Heidegger - Desde La Experiencia Del Pensamiento

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 85

M.

Heidegger

DES DE L'EXPERINCIA DEL PENSAMENT_.- .

DESDE LA EXPERIENCIA DEL PENSAMIENTO


Texto trilinge
Versions catalana, castellana i prleg de Joan B. Llinares

.EDICIONES PENfNSULA / EDICIONS 62

Martin Heidegger (1889-1976) s el filsof


de l condici humana caracteritzada per
la finitQd i la temporalitat. Si potica s una
forma de fet, i de fer-se, s indubtable
qe .el pensament heideggeri implica
una alta operaci potica. Entre les seves o.bres
~al destacar Sein .und Zeit (1927),.Ka~t und.ias
Problem .der M.etaphysik ( 1929),. Was ist '
Metaphysik? ( f929) i els seus estudis sobre
Holderlih (1944) i Nietzsche ( 1961).
' t'any194:7 v'a escriure Aus der Erfahrung des
Denkens, textos poemtics que ara presentem.
Ef! traductor al ctal i al castell del llibre
de Heidegger s J. B. Llinares Chover, el qual,
en. la seva poca de dcnda al Depart~ment
de Metafsica de la Universitat de Valncia,
en public la versi catalana: Des de'l'experincia
del pensament (1979). Actualment Llinares
.
resideix a .Berln. .
1

)v1a1rtin Heidegger (1889-1976)' es el filsofo


de la condicin humana caracterizada'
por la finitud y la tempotalida& Si potica
. es una forma de hacer, y de hacerse,es
indudable que el pensamiento heidegger~ano
iniplia una alta operadn potica.
Entre sus obras deben destacarse Sein und
Zeit'. ( 19~7), Kant und das Problem der
Metaphysik (1929), Was ist Metaphysik?
1 (1?29),.. as cotno sus estudios sobre
Holdedin (1944) y Nietzsche ( 1961).
En 1947 escribi. Aus der Erfahrung des
1
}Jenkens, textos poematic~s que ahora se
preseritan a nestro .pblico. El traductor
al catalart y al castellano del libro de Heidegger
es J. B. Llinares Chover, quien en su poca
docerite. en el' Departamento de Metafsica
d la Universidad de Valencia public
su versin catalana (1979). En Ja actualidad
Llinares r~side en Berln.

....,

POETICA
Collecci dirigida per:
RAFAEL ARGULLOL
FLIX DE AZA
:-.,

NARCS COMADIRA
DOLORS OLLER
FRANCESC PARCERISAS

No es permet la reprnducci6 total o parcial d'aquest llibre,


ni el recull ep. un sistema informtic, ni la transmissi
en qualsevol forma o pet qualsevol mitj, ja sigui electrnic,
mecnic, per fotocpia, pet registre o per altres mtodes,
sense el perms previ i per escrit dels titulars
del copyright i de la casa editora.

COBERTA I DISSENY DE LA COLLECCI:


MERCEDES AZA
PRIMERA EDCI: OCTUBRE DE 1986
@ HEREUS DE MARTIN HEIDEGGER
I JOAN B. LNARES CHOVER, 1979, 1986
DRETS EXCLUSIUS D'AQUESTA EDICI
(INCLONT-iu EL DISSENY DE LA COBERTA): EDICIONS
PROVENA 278, 08008-BARCELONA

62,

sA.,

IMPRS A NOVA-GRFJK, PUI~CER> 127, 08014-~ARCELONA


DIPSIT LEGAL! B. 3!.949 - 1986
ISBN: 84-297-2494-X

SUMARI
Prleg

9.

DES DE L'EXPERINCIA DEL PENSAMENT

AUS DER ERFAHRUNG DES DENKENS

37

DESDE LA EXPERIENCIA DEL PENSAMIENTO

65

~ i:

PROLEG

Durant anys ha estat subjugat el pensament de Heidegger en aquestes llars, obligat d'acomplir funcions de
modernitat en paratges inquisitorials, reconvertit en
gerga cmplice de frustrats o desautoritzat pels qui mai
no el llegiren~ Pretenien que els seus textos fossen un
plexe d'abracadabres. Fins a la mort, i els seus comentaris, ha estat la seua, sens dubte, una so1t adversa.
Rars sn els qui s'atreviren a descursilitzar-lo i a pensar-lo.
A poc a poc el desert creix, per, i- semblen sser
molts els qui allotgen deserts .al seu interior. La monotonia .d'esquemes erts i la uniformitzaci de tecnicismes
asptics agostegen com el sirocco. Secs, cerquem eixe
territori fresc, presagiat, en el qual tornen a poder engendrar la filosofia els poemes i les sentncies, com .la
constituen quan Parmnides i Herclit pensaven.
No es predica la irracionalitat ni molt menys es retrocedeix davant la histria per tics d'individualisme romntic, no. Simplement, hom segueix. afirmant el . que
ja era abans del sillogisme i de les seues lleis: el poema.
Tan sols hom ~scriu sentncies -gemmes encastades
pel punt i a part rJ,e la seua soledat en quartet- incitant-nos a remugar el que segueix fent-nos pensar: all
veritablement problemtic.
Ens trobem amb un grapat d'aforismes.
Tal volta abundaran .els sis{~mtics que no voldran
saber el remitent amplssim d'aquests fragments. All

ells amb llur parpelleig. L}estil d}avantguarda repetir


el seu menyspreu per les pedres i el' sender, ara que
ja som postromntics. Quan els residus ens atabalen)
ai!) quan la radioactivttat ens emmalaltesca tard haurem
de pensar en equilibris, massa tard caldr preguntar-nos
qu s la tcnica.

.
No s}hi amaguen) no) esttiques ptefabricades. Des
del to quiet d'una veu inconfusible, un filsof vol sser
aprenent de poeta i balboteja denses frases. El dileg
sostingut amb Holderlin i Rilke, Trakl i Rebel, n}ofereix el sol,atge. La.Selva Negra i la histria de la filosofia s}abracen. I diuen que era un. provinci retirat de la
seua ctedra amb cara de camperol.
Amb rapidesa se'n fuig la pretesa posa de l'existencialista angunia.t i avorrit. Sn ben oberts, al contrari,
els ulls davant el cosmos) enll on s'ajunten el cel i la
terra, on nosaltres habitem. La passi, !}nica passi
d}una vida es condensa, i romanen molts de silencis entre els espais blancs de les pgines. A la dreta de petits
poemes en prosa hi resta la lucidesa.
I com sempre, l'home i la paraula, f sser i el temps,
la poesia i el pensament, retornant com les primaveres,
re.comenades i sempt'e verges. No s casual que .Heidegger comprengus els quadr~s de Klee, les escultut'es
i grvats .de Chillida i els versos de Char.

B. LLINARES
Valncia, maig de 1979
JOAN

10

DES DE L'EXPERINCIA DEL PENSAMENT

..

'

.;:

[l]

Cam i mesura
sender i cantat
es troben en nica via
Camina i porta . .
error i pregunta
pel teu nic tret.

'/

13

[2]

Si la primerenca llum de matinada creix silenciosa sobre


les muntanyes ...

'"

14

L'obscuriment del mn mai no assoleix' la llum de


l'sser.

Venim massa tard per als ds i massa prompte per a


l'sser. L'home s el seu iniciat poema.

Caminar cap a un nic estel. Sols aix.

Pensar s la concentraci en un nic pensament, que


un dia es mantindr com un estel al cel del mn.

15

[3]

Si davant la finestra de la cabana una petita tfega de


vent canta en la tempesta que s'ala . ..

16

Si f audcia del pensar surt de l'exigncia de l'sser,


floreix ,aleshores el llengua,tge del dest.
Tan aviat com tenim la cosa davant els ulls i al cor
estem atents a la paraula, sorgeix afortunat el pensar.
Pocs han remarcat s.uficientment la diferncia entre un
objecte aprs i una cosa pensada.
l

Si hi havia en el pensar homes amb pensaments oposats i no mers enemics, ms propcia seria aqueixa tasca.

17
2.

[4]

Si sota un esquinat cel plujs lluu sobtadament el sol


sobre l'obscuritat de les praderies ...

18

Nosaltres mai no anem vers els pensaments. Ells vnen


vers nosaltres.
s l'hora propcia per al dileg.
Ell anima la reflexi compartida. Aquesta ni ressalta
l'opini oposada ni admet f assentiment acomodatiu. El
pensar es mant fort al vent de l'assumpte.
D'aquests alguns n'eixfran potser experts en t' ofici de
pensar. I d~aquesta manera, insospitadament, un d'ells
esdevindr mestre.

19

[5]

Si als ptimers dies de calor solitaris narcisos floregen


.amagats a la praderia i la rosa dels. Alps , lluu sota
l 'auto~ ...

20

L'esplendor de la senzillesa.

"
Sols l'obra acurada conserva la visi; f obra acurada jau
en la poesia.
Qui, meiitre vol evitar la. tristesa, podria mai omplir~se
d'nims?
El dolor regala la seua fora guaridora justament all on
no la sospitem.

21

[6]
.,

Si el vent, canviant de cop, es queixa al sostre de la


';
cabana, i el temps vol empitjorar ...

22

Tres perills amenacen el pensar.


El perill bo) i per aix guaridor, s el venatge del poeta que canta.
El perill pervers, i per aix agudssim, s el pensar mateix. El pensar ha de pensar contra si mateix, i sols ho
aconsegueix rares voltes.
'

El perill dolent, i per aix confs, s el filosofar.

23

[7]

Si un dia d'estiu la. papallona es posa sob~e una flor i,


les ales closes, amb ella es balanceja al vent de la praderia .. .
'

24

Tota audcia de l'esperit- s la resposta a la irrupci de


l'sser que convoca el nostte pensat al joc del mn.
En pensar) cada cosa esdev solitria i pausada.
En la pacincia creix la .magnanimitat.
Qui t grans pensaments ha de tenir grans errors.

25

[8]

Si el rierol de muntanya, en el silenci de les nits, conta


, la seva caiguda sobre els blocs de penyes ...

. 26

. El ms antic de l'antic ens segueix en el nostre pensar


i) sens di1:bte) ens ve a l'encontte.
Per aix el pensar es mant a l'adveniment del que ha
estat, i aix s el pensar commemoraci.
Ser antic significa que hom s'ha detingut justament all
on l'inic pensament d'una obra s'insereix en la seua
estructura.
Podem atrevir-nos a fer el pas endarrere des de la filosofia fins al pensament de l'sser) tan prompte com
ens hem familiaritzat amb l) origen del pensar.

27

[9]

Quan ~ les nits d'hivetn tempestes de neu. sacsegen la


cabana i, un mat el paisatge, ja cobert de neu, es ttoba
encalmat . . .

28

El dir del pensar noms s'apaivagaria en la seua essn.cia si arribava. a sser incapa de dir all que ha de romandre inexpressat.
Aquesta incapacitat conduiria el. pensar davant la cosa.
j

All expressat amb paraules mai no s, en cap llengua,


all dit.
'

Que qualque volta i de sobte hi haja un pensament. Quf;


d, entre els qui es me1'avellen, desitjaria sondejar-lo?

29.

[10]

Si, des dels vessants de la vall d'alta muntanya, per on


lent.s es 1nouen els ramats, ca1npaneja i ca1npaneja ...

30

El carcter potic del pen$ar. encara s velat.


All on es mostra) s'assembla llarg temps a la utopiq
d'un enteniment mig potic.
Per el poetitzar pensant s, verament, la topologia de
l'sser.
Ella li diu, a aquest, el lloc de la seua essncia.

31

[li J

Quan la llum del capvespre, caient per qualque part a


la forest, envolta d'or els troncs . . .

.
....
..

.. :

32

Cantar i pensar sn els troncs vens del poetitzar.


Tots tres. sorgeixen de f sser i creixen en la seua veritat.
Llur relaci dna a pensar all que Holderlin cantava
dels arbres del bosc:
'
I desconeguts l)un per a l'altre romanen
el temps que sn dempeus
els troncs vens.

33
3.

[12]

Les forests s,escampen,


els. rierols davallen,
les roques duren,
la pluja llsca.
Els camps esperen,
les fonts ragen,
els vents omplen,
la benaurana medita ..,.(

Escrit en 1947.

, -.

Segons A. Preau, el verb sinnen pot significar, tamb,


d'acord amb una antiga etimologia, caminar, viatjar, anar~
se'n; en aqueix cas, aquest darrer vers es traduiria:
el pensament benaurat troba el seu cam.
,.....

..;;
.;

34

Aquesta versi ha rebut l'ajuda amistosa de Martha Koller,


Juan M. Navarro Cordn, Rafael Ballester i, especialment, de
Pere Bess. La meua primera traducci fou un present de Nadal
per als companys del meu departament: Juan M. Navarro, Josep
Llus Blasco, Mercedes Torrevejano, Flix Duque, Salvador Ca~
bedo, Josep V. Carceller, Julio Quesada i Jorge. Novella.
A ells la dedique.
,
(1978)

35

.AUS DER ERFAHRUNG DES DENKENS

'

Primera edici6 alemanya: '


Pfullingen, Gnter Neske, 1954.

[1]

Weg und Waage~


Steg und Sage
finden sich in einen Gang.
Geh und trage
Fehl und Frage
deinen einen Pfad entlang.

39

[2]

Wenn das frhe Morgenlicht still ber den Bergen


wchst ...

40

Die Verdsterung der Welt erreicht nie das Licht des


Seyns.
Wir kommen fr die Gtter zu spt und zu frh fr
das Seyn. Dessen angefangenes Gedicht ist der Mensch.
Auf einen Stern zugehen) nur dieses.
Denk(?n ist die Einschrci.nkung auf einen Gedanken) der
einst. wie ein Stern am Himmel der Welt stehen bleibt.

41

[3]

Wenn das Windrdchen vor dein Httenfenster


aufziehenden Gewittersturm singt ...

42

1m

Stammt der Mut des Denkens aus der Zumutung des


Seyns) dann gedeiht die Sprache des Geschicks.
Sobald wir die Sache vor den Augen 'und im 'Herzen das
Gehr auf das Wort haben> glckt das Denleen.
Wenige sind erfahren genug im Unterschied zwischen
einem gelehrten Gegenstand und einer gedachten Sache.
Gbe es im Denken schon Widersacher und nicht bloe
Gegner, dann stnde es um die Sache des Denkens
gnstiger.

43

[4]

Wenn unter aufgetissenem Regenhimmel pltzlich ein


Sonnenschein ber das Dstere det Matten gleitet ...

44
. '

. t

Wir kommen nie zu Gedanken. Sie. kommen zu uns.


Das ist die schickliche Stunde des Gesprc_hs.
Es erheitert zur geselligen Besinnung. Diese keh1t weder das gegenstrebige Meinen hervor) noch 'duldet sie
das nachgiebige Zustimmen. Das Denken bleibt hart am
Wind der Sache.

Aus solcher Geselligkeit erstnden einige vielleicht zu


Gesellen im Handwerk des Denkens. Damit unvermutet
einer aus ihnen Meister werde.

45

[5]

Wenn im Vorsommer vereinzelte Natzisse11 vetborgen


in der Wiese blhen und die Bergrose unter.dem Ahorn
leuchtet . . .

,'

46

Die Pracht des Schlichten.

Erst Gebild wahrt Gesicht.


Doch Gebild ruht im Gedicht.

Wen knnte, solang er die Traurigkeit meiden will, je


die Ermunterung durchwehen?

Der Schmerz versehen/et seine Hezlkraft dort) wo wzr


sie nicht vermuten.

47

[6]

Wenn der Wind, rasch umsetzend, im Geblk der


Htte murrt , und das Wetter vetdrielich werden
will .

48

Drei Gefahren drohen dem Denken.


Die gute und darum heilsame Gefahr ist die Nachbarschaft des singenden Dichters.
Die bse und dqrum schrfste Gefahr ist das Denken
selber. Es mu gegen sich selbst denken, was es nur
.selten vermag.
Die schlechte und darum wirre Gefahr ist das Philosophieren.

49
4.

[7]

Wenn am Sommertag der Falter sich auf die Blume


niederlt und, die Flgel geschlossen,, mit ihr im Wie~
senwind schwingt ...

50

Aller Mut des Gemts ist der Widerklang auf die Anmutung des Seyns, die unser Denken in das Spiel der
Welt versammelt.
Im Denken wird jeglich Ding einsam und langsam.
In der Langmut gedeiht Gromut.
~er

gro denkt) mu gro irten.

51

[8]

Wenn der Betgbach in der Stille det Nchte von sdnen

Strzen ber die Felsblcke erzhlt ...

, :,

52

Das lteste des Alten kommt in unserem Denken hinter uns her und doch auf uns zu.
Darum hlt sich das Denken an die, Ankunft des Gewesenen und ist Andenken.
Alt sein heit: rechtzeitig dort innehalten) wo der einzige Gedanke eines. Denkweges in sein Gefge eingeschwungen .ist.
"Den Schritt zurck aus der Philosophie in das Denken
des Seyns drfen wir wagen, sobald wir in der Herkunft des. Denkens heimisch geworden sind.

53

[9]

Wenn in den Winternchten Schneestrme an der


Htte zerren und eines Motgens die Landschaft in ihr
Verschneites gestillt ist ...

54

Die Sage des Denkens wre erst dadurch in ihr Wesen


beruhigt, da sie unvermgend wrde, jenes zu sagen,
was ungesprochen bleiben mu.

Solches Unvermgen brchte das Denken vor die Sache.


Nie ist das Gesprochene und zn keiner Sprache das
Gesagte.
Da je und jh ein Denken ist, wessen Erstaunen mchte dies ausloten?
,.

55

[10]

W.e nn es von den Hngen.des Hochtales, darber langsam die I-Ierden ziehen, glockt und glockt ...

56

Der Dichtungscharakter des Denkens ist noch verhllt.


Wo er sich zeigt) gleicht er fr lange Zeit der Utopie
eines halbpoetischen Ve.rstan,des.
Aber das denkende Dichten ist in der Wahrheit die T opologie des Seyns.
Sie sagt diesem die Ortschaft seines Wesens.

57

[11]

Wenn das Abendlicht, irgendwo im Wald einfallend,


die Stmme umgoldet ...

58

Singen und Denken sind die nachbarlichen Stmme des


Dichtens.
Sie entwachsen dem Seyn und reichen in seine wahr~
heit.

Ihr Verhltnis gibt zu denken, was Hlderlin von den


Bumen des Waldes singt:

Und unbekannt einander bleiben sich,


Solang sie stehn, die nachbarlichen Stmme:

59

[12]

Wlder lagern
Bche strzen
Felsen dauern
Regen rinnt.
Fluren warten
Brunnen quellen
Winde wohnen
Segen sinnt.

60

DESDE LA EXPERIENCIA DEL PENSAMIENTO


Versin en castellano

...
'

~
~
. 1

~-1

PRLOGO

Durante aos ha estado aherrojado el pensamiento


de Heidegger en .estos lares) obligado a cumplir funciones de modernidad en parajes inquisitoriales) reconvrtido en jerga cmplice de impotentes o desautorizado
por quienes lo desconocan por completo. En el fondo,
unos y otros pretendan que sus textos fueran un plexo
de abracadabras. La suya ha sido) sin duda) una suerte
adversa) hasta en los comentarios a su muerte. Pocos
son los que simplemente lo ley~ron y lo pensaron . .
El desierto crece) sin embargo) y parecen ser muchos los que slo albe.rgan desiertos en su interior. La
monotona de esquemas mertos y la uniformidad de
tecnicismos aspticos agostan pronto como el sirocco.
Demasiado secos) buscamos ese territorio fresco, apenas
presagiado) en el que tornan a poder engendrar la filosofa) los poemas y las sentenCias, como la constituan
cuando Parmnides y Herclito pensaban.
No se predica la irracionalidad, ni menos an se re-
trocede ante la historia por tics de individualismo romntico, no. nicamente se sigue afirmando lo que ya.
era antes del silogismo y sus leyes: el poema. Solamente
se escriben sentencias -gemas engastadas por el punto
y aparte de su soledad en cuarteto- incitndonos a rumiar lo que sigue dndonos que pensar: lo verdaderamente problemtico.
Estamos ante un puado de aforismos.
Tal vez abundarn los sistemticos que no querrn

63

reconocer el remitente amplsimo de estos f1'agmentos


-all pues) con su parpadeo. El estilo de vanguardia
1epetir su desprecio po1' las piedras y el sendero) ahora
que ya somos postromn.ticos. Cuando los residuos nos
atonten) ay! . cuando la radioactividad nos enferme,
tarde tend1;emos que pensar en equilibrios) demasiado tarde nos plantearemos qu es la tcnica.
No hay tampoco una esttica prefabricada: desde el
tono quedo de un estilo inconfundible) un filsofo quiere ser aprendiz de poeta y balbucea frases. El dilogo
sostenido con Holder/in y Rilke) Tra!el y Hebel, ofrece
su poso. La Selva Negra y la historia de la filosofa se
encuentran. Y dicen que era un provinciano retirado de
su ctedra con ca1a de campesino.
Con rapidez se esfuma la pretendida pose del exiStencialista angustiado y abur1'ido. Estn bien abiertos,
por el contrario) los ojos ante -el cosmos, all donde se
juntan el cielo y la tierra) donde nosotros babitam'os. La
pasin) la nica pasin: de una vida se condensa/ y quedan muchos silencios entre los espacios blancos de las
pginas. ] unto a pequeos poemas en prosa permanece
.el pensamiento lcido .
.y) como siempre) el hombre y la palabra, el tiempo
y el ser) la poesa y el pensamiento) retornando .como las
primaveras) recomenzadas y siempre vrgenes. No es casual que Heidegger comprendiese los cuadros de Klee)
las esculturas y g1'abados- de Chillida y los versos de
Ch ar.

J.

B. LLINARES
Valencia) mayo de 1979

64 '

:~ : :

'

1 !

{1]

El camino y la medida,
el sendero y la ancin.
se encuentran en la misma va.
Camina. soportando.
el fracaso y la cuestin
por la nica senda que es tuya.

~=

,:;

..

65
5.

[2]

Cuando la temprana luz de Ia maana crece en silencio


sobre los montes ...

66

El oscurecimiento del mundo jams alcanza la luz del


Ser.
Venimos demasiado tarde para los dioses y demasiado
pronto para el Ser. El poema que ste ha iniciado es el
hombre.
Ponerse en camino hacia una estrella) nada ms.
\

Pensar e~ cefrse a un nico pensamiento) que un da


se mantendr como una estrella en el cielo del mundo.

67

[3]

Si delante de la ventana de'la cabaa una racha de vien~


to en remolino empieza su canto en la tormenta que se
desata ...

68

'

Si ta audacia del pensar brota de la exigencia del Ser,


florece entonces el lenguaje del destino.
Tan pronto como tenemos la cosa ante los ojos y en el
corazn estamos atentos a la palabra, surge afortunado
el pensar.
Poco4 han . sentido suficientemente la. diferencia entre
un objeto aprendido y ttna cosa pensada.
Si en el pensar nos las hubisemos no con meros enemigos sino con quienes nos cont'raargumentaran, ms
propicia sera esa tarea.

69

[4]

Si en desgarrado cielo de lluvia la" clara. luz del sol .se


desliza de pronto sobre la oscutidad de las praderas ...

70

Nosotros nunca somos los que vamos a los pensamientos, son ellos los que vienen a nosotros.

Es la hora propicia para el dilogo.

El dilogo nos prepara para la -reflexin compartida, que


ni resalta la opinin contraria ni admite el asentimiento
acomodadizo. El pensar se mantiene tenaz al viento del
asunto.

De tales encuentros quiz salgan algunos convertidos en


expertos en el oficio de pensar, y de ese modo, inesperadamente, de entre ellos uno ser un maestro.

71

[5]

Si, cuando empieza la calor, solitarios narcisos florecen


ocultos en la pradera y la rosa de los Alpes resplandece
bajo el arce ...

'

72

El esplendor de la sencillez.
1

Solamente la forma conseguida consetva la visin. La


forma ,conseguida, en efecto, descansa en la poesa.
A quin podra sobrecogerle la alegra mientras slo
desease evitar la tristeza?
El dolo1 nos regala la fuerza de la salud precisamente
all. donde no .la sospechamos.

73

[6]

Si el viento, dando un cambio brusco, empieza a gruir _


por entre las vigas de la cabaa y el tiempo quiere ponerse cada vez peor ...

74

Tres .peligros son una amenaza para el pensar.


El bueno> y por eso salvfica, es la vecindad del poeta
que canta.
/

El perverso, y de ah su mxima agudeza, es Bl pensar


mismo. Ha de pensar contra s mismo y slo lo consigue raras veces.
El peligro malo, el peligro confuso, es el filosofar.

'

75
. i

[7]

Si un da de verano la mariposa se posa sobre una :flot


y, teniendo cerradas las alas, con ella se balancea al vi~n
to de la pr~dera ...

76

Toda audacia del espritu es la respuesta a la fascinante


irrupcin' del Ser) que convoca nuest1'o pensar al juego
del mundo.
Al pensar) cada cosa se convierte en solitaria y pausada.
'

En la paciencia c1'ece la magnanimidad.


,

,.

Quien tiene grandes pensamientos tambin ha de tener


grandes errores.
.

1 .

77

[8]

Cuando el arroyo en la montafia, .en el silencio de las


noches, va narrando sus cadas sobre los bloques de
peas ...

78

Lo ms antiguo de lo antiguo nos sigue en nuestro pensar y por eso viene a nuestro encuentro.
Por ello el pensar se mantene en el advenimiento de .
lo .que ha sido, y por eso mismo es el pensar conmemo'"
raczon.
Ser antiguo significa: . haberse detenido a tiempo, precisamente all donde. el itnico pensamiento de toda una
obra se halla inserto en su estructura.
Nos es lcita la osada de dar el paso atrs que va desde
la filosofa al pensamiento del Ser tan pronto como en
el origen del pensar nos hayamos sentido en nuestra
tierra~ natal.

79

[9]

Cuando en las noches de invierno las tormentas de nie\ ve sacuden la cabaa y una maana el paisaje, totalmente nevado, se encuentra en calma ...

80
{

'

: : ~

El tener que hacerse palabra el pensamiento tan slo


hallara la paz. en su esencia si fuese incapaz de decir lo
que ha de permanecer inexpresado. .
Tal incapacidad conducira al pensar ante la cosa.
Lo expresado en palabras no es nunca) en lengua alguna) lo dicho.
Que un da haya de pronto un pensamiento consumado,
quin) de entre los que de ello se asombran, deseara
sondearlo?

81
6..

[10]

Si desde las pendientes del valle de .altura, pot donde


los r~baos. se desplazan con lentitud, las esquilas y cen~
cerros no dejan de. sonar . . .
.

82

Todava est encubierto el carcter potico del pensar.


All donde se muestra) se parece durante mucho tiempo
a la .utopa de un entendimiento medio potico.
La poesa que piensa) sin embargo) es). en verdad) la
topologa del Set.
A ste ella le dice el. luga1 de su esencia.

83

[11]

Cuando los rayos del sol de la tarde, entl'emetindose


por algn resquicio en el bosque, circundan de oro los.
.troncos ...

84

Los troncos vecinos de la poesa son el canto y el pen-_


samiento.
Los tres brotan del Ser y se elevan en su ,verdad.
Su relacin nos da a. pensar aquello que Holderlincanta
de los rboles del bosque:

Y qudanse. sin conocerse el uno al. otro,


los troncos vecinos,
el tiempo que estn en pie.

85

[12]

Los bosques se extienden,


los arr9yos descienden,
las rocas perduran,
Ja lluvia cae.
Los campos aguardan,
las fuentes manan,
los aires todo lo habitan,
la bendicin medita.

Escrito en 1947.

86

Estas versiones qq1s1eron ser, en 1978, un pequeo regalo


para mis compaeros del Departamento de Metafsica de la Universidad de Valencia. Al escribirlas tuve la suerte de contar con
la ayuda amistosa de Martha Koller, Jua'n Manuel Navarro Cordn, Rafael, Ballester An y Pete Bess. La versin catalana se
public en Valencia, en la coleccin Fuentearnera, durante la
primavera de 1979, gracias a Ams Belinchn y Pere Bess. La
versin castellana puede editarse ahota por el inters y la constancia de Rafael Milln y Flix de Aza. Deseo que . sigan dedi"
cadas a todo el grupo humano que las motiv y a esos breves
aos, ahora ya un trozo de juventud en el recuerdo, en los que
en dicho equipo cuajaron , unas relaciones que todava perduran
en mi memoria como una hermosa excepcin.

Berln, febrero de 1986

87

You might also like