Dret Administratiu

Aparece un momento concreto y determindado dado que es una de las consecuencias de la

Revolucin Francesa, que comienza en verano de 1789 pero que se prolongar ms aos. Ms
exactamente perque apereix un poder pbilc amb caracterstiques noves que no es coneixien,
basat en la idea bsica de que totes las manifestacions del poder s'habia de sometre a la llei. Ao
tamb s'ha anomenat dient que la Revoluici va aconseguir la juridificacin de tot el poder. A es
contraposaba la Monarqua absoluta que fins a aquell moment haba existit, periodi histrico que
sl anomenarse com Edad Moderna. El Monarques haben comenat a acumular poder a finals de
L'Edat Mitjana como a consecuncia del conflictes blics en els en cada vegada amb ms
frecuencia es veien involucrades les monarques. la necessitat de reclutar efectitus per als
conflictes y sobretot y la necessitat de tindre una estructura financiera efectiu per a recaptar
recursos econmics suficients per a satisfer les despesses militars, dona lloc a un procs lent pero
imparable de concentraci de poder que ordinariement es conegut como les monarques
absolutes.

Monarques absolutes:

Durant el segle XVI y XVII apereix l'Estat Absolut en el que el monarca per dret propi y div
es convertix en el titular de prcticament totes les potestats del Estat. Son un fenmeno
caracterstic de l'Europa Continental ja que Anglaterra la Revoluci Gloriosa de Cromwell
(1686) va significar el triomf de quins s'oposaren a l'arbitrarietat del re i, per tant, que la
monarqua, es vegera sotmessa y limitiada en l'excercisi del seu poder, encara que a
Anglaterra esta circumnstancia histrica no donara lloc a l'aparici del dret administratiu
modern com el coneixem hu en da ja que en aquest pas l'excercisi del control jurdic de
la actuacin del poder admisnistratiu y es va asignar als tribunals ordinaris que, per a
resoldre el conflictes apliquen les mateixes lleis que als particularas (Admin = Particular).

Per el contrari, a l'Europa Occidental es va evolucionar cap a l'Absolutisme resaltant

l'excercisi del poder pbli com l'instrument de dominaci de la societat. Al mateix temps,
l'intensitat d'aquest poder provoca que el governants estudien la societat y pensen en
como organitzarla, dirigirla y controlarla en funci dels seus interessos. Aquesta situaci
sense dubte es veu afavorida per una conjuncin d'interessos y de i necesitats dels
governants: el triomf del mercantilisme, les despesses militars y la filosofa poltica d
l'iluminisme com a ratzionalitzaci mxima de la monarqua absoluta que es va manifestar
com a despotisme ilustrat (El monarca goberna per al pobl sense el poble PRUSIA!).
Aquesta evolucin continua desenvoca en que les moarques absolutes es converteixen en
un gran y slid aparell de control de la societat que tendeix a monopolitzar tota
manifestacin de poder i que, a ms interiorissa un principi d'actuaci que es basa en un
creiximent que ell anten ilimitat. Lluis XIV, Carles III, Frederic II i Caterina II representen els
mxims esta situaci.

Front aquesta situacin els antics senyors feudals han anat sofrint una disminucin
progresiva del seu poder y de la seua capacitat d'influencia com les ciutats, els gremis, les
universitats han vist perjudicat el seu poder ja que els representant de la monarqua
absoluta cada vegada acten ms sobre la societat civil que es veu incapa e impontent
per a frenar el cada vegada ms intens excercisi de poder reial que, como a poder absolut,
es manifesta independenmente de tota voluntat humana i moltes vegades de forma
arbitraria.

La histria va demostrar que es va produir una reacci frontal contra la monarquia

absoluta.

La reacci contra l'Absolutisme

La necessitat social de limitar el poder de les monarquies absolutes estaba impregnada en

dos principis terics que funcionaren complentariament aunque no hi eren i que
paradoxalment el seu objectiu no era acabar amb la monarqua sino limitar el seu poder. El
principi de la divisi de poder i el principi de legalitat. Separaci de Poders (Montesquieu) i
Legalitat (Rousseau)

Separaci de Poders
Per a que qualsevol manifestaci del poders del homes evite la tirania es necessari
que el poder limite al poder. A es posible per qu dins l'Estat es possible
identificar tres manifestacions del poder. A ms a ms, cadascn dels poders a de
ser excersit per persones u organitzacions distintes. A facilitar que els poder
s'equilibren i que, reciprocament es limiten. En la concepcin de Montesquie no ni
ha jerarqua de poders sino que tots tenen la mateixa categora i potencia el que
afovoreix el seu equilibri. La part ms dbil de aquesta formulacin es que ell es va
centrar en la formulaci de la separacin de poders i el seu equilibri mentre que no
va definir profundament els poders, fent nicament algunes afirmacions generals.

Legalitat
Al Contracte Social Rousseau afirma que la soberana resids en el pobl i es
manifesta en les lleis que, en teora, es elaboren en una assemblea general de tots
els ciutadans i sn la manifestaci de la voluntat general. Les lleis han de ser
generals per que les hem fet tots i van destinades a tots. Com les lleis han de tindre
un contingut de generalitat ser els mecanismes que ens permetr ser a tot mes
iguals i lliures. Com a consequencia de caracteritzar aixina les lleis el poder
legislatiu ja no es equiparable a la resta de poders i est per damunt del poder
executiu i del judicial per qu aquestos son regulats per les lleis. Les normes del
Parlament sn manifestacions de la voluntat general i ests normes a ms regulen
com han de funcionar la resta de poders.

La Configuraci Constitucional del Poder Administratiu

A les Assemblees constituyents varen coincidir aquests principis terics. Els Girondins van
estar impregnats per montesquieu mentre els jacobins per Rousseau. Des del principi va
prevaldr l'idea de que el poder llegislatiu estava per davant de la resta. Quan va
aconseguir el poder la burgesia va afirmar el seu poder controlant la assemblea general
que condicionar el funcionament de tot el sistema. Qu a de controlar l'executiu es
pregunten? La soluci tradicional pasa per quel controle el poder judicial pero la major part
de revolucionaris s'oposen perque estaba conformat per membres de l'antic rgim.
Aleshores decideixen que dins del poder executiu ni haja un rgan (El consell d'Estat) que
el controle. D'aquesta manera el consell d'Estat senyala els principis d'actuaci de la
administracions i quan s'excedis en el seu poder i quan declara la nulitat de la propia
administracin que hajen incorregut en ilegalitat. (Dret Administratiu = Que el executiu est
baix la llei i l'existencia d'un rgan que faa complir aquest principi).

En aquesta poca comenen tamb els autors a donarse comte de que el poder executiu
no s homogeni sino que ni ha dos grans classes d'organs --> El Govern i l'Administraci.
Per a distinguir es deia que el Govern era qui tenia que adoptar les decisions ms
importants, mentre que l'Administraci eren els que prenien les decisions ms corrents, al
funcionament dels escasos serveis, les que afectaven al seu funcionament diari. Ja es
manfestaba una distinci entre "acte poltic" i "acte administratiu" de manera que els actes
poltics que adoptaba el govern no podien ser enjudiciats ni pel poder judicial ni el Consell
d'Estat, mentre que els actes administratius estaven plenamente sotmessos al principi de
legalitat en mans del Consell D'Estat.