El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DIVENDRES
13 DE MAR DEL 2015

Dues mirades

Petit observatori

Un dia
josep maria

Diners i ptria

Fonalleras

alter Veltroni, que va

ser alcalde de Roma, va
dir que Una giornata
particolare noms era
aix, un dia. Un dia que canviava la
vida de les persones. s arran
daquest dia que tot all que era acceptable ara ja no ho s tant, ja no s
tan normal tot all que ho semblava tant. s la lli que nextreu Antonietta, la mare de famlia que,
durant unes hores, ha tastat una
altra existncia possible, de la m
de Gabriele, el periodista homosexual sotms pel feixisme i condemnat a lexili. Ella, Antonietta, tamb
es reclour en un exili interior, condemnada a viure amb qui no pot
riure, un marit energumen, devot
de Mussolini. A partir daquest dia,
ella ja no desar mai ms retalls de
diari del Duce que venerava a ce-

emma

gues. Pensar (i aix la salva) en

lhome amb qui va viure aquella
jornada que era histrica per a la
resta i, per a ells dos, ntima, redemptora.
Tot i el record intens de la Loren
i en Mastroianni, Clara Segura i
Pablo Derqui aconsegueixen el
prodigi de transmetrens que ells,
i noms ells, poden ser Antonietta
i Gabriele. Aquest s el millor elogi que es pot fer de la Giornata particolare que ha estrenat la Perla29.
Encara que sigui feble, envoltada
de grisor, la vida val la pena, sempre hi ha un ocell que tho recorda. Una merla que els salva, i els
permet de riure plegats. Es pot
plorar tot sol, diu Gabriele, per
per riure en fan falta dos.
Un esclat contra el terror del
negre. H

esprs de la desfilada familiar dels Pujol Ferrusola pel Parlament, desprs de veure les seves cares, sentir-los parlar o callar o fins i
tot allionar, ara sabem que els diners de tots ells compartien banc
amb la flor i nata del crim organitzat internacional. s una dada ms.
Una de tantes que han anat aflorant des daquell 25 de juliol en
qu lexpresident va pronunciar
una confessi tan inaudita com
confusa. Jordi Pujol s molt ms
que lhome que va presidir la Generalitat durant 23 anys. Ell va ser el
pensador de la nova Catalunya. A
la seva imatge i semblana va crear
Convergncia i tamb va voler modelar el pas. Ell i el seu partit eren
Catalunya. Sabien el que ms convenia als catalans, assenyalaven i

allaven els enemics i premiaven

els amics. Tenir la sospita que el
gran pare de la ptria va poder robar els nostres diners, igual que
qualsevol mafis company de
banc, s un ver que recorre la
medulla del catalanisme.
No s un ver letal, com alguns
voldrien creure. Tan pueril s la
idea que la veritat dissipar lideal independentista, com ingnua
s lesperana que el mal quedi redut a un assumpte de famlia. s
un cop a la dignitat de tots, una humiliaci nacional, una vergonya.
Perqu labs noms es va poder
portar a terme amb la connivncia
de molts (tamb dels que encara es
permeten donar-nos llions poltiques o econmiques). No s la mort
de res, per s lagonia de moltes il
lusions. H

Les ciutats illuminen el cam

La imaginaci i la valentia dels ajuntaments sn ms necessries que mai per als ciutadans
Marn

v ui els ajuntaments i la
ciutadania ens sentim
molt sols. Moltes famlies
viuen amb angoixa la manca de feina. A la Catalunya
del segle XXI hi ha pobresa, gent
que passa gana i necessita ajudes
pbliques per omplir la nevera i
portar un plat a taula als seus fills i
gent que no pot pagar la calefacci.
En aquesta foscor en la qual es troben moltes famlies la llum que les
acompanya prov del teixit ciutad
i dels ajuntaments, que veiem amb
impotncia com els governs central
i de Catalunya han donat lesquena
als ciutadans.
Ms enll de limmobilisme i de
les quimeres que representa lopci
dalgunes administracions, el mn
local t projectes que generen oportunitats de present i futur per a les
nostres ciutats i donen respostes a
les necessitats de la ciutadania. El
mn local ha sabut tirar endavant
malgrat les traves i el menyspreu
que patim. Tenim exemples ben recents en la recentralitzaci impulsada pel Govern central o la paralitzaci, les retallades i els impagaments de la Generalitat.

Els ajuntaments

som i hem estat al llarg dels darrers

35 anys veritables actors dintegraci i de cohesi social, promotors
de la llengua i de la cultura catala-

nes i catalitzadors de la modernitzaci de la societat. I tenim vocaci

de continuar desenvolupant poltiques socials actives per combatre
les desigualtats creixents.
En aquestes ltimes dcades
hem madurat. Ara som capaos
datendre les necessitats urgents
del dia a dia i planificar el futur de
les nostres ciutats i a ms a ms ferho pensant que els nostres municipis no sn un oasi enmig del desert.
Planificar projectes estratgics per
a les nostres ciutats sense tenir en
compte les potencialitats dels municipis que ens envolten i aix aprofitar-nos de possibles sinergies seria
una irresponsabilitat.
La coordinaci que fem lHospitalet i Barcelona amb el Mobile
World Congress s un exemple
clar de com un projecte sha de dur
a terme amb una estratgia col
lectiva que ens repercuteix a tots
positivament. El projecte de futur
de lHospitalet, doncs, no lestem
plantejant desquena a Barcelona
o a lrea metropolitana. Ms enll del dia a dia, el futur econmic
lhem de pensar en clau drea metropolitana, ja que s lelement que
ens uneix i ens fa forts per competir
amb la resta de mercats.
Des de lHospitalet aportem valor afegit a leconomia de Catalunya
i potenciem la nostra millor marca internacional, econmicament
parlant, que s la marca Barcelona.
Hem consolidat el nostre Districte
Econmic i la plaa dEuropa com
un gran motor de leconomia catalana.
Tinc el convenciment que se sortir de la crisi des del mn local,

Espins

Riverola

La crisi i lAdministraci local

NRIA

JOSEP MARIA

Tamb crearem el parc de Cal

Trabal. Les seves 25 hectrees el
convertiran en un dels parcs ms
grans de tota lrea metropolitana i permetran conservar el nostre passat agrcola i preservar el
patrimoni, i a la vegada, integrar
el riu Llobregat a la ciutat.

Un altre element

FRANCINA CORTS

avui dia som lnica administraci

que trepitgem el carrer i que coneixem quines sn les necessitats reals
dels ciutadans. Avui el factor de cohesi social ms important s locupaci i plantegem la gran majoria
dels nostres projectes per generarne. Un exemple daquesta manera
de fer i dentendre la nostra realitat
sn els dos projectes que vam presentar fa uns quantas dies i que reuneixen aquestes caracterstiques:
visi metropolitana i generaci
docupaci.
Convertirem lavinguda de la
Gran Via en un passeig fins al riu,
donant continutat al tram que arriba fins a la plaa dEuropa. Amb la
transformaci de la Gran Via oferim
tamb a lrea metropolitana un espai de desenvolupament econmic
estratgic en el sector de la biomedicina, que atreu i genera ms oportunitats docupaci. Parlem durbanisme al servei de la transformaci
econmica i social. I ho farem sense que aix costi cap euro als ciutadans de lHospitalet.

estratgic de futur per a qualsevol

societat s la cultura. Creiem que
invertir en cultura s una manera de generar cohesi i destimular el progrs, per tamb una estratgia per desenvolupar leconomia i generar ocupaci. Ara que
el mn cultural es veu una mica
abandonat per les administracions, la nostra aposta per la cultura es concreta en la creaci del Districte Cultural, una rea urbana
de centralitat al municipi i a lentorn metropolit, un lloc de trobada de la indstria cultural, de
creadors i despais de programaci cultural.
Avui els ajuntaments som ms
necessaris que mai per garantir
lEstat del benestar. Som el motor
que cal per sortir de la crisi sense deixar ning enrere. Els alcaldes i les alcaldesses sabem que no
s temps de lamentacions per la
duresa de la crisi o pel maltractament daltres governs.
Ara ms que mai la ciutadania
necessita el nostre lideratge, la
nostra imaginaci, la nostra reivindicaci, el nostre dileg, la nostra valentia, el nostre realisme i la
nostra decisi per afrontar els problemes. H
Alcaldessa de lHospitalet.

El cant dels
ocells no
s mai trist

o s la primera vegada
que llegim aquesta
notcia. Un ocell ha
obligat un avi a aterrar. Aix ha passat a
Barcelona. Un avi, quan senlaira, fa molt soroll. Sembla que lestrpit dels motors hauria dallunyar qualsevol ocell, per no s aix. s cert que un avi senlaira i
vola molt de pressa, i potser algun
ocell que volava tranquillament, i
confiadament, per un espai que s
el seu, no tenia temps dorientarse i allunyar-se, i els motors lhan
xuclat. Si ha topat amb una ala
davi, com diuen que ha passat
en aquest cas, s realment extraordinari que un objecte perd,
ocell, que et digui objecte tan
petit i tan frgil posi en perill un
poders avi.
Potser aquest fet demostra la
veritat daquella frase que diu que
no hi ha cap enemic petit. El que
passa s que el pobre ocell no era
enemic de lavi ni enemic de res.
Senzillament volava pel cel, per
un territori que li s propi. Quan
sha intentat fer literatura dient
que un avi s locell de laire tro-

A qui se li va acudir
que un cant alegre es
podia utilitzar com a
msica de funeral?
bo que, francament, la comparaci s poc afortunada. Un avi s
un intrs en el mn dels ssers
alats.
No s quants segles fa que els
humans van decidir engabiar els
ocells, penjant-los en un balc o
tenint-los en un rac de la sala
destar. Mimant-los i admirantlos, sens dubte. Per lamor a
locell de gbia, encara que entendreixi, s un amor de possessi. I
alg podria dir-me per qu refilen
i canten els ocells engabiats?
Magradaria que algun ornitleg
minterprets aquest fet. Perqu
els humans, que jo spiga, no es
dediquen a cantar quan estan a la
pres.
Apunt final. A qui se li va acudir que el popular Cant dels ocells
es podia utilitzar com una msica de funeral? Un cant que s alegre sona al camp de futbol a ritme
lent i trist. Si recordant que vaig
escriure la lletra del Cant del Bara,
quan em mori alg creu que ha
de sonar una msica al camp,
per favor, que tingui un ritme ms
vital. H