Professional Documents
Culture Documents
ARTICLE 1 - Reparar Escriptura
ARTICLE 1 - Reparar Escriptura
2.
3.
4.
El propsit comunicatiu dels textos. El grau de correcci que ha dassolir un alumne que, per
exemple, aspira a ser periodista i que per tant haur de treballar amb la llengua, s molt superior al
dun altre que noms vulgui escriure textos personals i correspondncia.
El grau de coneixement de la llengua que t lalumne. Els ms avanats estan ms preparats per rebre
una correcci ms intensa i tenen tamb ms capacitat dautocorrecci. En canvi, els principiants i els
alumnes endarrerits o amb dificultats especials tenen uns coneixements lingstics ms limitats i no
poden aprofitar les correccions de la mateixa manera. El professor ha descollir les faltes ms
importants i ha de donar pistes perqu lalumne pugui esmenar lerror.
La naturalesa de lerror. Els errors ms greus, i els prioritaris a lhora de corregir, sn els errors
comunicatius, els que afecten a lintelligibilitat de la prosa. Aix mateix, una altra mena
dincorrecci important s la causada per la interferncia lingstica: barbarismes, estructures
espries, etc. Altres criteris a tenir en compte sn la freqncia els errors ms reiteratius mereixen
ms atenci que els allats- i el valor sociolingstic unes vacillacions en el registre o una
equivocaci en el grau de formalitat poden tenir conseqncies imprevisibles.
Les actituds dels professors i dels alumnes davant dels errors i de la correcci. Un inters excessiu
per la correcci i per la puresa idiomtica poden inhibir notablement lalumne i a la llarga perjudicarlo. Est comprovat que una de les caracterstiques que defineixen el bon alumne s la voluntat
dutilitzar la llengua que aprn, i per tant darriscar-se a cometre errors i de cometrels. Precisament
perqu utilitza la llengua i sequivoca pot aprendre dels seus errors.
3.
4.
incorrecta i laltra no. A lexemple anterior, recordar la norma daccentuaci o els dos mots
accentuats correctament.
Tenir inters a eliminar la falta. Johnson nota que moltes faltes, sobretot les dortografia, poden
tenir poc valor comunicatiu, la qual cosa explica que no shagin eliminat. Com que no
impliquem problemes de comprensi, lalumne no sent desitjos dautocorregir-les.
Tenir loportunitat de practicar la mateixa qesti lingstica en condicions reals. Lalumne ha
de poder trobar-se en la mateixa situaci en qu va cometre la falta per poder practicar la forma
correcta.
2.
3.
4.
Corresponsabilitat
Un recurs bsic per canviar la situaci engarrotada de lalumne respecte de la correcci consisteix a
atribuir-los funcions ms importants que les tpiques, a restituir-los la responsabilitat que, de fet, els
pertany com a protagonistes de la classe. Qualsevol tcnica que exigeixi ms participaci i ms activa
s bona: correcci en parelles, autocorrecci assistida, entrevistes orals, etc.
En aquestes activitats lalumne esdev el centre - motor de la feina: pren la iniciativa, dirigeix el
treball, llegeix i revisa, fa servir material de consulta, etc. Lactitud respecte dels errors canvien.
Corregir pot arribar a ser divertit.
2.
Variaci
La correcci s una tcnica didctica ms de la classe. Com qualsevol altra ha de ser: flexible,
variable, adaptable i tamb... prescindible. Cada text, cada alumne, cada moment suggereixen
recursos diferents de correcci.
3.
Personalitat
Els textos interessants provoquen comentaris particulars i irrepetibles; els avorrits reprodueixen els
senyals tpics en les faltes ms comunes. En conseqncia, em sembla molt important animar els
alumnes a escriure redaccions originals que els interessin a ells i, de passada, tamb als mestres. Ells
sho poden passar dall ms b escrivint i nosaltres ens avorrirem menys corregint.
4.
Dinamisme
Consisteix en canviar les tcniques de correcci, en el mateix curs o dun curs a laltre, i pactar-les
amb els alumnes.
Tcniques de correcci
Negociaci sobre la correcci
Qestionari. Lexercici serveix per negociar al comenament de curs la tasca de corregir: qu ha de fer el
mestre, amb quins criteris corregeix, qu marca a la redacci, i tamb qu fan desprs els alumnes amb les
seves anotacions. Requereix un grau elevat de conscienciaci sobre la llengua i lescriptura, aix com
responsabilitat sobre laprenentatge propi. [Veure graella pp. 74-75]
Marques de correcci
Esmenar els errors dun esborrany o millorar-ne les primeres formulacions sn competncia del mateix
autor del text i no duna altra persona. Les dues qestions fonamentals de la tcnica sn quina mena de
senyals utilitzem i com les ensenyem als alumnes. Pel que fa al primer punt, qualsevol sistema de
marques hauria de tenir les caracterstiques segents:
Sha dadaptar a lalumnat (faltes ms freqents, claredat i comprensi dels signes, etc.) i a les
preferncies del mestre.
Senyals clars, simples i distintius, perqu puguin marcar-se i llegir-se amb facilitat i rapidesa.
Nombre limitat de senyals per poder recordar-los. Sen recomana menys de deu.
Les marques han de designar conceptes clars, concrets i coneguts pels alumnes: ortografia,
puntuaci, forma verbal, etc. Sn desestimables per poc operatives les paraules molt noves i
imprecises com coherncia, cohesi, adequaci, etc. Es poden substituir per equivalents ms
coneguts: estructura, conjuncions, expressions vulgars, etc.
Sha de coordinar els sistemes de marques utilitzats a cada centre escolar. Us imagineu com podria
treballar un alumne que tingus unes marques diferents per a castell, unes altres per a catal i unes
altres per a angls? O que canvis de marques cada any amb el canvi de mestre? Al contrari, un nic
sistema adaptat per a totes les llenges en multiplicaria leficcia.
Elaboraci de les marques
La millor manera delaborar un sistema de marques per a una classe consisteix a deixar dissenyar als
alumnes les seves prpies marques. Daquesta manera els senyals deixen de ser marques indesxifrables,
imposades amb estil autoritari pel mestre, que shan de memoritzar i recordar per poder entendre alguna
cosa de la correcci.
El millor moment del curs per realitzar lexercici s al comenament, quan els alumnes ja disposen de
sues o tres redaccions corregides, les quals poden servir de base per a lanlisi dels errors i de la manera
de marcar-los.. Daltra banda, aquesta elaboraci de marques pot ser una magnfica continuaci de la
negociaci general sobre correcci.
Llistes de control
El full de control serveix de registre i danlisi dels errors comesos en cada escrit. Es tracta duna tcnica
molt minuciosa que aprofita la informaci aportada pels errors comesos pels alumnes i que ofereix
diverses possibilitats didctiques. Les ms importants sn:
Diagnosticar de manera precisa:
o Lescrit concret
o Les necessitats de cada alumne ( a partir dels controls de diversos textos)
o Les necessitats generals dun grup (a partir del mateix escrit de tots ela alumnes)
Arxivar sistemticament els controls per a:
o Determinar el progrs realitzat per cada alumne, per la classe, etc.
o Registrar els errors que es repeteixen i els que han superat.
Tema lliure
Lalumne ha descriure sobre un tema que linteressi, perqu pugui passar-sho b escrivent. Lnic
sistema perqu sigui aix s que ell mateix decideixi sobre qu vol escriure. El mestre els ha dajudar
amb preguntes, idees i suggeriments perqu ells mateixos endevinin qu poden fer. Per exemple:
Vols escriure sobre la realitat o vols imaginar alguna cosa? Sobre la realitat: la famlia, els
pares, la casa, la teva habitaci, els teus amics, tu mateix, el teu carcter, les teves activitats,
les aficions, els gustos, les excursions o els viatges que has fet o voldries fer, etc. Amb
imaginaci: un viatge, una mascota, un animal fantstic, un invent nou, etc.
Quina mena de text tagradaria escriure? Alguna cosa personal: una carta, un diari ntim,
un llibre de viatges, un quadern de notes sobre els amics, etc. Algun tema acadmic: un
treball duna assignatura, un estudi sobre un tema interessant, un resum dun llibre, notes
sobre un experiment, etc. Algun text divulgatiu: una notcia, un reportatge, una enquesta, un
article per a la revista de lescola, notes per a un programa de rdio, etc. Algun text literari:
un conte, unes poesies, un dileg entre personatges, etc.
2.
3.
El mtode Garrison
En aquest mtode la funci del mestre canvia radicalment. Deixa de ser el corrector de les faltes dels
alumnes per convertir-se en un assessor del seu treball.
El mestre actua com a assistent o facilitador, i n o com a autoritat. Llegeix lescrit de
lalumne i li aconsella qu pot fer per revisar-lo
s recomanable fer entrevistes curtes (4 o 5) i fer-ne moltes i sovint. A cada entrevista, un
so, aspecte. Els primers minuts sn els alumnes qui enraonen sobre el que fan.
Les preguntes que cal fer sn: Com va el text? Qu ten sorprn? Pots pensar en una manera
diferent de dir el mateix?... Lobjectiu s crear un dileg que confereixi als alumnes ms
capacitat per valorar el que fan i que els permeti verbalitzar el que pensen sobre lescrit i el
tema sobre el que escriuen.
Cada curs consta dun nombre determinat de feines descriptura que els alumnes han de realitzar
obligatriament si volen aconseguir el nivell corresponent. Les feines no estan graduades per nivell
de dificultat. No es fan exmens ni test ni es corregeixen treballs de manera escrita. Es pot combinar
el tallar amb plantejaments ms tradicionals (classes magistrals, exercicis de sintaxi, etc).
Redacci desenvolupada
Lactivitat ha estat dissenyada per desenvolupar-la parallelament a les classes. Els alumnes escriuen a
casa seva i el mestre corrigeix fora de lhorari lectiu. El temps real de dedicaci a classe pot ser molt baix
(la presentaci, els comentaris globals) o ms alt, si es dediquen sessions al taller descriptura, a fer
entrevistes amb els alumnes, etc. Per els alumnes estaran treballant sobre el seu text durant el temps que
el mestre hagi decidit prviament. Pot ser un mes, dos o un trimestre.
s interessant plantejar redaccions de gran format, de 1000 o 2000 paraules, a realitzar en uns mesos o un
trimestre. Els alumnes determinen el ritme de treball: el nombre de lliuraments setmanals o mensuals. El
professor no t lobligaci de recordar als alumnes els seus deures ni destimular-los a escriure; tamb es
pot fixar un calendari de lliuraments que limiti lexcs de feina dels responsables i obligui a posar mans a
lobra als mandrosos.
Per al procs avaluatiu es poden tenir en compte: el nombre de lliuraments que ha fet lalumne, el grau de
desenvolupament del tema, el nombre de reelaboracions desborranys o fragment que hagi fet,
laprofitament de les instruccions del mestre, etc. Per al producte final: la qualitat de lescrit en gramtica,
coherncia, complexitat, originalitat, etc.
Registres descriptura
Si observem els alumnes sovint i sen registren les dades en alguna fitxa o arxiu, al final de curs es
disposa duna bona font dinformaci per comprendre i avaluar lescriptura i laprenentatge de cada
alumne. Pot ser interessant observar:
La freqncia amb qu escriuen els alumnes
Els tipus de temes i escrits: personals, acadmics, correspondncia, etc.
Les actituds durant la correcci collectiva: participaci, nerviosisme, inhibici, etc.
Les estratgies de composici
El seu comportament durant un examen de redacci
El grau de collaboraci amb els companys
Dictat
Els alumnes han copiat el text dictat, lhan revisat lliurement i nesperen la correcci final. Per abans de
fer-la, els demanem, per exemple, comptar el nombre de mots distints que duen accent, diresi, la lletra
hac intercalada, lletra majscula inicial, etc; tamb el nombre de punts i seguit o dinterrogants, si
treballem la puntuaci. Cada aprenent ha de dir en veu alta el nombre total dtems que ha trobat a cada
pregunta. Qaun el mestre dna la xifra correcta, els aprenents es llancen de seguida a esmenar lescrit per
adaptar-se al nombre exacte. Tenen una idea molt concreta del que poden corregir i estan motivats per
fer-ho.
Redacci sobre un tema nic
Tots els alumnes han escrit una redacci sobre un mateix tema. Podem apuntar a la pissarra, amb la
collaboraci de tot el grup, els mots i les expressions importants relacionades amb el tema, que molt
probablement apareixen en els escrits realitzats i que poden ocasionar problemes dortografia. A mesura
que apuntem aquestes paraules, els alumnes les van buscant i esmenant en els seus escrits.
Podem demanar que es comptin, per exemple, el nombre de pargrafs que t el text, de frases o didees
distintes. A continuaci, el mestre dna algunes orientacions: hi ha dhaver quatre o cinc pargrafs a cada
redacci segons lextensi que shagi demanat-, cada pargraf ha de tenir entre dues i cinc frases, no
poden haver-hi oracions de ms de vint paraules, etc.
Corregir noms el que lalumne pugui aprendre. No paga la pena dedicar temps a corregir aspectes o
faltes per a les quals lalumne no est preparat.
2.
Corregeix quan lalumne tingui fresc el que ha escrit; s a dir, en el moment en qu ho escriu o poc
desprs. No deixis passar gaire temps entre la redacci i la correcci.
3.
Si s possible, corregeix les versions prvies al text, els esborranys, els esquemes, etc. Recorda que
s molt ms efectiu que corregir-ne la versi final.
4.
No facis tota la feina de correcci. Deixa alguna cosa per als teus alumnes. Marca les incorreccions
del text i demanals que en busquin ells mateixos la soluci correcta.
5.
Dna instruccions concretes i prctiques i oblida els comentaris vagues i general. Per exemple:
reescriu el text, fixat en aquest punt, amplia el 3r pargraf, escriu frases ms curtes, afegeix ms
punts o comes al 2n pargraf.... Escriu o digues coses que lalumne pugui entendre.
6.
Deixa temps a classe perqu el alumnes puguin llegir i comentar les teves correccions. Assegurat
que les llegeixen i que les aprofiten.
7.
Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els treballs escrits. s ms
econmic, prctic i segur.
8.
Dna instruccions perqu els alumnes puguin autocorregir-se, ensenyals a consultar diccionaris i
gramtiques, dnals pistes sobre la mena derrors que han coms, estimulals perqu revisin
lescrit...
9.
No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament cada escrit. Assegura la
qualitat de la correcci, tot i que la quantitat sen ressenti.
10. Fes servir la correcci com un recurs didctic i no com una obligaci. Utilitza tcniques de correcci
variades. Adapta-les a les caracterstiques de cada alumne.