PRINCIPALS PLAGUES I

MALALTIES DE LA
VINYA
EN AGRICULTURA ECOLÒGICA

JORNADES TÈCNIQUES DE VINYA 2.005

1.- MÍLDIU:
1.1.-Història:

Malaltia produïda per un fong de la família dels

oomicets.

És un fong de desenvolupament intern, anomenat
Plasmophara viticola, que pot afectar qualsevol part
verda de la planta.

Introduït a França cap a 1878, procedent

d’Amèrica. A Espanya va aparèixer per primera
vegada a Catalunya al 1880.
 1.2.-Biologia:

Passa l’hivern en forma de Oospores, que és la seva forma sexual de
propagació.

A la primavera, quan es donen les condicions següents:

Terreny humit

Temperatura > 12ºC

Les Oospores germinen i donen lloc als macroconidis, els quals contenen
al seu extrem uns sacs plens de Zoospores (forma asexual) que són
mòbils i donaran lloc a la contaminació
primària, sempre condicionada a:

Pluja ≥ 10 mm

Vinya ≥ 10 cm

Aquesta contaminació 1ª després d’un període
d’incubació, dóna lloc a una taca groga que es
correspon amb un borrissol blanc a la part inferior, són
els Conidiòfors que contenen conidis amb Zoospores.

El temps comprés entre la
germinació de les
zoosopores i la sortida de
taques, se l’anomena cicle, i
pot durar entre 7 – 14 dies.

El cicle es pot repetir durant

la campanya depenent de
les pluges i temperatures, Duració d’un cicle Tm durant el cicle
donant lloc a successives (<75%HR) (dies) (ºC)
7 20-21
contaminacions 8 19-20
secundàries. 9 18-19
10 17-18
11 16-17
12 15-16
14 14-15

Al final de la vegetació, el míldiu apareix sobre les fulles
velles en forma de quadrícula o mosaic. En aquest mosaic hi
ha els ous d’hivern o Oospores, que són els òrgans de
conservació del fong.
1.3.-Influència dels factors externs:

Contaminació 1ria:

Oospores madures

Brots 10cm.

Pluja >10 mm (1-2 dies)

Temperatura mitja 12ºC

Contaminació 2ria:

Presència de Conidies

Aigua líquida (pluja o rosada
superior 2 hores)

La humitat és bàsica per la maduració

de les Oospores, però també la Tª, ja
que una T<12ºC no les deixa madurar
i una T>30ºC no deixa germinar les
Conidies.

Una llaurada al voltant de la floració

pot afavorir l’atac del fong.
1.4.- Símptomes i danys:

Pot afectar qualsevol
part verda del cep:

Fulles

Raïm

Sarment

Fulles:

Taca d’oli, anvers

Borrisol blanc, revers

Taques en forma de
mosaic

Defoliació prematura

Raïm:

En el moment pròxim a la
floració, l’atac es manifesta
per la curvatura en forma “S”,
el raquis es torna color
xocolata i apareix es
borrissol blanc. En aquest
moment és quan pot
provocar pèrdues importants
de collita.

En grans mida pèsol, el fong

no pot travessar la pell el gra
es torna marro, i s’asseca.

A partir del verolat ja no pot

afectar el raïm, només
apareix a les fulles.

Sarment:

Necrossis del sarment,

moltes vegades a la
zona d’un nus,
provocant la posterior
rompuda del sarment

Mal agostament de la
fusta.
1.5.- Circumstàncies que afavoreixen
la malaltia:

Les primaveres plujoses, amb boires, rosades i temperatures
suaus.

Les vinyes vigoroses i situades en terrenys fèrtils, humits i

poca ventilació, per exemple una vinya orientada est-oest.

Un adobat desequilibrat amb excés de nitrogen.

Les labors de cultiu amb sòl humit, i en períodes propensos

al desenvolupament de la malaltia.

El despuntat tardà (juliol-agost) provoca la sortida de rebrots

que són sensibles al míldiu.
 1.6.- Mètode pràctic pel seguiment
del cicle:

Per fer un seguiment de l’evolució del fong, és necessari
conèixer diàriament el següent:

T m (ºC)

Hr m (%)

Humectació de les fulles (hores)

Pluja (mm)

Els aparells utilitzats per les mesures poden ser estacions

automàtiques, o instruments meteorològics com:
termòmetre de màxima i mínima, psicròmetre, humectògraf i
el pluviòmetre.

Un altra part imprescindible del seguiment, és la

col·laboració dels viticultors en la localització de la
contaminació 1ria de tota una àrea geogràfica concreta,
comarca o municipi.

Amb totes aquestes dades es fan els càlculs per fer el
seguiment dels diferents cicles.

El càlcul de cada suposat cicle, s’inicia al dia següent

d’existir condicions favorables, i s’acaba quan s’arriba al
100% de desenvolupament acumulat.

La duració del cicle, es segueix amb la taula creada per

Goidanich, que proporciona el % de desenvolupament
diari del fong a partir de la Tm i l’Hrm diària.

Quan s’arriba al 100% s’ha de comprovar l’aparició de

taques en camp, per començar a calcular les posteriors
contaminacions 2aries que són les que veritablement
s’han d’evitar i per tant s’ha de tractar per evitar que
apareguin.
 TAULA DE CÀLCUL DE CONTAMINACIONS DE MÍLDIU ( GOIDANICH)
Dia Tm (ºC) HRm(%) Humec.(h) P (mm) Desv.(%) 1aria 2aria Observacions
1 21,5 48 16 Terreny humit
2 23,5 49 0,6 18,1
3 17,5 89 20 34,9 14,3
4 19,4 69 16 1,8 13,4 13,4
5 20,2 73 18 1,8 14,5 27,9
6 20,9 72 16 4,2 15,3 43,2
7 21,6 64 12 16,3 59,5
8 23,4 55 7 18,1 77,6
9 24,6 47 1 17,0 94,6
10 26,5 31 16,6 111,2 1a taca
11 25,7 38 16,6 Recomenar tractam.
12 27,0 50 7 16,6 Altres taques
13 27,2 52 1 16,6 16,6
14 26,8 41 16,6 32,2
15 25,3 44 16,6 49,8
16 27,3 44 4 16,6 67,5 Recomenar tractam.
17 24,2 53 2 17,7 84,1
18 27,0 43 16,6 100,7
19 25,3 48 16,6
20 25,4 58 5 16,6

Les contaminacions primàries, solen apareixen
normalment en zones propenses al míldiu (fondos,
devora un torrent, etc.), sempre molt relacionades amb
la humitat.

És molt important la col·laboració dels viticultors per la

localització d’aquesta contaminació primària, ja que és la
que dona la veu d'alerta en cas de posteriors pluges.

Els anys amb hiverns i primaveres plujoses són les més

perilloses per les infeccions de míldiu.

Hi ha una fórmula matemàtica que tenint en compte les

dades de: Pluja, Temperatura m i Humitat Relativa m,
dels mesos d’hivern d’una sèrie llarga d’anys (30 anys),
permet donar una idea de la predisposició del míldiu a
donar lloc a una contaminació primària, i per tant, a
també a unes infeccions posteriors a la primavera.
1.7.- Estratègia i mitjans de protecció:

L’estratègia és tractar el moment oportú per tal d’evitar que
la zoòspora del fong germini i s’instal·li a la fulla.

La lluita és preventiva, a base de productes amb coure

(hidròxid de coure, oxiclorur de coure, sulfat de coure o òxid
cuprós). Sempre el més interessant és utilitzar els productes
de forma preventiva.

Per tal de saber en quin moment de desenvolupament es

troba el fong, cal seguir la informació donada per les
Estacions d’Avisos del Servei de Sanitat Vegetal o d’A.D.V.

Els avisos sempre es donen al 70-80% de

desenvolupament del fong, ja que s’ha de tractar abans del
100%.

Segons l’any, encara que no es donin condicions favorables, és
interessant fer un tractament als voltants de la floració, ja que el
període floració-quallat és el més sensible.

També, encara que no afecti directament al raïm, s’han d’evitar els

atacs tardans, ja que provoquen una caiguda prematura de fulles i
això pot afectar a la graduació alcohòlica del raïm i la pèrdua de
reserves per l’hivern.

Per realitzar el primer tractament de míldiu, normalment, cal esperar

que surti la primera taca a la comarca o zona, i que es donin unes
posteriors condicions favorables per llavors sí, actuar per evitar una
contaminació secundària.

Les pràctiques culturals i de maneig del cultiu són molt importants,

com són: treure cavalls perquè no deixen entrar sol a les parts baixes,
vigilar l’aireació del raïm i fulles, evitar els excessos de vigor, evitar
llaurar la terra en èpoques de perill, plantar varietats sensibles en
llocs propensos a la malaltia,...

És molt important a part de realitzar el tractament en el moment

oportú, tenir la maquinària de tractament regulada per tal de mullar
correctament la vegetació.
1.8.- PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PRODUCTES:

ORGANO-CÚPRICS

Penetració en la planta NO
Moviment dins la planta NO

Protecció dels òrgans formats després del tract. NO

Són rentats per pluja superior a 10 litres, el
Rentat per pluja
Cu no es destrueix i es va acumulant al sòl

Persistència 7 – 10 dies
Acció Preventiva: (Inhibeix el fong abans que penetri a la planta) SI
Acció parada Stop: (Pot detenir el desenvolupament del fong després NO
que hagi penetrat dins la planta)

Acció erradicant: (Assecament de taques) NO

Antiesporulant: (Impedeix la formació d’òrgans contaminants del fong) NO

Època aconsellable Des de verolat fins a recol·lecció

Risc a resistències NO
2.- OÏDI:
2.1.- Història:

És una malaltia produïda per un fong de la família
dels oïdis.

És un fong de desenvolupament extern i pot atacar

qualsevol part verda de la planta, el seu nom és
Uncinula necator.

És la primera malaltia important importada

d’Amèrica del Nord. Va arribar a G.B. al 1845, i al
1852 ja estaven infectades totes les vinyes
d’Europa. A Espanya va entrar al 1851.
2.2.- Biologia:

El fong passa l’hivern en forma de miceli al damunt

dels borrons, però també pot fer-ho en forma de
periteques o cleistotecis en fulles i sarments.

En el moment de la brotació de la vinya, el fong inicia
el seu desenvolupament, ja que es quan es solen
donar les condicions climàtiques favorables.

Quan el miceli és adult, amb condicions favorables,
comença la reproducció asexual amb la formació de
conidis. Aquests són transportats pel vent a altres parts de
la vinya, provocant contaminacions primàries que es
desenvoluparan si hi ha condicions favorables. Així es pot
iniciar un cicle de contaminacions que durarà tot el període
vegetatiu de la vinya, que serà més intens com més
favorables siguin les condicions climàtiques.

El miceli es localitza a l’exterior dels teixits vegetals,
al contrari del míldiu que és interior.

La temperatura, la humitat i la insolació, són els factors
que condicionen el desenvolupament de la cenrada.

Les espores del fong no necessiten aigua líquida per

germinar, sinó humitats relatives a partir del 25%. Les
humitats relatives altes, afavoreixen les contaminacions
contínues, però les pluges fortes i tempestuoses, frenen
el seu desenvolupament.

La temperatura és el factor més important, ja que inicia

el seu desenvolupament a partir de 15ºC, té l’òptim entre
25-28ºC, s’atura a 35ºC i mor a més de 40ºC.

Les vinyes situades en llocs ombrívols, terrenys pesats i

amb molta vegetació, són els més sensibles.
2.3.- Símptomes i danys:

Les fulles atacades s’enrotllen cap amunt, i a la

superfície es pot observar una pols de color
cendra, i unes taques grogues.

Els sarments infectats abans de l’agostament,
presenten taques terroses, que més tard es
tornen de color grana.

Els grans de raïm es queden coberts de polsim
de color cendra i es clivellen. Un atac fort abans
del verolat pot ocasionar la pèrdua total de
collita.

Els sarments conserven el
fong en forma de
periteques, molt visible a
l’hivern. Per això, és
important que en agafar
fusta per empeltar estigui
neta, ja que pel contrari
apareixerà la malaltia
ràpidament en la nova
plantació.

Sensibilitat varietal:

Molt sensibles:

Carinyena, Chardonay, Chenin blanc, Riesling,
Savignon blanc, Malvasia, Moscatell.

Sensibles:

Macabeu, Cabernet sauvignon, Ull de llebre, Pinot
noir, Garnatxa.

Mitjanament sensibles:

Garnatxa blanca.

Poc sensibles:

Parellada, Merlot, Syrah, Xarel·lo.
2.4.- Mètodes de lluita:

Cal realitzar sempre tractaments
preventius per cobrir els moments de
màxima sensibilitat. Al ser un fong de
desenvolupament extern es poden fer
tractaments de tipus preventius i
curatius.

Els moments més oportuns de fer els
tractaments són:

Quan els brots tenen entre 15-20 cm. (F)

Inici de floració.(I)

Quan el raïm arriba a la mida de gra de
pèsol.

A inici de verolat (5-10%)
 2.5.- Productes:

Els productes utilitzats són de dos tipus:

1.- SOFRE :

Les dosis són variables segons la riquesa i tipus de formulació.

La dosis ha utilitzar ha de ser menor a major temperatura i menor
humitat ambiental.

No és recomanable utilitzar en cultius destinats a conserves que
hagin d’anar envasats en llauna.

Algunes varietats d’albercoc, poma i pera són sensibles, pel que
és convenient fer alguna prova.

No es poden mesclar amb olis ni amb productes de reacció
alcalina.

No es pot aplicar olis minerals durant els 21 dies anteriors o
posteriors al tractament amb sofre.

Les dosis recomanades són per temperatures de 24ºC.

Aquest es troba en el mercat en diferents formes:

SOFRE COL·LOIDAL: Són dispersions col·loidals de sofre
que es caracteritzen per:

La seva extremada finesa, màxima dispersió dins el brou,

estabilitat de la suspensió formada, gran adherència al les fulles i
elevada acció fungicida.

Es presenta en forma de : líquid autoemulsionable, microgrànuls
dispersables i pols mullable.

Per aconseguir una suspensió òptima, és important utilitzar
màquines amb agitador.

SOFRE MICRONITZAT: Procedeixen de sofres triturats.

La separació granulomètrica se realitza per aspiració selectiva en

corrent de gas inhert.

Dosis: 20 – 30 kg/Ha.

S’utilitza en tractaments directes en espolvoreig.

SOFRE MOLT: Procedeixen de sofres triturats.

La separació granulomètrica es realitza per tamitzat.

S’utilitza en tractaments directes en espolvoreig.

Dosis: 40 kg/Ha.

SOFRE SUBLIMAT: Flor de sofre i s’obté per sublimació

i posterior condensació.

Elevat grau de puresa i la seva finura una vegada triturats és de

70-80ºCH.

SOFRE TRITURAT: Sofre premolt, d’elevat tamany (40

– 50ºCH), s’utilitza com a correctors.

Sofre pols:

Necessita temperatures altes per actuar.

Comença a actuar a partir de 15ºC.

A 34-35ºC produeix cremades en fulles i grans.

Afavoreix el quallat del gra si s’aplica en floració.

Té efecte de control dels àcars: erinosi, aranya groga
i vermella.

Tractaments a partir del verolat pot afectar
negativament en el vi.

Persistència del tractament: 5 – 10 dies

Dosis orientatives:

Tractament 10cm: 20 – 30 kg/Ha

Tractament floració: 30 – 40 kg/Ha

Tractament post-floració: 40 kg/Ha (depèn temperatura)

Sofre mullable:

No és tan afectiu com el pols, l'emissió de vapors

és més petita i no es distribueix tant bé a l'interior
de la planta.

Per tal que sigui afectiu s’ha d’augmentar la dosis
recomanada a 10-12 kg/Ha.

Té l’avantatge de poder-se combinar amb altres
productes, en tractaments combinats.

Pot ser útil en zones i varietats poc sensibles a la
cenrada.

Persistència del tractament: 15 – 20 dies (en cas de
pluja 7 dies )

2.-Permanganat de potassa:

Acció molt ràpida.

Té poca persistència i en accés pot provocar
fitotoxicitat.

Actua cremant el miceli del fong, ja que és un oxidant
molt fort.

És interessant utilitzar-lo a l’hivern per netejar la fusta
si s’han tingut problemes de cenrada, l’any anterior.

Dosis: 300 – 500 gr/ Hl. Es pot afegir calç en pols (2Kg) per
millorar la seva adherència.

També es pot utilitzar en vegetació com tractament
eradicant.

Dosis: 125 gr/Hl. S’ha de banyar bé el cep. Un o dos dies
després del tractament, s’ha de realitzar un tractament amb
sofre o altre producte específic.
2.5.1.-Fungicides anti-oïdi:
Productes Acció Actuació Resist. Recomanacions

SOFRE: Pols Vapor- Preventiva NO No tractar T>30ºC

Mullable Contacte Dosis altes >7kg/Ha

Permanganat de Contacte Curatiu- NO Neteja fusta - curatiu

potassa Erradicant

RESULTATS DELS ASSAIGS REALITZATS PER EL CONTROL D’

D’OÏDI A ESPANYA
DELS PRODUCTES RCOMENATS PEL GRUP DE TREBALL DE LA VINYA 1995

MATERIES ACTIVES EFICÀCIA MITJA

SOFRE MULLABLE 55,37

SOFRE POLS 76,00

PERMANGANAT POTASSIC 98% 66,05

3.- PODRIDURA GRIS

La podridura gris, causada pel fong Botrytis cinerea, és un fong molt
polífag, ja que pot afectar molts cultius, i sapròfit, ja que es pot
desenvolupar sobre fruits i vegetals morts. En vinya també pot
afectar raïms, fulles i sarments.

Els atacs en fulles i sarments no tenen cap importància econòmica

comparada amb els atacs en raïm, que afecta tant en la qualitat
com en la quantitat de la collita.

Es considera que un 20% d’atac, comporta entre un 8 – 12% de

pèrdua de pes pes.

És una malaltia estesa per quasi bé totes les vinyes d’arreu del món
en major o menor mesura, per això en cada campanya la trobem
en les nostres vinyes en més o menys intensitat.
 3.1.- Biologia

El fong passa:

l’hivern sobre els sarments en forma
d’esclerosi en la fusta vella del cep

en forma de miceli als borrons.

A la primavera quan les condicions
són favorables:

>10ºC

70-80% H.R.
és produeix la maduració dels òrgans
de conservació hivernals, donant lloc
als conidis o espores que iniciaran la
nova contaminació.

Les espores són transportades pel vent, i en condicions
d’humitat o rosada (18 hores) i temperatura (15-20ºC)
comença la contaminació dels òrgans verds del cep.

Les conidies mantenen durant 30 dies el seu poder
germinatiu i poden germinar entre 0-40ºC.

El número de conidies que hi ha en l’aire és baix des de
l’inici de la brotació fins al verolat, durant la maduració
és màxim, i disminueix després de la colllita.

Les conidies poden germinar i penetrar en els teixits
directament, però si hi ha una ferida o obertura penetren
amb molta més facilitat.

Durant el període de quallat a verolat, si els grans no
tenen ferides, és molt difícil que el fong hi penetri, ja que
tenen una cera protectora que inhibeix la germinació de
les espores.

El moment més sensible per a la contaminació és des
del verolat fins a la maduració del raïm, i molt
especialment en aquest últim estat, ja que el raïm té el
nivell més alt de sucres, els quals són la base
d’alimentació del fong.

El fong també es pot instal·lar sobre les restes dels
caputxons florals, i és per això que la floració es
considera un moment sensible a la malaltia.

Una vegada les conidies han germinat, el miceli es
desenvolupa a l’interior de l’òrgan atacat, i després
d’haver-lo destruït surt a l’exterior, produint nous
conidiòfors i conidies, que al principi són de color blanc i
més tard es tornen grisos. Així, es produeixen noves
contaminacions durant el període vegetatiu.

A l’arribada de l'atardo, el fong comença a formar els
seus òrgans de conservació.
 3.2.- Circumstàncies que
l’afavoreixen:

Ferides produïdes en els grans
de raïm: pedra, cenrada, lobesia,
...

Les varietats de raïm compacte,
apinyat i pell fina, són més
sensibles. Ex.: Macabeu,
Carinyena, Chardonay,
Garnatxa, Syrah, Chenin blanc,...

Les boires, humitats relatives

altes, rosades i pluges amb
temperatures d’uns 20ºC.

Les terres fèrtils, fondalades, sòls

argilosos, poc permeables i poc
ventilades.

Desequilibris en l’adobat nitrogenat.

Els ceps baixos, de vegetació espessa
i raïms junts, són més sensibles. Una
solució és emparrar els ceps, fer una
poda i formació equilibrada, esporgar i
despampolar, per tal de facilitar l’aireig
i millorar la penetració dels tractaments
dirigits al raïm.

Productes fungicides orgànics com:
Mancoceb, Zineb i Maneb; que
s’utilitzen en la lluita contra el míldiu,
són estimulants de la vegetació i poden
afavorir la sensibilitat del raïm a la
botrytis. El coure que endureix els
teixits té una acció lleugerament
frenant.
3.3.- Símptomes i danys:

La botrytis pot afectar qualsevol part verda de la vinya.

En fulles es manifesta en forma de zones mortes entre
les nerviacions principals de la fulla, amb aspecte de
cremada.

En brots joves, un atac intens de podrit pot ocasionar la
seva pèrdua.

En sarments, les taques agafen un color gris-terrós,
quan aquests encara no estan agostats.

Els empelts de l’any poden també ser afectats pel fong,
fet que provoca l’assecament de la fusta empeltada.

En raïm els símptomes en el
període de floració quallat es
manifesten en forma de
taques marronoses. En
alguns casos afecta al
peduncle i provoca
l’assecament de les
inflorescències i del raïm. En
el període de verolat verema
els grans es recobreixen de
floridura grisa i els raïms es
podreixen, donant lloc a
pèrdues importants en
quantitat i qualitat de la
verema.

Els atacs de podridura gris poden ocasionar una pèrdua important de
collita, i en el període de verolat-verema provoca una pèrdua de qualitat
dels vins a causa de:

Augment de l’acidesa volàtil del vi.

Disminució del contingut en àcid màlic i tartàric.

Increment d’acetaldehid i glicerol.

Increment del pH.

Problemes en la fermentació alcohòlica i malolàctica.

Hiperoxidació inicial a la fermentació deguda a la tirosinasa i lacasa.

Modificació del contingut enzimàtic provocant dificultats en el desfangat.

Dificultats en la clarificació degut a un augment d’extrans i glucans.

Degradació dels components del vi, per la lacasa.

Modificació dels components aromàtics del vi, ja que desapareix el caràcter afruitat.

Disminució de la tiamina.
 3.4.- Mètodes de seguiment del
cicle:

Actualment hi ha 3 mètodes pràctics per lluitar contra el fong.

1.-Mètode estàndard: consisteix en realitzar quatre tractaments preventius,

en els moments fenològics més sensibles a la infecció:

A) caiguda de caputxons florals, a finals de floració. El fong s’instal·la amb facilitat

sobre els residus de la floració.

B) abans del tancament del raïm. El fong s’introdueix a l’interior del raïm i es fa
difícil combatre’l més tard.

C) durant el verolat. Els canvis químics que es produeixen en el raïm el fan
sensible.

D) 21 dies abans de collita. L’augment de sucres en el raïm el fan molt sensible a
l’atac del fong.

L’estratègia a seguir dependrà molt del lloc on estigui situada la

parcel·la, microclima, destí de la producció, fertilitat del sòl, poda en verd
i varietat. Per exemple, els raïms més compactes i de pell fina com:
macabeu, carinyena, chardonnay, chenin blenc, etc., són més sensibles.

A sa nostra zona, sembla que amb el tractament de final de floració,

tancament de raïm i inici de verolat, es pot tenir una bona protecció.

2.- Mètode 15-15: consisteix en realitzar tractaments des de
l’inici de floració fins 21 dies abans de collir sempre que es doni
un període d’humectació superior a 15 hores, juntament amb
una temperatura igual o superior a 15ºC. Aquest programa de
tractament no aconsegueix millorar el programa estàndard a la
nostra zona, ja que les condicions abans esmentades es donen
molt sovint.

3.- Mètode E.P.I. (Estat Potencial d’Infecció): és un model

matemàtic que quantifica la interacció entre clima, fong i planta,
es pot calcular en cada moment el perill d’infecció, i determinar
si és recomanable tractar o no. Aquest mètode però s’ha
d’adaptar a cada zona vitícola.
3.5.- Circumstàncies que
l’afavoreixen.

1.- Ferides, provocades per:

Lobesia botrana (cuc del raïm)

Pedregades.

Cenrada o oïdi

Picades de gorrions.

Grans de raïm badats (excés d’adob nitrogenat, excés de
vigor,...)

2.-Condicions climàtiques:

Pluges.

Boires

Rosades

Temperatures > 15ºC

3.-Sensibilitat varietal:

Macabeo, Chardonnay, Chenin blanc, ...

Garnatxa, Carinyena, Syrah,...

4.- Adobat, si s’apliquen adobs amb excés de nitrogen
provenint de:

Adob mineral

Purins

Gallinasses

5.- Terreny:

Sòls argilosos

Sòls poc permeables

Terrenys situats en fondalades

Terrenys vora de torrents, siquis,etc.

6.- Sistema de formació:

Formació en vas

No aplicar podes en verd

7.-Fungicides: els ditiocarbamats que afavoreixen la
vegetació.

Zineb

Maneb

Mancozeb
3.6.-Mesures preventives per a un
bon control de Botrytis.

L’estratègia a seguir s’ha de fer per a cada zona i
varietat, i serà el viticultor el que la defineixi en la seva
finca.

Les mesures de protecció més efectives són la
combinació dels tractaments amb productes fungicides i
mesures preventives com:

Mesures preventives per evitar el desenvolupament de la
malaltia:

Controlar cenrada i cuc del raïm.

No abusar dels adobs nitrogenats.

Realitzar podes equilibrades i podes en verd, per airejar el
raïm i facilitar l’entrada dels productes fitosanitaris, sobretot
en floració i verolat.

Tenir cura de la sensibilitat varietal, situació de la
parcel·la i de les condicions climàtiques.

Utilitzar productes fungicides específics, a les dosis
correctes i banyant bé el raïm per les dues cares.

Utilitzar maquinària de tractament en bones
condicions i ben regulada.

Broquets, revisar el desgast

Pressió de treball, entre 5-15 bars.

Volum d’aigua per hectàrea

Velocitat de treball, entre 4-6 km/h

No tractar amb vent superior a 1,5 m/s

Tractar bé per les dues cares.
 3.7.- Eficàcia de l’esporga en verd en la
prevenció de la Botrytis.
ESTRATÈGIA 1991-93 1994-96 1997-99
SEGUIDA % ATAC % REDUCCIÓ % ATAC % REDUCCIÓ % ATAC % REDUCCIÓ

No esporgat ni tractat 11,8 - 18,27 - 10,51 -

Esporgat i no tractat 6,27 46,86 10,51 42,47 4,57 56,51
Tractat cuc i no 9,39 20,42 14,36 21,4 7,89 24,92
esporgat
Tractat cuc i esporgat 3,87 67,2 7,56 58,62 2,85 72,88
Tractat contra cuc i 2,47 79,06 - - - -
Botrytis (1) i esporgat
Tractat contra cuc i - - 3,33 81,93 1,47 86,01
Botrytis (2) i esporgat
Tractat contra cuc i - - 2,42 86,75 0,97 90,77
Botrytis (3) i esporgat
Tractat contra cuc i - - - - 0,96 90,86
Botrytis (4) i esporgat
(1): A (Carbendazima 1 kg/Ha) BC (Vinclozolina 1,5 kg/Ha) (3): ABC (Pirimetanil 2 L / Ha)
(2): ABC (Procimidona a 1,25 kg/Ha) (4): ABC (Fenhexamid 1 kg / Ha)
 3.8.- Fungicides anti-botrytis
Productes Acció Actuació Resist. Eficàcia Recomenacions
Naturals: Contacte Preventiva NO + Nomé
Només amb poca
Argila, Bentonita pressió
pressió de malaltia
Ftalamides:
Ftalamides: Contacte Preventiva SI ++ Nomé
Només fins al verolat
Folpet
Metil sulfenimides:
sulfenimides: Contacte/ Preventiva SI ++ Nomé
Només fins al verolat
Diclofluanida Penetrant

Benzimidazols:
Benzimidazols: Benomil,
Benomil, Contacte/ Preventiva SI ++
Carbendazima,
Carbendazima, Metil-
Metil-tiofanat Lleug.Sistè
Lleug.Sistèmic
Imides Cícliques:
cliques: Iprodiona,
Iprodiona, Contact/
Contact/ Sist / Preventiva/ SI +++
Procimidona,
Procimidona, Vinclozolina Penet Lleug.
Lleug. Cur.
Cur.

Anilinopirimidines:
Anilinopirimidines: Sist./
Sist./ Contacte Preventiva SI +++ Inhibeix acció
acció de la
Ciprodinil,
Ciprodinil, Pirimetanil Sist.Translam.
Sist.Translam. lacassa

Fenil pirrolines:
pirrolines: Fludioxonil Contacte Preventiva SI +++

Hidroxianilides:
Hidroxianilides: Fenhexamid Contacte Preventiva SI +++

Piridinamides:
Piridinamides: Fluazinam Contacte Preventiva SI +++ Impedeix germinació
germinació
de les espores
Biològics: Trichoderma Contacte Preventiva NO ? Barreja de diferents
viridi,
viridi, Trichoderma berzianum trichoderma