06 Beltrn Revilla.

qxp

3/6/09

13:20

Pgina 170

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL SEGLE VI DC DEL GRUP

EPISCOPAL DE BARCELONA
Lestudi sobre metrologia i modulaci
aplicats als edificis de representaci
del grup episcopal de Barcelona
mostra un projecte ben definit i unitari
que sestn a tot el complex
arquitectnic aixecat a la segona meitat
del segle VI dC. Els edificis sorganitzen
a partir del triangle pitagric,
juntament amb ls del quadrat i la

seva duplicaci. Tamb sha constatat

lexistncia dun mdul fix, una unitat
de mesura integrada dintre dels valors
dun peu rom.

Paraules clau: metrologia, sistemes

de proporci, projecte arquitectnic,
mdul, geometria, triangle pitagric,
quadrats.

METROLOGA Y MODULACIN DE LOS EDIFICIOS DEL SIGLO VI D.C. DEL GRUPO

EPISCOPAL DE BARCELONA
El estudio sobre metrologa y
modulacin aplicado a los edificios de
representacin del grupo episcopal
de Barcelona muestra un proyecto bien
definido y unitario que se extiende
a todo el complejo arquitectnico
levantado en la segunda mitad del siglo
VI d.C. Los edificios se organizan a
partir del tringulo pitagrico y del

cuadrado y su duplicacin. Tambin

se ha constatado la existencia de un
mdulo fijo, una unidad de medida
integrada dentro de los valores de
un pie romano.

Palabras clave: metrologa, sistemas

de proporcin, proyecto arquitectnico,
mdulo, geometra, tringulo
pitagrico, cuadrados.

THE METROLOGY AND MODULATION OF THE 6TH-CENTURY BUILDINGS

IN THE EPISCOPAL COMPLEX IN BARCELONA
The study on metrology and modulation
applied to the representational
buildings in the Episcopal Complex in
Barcelona reveals a well-defined and
unitary project that extended
throughout the architectural complex
building in the second half of the
6th century AD. The buildings are
organised on the basis of the

Pythagorean triangle and of the square

and its duplication. Evidence has also
been found of the existence of a fixed
model, a unit of measurement that falls
within the values of a Roman foot.

Key words: metrology, systems

of proportion, architectural project,
module, geometry, Pythagorean
triangle, squares, representational
architecture.

MTROLOGIE ET MODULATION DES BTIMENTS DU VIe SICLE APR. J.C.

DU GROUPE PISCOPAL DE BARCELONE
Ltude sur la mtrologie et la
modulation applique aux btiments
reprsentatifs du groupe piscopal de
Barcelone montre un projet bien dfini
et unitaire qui stend tout le
complexe architectural construit
au cours de la seconde moiti du
VIe sicle de notre re. Les btiments
sont distribus autour dun triangle
QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

pythagorique et du carr et son double.

On a aussi constat lexistence dun
module fixe, une unit de mesure
intgre dans les valeurs dun pied
romain.

Mots cl : mtrologie, systmes

de proportion, projet architectural,
module, gomtrie, triangle
pythagorique, carrs.

06 Beltrn Revilla.qxp

3/6/09

13:20

Pgina 171

quarhis

171

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS

DEL SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL
DE BARCELONA

JULIA BELTRN DE HEREDIA

BERCERO*
EMILI REVILLA I CUBERO**

Introducci
Lestudi de les tcniques constructives documentades a
Barcelona al segle VI dC als edificis de grup episcopal1 ha
estat complementat amb un estudi de la unitat de mesura i dels sistemes de proporci emprats a larquitectura
de representaci. Els estudis de metrologia i modulaci
aplicats als edificis de larquitectura alt-medieval asturiana o als edificis tardoantics, ja fa temps que es realitzen i
han aportat interessants dades en relaci al disseny i planificaci dels projectes arquitectnics (Arias Pramo,
1988, 1990, 1992a, 1992b, 1992c, 1995, 2001; Puche, 2006;
Gurt, Buxeda, 1996; Lopez Vilar, Puche, en premsa).
En el cas del jaciment de la plaa del Rei, lestudi sha fet
als tres edificis que es van aixecar al grup episcopal en el
marc dun projecte de reforma arquitectnica que va
afectar la totalitat del barri episcopal. Un projecte ex nouo
que va comportar lampliaci del grup episcopal a lest,
amb la construcci dun nou complex format per lesglsia cruciforme i la seva necrpolis privilegiada, el palau
episcopal i la residncia del poder civil a la ciutat, el comes
civitatis. Tots tres edificis es conserven incomplets, per
hi ha prou dades per poder establir el patr de mesura i
els sistemes modulars emprats en aquestes arquitectures
de representaci.

Al projecte original de Barcino, aquest mdul fix tamb es

va aplicar a les mides de les estructures, lamplada dels
murs i dels fonaments s la mateixa als dos edificis palatins, de 0,74 m (2,5 pedes =1 gradus) per als murs, i
0,90/92 per als fonaments (3 pedes). Lamplada dels murs
de lesglsia cruciforme s de 0,60 m (2 pedes).

1. Sistemes de mesura: patr metrolgic

Primer de tot sha portat a terme una anlisi del patr
metrolgic dels tres edificis per poder establir la unitat de
mesura i les seves proporcions. El clcul de la unitat de mesura sha extret a partir dun conjunt damidaments de
cadascun dels edificis, per treuren desprs la mitjana aritmtica. Sha constatat lexistncia dun mdul fix als tres
edificis que coincideix amb una unitat de mesura de
0,3015 m, mesura integrada dins dels valors dun peu
rom (pes romanus o capitolinus) de 0,2957 m. Aquest valor
presenta certes fluctuacions segons les fonts consultades i
el perode cronolgic es pot parlar dun peu ms antic de
0,2973 m, dun peu ms curt de 0,294 m al segle III dC i
del pes Drusianus de 0,333 m (Arias Pramo, 2001, 239).

2. Anlisi geomtrica
En segon lloc sha intentat desbrinar com funcionen els
edificis geomtricament. Sha pogut comprovar com lorganitzaci de la forma arquitectnica es basa en un conjunt de normes configurades per una matriu compositiva
que organitza i distribueix els diversos elements de lestructura arquitectnica, tot reflectint la idea original dordenaci programtica. Els diferents espais i components
arquitectnics de cadascun dels edificis es distribueixen
racionalment, tal com ara explicarem, per tal dobtenir
correlaci i harmonia entre el tot i les seves parts.
Aquesta correlaci sobt amb laplicaci dun sistema de
proporcions calculades a partir dun mdul, que sovint
coincideix amb la unitat de mesura emprada en la construcci (Arias Pramo, 2001, 234), en el nostre cas de
0,3015 m. Aquest mdul s el valor essencial en el
moment de definir el projecte, ja que en determinar la
coordinaci mtrica i el conjunt de magnituds de ledifici a partir de relacions matemtiques intelligibles.
En la projecci dels edificis que presentem aqu, el triangle de Pitgores 3-4-5 s el principal mtode matemtic
regulador de les proporcions, juntament amb ls del
quadrat i la seva duplicaci (fig. 1). Aquestes relacions
aritmtiques pitagriques, tal com reflecteix Vitruvi en la
seva De Architectura, ja susaven de forma generalitzada en
lantiguitat i les continuaran emprant els arquitectes
medievals (Arias Pramo, 2001, 236).
EL PALAU EPISCOPAL
El palau episcopal sorganitzava al voltant dun cos central allargat i dues ales gaireb simtriques. Es desconeix
com era la part unida a lesglsia cruciforme, la posici

* Museu dHistria de Barcelona. jbeltran@bcn.cat

** emilir@gmail.com
1. Vegeu Julia Beltrn de Heredia Arquitectura y sistemas de construccin en Barcino durante la antigedad tarda. Materiales, tcnicas y morteros: un fsil director en
el yacimiento de la Plaza del Rey, en aquest mateix volum.

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

172

3/6/09

13:20

Pgina 172

quarhis

Figura 1
Construcci geomtrica a parir de la figura del quadrat del triangle
de Pitgores.

de la qual sembla indicar que va tenir una soluci una

mica diferent. Les faanes presenten un sistema de torres
articulades que es distribueixen al llarg dun llen i formen una srie de cossos entrants i sortints.
La planta del palau episcopal (fig. 2a i 2b) est planificada a partir de la figura geomtrica dun quadrat. La totalitat de la planta configura un esquema de 9 quadrats
(nm. I a IX) de 25,5 pedes (17 cubitus), que alhora conformen un quadrilter de 76,50 pedes (51 cubitus) de costat, i que es correspon amb les mides generals de ledifici.
Els quadrats IV, V i VI ens marquen els lmits interiors del
cos central (aa) que articula ledifici, els quadrats VII, VIII
i IX ens defineixen lala occidental i, per ltim, les figures
I, II i III ens emmarquen lala de llevant de ledifici.

Mentre que de lala occidental tenim restes arqueolgiques de tots els cossos que la conformen, de lala oposada sols ens resten testimonis fsics i grfics dels cossos sepd, i, k) i els resultats de prospeccions
tentrionals (d
geofsiques que ens permeten assegurar lexistncia del
mur de separaci entre els mbits c i j. La hiptesi de la
duplicaci dels cossos a ambdues ales de ledifici es basa,
doncs, en aquestes evidncies, tot i que la situaci exacta
daquests cossos meridionals de lala oriental no es pot
comprovar mtricament.
A la faana de ponent, el quadrat VIII ens est delimitant
b), cos que presenta una planta que no
el cos principal (b
es ben b quadrada, ja que el seus costats nord-oest/sudest sn una mica ms curts (24 pedes) que el laterals oposats (25 pedes). Les seves magnituds interiors sn de 20
per 19 pedes, i en resulta una amplada de mur de 2,5 pedes
o 1 gradus, que es pot generalitzar a tot ledifici.
La modulaci del cos g es configura a partir de les dimensions del triangle pitagric o aritmtic construt geomtricament a partir del quadrat de 25,5 pedes (fig. 2a). El
costat curt del triangle 3-4-5 defineix lamplada del cos i
el seu costat llarg el metratge del rectangle2. Les mesures
interiors sn de 15 per 10 pedes. Lmbit e ocupa lespai
definit entre el lmit del cos g i els lmits laterals del quadrilter i forma una estana rectangular de 25 per 17
pedes de permetre exterior i de 20 per 12 pedes a linterior.
h) no funcioLes dimensions del cos petit de langle sud (h
nen en amplada amb les proporcions abans esmentades
per a lmbit g. La mesura s 1,60 pedes ms curta, fet que
en certa manera sembla que trenca la idea de proporcionalitat i simetria de ledifici, tot i que la realitat s una
altra. Lestana f , que s simtrica al cos e, sadapta a langle sud del quadrilter de 76,50 pedes, fet que obliga que
lmbit h ocupi lespai restant entre aquella i el cos b; la
qual cosa provoca la reducci de les seves dimensions en
relaci al cos g.
Pel que fa a lala oriental del palau, tal com diem abans,
noms es conserven les restes arqueolgiques del cos d,

2. Les mides del triangle sn una mica superiors a les del cos (20,40 per 20 pedes i 15,30 per 15 pedes). Sha de pensar que lestudi de les proporcions sha de fer sobre
una planta regularitzada ja que estem buscant la modulaci dun projecte previ. Els amidaments reals, si b sn els que ens defineixen lexistncia daquest projecte,
tamb s cert que poden variar en funci de les seves prpies irregularitats i distorsions a lhora de realitzar lobra.

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

3/6/09

13:20

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL

SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL DE BARCELONA

Pgina 173

JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

EMILI REVILLA I CUBERO

quarhis

173

Figura 2a
Organitzaci geomtrica de la planta del palau episcopal.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

174

3/6/09

13:20

Pgina 174

quarhis

Figura 2b
Planta del palau episcopal amb la numeraci dels diferents mbits.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

3/6/09

13:20

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL

SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL DE BARCELONA

Pgina 175

JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

EMILI REVILLA I CUBERO

la documentaci grfica de lmbit k i uns petits testimonis de lmbit i. Si comparem les estructures del cos d i el
seu simtric e de lala oposada, veurem que hi ha un lleuger desplaament del d de 2,5 pedes cap al sud-est.
Aquesta desviaci, que correspon a les dimensions de
lamplada dels murs, podria fer pensar o b en un error
dexecuci del projecte, o b, com ms endavant veurem,
en unes variables realitzades expressament per poder
encaixar lala amb un dels braos de lesglsia cruciforme. Aquest cos d presenta, a ms a ms, un mbit quak). Les seves dimendrangular afegit en la seva cara est (k
sions exteriors sn de 12 per 12 pedes; s a dir, lamplada
interior del cos d, mentre que per linterior fa 7 per 7
pedes.
Si a lhora de situar el cos c, a partir de la duplicaci del
seu simtric b, hi apliquem la mateixa translaci de 2,5
pedes que observvem en lmbit d, veurem que els seus
lmits orientals sadapten pel seu interior amb els del
quadrat III, en comptes de lexterior, com caldria si la
simetria fos exacta. En doblar h amb la mateixa variaci,
obtenim la modulaci de lmbit j amb una situaci que
permet establir un lligam fsic amb el bra sud-oest de
lesglsia. Les dimensions daquest, per, ens fan pensar
que hi hauria una variaci en la llargada de j per facilitar
lencaix entre els dos edificis. Daquesta manera, si hi
apliquem una hipottica mida de 16 pedes de llargada ens
permet alinear el cos amb el final del bra de lesglsia,
amb unes dimensions molt properes a les del costat curt
(15,30 pedes) del triangle pitagric sorgit dels quadrats de
25,5 pedes (fig. 2a). Tot i aix, no tenim cap dada
arqueolgica al respecte i la soluci podria haver estat
una altra, que per exemple mantingus les proporcions
del cos h per a lmbit j (fig. 2a), fet que implicaria una
imbricaci diferent amb langle oest del bra de lesglsia que s a tocar.
Del cos i solament en coneixem la llargada (20 pedes per
a lexterior i 15 per a linterior), i amb la nostra proposta de restituci, tot i que s el simtric de g, la seva amplada seria al voltant dun pes ms estreta. Aquesta variaci,

quarhis

175

com les anteriors, s conseqncia de la necessitat dimbricar-se amb el bra sud-oest de lesglsia cruciforme, lligam del qual no tenim restes conservades, per que segurament s el factor que determina la variaci mtrica de
lala de llevant.
El cos central (aa), tal com ja hem dit, est definit pels
lmits dels quadrats IV, V i VI, per si examinem la planta del palau veurem que els lmits laterals del cos sobresurten dels marges del quadrilter. La modulaci que
obtenim s el resultat de la juxtaposici de 4 triangles
pitagrics extrets dun quadrat de 51 pedes (4 de 25,5 pedes) o de 16 triangles aritmtics del quadrat de 25,5 pedes
(fig. 2a). Si centrem el rectangle resultant en horitzontal
i vertical sobre el quadrat original de 76,50 pedes, veiem
com sobresurt, tant per lest com per loest, 2,5 pedes dels
seus lmits. Desconeixem la forma de ledifici pel costat
est, per el queixal que forma el rectangle del cos central
es correspon amb el retranqueig que es documenta arqueolgicament a la banda septentrional, la qual cosa
confirma tamb la simetria en aquest punt.
LA RESIDNCIA COMTAL
Ledifici ulic, interpretat com la residncia del poder
comtal visigot a la ciutat, s de planta rectangular i sorganitza a partir de tres braos, tamb rectangulars, que es
distribueixen en forma de U al voltant dun espai obert,
configurat com un pati articulador de ledifici on donaven les faanes principals (fig. 3)
Lelevat grau de desmuntatge a qu foren sotmeses les
estructures daquest edifici durant els anys cinquanta
comport certa dificultat a lhora destablir les seves propietats geomtriques proporcionals. Tot i aix, les restes
in situ i labundant documentaci fotogrfica existent ens
permeten de fer una primera aproximaci a la seva
matriu compositiva.
La planta de ledifici s un rectangle de 46 per 64 pedes i
lorigen daquest esquema compositiu sembla que est
en la duplicaci dun quadrat de 46 per 46 pedes (ABCD
i EFGH) (fig. 3) i juxtaposat en leix S-S, que surt del

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

176

3/6/09

13:20

Pgina 176

quarhis

Figura 3
Organitzaci geomtrica de la planta de la residncia comtal.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

3/6/09

13:20

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL

SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL DE BARCELONA

Pgina 177

quarhis

JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

EMILI REVILLA I CUBERO

procs de construcci geomtrica del triangle pitagric a

partir de la figura del quadrat3 (fig.4-1).
Les crugies que delimiten els dos braos verticals de la U
i el pati central no estan centrades respecte als quadrats i
tampoc no sn simtriques entre si, per la seva modulaci respon, com ara veurem, a una planificaci geomtrica precisa. Si construm el triangle 3-4-5 del quadrat de
46 pedes (W) (fig. 4-2) la mesura del seu costat curt (27,6
pedes) ens dna prcticament la modulaci de 27,5 pedes
que ocuparan les amplades del bra est i el pati obert (ff ),
mentre que lespai restant (18,5 pedes) correspon a lamplria del bra oest. La divisi entre el pati central (ff ) i el
bra est, se situa al mig de lespai marcat per la modulaci del triangle pitagric. Per tant, resulta un pati de 13,5
pedes damplria i un bra lateral amb les mateixes dimen-

177

Figura 4
Construcci geomtrica a partir de la figura del quadrat del triangle
de Pitgores on sobserva lobtenci de leix S-S (1). Triangle pitagric
resultant, W (2).

sions externes, bra que per la seva cara interna fa 9 pedes.

Les amplades dels murs sn de 2,5 pedes.
Les crugies horitzontals estan marcades, duna banda,
pels dos eixos (E-F i C-D) sorgits de la juxtaposici dels
quadrats de 46 pedes i, de laltra, per leix situat al centre
del rectangle que conforma la planta de ledifici. Leix E-

3. Amb aquesta operaci obtenim un rectangle de tan sols 0,40 pedes (12,06 cm) ms llarg que les mides reals de ledifici ulic.

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

178

3/6/09

13:20

Pgina 178

quarhis

F ens defineix la separaci entre els mbits c (9 per 16,25

pedes) i d (9 per 22,5 pedes). Leix C-D ens marca les
dimensions del bra inferior de la U i, per tant, el tancament del pati obert f i els lmits entre les estances d i e
(25 per 15,25 pedes). Leix centrat al mig del rectangle
sutilitza per dividir el bra oest en dues estances, a i b,
de les mateixes dimensions de 28,25 per 13,50 pedes
(fig. 3).
LESGLSIA CRUCIFORME
La planta cruciforme de lesglsia no es gaire habitual; el
creuer i la capalera estan molt desenvolupats en comparaci amb els braos laterals i la nau, que sn ms curts.
A ms a ms, les estructures estan una mica esbiaixades,
circumstncia que pot estar en relaci amb una adaptaci als edificis adjacents o b a lexecuci del mestre dobres.
Lesglsia est orientada al sud-est i ocupa una rea rectangular de 72 per 67,5 pedes (fig. 5). La planta inicia la
seva construcci en la figura geomtrica dun rectangle
de 27 per 36 pedes que defineix el creuer, al centre del
qual se situa laltar. Aquest rectangle respon a les propietats pitagriques sorgides dun triangle aritmtic 3-4-5, en
qu la relaci entre els catets s de 1333. La capalera t
les mateixes mides que el creuer; s a dir, es dobla el rectangle cap al sud-est.
A partir de lamplada daquest rectangle-matriu, es construeixen dos quadrats de 13,5 pedes (ABCD) que, situats
al seu centre, ens estan marcant la ubicaci de les arestes
exteriors dels 4 pilars centrals estructurals del creuer. Si
juxtaposen els dos quadrats dues vegades, tant en direcci nord-est com sud-oest, obtenim els lmits dels braos
de lesglsia (EFGH).
Si desdoblem ABCD cap al sud-est, els quadrats ens
emmarquen exteriorment la ubicaci dels quatre pilars
de la capalera (BIDK i IJKL). Si els doblssim cap al
nord-est, els seus lmits anirien ms enll del permetre
de ledifici. En aquest sector, doncs, els quadrats de 13,5
pedes (MNOP i NQPR) shan dalinear amb leix que

marca el costat curt del triangle pitagric que defineix la

capalera. Per obtenir el lmit sud-oest, saplicar el
mateix procediment amb els quadrats STUV i TXVY, de
manera que, a ms a ms, els espais dintersecci BJOR i
SXDL, ens enmarquen les alineacions dels pilars de la
capalera i el creuer.
Pel que fa als peus de lesglsia, ocupen lespai que resta
entre el creuer i la residncia comtal, que ja estava construda. Cal tenir present que de tot aquest nou complex
bastit al segle VI dC, lesglsia va ser lltim edifici construt, tal com es podria deduir de la cronologia absoluta
aportada per les datacions de C144. La llargada dels peus
s la mateixa que la del creuer i la capalera (36 pedes) i
la dimensi de la seva amplada s de 18,90 pedes, que respon a una mica ms duna modulaci de les 2/3 parts de
la seva llargada (18 pedes).
Conclusions
Lestudi mostra lexistncia dun projecte previ ben definit amb uns edificis perfectament estructurats i modulats, com tamb lexecuci seguint un pla dobres minucis i ben planificat. Tamb posa de manifest una
racional composici dels diferents espais a partir dun
ritme, una simetria i unes proporcions constants, la qual
cosa ha perms destablir relacions geomtriques exactes. Hi ha una repetici de les proporcions i de les figures geomtriques als tres edificis, fet que demostra una
planificaci unitria i coherent amb unes tcniques constructives totalment homognies.
Lesglsia cruciforme es planifica a partir del creuer, on
el punt central est marcat per laltar. A ms a ms,
creiem que el fet que la capalera i el creuer tinguin les
mateixes dimensions no s cap casualitat, sin que ms
aviat respon a una voluntat expressa: creuer i capalera
sn les dues parts arquitectnicament i simblicament
ms importants de ledifici religis. No es pot descartar la
possibilitat dun altre indret litrgic a la capalera, com
es pot veure en altres exemples coneguts (Bonnet, 1982:
289).

4. Per aquest tema veure el captol de Datacin de morteros por C-14 (AMS) a Arquitectura y sistemas de construccin en Barcino durante la antigedad tarda.
Materiales, tcnicas y morteros. Un fsil director en el yacimiento de la Plaza del Rey de J. Bertrn de Heredia en aquest mateix volum.

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

3/6/09

13:20

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL

SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL DE BARCELONA

Pgina 179

JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

EMILI REVILLA I CUBERO

quarhis

179

Figura 5a
Organitzaci geomtrica de la planta de lesglsia cruciforme.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

180

3/6/09

13:20

Pgina 180

quarhis

Figura 5b
Planta de lesglsia cruciforme amb indicaci de la modulaci de
lespai de necrpolis i les sales adjacents, a partir del mateix triangle
pitagric que defineix el creuer i la capalera.
(Dibuix: Emili Revilla-MUHBA)

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

13:20

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL

SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL DE BARCELONA
JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO
EMILI REVILLA I CUBERO

quarhis

Assaig daproximaci a la modulaci de la planta de Sant Juli de Ramis (Girona) a partir de quadrats, la seva duplicaci i ls dels seus triangles pitagrics.
(Planimetria: J. Burch, J. M. Nolla, L. Palah, J. Sagrera i D. Viv. Modulaci: Julia Beltrn de Heredia i Emili Revilla-MUHBA)

3/6/09

Figura 6

06 Beltrn Revilla.qxp

Pgina 181

181

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

06 Beltrn Revilla.qxp

182

3/6/09

13:20

Pgina 182

quarhis

Ledifici del palau episcopal presenta fortes similituds

amb la planta del Castellum Fractum de Sant Juli de
Ramis, amb el cos central que crea leix longitudinal a
lentorn del qual es disposen perpendicularment diferents mbits de dimensions variables, simtricament disposats i que defineixen, com a Barcelona, un edifici amb
entrades i sortides que hi donen un aspecte de petita fortalesa.
Si traslladem a la planta de Sant Juli de Ramis el sistema
de quadrats establert pel palau episcopal de Barcino, la
seva duplicaci i ls dels seus triangles pitagrics basats
en un mdul proper al peu de 0,3015 cm, ens dna unes
matrius amb uns resultats molt semblants als obtinguts en
aquest estudi (fig. 6). Tots dos edificis es regeixen pel
mateix sistema de proporcions i modulacions. Lequip
investigador ja feia notar que la planta del castellum es va
treballar a partir duna acurada planificaci prvia, i es
constru un tipus dedifici que responia a un esquema
teric molt ms que no a una adaptaci a les peculiaritats
del terreny (Burch et alli, 2006, 35).
Les plantes de lesglsia i ledifici ulic presenten una
ortogonalitat evident entre si, mentre que la planta del
palau episcopal est esbiaixada en relaci a les anteriors.
La ra daquesta orientaci diferent s que la faana de
ponent del palau busca lalineaci amb la faana oriental
de la catedral, mentre que els altres dos edificis estan
pautats per la proximitat de la muralla i la seva orientaci.
El projecte del grup episcopal de Barcino no respon tan
sols a un disseny arquitectnic coherent per a cada edifici, sin que fa evident un disseny unitari que sestn a tot
el complex arquitectnic aixecat a la segona meitat del
segle VI dC. Aix es fa pals, per exemple, en les dimensions de la necrpolis vinculada a lesglsia cruciforme.
Les dimensions del rectangle que formen la capalera i el
creuer sn les mateixes que marquen i defineixen els
lmits meridional i occidental del prtic que envolta la
necrpolis, i el mateix rectangle ordena i dimensiona
tamb la superfcie de les dues sales rectangulars annexes

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183

a la capalera de lesglsia (fig. 5b). En definitiva, som

davant un veritable projecte urbanstic oficial de gran
envergadura on funcionen els principis de simetria i
homogenetat.

06 Beltrn Revilla.qxp

3/6/09

13:20

METROLOGIA I MODULACI DELS EDIFICIS DEL

SEGLE VI DEL GRUP EPISCOPAL DE BARCELONA

Pgina 183

JULIA BELTRN DE HEREDIA BERCERO

EMILI REVILLA I CUBERO

BIBLIOGRAFIA
ARIAS PRAMO, L. 1988. San Miguel de Lio. Arte Prerrmanico Asturiano (Estudio sobre la proporcin de las pilastras
de San Miguel de Lio), Revista de Arqueologa 87, pp. 29-35.
ARIAS PRAMO, L. 1990. Trazados geomtricos previos a la
labra en el prerromnico asturiano: las celosas de la iglesia
de Santa Cristina de Lena, Archivo Espaol de Arqueologa
63, pp. 227-247.

quarhis

183

PUCHE, J. M. 2006. Metrologia, modulaci, proporcions i proposta dalats, a LPEZ, J. Les basliques paleocristianes del
suburbi occidental de Tarraco, pp.126-134.
LPEZ VILLAR, J.; PUCHE, J.M. (en premsa) Metrologia y proporciones en las baslicas paleocristianas de Tarraco: la baslica septentrional del complejo suburbano de San Fructuoso y
la baslica del anfiteatro, XV Congreso Internacional de
Arqueologa Cristiana. Episcopus, Ciuitas, Territorium, Toledo
(8-12 setembre 2008).

ARIAS PRAMO, L. 1992a. Geometra y proporcin en la arquitectura prerromnica asturiana. El palacio de Santa Mara del
Naranco, Madrider Mitteilungen 34, pp. 282-307.
ARIAS PRAMO, L. 1992b. Geometra y proporcin en la arquitectura prerromnica asturiana: la iglesia de San Julin de los
Prados, XXXIX Corso di Cultura sullArte Ravennate e
Bizantina. Seminario Internazionalea di studi su: Aspetti e problemi di archeologia e storia dellarte della Lusitania, Galizia e
Asturie tra Tardoantico e Medioevo, Ravenna (1992), pp. 11-62.
ARIAS PRAMO, L. 1992c. Avance al estudio sobre la geometra y proporcin en la arquitectura prerromnica asturiana,
III Congreso de Arqueologa Medieval Espaola, Oviedo (1989),
pp. 27-37.
ARIAS PRAMO, L. 1995. Metrologa, modulacin y proporciones en la iglesia prerromnica de Santa Cristina de Lena
(Asturias), IV Reuni dArqueologia Cristiana Hispnica,
Lisboa (1992), pp. 223-221.
ARIAS PRAMO, L. 2001: Fundamentos geomtricos, metrolgicos y sistemas de proporcin en la arquitectura altomedieval asturiana (siglos VIII y X), Archivo Espaol de Arqueologa
74, Madrid, pp. 233-280.
BONNET. Ch. 1982. Lglise cruciforme de Saint-Laurent
dAoste. Rapport prliminaire aprs les fouilles de 1972
1979, Atti del V Congresso Nazionale di Archeologia Cristiana
(1979), pp. 271-295.
BURCH, J. et alii, 2006. Sant Juli de Ramis 2, Excavacions
arqueolgiques a la muntanya, Girona.
GURT, J. M.; BUXEDA, J. 1996. Metrologia, composici modular i proporcions de les basliques cristianes del Llevant peninsular i de les Balears, Spania. Estudis dAntiguitat Tardana
oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas,
Biblioteca Abat Oliba 12, Montserrat, pp. 137-156.

QUARHIS, POCA II, NM. 5 (2009), pp. 170-183