Felicitat PDF

EDUCACI DE LES ACTITUDS
A LESO
A PARTIR DE CONTES
DE DIFERENTS TRADICIONS CULTURALS
ELABORACI DE MATERIAL DIDCTIC
M. ngels Batllori Casadell

Curs escolar 2003-04
Agraments
Al Cisco Alonso pel seu recolzament moral en moments de defallena,
el seu suport tcnic i acadmic i, sobretot, per permetrem
viure en primera persona alguna de les llions que cont aquest treball.
Al Salom Marqus per la seva disposici i implicaci en aquesta tasca de mig any i
en el seu ajut des del primer dia.
Al Jordi Biona per iniciar-me en tots aquests temes i ajudar-me a crixer com a
persona.
A tots els meus, fills, pares, sogres i company de vida que mheu perms el temps de
recs que demana la confecci de tot aquest material.
Que enll del meu agrament, la vida els empleni de dons i grcies.
Els que hem viscut en els camps de concentraci podem recordar aquells homes que
es passejaven pels barracons consolant els altres, regalant-los el seu ltim tros de pa.
Potser havien estat pocs en nombre, per constitueixen una prova definitiva que a un
home se li pot arrabassar tot llevat duna cosa: la seva ltima llibertat, la descollir
lactitud que ha dadoptar en qualsevol circumstncia, la descollir el seu propi cam.
VIKTOR E. FRANKL
Lhome en busca de sentit.
El Senyor actua de dins cap a fora. El mn obra de fora cap a dins. El mn vol treure a
la gent dels suburbis. Crist treu els suburbis de linterior de la gent, i desprs la gent
surt per ella mateixa dels suburbis. El mn vol modelar els homes canviant el seu
ambient. Crist canvia els homes, que desprs canvien el seu ambient. El mn vol
conformar la conducta humana, per Crist pot canviar la naturalesa humana.
ERZA TAFT BENSON, citada per Stephen R. COVEY a Los siete hbitos de la gente
altamente efectiva
ndex
N D E X
Pgs.
PRESENTACI ........................................................................................
13
INTRODUCCI: Lassignatura de la vida ......................................................

Conte 1: Conixer-se un mateix ..............................................................
15
1. Programa de lassignatura. Pla destudis ............................................

2. Llavors ...............................................................................................
Relat 1: Esperit de superaci ..................................................................
3. La teva histria personal .....................................................................
4. La lnia ................................................................................................
5. Temporitzaci de lassignatura ............................................................
6. Fruits ..................................................................................................
Activitat 1: Busca la lli oculta de les circumstncies ................
Activitat 2: Comentari de pensaments..........................................
Relat 2: Ms fort que lodi........................................................................
Conte 2: La diadema ...............................................................................
Activitat 3: De tot aprenem ..........................................................
16
16
17
18
18
19
19
20
20
21
23
24
LAUTOESTIMA ................................................................................................
Conte 1: La princesa ratolina ..................................................................
1. DEFINICIONS DAUTOESTIMA..........................................................
Activitat 1: Comencem a conixer-nos una mica ........................
2. ORIGEN DE LAUTOESTIMA .............................................................
2.1. Antecedents de la manca dautoestima ............................................
2.2. De qu depn la nostra vlua...........................................................
Activitat 2: Distorsions que ens impedeixen lautoestima .............
Conte 2: Sobre la comparaci ................................................................
Poema: Cada home val...........................................................................
Conte 3: El vertader valor de lanell ........................................................
Conte 4: La divinitat al teu interior ..........................................................
Activitat 3: El mirall .....................................................................
Conte 5: Aprendre a desprendres ..........................................................
Activitat 4: Mandala de la conscincia ........................................
Activitat 5: Descripci dun mateix ..............................................
Conte 6: Lelefant encadenat...................................................................
Activitat 6: Anlisi de missatges infantils .....................................
Els nens aprenen dall que viuen...........................................................
3. UNA MICA DE TEORIA: EL CONDICIONAMENT CLSSIC...............
3.1. Definici ...........................................................................................
3.2. Experiment amb un nen ...................................................................
Activitat 7: Esquemes de condicionament ...................................
Activitat 8: I els teus condicionaments? ......................................
3.3. Un altre experiment ..........................................................................
Activitat 9: Un altre aprenentatge condicionat .............................
3.4. Condicionament operant o instrumental ...........................................
25
25
26
26
27
27
27
29
30
30
32
33
34
34
37
38
38
40
42
43
43
44
45
45
45
45
46
Activitat 10: Exemple daplicaci de la teoria del condicionament
46
15
ndex
Activitat 11: Exemple de reps sobre el condicionament ...........

3.5. Terpia cognitivo-conductual............................................................
4. MANCA DACCEPTACI....................................................................
Activitat 12: Seduir i fanfarronejar ................................................
4.1. Reconixer el meu mrit ..................................................................
Activitat 13: Fes-te elogis ............................................................
Activitat 14: Acceptar elogis ........................................................
4.2. Fes tu elogis ....................................................................................
Activitat 15: Fes elogis als companys de classe .........................
5. ACCEPTACI DELS SENTIMENTS ...................................................
Activitat 16: Tens dret a dir la teva ..............................................
Activitat 17: Persones amb xit? .................................................
Activitat 18: Qu s el que no em permeto sentir? ......................
5.1. Recomanacions per evitar la manca dacceptaci ...........................
Activitat 19: On tens ms manca dacceptaci? ..........................
6. AUTOAVALUACI DE LAUTOESTIMA .............................................
Activitat 20: Visualitzaci amb autoestima ..................................
Activitat 21: Defineix la teva autoestima ......................................
Activitat 22: Orientaci a alg sense autoestima .........................
Activitat 23: Qu s fer? ..............................................................
Activitat 24: Qu he aprs? .........................................................
7. QESTIONARI SOBRE EL NIVELL DAUTOESTIMA.........................
Qestionari dautoestima ..........................................................
Qestionari de pensaments ........................................................
Valoraci dels qestionaris .........................................................
47
47
47
48
48
48
49
49
50
50
50
51
51
52
52
52
53
54
55
56
57
57
58
59
60
ACCEPTACI DEL COS..........................................................................
61
Conte 1: Elmer ........................................................................................

Conte 2: Les dues esclaves ....................................................................
1. EL LLENGUATGE DEL COS ..............................................................
1.1. Facilitar lexpressi dels sentiments .................................................
Activitat 1: El meu cor va a mil! ...................................................
Activitat 2: Crtica al cos ..............................................................
1.2. Qu comunica la respiraci ..............................................................
Activitat 3: Respirem ...................................................................
2. RELACI ENTRE LACCEPTACI DEL COS I LA SEVA SALUT ......
2.1. Un exemple: El dolor menstrual........................................................
Activitat 4: Aprenentatge de la malaltia .......................................
3. CONSTRUCCI DE LAUTOESTIMA DEL COS.................................
Activitat 5: El meu valor en funci del cos? .................................
Relat 1: El cas dHelen ............................................................................
Activitat 6: Comentari de pensaments..........................................
4. EL COS: MOTIU DE GOIG .................................................................
Activitat 7: El cos: font de plaer....................................................
Fa temps que... ..........................................................................
Activitat 8: Relaxaci ..................................................................
5. MITES I SUPSITS ERRONIS SOBRE LA BELLESA ........................
5.1. La recepta de la felicitat: un bon cos? ..............................................
Activitat 9: Bellesa i felicitat .........................................................
5.2. Lideal de bellesa s histric i cultural, i fins i tot, econmic..............
Activitat 10: Les tres grcies .......................................................
Activitat 11: La indstria de la bellesa ..........................................
5.2.1. Els prototips dimatge: diferents en homes i dones........................
5.2.2. La bellesa s noms visual?..........................................................
61
62
64
64
65
66
66
67
68
68
69
69
69
69
70
70
70
71
72
73
73
73
73
74
75
75
75
ndex
Activitat 12: La casa bonica ........................................................

Activitat 13: Histria del mirall .....................................................
5.2.3. La bellesa ideal s ideal perqu no existeix...................................
Activitat 14: Lideal, una trampa? ................................................
6. CONCLUSIONS ..................................................................................
7. UNA NOTA DHUMOR ........................................................................
8. SABIES QUE...? .................................................................................
Activitat 15: Fes-ho saber! ..........................................................
76
76
76
77
77
78
78
79
ACCEPTACI DE LA VIDA ....................................................................
80
Conte 1: Bona/mala sort..........................................................................

1. APRENDRE DE LES EXPERINCIES................................................
Activitat 1: Les teves experincies ..............................................
Activitat 2: Comentari de pensaments .........................................
Conte 2: Nen pessimista/nen optimista ...................................................
2. LA VIDA COM UNA BATALLA ............................................................
Activitat 3: Fer el cim ..................................................................
Conte 3: El pas de les culleres llargues..................................................
3. LA VIDA COM UN JOC ..................................................................................
4. LA VIDA COM UN APRENENTATGE .................................................
Activitat 4: Les teves assignatures pendents de la vida ..............
Activitat 5: Fas cas al teu interior? ..............................................
4.1. Actituds per aprendre en aquesta escola..........................................
4.1.1. Lli n. 1: RECEPTIVITAT I ATENCI.........................................
Activitat 6: Responsabilitzant-te de la teva vida ..........................
Conte 4: Lhome religis..........................................................................
4.1.2. Lli n. 2: CORATGE DE LELECCI ..........................................
Activitat 8: Un exemple de tria des del cor ..................................
4.1.3. Lli n. 3: JUSTCIA.....................................................................
Activitat 9: Comentari de pensaments ........................................
4.1.4. Lli n. 4: AUTOCONFIANA I GRCIA......................................
Activitat 10: Un exemple de recuperaci de la confiana ............
Activitat 11: Confiana en els propis dons ..................................
Activitat 12: Comentari de pensaments .......................................
4.1.5. Lli n. 5: INSPIRACI ................................................................
Activitat 13: Capsa de la inspiraci .............................................
4.1.6. Lli n. 6: FE ................................................................................
Activitat 14: El teu salvavides en moments baixos ......................
Relat 1: Un credo per les persones que hem patit...................................
4.2. Laprenentatge no t fi......................................................................
Activitat 16: Esperit de superaci ................................................
4.2.1. Lli n. 7: AGRAMENT................................................................
Activitat 17: Cultivar la gratitud ....................................................
80
81
82
82
83
83
84
84
86
86
86
87
87
87
88
88
89
90
90
90
91
91
92
92
93
93
93
94
94
94
95
95
96
97
97
Conte 5: El regal de la capsa buida.........................................................

Activitat 18: Qu fas quan alg et dna les grcies o et fa un regal?
Activitat 19: Agrats amb els que ens envolten ............................
Conte 6: La felicitaci ..............................................................................
Activitat 20: Agrair el que tenim en lloc denvejar el que no tenim
4.2.2. Lli n. 8: ABANDONAR LES EXPECTATIVES ...........................
Conte 7: Les il.lusions .............................................................................
Activitat 21: Que el desig tajudi a viure i no tesclavitzi ...............
7
99
100
100
101
103
104
104
106
ndex
4.2.3. Lli n. 9: CONFIANA EN LABUNDNCIA ...............................

Activitat 22: Cal nedar en labundncia? .................................................
Conte 8: Pars-Dakar...............................................................................
107
107
108
Conte 9: El diamant de lemperador ........................................................

Conte 10: Lhome de Bagdad..................................................................
4.2.4. Lli n. 10: NO CONTROLAR ......................................................
Activitat 24: Com ests dego? ....................................................
Activitat 25: Encara que ens enfadem la realitat ser la mateixa .
4.2.5. Lli n. 11: COMPROMS ............................................................
109
110
112
112
112
113
113
113
Conte 11: Sort o dedicaci? ....................................................................

4.2.6. Lli n. 12: HUMILITAT ................................................................
Conte 12: La histria dAyaz....................................................................
Activitat 27: Un exemple de manca dhumilitat ............................
114
116
116
118

4.2.7. Lli n. 13: FLEXIBILITAT............................................................
Conte 13: Estimba la vaqueta .................................................................
Activitat 29: Competncia rellotgera ...........................................
4.2.8. Lli n. 14: VIURE EL PRESENT .................................................
Activitat 31: Aqu i ara o posposant la felicitat .............................
Conte 14: Tres consells...........................................................................
Conte 15: La santedat en linstant present ..............................................
Conte 16: Menjo quan menjo i dormo quan dormo..................................
Conte 17: Parbola sobre la vida moderna .............................................
Relat 2: Dedica un moment a veure plenament ......................................
Conte 18: El pescador satisfet.................................................................
Conte 19: El buscador.............................................................................
118
118
118
120
120
120
121
121
122
122
123
125
125
126
126
ACCEPTACI DEL CANVI .........................................................................

Conte 1: Tamb tot aix passar ............................................................
1. SOM SEMPRE ELS MATEIXOS? ......................................................
Activitat 2: Lexplosi del volc ...................................................
Activitat 3: La rutina ....................................................................
Activitat 4: Canvis i prdues ........................................................
Activitat 5: Laniversari ................................................................
2. EL VERTADER CANVI EST A DINS ................................................
Relat 1: Comena per tu mateix .............................................................
2.1. Les quatre llions del canvi ..............................................................
2.1.1. Lli n. 1: CONSCINCIA ............................................................
Activitat 7: La samarrera del jugador ..........................................
2.1.2. Lli n. 2: DETERMINACI ........................................................
Activitat 8: Sense determinaci no hi ha canvi ............................
Activitat 9: El comproms destudiar de lestudiant .......................
2.1.3. Lli n. 3: CAUSALITAT ..............................................................
2.1.4. Lli n. 4: PACINCIA .................................................................
129
129
130
130
131
131
132
132
133
134
134
136
136
136
137
138
138
139
139
139
ndex
Activitat 11: Autoreflexi i comentari de pensaments ..................

Activitat 12: Exemple de la necessitat de canvi en un cas concret
Activitat 13: Activitat de cloenda .................................................
139
140
140
3. CADA PERSONA CREA LA SEVA PRPIA REALITAT ....................

3.1. Lli n. 5: RESPONSABILITAT ......................................................
Activitat 14: Depn de tu o no depn de tu? ...............................
Activitat 15: Un exemple de vida responsable .............................
3.2. Lli n. 6: ALLIBERACI ................................................................
Activitat 17: Detectant creences errnies ....................................
3.3. Lli n. 7: CORATGE .....................................................................
Activitat 19: Quin coratge has de potenciar? ...............................
Activitat 20: Un estudiant coratjs ...............................................
140
141
141
142
143
143
144
144
144
145
146
3.4. Lli n. 8: PODER ..........................................................................

Activitat 21: Un cas de manca de fora interior ...........................
146
147

3.5. Lli n. 9: AVENTURA ...................................................................
Activitat 23: Val la pena aventurar-se? ........................................
Conte 2: Les ales sn per volar ..............................................................
ANNEX 1: Els 10 manaments dun adolescent als seus pares ...............
147
147
147
148
149
149
EMOCIONS NEGATIVES ............................................................................

Conte 1: La barca i els dos monjos ........................................................
1. INTRODUCCI A LES EMOCIONS NEGATIVES ..............................
Conte 2: La tristesa i la fria ...................................................................
151
2. LA RBIA ...........................................................................................
2.1. De la seva famlia ............................................................................
Activitat 1: Reacciones emocionals de la mateixa famlia ...........
2.2. Definici de rbia .............................................................................
2.3. Orgens de la rbia ..........................................................................
Activitat 2: Quin objectiu samaga darrera la rbia? ....................
Activitat 3: Quin s el responsable del meu disgust? ..................
2.4. Reacions possibles davant la rbia .................................................
Activitat 4: La rbia amaga por ...................................................
Activitat 5: Exercici daplicaci de les maneres de reaccionar .....
Activitat 6: Necessitat dautocontrol ............................................
Activitat 7: Com reacciones tu? ...................................................
2.5. Conseqncies daquestes reaccions .............................................
Activitat 8: Conseqncies de les teves accions .........................
Conte 3: El totxo boomerang ..................................................................
2.6. Paradoxa i fantasia de lodi ..............................................................
2.7. Tcniques de control de lira ............................................................
Activitat 9: Fes de psicleg .........................................................
Activitat 10: Aplicat la tcnica de Reestructuraci Cognitiva ......
Activitat 11: Com nvols que deixem passar ...............................
Activitat 12: Buscar un antdot ....................................................
Activitat 13: Laltre s com tu ......................................................
Conte 4: Darrera de la porta....................................................................
154
154
154
155
155
156
156
157
158
158
159
160
160
161
162
163
163
164
164
165
166
167
168
151
152
153
ndex
Conte 5: Lestudiant zen .........................................................................

Activitat 14: Desidentificat ..........................................................
Activitat 15: s que jo sc aix!? .................................................
Activitat 16: Jo sc X ..................................................................
169
170
171
171
172
3. LENUIG DE LES MENTIDES ............................................................

Conte 6: El jutge just ..............................................................................
Activitat 18: Quan em menteixen, em sento... ............................
172
172
177
177
4. LENVEJA ..........................................................................................
Conte 7: La tortuga i lguila ...................................................................
4.1. De la seva famlia ............................................................................
Activitat 20: Diferent s, pitjor no .................................................
4.2. Definici denveja .............................................................................
4.3. Arrels de lenveja .............................................................................
Activitat 21: Enveges entre companys de classe ........................
Conte 8: A casa dels vens tot s millor ..................................................
4.4. Objecte de lenveja ..........................................................................
Activitat 22: Ajudant a prendre conscincia daquest sentiment ..
Conte 9: Lhome que volia canviar el seu patiment ................................
4.5. Manera de procedir de lenveja .......................................................
4.6. Per qu lenveja s subterrnia? .....................................................
Activitat 23: Un cas patolgic ......................................................
Conte 10. No s tant dolent si els hi passa als altres ..............................
4.7. Com podem dectectar-la? ...............................................................
4.8. Perfils de lenvejs i de lenvejat ......................................................
Activitat 24: Anlisi dun cas .......................................................
4.9. Conseqncies de lenveja ..............................................................
Activitat 26: Enveges entre vens ................................................
Conte11: El monjo i la monja ..................................................................
4.10. Tcniques dautocontrol ................................................................
177
177
178
179
179
180
180
180
181
182
182
183
188
188
185
185
185
186
187
187
188
188
189
5. LA TRISTESA ....................................................................................
5.1. De la seva famlia ............................................................................
5.2. Definici de tristesa .........................................................................
5.3. Gnesi de la tristesa ........................................................................
5.4. Reaccions davant la tristesa ............................................................
5.5. Tcniques de control .......................................................................
189
189
189
190
190
190
6. LANGOIXA ........................................................................................
6.1. De la seva famlia ............................................................................
6.2. Definici dangoixa ..........................................................................
6.3. Gnesi de langoixa .........................................................................
6.4. Reaccions davant langoixa .............................................................
6.5. Tcniques de control .......................................................................
190
190
190
190
191
191
SOBRE LA POR ...............................................................................................

Conte 1: El mar i la gota de pluja ............................................................
Activitat 1: Identifiquem la por .....................................................
Activitat 2: Pors de la teva infantesa ...........................................
Activitat 3: Pors actuals ...............................................................
192
192
193
193
194
10
ndex
Activitat 4: Pors associades a la condici humana ......................

Conte 2: El gall de baralla de lemperador ..............................................
1. EMOCIONS DE LA FAMLIA DE LA POR ..........................................
2. DEFINICI .........................................................................................
3. ORIGEN DE LA POR .........................................................................
Activitat 5: Pors de pares a fills ...................................................
4. REACCIONS DAVANT LA POR .........................................................
5. TCNIQUES DE CONTROL ..............................................................
6. CLASSES DE POR ............................................................................
6.1. Por al lligam ....................................................................................
6.1.1. Qu hi podem fer per perdre la por al lligam? ...............................
6.1.2. Causes ms freqents de la por al lligam .....................................
Activitat 6: A qui et sents lligat emocionalment? .........................
Conte 3: La llavor i la flor ........................................................................
Relat 1: Llavor o flor? .............................................................................
Activitat 7: Com magradaria estimar-me jo mateix/a ..................
Activitat 8: Quan em sento lligat/da .............................................
6.2. Por al rebuig ....................................................................................
Conte 4: El noi malalt .............................................................................
Activitat 9: Dependent o independent? .......................................
6.2.1. Diferents maneres de relacionar-nos i estimar ..............................
Activitat 10: Amor madur o amor immadur? ................................
Activitat 11: Raons per no obrir-nos a lamor ..............................
6.3. Por al fracs ....................................................................................
Relat 2: Tens la fora suficient per enfrontar-te als crtics? ....................
Activitat 12: Els jugadors de futbol i tu ........................................
Activitat 13: Fracassat o amb ms experincia? .........................
6.4. Por a assumir riscos ........................................................................
Conte 5: Les dues llavors .......................................................................
6.4.1. Com reconixer la diferncia entre ser atrevit i ser temerari? .......
Activitat 14: Prudent o atrevit? ....................................................
Activitat 15: Qu et fa ms respecte? .........................................
Activitat 16: Estic enamorat/da, per tinc por de fer-li saber a laltra
Activitat 17: Fracs o risc? ..........................................................
6.4.2. Passes per a lassumpci creativa de riscos ................................
Activitat 18: Qu esperes a viure el que vols? ............................
Activitat 19: Qu valores? ...........................................................
Activitat 20: Afrontant pors ..........................................................
6.5. Por a ladversitat ..............................................................................
Conte 6: Histria dAsad .........................................................................
Activitat 22: Avui desgrcia; dem... ja es veur! ........................
Activitat 23: Situaci problemtica ..............................................
Activitat 24: La catifa mgica ......................................................
Conte 7: El cuiner ...................................................................................
6.6. Por a assumir la realitat ...................................................................
Conte 8: El pobre i el ric .........................................................................
Conte 9: Lesposa del cec ......................................................................
6.7. Por a la soledat ...............................................................................
Conte 10: I doncs, Pinot? .......................................................................
Activitat 26: La cascada ..............................................................
SOBRE LA MORT ............................................................................................
11
194
194
195
195
195
196
196
197
197
197
197
198
198
199
199
200
200
201
201
203
203
204
204
206
206
208
209
209
209
210
211
211
212
212
212
213
213
214
214
215
215
217
217
218
219
220
220
220
221
221
222
223
225
ndex
Conte 1: Lona ........................................................................................

Conte 2: Maresmes ................................................................................
Relat 1: La vida de Sant Ignasi de Loiola ...............................................
Relat 2: Lltim plaer ...............................................................................
Activitat 1: Reflexi sobre el Judici Final .....................................
Activitat 2: Els darrers dies .........................................................
Activitat 3: Avanant-nos a la nostra mort ...................................
Activitat 4: Buidant la motxilla .....................................................
Conte 3: I desprs de la mort? ...............................................................
1. UNA MICA DEXPLICACI ................................................................
1.1. La immortalitat: una necessitat psicolgica? ....................................
1.2. La mort: un tab de la nostra civilitzaci occidental .........................
1.3. Por a la mort: por a la soledat? ........................................................
Conte 4: Soledat i companyia .................................................................
1.4. Por a la mort: por al sofriment? .......................................................
Activitat 5: Por al sofriment o por a la mort? ................................
1.5. Finalitat de la mort? La mateixa que la vida .....................................
Activitat 6: Finalitat de la vida ......................................................
Conte 5: Hi ha morts que caminen .........................................................
Activitat 7: Vida i mort, agafades de la m ..................................
Conte 6: Lhome que es creia mort .........................................................
Activitat 8: Per seguir-hi pensant ................................................
225
225
227
227
228
229
229
230
231
232
232
232
233
233
235
235
235
236
236
237
237
238

Poema: Ja sha mort la besvia ..............................................................
1.6. Drets del nen davant la mort dun familiar ........................................
238
239
239
ACTITUD EN EL LLENGUATGE ......................................................................

Conte 1: El valor de les paraules ............................................................
1. LIMPORTNCIA DEL LLENGUATGE ...............................................
Activitat 1: Adona-ten .................................................................
1.1. Formes correctes i incorrectes en ls del llenguatge ......................
Activitat 2: Qu s millor, una queixa o una crtica? ....................
2. TICS DEL LLENGUATGE ...................................................................
2.1. Els possessius .................................................................................
Activitat 3: Una carta sense ls dels possessius ........................
2.2. Crtiques i afalacs ............................................................................
Conte 2: Millor dormir que murmurar ......................................................
Activitat 5: Parlar duna persona absent ......................................
Conte 3: La tortuga i els dos bernats pescaires ......................................
2.3. Frases fetes destructives .................................................................
Activitat 6: Don vnen aquestes frases ......................................
Activitat 7: El nostre llenguatge intern .........................................
Conte 4: El funeral del no puc ..............................................................
2.4. Posar etiquetes ...............................................................................
Activitat 8: Sense paraules malsonants ......................................
3. EFECTES DEL LLENGUATGE ..........................................................
3.1. Sobre els altres ...............................................................................
Relat 1: Un conte per al dia de Sant Valent ...........................................
3.2. Sobre les emocions i lactitud vital ...................................................
Activitat 9: Una manera de donar nom a la vida ..........................
4. CANVI DACTITUD EN EL LLENGUATGE .........................................
Activitat 10: Canvi de xip: sort o desgrcia? ................................
Activitat 11: Reestructuraci de plantejaments negatius .............
241
241
241
241
242
242
246
246
246
247
247
247
248
249
251
251
252
252
255
255
255
255
255
256
257
258
259
260
12
ndex
Activitat 12: Tu decideixes entre aquests dos estats antagnics .

Conte 5: El diamant ................................................................................
Relat 2: Tot el mn pot fer quelcom ........................................................
Activitat 13: Altres maneres de dir-ho .........................................
262
262
263
265
LACTITUD EN ELS PENSAMENTS ................................................................

Conte 1: El mirall mgic .........................................................................
Historieta: Lesposa que esperava el marit .............................................
Activitat 1: Un exemple tpic ........................................................
1. DEFINICI DE PENSAMENT ............................................................
2. CLASSIFICACI DELS PENSAMENTS ...........................................
Activitat 2: Pensaments il.lgics ..................................................
2.1. Exemples didees irracionals ...........................................................
Activitat 3: A quines idees irracionals tendeixes tu? ....................
3. REPERCUSSIONS DELS NOSTRES PENSAMENTS .......................
3.1. Tcnica de Reestructuraci Cognitiva .............................................
Activitat 4: Aplicaci de la tcnica de Reestructuraci Cognitiva .
Activitat 5: Un cas prctic per reestructurar cognitivament ..........
Activitat 6: Ajuda a en Joan a reestructurar el seu pensament ....
Activitat 7: I tu? ...........................................................................
Activitat 8: Superant dificultats ....................................................
Activitat 9: Pensa positivament ...................................................
3.2. Anlisi Transaccional .......................................................................
Activitat 10: Quin estat del Jo actua? ..........................................
Activitat 11: Identificar problemes emocionals des del Jo Pare ...
Activitat 12: Qu et diu cada estat del Jo davant dun problema?
Activitat 13: La cadira buida ........................................................
Conte 2: El foll ........................................................................................
266
266
268
269
269
269
270
270
272
272
272
275
275
276
276
277
278
279
280
282
283
284
285
ASSERTIVITAT .................................................................................................
Conte 1: Qui ets? ...................................................................................
1. ASSERTIVITAT ..................................................................................
1.1. Definici ..........................................................................................
1.2. Objectiu ...........................................................................................
1.3. Tcnica dentrenament assertiu .......................................................
Activitat 1: Culpabilitat i assertivitat .............................................
Activitat 2: El ms important per a mi sc jo ................................
1.4. Diferncia entre un comportament passiu, agressiu i assertiu .........
1.5. Manifestacions daquest tres tipus de conductes .............................
1.6. Conseqncies de no tenir un comportament assertiu ....................
Activitat 3: Situacions on intervenen les tres conductes ..............
1.7. Saber dir NO quan ens demanen un favor .......................................
Activitat 4: Demanar favors i acceptar negatives .........................
Activitat 5: Expressar desigs .......................................................
Activitat 6: Qestionari de desigs ................................................
Activitat 7: Decisions assertives ..................................................
1.8. Test dassertivitat ............................................................................
288
288
290
290
290
291
291
292
292
294
294
295
295
296
296
297
298
300
BIBLIOGRAFIA GENERAL ...............................................................................
302
BIBLIOGRAFIA DE REFERNCIA ...................................................................
305
13
ndex
14
Presentaci
PRESENTACI
El treball que us presentem t la intenci de reflexionar i aprofundir en les llions que
ens ofereix la vida. Pensem que la vida s la vertadera universitat, presentant-nos
assignatures difcils -situacions de crisi, conflictes- d'on traiem ms ensenyaments en
relaci amb altres circumstncies ms planeres i tranquil.les. Tots podem constatar
l'increment de publicacions sobre temes d'autoajuda. A les biblioteques tenen ja el seu
lloc estratgic i destriat de la religi, de la psicologia, de la medicina, de la filosofia, de
tcniques orientals ... Aquests llibres estan pensats per ensenyar a viure amb plenitud i
a construir una personalitat ms slida davant d'una societat canviant que ens proposa
nous reptes. Si b aquests materials bibliogrfics estan pensats per adults, pensem
que a l'etapa de la vida adolescent poden ser de gran utilitat, donat que s un moment
evolutiu molt important en el desenvolupament de la prpia identitat personal.
Partint d'aquesta intenci, el material que presentem va adreat a qualsevol persona
pel fet de ser-ho, per hem adaptat les activitats i el format -partint i intercalant contes i
retalls de vida suggerents- de manera de pugui ser un material per treballar-ho a l'aula
amb alumnes d'ESO de qualsevol edat, etapa i nivell cultural, si b creiem que la major
capacitat d'introspecci dels de segona etapa, far ms adient i aprofitable aquesta
tasca.
L'objectiu ms important del material que es presenta i que englobaria tots els altres
que ens proposem s l'educaci de les actituds, perqu defensem que elles sn el
terreny adobat necessari per al creixement de la persona en uns valors i perqu
permeten treballar l'autoestima i l'autoconfiana de l'alumne.
La metodologia, que s'ha emprat en aquest material per assolir l'objectiu general
anteriorment esmentat, consisteix en la presentaci d'un primer conte de carcter
moralitzant que permeti la identificaci i implicaci del lector respecte alguna actitud
vital concreta en relaci amb uns temes, els que es presenten en l'ndex. Es proposen
activitats d'anlisi i aprofundiment d'aquest conte per anar fent nostra una determinada
actitud o b replantejar-se aquella ms habitual en nosaltres. Aquestes activitats estan
plantejades des d'un enfocament cognitiu-conductual. Es va reflexionant
progressivament sobre un tema vital i les actituds que podem prendre davant d'ell. I
finalment, per reforar determinades actituds, hi afegim altres relats simblics amb
contingut moral (contes, faules, relats vitals o historietes ntimes) amb les activitats
corresponents de comprensi, reflexi i autoconeixement.
Cal distingir la metodologia del material que proporcionem per treballar les actituds de
la metodologia per a la seva confecci. En aquest sentit cal destacar que el treball no
pretn ser original, en el sentit que aprofita els relats simblics que la literatura de
diferents tradicions ens ofereix, els ensenyaments dels llibres d'autoconeixement i
d'autoajuda que se citen al final del treball i, com no, el material amb finalitat
pedaggica relacionat amb la competncia emocional per a aconseguir reflexionar i
treballar sobre els actituds vitals.
Per aix, presentem una primera part d'activitats, retalls de vida i contes que permetin
treballar experincies quotidianes amb qu tothom es troba, com la dificultat
d'acceptaci del cos lligada a l'autoestima, les diferents pors -al canvi, al rebuig, al
lligam, a la crtica, a la llibertat, a l'equivocaci, a la solitud, a assumir riscos, a la mort i
15
Presentaci
a les prdues i al dol, a relacionar-se i a ser diferent... -tamb la dificultat de controlar

emocions negatives com la rbia, la tristesa, l'enveja i la gelosia, i com no, la por- amb
tota la seva gamma esmentada anteriorment.
En general, tots els temes i relats seleccionats remeten al tema de l'amor cap a un
mateix. Perqu tal i com deia Plat a El convit, l'amor s l'autntica saviesa i bellesa. I
tal com proposava tamb el seu mite del carro alat, potser tota la nostra tradici
cultural occidental ha descuidat l'amor a partir del moment en qu ha dissociat la ra
de l'emoci. I per estimar quelcom, abans l'he de conixer, i amb aquest material
volem proposar conixer-nos millor ms enll, o potser ms cap "aqu", del nostre
entorn dels altres, i perqu no pot donar-se un coneixement sense l'altre. De fet,
defensem que "lo que distingue a la mente humana por encima de cualquier otra cosa
no es su facultad de observacin y experimentacin, que el animal posee tambin en
algn grado, ni su facultad de razonamiento lgico y matemtico, que la inteligencia
artificial tambin consigue con xito impresionante, sino su capacidad de reflexionar
sobre s mismo, lo que nos permite aproximarnos a la realidad propia y existencial
desde diferentes mbitos (corporal, emocional, terico, espiritual). 1
Partint de la base que la vida s com s i que t molt a ensenyar-nos, pretenem
conscienciar que l'actitud -el posicionament inicial, l'enfocament des del qual vivim i
interpretem qualsevol circumstncia i fet vital- s el ms important. Ms enll de les
habilitats socials que ens permeten relacionar adequadament amb els altres i les
aptituds de cadasc, volem afavorir el conreu d'unes actituds que ens permetin
prendre'ns all que la vida ens ofereix d'una altra manera ms serena. Aix defensem
que podrem construir persones ms plenes, madures i amb ms valors.
L'educaci de les actituds permetr infondre autoestima i autoconfiana amb un mateix
i a desenvolupar la seva prpia identitat. A partir de la idea socrtica del Coneix-te tu
mateix podrem propiciar el canvi de les actituds personals i estarem preparats tamb
per a treballar amb els alumnes els coneixements d'altres realitats fora d'ell.
En aquesta primera part, el conte s l'eina que hem cregut ms adequada per
introduir els temes de treball pel seu valor suggestiu, pedaggic i moralitzant, creatiu i
emptic -causa identificaci amb el seu protagonista-. Per els diferents temes tamb
s'emfasitzen amb ancdotes reals i activitats per treballar a l'aula, perqu l'alumne
prengui conscincia de quina s la seva realitat personal en relaci amb alguna actitud
o tema concret i s'autoavalu ell mateix.
Una segona part pretn assegurar-se de la necessitat de modificar les actituds per a
gaudir de la vida fent-nos ms conscients dels nostres recursos, per exemple, el temps
i de la necessitat d'aprofitar-lo, de prendre conscincia de l'etapa final de la nostra vida
que ens espera d'acord amb el qu vivim en el present -la vellesa-, de ser assertius,
d'estimar (justament l'actitud contrria a la por) i, en definitiva, de fer una
reestructuraci cognitiva: de tenir pensaments adequats i un llenguatge d'acord amb
aquests i la nostra actitud (Programaci Neurolingstica, a partir dara PNL).
Les actituds que s'hi han treballat de manera explcita sn les segents: acceptaci,
autoestima, respecte, plaer, receptivitat, coratge per escollir, justcia, agrament,
confiana, fe, tolerncia, conscincia, oportunitat, compassi, perd, tica, humor,
responsabilitat, alliberaci, coratge, poder, aventura, determinaci, causalitat,
pacincia, comproms, humilitat, flexibilitat, desarrelament, abundncia, pau, atenci.
N'hi poden haver ms que es treballin de manera indirecta.
Cal tenir clar que molts contes podrien estar ubicats en altres apartats diferents als que
ocupen perqu donen peu a reflexionar sobre ms duna actitud alhora.
16
Introducci
L'ASSIGNATURA DE LA VIDA
Amb aquest nom treballarem una srie de continguts per adonar-nos, que de fet, al
nostre institut, i durant els anys que hi estem, no noms ens dediquem a estudiar unes
assignatures, sin que desenvolupem unes actituds i uns hbits que mantindrem la
resta de la nostra vida. De fet ella s la nostra gran escola o, fins i tot, la nostra
universitat. Saber viure s la nostra gran carrera universitria a la qual estem
matriculats des del nostre naixement fins a la mort amb dedicaci exclusiva. En
aquesta escola tenim cada dia l'oportunitat d'aprendre noves llions, i la fonamental de
totes elles s saber qui som i com som per acceptar-nos millor i ser ms felios.
Podem preguntar-nos la finalitat de la vida, el perqu d'aquesta gran universitat. Per
no en t un nic significat. Cada persona t el seu propi objectiu i un cam original i
diferent al dels altres. No comparis les teves llions ni el teu aprenentatge amb el dels
altres. Potser sers afortunat en la feina, per no en l'amor; s possible que passis
dificultats econmiques, mentre que d'altres neden en l'abundncia.
El sentit i la importncia de l'existncia prov de cadascuna de les llions que
contenen les circumstncies particulars de la teva vida. Cal afrontar totes les llions
que se't presentin amb la finalitat de desenvolupar-te personalment i extreure les
ensenyances de les teves experincies vitals, per aix, poder descabdellar el teu
propsit vital i poder-lo realitzar. Quan treballes per realitzar-lo, descobreixes dons dins
de tu mateix que fins aleshores desconeixies. I quan aix et passa, ja no vius la vida
com una vctima del dest o de les circumstncies, i la vida deixa de ser "quelcom que
et passa", quelcom que passa al costat teu. Quan la vida es pren com un repte, tu ets
qui porta el seu tim.
Lexperincia no s el que succeix a alg, sin el que aquesta persona aprn del
que li ha succet. (Aldous HUXLEY)
CONTE1: CONIXER-SE UN MATEIX

Un nen de lndia fou enviat a estudiar a un col.legi dun altre pas. Van passar unes
quantes setmanes, i un dia el jove es va assabentar que en el col.legi hi havia un altre
nen hind i es va sentir molt feli.
Va indagar sobre aquest altre nen, i aix va saber que era del mateix poble que ell, la
qual cosa li va proporcionar molta alegria. Ms endavant li van arribar notcies que
aquell nen tenia la seva mateixa edat i aix li va provocar una enorme satisfacci.
Van passar unes setmanes ms i va comprovar finalment que el nen era com ell i que
tenia el seu mateix nom. Llavors, la veritat, la seva felicitat era incommensurable.
No en va diuen que no hi ha millor goig en aquest mn que conixer-se a un mateix.
Conte clssic de lndia2
17
Introducci
0. Qu et suggereix aquest conte?

1. Sobre el conte:
a) Per qu el nen de la histria cada vegada est ms content?
b) Quin ensenyament en treus daquest conte?
2. Ms enll del conte:
a) Creus que reaccionaries tu igual que aquest nen de lndia si et passs el
mateix?
b) A vegades ens passa que al principi de conixer alg ens cau molt b,
per desprs aquest sentiment sespatlla. Per qu creus que deu passar aix? Hi t
a veure en tot aix lexpectativa de com ser i actuar laltre? Respon raonadament.
1. Programa de l'assignatura o pla d'estudis

Ara tractarem de dissenyar el Programa de l'Assignatura. Haurem de detallar el nom
de cadascun dels temes que es treballaran en aquesta assignatura. (Per facilitar-te la
feina, te n'escrivim uns quants, per tu has de continuar la llista.)
1. Acceptaci del propi cos
2. La mort
3. ____________________________________________________________
4. ____________________________________________________________
5. ____________________________________________________________
6. ____________________________________________________________
7. ____________________________________________________________
8. ____________________________________________________________
9. ____________________________________________________________
Quin creus que hauria de ser l'objectiu ms important a assolir per un alumne per
rebre l'excellent cum laude?
2.Llavors3
A la vida tot comena amb una petita llavor que, en el transcurs del temps i d'acord
amb el medi on neix i les atencions que rep, creix ms o menys. Aix mateix s
aplicable al procs que fa tota persona fins a arribar a la vellesa.
a) Quines "llavors" t'agradaria sembrar a la teva vida?
1. _______________________________________________________________
2. _______________________________________________________________
3. _______________________________________________________________
4. _______________________________________________________________
5. _______________________________________________________________
18
Introducci
b) Quines atencions et requereix cadascuna?

1. _______________________________________________________________
2. _______________________________________________________________
3. _______________________________________________________________
4. _______________________________________________________________
5. _______________________________________________________________
6. _______________________________________________________________
7. _______________________________________________________________
8. _______________________________________________________________
c) Quins fruits creus que obtindrs de cadascuna de les llavors que has sembrat?
1. _______________________________________________________________
2. _______________________________________________________________
3. _______________________________________________________________
4. _______________________________________________________________
5. _______________________________________________________________
FET REAL 1: ESPERIT DE SUPERACI

Un home que tenia com a feina donar conferncies, va tenir dos greus accidents a la
seva vida: un de moto, en el qual la seva pell va ser cremada en un noranta per cent; i
l'altra d'aviaci uns anys desprs, que el va deixar en cadira de rodes per la resta de la
seva vida. Desprs de molts anys d'un treball interior dur, va adonar-se'n que podia
portar una vida satisfactria si era capa d'adoptar davant d'ella una actitud correcta,
tot i les dramtiques circumstncies que havia patit. En lloc d'enfonsar-se en un pou de
lamentacions pertorbadores per tot el que no pot fer, es va concentrar en tot el que s
podia fer. Ara tamb dna conferncies sota el ttol: "No es tracta de qu et passa,
sin de com ho afrontes". En ella es dna testimoni del que s capa de fer davant els
reptes de l'existncia. I demostra que ell tamb es mereix la felicitat, tot i les seves
limitacions fsiques.4
0. Qu et suggereix el fet real d'aquest home?

1. Anlisi:
a) Quines altres actituds alternatives o maneres de prendre's les seves
circumstncies tenia aquesta persona?
b) En quina d'aquestes actituds hi surt guanyant? Per qu?
c) Qu en pots aprendre tu daquesta vivncia?
2. Ms enll daquest fet:
a) Compara: Qu tenen en com els dos fets reals exposats anteriorment,
el den Tim i el segon protagonista?
b) Quina lli, creus, li aporta la vida a aquesta persona? Per qu?
19
Introducci
3. La teva histria personal

A dalt, t'he explicat una tros de vida d'una persona de carrer com tu i jo. Fes tu el
mateix. Avui surt una edici d'un llibre molt important: La teva histria personal, que
explica detalladament les teves vivncies.
a) Has d'escriure 10 lnies del prleg del teu llibre que figura a la primera pgina.
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
b) Detalla, ara, els apartats de l'ndex del teu llibre amb els ttols de cadascuna de les
etapes que hi descrius.
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
4. La lnia
En un full en blanc, fes una lnia que representi tota la teva vida des del moment
del naixement fins al moment actual, moment que marcars amb un punt vermell
intens.
(Ho repetirem a final de curs, i compararem.)
Exemple:
Naixement
Mort
Desprs del punt vermell, pots continuar la lnia amb les oscil.lacions que penses que
tindrs fins al final de la teva existncia.
REFLEXI
20
Introducci
5. Temporitzaci de l'assignatura (PASSAT, PRESENT, FUTUR)

El temps passa, les coses canvien i les circumstncies sn diferents per cadasc. Per
aix, cada persona t el seu propi temari particular, ha d'aprendre unes llions
diferents a les del seu ve. Durant aquest temps tenim l'opci de fer un aprenentatge
individualitzat. D'on provenen aquestes llions?
a) Principalment de les situacions vitals crtiques (p. ex.: perdre la feina exigeix
flexibilitat i perd).
b) De la situaci actual, del present (la gratitud de la vida present).
c) De les situacions noves (ser pares permet posar en prctica la pacincia i la
disciplina, ascendir en el treball implica responsabilitat i voluntat...).
6. Fruits
El dest i propsit final del cam de la nostra vida s la saviesa, que s el grau ms alt i
profund de coneixement i comprensi. La saviesa, per no s la intelligncia, perqu
no t a veure amb el nostre coeficient intel.lectual o amb els resultats acadmics. La
saviesa s el ms alt nivell d'evoluci emocional, espiritual i mental, i en ell es valora la
intuci tant com la informaci, la determinaci tant com l'habilitat, i la inspiraci tant
com el coneixement. Quan s'assoleix, hi ha un equilibri entre la comprensi i l'acci
dels actes ms quotidians.
L'nic cam cap aquesta saviesa s el paviment de les llions que ens ofereix el dia a
dia. Hi ha persones que han compartit aquesta saviesa com la Mare Teresa de
Calcuta, el Dalai Lama, Elisabeth Kbler-Ross -experta en el tema de la mort...-, i totes
elles han experimentat que la saviesa augmenta a mesura que s compartida amb els
altres.
Segurament que en el nostre cam tamb hem trobat o trobarem persones que podem
qualificar de svies, encara que no siguin conegudes com les que hem esmentat
anteriorment. Sn persones que experimenten que quan ms es dna, ms es rep,
com en l'amor, que quan ms agrat ss amb la vida, ms ella et dna. Si es troben al
llarg del nostre cam, cal aprofitar-ne el seu ensenyament. Per no ens oblidem que la
nostra saviesa en realitat est en el nostre interior. I com que ella s generosa,
s'experimenta la necessitat de compartir-la i aportar-la a la resta de la gent que ens
envolta.
21
Introducci
22
Introducci
Activitat 1: Busca la lli oculta de les circumstncies segents

Escriu quina pot ser la lli que es troba amagada en les segents
circumstncies:
1.- Tenir un fill discapacitat: _________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
2.- Comenar una nova aventura amorosa: ____________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
3.- Una separaci matrimonial: ______________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
4.- Estar a l'atur: _________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
5.- No poder tenir fills: _____________________________________________
_______________________________________________________________
6.- Ser fill d'un alcohlic: ___________________________________________
_______________________________________________________________
7.- Tenir la SIDA: ________________________________________________
_______________________________________________________________
8.- Estar descontent amb el meu cos: _________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
9.- Haver-te fallat un amic: _________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
10.- Inventa't tu l'ltima: ____________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Activitat 2: Comentari de pensaments

Comenta:
- No ens s donada la saviesa; hem de descobrir-la per nosaltres mateixos al
llarg d'un viatge que ning pot evitar-nos ni recrrer per nosaltres. (Marcel
Proust)
- No sap ms qui ms coses sap, sin el qui sap les que ms importen.
(Bernardino, comte de Rebolledo)
23
Introducci
FET REAL 2: MS FORT QUE L'ODI

Tim Gunard s un home nascut a Frana que va tenir una infantesa terrorfica. De
petit fou un nen amb el cor i el rostre destrossats. La seva vida est tan masegada
com la seva cara: noms en el nas t 27 fractures, 23 provenen de la boxa que va
practicar, i 4 del seu pare. Els cops ms violents els va rebre de qui hauria dhaver-li
agafat la m i dir-li testimo.
Es va sentir un autntic aneguet lleig. Als tres anys, la seva mare el lliga a un pal de
lelectricitat i labandona en mig del bosc. Als cinc, el seu pare alcohlic li dna una
estomacada tan brutal que el deixa desfigurat. Desprs va ser ats a lhospital en el
qual va ingressar i iniciar una llarga reeducaci, donat que no sabia parlar. Als set
anys, entra en un orfanat, on pateix maltractaments, menyspreu, allament afectiu fins
acabar en el reformatori als vuit anys. s adoptat als nou anys per una dona botx que
acull nens a canvi de diners per que els fa passar gana. Sintenta sucidar dues
vegades. Un mal cop de sort fa que entri en el correccional viscut per ell com un
camp de concentraci- on aprn a barallar-se.
En un mn governat per la humiliaci, la seva violncia es convertir en el seu nic
orgull; la venjana era la seva nica dignitat. Noms lodi el mant viu. T dotze anys...
i la fatalitat larrossega a la fugida, al robatori, a la violaci i a la prostituci. La seva
vida es dirigeix en caiguda lliure cap al no-res.
El trobament amb persones amb qui estableix un fort vincle afectiu, que creuen i
confien en ell, la sensibilitat artstica i una capaciat innata de superaci i, sobretot,
lamor i el perd el detindrn en aquest fatal dest i li faran girar el seu rumb.
Avui dia en Tim t 42 anys, est casat i s pare de quatre fills. s un home ple damor,
apicultor, educador de nens abandonats que viu en el Sudest francs, i que acull,
juntament amb la seva dona, a persones amb dificultats. Avui en Tim t lorgull dhaver
fet mentir la gentica. 5
Veurem ara amb ms detall un episodi de la vida de Tim, escrit en primera persona.
Lepisodi ha estat extret del captol segon Cuatro aos. En la caseta del perro- del
seu llibre Ms fuerte que el odio.
Una assistent social va a casa seva perqu un amic de la famlia el denuncia, ja que
en una ocasi va anar a casa den Tim i el seu pare, que estava begut, li clav una
ganivetada per interposar-se a la pallissa que li volia donar al seu fill. Quan lassistent
sen va anar, va passar el segent:
Tan aviat com es tanca la porta, el meu pare crida:
- Qu li has dit?
Agafa un pal i pica, pica, pica. Caic. Les cames em fan un dolor brutal. Ja no em
poden sostenir. Segueix picant, udolant.
- Em sents? Qu li has dit a aquesta puta? Pum! Pum!
- Eh! Qu li has dit a aquesta meuca?
Patam! El cap se men va. Segueixo creient en la senyora qui li havia dit que faria
alguna cosa perqu no el tornessin a picar-. Tanmateix, mai mhauria dhaver-me
deixat sol. No dic ni una paraula al meu pare. Pam! Rebo tants cops que es podria
arribar a la lluna amb tants quilmetres de tostorros!
Desprs, quan estava estirat pel terra, magafa per la camisa i em porta com un sac,
obre la porta del soterrani i em tira escales avall cridant:
- Brut mucs, calla o et...!
No sento el final de la frase. Caic en picat al forat fosc. Vol planejat. Esbotzada en
laterratge.
24
Introducci
Uns segons ms tard -o uns quants minuts? No ho s-, surto de la foscor i sento
cridara la meva madastra en la boira del meu crani:
- Puja, bastard! Vine, puja!
No puc. No puc ni mourem. En la caiguda mhe trencat la mandbula i el nas. Tinc les
cames trencades. La mala dona baixa les escales i em pica una altra vegada.
- Vine, mou-te, puja, bastard, puja!
Patam, pataplam! Marrossego, escalant cada gra com un llimac. Xac, xac a la meva
esquena, a fuetades de cintur. Ja no sento les cames.
El cap em dna voltes. Una vegada all dalt veig al meu pare dret, immens. El seu
hurac de violncia sabat sobre mi. Un fort cop de puny em rebenta un ull, desprs
una plantofada en el costat dret, ja cobert de morats. Una patacada tant forta que
loda mespetega amb un cruixit. Crac. La nit. El forat negre.
Del que passa desprs no menrecordo
Aquesta tarda s el meu aniversari. Tinc cinc anys.
Com si dun regal es tracts, el meu pare mha fet veure les estrelles. Desprs ha
apagat la llum. 6
Resilincia
Hi ha un concepte per referir-se a la capacitat de certes persones per respondre a les
amenaces transformant-les en reptes manejables, s a dir, l'habilitat de transformar
situacions trgiques en reptes vitals: s el que sanomena resilincia. Sn les persones
que tenen mecanismes psicolgics per resistir tragdies, sobreposar-se a les
adversitats i convertir les experincies doloroses en aprenentatges positius. 7 Qui t
resilincia, per exemple, ser alg que ha descobert que s ms important ajudar a
una altra persona que li fa la vida impossible que lluitar-hi i vncer-la.
0. Qu et suggereix?
1. Sobre aquest episodi de vida:
a) Creus que amb aquest passat, Tim pot ser una persona sana, bona o
feli?
b) Tim diu que sobreviu grcies a tres somnis: ser expulsat del correccional
psiquitric-, convertir-se en cap duna banda i matar el seu pare. Al final va
realitzar aquest somnis, excepte el tercer. Desprs que la flama de la venjana el
va fer viure, perdona el seu pare. Ara Tim, parlant en primera persona, diu que el
perd s lacte ms digne de lhome, el seu combat ms precis.
Creus que s possible perdonar el que li van fer?
c) Quina lli taporta aquesta experincia humana?
a) Una infantesa infeli o traumtica determina la vida? Qu creus? Dna
una resposta argumentada.
b) Labella, com tot animal, no pot canviar res en el seu comportament
programat. Lhome s. Lhome s lliure dalterar completament el seu dest per al
millor o per al pitjor.
Qu opines al respecte? Estem determinats com labella o som lliures?
Contesta raonadament.
c) Tim reconeix que deu la vida als qui la societat rebutja: als esguerrats, als
discapacitats, als anormals, als xacrosos. Els hi deu la vida i una formidable lli
damor. Ells van permetre-li renixer i a ells els hi dedica el llibre.
Per qu creus que van ser ells?
d) El ttol del llibre de Tim s Ms fuerte que el odio. Qu creus que pot ser
ms fort que lodi?
e) Compara: Qu tenen en com els dos fets reals 1 i 2 exposats
anteriorment?
25
Introducci
CONTE 2: LA DIADEMA
Fa molts, moltssims anys, a la llunyana Xina, vivia un emperador molt ric i poders.
Va tenir una nica filla i li donava tot el que li demanava, era la princesa ms
consentida del mn.
Tantes coses tenia, i tantssimes coses li concedien que, avorrida, es passejava pels
immensos jardins de palau. Com que no havia de fer res ms que demanar i el seu
poders pare li donava tot, donava voltes i ms voltes i ja no sabia qu demanar per
distreures.
Fastiguejada es va assentar al costat duna font que tenia un precis brollador, i es va
quedar bocabadada contemplant laigua que saltava i les filigranes que entrellaaven
les enjogassades gotes daigua. De cop i volta va quedar admirada davant la bellesa
daquell anar i venir de laigua i dels dibuixos increbles que deixava al seu pas cap la
la tassa de la font, i sense pensar-sho ms, va sortir corrent cap al palau.
- Papa, papa! li va dir tan bon punt sel va trobar-. Hi ha una cosa que voldra tenir, s
la meva il.lusi.
- Res em satisf ms que complauret, filleta, i els teus desitjos seran ordres que es
compliran.
- Voldria tenir la joia ms formosa que mai cap princesa hagi pogut tenir mai, vull tenir
la diadema ms meravellosa que hagi existit mai...
- Concedit la va interrompre lemperador, alhora que va picar el gong amb fora.
Quan els criats van estar davant la seva presncia, els va ordenar:
- Porteu-me lorfebre imperial immediatament!
Els servents van complir el seu encrrec i lemperador li va dir:
- Vull una joia especial, una diadema nica en el mn.
- Els meus ajudants i el meu taller estan a la seva disposici, senyor va dir el joier.
- Segueix-me li va dir la princesa, sortint al jard i dirigint-se a la font va assenyalar
amb el dit les bombolletes que feia laigua.
- Aix! va dir, noms.
- Aix!, qu? va preguntar lemperador que no acabava de comprendre.
- Est ben clar va dir la princesa amb impacincia. Vull una diadema que en lloc de
rubins o perles o brillants, que sn pedres vulgars, tingui aix, bombolles.
- Daigua? va preguntar incrdul lorfebre.
- Per, aix s impos... va estar a punt dexclamar lemperador, per va callar perqu
per un emperador tan importante com ell res hi havia dimpossible.
- Per si aix s impossible! va exclamar lorfebre.
- B va sentenciar lemperador- si fins ara ha sigut impossible, ara ser possible i tu
ho fabricars, i si no ho construeixes anirs a la masmorra.
Com que lorfebre no va poder fer la diadema, va haver danar a la pres.
Lemperador va dictar un ban espcie dedicte- prometent cobrir de riqueses i honors
lorfebre que fabriqus la diadema que demanava la princesa i amenaant amb la
pres si fracassava.
Els orfebres de tot el regne van provar sort i cap dells es va lliurar de la masmorra. El
ban de lemperador va arribar als pasos vens i de nou ms i ms orfebres van provar
fortuna; no van aconseguir cap altra cosa que acabar a la pres.
Lemperador va haver de posar ms impostos perqu necessitava alimentar a molts
presoners i tamb va tenir guerres amb els reis veins, ofesos per quedar-se sense
orfebres. Tot aix costava diners i els seus vassalls havien de pagar ms i ms
impostos. Estaven farts de la diadema, de la princesa i del mateix emperador.
Pobre emperador! No sabia com sortir-sen daquell poti-poti. Havia donat la seva
paraula demperador i quan ja comenava a desesperar-se li van presentar un jove
mal vestit que sestufava de poder complir els desitjos de la princesa.
- Si s veritat que pots fer la diadema et cobrir de riqueses i honors.
- No, no vull tant, em conformar amb una moneda dor.
26
Introducci
- Renoi! Qu poc, noms aix?

- Per mi s, per poso tres condicions: la primera, que deixeu anar tots els orfebres fet
presoners.
- Concedit! va exclamar lemperador que va veure la manera de solucionar el seu
problema sense perdre lhonor demperador.
- La segona que treieu els impostos als vostres vassalls.
- Fet! Si no hi ha presoners, ni guerres, no es necessiten impostos va dir amb alegria
langoixat emperador.
I all mateix va escriure ledicte imperial anul.lant tots els impostos.
- La tercera condici lha de complir la princesa. Demaneu-li que vingui a mostrar-me
exactament el que vol al costat del brollador del jard.
Aix es va fer, la princesa molt contenta es va acostar a la font pensant en posseir la
desitjada diadema.
- Honorable princesa va dir el jove- jo us far la diadema que vs volgueu. El vostre
pare, lemperador, ha complert dues condicions i a vs toca satisfer la tercera per tenir
la diadema. Aneu agafant vs mateixa les bombolles daigua i doneu-me-les i us far
no noms una diadema sin els collarets, els braalets i els anells que volgueu.
Lemperador va comenar a riure i riure i potser encara estigui rient. El que no s s si
encara la princesa intenta agafar les bombolles daigua en el brollador imperial per
tenir la desitjada diadema. Espero que no.
Conte de la Xina8
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Per qu cap orfebre podia satisfer el desig de la princesa?
b) Per qu la princesa no tocava de peus a terra?
c) Per qu els sbdits de lemperador estaven descontents dell?
d) Descriu lactitud sobreprotectora del rei. Creus que s beneficiosa per la
princesa?
e) Descriu lactitud passiva de la princesa.
f) Quin ensenyament moral podem veure-hi?
a) Qu s ms valus per a tu: el que saconsegueix per propi esfor o all
que no ens costa res? Raona la resposta.
b) Com sn els teus desitjos: possibles o impossibles com els de la princesa?
c) Contrasta aquest conte amb lexperincia dels protagonistes dels dos fets
reals esmentats ms amunt.
d) La teva vida es troba protegida com la de la princesa? Amb quina de les
vivncies sacosta ms de les comentades anteriorment? Per qu?
Activitat 3: De tot aprenem

Tant de les situacions fcils, com de les difcils, de tot aprenem. Cap experincia ens
pot deixar indiferents, totes ens toquen dalguna manera o una altra igual que una
pedra s tocada pel vent, pel fred, pel sol, per la pluja fins a convertir-se en sorra.
Segurament que no cal buscar vides difcils per veure que tamb hi ha altres vies per
aprendre llions de la vida. Fins i tot qui ho ha tingut molt fcil, qui ha estat molt
mimat haur aprs alguna cosa daquesta vivncia.
a) Escriu tu algun relat duna vida ms fcil, inventada o real, on el protagonista
tamb aprengui llions de la seva vida.
27
Lautoestima
CONTE 1: LA PRINCESA RATOLINA

El Ratolinot, un ratol que vol ser rei, i la seva fila, a qui tothom anomena la princesa
Ratolina, viuen en un arrossar, prop duna muntanya. El Ratolinot busca marit per a la
Ratolina, i no vol que sigui un prncep ratol, sin el personatge ms poders del mn.
Loncle de la Ratolina, que s un ratol molt savi, li diu que el personatge ms poders
del mn s el Sol, perqu sense el Sol larrs no pot crixer. Aix doncs, el Ratolinot
camina dies i dies fins que arriba a la cova on viu el Sol.
El Ratolinot pregunta al Sol si es vol casar amb la seva filla, perqu ell s el
personatge ms poders del mn. El Sol es posa a riure i li diu que el Nvol s ms
poders que ell, perqu se li pot posar al davant i tapar-lo.
El Ratolinot, doncs, camina dies i dies fins que arriba a la cova on viu el Nvol. Li
pregunta, tamb, si es vol casar amb la seva filla, ja que ell s el personatge ms
poders del mn. El Nvol es posa a riure i li diu que el Vent s ms poders, perqu
se lemporta amunt i avall pel cel.
El Ratolinot, ja una mica preocupat perqu li costa trobar marit per a la Ratolina, torna
a caminar dies i ms dies fins que arriba a la cova on viu el Vent. Quan li explica per
qu ha anat a veurel, el Vent riu tan fort que ho fa tremolar tot. Desprs li confessa
que la Muralla s ms poderosa que ell, perqu el pot aturar.
El Ratolinot, que ja est cansat de tant voltar, sen va a trobar la Muralla, que s
justament al costat de larrossar on viu la famlia de ratolins. Quan hi arriba i li diu per
qu lha anat a trobar, la Muralla li explica que hi ha un ratol gris que s ms poders
que ella. Aquest ratol ha fet un forat a la muralla i, com que cada dia en grata un tros
ms, al final la Muralla estar foradada pertot arreu i sesfondrar.
Finalment, doncs, el Ratolinot pensa que la seva filla shaur de casar amb el ratol
gris. La Ratolina se nalegra perqu ja fa temps que nest enamorada, per no ho
havia dit a ning.
Conte oriental9

1. Sobre el conte:
a) Per qu creu el Ratolinot que ell no s poders?
b) T sentit dir que el Sol o el Nvol o el Vent... sn ms poderosos un que
laltre? Per qu?
c) Com s lautoestima (capacitat que un t destablir la prpia identitat
atribuint-li un valor) del Ratolinot?
d) Quin ensenyament moral ens dna aquest conte?
2. Ms enll:
a) Quin s el nostre valor? On creus que est el teu valor? Digues quina
creus que s la qualitat que sobresurt ms en tu?
b) Com s la teva autoestima? A qu creus que es deu?
(NOTA: Si vols avaluar el teu nivell dautoestima, trobars un qestionari a lAnnex)
28
Lautoestima
1. DEFINICIONS DAUTOESTIMA
1. Primera definici: la mesura en qu una persona s'aprova i s'accepta ella
mateixa i es considera digna d'elogi, ja sigui d'una manera absoluta o en
comparaci amb altres (Argyle, 1972)
2. Segona definici: s l'aplicaci d'un judici de valor a l'autoconcepte (Sofia
Isus)
3. Tercera definici: s l'ltim pas que realitza una persona al llarg del procs
d'integrar les valoracions que rep sobre ella mateixa dels seu entorn familiar,
escolar i social. Conixer el medi exterior, el seu jo reflexiu com a diferent, les
valoracions dels altres, el concepte sobre ell mateix, emetre un judici de
valoraci personal, sn processos que configuren l'autovaloraci o menyspreu
personal per actuar en conseqncia. (Montan, J. i Martnez, M., 1994)
4. Quarta definici: s com ens veiem i si ens agrada o no els que veiem.
(Chirstohpe Andr, 2000) 10
29
Lautoestima
Activitat 1: Comencem a conixer-nos una mica

Massa sovint no ens agrada com som per dins. Unes coses es poden canviar i
altres no. Per exemple, tenir el color d'ulls verds no es pot canviar perqu s un tret
gentic, heretat, per si no ets gil en alguna activitat fsica, pots canviar aquest
tret practicant ms. L'important no s tenir limitacions ni defectes, sin conixer-les,
canviar-les si es pot o acceptar-les si no podem canviar-les. I tamb podem millorar
les nostres capacitats o potencialitats. Per tingues clar que hi ha aspectes que
pots canviar. No et repengis en el "s que jo sc aix!".
Les meves limitacions sn _________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________.
Els meus defectes sn ____________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________.
Les meves capacitats sn___________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________.
M'agradaria canviar _______________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________.
30
Lautoestima
2. ORIGEN DE LAUTOESTIMA
Ens preguntarem ara de qu depn el nostre valor, o ms aviat, de qu depn
que no ens creiem que en tinguem, perqu sovint la nostra manera dactuar
demostra ms baixa autoestima que autoestima.
Reflexionem-hi una estona.
2.1.
Antecedents de la manca d'autoestima
Coopersmith va assenyalar que els antecedents que fan que un nen tingui ms
autoestima sn:
- Que els pares tinguin una bona autoestima.
- Que el nen sigui ben acceptat i se li demostri amb afecte.
- Que la disciplina consti de poques regles, per clares i que es facin complir.
- Que dins daquests lmits el nen tingui possibilitats de portar iniciatives amb
responsabilitat i llibertat. 11
Tenint en compte aix, ara saps que tu no ets el responsable del fet que la teva
autoestima tingui deficincies, per s que n'ets de seguir amb ella, de no modificar-la.
2.2.
De qu depn la nostra vlua?
2.2.1. De qu depn el nostre valor, de lall que fem i com ho fem? Del que
aconseguim? Lautovaloraci fonamentada en el que aconseguim s una
pseudoestima. Molt milionaris acaben sudant-se i no precisament perqu el seu
autoconcepte sigui immillorable. Nosaltres no podem adquirir solament vlua a
travs del que fem. Tampoc podem fer dependre la nostra autoestima de com fem
les coses, perqu una de les coses que millor fem s retreurens els nostres propis
errors, i s clar, tamb evidenciar els dels altres. Aquest costum s un mal costum
que desgasta la nostra autoestima. Els errors sn una cosa natural en tothom i
inevitables. La perfecci s prpia dels dus. El propi ser no es pot reduir a cap
de les coses que fem.
2.2.2. Depn la nostra vlua dels propis judicis? Diem que s dhumans errar,
tamb ho s judicar. Avaluem els altres i a nosaltres mateixos a partir de la
suposici que hem de definir el que est b o el que est malament duna persona
o situaci. Per millorar el nostre autoconcepte cal relativitzar el valor dels nostres
judicis. Si jo defineixo una cosa com a negativa, no li donar temps perqu es
manifesti dalguna altra manera. Fixat que quan judiquem, distorsionem,
deformem la realitat perqu fem alguna daquestes coses:
Etiquetem: quan etiquetem no deixem que les coses i persones siguin com sn,
perqu la nostra percepci feta destereotips no ens les deixa arribar com sn i
com som. Aquesta manera davaluar no s realista i lnic que aconsegueix s
enganyar-nos. Com a molt, acostumem-nos a descriure actuacions concretes
en un moment determinat i deixem-nos de globalitzacions. Som canviants, i per
una errada, no vol dir que ens hagim dequivocar sempre.
Hipergeneralitzem: quan duna experincia negativa deduim una llei general
pessimista que inclou tots els casos possibles, estem hipergeneralitzant. Ho
31
Lautoestima
fem quan utilitzem expressions com: mai, sempre, tot, cap, ning, etc. Aquest
procediment s des dun punt de vista racional o lgic, incorrecte.
Sentim el que pensem: els nostres pensaments creen els nostres estats
dnim. La manera com jo veig les coses, la meva actitud mental i les creences
sobre jo mateix i sobre els altres es reflecteix en els meus sentiments. Que per
altra banda, no reflecteixen la realitat. Si jo em sento intil, no vol dir que ho
sigui. Els meus pensaments sn els que motiven les emocions, i no al revs. I
aquest raonament emocional interv sempre en el qestionament de la prpia
autoestima. Cal, per tant, canviar les creences per aconseguir una bona imatge
dun mateix.
Comparem: la gent s com s i nosaltres no som ning per establir
classificacions. Intentar entendre per qu cadasc es comporta duna
determinada manera potser podria facilitar molt ms la comprensi i la
convivncia.
Volem canviar el curs dels esdeveniments o persones: si els altres volen
canviar s una cosa que han de decidir ells. La seva conducta en un moment
determinat expressa unes necessitats concretes i uns motius concrets.
Filtrem: no percebem la realitat duna manera neutral, sin des dels detalls
negatius, des duna perspectiva fatal, falsa i terrible com si portessim el vidres
de les ulleres pintats de negre.
Ens autoacusem: ens autoculpabilitzem de fets dels quals no en som
directament responsables. Ens exiguim contnuament qu hem de fer i com
hem de ser. Una perspectiva de vida aix crea angoixa i ressentiment quan no
ho aconseguim. Cal que emmotllem les expectatives de vida a la prpia realitat.
Polaritzem: pemsem que la realitat s blanca o negra i que no existeix el gris.
Les formes de pensament tot-o-res estan directament relacionades amb una
tendncia malaltissa al perfeccionisme. Cal tenir en compte que els absoluts no
existeixen. Aquest tipus de pensament distorsionador sanomena pensament
dicotmic. Magnifiquem i minimitzem alhora, s a dir, augmentem la
importncia dels errors comesos, i disminum les nostres qualitats. Ens cal
apreciar tot all que realment fem b, i acceptar i aprendre a conviure amb les
nostres mancances i errors.
2.2.3. Depn la nostra autoestima de lamor, laprovaci, lamistat o la capacitat

per mantenir relacions humanes ntimes, afectuoses? Tot aix no determina la
nostra vlua. Fixem-nos-hi, hi ha persones deprimides que sn molt estimades. s
veritat que el recolzament que ens proporcionen les altres persones s agradable i
necessari en alguns moments de la nostra vida. Per haurem de prescindir de
lopini dels altres en moltes coses. Deixars que un altre decideixi sobre la teva
prpia autoestima? (Vegeu el proper conte). Daix sen diu tenir dependncia dels
altres. La persona dependent considera que per ella mateixa no val res, i s per
aix que busca alg altre que ompli aquest buit. I s que laprovaci duna altra
persona no t la facultat dafectar la meva concepci de les coses, si no estic
dacord amb aquella valoraci. Sc jo qui, en ltim terme decideix. Que els altres
aprovin una conducta no vol dir que sigui bona, ni tampoc al revs. PRIMER
AGRADAT TU I DESPRS AGRADARS ALS ALTRES. Perqu ens acceptin els
altres, primer ens hem dacceptar nosaltres mateixos.
EL VERITABLE ORIGEN DE LAUTOESTIMA S AL NOSTRE INTERIOR. Depn
de les prpies idees i de lacceptaci incondicional del que som i del que fem, de la
nostra humanitat, en definitiva. Per tant, tenim una tasca important i indefugible:
estimar-nos a nosaltres mateixos.
32
Lautoestima
Activitat 2: Distorsions que impedeixen lautoestima

Et presentem una relaci de situacions quotidianes on distorsionem. Escriu de quin
tipus sn i analitza-les en relaci amb lautoestima. Quin s el motiu de la situaci
daquestes persones?:
Situaci 1
En acabar el batxillerat un noi decideix aprendre lofici de mecnic, contra lopini del
seu pare, que volia que segus estudiant per ser un advocat. Li va molt b i realment
gaudeix de la seva feina. Per de tota manera sempre t el neguit i la preocupaci de
no haver fet all que li demanava el seu pare. T clar, per, que hauria estat un fracs
absolut.
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situaci 2
Un pare pateix una depressi perqu se sent responsable que el seu fill sigui un
drogoaddicte (tot i que lha educat tan b com ha pogut).
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situaci 3
Sc un desastre, mhe tornat a deixar les claus.
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situaci 4
Segur que suspendr. La pregunta 6 estava malament (lexamen t 10 preguntes).
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situaci 5
No nhi ha per tant, tothom hauria fet el mateix creia la Maria en escoltar les lloances
al seu valor per haver col.laborat a rescatar un nen de la piscina.
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situaci 6
En Joan un dia se sentia feli i pensava que la vida era meravellosa i lendem estava
completament trist perqu la vida era una veritable tragdia.
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situaci 7
Tintentes treure el carnet de conduir i suspens la prova de circulaci. Penses. Mai no
el podr aconseguir.
Anlisi: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Activitat traduda
33
12
Lautoestima
CONTE 2: SOBRE LA COMPARACI13

En Mart s un nen que va a la classe de les Tortugues del primer nivell de Preescolar, a P-3. En aquest nivell ja saprn a identificar les lletres. Un dia en Mart
comenta a la seva mare que en Daniel, un nen de la classe, no sap escriure la lletra D,
i que enlloc de la D, escriu la R.
En Daniel vol tenir en el seu nom la lletra R de Mart, de la Rita, d'en Jordi, de la Sira,
de l'Ariadna... comenta en Mart-.Per, en veritat, la seva s la D.
- S, Mart, s, aix s! li contesta la seva mare.

1. Sobre el conte:
a) Per qu creus que en Daniel vol tenir coses del seus companys?
b) Deduix lallionament del conte.
a) Quines coses vols tenir dels altres com en Daniel?
b) Qu passa quan volem ser o tenir les mateixes coses que els altres?
c) Inventat un conte on es tracti la importncia d'acceptar la nostra
identitat.
POEMA: CADA HOME VAL (Gen Rosso)

Cada home s
com un instant del temps,
que ve, ha estat
i ja no es repetir mai ms.
Cada home t un valor immens
que res ni ning
mai no podr comparar.
No s la pell, no s el pobre vestit
no s l'edat, no sn els diners
34
Lautoestima
el que et dir
quant val un home.
Cada home val
tant com un altre;
cada home val
tant com nosaltres mateixos.
Si un home plora,
plora tu, plora amb ell;
si un home riu,
riu, riu tu amb ell.
Aix es comparteix el dolor
i es multiplica l'alegria.
35
Lautoestima
0. Qu et suggereix aquest poema?

1. Sobre el poema:
a) Segons el poema, com creus que s cada home, cada persona?
b) Fes un esquema on hi hagi dues columnes i indica en cadascuna
delles qu s el que fa que un home valgui i, que per tant, sigui ell, i el que no
fa que sigui ell. Pots afegir-hi altres aspectes independentment del poema.
c) Quin s lensenyament moral que en destacaries del poema?
2. Ms enll del poema:
Comenta la teva conformitat o disconformitat amb el contingut daquest
poema cantat.
CONTE 3: EL VERTADER VALOR DE LANELL

Un dia, un jove va anar a trobar a un savi (avui aniria a un terapeuta) i li va dir:
- Em sento una merda, crec que no valc per a res. Em sento tan poca soca que no tinc
esma per fer res. Em diuen que no faig res b, que no serveixo, que sc intil i poc
destre. Com puc millorar? Qu ms puc fer per qu em valorin ms? Ja ho provat tot.
- Ho sento molt, per ara no puc fer res per a tu, no puc ajudar-te, perqu abans he de
resoldre el meu propi problema. Primer tinc un assumpte per resoldre li va dir el
mestre sense mirar-lo-. Potser desprs...
El jove encara se sent ms desgraciat, ms rebutjat, ms menyspreat.
- Per, si tu majudessis, potser acabaria ms aviat i desprs et podria ajudar lanima
el mestre.
- E... encantat, mestre dubte el jove, sentint-se encara ms desvalorat i poc tingut en
compte.
- B afegeix el mestre, mentre es treu un anell que portava en el dit petit de la m
esquerra. I donant-lo al jove, li diu: he de vendre aquest anell perqu he de pagar un
deute, agafa el cavall i ves al mercat. Mira daconseguir-ne el valor ms alt possible i
no el venguis mai per menys duna moneda dor. Ves i torna amb aquesta moneda el
ms rpid possible.
El jove va prendre lanell i va marxar. Ja en el mercat, els mercaders es miren la
moneda amb inters, fins que el jove els hi diu el que en demana. Quan el noi esmenta
el preu mnim duna moneda dor, alguns sen riuen, altres li giren el cap i noms un
vell es va prendre la molstia dexplicar-li que una moneda dor era massa valuosa per
entregar-la a canvi dun anell. Alg va intentar comprar-li oferint-li una moneda de plata
i un cofre de coure, per el jove tenia instruccions de no acceptar menys duna
moneda dor i va rebutjar loferta.
Dia rera dia, fa els intents de vendre-la, per no obt cap resultat satisfactori. Decebut i
fracassat, munta el cavall i torna amb el mestre. Quant hagus desitjat tenir una
moneda dor per oferir-la al mestre i alliberar-lo de la seva preocupaci, per poder
rebre finalment el seu consell i ajuda!
- Mestre diu quan arriba-, ho sento molt, per no he pogut aconseguir el que em
demanaves. Potser hagus pogut aconseguir dos o tres monedes de plata, per no
crec que jo pogus enganyar ning sobre el vertader valor de lanell.
- Hem de conixer el vertader valor de lanell i per aix cal que tornis a muntar el cavall
i vagis a un expert en anells: a un joier, i pregunta-li quina quantitat et dna per ell.
Per no importa el que tofereixi: no lhi venguis. Torna aqu amb el meu anell.
El jove arriba amb el joier, qui examina lanell amb lupa, a la llum dun llantiol, la pesa i
li diu al noi:
36
Lautoestima
- Digue-li al mestre, que si el vol vendre ara mateix, noms puc donar-li cinquanta-vuit
monedes dor.
- Cinquanta-vuit exclama el jove?
- S contesta el joier. Jo s que amb el temps podria aconseguir per ell al voltant de
setanta monedes, per si la venda s urgent...
El jove va crrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el que havia passat..
- Assentat diu el mestre desprs descoltar-lo-. Tu ets com aquest anell: una joia,
valuosa i nica. I per tant noms pot valorar-te un expert. Per qu vas per la vida
pretenent que qualsevol descobreixi el teu vertader valor?
Dit aix, va tornar a posar-se lanell en el dit petit de la seva m esquerra.
Conte sefard14

1. Sobre el conte:
a) El jove ha ajudat al mestre a resoldre un assumpte que tenia pendent
perqu no li podia dedicar una estona. Penses que el jove encara no ha sigut
recompensat pel mestre? Per qu?
b) Aquest conte es val duna comparaci, duna analogia? Quina s? Fes-la
explcita. Hi ests dacord? Tagrada aquesta comparaci?
c) Quina lli moral podem extreure daquest conte?
a) Si jo no em valoro i alg no em dedica prou temps, prou atenci o
simplement em menysprea, com tendeixo a prendre-mho? I si alg fa el mateix,
per jo maccepto a mi mateix, qu pensar dell? I de mi mateix?
b) Tu vas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu vertader
valor? En quines ocasions fas aix? Com et fa sentir aix?
c) Creus que laltre gent pot conixer el teu vertader valor? Pot la gent
actuar com el joier i veure el teu vertader valor, o potser, noms pots fer-ho tu?
Comenta la resposta de manera raonada.
CONTE 4: LA DIVINITAT AL TEU INTERIOR

Fa molt de temps, tots els homes eren dus. Per es van ultrapassar tant amb el seu
poder que Brahma, el gran du, va reunir el consell de dus menors per decidir qu
shavia de fer davant daquella situaci. El Consell va decidir arrabassar als homes la
divinitat, i amagar-la en un lugar, on mai ms podrien trobar-la.
Un dels dus menors va proposar enterrar-la en el lloc ms profund de la terra. Es va
rebutjar la proposta porqu van pensar que era un lloc on fcilmente lhome podria
trobar-la.
Un altre va proposar denterrar la divinitat en el fons del mar. Per tampoc es va
acceptar, porqu es va pensar que potser lhome algun dia podria arribar-hi.
El Consell va estar molt de temps pensant sense trobar una respuesta factible, fins
que Brahma va proposar: Crec que he trobat el lloc ideal per amagar la divinitat, de
manera que lhombre mai la pugui trobar. La podem amagar a linterior dell mateix. A
la profunditat del seu sser, ser lnic lloc on mai la trobar.
Des daleshores, tots els ssers humans tenen amagada la divinitat al seu interior.
Llegenda hind15
37
Lautoestima
0. Qu et suggereix aquesta llegenda hind?

1. Sobre el conte:
a) Per qu creus que finalment opten per amagar la divinitat a linterior del propi
home?
b) Per qu creus que costa tant de veure, de conixer el nostre interior?
c) La divinitat s una metfora per referir-se a una altra realitat, sabries trobar
quina?
a) Qu et costa veure, reconixer de tu mateix?
Anem tot seguit a aprofundir-hi.
Activitat 3: El mirall
El/la formador/a demanar alumne per alumne que se senti en un lloc apartat de la
classe i els hi ensenyar un per un i sense que s'ho expliquin entre ells -per agafar-los
per sorpresa- una capsa tancada on a dins hi ha un mirall i els dir, tamb un per un:
"Veurs la cara d'una persona molt important, sobretot, no pots dir res a ning. s un
secret. No se'n pot dir el nom."
a) Tot seguit, es demana que apunti per escrit informaci sobre ell mateix: "M'has de
dir coses d'aquesta persona. Per exemple, com s, quines coses li agraden, qu s
capa de fer, qu sent..."
b) Escriu com t'has sentit en veure't desprs dels comentaris que has escoltat. Els
acceptes, o b et costa encaixar-los?
c) Finalment es llegeix amb veu alta i es comenta.
CONTE 5: APRENDRE A DESPRENDRES

- Senyor, et prego que et facis crrec del meu manteniment. Fes que no em vegi
obligat a treballar per guanyar-me el pa.
Aquesta era la pregria que tots els dies li dirigia a Du un faquir persa. Lhome no era
un gandul, noms desconfiat. Pensava que amb les seves prpies forces no ho
aconseguiria, i invocava lajuda de lEtern.
Una nit, quan estava dormint, va escoltar en somnis la veu de Du:
- Ves a veure lerudit que viu al costat de casa teva i pregunta-li per un pergam molt
antic. Cont les instruccions per descobrir un tresor.
Lhome es va despertar empapat de suor. Li havia parlat Du o es tractava duna
il.lusi?
Tot i els seus dubtes, va anar de seguida a despertar al savi.
Lhome es va sorprendre amb la seva visita:
- Qu vols a aquestes hores?
- He de parlar amb tu, deixam passar. Menvia Du.
El faquir li va explicar el seu somni al cientfic amb tot detall.
- A la meva biblioteca hi ha un pergam molt antic, per no parla de tresors. Ests
equivocat, i em sembla que Du no t res a veure amb aix.
38
Lautoestima
Per com que el faquir insistia, lerudit va acceptar a ensenyar-li el document. I

desprs li va entregar, per evitar discussions.
- Total, no t cap valor es va limitar a comentar, desprenent-se del pergam.
El faquir va tornar a casa seva i va llegir rpidament el manuscrit. En efecte, semblava
que no es referia a res important. Per al cap dunes hores, lleguint-ho amb ms
atenci, sen va adonar que algunes paraules eren molt freqents. Potser el pergam
estava escrit en clau!
A base dintuci lhome va aconseguir desxifrar el sentit ocult de lescrit. Les
indicacions eren clares i responien a les seves expectatives.
Ves al sepulcre, fora de la ciutat. Col.locat desquenes a ell i llena una sageta en
direcci a la Meca. On caigi la fletxa posat a cavar, perqu trobars un tresor.
Semblava bastant senzill, i el faquir va voler iniciar la bsqueda sense perdre el temps.
Per el rei se nassabent de tot. Els cortesans li van parlar de lhome del pergam i del
tresor amagat.
Abans que pogus fer res, el faquir fou obligat a entregar el document als gurdies del
rei. I tamb va haver de revelar el codi que permetia arribar fins el tresor.
El monarca es va dirigir al lloc indicat i va comenar a tirar fletxes. La primera va caure
lluny.
- Ja est! He de cavar aqu!
Per no va trobar res.
- Qu hi farem! En tirar una altra.
La segona va caure ms lluny. Lhome va tornar a cavar, mort dimpacincia.
- Res, aqu tampoc, per he seguit les instruccions! No importa, ho intentar una altra
vegada.
A la desena fletxa el rei es va donar per venut. Convenut que no hi havia tresor, va
pensar que era intil perdre el temps.
De manera que va tornar el document, permetent que el faquir prossegus la cerca.
Total, pensava el rei, tampoc no trobaria res!
Lhome va creure que el rei havia coms algun error, i va intentar seguir les
instruccions escrupolosament.
- He de posar-me en aquesta posici i tirar una fletxa. Aix!
La fletxa va caure lluny. El faquir es va posar a cavar en el lloc indicat, per, res!
- Com s possible que no hi hagi res? B, ho intentar una altra vegada.
Per el segon intent, el tercer, el quart i el cinqu van donar el mateix resultat.
El faquir, igual que el rei, es comenava a desesperar.
- s intil. El tresor no existeix. El rei tampoc ha trobat res. Aquest pergam es burla
dels crduls! Per, i si mhagus equivocat en desxifrar el codi? Potser...
Lhome detur els seus pensaments en escoltar una veu que venia del cel:
- Fins ara has tirat malament. Thas dedicat a tirar lluny, descuidant el que tenis a prop.
Com ms lluny dispares, ms tallunyes del tresor! Creu-me, lesfor s el que et fa
fallar. De manera que tira una fletxa suaument, i busca el tresor amb humilitat. Est a
prop de tu, no pots deixar de trobar-lo. Lhome no est atent a les coses senzilles, a
les de tots els dies. Per aix perd de vista els seus tresors espirituals, que sn els ms
importants. El filsof se sucida amb el pensament, per si renuncis a ell descobriria
el que est buscant. Quelcom que est molt a prop dell. Torna a intentar-ho, fes-me
cas. Per amb un altre esperit! El rei, tant orgulls, no podia aconseguir-ho. I t...
noms quan anul.les el teu jo podrs disparar sense esfor! Noms llavors caur el
mn a la teva falda.
Lhome va aprendre la lli i va disparar una altra fletxa.
Aquesta va caure als seus peus, a un centmetre escs del seu cos.
I va ser aix com el faquir va trobar el tresor, s a dir, la seva espiritualitat. Lhavia
perdut de vista, per en el fons mai shavia allunyat della.
Conte suf16
39
Lautoestima
0. Qu et suggereix aquesta petita histria?

1. Sobre el conte:
a) La manca de confiana que tenia el protagonista del conte cap a qui era?
b) El tresor que troba lhome no s material. De quin tipus de tresor es
tracta, doncs?
c) Quina classe de tresor busca el rei? Per qu no el troba?
d) Creus que al final del conte, lhome conserva encara la manca de
confiana de linici? Per qu?
2. Ms enll:
a) En qu consisteix per a tu lespiritualitat?
b) On tendeixes tu a buscar els tresors?
MANDALA DE LA CONSCINCIA17
40
Lautoestima
Activitat 4: Exercici de polaritats o mandala de la conscincia

a) Es tracta de traslladar algunes de les polaritats que et presentem en el segent
llistat en cadascuna de les lnies de punts del cercle que et presentem a la pgina
anterior. Han de ser aspectes que, o b per excs o b per defecte, tenen relaci
amb tu. Tamb pots presentar noves polaritats.
Bondat/Crueltat
Responsabilitat/Irresponsabilitat
Duresa/Tendresa
Sentimentalisme/Insensibilitat
Barroeria/Habilitat
Femen/Mascul
Espontanetat/Control
Prctic/Imaginatiu
Concret/Abstracte
Humilitat/Orgull
Passiu/Actiu
Compassi/Indiferncia i/o Crtica

Cobdcia/Generositat
Tensi/Relaxaci
Amor/Por
Timidesa/Arrogncia
Fora/Debilitat
Tolerncia/Intolerncia
Covardia/Coratge
Egoisme/Altruisme
Pacincia/Irascibilitat
Calidesa/Fredor
b) Desprs a la part interior del cercle, tenint en compte que una polaritat va del
centre a la perifria i t un valor del 0 al 10, tallarem amb un punt cadascuna de les
lnies del centre a la perifria i indicarem el valor que t en el nostre cas, s a dir, la
valorarem dins daquesta escala segons si est molt present en nosaltres o no. Per
tant, com ms cap el centre (valor 0) tallem la lnia, vol dir que aquesta qualitat que
hem escollit la tenim de manera mnima i, en canvi, si tallem la lnia ms cap a la
perifria (valor 10) vol dir que est ms present en nosaltres. No descuidem, a ms
del punt, de donar-li un valor.
c) Posteriorment unim els punts de cadascuna de les lnies.
d) A la part exterior del cercle, indiquem la valoraci amb un nombre del que ens
falta de laspecte que ens marca la lnia. s a dir, si hem donat un valor de 8 a
lespontanetat, el que ens faltar per arribar a la perifria ser 2.
Interpretaci: Jo sc la totalitat del cercle, la part interior que ha quedat desprs
dunir els punts i el que en queda a fora, el que em falta ser. Per paradoxal que
sembli, com ms tingui per duna polaritat, ms sc capa de desenvolupar laltre,
perqu de fet els dos pols contraris sn iguals. Lptim s que hi hagi equilibri entre
el ver (el defecte) i lantdot (la virtut), cal que hi hagi el mateix pes en un costat de
la bscula que en laltre. Per exemple, com ms ira tinc, ms se minvita a la
pacincia; noms puc tenir molta capacitat de compassi, si he experimentat la
crtica o b tot el contrari, la indiferncia; s de la necessitat de ser tendre si em s
dur/a. Cal haver conegut els dos aspectes de les polaritats per tenir la plenitud, la
perfecci.
Opcional: Podem sumar tots els valors que ens han quedat a fora del cercle i
comparar la numeraci amb la resta de companys de classe. Aquestes sn les
zones ocultes on fa falta conscincia.
41
Lautoestima
Activitat 5: Descripci dun mateix
Social
Em ocional
Axiolgic
Fsic
Intel.lectual
1.- Busca tres paraules o frases que et defineixin en cadascun dels aspectes
anteriors.
2.- T'ha resultat difcil trobar paraules que et descriguin a tu mateix?
2.- Quin aspecte de tu mateix no t'agrada? Com t'afecta?
3.- Si li haguessis d'explicar a alg com ets, quines coses li diries?
Activitat adaptada18
CONTE 6: L'ELEFANT ENCADENAT

A mi, de petit, mencantaven els circs, i el que ms magradava dells eren els animals.
Em cridava especialment latenci lelefant que, vaig saber ms tard, era tamb
lanimal preferit pels altres nens. Durant la funci, lenorme bstia feia gala dun pes i
duna fora descomunals... Per desprs de la seva actuaci i fins poc abans de tornar
a lescenari, lelefant sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una
cadena que li subjectava una de les seves potes.
Tanmateix, lestaca era noms un minscul tro de fusta amb prou feines enterrat uns
centmetres al terra. I, encara que la cadena era grossa i poderosa, em semblava obvi
que una animal capa darrancar un arbre de soca-rel amb la seva fora, podria
alliberar-se amb facilitat de lestaca i fugir.
El misteri segueix semblant-me evident.
Qu el subjectava aleshores?
Per qu no fugia?
Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig preguntar
aleshores a un mestre, a un pare o a un oncle pel misteri de lelefant. Algun dells em
va explicar que lelefant no sescapava perqu estava ensinistrat.
Vaig fer aleshores la pregunta clara: Si est ensinistrat, per qu lencadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de
lelefant i lestaca, i noms el recordava quan em trovaba amb altres que tamb
shavien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa molts anys, vaig descobrir que, per sort meva, alg havia sigut el suficientment savi
com per trobar la resposta:
Lelefant del circ no sescapa perqu ha estat lligat a una estaca des que era
molt, molt petit.
42
Lautoestima
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar lindefens elefant acabat de nixer subjecte a
lestaca. Estic segur que, en aquell moment, lelefantet empeny, estir i su intentant
deslligar-se. I, tot i els seus esforos, no ho va aconseguir, perqu aquella estaca era
massa ferma per ell.
Vaig imaginar que sadormia esgotat i que al dia segent ho tornava a intentar, i un
altre dia, i laltre... Fins que, un dia, un dia terrible per la seva histria, lanimal va
acceptar la seva impotncia i es va resignar al seu dest.
Aquest elefant enorme i poders que veiem en el circ no escapa perqu, pobre, creu
que no pot. Tinc gravat el record de la impotncia que va sentir poc desprs de nixer.
I el pitjor s que mai sha tornat a qestionar seriosament aquest record.
Mai, mai va tornar a posar a prova la seva fora...19

1. Sobre el conte:
a) Quina contradicci planteja aquest conte?
b) Com va ser ensinistrat l'elefant?
c) Relaciona el conte amb el tema de lorigen de la nostra autoestima.
Comenta-ho a fons.
d) Quin s lensenyament que ens comunica aquest conte?
a) Podrem dir que les persones, nosaltres, tamb hem estat ensinistrats?
Com?
b) Quins missatges has rebut que than condicionat i than convenut d'aquest
"NO PUC I MAI PODR"? Recorda quins missatges vas rebre de petit: escriu-los.
c) Ara que hem pres conscincia que aquestes limitacions que ens van imposar
ja fa temps no tenen sentit que ens les continuem imposant, quina creus que s la
manera a seguir?
43
Lautoestima
44
Lautoestima
Activitat 6: Anlisi de missatges infantils

A) Imaginem per uns moments que la vida s una ruleta russa i nixer en una
casa o laltra s qesti de sort, per que condiciona en gran manera. En
cadascuna daquestes cases quan les coses no van b, quan apareixen
problemes, es reacciona de diferent manera. Vegem un exemple de les
possibles reaccions que viuen i veuen deu nens a les seves respectives
cases:
1) Vergonya
2) Por
3) Enuig
4) Violncia
5) Patiment
Estem a la plaa del poble.

Sorgeix un conflicte entre
els nens que hi juguen.
Cadascun dells hi respon
seguint les pautes de
conducta que han assimilat a
casa seva.
6) Culpa
7) Tristesa
8) Enveja
9) Crtica
10) Serenitat
a) Et proporcionen diferents missatges que sescolten a algunes cases com a

reaccions davant dun problema. Es tracta de relacionar-los amb cadascuna de les
cases a dalt indicades. Fes-les correspondre amb la casa pertinent i afegeix els
missatges que hi manquen, de manera que a cada casa li correspongui com a
mnim un missatge o actuaci.
- Espera que arribi el pare.
- No parlis amb els negres.
- Hauries davergonyir-te!
- Aix s un cstig div.
- Ens en sortirem.
- Als altres tot els hi va b
- A aquesta vida hi hem vingut a patir.
- (Tirar una cadira al terra) Fuig, que si tagafo...!
CONTINUA >>>
45
Lautoestima
46
Lautoestima
47
Lautoestima
<<< CONTINUACI
B) Recorda i apunta els missatges de prohibicions o obligacions (mandats
sobre el fer) que vas rebre de nen/a referits a valors provinents tant del context
familiar com de leducatiu en general. Per exemple, no has de parlar amb
desconeguts; els altres no n'han de fer res de la teva vida, no els hi expliquis; el que
es calla, s'esborra; no s'ha de menjar amb els dits, no siguis presumida...
1.- _________________________________________________________________
2.- _________________________________________________________________
3.- _________________________________________________________________
4.- _________________________________________________________________
5.- _________________________________________________________________
6.- _________________________________________________________________
7.- _________________________________________________________________
8.- _________________________________________________________________
9.- _________________________________________________________________
10.- ________________________________________________________________
C) Recorda i apunta els missatges relacionats amb atributs sobre el que som,
missatges referits a la nostra manera de ser rebuts o b dels pares o b dels mestres
i professors o b dels companys de vida. s convenient que els classifiquis segons si
venen del pare () o de la mare ().
NOTA: Cal adonar-sen que probablement la imatge que tu tinguis actualment de tu i

amb la qual tidentifiques prov daquests atributs rebuts durant la infantesa.
Reflexiona quins tenen ms pes amb tu: els inculcats pel pare o per la mare.
ELS NENS APRENEN DALL QUE VIUEN
48
Lautoestima
Si els nens conviuen amb les crtiques,

aprenen a condemnar.
Si els nens conviuen amb lhostilitat,
aprenen a barallar-se.
Si els nens conviuen amb la por,
aprenen a ser covards.
Si els nens conviuen amb la compassi
aprenen a compadir-se dells mateixos.
Si els nens conviuen amb el ridcul,
aprenen a ser tmids.
Si els nenes conviuen amb la gelosia,
aprenen el que s lenveja.
Si els nens conviuen amb la vergonya,
aprenen a sentir-se culpables.
Si els nens conviuen amb la tolerancia,
aprenen a ser pacients.
Si els nens conviuen amb lestmul,
aprenen a sentir-se culpables.
Si els nens conviuen amb lelogi,
aprenen a valorar.
Si els nens conviuen amb laprovaci,
aprenen a agradar-se a ells mateixos.
Si els nens conviuen amb lacceptaci,
aprenen a trobar amor en el mn.
Si els nens conviuen amb el reconeixement,
aprenen a tenir un objectiu.
Si els nens conviuen amb la generositat,
Si els nens conviuen amb la sinceritat i lequilibri,
aprenen el que sn la veritat i la justcia.
Si els nens conviuen amb la seguretat,
aprenen a tenir fe en ells mateixos i en els que els envolten.
Si els nens conviuen amb lamistat,
aprenen que el mn s un bell lloc on viure.
Si els nens conviuen amb la serenitat,
aprenen a tenir pau mental.20
0. Qu et suggereix? (Sabem que no pots quedar-te indiferent davant aquest

escrit).
1. Sobre el relat i ms enll dell:
a) Selecciona amb quines daquestes realitats has conviscut tu.
b) Reflexiona si coincideix la conseqncia que exposa Nolte amb la teva
realitat. Com et fa sentir aix?
c) Ara saps don pot venir el fet que tu siguis duna manera o duna altra,
per aix forma part del passat, qu creus que hi pots fer ara per canviar-ho?
3. UNA MICA DE TEORIA: EL CONDICIONAMENT CLSSIC
49
Lautoestima
3.1.
Definici
Pavlov, premi Nobel de Fisiologia i Medicina al 1904, va descobrir el reflex condicionat

mentre realitzava una investigaci sobre el funcionament de les glndules digestives.
Aquest descobriment va generar una lnia d'investigaci psicolgica i una de les
perspectives teriques ms importants: el conductisme. Segons aquesta orientaci
psicolgica, la psicologia hauria de limitar-se a l'estudi de la conducta observable,
excloent els pensaments, emocions i altres fenmens interns del subjecte.
DESCOBRIMENT: el resultat sorprenent al qual va arribar Pavlov amb els seus
experiments amb gossos va ser aconseguir que els gossos tinguessin la mateixa
resposta fisiolgica que tenien amb el menjar, la salivaci, davant d'un estmul diferent
al menjar, el so d'un timbre.
PROCEDIMENT: cada vegada que se li donava el menjar al gos, es tocava un timbre.
Desprs de repetides associacions entre aquests dos estmuls -menjar i so del timbre-,
va comprovar que el gos salivava amb l'nica presncia del timbre. L'animal havia
aprs a emetre la resposta de salivaci davant dun estmul diferent del natural.
Il.lustraci21
1 Fase
2 Fase
3.2.
Estmul innat (menjar)

+ estmul neutre (so del timbre)
Estmul condicionat (so del timbre)
Resposta innata (salivar)

Resposta condicionada(salivar)
Experiment amb un nen
T'exposarem ara un experiment real que van fer uns psiclegs.

50
Lautoestima
"Albert tenia 11 mesos i no tenia por dels animals. Quan li ensenyaven un conill o una
rata blanca, jugava lliurement i alegrement sense cap reacci adversa. Abans de
condicionar-lo, els investigadors van observar que un soroll fort produa una reacci
d'alarma i de por a l'Albert. Ms endavant, se li mostra una rata blanca i al mateix
temps es produeix un fort soroll. Aquest estmul natural produa por en el nen, i el nen
va tenir la reacci que s'esperava: va retrocedir. Quan l'Albert s'estirava i tocava la
rata, sonava un soroll i l'Albert s'alarmava. Aquest fet es repeteix en diferents
ocasions.
Aleshores, se li torna a presentar el conill blanc (o a rata) que abans no li feia por, i la
seva sola presncia li provoca una reacci d'alarma: intenta allunyar-se'n. Es prova
amb altres objectes folrats de pell i fins amb la barba blanca d'un home. Tots aquests
objectes li provoquen por."22
Il.lustraci23
Aquest experiment demostra que la por, com altres emocions, es pot adquirir
mitjanant el condicionament clssic.
Activitat 7: Esquemes de condicionament

a) Fes un esquema d'aquest experiment assenyalant quins estmuls i respostes t
l'Albert, innates i apreses (condicionades)
seguint el model de Pavlov.
51
b) Fes el mateix amb lelefant encadenat.
Lautoestima
Activitat 8: I els teus condicionaments?

En Jaume era un nen molt alegre. Cada dia sortint de lescola portava aquesta alegria a
casa seva, per la seva mare li deia que calls, que no fes soroll perqu el pare den
Jaume estava trist, capficat, amb depressi. El seu pare no podia estar per ell, tenia
problemes. Un dia va arribar ms alegre que mai, portava les notes i eren molt bones, per
va tenir la mala sort dentropessar-se i caure. Va perdre una dent i sang. Aquell va ser
lnic dia en el qual el seu pare va sortir de la seva habitaci on sempre estava tancat, i
tamb del seu mn per atendre el seu fill. Ara en Jaume sabia qu li havia de passar per
aconseguir latenci del seu pare. De gran, en Jaume s una persona depressiva,
pessimista, per un dia en forma de somnis record aquest fet. Aquest li va fer saber i
recordar que la seva naturalesa originria era ser alegre.
a) Analitza la conducta den Jaume des del punt de vista del condicionament que
suposa el comportament del seu pare.
b) Podrem analitzar quines conductes del teu passat poden haver estat
condicionades per un procediment semblant. Fes un esfor, s important per a tu!
3.3.
Un altre experiment
A l'oest dels EUA, els coiots sn una amenaa per als ramats d'ovelles. Eliminar-los no
s viable, ja que crearia problemes ecolgics. Aleshores, dos psiclegs intentaren
ensenyar-los a avorrir les ovelles. A uns coiots els donaren per menjar carn d'ovella
(embolicada amb pell fresca del mateix animal) amb clorur de liti, frmac que provoca
nusees i vmits; desprs se'ls don ocasi d'atacar una ovella: en lloc de fer-ho, els
animals comenaren a tenir nusees.
Activitat 9: Un altre aprenentatge condicionat

a) Fes un esquema d'aquest experiment assenyalant quins estmuls i respostes
(innates i apreses -condicionades-) tenen els coiots.
b) Busca en qu sn comparables els dos experiments: el dels coiots i el de

lAlbert. Comenta-ho.
3.4.
Condicionament operant o instrumental
52
Lautoestima
Els neoconductistes mantenen la mateixa actitud que els conductistes ortodoxos pel
que fa a estudiar nicament la conducta i els estmuls ambientals observables i
prescindir de la "vida interna" (pensaments, emocions ...). L'organisme noms era un
simple executador de la conducta. En canvi, pels neoconductistes era insuficient
explicar la conducta noms a partir dels estmuls que la precedeixen (E R), perqu
l'organisme era una variable a tenir en compte (E O R).
SKINNER va ser un neoconductista que va observar que les conseqncies
immediates de la conducta augmentaven o disminuen la probabilitat que la conducta
es repets o s'extings. Aquesta probabilitat est determinada per la resposta de
l'entorn i noms quan la relaci entre la conducta i la resposta est captada per
l'individu. Per tant, en tota conducta, segons Skinner, hi intervenen les segents
variables:
Ea Cta Cia
- Ea: Estmul antecedent
- Cta: Conducta
- Cia: Conseqncia. Aquesta conseqncia pot ser de dos tipus:
- Reforador positiu: objecte o fet que quan segueix immediatament a una conducta
augmenta la probabilitat que es torni a repetir. Per exemple, els diners, un caramel,
carcies o gestos d'aprovaci.
- Cstig: objecte o fet que s'esdev desprs de donar-se una conducta i que
disminueix la probabilitat que aquesta es torni a repetir. Exemples: crits, gestos de
desaprovaci, descrrega elctrica, susps...
"El desig de la classe de modificar la conducta del seu professor es deu a qu
normalment mentre dna la lli roman de peu, com un tronc, a un costat de la classe,
negant-se a desplaar-se ni un pam cap a l'altre costat... Els estudiants es van reunir
una nit abans de la classe i van decidir seguir el pla segents: reforarien la conducta
del professor noms quan estigus en el costat esquerra de la classe, el costat que
normalment evita, com si tingus la pesta. No rebria reforament quan parls des d'un
altre punt de la classe. Els estudiants no van tenir dificultats per decidir-se a fer servir
el recurs potencial del refor positiu. Com la majoria de professors, els seus alumnes
van pensar que per ell no hi hauria res ms bonic en el mn com els rostres somrients
dels estudiants esforant-se en copsar cada svia paraula pronunciada per ell [...].
Desprs de la classe els estudiants van comprovar les seves anotacions. Havia passat
un total de 28 minuts en el costat somrient de la classe. Aix era molt, comparat amb
la mitjana de menys d'un minut en perodes de classe anteriors...".24
Activitat 10: Exercici daplicaci de la teoria del condicionament
1. Fes un esquema d'aquest experiment assenyalant quin estmul, conducta i
conseqncia (positiva o cstig) t aquest professor.
2. Quina s la condici imprescindible que ha de donar-se perqu un fet ambiental
influeixi sobre la conducta del professor?
3. Quin tipus de refor pot tenir una persona que juga amb una mquina
escurabutxaques? Explica la conducta d'una persona que hi jugui.
4. Busca tu exemples de conductes de condicionament operant.
5. Com explicaries el fet que un nen petit es cremi amb l'estufa de casa seva en un
ocasi i no torni a acostar-se a ella?
6. Creus que s possible fer el que enuncia Watson a les lnies de sota:
"Doneu-me un dotzena de nens sans, ben formats, i el meu propi mn estudiat per criarlos i garantir que, agafant-ne un d'ells a l'atzar, l'educar perqu arribi a ser qualsevol
tipus d'especialista que jo hagi escollit: metge, advocat, artista, comerciant i, fins i tot,
mendicant i lladre, sense tenir en compte els seus talents, inclinacions, tendncies,
habilitats, vocacions i raa dels seus antecessors".
53
Lautoestima
Activitat 11: Exercici de reps sobre el condicionament

Intenta explicar les segents conductes des de les dues teories abans exposades:
Condicionament clssic i condicionament operant:
Conducta de fumar
Conducta d'estudiar
Conducta de treball remunerat i no remunerat
Conducta de comprar-se un BMW
Conducta de menjar sense gana en el cas d'un nen
Conducta de vestir unes sabatilles esportives de marca
Conducta de fugida d'un perill
3.5.
Terpia cognitivo-conductual
Aquesta teoria creu necessari no prescindir dels factors que fins ara es descuidaven:
les variables "internes" del que els psiclegs nanomenen la caixa negra, s a dir, els
pensaments, emocions, processos psicofisiolgics... almenys observables pel propi
subjecte. Segons aquesta teoria, l'home no respon a estmuls reals, sin a estmuls
percebuts, perqu el mateix estmul pot ser percebut de maneres diferents, fins i tot pel
propi subjecte, en funci dels seus pensaments, emocions, estat del seu organisme.
Posem un exemple: i m'agraden molt les maduixes, quan veig un restaurant que les
ofereix de postres en el seu men, entro. En canvi, si el dia abans he menjat maduixes
i se m'han posat malament, produint-me vmits, no voldr ni llegir la paraula a la carta
del men i possiblement, optar per un altre restaurant.
4. MANCA D'ACCEPTACI
Una persona t suficient autoestima si t cap a ella mateixa:
ACCEPTACI: de les seves limitacions, errors, defectes, debilitats i fracassos. La t
qui reconeix serenament els aspectes desagradables de la seva personalitat.
AFECTE: tenir una actitud positiva, comprensiva i amable cap a un mateix de manera
que la persona se senti en pau amb els seus pensaments i sentiments.
VALORACI: d'un mateix com a persona, independentment del que pugui fer o tenir.
Aquest reconeixement del seu valor inclou tot el positiu que pugui tenir: intelligncia,
habilitats, qualitats... saber gaudir de tots els seus xits sense fanfarronejar.
ATENCI: tenir atenci de les seves necessitats reals, tant fsiques com psquiques,
intel.lectuals ...
Activitat 12: Seduir i fanfarronejar

Durant el rodatge de la pel.lcula La condesa descalza de Mankiewicz, Ava Gardner va
54 Domingun. En relaci amb la primera nit de
tenir una relaci amb el torero Luis Miguel
la seva relaci s'ha escrit:
"Domingun s'aixeca i es vesteix i surt per la finestra.
Lautoestima
4.1.
Reconixer el nostre mrit

Amb ser el que sc ja s suficient; noms fa falta que ho sigui
obertament.
(CARL ROGERS)
s recomanable dir-se coses agradables quan aconseguim algun repte: acabar de fer
una tasca difcil, fer favors, haver superat un examen...
Sovint creiem, equivocadament, que les persones que reconeixen davant de tots el
que fan b sn uns "creguts", per de fet, quan ens alaben alguna cosa, hem de
reconixer-ho, sense disminuir-ho ni fer-ho ms gran. No hem d'ocultar el nostre valor.
Activitat 13: Fes-te elogis
En un altre apartat, el que es refereix a lactitud en el llenguatge hem buscat quins
missatges rebies de petit per part dels adults. Ja ho veurem, per de moment ara
intentarem canviar etiquetes negatives per d'altres de positives. Farem un reps al
diccionari de sinnims per felicitar-te de les teves virtuts. Recorda que aquests adjectius
estan al diccionari per fer-los servir, per aplicar-te'ls. Fes-te elogis i deixa que te'n facin.
Si aprens a lloar-te, tamb sabrs felicitar als altres.
1) Et donem una relaci de trets positius i deu frases per completar-les amb aquest les
paraules de la llista anterior.
Enhorabona
Molt b
Genial
Magnfic
Excellent
Meravells
L'exercici m'ha sortit ___________________________________.

Ets una persona ___________________ per la teva generositat.
Sempre treballo _______________, et dono la ______________.
Et mereixes un ____________________com a persona.
s ______________________ com t'esforces amb tot.
Ets una persona _______________ sempre intentes que la gent
del teu costat estigui b.
Increble
Ho vas fer ______________ a la prova d'atletisme.
Estupend
Et mereixes un ______________ com a persona.
CONSELL: Aprn________________
a canviar les teves autovaloracions
per altres de
Fenomenal
pels teu progrsnegatives
acadmic.
positives.
Esplndid
Ets ______________! Sempre encertes a la porteria.
55
Lautoestima
Activitat 14: Acceptar elogis

a) Qu tendeixes a contestar quan alg et diu?
- Ests molt maca avui! __________________________________________
- M'agrada molt el jersei que portes _________________________________
- Et queda molt b aquest nou pentinat ______________________________
- Has fet molt b l'exercici a la pissarra ______________________________
b) Com et sents quan et diuen algun elogi d'aquest tipus? Com et comportes?
Escriu-ho.
c) Revisi: Normalment quan alg ens diu alguna floreta tendim o b a minimitzarles o a reciprocar-les; tant en un cas com en l'altre ens cal aprendre a acceptarles. Per exemple, si alg et comenta que li agraden els pantalons que portes, i tu
contestes: Ah!, sn del mercat, hauries d'aprendre a dir simplement grcies, a mi
tamb. Per aix se suposa que te'ls vas comprar! Tamb reciproquem, s a dir, si
ens diuen et queden b aquests pantalons, contestem Els teus tamb se't posen
molt b.
Intenta acceptar les valoracions positives que et fan els altres.
Estiguis alerta quan parlis i les conversis derivin cap aquests temes de lloanes.
CONSELL: Sovint esperem que els altres reconeguin en nosaltres mrits que
nosaltres no reconeixem. Per hem de comenar per nosaltres mateixos.
Aprn a acceptar-te i a estimar-te. Fes justcia dels propis teus mrits, si tu no ho
fas, qui esperes que ho faci? Si tu no ho fas, difcilment ho faran els altres. Ser el
millor amic de tu mateix, et far sentir molt b.
4.2.
Fes tu elogis
Si rebre elogis s agradable, i ens posem a la pell de l'altre, sabrem que fer-los a
d'altres persones els fa sentir millor i tamb serem ms populars nosaltres. Primer de
tot cal que siguin sincers, sin es poden pensar que els hi prenen el pl. Per aix no
cal que l'altre tingui amb nosaltres una conducta impressionant, sin simplement que
sigui amable o ens faci un favor encara que a l'altre no li costa cap treball.
Com pots fer tu elogis als altres?:
A casa teva:
Activitat 15: Fes elogis als companys de classe
Al supermercat:
A l'institut:
Aquesta activitat s convenient fer-la un cop avanat el curs quan els alumnes ja
es coneixen suficientment. Cadascun dels alumnes escriu el nom dels seus
companys en dos fulls de paper deixant un espai entre cada nom i el segent.
Opcionalment tamb es pot escriure en aquesta relaci de noms, el nom del
professor. En aquest espai, cadascun escriu quelcom agradable de la manera de
ser del seu company de classe i del seu professor.
Un cop escrits els elogis i agraments, el professor fa el buidatge. Dell en resultar
un full per cada alumne on shi trobaran escrits de manera personalitzada els elogis
a la seva persona.
Posteriorment, el professor entregar el full a cada alumne.
s convenient que la repassem en moments en qu ens trobem decaiguts.
NOTA: Hi ha la possibilitat de fer-ho duna altra manera ms directa. Escriure des
de linici un full individualitzat amb el nom del company de classe i fer-lo crrer
entre els companys on hi anotaran all que els agrada dell. Cal assegurar-se que
sescriur sense haver llegit lescrit lelogi de lltim company que ha escrit al full.
56
REFLEXI: Massa sovint ens dediquem
a criticar o rondinar sobre el que no ens
agrada dalg. Qu hi guanyem? En canvi, fent saber qu ens agrada de laltre
guanyem tots en benestar, nosaltres i laltra persona.
Lautoestima
5. ACCEPTACI DELS SENTIMENTS

Algunes persones no han sigut mai alabades al llarg de la seva vida per tot all que
fan b, perqu als seus pares ning els ho havia fet tampoc, i no els hi ha havien
ensenyat que era convenint i sa. Aquestes persones han crescut creient-se que eren el
ms lletjos, tontos, talossos... i que no es mereixien l'amor dels altres. Senten
vergonya quan estan amb altre gent perqu sempre se senten inferiors. Tenen por
d'expressar les seves idees, perqu en no valorar-se ells mateixos, pensen que els
altres se'n riuran, perqu trobaran que el que diuen sn estupideses. Qui ms qui
menys, en alguna ocasi de la seva vida ha experimentat aix.
Activitat 16: Tens dret a dir la teva
Ara tens l'ocasi destimar-te una mica ms. Et fem saber que tens el dret
d'explicar a tothom qu penses.
a) Escriu aqu alguna idea que vulguis explicar als teus companys.
La
meva
idea
s
_____________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
b) Desprs cadasc llegir en veu alta el que ha escrit i escriur com s'ha sentit.
Mhe sentit __________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
NOTA: Pensa que pots estar equivocat respecte al que has dit, per tamb
reconeix que tens dret a dir en pblic el que penses.
57
Lautoestima
Activitat 17: Persones amb xit?

Hi ha persones que es deprimeixen enormement desprs d'haver aconseguit
metes importants per les quals s'han esforat molt: treure's unes oposicions, crear i
tirar endavant una empresa, o altres. Quan per fi han arribat a la meta i la fantasia
que s'havien muntat no s'esdev realitat, les persones es troben amb la mateixa
necessitat insatisfeta de sempre.
a) Quina fantasia creus que s'havien creat aquestes persones? En qu consisteix?
(Reconeixement, valoraci, acceptaci, amor i estima dels altres)
b) Quins requisits haurien de complir per no dependre tant dels altres i tenir
autoestima? (R: Acceptaci, afecte, atenci i estima).
Activitat 18: Qu s el que no em permeto sentir?

a) Marca amb una creu al costat els sentiments o maneres d'estar que t'has
prohibit durant les dues ltimes setmanes:
Agressivitat
Necessitat d'afecte
Impotncia
Egoisme
Tristesa
Enveja
Sentiment de petitesa
Sentiment d'inutilitat
Estar cridaner
Estar ploraner
Sentiment d'aband
Sentiment d'haver fallat
Sentiment de dependncia
Debilitat
Por
Altres
b) Relaciona el fet que et prohibeixis aquests sentiments amb la definici
d'autoestima sana de la psicoanalista Alice Miller: Una persona amb sana
autoestima "viu els seus sentiments, est trista, desesperada o necessitada...
podr tenir por en veure's amenaada, o ser dolenta quan no pugui satisfer els
desigs que t. Sabr no noms el que no vol sin tamb el que vol, i podr
expressar-ho, sense que li importi ser estimada o odiada per aix".
Treu-ne conclusions:
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________.
c) Com em sento quan no em permeto ser com sc, sentir el que sento? Deprimit?
Enrabiat?
d) Quin ideal s'amaga darrera d'aquesta exigncia? Volem ser perfectes?
58
Lautoestima
5.1. Recomanacions per evitar la manca d'acceptaci

Si no acceptem els nostres sentiments, les nostres emocions, ens enrabiem o b
en deprimim. Per evitar aquests dos extrems proposem les segents
recomanacions:
-
Permetre'ns sentir. Sigui tristesa, rbia, por, neguit que ens causen
esdeveniments dolorosos i frustrants, si els acceptem, estarem en consonncia i
harmonia amb el que ens est passant i ens permetrem el dret de ser com som.
Sentir no significa actuar. Permetre'm sentir frustraci no significa que anem pel
mn fent mal a les altres persones.
Expressar les emocions adequadament. Permet assimilar-les millor. Un cop les
hem observat, parlat, expressat podem arribar, fins i tot, a la conclusi que no n'hi
havia per a tant.
Reconixer les prpies limitacions. No som perfectes. Treiem-nos el terrible pes
d'haver de fer-ho sempre tot b. Canviem aquesta actitud que ens portar malestar
per una altra actitud antidepressiva: ho intentarem fer el millor dintre de les nostres
possibilitats. Hem d'esborrar-nos de norma de "com haurem" de ser, pensar,
actuar, sentir.
Ser realistes. Si tenim idees distorsionades sobre les nostres virtuts i possibilitats,
arribar un dia que la dura realitat s'imposar i ens far caure, sigui aquesta realitat
biolgica (el nostre cos) o mental (les idees que tenim de nosaltres mateixos). Si
estem ben arrelats a la nostra realitat, veurem que no tenim motius per deprimirnos. Noms es pot deprimir qui no t fe en ell mateix i, havent posat les
expectatives fora d'ell, no se li han complert. En aquest cas la depressi significa
fallida, desillusi.
Activitat 19: On tens ms manca dacceptaci?

a) Qu s el que et perdones menys de tu?
b) Quina daquestes recomanacions creus que sescau millor al teu cas?
6. AUTOAVALUACI DE L'AUTOESTIMA
59
Lautoestima
Activitat 20: Visualitzaci amb autoestima

Aquest exercici requereix que el professor faci una lectura lenta i pausada del
text, mentre els integrants de l'aula segueixen les instruccions desprs d'estar
asseguts cmodament i correcta. s convenient que hi hagi un clima de silenci i
de tranquillitat, i millor si poden tenir una llum tnue o si l'aula s fosca.
"Assentat cmodament i amb els ulls tancats, respira pausadament.
Agafant aire pel nas i sentint com la panxa s'omple i, traient aire pel nas
i notant que el ventre es buida i es torna planer. Desprs d'unes quantes
respiracions nota com et sents ms tranquil i relaxat, i imagina't amb els
ulls encara tancats que veus amb els ulls de la imaginaci una cadira
buida. En veus la seva forma, de qu est feta, la seva altura, el seu
color, i veus com entra una persona que et vol b, que tu coneixes
perfectament i que t'estima.
Aquesta persona sassenta a la cadira. Veus la seva cara, la seva
figura, la seva postura, quina roba porta, quin pentinat... Tu noms la
mires. Aquesta persona estimada per tu s'aixeca lentament i se'n va.
Apareix una altra persona: tu.
Tasseus a la mateixa cadira d'abans. Contemples la teva cara, la teva
figura, et veus en la postura asseguda, el teu pentinat, la teva roba... Ets
vas veient per uns instants com mai t'havies vist. Dediques uns segons
a mirar-te... Ara contars fins a tres: un, dos, tres i obrirs els ulls."
a) Un cop feta l'activitat apuntem en un paper com ens hem sentit.
T'has sentit cmode? O pel contrari incmode quan hem canviat de
persona en la visualitzaci i has aparegut tu a la cadira?
b) Apunta tamb qu pensaves quan s'has vist a tu mateix.
c) Comenta obertament aquests pensaments i sensacions amb tots els
participants.
d) D'acord amb les definicions d'autoestima que hem donat al principi,
quina valoraci faries de la teva? Com et sembla que ests
d'autoestima desprs d'observar-te i dels sentiments i pensament
que t'han aparegut? Escriu les teves conclusions al respecte.
60
Lautoestima
61
Lautoestima
62
Lautoestima
Activitat 21: Defineix la teva autoestima

La personalitat est formada per un conjunt de trets que es manifesten amb
accions. Ara presentarem unes accions que ens permetran definir la nostra
personalitat des del punt de vista de l'autoestima.
1. A vegades et culpes a tu mateix de coses que desprs descobreixes
que no eren tan dolentes.
2. Acceptes i reconeixes una srie de sentiments, tant positius com
negatius, que ets capa de compartir amb qui creus oport.
3. Sovint et sents insatisfet amb tu mateix.
4. Com a persona et sents igual que qualsevol altre, per tadones de les
diferncies.
5. Creus fermament en certs valors i principis, per estaries disposat a
modificar-los si descobrissis que ests equivocat.
6. Dones per suposat que ets valus per als teus amics.
7. Et resulta difcil dir NO per por a desagradar als teus companys.
8. Et sents atacat freqentment per altres persones.
9. Ets capa d'actuar segons el teu propi criteri sense sentir-te culpable
quan als altres no els hi sembla b.
10. Ets capa de passar-t'ho b amb diferents activitats, com pot ser
treballar, llegir, escoltar, msica, parlar, passejar...
11. Ets molt crtic, quasi tot et sembla malament, et desagrada i et deixa
insatisfet.
12. Intentes fer les coses amb una perfecci absoluta, sense errors, i si no
et surt b et sents molt malament.
13. No et deixes manipular pels altres, per ests disposat a collaborar
amb ells.
14. No perds el temps preocupant-te per all que t'ha passat o pel que et
passar en un futur.
15. Tens confiana en la teva capacitat per resoldre els teus problemes.
16. Tens por de prendre decisions per por d'equivocar-te.
17. Tens tendncia a veure les coses negres.
18. Tens una sensibilitat que et fa enfadar amb molta facilitat.
a) Cal que n'escullis nou d'aquestes accions, les que creguis que millor
et caracteritzen perqu et passen a tu, perqu t'hi sents identificat.
b) Un cop assenyalades i rellegint les definicions d'autoestima de l'inici del
tema, marca les accions que creus que afavoreixen l'autoestima i que
per tant sn positives.
NOTA: Sn positius els tems segents: 2,4,5,6,9,10,13,14,15. La resta
sn aspectes negatius de la personalitat respecte a l'autoestima.
c) D'acord amb la selecci feta a l'apartat a), els alumnes s'autoavaluen ells
mateixos. Cal entendre que els aspectes negatius que podem tenir tots, sn
punts que s'han de tenir en compte per millorar-los i convertir-los en
positius.
63
Lautoestima
Activitat 22: Orientaci a alg sense autoestima

Imagina't que ests parlant amb un amic i et comenta que no s'agrada. De fet, i
amb ms detall aqu, expliquem com se sent.
Somnio amb ser una altra persona. No m'agrada el que sc, el que tinc:
voldria tenir uns altres pares, un altre cabell, viure en un altre lloc. Els altres sn
millors que jo: ms guapos, ms dotats, ms populars, ms estimats pels
professors. S que hi ha alguns pitjors. Quan -de tant en tant- parlo amb els
meus pares, ells intenten dir-me: no ets ms desgraciat ni el pitjor dotat. Aix
no s un consol per a mi. Quan em sento trist, la qual cosa passa sovint, estic
convenut llavors de ser la persona ms nulla del gnere hum.
s terrible. Estic convenut de la meva lletjor. Sc idiota, sc lleig, la
meva cara no s expressiva, estic gras. Tinc tots els complexes de la terra.
Quan alg s'enamora de mi, penso que hi ha un error. Em dic que
s'equivoca amb mi, que est enamorada d'una imatge, que per miracle he
aconseguit caure-li b. No pot estar enamorada de mi, del que sc realment. I
si la noia m'agrada, una por terrible m'envaeix: si sortim junts, no tardar en
descobrir la impostura, en percebre tots els meus defectes. I no tindria cap
dubte aleshores en jutjar-me com jo em jutjo. M'abandonaria. Per jo ni volent
puc alliberar-me. Sc presoner de mi mateix, per ms que em detesto. Estic
condemnat a romandre sol amb la meva trista companyia.
Ni tant sols em serveixen per res els excel.lents que he tret. En el fons,
s lgic: com mai he cregut en mi, vegeto pel centre, m'agrada poc, per sota de
les meves capacitats, al marge dels meus interessos. Quins sn els meus
interessos?
Em detesto.
a) Posa un ttol adequat al text. Comenta perqu esculls aquest en
concret.
b) T'has sentit aix tu en algun moment? Quan?
c) Qu li aconsellaries a un teu amic que es trobs aix? Per grups,
planeja l'estratgia per ajudar-lo.
64
Lautoestima
Activitat 23: Qu s fer?

Ara ests estudiant, per quan acabis l'ESO saps que pots anar a treballar. Per
aconseguir una feina, primer has d'estat convenut que vals per fer-la, que ests
capacitat per fer-la.
a) Treball individual
Imagina't que has vist un anunci en qu es valoren les capacitats personals per
realitzar una feina. Has d'escriure una carta a l'adrea que indica l'anunci on
quedin reflectides les experincies personals, capacitats i trets de personalitat
reals que t'afavoreixen, perqu potser altres candidats no els tenen. Has
d'intentar convncer als que llegiran els cartes que ets el millor candidat explicant
qu saps fer i per quina tasca laboral series molt vlid i indicat. Cal saber
aprofitar qualsevol capacitat i tret de personalitat amb una tasca adequada.
Per exemple, vaig quedar orfe de pare a X edat i aix em va suposar ferme ms responsable i col.laborador amb les feines de casa. I possiblement a
partir d'aquest fet he aprs tal i qual... i s fer aix i all...
b) Treball en grup
Un cop cadasc ha escrit la seva carta, es fan grups de 4 o 5 persones per llegirles en veu alta. Els companys que escolten han de valorar la coherncia entre el
perfil de personalitat, capacitats que es descriuen a la carta i la feina a
desenvolupar. Han de poder opinar si s'adequa determinada feina a la manera de
fer i de ser del seu company.
c) Treball individual
Cada persona reflexiona sobre:
- si la imatge que t d'ell mateix coincideix amb aquella que tenen els altres
d'ell i perqu,
- si se sent b compartint i donant a conixer les seves capacitats als seus
companys,
- qu ha reflexionat sobre les seves capacitats a partir de les aportacions del
grup.
65
Lautoestima
Activitat 24: Qu he aprs?

1. Per mi l'autoestima significa:
2. La meva personalitat des del punt de vista de l'autoestima, es pot definir
(dues frases):
3. Penso que una persona que sempre ho fa tot b, que ho sap explicar tot, que
t ra en tot ...
4. Crec que la paraula valoraci t un significat diferent per un nen que per mi,
ja que sc una persona adulta, perqu ...
5. Per a mi, les caracterstiques d'una persona amb alta autoestima sn ...
6. El meu nivell d'autoestima s ...
i l'estratgia que he pensat seguir per incrementar-la ser ...
7. Crec que s positiu que les persones s'arreglin, vagin netes, tinguin cura del
seu cos... perqu aix s bo per...
per s necessari tenir cura que aquests comportament no siguin per
dissimular... ja que...
7. QESTIONARI SOBRE EL NIVELL DAUTOESTIMA30

Qestionaris per a avaluar el nivell dautoestima
El seu objectiu s emular una situaci semblant a la que es presentaria en la consulta
dun especialista. Per has tenir en compte que el nivell dautoestima no s una
variable fixa del nostre pensament, sin que es modifica constantment. Els
esdeveniments quotidians poden fer que fluctu a lala o a la baixa, de manera que
pots obtenir resultats diferents segons el dia. Aix no resta validesa a aquests
qestionaris. El que s realment important s que el teu nivell dautoestima es
mantingui fluctuant dins duna mitjana ms o menys estable.
No hi ha una variable objectiva del grau desitjable dautoestima. I per tant, no hi ha un
resultat millor que un altre. Cada persona t el seu propi nivell, dacord amb molts
factors. Si exists un patr fix significaria que lautoestima pot comparar-se entre un
individu i un altre, i aix no s aix.
66
Lautoestima
En contestar-los, procura ser espontani i no pensar gaire les respostes. Com ms

sincer siguis, ms fiable ser la informaci que extraurs del qestionari i millor podrs
ajudar-te. Recorda que no testem jutjant. Noms et donem una eina psicolgica
perqu et puguis conixer millor.
Qestionari dautoestima
Cal fer una creu en la casella que ms sadeqi a la imatge mental que tens de tu
mateix. Tot i que vari dun dia a un altre, set demana que tendeixis cap a una definici
global i indiquis com et veus la majoria de vegades.
s til per reconixer el nivell dautoconscincia que tens de tu mateix/a. Els sser
humans disposem de la capacitat de crear-nos una imatge o identitat prpia dacord
amb uns criteris de valor en relaci amb un model. Quan els nostres judicis sn
negatius, la conscincia de nosaltres mateixos tamb ho s, i genera molt dolor
psicolgic i malestar. Aquest qestionari tajudar a conixer duna manera ms
objectiva les creences que realment mantens sobre tu mateix.
QESTIONARI DAUTOESTIMA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Enunciat
Sempre Sovint
De vegades em veig com una persona
intil
Crec que algunes caracterstiques de la
meva personalitat podrien valorar-se com a
bones, agradables o desitjables.
Algunes vegades sento que en realitat no
tinc cap capacitat especial. Penso que no
faig res realment b.
Gaireb sempre em sento content de mi
mateix.
Si valoro en general la meva vida passada
la qualifico, la majoria de vegades, de
fracs.
Penso que no he fet gaires coses en la
vida de les quals em pugui sentir content o
orgulls.
Tinc una imatge de mi mateix bona,
positiva.
Penso que em mereixo el mateix respecte i
el mateix amor que qualsevol altra persona
del mn.
A vegades trobo a faltar la sensaci
dafecte cap a mi mateix. Magradaria
creure ms en mi i en les meves
possibilitats.
Puc fer qualsevol cosa, com qualsevol
persona.
Alguna Gaireb Mai

vegada
mai
Qestionari citat31
67
Lautoestima
Qestionari de pensaments.
Fes una creu en la casella amb la qual tidentifiquis ms, la major part de les vegades.
Ens s til per reconixer el tipus de pensaments habituals distorsionats que mantenim
de nosaltres mateixos. Probablement et sorprendr comprovar fins a quin punt el
nostre pensament quotidi est intoxicat amb idees que dificulten que puguem assolir
un nivell de benestar ptim.
QESTIONARI DE PENSAMENTS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
Pensament
Sempre Sovint
He decebut els meus
pares/amics/parella/cap/etc
Magradaria ser millor del que sc
Tant de bo no hagus viscut aix.
Desconfio dels altres perqu sento que no
els agrado i que en qualsevol moment
poden posar-se en contra meu.
Sc un desastre. Els altres sorganitzen la
vida, per jo sc incapa de fer-ho.
Tot ho deixo a mitges
No tinc forces per a continuar vivint.
No veig el meu futur. Noms un tnel
sense final.
Sento fstic de mi mateix.
Em pregunto: Qu estic fent amb la meva
vida?
Per ms que ho intenti, no ho aconseguir.
Sc una persona dbil i sense carcter.
No puc suportar-ho.
Sc un zero a lesquerra.
No serveixo per a res.
He fracassat.
No tinc il.lusi per res. Res del que pugui
fer no em pot fer sentir millor.
Magradaria no haver nascut.
Res del que volia aconseguir no ha sortit
endavant.
Per qu als altres els surten les coses b i
a mi no?
La meva vida s un desastre.
Em sento decebut de mi mateix.
Estic sol/a. Ning no em pot entendre.
Alguna Gaireb Mai

vegada
mai
Qestionari citat32
68
Lautoestima
Valoraci dels qestionaris

Tots dos qestionaris segueixen un mateix criteri de valoraci. A la resposta SEMPRE
li correspon 4 punts, 3 punts a SOVINT, 2 punts a ALGUNA VEGADA, 1 punt a
GAIREB MAI i 0 punts a MAI.
A continuaci suma tots els punts i obtindrs una quantitat. Com ms gran sigui
aquesta, ms baixa s la teva autoestima, i a linrevs. Sobretot, recorda que linters
daquests qestionaris no s tant jutjar el teu grau dautoestima com facilitar-te un
criteri de mesura a partir del qual puguis avaluar peridicament la teva evoluci, tenint
en compte lobjectiu final dassolir un benestar major en la vida. Pots apuntar el resultat
final de cada qestionari i passat un temps tornar a fer-los tots i comparar els resultats.
Daquesta manera la realitzaci daquests qestionaris haur estat til per a la vida i
per a modificar actitud envers ella.
69
Acceptaci del cos
CONTE 1: ELMER33
Hi havia una vegada un ramat delefants. Hi havia elefants joves, elefants vells,
elefants grassos, elefants alts, elefants baixos i elefants flacs. Elefants aix i aix i de
qualsevol altra manera, tots diferents, per tots felios i tots del mateix color... menys
lElmer.
LElmer era diferent. LElmer era de colors. LElmer era groc, i taronja, i vermell i rosa i
morat i blau i verd i negre i blanc. LElmer no era de color elefant.
I era lElmer el que feia felios als altres elefants. Algunes vegades lElmer jugava amb
els elefants, altres vegades els elefants jugaven amb ell; per quasi sempre que alg
reia era porqu lElmer li havia fet quelcom divertit.
Una nit lElmer no podia dormir porqu es va posar a pensar, i el pensament que
estava pensant era que estava tip de ser diferent. "Qui ha sentit mai parlar dun elefant
de colors?", va pensar. "Per aix tots riuen quan em veuen."
I al mat ben aviat, quan quasi ning estava encara despert del tot, lElmer sen va anar
sense que els altres se nadonessin.
Va caminar al llarg de la selva i es va trobar amb altres animals. Tots li deien:
- Bon dia, Elmer.
I lElmer va contestar a cadasc :
- Bon dia.
Desprs duna llarga caminada, lElmer va trobar el que estava buscant: un arbre
bastant alt. Un arbre ple de fruits de color elefant. LElmer va agafar el tronc amb la
trompa i va sacsejar larbre fins que tots els fruits van caure a terra.
Quan el sl va quedar cobert de fruits, lElmer es va tirar a terra i va refregar la seva
pell sobre dells. I es va rebolcar una vegada i una altra, ara dun costat, ara de laltre,
fins que no li va quedar ni rastre de groc, de taronja, de vermell, de rosa, de morat, de
blau, de verd, de negre o de blanc. Quan va haver acabat de revolcar-se, lElmer era
igual que qualsevol altre elefant.
Desprs daix, lElmer va emprendre el cam de tornada al ramat. Es va trobar
novament amb els animals.
Aquesta vegada li deien tots:
- Bon dia, elefant.
I l Elmer sonreia i contestava:
- Bon dia -i estava encantat perqu no el reconeixien.
Quan lElmer es va trobar amb els altres elefants va veure que estaven tots drets i molt
quiets. Cap se nadon que lElmer sacostava i es posava al centre de la ramada.
Al cap duna estona, lElmer se nadon que quelcom estrany estava passant; per,
qu podia ser? Va mirar al seu costat: era la mateixa selva de sempre, el mateix cel
llumins de sempre, el mateix nvol carregat de pluja que apareixia sempre de tant en
tant i, finalment, els mateixos elefants de sempre. LElmer sels va mirar b.
Els elefants estaven completament quiets. LElmer no els havia vist mai tan seriosos.
Com ms mirava aquells elefants tan seriosos, tan silenciosos, tan quiets i tan avorrits,
ms ganes li venien de riure. Finalment, no va poder aguantar-se ms, va aixecar la
trompa i va cridar amb totes les seves forces:
- Tururuuu!
Els elefants van saltar enlaire de pura sorpresa i van caure potes enlaire:
- Ah, uh, oh...! van exclamar, i desprs van veure que lElmer es moria de riure.
- Elmer! van dir-. Segur que s lElmer!
I tots els elefants van comenar a riure com mai havien rigut abans. I mentre estaven
rient va comenar a ploure; el nvol descargava toda laigua que portava i els colors de
lElmer comenaven a veures una altra vegada. Els elefants reien cada vegada ms
en veure que la pluja dutxava lElmer i li tornava els seus colors naturals.
- Ai, Elmer! Les teves bromes han sigut sempre divertides, per aquesta ha sigut la
ms divertida de totes va dir un vell elefant, afogant-se de riure.
70
Acceptaci del cos
I un altre va proposar:
- Anem a celebrar una festa en honor de lElmer. Tots ens pintarem de colors i lElmer
es posar de color elefant.
I aix fou justament el que tots els elefants van fer. Cadasc es va pintar com li va
semblar millor, i des daleshores, una vegada a lany repeteixen aquesta festa. Si un
daquests dies especials alg veu un elefant de color elefant, pot estar segur que s
lElmer.
O. Qu et suggereix el conte?
1. Sobre el conte:
a) Per qu es diu al final del conte?: Si alg veu un elefant de color elefant, pot
estar segur que s lElmer.
b) LElmer s el seu cos?
c) Se sent a gust amb el seu cos, lElmer? Per qu?
2. I tu? Quina relaci tens amb el teu cos?
2.1.- Selecciona el que creguis que ms s'adequa al teu cas i comenta el perqu de
la teva elecci:
a) Et satisf el teu cos, t'hi sents identificat. El sent com fet a la teva mida. El sents
com el teu amic? Te l'escoltes?
b) El veus i el sents com una gbia. Et sents incmode i a disgust amb ell. El
consideres el teu enemic?
2.2.- Et desagrada o tagrada ser diferent dels altres? Per qu?
2.3.- Com actues per compensar aquesta diferncia quan et molesta? O b, com
actues per tal de ser diferent dels altres? Comenta-ho.
CONTE 2: LES DUES ESCLAVES

Com bot de guerra, el rei Omar havia capturat dues esclaves. Una era molt bella i
laltre lletja i repugnant.
El rei va voler posar-les a prova, perqu sabia que laspecte no sempre correspondia a
les qualitats interiors. Havia decidit quedar-se amb una i desfer-se de laltre. Ja tenia
moltes esclaves en el seu harem, i mantenir una ms resultava massa car.
Per tant, lhome va decidir convocar les dues dones per separat i mantenir una
conversa amb elles. Noms aix podrien relluir les qualitats de cadascuna.
La primera en ser convocada va ser lesclava lletja. El rei li va dir que laltre havia
parlat malament della, dient que tenia molt mal carcter.
La dona, sense alterar-se per aquesta revelaci, va comenar a descriure a la seva
companya.
- s una de les criatures ms belles del mn, majestat. La seva companyia s molt
agradable. En la cort on estvem abans era la dona ms desitjada. La seva bellesa
interior no t res a envejar a lexterior. Si ella ha considerat oport dir aix de mi, sens
dubte t ra. Al costat della jo no sc res, i no goso desmentir-la.
El rei va quedar impressionat per la resposta i li va fer algunes objeccions.
- Em dna la impressi que tu valores massa la bellesa. Lexterior vull dir. La teva
companya t un aspecte molt agradable, a diferncia de tu. Per la bellesa s un do
que ens arriba de fora, i acaba passant. Es deu a la casualitat, que un dia la treu igual
que lha donada.
71
Acceptaci del cos
- Permetim que dubti de les seves paraules, Majestat. Ser bells no s una casualitat.
Ho som (o no) perqu les nostres faccions corresponen als nostres pensaments ms
profunds, a les nostres qualitats ms ntimes. Creieu-me, Majestat, la bellesa no s un
do. No ho s ms que un cor gentil o un carcter apassionat. Insisteixo que ha de
creure a la meva companya. La seva descripci de la meva persona sajusta a la
realitat.
Veient que el sobir encara estava sorprs, lesclava lletja va continuar:
- Qui s forms en el seu rostre, tamb ho s en la seva nima. s aix, majestat. I
aquesta bellesa donar fruits a laltra vida. Tots els nostres esforos, que ens han fet
macos o lletjos, sempre tenen com a dest el ms enll. El jardiner cuida lhort perqu
fructifiqui. Labella construeix el seu rusc per produir mel. Nosaltres creem el nostre
aspecte, i haurem de passar comptes dell a la vida futura, on el trobarem tal qual. La
meva companya t ra quan em descriu com a desagradable.
El rei va despatxar lesclava i va convocar la laltra per sotmetre-la a la prova.
A aquesta dona tamb li va dir que laltra havia parlat malament della.
- Aix que mha descrit com a insulsa i tonta. Duna bellesa esplndida, per idiota en
el ms profund de lnima! No mestranya, Majestat. Lha mirada b? Potser amb una
i.luminaci especial pot millorar una mica, per s lletja i repugnant. No t cap qualitat,
i diu aix per enveja. Li agradaria ser tant maca com jo. Per aix no em soporta. No us
la cregueu, Majestat. Sn calmnies!
El rei havia fet b posant a prova les esclaves. Aix va poder constatar que, darrera
una aparena agradable, la bella amagava un carcter descur. En canvi, la lletja
tenia el do de leloqncia, i lusava amb imparcialitat, sense aprofitar-lo al seu favor.
Lhome no ser jutjat per laparena, per un rostre bell o lleig, sin per all que diu. La
salvaci ser resultat de les seves accions, s a dir, de les seves paraules.
Labnegaci li va servir a lesclava lletja per aconseguir les atencions del rei, en la cort
on es va quedar per tota la vida. Laltra, en canvi, fou apartada, i ning no va tornar a
recordar-se della.
Conte suf34
0. Qu et suggereix aquest conte suf?

1. Sobre el conte:
a) Per qu creus que el rei actua aix, dient a una esclava que laltra havia
parlat malament della?
b) De quina manera actua lesclava lletja quan el rei li passa aquesta
informaci? Per qu creus tu que actua aix?
c) Tenia motius lesclava maca per dir tot el que diu de la lletja?
d) Treu lensenyament moral que cont aquest conte.
a) Actuaries tu com ho fa lesclava lletja? Per qu?
b) Haguessis actuat igual que la maca si el rei thagus fet aquella
pregunta?
c) Si lesclava lletja hagus actuat com la maca, qu hagus pogut passar?
Com hauria continuat la histria? Per qu?
d) Quina/es s/sn la/les virtut/s i do/ns prpia/es de lesclava lletja?
e) Ests dacord amb el seu raonament: Qui s forms en el seu rostre,
tamb ho s en la seva nima? Per qu?
f) Enveja lesclava lletja la bellesa de lesclava maca? Per qu?
72
Acceptaci del cos
1. EL LLENGUATGE DEL COS

El cos reflecteix emocions, expressa el que sent. La saviesa popular demostra aquesta
relaci entre emocions i cos en expressions com S'hi ha de plantar cara, tenir el cos
encongit, estar com un flam, la cara s el mirall de l'nima. Si les escoltem, ens
ajudar a clarificar millor els nostres sentiments i emocions.
Al llarg de la nostra vida, si en ocasions repetides hem reprimit un sentiment que no va
poder ser acceptat o tolerat perqu les circumstncies histriques de la persona en va
impedir la lliure expressi, aix provocar una tensi muscular crnica. Els nostres
msculs bloquejats perqu han d'impedir l'expressi de sentiments, es poden convertir
aix en una armadura. Certes postures i formes corporals ajuden a controlar una
emoci i impedir que s'expressi, per exemple, els msculs garratibats i tensos
impedeixen que s'expansioni l'emoci. A cpia d'anar bloquejant els nostres impulsos
constantment, hem sacrificat autenticitat als moviments del nostre cos i li hem afegir
unes mscares i disfresses.
1.1.
Facilitar l'expressi dels sentiments35
Si escoltem el nostre cos i li permetem expressar-se afectivament, podrem viure i

conviure satisfets amb el nostre entorn social. Amb aquesta finalitat, cal primerament
aprendre a relacionar les emocions amb les reaccions del cos. Atendre a aquesta
informaci ens permetr aquesta convivncia en harmonia amb el nostre cos. Per aix
cal:
Observar com reacciona el nostre cos davant d'una emoci: per exemple, la
soledat o anhel de contacte. Puc reaccionar-hi amb tristesa, aversi, angoixa...
Adonar-se de qu fa el cos muscularment per controlar o ampliar el que sentim.
Podem tensar la mandbula, aixecar les espatlles, comprimir el pit, sens pot fer un
nus a l'estmac, moure la cama...
Relacionar la intensitat d'un sentiment en un moment donat amb les reaccions del
cos (relaxant-se o contraient-se).
Aquesta presa de conscincia del cos s el primer pas per a acceptar-se i poder estar
b amb un mateix. A partir de l'observaci del propi cos ja es modifiquen maneres de
fer que no el beneficien. Desprs noms cal:
Aprendre a contenir (que no vol dir suprimir), sin esperar a trobar el millor moment
per deixar anar l'emoci, pblicament o privadament.
Aprendre a donar sortida als sentiments.
El conjunt d'aquesta manera d'actuar ens proporcionar satisfacci i benestar.
73
Acceptaci del cos
Activitat 1: El meu cor va a mil!

Tots hem pogut experimentar com certes emocions ens han causat determinades sensacions
en el cos, com per exemple, mal de panxa pels nervis d'un examen. Ara intentarem explicitar
les emocions que sentim davant de situacions concretes.
a) En un primer moment, individualment, proposem omplir una graella per poder
identificar les emocions que sentim en certes situacions i com aquestes produeixen
canvis fsics en el cos. Les dues ltimes caselles sn buides per poder omplir-les amb
altres sensacions que experimentin els alumnes.
SENSACIONS
FSIQUES
SITUACIONS EN LES QUALS EM

PASSA
EMOCIONS
El meu cor batega molt rpid

Em fa mal el cap
Em fa mal l'estmac
Em costa respirar
No paro de suar
Sequedat a la boca
Posar-se vermell
b) Tot seguit, en grups es confronten les respostes donades a la graella per cadasc, i es
comprova si davant les mateixes situacions tothom experimenta les mateixes emocions i
sensacions fsiques o no. A partir d'aqu, s'intenta extreure unes conclusions.
c) Posteriorment, es posen en com les conclusions i es comenta obertament propostes
d'afrontament per poder controlar aquestes emocions.
74
Acceptaci del cos
Activitat 2: Crtica al cos

a) Imagina't alg que critica durament i constantment el seu cos per la seva manca de
perfecci i, a l'estiu, se'n va a la platja, per, com que se sent a disgust amb banyador...
- Continua la histria.
- Descriu el que s'est perdent d'aquell precis dia de platja.
b) Pensa amb totes les activitats a les qu has renunciat perqu has cregut que el teu
aspecte no era bo. Descriu-les.
0. Per exemple, puc haver rebutjat una invitaci duna persona de l'altre sexe que
m'interessa, perqu sento el meu cos com un impediment per ser mereixedor del seu
amor.
1. ________________________________________________________________
2. ________________________________________________________________
3. ________________________________________________________________
4. ________________________________________________________________
5. ________________________________________________________________
CONSELL: Estima cada part de tu mateix, i si pots, canvia-les. Si no ho

aconsegueixes, aleshores accepta-les tal com sn.
1.2.
Qu comunica la respiraci?
La respiraci, a ms de ser una necessitat biolgica, s un procs de contracci i

expansi que mant el nostre cos en contacte amb l'exterior.
Anem a veure diferents maneres de respirar i la seva relaci amb l'estat emocional:
- Sospirar: ens ajuda a ampliar la respiraci quan l'estem contenint.
- La respiraci superficial: no ens deixa envair per sensacions, es dona quan alg t
por d'expressar-les.
- Poca capacitat respiratria: es dna en la depressi o els moments de rebuig del
que ens fa mal o ens produeix por.
- Alteraci d'aquesta capacitat: quan plorem.
Significat de les fases respiratries
- Inspirar: implica carregar-se d'oxigen i d'energia. Est relacionat amb el saber
acceptar i rebre.
- Expirar: s deixar anar l'aire, relaxar-se i abandonar-se.
La respiraci va relacionada amb la capacitat de comunicar-se i de relacionar-se.
Agafem el cas d'una persona que pren una actitud davant la vida segons la qual tot ho
ha de fer ella i que no sent el dret o la confiana de demanar ajuda. Tindria
l'impediment en agafar aire que necessita i aix provocaria alhora una inspiraci poc
mplia i poc extensa. La respiraci ser retallada. Corporalment, resultaria ser una
persona amb una estructura corporal concreta: pit enfonsat, rgid, relativament
immbil, com en un estat fix d'inspiraci i de control, pla i estret i la musculatura tensa.
En canvi, una persona que sent que pot confiar i que la gent li pot oferir ajut, tindr
ms facilitat per demanar el que necessita, per a prendre, relaxar-se i donar el que
desitja. La seva musculatura estar relaxada, no alerta com a l'anterior.
El diafragma s un mscul que est situat sota els pulmons i que produeix la
respiraci. Alhora aquest mscul s com la porta entre el conscient i l'inconscient.
75
Acceptaci del cos
Quan permetem que les nostres emocions arribin a la conscincia, el diafragma es

mou lliurement; en canvi, quan hi ha bloqueig emocional, la respiraci es cont i hi ha
un bloqueig muscular diafragmtic. Per tant, podem intervenir en les emocions si
proporcionem espontanetat, fludesa i moviment al diafragma i a la respiraci.
Activitat 3: Respirem
Observa't: Com respires habitualment?
Com pots modificar la respiraci?
1. - Esteneu-vos sobre un matals o manta i relaxeu-vos.
- Intenteu sentir tot el pes del cos en contacte amb el terra o el matals.
- Sentiu tot el cos estirat amb les cames lleugerament separades luna de
l'altra. Les puntes dels peus miren cap en fora, els braos als costats del
cos sense tocar-lo i amb els palmells de les mans mirant cap a dalt.
2. - Observeu com el cos rep l'aire i l'expulsa: pren conscincia de com respires.
- Observes en el teu cos punts on s'hi acumula tensi.
- Observar sense modificar proporciona un alleugeriment que es relaciona
amb l'acceptaci.
3. - Dirigeix l'atenci a la teva respiraci.
- Inspireu notant totes les parts que es mouen amb l'entrada d'aire: pit,
costelles, baix ventre, esquena, vsceres, etc.
- Colloca una m sobre l'abdomen i l'altre sobre el trax. Observa quina m
es mou ms: si s la del trax vol dir que no ventiles prou els pulmons.
Intenta concentrar-te en la m de l'abdomen, inspira aire i fes-lo arribar fins
a l'abdomen. Notars com la m situada a l'abdomen s'aixeca. La m del
trax de retruc, tamb li arriba el moment de l'abdomen.
4. - Inhala l'aire pel nas.
- Expireu expulsant l'aire des del ventre fins a la boca fent un petit soroll com si
fssiu un vent que bufa lleugerament. Les expiracions han de ser ms llargues
que les inspiracions. La respiraci es fa lenta, llarga i profunda.
5. - Repasses el teu cos i hi busques punts de tensi que hagin quedat per
relaxar. Pots notar la diferncia entre la tensi d'ara amb la que senties a l'inici
de l'exercici.
6. Desprs d'un moment de quietud, torneu a comenar. L'exercici es pot fer
durant 5 o 10 minuts.
(NOTA: Aquest tipus d'exercici ajuda a relaxar-se, a disminuir l'angoixa, la tensi
76
Acceptaci del cos
2.
RELACI ENTRE LACCEPTACI DEL COS I LA SEVA

SALUT37
La medicina reconeix que revelar-se contra el cos pot portar a la malaltia. En canvi,
acceptar-lo amb naturalitat pot ajudar a superar alguns mals. Ment i cos estan
connectats. I per tant, l'acceptaci del cos contribueix a la salut fsica. L'acceptaci
contribueix a mantenir una ment i un cos sans.
La salut no s res ms que harmonia entre ment i cos, i entre les diferents funcions
orgniques mateixes. En canvi, quan alguna daquestes funcions es pertorba, lequilibri
del conjunt es trenca i apareix la malaltia, que no s res ms que una desharmonia
que sorigina en la conscincia (pla de la informaci) i que es manifesta en el cos.
La malaltia i el dolor sn un senyal que ens avisa de la manca de respecte del cos i
que ens hem passat del lmit que ens avisa que a partir daqu entra en risc la integritat
duna part o de tot lorganisme. Si abusem del nostre cos, si no fem cas de les seves
demandes, si no tenim cura dell ens pot passar factura. Val la pena escoltar-lo, s el
nostre amic. El sofriment psquic es tradueix en un dolor i una posici fsica. Per aix,
cada vegada que una persona es posa malalta s important preguntar-se d'on ve el
dolor i quina s la seva arrel amagada.
Sovint, per, posem resistncia a escoltar el que el cos ens vol dir. Per aquesta
resistncia a interpretar la malaltia s cultural, perqu des de nens ens han ensenyat
que la malaltia s quelcom negatiu que ens hem de treure de sobre, i que hem de
combatre. A ms, la malaltia ens impedeix fer les coses que ens agraden (per
exemple, sortir de festa a la nit, fer esport) i ens obliga a fer el que no volem (p. ex. fer
llit, descansar). Per, el cos en realitat mai est malalt o sa, ell noms s el reflex
dalguna disfunci que cal reequilibrar. La malaltia s una crisi, i com a tal, ens
presenta loportunitat de canviar, de rectificar algun hbit incorrecte (per exemple,
veure massa alcohol, sortir massa a les nits sense descansar...), encara que aquestes
rectificacions siguin forades. Per tant, un smptoma no t cap ms funci que corregir
un desequilibri, t una funci reequilibradora, per exemple, la persona molt
comunicativa s silenciada; lexcessivament dinmica s immobilitzada i la hiperactiva
s obligada a descansar...
Veiem amb un exemple grfic, com la malaltia no s una desgrcia immerescuda, sin
ms aviat un regal. Ens servirem duna imatge, la imatge del cotxe, per explicar el
funcionament del cos.
El cotxe t uns indicadors lluminosos danomalies que noms sencenen quan apareix
algun problema en el seu funcionament. Si sencn algun daquests senyals, aix ens
incomoda, ens preocupa. Cal interrompre el viatge i anar al mecnic que hi posi remei.
Encara que ens molesti molt aturar la marxa, comprenem que s del tot intil enfadarse perqu sha encs la llum del panel. Aquesta ens avisa que hi ha alguna
perturbaci en una zona innaccessible; sense ella no podrem descobrir lanomalia. Si
quan portessim el cotxe al mecnic, veissim que noms sha limitat a canviar la llum
davaria, ens enutjarem i canviarem de mecnic. Aix mateix, haurem de conviure
amb el smptoma duna malaltia (la llum davaria que sencn en el cotxe): no enfadarnos i tractar de suprimir-lo impedint la seva manifestaci, sin anar a buscar la causa
del problema (lemisor del missatge). La llum no noms fa de missatger.
2.1.
Un exemple: El dolor menstrual
Donarem un altre exemple de com la manca de reconciliaci entre la nostra condici i

les nostres exigncies poden provocar transtorns. Un del ms freqents i que provoca
molsties entre les noies s la menstruaci. Segons la medicina alternativa, la manca
de reconciliaci amb la prpia feminitat es tradueix en problemes menstruals.
77
Acceptaci del cos
Lentrega lligada a la renncia a la prpia voluntat, ladaptabilitat, lapertura, lacollida

sn caracterstiques essencials de la dona. La sang representa la vida, i en cada
prdua, la dona sacrifica una part de la seva fora vital, quelcom del seu ego. Si la
dona es rebela contra la seva regla, aix li provocar transtors menstruals. En tant que
la feminitat tamb denota entrega, apertura, aquests transtorns tamb poden ser
deguts a la rigidesa de la vida sexual de la dona.
El flux sexual s expressi de la facultat de tenir fills, per aix si hi ha por a la feminitat,
a la sexualitat, a la fertilitat i a la maternitat, el flux es pot interrompre cas de les
anorxiques- o pot produir transtorns menstruals. Est comprovat que en situacions
dangoixa i inseguretat -camps de concentraci, pres... sinterrompeix la
menstruacci, perqu sn situacions que no inviten a lentrega, sin que indueixen les
Activitat 4: Aprenentatge de la malaltia
-
Recorda l'ltim cop que has estat malalt. Com estaves mentalment? Atreveix-te
a buscar per quin motiu podies haver emmalaltit!
dones a adoptar actituds masculines dactivitat i autoafirmaci.
3. CONSTRUCCI DE LAUTOESTIMA DEL COS

s un procs vital que ha de ser treballat. L'autoestima no s'aconsegueix d'una vegada
per totes, sin que fluctua. La tindrs, la perdrs, la cultivars, l'alimentars i l'haurs
de reconstruir una i una altra vegada.
1r. Pas: identificar quins obstacles t, qu s el que la limita.
2n. Pas: l'autoconeixement: descobrir la meva ms pura i genuna essncia.
3r. Pas: actuar, o b acceptar-se tal com s's o b fent algun canvi positiu.
Activitat 5: El meu valor en funci del cos?

a) Valc el que val el meu cos? El cos s el barmetre de la meva prpia vlua?
b) Si responc afirmativament, podr sentir-me b amb mi mateix? s l'aspecte
extern una font efmera d'autoestima? Per qu?
c) Si la meva vlua personal est en funci del meu aspecte extern, qu
passar quan aquest canvi?
Reflexiona sobre aix i comenta-ho per escrit.
RELAT: EL CAS DE HELEN38

La Helen sempre havia estat una dona extraordinriament atractiva. Llua una
esplndid cabell ros que contrastava amb la seva pell bronzejada. Quan entrava a una
sala, aconseguia que tothom es girs per mirar-la. La identitat externa de Helen es
basava en aquest bru permanent, i per mantenir-lo es passava moltes hores prenen el
sol durant tot l'any.
78
Acceptaci del cos
Per quan estava a prop dels cinquanta anys, li van diagnosticar un cncer de pell. Se
li va prohibir exposar-se al sol i li van fer una operaci facial que li va deixar una petita
marca. Per aquesta era de poc importncia per ella, el que la molestava era que no
podia seguir sent la bellesa bronzejada amb la qual s'identificava. L'autoestima de
Helen va rebre una sotragada quan se li va trencar la seva imatge amb la qual s'havia
identificat tant de temps. Necessitava desprendre's d'aquesta imatge que s'havia
format, acceptar la seva prdua, perqu ja no podia ser com abans.
0. Qu et suggereix aquest fet real?

1. Anlisi
a) Qu s el que fa sentir malament a Helen? Per qu?
b) Quina/es soluci/ns t per sentir-se b?
c) Acaba la histria de Helen aportant-hi aquestes solucions que li permeten
l'acceptaci de la seva nova situaci.

-
El cos s el vehicle de la teva vida. Mentre ests aqu, viu en ell. Estima'l,
respecta'l, honra'l, mima'l, tracta'l b i ell et pagar amb la mateixa moneda.
(Suzy Prudden)
Ning pot fer-te sentir inferior sense el teu consentiment. (Eleanor Roosevelt)
No s pecat alegrar-se d'estar viu. (Bruce Springsteen)
Massa treball i poc joc et tornen avorrit. (Proverbi)
El plaer s com l'oli que mant la mquina de la teva vida en perfecte
funcionament. (Chrie Carter-Scott)
L'essencial s invisible als ulls. (Antoine de Saint-Exupry)
4. EL COS: MOTIU DE GOIG

En altres tradicions culturals orientals el cos s considerat com a temple sagrat, s
energia i font de plaer i dalegria. Cal experimentar-ho aix per ser ms felios!
Activitat 7: El cos: font de plaer
a) El cos s tamb font de plaer. Escriu una llista que expressi la quantitat de
coses plaents que podem sentir grcies al nostre cos. Celebra tenir el privilegi
de poder-ne gaudir i celebra, sobretot, estar viu.
b) A qu tendeixes ms fcilment: a maltractar el cos dejunis, exercici
continuat...- o a gaudir amb ell?
c) Fes una llista de tot el que et produeix plaer. Desprs fes-ho sovint, aix
alegrar el teu cor.
d) Quan temps fa que... Et proposem una llista de coses que no has fet durant
l'ltim mig any i que et poden tamb proporcionar plaer. Assenyala les que fa
temps que no fas. Compta les que has marcat sobre 58 tems en total i
reflexiona sobre si et fas poques concessions o b et permets gaudir. Tingues
presents aquestes activitats per practicar-les ms sovint.
QUAN TEMPS FA QUE...39
79
Acceptaci del cos
... no crides fortament

... no jugues com un nen
... no prens el sol despullat
... no li dius a alg "t'estimo"
... no reculls flors per fer un ram
... no camines descal entre el terra i l'herba
... no mires els nvols tombat al terra
... no acaricies el cabell del teu amic
... no menges amb els dits
... no embrutes les teves mans, la teva cara, la teva pell amb el fang
... no esclates a riallades
... no puges a un arbre
... no quedes embadalit mirant un formiguer
... no passeges agafat de la m
... no truques per telfon a qui tu saps per dir-li "noms volia dir-te que me'n recordo
molt de tu"
... no invites a un desconegut
... no dones almoina a un pobre
... no et regales un detall com si ho fessis pel teu ser ms estimat
... no balles bojament
... no et banyes en un riu
... no et fan un massatge de cos sencer
... no mires fixament als ulls d'alg
... no llegeixes poesia en veu alta
... no obres la finestra de la teva habitaci i et dius: "Benet dia, benet sc"
... no puges a una muntanya
... no cantes una can
... no puges a un nen sobre les teves espatlles
... no et permets plorar obertament
... no li dius a ell/ella "perdona'm"
... no et compres roba nova i l'estrenes sortint de la botiga
... no camines sol per la nit
... no fas un dibuix i el pintes de colors
... no escrius unes notes o una carta d'amor
... no t'acotxen abans de dormir
... no escoltes la teva msica preferida amb el volum molt alt
... no et pares i deixes que t'acaroni el vent
... no converses amb alg sincerament
... no els hi dius als teus pares "grcies per haver-me donat la vida".
... no et permets ser vulnerable, frgil, tendre
... no reses sense demanar res
... no t'aixeques i te'n vas quan et dna la gana
... no et queixes quan alg et fereix
... no tens un somni premonitori
... no et prepares i fas un bany aromtic i calent
... no te'n rius de tu mateix
... no et mires despullat al mirall i et pares a contemplar-te
... no "et menges a petons" a alg
... no sospires profundament de pena, de dolor, d'alegria
... no camines a la vora del mar
... no et dius "Du, qu gran que sc!
... no et prepares un sopar especial i beneeixes la taula
... no et deixes mullar per l'aigua de la pluja i quedar ben xop
80
Acceptaci del cos
81
Acceptaci del cos
Activitat 8: Relaxaci
Tinvitem a sentir com el cos s motiu de plaer i et proposem fruir del relax del cos.
Hi ha moltes variants daquesta mateixa activitat per tal de relaxar-se. Nosaltres ten
proposem dues entre moltes, segons els recursos de qu es disposin.
Els recursos que necessitarem seran:
- Lloc: gimns o sala de psicomotricitat, o b assentats a la cadira
- Msica de relaxaci i reproductor
- Llum i temperatura adequades
- Roba cmoda per l'alumnat
1a.: Tanca els ulls, imaginat que ets un animal volador. Aixecat i comena a moure
les teves ales (braos i cames). Inicies un vol molt suau, suau... aquest vol et porta
al cim de la casa ms alta de la ciutat.
Obre els ulls, tot s petit i tu gran i ample, molt ample (amb les ales obertes) pots
acollir a les teves ales molta gent, que va de pressa per la terra i els hi dius...:
- No aneu de pressa, no correu...
Tu continues volant,et vas movent cada vegada millor i amb ms harmonia, al ritme
que et marca la msica.
Tot el teu cos es mou: el teu cap, espatlles, dits, peus... Vas pujant, pujant...
lespectacle que veus s meravells, el cel s blau, veus molts colors, el teu cos no
pesa... tornes all baix, baixes i dones una abraada a un amic.
2a.: Assentat en una cadira, separes una mica les cames i recolzes els peus a terra
(sense creuar les cames). Tanques els ulls. Col.loques lesquena recta, el coll i el
cap rectes, ni massa endavant ni massa endarrera, con si la columna fos una corda
que pengs dalgun lloc. Recolzes els braos i les mans sobre les cames. Fas tres
respiracions profundes: el teu abdomen somple daire quan inspires. Timagines
que s com un globus que es boteix i es desinfla al ritme de la teva respiraci. A la
primera expiraci buides tensions de labdomen, a la segona expiraci destenses
les espatlles i a la tercera destenses la cara i visualitzes que es buida el cap de
pensaments. Amb totes aquestes respiracions es relaxen tots els msculs, des dels
peus fins el cap
Ara la respiraci es va normalitzant i et centres en el seu ritme natural, no forcis la
respiraci. Contes fins a quatre i lentament inspires, aguantes dos segons amb els
pulmons plens i expires comptant fins a sis. Aguardes dos o tres segons amb els
pulmons buits. Repeteixes la inspiraci i lexpiraci mentre comptes fins a quatre,
fins a dos, fins a sis i dos segons ms. Vas seguint un ritme regular de respiraci
segons les pautes que them marcat fins que tavisem.
Poc a poc i lentament agafes ms aire i el treus tranquil.lament. Vas movent els dits
de les mans i dels peus, els braos i les cames, el coll i tot el teu cos. Quan vulguis
pots obrir els ulls...
a)
b)
c)
d)
e)
Qu has sentit durant l'activitat?

T'ha costat entrar en la relaxaci?
T'has pogut imaginar el que et demanavem?
Et venien pensaments, imatges al cap durant l'experincia?
T'ha ajudat a relaxar-te l'exercici? Com et sents ara?
82
Acceptaci del cos
5. MITES I SUPSITS ERRONIS SOBRE LA BELLESA

5.1.
La recepta de la felicitat: un bon cos?
La moda ha associat un cos i esttica ideals amb l'xit, la conquesta i el poder.

Aleshores, qui no tingui un determinat model de cos, el que ens vengui la publicitat del
moment, se sent frustrat i rebutja el seu propi cos. Si ens preocupem per la nostra
aparena corporal, el cos acaba esdevenint-se una obsessi, i com ms ens
obsessionem per un ideal que no tenim, menys capacitat tenim de sentir-nos b amb
el propi cos
Activitat 9: Bellesa i felicitat
Sents la necessitat de canviar el teu aspecte per ser feli?
a) Qu s el que no acceptes del teu cos?
1. _________________________________________________________________
2. _________________________________________________________________
3. _________________________________________________________________
4. _________________________________________________________________
5. _________________________________________________________________
b) Qu s el que pots canviar? Com?
1. _________________________________________________________________
2. _________________________________________________________________
3. _________________________________________________________________
4. _________________________________________________________________
5. _________________________________________________________________
c) Quin s el motiu d'aquesta necessitat de canvi?
- El sentiment d'inadequaci entre la realitat del meu cos i el desig de com voldria que
fos.
- L'autoestima: el respecte pel cos i el desig de millorar-lo.
Els dos motius sn totalment oposats. Comenta'n les diferncies.
(R: En el primer hi ha rebuig del propi cos i necessitat d'una soluci externa per fer-lo
acceptable. En l'autoestima hi ha acceptaci i necessitat de millora des d'ella.)
d) Solucions davant la manca d'acceptaci:
Puc lluitar contra el cos i queixar-me'n contnuament o b acceptar-lo. Faci el que faci,
ell continuar sent com s. Qu hi guanyo doncs? Per qu no escollir, doncs, la
tranquillitat de l'acceptaci en lloc del dolor que provoca el rebuig?
- Qu esculls tu? Per qu tot i ser racional l'acceptaci costa tant? Qu falla?: Fes un
comentari on reflexionis sobre aquests aspectes.
5.2.
Lideal de bellesa s histric i cultural, i fins i tot econmic
L'ideal de bellesa no s immutable ni esttic, va canviant segons el temps (decennis,

segles) i les necessitats econmiques o de poder. A travs de la histria, a l'home i a
la dona ideal sempre ens els han mostrat bells, per canviant la interpretaci segons el
moment. I aquesta s individual com diu el refrany: "sobre gustos no hay nada
escrito". Per tant, la bellesa no s ni universal ni s objectiva.
83
Acceptaci del cos
Noms ens cal observar els canvis experimentats per la figura humana a les obres
d'art. Tenim l'exemple tpic de Les tres grcies, de Rubens, al segle XVI: el mxim
exponent de bellesa femenina aleshores era el que ara preocupa tant a les dones: la
cel.lulitis. Reculant ms en el temps, fa 30.000 anys trobem les estatuetes de Venus,
smbol de la fertilitat, on les figures femenines eren arrodonides. L'home del paleoltic
perdia el cap per les natges de grans dimensions.
Activitat 10: Les tres grcies

Busca en un llibre dart estatuetes de Venus i el quadre de Rubens de Les tres
grcies. Desprs busca fotos de revistes de modes o a daltres revistes on hi
models femenines actuals. Compara-les i opina al respecte.
Dos segles ms tard, Goya pinta La maca despullada, on es reflexa l'ideal de bellesa
estilitzat de la seva poca. Tamb, cal saber que a finals del segle XIX es va posar de
moda el polisson, una armadura que s'ajustava a la cintura per exagerar la mida de les
natges femenines. Aix ara ens sembla impensable.
Des de finals dels quaranta i principis del cinquanta, dones de corbes ben
pronunciades, exuberants pits, costats amples, feien fixar la mirada dels homes. En
canvi, a partir dels seixanta i setanta, se suggereix una imatge de debilitat femenina,
asexuada d'una extrema primor que s'imposa de seguida. Pel que fa als homes,
trobem des dels masculins i musculats amb cossos forts fins als ms fins, tipus Brad
Pitt.
Per anant ms enll, fins fa 80 anys, l'exuberncia de carns era la seva bellesa. I s
que la fertilitat anava associada a l'opulncia de les formes. Amplis ventres madurs
entre els segles XV i XVII; cares i espatlles arrodonides a principis del XIX; natges i
cuixes cada vegada ms generoses i cel.lultiques fins al XX.
La dieta i la primor comencen a ser motius de preocupaci femenina quan les dones
occidentals obtenen el vot. Encara que, durant els anys cinquanta, la dona pot seguir
gaudint de les seves corbes naturals, corbes naturals perqu la seva ment estava
ocupada dins de l'mbit domstic. Per quan la pres en qu s'havia convertit la seva
llar s abandonada, tamb conv abandonar el pes del cos.
La majoria de les models sn anorxiques. La model mitjana, la ballarina o l'actriu sn
ms primes que el 95% de la poblaci. El 75 % de les dones enquestades entre 18 i
35 anys es consideren grasses, mentre que noms el 25 % podria qualificar-se
d'obeses des del punt de vista mdic. El que indica que el 45 % de les dones amb un
pes inferior al normal es consideren massa grasses. I si parlem de les adolescents, la
xifra creix. Entre 1970 i 1996, el nombre d'adolescents que es consideren massa
grasses havia augmentat del 50 al 80 %. El ms trist s que les entrevistades per la
revista Glamour prefereixen perdre de cinc a sis quilos en lloc d'assolir l'xit en el
treball o en l'amor.
84
Acceptaci del cos
Activitat 11: La indstria de la bellesa

En relaci amb la bellesa, s'ha creat una indstria que es manifesta en la moda del
vestuari, en la indstria cosmtica, en la cirurgia esttica, en el gimns, en la
diettica, en salons de bellesa, en mtodes d'aprimament, en les publicacions
especialitzades en els diferents mbits de la moda (roba, pentinat...) i fins i tot de les
joguines. Des que el 1959 Ruth Handler va fabricar la primera "Barbie", en el mn se
n'han venut ms de mil milions, o sigui, ms de mil milions de persones han observat,
pensat, jugat amb la Barbie, i possiblement un elevat percentatge d'aquestes
persones han volgut imitar la Barbie.
Si tenim en compte les proporcions en qu est feta la Barbie i les traslladem a les
d'una persona adulta, tindrem les segents mides: 1'77 d'alada, i 85, 45 i 77.
a) Relaciona el fenomen Barbie amb tota aquesta indstria. Quina funci t aquesta
nina?
b) Avui Lara Croft, l'herona del videojoc Tomb raider, s un nou model de la Barbie.
Busca'n informaci i reflexiona quina pot ser la seva funci social.
c) Quines poden ser les conseqncies negatives i positives de les atencions al cos?
5.2.1. Els prototips d'imatge: diferents en homes i dones

- Hi ha un prototip d'imatge viril revestida d'una musculatura desenvolupada, un pas
ferm, una expressi seriosa i moltes vegades dura, i una actitud seductora i distant
alhora. La illusi que es transmet s que aquesta imatge proporciona una porta
oberta per a aconseguir un poder ms gran, control i xit en el mn pblic i privat.
Si suposadament aquest tipus de cos condueix al triomf, els homes baixos,
esqueltics, calbs o sensibles pateixen complexos d'inferioritat.
- L'atractiu femen s'associa a l'esveltesa i la conseqncia d'aix sn trastorns
com l'anorxia (deixar de menjar) i la bulmia (menjar compulsivament i vomitar a
continuaci).
5.2.2. La bellesa s noms visual?
La vista s el sentit monopolitzat per la publicitat, i a ms es pot manipular fcilment.
La bellesa publicitria descarta l'olor, el ritme, la qumica, la textura, el moviment, la
naturalitat... Se li escapa l'interior de la persona, la manera de ser, d'expressar els
sentiments, de viure, la capacitat d'estimar, de compartir... molt ms permanents en el
temps. Si ens abandonem a la percepci visual respecte a la nostra bellesa, ens
deixem sotmetre a uns gustos i unes modes passatgeres, quedant desprotegida la
nostra autoestima.
Activitat 12: La casa bonica

Si us he explicat aquests detalls sobre lasteroide B 612 i si us nhe confiat el
85
nombre, s per culpa de les persones grans. A les persones grans els agraden les
xifres. Quan els parleu dun amic nou, no us demanen mai les coses essencials. No
us diuen mai: Com s la seva veu? Quins jocs prefereix? Fa col.lecci de
Acceptaci del cos
Text citat 42
Text adaptat43
Activitat 13: Histria del mirall
Avui en dia, el mirall s'ha convertit en un objecte quotidi i omnipresent: rebedors,
habitacions de bany, botigues, gimnasos, estoigs de maquillatge, retrovisors del
cotxe... Al llarg del dia la nostra imatge s tornada dotzena de vegades al dia. No
sempre ha sigut aix: fins el segle XVII els miralls eren objectes escassos. La Sala
dels Miralls del Palau de Versalles del rei Llus XIV era, en aquells temps, un
excepcional signe de poder i riquesa, molt adequat per l'ostentaci de
l'extraordinria autoestima del rei. Per la seva extensi a la resta de sectors
socials no va arribar fins al segle XIX. Des d'aleshores, el mirall s'ha convertit en un
objecte familiar i ntim. I aix ha suposat una invasi de la nostra imatge, fent-se
ms extensiva encara amb la fotografia i el vdeo.
a) Quina repercussi pot tenir aquest fet en relaci amb la imatge del cos de les
persones?
b) Recorda el conte de Blancaneus i el personatge de la madrastra mirant-se al
mirall. El nostre mirall no ens parla per, qu ens diu la nostra ment quan ens
veiem reflectits en ell? Escriu quins sentiments i pensaments et venen sovint quan
et mires al mirall.
5.2.3. La bellesa ideal s ideal perqu no existeix

Fixem-nos que noms en desitjar quelcom la nostra ment, s'inquieta i aix ens provoca
malestar. La indstria comercial s'encarrega d'introduir-nos aquest desig fent-nos
creure que no podrem sentir-nos satisfets fins que l'hgim satisfet. Est clar que
noms podem desitjar el que no tenim, ja sigui un cos prim o una casa amb espais
amplis. Fulleja una revista de decoraci i, excepte els articles que intenten resoldre les
necessitats dels espais ja disponibles, moltes presenten cases luxoses i amb espais
extensos. Pot la majoria de la gent -concentrada a les grans ciutats- aspirar a una casa
86
Acceptaci del cos
aix? La resposta s que no. El mateix passa amb el cos. Es tracta de voler assolir un
ideal, que entre daltres coses, per acostar-nos-hi ens far deixar diners en cosmtics,
cirurgies... D'aix es tracta, que gastem...
Pot ser que l'ideal -sigui de la mena que sigui- ens prepari una trampa? Tot i aix pot
ser sa aspirar a ell. Quina s la diferncia entre un ideal normal i un de patolgic?
IDEAL "NORMAL"
Desitjo ...
Assolir l'ideal: estaria b assolir-lo,
per no ho resoldria tot.
Possibilitat d'assolir l'objectiu de
manera parcial: puc obtenir part del
que desitjo
Si l'ideal no s'assoleix: decepci, per
l'autoestima es recupera.
IDEAL "PATOLGIC"
Tinc ...
Assolir l'ideal: quan l'hagi assolit tot ser
meravells.
Tot o res:
he d'assolir tot el que desitjo.
Si l'ideal no s'assoleix: depressi i ferides
que tarden a curar-se per l'autoestima.
Taula adaptada44
Activitat 14: L'ideal, una trampa?

En qu consisteix l'ideal de perfecci? En exigir la perfecci, en buscar-la on no hi
s i no perdonar-se ser com s's. O b, en l'acceptaci del que som i com som?
Reflexiona-hi i escriu qu en penses.
La bellesa, com a ideal, sempre busca el que no t. Per exemple, en les tribus
africanes, on les persones tenen els cossos prims, els homes senten gust per les
natges grans i grasses de les dones. El mateix passava amb els homes del paleoltic;
en canvi, en el mn occidental i opulent, es valora l'esveltesa.
6. CONCLUSIONS
-
Si deixem d'obsessionar-nos per la nostra aparena, si deixem de jutjar-nos a llum

d'estereotips i prioritzem la nostra manera de ser a qu ens aprovin pel nostre
aspecte, guanyarem en confiana, en personalitat, i disposarem de ms temps per
gaudir de nosaltres mateixos.
Si som capaos d'optimitzar tots els nostres recursos i les nostres habilitats i
comencem a observar-nos amb una mirada positiva, haurem donat un pas de
gegant a l'hora de millorar la nostra salut i el nostre benestar personal.
Podem viure b amb el nostre cos si aprenem a conixer-lo, voler-lo, tenir-ne cura
dell i respectar-lo tal i com s.
Conclusi 1: el sentis com el sentis i el vegis com el vegis, la qesti s que no podem
tornar el cos. Ell et correspondr mentre visquis. Pots odiar-lo o estimar-lo, pots
rebutjar-lo o acceptar-lo, per ser teu mentre visquis sobre la Terra. T'hi pots barallar
o aliar. Podem prendre'l com un guia inseparable o com una creu. Hi sortirem
guanyant si fem les paus amb ell.
Conclusi 2: de les relacions amb el teu cos en depn la qualitat de la teva experincia
vital.
87
Acceptaci del cos
El cos s un dels mestres ms savis i millor preparats per ensenyar-nos les llions.
Quines llions creus que t'exigeix aprendre, donat que et pertany des del primer al
fins a l'ltim?
7. UNA NOTA D'HUMOR45

Vint respostes lcides a comentaris negatius:
-
A rgim jo? Desprs del franquista, no en provo cap ms (Cristina Almeida)

"No estic grassa, el que passa s que el meu cor s com una casa d'hostes i
necessita espai perqu sempre est ple".
"No sc un nyicris ni un escanyolit, ser que la teva mirada s massa estreta".
"Calb? No, estic allisant el meu front per entrar sense tanta resistncia en el mn
dels cels".
"Tinc tanta alegria posada en el cos, que no em cap en una talla 38". (Cristina
Almeida).
"s fantstic tenir els peus aix, perqu d'aquesta manera no necessito comprarme aletes per capbussar".
"Porto aquestes ulleres perqu amb la quantitat de coses interessants que hi ha
per aprendre, no em vull perdre res".
"No et preocupis, que pel que m'ests dient millor no estar a la teva alada".
"No, no s calvcie, s que tinc moltes coses al cap i necessito la ment aclarida".
"Tinc aquestes mans de tant amassar sentiments i donar-los la millor forma
possible per poder regalar-los a qui se'ls mereix".
"Operar-me? No, perqu no s si dem o l'altre em sorgir una aventura
meravellosa i no voldria est convalescent".
"Ja, per amb aquests pits s molt difcil que m'enfonsi, a ms, aix em canso
menys a l'aigua quan no nedo".
"Que tinc pot pit?, doncs els homes en teniu molt menys que jo i no us implanteu
silicona".
"Amb aquestes orelles no noms sento, sin que escolto tot all que m'interessa
de veritat".
"Tu no saps els diners que m'estalvio a l'hivern amb aquests quilos d'abric natural
que porto a sobre".
"Clar que sc petiteta, per aix em permet escapolir-me de les companyies
desagradables".
"No s que sigui molt prim, s que de petit em vaig acostumar a amagar-me
darrera dels fanals".
"Si la teva mirada no m'abasta d'una sola vegada, ser perqu ets una mica estret
de mires".
"No et confonguis, s que la meva cara s una superfcie lunar i encara est per
descobrir."
8. SABIES QUE...?46
Si els maniqus de les botigues fossin dones reals, serien massa primes per
menstruar?
Hi ha tres mil milions de dones que NO tenen cos de supermodels, i noms vuit
milions que s el tenen? Marilyn Monroe feia servir la talla 44 espanyola i els
portava bojos a tots! Qui es va fixar en la talla? Menys mal! s la dona ms
sensual de tots els temps.
88
Acceptaci del cos
Si la Barbie fos una dona real, les seves proporcions l'obligarien a caminar a quatre
grapes i les seves cames no podrien aguantar-la dreta.
La mitjana de pes de les dones s d'uns seixanta-cinc quilograms i la talla mitjana
est entre una 42 i una 44.
Una de cada quatre dones en edat universitria pateix desordres d'alimentaci.
Les models de les revistes estan retocades, NO sn perfectes!
Un estudi psicolgic va mostrar, el 1995, que el fet de contemplar una revista de
modes durant tres minuts causava depressi, vergonya i culpa al 70% de les
dones.
Les models de fa vint anys pesaven el 8% menys que les dones comunes. Les
d'avui en dia pesen un 23% menys.
La bellesa d'una dona no est en la seva figura, ni en el seu pentinat. La bellesa
d'una dona ha de brollar dels seus ulls, perqu ells sn les finestres de la seva
nima, el lloc on roman l'amor.
La bellesa d'una dona no est en les seves faccions, sin que s el reflex de la
bellesa vertadera de la seva nima. s l'atenci amorosa que dna, la passi que
mostra. La bellesa d'una dona noms es desenvolupa amb el pas dels anys.
SOMRIEU I SIGUEU FELICES!
UNA DONA POT SER MOLT SENSUAL I BELLA
SI S'HO PROPOSA,
SI HO VIU,
SI HO SENT...
NO IMPORTA SI S PRIMA O GRASSA,
MORENA O ROSSA...
S QESTI DE VIURE-HO...
DE GAUDIR DE SER ELLA MATEIXA
Activitat 15: Fes-ho saber!

Copia o escaneja i guarda els apartats Una nota dhumor i Sabies que...? i envials
a cinc dones fenomenals, i a homes que tinguin al seu costat una dona fenomenal.
Pots fer-ho avui mateix o esperar el mes de mar -el mes de la dona-.
Si ho fas, quelcom molt bo passar... Alimentars l'autoestima de moltes dones!
89
Acceptaci de la vida
CONTE 1: BONA/MALA SORT

Aquesta s la histria dun ramader, que vivia en una masia, i que un bon dia la seva
vaca se li va escapar de la devesa. Quan comenava a buscar-la, es va trobar amb el
seu ve, qui li va preguntar a on anava. Quan es va assabentar que havia perdut la
vaca, el ve va moure el cap i va comentar:
- Quina mala sort!
- Bona sort, mala sort, qui ho sap? va replicar el ramader i va continuar la seva
recerca-.
Ms enll de les terres conreades, en un tur, va trobar la seva vaca pasturant al
costat dun forms cavall; quan condua la vaca cap a casa seva, el cavall el va seguir.
Al mat segent, el ve va tornar-hi per preguntar-li si havia trobat la vaca. La va veure
pasturant al costant dun forms cavall, i li va preguntar al ramader qu havia passat.
En assabentar-se que el cavall havia seguit la vaca cap a la casa, va exclamar:
- Quina bona sort!
- Bona sort, mala sort, qui ho sap? va replicar el ramader. I va continuar la seva feina.
Al dia segent va arribar el seu fill dun perms de la mili. Immediatament va intentar
muntar el cavall, per aquest el va tirar a terra i el noi es va trencar una cama. Quan el
ve va passar en direcci al mercat, va veure al jove assentat en el porxo, amb la cama
immobilitzada i enverinada, mentre el seu pare treballava a lhort. Aleshores, va
preguntar qu havia passat i, quan ho va saber, va moure el cap, dient:
- Quina mala sort!
- Bona sort, mala sort, qui ho sap? va contestar el ramader, sense deixar laixada.
Al dia segent, va aparixer lescamot a recollir el noi per reincorporar-se a lexrcit.
Per de la nit al dia, havia esclatat una guerra i el seu pas entrava en guerra. Quan el
fill no va poder incorporar-se a la unitat de lexrcit, el ve, des de laltre costat de la
tanca, va comentar al ramader que aix no corria perill de perdre el seu fill a la guerra.
- Quina bona sort! va exclamar.
- Bona sort, mala sort, qui sap? va contestar el ramader. I va seguir llaurant-.
Aquella nit el ramader i el seu fill es van assentar a sopar; desprs dalgunes
queixalades al menjar hi havia gana!-, el fill es va ofegar amb un os de pollastre i va
morir. A lenterrament, el ve va posar la m a lespatlla del ramader i va dir amb
tristesa:
- Quina mala sort!
- Bona sort, mala sort, qui ho sap? va contestar el ramader, que va deixar un ram de
flors al costat del fretre.
Aquesta mateixa setmana el ve va passar per informar al ramader que tot lescamot
del seu fill havia sigut afusellat.
- Almenys el teu fill ha mort al teu costat. Quina bona sort va comentar el ve.
- Bona sort, mala sort, qui ho sap? va replicar el ramader.
I sen va anar cap al mercat.
Parbola xinesa47
90
0. Qu et suggereix?
1. Sobre la parbola:
a) Davant de les adversitats, el ramader es deixa endur per les emocions? Per
qu? Hi ha experincies negatives i positives pel ramader?
b) Quina diferncia trobes entre la manera dagafar-se la vida el ramader i el
seu ve?
c) Si tot aix li hagus passat al fill del ve, com creus que sho hauria agafat?
Amb indignaci/alegria o amb serenitat? Per qu?
d) Quin s lensenyament moral daquesta parbola xinesa?
a) Com tendeixes a reaccionar tu davant de les circumstncies de la vida: com
el ramader o com el seu ve? Per qu?
b) Sovint, davant duna desgrcia o un contratemps, ens venen pensaments
irracionals. Els trets que els caracteritzen sn:
Radicalitzaci: les coses sn blanques o negres.
Generalitzaci: sutilitzen expressions com sempre, tothom.
Catastrofisme: veure-ho tot com terrible, trgic, fracs, etc.
Distorsi de la realitat exagerada.
Poc cientfic, injustificat, confs.
Idealitzaci exagerada, romanticisme, situacions impossibles.
Molt exigent i obsessiu
Analitza en quin daquests trets o punts tendeixes a caure davant duna
dificultat. Recorda'n alguna o b digues a quin punt tendiries si fossis el ramader.
1. APRENDRE DE LES EXPERINCIES

Al llarg del conte els canvis es van succeint un darrera l'altre. Els canvis formen part de
la vida. Segurament que tu tamb n'has experimentat: naixement d'un germ, canvi de
domicili, prdua de treball o canvi de treball d'algun familiar... Aquestes experincies
es poden ser viscudes de diferent manera: positiva, negativa, angoixant, divertida, com
un repte...
Cap beb aprn a caminar sense caure, ni a parlar sense dificultats per fer-se
entendre. Si pogussim evitar totes les patacades que condueixen a un nen al domini
final del moviment, o estalviar-li caure en errades de pronunciaci per les quals passa
abans no arriba a manejar el llenguatge, ni aprendria a caminar ni a parlar mai. Els
nens poden acceptar millor el fracs que els hi produeixen les seves prpies
limitacions que la frustraci experimentada quan no sels permet enfrontar aquests
lmits i superar-los.
91
92
93
Activitat 1: Les teves experncies

a) Recorda qu hi portes dins la teva motxilla del passat i treu-ne alguna experincia
viscuda: un moment de crisi, per exemple, una malaltia teva o dalgun teu familiar, la
separaci dels teus pares, la prdua duna amistat, canvi d'escola o de poblaci... Anotales en la taula segent i qualifica-les amb un adjectiu.
EXPERINCIA
ADJECTIU
b) Un cop omplerta la taula es posen en com les experincies, que moltes vegades
seran compartides pel altres membres del grup.
c) En un aula neta d'obstacles, amb un espai ampli, es far una divisi imaginria en dos
bndols (podem ajudar-nos d'una cinta, cordill o marca al terra): el de les experincies
negatives -per ex., a l'esquerra- i el de les positives -a la dreta.
Treballarem amb una primera experincia, per exemple, canvi de centre educatiu, i els
alumnes s'aniran collocant en un bndol o un altre segons si la van viure d'una manera
positiva o negativa.
d) Un cop situats, cada persona manifesta amb quins sentiments va viure aquella
experincia. La resta de membres escolten atentament i amb respecte la seva
experincia particular.
e) Fem el mateix procediment amb altres experincies que hagin quedat reflectides en
les taules dels participants, de manera que la gent s'anir desplaant d'un costat a l'altre
segons vagi vivint l'experincia.
d) Un cop tothom hagi exposat alguna experincia seva, es debat amb tot el grup les
coincidncies o b les diferents maneres de viure una experincia semblant. I finalment,
s'intenta treure conclusions i llions de l'anlisi i reflexi d'aquestes experincies.

a) Comenta qu entens daquesta frase feta:
No hay mal que por bien no venga.
b) I aquest consell del rei Salom, qu et suggereix?:
Amb tots els teus guanys, guanya enteniment.
c) Comenta la cita segent de Thomas Edison:
La nostra gran debilitat s sempre la resignaci. L'nic cam cert per arribar a
l'xit s tornar a intentar-ho una altra vegada.
94
CONTE 2: NEN PESSIMISTA/NEN OPTIMISTA48

Aquest conte va de dos nens, un optimista, i laltre, pessimista.
Alg porta el pessimista a una habitaci cmoda amb meravelloses joguines de tota
classe, per quan es troba a dins el nen s'asseu al costat de la porta i comena a
somicar. Al cap duna estona, el treuen de lhabitaci i li pregunten per qu se sentia
tan desgraciat.
- Primer, no sabia per quina decidir-me. Havia de ser una que m'agrads molt, i havia
descollir molt b: la que ms magrads. I desprs, estava segur que, quan escolls
una joguina, sem trencaria va respondre angoixat.
Mentrestant, al petit optimista se lha portat a una habitaci plena de fems, i all est
encara, cantant una can de cowboys, mentre excava molt content. Finalment, quan
se'l fa sortir, mou el cap i continua cavant.
- Estic segur que, amb tant de fems diu de manera entusiasta- hi ha dhaver un poni!

1. Sobre el conte:
a) Escriu amb les teves paraules lensenyament d'aquest conte.
b) A qui li ser ms fcil estar satisfet, qui t molt o qui gaudeix amb poc?
Respon raonadament.
a) Sovint tu actues com el pessimista o com l'optimista?
b) Tha passat mai que alguna experincia que inicialment havies considerat
una desgrcia, ha contribut a fer de tu una persona ms madura o responsable?
Comenta-ho.
c) Busca alguna dificultat actual amb qu et trobis. Si ms aviat tendeixes a
ser pessimista, intenta trobar-hi el poni. Pots creure en el do amagat d'all que
aparentment ens sembla "merda"? Es tracta de fer intent deixamplar amb
perspectiva, quelcom que ara et sembla una dificultat i que a la llarga el pugui
resultar avantatjs. Busca-ho!
d) Comenta i reflexiona sobre el segent enunciat:
- Sha dit que un optimista s un pessimista mal informat. Per tenim ms
raons per ser optimistes que per no ser-ho.
2. LA VIDA COM UNA BATALLA

Si ens prenem la vida com una competici, ens semblar que noms hi ha dos
bndols: el dels perdedors i el dels guanyadors. La nostra por a perdre aquesta batalla
ens fa poc arriscats i poc compromesos amb la vida. La illusi qu s possible
fracassar ens fa aparixer la por. I aquesta por al fracs actua com una llosa que resta
valor a les persones i a les nostres accions.
Vista des d'aquesta perspectiva, veiem el ve com un competidor, com un contrincant
que ens fa nosa. Fem de l'altre un problema. Ens comparem amb ell i pensem que si
ell est b nosaltres estarem malament.
95
Activitat 3: Fer el cim

"Continues pujant les muntanyes. I cada vegada que t'aproximes al cim, extenuat,
penses que s l'ltima vegada. I quan arribes, desprs d'haver-se calmat la teva
excitaci, quedes insatisfet. Quan ms es dissipa el cansament, ms creix la
insatisfacci, contemples la serralada que ondula fins a perdre's de vista i el desig
d'escalar torna a vncer-te. Les muntanyes que ja has pujat ja no presenten cap
inters, perqu ests convenut que ms enll s'amaguen noves curiositats que
encara desconeixes. Per quan arribes al cim, no descobreixes cap d'aquestes
meravelles, noms el vent solitari".
0. A partir del text:
a) Mentre veiem el cim per fer estem motivats, per qu passa quan ja hem assolit
el cim? Hi ha buit o satisfacci? (Si t's ms fcil respondre canviant la paraula
"cim" per la d'"xit", fes-ho.)
b) Quan es pren la vida d'aquesta manera s'acaba la competici en un moment
donat o b sempre hi ha un motiu o altre per competir i una persona o altra amb qui
competir?
1. Ms enll del text:
a) Reescriu el text canviant els significats de:
"Muntanya": repte acadmic d'aprovar una assignatura.
"Arribar al cim": haver aprovat l'ESO.
b) Fes un comentari del text donant-li aquest nou sentit.
c) Enumera les dificultats ms importants per assolir el teu cim: aprovar l'ESO. Cal
fer-ho des de diferents facetes: acadmica (dificultats que has tingut amb alguna
assignatura en concret), social (la teva relaci amb els altres), emocional (com
reacciones davant d'una adversitat), valors (all que crec que s ms important per
a tu).
Activitat i text adaptat49
CONTE 3: EL PAS DE LES CULLERES LLARGUES

Aquell home havia viatjat molt. Al llarg de la seva vida, havia visitat cents de pasos
reals i imaginaris...
Un dels viatges que ms recordava era la seva curta visita al Pas de les Culleres
Llargues. Havia arribat a la frontera per casualitat: en el cam dUvilndia a Paras, hi
havia un petit desviament cap a lesmentat pas. Com que li agradava explorar, es va
decidir per aquest cam. La sinuosa carretera acabava en una enorme casa allada. En
acostar-se, va adonar-sen que la mansi semblava dividida en dos pavellons: una ala
oest i una ala est. Va aparcar el seu cotxe i es va acostar a la casa. En una porta, un
cartell anunciava:
PAS DE LES CULLERES LLARGUES
AQUEST PETIT PAS CONSTA NOMS DE DUES HABITACIONS,
ANOMENADES NEGRA I BLANCA. PER RECRRER-LO, HA
DAVANAR PER UN PASSADS FINS ON ES DIVIDEIX I GIRAR A LA
96
DRETA SI VOL VISITAR LHABITACI NEGRA O A LESQUERRA SI EL

QUE VOL S CONIXER LHABITACI BLANCA.
Lhome va avanar pel passads i latzar el va fer girar primer a la dreta. Un nou
corredor duns cinquanta metres de llarg acabava en una enorme porta. Noms de fer
les primeres passes, va comenar a escoltar els ais i els gemecs que provenien de
lhabitaci negra.
Per un moment, les exclamacions de dolor i sofriment el van fer dubtar, per va decidir
seguir endavant. Va arribar a la porta, la va obrir i va entrar.
Assentats al voltant duna enorme taula hi havien cents de persones. En el centre de la
taula hi havien els menjars ms exquisits que es podem imaginar i, encara que tots
tenien una cullera amb la qual arribar al plat central, sestaven morint de gana! El motiu
era que les culleres eren el doble de llargues que els seus braos i estaven fixades a
les seves mans. Daquesta manera, tots podien servir-se, per ning podia portar-se
laliment a la boca.
La situaci era desesperant i els crits tan esgarrifosos, que lhome va donar mitja volta
i va sortir fugint de lhabitaci.
Va tornar a la sala central i va agafar el passads de lesquerra, que conduia a
lhabitaci blanca. Un corredor exactament igual que lanterior acabava en una porta
semblant. Lnica diferncia era que, pel cam, no se sentien queixes ni lamentacions.
En arribar a la porta, lexplorador va girar la maneta de la porta i va entrar a lhabitaci.
Una centena de persones es trobaven tamb assentades al voltant duna taula igual a
la de lhabitaci negra. Tamb en el centre es veien plats exquisits, i totes les persones
portaven una llarga cullera fixada a la seva m.
Per all ning es queixava ni es lamentava. Ning es moria de gana perqu tots es
donaven de menjar els uns als altres!
Lhome va somriure, va donar mitja volta i va sortir de lhabitaci blanca. Quan va
sentir el clic de la porta que es tancava es va trobar de sobte, misteriosament, en el
seu propi cotxe, conduint de cam cap a Paras.
Conte dorigen xins50

1. Sobre el conte:
a) Quina actitud defensa aquest conte? Solidaritat i cooperaci o b egoisme? Per
qu? Et sembla raonable? Per qu?
b) A lhabitaci negra cadasc es mou pels seus interessos. A on condueix aquesta
actitud? Descriu-la.
c) L'inters col.lectiu ha d'excloure forosament el propi? Qu et sembla? Es poden
compaginar tots dos?
d) Qu sens ensenya sovint a la nostra societat: cooperar o competir?
e) La comparaci s una actitud que ens porta a la competici. Intenta explicar el
perqu.
f) Quina podria ser lactitud contrria que ens pot ajudar a evitar la competici entre
nosaltres. Explica-la.
a) Qu tendeixes a fer ms en les relacions entre la gent que conviu amb tu (poden
ser germans, companys de classe, amics...): a cooperar o a competir?
b) Com te sents millor tu: cooperant o competint? Per qu?
c) Qu has vist fer ms a casa teva, a lescola...? Comenta-ho.
97
1. LA VIDA COM UN JOC

Molt sovint s'ha comparat la vida amb un joc. Per no en tenim ni les instruccions ni les
regles, ni en coneixem el sentit. Aix ens preguntem: "per qu estic aqu?", "per qu em
passa aix a mi?", "quina lli en puc treure?". Aquestes preguntes s'accentuen en
situacions vitals de crisis, moment en qu s'aprenen les llions ms difcils d'aquesta
gran Universitat: la Vida. Per aix podrem deduir que la vida s un aprenentatge.
2. LA VIDA COM UN APRENENTATGE

La nostra millor escola s la vida. En ella cada dia tenim ocasi d'aprendre noves
llions que sn niques i diferents per a cadasc. Normalment, de les etapes de la vida
ms difcils s d'on treiem ms aprenentatges. Per tant, no t'ajudar gens comparar-te
als altres. El teu cam ser particular i seguir-lo s el teu repte. Pots demanar ajuda,
acompanyar-te d'alg, per el cam noms el pots fer tu. Noms superes "l'examen" si
has aprs de veritat. Aqu, les "xuletes" no serveixen.
El dia que entenguis com funciona la dinmica del curs (la vida) ja no et sentirs
vctima dels teus suspesos (de les dificultats del dest, dels teus errors). Tu ets qui ha
escollit continuar aprenent.
Des d'aquesta perspectiva, la vida s lexperincia de compartir, de crixer, un
intercanvi de donar i rebre. I les dificultats en les relacions sn l'oportunitat per
aprendre i corregir maneres de fer equivocades.
Activitat 4: Les teves assignatures pendents de la vida

1.- Escriu quines sn les teves assignatures pendents de la vida, all que no se't dna
b, per exemple, portar-me b amb el meu germ:
- __________________________________________________________________
- __________________________________________________________________
- __________________________________________________________________
2.- A qu atribueixes el teu susps en aquesta assignatura? El ms fcil s fixar-se en
l'altre, per ara no ens interessa. Ell ja t la seva assignatura. Qu fas tu per continuar
suspenent-la?:
- __________________________________________________________________
- __________________________________________________________________
- __________________________________________________________________
Podem trobar-nos en moments al llarg de la vida en qu ens plantegem preguntes,

dubtes i ens pensem que necessitem trobar la resposta fora. Per, de fet, no hi ha cap
font de saviesa externa que ens pugui contestar les nostres preguntes ntimes. En el
nostre interior, ja sabem tot all que necessitem saber. Tot el que necessitem s mirar,
escoltar i confiar en nosaltres. Tenim una saviesa interior, diguem-li intuci o veu
interior, que ens transmet missatges i ens indica el nostre cam. Encara que no li fem
cas, ella roman sempre amb nosaltres, no desapareix. Hi ha una dita en castell que
diu: Aquello a lo que te resistes, persiste. I aix mateix passa amb aquest tipus de
missatges intutius. Per ms que volem no fer cas o amagar la nostra veritat, ella
romandr i es far notar. I com menys cas li fem, ms probabilitat tenim que sigui es
98
manifesti de manera negativa, a travs de malalties, depressions, conductes

addictives.
No resulta fcil prescindir dels consells del nostre guia interior, que ens dna la
informaci sobre all que realment necessitem i que est d'acord amb els nostres
sentiments. Encara que sovint, la nostra xerrameca mental els ofega.
Activitat 5: Fas cas a la teva veu interior?

En Llus s un perruquer que d'uns anys cap aqu est descontent amb la seva feina.
Est tip d'"arreglar" i no poder fer res ms per ajudar, sobretot a les dones, a posarse maques des de dintre. S'adona que a les dones els ajuda bastant anar-se a posar
maques a la perruqueria per alliberar-se dels seus problemes quotidians, per veu
que aix no t continutat. Cada setmana tornen a anar-hi fetes un nyap.
Econmicament, el negoci li va b, per aix no s suficient per a ell. Fa un any li va
comenar a sortir una allrgia als xamps, suavitzants i laques pels cabells. Sentia
de tant en tant, una ordre interior estranya que li deia que deixs aquest negoci i
comencs a estudiar medicina per convertir-se en psiquiatre. Aix l'incomodava. Era
un plantejament de vida totalment diferent a l'actual!
1. Creus que l'allrgia d'en Llus s casual? Per qu?
2. Suposem que en Llus continua amb la seva feina habitual; qu s possible que li
passi?
3. T'ha parlat en alguna ocasi alguna veu interior? Descriu en quina situaci.
4. Li vas fer cas? Et va resultar? Per qu?
4.1. Actituds per aprendre en aquesta escola
No aprenem grcies a l'escola, sin grcies a la vida

(Luci Anneu Sneca)
Per aprendre de la vida i per estar en contacte amb un mateix i en harmonia amb la
vida cal aprendre una srie de llions com la receptivitat, el coratge, la justcia, la
confiana, la inspiraci, la fe... Cadascuna delles la treballarem tot seguit.
4.1.1. Lli n 1: RECEPTIVITAT I ATENCI
Hi ha llions difcils, per noms les aprens si ests obert a elles. La receptivitat s la
capacitat de contemplar les experincies com a regals, com a oportunitats, com a
guies cap al descobriment del teu propsit vital, com a reptes que et demanen treure
recursos que desconeixes de tu. El contrari d'aquesta capacitat s la resistncia, el no
voler passar per una assignatura, rebellar-se contra una situaci, enfurismar-nos o
amargar-nos. Tot aix ens priva de la nostra evoluci personal.
Com evitar la resistncia i estar oberts a les noves llions:
99
1.- Reconixer el sentiment de resistncia manifestat corporalment o b

mentalment amb pensaments de la forma: "Per qu m'ha de passar a mi?", "no
m'interessa".
2.- Ser conscient de la possibilitat d'escollir l'actitud: puc oposar-me a la situaci
que se'm presenta i sentir-me malament, o b puc aprendre la lli que se
m'ofereix. Jo sc en ltim terme qui escull com enfrontar-se als reptes de la vida.
3.- Acceptar conscientment aprendre i abandonar la resistncia, perqu sin tindr
pendent una lli ms. En canvi, si accepto aprendre les ensenyances que
m'ofereix la vida, madurar com a persona.
Activitat 6: Responsabilitzant-te de la teva vida

Per ajudar-te a fer-te responsable d'all que et passa i per comenar a veure que la
vida no s quelcom que et passi sin que tu l'esculls, no valen les excuses. Per aix
cal fer-se conscient de les tries i de les excuses.
1.- Pensa i escriu quines llions et resisteixes a aprendre, per exemple:
- Que el professor no em t mania.
- Que no sc "gafe" i tinc molt mala sort amb tot.
- Que segueixo la corrent.
- _________________________________________________________________
- _________________________________________________________________
2.- Aquestes sn algunes. Assenyala-les amb una creu si s el teu cas i afegeix-n'hi
d'altres:
- _________________________________________________________________
- _________________________________________________________________
- _________________________________________________________________
- _________________________________________________________________
3.- Com et pot ajudar d'ara endavant el fet d'abandonar aquesta manera de pensar
irresponsable i reconixer que aix no et condua enlloc? Concreta en cadascuna del
casos.

Comenta les citacions:
- L'home savi crea ms oportunitats que les que troba. (Francis Bacon)
- Noms l'experincia personal prpia i personal fa l'home savi. (Sigmund Freud)
- Els grans coneixements engendren els grans dubtes. (Aristtil)
- La conscincia no s altra cosa que el fet dadonar-se, la sntesis de totes les coses
a qu prestem atenci. (Deepak Chopra)
100
CONTE 4: LHOME RELIGIS

Hi havia un home molt religis que tenia una fe incommovible en Du. Cada dia resava
i tenia el convenciment que si alguna vegada li passava alguna cosa, el Senyor no el
deixaria i es faria crrec d'ell.
Un dia va comenar a ploure. El poble en qu vivia aquest home es va inundar i tot el
mn va crrer a fugir. Algunes persones passaven en cotxe per davant de casa seva i
l'invitaven a anar-se'n amb ells a un lloc ms segur. Per ell responia:
- El Senyor em salvar.
Va continuar plovent, fins que les aiges van pujar tant de nivell que l'home va
necessitar pujar al segon pis de la seva casa per no mullar-se. Va passar un bot per
davant de casa seva i els ocupants li van demanar que pugs amb ells per a anar a un
lloc ms segur. I va tornar a respondre:
- Us ho agraeixo molt, per el Senyor em salvar.
Aviat l'home es va veure forat a pujar a la teulada per evitar la rpida crescuda de les
aiges. Un helicpter es va acostar fins a ell i el pilot va cridar:
- Li tirarem una corda i el pujarem.
Per tercera vegada, l'home va rebutjar-ho.
- Du t'ho pagui -li va dir al pilot-, per Ell em salvar. Dintre de poc, ja ho veurs, el
Senyor far quelcom i em salvar.
Al cap de pocs minuts l'aigua va pujar tant que l'home es va veure enmig de la riuada i
va afogar-se. Va anar al cel i quan Du estava revisant les entrades, es va sorprendre
al veure l'home religis.
- No et tocava estar aqu encara!, li va dir el Senyor.
L'home li va dir al Senyor:
- Jo creia en tu. Creia que tu em salvaries. Vaig esperar i esperar i tu no vas venir. Qu
va passar?
El senyor li va respondre:
- Et vaig enviar un cotxe, un bot i fins i tot un helicpter; qu ms voles?
Conte hind51
0. Qu et suggereix aquest conte hind?

1. Sobre el conte:
a) En qu consisteix ser religis segons el conte? Ho s realment el
protagonista de la histria? Per qu?
b) Quina s lensenyament del conte?
c) On est vertaderament el nostre de?
a) Ests receptiu als bns que tajuden a viure? I a les seves llions?
b) s aplicable aquesta histria a la teva vida?
c) On poses la teva esperana sense fonaments? En un futur? Comenta
qu posposes tu.
101
4.1.2. Lli n 2: CORATGE DE LELECCI

Consisteix a optar per una determinada acci, per traar el propi cam d'acord amb el
desig ms autntic. Tu decideixes sempre, tant si estudies com si no; ets tu qui pren la
determinaci. Les nostres eleccions procedeixen de les nostres entranyes, del nostre
vertader jo; en canvi, la decisi s d'origen mental i sospesa raonablement les
circumstncies. Contnuament estem escollint, en siguem o no conscients. No hi ha
accions neutres i cada elecci t les seves conseqncies. Podem escollir el nostre
cam o b podem allunyar-nos-en. Les accions pures (com passar l'estona amb una
persona estimada) t'orienten en el teu cam, mentre que les accions falses (estar amb
alg per obligaci, malgrat que no t'agradi) t'aparten d'ell. Les tries que tu facis des del
ms profund de tu et faran sentir b. Has de triar respectant la teva manera de ser, no
volent canviar-la. Som com som. Les altres tries que facis noms des de la ra no
t'ajudaran.
Activitat 8: Un exemple de tria des del cor

Agafem un cas real.
Una cantant d'pera que es deia Betty, va haver d'abandonar la seva professi
perqu havia patit un mal a les cordes vocals irreversible. Tenia dubtes sobre la
seva capacitat per trobar un nou treball. Intentant clarificar-se amb l'ajut d'una
psicloga, aquesta li pregunta quines preferncies i gustos tenia per a orientar-la.
Betty, desprs de pensar-s'ho, reconeix que hi ha quatre coses que li agrada fer
per damunt de les altres:
- Menjar.
- Anar de compres.
- Parlar francs.
- Anar a menjar a restaurants elegants.
Per segons Betty, aquests gustos i interessos personals no podien ser valuosos
per les altres persones, i estava segura que no li servirien per trobar una feina.
Per anava equivocada, perqu seguint el consell de la seva psicloga va decidir
buscar un treball que s'acomods a als seus interessos, en lloc d'un treball
"raonable".
La feina que va trobar consistia en ser relacions pbliques d'una botiga molt
elegant. La seva primera tasca va ser entretenir als executius d'una firma francesa
de moda acompanyant-los a un restaurant de luxe.
1.- Qu en penses d'aquest cas?
2.- Busca a la teva memria quelcom que has fet per fora perqu semblava
raonable i quelcom que has escollit fer perqu ho senties. Desprs compara'n
enlsresultats. Com et vas sentir quan vas prendre aquestes determinacions? Com
et sents ara quan els recordes?
3.- Recorda el sentiment bo que conserves d'aquella teva elecci sentida des de
les entranyes. T'ajudar a fer cam.
2.1.3. Lli n 3: JUSTCIA
102
Tenim l'expectativa que la vida sigui equitativa per uns i per daltres. El mateix ens
passa amb els estudis. Exigim un tracte similar, just, per de fet, la vida no s justa:
uns tenen una vida ms difcil que d'altres, i no veiem que s'ho mereixin. Per aix
harem de parlar de justcia dins de la injustcia.
Si ens quedem enganxats a la injustcia de les circumstncies, ens passarem la vida
queixant-nos i comparant-nos amb els altres, i del que es tracta s de valorar la nostra
nica i especial singularitat. Si malem la vida perqu la considerem injusta, el que fem
s amargar-nos la vida i fer crixer el ressentiment. Se'ns demana que abandonem la
queixa i el "no s just".

Comenta el segent pensament annim:
- Jo plorava perqu no tenia sabates, fins que vaig veure a un home que no tenia
peus.
4.1.4. Llio n 4: AUTOCONFIANA I GRCIA

Cal tenir el convenciment que la vida ens dna el que ens conv, independentment del
lluny que aix ens sembli. Aquest estat de grcia permet rebre tot el que ens arriba
amb un "benvingut". Si analitzem aquesta paraula en castell: "bien-ven-ido", ens
adonarem que es rep b tant el que la vida ens dna i el que ens treu -ens sembli bo o
dolent-. Aquesta actitud es t quan s'eixampla la visi de la vida i es comprn i
s'accepta que l'univers sempre crea circumstncies que condueixen a cada persona
cap al seu vertader cam. Confia en la vida, fins i tot en els moments ms difcils,
confia en tu. Sigui difcil o fcil el cam de la vida, aquesta sempre ens dna el que ens
conv: llions exclusives per a cadasc que ens faran desenvolupar el que hi hagi de
bo en cadasc.
Aquesta actitud de fe s molt important i potser de les ms difcils. Per noms es
tracta que deixis fer "clic" dins teu per veure tota la realitat d'una altra manera ms
satisfactria.
Quan creiem en nosaltres mateixos i fem cas a la nostra veu i saviesa interior hem
aprs la lli de la confiana. Aquesta comporta l'harmonitzaci dels nostres cors amb
la nostra ment i ens proporciona benestar.
On hem deixat aquesta confiana que tenem amb nosaltres mateixos? L'educaci s
per naturalesa repressora. Comenant pels pares, que volen que fem les coses al seu
estil, i acabant per l'escola i els mitjans de comunicaci, que ens bombardegen des de
fora, hem optat per viure en pau amb el nostre entorn i a no confiar amb les nostres
directrius internes. Tanmateix, ens tornem dependents de l'opini dels altres i
insatisfets per no fer el qu ens diu el cor.
Podem comenar a confiar amb nosaltres comenant per missatges tan senzills com
truca a la teva mare, ves a fer un passeig al bosc... Recorda les ocasions passades en
qu confiar en la teva instuci et va ajudar.
Activitat 10: Un exemple de recuperaci de la confiana

L'Emlia de petita era una nena espontnia que expressava els seus sentiments,
103
per se la criticava per ser inadequats
a les situacions. Per exemple, quan va morir
la seva via, ella jugava en el jard, i el seu pare la va renyar dient-li que no era
apropiat riure en un dia com aquell. Ella va deixar de confiar en ella mateixa i
Activitat 11: Confiana en els propis dons

La Xnia era una noia amb un do per l'escriptura. Provenia d'una famlia acabalada i
el seu futur consistia a casar-se amb un home tan ric com ella, installar-se en una
mansi i dedicar-se a activitats afins al seu estatus, s a dir, voluntariat o recaptaci
de fons per obres de caritat, fins que tingus fills i es dediqus a ells. Per la Xnia
sabia que la seva passi per l'escriptura era un do div i que el seu vertader cam era
arribar a ser escriptora. La seva famlia es va horroritzar quan ella va dir-los que
pensava traslladar-se a Nova York per dedicar-se a la literatura.
La Xnia perseguia el seu somni. Es trobava amb altres escriptors novells amb qui
compartia les seves creacions i li va arribar feina sense esforar-se. Ella va ser fidel
al seu dest, tot i que aix li suposs suportar la decepci de la seva famlia i
abandonar un futur perfectament construt per ella. Se la veia feli. Irradiava llum, fet
propi de qui est d'acord amb el seu interior.
CONTINUA >>>
<<< CONTINUACI
1.- Com s'hagus sentit la Xnia si 104
no hagus fet el que sentia?
2.- Creus que hauria sigut una persona satisfeta, o b queixosa? Per qu?
3.- Quan el dia t's ms gratificant, quan t'aixeques des del primer moment posant-li
mala cara o quan comences per agrair el dia?

Comenta el segent pensament:
- Confia en tu mateix; tots els cors vibren al so d'aquesta corda metllica. (Ralph
Waldo Emerson)
4.1.4. Lli n 5: INSPIRACI

s aquell moment en qu tenim accs a les respostes de la nostra saviesa interior.
Estar en contacte amb la natura, dedicar-se a les arts, escoltar una pea musical
poden ser una font d'inspiraci que ens poden ajudar a estar en contacte amb el
nostre interior.
Activitat 13: Capsa de la inspiraci
La Laura s una dona que guarda una "capsa de la inspiraci" a l'armari de la seva
habitaci. En ella hi guarda cites escrites en tires de papers de colors i objectes que li
donen fora i l'estimulen. Hi cont reflexions de l'estil: "Qui sc jo? Segurament moltes
coses. Per totes es resumeixen en una: AMOR"; "Si de veritat vols aprendre, renuncia
a all que JA saps"; "Tu ets la font ms profunda". Tamb hi ha un poema que li va
regalar el seu xicot i actual marit i una flor que li va regalar el seu fill. Quan ella busca
alguna resposta per algun dels seus problemes o de les preguntes que se li plantegen
en la seva vida, agafa la seva caixa de la inspiraci i treu d'ella quelcom que l'ajudi a
entrar en contacte amb la seva prpia saviesa.
1. Qu hi posaries tu a la capsa?
2. En quins moments aniries a buscar-hi inspiraci? Concreta i posa'n exemples.
4.1.6. Lli n 6: FE
105
La fe actua com la llum en la foscor quan ens creiem sols enmig de les dificultats i del
mn. Consisteix a creure sense cap prova tangible que, encara que la veritat pugi
estar eclipsada a vegades, no desapareix per sempre; noms est adormida esperant
que tornem a entrar en contacte amb ella en el nostre interior.
Van tenir fe persones com en Joaquim, que tenia i dirigia una empresa de construcci
amb trenta homes i pateix les conseqncies de no ser pagat pels seus clients. La fe li
va donar forces per continuar endavant i treure la fora d'all on fos, fins i tot treballant
tot l'estiu per remuntar el daltabaix econmic de la seva empresa. Fe era tamb el que
tenia l'Anna Maria, una dona de trenta-nou anys, mare d'un fill adoptat, durant els anys
posteriors a la seva separaci. Fe tenia en Francesc per continuar la carrera fent
seguir la feina i la famlia i quan el ritme de treball se li feia insostenible.
La fe s com un salvavides en moments de crisi i en moments quasi de supervivncia.
Poden actuar com a salvavides persones que et coneixen autnticament i et recorden
la teva veritat i dall que ets capa; tamb objectes que actuen com a smbols i que
tamb et recorden qui ets i et connecten amb la teva font interior; o b fer activitats
que et fan estar amb tu: resar, respirar, llegir, passejar, meditar.
Activitat 14: El teu salvavides en moments baixos

Segurament, tu haurs experimentat tamb moments baixos i has necessitat "una
armilla salvavides".
a) Descriu i escriu qu s el que et serveix de salvavides davant de qualsevol
contratemps que intenta portar-te cap al fons. Ret a la memria aquesta ajuda
per recrrer-hi quan la necessitis perqu te sents extraviat i lluny de la teva veritat.
b) Comenteu-vos entre els companys de classe quins sn els vostres salvavides.
Potser donareu idees als vostres companys i ells us en donaran a vosaltres.

Comenta les citacions segents:
- Al final del tnel, noms hi ha un cam: la llum (Juan Manel Serrat)
- La fe s un regal de l'esperit que permet a l'nima romandre lligada al seu propi
desenvolupament. (Toms Moro)
- Si la fe no fos la primera de les virtuts, seria sempre el ms gran dels consols.
(Fernn Caballero)
- Noms la desgrcia pot obrir a l'home els ulls a la veritat. (Franois de Salignac
de La Mothe Fne
- El dubte s un dels noms de la intel.ligncia. (Jorge Luis Borges)
- Enmig de la nostra vida quotidiana, hem de trobar la saba que alimenti la nostra
nima creativa. (Sark)
106
RELAT 1: UN CREDO PER LES PERSONES QUE HEU PATIT52

Li vaig demanar forces a Du, per fer efectius els meus objectius.
I Ell em va debilitar
perqu aprengus humilment a obeir...
Li vaig demanar salut per poder fer grans coses.
I em va donar enfermetat i dolor
perqu les pogus fer millors...
Li vaig demanar riqueses per arribar a ser feli.
I em va otorgar la pobresa
perqu aprengus a ser savi...
Li vaig demanar el poder, per aix obtenir lelogi dels homes.
Em va concedir la debilitat
perqu arribs a necessitar-lo...
Li vaig demanar totes les coses, per poder gaudir de la vida.
Em va donar la vida
perqu pugus gaudir de totes les coses...
No vaig aconseguir res del que demanava...
per vaig obtenir tot el que havia esperat.
Malgrat jo mateix,
les meves inexpressades pregries foren escoltades.
Sc, entre els homes,
el ms ricament benet!
Aquest escrit redactat per un soldat desconegut est gravat en una placa de
bronze fixada a la paret dun hospital de rehabilitaci fsica on hi acudeixen
minusvlids en cadira de rodes.
0. Qu et suggereix aquest credo?
1. Sobre el relat:
a) Amb quines paradoxes juga lescriptor?
b) A part de la fe, hi ha una altra actitud: lhumilitat, que deixa que la vida li doni
el que ms li conv, no el que ella vol. Comenta-la.
c) Quines virtuts ha adquirit la persona que ho escriu, tot i les dificultats?
2. Ms enll:
a) Veus tu la necessitat i convenincia de tenir fe en moments crtics?
b) Et consideres confiat o et costa tenir fer en la vida? Per qu?
4.2. Laprenentatge no t fi
No hi ha cap aspecte de la vida que no contingui alguna lli. I mai podem dir que hem
acabat les llions. Som eterns estudiants de la lli de la vida. Quan hem acabat de
superar una lli, se'ns presenta una altra que ens completa l'anterior. I cada lli s
un nou repte. I com a ms reptes t'enfrontis, ms creixers en saviesa.
La nostra evoluci s interminable, i tamb el nostre potencial de creixement. I
juntament amb aix, que ens podria desanimar, cal saber que no tenim lmits. Pensar
que tenim unes fronteres que ens impedeixen arribar a ser el qu volem ser i volem fer
s una limitaci noms mental, no real. El ms important s creure que es pot, i
possibilitar totes les oportunitats per aconseguir qualsevol objectiu.
107
No hi ha res que no puguis fer, ser o tenir
Si et dius aquest missatge cada dia, tot i la dificultat del qu et proposis o la

impossibilitat que li vegis, veurs que el cam s'aplana. Si vols ser ms pacient, ms
tolerant, ms voluntaris, demana.
Activitat 16: Esperit de superaci

A en Xavier els metges li han diagnosticat un tumor maligne al cap. Li han dit que
s'havia d'operat per retirar-les i desprs fer un tractament de quimioterpia. Sap
que l'operaci i tot el procs de curaci s llarg i difcil, per confia en els metges i
t l'esperana que se'n sortir. Cada dia es desperta pensant que tot l'hi anir b.
1. Creus que aquesta actitud ajuda a la seva recuperaci? Per qu?
2. Inventa't i escriu com actuaria en Xavier si tingus una actitud totalment
contrria a aquesta. Com repercutiria aquesta en la seva recuperaci?
Un apunt real: quan es resa pels pacients, sense que ho spiguen ni ells ni els
metges que els atenen, la seva salut millora ms que la d'aquells pacients pels
quals no es resa (POSTMAN: El fi de l'educaci, p. 52, fent referncia a LARRY
DOSSY: Healing Words. HarperCollins, 1993).
Si aix s aix, tamb l'actitud d'un mateix en relaci amb la seva malaltia
milloraria el seu pronstic.
Posem un exemple de com l'aprenentatge s un continu. Quan ets fill, pots pensar que
els teus pares no han fet prou b el seu paper, per quan et toca a tu fer de pare,
canvies d'opini. Quan aconsegueixes saber en qu consisteix ser un bon pare, els
teus fills se'n van de casa i aleshores necessites aprendre la lli de la renncia.
Si, per exemple, a un estudiant de l'institut li costa relacionar-se i obrir-se als
companys de classe, quan finalment troba un amic amb qui se sent b, el curs segent
se li'n va perqu els seus pares han de canviar de localitat per assumptes de treball.
La lli consisteix ara a no reduir-se a una sola amistat.
El que anomenen resultats sn els comenaments

RALH WALDO EMERSON
Quan et trobis amb un entrebanc, pregunta't: Per qu estic aqu? Per qu m'est
passant aix ara a mi? Quina lli he d'aprendre d'aquesta experincia? Quan admetis
que totes les circumstncies -tot i la seva duresa- amb les qu et trobes tenen algun
valor, s que ests creixent. Si et resisteixes a una lli, se't tornar a repetir. Si la
integres i l'acceptes, la superars i se't presentaran reptes nous. El millor repte, per,
s observar la teva situaci real i veure quines sn les llions a qu t'enfrontes.
108
Puc anar-me'n al passat per veure les llions ja apreses, i puc veure que en aquelles
que hi vaig posar resistncia, se'm repeteixen una i altra vegada perqu no les he
superades.
Encara ens falten llions. Anem a veure quines sn.
4.2.1. Lli n: AGRAMENT
Ser agrat significa apreciar i sentir-se satisfet amb el que tenim i som ara mateix.
Aquesta actitud omple el cor de goig quan un sent com una benedicci els seus dons i
percep tot el que li ofereix la vida. Aquesta s una lli que hem de practicar a diari. s
molt fcil renegar dall que tenim quan ens capfiquem en el que desitgem tenir; s
aleshores quan menyspreem el valor del present. Si cada dia quan ens llevem agram
el que ens envolta i el que som, el dia ens anir molt ms b!
Activitat 17: Cultivar la gratitud

1. Dedica una part del teu temps per ajudar a aquells que sn menys afortunats que tu,
perqu la perspectiva del mn sigui ms mplia. Informa't del grup de voluntariat del
teu barri o de la Generalitat.
2. Busca la part positiva que s'amaga en el repte dels incidents segents:
- Haver patit un accident de moto i haver d'estar tot l'estiu amb la cama enguixada.
- Haver-se quedat sense feina.
- Ser orfe des dels dinou anys.
- Canviar de localitat.
- (Pensa tu dos ms):
3. Confecciona una llista de tot all que et satisf per poder prendre conscincia de la
teva sort. Hi ha de constar els motius pels quals tu ests plenament agrat a la vida.
No et passis per alt els detalls, tamb compten. Veurs que de mica en mica et
sents ms satisfet. Celebra estar viu!
4. Identifica quins d'aquests motius estaven amagats en el teu passat i quants estan
presents ara.
5. Comparteix-los ara amb els teus companys de classe. Digues: estic agrat a la vida
per...
6. Grava't a la conscincia aquesta oraci d'agrament escrita per tu i, cada dia quan
t'aixequis digues-te-la i, sobretot, quan et sentis desagrat.
7. Dedica uns minuts cada dia abans d'anar a dormir a donar les grcies per tot el que
tens i ets.
8. Agrair no s exigir. Una llista de motius d'agrament com la qu has fet no s una
llista d'exigncies, de demandes. Confecciona una llista en qu consti el que
demanes per estar satisfet. Desprs compara-les.
CONTINUA >>>
109
<<< CONTINUACI
9. Escriu en un full en blanc una paraula d'agrament que no sigui "grcies". I
doblega'l.
10. Escriu en un altre full, la relaci que hi ha entre la paraula que has escrit
anteriorment i la relaci amb tu mateix actualment. Per exemple, "satisfacci".
Aquest full tamb el doblem.
11. Desprs cal posar en dos pilons a part cadascun del fulls que hem escrit i
barrejar-los. A continuaci, cadasc n'agafa un de cada pil, el desplega i al
darrera del full del primer pil escriu quina relaci amb l'agrament li suggereix; al
darrera del segon full fa el mateix. Per exemple, si en un full diu amor, al darrera
pot escriure-hi "sentir amor em permet ser agrat". Si al segon full diu necessitat,
pot suggerir-li la idea de "estar agrat per a necessitar-nos".
(La conclusi d'aquest ltim exercici s que l'agrament, com la confiana, ho lliga
tot, ens fa sentir ms plens i segurs. Ens fa estar en contacte amb la nostra arrel,
amb el que vertaderament val la pena, amb l'essencial nostre: sser d'energia, de
vida.)
Aqu et donem una mostra del que podria ser una oraci de rebuda a un nou dia amb
agrament. Per recorda que la que val s la que has escrit tu! Repeteix-te la sovint.
Oraci de gratitud des de l'nima53

Grcies a l'existncia, i als meus pares per donar-me la vida.
Grcies per veure nixer un nou dia,
per poder compartir la vida amb els meus,
per tenir salut,
per poder sentir alegria i tamb tristesa.
Grcies per estimar-me i estimar,
per poder tenir amics,
grcies als que m'ajuden, amics i desconeguts.
Grcies per poder tenir el necessari,
Per la sang que corre per les meves venes,
pel batec del cor,
per no rendir-me davant l'adversitat.
Grcies per ser sensible,
per tenir ganes de crixer com a persona,
per tenir coratge per a ser-ho,
per tenir responsabilitats.
Grcies per ser com sc,
per comprendre,
per respirar, caminar, veure, tocar.
Grcies per sentir-me agrat,
i per haver-te conegut.
110
Si donem les grcies, per no estem satisfets, s que no estem agrats. Estar agrats
de ser, de tenir vida s tot el que haurem de fet. La vida en s s un fet de grcia.
L'infeli s una persona cega d'esperit. Tenim el mxim regal, la vida, i no ens
n'adonem. No som un cstig, sin un regal, per sembla que no ens agrada el
contingut d'aquest regal. Ens haurem de reconixer afortunats! Si no som agrats no
en tindrem prou ni amb l'oferiment del millor regal. Volem la Lluna, i un cop la tenim
,volem una altra cosa. Si vols ms del compte, no ets agrat.
Tenim molt a agrair: el qu som, el que tenim, el que ens donen. De la capacitat
d'agrament en depn la nostra felicitat. Per si ens desmereixem, si no ens donem la
importncia que tenim com a sser vivents -no com a individualitats, no com a en
Xavier, la Laura...- no podem ser agrats. Alerta a aquesta paraula: importants, volem
dir, ser important per un mateix, no pels altres.
Som capaos de veure el qu hi ha de deb en nosaltres? Veiem el qu tenim, el qu
ens donen, el qu rebem? O ens passa com el pare del segent conte?
CONTE 5: EL REGAL D'UNA CAPSA BUIDA54

La histria explica que fa un temps un home va castigar la seva filla de cinc anys per
malgastar un rotlle de paper daurat per embolicar regals.
Anaven malament de diners i el pare es va empipar molt quan la nena va enganxar tot
el paper daurat en una caixeta que va posar sota l'arbre de Nadal.
Tot i aix, el mat de Nadal la nena va donar la caixa embolicada amb el paper daurat
al seu pare, i li va dir:
- Aix s per a tu, papa.
El pare es va sentir avergonyit per a haver-se molestat tant la nit anterior, per va
tornar-se a enutjar de nou quan va veure que la capsa estava buida i li va dir molest:
- No sap vost, senyoreta, que quan alg fa un regal hi ha d'haver quelcom dins el
paquet?
La nena es va girar amb llgrimes als ulls i li va dir:
- Per, papa, no est buida. Li vaig posar petons fins que es va emplenar.
El pare, aleshores, commogut, va abraar la nena i va demanar-li perd per la seva
manera brusca de fer.
Un temps desprs, una accident es va emportar la vida de la nena, i el pare va
conservar la caixeta daurada a sobre de la tauleta de nit fins als seus ltims dies.
Quan se sentia sol i desanimat, posava la seva m a la caixa i n'agafava un pet
imaginari de la seva filla.

1. Sobre el conte?
a) Com et sembla la manera d'actuar de la nena? I la del pare? Per qu?
b) Quin s lensenyament que cont aquesta emotiva histria?
2. Anant ms enll del conte:
a) A qu tendeixes amb ms facilitat, a actuar com el pare o com la nena
del conte?
b) Tots nosaltres hem rebut una caixa daurada plena d'amor incondicional i
petons. No hi cap regal ms precis que ning pugui rebre.
Fes una llista dels regals que tu has rebut -com el pare de la nena- i t'han passat
per desapercebuts per ser desagrat.
111
Activitat 18: Qu fas quan alg et dna les grcies o et fa un regal?

1. Quina diferncia trobes entre les dues expressions per retornar les grcies que
alg et dna: de res o grcies a tu?
2. Observa quina expressi utilitzes tu quan et donen les grcies. Et costa acceptar
un regal, et sembla que no te'l mereixes?
3. Quan et donen un regal, tendeixes a posar-hi peros? Preguntes la intenci del
regal, la utilitat, el valor monetari -preu- que deu tenir? Et preguntes per qu a tu,
per qu ara? T'incomoda que te'n facin algun? Tendeixes a comparar-te amb el
valor del regal? Penses que un regal concret que t'hagin regalat s massa per a
tu? Si et passa aix, reflexiona sobre qu tens ms en consideraci: el regal o a
tu? Pren conscincia de per qu et passa aix.
NOTA: Tingues clar que el que s fa de deb un regal sentit, no t perqu tenir un
motiu, ni una explicaci, ni una causa.
Activitat 19: Agrats amb els que ens envolten

Massa vegades ens sentim desafortunats pel que no tenim i no som, i no som agrats
amb els que tenim al costat nostre.
a) En un foli escrivim una felicitaci concreta dirigida a un membre del grup, pot ser
per la seva manera de ser, d'actuar, aspecte fsic, rendiment escolar, participaci
en el grup... Tothom en una classe t per agrair a alg quelcom. Un cop escrita la
felicitaci, es doblega el paper i es lliura a la persona felicitada. Aquesta la llegeix
en silenci i escriu en el mateix paper una resposta d'agrament per la felicitaci.
Desprs el torna a la persona que l'ha felicitat.
(NOTA: Qui no rebi cap felicitaci pot interpretar-ho negativament, per potser no
s'ha obert prou i no s'ha donat a conixer. No ens comparem, sin que respectem
que la relaci entre dues persones sigui diferent a la nostra.)
b) Si estem en un grup poc nombrs i que fa bastant temps que ens coneixem ,tenim
dues opcions d'activitat, segons la disponibilitat de temps.
Una s que el formador/a esculli les parelles, que es col.locaran unes separades
de les altres suficientment com perqu hi hagi certa intimitat, i un membre felicita
a l'altre, qui agraeix la felicitaci. Desprs s'intercanvien els papers.
L'altra s que, situats en cercle, tothom agraeix a tothom comenant pel company
de la dreta de manera oberta i que tothom ho senti. En aquesta ocasi, noms
donem les grcies, sense necessitat de felicitar.
c) Desprs de les dues activitats de lapartat "b" o noms d'una, comentem com hem
viscut aquest treball d'agrament, qu ens ha costat ms (rebre felicitacions i
agraments, agrair, felicitar...), com ens hem sentit (incmodes quan rebem una
felicitaci o un agrament, etc). Observem el tipus de respostes a qu tendia cadasc:
"no t importncia", "qualsevol hagus actuat igual", "no n'hi ha per tant": respostes
totes elles que minimitzen l'agrament i que poden provocar que no siguem felicitats.
Quin efecte farien en tu aquest tipus de respostes si fossis tu qui felicites? Pensa-hi i
comenta-ho.
112
CONTE 6: LA FELICITACI56
A la vall d'Asper, com a tants altres llocs del mn, era costum que per les festes de
Cap d'Any tothom envis postals de felicitaci a tothom. Encara que visquessin a prop
l'un de l'altre, era igual, n'era costum.
Aquells dies eren de molta, molta feina per a Hans, el carter. Per, tot i que arribava a
casa molt cansat de tant repartir cartes amunt i avall de la vall nevada, s'ho prenia b,
perqu sabia que, d'una manera o altra, ell contribua a l'alegria general d'aquells dies.
A totes les cases es posaven molts contents quan el veien arribar tan carregat de
felicitacions, i el feien passar a escalfar-se al voltant de la llar de foc i reien i
comentaven coses i prenien te calent...
B, a totes no. En els quinze anys que feia que Hans era el carter d'Asper no
recordava haver portat mai ni una sola carta a casa del vell Gruber, ni pels volts de
Cap d'Any.
Ja era ben estrany el vell Gruber. No es feia amb ning. Vivia tot sol en una casa
allada dalt d'un tur i noms baixava al poble a l'poca de vendre l'ordi i a comprar les
poques coses que necessitava. Sempre esquerp, sempre sorrut, sempre malfiat... I
com que amb prou feines si saludava, la gent tampoc no li deia gaire res, fa de tan mal
parlar amb una persona esquiva ...
Aquella viglia de Cap d'Any, Hans, embolicat fins als ulls amb la seva bufanda, i
caminant a poc a poc entre la neu, tornava de repartir al Venat d'Ondelmaier. Al lluny,
enfilada dalt del tur, va veure la casa del vell Gruber. De la xemeneia en sortia un filet
de fum que s'enlairava enmig d'aquell cel tan gris d'hivern.
A Hans, qu voleu!, li feia una mica de llstima el vell Gruber, aix que no rebs mai
cap carta de ning... s clar que per a ell, que era carter, millor, perqu mira que si
hagus de pujar sovint dalt d'aquell tur... Per, tot i aix, li sabia greu...
Tot d'una, va tenir una idea: "i si li ports una postal, al vell Gruber?" En duia algunes
sense escriure que li havien donat de mostra a la llibreria del poble... Podia dir-li que
alg l'havia deixada a correus perqu la fessin arribar a en Gruber... Qu hi perdia?
Potser noms pujar all dalt de tot... s clar que per una sola vegada que hi pugs... a
ms, ara anava de buit. Potser al vell Gruber li faria grcia rebre una felicitaci... o
potser no, perqu era tan estrany...
I pensant, pensant, va fer tot el llarg i sinus cam fins que es va trobar davant de la
porta de la casa, i hi va trucar.
- Qui hi ha?
- Obriu, Gruber, sc en Hans, el carter.
- Quin carter?
Per va obrir lentament.
- Teniu, avui m'han deixat aquesta postal per avs.
- No pot ser.
-Que s, Gruber.
- Qui us l'ha deixada?
- Aix no ho s, perqu jo no hi era, per que han dit que era per a vs, segur.
Gruber, amb una m que li tremolava una mica, va agafar la postal molt a poc a poc i
la va mirar amb atenci. No hi havia res escrit. En una cara, un dibuix d'una paisatge
nevat a l'altra, unes lletres impreses: "Moltes felicitats."
- B, Gruber, me n'he d'anar -va dir en Hans-, que aquests dies tinc molta feina. A
reveure i que passeu un bon any.
I se'n va anar tur avall tot deixant en Gruber a la porta amb la postal a la m.
Quan el carter va desaparixer en el revolt, Gruber va seure al costat del foc i es va
estar molta estona rumiant i rumiant qui li podia haver enviat aquella felicitaci, feina
tants anys que no en rebia cap...
All... all noms podia ser cosa d'en Blenen -va pensar-. I va recordar que amb en
Blenen, de joves, havien estat molt amics, i que s'havien divertit molt festejant totes les
113
mosses de la vall... I va somriure. De cop, en Gruber es va inquietar, si en Blenen li

havia escrit desprs de tant de temps de no fer-ho, potser s que li volia dir alguna
cosa important. En Blenen ja era vell com ell, potser estava greument malalt i... Potser
aquella postal era un manera indirecta d'acomiadar-se i de demanar-li excuses perqu
de mica en mica l'havia anat deixant de banda. En Gruber va estar-se molta estona
quiet sense mirar enlloc.
Desprs va aixecar-se, d'un armari va treure un tinter i una ploma i un full de paper i hi
va escriure: "Moltes felicitats, Blenen, et desitja el teu amic i company d'aventures,
Gruber." Aquella mateixa tarda va anar al poble, va posar la carta en un sobre que va
comprar, per en el sobre noms hi va escriure l'adrea d'en Blenen, al darrera no hi
va posar el seu nom, perqu li va fer una mica de vergonya que en Hans, el carter,
pogus saber que ell, en Gruber, havia escrit a alg.
Al vespre, a casa, tot mirant les flames de la llar de foc, no parava de pensar-hi. Fins i
tot estava una mica emocionat, havia cregut que ning no pensava en ell i ara resulta
que en Blenen es penedia del seu oblit i li escrivia...
De sobte, va venir-li un dubte. I si no hagus estat en Blenen? Aquesta idea va anar
inquietant-lo cada cop ms. Mira que si li hagus escrit alg altre i ell no li
respongus... Qui hauria pogut ser?... I va rumiar i rumiar... Tanta gent hauria pogut
ser... Desprs de tot, abans, ell tenia molts amics... Va ser desprs que la gent, encara
no entenia per qu, l'havia anat esquivant, i li feia una rbia... ell tamb tenia el seu
orgull, per aix es va anar tancant a casa... Potser en Frederic! S, ell podia ser molt
b. Desprs de tot en Frederic i ell havien treballat durant molts anys a l'asserradora
d'en Btten, eren bons amics. Va ser desprs que en Frederic es va anar allunyant...
I va enviar una nova carta a en Frederic,
I si hagus estat cosa d'en Btten? Potser es penedia d'aquella discussi tan forta que
van tenir i ara volia que fessin les paus...
I va escriure una nova carta a en Btten.
s clar que tamb hauria pogut ser idea d'en Hassler. Potser ara a en Hassler li sabia
greu d'haver tingut amb ell aquell posat tan fred i volia tornar a ser-hi amic...
I la Frida? Perqu ell de jove li havia anat al darrere, per com que ella es va casar
amb en Carter... Potser ara, desprs de tants anys, volia dir-li que...
Oh, i la Berta? Perqu la Berta sempre li feia descompte quan ell li comprava el sucre i
l'oli, tal com la mare de la Berta sempre n'havia fet a la seva mare... De fet, la Berta
era sempre tan atenta...
I es va adonar que al llarg de la seva vida havien estat moltes les persones a qui havia
conegut i que, d'una manera o altra, havien estat amics i que ara li podien haver
desitjat felicitats... Per qui havia estat? No podia pas quedar-hi malament. I mira que
si hagus escrit a alg que no era i a qui era no li hagus respost...
I va escriure i escriure i escriure... En cap sobre no hi va posar el seu nom, quina
vergonya si ho arriba a saber en Hans!
A totes les cases de la vall les famlies van estranyar-se: una felicitaci del vell
Gruber?, de qu li venia ara felicitar-los si quan els trobava pel carrer ni els saludava?
Si no deia res a ning, ni somreia, ni feia mai cap broma... s clar que si ara els
escrivia potser era que d'una manera indirecta volia dir-los que es penedia de la seva
actitud i que hi volia tornar a ser amic. Qui sap si es trobava malament i... Ben mirat,
enviar una postal al vell esquerp, rondinaire i solitari d'en Gruber tampoc no era tan
difcil...
I...
Quan Hans, el carter, va obrir la bstia i va ordenar la correspondncia rebuda per
marcar-se el millor itinerari de repartiment, va obrir uns ulls com unes taronges. Hi
havia cent dues cartes adreades a en Gruber. Tothom li havia escrit, tothom.
- No! Pujar a dalt d'aquell tur i carregat, no! -va dir.
I com que eren felicitacions i moltes anaven sense sobre, Hans no va poder aguantar
la seva curiositat i va llegir:
Felicitats, Gruber. T'esperem un dia a dinar a casa. Frida.
114
Moltes felicitats, tros de tanoca. Ja era hora que et dignessis recordar-te dels amics.
Hem de parlar, volem fer una associaci de vens de la vall i voldrem que tu hi fossis.
Hassler.
Per molts anys, Gruber. Vols venir a dinar amb nosaltres el dia de Cap d'Any? Ens
donaries una alegria. Berta.
Una abraada. Celebro que t'hagi passat l'emmurriament. Quan ens veiem? Frederic.
Bon Any Nou, Gruber. De deb, ests b?, necessites alguna cosa? Jo no s parlar
gaire, ja em coneixes, per tinc diners i et puc ajudar. Si em necessites, digues-m'ho,
eh? Btter.
Grcies per recordar-te de mi. Estic malalt i no puc moure'm de casa. Per qu no vns
una tarda a veure'm i recordarem vells temps?, de quan empaitvem les mosses.
Blenen.
Felicitats.
Per molts anys!
Bon Any Nou.
Felicitats.
115

1. Sobre el conte:
a) Quina conseqncia hauria pogut desencadenar una sola felicitaci?
b) Per qu al final en Gruber envia tantes felicitacions?
c) Quines sn els avantatges de no posar el remitent a la felicitaci? Per qu?
d) Imagina't que Gruber mor al cap d'una setmana d'aquesta ancdota. Qu
pensar en el seus ltims dies? Com se sentir? I com s'hauria sentit si no hagus
passat tot aix abans de la seva mort? Per qu?
e) Relaciona aquest conte amb el tema de l'agrament i treu-ne alguna
conclusi de carcter moral.
a) Per qu sempre esperem que comenci un altre a felicitar-nos? Qu en
treiem esperant?
b) Coneixes tu alg que visqui sol i sense comunicar-se gaire amb ning a qui
puguis enviar-li una felicitaci com el carter Hans? T'animes? Qu et costa?
Activitat 20: Agrair el que tenim en lloc denvejar el que no tenim

L'Emili era un noi que no parava de queixar-se de la ciutat on vivia, Valncia, on
havia viscut durant tres anys, mentre estudiava el doctorat. No parava de queixar-se
de la contaminaci, del trnsit, del car que resultava viure en ella. L'Emili estava
convenut que la vida seria de color de rosa quan pogus traslladar-se a una altra
ciutat.
Quan va acabar els seus estudis i es va haver doctorat, va fer l'equipatge i es va
installar a Cceres. Quan portava uns quants mesos all, es va comenar a queixarse del fred, del ritme de vida ms lent, de les dificultats per trobar una casa que
s'adeqs a les seves necessitats. De sobte, va penedir-se de no haver sabut
apreciar el clima suau. Tamb enyorava l'excitant vida que portava all.
CONTINUA >>>
116
<<< CONTINUACI
1. Quina lli t l'oportunitat d'aprendre l'Emili? Com?
2. Quan s que s'adona l'Emili de les virtuts de l'anterior ciutat, Valncia?
3. Podria tornar-li a passar el mateix si es torns a canviar de ciutat i no agras
el que li ofereix l'actual ciutat, Cceres? Per qu?
4. Tendim nosaltres a fer com l'Emili? En quines coses? Escriu-les.
5. Comenta el segent pensament de Cheri Huber:
6. Quan deixis de comparar el que est davant teu amb el que desitjaries que
hi hagus, podrs comenar a gaudir d'all que tens.
Text adaptat57
4.2.2. Lli n 8: ABANDONAR EXPECTATIVES
CONTE 7: LES IL.LUSIONS58

Ja en portaven cinc, en canvi el Juanjo noms n'havia fet quatre. Aquell mat
guanyaria ell, segur. I seria la primera vegada, perqu sempre guanyava el Juanjo i
desprs se li'n reia, i a ell li feia una rbia...
En aquell moment va aparixer al lluny una nova tongada de cotxes. Ja havien obert el
llum verd de l'altre carrer.
Va mirar el Juanjo, que era a la vorera del davant, com ell, a sota el semfor, amb la
galleda als peus, l'esponja sabonosa a la m dreta i l'eixugavidres a la m esquerra. El
Juanjo estava tens mirant els cotxes que arribaven. Al Juanjo no li agradava perdre i
ara perdia, per aix estava nervis.
Els cotxes, de tota mena, que arribaven de pressa, ja comenaven a afluixar la marxa
per aturar-se davant del llum vermell. Amb els taxis i les furgonetes no s'hi podia
comptar. Havia d'atacar rpidament els turismes.
Era qesti d'actuar amb decisi, sortir-los al pas i demanar-los per favor de netejarlos el vidre. El que no s'havia de fer era mullar-los-el amb sab encara que diguessin
que no perqu llavors no els queds ms remei que fer-se'l netejar. Una vegada el
Juanjo va voler fer el viu i va mullar el parabrises d'un cotxe sense que l'amo ho
volgus, i me li van clavar una bronca...
Va crrer cap als cotxes que s'aturaven. El primer conductor va fer que no amb la m.
El segon tamb va fer que no. El tercer va vacillar, ho va notar de seguida. Amb el
temps que duia en aquella feina havia aprs a reconixer-los de seguida: aquell
picaria, segur!
S'hi va acostar amb l'esponja a la m i una actitud suplicant. La dona rossa que
condua se'l va mirar i va quedar quieta, no va dir que no. Ja era seva! Rpidament va
passar l'esponja pel parabrisa i amb l'aixugavidres el va anar assecant. Quan ja parava
la m, la dona li va dir que li netegs el vidre del darrere.
Hi va crrer. No hi estaria ni deu segons. Potser encara tindria temps de fer un altre
cotxe abans que no canvis el semfor...
Quan ja anava a mullar el vidre es va adonar que dins del cotxe, al darrere, hi anava
un nen de la mateixa edat que ell, que duia un anorac posat i una gorra de punt amb
una borla al cap. Llavors es va fixar que la baca del cotxe anava plena d'esqus.
"Quina sort que t aquest del cotxe de poder anar a esquiar -va pensar-. Com deu
ser anar a esquiar?" Ni ell ni ning dels de casa hi havia anat mai... Noms una
vegada havia vist per la tele com uns esquiadors baixaven unes muntanyes i... Per
els esquiadors devien de ser gent rica... Quants diners caldria per anar-hi?... De
117
segur que all devia ser molt car... I potser ell no hi podria anar mai. Quants cotxes
hauria de netejar per poder comprar-se uns esqus i anar a... Per de totes les coses
que li agradaria fer, la que li agradaria ms fer seria anar a esquiar... Anar a esquiar i
tamb anar amb ala delta... i potser tamb fer submarinisme...
MEEEC!!! Va tocar el clxon fort el cotxe del darrere. Tan fort i de tan a prop que el va
espantar.
Va reaccionar de seguida i va mullar el vidre amb l'esponja. Per el cotxe del darrere
va tornar a pitar fort i l'home que el condua va aixecar els braos nervis i el va
renyar:
- Vinga, home, que no veus que ja hi ha el verd!
La dona del cotxe que ell netejava va decidir arrencar per no entretenir ms la
circulaci, i ell va tenir el temps just d'apartar-se cap a la vorera, perqu el cotxe del
darrere va arrencar de cop i desprs d'aquell van passar tots els altres.
En aquell moment des de l'altra banda del carrer el Juanjo va cridar-li:
- Dos! N'he fet dos! I tu?
Ell no n'havia fet cap. O pitjor encara: n'havia fet un, per no n'havia cobrat cap.
Aquell dia el Juanjo el va tornar a guanyar, com sempre... Llstima!

1. Sobre el conte:
a) Qu sest perdent el protagonista daquesta histria per fer de
somiatruites?
b) Quines coses es perd el protagonista somniant en anar a esquiar?
c) Qu tha ensenyat aquest conte?
a) Quin altre conte popular s'assembla a aquest? Explical o digues quines
semblances hi trobes?
b) Has viscut tu alguna experincia semblant a la del protagonsita del
conte?
c) Quines coses et perds actualment quan somnies en... Completa la frase i
escriu les teves il.lusions.
d) Vol dir aix que no hem de tenir il.lusions? Qu et sembla? Totes les
il.lusions han de ser forosament perjudicials? Digues quines s i quines no. Per
qu?
De qu ens serveix lamentar-nos del que podria ser i no hi s? Les coses no sempre
ocorren com voldrem nosaltres. Es tracta dalliberar-se de l'expectativa dun resultat
especfic. Patim pel fet d'estar enganxats a la idea que les coses han de funcionar a la
nostra manera i la realitat no es correspon amb els nostres desigs. Per la vida t el
seu propi curs i no podem pretendre que les coses passin com nosaltres esperem. Els
budistes fa temps que han detectat que la causa principal de la nostre infelicitat s el
desig, que crea uns lligams que ens oprimeixen. El desig per un crrec, per un cotxe,
pels diners... ens condueix a la insatisfacci i al sofriment. Aquest desig s present pel
fet de voler alguna cosa diferent a la qu hi ha. Si suprimim aquestes tendncies i
lligams, acabarem amb aquest desig de coses que no sn vertaderament importants.
Alliberar-se del desig no significa mostrar desinters o allunyament, sin romandre
neutral a l'hora de jutjar les circumstncies en relaci amb nostres desigs d'aconseguir
un objectiu concret
Posem un exemple: si el nostre objectiu fos aconseguir una fortuna, s normal que el
persegussim. Per, per a poder estar ser, he de deslligar els diners de la meva
118
imatge perqu, si no aconsegueixo l'objectiu proposat, pugui sentir-me igualment

tranquil. Independentment del resultat final, he de poder sentir-me satisfet.
Com a conclusi: hem de renunciar a les conseqncies, als fruits dels nostres
actes, no a l'acci.
Les passes a seguir per trencar el lligam que causa aquesta afecci sn:
1. Pren conscincia del que vols i del resultat que desitges obtenir.
2. Imagina el resultat ideal del teu projecte i tamb el pitjor. Si fas aix,
descobreixes les pors ocultes i aconsegueixes acceptar la resoluci, sigui quina
sigui.
3. Expressa obertament i clara el teu desig per escrit o en veu alta.
4. Visualitza la teva imatge amb els ulls tancats, amb la palma de la m sostenint
el teu desig i mantenint els dits ben estirats.
5. Allibera mentalment el teu desig a l'univers i confia en qu qualsevol resultat
que obtinguis ser correcte. Pots reforar aquest exercici imaginant-te que
poses el teu desig en un globus d'heli i el deixes que segueixi el seu curs
capriciosament.
Aix quedes alliberat de lligams.
Imaginem-nos un personatge fictici: la Maria, que t el desig de casar-se. Qu
haur de fer per sentir-se millor?
1. Reconixer el seu desig de trobar parella per casar-se. Tamb li caldr
identificar qu l'impulsa cap a la idea de casar-se: potser creu que aix se
sentir ms segura i estimada.
2. Imaginar que troba l'amor amb qu sempre havia somniat. Per tamb
imaginar la pitjor situaci fins a les ltimes conseqncies: no es fan realitat els
seus desigs. La Maria s'hauria d'imaginar sola per sempre i prendre
conscincia de les seves pors; aix perdran poder, es faran ms lleugeres.
3. Afirmar, imaginar i /o escriure de manera clara i concreta el seu desig de trobar
la seva nima bessona i casar-s'hi.
4. Representar-se mentalment a ella mateixa casant-se, visualitzar aquesta
imatge sostinguda sobre el seu palmell de la m ben oberta.
5. "Introduir" el seu desig dins d'un globus d'heli i deixar-lo anar. s una manera
d'entregar-lo a l'univers, a la vida. Cal saber que ella ens proporciona qualsevol
cosa que necessitem per aconseguir la maduresa personal. El resultat que
obtingui la Maria, en el fons, ser el millor per ella.
Ens cal clarificar els motius que estan per sota dels nostres lligams. Si la Maria creu
que casant-se -una altra persona pot pensar que tenint ms diners- se sentir ms
segura, ha de saber que ni estar casat ni ser ric garanteixen una vida segura i lliure de
preocupacions. Potser ms aviat el contrari. La sensaci de seguretat prov del nostre
interior, no dels lligams a les persones, ni dels bns materials, ni de les idees.
Potser, tamb que, els desigs es presentin d'una manera diferent a com havem
imaginat. Si el desig de la Maria fos trobar la seva nima bessona, una amistat pot serho, no cal un marit. O si alg desitja prosperitat econmica, pot venir-li donada per una
bona feina; no necessriament ha consistir en qu et toqui la loteria.
Activitat 21: Que el desig et deixi viure i no tesclavitzi

1. Quin s el teu desig ms profund? Sigues sincer amb tu mateix i aplicat al teu
cas les cinc passes que cal donar, com hem fet anteriorment amb la Maria.
2. Quines conclusions pots deduir de l'exercici?
119
4.2.3. Lli n 9: CONFIANA EN LABUNDNCIA

Si creiem en ella, sabrem que tot s possible, que sobra de tot i nhi ha per tots, aqu i
ara. Aprendre aquesta lli vol dir prendre conscincia de les riqueses i dels dons que
ja tens. Massa vegades tenim por a l'escassetat. Moltes persones tenen por a no
posseir tot all que volen o necessiten, i s'afanyen per arribar a un punt on creuen que
ja tindran el suficient. Ha arribat alg "aqu", en el punt on creu que ja en t bastant?
Quin s aquest punt? On es troba? Qu el proporciona?
Activitat 22: Cal nedar en labundncia?

En Jaume i la Mar eren fills d humils famlies treballadores i sempre havien
somniat tenir una bona vida. Es van casar joves i es van proposar per objectiu
arribar a ser rics. Van treballar durament, recollint una petita fortuna que els va
permetre anar a viure a un barri ms selecte de la seva poblaci i anar a un pis de
set habitacions. Havien buscat senyals d'abundncia: tenir cotxes luxosos, vestir
roba de disseny exclusiva, tenir amics de classe alta, pertnyer a clubs selectes...
Per tot i la riquesa acumulada, mai en tenien prou, sempre els semblava
insuficient. Tots dos estaven enganxats a la por a l'escassetat que sentien de
petits. Per un crac a la borsa, va fer que perdessin molts diners i va ser necessari
vendre les seves pertinences per pagar els deutes. Conseqentment, van acabar
perdent els cotxes, la casa i no van poder ser membres dels clubs.
Passats uns anys, shan recuperat del dalta-baix. Ja no porten una vida luxosa,
per han pogut conservar el suficient com per a sentir-se satisfets. Ara constaten i
valoren el qu els hi ha quedat: un matrimoni slid i ple d'amor, salut, renda
suficient i bones amistats.
1. Qu han aprs en Jaume i la Mar?
2. Imagina't que haguessin acumulat una gran riquesa, per haguessin perdut tots
aquests altres dons. Qu s el que vertaderament tindria valor? Poden els
diners tapar el forat, per exemple, d'una amistat, o b, de la salut? Escriu la
teva opini.
3. Poden els objectes externs, el bns materials, omplir un buit interior? Opina
raonadament.
NOTA: Et donarem una pista per fer-te ms senzilla la resposta: pot una pea d'un
altre trencaclosques completar i encaixar amb les peces d'un altre? Amb les coses
internes i externes passa el mateix: sn de naturalesa diferent, com els peces de
dos trencaclosques diferents.
Ni tan sols, l'amor, l'atenci i l'afecte externs poden omplir el buit intern d'una persona.
Noms mirant endins, trobarem el necessari. Descobreix en el teu interior l'abundncia
i no necessitars buscar-la fora. Medita-ho.
120
CONTE 8: PARS-DAKAR59
Immal havia estat tota la caminant cap all on el sol es pon. Amed i Onair li havien dit
que si caminava tota la tarda acabaria trobant les marques que els estrangers
deixaven a la sorra. Ells els havien vistos, els estrangers. Anaven amb unes mquines
de ferro que feien molt de soroll i molta pols. N'hi havia de molt grosses amb quatre
rodes, i n'hi havia d'altres ms primes que noms tenien dues rodes.
Ell, al mat, ho havia preguntat al seu pare:
- Pare, s cert aix que diuen Amed i Onair, que hi ha estrangers que van dalt d'unes
mquines grogues i que fan molt de soroll?
I el pare li havia respost:
- S, per s igual, no els podem vendre res, perqu nosaltres no tenim res per vendre.
Immal va continuar caminant fins que va descobrir al lluny les marques d'unes roderes
entre les dunes. Es va posar molt content, ho havia trobat, els estrangers que corrien
pel desert passaven per all. Hi va anar.
Es va estar molta estona agenollat mirant i passant el dit per aquells estranys senyals.
Com serien les mquines dels estrangers?
Desprs es va esperar assegut enmig d'aquelles onades de sorra fins que tot el desert
va agafar el to vermell de la posta.
Tot d'una es va posar dret. Li havia semblat sentir un soroll molt lluny que s'acostava.
Va crrer a enfilar-se en una de les dunes i des d'all va veure que una mquina
quadrada s'acostava com un llampec. El seu primer instint va ser amagar-se, per no
ho va fer. Amed i Onair havies vist els estrangers i deien que no feien cap mal, al
contrari, encara regalaven coses.
La mquina groga anava seguint les roderes que altres mquines havien deixat abans,
i va passar a uns vint metres d'on Immal la mirava bocabadat.
De cop aquella cosa es va aturar. Des de dintre, un home va treure el cap per la
finestra i va mirar l'Immal. Llavors va recular fins a prop del nen i es va aturar de nou.
En va baixar un home alt, vestit amb una roba blanca molt estranya, i que duia els
cabells llargs i del color de la sorra. Va mirar-se l'Immal, li va somriure, desprs va
assenyalar cap endavant i va dir una cosa.
L'Immal, per, no va entendre res del que deia aquell estranger i va callar. L'home
dels cabells com la sorra va tornar a insistir, aquest cop parlant molt a poc a poc i
assenyalant diverses vegades cap endavant, cap a la dreta i cap a l'esquerra.
Per Immal no l'entenia de res. Qu volia saber l'estranger? On tenien ells instal.lades
les tendes? On hi havia el pou d'aigua d'Al On? On es trobaven les roses del desert
ms boniques? On feia el cau el fennec? O on va morir de set el seu camellet petit?
Finalment l'home estranger, veient que no s'entenien, va deixar de preguntar-li coses, i
sense parar de parlar va tornar a la seva mquina.
Immal va mirar la caixa que brillava entre la sorra i no va comprendre per qu
l'estranger no la recollia. Aquella caixa metl.lica, ben neta, podia servir per a moltes
coses: per a portar aigua, o per a guardar la llet de la cabra, o els dtils... Com era
possible que la llencs si era tan til... No podia ser.
Va crrer a recollir-la i la va portar a l'estranger perqu no se l'oblids. Per aquest va
riure, i, ajudant-se amb signes fets amb les mans, li va fer entendre que ja no la volia,
que se la podia quedar ell. Desprs va saludar-lo amb la m i va desaparixer, entre
els soroll i la pols, a dins de la seva mquina groga.
Immal es va quedar dret mirant l'horitz, per all on havia desaparegut aquell home
dels cabells de color de la sorra. En acabar va abraar ben fort aquella llauna buida.
Era seva, l'estranger la hi havia donada. Era seva.
Immal mai no havia tingut res que fos seu, i ara ja tenia una cosa, la primera. Estava
contentssim...
121
Per tamb Immal havia comenat a comprendre les coses que encara no tenia i que
gaireb segur que no tindria mai.
Aquell dia, Immal havia comenat a ser un dels nens ms pobres de la terra.

1. Sobre el conte:
a) Per qu et sembla que el primer instint d'Immal fou amagar-se?
b) Li fa algun b l'estranger a Immal? Per qu?
c) Creus que s ms feli ara Immal, perqu t una cosa que abans no
tenia? Raona la resposta.
d) Per qu es diu en el conte que Immal havia comenat a ser un dels nens
ms pobres de la terra?
e) Imagina com podria haver continuat aquesta histria un cop l'Immal
torns al seu poblat? Escriu la continuaci.
a) Qui s ms ric: el que est satisfet amb el que t o el que cobeja ms?
Comenta la resposta.
b) Qu incentiva la nostra societat de consum? Ens ajuda aix a ser ms
felios?
PD: Aquest conte reflexiona sobre la manera ms senzilla de convertir alg en
pobre i infeli.
CONTE 9: EL DIAMANT DE LEMPERADOR

Una vegada hi havia un emperador tan ric i tan poders que regnava sobre vuitantaquatre mil reis vassalls. Tenia en el seu harem tres mil esposes, que li havien donat
quatre-cents fills i una multitud de filles, i no es podien ni comptar els seus cavalls, els
seus elefants i els seus palaus. De jove, aquell gran emperador havia tingut per
company de jocs el pintor de la cor encarregat de decorar els envans i els paravents
del Pavell de la puresa i de la frescor. El record daquell amic havia roms ben dol
en el seu cor.
Al gran emperador li plaa danar a passejar, disfressat, pels carres de la seva capital,
Heian-kyo, avui Kyoto. Un mat, mentre vagarejava per la plaa del mercat entre les
parades dels peixaters, ensopeg amb el cos dun home mig enterrat sota un munt de
deixalles. Sajup, i va reconixer el seu amic de joventut, el pintor Toshibu. Lhome
portava la roba estripada, anava cobert de polls, i es trobava, visiblement, en un estat
avanat dembriaguesa. Compadint-sen, el gran emperador fic a la butxaca del vestit
de Toshibu un diamant molt gros que portava normalment a lorella dreta. Aix,
pens, quan el meu dissortat amic shaur refet, trobar el diamant, el vendr, i dara
endavant podr viure de manera honorable. I se nan, tot content dhaver satisfet els
dus amb la seva bona acci i dhaver salvat de la misria el seu amic de joventut.
Els anys van anar lliscant pel rellotge de sorra del temps. El gran emperador encara va
tenir cinquanta fills ms. El darrer, engendrat per la seva primera esposa, va nixer
amb la pell de color dor. Els seus cabells eren dun negre datzabeja brillant,
extraordinari, els seus palmells portaven la marca de la roda dels mig raigs, a la planta
del seu peu esquerre hi apareixia gravada una pella de cavall, i a la planta del seu
peu dret, una pota delefant. En veure aquests signes, lemperador va comprendre que
la seva fi era propera, i que li havia nascut el fill cridat a succeir-lo. Llavors, abans de
passar ms enll del dolor, com diuen els textos antics, i dobeir la llei de la
122
impermanncia, decid anar a passejar per ltima vegada, dincgnit, pels carrers de la
seva capital. Passant per la plaa del mercat, gaireb top amb un captaire. Era
Toshibu, tan miseris com sempre:
- Encara et trobes en aquest estat de pobresa? se sorprengu el gran emperador.
- Prou que saps digu Toshibu- que mai no he sabut guanyar diners, i des que el teu
honorable pare malluny de la cort per haver pintat una escena de cacera que no
agrad a la seva tercera esposa, faig una vida lamentable.
- Per com sexplica digu lemperador- que no trobessis aquell diamant tan gros que
vaig ficat a la butxaca del teu vestit?
Toshibu el mir amb una expressi estpida, i va respondre:
- Ja veig que et mofes de mi! Sc un pobre miserable, i cap diamant no anir mai a
raure a les meves butxaques!
I tot dient aix, es gir i se nan a captar ms enll.
Conte zen60
0. Qu et suggereix el conte?
1. Sobre el conte:
a) Quin allionament podem extreure daquest conte?
b) El conte acaba aix i no explica la reacci de lemperador. Quina creus
que va ser? Per qu?
c) Si lemperador sent pena pel seu amic i li regala un diamant que ell no
sap veure, podria ser que shagus ofs. Per si alg dna quelcom
desinteressadament no pot demanar-li comptes. Si fos aix, en lloc de donar-li un
regal li faria un prstam.
Explica la diferncia entre les accions de regalar i de deixar demanant
comptes.
a) No estem nosaltres a vegades embriagats tamb i no sabem veure els
tresors que tenim davant dels ulls? Quin/s s/sn el/s teu/s diamant/s que tens
davant els ulls i no veus?
Reflexiona-hi, intenta ser ms conscient del que tens i expressa per escrit el
teu parer.
b) Compara lactitud de Toshibu amb la del protagonista del conte 11: La
histria dAyaz.
CONTE 10: LHOME DE BAGDAD

A Bagdad hi havia un home molt pobre. Vivia de miracle, en la misria ms absoluta, i
no parava de lamentar-se de la seva condici.
- Ajudeu-me, Senyor! Diguem qu he de fer! Saps que sc el teu fidel servent, noms
que una mica desafortunat. He treballat dur, per no he aconseguir guanyar el
suficient. I ara em moro de gana. Et prego que no mabandonis!
Aquella mateixa nit lhome va tenir un somni. Una veu desconeguda li va dir:
- Ves a Egipte sense perdre temps. En el lloc tal i qual hi ha un tresor amagat. Podres
solucionar els teus problemes.
El pobre home va despertar-se molt emocionat. Sense pensar-ho dos vegades es va
posar a caminar cap a Egipte.
- Estic segur que la veu no menteix. El tresor existeix, i ser per a mi va pensar.
Per a la frontera el van parar uns policies egipcis, que el van registrar minuciosament.
Estaven buscant un lladre i creien que podia ser lhome de Bagdad.
Tot i les seves queixes, els policies el van retenir.
123
- Podries ser la persona que busquem. Haurs destar retingut fins que arribi la vctima
del robatori. Si no et reconeix com el seu assaltant, et deixarem immediatament en
llibertat.
A lhome de Bagdad el devorava la impacincia; temia quedar-se sense el tresor.
Com que la vctima tardava a arribar, els gurdies van comenar a interrogar-lo.
- Suposant que no siguis un lladre, per qu vens a Egipte? Quina s la teva coartada,
si tens alguna?
- Us ho explicar tot va contestar lhome de Bagdad-. Al cap i a la fi no em creureu. I
a ms, per qu hauria de mentir? Sempre s millor dir la veritat. Estic aqu perqu he
somniat que trobaria un tresor.
- Ah, de manera que un tresor? Doncs en lloc dun tresor thas trobat amb un bon
embolic. Vols fer-nos creure que has vingut a Egipte noms perqu vas somniar amb
un tresor?
- Aix s. Em vaig fiar duna veu desconeguda que mho va suggerir en somnis. Qu en
penseu daix?
- Que ets un ingenu! Mira que fiar-te dels somnis!
Un altre policia es va adelantar i va dir:
- Jo tamb vaig tenir una experincia semblant. En somnis sem va aparixer una
figura que no havia vist mai, indicant-me un cert lloc de Bagdad on trobaria unes joies
o quelcom per lestil.
Lhome de Bagdad va escoltar amb molta atenci.
- I... quin lloc era aquest?
- No men recordo molt b, potser a lentrada de la ciutat. S, aix s, la segona casa
desprs de la porta principal. Una molt vella, em sembla.
Lhome de Bagdad es va quedar bocabadat. Aquell home estava indicant la seva casa!
Contenint la seva emoci, va guardar silenci. Els guardies no sabien que era de
Bagdad i no van advertir la seva reacci.
- Naturalment ni sem va passar pel cap la idea danar a buscar el tresor. No em vaig
creure ni una sola paraula. En els somnis no hi ha veritat, hauries de saber-ho va
concloure el policia.
Lhome de Bagdad estava capficat en els seus pensaments. Era molt estrany que el
guardia hagus indicat la seva casa. No podia tractar-se duna coincidncia.
Per fi va arribar el denunciant, i va crrer a disculpar-se a lhome injustament acusat.
- Accepta les nostres disculpes, amic, per com comprendrs ens limitvem a cumplir
amb el nostre deure va dir el cap de la gurdia.
Lhome de Bagdad no lestava escoltant. Va deixar el lloc ben de pressa i va comenar
a endinsar-se en Egipte. Per desprs de donar unes passes es va detenir.
- S va pensar-, s intil tractar de buscar el tresor dun somni.
Va tornar a Bagdad, i quan entrava a casa seva, va tenir un estrany pressentiment. Va
sentir que havia de moure una rajola de la paret, i...
Un raig de monedes dor va caure sobre els seus genolls.
Havia anat a Egipte a buscar el que tenia a casa!
Conte suf61
1. Sobre el conte:
a) Quin ensenyament ens dna Rumi a travs del protagonista del conte?
b) Quina actitud vital t lhome de Bagdad que va anar en direcci a Egipte?
a) Compara lhome de Bagdad amb Toshibu, del conte anterior: El diamant de
lemperador.
b) A vegades, per trobar-nos, primer ens hem de perdre. O per valorar el que
tenim, ho hem de perdre. Aix s exactament el que li passa a lhome de Bagdad.
Has experimentat mai aix? Quan? En quina situaci? Comenta qu volem dir amb
aquesta afirmaci.
124

Comenta:
- La vertadera abundncia no prov de l'acumulaci, sin de la valoraci del que es t.
(Chrie Carter-Scott)
- La persona ms rica s aquella que es contenta amb all que t. (Robert C. Savage)
- La riquesa consisteix molt ms a gaudir que a posseir. (Aristtil)
- No desitgis i ser l'home ms ric del mn. (Miguel de Cervantes)
- Vols ser ric? Doncs no et dediquis a augmentar els teus bns, sin a disminuir la teva
cobdcia. (Epicur de Samos)
- Saber quan un t suficient s ser ric. (Laozi)
- L'home s ric en proporci a les coses que pot rebutjar. (Henry David Thoreau)
4.2.4. Lli n 10: NO CONTROLAR

Quan alg est obert a la vida s'adona que no pot controlar-la, que voler dominar-la,
lluitar contra la manera com se'ns presenta noms condueix a la frustraci. Amb
aquesta actitud dacceptaci de la vida les pedres del cam es tornen ms fcils
d'esquivar. En canvi, resistir-se a passar "per la pedra" no far que aquesta es
dissolgui, i voler-la esmicolar ens far perdre temps i cansar-nos ms del compte.
L'nica lli davant de les dificultats de la vida s la submissi. Aix no vol dir
romandre passiu i deixar que la vida ens passi pel davant, sin viure-la essent
conscient que el millor que puc fer s intentar dominar la meva manera de viure.
Hem de deixar a part com ens agradaria o com hauria de ser la vida des del nostre
punt de vista. No tenim la suficient perspectiva per decidir-ho nosaltres. Aquesta
rendici molesta el nostre ego, que vol controlar i decidir-ho tot. Des del punt de vista
de l'ego, rendir-se s una derrota. Per aix noms s aix si estem en una guerra, si
ens prenem la vida com una batalla. La rendici en la vida significa trasps, canvi. I s
que, actuant com sempre hem fet, no ens porta pas benestar.
Activitat 24: Com ests d'ego?

Per comenar-nos a conixer una mica ms intenta respondre rpidament i
sincerament aquestes preguntes:
- Et consideres una persona de les que sempre ha de fer les coses a la seva
manera?
- Ets tossut/da? Creus que el teu punt de vista s el millor?
- Creus que els altres actuen malament i aniria ms b el mn si actuessin com tu
creus?
- Et desesperes quan et trobes davant d'alguna situaci que no controles?
125
Activitat 25: Encara que ens enfadem la realitat ser la mateixa

Aquesta s una situaci habitual en la qual ens ajudaria molt assumir la condici de
persones que renuncien a lluitar contra els contratemps del treballs fets en lordinador:
A tots ens ha passat estar treballant davant l'ordinador i produir-se algun tall en el
subministrament elctric o algun error en el programa, o b haver coms algun error
de conseqncies fatals: perdre unes quantes pgines de feina.
Podem enfadar-nos fortament per haver perdut el material, donant un cop de puny a la
taula i esparracar els apunts, o b rendir-nos davant del fet que se'ns ha esborrat la
feina i comenar de nou. Fem el que fem, la realitat continuar sent la mateixa;
enfadats o no el material seguir perdut. Est clar que no gaudim d'una situaci aix,
no som masoquistes. Qu escollim? Com ens ser ms fcil la feina: resistint-nos o
acomodant-nos a la situaci?
- Reflexiona sobre aquestes diferents actituds i treu-ne conclusions.

Comenta els segents pensaments:
- Sotmetre's no significa entorpir el nostre poder, sin enfortir-lo (Marianne Williamson).
- Qui pot canviar els seus pensaments pot canviar el seu dest (Stephen Crane).
- El dest s el qui baralla les cartes, per nosaltres som els que hi juguem (William
Shakespeare).
4.2.5. Lli n 11: COMPROMS

Aquesta actitud s bsica per a un estudiant, i consisteix en perseverar en la dedicaci
que hem escollit. Aix exigeix comprometre's amb un mateix, amb el nostre temps i
energia per aconseguir els nostres propsits. Est clar que el comproms comena per
l'elecci, i aqu hi ha qui ja t problemes: li costa decidir quin men triar en un
restaurant, el gust d'un gelat... aix per posar exemples intranscendents, per n'hi ha
de ms decisius: quins estudis cursar, triar el tipus de feina, casar-se o no amb la
persona amb qui es porten set anys sortint... Si a tu et passa alguna d'aquestes coses,
et cal aprendre la lli del comproms.
En castell hi ha una frase molt illustrativa que manifesta aquesta necessitat
d'implicaci i esfor amb all que volem aconseguir: quien quiera peces, que se moje
el culo.
126
CONTE 11: SORT O DEDICACI?62

Aquesta s la conversa que mantenen en David i en Vctor desprs de molts anys de
no veures.
En David explica al seu amic Vctor:
- El meu pare va heretat un immensa fortuna d'un oncle lluny que no tenia
descendncia. Ens vam canviar de cotxe, de casa, de vens, d'amics... A ms, una
part important del que vam rebre era una gran empresa txtil en ple funcionament i
amb abundants beneficis. El meu pare la va fer crixer ms. Quan va morir, jo me'n
vaig ocupar. Durant molt de temps no vaig canviar res, ja que les coses anaven ms o
menys b. Per de sobte, van comenar a aparixer competidors per totes parts i les
vendes van baixar. El nostre producte era el millor, aix que jo tenia l'esperana que
els clients s'adonarien que els nostres competidors no oferien la mateixa qualitat. Per
els clients no entenien de teles, aix que van anar a comprar els productes de les
noves marques que anaven sortint al mercat.
I continua:
- Vaig perdre molts diners, per l'empresa estava encara sanejada. Vaig intentar reduir
els costos tant com vaig poder, per quan ms ho feia, ms baixaven les vendes. Vaig
estar a punt de crear una marca prpia, per no em vaig atrevir. El mercat demanava
marques estrangeres. Estava al lmit. Com ltim recurs vaig pensar obrir una cadena
de botigues prpies. Ho vaig fer, per no podia fer front al cost dels locals, ja que les
vendes no cobrien el seu cost. Vaig comenar a fallar en els pagaments. Vaig haver de
respondre amb els actius: la fbrica, les meves terres, la meva casa, totes les meves
propietats... Ho vaig tenir tot a la meva m, vaig tenir tot el que volia i ho vaig perdre.
- No sabia qu podia fer. Totes les persones que abans m'havien alabat, ara em
donaven l'esquena. Vaig anar d'una feina a l'altra, per no em vaig adaptar o no em
van saber entendre... Va arribar un moment en qu fins i tot vaig passar gana... He
sobreviscut durant ms de quinze anys com he pogut, guanyant-me la vida amb les
propines que obtinc fent encrrecs i fins i tot rebent ajuda de bona gent que em coneix,
en el barri on vist ara. La mala sort sempre ha estat amb mi.
Aix, entre la desesperaci i la resignaci va acabar de parlar en David.
Desprs va intervenir en Vctor:
- Els meus pares eren pobres. Els meus orgens ms que humils sn precaris: moltes
nits no tenem per menjar. No vaig poder anar al collegi, aix que vaig estudiar a la
universitat de la vida. Vaig comenar a treballar amb deu anys netejant cotxes.
Desprs vaig treballar de bidell en un hotel. Ms tard, vaig pujar de categoria i vaig
treballar com a porter d'uns quants hotels de cinc estrelles... Fins que als vint-i-un anys
em vaig adonar que jo podia tenir sort, si m'ho proposava.
- Vaig adquirir un petit taller que estava a punt de tancar. El vaig comprar amb un
crdit i amb tots els estalvis que tenia. Era un taller que fabricava carteres i
portamonedes de pell. Jo havia vist tot tipus de portamonedes en els restaurants i en
els luxosos hotels on havia treballat. Aix que sabia el que els hi agradava a les
persones amb diners. Noms havia de fabricar all que tantes vegades havia vist
portar quan treballava com a mosso.
- Al comenament, jo mateix m'ocupava tant de fabricar com de sortir a vendre. Vaig
treballar per les nits i els caps de setmana. El primer any va anar molt b, per vaig
reinvertir tot el que havia guanyat per comprar ms gnere i viatjar per tot el pas per
esbrinar qu es fabricava a altres llocs. Necessitava saber ms que ning sobre
carteres de pell. Vaig aprendre molt visitant botigues. Preguntava a tothom que veia
amb una cartera qu li agradava o li desagradava del seu...
- Les vendes van anar creixent. Durant deu anys vaig reinvertir tot el que guanyava.
Vaig buscar oportunitats all on pensava que podia haver-n'hi. Vaig renovar cada any
127
els models de les meves carteres que ms es venien; mai eren iguals. Mai vaig deixar
un problema del taller pel dia segent. Vaig intentar ser la causa de tot el que passava
al meu voltant. Vaig adquirir un taller darrera d'altre; desprs van arribar les fbriques.
Finalment, vaig aconseguir crear un prsper negoci. La veritat s que no va ser senzill,
per el resultat supera el que imaginava quan vaig comenar.
0. Qu et suggereixen aquests dos relats de vides?

1. Sobre el conte:
a) D'aquests dos detalls de vida, podrem dir que un es deu a la sort (bona
o dolenta) i l'altra a la dedicaci o a l'esfor?
b) Creus que una persona pot ser el motiu, la causa dels seus xits?
c) Podrem dir que a un l'ha acompanyat la bona sort i a l'altre la mala sort?
d) Creus que la sort s qesti del dest, o que la sort es busca, es treballa?
e) Quina lli moral i vital en treus?
a) Al llarg de la nostra vida hem obtingut coses que podem atribuir a la
casualitat (atzar), a la sort o a l'esfor.
Busca cinc situacions atribubles a la sort i cinc atribubles a l'esfor
personal. Posa-les en com amb tot el grup i anoteu-les a la pissarra. Busqueu i
comenteu-ne les diferncies.
b) Es pot ampliar l'activitat fent una enquesta amb dues parts per part de
cada alumne:
1: per sectors d'edat, es demanen cinc situacions conseqncia de la sort i
cinc conseqncia de l'esfor personal a cinc persones de cada sector.
(Si un alumne t ms facilitats per entrevistar un sector que un altre es
poden distribuir de manera que recollir de manera mplia i homognia informaci
de tots els sectors.
Els sectors serien:
- 1r. sector: nens entre 6 i 11 anys.
- 2n. sector: adolescents entre 12 i 21 anys.
- 3r. sector: adults entre 21 i 60 anys.
- 4r. sector: persones grans a partir de 61 anys.
NOTA: tot i que puguin considerar-se adolescents fins als 18 anys i adults a
partir de 18, hem considerat millor allargar-ho fins als 20 per aix quedar
repartides ms homogniament totes les edats.)
2: que cada persona expliqui una situaci personal favorable fruit de la sort
i una altra tamb favorable fruit de l'esfor. Sha didentificar quins sentiments els
va causar cada situaci.
Caldr confeccionar una plantilla de recollida d'informaci per
homogenetzar les dades.
Desprs cada alumne fa el buidatge per ordenar les idees, per veure les
constants, les analogies, les diferncies, per fer comparacions...
Finalment es posa en com entre tots els alumnes i es fa el buidatge de
totes les enquestes. Es tracta de treure alguna conclusi en relaci amb l'evoluci
de la concepci de les paraules "sort" i "esfor" amb el pas dels anys, aix com els
sentiments que acompanyen a les dues situacions.
128
4.2.6. Lli n 12: HUMILITAT
CONTE 12: LA HISTRIA DAYAZ

- Ets el meu favorit, Ayaz. La teva saviesa s incomparable, i estic content de tenir-te
al meu costat li va dir el rei de Ghazni al seu fidel sbdit, provocant lenveja dels
altres.
- Hem de desprestigiar Ayaz digu un cortes, animant als altres a perjudicar-lo.
Per molt que ho intentessin, no van aconseguir trobar cap defecte a Ayaz.
Per quan ja es donaven per venuts, es van adonar que tots els dies, a una hora
determinada, el favorit del rei es tancava en una habitaci del castell i romania all
durant uns minuts. Ning sabia el que feia.
- Ja sabem com desacreditar-lo va exclamar un dels envejosos-. Hem descobert que
t quelcom que amagar.
Els cortesans lin van parlar al rei.
- Majestat, gosem suggerir-vos que Ayaz, en qui heu dipositat la vostra confiana, no
s digne della.
- Qu voleu dir? Expliqueu-vos, a veure! No vull que calumnieu el meu preferit!
- Senyor, hem descobert que tots els dies Ayaz entra en una habitaci amb gran sigil, i
es tanca all durant un quants minuts sense que ning spiga qu s el que fa.
Sospitem que est robant monedes del tresor reial i les est amagant all.
Lacusaci era greu. Per el rei se nhavia adonat que els cortesans denunciaven Ayaz
per enveja i no creia en la seva culpabilitat.
Daltra banda, tampoc podia afavorir Ayaz passant per alt lacusaci de qu era
objecte. Per aix els hi va dir als cortesans:
- Demostreu que la vostra sospita s fundada, i Ayaz ser castigat. Per si s una
falsa acusaci, sereu vosaltres els que rebeu el cstig just!
Els cortesans no tenien por del cstig, perqu estaven convenuts que Ayaz era
culpable, aix que es van disposar a demostrar-la.
Van irrompre a lhabitaci secreta, decidits a entregar al rei tot el que trobessin all.
Per es van quedar sorpresos quan van veure que lhabitaci estava buida. Noms hi
havia un vestit descosit i un parell de sabates velles.
Aquestes coses pertanyien a Ayaz, i el preferit del rei anava tots els dies a contemplarles. Ho feia per recordar el seu origen humil i evitar que la seva nova posici se li
pugs al cap.
Els cortesans, decepcionats, van decidir de totes maneres portar el vestit descosit i les
sabates velles al rei. El savi monarca va comprendre de seguida perqu el seu favorit
els havia conservat i anava contnuament a mirar-los.
- Ja us vaig dir que calumniar un home just s una greu culpa. Per no em correspon a
mi castigar-vos, sino a aquell a qui heu gosat acusar sense proves.
El rei es va dirigir a Ayaz,.
- La decisi s teva. Si vols ser compassiu, millor per ells. Per si no vols ser-ho... els
hi ser aplicada la llei del Tali*. No deixis de pronunciar-te, perqu interpretaria el teu
silenci com una condemna.
Per la resposta dAyaz no es va fer esperar. El favorit del rei va apel.lar a la seva
clemncia, demanant el perd pels calumniadors.
Solucionat lassumpte, el rei va voler que Ayaz li parls de les coses que havia
conservat.
Lhome va tractar dexplicar el seu estat dnim.
- Pot ser que aquest vestit descosit i aquestes sabates gastades et semblin
insignificants. Per per mi sn objectes preciosos, i em recorden el lloc del qual
provinc, que estimo amb tot el meu cor. Qui sap distingir la bellesa s capa de veure
en el mateix fang una guspira del Creador. I per lenamorat les faccions de lestimada
129
sn serenes. La seva no s una mirada com, i no contempla les despulles mortals,

sin que sendinsa en la bellesa interior de la seva estimada. Totes les coses tenen el
seu encant, per noms el savi ho veu. En aquestes formes terrenals hi ha una
guspira de lEtern.
El monarca es va quedar molt satisfet amb aquesta resposta que posava de manifest
la saviesa dAyaz.
Per el rei es va quedar amb les ganes de preguntar-li quelcom al seu fidel cortes.
- Comprenc la teva devoci per aquestes coses, Ayaz. Per diguem, no et causa
dolor, o almenys nostlgia, veure-les tots els dies i recordar els temps difcils?
- Tot el contrari, Majestad. Ms ben dit, sento dolor, per tamb plaer. Al mirar la meva
capa esparracada recordo la bardissa en qu sem va enganxar quan encara
deambulava pels camps. I les meves sabates gastades em fan tornar a lpoca que
mendicava pels pobles. Llavors estava en la misria, i ho passava malament. Per tot
aix era un do div que minvitava a construir-me a mi mateix. Ara deixo que la pena i
lalegria sinstal.lin per igual en el meu cor, fent lloc a les dos, sense preferncies. No
vull que una pateixi labsncia de laltra, la seva fidel companya.
Ladmiraci del sobir estava justificada. Des daquell dia Ayaz fou encara ms estimat
a Ghazni, ja que els cortesans envejosos, els seus antics enemics, van apreciar la
seva saviesa.
Conte suf64
* Sobre la llei del Tali cf. LAlcor, II, 178-179 i XXXII, 60. El precepte est pres
del Levtic (XXIVm 17-23). Es pot resumir en ull per ull i dent per dent.
1. Sobre el conte:
a) Quina s lactitud dAyaz que el fa virtus?
b) Quina funci t per Ayaz ladversitat, les dificultats del seu passat? Per
qu?
c) Per qu diu Ayaz que fa lloc en el seu cor per la pena i lalegria a la
vegada? Creus que van juntes?
d) Per qu deixa de tenir cortesans envejosos Ayaz?
e) Quin/s ensenyament/s ens vol transmetre aquest conte?
a) Massa sovint ens trobem amb nous rics pedants que neguen els seus
orgens. Qu creus que podrien aprendre dAyaz?
Si ens pensem que ja ho tenim tot aprs i ens mostrem arrogants, segur que l'univers,
la vida t'enviar alguna lli. L'Univers busca mantenir l'equilibri en tot; qui treu el cap
per damunt del altres, ja se n'encarregar la vida de "tallar-li" i que quedi al ras de
tothom.
La malaltia, per exemple, s una lli d'humilitat. Passem de sentir-nos forts i capaos
de tot, sense a vegades demanar ajuda, i de cop, ens sentim febles i necessitats.
Tamb un accident o la mort, ens fan sentir que no som ning, que no controlem la
vida. Massa vegades ens comportem com el borratxo que t deliris de grandesa i creu
que pot posar-se al volant de qualsevol vehicle perqu ell ho controla tot.
Aquesta lli sol costar perqu ens fereix l'ego. El contrari de la humilitat s
l'arrogncia, que est renyida amb la pacincia i la cortesia. La persona arrogant mira
al prosme per sobre l'espatlla, tractant-lo com si fos estpid i de manera
desconsiderada. En canvi, la persona humil t una modesta conscincia dels seus
propis dons i de les seves limitacions. Els seus mrits considera que no sn millors
que els dels altres, i respecta l'altre.
130
Activitat 27: Un exemple de manca dhumilitat

En Xavier s un nou atractiu, atltic que sembla i es vesteix com un model. Tot el que
es proposa ho aconsegueix: tot li va b. s intelligent, t talent i encant, i grcies a
totes les seves virtuts, el seu negoci funciona de meravella. En Xavier s una persona
amb xit i es considera una persona perfecta. Per t una actitud arrogant i
menysprea a les persones que no tenen els seus dons, tractant-los de manera
desconsiderada i com si fossin nens, i ell fos superior.
Per un dia rep una demanda judicial, que no li preocupa gens ni mica, perqu pensa
que resoldr com qualsevol altre assumpte de la seva vida. Per no va ser aix, i
aquest afer li va suposar la runa de la seva empresa. Busca feina i ning no el
contracta. En Xavier no entn com s que la "mgia" de la seva vida ha deixar de ser
present.
1.- Quina lli tenia pendent d'aprendre en Xavier?
2.- Per qu s'acaba la "mgia" de la seva vida?
3.- En Xavier s'havia de sentir orgulls de les seves virtuts, dons i mrits aconseguits?
Per qu?
4.- Aix l'havia de fer-lo sentir superior als altres? Per qu?
5.- Com et penses que actuar en Xavier a partir del moment en qu hagi aprs la lli
que li quedava pendent? Per qu haur estat til passar per aquesta situaci
d'infortuni professional?

- On hi ha vertader valor es dna tamb vertadera modstia (William Schwenk Gilbert).
- Com ms puja el mico, ms ensenya la cua (George Herbert).
- Els orgullosos se m'afigura que tenen, com els nans, traa d'homes i talla de
nens.(Joseph Joubert).
- Un pedant s un estpid adulterat per l'estudi (Miguel de Unamuno).
4.2.7. Lli n 13: FLEXIBILITAT
CONTE 13: ESTIMBA LA VAQUETA65

Un savi mestre passejava pel bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a una
certa distncia una casa d'aparena pobre i, va decidir fer-hi una visita. Durant el
passeig el mestre li coment al deixeble la importncia de les visites, del fet de
conixer persones i les oportunitats d'aprenentatge de totes aquestes experincies.
Quan va arribar al lloc, va constatar la pobresa del lloc, la casa de fusta, els habitants:
una parella amb tres fills, tots descalos i amb roba bruta i estripada. Aleshores es va
acostar al senyor de la casa, aparentment el pare de famlia, i li va preguntar:
- En aquest lloc no existeixen possibilitats de treball ni tampoc llocs de comer. Com
ho fa vost i la seva famlia per sobreviure aqu?
El senyor respon:
- Amic meu, nosaltres tenim una vaca que ens dna uns quants litres de llet tots els
dies. Una part d'ella va destinada a vendre-la o a canviar-la per altres aliments a la
131
ciutat vena i, amb l'altra part, produm formatge, quallada, etctera... pel consum
propi, i aix s com anem sobrevivint.
El savi va agrair la informaci, va donar una ullada al lloc i desprs, es va acomiadar i
se'n va anar. Quan havien caminat una mica i ja no eren vistos pels membres d'aquella
famlia, el mestre es va dirigir al seu deixeble i li va ordenar:
- Busca la vaca, porta-la fins al precipici d'all al davant i empeny-la pel barranc.
El jove, espantat, va mirar el mestre i li va plantejar els seus dubtes sobre aquella
acci que li ordenava i li va justificar que la vaca era el mitj de subsistncia d'aquella
famlia. Per, noms va rebre del mestre un silenci absolut, i es va disposar a complir
l'ordre. Va empnyer la vaca pel precipici i la va veure morir. Aquella escena li va
quedar gravada a la seva memria durant molts anys.
Un dia, el jove deixeble va decidir tornar a aquell lloc i explicar-los-hi tot a aquella
famlia, demanar perd i ajudar-los.
Aix ho va fer, i cada cop que s'acostava al lloc ho veia tot ms bonic, amb arbres
florits, un cotxe al garatge de la, ara, fantstica casa i alguns nens jugant en el jard.
El jove es va sentir trist i desesperat imaginant-se que aquella famlia humil hagus
hagut de vendre el terreny per sobreviure. Es va posar a caminar ms rpid i quan va
arribar a la casa va ser rebut per un senyor molt simptic. El jove va preguntar per la
famlia que havia visitat feia alguns anys amb el mestre. Va elogiar el lloc i li va
preguntar al senyor (l'amo de la vaca):
- Com ho va fer per millorar aquest lloc i canviar de vida?
El senyor entusiasmat li va respondre:
- Nosaltres tenem una vaca que va caure pel precipici i va morir. Des de l'aleshores
vam tenir la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres activitats que no sens
havien acudit abans. I fent aix vam triomfar i aqu t els resultats.
0. Qu et suggereix la histria?
1. Sobre el conte:
a) Qu proporcionava a aquella famlia la vaca?
_______________________________________ i tamb, una falsa seguretat i
rigidesa.
b) El deixeble que havia tirat la vaca pel precipici parla amb qui havia sigut
el seu amo i li diu que havien desonvolupat altres activitats que no saben que
tinguessin la possibilitat de fer. Quines creus que poden haver sigut aquestes altres
activitats.
c) Quin s lensenyament que podem extreure daquest conte?
a) Si ens ho fessin tot o si ens ho donessin tot, no sabrem de qu som
capaos nosaltres. Imagina't que alg, per evitar-te el mal de les caigudes que et
feies quan vas voler comenar a caminar, t'hagus agafat sempre a coll o posat en
un caminador; qu faries ara?
NOTA: A ms a ms, sest demostrant que s millor pel nen que camini i saixequi
per ell mateix, perqu el desenvolupament neuronal i psicomotriu vagin paral.lels.
b) Creus que la seguretat s una cosa que ve de fora, que necessites que
et donin? Esbrina el que deixes de fer tu perqu esperes que et vingui de fora,
perqu esperes que alg t'ho doni o t'ho faci?
c) Tots tenim una vaca que ens proporciona algunes coses bsiques per la
nostra supervivncia, per que alhora ens limita les nostres possibilitats, ens
restringeix les nostra capacitat d'innovar i ens fa caure en la rutina. Ens fa
dependents i no ens deixa crixer.
Quina s la nostra vaca (o vaques) que hem carregat a les motxilles de la nostra
vida, a la qual i estem molt enganxats i ens limita exercir les nostres potencialitats?
Descobreix quina s la teva vaca i aprofita el moment per empnyer-la al precipici.
132
Activitat 29: Competncia rellotgera

Des del 1900 fins 1967, els sussos eren els mestres rellotgers del mn. El 1967,
quan es va patentar la tecnologia digital, els sussos la van rebutjar, continuant
amb els rodaments, els manetes i les molles tradicionals que havien fet servir
durant generacions per a fabricar els seus rellotges. Per el mn estava preparat
per aquest aven i Seiko, una empresa japonesa, es fa fer amb la patent digital i
es va convertir quasi de la nit al dia en el primer fabricant mundial de rellotges.
Cinquanta mil dels seixanta-set mil fabricants sussos de rellotges van haver
d'abandonar el seu negoci pel fet de negar-se a fer servir aquesta nova
tecnologia. Van haver de passar diversos anys per tornar a ocupar el primer lloc
en el mercat amb la creaci dels seus rellotges Swatch.
1.- Qu limit als rellotgers sussos?
2.- El costum, la tradici ens ajuda a ser ms flexibles o ms rgids? Per qu?
3.- En qu et consideres rgid i amb poca tendncia als canvis?
4.- Com reacciones quan a mitjan curs comena un professor nou? De manera
flexible o rgida? Per qu? Quines conseqncies t un fet i un altre?

Comenta la segent citaci:
- Millorar s canviar; ser perfecte s canviar sovint. (Winston Churchill)
4.2.8. Llic n 14: VIURE EL PRESENT

Juntament amb la compassi, viure el present s la mxima manifestaci de
lacceptaci. Quan ens permeten estar en el present? Vivim quasi sempre tenint com a
referncia un punt de mira situat lluny, en el futur, que anhelem conquerir. Aquest
desig d'estar all ens impedeix gaudir d'aquest aqu i ara. Creiem que serem felios
quan aconseguim aquest objectiu lluny que ens hem proposat. Per alg, aquest pot
ser tenir una moto, aconseguir molts milions de diners, perdre quilos, treure's un ttol,
aconseguir ms bona feina... Per, un cop hi hem arribat, continua la insatisfacci i
tornem a traslladar aquest "all" cap un altre punt de futur. D'aquesta manera se'ns
escapa el millor del nostre present, l'nic temps real, per estar vivint en una ficci
constant.
Viure el present s difcil en una cultura, la nostra, en la qu se'ns promet tot el que
ara no tenim i no som com a requisit per a estar satisfets. Per el vertader secret est
en saber compaginar les vivncies del present amb els somnis i aspiracions futures.
Aquestes ens han fet evolucionar socialment. Marcar-se uns objectius a la feina, en els
estudis, en la vida privada, ens fa sentir vius i s bo voler millorar, per sense
descuidar el present, el que ja tenim i som.
133
Activitat 31: Aqu i Ara o posposant la felicitat

a) Pensa en totes aquelles situacions anteriors en les qu t'has dit:
- Ser feli quan ...
b) Pregunta't ara:
- Vaig ser ms feli quan vaig arribar-hi?
- Quan va durar aquesta felicitat?
- Qu vaig fer desprs?
c) Per qu ens costa tant estar aqu i ara?
d) Busca en la teva memria emocional en quina circumstncia vas viure en el
present, un instant en qu es perdia la noci del temps i que es confonia amb
leternitat i que et va donar molt de benestar. Segurament, forma part de la teva
intimitat, per ens agradaria escoltar-te per saber que existeixen. Explica a la resta
de companys com et vas sentir. Tu mateix/a recorda-tel ms sovint. Ara saps que
s possible que existeixin instants aix!
La pau prov de viure la "talitat", s a dir, les coses tal com sn. Quan s'est en el
present i no es viu alimentant expectatives futures que ens fan estar en l'"all", es viu
en un estat psquic i fsic de calma i tranquil.litat.
CONTE 14: TRES CONSELLS

La trampa havia funcionat. El caador havia aconseguit cobrar la seva presa: un ocell
precis de plumatge multicolor.
A ms a ms xerraire, i molt savi.
Lau li va suplicar al caador que el deixs anar.
- Si et plau, deixa que men vagi. La meva carn no s bona. Tu estas acostumat a
altres plats.
El caador el va deixar parlar, perqu locell el tenia meravellat. Defensaria la seva
causa millor que un sser hum!
- Sc molt savi. Si em perdones la vida puc donar-te tres consells. Les meves paraules
et seran molt tils.
- Quines sn les teves condicions? va contestar lhome, disposat a negociar.
-Et donar tres consells des de tres llocs diferents. El primer, quan encara estigui a les
teves mans. El segon, si em deixes volar a la branca dun arbre, fora del teu abast. I el
tercer, a la copa dun arbre, on no em podrs atrapar mai. Veurs que val la pena
escoltar-los.
Lhome va acceptar. Li va semblar que eren ms els avantatges que els inconvenients.
En el pitjor dels casos es quedaria sense locell, per potser era veritat aix que la
seva carn no tenia bon gust.
A les mans del caador, lau va pronunciar el primer consell, en to sentencis.
- No creguis en els raonaments beneits!
Segons el que havien acordat, lhome va permetre que locell vols a la branca dun
arbre, una mica ms fora del seu abast.
Aquest fou el seu segon consell:
- No et lamentis del passat, dall que ja ha esdevingut!
Lau va afegir:
- Et dir la veritat. He amagat una perla en el meu cos. Hagus pogut ser teva, per
has deixat que te sescapi.
134
En dir aix, lau va volar a la copa de larbre, ja completament lliure.

Lhome, desolat, va maleir la seva estupidesa.
- Malet, per haver-te fet cas he perdut loportunitat denriquir-me!
Locell va replicar, en to dadvertiment:
- Ets dissortat, per no pel que tu creus. Vols que et recordi els meus consells? Amb el
segon et suggeria que no et lamentessis del que ja ha passat. Aix inclou les ocasions
perdudes. Aix em fas cas, lamentant-te duna riquesa que sha esfumat? I amb el
primer... qu thavia dit? No fagis cas del raonaments beneits! Has de sospesar les
paraules dels altres. Com hauria pogut amagar una perla en aquest cos tan prim? Era
una bajanada. Noms ho vaig dir per veure si seguies del meu consell.
Locell era vertaderament savi, i lhome li va demanar, segons el que havien acordat,
que li dons el tercer consell. Tenia la impressi que era el ms important.
Per lau va contestar en to despectiu:
- A tu, precisament, hauria de donar-te un consell importantssim? Tens ra, s molt
til, i per aix no tel vull revelar. No sabres qu fer-ne. Ja he vist el que has fet amb
els altres! El que sembra en terreny estril no pot recollir, i perd el temps. Creu-me, les
meves paraules tentrarien per una orella i et sortirien per laltre. Ser millor que men
vagi a un altre lloc, ara que sc lliure!
I locell es va perdre entre les branques.
Conte suf66
0. Qu et suggereix aquesta faula?

1. Sobre el conte:
a) Recull els consells que dna locell.
b) Per qu moltes vegades ens turmenta el passat?
c) Quin s lensenyament que ens dna aquesta faula? s fcil
daplicar?
a) Tendeixes tu a anar-ten al passat? O b al futur?
b) Com et sents quan fas aix?
c) Quines conseqncies t el fet de no estar en el present?
CONTE 15: LA SANTEDAT EN LINSTANT PRESENT67

El guerrer japons fou fet presoner i tancat en una masmorra. Aquella nit no podia
agafar el son, perqu estava convenut que el mat segent havien de torturar-lo.
Aleshores record les paraules del seu mestre: El mat no s real. Lnica realitat s
ara. De manera que retorn al present i sadorm.
CONTE 16: MENJO QUAN MENJO I DORMO QUAN

DORMO
Un monjo zen es disposava a prendre la paraula en la gran plaa del poble. Havia
redactat curosament el seu discurs i anava a llegir-lo quan un cop de vent sobtat
semport els fulls a les branques dun llimoner. Agafat per sorpresa i incapa de
reprendre el fil de la seva prdica, va dir:
135
- Amics meus, el que us volia exposar, en resum, s aix: quan tinc fam, menjo; quan
estic fatigat, dormo.
- Per, que no ho fa tothom, aix, com vs, mestre? pregunt alg entre la multitud.
- No! No pas de la mateixa manera!
- Per qu, mestre?
- Quan la gent menja, pensa en mil coses, i quan sadorm, pensa en els seus
problemes. Per aix no fan com jo!
Llavors el monjo baix enmig dells, recoll les ofrenes i, als qui encara linterrogaven,
els responia:
- En quant als detalls, els trobareu a les branques del llimoner...
Conte zen68

1. Sobre el conte:
a) Quin ensenyament pots extreure daquest conte?
b) Per qu el mestre zen contesta als que linterroguen que trobaran
els detalls a les branques de llimoner?
a) s possible fer dues coses ben fetes?
b) Pots exercir una activitat plenament mentre penses en una altra?
c) Creus que te sescapa quelcom quan mentre fas una cosa ests
pensant en una altra?
d) Qu ens impedeix est concentrats en el que fem?
CONTE 17: PARBOLA SOBRE LA VIDA MODERNA69

Els animals es reuniren en assemblea i comenaren a queixar-se que els humans no
feien altra cosa que prendrels coses.
- Em prenen la llet digu la vaca.
- Se memporten els ous digu la gallina.
- Em prenen la meva carn i el meu pernil digu el porc.
- Em persegueixen per emportar-se el meu greix digu la balena.
El cargol fou lltim a parlar:
- Jo tinc una cosa que els agradaria de tenir ms que qualsevol altra. Quelcom que
certament marrabassarien si poguessin: TEMPS.
0. Qu et suggereix aquesta parbola?

1. Sobre la parbola:
a) Per qu el cargol diu que els humans no poden arrabassar-li el temps?
b) Quin s un dels mals dels que pateix la nostra vida moderna?
c) Quin s lensenyament que ens proporciona aquesta parbola?
a) En aquesta parbola es fa un tractament diferent del temps que en els
anteriors contes. Quina s la diferncia?
b) Vius tu la manca de temps com un problema? Per qu?
136
RELAT 2: DEDICA UN MOMENT A VEURE REALMENT70

Quants moments ens prenem al llarg dun dia per sortir del ritme frentic de la vida
actual per contemplar el que ens envolta? Ens deixem atrapar per les obligacions de la
nostra agenda, pels aparadors i els missatges publicitaris, pel trnsit, fins al punt que
no ens nadonem que hi ha altres persones al nostre voltant.
El consell s: Vs ms a poc a poc i podrs olorar les roses. No sabem fins a quin
punt ens estem perdent coses.
Aquest relat ens revela quina mena de miracles podem veure si aturem la nostra
marxa:
Un conductor havia dassistir a una reuni de negocis, i mentre conduia, anava
planificant mentalment qu diria, fins que va arribar a una crulla plena de cotxes amb
el semfor vermell. I va pensar que si avanava a tots, podria passar el proper
semfor.
Anava amb el pilot fix, tant el del cotxe i com el de la ment, quan de cop el que va
veure el va treure del seu estat pensars. Una jove parella, cecs tots dos, estaven
creuant el carrer agafats del bra, mentre els cotxes circulaven en totes direccions.
Lhome portava de la m un nen petit, mentre que la dona apretava contra el seu pit
una motxilla portanadons, evidentment ocupada. Cadasc dells portava un bast prim
blanc, amb el qual buscaven a les palpentes la sortida daquella crulla infernal.
Aquell matrimoni estava superant quelcom que des de la visi del conductor era un
dels pitjors desavantatges... la ceguesa. Pens en com de terrible que havia de ser
all, per lhorror el va paralitzar al veure que la parella no seguia caminant pel pas de
peatons, sin que sestava desviant en diagonal, directament cap al centre de la
crulla. Sense adonar-se del perill que corrien, sencaminaven directament cap als
cotxes que sacostaven. El conductor es va espantar perqu no sabia si els altres
conductors entenien el que estava passant.
Mentre contemplava lescena des de la primera lnia del trnsit, va poder veure com
davant dels seus ulls es produia un miracle. TOTS els cotxes en totes direcciones es
van detenir simultniament. Ni tan sols es va sentir un crit de sortiu del pas! Tot va
quedar immbil. En aquell moment va semblar que el temps es detenia per aquesta
famlia.
Esbalat, va recrrer amb la mirada els cotxes que lenvoltaven, per assegurar-se que
tots veien el mateix. Latenci de tots estava igualment fixada en la parella. De cop, el
conductor que tenia a la dreta va reaccionar i va treure el cap per la finestreta per
cridar:
- A la vostra dreta, a la vostra dreta!
Altres se li van afegir, cridant al unson:
- A la vostra dreta!
Sense perdre ni un instant el seu ritme de pas, la parella va rectificar la seva direcci
seguint les instruccions dels conductors. Confiats en el seu bast blanc i en les veus
dels preocupats ciutadans, van arribar a laltra costat del carrer. Quan van pujar a la
vorera, el conductor es va quedar sorprs que encara seguissin agafats del bra, i va
poder sentir els suspirs dalleujament exhalats per tots els conductors que estaven
detinguts a la crulla.
Va recrrer amb la mirada els cotxes que lenvoltaven. El conductor que tenia a la seva
dreta va dir:
- Per... ha vist vost aix? al mateix temps que el de la seva esquerra deia:
- No mho puc creure!
Tots els conductors que van presenciar lescena estaven commoguts. Vuit fileres de
cotxes shavien detingut per deixar que els cecs avancessin cap al seu objectiu: laltre
costat del carrer. Al voltant del conductors hi havia hagut ssers humans que durant un
137
moment havien anat ms enll dels mateixos per ajudar a quatre persones que ho
necessitaven.
El conductor que va viure aquesta experincia, Jeffrey Thomas, des daleshores ha
reflexionat i sagafa temps per mirar al seu voltant i per veure realment el que est
passant en tot moment. Ha ents que cada moment s decisiu i, el ms important, que
aquest moment s tot el que tenim per marcar una diferncia en la nostra vida. A
Jeffrey aquesta experincia, tamb li va servir per a valorar el do de la vista, quelcom
que massa sovint donem per suposat. Podem imaginar-nos com serien de diferents les
nostres vides sense els ulls? Noms cal imaginar per un moment com seria haver de
creuar un carrer molt transitat sense poder veurens-hi. Caldria que ens adonessim
que sovint ens descuidem dels dons, tan simples com increbles, que la vida ens
brinda.
Quan Jeffrey sallunyava daquella crulla, era ms conscient del regal de la vida. Des
daleshores va prendre la decisi destar realment atent al que passa mentre socupa
de les seves activitats quotidianes, i usa els talents que Du li ha concedit per ajudar a
daltres menys afortunats.
Jeffrey ens recomana que mentre seguim el nostre cam per la vida ens fem un favor:
retardem el pas i ens agafem temps per veure, per veure de veritat. Parem-nos i
contemplem el que est succeint al nostre voltant en aquest moment, aqu mateix, on
ests. Potser que testiguis perdent quelcom meravells.
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el text:
a) En aquest relat el protagonista aprn bsicament dues llions. Quines
diries que sn?
b) Fes una llista de dons que la vida tha donat i que caldria recordar i valorar
sovint.
2. Ms enll:
a) Dediques tu moments per veure plenament la teva vida o la vida et passa
pel davant?
b) Has viscut mai alguna experincia el suficientment colpidora com per fer un
tall en el temps, havent-hi a partir daleshores un abans i un desprs? Explica-la i
comenta perqu va ser tan decisiva per a tu?

Comenta les reflexions segents:
- L'ahir s histria; el dem s un misteri; i l'avui, un regal, per aix l'anomenem
"present".
- El temps no s sin el corrent en el qual ests pescant. (Henry David Thoreau)
- Noms aquells que no esperen res de l'atzar sn amos del dest. (Mathew Arnold)
- El temps s un gran mestre que arregla moltes coses. (Pierre Corneille)
- El dem s el gran enemic de lavui. ( E. Ren Lefebvre de Laboulaye)
138
CONTE 18: EL PESCADOR SATISFET71

Lindustrial shorroritz de veure un pescador recolzant-se a la barca i fumant una pipa.
- Per qu no has sortir a pescar? li pregunt lindustrial.
- Perqu ja he pescat prou per avui li contest el pescador.
- I per qu no pesques ms?
- I qu en faria?
- Guanyaries ms diners. Daquesta manera podries posar un motor a la teva barca i
anar a pescar en aiges ms profundes i pescar ms peixos. Aix et procuraria els
diners necessaris per a comprar-te unes xarxes de nil, amb les quals obtindries ms
peixos i ms diners. Aviat guanyaries per a tenir dues barques... i fins i tot un estol.
Aleshores series ric, com jo li coment lindustrial.
- I que faria aleshores linterrog el pescador.
- Podries gaudir de la vida li respogu lindustrial.
- I qu creus que faig en aquests moments?

1. Sobre el conte:
a) Quina s lactitud de lindustrial? I la del pescador? Identifica-les i comentales.
b) Quin s lallionament que podem treure daquest conte?
a) A favor de quina de les dues actituds et decantes? Per qu?
b) Qu preferiries tenir: una fortuna o la capacitat de gaudir-ne?
c) Quina daquestes coses promou la nostra societat actual? Fes-ne un
comentari crtic.
d) Si el pescador actus amb la mentalitat de lindustrial, quina repercussi
tindria aix pel mar?
e) Comenta les segents reflexions:
- Com ms posseeix lhome, menys es posseix a si mateix. (Arturo Graf)
- Cap home just no sha fet ric rpidament. (Menandre)
- El millor estat de la natura s aquell en qu no havent-hi cap pobre, ning
no desitja ser ms ric. (Johon Stuart Mill)
CONTE 19: EL BUSCADOR

Aquesta s la histria dun home a qui jo definiria com un buscador...
Un buscador s alg que busca; no necessriament alg que troba.
Tampoc s alg que, necessriament, sap qu s el que est buscant. s simplement
alg per a qui la seva via s una recerca.
Un dia, el buscador va sentir que havia danar cap a la ciutat de Kammir. Havia aprs a
fer cas estricte daquestes sensacions que venien dun lloc desconegut del seu interior.
Aix que ho va deixar tot i va marxar.
Desprs de dos dies de marxa pels polsosos camins, va divisar, lluny, Kammir. Una
mica abans darribar al poble, li va cridar molt latenci un tur a la dreta del corriol.
Estava cobert dun verd meravells i hi havia un munt darbres, ocells i flors
encantador. Lenvoltava totalment una espcie de petita tanca de fusta enllustrada.
Una tapeta de bronze linvitava a entrar.
139
De cop, va sentir que oblidava el poble i va sucumbir a la temptaci de descansar un

moment en aquell lloc.
El buscador va traspassar el portal i va comenar a caminar lentament entre les
pedres blanques que estaven distribudes a latzar, entre els arbres.
Va deixar que els seus ulls es posessin com papallones en cada detall daquell parads
multicolor.
Els seus ulls eren els dun buscador, i potser per aix va descobrir aquella inscripci
sobre una de les pedres:
Abdul Tareg. Visqu 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies
Es va sorprendre una mica en adonar-se que aquella pedra no era simplement una
pedra: era una lpida.
Va sentir pena quan va pensar que un nen de curta edat estava enterrat en aquell lloc.
Mirant al seu voltant, lhome se nadon que la pedra del costat tamb tenia una
inscripci. Es va acostar a llegir-la. Deia:
Yamir Kalib. Visqu 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes
El buscador es va sentir completament commogut.
Aquell bonic lloc era un cementiri, i cada pedra era una tomba.
Una per una, va comenar a llegir les lpides.
Totes tenien inscripcions semblants: un nom i el temps de vida exacte del mort.
Per el que el va connectar amb lespant fou el fet de comprovar que el que ms
temps havia viscut ultrapassava tot just els onze anys...
Embargat per un dolor terrible, es va asseure i es va posar a plorar.
El senyor que tenia cura del cementiri passava per all i es va acostar.
El va mirar plorar durant una estona en silenci, i desprs li va preguntar si plorava per
algun familiar.
- No, per cap familiar no va dir el buscador-. Qu passa en aquest poble? Quina cosa
tan terrible hi ha a aquesta ciutat? Per qu hi ha tants de nens morts enterrats en
aquest lloc? Quina s la terrible maledicci que pesa sobre aquesta gent qu els ha
obligat a construir un cementiri de nens?
Lanci va somriure i va dir:
- Pot vost asserenar-se. No hi ha cap maledicci. El que passa s que aqu tenim un
vell costum. Li explicar...:
Quan un jove compleix quince anys, els seus pares li regalen una llibreta com aquesta
que tinc aqu, perqu se la pengi al coll. s tradici entre nosaltres que, a partir
daquest moment, cada vegada que un gaudeix intensament dalguna cosa, obri la
llibreta i hi anoti:
A lesquerra, qu va ser el que va fer-lo gaudir.
A la dreta, quant de temps va durar aquest goig.
Va conixer la seva xicota i es va enamorar della. Quan de temps va durar aquesta
passi enorme i el plaer de conixer-la? Una setmana? Dos? Tres setmanes i mitja...?
I desprs, lemoci del primer pet, el plaer meravells del primer pet... Quan va
durar? El minut i mig del pet? Dos dies? Una setmana?
I lembars i el naixement del primer fill...?
I el casament dels amics?
I el viatge ms desitjat?
I el trobament amb el germ que torna dun pas llunya?
Quan de temps va durar el gaudi daquestes situacions?
Hores? Dies?
140
Aix, anem anotant a la llibreta cada moment en qu gaudim... Cada moment.

Quan alg es mor,
s el nostre costum
obrir la seva llibreta
i sumar el temps gaudit
per escriurel sobre la seva tomba.
Perqu aquest s per a nosaltres
lnic i vertader TEMPS VISCUT.
Conte tradut72
0. Qu et suggereix aquest commovedor conte?

1. Sobre el conte:
a) Per qu se lanomena buscador al protagonista?
b) Qu li crida latenci al buscador i per qu?
c) Qu va deduir que era aquell lloc? Per qu li van venir ganes de plorar?
d) Quin era el vertader i nic temps viscut per la gent daquell poble?
e) Quin ensenyament ens transmet aquest conte?
a) Tenim nosaltres la mateixa manera dentendre la vida que la gent del
poble de Kammir? Per qu? Explica-ho raonadament.
b) Vivim molt de temps amb plenitud, o la majoria vivim rutinriament
satisfent necessitats bsiques o no tan bsiques, o b complint obligacions?
c) Prens tu conscincia del valor de la teva vida?
d) Quan temps portes vivint plenament segons el criteri de la gent de
Kammir?
e) Tha passat mai que, quan has viscut intensament una experincia, el
temps sembla que no existeixi, com si el rellotge no corrs? Quan i en quina
ocasi? Descriu les sensacions que en recordes.
Aquest conte ens invita a tots a fer-ho ms sovint.
141
Acceptaci del canvi
CONTE 1: TAMB TOT AIX PASSAR

Un gran rei que tenia molts homes savis treballant per a ell es va sentir frustrat. En un
pas ve, ms poders que el seu, sestava preparant un atac contra ell. El rei tenia por
de la mort, de la derrota, del dolor, de la vellesa. Llavors va cridar els seus savis i els
digu:
- Aquesta nit trobava en els meus somnis un anell mgic amb el qual podia resoldre tot
all que minquietava.
Aix s que els va encarregar danar a cercar aquest anell fins a la fi del mn, si calia.
Els savis van consultar entre ells i enviaren missatgers a tots els confins del regne
sense obtenir cap resultat.
Finalment van anar a veure un mstic suf i li demanaren ajuda. El suf es va treure un
anell que duia posat i els el va donar dient:
- Hi ha una condici. Doneu-lo al rei, per digueu-li que no ha de mirar el que hi ha
sota la pedra de lanell fins que tot estigui perdut, quan la confusi sigui total, lagonia,
absoluta, i se senti completament desemparat. En cas contrari no copsar el missatge.
El rei va obeir. Va perdre el seu pas. Va haver descapar del regne per salvar la vida.
Lenemic lestava perseguint, ell podia sentir els cavalls que saproximaven. El seu
cavall va caure mort; llavors va haver de crrer a peu fins que es va trobar en un
carrer sense sortida.
En el darrer moment es va recordar de lanell. El va obrir, va mirar sota la pedra i all hi
havia el missatge. Deia aix: TAMB TOT AIX PASSAR.
Conte annim73
0. Qu et suggereix aquesta histria annima?

1. Sobre el conte:
a) Quin significat t el smbol de lanell?
b) Per qu sinquieta i pateix aquest rei?
c) En pots extreure alguna lli?
d) Segons el budisme, quan ens identifiquem amb quelcom (cos, emocions,
ment, origen, pertinences...) que forma part dun jo il.lusori, que s una
construcci egoca- i sens toca, sens apunta a ella , ens sentim ferits. Amb qu
sindentificava el rei?
e) Qu pot descobrir el rei dell mateix un cop quedi sense tot all amb qu
shi identificava?
a) I nosaltres, per qu patim? Amb qu ens identifiquem? Qu tenim por a
perdre?
b) Si tu intentes desidentificar-te de les teves possessions materials,
emocions, del teu cos... qu creus que hi trobaries? Reflexiona sobre aix.
142
Acceptaci del canvi

-
Un no es pot banyar dues vegades en el mateix riu, car noves aiges hi

corren. (Herclit)
Encara que no tinguem el do de canviar-ho tot com voldrem, quan canviem
nosaltres, canvia el mn. (Evgueni Evtuixenko)
Deixar-se anar s perdre temporalment les arrels. No fer-ho s perdre-les
per sempre. (Kierkegaard)
La mateixa essncia de la vida s el canvi, mentre que lessncia de
laferrissament s retenir, estabilitzar, impedir el canvi. s per aix que el
canvi ens sembla patiment. Si no contemplem els objectes o els estats de
lexistncia des del punt de vista de la possessi o del gaudi egoista, no
hem de sentir-nos pertorbats pel seu canvi o ensems desaparici; al
contrari, gaudim del canvi moltes vegades, b sigui perqu ens proporciona
noves experincies o perqu ens revela una introspecci ms profunda de
la naturalesa de les coses i majors possibilitats demancipaci... Per tant, no
s el mn o les seves transicions la causa del patiment, sin la nostra
actitud vers ell, el nostre desig daferrar-nos-hi, la nostra set i la nostra
ignorncia. (Lama Anagrarika Govinda)
1. SOM SEMPRE ELS MATEIXOS?

Si ens comparem amb un riu, el que anomenem i identifiquem com a aquest no s res
ms que el seu flux daigua, que llisca contnuament. Per tant, laigua est en constant
moviment, i no se la pot ubicar en cap lloc. Fer-ho, i identificar aquesta aigua canviant
com a riu s agafar-se a una realitat il.lusria. Per estem acostumats a fer-ho, perqu
aix s com ens ho fa veure la ment.
Aix mateix amb nosaltres, tendim a pensar que existeix una barca en el riu, que roman
i considerem que la nostra realitat, el nostre jo s quelcom que existeix realment com
aquesta barca i que ha de ser protegit. Per aix no ens porta noms que problemes,
perqu, o b tenim el desig de perpetuar aquesta imatge que hem construit i ens han
ajudat a construir-, de complaure-la, o b ens molesta si no ens acaba dagradar.
Si acceptssim que som un simple corrent o flux denergia que es troba en contnua
transformaci, no ens costaria tant adaptar-nos als canvis, perqu en realitat aquesta
s la nostra essncia. Els problemes vnen quan ens identifiquem amb una imatge de
nosaltres mateixos que no encaixa amb el que ens demana la vida.
Som viatgers provisionals en lespai i el temps. Si sabem entendre la provisionalitat i
fugacitat de les coses, aprendrem a no aferrar-nos a elles ni a les persones que tenim
a lentorn. Les nostres relacions podran esdevenir ms honestes i lliures de xantatges
emocions i dependncies
Proposem ara una srie dactivitats per esbrinar si tolerem els canvis i per ajudar a
treballar la provisionalitat de la nostra realitat.
143
Acceptaci del canvi
Activitat 2: Lexplosi del volc

Noms hi ha una cosa segura i inalterable: la provisionalitat. Res s permanent, tot
flueix. Aix implica acceptar les prdues sense drames. Quan perdem quelcom ens
veiem amb limperatiu de reflexionar sobre qu s essencial en la nostra vida i qu
s superflu, qu s prioritari i qu s secundari .
1) Imaginat que avui arribes a casa i hi trobes la policia. Tavisen que al cap de
cinc minuts arribar la lava dun volc. Has de marxar i tens la possibilitat de salvar
noms una cosa davant aquest desastre natural imparable.
- Qu s el que salvaries? Per qu?
- Si set dons la possibilitat de fer una trucada... A qui telefonaries? Per dirli qu?
- Quines conclusions pots treure daquest exercici?
2) Imaginat que ja han passat uns quants anys daquella explosi i te nhas sortit
b. Mires enrera en el rellotge del temps i el veus a tu mateix amb una motxilla
molt pesada on havies acumulat pes i ms pes: coses, retrets, ofenses, persones,
sentiments, rutines, creences... Destrut ja tot all, ara et sents renovat/da; ara saps
que et tens a tu mateix/a. Ara has guanyat en confiana. Has canviat els ulls de la
vida. Descriu:
- En quins aspectes de tu mateix confies? Per qu?
- En quins aspectes de la vida confies? Per qu?
Activitat 3: La rutina
La resistncia als canvis s un dels trets que caracteritzen les personalitats
insegures. La necessitat de controlar-ho tot i de no sortir-se de la rutina caracteritza
moltes personalitats neurtiques davui dia. La rutina pot ser un intent dadquirir
seguretat en un entorn canviant i en un interior tamb constantment en moviment.
Reflexiona-hi:
- Qu s per a tu la rutina?
- Quin paper desempenyora en la teva vida la rutina? Descriu cinc activitats
que hagis incorporat de forma habitual a la teva vida i que representin per a
tu una rutina.
- Quins canvis creus que pots fer a la teva vida per trencar la rutina i viure
amb ms intensitat?
144
Acceptaci del canvi
Activitat 4: Canvis i prdues

Si encara et creus molt disposat/da als canvis, tadonars que el canvi ms fort s
el del pas de la vida a la mort, que ens exigeix deixar-ho tot. Si sovint els canvis
que succeeixen en la nostra vida sn font d'ansietat, d'inseguretat i fins i tot de
dolor, el principal canvi, que s el de la mort, com lencaixem? Adonem-nos del
paradoxal que s lexistncia: la finitud forma part de la mateixa essncia de la
vida!
Canvis i prdues van agafats de la m. Quan perdem alguna cosa que volem,
desitgem o estimem, quelcom canvia.
1) Pensa quines petites o grans prdues has tingut en el curs de la teva vida fins
al moment actual.
- Quins canvis ha comportat i quin impacte han tingut cada prdua en la
teva vida?
- Com thi has adaptat? Quines estratgies has utilitzat per recuperar-te?
- Qu vas aprendre en aquestes situacions? En quins aspectes vas canviar
com a persona?
2) Els indis
A la illa de Vancouver, explica la Ruth Benedict, els indis celebraven torneigs per
mesurar la grandesa dels prnceps. Els rivals competien destruint els seus bns.
Tiraven al foc les seves canoes, el seu oli de peix, els seus ous de salm; i des
dun alt promontori tiraven al mar les seves mantes i vaixelles. Guanyava el que es
despossea de tot.
- Aquesta provisionalitat que tenen tan assumida els indis, es porta a la
nostra societat occidental? Qu fomenta la nostra societat?
- En els monestirs budistes, els monjos confeccionen mandales amb la
intenci de tenir present que tot en la vida s efmer i no ens podem agafar a res.
Busca informaci sobre qu sn els mandales, com es confeccionen i amb quin
objectiu.
Activitat 5: L'aniversari
1) Quan som joves i celebrem l'aniversari, el celebrem molt contents. Per, i quan la
gent es fa gran, passa el mateix? Per qu?
2) "Cuando les habl de las fiestas de cumpleaos, me escucharon atentamente.
Habl del pastel, de las canciones, de los regalos, y de la nueva vela que se
incorpora cada ao.
- Para qu lo hacis? -me preguntaron-. Para nosotros una celebracin significa
algo especial. Pero no hay nada especial en hacerse viejo. No exige ningn
esfuerzo. Ocurre, simplemente.
- Si no celebris que os hacis mayores -dije yo-, qu celebris?
- Que nos volvemos mejores -fue la respuesta-. Lo celebramos si este ao somos
personas ms sabias que el ao pasado. Slo uno mismo puede saberlo, as que
eres t quien debe decirle a los dems cundo ha llegado el momento de celebrar la
fiesta."
CONTINUA >>>
145
Acceptaci del canvi
<<< CONTINUACI
En aquest llibre de Marlo Morgan, Las voces del desierto, l'autora descobreix que
els aborgens del desert d'Austrlia no celebren que es fan ms grans, sin que es
fan millors i ms tils pels altres membres de la comunitat. Per aix es canvien el
nom.
a) Compara la nostra manera de celebrar l'aniversari i la seva. Quina consideres
ms lgica? Quina ms racional?
b) Aplica't la seva manera de celebrar-lo i escriu quins sn els cinc motius ms
importants que tens per celebrar que has millorat com a persona:
1. ____________________________________________________________
2. ____________________________________________________________
3. ____________________________________________________________
4. ____________________________________________________________
5. ____________________________________________________________
3) En aquest mateix llibre, els aborgens "me recordaron que todo el mundo tiene
diversas aptitudes. Ellos se pasaban la vida explorndose a s mismos como
personas que hacan msica, curaban, cocinaban, contaban historias y se daban
nuevos nombres con cada mejora personal. Yo empec a contribuir a la
exploracin de mis aptitudes para la tribu, refirindome a m misma burlonamente
como Recolectora de Excrementos."
Cal saber que al desert, els escassos excrements que deixen les criatures animals
sn un potent combustible inodor.
Durant el walkabout (vida errant de les regions de l'interior d'Austrlia que fan els
aborgens ocasionalment), Morgan, l'escriptora nord-americana, descobreix que
"cada uno de los suyos recibe un nombre al nacer, pero se sobreentiende que lo
perder cuando crezca y que elegir un apodo ms apropiado por s mismo. Es de
esperar que el nombre de cada persona cambiar varias veces durante su vida a
medida que su sabidura, su creatividad y sus objetivos se definan asimismo con
mayor claridad al transcurrir el tiempo. En nuestro grupo se hallaban Cuentista,
Hacedor de Herramientas, Guardiana de los Secretos, Maestra en Costura y Gran
Msica, entre otros muchos."
La palabra que usaron aquella noche, y el nombre por el que siguieron
nombrndome durante el resto del viaje, fue "Mutante". I la tribu aborgen,
s'autoanomena "Els Autntics". L'autora del llibre, seguint les tradicions de la gent
del desert, adopta un nou nom quan se separa d'ells per reflectir el seu nou talent:
Llengua que Viatja.
a) Quin nom triaries per a tu? Per qu?
Textos extrets74
Comenta les frases:
1.- La mort diu "ves a all que s segur". La vida diu "arrisca't".
2.- Una vida sense errors s un fracs.
3.- Arrisca't a l'amistat. Confia i sigues confiat.
4.- El teu desig profund encara est adormit. Fes quelcom perills. Desperta.
5.- Un risc per dia mant lluny el tedi. (Sandor McNab)
146
Acceptaci del canvi
2. EL VERTADER CANVI EST A DINS
Res canviava. L'nic que canviava era un mateix (...) Ets diferent. Aix s tot.
(Holden Caulfield)
RELAT: COMENA PER TU MATEIX75

De fet, el canvi, hem de tenir clar que comena per un mateix. Aquesta s la conclusi
a la qual va arribar un bisbe del 1100 d.C. qui, en la seva cripta situada a labadia de
Westminster, va deixar inscrita la segent reflexi:
Quan jo era jove i lliure i la meva imaginaci no coneixia lmits, somniava amb canviar
el mn. A mesura que em vaig anar fent gran i ms prudent, vaig descobrir que el mn
no canviaria, de manera que vaig escurar una mica la visi i vaig decidir canviar
noms el meu pas.
Per aix tamb semblava inamovible.
En arribar a la maduresa, en un ltim i desesperat intent, vaig decidir avenir-me a
canviar noms la meva famlia, als ssers que tenia ms propers, per ai!, tampoc ells
van voler saber res de lassumpte.
I ara que em trobo en el meu llit de mort, de cop me nhe adonat:
Noms que hagus comenat per canviar jo mateix, amb el meu sol exemple hagus
canviat la meva famlia.
I llavors, mogut per la inspiraci i lestmul que ells moferien, hagus sigut capa de
millorar el meu pas i qui sap si incls no hauria pogut canviar el mn.
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el relat?
a) Hi ha una actitud prpia del jove i una altra prpia de la maduresa. Descriules i contrasta-les.
b) Quin ensenyament ens proporciona aquest relat?
2. Ms enll:
a) Comparteixes tu el pensament del bisbe de Westminster? Per qu?
b) Tendeixes tu a voler canviar la gent, les circumstncies? A qui i qu pretens
canviar?
c) Et costa molt frenar aquest intent de canvi de lexterior i posar-te a veure qu
ha de canviar en tu? Reflexiona-hi i anota per escrit qu creus que seria bo que
canvis de tu.
d) Visualitza amb els ulls tancats que els aspectes que necessites canviar en tu
els que has anotat anterioroment-, ja els has adquirit. Reflexiona quines
conseqncies provoca aix en el teu entorn, quines repercusions t en les persones
amb qui et relaciones, quins canvis sesdevenen en elles... Escriu-ho desprs.
CONTINUA >>>
147
Acceptaci del canvi
, <<< CONTINUACI
e) Comenta i busca les connexions daquest relat amb el segent proverbi
xins:
Si hi ha llum a lnima,
hi haur bellesa a la persona.
Si hi ha bellesa a la persona,
hi haur harmonia a la casa.
Si hi ha harmonia a la casa,
hi haur ordre a la naci.
Si hi ha ordre a la naci,
hi haur pau en el mn.
Quan alg est descontent amb la seva vida, perqu est passat per un moment de
crisi i se la replanteja, es formula la pregunta: "I ara qu faig?" Fins aleshores, podia
anar vivint rutinriament, per rutina, sentint-se vctima de les circumstncies, culpant el
ve, lamentant-se de la seva situaci i del seu passat. Podia viure sense triar ell la seva
vida, viure sense adonar-se'n, repetint les mateixes maneres de fer o intentant evitar
situacions que al final no pot esquivar. Per quan arriba aquesta gran pregunta: "qu
faig?", "qu he fet fins ara?", aix suposa la voluntat de tallar amb l'antic gui de vida i
el plantejament: "qu en vull fer a partir d'ara de la meva vida?".
A la pel.lcula Atrapado en el tiempo, el seu intrpret, Bill Murray, es despertava
sempre en el mateix dia fins que acabava aprenent totes les llions que li tocaven
aquell dia. Els mateixos esdeveniments es repetien sense canvis, fins que se nadona,
fins que va captar el que suposava que havia de fer.
Imaginem-nos un noi, el germ petit d'una famlia, que t conflictes estigui amb qui
estigui i vagi on vagi. Es porta malament amb els seus pares i germans, amb els
companys de classe, amb els professors, amb el personal no docent, i creu que la
soluci s canviar d'institut. En general, s una persona que t problemes i
s'enfronta amb qui exerceix l'autoritat. s rebel. Quan s'independitza i aconsegueix
trobar feina, creu que superar tots aquests conflictes, per lgicament continuen,
si b no s'intensifiquen.
Aquesta situaci ens diu el que hem treballat a lapartat Acceptaci de la vida, que les
llions sens repeteixen fins que les aprenem . De gran aquest noi ho va entendre
tot: "Contnuament m'he enfrontat amb persones a qui havia de respectar per la seva
autoritat, i he lluitar contra elles fins que he aprs la lli de l'obedincia".
Imagina't ara un altre pla de vida escollit per alg, segurament inconscientment:
casar-se i divorciar-se, fins a cinc vegades. D'aix se'n diu, repetir el gui de vida. I
davant d'aquesta regularitat no queda cap ms opci que analitzar-la b i
examinar-ne el motiu.
Sabem que aix s cada vegada ms freqent, si no cinc, dues vegades potser s.
Hi ha estudis que revelen que les persones que es divorcien es tornen a casar amb
persones del mateix tipus que abans. Podem pensar que s coincidncia. Si s
aix, anirem de vctimes, i el que volem s ser conscients i autors de la prpia vida.
No ser que la vida se'ns repeteix perqu porta incorporada alguna lli que
necessitem aprendre?
148
Acceptaci del canvi
2.1. Les quatre llions del canvi

Quan comencem a reconixer que quelcom passa a dins nostre, en la nostra
conducta, que cal replantejar-se per evitar caure en la mateixa pedra, s quan estem
disposats a canviar. Tot seguit veurem les quatre passes i/o llions fonamentals del
canvi.
2.1.2. Lli n 1: CONSCINCIA
s el primer pas per realitzar qualsevol canvi que vulguem. Implica adonar-sen
compte del patr de conducta que repetim. Identificar-lo ens permetr alliberar-nos-en.
s un procs de reconeixement ple que actua com una bombeta que illumina els
racons inconscients. Com hem dit abans, normalment cal un entrebanc, una patacada
que irrompien el nostre cam i ens faci replantejar la nostra direcci. Quan ens fem
conscients d'all on som i qu portem fent fa temps (moltes vegades automticament),
s quan ens adonem que aquest entrebanc s una oportunitat i una ocasi per
modificar el que portvem fent i no ens reconfortava.
Abans que s'encengui la bombeta que ens illuminar cap un cam nou, cal que en el
quadre de comandaments s'illumini el llum que ens mostri alguna anomalia: una
malaltia, la mort d'alg estimat, un accident de cotxe, una separaci... Els sentiments
actuen de llum del quadre de comandaments. Si s'encn, vol dir que alguna cosa no
rutlla dins nostre i que cal resoldre.
Prendre conscincia s ser capa dobservar un mateix les prpies accions i alhora ser
espectador d'elles sense censurar-les. s aleshores quan s possible identificar aquell
tret que es repeteix en totes les reaccions.
Activitat 7: La samarreta del jugador

Amb aquest exercici volem pretendre que identifiquis quin s el patr de conducta que
repeteixes en les teves relacions. Inconscientment, les persones ens retractem davant els
altres a partir de les nostres maneres de fer. s com si portssim una camiseta on hi
haguessin escrites unes paraules que descriuen qui som, com ens veiem nosaltres mateixos
i com ens comportem amb els altres. Est clar, aquest escrit no es veu a simple vista, cal
portar un temps amb aquesta persona perqu les lletres es facin llegibles.
Posarem ara exemples de samarretes on el davant diu una cosa (la imatge que es vol
vendre) i a l'esquena una altra (indica l'interior de la persona que s'oculta). Quan acabis,
pots afegir ms escrits o b identificar-te tu amb alguna samarreta en concret. Quina et
compraries tu?
DAVANT
DARRERA
Toca'm
Sc frgil
Cerco marit
Sc un alcohlic
Pega'm
"Mi mam me ama"
No em fio de ning
Superman!
Sc simptic!
149
Fuig
Atreveix-te a trencar-me
Per tu no, desgraciat!
Recordeu que s una malaltia
Mireu que desgraciada que sc
I tu?
Tothom et fot
Quan em carrego de pastilles!
Per no t'enfis
Acceptaci del canvi
2.1.2. Lli n 2: DETERMINACI

Un cop hem identificat les pautes de comportament que es repeteixen i a les quals ens
mantenim ancorats, cal el convenciment de voler deslliurant-nos-en. Cal el
comproms de voler canviar. En un canvi personal hi intervenen tres aspectes:
emocional, conductual i intel.lectual. Qui pren la iniciativa s l'aspecte emocional, on hi
ha el vertader desig de canvi i on es decideix el vull canviar. Si noms ens quedssim
en l'mbit del pensament, estarien dins de l'obligaci de l'hauria de canviar, per amb
aquest no anem enlloc, perqu la decisi ser viscuda com una crrega, i el
comportament que jo tingui em costar tant -perqu no hi haur el convenciment que
dna el sentiment-, que viur aquesta decisi com un sacrifici.
Pel contrarii, si hi ha desig de fer algun canvi, escullo qu vull per a mi, qu em conv
ms i agafo el comproms ferm de dur-ho a la prctica en la conducta.
Posem un exemple. Si jo penso que he de deixar de fumar per sentir-me millor, des del
punt de vista intel.lectual ho puc tenir molt clar: s una bona decisi. Malgrat tot, s
insuficient per traspassar-ho a l'acci. Cada vegada que em recordi que he de deixar
de fumar, ho viur com un cstig. En canvi, essent una dona, encara que fins ara
hagus actuat aix i no mhagus resultat, un bon dia em quedo embarassada -tal com
fa temps desitjava-, i les coses canvien: el convenciment de vull deixar de fumar ve ara
de la fermesa que em dna el sentiment que ser el millor pel meu fill que tant desitjo.
PENSAR (Pensament)
SENTIR (Emoci)
ACTUAR (Acci)
NO S EFICA
S EFICA
1) Decisi
2) Elecci
2) Obligaci
3) Sacrifici
1) Desig
3) Comproms
Esquema adaptat76
150
Acceptaci del canvi
En aquestes representacions queda molt clar que si els motius del canvi o de
qualsevol acci tenen la seva arrel en el sentiment, en l'emoci, la modificaci de la
conducta est prcticament assegurada. Per tant, s molt important ser conscients
"quanta" emoci que hi posem en una presa de decisi. Reconixer que tenim
vertaderes raons emotivess per fer quelcom implica tenir una determinaci ferma;
aleshores l'acci sortir sola; si noms sabem com ho haurem de fer, no tenim
garanties de res.
Activitat 8: Sense determinaci no hi ha canvi

L'Helena s una dona molt ocupada que anava d'un costat a l'altra sense parar intentant
complir les seves responsabilitats. Encrrecs, feina, obligacions socials, feien que ans
sempre amb presses i sense temps per fer res ms.
La famlia de l'Helena estava enfadada perqu mai tenia temps per ells, i quan els hi feia
un forat a la seva agenda, quasi sempre arribava tard. El seu cap, a la feina, l'havia hagut
d'avisar diverses vegades pels seus retards. Les seves amistats se sentien abandonades
i molestes perqu ni tan sols les enviava a temps les targetes de felicitaci del seu
aniversari. La pressi que l'Helena sentia per canviar els seus hbits era enorme, per la
qual cosa decideix matricular-se en un curs per administrar millor el temps.
L'Helena millora els seus hbits durant una setmana. Va organitzar-se perqu els que
l'envoltaven fossin felios, per els esforos d'Helena per canviar no li van servir de res i
no va tardar a tornar a caure en els antics hbits.
Gaudia sentint-se imprescindible al mateix temps en llocs diferents; renunciar a aix li
resultava un autntic sacrifici. Els seus esforos per canviar no van donar resultat, i va
tornar definitivament als seus vells patrons de conducta.
1.- Imagina't que ets terapeuta i intentes ajudar l'Helena mitjanant el plantejament d'una
pregunta: "realment desitges fer aquest canvi?". Fes-li veure quines implicacions t el fet
de donar una resposta o una altra. (Vertaderament t el desig interior de fer un canvi o b
t la idea que hauria de canviar perqu aix li provocava conflictes amb els altres?)
2.- Quan creus que l'Helena t garantit l'aband d'aquesta conducta que no li permet ni
menjar amb la seva famlia? Per qu? Fes-li veure el que l'ajudar a canviar, ajuda-la a
ser conscient de la situaci que la fa patir.
Text adaptat77
Activitat 9: Un estudiant sense el comproms destudiar

1.- Inventa alguna situaci conflictiva d'un estudiant que t problemes a lhora de
comprometre's amb la seva decisi d'estudiar i viu aquesta feina com un sacrifici. Ensenyali la lli de la determinaci que tu ja has aprs!
2.- Si tu fossis aquest estudiant, quina determinaci ltima creus que hauries de prendre
en el cas que tinguessis mals resultats acadmics? Aplica-t'ho a tu!
151
Acceptaci del canvi

Comenta la frase segent:
La vida no ens demana que siguem els millors, sin que traguem el millor de nosaltres
mateixos. (H. JACKSON BROWN, JR.)
2.1.3. Lli n 3: CAUSALITAT

Aquesta lli parteix del reconeixement que nosaltres som la font de les nostres
manifestacions personals. Tot el que atraiem cap a la nostra vida arriba a travs de
quelcom que nosaltres hem projectat en el mn. Per tant, som responsables de les
nostres circumstncies, del que ens passa. Per exemple, si tu et queixes pel fet que
algun teu amic te n'ha fet alguna, qu hi fas tu amb aquesta persona, no te l'has triat tu
per amic? Pensem-hi!
Aix suposa abandonar la idea que les situacions se'ns presenten com a quelcom
independent de nosaltres. Implica abandonar la idea segons la qual som vctimes
innocents del dest, i per tant, cal modificar les nostres conductes per evitar situacions
que no volem.
Recorda el que hem parlat en l'apartat de la conscincia: quan se'ns repeteixen les
mateixes situacions, alguna cosa hi fem nosaltres per anar a parar a all mateix. En la
histria que comentarem ms endavant sobre la Caterina a lactivitat 12, ella mateixa
veu la possibilitat que fos qui provoqus la situaci d'atraure determinats tipus d'home.
Com que ella era tan responsable i educada, inconscientment intentava reforar la
seva identitat comparant-se amb homes que tenien una manera de ser totalment al
revs.
2.1.4. Lli n 4: PACINCIA
Aquesta facultat consisteix en l'exhibici de tolerncia mentre esperem un resultat. No
podem esperar resultats immediats. La manera de fer inconscient i rutinria de tants
anys no la podem pretendre canviar en un dia. No podem sentir-nos decebuts pel fet
de fracassar en els primers intents. Madurar com a persona, crixer, s un procs lent
i, a vegades, dolors. Pregunta-li a un germ gran si prefereix ser petit o gran. Pots
suposar els motius.
Si alg s'enfada en un embussament de trnsit, necessita la lli de la pacincia. Si
em falta, ho viur com un problema, no perqu l'altra gent no se'n trobi tamb, sin
perqu no estan tan pendents del trnsit, es relaxen, posen msica, aprenen angls
amb una cassette... Per aix, aquesta persona es trobar amb ms embussos (vol dir,
els percebr com a obstacles), tenint en compte que l'embs no s ell sol?
Recorda, una lli es repetir fins que no shagi aprs.
Activitat 11: Autoreflexi i comentari de pensaments
1.- En quin mbit necessites tu aprendre la lli de la pacincia.
2.- Comenta els segents pensaments:
- Tot arriba, sempre que un spiga esperar. (Benjamin Disraeli)
- La pacincia s el motor de la natura. (Orison S.Marden)
- La pacincia s amarga, per els seus fruits sn dolos. (Jean Jacques Rousseau)
- All que no puguis corregir o evitar, cal suportar-ho amb pacincia. (Sneca)
152
Acceptaci del canvi
Activitat 12: Necessitat de canvi en un cas concret

La Caterina s una dona perfeccionista compulsiva, molt ben educada i responsable, que
t un encant especial per atraure als homes rudes. Per ella, portar el nus de la corbata mal
fet, la camisa mal planxada o el coll mal posat era un delicte. Era molt primmirada en els
detalls i les bones formes, per atreia als homes malgirbats i desendreats. Aix creava
conflictes amb les seves parelles.
La Caterina va anar a la consulta d'un psicleg per ajudar-la a trobar resposta a
l'interrogant que es formulava:
"Hi ha la possibilitat que jo mateixa provoqui aquestes situacions on trobo homes d'aquest
tipus?, i si era aix, per qu?". Si el problema se li repetia, qui era el problema: els altres o
ella?
- Ajuda la Caterina a trobar resposta, a fer-la conscient de la seva situaci i a canviar-la.
(Per aix, necessitars basar-te en les quatre passes per aconseguir el canvi que hem
esmentat).
Activitat 13: Activitat de cloenda

Aplica els coneixements:
Les quatre passes que hem comentat anteriorment per fer possible el canvi les hi comentes
a en Jaume, qui vol fer rgim perqu menja massa i aix li perjudica la seva lnia. Comena
uns dies, per se sent frustrat perqu no s capa de mantenir la dieta del metge i s'odia a
ell mateix per no canviar els seus hbits. Ajuda'l!
3. CADA PERSONA CREA LA SEVA PRPIA REALITAT

Tothom sent la necessitat de defensar el dret a fer el que vol amb la seva vida perqu
s seva. Per alhora nega la capacitat d'escriure el gui de l'existncia que desitja, i la
justifica recorrent a les circumstncies: aparena fsica, orgens familiars, educaci,
situaci econmica, com si elles dictessin all que li havia de succeir.
Sovint es recorre a l'excusa que no es pot aconseguir all que es desitja per manca de
mitjans. Tanmateix, hem de tenir clar que podem optar entre el victimisme del No puc,
perqu... o b, assumir la direcci de la nostra vida i modelar-la al nostre gust d'acord
amb els nostres desigs. Podem fer-nos crrec de la nostra vida anant ms enll de
les nostres limitacions.
La veritat s que no sn els nostres recursos externs els que determinen els nostres
xits o fracassos, sin la capacitat de creure en nosaltres mateixos i en la nostra
determinaci de construir una vida d'acord amb les aspiracions que tenim. Quan
reclamem l'autoria de la nostra vida, el mn ens proveeix de tot el que necessitem per
tirar-la endavant.
Des del moment en qu tenim la voluntat de crear i posseir la nostra prpia realitat,
comencem a viure plenament. s una espcie de despertar perqu significa la mort de
la nostra vida inconscient.
Per fer-nos crrec del propi dest haurem d'aprendre les llions -actituds- segents:
responsabilitat, alliberaci, coratge, poder i aventura.
3.1. Lli n 5: RESPONSABILITAT
153
Acceptaci del canvi
Ser responsable significa admetre l'autoria de la nostra conducta -responem d'ella- i

reconixer la influncia i el paper que tenim en les circumstncies en qu ens trobem
imbuts. Aix tamb significa que acceptem plenament les circumstncies que es
deriven dels nostres actes.
Cal distingir-la de la culpa, que va associada a la falta, a sentiments negatius que
paralitzen i fan sentir malament. En canvi, la responsabilitat dna empenta per tirant
endavant, per assolir millors resultats, i ens allibera de la culpa. Per exemple, en el cas
d'un divorci, un fill d'un matrimoni trencat no ha de sentir-se culpable del fet perqu
queda fora del seu control: en canvi, s ser responsabilitat seva intentar que les
relacions amb cadascun dels seus pares canvin el mnim possible.
Activitat 14: Depn de tu o no depn de tu?

A) Intentarem aprendre la diferncia entre el que s responsabilitat nostra i all que
queda fora del nostre control en les situacions segents. Col.locarem individualment
a sota de "Som responsables de .." i "No em pertany ..." all que tu pots fer per
millorar una situaci i all que no pots fer perqu no depn de tu.
1.- Un familiar t un accident de trnsit. Qu podem fer?
Som responsables de ...
No em pertany ...
2.- S'acosta la data d'un examen molt important. Qu podem fer?
No em pertany ...
3.- Un dels nostres pares es queda sense feina i tota la famlia pateix problemes
econmics. Qu podem fer?
No em pertany ...
4.- Vaig a una discoteca un dissabte a la nit amb els meus amics. Qu puc fer?
No em pertany ...
5.- M'he adormit al mat i he arribat tard a classe. Qu puc fer?
Sc responsable de...
No em pertany...
6.- Un company del grup no s'ha aprs el seu paper per representar una obra de
teatre. Som responsables de...
No em pertany...
7.- No tinc suficients diners per fer un regal, ja que m'he gastat els que em donen els
meus pares.
Sc responsable de...
No em pertany...
B) Comenta en cadascun dels casos el grau de responsabilitat que creus que tens tu
o que tenen els altres en les situacions anteriors. Dibuixa una lnia amb segments on
quedi reflectit que o b l'altre s totalment responsable o b tu totalment
responsable, o b hi ha una responsabilitat compartida, mostrant la diferncia de
grau segons els casos.
Laltre s totalment responsable
Tota la responsabilitat s meva
CONTINUA >>>
<<< CONTINUACI
C) Afegeix altres situacions que t'hagin passat o t'estiguin passant en qu tens
154 no tinguis el control.
responsabilitat, o b al contrari, en les quals
D) Comenteu les respostes en grup.
Acceptaci del canvi
La responsabilitat, alhora que demana molts esforos, comporta recompenses.

Vegem-ne un exemple.
Activitat 15: Un exemple de vida responsable

La Mari era una dona que va nixer a Cuba i es va traslladar als Estats Units quan tenia
dos anys, amb la seva famlia. Vivien en un dels barris ms perillosos duna ciutat, on
droga i crim formaven part del paisatge quotidi. Les condicions en les qu vivien eren
miserables. Des dels vuit anys, la Mari va prendre la determinaci de fer de la seva vida
quelcom que s'aparts radicalment del qu s'esperava que fos: serventa domstica o
caixera de supermercat.
Anava a l'escola sense faltar ni un sol dia, passant per sobre dels borratxos tirats al
portal de casa seva, si feia falta. Va ser aix com va arribar a adquirir una bona educaci
i va aspirar a una vida molt millor.
Finalment, va aconseguir una bona formaci i va desenvolupar la seva habilitat natural
per la msica. Ella sabia que, al marge dels ajuts externs que poguessin oferir-li,
depenia d'ella mateixa per dirigir el seu propi cam. Avui s una de les cantants llatines
d'estudi ms conegudes. La Mari podria haver-se deixat portar per les circumstncies,
haver censurat els seus pares i la societat, i abandonar-se a l'estil de vida en el qual va
nixer.
Podria ser la Glria Estefan?
1. La Mari podia haver-se negat a assumir la seva responsabilitat justificant la seva
situaci, o b aprofitar les circumstncies que l'envoltaven com estmul per evitar
deixar-se portar per elles. Quina de les dues opcions era la ms difcil? Quina li
hauria donat ms satisfacci i recompensa?
2. Es podria censurar la conducta de la Mari si hagus fet de la seva vida el que
s'esperava d'ella d'acord als seus orgens: si s'hagus fet prostituta, caixera,
treballadora domstica, drogaaddicta, etc?
3. Qu tendeixes tu a fer amb ms facilitat: a assumir l'obligaci de decidir
independentment de les circumstncies o a escudar-te en elles?
Text adaptat78
La persona responsable pot fer el que es proposi si assumeix les seves obligacions en
cada circumstncia. La responsabilitat s una de les principals llions de l'edat adulta.
Fins que no ens la hgim fet nostra estarem en la infantesa, en el terreny de les
excuses i de la clssica expressi: s que els altres ...

Comenta els pensaments segents:155
-
Hem d'acceptar les conseqncies de cadascun dels nostres actes, opinions i

pensaments al llarg de la vida. (Elisabeth Kbler-Ross)
Acceptaci del canvi
3.2. Lli n 6: ALLIBERACI

Lalliberaci consisteix en l'acte conscient i actiu d'abandonar, de renncia i
allunyament d'una situaci. No s'ha de confondre amb un acte passiu per eludir
responsabilitats, sin que s una retirada meditada. Cadasc sap qu li conv:
assumir responsabilitats o b allunyar-se'n per prendre d'altres que valguin ms la
pena.
Ens pot convenir alliberar-nos de creences prpies que ens fan mal i ens impedeixen
crear la nostra prpia realitat (sentiments de poca vlua i baixa autoestima), o de
sentiments negatius com la ira: la rbia contra l'educaci rebuda, contra els nostres
pares, contra la nostra sort o contra les amistats i marits o mullers... Aquests
sentiments negatius ens resten energia per crear les nostres prpies vides,
convertides en retrets i ressentiments continus que no ens condueixen enlloc.
Tamb ens s beneficis alliberar-nos dels records negatius que ens paralitzen, ens
acaparen la nostre ment i ocupen l'espai que necessitem per a imaginar i per a crear
una vida basada en el qu desitgem. Quedar-se enganxat a les adversitats del passat
pot ser ms dolent que la contrarietat del moment present.
Un experiment fet amb un grup de voluntaris a qui se'ls va demanar que recordessin
un episodi de la seva vida en el qual s'haguessin enrabiat, demostrava que la secreci
d'immunoglobulines queia amb picat durant les sis hores segents. Contrriament, un
record bonic pot induir a un increment de la producci de defenses contra agents
infecciosos i augmenta la taxa de l'hormona de la joventut (DHEA).
El cor hum s resistent, cal saber perdonar i alliberar-se dels records viscuts que ens
han fet mal perqu no ens fen facin ms.
Potser en altres ocasions ens caldr saber tallar amb situacions destructives: una
feina degradant, una relaci d'amistat o de parella nefasta, ... que ens impedeixen
progressar.
Les dues llions vistes anteriorment de la conscincia i la de la determinaci- van
lligades a aquesta.
Vam veure un exemple dalliberaci al conte n 13 Estimba la vaqueta a lapartat
Acceptaci de la vida.
Activitat 17: Detectant creences errnies

1. Comenta quines sn les creences errnies detectades en les segents reflexions:
156
- El malalt vol renunciar a la seva malaltia,
no al fet d'estar malalt.
- Li van preguntar a Buda: Mestre, perqu hi ha tant sofriment? I ell va contestar:
Perqu es creu que es t.
Acceptaci del canvi

- En tota renncia hi ha una grandesa: el triomf del millor d'un mateix.
- Noms la ment tem a la renncia; el cor ho agraeix.
- Aprn a abandonar. Aquesta s la clau de la felicitat. (Buda)
- Mai podrs madurar si segueixes agafat a l'arbre.
3.3. Lli n 7: CORATGE
La diferncia bsica entre un home normal i corrent i un guerrer s que un

guerrer senfronta a tot com un repte, mentre que un home corrent sho pren
tot com una benedicci o com una maledicci. (Don Juan)
El coratge consisteix a descobrir la fora interior i el valor que fan falta en les grans
ocasions, sigui de perill, de dificultat o d'oposici. s una fora, una energia que
resideix en les profunditats de cadasc de nosaltres en els moments en qu
necessitem saltar barreres gaireb infranquejables o necessitem progressar
rpidament. El coratge s fer, actuar, viure deixant a un costat la mandra, la inrcia, la
por. Necessitem valor per ser qui som, per ser fidels a nosaltres mateixos i per
comprometre'ns amb els altres.
La vida s coratge. I l'hem de tenir en dos sentits: per enfrontar-nos a la mort i per
aixecar-nos cada mat. Tots hem de mostrar el nostre valor per viure, per estar
disposats a afrontar el present i els obstacles quotidians: la mandra i la por. La mandra
Cal fer-la fora per posar entusiasme a la nostra vida i en els nostres quefers; i la por
per dir el que pensem o volem.
157
Acceptaci del canvi
Hi ha ocasions extraordinries que ens demanen coratge: una malaltia, un accident...

El nostre coratge s posat a prova i ens fa treure tots els nostres recursos. Per hi ha
un valor quotidi, no menys valus: ser coherent amb un mateix, fer i expressar el que
necessitem (assertivitat), fer el necessari i mantenir-nos ferms moralment i fsica.
Aquest valor ens permet sentir-nos contents amb la nostra vida, ja que si davant un
problema o conflicte optem per fer-nos petits, ho pagarem amb prdua dautoestima.
Es necessita aquest coratge per acceptar que la vida depn d'un mateix. Se'ns
demana tenir-lo en aquelles situacions en qu tenim fe en nosaltres mateixos, en qu
ens mentalitzem que podem sortir-nos de reptes. Coratge vam necessitar quan rem
encara bebs per comenar a caminar, per aprendre a nedar...
Hi ha moments en qu ens oblidem de les nostres prpies habilitats i de la nostra
tenacitat. s en aquestes casos en qu hem de buscar el recolzament dels ssers
estimats que ens envolten. El seu nim ens ajudar a superar aquests moments d'oblit
del qu podem arribar a fer.
El teu coratge et pot arribar a sorprendre del qu ets capa de fer.
Per a vegades s tan fcil desmuntar-nos i posar en perill el nostre coratge!
A continuaci donem una llista de circumstncies de la vida en qu es fa necessari de
manera ms evident el coratge.
1) Coratge per acceptar la mort: moltes vegades ens sembla un sense-sentit, un
absurd, una injustcia. Aquest coratge s un dels reptes ms grans, i tamb una de
les nostres pors. Tant ens referim a la mort fsica d'un mateix com a la d'un sser
estimat.
2) Coratge per dir NO sense sentir culpa: des de petits que ens han educat per dir
amn a quasi b tot. Si no ho fiem, se'ns deia que era de mala educaci o
egoisme. Ara, hem hagut de desaprendre a dir que S i aprendre a dir que no com
a prpia defensa. Aquestes negatives sn un si a nosaltres mateixos.
3) Coratge per ser constant: cal mantenir el comproms amb all que hem triat. Quan
les coses no ens van b s fcil abandonar, per necessitem pacincia per obtenir
els resultats.
4) Coratge per canviar i evolucionar: la vida implica constants canvis i massa sovint
busquem una seguretat en quelcom inalterable que no existeix. Per la realitat s
una altra, i ms enll del que demana la nostra ment, tot canvia i es transforma. A
vegades cal aprendre a saltar d'una etapa a l'altra de la vida (aix s el que n'hi
diem crisi) i trobar confiana en un mateix.
5) Coratge per decidir i ser lliures: els canvis, de manera inevitable, ens obliguen a
escollir constantment. Cada vegada que prenem una decisi, alhora, comporta
una responsabilitat i un risc. Per aix la llibertat no s cmoda, sin que s una
font d'angoixa. Per no ens queda altra alternativa si volem viure la nostra vida.
6) Coratge per equivocar-se: en tota decisi hi ha un marge d'error, per no ens
queda altra remei. Si ens equivoqussim, hem de seguir endavant; potser ms tard
no ho veurem com un error, com una prdua, sin com un guany, com un
aprenentatge.
7) Coratge per estimar: la llibertat o l'amor sn com els diners: de qu serveixen si no
es gasten? L'amor no serveix per estar guardat i tancat. El pitjor s no haver jugat
a l'amor per covardia i quedar-se amb el dubte del i si li hagus dit?
Activitat 19: Quin coratge has de potenciar?
a) Assenyala i identifica un dels tipus de coratge esmentats, aquell que sents que has
de potenciar ms perqu et manca ms.
b) Reflexiona i anota qu s el que has de canviar per arribar a assolir aquest coratge.
c) Tanca els ulls i visualitza't uns segons havent pres la decisi de canviar all que no
et deixa tenir el coratge. Imagina't que prens la determinaci de canviar i que ja has
adquirit el que et faltava per tenir el coratge. Com te sents? Com et veuen els altres
un cop has fet aquest canvi? Escriu-ho.
d) Afegeix altres tipus de coratges que et puguin faltar. Ens en falten molts a tots.
158
Acceptaci del canvi
Activitat 20: Un estudiant coratjs

Un noi tmid i discret havia de fer una exposici oral a la classe de Llengua Castellana. El
sol record del repte al qu s'havia d'enfrontar li produa mal d'estmac. Ell sabia que al
llarg de la vida es trobaria en altres ocasions en les qu hauria de parlar en pblic, i que
l'exercici estava fet amb aquesta intenci. Tenia por de la seva pronncia, que els
companys de classe se'n riguessin o no l'escoltessin. Es trobava davant d'un mal trngol.
Per obligatriament havia de passar per aquella prova: per tant, quan abans es
mentalitzs que la superaria coratjosament millor.
Finalment, desprs de fer uns exercicis de visualitzacions en qu es veia a ell mateix
parlant amb seguretat, supera la prova sense problemes: no s'entrebanca en parlar, parla
fluidament, amb fermesa, amb coherncia...
1.
2.
3.
4.
Quines sn les pors manifestes d'aquest noi? Quines possiblement t

inconscientment? Exposa-les.
Fixa't que l'antdot de la por s el coratge, i aquest noi, quan es visualitza actuant
coratjosament, se'n surt. En quines situacions tu tens por i et caldria fer el mateix
exercici de mentalitzaci? Descriu-les per escrit.
Quines sn les pors del teu cam? Fes-ne una llista per treure-les a la llum; aix fas
que no tinguin tant poder sobre tu.
Les pors, siguin reals o imaginades, l'nic que fan s impedir el teu
desenvolupament. Desenterra-les perqu pugis aprendre la lli del coratge i crea
una vida d'acord amb els teus desigs. Visualiza't amb els ulls tancats, com
aquestes pors que has posat dins d'un sac, les tires a un contenidor i en quedes
alliberat.
3.4. Lli n 8: PODER

El poder s la demostraci de la nostra habilitat per manifestar el real. No cal buscarlo, perqu ja est a dins de cadasc de nosaltres, neix amb nosaltres. s una
manifestaci natural del ser, s una fora a qu recorrem en moments difcils per
encaminar la vida d'acord amb el nostre desig.
Quan sortim del nostre centre d'equilibri, tamb perdem el nostre centre de poder. Sn
les ocasions en qu tenim dificultats per veure aquesta llum dins de nosaltres. Quan
ens passa aix ens cal identificar qu s el que produeix aquestes fuites de poder.
Aquestes es poden manifestar en forma de desnim, de decepci, d'entrebancs. Es
produeixen sempre que la nostra vlua personal es veu disminuda.
Per resoldre aquesta baixada d'energia ajuda molt recordar algun xit del passat que
ens recordi de qu som capaos. Pensa que l'energia que vas treure en aquella ocasi
encara est amb tu: dna-li l'ocasi per treure-la, no s'ha perdut. I per recuperar la
confiana en un mateix, s molt til experimentar la capacitat que tenim per fer coses,
per petites que siguin. Un cop s'arriba a la font interior del poder, mai es pot dubtar que
el que es va amb la vida s realment quelcom que depn exclusivament d'un mateix.
159
Acceptaci del canvi
160
Acceptaci del canvi
Activitat 21: Un cas de manca de fora interior

La Nria era la segona filla de dos. Se sentia inferior a la seva germana gran, la
Carmina. Ja des de petita la Carmina sabia inflar un globus, fer bombolles amb el
xiclet, xiular i un munt d'habilitats ms que ella. Tot el que tenia la Nria havia sigut
prviament abans de la Carmina, des de la roba, passant per les joguines i daltres
coses. La seva mare tamb parlava d'ella com de la segona filla i ella, ara ja
adolescent, estava mancada d'autoestima. No es creia mereixedora del millor ni
creia que mereixs la pena intentar ser ella. Tampoc se sentia amb forces per ferse respectar.
1. Hem dit que ara la Nria s adolescent. No nota forces en ella i es creu inferior.
Qu ha de fer per saber el perqu de la manca de poder en ella actualment?
2. Com pot recuperar la seva fora interior?

Comenta la frase segent del cineasta Henry Ford:
- No hi ha cap persona que no sigui capa de fer ms del que ella creu que pot fer.
3.5. Lli n 9: AVENTURA

Quan s'experimenta la vida com un repte, s'aprecia el valor de la vida com una
aventura que est plena de moments excitants i experincies sorprenents. L'aventura
s el resultat del desig de viure amb un esperit entusiasta, que traspassa la zona de
comoditats i seguretat, escull noves opcions i corre riscs. Aquesta afany de risc s
innat ja en el nen, per naturalesa curis, experimentador i explorador. El nen,
inicialment, no t por al fracs ni a la desaprovaci social. Per de mica en mica se li
imposen pors i limitacions, i el nen natural es torna un adult responsable i madur. Una
vida sense aventura i reptes ser segura, per tamb ensopida. De fet, els salts sense
xarxa sn els que permeten crixer i desenvolupar-se. Si mai ens arrisqussim no
creixerem: potser encara no caminarem.
Dna't l'oportunitat de fer aquest salt de valor, d'armar-te de fe; abandona't a la sort i
experimentars l'alegria d'una vida plena.
Activitat 23: Val la pena aventurar-se?

La Margarida era una noia ms aviat tmida i responsable que va anar-se'n de viatge al
Regne Unit. Era un estiu durant les vacances de la seva carrera dels estudis de
Magisteri. Se n'hi va anar sola, per posar a prova la seva capacitat de sortir-se'n sola
davant de situacions i llocs nous. Quan va tornar, em va trucar per quedar amb mi i
ensenyar-me les fotos. I em va explicar que el que per ella va ser l'experincia ms
emocionant de tot el viatge. Era un vespre plujs i tenia ganes d'anar a prendre una
beguda a un tpic pub angls. No sabia on es trobava la zona de bars d'aquell tranquil i
petit poble, i va decidir preguntar-ho a un senyor que passava per la vorera.
CONTINUA >>>
161
Acceptaci del canvi
<<< CONTINUACI
El senyor, que es dirigia cap el seu cotxe, li va dir que ell tamb hi anava i que si volia
podia acompanyar-la. La Margarida, per uns moments va dubtar, per finalment va
assentir. Sabia que s'arriscava, per va confia en el qu li deia aquell home. Va pujar
al cotxe amb ell, i un cop aparcat, van entrar en un pub. Van presentar-se i entre glop i
glop, van xerrar tan entusiastament que van fer amistat. La Margarida encara
conserva aquella amistat. Desprs de dos estius, es cartegen i el senyor angls, en
David, vindr a Catalunya de visita turstica el proper estiu.
1. Trobes molt agosarada la manera d'actuar de la Margarida?
2. Podem dir que aquesta conducta llanada de la Margarida s tpica de la seva
manera de ser? Per qu actua aix, doncs?
3. Podria penedir-se ara de no haver-se atrevit i de no deixar-se acompanyar per en
David? Per qu?
4. Et sembla que en circumstncies semblants haguessis tu actuat igual? Per qu?
5. Recorda tu les aventures (o atreviments) que has tingut al llarg de la teva vida.
Escriu-les i felicita-te'n.
Els moments en qu has actuant saltant-te la teva zona de seguretat i t'han reconfortat
sn moments que poden inspirar-te en les ocasions en qu has d'escollir i tens por a
donar un salt.
CONTE 2: LES ALES SN PER VOLAR

Quan es va fer gran, el seu pare li va dir:
- Fill meu: no tots naixem amb ales. Si b s cert que no tens obligaci de volar, crec
que seria una pena que et limitessis a caminar tenint les ales que el bon Du tha
donat.
- Per jo no s volar va contestar el fill.
- s veritat... va dir el pare. I, caminant, el va portar fins a la vora de labisme de la
muntanya.
- Veus, fill? Aquest s el buit. Quan vulguis volar vindrs aqu, agafars aire, saltars a
labisme i, desplegant les ales, volars.
El fill va dubtar.
- I si caic?
- Encara que caiguis, no morirs. Noms et fars alguna esgarrinxada que et far ms
fort per al segent intent va contestar el pare.
El fill va tornar al poble a veure els seus amics, els seus companys, aquells amb els
que havia caminat tota la seva vida.
Els ms porucs li van dir:
- Ests boig? Per qu? El teu pare est mig boig... Per qu necessites volar? Per qu
no et deixes estar de bajanades? Qui necessita volar?
Els millors amics li van aconsellar:
- I si fos cert? No ser perills? Per qu no comences a poc a poc? Prova de tirar-te
des duna escala o des de la brancada dun arbre. Per... des del cim?
162
Acceptaci del canvi
El jove va escolar el consell dels qui lestimaven. Va pujar a la copa dun arbre i,
revestint-se de valor, va saltar. Va desplegar les ales i les va agitar a laire amb totes
les seves forces per, desgraciadament, es va precipitar a terra.
Amb una gran bany al front, es va trobar el seu pare.
- Em vas mentir! No puc volar. Ho he provat i mira el cop que mhe fet! No sc com tu.
Les meves ales noms sn dadornament.
- Fill meu va dir el pare. Per volar has de crear lespai daire lliure necessari perqu
les ales es depleguin. s com tirar-se en paracaigudes: necessites una certa alada
abans de saltar.
Per volar sha de comenar assumint riscos.
Si no vols, el millor potser sigui resignar-se i seguir caminant per sempre.
Conte tradut79
1. Sobre el conte:
a) De qu s smbol la paraula volar?
b) Quin ensenyament ens transmet aquest conte?
a) Qu prefereixes tu: canviar o resignar-te?
b) Creus que passa aix normalment? O creus que els fills volen volar aviat
sense el consentiment dels seus pares?
c) Comenta la frase: No hi ha aventura sense riscos.

- L'art de vncer s'aprn derrotes. (Simn Bolvar)
- La vida s una aventura arriscada o no s res en absolut. (Helen Keller)
ANNEX 1
LADOLESCNCIA
Una etapa de la vida plena de canvis s l'adolescncia. s una etapa en la qual shan
de prendre compromisos amb un mateix i tenir el coratge de voler-los fer realitat amb
pacincia. Perqu ladolescent pugui fer-se una persona madura necessita ser
respectat pels seus pares. Exposem aqu el que un adolescent necessita dells.
ELS DEU MANAMENTS D'UN ADOLESCENT ALS SEUS PARES80
1. No em donis tot all que demani. Una negativa em demostra que t'importo.
Agraeixo que hi hagi normes a seguir.
2. No em tractis com si fos un nen. Encara que spigues qu s correcte, em fa falta
descobrir algunes coses per mi mateix.
163
Acceptaci del canvi
3. Respecta la meva intimitat. Amb freqncia necessito estar sol per ordenar els
meus pensaments i somiar despert.
4. No em diguis "en els meus temps...", aix em molesta. A ms a ms, les
responsabilitats del meu mn sn ms complicades.
5. No critiquis els meus amics ni la meva roba, jo no ho faig amb els teus. Podem
diferir i, aix no obstant, respectar les nostres eleccions.
6. No intentis salvar-me constantment; aprenc ms dels meus errors. Fer-me
responsable de les decisions que prenc a la vida: s l'nica manera per arribar a
ser assenyat.
7. Tingues suficient valor per compartir amb mi les teves decepcions, pensaments i
emocions. Mai ser massa gran per no sentir que m'estimes.
8. No recitis volums complets quan em parlis. He rebut molts anys de bones llions;
ara confia en mi.
9. Demostra'm que no ets perfecte; demana'm perd si fas una acci desconsiderada.
10. Sigues un bon exemple per mi: estic ms atent a les teves accions que a les teves
paraules.
0. Qu et suggereixen?
1. Sobre aquestes 10 manaments:
a) Quins d'aquests manaments compleixen els teus pares de manera
natural?
b) Diuen que els pares eduquen els seus fills, per tamb els fills tenen la
tasca d'educar-los: de fer-los ms humans, d'actualitzar-los... Quins d'aquests
manaments en veus capa d'ensenyar a respectar als teus pares? Hi trobes alguna
dificultat? Quina? Per qu?
c) Quin daquests manaments set fa ms difcil pel fet que els teus pares no
el compleixen?
d) Quin daquests manaments set fa ms difcil pel fet que els teus pares s
el compleixen?
164
Emocions negatives
CONTE 1: LA BARCA I ELS DOS MONJOS

Un capvestre de tardor, la boira espessa cobreix gaireb del tot el riu Saitama. Un
monjo i un jove novici es disposen a travessar-lo en una barca lleugera. Les ones sn
grogues i tumultuoses, i sha aixecat un vent violent:
- Mestre, ja s que ens esperen al monestir de Rishiko, per, no seria prudent
dajornar la nostra visita fins dem? Podrem menjar una boleta darrs, i dormir en
aquella barraca de branques que veig all baix.
-...
Davant el silenci del seu mestre, Kasuku es resigna a embarcar-se, i comena a
remar. De laltra riba noms sen veu una lnia fosca perduda entre la boira.
- Mestre, el riu s ample, i el vent que bufa de costat no ens deixa avanar com
voldrem.
-...
Passa una dotzena de minuts, que a Kasuku li semblen una hora. Rema en silenci, el
cor inquiet.
De sobte, deixant anar els rems, es posa dret i aixeca un bra.
- Mestre, mestre! Mireu aquella barca que surt de la boira! Ve de dret cap a nosaltres!
-...
- Mestre, topar amb nosaltres, ens esclafar, naufragarem. Ei, pilot! Ei, ei, pilot! Si
tingus a labast qui governa lembarcaci, li clavaria un bon cop de garrot que li trauria
les ganes de posar en perill uns sants barons com nosaltres...
-...
- Mireu, mestre, la barca sapropa i ens foradar amb la seva proa punxeguda. Ja veig
el pilot: aquest timoner assass dorm tranquil.lament!
-...
- Mestre, la barca ja s a tocar ! Per Brahma! Malet sigui aquest pilot criminal! Que el
cicle de les seves reencarnacions duri un mili danys, que sigui xacal, hiena, rata,
pua...
Quan estan a punt de topar, un remol oport, o una maniobra hbil del mestre, evita el
perill, i les dues barques continuen indemnes el seu cam.
- Has observat linterior de la barca, Kasuku? pregunta el monjo zen.
- S, mestre. La forma que he pres per un home era un sac de gra.
- Digues, Kasuku, contra qui thas enfadat tant?
Conte zen81
0. Qu et suggereix aquest conte zen?
1. Sobre el conte:
a) Per qu senfada el jove novici Kasuku? Creus que t motius per enfadarse?
b) Per qu el seu mestre no li respon? De qu vol que se nadoni?
c) Quina resposta creus que donar Kasuku al seu mestre?
d) Segons el conte, creus que els altres ens fan enfadar o que ens inviten a
fer-ho? Primer explica amb les teves paraules quina creus que s la diferncia. Et
pot ajudar entendre la diferncia entre provocar-te empipament o desvetllar-tel.
CONTINUA >>>
165
Emocions negatives
<<< CONTINUACI
a) Comenta qu vol dir el segent comentari:
Ning ens fa estar malament o enfadat, o ning posa nervis a ning al menys
que ja ho estigui. Laltra persona noms ens invita a estar b o malament, i nosaltres
poden acceptar o rebutjar aquesta invitaci.
b) Resumeix el punt de vista de lorigen de lenuig que ens presenta la visi zen
del conte. El comparteixes? Per qu?
c) s habitual aquesta manera dentendre la font de lenuig? Si no s aix,
exposa quina s lopini ms estesa sobre el seu origen.
3. I tu?
a) Busca en el record alguna circumstncia passada o actual en qu alg et
desperts mal humor o enuig.
b) Com estaves abans de relacionar-te amb aquesta persona?
c) Podria ser que en altres circumstncies i davant el mateix estmul
reaccionessis de forma diferent? Per qu?
d) A vegades, per no dir sovint, ens s ms fcil veure la vertadera font de
lenuig en els altres que en un mateix. Podres trobar un exemple en la relaci amb
alg que actus com el jove Kasuku?
1. INTRODUCCI A LES EMOCIONS NEGATIVES

Segons el que portem treballat fins aleshores i recordant la reflexi dEpictet: No sn
les coses mateixes les que ens pertorben, sin les opinions que tenim d'elles, podem
166
Emocions negatives
deduir que tant les emocions negatives o destructives com els pensaments descructius
provenen de la ment.
Sn totes aquelles que duna manera o daltra fan mal a un mateix o als altres. Si
tractem aquest tema s per saber si podem alliberar-nos-en, i aix noms seria
possible si no fossin inherents a la naturalesa ltima del ser hum i de la seva ment. Si
fossin part natural de nosaltres, es trobarien sempre presents en qualsevol moment.
Per ms aviat ens adonem que aquestes emocions, com sn lodi i la rbia, lenveja,
lorgull, la tristesa..., sn intermitents. s a dir, ara hi sn, ara sen van.
Que la majoria de les persones experimentem emocions negatives en diferents
moments no significa que aquestes emocions siguin inherents a la naturalesa de la
nostra ment. s el cas, per exemple, dunes monedes dor: encara que estiguin
cobertes de pols, la seva naturalesa continuar essent la mateixa. Si, en canvi,
aquestes emocions fossin part essencial de la ment, no hi hauria cap possibilitat
dalliberar-se delles; seria com pretendre blanquejar un tros de carb, impossible.
Per podem deduir que sn emocions transitries. Les persones entrenades en la
contemplaci, els savis que treballen la conscincia, ens diuen que aquesta, en un
estat ms profund i subtil, desconeix aquesta negativitat de les emocions; ens diuen
que noms en lmbit ms superficials de la conscincia actuen les condicions, hbits i
tendncies que poden conduir-nos a aquestes emocions.
Com a conclusi, doncs, hem de tenir present que les qualitats negatives de les
emocions no sn quelcom natural en elles. Ms aviat sn com nvols duna tempesta
destiu, que semblen tant densos que res pot atravessar-los, per quan ens endinsem
en el seu interior no trobem res ferm a qu agafar-nos, noms aire i valor. Per
malgrat aix, aquests nvols no deixen de tapar-nos la llum del sol, tot i que darrera
dells ens espera un cel clar i un sol resplandent.
Llegirem ara un conte on la tristesa i la rbia sn una la disfressa de laltra. Ens ha
semblat representatiu aquest conte, com tamb ens ho sembla seleccionar i treballar
en profunditat dues emocions: la ira i lenveja, i presentar duna manera ms elemental
dues ms: la tristesa i langoixa per no estendrens massa. La por rep un tractament a
part com anttesi de lamor.
CONTE 2: LA TRISTESA I LA FRIA

Hi havia una vegada un estany meravells.
Era una llacuna daigua cristal.lina i pura on nedaven peixos de tots els colors que
puguin existir i on totes les tonalitats del verd es reflexen permanentment...
Fins aquell estany mgic i transparent es van acostar la tristesa i la fria per banyar-se
en companyia.
Les dues es van treure els seus vestits i, despullades, van entrar a laigua.
La fria, que tenia molta pressa (com sempre li passa a la fria), atabalada sense
saber perqu- es va banyar rpidament i, ms rpidament encara, va sortir de laigua...
Per la fria era cega o, almenys, no distinguia clarament la realitat. Aix que,
despullada i apurada, es va posar, en sortir, el primer vestit que va trobar...
I va passar que aquell vestit no era el seu, sin el de la tristesa...
I aix, vestida de tristesa, la fria sen va anar.
Molt calmada, molt serena, disposada com sempre a quedar-se en el lloc on est, la
tristesa va acabar el seu bany i, sense cap pressa o, millor dit, sense conscincia del
pas del temps-, amb mandra i lentament, va sortir de lestany.
Ja a la riba sen va adonar que la seva roba ja no hi era. Com tots sabem, si hi ha
quelcom que a la tristesa no li agrada s quedar-se nua. Aix que es va posar lnica
roba que hi havia al costat de lestany: el vestit de la fria.
167
Emocions negatives
Expliquen que, des daleshores, moltes vegades hom es troba amb la fria, cega,
cruel, terrible i enfadada. Per si ens donem temps per mirar b, ens adonarem que
aquesta fria que veiem s noms una disfressa, i que darrera de la disfressa de la
fria, realment, est amagada la tristesa.
Conte tradut82

1. Sobre el conte:
a) Per qu diu el conte que la fria s cega?
b) A quina conclusi arriba el conte? Hi ests dacord? Justifica la resposta.
a) Et semblen la tristesa i la rbia dos sentiments oposats?, o b sn dues cares de
la mateixa moneda? Quantes vegades desprs de cridar o discutir amb alg has acabat
plorant? Expressa la teva opini raodament.
b) A la tristesa, segons el conte, li agrada quedar-se en el lloc on est. La tristesa
prpia del victimisme sent la necessitat de canviar, de moures de lloc? Per qu?
(NOTA: Els psiclegs experts en els processos de dol, en fer lacompanyament o

seguiment del procs del dol, han observat que desprs duna primera etapa de
negaci dels fets, li segueix una segona etapa de rbia i, a la fi, quan sha extingit
lenergia de la fria, apareix la tristesa, la depressi, que ja no pot negar que els fets
sn com sn. Per aquesta depressi no implica encara lacceptaci total de la realitat,
ltima etapa del procs de dol).
2. LA RBIA
2.1. De la seva famlia
Segons la intensitat, la complexitat (com es combinen entre elles) o el mats,
podem trobar altres emocions afins dins de la mateixa categoria i que poden ser
sinnims de la rbia: n'anomenem famlies d'emocions. N'intentarem incloure el major
nombre possible.
Ira, clera, rancor, odi, fria, indignaci, ressentiment, aversi, exasperaci,
emprenyament, desgrat, tensi, excitaci, agitaci, irritabilitat, hostilitat, violncia,
enuig, impotncia, acritud, animadversi, animositat, enveja, gelosia.
Activitat 1: Reaccions emocionals de la mateixa famlia

A vegades una mateixa situaci ens pot provocar reaccions diferents segons si ens
provoca una molstia momentnia (irritabilitat), si es mant (desgrat, disgust, enuig) o si
augmenta d'intensitat (rbia davant d'una situaci intolerable).
A) "La famlia Vilarrasa arriba a casa seva el diumenge a la tarda desprs dhaver estat
fora des del divendres al vespre. Senten msica molt alta que ve dels vens de sota, els del
segon pis. Aix passen les hores i la rdio continua sonant al mateix volum. Sn les sis, i
des de les quatre la senten. Volen llegir i els incomoda aquell so persistent i imposat.
Decideixen anar a trucar als vens de sota; baixen, per no contesta ning. Esperen una
hora ms i s'adrecen al president de l'escala. Els tranquillitza quan els diu que ja ha trucat
per telfon al propietari del segon, que no ocupa el pis, per fer-li saber que se sent una
msica amb el volum molt alt que surt168
del seu pis.
Al segon pis i durant la setmana laboral hi viu el fill dels propietaris que est estudiant en
aquella ciutat. Els caps de setmana s fora. Segons el president, els amos del segon li
Emocions negatives
<<< CONTINUACI
1.- Distingeix en aquesta situaci les etapes que causen:
Irritabilitat
Enuig o disgust
Rbia per la situaci intol.lerable
B) Fes el mateix en aquesta nova situaci completant els espais en buit. Hi ha l'opci de
poder-les teatralitzar totes dues.
"Deixem un disc a un amic amb la condici que ens el tornar el dia segent. No
compleix la seva paraula i ens sentim _____________. Aquesta sensaci es converteix
en __________ quan van passant els dies i el nostre amic sembla no recordar-se del
tracte, per quan sabem que no ens el torna perqu l'ha deixat a la seva amiga sent
____________________.
2.2. Definici de rbia
Reacci d'irritaci, de fria o clera desencadenada per la indignaci i l'enuig
de sentir vulnerats els nostres drets.
La percepci d'un obstacle, d'una amenaa o d'una ofensa, desperta un
sentiment d'indignaci que porta al desig d'apartar o destruir-ne al seu causant. La
frustraci que suposa aquest obstacle provoca ira.
Tamb la pot produir la sensaci de sentir-se manipulat, enganyat, trat, ferit, ser
subjecte pacient d'abusos... Per aix la ira tamb es defineix com la "sensaci d'haver
sigut perjudicat. La ira s una reacci d'irritaci, fria o clera desencadenada per la
indignaci i l'enuig de sentir vulnerats els nostres drets."84 En tots aquests casos, es
169
Emocions negatives
tracta de ferides a l'autoestima o dignitat personal. Genera ira haver sigut maltractat,
insultat, menyspreat, tractat injustament.
2.3. Orgens de la rbia
Per qu ens afecta tant destructivament el que ens passa? Per qu ens
enfadem sovint? Si analitzem qualsevol situaci que ens provoca enuig i en busquem
el perqu, veurem que sempre hi ha un obstacle que s'interposa en la nostra
necessitat o desig.
Biolgicament parlant, quan un nad t una necessitat (fsica, emotiva...)
experimenta una sensaci (dolor) que s'expressa mitjanant una acci (plor) que
provoca una resposta per part de qui l'aten, suposem la mare (aliment, carcia). El
nad rep una resposta que el satisf i recupera el benestar inicial. Se sent confiat i
restableix el seu equilibri fisiolgic i emocional. Aquesta seria la situaci ideal que no
sempre es dna. Tothom ha experimentat tamb la situaci contrria i traumtica: no
rebre ajut i sentir la insatisfacci de no haver obtingut resposta. Aquesta rbia de no
haver pogut satisfer una necessitat desperta frustraci, por, desconfiana, inseguretat.
Aleshores, el desequilibri t una causa biolgica ja des de la infantesa.
A aquesta sensaci natural i bsica, hi afegim la creena de ser rebutjats.
Activitat 2: Quin objectiu samaga darrera la rbia?

A) Recorda dues situacions en les quals hagis sentit rbia. Explica-les i busca en
cadascuna d'elles quin era l'objectiu que hi havia al darrera i que, en no poder-se satisfer
et va provocar frustraci.
1.______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
2.______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
B) Expressa quins sentiments o quines sensacions vas tenir en ambdues situacions
(podrien ser, per exemple, agressivitat, tristesa -en forma d'abatiment o impotncia-,
inquietud...)
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
170
Emocions negatives
REFLEXI: fixa't que aquesta ira s resultat de la frustraci davant d'unes

expectatives que no s'han complert; s producte de la idealitzaci de situacions, i
manifesten una manca d'acceptaci amb el que hi ha. Les expectatives les hi posem
nosaltres; aleshores, som tamb nosaltres els responsables del malestar que ens
provoca la decepci de no poder satisfer les expectatives i de la rbia que aix ens
produeix.
Activitat 3: Qui s el responsable del meu disgust?

1) Presentem una situaci hipottica: treus mala nota en un examen.
a) Si aix et passa, quina s la teva tendncia a lhora de buscar responsables del teu
malestar?
- Pensar que l'examen era massa difcil i aix s una injustcia.
- Criticar el professor.
- Altres: ...
CONTINUA >>>
<<< CONTINUACI
b) Has pensat mai en alguna de les idees segents?
- Penso que no havia estudiat prou.
- Est malament treure una nota tan baixa, per la propera vegada em posar a
estudiar abans i ho far millor.
- Podia haver fet preguntes a classe del que no entenia.
c) Escull entre a i b, i digues quins raonaments creus que et fan sentir millor. Decideix
lalternativa que et sembli millor. Raona el perqu.
1) Buscar altres situacions en qu t'hagis sentis decebut o enrabiat.
2) Descriu com vas reaccionar.
3) Qui, segons tu, era el culpable d'aquesta decepci o enuig que senties?
4) Com en el cas de la mala nota de l'examen, busca quina s la millor alternativa al
sentiment d'enuig viscut.
2.4. Reaccions possibles davant l'enuig que ens fa sentir la rbia

Podem trobar diferents maneres de classificar aquestes reaccions:
2.4.1. Segons la DIRECCI de lenuig
a) Cap en fora: la persona que pateix aquesta emoci busca un agent causant, i
conclou que s la mala intenci d'una altra persona. Podrem trobar un exemple de
171
Emocions negatives
manifestaci de l'ira que senten conductors d'una gran ciutat davant d'un
embussament. Pot ser real aquesta persona agent o b suposada; en aquest cas,
es dna un desplaament (agressi desplaada).
b) Cap en dins: si la manca d'acceptaci s dun mateix, de les seves debilitats i
mancances, no podem sentir odi per ning, noms irritaci cap a un mateix. Alg
satisfet amb ell mateix, no pot sentir que ning li fa nosa, que es fa odiar; de la
mateixa manera que alg que se sent segur no pot sentir por. Per tant, un altre
origen de l'odi s el fet que alg ens faci visible aquella part de nosaltres que ens
molesta i amb la qual no ens sentim cmodes. Per aix, odiar s odiar-se.
L'odi t les seves arrels en el propi menyspreu i la impotncia de voler-se creure que
un altre (l'objecte odiat) no val res, malgrat que a la prctica no sen pot prescindir. Si
jo em sento prou vlid i virtus, no veur l'altre com una amenaa que em fa sentir
inferior. La humiliaci que pateix la nostra autoestima quan alg ens fa pensar que s
ms que nosaltres es converteix en odi. Segurament, sense que l'altre sigui
objectivament ms que nosaltres. Podem dir que alg s ms que alg? En quin
sentit? Els aris eren ms que els jueus? Pensa-hi.
2.4.2. Segons COM ES DIRIGEIX l'agressivitat

a) Agressi directa: verbal o simblica; negar o treure algun benefici; cstig o
agressi fsica.
b) Agressi indirecta: fer mal a quelcom important de l'instigador; dir-ho a terceres
persones perqu siguin elles les que apliquin les mesures i l'ataquin.
c) Agressi desplaada: contra algun objecte; contra alguna altra persona.
Activitat 4: La rbia amaga por
1.- Prenem un exemple histric: la conspiraci jueva. Alguns aris odiaven els jueus. Si hem
dit que l'odi s fruit de la manca d'acceptaci d'un mateix, busca quin/s podia/en ser el/s
motiu/s psicolgic/s per fer-ho. Qu els feia nosa dels jueus?
2.- Busca en el record del passat o b en el present alguna persona que t'hagi fet sentir odi
o estiguis odiant ara. Com et fa sentir? Encara que ho neguis, el vius com una amenaa,
com un rival, perqu et fa sentir inferior? Concreta en qu.
Activitat 5: Aplicaci de les maneres de reaccionar

A) Busca de les anteriors maneres de reaccionar quina es dna en aquestes situacions:
1.- La Joana ha sabut que era criticada entre el grup de companys de feina. Davant d'aix,
ha
decidit
no
relacionar-s'hi.
A
partir
d'ara
anir
a
dinar
sola:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________.
2.- Un grup de tres amigues estan planificant una recargolada venjana contra el marit d'una
d'elles que va ser descobert fent l'amor amb una companya de treball:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________.
3.- El millor amic de l'Ignasi, en Joan, va demanar per anar al cinema unes quantes
vegades a la Susanna, la xicota de l'Ignasi,
aprofitant que l'Ignasi s'estava preparant les
172
oposicions a Mosso. Finalment, la Susanna es va enamorar d'en Joan. L'Ignasi culpa a en
Joan
d'haver
sigut
un
oportunista
i
haver-li
robat
la
seva
xicota:
Emocions negatives
Una caracterstica molt important de la ira s que t la necessitat de trobar

justificacions per sentir-nos furiosos. Com ms pensa en les causes, ms raons i
motius troba per estar arat. Donar-li voltes fa crixer aquesta emoci.
2.4.3. Segons la capacitat dAUTOCONTROLAR-LA
Tamb existeixen respostes no agressives d'autocontrol. Sn les ideals per tallar de
soca-rel les emocions negatives. L'autocontrol ens exigeix pensar abans d'actuar. s
til perqu ens evita situacions que sn fruit dels nostres sentiments i de les quals
segurament ens en penedirem. Ens evita problemes i ens ajuda afrontar amb ms xit
una situaci molesta. Conductes d'autocontrol serien:
- Parlar de l'incident amb una persona neutral sense intentar fer mal a l'ofensor.
- Parlar de l'incident amb l'ofensor sense exhibir hostilitat.
- Fer activitats per calmar-se.
- Fer activitats contrries a la instigaci de l'ira.
Activitat 6: Necessitat dautocontrol

1.- a) Recorda alguna situaci on hagis hagut d'aplicar autocontrol. Descriu-la.
b) Quines haurien estat les conseqncies si haguessis actuat sense autocontrol?
2.- a) Recorda alguna situaci on no hagis aplicat autocontrol. Descriu-la.
b) Quines van ser les conseqncies que hauries pogut evitat?
173
Emocions negatives
L'ira, juntament amb la por, exigeix una resposta urgent. Se sent la necessitat d'actuar
de manera immediata i irrefrenable. I potencialment, s de les emocions ms
perilloses, perqu el seu objectiu s destruir, b verbalment, b fsicament. s una
emoci impacient, explosiva.
Per les dues alternatives ms freqents en la nostra manera de reaccionar davant
d'aquesta emoci i depenent de la situaci i el context sn:
1. ESCLATANT: s la resposta instintiva de venjana. Trec aquesta rbia tornar-m'hi.
Si em donen una bufetada, m'hi torno i jo en dona una altra al mateix que me l'ha
donada.
2. REPRIMINT-ME: em guardo la sensaci desagradable i el sentiment dolors que
em provoca, perqu no ho permet la situaci. Per exemple, si alg m'insulta, callo.
Altres possibles respostes sn:
3. ALLAR-ME: si els companys de classe em molesten al pati, jugo sol/a.
4. ENTRISTINT-ME: experimento el rebuig i la decepci de l'altre. Estem decebuts
del que la vida ens dna. "La vida s una merda". Est molt lligada l'anterior
comportament, solen presentar-se juntes.
5. RACIONALITZAR: busco l'origen de la meva rbia i la justifico. Culpo els altres o a
les circumstncies. S'intenta legitimar l'il.legitimable, la venjana. s aquesta
expressi tant usada: "oh, s que ell m'ha fet ...", "s que tinc mala sort, perqu
m'ha passat ..."
Activitat 7: Com reacciones tu?

A) Quina s la manera de reaccionar que es dna ms sovint en tu?
B) Com et sents fsicament (quins smptomes t el teu cos) desprs d'aquesta reacci?
Millor? Pitjor?
C) Com et sents mentalment desprs? Comenta-ho.
D) A quina conclusi arribes? Ests satisfet de com et sents desprs o creus que seria
millor actuar d'una altra manera per sentir-se millor?
UN APUNT CIENTFIC:
Est demostrat cientficament que la rbia s un ver pel cos. Produeix nivell elevats
de testosterona en els homes, adrenalina, noradrenalina i cortisol. Els nivells alts i
crnics de testosterona i cortisol afavoreixen l'arteriosclerosis, que s la causa ms
174
Emocions negatives
com de malalties del cor. El cortisol afebleix el sistema immunitari i redueix la

capacitat de combatre les infeccions. S'eleva la pressi sangunia, la qual cosa obliga
al cor a treballar amb ms intensitat, fa augmentar la seva mida i disminuir la seva
eficcia. La ira crnica contribueix al desenvolupament de malalties com trastorns
digestius, lcera, hipertensi, malalties del cor, susceptibilitat a les infeccions,
erupcions, mals de cap i d'altres.85
2.5. Conseqncies d'aquestes reaccions
D'entrada, hem de tenir clar que l'odi s sempre un problema per qui el sent i no pas
per qui el rep.
Anem a analitzar quines conseqncies comporta cadascuna d'aquestes reaccions.
Plantegem una situaci hipottica amb possibles finals diferents.
El senyor X. Esquirol, l'amo dun BMW comprat de fa un mes, enxampa un jove
ratllant-ho amb una clau.
1.- Acci venjativa: el propietari del cotxe, en un atac de rbia, li dna un cop de puny
al cap, cosa que fa que el jove perdi l'equilibri, caigui a la vorera en mala postura, es
desnuqui i mori a linstant. El propietari del cotxe es dna a la fuga, no diu res a ning.
Aquella nit no pot dormir, i pateix insomni des d'aleshores. El sentiment de culpa no el
deixa viure. Es mostra irritable i t problemes de relaci amb la famlia i a la feina.
Si analitzem les conseqncies d'aquesta acci i ens parem a pensar, ens adonem
que l'amo del cotxe t dos problemes: el cotxe continua igual de ratllat i ha causat la
mort al jove. El sentiment de culpa s, per tant, una conseqncia nefasta d'aquesta
manera d'actuar. Ventilar la rbia no s teraputic. La descrrega de lira incrementa
l'excitaci emocional en el cervell, la qual cosa fa tornar ms irritable a la persona.
"Desfogar-se" no resulta avantatjs ni per un mateix ni pels altres. Ning en queda ben
parat. Afegir ms llenya al foc, ms agressi, empitjora les coses. L'ira porta ms ira i
complica les coses a llarg termini.
Activitat 8: Conseqncies de les teves accions
Recorda dos esdeveniments que t'hagin provocat rbia i hagis deixat anar l'enuig
que et provocaven. Analitzen els segents aspectes:
FET
Conseqncia a curt
termini
Conseqncia a llarg
termini
Vaig pretendre el que

volia?
ALERTA! Expressar les nostres emocions negatives s sa i necessari; no fer-ho pot

provocar estats d'nim insans. Per cal saber-les expressar adequadament i
canalitzar-les. Sempre hem cregut que desfogar-nos de la rbia ens fa un b, perqu
ens provoca plaer. Per hem de distingir entre plaer i felicitat. Intentar fer justcia
per una ofensa o insult cometent-ne una altra no ens far sentir mai felios.
175
Emocions negatives
2.- Repressi: el propietari crida el jove, aquest arrenca a crrer i s'amaga. L'amo el
persegueix, per li perd la pista. No t ms remei que portar el cotxe al taller i pagar la
factura de la reparaci. Vol treure's aquella mala experincia del cap per no pot.
Durant un mes, el senyor Esquirol pateix mal d'estmac, quasi no menja i no parla. No
t ganes de fer res, ni de sortir d'excursi amb el cotxe nou amb la famlia els caps de
setmana.
Suprimir la rbia, pot comportar depressi i ressentiment. La repressi comporta dirigir
la rbia contra un mateix.
3.- Allament: el jove es dna a la fuga i des d'aleshores el senyor Esquirol no se
separa del seu cotxe. Aix li condiciona tota la seva vida. A la nit va a adormir al costat
del cotxe; menja al garatge; es lleva abans per assegurar-se aparcar el cotxe a un lloc
visible des del seu despatx; renuncia a anar a esmorzar i dinar a fora amb els
companys per poder-se quedar a la finestra.
L'allament es deu a voler evitar les situacions que provoquen rbia. Si el senyor
Esquirol evita que li toquin el cotxe, no s'haur d'enfadar, per est hipotecant la seva
vida per evitar sentir rbia, i aix, tamb es perd un munt de bones experincies.
4.- Tristesa: com a conseqncia d'aquest fet, el senyor Esquirol ha perdut inters per
tot. L'nic que va comentar desprs de l'incident va ser: "Tant de temps treballant i
estalviant per comprar-me un capritx i, en uns instants, tot a rodar. Els meus esforos
han estat intils. Treballar, per a mi, ja no t sentit". Des d'aleshores, el senyor
Esquirol, eficient i responsabilssim en el treball, ha baixat en picat el seu rendiment i
tot li s igual. Est de baixa a la feina i li han diagnosticat una depressi.
5.- Racionalitzaci: el propietari es va fixar en els trets sudaques del jove i va
denunciar l'assumpte a la policia. Des d'aleshores el senyor Esquirol no treu la vista
del seu cotxe. Ha instal.lat un dispositiu d'alarma des del garatge a totes les
dependncies de casa seva. De manera que, a vegades, quan dorm, si el dispositiu
detecta un ratol al garatge, toca una sirena i el desperta. A ms a ms, ha acomiadatt
de la seva empresa tots els estrangers, argumentant que el sentiment d'enveja de tenir
poc en relaci amb els autctons els porta a no treballar i no produir beneficis per
l'empresa com un altre treballador del pas.
CONTE 3: EL TOTXO BOOMERANG

Hi havia una vegada un home que anava pel mn amb un ma a la m. Havia decidit
que cada vegada que alg el molests fins a fer-li sentir rbia, li donaria un cop de
totxo. El mtode era una mica troglodita, per semblava efectiu.
Un dia, aquest senyor es va creuar amb un amic molt prepotent que li va parlar amb
mals modals. Fidel a la seva decisi, l'home va agafar la rajola i li va tirar.
No recordo si el va tocar o no. Per, la molstia d'haver d'anar-lo a buscar li va
semblar prou incmode per replantejar-se millorar aquell sistema que ell anomenava:
"Sistema d'Autopreservaci del Totxo". Va lligar un cordill d'un metre a la rajola i va
sortir al carrer. Aquest nou mtode permetia que el totxo mai no sans massa lluny,
per tamb tenia inconvenients: la persona destinatria del seu enuig havia d'estar a
menys d'un metre, i desprs, havia de prendre's la molstia de recollir el fil, que moltes
vegades s'enredava i quedava amb nusos. Tot aix era prou incmode com per
inventar un nou sistema: el "Sistema Totxo III". La protagonista continuava sent la
rajola per ara, en lloc d'un cordill, portaria incorporat un ressort. Ara el totxo podria
tirar-se un i un altre cop i tornaria sol, va pensar l'home.
En sortir al carrer i rebre la primera agressi, va tirar el totxo. Es va equivocar: no va
fer mal al seu objectiu perqu, a causa del ressort, la rajola va tornar i va anar a parar
176
Emocions negatives
justament al seu propi cap. Ho va tornar a intentar, per es va donar un segon cop de
totxo, perqu va calcular malament les distncies. Una tercera vegada va tirar el totxo
a destemps i li torn a anar a petar al seu cap de nou. El bony ja era tan gros... que
mai ms va tornar a donar cops de totxo.
Tots els cops eren sempre per a ell mateix.
Conte tradut86

1. Sobre el conte:
a) Quan alg senfada amb un altre, qui hi surt perdent? Per qu?
b) El totxo li simplifica les coses al protagonista del conte? Per qu?
c) Quin ensenyament ens transmet el conte?
a) Has experimentat tu els efectes de lenuig? Com et sents quan tenfades?
b) Quan alg senfada, es diu que tindr dues feines:
- 1a. Feina: enfadar-se
- 2a. Feina: desenfadar-se
c) Qu creus que podem fer per estalviar-nos el malestar que ens provoca
lenuig? s possible no enfadar-nos? Raona la teva opini.
2.6. Paradoxa i fantasia de lodi
A qu ens condueix l'odi? L'objectiu de l'odi consisteix a destruir l'objecte odiat. Com
diu l'expressi castellana "odi fins a la mort". Per la procedncia de l'odi, si ho
recordem, s la manca d'acceptaci de les nostres deficincies i el sentiment
d'inferioritat en relaci amb alg altre. Per tant, amb la desaparici de l'objecte odiat,
no s'extingeix l'odi. L'odi continua ms enll de la mort. Per aix, odiar es converteix en
una desra que l'nic que aconsegueix s acumular, crixer d'intensitat i
l'autodestrucci, perqu l'odi s autoodi. Per aix, el treball ideal de l'odi, el seu
desenvolupament sa, s la indiferncia.
Podrem arribar a pensar que si ens apartem de l'objecte que ens pertorba, l'odi se'ns
en va. Per aix noms passa en l'odi tranquil. Noms cal evitar la situaci o element
pertorbador i el nostre malestar se'ns difumina. Per en el cas de l'odi passional, com
que la seva arrel est en la nostre ment, l'odi no s'extingeix pel simple fet de no tenir a
la vista l'objecte odiat. D'aqu ve que l'odi es cre una fantasia falsa: pensar que amb la
destrucci de l'altre d'acaba el seu mal. Gran mentida!, perqu les mancances i manca
d'acceptaci d'un mateix continuen presents.
2.7. Tcniques de control de la ira
La rbia com qualsevol altre sentiment i emoci negativa, no es pot jutjar si volem
dominar-la. El que se sent noms es pot reconixer i acceptar. Jutjar si una emoci s
bona o dolenta invita a la seva repressi, i per tant, en dificulta la seva identificaci i
control i, alhora, rebrota en una altra situaci semblant. Com ms la desconeixem en
nosaltres, ms descontrolada estar; per tant, del que es tracta s de conixer-la i
treure-la a la llum perqu ella faci de nosaltres el que vulgui. Per tant, LA IRA S
TRANSFORMABLE i les maneres de transformar-la poden ser unes quantes. Anem-ne
a fer un recull de les ms importants.
1. COMPTAR
177
Emocions negatives
Aquest consell del sentit com aconsegueix augmentar el lapse de temps entre
l'impuls i l'acci. Aquest s l'objectiu principal en el control de les emocions negatives:
allargar l'espai de temps que hi ha entre "li donaria una cop de puny" ... i donar-li.
1.1. Comptar fins a deu: s el mtode que ens han aconsellat ms sovint.
1.2. Comptar enrera des del cent: aquest mtode regressiu fa que l'emoci perdi la
seva fora impulsiva i s'esfumi. Segueix la marxa contrria a la de l'emoci destructiva
de la rbia.
2. TCNICA DE REESTRUCTURACI COGNITIVA
s molt til per al control de la depressi, per pot utilitzar-se per tots els sentiments
desagradables i inadequats. Consisteix a comprendre que tot sentiment va precedit
per un pensament. Sol ser un pensament molt esmunyeds, es presenta tan rpid que
potser ni ens adonem. Els passos a seguir per evitar aquesta mena de pensaments
que ens fan mal sn:
- IDENTIFICACI: quan es presentin sentiments desagradables i inadequats (o b
al final del dia), cal identificar els pensaments que van provocar-los. Per exemple,
abans de sentir-me gelosa perqu el meu xicot est amb una altra noia, el
pensament anterior ha sigut "estima ms a ella que a mi" o un altre de semblant,
sense fonament.
- REBUIG: durant quatre o cinc dies cal aprendre a rebutjar aquests pensaments, no
pensar-hi. Cal dir-se interiorment "no vull pensar en aix", em fa mal.
- IMAGINACI: imaginar pensaments alternatius que siguin agradables i adequats i
que substitueixin als anteriors. Per exemple, "no s veritat que estimi ms a ella
que a mi pel simple fet de veure's per qestions de feina", "ell m'ha deixat clar en
moltes ocasions que m'estima".87
CONCLUSI: no sn els fets els que ens produeixen rbia, sin com els interpretem.
s la nostra tendncia i hbit d'aferrar-nos a un pensament inicial que provoca una
reacci en cadena que acaba convertint-se en rbia.
UN CONSELL! Moltes vegades, quan ens enfadem amb alg tendim a fer "lectura dels
seus pensaments". Ens imaginem el que pensa, i aix encara empitjora les coses, i fa
crixer el nostre mal humor. Cal desmuntar aquests dilegs interns totalment
irracionals comprovant si sn veritat o no. s a dir, cal fer preguntes directes a l'altre
per esbrinar si el que estem pensant s cert o no. Posa-ho en prctica!
Per exemple, si em penso que el meu xicot s'interessa ms per la Marta que per mi, li
puc preguntar: "encara t'agrado?", "prefereixes a la Marta o a mi?". I si cal, li exposes
el pensament que et causa el fet que ell actu amb simpatia amb la Marta. Aix sabrs
a qu t'has d'atenir, comprovars que t'has fet un castell sense fonaments, que tenies
un pensament equivocat o b haurs confirmat el que noms eren sospites.
Activitat 9: Fes de psicleg

Suposem la situaci segent:
L'Ignasi i els seus companys de classe estan fent examen de Socials. Ell observa
que en Llus t una xuleta i com se serveix d'aquesta per respondre les preguntes.
Un dia en Llus no pot anar a classe perqu t hora amb el metge. Al dia segent
,en Llus demana els apunts a l'Ignasi. Ell s'hi nega, i li contesta:
- I per qu te'ls he de donar? Per qu facis campana i puguis treure la xuleta el dia
de l'examen? T'espaviles!
De d'aleshores, l'Ignasi odia en Llus. Cada vegada que el veu li feria la traveta.
1. L'Ignasi ha baixat el seu rendiment en picat a causa de l'enveja i d'odi que li
desperta en Llus. Imagina't que178ets un psicleg i has d'ajudar a l'Ignasi a
reconixer els pensaments implcits que ell t d'en Llus segons la terpia
cognitiva. Esbrina quin o quins pensaments inadequats t l'Ignasi respecte en
Emocions negatives
Activitat 10: Aplicat la tcnica de Reestructuraci Cognitiva

a) Busca algun motiu pel qual actualment o en el passat estaves enutjat. Explica'l.
b) Intenta buscar els pensaments erronis sobre els quals estava cimentat aquest
odi. Mira'ls a distncia i digues quins eren.
3. OBSERVACI DE LA MENT
Comparteix el punt de vista de l'anterior, per s de tradici budista. s ms complex,
per a la llarga ms efica. Ens ajuda fins i tot en el moment abans que es cre
l'emoci o impuls que porta a l'acci. Es basa en l'atenci plena, en l'observaci de la
ment i de les emocions que ens causa.
El plantejament que es fa en aquesta proposta pretn fer-nos adonar que les emocions
negatives no sn una qualitat inherent a la naturalesa ltima de la ment. Si no fos aix,
aquestes emocions estarien presents en nosaltres en tot moment. Aquesta manera de
reaccionar irada i agressiva s'ha aprs, no ha vingut amb nosaltres. Si alguna persona
ha viscut en un ambient familiar i social en el qual els conflictes es resolien de manera
agressiva, enfadant-se, repetir aquestes conductes d'adults. Per tant, les emocions
negatives provenen d'una tendncia, d'un hbit, per no formen part natural de la ment
de l'sser hum; sn intermitents en nosaltres. I com que sn transitries, tenim la
possibilitat d'alliberar-nos-en.
Un cop reconeixem aix, observem o illuminem amb la llum de la nostra conscincia
la ira, i com un raig de llum del sol que desf el gla, tamb la ira perd tota la seva
fora. Com un nvol de tempesta a l'estiu, sembla tan dens que res el pugui travessar,
com ms entrem en ell, ms trobem noms aire i vapor, i res slid on agafar-nos. Tot i
aix, enfosqueix el sol, com la nostra ira que ens tapa la visi de la realitat.
Certament, no podem deixar de tenir idees, per cal adonar-nos que noms sn idees,
pensaments, interpretacions. Els fets sn uns; la realitat s com s; la interpretaci i el
significat li posem nosaltres, i hem de ser conscients que estem condicionats i limitats
per maneres de pensar i veure apreses.
4. OBSERVACI DUN MATEIX
Molt semblant a lanterior punt, consisteix a posar-te davant de tu mateix. T'haurs
adonat moltes vegades que, quan mires una escena de conflicte i baralles en una
pellcula o b veus dos companys discutint-se, quan tu adoptes el punt de vista de
l'observador sense estar-hi implicat, fins i tot resulta cmic. Si desprs de barallar-te
amb alg, quan ests en calma, et busques un moment per estar amb els ulls tancats
fent d'observador de tu mateix, veient-te actuar com si sortissis a la pantalla del
cinema, segurament pots aconseguir riure't de tu mateix. Si som capaos de fer aix
desprs d'esclatar, ja tenim molt de guanyat. Si combinem aquest sentit de l'humor
amb nosaltres mateixos i la tcnica 1 comptar- i la 2 -adonar-nos que la nostra
conducta prov d'algun pensament erroni-, podrem relativitzar. Tot aix ens ajudar a
179
Emocions negatives
fer una aturada temporal entre l'impuls i l'acci i a impedir l'escalada a qu ens porta la
ira.
Sovint desprs d'esclatar la nostra rbia, ens adonem de l'irracional de la nostra
manera d'actuar, per quan hi estem pel tros no? ens n'adonem. Separar-nos
temporalment i mentalment de la font de la nostra rbia ens far baixar la nostra
tensi.
Activitat 11: Com nvols que deixem passar
No s si has reflexionat algun cop sobre aquesta estranya cosa que s el "jo". El "jo"
canvia a mesura que l'observes, com quan, estirat a sobre de l'herba, fixes la mirada en
els nvols del cel. Al principi semblen un camell, desprs una dona, finalment es
transformen en un vell de llarga barba. Per no sn fixos, perqu en un obrir i tancar
d'ulls tornen a canviar de forma.
(Gao Xingjian, La Muntanya de l'nima, Barcelona: Columna, 2001)
a) Quan estiguis enutjat, observat uns instants com si el teu estat fos un d'aquests
nvols.
b) Ara mateix busca a la memria algun fet que es faci est enfadat/da i observa'l
d'aquesta manera.
c) Descriu com et sents desprs de l'exercici.
5. ABAIXAR EL CAP I TANCAR ELS ULLS
Fisiolgicament, parlant, quan ens enfadem, la temperatura del cos augmenta, tendim
a suar. s com si portssim foc dins nostre, foc que ens puja al cap, ens escalfa i d'all
es transmet a la boca o als punys. La rbia ens crema per dins i ens demana que li
donem sortida. Aquest foc el notem incontrolable, impossible d'aturar-lo. En catal
tenim una expressi molt simblica per expressar-ho: treure foc pels queixals. Per
treure aquesta rbia i no deixar-nos dominar per ella, podem abaixar el cap, donat que
aix perd fora. Li donem escapada abans que ens ataqui el pensament, abans que
ens desboqui. Aquest fet de baixar el cap, va lligat a un actitud: la rendici. Fent aix,
acceptem que no decidim el qu ens passa, sin que s la vida que decideix per
nosaltres. Impedim d'aquesta manera fer-nos esclaus de la nostra emoci.
Tancar els ulls ajuda a nivell energtic a baixar l'energia que estic projectant. T'has
mira't mai al mirall els ulls quan ests enutjat. Desprenen molta energia. Tamb en
sembla sortir foc, com pels queixals.
6. BUSCAR UN ANTDOT
s d'origen budista. El plantejament s el segent: com que no es poden experimentar
dues emocions contrries alhora, cada emoci t el seu antdot: la seva emoci
oposada. Per exemple, amor i odi. Primer podem experimentar-ne una, i al cap d'una
estona una altra. Per aix diem que l'amor s l'antdot de l'odi. Vegem-ne un altre
exemple: l'antdot de l'enveja seria experimentar l'alegria de les qualitats i guanys del
prosme.
Activitat 12: Buscar un antdot
1. Observa alguna emoci negativa que existeixi en el teu interior. Un cop la tinguis
identificada, busca el seu antdot corresponent i anotal.
EMOCI NEGATIVA
ANTDOT
.................................................................
.................................................................
180
.................................................................
.................................................................
.................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
Emocions negatives
Abans hem dit que s propi de l'ira tenir tendncia a posar ms llenya al foc. Per tant,
la tcnica d'enfrontament a ella ha d'anar en direcci contrria: no buscar ms motius
per estar furis, sin intentar sortir-ne i deixar-ho crrer.
Com que s impossible estar trist i alegre al mateix temps, la distracci fent activitats
que ens proporcionin alegria s una bona alternativa. Activitats divertides com anar al
cinema, llegir, ballar, escoltar msica, fer exercici, veure imatges agradables. Tamb la
relaxaci s un bon antdot.
7. EXPRESSAR LES EMOCIONS
7.1. Parlar de la ira que sentim a una altra persona
Comporta un alleugeriment enorme. Si trobem un receptor atent, explicar les raons
que tenim per estar enfurismats normalment dissol la rbia. En cas que parlem amb la
persona amb qui hi ha el conflicte, pot desencallar relacions conflictives. Moltes
vegades tenim por d'expressar la nostra rbia per por a ferir a l'altra persona. I no t
per qu, perqu s diferent sentir rbia i fer mal a alg. Si ens permetem reaccionar
davant una ofensa, hi ha una possibilitat que puguem ajustar la nostra reacci a la
situaci concreta. Si la rbia fos desproporcionada, dura molt de temps i no podem
apaivagar-la: aix vol dir que prov d'un conflicte anterior que ens fa sofrir ms del que
s raonable.
7.2. Expressar-se en monlegs davant un mirall
Activitat 13: Laltre s com tu

1.- Recorda algun fet pel qual alg t'hagi provocat enuig. Pensa en aquesta persona
que t'ha fet mal.
2.- Identifica l'emoci negativa que sents cap a ella.
3.- Colloca't davant d'un mirall i fes i expressa cap a ella el que li diries a aquesta
persona que t'ha violentat.
4.- Mira't com si fossis l'altra persona. O l'altra com si fossis tu; aix el veus ara. Ara tu
ets l'altra. Intenta veure lesmentada 181
persona no noms sota aquesta emoci, sin
mira'l aix:
s una persona
Emocions negatives
En els dos casos ens donem perms per sentir el que sentim. Si no donssim sortida
a aquesta emoci negativa, si ens la negussim, podrem caure en la depressi, en el
comportament compulsiu o en l'allament, com a "sortides" al conflicte per la nostra
emoci. I fins i tot ens podria crixer la rbia i el ressentiment per no haver-la
expressa't.
CONTE 4: DARRERA DE LA PORTA

Dos homes eren bons amics. Cadasc dell li donava a laltre el que li feia falta,
endevinant les seves necessitas.
Per encara hi havia quelcom que sinterposava entre els dos. Era com una
mancana, una pea que faltava i impedia escriure amb lletres majstules la paraula
amistat.
Cap dels dos sabia el que era, encara que tracts desbrinar-ho.
Un dia, a un dels dos amics li va passar una gran desgrcia. Un violent terratrmol va
destruir la seva casa. Lhome, desesperat, va anar a veure el seu amic, que tenia la
seva vivenda intacta.
En la freda nit lhome va trucar a la porta, pensant que el seu amic el recolliria amb els
braos oberts.
- Qui ets?
- Sc jo. Obre, si et plau. Mhe quedat sense casa.
- Com dius? No tentenc.
- Ho sento. No puc deixar-te passar.
El pobre home no entenia per qu laltre no li havia donat aixopluc. Tot i la seva
desolaci, no va voler insistir. Segurament el seu amic tenia una bona ra per
comportar-se aix.
Lhome es va allunyar, vagarejant a ceges en lhivern fred i dormint en qualsevol lloc.
Al cap duns mesos, mirant-se a laigua dun riu, va entendre aviat perqu laltre no
lhavia acollit la nit de la desgrcia. Va saber el que havia de fer i va tornar a trucar a la
porta del seu amic.
- Qui ets? li va preguntar laltre, encara que havia reconegut la seva veu.
La resposta va arribar desprs dun moment de dubte.
- Ets tu. Obre, de pressa, tens fred!
Aquesta vegada lamic va obrir la porta. No podia deixar-se a si mateix all fora,
passant fred.
Els dos eren ja una sola persona, i lamistat era completa.
Conte suf88
182
Emocions negatives
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Quan s que lamistat s plenament amistat, segons el conte?
b) Et resulta difcil captar lensenyana daquest conte? Quina hi veus tu?
a) El tu ets tu i jo sc jo aixeca barreres, crea abismes que dificulten la
comunicaci. Si en canvi, quan discuteixes amb alg, li dius: a tu et passa com a mi...
aquesta expressi uneix, acosta. Prova de parlar amb alg amb qui hagis discutit fa pocs
dies i tens intenci de tenir-hi ms bona relaci. Mira-te-la com a lactivitat 13, com una
persona amb les mateixes flaqueses que tu (per aix no li diguis).
b) Lamic que est fora sense casa desperta la compassi a lamic que hi ha
darrera la porta. La compassi s lescal ms alt, el cim de lamor. Com descriuries tu la
compassi?
c) A partir de la comprensi de laltre i de les seves circumstncies, es pot arribar a
la compassi. Et costa a tu ser compassiu amb els altres?
c) Comenta la frase segent:
- L'sser hum s capa de sentir ambdues coses: una gran compassi i una gran
indiferncia. I dins d'ell t els mitjans per nodrir la primer i curar-se de la segona.
(Norman Cousins)
8. DESIDENTIFICAR-NOS
Abans hem comentat que els nostres sentiments i emocions solen ser producte del
pensament, de creences errnies. El pensament ms fals i equivocat que ens podem
dir s: JO SC AIX. Si ens hi fixem, sempre que l'usem ens referim a algun aspecte
nostre negatiu. Creure's aix tanca la porta al canvi, i l'objectiu que tenim s
transformar les emocions negatives. Si ens creiem que formen part de nosaltres, no
anem per bon cam.
Nosaltres no som el que fem, el que sentim, el que pensem, la nostra rbia o la nostra
tristesa o el nostre dolor. Estem enfadats, tristos... ocasionalment, per no som aix.
En realitat, els nostres pensaments, les nostres emocions formen un JO fals, illusori
amb el qual ens hem identificat, i si ens trenquen aquesta imatge illusria que ens
hem format, ens fa mal. Per exemple, si jo m'identifico amb el meu cos, si me'l
critiquen, m'ofendr.
El meu "jo sc" amb el qual ens identifiquem canvia constantment, i aix ens crea
malestar, insatisfacci. Per exemple, una persona jove i maca, si s'identifica molt amb
el seu aspecte fsic bell i saludable, quan envelleixi, li surtin arrugues, envelleixi el seu
cos i empitjori la seva salut, s'ho passar molt malament. No puc dir: "sc aix", en el
sentit de permanncia. Ni en el sentit bo ni en el dolent sc sempre igual. Ara estic
aix, ara estic aix.
Si ens acceptem com som, si acceptem el nostre vaiv emocional, disminuirem la
nostra rbia i el nostre malestar. Si pretenem est sempre alegres i felios, patirem.
Recorda qu hem comentat quan hem parlat sobre els orgens de l'odi: s'odia a tot
aquell que representa una amenaa per a la integritat del que per nosaltres s una part
important de la nostra identitat. Aquesta identitat la formen la imatge que nosaltres
tenim de nosaltres mateixos i tots els objectes que un viu com a propis: la mare,
l'esps, la casa, el gos... Qualsevol realitat o persona que atempti contra aquesta
imatge la veur com una amenaa.
En resum, cal renunciar al qu creiem que som. La nostra realitat s una altra diferent
de la que ens diu la ment. I a ms, aquesta realitat s canviant; per tant, podem
canviar una emoci per una altra.
183
Emocions negatives
CONTE 5: LESTUDIANT ZEN

Un estudiant zen va acudir al seu mestre perqu li aports una soluci al seu malestar.
I li diu:
- Mestre, tinc un mal geni ingovernable, estic molt enfadat, ple de rbia. Com puc
curar-ho?
- Mostram aquest mal geni va dir el mestre. Sona fascinant.
- No el tinc ara mateix va dir lestudiant-, aix que no puc mostrar-tel.
- B, aleshores va dir el mestre-, porta-mel quan el tinguis.
- Per en el moment en qu em ve, que tinc aquest mal geni, no puc portar-lo va
protestar lestudiant. Sorgeix inesperadament, i segurament que lhaur perdut abans
de portar-tel.
- En aquest cas va dir el mestre-, no pot ser part de la teva vertadera naturalesa. Si
ho fos, podries mostrar-mel en qualsevol moment. Quan vas nixer no el tenies, i els
teus pares no tel van donar, aix que deu entrar en tu des de lexterior. Et suggereixo
que sempre que entri en tu et piquis a tu mateix amb un pal fins que el mal geni no
pugui soportar-ho ms i sen vagi.
Conte zen89
184
Emocions negatives
1. Sobre el conte:
a) El deixeble es manifesta enfadat i aix creu que el defineix en el moment que
va a veure el mestre. Creu que lenuig s seu i ben seu, el fa patir. Qu li vol fer
entendre el mestre?
b) Qu en treus tu daquest conte?
c) El que el mestre li est dient s que si no pot posar lenuig all a sobre i
picar-lo s que no s seu. Qu ens vol dir amb aix?
a) Si relativitzem aquest estat denuig i reconeixem la possibilitat destar duna
altra manera, de ser duna altra manera, s que lenuig no s autnticament nostre.
Qu opines sobre aix?
b) Imaginat que alg que no ha pogut estudiar et diu estudiant mal criat, i tu
tho prens com un insult i et molestes. Si aquesta persona no ha tingut loportunitat de
fer el que tu has fet, tu ho comprens, per desprs no et molesta el que et diu, perqu
saps que tu estudies saps qu s el que has de fer i aprofites per fer-ho- i saps que
tens unes obligacions i deures i que, com en qualsevol altra feina, tens unes
responsablitats. Saps que no ets un consentit ni un mal criat. Busca alguna cosa que
diuen de tu i et molesta perqu thi has identificat. Desindentificat-hi.
c) Imaginat per quin motiu pot ser que estigui enfadat el deixeble del conte.
d) Busca amb quina imatge sha identificat, que ha sigut tocat/da, i que ha
motivat el seu enuig.
e) Si trenca amb aquesta imatge, lenuig es fondr. Fes-li veure el que s ms
essencial en ell (no les imatges del seu jo il.lusori sin... (Cfr. Activitat 13)
185
Emocions negatives
Activitat 14: Desidentificat

1.- Imagina't que tens un gos i l'ajuntament del teva ciutat treu un edicte conforme el
qual els propietaris de gossos no poden passejar per les zones per a vianants de la
ciutat. Noms poden fer-ho als boscos dels voltants de la ciutat. Tu t'estimes molt el teu
gos i entens molt les seves necessitats, i t'indigna aquest nou mandat.
a)
Com
vius
la
redacci
i
publicaci
d'aquest
edicte?
_____________________________________________________________________.
b) Com a propietari del teu gos, que tant d'afecte et desperta, et sents ofs perqu
t'identifiques com a... ___________________________________________________.
2.- Canvies de localitat, de residncia i d'institut el proper curs per motius de treball dels
teus pares. Al nou barri i institut on vas, s habitual que els alumnes s'insultin entre ells
amb l'expressi: "fill de mala mare". Tu, t'ho prens molt malament. Analitzem-ne els
motius:
a) A qui has integrat en la teva identitat? _____________________________________.
b) Si tu estiguessis segur de la rectitud del comportament de la teva mare, t'ho
prendries igual de malament?
3.- Posa't ara al lloc de la teva mare. Imagina't que tu li comentes aquest incident a la
teva mare i ella ni es refreda ni es calenta. Tu no ho entens. Fes l'esfor de pensar
perqu ella no se sent malament sabent que els companys de classe de tu, el seu fill,
fan aquesta
d'ella.
Activitat
15 crtica
: s que
jo sc aix!?
Anem a veure quan tu fas servir aquesta expressi. s una expressi derrotista. A
lapartat sobre lActitud en el llenguatge apareixen altres expressions limitadores, per
de moment intentem treballar amb aquesta.
a) En quin context fas servir tu aquesta expressi?
b) Intenta canviar-la per una de ms sensata i positiva.
186
Emocions negatives
Activitat 16: Jo sc X
Imaginat que vas de viatge a la Xina, i all necessites preguntar cap on thas de dirigir
per visitar un monument important. Et dirigeixes a una persona en angls perqu
pressuposes que tentendr amb ms probabilitat i li ho preguntes. Per aquesta
persona et diu, pel que dedueixes ms tard:
- Jo sc xins i parlo el xins.
a) Com creus que et sentiries?
b) Com creus que se sentiria aquesta persona si ell fos de fora de la Xina i alg li
dons aquesta resposta?
c) Si una persona sidentifica com a mare, com a britnica, com a metgessa i
parlant amb tu, tho fa saber, per tu no ets ni mare, ni britnica, ni metgessa i
ella ho sap, creus que aquesta informaci que et dna condueix a qu hi hagi
ms bona entesa entre tu i laltra persona? Per qu?
d) Qu creus tu que s essencial en aquestes dues persones (xins i mare) i que
tamb coincideix amb tu?
e) Qu passaria si aquesta persona de cop i volta deixs de ser mare, canvis de
pas i de professi, malgrat que abans shi identifiqus tant i tant? Com se
sentiria?
f) Amb qu tidentifiques tu? s essencial aix en tu?
g) Comenta lenunciat:
- Identificar-me amb una realitat, em limita. Desprendrem della, em fa ms
lliure, ms ple.
9. RETIRAR-SE A TEMPS
187
Emocions negatives
Apartar-se de les persones o situacions que ens provoquen emocions negatives. Aix
no s sempre possible i cal tamb investigar si aquestes persones o situacions sn
l'excusa, l'ocasi en la qual es desperta, en realitat, aquesta emoci negativa que ja
estava en nosaltres abans.
10. AUTOAFIRMAR-NOS
Si aquesta emoci negativa prov d'alguna situaci o persona externa que ens la
provoca, no sempre ser convenient mossegar-nos la llengua, sin frenar la invasi
del que ens fa mal. Autoafirmar-se vol dir ser un mateix amb els altres, delimitar l'espai
propi davant el dels altres. s un comportament que ens permet comunicar de forma
clara i tranquilla els desigs, els sentiments i els pensaments, sense per aix envair ni
abusar dels drets dels altres. Per fer aix, primer, necessitem conixer-nos i acceptar
el que som i sentim, per desprs poder-ho defensar.
-
La ira em limita, la pacincia mobre.

Si me nadono de lira, de rebot estic invitat/da a la pacincia.
L'enuig s una defensa que ens ajuda a fer el dolor ms soportable.
3. LES MENTIDES I LENUIG

Aqu s que tenim feina! Per tampoc ens estendrem gaire. Que ens considerin
estpids ens fa mal. Podem suportar altres insults, per no aquest. Per qu ens
obsessionem amb la persona que ens vol mentir? Quina obligaci t de dir la veritat?
O s que lerror s nostre perqu voldrem creure que el que ens diu s cert? Un cop
ms ens hem de plantejar amb qui ens enfadem. Laltre individu t lopci de dir el que
vulgui. No li podem imposar. En qualsevol cas, la responsabilitat i els efectes sn per
la persona que opta per expressar-se amb mentides. Aix li tornar, com el toxto
boomerang (Cfr. conte 3 daquest apartat: El totxo boomerang).
CONTE 6: EL JUTGE JUST

Quan Lien-Tzu va morir, la seva esposa Zumi, el seu fill gran Ling i els deus dos nens
petits es van quedar en la ms absoluta misria.
Quan lhome de la casa estava viu treballava de sol a sol a les plantacions darrs de
Cheng.
Li pagaven la major part del seu salari en arrs i noms rebia algunes monedes, que
gaireb eren insuficients per les poques necessitats de la famlia, la principal de les
quals es trobava el pagament dels mestres i els quaderns destudi de Ling i els seus
germans.
188
Emocions negatives
El dia de la seva mort, Lien-Tzu va sortir de casa seva, com sempre, abans de lalba.
Cam de la plantaci, va escoltar els crits demanat auxili que feia un anci que estava
essent arrastrat per les cabaloses aiges del riu.
Lien-Tzu el va reconixer. Era el vell Cheng, lamo de la plantaci on ell treballava.
Ell mai havia sigut un bon nadador, i shavia de ser un gran nadador per atrevir-se a
entrar al riu, i molt ms per intentar rescatar el vell.
Va mirar al seu voltant, per ning transitava el cam a aquella hora... I crrer a buscar
ajuda li portava ms de mitja hora...
Quasi en un impuls, Lien-Tzu va agafar aire i es va tirar al riu.
Amb prou feines havia arribat a lanci, el corrient va comenar a arrossegar-lo tamb
riu avall.
Els cossos sense vida dambs van aparixer abraats a la vora del riu, uns
quiilmetres ms avall...
Potser perqu dalguna manera els fills de lanci van voler fer responsable a Lien-Tzu
de la mort del seu pare, i potser perqu, como van dir, no hi havia tanta feina als
arrossars, la qesti fou que els fills del mort es van negar a concedir a Ling el dret a
conservar el treball del seu pare.
El jove Ling va insistir.
Primer els hi va dir que, amb tretze anys, era bastant gran per la feina. Desprs els hi
va dir que aquest treball lhavia heretat del seu pare. Desprs va parlar sobre la seva
capacitat de treball i les seves habilitats manuals. I quan tot aix no va servir, Ling els
va suplicar que li donessin el treball argumentant la necessitat econmica de la seva
famlia.
Cap argument fou suficient i el jove fou invitat a abandonar la plantaci.
Ling es va indignar i va comenar a aixecar la veu, a reivindicar el sacrifici del seu
pare, a parlar dexplotaci, de drets, de demandes, dexigncies...
En mig dun forcejament, Ling va ser expulsat a empentes del lloc i tirat al carrer...
Des daleshores, la famlia menjava quan podia, mantinguda per alguns treballs
temporals que aconseguia Ling i el sacrifici de la seva mare, que netejava i cosia per
daltres.
Un dia, com tots els dies, Ling estava sortint de la plantaci perqu, com tots els dies,
havia anat a demanar feina i, com tots els dies, li havien dit que no hi havia res per a
ell...
Sortia amb el cap baix, mirant cap a terra i cap a les seves sandlies desgastades.
Donava cops de peu a les pedres que trobava, intentant trobar consol al seu dolor.
De cop, va donar una puntada a quelcom i va escoltar un soroll diferent. Va buscar
amb la mirada lobjecte colpejat...
No era una pedra, sin una bosseta de cuiro tancada amb un cordill i coberta de terra.
El jove la va tornar a colpejar amb el peu. No estava buida. Feia un bonic soroll quan
rodava per terra.
Ling va seguir donant puntades de peu a la bosseta durant hores i hores, gaudint del
soroll que feia...
Finalment, la va recollir i la va obrir.
Dins de la bossa hi havia una pila de monedes de plata... Moltssimes monedes! Ms
de les que havia vist a la seva vida...
Les va comptar.
Eren quinze. Quinze boniques, noves i brillants monedes.
I eren seves.
Ell les havia trobat tirades a terra.
Ell les havia donat puntades de peu durant mitja hora.
Ell havia obert la bossa.
No hi havia dubte que eren seves...
Ara, finalment, la seva mare podria deixar de treballar, els seus germans tornarien a
estudiar i tots podrien menjar el que vulguessin... tots els dies.
Va crrer al poble per fer unes quantes compres...
189
Emocions negatives
Va arribar a casa carregat de menjar, joguines pels seus germans, mantes per abrigarse i dos vestits preciosos, portats de lndia, per la seva mare.
La seva arribada va ser una festa... Tots tenien gana i ning va preguntar don havia
sortit el menjar fins que es va haver acabat.
Desprs del sopar, Ling va repartir els regals i quan els nens, cansats de jugar, sen
van anar a dormir, Zumi va fer senyes a Ling perqu se sents al seu costat.
Ling ja sabia qu volia la seva mare.
- No cregueu que ho he robat va dir Ling.
- Ning et regalaria tot aix per res... va dir la seva mare.
- No, ning fa regals va assentir Ling-. Lhe comprat. Jo ho je comprat.
- I don has tret els diners, Ling?
I el jove li va explicar a la seva mare com havia trobat la bossa de les monedes...
- Ling, fill meu: aquest diner no s teu va dir Zumi.
- Com que no s meu? va protestar Ling-. Jo lhe trobat.
- Fill, si tu lhas trobat, alg lha perdut. I qui lhagi perdut s el vertader amo del diner
-va sentenciar la dona.
- No va dir Ling-. Qui lhagi perdut, lha perdut, i qui lhagi trobat, lha trobat. Jo lhe
trobat. I si no t amo, s meu.
- B, fill va seguir la mare-. Si no t amo, s teu. Per si t amo, se li ha de tornar la
seva propietat...
- No, mare.
- S, Ling. Recorda el teu pare i pensa qu et diria ell.
Ling va abaixar el cap i va assentir a disgust.
- I qu far amb les monedes que he gastat? va preguntar el jove.
- Quantes monedes has gastat?
- Dues.
- B, ja veurem com podrem pagar-les va dir Zumi-. Ara ves al poble i pregunta-li a la
gent qui ha perdut una bossa de cuiro. Comena a preguntar al lloc on lhas trobada.
Novament amb el cap baix, aquesta vegada sortint de casa seva, Ling es lamentava
del seu dest.
En arribar va entrar a la plantaci i va preguntar a lencarregat si alg havia extraviat
quelcom.
Lencarregat no sabia respondre-li, per li va dir que ho esbrinaria.
Immediatament, el fill gran de lanci i actual amo de larrossar va sortir a trobar-lo.
- Tu thas emportat la meva bossa de monedes? li va preguntar en to acusador.
- No senyor, lhe trobat al carrer va constestar Ling.
- Dna-me-la, rpidament! va cridar-li.
El jove va treure la bossa dentre la seva roba i la hi va donar.
Lhome va buidar la bossa a la seva m i va comenar a contar...
El noi es va anticipar:
- Veur que noms falten dues monedes, senyor Cheng. Jo reunir el diner per tornar
se-les o treballar gratis per compensar-li.
- Tretze! Tretze! va rondinar-. On estan les monedes que falten?
- Ja li he dit, senyor va comenar el jove-. Jo no sabia que aquesta bossa era seva.
Per li tornar els seus diners...
El jove va anar a casa seva. No sabia si era ms gran la seva rbia o la seva
desesperaci.
Quan va arribar, li va explicar a Zumi el que havia passat i ella el va consolar.
Li va prometre que ella parlaria amb aquell home per arreglar lassumpte.
Tanmateix, al dia segent, un emisari del jutge va arribar amb una citaci per a Zumi i
per a Ling pel robatori de disset monedes duna bossa.
Disset!
Davant el jutge, el fill de lanci va declarar sota jurament que una bossa de cuir havia
desaparegut del seu escriptori.
190
Emocions negatives
- Fou el mateix dia que Ling va venir a demanar feina va declarar Cheng-. I al dia
segent va aparixer aquest lladregot dient que havia trobat aquesta bossa i
preguntant si alg lhavia perduda. Quina barra!
- Continu, senyor Cheng va dir el jutge.
- Per descomptat, li vaig dir que la bossa era meva i quan me la va tornar vaig revisar
immediatament el seu contingut i vaig confirmar el que sospitava: faltaven monedes.
Disset monedes de plata!
El jutge va escoltar atentament el relat, i desprs va dirigir la seva mirada cap al noi
que, avergonyit per la situaci, no satrevia a parlar.
- Qu has de dir, Ling? Lacusaci que aqu set fa s molt seriosa va preguntar el
jutge.
- Senyor jutge, jo no he robat res. Vaig trobar aquesta bossa al carrer. Jo no sabia que
el seu amo era el senyor Cheng. s cert que va vaig obrir la bossa i s cert tamb que
em vaig gastar part del diner en menjar i joguines per als meus germans, per van ser
noms dues les monedes i no disset el jove ploriquejava-. Com podria haver agafat
disset monedes de la bossa, si noms nhi havia quinze quan la vaig trobar? Jo vaig
agafar-ne dues, senyor jutge, noms dues.
- A veure li va dir el jutge-. Quantes monedes tenia la bossa quan el jove la va tornar?
- Tretze va contestar el demandant.
- Tretze va assentir Ling.
- I quantes monedes tenia la bossa quan la va perdre vost? va preguntar el jutge.
- Trenta, senyoria va contestar lhome.
- No, no va interrompre Ling-. Tenia noms quinze monedes. Li juro, li juro.
- Juraria vost va interrogar a lamo de larrossar- que la bossa tenia trenta monedes
de plata quan estava en el seu escriptori?
- Naturalment, senyor jutge va confirmar-. Ho juro!
Zumi va aixecar la seva m tmidament i el jutge li va fer senyes perqu parls.
- Senyor jutge va dir Zumi-, el meu fill s un nen encara i reconec que ha coms ms
dun error en aquesta situaci. Tanmateix, hi ha una cosa que puc assegurar. Ling no
menteix. Si ell diu que va gastar dues monedes, s veritat. I si diu que la bossa tenia
noms quinze monedes quan la va trobar, aquesta ha de ser la veritat. Potser, senyor,
alg va trobar la bossa abans de...
- Alto, senyora! va interrompre el jutge-. s la meva tasca i no la seva decidir qu va
passar i administrar justcia. Volia parlar i se li ha perms. Ara sassegui i esperi
sentncia.
- Aix, senyoria, la sentncia. Volem justcia va dir el demandant.
El jutge va fer senyes al seu ajudant perqu fes sonar el gong. Aix volia dir que el
jutge anava a donar la seva sentncia.
- Demandant i demandats: tot i que al principi la situaci era confusa, ara sha tornat
clara va comenar el jutge-. No tinc motiu per dubtar de la paraula del senyor Cheng
quan jura que va perdre una bossa amb trenta monedes de plata...
Lhome va somniure malvadament mirant a Ling i a Zumi.
- Aix i tot, el jove Ling assegura haver trobat una bossa amb quinze monedes va
seguir el jutge-, i tampoc tinc ra per dubtar de la seva paraula...
Un silenci es va produir a la sala, i el jutge va seguir.
- Per tant, s evident per aquest tribunal que la bossa trobada i la tornada NO S la
que va perdre el senyor Cheng i, per tant, no correspon cap reclamaci a la famlia de
Lien-Tzu. No obstant aix, es deixar arxivada la reclamaci del demandant, a qui se li
haur dentregar qualsevol bossa que es trobi i es torni en els prxims dies el contingut
de la qual sigui de trenta monedes de plata.
El jutge va somriure i es va trobar amb els ulls agrats de Ling.
- I en quan a aquesta altre bossa, noiet...
- S, senyoria va llaviejar el jove-. Me nadono de la meva responsabilitat i estic
disposat a pagar pel meu error.
191
Emocions negatives
- Callat! En relaci amb la bossa de les quinze monedes, deia, he dadmetre que
ning lha reclamat encara, i que donades les circumstncies va dir, mirant de rell el
senyor Cheng- crec que s poc probable que alg la reclami. Per tant, entenc que la
bossa pot ser declarada propietat de qui lha trobat. I com que tu la vas trobar, s teva!
- Per, senyoria... va comenar a dir Cheng.
- Senyoria... intent comenar Ling.
- Senyor jutge... va voler dir Zumi.
- Silenci! va ordenar el jutge-. Cas jutjat! Fora tots daqu...
El jutge es va aixecar i va sortir amb pressa del recinte, mentre lajudant tornava fer
sonar el gong...
Conte xins90
192
Emocions negatives
0. Qu et suggereix aquest llargssim i sucs conte?

1. Sobre el conte:
a) Quantes monedes inicialment diu que ha perdut el senyor Cheng?
b) Per qu durant el judici Cheng afirma que ha perdut 30 monedes? Amb quina
intenci menteix?
c) Quines conseqncies li comporta?
d) Quin conte popular coneixes que contingui una lli semblant?
e) Si la bossa hagus sigut de Cheng, trobes justa la sentncia final del senyor
jutge? Per qu?
d) Novament, rbia i tristesa es poden trobar juntes en aquest cas en el
personatge de Ling. Quan? Per qu?
e) Quin s el missatge moral del conte?
f) Quan lengany del mentider Cheng torna contra ell mateix?
a) Creus que serveix dir mentides? En el conte tamb? Per qu?
b) Hi ha una expressi catalana que diu: s ms fcil agafar un mentider que un
coix. Comenta-la.
c) Creus que a la vida real, un dia o laltre la mentida torna cap al mentider i que
la persona que sap la mentida ha destar molt tranquil.la?
193
Emocions negatives
194
Emocions negatives
Activitat 18: Quan em menteixen, em sento...

a) Busca en el record ocasions que thagis sentit burlat perqu alg thagi mentit.
Explica-les. Com et vas sentir?
b) Quan et sents burlat, com respons? Qu fas?
c) Imagina't que ens ho expliques i ens fem crrec del teu malestar. T'acostem un coix
enorme i t'invitem a picar-lo. I et diem: "desfoga't".
d) Quan acabis, com et sembla que estars? Millor? Per qu? Et sents millor lluitant
contra aquest sentiment de rbia, o alliberant-lo?
e) Imagina't que piques, piques i piques, crides, insultes, reboteixes el coix, el tornes a
picar, plores... Si alg veu el que ests fent o b si tu mateix t'observes la teva
conducta, podrem preguntar-nos, a qui va dirigit aquest enuig que tha provocat la
mentida?
f) Voler desfer-se de l'ofensa de la mentida et porta a una lluita interna i a un desgast i
cansament, que potser pots arribar a la conclusi que s millor oblidar-la, negar els
efectes interns de decepci que provoca en tu, dissimular i fer veure que no ha
passat res, oblidar l'ofensa. I et dius, "me'n vaig al cinema" o "vaig a crrer" perqu
se't passi lobsessi, per quan tornes o quan sents a parlar de la persona que t'ha
provocat l'enuig, se't torna a despertar tot el malestar. Qu cal fer doncs?
Transformar aquesta energia de l'enuig a travs de la comprensi meditativa de
l'origen del meu malestar.
Per exemple, si t'has enfadat perqu t'han dit una mentida, analitzem:
Com reaccionem?
Qui sent la necessitat de mentir-nos?
De qui hauria de ser el problema?
Per qu ens afecta?
Conclusi: la por que ens desperta el fet que una persona em menteixi s __________
_____________________________________________________________________.
- Selecciona una mentida que thagin dit algun cop i respon a les preguntes anteriors.

-
El que menteix, no ET menteix, es menteix o menteix i prou.

Si hi ha algun problema amb les mentides, el t el mentider. (Bucay)
4. LENVEJA
CONTE 7: LA TORTUGA I LGUILA
195
Emocions negatives
La tortuga va mirar cap enlaire i va veure els ocells volant per al cel. Li van semblar
tant lliures i lleugers que va pensar:
- Tant de bo jo pugus volar! Com els envejo!
Va suspirar i va demanar:
- Qui podria ensenyar-me a volar? Donaria el que fos per aconseguir-ho!
- Llavors, preparat! li va contestar una guila.
- Va davallar en picat sobre ella, la va agafar per les cames i es van enlairar
conjuntament per sobre dels pics de les muntanyes.
La tortuga estava emocionada:
- Quan podr volar jo sola? va preguntar.
- Ara mateix! va replicar lguila, i la va deixar caure.
Per en lloc de volar, la tortuga es va estavellar contra el terra, com si fos una pesada
pedra, i es va fer miques.
Conte clssic91

1. Sobre el conte:
a) Per qu creus que la tortuga volia volar? Estava contenta de ser com era?
b) Amb perspectiva, tu has vist lescarment que ha patit la tortuga. Quina lli
ens aporta aquest conte?
a) Has tingut mai la temptaci de voler ser diferent a com ets? A ser com alg
altre que coneixes? Quin emoci va lligada a aquest desig?
b) Ens ajuda a sentir-nos millor fer com fa alg altre o imitar-lo? Descriu alguna
experincia que hagis tingut al respecte.
c) Hi ha una histria bblica denveja entre dos germans, Can i Abel en la qual
Can mata el seu germ. Buscan informaci i contesta a la pregunta: qu aconsegueix
amb la mort del seu germ Abel lenvejs Can?

Tenim una altra emoci molt semblant, la gelosia. Ara veurem que les diferncies
entre enveja i gelosia sn bsicament dues:
- 1a.: En l'enveja, la relaci s didica, es mant entre dues persones. En canvi, en
la gelosia s tridica, hi interv una tercera, un rival.
196
Emocions negatives
2a.: En l'enveja, la relaci amb la persona que ens desencadena aquest sentiment
pot ser virtual, imaginria -segurament no se'n tindr coneixement directe, sin a
travs de l'opini d'altres- i b real, amb contacte amb l'envejat, encara que
desprs s'intenti evitar perqu se l'odia. En canvi, en la gelosia la relaci amb el
que ens desperta gelos s estreta.
197
Emocions negatives
198
Emocions negatives
Activitat 20: Diferent s, pitjor no

La Cristina i la Carolina sn dues germanes que estan a anys llum pel qu fa al cnon de
bellesa tradicional. La Cristina s una morena escultural, d'impressionants ulls blaus, de
moviments graciosos i amb un sentit innat de l'elegncia. s tant vistosa que sovint la gent
es para i es gira pel carrer per veure-la; sembla una estrella de cine.
En canvi, la Carolina encaixa amb la clssica definici de gallimarsot ("marimacho"). s una
persona robusta, quasi no t pit i no sol anar a la moda ni es maquilla. Ning hauria confs a
la Carolina amb una estrella de Hollywood.
La Cristina s'ha casat dues vegades. La Carolina, cap. La Cristina sempre tenia admiradors
fent cua per citar-se amb ella. A la Carolina quasi no la truquen. Encara que ning ho hauria
sospitat, degut a la severa imatge exterior de la Carolina, ella no podia evitar comparar-se
amb la seva germana ms gran. Anullada per l'ombra de la Cristina, malea el repartiment
de gens entre ella i la seva germana.
Un dia, la Carolina es va assentar i va escriure un llistat amb totes les coses que se li
donaven b i la convertirien en alg especial. Aleshores va ser capa de contemplar els
dons que tenia i va deixar de comparar-se amb la seva germana a totes hores. Se'n va
adonar que la seva capacitat atltica natural era un vertader talent a travs del qual podia
sobresortir i manifestar-se, i que ella tenia un do per ajudar als que l'envoltaven.
Encara que estava convenuda que ella no aconseguiria, com la Cristina, atraure les
mirades dels altres, va admetre que acceptava i apreciava moltes coses del seu fsic, i va
estar encantada amb aquest descobriment.
La lli de la Carolina consistia a aprendre que percebre quelcom com injust no li donava
dret a delectar-se amb aquesta aparent injustcia.
a) Quina lli creus que va aprendre la Carolina?
b) Qu n'hauria tret la Carolina, la germana menys agraciada, de voler ser com l'altra?
c) Com s'hauria sentit si l'hagus intentat imitar i ser com ella?
d) Com se sentiria i qu hauria aconseguit si estigus criticant-la sovint? Quines serien
les conseqncies d'una conducta difamatria? Com s'hagus sentit al cap d'un temps si
no hagus modificat la seva actitud?
e) Com aconsegueix ms, comparant-s'hi i volent ser com ella, o volent ser com s, per
perfeccionant la seva imatge? Per qu?
f) En el cas que la Carolina hagus malet les virtuts de la seva germana Cristina, perqu
a aquesta conducta n'hi direm envejosa i no gelosa? Qu hauria de passar per qu fos
gelosia?
g) I tu? Quina percepci de l'injust ocultes al teu interior? Quin tret, per exemple, gentic
de bellesa, d'intel.ligncia, econmic... creus que s injust amb tu? Com el pots millorar?
h) A qu tendeixes tu? A fer com la Carolina o a fer-te la vctima?
i) Si tendeixes a deplorar la teva persona i les teves circumstncies, qu s l'nic que
aconseguirs? Quines conseqncies tindria una actitud com aquesta?
j) Qu seria convenient que fessis?
NIMS, si ho tens clar, fes-ho. Viurs millor!
Text adaptat92
4.2. Definici denveja
Sentiment d'aguda intensitat i incomoditat, determinada pel descobriment del fet que
un altre posseeix quelcom que sentim que haurem de tenir nosaltres.93
Tamb podrem definir-la com l'actitud davant d'una relaci asimtrica entre dues
persones que comporta actuacions envejoses, en les quals l'envejs est en una
199
Emocions negatives
posici d'inferioritat respecte l'envejat, encara que aquesta sigui negada i/o
racionalitzada. Aix no vol dir que en totes les relacions asimtriques hagi d'aparixer
aquest sentiment-actitud. Poden haver-hi relacions asimtriques de submissi
voluntria i gratificant, o d'inferioritat acceptada per tal de delegar responsabilitats...
4.3. Arrels de lenveja
En tota interacci amb les persones, moltes vegades tendim a la comparaci, i s aqu
on comena la relaci asimtrica, on es perd la igualtat i apareixen les diferncies.
Tots tenim mancances, deficincies, defectes. Si en la relaci amb un altra persona,
veiem que aquesta no t alguna de les nostres deficincies, aix desperta la nostra
enveja. L'altre (l'envejat) reflexa alguna deficincia de l'envejs, que ell no pot
tolerar veure-se-la en ell. Per aix quan alg sent enveja d'un altra diu "no el puc
veure". No s precisament perqu l'envejat sigui antiptic que no el pot veure, sin
perqu nega alguna deficincia en ell. Per tant, darrera de l'enveja s'hi amaga l'odi cap
a la persona envejosa, cap a un mateix, cap al menyspreu de la prpia persona.
Activitat 21: Enveges entre companys de classe

1.- En Joan i en Ricard sn dos alumnes de 3r. d'ESO companys de classe. A un, en
Ricard,
a nivell acadmic, li passa que entn molt rpidament les explicacions dels professors en
les diferents assignatures i no t necessitat d'estudiar a casa. Noms ha de repassar molt
per sobre els apunts un o dos dies abans dels exmens i tot i aix treu excellents. En
canvi, en Joan ha de posar ms colzes per arribar a obtenir els mateixos resultats i nivell
de comprensi. No tot ho capta a la primera, i a ms a ms, a casa treballa de valent, fent
els deures, repassant els apunts.
a) D'on creus que sorgeix l'enveja que en Joan sent cap a en Ricard?
b) Tu, com a company de classe d'en Joan, sentiries simpatia o antipatia per ell? Qu
creus?
2.- Agrupeu-vos en grups de quatre o cinc alumnes, busqueu exemples d'actuacions
envejoses i tracteu d'analitzar l'origen d'aquest sentiment d'enveja en cadascuna d'elles.
Les podeu trobar a la vida, a les pel.lcules, en els diaris o en novel.les.
Podem concloure que la manca d'acceptaci d'un mateix s el que dna peu al
sentiment envejs cap a l'altre. La persona envejosa s una persona frustrada pel fet
de no aconseguir ser d'una altra manera, ser com l'envejat. I com que ser un altre s
impossible, l'enveja condueix a la tristesa. Tenir l'expectativa de ser diferent a com s,
el frustra.
CONTE 8: A CASA DELS VENS TOT S MS MILLOR94

Un grup de pollastres i gallines estava al pati quan una pilota de futbol va volar sobre
la tanca i va caure al centre. Un gall va observar-la com si lestudis, i desprs va dir:
- No mestic queixant, noies, per mireu el resultat del treball dels vens.
200
Emocions negatives
201
Emocions negatives
202
Emocions negatives
0. Qu et suggereix aquest petit relat?

1. Sobre el text:
a) Per qu arriba a aquesta conclusi el gall: els vens treballen ms b?
b) Extreuen algun allionament.
2. Ms enll:
a) Tendeixes a comparar-te tu tamb?
b) Com et fa sentir estar-te comparant contnuament?
c) Cada persona s nica i incomparable. Cada sser s nic, incomparable.
Tu ets noms tu: ning ha sigut mai com tu i ning mai ho ser. No necessites ser com
laltre.
Llegeix lenunciat anterior escrit en cursiva unes quantes vegades i tanca els ulls.
Recorda amb quina persona tendeixes a comparar-te i com et fa sentir aix de
malament. Repeteix-te mentalment la idea de lanterior enunciat unes quantes
vegades. Veurs que prescindirs de laltra persona. Obre els ulls i escriu com et sents
ara.
(Et proposem que et repeteixis aquest missatge quan et vinguin ganes de comparar-te
amb alg).
d) A casa del vens, les coses sempre van millor: la gespa s ms verda, les
roses ms rosades i fresques. Tots semblen ms felios, menys linteressat, perqu
sempre sest comparant. Per no els hi passa el mateix als altres, als teus vens?
Creus que ells no es comparen? Escriu la teva reflexi de manera raonada i coherent.
e) Reflexiona sobre el segent enunciat -creiem que et ser fcil encara que no
estiguis casat- i treu-ne conclusions:
El ve t enveja de tu perqu tens una esposa molt maca. Tu, en canvi, no saps
com desfer-te della i ests gels de la seva muller.
f) La gelosia i lenveja ens fan patir, ens fan viure en un infern i convertir-nos en
males persones. Tamb ens fan ser falsos i aparentar que som felios i fer somriures
falsos perqu ens fan creure que els altres sn felios perqu exteriorment somriuen.
Pensa i redacta un comentari sobre el que descobriries de la gent si coneguessis el
seu interior ms enll del que manifesten exteriorment.
4.4. Lobjecte de lenveja

Qu senveja?
El que demostra que l'enveja no s noms un sentiment, sin ms aviat una actitud
des de la qual un es relaciona amb els altres i que t com a conseqncia aquest
sentiment, s el fet dolors i poc sa de:
"ser qui s's;
desitjar no ser-ho (i ocultar-ho);
tractar de ser un altre (i negar-ho);
estar impossibilitat de ser-ho."95
Per aix, el que vertaderament s'enveja no s el b o la qualitat de l'envejat, sin la
imatge de l'envejat, la persona que posseeix aquesta qualitat. Una ra que tenim per
pensar aix s el fet que un cop que l'envejat ha deixat d'existir, roman encara aquest
sentiment per part de l'envejs, continua viva la seva imatge. Lenvejs malviu que la
manera de ser de l'envejat sigui admirable, perqu aquell es reinterpreta com a
menyspreable. I aquest sentiment que sent cap a ell -ja present abans de tenir
203
Emocions negatives
contacte amb la persona envejada, per que ell li recorda indirectament- l'expulsa cap
al mateix envejat considerant-lo odis i menyspreable.
L'envejs t un sentiment d'injustcia: l'envejat t el que li hauria de correspondre a ell.
I, com a conseqncia, sent tristesa, frustraci per no obtenir ell el que t l'altra: ser
d'una altra manera. L'ideal de l'envejs s impossible. El seu projecte s un fantasma
imaginari.
Activitat 22: Ajudant a prendre conscincia daquest sentiment
1.- En l'exemple anterior del Joan i en Ricard, busca quin sentiment d'injustcia pot
sentir en Joan. I en el cas que tu has plantejat? Descriu-los.
2.- Creus que la millor manera de viure per l'envejs s veure en l'altre el que ell no
t? Com ajudaries a en Joan a superar aquesta enveja? I com ajudaries als
protagonistes de les histries que heu triat abans?
3.- Imagina't que a la teva colla d'amics (de dins o de fora de l'institut) comena a
haver-n'hi un que contnuament critica a algun altre. Un dia i un altre dia tamb,
troba ocasions per rebaixar-lo, retreure-li el que fa; sempre parla malament de l'altre.
Tu detectes que pateix d'enveja i li vols fer veure del mal que pateix i com el
perjudiques. Vols fer-li prendre conscincia d'aquesta actitud per poder-se'n
desprendre.
Per parelles us agrupeu, us inventeu un dileg en el qual parleu tu i el teu amic. Tu
intentes ajudar-lo, li planteges les segents preguntes al llarg de la conversa: "per
qu t'afecta tant el que fa l'altre?", "qu aconsegueixes desacreditant a l'altre, traientli mrit?" Desprs representeu el dileg, l'escenifiqueu.
Treu les teves prpies conclusions.
Les persones a qui enveja l'envejs seran:

- o b les que sn com ell, perqu l'envejs s'hi veu en ells. El motiu s que no
s'accepta. s el cas de l'odi d'un homosexual cap als homosexuals, dels jueus cap
als jueus, dels andalusos cap als andalusos i daquells que es canvien de cognom
per negar els seus orgens, etc;
- o b els que no sn com ell, perqu se'n diferencien i a ell li manca alguna cosa en
relaci amb ells. Aix li dol i confereix als altres una superioritat que el fa malviure.
CONTE 9: LHOME QUE VOLIA CANVIAR EL SEU PATIMENT

Un home estava molt aclaparat amb el seu patiment. Resava cada dia a Du:
- Per qu jo?. Tots semblen tan felios... per qu sc lnic que pateix?
Un dia ja estava tan desesperat que va resar a Du:
- Pots donar-me el sofriment de qualsevol i lacceptar, per pren el meu, ja no puc
suportar-lo ms.
Aquella nit va tenir un vell somni forms i molt revelador-. Va somniar que Du se li
apareixia en el cel i els hi va dir a tots:
- Poseu tots els seus patiments dins del temple.
Tots estaven cansats del seus sofriments. De fet, tots han resat alguna vegada:
- Puc acceptar el patiment de qualsevol persona, per emportat el meu, s
insuportable.
204
Emocions negatives
Tots van ajuntar i posar els seus sofriments dins duna bossa i van arribar al temple, es
veien felios: el dia tant esperat havia arribat, les seves pregries havien sigut
escoltades. I aquest home tamb va crrer al temple.
I Du va dir-los:
- Poseu les vostres bosses al costat de la paret del temple.
I tots van fer-ho. Llavors Du va suggerir:
- Ara cadasc pot agafar qualsevol bossa.
I el ms sorprenent va ser que lhome que havia resat sempre va crrer cap a la seva
bossa perqu ning li agafs. Per ell va tenir una sorpresa, perqu cadasc va agafar
la seva prpia bossa i tots estaven contents descollir de nou.
Qu havia passat?
Per primera vegada, cadasc va veure les misries alienes: els seus patiments eren
iguals o ms grans!
I tots sen van anar a casa felios. Res havia canviat, tenien el mateix patiment, per
tots estaven contents, somrients i alegres perqu van poder emportar-sen la seva
prpia bossa.
Al mat, ell va resar a Du i li va dir:
- Grcies pel somni, mai ms et tornar a demanar el que the demanat fins ara. El que
sigui que mhas donat, s bo per a mi; per aix mho has donat.
Conte suf96
205
Emocions negatives
0. Qu et suggereix aquesta histria suf?

1. Sobre la histria:
a) Per qu creus que al principi escollia un patiment desconegut?
b) Per qu inicialment el protagonista vol desprendres del seu patiment encara
que aix suposi carregar amb un altre de diferent i, en canvi, al final del conte tria
repetir amb el seu patiment?
c) Creus, com el protagonista, que el que la vida et dna s bo per a tu? Per
qu?
d) Quina lli moral es pot extreure daquesta histria suf?
a) Nosaltres noms coneixem lexterior de la gent, i la gent el fa maco, el
presenta b. Si ens comparessim a fons, si ens fixessim en linterior de la gent,
continuarem envejant-lo? Qu creus? Exposa la teva opini raonada.
b) Tendeixes tu tamb a desitjar la vida dels altres? Per qu? Acceptes
plenament el que tenvia la vida?
4.5. Manera de procedir de lenveja

L'envejs desacredita la imatge de l'envejat criticant-lo. Fa difamaci de la seva bona
fama i demolici de les qualitats que els altres veuen en ell. La ra per fer-ho s que ell
(l'envejs) es creu tenir una informaci privilegiada que els altres no tenen i ha de ferla saber.
Podrem pensar que si l'envejat tingus l'objecte que t l'envejat, ja no envejaria.
Suposem que estigus envejs perqu t un cotxe nou. Que l'envejs se'n comprs un
al cap d'un mes, no impediria que continus seguint-lo envejant, ara de la seva roba,
ara de l'apartament a la platja o alguna altra cosa. La llista podria continuar d'una cosa
a una l'altra, perqu el que s'enveja no s l'objecte (s noms l'excusa, el smbol) sin
la manera de ser de la persona envejada, una persona a qui interpretem com a
superior. No s'enveja a qui es considera inferior.
Si alg diu: "t'envejo perqu no tens mbil!" o "Com t'envejo perqu no ets conegut i
pots passar per desapercebut!", ens est enganyant descaradament. Ning enveja un
altre per no tenir el que tinc jo, sin perqu t el que jo no tinc.
206
Emocions negatives
L'objectiu de l'envejs s desposseir l'envejat de les qualitats que ell admira i estima i
no pot atraure cap a ell, i fer que sigui vist pels altres com una persona mediocre. Vol
convncer als altres del que ni ell es creu!
Hi ha una relaci amor-odi en la interacci de l'envejs cap a l'envejat. L'envejs
estima i admira l'envejat per ser el que ell no s. I aix li dna motius per odiar-lo i
menysprear-lo. Necessita criticar-lo per aix poder-se creure que s ms i millor que
l'envejat. L'envejs necessita i depn de l'envejat, sense ell no seria res. N'est
pendent, i en aquesta dependncia i intent de destruir la imatge de l'altre qui es
destrueix s a ell mateix.
4.6. Per qu lenveja s subterrnia?
Per definici l'enveja es nega, s'oculta, no noms als ulls dels altres, sin tamb als
propis ulls. Els motius pels quals l'enveja s'oculta sn de dos tipus:
1.- Psicolgics: L'enveja prov del mal que ens fa tenir alguna mancana que no
acceptem i ens neguem a admetre. Aix ens fa mal i quan veiem alg que s la t, ens
dol. Aquesta manca dacceptaci de la nostra deficincia exigeix amagar-la. S'actua
com si no es fos envejs i fins i tot es racionalitza aquest sentiment reconvertint-lo en
pena, s a dir, l'envejs nega aquest sentiment cap a l'envejat perqu no ho mereix,
segons ell.
Aquesta negaci sabem que s autonegaci de les carncies prpies. L'envejs,
diguem en llenguatge colloquial, "no pot veure" l'envejat, perqu no pot veure algun
aspecte d'ell mateix.
2.- Sociomorals: Si aquest sentiment no es dissimula o b els altres ens el veuen, ens
avergonyeix, ens degrada, ens desqualifica. Si se'ns nota que som envejosos, ens
perjudica que sens vegi com a perversos, i ja en tenim prou amb qu no ens vegem
b a nosaltres mateixos com que a ms a ms els altres se n'adonin! Es ro calumniar,
maleir i sentir plaer desitjant mal a l'envejat. Per aix no es pot manifestar aquest
sentiment.
Qu s'oculta?
1.- La inferioritat respecte de l'envejat.
2.- El propi sentiment d'enveja. Es racionalitza o b negant-lo o b encobrint-lo i
transformant-lo en una crtica generosa que pretn ajudar. Si els altres la descobrissin,
l'envejs quedaria al descobert, amb la seva deficincia i amb la maldat del seu
sentiment.
Activitat 23: Un cas patolgic?

L'Anna s una estudiant de medicina que est rebent tractament per la depressi.
Segueix un tractament de psicoterpia i un dia entra ms somrient. La terapeuta li diu:
- Va tot millor.
- La meva amiga ha susps la selectivitat i no podr entrar a la meva facultat -respon
amb els ulls brillants-.
1.- Dedueix d'on prov l'enveja de l'Anna.
2.- Si l'Anna no es compars amb la seva amiga ,com estaria?
3.- Com podries ajudar l'Anna?
207
Emocions negatives
CONTE 10: NO S TAN DOLENT SI ELS HI PASSA ALS

ALTRES?97
Un vell granger estava enfadat mirant els mals de la inundaci.
- Hiran va cridar el ve-, tots els teus pors es van estimbar pel torrent.
- I els porcs de Thompson? va preguntar el granger.
- Tamb sen van anar.
- I els de Larsen?
- S.
- Mnn! No s tan dolent com vaig pensar -va deixar anar el granger content.
1. Sobre el conte:
a) Si a totes parts hi ha misria, el granger se sent millor? Per qu?
b) Com et sembla que se sentiria el granger si noms ell hagus perdut els
porcs? Per qu?
c) Per qu tenim com a referent sempre el que els hi passa als altres?
d) El granger es compara amb els altres i dedueix que no s tan gran el seu
perjudici si tamb els altres surten perjudicats. Per tant, la comparaci s el principal
motiu daquesta manera de pensar. Si no es compars amb els altres, com creus que
se sentiria? Raona la resposta.
a) Si tu veus a tots els altres felios i exitosos, com et sents? Intenta ser honest.
Pensa que el que et passa a tu, tamb passa a la majoria de mortals.
b) Et permets tu ser feli independentment dels altres?
c) Una cosa s la compassi pel patiment dels altres i laltre s la resignaci.
Busca les diferncies.
4.7. Com podem detectar-la?

Tot i l'astcia de l'envejs, l'enveja sacaba manifestant. Com a passi, s incontrolable
i s'acaba reconeixent. Podrem dir que se li escapa de les mans a l'envejs.
208
Emocions negatives
Una de les maneres s parlar-ne massa. La persona envejada s un tema

reincident per a la persona envejosa. L'envejat s una obsessi per l'envejs, ja
que per construir la seva imatge necessita destruir la de l'altra.
Una altra s callant quan alg fa elogis de la persona envejada
O b, tot i no donar descaradament la seva opini negativa, desqualifica qualsevol
detall per petit que sigui de la conducta de l'envejat, invalida i resta mrit a les
qualitats de l'envejat. Sempre hi t per afegir a la manera de ser de l'envejat un
"per". La qesti s degradar la imatge i posici social de l'envejat.
4.8. Perfils de lenvejs i de lenvejat98
1.- Perfil de lenvejs

- Trist i pesars per lxit de lenvejat i alegre pels seus fracassos i dissorts.
- Passivament descontent. El seu odi sactiva fcilment davant circumstncies
favorables
- Colric i rancunis.
- Calumniador, maledicent.
- Es compara contnuament amb lenvejat i s competitiu.
- Sent inferioritat respecte a lenvejat i no s capa dadmetre-ho ni tant sols
davant ell mateix.
Sabem qu li manca en la seva manera de ser a l'envejs a partir d'all que enveja en
l'altre. Per recordem que l'objecte que t l'envejat s noms un smbol, un emblema
dels atributs positivament valuosos de la persona envejada. La identitat de l'envejs
est en la seva mancana. Que alg sigui ric o intelligent no implica que no tingui
motius per envejar la riquesa o la intelligncia de l'altre, perqu ni la riquesa ni la
intelligncia d'ell sn les seves. En aquest sentit, el discurs de l'envejs s delirant i
pervers, perqu deforma la visi de la realitat, encara que no la descura. Fins i tot si
fossin veritat les afirmacions que fa l'envejs, no es poden elevar a la categoria de
definici de la persona envejada. Com diu l'expressi castellana, "cuando el rio suena,
es que agua lleva", el que diu l'envejs no t perqu ser tot erroni; hi ha quelcom de
veritat en el seu discurs. Per no pot prendre afirmar la manera global de ser de
l'envejat a partir d'un tret concret.
2.- Perfil de lenvejat
- Una persona propera en el temps. Coetani o dedat semblant. (El jove no pot
envejar el vell perqu pot pensar que disposa de molt de temps per arribar on
laltre ha arribat, i a aquest li queda el consol de pensar que aix mai ser aix).
- Lenvejat desitja el mateix que desitja lenvejs. Tenen els mateixos objectius.
Existeix una paritat en les aspiracions entre envejat i envejs.
- Lenvejat t quelcom que lenvejs veu factible arribar a posseir o fer. Per aix
s ms freqent que el pobre envegi un altre pobre que sentir enveja del ric.
Lenvejs necessita comparar-se amb un model prxim. Lenvejat mai s alg
massa superior amb qui lenvejs no pugui competir.
- Lenvejat est proper en lespai (s el ve, el cunyat...). Amb aix salimenta la
competncia i saviva constantment el foc de lenveja.
Activitat 24: Anlisi dun altre cas denveja
La Maria i l'Irene sn les mullers dels dos amics Pere i Francesc. L'Irene no suporta la
Maria. Sempre ha pensat que havia tingut molta sort i la vida molt fcil. Primer, un marit
que li dedicava moltes atencions i a ms a ms l'admirava -semblava estrany: encara
que fossin amics, el seu home Francesc no era tant receptiu a les seves necessitats-,
desprs uns substancials ingressos familiars que provenien tant de la feina de la Maria
com de la d'en Pere, i desprs, la Maria tenia ms amistats que l'Irene i tothom en
parlava b della.
209
1.- Intueix com s la Irene a partir dels sentiments que t cap a la Maria.
2.- La Maria, en canvi, no s envejosa. S'assabenta que li ha tocat la loteria a l'Irene
,per no sent enveja d'ella. Li afegeix quelcom positiu a la imatge de l'Irene aquest fet?
Emocions negatives
<<< CONTINUACI
4.- Fes de Maria: construu i representeu un dileg en el qual l'Irene deixi verda a la
Maria pel seu xit i ascens professional.
5.- Un dia l'Irene et troba a tu, que coneixes la notcia de l'ascens professional de la
Maria i li comuniques a l'Irene. Com et sembla que respondr? Qu et dir d'ella?
6.- Tu ets amiga de l'Irene i vols ajudar-la a superar aquest sentiment d'enveja que la
corroeix. Com ho faries?
4.9. Conseqncies de lenveja

1.- La frustraci i la tristesa: lenvejs no aconsegueix el seu objectiu. Per no
acceptar ser qui s, deixa de ser qui s per intentar ser com aquell que no pot arribar a
ser. Aix renuncia a ell mateix a favor del que critica. Com ms el critica, ms alimenta
la imatge de l'altre i ms lluny est de recuperar la seva i de ser ell. El seu intent de
destrucci de la imatge de l'altre el destrueix en ell. Se sent impotent en la seva tasca
de voler que els altres deixin d'admirar a l'envejat. No ho aconsegueix. I menys
aconseguir deixar de tenir la mancana que t. Recordem que la seva frustraci ve
del que no aconsegueix ser i no ser mai: ser com l'envejat. Som el que som i el que
ens falta, la nostra cara i la nostra ombra. L'envejs se sentir fracassat sempre per
ms que intenti imitar ser com l'envejat. No ho aconseguir.
2.- La suspiccia i la soledat: la necessitat d'ocultar el seu sentiment d'enveja cap a
l'altra persona fa que l'envejs extremi les precaucions. Vigila que no se li descobreixi
aquesta crnica i incurable malaltia, i alhora est alerta sobre qualsevol detall de
l'envejat. L'odi cap a l'envejat es generalitza cap a tots els que admiren a l'envejat, i
l'envejs queda sol. Quan els altres s'adonen que la passi de l'envejs s'estn,
prenen precaucions i se'n distancien.
210
Emocions negatives
Per tant, tots els esforos de l'envejs obtenen uns resultats intils. Al dolor de la no
acceptaci s'hi afegeix el dolor de no poder ser com l'altre. El llenguatge colloquial
recull com se sent el que adopta aquesta manera de relacionar-se amb el mn:
- "se'l menja l'enveja";
- "es consumeix" en el foc de la passi de l'enveja;
- "es mor d'enveja".

Comenta la frase:
- Els mirons prefereixen VEURE a SER. (Pots canviar la paraula mirons per
criticons).
- L'enveja s l'arma del talent. (Ramn de Campoamor)
Activitat 26: Enveges entre vens

L'Andreu i en Llus sn vens de la mateixa escala. Tots dos es dediquen al mateix ram: la
banca. L'Andreu no entn com en Llus i la seva famlia poden sostenir el tren de vida que
porten. Tots dos sn directors d'entitats bancries i tenen els mateix nmero de fills: dos.
Les seves dones tamb tenen la mateixa professi i, per tant, els ingressos de les dues
famlies sn prcticament iguals. Per en Llus porta els seus fills a l'escola privada i
l'Andreu a la pblica. En Llus canvia de cotxe ms sovint i per vacances la seva famlia
viatja a pasos cars, mentre que la de l'Andreu lloga un apartament a la platja. I per acabar
de consumir l'Andreu, ara s'estan fent una casa. "Aix no pot ser!", comenta l'Andreu a la
seva dona.
Desprs d'un temps d'anar creixent les diferncies en el consum les dues famlies i de
l'Andreu retreure els defectes d'en Llus desqualificant-lo, es fa pblica la notcia que en
Llus s'ha apropiat indegudament de gran quantitat de diners de l'entitat bancria on
treballa. S'ha sabut que Llus estava procedint immoralment i li embarguen el pis on encara
vivia.
Des del punt de vista de l'Andreu aix ja es veia a venir, no podia continuar: per fi l'havien
enxampat i havia caigut a la seva prpia trampa!
1.- Et sembla que amb aquesta nova situaci, l'Andreu sentir enveja d'en Llus? Per qu?
2.- Creus que se n'alegra de la seva caiguda?
3.- Podria fins i tot compadir-se'n? Qu creus?
4.- Deixar de ser envejs l'Andreu? Per qu?
CONTE 11: EL MONJO I LA DONA

211
Emocions negatives
Caminant cap al seu monestir, dos monjos budistes trobaren una dona bellssima a la
vora dun riu. Igual que ells, volia creuar el riu, per baixava massa crescut. Aix,
doncs, un dells se la carreg a les espatlles i la pass a laltra costat.
Laltre estava absolutament escandalitzat i durant dues hores no par de censurar la
seva negligncia en lobservana de la Regla: havia oblidat que era un monjo? Com
shavia atrevit a tocar una dona i transportar-la fins a laltre costat del riu? Qu diria la
gent? No havia desacreditat la Religi? Etctera.
La vctima sho prengu com un joc. I a la fi de la conferncia digu:
- Germ, jo he deixat aquella dona al riu. No ets tu qui la porta ara?
Conte budista99
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Per qu el monjo que ha transportat la dona diu a laltre que ell encara la
porta?
b) Quin missatge ens dna?
c) Tendim a criticar el que t un altre i no podem gaudir nosaltres?
d) El monjo que sescandalitza se sent prou ple i feli? Qu creus tu? Raona la
resposta. Compara la manera de fer i sentir dels dos monjos.
a) Un mstic rab anomenat Abu Hassan Bushanja diu: Lacte de pecar no s
tan nociu com el desig i la idea de fer-ho. Una cosa s descendir amb el cos en un
plaer momentani i una altra cosa molt distinta s que la ment i el cor hi estiguin rumiant
constantment. Comenta la seva reflexi.
b) Relaciona aquest conte amb el sentiment i la conducta de lenvejs que hem
comentat ms amunt.
4.10. Tcniques dautocontrol de lenveja
212
Emocions negatives
El principal problema per elaborar aquesta emoci s la negaci per part de lenvejs
del seu sentiment denveja cap a lenvejat. Lnica manera dincidir s reforant
lautoestima (cfr. tema sobre lAutoestima). A la visi negativa dell mateix, lenvejs hi
suma la creena errnia que els altres sn ms felios, ms competents, ms
afortunats... I recordem, ning s millor que ning; en tot cas, s diferent.
Cal convncer a lenvejs que ell s un sser nic i irrepetible, autntic i original. I com
a tal, ha de viure amb aquesta afirmaci cada dia, deixant de comparar i estar pendent
de la vida dels altres. Per superar la por a no donar la talla, s important dedicar-se
uns moments a treballar lautoestima: cal potenciar el que ss, una originalitat. Cal
admetre els propis punts forts i reconixer-ne el seu valor. Cal sentir-se orgulls dun
mateix. Cal recuperar el concepte realista dun mateix, amb les virtuts i els defectes, i
tenir present que ni totes les virtuts sn de laltre ni els defectes dun. Per aix, i per
resumir, resulten eficaces:
a) La tcnica de la Reestructuraci Cognitiva que hem vist a lanterior emoci
de la rbia. Ens pot ajudar a desmuntar pensaments erronis i ajustar-nos ms a la
realitat.
b) Treballar lautoestima.
c) La meditaci.
5. LA TRISTESA
Malenconia, nostlgia, depressi, frustraci, decepci, aflicci, pena, dolor, desconsol,
pesar, pessimisme, autocompassi, soledat, desnim, desgana, disgust, abatiment,
preocupaci, descoratjament.
5.2. Definici de la tristesa
Emoci -per alguns autors, estat d'nim- causada per alguna prdua important.
5.3. Gnesi de la tristesa
El desencadenant d'aquesta emoci s una prdua irrevocable, irreparable de
quelcom que es valora com a important: un sser estimat, bens, feina, salut... Es viuen
prdues en la separaci i el divorci, una malaltia greu, un fracs, la vellesa, l'atur...
Aquesta emoci respon a un fet passat del que ning s culpable, a diferncia de l'ira,
que est contra alg que considera responsable.
5.4. Reaccions davant la tristesa
La reacci ms freqent s el plor, de la mateixa manera que s'associa la rbia amb
els atacs agressius, i la por amb la fugida.
Tamb desencadena una prdua d'inters per a tot, per la qual cosa es caracteritza
per una reducci de l'activitat causada per la desmotivaci general. S'associa amb la
prdua de l'esperana i de sensaci de plaer, perqu ja no es gaudeix de cap de les
qu fins ara es consideraven satisfactries.
En ltim extrem, pot conduir a la depressi i, fins i tot, al sucidi. En el cas de les
depressions, poden ser:
- Exgenes: motivades per esdeveniments externs.
213
Emocions negatives
Endgenes: motivades per agents interns de l'organisme de carcter bioqumic,

com en els casos de desequilibris endgens hormonals (disminuci del nivell de
serotonina en les connexions sinptiques), neurolgics, hereditaris...
5.5. Tcniques de control

a) Reestructuraci cognitiva: aprendre a desafiar els pensaments derrotistes,
qestionar la seva validesa i pensar en alternatives ms positives.
b) Distracci: per contrarestar els estats emocionals negatius, cal planificar
activitats agradables com podria ser llegir, fer esport, sortir amb amics...
6. LANGOIXA
Ansietat, desesperaci, inquietud, estrs, preocupaci, anhel, neguit, desfici,
consternaci.
6.2. Definici dangoixa
Emoci que consisteix a afrontar-se a una amenaa incerta, existencial. D'aquesta
manera, l'angoixa s'anticipa a un possible perill futur, indefinible i imprevisible.
6.3. Gnesi de langoixa
El que caracteritza l'angoixa s la manca d'estmul desencadenant concret i precs.
Per aix s'ha definit com una por sense objecte concret. D'aqu que l'angoixa s
desproporcionadament intensa respecte a la suposada perillositat de l'estmul.
Tamb hi poden haver causes relacionades amb la preocupaci per motius
econmics, laborals (sentir-se forat a deixar la feina), legals (estar en trmit de
divorci), o estar en perode d'exmens, per exemple.
6.4. Reaccions davant langoixa
La manera d'actuar de l'angoixa, anomenada estrs, consisteix a estar predisposat a
atendre selectivament o amplificar les informacions considerades amenaants. Aix, la
tasca de l'angoixa s aportar solucions als perills de la vida, anticipant-se als efectes
negatius abans que arribin.
Quan aquesta preocupaci es repeteix, quan esdev crnica, l'angoixa es converteix
en un tret personal de carcter.
En relaci amb la por i amb la rbia, que t una reacci immediata, l'angoixa t una
reacci a mig termini.
6.5. Tcniques de control
a) Identificar les situacions que generen preocupaci abans que s'inici l'espiral
d'angoixa.
b) Entrenament diari en tcniques de relaxaci com a mesura preventiva,
constant i anticipada, per aplicar-les posteriorment quan s'inici la preocupaci.
c) Reestructuraci cognitiva: canviar els pensaments derrotistes, destructius
per daltres ms realistes, positius i esperanadors.
214
Emocions negatives
d) Meditaci.
215
Sobre la por
CONTE 1: EL MAR I LA GOTA DE PLUJA100

Una gota de pluja que havia sorgit d'un nvol acompanyada de moltes altres, anava
caient sobre el mar. Aquesta gota, rebel i inconformista, no volia deixar-se caure al
mar. Aix significava la seva desaparici!, i ella, el que volia era reafirmar-se com a
gota de pluja. El mar, intuint les seves reticncies a dissoldre's en ell, li diu:
- Gota neguitosa, tu ets tu, per jo tamb sc tu.
Per, la gota es resisteix a acceptar-ho. I li diu:
- Jo no tinc res a veure amb tu. Tu ets tu, jo sc jo.
Un cop ms, el mar insisteix:
- La teva realitat autntica ve del mar. I tornar-hi s la teva necessitat. Que no
coneixes el teu vertader origen? Saps en veritat d'on vns? s important que spigues
i t'adonis el que ets i d'on vns: tu, un dia vas sorgir de mi. Tu i jo som iguals, som
aigua.
La gota li contesta:
- No m'interessa per res el meu origen. Per, est clar que el meu origen no t res a
veure amb tu: tu ests a baix, al mar. Jo, en canvi, vinc de dalt, del nvol del cel. Tu
ets tu. Jo sc jo.
Per, mentrestant, la gota de pluja anava caient i va anar a parar al mar on es
confongu amb la resta de gotes. I, al cap d'uns dies, la gota entr a formar part d'un
nvol provinent del mar, i quan torn a desprendre's del nvol, es deix caure
confiada.
216
Sobre la por

1. Sobre el conte:
a) Qu tenen a veure el mar i la gota de pluja?
b) Lactitud de la gota de pluja s altiva, i aix la feia patir. Per qu?
c) Quina s lensenyament que amaga aquest conte suf?
a) Si ens comparem amb aquesta gota, nosaltres, com la gota, tenim por.
Relaciona el conte amb el tema de la por a morir.
b) Per evitar sentir la por de confondre'ns amb aquest mar, qu fem? Moltes
vegades busquem realitats que alhora ens atreguin i alhora ens facin por.
Fixa't que la gota no pot evitar caure per la llei fsica de la gravitaci universal, i
alhora, li t por. A nosaltres, per una altra llei psicolgica, tamb ens passa que
sentim ms atracci per all que ens fa por. Encara que ens resulti estrany, noms
hem de pensar en una atracci de fires. Fixa't amb el nom: "atracci" i adona-te'n de
les que tenen ms xit i les que tenen la cua de gent que espera per a muntar-hi ms
llarga, precisament, les ens proporcionen ms emoci de por.
Pensa sobre el tema i comenta raonadament la teva opini.
217
Sobre la por
Activitat 1: Identifiquem la por

Introdueix dins del cercle la paraula POR en majscules, i al final de cada lnia
una paraula associada a la por.
Dinmica de l'exercici:
a) Es disposa de 45". Acabats aquests, els participants que hagin completat
tot el diagrama s'aixequen drets a un costat de l'aula.
b) Es concedeixen 30" ms als que queden. I, com abans, els que ho han
enllestit, s'ajunten a la resta del grup. I aix anar fent, amb 30" i 15" ms fins
que acabi tothom.
Objectiu de l'exercici:
Identificar aspectes lligats a la por per tenir deu raons menys per tenir-ne.
Comentari:
La por ens limita, ens estanca, ens paralitza, i conixer-la i identificar-la permet
transcendir-la. De fet, la por no existeix, s un concepte imaginari, una illusi
falsa creada per la ment. I a partir d'ella, ha esdevingut tamb una creaci
cultural que ens hem trobat fora nostre.
Activitat 2: Pors de la teva infantesa

a) Recorda, ara, totes les pors que t'han vingut donades des de fora, quan des
de petit t'han dit, per exemple, vigila aix, no vagis aqu...
1. _________________________________________________________
2. _________________________________________________________
3. _________________________________________________________
4. _________________________________________________________
5. _________________________________________________________
b) Reflexiona de qui eren aquestes pors, qui te les ha transms.
218
Sobre la por
Activitat 3: Pors actuals

Ara, actualment en quines situacions tens por?
a) Identifica aquestes situacions:
1. _________________________________________________________
2. _________________________________________________________
3. _________________________________________________________
4. _________________________________________________________
b) D'on provenen? Busca l origen d'on s'alimenten.
Activitat 4: Pors associades a la condici humana

1. Por al fracs
2. Por a la soledat
3. Por a la mort
4. Por al rebuig
5. Por al dolor
6. Por als problemes i a les situacions difcils
7. Por a demanar
8. Por al perill
9. Por a la novetat
10. Por a la vergonya
11. Por al control
12. Por a __________
a) Pots afegir ms elements a la llista.
b) Puntua cada por segons creguis que estigui ms amb tu i ms sovint en
una valoraci de l'1 al 10 (1=poc, 10=molt)
c) Separa i identifica les que tens ms elevades.
CONTE 2: EL GALL DE BARALLA DE LEMPERADOR

Chiu Tzu criava galls de batussa per a l'emperador. Estava entrenant una au molt
bona. L'emperador no parava de preguntar-li si el gall ja estava llest per a la batalla.
- Encara no, contestava el criador. El gall est que bull. Est disposat a iniciar una
batussa amb qualsevol altre gall que vegi. Es mostra tibat, massa segur d'ell mateix.
Al cap de deu dies, quan l'emperador va tornar a preguntar al criador, aquest tornava a
contestar:
- Encara no est preparat per barallar-se. S'encn noms de sentir escatainar
(cacarear) un altre gall.
Deu dies ms tard ...
- Encara no... Segueix tenint una mirada lletja i encrespa les plomes.
Deu dies ms...
219
Sobre la por
- Ara s que est llest, Senyor. Quan sent cantar un altre gall ni tan sols parpelleja. Es
queda immbil com un tros de fusta. s un lluitador madur! Els altres galls li posaran la
vista a sobre i sortiran corrent.
Conte zen101
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Per qu Chiu Tzu creu que el gall encara no est llest per a la
batalla?
b) Qu ens descobreix de les nostres pors aquest conte?
c) Ests d'acord amb qu el gall que t menys por s aquell que menys
ha de lluitar?
d) s habitual aquesta manera de pensar? Quina s la ms estesa?
Exposa-la.
e) Qui tindr ms tendncia a barallar-se, un gall segur o un d'insegur?
Per qu?
a) Com afrontes les teves pors? Quina s la teva manera habitual
dafrontar els problemes: fugir o atacar?
b) Qu mostren les nostres pors i la necessitat de barallar-nos?
c) Creus tu que els que ataquen sn ms valents que els que no ho fan?
e) Creus que si parles de les teves pors als altres et mostres ms
vulnerable? O b s el primer pas per superar-les?
f) Respondre agressivament a un conflicte creus que el resol?
1. EMOCIONS DE LA FAMLIA DE LA POR

Parlem democions de la mateixa famlia perqu estan emparentades. Aquestes
emocions sn:
Terror, pnic, horror, desassossec, espant, fbia, esglai, estremiment ...
2. DEFINICI DE POR
La por s l'emoci que s'experimenta davant un perill real o imminent. s una emoci
que s'activa quan ens sentim amenaats per quelcom, i aix afecta al nostre benestar
fsic o psquic. Quan hi ha pors irracionals, en el cas de perills imaginaris, apareixen
les fbies.
3. ORIGEN DE LA POR
Quan tenim com a desencadenant de la por un fet perills, podem dir que la por s
una emoci racional. Per massa vegades la por t el seu origen en la prpia
inseguretat.
220
Sobre la por
Activitat 5: Pors de pares a fills

Ens trobem davant d'un parc pblic que queda situat al costat d'una escola. Sn
les cinc de la tarda, l'hora que s'acaben les classes, i els nens van a jugar al
parc. Pares, mares i avis la fan petar, mentre els nens remenen amb la sorra,
baixen pel tobogan... Un dels avis porta caramels pel seu net i invita a d'altres
nens. Un d'ell va a preguntar-li a la seva mare si pot agafar el caramel que li
donen. La seva mare li ha donat un consell: No prenguis res per a menjar si t'ho
dna un desconegut. El fill, actuant de manera obedient, va per aquesta ra a
consultar a la seva mare.
1. De qui s aquesta por? Del nen o de la seva mare? Per qu?
2. Qu mostra aquesta por? Prudncia, inseguretat, desprotecci...? Reflexionahi.
3. Qu haur aprs aquest fill? Qu far un altre dia si ell s pare?
4. REACCIONS DAVANT LA POR

La manera ms habitual d'afrontar la por s la fugida o l'evitaci de les situacions
perilloses. En el cas que aix no sigui possible, la persona haur d'afrontar el perill per
tal de protegir-se. Com la rbia, la por provoca reaccions rpides i intenses, mobilitzant
gran quantitat d'energia. En cas que la reacci fos excessiva, pot donar lloc a atacs de
pnic.
Seria bo que expliquessim aquestes reaccions mitjanant un exemple, i per aix farem
anlisi duna conducta i el seu resultat.
Volem fer un pasts o un plat de cuina qualsevol. El faig coure al forn durant massa
estona i surt cremat.
Com actuar a partir d'ara? Puc fer-ho de dues maneres:
a) La fugida: com em sento tan frustrat del meu resultat desprs d'haver-hi dedicat
tants esforos en aquest plat, ja no en torno a cuinar cap ms, ho evito. Em fa
por tornar-lo a cremar. Em considero mal cuiner/a i em deprimeixo davant la
meva poca habilitat. Qualifico aquest resultat com a fracs.
Davant la possibilitat de perdre i d'equivocar-nos, hi ha qui actua oblidant-ho tot
i corrent. Seria com si davant la por a tornar a caure quan erem petits i
comenavem a aprendre a caminar, ens hagussim quedat quiets.
b) El lliurament: a la situaci que ens fa por: fer front a ella. Torno a cuinar i
procuro no estar tanta estona amb el forn obert, o el baixo de temperatura i
observo com evoluciona la seva cocci. En aquesta ocasi aprenc del resultat
obtingut anteriorment. I, grcies a aquells primers resultats nefastos ara em puc
convertir en el millor cuiner. En el fons he de felicitar-me per aquelles primeres
dificultats viscudes com a fracassos. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha fracs
sin un millor control de la cocci. No m'avergonyeixo del primer fracs o dels
resultats poc satisfactoris que hagi tingut al llarg de la meva vida a la cuina,
sin que hi faig front posant-m'hi de ple. Aquesta s l'nica manera de millorar
la meva destresa: rient-me de les meves "pifiades". Aquesta nova concepci
dels nostres resultats s possible grcies a una nova manera de concebre la
vida: com a joc. Des d'ella, mai es fracassa. Tant si el resultat de la nostra
conducta s bo com si s dolent, sempre hi sortim guanyant, perqu sempre
aprenem i som ms persones. (La vida s concebuda com un joc i les
conductes que desenvolupem al llarg de la vida tamb).
221
Sobre la por
5. TCNIQUES DE CONTROL
-
Quan la por o la depressi es fonamenta en pensaments irracionals:

reestructuraci cognitiva que porti a una nova valoraci de la situaci. Hem parlat
de reestructuraci cognitiva a lapartart sobre lemoci negativa de La rbia.
Relaxaci i respiraci.
Meditaci
6. CLASSES DE POR
Aprofundirem ara en unes quantes pors. Segons quin sigui lobjecte temut, trobarem
un tipus de por o un altre.
6.1.
Por al lligam
Quan ens relacionem o b tendim a dependre daquesta relaci (dependncia

emocional) o b tendim a no comprometrens-hi per por al rebuig o al fracs.
Comencem a explicar la primera daquestes pors.
Sense el lligam, ning existiria. Ning pot estar deslligat de res. La planta per viure
necessita est arrelada a la terra, el beb depn de la mare. El lligam s necessari per
viure. Per com laigua del riu quan no corre, queda estancada, morta, sense vida, aix
mateix ens passa quan ens quedem enganxats a alg: ens espanta veure que ens
costa separar-nos, que nestem massa pendents. Per evitar el sofriment que ens
causa el fet que laltre comparteixi el seu temps, el seu amor amb altres i el dolor que
ens causa separar-nos-hi, tendim moltes vegades a allar-nos i separar-nos-en. Ens fa
por relacionar-nos-hi, i extensivament, a relacionar-nos amb qualsevol altre que ens
recordi la nostra manera equivocada dafrontar qualsevol relaci, la nostra manera
equivocada dacostar-nos a laltre. s la por a intimar per por a laband. Per per
poder crixer necessitem, en part, aquest aband, aquest rebuig.
Aquesta por es manifesta en por a lapropament fsic de laltre i cap a laltre, en por
que mocupi massa el meu pensament i por a qu malteri sentimentalment, perqu
sentim que perdem el control emocional
Quan ens passa aix, com hem dit, tendim a voler no veure ms aquella persona, a no
voler-ne saber res, a allunyar-nos-en, perqu sentim que ens fa sentir malament,
perqu en el fons aquesta relaci s una relaci addictiva. Per allunyar-nos daquesta
persona s com si, per deixar de veure alcohol, no veure cap lquid mai ms; s com
voler no tenir set. Si jo s tendeixo a menjar ms del compte, no em proposar menjar
gens. El que vertaderament em faria mal s no menjar ni veure gens. Per aix, tamb
el que ens fa mal s voler anar en contra de la nostra tendncia a relacionar-nos, a
estimar.
Quan ens acostem a laltre, massa sovint el desfigurem. Aix s el que fa
lenamorament. Dibuixem a laltre a partir de les nostres fantasies i necessitats. Quan
ens relacionem, com quan ens enamorem, tendim a fer-nos expectatives sobre laltre, i
quan no es compleixen, ens decebem i ens queixem de laltre i ja no en volem saber
res ms.
6.1.1. Qu podem fer per perdre la por al lligam?
-
ACCEPTACI DAQUEST SENTIMENT: acceptar que tendeixo a sentir aquesta

por i que a causa della tendeixo a allar-me. Aquesta tendncia al lligam no ens fa
mal, s natural en nosaltres, som ssers dependents. El que s ens fa mal s el fet
danar-ni en contra. Si lacceptem, automticament disminuir.
222
Sobre la por
APROPAMENT: per superar-la, no en treiem res devitar relacionar-nos, sin que

caldr apropar-me a la realitat de laltre, entrar ms a fons en les relacions, ficantsmi ms, no esquivant-les. Cal lliurar-se a aquesta relaci, deixar-shi anar.
LA RELACI NO S SEMPRE LA MATEIXA: acceptar la provisionalitat daquest
lligam. En la vida no hi ha certeses, no tenim la seguretat que aquella relaci sigui
per sempre. Tot canvia, nosaltres canviem.
TOCAR DE PEUS A TERRA: partir de la realitat de laltre, del que laltre et dna i
no del que nesperem dell. Laltra persona t les seves limitacions: no mho pot
donar tot ni em pot donar sempre en el mateix grau. Cal acostar-se a laltre amb
una visi neutral, no distorsionada, retornar-li la imatge real, ajustada a la realitat.
Laltra persona s primer de tot un sser viu, un home o una dona, una persona,
un sser independent i individual, nic i deslligat de mi. Laltre individu s un igual
a mi amb les mateixes necessitats i pors i aix mhi he dacostar i abraar-lo.
6.1.2. Causes ms freqents de la por al lligam
- VOLER POSSEIR: quan veiem que laltra persona s una realitat independent i no
tolerem que faci la seva, quan la volem posseir ens desagrada la seva independncia.
s cert que per viure necessitem relacionar-nos, per per viure nosaltres tampoc
podem ofegar els altres. Cadasc ha de ser lliure; si no respectem la seva autonomia,
convertirem la relaci en una opressi, en una addicci. Laltre no s una propietat
nostre.
- TENIR EXPECTATIVES: relacionar-se s estimar, estimar s acompanyar a laltre
amb tot el que s, amb les seves qualitats i els seus defectes. s acceptar com s, no
voler-lo canviar. Les relacions sanes no sn relacions mercantilistes, que donen a
canvi, sin lliurement. Qui dona perqu li donin, no estima. Estimar s no esperar. En
les relacions massa sovint esperem, exigim a canvi, posem condicions... Si hi posem
expectatives, noms caldr esperar un munt de decepcions i frustracions.
- NO SER UN MATEIX: si jo sc una flor, si estic obert, si em sento segur, podr
relacionar-me amb altres flors; en canvi, una llavor est tancada, t por, no pot donarse. Relacionar-se s compartir, com les flors comparteixen la seva fragncia amb
altres flors, per no per aix deixen de ser elles, no es comparen. La seva olor s tan
vlida com una altra. Relacionar-se s compartir, per sense anul.lar-se, sense deixar
de ser un mateix.
Activitat 6: A qui et sents lligat emocionalment?
A vegades estem massa pendents de saber qu fa, on s... alg que estimem, o
ms aviat, alg amb qui ens sentim enganxats emocionalment.
a)
b)
c)
d)
Quan aquest alg no fa el que tu creus, el que tu esperaves, tenutges?

Tens tendncia a controlar, a posseir?
Et costa compartir alg estimat amb altra gent o amics?
Si la teva mare ha dajudar algun altre germ (si en tens) o alg altre, et sap
greu?
e) Et sents gels/osa dalg? De qui? Per qu?
f) Tens tendncia a fugir dalg en concret, per exemple, dels teus pares?
ALERTA! Fugir dalg pot ser una reacci per evitar el lligam.
223
Sobre la por
CONTE 3: LA LLAVOR I LA FLOR102

Una llavor estava sota l'obscuritat de la terra, tancada. Estava segura dins la seva
pellofa, estava resguardada sota terra, no corria els perills a qu s'exposen les plantes
i les flors de la superfcie. Se sentia protegida en el seu clot. Per no hi havia vida dins
d'ella, estava buida per dins, estava morta. Se sentia forta, per es perdia tota la vida
que hi havia all sobre la terra i que la llum i l'escalfor del sol feia possible. Es trobava
sola, perqu estava totalment tancada i no es comunicava. Tenia por d'obrir-se: seria
exposar-se a massa!
Per un dia el dest li exig canviar i no la va deixar eternitzar-se en aquest estat.
Havien arribat les pluges primaverals i, poc a poc, la humitat de la terra li va comenar
a estovar el cor i a afeblir les seves parets. I en va sortir una petit brot. I aquesta es
dirig a la llavor:
- Deixa'm anar, deixa'm sortir i crixer. Vull sortir a la superfcie de la terra perqu
m'acarici el vent, em remulli la pluja i m'escalfi el sol. Deixa'm dur-te en aquest viatge.
A poc a poc, el brot creixia fins a convertir-se en la tija d'una preciosa flor. I qu feli
era all fora! Ara podia notar l'escalfor dels raigs del sol, veure la llum de la lluna,
sentir el frec del vent contra les seves fulles i ptals, gaudir del color i de l'aroma
d'altres flors, podia donar la seva aroma i bellesa a aquell qui ho desitgs... Qu
bonica era aquella nova existncia!
I en aquell mateix instant una cabra joveneta s'hi atans i d'una queixalada se la
menj.
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Exposa la diferent manera que tenen de viure i de concebre la vida la
llavor i la flor.
b) Per qu hi ha llavors que opten per romandre com a tals?
c) Qui corre ms riscos? Qui se sent ms plena? Qui t ms facilitat per
relacionar-se? Per qu?
d) Qui dna ms amor i quina, alhora, rep ms amor i felicitat? D'on prov
aquest amor?
e) Quin contingut moral ens vol transmetre aquest relat?
f) T'agrada el final del conte? Per qu? Proposa'n un altre.
2. Ms enll del relat:
a) Llegeix el conte 4: Les dues llavors i estableix connexions amb aquest
relat.
b) Per quina opci et decantes tu: ser llavor o ser flor? Per qu?
c) Estar en amor o fer lamor? Quina s lexpressi que et sembla correcta?
Lamor s un estat o s una acci?
Anem a veure qu tenim a veure les persones amb aquesta llavor, o amb aquesta flor.
RELAT 1: LLAVOR O FLOR?103

Lhome neix com una llavor, com una possibilitat. Pot convertir-se en una flor o pot ser
que no shi converteixi. Tot depn de si tu creixes o no. Dues llavors no es poden
relacionar, estan tancades. Dues flors poden relacionar-se, estan obertes, poden
enviar el seu perfum duna a laltra, poden dialogar. Relacionar-se s una de les coses
224
Sobre la por
ms grans de la vida; relacionar-se significa estimar-se, compartir. Per, abans de

poder compartir, has de tenir. I abans de poder estimar, has destar ple damor.
Milions de persones prefereixen no crixer. Continuen essent llavors, es queden en
potencialitats, mai arriben a realitzar-se. Fer-ho seria exposar-se, exposar-se a la
nuesa, al buit interior, a la lletjor. Per aix, sembla ms segur mantenir-se a distncia
de la gent. Les llavors tenen por (cfr. Conte 5), perqu no tenen cap perfum, no tenen
la fragncia de lamor.
Per qu millors de persones han preferit quedar-se en llavors? Perqu la llavor est
ms segura que la flor. La flor s frgil; la llavor no ho s, sembla ms forta. La flor pot
ser destruda molt fcilment; noms amb un cop de vent els seus ptals volaran. La
llavor no pot ser destruida pel vent tan fcilment, la llavor est molt protegida, segura.
La flor s molt delicada i est exposada a molts riscos: pot bufar un vent fort, pot
ploure en forma de tempesta, el sol la pot escalfar massa, alg la pot arrencar. La flor
est constantment en perill. Per la llavor est segura; per aix, milions de persones
han decidit romandre com a llavors. Per quedar-se en llavor s quedar-se mort, s
segur; malgrat tot la vida s insegura. La persona que realment volt viure ha de viure
en constant perill. Qui vulgui aconseguir el cim ha darriscar-se a perdre, a caure.
Relacionar-se s bell com la dansa de les flors sota el sol i el vent. Per primer has de
relacionar-te amb tu mateix, amb el teu propi centre. Primer has de ser, aquest s el
primer requisit. Desprs, relacionar-se arribar per si sol.
Activitat 7: Com magradaria estimar-me jo mateix/a
La por s el contrari de lamor. Ara et demanem el segent:
a) Escriu com tagradaria que testimessin.
b) Escriu com tagradaria que testimessis tu. Et proposem omplir els buits,
per pots continuar la frase com vulguis.
COM MAGRADARIA ESTIMAR-ME JO MATEIX/A:
- sense...
- quan...
- sempre que...
- fins i tot...
- com...
c) Reflexiona si ara tu testimes aix.
d) Creus que podem demanar a laltre que ens estimi aix, tal com acabem
descriure a lapartat b? Per qu?
e) Segurament no et sentirs prou estimat per alguna persona; pensa per uns
moments en ella i com et fa sentir. Desprs repassa la llista de lapartat b, Com
magradaria estimar-me jo mateix/a. Com et sent desprs dhaver-la llegit?
NOTA: quan no et sentis prou estimat per alg, si anteriorment tha fet sentir
millor, llegir el que havies escrit a lapartat b, repassar-ho, et pot ajudar.
Activitat 8: Quan em sento lligat/da

Completar les frases:
- Quan em sento lliga/da a ______________________, vaig cap a ____________.
(persona, estat, objecte...)
- Quan estic enfadat/da amb __________________________________, mallunyo
__________________________________________________________________.
225
Sobre la por
6.2.
Por al rebuig
De fet, si hi ha rebuig s per por a quedar enganxat. La nostra primera experincia de

rebuig s el naixement, quan vam ser expulsats de la panxa de la nostra mare. Sense
rebuig no hi ha vida.
Daquest rebuig primari sen deriven conseqncies emotives, apareixen emocions
destructives: angoixa, ira, obsessions... i si no sarriba a lacceptaci de la primera
experincia de rebuig, pot repetir-se en les altres relacions. Hem dacceptar que
neixem sols, i que tamb morim sols. Entremig del naixement i de la mort ens
relacionem. De la nostra actitud, de la nostra prpia acceptaci en depn que tinguem
relacions dependents i asfixiants o sanes i lliures.
Aquesta por al rebuig prov de nosaltres mateixos, de la manca dacceptaci dun
mateix. Si jo em sento flor, si no tinc por, no tindr reticncies per relacionar-me. En
les relacions surt el que jo hi poso, el que hi porto. Si no he entrat en lespai del propi
benestar, el prosme sempre representar una amenaa. Si em sento confiat/da amb
mi mateix/a, puc relacionar-me sense pors.
CONTE 4: EL NOI MALALT104

A un noi jove els metges li diagnostiquen una malaltia terminal. Quan els seus familiars
li ho fan saber, es queda tan deprimit que no vol que ning el vagi a veure, ni el truqui
per telfon. Rebutja qualsevol contacte. No t tampoc ganes de sortir, per la seva
mare li obliga a fer-ho perqu li toqui laire. Els primers dies no es mou de lilla de la
seva casa, per de mica en mica nota que li senta b i sen va ms enll, fins al centre
de la seva ciutat, fins a la zona comercial.
Un dia, tot passejat per un carrer de botigues, veu una noia darrera la paret de vidre
duna delles. Entra, i amb pretext de veure-la i sentir-la parlar, li demana per un disc.
La noia li troba i ell el compra.
Dia rera dia, el noi entra a la botiga i compra discos. En veritat, no li interessa la
msica, ni els discs, sin la noia. A ell li hauria agradat tenir forces per invitar-la. Per
per qu, igualment sabia que havia de morir. I si li demanava per veures i li donava
una negativa?
Quan la noia havia dembolicar els paquets, ho feina a la rebotiga, lloc on guardaven el
paper dembolicar. I com que no era vista pel noi, aprofitava per incorporar-hi una nota
que deia:
Vols que ens trobem per sopar aquest vespre?
Per el noi amuntegava a casa seva la seva col.lecci de discos sense ni tan sols
obrir-los. Quan el noi finalment va morir, la seva mare va trobar a larmari de la seva
habitaci una pila de discos embolicats. Cap estava obert, i quan els va desembolicar
va trobar la nota on hi havia escrita la invitaci de vols que ens trobem per sopar
aquest vespre?
226
Sobre la por
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Si la noia hagus fet el mateix raonament poruc del noi, no li hauria escrit
les notes que li deixava. Hauria pogut pensar que si demanava que li emboliqus
els discs era per regalar-los a una altra noia. Qu passaria si les persones fessin
raonaments paralitzants daquesta classe quan es relacionessin?
b) A quina conseqncia ens condueix la manca dimplicaci en les
relacions per por al rebuig?
a) Quina lli vital ens transmet aquest conte?
2.- Ms enll del conte:
a) Tens por a invitar a alg i rebre una negativa?
b) Per qu sassembla a aquest el raonament de no cal que linviti perqu
em dir que no, que ja t una altra cita al del noi del conte: igualment s que he de
morir?
c)Tendeixes tu a tenir pensaments paralitzants en les teves relacions
semblants als que t el protagonista del conte?
d) Thas perdut oportunitats per por al rebuig? Quines?
e) Pensa amb quina persona tens ganes de parlar o a qui tens ganes veure
i practica el Carpe diem! (aprofita el present): truca-la avui mateix!
Moltes vegades per por a lligar-nos, a quedar-nos enganxats a laltre, tendim a aillarnos, a buscar la soledat. En ella ens sentim protegits. s aquella soledat volguda, per
tamb insatisfactria, com la del protagonista del conte anterior.
Aquesta por s prpia de les persones amb poca autonomia (confiana, autenticitat,
seguretat) i autoestima, que est en funci de la valoraci i del suport exterior.
Tant s prpia de les persones molt dependents com molt independents.
A les persones dependents se'ls fa difcil:
- Estar b en soledat (viscuda com a abandonament).
- Tenir i defensar judicis propis.
- Relacionar-se sense perdre la identitat.
- Afermar i mantenir les decisions que prenen. Assumir la responsabilitat de les
eleccions que fan.
Sn persones que plantegen unes exigncies desproporcionades als altres. Quan no
sn satisfetes es mostren enfadades, ressentides. Aix s aix perqu es relacionen de
manera desesperada, ofegant a l'altre, anullant-lo, sent incapaos de veure l'altra
persona amb els seus propis judicis, gustos..., s a dir, diferent. Tamb anullen la
seva capacitat d'iniciativa prpia, que est bloquejada per la por. Poden ser persones
molt abocades als altres, de qui s'ocupen abans que d'elles mateixes. La seva manera
de donar s molt interessada, perqu en realitat busquem omplir un buit intern,
esperen ser recompensades amb admiraci. I quan aix no ho obtenen, se senten
deprimides i culpables de ser egoistes.
Les persones independents, tot i tenir un aspecte de ser autosuficients i rigidesa, en el
fons temen:
- La uni ntima, el comproms amors. Temen d'entrar en contacte amb les
vivncies internes.
- L'abandonament o l'absoluta protecci.
- L'angoixa de desitjar deixar-se anar i rebre ajuda.
- La inseguretat en trobar-se vulnerables.
- Connectar amb aspectes propis dolorosos.
Sn persones que, tot i tenir la imatge d'autosuficincia i rigidesa, temen posar-la en
perill, perqu en el fons no se senten segures, sin vulnerables.
227
Sobre la por
Tots dos grups tenen en com:

- Estan mancades d'autonomia: seguretat, confiana, autenticitat.
- La dificultat per a mantenir llaos d'afecte i nodrir-se de l'intercanvi en les relacions.
CONCLUSI:
Totes les persones tenen la necessitat de ser dependents o independents en funci
dels moments i les situacions que es presenten en la vida. Per tant, es poden alternar
unes vegades els moments de dependncia i d'altres d'independncia. s totalment
hum. Cal entendre que no sempre s insana la dependncia ni sana la
independncia. Existeix un punt mig:
- La dependncia sana: capacitat de nodrir-se de les relacions i desenvolupar llaos
afectius per a gaudir d'un suport emocional.
- La independncia sana: tenir autoestima i no dependre noms de l'exterior per a la
nostra autovaloraci profunda. Acceptar la realitat de la dependncia i
independncia de les persones del nostre entorn.
Activitat 9: Dependent o independent?
1. Amb quin tipus de persones d'identifiques ms? Per qu? Ho consideres dolent?
Per qu?
2. Estereotips culturals: mascul-femen.
a) La nostra cultura ha fet correspondre artificialment els dos tipus de personalitat
anteriorment definides amb els estereotips mascul-femen. Fes-los correspondre.
Per qu ho fan? Per qu coincideixen?
b) Caricaturitza la imatge viril seguint els trets de les persones aparentment
autosuficients. I tamb la imatge femenina.
a) Ests d'acord que sempre ha de ser aix? Per qu?
b) Si hi veus algun error, esbrina quin.
3. En Pere s un noi tmid que es posa vermell quan alguna noia li dirigeix la
paraula. Se sent incmode i li venen palpitacions al cor. Per en canvi, se sent
segur en la feina. En aquest terreny s un competidor nat.
Quin tipus de personalitat s? Per qu?
6.2.1. Diferents maneres de relacionar-nos i estimar

1) L'amor infantil diu: Estimo perqu sc estimat. L'amor madur diu: Sc estimat
perqu estimo. L'amor immadur diu: T'estimo perqu et necessito. L'amor madur diu:
Et necessito perqu t'estimo. (ERICH FROMM, L'art d'estimar)
2) El amor no es una cosa de dos mendigos que se piden limosna el uno al otro... sino
de dos acaudalados que deciden compartir su riqueza, y cada uno es un regalo para el
otro, y se dan mutuamente gracias por el regalo... Nadie debe dominar a quien ama. Si
no son los dos soberanos, sern incapaces de amor. Porque no es que se est
enamorado, sino que se es amor. Para cualquiera que se acerque. Como una flor que
perfuma porqu s, incluso a su pesar, incluso cuando no hay nadie que perciba su
olor... (ANTONIO GALA)
228
Sobre la por
Activitat 10: Amor madur o amor immadur?

a) A partir dels dos fragments anteriors, assenyala quines sn les diferncies que
hi ha entre l'amor madur i l'immadur.
b) A qui estimes? Com s el tipus damor que sents per aquesta persona? Et costa
reconixer-lo?
c) Poques persones experimenten l'amor madur, per algunes d'elles sn
conegudes arreu del mn. Podries dir-ne alguna?
Segons el zen, hi ha tres maneres de relacionar-se i d'estimar-se:
1) AMOR POSSESSIU. s un amor dependent, que demana que l'altre li doni el que
ell no t. s propi del mendicants, dels immadurs i dels enamorats. Aquells que
s'enamoren no tenen amor, per aix s'enamoren. I com que no tenen amor, no
poden donar-lo. Una persona immadura noms s'enamora d'una altra persona
immadura, perqu noms ella pot comprendre el llenguatge de l'altra. Naturalment,
els dos se senten estafats, enganyats i defraudats. No han aconseguit trobar el
que buscaven.
s un amor basat en la necessitat. Un amor gels i envejs. Un amor que
requereix molta energia i esgota excessivament, perqu cansa al que el busca i
ofega al que se li demana. Els humans ni hem dit amor sense ser-ho.
2) AMOR INDEPENDENT. Tots dos fan el que volen i sense necessitat de donar
explicacions. En el fons, no hi ha inters per l'altra persona. s una relaci
avorrida, sense allicient ni comproms. No hi ha autenticitat. Un va per aqu, l'altre,
per all: no es troben.
3) AMOR MADUR. s el vertader. Per trobar-lo, cal haver madurat primer. I una
persona immadura atrau una altra persona madura. s una relaci espontnia,
viscuda des del present i en el present i basada en la humilitat, la llibertat i el
perd. Aquesta uni no destrueix la individualitat; de fet, la ressalta. Dues persones
que s'estimen vertaderament s'ajuden mtuament a ser ms lliures. En aquesta
relaci, s'esdev una paradoxa: estan junts i tremendament sols, estan tan units
que quasi sn un.
Activitat 11: Raons per no obrir-nos a lamor
1) Cada persona t diferents motius per no ser ms receptiva, ms oberta a l'amor.
s important descobrir quins condicionaments ens fan mostrar-nos porucs a l'hora
d'obrir-nos en les nostres relacions. Noms si en prenem conscincia podrem
actuar!
Assenyala quina d'aquestes excuses has fet servir en un moment o altre de la teva
vida per no donar entrada a l'amor.
- Estic molt obert a l'amor, per encara no ha aparegut la persona adient.
- Sc feli com sc. La meva vida est plena i s satisfactria tal i com est.
- Ara estic molt ocupat/da i no tinc temps ni energia de sobra per aquestes
coses.
- No s qu s l'amor, o sigui, que com puc donar-lo?
- No sc afectus.
- No sc suficientment bo.
- No mereixo ser estimat.
CONTINUA >>>
229
Sobre la por
<<< CONTINUACI
-
Hi ha alguna cosa en mi que fa que les relacions no vagin b.

Ning m'estimaria si realment em conegus.
No s estimar.
Sc incapa d'estimar.
L'amor suposa molsties, ofenses i problemes.
Tots els homes/dones noms volen una cosa.
Em fa por el dolor.
Tinc por que m'utilitzin, abusin de mi o que em manipulin.
Una vegada ho vaig intentar, per no tornar a deixar que alg s'acosti tant
a mi.
Hauria de cedir la meva llibertat. No vull lligar-me a ning.
No m'agrada comprometre'm.
Encara no estic preparat per assumir responsabilitats.
Una relaci podria fer-me perdre el sentit del meu propi jo.
Podria quedar atrapat per a la resta de la vida.
Prefereixo ser miserable sol que amb un altre.
No puc confiar tant en una persona.
Em cal tenir jo el control per sentir-me segur.
No suporto pensar que sortir malament.
Ja mha sortit malament altres vegades, segurament tornar a passar aix.
El meu amor s massa valus per donar-lo als altres.
No s el meu dest o karma en aquest vida.
En lloc d'aix, he decidit viure una vida desinteressada i de servei.
Altres raons:
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________.
Un cop hagis marcat les frases que creus que s'aproximen ms a all que penses
o et dius, tria els tres arguments que creus que pesen ms i escriu-los a
continuaci:
1._________________________________________________________________
2._________________________________________________________________
3._________________________________________________________________
Quin s el sentiment com i de base que hi ha darrera d'aquestes justificacions?
Intenta identificar-lo.
2) Completa les frases:

a) Quan estic obert/a a lamor em sento... ___________________________
__________________________________________________________________.
b) Quan no estic ms obert/a a lamor s perqu jo... __________________
__________________________________________________________________.
230
Sobre la por
6.3.
Por a lerror, al fracs
RELAT 2: TENS LA FORA SUFICIENT PER ENFRONTAR-TE

ALS CRTICS ?106
No s la crtica el que importa; no s fort lhome que assenyala com es desmunta o
quines coses podrien haver-se fet millor. El crdit li correspon a lhome que treballa, a
qui porta el rostre tacat de sang, suor i pols; a qui lluita valentment, al que falla i es veu
acorralat una i altra vegada, perqu no hi ha esfor sense error ni contratemps. A
lhome que sap el que s devoci sincera, que es consumeix al servei duna causa
digna, al que, en el millor dels casos, coneix finalment el guany suprem del triomf i, en
el pitjor, si falla quan ms gran s la gosadia, sap que el seu lloc mai estar entre
aquestes nimes tmides i fredes que mai coneixen la victria ni la derrota.
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el relat:
a) Segons el text qui s lhome fort?
b) Lhome que aposta i sarrisca, si finalment falla, com creus que se
sent?
c) Comenta la frase del text ressaltada en negreta: no hi ha esfor
sense error ni contratemps.
d) Quina lli moral treus de lescrit anterior de Roosevelt?
2. Ms enll del text:
a) Et costa prendre decisions? Et paralitza la por a equivocar-te?
b) Vius lerror com un fracs? Per qu?
c) Com vius la crtica de les teves errades?
De petits, la nostra naturalesa estava programada per aprendre a caminar. Cap de

nosaltres tenia por al fracs, por al risc sorgida dels condicionaments ambientals.
Desprs d'estar tombat un bon temps, la nostra naturalesa ens va manar: "assentat", i
ho vam fer. Un altra dia, ens va dir: "gateja" i vam comenar a gatejar. Un altra dia ens
va dir: "posa't de peu i mou-te de manera erguida". I desprs d'escoltar i intentar-ho,
vam caure i vam tornar a gatejar, per la nostra naturalesa no va permetre que ens
conformssim gatejant i ens vam tornar a aixecar prescindint de les nostres pors i de
les conseqncies de les anteriors caigudes. Vam tornar a perdre l'equilibri i a caure. I
aix fins a 5.000 vegades -potser fins i tot ms-, per tal daconseguir finalment
conservar l'equilibri. Aquesta s la xifra que va recollir un cientfic que es va dedicar a
observar quantes vegades queia un nen abans no aconseguia caminar dret.
Com actuem nosaltres quan ens surt malament un resultat de la nostra conducta? Si
no hagussim fet cas a la nostra naturalesa instintiva, encara estarem gatejant i no
coneixerem els avantatges de caminar a peu.
Si interpretem la vida com una competici, com una batalla, s normal que tinguem por
a lequivocaci, i que visquem lerror com un fracs. Quan els resultats de les nostres
accions no ens surten com nosaltres desitjvem, els considerem equivocaci i els
interpretem com a fracs, com si restssim valor a la nostra persona, quan en realitat
sn l'nica cosa que ens ajuda a aprendre i a desenvolupar-nos com a persona.
Aquesta interpretaci que fem dels contratemps com a fracassos s equivocada! Quan
les coses no surten com havem previst, no hem fracassat, sin que hem tingut un
231
Sobre la por
resultat no esperat. I el que caldr fer s tenir-lo present per rectificar la nostra
conducta, donar-li les grcies per haver-se presentat i donar-nos loportunitat per
aprendre.
La vida, doncs, no s un concurs on guanya el que arriba primer, sin el que arriba
millor, el que ha aprs a caminar enmig dels contratemps i els ha aprofitat per
aprendre. La vida ens ofereix la possibilitat daprendre, i qui ms aprn les seves
llions, que per altra banda no tenen fi, s qui millor shi troba.
POEMA
Envidia no tengo en ningn estado de nimo:
ni al cautivo desprovisto de noble furia,
ni al pardillo que naci enjaulado
y jams conoci los bosques de verano.
Envidia no tengo de la bestia
que se toma libertades en el campo del tiempo,
desprovista del sentido del mal
a la que la conciencia no despierta jams.
Tampoco de aquello que se considera a s mismo bendecido.
Ni del corazn que nunca se ha comprometido en matrimonio,
pero que se estanca en la maleza de la indolencia,
ni tampoco del descanso engendrado por la escasez.
Cierto es que cualquier cosa que acontece
ms la siento cuanto ms duele.
Aun as, mejor es haber amado y haber perdido
que no haber amado jams.
Lord Alfred TENNYSON (1809-1892)107
0. Qu et suggereix?
1. Anlisi
a) Qu valora el poeta: la llibertat que comporta el risc o la comoditat i la seguretat
de la manca de comproms?
b) Si canviem les ltimes lnies per "mejor es actuar y fracasar que no haber
actuado jams", qu hi passa? Comenta-ho comparant-ho amb el text real.
c) Posa-li ttol.
d) Comenta la frase: "No hi ha fracs!".
232
Sobre la por
Activitat 12: Els jugadors de futbol i tu

A) A partir de les dades recollides dels diaris, revistes esportives... hem de reunir les
dades que ens permetin contestar les segents preguntes de manera aproximada
sobre un equip de futbol que considerem bo entre tota la classe. Tamb caldr veure
televisat algun partit de futbol.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Quin s el pressupost de l'equip?

Quants jugadors t?
Quants partits juga en un any?
Calcular quan cobra un jugador per cada partit com a mitjana.
Quantes vegades tiren a porta els jugadors en un partit?
Quants gols van fer en aquest mateix partit?
(NOTA: proposem tot seguit unes xifres orientatives, de les quals podrem disposar en
cas que no disposis de retalls de diaris que ens donin aquesta informaci)
1.
2.
3.
4.
130 milions d'euros de pressupost

25 jugadors
100 partits a l'any
130 milions/100 partits = 1,3 milions per partit
1,3 milions per partit/25 jugadors = 52.000 euros per cada jugador per partit
5. Per contestar-la caldr observar algun partit. Per tant aquesta activitat
demanar dues hores de classe i el seguiment d'un partit de futbol a casa.
6. El mateix que a la pregunta 5.
B) Es respon el segent qestionari:
1.
2.
3.
4.
Fes un llistat de les activitats que vas fer ahir.

A quina de les activitats que fas fer li dediques ms temps?
De les activitats que vas fer ahir, quines et van sortir com volies tu?
Fes una llista d'aquelles que no et van sortir b (pot ser un examen, tocar
un instrument, fer els deures, aquella amistat que no et va fer cas...)
C) Comparem l'equip de futbol amb tu:

EQUIP DE FUTBOL
Nombre de xuts a porta
Nombre de gols
Nombre de xuts fallats
Percentatge d'encerts
TU
Nombre d'activitats realitzades
Nombre d'activitats que et van anar b
Nombre d'activitats que et van sortir malament
Percentatges d'encerts
Si t'agrada el futbol, t'adonars que els jugadors del teu equip (el que has escollit
abans) sn molt bons. Potser, fins i tot, tens alguna foto d'alguns d'ells enganxada a la
teva carpeta o a la teva habitaci. A vegades, jutgem a les persones pels diners que
guanyen, entre ells els jugadors de futbol, per no s la millor manera de fer.
Compara ara els percentatges i dedueix-ne conclusions.
a) Pots dir que tu vals tant o ms que els jugadors?
b) Si ho fem ms extensiu: no creus que podem concloure que tu vals tant
com qualsevol altra persona?
CONTINUA >>>
233
Sobre la por
<<< CONTINUACI
c) Qu podem dir de la persona que ha tirat a porteria i no ha marcat gol?
d) Qu creus que es pretenia amb aquesta activitat?
e) Com t'has sentit mentre feies aquesta activitat? I com te sents desprs
d'acabar-la?
f) Quines conseqncies pots extreure'n per aplicar-les en el dia a dia?
Qui no s'equivoca, no creix. La maduresa humana s un procs d'experimentaci
d'assaigs i errors que porten fins a la saviesa. Els experiments fallits no sn menys
valuosos que els que ens condueixen a l'xit, perqu aprenem ms dels errors que
dels xits. Per tant, hi sortirem guanyant si, en comptes d'interpretar qualsevol fet fallit
com un fracs, ens el mirem com una oportunitat per aprendre.
Cada calamitat s un esper i un valus consell.

Emerson
Activitat 13: Fracassat o amb ms experincia?

1. Comenta els segents aforismes:
- Una vida sense errors s un fracs.
- Ms dun sha equivocat per por dequivocar-se. (G. E. Lessing)
2. La invenci de la bateria.
Una vegada un periodista va preguntar a Thomas Edison com se sentia desprs d'haver
fracassat vint-i-cinc mil vegades en els seus intents per inventar una bombeta.
- Fracassat? -respon ell. Ara conec vint-i-cinc mil maneres de com no fer una bombeta.
Comenta l'actitud d'Edison. Comparteixes la seva opini?
6.4.
Por a assumir riscos
CONTE 5: LES DUES LLAVORS

Dues llavors estaven juntes en el sl primaveral i frtil.
La primera llavor va dir:
- Jo vull crixer! Vull enfonsar les meves arrels a la profunditat del sl que em sost i
fer que els meus brots empenyin i trenquin la capa de terra que em cobreix... Vull
desplegar els meus tendres brots com estendards que enuncien larribada de la
primavera... Vull sentir la calor del sol al meu rostre i la benedicci de la rosada del
mat sobre els meus ptals!
I aix va crixer.
La segona llavor va dir:
- Tinc por. Si envio les meves arrels a la profunditat del sl, no s amb qu puc
ensopegar en la foscor. Si mobro pas a travs del dur sl puc malmetre els meus
234
Sobre la por
delicats brots... Si deixo que les meves poncelles sobrin, potser un cargol se les
mengi... Si obro les meves flors, tal vegada algun nen marranqui del terra. No, s molt
millor esperar fins un moment segur.
I aix va esperar.
Una gallina que, a comenaments de la primavera, escarbava el terra a la recerca de
menjar va trobar una llavor que esperava i sense prdua de temps se la va menjar.
Conte tradut109

1. Sobre el conte:
a) Per qu la gallina va menjar-se la segona llavor i no la primera?
b) Qu simbolitza la gallina?
c) Amb quins avantatges i quins inconvenients es troben cadascuna de
les llavors?
d) Lensenyament del conte podria resumir-se de la segent manera:
Als que es negen a arriscar-se i a crixer, els devora la vida. Comenta-la.
a) Amb quina de les dues llavors tidentifiques?
b) Anteriorment hem buscat els avantatges i inconvenients de cadascuna
de les llavors. Segons el teu criteri, quines pesen ms, per quina de les dues
optes?
Quan cada dia t el mateix color i la vida fa olor de florit, el tedi, la rutina, s'apoderen
de tu. La mateixa feina, la mateixa habitaci, els mateixos amics, la mateixa lnia
d'autobs, la mateixa soledat... Esperes que et succeeixi quelcom. s el moment
d'assumir un risc. Sin, ja saps qu t'espera! Per assumir riscos ens espanta, s
arriscat. Ens podem equivocar i aix, a vegades, fa por. I s que escollir vol dir
guanyar l'escollit i perdre quelcom a canvi, i aquesta prdua del que ja hi ha s el que
ens fa por.
6.4.1. Com reconixer la diferncia entre ser atrevit i ser temerari?
- L'atrevit assumeix riscos interessants, que compensin i t possibilitats de sortirse'n
sense haver de posar-se al lmit fsicament, emocional i intel.lectual.
- El temerari s'exposa i es llana al perill pel perill, sense reflexionar i sense motiu. Li
excita el perill que impliquen els riscos. El sentir-se entre la vida i la mort fa ms
atractiva la vida pel temerari. s el cas dels toreros i els pilots de carreres. Els calen
aquests perills per sentir-se viure intensament. S'han fet estudis en qu persones que
practiquen esports d'alt risc tenen un anhel de perill tan perjudicial per la salut com
qualsevol altre forma de drogoaddicci. I aquesta dependncia emocional que tenen
aquest tipus de persones s tant additiva als estimulants com la dels drogoaddictes.
Paradoxalment, aquest mateix estudi revela que sn persones que si b assumeixen
riscos en el mn exterior (per exemple, llanar-se en paracaigudes o escalar
muntanyes) sn incapaos d'assumir riscos emocionals associats a la intimitat.
Hem de distingir entre dos extrems igualment nefastos, la covardia i la temeritat i cal
trobar el punt mig: la valentia. I aquesta s ms prpia de l'atrevit, que viu la realitat
que se li presenta, que del temerari, que se'n construeix una altra per fugir de l'estat de
235
Sobre la por
distensi associat a la vida quotidiana. Sense adonar-se que el perill del perill s que
ens insensibilitza als riscos i plaers de la vida com.
Activitat 14: Prudent o atrevit?
1.- Troba tu mateix la diferncia entre la conducta prudent i atrevida i la temerria, a partir
d'aquestes situacions. Digues en cada exemple quina conducta s la temerria i quina
s atrevida, per prudent. Al final, estableix els criteris d'una i de l'altra.
- Un soldat va a lluitar contra cent enemics.
- La Rita t moltes dificultats en informtica per li s necessria per a la seva feina. Es
matricula d'un curs per tal d'obtenir la diplomatura de tcnica en Xarxes Informtiques
i Internet.
- La Dolors camina pels carrers de la ciutat esquivant els cotxes com un toro. Els
cotxes li passen fregant-li els turmells.
- En Carles est molt enamorat de la Dola. Fa tres anys que surten junts i, tot i el
carcter un xic difcil de la Dola, vol casar-se amb ella.
- El Josep Maria est tip de la seva feina: s professor en un institut d'una gran ciutat i,
encara que ja t experincia -vuit anys porta dedicant-se a l'ensenyament- troba que
els alumnes cada cop sn ms irrespectuosos i s ms difcil treballar dins les aules.
Per aix, decideix renunciar al seu treball, vendre el seu pis, anar a viure al camp
amb la seva famlia -aix no necessitaran tant- i comprar un ramat de cabres i viure
d'elles.
- Un home es va posar el seu equip de bussada i es va tirar sol al mig de l'oce. Li
havien aconsellat que no era prudent submergir-se sol. Per ell va contestar:
"m'arriscar". Mai ms van trobar el seu cos.
Activitat 15: Qu et fa ms respecte?

Comenta aquest text d'una psicloga americana a partir de les preguntes de sota:
Per mi, el mateix que per a moltes dones, el ms arriscat (perqu s el ms desitjable)
s la intimitat: una relaci. Una reuni m'espanta ms que creuar Afganistan en cotxe,
perqu totes les meves pors surten a la llum quan estic amb persones. Mentre jo estic
sola puc fantasiejar o mantenir-me ocupada, per res qestiona la imatge que tinc de mi
mateixa. Sola em sento cmoda amb mi mateixa. Per, quan estic amb altres persones,
tinc por que no obtindr el que realment vull: acceptaci. Temo que em veuran com a
vulgar, incapa d'expressar-me i no molt intel.ligent, i que no ser estimada.
1.- Segons aquesta psicloga de Berkeley, qu s el que espanta ms, la intimitat o
l'acci? Per qu?
2.- Aquesta psicloga planteja pregunta: "Fins a quin punt sc una dona, si no tinc xit
en les relacions?". Qu creus que vol dir amb aix?
3.- I a tu, qu et fa ms respecte? El risc a la vida extravertida (els perills que impliquen
el FER fora: crear una empresa, fer esports de risc...) o el risc a la vida introvertida (els
perills de SER, de mirar el que hi ha dins: vulnerabilitat, emocions d'origen infantil,
intimitat, el propi ser sense mscares i defenses), la soledat? Tingues clar que en les
dues vides hi ha risc.
Text tradut110
236
Sobre la por
Activitat 16: Estic enamorat/da, per tinc por de fer-li saber a laltra
Aquesta situaci se sol donar molt sovint. Analitzem-la:
- De qu es t por?
- Qu implicaria que la persona objecte del nostre enamorament no l'accepts?
- Qu passaria si no m'arrisqus i li fes saber el meu apreci?
- Qu arrisco, si li dic i em surt malament?
- I si m'arrisco i em surt b?
Activitat 17: Fracs o risc?

a) Pensa i escriu diferents activitats en les quals no t'hi sents gaireb, amb poca
habilitat, per exemple; tocar un instrument musical, jugar a escacs, aixecar el dit a
classe i preguntar quan no entens alguna cosa.
1.______________________________________________________________
2.______________________________________________________________
3.______________________________________________________________
4.______________________________________________________________
5.______________________________________________________________
b) Quines d'elles ests plenament convenut que vols aconseguir?
c) Qu fars a partir d'ara per aconseguir-les?
6.4.2. Passes per lassumpci creativa de riscos
237
Sobre la por
Les persones que treballen amb gent gran o malalts terminals comenten que aquests
individus no es lamenten de les coses que van fer, sin que tenen presents les coses
que lamenten no haver fet. Els seus comentaris sn del tipus: la propera vegada
matreviria a equivocar-me ms, correria ms riscos, viatjaria ms. Vols ser tu un
dells?
1.- Descobreix el que vols realment: pot semblar fcil per s possible que un sigui
l'ltim a saber el que vol realment. Freud va descobrir que la majoria de les nostres
motivacions sn inconscients. Inicialment, quan alg es fa una pregunta aix s perqu
no est satisfet i no vol continuar buscant el que volia fins ara. Per tampoc sap el que
desitja vertaderament i est confs. D'aquesta confusi se n'aprofita la publicitat que
parteix de les segents premisses:
1. Els ssers humans estan plens de desigs.
2. No saben el que realment els satisf.
3. s possible convncer-los del que volen: la marca que convingui vendre a la
indstria publicitria.
Si ho analitzem b, la nostra cultura ens ha dit qu ens convenia abans que nosaltres
podssim dir-ho.
2.- Per descobrir-ho, fes marxa enrera cap als teus desigs: hem de diferenciar entre
les fantasies fugisseres i els somnis ocasionals, que duren pocs segons, i les teves
aspiracions ms slides. El nostre voler ms profund est vinculat amb els somnis que
perduren. Hem de permetre'ns somniar! I est clar que desprs haurem de posar-hi fil
a l'agulla. Si no ho fem, aix provocar tristesa o ressentiment cap nosaltres mateixos
per no haver-ho intentat, o b amb els altres per haver-nos exigit.
Activitat 18: Qu esperes a viure el que vols?

A la pel.lcula Mi vida sin mi, a la protagonista li diagnostiquen un cncer que li
permetr viure noms tres mesos. En un paper escriu tots els objectius que es
proposa fer durant aquest temps; en definitiva, vol viure tot el que no ha viscut fins
aleshores.
a) Escriu a la teva llibreta qu faries si els metges et diguessin que tens una
malaltia terminal i et queden tres mesos de vida.
b) Qestionat ara per qu no ho fas ara ja? Qu timpedeix fer-ho en aquest
moment? A qu esperes?
3.- Quins sn els teus valors?: Portem una motxilla plena de "deures" infantils i valors
que altres ens han posat. Cal desprendre's d'aquesta crrega que ens ha fet sentir
vergonya i culpa per no haver fet o haver fet quelcom diferent a all que ens havien dit.
Desprs busca els teus propis valors d'adult de primera m. Entra en contacte amb el
teu interior i escolta'l perqu et digui qu s el que s correcte.
Activitat 19: Qu valores?

Imagina't que alg escriu la teva biografia. El captol final es dedica a descriure el que
has aportat als que t'envolten i a la celebraci de les teves virtuts. Qu voldries que
digus sobre tu? (Pensa que si vius el teu propi estil de vida, aix ho transmetrs als
altres amb molt de convenciment i sense adonar-ten).
238
Sobre la por
4.- Planeja els detalls: Imagina ja el futur desitjat. Per exemple, si desitges treballar de
secretaria, mira't fent ja aquesta feina, atenent les trucades, fent pressupostos,
aguantant un mal dia del teu cap. Concretant, podrs determinar el que realment vols i
el que no.
5.- Calcula els riscos: Preveu els resultats probables de les teves accions. Sospesa'ls
abans de prendre una decisi cega i impulsiva. Si deixes d'estudiar i et poses a
treballar, qu hi guanyes? Qu hi perds? Com et sentirs a llarg termini en aquesta
professi?, com s la teva necessitat de canvi: desesperada o serena?
6.- Localitza les teves pors: Si desprs d'una avaluaci realista demostres que la teva
por s irracional i el teu risc s baix, avana, per sense crrer. Tocar una mica
aquesta por potser s la manera d'entrar en contacte amb el teu sser desconegut.
7.- Practica sobre una xarxa: Com els equilibristes, no pretenguis el primer cop fer
triple salt mortal sense xarxa. No vulguis fer un canvi radical; primer cal fer petites
passes. Petits canvis generen grans canvis. Si vols arribar a ser enginyer, primer
aprova les matemtiques i la fsica.
Activitat 20: Afrontant pors

-
Si tens por de parlar amb pblic, com tho fars per anar-la perdent de mica en
mica?
Si et fa por viatjar sol, com s la millor manera de comenar?
Et fa respecte anar a buscar feina per l'estiu sol, per saps que si t'acompanya alg
aix parla en contra teva. T'interessa mostrar-te convenut i segur, per no ests
acostumat a presentar-te sol a aquests tipus de lloc. Quina s la millor manera de
comenar?
Presenta alguna cosa que et faci por fer. Quina xarxa t'hi posaries per facilitar-ho?
8.- Decideix-te: Ja has avaluat tots els pros i contres i les coses comencen a anar de
veritat. Ests disposat a deixar el vell i incorporar el nou. Renuncies a una cosa per
prendre'n una altra. Decidir ve del llat decidere, tallar. Atreveix-te a deixar a ser el que
eres fins ara i arrisca't a fer-te de nou. Fes-ho per a tu.
9.- Actua: Dedica la teva energia a fer el que has decidit. L'acci s sempre arriscada,
com la vida mateixa.
10.- Felicita't: Has passat per un procs de clarificaci de les teves aspiracions i tens
una idea definida dels teus valors i metes. T'has posat en acci per aconseguir el que
volies; felicita't per haver superat tots els obstacles: ja ests en marxa! El que costa
ms s posar-s'hi; ara noms has de mantenir-te, no et costar desprs d'haver pres
una decisi madurada.
239
Sobre la por
I tingues present que sempre hem estat fent el ms perills: nixer lliures. Per aix
cada dia fem una aposta en tot el que fem o deixem de fer. I cada dia fem herocitats
comprometent-nos amb el nostre cam sigui el que sigui, per sempre diferent en
cadasc.

Comenta les citacions segents:
- L'extraordinari est en fer b l'ordinari.
- Mentre perseguim l'inassolible fem impossible all que s realitzable. (Robert
Ardrey)
- He tingut xit a la vida. Ara intento fer de la meva vida un xit. (Brigitte Bardot)
- Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat.
(Pearl Sydenstricker Buck)
- No fer mai res s la millor manera de conservar tota la fe en les nostres possibilitats.
(Noel Claras)
- Un home no sap mai de qu s capa fins que ho intenta. (Charles Dickens)
- Res no s tan difcil com decidir-se. (Napole Bonaparte)
- Davant del dubte, millor abstenir-se. (Zoroastre)
6.5.
Por a ladversitat
Quan en una situaci no estem a l'altura de les nostres expectatives, a qui podem
responsabilitzar: a la situaci o a les expectatives? Qu s el que he de modificar: els
propis pensaments o la conducta? Fins i tot les situacions en les quals ens sentim
tractats injustament per la vida o per una altra persona sn una oportunitat per avanar
i progressar en el nostre cam cap a la maduresa i aprendre aix de les nostres
reaccions.
Podrem lligar aquesta por a la por a les dificultats, a les penalitats, als contratemps
de la vida. Per tamb aquestes sn oportunitats per a madurar i aprendre. Si som
capaos de percebre la vida d'aquesta manera, no ens sentirem derrotats, marginats,
vctimes, sin que serem capaos d'assumir el control de la nostra vida i fer front als
seus reptes.
Quan no entenem la realitat ens posem furiosos, i quan ens equivoquem, tamb. Ens
cal compassi amb nosaltres mateixos quan ens jutgem. Hem creat unes barreres
mentals fruit dels durs pensaments cap a nosaltres mateixos i les expectatives que ens
havem muntat. Actuar aix ens fa mal, no ens ajuda i ens condueix al menyspreu.
CONTE 6: HISTRIA D'ASAD

En una ciutat del Lluny Orient vivia una jove del Marroc anomenada Asad. El seu
pare era filador i, com que el seu negoci prosperava, volia vendre els seus teixits a illes
del Mediterr. Un dia li va dir a la seva filla:
240
Sobre la por
- Filla meva, has aprs l'ofici, t'has convertit en la meva ajudant i, per aix, vull que
vinguis amb mi de viatge per fer negocis i, de passada, podries trobar un jove atractiu
que podries prendre per esps.
Van marxar i van viatjar d'illa en illa, per un dia, els va sorprendre una tempesta quan
anaven en direcci a Creta i el vaixell va naufragar. El pare va morir i ella va ser
portada pel mar fins a una platja propera a Alexandria. Completament exhausta i
defallida, incapa de recordar com havia sigut la seva vida anterior, caminava per la
sorra quan una famlia de filadors la van trobar, i encara que eren molt pobres la van
acollir a la seva llar humil i li van ensenyar l'ofici. Asad va comenar una segona vida i
estava satisfeta.
Al cap d'uns anys, va ser capturada a la platja per uns traficants d'esclaus que havien
desembarcat i se la van endur cap a Istanbul per vendre-la com esclava. Un home que
fabricava arbres de vaixell anava al mercat per comprar esclaus que treballessin a la
seva serradora. Quan va veure la noia, se'n va apiadar i va comprar-la, pensant que li
oferiria una vida millor que la que li hauria pogut donar qualsevol altre comprador.
Tenia la intenci que fos la serventa de la seva dona, per quan va arribar a casa
seva, l'home se'n va assabentar que els pirates havien robat el seu cargament, de
manera que li era impossible comprar ms esclaus. Aix que ell i la seva dona i la noia
haurien de fer la feina sols.
Asad, agrada amb el seu amo per haver-la rescatat, treball tant durament i a
conscincia que ell li va donar la llibertat. Grcies al seu esfor, va arribar a ser el seu
ajudant de confiana. Aix s com va arribar a ser feli en el seu tercer ofici.
Un dia, el mercader li va dir:
- Asad, vull que m'acompanyis a portar aquest cargament de pals a Java per vendre'ls.
Ella va acceptar i es van posar en cam. Per just en passar al costat de les costes de
la Xina, un tif va fer naufragar la seva embarcaci. Asad es va salvar miraculosament
i va acabar en una platja desconeguda. Va tornar a maleir el seu dest i va plorar
amargament.
Sentia que la seva vida mai anava d'acord amb les seves expectatives i que quan les
coses semblaven anar b, quelcom espants passava, impedint totes les seves
esperances.
- Per qu em passen tantes desgrcies? -es va preguntar. Per qu ser que sempre
que intento fer alguna cosa, s'estronca?
No va tenir resposta. Es va aixecar de la sorra i va comenar a caminar terra endins.
Hi havia una llegenda xinesa segons la qual una dona estrangera apareixeria un dia;
seria una dona capa d'ensenyar a construir enormes tendes pels seus exrcits, un art
aleshores molt cobdiciat. Com que ning a la Xina sabia construir una tenda, tant el
poble com les successives generacions d'emperadors seguirien esperant que es
compls la predicci.
Per assegurar-se que l'estrangera no passs inadvertida si un dia arribava,
l'emperador enviava emissaris a totes les ciutats i pobles perqu li portessin totes les
dones estrangeres a la seva cort.
La jove nufraga, esgotada, va arribar a una ciutat costanera de la Xina, i va ser aix
que va presentar-se davant l'emperador, qui li va preguntar a travs d'un intrpret si
sabia fabricar una tenda capa de resistir els embats de les campanyes dels seus
exrcits.
- Crec que s -va dir ella.
Va demanar corda, per els xinesos no en tenien, i aleshores ella, recordant la
infantesa al costat del seu pare, va recollir lli i va fabricar les cordes. Va demanar teles
resistents, per no les va trobar apropiades i, utilitzant l'experincia amb els teixidors
d'Alexandria, va teixir un tipus de tela resistent que es feia servir per les tendes. Ms
tard, com havia estat ensenyada per al fabricant de pals de vaixells, va construir-ne
uns. Quan va tenir-ho tot llest, va intentar recordar totes les tendes que havia vist en
els seus viatges, i al final, va aconseguir construir-ne una.
241
Sobre la por
Quan l'emperador va veure la construcci, i va adonar-se'n que s'havia complert la

profecia, va quedar meravellat i li va oferir el que ella desitgs. Ella va escollir establirse a la Xina, on es va casar amb un atractiu prncep i va viure envoltada dels seus fills
fins al final dels seus dies.
Se'n va adonar que totes aquelles desventures que li havien semblat terribles quan li
estaven passant, havien sigut parts essencials per assolir la seva felicitat final.
Conte suf111
0. Qu et suggereix aquesta historieta dadversitats?

1. Sobre el conte:
a) Quants i quins vaivens pateix Asad? Enumerals i resumeix-los.
b) Com et sembla que hauria destar la noia desprs de cada prdua:
agrada de continuar vivint, o b amargada per tot el que la vida li ha pres? Des de
quina perspectiva ho viu: mplia o estreta?
c) Busca'n lallionament.
a) Qu tendeixes a pensar quan set presenta algun contratemps?
b) Pots dir, per experincia prpia, que alguna circumstncia difcil que
inicialment vas maleir que set presents a la teva vida, ara amb la distncia pots
agrair?
c) Compara pel qu ha de passar abans de ser princesa Asad amb el que
habitualment has sentit d'altres noies convertides en princeses en altres contes de
la nostra tradici cultural.
Activitat 22: Avui desgrcia; dem... ja es veur!

1.- Coneixes tu algun fet que inicialment pogus ser dificults per desprs s'hagi
transformat en un d'avantatjs? Pot haver-te passat a tu o a alg altre. Descriu-lo.
2.- Jo te'n proposo un altre. Saps que a la Xina, el naixement de les nenes s un
problema des que hi el Govern ha dictat la poltica de fill nic. Aleshores, les nenes
sn donades en adopci. Imagina't per uns pares que no puguin tenir fills, l'alegria de
poder
adoptar
una nena
xina, que pels mateixos pares representa una crrega.
Activitat
23: Situaci
problemtica
Afegeix-hi el fet real d'una nena que ha sigut adoptada per uns pares amb qui s'hi
sent
molt acollida
alhora, els
paresuna
se senten
afortunats dificultosa.
per tenir A
Traslladem-nos
arai estimada,
al present:i Cadasc
exposa
situacimolt
problemtica,
una
nena
ella. De quElse
n'haest
fet de
desgrcia
tothom
secom
lin presenten.
tema
enlaels
nostres inicial?
hbits conductuals, en les nostres
3.Diuen automtiques,
que si t'imagines
queens
enajuden
el cam
que condueix
cap als teus objectius
reaccions
que no
a superar
les dificultats.
apareixen
moltes
dificultats,
quan
en
la
realitat,
no
te
n'apareguin
tantes,
et
a) Cadasc escull un tema que li preocupi i el descriu breument per escrit.
Proposem
resultaren
ms
fcils
de
suportar.
una llista de situacions:
Digues explcitament
objectiu que tinguis en ment.
- a)
Problemes
amb els paresalgun
o amics.
b)
Pensa
quines
dificultats
poden
sorgir
i escriu-les.
- Dificultats dautoacceptaci de la seva
imatge.
Imagina't
com
viursocadascun
- c)
Indecisi
en els
estudis
la feina. dels impediments amb qu et trobars.
Tamb visualitza
imposant
a tots els entrebancs i arribar triomfant
- d)
Dificultats
concreteshaver-te
per afrontar
un examen.
a
assolir
el
teu
desig,
veient
tot
el
cam
fatigs en
ja fet
superat. Cal enumerar les
b) Es descriuen en veu alta, intentant concretar
la i dificultat.
Endavant!
Aix
arribars
a
la
meta!
dificultats que ens suposa. Pensem que ha de quedar molt clara perqu tot seguit,
c) Sescull quina situaci sescull per treballar.
d) Es fa una ronda dintervencions, de manera que un per un comenti la seva manera
dactuar, dafrontar aquella dificultat.
NOTA: Lexercici t la intenci dampliar horitzons, de veure que moltes vegades tendim
a actuar de la manera que hem fet sempre, i de fer-nos adonar que hi ha altres maneres
de fer, de reaccionar davant de les dificultats. Per tant, la reestructuraci cognitiva (veure
tema sobre la ira, apartar Com afrontar la ira) ens pot ser molt til per sortir-nos de les
242
dificultats.
Sobre la por
243
Sobre la por
244
Sobre la por
Activitat 24: La catifa mgica

Hi ha dificultats que impliquen a tot un col.lectiu. Anem a experimentar dues activitat per
treure conclusions daquest tipus de dificultats. Cal tamb aqu un control emocional,
perqu langoixa, la frustraci o la histria no sapoderi de tot el grup.
Procediment
1. Es divideix la classe en dos grups o tres, si hi ha massa nombre dalumnes. O b,
es pot fer que el tercer grup faci dobservador per fer lapartat 7 danlisi del que
sha esdevingut.
2. Es demana a cada grup que es posi un nom, construeixi una bandera i un himne
identificatius, i es marqui una meta pel seu grup.
3. Cada grup pujar a una catifa (pot ser una moqueta o paper dembalar de 150
cm. X 150 cm., aproximadament), dir el seu nom, ensenyar la seva bandera,
cantar el seu himne i dir la seva meta escollida. Tothom, sigui del grup que
sigui, sha de col.locar mirant-se endavant cap al mateix punt.
4. Es collocaran dues catifes en parallel, a un metre i mig de distncia intentant
que pels costats quedin lliures dobjectes uns 100 cm..
5. Es donen les consignes segents: Esteu viatjant rpidament en una catifa
voladora cap el vostre objectiu. Es molt important que arribeu al vostre dest quan
abans millor, perqu aquesta s la vostra meta. Pel cam, us trobareu amb una
muntanya molt gran que noms podreu sobrepassar volant molt alt.
Per aix heu de prendre el control de comandament, que estan sota la catifa. Lnica
manera de poder prendre el control s donant-li la volta. s a dir, heu dacabar
viatjant sobre laltre cara de la catifa. Voleu molt alt, de manera que si alg sort de la
catifa, caur i morir. No s vlid posar un peu en el terra ni doblegar la catifa,
perqu sin el comandament sespatlla.
6. Es deixa un temps per resoldre el problema.
7. Es comenta lactivitat. Les preguntes segents poden ajudar al comentari.
- Qu han sentit els participants? (Frustraci, impotncia, apatia...)
- Qu han sentit quan han resolt lactivitat? (Alegria, satisfacci, orgull...)
- En cas de no haver resolt el problema, qu hauria dhaver passar per trobar la
soluci?
- Quina ha sigut laptitud que ha perms trobar la soluci? (Tranquil.litat, creativitat,
treball en equip, no bloquejar-se, automotivar-se, creure en les prpies
possibilitats...)
Els exemples que indiquem entre parntesis no shan de mencionar, al menys que
no sigui per estimular aquest apartat).
Orientacions
Quan es presenta la situaci, no sinsinua en cap moment que els grups estan
competint, ni tampoc el contrari.
Activitat traduda112
CONCLUSI: Si pogussim veure les coses en el seu conjunt amb ms perspectiva,
serem capaos de percebren la perfecci. La nostra percepci s limitada, no
general, i aix ens impedeix veure els aspectes positius que ens amaguen les
circumstncies ms desagradables.
245
Sobre la por
CONTE 7: EL CUINER113
Una filla es queixava al seu pare de la seva vida i com les coses li resultaven difcils.
No sabia com fer-ho per seguir endavant i es donava per venuda. Estava cansada de
lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, lin aparexia un altre. El seu pare,
un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. A la cuina va omplir tres olles daigua
i les va col.locar a foc fort. Aviat laigua de les tres olles estava bullint. En una va tirarhi pestanages, en una altra ous i en lltima hi va posar uns grans de caf. Les va
deixar bullir sense dir paraula. La filla esperava impacientment, preguntant-se qu
estaria fent el seu pare.
Al cap de quinze minuts el pare va apagar el foc. Va treure les pestanages i les va
posar en un plat. Va treure el ous i els va col.locar en un altre plat. Finalment, va col.lar
el caf i el va abocar en un tercer recipient. Mirant a la seva filla li va dir:
- Estimada, qu veus?
- Pestanagues, ous i caf va respondre.
El pare va fer acostar a la filla i li va demanar que toqus les pestanagues. Aix ho fa
fer i va notar que estaven toves. Desprs li va demanar que agafs un ou i el trenqus.
Desprs de treure-li la closca, va observar lou dur. Desprs li va demanar que provs
el caf. Ella va somriure mentre gaudia del seu agradable aroma.
Humilment la filla va preguntar:
- Qu significa aix, pare?
Ell li va explicar que els tres elements havien experimentat la mateixa adversitat: aigua
bullint, per havien reaccionat de manera diferent. La pestanaga va arribar a laigua
forta, dura; per desprs de passar per laigua bullent shavia tornat dbil, ara era fcil
de desfer-la.
Lou havia arribar a laigua frgil, la seva closca fina protegia el seu interior lquid; per
desprs destar en aigua bullent, el seu interior shavia endurit.
Els grans de caf, tanmateix, eren nics; desprs destar en aigua bullent, havien
canviat laigua.
- Quin ets tu? li va preguntar a la seva filla. Quan ladversitat truca a la teva porta,
com respons? Ets una pestanaga que sembla forta per quan ladversitat i el dolor et
toquen, et tornes dbil i perds la fortalesa? Ets un ou, que comena amb un cor
maleable? Posseies un esperit fluid, per desprs duna experincia dolorosa: una
mort, una separaci o un comiat thas tornat dura i rgida? Per fora et veus igual, per
ets amargant i aspre, amb un esperit i un cor endurit? O ets com un gra de caf? El
caf canvia laigua bullent, lelement que li causa dolor? Quan laigua arriba al punt
debullici el caf aconsegueix el seu millor gust. Si ets com el gra de caf, quan les
coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin.
1. Sobre el conte:
a) Resumeix amb les teves paraules qu simbolitzen, qu signifiquen la
pestanaga, lou i els grans de caf?
b) Com entens tu la funci dels grans de caf?
a) Els anteriors ingredients passen per la mateixa circumstncia, per
responen de diferent manera. Si ara comparem els ingredients amb nosaltres, les
persones, quina conclusi en pots treure?
b) Quan les coses ens van malament tendim a queixar-nos de les
circumstncies externes a nosaltres: contratemps, passat dolors... Creus que ens
podem agafar a aquesta explicaci? Podem creurens que als altres la vida els hi
s ms fcil i a nosaltres ms difcil?
c) Com tendeixes a reaccionar: com a pestanaga, ou o gra de caf?
d) Quin ensenyament en treuries per a la teva vida?
246
Sobre la por
6.6.
Por a assumir la realitat
CONTE 8: EL POBRE I EL RIC114

Un home daspecte deixat estava sentat al costat de la vorera dun carrer transitat. Al
cap duna estona un senyor molt arreglat, mostrant la pena per lhome desgraciat de la
vorera, li va dir:
- Bon dia, vull donar-te aquests diners. Li va mostrar un feix de bitllets de 100 .El
pobre el va mirar en silenci, per sense mostrar gaire inters.
- Agafals! No hi ha trampa, no desconfis. Sn meus i tels dono a tu perqu els
necessites ms que jo...
- Tu en tens ms? li va preguntar el andrajoso
- Clar que s va contestar el ric, molts ms...
- I no tagradaria tenir-ne ms?
- S, s clar que magranadria tenir-ne ms...
- Aleshores quedat amb els diners i ja en tindrs ms. Tu els necessites ms que jo.
- Per tu has de menjar, sembles pobre, aix tanir b, necessitars diners per
comprar menjar...
- Ja tinc amb qu alimentar-me avui... va contestar lhome que estava assentat a la
vorera.
- ... per, i dem?... i laltre... qu passar?
- Si tu massegures, sense por a equivocar-te, que viur fins dem, aleshores potser
agafi els teus diners.
1. Sobre el conte:
a) Per qu en un determinat moment de la narraci sescriu pobre, en
cursiva?
b) Qu necessita el ric per sentir-se millor? Per qu?
c) Qu li s ms fcil al ric: veure la pobresa dun altre o assumir la seva
pobresa interior? Comenta la resposta.
d) Buscan lallionament.
a) Personalment, qu s el que ens fa por reconixer de nosaltres? Com ho
dissimulem?
b) Comenta la segent reflexi de Sant Agust:
Amb lamor al prosme el pobre s ric; sense lamor al pobre el ric s pobre.
CONTE 9: LESPOSA DEL CEC

En un poble hi havia un senyor que tenia una estranya malaltia als ulls.
Lhome havia estat cec durant els ltims trenta anys de la seva vida.
Un dia va arribar al poble un fams metge a qui van consultar pel seu cas.
El doctor va assegurar que operant a lhome podia retornar-li la vista.
La seva esposa -que se sentia vella i lletja- shi va oposar.
Conte tradicional del Senegal115
247
Sobre la por
1. Sobre el conte:
a) Quin obstacle t la dona del cec per qu no loperin de la vista?
b) Quina lli moral ens vol fer arribar aquest conte?
c) La por de la dona comena en ella mateixa, de quina por es tracta?
a) Quines coses ens costa acceptar i tenim por de conixer-ne la veritat?
b) Comenta el significat daquesta frase:
Amor s acceptaci plena, i el seu contrari no s lodi, sin la por, la
dificultat per acceptar.

-
De res no tinc ms por que de la por. (Michel de Montaigne)

Ning no ha arribat al cim acompanyat de la por. (Publili Siri)
Tot sn soroll per a qui t por. (Sfocles)
El valor molts cops no s ms que lefecte duna gran por. (Ferdinando Galiani)
La por s una excitaci sense al. (Fritz Perls)
Fes-ho tremolant si s necessari, per fes-ho! (Emmet Fox)
El nostre benestar depn de lamor que oferim nosaltes: no del que ens tornen
a nosaltres, sin dall que nosaltres oferim! (Alan Cohen)
Els anys ensenyen moltes coses que els dies no arriben a conixer. (Ralph
Waldo Emerson)
6.7. Por a la soledat

Va lligada a la por al rebuig que hem vist a lapartat 6.2.. Per hem de tenir en compte
que hi ha dos tipus de soledat:
1. VOLGUDA
Hi ha moments en els qu necessitem estar sols, normalment per a fer activitats que
necessiten concentraci i reflexi: estudiar, investigar, treballar, o simplement,
descansar i estar relaxat. Els moments de creaci artstica i cientfica exigeixen estar
sols durant molt de temps.
Sn moments d'intimitat, de privacitat.
2. NO VOLGUDA
s quan estem sols i desitjarem no estar-ho. s un sentiment de buidor. Quan aix
passa, podem fer activitats per evitar aquesta sensaci de soledat (mirar la TV, trucar
per telfon), per aix no anem en lloc perqu no ens gratifiquen plenament.
Cal saber aprofitar aquesta ocasi per trobar-se un mateix. s per tant, una oportunitat
de desenvolupament personal. Seria la soledat que experimenta el protagonista del
conte 1 Qui ets? que figura en el tema de lAssertivitat.
248
Sobre la por
CONTE 10: I DONCS, PINOT?

El bosc de la Costa Roja era esps i ufans. Tenia una mica de tot: arbres dombra i
arbres descora, fruits sucosos i verinosos. I a peu del pendent, sobre les bardisses,
entre un rebrot de roure i un grup de pins com ell, hi havia un pi blanc jove que frisava
per fer-se gran.
Al pi, li agradava molt pertnyer a un bosc tan viu i variat, alt i fronds a les clotades,
baixet i peladot on batia el vent. s clar que no coneixia tots els arbres, amb prou
feines els que tenia ms a la vora, per se sentia unit a tots i a cadascun dells. Fins i
tot a aquells que, per ms alt que es fes no arribaria a veure mai. Imagineu-vos si en
tinc, damics!, li agradava de dir.
Un mat ben dhora, un esquirol corria amunt i avall per aquell bosc. Quan va passar
sota lombra del pi blanc, es va aturar en veure que larbre tremolava tot ell.
- I doncs, Pinot, qu ho fa que et veig tan tremols?
- s que faig fora -va dir el pi amb un filet de veu.
- Fora? Per qu? -l'esquirol obria uns ulls com dues pinyes de xiprer.
El pi va mirar d'explicar-se:
- Tots els arbres del bosc estem units els uns als altres per les arrels, de manera que
tots som com un sol arbre. Aquest mat, avall del tur, alg prova d'arrencar una alzina
de soca-rel. Jo faig fora per tal d'impedir-ho.
L'esquirol va haver de fer un esfor per no enriolar-se:
- Quina manera de perdre temps i forces! T'hauries de preocupar ms per l'estiu que
s'acosta. Diuen que ve d'all ms sec.
I amb quatre saltirons ja no se'l veia.
Una setmana ms tard, ja fosquejava quan l'esquirol va tornar a passar vora el pi
blanc. El va trobar una mica pllid i xafadot.
- I doncs, Pinot, qu ho fa que et veig tan descolorit?
- Tots els arbres del bosc estem units els uns als altres per les puntes de les branques,
de manera que tots som com un sol arbre. Ahir a la nit, un llampec poca-traa va
esberlar un roure cap a la part de Pujalt. El pobre ha perdut molta saba. Els
lligaboscos i les heures ja no hi poden fer ms i jo m'esforo per fer-li'n arribar una
mica de la meva.
L'esquirol no ho acabava d'entendre i, arrossegant una pinya tan grossa com ell, se'n
va anar bo i remugant:
- s caparrut, aquest pi. Mireu-li les fulles, escarransides, i els pinyons pocasubstncia! Podria fer goig i ser l'enveja de tots els arbres, en lloc d'anar malgastant la
saba pensant-se que arribar a l'altre cap de bosc.
Encara no havien passat tres dies, l'esquirol i el lir voltaven junts buscant llavors per
rosegar, i l'esquirol va fer-s'ho venir b per anar a petar a peu del pi blanc. Estava
inclinat cap al pendent i havia perdut moltes fulles.
- I doncs, Pinot, qu ho fa que et veig tan pelat i neguits?
- Tots els arbres del bosc ... -comenava el pi.
- ... s, ja ho s, tots sou com un sol arbre -va avanar-se l'esquirol, un xic admirat i un
xic burleta.
- Tres planons nous de pi roig han anat a brotar vora el cam, a l'altra banda de la
Costa Roja. Tothom diu que sn tan bonics, que porten l'ombra de l'alta muntanya i la
llavor del rovell. Per sn tan a la vora del cam... Em preocupa que els bens me'ls
clavin queixalada.
L'esquirol va mirar el lir amb cara de pacincia.
- Ja veus quin arbre ms beneit, amic lir. T'imagines que jo em neguitegs cada
vegada que a tu et ronda la guineu? Quin tip de patir que em faria! Aix sn coses de
la vida, i no val la pena posar-s'hi pedres al fetge.
El lir rumiava; no veia gaire clar el que li acabava de dir l'esquirol. Per de seguida ja
eren tots dos corrent altra vegada, vejam qui trobava la gla ms grossa.
249
Sobre la por
I va arribar l'estiu, sec i calors com se n'havien vistos pocs. La terra es clivellava, i les
formigues havien de fer gran revolts per obrir-se pas entre les esquerdes. L'esquirol va
anar a passar el pic de la calor a l'obaga ms propera, vora el rajol esquifit de la Font
dels Clots.
Quan l'estiu ja tombava, per la xafogor encara feia l'aire esps, l'esquirol va pensar
d'arribar-se a veure el pi, convenut que no hauria aguantat la torrada. Per quina
sorpresa va tenir quan el va trobar eixerit i content com mai.
- I doncs, Pinot, qu ho fa que et veig de tan bona planta? Com t'ho has fet per passar
la sequera sense caure pansit?
- s que un nen de Guardiapilosa -va dir el pi tot satisfet- rega cada vespre els tres
planons a l'altra banda de la Costa Roja.
Conte catal116
0. Qu et suggereix?
1. Sobre el conte:
a) Qu has ents del conte? Quin ensenyament en pots treure?
b) Com se sent Pinot respecte els altres arbres del bosc? Com s que no s'ha
assecat el pi blanc?
c) Davant un estiu sec i calors com el que va ensopegar en Pintot, el ms
fcil hauria sigut desesperar-se i sentir-se sol, per, com se sent Pinot?
d) Podrem dir que Pinot sent amor per tots els altres arbres del bosc. Aix no
li permet tenir por. Aquest fet confirma la idea que hem defensat en algun altre lloc: el
sentiment oposat a lAmor no s lOdi, sin la Por. Comenta-ho des de la perspectiva
del conte.
a) A qu tendeixes tu: a ser individualista o a sentir-te formant part dun grup?
b) Quines conseqncies sen dedueixen daquest tarann teu? Comenta-les.
c) Imagina que tinguessis lactitud contrria. Quines serien les conseqncies?
d) Revisa com hi surts guanyant i si necessites algun canvi en la teva manera
de fer.
Activitat 26: La cascada

Et proposem fer de Pinot. Podem experimentar que no estem mai sols, noms si
actuem com ell. Quan estem ofuscats amb els nostres malsdecaps, ens creiem sols,
per si eixamplem la nostra visi, experimentarem que no estem mai sols.
Es tracta dun exercici de visualitzaci.
Cada mat, durant un quart d'hora i abans d'emprendre qualsevol tasca, et pots
assentar sobre un coix creuant les cames i tancant el ulls. Si s a l'aire lliure, millor.
Pots visualitzar-te dempeus a sota d'una cascada amb un riu que flueix als teus peus.
Sents com la cascada et neteja d'emocions i pensaments pertorbadors. Sents com
l'aigua (tamb es pot visualitzar una llum blanca) cau sobre el teu cap, les teves
espatlles, el teu pit, la teva esquena, baixa per les cames i cau al corrent que se'n
porta tota la brutcia psquica. Tot aix molt lentament. Relaxa't i respira lentament i
regularment. Desprs d'una vegada completa, repeteix-ho. (Hi ha una variant que
250La brutcia marxa amb l'aigua.
consisteix a fer l'exercici mentre et dutxes.
CONTINUA >>>
Sobre la por
<<< CONTINUACI
Alhora, visualitza que absorbeixes energia d'aquesta aigua o llum. Pots imaginar-te
un punt blanc a l'alada del pit, que es va estenent i eixamplant com si inflessis un
globus. La teva energia creix i esdev inesgotable. Ara, pensa a qui podries ser
avui especialment til i fent qu: un malalt, alg a qui podries ajudar a millorar els
seus nims, alg que va molt cansat, alg que est preocupat... Li envies tota la
teva llum o energia i... millora de salut, o est ms alegre, est ms enrgic, amb
menys cabries i tensions... Si aix ho fessis repetidament, i a ms a ms, no
noms tu sol, creu-me que les circumstncies d'aquestes persones millorarien.
(Tamb hi ha variants que permeten denviar energia tenint al costat a la persona,

estenent els braos i dirigint les palmes de les mans cap a l'altra persona a pocs
centmetres i sense arribar-la a tocar. Si es fa aix pots arribar a observar que aquesta
persona canvia de postura i li brillen ms els ulls.)
251
Sobre la mort
CONTE 1: LONA117
Una ona amonada es movia sobre la superfcie del mar. Veia com les onades que
estaven al davant seu morien totes quan arribaven a la sorra, o b topaven entre les
roques. A ella li esperava la mateixa fi:
- Quina desesperaci! Quina por, aviat em tocar a mi! -exclam.
I al cap de pocs segons, va desaparixer.
- Oh! Per, si encara estic viva, i torno a formar part del mar! Senzillament, ara estic a
la profunditat del mar, no a la superfcie. Continuo existint! Ara m'adono que no n'hi
havia per tant! O sigui, que la meva vertadera essncia s ser mar. Per, mireu all al
fons hi ha un nvol que s'aixeca del mar. Tornar a deixar de ser? Quina s, doncs, la
meva vertadera essncia?

1. Sobre el conte:
a) Hi ha final per l'ona?
b) Quan s que deixar de patir l'onada? Quan s'adoni de quina s la seva
vertadera essncia? Quina s aquesta essncia?
a) Compara els segons de vida que t una onada amb la nostra vida. Qu
en dedueixes?
b) Creus que tindr final la nostra vida?
c) Creus que hi ha en nosaltres una essncia que no desapareix amb la
mort del cos i que noms canvia de forma? Justifica la resposta.
d) La bellesa del mar i les seves onades ens captiva perqu es deixa
perdre, no es rebella contra el seu curs natural, no hi posa resistncia, sin que
flueix. Com creus que ha de viure la persona que t por a la mort i es rebel.la
contra ella?
CONTE 2: MARESMES
Un rierol, des del seu naixement a les llunyanes muntanyes, desprs de creuar tot
tipus de paissatges, va arribar finalment a la sorra del desert. De la mateixa manera
que havia creuat i superat totes les altres barreres, el rierol tamb va intentar de creuar
aquest obstacle, per va notar que quan sendinsava a la sorra les seves aigues
desapareixien. Estava convenut que el seu dest era creuar aquest desert, per
tanmateix no hi havia manera de travessar-lo. Aleshores una veu oculta, que sortia del
mateix desert, li va xiuxejar:
- El vent travessa el desert, de la mateixa manera pot fer-ho el rierol.
La riera va objectar que estava envestint la seva aigua contra la sorra, per que noms
estava essent absorbida; que el vent podia volar i que per aix travessava el desert.
- De la manera habitual no podrs travessar-lo. Desapareixers o et convertirs en
maresma. Has de deixar que el vent et porti al teu dest.
- Per, com pot succeir aix?
- Deixant que el vent tabsorbeixi.
252
Sobre la mort
Aquesta idea no era acceptable per al rierol. Mai anteriorment havia sigut absorbit. No
volia perdre la seva individualitat; una vegada que lhagus perdut, com podria saber
que tornaria a recuperar-la?
- El vent va dir la sorra- compleix aquesta funci. Evapora laigua, la transporta a
travs del desert, i desprs la torna a deixar caure. En caure en forma de pluja, laigua
es torna a convertir en un riu.
- Com puc saber que aix s veritat? va dir el rierol.
- Aix s, i si no em creus, no podrs convertir-te ms que en un indret ple de llot, i fins
i tot aix et costar, molts anys; i cal tenir en compte que un aiguamoll no s el mateix
que un rierol.
- Per, no puc seguir essent el mateix rierol que sc ara?
- No pots seguir aix de cap manera -va dir la remor-. La teva part essencial s
transportada i torna a formar un rierol. Tu reps el nom que tens, fins i tot avui, porqu
no saps quina part de tu s lessencial.
Quan el rierol va escoltar aix, va comenar a ressonar un cert eco en els seus
pensaments. Dbilmente, va recordar un estat en el qual ell -o era una part dell?havia sigut sostingut en els braos del vent. Tamb va recordar -ho va recordar?- que
aix era realmente el que havia de fer, encara que no era necessriament el ms obvi.
I el rierol va fer ascendir el seu vapor cap els acollidors braos del vent, que suamente
i amb facilitat el van portar cap enlaire i lluny, deixant-lo caure amb suavitat quan va
aconseguir el cim de la muntanya, molts, molts quilmetres ms enll.
I com havia tingut els seus dubtes, el rierol fou capa de recordar i gravar amb ms
fora a la seva ment els detalls de lexperincia. Va reflexionar:
- S, ara he conegut la meva vertadera identitat.
El rierol estava aprenent. Per larena va xiuxiuejar:
- Jo ho s, perqu veig com succeeix dia rera dia i perqu jo, el sorral, mestenc des
de la riba fins a la muntanya, al llarg de tot el cam del rierol.
I per aix es diu que el cam per on el rierol de la vida ha de continuar el seu viatge
est escrit a la sorra.
Conte suf118
253
Sobre la mort
1. Sobre el conte:
a) Busquem el significat dels smbols. Per exemple, la gota pot ser la vida de
cadasc de nosaltres.
El viatge de l'aigua:
Vertadera identitat del riu:
Els aiguamolls:
b) De qu t por el riu?
c) Creues que desapareix el rierol? Per qu?
d) Quina s la vertadera essncia del riu? Comenta-ho.
e) Quin ensenyament pots deduir daquest conte?
a) Si apliquem el tema central daquest conte a la nostra vida, qu en pots
deduir?
b) Si ens comparem amb aquesta gota, nosaltres, com la gota, de qu tenim por?
b) Per evitar sentir la por de confondre'ns amb aquest mar, qu fem?
RELAT 1: LA VIDA DE ST. IGNASI DE LOIOLA119

Expliquen que sant Ignasi de Loiola estava jugant en certa ocasi un partit de pilota
amb ms estudiants. A alg se li va acudir preguntar-los, de cop, i amb l'entonaci
solemne que el cas demanava:
- Qu fareu si us diguessin que noms us queden vint minuts per morir?
Tots varen contestar:
- Ens n'anirem corrent a l'esglsia.
Noms Ignasi digu:
- Acabaria de jugar el partit.
254
Sobre la mort
RELAT 2: LLTIM PLAER120

Quan el mestre Zen Taji (1889-1953) s'acostava a l'hora de la mort, els seus deixebles
ms antics es van reunir vora el seu llit. Un d'ells, en recordar la predilecci del seu
mestre per cert tipus de pasts, va dedicar mig dia a buscar-lo en les pastisseries de
Tquio i, en trobar-lo va anar corrent a oferir-lin. Amb un feble somriure el mestre
moribund va acceptar un tros de pasts i va comenar a menjar-lo lentament. En
veure'l cada cop ms dbil, li van preguntar si tenia unes darreres paraules per a ells.
- S -respongu el mestre. Els deixebles emocionats es van inclinar damunt d'ell a fi de
no perdres paraula.
- Parla, si et plau va dir el deixeble.
- Caram, aquest pasts s delicis.
I, desprs de dir aquestes paraules, mor.
0. Qu et suggereixen aquestes relats de vida?

1. Sobre el relat:
a) Per qu creus que St. Ignasi i un savi mestre japons responen aix?
2. Ms enll del relat:
a) Et sorprenen aquestes respostes?
b) Quina hauria sigut la teva? Qu faries tu si et quedessin vint minuts
per viure?
c) Troba quin element com tenen les dues histries? Comental.
255
Sobre la mort
Activitat 1: Reflexi sobre el Judici Final

1.1. El Judici Final
Suposa que et trobes davant de Du o dun Principi Creador: has finalitzat lltim
dia de la teva vida. Et pregunten sobre les qestions segents:
- Cinc coses que ests content dhaver fet o viscut. Per qu?
- Cinc coses que no ests content dhaver fet o viscut. Per qu?
- Cinc coses que thauria agradat haver fet i no has pogut o volgut fer. Per
qu?
- Cinc coses que has amagat sempre. Per qu?
- Qui has estat TU?
1.2. lbum de fotos de la teva vida
Avui s el dia del Judici Final, i et trobes al Cel davant d'un tribunal avaluador
que et treu un lbum de fotos que un fotgraf t'ha fet d'incgnit durant la teva
vida terrenal. En ell hi ha accions molt compromeses i d'alguna d'elles te
n'empenedeixes. Els membres del tribunal et fan les segents preguntes:
- Quines sn les fotos ms importants que triaries?
- De quines n'ests orgulls? I quines en fan sentir vergonya de tu mateix?
- Quin aprenentatge vas fer en aquesta vida terrenal?
- Actuaries diferent en les mateixes circumstncies si tinguessis l'oportunitat
de tornar-les a viure?
- Redacta els motius pels quals la teva vida ha valgut la pena.
El tribunal emet un veredicte i decideix donar-te l'oportunitat d'una nova vida per
recuperar "l'assignatura pendent" d'aquelles ocasions en les quals ara creus que
hauries d'haver actuat diferent.
Activitat 3: Avantant-nos a la nostra mort
Activitat extreta121
3.1. La teva esquela

Lesquela s un avs de la mort duna persona que es publica en els diaris o simprimeix
en fulls solts.
Imagina't que acabes de morir. En el diari local apareix una ressenya de 20 lnies que fa
un esbs de la teva persona remarcant les coses importants que has fet i aportat durant
Activitat
2: Els darrers dies
la
teva vida.
Qu t'agradaria que digus de tu la notcia? Com t'agradaria que et recordessin? Escriu2.1. Els dos darrers dies
ho:
Si b sabem que un dia morirem, tendim a viure, sovint, com si cregussim que som
immortals.
I aix deixem passar situacions, relacions... sense aprofundir-hi, pensant que
3.2. Testament
ja
tindrem
altres oportunitats.
Et proposem
el segent
exercici:
Tens la possibilitat
de fer un testament
on pots
deixar tot
all immaterial (aprenentatges,
- Suposem que
acabesqualitats
de rebre morals
la notcia
que
noms etlaqueden
48 hores
de vida.
sentiments,
vivncies,
com
l'habilitat,
disposici,
l'esfor,
el coratge,
- Pensa
per uns
i indica
a deu coses
que maiano
que
les
aptituds,
la moments
motivaci...)
que duna
has aprs
o incorporat
la hagis
teva fet,
vidapela motiu
aquelles
sigui, i queque
fars
en t'estimes.
aquests dos
dies.en tres persones molt importants per a tu. Quines
persones
ms
Pensa
-tres
Pensa
i explica
per aqu
no les has
fet fins ara. Qu s el que timpedeix fer-les ara?
coses
deixaries
cadascuna
d'elles?
-PERSONA
Si disposessis
dels
50
darrers
segons
de la teva vida... quina s la principal pregunta
1:
que et faries
a
tu
mateix?
1.
- Qu faries
2. amb el teu temps si alg molt estimat tingus aquest pronstic?
- A qui diries
"t'estimo"?
3.
2.2. El dia de
PERSONA
2: l'atemptat a les Torres Bessones
El dia en
1. qu dos avions segrestats vas estavellar-se contra les Torres Bessones fou
lonze de
2. setembre de 2001. Els viatgers segrestats dels avions que sabien que no
tornarien
3. a veure els seus estimats, van trucar-los des del seu telfon mbil dient-los el
que mai havien
PERSONA
3: dit, o parlant amb una intensitat i un sentiment poc freqent. Demana a
les biblioteques
que et deixin veure els 256
diaris de la setmana segent al dia de l'atemptat i
1.
busca les
2. converses que van tenir els segrestats a dalt de l'avi quan veien imminent la
seva mort.
3.
Sobre la mort
257
Sobre la mort
Activitat 4: Buidant la motxilla

La mort s una oportunitat per desprendre'm de coses a les quals estem massa
aferrats, creences, expectatives, obligacions... Amb l'edat, cada vegada agafem
ms responsabilitats, vicis, tenim ms idees preconcebudes, frases fetes,
rancnies..., ens creem ms dependncies i lligams ... Pels orientals, fer-se gran
consisteix a saber buidar aquesta motxilla i desprendre's d'all innecessari i
superflu. Aix ens permetr avanar en el nostre creixement espiritual i accedir a
un nivell superior en la propera vida.
1. En una ocasi li van preguntar a Vittorio Gasmann qu s el millor que aporta
la vellesa? Ell contest: Cregui'm, quan s's realment vell els complexos de culpa
ja se n'han anat. s ms, la seva desaparici s la vertadera senyal que ha
comenat la vellesa.
Necessitem imaginaci per visualitzar que fem el viatge de la vida i nosaltres som
els viatgers. Duem una motxilla a l'esquena on hi hem anat guardant experincies
vitals, records, sentiments, objectes materials, illusions, expectatives, imatges,
etc. La motxilla pesa tant que ens hem d'aturar al costat del cam. Com
Gasmann, hem de descarregar-la per anar ms lleugers en el tram final. Et
proposem una llista de bns que duus a la motxilla. Fes el reps del que portes i
tria noms les 5 coses ms necessries. Les altres les haurs de deixar com a
accessries.
- Diversi: canons, pellcules, jocs...
- Sofriment
- Cartes del teu primer amor
- Imatges de paisatges i llocs especials
- Projectes que s'esperen
- Sentiments de culpa
- Aprenentatges
- Idees negatives de tu mateix
- Seguretat
- Sensaci de no haver estat a l'alada de les expectatives dels altres
- Desig de venjana
- Records de la infantesa
- Prdues que no has pogut superar
- Sentiments negatius envers algunes persones (ressentiment, gelosia, odi...)
- Silenci
- Amor
2. Ara ordena-les segons la importncia que els donis:
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
_________________________________________________________________
3. Completa la frase segent sobre cadascuna de les coses de les quals t'has
desprs mentalment:
Decideixo
desprendre'm
de
________________________________
perqu___________________________________________________________
________________________________________________________________.
4. Actualment quines crregues innecessries arrossegues? Fes-ne una llista.
De quines et voldries haver desprs quan siguis ms gran?
258
Sobre la mort
CONTE 3: I DESPRS DE LA MORT?123
Dos nadons es troben dins de la matriu, limitats per les parets de si matern, i
mantenen una conversa. Posarem nom als dos bessons per entendre'ns millor: Ego i
Esperit.
Esperit li diu a Ego:
- S que aix et resultar difcil d'acceptar, per jo crec de veritat que hi ha vida
desprs de naixement.
Ego respon:
- No siguis ridcul. Mira al teu voltant. Aix s l'nic que hi ha. Per qu sempre has
d'estar pensant que hi ha quelcom ms a part d'aquesta realitat? Accepta el teu dest a
la vida. Oblida't de totes aquestes estupideses de vida desprs del naixement.
Esperit calla durant una estona, per la seva veu interior no el deixa estar en silenci
ms temps.
- Ego, no t'enfadis, per tinc alguna cosa ms per dir-te. Tamb crec que hi ha una
mare.
- Una mare! -exclama Ego amb una rialla-. Com pots ser tant absurd? Mai has vist
una mare. Per qu no pots acceptar que aix s l'nic que hi ha? La idea d'una mare
s forassenyada. Aqu no hi ha ms que tu i jo. Aquesta s la teva realitat. Ara, agafa't
a aquest cord. Ves a un rac i deixa de ser tan estpid. Creu-me, no hi ha cap mare.
Esperit deixa a despit la conversa, per la inquietud pot amb ell al cap de poc.
- Ego -implora-, si et plau, escolta, no rebutgis la meva idea. D'alguna manera, penso
que aquestes constants pressions que sentim els dos, aquests moviments que a
vegades ens fan sentir incmodes, aquesta continua resituaci i aquesta estretesa del
contorn que sembla produir-se a mesura que creixem, ens prepara per un lloc de llum
enlluernadora, i ho experimentarem molt aviat.
- Ara s que ests completament boig -replica Ego-. L'nic que has conegut s la
foscor. Mai has vist llum. Com pots tenir aquestes idees? Aquests moviments i
pressions que sents sn la teva realitat. Ets un ser individual i independent. Aquest s
el teu viatge. Foscor, pressions i una sensaci d'estretesa al teu voltant constitueixen
la totalitat de la vida. Haurs de lluitar contra aix mentre estiguis viu. Ara, agafa't del
teu cord i, si et plau, estigues quiet.
Esperit es relaxa durant una estona, per al final no pot contenir-se per ms temps.
- Ego, tinc una sola cosa ms que dir-te, i desprs no tornar a molestar-te.
- Endavant -respon Ego, impacient.
- Crec que totes aquestes pressions i tota aquesta incomoditat no noms ens portaran
a una nova llum celestial, sin que a ms a ms, quan aix s'esdevingui ens trobarem
amb la nostra mare cara a cara, i experimentarem un xtasi que superar tot el que
hem experimentat fins ara.
- Ests realment boig. Ara s que n'estic convenut.
259
Sobre la mort

1. A partir del conte:
1.1. El conte est inacabat. Com l'acabaries?
1.2. Adona't que aquesta parbola est treta de la naturalesa, del cicle vital.
Busca tu altres exemples naturals de mort i renaixement, de destrucci i
construcci.
1.3. L'Ego i l'Esperit veuen i viuen la mateixa realitat: el si matern. On est
la diferncia?
1.4. L'Ego s escptic i l'Esperit, refiat.
a) Busca al diccionari: escptic, escepticisme, immanent, transcendent.
b) Quin tipus d'explicaci o de raonament fan l'Ego i l'Esperit, immanent o
transcendent?
2.1. Per quina explicaci et decantes, la immanent o la transcendent? Quina
defenses? Raona la resposta.
2.2. Canviem el nostre cos fins a l'ltima cllula unes 50 vegades en 80
anys -si s que arribem a viure'ls- i acceptem que continuem essent nosaltres. En
canvi, quan morim, no acceptem que continuem essent. Per qu? Quina diferncia
hi trobes?
1. UNA MICA DEXPLICACI

1.1.
La immortalitat: una necessitat psicolgica?
260
Sobre la mort
Sigmund Freud, pare de la psicoanlisi i descobridor de l'inconscient, comenta a

Nuestra relacin con la muerte (1915) que ning no creu en la seva prpia mort i que,
inconscientment, tots estem convenuts de la nostra immortalitat. El motiu d'aix s
que necessitem creure'ns immortals. L'inconscient s incapa d'acceptar que la nostra
existncia ha d'acabar.
Freud denuncia el fet de no ser prou sincers amb la nostra prpia mort. Negant la
nostra prpia mort, paguem un preu molt alt. Perqu no acceptant la mort, no
acceptem tampoc la vida, perqu les dues van plegades i no sn res ms que dues
cares de la mateixa moneda. L'una no es pot deslligar de l'altra, i si ho oblidem, ens
estem enganyant. Perqu noms acceptant-la podrem beneir la vida. Si vivim b, no
ens hem de preocupar de la mort encara que noms ens quedi un dia de vida (KblerRoss). Per no podrem viure b la vida si neguem la mort, tal com diu la cita: si vols
conservar la vida, prepara't per la mort.
Les dues van lligades de la m. Entendre o donar sentit a la mort no s possible si
no partim d'entendre i donar sentit a la nostra vida. Si hom no t una bona vida, no s
possible que tingui una bona mort. El fet de saber-nos mortals hauria de fer-nos
relativitzar els conflictes humans, les ambicions desmesurades i fer-nos viure amb ms
passi i amor el present.
1.2.
La mort: un tab de la nostra civilitzaci occidental
Tots sabem, en el fons, que ning no viu eternament i que tot el que neix acaba morint
algun dia. Per tant, sabem i constatem que s un fet ineludible (ning se s'escapa) i
innegable. Per, tot i aix, l'ocultem, la neguem, la fem invisible. La mort ja no forma
part de la normalitat de la vida. L'hem reclosa a l'hospital. L'hem convertida en una
patologia. Hem cedit el control de la mort, hem deixat de ser protagonistes de la nostra
mort.
En els nostres dies la mort, juntament amb el sofriment, s'ha convertit en un tema tab
reservat a les diferents Esglsies o centres de culte. La considerem una cosa dolenta,
una maledicci, i ens fa por. Per aix, no sabem com abordar-la, evitem el tema, no
sabem com acompanyar el moribund, com consolar a qui ha patit una prdua...
1.3.
Por a la mort: por a la soledat?
Naixem sols i morim sols. Entremig trobem companyia, compartim la vida, ens
distraiem de la mort, la despistem... La mort s un acte totalment individual. Ning pot
fer-ho per nosaltres. La mort ens enfronta, ens posa cara a cara amb la nostra soledat.
Per qu ens espanta? La mort ens presenta la nostra autntica essncia i realitat. Hi
trobem el buit?
CONTE 4: SOLEDAT I COMPANYIA124

Dos bebs sn a l'interior de l'ter de la mare i mantenen una conversa. Un
s'anomenar Soledat i l'altre Companyia.
La Soledat li diu a la Companyia:
- Sap qu? Sento que d'un moment a l'altre morir.
- Qu dius ara? -exclama la Companyia astorada. Per qu ho penses aix? Ests viva,
tens tot el que necessites per existir; com pots dir una cosa aix?
- S, s cert. Tinc bona salut, el meu cos est b, per no ho s... sento que aviat
abandonar aquest lloc i anir a un mn ms fred, ms cruel i desprotegit i aleshores
... morir.
261
Sobre la mort
- No diguis bajanades -replic la Companyia alterada pel sentiment de la seva

germana. Jo penso tot el contrari. Penso que d'un moment a un altre naixer i de cop i
volta coneixer un lloc nou ple de persones com jo.
La Soledat no triga a rebatre l'argument de la seva acompanyant dient:
- S, sortirem d'aquest lloc en qu ara estem tan b, i per aix morirem i ens trobarem
soles. En abandonar aquesta llar, aquest parads d'escalfor i tendresa, trobarem la
soledat ms crua. L'nica realitat existeix a fora. A ms, ni tu ni jo tenim ganes de
sortir, per ens expulsaran i penso que ser patint, amb dolor.
- Tu sempre tan dolenta, ets una endevinaire, -respon la Companyia. Per qu dius que
estarem soles? Et penses que no hi haur ning ms? Hi ser tothom perqu t'hi
puguis relacionar, per comunicar-t'hi i per formar-ne part! Tu mateixa crees la teva
Soledat si te n'alles, per en realitat no s aix.
- Companyia, escolta'm, si et plau, mira d'entendre'm. Fa nou mesos que som aqu
dins i aix s tot el que coneixem, aqu s'hi est b, aix s la nostra vida. Quan es
deixa una vida, no es mor a la vegada? Aix s el que vull dir. I quan ens morim, no
ens enfrontem a la nostra soledat? Tamb vull dir aix (...). Viure s morir i morir s
retrobar-se amb la teva soledat, el teu nucli. A ms, pressento que a mida que anem
creixent ens haurem d'enfrontar a aquesta realitat. Un bon dia la mare ens treur el pit
i estarem soles. Un altre, la mare ens deixar amb una cangur i ens tornarem a sentir
soles. Un altre, la mare no deixar que dormim a la seva habitaci i de nou estarem
soles. I aix un mili de vegades durant la nostra curta vida.
La Companyia, que havia escoltat amb atenci la seva germana, es va remoure per
dins i amb un cop de geni contest:
- Ja est b de galimaties solitaris. Ara penso que a ms de ser una perfecta solitria
tamb ets una aprenent de vident. Deixa'm dormir fins que sigui l'hora de conixer
noves amistats.
262
Sobre la mort

1. Sobre el conte:
a) Qu representen Soledat i Companyia?
b) Resumeix qu creu una i qu creu laltra?
a) Compara'l amb el conte 3 sobre lEgo i lEsperit?
b) En un conte, canviar d'un estat a un altre s viscut com una mort, i
en un altre com un naixement. Per quin et decantes tu? Raona la resposta.
1.4.
Por a la mort: por al sofriment?
Moltes vegades hem sentit a dir: A mi, no m'espanta la mort; a mi, el que m'espanta s
patir. Pot ser aix una excusa? Avui la medicina ja no deixa patir els malalts. Qu ens
produeix ms patiment, la idea de la mort i lanhilaci de la nostra persona, idea per
altra part indefugible, o b la idea dun dolor fsic que ni tan sols est present?
Activitat 5: Por al sofriment o por a la mort?

Dna la teva opini al respecte, per abans busca informaci sobre quin s el
vertader dolor del moribunds. Entrevista algun metge, infermera o personal
que els assisteix per conixer el tema de primera m, o b alguna persona
afectada per alguna malatia incurable -encara que et pot ser ms difcil.
1.5.
Finalitat de la mort? La mateixa que la vida
Segons Kbler-Ross, l'nica finalitat de la vida s crixer. L'ltima lli s aprendre a

estimar i a ser estimat incondicionalment. La vida finalitza quan hem aprs tot all que
hem vingut a aprendre. s per tant, una oportunitat. Quan la mort arriba, la jugada ja
s feta. Creus que amb una sola vida en fem prou per aprendre aquestes llions
d'amor, de perd, de compassi... -tingues en compte que sn les ms difcils i ms
dures?
Els ssers van i vnen, per la flama de la vida, l'impuls generador que anima totes les
existncies i que es troba implcit en el fons de tota creaci, no va ni ve; crema
eternament, sense principi ni fi.125
263
Sobre la mort
Activitat 6: Finalitat de la vida

1. Quina creus tu que s la finalitat de la vida?
Un cop tinguis la resposta, i tenint en compte el que hem dit abans -que la vida i
la mort van agafades de la m i formen part de la mateixa moneda-, creus que la
resposta que has escollit abans tamb val per la mort? Per qu?
2. Analitzarem ara el text segent:
Un pensamiento me petrific: por primera vez en mi vida comprend la
verdad vertida en las canciones de tantos poetas y proclamada en la sabidura
definitiva de tantos pensadores. La verdad de que el amor es la meta ltima y
ms alta a que puede aspirar el hombre. Fue entonces cuando aprehend el
significado del mayor de los secretos que la poesa, el pensamiento y el credo
humano nos intentan comunicar: la salvacin del hombre est en el amor y a
travs del amor. Comprend cmo el hombre, desposedo de todo en este
mundo, todava puede conocer la felicidad -aunque sea slo momentneamentesi contempla al ser querido.
2.1. Segons el text segent, qu s el que proporciona ms felicitat a la
vida? Hi ests d'acord? Per qu?
2.2. Quin tipus de persones creus que acceptarien aquesta idea?
Busca noms de persones reals i conegudes que han ents la vida d'aquesta
manera.
Text citat126
CONTE 5: HI HA MORTS QUE CAMINEN127

Un home que acabava de morir va arribar al cel. Sant Pere, porter celestial, el va
sotmetre a un llarg interrogatori abans de permetre-li l'entrada.
- Has estimat alguna dona?
- No -va respondre l'home-. Mai vaig estimar-ne cap.
- Has estimat un amic?
- No. A ning vaig donar el meu afecte.
- No et va inspirar tendresa un infant?
- Mai.
- Mai vas voler algun animal? No vas veure amb amor la natura?
- Tampoc.
Sant Pere el va mirar severament i li digu:
- I llavors, per qu no havies arribat abans? Ja fa molt temps que eres mort.
0. Qu et suggereix la histria?
1. Sobre el conte:
a) Quin s lallionament que pots deduir daquest relat?
a) Creus que val la pena viure aix la vida?
b) Completa la frase:
On no hi ha ___________, hi ha __________, que s el mateix que dir por.
(En realitat, l'oposat a l'amor no s l'odi, sin la por com ja hem dit en pgines
anteriors. Perqu qui viu amb por no viu, perqu viure la vida s apostar, s
arriscar. I tenim por quan no tenim assumida la mort).
(R: amor, mort)
264
Sobre la mort
Activitat 7: Vida i mort, agafades de la m

1. Abans hem fet una afirmaci que deia aix:
Si hom no t una bona vida, no s possible que tingui una bona mort.
a) Qu entens per bona vida?
b) Qu ens vol donar entendre aquesta frase?
2. Hem dit que la mort ens hauria d'ajudar a relativitzar la vida?
- Busca al diccionari: relativitzar.
- Escriu quins aspectes de la teva vida relativitzaries si sabessis que morirs
d'aqu, posem-hi, a mig any.
- Creus que si visqussim eternament valorarem la vida? Qu en penses?
Expressa-ho raonadament.
CONTE 6 : LHOME QUE ES CREIA MORT

Hi havia una vegada un home molt aprensiu envers les seves prpies malalties,
sobretot, molt poruc del dia de la seva mort.
Un dia, enmig de tantes idees boges, se li va ocrrer pensar que potser ja estava mort.
Aleshores li va preguntar a la seva dona:
- Diguem muller. Estic mort?
La seva dona sen va riure i li va dir que es toqus les mans i els peus.
- Veus? Estan tbies! Aix vol dir que ests viu. Si estiguessis mort, les teves mans i el
teus peus estarien gelats.
A lhome li va semblar raonable la resposta i es va tranquillitzar.
Unes setmanes ms tard, un dia que estava nevant, lhome sen va anar a tallar llenya
al bosc. Quan va arribar-hi, es va treure els guants i va comenar a tallar arbres amb la
seva destral.
Sense adonar-sen, es va passar la m pel front i va notar que estava freda. Aleshores,
es va recordar del que li havia dit la seva dona, es va treure les sabates i els mitjons i
va confirmar amb horror que els seus peus tamb estaven gelats.
En aquest moment, ja no li quedava cap dubte: sen va adonar que estava mort.
- No s bo que un mort vagi tallant llenya per aqu es va dir. Aix que va deixar la
destral al costat de la seva mula i es va estirar al terra gelat, amb les mans creuades
sobre el pit i els ulls tancats.
265
Sobre la mort
El cap de poc destar estirat al terra, una gossada es va acostar a les alforges on es
trobaven totes les provisions. Els gossos, en veure que res els aturava, van destrossar
les alforges i van devorar tot el que menjar que contenien. Lhome va pensar:
- Sort tenen que estic mort, sin els feria fora a patades.
Els gossos van seguir ensumant i van descobrir la mula lligada a larbre. Les
esmolades dents dels gossos la van convertir en una presa fcil. La bstia prou que va
cridar i cridar, per lhome noms pensava com li hagus agradat defensar-la, si no
fra per qu ell estava mort.
En pocs minuts, es van menjar la mula, i noms un quants van seguir rosegant els
ossos. Els gossos, insaciables, van continuar rondant i ensumant el lloc. No va passar
gaire estona abans que un dell sents lolor de lhome. Va mirar al seu voltant i va
veure el llenyataire estirat immbil sobre el terra. Es va acostar lentament, molt
lentament, perqu per ell els homes eren ssers molt perillosos i traidors.
Al cap de poc, tots els gossos envoltaven lhome amb els seus morros bavejant.
- Ara sem menjaran va pensar l'home-. Si no estigus mort, una altra seria la histria.
Els gossos es van acostar... i percebent la seva immobilitat, sel van menjar.
Conte rus128

1. Sobre el conte:
a) Creus que alg sen pot adonar que est mort?
b) Quin ensenyament moral ens vol transmetre aquest conte?
a) Hi ha persones hipocondraques que viuen una mica aix. Saps qu vol
dir hipocondrac? Si no ho saps, busca el seu significat al diccionari.
b) Busca lligams amb lanterior conte.
266
Sobre la mort
Activitat 8: Per seguir-hi pensant

Completa les segents frases:
- A mi la mort ______________________________________________________ .
- Magradaria morir-me _______________________________________________.
- El que em preocupa de la mort s _____________________________________.
- La meva vida ha valgut la pena _______________________________________.
- Espero que quan em mori ___________________________________________.
- Al final de tota una vida _____________________________________________.
- Quan penso en la mort _____________________________________________.
- Desprs de la mort ________________________________________________.
- La mort s loportunitat per desprendrem de ____________________________.

- En el nostre segle la mort s pura pornografia. (Octavi Fullat)
- De totes les lamentacions que he escoltat davant el llit d'un moribund, mai n'he
sentit cap que digus: "Desitjaria haver passat ms temps a l'oficina". (Wayne W.
Dyer).
- Hi ha persones que modelen les seves vides partint del temor envers la mort, i
d'altres ho fan per l'alegria de viure. Els primers viuen morint, els darrers moren
vivint. Quan jo mori prefereixo morir vivint. (Horace Kallen)
- Haurem d'intentar viure la nostra existncia quotidiana com un misteri per
descobrir, i no com un problema per resoldre. (Annim)
- Mentre tu existeixes, no existeix la mort; quan la mort arriba, ja no existeixes tu.
(Epicur)
267
Sobre la mort
POEMA 1: JA S'HA MORT LA BESVIA

(...)
Ahir es va morir la besvia
l'via tamb s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills.
Que jo tamb em far pare
que jo tamb far fills
tu parirs nois i noies
que voldran veure'ns morir.
Jo tinc la besvia morta
l'via ja s'est acabant
la mare ja ha fet sa feina
ara tu i jo hem despertat.
Jo estimava la besvia
la seva mort m'ha entristit
trist de tan content que estava
jo esperava que es mors.
Ahir es va morir la besvia
l'via tamb s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu more't pels teus fills.
0. Qu et suggereix?
1. Ms enll del poema:
Si tu fossis el besnt,
1.1.- Voldries veure la teva besvia?
1.2.- Com reaccionaries o com has reaccionat en el cas de la mort
d'algun familiar o amic molt proper? Amb rbia o frustraci-depressi, tristesa,
resignaci, ...?
1.3.- Tu tindries la tendncia d'ometre el tema, d'esquivar-lo, d'evitar-lo?
1.4.- Com han reaccionat les persones que viuen amb tu, si s'ha donat
el cas, davant dalguna mort propera? O com penses que reaccionarien
aquestes persones si es dons el cas?
1.5.- Com t'agradaria que actuessin aquestes mateixes persones si es
dons o si s'ha donat un fet d'aquest ordre?
1.6. Drets del nen davant la mort dun familiar129

- Tinc el dret de ser percebut com una persona amb drets i no com una propietat
dels meus pares, metges i societat.
- Tinc el dret de plorar.
- Tinc el dret de sentir i expressar les meves pors.
268
Sobre la mort
- Tinc el dret de sentir-me enfadat i frustrat.

- Tinc el dret a creure que aquest familiar naixer a una nova vida.
- Tinc el dret a la veritat. Les meves preguntes han d'sser contestades amb veritat i
honestedat.
Malauradament, els adults sovint adopten actituds que intenten allar els membres de
la famlia de menys edat dels esdeveniments relacionats amb la mort, evitant aquest
tema i negant la finalitat de la mort. I s que la mort encara s un tab. Fent aix,
bloquegen els esforos dels nens per saber, per expressar els seus sentiments,
obtenir suport i aprendre a afrontar la tristesa i el dolor. Com diu Erikson: els nens no
tenen por a la vida si els seus adults tenen la integritat suficient per no tmer la mort.
Els nens i adolescents mereixen rebre suport dels adults quan han d'afrontar
situacions de mort i dol, i la nica opci responsable s que els adults estiguin oberts a
compartir amb ells els seus coneixements, experincies, pensaments i recursos
d'afrontament.
- Un nen pot viure qualsevol cosa, sempre i quan se li digui la veritat i se li permeti
compartir amb les persones estimades els sentiments naturals que la gent t quan
pateix. (LeShan)
- Una part de l'aventura de la vida per a cada nen s la seva descoberta de les
prdues, la separaci, el no ser, i la mort. Ning pot tenir aquesta aventura per ells, i
tampoc pot posar-se la mort en una cambra tancada fins que el nen es faci adult.
(Kasterman)
269
Actitud en el llenguatge
CONTE 1: ELVALOR DE LES PARAULES130

Un savi es dirigia al seu atent auditori, donant valuoses llions sobre el poder sagrat de
la paraula, i la influncia que ella exerceix en la nostra vida i en la dels altres.
- El que vost diu no t cap valor, noms sn paraules -li va interpellar un senyor que
es trobava a l'auditori.
El mestre va escoltar amb molta atenci i tan aviat com va acabar la frase, el va cridar
amb fora:
- Calla i assenta't, estpid idiota!
Davant la sorpresa de la gent, l'alludit es va omplir de rbia, va deixar anar uns quants
insults contra el mestre, i quan estava del tot arat i fora de si, el savi va aixecar la veu i
li va demanar perd humilment.
El senyor es va calmar i li va dir al mestre:
- L'entenc i tamb li demano disculpes. Accepto que la diferncia d'opinions no ha de
servir per barallar-se, sin per entendre altres opcions.
El mestre li va somriure i li va dir:
- Perdoni vost que hagi estat tan brusc, per aix hem vist tots els assistents de la
manera ms clara el gran poder de les paraules. Amb unes poques paraules l'he
exaltat, i amb altres l'he calmat.
I aix va ser com el senyor i tamb tot l'auditori van entendre el missatge del mestre.
0. Qu et suggereix aquesta ancdota?

1. Sobre el conte:
a) Quina s lensenyana que ens transmet aquest conte?
b) Creus que s propi dun mestre actuar daquesta manera? Per qu?
a) Les paraules malsonants tenen el mateix efecte en nosaltres segons si
van dirigides a nosaltres o a alg altre? Reflexiona-hi i extreu-ne conclusions.
b) Quin s el teu s del llenguatge? Correcte o deixat?
c) En cas que el llenguatge que uses sigui deixat i groller, quins efectes t
sobre els altres? Quin creus que hauria de tenir?
d) Creus que hauries de rectificar el tipus de llenguatge que fas servir? Per
qu?
270
1. LIMPORTNCIA DEL LLENGUATGE

Les paraules tenen un valor que moltes vegades ens passa per desapercebut.
Activitat 1: Adona-ten
T'ha passat mai el fet que tu dirigissis a alg algunes paraules i que tinguessin
algun efecte inesperat en l'altre, i quan has sigut tu qui les ha rebudes en alguna
altra ocasi t'hagis afectat? O b, a la inversa, alg t'ha dit alguna cosa i t'ha
molestat i quan tu has repetit les mateixes paraules al mateix que te les havia dit,
se ha fet el crrec que sn molestes per qui se les escolta?
Recorda i escriu algun cas que t'hagi passat. Quines paraules et van dir o vas dir?
1.1. Formes correctes i formes incorrectes en ls del llenguatge

1) El valor de les persones s independent de la seva actuaci, de la seva cultura, del
seu color. Ning s responsable don va nixer, del color de la seva pell: i al nixer, ja
t dret a ser volgut, mimat, protegit, a tenir lligams, a crixer... a viure. Aquest s un
dret permanent i afecta a lessncia de la persona.
Com a conseqncia: encara que no accepti el teu comportament, a tu taccepto i et
respecto; i si no accepto el teu comportament s perqu et respecto. Tu no ets la teva
actuaci.
Forma correcta
Forma incorrecta
Has robat
Ets un lladre
El teu treball s molt interessant
Ets genial
El que fas s dolent
Ets dolent
Has immigrat
Ets immigrant
Sn homes i gitanos
Sn gitanos
No em demostres que has treballat
Ets mandrs
Activitat 2: Qu s millor, una queixa o una crtica?

Qu prefereixes, una queixa o una crtica negativa?
a) Queixa: Quan fas X, em sento Y; m'hagus agradat que haguessis fet Z.
b) Crtica: Ets un X; sempre fas Y.
Exemple d'a) Com que no has trucat per dir-me que arribaries tard, m'he sentit
preocupat, angoixat i arraconat; m'hagus agradat que em truquessis per avisarme.
Exemple de b) Ets un despistat i un egoista; sempre arribes tard i a ms mai te'n
recorde's de trucar.
271
1. Busca tu les diferncies a partir de les preguntes segents?:

Qu fa sentir pitjor? Qu s un atac a la totalitat de la persona i qu expressa el
malestar per una acci concreta? Qu millora la comunicaci i qu empitjora les
En aquesta lnia, cal destacar la importncia del llenguatge i el seu poder per suscitar
actituds: negatives a vegades, positives daltres. Perqu quedi constncia, oferim un
llistat de frases tpiques que fem servir els pares i/o els educadors que motiven unes o
altres actituds:
Frases que poden motivar la voluntat negativament
FRASES
ACTITUD NEGATIVA
- Ets un desordenat.
- Sempre ests enredant.
- Has daprendre del cosinet.
- Aix no aconseguirs res.
- Com segueixis aix, et castigar.
- Estic tip/a de tu.
- Ja no testimo
- Aparta't de la meva vida, no et vull veure.
- Aprn del teu germ.
- Ests castigat.
- Sempre tests barallant.
- s que no saps estar quiet?
- Em matars a disgustos.
- Aix no tindrs cap amic.
- Ho dir al pare, director... quan vingui
- Desordre
- Enredar ms
- Rebuig al cosinet.
- Temor
- Temor
- Desamor
- Desamor
- Desamor
- Gelosia
- Tristor i venjana
- Gust per la baralla
- Sc nervis
- Temor i desamor
- Temor i tristor
- Temor i tristor. Es perd lautoritat.
Frases que poden motivar la voluntat positivament

FRASES
ACTITUD POSITIVA131
- Estic segur que ets capa de fer-ho.
- Sc capa
272
- Molt b, s que ho fars.

- No dubto de la teva bona intenci.
- La senyo testima molt.
- Si necessites alguna cosa, digue-m'ho.
- S que ho has fet sense voler.
- Estic orgulls, content de tu.
- Jo s que ets bo.
- Et felicito per aix que has fet.
- Quina sorpresa ms bonica mhas donat!
- Noto que cada dia ho fas ms b.
- Sc capa
- Ser bo
- Amor
- Confiana
- No repetici de males conductes
- Satisfacci
- Sc bo
- Satisfacci
- Satisfacci
- Ganes de millora
2) En una relaci, cadascun dels seus membres sn responsables dels seus

pensaments, accions i comportaments:
Forma correcta
Forma incorrecta
Em poso nervis quan fas aix
Em poses nervis
Quan tu fas aix, no em controlo
Mira el que mhas fet fer!
Quan dius... jo penso que ...
Em fas pensar
Em canso en aquesta classe
Aquesta classe em cansa
3) Tot comportament est enfocat com una adaptaci de lindividu al medi. s

important separar el comportament duna persona amb la seva intencionalitat inicial,
perqu:
Aquest comportament t o ha tingut sentit en un altre context.
Amb aquest comportament no et trobars amb el que era la seva intenci.
Hi ha diverses maneres, ms adequades en aquest moment, de trobar el que la
persona busca amb aquest comportament.
Hem de donar crdit que la intenci, al menys al principi, s o era positiva. Encara que
valorem com a negatives la seva forma i conseqncies.
Tamb hem de tenir present que l'individu que opta per un comportament determinat
no coneix, o no ha trobat, un altre mitj daconseguir el que volia. Per aix, aquella
actuaci, encara que a nosaltres ens resulti incomprensible, era important per la
persona que la realitz.
Forma incorrecta
Forma correcta
Estic dacord que et defensis, per

Para de barallar-te amb els altres
aquest no s el context
273
Est b que busquis el que jo vull, per Aix no aconseguirs res de mi, al
aix no, et proposo...
contrari
Esperar el disfuncionament i donar una
Donar amb antelaci una atenci positiva
atenci negativa.
4) Un esdeveniment pot tenir un sentit diferent per cadascun de nosaltres. Per aix, he
dacceptar el fet que no mhe fet comprendre, no he sigut capa dexplicar-me, que
laltre pot haver-se sentit ferit o insultat, encara que aquesta no hagi sigut la meva
intenci. Hem de pensar que el meu marc de referncia pot ser diferent al de laltre.
Forma incorrecta
Forma correcta
Ho he explicat b perqu ho entengui

Ho heu ents tots?
tothom (o cadasc de vosaltres)?
Jo no s com dir-li-ho
Quan ho entendrs?
En qu no thas sentit respectat? Per qu

.Ets un mal educat!
em parles aix?
5) No es pot fer lectura del pensament de laltre, o en tot cas verificar amb laltre el
fonament de la meva lectura. Puc utilitzar la meva intuci, per s necessari que la
verifiqui amb el veu interlocutor. El problema no s fer una lectura del pensament, sin
imposar-la com a realitat absoluta.
Forma incorrecta
Forma correcta
Situaci: un alumne no contesta a les preguntes que el professor li fa

Has estudiat? Quant has estudiat? Com
No has treballat
has estudiat?
Situaci: Un alumne es queda adormit a la classe
El curs no tagrada o s que no has
La meva classe no tagrada
descansat?
6) Jo no tinc poder sobre el desig de laltre, ni el meu llenguatge no pot demostrar

poder sobre laltre.
274
Forma correcta
Forma incorrecta
Situaci: un alumne diu: No tinc ganes de treballar

Entenc que tu no tinguis ganes de
Ets gandul
treballar... El que et demano s fer-ho
Situaci: un alumne comenta prefereixo jugar
Com es pot jugar i treballar a la vegada? Tu has de treballar
Taules extretes132
2. TICS DEL LLENGUATGE

2.1. Els possessius
En la nostra tradici cultural l's del MEU s molt freqent: el meu marit, la meva dona,
el meu fill, el meu gos, la meva casa... Aix t molt de possessiu. Tamb t un altre
inconvenient: redueix les persones a coses que jo posseeixo i m'identifico i l'altre no t;
per tant, tamb crea una diferncia, una separaci, una barrera entre l'altre i jo. Quan
jo projecto i m'identifico amb tots aquests "meus", jo sc el que m'acabo fent SEU. s
a dir, el que vol posseir acaba essent posset per all a qu se sent tant unit. Si a ms,
a aix s'hi suma la por a perdre tots aquests "meus", perqu significa perdre alguna
part de mi, tenim una dependncia (en castell, apego). Viure amb aquest lligam que
ens deixa enganxat no ens permet estimar el que tenim al nostra costat, perqu ens
lliga, ens empresona, ens anul.la, perqu sentim que "sense tu no sc res", "la meva
vida sense tu no t sentit", "ets la meva vida", "sense tu no puc viure"...
De manera que fem dependre la nostra vida de qui tenim al costat. Deixem de ser
nosaltres i de viure per nosaltres, per ser per un altre i viure per altres. I aix s tan
absurd com que tu visquis pels altres, com que els altres visquin per a tu.
Fins i tot, si alg pensa que els fills s sn una propietat, est tamb equivocat. Els fills
formen una realitat ntegra en ella mateixa independentment dels pares. Els pares sn
noms canal, mitj del qu la Vida s'ha servit. Kalil Gibran diu: Els teus fills no sn els
Teus fills, sin fills de la Vida. Els fills, per tant, no es posseeixen.
Quan ens relacionem amb els altres en termes de meu i teu, ens relacionem en termes
possessius, per tant, fem un regateig i actuem com a negociants. Noms possem el
cos, perqu tot el que se'ns dna, se'ns ha concedit com un regal. I fins i tot un dia,
haurem d'abandonar el cos.
Activitat 3: Una carta sense ls dels possessius

1) Escriu una carta sense cap possessiu (meu, teu) a una persona propera.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
275
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

a) Comenta aquesta frase:
- Com ms em pensi que tinc, ms patir.
b) Una mare pateix molt pels seus fills. Comenta per qu. Quin consell li donaries per
no patir tant?
2.2. Crtiques i afalacs

Hi ha dos usos del llenguatge, criticar i afalagar, que en realitat formen part del mateix
s: judicar. La funci del llenguatge s representar-nos mentalment el que no tenim
present fsicament. Per aquesta funci representativa no ens dna dret a judicar a les
persones que no estan presents.
CONTE 2: MILLOR DORMIR QUE MURMURAR133

Sadi de Shiraz relata aquest conte dell mateix.
Jo era un noi piads, fervent en loraci i les devocions. Una nit em trobava vetllant
amb el meu pare, mentre sostenia lAlcor damunt el genolls.
Tots els qui es trobaven en el recinte comenaren a endormiscar-se fins a quedar
profundament adormits. De manera que vaig dir al meu pare:
- Ni un de sol daquests dormilegues s capa dobrir els ulls o aixecar el cap per a dir
les seves oracions. Sembla que tots siguin morts.
I el meu pare em replic:
- Estimat fill, preferiria que tamb tu estiguessis adormit com ells, en lloc de murmurar.
276
1. Sobre el conte:
a) Per qu creus que el pare contest aix al seu fill Sadi de Shiraz?
b) Quina lli en treus del conte?
a) En el nostre entorn s freqent la manera de respondre del pare de
Sadi?
b) Podem judicar la conducta dels altres?
c) Per qu nestem tan pendents de la seva conducta?
Activitat 5: Parlar duna persona absent

Un savi va dir al seu fill:
- Que mal redactat que est aquest document!
El fill va replicar de seguida:
- No vaig ser jo el qui va escriure aquesta carta, va ser Jud el sastre.
- Res de calumnies! -va replicar el pare.
Una altra vegada, mentre llegia un captol dels Salms, el mateix savi exclama:
- Que ben escrit que est aquest exemplar!
- No vaig ser jo qui va escriure aquesta carta, va ser Jud el sastre -diu el fill.
- Res de calumnies! -torna a contestar-li de nou el pare.
La intenci d'aquest apleg s ensenyar que ning ha de parlar b del prxim,
perqu per aquest cam tamb es pot arribar a parlar malament d'ell.
1. Escriu amb les teves paraules la lli moral que cont aquest escrit antic.
2. Aquesta ensenyana va lligada a un sentiment: l'enveja, i tamb a un consell: ser
prudent. Alg pot avui exalar el valor d'una persona i alhora detestar-lo per
ladmiraci a qu es veu obligat a rendir-li i alegrar-se de veure'l caigut del pedestal.
Aleshores, la prudncia aconsella callar l'elogi per evitar caure en la temptaci de
denigrar la persona afalagada.
a) Creus humana aquesta reacci? Per qu? Quin sentiment amaga aquesta
necessitat de fer caure la persona admirada del pedestal?
b) T'ha passat mai d'afalagar una persona a qui desitjaries que li anessin ms
malament les coses per no haver d'admetre la perfecci que l'envolta? Sincera't.
3. El pare quan fa la mateixa observaci dos cops vol indicar-nos que s equivalent
l'apologia i la defensa d'alg a la calmnia. En ambdos casos, Jud el sastre s
qualificat. Aquest s el primer crim: parlar d'alg sense ser-hi present. "Ell" s'ha
arribat a dir que s la paraula ms perversa de la llengua segons Roland Barthes,
Barthes par lui-mme, le Seuil, 1975, p. 171, citat a p. 31, Alain FINKIELKRAUT.)
a) Per qu tenim tanta necessitat de parlar dels altres fora de la seva
presncia?
(R: Sobretot per no haver de respondre'l. Estem vestint de predicats un rostre
absent)
b) Com reaccionaries si sabessis que parlen de tu en un context determinat, b
o malament, sense estar-hi present?
277Potser podria fer-te grcia, o b et faria enfadar
o...? T'agradaria? Imagina-t'ho i descriu la teva reacci i els seus motius.
Dileg inicial tradut134
CONTE 3: LA TORTUGA I ELS DOS BERNATS PESCAIRES

En aquell temps, a la provncia del Hunan, al sud-est de la Xina, a la riba dun llac
tranquil, tres amics vivien en pau: dos grans ocells amb plomes blanques i grises, de
bec slid, ales immenses com veles i coll llarg i flexible, dos bernats pescaires que es
deien Txing i Txang, i tota una senyora tortuga dedat avanada, Pi-Huan. La tortuga
tenia una carcter difcil: rancuniosa, susceptible i rondinaire, per guardava la casa
quan els nobles ocells anaven a pescar lluny. La retrobaven en tornar, fidel. I amb el
seu cap una mica gros, la seva esquena de ratlles, la seva manera de retirar-se,
remugant, sota la closca, lestimaven... com sestima un paisatge familiar, un punt on
ancorar en les aiges bellugadisses, en els cels canviants.
Un vespre, la senyora Pi-Huan, el cap encaixonat en el coll, com de costum, estava
enfeinada preparant el sopar, quan Txing, que shavia posat en la branca dun arbre i
sallisava les plomes, va dir:
- Tinc la impressi que les aiges del nostre llac de la Tranquil.litat baixen de manera
alarmant.
- Baixen cada estiu remug Pi-Huan.
- Com menys aigua hi ha ms fcil s la pesca digu Txang, rient
despreocupadament: kr... ik. Kr...iik!
- Doncs jo, la veritat, estic inquiet digu Txing.
La senyora tortuga arrons les gruixudes espatlles, i Txang continu gratant-se
deliciosament una aixella amb el seu bec encara rosat.
I la nit, en el cel color taronja de la Xina, va caure bruscament. Els tres amics es van
adormir en un darrer flamareig.
Lestiu avanava, i ni una gota de pluja. La sequera esdevingu terrible. El nivell dels
rius baixava, i ni els camps de cot ni els arrossars es regaven. El petit llac tranquil
deixava al descobert els seus fons llotosos. Un perode de fam sanunciava. Un
vespre, els tres amics van celebrar un consell:
- Hem de marxar cap al nord declar Txing-. Tota la regi fins a Canton s vctima de
leixut. Cal que volem ben lluny daqu dem mateix!
- Anem a veure nous cels digu Txang amb lleugeresa, i va riure-: kr... ik.
Per una veu tallant el va interrompre brutalment:
- I jo? sexclamava Pi-Huan, indignada-. Com voleu que men vagi? Sc vella, la
closca em pesa i no tinc ales com vosaltres. Sereu capaos dabandonar-me?
Els dos bernats pescaires es van mirar, contrits.
278
- s veritat es van dir-. No podem pas deixar aqu la nostra vella amiga, que es veuria
condemnada a una mort segura. Per, com ens la podrem emportar?
- Cal trobar una soluci digu Txing.
I tots tres, sota el cel taronja de la Xina, sen van anar a dormir amb lesperit ple de
foscos pensaments.
Lendem, a trenc dalba, van celebrar una reuni. Txing en equilibri sobre la pota
dreta, Txang sobre la pota esquerra, i la senyora Pi-Huan amb els ulls irritats i inquiets
sobresortint de la seva closca.
- Ni parlar-ne, de quedar-me sola aqu per morir de set! fulminava.
- Estimada vella amiga, estic dacord amb vs, per com podrem transportar-vos? Es
tracta dun llarg viatge! sospir Txing.
- I a ms, peseu molt, senyora Pi-Huan bromej Txang-. Encara recordo quan lestiu
passat em vau trepitjar! Ui...!
- Va ser culpa teva...
- En absolut!
- Potser he trobar una soluci digu Txing-. Podrem tallar un bon bast, Txang i jo
lagafarem pel mig...
- Bona! va fer Txang-. s una idea notable, i la senyora Pi-Huan deixar databalarnos amb la seva xerrameca! -I esclat a riure de bona gana-. Kr... ik.
La tortuga, ja ms tranquil.la, tingu prou seny per somriure, i no va dir res.
- Senyora Pi-Huan insist Txing-: sobretot, no obriu pas la boca; penseu que volarem
a gran altura, i, malgrat la vostra closca, si caieu us trencareu la ronyonada!
La tortuga va fer que s amb el cap.
Una hora desprs, els tres amics alaven el vol. Lenlairament va resultat una mica
ardu. Els dos bernats pescaires no estaven acostumats a una sobrecrrega tan
inslita, per aviat adoptaren un ritme regular, movent alhora les seves poderoses
ales. Al dessota dells desfilava un paisatge desolat: camps de cot devastats,
arrossars abandonats, i aqu i all carcasses danimals. Cap a migdia, a mesura que
progressaven cap al nord, el paisatge esdevingu ms verd, ms rialler. Al pic del
migdia, uns camperols que treballaven als camps van veure lestrany tercet: Mireu
aquesta tortuga si ns dintel.ligent!, van exclamar. Es fa portar per dos bernats
pescaires!
Pi-Huan es guard prou de respondre, per tot mossegant amb energia el bast,
assabor els elogis. Ara sobrevolaven una ciutat, amb els seus temples, els seus
jardins, les seves pagodes amb teulades dor, i els comentaris afalagadors que
pujaven fins a la senyora Pi-Huan, lembriagaven com un encens: Deu ser la reina de
les tortugues! Heu vist que ben acomboiada? Quina manera ms intel.ligent de viatjar!
Els dos bernats pescaires continuaven amb el seu vol regular, per el cansament
comenava a pesar-los a les ales. Calia trobar ben aviat un riu o un llac tranquil a la
vora del qual aterrar.
Quan passaven per damunt duna prada, uns pastorets els assenyalaren amb el dit. La
senyora Pi-Huan, que no es cansava dels elogis, par lorella:
- Mireu aquest parell de bernats pescaires deia un miny-. Transporten aquesta
tortugota tan pesant per no perdre el seu sopar davui! Que en sn, dintel.ligents!
- Pastors estpids, no sabeu pas qu us dieu! va voler reptar-los Pi-Huan.
Per tot just acabava dobrir la boca quan deix anar el bast i an a esclafar-se a
terra, amb la closca feta trossos. Els dos bernats pescaires van baixar planant,
sarrencaren una ploma grisa i una ploma blanca de les ales en senyal de dol, volaren
en cercle uns moments per damunt de la seva pobra amiga i aviat van desaparixer a
la llunyania.
Conte zen135
279
1. Sobre el conte:
a) Per qu la tortuga no obre la boca mentre rep elogis del tipus: Mireu que ns
dintel.ligent!, deu ser la reina de les tortugues! i, en canvi, s lobre quan la menyspreen?
b) Quin allionament ens dna aquest conte?
2. Ms enll:
a) Hem de fer cas de les crtiques?
b) Per qu ens avenim millor als elogis que a les crtiques si molt fcilment una
pot derivar en laltre?
c) Quines conseqncies es deriven per la persona que es molesta pels
comentaris dels altres?
CONTINUA >>>
280
<<< CONTINUACI
d) Quina conseqncia t proferir insults per qui els emet?
e) La nostra pau, el nostre benestar, depenen del que pensen els altres de
nosaltres o es troben a les nostres mans? Qu defenses? Raona la resposta.
f) Fes un breu comentari reflexionant sobre el fet que es rebin crtiques
justificades a partir de la idea que tot seguit et donem: Ning s perfecte!
g) Comenta els segents pensaments:
- Por la boca muere el pez
- Ning no ens pot agredir moralment sense el nostre consentiment.
- El savi rep de la mateixa manera els afalacs i els menyspreus.
2.4. Frases fetes destructives
Fins ara crec que ja ens hem pogut fer una idea sobre la vinculaci entre llenguatge i
pensament. Aspectes que tractem en aquest apartat tamb podrien estar inclosos en
l'anterior i al revs.
Cal prendre conscincia del poder de les nostres paraules, i com afecten la nostra
visi de la realitat, com actuen -a vegades, com un ver pel pensament- i com aix t
unes repercussions en la nostra actitud, la nostra conducta i el nostre benestar.
Un cop ens haguem adonat del carcter destructiu, a vegades, o constructiu, d'altres,
que estem donant a les nostres paraules, serem capaos de decidir si volem cedir-li un
carcter o un altre. A partir d'aqu, est a les nostres mans fins i tot el nostre estat
d'nim. Perqu, estarem d'acord que si estem pessimistes, el nostre llenguatge mental
ser molt diferent dels missatges interns que ens podem dir en ocasions ms alegres i
optimistes. Si aix s aix, tamb hem de saber que podem modificar el nostre estat
mental si deixem de dir-nos segons quin tipus de missatges i, en canvi, ens parlem a
nosaltres mateixos amb missatges ms, ja no noms encoratjadors, sin tan sols
neutres.
Es tracta de canviar d'actitud i de manera de veure la realitat a partir de les paraules, i
d'adonar-nos de la seva importncia.
Activitat 6: Don vnen aquestes frases?
Hem vist en el tema sobre lAutoestima, i en concret, en el conte 6 Lelefant
encadenat i lactivitat 7 que hi anava lligada, que moltes maneres de fer les hem
aprs per condicionament.
Ara buscarem don ens ve la creena que tenim de nosaltres mateixos i com ens va
quedar gravada en el nostre llenguatge.
1.- Escriu els missatges que repetidament vas escoltar quan eres petit.
2.- Subratlla els que et deien sovint a la teva infantesa.
a) Comentaris de signe negatiu podrien ser: ets un babau, ets un intil, ets nervis,
ets un graponer, no vals res, no ets ning, mai no tindrs el que vols, mai no fas
res b, no ets com hauries de ser, mai no canviaran les coses perqu tu no hi tens
cap poder, ets miserable, ets dolent, ets un ximple, ets un desastre.
b) Comentaris de signe positiu: vals molt; ets molt bon nen/a; si a tu t'est b, a mi
tamb; ets una monada; ets molt treballador/a; simptic/a...
3.- Afegeix per escrit tant els missatges de signe negatiu com els de signe positiu
que puguin faltar i que recordes que et deien.
281
Activitat 7: El nostre llenguatge intern

Anem a veure com ens parlem a partir d'una activitat. Donarem tot seguit un llistat
de frases fetes que ens repetim sovint en el nostre llenguatge intern. Del que es
tracta s:
1) Encerclar les que ens diguem ms freqentment.
2) Per parelles es comenten les assenyalades i es diu en quin contextos se solen
usar habitualment.
3) Desprs, es buscar una frase alternativa que substitueixi per cada expressi
nefasta del llistat. Per exemple, en lloc de dir-me no puc, tinc una altra
expressi menys derrotista com s ara potser em costar una mica ms de
temps i d'esfor, per ho intentar.
Aqu tens el llistat:
1. No puc.
2. s molt difcil.
3. No ho far b.
4. Aix no funciona.
5. Ja ho he intentat tot.
6. Aix no pot ser.
7. No en sc capa
8. No em ve de gust.
9. No vull.
10. Estic que faig pena.
11. Em sento ridcul.
12. Millor que ho faci un altre dia.
13. Aix no est ben vist.
14. Si no ho fa ell, jo tampoc.
15. Aix no s lgic.
CONTE 4: EL FUNERAL DEL NO PUC136

Tots els alumnes estaven participant en la tasca, que consistia a omplir una pgina de
No pucs. Una noia havia escrit la meitat duna pgina i no semblava que hagus
acabat el tema. Seguia escrivint amb determinaci i persistncia:
No puc xutar una pilota de futbol ms enll del centre del camp.
No puc fer arrels quadrades de ms de tres xifres.
No puc aconseguir que la Marina sigui amiga meva.
Un altre company de classe tamb escrivia les coses que no podia fer:
No puc fer la vertical.
No puc crrer ms de dos-cents metres sense descans.
No em puc acabar lesmorzar.
La professora tamb feia el mateix.
No puc aconseguir que la mare den Pere vingui a les reunions de linstitut.
No puc aconseguir que la meva filla ompli el dipsit del cotxe.
No puc aconseguir que lAdam usi les paraules en lloc dels punys.
Els alumnes i la professora van estar fent aquesta activitat uns deu minuts. Quasi tots
van omplir la seva pgina i alguns fins i tot en van comenar una altra.
282
Per la professora els hi va donar la consigna que no en comencessin una altra.

Desprs els hi va donar les instruccions que cadasc doblegus el seu paper per la
meitat, el ports fins a la seva taula i el deixs en una capsa de sabates buida.
Una vegada recollits tots els papers, la professora va afegir el seu. Va tapar la capsa,
se la va posar sota el bra i va sortir de laula cap al passads, seguida de tots els
alumnes.
A la meitat del passads la process es va aturar. La professora va entrar un moment a
lhabitaci de les eines del porter i va tornar a sortir amb una pala. Amb la pala a una
m i la capsa de sabates a laltra, va sortir amb els seus alumnes de linstitut i sen van
anar fins al rac ms lluny del jard, ms enll del pati desbarjo.
Van comenar a excavar passant-se la pala dun a laltra. Quan el clot ja tenia quasi un
metre de profunditat, lexcavaci es va donar per finalitzada. La capsa dels No pucs
fou degudament col.locada al fons del forat i rpidament coberta de terra.
Vint-i-cinc nois i noies estaven de peu davant del forat recent cavat. Cadasc tenia al
menys una pgina plena de No pucs a dins de la capsa de sabates, a un metre sota
terra.
En aquest moment, la professora va demanar a tots, nois i noies, que sagafessin les
mans i inclinessin el cap. Rpidament, tots, units per les mans i amb el cap baix, van
formar un cercle al voltant del forat, ara transformat en tomba.
La professora va pronunciar una pregria de comiat.
- Amics, avui estem reunits aqu per honorar la memria del No pucs. Mentre va estar
amb nosaltres a la terra, va afectar les vides de tots, duns ms que daltres. El seu
nom, malauradament, ha sigut pronunciat en tots els edificis pblics... en escoles,
ajuntaments, en el treball i incls en el Parlament.
- Hem buscat per No puc un ltim lloc de reps i una lpida que porta el seu epitafi.
El sobreviuen els seus germans i la seva germana, Vull, Puc i Ho far
immediatament. No sn tan ben coneguts com el clebre difunt i encara no tenen la
fora i el poder que aquest tenia. Tal vegada algun dia, amb el vostre ajut, deixin en el
mn una empremta molt ms important.
Tant de bo que No puc descansi en pau i que en la seva absncia tots els presents
refacin la seva vida i segueixin endavant. Amn.
Els alumnes daquella classe mai no van oblidar aquell dia. Lactivitat era simblica,
una metfora de la vida. Era una vivncia que va quedar fixada per sempre en el seu
inconscient i tamb en linconscient.
Escriure els No pucs, enterrar-los i escoltar loraci fnebre era un important esfor
per part daquella professora. Per aquell esfor encara no havia acabat. Acabada la
cerimnia, els estudiants van donar la volta i van tornar a laula del seu institut, on va
tenir lloc una reuni.
Van celebrar el funeral del No puc amb galetes, crispetes i sucs de fruita. La
professora va tallar una gran lpida de cartr. A la part superior va escriure No puc i
les lletres RIP al mig, a sota la data del funeral.
nNno
No puc
descansar
en pau
dd/mm/aa
283
La lpida de cartr va seguir penjada a la paret de laula durant la resta del curs. En
les comptades ocasions en qu algun alumne oblidava lacte i deia No puc, la
professora es limitava a assenyalar el signe del RIP (Requiescat In Pace). Aleshores,
el nen o la nena recordava que No puc havia mort i buscava una altra manera per
expressar-se.
Ara, anys desprs, els alumnes daquella classe cada vegada que escolten lexpressi
No puc tornen a veure les imatges daquell funeral celebrat amb la seva professora i
companys de curs i recorden que No puc ha mort.
0. Qu et suggereix aquesta experincia?

1. Sobre lexperincia:
a) Quin significat profund t aquesta activitat simblica?
b) Quina conclusi i actitud moral t la intenci densenyar-los lactivitat
daquesta professora dinstitut?
2. Ms enll de lexperincia:
a) Qu et sembla aquesta experincia? Tagradaria aplicar-la a la teva
classe? Per qu?
b) Creus que sn tils aquest tipus dactivititats? Per qu?
c) Si la trobes interessant, comena a escriure la teva llista dels No pucs.
Simblicament pots fer-la pel teu compte i cremar la llista un cop escrita. Pot
renovar lactivitat en poques en que estiguis desanimat.
f) Com alternativa pots escriure una llista dels reptes i denunciats
alternatius per a introduir en el teu llenguatge i en la teva actitud vital. Recupera la
teva llista dall que la professora nanomena els germans i la germana del No
puc: Vull, Puc i Ho far immediatament.
2.4. Posar etiquetes

En moltes ocasions solem dir que un/a company/a s ximple, s imbcil/la, s un...
Sn paraules de mal gust que ens surten amb molta facilitat i que tenim per costum
dir-les massa sovint. Ens sn tils perqu manifesten el nostre enuig amb alg, per
contribueixen a fer ms difcils les relacions amb els altres.
El perill s que les acabem dient amb tanta facilitat que creiem normal fer-les servir.
Per si aix mateix ens ho diuen a nosaltres ja no ens semblar tant b.
Hem de tenir clar que nosaltres no som les nostres accions, ni tampoc els altres.
Per exemple, que jo faci els exercicis de matemtiques malament no vol dir que sigui
un ximple. Segurament tinc ms aptituds per una altra assignatura.
Que em costi encistellar, no vol dir que sigui un tals; potser sc molt bo amb
psicomotricitat fina.
Activitat 8: Sense paraules malsonants
a) Busca un motiu denuig entre dues persones i escriu un dileg en el qual
sestiguin insultant perqu estan ofeses.
b) Desprs reescriu el dileg creant-ne un dalternatiu en qu les dues
persones es parlin com a persones civilitzades i sense fer servir paraules
malsonants.
284
3. EFECTES DEL LLENGUATGE

3.1. Sobre els altres
RELAT 1: UN CONTE PER AL DIA DE SANT VALENT137

Lloren i Anna M. eren un matrimoni corrent. Vivien en una casa qualsevol, en un
carrer com els altres. Com qualsevol altre matrimoni com, lluitava per arribar a final
de mes i per donar als seus fills tot el necessari.
Tamb eren com tots els altres en un altre sentit: es barallaven. La majoria de les
seves converses es referien al que no anava b en el seu matrimoni i a quin dels dos
era el culpable.
Fins que un dia va passar quelcom extraordinari.
- Fixat Anna M., tinc una calaixera mgica, increble. Cada vegada que obro algun
calaix est ple de mitjons i roba interior va dir en Lloren-. Vull agrair-te que nhagis
estat col.locant durant tots aquests anys.
Anna M. el va mirar per sobre de les ulleres.
- Qu s el que vols, Lloren?
- Res. Noms que spigues que et dono les grcies per aquests calaixos mgics.
Com que aquella era la primera vegada que en Lloren li sortia amb una com aquella,
lAnna M. es va oblidar de lancdota fins al cap duns quants dies.
- Anna M., grcies per haver anotat aquest mes correctament els nombres en el llibre
de despeses. Les setze anotacions sn correctes: s tot un rcord.
Sense poder-sho creure, lAnna M. va aixecar els ulls del mitj que estava sargint.
- Lloren, per si sempre tests queixant que anoto malament els nombres, per qu
no ho fas ara?
- Perqu s. Noms volia que sabssis que madono de lesfor que ests fent.
LAnna M. va moure el cap i va seguir amb el seu sargit. En el seu fur intern es deia:
- Qu li estar passant?
Tanmateix, al dia segent, quan lAnna M. va fer un xec a la botiga, shi va fixar per
assegurar-se que havia anotat b el nombre del xec.
- Per qu de cop i volta els hi estic donant importncia aquests estpids nombres? es
va preguntar.
Va tractar de no fer cas de lincident, per lestrany comportament den Lloren es va
intensificar.
- Anna M., el sopar tha sortit molt bo li va dir un vespre-. Tagraeixo lesfor. Du nhi
do, si calculo que en els ltims quinze anys nhaurs preparat ms de catorze mil per
mi i pels nens...
Una altra vegada:
- Anna M., la casa sembla un mirall. Deus dhaver treballat moltssim perqu tingui tan
bon aspecte.
I fins i tot:
- Anna M., tagraeixo que siguis com ets. Realment, em dna molt plaer la teva
companyia.
Anna M. comenava a preocupar-se. Es preguntava qu se nhavia fet dels sarcarmes
i de les crtiques.
Les seves pors que al seu marit li estigus passant quelcom rar es van veure
confirmades per la queixa de lIrene, la seva filla de setze anys, qui li va comentar:
- Mama, el papa sest tornant boig. Acaba de dir-me que estava maca amb tot el
maquillatge i aquesta roba destar per casa. No s propi dell. Qu s el que li passa?
Fos el que fos el que li passs, en Lloren no canviava. Quasi tots els dies seguia fent
algun comentari positiu.
285
Al cap dunes quantes setmanes, lAnna M. es va anar acostumant a lestrany

comportament del seu marit, i fins i tot alguna vegada el va recompensar, mig
rondinant, amb un lacnic Grcies. Se sentia orgullosa danar-se mantenint a lalada
de les circumstncies, fins que un dia va succeir quelcom tan fora de srie que el va
desorientar completament.
- Com que vull que descansis digu en Lloren-, retar els plats jo, o sigui, que fes el
favor de deixar aquesta paella i surt de la cuina.
- Grcies, Lloren. Tho agraeixo moltssim!
Ara el pas de lAnna M. era ms lleuger, la seva confiana en ella mateixa anava en
augment i fins i tot, alguna vegada cantava. A ms, semblava que no tenia tants atacs
de malenconia. Magrada bastant la nova manera de comportar-se den Lloren,
pensava interiorment.
Aqu sacabaria el conte, si no fos perqu un dia va passar un altre esdeveniment
dall ms extraordinari. Aquesta vegada, qui va parlar va ser Anna M.:
- Lloren va dir-, vull agrair-te que durant tots aquests anys hagis anat a treballar
perqu a nosaltres no ens falts res. I crec que mai the expressat tot el meu
agrament.
En Lloren mai ha revelat les raons del seu espectacular canvi de comportament,
encara que lAnna M. shagi esforat en obtenir una resposta, de manera que aquest
seguir siguent, probablement, un dels misteris de la vida. Per s un misteri amb el
qual mencanta conviure.
Perqu, ja veieu... jo sc lAnna M..
0. Qu et suggereix aquesta ancdota real?

1. Sobre el relat:
a) Consideres estrafolria la conducta den Lloren?
b) Quina reacci provoca el comportament den Lloren en la seva esposa
Anna M.? I en la seva relaci de parella?
c) Creus que aquesta conducta noms alegra lestat dnim de lAnna M.?
Podria tenir tamb repercussions en el mateix Lloren? Per qu?
Quins efectes podria desencadenar en el mateix Lloren?
d) Quin aprenentatge podem deduir daquesta experincia real de lAnna
M.?
2. Ms enll:
a) Series capa de fer el que fa en Lloren? En quin dels teus entorns
creuries convenient actuar aix? Descriu les dificultats que tindries. Et veus capa
de dur a terme una conducta dagrament com ell?
b) Quina reacci podria provocar una conducta dagrament en el context
que tu abans has assenyalat?
c) Si tu adoptessis una actitud dagrament davant petites coses, creus que
hi sortiries guanyant? En qu?
3.2. Sobre les emocions i l'actitud vital

Proposem ara un activitat de sntesi per reflexionar sobre el pes que t el nostre
llenguatge i el nostre pensament sobre la manera d'entendre la vida. La visi d'aquesta
depn de si el nostre enfocament consisteix en veure "l'ampolla mig plena o mig
buida". I d'acord amb aquest punt de partida, sentirem unes emocions o unes altres, i
tamb actuarem d'una manera o d'una altra. Aix s el que ja hem vist a lapartat
Acceptaci de la vida.
286
Activitat 9: Una manera de donar nom a la vida

1) Et presentem un text amb cinc espais buits on hi has d'escriure cinc paraules
que nosaltres mateixos et proporcionem. Considerem convenient respectar el text
en castell.
A eso de caer y volver a levantarte,
de fracasar y volver a comenzar,
de seguir un camino y tener que torcerlo,
de encontrar el dolor y tener que afrontarlo?
A eso no lo llames adversidad,
llmalo sabidura.
A eso de fijarte una meta y tener que seguir otra,
de huir de una prueba y tener que encararla,
de planear un vuelo y tener que recortarlo,
de aspirar y no poder,
de querer y no saber,
de avanzar y nunca llegar.
A eso no lo llames castigo,
llmalo ______(1)_______.
A eso de pasar juntos das radiantes,
das felices y das tristes,
das de soledad y das de compaa.
A eso no lo llames rutina,
llmalo _______(2)_______.
A eso de que tus ojos miren y tus odos oigan,
y tu cerebro funcione y tus manos trabajen,
y tu alma irradie y tu sensibilidad sienta,
que tu corazn ame y tus ojos lloren.
A eso no lo llames poder humano,
llmalo ________(3)________.
A eso de que te quieran y t no entiendas
por qu,
y por que se preocupen por ti y t an no entiendas
por qu,
y que te tengan confianza y t todava no entiendas
por qu,
que te busquen y t an no entiendas por qu.
CONTINUA >>>
287
<<< CONTINUACI
A eso no lo llames suerte,
llmalo _________(4)________.
A eso de que te consuelen porque te ven triste,
que te den un pauelo para secar tus lgrimas,
y que te den un abrazo para mostrarte cario,
que te admiren por lo que haces,
y que te quieran porque te quieren querer.
A eso no lo llames lstima,
llmalo ________(5) _______.
Marta Andreu Huch (estudiant de 4rt. d'ESO)
2) Ara intenta encabir ordenadament en els espais en buit, segons el significat del
text, els cinc substantius que et presentem per ordre alfabtic:
amistat, amor, enseanza, experiencia, milagro
3) a) Quina diferncia hi ha entre els substantius escrits per tu i el significat que li
ha donat l'autora?
b) Et sorprn el significat que li ha donat l'autora? Explica com l'entens tu.
c) Quines emocions genera en tu aquest text?
4) Afegeix una altra estrofa seguint l'estil del text.
5) En grup:
a) Comentar quines emocions generen les paraules adversitat i saviesa. A la
pissarra s'anoten les respostes, i se seleccionen les ms positives, perqu ens
ajuden a fer l'enfocament vital de qu abans parlvem.
b) Comentar l'anterior activitat individual i llegir l'estrofa afegida.
Text i activitat adaptada138
4. CANVI DACTITUD EN EL LLENGUATGE

La intenci de tot aquest tema que estem treballant s fer-nos el crrec de com el
llenguatge ens condiciona la nostra manera de veure i viure la vida, la manera de
veurens a nosaltres mateixos i com ens afecta a les nostres relacions. Ens cal un
reenfocament o reenquadrament de tot plegat. En aix estem junts.
Recordem el consell d'Epictet (s. I d.C):
288
No sn les coses mateixes les que ens pertorben,

sin les opinions que tenim d'aquestes coses.
Segons aix, gran part de la nostra realitat la construm amb el nostre dileg intern.
Som nosaltres els qui decidim si ens sentim b o malament d'acord amb el que
pensem. Podem pensar ms positivament i sentir-nos millor, si fem com hem fet
abans: fer-nos afirmacions positives, de l'estil de Sc capa de resoldre els problemes
que se'm presentin; d'aquesta manera, potenciem els nostres recursos i ens sentim
ms alegres.
Activitat 10: Canvi de xip: sort o desgrcia?

L'Estel va quedar sorpresa d'ella mateixa quan en una ocasi va tenir una visi
diferent d'un fet que inicialment li semblava una dificultat.
De casa seva a la feina i tenia 45 minuts cada dia per anar, i 45 ms per tornar. Una
vegada va aparcar el cotxe i quan va ser hora de marxar va trobar-lo amb taques de
ciment. Al costat d'on va aparcar estaven aixecant una obra nova. L'Estel va denunciar
els fets i va presentar les seves queixes al cap de l'obra, a qui demanava
responsabilitats i solucions. Mentre ella va parlar i els treballadors responsables van
posar-hi remei, el temps passava i ella retardava la seva hora habitual de sortida de la
feina.
Per cam de tornada, d'uns quaranta quilmetres, va trobar una cua esgarrifosa de
cotxes: hi havia hagut un accident i va haver de retrocedir i desviar-se per un altre
cam. Quan va arribar a casa seva, internament maleia aquell "accident" amb el
ciment, que embrut la carrosseria del seu cotxe. Aix l'havia fet retardar. Per de cop i
volta va adonar-se'n que potser aix fou el que la va salvar. I si hagus marxat a l'hora
habitual i el cami que va motivar l'accident se li hagus tirat a sobre d'ella?
a) Quin era el motiu de la queixa interna que es fa l'Estel quan arriba a casa seva?
b) De qu s'adona l'Estel? En qu consisteix el seu canvi d'enfocament?
289
Activitat 11: Reestructuraci de plantejaments negatius

A) Et proposem que relacionis maneres de pensar negatives amb la seva
alternativa ms adequada.
a) Aix s dificilssim. Ho suspendr
A) No es fixa en mi perqu t altres

coses en qu pensar.
b) Sempre que vull fer una cosa em

surt malament.
B) Aquest dibuix mha quedat... b,

regular. Si en faig un altre em pot sortir
millor.
c) El meu company no mha ajudat.

Ning vol saber res de mi.
C) Algunes coses em surten malament,

per daltres em surten bastant b.
d) Segur que em sortir malament.
D) Aix no s gens fcil, per ho

intentar. Ja veurem com em surt. Jo
far tot el que pugui.
e) No es fixa en mi perqu sc molt

lleig/tja
E) El meu company no mha ajudat

aquesta vegada. Altres vegades s ho
havia fet. Segurament estar molt
ocupat en les seves coses. Puc
demanar-li a un altre company que
majudi.
Segueix l'exemple, en lloc de dir, sc un desastre perqu he susps, s millor dir

suspendre una prova m'obliga a tornar a preparar-me, aix ser millor en all que
faig.
B) Quins pensaments creus que et faran sentir ms feli, els de la columna
esquerra o els de la dreta? Per qu? Quins pensaments dels anteriors sols tenir tu?
C) Canvia les expressions lingstiques dels teus companys que et proposem tot
seguit (i el pensament negatiu que hi va associat) per ajudar-los a sentir-se ms
felios. Escriu qu els hi comentars per ajudar-los.
a) Segur que lexamen manir malament, ja ho veurs.
b) Tot em surt malament.
c) No he pogut treure un 5 en lexamen de Cincies Socials; sc un
desastre..
d) Mha sortit malament un problema de Matemtiques. No en s fer cap.
Tots em surten malament.
D) En Joaquim demana a la Maria per sortir al cinema el divendres a la tarda, per
ella li diu que no pot.
En Joaquim es diu a si mateix:
290
Pensava que aconseguiria sortir amb ella i

mha donat carbasses. Tampoc he de
prendre-mho malament. Al cap i a la fi,
ho puc tornar a intentar una altra
vegada.
<<< CONTINUACI
Aquest pensament s ___________________________. Per qu? ____________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________.
Per podria haver pensat de manera negativa culpant-se a si mateix per no haverho aconseguit. Si hagus sigut aix qu creus que hagus pensat? Omple la
segent imatge amb el dileg intern que creus que shauria fet.
291
Activitat 12: Tu decideixes entre aquests dos estats antagnics

Tothom t un vessant pessimista i un doptimista, una cara desconfiada i una de
confiada; tot es tracta de si estem connectats amb el nostre centre, la nostra
realitat superior o de si fem cas de la nostra ment xerraire. Som nosaltres que
decidim, ets tu qui et decantes per un o per laltre. Et proposem ara que busquis
expressions sinnimes, altres maneres de dir, de les expressions de la dreta. Ho
fem per potenciar-les respecte a les negatives i introduir-les al nostre llenguatge.
Llistat tradut139
QUAN ESTIC SINTONITZAT AMB
LA MEVA MENT XERRAMECA
Tracto de controlar
No madono de la meva sort
Necessito
Sc insensible
Estic en una espiral
Rebutjo
Demano
Estic avorrit
Estic buit
Estic ple de dubtes respecte a mi
Estic insatisfet
Tinc una visi reduda (de tnel)
Espero i projecto en el futur
Em sento impotent
Mai gaudeixo
Sempre estic desencantat
Sento ressentiment
Estic tens
Sc un autmata
Sc dbil
Sc vulnerable
Estic desviat del meu cam
Intento controlar
Sc pobre
Em sento sol
Tinc por
Em defenso
QUAN ESTIC SINTONITZAT AMB

EL MEU CENTRE
Confio
Valoro
Estimo
Em preocupo
Estic en pau
Atrec
Dono i rebo
Em sento comproms
Estic ple
Em sento segur
Estic satisfet
Veig amb amplitud
Visc ara
Sc servicial
Estic alegre
Accepto les coses com sn
Perdono
Estic relaxat
Estic viu
Sc poders
Estic protegit
Estic en el cam
Deixo fluir
Tinc tant
Estic connectat
Estic amors
Em dono
CONTE 5: EL DIAMANT
Quan el sannyasi havia arribat als afores del poble i acamp sota un arbre per passarhi la nit, vingu corrent fins all un habitant del poble i li va dir:
- La pedra! La pedra! Dnam la pedra preciosa!
- Quina pedra? pregunt el sannyasi.
292
- Laltra nit em digu en somnis el Senyor Shiva que, si arribava el capvespre als
afores del poble, un sannayasi em donaria una pedra que em faria ric per sempre.
El sannyasi rebusc en la seva bossa i en tragu una pedra, i digu:
- Probablement es referia a aquesta. La vaig trobar al bosc ahir. Te la pots quedar si la
vols.
Lhome es qued mirant la pedra amb estranyesa. Era el diamant ms gros del mn
(gros com el cap dun home).
Va passar la nit donant voltes en el llit. A lalbada, despert el sannyasi i li digu:
- Dnam la riquesa que et permet de despredret daquest diamant.
Conte zen140
0. Qu et suggeeix aquest conte?

1. Sobre el conte:
a) Per qu lhome que ja ha aconseguit el diamant no para de donar voltes
al llit? Qu linquieta?
b) Quina s lactitud de lhome del somni?
c) Podrem dir que la cobdcia encega el protagonista del conte? Qu
creus? Argumenta la teva opini.
d) Quin s lensenyament que sen pot extreure del conte?
a) Com definiries tu la riquesa?
b) s possible actuar en el nostre entorn com ho fa el sannyasi? Creus que
la seva actitud s massa idealista?
c) Pot la felicitat trobar-se per mitj dalguna cosa? Argumenta la teva
resposta.
d) El savi que es pot desprende de la pedra, amb quina part dell mateix
est connectat, amb quina part sintonitza: amb la seva ment o amb el seu cor?
Comenta la resposta.
RELAT 2: TOT EL MN POT FER QUELCOM141

En Roger tenia tot el que necessitava per jugar a tenis; noms li faltaven dues mans i
una cama.
Quan els pares den Roger van veure per primera vegada el seu fill, van veure un beb
amb quelcom semblant a un pulgar que sortia directament de lavantbra dret, i un
polze i un altre dit del seu avantbra esquerra. Els braos i les cames del beb estaven
atrofiats, no tenia ms que tres dits en el deformat peu dret i una cama esquerra que
ms endavant es va haver damputar.
El metge va dir que Roger patia ectrodactilisme, un rar defecte de naixement que
noms afectava un de cada noranta mil nens nascuts a Estats Units. Va dir que
probablement Roger mai podria caminar ni valer-se per ell mateix.
Afortunadament, els pares de Roger no el van creure.
Els meus pares sempre em van ensenyar que un s noms tan disminut com accepta
ser-ho explica Roger. Mai em van permetre que em compads de mi mateix ni que, a
causa del meu desavantatge, maprofits de la gent. Una vegada em vaig veure amb
dificultats perqu a lescola sempre acabava la meva feina ms tard -explicava en
Roger, que havia de subjectar el llapis amb les dues mans per escriure-. Li vaig
demanar al meu pare que escrivs una nota als meus professors demanant-lis que
293
mamplis en dos dies el temps per fer els deures. En canvi, ell em va obligar a
comenar-los dos dies abans!
El pare den Roger sempre el va estimular perqu particips en esports; li va ensenyar
a atrapar i tornar una pilota de beisbol, a jugar a futbol al pati desprs de classe.
Abans de cada partit, en Roger acostumava a visualitzar el seu somni dafegir un punt
en el marcador i un dia va arribar la seva oportunitat. La pilota li va caure a les mans i,
amb la seva cama artificial, va arrencar a crrer tan rpid com va poder fins a la lnia
de gol, mentre lentrenador i els seus companys lanimaven amb totes les seves
forces. Per, en acostar-se a la lnia, un ganpia de lequip contrari el va atrapar i el va
agafar pel turmell esquerre. En Roger va intentar esquivar la cama postissa de les
mans de laltre, per el que va aconseguir fou que aquest li arrenqus.
- Encara seguia dempeus recorda Roger- i, com que no sabia qu fer, vaig comenar
a saltar amb una cama cap a la lnia de gol. Larbitre va venir corrent i aixecant les
mans. Assaig! va cridar. Em va agradar ms veure lexpressi del noi que shavia
quedat amb la meva prtesi a la m, que marcar aquells sis punts.
Lentusiasme esportiu de Roger va anar en augment, igual que la seva confiana en ell
mateix, per la seva decisi no li era suficient per vncer tots els obstacles. Esmorzar
al menjador col.lectiu mentre els altres noies veien la seva tosquedat li resultava
summament dolors, el mateix que els seus repetits fracassos a la classe de
mecanografia.
- A aquella classe vaig aprendre una lli molt valuosa deia en Roger-, s a dir, que
com no pots fer-ho tot, el millor s que et concentris en el que s pots fer.
El que ell s podia fer era manejar una raqueta de tennis. La pena era que, quan
donava un cop fort, la raqueta se li escapava i sortia volant. Per casualitat, en una
botiga desports, va trobar una raqueta daspecte rar i en provar-la va descobrir que el
seu dit encaixava en un clot que tenia el mnec, amb la qual cosa ja podia executar el
revs com un jugador normal. Va comenar a practicar tots els dies i no va tardar a
estar jugant (i perdent) partits.
Per en Roger va perseverar. Practicava sense pausa, i tamb sense pausa jugava.
Una operaci en els dos dits de la m esquerra li van permetre subjectar millor la seva
raqueta, amb la qual cosa va millorar molt el seu joc. I, encara que no tingus cap
model que li servs dajuda, estava tant obsessionat amb el tenis que amb el temps va
comenar a guanyar.
A la Universitat va seguir practicant i va aconseguir acabar la seva carrera amb vint-idos partits guanyats i once perduts. Ms endavant, va arribar a ser el primer jugador
fsicament disminuit que havia aconseguit el certificat de professional de
lensenyament atorgat per lAssociaci de Professionals del Tennis dEstats Units.
Actualment, en Roger recorre tot el pas donant xerrades i conferncies sobre el que
es necessitava per ser un triomfador, sigui qui siguis.
- Lnica diferncia entre vosaltres i jo s que vosaltres podeu veure el meu
desavantatge, per jo no puc veure els vostres. Estic segur que tots els tenim. Quan la
gent em pregunta com he pogut superar el meu problema fsic, els hi dic que no he
superat res. Simplement he aprs qu s el que no puc fer... com tocar el piano o
menjar amb palets, i tamb, quelcom molt ms important, el que s puc fer i aix, el
que puc, ho faig amb tot el cor.
294
0. Qu et suggereix aquest relat?

1. Sobre el relat:
a) Qu hauria passat si els pares den Roger i ell mateix shagussin cregut
el significat de la paraula invlid? Li hauria fet algun b aix a en Roger? Per qu?
b) Quin ensenyament treus daquest tros de vida den Roger?
2. Ms enll:
a) Segurament, nosaltres ho tenim ms fcil, per tot i aix tendim sovint al
victimisme. A qu tapuntes tu, al victimisme o a la superaci de les dificultats?
Quina s la teva tendncia? Si caus en el victimisme, vols sortir-ten o et resulta
ms cmode fer-te la vctima? Reflexiona-hi.
b) A quines expressions del llenguatge taculls quan et trobes amb
problemes: Jo no puc superar-ho, aix s massa per a mi o b men sortir.
Activitat 13: Altres maneres de dir-ho

Aqu tens uns quans exemples de persones que han sigut capaces de canviar el
llenguatge negatiu i paralitzador per un altre de positiu i dinamitzador.
- El cam era difcil i relliscs. Vaig relliscar, per em vaig recuperar, diguem-ne que
all era un relliscada i no una caiguda. (Abraham Lincoln, desprs de no haver
pogut aconseguir un crrec de senador el 1854. El 1860 seria escollit president
dEstats Units).
- Fracs? Mai mhe ensopegat amb ell. Lnic que he trobat han sigut problemes
passatgers. (Dottie Walters)
1. Quin comentari faria la persona pessimista que es considera vctima de les
circumstncies?
2. Uses tu la paraula fracs gaire sovint? O b tens por al fracs? Si s aix, ja
saps per quina expressi lhas de substituir.
3. Coneixes alg que usi aquestes expressions negatives en el seu llenguatge?
Alerta, no sigui que tencomani la seva negativitat! Si li tens confiana el pots
ajudar a entendre la vida duna altra manera i incorporar aquesta nova visi al seu
llenguatge.
295
Actitud en els pensaments
CONTE 1: EL MIRALL MGIC

Iriku havia estimat molt el seu pare. Ara lanci ja havia anat a reunir-se amb els seus
avantpassats. Sovint, tot teixint una panera de bamb, Iriku pensava: Si la meva
esposa no hagus sentit tanta aversi pel meu honorable pare, lhome hauria estat
ms feli a les seves velleses. Jo no hauria vacil.lat a manifestar-li el meu afecte i el
meu respecte filial. Haurem tingut llargues i dolces converses. Ell mhauria parlat de
les persones i les coses del passat.... I li agafava una gran tristesa.
Un dia de mercat, Iriku el cisteller va vendre totes les paneres ms de pressa que de
costum. Una mica desenfeinat, passejava entre les parades quan es fix en un
mercader xins que sovint oferia objectes rars:
- Acostat, Iriku fu el mercader-. Aqu tinc una cosa extraordinria.
I amb aires de misteri, va treure dun cofre un objecte rod i pla cobert amb una tela de
seda. El pos entre les mans dIriku, i amb precauci, va fer lliscar la tela. Iriku inclin
el cap damunt una superfcie polida i brillant, i a dins hi reconegu la imatge del seu
pare, tal com havia estat de jove. Emocionat, exclam:
- Aquest objecte s mgic!
- S digu el mercader-. Daix en diuen un mirall, i t un gran valor!
Per la febre ja shavia apoderat dIriku:
- Te nofereixo tot el que tinc va dir-. Vull aquest mirall mgic i emportar-me a casa
la imatge del meu estimat pare.
Desprs dun llarg regateig, Iriku lliur al mercader el producte de totes les seves
vendes daquell mat.
Aix que arrib a casa, Iriku puj al graner i amag la imatge del seu pare dins dun
cofre. Els dies segents, desapareixia, pujava al graner i treia el mirall mgic del
cofre; passava llargues estones contemplant la imatge venerada i era feli. La seva
dona no trig a adonar-se del seu estrany comportament. Una tarda, quan Iriku deix a
mig fer una panera, el segu. Va veure que pujava al graner, forfollava dins dun cofre,
en treia un objecte desconegut i el contemplava llarga estona amb una expressi
misteriosa de plaer. Desprs embolcall curosament lobjecte amb un tros de tela i
lendre amb amorosa delicadesa. Intrigada, esper que Iriku se nans, obr el cofre,
hi trob lobjecte, retir la tela de seda, mir i hi va veure: Una dona!. Furiosa, baixa
del graner i increp el seu marit:
- De manera que menganyes anant a contemplar una dona deu cops al dia al graner!
- Que no! fu Iriku-. No te nhe volgut parlar perqu tu no apreciaves gaire el meu
pare, per s la seva imatge el que hi vaig a contemplar, i aix calma el meu cor.
- Miserable mentider! vocifer la dona-. Jo he vist el que he vist! s una dona, el que
has amagat al graner!.
La disputa sagreujava, ja era infernal, quan es present a la porta una monja
mendicat. El matrimoni va voler que els fes drbitre. La monja puj al graner i torn:
- s una monja! va dir.
Conte zen142
296
0. Qu et suggereix aquest conte zen?

1. Sobre el conte:
a) Qu hi veia cadasc dels personatges al mirall?
b) Per qu creus que Iriku hi veia la imatge del seu pare? I per qu la seva
dona i veia una altra dona? I la monja, una monja com ella?
c) Quin ensenyament ens proporciona aquest conte? Qu ens aporta?
a) Projecci s el nom dun dels recursos inconscients que t la ment per
veure fora el que ella hi ha posat abans. Busca ms informaci sobre aquest
concepte i relacional amb el conte.
b) I tu? Qu veuries si miressis el mirall? Tens algun tema o problema que
tobsessioni i el vegis a tot arreu?
c) Comenta el fragment segent:
- Tota la dissort dels homes ve del fet que no viuen en el mn, sin en el seu
mn. (Herclit)
297
HISTORIETA: LESPOSA QUE ESPERAVA EL MARIT
Imatge extreta143
298
Activitat 1: Un exemple tpic

Analitzarem ara la manera de procedir daquesta esposa.
1. Creus que t motius aquesta dona per respondre aix?
2. Identifica quin pensament negatiu t que la fa sospitar.
3. T motius per actuar aix? Qu penses tu? Qu haguessis fet?
4. Quan ens parem a pensar, si hem de decidir entre creure'ns una idea que ens ve al cap
o un fet que no coincideix amb aquesta idea, qu escollim? Per qu?
5. Per si ens turmenta algun pensament del tipus com que el pare no ha arribat a l'hora
que s habitual i no ha dit res, potser s que ha pres mal, a qu tendim, a comprovar
quina s la realitat o b entrem en una espiral de fets imaginats, comenant a patir i a
veure el que no hi ha? Comenta a qu tendeixes tu. Posan exemples.
1. DEFINICI DE PENSAMENT
El pensament s un dileg amb nosaltres mateixos en qu afirmem les nostres idees
sobre qualsevol situaci, persona, circumstncia, tema...
2. CLASSIFICACI DELS PENSAMENTS144

a) Segons el sentiment que desencadenen tenim:
Pensaments positius: ens fan sentir b perqu ens proporcionen emocions positives i
ens ajuden a aconseguir els nostres objectius.
Pensaments negatius: ens fan sentir malament perqu donen lloc a emocions
negatives i obstaculitzen lassoliment dels nostres objectius
b) Segons el seu origen:
Pensaments racionals o lgics: es recolzen en dades reals i objectives i serveix per
promoure el benestar individual
Pensaments irracionals o illgics: o b estan en contradicci amb els fets reals o b
no tenen dades reals i objectives suficients en qu basar-se.
Els que ens perjudiquen clarssimament sn els pensaments irracionals negatius.
D'aquests n'hi ha de quatre classes:
1. Pensaments generalitzats: a partir d'un fet allat, un petit detall o de pocs casos,
se n'extreu una conclusi general.
Exemple: com que fins ara ning s'ha enamorat de mi, tampoc ho far.
2. Pensaments filtrats: es jutja o interpreta una situaci, persona... noms basantse en una petita part o caracterstica de la mateixa; o b es magnifica: es
tergiversa un esdeveniment atribuint-li un significat exagerat; o b es minimitza:
al revs de l'anterior.
Exemple: com que la Maria s la meva millor amiga i m'ha ajudat molt, segur que
el vestit que s'ha comprat per anar a aquella festa li escaur molt b.
3. Pensaments polaritzats o dicotmic: s'interpreta qualsevol cosa o situaci de
forma extrema, sense terme mig. Es classifiquen els esdeveniments en dues
categories diametralment oposades o polaritzades, no s'admeten diferncies de
matissos.
Exemple: Per a en Pere, noms hi ha dos opcions: o ets puntual i formal, o si no ho
ets, ets un impresentable.
299
4. Pensament
catastrofistes:
s'exageren
les
conseqncies
d'algun
esdeveniment.
Exemple: la Maria i el seu xicot han anat a fer un passeig en barca, segur que
s'han enfonsat.
5. Pensament personalitzat: es fa una personalitzaci i es relacionen
esdeveniments externs amb un mateix, quan, de fet, no hi ha cap base per
aquesta connexi.
Exemple: en Joan va ser ferit i atropellat per un cotxe perqu anava parlant amb mi
per la vorera
Activitat 2: Pensaments il.lgics

1) De quin tipus de pensaments illgics es tracten?:
1. El teu amic Ricard segur que s beneit i gandul perqu treu males notes als
exmens. No s una bona amistat.
2. Si l'arrs a la cassola que cuinar el diumenge em surt exquisit, b; si no, s que
sc un mal cuiner.
3. El senyor Pere pensa que els joves d'esquerres sn tots drogoaddictes, perqu va
tenir un ve jove d'esquerres que es drogava.
4. La vida s una merda perqu l'altra dia que vaig anar a la biblioteca em vam robar
el paraiges.
5. Per a en Liceri, o triomfes en la teva professi o ets un fracassat.
6. El meu cos t pigues i s entremaliat, de manera que tots els nens amb pigues
sn entremaliats.
7. O trec deus als exmens o sc un mal estudiant.
8. No vaig encertar cap cistella durant tot el partit de bsquet. Sc un desastre.
9. He susps les PAU i no puc estudiar la carrera que volia. S'ha acabat el sentit de
la meva vida.
10. La Susanna s moltmal educada. Vs alerta amb les noies pl-roges.
2) Segurament, tu has tingut pensaments irracionals d'aquest tipus algun cop sobre
alguna persona o fet. Intenta recordar-ne i escriure'n un de cada.
1. Pensament generalitzat:
2. Pensament filtrat:
3. Pensament polaritzat:
4. Pensament catastrofista:
5. Pensament personalitzat:
2.1. Exemples didees irracionals145

1.3.1. s una necessitat extrema ser estimat i apreciat per a tots
Est a les nostres mans aconseguir-ho? Aquesta situaci que s'anhela s
idllica, per no dir utpica. Hem de condicionar la nostra felicitat al fet que tothom ens
estimi? Per qu no ens plantegem una idea nova com la segent: si alg no ens
estima, ell s'ho perd! Per altra banda, sn inevitables els conflictes entre les persones,
300
i a ms, esdevenen una ocasi per aprendre habilitats socials com negociar, controlar
les nostres emocions, ser assertius... i per aprendre a superar situacions de conflicte.
1.3.2. Cal ser perfecte; el millor
Buscar la perfecci s neurtic. Hem d'admetre que som humans, aix no
impedeix l'intent de superaci d'un mateix, de fer les coses el millor que es pot. Per,
voler ser el nombre u, en tot o en algun aspecte no s sa, perqu porta a competir, a la
comparaci. Noms faltaria que per no poder ser el primer en alguna cosa ens
hagussim de sentir frustrats! D'altra banda, aquesta prpia exigncia ens exigncia
ens pot bloquejar l'acci per la por a qu alg ens superi.
1.3.3. Els altres tenen la culpa de la meva desgrcia
Massa sovint, per no dir sempre, aix s fruit d'una projecci. s intil
culpabilitzar els altres de la meva situaci. Per qu no comeno jo a arreglar els meus
assumptes en lloc d'exigir com ho haurien de fer els altres per anar b el mn? Cal
comenar per l'autocrtica i plantejar-se quina part de responsabilitat tinc jo en els fets.
I admetre aix no significa tampoc que hagim de viure turmentats per la culpa. Cal
aprendre de l'experincia a acceptar ms com sn les coses sense buscar un culpable
directe: ni un altre, ni jo mateix. B va recordar el "No jutgeu, i no sereu jutjats" de la
Bblia.
1.3.4. Si res no passa com esperava, s terrible i catastrfic. Aleshores, res
val la pena
No podem exigir el mn tal com nosaltres desitgem, no podem exigir a la vida
que sigui com nosaltres volem; per s podem acceptar el que la vida ens dna.
Lamentar-nos perqu les nostres expectatives no es compleixen, perqu apareixen
dificultats i obstacles, no porta a cap sortida. I la culpa del nostre malestar no s de la
vida, sin de les nostres expectatives. Millor agafar-se les coses tal com vnen.
1.3.5. Les desgrcies es deuen a causes externes. No podem controlar les
penes i malestars
En el tema sobre lAcceptaci de la vida parlem que no ens serveix de res
creure en la sort, i que a uns els hi toca i a d'altres no. Fer aix s anar de vctima per
la vida. D'acord que estem condicionats per unes circumstncies, i ens veiem
desestabilitzats a vegades per aquestes, per tamb podem sobreposar-nos a elles.
Tamb sn una oportunitat per fer-nos ms forts i impertorbables. Som lliures per
decidir si les circumstncies tenen un pes, una incidncia o una altra. Depn de
l'actitud que jo prengui davant d'elles.
1.3.6. Com que no vull problemes, m'allunyo d'ells
Hi ha ocasions en qu pot ser til evitar un conflicte allunyant-se'n dell. Hi ha
conflictes i problemes que no sn evitables i que cal que els afronti, que aprengui a
manejar-me enmig d'ells. El nostre valor es mostra justament en aquestes ocasions, i
aix millorem la nostra confiana i autoestima.
1.3.7. No me'n puc sortir sol. No sc capa
Aix alimenta la dependncia cap a l'altre. Aquesta s injustificada. Dna't una
oportunitat. Vs fent fins all on puguis i, si no pots, no passa res si s'ha de demanar
ajut. Recorda que per aprendre a caminar sol vas haver de caure moltes vegades, i no
per aix vas deixar d'intentar-ho. Pensar que no men puc sortir sol impedeix la meva
maduraci personal.
1.3.8. El passat s determinant
El passat forma el carcter, per no s una excusa. Nosaltres podem fer-nos,
construir-nos tot el passat. Qui no ha tingut passat? Tot el que s, t un passat. Fins i
301
tot la pedra convertida en pols. s cert que el condicionament inicial s molt important,
per no decisiu, ni insuperable. Si estem ferits pel qu ens han fet, cal estar buscant
un culpable? Anar a buscar una explicaci en el passat, acaba essent ms un
passatemps, una recreaci de la ment, ms que una soluci. Alhora, el passat forma
part de mi, no me'n puc desfer. com de la meva prpia ombra. Per jo no sc el meu
passat, com tampoc la meva ombra. Tot transcorre, all que havia sigut ara ja no s,
encara que el que hi ha ara vingui d'abans.
1.3.9. Em preocupen els problemes i el dolor del altres, les injustcies al
mn
No est a les nostres mans eliminar els mals del mn, no podem evitar-los.
Hem de contribuir a l'mbit que est al nostre abast i intentar millorar-lo. No ens hem
de torturar pel que passa al nostre voltant. En lloc de preocupar-nos, cal ocupar-nos.
"Qui fa el que pot no est obligat a ms".
Activitat 3: A quines idees irracionals tendeixes tu?

1. De les idees derrotistes descrites anteriorment, quines sn les ms freqents en tu?
En quines tendeixes ms sovint a caure? Encercla-les.
2. Per parelles, comentem les que repetim amb ms freqncia i contextualitzem-les,
s a dir, presentem una situaci quotidiana en qu fem servir aquestes expressions.
3. Proposa una alternativa racional per a cadascun dels pensaments irracionals
anteriors. Per exemple, en el primer cas podria ser: L'acceptaci i l'amor comencen
per un mateix, noms aix podr acceptar els altres. Per la segona idea, far tot el
que podr, intentant desenvolupar al mxim les meves potencialitats.
3. REPERCUSSIONS DELS NOSTRES PENSAMENTS

Els nostres pensaments interns tenen influncia en els nostres sentiments i la nostra
conducta. Constantment estem interpretant el nostre entorn i a nosaltres mateixos.
Aquestes interpretacions en forma de monlegs interns sn els pensaments. Encara
que no ens n'adonem, estem submergits en un dileg constant amb nosaltres
mateixos. Aquestes interpretacions i/o pensament surten de la nostra ment en totes les
ocasions: mentre parlem amb alg, a la dutxa, mentre passegem, quan llegim un llibre
o quan escoltem les notcies. Per exemple, quina persona ms simptica, quin dia
m'espera avui, quina vida ms difcil tenen les dones de l'Afganistan... Aquests
pensaments repercuteixen en les nostres emocions i en la nostra conducta, i ho fan de
manera negativa quan aquests pensaments sn de carcter negatiu i irracionals -s a
dir, poc realistes-. Per evitar aix, disposem de la tcnica de Reestructuraci
Cognitiva. Ja hem descrit en altres ocacions en qu consisteix.
3.1. Tcnica de Reestructuraci Cognitiva

"Aix com penses, aix ser la teva vida". Aquesta s la idea d'aquesta tcnica
teraputica. Si en la manera de pensar d'una persona, lluny de la realitat, predomina el
pessimisme, el cstig a un mateix, el desnim i la depressi, la seva conducta ser
conseqentment autodestructiva; i aix est sembrant la seva prpia infelicitat.
Segons aquesta terpia, els pensaments irracionals ens desequilibren emotivament.
Tot i que l'home s ms racional que irracional, i quan actua racionalment se sent feli
302
i competent, est predisposat al pensament irracional. Com que l'home s una animal
verbal, si t pensaments i idees irracionals, se sentir desequilibrat emotivament. Per
tant, el seu benestar psicolgic no depn tan de les circumstncies o successos
externs, sin de les verbalitzacions internes que es vagi fent.
Per tant, massa vegades quan estem decaiguts per algun esdeveniment (mort d'algun
sser estimat, la notcia d'una malaltia irreversible que m'afecta ...), el que es tracta de
reconixer s que el problema som nosaltres mateixos? no el que ens ha passat. No
importa el fet en ell mateix, sin la nostra percepci personal que en faig i la meva
resposta incontrolada. Est a les meves mans decidir quina actitud tenir davant
d'aquell fet que jo interpreto com a problema, decidir com m'afectar aquell
esdeveniment. I massa sovint ens deixem abatre per les circumstncies
Aquesta terpia proposa:
a) Identificar, descobrir les prpies percepcions distorsionades de la realitat.
b) Ensenyar a distingir entre un pensament racional i un d'irracional, i a
substituir un per l'altre.
c) Ensenyar a distingir entre una emoci apropiada i una d'inapropiada, i a
canviar, la segona per la primera.
d) Finalment, proposa una modificaci d'actitud i una filosofia de la vida ms
racional.
Segons aquesta terpia podem aprendre a manejar els propis sentiments i emocions,
desenvolupant la capacitat de control personal i d'autoconscincia que ens permetr
prendre distncia de d'un mateix i del fet.
s una terpia molt til per al control de la depressi, per pot utilitzar-se en tots els
sentiments desagradables i inadequats que ens assalten. Perqu consisteix a
comprendre que tot sentiment va precedit dun pensament i a reflexionar sobre la
influncia de les nostres interpretacions sobre les nostres emocions i conductes.
Aquests pensaments solen ser molt esmunyedissos, es presenten de manera tan
rpida que potser ni ens n'adonem. Ara veurem les passes que cal seguir per evitar
aquesta mena de pensaments que ens fan mal. s convenient fer-ho sempre que
se'ns presentin estats emocionals negatius com por, angoixa, rbia, tristesa, etc. i que
se'ns poden presentar abans, durant o desprs d'alguna situaci conflictiva.
1. IDENTIFICACI
Primer s necessari prendre conscincia que les prpies creences poden estar
equivocades. Quan es presentin sentiments desagradables i inadequats (o b al
final del dia), cal identificar els pensaments que van causar-los. Per exemple,
abans de sentir-me gelosa perqu el meu xicot est amb una altra noia, el
pensament anterior ha sigut "estima ms a ella que a mi" o un altre pensament que
es presenti sense fonament.
Aquesta fase pretn determinar en quina mesura sn objectives les nostres
interpretacions de la realitat, s a dir, fins a quin punt sn racionals els nostres
pensaments sobre aquesta amb la finalitat de modificar les interpretacions poc
objectives o irracionals. Per fer aix, em ser til respondre aquestes preguntes
com:
- Qu ha passat exactament?
- Com m'ho he pres? Com m'ha afectat?
- Quines persones hi estaven present i com han actuat?
- Com he actuat jo?
Un cop identificat un pensament, l'anoto en un full de registre de pensaments en
primera persona, resumint-lo en poc ms d'una lnia.
2. ANLISI
Analitzem els pensaments o interpretacions que hem identificat i anotat, admetent
que noms sn hiptesis que necessiten ser demostrades. s a dir, que jo ho
pensi no vol dir que sigui necessriament cert. Partint de la base que noms fem
303
aquesta anlisi dels pensaments negatius, determinem el grau de creena de 0 a 9

i l'anotem en el full de registre de pensaments negatius. 0 significa "no m'ho crec
gens" i 9 "m'ho crec totalment".
Aquests anlisi s una ocasi per examinar l'evidncia d'aquesta creena i els
arguments en contra .
Per fer aquest anlisi s til preguntar-se fins a quin punt els meus pensaments
s'ajusten a la realitat, amb preguntes com ara:
- Quins fets de la realitat justifiquen o estan a favor d'aquest pensament?
- Amb quins arguments defensaria aquest pensament, si fes falta, davant una
altra persona?
- Hi ha algun fet que estigui en contra d'aquest pensament? Quin o quins?
- Quines probabilitats existeixen que s'esdevingui el que estic pensant?
- Si aquest pensament el tingus una altra persona, qu li diria jo, sense
enganyar-lo, per demostrar-li que est cometent un error d'interpretaci?
- Existeixen altres maneres alternatives d'interpretar la realitat o aquesta s
l'nica manera de fer-ho?
- Estic segur que "sempre" (mai, tot, res...) s aix? No s un mica exagerat?
Cal tamb analitzar el que passaria si fos veritat el que penso. Preguntes que ens
guiaran en aquesta anlisi sn:
- Si aix que penso fos cert, realment s tal dolent com em sembla? s una
catstrofe? Seria tan greu si fos aix?
- Qu passaria exactament si les coses fossin realment com jo penso que sn?
- Quines repercussions tindria per a mi que s'esdevingus el que penso?
- Si aix fos aix, s motiu suficient perqu m'alteri tant?
- Encara que aix no sigui agradable, durar sempre? Quan tardaran les coses a
tornar a la normalitat?
Si en aquesta etapa la persona creu i dedueix que el seu pensament irracional
prov de la seva infantesa, cal insistir que, actualment, s el seu propi pensament
irracional present que el condiciona negativament.
3. REBUIG
Durant quatre o cinc dies, cal aprendre a rebutjar aquests pensaments, no pensarhi. s com una espcie de descondicionament dels propis pensaments. Cal dir-se
interiorment "no vull pensar en aix", em fa mal. Ara ja som conscients de quina
manera aquests pensaments influeixen en els nostres estats emocionals i
comportaments. Si conv, ser til recordar preguntes com ara:
- Aquest pensament, m'ajuda a aconseguir els meus objectius?
- Com influeix aquest pensament en el meu estat d'nim?
- Com repercuteix aquest pensament en la meva forma de comportar-me?
- Pensar aix, em beneficia o em perjudica?
4. IMAGINACI
Cal imaginar pensaments alternatius que siguin agradables, positius i adequats que s'ajustin a la realitat- que substitueixin als anteriors. Per exemple, "no s veritat
que estimi ms a ella que a mi pel simple fet de veure's per qestions de feina"; "ell
m'ha deixat clar en moltes ocasions que m'estima".
5. CONSCINCIA DE LA SEVA REPERCUSSI
s necessari fer veure la connexi entre estat d'humor, creena i comportament.
Creences distorsionades poden provocar depressi i angoixa, en definitiva,
infelicitat. Fins i tot, cal saber que l'estat d'nim afecta el record. Aix, un estat
d'nim feli produeix un record feli, i viceversa.
304
Activitat 4: Aplicaci de la Tcnica de Reestructuraci Cognitiva

Analitza (examina la seva evidncia i els arguments en contra), rebutja i proposa
afirmacions ms ajustades a la realitat que les que ara et presentem:
-
Sc "gafe": avui tot em va malament.

Sc un mal estudiant: he susps les matemtiques.
M'acabo de discutir amb el meu millor amic: no s conservar les amistats.
Activitat 5: Un cas prctic per reestructurar cognitivament

Et plantegem una situaci en qu una persona, en Joan, se sent malament. Es
tracta que intentis identificar els pensaments que van poder originar aquest estat
d'nim negatiu.
"En Joan i la Maria han quedat per anar al cinema al diumenge. Han quedat mitja
hora abans per fer-la petar i anar amb temps suficient i no haver de crrer. Prou
que ja han d'anar amb presses els dies laborables! A l'hora concertada en Joan ja
hi s, en canvi, la Maria no es presenta ni al cap de deu minuts ni de vint. No s el
primer cop que la Maria fa esperar en Joan. Ell es posa nervis i aix s motiu de
conflictes entre ells dos. En Joan comena a pensar que potser l'ha trucat en
Robert, que va al darrera de la Maria des que la Laura i ell sho han deixat. El
molesta pensar aix. Potser la Maria el prefereix a ell, sempre en parla b, comenta
que s molt ben educat i respectus. En Joan comena a muntar-se cabries i es
preocupa. Cada vegada es posa ms nervis, no suporta que li facin perdre el
temps esperant. Li ve mal d'estmac.
Desprs, en Joan va comenar a recordar la conversa que havien tingut entre ells
dos el dia anterior. Potser s que la Maria es va prendre malament el que en Joan li
va dir: Has de canviar. No pot ser que sempre diguis a tot amn als altres, que no
spigues dir-li's que no i desprs te'n penedeixis i estiguis de mal humor amb tu
mateixa i amb tothom. Jo noms vull ajudar-te i evitar-te situacions que sempre set
repeteixen amb un o l'altre.
En Joan comena a pensar que potser fer-se esperar s la manera que t la Maria
de fer-li pagar el seu malestar per all que el dia abans ell li havia dit. Mentre
s'acostava l'hora de comenar la pellcula, en Joan anava tenint aquesta mena de
dileg amb ell mateix. L'espera li despertava tot de pensaments terribles, perqu, i
si li havia passat alguna cosa? Com que sempre anava esverada, podia ser que
hagus pres mal, que hagus caigut, que l'hagus atropellat un cotxe en un pas de
vianants... Per fer-lo esperar 25 minuts, havia de ser per algun motiu de prou pes.
O s que hi havia hagut algun mal ents? Al dia anterior, quan van conversar i
decidir qu farien el diumenge, havien parlat d'unes quantes pel.lcules i havien
quedat a hores diferents segons l'horari de les que les interessaven. Potser la Maria
va entendre alguna altra hora, o ell es va confondre? Est clar que ja se'ls hi havia
escapat la que ell havia ents que anirien a veure. En Joan ja estava desesperat. El
diumenge a rodar!".
CONTINUA >>>
305
<<< CONTINUACI
a) Contesta breument:
-
Per quina ra creus tu que en Joan se sent aix?

Creus que podria pensar alguna altra cosa?
Qu creus que hauria de pensar per no sentir-se aix?
Activitat 6: Ajuda a en Joan a reestructurar els seus pensaments

Disposes de la tcnica de Reestructuraci Cognitiva per ajudar a en Joan. Fes-lo
reflexionar i explica-li com hauria d'actuar en cadascuna de les fases que proposa
aquesta tcnica:
- Anotaci en primera persona dels pensaments que fan sentir malament a en Joan.
- Valoraci del grau de creena de cadascun dels pensaments negatius.
- Elecci d'un pensament negatiu i fer-ne una anlisi exhaustiva servint-te de les
preguntes reflexives que hem indicat ms amunt.
- Proposta d'autoafirmacions alternatives als pensaments inadequats.
Activitat 7: I tu?
Busca alguna situaci conflictiva que t'ha fet sentir malament i aplica-hi totes les
passes de la tcnica de Reestructuraci Cognitiva.
1. Situaci:
2. Identificaci de pensaments negatius:
a) Pensaments anteriors:
b) Pensaments durant:
c) Pensaments posteriors:
3. Anlisi:
4. Rebuig:
5. Pensaments alternatius:
306
307
308
Activitat 8: Superant dificultats

Per poder mantenir la calma en situacions difcil en qu se'ns posa a prova i no
tirar per la borda tot l'esfor destinat a assolir un objectiu, s necessari primer,
identificar les emocions que sentim, per aix modificar les que tenen conseqncies
negatives.
1.- Recorda alguna ocasi en qu se t'hagi posat a prova (podria ser un examen,
un partit de bsquet, entrar a estudiar en un conservatori, quedar per primer cop
amb un noi/a..)
2.- Redacta en quatre o cinc lnies quina era aquesta experincia personal.
3.- Tenint en compte el que hem explicat sobre la reestructuraci cognitiva i
l'esquema que es presenta a sota per recordar la importncia de les emocions i el
pes que tenen sobre la nostra conducta, contesta:
a) Com m'he sentit? Cal reconixer i expressar les emocions d'aquella situaci
passada o b present, ja siguin positives, ja negatives.
Emocions positives
Emocions negatives
b) Qu he pensat? Quins pensaments desencadena la situaci: positius i negatius

i com m'afecten? (Autoregulaci)
Pensament positiu
Pensament negatiu
c) Com he actuat? He estat conseqent amb el que he sentit i amb el que he

pensat? Ha sigut un comportament adequat?
Podria haver fet
He fet
No he fet
Un esquema que resums la repercussi del pensament sobre les nostres

emocions i la nostra conducta podria ser aquest:
PENSAR (Pensament)
ACTUAR (Acci)146
SENTIR (Emoci)
309
310
311
Activitat 9: Pensa positivament

a) Es tracta d'un exercici d'una setmana de durada. Cada dia hem de fer un recordatori de les
experincies viscudes i com ens hem sentit amb elles.
Anotarem els pensaments que aquestes experincies han suscitat en nosaltres, o b en
relaci amb nosaltres mateixos, o b en relaci amb els altres.
NOMBRE DE
PENSAMENTS
POSITIUS
DESCRIPCI DELS
PENSAMENTS POSITIUS
NOMBRE DE
PENSAMENTS
NEGATIUS
DESCRIPCI DELS
PENSAMENTS
NEGATIUS
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Sumes
TOTAL PENSAMENTS
b) Un cop hgim fet aix, calcularem els percentatges de pensament positiu i negatiu:
- Percentatge de pensament positiu = (n pensaments positius x 100) / total pensaments.
- Percentatge de pensament negatiu = (n pensaments negatius x 100) / total pensaments.
Per exemple, una persona ha tingut al llarg de la setmana un total de 27 pensaments: 19
de positius i 8 de negatius. El seu percentatge de pensament positiu ser (19 x 100) / 27 =
70'37 % i el seu percentatge de pensament negatiu s de (8 x 100) / 27 = 29'63 %.
c) Dibuixeu el vostre percentatge en forma de diagrama sectorial:
OBSERVACI:
312
Encara que els exemples i exercicis que hem treballat poden fer pensar que aquesta
tcnica t una utilitat retrospectiva, pot igualment servir per pensaments que apareixen
durant la mateixa situaci conflictiva. A mesura que es practica amb situacions
passades, l'aplicaci es fa ms gil i automtica sense necessitat d'escriure el procs.
L'objectiu ltim de la tcnica s aconseguir pensar abans d'actuar precipitadament per
evitar que un pensament inadequat ens condicioni una conducta inadequada.
3.2. Anlisi Transaccional
Segons aquesta teoria de la conducta individual i social quan les persones
intercanviem estmuls i respostes (transaccions) ho fem de de tres estats del Jo o tres
components de la personalitat:
a) Estat del Jo Pare: s lestat en qu ens trobem quan una persona actua, parla
o pensa com ho van fer el seu pare, mare o altres figures importants de la seva
infantesa. Aquest Pare cont i transmet els elements culturals, les pautes
socials, morals i religioses, les regles de convivncia; el que sha de fer... el
concepte aprs de la vida. Comena quan sacaba de formar el nen, cap als 8
anys.
b) Estat del Jo Adult: quan la persona funciona computant la realitat, processantla i actuant en conseqncia. Li corresponen els judicis de realitat, el
raonament lgic i el pensament racional: el que conv fer, el concepte raonat
de la vida. LAdult comena a formar-se als dos anys, i el seu desenvolupament
continua tota la vida.
c) Estat del Jo Nen: quan la persona actua, pensa, sent com en la seva infantesa.
En aquest estat resideixen les emocions, la intuci, la creativitat i
lespontanetat, el component biolgic... Incorpora tot el que ens agrada fer, el
concepte sentit de la vida.
Segons aquesta teoria s important fer conscients els diferents estats des dels
quals ens relacionem amb un mateix i amb els altres perqu lAdult pugui decidir la
resposta ms adequada a un estmul. En realitat, el Pare i el Nen donen respostes
automtiques, b normes, ordres i judicis o b models de conducta apresos o
desitjos rebequeries. De fet, fent anlisi daquests estats, la teoria de lAnlisi
Transaccional desglossa en el Pare i el Nen ms elementals diferents pares i
nens i dues manifestacions positiva o negativa- de cadascun dells.
-
PARE CRTIC: la seva actitud s moralista, autoritria, crtica i impositiva. El

seu llenguatge cont judicis i prejudicis, frases fetes, normes... Es col.loca en
una posici per sobre de linterlocutor, de manera que tendeix a ridiculitzar-lo.
Quan aquest pare t una conducta adequada i s just, seris, ferm i correcte,
en diem PARE PROTECTOR. quan, al contrari, es comporta de manera
agressiva, despectiva, autoritria, desvaloritzadora i plena de prejudicis, tenim
el PARE PERSEGUIDOR.
PARE NODRIDOR: la seva actitud s comprensiva, protectora, cordial, clida.

El seu llenguatge s esperonador, estimulant.
Pot manifestar-se de manera positiva com a pare afectus que ajuda i permet
viure, crixer i gaudir de la vida: PARE PERMISSIU, o b de manera negativa
com a pare sobreprotector que impedeix el desenvolupament dels altres: PARE
SALVADOR o RESCATADOR.
313
NEN LLIURE: la seva actitud s alegra, curiosa, intutiva, emocionalment

autntica, espontnia, per tamb canviant. En la seva manifestaci adequada
s creatiu i en la negativa, egoista, cruel, groller i manipulador.
NEN ADAPTAT: quan se sent b i respon adequadament als estmuls, respon

automticament de manera disciplinada i respectuosa. Per en el seu vessant
negatiu, es manifesta o b com a NEN SUBMS desvaloritzat, tmid, confs,
temers- o b com a NEN REBEL agressiu, rancunis-.
Posem un exemple per il.lustrar les diferents conductes davant dun semfor en
vermell.
- El Pare Crtic ens imposaria el missatge de no travessar el carrer fins que no
estigui en verd. I el mateix consideraria el Pare Protector. El Pare Perseguidor
condemnaria qualsevol conducta de passar en vermell com una transgressi a
la norma absoluta i inviolable.
- El Pare Nodridor ensenyar a gaudir de la ciutat ensenyant la norma cvica de
manera afectuosa i cordial. El Pare Permissiu tolerar que el seu fill travessi sol
el carrer un cop el semfor estigui verd, per en canvi, el pare Salvador el
sobreprotegir i no permetr que li deixi de donar la m fins que es posi verd i
estiguin a laltre costat del carrer.
- LAdult entendr que hi ha circumstncies especials en les qu no passa res si
se salta les normes del Pare Crtic i passa el semfor en vermell, aix s, mirant
b abans a un costat i laltre. Actuar de manera responsable i autnoma.
Noms en el cas que no respongui adequadament, s a dir, de manera poc
sana, actuar de manera mecnica. (Lestat en el qual alg t una conducta no
adequada, lAnlisi Transaccional la descriu com NO OK.
- El Nen Lliure vol gaudir amb la pilota que ha perdut al carrer i encara que el
semfor estigui vermell vol passar a atrapar la pilota. En canvi, el Nen Adaptat
entn que no pot exposar la seva vida per una pilota que se li ha escapat al
carrer travessant en vermell de manera espontnia. El Nen Subms t por de
passar en vermell per atrapar la pilota encara que un Adult li doni perms,
perqu li assegura que no hi ha cap vehicle que li ho impedeix. El Nen Rebel t
una rebaquenaria per haver perdut la pilota i vol deixar anar la m al Pare que li
ho impedeix perqu el semfor est vermell.
Activitat 10: Quin estat del Jo actua?

a) Et presentem un dileg fictici. Haurs desbrinar quin estat del Jo actua i escriurel
en lespai buit entre parntesi.
El Senyor X (que no respon adequadament als estmuls, en Anlisi

Transaccional sen diu estar NO OK) es dirigeix al Senyor Y:
Vost no serveix per a res. ( ______________________ )
Resposta 1:T ra, sc un intil. ( _____________________ )
Resposta 2: Qu et moris!. ( ______________________
Resposta 3: Per qu pensa aix? ( ____________________)
Resposta 4: Qu ha tingut un mal dia avui? ( __________________)
CONTINUA >>>
314
315
316
<<< CONTINUACI
b) Identifica a quin estat del Jo corresponen les segents conductes o actituds.
Pare Crtic Protector (PC +)

Pare Crtic Perseguidor (PC -)
Pare Nodridor Permissiu (PN +)
Pare Nodridor Salvador o Rescatador (PN -)
Adult (A)
Nen Adaptat Subms (NA S)
Nen Adaptat Rebel (NA R)
Nen Lliure (N Ll)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
No satreveix a demanar: _________________

Fa els deures als seus fills: _________________
Ballar: ______________
Espantar-se quan sacosta un policia: __________________
Crida als seus fills/es: ___________________
Desafia qualsevol ordre: ________________
Escull les diversions que li agraden, sense pensar en els altres:
_______________
8. No expressa la seva opini i deixa que els altres decideixin per ell:
________________
9. Donar consells sense que li demanin: __________________
10. Se sent atacat o perseguit: __________________
11. Examina opinions o sentiments: _________________
12. Gaudeix de la vida i de la majoria de situacions: ________________
13. Creu fermament en la tradici: ___________________
14. Troba
faltes,
sense
oferir
solucions
positives:
___________________
15. Un processador de dades (ordinador): ___________________
16. Segueix
normes
rgides
a
lhora
dactuar,
decidir:
________________
17. Es rebel.la contra les normes i criteris morals (valors):
____________
18. Demostra cura, afecte i preocupaci real: _______________
19. Diu no puc quan el que vol dir s no vull: _______________
20. Demostra ser dbil, incapa i intil (desvalgut): _______________
21. Diu s, no, necessito ms informaci, etc.: ___________________
22. Dna perms per fer coses: _________________
23. Demostra sentiments naturals i espontanis: _________________
24. Utilitza paraules que indiquen absoluts. com sempre, mai, tot:
___________
25. Sobreprotegeix i no valora lhabilitat de pensar dels altres:
___________
317
2.2.1. Dilegs interns

s intereressant ser conscients que dins nostre sestableix un dileg, una comunicaci
entre els estats del Jo sense que lAdult ho capti. Aquests dilegs interns sn circuits
no conscients que poden repetir-se milers de vegades per dia, incls durant el somni i
poden ser del tipus OK o NO OK. Mitjanant ells, la nostra ment va donant voltes
turmentant-nos, com algun familiar o conegut ho havia fet durant la nostra infantesa.
Un exemple s el daquelles persones que desprs de prende una decisi reben
missatges interns que qestionen la seva acci. Suposem un gerent que envia un
informe sobre una delicada qesti al director. Es desperta a les dues de la matinada
pensant que linforme estava mal fet o que podia haver-lo fet millor. Tot i no haver-hi
fets objectius que justifiquin el seu qestionament, ell el sent com a vlid i pensa en les
conseqncies dels seus actes. T por que el despatxin.
- Vas fer malament el teu treball. (Missatge del Pare Crtic al Nen Adaptat).
- Aix et sembla? Qu em passar ara? (Pregunta del Nen Adaptat al Pare Crtic).
- Segurament em despatxaran.
- Qu puc fer per evitar-ho?
- Res. Ets lintil de sempre.
Notem que el dileg150 sestableix entre el Pare Crtic NO OK extern que va actuar a la
infantesa donant lloc al Nen Adaptat del gerent.
318
Activitat 11: Identificar problemes emocionals des del Jo Pare

a) Pensa en un conflicte o situaci de malestar intern que et provoqui alguna
emoci negativa.
b) Omple els espais en blanc dacord amb les instruccions que es troben entre
parntesi fins assolir una clara sntesi del problema.
Jo sento _________________________________ perqu Jo penso que si ____
(emoci)
___________________________ser __________________________________
(conducta)
(resposta parental NO OK)
enlloc de __________________________________ per aix Jo _______________
(resposta parental OK)
__________________________________________________________________.
(conducta que justifica el meu problema, conflicte)
319
Activitat 12: Qu et diu cada estat del Jo davant dun problema?

a) Pensa un problema, situaci difcil o dilema que la vida tha presentat.
- El meu dilema s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b)
-
Busca qu et diu cada estat del Jo.

El meu Pare diu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El meu Adult diu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El meu Nen diu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
c) Compara els diferents missatges i mira si estan dacord o no els diferents

estats del Jo.
d) Si no ho estan, descriu en qu consisteix el conflicte.
e) Entre qui es dna el conflicte? Entre el que diu el ________ i el que diu el
_________.
f) Pot haver canviat la teva actitud o manera de mirar-te el problema un cop has
sigut conscient de lorigen del conflicte? Expressa quina emoci sents i qu has
descobert.
320
Activitat 13: La cadira buida

Consisteix a col.locar dues cadires encarades i seures en una delles assumint una
part del Jo o part de la prpia personalitat. A la cadira oposada es projecta un altre
estat del Jo, i sestableixen dilegs entre les dues parts, canviant de cadira cada
vegada.
Primer en veurem un exemple i desprs descriurem les etapes per treballar-lo
nosaltres.
Una dona de 45 anys, abandonada pel seu esps, va demanar consultar al servei
de Psiquiatria dun hospital perqu castigava brutalment la seva filla de tres anys i
sentia que no podia parar.
En una breu entrevista se li va explicar lesquema P-A-N (Pare, Adult i Nen) i amb
aquest ajut li fou fcil descobrir que el seu Nen estava descarregant la rbia cap el
seu esps en la seva filla, i que el seu Pare intern a ms la picava, com el seu
propi pare alcohlic li havia fet en la seva infantesa.
En coincidir lagressivitat del Nen i del Pare, el seu dbil Adult quedava anul.lat,
com un simple espectador incapa dactuar. Se li va suggerir que dialogus de
manera imaginria amb la seva filla, dient-li que lestimava i que no tornaria a
castigar-la, i que ocups desprs el lloc de la seva filla, contestant-se a ella
mateixa, dacord amb la tcnica que la cadira buida. Aquest nic exercici va produir
un canvi definitiu, amb alliberaci de tristesa i afecte. Amb un any de seguiment, la
seva conducta agressiva va remetre.
a) Busca un problema personal amb alg.
b) Posa dues cadires una davant de laltra. Assentat en una delles.
c) Ara imaginat el teu pare (o substitut mascul de la infantesa) a la cadira
buida, amb ledat, la roba, lactitud de quan tu eres petit. Un cop lhagis
visualitzat, explica-li el teu problema.
d) Ara assentat a la cadira buida, i assumeix el rol de pare. Respon a la
primera cadira (al Nen) el que creus que el pare thagus resps davant el
problema plantejat.
e) Torna a la primera cadira, i contesta al teu pare.
f) Torna a fer de pare, i contesta una altra vegada.
g) Retorna a la primera cadira i analitza els dilegs. Qu has descobert? Com
te sents?
h) Comparteix els teus sentiments i descobriments amb alg de confiana.
(NOTA: es pot fer lexercici col.locant a la cadira buida la mare en el lloc del pare.
Lobjectiu de lexercici s fer conscient les possibilitats que tenim dactuar des dun
estat o des de laltre, i escollir una opci ms adequada que actu com alternativa a
lanterior inconscient i automtica un cop en coneixem el seu origen. Sanima a
practicar lopci ms adequada i observar-ne els seus resultats).
321
OBSERVACI: cal tenir en compte que els altres, -inclosos els nostres pares- tenen
almenys tres estats del jo, que tamb poden originar conflictes amb ells mateixos o
amb les seves relacions. Tamb cal saber que dins lAnlisi Transaccional es fa una
Anlisi Estructural ms profunda segons el qual cada estat del Jo pot ser subdividit en
estructures de segon i fins de tercer ordre. No tenim la intenci dexplicar ms
detalladament aquesta teoria per, perqu ens en podem fer una idea, segons
lestructura de segon ordre del Pare podrem subdividir aquest en:
-
Pare del Pare: cont els missatges dels avis, la tradici, lautoritat que no
admet discussi. Els seus continguts poden veures com a venerables, per
tamb com a temibles i desptics.
Adult del Pare: cont els missatges dorigen racional que hem incorporat
daltres persones, per sense que passin pel filtre de lAdult, s a dir,
directament, sense avaluar-los.
Nen del Pare: incorpora elements del Nen dels nostres pares o substituts, les
seves alegries, pors, fbies, emocions i comportaments irracionals.
Amb tot aix, lAnlisi Transaccional ens vol fer entendre que podem pensar i decidir el
nostre dest, que som responsables de la nostra prpia conducta. Aquesta teoria no va
ser creada per ajustar lindividu a pautes socials si aquestes sn insanes (NO OK).
Ens va adonar que rebem estmuls que ens inestabilitzen i davant daix tenim lopci
de canviar els estmuls i reforos de lambient (model conductista), o b canviar
internament el nostre esquema P-A-N (model mentalista i humanista).
CONTE 2: EL FOLL153
En el jard dun manicomi em vaig trobar un jove de rostre pl.lid i bell, i tamb
esbalat. Em vaig assentar al seu costat, i li vaig preguntar:
- Per qu ests aqu?
I ell em va mirar sorprs, i em va respondre:
- s una pregunta indiscreta, per la contestar. El meu pare volia fer de mi una
reproducci dell mateix, i el mateix volia el meu oncle. La meva mare volia convertirme en la imatge del seu il.lustre pare. La meva germana volia convertir-me en la
imatge del seu il.lustre marit. La meva germana feia del seu esps, navegant,
lexemple perfecte que jo havia de seguir. El meu germ pensava que havia de ser
com ell, atleta. I els meus professors, el doctor en filosofia, el mestre de msica i el
lgic estaven decidits, cadascun dells, a qu jo no fos sin el reflex del seu propi
rostre en el mirall. Fou aix com vaig venir a aquest lloc. I el trobo ms assenyat.
Almenys, aqu puc ser jo mateix.
Desprs, sobtadament, es va dirigir cap a mi preguntant-me:
- Per, diguem, tamb a tu et van portar a aquest lloc leducaci i el bon consell?
- No -vaig respondre-, jo sc un visitant.
Llavors em va dir:
- Oh, tu ets un dels que viuen en el manicomi de laltre costat del mur!
322
O. Qu et suggereix aquest text de K. Gibran?

1. Sobre el conte:
a) Per qu creus que el boig diu que troba el manicomi un lloc ms
assenyat?
b) Creus que el motiu que exposa el protagonista s suficient per tornar-se
boig? Per qu?
c) Creus que el mn que queda a laltre costat del mur s tamb un
manicomi? Per qu?
d) A qu es refereix el poeta quan diu que leducaci i el bon consell poden
portar-te al manicomi? Com han influt en tu aquestes maneres?
e) Quin contingut moral ens transmet aquest breu relat?
A) Relaciona la teoria de lAnlisi Transaccional amb aquest text.
a) Per ajudar-te a fer-ho, et suggerim que reflexionis segons lesquema de
segon ordre del Pare sobre el fet de tenir dues figures paternes (pare i mare)
en la infantesa. Qu en conclous?
b) Si, a ms dels dos pares, ens van criar i educar dues vies, un avi, tres
germans grans, una tia soltera, una cangur, unes quantes mestres i
professores... a qui hem de fer-li cas?
c) Quines poden ser les conseqncies daquest fet? Sn positives o
negatives?
d) Com ens en podem desfer de les negatives?
CONTINUA >>>
323
<<< CONTINUACI
B) I tu?
a) Te nadones que intentes ser alg que no ets? En quins moments? Per
qu?
b) A qui creus que tassembles ms de la teva famlia pel que fa al teu
comportament? Com et fa sentir adonar-ten daix?
c) A qui creus que imites, ja sigui de fora o de dins del nucli familiar?
d) Qu significa per a tu ser tu mateix?
e) De quina manera creus que has datendre els altres sense que siguin
motiu dinfluncies negatives?
f) Et fixes que potser tu tamb ests volent canviar els altres perqu
sassemblin a tu? En quines ocasions?
g) El boig s la metfora del que cadasc s realment, sense mscares, s
a dir, el que no ha de representar cap paper per aconseguir ser acceptat pels
altres. Per aix el seu rostre s bell, perqu se sent b amb ell mateix, perqu
en el manicomi s lliure de ser qui s. Un cop feta aquesta descripci digues
per qu apostes, per ser boig o per representar papers? Dna la teva opini
sobre la dificultat de ser qui ets.
h) Resumint, quina utilitat t per a tu aquest conte? Reflexiona sobre quins
condicionants tinflueixen.
C) Relaci amb la pel.lcula El club dels poetes morts
a) El professor John Keating, paper interpretat per Robin Williams, mostra
que els joves protagonistes de la pel.lcula han perdut de vista els seus propis
somnis i ambicions i estan vivint de manera submissa els programes i les
expectatives que els hi han marcat els seus pares. El seu projecte s arribar a ser
metges, advocats o banquers, perqu aix s el que els seus pares els hi han dit
que han de fer. Per no han pensat qu s el que el seu cor els hi demana a
cadasc. El professor ensenya a aquests estudiants que el ms important s viure
els propis somnis, fer-los realitat i aprofitar el present.
NOTA: Malgrat els papers que puguem representar socialment, cal no
identificar-shi i entendre que no som aquestes representacions que, en tot cas,
noms sn circumstancials, no essencials.
324
Assertivitat
CONTE 1: QUI ETS?154

Aquell dia, Sinclair es va aixecar com sempre a les set del mat. Com tots els dies,
desprs de dutxar-se es va afaitar i perfumar. Es va vestir i va baixar a lentrada a
buscar la seva correspondncia. All va trobar la primera sorpresa del dia: no hi havia
cartes!
Durant els seus ltims anys la seva correspondncia havia crescut i era un factor
important per al seu contacte amb el mn. Una mica malhumorat pel fet de labsncia
de cartes, va apurar el seu esmorzar de llet amb cereals (com recomanaven els
metges) i va sortir al carrer.
Tot estava igual que sempre: els mateixos vehicles travessaven els mateixos carrers.
Quan travessava la plaa, una mica ms i sensopega amb el professor Exer, un vell
conegut amb qui mantenia llargues hores de conversa. El va saludar amb un gest,
per el professor semblava que no el reconeixia. El va cridar pel seu nom per ja
shavia allunyat, i Sinclair va pensar que no havia pogut escoltar-lo. El dia havia
comenat malament i semblava que empitjorava amenaant avorriment. Va decidir
tornar a casa, a la investigaci que tenia entre mans, per esperar de passada les
cartes que amb tota seguretat arribarien augmenades per compensar les que no havia
rebut abans.
Aquesta nit, lhome no va dormir b. Mentre esmorzava va espiar per la finestra a
veure si veia el carter. Finalment el va veure i el seu cor va donar un batec. Tanmateix,
el carter no es va parar a casa seva. Sinclair va sortir i el va cridar per confirmar que
no hi havia cartes per ell, per el carter li va assegurar que res hi havia al seu sac per
aquell domicili i li va confirmar tamb que no hi havia cap vaga de correus ni
problemes en la distribuci de cartes de la ciutat.
Aix encara el va preocupar ms. Quelcom estava passant i havia desbrinar de qu
es tractava. Es va posar la jaqueta i es va dirigir a casa del seu amic Marius.
Tan aviat va arribar, es va fer anunciar pel majordom i va esperar a la sala destar al
seu amic, que no va tardar a arribar. Sinclair es va avanar a lencontre de lamo de la
casa amb els braos oberts, per aquest es va limitar a preguntar:
- Perd, senyor, ens coneixem?
Lhome va creure que es tractava duna broma i va riure foradament pressionant a
laltre perqu li servs una copa. El resultat fou terrible: lamo de la casa va cridar el
majordom i li va manar que fes foralestrany. Davant daquest panorama, Sinclair es va
descontrolar encara ms i va comenar a cridar i a insultar, donant encara ms motius
al robust majordom perqu lempenys amb violncia al carrer...
De tornada cap a casa seva, es va creuar amb altres vens que lignoraren i actuaren
com si fos un estrany i no el coneixessin de res.
Una idea shavia apoderat de la seva ment: hi havia una confabulaci contra ell i la
seva persona havia coms una estranya falta contra aquella societat, ja que ara el
rebutjava tant com algunes hores abans el valorava. No obstant aix, per ms que
penss, no podia recordar cap fet que pugus haver sigut pres com a una ofensa, i
menys encara algun motiu que involucrs a tota la ciutat.
Durant dos dies ms, es va quedar a casa esperant correspondncia que no va
arribar, o anhelant la visita dalgun dels seus amics que, estranyat per la seva
absncia, toqus la seva porta per saber com estava. Per no va passar res: ning es
va acostar a casa seva. La senyora de la neteja va faltar sense avisar i el telfon va
deixar de funcionar.
Amb una copa de ms, la cinquena nit Sinclair va decidir anar al bar on sempre es
reunia amb els seus amics. Amb prou feines havia entrat que ja els va veure com
sempre a la taula del rac que sovint ocupaven. Tots reien els acudits del gras Hans,
per de cop i volta es va fer un silenci lapidari que denotava lindesitjable que els hi
semblava a tots el nouvingut. Sinclair no va aguantar ms.
325
Assertivitat
- Es pot saber qu us passa a tots amb mi? Si vaig fer quelcom que us molests,
digueu-mho i acabarem amb aix, per no em tracteu aix perqu mestic tornant boig.
Els altres es van mirar uns als altres, entre divertits i fastiguejats. Sinclair va tornar a
demanar una explicaci, desprs la va suplicar i, per ltim, va caure a terra implorant
que li expliquessin per qu li estaven fent tot all.
Noms un dells va dirigir-li la paraula.
- Senyor, cap de nosaltres el coneix, aix que no ens ha fet res. De fet, ni tant sols
sabem qui s vost.
Les llgrimes van comenar a sortir dels seus ulls i va sortir del local, arrossegant la
seva humanitat cap a casa seva. Semblava que cadascun dels seus peus pess una
tona.
Ja a la seva habitaci, es va tirar sobre el llit. Sense saber de quina manera ni per qu,
havia passat a ser un desconegut, un absent. Ja no existia a les agendes dels seus
corresponsals ni en el record dels seus coneguts, i menys encara en lafecte dels seus
amics. A la seva ment apareixia un pensament, com un cop de martell: la pregunta que
els altres li feien i que ell mateix comenava a fer-se: Qui ets?
Sabia ell realment contestar a aquesta pregunta? Ell coneixia el seu nom, el seu
domicili, la talla de la seva camisa, el seu document didentitat i algunes altres coses
que el definien pels altres. Per fora daix, qui era de veritat, internament i
profundament? Aquelles preferncies i actituds, aquelles inclinacions i idees, eren
seves vertaderament? O eren com tantes altres coses, un intent de no defraudar els
que esperaven que ell fos qui havia sigut? All comenava a estar clar: ser un
desconegut lalliberava dhaver de ser duna manera determinada. Fos com fos, res
canviaria en la resposta dels altres cap a ell. Per primera vegada en molts de dies, va
descobrir quelcom que el va tranquil.litzar: aix el posava en una situaci que li
permetia actuar com volgus sense buscar laprovaci del mn.
Va respirar fons i va sentir laire com si fos nou, entrant en els seus pulmons. Se
nadon que la sang li flua per les venes, va percebre el batec del seu cor i es va
sorprendre que, per primera vegada,
NO TREMOLAVA
Ara que, finalment, sabia que estava sol, que sempre ho havia estat, que noms es
tenia a ell mateix, ara, podia riure o plorar. Per per ell, i no pels altres. Ara, per fi, ho
sabia:
LA SEVA PRPIA EXISTNCIA NO DEPENIA DELS ALTRES
Havia descobert que li havia estat necessari estar sol per poder trobar-se amb ell
mateix.
Es va dormir tranquil.lament i profunda i va tenir bells somnis.
Es va despertar a les deu del mat, descobrint que un raig de sol entrava a aquesta
hora per la finestra i il.luminava la seva habitaci duna manera meravellosa.
Sense banyar-se, va baixar les escales cantant una can que mai havia escoltat i va
trobar quelcom sota de la seva porta: una gran quantitat de cartes dirigides a ell.
La senyora de la neteja estava a la cuina i el va saludar com si res hagus passat.
I a la nit, en el bar, semblava que ning records aquella estranya nit de bogeria.
Almenys ning es va dignar a fer cap comentari al respecte.
Tot havia tornat a la normalitat... excepte ell,
per sort,
ell,
que mai ms hauria de pregar a ning que el mirs per poder saber que estava viu,
ell,
que mai ms hauria de demanar a lexterior que el defenss,
ell,
326
Assertivitat
que mai ms sentiria por al rebuig.

Tot era igual, excepte que aquell home
mai oblidaria qui era.

1. Sobre el conte:
a) Al principi del conte, el protagonista vivia pels altres, feia i desfeia perqu
el reconeguessin.. Qui acaba sent al final? Per qu?
b) De cares a qui vivia el personatge del conte?
c) Per qu diu el conte que mai ms hauria de pregar a ning que el mirs
per poder saber que estava viu?
d) Per qu t aquest ttol? Justifica la resposta.
e) Quin ensenyament treus daquest conte?
a) Quan no saps negar-te a un favor que et demanen, quan et costa
expressar el que vols, quan prescindeixes de les teves necessitats per satisfer les
dun altre..., de cares a qui vius?
b) Quan alg et demana algun favor, el complaus perqu taprovi o perqu
realment vols? Si continus tenint la mateixa opini de tu encara encara que li
donessis una negativa, mantindries la mateixa resposta? s a dir, la teva resposta
s independent de laprovaci o desaprovaci de la teva persona que et fa la
demanda? Pensa-hi i comenta la resposta raonadament.
1. ASSERTIVITAT
1.1. Definici
Habilitat social prpia de la persona que, coneixent els seus drets i interessos
personals, els defensa i expressa les seves emocions, necessitats, opinions i drets en
les relacions socials sense que es produeixi ansietat o agressivitat i sense faltar el
respecte a les altres persones. El comportament assertiu comprn tant elements
verbals (qu es diu, com es diu) com no verbals (gestos, postura, mirada, expressi...).
Aquesta s una dentre tot un conjunt de moltes altres habilitats, com poden ser saber
escoltar, l'autocontrol i el respecte del torn i de les opinions dels altres dins d'un
debat... Totes elles afavoreixen la comunicaci i les relacions amb els altres. Per per
tenir bona connexi amb el prosme altres, primer cal estar ben connectat amb un
mateix. Per aix hem donat tanta importncia a lautoestima i a lacceptaci del cos.
Val la pena que tinguem en compte aquesta habilitat per fer ms fludes les nostres
relacions i estar ms convenuts que tenim dret a defensar la nostra opini
1.2. Objectiu
-
Augmentar el nivell de satisfacci amb la prpia conducta -les teories conductistes

la defensen partint de la base que quan una persona canvia els seus actes, canvia
tamb les seves actituds i els seus sentiments envers ell mateix (la seva
autoestima).
Adquirir una habilitat cognitiva i conductual que permeti afirmar i fer-se respectar
els drets i interessos personals en les situacions d'interacci -de fet, alguns
psiclegs consideren que l'assertivitat s sinnim d'habilitat social.
Millorar la comunicaci interpersonal i, per tant, millorar les relacions socials.
327
Assertivitat
Adquirir l'habilitat de pactar i establir compromisos quan els interessos de les

persones no coincideixen o sn oposats.
1.3. Tcnica d'entrenament assertiu

A quasi a tots ens agrada complaure, per a vegades no saber dir no significa quelcom
ms: vol dir que hi ha una manca dautoestima i dautoafirmaci i una excessiva
necessitat de ser acceptat pels altres. Cal un entrenament per recuperar el respecte
per nosaltres mateixos.
Com que l'assertivitat no s una manera de ser sin una conducta, es pot adquirir, es
pot aprendre. Aquest entrenament consisteix a:
- Aprendre les diferncies entre el comportament assertiu, passiu (no-assertiu) i
agressiu.
- Prendre conscincia que la conducta assertiva s la ms adequada per ser la ms
raonable i ens fa ser ms competents en les nostres relacions socials.
- Eliminar els pensaments que impedeixin el comportament assertiu mitjanant la
tcnica de la Reestructuraci Cognitiva, i ampliar els pensaments alternatius.
- Adquirir respostes assertives i posar-les en prctica mitjanant les tcniques del
role playing -dramatitzaci o representaci duna situaci.
- Experimentar que les conductes assertives i solidries sn les ms adequades i
que millors resultats tenen en les relacions interpersonals. (En escollir una
conducta shan de tenir en compte les altres).
Activitat 1: Culpabilitat i assertivitat

"Tots ens hem trobat, ms d'una vegada, en situacions estranyes en qu no sabem
qu fer. Un amic ens demana que anem a buscar-lo al club on el seu pare juga a
bitlles, lloc on aquesta tarda tamb hi anir ell.
L'ltim que desitjaria en aquest mn era veure'm obligat a entrar en aquell club ple de
senyors tan grans com el meu pare i en el qual, quan entres, tots et miren com si
fossis un sser estrany, no s qu donaria per no anar-hi! Per qu no pot venir ell sol
a la reuni del grup de lectura?
Un procura pensar: "B, un amic s un amic. Ell faria el mateix per a tu." Per no puc
evitar altres pensaments: "Per, jo mai li he demanat que vingus a buscar-me a mi".
En realitat ni tan sols m'ha explicat l'inters que t per anar al club de bitlles amb el
seu pare i per qu jo havia d'anar-lo a buscar, no podia venir ell sol?
En situacions com aquesta em faig la segent reflexi: si dic NO em sento culpable,
per si dic S em sento ximple. Quan penso en aix, els meus desigs es troben en
conflicte i em trobo desemparat per saber all que he de fer. Qu podem dir? Si dic
NO, el meu amic pot sentir-se ferit o rebutjat. s possible que deixi de sentir estima
per a mi. Pensar que sc un egoista, o, almenys, molt poc amable. Si no ho faig, he
de considerar-me un fresc, un egoista? Si dic NO, per qu ser que sempre em trobo
amb aquests compromisos? Ser un covard? O aquest s el preu que he de pagar
per conviure amb els altres?
- Per qui deixem de dir NO, per nosaltres o per all que els altres pensaran de
nosaltres? Esbrina el vertader motiu a partir del text.
- Extreu les dues idees ms importants del text.
- Descriu una situaci en qu hauries d'haver dit NO per vas dir S.
328
Assertivitat
Activitat 2: El ms important per a mi sc jo

Moltes vegades ens debatem entre fer cas de la nostra escala de valors i els nostres
sentiments, prescindint de la reacci dels altres, o actuar contra nosaltres perqu
tenim necessitat de l'aprovaci dels altres.
A) Presentem ara situacions en les quals els protagonistes es troben en aquest
dilema. Completa-les per escrit.
1.- La Susanna s molt intelligent i pot treure bones notes sense gaire esfor.
Sempre aixeca la m per respondre a les preguntes del professor. Acaba aviat i b la
feina. Els altres alumnes..., per aix quan el professor pregunta a classe ara Susanna
...
2.- En Jordi s molt bon actor, per la majoria dels seus companys sn esportistes.
Est pensant no presentar-se a les proves de l'escola de teatre perqu...
3.- La Rosa sap la diferncia entre el que s correcte i el que s incorrecte, per
tamb vol caure b als seus companys. Quan aquests l'animen a riure's del
professor, ella els segueix perqu...
4.- En David sap que copiar en els exmens est malament, per quan els seus
companys li demanen que els deixi veure per sobre de l'espatlla el seu examen, ho fa
perqu...
B) 1.- Hi ha alguna situaci de les descrites anteriorment en qu t'hi sentis identificat.
Descriu-la breument.
2.- Posa una exemple d'una situaci en la qual creus que els teus companys se'n
riurien de tu.
3.- Qu faries en una situaci en qu el teu cor et diu que facis quelcom, per creus
que els teus companys se'n riurien de tu?
4.- a) Quan una cosa creus que est mal feta:
- quan els teus companys la desaproven o
- et fa sentir malament a tu fer-la?
b) Aleshores qu creus que s millor fer:
- arriscar-te a qu els teus companys desaprovin el que fas per sentint-te
b amb tu mateix?
- fer el que els teus companys volen que facis?
5.- Com creus que et sentiries si fessis quelcom que saps que est mal fet?
1.4. Diferncia entre un comportament passiu, agressiu i assertiu
Davant de situacions difcils i conflictives que la vida ens presenta en la relaci amb
altres persones, podem respondre de tres maneres alternatives. En la naturalesa
animal trobem tamb aquests tres tipus d'actituds:
- El crvol quan veu un lle, el seu cos es prepara immediatament per sobreviure:
s'accelera la seva tensi sangunia i el ritme cardac, es buiden els intestins.
L'animal fuig del perill.
- El gorilla quan observa un enemic invasor, infla el pit, se'l colpeja, realitza una
exhibici de ferocitat i es prepara per a lluitar, si s necessari.
- La sariga lopssum- quan se sent en perill, s'immobilitza, es fa la morta, i espera
que el perill cessi.
1. Fugida
2. Rbia
329
3. Raonar
Assertivitat
1.4.1. CONDUCTA PASSIVA

Consisteix a intentar escapar, fugir; negar el conflicte com si no hi fos o no ens afects
s no afrontar el problema i amagar el cap sota l'ala. Aix t unes conseqncies:
malestar, frustraci, prdua d'autoestima i l'afecte de les altres persones. Les persones
amb aquesta conducta tenen la sensaci de ser incompreses i manipulades. El
problema continua present, no s'ha allunyat pel simple fet de tapar-nos els ulls.
En presncia d'un conflicte o d'un perill, el cos reacciona amb una baixada de la tensi
sangunia i el ritme cardac es desaccelera.
La definici d'aquesta conducta seria aquella que no defensa els drets i interessos
personals, i en canvi, s respecta els de les altres persones. Els motius d'aquest
comportament sn:
Desconixer quins sn els deus drets o interessos personals i per aix no els
defensa.
Manca d'habilitats conductuals necessries -no saber qu fer, qu dir, com dirho.
Tenir una srie de creences ms o menys irracionals que impedeixen el
comportament assertiu. Com per exemple: "No val la pena que jo expressi la
meva opini, la teva s ms important". Creu que no importa el que pensa, sent
o desitja.
T baixa autoestima i no s respectat pels altres.
Seria la conducta tpica de persones que han caigut en el victimisme, que es creuen
inferiors al altres i que es deuen a ells (persones sacrificades). Persones que no
pretenen ofendre i eviten molestar als altres.
1.4.2. CONDUCTA AGRESSIVA
Lluitar agressivament, rebellar-se contra un contratemps o contra la conducta de les
persones, tampoc fa desaparixer el conflicte que hi ha hagut. Fer servir la violncia, ja
sigui verbal o fsica, provoca odi i malestar tan en la persona que la practica, com en
qui la rep. Qui actua aix, a la llarga, s rebutjat pels altres i, a ms a ms, acaba
cansat, estressat o deprimit per no aconseguir el que pretn. T la sensaci de ser
incomprs.
Aquest comportament defensa nicament els propis interessos i drets personals, per
no respecta els de les altres persones. Els motius d'aquest comportament sn:
Passar per alt quins sn els drets o interessos dels altres.
Manca de control emocional i d'habilitats conductuals assertives.
Tenir una srie de creences ms o menys irracionals que impedeixen el
comportament assertiu i mantenen aquest altre. Per exemple: "Els teus
interessos i els meus sn incompatibles, i com que els meus sn els ms
importants, el que tu vulguis no m'interessa gens". Una altra creena s creure
que si no es comporta agressivament, es mostra frgil i vulnerable; en canvi, si
es comporta aix, ning s'atrevir amb ell.
T baixa autoestima.
L'objectiu ltim d'aquestes persones s el domini dels altres. Pot semblar increble que
hi hagi persones aix, i en canvi s ms versemblant pensar que aquest tipus de
comportament -i el pensament que l'acompanya- s de tipus circumstancial. No hem
dit o sentit mai expressions com ara: "qui t'has cregut que ets tu per...?", o "i qu
m'importa el que tu pensis?".
330
Assertivitat
1.4.3. CONDUCTA ASSERTIVA

Una altra alternativa millor s raonar per intentar trobar una soluci consensuada a un
conflicte. L'objectiu d'aquesta conducta s negociar pel tal que hom no hagi de
renunciar als seus interessos i alhora es puguin respectar els dels altres. Aquest
raonament permet atendre els drets dels altres i fer-los compatibles amb els propis, i
aix produeix un benestar amb un mateix i no afecta l'autoestima.
Les persones assertives coneixen els seus drets i els defensen respectant sempre als
altres. Expressen els seus sentiments sense agressivitat, sn segures, defensen els
seus gustos i interessos, tenen la capacitat de dir que no i saben acceptar els errors.
Tenen una bona autoestima i control emocional.
1.5. Manifestacions daquests tres tipus de conductes
Quan ens comportem amb qualsevol d'aquests tipus de conductes, hi ha unes
expressions verbals o no verbals (gestos i postures corporals) que les acompanyen i
que donen ms fora a les seves actituds. Veurem ara com aquestes manifestacions
canvien d'un tipus a un altre de conducta.
Conducta passiva: to de veu baix, parla poc fluda, amb quequeig i talls,
vacillacions o silencis, expressions repetitives com no?, jo ... Fugida del contacte
visual, normalment es mira ms avall; postura general incmoda i cara tensa amb
dents apretades o mandbules tremoloses; els dits de les mans estan entrellaats o
b les mans es friccionen; es mossegen les ungles, els dits o les mans; espatlles
encongides; postura tota ella tensa; cames creuades i/o peus que es mouen
insistentment, a vegades picant el terra.
Conducta agressiva: to de veu alt; parla sense escoltar els altres; utilitza insults,
retrets o amenaces; parla poc fludament, s'entrebanca. El contacte ocular es
mostra dominador o de repte, amb el front arrufat; cara i musculatura tensa, amb
dents apretades i mandbules que sobresurten; punys tancats que poden colpejar
algun objecte; mans amenaadores, assenyalant amb el dit ndex cap a la cara de
l'altra persona; tors inclinat cap endavant que pot envair l'espai ntim de
l'interlocutor. Tota la postura s molt tensa; tamb les cames i els peus poden picar
al terra.
Conducta assertiva: en general, la manera de parlar va d'acord amb el contingut

del missatge. El to de veu ha d'estar modulat correctament, ni massa alt ni massa
baix. La parla s fluda, sense bloqueigs, ni ensopegades, dubtes o silencis. No es
repeteixen frases per demanar confirmaci des de l'exterior. El contacte visual s
ferm per relaxat; la cara no es mostra tensa, amb les dents premudes ni el front
arrufat. Relaxaci muscular. Les espatlles no s'encongeixen. La postura s
cmoda i sense tensi. Les cames no estan excessivament creuades i els peus no
piquen al terra.
1.6. Conseqncies de no tenir un comportament assertiu
Quan no som capaos dexpressar el que sentim:

-
No ens respectem a nosaltres mateixos tal i com som.

Ens penedim per haver cedit a la pressi dels altres.
Sentim que la situaci sens descontrola.
La nostra autoestima es redueix perqu creiem que no tenim carcter per afrontar
una situaci que no ens agrada.
331
Assertivitat
Activitat 3: Situacions on intervenen les tres conductes

a) Es fan grups de tres per tal que tothom o la majoria de l'alumnat representi
alguna situaci i alhora pugui veure representades altres situacions.
Es tracta de representar i manifestar de manera extrema les caracterstiques dels
tres tipus. Cal servir-se del llenguatge corporal, del to de veu, del llenguatge ... per
insistir en els tres tipus de conductes i manifestar els valors tics de cadascuna
d'elles (solidaritat, respecte, egoisme...) i les sensacions que provoquen aquestes
conductes en els altres (rebuig, simpatia, indiferncia...).
b) Es comenten les representacions i l'encert de les conductes assertives a
introduir en la conducta de cadasc. Es treuen conclusions.
1) Una vena gran de la nostra escala es canvia d'habitatge i ens demana
que l'ajudem a fer el trasllat de mobles un cap de setmana.
2) Una cua en unes taquilles per veure un concert de rock. Fa hores que la
gent est esperant que obrin la finestreta. Una persona arriba i demana
a un conegut seu que est molt a prop de la taquilla que li tregui dues
entrades. De la gent que hi ha a la cua, una persona s assertiva, una
altra agressiva i una altra passiva.
3) Una classe amb un professor/a i l'alumnat. El professor/a reparteix uns
exmens. Tres alumnes de la classe no estan d'acord amb el resultat.
Un alumne manifesta el seu desacord de manera agressiva, un altre de
manera passiva i el tercer de manera assertiva.
1.7. Saber dir NO quan ens demanen un favor
Quan ens demanen un favor moltes vegades ens costa dir que NO, o b per
comproms, o b per por de quedar malament, o per altres motius. Tamb ens costa
demanar favors i ens costa acceptar una negativa. Cal aprendre a demanar favors i a
acceptar que l'altre ens els neguin. No tenim perqu sentir-nos malament per haver
pres una decisi de la qual nestem segurs. No es tracta de ser insensibles als desitjos
i necessitats dels altres, sin daprendre a pensar en les nostres necessitats concretes.
Els quatre punts segents ens poden ajudar a meditar quina ha de ser la nostra
conducta quan ens costa negar-nos a fer un favor.
1. DIR EL QUE SE SENT
Si has decidit negar-te a la demanda duna altra persona, fes-li-ho saber sense
enfadar-te, per amb un to ferm perqu no insisteixi ni torni a demanar-tho. No et
sentis culpable encara que laltre persona senfadi amb tu. No s un acte degoisme
defensar una postura i valorar una decisi prpia.
2. SENSE EXCUSES
No cal donar explicacions sobre una decisi, el millor s no haver de fer-ho. Per si et
sents molt culpable pots pensar una excusa senzilla i simple perqu no sembli una
decisi arbitrria.
3. SEMPRE PARLA AMB EDUCACI
Sigues clar quan rebutgis la petici, no baixis la vista i no et sentis culpable. No has de
ser agressiu ni maleducat. Mant la situaci sota control i amb respecte.
4. ESTIGUES PREPARAT PER UNA MALA REACCI
332
Assertivitat
Podem obtenir una resposta molt desagradable desprs de dir NO, perqu potser la
persona reacciona agressivament, insultant-te. Cal mantenir la paraula i estar orgulls
dhaver pres una decisi segons els nostres desitjos i necessitats i no supeditar-la als
desitjos dels altres.
Activitat 4: Demanar favors i acceptar negatives
a) Per parelles, el membre A de la parella li demana favors a l'altre membre B. Poden
ser favors de tipus personal o de tipus acadmic, lligats als estudis, fins arribar a un
total de 8. El membre B haur de fer-s'ho venir b i respondre sempre NO, amb igual
nombre de respostes tallants que de respostes indirectes.
- Les respostes tallants es donen de manera assertiva sense donar explicacions ni
motius, per sempre respectant a l'altre.
- Les respostes indirectes diuen que no per de manera indirecta. Per exemple,
"m'agradaria molt poder-te deixar els apunts, per els tinc molt desordenats i n'he
de fer un reps aquest cap de setmana".
b) Desprs d'aix, s'intercanvien els papers entre A i B, i ara ser B qui demana els
favors i A qui haur de respondre'ls.
c) Es comenten les emocions i sensacions que s'han experimentat. S'explica com
s'han viscut les dues maneres de respondre amb negatives.
Activitat 5: Expressar desigs

A) No podem donar per suposat que els altres saben qu volem, qu ens conv.
Cada persona ha d'expressar d'una manera correcta les seves necessitats i desigs
als que conviuen amb ell. s com si cadasc de nosaltres tingus un llibre
d'instruccions adjunt, i si nosaltres volem anar b i els que ens envolten se'n volen
beneficiar, cal que el coneguin. Per aix, primer fa falta conixer-nos a nosaltres
mateixos i desprs saber que podem manifestar els nostres desigs de manera
clara i saber-ho fer. Aix ens evitarem malentesos.
a) Per parelles, cadasc diu a laltre all que li agrada fer o que li facin: des de plats
de menjar, a un tipus de pel.lcules passant pel tipus dactivitats doci...
b) El company que lescolta li proposa desprs alguna altra activitat que sap que no
agrada o b que no ha exposat anteriorment a la llista dels seus desitjos. El primer
company ha de saber respondre assertivament a les propostes del segon.
(Es pot allargar lactivitat canviant de parella, i el que anteriorment ha exposat els
seus desitjos ara escolta els duna altra persona).
B) Presentem una altra variant.
Per parelles es tracta que cada persona esculli tres desigs que li agradaria
manifestar, a qui i en quina situaci. S'escriuen i un membre de la parella els
exposa a l'altre com si fos la persona a qui voldria donar-los-hi a conixer. Desprs
s'intercanvien els papers.
Has d'imaginar-te i/o visualitzar que ja et trobes en situaci amb qui vols exposar-li
els teus desigs. Desprs la persona es visualitza amb una sensaci molt
agradable, d'alliberaci pel fet d'haver-los manifestat.
333
Assertivitat
Activitat 6: Qestionari de desigs

Respon aquest qestionari de desigs posant una X en els aspectes amb qu tens
dificultats. Al costat de la X col.loca una puntuaci d'entre 1 i 5, on l'1 voldria dir
que tens una petita dificultat i et sents incmode i 5 que tens molta dificultat i et
sents molt incmode.
Marca la X
Grau 1 al 5
Tinc dificultat de demanar:

Ajuda en determinades tasques
L'atenci dels meus pares
A alg que escolti els meus problemes
Atenci als altres quan vull dir quelcom
Cites a persones que m'interessen
L'atenci d'un empleat en una botiga o un bar
Temps personal quan altres (familiars o amics) em
demanen temps per ells
Disculpes quan m'he equivocat
Respostes a temes que ignoro
Que els altres m'acceptin com sc
Perms als grans o als professors
Una altra situaci:
Una altra situaci:
Una altra situaci:
Marca la X
Grau 1 al 5
Tinc dificultat de demanar a les segents

persones:
El meu pare
La meva mare
Els meus germans/es
A companys de classe
A companys del centre escolar que no sn de la
meva classe
Als meus amics
Als meus familiars (avis, cosins, oncles...)
A la meva parella
A persones desconegudes del carrer
A treballadors (botigues, bars, cinemes...)
A un grup de ms de tres persones
A una persona de l'altre sexe
A altres persones:
A altres persones:
Marca la X
Grau 1 al 5
Tinc dificultat de demanar el que vull quan:

Necessito ajuda
Demano per sortir amb alguna persona
Necessito un favor
334
Assertivitat
Demano informaci
Vull proposar una idea
Demano col.laboraci
Molta gent m'est escoltant
Estic alterat
Tinc por d'equivocar-me
Tinc por que em diguin que no
Tinc por de semblar covard
Una altra situaci:
Una altra situaci:
Una altra situaci:
Aquests qestionaris tenen la intenci dajudar-te a conixer millor.159
Activitat 7: Decisions assertives
Hi ha situacions ens les quals ens costa saber com hem d'actuar, entre altres
coses perqu estem pendents de les reaccions dels altres i ens sentim pressionats
per ells.
Hem de decidir per nosaltres mateixos all que nosaltres considerem oport, per
aix no haver-nos de penedir del que hem fet. Veurem ara com anem d'assertivitat
en les nostres decisions.
a) Es presentaran diferents situacions (veure les que suggerim ms avall), que
poden ser presentades pel mateix alumnat de la classe, en les quals cal
prendre una decisi. Calen persones que facin d'actors, perqu caldr
representar-les.
b) La resta del grup que no fa d'actor actuar com observador. En concret, es
faran tres grups d'observadors:
Un primer observar l'actitud dels actors.
Un segon observar els arguments que es fan servir per justificar les seves
accions i decisions.
Un tercer observa quines decisions pren cadasc.
c) En grup, es fa una posada en com del que s'ha observat i es debaten
aspectes com:
Com s'han sentit prenent decisions, la dificultat de prendre-les en situacions
conflictives, quins factors intervenen en la presa de decisions (valors,
avantatges i inconvenients, pressi de la resta del grup...).
CONTINUA >>>
335
Assertivitat
<<< CONTINUACI
Exemples de situacions conflictives en qu s'ha de prendre una decisi
1.- El dia que tocava fer examen de Llengua Castellana, el professor de
l'assignatura no pot venir i en el seu lloc ve el professor de gurdia. La conducta de
molts dels companys no va ser la correcta perqu van copiar-se uns als altres. El
professor habitual va detectar irregularitats en el resultats de l'examen i va decidir
invalidar-lo i fer-ne un de nou. Els alumnes van protestar perqu havia anat bastant
b, per ara els que no van copiar hauran de tornar a estudiar. El professor ha
donat la possibilitat que les persones que van copiar li ho facin saber per no
perjudicar als altres i, alhora, els que van veure que d'altres van copiar ho facin
saber tamb, de manera totalment annima, en un paper escrit. Estic pensant...
2.- S'acosta final de curs i la setmana que ve tinc molts exmens. Comena a fer
bon temps i la Carla, una companya de la classe, celebra la seva festa d'aniversari
aquest cap de setmana juntament amb altres amics a l'apartament de la platja dels
seus pares. M'ha invitat a anar-hi, s que m'ho passar molt b per no s qu
fer...
3.- En Joan i jo som amics des de fa temps, i des que aquest curs ha comenat en
Xavier en Joan est canviat. S'ha fet amic seu i sembla que passa ms dels
estudis que en els cursos anteriors. A l'estona del pati se'n van ells dos i no els
veig. A classe li costa mantenir l'atenci i no rendeix b com abans. Un dia en Joan
em va invitar a fumar el seu porro a l'estona del pati, em va dir que li havia ofert en
Xavier, i que si no l'acompanyava a fer-ho, que deixava de ser amic seu i que
tindria la idea de mi com la d'un covard. En aquell moment em vaig plantejar...
4.- La meva cosina est casada i t un fill de tres anys. Sempre hem tingut molt
bona relaci i els estius minvita al seu apartament a la platja. Mha demanat que li
faci de cangur aquesta setmana de 7 a 9 del vespre perqu est fent un curset.
Per jo mhe de preparar els exmens de la setmana que ve. Li dir...
5.- Afegir altres situacions proposades pels alumnes.
NOTA: Prendre decisions s un aprenentatge com un altre que necessita temps. Si
normalment prens decisions per la pressi dels altres i desprs et sents malament,
haurs de preparar-te per prendre les teves prpies determinacions. Comena
quan ms aviat millor a ser tu i assajar les teves respostes independentment dels
altres. Moltes vegades, no hi ha una decisi millor que una altra, per cadasc ha
de prendre la que s millor per ell.
336
Assertivitat
1.8. Test d'assertivitat161

I TU, ETS ASSERTIU?
337
Assertivitat
338
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
GENERAL
ALBI PARRA, Almudena. Tu cuerpo es tuyo. Madrid: Aguilar, 1997

ALCNTARA, Jos Antonio. Cmo educar las actitudes. Barcelona: Ceac, 1988
ANDRE, Ch LELORD, F. La autoestima. Barcelona: Kairs, 2000
BENNET, William J. El libro de las virtudes para jvenes. Barcelona: Ediciones B, 2001
BISQUERRA ALZINA, Rafael. Educacin emocional y bienestar. Barcelona: Praxis,
2000
BOLINCHES, Antonio. La felicidad personal. Madrid: Temas de Hoy, 1995
---. 1000 pessics de saviesa. Antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona:
Prtic, 1999
BRUNEL, Henri. Els millors contes Zen. Barcelona: La Campana, 2004
BUCAY, Jorge. Djame que te cuente ... Los cuentos que me ensearon a vivir.
Barcelona: Integral, 2002
---. Cuentos para pensar. Barcelona: Integral, 2002
CALLE, Ramiro. El libro de la felicidad. Barcelona: Martnez Roca, 1996
---. Cuentos hindes. Barcelona: Sirio, 1998
---. Cuentos del Tbet. Barcelona: Sirio, 1999
CARRIRE, Jean-Claude. El crculo de los mentirosos. Cuentos filosficos del mundo
entero. Barcelona: Lumen, 2000
CARTER-SCOTT, Chrie. El juego de la vida. Si la vida es un juego, stas son las
reglas... Barcelona: Grijalbo, 2000
CASTILLA DEL PINO, Carlos. Teora de los sentimientos. Barcelona: Tusquets
Editores, 2001
COVEY, Stephen R.. Los 7 hbitos de la gente altamente efectiva. La revolucin tica
en la vida cotidiana y en la empresa. Barcelona: Paids, 2000
DETHLEFSEN, Thorwald. La enfermedad como camino. Barcelona: De Bolsillo, 2000
DUFOUR, Michel. Cuentos para crecer y curar. Barcelona: Sirio. 2003
DYER, Wayne W. La sabidura de todos los tiempos: Cmo acercar las verdades
eternas a nuestra vida cotidiana. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1999
FBREGAS, Juan Jos; GARCA, Eugenio. Tcnicas de autocontrol. Madrid:
Alhambra Longman, 1990
339
Bibliografia
FORNER, Rosetta. Cuentos de hadas para aprender a vivir. Barcelona: RBA, 2004
GAJA JAUMEANDREU, Raimon. Aprn a estimar-te. Guia bsica per a millorar
lautoestima. Barcelona: Prtic, 2001
GOLEMAN, Daniel. Inteligencia emocional. Barcelona: Kairs, 1996
GELL BARCEL, Manel; MUOZ REDN, Josep. Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional. Barcelona: Edicions 62, 1998
GELL BARCEL, Manel; MUOZ REDN, Josep (coords.). Educacin emocional.
Programa de actividades para Educacin Secundaria Postobligatoria. Barcelona:
Praxis, 2003
HANSEN, Mark Victor; CANFIELD, Jack. Sopa de pollo para el alma. Barcelona: Punto
de Lectura, 2000
JEFFERS, Susan. Supera les teves pors: consells prctics per viure sense por.
Barcelona: Ed. 62, 2002
KEEN, Sam. El lenguaje de las emociones. Una gua prctica de nuestra vida interior.
Barcelona: Paids, 1994
KERTSZ, Roberto; INDUNI, Guillermo. Manual de Anlisis Transaccional. Buenos
Aires: Conantal, 1977
LEGRENZ, Paolo. La felicidad. Madrid: Acento, 1999
LEN MAROTO, Carlos (sel.). Frases ingeniosas. Zaragoza: Edelvives, 2002
LIPKIN, Lisa. Aprender a educar con cuentos. Barcelona: Paids, 2000
LPEZ, Guillermo. El llibre dels contes del mn. Barcelona: RBA, 2002
MARINA, J.A.; LPEZ PENAS. Diccionario de los sentimientos. Barcelona: Anagrama,
1999
MARINA, J.A.; VLGOMA, M. La lucha por la dignidad. Barcelona: Anagrama, 2000
MASNOU, Fina. Educaci per a la convivncia. Barcelona: Eumo, 1991
Mc KEE, David. Elmer. Madrid: Altea, 1995
Mc MILLEN, Kim. Cuando empec a quererme. Barcelona: Grup 62, 2000
MELLO, Anthony de. El cant de locell. Barcelona: Claret, 2004
ORGEL, Doris (adapt.). El len y el ratn y otras fbulas de Esopo. Barcelona: Blume,
2001
ORTNER, Gerlinde. Cuentos que ayudan a los nios. Barcelona: Sirio, 1997
340
Bibliografia
PASCUAL FERRIS, Vicent; CUADRADO BONILLA, Montserrat (coords.). Educacin

emocional. Programa de actividades para Educacin Secundaria Obligatoria.
Barcelona: Praxis, 2001
QUINGLES, Jordi. Cuentos populares tibetanos. Palma de Mallorca: J. De Olaeta,
Editor, 1998
ROCHE OLIVAR, Roberto. Plan de aplicacin de la prosociabilidad en la educacin en
Catalunya. Bellaterra: UAB
RUMI, Yamal Od-Din. El canto del derviche. Parbolas de la sabiduria suf. Barcelona:
Grijalbo Mondadori, 1997
SALVADOR GRANADOS, Margarita. Programa de desarrollo emocional. Mlaga:
Aljibe, 2000
SALZBERGER-WITTENBERG, Isca; HENRY, Gianna;
OSBORNE,
Lexperincia emocional densenyar i aprendre. Barcelona: Ed. 62, 1998
Elsie.
SNCHEZ MONGE, Manuel. Parbolas como dardos. Madrid: Sociedad de Educacin

Atenas, 1992
SASTRE VILARRASA, Genoveva; MORENO MARIMON, Montserrat. Resolucin de
conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de gnero. Barcelona: Gedisa,
2003
SCHLTER, Ana Mara. El camino del despertar en los cuentos. Madrid: PPC, 1997
SEGURA MORALES, Manuel; ARCAS CUENCA, Margarita. Educar las emociones y
los sentimientos. Introduccin prctica al complejo mundo de los sentimientos. Madrid:
Narcea, 2003
SOLER LLEONART, Jaume; CONANGLA MARN, M. Merc. Donar temps a la vida.
Barcelona: Pleniluni, 2001
VALLS ARNDIGA, Antonio; VALLES TORTOSA, Consol. Inteligencia emocional.
Aplicaciones educativas. Madrid: EOS, 2000
VALLS ARNDIGA, Antonio. Autoconcepto y autoestima. Programas de tutora: rea
de Orientacin personal y relaciones interpersonales. Barcelona: Praxis, 1998
VALLS-LLOBET, Carme (dir.). Buscant lequilibri. Potenciar lautoestima; evitar lestrs,
la depressi i lansietat. Barcelona: Prtic, 1998
Revistes
Salud Alternativa, n 2, 5 i 6, Any 2003
341
Notes
BIBLIOGRAFIA DE
REFERNCIA
. Berta MENESES. El zen, viaje al mundo interior, Cuadernos de Pedagogia, 303, juny
2001, p. 60
2
. Salud Alternativa, n 5, Maig (mensual), 2003, p. 98
3
. Jaume SOLER LLEONART; M. Merc CONANGLA MARN. Donar temps a la vida.
Barcelona: Pleniluni, 2001
4
. Chrie CARTER-SCOTT. El juego de la vida. Barcelona: Gribalbo, 2000, p.28
5
. Adap. prpia de la contraportada del llibre de Tim GUNARD, Ms fuerte que el
odio. Barcelona: Gedisa, Barcelona, 2002
6
. Trad. prpia de Tim GUNARD. Gedisa, Barcelona, 2002, p. 25-26
7
. s un concepte encunyat per K. Boris CYRULNIK, Maddi i Kalon, 1982, Hardines
and health: A prospective Study. Journal of Personality ang Social. Psychology, 41,
168-177
8
. Trad. prpia del conte de la Xina resumit per Ma. Teresa GMEZ, Victoria MIR i Ma.
Grcia SERRATS. Propuestas de intervencin en el aula. Madrid: Narcea, 1900, pp.
130-132
9
. M. INGLA MAS (dir.). La Princesa Ratolina. Barcelona: Ed. Crulla, 2000
10
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDON (coords). Educacin emocional.
Programa de actividades para Educacin Secundaria Postobligatoria. Barcelona:
Praxis, 2003, p. 117
11
. Citant a Fina MASNOU. Educaci per a la convivncia. Barcelona: Eumo, 1991,
p.43
12
. Manel. GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN. Desconeix-te tu mateix.
Barcelona: Edicions 62, 1998, pp.124-125
13
. De la imaginaci de lautora.
14
. Jorge BUCAY. Djame que te cuente... Los cuentos que me ensearon a vivir.
Barcelona: Integral, 2002, pp. 24-26
15
. Font: Curs de lEscola dEstiu Prctica de la Intel.ligncia Emocional impartit per
Montserrat Cuadrado Bonilla, Juliol de 2003
16
. Yamal Od-Din RUMI. El canto del derviche. Parbolas de la sabiduria suf.
Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1997, pp. 156-160
17
. Activitat cedida per Jordi Biona
18
. Activitat adaptada i extreta de Vicent PASCUAL FERRIS; Montserrat CUADRADO
BONILLA (coords.). Educacin emocional. Programa de activitades para Educacin
Secundaria Obligatoria. Barcelona: Praxis, 2003, p.62
19
. J. BUCAY. opus cit,. 2002, pp. 11-14
20
. Mark V. HANSEN; Jack CANFIELD. Sopa de pollo para el alma. Barcelona: Punto
de Lectura, 2000, pp. 111-112, citant a Dorothy L. NOLTE
21
. Imatge de Pavlov extreta de Jos M. GARCIA GUTIRREZ. Psicologia. Batxillerato.
Proyecto Ariadna. Madrid: Ediciones del Laberinto, 1998, p.158
22
. Exemple publicat per Watson i Rayner (1920), i adaptat a partir de Juan J.
FBREGAS; Eugenio TRIAS. Tcnicas de autocontrol. Madrid: Alhambra Longman,
1990, p. 12.
23
. Il.lustraci feta servir com a material fotocopiat a les classes sense possibilitat de
donar-ne la font.
24
. Adaptat a partir dun exemple de D. L. WHALEY i R. W. MALOTT a Psicologa del
Comportamiento citat per Juan J. FBREGAS; Eugenio TRIAS. Tcnicas de
autocontrol. Madrid: Alhambra Longman, 1990, p. 15.
342
Notes
25
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN (coords.) Educacin emocional...

opus cit., p. 182, citant a GRASSIN, S. "Ava Gardner: la femme qui amait les homes".
L'Express, 6 de agosto de 1998
26
. Ibidem, pp. 121-123
27
. Trad. prpia i text adaptat a partir de C. ANDR, C. ; F. LELORD. Lautoestima.
Gustarse a si mismo para vivir mejor con los dems. Barcelona: Kairs, 2000, citat per
Ibidem, pp. 123, 149
28
. Ibidem, pp. 231-233
29
. Ibidem, pp.183-184
30
. Existeixen altres qestionaris, entre els quals daltres el ms senzill sobre el Nivell
dautoestima s el de Manel GELL i Josep MUOZ a Ibidem, pp. 176-177 i un de
ms complet a Ibidem: Qestionari sobre la necessitat de canvi en relaci a
l'autoestima: pp. 178-179
31
. Raimon GAJA JAUMEANDREU. Aprn a estimar-te. Guia bsica per a millorar
lautoestima. Barcelona: Prtic, 2001, p.200
32
. Ibidem, pp.201-202
33
. Traducci prpia dAlmudena ALBI PARRA. Tu cuerpo es tuyo. Madrid: Aguilar,
1997, pp. 213-215, citant a David Mc KEE. Elmer. Madrid: Ed. Altea, 1995
34
. Yamal Od-Din RUMI. opus cit., pp. 64-67
35
. Carme VALLS-LLOBET (dir.). Buscant l'equilibri. Potenciar lautoestima; evitar
lestrs, la depressi i lansietat. Barcelona: Prtic, 1997
36
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN (coords.) Educacin emocional...
opus cit., pp. 65-66
37
. Thorwald DETHLEFSEN. La enfermedad como camino. Barcelona: De Bolsillo,
2000
38
. C. CARTER-SCOTT, opus cit., p. 29
39
. Font: Jordi Biona
40
. V. PASCUAL FERRIS; M. QUADRADO, opus cit., p. 45
41
. Adaptaci de M.GELL BARCEL; J. MUOZ REDON (coords.). Educacin emoc.
opus cit., p. 147-148
42
. Antoine de SAINT-EXUPRY. El Petit Prncep. Barcelona: Empries/Emec, 2000,
p. 18-19
43
. Adaptaci i traducci prpia de C. ANDR; F. LELORD. La autoestima. Barcelona:
Kairs, 2000 citat a M. GELL BARCEL; J. MUOZ REDN (coords.). Educacin
emoc... opus cit., p. 152
44
. C. ANDR; F. LELORD. La autoestima. Barcelona: Kairs, 2000
45
. Almudena ALBI. Tu cuerpo es tuyo, opus cit.,pp. 210-211
46
. Font: Correu electrnic, internet.
47
. Traducci prpia de la parbola xina citada a Robin NORWOOD. Por qu a m, por
qu esto, por qu ahora? Buenos Aires: Vergara, 1999, p. 179-180. Trad. Prpia.
NOTA: Existeix una versi semblant a RIBEIRO, L., Los pies en el suelo y la cabeza
en las estrellas, Barcelona: Urano, 1997. El citen V. PASCUAL FERRIS; M.
CUADRADO BONILLA a Educacin emocional... opus cit, p.107
48
. Robin NORWOOD, opus cit.. p. 191
49
. GAO XINGJIAN. La Muntanya de l'nima. Barcelona: Columna, 2001 citat a M.
GELL BARCEL; J. MUOZ REDN (coords.). Educacin emoc... opus cit., p. 125
50
. Traducci prpia de A. BEUREGARD. Cpsulas motivacionales, ed. Diana, adaptat
en el conte Solos y acompaados per BUCAY a Djame... opus cit., pp. 77-79
51
. Traducci i adaptaci prpia de C. CARTER-SCOTT, opus cit., pp. 151-152
52
. Roy CAMPANELLA, citat a Mark V. HANSEN; Jack CANFIELD, opus cit., pp. 299300
53
. Adaptaci prpia a partir de loraci cedida per Ramon Roma
54
. Font: Internet, correu electrnic proporcionat per Laura Gilabert
343
Notes
55
. M.GELL BARCEL; J. MUOZ REDON (coords.). Educacin emocional... opus

cit, pp. 214-215
56
. Enric LARREULA. Contes per a un mn millor. Barcelona: Ed. La Magrana, 1991,
pp. 9-19
57
. Adaptaci i traducci prpies de C. CARTER-SCOTT, opus cit., pp. 101-102
58
. Enric LARREULA. Contes... opus cit., pp. 57-62
59
. Ibidem, pp. 37-43
60
. Henri BRUNEL. Els millors contes Zen. Barcelona: La Campana, 2004, pp. 68-71
61
. Yamal Od-Din RUMI, opus cit., pp. 173-176
62
. Traduc. i adap. prpia de F. TRAS DE BES i . ROVIRA CELMA. La buena suerte.
Claves de la prosperidad. Barcelona: Empresa Activa, 2004, pp. 17-20
63
. Apartat b i c, adap. i traduc. prpia de M. GELL BARCEL; J. MUOZ REDON
(coords.).. Educacin emocional... opus cit., Praxis, 2003, pp. 246-247
64
65
. Conte proporcionat per Jordi Biona, per de font desconeguda
66
. Yamal Od-Din RUMI, opus. cit., pp. 112-114
67
. Anthony DE MELLO, opus cit., pp.32-33
68
. Henri BRUNEL, opus cit., pp. 120-121
69
. Anthony DE MELLO, opus cit., p. 158
70
. Adapci i traducci prpia de Mark V. HANSEN; Jack CANFIELD, opus cit., pp.
320-324
71
72
. Traducci de J. BUCAY. Cuentos para... opus cit., pp.23-26
73
. Tret de Jaume SOLER LLEONART: M. Merc CONANGLA MARN, opus cit., pp.
222-223
74
. Marlo MORGAN. Las voces del desierto. Barcelona: Ed. B., 1996, pp. 92-93, 85-86,
60
75
. Mark. V. HANSEN; Jack CANFIELD, opus cit., pp. 96-97
76
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDON (coords.). Educacin
emocional... opus cit., p. 88
77
. Chrie CARTER-SCOTT, opus cit., pp. 79-81
78
. Ibidem, pp. 131-132
79
. Jorge BUCAY. Djame... opus cit., pp. 89-90
80
. KEVIN LEMAN citat a Jaume. SOLER LLEONART; M. Merc CONANGLA MARIN,
opus cit., pp.110-111
81
. Henri BRUNEL, opus cit., pp. 32-34
82
. Jorge BUCAY. Cuentos para... opus cit., pp. 133-134
83
. Traducci prpia de Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN (coords.).
Educacin emocional... opus cit., p. 202
84
. Rafael BISQUERRA. Educacin emocional y bienestar. Barcelona: Praxis, 2000
85
. Traducci prpia del Magazine de La Vanguardia, 20 de julio de 2003, Enfermos
de envidia y de ira de Isabel S. Larraburu, p.64
86
. Jorge BUCAY. Djame... opus cit,. pp. 21-22
87
. Manuel SEGURA MORALES; Margarita ARCAS CUENCAS. Educar la emociones y
los sentimientos. Introduccin prctica al complejo mundo de los sentimientos. Madrid:
Narcea, 2003, pp. 64-65
88
89
. Font: Taller dAjuda Mtua dirigits per J.Biona
90
. Traducci dun conte de Moss ROBERTS. Cuentos fantsticos de China, ed. Crtica
citat per Jorge BUCAY. Djame... opus cit., pp. 214-221
91
. Traducci i adaptaci de.DORIS ORGEL. El len y el ratn y otras fbulas de
Esopo Barcelona: Blume, 2000, pp. 24-25
92
. Traducci i adaptaci prpia de Chrie CARTER-SCOTT, opus cit., p. 47
344
Notes
93
. Harry Stack SULLIVAN, Estudios clnicos de psiquiatra, Buenos Aires, 1963, p.

141, citat a Carlos CASTILLA DEL PINO. Teora de los sentimientos. Barcelona:
Tusquets Editores, 2001, p. 306
94
. Font dinformaci: Osho habla de la envidia, www.oshogulaab.com
95
. Carlos CASTILLA DEL PINO, opus cit., p. 312
96
97
98
. Traducci prpia del Magazine de La Vanguardia, 20 de julio de 2003, Enfermos
de envidia y de ira de Isabel S. Larraburu, p.62
99
100
. Adaptaci dun conte de Jordi Biona
101
. Conte proporcionat per Jordi Biona per de font desconeguda
102
. Jordi BIONA. Interiors. Barcelona: Edicions Solsona Comunicacions, 2001, pp. 3536
103
. Material proporcionat per Jordi Biona dins dels Tallers dAjuda Mtua
104
. Font originria radiofnica i transmesa per Andreu Alsina
105
. Jaume SOLER LLEONART; M. Merc CONANGLA MARN, opus cit., pp. 158-159
106
. Theodore ROOSEVELT citat a Mark V. HANSEN; Jack CANFIELD, opus cit., p.
247
107
. Wayne W. DYER. La sabidura de todos los tiempos: Cmo acercar las verdades
eternas a nuestra vida cotidiana. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1999, p.205
108
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN (coords.). Educacin
emocional... opus. cit., pp. 129-133
109
. Traducci prpia de Patty HANSEN citada per Mark V.HANSEN; Jack CANFIELD,
opus cit., pp. 248-249
110
. KEEN, Sam. El lenguaje de las emociones. Una gua prctica de nuestra vida
interior. Barcelona: Paids, p. 172
111
. Traducci prpia de Gwyneth CRAVENS a The Speed of Light, citat a Chrie
CARTER-SCOTT, opus cit., pp. 54-56
112
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN (coords.). Educacin
emocional... opus cit., pp. 104-106
113
114
115
.Traducci prpia de la versi de Jorge BUCAY. Djame... opus cit., p. 201
116
. Adaptaci prpia de Rafel SIM, I doncs, Pinot? Barcelona: La Galera, 2001
117
. Adaptaci prpia a partir del material proporcionat per Jordi Biona
118
119
.Jaume SOLER i LLEONART; M. Merc CONANGLA I MARS, opus cit., pp. 311312
120
. Ibidem, p. 317
121
. Ibidem, pp. 324, 326
122
. Les tres activitats corresponen a Ibidem, pp. 323, 332 i 143-144
123
. Traducci prpia de la histria adaptada per Henri J.M. NOUWEN i citada per
Wayne DYER. Tus zonas errneas... Tus zonas mgicas... Tus zonas sagradas.
Barcelona: Ed. Grijalbo, 1997
124
. Jordi BIONA, opus cit., pp. 35-36
125
. Philip KAPLEAU. El renacer budista, la rueda de la vida y la muerte. Mxico: rbol
Ed., 1990
126
. Procedncia desconeguda
127
. Armando FUENTES AGUIRRE citat a Jaume SOLER LLEONART; M. Merc
CONANGLA MARN, opus cit., p. 149
128
. Jorge BUCAY, Djame... opus cit., pp. 32-34
129
. Font: Servei de Suport al Dol de Girona
130
. Conte proporcionat per Jordi Biona, per de font desconeguda
345
Notes
131
. El material daquesta pgina prov dun material fotocopiat dun curs de formaci
impossible de concretar .
132
. Extret i tradut a partir del material de lASOCIACIN SECRETARIADO GENERAL
GITANO. Programa para trabajar la tolerancia y el respeto a la diversidad en
Educacin Secundaria Obligatoria, Gua del profesorado. Madrid, pp. 68-71
133
134
. Traducci prpia dAggadoth du Talmud de Babylone, tradut i anotat per Arlette
Elkam-Sartre, Verdier, 1982, p. 990 i apleg del Talmud, citats ambds a Alain
FINKIELKRAUT, La sabidura del amor. Generosidad y posesin. Barcelona: Gedisa,
1999, p. 30
135
. Henri BRUNEL, opus cit., pp.77-83
136
. Traducci i adaptaci prpia de Chick MOORMAN citat a Mark V. HANSEN; Jack
CANFIELD, opus cit., pp. 172-177
137
. Traducci prpia de Jo Ann LARSEN. Desert News citat per Ibidem, pp. 67-70
Anna M. s en realitat Jo Ann Larsen que escriu sobre la seva relaci amb Larry,
adaptat com Lloren.
138
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN, Educacin emocional... opus
cit., p. 62
139
. Llistat facilitat per Jordi Biona
140
141
. Mark V. HANSEN; Jack CANFIELD, opus cit., pp. 283-286
142
. Henri BRUNEL, opus cit,, pp. 35-38
143
. Imatge extreta de Juan J. FBREGA; Eugenio TRIAS, opus cit., pp. 50-51
144
. Ibidem, pp. 52-54
145
. Traducci i adaptaci de Rafael BISQUERA ALZINA, opus cit., pp. 131-132
146
. Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ REDN. Educacin emocional... opus
cit., p. 88
147
. Ibidem, pp. 70-72
148
. Activitat adaptada de Roberto KERTSZ; Guillermo INDUNI. Manual de Anlisis
Transaccional. Buenos Aires: Conantal, 1977, p.35
149
. Curs dIntroducci a lAnlisi Transaccional
150
. Activitat adaptada a partir Roberto KERTSZ; Guillermo INDUNI, opus cit., p.38
151
. Ibidem, p.91
152
. Ibidem, p.26
153
. Kahlil GIBRAN, El foll. Barcelona: Ed. Ibis, 1997
154
. Conte de G.Papini, Lo trgico cotidiano, ed. Hispanoamrica, modificat per Jorge
BUCAY, Djame... opus cit., pp. 92-96
155
. SMITH, Manuel L., Cuando digo NO me siento culpable. Barcelona: Grijalbo, 1997,
adaptat per Vicent PASQUAL FERRIS; Montserrat CUADRADO BONILLA. Educacin
Emocional... opus cit., p. 65
156
. Ibidem, pp. 75-76
157
. Activitats 2 i 3 tretes parcialment de Manel GELL BARCEL; Josep MUOZ
REDN. Educacin emocional... Opus Cit., pp. 195-196
158
. Ibidem, p. 216, traducci prpia
159
. Ibidem, pp. 218-219, traducci prpia
160
. Ibidem, pp. 284-285, adaptaci prpia i parcial
161
. Qestionari escanejat a partir del test de Gambril i Richey adaptat per Manel
GELL BARCEL; Josep MUNZ REDN. Desconeix-te... opus cit., pp. 88-90 i de la
revisi del qestionari, pp. 106-107
346

Felicitat PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Felicitat PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EDUCACI DE LES ACTITUDS

ELABORACI DE MATERIAL DIDCTIC

M. ngels Batllori Casadell

INTRODUCCI: Lassignatura de la vida ......................................................

1. Programa de lassignatura. Pla destudis ............................................

Activitat 10: Exemple daplicaci de la teoria del condicionament

Activitat 11: Exemple de reps sobre el condicionament ...........

ACCEPTACI DEL COS..........................................................................

Conte 1: Elmer ........................................................................................

Activitat 12: La casa bonica ........................................................

ACCEPTACI DE LA VIDA ....................................................................

Conte 1: Bona/mala sort..........................................................................

Conte 5: El regal de la capsa buida.........................................................

4.2.3. Lli n. 9: CONFIANA EN LABUNDNCIA ...............................

Conte 9: El diamant de lemperador ........................................................

Conte 11: Sort o dedicaci? ....................................................................

Activitat 28: Comentari de pensaments .......................................

ACCEPTACI DEL CANVI .........................................................................

Activitat 11: Autoreflexi i comentari de pensaments ..................

3. CADA PERSONA CREA LA SEVA PRPIA REALITAT ....................

3.4. Lli n. 8: PODER ..........................................................................

Activitat 22: Comentari de pensaments .......................................

EMOCIONS NEGATIVES ............................................................................

Conte 5: Lestudiant zen .........................................................................

3. LENUIG DE LES MENTIDES ............................................................

SOBRE LA POR ...............................................................................................

Activitat 4: Pors associades a la condici humana ......................

Conte 1: Lona ........................................................................................

Activitat 9: Comentari de pensaments .........................................

ACTITUD EN EL LLENGUATGE ......................................................................

Activitat 12: Tu decideixes entre aquests dos estats antagnics .

LACTITUD EN ELS PENSAMENTS ................................................................

BIBLIOGRAFIA GENERAL ...............................................................................

BIBLIOGRAFIA DE REFERNCIA ...................................................................

a les prdues i al dol, a relacionar-se i a ser diferent... -tamb la dificultat de controlar

CONTE1: CONIXER-SE UN MATEIX

0. Qu et suggereix aquest conte?

1. Programa de l'assignatura o pla d'estudis

b) Quines atencions et requereix cadascuna?

FET REAL 1: ESPERIT DE SUPERACI

0. Qu et suggereix el fet real d'aquest home?

3. La teva histria personal

5. Temporitzaci de l'assignatura (PASSAT, PRESENT, FUTUR)

Activitat 1: Busca la lli oculta de les circumstncies segents

Activitat 2: Comentari de pensaments

FET REAL 2: MS FORT QUE L'ODI

- Renoi! Qu poc, noms aix?

Activitat 3: De tot aprenem

CONTE 1: LA PRINCESA RATOLINA

0. Qu et suggereix aquest conte?

Activitat 1: Comencem a conixer-nos una mica

Antecedents de la manca d'autoestima

De qu depn la nostra vlua?

2.2.3. Depn la nostra autoestima de lamor, laprovaci, lamistat o la capacitat

Activitat 2: Distorsions que impedeixen lautoestima

CONTE 2: SOBRE LA COMPARACI13

0. Qu et suggereix aquest conte?

POEMA: CADA HOME VAL (Gen Rosso)

0. Qu et suggereix aquest poema?

CONTE 3: EL VERTADER VALOR DE LANELL

0. Qu et suggereix aquest conte?

CONTE 4: LA DIVINITAT AL TEU INTERIOR

0. Qu et suggereix aquesta llegenda hind?