Tema 2: Estructura i composici de la membrana plasmtica

1. Funcions de la membrana
Delimita la cllula i separa l'interior de l'exterior actuant com una barrera selectiva,
proporciona flexibilitat i forma, dna suport a activitats enzimtiques, estableix unions amb
altres cllules i amb la matriu extracellular, permet la transferncia d'informaci.
2. Estructura de la membrana

3. Composici de la membrana
3.1. Lpids
Representen el 50% en massa de la membrana plasmtica, sn molcules amfiptiques
(polars i apolars que de forma espontnia s'agrupen per protegir la part apolar en
micelles o en bicapes) i en trobem 3 tipus: fosfolpids, glucolpids i esteroids.
Fosfolpids
1) Fosfoglicrids: Sn els ms abundants, deriven del glicerol i sn sintetitzats al RE.
Forma: alcohol + grup fosfat + glicerol + dues cadenes d'cids grassos. Trobem una
cadena saturada i una insaturada. La saturada s completament recta mentre que a la
insaturada trobem una torci provocada per un doble enlla entre carbonis.
2) Esfingolpids: Deriven de l'esfingosina i sn sintetitzats a l'AG. Forma: alcohol +
esfingosina + dues cadenes d'cids grassos. Trobem que les dues cadenes sn rectes i
de carcter saturat.
Glucolpids
Deriven del glicerol o l'esfingosina, sn sintetitzats a l'AG i sols es troben a la monocapa
externa.
Forma: alcohol + glicerol/esfingosina + dues cadenes d'cids grassos + glcid/s
Hi ha dos tipus: cerebrsids (neutres, ms senzills i ms abundants) i ganglisids (polars).

1) Cerebrsids (neutres): Molcules que noms contenen 1 residu glucdic no carregat, s

a dir, neutre.
2) Ganglisids (polars): Molcules formats per ms d'un residu glucdic i que com a mnim
un d'aquests tingui crrerga. Normalment es troben a la membrana de cllules nervioses.
Esteroids
Els trobem en eucariotes animals (colesterol) i vegetals (fitoesteroids). El colesterol pot
arribar a formar fins el 50% dels lpids de membrana en mamfers. Quan es troba entremig
de dos fosfoglicrids (alcohol + fosfat + glicerol + dues cadenes d'cids grassos) provoca
que la regi quedi ms rgida i menys fluda ser la bicapa aqu. Aix es produeix a que la
seva estructura t una part polar i una cua apolar i una estructura rgida al centre.
Microdominis lipdics
Sn rics en esfingolpids, colesterol i fosfoglicrids amb cues saturades. Aquests dos
ltims proporciona que els microdominis siguin ms gruixuts i menys fluids que la resta de
la membrana. No sn zones fixes a la membrana sin que es mouen, es fragmenten...
3.2. Protenes
Sn les responsables de les funcions especfiques de la membrana i representen un 50%
de la massa d'aquesta. Solen ser amfiptiques (polar/apolar) i sovint porten oligosacrids
units (glucoprotenes).
1) Protenes integrals de membrana: Sn amfiptiques amb el domini hidrofbic dins la
bicapa, sn sintetitzades al RE i si les volem estudiar cal que destrum la bicapa amb
detergent. Tipus: transmembrenals d'un pas o multipas i les integrals monotpiques.
2) Protenes perifriques de membrana: Sn hidrofliques i s'ancoren a les protenes
integrals o als caps dels fosfolpids amb interaccions electrosttiques que poden eliminarse amb canvis inics o de pH. Sn sintetitzades al citosol o al RE.
3) Protenes ancorades per lpids: Sn hidrofliques i unides a lpids insertats a la bicapa
amb enllaos covalents. Si la protena es troba al citosol es trobar encorada a un lpid; si
es troba a la banda extracellular es trobar ancorada a un glucolpid.
Tipus d'oligosacrids units a protenes
a) O-linked: s'uneixen per un grup -OH (hidroxil) proporcionat per una serina o treonina.
b) N-linked: s'uneixen sempre per un grup amino (NH 2) de l'asparagina.
4. Caracterstiques de la membrana
4.1. Fludesa i dinamisme de la membrana
Parmetres que afecten la fludesa
Sn la longitud de les cues dels fosfolpids i el seu grau de saturaci, la presncia de
colesterol i la temperatura que quan ms elevada s, ms fluida s la membrana.

Moviment dels lpids de membrana

Rotaci: el lpid gira sobre el seu eix longitudinal
Flexi: les cues es mouen
Difusi lateral: els fosfoglipids es poden moure i intercanviar la posici dins de la
mateixa monocapa.
Flip-flop: canvi de monocapa. Per a que es pugui dur a terme cal aportar energia
(ATP). Els enzims encarregats d'aquest moviment s'anomenen flipases
Moviment de les protenes de membranes
Difusi lateral: dins de la mateixa monocapa varia la posici
Rotaci: giren sobre si mateixes
Mecanismes de restricci del moviment lateral de les protenes de membranes
a) Associaci de moltes protenes iguals que impedeix el moviment (grandria).
b) i c) Adjuntem elements de l'interior o de l'exterior de la cllula per fixar-les en un punt.
Contacte focal: unions entre la cllula i la matriu extracellular.
d) Les protenes de membrana d'una cllula interaccionen amb les d'una altra i queden
immobilitzades. Aix provoca una barrera i una polaritzaci entre les zones.
4.2. Asimetria de la membrana
Afecta al funcionament de les dues bicapes ja que realitzen funcions diferents.
Lpids: es troben en diferent proporci a les dues monocapes. La fosfatildilserina (noms
capa interna) s'encarrega del reconeixement cellular i t una gran importncia durant
l'apoptosi (sucidi cellular), on passa a la membrana externa i els macrfags poden
detectar-la i eliminar la cllula posteriorment.
Carbohidrats: noms monocapa externa. Formen part de protenes que se sintetitzen al
RE i s'incorporen a la membrana d'aquest. Immediatament se li adjunten carbohidrats de
l'interior del RE i posteriorment de l'AG. Com que la glucoprotena est envoltada d'una
vescula, quan aquesta es fusiona amb la membrana, els carbohidrats dnen sempre a
l'exterior de la cllula. Aquesta regi s'anomena coberta cellular (glucoclix) i proporciona
protecci qumica i mecnica, fa la funci de filtraci, estableix microambients, orienta les
protenes de membrana i estabilitza el plegament, senyalitzaci i reconeixement cellular.
Antgens sanguinis AB0 (transfusions de sang)
Tothom fabrica els antgens 0, per si la persona s A, B o AB llavors un gen especfic
codifica un oligosacrid especfic i es transfereix una GalNac (A) o Gal (B) o les dues a la
cadena d'antgen 0. Aix permet que els anticossos puguin reconixer com a extranys
certs eritrcits (glbuls vermells) i puguin formar anticossos contra ells.
Protenes: hi ha una diferent distribuci de les protenes perifriques, ancorades per lpids
i integrals monotpiques als dos costats de la membrana, hi ha una orientaci especfica
de les protenes transmembranals i entre les protenes es forment ponts disulfur per
noms als dominis extracellulars.