EMANCIPACI SOCIAL, LLUITA POLTICA I DIVERSITAT CULTURAL:

UNA APORTACI DES DE LPTICA DELS ETNOSISTEMES

Joan Manuel Cabezas Lpez
Doctor en Antropologia Social i Cultural

Introducci
La crisi capitalista sest convertint en lensima font de legitimaci de la idea de que la
immigraci s, en s, un problema. Racisme i crisi, ambds productes de lordre de
realitat moderna i capitalista, es donen la m. Fins i tot, es diu, els immigrants
provoquen lascenci de partits obertament xenfobs, com ara Plataforma per
Catalunya. Si ms no, s el que sovint he sentit a lhora dexplicar el per qu de
lexistncia dun bon nombre de vots a aquell partit: s que a Vic hi ha molta
immigraci, s que hi ha molts immigrants a El Vendrell... Noms faltava aix: els
treballadors etiquetas com a immigrants no noms han esdevingut els bocs expiratoris
perfectes per a explicar tota mena de problemtiques, incloent la crisi, sino que, per si
fos poc, per culpa dels immigrants hi ha racistes. El racisme s percebut, doncs, com
una mena de reacci de causa-efecte davant dels immigrants (els quals provoquen el
seu sorgiment), com un virus latent que es reactiva davant lexcs de diferncies, i no
pas com el que s: una estratgia ideolgica amb bases estructurals, que es dirigeix no
contra els diferents, sino contra els estigmatitzats com a diferents, i que sn pobres i/o
procedents de pasos ms pobres que els de recepci.
Per una altra banda, la crisi s un mecanisme cclic del capitalisme per a augmentar cada
cert temps lacumulaci de capital per la feina dels altres. La crisi s, tamb, una excusa
per a acabar amb el poc dEstat social que shavia construit a llocs com Catalunya. I la
crisi s la que dna empenta a lapropiaci mercantilista de territoris i poblacions al
mateix temps que alimenta el racisme, el feixisme i el populisme.
Crisi i racisme es veuen com a inevitables, no pas aix la immigraci (dalguns). Les
reformes neoliberals sn presentades com de sentit com, naturals, sensates, racionals
i lgiques. El racisme, en les seves mltiples modulacions i intensitats, subratlla amb
energia diverses idees-fora que tamb esdevenen de sentit com: drets i deures, no
tothom pot accedir als serveis, incivisme, no hi cabem tots....Quins sobren? Per qu?
Una crisi tamb s una oportunitat. En el nostre cas, loportunitat de replantejar-nos qui
sobra realment, doncs sobrar s qesti de lestabliment duna ratio que determina qui
est de ms i, o marxa, o canvia. Quin barem agafar? Per qu el barem cultural o
dorigen? Especuladors, banquers, grans financers, sn els que realment sobren...
Aquests s que shaurien dintegrar i sser cvics.

Populisme, racisme popular i racisme institucional

La idea de poble s una invenci. Per a convertir-la en quelcom palpable, real, cal
imaginar-se un universal que contingui i superi les diferncies que shi troben dins dell.
Daqu la necessitat didentificar un enemic que impideixi la formaci del poble. Avui
en dia, el populisme indica els immigrants com a enemic intern. La realitat a reivindicar
per a fer front a aquesta ideologia s que els immigrants sn part constitutiva del poble.
Ms tard en parlarem.
En estats obertament racistes, com era el cas de lUni Sudafricana, i als pasos
europeus actuals, les condicions dels treballadors migrants eren del mateix ordre,
sobretot pel que fa a lexistncia dun doble mercat de treball: es divideixen els
treballadors en dues categories, els integrats en el sector capitalista, i els migrants, que
noms es reproduexien en ell parcialment. A ms de rebre menys salari indirecte que els
integrats, tenen una inestabilitat laboral derivada de que als treballadors dorigen
estranger sels considera, a priori, com a menys qualificats. Amb la crisi, les condicions
laborals dels autctons shan apropat a les dels estrangers, extenent aquest doble
mercat de treball a capes de la poblaci fins ara situades lluny de la marginaci.
El racisme ha estat fonamental per al funcionament daquest doble mercat de treball i,
amb la crisi, tamb ho ha estat per a legitimar la lluita de les classes populars
autctones. Aquesta legitimaci es basa en la creena que linclusi de gran part
daquestes en les condicions que abans eren gaireb exclusiva dels treballadors
estrangers s culpa dels treballadors estrangers, no pas de lestructura econmica i
poltica que crea la crisi. Aquest racisme popular t a m tot un arsenal de prejudicis i
estereotips, de creences i de prctiques que naturalitzen la marginaci dels
estigmatitzats com a diferents.
Es tracta dun repertori cultural profundament interioritzat des de fa segles i que ning
no ha fet gaire per esbandir. A ms, les seves arrels, com sempre, sn materials i
poltiques, i deriven de la mateixa creaci dels estats corporatius i centralitzadors
europeus, originats en base al monopoli financer i de la violncia, i de la seva llarga
histria policaca de persecucions basades en lextirpaci de suposades potncies
malignes (de dins i o de fora) la supressi de les quals agarantirien la salut del cos
nacional o b lexpansi de lestat un cop van derivar les tensions internes cap a
lexterior. I aix, fins a data davui, doncs lhumus poltic del qual es nodreix aquest
repertori cultural continua essent el mateix sistema poltic, transfigurat avui en dia, a
casa nostra, en una mena de feixisme postmodern, amb tcniques menys grolleres per
molt eficaces, complementat amb el populisme, que sempre s feixistoide.
Com tot feixisme, lactual feixisme, present en molts ms partits i conscincies del que
es diu, tracta de sublimar les classes socials negant llur trascendncia i de justificar
lexplotaci amb bases racistes (naturals o culturals, tant se val). A ms, tracta de
produir terror en una fracci de la classe popular (la dels treballadors estrangers) per tal
que ni es plantegin, sovint, reivindicacions similars a la dels treballadors autctons.
Aquest racisme tamb busca anullar tota conscincia de classe social, doncs oposa als
immigrats amb els nacionals, i tamb als immigrats amb daltres immigrats.La poltica
de les comunitats dimmigrats s un exemple evident daquest divide ut impera.

Per ltim, la insistncia en veure el racisme com a una actitud o una conducta
gaireb natural a lsser hum1, fa que noms sel vulgui de combatre en el terreny de la
metafsica cristianoide, no pas com se lhauria de combatres: transformant de soca-rel
les estructures socioeconmiques i poltiques que promou lactivaci dels repertoris
culturals disponibles per a legitimar una explotaci i una exclusi que sn part
fonamental del seu funcionament.
Diversitat cultural, Estat-naci, i capitalisme salvatge: entre la folkloritzaci i
lexplotaci

Els sistemes ideolgics tenen la seva base, sovint, en estructuracions poltiques i

socioeconmiques que els generen per a poder perpetuar-se. Sense anar ms lluny:
primer va haver explotaci i, desprs, es cre el racisme per a legitimar-la. Els
prejudicis, estereotips i els mecanismes detiquetatge, minusvaluraci, persecuci,
explotaci i extermini tnen les seves arrels en sistemes poltics i processos socials
objectivables, no pas en foscos impulsos i sentiments innats i gaireb instintius.
Lestat-naci t, per comenar, una base nacionalista en el pitjor dels sentits del terme:
la creaci, a sobre dun territori uniformitzat per cultura i llengua, duna societat poltica
homognia on les diferenciacions sn perseguides excepte, com molts cops passava i
passa, es domestiquen o samaguen en els cors i les ments, o sn tils per a lordre
hegemnic...
Lestat modern, i tamb lestat postmodern que continua essent garant de lexplotaci
de la majoria de la poblaci per part duns pocs, s plenament monocultural fins i tot en
els llocs on professa una terica multiculturalitat: existeix un nic model tcit sobre
qu s la realita i com funciona. Les elits (s a dir, lestat i les seves classes dominants)
sn monoculturals, sigui quin sigui el seu origen o cultura, doncs combreguen amb
el model tcit abans esmentat. Els mbits periodstic, jurdic, educatiu, policial,
administratiu, tots els aparells de lEstat que agaranteixen la dominaci de la societat,
sn monoculturals. La societat, el poble, situat a fora daquest mbit, rep una evident
influncia del mateix en tant que adoctrinada i coercionada (mai del tot ni per sempre),
amb participacions no menyspreables duna part dels seus membres (els funcionaris) en
la reproducci de les jerarquies, exclusions i desigualtats en les quals es basa aquest
ordre de realitat, i que t una darrera expressi (potser lltima) en lactual apropiaci
de lespai i de la societat per part del capital financer, que ha acabat per fagocitar la seva
base davituallament i de protecci, s a dir, lestat-naci.
Amb el vel del respecte multicultural, de la concessi (per definici, provisional)
duna certa llibertat cultural (falsa i folklrica), lestat crea lillusi de viure en una
societat intercultural. Per el que fa s exactament el mateix que feia lestat colonial:
classificar, crear referents comunitaris, controlar, monitoritzar i, sobretot, buidar de
contingut real els diversos mns que estan aqu i que han dsser domesticats i
integrats en el conjunt del que les elits dominants consideren com la cultura nacional
o els costums i valors propis...Mai no seran, per, realment ciutadans, sempre
tindran una tara, la del seu origen, llengua, religi, gnere, edat.

El racisme, com a tal, s un fenmen inicialment modern i occidental, vinculat als estats-naci, al
colonialisme (exterior i interior) i a un sistema econmic predador. Fins i tot el sistema de castes de la
ndia t el seu origen en lpoca de la dominaci britnica.

No ens enganyem: una societat que viu de i per a labs i la marginaci de certs sectors
de la poblaci, una societat duna desigualtat tan monstruosa com lactual, hereva del
capitalisme ms brutal, noms pot fer servir les diferncies reals (no les desactivades)
per a justificar desigualtats. Si no es canvia de manera radical lestructura daquest ordre
real, qualsevol diversitat ser o una farsa o una legitimaci per a lexplotaci.
En daltres paraules: El multiculturalismo es un racismo que ha vaciado su propia posicin
de todo contenido positivo (el multicuIturalista no es directamente racista, por cuanto no
contrapone al Otro los valores particulares de su cultura), pero, no obstante, mantiene su
posicin en cuanto privilegiado punto hueco de universalidad desde el que se puede apreciar (o
despreciar) las otras culturas. El respeto multicultural por la especificidad del Otro no es sino
la afirmacin de la propia superioridad (iek, Slavoj, En defensa de la intolerancia, Ed.
Sequitur, Madrid, 2008, pgs. 56-57)
De lidealisme essencialista a lidealisme ciutadanista: per una presa de conscincia de la
vertadera realitat social

Parlem de la naci de Catalunya: per molt que es digui, aqu no hi ha un sol poble, aqu
hi ha, grosso modo, per una banda, un gruix poblacional format per suposats autctons i
antics immigrants arribats de la resta de lEstat Espanyol, dividits en classes (tot i que
molts dels dabaix se nhagin oblidat) i que poden tenir el dret dsser ciutadans (tot i
que en molt diferents graus i intensitats), i uns estrangers etiquetats com a immigrats
que o b sn comminats a integrar-se (A on? Com? Per a qu?) o b sn obertament
exclosos, explotats i expulsats.
La veritable realitat social soculta mitjanant dues grans estratgies per a que no pugui
ser asssumida per tot el poble, un poble intercultural i dinmic, format per la societat, no
pas per les elits dominant ni lEstat.
Per una banda, est lidealisme essencialista, que empra la coartada cultural. Per una
altra, lidealisme ciutadanista, que empra la coartada dall pblic.
El primer dibuixa una realitat social formada, per una banda, per un poble autcton
lencarnaci del qual seria lEstat, amb una cultura prpia, unes tradicions i una religi.
No es pensa pas en classes i, si es fa, sactua com feia el feixisme histric: sublimant-les
a travs de laposta patritica, s a dir, del nacionalisme, basate en la importncia
fonamental que tindria compartir quelcom que es considera superior a la classe i molt
ms substancial que ella: la cultura (entesa, plenament, com a raa cultural) i les
tradicions. Al costat daquest bloc o, millor dit, a sota, estarien les comunitats
immigrants, totes elles de classe subalterna. Un immigrant ric deixa de ser immigrant i
passa a sser o b el membre duna colnia estrangera i/o un amable emprenedor nonacional, sempre disposat a marxar si troba una feina millor. Aquests immigrants
serien emprats com a bocs expiatoris de qualsevol problema, desviant latenci de les
masses populars autctones en base a dispositius culturals de llarga durada i
mpliament emprats durant segles. Per a aquesta estratgia, i per a la segent, resulta
fonamental que les classes populars autctones no tinguin una identificaci clara amb
la resta de classes populars que facin sublimar llurs respectives cultures i tradicions.
Per a lidealisme essencialista, els immigrants sn un perill per a la civilitzaci
autctona, i han de romandre al marge de la mateixa o, directament, ser expulsats.
El segon idealisme, el ciutadanista, tracta dsser una alternativa al primer per el que
fa, de facto, s aportar una nova superstici per a evitar la presa de conscincia de la
realitat social. El ciutadanisme parla del pblic, de la ciutadania, una massa educada i
ordrenada que pren decisions racionals i sublima les cultures i tradicions particulars.
Falsament, es considera ciutad a tota la poblaci, tot i que s evident que molts dels
immigrants (s a dir, dels treballadors estrangers pobres) no tenen pas estatus de
4

ciutadan, ni tampoc els seus fills. En tot moment sevita parlar de classes socials,
difuminades en un espai pblic on les interaccions lliures entre iguals esdevindrien la
norma. La realitat confirma que aix s noms una abstracci que tracta dimposar-se a
sobre duns fets que la desmenteixen contnuament.
A simple vista, doncs, una ptica consideraria evident que estem en una societat on
conviuen els autctons o nacionals (detentors del poder estatal i propietaris del territori
nacional), i els immigrants. I molta gent podria estar-ne dacord. Laltra visi considera
com a obvi que existeix una ciutadania lliure i igual, on els immigrants tamb participen
sempre i quan es limitin a integrar-shi i a deixar de banda les seves diferenciacions.
Estem en una democrcia, es diria. I molta gent podria estar-ne dacord. Per si alguna
cosa hem aprs des de les cincies socials s que cal mirar darrere de les potencials
aparences per a trobar la veritable realitat de les coses.
Des del meu punt de vista, estem en una situaci fortament jerarquitzada (potser ms
que mai en la histria humana) i on les classes dominants cada cop tenen una
hegemonia ms aclaparadora precisament perqu la difuminen o sota el vel de la
cultura comuna o sota el de la ciutadania comuna.
A dalt de tot de la jerarquia estan les elits i els seus aparells de dominaci: les
institucions estatals. Les classes altes i gran part de les classes mitges que han perdut (si
s que algun cop lhan tingut) una conscincia identitria de classe, sn les que
funcionen com a mediadores entre lestat i les elits, i la societat. Aquesta mediaci
genera la illusi de que Estat i societat sn la mateixa cosa. I que la societat, s a dir, el
poble, comparteix la mateixa cultura amb lEstat, que ns la seva emanaci natural.
Mentida.
A sota (s, a sota) dels aparells de lEstat, de les elits (nacionals i transnacionals), i de
les classes benestants, hi s una societat, avui en dia profundament diversa, que compta
amb uns imaginaris propis, fora o lluny del poder. s la potncia (intercultural i plural)
davant del poder, lautoorganitzaci davant lorganitzaci jerrquica, el funcionament
del cos social sobre si mateix davant de la domesticaci, el vitalisme davant de lesperit
eucarstic.
Aquesta societat, s a dir, aquest etnosistema, apareix fortament dicotomitzat en base als
dos idealismes suara esmentats, els quals sn clarament complementaris. Per una banda,
no s conscient de la seva existncia com a entitat real i diferenciada perqu ha estat
suggestionat continuament de que est dividit per tradicions culturals, religioses,
etc.. Per una altra, no t conscincia prpia com a sistema per si perqu no ha
desenvolupat una identificaci de classe el suficientment slida i mplica com per a
sumar totes les maneres de dir, fer i pensar que existeixen dins de les masses populars.
La tasca s, doncs, doble, per tamb complementria: desmuntar els idealismes i les
abstraccions que impideixen la construcci duna societat plenament conscient de la
seva singularitat en relaci amb (i diferenciant-se de) els seus opressors...
Una manera de fer front a la crisi s prendre conscincia dsser un sol poble, en el
sentit duna nica societat, un sistema plural situat fora de lEstat i tamb fora de les
elits que detenten el poder. Catalans autctons, senegalesos, marroquins, wolof, pl,
tukulr, jakhank, soc, manding, laob, sereer, leb, khasonk...estem aqu i ara, i cal
lluitar per una societat que agaranteixi la pluralitat cultural i la igualtat econmica, no
pas com ara, on hi ha uniformitzaci cultural i desigualtat econmica.
Per a lluitar contra la crisi i contra els que lhan creat cal prendre conscincia que,
totes i tots, som part del mateix etnosistema, s a dir, dun agregat dinstitucions
autoorganitzades que engloben, sovint encavalcant-les, diverses instncies (etnicitat,
parentiu, classe social, rituals, persones) que estan al marge del control directe de
ladministraci, i tamb que aquest tot, aquest etnosistema, engloba xarxes discontnues
5

(per slides), vincles efimers, interaccions microscpiques. Noms en lara i aqu de

lacci real s on existeixen les cultures i les idees.
Hem de tenir en compte que dins duna societat aix entesa hi caben multitud de
cultures, entenent cultura com la forma que adapten les relacions socials, no pas en el
sentit abstracte, metafsic, idealista i essencialista. I tamb hi caben tota mena de
prctiques religioses en un planol horitzontal en el qual cap delles vulgui sser la
dominant de lespai neutre, lic, en el qual sha dinscriure la societat.
No hem de buscar un cultura pblica comuna, sino una societat formada, com sempre,
per les classes populars, amb diverses formes dentendre el mn, de dir, de fer, de
pensar, per sempre enfonsant les arrels en les prctiques (lacci social) i en all
concret (les condicions materials dexistncia). Aix cal tenir-ho molt clar per a
aconseguir aglutinar la lluita contra la crisi i els seus culpables en base a una
emancipaci realment popular que inclogui els treballadors immigrants.
Les persones i grups disposem de recursos simblics de tota mena, i els expressem
sempre en la praxi al mateix temps que sn determinats per aquesta i per les condicions
reals dexistncia. La forma en qu la gent viu condiciona el seu pensament. Les formes
de conscincia (entre les quals estaria el que, a Occident, denominem religi) sn
tamb recursos simblics i, com tots aquests, no sn en s, sin que s el seu s el que
els fan significatius.
Totes les religions, totes les formes de representaci transmeses (tradicions), apreses,
manllevades, inventades o copiades, poden tenir diversos usos. Una religi, millor dit,
els elements duna religi, poden ser emprats per a justificar una dictadura, o per a fer
una revolta social llibertria. Aix sesdev en gaireb la totalitat de creences. La
diversitat, per la seva banda, pot ser emprada, com sha fet, per a crear disensions entre
les classes populars (o, complementriament, per a diluir-se en un fals magma ciutad),
o per a impugnar darrel lactual escndol de la realitat. Aposto per aquest s, per
noms es podr dur a terme, cal insistir-hi, a travs dun treball constant de
conscienciaci i dacci que, conjuntament, generin una nova classe popular,
intercultural, diversa i, precisament per aix, molt ms slida.
Volem dir amb aix que no hi hauran contradiccions dins daquesta nova classe
popular? De ben segur que nhi hauran. I no hi hauran discrepncies i fins i tot
incompatibilitats entre cultures dins del seu si? Evidentment que s. Per aix no
implicar cap mena de conflicte irresoluble o de disgregaci interna si aquesta
identificaci (que sempre s diferencial i opositiva) s, al mateix temps:
- mplia, dins del marc dun sistema que, en tant que organisme viu, reguli els
conflictes interns de manera gaireb espontnia.
- Clarament diferenciada dels grups dominants (els quals, per cert, tamb sn i
han estat sempre interculturals...) mercs a una identificaci que passi dsser
racionalitzada a esdevenir un element de sentit com un cop integrada
plenament en la conscincia i en linconscient.
La frmula, doncs, s clara: desactivar aquells recursos simblics, aquells repertoris
culturals2, que cerquen legitimar i naturalitzar la discriminaci, i desmantellar la realitat

A Catalunya, part daquest repertori s el de base autoctonista que implica un menyspreu i una
discriminaci cap als foranis. Aquest biax racistoide catal, nacionalpopulista i culturalista, est ms
present del que hom pensa, i abreura part del populisme existent al Principat tot complementant el dun
nacionalisme espanyol amb el qual sempre ha estat orgnicament connectat. I quan empro el terme
racistoide ho faig per a remarcar que el racisme noms es practicat per aquells que detenten el poder, s

estructural que els empra contra segons quins segments de la poblaci, sobretot per a
crear antagonismes irresolubles dins del poble, com ara la seva fracturaci en normals
i rars, autctons i immigrants i, aquests darrers, en comunitats.
En tots dos casos, sha de fer no noms des de leducaci i la formaci, sino tamb des
de lacci conjunta, des de la lluita per a un objectiu com que va molt ms enll de
formes culturals i dorigens: crear una societat igualitria des del punt de vista
econmic. Les diferncies no sn res, noms existeixen en lacci social i, per tant, sn
en tant que sempren, i el mateix es pot dir dels anomenats com a trets culturals: el seu
desplegament sencabeix perfectament en una societat la poblaci de la qual t uns
objectius i necessitats molt ms amplis i, fins i tot, pot aportar idees, representacions i
patrons dorientaci de lacci que siguin eficaos a lhora dactuar sobre la realitat
substantiva i, per tant, de canviar-la.
Emancipaci popular, lluita poltica
Davant de lactual situaci cal prendre conscincia de que el poble, les classes populars,
sn el conjunt de la societat situada al marge del poder (s a dir, la immensa majoria), i
de que est en les nostres mans unir-nos, actuar i consolidar lacci en forma
dautoorganitzaci i lluita per a la creaci no noms duna societat dacollida justa i
igualitria, sino per a la gnesi dun ordre mundial just i igualitari, doncs cap acci
insurreccional no tindr continutat sino es fa a nivell planetari.
Des del punt de vista de l'acci, cal que totes les treballadores i treballadors estrangers
s'emmarquin en un projecte poltic ampli, que deixi de banda (a part) el dret que tothom
hauria de tenir a creure que s el que vulgui i/o senti. Un projecte que s poltic perque
no cerca una vindicaci particular, sino que la inscriu en una transformaci total del
sistema de coses que fan que existeixi el greuge a superar, i que abarca totes les masses
populars, no noms un grup (que sempre s molt ms complex i dinmic del que ens
volen fer creure els especialistes en posar 'etiquetes tniques' de 'denominaci d'origen'
(magribins, subsaharians, llatins, esteuropeus, xinesos, hindopakistans, etc...).
Aquest projecte consisteix en organitzar-se i lluitar. No t res a veure amb l'origen, sino
amb l'aqu i ara, per es poden aprofitar les tcniques 'culturals' per a incorporar-les a la
lluita si aquestes sn adients per a sumar tems que aglutinin esforos i donin referents
simblics i guies per a l'acci. Per exemple, la inalienabilitat de la terra, present en
moltes cosmologies africanes, o el pensament taoista, profundament llibertari i contrari
al poder.

Des del punt de vista de la creaci de bases que consolidin l'acci i remoguin obstacles
'identitaris' per a la mateixa, com ara asseveracions del tipus per s que jo sc
marroqu, no s la meva lluita..., el fet que hi hagi fora 'nouvinguts' que pensin aix s
un senyal, per un cant, que estem encara lluny duna conscincia collectiva
intercultural que (ms enll dorigens i didentificacions culturals o nacionals)
permeti la prctica insurreccional i, per un altre, que l'administraci (per desgrcia) a fet
b la seva feina fins a data d'avui, s a dir, que s'estan sortint amb la seva parlant de
'comunitats d'immigrants' ben delimitades, gbies identitries basades en el lloc de
neixement o la nacionalitat jurdica, sempre en base a l'Estat-Naci d'origen.

dir, la capacitat dactuar sobre les accions, dir s o no, entres o surts, capacitat que fora daquesta
massa populista no detenta pas.

Aqu s on la feina de l'antropologia i, en concret, de la teoria dels etnosistemes, hauria

d'sser clau:
- Per un cant, no s'ha de parlar de 'cultures' (homologades a l'Estat o a la
'civilitzaci': cultura marroquina, cultura musulmana, cultura romanesa, etc.),
sin d'etnosistemes (vinculats a l'ara i aqu, al que realment passa, a la
complexitat, a les identificacions mltiples, etc.)
- Per un altre cant, no s'ha de dividir la poblaci treballadora segons el seu
passaport o el seu lloc d'origen, cosa que continuen fent, de manera reiterada i
clarament intencionada, els poders, ben interessats ni crear etiquetes des de dalt.
A tall d'exemple, us envio un arxiu adjunt que em va arribar fa un parell danys,
i que dna fe d'aquesta obsessi per a taxonomitzar les classes populars d'origen
'estranger' no noms a banda de la resta de la poblaci (redoblant la seva
'excepcionalitat' i 'raresa') sino en base a uns Estats-naci que sn, en s,
artificials, complexos i plens de tota mena matisacions culturals i religioses,
s a dir, socials.
Per ltim, a aquesta immensa complexitat, que cal conixer i valorar per a convertir-la
en patrimoni conjunt de les classes populars (ara batejeda com a 'ciutadania'), se l'ha
d'afegir que s una complexitat que viu i treballa en indrets, situacions i contextos molt
diversos: no s igual un marroqu rifeny home d'estudis universitaris de trenta anys que
viu a Salt que un del mateix perfil que viu a Vilafranca del Peneds, i aquesta
diferenciaci arriba a l'infinit si hi afegim trets de caire biogrfic, laboral, familiar,
econmic, habitacional, sanitari, ideolgic, etc.
La conscincia collectiva sempre sha nodrit dels etnosistemes reals, sempre ha estat
intercultural i, com tota conscincia, sha basat en una infrastructura entesa no pas com
un indret on trobar all purament econmic i tecnoecolgic, sino com a una funci que
combina condicions fsiques i socials per a produir i reproduir la societat. I aqu shi
trobarien les relacions socials de producci, les quals inclouen les tcniques, algunes de
les quals sn intangibles, com ara idees, representacions i frmules dorientaci de
lacci sobre el mn.
Aquestes tcniques, aquestes relacions i aquesta base infrastructural inclouen, ara i aqu,
els recursos simblics de persones i grups entre els quals shi troben els treballadors
immigrants. Aquests recursos simblics han de forjar una societat, un poble, que faci de
la seva diversitat un actiu ms a lhora dimpugnar una realitat escandalosa davant de la
qual cal organitzar-se per a transformar-la i crear una nova societat, igualitria i lliure.
En aquest procs de creaci duna nova societat autoconscient de les forces motrius de
la realitat necessita de la gnesi duna conscincia popular, i aquesta ha de basar-se en
lacci poltica a peu de carrer, per un cant, i en la sensibilitzaci i la formaci, per un
altre. Noms aix accedirem a una nova conscincia de classe que aplegui el conjunt de
la societat, s a dir, de les persones treballadores: el poble, ents com a etnosistema,
divers, plural, per amb un horitz ntid i amb uns elements comuns difans.
Sincerament: si no volem que la nostra societat i la del mn sencer torni a articular-se en
un despotisme que divideixi els humans en amos i en esclaus, no hi ha una altra sortida
que aquesta aposta, basada al mateix temps en la prctica quotidiana i en la tasca de
conscienciaci activa i continuada. Ni ms, ni menys....

POST SCRIPTUM

Des de fa molts anys he realitzat treballs de camp antropolgics, trepitjant terreny,

arran, tractant dexplicar lacci quotidiana a lespai social, doncs s noms all on
sencarna i existeix qualsevol societat. He recorregut tot Catalunya per, sobretot, el que
es denomina rea metropolitana de Barcelona. I, basant-me en aquesta experincia, fa
fora temps que tinc molt clar que, sense el suport dels ciutadans catalans
castellanoparlants, la independncia s una quimera completament impossible.
No es tracta, per, de proposar cap mena de 'tctica' o 'estratgia': s un projecte i una
perspectiva poltica a anys llum del nacionalisme essencialista (i perd pel pleonasme).
El sistema poltic de la Catalunya independent ha d'sser la projecci del seu sistema
social, ergo, del seu poble, profundament intercultural i amb un enorme pes de la
poblaci castellanoparlant.
No hem ni tampoc podem forjar un estat-naci que sigui una fotocpia dels models
espanyol o francs, per diguem-ne que en petita escala: en primera instncia, perqu no
seria ni democrtic ni just, doncs el que pretendria seria imposar des de dalt uns patrons
que constrenyssin el sistema social, sobreposant-se sobre ell, tractant de dominar-lo i
emmotllar-lo a uns models abstractes generats per determinades elits amb la pretensi
dsser neutrals, imposant models a sobre del conjunt de la complexa realitat social, en
comptes d'sser la seva plasmaci; en segon lloc, perqu s demogrficament
impossible que Catalunya aconsegueixi la independncia si ben b el 40 50 % de la
seva poblaci s menystinguda o considerada com a 'secundria'. I a aix cal afegir la
necessitat, urgent, d'incloure com a part del poble de Catalunya el gruix dels
'nouvinguts', no forant-los a integrar-se en no se sap quina cultura prpia, sin
reconeixent l'evidncia que, de facto, sn part integrant de la societat que ha de generar,
des de la base, un estat independent.
Tenim molta feina per davant, per el repte s tan complex com apassionant.
Ens ho juguem tot, que no s poc....