Professional Documents
Culture Documents
05 QUARHIS 06 Metrologia I Modulacio S Vi Episcopal de Barcelona
05 QUARHIS 06 Metrologia I Modulacio S Vi Episcopal de Barcelona
qxp
3/6/09
13:20
Pgina 170
06 Beltrn Revilla.qxp
3/6/09
13:20
Pgina 171
quarhis
171
Introducci
Lestudi de les tcniques constructives documentades a
Barcelona al segle VI dC als edificis de grup episcopal1 ha
estat complementat amb un estudi de la unitat de mesura i dels sistemes de proporci emprats a larquitectura
de representaci. Els estudis de metrologia i modulaci
aplicats als edificis de larquitectura alt-medieval asturiana o als edificis tardoantics, ja fa temps que es realitzen i
han aportat interessants dades en relaci al disseny i planificaci dels projectes arquitectnics (Arias Pramo,
1988, 1990, 1992a, 1992b, 1992c, 1995, 2001; Puche, 2006;
Gurt, Buxeda, 1996; Lopez Vilar, Puche, en premsa).
En el cas del jaciment de la plaa del Rei, lestudi sha fet
als tres edificis que es van aixecar al grup episcopal en el
marc dun projecte de reforma arquitectnica que va
afectar la totalitat del barri episcopal. Un projecte ex nouo
que va comportar lampliaci del grup episcopal a lest,
amb la construcci dun nou complex format per lesglsia cruciforme i la seva necrpolis privilegiada, el palau
episcopal i la residncia del poder civil a la ciutat, el comes
civitatis. Tots tres edificis es conserven incomplets, per
hi ha prou dades per poder establir el patr de mesura i
els sistemes modulars emprats en aquestes arquitectures
de representaci.
2. Anlisi geomtrica
En segon lloc sha intentat desbrinar com funcionen els
edificis geomtricament. Sha pogut comprovar com lorganitzaci de la forma arquitectnica es basa en un conjunt de normes configurades per una matriu compositiva
que organitza i distribueix els diversos elements de lestructura arquitectnica, tot reflectint la idea original dordenaci programtica. Els diferents espais i components
arquitectnics de cadascun dels edificis es distribueixen
racionalment, tal com ara explicarem, per tal dobtenir
correlaci i harmonia entre el tot i les seves parts.
Aquesta correlaci sobt amb laplicaci dun sistema de
proporcions calculades a partir dun mdul, que sovint
coincideix amb la unitat de mesura emprada en la construcci (Arias Pramo, 2001, 234), en el nostre cas de
0,3015 m. Aquest mdul s el valor essencial en el
moment de definir el projecte, ja que en determinar la
coordinaci mtrica i el conjunt de magnituds de ledifici a partir de relacions matemtiques intelligibles.
En la projecci dels edificis que presentem aqu, el triangle de Pitgores 3-4-5 s el principal mtode matemtic
regulador de les proporcions, juntament amb ls del
quadrat i la seva duplicaci (fig. 1). Aquestes relacions
aritmtiques pitagriques, tal com reflecteix Vitruvi en la
seva De Architectura, ja susaven de forma generalitzada en
lantiguitat i les continuaran emprant els arquitectes
medievals (Arias Pramo, 2001, 236).
EL PALAU EPISCOPAL
El palau episcopal sorganitzava al voltant dun cos central allargat i dues ales gaireb simtriques. Es desconeix
com era la part unida a lesglsia cruciforme, la posici
06 Beltrn Revilla.qxp
172
3/6/09
13:20
Pgina 172
quarhis
Figura 1
Construcci geomtrica a parir de la figura del quadrat del triangle
de Pitgores.
Mentre que de lala occidental tenim restes arqueolgiques de tots els cossos que la conformen, de lala oposada sols ens resten testimonis fsics i grfics dels cossos sepd, i, k) i els resultats de prospeccions
tentrionals (d
geofsiques que ens permeten assegurar lexistncia del
mur de separaci entre els mbits c i j. La hiptesi de la
duplicaci dels cossos a ambdues ales de ledifici es basa,
doncs, en aquestes evidncies, tot i que la situaci exacta
daquests cossos meridionals de lala oriental no es pot
comprovar mtricament.
A la faana de ponent, el quadrat VIII ens est delimitant
b), cos que presenta una planta que no
el cos principal (b
es ben b quadrada, ja que el seus costats nord-oest/sudest sn una mica ms curts (24 pedes) que el laterals oposats (25 pedes). Les seves magnituds interiors sn de 20
per 19 pedes, i en resulta una amplada de mur de 2,5 pedes
o 1 gradus, que es pot generalitzar a tot ledifici.
La modulaci del cos g es configura a partir de les dimensions del triangle pitagric o aritmtic construt geomtricament a partir del quadrat de 25,5 pedes (fig. 2a). El
costat curt del triangle 3-4-5 defineix lamplada del cos i
el seu costat llarg el metratge del rectangle2. Les mesures
interiors sn de 15 per 10 pedes. Lmbit e ocupa lespai
definit entre el lmit del cos g i els lmits laterals del quadrilter i forma una estana rectangular de 25 per 17
pedes de permetre exterior i de 20 per 12 pedes a linterior.
h) no funcioLes dimensions del cos petit de langle sud (h
nen en amplada amb les proporcions abans esmentades
per a lmbit g. La mesura s 1,60 pedes ms curta, fet que
en certa manera sembla que trenca la idea de proporcionalitat i simetria de ledifici, tot i que la realitat s una
altra. Lestana f , que s simtrica al cos e, sadapta a langle sud del quadrilter de 76,50 pedes, fet que obliga que
lmbit h ocupi lespai restant entre aquella i el cos b; la
qual cosa provoca la reducci de les seves dimensions en
relaci al cos g.
Pel que fa a lala oriental del palau, tal com diem abans,
noms es conserven les restes arqueolgiques del cos d,
2. Les mides del triangle sn una mica superiors a les del cos (20,40 per 20 pedes i 15,30 per 15 pedes). Sha de pensar que lestudi de les proporcions sha de fer sobre
una planta regularitzada ja que estem buscant la modulaci dun projecte previ. Els amidaments reals, si b sn els que ens defineixen lexistncia daquest projecte,
tamb s cert que poden variar en funci de les seves prpies irregularitats i distorsions a lhora de realitzar lobra.
06 Beltrn Revilla.qxp
3/6/09
13:20
Pgina 173
quarhis
173
Figura 2a
Organitzaci geomtrica de la planta del palau episcopal.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)
06 Beltrn Revilla.qxp
174
3/6/09
13:20
Pgina 174
quarhis
Figura 2b
Planta del palau episcopal amb la numeraci dels diferents mbits.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)
06 Beltrn Revilla.qxp
3/6/09
13:20
Pgina 175
la documentaci grfica de lmbit k i uns petits testimonis de lmbit i. Si comparem les estructures del cos d i el
seu simtric e de lala oposada, veurem que hi ha un lleuger desplaament del d de 2,5 pedes cap al sud-est.
Aquesta desviaci, que correspon a les dimensions de
lamplada dels murs, podria fer pensar o b en un error
dexecuci del projecte, o b, com ms endavant veurem,
en unes variables realitzades expressament per poder
encaixar lala amb un dels braos de lesglsia cruciforme. Aquest cos d presenta, a ms a ms, un mbit quak). Les seves dimendrangular afegit en la seva cara est (k
sions exteriors sn de 12 per 12 pedes; s a dir, lamplada
interior del cos d, mentre que per linterior fa 7 per 7
pedes.
Si a lhora de situar el cos c, a partir de la duplicaci del
seu simtric b, hi apliquem la mateixa translaci de 2,5
pedes que observvem en lmbit d, veurem que els seus
lmits orientals sadapten pel seu interior amb els del
quadrat III, en comptes de lexterior, com caldria si la
simetria fos exacta. En doblar h amb la mateixa variaci,
obtenim la modulaci de lmbit j amb una situaci que
permet establir un lligam fsic amb el bra sud-oest de
lesglsia. Les dimensions daquest, per, ens fan pensar
que hi hauria una variaci en la llargada de j per facilitar
lencaix entre els dos edificis. Daquesta manera, si hi
apliquem una hipottica mida de 16 pedes de llargada ens
permet alinear el cos amb el final del bra de lesglsia,
amb unes dimensions molt properes a les del costat curt
(15,30 pedes) del triangle pitagric sorgit dels quadrats de
25,5 pedes (fig. 2a). Tot i aix, no tenim cap dada
arqueolgica al respecte i la soluci podria haver estat
una altra, que per exemple mantingus les proporcions
del cos h per a lmbit j (fig. 2a), fet que implicaria una
imbricaci diferent amb langle oest del bra de lesglsia que s a tocar.
Del cos i solament en coneixem la llargada (20 pedes per
a lexterior i 15 per a linterior), i amb la nostra proposta de restituci, tot i que s el simtric de g, la seva amplada seria al voltant dun pes ms estreta. Aquesta variaci,
quarhis
175
com les anteriors, s conseqncia de la necessitat dimbricar-se amb el bra sud-oest de lesglsia cruciforme, lligam del qual no tenim restes conservades, per que segurament s el factor que determina la variaci mtrica de
lala de llevant.
El cos central (aa), tal com ja hem dit, est definit pels
lmits dels quadrats IV, V i VI, per si examinem la planta del palau veurem que els lmits laterals del cos sobresurten dels marges del quadrilter. La modulaci que
obtenim s el resultat de la juxtaposici de 4 triangles
pitagrics extrets dun quadrat de 51 pedes (4 de 25,5 pedes) o de 16 triangles aritmtics del quadrat de 25,5 pedes
(fig. 2a). Si centrem el rectangle resultant en horitzontal
i vertical sobre el quadrat original de 76,50 pedes, veiem
com sobresurt, tant per lest com per loest, 2,5 pedes dels
seus lmits. Desconeixem la forma de ledifici pel costat
est, per el queixal que forma el rectangle del cos central
es correspon amb el retranqueig que es documenta arqueolgicament a la banda septentrional, la qual cosa
confirma tamb la simetria en aquest punt.
LA RESIDNCIA COMTAL
Ledifici ulic, interpretat com la residncia del poder
comtal visigot a la ciutat, s de planta rectangular i sorganitza a partir de tres braos, tamb rectangulars, que es
distribueixen en forma de U al voltant dun espai obert,
configurat com un pati articulador de ledifici on donaven les faanes principals (fig. 3)
Lelevat grau de desmuntatge a qu foren sotmeses les
estructures daquest edifici durant els anys cinquanta
comport certa dificultat a lhora destablir les seves propietats geomtriques proporcionals. Tot i aix, les restes
in situ i labundant documentaci fotogrfica existent ens
permeten de fer una primera aproximaci a la seva
matriu compositiva.
La planta de ledifici s un rectangle de 46 per 64 pedes i
lorigen daquest esquema compositiu sembla que est
en la duplicaci dun quadrat de 46 per 46 pedes (ABCD
i EFGH) (fig. 3) i juxtaposat en leix S-S, que surt del
06 Beltrn Revilla.qxp
176
3/6/09
13:20
Pgina 176
quarhis
Figura 3
Organitzaci geomtrica de la planta de la residncia comtal.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)
06 Beltrn Revilla.qxp
3/6/09
13:20
Pgina 177
quarhis
177
Figura 4
Construcci geomtrica a partir de la figura del quadrat del triangle
de Pitgores on sobserva lobtenci de leix S-S (1). Triangle pitagric
resultant, W (2).
3. Amb aquesta operaci obtenim un rectangle de tan sols 0,40 pedes (12,06 cm) ms llarg que les mides reals de ledifici ulic.
06 Beltrn Revilla.qxp
178
3/6/09
13:20
Pgina 178
quarhis
4. Per aquest tema veure el captol de Datacin de morteros por C-14 (AMS) a Arquitectura y sistemas de construccin en Barcino durante la antigedad tarda.
Materiales, tcnicas y morteros. Un fsil director en el yacimiento de la Plaza del Rey de J. Bertrn de Heredia en aquest mateix volum.
06 Beltrn Revilla.qxp
3/6/09
13:20
Pgina 179
quarhis
179
Figura 5a
Organitzaci geomtrica de la planta de lesglsia cruciforme.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)
06 Beltrn Revilla.qxp
180
3/6/09
13:20
Pgina 180
quarhis
Figura 5b
Planta de lesglsia cruciforme amb indicaci de la modulaci de
lespai de necrpolis i les sales adjacents, a partir del mateix triangle
pitagric que defineix el creuer i la capalera.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)
13:20
quarhis
Assaig daproximaci a la modulaci de la planta de Sant Juli de Ramis (Girona) a partir de quadrats, la seva duplicaci i ls dels seus triangles pitagrics.
(Planimetria: J. Burch, J. M. Nolla, L. Palah, J. Sagrera i D. Viv. Modulaci: Julia Beltrn de Heredia i Emili Revilla-MUHBA)
3/6/09
Figura 6
06 Beltrn Revilla.qxp
Pgina 181
181
06 Beltrn Revilla.qxp
182
3/6/09
13:20
Pgina 182
quarhis
06 Beltrn Revilla.qxp
3/6/09
13:20
Pgina 183
BIBLIOGRAFIA
ARIAS PRAMO, L. 1988. San Miguel de Lio. Arte Prerrmanico Asturiano (Estudio sobre la proporcin de las pilastras
de San Miguel de Lio), Revista de Arqueologa 87, pp. 29-35.
ARIAS PRAMO, L. 1990. Trazados geomtricos previos a la
labra en el prerromnico asturiano: las celosas de la iglesia
de Santa Cristina de Lena, Archivo Espaol de Arqueologa
63, pp. 227-247.
quarhis
183
PUCHE, J. M. 2006. Metrologia, modulaci, proporcions i proposta dalats, a LPEZ, J. Les basliques paleocristianes del
suburbi occidental de Tarraco, pp.126-134.
LPEZ VILLAR, J.; PUCHE, J.M. (en premsa) Metrologia y proporciones en las baslicas paleocristianas de Tarraco: la baslica septentrional del complejo suburbano de San Fructuoso y
la baslica del anfiteatro, XV Congreso Internacional de
Arqueologa Cristiana. Episcopus, Ciuitas, Territorium, Toledo
(8-12 setembre 2008).
ARIAS PRAMO, L. 1992a. Geometra y proporcin en la arquitectura prerromnica asturiana. El palacio de Santa Mara del
Naranco, Madrider Mitteilungen 34, pp. 282-307.
ARIAS PRAMO, L. 1992b. Geometra y proporcin en la arquitectura prerromnica asturiana: la iglesia de San Julin de los
Prados, XXXIX Corso di Cultura sullArte Ravennate e
Bizantina. Seminario Internazionalea di studi su: Aspetti e problemi di archeologia e storia dellarte della Lusitania, Galizia e
Asturie tra Tardoantico e Medioevo, Ravenna (1992), pp. 11-62.
ARIAS PRAMO, L. 1992c. Avance al estudio sobre la geometra y proporcin en la arquitectura prerromnica asturiana,
III Congreso de Arqueologa Medieval Espaola, Oviedo (1989),
pp. 27-37.
ARIAS PRAMO, L. 1995. Metrologa, modulacin y proporciones en la iglesia prerromnica de Santa Cristina de Lena
(Asturias), IV Reuni dArqueologia Cristiana Hispnica,
Lisboa (1992), pp. 223-221.
ARIAS PRAMO, L. 2001: Fundamentos geomtricos, metrolgicos y sistemas de proporcin en la arquitectura altomedieval asturiana (siglos VIII y X), Archivo Espaol de Arqueologa
74, Madrid, pp. 233-280.
BONNET. Ch. 1982. Lglise cruciforme de Saint-Laurent
dAoste. Rapport prliminaire aprs les fouilles de 1972
1979, Atti del V Congresso Nazionale di Archeologia Cristiana
(1979), pp. 271-295.
BURCH, J. et alii, 2006. Sant Juli de Ramis 2, Excavacions
arqueolgiques a la muntanya, Girona.
GURT, J. M.; BUXEDA, J. 1996. Metrologia, composici modular i proporcions de les basliques cristianes del Llevant peninsular i de les Balears, Spania. Estudis dAntiguitat Tardana
oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas,
Biblioteca Abat Oliba 12, Montserrat, pp. 137-156.