L’EFECTE HIVERNACLE

L' efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent
l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El
nom d' efecte hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simplista, els hivernacles
s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla
només de l'efecte hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i
potser d'altres planetes.

Les conclusions sorgides de la cimera de Copenhaguen no poden deixar-nos indiferents

davant els escenaris que se'ns projecten d'ara endavant. El full de ruta de Bali aprovat fa dos
anys indicava que Copenhaguen seria un punt culminant i d'inflexió cap a una nova orientació
del desenvolupament ambiental, social, econòmic, ètic i de seguretat. Era el moment per a una
resposta clara als grans reptes que el canvi climàtic planteja, però no ha pogut ser, tot i
disposar finalment d'un Acord de Copenhaguen.

Des de Catalunya, veiem insuficient aquest acord, tant pel contingut com pel caràcter no
vinculant. Defugint els esforços fets per la Unió Europea, l'acord no estableix un futur tractat
post-Kyoto, ni objectius de reducció d'emissions de CO2 per a l'any 2020 o per a l'any 2050
que evitin els impactes negatius del canvi climàtic, ni tampoc estableix quan es començaran a
reduir les emissions globals. Recull únicament que els països desenvolupats informaran dels
seus plans de reducció d'emissions per al 2020 i que, ara per ara, sumen un valor per sota del
25%-40% establert per l'IPCC com a necessari. No obstant això, l'acord ha assolit fites que
fins ara vèiem llunyanes: és el primer document que rep el suport de tots els països grans
emissors. Per primera vegada els països que no han signat el Protocol de Kioto reconeixen el
canvi climàtic com un problema universal; els països industrialitzats accepten que s'han de
fixar objectius de reducció, i els emergents, que han de dissenyar accions per atenuar el seu
ritme de creixement d'emissions.

El govern de Catalunya està compromès amb la via de la UE d'assolir una reducció del 20%
de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en el període 2013-2020. I des de Catalunya
contribuirem a assolir decisions sòlides i ambicioses, i legalment vinculants, el 2010, com és
promoure les xarxes de governs regionals per desenvolupar una visió compartida en matèria
de canvi climàtic. Aprofitarem també que Catalunya ocupa la representació de les comunitats
autònomes en matèria de medi ambient –i, per tant, participa en els consells de ministres–
durant la presidència espanyola de la UE en el primer semestre del 2010, per donar suport al
govern espanyol perquè continuï la via iniciada per la UE. I sobretot mostrarem el nostre
compromís amb l'acció: seguirem desplegant el pla marc de mitigació del canvi climàtic
2008-2012 amb fermesa i amb la màxima concertació amb els agents econòmics i socials de
Catalunya; continuarem aprofundint en els estudis sobre els efectes del canvi climàtic a
Catalunya per tenir a punt un pla d'adaptació el 2012; i insistirem amb les nostres propostes
per assolir un desplegament efectiu i just del paquet energia-clima a l'Estat espanyol i al
conjunt de la UE.

En definitiva, Copenhaguen, de ser el punt d'inflexió i de llançament d'una nova manera d'entendre
el desenvolupament econòmic, ha passat a ser un punt de partida que persegueix la immediata
posada en marxa d'accions. Per tant, hem de veure-ho no com un punt d'arribada, sinó com una
etapa més en el procés de canvi cap a una economia baixa en carboni. Aquesta etapa, però, també
ha evidenciat que, davant la realitat d'un feble compromís per part dels estats, existeix una altra
realitat compromesa i amb voluntat de treballar i portar a la pràctica solucions als reptes del canvi
climàtic. Els moviments socials, el sector privat i els governs locals i regionals han demostrat que és
possible avançar malgrat tot, i que, si és necessari, caldrà construir una via des de baix cap a dalt
que doni solucions i plantegi alternatives viables de desenvolupament que integrin el factor clima.

L’efecte hivernacle y lo que va pasar en Copenhagen es important perquè si els paisos que no
van firmar el tractat de kyoto están considerant que l’efecte hivernacle ja es un problema
mundial y dolent i els paisos mes desenvolupats es reunirán per fer emitir el co2.

2