El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

er primera vegada, un
Mundial de Futbol, el del
2022, se celebrar a la tardor, entre novembre i desembre. I s que a lestiu,
quan tradicionalment es disputen
els mundials, fa molta calor a Qatar.
I per qu han preferit canviar la tradici en lloc de canviar la seu? Perqu no hauria sigut lgic. Sempre es
diu que cites daquesta magnitud
sn ideals econmicament per als
pasos organitzadors, i tothom sap
que Qatar s un emirat que necessita diners. O et penses que comprar
respecte surt barat! A ms, aquest
petit emirat t una gran tradici esportiva, una ra ms perqu el Mundial-2022 sigui qatari. Un exemple:
a Qatar, Juventus i Npols hi van jugar la Supercopa dItlia de futbol.

Al contraatac
Jordi vole

Hipocresia
mundial

I s fcil aconseguir aix? Doncs s

clar que no. Sha de tenir molta tradici, la tradici de pagar.
Per Qatar no noms sobresurt
per la seva tradici esportiva, sin
per la seva tradicional esportivitat.
En aix se supera. Noms per aix no
mestranya que albergui el Mundial.
Hi ha infinitat dexemples daquesta
tradicional esportivitat. Sense anar
ms lluny, al gener shi va disputar el
Mundial dhandbol, i mig centenar
despanyols es van posar a animar
la selecci local. S, s el smum de
lesportivitat: en lloc de recolzar Espanya, van animar Qatar, que era un
dels seus rivals. I com ho van aconseguir? De manera tradicional: pagant.
I aix que dubto que Qatar sigui
tan ric com diuen. Si ho fos, segurssim que milloraria immediata-

de Catalunya

elPeridico
elPeridico

ment les condicions laborals dels

seus treballadors immigrants, que,
segons Amnistia Internacional, per
fer les infraestructures i els estadis del Mundial arriben a pencar
12 hores al dia, tota la setmana i
amb temperatures de 50 graus. Per ser sensible als drets humans t
conseqncies. No se li pot dir a tota aquesta gent que penqui menys
hores per un sou digne, perqu el
petrodlar no est per llenar-lo.
Que els xeics tenen moltssimes despeses, amic. O et creus que comprar
respecte surt barat! El diari britnic
Daily Telegraph va publicar: Un exvicepresident de la FIFA va cobrar
1,2 milions de dlars per recolzar
Qatar 2022. No ho crec. s massa
pasta, i a Qatar no estan per a luxes.
All, fins i tot la democrcia s un

luxe. Per aix no en tenen, ja que

sn destalviar. Si no es necessita
ser democrtic perqu et donin un
Mundial, estalviat invertir en democrcia i tindrs ms diners per
a coses verdaderament importants.

Comprar i vendre respecte

Desprs daconseguir que el campionat es faci a la tardor i no a lestiu, segur que si ara hi posen ms
pasta aconseguiran que els pasos
democrtics acceptin canviar el
nom de les estacions de lany i la tardor sacabi anomenant estiu. Aix,
el Mundial es jugaria els mesos estiuencs de novembre i desembre. I
tots contents, perqu el temps s or.
Quan uns compren respecte s perqu altres el venen. H
12997

Any XXXVIII. Nmero 12.997. D.L.: B 36.860 - 1978

8 420565 004008

Gent corrent

23 DE MAR DEL 2015

Ni gitanos ni paios: tots

rem gent necessitada

all va ser un xou: els nens ens passvem el

dia jugant amb els ascensors, fent-los pujar
i baixar. I els espatllvem.

CARLOS MONTAS

Fa just un mes, prop del Museu Blau a lesplanada del Frum shi va collocar una placa commemorativa en homenatge als barraquistes del Camp de la Bota. Van arribar a
ser 4.000 vens als anys 60, gent que malvivia en condicions precries. El gitano Francisco Moreno Carmona (Barcelona, 1963) va
viure entre ells.

s un ferm defensor de la barreja.

Ms que res, sc un defensor del que s hum, que no hi hagi fronteres. La gent que ve
immigrada el que vol s guanyar un duro i
educar els seus fills.
Vost es va casar amb una paia.
S, amb Mara Jos. La vaig conixer a lautoescola on ella treballava, i en vaig sortir
amb carnet i dona. La vaig convidar quan
vaig aprovar. A ella li feien por els gitanos.

El que s nixer, vaig nixer al Somorrostro, que era un abocador; el meu pare, que
treballava en la ferralla i en lobra, mexplicava que penjava el bressol al sostre perqu
no sem mengessin les rates. rem sis germans. Dall ens en vam anar a Cinc Roses, a
Sant Boi, i desprs al Camp de la Bota.
Hi va viure 10 anys.
S, a prop del parapet El castell de les quatre torres era un monstre per les barbaritats
que hi van fer [es refereix a la fortificaci militar on es van afusellar uns 1.700 presos durant el franquisme]. Per el temps que jo hi
vaig viure va ser inoblidable.
Un record de la infncia?
Em fa vergonya explicar-ho, per lhi dir:
els nens havem de fer les nostres necessitats
a la platja; la via del tren era per als grans.
No tenem vter.
Llum?
Res de serveis mnims; van trigar bastant
a posar-nos el corrent de 125 volts. Shavia
de fer cua per recollir aigua de la font, estil
Somlia. Per les cases estaven emblanquinades i la gent era meravellosa.

No hi estaven habituats.
s clar. De viure al carrer, a engabiar-nos!
La Mina va ser un caos. Hi havia qui feia foc
als menjadors o pujava els seus burros als
pisos. Per tot aix ja s aigua passada. Els
gitanos hem evolucionat. Hem de trencar
amb els estereotips.

Ah, s?
Una por terrible! Per a poc a poc ens vam
enamorar. Vaig trobar en ella la dona senzilla que buscava. Sincera. Lluitadora. Ella
s un llibre que enganxa.

Paco
Moreno
Ve de les barraques
del Camp de la Bota
i protagonista duna
bonica histria damor.
PER

Olga
Merino

Per qu?
Per la solidaritat; la fam dun era la fam de
tots. Ens escalfvem amb la llenya dels enderrocs, i les velles ens explicaven histries
a la vora del foc. No hi havia distinguos entre gitanos i paios: tots rem gent necessitada, persones humils. Ens relacionvem com
en un poble; per aix el trasllat a la Mina va
ser brutal.
Les ltimes barraques es ven ensorrar el
1989, quan sintensificava la febre olmpica.
Al meu pare li van donar el pis una mica
abans, un pis que tampoc tenia llum ni aigua; era com una barraca per en vertical.
Recordo que quan van donar lelectricitat,

Ho devien passar malament.

Al principi, s. Les nostres famlies recelaven, per fa 28 anys que estem junts i tenim dos fills: Jos Antonio, llicenciat en Poltiques i amb un mster en Immigraci, i
Francisco, que encara va al Sagrat Cor. Em
cau la bava, la veritat.
El millor dels gitanos?
El respecte a la gent gran i el fet de saber
viure al dia, una mica improvisant.
I dels paios?
La pacincia. H

gentecorriente@elperiodico.com