El moviment modernista

Darrers anys del s. XIX es produeix un procs de modernitzaci; es va

conixer sobre tot en lmbit de les arts plstiques, sota
denominacions diverses: Art Nouveau (Francia), Modern Style
(Anglaterra), Jugendstil (Alemanya), Sezession (ustria) Al nostre
pas va incidir, a travs de la cultura, en tot el teixit social catal.
El Modernisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya, a cavall
dels segles XIX-XX, amb la voluntat de transformar la cultura
tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors daquest
moviment volien acostar Catalunya a Europa.
Lartista modernista
Els fills de la burgesia van introduir el moviment modernista: no volien
ser industrials, com els pares, sin artistes que pretenien, mitjanant
el seu art, canviar la societat en qu vivien.
Aquest enfrontament entre pares i fills va caracteritzar les relacions
entre les classes dirigents i uns artistes que volien seguir amb total
llibertat la seva inspiraci. Els mateixos artistes van lluitar contra la
concepci de lart com una professi: ells havien de ser els nics que
manessin sobre la seva obra oposici a lart de compra i venda.
El simbolisme
Corrent literari que va nixer a la dcada del 1880 al voltant dels
grans poetes francesos del s. XIX: Baudelaire, Rimbaud, Verlaine i
Mallarm. Es caracteritza pel fet de considerar que el mn real no s
sin el reflex duna realitat que el transcendeix. On el mn real s el
smbol del mn que noms es percep
Els seguidors daquest corrent senfronten a la societat que els
envolta i creen una obra que, incapa de connectar amb la realitat, la
transforma per cercar una bellesa ideal expressada per mitj de
smbols. Lartista salla en lart com si fos una religi: s lart per lart.
Una de les tendncies daquest corrent que va tenir ms influncia a
Catalunya decadentisme, caracteritzat per trets hereus del
Romanticisme: inseguretat, cansament, afecci morbosa a la foscor,
degradaci, mort
El simbolisme va influir, sobretot, en la narrativa i el teatre.
Representat ms destacat: Santiago Rusiol.
El vitalisme
Corrent literari nascut de lobra de Nietzsche. Caracteritzat pel paper
central que dna a la vida com a rerefons profund don sorgeix tot.
Propugna lexaltaci de la voluntat. Lartista ha de contribuir a canviar
la societat malgrat loposici que hi trobi. A Catalunya el vitalisme va
entroncar sovint amb el regeneracionisme, ideologia renovadora
sorgida de la insatisfacci provocada pel funcionament del sistema
poltic, especialment desprs de la prdua de les darreres colnies

(1898). Resultat daquest vincle literatura compromesa, entesa com

a tasca social, de marcat carcter nacionalista. El vitalisme fa influir,
sobretot, en la poesia. Representant ms destacat Joan Maragall.
Primera etapa (1892-1893): Els inicis
El Modernisme sorgeix a Catalunya pels volts del 1892 i arrenca de
dos nuclis: la revista LAven i les Festes Modernistes de Sitges.
2. 1. La revista LAven
Lany 1881 un grup de joves estudiants es va proposar de donar
continutat al catalanisme progressista que havia representat el
primer diari en llengua catalana, el Diari Catal (1879-1881),
promogut per Valent Almirall, i va crear la revista LAvens.
Desprs duna poca de publicaci irregular que va acabar amb la
desaparici de la revista, lany 1889 es comen a publicar de nou,
aquesta vegada sense interrupci. Collaboradors: destaca Jaume
Brossa, que el setembre de 1892 hi public un article, Viure del
passat, que es va prendre com a manifest modernista
Objectiu de LAvens era fer literatura moderna en catal. Els redactors
de la revista atacaven obsessivament tot all que els semblava antic
o caduc, perqu era dolent, i defensaven qualsevol esttica
contempornia moderna (bona).
La revista va apostar per la modernitzaci de la llengua i defens la
parla real de la gent en oposici al llenguatge arcatzant propi dels
Jocs Florals de la Renaixena: canvi el nom de LAvens per LAven i
inici una campanya de reforma lingstica, sota el guiatge de
Pompeu Fabra.
2. 2. Les Festes Modernistes de Sitges
23 dagost de 1892 enmig duna intensa dria modernitzadora en els
cercles culturals del pas, Santiago Rusiol promogu la celebraci
Sitges de la Primera Festa Modernista, que consistia en una exposici
pictrica i una vetllada literria a porta tancada.
La Segona Festa Modernista (setembre 1893) va esdevenir la
culminaci de lentesa de tots els artistes i intellectuals catalans: era
clar que calia lluitar per un objectiu com, la modernitzaci del pas.
Rusiol va pronunciar un discurs reivindicatiu, desprs es va fer un
concert, finalment es va representar La intrusa, del dramaturg belga
Maurice Maeterlinck.La festa va tenir un ress espectacular a la
premsa i va ser clau en la difusi del Modernisme.
Segona etapa (1891-1898): El simbolisme
Fins al 1893 els dos corrents del Modernisme havien conviscut, per a
partir daquest moment es van distanciar.

LAven, primer rgan de difusi de les idees modernistes, va anar

adoptant un carcter de crtica social cada vegada ms marcat, la
qual cosa va fer que els autors simbolistes se napartessin. La
malfiana de la societat burgesa cap als elements ms abrandats del
moviment modernista, als quals sidentificava amb lactivisme
anarquista, va obligar a tancar la revista el desembre daquell any, fet
que va deixar sense veu els autors vitalistes que hi romanien
La Tercera Festa Modernista (novembre 1894) va tenir una inclinaci
marcadament decadentista. Desprs de tot un seguit dactes cvics i
una vetllada literria, Rusiol va pronunciar un discurs on defensava
la seva concepci de lart gaireb com una religi. Tot i el relatiu por
ress que va tenir aquesta festa, lesttica decadent del grup de
Rusiol guanyava terreny.
La Quarta Festa Modernista ( 14 febrer 1897) va consolidar el
moviment: lestrena de La fada, una pera amb llibret de Mass i
Torrents i msica dEnric Morera, va reunir de nou els artistes
modernistes.
Aquell mateix any es va inaugurar la cerveseria Quatre Gats, que a
partir daleshores va ser el nucli aglutinador del Modernisme
barcelon.
4. Tercera etapa (1898-1900): El vitalisme
Creaci de la revista Catalnia (febrer 1898), nascuda amb el mateix
esperit que LAven revifalla del Modernisme i superaci de letapa
decadentista. Catalnia va divulgar autors europeus nous i els
corrents que estaven en voga. Volia mantenir un cert equilibri entre la
tendncia decadentista anterior i la vitalista que defensaven els
promotors. Aviat, per, els homes de la redacci es van decantar per
la tendncia vitalista i hi van fer una crtica sistemtica del
decadentisme.
El novembre del 1898 Catalnia va plegar. Quan va tornar a sortir,
des del desembre del 1899, fins al mar del 1900, es definia com un
peridic nacionalista liberal i defensava un catalanisme desquerra
fora abrandat.
Aquest fet marca el declivi del Modernisme com a moviment, engolit
pel catalanisme poltic, representat pels partits Uni Catalanista i
Centre Nacional Catal, que el 1901 es van fusionar i van formar la
Lliga Regionalista, promotora dun altre moviment que comenava a
despuntar: el Noucentisme. Aquesta va ser, per, lpoca desplendor
de lart modernista pel que fa a larquitectura, als objectes sumptuaris
i al cartellisme.
5. Darrera etapa (1900-1906): cap al Noucentisme
Revista Joventut al febrer 1900 fins al desembre 1906. Va representar
un retorn als inicis del moviment: recollia totes les tendncies i

defensava un nacionalisme intransigent.

Una altra revista, El poble
catal (novembre 1904 abril 1906), va intentar reconstruir un front
modernista homogeni, com havia estat LAven, del qual es
declaraven hereus. En aquesta revista hi va collaborar Eugeni dOrs,
lideleg del Noucentisme.
Daltra banda, escriptors tan importants per al Modernisme com
Casellas i Maragall, van comenar a collaborar en lrgan de la Lliga,
La Veu de Catalunya. Gener 1903 Maig 1095: es va publicar una
revista duniversitaris catlics, Catalunya, que dirigia Josep Carner, el
gran poeta del Noucentisme.

Introducci: Poesa modernista

La poesia modernista va nixer amb la voluntat de rebutjar la poesia
vuitcentista, que estava representada pels poetes que participaven
als Jocs Florals durant la Renaixena. Aix, els escriptors modernistes
opte per rebutjar els formalismes artificiosos i defensar laproximaci
de la llengua pel carrer. I s per aix que es parla duna autenticitat
lingstica, que ha de reflectir la vida des dels ulls del poeta, com
defensaven els simbolistes.
Durant els darrers anys del segle XIX el simbolisme era el corrent
determinant en el panorama literari europeu, per la poesia va restar
al marge. Un autor a esmentar s Adri Gual, que va conrear poesia i
poemes en prosa, i va intentar arribar al lector a travs de les
emocions. Qui tenia un ple domini per aconseguir lobjectiu de
transcendir la realitat era Joaquim Ruyra, que va ser un prosista
excellent.
La poesia vitalista
El vitalisme defensava lafirmaci de tot, la regeneraci de la societat.
Per aix shi va acoblar molt b el catalanisme amb lintenci de crear
una literatura nacional, i shi va desenvolupar en el seu vessant ms
positiu. El mxim representant del vitalisme potic va ser: Joan
Maragall.
El parnassianisme
El parnassianisme s lactitud potica que soposava als excessos
antiformalistes derivats de la recerca de lautenticitat lingstica.
Propugnava un retorn als clssics, i defensaven la perfecci tcnica.
El mxim representant del moviment s Jeroni Zann.
Joan Maragall

Joan Maragall va nixer lany 1860 a Barcelona. Va estudiar dret, per

va exercir dadvocat molt poc. Lany 1890 entra com a secretari a la
redacci del Diario de Barcelona, que era un diari de tendncia
conservadora. Ms endavant collabora amb LAven, on dna a
conixer autors europeus com Nietzsche. Va tenir 13 fills, i mor lany
1911.
Obra: la primera obra que va provocar un canvi, va ser LOda infinita,
(1888) on expressa que la poesia s vocaci i tamb inspiraci. Ms
endavant a Elogi de la paraula, va exposar la seva teoria sobre la
paraula viva. Hi ha una part de la seva obra que es podria denominar
poesia cvica, que s aquella que tracta temes dactualitat i
sociopoltics del moment. Un exemple ns Oda a Barcelona, escrita
abans i desprs de la Setmana Trgica, i on es pot apreciar el canvi de
labans i del desprs. Oda a Espanya s una de les altres obres ms
significatives on es critica durament una Espanya atrassada, i fa una
crida al progrs a travs de Catalunya, que seria la porta
(metafricament), per sortir del pou. Pel que fa a la seva poesia, sha
de destacar que tamb te un vessant modernista, a travs de la
influncia que va rebre de Nietzsche, i per aix mostra un to positiu i
de superaci, i es mostra al poema Paternal, que s un cant a la vida.
La poesia nacionalista de Maragall destaca per: Visions, entre altres, i
mites arrelats com el de Serrallonga. I a Cants es mostren poemes
dun catalanisme molt arrelat. Per aix lany 1900 es recullen en un
volum que sanomen: Visions i cants.
El comte Arnau: una de les obres ms importants, s un poema
epicolric, dividit en tres parts, que ell la considerava la seva obra
preferida. La primera part narra la passi que sent Arnau per
Adalaisa, i ella s vctima de la passi del comte. La influncia de
Nietzsche hi s present. La segona part lnima del comte vaga per
muntanyes. Coincideix amb letapa de reflexi del poeta. Tercera part:
desprs de 1000 anys Arnau est cansat, demana perd, i es troba
una pastora cantant una can, i la can redimeix el conte. s
smbol de la joventut.
Nausica i la traducci dels Himnes homrics: Un Maragall ms vell, no
era acceptat per la joventut. LLavors, per intentar ser acceptat, crea
lobra Nausica sobre un tema de LOdissea dHomer, on es relata un
amor no correspost, com lessncia del drama de Maragall. I ms
endavant grcies a la traducci que li va fer el professor Bosch i
Gimpera, tradueix els Himnes homrics, i els passa en hexmetres
catalans.
El Cant Espiritual: Maragall va patir una crisi desprs de la Setmana
Trgica (1909), i la seva salut es va agreugar. Lany 1910 va escriure
Cant Espiritual, que era una conversa del poeta amb Du.
LEscola Mallorquina

Va sorgir a la segona meitat del segle XIX, i el primer va ser Josep

Llus Pons i Gallarza. Els ms importants sn: Miquel Costa i Llobera,
Joan Alcover, i Gabriel Alomar.
Miquel Costa i Llobera: Va ser ordenat sacerdot desprs duna crisi
espiritual, lany 1888. Va formar part de la vida dels Jocs Florals. Lany
1885 es publica Poesies, que s una recopilaci de poemes, i lany
1906 Horaciones, que s un llibre de ressons clarament romntics.
Joan Alcover: Va dedicar part de la vida a la poltica per arran de la
mort de la seva dona i els seus dos fills va canviar, i el van marcar de
per vida. Va fer del dolor el seu tema essencial en la poesia. I les
seves poesies es troben en dos llibres: Cap al tard (1909), i laltre s
Poemes bblics (1918). Segons ell hi ha tres lleis que condicionen la
creaci: sinceritat, claredat, i realitat.
Gabriel Alomar: Va ser un dels que es van allunyar lleugerament dels
ideal de lEscola Mallorquina, ms per raons ideolgiques. Soposava
a la societat mallorquina, ms tancada que la catalana, i el seu
liberalisme topava sovint amb el conservadorisme dels illencs La
seva obra s de clara influncia parnassianista, amb un sol llibre de
poemes: La columna de foc (1912).