EL SOL

I EL SISTEMA SOLAR
Marc Icart Sanjun
Santi Martn Comas
Curs : 4t

EL SOL
El Sol s la estrella ms propera a la Terra i el major element del Sistema Solar.
Las estrellas sn els nics cossos de lUnivers que emeten llum. El Sol s tamb la
nostra principal font denergia, que es manifesta, sobretot, en forma de llum i calor.

El Sol cont ms del 99% de tota la matria del Sistema Solar. Exergeix una forta
atracci gravitatria sobre els planetes i els fa girar al seu voltant.

El Sol es va formar fa 4.650 milions danys i te combustible per 5.000 milions danys
ms.
Desprs, comenar a fer-se ms i ms gran, fins a convertir-se en una gegant
vermella.
Finalment, senfonsar pel seu propi pes i es convertir en una enana blanca, que pot
tardar un trill danys en refredar-se.
El Sol s una estrella del tipus espectral i es troba al centre del Sistema planetri.
La Terra i altres cossos (com els planetes, asteroides, meteoroides, cometes i pols)
orbiten al voltant del Sol.
La distancia mitja entre el Sol i la Terra s daproximadament 149 600 000
kilmetres i la seva llum recrre aquesta distancia en 8 minuts i 19 segons.
LEnergia del Sol, en forma de llum solar, sustenta a casi totes les formes de vida a
la Terra a travs de la fotosntesis, i determina el clima de la Terra i la
meteorologa.

La seva visibilitat en el cel local, determina el da i la nit en diferents

regions de diferents planetes.
s una estrella mitjana, s la nica que la seva forma es pot apreciar a
simple vista.
La combinaci de mides i distncies del Sol i la Lluna son tals que es veuen,
aproximadament, amb la mateixa mida, el que permet una mplia gama
declipses solars (totals, anulars o parcials).
A la Terra li arriba una mnima fracci de lenergia del Sol, per s
suficient per escalfar la Terra i proporcionar-li la llum que necessiten les
plantes per a sobreviure.
El dimetre del Sol s de 14 milions de quilmetres i la temperatura s de
15 milions de C
La Terra entraria 13 milions de vegades dintre del Sol.
La seva brillantor equival a quatre quadrilions de bombetes de 100 Watis

La Terra

Les capes el SOL

Corona: t una temperatura de 2000000C. s la atmosfera exterior del Sol .
Cromosfera: t una temperatura d 10000C. s la atmosfera interna del Sol. Arriba
fins els 10 km de altitud.
Fotosfera: t una temperatura de 5500C. s la superfcie del Sol. Nucli: t una
temperatura de 15000000C. s el centre del Sol. El nucli s la part ms calenta del
Sol.
Zona de radiaci: t una temperatura de 2500000C. s la capa interior que
envolta el nucli.
Zona de convexi: t una temperatura de 1100000C. s la capa interior del Sol,
entre la superfcie i la zona de radiaci.

EL SISTEMA SOLAR

El Sistema Solar consta duna estrella de grandria mitjana, de 9 planetes que giren
al seu voltant i de nombrosos satl.lits, asteroides, meteorits i cometes.

Els Cometes
Els cometes son cossos relativament petits, compostos de gla i roca, que giren al
voltant del Sol. Quan un cometa sapropa a lestrella, part del seu gla sevapora.
Aquest gas junt amb les particules de pols originen una llarga i lluminosa caballera
que caracteritza els cometes.

Els Meteorits
Els meteorits sn fragments de cossos slids que giren al voltant del Sol i que
donen lloc a un meteor o estrella fuga quan penetra en l'atmosfera terrestre.
La gran majoria dels meteorits no arriben a la superfcie de la Terra ja que es
cremen en creuar l'atmosfera, donant lloc a una estela de llum que recorre una
part del firmament. La grandria dels meteorits va des d'un gra de pols fins a
uns quants centenars de tones

Pluja de Meteorits

Els satllits

Els satllits sn cossos secundaris que giren al voltant d'alguns planetes. Alguns
satllits tenen el mateix origen que els seus planetes, mentre que altres van ser
capturats (per la fora de la gravetat) pel planeta al voltant del qual giren, algun
temps desprs de la formaci del Sistema solar. No ms Mercuri i Venus no tenen
satllits coneguts.
La Lluna, el nostre satllit, s l'astre ms brillant del cel, degut a que tamb s
l'astre ms proper a nosaltres: uns 384.000 km. La seva lluminositat en la fase plena
supera en 10.000 vegades la que ens arriba de les estrelles ms lluents de la nit.

Altres planetes del Sistem Solar tamb tenen satl.lits orbitant al seu voltant.
Els dos que en tenen ms sn: Saturn i Jpiter amb 18 i 16 respectivament.
Fases de la Lluna

El Sistema Solar, s el sistema planetri en el que es troba la Terra. Consisteix en

un grup dobjectes astronmics que giren en una rbita, degut a la gravetat, al
voltant de la nica estrella coneguda com el Sol de la qual obt el seu nom
El sistema solar es va formar fa 4.568 milions danys a partir del colapse dun nvol
molecular que el va crear. El material residual va originar un disc circumestelar
protoplanetari, en el que van passar procesos fsics que van portar a la formaci dels
planetes.
El sistema solar subica en la actualitat en el Nvol Interestelar Loca que es troba a
la Burbuja Loca del Bra dOri, de la galaxia espiral Va Lctea, a uns 28 000 anys
llum del centre daquesta.
Concepci artstica del Sistema Solar i les rbites dels seus planetes

Eclipsi de Lluna Els eclipsis de Lluna, com els eclipsis de Sol, sn fenmens
relativament poc freqents. Un eclipsi de Lluna es defineix com a un gradual
obscuriment de la Lluna Plena al llarg de vries hores. S'inicia per un extrem i pot
afectar al disc sencer (eclipsi total) o no ms a una part (eclipsi parcial) . Els eclipsis
de Lluna sn fcilment observables, a diferncia dels eclipsis de Sol, ja que es pot
seguir el procs a simple vista sense riscos. L'eclipsi lunar es produeix quan la Terra
s'interposa entre el Sol i la Lluna, evitant que la llum solar pugui arribar a la
totalitat o a una part del disc lunar.

Dels nombrosos objectes que giren al voltant de lestrella, gran part de la materia
restant, es concentra en 8 planetes dels quals les rbites sn prcticament circulars
i transiten dins dun disc casi pla anomenat pla eclptic. Els quatre ms propers, i
molt petits Mercuri, Venus , Terra i Mart, tamb coneguts com els planets
terrestres, estn compostos principalment per roca i metall. Mentre que els planets
externs, gegants gasosos anomenats tamb com planetes jovians, son ms massius
que els terrestres. Els ds ms grans Jpiter i Saturn, estn compostos
principament de gel i de hidrgen, els gegants gelats, com tamb sels hi diu a Ur i
Nept, estn formats majoritriament per aigua congelada, amonac i met.
Concepci dun disc protoplanetri