ESCALA

QU VALORA ?

COM ?

QUAN ?

Sobrecrrega del cuidador

Autoadministrada

ZARIT

Salut fsica i psicolgica, rea econmica i laboral,

relacions socials i relaci amb la persona que rep
les cures.

Consta de 22 tems. Cada tem es puntua de l1

(mai) al 5 (gaireb sempre).

BARTHEL

FUNCIONALITAT. Nivell dautonomia del pacient

respecte a la realitzaci dalgunes ABVD.

A les activitats es donen diferents valors (0, 5,

10, 15). La puntuaci total oscilla de 0
(totalment dependent) a 100 (completament
independent) i entre 0 i 90 si fan servir cadira de
rodes.

En el moment que es faci la valoraci inicial,

anualment i quan hi hagi indicis dalgun canvi.

Dna a cada funci diverses possibilitats de ser

realitzada: amb autonomia puntuant 1 punt, o
dependncia puntuant 0 punts. Es puntua el que
el pacient fa realment i no el que podria fer. La
puntuaci total de mxima autonomia s de 8
punts en les dones i de 5 punts en els homes
(sexclou la preparaci del menjar, rentar la roba
i tasques domstiques) i de 0 punts a mxima
dependncia.
Quan les 4 funcions instrumentals de la vida
diria: s del telfon, s del transport, capacitat
per controlar la medicaci i, sobretot, el maneig
dels diners estan alterades es pot sospitar una
alteraci cognitiva. En aquest cas es recomana
iniciar lestudi de la valoraci cognitiva. En la
puntuaci s important veure on est la
dependncia per fer les intervencions adients.

En el moment que es faci la valoraci inicial,

anualment i quan hi hagi indicis dalgun canvi.

Consta de 10 tems. Aquesta prova utilitza una

puntuaci per errors comesos i permet un factor
de correcci segons el nivell cultural de la
persona examinada. Restar un error si el pacient
s analfabet.

En el moment que es faci la valoraci inicial,

segons puntuaci i quan hi hagi indicis dalgun
canvi.

Mesura 10 activitats: menjar, bany, higiene

personal,
vestir-se,
continncia
urinria,
continncia fecal, utilitzaci de lWC, transferncia
llit cadira, caminar (o utilitzar la cadira de rodes) i
pujar i baixar escales.

1/any o si sospita risc de sobrecrrega o

claudicaci del cuidador.

LAWTON i BRODY

FUNCIONALITAT. La capacitat de realitzar les

AIVD.
Mesura 8 funcions: tenir cura de la casa, rentat de
la roba, preparaci del menjar, anar a comprar, s
del telfon, s del transport, maneig dels diners,
responsable dels medicaments.

PFEIFFER

Valoraci MENTAL. Test cognitiu. Valora la

memria, orientaci i la capacitat dexecutar
tasques seriades aritmtiques.

Noms s til com a eina de cribratge, no

serveix per a monitoritzar la progressi del
deteriorament cognitiu.

Si punta 0-2 repetir cada 3 anys.

Si punta 3-4 pasar MEC immediat. I segons
puntuaci Pfeiffer/MEC cada 6 mesos/1any.
Si punta 5-7 repetir a lany.
Si punta > 7 no cal repetir.

MINIEXAMEN
COGNOSCITIU (MEC)

Valoraci MENTAL. Orientaci temporal i espaial,

la memria immediata i de fixaci, latenci i el
clcul, la producci i repetici del llenguatge, la
lectura i lhabilitat visual espaial.

Consta de 24 tems. Per cada resposta acertada

se li assigna 1 punt. La puntuaci mxima s de
35 punts. En pacients analfabets o amb dficits
sensorials greus (sords, cecs, etc.) sexclouran
les preguntes eliminades per aquesta condici i
la puntuaci total corregida ser la obtinguda
per regla de tres desprs de corregir la
puntuaci total.

A les persones incloses en el programa Salut a

Casa que per la valoraci del test de Pfeiffer hi
ha sospita de deteriorament cognitiu lleu.

GOLDBERG

Valoraci MENTAL. Mesura la depressi i

lansietat.

No es puntuaran els smptomes que durin

menys de 2 setmanes o que siguin de lleu
intensitat. Les 4 primeres preguntes de les
subescales dansietat (A) i depressi (D) sn
obligatries. Noms en el cas de contestar
afirmativament a 2 o ms preguntes d' ansietat o
a 1 o ms de depressi continuarem amb la
resta de preguntes de cada subescala. La
puntuaci s independent per a cada subescala.
La puntuaci total s igual al nmero dtems
valorat positivament (1 punt cada un).

A partir de la valoraci dels professionals quan hi

hagi sospita dansietat i depressi. En cas de
resultar negativa es realitzar als 2 anys. Si
resulta positiva sempre s necessari una
entrevista personal.

No proporciona diagnstic de "cas" psiquitric,

sin tan sols probabilitat de ser-ho. Cal
confirmar-ho amb una entrevista diagnostica
semioberta o dirigida.

En el cas destar diagnosticat dansietat o

depressi i dels pacients terminals no s
procedent. A pacients geritrics es recomana
administrar lescala de depressi geritrica de
Yesavage-5.

YESAVAGE-5

Valoraci MENTAL. Avalua aspectes sobre la

depressi.

Autoadministrada

Quan hi hagi sospita depressi. En cas de

resultar negativa es realitzar als 2 anys. Si
resulta positiva sempre s necessari una
entrevista personal.

TIMED UP & GO
TEST

EQUILIBRI i MARXA. Prova que mesura la

mobilitat fsica en les persones frgils i guarda
una bona correlaci amb les mesures de
lequilibri, velocitat de la marxa i habilitat funcional
de lindividu.

Ha de portar el calat habitual i les ajudes

tcniques, si les utilitza (bast, caminador). No
ha de necessitar lajut de ning per complir
aquestes ordres. Comena assegut a la cadira
amb lesquena en contacte amb el respatller, els
braos recolzats al reposa braos i amb el bast
o caminador al costat. Quant ms temps, ms
precria ser la marxa, hi haur ms risc de
caigudes i el pacient ser depenent per a alguna
de les AVD .

En el moment que es faci la valoraci inicial,

anualment i quan hi hagi indicis dalgun canvi.

Es quantifica en segons el temps que triga el

pacient a fer lacci daixecar-se de la cadira,
caminar 3 metres i tornar a seure.

TINETTI

EQUILIBRI i MARXA. Escala observacional que

avalua lequilibri de la persona al seure, a
laixecar-se, al caminar i al girar 360. Aix tamb,
valora linici de la marxa, la longitud, lalada, la
simetria i continutat de les passes, la desviaci
de la trajectria, lestabilitat del cos i la postura al
caminar i girar.

Consta de 2 subescales la davaluaci de

lequilibri i la davaluaci de la marxa. Per
lavaluaci de lequilibri el pacient comena
assegut en una cadira sense braos. Per
lavaluaci de la marxa el pacient primer camina
pel passads/habitaci amb el seu pas habitual i
les ajudes tcniques, si les utilitza (bast,
caminador); per a desprs tornar amb un pas
ms rpid per segur. La puntuaci total s la
suma de la puntuaci de les dos subescales.

Recomanada si no podem realitzar el timed up

and go. Es far en el moment que es faci la
valoraci inicial, anualment i quan hi hagi indicis
dalgun canvi.

BRADEN

Valoraci UPP. Identificar el nivell de RISC global

daparici de nafres per pressi i dels factors de
risc presents en el pacient per a planificar les
mesures de prevenci.

Valora 6 aspectes: la percepci sensorial,

l'exposici a la humitat, l'activitat, la mobilitat, la
nutrici i el frec i perill de lesions cutnies. Els 5
primers aspectes es valoren en 4 categories de
l'1 al 4 (1 major deteriorament, 4 menor
deteriorament) i el 6 aspecte es valora en 3
categories de l1 al 3 (1 major deteriorament, 3
menor deteriorament).

En el moment que es faci la valoraci inicial,

anualment i quan hi hagi indicis dalgun canvi.

INDICADORS DE
RISC SOCIAL

Factors de risc social.

La resposta positiva a qualsevol dells propiciar

la intervenci del treballador/a social perqu en
faci la valoraci social.

En el moment que es faci la valoraci inicial,

anualment i quan hi hagi sospita de risc social.

TEST INICIATIVA
NUTRICIONAL

Permet valorar els signes dalarma del mal estat

nutricional.

Autoadministrat.

En la valoraci inicial i depenent del resultat del

test es recomana:

Consta de 10 preguntes referides a la quantitat i el

tipus dingesta, a les limitacions per a la compra i
preparaci del menjar e inclou el consum de
frmacs o la prdua involuntria de pes en el
temps.

Es puntua la resposta afirmativa amb valors que

van de l1 al 4.

De 0-2 punts: Reevaluar en sis mesos

De 3-5 punts: Es prendran mesures per a millorar
els hbits alimentaris i el estil de vida.
Reevaluar en 3 mesos.
6 punts: Valorar posar en funcionament els
mecanismes disponibles per a diagnosticar i
tractar de manera adequada el problema.
En cas de resultat de risc de malnutrici, si es pot
realiotzar el clcul del IMC, es recomana
administrar el Mini Nutritional Assessment (MNA).

MINI NUTRITIONAL
ASSESSEMENT
(MNA)

Permet detectar la presncia o el risc de

malnutrici.
Consta de 18 preguntes referides a la valoraci
general, la valoraci diettica i lautovaloraci del
pacient.

Clcul del IMC, clcul de la circumferncia

braquial (CB), clcul de la circumferncia de la
cama (CC).
Cada resposta t valors que van del 0 al 3.

En la valoraci inicial, si es pot obtenir lIMC,

anualment i quan hi hagi una sospita de
desnutrici.

TEST XIUXIUEIG

SENSORIAL. Medeix la hipoacsia.

Collocar-se darrera el pacient a una distncia

duns 60 centmetres (la llargada dun bra)
tapant loda contrria a la que sexplora i
pronunciar dues sries de nmeros amb el to de
veu normal i desprs en veu baixa (xiuxiuejant).
Sinvita al pacient a repetir els nmeros i
seguidament sexplora laltra oda.

Anualment i quan hi hagi sospita de la disminuci

auditiva.

Es parla dhipoacsia quan el pacient no sent la

veu normal o baixa, per s que pot seguir una
conversa si seleva el volum de la veu.

ESCALA JAEGER

SENSORIAL. Escala numrica amb tipus de

diferent mida per a lexploraci de lagudesa
visual de prop.

Shan de llegir els nivells a partir de 20/40 amb

les ulleres habituals, a una distncia de 40 cm
(aproximadament la longitud del bra del
pacient) i amb una bona il.luminaci constant i
regular. Sanotar a la HCAP el tamany de la
lletra ms petita que es llegeix i la distncia del
test, exemple : 3J a 40 cm.

Anualment i quan hi hagi sospita de la disminuci

visual.