BasesVeu1 Iniciacio Basica Veu Parlada Cantada

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.
BASES DE LA VEU 1:
INICIACI BSICA A
LA VEU PARLADA I CANTADA
Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.
BASES DE LA VEU 1:
INICIACI BSICA A
LA VEU PARLADA I CANTADA

Autora:
FRANCESCA MAR TORRES


ISBN13: 978-84-617-1705-7


Als meus alumnes, a en Toms i na Jessica.

CONTINGUTS

Pg.
Prleg
Introducci
1. La bomba daire
12
1.1 . Teoria
12
1.2. Prctica
21
1.2.1. Postura corporal general i respiraci. Desenvolupar la capsa deines 21

per manejar la veu
1.2.2. Suport 1: Control de laire
26
1.2.3. Suport 2: Suportar la veu. Iniciaci i prctica vocal bsica
28
2. El vibrador
32
2.1. Funcionament bsic: Importncia del balan tensi-relaxaci musculars
32
3. Articulaci: Principis bsics
35
Glossari
40
Bibliografia
44
Altres enllaos tils
45
Aquest llibret pretn donar unes bases iniciar-se en la tcnica de la veu tan cantada
com parlada. Est adreat sobretot als meus alumnes perqu tenguin un recull dall que
els explic a classe, per pot servir dajuda a qualsevol persona que es vulgui iniciar en el
maneig de la veu professional. El llibret o text de classe vol ser una explicaci bastant
completa dels mecanismes de fonaci i suport per la veu professional, per alhora
accessible a un pblic general, sense gaire ms tecnicismes que els necessaris. Cont
alguns exercicis que sempre aprofitaran ms si es fan amb guia professional, per que he
intentat explicar el millor possible per tal que qualsevol els pugui reproduir el ms
fidelment possible. El llibret est escrit -ara fa ja uns anys, ja estic pensant en fer una
revisi- amb un estil informal i molt planer: la meva intenci s que els lectors tenguin la
sensaci de que estic parlant directament amb ells.

Als meus alumnes.

Ladquisici de tcnica vocal, tan per aplicar a veu parlada com a veu
cantada, i dins aquesta als diferents estils, s un procs molt complex i que sol ser llarg, ja
que comporta modificacions dhbits corporals adquirits i sovint, molt arrelats a la
persona, amb la complicaci afegida que molts daquests hbits no sn fcilment
controlables visualment ja que es produeixen a parts del cos internes, o que no solem
veure sense un mirall, i no son fcilment perceptibles per al principiant. Lestructura de la
tcnica vocal es podria representar com a una pirmide, a la base de la qual es trobaria
ladquisici de la postura corporal adequada, lligada a la conscincia correcta del propi
cos per tal de permetre construir o adquirir tots els altres elements, seguit del procs
de domini de la respiraci adequada amb tots els elements que aix comporta dominar,
desprs ladquisici de conscincia, sensaci i domini del suport, la fonaci correcta i
neta, natural i sense traves, el domini dels registres per tal de, paradoxalment, eliminar-
los, la ressonncia, lexpressi i per acabar, la interpretaci, on ja es donar per suposada
laplicaci duna bona tcnica i la possessi de suficient flexibilitat de la veu per a assolir
els diferents matisos amb una execuci correcta des del punt de vista tcnic dels
mateixos. Cada un daquests elements, per ordre, facilita ladquisici adequada del
segent, i lincorrecte aprenentatge dun dels elements de base far que tot el que es
construeixi a sobre quedi coix, poc assentat, sigui relativament intil o, en el pitjor
dels casos, font de problemes afegits i ms mals hbits. Aquests fulls volen donar una
idea general del que comporta comenar a utilitzar la veu correctament, especialment
per a la prctica professional, i es limitaran a la part de base de la pirmide. Es donen
unes directrius bsiques adreades a construir especialment els fonaments que
condueixen al domini de la veu (respiraci i suport) i es donen explicacions sobre una
altra element important: laparell vibrador, que s el que directament produeix la fonaci.

PIRMIDE DE LA TCNICA VOCAL

ACTUACI

INTERPRETACI
Implicaci emocional

EXPRESSI
Flexibilitat
Dinmiques, Color,

Timbre RESSONNCIA
Eficincia

Transici suau
Equilibri
Consistncia
Resp. Diafragmtica
Equilibri

FONACI
Coordinaci

SUPORT
Notar sistema forces

RESPIRACI
Silenci, calma

POSTURA
Relaxaci

REGISTRES Homogenetat
FONAMENTS TCNICS
El funcionament de laparell vocal s similar al dun instrument de vent. Com aquest, est
format per tres elements, una bomba daire (els pulmons), un vibrador (la laringe) i uns
ressonadors (la cavitat buco-farngia ns el ressonador principal).

Qu passa quan es parla o es canta? Bsicament, laire dels pulmons surt del cos a
travs de la trquea, a lextrem superior de la qual es troba amb les cordes o plecs vocals, que
sn uns msculs semblants a llavis, collocats de forma ms o menys perpendicular a la vertical
corporal. Laire que surt amb una certa pressi dels pulmons, juntament amb l'apropament de
les cordes per ordre del sistema nervis a la posici focus gltic (molt apropades per no
tancades, i aix preparades per emetre so), fa que aquestes vibrin (no entram ara en detalls de
les teories de com ho fan). La rapidesa daquesta vibraci (nmero de vibracions per segon, o
freqncia, mesurada en Hertzs) determinar lalada de to del so: quan ms rpida, ms agut
(major freqncia), i quan ms lenta, ms greu (menor freqncia). La sensibilitat auditiva de
loda humana es situa entre els 20 a 20.000 Hz aproximadament, i arriba als mxims entre els 25
i 3.000 Hz. La veu humana, comptant des de la veu masculina ms greu fins a la veu femenina
ms aguda, es situa entre els 50 i els 2.349 Hz (freqncia del re7 del piano, que ha estat la

mxima nota abastada per la veu humana, concretament per la soprano Mado Robin).
Simplificant: produir veu ve a ser com bufar a travs de les cordes vocals fent-les vibrar,
com bufam a travs dels llavis quan els fem vibrar com si imitssim un motor de cotxe.


1.
LA BOMBA DAIRE
1.1
TEORIA
Fisiologia bsica de la caixa torcica: La caixa torcica s la part superior del nostre tronc.
La seva paret sn les costelles, i el seu terra s un mscul anomenat diafragma. La caixa
torcica cont els pulmons, trquea (conducte que du laire inspirat als pulmons i sesbranca en
bronquis i bronquols etc..), i el cor. Els pulmons estan recoberts per una espcie de bossa que s
la pleura, i aquesta est alhora per la seva cara externa aferrada a les costelles pels laterals i al
diafragma per la part de baix.
El diafragma s un mscul similar a un gran bistec rod, situat just davall els pulmons -ve a
ser lenterra de la caixa torcica-, aferrat per davant a lestrnum, per darrera a la columna i en
circumferncia a les costelles inferiors, i que separa la cavitats torcica de labdominal. T uns
forats per deixar passar lartria aorta, vena cava i esfag. La seva posici en relaxaci s com
una semiesfera o cpula irregular, i el seu moviment de contracci s davallar i aplanar-se, fent-
se ms ample la seva circumferncia degut a aquest aplanament de la cpula.

1- En
relaxaci
2- Inspiraci

Mecnica de la respiraci
Abans de tot, conv saber que no sempre respiram igual depenent de la tasca que feim, i
que aquesta respiraci pot tenir diferents funcions i ser correcta per unes per no per altres. No
s el mateix respirar per mantenir-mos vius mentre escrivim a lordinador o miram la tele, que
requereix poca quantitat daire, que respirar mentre feim un exercici que requereix ms aire amb
la finalitat daportar ms oxigen al cos, ni respirar per parlar o cantar que requereix ms aire per
aportar certa pressi i/o durada dexpiraci. Per tant, tenim una respiraci de reps que ser
correcta per reposar, per insuficient per altres coses, i una respiraci per fer entrar ms aire que
segons el que vulguem fer amb ella, ser ms o menys correcta segons la facem duna forma o
duna altra.

En segon lloc, voldria aclarir un concepte molt bsic: laire inspirat sempre va als pulmons.
Entri pel nas o per la boca, anir igualment a parar a la trquea, i dall noms tendr cam cap als
pulmons, independentment de la mecnica que hgim feta servir per a fer-lo entrar. Aquesta
afirmaci que potser sembla massa bvia, no ho sembla tant una vegada comenam a parlar de
respiraci abdominal o diafragmtica o costo-diafragmtica. Desprs danys escoltant gent que
creu que respira als pulmons o a la panxa depenent de com ha respirat, preferesc curar-me en
salut i aclarir aquest punt.
I en tercer lloc, parlarem de la via dentrada de laire. Cal no confondre per on feim entrar
laire que respiram amb com respiram. Hem de fer diferncia entre la utilitat de laire com a
fluid a efectes dintercanvi de gasos i de la seva utilitat mecnica a efectes dusar-ne les seves
propietats per a exercir pressi. Per tant, tot i que des dun punt de vista de salubritat estarem
tots dacord que millor si entra pel nas, ja que aix shumidifica, sescalfa, es neteja dimpureses
etc., el fet s que a efectes dusar-lo per parlar o cantar ha de ser igual per on entri, tanmateix a
la glotis els dos camins dentrada (nas o boca) sajunten i tot va all mateix. La qesti important
s que es succioni amb la musculatura adequada i desprs sen controli adequadament la sortida
amb la musculatura adient. A ms, en parlar o cantar moltes inspiracions es fan inconscientment
per la boca ja que no hi ha temps de fer-les pel nas, aix que s important dominar el mecanisme
intern independentment de per quin orifici extern es faci lentrada. Aix, conclourem que si hi ha
temps, millor inspirar pel nas, per tant sha de saber usar la correcta mecnica dinspiraci
inspirant per via nasal, per que sha de saber usar la mateixa correcta mecnica si inspiram per
la boca, per poder efectuar correctament totes les respiracions que inevitablement hi farem.
Respiraci de reps: La respiraci que utilitzam quan estam en reps s una activitat
reflexa que no requereix intervenci voluntria ni gaire esfor fsic. Comenam per la inspiraci.
El mecanisme s simple: el cervell (a travs del nervi frnic) envia una ordre de contracci al
mscul respiratori: el diafragma. Com que aquest est aferrat a la part baixa dels pulmons, amb
aquesta davallada els arrossega provocant un engrandiment daquests cap a baix i com que
tamb seixampla, fa eixamplar (les empeny cap a defora) les darreres sis costelles provocant un
cert engrandiment lateral de la part baixa de la caixa torcica, i per tant dels pulmons que,
recordem, estan aferrats a la pleura i aquesta a costelles i diafragma. Lengrandiment dels
pulmons crea una pressi intra-pulmonar inferior a latmosfrica i aquest buit relatiu dins els
pulmons provoca una entrada daire per succi, similar a la forma que feim entrar lquid a una
xeringa.

Resumint, els pulmons somplen daire per la succi mecnica de la contracci del
diafragma, sempre i quan no es tapi lorifici dentrada daire, s clar. Fins aqu, la fase dinspiraci
involuntria.
Per lexpiraci daquest aire inspirat, la contracci diafragmtica es relaxa i els pulmons,
aix com les vies aries, tornen a la seva grossria anterior, per tant laire surt a lexterior a base
de no fer res, s a dir, de forma passiva. Aquest cicle respiratori de reps es produeix entre 8 i 17
vegades per minut aproximadament, i maneja poc aire: la presa daire s duns 500 ml en cada
inspiraci. S IMPORTANT FER NOTAR que, la respiraci de reps, que s la que acabam de
descriure, s percebuda pel cos com una contracci en inspirar i una relaxaci en expirar,
lgicament, ja que percebem la contracci del diafragma en inspirar, i la seva distensi en
expirar.
La respiraci per agafar ms aire: Si volem agafar ms aire, ja hi haurem de posar un poc
de voluntat. Lgicament, haurem dincrementar ms el volum pulmonar en la fase inspiratria, i
per fer aix tenim diverses opcions.
Una opci s, quan estam comenant a davallar el diafragma, o sigui, en la fase
inspiratria, eixamplar les costelles fent contracci amb els msculs intercostals responsables de
tal acci. Aix far engrandir lateralment i antero-posteriorment la caixa torcica normalment
fins a les clavcules, i provocar que efectivament, hi entri ms aire. Per la expiraci es relaxar
tota contracci anterior, la diafragmtica i la de la musculatura intercostal responsable
dobertura, el propi pes de les costelles les far tornar a lloc disminuint altra cop la grossria de la
caixa torcica, amb la conseqent sortida de laire, per tant tenim tamb una expiraci passiva
pel propi pes costal i retornada diafragmtica. Podem per, si volem, usar musculatura
intercostal de tancament i forar que surti ms aire. s la respiraci anomenada pectoral, ja que
la part que visualment seixampla s la post del pit. Tamb es solen aixecar les espatlles en
aquesta respiraci, i aquesta opci pot estar ms o menys marcada depenent de lindividu.
Els inconvenients que aquesta respiraci t de cara a cantar o a usar la veu de forma
professional en general sn, en primer lloc que no es pot fer gaire fora en lexpulsi daire, per
tant mecnicament no s molt ptima pels esforos corporals que requereix la veu professional,
que se nhan de fer, per no al coll. En segon lloc, la laringe est connectada a la part alta de la
caixa torcica mitjanant la musculatura suspensora de la mateixa, per tant la tensi acumulada a

aquesta zona durant aquest tipus de respiraci tampoc s dall ms ptim per deixar la laringe
lliure i sense tensions i poder optimitzar la seva feina. Aix que per realitzar tasques de cant o
parla, hem de cercar una forma de respirar ms adient. Una que ens permeti entrar molt daire i
poder controlar-ne la pressi de sortida, i alhora que no molesti a la zona de la laringe.
Inspiraci per cantar o per veu professional en general: Les exigncies del cant, i de la
veu professional en general com hem dit, demanen per comenar una quantitat daire superior al
que necessitam quan, per exemple, miram la tele. Necessitam entre 1.000 a 1.500 ml en cada
inspiraci. La respiraci passa a ser voluntria, activa i ms conscient, per agafar tot aquest aire
extra. El mecanisme bsic segueix essent el mateix que el de la respiraci de reps, per es
modifica un poc. La inspiraci es fa primriament per contracci del diafragma, per ara hi
interv la voluntat de potenciar aquesta contracci diafragmtica per tal de fer-hi caber ms aire,
i la utilitzaci de ms msculs. La contracci diafragmtica per agafar ms aire haur de ser
superior, haurem de fer baixar ms el diafragma, el qual amb aquest moviment empeny, o
diguem esclafa la massa abdominal, desplaant-la cap a baix i cap a endavant, provocant la
protuberncia del baix ventre, o sigui, fent que surti la panxa. Per tal de permetre que aix sigui
possible, haurem de relaxar la musculatura abdominal per tal que pugui sortir la panxa, el
mscul diafragma i la musculatura abdominal funcionaran per tant de forma antagnica per a fer
aquesta inspiraci. s a dir, com que volem baixar el diafragma, per poder fer aix hem de
relaxar la musculatura abdominal, si no, la massa visceral que el diafragma empeny cap avall
mentre baixa no podr reubicar-se si es troba constreta per una musculatura abdominal en
contracci i per tant, el diafragma tampoc podr davallar. Aix sense entrar ara en possibles
bloqueigs que pugui tenir el diafragma degut a altres causes, no oblidem que les emocions
nafecten el funcionament.
Aqu trobam habitualment el clssic error quan es demana a alg que respiri, per tant se li
demana una acci respiratria voluntria. Hem dit que la primera associaci que fa el cervell amb
inspiraci s de contracci. Per tant, quan sens demana una respiraci ms ample, tenim
tendncia a fer ms contracci, i contreure la panxa i els msculs intercostals dobertura de la
caixa torcica per ajudar a eixamplar-la ms lateralment i cap a dalt, fent aix la abans descrita
respiraci pectoral. Entre daltres factors, (posici erecta, el fet que la majoria anam amb els
abdominals contrets per qestions esttiques, especialment quan alg els mira), ajuda a que, per
comptes de relaxar aquests i deixar baixar el diafragma, cerquem altres sistemes per engrandir
els pulmons i agafar ms aire. El problema s que aquesta respiraci alta o costal-pectoral, fa

que les espatlles selevin, moviment en el qual intervenen els msculs suspensors de la laringe, la
qual cosa dificulta el seu funcionament. Per cantar s important no interferir amb la musculatura
larngia. Per daix en parlarem a lapartat corresponent. La millor respiraci per cantar ser
aquella que ens permeti prendre en un mnim de temps la mxima quantitat daire sense
interferir amb el funcionament de laparell vocal. Aquesta s la respiraci costo-abdominal.
Hbit: Sha de puntualitzar ara que hem daprendre a utilitzar aquesta respiraci costo-
diafragmtica, i no noms per lhora de cantar o usar la veu professionalment, si no per fer-ne s
tot el dia, en tot moment. s necessari automatitzar-la per al dia a dia, i que sigui la nostra
respiraci habitual. Si no feim daquesta un hbit corporal, no hi haur forma daplicar-la
ocasionalment noms quan hem de cantar o parlar. La respiraci correcta s la base duna
tcnica correcta, i s massa important per ser una cosa de llevar i posar. Es podria fer una
analogia: igual que un viol no t forma dalbercoc i es transforma en viol quan lhan de tocar, qui
usa la veu parlada de forma professional o canta ha de tenir sempre forma de cantant o dactor
i respirar correctament com a hbit permanent. A ms, aquesta respiraci aporta com a efecte
secundari beneficis tals com a major oxigenaci al cos, i major estat de tranquillitat habitual
que sempre poden ser benvinguts. No entrar ara a descriure en profunditat els detalls daquests
beneficis, ja que no ve al propsit daquest llibret.
Problema que ens dificulta la tasca: combinar inspiraci i relaxaci: Seguint amb la
respiraci pel cant, diem que el diafragma baixa i que hem de relaxar la musculatura abdominal
en inspirar. Aqu ens trobarem amb un problema dassociaci inconscient de funcions corporals:
hem dit que el cervell associa inspiraci amb contracci. A lhora dinspirar haurem daprendre a
pensar bsicament en relaxar la musculatura abdominal per tal de poder abaixar el diafragma i
succionar laire, la qual cosa crear un conflicte al cervell i per tant, sobretot en els
principiants, un problema de coordinaci en no saber coordinar els fets dinspirar (=contreure,
per al cervell) i relaxar alhora (encara que siguin grups musculars diferents). Al principi pot
resultar un poc confs i complicat. Per s important entendre i practicar lantagonisme dels
msculs diafragma/abdominals en aquest procs. Ho podem comparar a gratar-se la panxa amb
una m i pegar-se cops al cap alhora amb laltra, automatitzar-ho i fer-ho sense pensar s una
qesti de prctica.


expiraci
inspiraci
Expiraci, punt vista muscular: I ara ve la part quasi ms important, a efectes prctics
demissi vocal: lexpiraci. Aquesta, que era passiva en la respiraci corrent, (i relacionada amb
relaxaci), torna activa i voluntria a lhora dusar la veu professionalment, ja que es torna
important controlar el flux daire expirat (daix es tracta). Els msculs que intervenen en
lexpiraci son aquells lactivitat dels quals ajuda a reduir el volum de la cavitat torcica, s a dir,
els abdominals, la contracci dels quals acompanya la progressiva des-contracci del diafragma a
lhora dexpirar i expulsa laire pulmonar de forma controlada, com un mbol.


Detall de les forces de pressi. Observar pressi del terra torcic sobre la cavitat abdominal.
Expiraci, punt vista del sosteniment o suport del flux vocal: A ms, per cantar o usar la
veu de forma professional en general, s necessari expirar aquest aire amb una pressi constant
o determinada, de forma que es mantengui constant la intensitat sonora lligada a la pressi sub-
gltica. Per aix, s necessria la coordinaci de msculs inspiratoris i expiratoris a lhora
dexpirar. Vull dir, ja hem vist que, al procs dexpiraci (lligat subconscientment a la relaxaci) hi
hem afegit la contracci dels abdominals, la qual cosa ja crear una confusi al principiant. I ara a
sobre, afegim la contracci dalguns msculs (els intercostals baixos) que el cos associaria amb la
inspiraci, per acabar de confondre al cervell del principiant, que al principi trobar impossible
fer com quan inspira o mantenir posici inspiratria amb alguns msculs, en el moment de
fer exactament el contrari: expirar.
El suport s un sistema de forces internes per poder mantenir la pressi de laire com la
necessitam. Per a fer aquest sistema, el cos far diverses forces: per una banda, la dexpulsi, que
s una fora cap a baix i cap a defora del cos (com quan tossim, anam al bany o parim un fill), i
per laltra, contenci daquesta fora dexpulsi (pressi amb la musculatura abdominal en sentit
contrari al de la fora dexpulsi). La parla o cant es produeixen en la fase expiratria, i quan

sexpira, que s quan es necessita fer aquest suport, el diafragma est tornant a la seva posici
original, s a dir, relaxant-se. Aleshores, voluntriament retenim la seva tornada fent lacci de
mantenir voluntriament les costelles inferiors obertes (utilitzam la contracci de la musculatura
intercostal baixa adient). Retenint aix el retorn diafragmtic, controlam la sortida de laire, ja que
no deixam que el diafragma torni com vulgui per deixar sortir laire. Fent tot aix, deixam el cos
preparat perqu la sortida de laire es pugui controlar amb la musculatura abdominal, i amb tot
plegat (forces dexpulsi, musculatura abdominal i obertura de costelles) feim el que anomenam
suport de la veu.
Aix sembla complicat, per la base de tota educaci vocal s el control de la respiraci, ja
no per emmagatzemar grans quantitats daire, si no per controlar lexpiraci i fer suport, i aix
mantenir la constncia de la pressi sub-gltica. Per tant no ens podem botar aquesta fase
daprendre a respirar b, li hem de dedicar tot el temps que precisa i molta voluntat per a
dominar-la fins a arribar a sentir-la natural i fcil, ja que a la fi lhem de poder utilitzar sense
haver-la de pensar.
Vull amb aquesta explicaci avisar als principiants per evitar que els vengui de nou i es
desanimin per la dificultat inicial daprendre a modificar els hbits respiratoris. s normal que
costi ja que tenim doble feina: invertir esfor en practicar els nous mentre lluitam contra la
inrcia del cos que automticament posa en marxa els mecanismes habituals, per tant al principi
no ens assemblar gens prctica la nova forma de respirar, i mentre ho trobem incmode s
indicatiu de que no ho feim gaire be. La bona notcia s que, un cop agafat lhbit, es torna
natural i no cal pensar-hi tant. I que tothom ho pot aprendre a fer. Costar ms o menys, per no
s impossible. I ara passem a la prctica.
MECNICA RESPIRATORIA: URLs amb animacions sobre la respiraci.
El moviment del diafragma i la seva situaci a lesquelet:
http://www.youtube.com/watch?v=hp-gCvW8PRY&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=LpXstUTg_Rc
Respiraci -intercanvi de gasos i esquema del mecanisme-, dibuix animat:

http://www.5min.com/Video/Learn-about-The-Respiratory-System-117572249

1.2 PRCTICA

1.2.1 POSTURA CORPORAL GENERAL I RESPIRACI. DESENVOLUPAR LA CAPSA
DEINES PER MANEJAR LA VEU.

a) Postura. Concepte de relaxaci dinmica: Una bona postura ser la base necessria
per a una correcta respiraci i per deixar que els rgans de fonaci puguin desenvolupar la seva
tasca sense impediments. Una postura incorrecta entre daltres coses dificultar el moviment del
diafragma i la comoditat respiratria, un coll estirat cap endavant dificultar el moviment lliure
de la laringe. s important tenir clar un esquema bsic corporal amb lespina dorsal com a centre
vertical de sustentaci, i les extremitats penjades a travs de dues cintures (pelviana i escapular),
i un cap situat en equilibri a sobre. A partir daix, cercarem una postura bsica dacord amb
aquest esquema corporal: Cames dretes sense estar sobre-estirades, cuixes relaxades. La
columna vertebral alineada, amb les seves corbes naturals suavitzades, el cap situat a sobre en
equilibri i les extremitats penjant lliurement daquesta estructura.
La sensaci que cercam s dobertura interna i dequilibri dinmic en general, notant el
pes del cos contra la terra, de sentir que el cos saguanta tot sol, fent el mnim esfor necessari
per a mantenir-lo dret. Daix en deim relaxaci dinmica: hi ha activitat muscular, per de tal
forma que no provoca tensions no desitjades. Tamb cercarem relaxar la mandbula.
s important que la postura sigui flexible: cal entrenar la mobilitat de les cintures
escapular i pelviana. Es poden fer exercicis amb les espatlles fent cercles endarrere i endavant,
amb el coll mirant de costat a costat, i mirant cap avall, i tamb amb la cintura i maluc, cercant-
ne la mobilitat de costat-costat, davant-darrera i en cercles, com si ballsim dansa del ventre.
A la zona cervical hi tenim la laringe. Si estiram el coll cap a endavant per intentar cantar
aguts, o si tenim tendncia postural a projectar el cap endavant estam comunicant tensions a la
musculatura larngia i no deixarem que aquesta pugui desenvolupar la seva tasca. Durant la parla
i especialment durant el cant aquesta ha de fer molts de moviments per a ajustar-se a les notes, i
s necessari deixar-la treballar. Tamb la seva resistncia es veur afectada si se li apliquen
tensions innecessries amb la musculatura que lenvolta (musculatura de la faringe, pectoral alta
i maxillar).
Els elements a tenir en compte a lhora de collocar-mos sn: la posici de la columna, la

seva alineaci, a les rees cervical i lumbar especialment -zones on estan la laringe i la inserci
del diafragma a la columna vertebral, la postura s important per a facilitar les seves funcions-.
Tamb cal tenir en compte la (dis)tensi de la posici assolida, i la postura de la zona
maxillofacial (mandbula, llengua), que tamb han destar relaxades i penjades de la lnia
central principal, la columna. El cos est tot connectat, i per deixar lliure la zona lumbar
freqentment cal pensar en desbloquejar els genolls i relaxar la musculatura de les cuixes, alhora
que basculam la pelvis lleugerament cap a davant, -ho podem fer com si baixam la coa com els
cans-.
Resumint, volem mantenir una postura dreta, alineada i estirada per cmoda, mantenint
la columna alineada sense sobre-estirar-mos i sobretot sense tensi. Hem de pensar com si
estssim penjats de la coroneta, i deixar caure el cos relaxat, sentir com si ens allargssim cap a
baix i cap a dalt alhora, cercant una postura que ens permeti tenir la musculatura del coll
treballant al mnim per aguantar el cap. Mantenir el cos obert s important, les costelles
eixamplades, especialment quan expiram (s a dir, mentre cantam), i lespatlla eixamplada. No
pronunciar massa la corba fisiolgica lumbar. Recordar mantenir bona postura per tots els
exercicis, tan de respiraci com de veu. No rompre la lnia del cos, i tenir una postura de
presncia i alhora relaxada, amb to muscular per sense tensi, s a dir, mantenint una
relaxaci dinmica, s important per a una correcta emissi vocal.
Sobretot, insistim en que de la bona postura en depn molt la mobilitat del diafragma i
per tant la facilitat de respiraci ptima, lefectivitat del suport i la capacitat de deixar la laringe
lliure per fer la seva feina. Una mala postura, en canvi, pot afavorir entre daltres el bloqueig del
diafragma, i totes les seves no desitjables conseqncies en cadena. Una mala postura no s
noms una posici corporal torta, tamb ho s una posici estirada per excessivament tensa. A
la llarga, hem de potenciar la percepci interna o propiocepci de la nostra postura correcta i
alineada (especialment internament), i hem dutilitzar la facilitat respiratria com a guia per
saber en quina qualitat postural ens trobam.
b) Ens allargarem a terra sobre lespatlla. Posarem les mans a la part inferior de
labdomen, per sota del melic, i respirarem lliure i relaxadament. Podem posar una m al pit
tamb. Intentem relaxar-mos com si anssim a dormir. Concentrem latenci en la respiraci.
c) Observar la respiraci: Ara observem quina trajectria segueixen les nostres mans

posades sobre la part inferior de labdomen. Haurien destar pujant amb la inspiraci i baixant
amb lexpiraci. Si tenim una ma al pit, haurem dobservar que est immbil. Estam utilitzant la
respiraci abdominal abans descrita.
d) Potenciar la respiraci abdominal. Prendre conscincia de com ho estam fent. Abaixar
cada cop ms la respiraci. Si s necessari, podem pensar que tenim un globus a la panxa, que
traiem panxa, o que els pulmons son al baix ventre (tot aix, per suposat, no son ms que
imatges per ajudar a assolir lobjectiu), i que linflam daire quan inspiram, o que inflam el ventre
daire amb la inspiraci. Cuidam de no fer renou amb laire quan inspiram, i mantenir la inspiraci
silenciosa: el renou inspiratori s senyal de constricci i fricci de laire contra les cordes, cosa la
qual es mantendria durant la fonaci dificultant la projecci. A ms, aquesta fricci ens donar
sequedat al coll ms rpidament, ja que laire est passant amb ms velocitat en tenir menys
espai per passar en el mateix interval de temps.
e) Trobar musculatura til: Ara ens palpam la zona inguinal, ms o menys on hi hauria la
cremallera del pantal. Pressionam amb els dits i tossim. Notam la contracci de la musculatura
abdominal inferior. Practicam la contracci i des-contracci voluntria de la mateixa. s necessari
tenir lrea correctament localitzada. La part del mscul que volem exercitar s molt a baix, i
sembla que sigui simtric, fent com un triangle a ambds costats de la cremallera. Lhem dallar,
no contreure tota la musculatura abdominal per fer aquest exercici. El moviment de contracci
daquest mscul s com el que fa quan tossim, riem o ens sonam el nas. Lhem de contreure com
si lestirssim cap amunt, o sigui, cap a la nostra cara (direcci cranial).
f) Feim abdominals: En la posici en que ens trobam, doblegam les cames, inspiram ben
a baix, contraient la zona abdominal baixa i clavant el lumbar a terra comenam a expirar per la
boca quan encara estam estirats a terra i, sense aturar lexpiraci, aixecam el cos cuidant de fer la
fora amb labdominal. Observam el cop, limpuls que aquest moviment ens fa donar a laire
que expiram.
g) Ajuntam respiraci i contracci/des-contracci dels abdominals inferiors: Ara tornam
a practicar la contracci i des-contracci voluntria de labdominal inferior, i ho juntam amb
lacte de fer abdominals, inspirant alhora que relaxam labdominal inferior, i expiram alhora que
el contraiem i aixecam lesquena per fer lexercici abdominal. En agafar la dinmica de lexercici,
anam aturant de fer tot el moviment que acompanya els exercicis dabdominals, i simplement

expiram amb la contracci, i inspiram amb la relaxaci daquest mscul. Hem dimaginar que la
contracci ens fa expirar laire, i que la distensi (= treure la panxa) ens fa inspirar. No hem de
perdre de vista lefecte que el fet de fer abdominals havia tengut sobre la corrent expiratria:
lobjectiu s arribar a notar com la contracci daquest mscul impulsa laire fora del cos i la seva
relaxaci direm que el succiona cap a dins. Durant tots aquests exercicis s important mantenir
el coll relaxat.
h) Posici vertical: Ara ens aixecam i provam de repetir aquesta respiraci en posici
vertical. Per facilitar la transici, podem tamb asseurens amb les cames separades i els colzes
als genolls, i provar aix la mateixa respiraci abdominal abans de ferla en posici totalment
vertical. Tamb ho podem provar en posici de gatejar, la qual ens ajudar a deixar anar la
musculatura abdominal (deixar anar la panxa) i a sentir la respiraci ben baixa. s com si
volgussim respirar dins els malucs.
i) Provocar, sentir respiraci baixa: si no surt, encara la podem entrenar amb un altra
exercici. Comenam primer de tot expirant tot laire, alhora que contraiem labdominal baix com
si el volgussim aferrar a lesquena, i tamb buidam laire de les costelles. Mantenim aix ben
exprimits, contret labdominal, com si encara volgussim seguir bufant quan ja no queda aire.
Quan ja no podem ms, relaxam labdominal inferior i respiram all. Normalment aix dur la
respiraci directament a la part baixa dels pulmons, s a dir, provocar inspiraci totalment
diafragmtica. Per s important que tamb es spiga fer conscientment.
j) Respiraci en tres fases (es recomana comenar per dues fases noms, abdominal i
costal): Un cop dominat aquest mecanisme, provarem a allar tres rees de respiraci:
Abdominal, costal i pectoral (s important treballar aquesta dissociaci de la musculatura
respiratria). Aquest exercici el farem aturant la respiraci entre fase i fase. Primer buidarem tot
laire per la boca fent una [f] o [s]. Desprs inspirarem una petita quantitat daire abdominalment
i aturarem de respirar dos segons. Tot seguit, mentre mantenim laire de la zona abdominal
intacte, inspirarem una segona petita quantitat a la zona costal baixa, eixamplant lateralment les
costelles ms baixes, volgussim estirar un hipottic elstic collocat entre les costelles de la part
dreta i les de la part esquerra just per sota de lestrnum, o, per les dones, com si volgussim
eixamplar els sostenidors. Aturam la inspiraci dos segons ms. Per acabar la fase inspiratria, i
mantenint les dues fases anteriors, prendrem una tercera petita quantitat daire a la zona
pectoral, elevant lleugerament el pit cap a davant i cap a dalt. Mai no elevar les espatlles,

mantenir la cintura escapular relaxada, sentint el pes de les espatlles, aix s molt important, ja
que implica la musculatura suspensora de la laringe interferint en el funcionament de la mateixa,
per tant interfereix negativament en lemissi vocal. Per expirar, comenarem per labdomen,
cuidant de mantenir costelles obertes mentre buidam la panxa, aturam 2 segons i seguim
buidant ara les costelles, aturam 2 segons i acabam buidant el pit. Tornam a comenar. Una
variant daquest exercici consisteix en posar so a la fase expiratria, fent una [z] (1) ben sonora.
Una altra variant ms senzilla i recomanada per comenar, s fer noms les 2 primeres fases
(respirar noms a la panxa i a la zona costal baixa).
k) Entrenar respiraci intercostal: Tamb podem entrenar la fase intercostal de la
respiraci a 3 fases allant-la, i fent noms aquesta, tal com es descriu a lexercici h). Desprs
entrenar abdominal i intercostal juntes. s important que la fase expiratria es produeixi
mantenint les costelles en obertura la major part de temps possible.
l) Respiraci lumbar: Ens asseurem amb les cames separades i els colzes als genolls per tal
dafavorir-la i notarla millor. Podem demanar a alg que ens ajudi posant les mans a ambds
costats de la nostra zona lumbar. Sino, les hi podem posar noltros, i respirar a aquella zona.
Aixecar-se i repetir en posici de drets, doblegant lleugerament els genolls com si ens volgussim
asseure a una cadira si ens s ms fcil, sempre mantenint lalineaci de la columna i la zona
cervical.
m) Durada respiratria: Deixar anar tot laire, no respirar durant uns tres-quatre segons.
Inspirar costo-abdominalment durant uns cinc-sis segons. Retenir durant uns tres-quatre segons.
Deixar anar tot laire a poc a poc sobre la consonant [s], procurant que el flux daire es mantengui
constant. Durada mnima a assolir en lexpiraci: 30-35 segons.
n) Variacions de lexercici anterior: Lexpiraci es pot fer amb els llavis en posici com si
es bufs una flauta travessera, dirigint el corrent daire al dors de la ma, procurant que el
corrent sigui un filet daire fred. Lexpiraci tamb es pot fer amb so: podem comptar un-dos-
tres-quatre o dir [uuuu]. Aix mateix, podem modificar les durades de les retencions i del
temps dinspiraci, o es pot utilitzar una mesura temporal predeterminada per lexpiraci, per
exemple, expirar en 4 segons o expirar en 35 segons etc.
o) Entrenam flexibilitat abdominal: Necessitam poder agafar laire el ms aviat possible,
per tant s important entrenar que labdominal es des-contregui amb la mxima velocitat quan

hem acabat la fase expiratria i ens disposam a inspirar altra cop, per deixar pas a la contracci
diafragmtica inspiratria tamb amb velocitat mxima. Aquest exercici, per, sol ser mal de
controlar sense la guia dun professor.
p) Entrenam respirar per suportar: Ajaguts en decbit sup, inspiram abdominalment i en
expirar alg ens fa fora sobre labdomen. Mentre expiram, comptam fins a 7-8 fent resistncia a
la fora que ens fan, i desprs acabam dexpirar laire que queda rpidament exprimint-mos. Es
repeteix lexercici tombats sobre el ventre (la fora ens la faran a la zona lumbar) i sobre cada un
dels costats, i en el cas dels costats farem inspiraci costal i la fora ens laplicaran als costals
inferiors. El podem fer 2 o 3 vegades a cada banda. Aquest exercici conv fer-lo amb supervisi
professional.

1.2.2 SUPORT 1: CONTROL DE LAIRE
Fins ara hem parlat de com entrenar la base de tota educaci vocal: la respiraci costo-
abdominal. Per aix no s ms que el comenament, i saber respirar no vol dir necessriament
saber suportar el so. Ara hem de connectar la veu al sistema de suport, i no es fa ben b igual que
la respiraci allada. Fins ara ens hem limitat a omplir de forma correcta i buidar els pulmons
daire. Ara hem de posar especial atenci a lacte de buidar els pulmons, i hem de fer intervenir
la musculatura inspiratria, tal com he explicat a lapartat 1.1.
Per comenar, tot i haver-ho ja explicat a lapartat de la respiraci, vull insistir en aclarir el
concepte de suport. Si jo em recolz a una taula, faig una fora contra la mateixa, i aquesta taula,
per tal de suportar-me, haur de fer la mateixa fora o superior en sentit contrari a la fora que
jo faig. Per tant el suport s un sistema de forces on hi intervenen la fora de lelement suportat
contra el que suporta, i la que lelement que exerceix el suport torna per tal de suportar (sembla
un travallengua). El suport en general s un concepte que es veu molt clar sempre i quan no
estigui a linterior del nostre cos, per que de fet s el mateix concepte.
Ara passar a la prctica i anir explicant conceptes, per comptes de simplement explicar
una cosa que s tan abstracta al principi:
- Recordem la musculatura treballada a lexercici d) de lapartat 1.2.1. Tornem a trobar-la
i a treballar la respiraci coordinada amb tal musculatura tal com hem fet a lexercici g) de
lapartat 1.2.1. Una vegada arribam al punt que ja no feim abdominals prpiament dites, si no

que contraiem i relaxam el mscul compassat amb la respiraci (vos record que inspiram en
relaxaci i expiram amb la contracci), ens concentram en el fet de sentir que la relaxaci ens fa
xuclar aire a la part baixa de labdomen, on relaxam, i que la contracci expulsa laire, i
nosaltres no feim res ms per que laire entri (sempre de forma silenciosa) o surti que mantenir
la boca entreoberta, la mandbula relaxada, i una mica amb cara destar en babaia o de
bmbol, i fer [](1) per expellir laire amb la fora de lempenta abdominal. Practicar fins que
notem plenament que el control de la respiraci pertany totalment a la musculatura abdominal, i
que a la gola no hi feim cap feina.
- Ara provarem a pitjar com si anssim al bany, ( i perd per lexpressi), i desprs
relaxar. Tot seguit hi coordinarem la respiraci amb el treball muscular: buidar daire -o expirar-
amb la fora de la pitjada, i inspirar en relaxar. Aquesta vendria a ser la fora de lelement a
suportar.
- Finalment, juntam els dos punts darrers: Mossegant un retolador o el nostre dit (aix
ajudar a que la fora es faci amb els msculs adequats si vigilam no mossegar fort el dit), pitjam
com si anssim al bany, exercint fora cap a baix i cap a enfora, especialment cap a la zona
lumbar inferior -no tan a labdomen-, alhora que contenim aquesta pitjada amb labdominal
inferior, que exercir una fora contrria, s a dir, cap a amunt i cap a endins. Aquests moviments
ens fan expirar amb fora, utilitzam uns [sss] o []. Desprs relaxam, i notam com aix ens fa
inspirar. Tornam a expellir laire amb fora utilitzant la musculatura com he descrit abans, i
seguim. Cada cop ho feim ms seguit, fins a arribar a poder fer un cop expiratori en [] cada
segon aproximadament.
Vull cridar latenci sobre ls de la paraula cop en aquests exercicis: en primer lloc, es
referir a contraccions sobtades de la musculatura abdominal o costal, no confondre amb el cop
gltic o atac dur de la veu, que no lhem de fer. I en segon lloc, feim cops nicament com a
mitj inicial per a entrenar la mobilitat muscular que pretenem assolir, ja que lobjectiu final s
manejar laire sense fer cap tipus de cop amb la musculatura encarregada de mantenir la
pressi. Per cal comenar per algun lloc, aix que vull deixar molt clar que els exercicis que
inclouen cops sn noms aix, exercicis, no el producte final en el que consider una bona
tcnica.
A partir daqu, donat el carcter dels exercicis, es necessitar ajuda professional, ja que

no tenen forma senzilla, objectiva i externa de comprovaci.

1.2.3 SUPORT 2: SUPORTAR LA VEU. INICIACI I PRCTICA VOCAL BSICA
- Veu: Ara hem aprs a notar el suport de laire, s a dir, a fer entrar aire i expulsar-lo amb
els mecanismes de suport. Per el que volem suportar s la veu, i aix tendr un mecanisme un
poc diferent. Ara, de la mateixa forma que hem fet lexercici anterior, emetrem una consonant
nasal amb els cops expiratoris, en lloc de sss farem mmm, que ho podem fer com a
consonant bilabial [m], o com a [n] o [](1) amb la boca oberta. Com a exercici, inspirarem per la
boca cada cop que relaxem labdomen, obrint aix el tancament fet amb la llengua i el vel del
paladar per a inspirar, i tancant-lo per a emetre la propera [n]. No tengueu por de nasalitzar la
vostra veu practicant aquest exercici. La veu que quan un canta "sona nasal" t un mecanisme
diferent.
- Prctica de la relaxaci mandibular: Amb els llavis tancats, relaxats, deixar la mandbula
inferior immbil entre les mans. Cuidar sempre lalineaci del cos, no estirar el coll cap a
endavant. Quan estigui relaxada, intentar moure-la cap a dalt amb les mans, sense intervenci de
la musculatura maxillar, de forma que la mandbula torni a la posici caiguda inicial quan la
deixem anar. Anem augmentant progressivament la distncia entre la mandbula inferior i la
superior. Desprs podem moure la mandbula cap als costats, sempre amb delicadesa. Es
important respectar el cam natural de caiguda de la mandbula, mantenint-la en posici
posterior respecte a la mandbula superior, tal com ha destar en posici de mossegada (en
casos de formacions mandibulars peculiars que comportin una altra posici, consultar un
professional); si s necessari hi farem pressi amb la m per tal de fer-li mantenir la posici.
Tamb s important trobar el punt de caiguda natural de la mandbula, que s el punt
dobertura de la boca en el qual no feim servir ni musculatura de tancament ni dobertura
mandibular, seria el punt com destar mirant la tele embambats amb la boca mig oberta. Des
daquest punt, podem comenar els exercicis de moure-la amb les mans. Cuidar de respirar
correctament (diafragmticament) i que la inspiraci/expiraci no afectin a la relaxaci
mandibular, s a dir, que no ens hagem daturar per respirar, ja que aix ja implicaria que
tensam la mandbula per respirar.
- Relaxaci mandibular amb veu: Lexercici anterior contina amb lemissi de veu
mentre es fa. Lemissi no ha dinterrompre lexercici, i hem de ser capaos demetre veu mentre

movem la mandbula amb les mans, sense haver daturar-mos per tal de comenar a emetre
una aaaa relaxada, no necessriament maca de so ni de color.
- Exercicis de flexibilitzaci lingual: Passarem la punta de la llengua des dels incisius
superiors fins a la campaneta, tan amb la llengua en punta com ampla (per tal que estigui ampla,
notar el contacte dels laterals de la llengua amb la dentadura). Fer el mateix amb la part
predorsal de la llengua (just a damunt la punta), i desprs amb la part dorsal (arribar fins on es
pugui). Desprs donar un massatge al paladar tou amb la part posterior de la llengua. Treure la
llengua, en punta i en pla, cap amunt i cap avall, cap als costats, passejar-la per dins la boca
- Anirem emetent la [n] o [] la [m] cada cop augmentant la seva durada. Movem
relaxadament el maxillar inferior mentre lemetem, com si mastegssim per exemple, i ens feim
un massatge a la zona dels sinus nasals i del nas, per notar la ressonncia. Relaxam el coll i les
espatlles.
- Veu bucal (la que, de fet, utilitzam per cantar excepte en passatges on s'indica altra
emissi): Feim ell mateix exercici emetent la vocal [aaa] per exemple.
-Exercici [aaaaa]: Movent noms la llengua, deixar la mandbula immbil. Per a fer
aix, mirar-se a un mirall i agafar la mandbula, ja que si no ser difcil que es mantengui immbil.
Connectar especficament amb la part inferior de labdomen, sentir que emetem el so molt lligat
a lemissi de laire, com exhalant, sospirant.
-Sha de mantenir la mandbula caiguda, relaxada, com si volgussim separar el maxillar a
lalada dels darrers molars, i cuidant de no projectar-la cap a endavant. Aix sha daplicar
sempre, en cantar, i no noms en cantar, si no que ja sha de tenir aix quan es respira, per a
evitar ja tenir tensions abans de ni haver comenat a emetre veu. s important poder emetre la
veu (estrictament parlant) amb independncia del moviment de mandbula i de la llengua, s a
dir, que no es faci necessari cap moviment de mandbula ni de llengua per a emetre la veu, que
la veu semeti des del suport abans descrit, sense interferncies de tensions de la llengua ni de
la mandbula. Aquesta independncia ser especialment important a lhora darticular, quan es
far ms difcil i alhora ms necessria.
La importncia de no jutjar el propi so : El principiant t tendncia a jutjar la bellesa del
propi so. Hem devitar aquesta temptaci i guiar-mos per sensacions de comoditat en lemissi.

El primer que estam cercant s una emissi correcta i higinica, i crear uns hbits corporals que
ajudaran a que la nostra veu surti de forma natural, sense friccions provocades per les tensions
accessries, o dit daltra forma, modificar i corregir els hbits que impedeixen lemissi correcta.
Nosaltres ens sentim des de dins duna forma alterada, diferent del so que sens escolta des de
fora, i podem fcilment tenir una percepci equivocada del que creim que sona b des de fora.
Apart, laprenentatge duna emissi correcta pot implicar haver demetre sons que no siguin
prpiament bonics durant un determinat exercici o per trobar una posici. Per suposat, aix no
vol dir que hagem dacabar cantant amb un so desagradable, si no que alguns exercicis pel cam
de laprenentatge tendran com a resultat un color vocal que ser, diguem, sorprenent.
- Exercicis vocals bsics:
Recordar mantenir la sensaci dobertura de la part posterior de la faringe en la majoria
dels exercicis proposats (relaxant la musculatura del clatell), sensaci damplitud corporal,
postura arrelada a terra i com si ens estirssin cap a dalt, llengua relaxada, posici a terra de la
boca, i lleugerament carregada a la part anterior de la boca. Recordar tamb fer les inspiracions
silencioses, senyal de bon comenament postural de la musculatura del coll i de les cordes vocals.
-
Sobre una nota llarga emetre [mmnnmm], sobre graus tonals 1-2-3-2-1 (per exemple,
do-re-mi-re-do, fent durar cada nota entre 1 i 2 segons) boca closa, so que ajudar a trobar els
ressonadors facials i un emplaament ms alt de la veu. Anar pujant per semitons. Corregir
posici de la llengua si s necessari.
-
Sobre una triada de to major descendent arpegiada emetre [n]
Sobre interval de 5a ascendent i descendent, fent un glissando molt pronunciat,
emetre [rrrr], i desprs brrrr labial (fent vibrar els llavis, imitant un motor). Aquests son
ajudaran a notar el suport i establir la connexi veu-suport, ja que obliguen a utilitzar la fora del
suport per a produir-los alhora que afavoreixen mantenir la musculatura connectada a la laringe
en estat relaxat, permetent mantenir el coll lliure. Recordar posici corporal i mandibular.
Relaxar llengua i no moure mandbula. Utilitzar un retolador entre els queixals, posicionat de
forma que no molesti a la llengua, si necessari. Anar recordant utilitzaci correcta de la
respiraci, i encoratjar a sentir el suport. Els sons han de ser efecte duna columna daire
suportada, mantenir pressi.

-
Sobre graus de lescala musical 1-2-3-4-5-4-3-2-1, ascendent i descendent, en tonalitat
major per graus conjunts emetre [tikitikiti], [tukutuku]. Aquests fonemes seran tils
especialment si existeix una hipotonia de les cordes vocals, i ajuden a pujar lemplaament de la
veu i trobar espai a la part posterior, especialment amb la [u]. Tamb tenen utilitat per a
aprendre a produir consonants oclusives amb el mxim de suport i el mnim de tensi muscular a
la zona de la gola-boca-cara. Utilitzar retolador entre els queixals. Practicar lagilitat de la
musculatura implicada en aquest exercici fen-lo relativament rpid, 3 notes cada segon
aproximadament, i prenent cura darticular correctament la consonant i la vocal, s a dir, posar la
llengua a la posici exacta de la vocal cada vegada, sense deixar-la caragolada per dins la boca.
-
Mateixa figura meldica o noms 5a descendent per graus conjunts per [luiluilu],
[lielieli], [rierieri], [suisuisu], [muimuimu], exercicis que serviran per suavitzar latac, trobar
ressonncia posterior, aixecar emplaament de la veu, reforar suport i connexi suport-veu,
necessitats normalment comuns a tots els principiants. Utilitzar retolador si s necessari per
mantenir immobilitat del maxillar. Prendre tamb cura de la precisi lingual per a cada fonema,
donant a la llengua la seva posici exacta per a la consonant seguida de la seva posici exacta per
a la vocal cada vegada.
-
Depenent de la necessitat que es vegi en lestudiant: Exercici [] (1) amb llengua
agafada amb un mocador i [y] (1) amb llengua sobre-estirada. La llengua sol ser, per a molts
principiants, una molstia, ja que t tendncia a tensar-se i produir lefecte de s engolat.
Aquests exercicis, utilitzats amb mesura i sota la supervisi del mestre, ajuden domesticar-la,
permeten a lalumne descobrir lemissi vocal sense contracci lingual innecessria i molesta per
al so, i convertir a la llengua en una ajuda a larticulaci en lloc dun impediment a lemissi.
Figura meldica de lexercici: graus tonals 1-2-3-4-5-4-3-2-1, en tonalitat major, pujant per
semitons.
-
Sobre triada major descendent: [mamama], [sisisi], [lilili], etc.
Sobre arpegi major de 4 notes (triada amb duplicaci de tnica), descendent per
comenar. Mateixes sllabes, i/o segons convengui.

-
Exercicis dagilitat: Nhi ha molts a diferents llibres, conv fer-los amb ajuda
professional).

2.
EL VIBRADOR
2.1 FUNCIONAMENT BSIC: IMPORTNCIA DEL BALAN TENSI-RELAXACI

MUSCULARS
Reps rpid de on estan situades les cordes o plecs vocals, on s la laringe, com es
produeix la fonaci. No ens estendrem massa, ja que aquesta pretn ser una unitat diniciaci
que pretn donar una idea general de tot el tema, sense aprofundir excessivament.

La laringe, que cont les cordes o plecs vocals,

est situada a lextrem superior de la trquea. Formada
de
cartlags i msculs, els cartlags de la mateixa on es

troben enganxades les cordes o plecs vocals,
sossifiquen amb el temps, millorant aix la qualitat dels

ancoratges de les cordes, i millorant la veu, que, ben utilitzada, arriba al seu millor moment entre
la trentena i la quarantena. Els cartlags que la formen son el cricoide, que s com un anell (que
ve a ser una prolongaci dels anells de la trquea), el cartlag tiroide, articulat al cricoide, que t
una prominncia anterior coneguda com la nou del coll. Per acabar, unit a la laringe, a la
llengua, a la mandbula, a lestrnum, a la clavcula i a lomplat, trobam los hioide, que t forma
de ferradura oberta cap a endarrere. Les cordes vocals (veure foto), que sn uns replegaments de
la mucosa es troben enganxades per la seva part anterior a la cara interna del cartlag tiroide, i en
la part posterior, a dos petits cartlags amb forma triangular anomenats cartlags aritenoide, que
descansen sobre la placa del cricoide. Les cordes formen com un triangle, ja que convergeixen en
el seu extrem anterior i en el posterior estan enganxades una a cada cartlag aritenoide. Grcies
a la seva articulaci, els cartlags aritenoides poden fer moviments de rotaci, translaci, i de
balanceig, a conseqncia dels quals les cordes sapropen, sallunyen, sengruixeixen o safinen,
es tensen o safluixen, permetent aix que vibrin ms lentament, ms rpidament, i es produeixin
els diferents registres vocals (tema en el qual no entrarem per ser ms complex que les
pretensions daquest llibret).
Entenem per tant que s important controlar la musculatura implicada en articulaci i que
afecta directa o indirectament la fonaci per saber permetre que la funci larngia es faci amb
llibertat, sense impediments. Observam que la musculatura larngia est lligada a moltes parts
del cos implicades en el procs respiratori i articulatori (llengua, mandbula, estrnum, clavcula,
omplat), la qual cosa ens fa comprendre la importncia de la postura en el cant , aix com la
importncia de mantenir certs grups musculars relaxats, o ms exactament, amb el to muscular
precs per fer una feina mnima, alhora que uns altres msculs fan una feina prou intensa.
Entendrem aix la importncia dentrenar la independncia muscular, de forma que
simultniament i fcilment poguem contreure uns msculs i mantenir un to relaxat en uns altres
que, de no tenir prctica, tendrem tendncia a sobre-tensar.
La font del so sn precisament aquests replegaments de la mucosa o cordes vocals quan
vibren. Laire en expiraci, procedent dels pulmons, amb la pressi adequada que est idealment
controlada pel suport, fa vibrar les cordes quan aquestes tenen la posici per vibrar, posici que
sha ordenada des del cervell. Aix s el so vocal, que tamb podem descriure com la vibraci
al punt articulatori glotis. Veim que en la producci de so o fonaci hi intervenen aspectes
purament mecnics (les forces que provoca laire que du la pressi adequada) i aspectes
neurolgics (com es controla quant sapropen o allunyen els plecs vocals o amb quina fora ho

fan). Aquest so laringi per si mateix, sense lamplificaci de la caixa de ressonncia humana
(faringe, boca i altres cavitats) s un so pobre, sense harmnics. Noms amb modificacions a la
configuraci larngia juntament amb les modificacions a la intensitat de pressi aria en podem
variar la freqncia (si s agut o greu) i la seva intensitat, no el timbre ni el color. Lamplificaci
daquesta veu, el timbre que la caracteritza i la seva articulaci es produeixen ms endavant, als
ressonadors (principalment tub faringi, boca, cavitat nasal i en menor mesura certes cavitats
ssies).
Lamplificaci natural de la veu t a veure amb els harmnics que es veuen potenciats
segons la forma i grossria del tub amplificador (no ens estendrem per ara en temes dacstica
vocal). Per a donar-li major amplificaci i projecci s important primer de tot produir un so lliure
de fricci alliberant de tensions innecessries la musculatura que acull laparell fonador, s a dir,
deixar passar el so amb aquesta relaxaci, so que tendrem correctament suportat, s clar, i fet
amb una cavitat bucal convenientment i suficientment oberta. A partir daqu ja podem jugar
amb tota una srie de sensacions don vibra i rebota el so a les parts ssies per a sentir que el
collocam i projectam la veu, per la base s, insistim, el suport i la relaxaci activa de
lestructura, que permetr que la veu corri pel medi aeri sense perdre qualitat ni intensitat, i
aix es perdria degut sobretot a la fricci que es derivaria duna producci vocal amb tensions
inadequades.
VIDEOS DEL MECANISME DE FONACI: URLs.
Animaci sobre estructura i funcionament de la laringe i vdeos de cordes vocals
femenines i masculines a diferents tons:
http://www.vocalist.org.uk/vocal_folds.html
Vdeo de cordes vocals femenines pujant i baixant de freqncia sense canviar al registre
de cap:
http://www.youtube.com/watch?v=ajbcJiYhFKY
Cordes femenines cantant i fent pas de registre:

http://www.youtube.com/watch?v=Gv4evDGLgjQ
Veu femenina de sobreagut a mig-greu:

http://www.youtube.com/watch?v=R7lhUUcWJNQ&feature=related

3. ARTICULACI: PRINCIPIS BSICS
Molt de passada vull comentar un altra principi bsic de la formaci vocal: Hem de
modificar els hbits articulatoris adquirits -especialment els de tensi excessiva- els mecanismes
amb que produm la paraula, i adquirir uns hbits articulatoris que no interfereixin en la
producci vocal o fonaci estrictament entesa, i alhora permetin una articulaci molt clara i
precisa, fins i tot a la zona de freqncies altes, en la mida que sigui possible segons els principis
de la fsica acstica.
Bsicament, hem demetre una lnia vocal constant, collocada, produda sense friccions
per tal que es projecti ptima i cmodament, i si volem que surtin fonemes o un missatge textual
complet, modificar-la amb larticulaci just abans de que surti a lexterior, utilitzant el mnim de
musculatura i amb el to muscular precs per produir els moviments articulatoris, i el mxim de
suport per tal que laire passi amb fora i les consonants siguin clares, per mai no anar a emetre
les consonants utilitzant la musculatura de forma que afecti a la qualitat demissi del so, ja que
entre daltres, nafectarem la projecci vocal. Hem de veure larticulaci. especialment de les
consonants, com una cosa quasi externa a la veu en si, i les consonants com a posicions bucals
(dels rgans implicats en larticulaci) dobstacle a travs de les quals passa laire o la veu (en
el cas de consonants sonores) quedant com a resultat del seu pas modificada de tal forma que
sona al receptor com la consonant desitjada, ja que lobstacle de larticulaci aix lha
configurada. Aquest aire o veu que mitjanant el seu pas produir les consonants ha destar
convenientment suportat, ja que si no es tensaran altres parts (maxillar, llengua) en lintent de
donar prou fora al text, i aquesta fora tot i que ser un gran esfor per part de la persona, no
donar massa resultat: ser molt menys forta la percepci del que lesfor ens faria pensar, i a
ms ens cansarem, i a la llarga ens provocarem lesions.
Les vocals es produeixen tamb amb la modificaci de la forma del tub sonor mitjanant
la modificaci de la posici de la llengua i dels llavis. Amb aquestes modificacions aconseguim
potenciar uns o altres harmnics, i aquests harmnics sn els responsables de que percebem una
o altra vocal, ja que sn caracterstica distintiva de les mateixes.
La funci de la mandbula i la llengua en la tasca de parlar o cantar s gaireb
exclusivament realitzar aquesta tasca articulatria. Hem dentrenar-les per tal de que facin
aquesta funci de forma independent a la funci de fonaci estrictament entesa. Per tal

daconseguir aix, s important entrenar al mxim la flexibilitat dels articuladors principals
(mandbula i llengua) per tal que aquests puguin funcionar de forma ptima: rpida, flexible,
precisa i amb relaxaci dinmica de forma que no es cansin, i no afavoreixin lesions amb una
tensa interferncia en el procs de fonaci.
Tant la mandbula com la llengua per parlar o cantar han destar bsicament relaxades, la
mandbula en posici bsica de caiguda natural i la llengua tornant sempre a la seva posici base
destar plana al sl de la boca quan no estigui fent larticulaci de cap consonant que requereixi
que abandoni aquesta posici. Des daquestes posicions bsiques han de realitzar tota la seva
funci, sempre des del principi de relaxaci dinmica.
La llengua sha de flexibilitzar i ha destar molt activa a lhora darticular. Molta gent, b
per motius fisiolgics (com ara tenir la llengua travada per un frenell massa gros) o b per motius
dhbit, articula substituint molta part de la funci de la llengua per la mandbula, exercint
excessiva tensi maxillar ja que no mou prou la llengua i usa la mandbula de forma tensa com a
ascensor daquesta llengua mandrosa. Aquesta tensi ens carrega a lhora de mantenir la
fonaci durant molt de temps. Per aix, a lhora de fer els exercicis immobilitzarem la mandbula
per a entrenar ls de la llengua.

Donam finalment una idea molt bsica de larticulaci de les vocals. A la illustraci podem
observar dos tipus de vocals, una frontal i una posterior. Sn frontals les vocals que per a la seva
producci, es produeix una elevaci del dors anterior de la llengua amb aproximaci als alvols

dels incisius superiors, i posteriors les que, per a la seva articulaci, es produeix una elevaci del
dors posterior de la llengua amb aproximaci cap al vel del paladar. Els fonemes voclics frontals
en llengua catalana sn, ordenats de major a menor elevaci i aproximaci als alvols (s a dir, de
ms tancat a ms obert): [i-e-]. Els posteriors, tamb ordenats de ms tancat a ms obert: [u-o-
]. En catal, tots els fonemes posteriors sacompanyen dun arrodoniment labial que tamb s
ms o menys tancat segons ho sigui el fonema. El fonema de llengua plana que es classifica
entre els frontals, s [a], i el fonema mig central s el neutre [] (aquest en llengua catalana sol
donar-se noms en posici tona, per a certes regions pot ser ton i tamb tnic, la forma
tnica te una qualificaci acstica un poc diferent, per per qestions prctiques les
representarem igual aqu).
Per a articular els fonemes voclics, conv, per suposat ja que es tracta de producci de
veu davant de tot, respectar els mateixos principis de suport i relaxaci activa, emetre el so base,
mantenir la punta de la llengua descansada darrera els incisius inferiors i moure amb precisi i
sense altres tensions, la part de la llengua necessria per a produir el fonema que es vol fer. En la
veu cantada sobretot, les posicions linguals shauran dexagerar degut a la major apertura bucal i
a les ms altes freqncies, per tant conv entrenar el moviment flexible i sense tensions
accessries mossegant un retolador.
Per a larticulaci de les sllabes, noms recordar que sha de potenciar la correcta
articulaci de la consonant i de la vocal per separat, prenent cura de fer moviments precisos i de
no deixar la llengua en posicions estranyes a lhora de pronunciar les vocals: cada vocal ha de
tenir la seva posici ben definida sense veures afectada per la posici de la consonant que
lacompanyi. Tornar sempre a la posici base en respirar, de llengua relaxada al terra de la boca i
descansant darrera incisius inferiors (sense prmer) com una truita sescamparia dins una pella.
(1) Per la representaci dels fonemes (entre claudtors [ ]) sutilitza lA.F.I. (Alfabet
Fontic Internacional). [] s com sshh, [] s com la n velar de la paraula sang , [z] s com
la s sonora de casa, [y] s com la u francesa, [] s la e oberta de caf

Enllaos web- articulaci
http://www.phon.ox.ac.uk/jcoleman/dynamic_mri.html

REPASSAM CONCEPTES:
POSTURA: Perqu s important?
Quins sn els elements posturals?
-
Alineaci corporal (rees cervical, lumbar i qu hem de fer per a assolir-la)
(Dis)tensi de la postura
Postura delements clau en larticulaci: la zona maxillofacial (mandbula, llengua).
Perqu serveix la mandbula? Quina s la seva funci?

Com ha destar la mandbula per parlar o cantar?
I qu fa la llengua? Quina funci t en el cant?
I com ha destar la llengua?
Perqu creus que no sha destirar el coll cap a endavant quan es canta?
RESPIRACI: Perqu s important? Per la boca o pel nas?
Com funciona la respiraci? La de reps? La pectoral? La costo-diafragmtica? La de veu
professional? Perqu no puc fer respiraci alta per a usar la veu de forma professional?
Perqu he dautomatitzar la respiraci costo-diafragmtica? No basta fer-la quan he
dactuar o cantar?
Qu pinta la mandbula en la respiraci?
SUPORT: Si ja s respirar amb el diafragma, com s que me diuen que no tenc suport?
Qu s el suport?
Qu pinten els abdominals? I les costelles?
Perqu no he de moure el cap endavant quan inspir?
FONACI O PRODUCCI DE VEU: Com funciona? Quina s la seva fisiologia?

Perqu feim vocalitzacions sense moure la mandbula, rs ms que la llengua?
AMPLIFICACI NATURAL DE LA VEU I PROJECCI: Qu punyetes vol dir aix i com
saconsegueix? Quins sn els mecanismes que la permeten?
ARTICULACI: Perqu he de suportar larticulaci?
CURIOSITAT: Qu s el singlot?

GLOSSARI TERMES RELACIONATS

En aquestes definicions, sha utilitzat laccepci de la paraula adient al tema que ens
ocupa, i shan oms altres accepcions. Les definicions shan complementat amb explicacions de
lautora per adaptar-les al tema del cant en concret.
AGUT 1adj i m FON Referit al timbre acstic. Dit del fonema el segon formant del qual es
manifesta a una freqncia elevada 2 adj i m MS Alt, dun nombre de vibracions per segon
major que els dels greus o baixos
ARITENOIDE ANAT ANIM 1 adj Dit de cadascun dels dos cartlags situats a la part superior i
posterior de la laringe. 2 m Cartlag aritenoide.
CORDA VOCAL/PLEC VOCAL ANAT/FON Cadascun dels replegaments, un a cada banda de la
mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserci
anterior, el cartlag tiroide i, posteriorment, el cartlag aritenoide. Hi ha uns replegaments ms
petits situats per sobre dels plecs vocals que es solien anomenar cordes falses, per no tenen
funci fonadora, al menys en veu considerada normal.
CRICOIDEU adj i m ANAT ANIM Dit del cartlag que ocupa la part inferior de la laringe
DIAFRAGMA m 1 ANAT Env o paret de teixit muscular-membrans, en forma de cpula de
convexitat superior, que separa labdomen i el trax. 2 MED Paret muscular-membranosa de
separaci entre dues cavitats naturals.
EPIGLOTIS f ANAT ANIM Lmina fibro-cartilaginosa que tapa lentrada de la laringe en el moment
de la degluci.
DEFINICI PRPIA APLICADA AL TEMA: CANT Lmina fibro-cartilaginosa situada a lentrada de la
laringe, que la pot tapar o obrir per tal devitar latac del so denominat de cop glotal. Juga un
paper en la cobertura de la veu i en el twang.
EXTENSI Tota la gama de freqncies que es capa demetre un instrument o individu, abraant
des de la ms baixa a la ms aguda.

TESSITURA f it MS 1 Part de lextensi duna veu, conjunt de les freqncies dins lextensi
vocal dun individu que resulten reforades pels formants que t aquest individu, per les seves
caracterstiques fisiolgiques, i on la seva veu resulta ms emfatitzada, ms fcil demetre, i
exhibeix la seva millor qualitat. 2 p ext Extensi de les notes emprades ms sovint en una pea o
un fragment musical i que constitueixen una mena dextensi mitjana de la mateixa. La veu
idnia per cantar aquesta pea ser la que llur tessitura es correspongui amb la de la pea.
FARINGE f 1 ANAT ANIM Regi del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb lesfag. 2
p ext Porci anterior del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats
FARINGI NGIA adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la faringe. 2 FON Dit de larticulaci que
t com a rgan actiu larrel de la llengua i com a rgan passiu la paret de la faringe.
FORMANT m FON En fontica acstica, terme de lespectrografia, derivat de larticulatria
tradicional, que indica cada feix dharmnics que, a una freqncia especfica, determina una
concentraci denergia com a caracterstica demissions vocals. Regions de freqncies de
lespectre de so (vocal, en cas del cant) on els harmnics resulten emfatitzats, independentment
de la nota fonamental que semeti, i dependent de les caracterstiques fsiques de linstrument,
en aquest cas, de la forma i grossria de les cavitats de ressonncia de lindividu
GLOTIS f ANAT ANIM Obertura superior de la laringe.
GREU Adj i m MS Dit dels sons baixos de lescala musical, per oposici als ms alts o aguts.
HARMNIC 1 m FON Membre acstic simple que sintegra amb altres mitjanant unes lleis
regulars per a determinar una ona composta. 3 adj MS Dit dels sons secundaris o concomitants,
de diferents freqncies, en els quals es descompon un so musical, i que li donen el timbre
caracterstic el qual dependr dels seus formants, o sigui, de quines freqncies o regions de
freqncia es veuen emfatitzades de tot el conjunt daquests sons en una determinada veu, en el
cas que ens ocupa.
INTENSITAT 1 FS Magnitud duna fora, dun fenomen, de lenergia. En cas del so, la intensitat
dependr de lamplitud dona, que depn de la quantitat denergia (la font de la qual ser el
suport de bsicament la musculatura abdominal i intercostal, i la fora amb que aquest suport es

donar a la corrent expiratria) aplicada a la corda quan se li doni moviment vibratori, i en
conseqncia en relaci directa amb la quantitat denergia que la corda pot transmetre al medi
que lenvolta. Aquesta energia, mesurada en vats per m2, s precisament la intensitat del so que
aqu definim.
LARINGE f ANAT ANIM Estructura muscular-cartilaginosa, buida, simtrica i regular, situada a la
part anterior del coll, damunt la trquea i sota la llengua i los hioide, en comunicaci amb la
faringe i amb funci respiratria, de degluci, expectorant, tussgena, protectora, fixadora i de
fonaci.
SINGLOT: m FISIOL ANIM/PAT Contracci espasmdica del diafragma, que determina una brusca
sotragada del trax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals ms o menys regulars, i que
va acompanyada d'un soroll caracterstic, produt per la constricci de la glotis i la vibraci de les
cordes vocals.
SUPORT m 1 1 All que suporta o sost. 2 MEC Part, element o pea, etc, que sost un cos en
equilibri estable. 3 TECNOL Tot all (pea, element, aparell, dispositiu, etc) que mant una cosa
en equilibri, la suporta, la sost, nassegura la solidesa o la mant en una posici determinada.
DEFINICI PRPIA APLICADA AL TEMA: CANT Utilitzar la definici 5 tecnol. I aplicar-la al cos, a la
musculatura implicada en tal acci (abdominal i costal principalment) com a elements per
sostenir la columna daire pulmonar per tal de mantenir una pressi sub-gltica constant, i com a
conseqncia, una emissi vocal constant
TIMBRE 1 1 ACST/MS Qualitat dun so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idntica
freqncia i intensitat. 2 FON Tret fonolgic que caracteritza la qualitat de les emissions
fonemtiques. 3 timbre metllic FISIOL ANIM Qualitat del so amfric de to elevat.
TIROIDE (CARTLAG) ANAT ANIM 1 adj Tirodal. 2 m Cartlag de la laringe unit a los hioide i al
cartlag cricoide per lligaments elstics. Correspon a la prominncia anomenada nou del coll.
TO m 1 ACST Caracterstica dun so determinada per la freqncia de la vibraci fonamental o
primer harmnic. 2 MS 1 Interval que correspon a la segona major. 2 En teoria clssica,
tonalitat. Simfonia en to de re major. To major, to menor. 3 Altura de lafinaci dun instrument.

Una flauta en to de fa. 4 So just, afinat. Cantar fora de to. 5 agafar el to Copsar el grau delevaci
duna nota o notes musicals per a cantar o sonar dacord amb aquesta elevaci. 6 donar el to Fer
sentir un so de determinada elevaci perqu els msics o cantants, sentint-lo i imitant-lo, puguin
graduar llur veu i llurs instruments. 7 posar a to Fer que un instrument msic tingui graduats els
seus sons dacord amb els altres o amb una determinada elevaci del so.
VEU BUCAL Veure VEU NASAL
VEU NASAL FISIOL ANIM Alteraci del timbre natural de la veu per una disfunci del vel que falla
a cloure la sortida daire pulmonar cap al nas i causa que laire tengui doble sortida, per la boca i
pel nas alhora. En una emissi correcta, noms sha de donar sortida al so pel nas si interessa fer
un so purament nasal, i en tal cas es tancar la sortida de laire per la boca ajuntant el vel del
paladar i la part posterior de la llengua, o nasalitzar-lo amb un propsit determinat. Si es vol
emetre veu bucal (sense so nasal), sha devitar que laire surti per les fosses nasals, utilitzant el
vel del paladar o paladar tou com a porta de tancament daquesta via.
VOLUM ELECTROAC Magnitud que fa referncia a lamplitud duna ona sonora o nivell de so.
Freqentment, en llengua natural, es confonen els termes de to i volum, utilitzant el primer per
referir-se al segon. Es diu baixa el to de la tele, quan realment el que volem que baixin s el
volum de la televisi, ja que el to seria el resultat de la freqncia dona, com ja hem indicat a la
definici corresponent, i no tendria cap relaci amb la fora que percebem en el so.


BIBLIOGRAFIA
MUNDO CIENTFICO. LA VOZ EN EL CANTO. NM. 118, VOL. 11. NOVEMBRE 1991
http://www.andrew.cmu.edu/course/24-ansys/htm_tests/t_v1_vocal.htm
http://www.anitamorrison.pwp.blueyonder.co.uk/technique.htm
http://www.paulmason.com/VocalTechnique.html

GIRALT I RADIGALES, JESS
ET ALII.
DICCIONARI
DE LA LLENGUA CATALANA.
DICCIONARIS
DE
LENCICLOPDIA. ENCICLOPDIA CATALANA. BARCELONA 2002
RANDEL , DON MICHAEL.. HARVARD CONCISE DICTIONARY OF MUSIC. THE BELKNAP PRESS OF HARVARD
UNIVERSITY PRESS. CAMBRIDGE, MASSACHUSSETS. LONDON, ENGLAND. EUA 1994
GRAN DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA http://ec.grec.net/


ALTRES ENLLAOS TILS TCNICA VOCAL
Anatomia laringe:
http://escuela.med.puc.cl/paginas/publicaciones/apuntesotorrino/AnatomiaLaringea.html

RESPIRACI:
http://www.vocalist.org.uk/breathing_exercises.html
TCNICA ALEXANDER I VEU: http://www.alexandercenter.com/pa/voice.html
GENERAL: http://www.vocalprocess.co.uk/resources/e_shots/VAVPJan09.htm

BIBLIOGRAFIA TIL:
1- GASULL-GODALL-MARTORELL: La veu, orientacions prctiques - Abadia de Montserrat,
2004
2- BORRAGAN, A : El juego vocal para prevenir problemas de voz - Ed.Aljibe, 1999
3- Tolosa Caban, Ferran, Fernndez Barrutia, Marta and Cerd Gamund, Marta. La veu,
eina frgil 2001
4- Hewitt, Graham. How to sing 1978
4b- Hewitt, Graham. Cmo cantar 1981 (alternatiu tradut si no poden llegir en angls)
5- TORRES, B; GIMENO, F: Bases anatmiques de la veu. Barcelona. Biblioteca
Universitaria (especialment captols 1 a 5)
CUART, Francesca, :
Linstrument del cant; la veu: Paraula i Cant.
(Direcci General dEducaci, Conselleria de Cultura del Govern de IIBB)

MANSION Madelein :
El estudio del canto. (Buenos Aires. Ricordi Americana, 1974)
ALI, Myriam:
Reflexiones sobre la voz. Barcelona. Ed. Clivis. 1983.
MENALDI, JACKSON: La voz normal Ed. Medica Panamericana (especialment captols 1 i
7)
MS ESPECIALITZADA CANTANTS PROFESSIONALS
Sundberg, Johan. The science of the singing voice 1987
Chapman, Janice L. Singing and teaching singing : a holistic approach to classical voice
2006


BasesVeu1 Iniciacio Basica Veu Parlada Cantada

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

BasesVeu1 Iniciacio Basica Veu Parlada Cantada

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

BasesVeu1 Iniciacio Basica Veu Parlada Cantada

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

1.2.1. Postura corporal general i respiraci. Desenvolupar la capsa deines 21

1.2.3. Suport 2: Suportar la veu. Iniciaci i prctica vocal bsica

2.1. Funcionament bsic: Importncia del balan tensi-relaxaci musculars

3. Articulaci: Principis bsics

Altres enllaos tils

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

PIRMIDE DE LA TCNICA VOCAL

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Respiraci -intercanvi de gasos i esquema del mecanisme-, dibuix animat:

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

1.2.1 POSTURA CORPORAL GENERAL I RESPIRACI. DESENVOLUPAR LA CAPSA

DEINES PER MANEJAR LA VEU.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

1.2.2 SUPORT 1: CONTROL DE LAIRE

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

1.2.3 SUPORT 2: SUPORTAR LA VEU. INICIACI I PRCTICA VOCAL BSICA

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.

Sobre una triada de to major descendent arpegiada emetre [n]

Sobre interval de 5a ascendent i descendent, fent un glissando molt pronunciat,

Assentament 00/2010/2683del Registre General de la Propietat Intellectual. RD 1/1996 de 12 abr.

BASES DE LA VEU: Iniciaci bsica a la veu parlada i cantada.