Histria del producte bibliogrfic: dues aproximacions contrastades.

Investigador principal: Dr. Enric Tormo i Ballester (Catedrtic de Tecnologia del Disseny)
Investigadors collaboradors: Dra. Begoa Simn Ortoll i Prof. Oriol Moret i Vials
(Professors del departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona)
e-mail: gprodiss@trivium.gh.ub.es ; begonasimon@ub.edu
fax: 934 4853 28

Abstract
La ponncia proposa mirar aspectes del perode de la Histria Moderna des de la perspectiva del disseny grfic,
amb la intenci destablir ponts de reflexi i de discussi amb la disciplina de la Histria.
Aquesta visi parteix de considerar la impremta com la primera i nica revoluci industrial de la histria: amb
ella sobre un nou perode de trencament cultural (laparici del llibre com a mercaderia i producte vulgar; la
substituci del discurs especulatiu pel descriptiu a partir de la il.lustraci impresa), de fragmentaci social i
especialitzaci (els diferents usos del llibre; els diferents usos de les tcniques dil.lustraci), duniformitzaci
(lerror imprs; la normalitzaci alfabtica; la sistematitzaci tipomtrica), i de relaci amb les noves estructures
de poder (la lletra bastarda en temps dIsabel la Catlica; la Contrareforma; les Reials Acadmies). Des
daquesta perspectiva, semblaria ms lgic que el perode Histria Moderna comencs a mitjan segle XV, amb
ledici de la B42 de Gutenberg, i acabs a finals de segle XVIII, amb la invenci de la litografia.

The paper aims at giving an overview on some aspects of the Modern History period from a graphic design
perspective, so that links for consideration and discussion with the History discipline may be set.
This point of view begins by considering printing as the first and only industrial revolution in history: printing
leads a new period of cultural breakage (the book as merchandise and common product; the shift from
speculative to descriptive discourse through printed illustration), social fragmentation and specialisation
(different usage of books; different uses of illustration techniques), uniformity (misprint; alphabet normalisation;
type measurement systematisation) and relationship with the new power structures (the bastarda letter in times of
Isabel the Catholic; the Counter-Reformation; the Royal Academies). From this perspective, the Modern History
period would be best understood by making it begin at mid-XVth century, with the edition of Gutenbergs B42,
and end at the end of the XVIIIth century, with Senefelders invention of lithography.

___________________________________________________________________________
Ponncia

Abans d'iniciar prpiament el tema de la ponncia, voldrem fer un breu comentari sobre els
motius que ens han animat a participar a aquest congrs. Es podria dir, succintament, que el
principal propsit ha estat oferir tant als participants al Congrs com als futurs lectors dels

textos que se'n puguin derivar, un mbit de reflexi i, si s'escau, de debat, presentat des d'una
disciplina forana a la Histria Moderna. s el Disseny1, i concretament el Disseny Grfic, el
que donar l'orientaci als nostres continguts, i un tractament especfic al material de
l'exposici, sempre amb la finalitat de recalcar que hi ha aspectes de la histria que des de
plantejaments multidiciplinars poden esdevenir possibles i interessants camps de recerca
interdisciplinars. L'objecte ltim s, doncs, obrir camins de collaboraci entre dues
disciplines: la Histria, que ja gaudeix d'una llarga tradici quant a producci de coneixement,
i el Disseny, que tot just despunta com a disciplina universitria.

Precisament, s aquest Disseny incipient el que ens obliga a fer esment d'algunes de les
qestions que sn punts de referncia de les seves activitats, sobretot perqu esdevindran
esclaridores a l'hora dendegar els continguts de la ponncia. En primer lloc, s necessari
assenyalar que l'nic element que s definitori de l'activitat del dissenyador s el que hom
coneix com a usuari; s a dir, aquell individu que dedins les seves vivncies quotidianes, i per
tal de solucionar moltes de les necessitats circumstancials que l'assetgen, ha d'emprar un
objecte que ha estat pensat i fabricat especficament per a resoldre aquests menesters. Atesa
aquesta situaci, es pot dir que l'activitat del disseny t la missi de proporcionar a l'homeusuari qualsevol objecte que, essent artificial, li resulti til, s a dir, aquell objecte que, per
definici, no troba en el seu entorn natural, ni tampoc forma part de la seva condici
biolgica; s per aix que podem sostenir que el disseny subministra a l'usuari des d'una
agulla d'estendre roba (artifici senzill i de fcil maneig), fins la possibilitat d'entendre la
metafsica kantiana sense necessitat de ser el propi Kant (proposta que resol, almenys a un
primer nivell, la funci bsica entre llegibilitat i intelligibilitat).

s deguda a aquesta vinculaci que s'estableix entre el disseny i l'entorn artificial que, per a
un investigador format i especialitzat en aquesta disciplina, els objectes (com ara el llibre)
passen, de tenir una condici passiva, a ser subjectes actius de la seva prpia manipulaci
investigadora. I s per aix que l'investigador en Disseny entn que els artificis sn narradors
excellents de la seves prpies vides materials, de manera que d'ells en pot extreure indicis i

Els professors que subscriuen aquesta ponncia sn professors de la Secci de Disseny del Departament de
Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona; per tant, s dins l'mbit del Disseny on desenvolupen les seves
tasques habituals de docncia i recerca.

informaci que li permetran conixer tot all que va envoltar la seva vida d'objectes tils:
coneixement dels oficis, materials i eines que es conjuminaven per a la seva fabricaci,
caracterstiques de la demanda social i de la distribuci dins un mercat, s i funci que tenia el
producte en mans de l'usuari, aspectes ergonmics i antropomtrics que incidien en la seva
manipulaci i en la seva presentaci formal, efectes de la seva rendibilitat, etctera. Per tant,
com a investigadors, podrem dir que els dissenyadors estem ms a prop de ser uns detectius
que investigadors de la NASA. Tant s aix que, possiblement, aconseguirem treure una ms
substanciosa informaci sobre un moment histric a partir d'un petit cargol de fusta que de
tota la documentaci continguda en un arxiu histric. En aquesta mateixa lnia, cal posar de
relleu que un usuari i, consegentment, tamb una utilitat i un s, mai sn casuals ni
anecdtics. Entre ells es produeixen interrelacions que sn el resultat d'un llarg procs de
gestaci en el qual es conforma l'entorn fsic i moral que condiciona i defineix aquesta
situaci en particular; a ms, aquest fet concret tamb es converteix en el trnsit cap a una
altra situaci similar a l'anterior, si b que, modificat per l'experincia acumulada, esdevindr
diferent grcies a la seva prpia evoluci i circumstncies. Es tracta, doncs, d'un procs
continu, de feed-back, en el qual es generen noves necessitats, nous usos i noves relacions
amb l'entorn artificial que donen com a resultat una activitat sempre en evoluci.

Fins aqu, el que hem exposat s aplicable a tota la disciplina del Disseny en general, sense
distinci d'especialitats. No obstant, el Disseny Grfic, tot i compartir els mateixos trets
generals, es diferencia d'altres mbits disciplinaris perqu desenvolupa un camp de
coneixement i unes metodologies que li sn prpies, singularitat que li atorga el fet que
treballa amb l'nic mitj de creaci de coneixement, el llenguatge verbal, i ms concretament
amb la seva formalitzaci grfica: la paraula escrita. En aquest sentit, es pot dir que el
Disseny Grfic determina els usos donant forma al document escrit; producte que ha
proporcionat suport al coneixement abstracte, cientfic i prctic, i que ha donat possibilitat a
l'home de crear models que poden ser aplicables a diferents mbits de la vida. dhuc, ms
genricament, pot considerar-se que el document escrit s responsable del naixement de les
diverses cultures i, sobretot, de les diferents civilitzacions.

Finalitzades aquestes notes preliminars, i entrant de ple en el tema de la ponncia,

s'enunciaran i s'illustraran (dissortadament noms a mode de llistat) una srie d'hiptesis en

torn de la histria del producte bibliogrfic; histria que se centrar bsicament en el perode
que va des de mitjan s. XV, quan l'aparici del "sistema d'escriptura artificial" inaugura la
indstria editorial, fins al s. XVIII, quan l'aparici de les grans enciclopdies representa la
plena estandarditzaci de la cultura grfica i dels productes destinats a ser suport de
coneixement.

1.

Impremta i tipus mbils: primera revoluci industrial de la histria.

Quant a l'edici de la Bblia de 42 lnies, que va tenir lloc a mitjan segle XV a la ciutat de
Magncia, van confluir els quatre factors principals que determinen tot procs industrial: una
inversi de capital, que va proporcionar Johann Fust amb el finanament de l'empresa i del
projecte editorial; l'aven tcnic, que va aportar Johann Gutenberg amb l'invent del motlle per
fondre tipus mbils i amb l'optimitzaci mecnica de la premsa per a imprimir; el projecte de
disseny, que va desenvolupar Peter Schffer, personatge que amb la seva mestria com a
callgraf va poder proposar la frmula grfica que va possibilitar la modulaci del pla grfic
mitjanant les peces intercanviables que constituirien el polimotlle d'impressi; i, finalment,
l'existncia d'un mercat que estava receptiu a l'oferta d'un producte bibliogrfic produt
industrialment (serialitzat). Noms sota la idonetat de la convergncia d'aquests quatre
factors s possible entendre plenament el naixement de la primera producci industrial de la
histria: la del llibre imprs, posant l'mfasi, per, en que va ser necessari un projecte de
disseny que permets resoldre la perfecta articulaci entre tcnica i producte.

2.

El llibre es converteix en mercaderia, es creen segments de mercat i el llibre passa a

ser un producte vulgar.

El nou tipus de producci bibliogrfica va comportar canvis culturals importants, sobretot
com a resultat de la nova dinmica que entre l'oferta i la demanda s'anava consolidant en les
incipients societats de consum. Ats que el llibre i els seus continguts eren les niques
mercaderies amb les que negociaven les noves empreses editorials, esdevingu una
vulgaritzaci del producte i una disminuci dels nivells culturals. s obvi que la rendibilitat
del llibre com a producte industrial es basava en arribar a un pblic cada cop ms ampli i que,
per tant, ja no podia respondre a les necessitats singulars de determinades elits lletrades. Tots
aquells reculls particulars, que havien estat conseqncia de gustos i capacitats individuals
d'poques anteriors, van anar desapareixent per donar pas a un nou model cultural que tendia

a la uniformitat intellectual, genricament secular, prpia de les emergents societats urbanes i

mercantils. Tan sols la immensa capacitat de la producci grfica industrial, i la impossibilitat
d'abastar totes les ofertes possibles, va permetre la creaci de segments de mercat
especialitzats i que el llibre pogus destinar-se a satisfer necessitats especfiques d's. Per, si
d'una banda el llibre imprs va passar a ser una mercaderia a l'abast de un pblic
indiscriminat, s a dir, d'un usuari annim, d'altra va guanyar importncia el distintiu personal
de tots aquells que collaboraven en la seva producci; presncia que es feia palesa tant en el
fet de servar la propietat intellectual de l'autor com en la necessitat fer constar les dades sobre
els responsables de la seva edici (peu d'impremta, marca d'impressor, marca a l'aigua o
filigranes del paper, etc.). Significava, doncs, l'embri d'un mercat destinat no noms a la
satisfacci de les necessitats existents, sin tamb a la generaci i foment d'altres de noves; un
procs que tan sols arribaria al seu apogeu amb les societats industrials de finals del milleni,
quan irrompen les tecnologies de la informaci.
3.

Elevaci de l'error (imprs) a la categoria de verdic.

Quan l'amanuense medieval introdua errors en els textos que copiava, noms ho feia en l'nic
exemplar en el que treballava; els errors es produen i s'alteraven cpia a cpia, exemplar a
exemplar, de manera que s'integraven a l'obra sota el mateix carcter personal i artes que
tenia la prpia producci dels cdexs. En canvi, en el llibre industrial, quan el caixista o
componedor introdua un error que quedava integrat al motlle d'impressi, aquest error
constava de forma idntica en tots els exemplars del tiratge; de manera que les errades
quedaven homologades a la veracitat dels propis continguts de l'obra. Amb aix no ens
referim a aquells errors que sn evidents en un entorn cultural (com, per exemple, ho seria
indicar que el descobriment d'Amrica va succeir el "1462") sin a aquells que, degut a la
seva forta crrega informativa o documental, poden desviar la transmissi del coneixement. A
ms, curiosament, va ser aquesta mateixa estandarditzaci de l'error la que va comportar la
necessitat de les "fes d'errades", que tenien la paradoxal funci de convncer el lector de la
veracitat dels errors que contenia l'obra, ja que all que hom considerava inqestionablement
verdic era el text imprs.2
2

Com diu Elisabeth Eisenstein: "(...) de la misma forma que un simple error de cajista poda ser puesto en
circulacin en un gran nmero de copias [exemplars impresos], tambin poda un solo estudioso enmendar tal
errata en todo el conjunto de la edicin." Elisabeth EISENSTEIN. La revolucin de la imprenta en la Edad
Moderna Europea. Madrid: Akal, 1994, pg. 60. [S'ha esmenat el terme 'cpia' per introduir un concepte ms

4.

La illustraci impresa i el canvi de continguts: del discurs especulatiu al discurs

descriptiu.
Amb el llibre imprs tamb van poder-se produir canvis en els continguts dels textos i en la
seva forma expositiva. Com s'ha dit anteriorment, en la producci manuscrita era impossible
la reproducci idntica de textos, ja que sempre estava mediatitzada per la m i la capacitat de
l'amanuense. Amb les illustracions la situaci era doblement complexa: d'una banda hi havia
la dificultat d'obtenir dibuixos com a representacions fidedignes de quelcom perqu hi
intervenia la interpretaci de l'autor, i d'altra, existia una gran dificultat tcnica a l'hora
d'elaborar-ne reproduccions idntiques.3 Precisament, aquesta manca general de referents
icnics obligava a la creaci i prctica d'un discurs especulatiu que convertia la interpretaci
dels textos en la base de qualsevol procs intellectual. s per aix que hi havia la necessitat
de lectures pbliques i, sobretot, d'esmerar esforos per tractar els diferents nivells
d'exposici i comprensi de textos, sempre sota el domini ms immediat del "verb". Per amb
la producci de textos impresos tota aquesta dinmica intellectual va canviar de forma
substancial. Amb el llibre industrial4, tant el text com les illustracions van passar a ser models
de referncia estandarditzats, s a dir, iguals per a tothom, adquirint una condici normativa
amb la que van perdre l'anterior carcter especulatiu. Aquesta inalterabilitat dels continguts,
produda tant per la seva difusi com pel seu procs "impersonal" (tcnic) de producci, va
aportar la possibilitat de copsar la societat, la cultura i la cincia com un tot nic i uniforme,
englobades sota unes estructures modliques de comportament i coneixement. Noms sota
aquestes condicions van poder desenvolupar-se el concepte d'estat, el model cientfic modern,
o la reforma luterana.

5.

Consolidaci de les llenges vernacles i de les nacionalitats.

adient per referir-se al mn de la reproducci mecnica o industrial: el d''exemplar', ja que aquest pressuposa
l'existncia d'un motlle com a model previ.]
3
s un dels aspectes que subratlla William Ivins: "Se han aducido todas las razones imaginables para explicar
los lentos progresos de la ciencia y la tecnologa en los tiempos antiguos y en las pocas posteriores, pero
nunca se ha hecho referencia alguna al efecto negativo de la ausencia de mtodos para la repeticin precisa y
exacta de manifestaciones grficas sobre las cosas observadas, as como sobre las herramientas y sus usos. Las
tcnicas revolucionarias que llenaron este vaci se generalizaron por primera vez en el siglo XV." William W.
IVINS Jr. Imagen impresa y conocimiento: Anlisis de la imagen prefotogrfica. Barcelona: Gustavo Gili, 1975,
pg. 29.
4
El procs ja s'hauria iniciat durant la primera meitat del s. XV amb la impressi dels llibres xilogrfics, els
quals podrien considerar-se com el resultat d'una protoindtria bibliogrfica.

El nou pblic lector, havent-se produt l'auge de les universitats i la consolidaci de

l'estructura social associada a les ciutats, va veure com el mercat on es trobava immers
condicionava l's de la llengua que emprava. Doncs, si b s cert que, des dels humanistes
italians del Dolce Stil Novo, per qestions poltiques i culturals, es va tendir a un major s de
les llenges vulgars, tamb s cert que amb l'aparici del mercat del llibre imprs es va
consolidar la tendncia a produir textos en llenges vernacles, sobretot perqu,
progressivament, va anar augmentant el pblic lector que demandava llibres escrits en la
llengua de la seva parla habitual. Per, a ms, aquest aven de la cultura (o de la
"culturitzaci" del poble) tamb va implicar la necessitat d'incorporar cultismes (mots llatins
no evolucionats) per a la formulaci de nous conceptes d's litrgic, jurdic, administratiu,
cientfic o tcnic. Aix, grcies al mercat del llibre imprs, les llenges vernacles van
aconseguir desenvolupar la seva estructura lingstica i forjar usos de competncia social ben
diferenciats. Situaci que va comportar una doble refermana de l'individu: d'una banda
perqu tenia accs a nivells culturals uniformadors (referits als diferents segments de la
societat) i, d'altra, perqu aix li reforava l'auto-reconeixement per contraposici amb la resta
del mercat. En conseqncia, es pot dir que va iniciar-se un procs de fragmentaci i
d'especialitzaci social i cultural que anava en relaci directa a la capacitat d'adquisici d'una
bibliografia que fos especfica quant a temes i llengua.

6.

Els proto-impressors: la seva collaboraci en la normalitzaci alfabtica.

Durant el perode que abraa la producci d'incunables i, potser, tamb dels coneguts com
post-incunables, la impressi va estar en mans d'homes d'ofici itinerant, s a dir, que
treballaven per als empresaris que necessitaven els seus serveis per a la producci d'alguna
edici; sn els que coneixem com a proto-impressors. L'equipatge que havien de menester el
podien carregar en una sola cavalleria, ja que consistia, bsicament, en una premsa de fusta
desmuntable, un joc de matrius alfabtiques, i el motlle de fondre tipus mbils. En cap cas
podien dur els tipus fosos, b perqu pesaven massa, b perqu es podien "empastellar" en el
seu deambular de ciutat en ciutat.. La resta del material que necessitaven per a l'edici el
trobaven in situ: el paper, la tinta (negre de fum i oli de llinosa) i el plom (peltre que s'usava
per fer els pots de cuina). Altres proto-impressors no portaven res, o solament el motlle de
fondre tipus i la seva mestria en l'ofici; llavors, quan arribaven al lloc de dest, havien de
comenar amb el llarg procs d'obrir matrius, fondre tipus, etc. En qualsevol dels casos,

l'economia de temps i de mitjans d'aquests impressors ambulants, implicava la necessitat de

reduir al mnim el nombre de carcters que havien de manipular. s per aix que, en l'exercici
del seu ofici itinerant, els proto-impressors van collaborar en la progressiva reducci dels
carcters de l'alfabet grfic.

7.

Isabel la Catlica i la Bastarda Espanyola (Castella i Arag).

En temps dels Reis Catlics, a Castella i a la major part d'Europa, els escribes empraven la
lletra Cancelleresca, una lletra gtica que s'havia de traar amb ploma de tall ample. El trets
angulosos del seu ductus la feia poc llegible. Per tal de resoldre aquest problema, Isabel la
Catlica va disposar que els escribes professionals de la cort i de les cancelleries escrivissin
amb el cursus itlic caracterstic de les cursives italianes, conegudes tamb com
humanstiques; a ms, era l'estil calligrfic que ja s'emprava al regne d'Arag. No obstant, en
la seva disposici no va especificar quin havia de ser el tall de ploma per a l'escriptura i, per
tant, el tall ample caracterstic de les gtiques no es va variar. Va ser aix, doncs, com va
nixer la Bastarda Espanyola: una lletra calligrafiada amb ploma de tall de gtica per amb
cursus de la lletra itlica, i de la qual se'n derivarien desprs totes les semi-gtiques
tipogrfiques que s'aplicarien al llibre imprs. 5 Avui, sota criteris de disseny, podem dir que
la fai de la Bastarda Espanyola va recollir la uni dels regnes de Castella i Arag, ja que es
va formalitzar amb el tall de ploma castell i el recorregut del tra aragons.

8.

Nova revisi de la Gramtica d'en Mates.

s prou coneguda i mpliament discutida la possible errada de la data de l'edici de la

Gramtica d'en Mates que consta en el colof amb nombres romans: M.cccc.lxviii (1468);
sembla ser, que l'any autntic de la seva edici a Barcelona podria haver estat el

"La Letra Baftarda es la reyna de todas las efpecies de Formas de Letras que ay inventadas, afsi en lo hermofo
de fu vifta, como en la facilidad, y prefteza con que fe executa, y tambien por fer la mas comun, y neceffaria, que
todos deben practicar; y en particular la deben faber con toda perfeccion los Maeftros, para poderla enfear a
fus difcipulos con el primor, deftreza, y libertad, que fe requiere. La qual fe compone de dos Formas, que fon la
Letra Magiftral fentada, llamada antiguamente Cancelleresca, y la Letra Grifa (...) de modo, que fe vino
tomar el medio entre los dos eftremos de eftas dos Formas, y qued la Baftarda en el termino, que oy fe
practica, no folo en efta Corte, fino en todos los Reynos, y Seorios de Espaa." Aznar de POLANCO. Arte
nuevo de escribir por preceptos geometricos, y reglas mathematicas. Madrid: 1719, pg. 19. Quant a la lletra
Grifa, es refereix a la cursiva humanstica que havia creat el gravador de tipus Francesco Griffo per a l'editor i
impressor veneci Aldo Manuzio.

M.cccc.lxxxviii (1488) 6. Hom atribueix lerrada a una equivocaci del caixista; per ats que
el colof s l'ltim text que es compon de la impressi d'una obra, sembla molt improbable
que fos un simple error; el coneixement de l'ofici ens indica que ni el caixista ni el corrector
de galerades podien haver passat per alt la manca de dues 'x' en la data de l'edici; el colof
formava part de l'ltim plec del llibre i, per tant, s'apartava de la composici rpida i a estrall
del text seguit de la resta de l'obra. Endems, les compaginades eren revisades pel regent de la
impremta, qui, sens dubte, tenia un inters especial en les dades que s'imprimien en el colof,
i un error d'aquesta mena no li podria haver passat desapercebut. Per tant, segurament l'errada
fou intencionada, possiblement per fer constar la Gramtica com a primera obra impresa a
Catalunya, davant d'altres que s'havien editat anteriorment: els Rudimenta Grammaticae de
Perottus -coneguda simplement com a Perottus- i impresa a Barcelona el 1475 per Joan de
Salzburg i Pau de Constanza (Hurus) i una segona edici del Perottus impresa a Tortosa per
Pere Brun i Nicolau Spindeler l'any 1477. 7

9.

Diferents usos del llibre imprs: la literatura de "canya i fil", la bibliografia destinada

a les dones, i les Bblies poliglotes.

Els usos literaris es corresponien als segments socials i culturals en qu se subdividia la
demanda i hbits dels consumidors, i a la que, en consonncia, responia la diversitat de
l'oferta editorial.. Aix, per exemple, la literatura de "canya i fil" era la que produen els
impressors itinerants i annims, destinada al consum del poble ras, i que noms minvaria amb
la revoluci tecnolgica del segle XIX. Era la literatura que reunia els cants de cecs, els goigs,
les auques, els naips, els calendaris agrcoles i altres productes "menors". La seva prctica
significava la convergncia entre les tradicions oral i escrita i, sobretot, el desenvolupament
d'una cultura popular que escapava dels controls de les censures (tant religiosa com civil). A
ms, els seus continguts reflectien els veritables interessos i necessitats de la majoria de la
poblaci, de manera que ens expliquen i descriuen molts dels moviments socials daquells
segles.
6

Bibligrafs i historiadors han estudiat l'autenticitat de l'any d'edici de la Gramtica d'en Mates, per mai han
arribat a fixar cap data concreta i definitiva. [Hiplito ESCOLAR (dir.). Historia ilustrada del libro espaol: De
los incunbles al siglo XVIII. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez, 1994, pg. 50]. No obstant, altres
autors apunten com a any ms possible el 1488 [Pedro BOHIGAS. El libro espaol (ensayo histrico).
Barcelona: Gustavo Gili, 1962, pg. 91; Jos MARTNEZ de SOUSA. Pequea historia del libro. Barcelona:
Labor, 1987, pg. 61.]
7
Pedro BOHIGAS, op. cit., pg. 85-86.

Tamb neix una literatura dirigida especficament a les dones, especialment a les dames
d'un determinat status social; aquelles que gaudien de temps d'oci per dedicar a la lectura, que
disposaven de diners per gastar en objectes sumptuaris, i que mantenien una activitat social
reeixida. Tamb es tractava d'un mercat del llibre marginal que, d'una manera ms o menys
encoberta pel gnere moral, escapava dels controls de les censures. Un exemple d'aquesta
literatura podria ser el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, ja que com a novella d'aventures
cavalleresques era anacrnica, per, en canvi, sobresurten en ella els temes amorosos
impregnats de sensualitat i erotisme. Dins l'evoluci que seguiria aquesta literatura dedicada
a les dones, tamb es trobaria el tractat de calligrafia que va escriure el Marqus de
Campomanes -tot i que va preferir mantenir l'anonimat- en poca de Carles III, dirigit
exclusivament a les dones, amb la finalitat que aprenguessin l'art de l'escriptura per a poder
escriure de forma autnoma (o emancipada) i amb bona lletra.
En canvi, les Bblies poliglotes (la d'Anvers o la Complutense) es trobarien en l'altre
extrem dels usos literaris de l'poca. Mitjanant un domini absolut de l'arquitectura de la
pgina tipogrfica en la que hi figura un mateix text en diferents llenges (llat, grec, hebreu i
caldeu) es representava la noci de "globalitzaci" sota un tractament unificador de les
necessitats humanes, a la vegada que es concebia una idea igualitria de les distintes cultures.
A ms d'aix, aquestes obres van significar la maduresa plena de la tipografia, i el zenit en la
interrelaci entre tcnica i projecte grfic. Representen, per tant, l'apogeu de l'afany editorial i
el punt lgid del desenvolupament de la indstria bibliogrfica d'en els seus rudiments en el
s. XV.

10.

Illustraci simblica (xilografia) i illustraci cientfica (calcografia).

La reproducci d'imatges de l'poca es va basar en dos procediments principals: el dels

motlles xilogrfics (o gravats en fusta) i el de les planxes metlliques o calcografia. Dels
gravats en fusta, o xilografies, se'n van emprar tres tipus bsics, cadascun amb resultats
grfico-formals i usos ben diferenciats. Els primers varen ser els motlles d'estampaci al
"bac", que eren de tradici artesana i amb els quals es van estampar teles, naips, gravats
populars i les edicions de la Vulgata; eren d'un format mxim de foli, i tenien un gruix
considerable, ja que la pressi sobre el suport es feia per percussi en el dors del motlle. El
segon grup el formarien totes aquelles xilografies gravades per a ornamentar els textos: orles,
vinyetes, caplletres o altres elements decoratius. Com que aquestes s'havien d'imprimir junt

10

amb els textos, s a dir, integrades al polimotlle d'impressi, era imprescindible que fessin
laltura tipogrfica i que seguissin la mateixa modulaci de l'espai tipogrfic. El tercer tipus
de gravats en fusta eren tots aquells que illustraven prpiament el text i que, per tant, tamb
havien de tenir unes dimensions equiparades a les del material de foneria amb el que s'havien
d'imprimir. El comer d'aquests tipus de motlles es va estendre i desenvolupar arreu d'Europa
des de mitjan s. XV, de forma que no s sorprenent trobar els mateixos gravats illustrant
temes i textos diferents. Per sens dubte, no era l'afany d'informaci el que perseguien
aquestes illustracions, sin el de mostrar imatges que per les seves referncies allegriques o
simbliques servissin com a reclam especulatiu per al lector; com diu Ivins: "Evidentemente,
las personas a las que iban destinados estos impresos no buscaban en ellos informacin, sino
el instrumento para despertar en s mismas emociones piadosas. Sin duda, haba tambin en
todo esto una buena dosis de supersticin (...) Para los compradores, aquellas estampas eran
simplemente imgenes, y no una clase especial de manifestacin grfica, susceptible de una
repeticin exacta."8 Podrem dir, doncs, que aquelles xilografies formaven part de l'imaginari
popular amb la funci d'actuar com a referents de l'experincia vivencial i que constituen, per
tant, models de comportament i referncies per a la memria histrica.
Les aportacions de la illustraci calcogrfica en relaci als usos del producte imprs van
ser molt diferents de les que havia aportat la xilografia, ja que, com afirma el mateix Ivins:
"El tema de un impreso, as como su finalidad y el grupo social al que ha ido dirigido, ha
estado siempre ntimamente relacionado con el procedimiento usado para su fabricacin."9
Les illustracions calcogrfiques, que es van introduir a Catalunya des d'Itlia a finals del s.
XVI10, seguien un procs d'impressi diferenciat del que seguia el motlle tipogrfic del text.
El sistema ms habitual, per la seva rapidesa i simplicitat tcnica, era la confecci de
"lmines", s a dir, fulls que contenien noms les illustracions i que anaven en volums
separats del text o b intercalats entre els plecs del llibre. El seu potencial tcnico-expressiu i
la mestria que exigia van fer que la calcografia sempre es relacions amb l'activitat artstica,
per tamb va fer possible que les illustracions impreses aportessin una informaci clara i
precisa sobre el text que acompanyaven. El propi fet que en les planxes calcogrfiques hi
apareguessin els noms de l'autor del dibuix original i del gravador de la planxa, s una

William W. Ivins, op. cit. pg. 43-44.

Ibdem, pg. 42.
10
La talla dola va ser la primera tcnica del gravat calcogrfic, i va aparixer a Frana a mitjan s. XVI.
9

11

evidncia de l'especificitat i rigor que es buscava en les illustracions, i del valor informatiu
que van adquirir per se les imatges impreses. Per tant, no podrem estar d'acord amb la
generalitzaci que fa Eisenstein quan diu: "(...) la reproduccin precisa y detallada fue algo
imposible de lograr hasta la aparicin de la xilografa y el grabado. Tacos y planchas
hicieron que, por vez primera, fuera posible un aparato visual de referencia."11 Els matisos
sn importants: a diferncia de la xilografia, la tcnica calcogrfica permetia una finor de tra
que la feia idnia per a les representacions de temes culturals i cientfics; s per aix que es
va emprar per a la reproducci de models expositius concrets que permetrien desenvolupar la
cincia i disciplines humanstiques com la Histria de l'Art. Tamb cal dir que sovint s'oblida
la doble distorsi que implica la illustraci calcogrfica: la del dibuix i la del gravat de la
planxa. Distorsi que, en canvi, no tindria cap sentit buscar en les xilografies.

11.

La Contrareforma catlica: singulars aportacions a les arts grfiques i al mercat del

llibre.
Sovint s'ha considerat que la Contrareforma catlica va comportar una davallada de la
quantitat i de la qualitat del producte editorial: "La decadencia del arte de imprimir
caracterstica de la centuria [s. XVII] es comn a todos los pases europeos desde los ltimos
aos del siglo anterior. Solamente se salvan de esta decadencia los Pases Bajos (...) Los
impresores trabajan utilizando equipos empleados en siglos anteriores y el papel soporte de
la impresin ha bajado visiblemente de calidad."12 Se sobreentn que varen ser les disputes,
matances i repressions -una vegada ja formalitzada la Contrareforma en els decrets del Concili
de Trento- les causants de la regressi que van patir la producci i comer del llibre. No
obstant, aquesta situaci tamb presentava una altra faceta molt diferent. En el perode que va
des de la meitat del s. XVI fins a mitjan s. XVII, la producci grfica no va disminuir,
almenys no en termes absoluts; de fet, noms va variar el seu rumb quant a mercat i tipologia
de productes. En efecte, davant de la necessitat de preservar-se de les censures civils i
religioses, va emergir un mercat clandest, popular, que es nodria de productes de baixa
qualitat destinats, principalment, al mn de l'educaci i del lleure. Circumstncies que foren
propcies per donar embranzida a tota una narrativa subversiva que escapava dels circuits
legals. Situaci que a la vegada anava de la m amb la generalitzada mancana de matries
11

Elisabeth EISENSTEIN, op. cit. pg. 34.

12

primeres, ocasionant la carestia de paper i l'excessiva reutilitzaci del material de foneria.

Tanmateix, aquesta precarietat va ser la que va estimular l'enginy dels impressors que menaria
a l'esclat de la Tipografia a finals del s. XVIII. De fet, moltes de les innovacions que
s'atribueixen als britnics de finals del s. XVIII i principis del XIX, ja eren prctica habitual
en els tallers de l'Europa continental i tamb en els catalans, per exemple, l'estereotpia, o el
gravat a testa.

12.

Les Reials Acadmies: la voluntat d'una imatge institucional.

Les Reials Acadmies de l'Europa dels segles XVII i XVIII varen ser promogudes i totalment
dependents dels diferents governs que les van instaurar. Avui, examinades sota criteris de
disseny, podem dir que varen ser les responsables d'implantar aquella imatge d'Estat que tenia
la funci d'identificar i difondre tot all amb qu es volia distingir el poder establert. Una
imatge que tractava d'aconseguir la unitat mitjanant la creaci d'un imaginari de referncia i
la normalitzaci d'uns coneixements amb valor cannic. Propsit que es procurava assolir
mitjanant una gamma finita i especfica d'objectes, els quals havien de constituir el repertori
formal modlic representatiu del valor poltic i social de l'estat. La ideaci i obtenci d'aquest
parc material distintiu es realitzava sota un estricte pla d'execuci -altrament dit "projecte"que contemplava, a ms de les particularitats de l'objecte singular, l'entorn al qual anava
destinat. Aix es correspon al concepte de decorum, que idniament van poder adaptar les
Reial Acadmies per tal de desenvolupar els objectius "normalitzadors" de l'Estat que
representaven. D'aquesta manera, el conjunt d'activitats i coneixements que es
desenvolupaven sota la tutela de l'Acadmia era molt ampli; anava des de la realitzaci de
petits artefactes fins a projectes destinats a la configuraci de macroentorns artificials (parcs,
jardins, ciutats...). En resum, l'efectivitat de les seva estructura organitzadora -que es
materialitzava en la projecci de la seva imatge "institucional"- tenia com objecte principal la
definici d'uns estndards culturals i la representaci collectiva d'una societat que quedava
assimilada a la concepci d'Estat.

13.

12

Tipometria: la normalitzaci dels sistemes d'amidament.

Hiplito ESCOLAR (dir.), op. cit. pg. 142.

13

s indubtable que els sistemes d'amidament de l'poca se servien exclusivament de

formulacions associades a l'antropometria. De fet, no seria fins l'poca revolucionria de
finals del XVIII quan comenarien les mesures de normalitzaci que introduiria el metre i tota
la sistematitzaci en el sistema mtric decimal. Per aix, l'entorn artificial que abastava
l'individu va continuar durant tota l'Edat Moderna tenint el carcter ergonmic que de forma
"natural" emanava de l'harmonia entre l'home i el seu entorn utilitari. Tanmateix, en el camp
de la tipografia ha perdurat i subsistit fins avui el mateix sistema ancestral d'amidaments
(provinent del peu i de la polzada), sense que encara no l'hagi pogut reemplaar el sistema
mtric decimal. s evident que la tipografia, tant per la seva envergadura tcnica, com per la
mida del producte (tipus mbils) que manega, com per la llarga tradici d'ofici que la va
consolidar, no podia adoptar el sistema mtric decimal (tot i que no hi han faltat temptatives).
En realitat, l'origen de la tipometria va associat a l'ergonomia i a l'arquitectura grfica dels
manuscrits medievals, trobant les seves arrels en el pautat calligrfic que els amanuenses
confeccionaven per resoldre la pgina de text en funci del seu estri d'escriptura: el tall de la
ploma i les dimensions del suport. Grcies a Peter Schffer, el callgraf (o proto-dissenyador)
de la societat maguntina, la Gtica textur va proporcionar els elements formals amb els quals
es van poder confeccionar totes les peces intercanviables i combinables (de foneria) del
polimotlle tipogrfic. Per la normalitzaci prpiament dita de la tipometria no esdevindria
fins el segle XVIII, amb Pierre-Simon Fournier i Franois-Ambroise Didot que establirien el
valor del punt tipogrfic. Per la tipometria, a ms de sostenir-se en unitats antropomtriques,
ha conservat gaireb fins als nostres dies -almenys dins l'argot de l'ofici- totes aquelles
denominacions de caire usual que ms diuen sobre l'origen, s i funci dels diferents cossos
del text. Sn noms que responen a unes escales de valors internes, prpies i exclusives de
l'entorn tcnic de la tipografia, ja de carcter ds (glosa, text, lectura, ...), ja toponmics
(Parisina, ...), ja dautoria (Garamond, Gallarda, ...) , ja dobra de referncia (Ccero, Sant
Agust, Atansia,...), ja cannics, amb els seus relatius (Cnon, Petit cnon, Doble cnon,...).

14.

"Filotipografia", la concepci formal dels alfabets en la calligrafia: per principis i

per imitaci.
L'edat moderna comprn el captol ms captivant de la histria de la tipografia; bsicament
perqu s quan l'escriptura va adquirir la seva condici mecnica al servei d'una indstria
destinada al desenvolupament social i cultural, i quan l'escriptura manual va poder ascendir de

14

rang amb la calligrafia, passant de l'activitat mecnica dels amanuenses a l'activitat artstica
liberal dels mestres callgrafs. Efectivament, mentre la indstria bibliogrfica havia impulsat
el disseny d'alfabets especficament tipogrfics (amb tipus com els de Jenson, Garamond,
Caslon, Baskerville, Didot, etc.) i l'escriptura manual havia exhaurit els seus propis referents
(esgotats per la prpia prctica i pels succedanis de plom), la calligrafia va veure's abocada a
emparar-se en models i maneres que oferia la "recent" implantada tcnica tipogrfica. s
llavors quan va nixer la "filotipografia" sota dues frmules calligrfiques capaces d'enaltir
l'escriptura manual. La primera, la de la calligrafia per principis, partia de la premissa que
tots els alfabets es generen a partir d'unes formes primignies (normalment la que conforma la
'i') que han de ser traades sobre un pautat i segons un tall de ploma particular. s a dir, que
seguint el procs invers que havia seguit Schffer amb la Gtica textur, es construa tot
l'alfabet sota un estricte constructor generat a partir de l'especejament modular de l'alfabet i
de la tcnica usual de l'escriptura manual. En canvi, la segona, la calligrafia per mostres,
establia, seguint la tradici calligrfica, la cpia com a sistema de formalitzaci d'alfabets.
No obstant, i per esgotament de les prpies fonts de referncia, en el s. XVII trobem que
sovint s'imitaven formes alfabtiques que eren privatives de la tcnica tipogrfica, de manera
que els manuals proposaven alfabets que noms podien ser dibuixats, per mai traats
calligrficament; aix, s'obtenien formes alfabtiques que tan sols esdevenien succedanis
calligrfics, com s el cas de la Romanilla:13 s ben clar que la dificultat del seu traat ocorria
per tractar-se d'un transvasament forat d'un mitj tcnic (la tipografia) a un altre (la
calligrafia), amb l'nic objectiu de copiar la forma, per sense tenir en compte que els mitjans
tcnics de conformaci sn genuns de cada alfabet.

15.

La histria del producte bibliogrfic en la fixaci del perode que comprn l'edat

moderna: de la B42 (mitjan s. XV) a la litografia (finals s. XVIII).

Aquest darrer punt noms vol ser una proposta, certament agosarada, segons la qual
determinar el perode que comprn l'Edat Moderna sota un punt de vista diferent al convingut

13

"Esta letra Redonda de Imprenta, por otro nombre Romanilla es la ms comn, con que se imprimen los
Libros, y es muy raro el Libro, que se halla impreso de otra: pero tambin es la mas dificultosa de formar, de
todas las que se hacen con la pluma por ser tan prolixa, y enfadosa, por cuanto se hace de muchos golpes, y es
menester tantsimo tiento, y sosiego de pulso para hacerla con perfeccin." OLOD, R. P. Fr. Luis de. Tratado
del origen y arte de escribir bien: ilustrado con veinte y cinco lminas. Barcelona: Publicacions i Edicions de la
Universitat de Barcelona, 1982, pg.125. [Edici facsmil].

15

fins avui. Proposem que l'inici quedi establert en la primera empresa editorial: ledici de la
Bblia de 42 lnies (mitjan s. XV), i acabi quan Aloys Senefelder va inventar la litografia
(finals s. XVIII). La justificaci de la proposta s prou clara: tot el desenvolupament de l'Edat
Moderna solament s concebible des de la capacitat de difusi de les idees i de la informaci
que va proporcionar la impremta: el concepte d'Estat, l'estandarditzaci o "globalitzaci" de la
cultura, el pensament i les maneres d'uniformitat social i, sobretot, lobertura de mercats
manufacturers, es troben en la mateixa base de la revoluci que va produir-se amb la
publicaci bibliogrfica industrialitzada. En canvi, el final del perode vindria marcat per la
possibilitat d'igualar l'acci tcnica a l'acci creadora, mitjanant la litografia, ja que s l'nic
procs de l'activitat grfica que permet que l'acci sobre el motlle d'impressi sigui idntica a
la que s'exerceix sobre el paper. El que vol dir que el fet tcnic no mediatitza el resultat i que
la capacitat expressiva pot conservar completament i plena el seu carcter individual. Per tant,
proposem establir una analogia entre la llibertat expressiva de l'individu que pot ser
reproduda i multiplicada mitjanant la litografia, i l'afany de difondre i compartir l'expressi
individual que mena en l'home contemporani.

16