser una ficha ms, tablero maldito, la muerte es real,
yo no quiero ser un juguete ms del juego violento...
Quin lo va a ganar?
Yo no quiero, Kangrena

37

Jo, amb catorze anys, tenia ja una bona collecci

de discos de lEstat, per el de la Trapera,
tot i haver-lo buscat, no lhavia trobat,
o sigui que ni tan sols havia pogut sentir-lo sencer.
Mel va gravar el Panotxa. El Panotxa era un punk
de la primera generaci, no dels punks dels pinxos,
les samarretes trencades i els pls de punta,
sin dels primers punks, els dels pantalons a un
pam de terra, els mitjons de colors, les camises
mal cordades i les corbates obertes. Havia tocat
a Basura, una de les primeres bandes punk
barcelonines que havien enregistrat un single,
i vivia al meu carrer. En aquells moments, tenia
una banda de psico pop que es deia Ultratruita i
el dia que em va portar la cinta amb el disc de la
Trapera i els singles de Basura i Mortimer em va
fer feli. Com a mostra del canvi de generaci que
es produ lany 1981 al moviment punk barcelon,
transcrivim una carta enviada a la Silvia Resorte
per un membre annim daquella primerenca
escena punk, i publicada al seu blog: El siguiente
concierto que recuerdo fue en el Dcada, en la
calle Galileo en Sants. [...] Recuerdo que el sonido
era sper contundente, con muchsima energa pero aun as las canciones sonaban muy
frescas y aun tenan un cierto aire 'pop' (no me

malinterpretes... estoy pensando en

grupos como los Rezillos, los Pistols,
los Sham, Buzzcoks, y por supuesto los
Ramones, probablemente lo que ms
escuchbamos en aquel tiempo) que
luego se perdi. Los pogos eran bastante
bestias pero muy divertidos. [...] Fue un
concierto genial. Por aquel tiempo (como
en todas partes) haba de todo, pero la
mayor parte de la gente ramos en el
fondo bastante naive, y lo que queramos era bsicamente divertirnos, vestir
diferente al resto y salir un poco de la
mediocridad y el color gris dominante
(progres, pijos, hevimetaleros, yonkis, fachas). Yo al menos personalmente lo vea
as. La tercera y ltima vez que os vi fue
en Sant Boi. [...] La msica era bastante
ms rpida, prcticamente un chorro de
ruido, la gente que iba a los conciertos
bastante ms agresiva. En los pogos
no solo haba empujones sino tambin
bastantes puetazos. [...] Los nuevos grupos punks (GBH, Discharge, Crass) ya no
me gustaban tanto y empec a escuchar
otro tipo de msica (Joy Division, PIL,
Killing Joke, Cabaret Voltaire...) Encontraba el punk algo que ya haba pasado,
la nueva gente que se apuntaba era muy
diferente a la del principio y ya no lo
encontraba tan divertido.

La Juana al Zeleste.
FoNT: arxiu Joni.

38

punk a Bar
La primera
celona la van
fornada
formar Pelig
Trapera del
ro, La Band
Ro, Basura
a
, Mortimer,
i Marxa, gr
Rock Fumet
ups que fun
a
cionaven en
1978. Poc d
tre el 1976
esprs sorg
i el
iren ltimo
Flee Handm
Resorte,
ade i Clnic
H
umanoyds.
bandes men
Cap al 80,
ys durador
es com Ruid
o Disturbio
os Molestos
. Ja a finals
del 81, feren
actuacions
les primeres
Attak (que
tingueren u
deu mesos)
n
a
vida de nom
i lany seg
s
ent, Kangren
Cdigo Neu
a, Odio Socia
rtico i Des
l,
echables, to
darrers no
t i que a aqu
sels cataloga
ests
va com a pu
marcaven le
nks i ells m
s diferncies
ateixos
.
Al 83 shi es
Napalm i Ep
trenaren Sh
idemia, de la
it SA,
se
paraci daqu
sorg Anti/d
ogmatikss,
ests ltims
que sestren
van fer GRB
aren lany 8
, Residuos N
4 com
ukleares i S
lany 85 van
entido Com
fer els prim

n. Ja
ers assajos
Kids. Cas es
els Subterra
pecial el de
n
ean
Frenopaticss
anys llargs
, que al llarg
realitzaren
d
e tres
n
om
s dues o tr
Aquells any
es actuacio
s tamb es fo
n
s.
rm
aven molts
noms un o
grups que fe
dos concert
ien
s i sempre es
membres d
taven integr
altres grup
ats per
s estables co
el Damned,
m ara Puril
el Poly, el B
Oi! (amb
oliche i el P
que fou dels
atrick, un sk
primers en
in angls
lluir aquesta
de Barcelon
imatge pels
a...), No Futu
carrers
re
B
Pepe...) o Los
arna (Saina,
Bastardos d
Ferran, Sis
a,
e la Reina (D
Resorte). A
ieguillo, Juan
banda daqu
estes, sha d
ito
dues formac
e destacar ta
ions que sen
mb
se ser punk
rock dur: d'u
s barrejaven
na banda, D
p
unk i
ecibelios, gr
moltes vegad
up que es co
es amb Plasm
m
p
arava
atics; i de la
formaci qu
ltra, Parabel
e es compar
lu
av
m,
a
actuaren en
amb Motor
head, tots d
diverses oc
os grups
asions al circ
El Garaje o
uit punk, co
Las Ras. Par
m ara
abellum era
Pablo Zeden
u
n trio on toca
a (Pabli) i J
ven
oaqun Carre
dos passare
tero (Heavy
n posterior
), tots
ment per C
per Los Res
ristian Dios
tos del Nau
i, ms tard,
fragio. Crist
utilitzat per
ian Dios va
la segona fo
se
r el nom
rm
aci del gru
Dios. Dios v
p abans anom
a barrejar co
n
enat
ce
ptes com ar
amb elemen
a provocaci
ts de la msi
ca sinistra
p
unk
lespectacle
(o postpunk
girava al vol
) i new wav
tant dun od
sexe, sang i
e,
i visceral a
blasfmies
la religi,
en directe.
formaci, el
Amb el can
grup guany
vi de nom i
en compos
textos perd
ici i profun
ent viscera
ditat dels
li
ta
t. En aquesta
baixista era
segona form
el Ferran. T
aci, el
ot
s
cinc Vic, J
Ferran s
n part impor
uana, Pabli
, Heavy i
tant de la m
ciutat. Curi
sica daqu
osament, la
ells anys a la
Juana shav
amb Decibel
ia
iniciat com
ios, fent algu
a cantant
nes actuacio
finals de 19
ns de corist
81. Uns any
a amb ells a
s desprs v
mos de Cuba
an aparixer
, una altra ba
tamb els
nda que anav
per que no
ltia sovint am
ho eren, feie
b els punks,
n
rock de barr
fer famosos
i. Als seus in
pels especta
icis es van
cles que mu
i per collab
ntava el Pap
orar activam
us, el canta
ent en la vid
s on es gest
nt,
a social de N
39
lEuskal R
ou Barris, qu
ock, per exem
e
ple.

El juliol del 82, lErnest Casals, que portava el primer segell independent de la ciutat, Flor y
Nata, que posteriorment ens don tot el seu suport per fer Anarchi Rekords, public el single
dltimo Resorte, el primer disc del nou punk barcelon, de la segona generaci. La primera
sorpresa, el nmero de canons, set temes que sonaven a mil dimonis, per que et transmetien molt ms del que et podien transmetre discos enregistrats amb una qualitat molt superior. La imatge tamb impactava, blanc i negre, textos fets a m i aquella rbia, all diferent i
nou... Siete canciones en un disco pequeo! Es esto todo un rcord? Lo seguro es que nunca
se haban reunido tal cantidad de cliss (punk, en este caso) en unos surcos. Lo que garantiza
su status de clsico: en unas cuantas dcadas, los investigadores norteamericanos escribirn
tesis sobre this curious artefact from Barcelona. Dejmoslo reposar hasta entonces
(Rock Espezial, setembre de1982).

El Xavi i el Papus dltimos de Cuba al KGB.

FONT: Arturo Xalabarder.

Dnde est esa mugre?

El Papus, inimitable cantant dltimos de Cuba, reivindicava la pertinena a la

classe ms baixa, la dels refusats socials, la de la gent de barri sense futur ni esperana, la mugre, i a tots, absolutament tots, els concerts que feien, a manera de
crit de guerra, demanava des de lescenari on era la seva gent.

La Rosa Resorte el 1981.

Hi ha una adrea entre totes aquelles dades que emmagatzemo al meu cap com si fos la memria
dun ordinador. Recordo que havia trucat al telfon dltimo Resorte que sortia a Radio Caroline,
per no em responien mai; finalment, vaig aconseguir un altre nmero i em va respondre l'Strong,
qui em va citar al metro de Collblanc. Un cop all em va portar: carrer Mas, 104, de LHospitalet.
Hi vivien el Juanito i la Silvia, baixista i cantant del grup respectivament, l'Strong era el guitarrista.
All vaig conixer la Rosa, que era la teclista, i tamb al Peter, bateria, amb qui molt poc desprs
el Ferran i jo vam fer Epidemia, el nostre primer grup. Tamb recordo que all vaig conixer al
Dieguillo, de Vitria, que impressionava amb la seva figura prima i llarga, la seva cresta i la seva
joventut, i tamb vaig escoltar per primera vegada els Discharge. Va ser la primera casa sense adults
que vaig conixer, en aquell moment molts vivem amb els pares i aquestes cases alliberades eren
una referncia molt important com a punt de trobada i espai dintercanvi i aprenentatge. En algunes
daquelles cases sorganitzaven tamb unes festes inoblidables i sacollia els grups que venien a tocar daltres parts
del planeta, com a la Punk House de Sant Pere Ms Alt, on
vivien la Georgina, la Paloma, lAlicia, el Punki, el Luismi...
La gente normal no lo sabe, pero tienen una casa gratis,
con once habitaciones para sus colegas extranjeros que
visitan Barcelona. [...] Es un edificio modernista en la
Ciutat Vella, bello y decadente. Lo que ms les gusta es su
retrete pintado (El Peridico, 13/7/1986).
La meva primera casa tamb va ser daquest estil comuna punk. Tenia disset anys i un dia la Lidia em va dir
que la seva germana, la Paz, anava a veure un pis amb uns
collegues, vam anar-hi i sobraven dues habitacions, una
me la vaig quedar jo i laltre la Lidia. Els collegues eren el
Marciano, el Latas, la Susana i lEva, la festa dinauguraci
va ser fora sorollosa per no va arribar a ser histrica,
tot i que el Boliche shi esfor rebentant el llit de lEva
40
ballant pogo...

Fotografia de la sessi promocional del primer single dltimo Resorte:

Peter, Rosa, Strong, Juanito i Silvia. Font: Arxiu Joni.

FoNT: Arturo Xalabarder.

Al Gos el vaig conixer quan encara era Perro i cantant dOdio

Social, a les escales de lestanc del costat del Zurich. All vaig
conixer tamb a la resta del grup, inseparables, el Poly, el Saina
i el Damned. Aquestes escales eren un dels punts de trobada dels
punks de Barna lany 82, un altre era al carrer del Call, on algun
forn, de tarda en tarda, ens donava croissants i pastes per matar
la gana, i un bar del carrer dels ngels que coneixem com el
Patatas. Jo quan sortia de l'institut me nanava a fer una volta pel
centre: Universitat, carrer Tallers, a Castell a mirar discos, i diverses vegades mhavia creuat amb un grupet de punks, no gaire
ms grans que jo. Un dia, finalment, un dells, el de la parca, quan
ens vam creuar, fixant-se en la xapa dels Pistols que portava, em
digu si magradaven els Pistols, o si era punk, o jo qu s que em
devia dir, era el David Skin. A partir daquell moment vaig comenar a conixer la penya a la qual tenia ganes de conixer, ell em va
dir que es trobaven a les escales de lestanc i all em vaig dirigir
molts dies en sortir de linstitut. Fins aquell moment, com he
explicat, jo trucava als nmeros de telfon dels grups que sortien
als fanzines i quedava amb ells. En general, eren nois uns quants
anys ms grans que jo i que vivien a LHospitalet (els Resorte) o
al Masnou (Kangrena), ra que em dificultava la comunicaci. Un

daquells dies que havia

sortit de linstitut i baixat
cap al centre va ser la
primera vegada que em va
parar la policia. Sortem
del Call, pujvem per
les Rambles, hi anavem
segur el Barmy i crec
que el Zanahorio, rem
tres, daix me'n recordo.
De sobte, sapropen dos
nacionals, ens aturen (jo
no entenia res, qu hsties
volien?) i em demanen, a
ms de la documentaci,
si porto navalla! No vaig
entendre res, de deb que
vaig pensar que qu els
passava pel cap a aquells
dos fills de sa mare... El
policia mira a la clientela,
decidiendo que Flash y un
colega que se sienta a su
lado, al fondo de la barra,
salgan para mostrar su
documentacin. Uno tras
otro, el resto de la parroquia es sometida a un
cacheo minucioso de sus
efectos personales. En los
extremos de la calleja empiezan a formarse corros
de mirones. Los agentes
requisan las cadenas
ms contundentes y se
marchan
(Intervi, 29/12/1982).

41

Abortos, Shit SA

Estoy rodeado de fronteras. Dnde est el mundo?

No te han abortado, pero en qu mundo te han metido!
No te han abortado, pero con que sadismo te han dejado!
Da a da te estn abortando!
Mam, mam, no me dejes salir, csete el coo para no parir!
Mundo criminal de abortos asesinos.
Vamos al colegio, vamos a estudiar,
a parir muchos hijos para que los asesine la sociedad.
Pap, pap, mtame t antes de que una guerra lo haga por ti.
42

Epidemia al local de Cdigo Neurtico. Foto: Ricardo Alcaraz, arxiu Merce Meme Gonzalez.

Un dia de juliol del 82, exactament el 27, ens vam trobar casualment
a la porta dun bar encara tancat uns quants dels fanzinerosos del
moment. El bar era el Piano Bar del carrer Aribau ,108 i hi havem
anat tots a portar els nostres respectius fanzines, hi havia (crec
recordar) el Santi Palos que portava el primer Trepidacin; el Joan
Soriano del Tutti Frutti; el Sergio que portava el primer exemplar del
Blitzkrieg Bop (i era guitarrista de Cdigo Neurtico) i un servidor
que portava el nmero 2 del Barna-Rock.
La segent vegada que em vaig trobar amb alg dels Cdigo
(els quals en aquell moment, abans de convertir-se en trio, encara eren un quartet) va ser tamb una trobada casual repartint
fanzines, aquesta vegada a Discos Castell, on els germans Jorge i
Carlos ens van acollir amb les portes obertes durant anys. Daquesta
segona trobada va sortir una invitaci per anar a veure lactuaci
del grup a la sala Metro del Poble Nou, actuaci que significava
la seva presentaci a Barcelona, on vaig anar acompanyat, com
sempre, del Ferran. Un cop all, els porters es negaven a deixar-me
entrar donada la meva edat, per per sort van aparixer els membres del grup i el Sergio, que era menys de dos anys ms gran que
jo, va argumentar que ell tampoc tenia ledat reglamentria i que o
b hi entrvem els dos o no hi entrava ning. Finalment vaig entrar
i em van tenir mig amagat a la taula de so o a algun lloc fosc. Sense
aquella trobada no haurem muntat Epidemia, ja que el primer local
dassaig que vam tenir va ser a Terrassa, el local que ens deixaven
cada dissabte o diumenge els Cdigo, els quals ens van animar
molt fervorosament a fer un grup. Aquell concert va ser el primer
concert punk al qual vaig assistir, tot i que setmanes abans ja havia
pogut veure Alaska y los Pegamoides a LHospitalet.

araci
a sep
l
o hi
e
n
d
i
na s
prs
a
s
e
ni
m
d
t
,
nit
e se
(el To
tir de xa el cap d linstitut
r
fano
l
s
e
r
o (d
n de
d
pode m de mar
a
n
r
r
a
r
e
e
n
p
ni
an
el F
Fer
te
inaci es
nys d acin), el
l Ferr cs que sor
a
e
m
p
a
d
t
a
m
n
r
i
in
co
Co
or
tots t
p dam
lguns ne Contam fanzines
enia f
del 84
s
i
a dep tar un gru i jo, ms a
l
s
z
r
i
E
n
a
p
.
i
a
c
)
f
c
s
n
s
e
n
a.
in
el
sa
i a pr definitiv
83 jo
m aju
matik
avi (d
, el Si
Lany mia ens va el Ferran m fet, el X dAnti/dog epressiva,
ci
a
r
a
p
e
m
ia
id
de
se
e hav
t. re
istra
bater
dEpi
ostra
k, sin
oncer s amics qu s (primer
r la n
c
n
a
u
c
a
i
r
p
v
a
t
ha
rlo
os
nou
am
i el Ca
lnia p , fet que v
rdi) i
a
i el Jo Segundos) ms en la
n

o
7
her
en
zine 1 ndos anav ejar amb l
t
u
n
g
o
e
t
17 S
ar a
omen
van c

43
Shit SA al Zeleste, el Manel i el Wells. FoNT: Arturo Xalabarder.

La sala Metro, on es realitz el concert de Cdigo,

posteriorment es digu 666 i, entre daltres, van
actuar UK Subs o The Lords of the New Church i
tamb shi van fer festes, com la del segon aniversari del programa Licuadora R.O., per no era un lloc
que a nosaltres ens atragus gaire, pels guardies
de seguretat entre daltres raons. Com a sala habitual abans hi havia El Garaje, a Rius i Carri, 9 de
LHospitalet; hi havia locals dassaig i es feien concerts, va durar tres o quatre mesos. Jo no vaig arribar a ser-hi, per assajaren ltimo Resorte i Disturbio, entre daltres. Dactuacions van fer-ne forces,
ltimo Resorte, Decibelios, Kangrena, Disturbio,
Parabellum... Em sembla que la darrera actuaci
va ser dAttak, a mig concert es present la policia i
tanc definitivament el local. Durant lestiu es van
fer un parell de festivals punk, el primer a Vilassar, on sorganitz un cami per transportar des de
lestaci fins al concert els punks daltres poblacions
que arribaven en tren; i el segon a Vallirana, festival
que finalitz amb desbandada collectiva, quan un
nombrs grup de gent del poble atac els assistents.
A lo largo del concierto varios grupos de manguis
del pueblo se haban ido reuniendo, hasta alcanzar
la cifra de 50 ms o menos, con palos y piedras. En
medio de la actuacin del grupo empezaron a currar
a una ta y luego comenz una pelea entre punks
y manguis a base de pedradas que fue demasiado
(Melodas Destruktoras, nm. 1, octubre de 1982).
Al acabar todo, haba una panda de manolones
cargados de navajas y porras buscando bulla para
currarse con la basca. Una punky de pelos de ratita,
se encar con todos ellos con solo un cinturn de
tachas en la mano, y a uno de esos gilipollas, lo puso
marcando y lo dejo fuera de combate en el suelo. La
pea como no tenan armas se liaron a tochazos con
ellos, y a pedradas. Cuando lo tuvieron muy negro
salieron corriendo por la carretera, mientras los
manolones los perseguan (Carta de Silvia Resorte
a Javi del fanzine Destruye!).
El segent espai on es varen fer algunes actuacions
va ser a Las Ras, al carrer Nou de Rambla, 145. El
Miguel Alfrez, bateria de Decibelios, les programava, ells mateixos van inaugurar el local per a ms
passaren Cdigo Neurtico, Parabellum, Desechables... La policia el va tancar un parell de cops: el
primer, poc abans de Nadal i el segon, ja definitiu,
abans de lestiu del 83 i desprs de programar a
TNT, Vulpes, OTH, Desechables de nou... Posteriorment vam poder comenar a fer coses al Zeleste,

44

al carrer Argenteria, 65, on el gran

Chema va obrir les portes a noves
propostes dinamitzant completament la msica daquesta ciutat, al
Chema vam arribar a travs del
Vic i la Juana, aix segur. Una altra
persona entranyable del Zeleste
era el porter, el Jordi, segur que hi
ha molts que discrepen de la meva
opini, per en els moments verdaderament importants, com la nit
del concert dels Toy Dolls, sempre
va donar la cara per nosaltres. Al
Zeleste vam estar un parell danyets
llargs fent concerts, de tant en
tant ens tancaven les portes unes
setmanes desprs dalgun concert
catic, per dies ms tard podem
continuar les nostres programacions. A banda de festes histriques
de fanzines (Melodas Destruktoras,
NDF, Pravda, Vollker, Watikano...), shi
van fer tamb festes d'Informe i era
el centre neurlgic per on van passar des de Johnny Thunders a MDC,
de Peter & The Test Tube Babies a
Youth Brigade, bandes de lestat com
RIP, Kortatu, IV Reich, Interterror,
Basura, Siniestro Total o PVP i, per
descomptat, tots els grups barcelonins del moment. Bona mostra del
que significava que el Chema ens

obrs les portes del Zeleste queda reflectit

en el segent text publicat al nmero 2 de
Drama del Horror, desprs de lagost punk
del 83: Sobre lo recaudado en taquilla la
sala no se llevaba ningn beneficio, sino
que se contentaba con lo recaudado en la
barra, as pues la entrada no inclua consumicin. Debido a esto, el grupo que ofreca
la actuacin era el que fijaba el precio, y
un representante suyo era el que estaba
en taquilla. Algo realmente inslito en la
geografa espaola tratndose de salas de la
categora de Zeleste. Altra bona mostra del
que va significar lagost punk la trobem al
fanzine Movimiento Moderno, al nmero 7,
de setembre del mateix any: Parece mentira que [...] nuestro amigo Chema dejara la
sala a merced de los punkies barceloneses
durante tres semanas. No obstante, Zeleste
ha sobrevivido a los ataques de los grupos
que trajo Anarchi Rekords, la discogrfica
ms pobre del mundo. Entre el primer
tancament de Las Ras per part de la pasma
i el comenament dels concerts a Zeleste
es van intentar fer coses a Milady, una
discoteca del carrer Mrcia on van assajar
temporalment els ltimo Resorte, van actuar els mateixos ltimo Resorte, Kangrena
amb Epidemia, els Frenopaticss amb Vuestra Puta Madre, Mariposas Violadoras i poca
cosa ms, la programaci dur al voltant

dun mes. Lescenari de Milady s el primer que

vaig trepitjar per agafar un micro, fiem de teloners de Kangrena. Era la nostra estrena, el baixista no es present i el Juanito dltimo Resorte
sofer per acompanyar-nos, cosa que vam agrair.
Imagineu-vos quin debut! Setmanes desprs es
realitz el mtic Carnaval Punk de Ca lIgnasi. Ca
l'Ignasi era una bodega amb un soterrani on actuaren Shit SA, Kangrena, ltimo Resorte, Maton
Kiki i finalment una jam session punk amb Fray,
Manel Puges (Shit SA), Juanito (Resorte), Boliche
i Poly. Al Melodas Destruktoras vaig escriure de
lactuaci de Shit SA: La actuacin lleg a tal extremo de violencia que el vocal se colg del cuello
intentando ahorcarse pero la bufanda por la que
estaba colgado se solt.
Els concerts eren aix, fiem pogo, hi havia
fora agressivitat que, depenent de qui i en quin
estat particips, es convertia en violncia, de
vegades es trencaven cadires i taules, de vegades
desapareixien micros, es destrossaven els banys,
hi havia baralles... Podia passar una mica de
tot... A la primera festa del NDF al Zeleste, tot i
estar anunciats, no van poder actuar Shit SA
pels aldarulls que es van organitzar entre el
pblic abans que actuessin, resultat: dos micros,
un peu de micro, un parell de taules i diverses
cadires trencades... Lany 84 ens installrem al
Casal de Transformadors, per aix requereix
una menci especial...

23de juliol del 82, festival punk de Vilassar, el cami que efectuava viatges entre el
concert i lestaci de tren en un dels seus transports, en primer terme el Garrote.
Foto: Arturo Xalabarder.

45

ara,
ca en tu c ventar,
r
a
m
e
s
violencia
nto de re
Cuando la iolencia est a pu de control,
v
ra
cuando la iolencia ataca fue de generacin,
v
io
la
b
o
m
d
a
es c
n.
cuan
a soluci
violencia
cuando la iolencia es la ltim ia es vud,
v
c
cuando la s desorden, violen ia es diversin.
e
n
ia
le c
Violenc
lencia, vio e dos bandos,
io
v
r
o
p
ia
n
e tr
violenc
ncia est anar o perder,
le
io
v
la
o
es g
,
Cuand
lencia no e a incordiarnos
io
v
la
o
d
lv
e
u
v
cuan
ia
violenc
cuando la iolencia...
v
cuando la er diversin.
s
Violencia ltimo Resorte

?
arder.)
Garrote
ro Xalab
una del
tu
t
r
A
n
l
e
e

o, d
alg
l Garfio,
rt, com n
a foto de
e per pa
r
n
u
ib
ll
b
l
e
e
w
a
bar
re en un
ns daca
vaig veu
ebut aba
r
ia
e
d
h
e
l
r
a
lt
v
La
mati
osta afir
(La resp

,
Violencia

El 28 doctubre de 82 va ser el dia en qu

el PSOE guany les eleccions generals i
Felipe Gonzlez va ser escollit president del
govern, aix signific per primera vegada,
desprs de quaranta anys de dictadura, un
govern suposadament desquerres. Aquell
mateix dia sortia a la venda el primer
nmero del Melodas Destruktoras, primer
fanzine punk que vaig fer, la campanya
promocional prvia (molt reduda,
quatre o cinc cartells) portava el titular:
El dia que los polticos perdieron la
razn, suposo que ja veia el que vindria
posteriorment i el significat actual de
la paraula democrcia. La transacci
ja shavia acabat, ja havien reeducat a
tots aquells poltics no professionals...

46

tis,
strozas
e
d
s
o
s mism
rente,
vosotro guerra en el f
e
u
q
s
o
t
la
concep
bre.
,
ciendo
Utilizis obre la paz ha ia inexistente atan por ham
m
s
ic
hablis e justicia, just s y no los que
o
d
in
is
s
e
l
s as
hab
s sois lo
ar?
vosotro queris enga
n
al,
biar,
A qui ie lo va a cam tad condicion cial,
ad,
r
d
oli
e
a
Esto n e libertad, lib t el control p manos e iguald
d
s
u
e
h
is
habl
de ella de derechos tra verdad.
detrs
,
porque to y seguridad o no est vues Kids.
e
e
p
s
in
e
ld r
ranean
de r
e est e gaar?, Subter
d
n

d
o
per
eris en

El 15 de desembre del 82 un full promocional informava de la

propera obertura al pblic dun local con 20 mts destinado a difundir aquel
material producido en los 80s y dirigido a la eternidad con las siguientes caractersticas resumibles
en una doble vertiente: MODAS. Que ser un bloque de objetos, en su mayora flexibles exactos, hechos
para vestirlos, [...] cosas para llevarlas puestas. [...] MODOS. O lo que llamaramos material til para
desarrollarse en este contexto urbano como un ser humano. [...] No estamos cerrados a nada, no queremos hacer camarillas, pero rechazamos posturas caducas, politiqueras ancianas, preferimos optar
por la juventud idealista o posturas experimentales. Dies desprs sinaugurava Informe de Modos
y Modas, primera botiga on podies comprar indistintament roba, complements, els darrers discos
independents o fanzines. El primer espai, el del carrer Torres Amat, 11, era com ells mateixos anunciaven molt redut A la part interior hi havia el taller dArtefacto, la marca que utilitzaven Mr. Ra i
Morella, dissenyadors que van fer la primera samarreta distribuda aqu dels Crass i que tamb van
dissenyar entre daltres els primers treballs de Decibelios i els discos de Dios. Per aprofitar lespai,
els Modos (octavetes, fanzines, anuncis, cartells...) estaven ficats en unes bosses que penjaven duns
plafons que a mode de llibre estaven enganxats a la paret, daquesta manera tu podies anar passant fulls
(d1 m. per 50 cm. aproximadament) mentre
tinformaves del que succeiria les setmanes segents,
alhora que podies seleccionar, si compraves un fanzine,
una foto o un disc. Poc ms dun any i mig desprs Informe tanc durant tres mesos per tornar-se a obrir
en un espai ms gran, al carrer del Carme, 90. All
es van poder fer alguns actes, com una espectacular
exposici titulada Mais del Mn i que no era altre
cosa que un catleg de diferents formes de porros
fets amb pasta de paper a tamany gegant o una
convocatria per filmar un vdeo sota el ttol de
Malas historias on diferents personatges de la vida
underground de la ciutat (dissenyadors, fanzinerosos, msics, locutors...) es desfogaven vomitant
davant la cmera les seves males experincies
vitals. Informe va ser un daquells espais sense
els quals el desenvolupament cultural de la
ciutat no hauria estat el mateix, un centre
emissor, distribudor, del que cadasc feia i on
podies passar una bona estona informant-te
de les darreres tendncies, convocatries o
propostes musicals. Finalment, i desprs
de veures estafada per una scia, la Juana,
responsable sempre de la botiga, va haver de
tancar a principis del 86.
47

n qu
A qui

23 dabril del 83, el Gerardo, la Nria i la caseta del PSC.

Foto: Jordi Cam.

48

49

LAnarchi Rekords, com li deien aleshores, era

una cosa abstracte, eren ganes ms que una
altra cosa, era la necessitat daprendre a gestionar les nostres vides i tot el que les envolta.
Primer vam copiar una cinta casolana de Kangrena que rpidament vam treure de circulaci
per la seva mala qualitat. Llavors anuncirem,
entre daltres, ledici duna cinta en directe
de Cdigo Neurtico, que finalment, com s
natural, van preferir treure un gran single
amb Domstic Records, un dels primers segells
independents de la ciutat, disc, per cert, produt
per Manolo Garca. Total, que el catleg de
lAnarchi va quedar en la mtica primera cinta
de Desechables i el no menys mtic i sorolls
single vermell de Kangrena, titulat Terrorismo
Sonoro. T la seva importncia que fos el pri-

mer segell per a punks i gestionat per punks.

El fet s que la presentaci pblica es va fer a
la sala Boira, el 23 de desembre del 82, amb les
actuacions de Kangrena, Desechables i Cdigo
Neurtico. Aquella nit vaig conixer lEdgar
i el Roger, germans incombustibles que eren
de les persones que ms manimaven a tirar
endavant tots els projectes musicals, com va
quedar reflectit a diversos nmeros dels fanzines que publicava. Ells tamb van fer els seus
primers passos musicals i van muntar una
banda que es deia primer Fimosis i desprs
Santa Alianza. No s si hi havia el Serra tamb,
ja aleshores, com a bons culs que eren tots
dos, deien que lobjectiu del grup era que el
Bara guanys la lliga. Posteriorment el Roger
va ser el bateria dSkatal.
Primavera del 83, Kangrena al seu local dEl
Masnou. Foto: Arxiu Merce Meme Gonzalez.

t de la maqueta
tionar lenregistramen
ges
de
ar
reg
car
en
m
n i jo ens va
t a Alemanya pel segell
Mesos desprs el Ferra
al recopilatori edita
can
a
un
alg
Core: Nos
re
lou
nc
tiu di
publicat fa poc per B
de Shit SA amb lobjec
emora al llibret del CD
rem
y
gente de
a
sk
un
Bo
El
.
con
e
to
jok
tac
a
e estaban en con
qu
s
Weird System, Life is
no
cir
de
ra
te de
pa
e
gen
gado buscar
el Joni Destruy
ial, y les haban encar
llamaron el Ferran y
nd
mu
nk
pu
estudio
de
un
co
en
s
dis
raban un
ado en meterno
Hamburgo que prepa
ros no habamos pens
sot
stante
No
ba
o.
nd
era
cie
ces
ha
a
ton
ab
en
de pagarlo (y
ma
for
os
aqu para ver qu se est
am
ten
no
e
cu
rsemos unos antos
otras cosas porqu
o haca falta que prepa
a grabar nada, entre
sl
e
qu
n
z de esero
dij
s
no
Pero ellos
que ramos, que en ve
ms caro que ahora).
Imaginad lo capullos
os.
simos
ell
pu
an
s
no
gab
,
car
sta
en
pa
la
se
ya
o para dejarse
com
ros
sot
temas, que del estudio
no
en
fe
a.
ta
n tuviera tan
de la estampit
50tar contentos de que alguie alties, no fuera a resultar una especie de timo
roy
de
o
nd
bla
ha
a la defensiva

La Pua i el General era el nom duna revista antimilitarista

que publicava tamb articles sobre daltres aspectes dels
moviments alternatius, incloent-hi tant contrainformaci
com teoria i debat de fons. En principi leditava el GANVA,
per desprs es fusion amb el COP i crearen el GAMBA. La
redacci era al Casal de la Pau, primer al carrer Bruc, 26 i
desprs al carrer Cervantes, 2. Des dall mateix, es planificaven totes les accions i es debatien les estratgies del
moviment antimilitarista. All vaig conixer el Jordi Garcia
que, amb en Francesc Porret, va estar una temporada entre
reixes per haver escrit un llibre antimilitarista (Abajo los
muros de los cuarteles!, Barcelona. Hacer, 1981) i qui em va
animar a collaborar espordicament a la revista. Tamb hi
vaig conixer el Jordi Muoz, que desprs ha estat professor de la meva filla, i al Patric i lscar Polo, amb la seva
jaqueta texana amb la pintada de Negazione a l'esquena, els
quals estan actualment al darrere de Virus Editorial. Posteriorment, des daquest mateix espai va desenvolupar la seva
tasca la coordinadora Mili-KK. Amb els anys es va saber que
lencarregat de larxiu del moviment durant una bona temporada va ser una persona a sou del Ministerio del Interior.
La Pua... va publicar els primers reportatges que vaig llegir
sobre el moviment docupaci de cases, cap al 82.

A la televisi no hi havia gaireb res

per a nosaltres, per de tant en tant
apareixia un programa que ens oferia
una estoneta que gaudem i enregistrvem de qualsevol forma per poder
reproduir-la una vegada i una altra. En
Carlos Tena ja havia fet Popgrama, amb
els seus moments de glria, i tamb a
Musical Express ens dedicaren alguns
minuts, per aix va ser especial...
El 23 dabril, a TVE, el programa La
caja de ritmos oferia una actuaci del
grup basc femen Vulpess, on interpretaven la can Me gusta ser una
zorra, versi del ja clssic I wanna
be your dog de The Stooges. Quinze
dies desprs, lABC iniciava latac de
la retrgada dreta espanyola resultat
del qual el programa va desaparixer
de la graella i Carlos Tena va haver de
dimitir.

Anda la
derecha
espaola
tada por
so
la canci
n Soy un liviancantada
a zorra
por una
chica pu
la televis
nkera en
in
Qu hem del seor Calvi
o. [...]
os hecho
para ten
derecha
er una
como esta
? [...] Pres
que una
iento
derecha
tan zorr
la que no
esca com
s ocupa,
o
alimenta
cionalme
da tradinte con c
arne de
lo largo d
zorra a
e una dil
atada he
est apr
gemona
ovechan
,
do la can
kera par
cin p
ah
pocos da acer electoralism uns, el invic
o
to don M . Hace
se atrev
i a decir
anuel
qu
tas quier
en elimin e los socialisar el pro
del paro
ble
matando
nios me ma
la despe
d
nalizaci
n del abo iante
se qued
rto. Y
tan anch
o.
humano
con un m Cualquier ser
nimo de
sibilidad
sendespus
de haber
algo as
dicho
se hubie
ra retira
poltica p
do de la
or un ele
m
del ridc
ulo. Desd ental sentido
eu
de la imp
unidad s na vieja cultura
e rebuzn
los nge
a como
les
(Manuel
Vazquez
Montalb
Vivan la
n
s zorras
, El Peri ,
maig de
51
dico,
1983).

Canaletes, el Gerardo amb el que queda de la bandera espanyola. Foto: Jordi Cam.

La primera vegada que vaig anar al Fantstico va ser lendem que detinguessin el
Gerardo (Gerardo Casanova Ferr) i la Nria (Nria Galdeano Brun). Crec que van passar en el moment equivocat pel lloc equivocat. El dia de Sant Jordi (precisament mentre
a la televisi transmetien el polmic vdeo de Vulpess) desprs duna manifestaci convocada per La Crida, es va atacar i cremar una caseta del PSC que hi havia installada a Les
Rambles, lendem a tots els diaris van sortir les fotos de dos punks, el Gerardo i la Nria,
ballant a sobre les restes en flames de la caseta. Dies desprs, els van detenir i empresonar, el Gerardo va ingressar de nou a la pres lany 91 desprs del judici. Se empez con
una pintada de botiflers y se acab, gracias sobre todo tambin a la accin de dos punks,
chico y chica, con todo por los suelos y quemado. Los seores de las cazadoras negras, las
chapas y el pelo recortado y de colores se aduearon de la situacin mientras ondeaban
las banderas y se gritaba Ja crema, ja crema! Los punks aunaron su agudeza visual y
sus esfuerzos para [...] conseguir la caja de recaudacin del PSC-PSOE y llevarse, junto con
otros elementos, un buen pico de dinero (Diario de Barcelona, 24/3/1986).
Qualsevol punk daquell moment shauria afegit a la festa, precisament a partir daquell
any i, principalment del 84, lactitud dels punks barcelonins canvi fora, per fins aquell
moment tota lenergia es treia amb violncia i agressivitat descontrolada. El Fantstico
era un bar fosc del passatge Escudellers, el regentava el David, pakistans enorme i amb
el cabell llis i llarg, com el Johnny Ramone. Hi havia una pantalla de vdeo on sempre es
passaven els mateixos clips, ja que en aquells temps no hi havia gaire varietat. Al Fantstico van arribar a actuar els Decibelios, que ho feien a qualsevol lloc que els passs pel
cap. All sajuntava tota la gent que hi havia aquells anys, 82 i 83: els primers skins (els
Fray, en Herbert, el Quique i la penya de Grcia, el Roger, lEdgar, el David, el Jorgito...),
un sector molt important de gent que no semblaven punks per all estaven (el Puril, el
Chinasky, el Martins, els Shit SA i tota la seva penya, els de la Roca...), i finalment tota la
penya punk: des del punks del Guinard i Grcia -fora nombrosos-, fins als del Centre,
passant per tota la gent de les poblacions del sud de Barcelona (LHospitalet, Cornell, el
Prat...) i els de pobles un pl ms llunyans (Kangrena del Masnou, per exemple).

52

Durant aquells anys, associo bs

icament els grups de penya al volt
ant de
les bandes de msica: els Shit
i els seus
amics eren els del Clnic, algun
dells
havien anat al mateix institut
que jo
anava, lIPSE, i freqentaven un
bar
de molt a prop, El Corzo, on els
vaig
conixer. Tot aquest grup no ves
tia de
punk com sentn avui en dia,
eren ms
discrets en la forma de vestir.
LIPSE va
ser una petita escola de punks,
entre
ells el Cassaneuf, el Manel, el Gar
fio,
el Ferran i jo mateix. Un altre dels
grups que hi havia aquells any
s era
Frenopaticss, aquests eren els
punks
per excellncia, sho havien gua
nyat
desprs dels reportatges de lan
y 81
a El Peridico i a lIntervi: pls
de
punta, jaquetes amb pinxos i pint
ades,
cadenes, imperdibles, xapes...
Aix, de
tota manera, era ja el ms hab
itual en
els punks i el nombrs collecti
u de la
zona nord tamb vestia igual, des
dels
Odio Social a la penya de Vmitos
Clandestinos, aix com els de la zon
a sud:
els Resorte, el Dimoni, els Dep
ortados,
els de LHospitalet (Unin del Bien
estar
Pblico, Zape, Pepo i companyia.
..).

Foto de famlia, membres de Kangrena, ltimo Resorte

i Frenopatics. Foto: Arxiu Yuju.

En aquells moments la nostra imatge tenia

una importncia molt forta, i ja no noms
per a nosaltres. La nostra imatge provocava: els pls, la roba trencada, foradada,
pintada, destenyida i mal posada, els pinxos,
les xapes, les cadenes, les botes, els imperdibles... Res no passava desapercebut. Per
aquesta imatge sens perseguia, sens detenia i, bviament, entre daltres coses, sens
denegava la feina. Per tothom que no era del
nostre entorn la imatge era una obsessi:
Si te diera un trabajo de 60000 pesetas al
mes te quitabas estas ropas y te ponas un
traje? R. J. M. ni se lo piensa: S, pero al salir del trabajo me pondra igual el imperdible
en la oreja, por que soy punk
(Retall de diari sense referncia,
probablement any 81)
Llegaron con su clsica indumentaria y
unos amigos ms. Pedimos unas cervezas
al camarero. Al cabo de unos momentos regres el de blanco y nos dijo: Lo siento pero
tengo orden de no servir a estos seores
(El Peridico, 1981, sense data).

Sus rivales se distinguen fcilmente porque

sus melenas son largas y en ocasiones
coloreadas. Son los punks, en una variedad
agresiva
(La Vanguardia, 21/01/1986)
Se distinguen por sus pelos pintados y en
forma de cresta, con parte de la cabeza rapada. Visten ropa agresiva con aditamentos
metlicos, su lema es no hay futuro
(El Peridico, 28/4/1986)
Los lderes de la PUAJ visten de modo
estridente
(El Peridico, 15//5/86)
Las cazadoras se las dan sus hermanos
mayores cuando ya estn para tirar. Ellos
las decoran con agujeros, parches, chapas,
clavos y dibujos. Los tejanos deben ser muy
viejos y repintados. Las camisetas son baratas, pero modelos exclusivos, ya que cada
usuario la pinta y rompe a su gusto
(El Peridico, 13/7/1986)
Pelo encrespado y de tres colores (rojo,
amarillo y castao), leotardos negros ajustados y botazas militares. De los cinco acusados, cuatro estn en paro. "Quin me va a
contratar si todo el mundo me mira como
un marciano". "Y por qu no cambias de
aspecto?". "Y por qu tengo que cambiar?
Es que hago algn dao as?"
(La Vanguardia, 19/5/1988)
... explic anoche el joven mientras volva a
colocar en su vestimenta las cadenas, pendientes y chapas propios de un punk que los
funcionarios le haban retirado durante la
detencin (El Pas, 2/8/1989)

53

Mostra simp
tica de com en
aquesta preo
s prenem
cupaci social
per la nostra
matge la trob
iem a un repo
rtatge del n
8 del fanzine
mero
Vollker: El m
ejor caso lo en
tramos en el
concasal de Hosta
francs, un ab
lete de ochent
uea aos que se
gn nos cont
haba sido de
Estat Catal,
luch en el ba
republicano,
ndo
pas cuatro a
os en campos
concentraci
de
n, fue guardia
civil y luego un
perfecto fran
quista, an ho
y se connotan
diversos aire
s fascistas. N
os comenta: "L
juventud de ho
a
y son una pand
illa de salvajes
y gamberros,
falta un gobier
no fuerte que
acabe con ello
s. Los punks?
A estos habra
que cortarles
el cuello, mat
arlos. Cmo
puede ir por la
se
calle con una
cresta en la ca
beza? Es algo
horrible. Falt
a un buen man
tario que les po
danga debajo de
una guillotina
les corte la ca
y
beza". Realm
ente simptico
yayo. Otros er
el
an ms razona
bles, como ot
abuelete que
ro
nos contaba qu
e: "A m no m
importa que un
e
joven vaya co
n el pelo as o
as, me intere
sa ms lo que
hay dentro de
cabeza. Yo po
la
r lo que he vi
sto y hablado
algunos de el
con
los he visto qu
e tenan las id
ms claras qu
eas
e nosotros en
el 36. Con es
jvenes s que
tos
habramos ga
nado la guerra
El octogenari
!".
o abuelete, na
turalmente, es
un republican
o absoluto, lu
chador, aunq
frustado por
ue
los famosos 40
aos del Cisc
En el bar Los
o.
Guarros (per
dn el Casta
de la plaza de
eira)
Sta. Mara de
l Mar un heptagenario el ot
ro da nos desv
ariaba con
frases como:
"Yo no entien
do a esta sect
los punks, co
a de
mo se puede
llevar el pelo
Recuerdo que
as!
hace unos a
os haba por aq
otra secta qu
u
e llevaban los
pelos largos y
largaron a Ib
se
iza, creo que
se llamaban jip
o algo as. Ant
ies
es eran aquello
s, ahora son
estos y maan
a otros". Realm
ente un tipo
con las ideas
muy claras. Ot
ro nos comen
que "odio a es
ta
ta gente, solo
hace que fum
porros, drogar
ar
se y hacer el
gamberro. No
entiendo com
o un joven pu
nk pueda ir co
esas melenas
n
bebiendo siem
pre cervezas
oyendo solo ru
y
ido". Mientra
s deca esto en
la mano tena
una copa de br
andy y parec
que no era la
a
nica que lleva
ba en el cuerpo
a juzgar por su
,
aspecto.

54

Entrava ja lany 83, el PSOE havia

guanyat les eleccions generals,
per primera vegada un govern
desquerres a Madrid, desprs del
govern del Front Popular del 36.
Espanya ja estava preparada per dirigir el seu futur, crec que realment
la transici va significar el temps
que van necessitar per ensinistrar
Felipe Gonzlez i companyia (PSOE,
PNV, CDC, UDC, PCE...) perqu dirigissin el nostre futur i per reeducar
els Fraga i amics amb el mateix
objectiu. El cas s que molta gent
es va adonar rpidament que no
hi havia canvi real. El meu avi, un
treballador dels dabans, persona

El Latas, la Monika i el Vicious, 1986.

Foto: Isabel pellejero.

digna com nhe trobat poques, desquerres de veritat per no

adscrit a cap corrent, que havia votat sempre que li havien
donat l'oportunitat i que esperava alguna cosa del PSOE, va
dir un bon dia: No vuelvo a votar hasta que no vuelva la FAI.
La frase sem va quedar gravada i amb el temps he descobert
que la incongruncia poltica de la sentncia implicava diferents coses: la primera, que el meu avi no es considerava
anarquista i no tenia doctrina poltica; la segona, que durant
la revoluci va constatar que hi havia una altra forma de fer
i que la hi van ensenyar la CNT i la FAI; la tercera, que de les
realitats de gesti poltica que havia conegut durant la seva
vida, la que ms el satisfeia era la que va conixer al 36; i la
quarta, que estava tan emprenyat, que per aix havia anomenat la FAI en comptes de la CNT, per la por implcita que
aixecaven aquestes tres sigles entre determinades classes,
i per la violncia que sassociava popularment a la FAI. Com
deia, a mi la frase sem va quedar gravada.

Los Repugnantes era el duo que

macompanyava en directe lestiu del 83,
el Quique i el Jos Lus, van pertnyer a la
primera poca de Dios, junts vam fer dues
o tres actuacions, una delles va quedar enregistrada per a la posteritat a la pellcula
Gritos (a ritmo fuerte) dirigida per J. M.
Nunes i produda per Catalonia Films. Jo
tenia quinze anys i ells eren heroinmans,
Un Cristian Dios sortit de linfern al Zeleste. Foto: arxiu Joni.
es xutaven herona fins a les orelles (potser
no era tant, per s la meva percepci del moment). Si anvem a algun bar plegats, em feien esperar sol a la barra o la taula mentre ells es punxaven al bany,
amb les consegents esbroncades dels propietaris i cambrers quan em preguntaven pels meus amics i per les
culleretes dels cafs que shavien demanat... La imatge era grotesca, un nen donant explicacions a un cambrer,
sempre ms gran, en ocasions molt ms gran, sobre els seus dos acompanyants ionquis... Aquells anys va arribar un moment en qu a la major part dels bars del Barri Xino totes les culleretes tenien un petit forat per tal
que no puguessin ser utilitzades pels ionquis. La pellcula Gritos (a ritmo fuerte) es va estrenar al Cine Padr
del carrer de la Cera, i va retratar una part de la naixent cultura alternativa, representada per una bona selecci dels grups del moment: Loquillo, Dios, Decibelios, Brighton 64, Cdigo Neurtico, Orquesta de Tacn, Rebeldes, Sndrome Txico, New Buildings, etc. A ms dels grups, a la pellcula podem conixer la primera botiga
Informe (que, amb la Juana, gestionava el Francis, de qui ja no men recordava), el primer Zeleste, o, fins i tot,
trobem els primers problemes que els locutors i tcnics de Licuadora RO van tenir amb els administradors
de la rdio (en aquest cas podem comprovar com els responsables del programa es van quedar al bell mig del
carrer en trobar-se la porta tancada un dissabte dagost, amb una vintena de punks, entre els quals els grups
Kangrena, RIP i membres de Decibelios i ltimo Resorte). Tot plegat seguint les aventures del coprotagonista, el Tutti, activista musical en cadira de rodes, que suposo sho va passar dall ms b amb el rodatge. Pocs
mesos desprs es film una altra pellcula, dirigida en aquest cas per Santiago Lapeira, titulada Escrito en
los cielos i interpretada per Cristian Dios, on tamb participaven el Fray, el Loquillo i el Rafa dArtefacto. La
msica de la pellcula la van fer els Dios, i DRO ledit en maxi-single. La proximitat de Dios amb el moviment punk barcelon queda demostrada veient qui feia els cors daquest primer treball del grup: Quoque de
Kangrena, Fray i Miguel de Decibelios, Fernando dAnti/dogmatikss i Isabel de IV Reich, entre daltres.

55

Soy un animal,
me gusta la libertad salvaje,
intenta domesticarme...

Soy un animal, Destruye y los Repugnantes

Els fanzines daquella poca sn molt ms

que el paper que els acull, sn la histria real
duns anys sense els quals s completament
impossible fer una valoraci sincera del que els
joves daquells temps vam viure. Contrastant
aquestes publicacions avui dia, confirmes que
la premsa oficial no noms no informa, sin
que segueix unes directrius realment intoxicadores en assumptes de vital importncia per
al desenvolupament de la societat. Aix qualsevol historiador de la Barcelona dels 80, si vol
fer un treball fidedigne, haur de consultar:
Trepidacin (de Terrassa i fet per Santi Palos),
Blitzkrieg Bop (tamb de Terrassa, dels Cdigo),
32 Imbeciles fanzine para el perfecto intil
(on feia coses el Tutti i crec que el Marol dels
Puritanos), Plasma fanzine vallesano y parte del
extrarradio (dels companys de la Roca), Diecisiete Segundos fanzine manaco-depresivo (del
bon amic Fernando Sanguinetti Garca que a
finals dels 80 va tornar a lArgentina don havia
vingut amb la seva famlia), Pravda (que feia,
entre daltres persones, lincombustible Vctor i
on dibuixava el seu germ The Gnome, cantant
de Sndrome Txico), Movimiento Moderno
(den Juanjo Zambrano de Badalona, una de les
persones a qui ms deu la msica viva daquest
pas; el Juan Cervera i on tamb collaborava
el Santi Carrillo de Rock Espezial), Blitz, Todos
somos putas, Crisis i Antdoto (el primer de
1982, tots quatre del Boliche, el darrer realitzat
amb ms gent, la Semolina i la Pa, per exemple), Zul, ltimo Grito, Modernista, Reacciones
(per all hi havia el Robert Grima, un altre cul
inquiet de la msica barcelonina), Vegetales
Podridos (dels ltimo Resorte), Vollker (dun
altre gran amic i bon fotgraf, en Xavi Mercad), Subttulo (del collectiu Anadia), Katstrofe
(duns companys descola, entre els que hi havia
el mtic grafitaire Xupet Negre), Drama del Horror (Strong, Rosa i companyia), El Konyazo (que
feia el Manu), Teoras Histricas (de lAlberto),
Pajarraka (dels companys de Grcia),
La Oruga para la gente que se arrastra, La Cabra
i Solo para Locos (tots tres de la penya de Nou

56

Barris), Lo Kork de Les Korts (den

Jordi B-Core), Oi! i Gritos de Unidad
(del Komite Oi! de Santa Koloma),
Bokassa (del Pitu d'Skatal),
El Watikano Informa, Contaminacin
(del Joan de Napalm, i el Xavi),
Mohicanos y Cocolisos, Indulgencia
Putrefacta i Lecturas (tots dos dels
HHH), Fanzine del Bienestar Pblico
(dels punks de LHospitalet), Desinfekcin, Anti Social, Hozikon i En
Pie de Guerra (dels companys de la
Verneda), Kamikaze i La Rbia
(de Cornell), Ikaria La polla de du
(del collectiu anarcoindependentista del mateix nom), Guerra de
Birra en la Barra (de Molins, sho
curraven, entre daltres, el Jordi i la
Merc, que sintegraren a El Lokal),
Carne de Psiquiatrico (de Cros 10),
La Rbia del Kork (de Rdio Corc),
Metano, Les Pilinguis-fanzine marica
(dels Collectius Roses), Vida Subterrnea, Ms Maderos Muertos (del
collectiu Muskaria Radikal),
Gaddafi & the Wailers,
Corrupcin en Accin o els ja esmentats en aquesta obra Merry Melodies,
Radio Caroline, Rompeolas,
Barna Rock, Melodas Destruktoras i
NDF...

Tant
el Melodas Destruktoras com lNDF eren els
meus fanzines, per a tots dos hi collaborava fora gent. Quan a alg li venia de gust escriure alguna cosa, ho feia, me la donava i jo automticament
la publicava, o sigui, que dalguna manera la idea era donar veu a all que
s'estava fent. Tot i aix, per diferenciar les coses, normalment els concerts
que organitzvem el Ferran i jo els signvem con Anarchi Rekords, perqu
aix ens implicava a tots dos i aix ho vam fer fins entrat lany 85, quan feia
dos anys que Anarchi Rekords no publicava res. Al mateix temps, ho fiem
perqu la lnia ideolgica de lNDF era massa marcada i signant com Anarchi Rekords no enquadrvem tant el concert en un corrent concret. El
collaborador ms habitual dels fanzines va ser el Quoque, que signava els
articles com The Liar i que ajud en alguna maquetaci; el Ferran tamb
va fer molts articles, molt pocs dells signats, principalment al Melodas. Al
Melodas collabor encara algun company del collegi (Daniel Prieto, que
ha treballat els darrers anys a botigues de discos i de cmics del centre de
Barcelona, i tamb en Jordi Vidal) i de lesplai (Agust Granell). A lNDF
he trobat, entre daltres, alguns articles del Gos, signats i no, i un del Poly,
signat sota el pseudnim de Carismtic TP (que no volia dir una altra cosa
que Carismtic Tortilla de Patatas). Ja amb les reivindicacions dels missatgers, collaboracions del Coke (el missatger) i al darrer nmero, un article que aixec molta polseguera del pres llibertari Pablo Serrano sobre la
lluita armada. Menci especial als dibuixos, amb una portada del Melodas
obra del Miracle, que havia estat cantant dels Masturbadores Monglicos
i a qui em present lErnest Casals; i una altra del Barna-Rock , obra de la
Silvia Resorte. Ja a lNDF collaboraren el Calvo, lAzagra i es reproduren
un parell de grans cmics obra del Bellvi. LNDF pass, en poc ms de tres
anys, de ser un fanzine punk, a ser un fanzine de contrainformaci, on
la msica no tenia tanta presncia, tot i que sempre tingu el seu pes. El
primer nmero tingu una tirada de 200 cpies, mentre que el darrer
nmero superava les 1000 cpies amb distribuci a tot lEstat.

57

Fiem fanzines, moltes vegades amb una

periodicitat mensual, pot semblar senzill, es diu aviat. No hi havia ordinadors,
ni telfons mbils, i la major part dels
joves que vivien independentment no
tenien ni telfon fix a casa. No era pas
fcil, era necessari tenir ganes, moltes
ganes. Ganes de comunicar, daprendre,
descoltar i de fer-se escoltar, dempatxarse de msica, dactivitats, de propostes
creatives... Bsicament la comunicaci
era escrita, per correu postal, amb la problemtica afegida que dependre del servei
postal espanyol implicava. Aix doncs, les
diferents collaboracions o entrevistes
que necessitaves pel segent nmero del
fanzine tarribaven per correu, juntament
amb les cartes de joves que tescrivien per
animar-te amb el fanzine, per demanarte un disc dimportaci gravat en una
cinta o per explicar-te que tenien un grup
i el volien donar a conixer. Fins i tot les
primeres comunicacions o presentacions
entre joves dun mateix barri (dun grup
musical a un fanzine, dun fanzine a un
collectiu) es podien fer per correu postal.
Mai no sabies el que trobaries a la bstia
o a lapartat de correus, que era el que
ms utilitzvem en aquells temps, i aquest
era el moment mgic del dia, el moment
dobrir la bstia sense saber qu trobaries
a dins; si estaria plena o buida, si hi
hauria correspondncia noms de lEstat
o tamb internacional; si noms hi hauria cartes o si tamb hi trobaries algun
paquet amb material. Noms per aquest
moment i limmediatament posterior, el
dobrir cartes i paquets, ja valia la pena tot
lesfor.

58

Pensar en el Marc Garca em porta molts records: els inicis, laprenentatge, la presncia
imponent, lalcohol, la msica, el baixista, la GRAN persona en aquesta merda de mn en
qu vivim, la famlia, la saga, i el bassal... S, s, el bassal, el gran bassal daigua putrefacta
que hi havia aquella nit a la porta del Concentrik, al carrer del Vidre: un carrer estret,
fosc, una ampolla trencada enfront una porta plena de pintades. Al costat, una bossa
descombraries foradada, de la qual anava regalimant un lquid fastigs, substncia que
ensumava amb molt dinters una rata enorme, ms de vint centmetres de rata. A dos
pams, una xeringa ja utilitzada, i al mig el bassal, el gran bassal, al qual em va empnyer
sense creuar paraula, sense provocaci, ell gran i alt, jo petit i baixet, au! Dins el bassal,
daltabaix, xop, pudor, fstic intens... Casualment, aquell dia havia sortit amb els companys
de feina en comptes de sortir amb els meus amics punks, que ja coneixien el Marc, els
companys de feina eren missatgers, gent de barri tamb, Cornell, la Zona Franca... No
coneixien al Marc i, bviament, sel volien menjar. Jo, que s que el coneixia, vaig optar
per anar a casa, ja que vivia a dos carrers, canviar-me i continuar la nit.

t SA, Subterranean
idos Molestos, Attak, Shi
Ru
de
ta
xis
bai
ser
va
rc
El Ma
k a Barcelona sense ell...
s difcil imaginar-se el pun
Kids, Malas Influencias...

Laltre era el Dimoni, bateria, una bstia,

tot mscul, ms o menys de la mateixa quinta
que el Marc...
Un bon dia va sortir corrent de Los Guarros,
jo passava per davant, en veurel, girar-me, i,
tot duna, rebre un mastegot a la cara. Sort que
darrere van sortir corrent tamb el Boliche i la
Pa, els quals van aconseguir calmar al Dimoni
mentre jo marxava cap al Volter,
tot espantat, sense entendre
res i amb la cara vermella. Tots
dos, el Marc i el Dimoni, eren
companys del meu entorn, no
hi havia cap motiu que no fos
mental o extern, potser alguna
substncia? Ni idea! Amb tots
dos hem acabat sent molt ms
que coneguts, com amb gaireb
tothom que va viure aquella
poca en qu, al mateix temps
que passaven aquestes coses, els
uns donvem la cara i la vida
pels altres, enfront les agressions que pogussim rebre.

59

El Marc Garcia i el Dimoni, parella explosiva, a Los

Guarros. Foto: Arturo Xalabarder.

l
onixer e
els vaig c
l
e
l
n
e
a
p
M
ta
l
evis
ro i e
ki, lArtu
duna entr aix
mb el Bos Corzo amb motiu
i
a
u
t
n
lg
e
o
s
m
s junta
nt es dis
bar El
e
l
a
lm
2
ia para
8
n
l
fi
A tots do
e
k, que
nel ja hav
a
a
ctubre d
tt
M
o
A
l
o
k
e
p
e
b
u
r
r
b
m
arna Roc
as al g
setem
mai, a
ista pel B
ubliqus
estruktor
v
p
D
e
s
s
tr
e
i
n
a
t
o
e
d
n
tu
a
lo
sti
Me
vista
imer
del meu in enregisue lentre li havia fet una pr
n
ix carrer
u
provoc q

te
lg
a
u
a
q
m
r
o
l
e
a
c
p
lfon
el vivia
lgun dis
n
a
a
r
a
M
lt
l
o
e
lat per te
c
,
s
s
ans, a m
a seva a e
mesos ab da em port a cas
a
g
e
alguna v
casol.
trament

60

Els Decibelios, les primeres vegades que els

vaig sentir i posteriorment veure, impressionaven. Les maquetes i desprs el primer single
eren un terratrmol, els concerts, un espectacle. Els primers anys, 82 i 83, era la banda que
millor sonava, tenien un mnim repertori i sho
prenien seriosament.
Sus actuaciones son como obras de arte de
suciedad, repugnancia, podredumbre y rabia.
[...] Fray vomita corrosivos slogans, infunde
pnico a los espectadores, los ametralla con
un extintor, los empapa de sangre y visceras
animales
(Rock Espezial, mar del 83)
Vaig conixer al Fray al principi de fer el
Barna-Rock, quan jo tenia catorze anys i ell deu
ms que jo, aproximadament. Rapat, simptic
per amb cara de mala llet, tamb impressionava, tenia carisma i semblava tenir les coses
clares:
Segn nos contaron, el fin principal que persiguen es la unidad entre los jovenes de todos
los barrios en contra de la sociedad establecida.
No se identifican con los skins ingleses, pues
estos llevan un rollo poltico-fascista que aqu
no va en absoluto, aceptan los smbolos por la
agresin que encierran, no por la ideologa
(Primer article sobre els skins a Barcelona
amb el Quique Skatal i el Fray, abril de 1982,
fanzine ltimo Grito, nm. 1)

El concert de la Gran Via, el 29

doctubre del 83, dalt dun cami,
sense cap mena de perms, sota la
pluja i amb la simfonia de fons de les
botzines de les dotzenes de cotxes
embussats, i els seus ocupants sense
entendre si veien visions o si sestava
rodant una pellcula pel surrealisme
de la situaci, va ser una experincia
daquestes que no sobliden.
A partir del concert a la Plaa de
Catalunya del juny del 85, van
comenar a coquetejar pblicament
amb el grup de skins nacionalsocialistes que comenaven a ajuntarse a la Plaa del Pi. Poc desprs, al
concert del Necronomicn la situaci
ja va ser prou violenta com perqu
els punks no tornssim a anar a les
seves actuacions. Desprs daquell
concert, els Decibelios trigaren dos
anys en tornar a actuar a Barcelona,
va ser el concert mtic del 87 al nou
Zeleste, on els nazis estomacaren
a qui volgueren i espatllaren, amb
els seus crits feixistes, una part de
lenregistrament del disc en directe

del grup. Abans, durant aquests dos

anys entre el concert de Necronomicn i el de Zeleste, el Fray, des del
seu lloc danimador sociocultural, es
dedic a donar suport als boneheads
que tenien problemes amb la justcia
i, fins i tot, a donar la cara per ells
pblicament en alguna ocasi, arribant a la provocaci ms agressiva i
gratuta, com la tarda en qu, mesos
desprs que un nazi apunyals al
Saina, el Fray, acompanyat duna vintena de nazis, va presentar agressor
i agredit, com si un apunyalament no
tingus cap importncia:
Ms tard va aparixer el Tete i la
seva colla, uns 20 o 30 calvos, en un
concert al Casal del Raval, all van
comenar a preguntar a tothom qui
era el Saina, fins i tot mho va preguntar a mi, i res, tothom va dir que
no hi era i que no em coneixia, fins
que el Fray el va agafar pel bra i el
va dur davant meu, ens va presentar,
Tete-Saina, Saina-Tete, i va marxar
deixant-me el marron all. El Tete

venia a demanar-me disculpes, em va dir que

no volia anar per mi, que es pensava que era el
bateria de Skatal, el Roger... Volia que retirs la
denncia que havia posat, jo no vaig voler parlar
de res amb ell
(Declaracions del Saina a Carles Vias, abril de 2009)
Aquest fet i el concert de Zeleste signific la fi
de la carrera de Decibelios a la ciutat, on noms tornaren a actuar lany 90 en el seu darrer
concert daniversari. Com he dit abans, el Fray
semblava tenir les coses clares per no va resultar aix, tot el contrari: ho van aguantar tot, amb
lexcusa de la unitat juvenil (punks i skins) de la
que feien bandera, i que es va trencar precisament perqu ells no van voler refusar les actituds dels feixistes, fet que trenc completament
la unitat que havia regnat fins aquell moment. A
partir de llavors, hi hagu, duna banda, la unitat
dels antifeixistes (punks, skins catalanistes, joves
llibertaris, i fins i tot mods, en algunes esbatussades amb els nacionalsocialistes...)
i, de laltra, quatre assassins en potncia
i els Decibelios, que havien perdut el fil
en algun moment del conflicte...

Cuarenta aos de oscuridad.

No tenis bastante ya?

El modelo de espaol, Anti/dogmatikss

61

62
Primera protesta per un desallotjament a Barcelona. entre d'altres el Gos, el Marc Viaplana, el Pepe,
la Rosa Resorte, la Roser de Mollet, el Miguel, el Destruye, la Yolanda i el Mimo. Foto: Robert Ramos.

Desprs de la desastrosa experincia dels Repugnantes, vaig intentar continuar la proposta, o sigui un
trio, amb bateria i guitarra, per sense baix. Shi apuntaren el Bosky, a la bateria, i el Manel, a la guitarra,
amb ells vaig fer algunes actuacions, tant a Zeleste com
a Transformadors, durant lany 84. Crec que el Poly
substitu al Bosky posteriorment. rem Residuos Nukleares i el gener del 84, sota el ttol de Lemoniz, vam
estrenar en directe la msica del mtic tema Bolingas,
que va popularitzar posteriorment Skatal.

Cadena humana contra lOTAN, 20 de maig de 1984,

primera manifestaci amb presncia organitzada de punks.
Foto: Arxiu Alicia Carmona.

64

El diumenge 20 de maig de 1984 havem

quedat un bon grapat de punks per assistir a la cadena humana per la pau que
es feia a Barcelona. No per a tots era la primera manifestaci, per s la primera a la
qual assistem com a punks organitzadament. Recordo que ens vam trobar amb
dos emblemes: una senyera negra amb
un estel vermell al mig que crec que va
portar el Sebas del collectiu Anadia; i una
calavera amb cresta, fumant-se un peta,
que van portar, crec, el Punki i lAlicia, i
que vam collocar a dalt del pal de la senyera, anomenant-la Pankracio. A la Plaa
Catalunya, els companys de lAssemblea
Llibertria, amb els quals encara noms
hi havia alguns vincles personals, havien
installat un camp de creus com a rebuig al
militarisme, acci que ens sorprengu per
limpacte visual, doncs els camps de creus
eren un recurs habitual dels discos punks
darreu del mn. Alguns punks que volien
assistir-hi no ho van poder fer, perqu la
nit anterior els havien detingut, com posteriorment, vaig relatar a l'NDF:
-Por culpa de un pank detuvieron a
varios amigos nuestros, el pank amenaz
a un mozo de escuadra con una navaja y
el polica amenaz a nuestros amigos con
una pistola.
Crec recordar que el pank en qesti era
El Garrote, i que entre els amics detinguts
hi havia el Poly. La nit anterior tots plegats
havem assistit a lactuaci de Kangrena
i Anti/dogmatikss que Anarchi havia organitzat al Casal de Transformadors...

,
eagan
slo R
s
,
e
r
o
e
N
tch
lo Ta
no es s lo Felipe,

bre, la
no es s lo nadie...
un hom adie!

e
s
c
s
a
e
h
o
n
la
On
rra no
rce
odos...
La gue a hacemos t lencia lo eje z
l
o
a
i
a
p
v
r
e
a
r
l
de
gue
en d
opolio ndo te habl
n
e
o
r
m
p
l
a
E
u
em
se
s de si
ADO, c
el EST agas caso, lo vos siempre
e
h
u
N
s
n
E
e
l
s
R
no
, lo
VI
E
S A VI
mados
van ar [...] OBLIGADO EDIMOS QU
a
P
r
O
e
n
L
a
m
pri
arm
O, S
MUND N PAZ (de la feta conE
T
S
E
,
E
EJEN da com NDF Anadia i
NOS D
a
u
i
n
t
g
c
i
s
le
ta
ol
octave nt amb el c cadena huta
e
a
t
m
ues
octave
junta
nt a aq ra part de l uos
a
c
o
v
con
sid
me
La pri
t de Re ase final
mana. on a un tex
fr
la
e
p
qu

corres es mentre
ak per
t
t
A
r
p
a
u
r
,
le
i
g
k
c
l
u
p
e
i
N
r
d
lletra
transc
s una a errada de Obligados a n
pedi
al diu
amb u
origin mundo, slo
a
r
t
e
la ll
no
).
n este
en paz
vivir e e nos dejen
u
mos q
El Dimoni aixeca la senyera negra amb lestel vermell
i el Pankracio a dalt el pal, enfront el Consulat ianqui.
20 de maig de 1984. Foto: Arxiu Gos.

Aquell any vam establir la base pblica dactivitats artstiques, o sigui, vam organitzar els concerts, al Casal de Transformadors del carrer Ausias March, 60. Ens
trobvem ms com a casa, ja que no era un espai comercial, era un nou Casal de
lAjuntament que gestionava una bellssima persona, en Joan Ventosa. All hi havia
tamb en Joseppe del grup Wom A2, una gran banda de power rock, on tamb tocava
el Roy. No eren punks ni molt menys, per eien coses interessants i musicalment
tenien potncia com pocs grups. A Transformadors es va fer el primer concert
pro-squat, setmanes abans de fer la primera ocupaci, cosa que demostra la implicaci que van tenir alguns grups musicals en les primeres accions. Tamb a Transformadors, entre diferent gent com Drama del Horror, el Marc Viaplana i daltres
activistes vam poder organitzar visites histriques com les de Razzia, Impact o BGK,
lactuaci del grup Rattus de Finlndia que finalment el mateix dia del concert es
cancell, o moltssimes actuacions de grups barcelonins. Ancdotes de les daquella
poca hi ha moltes. El segon dia en qu actuava el grup Razzia, la policia va fer una
gran rtzia a la porta i semport ms de vint persones a comissaria, cosa que supos
que, econmicament, el concert fos gaireb un desastre. Tot succe perqu alg rob
un mel duna fruiteria que hi havia enfront del Casal, shi presentaren cinc o sis
furgons i semportaren a tothom que van trobar al carrer, concretament, als punks
de Sant Boi, el Prat i LHospitalet, joves que van establir una gran amistat a la comissaria del carrer Llria. Finalment, ens van tancar les portes del Casal, desprs que
durant un concert, molt probablement el de BGK i Anti/dogmatikss, els punks de
Manresa (Mazinger, Animal i companyia...)
destrossaren els banys ...

65

la baska para la
ierto hecho por
nc
Co
NA
A.
LL
TA
PO DE BA
ieres joderlo? VE
TA, NO UN CAM
a... Por qu qu
ES
,
en
FI
te
bu
A
te
n
r
UN
ci
vi
za
di
ES
,
ni
O
EST
guapos, orga
Psatelo bien
-CONCIERTOS.
EN
barata, grupos
a
A
DE
ad
CI
JO
tr
EN
S
en
OL
LO
a,
A
VI
sk
ba
STA DE
TE... NO
a los dems. BA
OS A DIVERTIR
n nos
r, no emprees
LOS CONCIERT
dejes que tambi
vo
fa
NO
r
,
po
as
,
id
ro
ov
pe
m
...
s
te
te
ha
an
CIN
c
st
rr
EN
ba
bo
RV
do
baila, em
LA INTE
s han jodi
DEN, EVITEMOS
. Los nazis ya no
OR
OS
O
RT
IM
IE
N
NC
M
CO
LOS
NER UN
als concerts).
ANOS A MANTE
que es repartia
F
jodan sta. AYUD
ND
d
a
et
av
ct
OS... (O
DE LOS MADER

Dnde est esa anarqua de la que tanto hablas?

Dnde estn tus ideales y tu personalidad?
Est en tu cerebro o est en tus puos?
Una vez ms, LOdi Social

Lany 1984 s lany en qu el hardcore i les noves

propostes post-punk van arribar a Barcelona. Primer
van ser els MDC (Milions de Policies Morts, dEstats
Units), desprs els Razzia (dAlemanya), al juliol els
Impact (dItlia) i desprs de lestiu, els BGK (Balthasar Gerards Kommando dels Pasos Baixos,
Balthasar Gerards va matar al rei dels Pasos Baixos
el 1584): pquer internacional de hardcore punk
activista. Posteriorment van venir Frites Modern,
Gepopel, Blut + Eisen, Torpedo Moskau, Negazione,
Youth Brigade... La majoria daquestes bandes es
preocupaven de traduir al castell les seves lletres,
imprimir-les en una octaveta i repartir-les a lentrada
dels concerts. De lactuaci de MDC es pogu llegir
posteriorment al nmero 11 de Movimiento Moderno:
"John Wayne ense a los americanos a matar indios
y japoneses... Si John Wayne no hubiera muerto, sera
el nuevo presidente de Estados Unidos", argumentaba
el bajista, un tipo semicalvo con unas gafas tipo Lennon y una barba tirando a canosa, antes de tocar su
single John Wayne was a nazi. Realmente autntica y
total la actuacin de hora y media de estos bulldozers
del punk que no dejaron sin remover ni un solo problema de esta sociedad, dulce sociedad (El Iniciado). La
interpretaci dEl Pas era, per, una altra, sota el ttol
de Unos punks desengaados deia: La actuacin del
grupo sirvi para evidenciar que mientras este movimiento es en Europa una actitud vital, se transforma
en pura esttica al llegar a la costa californiana. [...] El
punk, para el grupo, no parece haber sido ms que
un lenguaje con el que llegar a ciertas generaciones
(Ernest Calls).

Al Tarkus tamb mhi port el Gos, com al Roca, als Pescatas o a tants daltres
llocs, ell era qui mensenyava les coses que els meus pares no volien que
mensenyessin... Al Tarkus, el vell, el petit, el del carrer Escudellers, on ara hi ha
la plaa del Tripi (George Orwell), hi havia lAmparo. Jo me'n recordo della, ella
de mi no, per se'n recorda de tots els meus amics, casualitats de la vida, i poc
atractiu que era un... Daltres bars histrics van ser el Fantstico i el Boogie, els
dos primers bars als quals vaig anar, molt cntrics, quan el Casc Antic encara
era com era, abans del 92 i la seva neteja. El Boogie posteriorment canvi de
nom i passar a anomenar-se Concentrik. Tamb la pizzeria La Rivolta del carrer Hospital, don sortien dotzenes de pizzes sempre que hi havia detinguts
i un dels primers llocs habituals dencontre de punks i llibertaris. En aquells
moments el centre histric va patir un canvi i alguns dels bars de mala mort,
de drogues, prostitutes i societat marginal sense recursos, van comenar a
canviar de mans i a ser gestionats per joves. Al mateix temps hi havia un flux
juvenil dels barris i les ciutats dormitoris cap a al centre de la ciutat, ja que
aquests pisos vells, desgavellats i prou grans com per viure de forma comunitria eren ms assequibles econmicament. Aix va ser com vam comenar
a fer nostre el Casc Antic de la ciutat, i sobriren altres espais com lIncreible
Pero Cierto, el Descontrol, el Bar Bar, el Marx JL, el Piaf... De lantiga fornada,
dels bars de tota la vida, no oblidarem mai el Chim-pom que portaven el Murillo
i la Lola, parella dactivistes llibertaris, en un pis del carrer Hospital, i que
desprs gestionaren els seus fills, un cop traslladat primer al carrer Calders i,
ms tard, al carrer Aviny. A partir del 86, i especialment del 87, lAjuntament
inici la neteja olmpica que busc lexpulsi de tota aquesta poblaci aliena als
seus plans de futur turstic i dels espais que utilitzaven.
De fet ning no pot negar la importncia que, en determinades lluites, han
tingut locals com el Caf Voltaire, el Rivolta, el Canastos o el Maxs Bar
(El Temps, 22/6/1987).

66

67
Punks compartint pizza a la mtica Rivolta del carrer Hospital. Foto: arxiu Yuju.

,
os ,

Libre, Cdigo Neurtico

Nac en el arrabal,
a golpe de correa aprend a andar,
vea la chimenea gris devorar la vida y soaba con ser...
Libre, y poder decir lo que pensaba sin tener que huir.
Esperaba quin sabe qu pero no lleg,
a cada paso un puntapi.
Madre, no pases inquietud por m,
en la crcel de la injusticia estoy,
la lucha seguir sin m y cuando salga ser uno ms.
Dnde ests?
Siempre es de noche aqu,
escrbeme, dime que todo va bien.

rem agosarats, atrevits. Aix, a mitjans

dels 80, mentre el PSOE sesforava per
acabar fsicament amb qualsevol referncia activa de les lluites autnomes
de finals dels 70 mitjanant totes les
formes imaginables, nosaltres, un grup
de jovenets poc educats polticament,
reivindicvem el moviment autnom, la
resistncia i l'estructuraci al marge de
partits i sindicats, i les assemblees com a
forma de discussi i presa de decisions.
No s destranyar doncs que els cossos
policials i, en especial, totes les brigades
poltiques, socials, poltico-socials, juvenils, polticojuvenils, juvenilsocials de la
Policia Nacional, de la Gurdia Urbana,
del Mossos dEsquadra, de les empreses
privades de seguretat, de la mare que
els va parir... estiguessin a laguait de
les nostres accions. Daquesta manera,
mentre el 24 i 25 de gener del 83, la
Policia Nacional desarticulava el darrer
grup autnom conegut pblicament que
va funcionar entre Barcelona i Valncia;
i, el 22 de mar del 84, la Gurdia Civil
muntava lemboscada de Pasaia i assassinava a sang freda quatre activistes dels
CAA, nosaltres comenvem a signar
pintades com Autnoms Barna i, molt
poc desprs, a reivindicar la memria
daquests activistes. Posteriorment vam
poder creuar experincies i compartir
lluites amb alguns dells.

d
Alg creu que la pres doblega lesperit daquells lluitadors amb una convicci
va ado
a
l
r
tan gran que acaben sent empesos a la lluita sense marxa enrere?
s c st

i continu
arquista
in
c
a
ti
o
r
d
a
n
p
a
com
do de
e
ta, acusa
culado un
d
is
ti
a
r
u
it
a
q
s
r
c
e
a
il
n
D
nencia
nomo A
te
titulava
t
y
u
s
s
uts
A
a
o
g
P
o
iv
n
l
d
s
ti
E
83
oman
et de
explo
gener del
minado C cuatro artefactos
rant els s
e
o
o
n
m
r
e
u
d
te
n
o
n
e
El 30 de
S
u
r
,
s de
ones
tinua
olocar
miembro
rPilar Qui
a per con
rmada, c
a
,
n
a
s
B
lo
o
le
a
e
n
a
c
e
a
r
r
ava Los
o
a
tr
m
B
ed M
i qua
z robos a
alencia y
Valncia
del
uel Bosqu
par en die n detenidos en V
s dells a
Vila, Mig
el titular
e
a
ia
tr
r
e
,
a
d
o
t)
,
r
M
r
e
e
ts

if
s
u
fu
e
o
g
,
s
L
J
n
s
a
,
a
ti
n
n
to
e
e
m
r

d
p
r
a
ait
obe
os a
ts set
o Marn G
laguer i R
condenad
s daques
,
n
ta
u
a
v
is
lg
u
a
n
q
a
(Guillerm az, Jos Dign Ba
a
r
u
ana
er q
int-se
oB
utnomo
ig conix
85, refer
cinta
del Camp
n grupo a ic Sotero, a qui va
ener del
u
editar la
g
e
e
m
d
d
a
s
0
v
o
1
r
s
l
b
ll
E
m
e
m
.
a
b
a
, tots
ie
n
s
n
m
a
m
ja
lo
r
A
o
e
ce
el g
atr
AP.
tre r
l Pas: Cu entre ells hi havia llavors estava al K
iroles, En
u
q
s
e
.
ta
is
r
a
mateix E
,

sM
erta
s, que
n 90 aos
iquete y lo ort als presos llib
del Carle
que suma
p
a travs
Juanito P
u
s

e
s
d
e
e
d
s
r
n
s
p
u
ia
la
r
ecti
de Can B
sortir de
ntre coll
a la pres
epartits e
en directe seguits van ser r
68 els fons acon

Tot i que lEsglsia ja no era gaire present

en la vida quotidiana, normalment els de
la nostra generaci havem passat per
leducaci religiosa en major o menor
grau, i tenem plena conscincia del que
havia significat per lanterior rgim i el
que implicava per a tota la humanitat,
quant a desigualtat i poder. Per aix,
gaireb totes les bandes punks de lpoca
tenien un fort component anticlerical
i ateu, i aquells anys 80 es realitzaren,
principalment al Pas Basc, algunes
contraprocessons atees durant la Setmana Santa que tingueren fora ress.
Aquestes manifestacions siniciaren a
Vitoria-Gasteiz el 1984 i a Agurain lany
85, a totes dues poblacions amb el suport
de dos dels grups de rock que comenaven. A Vitria hi havia Hertzainak,
grup fora vinculat a membres dels CAA
i poc desprs a Resiste (revista autnoma
similar a La Lletra A) i Hala Bedi (la rdio
lliure de Vitria); i dAgurain eren els
membres de La Polla Records. El cartell
trencador de la manifestaci atea de
Vitria del 85 va quedar en el record de
tots els que el vam veure: Es el cartel en
el que le est la virgen chupando la polla y
resucita. La verdad es que es muy bueno
y no pas nada, pas con el otro cartel,
el de la Virgen Blanca, y para m incluso
era ms fuerte el de la resureccin, en
declaracions dAlfredo, creador del cartell,
al llibre Hertzainak, la confesin radical
(Aianai, 1993). Lany 1986 les processons atees es van escampar per tota la
geografia del Pas Basc, i a Barcelona vam
sortir en process per primera i darrera
vegada Divendres Sant daquell any, sota
la benedicci del poeta Jess Lizano, que
exerc de Mestre de Cerimnies, i davant
la mirada incrdula de turistes i policies
municipals. Amn.

u
e
pi do f n, n. o,
y

e
n
os mu raci aci o su
n
v
a n
l
o
n
a sa er o.
m u
on ara r un s tu l et ern
c
p za de fi
o
tic ras re rar s el in
s
l cu a y log pu s
e p s y boc os des imo
d
to a tiv a er
a
ur san ar l ona tern pref
g
,
r
a fi tas er s d a e n,
Un ofe es c eo vid ligi css
pr sab equ una re pati
si n p ay mos eno
co si h ere , Fr
Y qu in
no elig
R

As que vais de cristianos?

Explotando en las empresas
y el domingo un cirio a un santo...
Cristianos, GRB

69

70

13 de desembre del 84, concentraci enfront la casa

desallotjada de Torrent de lOlla. Foto: Robert Ramos.

Els primers anys de la meva vida, a partir que comeno a prendre

decisions, el meu germ, el Ferran, em cuidava. No oblidar mai
lesbroncada que li va clavar al Pepe Rocker quan es va assabentar que
mhavia fumat el primer porro, tot i que el peta no me lhavia passat
ell, sin el meu monitor de lesplai, en Llus Bosch (el Pepe es deia
Jos Lus Lapedriza, en aquells anys encara li diem Lape, que era
labreviatiu escolar del cognom, desprs va tenir mil i un malnoms,
entre ells el Repre o 7 Ruedas, ja que munt una agncia de contractaci amb aquest nom). Era lany 82 i viem un concert al Moll de la
Fusta, durant les festes de la Merc: la final del concurs de rock que
guany Rigor Mortis. Quan deia que el Ferran em cuidava, em venia
al cap la imatge de la nit del 7 de desembre de 1984. Aquella tarda
havem realitzat la primera ocupaci reivindicada com a projecte
social de lluita per la mancana despais per a
la cultura jove, al
carrer Torrent de
lOlla de Grcia, jo
tenia setze anys
i, com innocents
que rem, no ens
espervem una
resposta tan rpida
i desmesurada per
part de la policia. El
Ferran va intentar
mantenir-me tota
la nit lluny de les
zones ms conflictives i vaig passar
tots els moments de
tensi amb la Maite,
que tamb era una
criatura com jo i a
qui tamb la seva
germana gran volia
mantenir a cobert.
El Ferran em cuidava, al mateix temps
que mensenyava
opcions i, des que
vaig comenar a
prendre decisions,
sempre les va acceptar, respectar i
recolzar, tot i que
de vegades tamb
el feia patir amb el
meu nervi.

txo matava, dun tret al cap disparat a

El 6 de desembre un policia nacional borra
el
que hi hagus delicte ni motiu aparent, quan
curta distncia, un jove barcelon sense
41,
,
lOlla
de
ent
Torr
,
elona
ocupaci de Barc
7 de desembre el CSB realitzava la primera
lassassinat policial. El diumenge 9 de
garia
ama
que
ia
notc
la
a
safat
en
els posvem
ia principal de portada Nacen en Barcelona
desembre es llegia a El Peridico com a notc
la
quals ho van estar durant 36 hores, entre
los ocupa-pisos. Dinou detinguts, divuit dels
,
GRB
el
lng
he,
Bolic
el
havia
hi
guts)
ser detin
gent que va entrar a la casa (i per tant van
ts
quan
uns
i
el Miguel, el Sebas, el Jose Carnicero
la Tina Sentido Comn, la Rosa Resorte,
els
els quals estaven el Mimo, la Pa, per tamb
entre
rt,
supo
ms. A fora, un bon grup de
ina,
Carm
la
l,
lAbe
ly,
Char
al
dar
ia, crec recor
companys de lAteneu Llibertari de Grc
de
obrir les portes de lAteneu i que desprs
van
ens
que
anys
comp
,
Llus
el
r,
el Pasto
ndre
respo
com
nyar
i ens van comenar a ense
l'ensurt inicial, van comenar a moure fils
neu,
lAte
a
ocar
conv
vam
que
sa
la roda de prem
a les agressions de lEstat. Lendem, en
eus com el de Poble Sec.
aten
res
dalt
anys
comp
nts
prese
ja van ser
st
, la primera crida a organitzar-nos en aque
punk
Locupaci shavia gestat en el moviment
punk
s
ment
movi
els
in
opess
aconseguir que sapr
sentit la va fer el fanzine Subttulo, que va
a del Horror, els dos fanzines punks amb ms
Dram
i
NDF
per
lida
recol
ser
i llibertari, i va
uns quants mesos que sempraren a comenar
r
presncia. La preparaci de lacci va dura
de
ssitats (propaganda, fons econmic, xarxa
a organitzar-nos per cobrir les primeres nece
erdam
mst
com
ts
ciuta
t
visita
m
ts joves have
suport, etc.). A ms, durant lestiu, uns quan
ixevolupat, visites que ens aportaren un cone
desen
ms
molt
a
estav
ment
movi
el
on
o Mil,
aude
a
nativ
alter
o hace suya la propuesta
ment mnim dexperincies reals. Este grup
y rechaza tanto lo que califican de "sistema
nda,
vivie
la
y
ocio
el
jo,
toorganizacin del traba
ca
anismo urbanista de la democracia", y la polti
consumista de ocio" como "la farsa del hum
do
parti
del
ca
s de jovenes sirven a una polti
municipal en materia de juventud. "Los casal
es de los propios jvenes", afirman
sidad
nece
las
a
no
y
nto
dirigente en el Ayuntamie
(El Pas, 10/12/1984).
como
etante que surjan colectivos espontneos,
... De ah que resulte especialmente inqui
su
por
dar
recau
a
an
esta pgina, que se dedic
el que hoy protagoniza la informacin de
osa
dolor
una
son
,
ebles
inmu
e
isadores de bienes
cuenta. [...] Estos amigos de lo ajeno, requ
Traran.
inspi
que
lsa
repu
la
ah
De
iana.
a cotid
caricatura de nuestra peripecia econmic
es un
a base de darle patadas a las puertas y se
l
socia
n
orde
o
nuev
un
lecer
estab
de
tan
asunto que, por incivil, inquieta
9/12/1984).
(Manuel Martn Ferrand a El Peridico del

71

Una mostra de malnoms dels 80: Estroncio, Figa Torrada, Perro, Gargajo, Demonio, Sex,
Shock, Loco, Speed, Zanahorio, Flash, Vmito, Panko, Punki, Ballenero, Orangutn, Garrote, Garfio, Basura, Disorder, Pirulas, Diarrea, Kutre, Strong, Damned, Virus, Nasty, Feo,
Latas, Vicious, Mestizo, Birras, Kadver...
Noms de grups: Odio Social, Kangrena, Shit SA, Epidemia, Vmitos Clandestinos, Atentado, BOE, Fimosis, Frenopaticss, Residuos Nukleares, Desechables, Coitus Interruptus,
Attak, Kaoss, Napalm, Vuestra Puta Madre, Santa Alianza, No hueles a perro, Los Bastardos de la Reina, Deportados de Auschwitz, Puritanos, Anti/dogmatikss, Subterranean
Kids, Extrema Uncin, 7 Pies bajo tierra, Mariposas Violadoras, Hardcore Rabieta, Acci
Directa, Kaos Urbano, Cdigo Neurtico, Antimanguis, Piorreah, Monstruacin, Decibelios, Disturbio, 100.000 Profilcticos, Sndrome Txico...

72

Todo es mentira en l, pobre de t si has credo en l,

velos infestos que impiden rer ante su vena sin porvenir,
baila el falsario sin timidez, te hace dao, has credo en l,
l miente como si fuera normal en la puertas del da final.
l no te amar, l no sentir, es mentira, l, l es muerte, l.
Pobre pigmeo en soledad, en la selva de una habitacin,
sueos que nunca ver cumplir pues con la muerte ha querido pactar,
muerto y muerta unidos estn, tristes soldados, sin opinin,
a lomos de un caballo letal por un sendero sin final.

Dones punks als Mensakas, la Rosa,

la Georgina, la Neska, la Silvia,
l'Eva i l'Alicia. A baix a l'esquerra
alg que no recordo...
Font: Arxiu Rosa.

l, Cristian Dios

Concert de la PUAJ, 30 de maig de 1986 a

lAteneu Popular de 9 Barris, a m dreta en
primer terme, la Kari, actualment empresonada a lArgentina. Foto: Xavi Mercade.

Encara que no he escrit gens sobre dones ni

nhe anomenades gaires, aix no significa
que el moviment punk fos masclista, sin que
en aquells temps nhi havia poques, de dones
punks. Les primeres que vaig conixer van
ser la Silvia i la Rosa Resorte, tamb la Juana,
de Dios, i la Tere, de Desechables, tot i que
aquestes dues no es consideraven punks. Recordo tamb la Merc, Meme, la Margui, companya del Quoque, la Yuju, la Pa, que havia estat
amb Frenopaticss i era germana del Boliche,
la Yolanda... LEmi tampoc era punk en imatge,
per all estava. Menci especial a algunes
noies de la penya dels Shit, com la Kari, ms
punk que qualsevol punk, filla dun desaparegut
de la dictadura militar argentina i que en tornar al seu pas, anys desprs, a finals dels 90,
opt per la lluita armada internacionalista. Va
ser empresonada posteriorment al Brasil i desprs extraditada a lArgentina, on encara resta
a la pres. O la Lali, germana del Marc Garca, i
la Patri, que anys desprs van fer un grup que
es deia Draps Bruts. Poc ms tard vaig conixer
la Georgina, que portava a Informe la roba que
feia, destil punk, s clar.Crec que la feia amb
la Paloma, eren la gent de la Punk House, on
tamb hi havia lAlicia i don sorg el Kaf Volter.
Per all tamb hi havia la Maite, que vivia a una
altra casa al carrer Comtal, em sembla. La Isa
de IV Reich tamb va viure aquells anys a Barcelona. Una altra era la Neska, que ara i des de
fa molts anys ens fa lloc a les ones des dels seus
programes a Rdio 4. A partir del Volter, va
haver-hi un increment important en la presncia de dones: Tienen entre 15 y 34 aos. Hay
ms chicas que en otros grupos alternativos
(El Peridico, 13/7/1986).

Com he anat explicant, les drogues eren

molt presents a les nostres vides. Jo mhi
vaig resistir durant un parell danyets.
El costo, el tabac i lalcohol es trobaven a
qualsevol cantonada, s clar, a banda daix
a principis dels 80 hi havia les pastilles farmacutiques (centraminas, dexidrinas, etc.),
els tripis i lherona, poc ms.
Ja a mitjans dels 80, des del Pas Basc,
comenaren a entrar quilos d'speed comercialitzats especialment per al jovent punk
i, gaireb de forma parallela, la cocana va
envair els carrers, provocant als consumidors ms selectes. Les pastilles no les vaig
provar mai perqu el seu origen farmacutic no em convidava al consum, per el
que ms odiava era lalcohol i lherona, ja
que considerava que tembrutaven com les
pastilles, per a ms tenganxaven molt. De
tota manera, tenem clar que, de les drogues,
el pitjor no era tastar-les, sin la utilitzaci
que en fssim. Aix doncs, tot i ser clarament
contraris a les drogues dures, s que vam
anar sentint la necessitat de provar les diferents substncies per poder parlar amb un
mnim de coneixement de causa. Daquesta
manera, ja majors dedat, vam decidir anar
a msterdam a provar lherona, doncs no
volem fer-ho a Barcelona, el Piquete, que
va venir en aquell viatge desconeixent les
nostres intencions, es va emprenyar moltssim amb nosaltres i de poc no ens deixa all.
Nosaltres rem de la segona generaci, i la
gent de la primera que ja havia passat per
aquell trngol no volia ni sentir-ne parlar.
Nosaltres, com deia, ho fiem com a aventurers, per tenint molt coneixement del que
estvem fent, que no era altra cosa que un
experiment perills, ho vam fer un parell de
cops, sempre a msterdam.
Aqu el que ms es consumia era l'speed, jo
lhavia provat una nit a Grcia, desprs duna
manifestaci per lassassinat den Mikel
Zabalza al Pas Basc lany 1985, hi havia

hagut uns quants aldarulls i, rebentat, ja

de matinada, lamic em va dir que all em
pujaria els nims. Vaig utilitzar l'speed
durant dos o tres mesos i no lhe tornat a
tastar en ma vida. La cocana ha estat una
substncia ms puntual per continuada
al llarg de tota la meva vida, utilitzant-la
de tant en tant en nits concretes, sense
sentir-ne mai necessitat. Com he dit,
lalcohol no mha agradat mai. Tabac, tampoc nhe fumat. Lnic del que realment
he abusat s de la marihuana,
per considero que per la meva personalitat mhauria costat dur endavant la vida
sota aquestes condicions socials
sense fumar herba.

73

74
75

LAlberto GRB i la Rosa Resorte jugant amb unes ratetes. Foto: Arxiu Yuju.

El gener del 85 vaig comenar a fer un

programa a Rdio PICA, I dont care es
deia, la sintonia era la can del mateix
ttol dels Ramones. Era un programa de
punk poltic i tant el ttol (No mimporta)
com el grup de la sintonia eren una
contradicci amb el contingut del programa. Aquestes contradiccions buscades
formaven part del moviment punk, ja que
encara que de vegades semblssim dogmtics, no ho rem, i daquesta manera es
contraposava la negaci de la implicaci
social del ttol, enfront el contingut real
del programa. Estava enregistrat sota
unes condicions deplorables, per tenia
un alt valor comunicatiu. El feia jo sol i arribava a ser trilinge, ja que, en ocasions,
a ms del catal i el castell, sense saber
ara ben b per qu, hi inseria frases en
angls. Un mes abans de la primera emissi havem realitzat la primera ocupaci i
lNDF sem quedava curt per informar del
que comenava a succeir a lEstat, al voltant del moviment punk. Estava ja implicat
en massa activitats i lNDF trigava molt
en sortir per falta de temps: la rdio era
un mitj ideal per a un programa setmanal. A les emissions informava dels primers desallotjaments i daltres activitats,
com els concerts que es feien a Barna;
per tamb era la forma en qu molta
gent podia escoltar els grups de casa, de
lEstat i internacionals, especialment europeus, propers i desconeguts i on a ms
tradua les lletres de les canons, donantlos la importncia que normalment els
mateixos grups els donaven.

El 17 de febrer del 85 ho vam tornar a intentar i socup una petita casa del carrer
de Bolvar nmero 12 de Vallcarca. Per
primera vegada un grup de joves comenava a viure lexperincia docupar amb
totes les seves conseqncies. Es comen a pintar i rehabilitar la casa i, fins i tot
va haver-hi temps de comenar a pensar
que shi podria fer:
Segons ens manifestava un dels seus
ocupants, que ara es troben al carrer amb
els seus mobles i altres estris en cerca
dun altre lloc on poder anar a viure, a la
casa volien fer un taller de fusteria, bijuteria i altres tipus dartesania, aix com
un local per a fer-hi actuacions musicals
i de teatre (Avui, 7/3/1985). La casa va
ser desallotjada amb ordre judicial i sense
detencions el 6 de mar i reocupada
lendem, desprs que els ocupants dormissin al ras enfront la casa, aquest fet
provoc que els mitjans sen fessin ress i
el local es comen a convertir en centre
habitual de trobada de joves. Quan fou definitivament desallotjada, el 28 de mar,
es produren catorze detencions. Cinc
daquests detinguts, que ja havien visitat
el jutjat desprs de locupaci del Torrent
de lOlla, van ser empresonats per desobediencia a la autoridad judicial en haver
reincidit en reocupar una casa, desobeint lordre expressa del jutge en aquest
sentit, un fet codificat com a falta, que no
hauria d'haver suposat l'ingrs a pres.
El Noticiero Universal del dia 30 de mar
publicava el titular: Cinco squatters ya
tienen hogar: el juez los mete en la carcel,
eren: Miguel Burgus Casera, Fernando
Gmez Torres, Cristina Gil, Carmen
Frigola i Maria del Mar Gonzlez Bonilla.
Carlos Buira, que desprs del desallotja-

ment, tamb va passar la

A banda dels diversos ateneus lliberprimera nit a comissaria,
taris del Barcelons, que formaven
va ser alliberat pel jutge
lAssemblea Llibertria, a Catalunya hi
per ser menor dedat.
havia un ateneu que destacava per sobre
Aquella nit els ocupants
de tota la resta de collectius llibertaris
que no van ser detinguts
per diversos factors. Duna banda, per
sinstallaren improvila producci de propaganda duna certa
sadament a la plaa Sant
qualitat: ells iniciaren la publicaci de
Jaume. Lendem es
La Lletra A i en totes les campanyes,
traslladaren als jutjats
ens sorprenien amb els seus cartells,
i, desprs de conixer
en el quals no hi havia ni un rac de la
la decisi del jutge,
marginalitat urbana que nosaltres tant
decidiren convocar,
utilitzvem a lhora dexpressar-nos.
dissabte 30, una maniDuna altra, lorganitzaci com a collectiu
festaci de solidaritat
ciutad amb presncia al carrer com a
amb els presos, que
corrent dopini, que en una ciutat petita
provoc deu detencions
com era Reus els permetia gaudir duns
ms. Diumenge 31 es
privilegis que a nosaltres, habitants duna
realitzaren concengran urbs, ens eren impossibles dassolir.
tracions davant les
Pel fet de disposar dun espai idoni, com era
presons de Wad-Ras i
el Parc de La Palma, la Festa de la PrimaLa Trinitat i el dimarts
vera de Reus es convert en una gran cita
2 dabril es particip
anual que lAteneu Llibertari organitzava
activament en una
com a punt de trobada i convivncia. Ens
manifestaci contra
trobvem any rere any els membres dels
uns desnonaments
diferents ateneus tant per ajudar a organital Polgon Canyelles.
zar-la, com per gaudir-la. La primera vegada
Finalment, el dia 3,
que vam anar a un acte seu, per, no va ser a
cinc dies desprs de
la Festa de la Primavera sin a les Sis Hores
ser empresonats, van
de Rock que organitzaren el 25 de maig de
ser alliberats. La deslany 1985, i on actuaren entre daltres Odio
mesurada repressi,
Social. LAteneu Llibertari de Reus va ser una
lempresonament que
gran escola dactivistes i exemple per a molts
ning no esperava,
joves de les comarques tarragonines que a
provoc poc desprs
principis dels 90 gaudiren duna petita xarxa
la dissoluci del CSB.
per diferents pobles de la zona.

Mentre es
cric aix e
agradave
scolto aqu
n, i tant m
ells progr
agraden:
ames, i se
Minor Th
Crass, Up
reat, Rap
right Citiz nto totes aquelles b
presaglia
Kina, Epil
andes que
ens, Raw
, Massake
eptics, Im
Po
ta
r, Terveet
pact ...
Kadet, Blu wer, Razzia, BGK, W nt ens
t + Eisen,
r
etched,
Septic De
ath, Dirt,

76

77

La primera vegada que els skins fatxes es

van fer veure aprofitant un acte pblic va
ser durant el concert de Decibelios i Shit SA,
el 29 de juny de 1985 a la Plaa Catalunya.
Aquesta s la data en qu es realitzaren les
primeres agressions per part dels boneheads
(els joves nazis amb esttica skin), els quals
entre mar i juny daquell any van passar de
ser visitants habituals de les zones punks
a declarar-se els nostres enemics. Durant
aquells mesos de confusi de comenaments
de lany, fins i tot el Tete (un dels nazis ms
actius aquells anys), que portava una jaqueta
amb la pintada Punks & Skins United, va
fer nit diversos cops a Bolvar, 12 i una de
les persones empresonades per locupaci
va ser l'acompanyant del Chafi (un dels seus
caps visibles) temporalment. Per durant
lestiu, la situaci comen a agreujar-se:
De repente, en cosa de un mes, los tos
aparecieron con tirantes con la bandera de
Espaa. Ya no podamos pasear por la zona.
A mi me dieron una buena paliza en Porta
Ferrisa, a las 6 de la tarde, entre trece me

rompieron la nariz y me echaron al suelo,

patadas y dems (Declaracions de Javi
Piorreah. Treball indit, Carles Vias)
Finalment, durant la celebraci de les festes de la Merc la situaci es torna insostenible: Aquell va ser el primer cop que
els dos grups ens vam encarar. Recordo
que va crrer la veu que estaven pegant
a uns punks, vam anar cap all i no eren
coneguts, per els agressors eren els rapats jovenets de Barna i de Roses, els vam
dir Qu coi esteu fent? i un dels nostres, el Punky, crec, els va dir que aquella
era lltima vegada, que el proper cop la
trobada seria diferent. All va canviar tot
(Declaracions de Jordi, Gos. Treball indit,
Carles Vias).
Poc desprs, durant el concert de Decibelios, a la sala Necronomicn, qued clar
que no hi havia possibilitat de marxa
enrere. Casualment, en aquell concert, el
grup convidat va ser Piorreah, on tocava el
Mestizo que posteriorment va fer carrera
com a militant nazi a Saragossa.

Chafik Ayachi
individus com
ia
p
pr
E, i molt
at
it
al
b person
itzaci CEDAD
am
an
n
rg
ue
lo
aq
st
de
de
et
en la camamb carn
de la banda,
arlos colabora
Gordo, ambds
C
.
En la direcci
el
7)
dy
98
ed
/1
Fr
/5
t
as Blanquiaularmen
Temps, 25
[...]. En las Brigad
socialista (El
Snchez o sing
al
a
on
ri
ci
na
na
io
a
uc
gi
ol
ideolo
chi Snchez y
ional Rev
imbuts per la
Tete, Hafik Aya
nguardia Nac
el
,
Va
r
n
po
er
a
rb
ad
Ba
ls
pu
Lario
paa racista im
Gordo, Antonio
con Freddy, el
.
de
1)
ci
99
in
/1
co
11
s
3/
le
,
zu
Peridico
El
(

la
ue
oy
R
Jos Mara

El 8 de juliol del 85 sinaugur a Barcelona el Congrs Internacional Sobre la

Joventut. El ms importante encuentro mundial sobre la juventud de los ltimos
aos com publicitava El Peridico a la seva edici de lendem de la inauguraci. Ens hi atansrem uns poquets companys del MOC, a fer acte de presncia i
repartir una octaveta en catal i angls expressant la situaci dels objectors a
lEstat espanyol i la nostra negativa a la Llei dObjecci. Hi vaig anar amb en Peter,
company infatigable de lAteneu Llibertari Estel Negre de Ciutat de Mallorca. Els
policies estaven tranquillets, per a laguait, com deia, nosaltres rem poquets,
quatre o cinc, i noms repartem octavetes. En un moment donat, viem que es
comencen a mobilitzar i que neguitegen: arriba un cotxe oficial, surt el Ministre
de Cultura, li fan el passads i intenten que no li puguem apropar loctaveta del
MOC, ell, molt poltic, es fa la foto recollint-la. Es deia Javier Solana, va ser Secretari General de lOTAN i s Comandant en Cap de lEufor (Exrcit europeu).

78

Lagost del 85 vaig pujar al Pas Basc per

primera vegada, vaig anar-hi sol, en tren,
per mhi esperaven el Gos, el Saina, el
Poly, el Damned i no s si alg ms, ja
que actuaven Odio Social a les primeres
Festes Alternatives i Atees. En arribar
a Gasteiz el Gos mesperava a landana,
jo a Vitria no coneixia a ning, ja que
tots els meus amics bascos eren encara
guipuscoans (el Javi del Destruye!, el
Richard del Brigada Criminal, el Cheroki
dnica Alternativa tots tres, fanzines-,
la Nekane, la penya dels RIP, dels Kortatu, dels Vmito, els BAP dAndoain, que
feien el fanzine Peste...), la meva idea era
estar uns dies a les festes de Vitria amb
els meus amics de Barcelona, i marxar
desprs cap a Donostia, on vivia el Javi
del Destruye! A landana mateix el Gos
em digu que el Saina havia desaparegut
la tarda anterior, durant la festa i en un
estat dexcitaci considerable, o sigui, ben
collocat. Mentre el Gos mhavia vingut
a recollir, el Poly havia anat a cercar al
Saina per hospitals i comissaries. Francament, estaven tots molt preocupats. El
Gos em port a casa de lEvaristo de La
Polla, que s on ell estava dormint i on

havia de dormir jo tamb, i vam esperar

notcies dels qui estaven buscant el Saina.
Finalment, el van localitzar en una comissaria de la Policia Municipal i vam anar-hi
el Gos i jo a veurel. Estava irreconeixible,
tot i que deia que els municipals no lhavien
tocat gaire. Sembla que shavia enfrontat ell
sol amb un grup de blusas (penyes tradicionals de les festes de Vitria, en aquells
temps molt tradicionalistes) i que els havia
destrossat un timbal. Quan els munipes el
van anar a rescatar abans que rebs una
bona pallissa, el primer que va fer va ser
destrossar el cotxe patrulla. Arrib a arrencar una porta, per resistir-se a la detenci
posterior, amb una fora sobrehumana,
producte de les substncies ingerides. Els
municipals ens ho explicaven incrduls,
tot demanant-nos qu havia pres. El que
ms recordo de la situaci s que lagent
present no ens va deixar parlar en catal i
que a mi, acostumat a parlar sempre amb
el Saina en catal, em va costar moltssim
articular paraula i donar-li nims, sort que
el Gos sempre ha estat ms prctic... Odio
Social no van poder actuar i el Saina pass
tres dies a la pres de Nanclares de la Oca.

skadi, el speed,
oga nacional de Eu
dr
la
n
co
s,
o
sim
st
patera y aledao
r se puesto a gu
lles Cuchillera, Za
ca
ba,
las
Despus de habe
ea
r
en
po
m
pa
se
co
e
s
qu
s d e copa tra
contra todo lo
ra
pia
ho
s
lim
ria
tia
va
os
s
e
a
tra
dic
di
y
de la banda,
mala y la empren
sa
. Perro, cantante
s)
sa
blu
s
(lo
Saina se rebot co
de
s
o
na
un grup
la s peas vitoria
tarles el tambor a
especialmente con
tratando de arreba
e las cinco de
ba
br
ta
so
es
r,

vi
pa
to
lo
a
e
e
qu
por la ciudad fu
as
que la ltima vez
elt
vu
Saina recibi
o
le.
nd
ar
da
,
pe rderse
edi a identific
oc
pr
e
qu
la
les
pa
blusas. Despus de
ici
un
artins impresa en
a patrulla de los m
suela de sus Dr. M
la
da
No
to
.
la maana, con un
j
ta
de
er
le
pu
e
a
do un
n una patada qu
patrulla destrozan
al primer muni co
tadas con el coche
pa
e qued hecho un
a
qu
di
sta
en
ha
pr
o
rr
em
ca
la
e el techo del
cara: despus
br
so
s
lto
sa
r
y meterlo dentro
da
le
a
cir
empez
nsiguieron redu
co
o,
usnbr
contento con eso,
om
as
su
s a otro polica ca
unis salieron de
lpe con las esposa
go
ro
[...] Nos
nt
pote. Cuando los m
de
z
ve
.
a
ra
Un
tu
ntos de su
che-patrulla.
edia docena de pu
del destrozado co
ado,
necesit ms de m
e
qu
en que haba qued
ra
do
ca
ta
la
es
el
en
icipal
dole un corte
que viramos
un
ra
m
l
pa
,
de
lla
ra
ru
ca
at
la
e-p
n
l coch
os ver tambi
dim
Pu
.
do
ina, que
ensearon fotos de
er
Sa
cu
al
re
un vistazo
isieron dar como
nos dejaron echarle
o
85)
eg
pero no nos las qu
19
Lu
9/
o!
1/
sim
3,
o
rt
er
posas... Fue
de Grcia, nm
l
So
El
(

da
na
golpeado con las es
de
rse
consegua acorda
en plena bajada no

79

80

Punks davant la porta del Kaf Volter,

carrer Agullers 18. Foto: Isabel pellejero.

El Kaf Volter sinaugur el 7 doctubre del 85,

sota el rtol i el nom oficial dAssociaci Arex. A
partir daquell moment i fins al seu tancament,
des dall es dirig una bona part de la petita
revolta que es realitz els mesos posteriors: des
de la concentraci per demanar locals enfront
els banys pblics, de poques setmanes desprs,
fins als fets del Concentrik, i la creaci de la PUAJ
o el Carnestoltes Antimilitarista. Quan dic que
des dall es dirig no em refereixo que la gent
que portava el Volter dirigs els actes, sin que el
fet mateix de l'existncia del Kaf Volter, va fer
que tota una srie de gent shi trobs, hi hagu un
esclat creatiu i comenaren a sortir mil i una idees,
algunes de les quals vam realitzar. La resposta
repressiva a les nostres propostes va fer que al
mateix espai es canalitzs la xarxa de resistncia
a la repressi, de manera que lespiral es va crear
molt aviat i acompany el local fins al seu tancament al voltant dun any desprs... La puerta est cerrada pero un guardia hace abrir, pide toda clase de documentacin, y revisa el
local a fondo. Le presentan permisos de Hacienda y Generalitat, pero faltan los municipales,
dice, y les invita a pasar por el cuartelillo (El Peridico, 15/5/86). El Kaf Volter era un local petit del carrer Agullers, 18, entre Sta. Maria del Mar i Via Laietana, gaireb un carrer.
La sala principal, lentrada, devia tenir uns 20 m2: difana, amb parets blanques els primers dos dies, al fons hi havia dues escales: a m esquerra, unes de baixada, i a m dreta,
unes de pujada. Les de lesquerra, dos o tres esglaons, et
portaven a un espai de 10 m2, on hi havia alguns
tamborets, la petita barra del bar, a la dreta, i la
porta del bany, al fons a lesquerra. Laltra
escala, la de pujada, et portava a una
saleta, una mena de balc que donava
a la sala dentrada, duns 15 m2, on
hi havia quatre o cinc tauletes i, a
la dreta, una porta que donava a
lhabitaci que feia doficina. Era
un lloc minscul que els caps de
setmana o les nits de concerts o
daltres activitats multiplicava la
seva capacitat de forma inimaginable, i on les parets sompliren
rpidament de pintades de tot
tipus, donant fe de la varietat
del personal que hi passava.

Al cartell fet amb motiu de

la inauguraci,
shi anunciava tamb lex
posici de
10 anys de lequip Butifarra
!
(grup de creadors de cm
ic on hi havia
lAzagra), i es podia llegir:
Si ests harto/a pero
tienes iniciativas. Si no has
venido a triunfar,
pero te encanta incordiar.
Si quieres hacer algo
ms que vegetar... Associ
aci Arex. Al nmero
2 del fanzine Papel pal cul
o de Tenerife, en un
article signat per lAlberto
de Teoras Histricas
es llegia: El Kaf Volter
adems de ser un bareto que est abierto des
de la una del medioda
hasta la raya de la media
noche, es un centro
cultural como la copa de
un pino. Es sala
de exposiciones (murales
, pinturas...), all
se realizan talleres (serig
rafa, prensa,
radio...), se monta un fan
zine, se organizan jornadas de informaci
n de movimientos alternativos.... Ja lan
y 2008 el Xavi
Mercad escrivia al seu blo
g, Rock Viu: Per
si hi havia un lloc impres
cindible pels moviments ms radicals, pun
ks i hardcore de la
Barcelona de principis del
s 80 aquest va ser
sens dubte el Kaf Volter
. Situat molt a prop
de Zeleste, al carrer Agulle
rs, ms o menys
davant de Santa Maria del
Mar direcci a Via
Laietana, hi havia el Kaf
Volter. Era un lloc
fosc i ple de fum, sense cap
ms decoraci a les
parets que els cartells eng
anxats amb cello i
les pintades dels clients.
Per trobar la barra
havies de baixar encara
ms fins un forat
on sempre tatenien amabl
ement el Punky i
lAlicia. M's impossible rec
ordar com eren els
lavabos o simplement si
en tenien. La birra
era la beguda oficial, per
tamb podies comprar fanzines i maquetes
. Sempre estava sonant Tijuana In Blue o els
RIP. Un espai nic
on es va crear un ambient
mgic impossible
de repetir. Anarquistes, tro
stkistes, punks,
rockers i borratxos i colleg
ials en una estranya cerimnia, tots uni
ts, fent fora i inspirant lAzagra que prenia
notes amagat des
dun rac. Assemblees, exp
osicions, taules
rodones i mam, molt de ma
m en aquelles
nits a punt de conixer els
malsons olmpics.
Va durar el que va durar
i va resistir tots
els atacs de grups fatxes
que van poder. Va
ser bonic mentre va existir
. Segur que dins
de les seves parets hi va
haver ms activitat
cultural i social que a mo
lts casals de barri
dirigits per lAjuntament
.
El Volter es tanc abans
de celebrar el
primer aniversari, durant
lestiu de 1986.

Dubto de quina va ser la nit en qu vaig

tenir la sort de conixer lIaki Garca.
Recordo perfectament que vaig acompanyar lAlicia i el Punki, crec que va ser la
nit desprs de lacci contra la installaci
dels primers wters futuristes i pblics de
pagament al Portal de lngel de Barcelona,
el 27 doctubre del 85. La inesperada repressi ens va deixar bocabadats, adolorits
i molt rabiosos, aix que vam buscar suports fora de les entitats organitzadores,
que de fet no existien (la proposta havia
sorgit, crec, de Rdio PICA i ens vam anar
afegint persones dels cercles musicals de
la ciutat, que reivindicvem Ms locals,
menys wters). Recordo que vam anar
a casa del Pepe i la Jose de la pizzeria La
Rivolta. Des daquell primer moment el vincle amb lIaki ha estat flexible per ferm.
Posteriorment, a La Rivolta vaig conixer
lAzagra i lEncarna, el Jimmi dels Tijuana i
tantssima gent del moviment llibertari i de
lesquerra extraparlamentria.

81

e
a lacte, sens
e convocava
qu
ta
s
ve
,
ta
s
oc
rm
L
de pe
at cap mena
haver deman
ses: Las olim
co
es
tr
al
d
e
tr
en
ia
n
clar, de
n traer so
ico que nos va
piadas lo n
que pagar,
y
[...] Para cagar ha
es
et
tr
re
r, por el
hay que paga
para estudiar
]
[... Locales para
que pagar
espacio hay
r [...] Pilla tu
ers para caga
a. Durant
crear, no wt
r
vente a da ca
y
to
en
m
ru
inst
eix la Policia
i festiva apar
itzar una
la concentrac
jove per real
un
t
de
r
i
l
Naciona
deixen dona
sistents deci
as
s
el
es
a,
i
ad
pint
entrac
ngut i la conc
ia,
suport al deti
l carrer Llr
de
a
ri
sa
is
m
co
la
a
i
trasllada
inesperada
realitza una
on la policia
a i det cinc
eg
nada crr
io
,
rc
po
ro
sp
de
menor dedat
. Hi havia un
nk
Pu
la
e
(d
persones ms
a
eren: Georgin
els altres cinc
os, Francisco,
tivista), Carl
ac
e
an
gr
i
se
ou
H
dedat va rebr
se, el menor
eav
gr
de
Salvador i Jo
do
ri
e result he
os
tal pallissa qu
Peridico. L
l
E
a
av
rm
fo
in
e
ns
qu
go
se
es
,
d
da
ayer, no
o explicaron
de
n
i
ac
al
punkies com
st
in
contra de la
que
estuvieran en
odernos. Lo
m
n
ta
os
ic
bl
p
o se
s
ri
io
to
ic
is
serv
cons
taba es que el
die
na
e
qu
s
ms les moles
stalacione
in
en
ro
ne
di
ro
gastase
ni un du en
no invirtiese
y
do
di
pe
a
hab
mos reclasotros llevaba
no
e
os
qu
s
le
ca
lo
cales ansiad
y aos. Los lo
a.
ic
s
m
mando aos
r
ya
ido para ensa
habran serv
r mejor para
nian otro luga
r
te
no
o
m
co
Y
eron a ensaya
protesta se fu
les
ca
lo
a
er
expresar su
na
ig
arios. La cons
ante los urin
para c...
es
er
t
w
no
y
r
ya
sa
en
ra
pa
8).
dia, 19/5/198
(La Vanguar

Com es deia aquell senyor amb bigoti, que la primera vegada que el vaig veure em va fotre una puntada de peu i em va deixar ests a terra, mentre
detenia la persona que macompanyava, la Georgina, i que posteriorment vaig veure a gaireb totes
les activitats repressives que ens envoltaven?
Quin crrec tenia?

82

LAzagra, el Carlos Azagra, va ser tamb un dels culpables, un dels que donaren hores
i hores, la seva participaci en els fets s impagable, com ho s la crnica que ha deixat
dibuixada del que va passar aquells anys. Arrib a Barcelona provenint de Saragossa,
on havia format part del Collectiu Zeta, lequip de les revistes de cmics Zeta i Bustrfedon. Lany 79 el nmero 3 de Zeta fou segrestat per ordre judicial i reb una denncia
per Escarnio a la religin catlica a causa dun dibuix pel qual foren jutjats i condemnats
un bon grapat de dibuixants, entre ells lAzagra, que va ser condemnat a quatre mesos
de pres, dos anys de llibertat provisional i set anys dinhabilitaci. Posteriorment, fou
acusat del mateix delicte, ja a Barcelona, quan formava part de lEquip Butifarra! Des
de les seves planes a El Jueves, provoc laparici del PGB i don imatge i visibilitat als
collectius actius, als que feien coses, als que creaven i proposaven, als grups musicals, als collectius, a les rdios lliures, als fanzines, als locals. Per als seus personatges
utilitz persones reals del nostre entorn, a El Jueves podem veure grans retrats
del Punki, de Jimmi i l'Eskroto (cantants de Tijuana in Blue), del Pepe de La Rivolta, del
Latas i de tanta i tanta gent que va ser present a les diferents activitats contraculturals
daquells dies de mitjans dels anys 80. Va collaborar amb portades de discos, samarretes, cartells, murals, pancartes i qualsevol forma imaginable de participar a les lluites
mitjanant el dibuix.

A les seves vinyetes

trobem reflectides, per exemple, les
visites que efectuava la VI Flota dels
Estats Units i les
rebudes que els prep
arava la ciutadania.
Les primeres rebudes
imaginatives, amb
molta teatralitat i bu
scant lespectacle,
van ser organitzades
a comenament
de la dcada pel GAMB
A. Ara tenem
una ocasi clara per
seguir-los fins que
no tornessin mai m
s. I aix va ser, el
GAMBA [...] va proposa
r amb leslgan
QUE SEN VAGIN! un
a campanya de
fustigaci als ianquis
i que consistiria en
no deixar-los tranquil
s i all on anessin indicar-los el port
amb el Yankees
go home, explicava en
Xavier Rius
a La Pua i el General
desprs duna
daquestes visites de
4.000 marines a finals del 81. Continuan
t amb els dibuixos
del Carlos, tant pode
m trobar crniques
visuals de concerts (co
m per exemple
del Prospe Rock 85,
on un dels guitarristes de La Polla reb
una pedrada al
cap a mitja actuaci)
com de manifestacions (els atacs al
Consolat dels EUA
durant la Cadena An
ti-OTAN del febrer
del 86), descripcions
acurades despais
emblemtics (com La
Rivolta del carrer
Hospital) o informac
i visual de fets
concrets (per exemple
el que succe al
Concentrik).

83

Pregunta treta del NDF nmero 7, de data novembre del 85, textual.

84

Ahora una pa los Decibelios:

Por qu no sacis la bandera espaola cuando tocis en Euzkadi?

La primera vegada que em van venir a buscar

tenia disset anys, era la tardor del 85 i va ser
a Informe, la botiga de la Juana, que ja estava
al carrer del Carme, 90. Jo encara no havia
tingut cap topada amb els skins feixistes, per
en coneixia algun, com ja he explicat, shavien
mogut en alguns dels nostres cercles. En
concret coneixia (o sigui, havia xerrat alguna
vegada amb ells) el Carlitos, el Makoki, a
lAlberto, que era fill de militar i vivia als blocs
militars de Vilamar, i a algun ms. El cas
s que aquella tarda van entrar a Informe el
Carlitos, el seu germ Freddy i el Chafi. Els dos
darrers van demanar per mi en actitud amenaadora. Per sort, ni el Freddy ni el Chafi em
coneixien i el Carlitos, que era el germ petit
del primer, lnic que em coneixia, i un xaval
com jo, no va dir res. Recordo que hi havia el
Ferran i suposo que tamb la Juana, el cas
s que van aconseguir treure-sels de sobre i
tot va quedar en el primer ensurt. Tot venia
perqu a lNDF havia posat una frase que deia
Estamos de fascistas hasta los cojones
y de los skins?.

La pregunta no era gratuta

i s doblement intencionada.
Entre els anys 83 i 85 vaig
anar sovint al Camp Nou, ja
que
els companys de linstitut hi
anaven, no anava a altra cos
a
que a passar lestona amb ells
.
No vaig pagar mai, mai nin
g
em va preguntar ni tan sols
si
era cul, com que anvem al
gol
sud entrvem gratutament
.
Em costava molt aguantar
algunes de les actituds, tot
i que
encara no hi havia nazis dec
larats, i finalment vaig deixar
-hi
danar desprs de tenir una
seriosa topada amb un grup
de
skins catalanistes, entre ells
el David, que pretenien ferme
cantar Els Segadors tan s
com
s. El Gos, que tamb hi ana
va
sovint, em va treure dall
perqu coneixia ms el Dav
id i
companyia. Jo no hagus can
tat
sota cap concepte.

Odio Social al bar 1981 de Santa Coloma, el 25 de febrer de 1984:

el Gos, el Zanahorio, qui substitu al Damned mentre aquest
feia la mili, i el Poly. Foto: Arxiu Gos.

Santa Coloma de Gramenet sempre ha estat

un mn a part ms enll del Bess, per
aquells anys va tenir certa presncia en la
nostra quotidianitat. LAzagra vivia a Santa
Coloma i ens ho recordava constantment a
les seves aventures. All hi havia el pioner bar
musical 1981, del carrer ngel Guimer, 5,
on shavien fet actuacions (dOdio Social i Olor
Insoportable, per exemple), presentacions
(Informe, Azagra...) i exposicions (de fanzines,
de cmics...), i tamb hi havia el Komit Oi!
de Santa Koloma i el local del PGB. Els anys
85 i 86 van ser anys confusos. En principi, el
Komit Oi! el formaven els punks i skins de
la poblaci (grup Olor Insoportable i fanzine
Oi!) per a partir de la polititzaci dels assidus al gol sud de lEspanyol, comenaren

El primer contacte personal que vaig tenir amb

ladvocacia va ser a travs dInforme, encara que
abans ja havia conegut alguns advocats a causa de
les ocupacions. La Mercedes, una scia que va tenir
la Juana, va decidir un bon dia tancar la botiga i
endur-sen tot el material, incloent-hi el material
que molts joves deixvem en dipsit a la Juana,
perqu la coneixem i sempre havia complert amb
tothom. Crec que la Juana, el Ferran, jo i alg ms
vam anar a casa de lestafadora que va acabar
avisant la Policia Nacional, no recordo com es va
desancorar aquella situaci, res gaire greu suposo,
per s que recordo que el Josep Maria Loperena va
portar el cas i que temps desprs vam haver danar
a declarar al judici pel robatori. La segona vegada,
ja va ser amb en Mateu Segu, a qui havia conegut
amb motiu de locupaci de Torrent de lOlla. Jo
treballava de missatger i un company de feina, el
Julian, venia haixix, vivia a les Casas Baratas de la
Zona Franca. Un bon dia, tot sortint de casa seva,
sem tiren a sobre dos secretes, arriba un cotxe
zeta, mhi pugen i all mateix em diuen que em
despulli, els dono la pedra, 37 grams, i cap a comissaria. Un cop all, el primer que fan s ensenyar-me
la foto del meu amic i confirmo que lacci no s
gratuta. Lendem quan passo a disposici judicial,
el jutge es queixa que li facin perdre el temps amb
una futilesa com la meva: detenci sense efecte. Al
meu provedor el van detenir poc desprs que a mi
i, bviament, li van dir que jo havia cantat, cosa que
no era certa. Setmanes desprs, sassabent que el

les sospites vers alguns dels membres del

collectiu, sospites que es van anar confirmant primer per companys de Barcelona,
i ms tard pels propis companys de Santa
Coloma, que patiren algunes agressions
directes dantics amics, com s el cas de
lAzagra, que va ser atacat amb el Calvo a
la Plaa de la Vila, i tamb del Janot, que
era la persona ms representativa del
Komite Oi! i que pat lagressi desprs de
donar la cara en un reportatge de TV3, on
es donaven les dues visions del moviment
skinhead. Aquestes agressions van fer que
sorganitzs un moviment de solidaritat i
que es fes pblica la situaci amb lobjectiu
devitar que empitjors, tot i que el local del
PGB pat amb posterioritat diversos atacs.

xivato era el pare del seu millor amic i llavors

xurrero de la Plaa del Nou. Al calabs de la
Via Laietana, em creuo amb un insubms que
explica totes les penes a un jove molt sospits,
qui desprs mexplica que est fent el servei
militar i lhan enxampat a lestaci de Sants
amb un parell de granades: s un ultradret.
A linsubms se lemporten a mitja nit i no el
torno a veure, de tota la resta, el feixista s el
primer a sortir lliure. Tamb hi ha un xaval
de la meva edat que coneix tots els policies
pel nom i que sembla habitual de la zona,
semporta alguna hstia perqu no obeeix i
no para dincordiar els agents: s el que dirien
un delinqent com. Em va sorprendre per
la naturalitat amb qu es prenia la detenci i
la dignitat amb qu afrontava la situaci. All
al mig, rebre la visita tranquillitzadora den
Mateu et donava molts nims. Posteriorment,
ja va venir locupaci de Cros 10, on el Mateu
va fer una feina impressionant, convencent
el jutge que la nostra versi dels fets era real i
aconseguint una histrica sentncia contrria al desallotjament. El Mateu va portar
tamb la defensa dels presos del Concentrik,
locupaci dEsplugues, i tants i tants casos
perduts abans de comenar-los i que de vegades guanyava.

85

Des
de
tigu
o en hace al
gn
gene
dos
ti
e
r
de la stamos, al) la pr empo, v
enim
n
e
F
senc
o
U
s
ER
ol
ayud
o
a ex ZA PB o por su ia de un s aguan
tra,
tand
lega
o
L
e
s gr
I
x
C
is
sust
A
lmen
ituti en los tencia y upscu o-sufrie
(Pri
ndo,
los d
incid
va d
mer te, no p
cond
ue
el
ei
en
m
en
Barn
u
a qu anifest den met as antig tes que cta, sin ndividu nuestr
a zo
aler

e no
u
o
e
p
r
s: L
a
a
r
s
s
d
o
e
ta
n
e
v
b
era
ms nt de la ellos [...] andas u ocan. C ms, po os llama a de div
on lo
No
r la
ertim
dos
ltrad
que
pres
s
c
S
una
o
q

sign ncia de onsintam erechist ue nos specho KIN-HE iento (B

s
t
atur
A
l
a
a
a qu s skins os band s para a ememos sima n DS [...] M rrio an
nazi
o
alse
a
m
q
o
i
s
n
u
sq
e
p
t
e
vol,
el co s i signa aramili drentar los fav ervenci ueaorez
n
tare
mun
al pe
t per
ca
s
icat
r
sort Colectiv en nues sonal c n como
o
ia de
os d
t
n el
r
os b
e
ls ce
que,
rcle Accin arrios!
s de
l Vol Alterna
tiva
ter).
de

Vamos dos presos. Nos miramos. Al principio es el silencio. Luego la media sonrisa y
las cejas arqueadas. Luego las confidencias. l no habla mucho de s mismo. Yo en cambio
tengo unas ganas terribles de hablar, despus de la tensin de los ltimos das del encierro y las ltimas horas en comisara, que fueron como das. A l le da igual por lo que
yo est, pero mi primer mecanismo es contrselo. No quiero ser ni ms ni menos, pero
me sirve para dar sentido a este destino comn que ahora nos une
(La insumisin encarcelada. Barcelona, Virus Editorial, 1992. Llibre escrit
per set insubmisos i que narra les seves experincies als talegos civils i militars).

El primer cop que em vaig trobar la violncia feixista de cara va ser el desembre
del 85, dia 6 o 7, durant les Jornadas de
Informacin del Movimiento de Ocupacin,
que vam organitzar entre NDF i MOB, un
collectiu inexistent que aglutinava sota
aquest nom les personalitats amb ganes
de treballar en aquest mbit desprs
de la desaparici del CSB. Bsicament,
eren les restes del CSB amb persones
inquietes que pullulaven pel Kaf Volter.
Lobjectiu era intercanviar experincies
amb els collectius docupants del Pas
Basc (Andoain i Irua) i Madrid (KOKA i
Legans), principalment. Un dia, desprs
de la xerrada amb la gent de Legans,
vam sortir del Volter cap a la Plaa Reial,
en el primer grup anvem el Punki, el
Rafa i jo. Ja a lalada de la Reial, al carrer Ferran, ens surt el Chafi amb quatre
o cinc nazis ms, el Chafi sen va directe
cap al Punki, es posa la m a la butxaca
i abans que pugui treure res, el Punki li
etziba un cop de puny a la cara. En aquell
moment comena ja la trifulga: el Chafi
acaba traient la porra extensible que buscava, i el Punki i el Rafa es defensen com
poden. Jo aquell dia vaig ser incapa de
reaccionar, per per sort, darrere venien
tots els amics de Legans amb ms amics
de Barna, i els nazis van haver de crrer.
Crec que el Rafa va acabar amb el cap
obert. Els mesos posteriors, el Kaf
Volter va patir dos atacs organitzats
de lextrema dreta, amb una fora
de xoc formada pels boneheads i
els vells militants dirigint els
atacs des del darrere.

86

El desembre del 85, aparegu en un riu del

Pas Basc, el cos, emmanillat i sense vida,
den Mikel Zabalza, desprs dhaver estat
detingut per la Gurdia Civil. A Barcelona
es convoc una manifestaci en protesta pel
seu assassinat, manifestaci que va finalitzar
davant la Delegaci del Govern, al carrer Mallorca. Llavors es realitzaren uns quants salts
intentant pujar cap a Grcia, on va haver-hi
fora carreres, barricades i, finalment, quatre
detinguts, entre ells, Marco Aurelio Sanz, Eskroto, dIrua, cantant de Tijuana in Blue, que
havia vingut per actuar a la festa del fanzine
La Oruga de dos dies ms tard amb ltimos
de Cuba. Prop de 40 hores a comissaria, va
arribar al concert pels pls i fet un cromo, que
s com sorties de comissaria aleshores si et
detenien en una manifestaci. Havia vingut
per estar-se a casa meva, amb els meus pares
i, entre que lhavien detingut i que quan va
sortir, com deia, ho va fer fet un cromo, i que
desprs, en comptes de marxar a casa seva,
va decidir quedar-se uns quants dies a casa
nostra, per restablir-se, els meus pares van
quedar perplexos... Encara el recorden amb
afecte.
l
sim e
nitzs a, dun
a
g
r
o
d
jo
i
atina
ran i
el Fer inc de la m tat a obrir
e
u
q
n
r
c
,
s
o
a
s
i
e
p
e
r
l
s
e
ant
c e
a. A
idiom
inada a Barcelon pare saixe o parlava
lt
a
a
n
m
fi
n
e
la
r
u
pare
rden
rec qu
alitza
m...
El me
reco zia van re a de casa. oni. El meu a mare i c esperve
b
m
a
t
v
e
z
t
t,
J
e
u
s
a
r
n
l
e
q
o
R
m
e
e
r
p
p
a
el
strum
ec la
ts que
nava
n a la
eus p
ans d
Els m els concer al, trucare ls i dema que saix s hores ab ar algun in a i comen
x
t
d
g
i
b
e
r
e
n
n
r
a
o
o
n
e
n
a
r
,
e
b
u
r
o

a
a
a
t
n
g
m
l
x
va
iba
fur
pri
litz
i ai
dia
rlav
eb n havien arr oneta i els b ells a la xem, loca
ue pa
dres,
r
q
i
n
e
a
e
g
v
v
i
i

m
d
jo
rg
e
ne
ia, qu
s per
puj a
b un
r la fu
ns co
es tro ca de franc n els Razz n rebenta k del barri qu tots e at.
e
a
i
b
r
n
v
er
una m l Ferran. E Antic, els . Algun pu guntant, p part del ro
a
e
c
e
a
r
s
r
t
n
r
a
p
n
u
a
,
C
e
t
e
i
l
m
im
qu
gu
,a
a mn
azzia
i una barri fins
Als R e un baix
l
n com
e
e
p
r
a
s
r
e
u
e
t
crec q donar vol ent, recup
a
m
l
n
a
e
n
r
fi
a

i,
nquis
als io

87

El Vicious sortint
del calabs envoltat de policies. Foto:

88

89

Lany comen malament, la tensi amb els

boneheads pujava per moments i el 4 de gener,
a les portes del Zeleste, durant la celebraci
de la segona jornada de la festa dels fanzines
Vollker, Teoras Histricas i El Watikano Informa,
on actuaven LOdi i Subterranean, hi hagu un
nou enfrontament. Els fatxes es plantaren a les
portes de la sala amb la seva actitud xulesca i
lEdgar, que acabava de tornar del Servei Militar
i era completament ali a les darreres trobades
violentes, els digu, despreocupadament, que
qu feien amb aquelles banderes espanyoles,
ra per la qual fou agredit i sinici tot seguit
lenfrontament: A la sortida estaven els fatxes
i el Fray dels Decibelios intentant posar pau i
parlant de que hi havia dhaver unitat, fins que
el Punky del Kaf Volter es va treure el cintur
i va comenar a repartir. Deia que ja nhi havia
prou de cobrar per parts dels fascios
(Xavier Mercad. Treball indit, Carles Vias).
Una setmana desprs, els nazis organitzaven
una de les primeres rtzies pel centre de la
ciutat, com recorda el Quique Skatal al mateix
treball: rem al centre i ens anvem trobant a
punks i skins que venien amb el cap obert pel
carrer Ferran. Llavors es va organitzar un grup
per anar a cercar-los i ells es van refugiar a la
Plaa Sant Felip Neri. Vaig entrar sol i els vaig
veure a un rac amagats per llavors vaig rebre
un cop per lesquena amb una cadena de transmissi de moto. [...] Desprs vaig caure a terra i
em van seguir apallissant. [...] Em van haver de
posar 20 punts entre el cap i la cella. Posteriorment aquestes batudes se sofisticaren: Los
nazis iban en bandada, siempre 14 o 15 tos.
Tenan una furgoneta blanca con la que salan
de caza, se abran las puertas y bajaban 13 o
14 tos con palos, bates... Al final alguien se la
quem (Declaracions de Javi Piorreah. Treball
Indit, Carles Vias).
La utilitzaci de furgonetes per a la seva rpida
aparici o desaparici va ser una constant en
les batudes dels boneheads. La primera que van
utilitzar - i tamb la primera en cremar- va ser
aquella blanca que sutilitz lany 1986. Posteriorment, tamb crem una furgoneta negra
que es va utilitzar en diverses agressions i per
ltim tamb va patir latac de les flames la furgoneta de Matutano amb qu treballava el nazi
manres conegut com Animal.

90

El primer conegut, collega de la penya

punk, de qui recordo la seva mort va ser el
Xavi Shock. Realment, no el vaig arribar a
conixer gaire, per a la meva edat, em va
impressionar, recordo que encara anava a
linstitut i a la porta em vaig trobar al Quique
Skatal que em va dir que shavia mort el
Xavi i que anava a lenterrament. Quan va
morir el Quoque, s que em va tocar molt
ms, havia estat un gran amic, encara que
desprs ens distancirem. Com la mort
del Vctor Vmito dIrn, o la de lEskroto
dIrua, daltres amics inoblidables, cantants
tots ells. A qui no vaig arribar a conixer
va ser al Chinorri, Esteban Viver Baeza, va
tenir la desgrcia dentrar a treballar en una
empresa de missatgeria i molt rpidament,
el 22 doctubre del 85, va tenir un accident.
Ni tan sols va conixer cap company. Jo vaig
entrar a treballar a la mateixa empresa (VS
Courier a la Gran Via, prop de Plaa Espanya)
uns dies desprs. Mentre ell moria en un
hospital, el 7 de gener del 86, desprs de dos
mesos i mig en coma; cap dels missatgers de
lempresa vam tenir notcia del seu accident,
ens vam assabentar de la seva mort perqu
el Chinorri era activista de lAteneu Llibertari
de Poble Sec i els seus companys van venir
a lempresa a parlar amb la resta de treballadors. Laturada va ser total en poques hores,
la manifestaci fins al cementiri, impressionant. A partir daquell moment, vaig prendre
conscincia del que implicava treballar per
alg i pocs mesos desprs, amb divuit anys,
em convertia en el primer delegat sindical
de la CNT-C (actual CGT) al sector de
missatgeria. A VS Courier vam coincidir
un bon equip, el Coke, que va ser el primer
dentrar i anar fent lloc, el Gos, el Marc, Petit,
Ases (que va passar per Anti/dogmatikss), el
Casaneuf (que va ser baixista als Shit SA)...
All vaig conixer al Jipy o Jimmi, depenent
de qui el crids, amic per a tota una vida i
herncia viva de lesperit de La Trapera, poc
desprs, em present la Manoli, la seva dona
i padrina de la meva filla.

A la CNT-C
vaig con
bons com
ixer
panys. Hi
havia
una bona
tribu llavo
rs:
comenan
t pel Piqu
ete,
que era Se
cretari dA
cci
Social, i e
l seu germ
, el
Xavi, i con
tinuant p
el
Jofre, el B
olingas, e
l Xavi
Palos, el L
uis de Ma
nresa,
el Cocas d
e Saragos
sa i
tota la coll
a de missa
tgers,
molts dels
quals crea
ren la
cooperati
va Trvol
(Jo
Escruela,
Agustn M s
elilla...). En a
quells mo
ments,
Acci Soc
ial feia el
fanzine
Alternativ
a Llibert
ria,
posterior
ment, ja a
mb
lAlfredo,
a qui cone
ixem
dInforme
,ie
un altre m l Juan Lpez,
issatger, s
org la
proposta
de fer una
rdio,
el que don
aria peu a
la
creaci de
Krak Rd
io, on
el Ferran
simplic
fora.

Un mal dia de mitjans de gener, dos companys

patiren la primera agressi greu, amb afany
dassassinar, per part dun dels membres del
grup de skins fatxes de la Plaa del Pi. Va ser
a Grcia, i el Tete, Antonio Lario Barberan, un
bonehead del Xino, de divuit anys, apunyal en
una mateixa tarda, primer al Cheko, que era
dun grupet de penya del barri que feien escalada i als quals coneixem com Els Climbers; i
desprs al Saina, bateria de LOdi. El grup feia
noms uns dies que havia enregistrat el mtic
single que dna ttol a aquest llibre. Uns dies
desprs, el 22 o 23 de gener, la policia detingu
lagressor, que va ingressar a la pres, i posteriorment, sallist a la Legin per eludir lacci
de la justcia. Arran daquesta brutal agressi,
un dels locals que freqentaven els skins nazis,
situat a la Gran Via, a la banda mar, entre els
carrers dAribau i Muntaner, pat una primera
visita dun grup de companys, que deixaren

clar que no ens deixarem trepitjar sense

donar resposta, els boneheads van intentar
escapar en un parell de vehicles, un dels
quals fou completament destrossat. A Grcia, el mateix dia de lagressi, un altre grup
damics sortiren tamb a la recerca del Tete,
a qui localitzaren a una bodega del carrer
dAulstia i Pijoan amb un grup de rockers, i que aconsegu tancar-se als banys del
lestabliment abans del cara a cara amb els
companys. Aquests tipus de visites als locals
que donaven cobertura als nazis es realitzaren sovint durant aquells anys, especialment, quan havem sofert una agressi
greu. Aquest va ser el cas de la Susana,
que tamb pat un brutal apunyalament,
el 5 de maig de 1990 al Born,
agressi que motiv una visita organitzada
en un bar del carrer del Call,
que qued completament destrossat.

91

El dimarts 21 de gener en un article que portava el ttol de El Raval, escenario de

violentas peleas entre grupos de punks y skins heads, La Vanguardia feia pblic que
La polica tuvo que intervenir el pasado sbado para evitar las violentas peleas que
se desarrollan los fines de semana en el Born entre dos bandas juveniles, los punks
y los cabezas rapadas. Los comerciantes del Raval se lamentan de los perjuicios que
les causan estas luchas callejeras y que arrojan ya el balance de dos heridos por arma
blanca. El Raval se ha convertido los fines de semana en escenario de la rivalidad de
dos bandas juveniles, que dirimen sus diferencias a golpes de cadenas y otros objetos contundentes aunque no han desestimado usar armas blancas, como lo prueba el
hecho de que hayan resultado apualadas dos personas durante las reyertas. Cabezas
rapadas y punks entablan violentas peleas ante la iglesia de Santa Mara del Mar,
en escenas dignas de La ley de la calle. Los unos llevan el pelo casi al cero, cazadoras negras salpicadas de emblema nazis y tienen en la violencia uno de sus medios
habituales de expresin. Se denominan cabezas rapadas. Sus rivales se distinguen
fcilmente porque sus melenas son largas y en ocasiones coloreadas. Son los punks, en
una variedad agresiva. En un article del dia 25, desprs de la detenci de lagressor,
la mateixa font informava que la polica tiene la certeza de que el Tete es autor de
varias lesiones infligidas a otras personas y de amenazas de muerte. Otras fuentes
indicaron que contra el grupo que lidera Lario hay ms de 180 denuncias presentadas
por miembros de otros grupos y ciudadanos.

Qu entiendes por justicia?

An crees en su igualdad?
Ellos o tu?, Anti/dogmatikss

Entre la gent que vaig conixer al Camp Nou hi havia el Piraa i daltres
joves de barri, als quals, tot i ser ms grans, jo recriminava les seves actituds
agressives, gratutament violentes i sempre provocadores. Desprs de deixar
danar al futbol, no els vaig tornar a veure fins que van comenar a passejarse pel centre de Barna, amb simbologia nazi, tots rapats i vestits paramilitarment: eren els nous nazis catalans. En aquells moments, si hi havia trobada,
lenfrontament era inevitable. Un dia es van atrevir a obrir la porta del Concentrik i vam sortir tots, absolutament tots els que rem a dins, al darrere. El
Concentrik estava en un carrer per sota de la Reial i la persecuci creu a tota
velocitat, primer la plaa i, ja pels carrerons, el carrer Ferran, el carrer Boqueria i la Plaa del Pi, sense que aconsegussim agafar-los. Guanyar un metre
ens costava molt desfor, amb el pes de cadenes i daltra parafernlia, mentre
que ells anaven perfectament preparats. Lesbojarrada i violenta persecuci
sacompanyava de crits i improperis. De sobte, quan van arribar a Portaferrissa
giraren per sortir a les Rambles, on sabien que no podrem continuar la persecuci, per on finalment el qui anava davant del nostre grup aconsegu fotre-li
un primer clatellot a qui anava el darrer del grup de boneheads, que no era altre
que el Piraa, qui per molt preparat que ans, no deixava de pesar el que pesava
i qui va rebre unes quantes hsties abans daconseguir sortir a llum oberta.
El Piraa era de Sants, de Badal, i era xocolater, o sigui, es dedicava a vendre
costo. La darrera vegada que el vaig veure, fa molts anys, va venir a saludar-me
i va pretendre que li dons la m, ensenyant-me ell la seva amb alguns anells
amb gamades i daltra simbologia... La seva m no va rebre resposta.
Alguns dells eren de Sant Adri o Badalona i es dedicaven a netejar vidres
dels cotxes al semfor de Llria amb Gran Via.

Grcia mai no ha estat Barcelona. De les primeres coses

que recordo d'aquest poble s que els seus habitants tenien
una reivindicaci fora estranya: Grcia municipi lliure....
Tamb recordo que durant les festes de lany 1985, vaig fer
el primer viatge en un carrer decorat amb motius dEl Petit
Prncep que em van fer allucinar... Les nits a Grcia podien
ser llargues com les del centre, es podien confondre amb el
dia got a got, sense presses, del Relics al Marcapasos, tots dos
al carrer Francisco Giner; i dall al Trptic, tot just al darrere, al carrer Mozart, 4, on treballava el Llus, que desprs
obr el Cara Dos al carrer Sant Domnec, on el Jordi Kaspa
ens va servir les birres una temporada. Daltres bars habituals del nostre recorregut eren lAritjol, al carrer Santa gata,
3-5, on es reunien els Climbers, o lAndy Capp, del carrer Bonavista, que portaven el Christian i la Marcelle. Sense parlar
de les nombroses bodegues i bodeguetes on comenvem l
es nits i on la beguda era notablement ms econmica
que als bars musicals.

92

93
Carnaval AntiOTAN: El Destruye, lArmando, el Vicious, el Rudy, lEva, la Lidia, el Puas... Foto: Isabel pellejero.

Ballant pogo al bell mig del Parallel, durant la rua antimilitarista del nou de febrer de 1986. Foto: Xavi Mercade.

94

Rua antimilitarista. a lesquerra els Mokus Dei, en

primer terme el Javi Piorreah; amb la pancarta, el
Latas i darrera, el Gos. Foto: Isabel pellejero.

El Carnestoltes del 86 va ser tot un esdeveniment: els punkies estvem fora actius, hi havia fanzines, grups, collectius, el Volter... En aquells anys les
idees sexpressaven, per sobre de qualsevol altre mitj, a travs doctavetes,
tothom feia octavetes: molts fanzines en feien per als concerts
(els flyers actuals); els collectius en feien dactes; per, a ms, tothom,
grups, fanzines, collectius i individus en feien noms per plantejar
opinions i/o alternatives. El Kaf Volter va ser un punt dinflexi, el fet de
tenir un espai on poder idear, elaborar, compartir i dur a terme va ser de
vital importncia. En aquest sentit, ja he comentat abans lexperincia
collectiva de les primeres cases punks i, de fet, era el mateix que havem
estat buscant amb les primeres ocupacions. Tamb en aquells moments
va prendre forma el PGB (forma dampolla s clar) i tot plegat va esclatar,
amb loposici al Servei Militar i a lOTAN tothom va dir la seva en forma
doctaveta. Grups com LOdi o Anti/dogmatikss, fanzines com Vollker,
Teoras Histricas, El Koazo o NDF, collectius com Anadia, Mokus Dei o el
PGB, eren noms habituals que signaven manifestos i octavetes que anaven
de m en m a les manifestacions, concerts o daltres activitats. Al Carnestoltes hi vam confluir. La proposta inicial, la convocatria mare, crec
que sortia de la Coordinadora pel Desarmament (CDDT), suposo que a nosaltres ens
arrib via MOC. El cas s que es convocava a una Rua Antimilitarista aprofitant la rua oficial.
Aquells mesos les nits dels caps de setmana eren molts llargues, no tenien fi, havem quedat
al migdia per fer unes pancartes amb lemes com Tankes s, pero de cerveza, Ms cerveza,
menos guerra, Contra la OTAN... ms caa, Queremos beber en paz, Gastos militares para
vicios populares, etc. Per no es va presentar gaireb ning. El resultat dels riscos que entranyava convocar un acte en cap de setmana el vam poder comprovar a la tarda, quan a la cita
que havem fet a les Rambles, uns vam arribar en un estat lamentable, perqu desprs de fer
les pancartes, ho havem celebrat, i els altres (els que no havien vingut a fer-les) ho van fer en
estat deplorable perqu encara continuaven la festa de la nit anterior. La Rua va ser tan inoblidable i divertida, com pens el nostre estat i irreverent la nostra participaci.

El coll
Moku ectiu
sD
un gru ei era
p
molt jo et de xaval
s
ves de
gaireb
G
nens r-cia,
.
En for
m
lEdua ava part
rd
que la Moner
ny 90
va ser
empre
so
submi nat per inssi i
poster
ment
iorde
fets de tingut als
Trre
ga.

A Madrid vam anar-hi collectivament en tres ocasions. La primera

vegada, va ser per assistir a la gran manifestaci antiOTAN del 3 de
febrer, vam viatjar en tren. La CDDT, que era lentitat que organitz
totes les convocatries multidinries per la sortida de lOTAN, havia organitzat al menys un tren exclusiu per a manifestants. El viatge va ser
una gran festa, amb emotives rebudes a les diferents ciutats on el tren
saturava, festa que vam continuar a la manifestaci on els collectius
de Barcelona sajuntaren amb els de Madrid (fanzines Sabotaje i Klesa,
collectiu Afrika de Legans...) i vam viure una de les manifestacions
ms festives daquells anys, similar a la participaci a la Rua, amb un
nombrs grup de punks amb fora pancartes i ballant pogo sense
msica o a ritme de percussions. La segona vegada que vam anar a la
capital va ser amb motiu de la lluita dels missatgers, quan encara era
una lluita autnoma, molt a prop en el temps de lanterior. La tercera
vegada, no ens vam anar a manifestar, tot i que tamb ho vam fer. Va ser
un parell danys desprs, el 20 de maig del 88, i anrem a solidaritzarnos amb els companys del moviment docupaci i amb conscincia que
al final de la manifestaci socuparia un gran edifici al barri de Vallecas.
Aquell dia tamb vam patir una mica: la Policia Nacional carreg, per
la manifestaci era molt nombrosa, amb companys de diverses zones
de lEstat, i els enfrontaments i aldarulls van ser molt importants Ells
intentaven que no arribssim a la casa que ja havia estat ocupada, i els
que encara no havem pogut arribar-hi, ho continuvem intentant. Nosaltres desconeixem el terreny i aix va fer que de sobte un grup molt
redut de barcelonins ens trobssim completament separats del gruix
de manifestants i envoltats de policies, ens vam escapolir entrant a un
bar i creuant els dits... Locupaci (carrer dArregui y Aruej nmero 13)
va ser un xit.

95

La coordinadora de okupas de Madrid y miembros de otros colectivos de ocupantes de Barna y el Pas

Vasco, se manifestaron ayer por la tarde por la Avenida de la Albufera, en Vallecas. Al trmino del recorrido, que estaba legalizado, ocuparon un local situado en la calle Francisco Abril. La Polica Nacional persigui por las calles de los alrededores a los diversos grupos de squatters que se haban formado, deteniendo
a uno de ellos y golpeando a la gran mayora de ellos. Los okupas [...] intentaron montar barricadas con
coches aparcados, que rpidamente fueron devueltos a su lugar inicial por la Polica. [...] Mientras la Polica
Nacional, cerca de ocho furgonetas, acosaba a los manifestantes, [...] desalojaba a los espectadores y les
haca entrar en un bar prximo. Pocos minutos despus, la misma Polica Nacional entraba en el establecimiento desalojndolo y atrapando a un miembro de la coordinadora, al que golpe repetidas veces con la
porra reglamentaria, mientras sujetaban al joven tres policas ms (Diario 16, 21/5/1988).

96

23 de febrer del 86, manifestaci contra lOTAN

a Madrid, punks catalans ballant pogo amb els
companys de la capital. Fotos: Arxiu Merce Meme
Gonzalez i Alicia Carmona.

Tot just fer divuit anys vaig tenir oportunitat danar a votar: era el referndum
de lOTAN. A Catalunya estava molt clar que el poble diria NO i estvem fora
illusionats, lestratgia del PSOE havia estat molt vil i tota la gent desquerres
tenia moltes ganes de fotrels un bon mastegot democrtic. Ens el van fotre a
nosaltres, totes les mentides i tots els subterfugis que van utilitzar els van funcionar. A partir de llavors no vaig tornar a apropar-me a una urna, em feien
esgarrifances, elles, transparents i falses com poques...
Una bstia hipcrita i amb bigoti em va
fer tornar-hi, vint anys desprs, per
Ha llegado el da de la gran explosin,
tots els mitjans se lhavia de treure
estn en el Congreso discutiendo con pasin,
dall. La meva filla era petita i vaig
mierda, tonteras, kilos de vanidad,
anar-hi amb ella. De sobte, quan
detrs de esta puerta la anarqua espera ya.
mapropo a la taula, limbcil
Se acabaron vuestras frases de ilustre perdn,
representant del Partit
vuestras calvas relucen en escaos de cartn,
Popular li diu a la meva
basta ya de mentiras, basta ya de falsedad,
filla: Qu? Aprenent
detrs de esta puerta la anarqua espera ya.
com ho fa el papa?.
Sus palabras se consumen bajo el fuego del can,
Per poc no mel menjo,
militares asesinos, polticos de saln,
li vaig dir de tot, els del
seu partit mobliguen
polticos insultantes, ladrones de libertad,
a fer coses de les que
detrs de este puerta la anarqua espera ya.
no menorgulleixo i, a
Fuego en la Moncloa, aires de revolucin,
sobre, pretenen que la
fuego en la Moncloa, anarqua en la nacin.
meva filla naprengui...
Fuego en la Moncloa, Anti/dogmatikss.
Aprengui, qu? Hipocresia?

Hi ha un poble que no magrada gens, ara s Sant Andreu de la Barca, abans era San
Andrs de la Guardia (Civil), ja que tenia la poblaci ms nombrosa de picoletos de Catalunya i una gran caserna que feia goig. La primera vegada que hi vaig anar va ser el 1986,
el 28 de mar, a un collegi a veure un concert de LOdi Social i ltimos de Cuba, la tarda
prometia, en aquells moments no era gaire usual fer un bolo en una escola per tampoc
era estrany del tot. El cas s que ens hi vam atansar un munt de penya des de Barna.
Recordo que anava amb la Lidia i la Paz, suposo que tamb hi havia el Marciano, no
s si encara devia estar a la mili. Suposo, tamb, que els uniformats devien flipar amb
tanta gent anant cap al collegi amb aquelles pintes i van decidir intervenir-hi. Total,
que estant ja dins lescola amb el Gos i companyia, ve alg a buscar-me perqu havia
arribat un cotxe de la Gurdia Civil: estaven demanant documentacions i sestaven
posant xulos. Jo, que ja havia tingut relaci amb advocats en situacions similars,
surto per intentar calmar els nims, per clar, la meva imatge era ms o menys com
la de la resta i la meva edat divuit anys. Resultat: Tu, chaval, por listo te vienes
con nosotros. A ver, documentacin. Jefe, tengo la papela dentro, en la chaqueta,
la voy a buscar y les acompao. De momento ves a buscar la documentacin que
te acompaamos nosotros. Entre la porta del recinte escolar i la sala on es feia
lactuaci, hi havia el pati, arbrat i fosc, de sobte dos cops de puny ben donats al
bell mig de la panxa i, mentre em retoro per terra, memmanillen, mitja volta i
sense xupa ni DNI, de cap al cotxe patrulla. Per sort, en aquell moment passava
un professor i com si dun alumne em tracts li crido Profe, mhan detingut. El
97
professor em va treure de lembolic, me nhavia tornat a salvar.

Les produccions discogrfiques de grups barcelonins que sortien a la venda eren, com hem
pogut comprovar, molt minses. Entre el gener
del 82 i el gener del 86, havien sortit els singles
dltimo Resorte, Cdigo Neurtico, Kangrena i
Decibelios (grup que lany 86 ja no ens interessava gens ni mica); i el maxi dltimo Resorte.
En format vinil, res ms; b, s, les collaboracions
de Shit SA al LP publicat a Alemanya Life is a
joke, i la dels mateixos Shit i Kangrena al disc
P.E.A.C.E., publicat als EUA. Ja a principis del 83
Anarchi utilitz el format casset per reduir despeses en ledici de la maqueta de Desechables,
format que Anti/dogmatikss repetiren a finals de
lany segent, a lhora de publicar el seu primer
treball Rompan filas!!! (i ms tard, ja a lany 88,
la demo No olmpica). Labril del 85, NDF torn a
utilitzar el format casset per publicar la recopilaci en directe La Lucha contina que havia
estat enregistrada a Zeleste a la festa del fanzine.
Poc desprs van ser GRB els que escolliren la
cinta per distribuir la seva primera gravaci. Shi
afegiren, ja el 1986, Subterranean Kids i es publicaren tamb els enregistraments en directe del
Nicaragua Rock i de La Festa de la A. Lany 1987

98

van ser els Cdigo Neurtico i els Monstruacin els que publicaren en cinta els seus
respectius treballs i, ja a la primavera del 88,
sortia la recopillaci Rock Anti Mili, els beneficis de la qual anaven a la caixa del CAMPI.
Lany 89 es realitz la cinta recopilatria
No 92 amb LOdi, Anti/dogmatikss, Subterranean, Monstruacin i Juanito Piquete y
los Mataesquiroles, entre daltres, amb la
particularitat que les canons shavien enregistrat especialment per a la cinta, o sigui
que no recopilava enregistraments diversos,
sin gravacions fins aquell moment indites.
Quant a producci discogrfica en vinil, lany
86 sautoproduren els singles de LOdi Social
(amb el suport del collectiu Matxaka de la
Roca) i de GRB; a finals dany, Patizambo
public el maxi dels Subterranean Kids Los
ojos de la vctima; i ja lany 87, per fi, sortia
el primer LP duna banda hardcore punk
barcelonina: Cuentos y Leyendas de GRB.
Lany segent tant Subterranean com LOdi
enregistraren els seus respectius primers
llarga durada.

Una vegada em van disparar foc real,

suposo que a laire, perqu no em
vaig parar a mirar. Eren els moments ms tensos dels 80, abril de
R
lany 86: la mili, el bombardeig de
ev
ol
Lbia, el suport ianqui a la Contra de
uc
i
Nicaragua... Aquella setmana hi havia
n
,C
aldarulls dia s, dia tamb, sestaven
d
ig
afartant de nosaltres i comenaven
o
N
a conixer-nos. Nosaltres tamb ens
eu
r
estvem afartant dells. Dos o tres, no
tic
recordo qui, vam intentar donar la
o
cara per un collega a qui havien
detingut en una mani de suport a la
revoluci sandinista. Els policies, vestits de civil, sens van treure de sobre
per la via rpida, traient les pistoles...
Les guerres sempre han fet reaccionar la poblaci barcelonina, a nosalAlg sap quantes vegades durant
tres ens va entrar el pnic amb les
aquelles manifestacions dels 80
imatges de la guerra de les Malvines;
es va mostrar al Mac Donalds
desprs vingueren Lbia, Kuwait, els
el rebuig que provocava a un gran
Balcans, l'Iraq, l'Afganistan...
nmero de persones?

os mo p
den erm
M
it
c D por
olla cul s que
o
l
rs
, M con s os m
a
on
str us pr ldito
s
uac od
in ucto yanq
uis
s?

Problemas, Subterranean Kids

.
n.
ar
i
s, s.
ch
uc
lle ro ,
lu
ol
ca b e y
ev
s m gr s
,r
la co n na .
n es sa e so n
l e y pe cad pa ci
bo s u s a ac
is ba sc la o a ,
b m o e er as str as
al e bo cul mp a, p ue iri ia.
an tr u o y n lk Lib
r
a
n
eg en s, s ra las co i W a
e ,
a
ju
s en na pa p ta n id
ui rr ra as m ne urf e
nq co or rz , r io s e d
ya os m e es ar ay et
s ibi al fu all m h ill
o l ne an c e no n b
ni os ie d s l d ,
s i t ue la pe am r u
Lo s n gan s q al a pa tn ene
lo ea no , s el ie bt
R n os b s V s o
a m ca e e
Va e a no ued
S to p
Es ero
p

Te ven, se acercan, te paran, problemas!

Preguntan, se ren, se burlan, golpean!
Ellos pagarn contigo sus problemas sexuales o laborales...
Qu ms da, los pagarn!
Refugiados en sus uniformes golpean sin cesar,
a ellos qu ms les da, la ley est detrs.
Sucios y asquerosos uniformes de opresin,
sucios y asquerosos uniformes de frustracin.

99

Aquells dies dabril del 86, si no se

tenduien per davant, estaves de sort.
Jo vaig estar-hi molt, molt a prop,
va ser a la manifestaci del Mili-KK,
del dia 25. Aquell dia va haver-hi
vint detinguts, entre ells, el Vctor de
lAteneu de Poble Sec: Dira que era
la primera mani que iba con la gente
de Pueblo Seco. Vena del Ateneu de
hablar con Iaki y justo me pillaron
con unas entrevistas que habia
hecho para La Lletra a los del FMLN,
los del Frente Farabundo Mart de
Liberacin Nacional, que tenan una
oficina de Radio Venceremos en la calle Pelayo. Entre numerosas detenciones,
detuvieron a un par de abogados que antes de solicitar el habeas corpus repartieron nombres y telfonos de abogados amigos que estaban en el turno de guardia
del Colegio de Abogados, para que los diramos como nuestros abogados durante
los autos de procesamiento. Fue en los calabozos, donde
creo que, precisamente uno de ellos, se
dirigi a mi preguntndome si era yo al que
haban cogido con una entrevista y documentacin, comentndome que en su turno
de interrogacin y mientras haba pedido
ir al lavabo, les haba odo por la ventanilla
de ventilacin exclamarse entre ellos sobre
Quin coo son estos del FMLN? Los
Farabundos?... Estos son nuevos... Patria
Libre o Morir? Radio Venceremos?. Las
detenciones fueron hechas por miembros
de la Polica Municipal, que no deban estar
muy al caso de la poltica insurreccional en
Centroamrica de la poca (FSLN, FMLN,
etc...). Pasamos la noche en la comisara de los municipales, nos
trasladaron al da siguiente a Via Layetana, donde la gente nos esperaba en la puerta con
las tradicionales pizzas del
Rivolta, donde pudimos recibir visitas y se nos inform
de que se estaban haciendo
gestiones desde el Colegio de
Abogados (Correu electrnic de Vctor a lautor). La
Policia Nacional havia pres
la Plaa Universitat i no va
deixar ni tan sols que la gent
es concentrs, comenant a
realitzar detencions indiscriminades. Llavors, siniciaren
els salts (el primer, a la Plaa
Urquinaona), els intents de
manifestaci, ja a la brava,
les fotos d'aquestes planes sn del 25 d'abril del 86,

Totes
manifestaci prohibida i assetjament policial. Fotos: Xavi Mercad.

Fuego en las calles de mi ciudad,

amenaza el silencio una vez ms,
hoy los muchachos van a apostar
por la carta ms alta, arriesgarn.
Cruza tu puerta, ven aqu,
cerrar los ojos es morir.
Piensas que alguien lo har por t,
no existe hroe a quien seguir.
En una esquina de este lugar,
cartas marcadas hablarn,
salta a las calles otra vez,
vayamos juntos a luchar.
Justicia en las calles, Wom A2

i tot seguit les crregues policials i les hsties. A uns quants ens perseguien amb un
cotxe de la Gurdia Urbana baixant per les Rambles, vam girar per Hospital i jo em vaig
tirar sota un cotxe aparcat, esperant que no tinguessin temps de veurem. El cotxe de la
Urbana va passar, per quan em vaig aixecar em vaig adonar que lhavien aturat, havien
baixat i venien cap a mi. Vaig sortir corrent cap a les Rambles, per un dels mercenaris
sem va tirar a sobre. En aquell moment de tensi,
tot succe molt rpidament,
van sortir del carrer Boqueria un parell de companys
decidits, als quals sels afeg
la gent que estava expectant
i van aconseguir escapolirme, desprs dun cara a cara
amb els policies. Aquell dia
em van ajudar amb decisi,
perqu jo sol no men sortia
... No recordo b qui eren, s
que eren amics, molt propers, per tinc dubtes... Los
manifestantes se disolvieron
para reagruparse posteriormente, en nmero de un
centenar, en la Ronda de la
Universidad, la calle de Pelayo y la Rambla, donde tuvieron lugar los incidentes y se
produjeron las detenciones.
Durante las cuatro horas en
que se registraron, de forma
intermitente, los incidentes,
grupos de manifestantes
rompieron escaparates de
hamburgueseras, incendiaron cajas y bolsas de basura
para formar barricadas y
lanzaron piedras y otros
objetos contra la polica
(El Pas, 26/4/1986).

101

Si a lIaki no el vaig conixer la nit de la

concentraci davant el WC del Portal de lngel,
potser va succeir la nit desprs de lassalt
municipal al Bar Concentrik. Aquella tarda,
desprs duna manifestaci amb motiu dels
judicis als joves desallotjats en les dues primeres
ocupacions de Barcelona, un grup de manifestants, per no dir directament la manifestaci
sencera, va atacar lAjuntament i, posteriorment, el Govern Civil. La penya estava indignada per la repressi que tot just comenava i
tota la indignaci es va abocar sobre les dues
institucions i els policies que les custodiaven. El
cartell de la convocatria era prou explcit: un
punk donant una puntada de peu a lAjuntament.
Eren les primeres visibilitzacions no marginals
del carcter reivindicatiu del moviment punk, ja
que els primers quatre mesos de 1986 van ser de
vertigen, amb participaci activa com a corrent social i molta
presncia als mitjans i al carrer, i la resposta municipal no es va fer
esperar: tan sols unes hores desprs, a la nit, un nombrs operatiu de la Gurdia
Urbana va entrar carregant al bar Concentrik del carrer del Vidre i semport per davant tot
el que va trobar. A la batalla posterior shi afeg tamb
la Policia Nacional. Resultat: nombrosos
ferits i catorze detinguts, 26 dies de
talego per a set dells, que van sortir per
la pressi popular duta a terme davant
la gran injustcia que sestava cometent amb ells: CONSIDERANDO: Que los
hechos objeto de las presentes diligencias revisten los caracteres de delitos
de desrdenes pblicos [...] y de delitos
de atentado a agente de la Autoridad [...],
amn de faltas incidentales de lesiones
y daos, y si bien las penas sealadas
a los precitados delitos no exceden de
26 dabril del 86, manifestaci contra els judicis
prisin menor, atendiendo a las
als pri-mers ocupes. Foto: xavi mercade
circunstancias del hecho -en cuanto
expresivo de un absoluto desprecio

al principio de Autoridad y a las ms

elementales normas de convivencia y
respeto social, [...] procede [...] elevar la
detencin de los inculpados a prisin
provisional (Acta judicial del 30/4/1986,
Jutge Pedro Martn Garca). La resposta
popular coordinada no se lesperaven, i
va marcar el comenament duna nova
etapa en les lluites socials i les reivindicacions juvenils de la ciutat. Vam concentrar-nos davant totes les presons, davant
la Conselleria de Justcia, a la Plaa Sant
Jaume, al lloc del fets, vam participar
al Primer de Maig i a totes les activitats
pbliques possibles; fins i tot una dotzena
de punks sencadenaren a la Plaa Catalunya per demanar lalliberament dels
companys. No crec que els Jutjats de Barcelona hagin viscut res semblant al que
van viu-re el dia del judici: ocupats per
desenes i desenes de punks i no punks,
amb aquell moment lgid en qu els missatgers que estaven en vaga es van apropar per solidaritzar-se amb nosaltres.
Entre els empresonats: el Vicious, el Peter, el David i la Cristina. Jo vivia al costat
de la Plaa Reial i desprs del violent
final de la manifestaci vaig creure que
no era un bon dia per estar pel barri, ra
per la qual no vaig sortir aquella nit. Em
va venir a buscar la Susana i alg ms
desprs de lesbatussada, i crec recordar
que ens vam quedar tranquillets a casa
unes hores fins que la pressi escamp.
Desprs va venir el cas del Maxs,
de bar a bar y te pego porque te toca...

102
la manifestaci arriba a la porta de lAjuntament i comena la gresca. Foto: Xavi Mercade.

11 de maig del 86, Plaa Reial, concentraci en suport del presos pels fets del Concentrik. Foto: Xavi Mercade.

Els empresonats van ser els

germans David i Cristina Martnez Fuentes, Pedro Domnech
Prez, Catherinos Van Deer
Veen, Maarken Van Le Pink
(aquests dos darrers, holandesos), Antonio Garca Yez i
ngel Oviedo Buiza. Al comunicat de premsa que vam realitzar els amics dels detinguts
per contrarestar la informaci
Els missatgers en jornada de vaga es van solidaritzar amb
que havien ofert els mitjans de
els companys empresonats pels fets del Concentrik, 16 de
comunicaci, es podia llegir:
maig de 1.986. Foto: Victor Poble Sec.
Los motivos por los que pensamos se produjo una operacin
policial tan contundente e injustificada no estn claros, aunque
pensamos es un acto de represalia por las manifestaciones de los ltimos das. A la portada dEl Peridico del dilluns 28 dabril es podia llegir en grans titulars: Batalla de bandas
de jvenes en Barcelona. Once heridos en un enfrentamiento entre punkies y la Guardia
Urbana. El titular de larticle a la tercera plana i com a Tema del dia era: Batalla campal
entre urbanos y casi 150 punks en Barcelona. La Vanguardia titulava: Batalla campal entre un centenar de jvenes y la policia en la Plaza Real. Inicialment van intentar disfressar la revenja: Otras versiones indican que la batalla campal entre guardias y jvenes fue
el prlogo de una jornada de tensiones entre bandas juveniles de Barcelona (El Peridico,
28/4/1986) o Segn la polica, se encontraban en el local cerca de 150 personas cuando el
establecimiento solo tiene capacidad para 20 (El Pas, 28/4/1986). Lendem, dimarts 29,
El Pas titulava Preocupacin policial por el incremento de grupos marginales violentos, i
entre daltres coses explicava que El incidente del domingo entre jvenes pertenecientes
a grupos marginales y agentes de la Guardia Urbana y de la Polica Nacional es valorado
como mucho ms preocupante en medios policiales. Este no es un hecho espontneo explic
Julin Delgado, jefe de la Guardia Urbana. [...] Esto indica que se van organizando, y si no se
adoptan soluciones podra suceder lo mismo que ocurri hace algunos aos en Birmingham.
En un article del dia 15 de maig, el dia abans del judici, la pressi popular ja havia fet efecte,
El Peridico titulava: El ayuntamiento desea negociar con todas las tribus juveniles; la
resposta a la seva repressi els va superar: Hay inquietud en la direccin de
Proteccin Ciudadana del
Ayuntamiento de Barcelona. El movimiento, que se
presenta como de protesta
contra el incremento del
control y represin policial,
es apoyado por asociaciones
de vecinos, partidos, grupos
feministas y homosexuales,
entidades cvicas y hasta
jubilados. Es la primera vez
que esto ocurre en Catalunya desde la Transicin.

104

El Vicious i el david abans

d'entrar a la sala on els van
jutjar. Foto: Joan Sanchez.

A ms danar a Vitria, Andoain o Donosti, on

anava sovint era a Irua, ja que era la ciutat
que ms magradava del Pas Basc. Vaig pujarhi la primera vegada lany 86, per tornar la
visita que el desembre del 85 va fer a Barcelona
lamic Eskroto, francament, esperava no acabar
com ell. Llavors ja coneixia tamb el Jimmi, la
Yosune, el Ruben i tota la penya dels Tijuana,
i desprs de les Jornadas de Informacin del
Movimiento de Ocupacin de desembre, havem
rebut tota la informaci de lactivitat del Katakrak, el collectiu okupa dIrua. Al Katakrak,
ms o menys com al CSB, on tamb hi havia
una presncia important de msics, hi havia
membres de molts dels grups dIrua i una de
les primeres iniciatives del collectiu per fer
calaix va ser la cinta Irua for Katakrak on participaven Barricada, Tijuana in Blue, Ultimatun,
Belladona i un bon grapat de grups, per molts
dels quals, aquella cinta represent la presentaci pblica fora de la ciutat. A Irua es feien
tamb fanzines com el Txop Txop o el Ni Fronteras ni banderas del mateix Eskroto. A Altsasu
hi havia el Kaka de Vaka, fanzine que feia el
Txema, a qui vaig conixer arran del seu vincle
amb Belladona. En una daquelles visites a Irua, una tarda quan estava a la casa on vivien la
Puri i crec que la Josebe, baixista i cantant respectivament de Belladona, va passar una mani
pel mateix carrer on era el pis, i, quan la policia
carreg, vam obrir la porta de lescala perqu
alguns joves shi refugiessin. Aquella nit, a
altes hores de la matinada, trucaren a la porta,
com que dormia al menjador, em vaig aixecar
a obrir, pensant que seria alg de la casa que
shavia oblidat les claus. En realitat eren sis

secretes, el primer, placa en m, els

quals minformaren que havien rebut
una denncia. Cercaven armes, bla
bla bla, detenci, bla bla bla, llei antiterrorista, bla bla bla... Entraren. Al
pis, a part de mi, noms hi havia una
parella que hi vivia, eren dAltsasu
(don era la Puri), els vaig despertar.
Els policies comenaven a regirar-ho
tot, per sense fer destrosses, sabien
perfectament que de terroristes no
en trobarien, ens volien conixer i, al
mateix temps, avisar-nos. Finalment,
al menjador trobaren un document
oficial de lajuntament on satorgava
una petita subvenci al grup Belladona per pagar el local dassaig i els pasmes van creure que ja nhi havia prou
i van comenar a marxar no sense
advertir-nos abans que no tornssim a obrir la porta a desconeguts, en
referncia als fets de la tarda. A Irua
tamb, un bon dia, em vaig tirar una
hora i mitja amagat al darrer repl
duna escala del carrer Caldereria,
sense llum, sense dir res, gaireb
sense respirar. Els antidisturbis pujaren lescala i arribaren al penltim
pis. Crec que va ser amb el Javito, en
una de les manifestacions atees. El
Javito era un altre activista autnom
que collabor alguna vegada a lNDF.
A Irua, on lEsglsia ms retrgada
tenia molta fora, els enfrontaments
eren continus.

105

Loctubre del 86 Barcelona

fou designada seu dels Jocs
Olmpics del 92, no ens va venir
de nou, ja ens ho havem ficat
al cap tot i que portvem temps
fent campanya contra aquest
nomenament. msterdam,
que tamb es presentava a la
designaci, i on els autnoms
havien pres part activa per
influir el jurat amb una campanya agressiva, va quedar en
la darrera posici de la votaci.
Els Jocs Olmpics significaren
la mort duna ciutat i el naixement duna de nova: la ciutat
centre comercial, la ciutat parc
temtic, la ciutat ruta turstica.
En aquells moments poca gent
se nadon, quan vam voler
reaccionar va ser tard, van
fer amb la ciutat el que van
voler. Tot i que ho callaren, els
sabotatges van ser nombrosos,
com a mnim a Montjuc...

106

El 7 de novembre es realitz una de les primeres accions sonades, imaginatives, que amb majoritria presncia de punks i en suport als objectors
empresonats, crid latenci dels mitjans de comunicaci. Una trentena
de companys aconseguiren colar-se a lEconomat Militar, van provocar
el caos a les dependncies de lexrcit i, a ms, van aconseguir sortir-ne
sense ser detinguts. Los 26 jvenes que consiguieron burlar la vigilancia
del edificio del Paseo de Coln demostraron sin necesidad de ir a la mili un
gran conocimiento estratgico. Mientras dos de ellos atrajeron la atencin
de los policas que hacan guardia en la calle, similando colocar carteles en
la fachada del Gobierno Militar, el resto del grupo se introdujo en el economato. [...] Durante casi dos horas, militares y policas discutieron para decidir
quien deba sacar a los manifestanes. Finalmente tres dotaciones policiales
entraron en el economato para identificar, no sin violencia, a los objetores
y dejarlos marchar. [...] Esta es la accin de protesta ms audaz de todas las
realizadas (El Peridico, 8/11/1986).

asi
utat amb oc
Acabar la ci
el
iu
d
ades que
de les Olimp
ar
d
li
so
n
co
posa
Maragall, su
e
qu
l
al
a,
n
celo
r
la Gran Bar
bi
or
cioles. Abs
esomiava Por
ls
ol
C
ar
ansform
,
el Valls, tr
it
ol
p
ro
et
m
arc
rola en un p
ar ms les
tz
li
ia
rb
bu
i su
ntorn. Cente
ciutats de le
(s,
s
n
io
il
m
e
ers d
nars de mil
ts
ol
e milers!) m
centenars d
er
p
an
s, servir
dells pblic
es,
pistes urban
to
au
r
finana
t
s per espor
installacion
ila
otels de la V
h
delit, o els
ila
V
la
en
r
verti
Olmpica. In
que
le, malgrat
ser rendab
ent
m
il
ersi difc
aquesta inv
i aix
l
al
eb
tr
s de
generar lloc presaris, amb
em
ho diuen els

p
ca
al
r
re
nFer
Comissi co
la
e
d
(octaveta
.
a)
lona Olmpic
tra la Barce

L11 de desembre del 86 va actuar per primera vegada a Barcelona

(al Zeleste) el grup Toy Dolls, jo no era gaire seguidor del grup, per s
clar, canons com Nelly the elephant les coneixem tots per la festa que
es muntava als bars quan sonava, a ms, tenint en compte que tampoc
hi havia gaires concerts internacionals, quan hi havia una oportunitat,
shavia daprofitar. Un centenar de punks ens trobvem a la porta de la
sala, juntament amb daltres persones que volien assistir a lactuaci,
quan de sobte apareix el grup de fatxes en formaci militar, mostrant
bats de beisbol i daltres objectes perillosos, sendinsen en la multitud,
la creuen i es retiren cap a Santa Maria del Mar. Al principi, ens vam
quedar tots enlluernats per no vam trigar gaire a reaccionar: la batalla
campal que es va organitzar va ser descndol. Tras un intenso forcejeo
verbal, la confrontacin deriv en una verdadera batalla callejera en la
que se utiliz todo tipo de objetos arrojadizos, con preferencia botellas
vacas, sustradas al asalto en diversos bares de las cercanas (El Pas,
13/12/1986). Finalment, i desprs que acudissin unitats de la Policia
Nacional per donar cobertura als fatxes, tots els presents ens vam veure
forats a tancar-nos dins el Zeleste, mentre els fatxes amb els seus estris
no paraven de colpejar la porta de la sala. En Ferran Riera, que va fer la
crnica al Rock de Lux, va escriure: La conocida banda de skins fascistas
que lleva meses aterrorizando a media Barcelona irrumpi [...] armada
hasta los dientes con el nico objetivo de apalizar a quien se les pusiera
por delante [...] Lo bueno del caso es que la polica hizo acto de presencia,
pero solo se limit a ver como los skins se ensaaban con sus vctimas. Al mig de la batalla, crec que la Carola Pujol, el Vic i la Juana, tot
sortint dun bar, es van veure agafats entre dos focs i van viure moments
despecial tensi. Com sempre, la versi dels mitjans oficials era la de qui
no t ni idea del que ha passat: en arribar la policia, els joves van deixar
la seva violenta actitud i es van dissoldre sense necessitat de lactuaci
de les forces de lordre pblic i sense que es fes cap detenci (Avui,
13/12/1986).

107

El Jordi Bas, implicat gratutament en

l'afer amb els marines.
Font: arxiu Jordi Bas.

108

Abans he esmentat els desembarcaments de la VI

Flota dels EUA. En aquella poca era molt habitual que,
un cop a terra, donada la prepotncia i la llibertat de
moviments de qu gaudien els marines quan sortien
del vaixell amb ganes desbarjo, les seves hores lliures
regades amb alcohol acabessin amb incidents. En
una daquestes visites, el desembre del 86, una topada
entre joves punks i marines provoc la detenci i
empresonament de tres companys del Collectiu Kaspa
(Ferran Jimnez, Enric Gili i Jordi Bas). Aquests
companys sortien del bar Marx JL, tamb conegut
com El Sandinista, del carrer Serra, 6 quan, al voltant
de les 2.30 de la matinada, un dells va ser atacat per
un parell de ianquis borratxos que estaven amb dos
policies militars, tamb ianquis. Quan els companys
shi tornaren va aparixer una patrulla de la Gurdia Urbana i els dos marines borratxos acusaren els
punks de robatori, llavors els urbans, veient que la
situaci era com a mnim dubtosa, ja que els objectes
robats no apareixien enlloc, decidiren portar tothom a
comissaria. El policia de gurdia va detenir els companys acusats de robatori amb intimidaci i lendem
el jutge els decret pres incondicional. Ning tingu
en compte ni els testimonis dels acompanyants dels
detinguts, ni el grau etlic dels denunciants, ni els

dubtes manifestats pels propis urbans

que no shavien atrevit a detenir els
punks. El 9 de gener, quan portaven
dues setmanes a la pres, el jutge els
deix en llibertat sota fiana. El dia
12, un dels urbans, havent estat citat
davant del jutge, declar: observ que
exista una pelea entre unos americanos y unos punkis. Estos ltimos
manifestaron a nuestra llegada que
los americanos les haban agredido
pero que no queran poner ninguna
denuncia contra ellos. La impresin
que tengo del motivo [...] es que actuaban de buena fe; ellos tambin decan
que como se trataba de americanos no
queran denunciar. Entonces apareci
un traductor y este nos explic que los
americanos decan que los punkis les
haban atracado. [...] Los americanos se
encontraban embriagados. Lo observ
porque se tambaleaban, se caan, mi
compaero y yo no creamos que eran
ciertos los hechos que denunciaban
los americanos por tres motivos. [...]
Porque al parecer haban tenido un
incidente anteriormente con un taxi.
[...] Porque estaban embriagados. [...]
Porque los punkis decan que no les
haban atracado.
Finalment, tots tres van ser absolts.

109

17 de gener de 1987, elegncia punk: el Cesar i la Neska

veient zarama a lAteneu Popular de nou Barris.
Foto: Xavier Mercade.

110

111

El 24 de gener del 87 els

Subterranean Kids van
presentar en directe el
seu maxi, Los ojos de la
vctima, a la sala Communiqu del carrer
Hostafrancs, 18. All, en
aquell soterrani fosc on
apretades cabem cent
persones, a partir del 87
i durant mitja dcada, es
van fer molts concerts,
de tots els estils. Del
nostre mbit hi passaren
totes les bandes de la
nova fornada: Miseria y
Compaa, Karies Mental, La Chusma, Alambique, a ms de bandes
internacionals com ara
Henry Rollins... La sala
la portava el Pepe, gran
amant de la msica que
sempre ens tract dignament, i, quan un mal
dia del 1993 ens deix,
sorganitz un emotiu
concert al Razzmatazz 2,
on van participar alguns
dels grups que havia
acollit a la seva sala, com
els mateixos Subterranean Kids, Draps Bruts o
Juanito Piquete.

112

Poc podem pensar el dijous 29 de gener del 87, quan els

gossos van tancar Rdio PICA, les rpides i inesperades
conseqncies que tindria per al Coke... Dissabte 31
quedem el Coke, el Gos i jo per anar a omplir el centre de
Barcelona de pintades en solidaritat amb Rdio PICA. Un
cop acabada amb escreix la nostra feina, decidim anar a
prendre una cervesa a la Plaa Reial, el descans del guerrer, de sobte, mentre estem al Glaciar,
crits, gent corrent,
sirenes... Ens apropem els tres magnfics a les Rambles i
ens trobem envoltats
de culs que vnen
del Camp Nou on el
Bara ha jugat amb
el Madrid, amb els
consegents aldarulls habituals daquells anys, Mc Donalds,
etc. Sense adonar-nos-en, ens separem, jo arribo a Portaferrissa, els antidisturbis continuen fent batudes amb motos,
cotxes i furgons. Amb uns xavalets culs aconseguim parar
la primera envestida, per a la segona, ens toca crrer i tots
quatre ens amaguem al carrer Perot Lo Lladre, enganxadets a
la paret, per tal que no sens veis des de Portaferrissa. Els que
macompanyaven eren ms joves i culs de cap a peus, de sobte,
un home sapropa i quan arriba a la meva alada treu una pistola de la butxaca i me la posa al cap, sens dubte em coneixia,
jo a ell no. Els tres xavalets surten corrent en el moment que
jo els crido que som ms, i el policia em porta, sense treurem
la pistola del cap, fins al cotxe patrulla que hi ha a Portaferrissa.
Em deixa amb luniformat que vigila el cotxe, que t un parell
de joves ms contra la paret i marxa a continuar la cacera. No
mha registrat, aix em salvar un cop ms de ser detingut.
Quan lniformat em registra i troba laerosol de pintura amb
qu havem estat fent pintades, dna per fet que el secreta mha
detingut per aix, i desprs dexplicar-li que estava fent pintades
per una rdio que havien tancat els Mossos, li
entra la nyonya espanyolista i finalment opta
per deixar-me anar, per tal que continu fent
pintades contrries a les accions dels Mossos, que no deixen de ser la seva competncia:
l'aclaparadora lgica policial... Desprs ens
trobem amb el Gos al punt de seguretat que
havem fixat - com sempre fiem-, per el
Coke no arriba. Busquem per tot arreu que
sens acut i finalment el localitzem a casa, li
han fotut una pallissa descomunal, increble
que hagi pogut arribar tot sol a casa...

lentranyable Communiqu. Foto:

darrers
shan vist els
e
qu
es
an
rt
fo
ss per la gr
de les ms
n van fer re
PICA va ser
se
io
i
de
d
e
ac
R
ic
a
qu
i
rt
un
com
dinar
a de supo
no es va coor
els mitjans de
La campany
gaireb tots
lidaritat que
re de Radio
,
so
er
na
a
ci
lo
l
un
ce
,
E
:
at
ar
is
B
ut
25 anys a
alguns diar
ves de la ci
d
jo
s
ls
ar
llejeras
pe
ul
a
ca
it
T
ad
as
.
ostr
s pintad
poblaci
ha
la
uc
ta
m
to
solidaritat m
y
l
ir
a
pl
dr
clausura (E
s dEsqua
ntnia va om
PICA tras su
ra los Mosso
io
nt
).
manera espo
o
co
ad
ic
R
la
d
n
el
ri
co
er
(El Pe
aridad
a una qu
celona cantan
PICA provoc
Actos de solid
ar
;
l
B
7)
de
su
e
98
-s
/1
de
nt
s
/2
dia, 20
parede
o queixa
(La Vanguar
le callan, las
dEl Peridic
carol
ador Picarol
a al director
lv
rt
i Salvador Pi
Sa
Ca
a
at
a
i
ut
S
un
;
ci
)
re
la
iu
a
Pas
a
cr
vi
es
ha
(
va
e
e mitj Diari
dio que hi
bon hom
per dun altr
Fins i tot un
suport a la r
i
cc
en
seva
se
es
xa
ad
ei
nt
de pi
a publicar la
t la mat
gran nmero
ent utilitzan
dico es neg
ri
am
.
Pe
gn
l
er
E
di
rr
t
d
ol
ca
i
m
al
cc
e
nsa
la se
li va respondr
nya molt inte
sponsable de
b textos
r una campa
), ja que el re
a
s i esprai am
ve
n
lle
ha
lo
ti
ce
va
an
ar
hi
pl
B
b
ci
de
di
am
ju
s
el
te
es" [...].
fe
va
ad
es
ba
e arri
des olimp
ent pintad
tu
m
fo
ia
s
n
le
r
nt
carta. Mentr
pe
po
es
]
cci
surada
t van sorgir
icats" [... Da
io PICA clau
Primeramen
joves incomun
nitzRdio" o "Rd
ga
de
a
or
rs
ny
,
lu
ile
at
ta
m
m
,
Ca
m
umenge al
clausurada
di
CA
un
com: "Txape
PI
a
io
nun
d
pi
r
a
ui
un
od
ada deia "R
consistir en
ent sen va pr
Una altra pint
ts i oients, i va
io PICA solam
ar que
an
d
it
R
tz
ev
ti
r
de
pa
r
pe
m
t
vo
si
re
fa
es a la pa
directa a
issora, per
ad
m
nt
le
pi
r les primer
de
fe
xe
rs
n
i
itzado
at en apar
es. No es va
ss
bl
pa
am
a
ada per real
rR
vi
s
ha
le
vics, com
nculades a la
al terra de
a colla dinc
rsones no vi
a
un
pe
tada massiva
r
ad
m
nt
pe
co
t
pi
u
en
ti
lla
n aque
ntniam
el collec
dex, 2006). E
itzades espo
sassenyals
n
m
al
l
co
re
,
r
de
na
s
se
lo
n
re
ce
ib
va
Bar
, que
CA (Ll
ir
ms actius de
res pintades
ia de Rdio PI
tic per imprim
de grafitaires
a Una histr
s
us
ix
pl
ti
ge
o
ec
lle
ll
r
rt
co
es
,
ca
ls
de
de
l
dio
s
a
ns
tr
lle
gu
ti
on
al
en plan
in o K
iciparen
que utilitzav
CA ke es rask
s
massiva part
ts o Trepax,
, Si els hi PI
ru
inici les seve
al
uf
,
di
uk
CA
el
K
,
PI
en
io
pa
d
CA
R
PI
de
io
ara Kas
t
d
en
a
R
am
en
egal o ilegal
sprs del tanc
io la que com
textos com L
Pocs mesos de
ser Krak Rd
ri matinal a
.
va
A
ra
it
K
ho
PI
gu
u
se
se
im
t
ronka. To
que ced el
B
Kuntrol, Obr
ra
io
so
d
is
R
sprs. Ja a
s
em
ri
de
,
Nou Bar
ent un mes
er de Llria
rr
am
ca
nc
al
ta
emissions a
C
de
Ts de Contralordre
l local de CN
eres emission
, fins que reb
im
88
pr
l
s
emetre des de
de
anys
le
r
n
ne
re
a finals dels
savana
mes de ge
que emeteren
erra del Golf,
Rdio PICA el
ea
al
gu
bl
ci
la
da
so
si
de
a
ci
ok
iu
b mot
a presn
i Rdio In
rt
d
ce
or
b
N
am
na
es
lo
lany 1991 am
lliur
la Barce
s emissores
Rdio RSK a
banda. Altre
LHospitalet,
a

rc
Co
io
80 foren Rd
a.
Santa Colom

113

Nou Barris is different. El primer

record que tinc de Nou Barris, tot
i que fins molt ms tard no el vaig
associar amb aquest districte, s del
Polgon Canyelles. Vam anar-hi per
solidaritzar-nos amb unes famlies
que havien de ser desnonades, rem
una desena de joves, amb imatge
ms o menys punk, amb un parell
de pancartes i ens vam afegir a la
manifestaci dunes famlies que
allucinaven amb la nostra presncia i ho agraen. A nosaltres ens
acabaven de fer fora per segona
vegada de la segona ocupaci, la
del carrer Bolvar, 12 i tenem cinc
companys a la pres. Durant molts
anys el meu primer record del barri
va ser el del Canastos, el bar dels
pares del Santos i del Gonzalo, on
anvem sovint, i el del Maxs, el bar
on va haver-hi una rtzia policial
el 27 de febrer de 1987, durant una
festa del fanzine Solo para locos,
que va acabar com acaben sempre
aquestes actuacions: joves contusionats, acollonits i detinguts. La
que es va muntar va ser similar a la
que sorganitz desprs de lassalt
policial al Concentrik, per magnificada: 28 detinguts. La xarxa social
del barri, teixida sobre laportaci
humana de mltiples persones i
nombrosos collectius i associacions,
s encara avui una de les ms importants de Barcelona. En aquella
ocasi van aconseguir el trasllat del
comissari de Sant Andreu, culpable
dels fets en darrera instncia, el
senyor Vizcaino. A Nou Barris, en
aquells temps ja funcionava lAteneu
Popular i hi havia fanzines com La
Oruga, La Cabra i Solo para Locos, a
ms de multitud de grups musicals
com ltimos de Cuba, Sindicato del
Globo, Anarkotikss, Antimanguis...
Ateneu popular, casal de joves, associaci de vens i una infrastructu-

114

ra de locals aix s, aconseguits desprs duna

pila de lluites i mobilitzacions sn alguns dels
secrets del potent moviment juvenil de la zona.
"Jo crec que tot va canviar explica Gonzalo- el
dia que un grup de gent va fer la proposta de
portar a La Polla Records per la Festa Major. Daix far tres anys, i quasi ning no els
coneixia. Desprs es va portar Eskorbuto, i des
dac tamb va sorgir tota la histria de lEuskal
Rock". A partir daquells moments lactivitat
juvenil va desenvolupar-se vertiginosament.
[...] Que les coses anessin rodades va ser qesti
de mesos. "Jo et podria dir que sn prop de
tres-cents els joves que treballen en algun
tipus dactivitat al barri. Gent sense una ideologia concreta: all que els lliga s un profund
sentiment antimilitarista i una conscincia
antirepressiva". Les xifres aportades no sn cap
exageraci. Durant les setmanes de mobilitzaci
pels detinguts, les assemblees realitzades han
comptat sempre amb la presncia de ms de
cent cinquanta persones. Ha estat prcticament
tot el barri que sha mogut pels seus detinguts
(El Temps, 22/6/1987).

s
llar". [...] Desde lo
. No pensamos ca
eo
pl
n
ha
83
de
a
19
e
ican desd
sprs de la Ru
fanzines que publ
que
El 27 de febrer de
al bar Maxs

tr
iar la situacin en
en
nc
ia
nu
lic
de
po
o
la
ad
nt
te
in
an
st
gu
Carnestoltes,
re
ra
nes no les
ran, en teoria pe
n. "A las institucio
ve
vi
ers
e
del carrer Mas Du
pe
qu
la
e
ci
luego vien
aci antidroga, ac
ciertas crticas y
o del
alitzar una oper
portar la
no
r
egura un miembr
pe
as
ts
l",
gu
ia
tin
lic
de
po
t
n
se
b
ci
cu
am

ab
ac
coll no
o los creadores
sobre. En lescor
o La Oruga. Com
tiv
lec
co
documentaci a
la
nt
Cabra y Solo para
na de costo. Dava
s publicaciones La
la
de
,
que
es trob ni una xi
re
rd
lo
perseguidos "por
a pels agents de
locos se han visto
injustcia comes
os
m
el
t
so
e
en
qu
clo
y
emos
tinguts, in
ven que nos mov
els amics dels de
de la
iren en grups
rig
tan: Las rondas
di
un
es
r,
ap
ba
Y
l
.
de
les
i
ca
di
ra
propietar
stigo a
on
ca
,
eu
un
iones, son
ia de Sant Andr
polica, las detenc
cap a la comissar
/1987).
de
/5
l
14
ta
,
r
co
pe
,
di
ts els joves
rrio" (El Peri
ba
el
do
to
i
van ser trasllada
s
dell
uns quants dies,
entaci dalguns
ci, que va durar
di
ju
El
portar la docum
els
e
qu
anys enrere, tant
rament. A mida
s va portar quinze
en
demanar lallibe
en
er
,
ia
els acusats
ar
iss
ant a com
ls fets que van fer
de
t
la
re
l
pe
r
joves anaven arrib
la
van se
que sen va fer de
haver joves que
com per la mofa
detinguts. Hi va
Los fallos
n sols
.
ta
u
ni
aq

at
ab
rib
ac
ar
r
no
have
justcia: El caos
os
detinguts sense
tenir un
afona [...], los ruid
joves que van de
,
ia
ar
iss
m
el sistema de meg
co
la
en
s
a
ra
m
ob
co
as
n
un
gu
al
de
entes
el DNI d
constantes proced
de
nes
cop havien lliurat
ia, i havent sortit
inuas interrupcio
ar
nt
iss
co
s
m
la
co
y
,
la
as
ns
an
rc
ts
ce
pany di
el
di
e
re
rs
ag
ea
r
orios al estrop
majoria van se
de los interrogat
nou al carrer. La
o comal va ser de
fin
t
lta
grababa el proces [...]
su
e
re
qu
El
.
no
fo
t
ne
ag
m
de
pels policies
s
r
ta.
nt 79 hores, desp
eso casi surrealis
28 detinguts dura
plicaron un proc
erats
ir a la
lib
ist
al
r
as
a
se
n
an
va
ib
e
es
jov
s abogados qu
no
gu
les quals, tretze
Al
es
ertas
gr
pu
in
,
s
la
ze
n con que
altres quin
sta se encontraro
amb crrecs i els

vi
os
v a
-J
lle
an
e
Ju
qu
or
n
ct
Linspe
, situaci
saren a la pres.
no se podan abrir
nunal barri:
de
e
a
t-s
un
in
r
ta
fer
re
en
es
r
cla
s letrados a pr
no
gu
Sanz Ordez de
al
n
ha
o
n
si
t
[...]
nt . La se n de
s vecinos es
ntra el juez Delfo
.
La mayora de lo
co
cia
cia
en
cu
inutos
lin
de
la
dos con
pi durante 10 m
estado relaciona
ia
tarde se interrum
nc
t
ac
sis
de
in
s
ta
la
r,
er
la
pu
e las pu
La mobilitzaci po
al comprobarse qu
belera
r
y
s
pe
s
da
at
ca
on
as
es
at
o
pr
ad
ed
dels amics dels em
ceso se haban qu
rjola,
de
[...] Las dos sesiones
i treurels de la ga
.
lir
sa
le
lugar cel i terra
sib
isct
po
fle
im
ar
re
s
ch
an
cu
itj
es
m
ra
t els
rtieron pa
va fer que fins i to
ci la
la jornada se invi
di
s.
ju
te
el
an
-se
zn
ar
lu
ici
pe
in
es
mente
sin el dia abans d
ar a
testimonios real
ector me
pressi i van arrib
aleaban, un insp
ap
e
m
as
desmesurada re
tr
e
ien
qu
"M
cio
en
mosil
l
de
E
la
:
redits
s lo que es
donar veu als ag
na ms
dijo: Ahora sabr
elo
rc
indic
Ba
!",
de
os
s
io
an
rr
m
ba
chos hu
viva uno de los
cracia y los dere
to para
ro
por 20

ha
lic
se
tip
ro
ul
m
pa
el
se
castigados por
Una escena que
o".
lit
o.
de
un
un
es
no
r joven
defender que "se
n que
ocasiones
l barrio advierte
de
/1987).
os
tiv
lec
ja
Los co
ba
la
s,
(El Peridico, 16/5
ne
las institucio
de
o
id
olv
el
e
nt
"a
sem, la droga y el de
calidad de la vida

115

La porta dels mensakas en plena efervescncia foto: Arturo xalabarder

El Konan es va trobar un bon dia la violncia feixista a sobre. Si b el 1986 els nazis principalment,
shavien dedicat a practicar les seves estratgies
amb els punks (apunyalaments al Saina i al Cheko,
atacs al Volter, rtzia al Zeleste el dia de Toy Dolls), a
finals dany es deixaren veure en un acte clarament
poltic (manifestaci de Juntas Espaolas el 16 de
novembre) i pocs dies abans, havien fet un perills
pas endavant en presentar-se al bell mig del Carnaval de Sitges a la cacera de vctimes gais (aventura
que provoc la detenci duns quants membres de
la banda per part dels Mossos, els quals filtraren als
mitjans algunes dades dels seus caps visibles). En
fi, que el ms normal, si tels trobaves, era pensar
que thi anava la vida. El Konan era una persona
activa, amb la Rosa portaven els Mensakas que era
un local social que hi havia al costat de la Plaa Sant
Agust Vell, al carrer Blanqueria, 11, relativament a
prop del Volter. Els Mensakas sinaugur l11 dabril
del 86 com a seu de la Coordinadora de Mensajeros,
dues setmanes abans dels fets del Concentrik, tot just abans diniciar-se lespiral repressireacci. El Konan i la Rosa es feren crrec del local, quan la Coordinadora labandon. La
darrera nit de febrer del 87, ja de matinada, el Konan passava sense pensar-hi pel carrer
del Call, on els fatxes freqentaven un bar, quan sels va trobar a sobre es defens amb
el que va poder, en aquest cas un estilet. Finalment i per sort, lagredit no va ser ell. s
important defensar la teva vida. All mateix el van detenir, en el comunicat de suport es
remarc que lagredit havia format part del grup que havia assaltat dos cops el Kaf Volter i
que tamb va participar en lagressi al carrer Ferran, aquella mateixa setmana, al militant
independentista i expres poltic Frederic Bentanachs. Jo no vaig portar gaireb mai armes
ofensives, i dic gaireb mai perqu els dies que eren despecial tensi, els dies que havem
rebut amenaces o els dies que havem de defensar un espai de possibles atacs, all anava
armat fins lapuntador, per amb petites armes, que podien anar des duna porra extensible o un esprai lacrimogen fins a una navalla. Noms una vegada vaig veure una pistola i
locasi era en veritat extremadament greu... El Konan a comissaria es va trobar amb tots
els detinguts de Nou Barris, sort deu dies desprs aproximadament i al judici va ser absolt.
Alegu que el estilete que
llevaba Konan, yo lo usaba
para despuntar el flequillo,
ya que soy peluquera, y lo
absolvieron, bueno la verdad es que el pelao hizo un
ridculo espantoso, porque se
puso chuleta con el juez [...] se
llamaba Carlos creo
(Carta de Rosa Mensakas
a lautor).

116

Un dels primers concerts

d'Skatal, encara sense el
Quique, als Mensakas.
Foto: Arturo Xalabarder.

Imatge habitual de Los Guarros en

cap de setmana: el Pep Subterranean, la Maite, el Mike dltimo
Resorte, el Manel, la Patri... Foto:
Arturo Xalabarder.

Entre el Volter i el Zeleste hi havien dos bars,

enfront de Santa Maria del Mar, un al costat de
laltre, inoblidables per qui els va viure. Lun,
el de lesquerra, era El Facha, no recordo amb
claredat les raons del nom, per hi havia
simbologia visible, alguna foto de Jos Antonio
o algun Aguilucho. Laltre, el de la dreta, tenia
diversos malnoms: Los Cerdos, Los Guarros o
El Jocerdo, depenent de qui parls. En qualsevol dels casos sabem de qu es parlava, un
bar dantologia, faranic, ja que en comptes de
pernils hi tenia mmies, mmies de pernil on
cuques i cucs vivien felios, als cucs fins i tot
els sortien potes per poder saltar de pernil en
pernil. Bromes a part, era un bar dels que ja
no en queden, els cucs i cuques realment els
viem passejant-se pels pernils que penjaven
del sostre, acompanyats de caps, orelles i altres parts del porc, que en aquell espai tenien
un carcter decoratiu. Realment es deia Bar
Castaeira i el propietari era daquelles persones que dibuixen als cmics amb el nas vermell per lexcs dalcohol a la sang. La histria
popular, aquella que es transmet oralment,
deia que els dos barmans, el Facha i el Cerdo
eren germans, tot i que no es parlaven i que de
vegades tenien alguna discussi per cadires
o taules de les respectives terrasses que, com
s natural, estaven tamb luna al costat de
laltra. Com que nosaltres el que ms fiem
era beure birra, normalment anvem a Los
Guarros perqu amb lenvs no hi havia perill
de contagi. Menjar, no hi vam menjar mai
res, ni una sola bossa de patates caducades
sis mesos abans. Va ser a la terrassa daquest
emblemtic bar que vam tenir una trobada
inesperada i que no va acabar amb tragdia

de miracle. Havem tingut ja les primeres

trobades dramtiques amb els fatxes i havien atacat dos cops el Volter. Un dia, cam
precisament del Volter, un grupet de cinc
o sis companys, quan passvem per davant
de Los Guarros, ens trobem a la terrassa
tranquillament asseguts fent una birra a
tres membres del grupet de fatxes (Makoki
del Prat, Animal de Manresa i un altre que
no recordo qui era) que portven temps
agredint companys. Eren uns eixelebrats, el
Makoki havia passat pel talego per robar-li
una dent dor a un avi; i lanomenat Animal
era un punk fatxa que comenava a raparse el cabell i amb un cervell semblant al
del seu collega. Els de Manresa tenien una
banda que es deia Espaoles Todos. Total,
que el tal Animal ens veu i, sense tallar-se,
saixeca de la cadira i sens encara amb la
seva xuleria, no va haver-hi temps de ms:
alg del nostre grup, el que era al davant,
va comenar a fotre-li hsties al cap, una
rere laltra, van ser dcimes de segons. Al
principi no ens en vam adonar, criem que
eren cops de puny, per la m que colpejava
no estava buida i, en uns segons, estvem
tots esquitxats de sang i el cap de lagredit
amb diversos traus, gens profunds, per
llargs i prims. Mai no he sabut qu hsties
portava el company, tampoc mai li vaig preguntar. Em va sobtar en aquell moment per
la reacci i perqu jo no ho hauria fet mai
en aquelles condicions. No em va estranyar
gens analitzant la carrera que portvem i
les hsties que ja llavors havem rebut
a sang freda.

117

Presos, ltimo Resorte

No compares mi brazo con el brazo de la ley,

forrado de pasta y plomo,
ellos tienen controlada cualquier revolucin,
me matan, me chafan, me aplastan.
Nos jode saber que somos presos,
ya quieren uniformarnos,
somos presos y quieren uniformarnos.
Idilios sociales con la nica aspiracin de cretinos de pasta y plomo,
carniceros uniformados, calibre 38, crceles y
armamento.
Nos jode saber que somos presos.

cas Riu (lies

* A lAlbert Peri
tre prop dun
Animal) li van fo
s al cap i ennt
centenar de pu
cap dur. Avui
davant, cap buit
Plataforma per
dia s regidor de
at de Manresa,
ut
ci
Catalunya a la
s,
claracions seve
entre daltres de
i
S
:
m
co
s
sucose
nhi ha de tant
,
tenir a tots aqu
an
m
de
m
he
els
a
in
et
ps la barr
daqu a un tem
set vetes sha
de
a
ny
de
i lespar
llabes i xage
acabat i tindrem
e li preocupa
qu
lta
su
dors (ara re
a
na, a lanimal) o
la cultura catala
aar
cl
de
s
ve
se
s
le
la pregunta de si
on
rar odi resp
cions poden gene
estat present. En
ha
e
pr
Lodi sem
[...]
a molta gent s
mi no per per
es bones forces
Per sort tenim un
e preguntin als
de seguretat. Qu
ns,
s seves agressio
que van patir le
pel seu odi...

118

Aquells mesos les agressions policials desmesurades i/o

gratutes per part de funcionaris dels diversos cossos es
multiplicaren per tot Catalunya, situaci que, desprs de
la repercussi dels fets del Concentrik, de la creaci de la
PUAJ i dels fets de Nou Barris, va provocar que hi hagus
una allau de collectius antirepressius que prenien noms
com Joves Agobiats, Koordinadora Anti Repressiva de
Joves, etc. Es crearen grups a Tarragona, a Girona i a
moltes poblacions de lrea dinfluncia de Barcelona.
Pocs dies desprs dels fets de Nou Barris, van succeir els
fets del Parc del Clot. En aquest parc pblic el dia 12 de
mar, un grup de cinc xavalets molt joves, que crec que
no tenien res a veure amb els moviments alternatius, van
ser detinguts desprs dapallissar un policia municipal
per recriminar-los la seva actitud poc cvica. El dia 26,
amb lexcusa duna trucada dalgun ve, diversos cotxes
del mateix cos es presentaren al parc per treure dall a
un altre grup de joves. Per si de cas i tenint en compte els
fets de dues setmanes abans, van utilitzar una violncia
exemplar amb el resultat de sis joves detinguts, que van
sortir en llibertat el 30 de mar. Sucedi que mientrs
este grupo de jvenes se encontraba reunido hablando
tranquilamente, en el Parque del Clot, se vieron rodeados
por, aproximdamente, una docena de guardias urbanos
que los expulsaba a empujones, insultos y haciendo uso de
sprays paralizantes dirigidos directamente a los ojos... todo
ello sin haberse producido provocacin alguna por parte
de los jovenes, sin mediar explicacin y llegando incluso a
golpear contundentemente a dos de ellos. Posteriormente
fueron detenidos seis de los jovenes y acusados ante su
perplejidad: no entendian nada de ATENTADO a la autoridad (Extret de loctaveta de suport). Entre els detinguts
hi havia el nucli de lAteneu Llibertari de la Verneda: Juan
Carlos Regidor Campayo, Adelina Moscard Martorell,
Gloria Lardies Duaso, Alicia Gmez Blanco, Felipe Ramrez
Navarro y Juan Ramn Rodrguez Fernndez.

Labril del 87 es celebrava a Gernika el 50 aniversari del bombardeig de la poblaci per

part de laviaci franquista, Herri Batasuna aprofit a ms per organitzar-hi lAberri Eguna. Era un cap de setmana llarg amb acampada, concerts, manifestacions i tot tipus dactes,
ra per la qual shi despla gent darreu de lEstat. Des de Barcelona sorganitzaren vuit
autocars i amb uns companys vam decidir pujar-hi. Un cop a la carretera, a mida que ens
hi acostvem, anvem veient cada cop ms i ms moviment policial, va ser en aquells moments que alg dels que mhi acompanyava confess que portava dos o tres artefactes incendiaris i que eren al magatzem de lautobs... bviament ens vam quedar perplexos. Sobren tots els comentaris, no crec que faci falta dir res... Un no pot posar tan fcils les coses,
tenir tan poca vista, involucrar a terceres persones i, en ltim cas, si es pren una decisi
com aquesta, sha dassumir primer, i per sobre de tot, a nivell individual,
que en aquest cas voldria dir: si vols jugar, tagafes
un cotxe i tespaviles... En qualsevol cas, i encara que
sembli increble, arribrem a Gernika, on vam tenir
uns primers dies de festa grossa i diversi, amb
una poblaci totalment presa per joves esquerrans
darreu de lEstat, alguns dels quals amb ganes de
gresca per que poc podien fer, ja que de policia
no sen veia ni un, ja que estaven amagadets a la
caserna que lErtzantza t a la poblaci. Finalment,
el diumenge 19 dabril al vespre, un grup de joves,
precisament de Barcelona, va comenar en un bar
una baralla gratuta producte de lalcohol, donant
plena llibertat a la seva violncia. El propietari del
bar truc a lErtzantza i en el moment en qu es
present, esclat la batalla campal, que va durar
hores, que acab a les portes del cmping ja fora del
poble i durant la qual vaig ser retingut: molta gent
fiem front als beltzak (antidisturbis de lErtzantza, Punks catalans al campament internacionalista
delabril de 1.987 a Gernika.
vestits de negre i amb passamuntanyes, daqu el
Foto: Arxiu Rosa Mensakas.
seu nom, beltza vol dir negre en uscar), a la sortida
del poble, per intentar que no poguessin arribar fins passar per lhospital va ser el Turronero,
mtic personatge de Nou Barris que gaudia
al cmping, de sobte, enmig del bosc, per darrere
especialment dels escenaris si tenia oportunitat
nostre, aparegu un escamot que carreg sobre
dapropar-se al micrfon: ...Por lo dems de
nosaltres. Noms vaig tenir temps de girar-me i
rebre un cop de porra a la cara que mesclaf les ul- puta madre excepto el domingo, all a la una
leres, en caure al terra vaig ser brutalment apallis- de la madrugada la autonmica (txantxa) se
li a bolazos y botes de humo por el morrai, en
sat, emmanillat i em portaren a la caserna. Un cop
all madono que tinc sang als pantalons, maixeco los incidentes varios colegas fueron tocados,
de seguro son: uno de un bolazo en un ojo y al
la roba i veig a la cama una ferida, fora gran, que
necessita atenci mdica. Quan lertzantza que em Turro lo pusieron a parir de palos, sala de un
vigilava, un home ja gran, daquells policies doficina bar y se encontr con todo el fregao: "Yo pensaba
sense ganes democions fortes, sadon de la meva
que era una procesin pero cuando vi a los tipos
ferida, va decidir acompanyar-me fins a la porta de de negro, con la cara tapada que se dirigan a mi
la caserna i em deix marxar. Minuts desprs com- a toda hostia, desconoca la situacin, y eso,
pletament fet pols i sense veure res, trobo als com- se liaron a palos hasta que me dejaron tirao"
panys que ja em venien a buscar,. Crec recordar que (La Oruga, nm. 13, 1987). La tornada, lendem,
va ser el Gustavo, cantant dElektroputos, que em
va ser humiliant, amb lertzantza aturant els
port a lambulatori amb la seva moto. De Barcelona autobusos cada poc, fent registres, vacillant a
no vaig ser lnic que va rebre, un que va haver de
tothom que anava dins...

119

120

Van afectar al Barclays

Bank les nostres visites pel seu suport a
lapartheid sud-afric?

Els concerts, en aquells anys de la segona

meitat dels 80, ja shavien tranquillitzat. Les
campanyes contra les actituds gratutament
violentes havien fet efecte en major o menor
mesura, tot i que continuaven produint-se
situacions catiques i els assalts descenaris
encara eren habituals. Aix, desprs que entre els anys 82 i 84 fos molt normal que totes
les actuacions acabessin amb destrosses
abans que actuessin tots els grups, a partir
del 85 aix era menys freqent.
Una cloenda de concert sonada va ser la del
Prospe Rock 85. Aquest era un concert que
es feia al barri de Prosperitat, a Nou Barris,
cada any, als voltants de juny i que incloa
dues jornades: una amb grups locals, i una
altra ms potent amb grups tamb de fora.
Aquella edici, al concert ms important,
estaven anunciats tico Catico, ltimos de
Cuba i La Polla Records, primer hi actuaren
els dos grups locals i, seguidament, sortiren
a lescenari els msics de La Polla. Per poc
desprs de comenar lactuaci, un dels
guitarristes, en Charly, reb un cop de pedra
al cap i el concert sacab. El mateix any 85,
es realitz lEuskal Rock, tamb organitzat
per gent de Nou Barris, Neo i La Oruga, per
al Palau dEsports, era el primer desembarcament collectiu dels nous grups bascos
que comenaven a fer-se notar. Estaven
anunciats RIP, Kortatu, La Polla, Cicatriz i
Hertzainak. Finalment, per, aquests darrers no van poder actuar, encara que no va
ser pas per causa del pblic. En Txanpi, el
bateria del grup, va ser detingut, juntament
amb el seu mnager, ja a Barcelona, per possessi d'speed. Va ser veritablement una data
histrica: Difcil de olvidar el espectculo del
Palau. Cerca de 10000 personas bailando y
coreando las canciones de los grupos vascos.

Pero ms difcil an de olvidar a la

gente que lo hizo posible solo con su
esfuerzo. Gente autntica que sabe que
la martxa nos la tenemos que dar nosotros
mismos, que contra la represin y su estado del
miedo lo mejor es organizarse y moverse. [...] Nosotros
[...] no nos enteramos de la detencin de Txanpi y Potxin, de
Hertzainak, hasta el da siguiente. Por una inconsciencia
les encerraron cuarenta horas acusados de posesin de
speed. Un juez legal les soltara sin cargos el sbado a las
siete de la tarde, pero el concierto ya se haba celebrado.
Fue el nico punto negro en toda la movida barcelonesa.
Hay que decir que los esfuerzos por conseguir que
salieran para el concierto por parte de los organizadores
fueron totales. Hasta tres abogados se juntaron en
la Comisara de San Andrs. En definitiva, la gente
se volc (Egin, 6/12/1985). Un altre concert que va sortir
en alguns diaris va ser el que es va fer a LHospitalet en
suport a Radi Corc, actuaven LOdi Social, Antimanguis,
Elektroputos, Kaos Urbano i Fosa Comn. La gent estava
molt enrabiada per la repressi del Concentrik, era el 7 de
juny del 86, i en sortir del festival, ja de matinada, un grup
de joves es desfog amb una patrulla de la Gurdia Urbana
i es van produir contusionats per les dues bandes, per
sense efectuar-se detencions. La suspensi ms meditica,
per, va trigar en arribar, va ser ja entrat lany 87, el 30
dabril, Dia del Sabotatge, a Santa Coloma. Hi havia concert organitzat pel Komite Oi! de Santa Koloma, que era la
penya del fanzine Oi! i del grup Pisando Fuerte, el cartell el
formaven els mateixos Pisando Fuerte amb Skatal, Kortatu i Tijuana in Blue. Aquella tarda, arribada lhora de les
proves de so, lescenari que havia collocat lajuntament era
ridcul, de joguina, llavors es va iniciar una negociaci que
no va portar enlloc, i lempresa de so decid que, en aquelles
condicions, no hi havia res a fer i marx.
A mida que sapropava lhora del concert i la gent sanava
concentrant als voltants del recinte, la temperatura
de lambient anava apujant, lalcohol dels bars sanava
acabant i el mobiliari urb ho comenava a patir.
A Santa Coloma, encara sen recorden. Resultat meditic:
vuit detinguts i sis autobusos destrossats.

Quina nit la daquell dia. La suspensi dun

concert de rock per falta duns metres de tarima fu que la ciutat visqus una
nit absolutament negra. Ms de mil
cinc-cents nois que sassabentaren de la
suspensi minuts abans de lhora prevista
sescamparen per la ciutat amb lnic objec
tiu de fer com ms mal millor. [...] Les
marquesines de les parades dautobusos
i del metro, els contenidors descombreries
,
els cotxes aturats a les voreres i les ampo
lles de cervesa, foren els objectius dels caps
rapats, com sanomenen els components
daquestes sectes. La ciutat sendins en
una
nit de terror que oblig als bars i pubs a abaix
ar les portes i als cotxes policials circular amb les sirenes endollades (LEsquerr
a del Bess, 7/5/1987).

23 dabril de 1987, dia de la rosa i del

llibre, com cada any ens preparem
per muntar el xiringuito de lAteneu
Llibertari de Poble Sec a les Rambles. s un any de tensi i els grups
dextrema dreta de Catalunya estan
pujats dnim: des de fa uns mesos
organitzen actes pblics i manifestacions com feia anys no viem.
Les Juntas Espaolas satreveixen
a organitzar, el mateix dia de Sant
Jordi, una manifestaci a Passeig de
Grcia cantonada Arag per baixar,
suposem, fins a Plaa Catalunya i
entrar a les Rambles. Una dotzena de
persones, activistes o collaboradors
de lAteneu, militants de collectius
llibertaris o autnoms, ens organitzem per intentar plantar cara i
defensar el nostre espai, si arriba el
cas. Situem tres o quatre persones
vigilant lesdeveniment feixista i
ens quedem les set o vuit restants
a la paradeta, continuant lactivitat
habitual dinformaci i de distribuci
de material. Una estona ms tard els
companys avisen que, efectivament, la
manifestaci baixa cap a les Rambles
i que lavantguarda la forma un grup
armat de joves i no tan joves feixistes.
Ens repartim cascos i pals, i tan bon
punt veiem aparixer per la cantonada de Canaletes els primers feixistes
cridant i fent volar el primer xiringuito que troben, sortim tots a una
cridant com a bojos, i semblant 50 on
nhi havia poc ms de deu. Noms un
dels membres del nombrs grup de
fatxes va rebre una bona hstia, no
tenem ganes de perseguir a ning, es
tractava de defensar el nostre terreny,
recordo perfectament qui va clavar
aquell mastegot a lesquena del fatxa.
Si no hi vingueren, no reberen.

121

Has venido a escuchar, a rer y a saltar,

a beber y a fumar, o slo a molestar?

Dime por qu ests t aqu, Subterranean Kids

Desprs dels mtics festivals punks de lestiu

del 82, a poblacions de fora lrea metropolitana de Barcelona no es van fer gaires actuacions, algunes espordiques a Manresa i Terrassa (que el 1983 va ser la capital catalana
del punk amb diverses actuacions de Kangrena, Cdigo Neurtico, Dios o Epidemia)
i algun festival amb motiu de les mobilitzacions antimilitaristes dels anys 85 i 86. Era
habitual que aquests festivals acabessin amb
gran violncia, s difcil esbrinar la ra, per
en general els joves punks de poblacions
petites tenien fama destar ms reprimits i
de desfogar-se de manera molt ms agressiva en trobar-se en grup. No cal dir que
aix no significava que no tingussim bons
amics i companys entre joves daltres poblacions, i, per sort, els concerts no sempre
acabaven malament. El cas s que tan sols
una setmana desprs del desastrs concert
de Santa Coloma, shavia anunciat un gran
festival en suport a El Salvador a Amposta,
actuaven Vmito, Belladona, La Polla, Virus
de Rebelin, Pisando Fuerte i Tijuana in
Blue. No recordo si pogueren actuar tots els
grups, o si shagu de suspendre abans, per
poc desprs de comenar el festival alg cal
foc als banys del camp de futbol i provoc
una sensaci de descontrol i desconfiana
que van fer que les baralles i enfrontaments
fossin contnues tota la nit. Altre festival que
per poc no acab en tragdia va ser el Rock
Contra lEstat Policial, que es realitz el 23
de juny del 90 a Palafrugell, al cartell sortien,
entre daltres, Tarzn y su Puta Madre, Anti/
dogmatikss, Olor a Sobako i Juanito Piquete.
Crec que tamb van actuar Sin Dios i BAP,
sense estar-hi anunciats. El concert el montaven uns xavalets molt joves que havien
fet un collectiu antirepressiu a Palafrugell

122

i quan ens atansrem a la barra amb

els Sin Dios de Madrid per intentar
cobrar, ens vam trobar una situaci
dantesca: amb la barra ocupada per
punks que clarament no pertanyien a
lorganitzaci i amb el grup ms agressiu intentant entrar a lnic espai on
es podien haver refugiat els organitzadors, una porta tancada al final dun
passads. Com explica el Canino, bateria de Sin Dios: Nos dirigimos
a liberar el pasillo, lo cual nos cost las
primeras hostias con los pies negros,
que debido a su borrachera fueron
vencidos en el primer intercambio, excepto un sujeto que al grito de "Quiero
cerveza! Quiero cerveza!" se aferraba
al pomo de la puerta y al que hubo que
separar dedo por dedo (y esto no es
ninguna exageracin). [...] Despus de
cobrar y despedirnos, nos quedaba la
salida, dura y difcil, pues en la puerta se haban congregado todos los
pies negros con ganas de revancha
y capitaneados por un cabrn, el ya
bautizado como Capitn Punkarrn.
[...] Aun recuerdo la imagen de cuando
se nos vino encima la aguerrida masa
punkarril [...] mientras caan algunas botellas de la artillera enemiga,
gracias a Baco ya borracha, falta de
puntera [...] el momento cumbre
(y posiblemente nuestra salvacin)
fue la eliminacin a guantazos del
Capitn Punkarrn, que sumi a sus
huestes en la ms total falta de liderazgo y operatividad militar
(Hasta el final. 20 aos de punk en
Espaa. Libros Zona de Obras/SGAE,
2001).

4 o 5 de juny de 1988, els companys de Cros 10 celebrant el primer aniversari:

LEli i el Nacho de La Verneda, el Ricard, lAlicia, el Piti, el Mimo, el Pep i el
Miguel, a baix a la dreta, lestimadssima Esther de La Chona. Foto: Gos.

A Cros 10, local que vam ocupar el 6 de juny per fer lAteneu Alternatiu i Llibertari de Sants, vaig conixer a molts dels millors amics que un pot desitjar. El
jovent del barri el van representar el Miguel i el Raulillo, van ser dues grans troballes, eren molt joves i van sentir latracci de lautogesti. Locupaci lhavem
planejat un grupet redut de gent del barri que ens havem trobat a les primeres
ocupacions i accions posteriors, la gent del collectiu Muskaria Radikal (Ricard,
Armando, Andreu, Carme), el Carles dHorta, el Piti... Les primeres reunions les
vam fer a La Bicicleta, el local del collectiu ecologista del barri Amanita Alternativa. El dia de locupaci vam comptar amb el suport dels companys de Poble
Sec (entre els quals tamb hi havia els de la Chona, nom que donvem a la Zona
Franca), de lEmi, el Gos, crec que lEva de Grcia, el Piquete, el Jofre i suposo
que alg ms. Amb el temps, lateneu es va convertir en el lloc de trobada de tota
la nova generaci llibertria, ja que a mida que anvem perdent espais alliberats,
els companys que els utilitzaven es desplaaven a Cros 10. Aix, va venir el grup
de la Verneda (Juanra, Alicia, Ade, Felipe...), el dEsplugues (Manolo, Yulia...), i
alguns companys de la Chona (Esther...). Daquest bloc van sortir els primers
ocupants de la Kasa de la Muntanya (desprs de passar per tres ocupacions
temporals, una a Badal, la del Cine Versalles i la de Vila Hortnsia). Si ens vam
ajuntar el grup de joves del barri que acabrem creant lAteneu, va ser per la necessitat de donar continutat al barri a les campanyes de lAssemblea Llibertria
del Barcelons. Desprs, vam comenar la campanya de boicot a les eleccions de
juny i, finalment, el 6 de juny del 87 vam entrar a la casa.

123

Poc desprs docupar Cros 10, vam fer la primera actuaci de Juanito Piquete y los Mataesquiroles. Aquest
era el nom del grup que havem fet uns quants punks
per fer msica una mica ms tranquilla, per militant, donant molta importncia als textos i intentant
que fossin entenedors. El grup continuava musicalment levoluci ja mostrada a lNDF, que havia deixat
de ser un punkzine, per ser un fanzine musicalment
ms obert, per amb major comproms social. Inicialment rem el Juanito, que encara era noms Joan; el
Floreal, guitarrista dels Monstruacin, i jo, que venem
de lescena punk; juntament amb el Jofre (guitarrista,
militant de CNT-C i cantant dA Morte do Pobo) i lOscar,
que era bateria i amic del Joan. El nom sorg un dia
al local de CNT-C, on ens trobvem sovint per diverses
raons. Jo era delegat sindical de missatgers, el Joan
sempre havia militat a CNT-C, com el Jofre, i el Floreal
estava embolicat amb Krak Rdio (on estvem tamb
la resta). Aquell dia, a la barra de bar que hi havia al
sindicat, vam comenar a suggerir noms i, entre birra i
birra, el Coke, que era un habitual acompanyant nostre

124

i tamb missatger, el vomit:

Juanito Piquete (en referncia al Joan i la seva pblica
militncia) y los Mataesquiroles. Era ms que idoni pel
nostre conegut activisme,
per a ms hi afegia el punt
dhumor salvatge, de terrorisme verbal que sempre ens
acompanyava, la referncia
punk. La primera actuaci
la vam fer a les Jornades de
Gallecs que organitz Krak
Rdio i que organitzativament, com a jornades contrainformatives, van resultar un
desastre. La segona va ser en
unes jornades densenyament
de CNT-C amb LOdi Social.
El Floreal deix el grup tot
seguit per dedicar-se plenament a Monstruacin i,
desprs duns mesos com a
quartet, shi engresc el Felip,
tamb del Lokal Social de
Cornell, que dur molt poc
al grup i fou substitut per
Moi Rojo. Desprs vingueren
actuacions en concerts
activistes per tota la meitat
nord de la pennsula, diverses
maquetes i un disc, fins a la
separaci del grup lany 92.
La darrera producci va ser
la cinta Entre rejas, enregistrada en directe a la pres de
Can Brians i els beneficis de
la qual es distriburen entre
el KAP i el SOL, collectius que
treballaven per la llibertat
dels dos presos anarquistes
que quedaven a les presons
de lEstat per condemnes
antigues: Pablo Serrano
i Andrs Torrijos. Altres
msics que passaren pel grup

Juanito Piquete y los Mataesquiroles al carrer Cros celebrant

laniversari de locupaci el
Juanito, un servidor, lscar a la
bateria i el Jofre a la guitarra:
Foto: Gos, arxiu Joni.

van ser Jess (bateria que

enregistr la segona maqueta), Vctor (bateria del grup
Neurastenia, que enregistr la
cinta a la pres), Ral (de Cros
10 i guitarrista que va fer les
darreres actuacions inclosa
la de Can Brians) i Pigi i
Albert (guitarristes que van
fer alguns bolos de la darrera
temporada; lAlbert el vam
conixer quan vam actuar a
la Model, on estava complint
condemna). Curiosament
el tcnic denregistrament
dalgunes daquestes gravacions va ser el Quique, que
havia estat un dels dos Repugnantes que macompanyaven
a lescenari all pel 83 i que
ara treballava als estudis
Sonomania. Vam compartir
escenari amb tots els grups de
la nova fornada rockera que
sorgia dels barris, molts dels
quals tenien membres que
havien participat activament a
lentorn punk: El Sueo Eterno (amb lngel GRB), Mardita
Sea (de Nou Barris i formats
per gent de La Oruga), Draps
Bruts (amb la Lali i la Patri de
la primera fornada), etc.

Les festes de la Merc eren una altra cosa, encara eren populars, POPULARS. Els collectius, les
associacions, podien fer i dir-hi la seva. Recordo
especialment de les festes a la Recta de lEstadi
a Montjuc, les de 1987, any en qu lAssemblea
Llibertria del Barcelons va organitzar un bon
sarau. Els diferents ateneus ens organitzrem i
ajuntrem les diferents paradetes, creant un espai
llibertari on hi havia msica, entrepans, beguda, i
on a ms shavia fet un espai desbarjo, amb jocs de
fira inspirats en lactualitat que nosaltres vivem.
Vam triomfar. No recordo com era ben b, per era
un joc senzillet daquests de llenar unes boles a
una cara. La cara no s si era dun Nacional, un Municipal, el Gonzlez, el Pujol o qui, per hi havia una
cua per jugar daquelles que fan histria. Recordo
tamb que vam tenir una espectacular esbatussada amb els nazis, que ens feren una visita, s clar.
Imagineu-vos si han canviat les coses que nosaltres arribvem, ocupvem un espai de la Recta,
muntvem les paradetes, els jocs i les tendes de
campanya i all ens quedvem fins que s'acabaven
les festes. No, no rem uns pies negros, fiem torns
i de tant en tant anvem a casa si volem,
per tamb es tractava daprofitar
el moment...

nos/
dada os,
u
i
c
d
os
nquil presenta uese
y tra
n
r
s
a
s
o
o
c
o
er
cfi
tim
os pa i nos sen taciones p iversin.
l
a
r
d
i
pa
sn
o
as de
as lim
-87,
sotro
Merd como no on nuestr tras form u lo mism
U
S
s
a
.]
q
c
e
Y
t
..
,
a
[
i
u
n
a
os
,d
st
.
yn
mo
aamos
a fie
elona
ente
ento
tarem
tami
Karc tra peque uestra g TA. [...] Es no soport ropio esp
n
a
u
d
i
y
n
r
p
s
a
S
,
e
e
e
o
e
a
u
E
u
H
l
t
r
I
u
F
n
el
pe s
aq
en
lo q o nuest
ms
uestr ntaremos stro ambi s nuestra nciando
Y las para
o
d
.
n

n
e
t
a
a
s
d
e
Un
mo
ios,
enu
tes
arle
, cr
ro e
nue
uyen ntes, nos msica,
ara d o caa, d soportan bin, cla uevas rad depende
b
p
i
,
r
s
t
no
con
and
tam
te,
esta
ir n
vota nuestra
sus fi s das, d do lo que indonos para abr sto aguan entre
mos
ni so dida, con durante
n
,
t
e
m
s
r
a
d
i
e
e
ien o
OA
sd
odo
e

div
cal
, cre
ar lo ien, que t o, defend IESTA. N
tra m emos aqu s calles lo e se diga , vaya, y
t
n
o
d
F
m
o
b
u
r
a
a
l
d
l
q
a
a
a
A
t
n
r
g
n
o
pa
STR N
Y es tamos e soportan molesta
o sal s del otr
NUE
sern
,
s
o
e tod
I
que e lo que no y festivo te tomes calle. Qu e vosotr NETE A DIVERS
.
d
o
e
o
a
A
a
v
l
u
d
y
i
e
C
t
q
,
n
s
n
.
O
a
a
e
s
e
)
i
o
c
r
P
a
i
7
c
s
r
,
. Com
del 8
ICA
ivind
la ba
toria
s birr
cio re lgan de la on las his e lado de NUESTR A CHA POL la Merc
t
e
U
c
a
s
que s adelante tros de e emos sea UCHA. M es festes d
d
L
l
ir
so
segu os. De no ue preten . BEBE Y libertria
q
l
A
d
C
a
a
o
I
t
e
n
zo
de
lr
MP
esta
uir a
A OL
todos RCELON a distrib
v
A
LA B ta que es
125
e
v
a
t
c
(o

Timagines ara plantant una tenda

de campanya a la Recta de lEstadi
a Montjuc?

Amb locupaci de ledifici del carrer Cros

nmero 10 de Barcelona, vam aconseguir
una gran repercussi i experincia. Des
de locupaci, vam passar desapercebuts
uns mesos, tot i que anvem fent activitats
i campanyes i que havem penjat un rtol a
la porta. Per el 29 de setembre rebrem la
notificaci de la denncia dels propietaris,
moment en qu decidrem centrar tots
els esforos a mantenir el local i augmentar les activitats tant de cara a la gent del
barri, com de cara als collectius sensibles
a la nostra problemtica, per tal de recavar la seva solidaritat. Dentrada el venat
no els va acollir amb gaire entusiasme,
fins i tot alg es va negar a vendrels res.
Per, segons Xavier Altozano, animador
sociocultural del Centre Cvic de Sants,
"ara la situaci ja sha normalitzat" i qualifica
dextraordinari el procs que sha seguit
i la manera com el collectiu sha sabut
guanyar el barri. Altozano explica: "sense
deixar de ser ells, i continuant amb el
seu projecte, shan integrat i han aconseguit el suport dels grups i les entitats de
barri respecte a la qesti de locupaci"
(Avui, 17/1/88). Dies desprs vam rebre
la citaci judicial per presentar-nos, els
ocupants, a la comissaria de Sants, per tal
de prendrens les dades, ja que fins aquell
moment la denncia era completament
impersonal, la citaci era per al dia 9 de
novembre, poc sho esperaven... Qui exercia
com a comissari de Sants en aquells moments havia tingut algun vincle al passat
amb el moviment llibertari, no s quin
tipus de vincle, per ens coneixia. Suposo
que sabien ms o menys qui hi havia a
lAteneu i que el grup que formvem els
ocupants era redut. La seva cara, quan
es va trobar davant les 87 persones que
venien a autoinculpar-se, ocupaven fsicament la comissaria, lescala daccs i tota la

126

planta baixa de ledifici, no va ser tan sols

de sorpresa i crec que sen va adonar aviat
que tenia problemes al barri. Entre els
87 autodeclarats ocupants hi havia el bo i
millor del moviment autnom i llibertari
de base del Barcelons: des de lAteneu de
lHarmonia, fins al de Poble Sec o Grcia,
gent de CNT-C, de CNT-AIT i autnoms
sense collectiu. Aquests 87 ocupants van
ser citats a declarar al judici de juliol del
89, segon judici que va patir lAteneu.
Havien passat prop de dos anys des de les
inculpacions i lassemblea va adrear una
carta als imputats per tal de recordar-los
la situaci: Debes tener claros para el momento de declarar, los siguientes puntos:
Entramos, todos los citados como testigos,
el da 6 de junio de 1987. La puerta estaba
abierta no haba candado ni llave alguna.
El inmueble no constaba en el Registro
de la Propiedad. Haba luz y no hemos
recibido hasta ahora ningn recibo de la
compaa. No hay agua, hemos utilizado
una fuente pblica, junto al inmueble. Se
intent en un primer momento, llegar a un
acuerdo con las propietarias, ms concretamente con Merc Godall. Nos enteramos
de la existencia de la propietaria por unos
vecinos. Estos nos han respaldado en todo
momento. Es importante que memorices
y recuerdes estos datos. Salud. El 10 de

Cros 10 en el moment de comenar a pintar la

faana: el Piti, el Piquete, lAlicia, la Merche de
Cornell... Foto: Nria Andreu, arxiu Gos.

juliol de 1989 el jutge dict sentncia: De

las presentes actuaciones, y las pruebas
practicadas, queda la duda si, en un primer
momento existi pacto o no entre las
partes para la ocupacin de la vivienda en
autos y, dado que la va penal no debe ser
la ltima ratio para obtener el desalojo de
los ocupantes [...] procede la absolucin del
inculpado en las presentes actuaciones. Si
el Juzgador carece de los datos necesarios
que han de servirle de fundamentar a su
decisin, sta no debe ser condenatoria, al
faltarle la conviccin absoluta y sin reservas. De bon comenament vam centrar
tota la defensa al voltant de les converses
que vam mantenir amb una de les propietries. El mateix dia de locupaci ens vam
presentar a casa seva, per no vam poder
parlar, ho vam fer uns dies desprs i ella va
mostrar un desinters absolut per ledifici,
desinters que nosaltres vam saber
aprofitar i finalment sortir-nos-en. Desprs de les diligncies prvies, ladvocat

de la propietat adre una carta al Jutge

on deia que havia quedat demostrada: ...
3 La manifiesta rebelda de los denunciados puesto que el da de hoy persisten en
sostener tan ilcita conducta, negndose
tal como consta en autos, en la declaracin
de D. Jess M Sahun Castet a abandonar
tal inmueble; pese al plazo de tiempo que
razonablemente se les concedi. [...] 5 La
torticera actuacin de los denunciados,
intentando confundir al Juzgado, alegando
la existencia de un permiso que no existi,
incluso a presencia judicial, incurriendo
en la tipificada figura del fraude personal.

Puc saber a qui pertanyia la

matrcula B-HL-9894?

127

128

rici lestiu del 88); lAteneu de Grcia, del

carrer Perill, 52, representava el sector
autnom, ms heterodox (des dAnadia
fins Ikria) i bviament ms proper als
nostres plantejaments; i nosaltres, els de
Sants, donvem cabuda al nou activisme
punk. De lAteneu Llibertari de Poble Sec
sorg el projecte dEl Lokal, que dalguna
manera pretenia unificar conceptes.
El Lokal volia ser una barreja entre un
ateneu i un espai ldic, semblant al que
havia estat el Kaf Volter a Barcelona o
el que eren els info-coffee dAmsterdam:
donant importncia al flux informatiu
que es comen a escampar mitjanant
la distribudora alternativa, la Distri. El
Lokal sinaugur al carrer de la Cera, 1
bis, loctubre de 1987. s molt complicat
avaluar la seva importncia amb perspectiva, ja que el fet que encara resti
obert i a ple rendiment com a centre de
coordinaci de les lluites, impedeix aquest
allunyament. Prop de 25 anys de resistncies globals.

Els companys de lAteneu Llibertari de Poble Sec gaireb al complet.

Foto: Arxiu Victor Poble Sec.

Els diferents ateneus llibertaris de la

ciutat complien, a ms de la seva tasca
local com a referent llibertari al barri on
eren situats, la tasca de distribuir per
afinitat les diverses sensibilitats llibertries autnomes de la ciutat. Daquesta
manera, els ateneus no estaven formats
noms per anarquistes de lentorn, sin
que cada un representava una manera
diferent dentendre el moviment llibertari o les seves prioritats. Aix lAteneu
Llibertari de Poble Sec, que estava al
carrer dElkano, 48, sempre va ser el que
sidentific ms proper a lanarquisme
histric (no per la militncia dalguns
dels seus membres a la CNT, sin per la
idea organitzativa que propugnava i la
seva insistncia a crear una xarxa llibertria estable) i per nosaltres era lateneu
ms dogmtic; lAteneu de lHarmonia,
al carrer Miquel Servet, era considerat
ms proper a sectors no violents hereus
dels moviments hippies de mitjans dels
setanta (fet que provoc la seva desapa-

uesta por
oble Sec ap
P
e
d
o
ri
ta
objetivo de
eo Liber
okal, con el
tes del Aten
L
l
an
E
it
,
il
cio
m
ac
e
p
d
upo
uevo es
ersivo. Se es
texto, un gr
eando un n
biente subv
cr
o,
,
d
am
n
en
to
i
si
er
ac
e
En este con
ci
tu
de ac
a, y sigu
ocar un
novadoras
ural y prov
ado como er
d
lt
os
u
ra
am
ac
eg
tu
tr
d
n
si
o
frmulas in
co
o
torn
aas
intercambi
ntrica de en [...] En dos manzanas aled
el
fomentar el
una zona c
emolida por
n
a
(d
n
ci
a
lo
ca
ix
ce
bi
ru
u
ar
B
B
su
a
e
a
L
a
d
bl
o
o
ar
m
p
in
am

co
h
R
C
er
a
le
og
aab
Barrio
en plen
cuerdo entr
rmedia del
Un
ragua (hoy
.
re
te
)
F
e
3
in
a
d
0
L
s
0
te
o
2
to
,
ar
)
n
p
ro
ie
en
d
la
d. Octae
tablecim
Todo a ci
E
es
n
e
u
d
to
a
el
te
en
t,
eb
en
R
om
an
m
a
(actual
te sembl
en ese m
arcelon
tret de La B
b un concep
), La Rivolta
x
to
(e
am
n
,
ie
a
ti
lt
n
m
A
ta
es
lA
n
n
Ayu
gur
ites zo
el Terra
Grcia sinau comenar a crear pet
muy cerca
Llibertat a
e
del Raval) y
d
la
e
b
d
m
er
ta
rr
t
nta
s, al ca
amb la volu
any despr
Llibertari, i
eu
n
te
lA
e
d
s.
prop
trolable
cilment con
segures i f

129

130
131

Cros 10 d'aniversari, la Yulia, el Carles, la Mnika, l'Eli, el Manolo...

Foto: Gos.

Penso que va ser amb motiu del judici per lassassinat dAgustn Rueda. El cinc de
febrer es va fer una manifestaci llibertria convocada pels ateneus, la CNT, Krak Rdio
i alg ms, per havem pensat una acci ms sonada. Desconec completament don
va sortir la idea, per la veritat s que era una acci que hauria tingut molt de ress.
Fins fa poc, pensava que havia estat una acci coordinada des de lAssemblea Llibertria. Ara, desprs de parlar amb lIaki, que em va dir que ell no nestava informat,
penso que no, que era una acci planificada per uns quants activistes i que a lIaki
no li havem dit res, perqu no ens hauria deixat dur-la a terme. Havem localitzat un
tren que estava diverses hores aturat a landana de lestaci de Sant Andreu, estaci a
laire lliure, gran i que molt poca gent utilitzava. El projecte era cremar-lo sencer, a la
mateixa andana. No recordo com shavia de reivindicar lacci, per s que hi havia gent
de diversos collectius de la ciutat. El dia en qesti, cadasc sabia el que li tocava fer,
devem ser entre quinze i vint persones, totes repartides en grupets de dos o tres: uns
vigilaven lestaci per dins i fora, daltres controlaven els accessos i carrers dentrada i
sortida, i un parell de grups baixaven a landana a realitzar lacci. Va ser en lltim moment que el Professor va fer dissimuladament el senyal dalarma. Pass pel costat dels
qui havien de fer lacci i tothom, sense entendre molt b qu havia passat, abandon
la seva situaci i don per avortada la idea. Mai no vaig saber ben b qu havia vist o
intut el company, per sempre he pensat que ens nhavia salvat duna de bona, tot i que
encara no hi havia ni el control ni les cmeres que hi ha ara. Per qu? Perqu tota injustcia s injusta. Perqu ni tant sols la democrcia pot passar per sobre un assassinat
com aquest. Perqu les persones primer.

Era joven, no vivi mucho,

pero lo que vivi, lo vivi a gusto.
Vivi como quiso, a veces como pudo,
sigui su camino y no pas por el tubo.
Intentaron dominarlo, intentaron someterle
pero l los quit del medio.
Esto no es violencia, sino auto-defensa.
Un grito se oy en comisara,
la libertad se coge y no se mendiga.
Poly song, LOdi Social

132

El Lokal Social del carrer Barcelona, 23

de Cornell era fora actiu i reunia les
millors condicions per fer concerts que
mai havem tingut, socup a principis del
88, i moltes de les activitats, especialment
concerts, que fins aquell moment shavien
de fer a espais institucionals es passaren a
fer all. El grup docupants havia sorgit de
les mogudes estudiantils de gener i febrer
del 87, on els autnoms de Cornell havien
tingut una participaci important i molt
activa. Els Monstruacin simplicaren tamb en bona part de les actuacions que es
van fer en suport dels estudiants, i es cre
un collectiu fort i jove. A labril comenaren a fer activitats per demanar locals a
lajuntament i, a final de mes, 25 membres
del collectiu sencadenaren enfront del
consistori per pressionar i intentar reunir-se amb lalcalde, per aquest fug per
una altra porta. Era Jos Montilla, actual
president de la Generalitat, conegut pel
seu carcter dialogant amb els collectius
socials... (Si en tu propio ayuntamiento no
hay tiempo para escucharte, si por llevar
ropa extraa ellos quieren marginarte,
Monstruacin Korney). El setembre del
mateix any hi hagu un dels tpics conflictes amb la policia que acab amb un

detingut i diversos ms els dies posteriors, en les mobilitzacions solidries i

antirepressives. Finalment, socup poc
desprs. Era un edifici gran, amb una
planta baixa amb una ampla sala per fer
concerts amb capacitat per a ms de 400
persones. Manitica van venir a tocar per
primera vegada al Lokal Social la primavera de lany 1989. Els qui vam assistir-hi
ens vam quedar bocabadats, el concert
no acabava mai, van fer els seus temes i
sanimaren amb les versions, barrejant
Clash amb Leo sense complexos. Tenien
energia, molta energia, les guitarres
jugaven, entre elles i amb la base rtmica,
la bateria ballava sense perdre impacte i
el baix... El baix era la bomba... I el concert
no s'acabava... Els vam adoptar, no del tot
per una mica, des daquell dia sempre
van tenir una base doperacions a Barcelona i rodalies. Venien de Villena i es
van patejar tots els centres socials de la
pennsula i part de lestranger. Coherncia i convicci definirien la trajectria
de Manitica. No eren punks, no, per
quinze anys desprs van fer comprendre
a molts joves de lEstat el que deien els
Clash a finals dels setanta.
Hablar d
e la prim
e
Manitic
a, Vitamin ra maketa de
as A, es r
montarse
een el tiem
po, y hac
gimnasia
iendo
mental, u
no va rec
dando co
orsas, aque
lla tosca
en rojo [...]
portada
Esas letr
as punza
Chispes,
ntes de
de su her
ma
de Viri, A
ma y su h no Txispin,
ermano C
la batera
hato a
, que form
aban el q
teto origin
uinal. [...] El c
aso es qu
enteramo
e nos
s con agr
ado, de q
Alicante,
ue en
haba un
pueblo qu
maba (y
e se llase llama)
Villena, d
mira ms
onde se
al sur que
hacia el n
y donde s
orte,
eh
buenas ca acan (y se hacen
)
nciones y
buen guit
reo, canc
ariones coti
dianas [...]
todo una
y sobre
cosa que
nos sorpr
a todos, y
endi
er
honradez a esa naturalidad
y
de una ge
nte, que d
manera s
e una
encilla y
sin atisbo
rnr star
s de
, nos gan
aron ens
el bolsillo
eguida en
(C. Azag
ra, CD Vit
A. Illa Re
aminas 133
cords, 19
97).

A Cros 10 vam patir diverses visites inesperades, per la visita ms surrealista va ser la
primera. Crec que es deia Joan, era un xaval
heavy de la frontera entre Sants i LHospitalet.
No hi tocava del tot, o millor dit, no era gens
espavilat, per semblava bon noi i el vam acceptar a lateneu, com acceptvem a tothom.
No recordo ben b la ra per la qual el vam fer
fora de lassemblea, per va haver-hi alguna
qesti de sexisme i shi afeg un problema de
desaparici de diners de la caixa de lateneu.
Uns dies desprs alg coment que lhavia vist
amb males companyies, amb els heavys de
les Brigadas Blanquiazules. Aquella mateixa
setmana ens trobrem lateneu mig destrossat i amb tot linterior ple de pintades, pintades fora barroeres tot sha de dir, plenes de
faltes dortografia i entre daltres joies, creus
gamades fetes a linrevs. Molt purista el que
ho havia fet no era... Desprs duna assemblea i
de valorar que el Heavy tenia tots els nmeros
de la rifa, decidrem anar a buscar-lo una nit
de cap de setmana, en qu seria ms fcilment
localitzable i passarem ms desapercebuts.
Un cop localitzat se li aproparen dos companys de la Chona als quals ell no coneixia i se
lendugueren al Moll de la Fusta, on els es-

Que haur passat amb aquell

cotxe que canviava de color
per no de matrcula, que
sovint macompanyava a casa
quan vivia a Cornell, i que
fins i tot mesperava a la porta
de casa dels pares?

134

pervem la resta. Els dos companys que

no coneixia (els quals li feien molt ms
respecte), i dos companys de Cros vam
ser els encarregats daclarir els fets,
per per ms preguntes que li fiem, ell
plorava i plorava (sha de dir que no hi
havia violncia extrema ni molt menys.
Algun calbot i poc ms, ni tan sols un
cop de puny...). Mentre, la resta de companys estaven distributs per la zona
controlant que no hi hagus cap visita
inoportuna, per els minuts passaven i
tothom sanava posant nervis. Al final,
alg dels que vigilava que shavia apropat per solucionar el problema, fart
desperar, li digu: Dibuixa una creu
gamada al terra! Com? Que dibuixis
una creu gamada al terra amb el dit!.
La incgnita va quedar resolta, el Heavy
havia estat qui havia entrat a lateneu i
no ho tornaria a fer. Com deia, tampoc
vam utilitzar violncia extrema ni tan
sols vam estar a la seva alada, ja que va
emprar ms violncia ell quan va entrar
al local, per l'ensurt que es va endur va
ser suficient per no tornar-hi.

Hi ha un nmero de telfon que tinc al cap de

per vida: 220 50 XX. No hi he trucat mai, per no
loblido. Si hi hagus trucat, no s qui podria haver
contestat i tampoc hauria tingut res a dir-li, per s
al meu cap. Al seu moment coneixia tamb ladrea,
a la Vall dHebron, per no vaig anar-hi mai. Sn
coses del cervell, no tenen explicaci. Quin sentit t
conixer un nmero de telfon dun lloc desconegut? Era un telfon de seguretat, de seguretat per a
la meva persona, ja que pertanyia a la casa familiar
de dos coneguts nacional socialistes amb qui ja
havia tingut alguna trobada. Si em toques et vindr,
o vindran, a buscar. No em van tocar mai.

Un dia vam anar a fer un concert a

Manresa, el 16 dabril de 1988, actuaven
LOdi i Monstruacin, ho muntava el Luis
de CNT-C, quan em sembla que ja shavia
creat el Collectiu Skabetxina. Era en una
antiga caserna, crec que davant dun casal
de joves o dun centre cvic. Els darrers
en actuar eren LOdi, o sigui que havien
de provar els primers, i quan vam arribar, anvem amb els ulls ben oberts i les
antenes desplegades, ja que estvem en
zona perillosa per la presncia dels punks
i heavys nazis, que a ms nosaltres no
coneixem gaire. Comenrem a muntar
amplis, bateria i tots els estris necessaris
per fer lactuaci, sonaven ja els primers
acords de la distorsionada guitarra del
Damned, quan alg don la veu dalarma,
per laltra cantonada de la plaa avanava
el grup de feixistes ja esmentat. Nosaltres
erem set o vuit, a ms de LOdi i d'algun
acompanyant, em sembla que hi havia
lAlfredito, cantant de Monstruacin que en
un acte de solidaritat resistent havia pujat
amb nosaltres per si un cas. Jo estava mi-

rant lescenari, desquena als fatxes i em va

costar adonar-me que venien per darrere
meu. Vam sortir tots corrents, cadasc per
on va poder. LAlfredito i jo, que ens havem
quedat els ltims, quan algun company ja
havia tancat la porta del casal, l'nic espai
on refugiar-se en 200 metres a la rodona, vam aconseguir entrar-hi com a les
pellcules: per la finestra, fent un salt digne
de medalla, mentre alg dels que eren a
dins tancava la finestra, ra per la qual tots
vam poder respirar tranquils. Inspirar,
expirar, inspirar, expirar. Silenci trencat
noms pels sospirs produts per lexcitaci
dels darrers segons. De sobte, alg crid
Cagon deu, i el Damned?. El Damned
shavia quedat enrere, lhavem deixat fora.
Rpidament, en sortir, imaginant-nos el
pitjor, el vam veure, all on shavia quedat,
a lescenari, agafat a la seva guitarra. No
li havien dit absolutament res, de forma
increble. Tampoc tocaren ni equip ni instruments. No recordo b, s possible que
alg rebs algn mastegot, per en el fons
no pass dun ensurt.

El Carlitos (Carlos Sanmames Torrecillas) va preferir marxar uns

anys desprs a Valncia on podria viure ms tranquil. Posteriorment va ser detingut en loperaci de desarticulaci dAccin
Radical, on tamb van detenir lassass del Guillem Agull, tenien
un autntic arsenal incls un bazoca. El Chafi va ser el cap visible del grup durant uns anys, al principi es trobaven a un bar
de la Gran Via, al costat dUniversitat, ja que alguns sortien de
lacadmia Alpe; i tamb a la Plaa del Pi. Entre ells va haver-hi
una mica de polmica quan es va saber que el pare del Chafi era
rab, el seu nom real era Chafik Ayachi Snchez, la darrera notcia pblica que vaig tenir dell va ser quan el van detenir el maig
de 1990, amb el Mauricio Royuela i tres nazis ms, per entrar a
lAteneu Alternatiu i Llibertari de Sants, a Cros, 10, a robar els
instruments dels Es lo que hay, grup que llavors assajava al local.
Les darreres notcies del Freddy (Fernando Sanmames Torrecillas) tamb les he obtingut als mitjans de comunicaci, tamb per
passar pels jutjats, en aquest cas a Madrid, a lAudincia Nacional,
el 2009 desprs de la desarticulaci de la secci espanyola
dels Hammerskins.

135

Durant les lluites estudiantils de 1987 i a partir de lexperincia de lokupaci del rectorat
de la Universitat Autnoma de Barcelona, es constitueix un grup d'afinitat entre estudiants
acabats dingressar a la carrera de Cincies de la Informaci, que comena a fer activitats en
com amb altres personatges de lambient punk: sortir de festa, participar en el moviment
llibertari, en lantimilitarisme i viatjar a Euskadi cada cop que es presentava un bon concert
o unes festes alternatives. s aix com el 18 de juny de 1988 neix l'Anti, Associaci Cultural
del Carrer Llibertat, un lokal autogestionat i anarquista al barri de Grcia, que pren per
referncia El Lokal del carrer la Cera i que rpidament es vincula amb lAteneu Llibertari de
Poble Sec i el de Grcia. El grup inicial estava integrat per la Maribel, la Magda, lEva, lAureli,
el Dave, la Maite, la Laura, el Ral i la Guiomar. En pocs mesos, lAnti es va convertir en punt
de trobada i matriu del que seria durant anys aquest collectiu anarquista gracienc: el Gil, el
Xiri, el Markitus, lEnric Traller, el Vikingo, la Mar, el Mario, la Carina, l'Ury, el Toni I, si es
tracta de parlar de gent vinculada a lAnti i que a ms obria El Lokal un cop a la setmana, no
es pot oblidar que el Punkike va estar al peu del can tots els divendres durant anys, que el
Sheriff dels Dr. Calypso tamb va aportar els seus diumenges skataltics, aix com el Dani i
la Claudia, les seves pizzes dominicals. El Mariano venia des de Nou Barris i aportava notes
de color organitzant coses tan divertides com les 24 horas de terror i el Many, amb el Ral,
organitzaven les Gore sessions tots els dijous amb descobriments (avui dia clssics) com El
vengador txico, Posesin infernal o Bad Taste. Tamb corria per all la penya del Soroll, els
Griffin, els Frenopas, laltre Ury, el Negro La conexi Anti-Berln ens va portar a Barcelona
la Suse, lAndy, el Kike, lOtto Durant un temps lAnti va deixar de servir alcohol per deixar
de ser un bar de moda els caps de setmana (en qu shavia convertit rpidament), per ser
un lloc de trobada i de lluita. Per aquest motiu, es va tirar a terra la formosa barra, que no

136

va tornar-se a aixecar fins molts mesos

desprs. LAnti va ser escenari de nits
etliques i allucinants, trobades i conspiracions de tot tipus. Els seus membres van participar en les accions ms
memorables daquells anys, en la Lletra
A, el CAMPI, el moviment okupa al barri
de Grcia, el NO92. Tamb va organitzar
una trobada de noms dones que va deixar fora de si als homes que s'esperaven
a lateneu del carrer Perill Vetllades
temtiques i sopars extics, birres, molt
de bebe y lucha i poc xit als debats, festes
alternatives a-Grcia, persecuci d'skins i
Muntanya-Missions li van donar a aquest
espai la seva idiosincrsia peculiar.
Per si alguna cosa va aportar lAnti a la
comunitat punk barcelonina, van ser els
mtics esmorzars nutritius, econmics
i populars dels dissabtes al mat (organitzats pel collectiu Golafre per treure
diners per al collectiu de presos), quan
la penya desprs d'una nit de marxa
decidia, recrrer la ciutat per retrobarse a lespai obert del carrer Llibertat, al
Municipi Lliure de Grcia. Va haver-hi
altres accions culinries: els dilluns,
crpes; els dimecres, sopars del mn
preparats per diferents col.lectius Una
de les revetlles que es van fer juntament
amb lAteneu de Grcia, a ms a ms de
festes i concerts, va ser especialment divertida: la festa anys 20. En ple estiu es va

engalanar lAnti com a Casino i lAteneu

com a sala de festes de los dorados aos
20, i tothom va acudir-hi disfressat amb
les seves millors gales. Sen van emportar
la palma dels millors nois i noies, els dels
Bloques Fantasmas, que sembaven sortits
duna pellcula de gngsters. Cal destacar
tamb la festa d'aniversari de l'Anti, que
es va celebrar a la Sedeta i on van actuar
els primigenis Dr. Calypso. De fet, un dels
fundadors, el Ral, va conixer el Many
a l'Anti, desprs d'estar de gira amb la
furgo Lola, i es va incorporar als inicials
Dr. Calypso fins a dia davui. LAnti tenia
un espai propi de material resistent i
alternatiu, i va arribar a confeccionar un
impressionant arxiu de psters poltics i
ldics que desprs de legar-se a lAteneu
un cop tancat lAnti, va desaparixer entre la humitat i la desdia.

que
ortar el
e van ap
u
, que
q
n
s
e
e
v
n
a
o
d
senfa
f, pers
a
e
t
u
q
n
,
e
s
g
jo
e
i
b que
ada d
om bo
passaven
c de trob
audien c
o
o
g
h
ll
e
s
u
n
e
q
u
e gent
u
r
t,
q
a se
omen
caure;
na pila d
m
u
e
l
e
d
e
e
d
u
s
LAnti v
q

s
r
e
ir
p
it
s
u
espai qu
r a les llu
caven de cia) va aconseg
ngus un amb una
ti
,
)
y
van pode aven i que saixe
r
n
G
u
ai
s ll
eu de
per
complex
t molt m
a
m lAten
es deses
(fins i to
una mica aver una pintad
Anti (co
i
L
r
ia
.
r
l
a
n
b
e
m
l
v
e
a
fa
p
h
a
a
a
n
,
d
v
s
u
a
i
r
d
e
h
ig
sestim
sh
rd
part
Anti
va despe
mega-mo ti
s sents
ter de l
que esta
Des dels
a seva i e lles negres. Al v
An
.
s
l
a
a
r
,
c
g
e
ta
n
s
e
n
r
ti
a
ay una
va lar
t dove
h
e
ta
u
consider
ja
ti
q
e
n
arcat
v
a
ta
o
m
u
able q
n cada
que ha
t pel Pis
l
E
n
e
:
a
b
s
s
e
y
r
s
r
n
a
o
a
consider
p
lts
alyps
bes,
artint pe
urar mo
som kum rd core-trasher-c han acabat rep
o
n
e
que va d
u
q
s
a
o tireu
iutat que
it punk-h
fins als n
un esper activistes de la c
n...
ir
m
n
l
e
te
p
a
i
v
i
a
.
taluny
sempre
a
lts joves
C
o
e
el i Ral)
m
d
ib
e
r
ls
d
cia
ar, Ma
eorura
m
n
io
is
u
a
G
lexistn
p
s
e
rris, en e s i tres cervells d
altres ba
n
a sis ma
i
(aportac

137

Eren festes de Grcia, primeres hores de

la nit, calor aclaparadora, havem sortit
a fer un tomb i ens vam asseure a les
taules que hi havien davant lAteneu, al
carrer Perill. Si no recordo malament, hi
era el Gos, segur que hi eren el Piquete
i el Joan de Sants, estvem all prenent
la fresca, fumant petes i prenent unes
cerveses quan, de sobte, una muni de
gent saprop pel carrer, abans dadonarnos-en, tenem a sobre el nostre alcalde,
en Maragall, al qual el Juanito i jo havem
dedicat una can amb els Matesquiroles. Lhome sens llena a sobre, molt
simptic, i un fotgraf prepar la cmera,
de sobte, el Joan li deix anar Maragall,
fes-te un mai tot posant-li als morros el peta que sacabava de fer i just en
el moment que el fotgraf disparava la
cmera... Els guardaespatlles, que en
aquell moment sadonaren don estaven,
el van treure dall per potes, la foto no la
vam veure mai...

Amb lentrada en vigor de la Llei

dObjecci i donada la forta oposici per
part del MOC que va assumir la proposta
insubmisa, el moviment comen a
diversificar plantejaments i el MOC deix
de ser el collectiu unitari representatiu
dels objectors. Primerament, els ateneus
de Poble Sec i Sants consensurem una
proposta antimilitarista, insubmisa i llibertria, a la qual safeg el collectiu de la
Chona, per, desprs que la coordinadora
Mili-KK comencs a funcionar ms com
a collectiu dels partits i grups trotskistes
i marxistes, que com a coordinadora de
diversos corrents, els collectius i autnoms llibertaris crerem el CAMPI
a Barcelona. Una acci sonada on va
participar el CAMPI va ser locupaci
reivindicativa i pacfica durant tres hores
de les oficines dels Serveis Socials de la
Generalitat, on gestionaven els destins
dels objectors a lhora de fer la PSS. rem
una cinquantena de persones, locupaci
consistia en una asseguda, seguida de resistncia passiva, amb lobjectiu que ens haguessin
de treure com a cebes. Aix s, ja posats, vam aprofitar per
decorar les oficines. Els mossos ens van anar traient dun en un,
havien de baixar lescala i deixar-nos al carrer, ja que les oficines eren
al primer pis, de sobte, quan encara faltaven cinc companys, la porta del
carrer es tanc i comenrem a sentir els crits dels companys que havien
quedat a dins i els quals estaven rebent unes quantes hsties. Acabaven
de detenir arbitrriament i de manera gratuta les cinc darreres persones que havien quedat a les oficines esperant que les traguessin. Entre
elles, el Ricard i alg
ms de Sants, el Jordi
del Lokal i alg de la
Chona. A la crrega
posterior, ja al carrer, feta per la Policia
Nacional, va haver-hi
diversos contusionats
i en Jordi Muoz va
haver dingressar al
Clnic amb traumatisme cranial.
Ocupaci de les oficines
de Serveis Socials
de la Generalitat,
els nostres primers
desafortunats
contactes amb els Mossos.
Font: La Lletra A.

Aquells anys arrib el Rick. El Rick era un personatge, llarg i prim, escanyolit,
cara xupada, nas corbat, poc pl per uns bons dreadlocks pel darrere. El recordo
vestit sempre de forma fora normal, per al mateix temps amb una imatge curiosa: pantalons amples de color crema o foscos de pana, i amb moltes butxaques
plenes deines per fer la seva feina; jersei verd fosc de llana de coll alt i unes botes
enormes. Era australi, per en la seva recerca i difusi havia passat pel Regne
Unit i per Alemanya. Arrib amb la seva furgoneta, carregada amb lequip de
so, que era tot el que tenia i tamb tot el que necessitava. No s si arrib directament all o no, per sempre va ser-hi. Al Lokal Social de Cornell, el Rick i la seva
taula eren part del mobiliari. Va fer escola, enseny els secrets del so a qui volgu
aprendre'n, va ser el tcnic de molts grups, entre ells, de Juanito Piquete, una
bona temporada. Abans de venir aqu, a Alemanya coincid amb Hertzainak en
una gira que aquests van realitzar, trobada immortalitzada al llibre Hertzainak,
confesin radikal. Era daquell tipus de persones pels quals la seva professi s la
seva vida, i si als concerts per defensar el seu equip shavia dimposar, simposava.

En aquells moments jo vivia a Cornell,

amb la Yulia i el Manolo, els quals, desprs
dhaver estat desallotjats a Esplugues,
llogaren un pis en aquesta poblaci.
Tots tres formvem part de lassemblea
de Cros 10. Jo em continuava movent
en motocicleta i controlava alguns dels
cotxes des dels quals treballaven els
de la Brigada que es preocupava per
les nostres activitats. Va haver-hi una
temporada en qu es posaren especialment pesats, per per sort, el trajecte
des de Sants fins a Cornell implicava la
recta de Collblanc a Esplugues i, normalment, si macompanyaven, els detectava.
En aquella poca hi havia dies en qu
macompanyaven a tot arreu, a casa dels
pares, a la feina... El local de Cros bviament el tenien ben controlat. No recordo
quina era la ra, per alguns companys
havien projectat una acci espectacular
de denncia. Donades les circumstncies
de seguiment que jo patia, vaig decidir
no participar-hi, per estava assabentat
de tot per si sortia malament. El dia de
lacci, quan vaig sortir de lAteneu per
anar cap a Cornell, vaig percebre un
especial moviment; macompanyaren fins
a casa i es quedaren all una bona estona.
O es van fer notar, o feien molt malament la seva feina. Els telfons mbils no
existien i a casa no tenem telfon, el que

significava que no podia trucar sense que

els que em vigilaven sospitessin alguna
cosa, per jo necessitava avisar que no
era un bon dia per fer res. Recordo que
aquell dia vaig patir molt. Finalment, com
que no marxaven, vaig decidir baixar
a la porteria i esperar a les fosques la
possibilitat que passs un cami que em
permets arribar a la cantonada sense
ser vist, ja que el cotxe estava a la vorera
denfront, uns metres ms endavant, i un
cami taparia lrea de visi. Finalment,
pass el cami de les escombraries i vaig
poder arribar a una cabina i donar la
veu dalerta. Com que a Cros no hi havia
telfon vaig haver de trucar a una amiga
que vivia a prop i coneixia la gent, per
que no estava ficada a lassemblea, sense
donar-li cap pista, per fent-li entendre
que era un assumpte important. Li vaig
demanar que baixs urgentment a Cros
a dir als companys que deixessin la feina
i que ens veurem lendem. Quan vaig
tornar a casa i els secretes em van veure,
van sortir amb el cotxe a tota velocitat,
cap a no s on, penso que o b ens estaven
avisant perqu no fssim res, o b els
acabava de fotre en laire la planificaci
per fer una bona cacera. Que estaven
assabentats de tot o sensumaven alguna
cosa, no en tinc dubtes.

139

El treball com a mitj de vida, com a nica forma possible de subsistncia, no ens va interessar
mai. Tothom, absolutament tothom, treballava el mnim necessari per subsistir. Fins als anys
84 o 85, el ms habitual era buscar-se la vida compaginant feinetes de temporada: campanya
de Nadal, campanya de la fruita i campanya destiu, gaireb ning del nostre cercle tenia una
feina duradora: Juegan a ser distintos y sobreviven. Una hace canguros [...] Otro trabaja en la
panadera familiar [...] La mayora ejerce trabajos sumergidos mal pagados. No les dan empleos
de cara al pblico (El Peridico, 13/7/1986). La crtica radical del treball, tot i que els grups
punks des dels seus inicis ja la van fer pblica, comen a visibilitzar-se organitzadament a
Barcelona lany 85 i el 86 es convoc pblicament el 30 dabril com a Dia Internacional del
Sabotatge en contraposici al Primer de Maig, Dia Internacional del Treball. Els anys posteriors, la nit del 30 dabril es convert en una nit en qu els grups damics (grups dafinitat)
sortien a fer entremaliadures. Els objectius eren entitats bancries, transports pblics,
partits poltics, establiments comercials poc tics, com ara botigues de comer dssers vius o
armeries, i empreses en conflicte com les de missatgeria. A banda daquestes accions crtiques
amb el sindicalisme histric i dalguna participaci espordica en alguna commemoraci del
Primer de Maig (com la del 86, en plena activitat antirepressiva desprs dels fets del Concentrik, a la qual assistirem sota les sigles de la PUAJ i on cremrem un gran ninot que representava un policia nacional i un gurdia urb), noms vam participar organitzadament en un
parell daccions obreres i aquestes van ser les vagues generals del 6 de juny de 1985 i del 14 de
desembre del 88. A la vaga de 1988, alguns grups autnoms i llibertaris ens havem coordinat, es tractava de fer accions locals al mat, cadasc al seu barri, i trobar-nos al migdia al centre de la ciutat on previem que seria necessria lacci collectiva per tancar els establiments
comercials i on hi havia la primera manifestaci convocada. De bon mat Sants semblava un barri fantasma, tot restava tancat i no tenem gaire a
fer, aix que vam decidir baixar ja cap al centre
per intentar controlar la zona comercial. All
ens vam dedicar a tancar els pocs establiments
que havien obert, vam esmorzar a lnic bar
que vam trobar (tancant-lo abans de pagar,
com era habitual en aquests casos) i quan ens
vam apropar al lloc on havem fet la cita amb
la resta de grups, alg ens digu que els amics
de Poble Sec havien tingut una topada amb
agents no uniformats de la Policia Nacional els
quals havien detingut cinc companys (el Jose,
el oo, el Pedro, lEmili i un cinqu company,
amic dun dels membres de lateneu, que els
acompanyava aquell dia cam de la manifestaci). Van tenir la mala sort dintentar tancar
un bar on hi havien uns policies esmorzant,
els quals van pretendre detenir als companys,
sense esperar-se la resistncia que aquests
van oferir. Lendem la foto dels nostres amics
estesos a terra emmanillats va ser publicada a
molts diaris. El Pedro i lEmili arribaren a ser
empresonats per lacci: Un piquete de huelga
fue a parar ayer a los calabozos de la Jefatura
de Polica de Barcelona porque intent cerrar
un bar-restaurante en el que almorzaban
varios policas. El hecho se produjo en

140

un local situado en la confluencia de la

Ronda de Sant Pau con la calle Parlament.
Un piquete entr para obligar al cierre del
establecimiento, mientras en el interior
estaban almorzando varios inspectores
de la Brigada Judicial de Barcelona,
quienes se enfrentaron a los instigadores de la huelga y les detuvieron, tras
una pelea. Un inspector fue trasladado a
Perecamps debido a que un huelguista le
roci los ojos con un spray. Los miembros
del piquete arrojaron tambin un petardo
en el interior del bar (La Vanguardia,
15/12/1988). Per el dia de la vaga, [...] va
haver daltres que, no seguint les consignes, [...] imaginaren celebrar la jornada
llanant un petard de revetlla a la vorera
propera a lentrada dun bar que era
obert. Per desgrcia, hi estaven menjant
o el que fos... un grup de policies de pais
que, sense identificar-se, es llanaren
sobre aquest grup de persones que es
dirigien cap a la manifestaci. Aquests
policies esperaven, de pais, locasi que
justifiqus el catastrofisme del govern i
lordre dels sindicats. El grup dagredits
per aquests policies, pel dems igualment en desacord amb la poltica general
daquest govern [...] eren les vctimes
propiciatries del dia. Denunciem el dret
a la brutalitat del que fa ostentaci
el que fa lofici de policia i exigim
la llibertat dels que han estat detinguts
per lomnipresent policia
(octaveta signada amb una A encerclada).

Com a most
ra del que
podia sign
el Dia Inte
ificar
rnacional
del Sabota
fanzine Res
tge, el
istencia Ra
dikal de Ba
sauri, al se
u nmero
4, en relaci
accions del
a les
30 dabril
del
noticias qu
e llegan des 86, deia: Las
de un pueb
de Barcelo
lo
na, LHosp
italet, son:
destrozan
se
los karteles
de una sed
del PSOE, [...]
e
en un gara
je propieda
de un falan
d
gista y en
una
ropa (Max
ims, sukurs tienda de
al amerika
se hicieron
na)
pintadas, [...]
kristales d
se rompen
e una suku
los
rsal de La
de Pension [..
Kaixa
es .] se arr
oj pintura
buzn y si
en el
likona en la
s cerradura [..
el kajero a
s, .]
utomatiko
del Banko
es pringad
Central
o con pintu
ra, [...] en la
kalles ms
s
cntrikas [...]
se dibuja k
pintura la
silueta de
on
un pikoleto
eskribe al
y se
lado AFIL
IATE AL G
firma PSS
AL- y lo
OE, [...] se d
estroza la
de una suk
puerta
ursal del B
[...] se
anco de Bil
averan los
bao,
semforos
[...] fu
del barrio,
e una larga
noche para
desde las 1
la pasma,
0 no dejaro
nd
annimos,
de robos, fu e recibir
ego, asalto
de bomba [...]
s, uno
mandndo
les en direk
kontraria
a la ke aktu
cin
aba la gente
.

Val la pena lluitar per treballar?

Val la pena humiliar-te per servir?
Ets una pea ms, Anti/dogmatikss

142

El Javi Piorreah durant el concert de la PUAJ, 30 de maig de 1986, Ateneu

Popular de nou Barris. Entre el pblic l'Eva, la Rosa Mensakas, el Pureta, el
Cesar, el Pako... Foto: Xavier Mercad.

Por mi patria y mi bandera en la guerra morir,

porque soy un mangui de mierda en el frente luchar,
con honor y con orgullo enemigos matar,
compaeros de fatiga: por el culo os dar!
Yo no tengo honor, no tengo bandera,
ni estoy orgulloso de mi madre patria,
no me mola el rey, ni la religin,
no quiero estar ciego, ni creer en dios,
no ms enemigos sin mi decisin,
odio obedecer!
Mi querido general, quiero hacer lo que mande usted,
porque sois as de chulos, yo defiendo a dios y al rey,
vuestro odio es nuestra lucha, no sabis lo que queris,
vuestras neuras absorventes de mi mente alejar.
Odio obedecer, LOdi Social

144

La lluita contra el Servicio Militar Obligatorio

al qual havien danar tots els espanyols
(o sigui els de naixement i els de per collons)
va ser la lluita de les formiguetes, la lluita de
milers i milers de persones, la major part de
les quals annimes. Una lluita continuada
que dur ms de trenta anys, que implic
a un parell de generacions i que, finalment, desprs de moltes hsties, de molts
mesos i anys de pres i de crear una cantera
dactivistes impressionant, es guany quan
lany 2001 desaparegu el Servei Militar
Obligatori i, per extensi, tamb el Servei
Social Substitutori: o sigui, quasevol tipus de
servei gratut a lEstat, el que anomenvem
conscripci. Tot comen amb lobjecci de
conscincia, que era la frmula mitjanant
la qual un declarava no poder o voler fer la
mili, ja fos per motiu ideolgics o religiosos.
En principi, des dels primers objectors que
ho eren per motius religiosos, tothom passava pel talego militar una temporadeta. Per
a finals dels anys 70, amb linici de lallau
dobjectors, comenaren a parlar duna llei
reguladora del dret dobjecci i, a partir dels
80, a qui shi declarava, si ho feia a temps,
normalment no li passava res i es quedava

en situaci despera de la redacci i aprovaci daquesta llei, tot i que els objectors
que shi declaraven un cop iniciada la mili,
continuaven enviant-los al talego militar en
qualitat de desertors. Fins al 31 de desembre
del 81, shavien reconegut 966 objectors
en situaci despera. Noms lany 1982 va
haver-hi 3029 objectors ms, dels quals
987 eren catalans. El 30 de setembre del 83,
els objectors sumaven ja la xifra de 5351 a
tot lEstat. Aquells van ser els anys en qu
els punks barcelonins comenaren a optar
per lobjecci de conscincia com a forma
devitar la mili primer, i de lluitar contra el
militarisme desprs. El primer company en
declarar-se objector va ser el Poly i la llista
es va fer rpidament interminable. El Dia
dels Innocents de 1984, el PSOE public
al BOE la Ley Reguladora de la Objecin de
Conciencia y su Prestacin Social Sustitutoria
(PSS). Aquesta llei castigava lobjecci, entre
daltres formes, tenint una durada molt
superior a la de la mateixa mili, aix doncs, el
MOC shi opos frontalment i es decid, com
a forma de pressi, facilitar a partir daquell
moment als nous objectors una mateixa
declaraci, on es declarava que no es faria la

PSS i que no es reconeixia el Consell Nacional de lObjecci de Conscincia (CNOC),

que era lrgan que decidia qui era o no
objector. Era la Declaraci Collectiva que es
present per primera vegada el 15 de maig
del 85. Fins que ja el 1988 el CNOC comen
a rebutjar les declaracions collectives se
nhavien presentat ms de 15000. El 1989,
43 objectors van comenar a fer la PSS. Un
parell danys abans shavia iniciat el moviment dinsubmissi, canalitzat a travs del
MOC, el CAMPI i Mili-KK, els insubmisos
eren aquells que considerant-se objectors de
conscincia, es negaven a fer la PSS. Sopt
per lestratgia de no atendre les citacions
personals i fer presentacions collectives
dinsubmisos, de forma que qualsevol acte
implicava ms gent i tenia molt ms ress.
La primera presentaci va ser al febrer del
89 i en tot lany shi declaren 371 insubmisos. El 30 de setembre del 89 hi havia
ms de 33861 objectors reconeguts, un mes
desprs ja eren 34770 i 286 insubmisos, dels quals 42 a Catalunya, daquests
42, catorze havien passat per la pres. A
finals dany, sn jutjats els dos primers i
condemnats a tretze mesos de talego. Poc
desprs samnisti els ms de 22000 objectors reconeguts abans de l1 de gener del
88, daquesta forma, el Govern es treu de
sobre el problema ms gran que creu que t
i concentra els seus esforos en reprimir la
nova estratgia insubmisa. El maig del 90, ja
eren 550 els insubmisos arreu lEstat, xifra
que significava que el Govern continuava
tenint un problema similar al de comenaments dels 80, per amb lafegit dels milers
damnistiats, molts dels quals continuaven
formant part de la xarxa dactivistes. A ms,
els primers deu mesos del 90 es van presentar 21446 objectors, xifra que no podien
absorbir a travs de la PSS. La realitat s que
aquells anys el jovent es plant i digu prou
a lobligaci danar, uns mesos de la vida,
tant s com s, a jugar a fer la guerra amb els
militars i amb els riscos que les seves idees
comportaven.

Obro caixes i carpetes,

apareixen fanzines,
retalls de diaris,
Muerto el patrn, libre el obrero.
un cartell,
Muerto el Papa, no religin.
octavetes,
Muertas las potencias, no guerras.
alguna foto,
Muerta la poltica, no corrupcin.
tot desordenat,
A muerte, vienen a por ti.
sense coherncia,
Muerto el Estado, no represin.
parts duna o de vries vides
Muerto el maestro, libertad de expresin.
oblidades a casa dels pares.
Muerto el rico, no pobres.
Un retall dun diari
Muerto el banquero, pasta para el pueblo.
em recorda i confirma
A muerte, vienen a por ti.
que un servidor havia llenat
Muerto todo, no hay odio,
com a mnim
pero muerta la rata an queda la rabia.
un cctel molotov,
A muerte, Monstruacin
no era un nen,
ning mhi oblig ni minflu,
va ser un acte a conscincia,
espero que tothom entengui que no doni ms pistes...

146

En aquella poca es va posar de moda la

polica de barrio, que era la parelleta que
passejava tot el dia pel barri, saludant els
vens. Els policies que formaven la parella
que em pertocava els vaig caure en grcia.
El primer dia que em van parar anava jo
en moto cap a lAteneu i venia de recollir la
primera tirada del single Resiste Cros 10,
potser portava tres o quatre caixes amb doscents discos en total. A la portada del disc,
la faana de lAteneu amb els ocupants en
formaci tipus equip de futbol; a la contraportada, la mateixa faana, per amb una
m annima que deixava anar una bomba
rodoneta, negra, amb metxa, molt expressiva, ra per la qual uns quants maderos
sortien per potes. No s si es van reconixer,
per no els va fer cap grcia. Desprs de
demanar-me els papers de la moto, els meus,
els del gat que mirava al costat del fanal i els
de la tieta de lhome que passava en aquell
moment per all, es van haver de conformar
amb prendre nota, per ja mhavien conegut... Em van parar en moltssimes ocasions
i de les formes ms sorprenents: amagats
a una cantonada, corrent darrere la meva
moto, cridant per donar la nota al mig del
carrer, saltant per sobre dels cotxes aparcats
com si fossin Starsky i Hutch. Una vegada,

per surrealista que sembli, fins i tot em van

cantar una can que em van dir que es
cantava a Madrid, a les manifestacions por
la calle Rigoleto me persigue un picoleto...
En fi, si alg es mereixia medalla per compliment amb zel del seu deure, aquests eren
ells, la meva parella. Total, que un dia em
paren, em fan buidar totes les pertinences i
em troben un quartet de gram de substncia estupefaent illegal: somriures, es fan
lullet, satisfacci, ja em tenen, sn felios.
Memmanillen, criden un cotxe perqu ells
eren de barrio, de a peu, i quan el vehicle
arriba, em porten a comissaria. Un cop all
i desprs dun parell dhores, pretenen ferme creure que ha vingut un advocat dofici
i aquest pretn que li expliqui la meva vida.
Insisteix, no cola, desisteixen, tots, ladvocat
de joguina i els maderos. Abans de marxar
per, ve a saludar-me el comissari, Hombre,
pero tu no eres el de Cros 10? Qu haces
aqu?, linformen de qu faig all, del que
mhan trobat i tot el comentari que li surt s:
Joder, hasta los anarquistas!.

147

149
El Jordi Kaspa amb la seva mtica cresta als terrats de la Barcelona del 80. Foto: Arxiu Jordi Bas.

Es va preparar mesos abans, molts mesos

abans, perqu la feina no era cosa de dos
dies. Es comen a distribuir setmanes
abans, fora setmanes abans, perqu
haver-la distribut el mateix 1990 no hauria tingut gaire sentit. No s si econmicament deu haver estat una bona aposta,
per, si encara ara, dinou anys desprs, es
realitza, s bon senyal. Com a mnim puc
assegurar que va ajudar a posar ordre a
les nostres vides, que ja neren, de desordenades... Parlo de lAgenda Llibertria,
que inici lAteneu Llibertari de Poble Sec
lany 1990.

150

A principis de 1990 la notcia

sestengu: hi havia una nova casa
que portava un mes i escaig ocupada... La Kasa de la Muntanya va
significar el segon punt dinflexi del
moviment okupa de la ciutat. Cros 10
va mostrar que podia sortir b i aix
va fer que la idea es multipliqus i
es comencs a posar en prctica. La
Kasa de la Muntanya va plantar les
bases per un desenvolupament del
projecte a nivell zonal per, a ms,
digussim, a gran escala. Un grup
important dels ocupants sortia de
Cros, espai que els havia quedat petit.
Ocuparen primer a Badal, ocupaci
que crec que dur uns dies. Posteriorment, sintent ocupar el cine
Versalles de lEixample, desprs
duna manifestaci, per es present
la policia i sopt per sortir de ledifici.
Uns mesos desprs socup Vila
Hortnsia, una masia rural, envoltada dhorts, a Sant Boi, on els ocupants patiren la intransigncia dels
pagesos dels voltants, que arribaren
a organitzar una manifestaci contra
les ocupacions illegals. Aquesta
ocupaci dur poc ms de dos mesos
i el dia abans de lanunciat desallotjament, fou ocupada la Kasa de la
Muntanya, a finals de 1989. Arran de
lexistncia de la Kasa de la Muntanya, la prctica sacab dextendre
per tota la ciutat per a Grcia i
Vallcarca de forma especialment
considerable. La primavera de 1990
socup la Casa de los Gatos, a la qual
seguiren nombroses ocupacions.

La insistncia del barri del Bess davant la falta de

raonament, comprensi i capacitat de negociaci
de lAjuntament de Sant Adri, i la seva resistncia davant la repressi desmesurada del Mossos
dEsquadra van fer histria, tot i que els historiadors oficials no lescriuran. Lajuntament volia fer
un bloc de pisos, un altre: 196 pisos en un barri on
les mancances estructurals collectives eren ms
que bvies. Els vens demanaven equipaments,
serveis de necessitat comunitria, un casal i una
residncia davis. Des de la primera manifestaci i
les primeres hsties van defensar el seu barri, els
seus carrers, els seus edificis, les seves cases, com
van poder. Els joves des del carrer i la gent gran
des de les cases: tiradors, cctels molotov, testos,
oli bullint i substncies com salfumant o lleixiu.
Els Mossos atacaven tamb com podien, llenaven
pedres, rebentaven panys de portes dedificis,
ocupaven terrats, no faltaven pilotes de goma i pots
de fum... El barri es paralitz completament, les
botigues no obrien, ni els bancs, ni cap establiment
comercial, per tampoc el collegi. Van ser dues
setmanes de lluites, dautntica guerrilla urbana i,
finalment, negociacions.
Quatre o cinc dies desprs diniciada la revolta,
els Mossos van declarar que
els havien disparat amb foc real.
A partir daquell moment, la criminalitzaci
vers la poblaci aliena al conflicte
va ser ms fcil, tot i que aquella
resistncia despert
moltes simpaties arreu.
Eren vens, i daix no hi havia cap dubte.
Per molt que intentaren
desprestigiar el moviment,
aquest es mantingu ferm
fins a la fi del conflicte.

Antoni Meseg
uer, batlle de
Sant Adri de
clar dissabte
27
doctubre, Hay
grupos desest
abilizadores de
tendencia fasc
ista que no son
del barrio y cu
yos
oscuros intere
ses contribuye
na
la escalada de
violencia [...] En
tre
los manifestan
tes que se enfr
entan a los Mosso
s dEsquadra
hay jvenes sk
inheads con lo
s
rostros tapado
s con pauelos
.
El dilluns 29 el
titular de
La Vanguardia
, referint-se a
la
jornada del di
a abans, ja era
El Bess vive
el da ms viol
ento de una sem
ana de batalla
s.
La polica auto
nmica asegur
a
que ha recogido
30 balas del
calibre 22 Mag
num.

8 de setembre de 1991, lAjuntament de Trrega

utilitzat com a comisaria. A la dreta sense samarreta,
l'arni, arnau rib rovira, assessinat una maleda nit
de juliol de 1995 a les cotxeres de sants.
Foto: Herminia Sirvent.

153

agents de la Gurdia Civil

s'enduen alguns dels detinguts de Trrega Foto:
Herminia Sirvent

154

Lany 91 va ser un any en qu van fructificar dos projectes laborals importants

pels anys que seguiren i que, dalguna manera, eren el resultat de tot el viscut els
darrers cinc o sis anys, tant en laspecte musical com en laspecte poltic. Tralla
Records va ser al principi un fill de Trvol. Trvol era una cooperativa de missatgers creada a mitjans dels 80 per gent que es va afartar de treballar per a un
patr, amb els riscos extrems que la professi comportava. De Trvol va sorgir la
Coordinadora de Missatgers, o a la inversa, van ser inicis parallels: treballadors
acomiadats de la gran empresa del moment (Mensajeros Radio, desprs MRW),
gent propera i en molts casos activistes del moviment llibertari. A Trvol lany 90
treballaven entre daltres el Ferran, el Pep Rasta (fotgraf dalgun disc dels Subterranean), el David (dels Antimanguis), lIgnasi (del CAMPI) i lAlfredo (de Krak
Rdio). Tots ells, amb la Meme, van iniciar Tralla Records, que durant molts anys
va significar una base prou slida per algunes de les bandes de la ciutat. El primer
disc, el tret de sortida, va ser el recopilatori Barcelona explota, amb Mardita Sea,
Juanito Piquete, Sindicato del Globo i Alambique. Aquell any tamb es present
Virus Editorial, leditorial que ocupa ms espai a la meva biblioteca. Comen a
gestar-se a El Lokal, com a continuaci del treball de distribuci de llibres i que ara
feia un pas endavant amb ledici prpia. El primer llibre publicat va ser Sabat,
guerrilla urbana en Espaa (1945-1960) dAntonio Tllez Sol, per abans van
publicar el cmic dAzagra Estampas Urbanas i un llibret titulat La lucha del movimiento libertario contra el franquismo, que servia de catleg per lexposici Amnesia/Memoria que Francesc Torres realitz al Centre dArt Santa Mnica durant
loctubre. La presentaci oficial es realitz al Escondite, el restaurant del carrer de
la Cera que gestionava una cooperativa creada per gent que havia estat abans a La
Rivolta, i gent de lAteneu de Poble Sec, i per on passaren, b com a cooperativistes,
b com a treballadors temporals, nombrosos companys del moviment llibertari.
Iaki Garca explica que el proyecto de la editorial es otro punto dentro de un
proyecto ms global, simplemente otro instrumento para llegar a un terreno que
an no habamos tocado. Surge de El Lokal, que sigue con la Distribuidora, que en
estos momentos se ampla con la editorial (Nou Barris 9, nmero 9, 1991).

Moltes vegades he tingut por, per com a Trrega mai. Tots hem vist
a la tele imatges de carrers ocupats per la policia, destats de setge,
imatges de les dictadures sud-americanes dels 70, dalerta nacional.
Tots hem vist imatges de com se les gastaven els grisos, aqu, a casa
nostra, fa trenta i tants anys... Per trobar-te aix de cara, en viu, amb
tots els sentits, fa menys de vint anys, veure la cacera humana i olorar
lexcitaci que aquesta cacera provoca als qui la realitzen, sentir de
prop la fam de sang, escoltar la celebraci de la violncia per part dels
qui haurien dencarregar-se de la seguretat del poble, sabent de la
llibertat dacci que tenen, sabent que poden esbargir-se sense passar
comptes, encara em fa tremolar... Recordo el cmping i els escuts. En
despertar-me, tot un cmping envoltat descuts, cadascun amb el seu
gurdia civil, s clar. Recordo la recerca, els passejos dels picoletos mirant i decidint a qui senduien; recordo la por, la por per la sang freda
que representava el que
veia: la revenja. Recordo tamb la fugida,
ficant al cotxe tothom
que podem. Recordo
una petita i tranquilla
poblaci presa pels
controls policials, recordo la xuleria de tots
els policies, recordo les
hsties que senduien
els detinguts davant
de tothom. Recordo
perqu no sha doblidar,
perqu tingu repercussions per ms o menys
gent, i de fet, aquest era
un dels objectius de la
revenja: lescarment
indiscriminat cap a
un sector determinat
de poblaci, i no sha
doblidar, i sha de
saber, perqu la nostra
memria s la memria
del nostre poble. Perqu
en formem part i per
aix, per formar-ne
part, de tant en tant
necessiten mostrar-nos
qui mana. Per per molt
que ens ho mostrin, no
oblidem. I recordem.

155

No hay un motivo. [...]

Los jvenes protago
nistas de la algarad
a,
co
n una media de
Durant la Fira dEspect
ed
ad
en
tre
los 20 y 21 aos, nu
acles, uns aldarulls
nca han ido
nocturns greus acab
a Trrega por el tea
en amb quinze detingu
tro y no son tampoco
ts, rocker
a partir de les vuit de
os. Es ms, ni siquie
l mat de lendem,
ra pertenepolicies de diversos
cen exactamente a
colors prenen el poble
las llamadas tribus
.
Membres de la Gur
urbanas. No son pu
dia Civil acompanyats
nks, aunque varios
de civils encaputxats
de ellos llevaran las
detenen al cmping,
cabezas pintadas, ni
a lestaci, als carrers
skin heads. No forma
de la poblaci i a les
n bandas. [...] Alguno
carreteres dels volta
s
llevaban navajas, otr
nts a 71 persones m
os cadenas, pero mu
s,
tots els detinguts s
chos otros ninguna
n tractats de forma
arma. Los hay de Ba
brutal dins lAjuntam
rce
lona, Badalona, L'H
ent de Trrega,
ospitalet, Cornell y
que es converteix du
Santa Coloma de Gr
rant dotze hores
amenet. Pero nada
en una pres duna
les
une. Si acaso, el gusto
dictadura bananera
por el alcohol y las
.
Lendem sn allibe
drogas. Cierto es qu
rats 64 dels detingu
e el cambio de uso de
ts,
els 22 restants roma
la
plaza de las Nacions
nen presos ms o
, dedicada a la msic
menys temps. Entre
a
anteriormente, desp
els detinguts hi ha
laz a este colectivo
alguns activistes llib
hacia el centro; cierto
ertaris barcelonins
que este ao hubo
,
com el Pakillo, la Yu
menos pasacalles en
lia o lEduard Mone
los que desfogarse;
r.
Tot plegat des del pr
pero hubo el mismo
imer moment va
vino, el mismo hach
semblar un esclat de
s
y tal vez algo ms de
rbia, un muntatge
cocana y LSD
fora planificat, am
(
La
Vanguardia, 10/9/91
b lobjectiu final mo
).
lt
clar de netejar la Fir
a de Trrega i escarmentar un sector de
El teatre al carrer
l jovent catal, tot i
destac per la seva
que la premsa sesfo
absncia. Es va fer
r en presentar-ho
un simulacre de tea
duna altra manera
tre
al carrer per manc
. Durante ms de do
ana duna sala en
s
horas se sucedieron
condicions. [...] Amb
los actos vandlicos
lexcusa duna possi
en la calle. Algunos
ble riada (durant on
jvenes prendieron
ze edicions de la Fir
fuego a un contened
a
no
sha produt mai) es
or y lo arrojaron co
despla el lloc
ntra la fachada del ay
dacampada a un ind
untamiento, en cuyo
ret ms lluny del
interior se origin un
poble, en mig dun so
pequeo incendio.
lar inhabitable per
Otros rompieron es
la duresa del sol du
caparates y se dedic
rant quasi tot el dia [...]
aron al pillaje. Tamb
La fira dartesans,
in fue asaltada una
sota la mateixa excu
carnicera y los cuch
sa
de la riada destr uc
illos que haba en la
tora, tamb va ser
misma fueron lanza
desplaada del seu
dos contra dos agen
lloc habitual, amb el
tes
refugiados en el cons
conseqent perjudic
istorio. El rosetn
i dels artesans i la inde la iglesia parroqu
ial sufri desperfec
humana exposici
al sol [...] Tres setman
tos por las pedradas
es
. Los alborotadores
abans del comenam
ent, i durant la Fira,
profirieron gritos en
comenaren les reda
los que se mezclaban
des selectives als
consignas en favor
de la lucha armada
y de bars Makoki i Les Voltes de Trreg [...]
carcter anticlerica
a.
l. El alcalde de TrEn sntesi lAjuntam
ent prepar, a trav
rega, el convergente
s
Frederic Gen, se vio
de les actuacions ab
ans esmentades, un
obligado a solicitar
refuerzos policiales
cli
ma
ten
s
i
un
malestar en el dese
al
Gobierno Civil de L
nvorida. La llamada tuvo
lupament de la Fira. [...]
que hacerse desde la
La premsa, com
estacin de autobus
se
mp
re, ha manipulat els
es
y por radio, ya que
fets, com abans
la centralita del ayun
ho van fer les autor
tamiento haba sido
itats, volen confond
destruida
re
el malestar general
(El Pas, 9/9/1991).
de la gent que assis
t
a la Fira, sense ten
ir relaci entre s, co
m
un acte realitzat pe
r bandits organitza
ts
i descontrolats. Sols
un pervertit pot
pensar que hom po
t anar a una fira de
teatre amb el propsit
datemptar contra
un
ajuntament
(Ban editat per Agru
paci de Detinguts).

El dia 12 doctubre, dia de la Hispanitat, era,

any rere any, una de les dates calentes del
calendari. Desprs duns anys de relativa calma, els fatxes, a partir del 86, amb larribada
de la nova fora de xoc (els boneheads)
sacostumaren a fer, desprs de lhabitual
concentraci a la Plaa dels Pasos Catalans,
visites organitzades a la plaa Catalunya
i voltants, amb lobjectiu destomacar els
despistats que poguessin trobar sortint de
les manifestacions contrries a la Hispanitat, la raa, les Olimpades o el V Centenari que es feien aquells anys, tamb el 12
doctubre. Lany 91 estaven fora actius, les
agressions a ciutadans no afins per qesti
racial, ideolgica o sexual estaven a lordre
del dia. A ms des de finals de 1990, hi
havia una guerra oberta entre Boixos Nois
i Brigadas Blanquiazules, guerra que havia
comenat amb lapunyalament dun Boix al
carrer Gran de Grcia el desembre del 90,
i que continu amb diverses agressions al
llarg del 91. Sis dies abans del 12 doctubre,
lambient sescalfava de manera dramtica: un grup de boneheads feia un passeig
nocturn per la Ciutadella, assassinava duna
brutal pallissa la transexual Sonia i enviava
tres persones ms a lhospital amb ferides
molt greus. El dia 12, amb posterioritat a
la concentraci de les Juntas Espaolas i
desprs que des de megafonia es proclams
El que quiera divertirse, el que quiera hacer
algo, tiene toda Barcelona un grup de ms
dun centenar de feixistes (alguns diaris el
xifren en 400 individus) es passej per la
ciutat apallissant a tothom que els vingu
de gust, davant la passivitat de la Policia
Nacional. Passivitat que nosaltres denuncivem des de feia anys, per de la qual,
aquesta vegada, per la gravetat meditica
dels fets, sen feren ress els mitjans: Un
vehculo Zeta de la polica, con dos agentes,
apareci a esa hora en la plaza de los Pasos
Catalans, junto a la estacin ferroviaria de
Sants, mientras se producan los primeros
ataques de los skins contra transentes.
[...] Los policas que se hallaban en el coche
patrulla presenciaron las primeras carreras,

pero optaron por abandonar el lugar.

[...] A la altura de la plaza de Catalunya
eran bien visibles varias dotaciones
del Cuerpo Nacional de Polica, que,
sin embargo, no aparecieron en La
Rambla cuando minutos despus los
ultras propinaron la primera paliza al
propietario de un tenderete de libros,
que result herido en la cabeza. [...] A
esta agresin sigui otra, en el cruce
con la calle de L'Hospital, en la que otro
transente acab con la nariz rota.
Mientras tanto, era bien visible la presencia de, al menos, un vehculo de la
polica camuflado que circulaba a marcha muy lenta. En ocasiones, el vehculo permaneca prcticamente parado,
por lo que sus ocupantes podan ver
con claridad las carreras de los skins.
Los inspectores daban parte de lo que
suceda por el radiotransmisor, pero
tampoco aparecieron refuerzos
(El Pas, 15/10/91).
Els Mossos detenen el mateix dia a
Vctor Planas Bas, Sergio Simn Gilera,
Antonio Costa Sanz, Miguel ngel
Fernndez Ferrero, Pablo Dito Tubau
i el menor J. M. C., tots ingressen a
pres. Lendem, els Mossos detenen
Lucas Javier Maestre Salcedo, que tamb ingressa a la Model; tres dies ms
tard detenen Hctor Simn Gilera, germ dun dels detinguts el mateix dia 12
i que va passar per lhospital, desprs
que el dia 12 un dels agredits es defenss. El dia 13, per rentar-se la cara,
els maderos van realitzar ms duna
vuitantena de detencions indiscriminades de suposats skinheads. Daquests
detinguts, noms dos ingressaren a
la pres, Juan Miguel Bieto, Brutus,
i un tal Oriol. Una setmana desprs,
un cop finalitzada la pressi meditica
sobre el moviment skinhead, continu
la guerra entre Boixos Nois i Brigadas
Blanquiazules, amb lapunyalament el
dia 25 dun brigadista a Nou Barris.

157

Assalt a la Kasa de la Muntanya, 17 de juliol de 2001, l'Emi envoltada d'indesitjables. Font: arxiu Emi.

159

Aquella dcada a Barcelona, curiosament, desprs del 91 vingu el 93...

El Toms Arroyos el vaig conixer lestiu del 95

a la sala Revlver de Madrid, tot just acabat
un concert sorpresa de Mano Negra
(el primer concert sorpresa del Manu de qu vaig tenir notcia),
en el moment que Mano Negra shavien separat,
desprs de Casa Babylon i abans de fer la primera gira
com a Rdio Bemba. LAmparo i jo havem anat a veure
els Red Hot Chilli Peppers en una plaa de toros,
havem recollit a una collega que estava al talego a Madrid
i que podia sortir aquella nit, ens havem repartit un tripi
i havem anat cap al concert.
All ens vam trobar el Ferran Amado
(tamb recordo que vam estar amb el Fermn)
A casa meva des que va morir
que ens va dir que els Mano Negra actuaven
el Ferran els somriures costen ms.
desprs dels Chilli Peppers a la Revlver.
Per ens en sortim.
Desprs del concert,
de lodissea que va representar aconseguir entrades
i amb la camisa estripada en una nit inoblidable,
lAmparo em va presentar al Tomasn, que un any ms tard
em trucaria des de Pars per proposar-me collaborar amb Color Humano,
grup amb el qual estava tocant donada la dissoluci de Mano Negra.
Aquella mateixa nit, vaig veure tocar per primera vegada al David,
el Bourgui, que feia els primers passos acompanyant el Manu.
El Toms i lAmparo sn les dues persones que ms em van empnyer a fer de mnager;
tamb ell em va dir fa un parell de setmanes,
desprs que jo li coments que tenia ganes descriure
i que estava pensant molt en posar-mhi:
Deixa de pensar i si vols escriure, comena a fer-ho.
Li he fet cas...

Qui sc? Porto quaranta anys preguntant-mho, i aix que diem Vive rpido, muere joven y tendrs un bonito cadver. Qu ms dna qui som, som minsculs elements semivius que vivim en una pedra que casualment va caure en una gran peixera a la qual diem
univers... Potser en comptes duna pedra s una bonyiga que ha fet un escarabat gegant...
Venim darreu i arreu anirem, els meus avis eren aragonesos, andalusos i catalans, per
dir alguna cosa. Vs a saber qu trobars, si et poses a buscar. Ets el que vius, mhe sentit
de molts llocs: menorqu, basc, mexic, tamb mhe sentit aptrida, em sento pirinenc,
ms que no pas mediterrani, indgena pirinenc com deia el Mario Ins Torres, sc de la
muga... Don vinc? Vaig tenir un besavi militar, Wenceslao Sahn Navarro, el van matar a
la batalla de Nador, el 1921, a la massacre dAnuar, era Comandant de la Brigada Disciplinria. No sona gaire b, la veritat, i no sha de ser antimilitarista per adonar-sen; un
any desprs, van fer una missa en el seu honor, juntament amb dos crrecs militars ms,
morts a la mateixa batalla, i fins i tot van venir des de Madrid el Rei dEspanya, lAlfonso
XIII, i el General Milans del Bosch. Si no lhaguessin matat all, imagino on hauria estat
quinze anys desprs. Seria jo aqu escrivint ara? Ja ho vaig dir una vegada i ho repeteixo:
com va dir Frida Kahlo, VISCA LA VIDA.

160

Per qu riu en Saura quan parla dels Mossos condemnats per tortures que ell mana?
Deu ser el rictus de la hipocresia?

A vosotros que os llamaban drogadictos y hoy nos llamis drogadictos,

a vosotros que luchastis contra el poder y hoy, vosotros, sois el poder. [...]
A vosotros que fuistis torturados y hoy vosotros nos torturis,
a vosotros que fuistis censurados y hoy vosotros nos censuris.
A vosotros que antes erais rojos y hoy estis enrojecidos
por la sangre de nuestros amigos que os ha manchado para siempre.
A vosotros, Anti/dogmatikss

Abans dahir va morir en Luis Andrs

Edo. No el vaig conixer gaire, de lluny
i no en les millors condicions, all pels
80, per moltes, moltes, de les coses que
va fer a la seva vida em semblen de vital
importncia per a molta gent i per la
continutat de la resistncia enfront les
grans injustcies. Exemple de desinters
personal i dentrega total.

Hola amigo mo,

te he estado recordando,
ha pasado tiempo pero no creas que tanto,
desapareciste, sin dejar ni rastro,
alguien coment que te habas casado,
que ya tienes dos hijos, que te has comprado un carro,
que ests muy ocupado, cuestiones de trabajo...
Me he puesto a pensar, me he estado preguntando,
aquello que creas se te ha ido olvidando?
Aquellos que creas que te estaban jodiendo
crees ahora, acaso, que dejaron de hacerlo?
Dime, amigo mo, qu te ha conformado
sentirte protegido? o fue el dinero acaso?
No te lo reprocho, esto es un lamento.
Otra sonrisa, otra mirada, ojos cerrados.
Ya eres adulto, casi maduro, te ests engaando.
Duras razones, lucha perdida quin ha ganado?
Menos problemas, cama caliente todo arreglado?
Todo prosigue, todos jodidos t te has salvado?
Como alguien te dijo, todo se ha quedado en locura de juventud.
Como alguien te dijo, todo lo has dejado en locura de juventud.
Locura de juventud, GRB

161

imatge del Banc DeSCrdit ocupat

a la plaa catalunya de Barcelona, durant cinc dies.
va servir d'altaveu dels moviments socials i comits de vaga
dels barris de la ciutat i va donar peu a debats oberts, cap a la construcci
d'alternatives al capitalisme, amb una mplia participaci.
A la plana DRETA, IMATGES D'UNA VAGA GENERAL ON, MALGRAT EL QUE DIGUIN
Els MITJANS DE COMUNICACI DE MASES, PARTITS POLTICS i SINDICATS,
UNA GRAN MASSA DE JOVES, MIGRANTS, BASES SINDICALS DE TOTS COLORS, etc.
VAN MOSTRAR LA SEVA RBIA VERS LA SOCIETAT CAPITALISTA,
desbordant la capacitat de resposta del cos de mossos d'esquadra.
Foto: Albert Garcia Gallego

163

Serem el que som,

fent el que ens surt del cor,
perqu aquesta s la nostra histria
Rbia Positiva

Deu ser quasi una tautologia.

Prosaica,
per del tot habitual.
Ordinria en qualsevol sistema de poder.
Per, si,
clar: de mil maneres,
els gestors de lstatus quo passat i actual han volgut
que fssim la generaci de la democrcia de lamnsia.
En aix shan entestat, en tants sentits,
els que encara pretenen dominar-nos:
loblit lobotmic com a base de tota alienaci,
per poder garantir una plcida obedincia sense a penes resistncia.

Figues contades,
per, passa que passa
que la bona mala herba mai mor,
que no hi crnica oficial sense contracrnica alternativa
i que el calidoscopi de la memria sescola sempre per qualsevol escletxa.
I mai no hi ha prou ciment
per tapar totes les esquerdes que deixa la injustcia social.
Per aix,
des del record alat dun avi anarcosindicalista a lArag del 37
fins a les nits ms punks de la Barcelona dels primers 80,
Que pagui Pujol! basteix una autodefensa collectiva
contra el relat mixtificat, mitificat i edulcorat,
del fals conte de fades de la histria recent.
Ms encara quan el text entreteixit per en Joni
encn els mistos sobre la cambra fosca duns anys
i unes experincies
on la bibliografia, menys que escassa,
s prcticament nulla.

164

Furetejar la memria,
atrevir-se a revisitar el passat recent,
s sempre un atreviment
i, sobretot,
un nou desafiament:
als amanuenses copions de la histria oficial del Poder,
escrita indefectiblement en paper cuix,
en impressi de luxe subvencionada
i incapa sempre de mirar ms enll de les butaques dels despatxos
i els comptes corrents dels seus foscos negocis.
Per aix aquesta crnica,
tan personal i alhora tan transferible,
s sobretot un treball militant.
Militant i resistent.
Que ve a demostrar, quasi que no calia ni dir-ho,
que daquella planificaci estratgica de lamnsia
uns molts van escapolir-se.
Ordint lnies de fuga contra el que sens venia a sobre.
Per la via del punk tamb,
arrecerant-se en el no future
contra una poca on el desencs tamb es va programar
i el desencant va ser consigna oficial per a que res es mogus.
A propsit den Joni,
de la factura mai abonada al pujolisme
i sobre el carcter gentico-poltic de loblit,
caldria afegir una simptomtica precisi de bistur.
Perqu aquell oblit tan cientficament dissenyat no remet noms al passat mediat,
a les tones de silenci sobre el pes de les contracultures urbanes
o abocades contra les interpellacions collectives recents
que han qestionat les prctiques autoritries
del poder econmic,
eclesistic
o militar.
Per esmentar noms tres poders tan establerts a casa nostra.
Comptat i debatut,
el tel de silenci s tan llarg,
la malparida cortineta de fum s tan densa,
que sestn des de les autogestions del 36,
fins a la resistncia dels maquis,
passant per la crueltat de la dictadura
o les innombrables transaccions duna transici protagonitzada per la impunitat ms barroera.
Fins arribar, s clar,
al que es coa a qualsevol cantonada subvertida dels carrers de Barcelona dels primers 80,
un cop les nissagues plutocrtiques del rgim anterior ja havien cedit el pas
sense que ning els demanes comptes dels seus crims ni de lorigen de les seves fortunes
als llops esteparis de la nova classe poltica
i el nou ordre borbnic.

165

Clar, qui burxi en la histria,

qui cerqui en el passat les raons de perqu les coses van tan maldades en el present,
sabr veure que la crtica dels joves dels imperdibles i les crestes de color
a lesglsia amb processons atees-,
a la patronal via sindicalisme mensakao lestament militar amb els primers objectors i insubmissos
enllacen directament amb la histria oculta del pas
i de la classe obrera subalterna.
Remeten sense embuts a les mateixes tensions i conflictes socials de sempre,
vigents encara en aquesta democrcia formal,
de tan low cost
i tant pssima qualitat,
que van tenir a b atorgar-nos moderadament.
Per
tan cert com que loblit s part dun sistema de control social,
ho s tamb que tot ha estat escrit a les parets.
O en mil fanzines.
Perqu aquestes pgines,
retaule contra un frau histric,
revolta urbana dels descreguts contra el collapse del desencs,
crits escrits en els marges duna frustraci generacional,
descodifiquen tot el potencial emancipador
i desxifren un intangible impagable:
que seguim encara en el fil de la histria,
que continua bategant la cadena de la rebellia,
que es multiplica la permanncia insondable de la voluntat de llibertat.

166

Contra la histria borda

escrita sempre pels vencedors,
Que pagui Pujol! enllaa directament amb laltra histria crua,
viscuda a peu de carrer,
frtil i contradictria,
arrelada a la vida quotidiana contra els temps lgids de lentrada de la
maleda herona
i la srdida reestructuraci del capitalisme a lEstat espanyol.
De com,
i contra qu
i en quins marges estrets de limpossible,
es van comenar a gestar i llaurar
les llavors utpiques de la desobedincia,
de lautogesti
i duna autorganitzaci social
que va tornar a esclatar a la dcada dels 90
via insubmissi,
okupaci,
ecologisme radical,
feminisme autnom
o contrainformaci.
I que avui sexpressen en multiplicitat diniciatives socials autnomes
i en una prolfica banda sonora original,
on Hace Color tamb t encara moltes coses a dir
i moltes pgines per escriure.

Aquesta esmena general no s pas poca cosa:

tota la crtica radical punk a la societat de lespectacle
i a un sistema dexclusi sha anat complint amb preocupant exactitud.
El control poltic-institucional exhaust i exhaustiu dels casals de joves municipals,
el pnic consistorial a lextensi de les festes majors alternatives autorganitzades,
la metstasi de lespeculaci salvatge sobre el dret a lhabitatge
o lesclafant victria de la precarietat com a moderna esclavitud neoliberal,
per exemple.
Per no parlar dels escndols del vatic,
lauge de lextrema dreta,
la societat nuclearitzada
o un mot cultura tan lquid i prostitut.
O per no deixar daprofundir,
pioners com van ser en rebre les primers garrotades globals,
en la paranoia securitria
amb laleshores incipient recurs als grups de risc,
als perfils de sospitosos habituals,
al control reticular, a la guerra preventiva
de la tecnorepressi que ens assetja ms que mai.
Com a precursors de la lluita contra la deriva postmoderna,
alats enmig del desert i lerm dels 80,
els nostres estimats punkies
que diria la colomenca Gabriela Serra
van composar les primeres notes dun hardcore de base pensat a mida
per una batalla pel carrer encara inconclusa.
Cridaven contra la sequera de la resignaci,
contra la impotncia de tants absurds.
En assemblees,
en rdios lliures
o en manifestacions.
I s i tamb i per suposat, cal dir-ho: el llibre descodifica quelcom daquella dcada no future,
quan els estralls de la reestructuraci econmica, les runes de latur i
els impactes de la desindustrialitzaci impactaven a ravals marginals,
barriades marginades i carrerons oblidats.
Contra el preu de la modernitzaci,
contra la factura anmica del postmodernisme,
aquesta s la histria petita que val la pena:
baules perdudes i outsiders voluntaris que van alar-se junts i a temps.
Aquest s lagrament fonamental que cal fer-li al Joni:
haver omplert un buit de la crnica suburbana
de com, i per qu,
rutllava una part de la ciutat dels prodigis, dissident i fidel a la rosa de foc
i tan amagada a la histria oficial.
Paraules que evoquen espais plens de tot i que ja no hi sn,
cruspits per una vorgine municipal contra els espais de llibertat
que encara avui ens colpeja i ens sacseja.
Crniques pel fil trapezista i sense xarxa de la vida.
De com era tot plegat.
I contracrnica alada que xiula que en els escaires de la histria oficial;
en els marges invisibles de les fotos institucionals;
sempre hi ha espai per a laltra histria.

167

Deia Galeano
que la histria s sempre pura profecia:
pel que no ha estat,
i contra el que ha estat,
anuncia el que ser.
Per aix, quan pretenen exiliar-nos de la nostra prpia histria,
endinsar-se en aquesta crnica msico-sentimental dascendncia montalbaniana
que tragina pels Somorrostros invisibles
de lescena musical alternativa de la Barcelona vuitantera, s aire fresc.
Que obre tots els interrogants: de nou i un cop ms
i amb rivets de crnica salvatge.
En el triple salt mortal duns joves que van saltar al buit
per no caure en labisme que els oferia un sistema dexclusions.
Joves lliures contra la seva prpia histria,
contra el dest gris burcrata que alg els havia dissenyat.
Lliures,
a voltes,
fins a lextrem duna autodestrucci desesperada, via speed o via herona.
De les restes daquell naufragi, de les runes i engrunes daquell laboratori econmicrepressiu edificat amb la transici,
van nixer les pasteres des don seguim resistint.
Amb irreverent cinisme o corrosiu menyspreu,
mentre els altres ionquis els de veritat, els ionquis del diner segueixen trinxant el
territori
i pretenen esmicolar-nos la memria.
I mentre Barcelona, a la deriva,
no s res ms que una caricatura incvica de laparador comercial
i la botiga-mn que aparenta ser.
Ms encara quan el no future duna part del jovent actual s devastador de veritat:
afartats de drogues de disseny,
trinxats pel soroll de la mquina,
hipotecats de per vida,
obsedits pel sexe rpid
i ofegats per la propera lletra del cotxe dels seus somnis
que mai podran pagar.

168

Cadenes de veritat, les davui,

contra aquelles altres cadenes,
lliures i llibertries,
dels punks que omplien, des de totes les perifries, el centre de Barcelona.
Que parlen encara el llenguatge clandest de la cadena,
mai trencada,
de la memria.
A peu de barricada i veient la societat fast food dels nostres dies,
que ven la joventut com una marca a consumir compulsivament
aquelles crestes,
aquells acords,
aquells tumults
i aquells fanzines,
es rebellen avui,
revisitades, com quelcom ms que una font dautenticitat,
de rebuig,
de supervivncia
i de dignitat.

Aquells punks,
entre litrona i consigna del PGB,
lencertaven a la seva manera,
intutivament:
la neurosi securitria, loligofrnia poltica, el collapse ecolgic
o el casino de fira econmic-financer davui els donen tota la ra.
I entre el popularitzat que pagui Pujol daleshores
i lactualssim que pagui Millet davui mateix,
quedem nosaltres mateixes.
Tal com som.
Tal com rem.
Sense mites ni rites.
A penes amb la intemprie del fred del carrer,
que ens segueix escalfant laporia de levasi: les lnies mestres duna fuga
generacional
que va tenir en els acords inequvocs del punk
tot un punt de fugida per als nts i ntes,
com diria La Polla, dels que vam perdre la guerra civil.
Dels que desprs vam pagar els draps bruts de la transici.
Dels que ara paguem els plats trencats de la democrcia autoritria de mercat.
Amb cresta o sense,
des de la memria dun futur anterior
i en la macropres on ens tenen capficats,
la melodia punk segueix convidant a evadir-se per tots els mitjans.
Sn les petites coses de totes les importncies.
Perqu al carrer per entre reixes,
en llibertat vigilada per engabiats o en aquest quart grau monitoritzat policialment,
linterrogant permanent continua sent el mateix: de quines lnies de fuga disposem,
quins plans devasi podem ordir
i per quins soterranis invisibles podem escapar
per foradar tots els murs dun perfeccionat sistema doblits, misries i exclusions.
Sabent, per, que qui busca, troba;
que qui persisteix, ho aconsegueix;
que encara podem sobreviure, malgrat ens costi la vida;
i que ms val quedar-se afnic en lintent
que restar muts per sempre sense haver alat mai la veu.
I sense oblidar de cap manera,
rebel certesa fonamental,
que encara avui,
ara i aqu,
segueixen arribant notcies del front.
Per poder seguir quedant.
A la barricada.
A les tres.

JESS RODRIGUEZ
DAVID FERNANDEZ
IAKI GARCA

169

6 i 7/11/82
11/6/81

9/3/81

Primera emissi de
Rdio PICA.
14/3/81

ltimo Resorte a la sala

Dcada.
26 i 27/3/81

ltimo Resorte a
Zeleste.
1/5/81

Primera emissi a Rdio

Obrera del programa Licuadora R.O. amb Vicente
Gil, Juana Izquierdo,
Jacinto Roca i al control
de so Antonio Domnguez.
9/5/81

ltimo Resorte a la Sala

Dcada de Sants.
28/5/81

12 persones detingudes
per penjar cartells
contra la desfilada a
Barcelona de les Forces
Armades.

Detenci den Francesc

Porret per enganxar
cartells en suport als
detinguts.

6/6/81

26 persones sencartellen
per la llibertat dels dos
detinguts, tots 26 sn
detinguts durant
unes hores.

170

Primers assajos dAttak

18/2/82

Decibelios a Studio Ono.

20 i 21/2/82

16/6/81

13/9/81

El GANVA i el COP
es fusionen creant el
GAMBA.
14/9/81

Judici als detinguts

el 6 de juny, no shi
presenten perqu no
reconeixen la potestat
del Tribunal
27/9/81

Actuaci a Sant Boi amb

ltimo Resorte, Ruidos
Molestos, Disturbio i el
grup madrileny Zoquillos.

Primer nmero del fanzine Radio Caroline.

Parabellum a Boira.

Sn alliberats tots els

detinguts.
Consell de guerra a
El Ferrol a J.M.S.
i J.G.G. acusats
dhomosexualitat, condemnats a 14 i 18 mesos
de pres, respectivament.

15/2/82

15 i 17/2/82

13/6/81

31/5/81

17 persones sencartellen
a Plaa Catalunya, es
llegeix Perill Exrcit!.
L'encartellament era
una acci habitual en
qu s'utilitzava el propi
cos com a propaganda.
Posteriorment es det a
en Juli Esp i a la Silvia
de lAteneu Llibertari de
lHarmonia, que no havien participat en lacci,
per posseir adhesius amb
la mateixa llegenda. Tots
dos sn empresonats.

Octubre 81

Parabellum a El Garaje.
27 i 28/2/82

Decibelios a El Garaje.
6 i 7/3/82
18/10/81

Manifestaci anti OTAN.

Kangrena a El Garaje.
7/3/82

Segona citaci als detinguts del 6 de juny.

Sinicia la setmana contra les talles de reclutes,

posteriorment seran
citats a declarar per una
acci i acusats dinjries
en Juli Esp i lIsidre,
tots dos companys de
lAteneu de lHarmonia.

30/11 i 1 i 2/12/81

13 i 14/3/82

Novembre 81

Primers assajos dOdio

Social (posteriorment
LOdi Social).
9/11/81

ltimo Resorte al Mgic,

algun dels dies amb
Attak.

Disturbio i Attak a El
Garaje.

Desembre 81

12 i 13/5/82

Enregistrament del
primer single de ltimo
Resorte, publicat per
Flor y Nata.
Juny 82

Primers nmeros dels

fanzines 32 Imbeciles
-fanzine para el perfecto
intil i Barna-Rock -fanzine del pop-rock de
Barna.
11/6/82

Enregistrament del
primer single de Decibelios.
24/6/82

ltimo Resorte
i Desechables al
BarBerBirBorBur
de Castelldefels.

Attak a El Garaje de
LHospitalet.

31/8/82

12 a 14/11/82

Tanca la botiga Star, una

de les primeres en donar
cabuda als fanzines.

Primeres actuacions de
Cdigo Neurtico a Barcelona, a la sala Metro,
Llull 145.

26/9/82

15/11/82

Festival punk de
Vallirana que acaba
amb enfrontaments
entre punks i vens.
Hi actuaven Desechables, ltimo Resorte,
Attak, Kangrena, Los
Bastardos de la Reina i
Los Sprays (aquests no
van arribar a actuar pels
disturbis, Los Bastardos
de la Reina no estaven
anunciats al cartell).

Judici al Grup Autnom

format per A. Vega, J.
Conesa, F. Simon, J.R.
Cornejo, J.F. Ramos i L.
Garcia (aquest darrer en
rebellia).
Novembre 82

Primers assajos de Shit SA.

Desembre 82

Primers assajos
dEpidemia al local de
Cdigo Neurtico a
Terrassa.
Desembre 82

s detingut, torturat
i empresonat diversos
mesos lactivista Salvador Llopis Cano, qui ja
havia estat empresonat
lany 79.
Flor y Nata Records
publica el primer disc de
ltimo Resorte, que ser
el primer disc del nou
punk barcelon.

16 i 17/1/82

s alliberat en Salvador
Llopis.

26/6/82

Juliol 82

Primers assajos de
Kangrena.

Agost 82

Inauguraci de la sala
Las Ras al carrer Nou
de Rambla amb actuaci
de Decibelios.

Obre Informe, al carrer

Torres i Amat, 11, la
primera botiga alternativa de Barcelona:
fanzines, discos, roba...
Octubre 82

Primer nmero dels fanzines Plasma i Valium 5.

11/12/82

Actuaci de Cdigo
Neurtico i Desechables
a Las Ras.

15 i 16/1/83

Set mesos desprs de la

seva edici es presenta
a Barcelona el single
dltimo Resorte a la
discoteca Milady del
carrer Mrcia, 12.
22 i 23/1/83

Primeres actuacions
dEpidemia, a la
discoteca Milady com a
teloners de Kangrena.
24 i 25/1/83

Desarticulat el darrer
grup autnom conegut
que actuava a Barcelona
i Valncia.
29/1/83

Frenopaticss a la discoteca Milady.

Febrer 83

Anarchi Rekords publica la

maqueta de Desechables.
Febrer 83

Primer nmero del

Todos somos putas

Juliol 82

15/3/82

ltimo Resorte a El
Garaje.
Abril 82

Octubre 81

Leditorial Hacer publica

el llibre Abajo los muros
de los cuarteles! den
Francesc Porret i Brossa
i Jordi Garcia i Jan,
que seran processats per
injurias al ejrcito i
posteriorment declarats
no culpables loctubre
del 1985.

Primer nmero dels

fanzines Rompeolas i
ltimo Grito.

Primer nmero del

fanzine Blitzkrieg Bop
(numerat com 005).
23/7/82

Desconcert punk a
Vilassar amb Kangrena,
Attak, Skunks
i Necrofilia.

23/10/82

Decibelios al Bar Fantstico.

28/10/82

Febrer 82

Primers assajos de
Cdigo Neurtico.
10/2/82

Al Saln Cibeles
actuaren Decibelios,
Rpidos, Ultratruita,
Distrito V i Borne.

Agost 82

Primer nmero de
Trepidacin -fanzine de
msica moderna.

Felipe Gonzlez guanya

les eleccions. Primer
nmero del Melodas
destruktoras, fanzine
punk.

23/12/82

Presentaci pblica
dAnarchi Rekords a la
sala Boira amb Desechables, Cdigo Neurtico i
Kangrena.

Febrer 83

Mariposas Violadoras
i 7 Pies Bajo Tierra al
Milady.

171

19/5/84
12/2/83

Mtic Carnaval Punk a

Ca lIgnasi a Grcia.

Juny 83

Primer nmero del

Drama del Horror.

Shit SA i Diodos Rojos a

Zeleste.
12, 13 i 14/8/83

RIP a Zeleste.
15/8/83

Shit SA a Zeleste.
19/8/83

Destruye y los Repugnantes a Zeleste.

10/3/83

Kangrena enregistren el
seu single publicat per
Anarchi Rekords.

20, 21 i 22/8/83

Basura a Zeleste.

Octubre 83

18/3/83

Actuaci de Puril Oi! al

collegi Magria.
23/4/83

Crema la caseta
installada pel PSC a Les
Rambles amb motiu de
la diada de St. Jordi
durant una manifestaci
de La Crida.
11 i 13/5/83

La policia det a Gerardo

Casanova Ferr i a
Nria Galdeano Brun,
joves punks, per la
crema de la caseta del
PSC.
14/5/83

El grup de Granada TNT

a Las Ras.

Febrer 84
21/10/83

Cdigo Neurtico a
Studio 54.
Dios a Metro.

Juliol 83

Anarchi publica el single

de Kangrena.

Novembre 83

9 i 10/7/83

18/5/83

15/7/83

Cdigo Neurtico a
Zeleste.
5 i 6/8/83

Sinicia lagost punk

organitzat per Anarchi a
Zeleste amb Kangrena.
7/8/83

Shit SA a Zeleste.

Estrena de Gritos (a
ritmo fuerte) de Jos
Mara Nunes.

Primer nmero del

fanzine Contaminacin,
portada completament
negra.
23/12/83

Mor dun tret mentre

efectuava un atracament
a Vilafranca del Peneds
Miguel Gonzlez Lpez,
guitarrista de Desechables.
Gener 84

Primer nmero del

fanzine Bokassa.

Actuaci dAnti/dogmatikss i Kangrena a

Transformadors.
20/5/84

Primera manifestaci on
destaca la presncia de
punks a Barcelona, massiva manifestaci pacifista
iniciada amb una cadena
humana de 15 km.

Abril 84

Primer nmero del

fanzine Vollker.
25 i 26/5/84

LAudincia Nacional
processa el periodista barcelon Juanjo
Fernndez per injurias
al Rey a causa dun
article publicat a Punto
y Hora el juny de 1982.
Li demanen set anys.
s absolt per el fiscal
presentar recurs.

Odio Social i UK Subs

a Metro (estaven anunciats Kangrena en lloc
dOdio Social).

13 i 14/4/84

Kangrena, Orgullo de Espaa i Peter & the Test

Tube Babies al Zeleste.

Actuaci dImpact, RIP,

GRB (el seu primer concert) i Sentido Comn a
Transformadors.

28/4/84

Agost 84

27/10/84

Es despenja una pancarta de 40 m. al monument

de Colom amb el text:
No a la llei dobjecci.
27/10/84

Primer concert Pro-Squat a

Transformadors amb GRB,
Shit SA, Odio Social i Sociedad Asesina (aquests sense
ser presents al cartell); no
actuaren per les destrosses,
tot i estar anunciats, Anti/
dogmatikss, Napalm, i
Voices (dItlia).

1/7/84

Surten en llibertat els

detinguts.
13/12/84

Manifestaci a Grcia
sota el lema Un desalojo
otra ocupacin.
Festa de reinauguraci
dInforme a Zeleste.

1 i 2/6/84

Actuaci de Razzia amb

Sentido Comn i Shit
SA al Casal de Transformadors.

9/12/84

20/12/84

22/12/84

Desembre 84

Primer nmero del fanzine La Oruga para la

gente que se arrastra.

Festa de La Oruga amb

ltimos de Cuba
i Anti/dogmatikss.
24/12/84

Sinaugura Informe al
nou local del carrer del
Carme, 90.
28/12/84

Es publica al BOE la
Ley Reguladora de la
objeccion de conciencia
y la prestacin social
sustitutoria, s Dia dels
Innocents, quina broma!

Tanca Informe.
Setembre 84

29/10/83

8/7/83

Shit SA i Diodos Rojos al

Casal del Guinard.

29/3/84

Shit SA a Transformadors.

Oxpow a Zeleste.

Desechables a Las Ras.

4/7/83

Primer nmero del

fanzine Lecturas.

22/10/83

Actuaci pirata de
Decibelios a un cami a
la Gran Via cantonada
Calbria.

Las Vulpes a Las Ras.

Festa del 2n aniversari
de Licuadora RO a la
sala Metro (New Buildings, Merlin Osborne i
cinc grups ms).

172

29 i 30/6/83

Emboscada a Pasaia
(Guipscoa), assassinat
de quatre membres dels
CAA, detenci de dos
ms i desarticulaci
gaireb definitiva de la
coordinadora.

10/4/84

Festa del Melodas Destruktoras al Zeleste. Shit SA,

Epidemia, Minoria Inmoral,
Puritanos, Sndrome
Txico, Mariposas Violadoras, Viuda Garca e Hijos
i Santa Alianza (aquests
sense figurar al cartell).

ltimo Resorte presenten al Zeleste Una

causa sin fondo.

21 i 22/5/83

Primera actuaci
dAnti/dogmatikss i de
Residuos Nukleares a la
primera festa de lNDF
al Zeleste, tamb van actuar Napalm, Odio Social
i Voices (aquests darrers
italians), Shit SA no van
poder fer-ho per lactitud
dun sector del pblic.

2/6/83

6 i 7/5/83

13/5/83

29/1/84

Primer nmero de lNDF.

Enregistrament del maxi

single de ltimo Resorte
que editar Flor y Nata.
Presentaci a Metro del
single de Cdigo Neurtico, publicat aquells dies
per Domstic Records.

22/3/84

8/8/83

Primer nmero dIkariaLa polla de du.

22/9/84

Decibelios a Zeleste.
30/9/84
2/5/84
4/2/84

Festa del primer aniversari dInforme al Zeleste

amb Dios, Disciplina
Inglesa i De Tacon.
7 i 8/2/84

Actuacions de MDC
amb Kangrena i ltimo
Resorte al Zeleste.
25/2/84

Odio Social al 1981 de

Santa Coloma.

Sestrena a LEspai Drassanes Accions, primera

creaci de la nova poca
de La Fura Dels Baus.
12/5/84

Residuos Nukleares i
Odio Social al Casal de
Transformadors.
14/5/84

Odio Social, Sentido

Comn i Residuos Nukleares a Transformadors.

RIP i Youth Brigade a

Zeleste.
7/10/84

Shit SA amb Pete Shelley a Zeleste.

17/10/84

s retingut illegalment i
amenaat en Salvador Llopis per funcionaris de la
Brigada de Informacin.

2/12/84

Actuaci de BGK i Anti/

dogmatikss al Casal de
Transformadors.
7/12/84

Ocupaci i desallotjament de Torrent de

lOlla, 41, la primera
casa ocupada a Barcelona pel Colectivo
Squat Barna. 19 joves
detinguts.

Gener 85

Primer nmero del

fanzine Crisis.
13/1/85

Segona festa
del NDF a
Zeleste amb
Odio Social,
Anti/dogmatikss i
Autodefensa
del Pas Basc.

173

Alliberats els presos.

1/2/85

Actuaci de The Lords of

the New Church al 666.
9/2/85

Via Julia Rock amb Shit SA

i Odio Social entre daltres.
13 i 14/2/85

Tortura Sistemtika i
MG-15 a Zeleste.

7/4/85
24/3/85

Concert del CSB a lAteneu

Popular de Nou Barris
amb Klan Korrupto, Odio
Social i Shit SA. ltimos
de Cuba que sortien al
cartell no van actuar.

15 i 16/2/85

Actuacions de La Polla
Records a Zeleste.
17/2/85

Ocupaci de Bolvar 12,

18 persones hi comencen a viure.
20 i 21/2/85

Odio Social amb els

alemanys Blut + Eisen
i Torpedo Moskau al
Zeleste.
6/3/85

Desallotjament de
Bolvar 12, els ocupants
dormen enfront la casa.
7/3/85

28/3/85

Desallotjament definitiu
de Bolvar 12, 14 retinguts, 6 persones queden
detingudes. Sacampa a
la plaa Sant Jaume.
29/3/85

Cinc dels detinguts sn

empresonats. Concentraci davant dels Jutjats.

8/4/85

GRB, Tortura Sistemtika i els holandesos

Frites Modern al Zeleste
(estaven anunciats
Kangrena, per van ser
substituts pel grup basc).
Festa de Rdio gora a
lAteneu Popular de Nou
Barris, amb GRB, LOdi
Social, Sindicato del
Globo i ms grups.
9/5/85

Decibelios al Zeleste.
15/5/85

Primera presentaci
sota la declaraci
collectiva del MOC.
20/5/85

Empresonament de
lobjector barcelon Jordi
Fiol i Lloren a Cadis.

8/3/85

Quart aniversari de Rdio

PICA al 666 amb Kangrena, Desechables, Avant
Dernieres Pensees, etc.

29/5/85

15/3/85

30/3/85

Manifestaci en suport als

ocupants de Bolvar 12,
10 detinguts.
31/3/85

Concentracions a WadRas i la Trinitat en suport als okupes presos.

Abril 85

NDF publica la cinta La

lucha continua! amb
Odio Social, Anti/dogmatikss i Autodefensa.
2/4/85

Manifestaci contra
els desnonaments del
Polgon Canyelles.

174

Actuaci de Kortatu, IV
Reich i GRB (aquests
sense estar anunciats al
cartell) a Zeleste.

20/4/85

Reocupaci de Bolvar 12.

Primera manifestaci
antimili convocada per
la coordinadora Mili-KK.
Un cop finalitzada grups
de joves apedreguen el
Govern Militar. A la nit,
Sentido Comn al 666.

30/11/85

3/4/85

Prospe Rock al barri de

Prosperitat: La Polla,
ltimos de Cuba i tico
Catico. El guitarrista
de La Polla reb un cop
de pedra al cap durant
lactuaci.

21/6/85

Monstruacin i GRB
al Casal de Joves del
Guinard.
24/6/85

7/10/85

Inauguraci del Kaf

Volter.
Manifestaci contra
lApartheid a Sud-frica.
18/10/85

7/12/85

12/10/85

29/6/85

Elektroputos a Zeleste.

5/7/85

Festa de La Oruga amb

LOdi Social i Sindicato del
Globo a lAteneu Popular
de Nou Barris. Al Centre
Cvic del Guinard HHH i
Frites Modern.

20/10/85

Shit SA amb els holandesos Pandemonium i

No Pigs a Zeleste.
24 i 25/10/85

GRB amb els holandesos

LRM a Zeleste.
26/10/85

Judici als deu detinguts

el 30 de mar a la
manifestaci en suport a
locupaci de Bolvar 12.

Concentraci amb
instruments musicals per
reclamar ms espais per
als joves enfront dels banys
pblics postmoderns i de
pagament que lAjuntament
havia installat al Portal
de lngel. Repressi desmesurada, sis detinguts.

12/7/85

9/11/85

7/7/85

Cadena humana dAsc a

Vandells.
11/7/85

LOdi Social i Dead Lock al

Centre Cvic del Guinard.
27/7/85

Actuaci de Negazione,
Ludwig von 88 i GRB al
Casal del Guinard.

Artefacte explosiu al
congrs de CNT-C a les
Cotxeres de Sants.
10/11/85

21/11/85

2/6/85

29/11/85

20/6/85

Vaga general, enfrontaments desprs dintentar

tancar El Corte Ingls
de Plaa Catalunya. Al
migdia hi havien ja 43
detinguts dels quals 25
van passar a disposici judicial. Als enfrontaments
de la tarda va haver-hi al
menys 4 detinguts ms.

Judici a Salvador Llopis

Cano.

5/10/85

Decibelios a Necronomicn, els skins fatxes

simposen com a pblic de
Decibelios. Trigaran dos
anys en tornar a actuar
a la ciutat i desprs ja no
ho tornaran a fer fins al
darrer concert de 1990.

20/12/85

Manifestaci de rbia per

lassassinat den Mikel
Zabalza, quatre detinguts
entre ells Eskroto, cantant de Tijuana in Blue.
21/12/85

LOdi Social i ltimos

de Cuba al Casal del
Guinard.
22/12/85

Enfrontament al Parc
de la Guineueta
entre fatxes i grups
dactivistes desquerres.
A la nit 3r aniversari
dInforme a Zeleste amb
Dios, Piorreah, i El Grito
Acusador entre daltres.

Euskal Rock amb RIP,

Kortatu, La Polla i Cicatriz, Hertzainak no van
actuar per la detenci
del bateria.

9/2/86
7/1/86

Enregistrament de Que
pagui Pujol!, single de
LOdi Social.
10/1/86

Enterrament dEsteban
Viver Baeza, Chinorri,
missatger de 22 anys
mort daccident laboral.
11/1/86

Rua del Carnestoltes

antimilitarista.
16/2/86

Segona cadena humana

contra lOTAN, sataca
el Consolat dels EUA,
set detinguts tres dels
quals (Jose Madrid, Pablo
Argem i Jordi Rafs) passen a disposici judicial.

Vaga de missatgers amb

caos circulatori a tota
la ciutat, tancament
dempreses i set detinguts.

23/2/86

Xx/1/86

9/3/86

El Tete, Antonio Lario

Barberan, apunyala al
Cheko i al Saina.
21/1/86

Primera citaci pel

judici de locupaci de
Torrent de lOlla.

Manifestaci estatal a
Madrid per la sortida de
lOTAN.
Jornada antiOTAN a
Nou Barris amb concert
de LOdi Social, ltimos
de Cuba, Antimanguis,
Sindicato del Globo...

31/1/86

Festa del fanzine Solo

para Locos al Zeleste
amb ltimos de Cuba i
Antimanguis.
Febrer 86

Primer manifest del PGB.

Febrer 86

16/11/85

1/6/85

Desfilada antimilitarista
contra la celebraci de
la setmana de les forces
armades.

Manifestaci de suport
als tres objectors que
hi ha empresonats en
aquest moment.

Manifestaci antiOTAN.
Concentraci contra els
sortejos militars.

Prospe Rock amb Sindicato del Globo i ms grups.

6 al 15/12/85

Jornadas de Informacin del Movimiento

de Ocupacin, al Volter i
a lAteneu de Grcia.

Presentaci de la Coordinadora de Mensajeros

al Zeleste amb Shit SA i
LOdi Social.
Decibelios i Shit SA a la
Plaa Catalunya.

Primera ocupaci del

Collectiu Squat de
Girona, el moviment es
comena a estendre.

Primer nmero del

Pajarraka.

12/3/86

Referndum per decidir

la sortida o no de lEstat
espanyol de lestructura
militar de lOTAN.

3 i 4/1/86

Festa dels zines Vollker,

Teoras Histricas i El
Watikano Informa a
Zeleste, el primer dia amb
Electroputos, Reincidentes
(els de Barna) i As no hay
Manera; i el segon dia LOdi,
Subterranean i el grup
dans Zero Point, enfrontaments amb els fatxes.

16/3/86

Marxa estatal de
missatgers a Madrid.
19/3/86

2/2/86

Manifestaci contra
laugment de grups
feixistes a Nou Barris.

Concentraci davant
del Consolat ianqui en
suport a Nicaragua.
24/3/86

Enregistrament dEstoy tan

contento! Single de GRB.

3/2/86

Primera citaci pel

judici de locupaci de
Bolvar.

175

18/7/86
18/4/86

4/6/86

Manifestaci atea a
Barcelona amb motiu de
la Setmana Santa.

Segona citaci pel judici

de locupaci del carrer
Bolvar. Ingressen a pres
quatre dels detinguts a la
manifestaci del dia 16.

28/4/86

Abril 86

19/4/86

30/4/86

28/3/86

Primer nmero de la
nova etapa de La Lletra
A (nmero 16).

Ingressen a pres deu

detinguts ms. A la nit
Mili-KK Rock a Nou
Barris amb LOdi Social,
Monstruacin, ltimos
de Cuba, Piorreah,
Antimanguis...
20/4/86

Manifestaci unitria
en solidaritat amb Lbia
i Nicaragua desprs les
reiterades agressions ianquis, contnues discussions entre participants i
el servei dordre.
Abril 86

Publicaci de Que pagui

Pujol! de LOdi Social.
11/4/86

Inauguraci dels Mensakas. Festa de Rdio PICA a

Transformadors amb GRB,
Disciplina Inglesa i daltres.

25/4/86

Manifestaci de la coordinadora Mili-KK. La policia

nimpedeix la celebraci,
enfrontaments i barricades durant hores des de
Pl. Catalunya a Colom, 20
detinguts 12 dels quals
passen pel Jutjat.
26/4/86

15/4/86

Manifestaci en solidaritat amb Lbia, que

ha estat atacada aquell
mateix mat pels EUA,
sataca el Mc Donalds de
les Rambles, detinguts.

Al mat concentraci
al Govern Civil per la
llibertat dels detinguts
del dia abans, a la tarda
manifestaci pels judicis
de les ocupacions que
acaba amb latac a
lAjuntament, al Govern
Civil i dos detinguts. A la
nit repressi policial que
finalitza amb els fets del
Concentrik, 14 detinguts.

17/5/86

Set dels detinguts

ingressen a pres.
Segona citaci pel judici
de Torrent de lOlla.
Maig 86

Publicaci del single de

GRB.
1/5/86

Manifestaci del Primer

de Maig amb presncia
organitzada de joves alternatius. Es crema la figura
dun Policia Nacional. A la
nit actuaci de Piorreah i
Ludwig Von 88 a lAteneu
Popular de Nou Barris.

11/5/86

Concentraci a Plaa
Sant Jaume per la
llibertat dels joves del
Concentrik i posterior
encadenament duna
dotzena de joves a la
Plaa de Catalunya.

Concert a la Plaa del Mercat de Cornell en suport

als set detinguts. LOdi Social, Monstruacin, Kaos
Urbano i ms grups, dels
grups anunciats noms
nactuaren tres pel boicot
actiu de lAjuntament.

176

Celebraci de lAny Internacional per la Pau a Mollet

amb La Polla i LOdi.
7/6/86

Festival de Rdio Corc

al Poliesportiu Les Planes
de LHospitalet amb LOdi
Social, Antimanguis, Elektroputos, Kaos Urbano
i Fosa Comn. Enfrontament posterior amb la
Gurdia Urbana.

Barricada Rock a Nou

Barris, 50 aniversari
de la revoluci social, un
gran plaer per a mi cantar
amb Anti/dogmatikss
en tan especial ocasi
(cartell: Tijuana in Blue,
BAP, Pisando Fuerte, LOdi
Social, Monstruacin i
Anti/dogmatikss).

Sinicia lenregistrament
de Los ojos de la vctima
primer disc de Subterranean Kids que editar
Patizambo Records.
16/10/86

Barcelona s seleccionada com a seu dels Jocs

Olmpics de 1992.

Trini Rock 86 amb Subterranean Kids, Porks,

Mismamente i Zer-Bizio?

Empresonament den
Cesc Alexandr, objector
de conscincia acusat de
deserci, a la Caserna
del Bruc de Barcelona.

21/5/86

Llibertat provisional pels

set joves del Concentrik.
30/5/86

9/5/86

Es crea la PUAJ amb 37

entitats barcelonines.
10/5/86

15/5/86

Jornada solidria amb els

joves presos, onze detinguts ms per fer pintades.

Manifestaci convocada
per Mili-KK que acaba amb
una asseguda enfront la
caserna del Bruc on resta
empresonat en Cesc Alexandr. A la nit concert de
la PUAJ a lAteneu Popular
de Nou Barris amb BAP,
LOdi Social, Monstruacin,
Subterranean Kids, Piorreah i ltimos de Cuba
entre daltres.

16/5/86

Sinicia el judici dels set

joves. Concentraci als
Jutjats.

18/6/86

30/8/86

19/6/86

6/9/86

Prospe Rock amb Danba,

timos de Cuba, Sindicato del Globo i daltres.
Mting de fi de campanya
del PSC amb Felipe
Gonzlez, davant del
qual sn apallissats 20
antimilitaristes en una
acci pacfica en suport
a Cesc Alexandr.
20/6/86

Concert per labstenci a

les eleccions al Poliesportiu Valldaura amb Subterranean Kids, ltimos
de Cuba, Wom A2, LOdi
Social, Monstruacin i
Kaos Urbano.
21/6/86

Monstruacin als
Mensakas.
22/6/86

Process antiurna pel

centre de Barcelona amb
motiu de les eleccions
del mateix dia.

16/4/86

Nova manifestaci per

Lbia, enfrontaments amb
la policia, barricades, 14
detinguts. A la nit desprs
dun partit del Bara es
reprodueixen els enfrontaments i les barricades,
15 detinguts ms.

6/6/86

19/7/86

13/10/86

13/6/86

5/5/86

Concentracions simultnies a les presons de

Wad-Ras, Trinitat i la
Model i trobada final al
Departament de Justcia
de la Generalitat per la
llibertat dels joves del Concentrik. Nicaragua Rock
al Palau dEsports amb La
Polla, Kortatu, Cicatriz,
LOdi i Electroputos.

Prospe Rock amb Eskorbuto, GRB i Antimanguis.

Manifestaci del MOC

per la llibertat dels dos
objectors empresonats.

1/6/86

Manifestaci antinuclear.

Enfrontaments amb els

nazis a la Plaa de Sant
Josep Oriol, dos ferits.

18/10/86

SKRock a Santa Coloma

amb Cicatriz i Pisando
Fuerte.

Festa de La Oruga a
lAteneu Popular de Nou
Barris amb Canvales Podridos, Scherzo i ms grups.

19/9/86

20/10/86

3/10/86

25/10/86

GRB i Subterranean Kids al

Centre Cvic del Guinard.
Lobjector Miquel
Rodrguez queda en
llibertat.
12/10/86

Manifestaci No Olmpica
i contra el V Centenari.
Greus incidents un cop
acabada la manifestaci,
barricades i crregues
des de Colom a Pl.
Catalunya, tres detinguts.
Posteriors enfrontaments
amb feixistes que shavien
concentrat abans a Sants.

Cesc Alexandr inicia

una vaga de fam.
Manifestaci en suport
de Cesc Alexandr.
31/10/86

Sinicia a les Cotxeres de

Sants la Festa de la A, que finalitzar el 2 de novembre.

7/11/86

23/6/86

LOdi Social als Mensakas.

Ocupaci reivindicativa de
lEconomat Militar en suport als objectors presos.

3/7/86

9/11/86

Lobjector barcelon Miquel

Rodrguez ingressa a la
pres militar de Cartagena.

Cadena humana al voltant de lHospital Militar

177
en suport a la vaga de
fam den Cesc Alexandr.

8/3/87

12/11/86

Johnny Thunders amb

Reincidentes (de Barcelona) a Studio 54.
14/11/86

Fi de la vaga de fam den

Cesc Alexandr.
15/11/86

Ocupaci reivindicativa
del Negociat de Quintes.
21/11/86

Manifestaci en suport a
Cesc Alexandr, sapedrega
el Govern Militar, dos
detinguts. A la nit en dues
accions repressives ms
es detenen un total de deu
joves al centre de la ciutat.
25/11/86

22/1/87
10/12/86

Surt en llibertat Cesc

Alexandr.
11/12/86

Actuaci de Toy Dolls a

Zeleste, atac organitzat
de lextrema dreta amb
la connivncia de la
Policia Nacional.
20/12/86

Monstruacin a Cornell.

27/11/86

30/12/86

Manifestaci estudiantil, violncia policial i

detinguts.

Sinicia la campanya
de sabotatge contra
laugment del transport
pblic amb pintades i
tancament daccessos a
diverses estacions.
Concentracions a la Model
i la Trinitat per demanar
la llibertat dels tres detinguts de lenfrontament
amb els marines.

Subterranean Kids
al Communiqu
dHostafrancs presenten
Los ojos de la vctima.

El MOC ocupa una

fragata militar al port de
Barna. A Cornell concert de Monstruacin
a lInstitut Esteve
Terrades en suport a la
lluita dels estudiants.
28/1/87

9/1/87

Sn alliberats els tres

detinguts en lincident
amb els marines.
16/1/87

La policia militar de
Barcelona det lobjector
Miquel Rodrguez per
segona vegada.

Manifestaci contra
la Llei Antiterrorista,
enfrontaments amb la
policia, dos detinguts,
David Font Fbregas i
Eva Guillamn Escriche.

29/1/87

21/2/87

24/2/87

31/1/87

27/2/87

Elektroputos al Zeleste.

178

21/1/87

Manifestacions estudiantils amb nou detinguts.

Nou concert en suport

als estudiants, aquest
cop a lEscola Industrial i de nou amb
Monstruacin.
Fets del Maxs Bar a
Nou Barris, 28 detinguts.

s alliberat el darrer
estudiant que continuava empresonat.

Manifestaci a
LHospitalet contra la
readmissi dun grup
dagents de la policia
municipal que havien
protagonitzat un fals
afusellament dun
detingut, enfrontaments
i set detinguts que sn
alliberats lendem.
6/3/87

Manifestaci a Nou
Barris que aplega 3000
persones que demanen
la llibertat dels joves del
barri. A la nit concert en
suport a Rdio PICA al
KGB amb GRB, Skatal,
Enano y sus locas i Reincidentes (de Barcelona).

1/3/87

Detenci del Konan per

apunyalament a un fatxa
autodefensant-se duna
agressi.

26/3/87

Fets del Parc del Clot.

Sis detinguts.
28/3/87

Dead Pakirri y The Pantojas al Communiqu.

11/3/87

Cinc joves detinguts per

agressi a un municipal
al Parc del Clot. Sn
alliberats desprs de passar a disposici judicial.

A Cornell 25 joves
sencadenen enfront
lAjuntament per
demanar locals, intenten
reunir-se amb lalcalde
per aquest fuig: era
Jos Montilla.
9/4/87

Detingut dins la mateixa

investigaci policial
de latemptat del dia 2
el catal Mari Felipe
Romeu, afiliat a CNT i
molt vinculat al moviment musical mod de
la ciutat. A tots tres
detinguts sels aplica la
Llei Antiterrorista.

14/3/87

Concert de suport als

detinguts de Nou Barris
a lAteneu Popular amb
Antimanguis, Snuffo i
daltres.
13/3/87

Es presenta pblicament
el Dossier Antirepressiu,
realitzat per un nombrs
grup de collectius barcelonins afectats per la
duresa de la repressi.

6/4/87

29/3/87

Molts monuments
barcelonins desperten
tapats amb bosses
descombraries en suport a lobjector Miquel
Rodrguez.
30/3/87

En M. Rodrguez inicia
una vaga de fam. Surten
en llibertat els detinguts
del Parc del Clot.
2/4/87

Concert a la Ciutadella
en suport a les lluites
estudiantils amb Monstruacin i ms grups.

27/2/87

1/2/87

15 dels joves detinguts

al Maxs bar ingressen
a pres, tretze sn alliberats, a tots sels acusa
del mateix. De matinada la policia carrega
brutalment contra els
familiars que es troben a
la porta dels jutjats.

Festa del fanzine Rovell

a lAteneu Popular de
Nou Barris amb Karies
Mental, Anarkotiks i
Antimanguis.

Sn alliberats cinc dels

sis estudiants detinguts
el dia 28, desprs de
passar la darrera nit a
la pres.

20/1/87

M. Rodrguez ingressa a
la Pres Militar de Cartagena. Concentraci en
suport dels pobles Riao
i Rialb, amenaats per
la construcci de nous
embassaments.

8/2/87

Manifestaci
destudiants amb greus
enfrontaments i 51
detinguts, sis dels quals
(entre ells la Mnika)
ingressen a pres.

30/1/87

4/3/87

5/3/87

7/2/87

Els Mossos dEsquadra

tanquen Rdio PICA
i semporten part de
lequip.

5/12/86

Manifestaci antirepressiva no legalitzada, incidents a la Pl. Sant Jaume

on la mani entra cridant
als gossos Con los nios,
ya podris en referncia a
lactuaci del dia anterior.

24/1/87

Incident al Casc Antic entre marines ianquis i un

grup de joves barcelonins,
tres joves empresonats.
28/12/86

4/12/86

Kaoss Urbano al Casal

de Vallcarca.

22/12/86

Manifestaci en protesta
per les detencions a
clniques avortistes de
diversos llocs de lEstat,
tretze detinguts ms,
dels quals cinc ingressen a pres.
Concentraci a les
presons on tenen als
cinc detinguts.

Manifestaci contra
laugment del preu del
transport pblic. Sn
alliberats els nou estudiants detinguts el dia
abans.

6/2/87

Manifestaci contra la
violncia dels skins fatxes desprs de lagressi
que pateix per part de
quinze nazis en Frederic
Bentanachs (resultat 20
punts i dues costelles
fracturades).

20/3/87

7/3/87

Festa del fanzine La

Oruga a lAteneu Popular de Nou Barris amb
lactuaci de Subterranean Kids i Anarkotikss entre daltres, la
recaptaci s per a la
campanya de suport als
detinguts.

Ocupaci per part

dels collectius
feministes dun local
de lAjuntament a Poble
Sec, desallotjament.
21/3/87

Concert a les Cotxeres

de Sants en suport
als missatgers i els
enquestadors amb Monstruacin, Subterranean
Kids, Antimanguis i
Negazione. Aquests
darrers no van arribar i
actuaren al seu lloc Piorreah. Greus disturbis
amb un sector del pblic
que sintent colar i
acab rebentant les
vidrieres.

Atemptat dETA a Barcelona amb un civil mort

i tres gurdies civils
ferits.
3/4/87

Resposta policial a
latemptat, detenci a
Barcelona de dos companys italians (Fabrizio
Burtet i Carla Placenti)
que es presenten a la
premsa per part de la
policia com a membres
de la xarxa terrorista
internacional que engloba les Brigades Roges
italianes, l'ETA i els
grups llibertaris.
4/4/87

Manifestaci en suport
den Miquel Rodrguez.

11/4/87

Marxa en bici en suport

a M. Rodrguez. A la nit
Mili-KK Rock a lAteneu
Popular de Nou Barris
amb Antimanguis, LOdi
Social, ltimos de Cuba
i Monstruacin, entre
daltres.
23/4/87

Desprs duna manifestaci feixista de Juntas

Espaolas, un grup organitzat intenta arribar
a Canaletes i surten una
mica escaldats.
26/4/87

Manifestaci en suport
den Miquel Rodrguez.

179

27/4/87

Fi de la vaga de fam den

Miquel Rodrguez per
motius de salut.
30/4/87

Batalla campal a Santa

Coloma per la suspensi
de lactuaci de Kortatu,
Tijuana in Blue, Skatal
i Pisando Fuerte. Vuit
detinguts, sis autobusos
destrossats.
3/5/87

Concert al Born en
commemoraci del bombardeig de Gernika amb
Antimanguis, IV Reich,
Hertzainak i Potato.
7/5/87

Alliberat Mari Felipe

Romeu.
8/5/87

Ocupaci del local del

PSC a lEixample, seu
central del partit a Barcelona, en protesta pel
tracte als objectors. A
la nit al Poliesportiu de
Roquetes concert de la
Semana Anti-Jako amb
Potato, ltimos de Cuba
i Komando Armando.

6/6/87

15/5/87

Sinicia el judici contra

21 joves de Nou Barris
pels fets del Maxs Bar.
21/5/87

Inici de la campanya
electoral a lAjuntament,
activistes del MOC sn
agredits pels segurates
den Pasqual Maragall
desprs de desplegar
una pancarta en el moment que lalcalde penjava el primer cartell.
30/5/87

Miquel Rodrguez s
alliberat.

180

24/10/87

Ocupaci de Cros 10,

Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants, primera
ocupaci guanyada judicialment als propietaris.

Ocupaci i desallotjament a Esplugues.

28/10/87

10/6/87

Manifestaci per
presentar la candidatura
de Floquet de Neu a
l'Ajuntament.
20/6/87

Setembre 87

Primeres emissions de
Krak Rdio.
12/9/87

Primera citaci als

estudiants detinguts el
28 de gener.

Judici a 25 dels detinguts el 28 de gener.

27 i 28/6/87

Incident a Cornell entre

joves i policies, diversos
joves ferits i un menor
detingut.

Trobades alternatives a
Gallecs organitzades per
Krak Rdio, primer concert de Juanito Piquete
y los Mataesquiroles.

19/9/87

20/9/87

Jornada de pintades en
suport del detingut, dos
detinguts ms.
23/9/87

LAssemblea Llibertria
organitza espai propi
dins lrea popular de la
Recta de lEstadi durant
les festes de la Merc.

14/5/87

Manifestaci a Nou Barris per la llibertat dels

joves.

25/3/88

Desembre 87

4/7/87

Sis Hores de Rock a

St. Mart amb Karies
Mental, ltimos de cuba,
Karkoma-2, Ghetto i
daltres.
7/7/87

GRB al KGB.
20/7/87

Sinicia lenregistrament
de Cuentos y Leyendas
de GRB, per fi un LP
duna banda de hardcore
punk barcelon, leditar
Blau.
29/7/87

Actuaci de LOdi Social

i Juanito Piquete y los
Mataesquiroles a les Jornades dEnsenyament de
CNT-C a Llars Mundet.

29/9/87

La policia notifica als

ocupants de Cros 10 la
denncia efectuada pels
propietaris.
30/9/87

Manifestaci contra la
repressi a Cornell.

Manifestaci a Esplugues per protestar

pel desallotjament que
acaba amb una acampada enfront lajuntament.
30/10/87

El Tribunal Constitucional confirma la

constitucionalitat de la
Llei dObjecci i dna
el vist-i-plau a la seva
posada en marxa.
1/11/87

Concentraci i acampada
en suport a locupaci
davant lAjuntament
dEsplugues. Grafitada
popular al carrer
Numncia en suport a
Cros 10.
Concert a lAteneu Llibertari de la Verneda amb
Karies Mental, Mximo
Volumen i Karkoma 2.
15/11/87

Manifestaci a Esplugues que acaba amb

locupaci de ledifici del
carrer de lEsglsia, 15
24/11/87

Adicts al KGB.

9/12/87

Sinicia el judici per

lassassinat dAgustn
Rueda per part de
funcionaris de la pres
de Carabanchel.
19/12/87

GRB presenta Cuentos y

Leyendas al KGB.

29/11/87

Manifestaci en suport
als sindicalistes de CNTE de Vitria empresonats sota lacusaci de
collaborar amb els CAA.

30/1/88

Socupa a Gav amb la

intenci de fer lAteneu
Llibertari, es desallotja
el mateix dia.

Rdio PICA torna a les

ones en horari matinal
amb el suport de Krak
Rdio durant dos mesos.

Gener 88

Blau publica Cuentos y

Leyendas de GRB.
19/1/88

El jutge absol els detinguts pels fets del Parc

del Clot.
21/1/88

Saprova el reglament
per a la realitzaci de
la PSS.

Tropel Nat i Vellocet

al Lokal Social de
Cornell, organitzat per
lassociaci Caballo de
Troya.

5/2/88

Manifestaci amb
motiu del judici per
lassassinat dAgustn
Rueda.
Inauguraci del local
del PGB al carrer Bruc,
70, de Santa Coloma.
Actuaci de Pisando
Fuerte. A Gav, jornada
en suport a locupaci.

16/2/88

Arriba lordre de tancament de Krak Rdio.

Sacaben les emissions
de Krak i, de nou, les de
Rdio PICA.

14/5/88

Concentraci en suport
a les rdios lliures,
convocaven PICA, Inoksidable, Kork, Bronka,
RSK, Ona Jove, Ortiga i
Ocaa.
15/5/88

Cercavila festiu a les

Rambles en suport als
detinguts de la concentraci enfront el WC
pblic de 1985.

13/2/88

Gener 88

Concentraci pel judici

contra el responsable institucional del tancament
de Rdio PICA.

12/10/87

Judici pel tancament de

Rdio PICA. El Tribunal
Suprem condemna
el periodista Juanjo
Fernndez a 6 anys i
un dia.

Celebraci a la plaa
Mlaga dels sis mesos
docupaci de Cros 10,
actuaci de Los Mataesquiroles.

26/1/88

Sobre El Lokal al carrer

de la Cera.

19/10/87

6/12/87

6/11/87

Octubre 87

Manifestaci contra la
celebraci de la Diada de
la Hispanitat. Posteriors
agressions feixistes.

Detenci donze joves de

lAssemblea Revolucionria del Poble Nou
per fer pintades.

18/5/88
26/3/88

Concert al Lokal Social

de Cornell en suport
als estudiants encausats
per les reivindicacions
de principis del 87 amb
LOdi, Monstruacin i
Libertad Condicional.

Judici als sis detinguts

per la concentraci en
front dels banys pblics
de 1985.

16/4/88

Manifestaci a Sants
contra el desallotjament
de Cros 10.

21/2/88

Inauguraci del Lokal

Social de Cornell.
22/2/88

Judici a onze joves de

Poble Nou detinguts el
desembre del 87 per fer
pintades, sn absolts.
4/3/88

Ocupaci de les oficines

dels Serveis Socials de la
Generalitat. Cinc detinguts i diversos ferits.
9/3/88

GRB al nou Zeleste del

carrer Almogvers.
11/3/88

Primera citaci judicial

i concentraci en suport
als detinguts de la
concentraci enfront del
WC pblic de 1985.

3/5/88

El Jutge desestima la
demanda penal contra
els ocupants de Cros 10
i el desallotjament de
ledifici.
6/5/88

Manifestaci a favor de
la insubmissi.
9/5/88

Presentaci del segon

lbum de Pedro Pico
y Pico Vena a Santa Coloma amb Pisando Fuerte.
Monstruacin i Lokura
Nuklear no actuaren a
causa de la pluja.

23/5/88

Socupa a Gav una casa

per fer lAteneu Llibertari, va ser desallotjada
poc desprs.
25/5/88

Acte festiu contra la

repressi a la Plaa del
Sol de Grcia.
28/5/88

Manifestaci en suport
al Lokal Social de
Cornell i per labstenci
electoral. A la nit nombroses accions de boicot
i sabotatge a la cita
electoral de lendem.

181

12/3/89

24/9/88

Tropel Nat, Toxic

Reasons i KGB al Lokal
Social.

Concentraci dobjectors
amb motiu de la missa
oficial de les festes de
la Merc i contundent
crrega de la Urbana
mentre al temple es feia
la litrgia.

4 i 5/6/88

12/10/88

3/6/88

Primer aniversari de
Cros 10 celebrat al bell
mig del carrer Cros amb
debats, passis de vdeo
i l'actuaci de Juanito
Piquete y los Mataesquiroles.

Set detinguts desprs de

la manifestaci contra
el V. Centenari, enfrontaments amb grups
feixistes a les Rambles.

20/2/89

Primera presentaci
collectiva dinsubmisos.
A Barcelona sen
presenten vuit i queden
en llibertat. A lEstat
en total sen presenten
57 i nempresonen
tres, els dies posteriors
nempresonen dos ms.
Manifestaci en suport
als primers insubmisos
empresonats.

Tercera ocupaci a
Gav per fer lAteneu
Llibertari.

NDF publica el single

Resiste, Cros 10 amb
Anti/dogmatikss, LOdi
Social i Antimanguis.

18/6/88

1/3/89

Sinaugura lAnti al
carrer Llibertat, 38,
de Grcia. Concert a
Lokal Social de Cornell
en suport a Cros 10
amb Anti/dogmatikss,
ltimos de Cuba i Antimanguis.
21/6/88

Festa de la Msica al
Poliesportiu Valldaura
amb Antimanguis, LOdi
Social, Mardita Sea i
ltimos de Cuba entre
daltres.

14/12/88

Vaga general, al mat

sn detingudes cinc
persones, i dues delles
empresonades, a la tarda
desprs de la manifestaci va haver-hi llargs
enfrontaments i 27
detinguts ms.

Desprs dhaver estat

cridats a declarar, el
Jutge Militar Izquierdo
empresona quatre dels
vuit insubmisos presentats a Catalunya. Tres
ingressen a la Model,
laltre s empresonat
com a desertor. Els
insubmisos sn Josep
Maria Moragriega,
Carlos Hinojosa i Yon
Snchez.
3/3/89

Concentraci davant
la Model en suport als
insubmisos.

Estiu 88

Tanca lAteneu Llibertari

de lHarmonia.

4/3/89

Manifestaci per la llibertat dels insubmisos.

11/7/88

Sn cridats a declarar
tres dels ocupants
dEsplugues.

9/3/89

Concentraci en suport
dels insubmisos presos.

15/8/88

Concentraci a Esplugues en contra de

lordre de desallotjament
prevista per a lendem.

9/3/89

23/9/88

10/3/89

LAjuntament blinda
les festes de la Merc a
collectius i entitats amb
lexcusa dels permisos de manipulaci
daliments. Sacaben
definitivament les festes
182 populars a Barcelona.

Nova presentaci dels

insubmisos no detinguts
el 20 de febrer.

12/1/89

LOdi social al KGB.

Ocupaci al carrer Montseny, 15 de LHospitalet,

on sinstalla lAteneo
Libertario la Idea.

19/6/89
17/4/89

Nova presentaci
collectiva dinsubmisos,
ms de 100 arreu de
lEstat. Sen det a tres,
entre aquests, Mari
Sans a Barcelona.

13/3/89

Llibertat provisional
per als tres insubmisos
catalans.
22/3/89

El Consell de Ministres indulta vuit dels

quinze presos que hi ha
reconeguts com a anarquistes. Aquests eren
suposadament membres
de la FIGA.
27/3/89

Sn alliberats els vuit

presos: Alfredo Casal
Ortega, Pedro Garca
Pea, Jos Enrique
Prez Navarro, Matas
Ripoll Ramon, Jos
Antonio Tllez Ruiz,
Alejandro Mata Camacho, Alvaro Alvaro del
Rio i Fernando Roman
Arnedillo.

Notificaci de desallotjament a Vila Hortnsia.

23/6/89

Draps Bruts a La Sedeta.

Maniatica i La Chusma
al Lokal Social.
13/5/89

Desprs duna manifestaci, ocupaci i

desallotjament del cine
Versalles.
14/5/89

Miseria y Compaa
al Communiqu
dHostafrancs.
19 y 20/5/89

Juanito Piquete al Communiqu.

26/5/89

Manifestaci en suport
de la insubmissi convocada per la Plataforma
dObjectors i Objectores
per la Insubmissi
(MOC, CAMPI i Mili-KK).

Revetlla de NO92 a
la Pa. Dr. Trueta del
Poble Nou amb Juanito
Piquete, Karies Mental i
A Morte do Pobo.
9/7/89

Atemptat a lAteneu
Llibertari a Grcia. Un
artefacte incendiari
crema bona part de
lespai sense arribar a
malmetre lestructura.
Es sospita de la immobiliria.
10/7/89

Judici a Cros 10 per no

pagar lloguer amb la
intenci de provocar el
desnonament, segona
absoluci.

Jornada pro-Okupaci a
la Pa. Josep Tarradellas de Cornell amb
Monstruacin, +Turba2
i Neurastenia, entre
daltres.
17/6/89

Cdigo Neurtico al
Zeleste II.

Cdigo Neurtico al
Communiqu.
29/9/89

Octubre 89

Presentaci collectiva
dinsubmisos.
6/10/89

La Chusma, Juanito
Piquete i Sound Fuckers
a Vila Hortensia.
12/10/89

Manifestaci contra el
V. Centenari. En finalitzar, enfrontaments amb
grups feixistes.
21/10/89

Deu punks detinguts

desprs daldarulls en
un establiment obert
24 hores del carrer
Mallorca.

16/11/89

Primer Consell de
Guerra per insubmissi.
En Carlos Hinojosa i en
Josep Maria Moragriega
sn condemnats a un
any i un mes.
23/11/89

Ocupaci a Nou Barris

amb lobjectiu de fer un
centre social.
24/11/89

Desallotjament a Nou
Barris.
1/12/89

El Congreso aprova el
decret damnistia per a
22000 objectors reconeguts abans de l1 de gener
de 1988. A la tarda manifestaci de la Plataforma
dObjectors i Objectores
per la Insubmissi (MOC,
CAMPI i MILI-KK).

4/11/89

Ostia Puta i MCD a

Zeleste.

31/5/89

3/6/89

El Tribunal Suprem
atorga la titularitat
de les sigles CNT a la
CNT-AIT, laltra passa
a denominar-se CGT.
Sacaba aix un greu
conflicte llibertari producte de la Transacci.

7/9/89

22/4/89

Xx/4/89

7/4/89

Ocupaci de Vila Hortnsia a Sant Boi.

15 i 16/9/89

Antimanguis a lAteneu
Popular de Nou Barris.
Primers tres objectors catalans que
comencen a fer la
PSS a lAjuntament de
Barcelona.

22/6/89

3/9/89

Concentraci davant el
Parlament per demanar
la llibertat dels insubmisos.

El fiscal dun tribunal

militar formula conclusions provisionals, pas
previ al primer consell
de guerra contra quatre
insubmisos catalans.

1/4/89

Concentraci enfront la
Model per demanar la
llibertat dels quatre insubmisos que hi ha presos
(Carmelo Serrano Garca,
Carles Feliu, Gabriel
Canals i Antonio Cruz).

Concentraci davant la
Model en suport den
Mari Sans.

20/4/89

26/2/89

Mar 89

12/6/88

Actuaci de Juanito
Piquete i A Morte do
Pobo al Lokal Social de
Cornell en suport a
Cros 10.

Gener 90

Primera Agenda Llibertria.

23/2/90

Nova presentaci
collectiva dinsubmisos.
Tres empresonats a
Barcelona.

13/7/89

Manifestaci a Grcia en
suport a lAteneu.
25/7/89

Atac feixista a lAteneu

Llibertari la Idea de
LHospitalet, moments
desprs la policia precinta el local i impedeix que
els usuaris hi accedeixin. Aquella mateixa nit
un segon atemptat amb
artefactes incendiaris
crema completament el
local.

10/11/89

Ocupaci de la Kasa de
la Muntanya, al carrer
St. Josep de la Muntanya a La Salut.
11/11/89

Desallotjament de Vila
Hortnsia.
12/11/89

Cadena humana en
suport als insubmisos
que seran jutjats dies
desprs.

24/2/90

Marxa a les presons barcelonines on hi ha tres

insubmisos presos.
14/3/90

Manifestaci
destudiants,
dos detinguts.
22/3/90

Vaga destudiants,
quatre detinguts a la
manifestaci.

183

23/3/90

Subterranean Kids i
Juanito Piquete contra
el desallotjament de Can
Bardina.

7/9/90

MDC i BAP a Zeleste.

Ocupaci al carrer Comer de ledifici conegut

com La Farmcia per fer
un centre social.
30/4/90

5/5/90

Apunyalament de la
Susana al barri del Born
per part de boneheads
de la Barceloneta.
7/5/90

Comencen les Jornades

Antimilitaristes del
CAMPI a Barcelona.
22/9/90

Manifestaci insubmisa
del CAMPI.
23/9/90

15/5/90

Manifestaci contra el
V Centenari.

9/6/90

Ocupaci de la Casa de
los Gatos al carrer Mare
de Du del Coll, 22.
22/6/90

Concert en suport a
lAteneu Llibertari de
Grcia amb Juanito
Piquete, BAP i daltres.
23/6/90

Rock contra lEstat Policial a Palafrugell amb

Juanito Piquete, Anti/
dogmatikss, Tarzn,
Olor a Sobako...
10/8/90

s alliberat Sotero del

Campo Bas, darrer
autnom que quedava
a la pres dels grups
catalans dels 70.

184

21/9/90

Desallotjament de
Can Bardina al carrer
Almogvers, 43, casa
ocupada feia anys
com a centre artstic i
dacollida dimmigrants.
Presentaci de insubmisos. A Barcelona sen
presenten 24, sarriba als
550 insubmisos arreu de
lEstat. Manifestaci en
suport als nou insubmisos presos.

Nova manifestaci al
Bess.
9/11/90

29/4/90

Desallotjament al carrer
Comer.

7/11/90

Concert de cloenda de
les Jornades amb Alambique, Juanito Piquete,
Draps Bruts i Ghetto.

Els vens del Bess

presenten nombroses
denncies contra els
Mossos i deixen els terrats. Obren comeros i
collegis, el barri comena
a tornar a la normalitat. Nova presentaci
collectiva dinsubmisos.

Greus enfrontaments
al barri del Bess en
iniciar-se unes obres
per fer pisos mentre el
barri reclamava zones
comunitries i serveis.
30 detinguts.
27/10/90

Nous enfrontaments al
Bess, quatre detinguts.
Els comeros del barri
no obren i no ho faran
fins al 9 de novembre.
28/10/90

Continuen les accions

i enfrontaments, deu
detinguts. La policia
comena a ocupar edificis i declara que sha
disparat foc real contra
els seus membres.
29/10/90

Ingressen a pres dos

dels detinguts del dia
anterior.
3/11/90

Manifestaci contra la
repressi al Bess.

15/4/91

Ocupaci de La Casa
de lo Gatos II al carrer
Verge de la Salut, 45.
26/4/91

Detenci de linsubms
Miguel Francesc
Velasco.
28/4/91

Manifestaci en suport
als insubmisos presos,
en aquest moments a
Barcelona: Salvador
Lpez i Miguel Francesc

15/11/90

30/4/91

Manifestaci a la Plaa
St. Jaume en suport als
vens del Bess.

12/10/90

25/10/90

Manifestaci en suport
al poble kurd.

Manifestaci en suport
als quatre insubmisos
presos en aquest moment.

11/11/90

Gener 91

Comencen les emissions regulars de Rdio

Contrabanda.
13/1/91

Manifestaci contra la
guerra del Golf.
18/1/91

Manifestaci estudiantil
contra la guerra del Golf.
20/1/91

Manifestaci multitudinria contra la

guerra del Golf.
11/3/91

Concentraci a Grcia
en suport a la Casa de
los Gatos.
4/4/91

Concentraci enfront la
pres de la Trinitat en
suport als dos insubmisos presos. A la nit
amb motiu del Dia del
Sabotatge i en suport als
insubmisos, es tallen amb
barricades en flames les
lnies ferroviries entre
Barcelona i les poblacions
de Puigcerd, Manresa i
Tarragona.
14/5/91

Detenci de linsubms
Manuel Calvo de la
Fuente.
15/5/91

Nova presentaci
dinsubmisos i detenci
den Josep Maria Moragriega.
18/5/91

Cadena humana que

uneix la seu central del
PSC i la Model en suport
als insubmisos. A la nit
Subterranean Kids al
Zeleste.

Desallotjament de la
Casa de los Gatos, a Vallcarca. A la nit actuaci
dAcci Directa al KGB.

24/5/91

5/4/91

Manitica i La Chusma
al KGB.

Manifestaci a Grcia de
protesta pel desallotjament.

19/6/91

7/4/91

31/5/91

Incidents a la Plaa
de Pep Ventura de
Badalona, entre un grup
de joves i la Gurdia
Urbana, onze detinguts.
1/6/91

Concentraci a la pres
de la Trinitat en suport
als dos insubmisos
presos: Miguel Francesc
i Manuel Calvo.
3/6/91

Sn alliberats els
onze joves detinguts a
Badalona.
8/6/91

Manifestaci antirepressiva a la Plaa de Pep

Ventura de Badalona.
11/6/91

Sn alliberats els
insubmisos presos a la
Trinitat, Miguel Francesc i Manuel Calvo.
14/6/91

Detenci a Donosti de
linsubms badalon
Csar Mateu.
16/6/91

Ocupaci simblica
del Museu Militar de
Montjuc en suport als
insubmisos.
17/6/91

Inici de la Setmana
Cultural a la Model amb
Subterranean Kids.

Virus Editorial presenta

pblicament a El Escondite del carrer de la
Cera Estampas Urbanas
dAzagra, primera referncia del seu catleg.
22/6/91

Sindicato del Globo a la

Model.
23/6/91

6/10/91

Un grup de nazis assassina al Parc de la

Ciutadella la transexual
Sonia, tres persones
ms sn brutalment
agredides.

Cloenda de la Setmana
Cultural, La Chusma
i Juanito Piquete a la
Model.
25/6/91

Judici a Chafik Ayachi

Snchez, Mauricio Royuela i tres nazis ms
per entrar a robar a Cros
10, el maig de 1990.
17/8/91

Gerardo Casanova Ferr

ingressa a la Model
condemnat a 6 anys, 2
mesos i 1 dia pels fets
del 23 dabril del 83.
7/9/91

12/10/91

Manifestaci per
lalliberament dels
pobles indgenes i contra
el V Centenari, dos
detinguts. Parallelament
grups de nazis es
passegen per la ciutat
agredint a qui es creuen
pel cam.

Fets de Trrega. 86
detinguts.
9/9/91

Ingressen a la pres i
en un centre de menors
respectivament disset i
cinc dels detinguts, la
resta sn alliberats.
26/10/91

Concert de presentaci
de Tralla Records al
Mercat del Born amb
La Chusma, Sindicato
del Globo, Alambique i
D-Kampo.

Manitica i Miseria y
Compaa al KGB.
25/5/91

18/6/91

Kontainer i De Kampo a
la Model.

185

Caa

Comandos Autnomos
Anticapitalistas
(Pas Basc)
CaMPI

Collectiu Anti Militarista

i Pro Insubmissi
CDC

Convergncia Democrtica
de Catalunya
CDDT

Coordinadora
pel Desarmament
i la Desnuclearitzaci
Totals
CGT

Confederaci General
del Treball
CNT

Confederacin Nacional
del Trabajo
CNT-aIT

COPEL

MDT

PSC

CSB

MOB

PSOE

Coordinadora de Presos
en Lucha
Colectivo Squat de
Barcelona
(En alguns documents,
Squater en comptes de
Squat, i Kolectivo en
comptes de Colectivo)
ETa

Euskadi Ta Askatasuna
(Pas Basc)
FaI

Federacin Anarquista
Ibrica
GaMBa

Grup Antimilitarista
de Barcelona
GaNVa

Grup dAcci No Violenta

i Anti-OTAN

CNT adherida a
l'Asociacin Internacional de Trabajadores

KaP

CNT-C

Kolectivo de Ocupacin
de la Kasa de Amparo 83
(Madrid)

Confederacin Nacional
del Trabajo de Catalunya
(actual CGT)
COP

Collectiu dObjecci
Poltica

Moviment de Defensa
de la Terra
Movimiento
de Ocupacin
de Barcelona
(en algun document
MO de Viviendas)
MOC

Moviment dObjecci
de Conscincia
NDF

Nios Drogados
por Frank Sinatra
OTaN

Organitzaci del Tractat

de lAtlntic Nord
PCE

Partido Comunista
de Espaa
PGB

Kollectiu Anti Presons

Partido de la Gente
del Bar

KOKa

PICa

MBL

Mensakas Borrachos
y Luchadores

Partit Socialista
de Catalunya
Partido Socialista
Obrero Espaol
PSS

Prestaci Social
Substitutria
PSUC

Partit Socialista Unificat

de Catalunya
PUaJ

Plataforma Unitaria
Antirepresiva
de Jovenes
SOL

Solidaridad Obrera
Libertaria
(Saragossa)
UDC

Uni Democrtica
de Catalunya

Promoci Independent
Coordinaci Artstica
PNV

Partido Nacionalista
Vasco

187

113 crnica de
la emboscada de
pasajes.
Sense figurar autor, ni
editorial, ni any.
ALFONSO, Jos A.:
Hasta el final. 20
aos de punk en
Espaa.
Zona de Obras/SGAE,
2001.
AZAGRA, Carlos:
Antologa del planfetismo ilustrado.
Virus Editorial, 1993.
Pedro Pico y Pico
Vena.
Collecci Pendones del
Humor, nmero 14. Ed.
El Jueves, 1986.
Pedro Pico y Pico
Vena. PGB.
Collecci Pendones del
Humor, nmero 20. Ed.
El Jueves, 1987.
BERISTAIN, Carlos M.:
La insumisin encarcelada.
Virus Editorial, 1992.

188

COSTA, Salvador:
Punk.
Producciones Editoriales, 1977.
DIVERSOS AUTORS:
En legtima desobediencia. Movimiento
de Objecin de
Conciencia.
Ed. Traficantes de
Sueos, 2002.
DIVERSOS AUTORS:
La Barcelona Rebelde.
Ed. Octaedro, 2004.
DIVERSOS AUTORS:
Realizaciones
revolucionarias
y estructuras
colectivistas
de la comarcal de
Monzn.
Ed. Federacin Comarcal de Sindicatos de
Monzn, CNT, 1977.
ESPINOSA, Pedro i
LPEZ, Elena:

Hertzainak, la confesin radical.

Ed. Aianai, 1993.
ESTEBARANZ, Juantxo:
Tropikales y radikales.
Experiencias
alternativas y
luchas autnomas
en Euskal Herriak
(1985-1990).
Likinianoren Altxorra,
2005.
VILLAGRASA, Flix:
Una histria de
Rdio Pica. 25 anys
a contrapl.
Llibres de lndex, 2006.
VIAS, Carles:
Botas y tirantes.
Una historia de
Decibelios.
Ed. Street Music Publishing, 2006.
Treball indit.

Bustrfedon. Nm. 1
(1979)
Diario 16 (21/5/1988).
Setmanari de
Comunicaci Directa
(28/7/2009)
El Mn (11/12/1984).
El Sol De Grcia. Nm.
3 (1/9/1985).
El Temps (25/5/1987 i
22/6/1987).
El Triangle
(21/2/1992).
Lesquerra Del Bess
(8/5/1987).
Nou Barris 9. Nm. 9
(1991).
Regi 7 (27/11/2008).

Exemplars diversos
dels diaris:
Diari de Barcelona,
Egin, El Correo Cataln,
El Noticiero Universal,
El Peridico, El Pas,
Avui i La Vanguardia.
Exemplars diversos
de les revistes:
Disco Actualidad,
Intervi, La Lletra A, La
Pua i El General, Rock
Espezial, Rock De Lux.
Butlletins diversos
de lAgncia de
Notcies Alternativa
(ANA).
Discos, cassetes,
cds i octavetes
dels grups:
LOdi Social, Anti/dogmatikss, Subterranean
Kids, GRB, Residuos
Nukleares, ltimo
Resorte, Kangrena,
Shit Sa, Dios, Cristian
Dios, Wom A2, Juanito
Piquete y Los Mataesquiroles, Manitica.

Exemplars diversos
dels fanzines:
Informe, Rompeolas,
ltimo Grito, Lecturas,
El Watikano Informa,
Crisis, Drama Del Horror, Bokassa, Gritos De
Unidad, Trepidacin,
Blitzkrieg Bop, 32
Imbciles, Diecisiete
Segundos, Pravda,
Plasma, Movimiento
Moderno, Vollker, Subttulo, Katstrofe, Teoras
Histricas, Pajarraka, La
Oruga, Lo Kork De Les
Korts, Radio Caroline,
Radio Carolina, Ikria,
La Rabia, Kamikaze,
Alternativa Llibertria,
Antdoto, La Rbia Del
Kork, Merry Melodies,
Autodefensa, Invertebrados, Venganza, Vegetales
Podridos, Barna-Rock,
Melodas Destruktoras,
NDF, Destruye, Papel
Pal Culo, Resistencia
Radikal.

Dossiers:
Tancament De Rdio
Pica (distribut per
Rdio PICA).
Bess, crnica de una
lucha anunciada (de
lAgencia de Notcies
Alternativa).
Dossier Antirepressiu
(Coordinadora Anti
Repressiva).

Llocs dinternet:
ROCK VIU, Blog de
Xavier Mercad (http://
blocs.mesvilaweb.cat/
rockviu)
LTIMO RESORTE,
Blog de Silvia Resorte
(http://silpivipiapa.
blogspot.com).

Especial Detinguts Nou

Barris (pels afectats i
amics).
Bacteria (Nmero especial de lNDF amb motiu
de les Jornadas de Informacin del Movimiento
de Ocupacin).

189

La segona edici de "Que pagui Pujol!"

s'ha dut a impremta el 25 de febrer de 2011,
poc desprs de la revoluci del gessam de Tunsia
i de les barricades victorioses de la plaa Tahrir del Cairo.
Tan de bo que la fria rebel dels pobles del Nord d'frica
i del mn rab no sigui callada amb la repressi sagnant,
i que la seva esperana s'extengui arreu,
creuant tamb el mediterrani,
injectant fora i combativitat
a la dormida Europa.

JUNTES HO PODEM TOT!