Filosofia Dossier Tot

Orientacions per a les preguntes de lexamen de Selectivitat de Filosofia
(adaptaci de la pgina filoselectivitat.cat)

Pregunta 1
En aquesta pregunta se us demana que expliqueu les idees principals del text i com aquestes
apareixen relacionades: ms que un simple resum, se us demana que demostreu que ho heu
ents b i que ho sabeu explicar. Alguns consells que poden ser tils:
Identifiqueu el tema central del text: busqueu quin s el missatge de lautor, qu ens vol dir?
Aquest aspecte s fonamental, penseu que lexamen sencer s un comentari de text, per tant
s imprescindible que capteu la idea principal del text, perqu us ajudar a respondre la
resta de preguntes.
Llegiu atentament el text, les vegades que faci falta, fixeu-vos en lestructura, els signes de
puntuaci, el nombre de frases que hi ha (us pot ajudar a ordenar les idees de lautor).
Us ser prctic que subratlleu, encercleu o assenyaleu els conceptes ms importants.
s aconsellable que us feu un esquema del text i, si cal, del resum que fareu (de fet, aquest
consell val tamb per la resta de preguntes, excepte la 2).
Redacteu el vostre resum explicatiu seguint les indicacions de la pregunta. Se sol especificar
el nombre de paraules aproximat (entre 40 i 60, entre 60 i 80 etc.). Per regla general, i a no ser
que feu una lletra molt gran o molt petita, 10 paraules sn una lnia.
En el redactat, eviteu les expressions del tipus lautor explica, el text diu. No esteu valorant
o comentant sin senzillament exposant amb les vostres paraules el que diu. Heu
descriure com si fssiu lautor.
Un cop escrit, repasseu la puntuaci (les comes, els punts etc.) i lortografia: sn aspectes
importants a lhora de puntuar la resposta.
Pregunta 2
Aqu se us demana que expliqueu el significat (entre 5 i 15 paraules) dun parell dexpressions o
conceptes que apareixen en el text.
Explicar el significat vol dir que heu de definir les expressions. Per fer-ho b, tingueu en compte
que:
Ho heu de fer utilitzant un llenguatge propi. s a dir, que si al text ja surt la definici de
lexpressi no la podeu copiar literalment, heu de fer servir les vostres paraules.
Eviteu fer s de les expressions del tipus segons lautor: teniu un marge entre 5 i 15
paraules, no les gasteu dient obvietats, s evident que els conceptes sn de lautor del text (no
cal fer-hi referncia, s redundant) i s millor que aprofiteu el mxim nombre de paraules
noms per acotar el significat dels termes indicats en lenunciat.
Tingueu en compte que sovint els filsofs utilitzen termes amb un significat diferent al
nostre, per exemple, quan Nietzsche parla dels aristcrates es refereix als individus capaos
dacceptar la vida com a nic valor moral (i no a una classe social amb ttol nobiliari).
Tamb considereu que la mateixa paraula pot tenir sentits molt diferents depenent de
lautor, per exemple: idea per Plat, t un significat molt diferent a idea per Locke.
En referncia a aquests dos ltims punts podeu consultar les definicions dels conceptes propis de
cada autor en els vocabularis de ms avall. Tamb, a continuaci, podeu trobar un document on
podreu veure una compilaci dels enunciats de la pregunta 2 (i els textos de referncia) de les
PAU dels ltims anys.
Pregunta 3
En aquesta pregunta se us demana que expliqueu el sentit general, dins del pensament de
lautor, duna afirmaci extreta del text. Tamb sespecifica que probablement haureu de fer
1
referncia a altres aspectes del pensament de lautor que siguin pertinents, tot i que no
apareguin en el text.
Per respondre b a aquesta pregunta heu de tenir en compte dos aspectes previs:
Haver ents el text s fonamental. Necessiteu comprendre el missatge general del text per
ubicar b lafirmaci que us donaran.
Conixer b el pensament global de lautor i entendre com es relacionen tots els aspectes
daquest.
Evidentment, aquestes condicions sapliquen a tot lexamen ja que, en essncia, totes les
preguntes fan referncia al text i pressuposen un coneixement del pensament del filsof en
qesti.
Alguns consells que haureu de tenir en compte a lhora delaborar la vostra resposta:
En primer lloc, heu de considerar que aquesta s la pregunta que ms puntua de lexamen (3
punts) i aix significa que heu de desenvolupar mpliament la resposta.
Un error bastant com s exposar la teoria sencera de lautor en qesti. No es tracta daix:
el que es demana no s una exposici general del seu pensament. Fer referncia a
aspectes del pensament de lautor que no apareixen en el text no significa explicar tota la
teoria de lautor. Aix no descompta, per pot ser una ocasi dequivocar-se... Compte!
La pregunta sovint va precedida dun per qu, s a dir que se us demanen les raons que pot
tenir lautor per afirmar una qesti determinada. Heu de pensar en els motius que
condueixen al filsof a fer lafirmaci, com ho justifica dins de la seva teoria. Aix significa
que molt probablement haureu de referir-vos a qestions que no apareixen al text, per noms
aquelles que siguin pertinents.
Leix de la resposta, per tant, ha de ser lafirmaci en qesti i heu de saber trobar el paper
que aquesta juga dins del pensament de lautor.
Per tenir una idea general del pensament global dels filsofs de les PAU i entendre com els
diferents aspectes de les seves teories estan relacionats, podeu consultar els vdeos on sexplica,
de forma esquemtica, els aspectes ms importants de la teoria de cada autor.
Tamb podeu consultar el recull dels enunciats de la pregunta 3 els darrers anys.
Pregunta 4
En aquesta pregunta se us demana que feu una comparaci entre autors a partir dun teoria o
idea de lautor del text. Aqu trobareu una srie dindicacions per fer una bona comparaci:
Aspectes formals
Als criteris de correcci sespecifica que teniu bastant marge de llibertat respecte la forma com
compareu:
Podeu explicar les dues idees de forma independent i desprs redactar la comparaci
assenyalant les semblances i diferncies.
Podeu explicar la teoria dun dels autors i desprs escriure la de laltre per contrast, s a dir,
explicitant els aspectes en que sapropa o es distancia respecte el primer.
Podeu comparar directament les dues idees des de bon principi assenyalant els punts que
tenen en com i els que els diferencien.
Qualsevol de les tres maneres s vlida i aix no afectar a la puntuaci de la resposta.
Aspectes de contingut
s molt important que demostreu que enteneu b les dues idees que esteu comparant, per
tant, no val dir noms que les dues tesis sassemblen o a la inversa, heu dexplicar b per qu
sn semblants o no. En aquesta pregunta (i de fet, tamb en la 3 i la 5) es valora molt que
raoneu la resposta.
Dit aix tingueu en compte vries qestions:
No esteu obligats a fer una comparaci amb un altre dels autors que entren a selectivitat,
podeu triar el filsof que vulgueu; ara b, segurament teniu un coneixement ms ampli dels
autors de la selectivitat que dels altres, per aix s recomanable que nescolliu un daquests.
Tamb tingueu en compte que no sempre podreu comparar lautor del text amb qualsevol
altre. Per exemple, si us demanen que compareu la concepci tica o poltica de Mill amb la
dun altre filsof, difcilment podreu escollir Descartes (que va escriure molt poc sobre aquests
temes i la comparaci seria molt pobre).
Hi ha autors que donen ms joc a lhora de contrastar les seves teories, perqu tenen idees
oposades, com per exemple Plat i Nietzsche o Descartes i Locke. Per veure els aspectes
comparables entre els autors podeu visitar les comparacions de cadascun dells, ms avall
Tamb podeu fer una ullada al document que hi ha a continuaci, on trobareu, ordenat per
autors, un recull de les diferents comparacions que shan demanat a les PAU dels ltims anys.
Pregunta 5
Aquesta s una pregunta dopini personal. Lenunciat us demana que raoneu a favor o en
contra respecte una tesi extreta del pensament de lautor.
Als criteris de correcci sespecifica que no es tindr en compte si la vostra opini personal s
similar a la del corrector o no, per tant, no intenteu endevinar qu pensa el professor sobre el
tema (entre altres raons, perqu s gaireb impossible saber-ho) i exposeu el vostre punt de vista
de forma raonada. Per dur a terme aix, aqu trobareu una srie de consells que us poden ser
molt tils a lhora de respondre:
Podeu posicionar-vos a favor, en contra o explicar les raons per les quals no teniu una
postura clara sobre el tema de la pregunta. All important no s la opini en s mateixa, sin
com la defenseu.
Heu de tenir en compte que no podeu opinar de forma gratuta: si la vostra nica resposta
s de lestil jo no estic dacord amb aix o s, a mi em sembla b el que diu no puntuareu
res en aquesta pregunta. Per altra banda, tampoc ser vlida una opini insultant, heu de
mirar de ser respectuosos amb lautor.
Per elaborar una opini sobre qualsevol tema hi ha dos punts importants a considerar:
En primer lloc, heu de demostrar que enteneu el tema, s a dir que heu dexplicar una mica
en qu consisteix. Per exemple, si us pregunten la vostra opini sobre ltica platnica (que diu
que noms els que coneixen el b poden ser bons) abans haureu dexposar el punt de vista de
Plat. Aquest aspecte s molt important (en els criteris davaluaci sespecifica que sha de
valorar el grau de comprensi de la tesi que us presenten).
En segon lloc, heu de justificar el vostre punt de vista sigui quin sigui (a favor o en contra).
Aix significa que heu dargumentar la resposta, expressar les raons per les quals opineu a
favor o en contra del tema. Podeu posar exemples (sempre i quan siguin pertinents) que us
ajudin a fonamentar la vostra postura i recrrer a les opinions daltres autors per donar ms
consistncia a la vostra resposta.
Ms endavant trobareu algunes crtiques (algunes fetes per altres filsofs) a les tesis principals
dels autors, que us poden ser molt tils a lhora delaborar la pregunta dopini personal, i un
document que recull els enunciats de la pregunta 5 dels ltims exmens de selectivitat.
PLAT: CONCEPTES I VOCABULARI

Metafsica
Idea: objecte ideal, realitat estable, que perdura. No est sotmesa ni al canvi, ni al
moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per aix, les Idees sn
invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existncia, si nosaltres no
existssim o no les descobrssim, seguirien existint. Plat afirma que les Idees sn veritats
necessries, absolutes, no poden no sser. Les Idees sn transcendents, sn ms reals que les
coses sensibles. Nhi ha de diversos tipus: les idees de coses, idees matemtiques, idees de
valors i la Idea de B (la ms important de totes). Com que sn pures no hi pot haver idees de
coses innobles (com per exemple la brutcia o dels vicis).
Idea de b: Idea suprema, la mare de tota la resta didees. Plat no especifica el
significat complet de la Idea de B. La Idea de B no es pot explicar posant exemples prctics,
no s un descobriment que fa el filsof i que pugui compartir amb tot el mn. Ens diu que s
un coneixement privilegiat, fruit de molts anys destudi i, en conseqncia no es pot resumir
en poques paraules. Per s que ens donar algunes pistes: sabem que el B fa referncia al b
de la polis i aix significa que el B com sempre estar per sobre del b particular.
Cosa: objecte del mn sensible, sotms al canvi, al moviment i al temps. Les coses per
Plat sn cpies, imitacions, i existeixen perqu participen de les idees. Sense idees no hi ha
coses, tenen una relaci de dependncia unidireccional.
Mn Intelligible: s on Plat situa les Idees. s un mn incorpori, immaterial, perqu
no est situat a cap espai, no est sotms al temps i tampoc es veur afectat pel canvi. El Mn
Intelligible s, per tant, superior al Mn Sensible.
Mn Sensible: est situat en lespai, hi experimentem el pas del temps i est sotms al
canvi i al moviment. Totes les coses que puguem conixer sn materials i no sn eternes
perqu encara que algunes durin ms que daltres, totes acabaran per desaparixer.
Jora: el lloc, lespai, el receptacle en el qual el Demiurg situar el Mn sensible.
Demiurg : du immortal, la funci del qual s ordenar. Aquest sinspira en les Idees, les
copia i crea el Mn Sensible sobre la jora. Amb aquesta figura, Plat explica com les Idees sn
els models, els originals dels quals participen les coses del Mn Sensible.
Teoria del coneixement i psicologia

Episteme: (cincia, saber) fa referncia al coneixement dall intelligible, de les Idees.
Doxa: (opini) fa referncia al coneixement sensible i, per tant, no s fiable.
Eikasia: s el grau de coneixment ms baix, es constitueix per aquelles afirmacions
que noms es recolzen en la observaci sensible (per exemple la lluna creix i decreix, els
pals es torcen quan els introdum en laigua).
http://www.filoselectivitat.cat/
Pistis: grau de coneixement basat en lobservaci sensible per des duna perspectiva
crtica. Constitueix lintent dentendre els fenmens basant-nos en hiptesis explicatives (per
exemple, la lluna t fases perqu la ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle). Per
Plat, aquest tipus de coneixement, no s un saber per s que es pot considerar una opini
raonable.
Dianoia: grau de coneixement superior perqu estudia objectes intelligibles, per no
tots, noms arriba a les Idees matemtiques. s un saber en s mateix per necessita fer
hiptesis explicatives, raonaments discursius i sovint sajuda de representacions sensibles per
aix no Palt no considera que sigui el grau de coneixement ms elevat.
Noesis: el saber absolut. Segons Plat implica una visi, una intuci directe de les
Idees i shi arriba mitjanant la dialctica. Per arribar a aquest coneixement elevat, per, Plat
ens diu que s necessari haver passat pels altres tres. El coneixement perfecte shi arriba amb
esfor i no tothom el pot obtenir (noms els filsofs/governants de la Repblica).
Dialctica: s una tcnica danlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia
que hi ha entre les Idees.
nima: subjecte de coneixement. Forma part del Mn Intelligible i comparteix la
mateixa naturalesa que les idees (objecte de coneixement). Plat ens explica en el Fedre que,
tot i el seu origen div, lnima es troba empresonada en un cos a causa dun accident: per aix
pot fer dintermediria entre els dos mns, la seva funci s recordar (conixer). Lnima
tamb determina les classes socials de Repblica de Plat: depenent de la part de lnima que
ens domini, formarem part de la classe dels artesans, els guardians o els governants.
nima concupiscible: s la part de lnima ms baixa, simbolitzada en el Fedre pel
cavall negre (el que t tendncies materials i fa caure al carro sencer al Mn sensible). El que la
caracteritza sn els desitjos ms baixos, els ms materials i als que els domina aquest tipus
dnima no poden tenir crrecs elevats, per aix Plat diu que conformaran la classe
productora de la Repblica, sn els artesans. Plat la situa en el ventre i diu que la virtut a la
qual poden aspirar els que els domini aquesta nima s la moderaci.
nima irascible: s la part de lnima que domina a la classe dels guardians de la
Repblica (el cavall blanc en el Fedre). Est allotjada al pit i posseeix la virtut del valor per aix
els que els domina aquest tipus dnima tenen la funci de protegir la Repblica.
nima racional: s la part ms elevada de lnima, Plat la situa al cap i els que els
domina aquest tipus dnima es caracteritzen per la saviesa i la prudncia per aix tenen la
funci de governar la Repblica. s lnima dels filsofs/reis i en algun dileg Plat afirma que,
en realitat, s lnica part realment immortal de lnima.
Cos: pres de lnima, pertany al Mn Sensible.
Home: el fruit daquesta uni antinatural i accidental entre nima (espiritual) i cos
(material). Lhome tamb integra un dualisme: cos i nima posseeixen orgens i essncies
diferents (sensible i ideal respectivament). Plat dir que lhome s nima i t cos.
Teoria de la Reminiscncia: teoria segons la qual conixer s el mateix que recordar.

Segons Plat, lnima ja posseeix el coneixement, perqu t la mateixa naturalesa que les
idees (el semblant coneix el semblant); per accidentalment es troba tancada en el cos de
lhome (en el Mn Sensible) que lha fet oblidar el seu origen, per aix conixer s recordar.
Lhome, mitjanant la ra s capa de recordar que la seva nima posseeix la mateixa
naturalesa que les Idees i t la possibilitat de recuperar all que havia perdut.
tica i poltica
Intellectualisme moral: teoria tica segons la qual noms aquell qui coneix el B pot
realitzar-lo, establint lleis bones i justes: conixer el b, significa obrar b. Aquesta concepci
de moral es basa en la idea que hi ha una identificaci entre el coneixement i la virtut, el savi
no por fer mal i qui fa el mal s per ignorncia.
Repblica: sistema poltic utpic dissenyat per Plat en el seu llibre homnim (La
Repblica). LEstat el configura una polis autosuficient, no hi ha comerciants i noms tres
classes socials: artesans/productors, guardians/defensors i filsofs/governants. Tots els
aspectes de la vida dels individus estan controlats per lEstat, que vetlla pel b com. Dna
especial rellevncia a leducaci, els nens sn educats per servir a la comunitat estrictament
dins de les classes socials a les que seran consignats. La famlia est prohibida, per aix Plat
defensa el comunitarisme sexual, cap dona pertany a cap home i al revs. Tamb defensa la
igualtat entre gneres; no hi ha diferncies significatives entre homes i dones ja que les
diferncies no es troben en el cos (que pertany al mn sensible), sin en la classe dnima de
cadasc; per aix no hi ha cap ra per excloure a les dones de cap classe social. A la Repblica
tamb queden prohibides les manifestacions artstiques com la pintura i la poesia. Plat
pensava que lart enganyava ja que intentava mostrar la bellesa sensible quan la Bellesa
vertadera es troba en all Intelligible (les Idees). Lelaboraci daquest model dEstat i tota la
teoria poltica platnica est sustentada i justificada en la seva metafsica (teoria de les Idees).
Aristocrcia Etimolgicament el govern dels millors. Sistema poltic just en que els
filsofs, els que tenen les millors nimes , sn els que governen. Segons Plat s un govern
guiat per la saviesa.
Timocrcia: timos en grec significa valor. s un govern militar i massa violent. Palt
considera que el valor no s una virtut adequada per a regir un govern.
Oligarquia : oligos, en grec: pocs. s el govern dels rics (i aquests sempre sn pocs,
una minoria). Els rics sempre persegueixen finalitats egoistes, busquen conservar i acumular la
riquesa per s mateixos i per tant, per Plat s una forma de govern injusta.
Democrcia: etimolgicament, govern del poble. Per a Plat s el rgim de la opini
pblica, el regne dels sofistes, del no saber. En la democrcia hi vota tothom, al marge de sn
savis o no. Qualsevol persona pot governar (per acumulaci de vots) independentment de si
est capacitada per exercir el seu crrec.
Tirania s el govern ms injust de tots. Aquest rgim poltic s la conseqncia dels
excessos i de la degeneraci de la democrcia. El tir governa a partir de la seva cobdcia i les
lleis sn fruit de la seva voluntat, el seu despotisme i la seva ignorncia.
DESCARTES: CONCEPTES I VOCABULARI

Escepticisme: moviment filosfic que consisteix en pensar que, en cas de que existeixi
una veritat, el coneixement daquesta no s possible.
Mtode: El mtode cartesi est inspirat en la metodologia cientfica del moment per
aix ha des ser universal, vlid per arribar al coneixement de la veritat i basat en la ra. Es
tracta de reflexionar a partir de veritats evidents, de forma ordenada, una veritat rere una
altra (pas a pas), de forma deductiva. Per dur-lo a la prctica necessitem partir dunes regles
(quatre) que caldr aplicar de manera activa en la investigaci de la veritat.
Regla de levidncia: no acceptarem com a vertadera una cosa que no sens presenti
de forma clara i distinta en la nostra ment.
Regla de lanlisi: hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui
possible per poder-los solucionar.
Regla de la sntesi: implica ordenar els (nostres) pensaments, distingint les qestions
simples de les ms complexes, i recolzar-nos en les solucions dels problemes simples per a
resoldre els ms complexes.
Regla de lenumeraci: shan de fer tantes enumeracions completes i revisions
generals com faci falta per evitar les equivocacions.
Dubte metdic: postura inicial de la filosofia cartesiana. Descartes pretn fonamentar
el coneixement per aix hem de qestionar els coneixements rebuts, shan de tenir en compte
els arguments dels escptics si el que volem s acabar amb lescepticisme. Per aquesta ra el
mtode consisteix en no donar res com a vlid mentre ho puguem posar en dubte. En lextrem
daquesta posici Descartes arriba al dubte hiperblic (dubtem de tot, fins i tot de les veritats
matemtiques).
Jo: substncia pensant (res cogitans). El jo s la subjectivitat, la identitat personal, la
conscincia en sentit modern i Descartes diu que s la primera veritat que descobrim dins de
lordre del coneixement; puc dubtar de tot per la mateixa acci de dubtar em mostra el meu
sser. Dubto, penso i per tant, sc: cogito ergo sum.
Idees: sn conceptes, representacions mentals i segons Descartes, nhi ha de tres
classes: adventcies (provenen de lexperincia), factcies (construm nosaltres combinant
altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix).
Criteri devidncia: norma per la qual es regeix el coneixement. En un primer moment
Descartes ens dir que el criteri de veritat ser guiar-se per levidncia: tot all que percebi de
forma clara i distinta ser veritat. En un segon moment, laplicaci del mtode el condueix a
demostrar lexistncia de Du com a sser dotat de totes les perfeccions: entre aquestes
perfeccions hi ha la veracitat, per aix, Du es converteix en criteri devidncia (Du, que mha
creat racional, no pot ser que menganyi quan faig un s adequat de la ra).
Du: res infinita, s la substncia ms important. Tot i que en lordre del coneixement
(ordo cognoscendi) la descobreixo en segon lloc, en lordre de les essncies (ordo essendi) s la
creadora de les altres dues (jo i el mn).
Argument de la infinitud: Entre les idees innates hi ha la idea de Du (idea dinfinit) i
aquesta idea precisa una causa adequada a la idea. No la puc haver causat jo perqu sc finit i
limitat, aix que la idea dinfinit noms la pot haver causat una substncia infinita, que s Du.
Du existeix com a causa de la idea dinfinit que hi ha a la meva ment.
Argument de la causalitat aplicada al jo: Si jo em considero a mi mateix, em
descobreixo finit i imperfecte (perqu dubto). Sc conscient de la meva imperfecci, aleshores
qui ha estat la meva causa? No puc ser jo perqu aleshores mhauria fet com les meves idees
innates (perfecte, infinit etc.). Aix doncs, s evident que no mhe creat a mi mateix sin que
he estat creat per aquell sser que posseeix les perfeccions que jo conec de manera innata, he
estat creat per Du.
Argument ontolgic: Es compara a Du amb un teorema matemtic. Si analitzem la
idea de triangle, ens adonem que en aquesta idea hi ha implcit que la suma dels seus angles
ha de ser igual a 180. Aleshores, si analitzem la idea de Du, ens adonem que en ella hi va
implcita la seva existncia necessria, ja que la idea de Du remet a la idea de perfecci i la no
existncia seria una limitaci a aquesta perfecci. s ms perfecte lexistncia que la no
existncia, per tant, com que la idea de perfecci sidentifica amb Du, Du existeix. Du no es
pot pensar sin com a existent (de la mateixa manera que no podem pensar un triangle que la
suma dels seus angles no faci 180, o una muntanya sense la seva falda). Aquesta prova s una
variant de lArgument ontolgic de Sant Anselm.
Mn: res extensa, substncia que es caracteritza per la seva extensi. Del mn noms
en podem deduir lexistncia en sentit mecanicista, no podem parlar de qualitats secundries
(com el color, la forma etc.) perqu sn confuses.
Substncia: una realitat que existeix de tal manera que no precisa de cap altre per
existir. Literalment, aquesta definici s noms aplicable a Du, ja que els ssers finits, pel fet
dhaver estat creats i ser conservats per aquest, precisen de Du. Descartes sadona daquest
problema per vol mantenir la definici respecte el mn i respecte a la ment, perqu vol
subratllar la independncia mtua del jo i del mn extern.
Glndula pineal: rgan hum encarregat de connectar la res extensa (el cos) amb la
res cogitans (el jo, lnima). Descartes havia de solucionar el tema de la connexi de les dues
substncies en el cas de lsser hum i va postular lexistncia daquesta glndula que permetia
explicar la relaci entre lnima i el cos.
LOCKE: CONCEPTES I VOCABULARI

Teoria del coneixement
Idea: continguts de la ment que procedeixen de lexperincia que tenim de la realitat
exterior.
Idees simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de lexterior (idees de sensaci)
o de lexperincia interna (idees de reflexi).
Idees complexes: lenteniment s actiu creant idees de tres tipus: substncies
(compilacions didees simples que lenteniment ajunta, combina i acaba designant-les amb un
sol nom: poma, taula, flor etc.); relacions (el resultat de relacionar, de comparar una cosa amb
un altra: anterioritat, causalitat, identitat etc) i modes (fan referncia a conjunts didees
simples, abstraccions que combinen diferents idees simples i que podem atribuir a diverses
coses: les matemtiques, morals, llenguatge poltic etc.)
Qualitats primries (o originals): formen part de les coses en s , no es poden separar
dels cossos externs, dels objectes; sn la solidesa, nmero, extensi, figura, gruix, moviment
etc. Aquestes, segons Locke produeixen idees que representen els objectes tal qual sn.
Qualitats secundries: no formen part dels objectes en s mateixos, les idees de
qualitats secundries es formen a partir de la manera com ens afecten les primries als sentits:
colors, olors, sabors, so, temperatura etc. Una substncia podria causar en nosaltres la idea de
verd per aix depn de com estiguin ordenades les qualitats primries que s que formen part
de lobjecte. Les idees de color verd, de dolor, de calor etc. que trobem en la nostra ment no
es troben en els objectes de forma intrnseca.
Substncia: idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees
simples. No es tracta dun coneixement vertader perqu no tenim manera de demostrar la
seva existncia.
Jo/identitat personal: s la conscincia, que s dinmica i depn de lexperincia, no
puc pensar en la meva identitat, en el meu jo, sense pensar en les meves experincies.
Coneixement intutiu: s un tipus de coneixement en que la ment no sha desforar
en demostrar o examinar res, sin que percep la veritat de forma immediata (com els ulls
perceben la llum). Amb la intuci lnica cosa que fa lenteniment s constatar la
convenincia o inconvenincia entre les idees. Segons Locke, mitjanant la intuci coneixem el
jo.
Coneixement demostratiu: coneixement que fa que la ment trobi la convenincia o
inconvenincia entre les idees per no de forma immediata, sin per mitj del raonament i de
ls didees intermediries (proves) que no sempre sn evidents, shan de demostrar.
Mitjanant aquest coneixement podem provar lexistncia de les matemtiques i de Du.
Coneixement sensible: coneixement que ens demostra que el mn existeix, perqu les
coses del mn sn la causa de les nostres idees. No obstant, no coneixem les coses en s
mateixes, sin les idees que ens provoquen, per tant, no podem tenir un coneixement evident
del que representen les nostres idees i la sensibilitat. El coneixement sensible, en comparaci
amb els anteriors no s un coneixement evident, sin ms aviat probable.
Poltica
Estat de natura: situaci natural de lsser hum, en la qual es trobarien els homes
abans del sorgiment de les societats poltiques. Per Locke, en lestat de natura els homes tenen
plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant
obeeixin la llei natural.
Llei natural: llei de Du i de la ra que s tamb una llei moral per lhome. Contempla
que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o
les possessions dun altre.
Estat de guerra: esdev quan alg mostra la intenci de dur a terme una acci en contra
un altre. Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, lestat de natura, qui
est amenaat est legitimat a emprar qualsevol cosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si
cal, t dret a causar la mort de lagressor. En estat de guerra, segons la llei natural, cal que
lhome es defensi tant com sigui possible perqu la defensa i protecci dels innocents s
prioritria, per aix el vulnerat t dret a destruir aquell qui li faci la guerra.
Pacte: convenci, contracte amb el qual sinstaura un poder poltic que t la funci de
fer justcia, dassegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. s un pacte que
implica la creaci dun Estat civil una mica diferent al de naturalesa. Es tracta dun pacte entre
individus que inclou la clusula que tot el que sestableixi es faci per consens. Amb tot, els
contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. Estrictament, la llei de la
majoria, s lnica norma del contracte i legitima la possibilitat de destituci dels governants si
actuen en contra de la missi rebuda.
Societats poltiques: formacions poltiques que sorgeixen en el moment en que els
homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perqu reguli, legisli i apliqui
la llei. La societat poltica es manifesta com un rbitre imparcial. Els homes passen de lestat de
naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per
tant, els rgims que no posseeixen un sistema judicial autnom (com la monarquia absoluta)
no es poden considerar societats poltiques.
10
S.MILL: CONCEPTES I VOCABULARI

Utilitarisme dels actes: s la teoria tica de J. Bentham segons la qual podem parlar
dun comportament moral quan, aquest beneficia als altres, quan s tils pels altres. El que
compta a lhora de jutjar una acci s el resultat daquesta: una acci ser correcte quan,
efectivament, aquesta hagi estat profitosa pels altres.
Utilitarisme de la regla: s la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de
les consideracions de lutilitarisme dels actes de Bentham. El principi de lutilitarisme busca la
ms gran felicitat per al mxim nombre dindividus per no ho podem fer mitjanant lanlisi
dels resultats daccions concretes; S.Mill diu que sha denfocar ltica des de les
conseqncies globals duna regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor
universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mnim, tenir en compte que cap
situaci que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre.
Plaer: benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferncies qualitatives dels
plaers, a diferncia de Bentham (que valora el nmero, la quantitat de plaer) per S. Mill no tots
els plaers sn equiparables i ltica ha de contemplar aquells que no provenen daccions
purament egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat.
Felicitat: s la pauta a partir de la qual es guia lutilitarisme quan parla daccions
morals. Es determina si una acci s bona o s dolenta quan produeix felicitat a un major
nombre dindividus. Per S. Mill, la felicitat est vinculada al fet de gaudir de forma solidria (no
podem ser felios si els que ens rodegen no ho sn) i s diferent al concepte de satisfacci
(plaer personal, no moral).
Liberalisme: s la teoria que defensa la mnim participaci de lEstat en leconomia i la
mnima interferncia en la vida privada de les persones. s la teoria de lEstat mnim (en
contraposici al socialisme: lEstat mxim) i se sol considerar que el liberalisme s el marc
poltic de les tiques utilitaristes per la reivindicaci de la idea de que lindividu ha de mantenir
el control i la iniciativa sobre la prpia vida.
Principi de llibertat negativa: la llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la
prpia voluntat (llibertat positiva) sin que sentn com labsncia dinterferncies en un mbit
en que les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa traa un cercle privat en el
que ning (ni tan sols lEstat) t dret a controlar la voluntat o accions individuals.
Virtut: qualitat moral dexcellncia humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de
sentires admirat i estimat (buscant lexcellncia) i al desig destar amb els altres (que respon a
la naturalesa social dels individus).
Principi de dany: : norma tica segons la qual els individus sn lliures dactuar com els
sembli convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no s lcit
perjudicar a ning en favor de la prpia felicitat.
11
NIETZSCHE: CONCEPTES I VOCABULARI

Filosofia del martell: crtica a la tradici occidental, en concret a la moral i filosofia tradicionals, la
religi cristiana i les cincies positives. Nietzsche va catalogar de dogmtiques la moral i la filosofia
tradicionals i va situar lorigen daquest pensament en les figures de Scrates i Plat.
Esperit dionisac: representaci del valor de la vida en la cosmovisi grega arcaica. Simbolitza el
vigor, la font de plaer, lembriaguesa, la desmesura, la renovaci i la destrucci (sexpressa
fonamentalment en la msica i la poesia lrica).
Esperit apollini: manifestaci del valor de la ra en la cosmovisi grega arcaica. Representa
lordre, lharmonia, la figura i les formes de la ra (sexpressa fonamentalment en lepopeia i lescultura).
Moral dels esclaus/ del ressentiment: s, segons Nietzshe, la moral occidental. Una moral
antinatural ja que imposa lleis o imperatius categrics en contra dels instints primordials de la vida. Lideal
de la moral tradicional s fer lhome bo, modest, diligent i benintencionat, la qual cosa el converteix en
esclau daquestes virtuts fictcies. Com a moral (cristiana) postula lexistncia dun altre mn vertader, el
de ms enll, el mn de la perfecci platnica. La conseqncia daquest postulat s el rebuig daquest
mn i de la prpia vida. La moral dels esclaus defensa laltruisme com a norma suprema de
comportament, per aix menysprea tots els valors de la vida; s una moral que considera que les accions
ms elevades no poden ser obra dels homes, sin dun sser perfecte que sanomena Du, aix, situa
lhome entre les coses vulgars i dbils. En conseqncia tots els valors de la moral tradicional sn ficticis i
propis dels dbils, per la qual cosa aquesta moral s immoral.
Ressentiment: actitud dels esclaus, dels homes dbils que, incapaos dassumir la vida com a
principal valor, creen una moral amb valors (com la culpa i el sacrifici) que neguen lautonomia de la
persona i lalienen.
Crtica a la Religi occidental: la religi neix de la por que lhome t de s mateix, s com un
mecanisme de defensa que permet atribuir el propi dest a un sser ms poders, a Du. Una religi que
menysprea la vida humana i lexpressi dels instints vitals introduint en lhome el sentiment de que la vida
terrenal no t sentit; s, en conseqncia, una religi que comporta lalienaci de lhome.
Cincies Positives: segons Nietzsche, no sn una vertadera interpretaci de la realitat. El seu
origen cal cercar-lo en la repugnncia que lintellecte sent pel suposat caos del mn. Ell no ataca a la
cincia en ella mateixa, sin a una metodologia concreta: la que es basa en la matematitzaci de la
realitat prescindint de les qualitats de les coses.
Crtica a lEstat: no es va dedicar a fer una reflexi tant extensa de la poltica com daltres
disciplines per rebutja clarament lEstat; a Aix parl Zaratustra el va definir com el ms fred dels
monstres freds perqu ens menteix dient-nos jo sc el poble.
Mort de Du: representa la negaci de tots els transmns inventats per la religi. Aquests sn la
gran mentida que converteix la vida en una aparena, en una mera ombra. La idea de Du, en tant que
fonament del mn vertader, s la gran enemiga. Lesperit lliure s aquell que s capa dassumir la seva
mort, dacabar amb la metafsica i acceptar que res no shi pot posar al seu lloc (ni la cincia, ni la
racionalitat, ni la tcnica, ni la poltica etc.).
12
Nihilisme: s la fora destructora de la base de la cultura occidental. Du ha mort perqu entre

tots lhem assassinat i quan ho assumim, aleshores superarem lestat nihilista (negatiu). El nihilisme, per,
s un procs ambivalent i dialctic. s a dir, que t dues cares: una negativa i laltre positiva i implica un
moviment duna a laltre: hem de negar per afirmar, destruir per crear. El moviment negatiu correspon
amb lenteniment que critica; i el moviment positiu correspon al domini dels instints vitals ja que, per
Nietzsche, la vida s la forma suprema del nihilisme (positiu).
Lltim home: la mort de Du (que s un fet histric) pot donar lloc a dos fenmens. Per una
banda s la condici de possibilitat per a laparici del superhome; per, per laltre la mort de Du tamb
genera larribada de lltim home. Per Nietzsche aquest s lsser ms menyspreable, s aquell que es
contenta amb el pragmatisme i la tecnocrcia i que, per tant, ha substitut Du per la seva comoditat;
lltim home representa la runa de la civilitzaci i s la culminaci de la decadncia.
Superhome: s aquell que accepta la mort de Du i no el substitueix per altres valors, assumeix
plenament la vida. s el ms fort, el ms noble, s lautntic filsof, el que no necessita valors falsos, s
aquell que supera la prova de letern retorn. El superhome s el ms real dels homes, soposa a lltim
home (ja que aquest el caracteritzava el ressentiment en contra de la vida). El procs de generaci del
superhome Nietzsche lexposa amb la metfora de les tres transformacions. El camell (porta la pesada
crrega de la moral invertida), el lle (que lluita en contra de la moral) i el nen (creador espontani del seu
propi joc) que s el superhome.
Home Noble: s el Senyor, laristcrata. Aquests qualificatius no fan referncia a ttols nobiliaris,
sin a la naturalesa de lhome (arists, etimolgicament significa el millor). Els nobles sn aquells que
tenien el carcter i lautonomia necessria com per assumir la vida i en un moment donat van ser
esclavitzats per una moral i una religi de dbils. Quan Nietzsche parla de noblesa fa referncia als
homes superiors, els millors, els ms bons per aix tamb sidentifica amb el superhome (el ms noble de
tots).
Voluntat de poder: s una voluntat lliure, vital, expansiva. Limpuls vital s expressi de la
voluntat de poder, que sempre aspira a ms. Tota fora impulsora s voluntat de poder que, en aquest
sentit, s lessncia mateixa del ser, i que, com a principi animador, est situat ms enll del b i del mal.
La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany dapoderar-se de res ni de dominar ning,
sin que s pura creaci.
Etern Retorn: . letern retorn del mateix fa referncia a una prova selectiva moral que ha de
passar el superhome. Implica una reflexi sobre el temps exposada en forma metafrica. Cada instant s
nic per etern, ja que en ell mateix es troba tot el sentit de lexistncia. Nietzsche parla de letern retorn
del mateix, per absolutament de tot el mateix, fins i tot les coses que considerem insignificants i
rodegen al nostra existncia. Si assumim la vida en la seva plenitud hem de voler que es repeteixi. Hem
de voler letern retorn ja que cada instant que hem viscut s vida, i per aquesta ra hem de veure que en
cada instant es troba el sentit de la nostra existncia.
13
ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I DESCARTES

PLAT
DESCARTES
Estil
Obra extensa, escrita en forma de dileg i

per fer-se entendre sovint va recrrer al
mite i la metfora.
Obra seguint el model cientfic; vol crear un

mtode universal i segur; es tracta de
reflexionar sobre veritats evidents.
Realitat
(Metafsica)
Dos mns: LIntelligible i el sensible, que

s una cpia del primer.
Tres substncies diferenciades: Du, Jo i el

Mn.
Els sentits noms serveixen pel

coneixement de laparena. La ra s la
Coneixement que ens condueix al mn vertader. El
coneixement s propi de lnima, s
record.
Dubtem dels sentits ja que les coses que em

mostren sn confuses i obscures; el
coneixement clar i evident noms ve donat
per la ra que segueix un mtode basat en
unes regles segures.
Realitat extramental, immaterial, eterna i

invariable, que s el fonament i model dels
objectes sensibles. Nhi ha de quatre tipus:
de les coses, matemtiques, de valors i la
Idea de B, que s la mare, la causa de la
resta dIdees (Connexi amb ltica
platnica).
Representaci mental. Nhi ha de tres classes:

adventcies (provenen de lexperincia),
factcies (construm nosaltres combinant
altres idees) i les innates (el pensament les
posseeix per ell mateix). A partir de les Idees
innates demostra lexistncia de Du.
Dualista: Home compost dnima (MI) i cos

Antropologia (MS), una uni antinatural, el cos s la
pres de lnima (Carro alat).
Dualista: Home compost per dues substncies

(pensament i extensi) connectades per la
glndula pineal.
Psicologia
nima tripartida, depenent de la part que

ens domini tenim una funci social dins de
la Repblica (artesans, guerrers o filsofs
reis).
La caracterstica fonamental de lnima, el jo,

s el pensament (res cogitans). No ho
relaciona amb funcions socials dins dun Estat.
Teologia
El demirg platnic t la funci dordenar,

inspirant-se en el MI crea el temps
generant el MS sobre la jora (espai). Tot i
aix la representant de la divinitat en la
filosofia platnica ms que el demirg
(que s una metfora) seria la Idea de B
(causa i fonament de la resta dIdees).
Du, la res infinita, s la substncia ms

important. Tot i que en lordre del
coneixement (ordo cognoscendi) la
descubreixo en segon lloc, en lordre de les
essncies (ordo essendi) s creadora de les
altres dues (jo i el mn).
Finalitat
Els temes tics i poltics sn els ms

importants (la metafsica t la funci de
justificar el seu model dEstat). Tota la
seva filosofia est encarada a justificar la
Repblica.
Davant de la decadncia de la filosofia vigent,

ens hem de desprendre del saber tradicional,
la idea s fonamentar el coneixement a partir
del seu mtode. No t teoria tica (moral
provisional) ni poltica.
Idea
http://filoselectivitat.wordpress.com/
14
ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I LOCKE

PLAT
LOCKE
Obra extensa, escrita en forma de dileg i

sovint va recrrer al mite i la metfora
Dos mns: LIntelligible i el sensible, que s
una cpia del primer
Realitat extramental, immaterial, eterna i
invariable, que s el fonament i model dels
objectes sensibles. Formen part del mn
intelligible i sn dins de lnima de lhome,
per tant, sn dalguna manera, innates.
Nhi ha de quatre tipus:
Idees de les coses (cavall, taula)
Idees matemtiques (teorema de
pitgores)
Idees de valors (justcia)
Idea de B, la causa de la resta dIdees
La ra s la que ens condueix al mn
vertader. Nhi ha quatre classes:
Noesis: intuci de les idees
Dianoia: raonament a partir didees
Pistis: creena raonable
Eikasia: representaci, conjectura
Els dos primers constitueixen lepisteme i
els dos darrers sn del terreny de lopini.
Fa un tractat filosfic, on els temes que va tractant

estan ordenats de forma sistemtica
Pressuposa lexistncia dun mn exterior a
nosaltres en tant que causa de les nostres idees.
Totes les nostres idees procedeixen de
lexperincia i sn continguts mentals (no
pertanyen a un altre mn). No accepta lexistncia
didees innates. La nostra ment, quan naixem, s
una tabula rasa .
Nhi ha de vries classes:
Simples: la ment les rep de forma passiva ja
sigui de lexterior (idees de sensaci) o de
lexperincia interna (idees de reflexi)
Complexes: lenteniment s actiu creant idees
de tres tipus (substnies, relacions o modes)
Lexperincia s el substrat del nostre
coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:
Intutiu: coneixement evident, ens proporciona
el ms alt grau de certesa
Demostratiu: precisa didees secundries, de
proves
Sensible: no s un coneixement evident, ms
aviat probable
Lhome s una uni antinatural entre

lnima, que pertany al Mn de les Idees i el
cos (Mn Sensible). Coneixem a travs de
lnima, que pot recordar les Idees.
El jo s la conscincia, no puc demostrar

lexistncia de lnima. La conscincia (la ment que
s el subjecte de coneixement) s dinmica i canvia
per lexperincia.
La seva teoria poltica est vinculada amb

ltica i fonamentada en la Metafsica.
Parteix de la base que noms els que
coneixen les Idees de justcia i de b sn
capaos de dur-les a terme
(intellectualisme moral).
La seva filosofia poltica s independent de la

teoria del coneixement. Parla de la necessitat que
existeixi un poder poltic que t la funci dactuar
en benefici del b pblic i est legitimat per el
consens dels ciutadans (no per el coneixement).
Estat ideal
La Repblica. Model dEstat sustentat en la

Teoria de les Idees. Els filsofs han de ser els
governants. El coneixement dall div
divinitza i els fa competents a lhora
dassumir el govern (coneixen el B i actuen
pel B de la comunitat).
Les societat civil/poltica. Shi arriba mitjanant un

pacte que estableix que tot poder sha dexercir
mitjanant el consentiment de la majoria.
Critica la idea duna autoritat fonamentada en el
dret div (experincia de les monarquies absolutes
sustentades per la grcia de Du).
Formes de
govern
El millor rgim poltic s laristocrcia per

tamb la monarquia constitueix una de les
formes justes de govern. Entre les formes
injustes de govern es troba la democrcia.
El millor rgim poltic s aquell que es basa en la

voluntat dels seus ciutadans (ms semblant a la
democrcia). La monarquia pot ser bona sempre i
quant el poder poltic no es concentri en el rei sin
en el parlament.
Estil
Realitat
(Metafsica)
Idea
Tipologia
didees
Coneixement
Psicologia
Poltica
15
ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I S.MILL

PLAT
S.MILL
Tendncia
filosfica
Idealista i racionalista
Utilitarista i liberalista
Funci dins
de lEstat
Correlaci entre lnima i lEstat (psicologia

i poltica). Depenent del tipus dnima que
ens domini tindrem una funci dins de la
Repblica.
No fa partici de lnima i deixa en mans de

cadasc el decantar-se per una professi o
una altra.
Pedagogia
Depenent del tipus dnima tindran un

ensenyament o un altre. En el grau ms
elevat est lensenyament dels governants
que dura fins els 50 anys.
Creu que s important que es promogui la

obligatorietat de lensenyament,
independentment de la classe social duna
persona.
Poltica
El govern ideal s en el que manen els

filsofs. Parla dun Estat que controla tots
els aspectes de la vida dels que lintegren.
La democrcia s una de les formes injustes
de govern (tot i que en la seva etapa crtica
matisa una mica aquesta posici). LEstat
platnic no pretn avanar, ha destar
sempre igual.
Defensor de la democrcia representativa i

del liberalisme (mnima interferncia de
lEstat en leconomia i en la vida privada de
les persones).
Est influenciat per els ideals de la
Illustraci i per aix ser partidari de que
lEstat busqui constantment el progrs.
Els interessos particulars han destar

sotmesos al b com i si cal sha de
sacrificar la felicitat individual per la
collectiva.
Mentre la societat o lEstat on visqui un

individu sigui lliure i justa, aquest podr
exercir la seva llibertat i ser feli. Ara b a
la felicitat completa noms shi arriba si
tothom s feli.
La felicitat sidentifica amb el b, no amb el

plaer.
El plaer (no individual sin collectiu) s el

que ens condueix a la felicitat. Hedonista
universalista
Felicitat
individual
Plaer
16
ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I NIETZSCHE

PLAT
NIETZSCHE
Obra extensa, escrita en forma de

dileg i per fer-se entendre sovint va
recrrer al mite i la metfora
Utilitza un estil provocador, que no noms

pretn desacreditar all que critica sin que
tamb busca ridiculitzar-ho
Idealista i racionalista
Vitalista
Scrates
Mestre admirat per Plat, li va dedicar

tota la seva teoria convertint-lo en el
protagonista de tots els seus dilegs
El corruptor, el culpable de la inversi de

valors de tota la filosofia i la moral
occidental.
Concepci
de la realitat
Dualista, existeixen dues realitats: el

Mn Intelligible (el vertader) i el Mn
Sensible, que s una cpia del primer.
Critica la concepci de les Idees com a

sser vertader. Noms existeix un mn, el
de la vida: la realitat s pur devenir
Estil
Tendncia
filosfica
Els sentits noms serveixen pel

coneixement de laparena. La ra s la
Coneixement que ens condueix al mn intelligible. Es
pot arribar al coneixement de les
veritats universals.
Confia plenament en els sentits com a font

de coneixement. La Veritat s una illusi.
La realitat s devenir i sempre s
interpretaci, no valen els conceptes (que
lofeguen) noms la podem captar
mitjanant metfores.
Du
La representant de la divinitat en la
filosofia platnica ms que el demirg
(que s una metfora) seria la Idea de
B, que s el fonament de la resta
dIdees.
Nega lexistncia de Du, de les Idees

platniques i de tots els valors, lleis o
conceptes associats a un mn superior
intangible que domina sobre el de la vida
tica
Intellectualisme moral, el coneixement

(de les idees tiques) sidentifica amb la
virtut. Shan de controlar i reprimir els
desitjos i impulsos sensibles.
Ltica occidental (origen: Scrates)

reprimeix els instints i s la formulaci de la
moral dels esclaus, que ha domesticat els
impulsos vitals dels homes.
Parteix duna antropologia dual: lhome

Antropologia s una uni antinatural dnima i cos.
Diu que el cos s la tomba de lnima
Monisme antropolgic: no hi ha divisi

entre cos i nima, el cos com a essncia de
lsser hum.
sser
superior
El filsof abandona el mn sensible i s

capa de conixer la Veritat (el
presoner alliberat de les cadenes de la
ignorncia en el Mite de la Caverna).
El sperhome (metafricament el nen) sha

alliberat dels valors de la moral i tradici
occidental. T una voluntat lliure, creadora,
no sotmesa a cap valor aliena a la vida.
Poltica
El ms important s aconseguir el b
com dins de la Repblica i aix
saconsegueix amb governants justos,
els filsofs, els savis. Defensa duna
idea de poltica per la comunitat.
Defensa lindividualisme, tant en all tic

com en all poltic i rebutja lEstat, el
cataloga com el monstre ms fred que ens
menteix dient-nos jo sc el poble.
17
ESQUEMA COMPARATIU DE DESCARTES I LOCKE

DESCARTES
LOCKE
Primer filsof modern i el mxim

exponent del racionalisme
Creador duna nova lnia de pensament

modern: lempirisme
Coneixement
Vol crear un mtode universal basat en la

ra . No ens podem refiar de
lexperincia sensible ja que podem
dubtar-ne (parteix de lescepticisme).
Percebem la realitat a travs de

lexperincia, que s el substrat de les
nostres idees, que fonamenten el
coneixement.
Idees
(tipologia)
Sn els continguts mentals del jo i nhi ha

de tres tipus:
Adventcies: extretes a partir de
lexperincia sensible (no vlides)
Fictcies: construccions de la nostra
imaginaci (no vlides)
Innates: impreses en la ment (les
niques a partir de les quals es pot
construir el coneixement)
Totes les nostres idees procedeixen de

lexperincia i nhi ha de vries classes:
Simples: la ment les rep de forma
passiva ja sigui de lexterior (idees de
sensaci) o de lexperincia interna
(idees de reflexi)
Complexes: lenteniment s actiu
creant idees de tres tipus (substnies,
relacions o modes)
Innatisme
Accepta lexistncia didees innates i

aquestes li serviran per provar la segona
veritat (lexistncia de Du).
No accepta lexistncia didees innates. La

nostra ment, quan naixem, s una tabula
rasa i les nostres idees noms provenen
de lexperincia sensible.
Substncia
All no necessita de cap altre realitat per

existir. Nhi ha tres (Jo, Du i el Mn) i
constitueixen els tres mbits de la
realitat.
s una idea complexa que imaginem o

suposem com a suport de les nostres
idees simples, per no podem demostrar
empricament la seva existncia.
Identitat
personal
El Jo es caracteritza pel pensament i s la

primera veritat en lordre del
coneixement: el fet de pensar ens mostra
el nostre sser. s la res cogitans, la
nostra ment, lnima.
El jo tamb s evident en s mateix a

causa del pensament per no pertany a
lnima (de la qual no en puc demostrar
la seva existncia) sin a la conscincia,
que s dinmica i canvia per
lexperincia.
El mn s la tercera veritat i es
caracteritza per lextensi (inclou el
nostre cos) . Per del mn noms en
podem deduir la seva existncia en el
sentit mecanicista, no podem parlar de
qualitats secundries (impressions) com
la forma, color, etc, perqu en podem
dubtar (sn confuses).
Pressuposem lexistncia dun mn

exterior com a causa de les nostres
sensacions per no s un coneixement
evident, sin ms aviat probable. No
coneixem el mn exterior en s mateix,
noms les idees sensibles que ens
provoca. Tamb considera que les
qualitats primries generen idees ms
confuses i subjectives, noms ens podem
refiar.
Caracteritzaci
LExistncia
del mn
18
ESQUEMA COMPARATIU DE DESCARTES I NIETZSCHE

DESCARTES
Tendncia
filosfica
Veritat
Concepci
de la realitat
Racionalista
Vitalista
La veritat existeix i la filosofia pot

trobar-la. Crea un mtode de
coneixement (inspirat en el mtode
cientfic) per convertir la filosofia en
un coneixement universal.
La veritat s una illusi, tot sn

interpretacions. Ataca a la metodologia
cientfica perqu amb la matematitzaci
de la realitat prescindeix de les qualitats.
Realitat composta de tres substncies

de naturaleses diferents: Du (res
infinta), jo (res cogitans) i el mn (res
extensa).
En contra de lontologia clssica entn el

mn com a canvi, com a procs, i la
realitat com a esdevenir i perspectiva.
Noms existeix un mn, el de la vida.
No ens podem refiar de lexperincia

sensible ja que podem dubtar-ne.
Elabora el coneixement a partir de les
Coneixement
idees innates del jo. Procedeix de
forma deductiva relacionant
conceptes.
Du
NIETZSCHE
Du, la res infinita, s la substncia

ms important. En lordre de les
essncies (ordo essendi) s creadora
de les altres dues (jo i el mn).
Dualista: home compost per dues

substncies: res cogitans (el jo) i res
Antropologia
extensa (el cos) connectades per la
glndula pineal.

de coneixement. La realitat s devenir i
sempre s interpretaci, no valen els
conceptes (que lofeguen) noms la
podem captar mitjanant metfores i
aforismes.
Du ha mort i amb ell tots els transmns

inventats per la metafsica tradicional.
Nega lexistncia de qualsevol entitat
superior a la realitat i la vida.
Monisme antropolgic: no hi ha divisi

entre cos i nima, el cos com a essncia de
lsser hum.
19
ESQUEMA COMPARATIU DE LOCKE I S.MILL

LOCKE
S.MILL
Tendncia
filosfica
Considerat un dels pares del liberalisme
Ideologia
poltica
Soposa a labsolutisme monrquic i

defensa la monarquia parlamentria i la
divisi de poders.
Defensor de la democrcia
representativa i del liberalisme.
Principi
regulador
Hi ha una LLEI NATURAL (ning pot

atemptar en contra de la vida, salut o
possessions dels altres) i en les societats
poltiques el poder haur dassegurar
aquests drets naturals dels homes.
PRINCIPI DEL DANY: implica que la gent

s lliure de fer el que li sembli
convenient sempre i quan no perjudiqui
els altres.
Consideraci
dels
individus
Sarriba a les Societats Poltiques a

travs dun pacte, un contracte fet
entre els individus que decideixen
instaurar un poder poltic. Parteix de la
idea de que els ciutadans sn autnoms
i tenen dret a decidir, a prendre
decisions i no s legtima una sobirania
que no es regeixi per la majoria.
Lutilitarisme t com a objectiu que el

mxim nombre de persones obtinguin
la felicitat. Per el fonament daquesta
teoria es troba en el que ell anomena la
dignitat humana: qualsevol regla lha
de tenir en comte, per tant, ltica ha
de valorar els individus autnoms i els
seus drets com a ssers humans (fins i
tot acollint-se en aquest argument
defensa el vot femen).
Poder poltic
El pacte instaura un poder poltic que

tindr la funci de fer justcia, assegurar
els drets naturals, fer lleis clares i fer-les
complir. No sha dintervenir en cap
aspecte ms, el poder t els seus lmits
en els drets privats.
El poder de lEstat ha de limitar-se als

afers pblics. Fins i tot a nivell
econmic, com ms es limiti, millor.
Per lEstat no t dret a intervenir en la
vida privada dels individus (sempre i
quant no perjudiquin a ning). Tamb
sn fonamentals la llibertat de
pensament i dexpressi.
20
ESQUEMA COMPARATIU DE Locke I NIETZSCHE

LOCKE
Tendncia
filosfica
Empirista
NIETZSCHE
Vitalista
Percebem la realitat a travs de

lexperincia, que s el substrat de les
Coneixement
nostres idees, que fonamenten el
coneixement.

de coneixement per no podem
empresonar les experincies en idees o
conceptes. Noms podem captar la realitat
mitjanant metfores.
Mn exterior
Pressuposem lexistncia dun mn

exterior com a causa de les nostres
sensacions per no s un
coneixement evident, sin ms aviat
probable.
Noms existeix un mn, el de la vida: la

realitat s pur devenir i no t sentit buscar
evidncies daquesta, no en podem tenir
un coneixement objectiu.
Postura
poltica
Soposa a labsolutisme monrquic i

defensa la monarquia parlamentria i
la divisi de poders.
No t una postura poltica definida, per

parla negativament tant de demcrates
com de socialistes.
Estat
Justifica la idea dEstat que reguli la

societat a partir de lestabliment dun
pacte entre els individus. El poder
poltic tindr la funci de regular la
vida pblica i est sustentat en la
voluntat de la majoria.
Defensa lindividualisme i rebutja lEstat,

el cataloga com el monstre ms fred*
que ens menteix dient-nos jo sc el
poble.
*Aix parl Zaratustra
21
ESQUEMA COMPARATIU DS.MILL I NIETZSCHE

S.MILL
Tendncia
filosfica
NIETZSCHE
Vitalista
Moral
Lutilitarisme s una tica

constructivista, considera que podem
fonamentar-la sobre principis
racionals, empricament contrastats i
avaluats. Mtode inductiu
En la crtica i la fonamentaci de la moral

busca lorigen etimolgic de les paraules
bo i dolent. Mtode Genealgic
Plaer
Rebutja el dolor, encara que a

vegades s inevitable sentir-lo. La
felicitat implica plaer
No rebutja el dolor, perqu s part de la

vida, cal saber-ne treure lenergia de
superaci. All que no ens mata ens fa
ms forts
Utilitat
All til s bo per tant la utilitat ens

apropa a la felicitat, que s el fi de la
moral. La rellevncia moral es troba
en lacci i les seves conseqncies.
Tot i que lutilitarisme de Mill
contempla unes regles a lhora de
considerar les accions morals (dignitat
humana, autodesenvolupament etc)
la seva tica se segueix fonamentant
en el valor moral les accions
concretes i en el seu resultats.
Primer hem de qualificar a la persona,

aquesta, si s bona el que fa est b. El
noble fa les coses espontniament,
lesclau s fred, calculador i preveu les
conseqncies (critica el fet de que no
importi si ss egoista o no, sin que
importa el tipus dacci). Sn plebeus,
esclaus, perqu basen les seves teories
en all vulgar: en el benefici que sen
treu duna acci, en lautomatisme, en la
passivitat; no en la capacitat creadora. s
la moral de lltim home.
Poltica
Defensor de la democrcia
representativa i del liberalisme.
Accepta la idea dEstat en tant que
regulador dels afers pblics per
rebutja la seva intromissi en la vida
privada dels individus. La gent s lliure
de fer el que li sembli sempre i quant
aix no suposi un dany a altres.
Rebutja lEstat modern i les tendncies

demcrates i socialistes. Critica a lEstat
catalogant-lo com el monstre ms
fred* perqu ens intenta fer creure que
sidentifica amb el Poble.
*Aix parl Zaratustra
22
CRTIQUES A PLAT
Crtica al realisme de les Idees: al final de la seva vida, el mateix Plat va revisar la
teoria de les idees, sha dassenyalar que mai va arribar a negar-la per s que va reconixer els
problemes que comportava. Alguns estudiosos sn partidaris de considerar que aquesta
autorevisi va ser potenciada per la influncia del seu deixeble Aristtil ja que en els seus
dilegs de vellesa apareixen crtiques molt semblants als de les proposades pel primer a la
Metafsica.
Al dileg Parmnides (o de les Idees) les revisions afecten sobretot a las relacions entre
els dos mns (Mn Intelligible i Mn Sensible). Una de les caracterstiques del Mn de les
Idees s que es troba radicalment separat dall sensible; si s tan diferent i est tan separat
del Mn Sensible, les Idees no poden ser la justificaci de lexistncia de les coses. Plat,
anteriorment, havia dit que les Idees existeixen i per demostrar-ho recorria al fet de que es
poden conixer (mitjanant els nivells de coneixement), per com s possible que la veritat i
lexistncia de les Idees es basi en la possibilitat de coneixement daquestes?
Aristtil va exposar el seu punt de vista sobre el problema amb largument del tercer
home: si necessitem la idea dhome per explicar la semblana entre els homes concrets del
Mn Sensible, tamb necessitem un tercer model dhome per explicar la semblana entre
aquests homes concrets i la Idea dhome; lnic que aconseguim fent aix s una cadena
infinita didees didees i aix no ens explica res, al contrari, ens condueix cap a labsurd; Plat,
en el seu intent dexplicar la realitat, la va dublicar, va postular lexistncia de dos mns, amb
la qual cosa, la dificultat tamb es duplica perqu ara tamb necessitem explicar laltre mn; el
dualisme, per tant, no noms no justifica res sin que crea problemes. Podem considerar la
possibilitat que gnoseolgicament (a nivell de coneixement) existeixin dos mns, per no
ontolgicament (a nivell de veritat, dsser). Est clar, per, que el problema s que aquesta
afirmaci implica que les Idees no sn veritats immutables sin simples conceptes mentals.
Una altra crtica dAristtil va dirigida a la justificaci de la relaci entre Idees i coses.
Plat havia intenta demostrar lexistncia dels dos mns a partir de la relaci dimitaci (o
participaci) entre les coses i les Idees, per tampoc va arribar mai a concretar en qu
consistia exactament la imitaci. Sembla que lnica justificaci daquesta teoria sigui
lexposici del mite de la caverna (on ens diu que les coses sn com les ombres de les Idees)
per una allegoria no es pot considerar un argument consistent. Segons Aristtil, dir que les
Idees sn els models dels quals participen les dems coses s el mateix que pronunciar
paraules buides i formular metfores potiques.
Finalment, Aristtil tamb critica la teoria de les idees per la seva incapacitat dexplicar
el canvi. Un dels motius pels quals Plat havia elaborat la teoria era per intentar solucionar el
problema del canvi i la permanncia (els presocrtics ja havien donat algunes respostes sense
cap resultat satisfactori); ell va optar per establir un dualisme metafsic, va postular lexistncia
duna realitat on tot era permanent i immutable (el Mn Intelligible) i va afirmar que la
realitat quotidiana (Mn Sensible), sotmesa al canvi, era una cpia imperfecte del mn
vertader. Ara b, segons Aristtil aquesta teoria no soluciona el problema inicial: si les idees
sn immbils i invariables i les coses en sn una cpia, aleshores les coses tamb haurien de
ser immbils i invariables; com que les coses, de fet no, no sn invariables, sin que canvien,
no sentn don prov el canvi (perqu est clar que no pot provenir de les Idees).
23
Crtiques a la teoria de lnima: la teoria platnica ens diu que lnima t una
naturalesa divina, pertany al Mn Intelligible per cau al Mn Sensible i queda atrapada en un
cos; Plat evidentment havia dexplicar aquesta caiguda i ho fa amb el Mite del Carro Alat
(Fedre). El mite diu que lnima s com un carro de cavalls alats (un blanc i laltre negre)
conduits per una auriga. Lauriga condueix els dos cavalls per el Mn de les Idees, per aquesta
conducci s dificultosa perqu els cavalls sn diferents: el cavall blanc s bo i bell i el negre s
tot el contrari. En un moment determinat lauriga s incapa de controlar els dos cavalls i cau
el carro al Mn Sensible dominada pel cavall negre. Lauriga representa la part racional de
lnima, el cavall blanc les tendncies nobles i el cavall negre les tendncies materials. Plat en
aquest mite ens explica com lnima (que s divina i s perfecte) cau atrapada en un cos.
Lhome seria el fruit daquesta uni antinatural i accidental entre nima (espiritual) i cos
(material). Com que el Mn Sensible s defectus, totes les coses que pertanyen a aquest
tamb ho sn i, per tant, el cos tamb s imperfecte. Plat desprestigia al cos, per a aquest,
lnima s el reflex de lhome i arribar a dir que el cos s la tomba de lnima.
El problema daquesta teoria s que no sentn com lnima, que en teoria s tota
divina i t tots els atributs del Mn Intelligible pugui tenir una part amb tendncies materials.
Sembla que Plat va establir la tripartici de lnima per donar sentit al fet que es troba
empresonada en un cos i per legitimar la divisi de classes socials de la Repblica (depenent de
quina part de lnima ens domina pertanyem a una classe o altre). Tot i aix la teoria de
lnima de Plat s problemtica ja dentrada. Ens podem preguntar, si lnima s tota ella
divina i perfecte per qu cau? I si cau perqu tamb t tendncies materials don sorgeixen
aquestes tendncies? Com s possible que alguna entitat del Mn Intelligible sigui
imperfecte?
En dilegs com El Banquet o el Fed Plat desenvolupar ms de la qesti de la
naturalesa de lnima i elaborar arguments per demostrar la seva immortalitat, fins i tot en
algun arriba a comentar que lnica part de lnima immortal s el nous, la part racional, per
igualment, aix tampoc acaba de resoldre la qesti de que en el Mn de les Idees hi hagi una
nima amb tendncies materials.
Crtiques a lintellectualisme moral: aquesta s una doctrina que Plat va heretar de
Scrates (el qual creia que tots tenim, en el nostre interior els valors morals), implica una
identificaci entre el coneixement i la virtut. El savi no por fer mal i qui fa el mal s per
ignorncia. A partir daquest convenciment Plat lliga aquesta teoria a la poltica, justificant,
daquesta manera el paper dels savis/filsofs en el govern de la Repblica: si els que coneixen
la justcia obren en conseqncia, els ms virtuosos sn els filsofs i sn els ms indicats per
dirigir lEstat. Aristtil va criticar aquesta concepci tica argumentant que la voluntat i el desig
no tenen perqu obeir la ra i s possible obrar injustament sent-ne perfectament conscient,
qui fa el mal no t perqu ser un ignorant. En la lnia daquestes consideracions podem trobar
nombrosos casos que contradirien la teoria socrtico-platnica, com per exemple, els casos de
pederstia comesos per homes de lEsglsia extremadament cultes. Per altra banda s
important assenyalar que, tot i que les concepcions tiques actuals estan bastant allunyades
de lintellectualisme moral, sovint es tendeix a pensar que fer el mal va unit a la ignorncia
dels individus ja que es cometrien menys crims si alguns delinqents poguessin accedir a una
bona educaci.
24
Crtiques al model dEstat de la Repblica: Plat ens descriu una repblica on tots els
aspectes de la vida dels individus estan controlats per lEstat. Leducaci t la finalitat de
disciplinar als ciutadans; de fet els nens pertanyen a lEstat (la famlia est prohibida) i seran
educats per servir a la comunitat estrictament dins de les classes socials a les que seran
consignats. Els nens amb alguna disminuci seran abandonats en algun lloc fora de la polis i
tamb proposa lexpulsi dels poetes i els pintors (perqu lnic que fan s elogiar la bellesa
del sensible). Plat tamb dir que, en determinades circumstncies, lengany per part dels
governants s legtim.
La crtica ms freqent assenyala que la Repblica implica un model dEstat totalitari,
en la que els individus estan sotmesos, ning s lliure i tots sn esclaus del b com. La
manca de llibertat i la intromissi de lEstat en tots els aspectes de la vida dels ciutadans sn
mesures prpies dels rgims totalitaris. Plat justificar aquestes mesures dient que una polis
justa s aquella que persegueix el b de la comunitat per aquesta concepci tico-poltica
xoca amb moltes teories tiques contempornies ms liberals com, per exemple, la dStuarMill; per aquest, la recerca del b com no podria mai justificar el totalitarisme ni la
intromissi de lEstat en la vida privada dels individus, la llibertat individual i la dignitat
humana sn un dels fonaments de ltica i si les vulnerem estem transgredint una regla
imprescindible per ser feli.
Per altra banda, Karl Popper (a La societat oberta i els seus enemics) diu que la divisi
estricta de classes que proposa Plat s equiparable a considerar els individus com un ramat
dovelles (artesans), dirigides per gossos (guardians), que segueixen les ordres dels seus amos
(governants) els quals viuen estrictament separats del ramat hum.
Tamb Popper assenyala que la Repblica s, en realitat, una reacci defensiva en
contra de la mentalitat i la concepci sofstica de lhome; Plat veia que Atenes estava
amenaada per ladveniment de noves idees com la individualitat, la llibertat i el relativisme
estaven guanyant terreny i destruint la unitat sociopoltica de la polis (el gran invent dels grecs
que els convertia en superiors a altres pobles). El problema s que Plat es va erigir com el
gran defensor de Scrates i a la vegada va contradir alguns dels ideals del seu mestre, com la
llibertat de pensament per la qual havia mort. Segons Popper, Plat es va convertir en el
precursor de molts poltics que sovint apellen a la moral, als sentiments humanitaris amb
finalitats antihumanitries i immorals.
25
CRTIQUES A DESCARTES
Crtica a linnatisme: Descartes defensa lexistncia didees innates en la nostra ment.
Idees com la dinfinit o perfecci no poden provenir de lexperincia, lnica possibilitat s que
es trobin en el pensament de forma innata. Des de la vessant empirista aquesta posici va ser
molt criticada i John Locke va ser el primer en formular objeccions al respecte; les idees noms
poden provenir dun lloc: de lexperincia (per Locke, la comprensi del mn es construeix a
partir de lexperincia i no del jo). Aix significa que no existeixen les idees innates: quan
naixem, la nostra ment s com una tabula rasa, un paper en blanc, una pissarra buida, no hi ha
imprs res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostre experincia. Noms la nostra
experincia, particular i subjectiva, ens possibilita la formaci didees. Si tingussim idees
innates, les tindria tothom (fins i tot nens) i no s aix. Si en algun moment ens pot semblar
que una idea no ens ve directament donada per lexperincia s perqu la ment fa una
combinaci extrapolant-la a partir daltres idees empriques.
Crtica al mtode racionalista: en general els empiristes britnics estaran en contra de

la construcci terica de Descartes, que edifica la seva teoria a partir de laplicaci de les idees
clares i distintes. La principal crtica s la insistncia cartesiana a no fiar-se de les dades
empriques ni dels sentits. La teoria ms extremadament oposada a la de Descartes, en aquest
sentit, s la de David Hume, que en el seu empirisme radical (noms sn vlides les idees que
provenen de les impressions empriques) va negar la possibilitat de coneixement de qualsevol
cosa o substncia (ja sigui el jo, Du o concepte metafsic) que no fos fruit duna impressi
sensible. La teoria de Hume arriba a tal extrem que acabar all on comena Descartes:
lescepticisme. Laportaci de Hume per, va ser fonamental perqu un filsof posterior
resolgus el problema del coneixement que havia enfrontat als empiristes i racionalistes:
Immanuel Kant. Aquest argumentar, en contra de Descartes, que el coneixement sempre
comena per lexperincia i, en contra de Hume, que no tot el coneixement prov
exclusivament de lexperincia: la millor manera per conixer una cosa s mitjanant
conceptes (idees) per aquests no tenen sentit, no poden justificar res si no fan referncia a
res ms que a ells mateixos; s a dir que necessitem lexperincia sensible per omplir
aquests conceptes que Kant ens dir que sn els a priori de la sensibilitat i de lenteniment
(espai/temps i categories respectivament).
Crtica a largument ontolgic: Descartes reformula lArgument ontolgic de Sant

Anselm: compara a Du amb un teorema matemtic. Diu que, si analitzem la idea de triangle,
ens adonem que en aquesta idea hi ha implcit que la suma dels seus angles ha de ser igual a
180. Parallelament podem veure que Du implica lexistncia necessria, ja que la idea de
Du remet a la idea de perfecci i la no existncia seria una limitaci a aquesta perfecci. s
ms perfecte lexistncia que la no existncia, per tant, com que la idea de perfecci
sidentifica amb Du, Du existeix.
Aquest ha estat un argument molt controvertit en la histria de la filosofia, hi ha
pensadors que laccepten i nhi ha que no el donen com a vlid. Locke, entre daltres el
26
qestionar, per la crtica definitiva la va fer Immanuel Kant. Aquest ltim dir que no podem
concloure lexistncia de Du a partir de lanlisi del seu concepte, no podem determinar
lexistncia duna cosa de forma analtica. Dir que Du existeix perqu com a sser dotat de
perfeccions no pot no existir (ja que s ms perfecte existir que no existir) no s un argument
vlid, lexistncia duna cosa no es pot deduir de la definici de la cosa en s mateixa: si
intentem justificar lexistncia dels cavalls, en front de la dels unicorns, no ho fem recorrent a
la idea que el concepte de cavall impliqui o tingui la propietat de lexistncia i la de lunicorn
no; la ra per la qual diem que els cavalls existeixen s perqu tenim lexperincia que ens ho
demostra: lexperincia es correspon al concepte. Qualsevol demostraci de lexistncia
dalguna cosa en base a afirmar una propietat (lexistncia) de la idea daquesta cosa s una
fallcia. Lafirmaci Du existeix perqu el propi concepte inclou la seva existncia s una
redundncia buida de contingut, s una tautologia lgica (del tipus la fredor del meu voltant
s produda per un ambient fred) i no s un argument vlid.
Crtica a la distinci substancial i al dualisme: Descartes ens diu que lestructura de la

realitat s tripartida: jo, Du i el mn extern. Les tres realitats sn substncia i defineix aquest
concepte com una realitat que existeix de tal manera que no precisa de cap altre per existir.
Literalment, aquesta definici s noms aplicable a Du, ja que els ssers finits, pel fet dhaver
estat creats i ser conservats per aquest, precisen de Du. Descartes sadona daquest problema
per vol mantenir la definici respecte el mn i respecte a la ment, perqu vol subratllar la
independncia mtua del jo i del mn extern. En altres paraules, per definici noms Du s
substncia, per tamb anomena substncia a la ment i al mn perqu, tot i dependre de Du,
sn independents entre elles.
Per aix comporta un altre problema: en lhome queden integrades dues substncies
independents, la ment (res cogitans) i el cos, que forma part de la res extensa, per com es
relacionen? Descartes va postular lexistncia de la glndula pineal al cervell, un rgan
encarregat de relacionar els pensaments amb els actes del cos i viceversa, per no acaba de
quedar clar com un rgan del cos, de la res extensa, pot comunicar-se amb una substncia
radicalment diferent, la res cogitans.
27
CRTIQUES A LOCKE
Crtica a la crtica de linnatisme: segons Locke, noms la nostra experincia, individual
i subjectiva, ens possibilita la formaci didees. Aix significa que no existeixen les idees
innates: quan naixem, la nostra ment s com una tabula rasa, un paper en blanc, una pissarra
buida, on no hi ha imprs res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostre experincia. Si
tingussim idees innates, les tindria tothom, serien universals, i no s aix. Per tant, la nostra
comprensi del mn es construeix noms a partir de lexperincia.
La posici de Locke sobre aquesta qesti va ser bastant criticada pels cercles
racionalistes i, en especial, per Leibniz, el qual va dedicar un llibre sencer (Nous assaig sobre
lenteniment hum) a discutir les teories de lAssaig sobre lenteniment hum de Locke.
Segons Leibniz, s que existeixen en lenteniment uns principis innats i universals i, com a tals
no poden provenir de lexperincia: a diferncia dels animals, els homes tenen la capacitat
reflexiva, la qual ens fa entendre i interpretar les dades que ens proporciona. Si no hi hagus
res en el nostre enteniment abans de nixer, el coneixement no seria possible perqu no
podrem entendre el que lexperincia ens mostra, per tant, hi ha una srie de facultats,
aptituds, disposicions i habilitats que el nostre intellecte posseeix de forma inherent, de forma
innata.
Crtica a la teoria de la identitat: Seguint la lgica empirista Locke sembla que hauria
dhaver arribat a la conclusi que el jo, tal i com passa amb la substncia, s quelcom
desconegut del qual en suposem lexistncia, per no va ser aix. En la seva teoria del
coneixement, havia definit la substncia com una idea complexa que imaginem o suposem en
tant que suport daltres qualitats o idees simples (quan percebem una rosa, per exemple, el
que copsem s la seva textura, el seu color, la seva olor, potser fins i tot el seu gust... per mai
percebem la substncia rosa); com que en la formaci didees complexes lenteniment s
actiu, aquestes no tenen perqu tenir una referncia exacta amb la nostra experincia i per
tant, no les podem considerar un vertader coneixement. Pel que fa a la teoria de la identitat
Locke ens diu que el jo s la conscincia i en tenim un coneixement evident, intutiu, ja que s
impossible que ning percebi sense que percebi que percep. Locke tamb dir que la identitat
personal, tamb depn de lexperincia perqu no podem pensar el jo sense les nostres
experincies.
El problema daquesta teoria s que sembla que Locke decideix donar un tracte
diferent a la identitat personal i postular lexistncia de la conscincia sense seguir les
mateixes normes fixades en el seu discurs anterior. Si la substncia no s ms que el suposat
suport didees simples com el color, el tacte, lolor etc. per qu no entn la identitat tamb
com una compilaci, un suposat suport destats mentals (penso, dubto, imagino etc.)? Sembla
que Locke decideix que no s necessari demostrar que no tenim un coneixement empric del
jo, postula la seva existncia amb un raonament que recorda a la teoria cartesiana del cogito
(penso, doncs existeixo) i sallunya bastant de la lgica empirista que havia caracteritzat el seu
discurs fins al moment.
28
Crtica a la jerarquia dels tipus de coneixement: Al llibre IV de lAssaig Locke parla de

les maneres mitjanant les quals sabem que les coses existeixen, s a dir, de les classes de
coneixement i nestableix tres: el coneixement per intuci (com coneixem la nostra
existncia), el coneixement per demostraci (aix coneixem lexistncia de Du i la de les
veritats matemtiques) i el coneixement sensible (un coneixement probable pel qual tenim
notcia del mn exterior). Segons Locke no tenim constncia dels objectes sensibles en s
mateixos, sin de les idees que aquests ens generen, per aquesta ra el coneixement sensible
no ofereix el mateix grau de certesa que els anteriors. La qesti s que aquesta afirmaci no
acaba dencaixar amb la seva lgica empirista: si, en un principi, s lexperincia la que
possibilita i legitima el nostre coneixement, per qu desprs diu que el coneixement sensible
s menys fiable que altres tipus de coneixement no basats amb lexperincia? Aqu ens trobem
amb una exposici que no acaba dencaixar amb les regles establertes anteriorment pel propi
filsof.
Tamb en la mateixa lnia Locke ens dir que a travs del coneixement demostratiu
podem demostrar lexistncia de Du: la nostra existncia (que coneixem per intuci) suposa
lexistncia dun altre sser, creador del jo i les prpies facultats; del no sser no en pot sortir
res, per tant, aquest sser creador ha de ser etern, Du. Fa servir largument cosmolgic per
demostrar lexistncia de Du en tant que causa del jo i dna a aquest tipus de coneixement
un grau de certesa elevat per diu que no podem estar segurs de lexistncia del mn en tant
que causa de les nostres sensacions (perqu no podem conixer el mn en s mateix, sin les
idees que genera el nostra enteniment). Com sentn que el coneixement de lexistncia de
Du en tant que causa del jo sigui superior al coneixement del mn en tant que causa de les
sensacions? Fa servir largument de la causalitat per demostrar ambdues realitats (Du i el
Mn) per un s un coneixement cert i laltre no tant. Aqu, de nou, sembla que Locke es
contradigui.
Crtica al liberalisme: Locke s considerat un dels pares del liberalisme per la seva
defensa dels drets individuals i de la propietat privada. Val a dir, que en el seu temps les seves
idees poltiques van ser considerades fora revolucionries i progressistes: va criticar a tort i a
dret els abusos dels rgims absolutistes decantant-se a favor duna societat poltica regida per
la llei de la majoria. Gran part de les idees de Locke es van realitzar amb el triomf de la
Revoluci gloriosa el 1688 amb la qual es va aconseguir restringir fortament lautoritat del
monarca i donant ms poders i autonomia al parlament angls. 150 anys ms tard, Karl Marx,
en un context social i econmic bastant distant on la gran propietat i el proletariat obrer
(explotat i empobrit pels abusos dels grans propietaris capitalistes) soposar al liberalisme i a
les idees que van defensar els primers pensadors liberals com Locke. Marx el critica perqu
situa a la propietat privada en un dels llocs ms alts de les necessitats socials (quan aquesta
hauria de ser abolida perqu s la base de lopressi de lhome). El liberalisme, per ell, s la
doctrina on els interessos collectius queden limitats per les finalitats particulars i Locke s el
teoritzador daquest individualisme burgs.
29
CRTIQUES A S.MILL
Crtica a lutilitarisme en tant que tica de mnims: lutilitarsime s la filosofia segons
la qual all til s bo i com que la utilitat ens produeix plaer, del que es tracta s que el major
nombre de persones aconsegueixin la felicitat (entesa com a benestar i plaer). Una de les
crtiques ms importats que shan fet a aquesta teoria s la que lha qualificat com una tica
de mnims; la crtica ve dels defensors de teories de la moral que busquen uns mxims i que
creuen que ltica ha de cercar lexcellncia humana i els mitjans per aconseguir-la.
Lutilitarisme s una tica de mnims perqu busca el consens a partir del principi el ms gran
plaer pel ms gran nombre de gent, s una tica que pretn esbrinar els punts comuns en
que estan dacord vries opcions diferents en la societat per arribar a uns principis, a uns
mnims dacceptaci comuna. Aquest tipus de pensament xoca amb la idea de que buscar la
felicitat no t a veure noms amb el plaer, sin amb un sentit dautorealitzaci humana. La
crtica s menys ferotge en el cas de lutilitarisme dStuart Mill, ja que en el seu intent
destablir una regla moral, ens dir que la felicitat est lligada a la dignitat humana i a
lautodesenvolupament individual. No obstant, S. Mill no defineix prou aquests principis
(dignitat humana i autodesenvolupament) com perqu siguin normes autnomes, mximes
definides per lautorealitzaci humana; ens dir que la regla depn de la utilitat i busca la
compatibilitat entre aquesta i el criteri utilitarista de buscar la felicitat pel nombre ms gran
dindividus aix, els principis de la regla, segueixen depenent del consens i, en conseqncia,
segueixen sent mnims.
Crtica a lutilitarisme, la fallcia naturalista: Tamb sha acusat a lutilitarsime

dincrrer en la fallcia naturalista. Aquest tipus de fallcia succeeix quan un filsof intenta
fer una tica definint all bo a partir duna o ms caracterstiques naturals (tals com ser
agradable, acceptable, desitjable etc.) i sintenta justificar la bondat de quelcom pel simple fet
de ser considerat natural. La teoria dS.Mill s naturalista perqu sost que all bo s el
plaer, la utilitat, i per aix lhem de perseguir. El filsof que va desenvolupar ms aquesta
qesti va ser Moore, que va dir que la confusi dStuart Mill ve del fet dhaver identificat
all desitjat (que s un fet) amb all desitjable (que s un valor), que una cosa sigui
desitjable, com el plaer, s un fet natural per no t perqu ser valor tic, no t perqu ser bo.
Crtica al liberalisme: Stuart Mill no va ser un liberalista estricte ja que simpatitzava

amb algunes formulacions socialistes i era partidari de superar lanttesi entre el capitalisme i
socialisme a travs de sistemes de cooperatives. Malgrat tot, se lha identificat amb el
liberalisme pel seu aspecte antiestatista i per la seva reivindicaci de la iniciativa individual. La
frmula liberal defensa la no intervenci de lEstat en leconomia i altres aspectes de la vida
dels individus perqu leconomia sautoreguli pels mercats (mitjanant la llei de loferta i la
demanda) i les persones puguin desenvolupar les seves llibertats personals que permeten el
desenvolupament de la personalitat humana i lextensi de les societats creadores de
benestar.
30
Les posicions poltiques ms socialistes han criticat el liberalisme per ser la ideologia
que acompanya i justifica leconomia capitalista; des daquesta rbita lmfasi es posa en el fet
que en lafany de garantir la individualitat els sistemes liberals no sn capaos de garantir la
igualtat de base (hi ha gent que ja de naixement t ms recursos que daltres) i per tant, lxit
del desenvolupament dels individus est ms relacionat amb casualitats (com el fet que hereti
una propietat) que no pas per la seva iniciativa individual.
Tamb es podria dir que el fet que lEstat no intervingui en prcticament res, significa
que gran part de projectes que beneficiarien a tothom i sn indispensables (per exemple els
temes deducaci, sanitat, transports etc. pblics) queden relegats a lesfera privada, fet que
crearia desigualtats perqu no tothom hi podria accedir.
La major part de les crtiques socialistes van en la lnia de les anteriors i s que si es
considera que el liberalisme s la teoria de lEstat mnim, el socialisme s la teoria de lEstat
mxim ja que, en termes generals considera que lEstat s lencarregat de controlar
leconomia. Per aix les dues concepcions solen aparixer contraposades. En principi podrem
dir que el liberalisme defensa la llibertat, lantiestatisme i lindividualisme mentre que el
socialisme opta per al igualtat, lestatisme i el collectivisme.
31
CRTIQUES A NIETZSCHE
En primer lloc sha dassenyalar que les crtiques del pensament nietzsche basades en
la sfilis, les malalties mentals que va patir o la seva relaci amb el nazisme van quedar
invalidades ja fa temps. Les que fan referncia als seus problemes de salut (ja sigui mental o
fsica) tracten de deslegitimar les seves idees sense entrar en elles, partint de la base que es
tracten de les idees dun dement, dun boig i negar-se a considerar el seu pensament per
aquest fet; evidentment aquesta no s una crtica legtima a nivell filosfic ja que no se centra
en els problemes o contradiccions del seu pensament, sin ms aviat en el personatge en s
mateix.
Per altra banda, les crtiques que lacusaven de ser un defensor del nazisme van
quedar tamb desautoritzades quan es va descobrir la manipulaci, per part de la seva
germana, de fragments de la seva obra. Que els nazis agafessin part de les crtiques al
judaisme o al cristianisme i les utilitzessin per justificar les seves atrocitats no significa que
Nietzsche fos nazi (els avenos en la fsica dEinstein van possibilitar, anys ms tard, la
fabricaci de bombes atmiques i aix no el converteix en un assass).
Gran part del pensament de Nietzsche constitueix una crtica de les bases de la cultura
occidental. Tot i el seu to insultant i el seu menyspreu cap a la moral, la religi, la poltica, la
filosofia etc. tradicionals, va demostrar que coneixia molt b all que rebutjava i en aquest
sentit s difcil establir una crtica del seu pensament. La filosofia de Nietzsche consisteix en
destruir, a martellades, les bases de la tradici rebuda, per tant, sembla que lnica rplica
possible s situar-nos en lextrem oposat: defensar lordre i la postura tradicional que ell
desmunta. Aix que intentarem dirigir les crtiques a la part constructiva del seu pensament, tot
i sabent que ell hauria qestionat la major part de les objeccions que puguem fer-li dient-nos
que formen part de la perspectiva de lltim home (el pitjor de tots, el ms ressentit i el que
rebutja la vida).
Crtica a la indefinici del superhome: El vitalisme de Nietzche el condueix a fer una
defensa del valor de la llibertat, tot i que el preu a pagar sigui lautosuficincia i lallament;
aquest valor es materialitza en la figura del superhome, el que accepta la mort de Du i no el
substitueix per altres valors, el que assumeix plenament la vida. Ens diu que el superhome s
el ms fort, el ms noble, lautntic filsof que estableix nous valors no commensurables amb
els establerts ni amb cap criteri extern a la vida. Nietzsche explica el procs de la generaci del
superhome amb la metfora de les tres transformacions i lidentifica amb la figura del nen (en
tant que creador espontani del propi joc). La imatge del nen com a superhome s prou
illustrativa perqu podem entendre que en un nen tot est per definir i no est contaminat
per la cultura tradicional. En altres textos ens definir una mica ms el superhome dient-nos
que t la voluntat de poder i s lnic que supera la prova de letern retorn.
La imatge del superhome sembla doncs mig traada, poc acotada i sembla ser que
Nietzsche va preferir no concretar -la ms precisament perqu es tracta dun sser tan diferent
als individus contemporanis que si hagus intentat definir-la ms segurament hauria acabat
contaminada.
32
Tenim en compte que es tracta dun sser nou i per aix noms en podia esbossar
alguns trets, per la imatge que ens ofereix Nietzsche est tan poc definida que s fcil
imaginar-se el superhome com linfant salvatge, que havia crescut sol en mig del bosc, allat
de la civilitzaci.
Hi ha moments per, en que Nietzsche ens diu que lhome normal s un trmit, entre
lanimal i el superhome, com si aquest fos el fruit duna evoluci entre els homes : est clar
que linfant salvatge ens ofereix una imatge ms propera a la dels animals (que a la dun home
evolucionat) i des daquesta perspectiva no podrem identificar el superhome amb aquesta
figura. No obstant, s que s veritat que un infant salvatge no estaria contaminat pels valors de
la cultura occidental, segurament seria la persona ms autosuficient i allada i probablement
seguiria el seu instint vital per sobre de qualsevol cosa.
Sabem que Nietzsche ens parlava del retorn als valors primitius, i possiblement li
hagus interessat molt la histria daquest cas, per s aquesta la imatge que ens hem de fer
del superhome? La figura daquest nen s el que representa lautntic filsof? s probable que
no, per, si ms no, lexemple s prou illustratiu com per posar en relleu el fet que la
indefinici del superhome pot ser problemtica.
Crtica a lindividualisme: Sembla clar que el pensament de Nietzsche no s social,
valora lindividualisme per sobre la cooperaci i de fet, rebutja els valors fonamentals per la
convivncia social perqu els considera contraris als de la vida. Segons ell, els valors com
lamabilitat o la compassi estan contaminats i els hem de rebutjar perqu impedeixen al fort,
al noble, arribar al seu zenit i acceptar la voluntat de poder que el convertir en un sser lliure,
amo i senyor del seu propi dest. Sha dassumir que els homes no sn iguals i, en tot cas, una
lluita de classes s necessria perqu la disputa entre els grups socials garantir que els millors
(que s don sorgeix el superhome) dominin els pitjors; els millors, que no sn els burgesos
(aquests sn lltim home), ni el proletariat (que s dominable i dbil), sin els millors de
veritat, una classe de nobles, aristocrtica (en el sentit etimolgic de la paraula, en grec arists
significa els millors); segons ell, si desapareixen les classes es genera una falsa igualtat.
La idea de que hi ha homes millors que daltres i han de sobresortir ha fet que molts
considerin a Nietzsche un filsof elitista, fet que ell mateix no tracta de negar, sin en tot cas
dafirmar. Per altres concepcions filosfiques de la mateixa poca, tant o ms crtiques com la
nietzscheana amb el model social establert, no posen lmfasi en la diferncia natural dels
homes i la individualitat, sin ms aviat el contrari: Marx considera que els homes estan
alienats per no per la influncia de la cultura occidental, sin per les relacions econmiques
que shan establert entre burgesos i proletaris; la lluita de classes es donar a causa del
sofriment del proletariat, que estimular les revoltes i el condueixi al canvi: una societat
igualitria, on es promouen els valors socials per sobre de la individualitat.
Des duna ptica diferent tamb li podrem preguntar a Nietzsche per qu posa tanta
mfasi en la individualitat; sabem per qu critica alguns dels valors tradicionals perqu han
convertit els homes en esclaus duna moral que els subjuga, els oprimeix, per, realment
lnica alternativa s la de valorar lindividualisme? Nietzsche es considerava un gran
admirador de la societat grega presocrtica, deia que els grecs eren un poble profundament
vital perqu havia estat capa de captar les dimensions profundes de la realitat sense ocultar
cap delles i les expressava amb el culte als dus Apollo i Dions. Aquesta vitalitat prpia dels
grecs no anava deslligada del sentiment de poble, de pertnyer a una comunitat, de fet, les
33
idees com lindividualisme no tenien sentit. Aleshores, per qu diu Nietzsche que sha de
renunciar a la collectivitat per acceptar el valor de la vida? No sembla que els grecs arcaics que
tan admirava tinguessin problemes en compatibilitzar les dues coses.
Crtica al vitalisme com a nic valor: En la mateixa lnia que la reflexi anterior podem
preguntar-nos per qu el superhome noms ha de considerar el valor de la vida i res ms.
Precisament, segons Nietzsche, la grandesa dels grecs arcaics consistia en equilibrar els dos
principis de la realitat: el de la vida i el de la ra. El valor de la vida estava representat per
lesperit dionisac, que simbolitza el vigor, la font de plaer, lembriaguesa, la desmesura, la
renovaci i la destrucci (sexpressa fonamentalment en la msica i la poesia lrica). El valor de
la ra, en canvi, estava representat per lesperit apollini, que simbolitza lordre, lharmonia, la
figura i les formes de la ra (sexpressa fonamentalment en lepopeia i lescultura). La grandesa
de lart grec venia donada, segons Nietzsche, per la uni daquests dos aspectes. Tal s el cas
de la tragdia que possea un element apollini (all escnic, all figuratiu) i un element
dionisac (el cor, la msica).
La cultura occidental es fonamenta, segons Nietzsche, per la dissociaci daquests dos
valors i la subordinaci de la vida al valor racional. Des daquesta perspectiva no seria igual de
pernicis per lhome que all racional queds totalment subordinat a all vital? Si el problema
s que, en un moment donat, aquests valors es van desequilibrar, la soluci podria consistir en
anivellar-los i no en fer passar un (el de la vida) per sobre de laltre (el de la ra).
Crtica a la misognia: els escrits de Nietzsche dedicats a les dones han suscitat una
gran polmica. En varis textos demostra un carcter misogin ben definit, fent apologia del
tracte que es donava a les dones en lantiguitat. Tamb es mostra en contra de la igualtat de
drets i critica laven de les postures feministes. Alguns historiadors han assenyalat que les
afirmacions misgines de Nietzsche estaven infludes per els seus fracassos sentimentals i la
mala relaci que tenia amb el gnere femen, per bviament, res de tot aix pot justificar
afirmar, per exemple, que les dones sn intellectualment estrils.
Est clar que cap afirmaci misgina tampoc pot estar justificada dins del pensament
filosfic de Nietzsche: si hi ha homes ms nobles que daltres tamb hi ha dones que
sobresurten sobre la resta i no t sentit atacar a tot el gnere.
Ms enll de les crtiques evidents, hem de dir que Nietzsche, en aquest punt se situa
en una moral molt semblant a la que ell mateix critica. La consideraci de que les dones noms
serveixen per la reproducci, ms enll del sexisme evident, est vinculada a les arrels de la
religi i la moral tradicionals que el mateix Nietzsche va definir com els productes culturals
encarregats de la decadncia del pensament occidental.
Per altra banda, la hiptesi de que les seva misognia estigus relacionada amb els
desenganys amorosos de la seva vida real el situa dins de la perspectiva de lesser que ell va
catalogar com el ms menyspreable: lltim home, lhome ressentit que arrossega la crrega,
en aquest cas, dels seus fracassos en el terreny sentimental.
34
EXMENS DE PLAT
Selectivitat 2005-2006 (srie 1)
Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les
altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforant-se per
fonamentar les demostracions no en laparena sin en lessncia de les coses per poder
refutar al final totes les objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra cosa
bona, sin que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del b, ho far per mitj de
lopini, per no de la cincia? [...]
S, per Zeus! va exclamar. Dir tot aix i amb totes les meves forces.
Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar i
educar, no els permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els
assumptes ms importants mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies irracionals.
No, en efecte digu.
Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci
capaos de preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible?
Els ho prescriur va dir, completament dacord amb tu.
I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres
ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i que ella
s com el cim de tot ensenyament?
PLAT. Repblica, 534c
1. Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents : al
voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) el b en si
b) opini
3. Per qu diu Plat que la dialctica est en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que
no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della? (En la vostra resposta, haureu
de referir-vos als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no
apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la filosofia poltica de Plat (s a dir, la seva concepci del govern i la justcia)
amb una filosofia poltica diferent que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Plat t ra quan defensa que els ms savis han de governar? Raoneu la
resposta. [2 punts]
35

Aquesta s, doncs vaig dir jo, estimat Glauc, la imatge completa que cal aplicar a
les paraules que shan dit abans; tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista
amb lhabitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb lenergia del sol.
I si compares la pujada cap a dalt i la contemplaci dels objectes de dalt amb lascens de
lnima cap al mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura. [] s aquesta,
doncs, la meva manera de veure la qesti: en el mn intelligible la darrera idea s la del B i
amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, per, hem de concloure que s la
causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els ssers; en el mn visible s ella la que
va engendrar la llum i el seu astre sobir; en el mn intelligible, ella s la provedora de veritat
i dintelligncia, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la
vida privada com en la pblica.
PLAT. Repblica, 517
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i
80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i
15 paraules en cada cas): [1 punt]
a) mn intelligible
b) idea
3. Per qu compara Plat lascens de lnima cap al mn intelligible amb una mena
dalliberaci i dascens per a uns presoners? Feu referncia als aspectes del pensament de
Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepci platnica del b amb una altra concepci del b que es pugui trobar
en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Plat t ra quan defensa que el veritable coneixement no prov dels sentits?
Raoneu la resposta. [2 punts]
36

Per tant, s obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar lessncia, conv que
lacceptem. I que, ben al contrari, no lacceptem si no va ms enll de les coses que canvien.
Aix est ben dit.
Doncs b vaig agregar, no crec que cap dels experts en geometria, per poca
prctica que hi tingui, pugui dubtar que aquesta cincia tracta de coses que no es corresponen
amb all que diuen aquells que la practiquen.
Com? va preguntar.
Diuen moltes coses que per fora resulten ridcules, ja que parlen com si realment
manipulessin els objectes i com si les seves paraules noms tinguessin una finalitat prctica,
tot adornant el seu llenguatge amb termes com ara quadrar, perllongar i afegir. I, no
obstant aix, tota aquesta cincia es dirigeix fonamentalment al coneixement.
S, s ben cert va dir.
No voldrs convenir tamb en el que vaig a dir-te ara?
En qu?
Que aquesta s una cincia del coneixement de lsser, per no dall que est
subjecte al canvi i a la mort.
Conforme en tot amb aix va dir, doncs, sens dubte, la geometria s una cincia
del que sempre s.
Per tant, benvolgut amic, conduir lnima cap a la veritat i disposar la ment del
filsof perqu elevi la seva mirada cap a dalt en lloc de dirigir-la a les coses de baix, que ara
contemplem sense haver de fer-ho.
PLAT. Repblica, 526
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i
15 paraules en cada cas):[1 punt]
a) essncia
b) les coses que canvien
3. Per qu diu Plat que la geometria conduir lnima cap a la veritat i disposar la ment del
filsof perqu elevi la seva mirada cap a dalt? Feu referncia als aspectes del pensament de
Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.[3 punts]
4. Compareu la concepci platnica del coneixement amb una altra concepci del
coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament.[2 punts]
5. Creieu que Plat t ra quan suggereix que, per exemple, la circumferncia que estudia la
geometria no s cap dibuix particular amb propietats materials especfiques? Raoneu la
resposta. [2 punts]
37

Com a fundadors de la ciutat vaig dir jo, hem dobligar els homes de naturalesa
privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el ms sublim, contemplant el b
en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest cam aspre de qu hem parlat; per desprs que
hagin arribat a aquest punt i hagin contemplat el b durant cert temps, guardem-nos de
permetrels el que avui sels permet.
Qu?
No consentirem que es quedin en aquesta regi superior vaig dir, negant-se a
baixar de nou a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en els
seves cerimnies, tant si sn de poca vlua com de molta.
Per haurem de ser tan durs amb ells? va preguntar. Per qu hem de
condemnar-los a una vida miserable quan poden gaudir duna vida ms agradable?
Tornes, benvolgut amic vaig dir, a oblidar que la llei no ha de proposar-se per
objecte la felicitat duna determinada classe de ciutadans amb exclusi de les altres, sin la
felicitat de tot lEstat; que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interessos de tots els
ciutadans, sha de procurar, per mitj de la persuasi o de lautoritat, que es donin els uns als
altres tot el suport amb qu poden servir la comunitat; i que, en formar amb cura ciutadans
com aquests, no es pretn deixar-los lliures perqu facin de les seves facultats ls que els
vingui de gust, sin servir-se dells amb la finalitat de fortificar els llaos de lEstat.
PLAT. Repblica, 519
80 paraules).[2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions segents (entre 5 i 15
paraules en cada cas): [1 punt]
a) b en si mateix
b) desgraciats captius
3. Per qu diu Plat que el coneixement ms sublim s la contemplaci del b en si mateix?
Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no
apareguin explcitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepci de Plat del govern just amb una altra concepci del govern just que
es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Plat t ra quan defensa que lEstat ha dobligar a governar aquells que estiguin
millor preparats? Raoneu la resposta. [2 punts]
38
Selectivitat 2007-2008 (Srie 5)

Imaginat alg que, en mirar alant el cap, observa en el sostre una varietat de colors.
Segons el que defenses, haurem de dir que hi veu amb la intelligncia i no amb els ulls. Potser
tu tens ra i sc jo qui pensa duna manera massa simple. Per no puc deixar de creure que
lnica cincia que obliga lnima a mirar enlaire s la que t per objecte lsser i el que s
invisible. [] Ens hem de servir de la imatge policromada del cel com a exemple per
comprendre millor totes aquestes coses. Imaginem, per exemple, que ens trobssim per atzar
uns dibuixos extraordinaris meravellosament traats per Ddal o per qualsevol altre artista o
pintor. s cert que qualsevol expert en geometria, en veurels, pensaria que eren una obra
mestra ben difcil dimitar, per trobaria ridcula la idea dexaminar-los acuradament per poder
copsar en ells la veritable igualtat, o lessncia del que sigui ser doble, o de qualsevol altra
proporci.
PLAT. Repblica, 529-530
a) el que s invisible
b) veritable igualtat
3. Per qu diu Plat que lnica cincia que obliga lnima a mirar enlaire s la que t per
objecte lsser i el que s invisible? Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que
siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepci platnica del coneixement amb una altra concepci del
coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Plat t ra quan defensa que els cossos visibles no poden ser la veritable
realitat? Raoneu la resposta. [2 punts]
39

Aix, doncs vaig dir, hem arribat a port, amb molt desfor, i ens hem posat
dacord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan tamb en lnima de cadascun, i en
nombre igual.
Aix s.
No s tamb necessari, doncs, que de la mateixa manera que era svia la ciutat, i pel
mateix principi que ho era, aix mateix, sigui savi tamb lindividu?
Per qu no?
I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que s valent lindividu, ho sigui tamb
la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referncia a la virtut?
Aix ha de ser per fora.
I, per tant, Glauc, direm que un home s just de la mateixa manera que diem que
era justa la ciutat.
Tamb aix s totalment necessari.
Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perqu cadascuna de les seves
tres classes hi feia all que li era propi.
No crec que ho hgim oblidat.
Aix, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres noms ser just i far all
que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all que li s propi.
PLAT Repblica, IV
1. Expliqueu (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen
relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades [1 punt]
a) ciutat svia
b) classes
3. Expliqueu el sentit i la justificaci de la frase segent del text: hem de tenir present que
cadascun de nosaltres noms ser just i far all que ha de fer, si cadascuna de les parts de la
seva naturalesa fa all que li s propi. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del
pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.)
[3 punts]
4. Compareu la noci de la naturalesa humana de Plat amb una altra concepci de la
naturalesa humana que es pugui trobar en la histria del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Una persona actua
adequadament noms si fa que la ra sigui el que li guia lacci. Argumenteu la resposta. [2
punts]
40
EXMENS DE DESCARTES
Sc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; per, quina cosa? Ja ho he dit:
una cosa que pensa. I qu ms? Mirar de buscar ms intensament en la imaginaci per a
esbrinar si no sc alguna cosa ms. Certament, no sc aquesta combinaci de membres que
anomenem cos hum [...] perqu ja he suposat que [...] aix no era res; i, tanmateix, sense
canviar aquesta suposici madono que no deixo destar segur que jo sc alguna cosa.
[...] S que jo existeixo, i vull saber qu s aquest jo que s que existeix. s clar que la
concepci de mi mateix a la qual he arribat no depn de les coses que encara no s si
existeixen i, per consegent, encara amb ms motiu no depn de cap de les coses que la meva
imaginaci es figura. I els mateixos termes figurar-se i imaginar madverteixen el meu
error: en efecte, estaria inventant si imagins ser alguna cosa, perqu imaginar s contemplar
la figura o la imatge duna cosa corpria. Ara b: s del cert que jo existeixo i s tamb que
totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la naturalesa dels cossos)
potser sn noms somnis o quimeres. En conseqncia, veig clarament que s tan absurd dir
usar la meva imaginaci per a conixer ms distintament qu sc com ho seria dir ara
estic despert i percebo una cosa real i vertadera, per com que no la percebo encara prou
ntidament, madormir per tal que els meus somnis me la presentin amb ms veritat i
evidncia. Aix doncs, s amb certesa que res del que puc comprendre per mitj de la
imaginaci no pertany al coneixement que tinc de mi mateix, i que cal que allunyi el meu
esperit daquesta manera de concebre, per tal que ell mateix pugui conixer distintament la
seva prpia naturalesa.
Ren DESCARTES. Meditacions metafsiques, II
1. Expliqueu breument entre cinquanta i vuitanta paraules les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument entre cinc i quinze paraules en cada cas el significat que tenen en
el text els mots o expressions segents: [1 punt]
a) imaginaci
b) cosa corpria
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text i de la comparaci que shi estableix: s tan
absurd dir usar la meva imaginaci per a conixer ms distintament qu sc com ho seria
dir ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, per com que no la percebo encara
prou ntidament, madormir per tal que els meus somnis me la presentin amb ms veritat i
evidncia. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que
siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de Descartes del coneixement amb una altra concepci del
coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Per a conixer-me a mi
mateix, per a saber quina mena dentitat sc, noms em cal usar la reflexi i el raonament.
41

Qu s, doncs, all que coneixem amb tanta distinci en aquell tros de cera?
Certament, no pot ser res del que he notat mitjanant els sentits, ja que totes les coses
percebudes pel gust, lolfacte, la vista, el tacte o loda han canviat i, malgrat tot, continua
havent-hi la mateixa cera. Potser s el que ara penso, aix s: que la cera no era ni aquesta
dolor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni
aquest so, sin tan sols un cos que poc abans sem manifestava sota aquestes formes i, ara,
sota unes altres. Per, qu s, parlant amb precisi, el que jo imagino quan la concebo
daquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no pertanyen a
la cera, vegem qu en resta. Certament, noms alguna cosa extensa, flexible immutable. [...]
Per, qu s aquest tros de cera que noms pot ser comprs per lenteniment o per lesperit?
Sens dubte, s el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, s el mateix que conec des del
comenament. Ara b, el que cal remarcar amb fora s que la percepci del tros de cera no s
en absolut una visi, ni un tacte, ni una imaginaci (i no ho ha estat mai, tot i que abans ho
sembls), sin una inspecci de lesperit [...].
Ren DESCARTES. Meditacions metafsiques, II
2. Expliq0ueu breument entre cinc i quinze paraules en cada cas el significat que tenen en
el text els mots segents: [1 punt]
a) distinci
b) esperit
3. Per qu afirma Descartes que el que cal remarcar amb fora s que la percepci del tros
de cera no s en absolut una visi, ni un tacte, ni una imaginaci [...], sin una inspecci de
lesperit? (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que
siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de Descartes del paper de la ra en la justificaci del coneixement
amb una altra concepci del paper de la ra en la justificaci del coneixement que es pugui
trobar en la histria del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Les veritats sobre el
mn natural que coneixem, les coneixem per mitj de ls de la ra. Raoneu la resposta. [2
punts]
42

Aquesta naturalesa [que Du mha donat com a sser compost de cos i ment]
mensenya prou b a fugir de les coses que em causen una sensaci de dolor i a buscar les que
em transmeten alguna sensaci de plaer; per no veig que a part daix mensenyi que
daquestes diferents percepcions dels sentits hgim de concloure res tocant a les coses que hi
ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenci. Ja
que s noms a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el
coneixement de la veritat daquestes coses.
Aix, tot i que una estrella no em produeixi una impressi ms gran en lull que el foc
duna petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que mindueixi a creure que no
s ms gran que aquest foc, sin que simplement ho he jutjat aix des de petit sense cap
fonament racional. I si b quan macosto al foc sento calor, i si mhi acosto una mica ms
tamb sento dolor, no hi ha cap ra que em pugui convncer que en el foc hi hagi cap cosa
semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor.
DESCARTES. Meditacions metafsiques,VI
1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el
text els mots segents: [1 punt]
a) ment
b) cos
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: Ja que s noms a la ment [...] i no al
compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses. (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents,
encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de Descartes del paper de la ra i dels sentits en el coneixement
amb una altra concepci del paper de la ra i dels sentits en el coneixement que es pugui
trobar en la histria de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Hi ha coses que s, que
no les puc haver aprs a partir de lexperincia. Argumenteu la resposta. [2 punts]
43

Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferncia en el fet que el cos per la
seva naturalesa s divisible, i la ment s completament indivisible. En efecte, quan considero la
ment, s a dir, a mi mateix noms com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sin
que em concebo com una cosa nica i ntegra. I encara que sembla que tota la ment est unida
a tot el cos, si perds un peu, un bra o qualsevol altra part del cos, s que no per aix se
suprimiria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, dentendre, etc., no sen
pot dir prpiament parts, perqu s una i la mateixa ment la que vol, sent, entn, etc. Per
amb les coses materials o extenses passa tot el contrari: ja que no nhi ha cap que no es pugui
dividir fcilment en parts amb el pensament, i per aix entenc que s divisible. I aix bastaria
per a ensenyar-me que la ment s del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans.
Ren DESCARTES. Meditacions metafsiques, VI
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
text els mots o les expressions segents: [1 punt]
a) ment
b) coses materials o extenses
3. Expliqueu i justifiqueu per qu afirma Ren Descartes en el text: I aix bastaria pera
ensenyar-me que la ment s del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans. (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents,
encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de lsser hum de Descartes amb una altra concepci de lsser
hum que es pugui trobar en la histria de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Una persona s idntica
al seu cos. Responeu duna manera raonada. [2 punts]
44
EXMENS DSTUART MILL

Per b que la societat no es basi en un contracte, i per b que no es guanyi res
inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecci de la
societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa
indispensable que cadasc es vegi en lobligaci dobservar una certa lnia de conducta envers
la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o
ms ben dit, certs interessos que, per disposici legal o consentiment tcit, han de ser
considerats com a drets; i, segonament,a suportar cadasc la crrega que li pertoqui (fixada
segons un principi dequitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els
seus membres dofenses i vexacions. La societat est justificada a imposar aquestes
condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...] Per no hi ha motiu
per plantejar-se aquesta qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap
altra persona, o quan no pot afectar linters dels qui no volen ser afectats (sota el supsit que
les persones interessades sn totes adultes i amb un grau normal denteniment). En tots
aquests casos, lindividu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer lacci i
atenir-se a les conseqncies.
MILL. Sobre la llibertat, IV
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les segents paraules o expressions al
a) contracte
b) llibertat legal
3. Per qu diu Mill que quan la conducta dalg no afecta els interessos daltri hauria de tenir
una perfecta llibertat, social i legal, per fer lacci? (En la vostra resposta, haureu de referirvos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents encara que no apareguin
explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de Mill de la relaci entre individu i societat amb una altra
concepci daquesta relaci que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Suposem una acci que noms pot afectar dues persones que sn adultes i que lliurement
hi estan dacord. Creieu que Mill t ra quan defensa que, en aquest cas, la societat no hi ha
dintervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]
45

s injustificat castigar alg simplement perqu estigui ebri; per, en canvi, cal castigar el
soldat o el policia que sembriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un
risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la collectivitat, el cas ja no cau dins lmbit de la
llibertat i entra de ple dins lmbit de la moralitat o del dret.
Per, en relaci amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat
que una persona causa a la societat per una actuaci que no viola un deure especfic envers la
collectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat dell mateix,
aquest inconvenient s un dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b
superior de la llibertat humana.
J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV
a) mbit de la llibertat
b) mbit de la moralitat
3. Per qu diu Mill que, en certs casos en qu alg tria fer-se mal a si mateix, aquest
inconvenient s un dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de
la llibertat humana? Feu referncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,
encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepci que t Mill de la funci de lEstat amb una altra concepci
daquesta funci que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Suposem que alg decideix no cordar-se el cintur de seguretat quan ha de conduir.
Creieu que s correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ning ms no pot ser afectat per la
decisi, la societat no ha dintervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]
46

Per la base daquest poders sentiment natural existeix; i s aquesta la que, un cop
reconeguda la felicitat general com el criteri tic fonamental, constitueix la fora de la moral
utilitarista. Aquest slid fonament sn els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure
en unitat amb els nostres semblants, que ja s per si mateix un principi poders de la
naturalesa humana, i afortunadament un daquells que tendeixen a enfortir-se amb les
influncies que fan avanar la civilitzaci, fins i tot sense inculcar-los expressament. Lestat
social esdev de cop tan natural, tan necessari i tan habitual en lhome, que si no s a causa
dunes circumstncies inusuals o per un esfor deliberat dabstracci, mai no ens concebrem
daltra manera que com a membres dun organisme; i aquesta associaci es va consolidant a
mesura que la humanitat sallunya de lestat dindependncia salvatge. Una condici que s
essencial per a lestat social, doncs, esdev aix part inseparable de la idea que tota persona t
sobre lestat de coses en qu ha nascut, i a qu est destinat tot sser hum. Ara b, la societat
entre ssers humans, llevat de la relaci entre amo i esclau, s manifestament impossible
sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una
societat entre iguals noms pot existir si sentn que shan de considerar igualment els
interessos de tots. I com que, en tots els estadis de la civilitzaci, cada persona t iguals, llevat
dun monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada
poca es fan passos endavant cap a un estat en qu ser impossible viure permanentment
amb alg en uns termes diferents. Daquesta manera la gent es torna incapa de concebre la
possibilitat duna situaci de menyspreu absolut pels interessos dels altres.
J. S. MILL. Lutilitarisme, III
a) moral utilitarista
b) estat social
3. Per qu diu Mill que un cert sentiment constitueix la fora de la moral utilitarista? Feu
referncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin
explcitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepci de Mill de la moralitat amb una altra concepci de la moralitat que
es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que s correcta la idea de Mill que la felicitat general s el valor moral fonamental?
47

Per largument ms fort contra la intervenci de la collectivitat en la conducta
purament personal s que, quan hi interv, s molt probable que ho faci malament i fora de
lloc. En qestions de moralitat social, de deure envers els altres, lopini del pblic (s a dir, la
de la majoria dominant), tot i que sovint s incorrecta, encara amb ms freqncia sol ser
correcta, perqu en aquestes qestions el pblic no fa ms que jutjar els seus propis
interessos, s a dir, de quina manera lafectaria un determinat tipus de conducta, si sen
permets la prctica. Per lopini duna majoria imposada com a llei a la minoria, quan es
tracta de la conducta personal, s tan probable que sigui correcta com incorrecta, perqu en
aquestes ocasions opini pblica significa, en el millor dels casos, lopini duns quants
sobre el que s bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa aix, ja que el
pblic, passant per alt amb la ms perfecta indiferncia el plaer o la convenincia daquells la
conducta dels quals censura, noms considera la seva prpia preferncia. Hi ha moltes
persones que consideren com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la
prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fantic religis que, acusat de tractar
amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven
els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Per no hi ha paritat
entre el sentiment duna persona vers la seva prpia opini i el duna altra que se senti ofesa
perqu es professa aquesta opini; com tampoc no nhi ha entre el desig dun lladre dagafar
una bossa i el desig que el seu possedor legtim t de conservar-la. I les preferncies duna
persona sn tan seves com la seva opini o la seva bossa.
John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
2. Expliqueu breument entre cinc i quinze paraules en cada cas el significat que tenen en
el text els mots o expressions segents: [1 punt]
a) conducta purament personal
b) paritat
3. Expliqueu per qu Mill pensa que cal posar lmits a la intervenci de la collectivitat en la
conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests lmits. (En la resposta,
heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no
4. Compareu la concepci de Mill dall que fa que una societat sigui justa amb alguna altra
concepci dall que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar en la histria del
pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Lopini de la majoria
no es pot imposar mai com a llei a una minoria. Raoneu la resposta. [2 punts]
48
EXMENS DE NIETZSCHE
En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea de bo duna forma
prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una
idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de
pervers sorgida de la perola de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b
que ambds termes, dolent i pervers, sembla que es contraposen a la mateixa idea de
bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa: noms cal que hom es pregunti qui s
prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa s
aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble, el poders, el
dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de rell per la mirada plena de ver del
ressentiment.
NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
a) home noble
b) ressentiment
3. Per qu diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena home
pervers s lhome noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del
pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el
text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepci de la moralitat
que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Nietzsche t ra en la seva crtica als valors de bo i pervers, tal com els
caracteritza la tradici judeocristiana? Raoneu la resposta. [2 punts]
49

En lestat de naturalesa, lindividu, si vol preservar-se dels altres individus, ha de fer servir
lintellecte, gaireb sempre, noms per fingir; per lhome, tant per necessitat com per
avorriment, vol viure en societat, gregriament, de manera que necessita un tractat de pau,
per fer desaparixer del seu mn una guerra de tots contra tots constant. Aquest tractat de
pau duu amb ell el primer pas per a la consecuci daquest misteris impuls cap a la veritat. En
aquest mateix moment queda fixat el que, a partir daleshores, ha de ser veritat, s a dir,
sha inventat una designaci de les coses uniformement vlida i obligatria, i el poder legislatiu
del llenguatge proporciona tamb les primeres normes de veritat en nixer, per primera
vegada, el contrast entre veritat i mentida.
NIETZSCHE. Veritat i mentida en sentit extramoral
a) estat de naturalesa
b) guerra de tots contra tots
3. Per qu diu Nietzsche que la veritat s una designaci de les coses uniformement vlida i
obligatria que s inventada? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del
pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el
text.) [3 punts]
4. Compareu la idea de Nietzsche que la societat es basa en la imposici denganys i illusions,
com si fossin veritats objectives, amb una altra concepci de la societat que es pugui trobar en
la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Nietzsche t ra quan defensa que el que ordinriament reconeixem com a
veritats no tenen validesa objectiva, perqu sn el resultat dimposicions socials? Raoneu la
resposta. [2 punts]
50

La revolta dels esclaus en la moral comena quan el mateix ressentiment esdev creador
i genera valors, el ressentiment daquells ssers privats de la veritable reacci, la de lactivitat,
que noms es consideren recompensats per una venjana imaginria. Mentre que qualsevol
moral noble sorgeix duna autoafirmaci triomfant, la moral dels esclaus nega, de bon
comenament, qualsevol cosa externa, diferent, aliena a la prpia essncia, i aquest fet
de negar s el seu acte creador. Aquesta manera de capgirar el punt de vista des don hom
estableix valors aquest dirigir-se necessriament cap a lexterior, en lloc de dirigir-se cap a la
prpia essncia pertany especficament al ressentiment. Per tal de nixer, la moral dels
esclaus requereix sempre en primer lloc un mn contrari i extern.
Friedrich Wilhelm NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
a) aliena a la prpia essncia
b) moral noble
3. Per qu diu Nietzsche que la revolta dels esclaus en la moral comena quan el mateix
ressentiment esdev creador i genera valors? Feu referncia als aspectes del pensament de
Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepci de Nietzsche dels valors morals amb una altra concepci dels valors
morals que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Nietzsche t ra quan defensa que la moral cristiana es basa en el ressentiment?
51

Per, per qu parleu vs encara dideals ms nobles? Acceptem els fets: ha venut el
poble (o els esclaus, o la plebs, o el ramat, o com vulgueu anomenar-ho) i, si aix sha
esdevingut mitjanant els jueus, oid!, aleshores s que dins la histria universal cap poble mai
no havia tingut una missi com aquesta. Els senyors han perdut. Ha guanyat la moral de
lhome vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victria com un enverinament de la sang
[...]. Per, sens dubte, aquesta intoxicaci ha reeixit. Lalliberament del gnere hum (el seu
alliberament respecte als senyors, vull dir) va per bon cam. Palesament, tot esdev jueu, o
cristi, o plebeu (tant se val quin mot sempri!). Lavan daquest enverinament a travs de tot
el cos de la humanitat sembla impossible daturar.
Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi
text els mots segents: [1 punt]
a) senyors
b) enverinament
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: ha venut el poble. (En la resposta, us heu
de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no
4. Compareu la noci de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepci de
la moral que es pugui trobar en la histria del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: La moral predominant
avui dia s el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus. Argumenteu la
resposta. [2 punts]
52

Imaginem-nos lenemic tal com el concep lhome del ressentiment. En aix consisteix
precisament el seu acte, la seva creaci: ell ha concebut lenemic pervers, el pervers per
antonomsia, i aquest s de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual simagina com a
imatge invertida i contraposada un home bo..., que s ell mateix!En lhome noble sesdev
exactament el contrari: concep la idea fonamental de bo duna forma prvia i espontnia, s
a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s
dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de
la bta de cervesa que s lodi insaciable el primer concepte s una creaci posterior, una
cosa secundria, un color complementari, mentre que el segon concepte s quelcom
doriginal, el comenament, lacte veritable dins la concepci duna moral dels esclaus sn
molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en aparena a
la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa. Basta que hom es
pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta
estricta s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble [...], per
acolorit, interpretat i vist del revs per lull enverinat del ressentiment.
Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
a) noble
b) imatge invertida
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: Aquest concepte de dolent dorigen
noble i aquella idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable [...] sn
molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en aparena a
la mateixa idea de bo. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de
Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de la moralitat de Nietzsche amb la concepci de la moralitat dun
altre autor/a destacat de la histria de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Seria desitjable que la
moral imperant avui en dia fos el tipus de moral que Nietzsche anomena moral noble.
Argumenteu la resposta. [2 punts]
53

Qu s, doncs, la veritat? s un exrcit mbil de metfores, metonmies,
antropomorfismes; en resum, una suma de relacions humanes que foren augmentades,
transmeses, adornades, de forma potica i retrica, i que, desprs dun llarg s, a un poble li
semblen estables, canniques i vinculants: les veritats sn illusions que sha oblidat que ho
sn, metfores que han esdevingut desgastades i sense fora sensible, monedes que han
perdut la imatge i que ara noms compten com a metall, per ja no com a monedes.
Continuem sense saber don ve limpuls cap a la veritat, perqu fins ara noms hem sentit
parlar de lobligaci de ser vera que la societat estableix per existir, s a dir, de lobligaci
dutilitzar les metfores usuals; expressat de forma moral: de lobligaci de mentir segons una
convenci establerta, de mentir en ramat en un estil vinculant per a tots. Llavors lhome
oblida, s clar, que aquesta s la seva situaci; i menteix, doncs, de la forma indicada,
inconscientment i seguint hbits seculars i precisament a travs daquesta inconscincia,
precisament a travs daquest oblidar, arriba al sentiment de la veritat. En el sentiment destar
obligat a designar una cosa com a vermella, una altra com a freda, una tercera com a
muda, es desvetlla una propensi moral cap a la veritat.
Friedrich NIETZSCHE. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
a) metfores
b) propensi moral cap a la veritat
3. Expliqueu el sentit i la justificaci de Friedrich Nietzsche de la frase segent del text: les
veritats sn illusions que sha oblidat que ho sn. (En la resposta, us heu de referir als
aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin
explcitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepci de la veritat de Nietzsche amb una altra concepci de la veritat que
es pugui trobar en la histria del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Hi ha enunciats com ara,
per exemple, Barcelona t ms habitants que Edimburg, que sn veritat objectivament i no
sols com a resultat de convencions o imposicions socials. Responeu duna manera raonada. [2
punts]
54
LA PREGUNTA 2 EN LES LTIMES PROVES

PLAT
PAU 2005-2006: Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les
altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforant-se per fonamentar les
demostracions no en laparena sin en lessncia de les coses per poder refutar al final totes les
objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra cosa bona, sin que, fins i tot en el cas que
assoleixi alguna imatge del b, ho far per mitj de lopini, per no de la cincia? [...]
Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els
permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes ms importants
mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies irracionals.
No, en efecte digu.
Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaos de
preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible?
I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no
hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i que ella s com el cim de tot ensenyament?
Repblica, 534c
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents : al voltant de 5-15
paraules en cada cas. [1 punt]
a) el b en si
b) opini
PAU 2006-2007: Aquesta s, doncs vaig dir jo, estimat Glauc, la imatge completa que cal
aplicar a les paraules que shan dit abans; tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista amb
lhabitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb lenergia del sol.
I si compares la pujada cap a dalt i la contemplaci dels objectes de dalt amb lascens de lnima cap al
mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura. [] s aquesta, doncs, la meva manera de
veure la qesti: en el mn intelligible la darrera idea s la del B i amb prou feines pot ser percebuda;
un cop la percebem, per, hem de concloure que s la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots
els ssers; en el mn visible s ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobir; en el mn intelligible,
ella s la provedora de veritat i dintelligncia, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar
assenyadament tant en la vida privada com en la pblica.
Repblica, 517
a) mn intelligible
b) idea
55
PAU 2006-2007: Per tant, s obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar lessncia, conv
que lacceptem. I que, ben al contrari, no lacceptem si no va ms enll de les coses que canvien.
Aix est ben dit.
Doncs b vaig agregar, no crec que cap dels experts en geometria, per poca prctica que hi
tingui, pugui dubtar que aquesta cincia tracta de coses que no es corresponen amb all que diuen
aquells que la practiquen.
Com? va preguntar.
Diuen moltes coses que per fora resulten ridcules, ja que parlen com si realment manipulessin
els objectes i com si les seves paraules noms tinguessin una finalitat prctica, tot adornant el seu
llenguatge amb termes com ara quadrar, perllongar i afegir. I, no obstant aix, tota aquesta
cincia es dirigeix fonamentalment al coneixement.
En qu?
Que aquesta s una cincia del coneixement de lsser, per no dall que est subjecte al canvi i
a la mort.
Conforme en tot amb aix va dir, doncs, sens dubte, la geometria s una cincia del que
sempre s.
Per tant, benvolgut amic, conduir lnima cap a la veritat i disposar la ment del filsof perqu
elevi la seva mirada cap a dalt en lloc de dirigir-la a les coses de baix, que ara contemplem sense haver de
fer-ho.
Repblica, 526
a) essncia
b) les coses que canvien
PAU 2007-2008: Com a fundadors de la ciutat vaig dir jo, hem dobligar els homes de
naturalesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el ms sublim, contemplant el b
en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest cam aspre de qu hem parlat; per desprs que hagin
arribat a aquest punt i hagin contemplat el b durant cert temps, guardem-nos de permetrels el que avui
sels permet.
Qu?
No consentirem que es quedin en aquesta regi superior vaig dir, negant-se a baixar de nou
a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en els seves cerimnies, tant si
sn de poca vlua com de molta.
Per haurem de ser tan durs amb ells? va preguntar. Per qu hem de condemnar-los a una
vida miserable quan poden gaudir duna vida ms agradable?
Tornes, benvolgut amic vaig dir, a oblidar que la llei no ha de proposar-se per objecte la
felicitat duna determinada classe de ciutadans amb exclusi de les altres, sin la felicitat de tot lEstat;
que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interessos de tots els ciutadans, sha de procurar, per
mitj de la persuasi o de lautoritat, que es donin els uns als altres tot el suport amb qu poden servir la
comunitat; i que, en formar amb cura ciutadans com aquests, no es pretn deixar-los lliures perqu facin
de les seves facultats ls que els vingui de gust, sin servir-se dells amb la finalitat de fortificar els llaos
de lEstat.
Repblica, 519
a) b en s mateix
b) desgraciats captius
56
PAU 2007-2008: Imaginat alg que, en mirar alant el cap, observa en el sostre una varietat de
colors. Segons el que defenses, haurem de dir que hi veu amb la intelligncia i no amb els ulls. Potser tu
tens ra i sc jo qui pensa duna manera massa simple. Per no puc deixar de creure que lnica cincia
que obliga lnima a mirar enlaire s la que t per objecte lsser i el que s invisible. [] Ens hem de
servir de la imatge policromada del cel com a exemple per comprendre millor totes aquestes coses.
Imaginem, per exemple, que ens trobssim per atzar uns dibuixos extraordinaris meravellosament traats
per Ddal o per qualsevol altre artista o pintor. s cert que qualsevol expert en geometria, en veurels,
pensaria que eren una obra mestra ben difcil dimitar, per trobaria ridcula la idea dexaminar-los
acuradament per poder copsar en ells la veritable igualtat, o lessncia del que sigui ser doble, o de
qualsevol altra proporci.
Repblica, 529-530
a) el que s invisible
b) veritable igualtat
PAU 2010-2011: Aix, doncs vaig dir, hem arribat a port, amb molt desfor, i ens hem posat
dacord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan tamb en lnima de cadascun, i en nombre
igual.
Aix s.
No s tamb necessari, doncs, que de la mateixa manera que era svia la ciutat, i pel mateix
principi que ho era, aix mateix, sigui savi tamb lindividu?
Per qu no?
I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que s valent lindividu, ho sigui tamb la ciutat, i
que el mateix passi en tot el que fa referncia a la virtut?
I, per tant, Glauc, direm que un home s just de la mateixa manera que diem que era justa la
ciutat.
Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perqu cadascuna de les seves tres classes
hi feia all que li era propi.
Aix, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres noms ser just i far all que ha de
fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all que li s propi.
Repblica, IV
a) ciutat svia
b) classes
57
DESCARTES
PAU 2009-2010 Sc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; per, quina cosa? Ja ho he
dit: una cosa que pensa. I qu ms? Mirar de buscar ms intensament en la imaginaci per a esbrinar si
no sc alguna cosa ms. Certament, no sc aquesta combinaci de membres que anomenem cos hum
[...] perqu ja he suposat que [...] aix no era res; i, tanmateix, sense canviar aquesta suposici madono
que no deixo destar segur que jo sc alguna cosa.
[...] S que jo existeixo, i vull saber qu s aquest jo que s que existeix. s clar que la concepci
de mi mateix a la qual he arribat no depn de les coses que encara no s si existeixen i, per consegent,
encara amb ms motiu no depn de cap de les coses que la meva imaginaci es figura. I els mateixos
termes figurar-se i imaginar madverteixen el meu error: en efecte, estaria inventant si imagins ser
alguna cosa, perqu imaginar s contemplar la figura o la imatge duna cosa corpria. Ara b: s del cert
que jo existeixo i s tamb que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la
naturalesa dels cossos) potser sn noms somnis o quimeres. En conseqncia, veig clarament que s tan
absurd dir usar la meva imaginaci per a conixer ms distintament qu sc com ho seria dir ara
estic despert i percebo una cosa real i vertadera, per com que no la percebo encara prou ntidament,
madormir per tal que els meus somnis me la presentin amb ms veritat i evidncia. Aix doncs, s amb
certesa que res del que puc comprendre per mitj de la imaginaci no pertany al coneixement que tinc de
mi mateix, i que cal que allunyi el meu esperit daquesta manera de concebre, per tal que ell mateix pugui
conixer distintament la seva prpia naturalesa.
Meditacions metafsiques, II
a) imaginaci
b) cosa corpria
PAU 2009-2010 Qu s, doncs, all que coneixem amb tanta distinci en aquell tros de cera?
Certament, no pot ser res del que he notat mitjanant els sentits, ja que totes les coses percebudes pel
gust, lolfacte, la vista, el tacte o loda han canviat i, malgrat tot, continua havent-hi la mateixa cera.
Potser s el que ara penso, aix s: que la cera no era ni aquesta dolor de mel, ni aquesta agradable olor
de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sin tan sols un cos que poc abans sem
manifestava sota aquestes formes i, ara, sota unes altres. Per, qu s, parlant amb precisi, el que jo
imagino quan la concebo daquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que
no pertanyen a la cera, vegem qu en resta. Certament, noms alguna cosa extensa, flexible immutable.
[...] Per, qu s aquest tros de cera que noms pot ser comprs per lenteniment o per lesperit? Sens
dubte, s el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, s el mateix que conec des del comenament.
Ara b, el que cal remarcar amb fora s que la percepci del tros de cera no s en absolut una visi, ni un
tacte, ni una imaginaci (i no ho ha estat mai, tot i que abans ho sembls), sin una inspecci de lesperit
[...].
a) distinci
b) esperit
58
PAU 2010-2011 Aquesta naturalesa [que Du mha donat com a sser compost de cos i ment]
mensenya prou b a fugir de les coses que em causen una sensaci de dolor i a buscar les que em
transmeten alguna sensaci de plaer; per no veig que a part daix mensenyi que daquestes diferents
percepcions dels sentits hgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la
ment les hagi examinat curosament i amb molta atenci. Ja que s noms a la ment, em sembla, i no al
compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses.
Aix, tot i que una estrella no em produeixi una impressi ms gran en lull que el foc duna petita
espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que mindueixi a creure que no s ms gran que aquest
foc, sin que simplement ho he jutjat aix des de petit sense cap fonament racional. I si b quan macosto
al foc sento calor, i si mhi acosto una mica ms tamb sento dolor, no hi ha cap ra que em pugui
convncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor.
Meditacions metafsiques,VI
a) ment
b) cos
PAU 2011-2012 Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferncia en el fet que el cos per
la seva naturalesa s divisible, i la ment s completament indivisible. En efecte, quan considero la ment,
s a dir, a mi mateix noms com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sin que em concebo
com una cosa nica i ntegra. I encara que sembla que tota la ment est unida a tot el cos, si perds un
peu, un bra o qualsevol altra part del cos, s que no per aix se suprimiria cap part de la ment. I de les
facultats de voler, de sentir, dentendre, etc., no sen pot dir prpiament parts, perqu s una i la mateixa
ment la que vol, sent, entn, etc. Per amb les coses materials o extenses passa tot el contrari: ja que no
nhi ha cap que no es pugui dividir fcilment en parts amb el pensament, i per aix entenc que s divisible.
I aix bastaria per a ensenyar-me que la ment s del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans.
Meditacions metafsiques, VI
a) ment
b) coses materials o extenses
59
S.MILL
PAU 2005-2006 Per b que la societat no es basi en un contracte, i per b que no es guanyi res
inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecci de la societat li deuen
quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en
lobligaci dobservar una certa lnia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de
tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o ms ben dit, certs interessos que, per disposici legal o
consentiment tcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament,a suportar cadasc la crrega que li
pertoqui (fixada segons un principi dequitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o
els seus membres dofenses i vexacions. La societat est justificada a imposar aquestes condicions, a
qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...] Per no hi ha motiu per plantejar-se aquesta
qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra persona, o quan no pot afectar
linters dels qui no volen ser afectats (sota el supsit que les persones interessades sn totes adultes i
amb un grau normal denteniment). En tots aquests casos, lindividu hauria de tenir una perfecta llibertat,
social i legal, per fer lacci i atenir-se a les conseqncies.
Sobre la llibertat, IV
a) contracte
b) llibertat legal
PAU 2007-2008 Per la base daquest poders sentiment natural existeix; i s aquesta la que, un
cop reconeguda la felicitat general com el criteri tic fonamental, constitueix la fora de la moral
utilitarista. Aquest slid fonament sn els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat
amb els nostres semblants, que ja s per si mateix un principi poders de la naturalesa humana, i
afortunadament un daquells que tendeixen a enfortir-se amb les influncies que fan avanar la
civilitzaci, fins i tot sense inculcar-los expressament. Lestat social esdev de cop tan natural, tan
necessari i tan habitual en lhome, que si no s a causa dunes circumstncies inusuals o per un esfor
deliberat dabstracci, mai no ens concebrem daltra manera que com a membres dun organisme; i
aquesta associaci es va consolidant a mesura que la humanitat sallunya de lestat dindependncia
salvatge. Una condici que s essencial per a lestat social, doncs, esdev aix part inseparable de la idea
que tota persona t sobre lestat de coses en qu ha nascut, i a qu est destinat tot sser hum. Ara b,
la societat entre ssers humans, llevat de la relaci entre amo i esclau, s manifestament impossible
sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre
iguals noms pot existir si sentn que shan de considerar igualment els interessos de tots. I com que, en
tots els estadis de la civilitzaci, cada persona t iguals, llevat dun monarca absolut, cada un es veu
obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada poca es fan passos endavant cap a un estat en
qu ser impossible viure permanentment amb alg en uns termes diferents. Daquesta manera la gent es
torna incapa de concebre la possibilitat duna situaci de menyspreu absolut pels interessos dels altres.
Lutilitarisme, III
a) moral utilitarista
b) estat social
60
PAU 2007-2008 s injustificat castigar alg simplement perqu estigui ebri; per, en canvi, cal
castigar el soldat o el policia que sembriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un
risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la collectivitat, el cas ja no cau dins lmbit de la llibertat i
entra de ple dins lmbit de la moralitat o del dret.
Per, en relaci amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una
persona causa a la societat per una actuaci que no viola un deure especfic envers la collectivitat ni
ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat dell mateix, aquest inconvenient s un
dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de la llibertat humana.
a) mbit de la llibertat
b) mbit de la moralitat
PAU 2009-2010 Per largument ms fort contra la intervenci de la collectivitat en la conducta

purament personal s que, quan hi interv, s molt probable que ho faci malament i fora de lloc. En
qestions de moralitat social, de deure envers els altres, lopini del pblic (s a dir, la de la majoria
dominant), tot i que sovint s incorrecta, encara amb ms freqncia sol ser correcta, perqu en aquestes
qestions el pblic no fa ms que jutjar els seus propis interessos, s a dir, de quina manera lafectaria un
determinat tipus de conducta, si sen permets la prctica. Per lopini duna majoria imposada com a
llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, s tan probable que sigui correcta com
incorrecta, perqu en aquestes ocasions opini pblica significa, en el millor dels casos, lopini duns
quants sobre el que s bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa aix, ja que el pblic,
passant per alt amb la ms perfecta indiferncia el plaer o la convenincia daquells la conducta dels quals
censura, noms considera la seva prpia preferncia. Hi ha moltes persones que consideren com una
ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments;
com aquell fantic religis que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres,
responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo
abominable. Per no hi ha paritat entre el sentiment duna persona vers la seva prpia opini i el duna
altra que se senti ofesa perqu es professa aquesta opini; com tampoc no nhi ha entre el desig dun
lladre dagafar una bossa i el desig que el seu possedor legtim t de conservar-la. I les preferncies duna
a) conducta purament personal
b) paritat
61
NIETZSCHE
PAU 2005-2006 En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea de bo duna
forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una
idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers
sorgida de la perola de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b que ambds termes,
dolent i pervers, sembla que es contraposen a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo
no s la mateixa: noms cal que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del
ressentiment. La resposta rigorosa s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el
noble, el poders, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de rell per la mirada plena de
ver del ressentiment.
La genealogia de la moral, I
a) home noble
b) ressentiment
PAU 2005-2006 En lestat de naturalesa, lindividu, si vol preservar-se dels altres individus, ha de
fer servir lintellecte, gaireb sempre, noms per fingir; per lhome, tant per necessitat com per
avorriment, vol viure en societat, gregriament, de manera que necessita un tractat de pau, per fer
desaparixer del seu mn una guerra de tots contra tots constant. Aquest tractat de pau duu amb ell el
primer pas per a la consecuci daquest misteris impuls cap a la veritat. En aquest mateix moment queda
fixat el que, a partir daleshores, ha de ser veritat, s a dir, sha inventat una designaci de les coses
uniformement vlida i obligatria, i el poder legislatiu del llenguatge proporciona tamb les primeres
normes de veritat en nixer, per primera vegada, el contrast entre veritat i mentida.
Veritat i mentida en sentit extramoral
a) estat de naturalesa
b) guerra de tots contra tots
62
PAU 2006-2007: La revolta dels esclaus en la moral comena quan el mateix ressentiment esdev
creador i genera valors, el ressentiment daquells ssers privats de la veritable reacci, la de lactivitat,
que noms es consideren recompensats per una venjana imaginria. Mentre que qualsevol moral noble
sorgeix duna autoafirmaci triomfant, la moral dels esclaus nega, de bon comenament, qualsevol cosa
externa, diferent, aliena a la prpia essncia, i aquest fet de negar s el seu acte creador. Aquesta
manera de capgirar el punt de vista des don hom estableix valors aquest dirigir-se necessriament cap
a lexterior, en lloc de dirigir-se cap a la prpia essncia pertany especficament al ressentiment. Per tal
de nixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un mn contrari i extern.
a) aliena a la prpia essncia
b) moral noble
PAU 2010-2011: Per, per qu parleu vs encara dideals ms nobles? Acceptem els fets: ha
venut el poble (o els esclaus, o la plebs, o el ramat, o com vulgueu anomenar-ho) i, si aix sha
esdevingut mitjanant els jueus, oid!, aleshores s que dins la histria universal cap poble mai no havia
tingut una missi com aquesta. Els senyors han perdut. Ha guanyat la moral de lhome vulgar. Hom pot
considerar alhora aquesta victria com un enverinament de la sang [...]. Per, sens dubte, aquesta
intoxicaci ha reeixit. Lalliberament del gnere hum (el seu alliberament respecte als senyors, vull
dir) va per bon cam. Palesament, tot esdev jueu, o cristi, o plebeu (tant se val quin mot sempri!).
Lavan daquest enverinament a travs de tot el cos de la humanitat sembla impossible daturar.
a) senyors
b) enverinament
63
PAU 2010-2011: Imaginem-nos lenemic tal com el concep lhome del ressentiment. En aix
consisteix precisament el seu acte, la seva creaci: ell ha concebut lenemic pervers, el pervers per
antonomsia, i aquest s de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual simagina com a imatge
invertida i contraposada un home bo..., que s ell mateix!En lhome noble sesdev exactament el
contrari: concep la idea fonamental de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva
prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de
dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable
el primer concepte s una creaci posterior, una cosa secundria, un color complementari, mentre que
el segon concepte s quelcom doriginal, el comenament, lacte veritable dins la concepci duna moral
dels esclaus sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en
aparena a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa. Basta que hom es
pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta s
aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble [...], per acolorit, interpretat i
vist del revs per lull enverinat del ressentiment.
a) noble
b) imatge invertida
PAU 2011-2012: Qu s, doncs, la veritat? s un exrcit mbil de metfores, metonmies,
antropomorfismes; en resum, una suma de relacions humanes que foren augmentades, transmeses,
adornades, de forma potica i retrica, i que, desprs dun llarg s, a un poble li semblen estables,
canniques i vinculants: les veritats sn illusions que sha oblidat que ho sn, metfores que han
esdevingut desgastades i sense fora sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara noms
compten com a metall, per ja no com a monedes. Continuem sense saber don ve limpuls cap a la
veritat, perqu fins ara noms hem sentit parlar de lobligaci de ser vera que la societat estableix per
existir, s a dir, de lobligaci dutilitzar les metfores usuals; expressat de forma moral: de lobligaci de
mentir segons una convenci establerta, de mentir en ramat en un estil vinculant per a tots. Llavors
lhome oblida, s clar, que aquesta s la seva situaci; i menteix, doncs, de la forma indicada,
inconscientment i seguint hbits seculars i precisament a travs daquesta inconscincia, precisament a
travs daquest oblidar, arriba al sentiment de la veritat. En el sentiment destar obligat a designar una
cosa com a vermella, una altra com a freda, una tercera com a muda, es desvetlla una propensi
moral cap a la veritat.
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
a) metfores
b) propensi moral cap a la veritat
64

PLAT
PAU 2005-2006: Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les
altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforant-se per fonamentar les
demostracions no en laparena sin en lessncia de les coses per poder refutar al final totes les
objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra cosa bona, sin que, fins i tot en el cas que
assoleixi alguna imatge del b, ho far per mitj de lopini, per no de la cincia? [...]
Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els
permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes ms importants
mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies irracionals.
No, en efecte digu.
Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaos de
preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible?
I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no
hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i que ella s com el cim de tot ensenyament?
Repblica, 534c
3. Per qu diu Plat que la dialctica est en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res
que pugui posar-se amb justcia per damunt della? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als
aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.)
[3 punts]
PAU 2006-2007: Aquesta s, doncs vaig dir jo, estimat Glauc, la imatge completa que cal
aplicar a les paraules que shan dit abans; tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista amb
lhabitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb lenergia del sol.
I si compares la pujada cap a dalt i la contemplaci dels objectes de dalt amb lascens de lnima cap al
mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura. [] s aquesta, doncs, la meva manera de
veure la qesti: en el mn intelligible la darrera idea s la del B i amb prou feines pot ser percebuda;
un cop la percebem, per, hem de concloure que s la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots
els ssers; en el mn visible s ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobir; en el mn intelligible,
ella s la provedora de veritat i dintelligncia, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar
assenyadament tant en la vida privada com en la pblica.
Repblica, 517
3. Per qu compara Plat lascens de lnima cap al mn intelligible amb una mena dalliberaci i
dascens per a uns presoners? Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents,
encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
65
PAU 2006-2007: Per tant, s obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar lessncia, conv
que lacceptem. I que, ben al contrari, no lacceptem si no va ms enll de les coses que canvien.
Aix est ben dit.
Doncs b vaig agregar, no crec que cap dels experts en geometria, per poca prctica que hi
tingui, pugui dubtar que aquesta cincia tracta de coses que no es corresponen amb all que diuen
aquells que la practiquen.
Com? va preguntar.
Diuen moltes coses que per fora resulten ridcules, ja que parlen com si realment manipulessin
els objectes i com si les seves paraules noms tinguessin una finalitat prctica, tot adornant el seu
llenguatge amb termes com ara quadrar, perllongar i afegir. I, no obstant aix, tota aquesta
cincia es dirigeix fonamentalment al coneixement.
En qu?
Que aquesta s una cincia del coneixement de lsser, per no dall que est subjecte al canvi i
a la mort.
Conforme en tot amb aix va dir, doncs, sens dubte, la geometria s una cincia del que
sempre s.
Per tant, benvolgut amic, conduir lnima cap a la veritat i disposar la ment del filsof perqu
elevi la seva mirada cap a dalt en lloc de dirigir-la a les coses de baix, que ara contemplem sense haver de
fer-ho.
Repblica, 526
3. Per qu diu Plat que la geometria conduir lnima cap a la veritat i disposar la ment del filsof
perqu elevi la seva mirada cap a dalt? Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin
pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.[3 punts]
PAU 2007-2008: Com a fundadors de la ciutat vaig dir jo, hem dobligar els homes de
naturalesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el ms sublim, contemplant el b
en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest cam aspre de qu hem parlat; per desprs que hagin
arribat a aquest punt i hagin contemplat el b durant cert temps, guardem-nos de permetrels el que avui
sels permet.
Qu?
No consentirem que es quedin en aquesta regi superior vaig dir, negant-se a baixar de nou
a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en els seves cerimnies, tant si
sn de poca vlua com de molta.
Per haurem de ser tan durs amb ells? va preguntar. Per qu hem de condemnar-los a una
vida miserable quan poden gaudir duna vida ms agradable?
Tornes, benvolgut amic vaig dir, a oblidar que la llei no ha de proposar-se per objecte la
felicitat duna determinada classe de ciutadans amb exclusi de les altres, sin la felicitat de tot lEstat;
que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interessos de tots els ciutadans, sha de procurar, per
mitj de la persuasi o de lautoritat, que es donin els uns als altres tot el suport amb qu poden servir la
comunitat; i que, en formar amb cura ciutadans com aquests, no es pretn deixar-los lliures perqu facin
de les seves facultats ls que els vingui de gust, sin servir-se dells amb la finalitat de fortificar els llaos
de lEstat.
Repblica, 519
3. Per qu diu Plat que el coneixement ms sublim s la contemplaci del b en si mateix? Feu
referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin
66
PAU 2007-2008: Imaginat alg que, en mirar alant el cap, observa en el sostre una varietat de
colors. Segons el que defenses, haurem de dir que hi veu amb la intelligncia i no amb els ulls. Potser tu
tens ra i sc jo qui pensa duna manera massa simple. Per no puc deixar de creure que lnica cincia
que obliga lnima a mirar enlaire s la que t per objecte lsser i el que s invisible. [] Ens hem de
servir de la imatge policromada del cel com a exemple per comprendre millor totes aquestes coses.
Imaginem, per exemple, que ens trobssim per atzar uns dibuixos extraordinaris meravellosament traats
per Ddal o per qualsevol altre artista o pintor. s cert que qualsevol expert en geometria, en veurels,
pensaria que eren una obra mestra ben difcil dimitar, per trobaria ridcula la idea dexaminar-los
acuradament per poder copsar en ells la veritable igualtat, o lessncia del que sigui ser doble, o de
qualsevol altra proporci.
Repblica, 529-530
3. Per qu diu Plat que lnica cincia que obliga lnima a mirar enlaire s la que t per objecte lsser i
el que s invisible? Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que
no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
PAU 2010-2011: Aix, doncs vaig dir, hem arribat a port, amb molt desfor, i ens hem posat
dacord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan tamb en lnima de cadascun, i en nombre
igual.
Aix s.
No s tamb necessari, doncs, que de la mateixa manera que era svia la ciutat, i pel mateix
principi que ho era, aix mateix, sigui savi tamb lindividu?
Per qu no?
I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que s valent lindividu, ho sigui tamb la ciutat, i
que el mateix passi en tot el que fa referncia a la virtut?
I, per tant, Glauc, direm que un home s just de la mateixa manera que diem que era justa la
ciutat.
Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perqu cadascuna de les seves tres classes
hi feia all que li era propi.
Aix, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres noms ser just i far all que ha de
fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all que li s propi.
Repblica, IV
3. Expliqueu el sentit i la justificaci de la frase segent del text: hem de tenir present que cadascun de
nosaltres noms ser just i far all que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all
que li s propi. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plat que siguin
pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
67
DESCARTES
PAU 2009-2010 Sc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; per, quina cosa? Ja ho he
dit: una cosa que pensa. I qu ms? Mirar de buscar ms intensament en la imaginaci per a esbrinar si
no sc alguna cosa ms. Certament, no sc aquesta combinaci de membres que anomenem cos hum
[...] perqu ja he suposat que [...] aix no era res; i, tanmateix, sense canviar aquesta suposici madono
que no deixo destar segur que jo sc alguna cosa.
[...] S que jo existeixo, i vull saber qu s aquest jo que s que existeix. s clar que la concepci
de mi mateix a la qual he arribat no depn de les coses que encara no s si existeixen i, per consegent,
encara amb ms motiu no depn de cap de les coses que la meva imaginaci es figura. I els mateixos
termes figurar-se i imaginar madverteixen el meu error: en efecte, estaria inventant si imagins ser
alguna cosa, perqu imaginar s contemplar la figura o la imatge duna cosa corpria. Ara b: s del cert
que jo existeixo i s tamb que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la
naturalesa dels cossos) potser sn noms somnis o quimeres. En conseqncia, veig clarament que s tan
absurd dir usar la meva imaginaci per a conixer ms distintament qu sc com ho seria dir ara
estic despert i percebo una cosa real i vertadera, per com que no la percebo encara prou ntidament,
madormir per tal que els meus somnis me la presentin amb ms veritat i evidncia. Aix doncs, s amb
certesa que res del que puc comprendre per mitj de la imaginaci no pertany al coneixement que tinc de
mi mateix, i que cal que allunyi el meu esperit daquesta manera de concebre, per tal que ell mateix pugui
conixer distintament la seva prpia naturalesa.
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text i de la comparaci que shi estableix: s tan absurd dir
usar la meva imaginaci per a conixer ms distintament qu sc com ho seria dir ara estic despert i
percebo una cosa real i vertadera, per com que no la percebo encara prou ntidament, madormir per
tal que els meus somnis me la presentin amb ms veritat i evidncia. (En la resposta, heu de referir-vos
als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en
el text.) [3 punts]
PAU 2009-2010 Qu s, doncs, all que coneixem amb tanta distinci en aquell tros de cera?
Certament, no pot ser res del que he notat mitjanant els sentits, ja que totes les coses percebudes pel
gust, lolfacte, la vista, el tacte o loda han canviat i, malgrat tot, continua havent-hi la mateixa cera.
Potser s el que ara penso, aix s: que la cera no era ni aquesta dolor de mel, ni aquesta agradable olor
de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sin tan sols un cos que poc abans sem
manifestava sota aquestes formes i, ara, sota unes altres. Per, qu s, parlant amb precisi, el que jo
imagino quan la concebo daquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que
no pertanyen a la cera, vegem qu en resta. Certament, noms alguna cosa extensa, flexible immutable.
[...] Per, qu s aquest tros de cera que noms pot ser comprs per lenteniment o per lesperit? Sens
dubte, s el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, s el mateix que conec des del comenament.
Ara b, el que cal remarcar amb fora s que la percepci del tros de cera no s en absolut una visi, ni un
tacte, ni una imaginaci (i no ho ha estat mai, tot i que abans ho sembls), sin una inspecci de lesperit
[...].
3. Per qu afirma Descartes que el que cal remarcar amb fora s que la percepci del tros de cera no s
en absolut una visi, ni un tacte, ni una imaginaci [...], sin una inspecci de lesperit? (En la resposta,
heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no
68
PAU 2010-2011 Aquesta naturalesa [que Du mha donat com a sser compost de cos i ment]
mensenya prou b a fugir de les coses que em causen una sensaci de dolor i a buscar les que em
transmeten alguna sensaci de plaer; per no veig que a part daix mensenyi que daquestes diferents
percepcions dels sentits hgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la
ment les hagi examinat curosament i amb molta atenci. Ja que s noms a la ment, em sembla, i no al
compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses.
Aix, tot i que una estrella no em produeixi una impressi ms gran en lull que el foc duna petita
espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que mindueixi a creure que no s ms gran que aquest
foc, sin que simplement ho he jutjat aix des de petit sense cap fonament racional. I si b quan macosto
al foc sento calor, i si mhi acosto una mica ms tamb sento dolor, no hi ha cap ra que em pugui
convncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor.
Meditacions metafsiques,VI
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: Ja que s noms a la ment [...] i no al compost de ment
i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses. (En la resposta, us heu de referir als
aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el
text.) [3 punts]
PAU 2011-2012 Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferncia en el fet que el cos per
la seva naturalesa s divisible, i la ment s completament indivisible. En efecte, quan considero la ment,
s a dir, a mi mateix noms com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sin que em concebo
com una cosa nica i ntegra. I encara que sembla que tota la ment est unida a tot el cos, si perds un
peu, un bra o qualsevol altra part del cos, s que no per aix se suprimiria cap part de la ment. I de les
facultats de voler, de sentir, dentendre, etc., no sen pot dir prpiament parts, perqu s una i la mateixa
ment la que vol, sent, entn, etc. Per amb les coses materials o extenses passa tot el contrari: ja que no
nhi ha cap que no es pugui dividir fcilment en parts amb el pensament, i per aix entenc que s divisible.
I aix bastaria per a ensenyar-me que la ment s del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans.
Meditacions metafsiques, VI
3. Expliqueu i justifiqueu per qu afirma Ren Descartes en el text: I aix bastaria pera ensenyar-me que
la ment s del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans. (En la resposta, us heu de referir als
aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el
text.) [3 punts]
69
S.MILL
PAU 2005-2006 Per b que la societat no es basi en un contracte, i per b que no es guanyi res
inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecci de la societat li deuen
quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en
lobligaci dobservar una certa lnia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de
tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o ms ben dit, certs interessos que, per disposici legal o
consentiment tcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament,a suportar cadasc la crrega que li
pertoqui (fixada segons un principi dequitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o
els seus membres dofenses i vexacions. La societat est justificada a imposar aquestes condicions, a
qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...] Per no hi ha motiu per plantejar-se aquesta
qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra persona, o quan no pot afectar
linters dels qui no volen ser afectats (sota el supsit que les persones interessades sn totes adultes i
amb un grau normal denteniment). En tots aquests casos, lindividu hauria de tenir una perfecta llibertat,
social i legal, per fer lacci i atenir-se a les conseqncies.
3. Per qu diu Mill que quan la conducta dalg no afecta els interessos daltri hauria de tenir una
perfecta llibertat, social i legal, per fer lacci? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes
del pensament de Mill que siguin pertinents encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
PAU 2007-2008 Per la base daquest poders sentiment natural existeix; i s aquesta la que, un
cop reconeguda la felicitat general com el criteri tic fonamental, constitueix la fora de la moral
utilitarista. Aquest slid fonament sn els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat
amb els nostres semblants, que ja s per si mateix un principi poders de la naturalesa humana, i
afortunadament un daquells que tendeixen a enfortir-se amb les influncies que fan avanar la
civilitzaci, fins i tot sense inculcar-los expressament. Lestat social esdev de cop tan natural, tan
necessari i tan habitual en lhome, que si no s a causa dunes circumstncies inusuals o per un esfor
deliberat dabstracci, mai no ens concebrem daltra manera que com a membres dun organisme; i
aquesta associaci es va consolidant a mesura que la humanitat sallunya de lestat dindependncia
salvatge. Una condici que s essencial per a lestat social, doncs, esdev aix part inseparable de la idea
que tota persona t sobre lestat de coses en qu ha nascut, i a qu est destinat tot sser hum. Ara b,
la societat entre ssers humans, llevat de la relaci entre amo i esclau, s manifestament impossible
sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre
iguals noms pot existir si sentn que shan de considerar igualment els interessos de tots. I com que, en
tots els estadis de la civilitzaci, cada persona t iguals, llevat dun monarca absolut, cada un es veu
obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada poca es fan passos endavant cap a un estat en
qu ser impossible viure permanentment amb alg en uns termes diferents. Daquesta manera la gent es
torna incapa de concebre la possibilitat duna situaci de menyspreu absolut pels interessos dels altres.
Lutilitarisme, III
3. Per qu diu Mill que un cert sentiment constitueix la fora de la moral utilitarista? Feu referncia als
aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.
[3 punts]
70
PAU 2007-2008 s injustificat castigar alg simplement perqu estigui ebri; per, en canvi, cal
castigar el soldat o el policia que sembriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un
risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la collectivitat, el cas ja no cau dins lmbit de la llibertat i
entra de ple dins lmbit de la moralitat o del dret.
Per, en relaci amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una
persona causa a la societat per una actuaci que no viola un deure especfic envers la collectivitat ni
ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat dell mateix, aquest inconvenient s un
dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de la llibertat humana.
3. Per qu diu Mill que, en certs casos en qu alg tria fer-se mal a si mateix, aquest inconvenient s un
dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de la llibertat humana? Feu
referncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin
PAU 2009-2010 Per largument ms fort contra la intervenci de la collectivitat en la conducta

purament personal s que, quan hi interv, s molt probable que ho faci malament i fora de lloc. En
qestions de moralitat social, de deure envers els altres, lopini del pblic (s a dir, la de la majoria
dominant), tot i que sovint s incorrecta, encara amb ms freqncia sol ser correcta, perqu en aquestes
qestions el pblic no fa ms que jutjar els seus propis interessos, s a dir, de quina manera lafectaria un
determinat tipus de conducta, si sen permets la prctica. Per lopini duna majoria imposada com a
llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, s tan probable que sigui correcta com
incorrecta, perqu en aquestes ocasions opini pblica significa, en el millor dels casos, lopini duns
quants sobre el que s bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa aix, ja que el pblic,
passant per alt amb la ms perfecta indiferncia el plaer o la convenincia daquells la conducta dels quals
censura, noms considera la seva prpia preferncia. Hi ha moltes persones que consideren com una
ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments;
com aquell fantic religis que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres,
responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo
abominable. Per no hi ha paritat entre el sentiment duna persona vers la seva prpia opini i el duna
altra que se senti ofesa perqu es professa aquesta opini; com tampoc no nhi ha entre el desig dun
lladre dagafar una bossa i el desig que el seu possedor legtim t de conservar-la. I les preferncies duna
3. Expliqueu per qu Mill pensa que cal posar lmits a la intervenci de la collectivitat en la conducta
personal i sobre quina base considera que cal establir aquests lmits. (En la resposta, heu de referir-vos als
aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.)
[3 punts]
71
NIETZSCHE
PAU 2005-2006 En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea de bo duna
forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una
idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers
sorgida de la perola de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b que ambds termes,
dolent i pervers, sembla que es contraposen a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo
no s la mateixa: noms cal que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del
ressentiment. La resposta rigorosa s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el
noble, el poders, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de rell per la mirada plena de
ver del ressentiment.
3. Per qu diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena home pervers s
lhome noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de
PAU 2005-2006 En lestat de naturalesa, lindividu, si vol preservar-se dels altres individus, ha de
fer servir lintellecte, gaireb sempre, noms per fingir; per lhome, tant per necessitat com per
avorriment, vol viure en societat, gregriament, de manera que necessita un tractat de pau, per fer
desaparixer del seu mn una guerra de tots contra tots constant. Aquest tractat de pau duu amb ell el
primer pas per a la consecuci daquest misteris impuls cap a la veritat. En aquest mateix moment queda
fixat el que, a partir daleshores, ha de ser veritat, s a dir, sha inventat una designaci de les coses
uniformement vlida i obligatria, i el poder legislatiu del llenguatge proporciona tamb les primeres
normes de veritat en nixer, per primera vegada, el contrast entre veritat i mentida.
Veritat i mentida en sentit extramoral
3. Per qu diu Nietzsche que la veritat s una designaci de les coses uniformement vlida i
obligatria que s inventada? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament
de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts]
72
PAU 2006-2007: La revolta dels esclaus en la moral comena quan el mateix ressentiment esdev
creador i genera valors, el ressentiment daquells ssers privats de la veritable reacci, la de lactivitat,
que noms es consideren recompensats per una venjana imaginria. Mentre que qualsevol moral noble
sorgeix duna autoafirmaci triomfant, la moral dels esclaus nega, de bon comenament, qualsevol cosa
externa, diferent, aliena a la prpia essncia, i aquest fet de negar s el seu acte creador. Aquesta
manera de capgirar el punt de vista des don hom estableix valors aquest dirigir-se necessriament cap
a lexterior, en lloc de dirigir-se cap a la prpia essncia pertany especficament al ressentiment. Per tal
de nixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un mn contrari i extern.
3. Per qu diu Nietzsche que la revolta dels esclaus en la moral comena quan el mateix ressentiment
esdev creador i genera valors? Feu referncia als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin
pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]
PAU 2010-2011: Per, per qu parleu vs encara dideals ms nobles? Acceptem els fets: ha
venut el poble (o els esclaus, o la plebs, o el ramat, o com vulgueu anomenar-ho) i, si aix sha
esdevingut mitjanant els jueus, oid!, aleshores s que dins la histria universal cap poble mai no havia
tingut una missi com aquesta. Els senyors han perdut. Ha guanyat la moral de lhome vulgar. Hom pot
considerar alhora aquesta victria com un enverinament de la sang [...]. Per, sens dubte, aquesta
intoxicaci ha reeixit. Lalliberament del gnere hum (el seu alliberament respecte als senyors, vull
dir) va per bon cam. Palesament, tot esdev jueu, o cristi, o plebeu (tant se val quin mot sempri!).
Lavan daquest enverinament a travs de tot el cos de la humanitat sembla impossible daturar.
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: ha venut el poble. (En la resposta, us heu de referir
als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en
el text.) [3 punts]
73
PAU 2010-2011: Imaginem-nos lenemic tal com el concep lhome del ressentiment. En aix
consisteix precisament el seu acte, la seva creaci: ell ha concebut lenemic pervers, el pervers per
antonomsia, i aquest s de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual simagina com a imatge
invertida i contraposada un home bo..., que s ell mateix!En lhome noble sesdev exactament el
contrari: concep la idea fonamental de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva
prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de
dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable
el primer concepte s una creaci posterior, una cosa secundria, un color complementari, mentre que
el segon concepte s quelcom doriginal, el comenament, lacte veritable dins la concepci duna moral
dels esclaus sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en
aparena a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa. Basta que hom es
pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta s
aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble [...], per acolorit, interpretat i
vist del revs per lull enverinat del ressentiment.
2. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella
idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b que
ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en aparena a la mateixa idea de bo. (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no
PAU 2011-2012: Qu s, doncs, la veritat? s un exrcit mbil de metfores, metonmies,

antropomorfismes; en resum, una suma de relacions humanes que foren augmentades, transmeses,
adornades, de forma potica i retrica, i que, desprs dun llarg s, a un poble li semblen estables,
canniques i vinculants: les veritats sn illusions que sha oblidat que ho sn, metfores que han
esdevingut desgastades i sense fora sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara noms
compten com a metall, per ja no com a monedes. Continuem sense saber don ve limpuls cap a la
veritat, perqu fins ara noms hem sentit parlar de lobligaci de ser vera que la societat estableix per
existir, s a dir, de lobligaci dutilitzar les metfores usuals; expressat de forma moral: de lobligaci de
mentir segons una convenci establerta, de mentir en ramat en un estil vinculant per a tots. Llavors
lhome oblida, s clar, que aquesta s la seva situaci; i menteix, doncs, de la forma indicada,
inconscientment i seguint hbits seculars i precisament a travs daquesta inconscincia, precisament a
travs daquest oblidar, arriba al sentiment de la veritat. En el sentiment destar obligat a designar una
cosa com a vermella, una altra com a freda, una tercera com a muda, es desvetlla una propensi
moral cap a la veritat.
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
3. Expliqueu el sentit i la justificaci de Friedrich Nietzsche de la frase segent del text: les veritats sn
illusions que sha oblidat que ho sn. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de
74

PLAT
PAU 2005-2006: Compareu la filosofia poltica de Plat (s a dir, la seva concepci del
govern i la justcia) amb una filosofia poltica diferent que es pugui trobar en la histria del
pensament.
PAU 2006-2007: Compareu la concepci platnica del b amb una altra concepci del
b que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2006-2007: Compareu la concepci platnica del coneixement amb una altra
concepci del coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2007-2008: Compareu la concepci de Plat del govern just amb una altra
concepci del govern just que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2007-2008: Compareu la concepci platnica del coneixement amb una altra
concepci del coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament
PAU 2010-2011: Compareu la noci de la naturalesa humana de Plat amb una altra
concepci de la naturalesa humana que es pugui trobar en la histria del pensament
occidental.
DESCARTES
PAU 2009-2010: Compareu la concepci de Descartes del coneixement amb una altra
concepci del coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament occidental.
PAU 2009-2010: Compareu la concepci de Descartes del paper de la ra en la
justificaci del coneixement amb una altra concepci del paper de la ra en la justificaci del
coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament occidental.
PAU 2010-2011: Compareu la concepci de Descartes del paper de la ra i dels sentits
en el coneixement amb una altra concepci del paper de la ra i dels sentits en el coneixement
que es pugui trobar en la histria de la filosofia occidental.
PAU 2011-2012: Compareu la concepci de lsser hum de Descartes amb una altra
concepci de lsser hum que es pugui trobar en la histria de la filosofia occidental.
75
S.MILL
PAU 2005-2006: Compareu la concepci de Mill de la relaci entre individu i societat
amb una altra concepci daquesta relaci que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2007-2008: Compareu la concepci que t Mill de la funci de lEstat amb una
altra concepci daquesta funci que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2007-2008: Compareu la concepci de Mill de la moralitat amb una altra
concepci de la moralitat que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2009-2010: Compareu la concepci de Mill dall que fa que una societat sigui
justa amb alguna altra concepci dall que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar
en la histria del pensament occidental.
NIETZSCHE
PAU 2005-2006: Compareu la concepci de la moralitat de Nietzsche amb una altra
concepci de la moralitat que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2005-2006: Compareu la idea de Nietzsche que la societat es basa en la imposici
denganys i illusions, com si fossin veritats objectives, amb una altra concepci de la societat
que es pugui trobar en la histria del pensament.
PAU 2006-2007: Compareu la concepci de Nietzsche dels valors morals amb una altra
concepci dels valors morals que es pugui trobar en la histria del pensament
PAU 2010-2011: Compareu la noci de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb
una altra concepci de la moral que es pugui trobar en la histria del pensament occidental.
PAU 2010-2011: Compareu la concepci de la moralitat de Nietzsche amb la concepci
de la moralitat dun altre autor/a destacat de la histria de la filosofia occidental.
PAU 2011-2012: Compareu la concepci de la veritat de Nietzsche amb una altra
concepci de la veritat que es pugui trobar en la histria del pensament occidental.
76

PLAT
PAU 2005-2006 Creieu que Plat t ra quan defensa que els ms savis han de
governar? Raoneu la resposta.
PAU 2006-2007 Creieu que Plat t ra quan defensa que el veritable coneixement no
prov dels sentits? Raoneu la resposta.
PAU 2006-2007 Creieu que Plat t ra quan suggereix que, per exemple, la
circumferncia que estudia la geometria no s cap dibuix particular amb propietats materials
especfiques? Raoneu la resposta.
PAU 2007-2008 Creieu que Plat t ra quan defensa que lEstat ha dobligar a governar
aquells que estiguin millor preparats? Raoneu la resposta.
PAU 2007-2008 Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Una
persona actua adequadament noms si fa que la ra sigui el que li guia lacci. Argumenteu la
resposta.
PAU 2010-2011 Creieu que Plat t ra quan defensa que els cossos visibles no poden
ser la veritable realitat? Raoneu la resposta.
DESCARTES
PAU 2009-2010 Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Per
a conixer-me a mi mateix, per a saber quina mena dentitat sc, noms em cal usar la reflexi
i el raonament.
PAU 2009-2010 Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Les
veritats sobre el mn natural que coneixem, les coneixem per mitj de ls de la ra. Raoneu
la resposta.
PAU 2010-2011 Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Una
persona s idntica al seu cos
PAU 2011-2012 Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Hi
ha coses que s, que no les puc haver aprs a partir de lexperincia
77
STUART MILL
PAU 2005-2006: Suposem una acci que noms pot afectar dues persones que sn
adultes i que lliurement hi estan dacord. Creieu que Mill t ra quan defensa que, en aquest
cas, la societat no hi ha dintervenir? Raoneu la resposta.
PAU 2007-2008: Suposem que alg decideix no cordar-se el cintur de seguretat quan
ha de conduir. Creieu que s correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ning ms no pot
ser afectat per la decisi, la societat no ha dintervenir? Raoneu la resposta.
PAU 2007-2008: Creieu que s correcta la idea de Mill que la felicitat general s el valor
moral fonamental? Raoneu la resposta.
PAU 2009-2010: Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent:
Lopini de la majoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria. Raoneu la resposta.
NIETZSCHE
PAU 2005-2006: Creieu que Nietzsche t ra en la seva crtica als valors de bo i
pervers, tal com els caracteritza la tradici judeocristiana? Raoneu la resposta.
PAU 2005-2006: Creieu que Nietzsche t ra quan defensa que el que ordinriament
reconeixem com a veritats no tenen validesa objectiva, perqu sn el resultat dimposicions
socials? Raoneu la resposta.
PAU 2006-2007: Creieu que Nietzsche t ra quan defensa que la moral cristiana es basa
en el ressentiment? Raoneu la resposta.
PAU 2010-2011: Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: La
moral predominant avui dia s el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus.
Argumenteu la resposta.
PAU 2010-2011: Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent:
Seria desitjable que la moral imperant avui en dia fos el tipus de moral que Nietzsche
anomena moral noble. Argumenteu la resposta.
PAU 2011-2012: Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Hi
ha enunciats com ara, per exemple, Barcelona t ms habitants que Edimburg, que sn
veritat objectivament i no sols com a resultat de convencions o imposicions socials. Responeu
duna manera raonada.
78

Filosofia Dossier Tot

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Filosofia Dossier Tot

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Filosofia Dossier Tot

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Orientacions per a les preguntes de lexamen de Selectivitat de Filosofia

(adaptaci de la pgina filoselectivitat.cat)

PLAT: CONCEPTES I VOCABULARI

Teoria del coneixement i psicologia

Teoria de la Reminiscncia: teoria segons la qual conixer s el mateix que recordar.

DESCARTES: CONCEPTES I VOCABULARI

LOCKE: CONCEPTES I VOCABULARI

S.MILL: CONCEPTES I VOCABULARI

NIETZSCHE: CONCEPTES I VOCABULARI

Nihilisme: s la fora destructora de la base de la cultura occidental. Du ha mort perqu entre

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I DESCARTES

Obra extensa, escrita en forma de dileg i

Obra seguint el model cientfic; vol crear un

Dos mns: LIntelligible i el sensible, que

Tres substncies diferenciades: Du, Jo i el

Els sentits noms serveixen pel

Dubtem dels sentits ja que les coses que em

Realitat extramental, immaterial, eterna i

Representaci mental. Nhi ha de tres classes:

Dualista: Home compost dnima (MI) i cos

Dualista: Home compost per dues substncies

nima tripartida, depenent de la part que

La caracterstica fonamental de lnima, el jo,

El demirg platnic t la funci dordenar,

Du, la res infinita, s la substncia ms

Els temes tics i poltics sn els ms

Davant de la decadncia de la filosofia vigent,

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I LOCKE

Obra extensa, escrita en forma de dileg i

Fa un tractat filosfic, on els temes que va tractant

Lhome s una uni antinatural entre

El jo s la conscincia, no puc demostrar

La seva teoria poltica est vinculada amb

La seva filosofia poltica s independent de la

La Repblica. Model dEstat sustentat en la

Les societat civil/poltica. Shi arriba mitjanant un

El millor rgim poltic s laristocrcia per

El millor rgim poltic s aquell que es basa en la

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I S.MILL

Correlaci entre lnima i lEstat (psicologia

No fa partici de lnima i deixa en mans de

Depenent del tipus dnima tindran un

Creu que s important que es promogui la

El govern ideal s en el que manen els

Defensor de la democrcia representativa i

Els interessos particulars han destar

Mentre la societat o lEstat on visqui un

La felicitat sidentifica amb el b, no amb el

El plaer (no individual sin collectiu) s el

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I NIETZSCHE

Obra extensa, escrita en forma de

Utilitza un estil provocador, que no noms

Mestre admirat per Plat, li va dedicar

El corruptor, el culpable de la inversi de

Dualista, existeixen dues realitats: el

Critica la concepci de les Idees com a

Els sentits noms serveixen pel

Confia plenament en els sentits com a font

Nega lexistncia de Du, de les Idees