LANARQUISME, FET DIFERENCIAL CATAL

,QXqQFLDLOOHJDWGHODQDUTXLVPHHQOD
KLVWzULDLODVRFLHWDWFDWDODQDFRQWHPSRUjQLD

;DYLHU'LH]

virus editorial

Creative Commons

LICENCIA CREATIVE COMMONS

- Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que
es compleixin les segents condicions:
Autoria-atribuci: shaur de respectar lautoria del text i de la seva traducci. Sempre es far constar el nom de lautor/a i el del traductor/a.
No comercial: no es pot utilitzar aquest treball amb finalitats comercials.
No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.
Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per qualsevol
s o distribuci del text. Aquestes condicions es podran alterar noms amb el perms
explcit de lautor/a.

n dex

Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial.

Per a consultar les condicions daquesta llicncia es pot visitar http://creativecommons.
org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot
Way, Stanford, California 94305, EUA.
2013 daquesta edici, Virus editorial
2013 del text, Xavier Diez

Ttol:
Lanarquisme, fet diferencial catal. Influncia i llegat de lanarquisme
en la histria i la societat catalana contempornia
Maquetaci: Virus editorial
Coberta: Pilar Snchez Molina
Primera edici: abril de 2013
Virus editorial / Lallevir SL
C/ Junta de Comer, 18, baixos
08001 Barcelona
T. / Fax: 93 441 38 14
C/e.: virus@pangea.org | info@viruseditorial.net
www.viruseditorial.net | www.viruslibreria.net
Imprs a:
Imprenta Luna
Muelle de la Merced, 3, 2. izq.
48003 Bilbao
T.: 94 4167518
C/e.: luna@imprentaluna.es
ISBN: 978-84-92559-44-2
Dipsit legal: B-8340-2013

UNA MEMRIA INCMODA

8QDQDUUDWLYDRFLRVD

5


I. ORGENS



0pVTXHXQDUHYROWD
8QDIDOVDGHFDGqQFLD"
5HYROWHVPRGHUQHVLYDFXQHVDQWLDEVROXWLVWHV
5HVVRQVGHOD5HYROXFLy)UDQFHVD
/DFRQLFWLYDVRFLHWDWGHO;,;XQDUHYROXFLyLQGXVWULDO
LODUHFRQYHUVLyDJUjULDHQXQHVWDWSRVWIHXGDO
/HPHUJqQFLDGHOUHSXEOLFDQLVPHODUULEDGDGHOD
,QWHUQDFLRQDOLODFDSDFLWDWDXWRJHVWLRQjULDGHODVRFLDELOLWDW
3DwVRV&DWDODQVDQDUTXLVWHVL0HVHWDVRFLDOLVWD"
8QD&17FDWDODQD"
8QD&17FDWDODQD"8QDUHS~EOLFDFDWDODQD"
(OIUDQTXLVPHLODVROXFLyQDODOPyQOOLEHUWDUL
/D7UDQVLFLyLOH[FOXVLyGHODGLVVLGqQFLDOOLEHUWjULD
/DOODUJDPDU[DQVDOSUHVHQW












II. COLORS



%ODXXQDVRFLHWDWJHORVDGHODVHYDOOLEHUWDW
%ODQFXQDVRFLHWDWWHQGHQWDOLJXDOLWDULVPH
9HUPHOOXQDVRFLHWDWDSXQWGHWUHQFDUVH
Antimilitarisme
(A)nacionalisme: un anarquisme catalanista?







/OLEHUWDWLQGLYLGXDOLJXDOWDWVRFLDOVROLGDULWDWLQGLYLGXDO
El terreny privat del sexe
La collectivitzaci del cos
Republicans, federals, llibertaris
Espiritisme







III. CATALUNYA SER LLIBERTRIA O NO SER...



Nota i agraments
%LEOLRJUDD




Una memria incmoda

Anarquisme i Catalunya sn dos conceptes que la histria universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona s coneguda com la
capital de la divina acrcia, com deia el conegut vers de SalvatPapasseit; la Rosa de Foc, com la batej, des de Buenos Aires al
diari La Protesta, el periodista hispanouruguai Antonio Laredo
lagost de 1909; la ciutat de les bombes, com descrivia el dibuixant
Pere Ynglada en un acudit de LEsquella de la Torratxa el 1906;
la ciutat del terror, com lanomenava el setmanari catlic Aurora Social; la ciutat europea on shavien aixecat ms quilmetres de
barricades, segons Friedrich Engels. Alhora fou lindret on arrib,
loctubre de 1868, pocs dies desprs de la Gloriosa, Giuseppe Fanelli, antic garibald enviat per Mikhal Bakunin per constituir la secci espanyola de la Primera Internacional, i on arrelaria la secreta
Aliana Internacional de la Democrcia Socialista, organitzaci de
carcter collectivista. Tamb va ser la capital on es constitu el 1907
la Solidaritat Obrera, i tres anys ms tard la Confederaci Nacional del Treball, el sindicat de carcter anarquista ms important del
5

mn pel que fa a lafiliaci i la transcendncia histrica. O lescenari

duna revoluci llibertria que enlluern i estrem el mn en el
que constitu, en afortunada expressi de Hans Magnus Enszenberger, el curt estiu de lanarquia.
Tanmateix, aquestes denominacions contempornies, vinculades a les expressions violentes de les conflictives dcades del tombant del XIX i la primera meitat del XX, no representen cap novetat
respecte a la histria catalana anterior. Ja al segle XVII, Francisco
de Quevedo considerava que son los catalanes aborto monstruoso
de la poltica. Libres con seor; por esto el Conde Barcelona no es
dignidad, sino vocablo y voz desnuda. Sentn que aquesta declaraci, no gaire amorosa, es vincula amb el conflicte entre Felip IV i la
Generalitat en el context de la revolta del Corpus de Sang de 1640,
lefmera Primera Repblica Catalana de 1641 i la posterior Guerra
dels Segadors que resulta alhora, com confirma lhistoriador Antoni Simon, un intent de revoluci social i un conflicte poltic entre un
sistema corporatiu de llibertats pbliques i labsolutisme1. Aquestes
declaracions castellanes sentenen com un atac a lautoimatge dels
catalans com a poble lliure i no sotms a desigualtats davant una
presumpta autoritat superior. Aquest carcter indmit, insubms i
procliu a la llibertat ja el destaca el mateix Cervantes quan el seu
alter ego, el Quixot, expressa les seves impressions a Catalunya, o
quan el viatger Bartolom Joly, el 1612, definia els catalans com a
gelosos de la seva llibertat i que no volien reconixer ni rebre el
1 Antoni Simon: Construccions poltiques i identitats nacionals. Catalunya i els orgens
de lestat modern espanyol, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona,
2005. Segons Simon, un dels millors coneixedors del mn poltic i ideolgic modern,
el Corpus de Sang de 1640 a Barcelona esdevingu, inicialment, una revolta social
contra lexplotaci i els privilegis de la monarquia absoluta i els seus collaboradors
catalans, perllongament de la revolta pagesa contra els abusos de lexrcit a la zona
fronterera, que fou reconduda per un grup de la petita noblesa, el baix clergat
illustrat i els collectius de la burgesia mercantil, que dominava les institucions
representatives de lpoca medieval, a partir dun pols entre un absolutisme i les
tradicions protodemocrtiques dels sectors urbans catalans, que consideraven que
la sobirania les llibertats, les lleis i els privilegis noms latorgava el poble lliure.
Lagressi militar i la repressi de les tropes espanyoles propici un sentiment de
poble en armes que corre parallel a la revoluci anglesa contempornia, i que
santicipa en un segle i mig a la Revoluci Francesa.

seu Rei ms que com a Comte de Barcelona, a banda de destacar

la seva enemistat amb els castellans2. En la mateixa lnia sexpressa,
el 1741, el viatger Juan lvarez de Colmenar, que des del seu llibre
de viatges Dlices de lEspagne et Portugal, desprs de descriure els
catalans amb els tpics de lpoca, com a laboriosos, comerciants,
educats i acollidors amb els estrangers, deixa caure una inquietant
frase: les catalans sont hardis, corageux, actifs, vigoreux, mais un
peu mutins. Sentn mutins com a proclius a lamotinament, revoltosos, revolucionaris, poc disposats a creure en lautoritat. Altres
testimonis posteriors aprofundeixen en un tpic que circula arreu
dEuropa i que ser reprodut per altres testimonis coetanis, com el
del filipista destacat J. De Vayrach, el 1719, que declarar los catalanes tienen mucho ingenio, pero por desgracia, no hacen buen uso
de l. Su natural inquieto y caprichoso les lleva a ser tan celosos de
su libertad que, para conservarla, violan insolentemente todas las
leyes divinas y humanas (entenguis que la principal llei del moment s la de la submissi incondicional a un monarca absolut). I
aquesta resistncia sexpressa, com explica el diplomtic Esteban de
Silhouette, el 1730 a partir de la necessitat de guerrear en el exterior o provocar agitaciones en el interior y, algunas veces tuvieron
uno y otro porque este reino es de todos los de Espaa el que ha
experimentado mayores revoluciones. Tot seguint amb els tpics
dels catalans com a sbdits de poc fiar, el diplomtic assevera que
los catalanes no esperan sino la ocasin de una nueva rebelin.
Aunque oprimidos, tienen siempre un aire determinado, una mirada atrevida y segura3.
Tanmateix, lestricta contemporanetat tampoc sescapa daquestes desqualificacions (o lloances, segons la perspectiva del receptor)
sobre el carcter nacional dels catalans i una percepci sobre la seva
tendncia a la violncia revolucionria i al seu indmit tarann. En
una data relativament recent, el 1978, lhistoriador i diplomtic Sal2 Maria Victoria Lpez-Cordn Cortezo: Historia, sociedad y carcter: la evolucin
de la imagen de Catalua en los libros de viajes entre el siglo XVII y XVIII,
Pedralbes. Revista dHistria Moderna, nm. 18, 1, 1998, p. 336.
3 bid, p. 342, 344.

vador de Madariaga (1886-1978), republic convenut, ens dedicava

aquestes paraules en la seva obra Espaa.
La violencia de la vida pblica espaola suele proceder con
frecuencia precisamente de vascos y catalanes. No es cosa de insistir sobre la dureza que aportaron a las guerras civiles del siglo
XIX los caudillos carlistas vascos; quiz convenga recordar que
casi todas las bombas arrojadas a reyes y estadistas fueron obra
y proyectil de idealistas catalanes con ms ardor que sentido comn [...] eran soadores de la clase media y baja de Catalua,
doctrinarios con ms impulso e imaginacin que experiencia o
buen sentido.4
Aquests testimonis, sens dubte condicionats pel conflicte poltic
i nacional contra la monarquia, probablement reflecteixen un estat anmic que va ms enll de la qesti nacional i, de ben segur,
sobtaran a molts lectors. Estem avesats als tpics contemporanis
que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora,
ordenada i profundament assenyada. Ja sabem que els llocs comuns
solen reduir una realitat a la mnima expressi i es presenten com
una tergiversaci interessada amb un psit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei dun objectiu. Per a molts observadors de lera moderna, els catalans sn violents perqu no es
volen sotmetre a una lgica poltica imposada. Perqu no comparteixen els valors dominants de submissi i desigualtat. En canvi, els
cnons analtics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de lordre i el seny perqu els grups
dominants locals, que tamb dominen els discursos intellectuals,
anhelen un pas modelat pels valors de lordre i el progrs propis de
la burgesia.
La historiografia catalana contempornia, elaborada majoritriament pels homes del Noucentisme, exerceix aquesta funci.
4 Transcripci de les memries de Salvador de Madariaga en la biografia de
lanarquista Mateo Morral (Eduard Masjuan: Un hroe trgico del anarquismo
espaol. Mateo Morral, 1879-1906, Icaria, Barcelona, 2009, p. 15).

Sobre la base dels historiadors de la Renaixena, tracten destablir

una interpretaci del passat coherent amb determinats interessos
de classe. Aix no significa que els manqui rigor, ans al contrari.
Al cap i a la fi, com explica lhistoriador Enric Pujol, el Noucentisme historiogrfic s una escola variada i plural caracteritzada nicament per la necessitat de suplir un estat hostil que fomenta una
histria oficial en qu Catalunya com a subjecte histric resulta
inexistent, i dedicar-se a bastir, des de febles bases institucionals i
el suport econmic de mecenes com Francesc Camb, una histria
oficiosa 5. En aquestes circumstncies i en el context dun intens
conflicte entre la burgesia i un proletariat amarat danarquisme resulta difcil el reconeixement duna realitat incmoda. Precisament
perqu s una histria relativament ben organitzada, feta amb rigor, i des de la voluntat de dotar el pas duna narrativa prpia, trobem prou diversitat per acostar-nos a entendre aquesta histria no
sempre ben explicada. La realitat s alhora caparruda i emergeix
quan menys ens ho esperem. Al cap i a la fi, en la convulsa histria catalana, quan no hi ha fets suficientment explicats, existeix
prou vitalitat intellectual per tractar de respondre molts perqus.
Quines visions tenim sobre aquesta memria incmoda? Variades
i condicionades per la mirada dels historiadors i el seu substrat
intellectual, sociolgic i personal. Aix trobarem una histria en
qu Catalunya representa aquesta societat ordenada i burgesa que
considera lanarquisme com una anomalia. O una historiografia
marxista, a partir dels anys setanta del segle passat, que, condicionada per mecanismes intellectuals hegelians, concep aquest moviment com una anormalitat incomprensible, de la qual cal avergonyir-se respecte a la lgica del progrs6. Alhora, el pas t prou
vitalitat per explicar la histria des del mateix moviment llibertari,
en el qual existeix tota una historiografia af, i on els anarquistes

5 Enric Pujol: Noucentisme historiogrfic, dins Antoni Simon (dir.): Tendncies de

la historiografia catalana, Universitat de Valncia, 2009, p. 351-364.
6 Enric Pujol, Rosa Congost i Xavier Torres: Historiografia marxista, dins Antoni
Simn, ob. cit., p. 325-344.

sn capaos dexplicar-se coherentment7. La qesti, a lhora de

fixar un determinat cnon historiogrfic, s: qui t ms pes per imposar majoritriament el seu discurs? Habitualment s qui gaudeix
dun estatus social ms favorable i domina les institucions culturals
i acadmiques. La marginaci de la memria llibertria equival al
bandejament dels sectors socials que la sustentaren i a una escassa
representativitat dels historiadors prxims en les institucions esmentades.
Malgrat tot, existeix un conjunt de narratives que expliquen el
fenomen anarquista, transmeses majoritriament des de la universitat i les publicacions acadmiques, i amb una perspectiva ms o
menys variada. Si ens situem en la contemporanetat, quan aquest
moviment es desclou, podrem tenir una visi com la que ve a continuaci.

8QDQDUUDWLYDRFLRVD
A principis del segle XX Barcelona s la capital econmica de la
monarquia hispnica, del que resta dun imperi espanyol en descomposici. s, amb el perms del Pas Basc, lrea ms industrialitzada
de la Pennsula Ibrica. A aquesta economia puixant, fonamentada
en una connexi ideolgica i mercantil amb el continent, soposa
un estat hegemonitzat per una monarquia i una cort amb ideologia
i praxi dantic rgim. Aix s, un estat fonamentat en la burgesia
mercantil i agrria de Castella i Andalusia, que oscilla entre un
monarquisme ms o menys liberal i un tradicionalisme darrel religiosa hostil als projectes liberals aplegat al voltant del carlisme.
La composici territorial hispnica, a ms, posa de relleu un desigual pes poltic entre lEspanya fundacional (la Castella histrica), amb un pes dominant; lEspanya foral (Navarra i el Pas Basc),
que preserva institucions prpies i una mplia autonomia econ7 Xavier Diez: Historiografia anarquista, dins Simon, ob. cit., p. 261-260; i Xavier
Diez: La historiografia anarquista als Pasos Catalans. Una llarga tradici entre el
desconeixement i la vitalitat, Afers, nm. 59, 2008, p. 155176.

10

mica i exempcions fiscals; i lEspanya assimilada (lantiga Corona

dArag) 8, incorporada mitjanant lesclafament de revoltes com
les Germanies valencianes (1520-1523 i 1693), Germanies mallorquines (1521-1523), la guerra dels Segadors (1640-1653) i locupaci
militar en la Guerra de Successi (1705-1714). Aquesta Espanya
assimilada s bandejada dels cercles de decisions i de poder, ha de
suportar importants crregues fiscals i limitacions de caire poltic
i administratiu, i laparell de lestat se la mira amb suspiccia pel
possible perill secessionista. Barcelona i Catalunya ocupen, doncs,
aquesta paradoxal posici: un desenvolupament industrial destacable, atiat, a ms per estretes connexions internacionals, tant amb el
vell continent com amb Amrica, i la marginaci poltica i la discriminaci econmica en la seva conflictiva relaci amb Madrid. A
diferncia, doncs, de les potncies industrials europees, Catalunya
viu la contradicci dexperimentar una revoluci industrial que altera profundament els seus equilibris socials, mentre que les classes
dirigents sn incapaces de disposar plenament dels mecanismes de
decisi (i compensaci) dun estat modern, factor que sens dubte
interferir en les relacions entre classes socials.
Tanmateix, aquest dinamisme amb arrels profundes en ledat
moderna, evidenciar un statu quo feble i frgil. Com feien veure
els clssics Pierre Vilar i Jordi Nadal9, labsncia de recursos propis,
matries primeres o mercats extensos fan de Barcelona la capital
duna indstria descs valor afegit i estrets marges comptables.
Aquest fet deixar damunt les espatlles dels treballadors el pes dun
nou capitalisme emmirallat en el model angls, en el s dun estat
amb institucions que, ms que imitar, caricaturitzen el model administratiu francs.
8 Almenys aquesta s la tesi fonamentada en un conegut mapa dEspanya de
1854 trobat a la Biblioteca Nacional de Madrid per Joan Ramon Resina a El
postnacionalisme en el mapa global (Idees, Assaig Breu i Angle Editorial, Barcelona,
2005, esp. p. 57-89).
9 Especialment, pel que fa a Vilar, al seu clssic Catalunya dins lEspanya moderna
(diverses edicions, des de loriginal francs de 1962), i pel que fa a Nadal, el seu,
tamb clssic, El fracaso de la revolucin industrial en Espaa (1814-1913), (diverses
edicions des de 1975).

11

Parallelament, el substrat histric de la naci catalana, emancipat formalment del feudalisme des del segle XV, amb una antiga
tradici dinstitucions participatives (Diputaci i Consell de Cent)
histricament oposades a labsolutisme de les dinasties dels Habsburg i els Borbons al llarg del XVII i XVIII, propicia una cultura
de revoltes populars que produeixen un elevat grau de conflictivitat
social al llarg del XIX. Amb tots aquests components, afegits a la
permeabilitat duna frontera que porta els aires de les revolucions
continentals, sobre un terreny adobat per als valors republicans
de llibertat, igualtat i fraternitat. Aix doncs, mentre la revoluci
industrial i les innovacions tecnolgiques sinstallen a la capital
barcelonina, els ideals postillustrats i romntics del liberalisme, el
nacionalisme i el socialisme comencen a impregnar el cor i el pensament daquells que es consideren cada vegada menys sbdits i ms
ciutadans.
En tot aquest context, lanarquisme arrela amb fora durant la
segona meitat del segle XIX. Francesc Pi i Margall, amb la seva
obra La reaccin y la revolucin (1854), savanar a les idees federals elaborades una dcada desprs per Pierre-Joseph Proudhon. Hi
haur catalans entre els representants que constituiran la I Internacional de Londres, el 1864. La primera parada de lenviat de Bakunin a Espanya ser Barcelona, pels volts doctubre de 1868, en el
que sesdevindr una llarga i profitosa relaci. A Grcia seditar el
primer diari peninsular, La Justicia Humana (1886), en el qual es
difondran els principis anarcocomunistes derivats de les idees de
Kropotkin. Barcelona ser tamb una de les principals falles de
contacte entre una burgesia moderna i un proletariat ben organitzat, delevat esperit combatiu, que conviur amb una policia inefica
en un estat que considera el problema del catalanisme rampant com
una traci i els antagonismes socials com una simple qesti dordre
pblic. La ciutat catalana ser el principal escenari urb de lenfrontament a tres bandes: burgesia, proletariat, exrcit, amb sorprenents espais de trobada i confrontaci (la bohmia modernista i els
cercles intellectuals i artstics permetran confluncies i intercanvis,
mentre que els patrons no dubtaran de fer servir detectius privats i
12

policies estrangers per desactivar lamenaa llibertria). El drama,

doncs, est servit.
s evident que lanarquisme arrela en un terreny adobat. Fins i
tot ms que en altres estats on coetniament viuen una eclosi
parallela com s el cas francs i que, tanmateix, entren en decadncia amb el nou segle, sovint sota lembranzida del socialisme i
lobertura vers la participaci poltica. Per qu?
Molts historiadors shan fet aquesta pregunta. Molts lhan contestada des de la ideologia perqu, certament, els fenmens socials
complexos sn de resposta difcil i estan oberts a la interpretaci
subjectiva. Els historiadors marxistes com Eric Hobsbawm (Alexandria, 1917) han definit els anarquistes com a rebels primitius10, que
des de principis deconomia moral buscarien en un passat reinventat
una certa Arcdia perduda i reaccionarien al nou ordre mitjanant revoltes espontnies i desorganitzades contra una modernitat precipitada pels canvis que comporta el capitalisme. Enfront
daquesta estratgia, segons linfluent historiador britnic, hi hauria
larticulaci del moviment obrer a partir de lorganitzaci sindical
supeditada a lacci poltica mitjanant partits obrers. Tanmateix,
aquesta teoria, bastida des del marxisme intellectual anglosax t
importants problemes. Barcelona s una ciutat moderna i dinmica
(no noms en comparaci amb Espanya), els anarquistes del tombant
de segle estan ben connectats amb la intellectualitat autctona i
mantenen una extensa xarxa de contactes internacionals, lorganitzaci
obrera t prou flexibilitat organitzativa per resistir lendmica repressi estatal i prou solidesa per recompondres rpidament quan les
circumstncies ho permeten. La visi marxista, molt influent des dels
seixanta fins a principis dels noranta del segle XX, no acaba de resultar versemblant. I encara ms quan la histria ha demostrat que
all dels partits obrers no ha catalitzat en cap sntesi hegeliana dels
antagonismes socials, sin que fcilment, i grcies a les seves estructures jerrquiques i a la seva tendncia a obeir els lders, han aportat
en lactualitat un aprofundiment del capitalisme ms despietat.
10 Eric Hobsbawm: Primitive Rebels : studies in archaic forms of social movement in
the 19th and 20th centuries (1959).

13

Lhispanista Gerald Brenan (Sliena, Malta, 1894 Alhaurn,

1987), que dedic la major part dels seus esforos a analitzar lanarquisme rural andals, se nadona que s a Catalunya, lrea ms moderna i desenvolupada de lestat espanyol, on el fenomen llibertari
posseeix major embranzida. Davant aquesta paradoxa, que desmenteix les elucubracions marxistes, considera que lanacrnic estat espanyol s el responsable indirecte daquesta situaci. Amb una estructura dantic rgim i amb una absoluta incomprensi de la
modernitat per part de les elits governants espanyoles, sumades a una
perllongada decadncia estatal que impedeix fer els canvis necessaris
per adaptar el pas als nous temps, Espanya s incapa de muntar estructures econmiques i socials que facilitin un terreny de joc com
entre les diverses classes socials. Els estrets o nuls marges de participaci i representaci institucional fan impossible la reforma i evidencien que el decadent imperi espanyol, com altres imperis en fallida,
noms es pot transformar mitjanant la revoluci. Des duna ptica
antropolgica, Brenan tamb associa el fenomen anarquista amb el
dun culte religis, fonamentat ms en la fe que en la ra, ms basat en
el fanatisme que en la reflexi i ms assentat en la creena que en el
pensament i la moderaci. Aix, descriu els anarquistes com uns sants
laics, amb un discurs eminentment moral i una litrgia millenarista,
que anuncia la redempci tal com els predicadors anuncien la salvaci, i la violncia i la sang esdevenen la passi que precedeix la resurrecci vers una altra existncia millor. Tot i aix diferencia entre
lanarquisme rural, de matriu ms religiosa, i el catal, constitut per
un proletariat conscient amb capacitat organitzativa, capa de bastir
estructures sindicals fortes, horitzontals i no jerrquiques, a la manera, com teoritza Kropotkin, de lantic substrat dels gremis medievals
urbans autogestionats. Tanmateix, Brenan no pot escapar-se dun
cert prejudici antropolgic i cedeix a lexotisme inherent en tants
daltres observadors, viatgers i hispanistes britnics, i encara ms en
una poca en qu el subdesenvolupament acadmic espanyol permetia acceptar acrticament les opinions dels hispanistes estrangers 11.
11 Gerald Brenan: El laberinto espaol. Antecedentes polticos y sociales de la guerra
civil, ditions Ruedo Ibrico, Pars, 1962. En un sentit similar sexpressa Murray

14

Per la seva banda, Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 Li,

1960) assumeix la tesi de Casimir Mart (Vilanova i la Geltr, 1926)
que responsabilitza la burgesia catalana de larrelament del moviment anarquista a Catalunya, especialment a partir de 1890, perqu
va impedir canals de participaci en la poltica i leconomia i va
suplicar, en un procs de llarga durada, la intervenci de les forces
de lordre per reprimir el moviment obrer, sense cap consideraci, i
amb lnic objectiu que lestat deixs fora de combat un moviment
que qestionava la seva hegemonia econmica. A canvi, la burgesia se supeditava polticament a lestat, ats que el seu mercat no
deixava de ser el duna Espanya amb fronteres minvades. De fet,
la mateixa burgesia catalana, preocupada exclusivament pels seus
guanys s incapa de fer autocrtica i atribueix tothora, com passar
amb lincipient catalanisme, el creixement del fenomen anarquista a
lelement estranger, volent negar els factors endgens que duen la
societat catalana a assumir extensament lanarquisme 12.
Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971), daltra banda, critica la
minimitzaci del fenomen anarquista com a reacci de la repressi
estatal i de lhostilitat duna burgesia catalana impotent i egocntrica. Considera que la llarga tradici de les institucions collectives
i assembleries catalanes, que arrenquen a ledat mitjana i prossegueixen en ledat moderna, guiades per lescassa confiana en un
estat hostil, ser el que permetr aquest important arrelament dun
moviment autnom i de fort component autogestionari, en el que
sanomena un procs braudeli13 de llarga durada.
Bookchin: Los anarquistas espaoles. Los aos heroicos, 1868-1936, Numa ediciones,
Valencia, 2000.
12 Casimir Mart: Los orgenes del anarquismo en Barcelona, Teide, Barcelona, 1959;
i Jaume Vicens Vives: Notcia de Catalunya. Nosaltres els catalans, Vicens Vives,
Barcelona, 2010, esp. p. 199-206.
13 Fernand Braudel (1902-1985) crea el concepte de llarga durada, el 1949, segons
el qual hi ha processos histrics en qu la continutat profunda de determinats fenmens s capa de sobreviure als canvis i a levoluci de les societats contempornies.
En aquest sentit, lanarquisme respondria a un element tellric que formaria part de
la histria de Catalunya, abans, durant i desprs de la seva eclosi puntual, ats que
estaria integrat en lestructura profunda de la societat catalana com a tret distintiu.

15

Josep Termes (Barcelona, 1936-2011) defensa, per la seva banda,

i contrriament a lortodxia marxista imperant en el moment en
qu constru les seves tesis, la naturalesa popular de lanarquisme a
Catalunya. Aquest anarquisme estaria molt vinculat a la tradici catalana de bastir moviments populars participatius i de base, alhora
que tamb seria fruit de la tradici dautogesti i dautoorganitzaci.
En aquest sentit lhistoriador barcelon, que dedic la seva tesi doctoral a analitzar la creaci de les organitzacions obreres a finals del
segle XIX i que consagr el seu testament historiogrfic a revisar
la histria del moviment anarquista en un llibre recent i obra de
referncia14, considerava que lanarquisme catal es caracteritzava
per generar estructures organitzatives capaces de donar resposta a la brutalitat dun estat hispnic anacrnic i a la insensibilitat
duna burgesia autctona amb dosis degoisme elevades; i, al mateix
temps, aquest moviment articulava un discurs tic i moral. En contraposici a la capacitat catalana de crear estructures sindicals de
fonament llibertari, altres anarquismes peninsulars ms meridionals tindrien una vocaci ms insurreccionalista i nihilista. Per tant,
el fet diferencial de lanarquisme catal seria lomnipresent obsessi de generar estructures institucionals, prctiques cooperativistes
i autogestionries, sindicats potents, organitzats i coordinats, amb
capacitat de produir i difondre discursos poltics elaborats. Aix
explicaria, per exemple, la capitalitat de Barcelona en la creaci de
sindicats de referncia, com lemblemtica CNT, que la ciutat hagus estat seu de les principals publicacions i editorials llibertries
o que esdevingus un important centre intellectual anarquista.
Ser Miquel Izard (Barcelona, 1934) qui explica lextensi i
larrelament de lanarquisme com a expressi de la desconfiana
absoluta envers els vrtexs oposats del triangle social catal. Desconfiana dun estat centralista i postfeudal que tracta la qesti
social com una qesti dordre pblic i que no entn altra relaci
social ms enll de la jerrquica generada entre rei i sbdit; i tamb desconfiana duna burgesia, de principis terics paternalistes i

prctiques repressives, que veu amb pnic la capacitat dautogesti

proletria. Perqu lorganitzaci obrera autnoma pot evidenciar
que la burgesia s prescindible com a grup social en un moment
en qu qualsevol poltica de reequilibri de classes frenaria la seva
aspiraci de liderar una Espanya que menysprea els catalans, tant si
sn obrers com si sn burgesos. A banda daix, destaca essencialment la cultura autogestionria, alhora idealista i pragmtica, que
considera immoral la diferenciaci social, collectivista, molt escptica davant el llenguatge retric de les bones intencions, que enllaa
perfectament amb els ideals llibertaris, encara que tamb amb una
certa cultura republicana i federalista, que considera que qualsevol
articulaci poltica sha de fer des de la base duna orografia social
de formes suaus, i en cap cas des del cim jerrquic de la pirmide15.
Sn aquests els elements que caldr tenir en compte a lhora
dexplicar, parafrasejant Quim Monz, el perqu de tot plegat.
El perqu de la continutat histrica i la persistncia del fenomen
llibertari, el perqu dels mites sobre els llibertaris, el perqu dels
silencis historiogrfics sobre la magnitud i larrelament del moviment, el perqu dun fet que singularitza el passat collectiu respecte
daltres nacions europees, el perqu duna certa prevenci i, alhora,
admiraci vers un conjunt dhomes i dones que en un passat recent,
i potser fins a cert punt en un present no sempre prou conegut, no
pretenien modificar lordre, sin subvertir-lo radicalment.

14 Josep Termes: Histria del moviment anarquista a Espanya (1870-1980), LAven,

Barcelona, 2011.

15 Miquel Izard: Sin lea y sin peces deberemos quemar la barca. Pueblo y burguesa
en la Catalua contempornea, Los libros de la frontera, Barcelona, 1998.

16

17

I. Orgens

En lapartat anterior apuntvem una de les qestions ms controvertides de la histria nacional. Davant del fet objectiu que
lanarquisme arrela amb intensitat al conjunt dels Pasos Catalans,
ens preguntem per qu. Per qu lanarquisme predomina a Catalunya, Valncia i part de les Illes; i, en canvi, t poc pes en altres
rees de lestat espanyol? Per qu hi ha una trajectria histrica
de llarga durada? El prehistoriador Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891-Mxic, 1974) i amb ell la revista Quaderns de lexili
i Ferran Soldevila, sostingu una tesi suggerent, encara que potser
excessivament etnicista, essencialista i amb tocs de determinisme.
Bosch i Gimpera diferenciava entre lrea ibrica de la Pennsula
(La franja mediterrnia on subiquen Catalunya, les Illes, Valncia,
Mrcia i Andalusia) i la Celtibrica (la zona interior de la meseta).
Segons ell, els pobles ibrics tenien tendncia a lassemblearisme, a
les xarxes horitzontals i al confederacionisme amb un profund sentit igualitari. En canvi, els grups celtibrics presentaven tendncia
als cabdillismes, a les estructures jerrquiques i centralitzadores del
19

poder. Lanarquisme, doncs, arrelava all on les tradicions seculars

preparaven el terreny. El socialisme autoritari, en canvi, encaixava
millor en una cosmovisi ms jerrquica, ms fonamentada en els
lideratges i lobedincia1.

Ms que una revolta

Ms enll despeculacions ms prpies de lantropologia que de la
histria, el fet s que Catalunya esdevingu una de les regions europees ms singulars de ledat mitjana. Per b que fou un dels indrets en qu major profunditat present el feudalisme, el moviment
remena (segona meitat del segle XV), des de la seva complexitat,
assol una fita histrica: leliminaci dels mals usos. Cosa que convert Catalunya en la primera regi europea on se suprimia la servitud. Els remences pogueren comprar la seva llibertat. Mentre que
els camperols europeus hauran desperar, com a mnim, a lesclat de
la revoluci francesa, els pagesos catalans, que han intervingut com
a agent decisiu en els conflictes interns de la Catalunya del segle
XV, podran tractar digual a igual la noblesa, fet que implicar una
veritable revoluci social, encara que pactada amb el poder reial.
Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) en la seva Histria de Catalunya exposa:
En la lluita de tendncies democrtiques i urbanes que feia segles
pugnaven amb xit per sobreposar-se al fons aristocrtic i feudal de
la primitiva Catalunya, lalliberament dels pagesos de remena s
una de les darreres per de les ms importants conquestes... Cata-
lunya era, aix, el primer pas dEuropa, on el rgim feudal havia
imperat plenament, que trencava els lligams dignomnia en qu es
debatia una part de les seves classes rurals. 2
1 Pere Bosch i Gimpera: El poblamiento antiguo y la formacin de los pueblos de
Espaa (1945). Agraeixo a Enric Pujol la referncia.
2 Ferran Soldevila: Histria de Catalunya, Alfa, Barcelona, 1963, p. 808.

20

El judici de Soldevila, en certa mesura, es fonamentava en les

conclusions prvies que havia elaborat lhistoriador Antoni Rovira
i Virgili (Tarragona, 1882 Perpiny, 1949), el qual influenciat pel
seu republicanisme darrel federalista i pimargalliana, buscava explicacions histriques per precisar la naturalesa singular dels catalans, la seva tendncia aversiva cap a lautoritat i la passi per la llibertat. Per a Rovira i Virgili...
La redempci dels remences s un dels fets ms transcendentals
GHOD+LVWzULDGH&DWDOXQ\DXQGHOVTXHPpVKDQLQXwWHQODVHYD
prosperitat posterior. Catalunya va ser lnic pas de la Pennsula
que tingu una classe rural amb arrelament a la gleva, una pagesia
rica, lliure i culta.3
Precisament lhistoriador tarragon, conegut pel rigor metodolgic, encara que tamb per lmfasi intellectual de la seva interpretaci del passat nacional, considerava el pes de lherncia histrica i
espiritual com una eina de formaci dels carcters nacionals, i en el
cas de la revolta remena, permetia exposar la importncia de la
llibertat individual i collectiva, i tamb la tendncia igualitria,
com una de les virtuts que condicionarien la idiosincrsia nacional.
A diferncia de Vicens Vives, amb qui mantingu una intensa polmica, considerava la revolta pagesa, i la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486) que posava fi al conflicte mitjanant un acte poltic,
com un element positiu en lesdevenir nacional4.
Tanmateix, aquest punt dinflexi de la histria catalana, i
daquesta histria particular, no s nicament valorada des duna
perspectiva estrictament nacional. Lhistoriador medievalista Paul
H. Freedman, avesat al coneixement de la histria pagesa europea,
constata que la revolta catalana va ser lnic aixecament camperol
reeixit de lEdat Mitjana perqu permet obtenir la primera abolici
de servituds al continent, formulada en forma de llei; i en aquest
3 Antoni Rovira i Virgili: Histria de Catalunya, Vol. XII, Barcelona, 1934, p. 335.
4 Antoni Simon (dir.): Diccionari dHistoriografia Catalana. Enciclopdia Catalana,
Barcelona, 2003, p. 1.081-1.083.

21

sentit, els catalans ofereixen al mn un exemple de societat avanada que lluita per defensar un aspecte essencial de la vida humana: la
seva dignitat5.

Una falsa decadncia?

La qesti s que determinades visions historiogrfiques, com
aquesta a qu fiem referncia de Vicens Vives, que considerava la
Sentncia de Guadalupe com un problema, o altres visions teleolgiques, sovint influenciades pel materialisme dialctic aplicat a la
histria, entenen la Decadncia com el perode en el qual, mentre
que Espanya i bona part dEuropa reforcen tendncies autoritries
i absolutistes, Catalunya, sense cort i amb una alta noblesa que emigra vers el centre del poder, du una dinmica prpia en la qual els
entramats institucionals (Consell de Cent, Generalitat, universitats6) van evolucionant en un sentit diferent. s lpoca de la defensa de Constitucions i privilegis, que haurien dentendres com
lleis amb capacitat dautogestionar els afers propis al marge de les
directrius reials. s un model de participaci en el poder complex,
destaments i restringit, dins una societat amb conflictes interns,
per alhora generador duna cultura poltica singular7.
El terme Decadncia, usat per denominar el lapse temporal entre la unificaci dinstica amb Castella i la irrupci de la Renaixena, s avui un terme historiogrfic controvertit. Parteix duna
concepci estreta de la histria. Es tracta duna visi dependent de
la idea duna histria de les elits, de la vinculaci respecte al poder
i duna ptica hegeliana, fins a cert punt darwiniana, segons la qual
sestableix una evoluci natural de les societats que comporta un
5 Paul Freedman: La servitud a Catalunya i la guerra civil catalana en el context
europeu, LAven, nm. 200, 1996, p. 38-41.
6 Sentn aqu per universitat laccepci de la paraula que dna el Gran Diccionari
de lEnciclopdia Catalana com a collectivitat duna ciutat o vila, revestida duna
certa personalitat pblica, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
7 Joaquim Albareda: Catalunya en un conflicte europeu: Felip V i la prdua de les
llibertats catalanes (1700-1714), Edicions 62, Barcelona, 2001.

22

seguit de fases (feudalisme-absolutisme-estat modern) que considera una anomalia tot all que saparta dun gui preestablert. Des
daquesta lectura, Catalunya entra en una poca de declivi poltic
perqu les decisions importants, la poltica imperial, no es decideixen des de Barcelona.
Tanmateix, malgrat el declivi demogrfic baix medieval o precisament per aix s un pas que atreu importants fluxos migratoris,
especialment occitans, des del segle XVI. Concretament lextinci
formal del feudalisme s una de les causes que fan atractiva Catalunya a ulls de molts refugiats de les guerres de religi del pas ve,
encara que tamb nhi ha escapats de les condicions descassa llibertat personal del regne del rei de Frana. Tot plegat propicia un increment econmic i demogrfic que permet ms que duplicar la poblaci entre 1497 i 16268, fet que esdev un interessant indicatiu de
dinamisme econmic malgrat els problemes derivats de lafebliment
de la Mediterrnia com a eix comercial.
Parallelament sobserven un seguit de processos interessants que ajudaran a comprendre la dinmica de conflicte contra
lautoritat. Lemigraci de la gran noblesa catalana vers la cort castellana, la urbanitzaci de la petita noblesa que adquirir protagonisme en lenfrontament amb la monarquia absoluta, amb un
accs ms gran als estudis humanistes i jurdics, en mans duna esglsia relativament illustrada, permetr als grups ms o menys dirigents dadquirir una cultura poltica diferenciada del corrent absolutista, que consenti una visi ms participativa i horitzontal en les
relacions de poder.9 A ms a ms, aquesta progressiva urbanitzaci,
juntament amb lallunyament del poder central, propicia una certa
prdua del control dmplies zones rurals, disposades a resoldre els
conflictes a la manera de les velles disputes feudals, amb guerres
privades en defensa dels propis interessos. Com explicar Xavier
Torres, el bandolerisme express el costum duna societat fortament
8 Albert Balcells (dir.): Histria de Catalunya, LEsfera dels Llibres, Barcelona, 2004,
p. 357.
9 Xavier Diez: Catalanisme i espanyolisme. Un xoc de cultures poltiques, Eines de
lEsquerra Nacional, nm. 11, 2010, esp. 171-173.

23

armada i disposada a defensar-se amb els propis mitjans, sense confiana en les institucions reials, considerades alienes i ineficaces10.
Les circumstncies descrites permeten constatar, malgrat tot, la
persistncia delevats nivells de desigualtats socials i econmiques,
que acaben propiciant xocs violents entre classes, grups i faccions,
i lextensi del bandolerisme caracterstic de lpoca. Precisament
aquest cctel de falta de subjecci al poder reial, conflictes interns
i guerres privades propicia lextensi duna cultura de la violncia
(a la qual alludien molts dels viatgers de lpoca), del costum de
resoldre els antagonismes sense mediaci del poder constitut, que
caracteritzar Catalunya com una de les societats ms intensament
armades i inestables del continent. Aix permetr que, davant la
pressi centralitzadora de la monarquia, encarnada en les reformes
del Comte-Duc dOlivares, especialment a partir de la imposici
de nous impostos per a la creaci i manteniment dun exrcit de
140.000 homes i dels allotjaments de les tropes de la monarquia
(per cert, amb exempcions nobiliries que potenciaran el conflicte social) esclati amb virulncia una revolta que t caracterstiques
nacionals, encara que ser, sobretot en les fases inicials, una revolta
social igualitria, de manera semblant al que succeeix a lAnglaterra
coetnia dun Parlament alat contra labsolutisme, amb diversos
grups com els diggers o levelers, disposats a bastir els seus projectes
igualitaristes. En certa mesura, les caracterstiques prpies de Catalunya permeten escenificar un xoc entre el contractualisme catal i labsolutisme castell. Un xoc de cultures poltiques en qu els
catalans es plantejaran prescindir dun senyor que ocupa el tro, no
per desig div, sin per decisi revocable del poble, enfront de la
idea castellana del rei com a persona que exerceix un poder delegat
per Du. Com explica Antoni Simon, ens trobem amb un terrible
antagonisme entre qui defica i qui humanitza el poder, entre Jean
Bodin i el constitucionalisme pactista dels catalans11.

10 Xavier Torres: Els bandolers: s. XVI-XVII, Eumo, Vic, 1991.

11 Antoni Simon: Construccions poltiques..., ob. cit., p. 420.

24

Revoltes modernes i vacunes antiabsolutistes

1640 constitueix un punt dinflexi per a la histria catalana, encara que tamb per a la histria universal, car el conflicte amb
la monarquia precedir en dos anys a la revoluci anglesa contra
labsolutisme. Ms enll de la visi ms o menys nacionalista segons la qual, a partir de lagressi castellana, es genera un potent
sentiment dautoafirmaci i cohesi nacional des de la voluntat de
resistncia. s el moment en el qual Catalunya es dota duna autonarraci de naci lliure i sobirana, on qui exerceix el poder ho fa
noms des de la concessi del conjunt dindividus que representen
els veritables dipositaris de la sobirania. Com explica Simon:
El nou constitucionalisme catal defensava que la legitimitat
del rei derivava duna elecci popular en qu el reconeixement de
la titularitat de la sobirania noms era possible si el monarca es
comprometia amb les lleis del regne i desprs les guardava [...]
Daquestes lleis fonamentals es derivava un poder de base pactista, sotms a limperi de la llei i culminat per una autoritat, la del
Prncep, que implcitament tenia un carcter electiu i era revocable en cas dincompliment dels pactes.12
El cert s que en el moment en qu esclata la revolta pagesa i
popular es desfermen forces latents que conflueixen en una revoluci social, que s reconduda mitjanant una revoluci poltica, resultat de la pressi de les tropes del rei i els abusos contra uns camperols, poc avesats a obeir i massa acostumats a resoldre els
conflictes amb les seves forces. Les institucions representatives sn
empeses per la dinmica social revolucionria, alhora que tracten
de vehicular i canalitzar la revolta vers un conflicte institucional, en
qu la resposta reial propicia lesclat dun conflicte nacional.
De fet, la despietada repressi que marca la intervenci militar
espanyola, que concep laixecament pags i de les classes populars
12 bid, p. 424, 425.

25

urbanes com una imperdonable deslleialtat al rei i com una oportunitat per reduir Catalunya a las leyes de Castilla, precipita un patriotisme institucional catal, en qu les constitucions apareixen
com a principal baluard que marca la identitat collectiva. La violncia dels tercios contra la poblaci catalana crea, en certa mesura, la
naci catalana com a defensa conjunta dun collectiu amenaat amb
la destrucci. Tanmateix, aquesta naci singularitzada, aquest
protonacionalisme catal no es genera en funci de criteris lingstics, ni tnics ni religiosos. Ats que la narraci dominant dibuixa el conflicte entre llibertat i submissi, Catalunya se singularitza per oposici a labsolutisme, a les llibertats contra la subjecci
poltica. De fet, lelit poltica i intellectual catalana, constituda sobretot per la baixa noblesa, clergues illustrats i ciutadans honrats,
molts dels quals, com el canonge Pau Claris, gaudiran duna considerable cultura jurdica, establiran un discurs potent, i ests vers els
grups socials inferiors, dels catalans com a naci lliure i sobirana
amb capacitat de decisi de nomenar, revocar o prescindir de rei (tal
com succeir efectivament amb lefmera repblica catalana de
164113) que el realisme poltic rebaixar per la necessitat de controlar la revolta social i de resistir la pressi de limperi espanyol14.
Tanmateix, la doble pressi de dos models absolutistes, com sn
Frana i Espanya, acompanyada duna guerra llarga i terrible, en el
que seria la versi mediterrnia de les guerres de religi continentals, van servir de vacuna contra un sistema poltic fonamentat en
la sacralitzaci monrquica del poder. Una idea que persistir amb
lextinci de la dinastia dels ustries, amb la mort sense successi
de Carles II, i la participaci de Catalunya en la guerra de Successi
13 Atesa la cruent repressi de lexrcit de la monarquia hispnica en els inicis de la
Guerra dels Segadors, la Generalitat Catalana, presidida per Pau Claris, desposse de
la sobirania i del ttol de Comte de Barcelona a Felip IV i proclam, el 17 de gener
de 1641, una Repblica catalana (com podia passar a Vencia o altres repbliques
petites). Tanmateix, en els pactes amb la monarquia francesa per defensar Barcelona
dels exrcits hispnics, sis dies desprs, el 23 de gener, la Generalitat proclam comte,
i per tant titular de la sobirania catalana, el rei francs Llus XIII.
14 Antoni Simon: Pau Claris, lder duna classe revolucionria, Publicacions de
lAbadia de Montserrat, Barcelona, 2008.

26

(1705-1714), que torna a posar damunt la taula els idntics antagonismes entre la monarquia absoluta i el sistema constitucionalista,
fonamentat en la llibertat i la igualtat; entre el poder div i la sobirania compartida. Vet aqu la clau que permet als observadors estrangers de qui hem parlat ms amunt considerar els catalans orgullosos, revoltosos i indmits, incapaos de sotmetres a la lgica de
la submissi incondicional. Malauradament, i a diferncia daltres
nacions que durant lpoca configuren sistemes participatius i protodemocrtics com Anglaterra, Holanda o la Confederaci Helvtica, la geopoltica entre dues grans potncies absolutistes, Espanya
i Frana, converteix Catalunya en la Polnia de la Mediterrnia.
Sotmesa per la fora de les armes, indmita desperit, disposada a
revoltar-se en la defensa o la recuperaci de les seves llibertats i,
sobretot, ben vacunada contra les experincies de poder omnmode
de la monarquia. O contra qualsevol altre poder que serigeixi com
absolut, natural o div. Els segadors, al cap i a la fi, sense pretendre-ho, estaven posant les bases de larrelament de lanarquisme,
s a dir, la resistncia contra qualsevol poder amb temptacions totalitries, en el s de la societat catalana.

Ressons de la Revoluci Francesa

La historiografia qualifica el segle XVIII de represa econmica,
que contrasta amb un gris perode de submissi poltica, especialment per part de les elits, i una desproporcionada ocupaci militar
borbnica. Duna banda, es tracta de calmar els versemblants temors a noves revoltes i aixecaments contra la monarquia recordem els testimonis coetanis que consideraven els catalans sbdits
de qui no es podien refiar i de laltra, incorporar per la fora, per
una exhibici de fora, un territori gens procliu a acceptar la lgica
poltica de labsolutisme.
El que sovint els historiadors no expliquen s que aquesta
represa econmica, fonamentada en el creixement i les transformacions de les estructures en un sentit precapitalista, comporta
27

privatitzacions, tensions socials, greus desigualtats i, finalment, rebomboris, s a dir, amotinaments populars per lencariment dels
aliments bsics. Aquests fets fan la societat catalana propensa a
qualsevol contagi revolucionari. Les autoritats de la monarquia ho
saben i busquen devitar-ho. Tot i que ho tenen fcil (Catalunya s
una de les regions europees amb major presncia de forces militars
ocupants), no sempre ho aconsegueixen.
De fet, el mateix 1789 es produeixen importants amotinaments a
la ciutat de Barcelona en un episodi que histricament es cataloga
com els rebomboris del pa. En una poca de reforament de les
desigualtats i en un pas pressionat per locupaci militar esclaten
les tensions socials davant lincrement del preu de les subsistncies.
Sassalten forns i les multituds ataquen les autoritats, que desprs
contraataquen amb major repressi, en una lgica dacci-reacci
violenta.
En aquest context, comencen a circular per les viles catalanes
notcies del Pars revolucionari. Tamb ho fan escrits i pamflets
propagandstics, alguns en francs, altres en catal, que conviden
a integrar-se en un procs histric cridat a transformar el mn. En
altres casos, la correspondncia privada tamb informa de la intensitat de lestiu revolucionari, moment en el qual els camperols
francesos creuen que ha arribat lhora de la revenja pels segles
dopressi.
En aquest context, Catalunya en general i Barcelona en particular esdevenen un punt estratgic important. La proximitat de
la frontera i els circuits dintercanvis comercials, culturals i personals, a banda i banda de les Alberes, sn duna fludesa extraordinria. Circumstncia que contrasta amb la vocaci allacionista
de limperi espanyol. De fet, i com b teoritza scar Jan, la frontera s un fet ms ideolgic que real, una lnia imaginria que els
poders establerts pretenen fer reals15. I encara ms en lestranya
frontera catalana, en la qual el Tractat dels Pirineus, de 1659, traa
la lnia per dins de territori catal, i segrega mitja Cerdanya i el
15 scar Jan, Catalunya i Frana al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies
a lpoca moderna (1640-1700), Afers, Catarroja, 2006.

28

Rossell del territori controlat per les institucions catalanes. A ms

a ms, existeix una gran resistncia a lassimilaci per part de la
poblaci del nord de Catalunya expressada en el manteniment de
les relacions comercials (que amb les fronteres passen a ser considerades contraban), familiars, matrimonials i culturals (no seran
pocs els gironins i empordanesos que aniran a estudiar a Perpiny).
De manera que al 1789 la frontera continua sent ms un desig reial
que una realitat.
Efectivament, la prohibici expressa (i terica) als sbdits de
Carles IV destudiar fora del regne representa un indicatiu clar
que aquesta s una prctica estesa entre algunes famlies catalanes
benestants, les quals aportaran i importaran publicacions, idees i
contactes del nord dEuropa a travs de la lnia imaginria fronterera. Tamb ho propiciar el fet que Barcelona, i altres punts de la
costa, siguin importants ciutats comercials, amb fluxos constants,
especialment amb el sud de Frana i el nord dItlia. A ms a ms,
estem parlant duna poca en la qual les llenges no estan tan reglamentades ni compartimentades com en lactualitat, i en una poca
dintercanvis s freqent entendres en catal, occit, francs, castell o en les diverses variants del que encara no est definit com
litali. s el que ha succet habitualment i el que permet intensos
contactes internacionals de tota mena. Les elits, per la seva banda,
dominen el llat, i en el cas de lalta burgesia catalana, s freqent
que coneguin el francs, llengua de prestigi i de les relacions internacionals. I aix en una societat oberta com ho s la catalana, la fa
permeable als ideals de la illustraci i a les nsies dun canvi revolucionari en les injustes estructures socials.
Les autoritats reials, coneixedores de lefecte de contagi que pot
tenir la presa de la Bastilla i el fort component igualitarista dels
revolucionaris francesos, tracten dimposar la llei del silenci, perseguint qualsevol contacte transfronterer, ja al mes setembre de 1789.
Dos anys ms tard, Floridablanca dicta noves lleis que accentuen
la pressi sobre la societat catalana. Tanmateix, res pot impedir la
circulaci de notcies i rumors. De fet, la revoluci comporta una
intensa immigraci contrarevolucionria, especialment de nobles i
29

clergues fugitius, entre els quals no s estrany que es barregin agents

i espies de la Convenci.
Trobem un testimoni coetani privilegiat en el bar de Mald. A
lentrada corresponent al 7 de mar de 1793, poc desprs de lexecuci
de Llus XVI i la seva famlia, anota en el seu Calaix de sastre: La
justcia an a seguir les cases de tots los brodadors daquesta ciutat,
per haver trobada una bandera brodada ab les armes de la llibertat
de Frana, que s grandssim atreviment, fet que denota un gran
nerviosisme entre les autoritats. El mateix bar tamb recollia notcies sobre com en algunes llars barcelonines es llegien i representaven obres de Voltaire o es feien tertlies en qu es defensaven ideals
revolucionaris. Bons indicadors que mostren que Barcelona era una
capital permeable als postulats de la llibertat.
La Guerra Gran de 1793-1795, de manera parallela amb un sentiment antifrancs (especialment si el francs arriba armat), acaba
dalleugerir la confiana revolucionria i prioritza el sentiment nacional en defensa de la terra. Posteriorment, la gran incompetncia
del rei espanyol durant la Guerra del Francs confirmar la sospita
que lestat s incapa de defensar els interessos dels catalans, i reforar la idea omnipresent durant lpoca moderna, que cal comptar
exclusivament amb les prpies forces i la voluntat.

/DFRQLFWLYDVRFLHWDWGHO;,;XQDUHYROXFLyLQGXVWULDOLOD
reconversi agrria en un estat postfeudal
Els inicis del que la historiografia espanyola denomin pomposament com a Guerra de la Independencia, i que els historiadors catalans anomenem Guerra del Francs (1808-1814) comen com un
culebrn dinstic que deix en evidncia la incompetncia borbnica per governar un imperi. Mentre lexrcit napolenic arrib per
portar la illustraci i el progrs i emportar-se tot el que podia, amb
unes forces docupaci que vivien sobre el terreny; el que quedava
de lestat borbnic desapareixia prcticament de lescena i mostrava
clarament a la poblaci civil que havia de defensar-se amb els seus
30

propis mitjans. De fet, la traumtica experincia de la invasi napolenica pales la ineptitud de les autoritats borbniques i la caducitat del seu sistema imperial. s ben illustrativa la facilitat amb qu
els francesos es fan per sorpresa amb la Ciutadella de Barcelona,
gran complex militar, ms concebuda per controlar la poblaci autctona que per defensar-se denemics exteriors, o la facilitat amb
qu es rendeix el Castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa militar moderna ms extensa del seu temps, batejada significativament
com a La belle inutile pels militars napolenics.
El cert s que lentrada catalana i espanyola al segle XIX es pot
considerar traumtica. La vulnerabilitat mostrada per la monarquia
hispnica durant el conflicte suposa el seu bandejament geopoltic
i la rpida prdua de limperi americ. Espanya passa de ser una
potncia de segon ordre a ser un estat marginal dins el concert europeu, exclosa de Congrs de Viena, atemorida per les transformacions socials i poltiques, i allada intellectualment del continent.
En certa mesura, es podria incorporar a la llista dels imperis decadents i perifrics, conjuntament amb limperi tsarista i el malalt
otom. La Catalunya que tot just tastava els inicis de la participaci
en el comer imperial, veu tallats els seus mercats. El moment crtic, amb les primeres revoltes liberals de 1820-1823 podria haver
estat una bona oportunitat daggiornamento. Tanmateix, la prdua
sobtada i inesperada de limperi impulsa Espanya a tancar-se dins
della mateixa, a perseverar en un antic rgim inviable i empantanegat en una guerra dinstica entre un reaccionarisme carl i la versi
del capitalisme feudal dels presumptes liberals isabelins. I a substituir la dependncia filosfica del domini imperial a partir de la
prctica de limperialisme dins el propi pas.
Aix, lexplotaci dels indis, els monopolis comercials o les poltiques extractives abans desenvolupades en les antigues colnies
passen a ser practicades a linterior de lantiga metrpoli. Mentre
les estructures de dominaci social, amb una classe hegemnica fonamentada en laristocrcia terratinent, hereva de lantiga noblesa
i de procedncia castellanoandalusa que controla els ressorts estatals, lexrcit, ladministraci i lesglsia, emergeix un capitalisme
31

perifric basat en una revoluci industrial a la britnica, de factura

catalana.
Quan diem a la britnica, com explica el professor Jordi
Nadal16, estem descrivint lestructura diniciativa privada i indstria lleugera amb qu senceten les transformacions econmiques
dAnglaterra des de la segona meitat del segle XVIII. O la traumtica caiguda dels nivells de vida i treball del nou proletariat industrial. O la passi pel neofeudalisme, parallel al revival del neogtic,
que lempresariat catal practica a les colnies fabrils. No insistirem
en la irrellevncia poltica que manifesta la burgesia catalana, sobretot si la comparem amb lhegemonia poltica dels industrials i comercials britnics. Una burgesia amb un mercat esquifit i minvant,
que ha de cedir davant la burgesia agrria castellana, de voluntat
lliurecanvista, que menyst una classe industrial i comerciant per
un ideari social ancorat en lantic rgim, i per una mentalitat, encara imperial, que considera sospitosos i inferiors els seus sbdits de
lEspanya assimilada.
Precisament aquest conjunt de contradiccions socials i nacionals,
que propicien, en certa mesura, lexcepci espanyola en el procs
de la revoluci industrial (una classe postfeudal que domina lestat,
una puixant burgesia comercial i txtil supeditada al poder poltic,
i una aristocrcia financera provinent del Pas Basc que cerca el
rendisme en les seves inversions) propicia lemergncia dun triangle social vicis, que explicar la virulncia de les relacions entre
classes. Duna banda trobem, la veritable classe social dominant,
laristocrcia i la burgesia agrria, provinent de lantic imperi, que
copar els espais estratgics de lestat: exrcit, administraci, esglsia...; que tractar de seguir un model centralista i burocrtic semblant al francs, encara que sense els seus recursos i que, acostumada
a viure parasitriament de lantic imperi, continuar obsessivament
activitats especulatives que comportin poc esfor i grans beneficis;
que creixentment considerar la metrpoli com el seu veritable imperi i, per tant, no dubtar a fer servir tots els mecanismes de re16 Jordi Nadal, El fracaso de la Revolucin Industrial en Espaa, 1814-1913, Ariel,
Barcelona, 1992.

32

pressi per mantenir el seu ordre (el 1844 es crear la Gurdia Civil
a la manera dun exrcit docupaci colonial, bra armat de les classes dominants). En un altre vrtex trobem una burgesia industrial
moderna, enlluernada pel model britnic, que compta amb escassos
recursos naturals, estrets marges comercials, esquifits mercats, i que
haur de buscar els beneficis a partir de la sobreexplotaci dels seus
treballadors (amb unes condicions laborals i salarials ms dures que
en lentorn europeu, per sota dels britnics, terriblement descrits als
llibres dE. P. Thompson), que emprar la submissi nacional com
a eina diplomtica respecte els organismes de lestat, i que buscar
constantment que lestat li serveixi per mantenir lordre en els nombrosos conflictes socials que afectaran Catalunya. Finalment, trobem el proletariat, pressionat per la voluntat autoritria de lestat i
la vocaci feudal de lempresariat industrial, que el sotmetr a condicions deplorables. Que combatr la burgesia industrial i que haur
de defensar-se dels mecanismes repressors dun estat militaritzat, de
la gurdia civil, de lexrcit i de les forces privades de lempresariat.
Hi ha gestos molt significatius que fan del segle XIX un escenari
de retorn de les prctiques feudals, i que es repeteixen en lescenari
actual de prctiques neoliberals. En certa mesura, duna mena
dhibridaci que podrem denominar com a feudalisme capitalista. Ja coneixem la passi de la burgesia catalana pel romanticisme
conservador de La Renaixena, amb una idealitzaci de lEdat Mitjana, i el recurs arquitectnic neoromnic i neogtic. Precisament
aquesta esttica marcar la de les colnies industrials. Catalunya i
el nord dAnglaterra seran singulars pel que fa aquesta organitzaci
fabril. Historiadors de leconomia, com Jordi Nadal, consideren que
aquestes colnies, en les quals els obrers industrials es concentraran
enmig dun espai rural i en qu estaran sotmesos a una mobilitat
restringida, tindran a veure amb els condicionants energtics. Al
costat dels rius resultava ms fcil obtenir una energia onerosa. Tanmateix, si examinem les estructures internes dels edificis, els espais
simblics i les prctiques laborals i de control social observarem que
el virus de la dominaci sestn entre una burgesia que juga a fer de
senyors feudals, reclosos en els seus castells, i amb la complicitat
33

duna esglsia que exerceix un estret domini ideolgic. Tot plegat,

unes tensions entre classes que generen tones dodi, desconfiana i
ressentiment.
La situaci en el si de ciutats industrials com Barcelona o Sabadell no s millor. Podem parlar duna Catalunya dickensiana, ja denunciada en el seu moment per higienistes coetanis, com Pere Felip
Monlau, que posen de relleu les conseqncies dramtiques de les
transformacions econmiques. La mecanitzaci s emprada per precaritzar el mn dels oficis, que veu abolides les seves organitzacions
gremials, i aboca milers de treballadors vers la proletaritzaci. Els
episodis luddistes (la destrucci dels vapors i els atemptats a les fbriques) sn presentades per la historiografia conservadora com una
oposici al progrs, tanmateix no sn altra cosa que lexpressi de
leconomia moral i loposici a lapropiaci privada generada per les
innovacions capitalistes. O, en altres termes, de privatitzaci de
la tecnologia que fa que qualsevol aven tecnolgic no representi
un benefici pblic sin que sigui emprat per enfonsar, encara ms,
les condicions obreres de vida i de treball. Aquest component moral
de la protesta, associada a una intensa oposici en un estat hostil,
esdevindr un terreny propici per a la llavor llibertria, que, atesa
lexperincia, difcilment tindr gaire confiana en la teoria hegeliana del progrs.
De fet, aquest triangle estat-burgesia-classes populars proletaritzades generar un triangle vicis, deshonest i conflictiu que
condicionar encara avui les conflictives relacions socials del
pas. Un estat que menysprea els industrials i experimenta temor
del proletariat. Una classe empresarial acomplexada que, per protegir-se de lamenaa revolucionria, paga el preu de la submissi
nacional. Una classe obrera i camperola en conflicte amb els grups
dominants i un estat ali que actua com a repressor i recaptador
dimpostos (econmics i de sang), incapa destablir mecanismes
de mediaci i participaci. En aquestes circumstncies, el drama
est servit.

34

/HPHUJqQFLDGHOUHSXEOLFDQLVPHODUULEDGDGHOD,QWHUQDFLRnal i la capacitat autogestionria de la sociabilitat

Sost lhistoriador ngel Duarte que el vuit-cents el segle de
la cincia i el positivisme, de la histria i el progrs, que aix el definien aquells que el van viure amb ingenu optimisme, va ser,
tamb, lpoca del republicanisme17, almenys des de 1830, quan
labsolutisme 2.0 tractava dimposar-se a la fallida revoluci liberal
com si a Europa no hagus passat res. Fou en aquell moment en
qu emergeix, a partir de forces endgenes, un republicanisme amb
epicentre catal Barcelona ser sempre la capital de la dissidncia
espanyola que es reclama hereu dels valors de la Revoluci Francesa (molt simptomticament, la marsellesa en versi traduda, esdevindr lhimne oficis dels molts republicans catalans) i la trilogia
republicana llibertat, igualtat, fraternitat com a principal divisa
duna cultura poltica complexa, un sentiment difs compartit que
cerca enderrocar el vell per bastir el nou.
Repblica, federaci, liberalisme, democrcia i, fins i
tot, socialisme seran paraules que correran de boca en boca en els
diversos aldarulls dun segle agitat en un pas conflictiu i en transformaci, part indestriable duna cultura poltica eclctica i barrejada
que comptar amb una acurada litrgia. La paraula mgica repblica, repetida com un mantra per centenars de milers de catalans,
es presentar com antagonista del vell ordre, de lantic rgim dominant, que combinat amb lincipient capitalisme, esdevindr una
mena de feudocapitalisme doblement opressor, en el plnol poltic
i en el social.
En laltre extrem de la dissidncia contra la monarquia isabelina
trobarem el carlisme, una protesta social disfressada de reaccionarisme dinstic, que com expliquen b els treballs de Jordi Canal,
manifesta un rerefons semblant i parallel al dels republicans (amb
qui sovint confluiran en la pressi contra la monarquia): un sentit
17 ngel Duarte: Lherncia republicana del segle XIX, dins Enric Pujol (dir.):
El somni republic. El republicanisme a les comarques gironines, 1900-1930, Viena,
Barcelona, 2008, p. 23.

35

digualitarisme social, que les novetats capitalistes estan esmicolant, i una idea de recuperaci de lantiga sobirania nacional catalana, materialitzada per a uns en el retorn dels furs, per als altres
en laplicaci del federalisme. I sobretot, un aferrissat antagonisme
contra un conjunt de transformacions que enriqueixen uns pocs, i
trenquen els antics equilibris socials, per perjudicar a la immensa
majoria18.
Precisament els conceptes de republicanisme, federalisme i socialisme igualitari conflueixen en la figura singular de Francesc Pi
i Margall (Barcelona 1824 Madrid, 1901). Amb un discurs moral
i imbut de pensament socialista proudhoni i de justcia social, s
capa daglutinar un moviment complex i contradictori que coincideix en la idea de destruir la vella monarquia borbnica i, alhora, s
incapa destablir un consens en la frmula dorganitzaci poltica
i social. Pi i Margall ser lintroductor del federalisme darrel llibertria, s a dir, promour que les decisions transcendents shan
de prendre des de la base ciutadana i territorial, tot fent de lestat
un simple ens coordinador; i no pas a linrevs, com fa el model
monrquic, que estableix una pirmide social i poltica jerarquitzada, el model seguit tradicionalment per lestat espanyol i el francs
que linspira. Daltra banda, Pi i Margall opta per un posicionament
socialista, concepte que en lpoca equivalia a defensar la igualtat i
el benestar collectiu, de la mateixa manera que liberal volia dir
defensor de la llibertat.
Pi i Margall ser essencial perqu permet, per un moment, fer
confluir ambdues pulsions: la de la llibertat republicana i la de la
igualtat socialista. I fins i tot, la pulsi nacional en el sentit que el
seu federalisme tamb estableix un desafiament obert al sentiment
centralista i contrari a les nacions perifriques de lestat19. Tanmateix, les forces republicanes, que suposen el qestionament ms se18 Jordi Canal: El carlismo. Dos siglos de contrarevolucin en Espaa, Alianza,
Madrid, 2000.
19 Aix ho expressa Francesc Pi i Margall en un recull darticles i discursos compilats
per Antoni Rovira i Virgili el 1913: Francesc Pi i Margall: La qesti de Catalunya,
Societat Catalana dEdicions, Barcelona, 1913.

36

ris de lordre postimperial i postfeudal hispnic, estan marcades

per les contradiccions. I en el moment en qu aquestes poden gaudir de lexperincia de la primera repblica (1871) en el context del
sexenni revolucionari (1868-1874), les divergncies emergiran amb
forces disgregadores, entre diversos corrents enfrontats entre si.
El republicanisme que representar aquesta cultura poltica democrtica i, fins a cert punt, llibertria (entenguem el mot com a
sacralitzaci de la llibertat) esdevindr al llarg del segle XIX i
principis del XX un moviment complex i contradictori que optar
sovint per una cultura insurreccional i revolucionria. s lgic.
Lestructura poltica de la monarquia controla lestat a la manera
duna plantaci colonial. La presa de decisions exclou la majoria.
La fora i la repressi resulta la frmula habitual de relaci amb la
gran massa camperola i obrera. En aquestes circumstncies la cultura de la violncia vertical, de dalt a baix, i de baix a dalt, esdev una
frmula habitual de relaci entre classes, tant a cpia de barricades,
o com en alguns altres casos, de bandolerisme social. El republicanisme, amb un discurs de llibertats poltiques, encara que tamb
amb un llenguatge de classe, no es pot sostreure daquesta lgica
fonamentada en la inexistncia de canals de comunicaci i participaci. La revoluci poltica s considerada lnica frmula possible
dalterar els equilibris de poder de la majoria exclosa de les decisions
transcendents. I encara ms quan els incipients mecanismes electorals, tant del perode isabel com de la restauraci, no siguin altra
cosa que farses democrtiques que busquen legitimar lstatu quo.
El moviment llibertari sincardinar en aquest moviment. I de
fet, quan loctubre de 1868 lenviat de la Internacional i amic ntim de Bakunin, lantic garibald Giuseppe Fanelli arribi amb tren
a Barcelona per introduir la llavor de la revoluci social, dur a la
butxaca ladrea dalguns centres republicans. Les seves referncies
sn correctes. Els republicans connecten de seguida amb els principis de la Internacional i, molt especialment, amb lideari defensat
per lAliana per a la Democrcia Socialista, sostingut pel pensament anarcocollectivista de Bakunin. Tamb tindr xit en la seva
missi per Catalunya, el Pas Valenci i Andalusia. Molt menys a
37

Madrid, que amb una composici social diferenciada i un substrat

poltic diferent sorientar vers el marxisme, o com dirien els seus
crtics provinents del mn crata, vers el socialisme autoritari.
Tanmateix, les confluncies entre republicanisme i anarquisme
seran constatables, per no estaran exemptes dantagonismes, contradiccions i enfrontaments. Republicanisme i moviment obrer sn
dos mbits separats. Poden tenir les seves confluncies, encara que
es tracta de mons diferenciats amb objectius sovint divergents. Bsicament perqu parteixen de bases sociolgiques diferents. Hi ha
acord i aliana tcita (i sovint explcita) quan es tracta de combatre
un ordre injust i discriminatori, en lmbit poltic, en el social o el
nacional. Ara b, hi ha enfrontament quan es constaten prioritats
diferenciades. Per als republicans, la igualtat queda supeditada a la
llibertat. Per als anarquistes, no hi pot haver llibertat real sense una
igualtat fonamental, que va ms enll de la retrica poltica i esdev
un component moral essencial, i que representa la premissa bsica
perqu puguin encaixar els altres vrtexs del triangle: la llibertat i
la fraternitat.
Els anarquistes, que orienten la seva acci a acabar amb linjust
repartiment dels recursos, que es reivindiquen com la base de la
pirmide social, que anuncien la revoluci radical que ha de portar
una aurora desperana, sense diferncia de classes, on tota activitat
laboral mereixer el mateix respecte i consideraci, se senten contemplats amb aires de superioritat per uns republicans que sovint
conceben les diferncies de classe com si fossin naturals. Tamb
sospiten que aquests, amb aspiracions poltiques, s a dir, amb el
desig de controlar els ressorts de poder, els volen utilitzar per assolir els seus objectius. Els llibertaris no volen accedir al poder, sin
destruir-lo. Per la seva banda, i pels objectius explcits anunciats
pels llibertaris, els republicans senten temor, i sovint pnic, dun
proletariat disposat a acabar amb un estatus diferenciador, tenen
por de la revoluci social.
Amb tot, el mn s complex i sovint s difcil destriar on comena el republic i on acaba el llibertari. Les anades, vingudes i
la promiscutat poltica sn una constant del passat que persisteix
38

en el present. I aqu arribem a un dels punts fonamentals. La sociabilitat compartida que aplega els dissidents respecte lordre vigent. Una sociabilitat que els far coincidir sovint, al mateix espai,
als mateixos centres republicans, cercles llibertaris, lgies maniques o grups ms o menys secrets de vocaci carbonria. Tot un
conjunt de sociabilitat prxima, fonamentada en relacions personals de confiana i lleialtat, on es barregen els elements poltics,
ldics, culturals, amistosos i familiars, i que permetr lorganitzaci
ms o menys espontnia, ms o menys organitzada de revoltes.
Que permetr resistir conjuntament un estat contemplat com ali i
unes classes possedores que mantenen un poder desproporcionat.
La desigualtat i la manca de llibertat representa una herncia de
labsolutisme imposat des del XVIII. Tanmateix, hi haur una diferncia. Tant el republicanisme, des de diverses accepcions, grups i
grupuscles, com duna Internacional amb vocaci llibertria, mantindran un discurs emancipador, amb capacitat dalimentar la flama
de lesperana en una societat millor, que permetr anar bastint una
estructura amb capacitat de propiciar un canvi. Els seus adversaris
ho saben. I mentre sn incapaos de crear els canals de participaci,
continuen mantenint una brutal capacitat repressora (els processos
de Montjuc de 1897 en sn un exemple difan en el qual no es distingeix entre republicans i llibertaris) que acaba reforant la imatge
dEspanya com un estat inquisidor, anacrnic i decadent.

Pasos Catalans anarquistes i Meseta socialista? Una CNT

catalana?
Quan Giuseppe Fanelli arriba a Barcelona, cap a loctubre de 1868,
en ple clima defervescncia revolucionria posteriors a les setmanes de lenderrocament de la monarquia, t dues missions encomanades. Una doficial, laltra, oficiosa. La primera, cercar contactes
amb la intenci de sumar adhesions i organitzacions a la Internacional, fundada a Londres quatre anys abans. La segona, inclinar
lorientaci dels possibles nous components vers el corrent antiau39

toritari aplegat al voltant de Mikhal Bakunin, que parallelament

va prenent forma sota la denominaci de lAliana per a la Democrcia Socialista, en el context de la creixent rivalitat entre el sector
marxista i el collectivista. La preferncia inicial per Barcelona no
s gens casual. Un obrer barcelon del sector naval relacionat amb
el lliurepensament local, Antoni Marsal Anglora, ja particip en el
II Congrs de la AIT a Lausana, el 1867, i consta una certa correspondncia entre diversos nuclis republicans i lliurepensadors amb
el conjunt de les organitzacions que componen la Internacional.
A ms a ms, alguns altres internacionalistes coneguts com lise
Reclus (Ste.-Foy-La-Grande, 1827 Brusselles, 1904), residents a
la capital de Catalunya, lintrodueixen entre els diversos nuclis on
conflueix el republicanisme, el lliurepensament, la maoneria i les
organitzacions obreres en condicions de semiclandestinitat, tenint
en compte lespecial situaci de transici entre la monarquia absoluta i la incertesa poltica del que els historiadors acabaran denominant sexenni revolucionari. Tanmateix, Fanelli t xit en la
primera missi, i un xit a mitges, en la segona. Desprs duna gira
de propaganda per Catalunya, i un viatge a Madrid, aconsegueix
crear sengles seccions de la Internacional. La primera, constituda
el gener de 1869, a la capital espanyola. Al cap duns dies, aconsegueix crear la catalana. Pel que fa a linters darrossegar ambdues seccions cap als postulats de lAliana, noms ho aconsegueix
a Barcelona. En el cas madrileny, la ruptura de lAIT de 1872 entre
marxistes i anarquistes, sinclinar vers els primers amb excepcions com la del tipgraf Anselmo Lorenzo (Toledo, 1841 Barcelona, 1914), que sinstallar definitivament a la capital catalana.
En el cas catal, les simpaties llibertries i lassumpci dels postulats anarcocollectivistes sacabaran consolidant. Una diferncia
que singularitzar el moviment obrer hispnic i que tindr conseqncies duradores en la histria obrera del pas.
Per qu? Algunes veus apunten larribada del gendre de
Marx, Paul Lafargue, a Madrid com a factor determinant a lhora
darrossegar el nucli constitut de la Internacional cap als postulats ortodoxos; mentre que els contactes personals dalguns inter40

nacionalistes catalans amb Bakunin orientarien vers lanarquisme

levoluci posterior del moviment obrer. Tanmateix, aquesta constitueix una explicaci excessivament mecnica i simplista. Hi ha
raons ms profundes, dordre histric, sociolgic i econmic que
explicarien aquesta evoluci divergent. Catalunya constitueix una
societat industrial, amb un conflicte de classes profund, i els internacionalistes solen ser persones dels antics oficis amenaats
de proletaritzaci pels nous mtodes de producci. A ms a ms
del terrible enfrontament amb la burgesia industrial, que implora
dia s, dia tamb, la intervenci de les forces repressives de lestat
per esclafar qualsevol dissidncia social. Lestat per se s contemplat com un ens hostil i ali, que es percep com a sosteniment
dopressi de classe, i tamb com a un actor de repressi nacional,
que tracta amb menyspreu el conjunt de la naci catalana entenent el concepte de naci en termes republicans, s a dir, com
un conjunt dindividus lliures i iguals que comparteixen una voluntat dafirmaci nacional. Lideal de revoluci constitueix, per
tant, una societat collectivista, autogestionada i federalista (no
en laccepci que ha pervertit la histria, sin segons el concepte de Proudhon i Pi i Margall, s a dir, amb la sobirania exercida des de la base comunitria, municipal i autosuficient). Per la
seva banda, els internacionalistes madrilenys viuen en una ciutat
sense indstria, que depn en gran mesura de la burocrcia i de
la proximitat al poder, tant si s administratiu, o perqu s la seu
de grans empreses, sovint financeres o estatals. s la capital dun
estat proper, darrel castellana, i una estructura social molt ms
jerrquica que la catalana i, conseqentment, amb menor vocaci
dhoritzontalitat en les relacions socials. Per tant, les idees de Marx
sobre la integraci a lestat mitjanant la via poltica i la creaci
dorganitzacions sindicals subjectes a estructures de control vertical i centralista, prpies de la lgica de lestat, resulten raonables
i assumibles per als nuclis de treballadors qualificats la majoria
impressors i per als professionals liberals que defensen la ideologia del socialisme pomposament denominat cientfic pels marxistes, i autoritari pels anarquistes.
41

Una reflexi semblant es podria aplicar per als catalans, valencians, menorquins i andalusos en el cas de larrelament de lesperit
collectivista, mentre que la Castella histrica mantindria una lgica similar a la madrilenya. Tant s aix que la histria del moviment
obrer hispnic tindr aquesta dualitat entre socialisme i anarquisme al llarg dalgunes dcades ms. Aquest ja fou un factor que observ Gerald Brenan 20 en un primer moment de la seva estada a
lAndalusia rural i en els seus contactes hispnics.
El problema fou que la Castella histrica difcilment podia obtenir una base obrera, atesa la inexistncia duna indstria suficient, i
daltra banda, tampoc rural, perqu el marxisme mai no va confiar
en els camperols com a subjecte revolucionari. s per aix que el
sindicat UGT fou fundat a Barcelona el 1888 com a bra sindical
del PSOE, fundat parallelament a Madrid per linternacionalista
Pablo Iglesias. Tanmateix, si la voluntat destablir a Catalunya la
seu del sindicat socialista tingu com a objectiu captar un gruix
important dobrers (tractant de pescar especialment a les aiges
dun considerable associacionisme laboral), el seu fracs en aquest
mbit motiv el trasllat definitiu a Madrid onze anys desprs, car
lhegemonia llibertria catalana era clara. De fet, la central socialista es caracteritz per captar treballadors qualificats del sector
serveis, personal estatal o de grans empreses on poder establir convenis laborals que es complissin. Lextensi dun moviment obrer
darrel crata als Pasos Catalans, en canvi, tenia a veure amb les
caracterstiques de leconomia industrial del territori, amb petites
i mitjanes empreses i empresaris poc proclius a complir els pactes,
insubmisos a les normatives laborals i hostils al moviment obrer.
Daltra banda, els precedents indicaven que qualsevol guany salarial era rpidament absorbit per increments de preus, especialment
en lhabitatge i lalimentaci, per la tendncia a especular amb bns
de primera necessitat per part de la petita burgesia i classes mitjanes en connivncia amb les autoritats. En aquestes circumstncies,
els treballadors catalans, per experincia prpia i adquirida, sabien

que noms lacci directa, radical i autogestionada permetia obtenir

guanys tangibles.
s aix, doncs, com sestableix una dualitat obrera a lestat espanyol. Sindicalisme socialista supeditat a lacci poltica i anarquisme
autogestionari vinculat a lacci directa. Els primers voldran assolir
el poder, els segons, destruir-lo. Els primers manifestaven la voluntat
docupar els ressorts institucionals de lestat. Els segons el combatien.
Els primers tendien a reproduir lestructura jerrquica de les institucions estatals en el seu propi organigrama. Els segons esdevenien
una xarxa horitzontal, autogestionada, igualitria, assembleria, tal
com marcava la seva cosmovisi sobre com havia desdevenir la societat futura. La CNT, constituda formalment el 1910, encara que
amb una llarga trajectria subterrnia, on anarquisme i sindicalisme
acaben confluint desprs duna tortuosa trajectria, acaba sent la
gran organitzaci obrera que marca, des de Catalunya, encara que
amb voluntat clarament confederal (aix s, sense relacions jerrquiques entre els pobles que conformen la Pennsula Ibrica, car
tamb inclouen Portugal dins el seu mbit), les directrius a seguir
en el combat contra el capitalisme com a sistema econmic, i lestat
jerrquic i centralitzat com a organitzaci poltica.
Tot i aix, cal considerar que s necessriament en el si de la Confederaci on neix el marxisme catal, un marxisme slid i propi, que
tindr una concreci ferma en la societat del seu temps mitjanant
personatges com Jordi Arquer (Barcelona, 1907 Perpiny, 1981),
Vctor Colomer (Corbins, 1896 Mxic, 1960), Jaume Miravitlles
(Figueres, 1906 Barcelona, 1988) o Andreu Nin (El Vendrell,
1892 Alcal de Henares, 1937), destacats militants del primer moment del sindicat, que confluiran en diverses organitzacions vers el
POUM. Aquest partit s un intent mpliament teoritzat de marxisme propi, allunyat de lobedincia sovitica, i que precisament per la
seva coherncia doctrinal mantindr relaci tothora, especialment
durant la revoluci social, amb lanarcosindicalisme21. s arran de
la seva derrota en mans de lestalinisme, el maig de 1937, quan les

20 Vegeu nota 11.

21 Ferran Aisa: El laberint roig. Vctor Colomer i Joaqun Maurn, Mestres i revolucionaris, Pags editors, Lleida, 2005; Rafael Pascuet i Enric Pujol: La revoluci

42

43

Militncia CNT 1911-1936

Pasos Catalans








*

Espanya sense PP.CC.






Total





)RQW=DPEUDQDS
*
/HV GDGHV FRUUHVSRQHQWV D  VyQ OHV GHO &RQJUpV &RQIHGHUDO GH 6DUDJRVVD GHO PHV
GHPDLJ8QFRSLQLFLDGDODJXHUUDFLYLOLGDFRUGDPEHOGHFUHWGHVLQGLFDFLyREOLJDWzULDHO
QRPEUHGHPLOLWDQWVVLQFUHPHQWjH[SRQHQFLDOPHQW

Aix doncs, podria ser aventurat, encara que no falta una certa
base, deduir que el conflicte entre lanarquisme i lestat representa
una versi ms dun esperit liberal antiestatal, darrels profundes,
en la reconversi de la vella monarquia feudal en un modern estat
capitalista, amb una trajectria centralitzadora i jerrquica de llarga durada. Al cap i a la fi, molts anarquistes coneixien les idees del
filsof alemany Max Stirner, que, contradient la versi hegeliana de
Marx, considerava tot presumpte progrs en levoluci dels sistemes
socials (el conegut sistema de fases histriques), no pas com una millora en el funcionament, sin com un perfeccionament tcnic dels
sistemes de dominaci. Lestat era lhereu de la monarquia, amb una
capacitat infinitament ms gran doprimir lindividu 22 .

teoritzacions marxistes ortodoxes dels setanta, entestades a silenciar qualsevol desviaci que no encaixs amb els seus esquemes filosfics, no saben ben b com classificar-lo, i com explicar, alhora,
la seva confluncia ms o menys natural amb lanarcosindicalisme.
En ms duna ocasi sha considerat que precisament la CNT
pretenia substituir lestat com a eix vertebrador de leconomia i
la societat hispnica. No exageren. Lentramat institucional duna
organitzaci que ha de suportar permanentment lassetjament de
lestat, que ha de passar per perodes de clandestinitat, i que tot i
aix, mant una gran capacitat dacci i resposta, ens permet arribar a la conclusi que la central anarcosindicalista (i amb ella,
bona part de lheterogeni moviment llibertari) esdev un contraestat de lEspanya oficial, de laltipl, jerrquica i repressiva. Aquesta
tendncia tamb es percep en lactuaci de la central socialista i la
assumpci de la ra destat, en qu incorren les forces poltiques
socialistes i comunistes., Aquestes forces, tericament obreres, sn
representades per poltics professionals i mantenen una actuaci
que no les diferencia respecte les institucions que tericament volen sotmetre.

Una CNT catalana? Una repblica catalana?

del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de

Catalunya, 1936-1939, Viena, Barcelona, 2007.

22 Xavier Diez: El anarquismo individualista en Espaa, 1923-1938, Virus, Barcelona,

2007, p. 33-45.

44

La Primera Repblica espanyola (1873-1874), en els seus primers

moments esdevingu una obra catalana, amb el protagonisme dels
seus primers presidents, Estanislau Figueras (Barcelona, 1813 Madrid, 1882) i Francesc Pi i Margall. Representaven, especialment el
darrer, lesperit federalista que pretenia transformar lestat en una
organitzaci ms horitzontal, tant des del punt de vista social, com
nacional. El protagonisme dels republicans catalans responia al pes
daquest moviment en el si de la societat catalana, i representaven
molt especialment a una Barcelona que esdevenia capital de la dissidncia hispnica. A ms a ms, com ja hem assenyalat, anarquistes
i republicans solien coincidir en taula i barricada. I ben sovint, en la
lgia manica i en la creena lliurepensadora. Compartien idees
comunes, una determinada cosmovisi del mn i, fins i tot, una certa
imatgeria i litrgia conceptual. La marsellesa, en la versi adaptada
i traduda per Anselm Clav (Barcelona, 1824 1874), solia ser cantada a cor. Divergien, tanmateix, en lhoritz poltic i social. All on
uns volien revoluci poltica, els altres desitjaven revoluci social.

45

Catalunya tenia una doble capitalitat: la del moviment obrer i la

del republicanisme federal. La potncia del moviment obrer, combinat amb el psit anarquista, es complementava amb una centralitat catalana del republicanisme federal. Aix com en el mn llibertari els diversos corrents es barrejaven en una complicada famlia
(collectivistes, comunistes llibertaris, individualistes, anarcosindicalistes, partidaris de la cultura com a eina de transformaci o de
lacci directa...), tamb es mesclaven els republicans, amb posicionaments ms o menys radicals o moderats, vocaci ms social o ms
spenceriana23, centralistes o federalistes, insurreccionalistes o partidaris de la integraci poltica en els estrets marges que permetia la
Primera Restauraci (1876-1923). Tanmateix, levoluci parallela
dambds moviments en el si dun rgim doblement repressor (contra el moviment obrer i contra la nacionalitat catalana dissident del
nacionalisme espanyol nic) havia conferit un doble procs. Duna
banda, la progressiva catalitzaci del moviment obrer dispers en
una nica organitzaci que anir assumint els postulats del sindicalisme revolucionari dorigen francs (concretat el 1907 com a Solidaritat Obrera, i el 1910 prenent la denominaci de Confederaci
Nacional del Treball). De laltra, i dacord amb el distanciament de
la societat catalana respecte del projecte espanyol, un nou projecte
nacional, fonamentat en la separaci de lestat espanyol, expressat
en larticulaci del nacionalisme rupturista republic 24.
Aquesta confluncia, protagonitzada per Francesc Maci (Vilanova, 1859 Barcelona, 1933) que, com el federalista del XIX Francesc Pi i Margall, mant grans inquietuds socials i buscar el suport
i la unitat del seu projecte en el que representa la gran fora del
moviment obrer organitzat a Catalunya, la CNT. En primer lloc hi
23 Es refereix a lnflux del filsof, naturalista i socileg britnic Herbert Spencer
(Derby, 1820 Brighton, 1903), que adapt les teories evolutives de Charles Darwin
a la sociologia i cre el darwinisme social, s a dir, la lluita per lexistncia com
a pobles o classes i la supervivncia dels ms aptes. En altres termes, representaria
el corrent poltic del liberalisme econmic adoptat pels anomenats republicans
individualistes, les concepcions radicals dels quals han mutat cap a lactual
neoliberalisme.
24 Diez (2010), ob. cit.

46

haur la proximitat amb grans lders de lorganitzaci com Salvador

Segu (Tornabous, 1886 Barcelona, 1923), amic dinfantesa de
Llus Companys, per cert, que assumir un projecte independentista, sempre i quan el nou estat margini del poder els sectors reaccionaris que dominen leconomia catalana i que representen el principal adversari social; o ms endavant amb Joan Garcia Oliver (Reus,
1901 Guadalajara, Mxic, 1980), a qui Maci recorrer per tenir el
suport de la CNT durant lexili imposat per la dictadura de Primo
de Rivera (1923-1930), dictadura que actua en una doble lnia: repressi de lanarcosindicalisme i del nacionalisme catal. En el seu
projecte duna repblica social Maci vol sumar la CNT per configurar una Catalunya independent en harmonia de classes. De fet, el
mateix Joan Garcia Oliver afirma en les seves memries que lAvi li
va oferir el ministeri de guerra del seu futur Estat Catal amb la
intenci destablir una aliana indispensable per al seu projecte de
construcci nacional 25.
Efectivament la repressi de la dictadura de Primo de Rivera
provoca la suma de conspiracions de tota la dissidncia hispnica,
amb un marcat protagonisme catal. La proclamaci de la Repblica Catalana, el 14 dabril, feta per lantic coronel dartilleria representa un cop ms el trencament del gui espanyol i, finalment, la
incompatibilitat de cultures poltiques entre aquells que busquen un
canvi de rgim, sense modificar lestat, lestructura profunda dun
estat espanyol capa de substituir la monarquia per una repblica,
ni modificar de cap manera les relacions entre classes socials, ni
entre realitats nacionals.
La Segona Repblica, com la Primera, representa, doncs, la interferncia catalana en la cosmovisi poltica hispnica. Aquest pecat original ser el que atiar una despietada oposici a aquest nou
ordre de coses. De fet, lendem mateix de la proclamaci, les forces
obscures hispniques lEspanya negra de qu parla Machado
comencen a conspirar contra aquest nou estat de coses. I de fet, en
el seu imaginari, el concepte roig i separatista van inextricable25 Joan Garcia Oliver: El Eco de los pasos, ditions Ruedo Ibrico, Pars, 1978, p.
82-86.

47

ment units com a representaci del mal. De fet, la guerra civil sorgeix daquest intent de neutralitzar la revoluci; aix s, es vol mantenir una jerarquia entre classes i una entre nacions.
A Catalunya la situaci tampoc s millor. Les contradiccions socials afloren al cap de noms dues setmanes. La jornada del Primer
de Maig de 1931 acaba amb una gran repressi policial contra els
manifestants obrers, especialment a la Plaa de Sant Jaume, aleshores acabada de batejar Plaa de la Repblica. Tal com ja havia passat en la primera experincia republicana, el concepte harmonia
de classes de la Catalunya populista segons el terme cisellat
per Enric Ucelay26 senfronta a la societat sense classes dun
proletariat complex, per gens propens a acceptar que les institucions poltiques legislin sobre com es poden mantenir les diferncies
socials. Al cap i a la fi, la llarga experincia dels treballadors i dels
camperols catalans constatava que no es podia esperar res de bo de
cap estat, i que qualsevol conflicte calia resoldrel mitjanant lacci
directa, sense fer cap confiana a individus o institucions que fessin de mitjancers. A ms a ms, calia comptar amb la qesti de la
classe social. Les esquerres republicanes estaven formades i rebien
el suport dunes frgils classes mitjanes, professionals, empleats,
petits empresaris, comerciants... Encara que lanarcosindicalisme
atreia quadres illustrats, la majoria de les persones es dedicaven a
viure de menystingudes feines manuals on qui treballava als graons
ms baixos de la societat suportava un apartheid tcit.27 Els primers
esdevenien aspirants a integrats. Els segons, cercaven lapocalipsi
de la societat de classes. El drama, de nou, est servit. Els primers
volien reformar un sistema. Els segons, destruir-lo per bastir-ne un
altre sense jerarquies.
Els diferents intents insurreccionals comenant per lAlt Llobregat i acabant per bona part dels barris de la perifria social
comporten una estigmatitzaci de lanarquisme organitzat i dels

anarquistes que la intelligncia republicana descriu com si fossin

subpersones, enemics de la Repblica i elements pertorbadors dun
ordre que els altres consideren injust. Altra vegada les contradiccions socials sacaben interposant entre els projectes poltics duna
naci marcada pels antagonismes. I, a partir dels fets doctubre de
1934, de nou la repressi estatal (contra la naci i contra els partidaris de la utopia igualitarista) els uneix contra un estat opressor i uns
grups dominants que pretenen mantenir un statu quo favorable als
seus interessos. Les relacions entre treballadors ideologitzats i republicans frgils, entre una Espanya insensible a les aspiracions nacionals i una paret que considerava la democrcia com una anomalia
psicolgica, resulten explosives i prximes. Malgrat un teric apoliticisme, el cert s que la complexitat de lanarquisme organitzat en
diversos corrents oscillava entre una abstenci que possibilitava la
repressi dels sectors reaccionaris, autctons i hispnics, i un suport
electoral a les esquerres republicanes per tractar de sobreviure en
un escenari menys negatiu, i no obstant, amb majors garanties legals, malgrat la seva decebedora actuaci en defensa dels interessos
dels estrats ms baixos de la societat.
Tanmateix, al llarg dels anys trenta, en ple collapse econmic i
descomposici poltica global, la democrcia no tenia gaire bona
premsa. La incapacitat dels seus grans principis terics per resoldre
problemes concrets lhavien collocat en una situaci de fragilitat.
LEspanya profunda volia el retorn a un rgim autoritari, i
semmirallava en el feixisme europeu. Els republicans espanyols i
catalans sospiraven per una repblica poltica sense drets socials (el
que Vicen Navarro denomina un benestar insuficient, democrcia
incompleta28), mentre que els anarquistes majoritaris desitgjaven, i
fins a cert punt, planificaven, una societat llibertria, autogestionada, confederal, ms o menys articulada institucionalment pel sindicat. Lintent del poder profund de fer un putch que violentament

26 Enric Ucelay da Cal: La Catalunya populista: imatge, cultura i poltica en letapa

republicana, 1931-1939, La Magrana, Barcelona, 1982.
27 Xavier Diez: Venjana de classe. Causes profundes de la violncia revolucionria a
Catalunya el 1936, Virus, Barcelona, 2010.

28 Vicen Navarro: Bienestar insuficiente, democracia incompleta, Anagrama,

Barcelona, 2002, especialment les referncies sobre lexplicaci histrica de la seva
tesi, pel que fa a lestructura de classes reforada pel franquisme i fonamentada en el
vell estat destaments, p. 179-214.

48

49

restauri un rgim af als seus principis precipita un buit de poder

que permetr posar en prctica, amb les contradiccions pertinents,
el projecte de revoluci llibertria, nic en el mn, el que lassagista
Hans Magnus Enszenberger denomina el curt estiu de lanarquia29.

(OIUDQTXLVPHLODVROXFLyQDODOPyQOOLEHUWDUL
Precisament aquesta barreja dinteressos contraposats, de grups
socials i ideolgics que recelen els uns dels altres, genera aliances contra natura i un cert transvestisme poltic ms o menys desconcertant. La burgesia catalanista conservadora es llana cap a
labraada de ls de lintegrisme intransigent espanyol, i amb els
anys tractar dadaptar-se als nous temps fins que, quan escampi
la boira, mantindr la lgica del catalanisme conservador: lintent
ensim i frustrat dinfluir en la configuraci de lestat. Daltra banda, durant la revoluci llibertria, la radical revolta igualitarista
que rebaixa lestatus de les classes mitjanes, fa que aquestes es girin
en massa vers les files comunistes. Al cap i a la fi, el comunisme
organitzat, inicialment irrellevant des dun punt de vista numric,
parla de disciplina, jerarquia, obedincia, mots que sonen a msica celestial a aquells qui, sentimentalment poden estar prxims al
concepte de justcia social, encara que a la prctica queden aterrits
davant la dissoluci dunes diferncies de classe que els beneficien a
ttol personal. Aix far que el comunisme en general, i el PSUC en
particular, fornit principalment de classes mitjanes, i comandat per
elits emboscades, acabin esdevenint una fora contrarevolucionria
obsessionada en el manteniment dun ordre social jerrquic, amb
una retrica socialitzant.
Tanmateix, la revoluci de 1936 s un fet, malgrat que determinada historiografia negacionista abusi del terme cisellat per Eric
Hobsbawm de rebels primitius a lhora de considerar uns llibertaris, essencialment catalans, que capgiren les bases del poder, igua29 Hans Magnus Enszensberger: El corto verano de la anarqua. Vida y muerte de
Buenaventura Durruti, Grijalbo, Barcelona, 1975.

50

len sous i categories, collectivitzen empreses i autogestionen, amb

ms o menys xit, leconomia; a banda dintimidar pblicament els
membres de les classes mitjanes, tant si eren republicanes com si no.
Aquest fet genera una por terrible en les classes propietries, perqu la revoluci deixa de ser un principi teric per esdevenir una
realitat prctica. Que evidencia que es pot prescindir daquesta classe com a grup i mostra lestructura de poder de lempresa capitalista
i el principi de desigualtat social. Alguns empresaris, quan recuperen les fbriques el 1939, descobreixen astorats que una bona part
est en millors condicions materials i organitzatives que quan les
havien abandonat a corre-cuita, la qual cosa qestiona ntimament
la creena sobre la naturalitat de la divisi social del treball o de
lestatus empresarial. La persecuci i extermini dels llibertaris i la
tergiversaci i el silenciament de la seva memria collectiva es converteix, doncs, en una necessitat i una obsessi per al poder.
Aquest extermini fsic, per sobretot intellectual, es produeix
especialment al Pas Valenci. Resulta vergonys que labsncia de
poltiques estatals de la memria histrica faci encara impossible el
recompte i el coneixement de la soluci final dun rgim genocida
com el franquista. Al Pas Valenci la militncia llibertria sestenia
especialment en localitats mitjanes i petites de les provncies de Valncia i Alacant, amb nuclis importants a Alcoi o Elda. En el moment
en qu lexrcit franquista talla el contacte amb Catalunya, la sort
dels llibertaris valencians queda segellada. La impossibilitat de fugida i dun anonimat que permeti viure clandestinament en una gran
ciutat fa que la fora de la repressi caigui implacablement. Nhi ha
molts que sn afusellats o moren en camps de concentraci franquistes. Els supervivents sn condemnats a una mena dapartheid tcit
dins les seves localitats, tractats com a una nova casta dintocables
pel conjunt duna societat condicionada per la por, veritable element
aglutinador de lEspanya franquista. Noms aquestes circumstncies
expliquen que una de les regions europees amb major densitat histrica danarquistes, avui, tingui un pes relativament escs i que hagi
estat substitut sovint per un reaccionarisme ranci. La poltica de
desmemria oficial ha acabat de rematar la feina.
51

En el cas de Catalunya les coses van anar una mica diferents.

Bona part dels militants llibertaris, especialment els ms significats,
van tenir loportunitat de fugir per la frontera, sobretot en els primers mesos de 1939. En altres casos, altres crates no empresonats,
van poder viure en la clandestinitat en una gran ciutat com Barcelona. Aix els va fer poder evitar la poltica dextermini perseguida
per les autoritats franquistes i els collaboradors dels grups dirigents. La proximitat amb la frontera tamb va afavorir la infiltraci
de la guerrilla llibertria, especialment de carcter urb, que va
constituir loposici armada ms activa contra el franquisme i que
mantenien viva la tradici de la dissidncia. La CNT i les organitzacions anarquistes van viure en la dualitat de lexili, especialment a
la capital oficiosa de Tolosa de Llenguadoc, i la clandestinitat barcelonina. Ara b, aquesta separaci de frontera efectiva i estretament
controlada va acabar per dividir un moviment llibertari que havia
passat per fortes contradiccions internes durant el perode revolucionari, i que encara avui arrossega un cid enfrontament entre
aquells que en nom del realisme poltic es van incorporar al govern
de la Generalitat i la Repblica, i qui considerava aquesta circumstncia com una renncia imperdonable als seus principis.
Aix no obstant, precisament en la clandestinitat, lanarquisme
va procurar de mantenir una mnima estructura organitzativa en un
perode dintensa repressi. Lesperana de vida dun comit cenetista clandest era de pocs mesos. La impossible normalitat, malgrat
petits xits com la vaga de tramvies, acompanyada descissions i desencontres, van fer caure lorganitzaci, i el prestigi del moviment
anarquista mentre que el desarrollismo anava fent canviar les regles
del joc del treball i la societat. Paradoxalment, lhegemonia franquista en leconomia i la societat, i la gran dependncia de lempresariat
catal respecte al franquisme, a banda del discurs vagament socialitzant de La Falange i els seus sindicats verticals (al qual tampoc va
restar ali una porci minoritria dels antics cenetistes30), van propi30 Concretament es tracta dun collectiu redut dantics militants de la CNT (Lorenzo
igo, Francisco Royano, Saturnino Carod, Sebastin Calvo i Enric Marco Nadal),
que actuaven al marge de lorganitzaci, i que van subscriure el 1965 un pacte amb el

52

ciar una progressiva millora de les condicions laborals i que, com a

mnim en les empreses ms grans, la burgesia catalana hagus
dacceptar condicions laborals millors i un seguit de prestacions socials; en una Europa on la democrcia cristiana i la socialdemocrcia
acabaven generant un estat del benestar que havia de conjurar els
perills revolucionaris. Parallelament, els comunistes anaven introduint-se en el moviment obrer organitzat omplint el buit que la repressi i les pugnes internes havien generat en lanarcosindicalisme,
i copant les noves frmules de collaboraci amb el mn de la poltica; mentre que les xarxes solidries prpies del collectivisme llibertari anaven quedant desintegrades per la implacable repressi, a
banda de lefecte de lentrada progressiva de lindividualisme, en la
seva accepci burgesa, afavorit per la societat de consum.

La Transici i lexclusi de la dissidncia llibertria. La llarga

PDU[DQVDOSUHVHQW
La Transici poltica a la democrcia foren uns anys perillosos i
violents que desmenteixen la llegenda rosa dun procs pacfic (almenys 591 morts per violncia poltica a lestat espanyol entre 1977
i 1983) 31. Es fonament en un pacte entre elits del qual es margin a
tots aquells elements que qestionaven la reconversi del franquisme en una monarquia parlamentria. Les elits franquistes de tots
els mbits (repressiu, econmic, jurdic, funcionarial, empresarial i
institucional) mantenien el seu poder, i es deixava que sintegressin
els nuclis poltics de loposici disposats a participar en el procs.
Malgrat aquest objectiu ben clar per als observadors llibertaris
de lpoca, tamb s cert que precisament des de Catalunya, aix
com tamb des del Pas Basc, el gui redactat des de les altes instnSindicat Vertical fonamentat en cinc punts (daqu que es conegus els signants com
a cincpuntistes) i que va suposar un rebuig absolut entre les files llibertries.
31 Mariano Snchez Soler: La Transicin sangrienta. Una historia violenta del proceso
democrtico en Espaa, Pennsula, 2010

53

cies de poder, va haver de patir modificacions importants a partir de

les actituds disruptives i les accions obertes contra lstablishment
franquista i democrtic. Institucions com lAssemblea de Catalunya
(encara que integrada per grups amb vocaci de gestors poltics,
mantenia una cultura assembleria que la feia inestable a ulls del
poder establert), la fora, minvant per significativa, de lanarcosindicalisme amb les vagues salvatges, lacci de grups autnoms
com el MIL, i el substrat llibertari en bona part de les mobilitzacions i moviments socials favorables a lemancipaci femenina completa, la reivindicaci i la prctica de la llibertat sexual, el dret al
divorci, a lavortament i els inicis del moviment gai-lsbic contrariava terriblement les elits del poder i de loposici amb aspiracions de
formar-ne part perqu posava en perill el seu projecte. A ms, hi
havia altres formes de protesta poc controlades com les associacions
de vens assembleries, els moviments autnoms de fbriques (en
unes CCOO no controlades encara pels partits dinspiraci marxista) o el clandest moviment dobjecci de conscincia que, recordant
frmules dacci i desobedincia prpies del moviment llibertari,
desafiaven obertament lestat en un moment dincertesa poltica.
Des de la perspectiva llibertria, s cert que la societat havia canviat. La tmida existncia de poltiques de benestar que, a poc a poc,
havien influenciat lestat, i la incorporaci creixent de segments socials a la societat del consum havien restat dramatisme a lexistncia
dels treballadors i havia individualitzat gent que, de mica en mica,
anava assolint estatus de ciutadania. La sociabilitat tpica de barri
sanava dissolent a poc a poc. Els llaos de solidaritat sanaven extingint. I en aquestes circumstncies, la pervivncia dun moviment fonamentat sobre principis llibertaris afeblia les seves bases. Contrriament a les tradicions llibertries, loposici adquir una
estructura jerrquica, fonamentada en lobedincia de tota entitat
(sindicats, associacions...) al partit poltic, ms dacord amb la tipologia de transici que sestava dissenyant, fonamentada en la disciplina, i en la renncia de tot objectiu rupturista. Mitjanant el partit
socialista o el comunista (que, com succe el 1937, estava controlat
per unes elits pertanyents a les classes mitjanes i mitjanes-altes, tot
54

reproduint les diferncies socials a petita escala) es propici la renncia a la Repblica com a sistema, el manteniment dels smbols franquistes i lacceptaci de lstatus quo amb el conservaci ntegra de
laparell repressiu de lestat, lestructura profunda de dominaci franquista. En termes de Pere Gabriel, es canvi de rgim, no destat 32.
En aquestes circumstncies sall i margin del procs a qui no
acceptava unes regles del joc que comportaven la presncia dun
poder que jugava amb les cartes marcades. Lindependentisme qued fora. Lanarquisme, tamb. I tanmateix, la CNT encara era capa
de disposar de prop de 300.000 militants el 1977, daplegar ms de
mig mili de persones en les jornades llibertries de Montjuc,
lestiu daquell mateix any, i encara ms, datreure bona part de les
generacions joves que veien en el mn llibertari una alternativa ms
oberta i ldica, hereva en certa mesura dels aires de revoluci radical i personal del maig parisenc del 68, oposat a la rigidesa i estricta
disciplina comunista i socialista que marcava loposici oficial.
El que podia resultar un factor de fora, acab sent un indicatiu
de la fragilitat del mn llibertari catal. Duna banda, la relativa normalitzaci de la vida pblica provoc tendncies centrfugues. La
rasa entre la vella gurdia de lera republicana, provinent de lexili,
especialment de Tolosa de Llenguadoc, acab enfrontada amb el
pragmatisme de la CNT de linterior. Alhora, la rigidesa moral de les
velles generacions acab xocant amb la cosmovisi hedonista i de
revolta juvenil desordenada dels ms joves. A tot aix, safegiren les
operacions dinfiltracions policials i ls duns mitjans de comunicaci de masses, controlats pel poder, i en menor mesura, per loposici
oficial, per desprestigiar el moviment llibertari. El ms conegut fou
el cas Scala, el gener de 1978, quan un infiltrat de la policia, dirigida
pel governador civil Martn Villa, provoc un atemptat contra una
coneguda sala de festes on moriren quatre empleats, paradoxalment
afiliats a la CNT. La intenci era desacreditar lorganitzaci que no
havia subscrit els Pactes de la Moncloa, lacord social que fonamen32 Joel Bagur i Xavier Diez (coord.): La gran desillusi. Una revisi crtica de la
Transici als Pasos Catalans, El Cep i la Nansa, Col. Argumenta, Vilanova i la Geltr,
2005, p. 159-172

55

taria les relacions entre lestat i els sindicats, en qu els segons renunciaven a poltiques que afavorissin els treballadors a canvi de drets i
finanament. Arran daquesta situaci, la marginaci de lanarcosindicalisme esdevingu difcilment reversible.
Altres circumstncies anaren marcant la progressiva dissoluci i
bandejament de lanarquisme organitzat. En primer lloc, i a diferncia daltres organitzacions, no se li va restituir la totalitat del patrimoni espoliat pel franquisme, com pass amb CCOO inexistents
abans de la guerra, i a les quals satorgaren mplies subvencions i
sels hi lliuraren bona part dels locals del sindicat falangista. Daltra
banda, les diferncies internes, especialment respecte de la nova legislaci sindical, que implicava la constituci de comits dempresa
i processos electorals, provoc una primera escissi, a finals de 1979,
entre la CNT prpiament dita i lorganitzaci que acabaria denominant-se CGT, desprs dun llarg procs judicial, i que s acceptava
les noves regles del joc. Posteriorment, altres escissions i una presncia pblica poc reconeguda, han provocat, ara per ara, que faci un
paper al marge de lentramat poltic del nou rgim de restauraci
monrquica.
La situaci actual s difcil danalitzar. Si ens atenem exclusivament al paper institucional fet per les entitats anarquistes o anarcosindicalistes, la presncia pblica s modesta, encara que per sobre
del que el silenci meditic determina. Tanmateix, lexcepcionalitat
anarcosindicalista catalana ha acabat. Havia consistit a tenir una
potent organitzaci, o el que s el mateix, ser un gran sindicat
dinspiraci anarquista capa daglutinar la immensa majoria dels
treballadors. Ara b, finalitzada lexcepcionalitat, es pot considerar
una certa normalitzaci de lanarquisme a Catalunya que lhomologa
a altres societats europees centrals. Consisteix en lextensi en diversos mbits de la societat, la cultura i lactivisme social, amb un
abast difcil de determinar, ats el carcter eminentment gass de
les idees llibertries33, de la capacitat dimpregnar ideolgicament
determinats mbits de la vida poltica, social i cultural.

En aquest sentit, lanarquisme catal ha influt de manera considerable en diversos aspectes de la societat i la cultura del pas.
Un exemple en va ser lexits moviment dobjectors de conscincia i
insubmisos, les protestes contra la guerra, el dinmic i transformador moviment okupa, el de la recuperaci de la memria histrica,
lantiglobalitzaci o molts altres fronts que plantegen una cosmovisi mplia. Es vol transformar la societat a partir del canvi de
mentalitat i des de la resistncia, activa o passiva, a lautoritarisme,
especialment present en les transformacions econmiques i en el
progressiu individualisme autista promocionat des del poder. Es
desconfia dels partits i les organitzacions jerrquiques, fent una
aposta per les xarxes dorganitzaci i decisi horitzontal, es t escepticisme respecte a les institucions i la democrcia parlamentria,
cosa que es percep en moviments com el del 15-M.

33 Xavier Diez: Los tres estados del pensamiento, Orto, nm. 128, 2003, p. 4-7.

56

57

II. Colors

Com ja hem comentat en el captol anterior, el conjunt dels Pasos

Catalans sn coneguts per lactiva presncia de potents moviments
organitzats de carcter anarquista. Ara b, tal com sha volgut
aclarir, aquestes organitzacions, importants en un passat no gaire
lluny, no sorgeixen del no-res, sin que es fonamenten en un psit
complex de rebellia, i de sentit moral de transformaci social. En
altres termes, als territoris de parla catalana, que van comptar amb
una presncia destacada danarquisme explcit, s a dir, aquell que
indica la presncia dorganitzacions, sindicats, grups i pensadors
que es reconeixen sota la denominaci llibertria, i que van passar
per diverses etapes dauge, esplendor i caiguda, va existir en el passat, aix com en el present el que podrem anomenar anarquisme
implcit. s a dir, una innata tendncia a desafiar el poder i les normes establertes, una tendncia intrnseca a aprofundir en el marc de
la llibertat collectiva i individual.
Aquest darrer, en comparaci amb lanarquisme organitzat i
explcit, el definirem com una presncia, sovint invisible i inconscient, que seguiria la globalitat o part dels postulats ideolgics que
caracteritzen el moviment llibertari. I quins podrien ser? Sn innegables, com el mateix Vicens Vives recull al seu llibre programtic
59

Notcia de Catalunya, una certa tendncia a la insubmissi davant

larbitrarietat de poder, lescepticisme com a reacci davant la grandiloqncia dels grans valors i paraules, la insubornable tendncia a
la lliure expressi en tots els nivells, el poc respecte cap als dogmes,
lhostilitat davant la monarquia com a concepte (s a dir, la idea que
existeix un individu que per llei divina se situa per damunt de tots); i
en aquest darrer sentit, la tendncia al republicanisme en la complexitat dels seus valors, s a dir, a ligualitarisme, a la llibertat poltica,
al no reconeixement de diferncies naturals entre persones, a la
conscincia de pertinena a la condici de ciutadania i el rebuig de
la condici de sbdit, a la resistncia enfront el poder arbitrari...
En certa mesura, la histria contempornia de Catalunya ha propiciat durs entrenaments en aquest esport de la desafecci respecte al poder arbitrari, i lestat hispnic, reconversi institucional de
lantic imperi fallit de matriu castellana, ha mostrat permanentment
la seva incomoditat davant la capacitat catalana de criticar permanentment la idea mateixa de poder, el Minotaure, segons lexpressi
de Vicens Vives.
Precisament aquesta tendncia catalana al republicanisme (s
precisament a Catalunya i al Pas Valenci on tradicionalment ha
mantingut arrels histriques ms profundes), que s una ideologia
que al llarg de la seva trajectria ha mantingut relacions promscues
amb les diferents tendncies llibertries, la que es fonamenta en tres
pilars compartits amb lanarquisme explcit i implcit. Llibertat,
igualtat, fraternitat s coneguda com la trilogia republicana, tres
valors que foren representats durant la revoluci francesa a partir
de tres colors. El blau, color que expressava la llibertat, el blanc, la
igualtat, i el vermell, la fraternitat. Colors i valors compartits amb
un moviment llibertari que pretn bastir la nova societat a partir
daquests tres eixos. Per b que el republicanisme es qued a mig
cam, en entendre la igualtat com una simple qesti destatus legal, i no pas com una igualtat econmica que permet fer efectives
la llibertat i la solidaritat. La majoria de llibertaris subscriurien la
consigna elaborada per lanarquista gallec Ricardo Mella, un dels
pensadors hispnics ms influents entre els llibertaris catalans. Me60

lla, conscient de la importncia dequilibrar una societat sota tres

potes en lordre necessari, les combin des de la consigna: La llibertat com a base, la igualtat com a mitj, la fraternitat com a fi.
Els tres colors que fonamenten lanarquisme i el republicanisme
implcit sn els qui marcaran, a la manera de la trilogia que fu
el cineasta polons Krystof Kieslowski, la trilogia de lanarquisme
implcit que caracteritza collectivament la societat catalana, des
del seu substrat histric contemporani; el blau que defineix la societat catalana com una societat gelosa de la llibertat, el blanc, com
una Catalunya, malgrat un bon grapat de contradiccions, tendent
a ligualitarisme, i el vermell, el color de la fraternitat, potser la
pota ms frgil i esquerdada, fruit de la conflictivitat interna que
determina lantagonisme de classes passat i present, i que malgrat
tot tendeix a una solidaritat de grup i a una precria cohesi nacional. Tot plegat, tres colors per a tres fonaments en equilibri difcil,
sacsejats pels cops rebuts des de fora o les batusses familiars dun
estat considerat ali, o des de les contradiccions internes marcades
per interessos de classe.

Blau: una societat gelosa de la seva llibertat

Sovint els grans conceptes sn difcils de definir satisfactriament.
La llibertat, gran paraula, pot significar alhora molt i poc. s per
aix que sovint cal recrrer als antnims per comprendre la magnitud del terme en la seva complexitat. Si entenem que el contrari
de la llibertat s lopressi, i que aquesta neix dun poder que vol
limitar el marge dactuaci dindividus i collectivitats, la primera
constataci s que, a banda de la fora, calen altres elements per
mantenir una determinada pressi que permeti sotmetre persones i
collectius. Sovint sha considerat, doncs, que el principal terreny en
el qual sexpressa lopressi s en la conscincia prpia de lindividu.
s la psicologia collectiva el principal territori que volen ocupar els
opressors, lespai on poder justificar els lmits de la llibertat, la submissi a un individu, instituci, grup, idea o religi. s la submissi
61

voluntria, en terme cisellat per tienne de la Botie, el principal

factor de labsncia o la renncia a la llibertat.
Aquest no sembla, doncs, un tret que caracteritzi la societat catalana. Les circumstncies histriques han pogut ser dures, amb
dictadures, pseudodemocrcies, ocupacions militars o una terrible
poltica dordre pblic. Tanmateix, difcilment sha acatat el convenciment de la necessitat de creure explicacions mgiques a partir de
les quals cal acotar el cap. Els catalans han estat i sn una societat
crtica amb el poder i els seus discursos, amb els governants i les
seves justificacions. Catalunya s una societat escptica davant les
idees grandiloqents i, com explica Vicens Vives amb una certa
recana, no es troben gaire cmodes davant la idea del Minotaure, la relaci amb el poder. s per aix que ens hem guanyat la ben
merescuda fama dingovernabilitat secular.
Aquesta ingovernabilitat t a veure precisament amb aquest escepticisme davant de qualsevol gran idea, causa o explicacions mgiques que tendeixin a la submissi dun collectiu a un individu, una
minoria o un concepte poltic. A la manera stirneriana, les revoltes
davant daquestes circumstncies shan succet, i com explica Vicens
Vives a lhora de relacionar Catalunya al revolucionarisme: el fet
que Catalunya hagi viscut en els darrers cinc segles [...] onze revolucions dimportncia general [...] s un rcord duna certa entitat1 .
Tot i que Vicens ho explica com un defecte congnit dels catalans
(no oblidem que el llibre Notcia de Catalunya s lensim i fracassat
intent de projecte poltic de la burgesia catalana de participar en el
poder espanyol), el cert s que laversi a la configuraci vertical i
piramidal representa ms aviat una virtut que permet, per exemple,
una certa permeabilitat social, una certa capacitat dincorporaci
relativament fcil delements externs a la naci, i una certa facilitat
per a la mobilitat social ascendent ms gran que en altres societats
europees, sempre i quan lindividu assumeix les normes no escrites
de lhoritzontalitat catalana.
1 Gens Barnosell: Servir el pas a travs de la ciencia histrica, LAven, nm. 358,
2010, p. 64.

62

Tal com ja hem anat exposant, aquest conjunt de circumstncies han portat xocs amb el poder i les institucions. Han dut cap a
la resistncia davant el poder desproporcionat de lestat i dels seus
representants. I sobretot, a la resistncia davant determinades ideologies que marquen desigualtats naturals. Davant determinades
teologies de lopressi, els catalans han estat al davant de la dissidncia. Ja se sap que Barcelona ha estat una ciutat que ha fet por al
poder, perqu els governants saben que no sn capaos de dominar
la mentalitat collectiva dels seus ciutadans.

Blanc: una societat tendent a ligualitarisme

Com ja vam comentar en el captol inicial, Catalunya fou la primera
naci europea que va aconseguir abolir legalment el feudalisme.
Els diversos conflictes socials expressats a les Germanies (15201523 i 1693) al Pas Valenci i Mallorca no fan altra cosa que reforar un sentiment igualitari transversal hostil a les diferncies de
classe des duna perspectiva fonamentalment igualitarista. De fet,
el sempre brillant Vicens Vives no pot evitar afrontar aquesta realitat des duna escassament dissimulada incomoditat, tenint en compte lesperit elitista que marca, tant en la seva concepci histrica
com en el projecte poltic que es desprn al Notcia de Catalunya 2.
El cert s que, si des dels orgens constructius de la naci, des dels
seus instants de formaci clara de conscincia nacional s el cas,
per exemple, de la Revolta dels Segadors de 1640 sha manifestat
un sentiment de combat contra un poder autoritari, lesperit leveller ha representat una constant histrica. La violncia contra els
representants del poder sha expressat sovint contra els privilegis
que separen les elits de la majoria, contra els drets i les obligacions
2 Una reflexi sobre la intencionalitat poltica del llibre en el context especfic del
franquisme ha estat elaborada de manera brillant per Enric Pujol a Un retrat de
maduresa (Revista de Girona, nm. 261, 2010, p. 88-93), i representa una bestreta dun
assaig que lhistoriador figuerenc realitza sobre els grans historiadors catalans del segle
XX.

63

asimtriques en funci de la consideraci social. Els segadors, les

classes populars urbanes i camperoles, mitjanant la revolta protestaven contra les exempcions dels nobles en lobligaci dallotjar els
soldats. Els obrers que samotinaven contra les quintes, denunciaven la discriminaci econmica respecte dels rics que podien estalviar la seva sang en els conflictes colonials mitjanant la redempci
en metllic. Els barcelonins que protagonitzaren la revoluci de
juliol del 1936, es venjaren simblicament de les insuportables desigualtats socials en imposar, tcitament, una determinada manera
de vestir o suprimir les classes en el transport o la diferncia de
preus en el teatre3.
Aquesta passi subjacent ha tingut tradicionalment traduccions poltiques. Malgrat que la histria ha comportat la presncia
de monarques, aquests han rebut la consideraci de primus inter
pares, ben lluny de la sacralitzaci de la figura del rei practicada a
Castella o a Frana. s ben coneguda lancdota del Conseller de
lAjuntament de Barcelona, Joan Fivaller (s. XIV-1434) que, en nom
de les institucions corporatives de la ciutat, obliga el nou monarca,
Ferran I de Trastmara, a pagar un impost municipal que no fa excepcions. Aquestes circumstncies van comportar xocs de cultures
poltiques entre la concepci absolutista de la monarquia, que es va
dibuixant al llarg de ledat moderna, i el corporativisme protodemocrtic i institucional que no admet cap atribut div de la corona.
Si a aix hi afegim la imposici de la dinastia borbnica, rebutjada des dun bon comenament per la majoria de ciutats catalanes, i instaurada als Pasos Catalans a partir de la brutal repressi
que segu la Guerra de Successi (1705-1714), tot plegat ha fet dels
catalans els principals epicentres republicans i republicanistes,
des del federalisme pimargalli fins al republicanisme blasquista.
Hem de considerar que les tres potes del republicanisme (els principis de llibertat, igualtat i fraternitat) lliguen estretament amb
limaginari collectiu duna ciutadania majoritriament escptica
davant de presumptes desigualtats naturals. De fet, en lactual

conjuntura poltica destabilitat pel que fa a la monarquia parlamentria, els catalans no noms ens caracteritzem per una indiferncia clara vers les figures reials, sin per la presncia activa del
republicanisme poltic en un fet que diferencia el sistema poltic
catal de lespanyol.
Ms enll dels aspectes poltics i socials, trobarem altres manifestacions que connecten amb aquest conjunt de tendncies igualitries. Lactiva presncia del naturisme i el nudisme, present als
Pasos Catalans des de principis del segle XX, t una lectura, per
als mateixos protagonistes, dimpedir les diferncies socials encarnades en el vestit. El lliurepensament, s a dir, la idea que Du no s
al centre de lunivers, sin que sn la cincia i el pensament racional
els que permeten donar explicacions raonables sobre la prpia existncia, tindran Barcelona com a porta dentrada ibrica. Darwin
ser assumit amb una naturalitat que contrasta amb el reaccionarisme intellectual duna pennsula sovint avesada ms a la fe que
a la ra. I la cosa no es queda aqu. Ja des de principis del XIX i
des de la receptivitat catalana als diversos corrents de pensament
europeus, lespiritisme esdev una OPA hostil contra la fe catlica.
All que podria ser considerat com una frmula de donar per bones
prctiques properes a la superstici, en realitat representa la tcita
reivindicaci popular duna espiritualitat ms oberta i democrtica,
sense que una jerarquia religiosa faci dintermediria entre la terra
i el ms enll, des duna relaci igualitria entre el cos i lesperit.
Qu trobarem en com amb tots aquests elements dispersos i
aparentment contradictoris? Lanarquisme. Els llibertaris, que, des
de lexaltaci de la llibertat consideren la igualtat com un principi
moral irrenunciable, experimentaran amb el naturisme, flirtejaran
constantment amb el republicanisme, seran presents en els cercles
lliurepensadors i els veurem practicant lespiritisme. s clar que no
ser tot alhora, ni tothom ho far tot, car la diversitat s el que caracteritza tradicionalment els llibertaris. Tanmateix, la passi igualitria porta sovint a aventurar-se per camins estranys.

3 Xavier Diez: Venjana de classe, ob. cit., esp. p. 111-117.

64

65

Vermell: una societat a punt de trencar-se

Malgrat el que sha expressat ms amunt, la societat catalana s histricament conflictiva, i ho s per la problemtica relaci de classes al llarg dels segles. Lesperit llibertari i igualitari propicia el xoc
dinteressos entre grups socials. La solidaritat, aquest terme que
haurem de considerar com una actualitzaci del terme republic
fraternitat, ha topat amb la muralla de les diferncies de classe, i
aix ha generat una societat conflictiva.
La peculiar relaci establerta entre Catalunya i lestat, entre
la societat i el minotaure, ha complicat les coses. Contemplats els
Pasos Catalans com un afegit ali al pinyol de la naci hispnica,
lestat ha actuat amb desconsideraci, incomprensi i menyspreu
contra la naci catalana. I els antagonismes de classe han complicat
encara ms les coses. De fet, haurem de parlar duna relaci triangular entre el poder poltic real (lestat), els grups dirigents de la
societat catalana i les classes populars, dins de cadascun i cadascuna dels quals, existeix alhora una gran diversitat. Ara b, aquest no
seria un triangle virtus, ans al contrari, sin que serem davant el
triangle vicis catal. Duna banda, dos grups en conflicte; la noblesa contra els camperols o les classes populars urbanes; la burgesia
contra el proletariat; les elits financeres i professionals contra unes
classes mitjanes i baixes precaritzades. De laltra, un estat que, incmodament, fa un arbitratge poc neutral. Uns grups dirigents que
supliquen constantment que lestat imposi el seu domini o les seves
lleis contra aquells que pretenen alterar un ordre que els beneficia; remences, anarquistes, activistes antiglobalitzaci... Un estat
que actua amb la violncia i la contundncia del poder establert i,
alhora, que contempla amb menyspreu unes elits nacionalment diferents. Un triangle vicis, al cap i a la fi, que evidencia una societat
escassament fraternal en lactualitat i al llarg de la histria.
Aix no obstant, les condicions de crear una naci cohesionada,
gens favorables de partida, no ens haurien de portar al fatalisme.
El domini dun estat ali i hostil a la realitat catalana podria haver
aprofitat (i b que ho va intentar) per dividir profundament el pas.
66

La inconscincia i lestupidesa de les classes dominants autctones,

que suplicaren a Primo de Rivera o a Franco que elimins qualsevol
possibilitat davanar vers una societat ms lliure o igualitria, hauria dhaver perms lestat de dominar fcilment una societat dividida. Aix s quelcom que cal atribuir al psit llibertari i crata, van
haver-hi dones i homes que ho van impedir a conscincia. I aquest
mrit t alguns noms propis.
La CNT, creaci catalana, exerc un indiscutible paper
dintegrador social. En el moment en el qual la burgesia catalana
decid importar m dobra barata en forma dimmigrants pobres
rurals al llarg del primer ter del segle XX, fet que podria haver
desestabilitzat la frgil societat, el sindicat anarcosindicalista, amb
presncia arreu de la pennsula i prestigi entre els treballadors, serv
per incorporar milions de treballadors darreu. No s cap secret,
i la multitud de testimonis escrits aix ho constaten, que la CNT
atribua carta de ciutadania plena a les persones que partien dunes
bases poc prometedores i que van ser acollits dignament, en igualtat de condicions, respecte dels autctons. Els mecanismes de coneixement del pas, unes normes tiques, la necessitat dacceptaci
dunes regles (a tall dexemple, maltractar les dones o els fills era
motiu dexpulsi del sindicat) implicaven informaci i contactes
per tenir feina, rebre la solidaritat collectiva i participar de la vida
pblica. Tot plegat, des duna cultura assembleria, sense que les
diferncies individuals impliquessin estatus diferenciats, en un sindicat on la paraula dun aprenent tenia el mateix valor que la dun
oficial veter. Podrem parlar de milers de casos. Un de molt significatiu, el de lhistoriador Abel Paz, arribat dAlmeria als vuit anys,
format intellectualment a les escoles lliures, i un dels principals
intellectuals crates contemporanis que sexpressava sempre en
aquell catal dels anys trenta.
Aquesta cultura que no feia distincions entre llenges, encara
que buscava un esperit popular i antielitista, havia generat tot un
imaginari propi a la recerca duna societat cohesionada, en la qual
la solidaritat noms arribaria si es complien les altres dues potes
de la trilogia republicana. El mn llibertari actual, tot i que no pas67

sa per un dels seus moments ms brillants, encara funciona sobre

les mateixes premisses dincorporaci i ocupaci de la ciutadania a
partir dun sentiment igualitari i llibertari. s per aix que tamb
continuen creant-se cordons sanitaris contra una ideologia considerada encara subversiva.
Diversos aspectes ens parlen daquest equilibri entre els tres colors. Vegem-ne alguns.

Antimilitarisme
Tot i que Catalunya ha tingut una mplia tradici militar, des del
moment en qu va perdre la sobirania, al segle XVIII, ha estat
capdavantera en actituds i prctiques antimilitaristes, contrries
al reclutament forat i a la presncia de forces militars, i ha protagonitzat una important cultura de la desafecci envers les institucions militars. De fet, la revolta dels Segadors sorg com una protesta espontnia i civil contra la presncia de lexrcit al territori, i
aquesta actitud ja va sorprendre negativament els representants de
ladministraci absolutista. A banda daix, les lleis del pas, des de
lpoca medieval impedien el reclutament forat tret que Catalunya
fos atacada, mentre que eren habituals les milcies gremials i les
companyies de Miquelets per defensar el pas.
Locupaci i lopressi borbnica canvi les tornes. Seguint la
tendncia a la conscripci obligatria iniciada a Prssia el 1733, la
superfcie liberal de lestat absolutista del XIX empr el sistema de
quintos a fi de disposar de prou carn de can per a les nombroses
guerres civils o les diverses aventures colonials. Com explica Nria
Sales (Barcelona, 1933), el sistema que en els seus orgens sortejava els joves per prestar un servei militar que labocava a un paper
de soldat-esclau4, an degenerant en un sistema que esdevenia un
impost de sang per als pobres i en diners per als rics, en el sentit
que aquests darrers es podien exonerar mitjanant una redempci
en metllic que podia suposar una quantitat inabastable per a qual4 Nria Sales: Contribucin de sangre, a DDAA, Memoria del 98. De la Guerra de
Cuba a la Semana Trgica, El Pas, 1998, p. 62-63.

68

sevol treballador urb, i encara menys per a qualsevol camperol. Davant aquesta situaci, la deserci, la condici de prfug i lemigraci
esdevenien respostes individuals freqents Catalunya, especialment
significativa en les poblacions costaneres o prximes al Pirineu.
Figures com les de Pi i Margall i els republicans federals es van
desmarcar clarament de la tendncia al militarisme nacionalista
propi del segle XIX, mentre que el moviment anarquista, fruit de la
seva vocaci internacionalista, des dun primer moment pass a promoure la desobedincia davant els exrcits. Tot i que la propaganda
antimilitarista feta des de la premsa llibertria s freqent des de
finals del XIX, el grup Salud y Fuerza, prxim a lAteneu Enciclopdic Popular i al nucli lliurepensador al voltant de Ferrer i Gurdia, des de principis del segle XIX, i tot absorbint les influncies
de lanarquisme internacional, especialment del francs, promour
un discurs en qu es combinar el que Luis Bulffi denominar la
Huelga de vientres, s a dir, el neomalthusianisme obrer, la universalitzaci de ls danticonceptius artificials a fi de boicotejar el reclutament en massa per evitar que els joves esdevinguin carn de can.
I la propaganda antimilitarista sestn. Barcelona, com a capital de
la dissidncia, i ben connectada amb lantimilitarisme internacional,
tornava a ser capdavantera en la desafecci cap al mn militar5.
El fet s que precisament aquesta fora de lantimilitarisme a
Catalunya provocar la revoluci de 1909, coneguda com La Setmana Trgica. El que sinicia com una protesta per la crida de reservistes a lesbojarrada aventura colonial del Marroc, genera una
revolta poltica i social que fracassa per absncia de suport exterior.
Tanmateix, el context de principis del XX ja ens indica una actitud
hostil de la societat catalana contra un exrcit que s contemplat
com un element ali i hostil a la existncia prpia de Catalunya.
Un exemple en sn les greus tensions desfermades arran de lafer
del Cu-Cut i lassalt per part de centenars doficials a La Veu de
5 Eduard Masjuan: La economa humana en el anarquismo ibrico. Urbanismo
orgnico o ecolgico, neomaltusianismo y naturismo social, Icaria, Barcelona, 2000,
esp. 257-283. Per la seva banda, el text complet del llibre de Luis Bulffi Huelga de
Vientres es pot trobar en versi digital a http://www.filosofia.org/aut/001/1909huvi.htm.

69

Catalunya, en qu els militars actuen amb un impune vandalisme i

menyspreu contra els catalans, amb altres incidents freqents contra civils (com els de Girona el 1916) i que, per la seva capacitat de
pressi a lestat, s capa dimposar la Llei de Jurisdiccions, segons
la qual, qualsevol dissidncia respecte el monoteisme de lnica i
indissoluble naci espanyola ha de ser jutjada per un tribunal militar. En aquestes circumstncies, cal citar Marx (concretament al
Groucho), segons el qual, la justcia militar s a la justcia el mateix
que la msica militar s a la msica.
Efectivament lantimilitarisme a Catalunya agafa una embranzida important i esdev un eix transversal de la vida poltica catalana
fins al punt que en el projecte dEstatut dAutonomia de 1932, els parlamentaris catalans manifestaven en el prembul el sentiment antibelicista que caracteritzava el poble, i recordaven que el poble de Catalunya desitjaria que la joventut fos alliberada de lesclavitud del servei
militar. Com s ben sabut, les Corts espanyoles esborraren amb
gran intransigncia aquest desig6. Aix revela, doncs, un profund antagonisme entre un exrcit nacionalista i, per tant, anticatal, i una
societat catalana que el percep com un organisme parasitari i hostil.
Precisament aquesta desconfiana de lestament militar, extensible al conjunt dinstitucions jerrquiques, disciplinries i basades
en lobedincia, i dacord amb les influents idees de lantimilitarista
francs Agustin Hamon (Nantes 1862, Port Blanc-en-Penevan,
1945) al seu llibre tradut Psicologia del militar professional (1893),
dmplia circulaci clandestina7, havia influt en laversi a les organitzacions militars tancades; de manera que propicia laparici
de la milcia revolucionria en els inicis de la guerra civil (19361939), com a unitats combatives sense rangs, fonamentades en la
coordinaci i lautonomia de combat i el voluntarisme. Malgrat la
pssima premsa que li han atorgat alguns historiadors, investigacions recents com la de Ramon Brusco8 posen de relleu limportant
6 Xavier Rius: La objecin de conciencia, Integral, Barcelona, 1988, p. 21.
7 Xavier Dez: El anarquismo individualista en Espaa, ob. cit., p. 297-304.
8 Ramon Brusco: Les milcies antifeixistes i lexrcit popular a Catalunya, Edicions El
Jonc, Lleida, 2003.

70

paper realitzat al llarg dels primers mesos del conflicte i la capacitat

de resistir ben b un any a un exrcit professional, millor armat i
tericament ms ben organitzat i dirigit. En aquest sentit, aquest
esperit combatiu no estaria gaire allunyat dels ANZAC, les tropes
insubordinades i anrquiques dels australians i neozelandesos a la
Primera Guerra Mundial, considerades com les ms brillants i eficaces del conflicte9. No s casualitat que lhistoriador i militar britnic
(i per tant poc sospits de simpaties llibertries) Anthony Beevor
considers a Cipriano Mera, un paleta anarquista destacat al front
de la seva columna en la defensa de Madrid i les batalles de Guadalajara i Teruel, com a millor militar de tot el conflicte.
El fet s que durant el franquisme, Barcelona torna a ser capital de lantimilitarisme en encapalar el que esdevindr lexits
moviment dobjecci de conscincia. De fet, tret de lexperincia
dels primers objectors de conscincia per motius religiosos, especialment entre els Testimonis de Jehov, sanaven succeint objectors
des de la dcada dels seixanta, fou Pepe Benza, el 1971, el primer
cas dobjecci de conscincia esdevingut a lestat espanyol, concretament a Valncia. El moviment esdevingu un dels ms contundents
doposici al franquisme, car qestionava el paper de lexrcit, pilar
bsic del rgim i la militaritzaci de la dictadura, i en canvi, un dels
menys recordats entre els historiadors dedicats a la Transici. El
cert s que, malgrat els empresonaments i persecucions judicials,
interrompudes a mitjans dels setanta, el moviment, amb epicentres
principals a Catalunya, Valncia, el Pas Basc i Madrid, sestengu.
La pressi i la internacionalitzaci de lafer, en el sentit que els objectors es consideraran presos de conscincia, fa alleugerir la pressi
judicial fins al punt que la Constituci de 1978 acaba reconeixent el
dret a lobjecci, de manera que els objectors, a lespera duna llei
(que no arribar fins el 1988), ja no seran condemnats i es multiplicaran. Passaran de ser 597 objectors al 1976, a nivell estatal, per
arribar a ser-ne ms de 150.000 al 1998, any en qu el servei militar
obligatori sacaba abolint.
9 J. M. Winter: La Primera Guerra Mundial, Madrid, 1991, p. 126-126.

71

Nombre de prfugs al servei militar (1895-1930)

Any







Nombre prfugs

Percentatge















)RQW7HUHVD$EHOOy(OUHI~VDOVHUYHLPLOLWDUD(8FHOD\LDOWUHVLa

joventut a Catalunya al segle XX, Diputaci de Barcelona, Barcelona, p. 147

La societat catalana ser pionera a organitzar loposici democrtica contra el reclutament obligatori, tant per motivacions poltiques (lexrcit es percebia i es percep com un element ali i hostil)
com per motivacions netament antimilitaristes, com s el cas del
Moviment dObjecci de Conscincia (MOC) que, junt amb diversos moviments com la coordinadora antimili Mili KK o el llibertari CAMPI (Collectiu Antimilitarista Pro Insubmissi), van
promoure una exitosa campanya dinsubmissi (s a dir, de resistncia a complir el servei militar i la prestaci social substitutria),
parallelament a la campanya en favor de lobjecci de conscincia
i de la prestaci social de lAssociaci dObjectors de Conscincia
(AOC). El protagonisme de la societat civil catalana contra la mili,
fins a cert punt polticament i ideolgicament transversal, va fer un
paper clau en la supressi de lobligatorietat del servei militar en
els famosos pactes del Majestic, entre el Partit Popular i Convergncia i Uni, al llarg de 1996, fins que aquesta supressi es produ
definitivament el 1998. El moviment dobjecci de conscincia, en
aquest sentit, fou reeixit no noms pel resultat final, sin perqu va
contribuir a reforar entre els catalans, una vegada ms, loposici a
la imposici del reclutament obligatori i va ajudar a estendre aquest
72

sentiment a la resta de lestat i a altres pasos europeus, com ja havia

passat amb la campanya antiOTAN.
El 1981, en un dels perodes ms frgils de la Transici, el govern
de la UCD va ingressar a lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic
Nord. En plena poca de la guerra freda, en un context en qu
lantiamericanisme representava tant una oposici important a la

;LIUHVUHODWLYHVGREMHFFLyGHFRQVFLqQFLDL
insubmissi 1985-1991 (en %)


2EMHFWRUV

,QVXEPLVRVPLOL

 

,QVXEPLVRV366


$QGDOXVLD











 

$UDJy



 





 

$VW~ULHV



  





%DOHDUV









 





&DQjULHV











 

&DQWjEULD











 

&DVWHOOD/OHy



  



 

&DVW/0DQ











&DWDOXQ\D



  







(XVNDO+HUULD



  









 



 







([WUHPDGXUD





*DOtFLD



  

0DGULG



  







0~UFLD













3DtV9DOHQFLj



  



 

/D5LRMD



  





&HXWD











 

0HOLOOD











 







)RQW3HGUR,EDUUDHGObjecin e insumisin. Claves ideolgicas y

sociales)XQGDPHQWRV0DGULGS

73

Podria semblar una paradoxa, tanmateix, si b lanarquisme es podria considerar com la ms anacionalista de les idees poltiques,
existeix un segment de la constellaci llibertria catalana, gens subestimable, que histricament ha apostat per la segregaci de lestat.
Podria semblar una paradoxa, per no ho s, car largumentaci adduda pels grups dafinitat i corrents prxims al separatisme (en la
denominaci de la primera meitat del segle XX) i al sobiranisme o
independentisme (en la terminologia contempornia) resulta plenament coherent. El fet s que la igualtat entre individus i pobles
representa una de les tres potes de la coneguda trilogia republicana.
I aix significa la no acceptaci de la supeditaci individual, ni tampoc la collectiva. De fet, la percepci de lestat com a principal ens
opressor, implica que la negaci de la llibertat, la igualtat i, com a
resultat, de la fraternitat sn a causa del poder organitzat institucionalment, encarnaci de tots els mals i origen de la injustcia.
De fet, una de les causes del major arrelament de la Internacional (i de la secreta Aliana per la Democrcia Socialista clandestina

de Bakunin) a Barcelona, fou la conflictiva relaci entre els catalans i lestat espanyol, un estat indiferent i advers a la identitat catalana, i que emprava la repressi com a nica frmula de gestionar
els conflictes en una societat convulsa. De fet, aquesta tesi ja est
expressada des de mitjans del segle XX per lhistoriador llibertari
Joan Ferrer Farriol (Igualada, 1896 Monteuil, Frana, 1978) en
la seva Interpretaci llibertria del moviment obrer catal11 Ferrer
suggereix que els Pasos Catalans es podrien considerar com la capital mundial de lanarquisme fins al 1939. En primer lloc, reconeix
aquesta triple opressi encarnada per lestat espanyol: la individual,
la nacional i la de classe. I explica larrelament i el lideratge dels
crates catalans entre lanarquisme ibric perqu rebutjaven aquesta circumstncia, a banda dun tendent carcter nacional llibertari
al llarg de la histria, amic de la llibertat, i com el mateix Jaume
Vicens Vives reconeix, escptic i incmode davant el poder. Per
aquesta ra, en considerar lestat com un ens opressor, hi ha la idea
que cal destruir-lo i substituir-lo per la gesti collectiva dels afers
pblics. Els anarquistes catalans no desitgen un estat propi, sin la
gesti collectiva dels afers pblics sense lempara de cap gran poder, sigui propi o ali, des del conjunt de les sobiranies individuals i
des duna gran sobirania collectiva, a partir de la intervenci directa de tots i cadascun dels individus.
Aquesta idea enllaa amb les concepcions federalistes de Pierre Joseph Proudhon i Francesc Pi i Margall. Aquest darrer, efmer
president duna breu repblica, considerat pels anarquistes com un
dels seus, sab definir amb precisi un model federalista que inspir
bona part del discurs poltic llibertari posterior. A diferncia de la
tergiversaci del terme que ls poltic ha malms, el federalisme,
amb contribucions teriques originals per part del republic barcelon, suposava la dissoluci del poder de lestat i el govern des de
la base. No una base de carcter institucional, sin comunitria i
social, en qu la prpia idea de naci representava un element fonamental. Sn els individus organitzats, i no els governs en les seves

10 Al Pas Basc i les Canries els resultats del referndum tamb van ser contraris a
la permanncia a lOTAN.

11 Tierra y Libertad, Toulouse, 1946.

versi nord-americana del capitalisme reagani, com una crtica de

fons al paper dels Estats Units en la consolidaci del rgim franquista, es va organitzar una gran campanya, amb epicentre barcelon, per
exigir la sortida dEspanya de lorganitzaci. Presoner de la promesa
feta durant la campanya electoral de 1982, el president del govern,
Felipe Gonzlez, no tingu altre remei que convocar un referndum,
el 12 de mar de 1986, malgrat les pressions de Washington i la Comunitat Europea. Desprs dunes campanyes institucionals potents
i omnipresents, desprs dapellar a la por, els resultats van ser favorables als interessos del govern, amb un 53% de votants que apostaren per la permanncia a lOTAN respecte dun 39% partidaris de
marxar. A Catalunya, en canvi, els contraris a lorganitzaci van ser
el 51% dels ciutadans respecte al 44% que neren partidaris10.

(A)nacionalisme: un anarquisme catalanista?

74

75

mltiples formes i maquillatges, els qui han desdevenir dipositaris

de la sobirania12.
Des daquestes premisses teriques, que es van formulant
coetniament de la conformaci de la Internacional, diversos
intellectuals anarquistes van cisellant un corpus ideolgic sobre la qesti nacional. Aix, lactuaci de Cels Gomis (Reus,
1841 Barcelona, 1915) s decisiva en aquest sentit perqu t la
capacitat darrossegar els grups majoritriament republicans (i
que tenen com a referncia sentimental una Espanya imaginada)
vers els postulats internacionalistes en qu la identificaci catalana s menys acomplexada que entre lextens arxiplag republic.
Parallelament, des dels temps de la persecuci contra el moviment llibertari del darrer quart del segle XIX, publicistes com el
collectivista Josep Llunas i Pujals (Reus, 1832 Barcelona, 1905),
que consideraven imprescindible lemancipaci respecte de la monarquia espanyola, alertaven de la contradicci que suposaria acceptar un estat dominat per la burgesia industrial. En aquest sentit,
el director de La Tramuntana (1881-1896), un dels prestigiosos setmanaris anarquistes escrits en catal, el mateix 1881 Llunas sorprn als internacionalistes espanyols, perqu com a organitzador
del Congrs de Barcelona de la Federaci de Treballadors de la
Regi Espanyola, els oradors catalans sexpressen en la seva llengua (cal recordar lescndol que suscit el discurs dngel Guimer a lAteneu Barcelons pel fet de fer-lo en catal, el 1895). Llunas, un dels principals representants de lanarquisme collectivista
i intellectualitzat, assumir les tesis federalistes de Pi i Margall i
el discurs catalanista de Valent Almirall, tot perseguint la ruptura
amb la monarquia hispnica, o el que s el mateix, el desig de trencar amb Espanya com a entitat poltica.
Aquesta confluncia entre anarquisme i qesti nacional tindr
un nou escenari en el mn cultural. Tal com succeeix a Frana, a finals
del XIX, la intellectualitat ms o menys oficial i lanarquista teixiran nexes comuns a partir del modernisme, amb una collaboraci
12 Antoni Rovira i Virgili, en les notes introductries del llibre de Francesc Pi i
Margall: La qesti de Catalunya, ob. cit.

76

mtua en qu lesttica conviur amb la preocupaci social, i una

certa actitud de rebellia, inconformisme i individualisme. Un
daquests ponts emblemtics, punt de connexi entre intellectuals
de procedncia burgesa i obrera (bohmia rosa i bohmia negra)
ser la revista LAven (1889-1894), la qual, en els darrers anys ser
gestionada pels seus tipgrafs. En aquesta revista autogestionada
destacaran una colla descriptors amb postulats inequvocament
o equvocament llibertaris com Jaume Brossa (Sant Andreu
de Palomar, 1875 Barcelona, 1919), Pere Coromines (Barcelona,
1870 Buenos Aires, 1939) i Felip Cortiella (Barcelona, 1871-1937),
els quals, juntament amb altres escriptors van fundar la Colla del
Foc Nou, un grup dafinitat de tendncia anarquista individualista,
que tenia la funci de catalanitzar el moviment obrer, amb una destacada activitat cultural, o la difusi i traducci al catal de diversos autors internacionals coetanis, en especial Henrik Ibsen (Skien,
1828 Oslo, 1906). Entre les activitats realitzades per aquest nucli
trobem les revistes Avenir (1905-1910) que defensava un anarquisme inequvocament nacionalista, i el setmanari El Progrs (1905),
duna marcada tendncia nacionalista, de la mateixa manera que la
reedici de la capalera La Tramuntana (1907). Precisament en una
de les editorials daquesta revista, tot referint-se a la victria electoral de Solidaritat Catalana, i posant les bases a la rplica de Solidaritat Obrera, embri de la posterior CNT, resumeix aquesta tendncia
dun sector llibertari a no desentendres de la qesti nacional car
lanarquisme no deu sser indiferent davant dels moviments que en
un sentit o en un altre es produeixen en les nacions o en els pobles.
Mostra daquesta convergncia entre anarquisme i alliberament
nacional s lhimne dels Segadors. Emili Guanyavents (Barcelona,
1860-1941), un altre dels tipgrafs i escriptors de LAven, imbut
de les idees anarquistes de jove, poeta participant en els certmens
socialistes i present en les societats obreres prximes a la Internacional, guanya el concurs convocat per la Uni Catalanista del 1899 per
donar una nova lletra a lhimne nacional. Precisament la seva coneguda militncia obrera i llibertria comport una certa oposici
a la nova lletra per part dels sectors ms conservadors, com Torras
77

i Bages i Francesc Matheu. Tanmateix, la fora duna lletra perfectament intercanviable entre himne nacional i crida a la revoluci
social propici la seva acceptaci popular i institucional, especialment en un moment de desig de ruptura nacional i social. Precisament loblit oficial daquesta circumstncia que fos un anarquista
lautor de lhimne nacional i que, a ms a ms, afegs elements llibertaris quan conv, seguem cadenes, parla molt de les conflictives
relacions entre el catalanisme conservador i la qesti social.
Precisament lexpansi del catalanisme a partir de principis
del segle XX amb un inicial lideratge per part de Solidaritat
Catalana i la Lliga Regionalista coincident amb una articulaci institucional del moviment llibertari Solidaritat Obrera, el
1907, i la CNT a partir de 1910 comporta un xoc important
entre dues maneres dentendre el fet nacional. Els anarquistes
desacrediten el catalanisme burgs com a frmula de defensa
dels interessos crematstics de classe. A banda dacusar els lligaires dutilitzar la qesti catalana com a element de pressi al govern espanyol, intueixen que una Catalunya liderada per la burgesia serviria per sofisticar el ja elevat grau dexplotaci
capitalista. Saben de qu parlen. Els empresaris catalans no han
dubtat demprar la repressi per evitar qualsevol millora en les
condicions de vida i treball dels obrers industrials (i el mateix es
podria dir dels grans propietaris rurals pel que fa als pagesos), i
tampoc shan estalviat de suplicar a lestat la intervenci de
lexrcit o la gurdia civil a fi de reprimir amb contundncia
qualsevol protesta social. Els anarquistes, doncs, es mostren escptics davant el catalanisme burgs, i consideren la necessitat
dun alliberament nacional fonamentat en la sobirania plena
dels treballadors. Com explica leditorial del setmanari La Tramuntana del febrer de 1913:
Volem una Catalunya per la llibertat. Volem una llibertat per
Catalunya. Volem una federaci universal de pobles lliures. Volem que no hi hagi altres fronteres que les del respecte al costum
i les llenges ptries. Volem una transformaci social, que el tre78

ball no sigui una explotaci humiliant i s una dignificaci de

lhome. Volem una eterna fraternitat humana.13
En altres paraules, impossible separar la trinitat del XIX. No pot
haver llibertat nacional, sense igualtat social ni llibertat individual.

/OLEHUWDWLQGLYLGXDOLJXDOWDWVRFLDOVROLGDULWDWLQGLYLGXDO
Aquesta ser la constant que marcar el discurs anarquista catal
fins als nostres dies amb ms o menys matisacions. En comptes de
bastir un estat propi, el que cal s desmuntar-los tots i simplificar
els entramats institucionals a partir duna gesti directa i collectiva
dels afers pblics. Ara b, sovint sha tractat de desacreditar el
moviment llibertari a partir del seu excs didealisme. Tanmateix,
larticulaci institucional de lanarcosindicalisme feia que el pragmatisme tamb inunds lacci quotidiana del sindicat. Precisament, una de les figures ms emblemtiques daquest realisme
sindical fou Salvador Segu (Tornabous, 1886 Barcelona, 1923).
En el complex moment de la vaga de la Canadenca i la guerra
civil larvada del perode 1917-1923, en una coneguda conferncia
de lanarcosindicalisme a lAteneo de Madrid el 1919, Segu, amic
dinfantesa de Llus Companys tal com hem dit, no dubta de posicionar-se sobre la qesti nacional davant una audincia no gaire
procliu a les tesis catalanistes. La declaraci sha dentendre com un
atac al catalanisme burgs representat per la Lliga, per no deixa
de ser interessant el desacomplexament amb qu tracta la qesti
nacional. Recollit per Pere Foix, Segu explica:
Aquests reaccionaris que sautoanomenen catalanistes el que
ms temen s el redreament nacional de Catalunya, en cas que
Catalunya no rests sotmesa, com que saben que Catalunya no
s un poble mesell, ni tan sols no intenten deslligar la poltica
13 Extret de Ricard de Vargas Golarons i altres: Anarquisme i alliberament nacional,
Virus editorial, Barcelona, 2007, p. 96.

79

catalana de lespanyola. [...] s falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I s que aquesta gent avantposa els
seus interessos de classe, s a dir, els interessos del capitalisme, a
tot altre inters o ideologia [...] En canvi, a nosaltres, els treballadors, com que amb una Catalunya independent no hi perdrem
res, ans al contrari, hi guanyarem molt, la independncia de la
nostra terra no ens fa por.14
Precisament lonada repressiva que provoquen els industrials catalans, quan rere Francesc Camb (Verges, 1876 Buenos Aires,
1947) sempeny el general Primo de Rivera cap a un cop destat que
serveix per desmantellar la legislaci laboral protectora inspirada
per lInstituto de Reformas Sociales i per lagitaci revolucionria
posterior a la fi de la gran guerra (el 1919 lestat decreta la jornada
de les vuit hores, que la burgesia catalana incompleix impunement),
el militarisme reaccionari sencarrega de reprimir amb la mateixa
intensitat tant lanarcosindicalisme com qualsevol manifestaci catalanista. Aquest fet propicia altre cop la confluncia entre el nacionalisme ja definitivament separatista a lentorn de Francesc Maci
, i bona part de la CNT. A partir daquest moment, grups dafinitat
llibertaris i nuclis com Estat Catal conspiren junts a la recerca
del trencament nacional i social. Els discursos socials i nacionals
sinflueixen mtuament, especialment pel que fa a lmplia sensibilitat social de Maci, i sarriba a la conclusi que cal una aliana entre
els sectors independentistes, majoritriament pertanyents a les classes mitjanes, i els sectors ms catalanitzats dels anarcosindicalistes.
Lpoca republicana pos de relleu les contradiccions tranversals sobre una qesti tan sensible com la nacional. Els documents
oficials de les organitzacions llibertries parlaven duna federaci ibrica, des del marc espanyol i amb lafegit de Portugal, de
grups i nuclis que podien unir-se (i separar-se) lliurement entre si
a fi de constituir una federaci universal. A la prctica, eren habituals les discussions internes entre els partidaris del marc espanyol,
14 Pere Foix: Apstols i mrtirs, Nova Terra, Barcelona, 1976, p. 99-100.

80

i daltres que, com Joan Peir, consideraven ms natural el marc

catal. Daltra banda, la CNT catalana don suport en tot moment
a lEstatut de Nria i, a partir de les recerques fetes per la historiadora Anna Monjo, sabem que la majoria dels seus afiliats, malgrat
les consignes abstencionistes de la premsa i dels rgans cenetistes,
i el teric antipoliticisme dels llibertaris, solien donar suport electoral a Esquerra Republicana de Catalunya15. Aix fins que la Generalitat assum, a principis de 1934, la poltica dordre pblic i hi
colloc al capdavant a personatges com els germans Badia, Miquel
(Torregrossa, 1906 Barcelona, 1936) i Josep (Torregrossa, 1903
Barcelona, 1936), hostils a lanarquisme. Fins al punt que es pot
parlar duna guerra oberta entre la policia i els militants cenetistes,
i dun amarg distanciament entre aquells que, pocs anys abans, havien compartit presons, exili, barricades i conspiracions antimonrquiques16. Aquest fet explica en bona part labstenci anarquista en
els fets doctubre de 1934, i la intervenci, de nou, favorable a les
llistes republicanes en les eleccions de febrer de 1936, a fi dalliberar
els milers de presos poltics i socials empresonats.
La paradoxa de tot plegat s que la revoluci social iniciada el 19
de juliol de 1936 en qu les forces de la Generalitat i els militants
de la FAI i la CNT derroten lexrcit faccis propicien la inslita
situaci duna Catalunya independent de facto. Per la mateixa vivncia revolucionria espant bona part de les classes mitjanes de
la societat catalana, la qual cosa propici una aliana tcita entre republicans, socialistes, comunistes i el govern central, que amb lajut
dels diplomtics sovitics conspiraren per revocar la situaci revolucionria. Els fets de maig de 1937 van marcar lestroncament de
la revoluci i el procs collectivitzador de leconomia. Tanmateix,
aquesta nova situaci en qu collaboraren les institucions republicanes tingu lefecte inesperat de provocar la prdua progressiva i
imparable de la sobirania ms gran dels darrers dos segles.
15 Anna Monjo: La CNT durant la II Repblica a Barcelona: lders, militants, afiliats.
Tesi Doctoral. Universitat Autnoma de Barcelona, 1993.
16 Chris Ealham: La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto, 1898-1937,
Alianza, Madrid, 2005, p. 235.

81

Cal destacar, a ms a ms, un factor essencial per desmentir el

mite de lanarquisme i la CNT com a agents desnacionalitzadors.
La revoluci comport la millor reforma educativa succeda a Catalunya al llarg de la seva histria, a partir de la collectivitzaci
de les escoles privades i religioses sota lorganisme coordinador del
Consell dEscola Nova Unificada (CENU), dirigit pel mestre racionalista i cenetista Josep Puig Elies (Sallent, 1898 Porto Alegre,
Brasil, 1972) i amb una presncia important de pedagogs llibertaris.
El CENU, en plena revoluci, savan prop de cinquanta anys a
la immersi lingstica, car les classes es feien majoritriament en
catal, en un nou ordre educatiu que descartava les exclusives i
excloents escoles religioses, sovint vinculades al catalanisme conservador, que feien les classes en castell.
La derrota de la guerra civil torn a collocar anarquistes i independentistes en el mateix espai de la repressi, lexili i la clandestinitat. La normalitzaci poltica posterior a la Transici (19751982) pos en evidncia que quatre dcades dexcepci, evoluci
social, enfrontaments soterrats i amargors personals havien afeblit
considerablement la fora de lanarquisme catal (i els serveis secrets de lestat van ajudar en aquesta funci a partir duna llarga
i implacable guerra bruta). Escissions dins del sindicat, prdua de
base social i militncia en el que seria una veritable travessia del
desert, com a mnim al llarg de la dcada dels vuitanta i part dels
noranta. Aquests fets propiciaven, en canvi, una major pluralitat
i actualitzaci de diversos debats. En certa mesura, si b la base
anarcosindicalista que sens dubte havia estat un factor diferencial al llarg del primer ter del segle XX en el context europeu
havia perdut embranzida, lanarquisme catal shomologava a bona
part dels llibertaris europeus a partir de xarxes dafinitat i nuclis
amb ventalls ms amplis dinteressos. La qesti nacional sentra
a debatre amb menys complexos i recances, i sintegra i es normalitza en diverses assemblees, grups i seccions sindicals, tant de la
CNT com de la CGT, els diversos nuclis autnoms sorgits arran de
la dispersi de finals dels setanta. Aix, el collectiu Icria, sorgit
el 1980, s un dels primers a debatre i teoritzar sobre la relaci en82

tre anarquisme i independncia, assumida completament entre els

seus membres. Icria, grup actiu al llarg dels vuitanta, a banda de
la publicaci de diversos documents en fanzine i la revista Ikria,
ser el collectiu responsable del llibre Anarquisme i Alliberament
Nacional (El Llamp, Barcelona 1987), llibre reeditat diverses vegades i dmplia difusi, que influir entre lmplia extensi de nuclis afins i que, a hores dara, constitueix lobra de referncia sobre
aquesta qesti.17 En una lnia similar a lanterior grup, tot i que
una mica posterior, hi ha Recerca Autnoma, de gran significaci per la seva ubicaci al Pas Valenci, i perqu en el seu corpus intellectual es combinen els principis terics fusterians amb
la ideologia llibertria, que tan arrelada havia estat a bona part
del Pas Valenci; la qual cosa no deixa de representar una anlisi
innovadora en aquesta teoria de conjunts on se solapa anarquisme,
independentisme i Pasos Catalans.
Precisament, el 1983 sorgeix la CNT dels Pasos Catalans, que
assumeix el marc territorial que el seu nom indica i lanhel de la ruptura nacional amb lestat, sense renunciar, no obstant, a la destrucci
de lestat com a rgan institucional suprem. Malgrat que aquesta iniciativa no reeix, la CNT-Catalunya acab assumint lalliberament
nacional com a objectiu congressual. Altres collectius autnoms,
sota la frmula del tradicional nucli dafinitat, tamb es declaren
actualment anarcoindependentistes, com el Collectiu Negres Tempestes o el Bloc Negre. Tanmateix, entre les principals organitzacions anarquistes, el nucli de la CNT-AIT s el que ms saferra
al marc de referncia hispnic. Mentrestant, i com s tradicional
en les organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes, la pluralitat
respecte al fet nacional i la qesti de la independncia s el que caracteritza el sindicat anarquista amb principal representaci dins el
mn laboral, la CGT. Daquesta darrera organitzaci s la publicaci Catalunya, la capalera de la qual t llarga tradici, car la CNT
public diverses revistes sota el mateix nom i va tenir directors com
17 Jordi Mart Font: Aproximaci al collectiu anarcoindependentista Icria,
ponncia per al Congrs dHistria de lIndependentisme Catal, 2010. Agraeixo a
lautor la seva tramesa.

83

Joan Peir. El peridic Catalunya mant un to procliu a les tesis

dautodeterminaci, ha emprat la llengua catalana de manera desacomplexada, i en les seves pgines sha debatut intellectualment
sobre aquesta interacci entre anarquisme i independentisme, especialment durant letapa en qu estava coordinat per Jordi Mart
Font, historiador llibertari que amb ms intensitat sha dedicat a
investigar aquesta qesti.
Tot i aix cal destacar les continutats en el debat i en el concepte. La necessitat de trencar amb lestat (en especial, amb lespanyol)
ha de servir per dipositar la sobirania en les persones, no pas en un
altre estat que representi noms parcialment els interessos dun poble. Com expressa un comunicat del Bloc Negre: un poble sobir
s un poble ingovernable, s a dir, la llibertat nacional noms s
possible (o es mereix) quan les persones no necessiten governants,
car saben governar-se elles mateixes.

El terreny privat del sexe

Dins la constellaci llibertria, una de les idees fora, que la separa
respecte dels corrents marxistes o leninistes, s la idea que les veritables revolucions no tenen lloc amb la presa de palaus dhivern, sin
mitjanant un canvi profund de la mentalitat individual, que per
agregaci, esdevenen transformacions collectives. De fet, lesfor
propagandstic i pedaggic dels llibertaris catalans, els intents per
desvetllar inquietuds, lapellaci reiterada a la superioritat moral
dels seus valors en sn una bona mostra. Pocs terrenys hi ha tan
ntims i personals com els de la sexualitat. Aquest, doncs, resultava una preferncia a lhora de propiciar un trencament amb el que
consideraven el mn antic i caduc dominat per la passi pel domini.
No s cap secret afirmar que la sexualitat, fins mitjans del segle XX esdevenia un territori estrictament controlat per restrictius
criteris morals. La influncia conservadora, especialment exercida
des de lmbit religis, impedia i limitava lusdefruit del propi cos.
La sexualitat es limitava, si ms no moralment, a la funci reproductora. Saixecaven amplis mites i tabs a fi devitar un s ldic
84

del sexe. En certa mesura, tal com diversos terics llibertaris afirmaven com el francs mile Armand o, posteriorment, el metge
catal Flix Mart Ibez, la societat burgesa era conscient que
es podia mantenir lordre i la disciplina social amb un control estricte de la sexualitat. Lestigmatitzaci de la promiscutat, de les
mares solteres, el mite de la virginitat, esdevenien cortapises limitadores de la llibertat personal de lindividu. En aquest mbit, si b
la recerca cientfica en el terreny de la contracepci facilit un canvi
posterior en els costums, la ideologia llibertria prepar el terreny
per destruir els vells preceptes morals, vinculats habitualment a un
discurs religis, segons el qual, el cos era de propietat divina, i no
pas humana.
Ja des de finals del segle XIX i principis del XX, la ciutat de
Barcelona rep corrents de pensament, especialment provinents de
Frana, on es posa en qesti aquest ordre de coses. Terics com
mile Armand o Han Ryner enceten una revoluci, tamb polmica a Frana, on es pretn separar la sexualitat de la reproducci. Es
tractaria duna idea que, anys desprs, la periodista brasilera Maria
Lacerda de Moura sintetitz en el ttol del seu llibre ms conegut;
Estimeu-vos... i no us multipliqueu! A Catalunya, aquest corrent
danarquisme individualista, que ja havia penetrat entre els cercles
intellectuals modernistes a la dcada de 1890, sinstaura amb fora
a principis del segle XX.
El principi era coherent amb la filosofia individualista inspirada
pel filsof alemany Max Stirner (Bayreuth, 1806-1856). La llibertat
comenava per un mateix. Lindividu no noms tenia el dret, sin
lobligaci dobtenir plaer. Lexistncia no tenia altra ra de ser que
la recerca del gaudi. Tot element transcendent, la religi, la moral,
les convencions, esdevenien obstacles per a la satisfacci de les
necessitats personals. Lhome lliure era egoista per naturalesa i el
seu instint el movia vers lobtenci de plaer. No s destranyar que
la gran i espessa obra de referncia tingus el ttol Lego i la
seva propietat. Aquesta filosofia, que influir mig segle desprs en
el superhome de Nietzsche o en les obres teatrals de Henrik Ibsen,
tamb inspirar la fractura amb el vell mn dels convencionalismes
85

burgesos i comenar a configurar el que aviat esdevindr un axioma relacionat amb la imatgeria crata: lamor lliure18.
Lamor lliure s un concepte complex, polidric i flexible, que
pot comprendre des de la relaci estable i mongama duna parella heterosexual en una uni sense sanci civil ni eclesistica, fins
a la promiscutat generalitzada en grups dafinitat. Tamb sentn
que aquestes unions lliures es revolten, dacord amb una tendncia
creixent en el segle del liberalisme, contra el matrimoni per inters
que caracteritza la societat burgesa. O a lespecialitzaci de funcions segons el gnere lesps com a provedor i actor en lmbit
pblic, i la muller com a cuidadora de la famlia en lmbit privat.
La literatura anarquista com, per exemple, lextensa collecci La
Novela Ideal (ms de sis-cents ttols) dins La Revista Blanca va plena de relats en qu nois i noies desafien lordre familiar establert,
en conflicte directe contra lesglsia catlica, que tracta de vetllar
per un ordre familiar que simbolitza alhora el respecte vers la jerarquia divina, civil i social. La literatura crata tamb va plena
dacusacions, ben fonamentades, de la hipocresia que caracteritza la
instituci familiar, amb figures ben assentades com la de la querida,
les infidelitats conjugals o el recurs a la prostituci. Una prostituci
presentada, daltra banda, com una esclavitud sexual, conseqncia
lgica del rgim dexplotaci econmica prpia del capitalisme19.
Ms enll de les elucubracions sobre models familiars i rols
sexuals, el cert s que actius cercles llibertaris, com el de Salud y
Fuerza, receptius a les idees gestades a la Gran Bretanya i Frana
sobre la necessitat del control de natalitat, sorgeixen a la ciutat de
Barcelona en la primera dcada del segle XX. El neomalthusianisme fou un corrent filosoficopoltic sorgit en la primera meitat del
segle anterior que tractava de donar la volta als postulats antinatalistes del clergue Thomas Malthus (Dorking, 1776 Bath, 1834).
En comptes de fomentar labstinncia o el retard dels matrimonis
entre les classes baixes, es tractava de practicar la contracepci ar18 Xavier Diez: El anarquismo individualista..., ob. cit., p. 33-44 i 241-290.
19 Marisa Siguan Boehmer: Literatura popular libertaria. Trece aos de La Novela
Ideal, 19251938, Pennsula, Barcelona, 1981.

86

tificial mitjanant els avenos cientfics. Linternacionalista francs

i amic personal de Francesc Ferrer i Gurdia, Paul Robin (Toulon,
1837-1912) adoptar i adaptar aquestes idees i crear la Lliga per
a la Regeneraci Humana, que buscar el control de natalitat com
a element revolucionari. Robin, que ser discutit per bona part dels
anarquistes, trobar refugi a lefervescent Barcelona, on ser acollit al domicili del primer president de lAteneu Enciclopdic Popular, Luis Bulffi de Quintana (Bilbao, 1867 ?). Aquest enginyer
basc ser el primer impulsor i difusor daquestes idees a Catalunya
i escriur un dels assaigs ms populars i coneguts de lanarquisme
catal: el pamflet Huelga de Vientres, publicat el 1906. Segons
lhistoriador Eduard Masjuan, se narribaran a vendre ms de
240.000 exemplars abans de la guerra civil.
Huelga de Vientres recull de manera difana lideari neomalthusi, en qu amor lliure i revoluci social conflueixen en una estratgia coherent. La tesi del llibre consisteix a promoure ls de
tcniques contraceptives entre el proletariat a fi de restringir de manera drstica la natalitat. Amb aquesta suma daccions individuals
sassoliria un doble objectiu. En primer lloc, si les famlies obreres
tenien menys fills, llavors, els podrien alimentar millor i destinarlos ms recursos educatius. Aquest fet permetria disposar duna
generaci ms forta i ben preparada i, per tant, menys susceptible
de ser explotada i, presumiblement, amb una major capacitat revolucionria. En segon lloc, la restricci numrica del proletariat
implicaria que els fabricants no disposarien de m dobra barata, els
militars no tindrien carn de can i els proxenetes no podrien reclutar prostitutes entre les famlies pobres. Amb una menor cor relaci
entre treballadors pobres i burgesos explotadors, els mateixos empresaris haurien de treballar a les seves fbriques aix era lingenu
argument de lenginyer basc. La tercera conseqncia, potser la
ms inesperada i alhora exitosa, consistiria en la revoluci mental que suposaria laplicaci de mtodes contraceptius: les persones podrien utilitzar la sexualitat de manera ldica, gaudirien del
dret a assumir lliurement del seu cos. I, ja se sap, qui conquereix
el seu cos, pot arribar a alliberar la seva nima. s a dir, el canvi
87

de comportament sexual implica un canvi de mentalitat collectiva

en qu lindividu s conscient que pot prendre les seves decisions
individualment en la direcci que cregui convenient, o el que s el
mateix, es produeix una progressiva emancipaci mental respecte
a les creences collectives que promouen la submissi individual. Si
la famlia convencional, patriarcal, on la descendncia s fruit de
la voluntat divina representa una societat autoritria i dogmtica a
escala, la subversi sexual, on els individus prenen les seves prpies
decisions, i la maternitat representa una elecci personal, impliquen
una subversi social on cada persona sacostuma a decidir tamb
sobre altres qestions ms poltiques, econmiques i de tota mena. 20
Els neomalthusians catalans, al voltant del grup barcelon Salud
y Fuerza, on es troben personatges fascinants com el metge llibertari andals Pedro Vallina (Guadalcanal, Sevilla, 1879 Veracruz,
1970) o qui ser conegut per protagonitzar latemptat contra Alfons
XIII, Mateu Morral (Sabadell, 1880 Torrejn de Ardoz, 1906), no
es limitaran a la propaganda. A banda de la difusi sobre els mtodes contraceptius, el grup va crear, el 1906, la clnica Salud y Fuerza, el primer centre de planificaci familiar a lestat espanyol, i el
segon del continent europeu desprs del dAmsterdam, creat dos
anys abans. Es distribuen els primers preservatius industrials fabricats a Catalunya, i es posaven dispositius intrauterins en el que tamb seran les primeres mostres de la indstria catalana de contracepci. Segons lhistoriador Eduard Masjuan, que va dedicar una tesi al
neomalthusianisme llibertari 21, lxit de la iniciativa fou tan ampli
que aviat va haver una llarga llista despera i calgu un edifici nou
ms gran. Masjuan relaciona la caiguda de la natalitat barcelonina
amb aquesta iniciativa de principis de segle. La prova de la importncia de com aquest grup de llibertaris sn capaos de desafiar el
poder en un mbit tan poc conegut fou la reacci natalista de la
burgesia catalana (en uns temps en qu lempresariat addicte al
Noucentisme parlava dimperialisme com un dels principals anhels
20 Vegeu nota 47.
21 Eduard Masjuan, La ecologa humana..., ob. cit.

88

de la seva Catalunya burgesa), que no par dassetjar legalment els

neomalthusians fins que, amb la reacci posterior a la Setmana Trgica, aconseguiren tancar la clnica i empresonar Bulffi.
Tanmateix, la llavor ja shavia implantat. El discurs de la llibertat sexual ja shavia inoculat dins la societat catalana des del camp
llibertari. A partir de la dcada dels vint, algunes revistes com tica, Iniciales, La Revista Blanca, Eugenia, a Barcelona, i Generacin Consciente i Estudios, a Alcoi i Valncia, construen el discurs
de la llibertat sexual com una eina dalliberament individual que
esdevindria una veritable gimnstica revolucionria que permetria bastir la nova societat. De fet, ja lestaven bastint des del mateix
terreny de la conscincia individual. Les revistes, i els grups
dafinitat que les bastien, van ser capaos de generar un discurs potent i favorable a la llibertat sexual entre les classes treballadores, i
alhora van distribuir de manera ms o menys pblica, ms o menys
clandestina, dispositius intrauterins o preservatius en un moment
en qu la sexualitat era un tema tab.
Podria semblar una iniciativa minoritria. Tanmateix, la histria
oficial tendeix a invisibilitzar all que no lliga amb el discurs dominant. Revistes com Estudios, on sinforma cientficament sobre aspectes de sexualitat, reproducci i contracepci, arriben a tenir tirades de ms de quaranta mil exemplars per nmero. De la mateixa
manera, tamb la literatura mdica, des duna perspectiva divulgativa, disposa duna extensa tirada per part deditorials, com la de la
mateixa revista Estudios, leditorial Maucci, les edicions de La Revista Blanca, o altres, especialment quan la censura de la dictadura
primoriverista salleuja, a partir de 1930. s ms, la revista valenciana ser la primera de disposar dun consultori sexolgic, dirigit pel
jove metge i psiquiatra llibertari Flix Mart Ibez (Cartagena,
1911 Nova York, 1972) 22, fill dun conegut pedagog barcelon, co22 Mart Ibez s un dels personatges ms fascinants i desconeguts de lexili. Fou
un dels primers sexlegs catalans, sespecialitz en psiquiatria, es doctor el 1934,
amb premi extraordinari, amb una tesi la psicologia i fisiologia de lndia. Fou filsof,
novellista i mantingu el primer consultori psquic sexual a lestat, des de la revista
valenciana Estudios, durant la guerra civil, des del ministeri de sanitat dirigit per
lanarquista Frederica Montseny, fou lautor de la primera llei de lavortament i els

89

negut per enfocar la sexualitat des duna perspectiva natural i cientfica, que critica els prejudicis culturals i religiosos. En una perspectiva similar es trobaven altres revistes i consultoris, com la del
metge basc Isaac Puente (Amestoy, 1896 Pancorbo, 1936), que
collabora activament amb el moviment naturista, amb un corrent
dels primers nudistes relacionats amb grups dafinitat llibertaris.
De fet, el nudisme llibertari, analitzat per Josep Maria Rosell,
esdev la representaci clara de la subversi sexual i individual. Els
primers nudistes catalans organitzats com a tals seran els llibertaris, a banda dun nucli barcelon vinculat a lescola trofolgica del
naturalisme teraputic,. Lexhibici del cos nu al camp, a les platges de Gav i Castelldefels, ser un desafiament obert contra les
convencions morals. El principal nucli, lligat a la revista de Sants
Iniciales, no noms es despullar, sin que registrar les seves accions fotogrficament i exhibir els cossos nus a les portades de la
revista. Lescndol va ser tan gran que, en la reacci antirepublicana
de 1934, van assaltar la revista i van purificar els seus materials
amb foc, al ms pur estil inquisitorial.
El debat sobre lavortament es plantejar per primera vegada, en
termes poltics, tamb des de la mateixa premsa llibertria. Malgrat
les diverses polmiques internes i opinions diverses, aquests debats
expliquen que larribada de la revoluci del 1936 sigui tamb la de
la primera llei de lavortament en una llei de terminis. Promulgada
per lanarquista Frederica Montseny, la primera dona ministra dun
estat europeu, des del ministeri de sanitat, i redactada pel metge
llibertari Flix Mart Ibez. Aquesta llei noms ser aplicada de
manera molt significativa a la Catalunya revolucionria.
Una generaci llibertria, per tant, sacostum a desafiar obertament lordre sexual vigent, de la mateixa manera que succea
coetniament a Holanda, Escandinvia o Frana. s per aix que,
alliberatoris de prostituci. Exiliat als Estats Units, fund i dirig la prestigiosa
revista mdica MD i fou professor de la Universitat de Nova York. Malgrat el seu
prestigi, el seu nom roman oblidat de la histria oficial. Jos Vicente Mart Bosc i
Antonio Rey (ed.): Antologa de textos de Flix Mart Ibez, Generalitat Valenciana,
Valncia, 2004; Actas del I Simposium Internacional Flix Mart Ibez: Medicina,
Historia e Ideologia, Generalitat Valenciana, Valncia, 2004.

90

quan sesdevingu la revoluci sexual de la dcada dels seixanta a

occident, els Pasos Catalans estigueren a la primera lnia de la regi
mediterrnia. De manera clandestina (sovint a partir dels mateixos
contactes amb lexili) circulaven les primeres pndoles contraceptives. Bona part dels metges catalans receptaven anticonceptius de
manera discreta. Lalliberament dels costums tingu una incidncia
transversal al nostre pas, ms que en les tradicionals societats mesetries, on aquests comportaments es reservaven principalment a
les elits.
Tamb en lactualitat, els Pasos Catalans sn percebuts per bona
part de les societats europees com una societat en qu la sexualitat
pertany a lesfera privada de lindividu, i aquesta no sembla constreta a concepcions morals dinspiraci religiosa. Avui dia, els instruments contraceptius sn dabast universal, tanmateix poques societats com la nostra consideren que la sexualitat ha de ser regulada
per la prpia convenincia individual, i no marcada pel que diguin
bisbes, mullahs o altres elements de restricci moral. Aqu, el psit
llibertari, dacord amb el passat collectiu, sembla que s el que continua marcant la diferncia.

La collectivitzaci del cos

Com posen de relleu les investigacions de Josep Maria Rosell 23,
lanarquisme valenci i catal sn a lepicentre del desconegut naturisme ibric. La societat catalana contempornia, estretament
connectada amb els corrents poltics i filosfics europeus, esdev
mpliament receptiva a les tendncies diversificades dun naturisme
complex, en el qual lanarquisme no noms hi participar, sin que
en ser protagonista.
Des dels corrents ms polticament neutres lligats al vegetarianisme fins al nudisme militant que envaeix les platges i els camps
catalans, a la dcada de 1930, cercant volgudament una subversi
23 Josep Maria Rosell: La vuelta a la naturaleza: el pensamiento naturista hispano
(1890-2000): Naturismo libertario, trofologa, vegetarianismo naturista y librecultura,
Virus, Barcelona, 2003.

91

moral contra els adversaris ideolgics, els llibertaris seran a la primera lnia dunes prctiques i creences que qestionen obertament
el capitalisme com a sistema econmic, i la moralitat darrel cristiana com a sistema de valors. Tot i que, com demostren els treballs
dEduard Masjuan i Rosell, aquest tema dna per a ms duna tesi
doctoral.
Precisament, els historiadors esmentats coincideixen amb la
clssica caracteritzaci de Jos lvarez Junco que associa lanarquisme a la idea del desig al retorn a lordre natural, des duna perspectiva rousseauniana, i des de la perspectiva de la reacci enfront
la ruptura que suposa el capitalisme com a sistema social fonamentat en la predaci de la natura, els seus recursos, i els individus que
la componen. Dacord amb els seus referents prerafaelites, la passi
pels llibres de William Morris i el moviment arts and craft, el naturisme pretn revertir el procs de dramtica transformaci social i
econmica en un utpic (i idealitzat) retorn al suposat ordre natural
igualitari, a la terra, des duna perspectiva collectivista. De fet,
aquesta tendncia que sexpress extensament en diverses comunes
i moviments neorurals a casa nostra al llarg de les dcades de 1970
i 1980, tingueren els seus orgens en experincies molt similars i poc
investigades en els anys anteriors a la guerra civil, amb els seus xits
i fracassos, encara que amb un cert ress en mbits llibertaris. A
tall dexemple, i durant la revoluci social, historiadors com Abel
Paz en van formar part en la seva adolescncia24, o daltres de similars, com la coneguda del Mas de les Mates a Terol, on llibertaris
catalans combinaven la collectivitzaci de la terra amb un vegetarianisme militant i una prctica de la llibertat sexual, model daltra
banda no gaire allunyat del coetani moviment sionista socialista,
fonamentat en premisses socials semblants.
De fet, el naturisme representa un moviment transcendent, amb
un component espiritual gens menyspreable, i unes prctiques austeres de vegetarianisme, de crtica a lalcohol, tabac i tota mena de
productes excitants i nocius, amb un sentit moralitzador en el qual,

paradoxalment, es reclama, i fins a cert punt es practica, una llibertat sexual fonamentada en lextensi dels mitjans contraceptius, dcades abans de laparici de la pndola. De la mateixa manera, i associada amb aquests nuclis, potser poc nombrosos, encara que prou
influents, que reaccionen contra la medicina convencional i mercantilitzada, que aposten clarament per la medicina preventiva i alternativa, que participen de loposici a les vacunes i critiquen ferotgement una professi mdica elitista i socialment discriminadora
(hem de tenir present que fins al ministeri dErnest Lluch no existia
lassistncia mdica gratuta i universal). Tanmateix, i com a contrapunt a aquest discurs crtic, hi ha un important nombre de metges
que abraaran els postulats llibertaris i formaran part daquesta
tendncia de reformular la medicina des daquest doble component
social i natural, com s el cas de linternacionalista Gaspar de Sentin (Barcelona, 1840-1903), o els ja esmentats Pedro Vallina, Isaac Puente o Flix Mart Ibez.
En certa mesura, el naturisme llibertari, que particip activament en el complex i plural naturisme hispnic i internacional, cercava en les prctiques i la filosofia del retorn a la natura una regeneraci individual que hauria de permetre curar una societat malalta,
degenerada pel que consideraven el virus nociu del capitalisme que
tenia com a principal efecte lextensi de les desigualtats. Daqu
que, com assenyala Eduard Masjuan i Joan Martnez Alier, es pot
inferir un protoecologisme bastit a partir de la dcada dels vint del
segle passat, que santicip en ms de mig segle a lecologisme organitzat actual 25. Les idees dharmonia social estaven lligades necessriament a una harmonia natural en qu individus i collectius
sinserien en una idllica natura. La influncia del naturisme dins el
mn anarquista no representa precisament una ancdota. En el conegut congrs de la CNT de Saragossa, el 1936, en el dictamen sobre el comunisme llibertari per cert, redactat pel metge naturista
Isaac Puente sesmenta especficament la necessitat de dotar
dadministraci autnoma a les comunes naturistes i nudistes que

24 Abel Paz: Viaje al pasado, Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002, esp. p. 220235.

25 Eduard Masjuan: La ecologa humana, ob. cit., p. 11-17.

92

93

poguessin mantenir convenis lliurement amb aquelles que no ho

fossin 26.
Laltra derivada daquest conjunt ideolgic, que va certament
ms enll de la reivindicaci obrera o laspiraci a una societat sense classes, s el nudisme com a subversi social. Les prctiques vegetarianes o esperantistes o llibertries van acompanyades amb el
desig de collectivitzar el cos des de la seva exhibici natural per fer
front a lapropiaci daquest per part de la moral, el treball,
lexplotaci o el segrest per banda de concepcions religioses. s aix
com sha dinterpretar lagressivitat dels naturistes llibertaris en els
diferents congressos i entre lassociacionisme del naturisme ibric.
Els llibertaris sempre acaben adoptant les posicions ms radicals i
polticament compromeses, fet que no estalviar crtiques entre els
diversos collectius naturistes no llibertaris (duna procedncia social ms benestant, daltra banda) que els acusaran de revolucionaris perillosos. I, certament, lanlisi que feien era correcta. Alliberaven el cos individual com a primer pas per alliberar el cos collectiu.
La seva filosofia anava ms enll duna prctica personal, car el retorn a lordre natural implicava necessriament la recreaci duna
societat sense classes, en la qual, les diferncies individuals no
shavien de traduir en diferncies de classe.
Passada la tempesta del franquisme, amb la recomposici de la
societat catalana a partir dels seixanta, el psit llibertari torna a
agafar protagonisme dins dels moviments alternatius. Bona part
dels participants en les comunes desttica hippie aparegudes als
Pasos Catalans a partir dels seixanta i setanta vindran amarades
duna certa tradici llibertria, malgrat que els lligams directes
en el passat haguessin estat serrats per la dictadura. La filosofia
dels moviments neorurals implicava una herncia inconscient de
lidealitzat retorn a un ordre natural fonamentat en el collectivisme
igualitari. Encara avui, malgrat la revoluci neocon, la igualtat es
continua considerant un principi tic prou slid, en una societat que
camina vers leixamplament de labisme social.
26 Rosell, La vuelta a la naturaleza..., ob. cit., p. 129.

94

Republicans, federals, llibertaris

Una de les constatacions en mirar un mapa de lextensi de
lanarquisme ibric s la coincidncia amb la presncia del republicanisme federal. All on es produeix una concentraci de societats
obreres constitutives de la CNT, trobarem tamb presncia de nuclis federals mig segle abans. Les coincidncies i, fins a cert punt,
les continutats entre una famlia i laltra, resulten evidents. La geografia ja ho explicita, de manera que els principals epicentres del
republicanisme federal sn Catalunya, Pas Valenci i Andalusia,
a banda dalguns altres nuclis concentrats a Galcia i determinades
ciutats.
Les semblances van ms enll de la geografia. Els republicans
federals representen la possibilitat de la ruptura amb la monarquia
borbnica, i amb el sistema de feudalisme capitalista que representen els grups que la historiografia hispnica ha denominat generosament liberalisme isabel.
Els principis republicans, en els seus orgens, resultaren dun
gran atractiu entre les classes populars urbanes en fase de proletaritzaci per lefecte de la Revoluci Industrial. La trilogia de llibertat, igualtat, fraternitat fou molt ben acollida entre les diferents
associacions obreres, les quals mantenien relacions fludes amb els
diversos nuclis republicans. Entre tots, Pi i Margall result un poltic respectat i apreciat pels primers internacionalistes, embrionaris
ja el 1868. Pi i Margall, traductor i coneixedor de lobra de PierreJoseph Proudhon, entn el republicanisme federalista com una descentralitzaci horitzontal del poder, en qu s la ciutadania, des de
la base municipal, qui pren les decisions transcendents, mentre que
el govern i lestat exerceixen tasques de coordinaci. Aquests principis enllacen amb la voluntat collectivista dinspiraci bakuniniana
i amb lanarcocomunista, dinspiraci kropotkiniana.
De fet, i en la coneguda ancdota explicada a linici del llibre,
Giuseppe Fanelli, el garibald enviat per Bakunin per estendre la
Internacional, aterra a Barcelona amb ladrea del Centre Republic a la butxaca com a nica referncia per a establir contactes.
95

Seran els republicans els primers a bastir una secci de la Internacional, que, a diferncia de la madrilenya, adoptar rpidament els
postulats anarquistes.
Tanmateix, i com assenyala lhistoriador valenci Francisco Madrid Santos, no tot ser harmonia entre republicans i anarquistes.
Malgrat les convergncies i afinitats, sevidencien algunes diferncies sociolgiques. Tot i que la realitat, i ms quan es tracta
danarquisme, s sempre polidrica, entre el republicanisme abunden all que haurem de considerar com classes mitjanes, mentre
que entre linternacionalisme, amb excepcions, mant el psit de les
antigues societats obreres i els treballadors manuals illustrats mantindran el pes de lorganitzaci. Aquest fet es tradueix sovint en el
paternalisme dels primers contestat per lescepticisme dels segons.
La capacitat de transigir i adaptar-se al poder de republicans, i la
voluntat dacci directa i de transformacions immediates danarquistes. La facilitat de participar en lestat dels uns, i la decisi de
combatrel sense recances els segons27.
Aquesta dualitat entre dos territoris prxims, encara que en
conflicte, ser una constant que tamb es manifestar al llarg de la
primera dcada del segle XIX, quan els republicans catalanistes
sacostin als interessos empresarials i els obrers anarquistes flirtegin
amb la retrica revolucionria de Lerroux, o quan, al llarg de la
Repblica, republicans i anarquistes, que havien anat colze amb
colze al llarg de la dictadura de Primo de Rivera, acabin dramticament enfrontats per la poltica dordre pblic que assumir la Generalitat republicana.
Una relaci que exemplifica aquestes estretes relacions, amb
llurs contradiccions, les podem trobar en Llus Companys i Salvador Segu. El Noi del Sucre era fill de mossos al servei de la famlia
Companys. Tanmateix, va mantenir una estreta i ntima amistat,
des de la infantesa, amb qui seria el segon president de la Generalitat Republicana. Aquesta relaci havia portat Segu a mantenir una
posici procliu a lindependentisme, i a Companys a exercir dadvo27 Francisco Madrid Santos i Claudio Venza: Antologa documental del anarquismo
espaol, Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2001, p. 25-48.

96

cat defensor dels cenetistes, i a apostar clarament per defensar la

classe obrera catalana dels abusos patronals i de la guerra bruta
impulsada pels sectors dominants de lempresariat catal. No obstant, fou durant el mandat de Companys i la poltica dordre pblic
del la conselleria de Governaci amb Josep Dencs (Vic, 1900
Tnger, 1965) i els Germans Badia, quan es produren agres enfrontaments entre les institucions catalanes i el sindicat anarcosindicalista, uns amargs enfrontaments que portaren a labstenci de la
CNT en la proclamaci de la Repblica Catalana.

Espiritisme
s habitual contemplar lanarquisme com una ideologia materialista, una derivaci filosfica de la modernitat. Les paradoxes sn
les que sempre qestionen la simplicitat en la histria, perqu si b
s cert que lanarquisme organitzat topar contra lesglsia catlica
i mantindr tothora una actitud demancipaci ideolgica enfront
creences irracionals, a la prctica hauria de considerar-se com un
moviment de profunda espiritualitat.
En les seves investigacions, lantropleg barcelon Gerard Horta
ens recorda que lespiritisme decimonnic, reformulat a Frana des
de mitjans del XIX per Alain Kardek, cercava entre els fenmens
de la mort i el contacte amb els esperits una explicaci metafsica
de la realitat que les religions havien subvertit i controlat. Aix, el
sentit de transcendncia, en la seva opini, innat, es veia frustrat per
una religi ritualitzada i buida de contingut. El contacte amb el ms
enll, mitjanant una comunicaci directa amb els esperits, permetia all que la societat capitalista i el seu suport ideolgic, lesglsia
catlica, impedia 28.
Catalunya, conjuntament amb el sud de Frana, curiosament les
mateixes rees geogrfiques on sis segles abans havia tingut lloc el
fenomen del catarisme, els seguidors dels quals seguien preceptes
28 Gerard Horta: De la mstica a les barricades: introducci a lespiritisme catal del
XIX dins el context ocultista europeu, Proa, Barcelona, 2001; Cos i revoluci: lespiritisme
catal o les paradoxes de la modernitat, Edicions de 1984, Barcelona, 2004.

97

morals prxims al moviment llibertari posterior, esdevingueren els

principals espais en els quals espiritisme i anarquisme mantingueren estretes convergncies. Ambds moviments es caracteritzaven
per una nsia de coneixements i perseguien un nou ordre fonamentat en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Fet que sevidencia amb
el paper de les dones, les quals, a diferncia de la religi organitzada, mantenen un gran protagonisme en la litrgia i la predicaci.
Tamb els unia lanimadversi contra lordre establert i la instituci
eclesistica, i no interpretaven la transcendncia, el ms enll, com
un ordre superior, sin com dimensions paralleles en les quals esperits i humanitat podrien mantenir canals de comunicaci. Molt
significatiu resulta lmplia extensi de lespiritisme, amb illustres
adeptes com el mateix Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 Vallvidrera, 1902), un mossn de coneguda extracci popular, catalanista
i conegut pel seu geners sentit de la caritat (amb els diners dels
marquesos de Comillas) i els seus conflictes amb lalta burgesia.
Verdaguer fou per aix perseguit i marginat per la jerarquia catlica, alhora que reverenciat per unes masses proletries poc practicants. Tant s aix que al seu enterrament acudiren centenars de milers dobrers que aprofitaren lacte per acusar lepiscopat catal de la
seva mort. En aquest sentit, justcia i transcendncia, eren conceptes
que compartien aquells qui, des de lanarquisme o lespiritisme eren
perseguits i reprimits, tant pel poder terrenal com per lespiritual.
Horta considera linflux espiritista i la seva connexi amb el moviment anarquista com una reacci contra el control social imposat
per lestat i les seves institucions contra el cos i les llibertats individuals. De la mateixa manera que amb el naturisme, es busca una
espiritualitat, individu endins, no separada del cos, tot reivindicant
la simplicitat i la naturalitat en contra de lartificiosa ostentaci de
la burgesia enriquida per la revoluci industrial. Aquesta recerca
de la puresa interior implica la denncia del buit dels cultes organitzats per la jerarquia eclesistica, considerada una representaci
simblica de la jerarquia imposada en la societat capitalista en el
plnol social i econmic. Els anarquistes se nadonen que Du s al
cel all que el propietari s a la terra. Per aix volen que els esperits
98

sestiguin en una dimensi parallela, en un espai transcendent sense rangs, ni dus, ni mestres.
Aquesta atracci dalguns nuclis llibertaris vers el mn de
lespiritualitat es tradueix en mirar amb simpatia lesglsia primitiva, la seva vida cooperativa i els seus corrents gnstics. El mn de
les religions mant determinades variables que connecten a la perfecci amb els principis llibertaris i el fet que el missatge evanglic,
quan es refereix a les idees de comunitat, cooperaci, crtica del poder establert, o la idea que el mn, terrenal o celeste, estigui destinat als oprimits, s capa de generar un corrent espiritual i religis
de gran contingut, especialment a Frana i Rssia, que lhistoriador
Jean Maitron (1910-1987) defineix com anarquisme cristi, aparegut a les darreres dcades del XIX, i que sost com a referent el
missatge tic de les obres de Lle Tolstoi.
En el conjunt de les transformacions imposades violentament
per la revoluci industrial i lxit del capitalisme, lespiritualitat
tamb imposa la seva reacci contra la privatitzaci generalitzada
del mn contemporani. Les migracions del camp a la ciutat deixen
un espai de llibertat a una poblaci camperola tradicionalment controlada per una esglsia omnipresent en la vida rural, encara que
va a parar a uns espais de desarrelament del proletariat basat en les
despietades premisses de la primera globalitzaci capitalista. Gaireb tots els historiadors del perode coincideixen que les transformacions de la industrialitzaci impliquen una caiguda dramtica de
les condicions de vida de la majoria de poblaci, lesperana de vida
es retalla, el nombre de sucidis es dispara i la presncia de la mort
esdev habitual.
En aquest context, davant la incapacitat de la religi organitzada
de donar resposta a aquesta nova situaci, en un segle en qu el
liberalisme aparta la inquisici de la vida pblica, reapareixen algunes antigues i primitives creences que shavien mantingut ocultes
en cercles espiritistes amb mecanismes comunitaris i de sociabilitat
que escapen a la vida oficial.
Lespiritista ms destacada ser Amalia Domingo Soler (Sevilla,
1835 Barcelona, 1909). Dorgens modestos, ser una vident que
99

aplegar al voltant seu un considerable nombre dadeptes del cercle espiritualista de Grcia, on una famlia modesta daquesta vila
lacollir des de 1874. La seva presumpta facilitat per comunicar-se
amb el ms enll, amb el coneixement de detalls ntims despectres
amb els quals afirmava comunicar-se, juntament amb una existncia
simple, sbria i exemplar, inspir una gran influncia i acceptaci
entre aquells grups interessats a comunicar-se amb els morts. Domingo Soler, mitificada un cop desapareguda, esdev un referent,
de manera que aporta un espiritisme vinculat a la protesta social i
a la construcci dalternatives politicosocials. Primer, la seva condici femenina, en un moment en el qual les dones ocupen espais secundaris en la sociabilitat i lmbit pblic. Desprs, trobem el perfil
duna dona illetrada i sense recursos, encara que, de manera autodidacta, arriba a formar-se fins a ser capa delaborar discursos coherents i atractius. De fet, com succeeix en lmbit cultural llibertari, i
posteriorment en les seves diferents xarxes educatives alternatives,
els cercles i publicacions espiritistes exerciran un paper pedaggic
fonamentat en la necessitat daprenentatge de la lectoescriptura, i
des de lautodidactisme, de divulgar coneixements i aspectes filosfics, tot plegat, des duna perspectiva cooperativa, igualitria, hostil
a les jerarquies, constituiran elements destacats del que es cova en
aquests espais de collaboraci i fraternitat, tant en les formes com
els continguts. Aquest fet, al seu torn, provocar lantipatia de les
institucions oficials, de lestat i lesglsia, que contemplaran aquests
cercles com espais que sescapen del seu control.
Pel que fa a la distribuci geogrfica del moviment espiritista
revolucionari, prxim a la distribuci del catarisme, cal destacar els
contactes intensos amb els grups anarcoespiritistes occitans, ja des
de la dcada de 1880 amb revistes que circulen profusament per
Barcelona, com el Journal des Morts (1887) o Le Christ Anarchiste
(1890), revista dels anarquistes cristians tolstoians, un membre destacat dels quals ser Jean Ferroul (Mas Cabards, 1853 Narbona,
1921), protagonista de la revolta dels rabassaires de Narbona vers
1907, que hissar la bandera negra de lanarquia en plena revolta
social.
100

Davant aquests grups aparentment no poltics, lhostilitat de

lesglsia ser manifesta, tot tractant de perseguir jurdicament els
participants en aquests ritus o, seguint prctiques inquisitorials,
mitjanant cremes pbliques de les seves publicacions. Aquests antagonismes, encara que tamb enfrontaments oberts amb polmiques intellectuals incloses entre Domingo Soler i el sacerdot Vicente de Materola, acabaran provocant un odi larvat entre els grups,
prxim a la reivindicaci social, que sovint catalitzaran de manera
violenta en moments revolucionaris com la Setmana Trgica, el
1909, o els dies de juliol de 1936, mitjanant la destrucci ritualitzada dedificis i imatgeria religiosa.
A partir del darrer ter del segle XIX, especialment al llarg del
sexenni democrtic, lactivitat del moviment espiritista ser molt intensa. Horta detecta ms de vint revistes dels diferents nuclis espiritistes, la major part localitzades a Catalunya, el Pas Valenci i lilla
de Menorca, precisament als espais amb major presncia anarquista. Lassociaci anarquisme i espiritisme ser molt comentada per
una muni de textos coetanis, des de la mateixa Frederica Montseny,
que hi mantindr un posicionament ambigu, tot i que comprensiu
respecte la qesti, i que els denominar tesofs idealistes, fins al
mateix Llus Companys, la dona del qual organitzava sessions espiritistes a casa seva, en la seva poca dadvocat laboralista i
collaborador de la CNT, o el poeta surrealista J. V. Foix, que, ja el
1920 tenia clarssima la connexi entre lespiritisme, lanarquisme i
el separatisme propi de la societat catalana del moment. A ms a
ms, destacats protagonistes de lanarquisme, com Mateu Morral,
artfex de latemptat contra Alfons XIII i bibliotecari de lEscola
Moderna de Ferrer i Gurdia, nera un destacat practicant, lesperit
del qual, posteriorment a la seva execuci, seria invocat per nombrosos militants llibertaris, tal com recull la novella Libertarias
(1997), de lescriptor Antonio Rabinad (Barcelona, 1927-2009).
La premsa espiritista est impregnada de principis i elements
llibertaris. Un gran nombre de narracions curtes de crrega moral
est poblada de personatges marginals i oprimits que passen a redimir-se des de processos diniciaci i automillora, de la mateixa ma101

nera que succeeix als contes anarquistes. Tamb les frmules i els
llenguatges fan aflorar parallelismes. Entre aquestes convergncies, el tractament que duen a terme les forces de lordre sol ser similar. Des de la policia, el govern civil, militar o eclesistic, es considera els espiritistes com a grups de carbonaris conspiradors contra
lordre establert i amenaadors dels bons costums.
Tenen de qu preocupar-se. Tal com succeeix amb els anarquistes que cerquen la subversi de lordre social, els espiritistes no
amaguen la intenci de fer el mateix amb lordre espiritual, amb la
dissoluci de les jerarquies, la ruptura de lesbuides ritualitats cviques i religioses, i expulsi pblica dels elements de diferenciaci
social que comporta la religi oficial. Alhora es promou un esperit de religiositat individual mitjanant una fraternitat collectiva
universal. En aquest sentit, la connexi amb una certa idealitzaci
de lanarquisme primitiu, encara que tamb amb els corrents gnstics tradicionals, sn elements omnipresents i constants al llarg del
temps.
Un dels fets que revelen la importncia de lespiritisme s la
celebraci de catorze congressos espiritistes, dos dels quals (1888
i 1934) a Barcelona, amb representaci de nombrosos grups de la
geografia catalana especialment. Fins i tot el congrs de 1934 arrib
a comptar amb ajuts oficials de la mateixa Generalitat. De fet, situacions com aquestes permetien establir, per part del poder, relats
sobre la realitat dels grups anrquics dissidents com a conspicus heretges conspiradors disposats a trencar Espanya, tant si s des dels
atacs a lesglsia, com respecte a les seves essncies nacionals.

102

III. Catalunya ser llibertria

o no ser...

Sostenia Fernand Braudel (Lumville-en-Ornois, 1902 Cluses,

1985) que, ms enll dels esdeveniments i les fases histriques, romanien continutats en levoluci dels pobles. Es tracta dall que
aquest historiador francs, que investig a bastament sobre la Mediterrnia a lera moderna, anomen els processos de llarga durada. La persistncia de lanarquisme caldria considerar-lo com un
daquests corrents profunds que flueixen, com un riu subterrani, per
sota la superfcie del canvi histric del nostre pas.
Al llarg daquest assaig hem pogut identificar alguns daquests
corrents sota la frmula de lnies de continutat pel que fa a un sentiment de llarg recorregut que portaria la societat catalana a tendir
vers all que sha denominat la trilogia republicana. Una recerca de
la llibertat enfront de les proves difcils a les quals ens ha sotms la
geopoltica. Llibertat personal i collectiva, enfront dels nobles, de
lestat, de les injustcies que deriven destructures socials inequitatives. Precisament el sentiment igualitari tamb s un dels eixos que
ens connecten passat i present (i desitgem tamb per al futur). Alhora, i malgrat els condicionants negatius per la manca de llibertats
i lextensi de les desigualtats, hem mantingut una gran necessitat
103

de buscar la solidaritat com a nica frmula de conservaci de la

cohesi nacional. De fet, i en aix lexperincia histrica ens ha
allionat, no s possible la viabilitat de la naci sense un profund
sentiment de comunitat nacional. Al seu torn, aix requereix els lligams als altres dos vrtexs dels triangle republic, assumit tant pel
republicanisme histric, com per lanarquisme, molt especialment.
No obstant aix, aquesta darrera afirmaci difcilment pot
ser compartida per un gruix important de la societat catalana.
Com qualsevol societat europea, la nostra societat ha experimentat importants divisions socials derivades de lestatus individual i
collectiu i la confrontaci dinteressos contraposats. El fet que una
minoria poderosa, aliada amb un estat ali, i amb prou capacitat
per bastir un imaginari collectiu i una hegemonia cultural, hagi
expulsat de la memria histrica el mn llibertari o lhagi redut
a categories histriques inferiors, molt en la lnia ja esmentada de
rebels primitius, el fet s que aquest llegat hi s. Hi s i propici
una revoluci que illumin (o aterr) el mn, viscuda (o patida) pels
nostres avis. Malgrat aquest procs dinvisibilitzaci, el psit es pot
percebre en bona part de les prctiques, creences i actituds de la
societat catalana.
Qu queda del llibertarisme un cop el moviment organitzat
anarquista ja no sembla, aparentment, gaudir de la fora que posse
fa tres o quatre generacions? Encara que la capacitat dautoengany
de qualsevol individu o collectivitat sembla infinita, entre el gremi
dels historiadors, aquesta capacitat sincrementa exponencialment.
Les aparences indicarien que ben poca cosa roman. Les organitzacions que reivindiquen lherncia llibertria sn poques i fragmentades, tanmateix, si b el cos sembla enterrat, lesperit queda entre
nosaltres. I potser hi s perqu en realitat mai no ha marxat del tot.
Potser, perqu en el fons, cal sempre distingir entre el que podria
ser un anarquisme explcit, que malgrat tot sempre ha estat numricament no gaire significatiu, i un dimplcit, present des de diverses formes i frmules, com un sentiment gass, com una boira que
respirem i que es manifesta en les actituds quotidianes i catalitza en
determinades circumstncies histriques.
104

Ara b, renunciar a aquesta herncia s presentar la dimissi

com a poble. Aquesta boira (en el sentit de difuminada, confusa i
difcilment classificable) no deixa de ser laire que respirem, i ignorar-la representaria la culminaci dun procs de desnacionalitzaci, ats que s un dels elements que ens ha singularitzat histricament com a naci. La nostra capacitat de rebellia, el nostre anhel
constructiu dun pas fonamentat sobre la trilogia republicana, el
nostre desig de bastir una societat justa, fins a cert punt utpica.
La nostra incapacitat dacotar el cap. Tot plegat semblen elements
molt poc cientfics, fins i tot, que recorden un cert organicisme nacional molt passat. Tanmateix, si reflexionem sobre els trets que
ens caracteritzen, si examinem aquesta capacitat que Vicens Vives
destaca sobre la nostra tendncia a la revoluci i la nostra incomoditat respecte el Minotaure (allegoria del poder), comprendrem la
psicologia collectiva del nostre pas. Noms cal recordar la data
recent del 10 de juliol de 2010 passat, en la massiva marxa contra la
sentncia del Tribunal Constitucional. Sense cap consigna prvia, el
mili de manifestants van deixar enrere els seus lders i la muni de
ciutadans i ciutadanes es van collocar all on cal, al capdavant de la
protesta. Lespectre de la revolta i la rebellia, laroma de la dignitat,
es podia respirar entre els carrers de la ciutat.
Aquests elements invisibles que conformen una identitat ja els
esment Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, 1846 Vic, 1916)
quan redact el seu aforisme Catalunya ser cristiana o no ser.
En aquesta frase, esdevinguda un referent per a bona part del nacionalisme conservador, el bisbe, filsof i teleg penedesenc pretenia
reivindicar el valor tic del regionalisme catal des de la tradici
cristiana, en un intent de dignificar el moviment catlic conservador i catalanista. En opini de lautor daquest llibre, Torras i Bages
no anava gaire desencaminat, en el sentit que en la prpia identitat
roman psit tic, sovint inspirat en lesperit del cristianisme. Tanmateix, la seva concepci regionalista, com el mateix concepte de
regionalisme, resta incomplet, coix i bord. La tradici llibertria,
des de les seves diferents formes, tamb ens aporta un bagatge i una
tradici tica, que conforma la nostra identitat com a pas.
105

El problema, en tot cas, s el bandejament que ha experimentat

lherncia llibertria, ats que el seu missatge, tan tic com el del
cristianisme, ha plantejat una arquitectura social horitzontal que
incomoda a tot aquell que habita els pisos ms elevats i de millors
vistes de ledifici catal, i que ha mantingut lactitud de tractar com
a jardiners els partidaris del jard de lAcrcia. Aix no obstant, de
la mateixa manera que s innegable la tradici cristiana del pas,
tot parafrasejant Torras i Bages, s necessari assumir el conjunt de
lherncia que ens singularitza com a naci europea. Sense els valors del triangle llibertari, sense els tres vrtexs equilters que Ricardo Mella dibuix la llibertat com a base, la igualtat com a mitj,
la fraternitat com a fi, serem un poble amb passat i sense futur.
Perqu Catalunya ser llibertria... o no ser!

Nota i agraments

El 2010 fou lany Jaume Vicens Vives. Des de diverses instncies i

institucions, es pretenia celebrar el centenari del seu naixement i
cinquantenari de la prematura mort. A tal efecte, diversos estudis,
llibres i actes pblics tractaven de rellegir i reinterpretar lobra de
lhistoriador giron. Qui signa aquestes notes finals tamb ho va fer,
especialment el seu clssic Notcia de Catalunya, un intent agosarat
de repensar el nostre pas en el difcil context de la postguerra i
una dictadura que frisava per fer-nos desaparixer com a pas. La
seva tesi, coherent amb el projecte poltic, era que Catalunya havia
tingut un passat potent, dominat per una combinaci de seny i una
rauxa responsable de la derrota de 1939, que difcilment havia sabut
administrar les seves forces, especialment davant del poder contundent de lestat espanyol (el minotaure) i tractava de vehicular el catalanisme conservador amb un projecte dintegraci amb Espanya,
reedici de la pulsi noucentista, reiteradament fracassada, dinfluir
en les estructures econmiques de lestat. Tot i ser un llibre ben armat, amb anlisis ben elaborades, no amagava que era redactat des
de lmplia classe del Vichy catal, s a dir, el collaboracionisme
de les classes altes autctones amb la dictadura de carcter feixista
que havia arribat al poder mitjanant un illegtim acte de fora.
106

107

I en aquest sentit, com a bon representant duna burgesia que havia passat dcades implorant a lestat que reprims la majoria social
dobrers i camperols amb pulsions igualitries, tractava de deslegitimar-los minimitzant el seu paper histric o atorgant-los un paper
secundari.
En certa mesura el llibre que trobem aqu s una resposta, ms de
mig segle desprs, a la Notcia de Catalunya. Escrit des dun temps
en qu semblen haver fracassat els intents de les classes dominants
catalanes per establir complicitats amb un estat cada vegada ms recls en la seva frustraci dimperi fracassat, en una societat catalana
on les classes altes han perdut el monopoli de la veracitat acadmica
i la capacitat de generar discursos historicistes, en una Catalunya
que recupera el passat de la majoria social, considero que s una
obligaci revisar les velles tesis daquest historiador giron, un gran
intellectual, que tanmateix es caracteritz pel collaboracionisme
amb el feixisme espanyol i per la contemplaci de les classes socials
sense cireres per remenar amb un sentiment de frisana i preocupaci. Al cap i a la fi, si en alguna cosa ha destacat Catalunya, ha estat
per tenir un dels moviments anarquistes ms potents de tot el mn
(la rauxa que denunciava Vicens, enfront dun seny que cercava un
ordre social altament jerrquic, a imatge i semblana de la burgesia
de la qual provenia). Daqu, potser, el provocatiu ttol que encapala aquest volum, i que tanmateix, respon a la veracitat histrica.
La redacci daquesta obra fou completada a principis de 2011.
Les especials circumstncies daquests darrers temps, caracteritzats
per una crisi econmica provocada per les elits financeres, i aprofitada pel estrats ms elevats del poder econmic per desmantellar a
fons les institucions del benestar i apropiant-sen (privatitzant-les),
ha propiciat una nova efervescncia dels vells valors llibertaris. s
ms, a reds de moviments emergents com el del 15-M o larxiplag
de nous moviments socials sorgits recentment, es reivindica el
llegat llibertari i es produeix un renovat inters per la histria de
lanarquisme. En certa mesura, aquest llibre voldria oferir-se i dedicar-se a totes aquelles persones que desitgen conixer aquest passat
massa sovint silenciat o difamat, i que hi busquen inspiraci, des de
108

la tradici, per forjar esperanadament la innovaci del que hauria

de ser el present.
Em disculpo pels errors i les incorreccions que hagi pogut cometre en la seva redacci. La historiografia de lanarquisme catal es
renova dia rere dia, i dia a dia es descobreixen noves fonts, dades i
interpretacions, la qual cosa pot implicar que algunes de les meves
afirmacions poden caducar amb certa facilitat o que noves dades
qestionin les aqu exposades. Ms que queixar-nos, haurem de
congratular-nos per aquesta eclosi que resulta molt significativa
en un temps en qu el model capitalista actual pretn imposar la
seva hegemonia totalitria, mentre que bona part de les esquerres
semblen encara prou desorientades.
Agraeixo, finalment, a la meva famlia la pacincia que mostra
quan passo hores tractant denfrontar-me a un text com aquest. Per
la seva banda, lhistoriador figuerenc i amic Enric Pujol va tenir
lamabilitat de llegir-se, almenys, un parell de versions del manuscrit, i em va fer uns suggeriments brillants i encertats, com sempre.
La correcci del text, a crrec de Txell Freixinet, ha perms un maquillatge literari que els lectors agrairan. Finalment, el meu editor
de Virus, Patric de San Pedro, no noms va apostar clarament per
aquest llibre, sin que sel va mirar amb lupa el text i, grcies a les
seves propostes, documentades i amb un exhaustiu coneixement del
tema, va fer que millors ostensiblement.
Girona, gener de 2013

109

Bibliografia
Albareda, Joaquim: Catalunya en un conflicte europeu: Felip V i la prdua de les llibertats catalanes (1700-1714), Edicions 62, Barcelona, 2001.
Bagur, Joel i Xavier Diez (coord.): La gran desillusi. Una revisi crtica
de la Transici als Pasos Catalans. El Cep i la Nansa, Col. Argumenta,
Vilanova i la Geltr, 2005.
Balcells, Albert (dir.): Histria de Catalunya, LEsfera dels Llibres, Barcelona, 2004, p. 357.
Barnosell, Gens: Servir el pas a travs de la cincia histrica, LAven.
Nm. 358, 2010.
Bookchin, Murray: Los anarquistas espaoles. Los aos heroicos, 18681936, Numa ediciones, Valencia, 2000.
Brenan, Gerald: El laberinto espaol. Antecedentes polticos y sociales de
la guerra civil, ditions Ruedo Ibrico, Pars, 1962.
Brusco, Ramon: Les milcies antifeixistes i lexrcit popular a Catalunya,
Edicions El Jonc, Lleida, 2003.
Canal, Jordi: El carlismo. Dos siglos de contrarevolucin en Espaa,
Alianza, Madrid, 2000.
de Vargas Golarons, Ricard i altres: Anarquisme i alliberament nacional, Virus editorial i altres, Barcelona, 2007.
Diez, Xavier: Los tres estados del pensamiento, Orto, nm. 128, 2003,
p. 4-7.
El anarquismo individualista en Espaa, 1923-1938, Virus, Barcelona,
2007.
La historiografia anarquista als Pasos Catalans. Una llarga tradici
entre el desconeixement i la vitalitat, Afers, nm.59, 2008, p. 155176.
Catalanisme i espanyolisme. Un xoc de cultures poltiques, Eines de
lEsquerra Nacional, nm. 11, 2010.
Venjana de classe. Causes profundes de la violncia revolucionria a
Catalunya el 1936, Virus, Barcelona, 2010.
Ealham, Chris: La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto, 18981937, Alianza, Madrid, 2005.
Enzensberger, Hans Magnus: El corto verano de la anarqua. Vida y
muerte de Buenaventura Durruti, Grijalbo, Barcelona, 1975; nueva edicin
en Anagrama, Barcelona, 1998.

111

Freedman, Paul: La servitud a Catalunya i la guerra civil catalana en el

context europeu, LAven, nm. 200, 1996, p. 38-41.
Foix, Pere: Apstols i mrtirs, Nova Terra, Barcelona, 1976.
Garcia Oliver, Joan: El Eco de los pasos, ditions Ruedo Ibrico, Pars,
1978.
Hobsbawm, Eric: Primitive Rebels : studies in archaic forms of social
movement in the 19th and 20th centuries (1959). Trad. Rebeldes primitivos,
Ariel, 1983.
Horta, Gerard: De la mstica a les barricades: introducci a lespiritisme
catal del XIX dins el context ocultista europeu, Proa, Barcelona, 2001.
Cos i revoluci: lespiritisme catal o les paradoxes de la modernitat,
Edicions de 1984, Barcelona, 2004.
Izard, Miquel: Sin lea y sin peces deberemos quemar la barca. Pueblo y
burguesa en la Catalua contempornea, Los libros de la frontera, Barcelona, 1998.
Jan, scar: Catalunya i Frana al segle XVII. Identitats, contraidentitats i
ideologies a lpoca moderna (1640-1700), Afers, Catarroja, 2006.
Lpez-Cordn Cortezo, Maria Victoria: Historia, sociedad y carcter:
la evolucin de la imagen de Catalua en los libros de viajes entre el siglo
XVII y XVIII, a Pedralbes. Revista dHistria Moderna, nm. 18, 1, 1998.
Madrid Santos, Francisco i Claudio Venza: Antologa documental del
anarquismo espaol, Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2001.
Mart, Casimir: Los orgenes del anarquismo en Barcelona, Teide, Barcelona, 1959.
Mart Bosc, Jos Vicente i Antonio Rey (ed.): Antologa de textos de
Flix Mart Ibez, Generalitat Valenciana, Valncia, 2004.
Actas del I Simposium Internacional Flix Mart Ibez: Medicina, Historia e Ideologia, Generalitat Valenciana, Valncia, 2004.
Mart Font, Jordi: Aproximaci al collectiu anarcoindependentista
Icria, ponncia per al Congrs dHistria de lIndependentisme Catal,
2010.

tants, afiliats. Tesi Doctoral. Universitat Autnoma de Barcelona, 1993.

(Editat com: Militants. Democrcia i participaci a la CNT als anys 30,
Laertes, Barcelona, 2003.)
Nadal, Jordi: El fracaso de la Revolucin Industrial en Espaa, 18141913, Ariel, Barcelona, 1992.
Navarro, Vicen: Bienestar insuficiente, democracia incompleta, Anagrama, Barcelona, 2002.
Pal i Moncus, Albert: Entre el nou dogma i la llibertat de pensar. Ideologia i bases filosfiques del primer lliurepensament catal (1868-1874),
Cercles. Revista dHistria Cultural, nm. 8, 2005, p. 186-195.
Paz, Abel: Viaje al pasado. Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002.
Pi i Margall, Francesc: La qesti de Catalunya, Societat Catalana
dEdicions, Barcelona, 1913.
Pujol, Enric (dir.): El somni republic. El republicanisme a les comarques
gironines, 1900-1930, Viena, Barcelona, 2008.
Pujol, Enric: Un retrat de maduresa, Revista de Girona, nm. 261, 2010,
p. 88-93.
Resina, Joan Ramon: El postnacionalisme en el mapa global, Idees, Assaig Breu i Angle Editorial, Barcelona, 2005.
Rius, Xavier: La objecin de conciencia, Integral, Barcelona, 1988.
Rovira i Virgili, Antoni: Histria de Catalunya, Vol. XII, Barcelona, 1934.
Rosell, Josep Maria: La vuelta a la naturaleza: el pensamiento naturista
hispano (1890-2000): Naturismo libertario, trofologa, vegetarianismo naturista y librecultura, Virus, Barcelona, 2003.
Sales, Nria: Contribucin de sangre, a DDAA : , Memoria del 98. De la
Guerra de Cuba a la Semana Trgica, El Pas, 1998, p. 62-63.
Snchez Soler, Mariano: La Transicin sangrienta. Una historia violenta
del proceso democrtico en Espaa, Pennsula, 2010.
Siguan Boehmer, Marisa: Literatura popular libertaria. Trece aos de La
Novela Ideal, 19251938, Pennsula, Barcelona, 1981.

Masjuan, Eduard: La economa humana en el anarquismo ibrico. Urbanismo orgnico o ecolgico, neomaltusianismo y naturismo social,
Icaria, Barcelona, 2000.
Un hroe trgico del anarquismo espaol. Mateo Morral, 1879-1906,
Icaria, Barcelona, 2009.

Simon, Antoni: Construccions poltiques i identitats nacionals. Catalunya

i els orgens de lestat modern espanyol, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 2005.
Pau Claris, lder duna classe revolucionria, Publicacions de lAbadia
de Montserrat, Barcelona, 2008.

Monjo, Anna: La CNT durant la II Repblica a Barcelona: lders, mili-

Simon, Antoni (dir.): Tendncies de la historiografia catalana, Universitat

de Valncia, 2009.

112

113

Xavier Diez

Soldevila, Ferran: Histria de Catalunya, Alfa, Barcelona, 1963.

Torres, Xavier: Els bandolers: s. XVI-XVII, Eumo, Vic, 1991.
Ucelay da Cal, Enric: La Catalunya populista: imatge, cultura i poltica
en letapa republicana, 1931-1939, La Magrana, Barcelona, 1982.
Vicens Vives, Jaume: Notcia de Catalunya. Nosaltres els catalans, Vicens
Vives, Barcelona, 2010

Venjana de classe

Causes profundes de la violncia

revolucionria a Catalunya el 1936

Zambrana, Joan: Sobre los orgenes de la CNT, a DDAA: Solidaridad

Obrera. Centenario CNT, CNT, Barcelona, 2010, p.6-7.

Al llarg del primer ter del segle XX, les

transformacions derivades de
levoluci del capitalisme a Catalunya,
tenen uns guanyadors i uns
perdedors ben delimitats. Aquests darrers
suporten unes desigualtats
econmiques i socials terribles. I tracten
de resistir-hi a partir de la
protesta social i lorganitzaci sindical,
encara que tamb individual, des
duna resistncia passiva a lautoritat. Mal
grat que podria haver-hi hagut
altres respostes, des de les contradiccions
de la societat catalana sopt
majoritriament per la repressi, l'explota
ci laboral, les humiliacions
quotidianes, la violncia estructural, l'esp
eculaci, el menyspreu social i la
violncia estructural per als de baix. La
resposta va ser una autoafirmaci
collectiva, un discurs alliberador i una
cultura popular, que va plantejar
alternatives al marge i en contra de la soci
etat oficial. Desprs de la
immediata reacci de les organitzacions
obreres davant del cop destat
de 1936, es va manifestar la profundita
t i larrelament social daquesta
tragdia sota la frmula de la venjana de
classe.
114

ISBN 978-8492559-11-4 | 208 pgs.

| 10 E

Ricard de Vargas-Golarons, Joan A. Mon

tesinos, Josep M. Canela
Joan Casares, Joan Palomas i Enric Cab
ra

Anarquisme i
alliberament nacional

Anarquisme i alliberament nacional, real

itzat per un collectiu de joves
llibertaris, asumeix plenament lindepen
dentisme des de posicions
crates, tot criticant alhora el caduc espa
nyolisme anarquista i
lindependentisme estatista i autoritari.
La independencia estatal per a nosaltre
s no s independencia, sin una
altra forma de dependencia com a superac
i de totes les dependncies en
el nostre marc nacional que alhora com
porti un canvi de la nostra vida
cuotidiana i un trencament amb les rela
cions existents.
Entenem la independencia com autogest
i de la societat catalana a tots
els nivells, partint de la federaci de les
unitats ms petites a les ms grans
(individu, poble, barri, comarca, ciutat
) que exerceixin lautogesti i la
democrcia directa als Pasos Catalans

ISBN 978-84-960044-90-6 | 192 pg

s. | 10 E

Xavier Diez

El anarquismo
individualista en Espaa

Las ideas del individualismo anarquista

estarn muy presentes en la prensa,
la literatura, las discusiones y, finalmente,
en las maneras de pensar y actuar
de numerosos hombres y mujeres afines
al movimiento libertario, y su
influjo ir mucho ms all del propio mb
ito estrictamente poltico para
llegar a influenciar el pensamiento cole
ctivo de las sociedades occidentales
de finales del siglo XIX y primer tercio del
XX. En Espaa se dejarn
notar las ideas de sus principales tericos
, como Stirner, Thoreau, Tucker,
Armand o Ryner, a travs de la traducci
n de sus obras o de sus artculos
publicados en la numerosa prensa individu
alista. Los individualistas
revolucionarn el debate anarquista en
torno a la moral, la sexualidad, la
religin, el papel de la escuela, el naturism
o, as como el valor nico del
individuo frente al Estado y todo tipo de
organizacin.
ISBN 978-84-96044-87-6 | 376 pgs.

| 20 E