Practiques Assajos Físics I Físicoquímics

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Institut LA ROMNICA
Dpt. de Formaci Professional
CURS 14/15
Crdit 6: Anlisi i control de les primeres

matries, els elements de condicionament i els
productes acabats
Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Curs : 14-15
Activitat 1
DETERMINACI
PICNMETRE
DE
LA
DENSITAT
CR6
DE
LQUIDS
MITJANANT
UN
OBJECTIU
Determinar la densitat detanol de 96 o una forma galnica( elaborada per vosaltres)
mitjanant el picnmetre.
FONAMENT
La densitat relativa s la relaci de la densitat duna substncia respecte de laigua (es pren com
a patr unitat de densitat, la de laigua a 4C).
Si la mesura de la densitat no es realitza a 4C, sha defectuar una correcci, que consisteix
a multiplicar la densitat trobada pel quocient de la densitat de laigua a la temperatura de la
mesura i a 4C (taula dossier).
El mtode consisteix a determinar el pes daigua necessari per omplir el picnmetre a una
determinada temperatura i desprs el pes del lquid del qual busquem la densitat.
La densitat de laigua a la temperatura donada sobt a partir de taules, de manera que:
V=
Paigua
d aigua
i per tant:
dx =
Px
P
= x d aigua
V
Paigua
MATERIAL I PRODUCTES
Picnmetre
Bany termosttic a 25 0,1C
Pipeta de 25 mL
Vas de precipitats de 250 mL
Matrs erlenmeyer amb tap de vidre de 100 mL
Termmetre
Vidre de rellotge
Vareta
Trespeus
Reixeta
Paper de filtre
Aigua destillada
Mostra: Xarop simple o Etanol del
96.
Com a substncia problema podem utilitzar qualsevol lquid del qual coneguem la seva densitat
que no presenti una perillositat elevada i que, desprs, no origini problemes de residus.
PROCEDIMENT
Pgina 2 de 31

Curs : 14-15
CR6
Pesades amb el picnmetre:

1. Pesa el picnmetre net (esbaldeix-ho amb acetona i passa un corrent daire) fins a 0,1 mg.
2. Omple el picnmetre amb aigua bullida i submergeix-lo a continuaci en un bany daigua a
25C sense que quedi completament submergit.( Nota aquest pas es pot no realitzar si el
temps que tenim es ajustat)
3. Desprs de 15 min, quan el contingut del picnmetre hagi arribat a lequilibri trmic, ajusta
la quantitat daigua en el picnmetre. .( Nota aquest pas es pot no realitzar si el temps
que tenim es ajustat)
4. Treu el picnmetre del termostat i asseca la seva superfcie externa completament, sense
escalfar-ho amb les mans. .( Nota aquest pas es pot no realitzar si el temps que tenim es
ajustat)
5. Pesa el picnmetre ple.
6. Seguint el mateix procediment, omple i pesa el picnmetre primer amb la mostra. Cal
realitzar tres determinacions del lquid problema.
DADES EXPERIMENTALS
Pes picnmetre buit Pes del picnmetre Pes del picnmetre
(P1) (g)
amb aigua destillada amb la mostra(P3) (g)
(P2) (g)
Mesura 1
Mesura 2
Mesura 3
Per determinar pes de lquid problema a laire ;
Per determinar el pes daigua a laire;
CALCULS I RESULTATS
Calcula les densitats, tenint en compte lempenta de laire, mitjanant lexpressi:
dx =
Px'
'
Paigua
d aigua
'
0,0012( Px' Paigua
)
'
Paigua
on els P son pesades fetes a laire.

Anota a la taula segent els resultats obtinguts.
Determinaci
d1
d2
d3
dx
g/mL
Pgina 3 de 31

Curs : 14-15
CR6
Expressa el resultat final amb el seu corresponent interval de confiana i el nombre de xifres
significatives adient.
Mitjana aritmtica:..................................................................................................
Desviaci estndard:..............................................................................................
Desviaci estndard relativa(%):............................................................................
Interval de confiana( t (95%, 2 graus de llibertat)= 4,3026)
dx= (
)g/mL
APARTAT DE QESTIONS:
1. A quina pgina de la RFE 3era edici podem trobar descrit el mtode per determinar
densitat relatives?.
2. Com es defineix a la RFE la densitat relativa?
3. Quins equips descriu la RFE per determinar densitats relatives i absolutes?.
4. Quines sn les especificacions a la RFE per etanol de 96, a la monografia
corresponent?
Pgina 4 de 31

Curs : 14-15
CR6
Activitat 2
DETERMINACI DE LA DENSITAT DE LQUIDS MITJANANT UN DENSMETRE
OBJECTIU
Determinar la densitat duna mostra lquida ( forma galnica) o etanol de 96 mitjanant el
densmetre.
FONAMENT
El densmetre s un flotador de vidre cilndric llastrat a la part inferior amb perdigons i que en
la part superior t un llarg coll amb una escala graduada. Lenfonsament del densmetre en un
lquid s ms gran com menor s la seva densitat.
Segons aquest principi, aquest instrument es calibra amb lquids de densitat patr (amb escales
graduades) a on es pot llegir la densitat del lquid en funci del grau denfonsament de laparell
en el lquid.
Els valors de les escales sn variats i augmenten en sentit descendent.
Es tria el densmetre amb la graduaci adequada respecte del lquid que es vol assajar (aix
implica tenir una idea aproximada de la densitat del lquid problema).
Es diposita laparell en una proveta plena del lquid problema i es llegeix en lescala el nmero
que coincideix amb el menisc del lquid i que correspon amb el valor de la densitat. No es
requereix correcci de temperatura, ja que la seva precisi es baixa.
Joc de densmetres
Proveta
Mostra lquida
PROCEDIMENT
1. Colloca el lquid en una proveta i submergeix un densmetre amb una graduaci adequada
segon es tracti dun lquid ms o menys dens que laigua.
2. Llegeix a lescala el nmero que coincideix amb la superfcie del lquid (menisc) i que
tindicar la densitat daquest.
3. Realitza tres lectures amb la mateixa mostra i mateix densmetre i aremetre.
CALCULS I RESULTATS

Determinaci
1
2
3
dx
g/mL
Pgina 5 de 31

Curs : 14-15
CR6
Expressa el resultat final amb el seu corresponent interval de confiana i el nombre de xifres
significatives adient.
dx= (
)g/mL
Qestions
1. Dels resultats obtinguts amb el picnmetre i amb el densmetre, quin es ms exacte i quin s
ms precs? Comenta-ho.
Pgina 6 de 31

Curs : 14-15
CR6
Activitat 3
DETERMINACI DEL VOLUM APARENT
OBJECTIU
Realitzar lassaig del volum aparent sobre una mescla de polvores o granulat segons el mtode
descrit a la RFE i la determinaci de la seva densitat aparent
FONAMENT
Segons apartat (2.9.15) RFE 3 edicci, lassaig del volum aparent t com a objectiu determinar,
sota condicions definides, els volums aparents abans i desprs de sedimentar, la capacitat de
sedimentar i les densitats aparents dels slids dividits( per exemple polvores i granulats)
MATERIAL
Balana de precisi granatari.
Volumenmetre.
Preveta de 250mL graduada a intervals 2mL.
Descripci de laparell
Aquest aparell consta de:
Pgina 7 de 31

Curs : 14-15
CR6
Un equip de sedimentaci capa de produir en 1min 250 cops suaus, duna alada
de 30,2mm. El suport per a la proveta, amb el dispositiu de fixaci,te una massa de
4505g.
Una proveta de 250mL graduada en intervals de 2mL amb una massa de 22040g.
PROCEDIMENT
Peseu uns 100,0g de mostra a examinar.

Podeu pesar directament a la proveta, per recordeu dapuntar la Tara.
Anoteu el volum inicial amb una aproximaci d1mL com V0.
Realitzeu uns 10cops suaus i anoteu el volum com V10
Realitzeu un 90cops suaus ms i anoteu el volum com V100
Si la diferncia entre el V100 i el V10 es ms gran que 2mL, realitzeu 100cops ms suaus
i anoteu el volum com V200
RESULTATS I CALCULS
Determinaci volum sedimentaci: diferncia entre els V10 i V100
Determinaci de la densitat demplenat: densitat aparent abans de sedimentar o

densitat del producte brut= m / V0 (g/mL)
Determinaci densitat colpejada o densitat aparent del producte desprs de

sedimentar= m/ V100 o m/ V200 (g/mL)
Determinaci de lindex de Hansner. Es defineix com = V0 / V100 o V200 segons

resultats.
Ja que si la diferncia entre entre el V100 i el V10 es ms gran que 2mL, haurem
dagafar el V200 (com volum final)
Per poder determinar les capacitats de Flux de la mostra aplicarem:

INDEX DE HAUSNER
1,00 a 1,11
1,12 a 1,18
1,19 a 1,25
1,26 a 1,34
1,35 a 1,45
1,46 a 1,59
>1,60
CARACTERISTICA DE
MATERIAL
Excel.lent
Bo
Bastant bo
Passable
Mediocre
Molt mediocre
Extremadament mediocre
FLUX
DEL
APARTAT DE QESTIONS:
1. A quina pgina de la RFE tercera edici podem trobar descrit el mtode per determinar
volums aparents?.
2. Quins sn els objectius segons RFE de la determinaci del volum aparent?
3. Quins equips descriu la RFE per determinar volum aparent ?.
4. Com podem expressar les densitats aparents dels granulats
Pgina 8 de 31

Curs : 14-15
CR6
Activitat 4
DETERMINACI DE LANGLE DE REPS
OBJECTIUS:
Determinar langle de repos i de les propietats de flux de diferents slids.
FONAMENT TERIC:
Propietats de flux
Les propietats de flux o de fludesa dun material polvorulent expressen la capacitat que tenen
les seves partcules per a lliscar entre si, sense adherir-se unes amb les altres, aix com la
facilitat de desplaament de tota la massa de plvores. La fludesa dun pols pot establir-se
mitjanant la determinaci de dos parmetres:
1. Langle de reps () , que s
el parmetre que saplica amb
major freqncia, sobre tot amb
fins comparatius, com indicatiu
de la fludesa dun material
polvorulent. s langle que forma
amb una superfcie horitzontal,
el con de pols creat quan es fa
passar a travs dun cilindre
buit o dun embut. Quan major
sigui la fludesa del pols, ms
fcilment lliscaran les seves
partcules entre s, i menor ser
langle de reps.
2.
La
velocitat
de
flux que mesura la
quantitat de producte
que passa per un
embut, de dimensions
establertes, en 1 minut
de temps. Tamb pot
mesurar-se el temps
que triga en passar per
lembut una quantitat
exactament pesada de
producte. s a dir, la
velocitat de flux s
la relaci entre una
quantitat de pols i el
temps.
Quan major sigui la quantitat de producte que passa en un minut (o quan menor sigui el
temps que triga una certa quantitat), major ser la velocitat de flux i la fludesa del pols. En els
dispositius automatitzats el cronmetre, que mesura el temps, s activat i desactivat mitjanant
una cllula fotoelctrica que detecta el pas del pols. La quantitat que ha passat es pesa en una
balana.
Pgina 9 de 31

Curs : 14-15
- Sucre
- Granulat
- Dextrosa monohidratada
- Esterat de magnesi
- Talc de Vencia
CR6
Proveta 100 mL
Embut per a slids.
Paper millimetrat
Llapis
Regle
Nota:
- Tant lesterat de magnesi com el talc de Vencia sn utilitzats com lubrificants
en la preparaci de capsules i comprimits. Son considerats des del punt de vista
farmacotcnic com reguladors de flux( substncies que suneixen a la superfcie
de les partcules) redueixen les forces datracci entre les partcules i per tant
milloren la fludesa de les plvores. Aix si les plvores shan de comprimir, com
es disminueix el fregament intern saconsegueix que flueixin fcilment des de la
tremuja a la matriu de la maquina comprimidora, omplint regularment la cavitat
de la matriu. Per tal d aconseguir aix la constncia del volum de la massa que
sha de comprimir i per tant millorar lexactitud de la dosificaci.
-
La dextrosa monohidratada sutilitza com edulcorant en les solucions orals, en les

intravenoses de gran volum sutilitza com a isotonitzant i com diluent en formes
pulverulentes, capsules i comprimits.
Els granulats sn una alternativa a ladici de reguladors de flux a les plvores per
millorar la seva fludesa. La granulaci s una operaci per la fabricaci de formes
slides, ja que permet augmentar la capacitat de flux del producte que sha de
comprimir o encapsular I per tant facilita la regularitat del pes en aquestes formes
galniques.
PROCEDIMENT:
1. Posar el full de paper millimetrat
sobre una superfcie plana.
2. Disposar lembut sobre el paper
millimetrat.
Afegir
3.
sobre
lembut
una
determinada
quantitat
(aproximadament 10 g) sucre .Nota:
tapeu amb el dit el vstago de
lembut mentre que feu aquesta
operaci.
4. Pujar lentament lembut, amb el
que la pols caur sobre el paper
millimetrat.
5. Mesurar el dimetre de la base del con, marcant amb un llapis sobre el paper,
ambds extrems (saconsella mesurar dos dimetres perpendiculars i obtenir el
valor mig).
6. Calcular laltura del con, situat en la part posterior una regla sobre la que es fa
coincidir, perpendicularment, un llapis que fregui el vrtex del con.
Pgina 10 de 31

Curs : 14-15
7.
8.
9.
10.
11.
CR6
Langle de reps ( es determina a partir de la seva tangent (tg )

Repetir el procs de nou dos vegades ms amb la mostra.
Calculeu el valor mig dels angles de reps.
Repetir el procs utilitzant el granulat com a matria prima.
Repetir el procs utilitzant la mescla de dextrosa amb 2% de Talc de Vencia i
1% dEsterat de magnesi com a matria prima.
DADES I RESULTATS:
I.- Angle de reps:

Sucre
Densitat aparent:.................
Massa (g)
Mostra 1
Mostra 2
Mostra 3
Dimetre (cm)
Alada (cm)
tg
Mig
Granulat
Massa (g)
Mostra 1
Mostra 2
Mostra 3
Dimetre (cm)
Alada (cm)
tg
Mig
Mostra de mescla de dextrosa amb 2% de Talco de Vencia i 1% dEsterat de magnesi
Massa (g)
Dimetre (cm)
Alada (cm)
tg
Mostra 1
Mostra 2
Mostra 3
Mig
Langle de reps s un parmetre til per avaluar la fludesa de plvores i granulats. Com ms
petit s aquest angle millor flueix la plvora o el granulat i, per tant, sn ms indicats per a la
compressi.
La taula segent relaciona les propietat de flux de plvores i granulats amb langle de reps
obtingut mitjanant la tcnica descrita:
PROPIETAT DE FLUX
Excellent
Bo
Regular
Passable
Pobre
Molt pobre
Molt, molt pobre
ANGLE DE REPS (GRAU)

25-30
31-35
36-40
41-45
46-55
56-65
>65
Pgina 11 de 31

Curs : 14-15
CR6
Comparar els resultats obtinguts amb les diferents substncies i concloure: quin material tenen
millors propietats de flux?
II.- Velocitat de flux:

Dissenya una experincia per determinar la velocitat de flux de les substncies que sigui
possible.
Nota; Pots consultar la RFE 5ena edici a lapartat de mtodes farmacotecnics per dissenyar
aquesta experincia.
Activitat 5
DETERMINACI DEL PUNT DE GOTA
OBJECTIU
Determinar el punt de gota de diferents mostres slides segons Apartat (2.2.17) de la RFE 3 era
edicci.
FONAMENT
El punt de gota s la temperatura a la que la primera gota de la substncia que fon i cau des de
un dipsit en determinats condicions.
Lequip que es proposa a la RFE s el segent:
Placa calefactora
Gradeta
Tubs de vidre
Termometre
Pinces
Vas de precipitat
Tot aquest material sutilitzar per tal de fer un muntatge semblant a la fotografia que teniu al
costat
Pgina 12 de 31

Curs : 14-15
CR6
Els productes que faren servir seran mostres de diferents ceres com:
- Cera dabelles
- Cera carnauba
PROCEDIMENT
- Connectar placa calefactora. Posar vas de precipitats amb aigua a escalfar.
- Collocar graella sobre vas de precipitats.
- Introduir termmetre a la graella subjecte amb una pina destendre la roba per a
que no toqui el fons del vas.
- Introduir els 3 tubs de vidre amb les mostres (quantitat mostra = 2 cm dalada al
tub).
- Subjectar cada tub amb una pina de roba per a que no toqui el fons del vas.
- Anotar la temperatura a la que la primera gota de cada mostra fon. La separaci
entre lectures no ha de ser superior a 3C.
- Fer al menys tres determinacions per mostra. El punt de fusi o gota ve donat per
la mitjana de les tres determinacions per a cada mostra respectivament.
CALCULS I RESULTATS
Determinaci
1
2
3
T (C)
Expressa el resultat final amb el seu corresponent interval de confiana i el nombre
Nota: Consulta a la RFE o a Certificats danlisi de les ceres que heu utilitzat per la realitzaci
daquest prctica, quines sn les especificacions que sestableixen per aquestes mostres
Pgina 13 de 31

Curs : 14-15
CR6
Activitat 6
DETERMINACI DEL PUNT DE FUSI AMB LAPARELL DE BCHI
OBJECTIU
Determinar el punt de fusi de diferents mostres slides conegudes utilitzant laparell de Bchi.
Posteriorment, comparar els resultats experimentals amb els valors trobats a la bibliografia.
FONAMENT
El punt de fusi duna substncia es defineix com la temperatura a la qual passa de lestat slid
a lestat lquid a la pressi duna atmosfera. Quan es produeix aquest canvi destat, durant tot
el temps que sest produint la fusi es compleix que la temperatura dels sistema slid fonent/
lquid roman constant.
El punt de fusi s una constant fsica molt utilitzada en la identificaci de slids, pel fet que el
canvi destat duna substncia s rpid i la temperatura s caracterstica.
Si es troba un valor del punt de fusi duna substncia menor que lesperat, indica la presncia
dimpureses solubles. Al contrari, les impureses insolubles no afecten el punt de fusi. Un altre
efecte en el cas dexistir impureses solubles en una substncia s que la fusi no s tan brusca
com per a una substncia pura, sin que t lloc en un interval de temps ms gran.
Lassaig del punt de fusi saplica principalment en la identificaci de productes orgnics,
ja que la majoria tenen un punt de fusi que no sobrepassa els 300C, i poden ser mesurats
fcilment.
La part essencial de laparell de Bchi est constituda per un recipient en forma dU, per en la
seva part superior les dues branques estan unides per una comunicaci horitzontal. En lextrem
posterior es troba un agitador accionat per un motor, i en la part davantera es colloquen el
termmetre (0-350C) i els tubs capillars amb la mostra (tubs d1 mm de dimetre i 80 mm de
longitud aproximadament). A linterior de la pea en U es troba una resistncia de calefacci
elctrica i a la part posterior les preses de corrent.
Aparell de Bchi
Tubs capillars
Termmetre 0-350oC
Tub de vidre o de plstic amb linterior buit.
Com a mostres per a aquesta determinaci podem utilitzar compostos orgnics com per
exemple: naftal, acetanilida, cid benzoic, benzamida, cid saliclic, urea, cid tarttic, etc.
Pgina 14 de 31

Curs : 14-15
CR6
PROCEDIMENT
Nota : Llegeix atentament abans comenar lexperincia el PNT i instruccions
ds de laparell
1. Tanca un dels dos extrems del tub capillar acostant-lo a una flama.
2. Polvoritza la mostra amb un morter si s necessari.
3. Pressiona amb lextrem obert del capillar sobre la mostra de manera que entri una part en el
tub.
4. Per aconseguir que la mostra baixi fins a lextrem tancat del capillar, colloca el tub de
vidre buit per dintre verticalment sobre la taula de treball. Deixa caure el capillar per
linterior del tub i daquesta manera limpacte far que la mostra baixi fins a la part tancada.
1
2
3
4
5
7
6
8
Prepara dos tubs capillars plens fins a la meitat amb la mostra problema i un tercer amb una
mostra testimoni de referncia.
1. Termmetre
2. Motor agitador
3. Termmetre
4. Tubs capillars amb la mostra
5. Recipient per assaigs
6. Resistncia elctrica
7. Pantalla amb lupa
8. Comandaments de laparell
5. Omple el recipient de laparell de Bchi amb un lquid no conductor de lelectricitat i
qumicament neutre, com ara oli de silicona, polietilenglicol, etc.
6. Colloca els capillars a laparell.
Pgina 15 de 31

Curs : 14-15
CR6
7. Acciona els comandaments dagitaci i dilluminaci de la lupa frontal per facilitar

lobservaci de la fusi.
8. Acciona el comandament de calefacci per fer una primera determinaci rpida que et doni
una noci aproximada del punt de fusi.
9. Repeteix la lectura tres vegades ms amb nous capillars escalfant-ho amb rapidesa fins
a uns 20C per sota del punt de fusi i desprs amb lentitud (2-3C per minut) fins que la
mostra es fongui.
CALCULS I RESULTATS
(igual activitat anterior).
Pgina 16 de 31

Curs : 14-15
CR6
VISCOSITAT
La viscositat s una propietat caracterstica dels fluids que determina el seu comportament quan
circula a travs de bombes i conduccions i que tamb s til com a parmetre de control de
qualitat (per exemple, pot ser indicador de la quantitat de fruita duna melmelada).
Un fluid s una substncia que pateix una deformaci contnua quan se li aplica una fora. La
resistncia que ofereix a aquesta deformaci, s a dir, la resistncia a posar-se en moviment,
est relacionada amb la viscositat. Podrem dir que la viscositat es considera com un fregament
intern del fluid.
La viscositat dun fluid s la resistncia que una capa daquest presenta a fluir degut al
fregament daquesta capa amb les capes properes. El valor relatiu de la viscositat s mesurat
pel coeficient de viscositat, que es defineix com la fora, per unitat de superfcie, necessria per
mantenir un gradient de velocitat 1 entre dues capes del fluid, paralleles i separades per una
distncia d1.
Hi ha dos tipus de viscositat:
Viscositat absoluta o dinmica: s la viscositat que presenta un fluid tal que per comunicar-li a
una capa d1 cm2 una velocitat constant de 1 cm/s amb relaci a una altra capa separada 1 cm de
la primera, s necessria laplicaci duna fora tangencial duna dina. La seva unitat s el Poise
(sistema CGS).
F l dinas
=
= poise
S v cm2
1 poise = 10-1Pa.s i cP= 10-3 Pa.s
(CGS : 1 poise = g/cm s = dina s/cm2)

Viscositat relativa o cinemtica: s la relaci entre la viscositat absoluta i la densitat del fluid.
La unitat s lstoke (sistema CGS).
r =
vis cos itat absoluta poise

=
=
= stoke( St )
densitat
d g / mL
1St=10-4m2/s i cSt= 10-6m2/s
Habitualment sutilitzen les unitats fraccionries centipoise (cP) i centistoke ( cSt ).

Hi ha daltres unitats per expressar la viscositat, depenent de laparell de mesura. Aix, els graus
Engler, oE, els dna la mesura amb el viscosmetre Engler, els graus DIN amb la copa Ford,...
(vegeu valors de viscositat de fluids i taules dequivalncia en Handbook i manuals dels aparells
de mesura).
La viscositat de lquids i gasos s un parmetre que varia en funci de la temperatura. La dels
lquids disminueix a mesura que augmenta la temperatura, mentre que la dels gasos augmenta.
Classificaci dels fluids
1. Fluids newtonians: sn els que compleixen la llei de Newton (la viscositat es mant
constant quan saplica una fora F).
2. Fluids no newtonians: sn aquells que no compleixen la llei de Newton. Es
classifiquen en:
a. Fluids independents del temps: sn aquells per als quals la velocitat de
Pgina 17 de 31

Curs : 14-15
CR6
deformaci s noms funci de la tensi tallant aplicada.

b. Fluids dependents del temps: sn aquells per als quals la relaci entre el gradient
de velocitat i la tensi tallant aplicada depn del temps daplicaci.
Activitat 7
DETERMINACI DE LA VISCOSITAT AMB VISCOSMETRE CANNON-FENSKE
OBJECTIU
Conixer i manipular el viscosmetre Cannon-Fenske i treballar els canvis dunitats de
viscositat.
FONAMENT
Al mercat existeixen viscosmetres Cannon-Fenske per a mesures de viscositat de lquids
transparents i de lquids opacs i, dins daquests, hi ha diferents tipus classificats en sries (25,
50, 75, 100, 150 ...) que cobreixen diferents intervals de mesura.
El fabricant de laparell el subministra amb el corresponent Butllet de Calibratge amb indicaci
de la constant a tres temperatures.
Viscosmetre Cannon-Fenske. Norma ASTM D446
Cronmetre
Bany termosttic
Tub de goma
Aparell de succi
Aigua destillada
Acetona
Fluid (segons viscosmetre)
PROCEDIMENT
Fes la mesura de la viscositat del lquid (o lquids) indicat pel professorat (segons model de
viscosmetre disponible), seguint el segent procediment:
Pgina 18 de 31

Curs : 14-15
CR6
1. Neteja el viscosmetre i passa-hi aigua destillada, acetona i aire net i sec.

2. Omple el viscosmetre a temperatura ambient, collocant-lo invertit en posici vertical
i amb lextrem de la rama capillar B submergit en el lquid problema. En aquesta
posici succiona pel tub A fins que el lquid ompli els dos bulbs C i E i arribi justament
a laforament F (figura).
3. Un cop ple el viscosmetre, tornal a la seva posici normal segons la figura i el lquid
descendir a la bola H. Posal a un bany termosttic de manera que quedi submergit
com a mnim la totalitat del bulb C.
4. Espera 15 minuts per assegurar que la mostra estigui a la mateixa temperatura que el
bany.
5. Per efectuar la mesura se succiona el lquid per mitj dun tub de goma connectat a la
rama capillar B, fins que arribi a un nivell una mica superior al de laforament. En
aquest moment es deixa caure lliurement i cronometra el temps que el lquid triga a
passar de laforament D a laforament F.
6. Repeteix la mesura tres cops ms. No cal netejar el viscosmetre i s suficient repetir
loperaci des del punt nmero 6.
CALCULS I RESULTATS
Determinaci
Temps(s)
1
2
3
Calcula la viscositat de la mostra aplicant les segents frmules:
Viscositat absoluta = k d t (en cPs)
Viscositat relativa = k t (en cSt)
t = temps cronometrat, en s.
d = densitat de la mostra a la temperatura de treball.
La constant k, a temperatures diferents de les indicades en el butllet de calibratge, sobt
per interpolaci lineal entre aquestes.
Expressa el resultat final amb el seu corresponent interval de confiana i el nombre de
xifres significatives adient.
Mitjana aritmetica:..................................................................................................
Pgina 19 de 31

Curs : 14-15
Viscositat relativa o cinemtica = (

Activitat 8
DETERMINACI
BROOKFIELD
DE
LA
VISCOSITAT
CR6
) cSt
AMB
VISCOSMETRE
ROTATORI
OBJECTIU
Conixer i manipular el viscosmetre Brookfield i treballar els canvis dunitats de viscositat.
FONAMENT ( viscosimetres de cilindres coaxials)
NOTA; Segons apartat (2.2.10) RFE 3era edicci. Mtodes analtics.
Els viscosmetres rotatoris emprats amb ms freqncia es basen en la mesura de les forces de
cisallament en linterior dun lquid situat entre dos cilindres coaxials, un dels quals es mou
per un motor, mentre que laltre llisca degut a la rotaci del primer. En aquestes condicions, la
viscositat (o viscositat aparent) ve donada per la mesura M de langle de desviaci del cilindre
que llisca, expressada en newton metros.
Per a un lliscament laminar, la viscositat dinmica expressada en Pascals segons obeeix la
segent equaci:
=
1 M 1
1
4h RA2 RB2
on h representa laltura dimmersi, expressada en metres, del cilindre que llisca al mig del
lquid,
RA i RB representen els radis dels cilindres, expressats en metres, sent RA menor que RB.
representa la velocitat angular expressada en radians per segon.
La constant k de laparell(1) es pot determinar a diferents velocitats de rotaci, emprant lquids
adequats per al calibrat de viscosmetres.
La viscositat obeeix llavors la segent equaci:
=k
(1)
Els aparells comercials estan provets dunes taules que indiquen les constants de laparell en
funci de la superfcie dels cilindres emprats i de la seva velocitat de rotaci.
Viscosmetre Brookfield.
Estufa
Agitador magntic
Aigua destillada
NaOH
(Carbopol)
PROCEDIMENT( RFE Monografia N 1299)

Fes la mesura de la viscositat de gel (Carbopol/Carbmer) indicat pel professorat, seguint el
Pgina 20 de 31

Curs : 14-15
CR6
segent procediment:
1. Assecar la substncia a examinar al buit, a 80 C, durant 1 h.
2. Afegir amb precauci, 2,50 g de la substncia prviament dessecada a 500 mL daigua
destillada, en un vas de precipitats de 1000 mL, amb agitaci contnua a 1000 50 rpm,
de forma que leix de lagitador formi un angle de 60 amb una de les parets del vas.
3. Afegir la substncia, prviament dessecada, en un perode de 45-90 s, a velocitat
uniforme, assegurant-se de que els agregats de pols es fragmenten.
4. Continuar lagitaci a 1000 50 rpm durant 15 min.
5. Retirar lagitador i collocar el vas que cont la dispersi en un bany daigua a una
temperatura de 25 0,2 C durant 30 min.
6. Introduir lagitador fins a una profunditat suficient per a que no entri aire en la dispersi
i, mentre sagita a 300 25 rpm, valorar amb una dissoluci de 180 g/L dhidrxid de
sodi, utilitzant un sistema delctrode de vidre-elctrode calomelans situat per sota de la
mescla, fins a un pH entre 7,3 i 7,8, determinant el punt final potenciomtricament.
7. El volum total de la dissoluci de 180 g/L de NaOH utilitzat s aproximadament 6,2
mL. Deixar 2-3 min abans de la determinaci final del pH.
8. Si el pH final excedeix de 7,8, descartar la preparaci i preparar una altre utilitzant
menor quantitat de NaOH per a la valoraci.
9. Portar la preparaci neutralitzada a un bany daigua a 25C durant 1 h.
10. A continuaci realitzar la determinaci de la viscositat inmediatament per a evitar els
lleugers canvis de la viscositat que ocorren 75 min despres de la neutralitzaci.
11. Determinar la viscositat amb un viscosmetre de rotaci amb una velocitat per al rotor
mvil de 20 rpm. Utilitzar el rotor mvil n 6
CALCULS I RESULTATS
Determinaci
1
2
3
Viscositat (cP)

Pgina 21 de 31

Curs : 14-15
CR6
Activitat 9
DETERMINACI DE LA TENSI SUPERFICIAL AMB ESTALAGMMETRE
OBJECTIU
Determinar la tensi superficial de diferents mostres lquides conegudes i comparar els resultats
experimentals amb els que es troben a la bibliografia.
FONAMENT
Quan un lquid baixa, lentament, per linterior dun tub estret, collocat en posici vertical, es
forma una gota en el seu extrem inferior que va creixent a poc a poc. Al comenament de la
seva formaci la gota est sostinguda per la tensi superficial existent al llarg de lestrangulaci.
A mida que es va fent gran, cada vegada pesa ms, fins que arriba un moment en qu el seu pes
iguala la tensi superficial i llavors t lloc la caiguda.
La Llei de Tate diu que el pes duna gota s proporcional al radi del tub i a la tensi
superficial del lquid:
p = mg = 2r
p: pes duna gota
m: massa duna gota
g: gravetat
r: radi del tub
: tensi superficial del lquid
D aquesta frmula es dedueix que totes les gotes dun lquid que surten per un mateix orifici
tenen tamb el mateix pes. Aquest fet saplica a ls del comptagotes per mesurar petites
quantitats de lquid.
De lexpressi anterior podem deduir que:
d: densitat del lquid

v: volum de la gota
Experimentalment determinem la tensi superficial dun lquid utilitzant un dispositiu anomenat
estalagmmetre. Lassaig es realitza comptant el nombre de gotes de mostra que es formen i
cauen en buidar lestalagmmetre, i comptant tamb les gotes quan el lquid s aigua.
Com que la tensi superficial de laigua s coneguda, aplicant la Llei de Tate trobem la tensi
superficial de la mostra.
dmostra :
densitat de la mostra
Pgina 22 de 31

Curs : 14-15
daigua :
naigua :
nmostra :
CR6
densitat de laigua
nombre de gotes daigua
nombre de gotes de mostra
La tensi superficial sexpressa en N/m si utilitzem el Sistema Internacional dUnitats, per

tamb es dna en dines/cm quan treballem amb CGS.
Estalagmmetre
Suport
Pinces
Prepipeta
Com a mostra podem utilitzar qualsevol lquid del qual coneguem la seva tensi superficial,
sempre que desprs no origini problemes de residus.
PROCEDIMENT
1. Munta lestalagmmetre o la bureta de 5 mL assegurant-te de que queda en posici

totalment vertical i ben fixat, per evitar que varin les condicions durant els assaigs.
2. Per omplir lestalagmmetre posa

A la mostra en una vas de precipitats de 50mL, submergeix
lextrem inferior de laparell en el lquid i fes-lo pujar amb una prepipeta. Assegurat que
queda ben enrasat.
V
3. Deixa que comenci a sortir el Bfluid a poc a poc de manera que es vagin formant gotes i
desprs caiguin.
4. Compta les gotes que cauen fins que el lquid arribi al segon enrs.
5. Repeteix aquesta operaci cinc vegades intentant que la diferncia de gotes sigui mnima
a cadascuna de les cinc determinacions. Tant amb el lquid de referncia(aigua destillada
com amb el lquid problema).
6. Omple lestalagmmetre net amb aigua i repeteix tot el procs.
CALCULS I RESULTATS
Determinaci
1
2
3
4
5
N gotes liquid A
NgotesH2O destil.lada
Per determinar la tensi superficial del lquid problema aplica la expressi:
Pgina 23 de 31

Curs : 14-15
dmostra
daigua
naigua
nmostra
:
:
:
:
CR6
densitat de la mostra
densitat de laigua
nombre de gotes daigua
nombre de gotes de mostra
Nota : cerca la tensi superficial de laigua, les densitats tant de laigua com del lquid
problema a la temperatura que es trobin.
Pots utilitzar el Handbook of chemistry and physics.
Mitjana aritmetica:..................................................................................................
Activitat 10
ASSAJOS DIDENTIFICACI DEXCIPIENTS SEGONS RFE 3era edici
OBJECTIU
Realitzaci duna fitxa de control dexcipients.
Realitzaci dels assajos didentificaci dexcipients segons la RFE Monografia n1299 de
lany 2005.
Pgina 24 de 31

Curs : 14-15
CR6
FONAMENT TERIC
Descripci i propietats del carbomer. (cerqueu informaci a farmacopea)
Nota:
Propietats fsiques:
Solubilitat: neutralitzat amb hidrxids alcalins o amb amines s soluble en agua,etanol i
glicerina. Una dispersi del 1%(p/v) t un pH aproximat de 3.
La viscositat s mxima a un pH entre 6 i 11, i es redueix considerablement a un pH inferior
a 3 o superior a 12.
Aquests gels es poden esterilitzar a lautoclau.
Incompatibilitats: Es decolora per acci de la resorcina; es incompatible amb fenol,
polmers catinics, cids forts i electrlits en concentraci elevada. Les traces de ferro i
altres metalls de transici poden degradar catalticament les dispersions de carbomer. Posat
en contacte amb substncies fortament bsiques com Na OH, amines poden generar calor
intensa.
MATERIAL I REACTIUS
Feu un llistat del material i reactius que necessitaries per la realitzaci dels assajos B,C i D
proposats a la RFE 3era edici.
Recordeu que abans de manipular cap producte shan de veure els consells de seguretat i les
precaucions que cal tenir.
Nota: si teniu qualsevol dubta pregunteu als professors
PROCEDIMENT
1. Preparaci de la soluci( dispersi col.loidal) de carbomer al 1% (p/v)
Per poder identificar el producte cal preparar una dispersi homognia de carbomer,
partirem de carbomer 934.
Peseu 1g de carbomer
En un vas de precipitats poseu quantitat suficient daigua desmineralitzada.
Colloqueu el vas sobre un agitador magntic, agitar sense esquitxar.
Afegiu poc a poc el gram de carbomer per tal dassegurar dissoluci correcta.
Completeu fins volum aproximat de 100mL.
Observeu que la soluci o dispedsi presenta una viscositat lleugera quan es dispersa el
carbomer en aigua a aquesta proporci.
Una vegada preparada la soluci mesureu-ne el pH.
2. Identificaci mitjanant indicadors: Reacci identificaci D.
Afegiu unes gotes duna soluci de blau de timol a 10 mL de la dispersi de carbomer.
Sha de produir coloraci taronja.
Nota: Es preparar una soluci per grup classe.
Per preparar la soluci de blau de timol es dissolen 100mg de blau de timol en
2,15 mL de Na (OH) 0,1M i en 20mL detanol i es completa fins 100mL amb aigua
desmineralitzada.
3. Identificaci mitjanant lobservaci visual de la seva viscositat: Reacci
Pgina 25 de 31

Curs : 14-15
CR6
identificaci B.
Prepareu una soluci de Na(OH) 1M per grup classe.
Ajusteu el pH de la dispersi de carbomer 1% que heu preparat cada grup a pH 7,5
afegint poc a poc soluci de Na(OH) 1M. (homogenetzeu amb vareta de vidre).
Sha de formar un gel molt viscs.
4. Identificaci mitjanant reacci de precipitaci: Reacci identificaci C.
A 10mL de la dispersi gelificada de carbomer ja neutralitzada a un pH 7,5. Afegiu-hi

2mL duna soluci de 100g/L de clorur de calci sota agitaci continua. Immediatament
sha dobservar la producci dun precipitat de color blanc. El precipitat que es formi ha
de tenir consistncia slida i tova.
Nota: Es preparar la soluci de clorur de calci 100g/L per grup classe. Prepareu 100mL,si
hi ha matrs de 50mL es prepararan 50mL
QESTIONS:
1. Quina coloraci presentaria una soluci de carbomer de pH >12 a la que safegeix
unes gotes de blau de timol?.
2. Quins altres assajos proposa la RFE per la determinaci analtica del carbopol?.
3. A on podem trobar la viscositat nominal aparent del carbomer que utilitzem?.
4. Quins lmits de especificacions per la viscositat nominal aparent sestableixen
a la RFE per carbomers amb una viscositat nominal aparent de 20.000mPa.s o
superior?.
Activitat 11
ASSAJOS DEXCIPIENTS , DETERMINACI INDEX DE REFRACCI .SEGONS
RFE 3era edici
OBJECTIU
Aprendre la utilitzaci del refractmetre dAbbe i realitzar mesures de lndex de refracci
per aplicar-la al control de qualitat de diferents excipients.
Pgina 26 de 31

Curs : 14-15
CR6
FONAMENT
El fenomen de la refracci es defineix com el canvi de velocitat que experimenta la radiaci
electromagntica en passar dun medi a un altre. Lndex de refracci n dun medi es
defineix com la relaci entre la velocitat de la radiaci electromagntica en el buit, c, i la
velocitat de la radiaci en el medi, v (n=c/v).
Tamb poden definir lndex de refracci dun medi com la relaci entre el sinus de langle
dincidncia del raig llumins en laire i el sinus de langle de refracci el raig refractat en
le medi considerat.
Lindex de refracci es determina a 200,5C en relaci a la longitud dona de la linea D del
sodi, en aquest cas el smbol ser nD 20.
Els refractmetres ds habitual com el dAbbe, determinen langle crtic. La part essencial
daquest instruments s el prisma dindex de refracci conegut que es disposa en contacte
amb el lquid a assajar.
Per calibrar aquests equips sutilitzen materials de referncia certificats.
Refractmetre dAbbe
Bany amb termstat
Pipetes Pasteur o comptagotes
Aigua destillada
Mostres: Olis essencials ( matria primera o
excipient)
Per cercar les especificacions farien servir tant els certificats danlisis daquestes matries
primeres com les monografies de la RFE 5na edici
1. Per comenar a utilitzar el refractmetre, i sobretot si la font d'illuminaci s una lmpada
darc de sodi, es prendr la precauci dhaver-lo connectat mitja hora abans, com a mnim.
2. Verifica la temperatura de lectura llegint-la en el termmetre de la caixa de prismes del
refractmetre.
3. Obre el prisma del refractmetre i comprova lestat de neteja.
4. Per netejar el prisma frega amb suavitat amb un tros de cot impregnat en acetona o benz.
5. Introdueix unes gotes de mostra, amb ajuda duna pipeta Pasteur o un comptagotes, en el
lloc de mesura.
6. Fes girar el prisma fins que aparegui ben definit el camp llumins del fosc, si fos necessari
ajusta la font de llum o el mirall.
7. Si es necessari fes girar els prismes Amici per illuminar la franja acolorida.
8. Realitza tres lectures, com a mnim, de lndex de refracci de les mostres.
RESULTATS
Determinaci
1
2
Index de refracci
Pgina 27 de 31

Curs : 14-15
CR6
3
Consulta la monografia a la RFE 3era edici, corresponent de les mostres assajades quines
sn les especificacions que sestableixen.
QESTIONS
1. Dissenyeu un procediment experimental refractometric, per determinar el grau
alcohlic duna soluci hidroalcohlica com un Elixir incolor?.
Nota: Llavors es tractar duna anlisi quantitatiu, no dun assaig com el que heu fet
en aquesta prctica
2. Qu significa D i 20 en lexpressi nD20?
3. Quins sn els intervals despecificacions per lndex de refracci proposats a la RFE
3era Edici, pels olis essencials de lavanda i deucaliptus i per les vostres mostres?
Activitat 12
ASSAJOS DEXCIPIENTS , DETERMINACI ANGLE DE ROTACI ESPECIFICA
SEGONS RFE 3era edici
OBJECTIU
Conixer el funcionament del polarmetre de Laurent i aplicar-lo a la determinaci de
langle de rotaci especifica de la sacarosa.
FONAMENT
Pgina 28 de 31

Curs : 14-15
CR6
Algunes substncies tenen el poder de fer girar el pla de vibraci de la llum polaritzada.
Aquest fenomen sobserva en alguns gasos i en molts cristalls, lquids i solucions. En el cas
de la sacarosa (substncia cristallina) la rotaci s deguda a la disposici dels toms dintre
de la molcula. La presncia en la molcula dun carboni asimtric (aquell que t els quatre
substituents diferents) fa que la substncia presenti activitat ptica rotatria.
La determinaci del poder rotatori ptic de la sacarosa es realitza en dissoluci. Aquesta
magnitud ser afectada per la concentraci (c), la longitud del trajecte de la radiaci en la
dissoluci (l), la longitud dona de la llum () i la temperatura.
l: longitud de la trajectria en dm
c: concentraci del solut en g per 100 mL de dissoluci
Laparell que mesura langle de rotaci del pla de polaritzaci sanomena polarmetre. Les
rotacions especfiques es solen mesurar a 20C amb la lnia D del sodi, i sindiquen amb []D20.
El conveni adoptat per designar la direcci de la rotaci del pla de polaritzaci s el segent:
quan la substncia gira el pla de polaritzaci en el sentit de les agulles del rellotge es diu que s
dextrgira (+) i quan el gira en el sentit contrari es diu que s levgira (-).
El polarmetre sha modificat donant lloc a un aparell anomenat sacarmetre. Aquest aparell
sutilitza per anlisis de preparacions de sacarosa i sucres similars. El sacarmetre t dos
avantatges respecte el polarmetre: es pot utilitzar amb llum blanca i pot estar calibrat per llegir
directament concentracions de sucre.
SEGONS LAPARTAT (2.2.7) de la RFE 3era edici. Mtodes analtics. El procediment
per la determinaci de la rotaci ptica especifica duna substncia pticament activa ser el
segent:
PROCEDIMENT
1. utilitzaci de laparell
o
Connexi: Connecteu la lmpada i espereu 10 minuts a que sestabilitzi.
o Comprovaci del zero: Ompliu la cubeta del sacarmetre amb aigua destillada,
evitant les possibles bombolles que es vagin formant. Es gira lanalitzador fins que
saconsegueix la penombra de referncia ( el punt en el qual el camp visual passa
de tenir el camp central illuminat a tenir els camps laterals illuminats). Sanota el
valor d i es t en compte a les segents lectures, tenint en compte que
H 2O = 0
o Lectures polarimtriques: Estant lescala graduada en posici zero, colloqueu

la mostra i observeu el camp visual: si els camps laterals estan illuminats, significa
que la substncia s pticament activa en sentit positiu (dextrgira). Si la zona
central s la que est illuminada la substncia s levgira.
Levgir (-)
Dextrgir (+)
Pgina 29 de 31

Curs : 14-15
CR6
A continuaci gireu el comandament de lanalitzador (en el sentit de les agulles del rellotge
si s dextrgira i en sentit contrari a les agulles del rellotge si s levgira) fins aconseguir la
penombra de referncia. Efectuar la lectura en lescala graduada de Vernier:
Si s dextro la lectura de langle s directa.
Si s levo, cal restar 180 a la lectura (p. ex: lectura 178.30,
178.30-180 = -1.70)
Tericament els dos costats haurien de donar la mateixa lectura, si no fos aix sagafar com a
lectura correcta la mitjana de totes dues.
Per la determinaci de langle de rotaci especifica apliquem le segent expressi

matemtica:
P
V
100
T
T
T
= [ ]D l [ ]D =
[ ]D =
V
lP
lc
P
= % de solut
V
[ ]TD = rotaci especfica o poder rotatori especfic
l = longitud de la cubeta en dm
c = concentrac i en g de solut/100m L
Prepareu 100 mL una

dissoluci al 26% p/v de
sacarosa .
1. o
o
Assaig
rotaci
ptica
especifica Sacarosa segons
RFE Monografia N0204
Determineu langle de rotaci, fent tres lectures i tractament estadstic.
RESULTATS
Anota a la taula segent els resultats obtinguts desprs de determinar langle de rotaci
especifica per cadascun dels angles( ) determinats experimentalment.
Determinaci
1
2
3
[]D20

Consulta la monografia a la RFE 3era edici, corresponent de les mostres assajades quines
Pgina 30 de 31

Curs : 14-15
CR6
sn les especificacions que sestableixen.
QESTIONS
1. Dissenyeu un procediment experimental polarimetric, per determinar el
contingut en sacarosa dun xarop incolor?.
Nota: Llavors es tractar duna anlisi quantitatiu, no dun assaig com el que heu fet
en aquesta prctica
Pgina 31 de 31

Practiques Assajos Físics I Físicoquímics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Practiques Assajos Físics I Físicoquímics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya

Crdit 6: Anlisi i control de les primeres

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Pesades amb el picnmetre:

on els P son pesades fetes a laire.

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Anota a la taula segent els resultats obtinguts.

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Aquest aparell consta de:

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Peseu uns 100,0g de mostra a examinar.

Determinaci volum sedimentaci: diferncia entre els V10 i V100

Determinaci de la densitat demplenat: densitat aparent abans de sedimentar o

Determinaci densitat colpejada o densitat aparent del producte desprs de

Determinaci de lindex de Hansner. Es defineix com = V0 / V100 o V200 segons

Per poder determinar les capacitats de Flux de la mostra aplicarem:

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

La dextrosa monohidratada sutilitza com edulcorant en les solucions orals, en les

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Langle de reps ( es determina a partir de la seva tangent (tg )

I.- Angle de reps:

ANGLE DE REPS (GRAU)

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

II.- Velocitat de flux:

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Expressa el resultat final amb el seu corresponent interval de confiana i el nombre

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

7. Acciona els comandaments dagitaci i dilluminaci de la lupa frontal per facilitar

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

(CGS : 1 poise = g/cm s = dina s/cm2)

vis cos itat absoluta poise

Habitualment sutilitzen les unitats fraccionries centipoise (cP) i centistoke ( cSt ).

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

deformaci s noms funci de la tensi tallant aplicada.

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

1. Neteja el viscosmetre i passa-hi aigua destillada, acetona i aire net i sec.

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Viscositat relativa o cinemtica = (

PROCEDIMENT( RFE Monografia N 1299)

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Expressa el resultat final amb el seu corresponent interval de confiana i el nombre de

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Interval de confiana( t (95%, 2 graus de llibertat)= 4,3026)

d: densitat del lquid

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

La tensi superficial sexpressa en N/m si utilitzem el Sistema Internacional dUnitats, per

1. Munta lestalagmmetre o la bureta de 5 mL assegurant-te de que queda en posici

2. Per omplir lestalagmmetre posa

Per determinar la tensi superficial del lquid problema aplica la expressi:

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

Interval de confiana( t (95%, 4 graus de llibertat)= 2,776)

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

3. Identificaci mitjanant lobservaci visual de la seva viscositat: Reacci

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics

4. Identificaci mitjanant reacci de precipitaci: Reacci identificaci C.

A 10mL de la dispersi gelificada de carbomer ja neutralitzada a un pH 7,5. Afegiu-hi

Practiques dassajos fsics i fisicoqumics