CONTINGUT HISTÓRIC DEL

BARROC

Lara Aguilera Cano

Mireia Garcia Martin
Andrea López Doblas
Susana Gómez Gestal
 ÍNDEX
Introducció……………………………………....pàg.2

Política…………………….……………………..pàg.3

Economía……………………………………..…pàg.4

Societat……………………….………...…..……pàg.5

Ciència……….….……………………………….pàg.6
 INTRODUCCIÓ
El Barroc és un moviment cultural
i artístic nascut a Europa que
comprén els anys entre el 1600 i
el 1750.
El nom de Barroc té un origen
portugués i significa perla
imperfecta o joia falsa.
El terme Barroc en el segle XVIII
els pensadors neoclàssics ho van
considerar despectiu, exagerat,
carregat, lleig, desmesurat,
confús, estudiat i extravagant,
però avui en dia es mira desde un
altre punt de vista com, els efectes
de llum i ombra, les
extraordinàries perspectives, les
corbes dels seus perfils, la
vastedad de les seves proporcions
i l'esplendor dels seus colors en la
seva pintura,
els ornaments i la grandiositat de
la seva arquitectura i les grans
simfonies, les extraordinàries
òperes, la majestuosidad dels
oratorios i les bellíssimes cantates
del període barroc en la música.
Els grans compositors de l’época i
una de les seves obres són:
- Johann Sebastian Bach
(Air).
- Georg Friedrich Händel
(Sarabanda).
- Antoni Vivaldi
(Les quatre estacions).
2
 POLÍTICA
A l’época del barroc la política exterior era una política pacifista i estava
impartida pel duc de Lerma, valgut de Felip III que va assolir acabar amb
tots els problemes que li havia quedat hereditari del regnat de Felip II. Per
contra, el comte-duc d'Olivares, valgut de Felip, va involucrar de ple a
Espanya en la guerra dels Trenta Anys, en la qual Espanya va sofrir greus
derrotes militars.
Durant la segona meitat del segle, França va aprofitar la impotència militar
espanyola i va exercir una contínua pressió expansionista sobre els
territoris europeus que el monarca Carles II regnava.
Com a conseqüència d'aquesta pressió, la Corona espanyola va perdre
bona part de les seves possessions a Europa, de manera que a principis
del segle XVIII l'Imperi espanyol a Europa estava totalment liquidat.
En política interior, la crisi era un gran problema, molt important. El duc de
Lerma va procedir a l'expulsió dels moriscs (1609), amb el que es van
arruïnar les terres de regadiu del litoral llevantí, i va permetre la
generalització de la corrupció administrativa.
Posteriorment, la política centralista del comte-duc d'Olivares va provocar
nombroses revoltes a Catalunya, Portugal, Andaluncia, Nàpols i Sicília. La
rebel·lió catalana va ser sufocada l'any 1652, mentre que la revolta
portuguesa va desembocar en la independència d'aquest país (1668).
3
 ECONOMÍA

En l'economia, l'Estat va haver d’intervenir enl'assoliment de l'enriquiment

general derivat de la lliure competència entre les activitats emprenedores de
tots els individus. El galà François Quesnay, defensor del valor productiu de
l'agricultura enfront de les altres activitats econòmiques (fisiocracia) i els
britànics Adam Smith i David Ricardo, van ser els primers que van analitzar
els processos econòmics des d'una perspectiva científica, sense prendre en
compte moral i religió. Smith va ser el fundador de l'economia política i és
considerat el pare del liberalisme econòmic.
Espanya va passar per una ruïna en el s. XVII a causa de no saber aprofitar
l'or i la plata procedents d'Amèrica. Els metalls preciosos eran exportats a
altres països, la qual cosa va provocar una pujada de preus en la península
i va caldre adquirir productes estrangers el que va ocasionar la ruïna de
moltes indústries espanyoles que depenien d'aquest comerç. En
l'agricultura, Espanya s'enfronta a l'escassesa de la mà d'obra a causa del
èxode rural, per tant, l'economia sofreix una reculada.
4
 SOCIETAT
La societat espanyola del segle XVII era una societat escindida: la noblesa i
el clergat van conservar terres i privilegis, mentre que els camperols van
sofrir en tot el seu rigor la crisi econòmica. La misèria en el camp va
arrossegar a molts camperols cap a les ciutats, on esperaven millorar la
seva qualitat de vida; però en les ciutats es van veure abastats a l'exercici
de la mendicidad quan no directament a la delinqüència. La societat té una
estructura estamental. La noblesa, el clergat i l'estat pla tindran unes
funcions pròpies, un estatut jurídic particular i en conseqüència una
mentalitat determinada: noblesa i clergat privilegiats amb oficis reservats
exempcions fiscals i institucions que garanteixen la seva influència per mitjà
del poder territorial; el tercer estat que inclou a la resta dels súbdits
coincideix en la seva condició d'exclosos de la participació política, la seva
deplorable situació socioeconòmica va provocar aixecaments i
insurreccions en les crisis de subsistències o per l'augment de les
càrregues fiscals. No obstant això, va haver certa mobilitat social al buscar
la burgesia, que s'enriqueix amb els seus negocis comercials i financers,
ingressar en l'estament nobiliario mitjançant matrimonis favorables o
compra de títols. Quant als grups socials dominants, l'aristocràcia i la
burgesia, detentadoras de la fortuna, constituïxen la clientela dels artistes.
5
 CIÈNCIA
En aquest àmbit el període és molt brillant amb Galileu i Newton , van
desenvolupar el racionalisme. En Anglaterra destaquen els empiristas
menjo Bacon i Hume, mentre que en el terreny de la ciència política Hobbes
i Locke intenten formular teories polítiques que es fonamentin racionalment
en el concepte de naturalesa humana i mantenen que l'Estat ha de
constituir un poder moderador que serveixi per a garantir els drets a la vida,
la llibertat i la propietat.
El progrés de la ciència ha de percebre's molt lentament, en les societats
rurals les dures condicions de vida, les fams degudes a catàstrofes
climàtiques o esgotament dels sòls, les epidèmies i les guerres de religió
determinen altes taxes de mortalitat infantil, de dones en els parts sent el
terme mitjà de vida de 25 anys. Aquesta situació provocava gran
inseguretat en la població i seria la litúrgia de la Contrarreforma amb la
intercessió dels sants qui canalitzaria aquestes necessitats que d'altra
manera podrien haver derivat cap a la màgia o bruixeria.
6