Actividad 3

Extrae las ideas esenciales del ensayo de Umberto Eco: La estructura ausente.
Estem en presncia de figures, signes i semes i tots els presumptes signes
visuals en realitat sn semes o enunciats icnics.
Segons Prieto s possible trobar semes descompostes en figures per no en
altres semes.
Segons els suggeriments de Prieto ha diversos tipus d'articulaci, extraient
la majoria dels exemples codis visuals:
han codis sense articulaci amb sema nic, significant zero, el semfor,
lnies d'autobs.
Codis amb segona articulaci noms amb lnies d'autobs amb dos
nombres, senyals navals a bra, l'enumeraci de les habitacions d'un hotel,
senyals de trnsit amb semes d'una altra senyal, numeraci decimal.
Codis de * ens articulacions com les llenges o nmeros de telfon de sis
xifres.
Codis amb articulacions mbils com la msica tonal, les cartes de joc, els
graus militars.
Totes aquestes alternatives s'exposen simplement per indicar el difcil que
resulta establir els nivells d'articulaci d'alguns codis.
Hi ha diferents tipus de codis:
Codis perceptius s'estableixen les condicions d'una percepci suficient.
Codis de reconeixement estructuren blocs de la percepci en unitats de
reconeixement.
Codis de transmissi estructuren la condici d'una determinada percepci
de les imatges.
Codis tonals: sistemes de variants facultatives que connoten entonacions
particulars del signe.
Codis icnics elements perceptibles realitzats en els codis de transmissi.
S'articulen en figures, signes i enunciats.
El codi cinematogrfic.
La comunicaci flmica s la millor que ens permet comprovar alguna
hiptesi i afirmaci precedent. Codifica la reproductibilitat de la realitat per
mitja d'aparells cinematogrfics.

El missatge icnic es presenta sota la forma caracterstica d'icona

temporada adquireix unes caracterstiques particulars que han de ser
estudiades a part.

-Segons Umberto Eco, la semitica s una cincia autnoma precisament

perqu aconsegueix formalitzar actes de comunicaci i crear categories com
les de codi i missatge per entendre les llenges i la parla.
-Hem De tenir clar, per, que no tots els fenmens comunicatius poden ser
explicats amb categories lingstiques, per tant la semitica es pot
independitzar de la lingstica.
-Podem Afirmar que tots els fenmens visuals que poden ser interpretats
com ndexs poden ser considerats tamb signes convencionals.
-Segons Morris, un signe icnic s un signe semblant en alguns aspectes al
que denota, en conseqncia, la conicitat s qesti de grau. Aquesta
definici, per, no satisf la semitica.
-En Aquest punt trobem una primera definici, que diu que els signes icnics
no tenen les propietats de l'objecte representat, sin que reprodueixen
algunes condicions de la percepci comuna, es basen en codis perceptius
normals i seleccionen estmuls que permeten construir una estructura
perceptiva que tindr el mateix significat que el de l'experincia real
denotada pel signe icnic.
-Es Pot dir que els signes icnics reprodueixen algunes condicions de la
percepci del objecte un cop seleccionades per mitj de codis de
reconeixement i apuntades per mitj de convencions grfiques.
-Seleccionamos Els aspectes fonamentals del que percebem basant-nos en
codis de reconeixement. El fet que puguem reconixer o no un signe icnic
depn dels aspectes seleccionats.
-Hi Ha un codi icnic que estableix l'equivalncia entre un signe grfic i una
unitat del codi de reconeixement.
-Considerem Com imatges convecionalizadas les que procedeixen d'una
convenci iconolgica encara originriament reprodussin una experincia
perceptiva real.
-Per Tant, el codi icnic estableix les relacions semntiques entre un signe
grfic com a vehicle i un significat perceptiu codificat. La relaci s'estableix
entre una unitat pertanyent a un sistema semitic, depenent de la
codificaci prvia d'una experincia perceptiva.
-EL Signe icnic construeix un model de relacions homleg al model de
relacions perceptives que construm quan coneixem i recordem l'objecte.

-davant Els signes icnics podem afirmar que es pot entendre com a tal el
que sembla reproduir algunes de les propietats de l'objecte representat.
-Tot Depn dels aspectes que seleccioni cada persona, i com el representi.
Un dibuixant pot posar en crisi un codi preexistent i construir un altre amb
les restes de l'anterior; per aix diem que els codis icnics sn febles.

- Ivan * Fonagy examina les variacions de l's del codi que es produeixen a
nivell fontic. La idea s que les persones quan parlem fem servir trets
suprasegmentals (entonacions que fem per expressar por, per exemple) o
variants facultatives (gestos senzills de lliure iniciativa en l'execuci de
determinats somnis). Les diferents entonacions no sn catalogables, per si
que es pot ser ms aspre o ms tendre.

- La persona que parla en l'exercici d'aquestes facultats pot revelar qualitats

d'estil i d'autonomia executiva que no podria exercir usant el codi lingstic.

- Les variants lliures, que semblen naturalment expressives, estan subjectes

a codificaci.

- El que succeeix amb la llengua tamb succeeix amb els codis icnics. En
els signes icnics preval el que en llenguatge verbal anomenem variants
facultatives i trets suprasegmentals.

- Els signes icnics sn convencionals perqu no tenen les propietats de la

cosa representada, sin que transcriuen segons un codi algunes condicions
de l'experincia.

- La lingstica contempornia ha eliminat models analgics.

- El signe icnic s natural i reposa en un codi no analitzable.

- Qualsevol imatge icnica pot ser pot ser analitzada i produda digitalment.

- El signe icnic s analgic i t una estructura digital.

- Segons Lvi-Strauss no existeix llenguatge si no hi ha una doble

articulaci. La doble articulaci es funda en convencions culturals que a la
vegada es recolzen en exigncies naturals ms profundes. La doble
articulaci consisteix en l'emissi de signes amb significat (paraules o
oracions) mitjanant l'emissi d'unitats que en si mateixes no tenen
significat (allfons o fonemes).

- Luis Prieto denomina als elements de segona articulaci figures (noms

tenen un valor diferencial) i als de primera articulaci fermes (equivalents
als monemes i que denoten o connoten un significat). Tamb decideix
anomenar setmanal a un signe particular el significat del qual correspon no
a un signe, sin a un enunciat de la llengua. Exemple: Una silueta d'un
cavall no correspon noms al signe verbal "cavall" sin tamb a una srie
d'enunciats com "cavall amb 4 potes" o "aqu hi ha un cavall".

- Segons Prieto s possible trobar semes des componibles en figures, per

no en altres semes.