Cultura Clàssica A l'ESO PDF

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:
Proposta de crdits variables
LA CULTURA CLSSICA A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

Proposta de materials didctics
La Grcia mtica i La Grcia del lgos.
scar Prez i Adsuara

Gener de 2004
Tutor: Josep Antoni Clua i Serena

Consultora: Laura Solanilla i Demestre

ndex
1. Descripci del treball
pg. 3
2. Procs delaboraci i metodologia
pg. 3
3. Crdit per al Primer Cicle: La Grcia mtica
pg. 4
4. Crdit per al Segon Cicle: La Grcia del lgos
pg. 6
5. Prova dels materials
pg. 9
6. Annexos
6.1.
La Grcia mtica (format Word)
pg. 11
6.2.
La Grcia del lgos (format Word)
pg. 37
7. Bibliografia general
pg. 62

1. Descripci del treball
Lobjectiu principal del treball de recerca en qu he treballat, dins el marc del Treball Final de
Carrera dHumanitats a la Universitat Oberta de Catalunya,
s el disseny de dos crdits
variables matries optatives dins de lEducaci Secundria Obligatria entorn de la cultura

grega clssica.
En el currculum densenyament vigent, aquest camp del coneixement hi est excls, els
estudiants de dotze a catorze anys no tenen cap contacte amb la cultura clssica fora de
possibles crdits variables que ells poden escollir, o no, i que les escoles i instituts poden
ofertar, o no.
Els futurs retocs que es preveuen per als plans destudis basats en les disposicions de la
discutida Llei de Qualitat plantegen una alternativa no prevista quan aquest treball va
comenar a gestar-se el gener del 2003. La situaci no millora ni qualitativament ni
quantitativament, s clar, ben al contari: any rere any els docents de secundria veiem com
samplien les hores docents de les matries comunes (cincies socials, cincies de la
naturalesa, tecnologia...) en detriment de les hores de les matries optatives, que reforaven o
ampliaven els continguts dels crdits comuns o, com en el cas dels crdits de cultura clssica,
omplien matusserament les llacunes del currculum. Tanmateix, per, en alguns dels itineraris
previstos per al segon cicle dESO (cursos 3r i 4t) hi apareix una assignatura anomenada
Cultura Clssica i una altra anomenada Llat. La concreci dels continguts i de les hores
lectives per a cada una daquestes matries haur desperar a lassentament dels nous crrecs
al Departament dEnsenyament. Aix doncs, s possible que, de continguts per a crdits
variables, aquests materials pedaggics poguessin passar a ser materials per a assignatures
comunes de determinats itineraris.
Penso, per, que puc deixar de banda o passar a un segon pla la qesti de la cabuda en
els plans docents presents del material que he dissenyat, perqu considero que tracten uns
continguts fonamentals per a la formaci humana daquests nois i noies i que, en definitiva, el
docent en actiu pot trobar-hi un espai encaixant-los dalguna manera en lrea de Geografia i
Histria o en les rees de Llengua i Literatura.
Proposo, concretament, un crdit per a cada cicle. Per al primer cicle (1r i 2n curs, alumnes de
dotze a catorze anys) he dissenyat el crdit La Grcia Mtica, lobjectiu general del qual s
transmetre un coneixement general de la cultura grega i de la seva mitologia. Per al segon cicle
(3r i 4t curs, alumnes de catorze a setze anys) he dissenyat el crdit La Grcia del Lgos, que
t com a objectiu fonamental la qesti de la superaci dels mites i el naixement de la filosofia.
2. Procs delaboraci i metodologia
La tasca no ha estat fcil. Aconseguir de motivar aquests joves per temes que inicialment
resulten allunyats, poc engrescadors i sense una aplicaci immediata s una missi ben

complexa. La forma que prenen aquests crdits pretn superar aquest escull inicial: es tracta
de dissenyar els materials com un curs virtual, que lalumne treballi continguts, textos i activitats
amb uns CD-Roms o connectat a la xarxa, i que la tasca del docent sigui la dengrescar,
resoldre dubtes i orientar. Pel que fa a la metodologia dels crdits, doncs, sc deutor del model
docent de la UOC i de diversos CD-Roms per a assignatures universitries o cursos
monogrfics: la meva feina ha estat traslladar aquests models al nivell de lalumnat a qu
adreo els crdits variables.
Trobar, doncs, aquest to, ha estat el gran repte del meu treball: que el llenguatge expositiu sigui
prou rigors, per alhora prou accessible i engrescador, que la selecci dels continguts a
tractar hagi estat ladequada, que hi figurin els aspectes ms rellevants i, alhora, que
mantinguin la motivaci de lalumnat... Una altra dificultat amb la que mhe trobat ha estat la no
existncia diniciatives similars que em poguessin servir de model. No existeixen cursos
multimdia de lrea de clssiques adreats a alumnes dESO. Nexisteixen de cultura clssica,
noms per al segon cicle (3r i 4t curs), sempre en el format tradicional del llibre de text, i
socupen de mitologia grecoromana, de les arrels clssiques de la nostra llengua, de la cincia i
la tcnica de lantiguitat1... Per tant, no hi ha massa precedents per als crdits que presento per
a aquest treball final de carrera.
Per a elaborar aquest projecte he treballat sobretot amb fonts documentals, per, atesa la
meva accessibilitat al grup dedat a qu adreo els crdits treballo com a professor i
imparteixo els crdits comuns i variables de lrea de Llengua i literatura catalanes a alumnes
de 1r, 2n, 3r i 4t dESO, shi ha afegit tamb, com a metodologia secundria, lobservaci i els
coneixements adquirits a partir del dia a dia de la meva experincia professional.
Pel que fa a les fonts documentals, i partint de labast cultural o interdisciplinar dels crdits que
proposo, sn de naturalesa ben diversa. Sn molts els mbits que contemplen els crdits:
histria, geografia, poltica, religi, mitologia, literatura, filosofia, art... en llenguatge acadmic
sinscriurien dins els anomenats crdits diniciaci, per entendrens, crdits sobre uns
continguts nous, que ofereixen una visi panormica i que lalumnat pot ampliar i aprofundir
ms endavant, amb daltres crdits dampliaci o en daltres etapes educatives. A aquestes
fonts bibliogrfiques que consten a lapartat de bibliografia, cal afegir els recursos extrets de la
xarxa virtual dInternet. La recerca a Internet s una de les tasques freqents a realitzar pels
potencials alumnes a qui sadrecen els crdits, per tant, tamb ho ha estat a lhora de
dissenyar-los. A la bibliografia ressenyo els webs que mhan estat ms tils en aquesta tasca.
3. Crdit per al Primer Cicle: La Grcia mtica
Per al disseny daquest material he partit de lestructura legal dun crdit variable. Actualment,
un crdit daquestes caracterstiques consta de trenta-cinc hores de docncia, de les quals,
generalment, cinc es reserven per a activitats davaluaci.
1
Vegeu lapartat Bibliografia

La Grcia mtica s un crdit adreat als alumnes del primer cicle de lEducaci Secundria
Obligatria que vol aproximar-los als diferents mbits de la tradici clssica de la qual procedim
(la histria, lorganitzaci social i poltica, les ciutats, lart, el pensament, els mites, la literatura
) per a copar-ne la important influncia que encara avui exerceixen.
Lobjectiu fonamental daquest crdit introductori s el reconeixement dels clssics com a
fonament de la histria, el pensament, la cincia, lart, la llengua i la literatura de la cultura
mediterrnia.
Pel que fa als procediments, fonamentalment s treballar:
-Lexposici de conceptes a partir del material (lectures, textos expositius...) en HTML.
-Observaci i comentari dimatges (dels materials i dInternet).
-Recerca a la xarxa i recerca bibliogrfica.
-Activitats en grup i activitats individuals proposades als materials.
-Lectura dadaptacions i recreacions de mites.
-Lectura de fragments dobres adaptades o originals dautors grecs.
Com a crdit variable i, tenint en compte, per tant, la seva optativitat, cal recomanar el crdit a
un determinat tipus dalumnat: el crdit sadrea a tots aquells alumnes interessats en les
humanitats (la histria, la literatura, la mitologia...) i a tots aquells que vulguin ampliar la seva
capacitat de relaci interdisciplinar i el seu coneixement de la tradici de la que la nostra cultura
procedeix.
Lestructura del crdit s la segent:
1.Temps i espais mtics
1.1.
Del Caos a lEquilibri...
1.2.
Lantiga Grcia
1.3.
La Mediterrnia dels grecs
2. La vida quotidiana a la polis

2.1. Lordre dels ciutadans atenencs
2.1. La vida a la polis: poltica, societat i religi
2.2. Un passeig per lAcrpolis
3. Qui s qui a lOlimp
3.1. El Cel, el Mar i lHades
3.2. Dus i deesses
3.3. Els embolics dels dus
4. Els grans herois
4.1. Odisseu: les gestes dun mortal proper als dus
4.2. La literatura grega
4.2.1. La poesia
4.2.2. El teatre
Pel que fa a la temporitzaci del crdit, una possible proposta seria:
Sessi 1:
Avaluaci inicial i valoraci dels coneixements previs

Presentaci de lestructura i el funcionament del crdit

Sessions 2-7:
Primera unitat (Temps i espais mtics)

Treball dels conceptes, procediments, valors, normes i actituds
Activitats davaluaci
Sessions 8-16:
Segona unitat (La vida quotidiana a la polis)

Sessions 16-24:
Tercera unitat (Qui s qui a lOlimp)

Sessions 25-33:
Quarta unitat (Els grans herois)

Sessions 33-34:
Activitats davaluaci globalitzadores

(proves escrites, revisi de quaderns i/o material dels
alumnes...)
Sessi 35:
Valoraci general i tancament del crdit
4. Crdit per al Segon Cicle: La Grcia del lgos
La Grcia del lgos s un crdit adreat als alumnes del segon cicle de lEducaci Secundria
Obligatria que pretn acostar-los a la filosofia i al naixement de la racionalitat des duna doble
perspectiva: duna banda des de la perspectiva histrica, estudiant les figures bsiques del
pensament occidental, els pilars de la filosofia, Scrates, Plat i Aristtil. I de laltra, des duna
perspectiva prctica, llegint i estudiant textos que propicin en els alumnes el pas cap a la
propia racionalitat, valorar, criticar i qestionar-se les coses.
Lobjectiu daquest crdit s ambicis: aconseguir que els alumnes sacostin al mn de la
filosofia i la ra, que, per tant, entenguin les bases del pensament de la nostra cultura, i que
sinicin en ls de les eines bsiques per tal de desenvolupar la seva prpia manera de raonar.
Pel que fa als procediments, fonamentalment es treballar:
-Lectura comprensiva, comentari i debat de la primera part dels textos elaborats per als
materials en HTML.
-Elaboraci dun glossari dels termes filosfics principals.
-Elaboraci de Fitxes de filsofs que recullin la informaci essencial de cada un dels pensadors
tractats al llarg del crdit.
-Lectura comprensiva, comentari i debat de fragments de Plat i Aristtil.
-Redacci contrastada (abans i desprs de conixer les seves teories) de respostes a algunes
preguntes filosfiques.
-Observaci i comentari dimatges (dels materials i dInternet).
-Recerca a la xarxa i recerca bibliogrfica.

Els valors, normes i actituds que es proposen sn: arribar a apreciar la rellevncia dels filsofs
estudiats, aproximar-se amb esperit obert i crtic als textos filosfics, gaudir i aprofitar les idees
dels textos literaris (esttiques, tiques, histriques) i aprofitar de manera interdisciplinar els
coneixements oferts (histria de les civilitzacions, histria de lart, histria de la msica,
literatura)
Pel que fa als alumnes a qui sadrea el crdit, inicialment a tots aquells interessats a introduirse en lestudi del pensament, i, s especialment recomanat per als alumnes que volen cursar
batxillerat.
Lestructura del crdit s la segent:
1. Els orgens de la filosofia
1.1.
Moments importants, preguntes importants
1.2.
Qu s la filosofia?
1.3.
Els primers filsofs
1.4.
Preguntes filosfiques I
2. Poltica a la polis
2.1.
Per qu no puc decidir jo?
2.2.
Sistemes de govern
2.3.
Professionals de la saviesa
2.4.
Preguntes filosfiques II
3. Scrates
3.1.
Puc guanyar aquesta discussi?
3.2.
Lart del dileg: ensenyar preguntant
3.3.
Les idees perilloses i la corrupci dels joves: lltima lli
3.4.
Preguntes filosfiques III
4. Plat
4.1.
Aix s el meu peu?
4.2.
Aprendre a lAcadmia
4.3.
El mn de les idees i El mite de la caverna
4.4.
Preguntes filosfiques IV
5. Aristtil
5.1.
Per qu he destudiar?
5.2.
Filsof i ordenador de la natura
5.3.
tica i poltica
5.4.
Mimesi i catarsi
5.5.
Preguntes filosfiques V
6. Lhellenisme
6.1.
Prendres la vida amb filosofia...
6.2.
Escptics, cnics, estoics i epicurs
6.3.
Preguntes filosfiques VI
Pel que fa a la temporitzaci del crdit, una possible proposta seria:

Sessi 1:
Avaluaci inicial i valoraci dels coneixements previs

Presentaci de lestructura i el funcionament del crdit
Sessions 2-5:
Primera unitat (Els orgens de la filosofia)

Iniciar treball del glossari, mapa filosfic, redacci Del mite al
lgos
Resposta a les preguntes filosfiques
Sessions 6-11:
Segona unitat (Poltica a la polis)

Seguir treball del glossari i del mapa filosfic
Sessions 12-17:
Tercera unitat (Scrates)

Fitxa de filsof
Sessions 18-22:
Quarta unitat (Plat)

Fitxa de filsof
Sessions 23-28:
Cinquena unitat (Aristtil)

Fitxa de filsof
Sessions 29-33:
Sisena unitat (LHellenisme)

Fitxa de filsofs
Sessions 33-34:
Activitats davaluaci globalitzadores

(proves escrites, revisi de quaderns i/o material dels
alumnes...)
Sessi 35:
Valoraci general i tancament del crdit

5. Prova dels materials
Laplicaci dels coneixements prctics que dia a dia adquireixo amb la meva tasca professional
ha estat contnua en aquest projecte. Lalumnat de secundria s complex: la manca datenci i
motivaci sacseja amb fora el collectiu dalumnes que es veu obligat a romandre a lescola
fins als setze anys, siguin quines siguin les seves caracterstiques o els seus interessos. A aix,
cal afegir greus mancances lingstiques, tant la comprensi com la producci daquests nois i
noies presenta deficincies sovint insospitades per aquells qui no hi tenen un contacte directe.
Tots aquests aspectes sn fonamentals i han estat tinguts en compte amb rigor a lhora de
dissenyar els crdits daquest projecte.
En projectar aquests materials, i atesa la meva accessibilitat a lalumnat a qui van destinats, de
seguida vam acordar amb els consultors i tutors de fer una petita prova dalguna de les
activitats o de les parts daquests crdits, per tal de tenir informaci de primera m sobre la
recepci i lefectivitat del material.
Per al crdit La Grcia Mtica vaig testejar la darrera unitat completa (Els grans herois) amb un
grup heterogeni daproximadament quinze alumnes, la meitat del grup-classe, de 2n dESO. El
grup redut va venir forat per les condicions de laula dinformtica del centre i, de fet,
correspon a la realitat dels crdits variables o a la que sembla la realitat dels futurs itineraris.
Malgrat que els discursos sobre les noves tecnologies de la comunicaci omplen pgines i
pgines de les publicacions del camp de lensenyament, la realitat s que, com a mnim en
centres petits i concertats com el que jo treballo, els alumnes hi treballen en comptades
ocasions, i sempre dins de lrea de Tecnologia o Cincies. Dentrada, per tant, la majoria van
quedar sorpresos dusar els ordinadors per fer el que ells mateixos van etiquetar de literatura
grega.
El disseny dels crdits en llenguatge HTML s molt senzill, mrament operatiu per fer-nos una
idea de com podria funcionar en cas que un professional del disseny web sen fes crrec, per
tant, temia la reacci duns adolescents que a casa s que passen hores i hores connectats a la
xarxa, visitant webs de multinacionals, jugant en lnia o xatejant. La reacci no va ser pas
dolenta, ning va comentar la senzillesa del material, potser van quedar sorpresos perqu no
esperaven treballar una matria com aquesta amb els ordinadors i per aix els comentaris no
es van produir.
Van treballar per parelles als ordinadors, amb fora autonomia, acudint a mi per demanar
aclariments sobre alguna activitat concreta o per mostrar-me els fruits de la recerca que es
demana en lactivitat en qu han dinvestigar noms dautors i personatges de les tragdies
clssiques. En aquesta activitat els va caldre una mica dajuda per usar en els cercadors els
noms propis que sels demanava no noms en catal, sin tamb en castell i alguns molt
pocs, en angls.
El llenguatge i el to del material sels va fer am i entenedor, i els continguts van ser rebuts en
alguns casos amb curiositat, en daltres amb cert coneixement vaig descobrir un parell
daficionats a la mitologia i, el que s ms important, en cap cas amb menyspreu o desgana.

Motivar aquests alumnes s una de les tasques ms complexes amb la que ens trobem avui
els docents, vaig considerar, per tant, lexperincia, tot un xit.
Pel que fa al crdit adreat al segon cicle, La Grcia del lgos, el vaig testejar en unes
condicions molt semblants: aproximadament quinze alumnes de 4t dESO, treballant igualment
per parelles a laula dinformtica.
Per a aquest segon testeig, vaig escollir la primera de les unitats del crdit, Els orgens de la
filosofia. Van ser un total de cinc sessions realment fora satisfactries. No em va sorprendre el
desconeixement vers els continguts que es proposaven: molts pocs havien sentit a parlar de la
filosofia, i aquells que en sabien alguna cosa era per referncies fora negatives de
companys ms grans que cursaven batxillerat.
Els apartats amb contingut dhistria de la filosofia (apartat 1.2. Qu s la filosofia i apartat 1.3.
Els primers filsofs) van resutar poc motivadors, els alumnes passaven de pressa per aquestes
informacions i es va generar poc debat sobre aquestes qestions.
En canvi, tant el primer apartat, Moments importants, preguntes importants, com el darrer,
Preguntes filosfiques I, van resultar molt enriquidors. Van connectar absolutament amb el noi
accidentat que protagonitza les lectures inicials de cada unitat i es va generar un debat amb
molta participaci i amb punts de vista fora enriquidors: vam parlar, des de la necessitat de
portar casc, passant per letern combat entre objectivitat i subjectivitat, buscant un culpable per
laccident, i fins al qestionament de si la justcia existeix atesos els diferents punts de vista des
dels que es pot analitzar laccident del noi (el dell mateix, per tamb el dels pares, el del
repartidor amb qui topa, el dun possible jutge en cas daccions legals...).
De les preguntes filosfiques tamb en vaig obtenir bons resultats, van treballar primer
individualment i per escrit i, desprs, vam posar en com les respostes. La participaci va ser
alta i, si b la primera qesti (Qu s una pregunta important?) va ser resolta amb rapidesa i
poc aprofundiment, les altres dues (Qu diferencia els homes i les dones de la resta danimals?
i s racional la humanitat del segle XXI?) van generar un debat llarg, fins i tot en determinats
casos polmica i, potser el ms important, els va generar noves preguntes.
Aix doncs, en conclusi, la valoraci daquest testeig s molt positiva. Evidentment cal tenir en
compte que s diferent fer unes poques sessions que tot un crdit un dels grans mals dels
adolescents davui s que de seguida esgoten els temes, sen cansen per la resposta va ser
bona i, pensant en lobjectiu fonamental del treball trobar el to, el llenguatge adequat per
transmetre aquests coneixements a aquesta franja dedats la impressi va ser realment
satisfactria.
10

6. Annexos
6.1. La Grcia mtica (format Word)
UNITAT 1: Temps i espais mtics
1.1. Del Caos a lEquilibri...

Abans de la nostra arribada lunivers era un desgavell. El Caos hi regnava. El Caos, s, en
majscules. Era una mena de divinitat desordenada, complexa, barreja dels elements ms
diversos. I, com us podeu imaginar, aquesta situaci no es podia allargar: les coses sense
ordre no tenen massa futur. s en aquest moment que entra en escena la primera generaci de
dus. Els meus avantpassats, unes divinitats primitives que, tot i que tingueren un
protagonisme molt limitat, contriburen a ordenar el Cosmos i establir els conceptes ms bsics
del nostre mn.
Daquesta manera, doncs, els mites ens parlen dun matrimoni molt antic entre Ur, du del cel,
i Gea, deessa de la terra. De la mateixa manera que la pluja del cel fertilitza la terra dels
conreus i en produeix abundants fruits, aquest matrimoni entre el Cel i la Terra fou molt fecund.
Dells van nixer molts descendents, els Titans i els Ciclops... i ja en aquests temps tan remots
es va fer evident que les relacions entre pares i fills no sn gens fcils. Cronos, du del temps,
lider la revolta dels Titans contra el seu pare i nocup el seu lloc com a du ms poders del
Cosmos.
Casat amb Rea, demostr ser tan fecund com el seu pare per, alertat per loracle que els seus
fills podien repetir la histria i destronar-lo, a mesura que Rea els infantava Cronos els
devorava. Els dus, avui, hi volem veure una metfora en els actes de Cronos: el temps devora
i fa desaparixer tot el que ell mateix crea... excepte nosaltres, s clar, que som immortals.
Tornant doncs a la histria que ens ocupa podeu imaginar-vos la desesperaci que, com a
mare, Rea sentia en veure com eren devorats els seus nadons. s per aix que decid de
salvar-ne un com a mnim. Decid enganyar Cronos oferint-li una roca embolcallada de
bolquers i aquest, encegat pel desfici, no se nadon. Rea amag linfant, Zeus, a lilla de Creta,
habitada per un poble sorolls, aficionat a la msica i la dansa, de tal manera que Cronos mai
sent els plors del nad i Zeus pogu convertir-se en un jove fort i poders.
El dest havia burlat les maquinacions de Cronos i les prediccions de loracle podien acomplirse. Amb el temps Zeus descobr la veritat sobre els seus orgens i linfortunat dest dels seus
germans i germanes. Treball amb astcia per a acostar-se al seu pare sense que aquest
sospits en absolut la seva identitat i aconsegu un lloc de molta confiana. Zeus fou el coper
del seu pare, lencarregat de servir-li la beguda. I, aprofitant la condici del seu crrec, un dia
serv a Cronos la barreja ms pestilent que pogueu imaginar-vos. El resultat daquesta acci
11

fou ben convenient, les nusees sapoderaren de Cronos i, un a un, an vomitant els fills que
shavia cruspit... i el roc que suposadament era Zeus!
Hera, Demter, Hades, Posid... safegiren a Zeus en la revolta contra Cronos, ajudats pels
Ciclops que els proveren de les armes definitives. Fou una guerra llarga i crua, per en acabarse sestabl lordre que tothom diu que perdurar esperem! pels temps dels temps. Com a
bons germans Zeus, Posid i Hades es repartiren el Cosmos: Zeus socuparia del cel, Hades
del regne subterrani i Posid del mar.
1. Qu et sembla lactuaci de Rea en aquesta histria? Traeix la confiana del seu marit
enganyant-lo... creus que podia actuar dalguna altra manera? Enumera al teu quadern
totes les possibilitats que se tacudeixin i desprs posa-ho en com amb els teus
companys.
2. En el seu relat Hermes ens ofereix molt poca informaci sobre aquesta deessa. Podrem
completar la informaci sobre Rea consultant algun diccionari de mitologia. En aquesta
mena de publicacions trobem tots els noms propis de la cultura clssica ordenats i explicats
com en una enciclopdia. Fes una visita a la biblioteca i completa al teu quadern la
informaci sobre Rea. A lapartat de bibliografia trobars les cites dalguns daquests
diccionaris.
3. Els mites sovint pretenen ensenyar-nos alguna cosa, provocar una reflexi, transmetre una
lli. Establiu un debat a laula per tal destablir un llistat complet dels temes de reflexi que
ens ofereix aquest relat sobre els orgens.
9 Hesode, poeta de la Grcia antiga (segona meitat del segle VIII primera meitat del
segle VII aC) escoll aquesta histria del pas del Caos a lOrdre per a una de les seves
obres, la Teogonia (que vol dir, ms o menys, genealogia dels dus).
1.2. La Grcia antiga

Els grecs excelliren en diverses qualitats que feren possible el desenvolupament de la seva
cultura, bressol de la nostra prpia identitat.
Foren navegants agosarats i hbils colonitzadors, fet que els obr totes les possibilitats de la
Mediterrnia. Foren individus fortament interessats en la cultura i la cincia, assentant
daquesta manera les bases duna slida civilitzaci a la qual estava reservat un paper
protagonista en la histria antiga.
Levoluci histrica daquesta civilitzaci se sol organitzar en tres perodes, lpoca arcaica,
lpoca clssica i lpoca hellenstica.
12

poca arcaica
- 750 aC Colonitzaci de Cumes

- 733 aC Colonitzaci de Siracusa
- 660 aC Colonitzaci de Bizanci
- 600 aC Colonitzaci de Marsella
- 550 aC Colonitzaci dEmpries
Lpoca arcaica abraa del segle VIII al segle VI aC, des dels primers Jocs Olmpics (776 aC)
fins a les Guerres Mdiques (490 aC). Sn ms de tres-cents anys que constitueixen el perode
de formaci de la gran cultura grega.
Sn anys de colonitzaci, dintercanvis comercials i enriquiment cultural. Per sobre de

particularitats locals i diferncies poltiques es crea una cultura mediterrnia que uneix totes les
colnies gregues. Una mateixa llengua, una religi, una moneda, un alfabet, unes lleis, uns
coneixements dels primers savis, uneixen un ric mosaic cultural i el diferencien dels altres
pobles, que sn anomenats brbars.
Lart i la literatura, com a manifestacions tangibles daquesta cultura, estrenyen els lligams del
mosaic, i polis com Atenes o Esparta perfilen el seu protagonisme.
poca clssica
- 490 479 aC Guerres Mdiques

- 443 429 aC Pricles dirigeix lAtenes democrtica
- 431 404 aC Guerra del Pelopons
- 336 323 aC Regnat dAlexandre el Gran
La victria dels grecs a les Guerres Mdiques, en les que senfrontaren a lImperi Persa, marc
la trajectria daquesta cultura. Atenesos i espartans consolidaren el poder de Grcia i assoliren
el moment de mxima esplendor daquesta civilitzaci.
El segle V aC s conegut com el segle dor del mn antic, al triomf militar sobre els perses
safegeix letapa de Pricles en el govern dAtenes amb lestabliment de la democrcia i un
desenvolupament cultural magnfic: des de la construcci de lAcrpolis, passant per les
brillants discusions dels sofistes, fins a arribar al desenvolupament del teatre. A Atenes es
13

concentra una esplendor cultural sense precedents, elevada per alhora popular, amb una
vitalitat que justifica plenament lemprempta que tots els seus protagonistes ens han deixat.
El perode acaba amb un enfrontament militar entre Atenes i Esparta, en lanomenada Guerra
del Pelopons, la supremacia militar dEsparta fa que simposi a Atenes. Tanmateix, si b perd
fora poltica, la brillantor intellectual dAtenes encara trigar fora anys a atenuar-se.
poca hellenstica
- 275 aC Creaci dels regnes dEgipte, sia Menor i Prgam

- 148 aC Macednia passa a ser provncia romana
- 87 85 aC Setge dAtenes
- 31 aC Victria dOctavi sobre Antoni i Cleopatra
Alexandre el Gran s la figura clau del darrer perode de la histria de la Grcia Antiga. Amb
campanyes militars rpides i eficaces conquer tot lOrient Mitj. Amb aquesta expansi, quan
mor als trenta-dos anys, el grec era una llengua amb una extensi inigualable, lhellenisme
visqu una expansi que, atenent-nos a les caracterstiques de lpoca, podem considerar
universal.
Lesplendor cultural daquest perode s menor, per no ho s linters per a conservar el llegat
cultural de les etapes anteriors. En aquest sentit podem destacar institucions com la Biblioteca
dAlexandria o la de Roma, claus per a salvaguardar les fites culturals i cientfiques daquesta
civilitzaci.
Aquesta etapa acaba amb el triomf duna nova cultura que acabar imposant-se a tota la
Mediterrnia. El poder de Rom sextn amb rapidesa i els grecs shi acaben sotmetent. Aix
no significa, per, la fi daquesta cultura, ja que els romans reconeixen la seva vlua i ladopten
i adapten amb mestria.
1. Observa amb atenci les segents imatges. Qu creus que representen? Quina relaci
poden tenir amb el que acabes de llegir? Fes una recerca usant Internet o el material de la
biblioteca per tal dintentar identificar aquestes imatges. Investiga!
(Imatges)
9 Noms en cas de sentir-te molt perdut consulta
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/art93.htm
Per primer intenta desgotar tots els teus recursos!
1.3. La Mediterrnia dels grecs
14

s fonamental tenir clar el marc geogrfic on es desenvolupa all que sestudia. Al llarg
daquest crdit podem trobar-nos amb dues dificultats: la distncia fsica en lespai i la distncia
cronolgica. Parlarem de terres llunyanes que potser no hem visitat mai i parlarem daquestes
terres tal com eren fa ms de dos mil cinc-cents anys. Ens cal situar-nos, doncs. Un mapa de
Grcia i el seu entorn, amb els seus noms geogrfics antics ens ser una eina ben til.
(Imatge)
Aquest mapa prov dInternet, concretament de lAncient Mediterranean Website, (Web de la

Mediterrnia Antiga), pots visitar-lo per tal de consultar daltre material cartogrfic interessant a
http://iam.classics.unc.edu
1. Dibuixa en un full adequat el teu propi mapa de la Grcia antiga. Situa-hi noms els
segents topnims:
Mar Mediterrnia
Mar Egea
Mar Jnica
Mont Olimp
Atenes
Esparta
Delfos
taca
Troia (o lion)
Knossos
Rodes
Tebes
Argos
Olmpia
2. Quan acabis aquest crdit haurs de tornar a repassar totes les activitats. Pel que fa al
mapa que acabes delaborar et caldr darrodonir la feina justificant per qu creus que ha
calgut dincloure-hi cada un dels noms de la llista donada.
UNITAT 2: La vida quotidiana a la polis
1.1.
Lordre dels ciutadans atenencs
A la terra, els mortals viuen una trista existncia. Els preocupen tot de problemes insignificants i
ocupen els dies de la seva curta vida amb inconscincia i feli ignorncia. Existeix, per un
poble que, en reconixer la nostra existncia, ha entrat en all que podrem anomenar
15

civilitzaci. Efectivament, us parlo del poble grec. Els grecs han fet un pas endavant en la seva
vida com a mortals entenent que cal dignificar el dus de lOlimp, buscar el seu favor i
sotmetres a la seva voluntat.
El grecs, units per una mateixa llengua i pel sentiment de pertnyer a un poble amb un dest
com gloris, permeteu-me de dir, si segueixen la nostra guia, sagrupen per viure en el que
ells anomenen polis. No tinc massa clar qu s aix de les polis, ni tampoc minteressa. En tot
cas, us pertoca a vosaltres dinvestigar-ho.
Sota la nostra atenta mirada els ciutadans de la polis han sabut ordenar la seva existncia, de
la mateixa manera que els dus de lOlimp vam saber ordenar el Caos inicial cap de vosaltres
ha oblidat el que us vaig explicar, oi? Per si de cas, per a repassar-ho podeu prmer aqu.
Aix doncs, els homes i les dones de la polis viuen amb una organitzaci perfecta pel que fa a
les seves relacions socials, leconomia, la poltica i aix em toca de prop, la religi.
Si hi ha una polis que excelleix en la seva perfecci s Atenes, al segle V aC. Permeteu-me
que us faci una petita demostraci dels meus talents com a du missatger i traslladem-nos-hi...
(Imatge)
Aqu la tenim. Atenes, a ltica. Centre cultural, poltic i social exemplar, refugi de mortals
illustres. Val la pena que proveu de conixer-la.
1.2.
La vida a la polis: poltica, societat i religi
Les polis sn ciutats estat, polticament autnomes, amb una legislaci prpia que noms s
vigent al recinte de la ciutat concreta i a la zona rural de la perifria que shi adscriu.
En principi els ciutadans de la polis gaudien de la sobirania sobre aquesta: s a dir, de la seva
participaci i implicaci directa depenia la poltica de la ciutat.
Tanmateix aix no fou sempre aix, ni saplicava de la mateixa manera a tots els habitants de la
polis. Solia haver-hi diferncies segons el llinatge o lestatus econmic i, sobretot, per a
participar en la vida poltica calia gaudir de la condici de ciutad.
Noms els ciutadans posseen els drets i les obligacions que els permetrien dintervenir en la
poltica de la polis, i eren molts els qui quedaven exclosos daquest: les dones, els estrangers i
els esclaus.
16

El que entenem actualment per Estat modern s herncia directa daquesta organitzaci:
un territori extens geogrficament amb un govern centralitzat i una constituci per a tots els
seus ciutadans.
La democrcia t tamb els seus orgens a la Grcia clssica. En el crdit La Grcia del
Lgos aprofundirs en lestudi de les diverses formes de govern daquesta civilitzaci: la
monarquia i la tirania, laristocrcia i loligarquia, la democrcia i la demaggia.
1. Investiga! Utilitza tots els recursos que tinguis a labast per descobrir qui fou Pricles. Anota
al teu quadern la informaci ms rellevant que recullis i desprs comenta-la i completa-la amb
els teus companys.
Sabies que...
9
Lgora era la plaa central de la ciutat,
shi concentraven la vida comercial,

jurdica i poltica a ms de tots els espais
de culte a dus i herois.
9
Les polis es caracteritzen per la seva
individualitat i autonomia poltica,

per no hem de dubtar del sentiment
unitari dels grecs com a poble.
9
Per als grecs la polis no la formen
els murs i les cases, sin

els homes i dones que lhabiten.
9
Cada polis gaudeix de la protecci
duna divinitat en concret i s especialment

cap a aquesta divinitat que ofereix festes
o sacrificis i consagra temples.
9
En el moment de la seva mxima esplendor,
es creu que vivien a Atenes prop

de tres-cents mil habitants.
9
Un mite explica que Atena i Posid es
disputaren la protecci dAtenes.

Fent-hi brotar la primera olivera Atena es
17

proclam vencedora i ltica es convert

en una comarca doliveres.
9
La polis atenesa sobrepassava el
recinte de la ciutat, comprenia tota

la zona de ltica, Atenes nera la capital
i shi afegien molts pobles
tant de la costa com de linterior.
9
El culte als dus tenia lloc als diferents
temples de la polis i consistia en pregries i sacrificis.

Els sacrificis podien ser incruents
(sense vessament de sang) en els quals
soferia als dus productes del camp; o cruents
(amb vessament de sang) en els quals
simmolaven animals diversos
(atenent a la divinitat a qui soferia el sacrifici).
9
Qualsevol ciutad net i pur podia exercir de sacerdot.
Sovint era un crrec que es transmetia a les famlies

de generaci en generaci per tamb podia ser
un crrec pblic de durada limitada.
9
Una de les festes ms conegudes que els
grecs oferien als seus dus eren les Olmpiques,

cada quatre anys se celebraven a Olmpia en honor
a Zeus i sn lorigen de les competicions esportives
ms famoses del mn antic i de lactualitat.
9
El teatre, pel seu carcter cvic i religis,
per la seva finalitat popular i la vinculaci

amb els mites ms tradicionals, ocupa un lloc
central en la vida social de la polis.
1. La paraula poltica prov del mot grec polis. Quina relaci pots establir entre aquests dos
mots?
2. Acrpolis i Necrpolis sn compostos de la mateixa paraula. Investiga tant lorigen com el

significat daquests dos mots.
18

3. Democrcia s un mot compost. Kratos en grec volia dir fora o sobirania. Qu creus que
pot voler dir demos?
9
Aristtil, filsof grec que coneixers al crdit La Grcia del Lgos, defin lhome com a zoon
politikn, literalment animal cvic, aquestes paraules ens han de fer reflexionar sobre la
importncia de la vida ciutadana a les polis gregues.
Lescultor grec Fdies fou el supervisor dun ambicis projecte constructiu a lAcrpolis dAtenes
durant la segona meitat del segle V aC, escolta els seus pensaments mentre lacompanyes de
cam a la feina...
Atenes Any 450 aC
El perfil de la nova Acrpolis sest fent ms i ms familiar cada jornada als atenencs. Ara deu
fer una quinzena danys que vaig comenar a sentir a parlar del gran programa dembelliment
de la polis que Pricles proposava. En aquell moment poc em podia imaginar la magnitud de
lempresa i, encara menys, el meu paper en ella.
Menorgulleix veure retallada la silueta del Parten a lhoritz. Quants esforos. Les seves
formes, harmnicament equilibrades, amb les correccions precises que el fan perfecte a lull
hum dignifiquen els ciutadans dAtenes, honoren a tots els grecs. I als dus. Secretament
imagino el Parten com un valus cofre que guarda un tresor precis. Una obra monumental,
lofrena definitiva, una esttua criselefantina de la nostra deessa. Atena corona, ben protegida
pel Parten, el cim de lAcrpolis.
Magrada reseguir el cam que condueix a lAcrpolis, endinsar-me en aquesta ciutadella

emmurallada, que s alhora per a molts un lloc sagrat, i redescobrir cada un dels detalls que
basteix amb perfecte equilibri el seu magnfic conjunt. Quan travesso els Propileus, aquesta
monumental entrada, desitjo fermament de poder veure-la acabada. Sobri per monumental, el
carcter dels grecs s imprs en les seves columnes.
Matreu tamb el misteris Ercteon. Un altre temple dedicat a la nostra deessa i a daltres
dus i herois de la nostra polis. Larquitecte trob una magnfica soluci per a salvar les
irregularitats del terreny daquesta zona de lAcrpolis, la construcci a diferents nivells. Un
recurs que denota mestria i del qual en prenc nota.
El meu esperit es tranquillitza observant aquestes construccions. Les meves inquietuds troben
apaivagament en aquestes formes. Harmonia, equilibri, proporci. La definici del meu poble.
19

A mesura que macosto a la meva destinaci, mans amigues i somriures amistosos em reben i
acompanyen les meves passes. Menorgulleix la meva feina. Menorgullir poder gravar el meu
nom, Fdies, al peu del tresor que guardar el Parten. Masserena pensar que la glria de
Grcia perviur en les perfectes formes que els grecs hem sabut donar a tan nobles
materials...
9
Per a completar el passeig per lAcrpolis pots visitar la segent pgina dInternet (en
angls o grec modern):
http://www.culture.gr/2/21/211/21101a/e211aa01.html
1. TREBALL EN GRUP
Agrupeu-vos per tal de realitzar un mural seguint una de les opcions segents:
Opci A
Investigueu quins eren els elements arquitectnics ms comuns en una polis atenenca i
dibuixeu una vista area duna ciutat grega imaginria.
Repasseu el que hem treballat en aquesta unitat i no us oblideu de tenir-hi en compte
tots els aspectes de la vida ciutadana:
-
La religi
La poltica
El comer
Loci
Lesport
Tingueu en compte quina mena de ciutat voleu dibuixar (amb ms o menys extensi i
habitants), perqu daix tamb en dependr el nombre el tipus dedificis que caldr
incloure-hi.
Opci B
Hem vist com cada ciutat est consagrada a un du o deessa i com la construcci de
temples per a honorar-los era fonamental.
Feu una recerca grfica dimatges de les restes dels temples ms importants de lantiga
Grcia que han arribat fins als nostres dies.
Trieu quatre o cinc temples per a inclourels en el mural. Acompanyeu les imatges de la
segent informaci:
Nom i localitzaci
Breu descripci i perode al que pertany (arcaic, clssic o hellenstic)
Justificaci de per qu lheu triat per inclourel al mural
Opci C
20

Aquesta opci s tamb una aproximaci als temples per des duna vessant ms
tcnica.
Busqueu informaci sobre els tipus de temples que es construien a la Grcia antiga.
El mural ha dincloure:
-
Esquemes dels diferents tipus de plantes
Parts ms importants dun temple
Informaci sobre els tres ordres arquitectnics
Imatges dels diferents tipus de columnes
Equilibreu b la informaci textual i la informaci grfica.
Opci D
Per acabar les propostes sobre temples, un monogrfic: el Parten.
El Parten s lexemple ms gran darquitectura drica a Grcia. Busqueu informaci
sobre:
-
La seva estructura
La seva decoraci escultrica
El moment en qu fou construt
Lestat actual de les restes
Laspecte originari
La significaci...
Caldr que feu un esfor per a triar la informaci ms significativa i rellevant per al
vostre mural.
Opci E
Per acabar, una opci sobre escultura.
Es tracta de recollir informaci textual i grfica sobre lescultura dels perodes arcaic i
clssic.
El mural ha de recollir imatges significatives en les que heu de fer constar:
-
Informaci sobre lobra (dataci, lloc, autor...)
Justificaci de la tria
Caracterstiques del perode en qu sinscriu
Probablement obtindreu ms bons resultats triant poques obres i treballant-les ms a

fons.
UNITAT 3: Qui s qui a lOlimp
3.1. El Cel, el Mar i lHades
21

Ja us vaig explicar com, desprs de la temible batalla contra Cronos, es va establir un ordre
immutable amb un repartiment just i estable b, gaireb sempre, entre Zeus, Hades i Posid.
Ha arribat el moment de presentar-vos els meus iguals, els dus i les deesses que regeixen les
vostres vides. Al cim de la inaccessible muntanya de lOlimp, al nord-est de la Pennsula
hellnica, prop de tres mil metres per sobre de les terres que vosaltres habiteu, i envoltats
despessos nvols i boires que ens garanteixen la privacitat que mereixem, hi ha la residncia
dels principals dus i deesses.
Vivim acomodats amb luxes que vosaltres no podeu ni imaginar, en palaus bastits amb les
riqueses ms cobejades. Les nostres arts ens entretenen, linsuperable ambrosia i el nctar ens
alimenten... noms de tant en tant, desviem la mirada dels nostres assumptes per, des de la
nostra talaia excepcional, entretenir-nos amb els vostres insignificants afers de tant en tant us
ajudem a muntar-ne alguna de grossa, penso per exemple en la Guerra de Troia, per aquesta
histria me la reservo per a una altra ocasi.
Des del seu tron majestus Zeus domina mortals i immortals, sense allunyar mai massa del seu
costat larma implacable que li fou concedida, el llamp, a punt per a advertir o castigar
qualsevol.
La seva esposa Hera, la seva filla Atena, Apollo i rtemis, Mart, Afrodita, Hefaistos, Dions... o
jo mateix, som algunes de les divinitats que podreu trobar-hi si mai se us conceds el rar i
preuat privilegi de visitar-nos.
Un altre dels regnes sota el nostre control sn les aiges. Posid, germ de Zeus, fou
lencarregat de vetllar sobre lantic domini dOce, una divinitat duna generaci anterior a la
nostra.
Aquest regne est habitat tamb per les criatures ms meravelloses que pogueu imaginar. Les
portes dels palaus de corall de Posid estan obertes a totes elles, dentre les quals destaquen
les nereides, dones amb cos de peix de cintura en avall, i els tritons, semidus submarins
emparentats amb Trit, fill del mateix Posid i dAmftrite. Sn clebres les passejades de
Posid i el seu seguici per sota de les aiges, damunt duns carruatges del tot impressionants.
Els oceans, per, tamb amaguen grans perills i s una de les tasques del senyor daquest
regne el controlar-les. Penso per exemple en les sirenes. A un dels vostres herois li va anar
dun pl en trobar-se-les; o en Escilla i Caribdis, dues monstruositats terribles que aquest heroi
tamb hagu desquivar... De nou, per, em reservo aquesta histria per a un altre moment.
22

Em falta noms parlar-vos del regne dHades. Vull ser sincer amb vosaltres, intento que els
meus afers es mantinguin ben lluny daquest indret. No s massa recomanable dacostar-shi,
recordeu-ho.
Al regne subterrani hi van a parar tots els qui moren. A travs de diverses coves, avencs i rius
els espectres dels difunts van a parar a lEreb, lloc on esperen que el barquer Caron els passi a
laltra banda del riu Aqueront. El Ca Cerber, un ferotge gos de tres caps, vigila aquesta entrada,
de manera que ning no pugui escapar-se del regne dels morts.
Eac, Radamantis i Minos sn tres seriosos jutges que decideixen el dest de les nimes
valorant les gestes de cada individu al llarg de la seva vida: si lnima s condemnada haur de
dirigir-se als inferns, un lloc de molt mal estar on shi apliquen cstigs implacables i exemplars;
si lnima s absolta tindr davant seu una plcida eternitat als Camps Elisis.
Voldria estalviar-me de parlar-vos del Trtar, per tampoc vull arriscar-me a encendre les ires
dHades. El Trtar s el lloc del mn dels morts reservat a les divinitats. Quan Zeus lloat sigui
decideix tancar-hi alg s perqu nha fet una de ben grossa.
A Hades li va costar de trobar alg que volgus casar-shi. No crec que us estranyi. Ho va
solucionar, finalment, amb un rapte: Persfone, filla de Demter fou portada als inferns. Les
protestes de la seva mare aconseguiren que Zeus decrets una soluci: Persfone noms
passaria la meitat de lany sota terra, laltra meitat podria sortir del regne dHades i visitar la
seva mare. Aquesta deessa es preocupa dels conreus i la fertilitat... us atreviu a endevinar
quina meitat de lany s la que passa als inferns?
Us he presentat molta gent molt rpidament. Espero no haver-vos empatxat. Ara us deixo
perqu pogueu repassar aquesta informaci i acabar de descobrir-nos.
3.2. Dus i deesses

Aqu teniu una breu presentaci dels dus i les deesses de lantiga Grcia que us ha de servir
de punt de partida per a les activitats daquesta unitat:
9
Zeus: Pare de tots els homes i tots els dus, la divinitat ms poderosa de lOlimp. Senyor
del cel i les tempestats. El llamp s la seva poderosa arma.
Hera: Esposa de Zeus i, per tant, reina dels dus olmpics. Deessa dels matrimonis, les
dones casades i les mares. La caracteritzen la seva justificada gelosia (sha perdut el
compte del nombre damants conegudes de Zeus!) i les venjances que trama.
23

Posid: Senyor de les aiges, les tempestes marines i els terratrmols. Protector dels
pescadors. El trident s la seva arma.
Hades: Senyor del regne dels morts. Fill de Cronos i Rea i germ de Zeus i Posid. Lingrat
reialme que hagu de governar afect el seu carcter i la seva aparena.
Atena: Nascuda del cap de Zeus, esdevingu la deessa de la guerra, duna guerra prudent
i serena per, fonamentada en lestratgia i la intelligncia, que, juntament amb lgida,
sn les seves armes ms poderoses. Deessa dels oficis, especialment del camp del txtil.
Apollo: Polifactic du de la segona generaci: du de pastors i ramats, de lesport, de la

msica, de la poesia, de les arts curatives... sovint lacompanya el seu instrument
predilecte, la lira. s presumit i vanits.
rtemis: Germana bessona dApollo, deessa de la caa, protectora dels caadors i

senyora de la natura salvatge. Larc i les sagetes sn les armes que solen acompanyar-la.
Afrodita: Deessa de lamor nascuda de lescuma de les aiges. Molts la consideren la ms

bella de tot lOlimp, s altiva i presumida i, com a lli, Zeus la va fer casar amb el du ms
lleig de tots, Hefest.
Hefest: Lleig, brut i coix... du del foc, dels ferrers i de les fargues. Senyor dels metalls i els
volcans. La seva habilitat inventiva no t igual en tot lOlimp, res no li resulta impossible.
Hermes: Du de lagilitat, de la velocitat, de leloqncia, del comer, dels lladres... amb les
seves sandlies alades i el caduceu, bast amb dues serps entrellaades, fa de missatger i
servidor de la resta de dus i deesses olmpics.
Dions: Du del vi, de lxtasi, la possessi... i, sobretot, les festes i la gresca. De tarann
alegre i obert, s benvingut i esperat a totes les festes i celebracions.
Ares: De carcter ferotge i temerari, s el du dels aspectes ms foscos i desagradables

de la guerra i la batalla. Sempre va ben armat i amb un posat dur i implacable.
Demter: deessa de la terra conreada i de lagricultura. Mare de Persfone, que fou

raptada per Hades i convertida contra la seva voluntat en reina dels inferns. Grcies a la
mediaci de Demter, cada primavera Persfone escapa del mn subterrani i puja a la
terra amb els primers brots de la collita. En el moment de la sembra, quan les llavors sn
soterrades, la deessa ha de tornar als inferns.
24

Activitat individual
Ara que ja tens una bona informaci de base sobre els dus de lOlimp cal fer un treball
daprofundiment. Rellegeix tota la informaci que has anat trobant sobre els dus i les deesses
en aquesta unitat i en les anteriors, i escull un du per fer-ne un treball monogrfic.
Aquest treball consisteix en una exposici oral a la resta del grup. Thas de presentar als teus
companys, utilitzant la primera persona i personificant el du o la deessa escollits, explicant...
-
com ets
qui sn els teus pares
com vas nixer
quins sn els teus dominis
quines ancdotes o vivncies has tingut
quines sn les teves armes
en quins llocs o en quines festes ets ms venerat...
has dexposar tota aquesta informaci sense dir el teu nom. Si has fet b la feina, al final de
lexposici els teus companys i companyes haurien de poder dir el nom del du o deessa que
ests personificant.
Al professor o professora noms haurs de lliurar-li una fitxa amb el resum daquesta
informaci i una representaci visual del du o deessa (pots fer-ne tu mateix el dibuix, o cercar
una illustraci o fotografia duna escultura o un relleu).
Activitat en grup
En grups de tres o quatre persones, poseu en com tota la informaci recollida i elaboreu
larbre genealgic dels dus i deesses de lOlimp.
Pareu atenci a les complicades relacions que sestableixen entre aquests dus i escolliu una
presentaci grfica clara.
9
Et poden ser molt tils els diccionaris de mitologia que ja has usat en unitats anteriors.
Recorda visitar lapartat de BIBLIOGRAFIA.
Pel que fa a webs, poden ser un bon punt de partida tant dinformaci escrita com
dimatges:
http://www.apocatastasis.com/mitologia-griega.htm
http://www.pantheon.org/mythica
(en castell)
(en angls)
Recorda que els romans feren seva bona part de la cultura grega. Fcilment pots trobar-te,
alhora de fer el treball, que en la bibliografia es barregin els noms dels dus i deesses
grecs amb els equivalents que els van donar els romans. Aqu tens una taula que et pot
evitar confusions.
25

NOM GREC
NOM ROM
Zeus
Jpiter
Hera
Juno
Posid
Nept
Hades
Plut
Atena
Minerva
Apollo
Apollo
rtemis
Diana
Afrodita
Venus
Hefest
Vulc
Hermes
Mercuri
Dions
Bacus
Ares
Mart
Demter
Ceres
Persfone
Prosrpina
3.3. Els embolics dels dus

Moltes sn les aventures que els dus i les deesses de lOlimp protagonitzaren al llarg dels
segles. Si tinteressa conixer-les a la bibliografia trobars referncies interessants. Una bona
manera de comenar seria la lectura del llibre De la raa dels dus, de la raa dels homes, de
Tomeu Terrades. Aquest autor ha adaptat per a nois i noies de la teva edat les histries i
aventures que els poetes de la Grcia antiga recolliren en els seus versos. Llegeix aquest
fragment del llibre de Tomeu Terrades... i animat a llegir-lo sencer!
Zeus, amb el rostre encs de rbia, va fer un crit:

-Que vingui Iris, la descendent dOce!
I quan la va tenir davant, li va donar lordre que tots ja esperaven:
-Tu, que amb el teu vel de set colors marques la uni entre el cel i la terra, agafa una gerra,
baixa als Inferns i porta-la plena daigua del riu Estix: vull que sigui testimoni del meu jurament.
Zeus sabia molt b a qu es comprometia, amb aquesta decisi: volia dir que si jurava per les
aiges del riu del Regne dels Morts i desprs trencava el seu jurament, ell o qualsevol du
que fes el mateix seria castigat durant deu anys a no participar de la vida de lOlimp. I per aix
mateix sabia que si jurava daquesta manera se sentiria ms obligat a mantenir la seva
promesa.
Iris, amb les seves ales, va volar als Inferns, va omplir daigua la gerra i va tornar a presncia
del ms gran dels dus.
- I ara, aiges de lEstix va dir Zeus, jo us poso per testimonis que no desfermar mai ms
Prometeu de la roca on el tinc lligat.
26

Aix va comenar el cstig terrible de Prometeu, lamic dels homes.

Perqu havia estat per amor als homes, que Prometeu havia desvetllat les ires de Zeus, el seu
cos.
Prometeu era fill de Jpet, un Tit germ de Cronos, el pare de Zeus. No s que Prometeu
tingus enemistat amb els dus, per li agradava ms afavorir els homes. I per aix va
enganyar Zeus dues vegades.
Un primer cop va ser a Mecome, on sacabava de fer el sacrifici solemne dun bou als habitants
de lOlimp i al mateix Zeus, el ms gran de tots.
Un cop sacrificat, Prometeu va treure la pell de lanimal, el va esquarterar i va fer dos munts
amb les restes de la bstia. Un el va tapar amb el greix ms blanc i fi del bou; laltre el va
recobrir amb un tros de la pell bruta del ventre. I els va oferir a Zeus:
-Tu, pare dels dus, agafa la part de lanimal que ms tagradi. El que no vulguis ser pels
homes.
Zeus no va dubtar ni un moment i va escollir el munt cobert de greix.
-Grcies, Zeus. Els homes tho agrairan li va dir Prometeu.
Zeus va retirar el greix que tapava el seu munt i es va trobar que tot el que havia escollit no era
altra cosa que els ossos pelats del bou sacrificat. La resta, la carn i les entranyes, eren al munt
recobert amb la pell del ventre i ara pertanyien al homes, tal com Prometeu desitjava.
Per aix, i a partir daquell moment, la carn dels sacrificis als dus es repartia entre la gent del
poble, que daquesta manera podia participar de la menja que, en un principi, els dus shavien
reservat.
El senyor del llamp es va sentir ple dirritaci per lengany que havia sofert. I la seva voluntat i el
seu cor es van omplir de rbia cap a Prometeu i cap als homes, que aix es veien afavorits
davant dell.
- Els homes tenen ara la carn del bou que em pertanyia a mi va bramar Zeus per no els
servir de gran cosa. A partir dara, la raa dels homes no tindr foc per coure aquesta carn ni
la carn de cap altre animal que puguin aconseguir. No tindran foc per escalfar-se a lhivern, ni
per encendre els forns on couen plats i olles i mfores de terrissa. Ni tindran foc per fer tornar
tou el ferro i donar-li forma. Ni tindran claror a la nit i noms hi podran veure amb la llum de les
estrelles i la lluna, perqu jo, a partir dara, els retiro el foc que era el nostre regal.
I la humanitat, castigada per Zeus, va tornar a temps de fosca i de misria. I vivien com si
fossin animals salvatges, que noms veuen el foc, al cel, quan arriba la tempesta; i que
contemplen esporuguits el foc de la terra, quan el llamp toca un arbre i lencn, i amb larbre
tots els altres que t a la vora; o quan el foc surt del ventre de les muntanyes i escampa els
seus rius encesos rost avall i marca un cam que no deixa crixer lherba pertot on passa. Per
els animals, com ara els homes, no poden fer res per tenir aquest foc i conservar-lo.
Prometeu mirava la humanitat i es planyia de la seva desgrcia.
- Els dus sn injustos es deia, i els homes no han de pagar la rbia de Zeus. Ni en tenen
cap culpa si jo els vaig afavorir amb la meva astcia. Ja s hora que els homes tornin a tenir el
foc.
27

Prometeu va anar a buscar el foc dels dus all on sabia que el podia trobar. Segons uns, va
pujar fins a la roda del Sol i va robar llavors de foc; perqu Zeus no se nadons les va amagar
dins una canya. Uns altres diuen que Prometeu va haver danar fins a les entranyes de la terra,
all on Hefest, el du coix del foc i de la forja, t els seus tallers. All, a les grutes amagades
que comuniquen amb lexterior a travs dels cims dalgunes muntanyes els volcans,
Prometeu va agafar el foc i el va portar als homes, aquest cop de manera definitiva.
I els homes, amb el foc, van tornar a tenir calor, llum i energia, i van comenar altre cop el cam
del progrs i es van allunyar de la manera de fer de les bsties. Per Zeus aquesta vegada en
va tenir prou i massa. Va oblidar el seu parentiu amb Prometeu si s que mai lhavia tingut en
compte i va decidir castigar-lo. I castigar-lo duna manera ferotge: el va portar all on el mn
sacaba, a les muntanyes del Caucas, i el va lligar amb una cadena fortssima a una roca.
Va ser llavors que Zeus, solemnement, va prometre per les aiges de lEstix que no el
desfermaria mai...
Tomeu Terrades, De la raa dels dus, de la raa dels homes.

9
La histria de Prometeu no acaba pas aix... encara ha de descobrir el cstig exemplar que
Zeus li ha reservat per a tota leternitat...
Finalment Prometeu s alliberat... per un dels fills del mateix Zeus! Com reacciona el Du
del Llamp davant daquest rescat? Trenca la promesa que va fer per les aiges de lEstix?
Animat a continuar la lectura!
UNITAT 4: Els grans herois
4. 1. Odisseu: les gestes dun mortal proper als dus

Madono que fins ara us he parlat molt i molt de nosaltres, els immortals i poderosos dus de
lOlimp. No s pas que pensi que no ho he fet b, mereixem que llibres sencers parlin de
nosaltres... per, ja que estem arribant al final de la nostra conversa, potser hauria de parlarvos dalguns homes amb qui els dus hem tingut contactes especials: grans i poderosos herois
sempre parlant, s clar, en parmetres mortals que han excellit en alguna tasca i han
demostrat virtuts properes a les nostres.
Nhi ha hagut uns quants, dherois i herones recordeu que per a nosaltres el temps s
insignificant i testimoniem incomptables vides mortals, per, personalment, si nhagus de triar
un, em quedaria amb Odisseu, senyor de lilla dtaca. Intelligent, astut, fort i hbil guerrer... i un
xic curis. Van ser moltes les proves que va haver de superar, per la seva ferma voluntat
lajud a sortir-sen victoris.
28

Van comenar a embolicar-se les coses per a Odisseu en esclatar la guerra de Troia. Odisseu
era un dels senyors que sun a lestol grec capitanejat per Agammnon per tal danar a Troia a
rescatar Helena, esposa de Menelau germ dAgammnon, que havia estat raptada per
Paris, fill de Pram, rei de Troia... quin embolic! Desprs gosareu dir que els dus som
complicats!
De fet, jo el que penso s que amb lexcusa de rescatar Helena una dona bellssima, cal dirho els grecs volien conquerir Troia i demostrar la seva fora en unes estratgiques terres a les
portes del continent dsia. I Odisseu respongu a la crida per anar a la guerra.
Quan finalment les veles de les naus gregues van ser inflades pels vents, van comenar els
reptes per al nostre heroi. Iniciar el viatge no fou fcil, si no em creieu pregunteu a Clitemnestra
esposa dAgammnon per la seva filla Ifignia... per no em vull desviar del tema. Centremnos en Odisseu.
Lexpedici grega era poderosa. A Agammnon, a ms dOdisseu, lacompanyaven entre

daltres Aquilles, semi-du fill de Tetis i Peleu; iax, rei de Salamina; Nstor, rei de Pilos, i
Ptrocle, bon amic dAquilles. I a Troia hi van trobar guerrers igualment valerosos i hbils:
Pram el rei era massa vell per a participar en els combats; Hctor, el seu fill gran, fou qui
realment dirig la defensa de la ciutat; pel que fa a Paris, qui, de fet, havia iniciat tot el
conflicte... b, diguem-ne que sestimava ms de quedar-se en una segona lnia de les batalles,
disparant des de lluny amb el seu arc; un altre dels herois troians fou Enees, semi-du fill
dAfrodita que, per tant, gaudia de la seva protecci i ajut.
No puc estar-me de comentar-vos com anaven les coses a lOlimp en veure com siniciava
aquest conflicte entre els mortals. Barrejant-se rancnies antigues i tenint en compte relacions
complexes, els dus i les deesses prengueren part a favor dun o altre bndol. Voldria aclarir
que jo, de la mateixa manera que el gran Zeus, em vaig mantenir al marge, neutral, limitant-me
a transmetre missatges i a realitzar encrrecs, Atena, Hera i Posid foren els aliats ms forts
dels grecs, Afrodita, Apollo, Ares i rtemis donaren el seu suport als troians.
Odisseu, com tots els seus companys, viatj confiant en el poder de lexrcit grec i creia, per
tant, que la guerra es resoldria rpidament i que podria tornar a taca ben aviat amb lorgull
dhaver lluitat pel seu poble. Res ms lluny del que en realitat sesdevingu. Ja en els primers
combats es va fer evident que ambds bndols estaven molt igualats... els dies passaren
mentre els atacs se succeen, setmana rera setmana, mes rere mes, any rere any... semblava
que grecs i troians havien entrat en un cercle que mai acabaria, com si les seves vides sempre
shaguessin dedicat a aquell combat inacabable.
29

Deu anys duraren els combats. I moltes aventures succeiren a Odisseu i a la resta dherois que
hi combateren. Fou enviat a cercar provisions, fet que li comport seriosos problemes amb un
dels seus companys, Palamedes, que lacus de manca de coratge; hagu de fer de mitjancer
perqu Filoctetes torns a lluitar amb les armes del mtic Hracles al costat dels grecs... per
sobretot, fou el seu paper en el desenlla de la guerra all que cal destacar.
Aquilles, Hctor, iax... sn els noms dalgunes de les incomptables nimes que amb el pas
dels anys viatjaren al regne dHades a causa daquella inacabable guerra. Calia un pla per
acabar el conflicte i fou lenginy dOdisseu qui el dispos.
Un mat els troians es van llevar i els seus espies els portaren unes noves ben sorprenents: el
campament grec havia estat desmuntat i els grecs havien fugit. Noms havien deixat, a
lentrada de les muralles de la ciutat, un enorme cavall de fusta amb una inscripci que
explicava que es tractava duna ofrena als dus per tal de retornar sans i estalvis a casa.
Troia sencera qued sacsejada per la notcia. Shavien rendit realment els grecs? Havien
guanyat finalment aquella guerra a la que quasi ja shavien resignat? Calia entrar a la ciutat
lofrena als dus per evitar que aquests senfadessin?
Decidiren entrar el regal, malgrat les severes oposicions dalguns sacerdots, com Laocoont...
aquest fou lerror que provoc la destrucci de Troia. Un cop el cavall fou dins la ciutat
siniciaren les festes per celebrar la victria i, a mitjanit, quan els homes de Troia feia hores que
bevien a la salut de Dions, de linterior del cavall en sortiren els millors guerrers grecs, als qui
aviat sun la resta de lexrcit grec, que tenia instruccions de tornar a Troia en caure la nit.
La victria grega fou total i Odisseu, que havia planejat lestratgia amb petites empentetes
dAtena, una deessa que sempre tingu una debilitat per aquest heroi... fou consagrat com el
millor guerrer dels grecs.
Lheroi mereixia, desprs de deu anys de guerra, retornar a la seva illa dtaca i retrobar dona i
fill... per no fou aix. Arrib a taca, s. Per tot sol i desprs duns altres llargs deu anys.
Aquesta fou la maledicci de Posid.
Qu va fer Odisseu per despertar les ires del senyor de les aiges? Burl i deix cec Polifem,
un ciclop fill del du mar. Odisseu pag cara la seva curiositat... i noms el seu enginy lajud a
sortir-se dels incomptables perills que hagu dafrontar al llarg daquests perillosos deu anys de
retorn: Circe, Calipso, les Vaques del Sol, els monstres Escilla i Caribdis, les sirenes, els
pretendents que havien fet seva taca... una histria ben llarga i apassionant que deixar que
descobriu duna altra manera.
30

Us he de deixar. Sento la divina i atronadora veu de Zeus que em crida des de lOlimp... espero
que ara que ens coneixeu una mica tingueu ms ganes de descobrir totes les nostres
histries... hi ha sorpreses que ni us imagineu! Corro, ms ben dit, volo! No voldria despertar la
ira de Zeus!
4.2. La literatura grega
4.2.1. La poesia
Com ja hem vist, la Grcia antiga s molt rica en mites i relats protagonitzats pels seus dus i
herois. Cal tenir en compte que aquestes histries, en el moment que sanaren formant, eren
de transmissi oral, per tant, hem dentendre tot aquest conjunt de relats duna manera ben
diferent a com entenem la literatura en lactualitat.
Per a nosaltres, un relat surt de la imaginaci dun autor o autora i es difon mitjanant ledici
dun llibre. En la tradici oral que trobem a lantiga Grcia els relats es formen a poc a poc, no
surten noms duna persona sin que amb cada transmissi es van elaborant, completant i
modificant. Els encarregats de difondrels en banquets celebrats en palaus de ciutadans
importants o en places de la polis, per a un pblic ms ampli eren els aedes. Els aedes eren
cantors i artesans de la paraula que repetien i improvisaven a partir dels relats que els havien
arribat per tradici.
Tanmateix, aquestes histries ens han arribat a nosaltres... com sho han fet per sobreviure
millenis sense ser oblidades? En algun moment potser un aede mateix va decidir de posar per
escrit all que recitava per tal de fixar el contingut dels mites i relats, per treballar la mtrica,
perfeccionar els recursos potics... aquest pas fou fonamental perqu aquestes obres hagin
perdurat i per a la creaci de la tradici literria escrita tal i com la coneixem en lactualitat.
Dues obres sn claus en el corpus dobres potiques que ha arribat fins a nosaltes, la Ilada i
lOdissea, ambdues atribudes al mateix poeta, Homer, que visqu suposadament al segle VIII
aC.
Ben poques coses en sabem daquest poeta i molts estudiosos dubten que fos realment autor
daquests dos llargs poemes i, fins i tot, alguns dubten de la seva existncia, considerant-lo una
invenci daedes posteriors.
Aquestes dues obres pertanyen a la poesia pica. Lpica s un tipus de poesia de versos
llargs, narrativa, que ens explica gestes i aventures de grans herois. La dimensi de les obres
s extraordinria pel concepte de poesia que tenim actualment ms de 15.000 versos la Ilada
i uns 12.000 lOdissea i, de fet, probablement seria ms adequat imaginar-nos aquestes obres
com a novelles escrites en vers.
31

La Ilada narra els episodis del darrer any de la guerra de Troia i se centra sobretot en el
personatge dAquilles i en la seva clera, acaba amb la mort dHctor. El nom de la Ilada
prov dIli, nom de la ciutat troiana del regne de Pram assetjada pels grecs.
LOdissea s el poema que narra el retorn dOdisseu des de Troia fins a taca, la seva illa. Un
retorn que per culpa de lincident amb el ciclop Polifem i la maledicci de Posid resulta tan
llarg i perills com la mateixa guerra.
Ambdues sn obres complexes i llargues. A la bibliografia en trobars les referncies per tal de
fullejar-les i fer-te una idea de les seves caracterstiques, aix mateix, trobars tamb les
referncies de novelles que adapten els seus continguts per a lectors i lectores de la teva edat,
per tal de fer-los ms accessibles. Sn molt bones adaptacions les de langls Robert Graves i
les del catal Tomeu Terrades.
1. Identifica els segents fragments segons que consideris que pertanyen a continguts de la
Ilada o de lOdissea. Justifica la teva resposta.
Ells aixequen el pal doliver, que dun cap era en punta,

i lhi enfonsen dins lull; i jo per dalt, recalcant-mhi,
el faig giravoltar, igual com quan un forada
amb la barrina una taula de nau, i els altres per sota
van donant limpuls, amb una corretja que estiren
ara un cap ara laltre; i la broca va fent via, all sempre:
dintre el seu ull aix tenem lestaca inflamada,
fent-la girar; i la sang bullia entorn, per lardncia;
i una vegada encesa la nina, aquell baf va cremar-li
en rod les parpelles i aix mateix les pestanyes,
i les arrels de lull petaven del foc que hi prenia.
HOMER
Atena inspir Ulisses un estratagema per entrar homes armats a Troia. Sota la direcci
dUlisses, Epeu el foci, el millor fuster del campament, i temible covard, constru un enorme
cavall buit, fet de fusta davet. Tenia una trapa al flanc esquerre, i al dret una inscripci amb
lletra ben grossa: Amb agrament i amb lesperana dun retorn a llurs llars, sans i estalvis,
desprs de nou anys dabsncia, els grecs dediquen aquesta ofrena a Atena. Ulisses
entraria al cavall mitjanant una escala de corda, seguit de Menelau, Diomedes,
Neoptlem, i divuit voluntaris ms.
ROBERT GRAVES
32

Havent-se-li posat dreta al costat, Atena, la dulls dliba, li va dir: Laercada, descendent
de Zeus, molt enginys Odisseu, fugireu daquesta manera cap a casa, vers lestimada
terra ptria, saltant a les naus ben guarnides de bancs per als remers, i deixareu com a
trofeu per a Pram i per als troians largiva Hlena, per la qual molts aqueus han mort a
Troia, lluny de lestimada terra ptria? Apa, doncs, vs ara cap a la tropa dels aqueus, i no
et facis enrere, i amb les teves paraules amables atura home per home i no els deixis que
treguin a la mar les naus corbades per tots dos costats.
HOMER
Polifem era un monstre venut i humiliat. Ple de vergonya, de dolor i de tristesa. Es va

girar en direcci al mar un mar que no veuria mai ms i es va queixar al seu pare.
-Pare Posid, tu que encercles la terra i que tens el poder damunt les aiges, escolta el
meu crit! Fes que Odisseu no retorni mai ms a casa seva, ell que ha estat la causa de la
meva desgrcia. Per si el dest t decidit que hagi darribar a taca algun dia, fes que hi
arribi sol, en una nau estranya i sense cap dels seus companys. Si hi ha darribar, fes que
el seu viatge de retorn sigui molt llarg, ple de perills i de desgrcies.
TOMEU TERRADES
2. La informaci que Hermes ens donava al text dintroducci tenia fora llacunes i deixava
obertes moltes preguntes.
Per qu va ser raptada Helena?
Qu li va passar a Ifignia, filla dAgammnon, abans que les naus gregues partissin cap a
Troia?
Per qu Atena, Hera i Posid saliaren als grecs durant el conflicte?
Per qu Afrodita, Apollo, Ares i rtemis donaren el seu suport als troians?
Quins problemes tingu Odisseu amb Palamedes?
Per qu Filoctetes, posseor de les armes dHracles, abandon els grecs?
Per qu sopos el sacerdot Laoocont a lentrada a la ciutat del cavall de fusta?
Quines aventures visqu Odisseu amb Circe?
Qui era Calipso? Ajud a Odisseu en el seu retorn?
Qu va passar als homes dOdisseu amb les Vaques del Sol?
Com escap Odisseu de les terribles sirenes?
Repartiu-vos aquestes preguntes, investigueu a partir de la bibliografia i dInternet i

exposeu el relat que doni la resposta imaginant-vos que sou uns aedes de lantiguitat.
4.2.2. El teatre
33

El teatre ha estat laltra via a travs de la qual ens han arribat les histries dels dus i els
herois. El teatre era una activitat importantssima per als ciutadans i ciutadanes de la Grcia
antiga, com a espectacle, com a acte social, com a manifestaci literria, com a art sublim.
La tragdia clssica s una pea teatral escrita en un estil culte, que presenta una acci
protagonitzada per personatges importants (immortals, reis, herois i herones) que sencaminen
cap a una desgrcia segura per culpa del dest que els encega. Els grecs sidentificaven amb el
sofriment dels personatges, se sentien moralment afectats per la representaci.
Lobjectiu dels autors era commocionar lespectador, purificar les seves emocions i animar-los a
viure duna manera ms realista, allunyada de les passions destructives que els personatges
de la tragdia sofrien.
Lestil, que alterna dilegs i monlegs, s elevat i el llenguatge est tan treballat com el del
gnere potic.
La tragdia aborda temes seriosos, amb gravetat, sense humor ni stira. La guerra, lamor, la
justcia, la venjana, lodi, lambici... sn els temes per excellncia de la tragdia clssica.
Existeix tamb un segon gnere teatral, la comdia. La comdia no s mitogrfica, s a dir, no

la protagonitzen els personatges de la mitologia, sin que sn personatges reals poltics, o
personatges tipus com el pags, lavar... els que sn duts damunt lescena per a sser
blasmats. Amb imaginaci, vitalitat, mots esmolats i plens de doble sentit la comdia pretn
divertir el pblic... tot i que sovint sen pot extreure un missatge moralitzador.
Els autors ms importants del teatre clssic grec sn Eurpides, Sfocles i Aristfanes.
1. Investigueu! Dividiu la classe en grups per tal dinvestigar i recollir la informaci ms

rellevant sobre els segents autors i personatges de tragdies que shan barrejat en
aquesta llista...
Sfocles
Antgona
Eurpides
dip rei
Ifignia
Aristfanes
Medea
34

9 En cas de ser autors situeu-los cronolgicament, expliqueu quin tipus dobres escrivien,
quines shan conservat...
9 En cas de ser personatges de tragdies expliqueu el problema amb qu senfronten i
quins autors i en quines obres els han tractat.
2. Desprs de posar en com la informaci recollida en lexercici anterior proveu didentificar,

individualment, els segents fragments de tragdies clssiques. Justifiqueu les respostes:
FRAGMENT 1
IFIGNIA: Si jo tenia, pare, el bell parlar dOrfeu,

Per fer seguir les roques, dutes pel meu cant,
I per commoure amb leloqncia qui volgus,
Hi acudiria; com a art tinc llgrimes,
I vaig a usar-ne; car, daix, s que en sabr.
(Sabraa als genolls dAgammnon)
El ram que per suplicar-te poso als teus genolls
s el meu cos, s, el que ella (assenyalant la seva mare) va infantar per tu.
No em facis morir tan dhora! Pels meus ulls la llum
s dola: no mobliguis a veure el que s colgat!
FRAGMENT 2
TIRSIAS: (Fa gest de marxar) B, doncs, jo men vaig. Noi, acompanyam.

DIP: Aix, que tacompanyi, perqu la teva presncia em molesta i com ms lluny ten vagis,
menys mimportunars.
TIRSIAS: Marxar quan hagi dit el que he vingut a dir, perqu el teu posat no em fa cap por:
no ets pas tu qui em perdr. I aix s el que et dic: aquest home que fa temps que busques
amb les teves amenaces i edictes, lassass de Laios, s aqu: s, segons sembla, foraster,
per ben aviat es far evident la seva procedncia tebana, per la seva sort no li produir cap
alegria perqu el convertir de vident en cec i de ric en pobre i el far vagar per terres
estranyes tot guiant-se amb un bast. Tothom sabr que s germ i pare dels fills amb qui
conviu, i fill i esps de la dona que linfant, i alhora marit de lesposa del seu pare i el seu
assass. Entra a palau i medita aquestes paraules i, si trobes que menteixo, pots proclamar que
no s res de profecies.
FRAGMENT 3
35

ANTGONA: (Amb una suprema dignitat) Tan sols tu gosaries acusar-me daquest crim, del
qual no ignores que sc ben innocent. La meva sang mordenava darrencar aquell cos de la
profanaci, per no pertorbar la pau de Tebes, tan necessria. (A Tirsies) Que les teves
prediccions no sacompleixin. (Als consellers en general) Calmeu el poble i que torni a les
cases, que cadasc torni a casa. No s si moro justament, per sento que moro amb alegria.
Privada de la llum, en una lenta espera, recordar fins lltim moment la ciutat. Recordar els
carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicci sacabi amb mi i que el poble,
oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots
vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.
FRAGMENT 4
JASON: Monstre! La dona ms abominable, com mai cap altra, per als dus, per a mi, i per a
tota la nissaga humana! Tu, que has gosat enfonsar lespasa al coll dels infants, s, tu, que els
has portat al mn, a mi, sense fills, mhas destrossat. I, encara que has fet aquestes accions,
pots mirar el sol i la terra, tu, que thas atrevit a cometre el crim ms esferedor, Tant de bo et
morissis, Ara madono, i aleshores ni ho sospitava, que de casa teva i del teu pas brbar
menduia, cap a una llar grega, una terrible malefactora, tradora al pare i a la terra que et va
nodrir. El teu geni venjador, s, aix s el que els dus llanaren contra mi, perqu tu ja havies
llevat la vida al teu germ a casa teva, quan vas embarcar-te a la nau Argo, de bella proa. Aix
vas iniciar les teves iniquitats. Et vas casar amb mi i em vas donar fills, i avui, per lenveja vers
un llit els has assassinat. No hi hauria cap dona grega que mai goss fer aix, tanmateix, abans
que elles, jo em vaig estimar ms a tu per a casar-mhi, un matrimoni abominable i funest per a
mi, lleona, no pas dona, ms ferotge que la tirrena Escilla. Per ni amb deu mil oprobis podria
colpir-te, perqu ets barruda de mena. Vesten fetillera malfica i assassina dels teus fills. A mi,
no em queda altra cosa que lamentar el meu dest, jo, que ni veur cap goig del nou matrimoni
ni en vida podr parlar amb els meus fills, que vaig engendrar i criar: els he perdut per sempre.
36

6.2. La Grcia del lgos (format Word)

ACTIVITATS INDIVIDUALS
Fitxes de filsofs
Partint el model que es presenta a la primera unitat (Nom del filsof, Cronologia,
Localitzaci, Idees principals, Rellevncia i influncia, Textos i enllaos a Internet)
has delaborar quatre fitxes de filsofs.
Les tres primeres sn fitxes individuals, dedicada cada una a un dels tres grans filsofs de
les arrels de la filosofia, Scrates, Plat i Aristtil. Cal que la informaci sigui rigorosa i
completa.
La darrera fitxa s collectiva, cal que reculli les idees dels filsofs del perode conegut com
hellenisme que es tracta a la darrera unitat del crdit.
Glossari
Fes un petit Diccionari de filosofia, definint els conceptes claus que anirs trobant al llarg
daquest crdit.
En el teu glossari no hi poden faltar termes com: filosofia, mite, ra, sofista, retrica,
maiutica, virtut, dialctica, lgica, tica, metafsica, mimesi, catarsi, plaer, dubte, dest...
Desprs de treballar tots els apartats de cadascuna de les unitats, adreat a les preguntes
filosfiques. Escriu un gui de tot all que se tacudeixi per tal de contestar les diferents
qestions que set proposen, desprs, prepara aquestes idees per exposar-les a la resta de
la classe.
A partir de les respostes de cada un dels alumnes siniciar un breu debat a laula.
ACTIVITATS EN GRUP
Mite i Lgos
Trieu alguna qesti que pugui preocupar a la filosofia. Escriviu dues respostes per a
aquest problema: la primera en forma de mite, la segona de manera racional.
37

Mapa filosfic
Elaboreu en format gran, per tal de penjar-lo als suros de laula, un mapa de la zona on es
va originar la filosofia. Localitzeu les ciutats en les que van nixer i treballar els principals
filsofs que sestudien en aquest crdit i situeu els noms adequadament, especificant
tamb les dates de naixement i mort daquests pensadors.
El mite de la caverna en cmic
El mite de la caverna de Plat s una histria molt grfica, adequada per a traslladar-se a
daltres mitjans audiovisuals o discursos narratius de qu disposem en lactualitat.
Convertiu aquesta histria en un cmic, dissenyeu personatges i escenaris, redacteu i
adequeu dilegs, repartiu largument en vinyetes...
1. ELS ORGENS DE LA FILOSOFIA
1.1. Moments importants, preguntes importants
Sis mesos poden arribar a fer-se molt llargs. Malet accident. Maleda cama. Hi ha tantes coses
que he de fer, i aquest malet guix no em deixa ni sortir de casa. Qui els va manar als meus
pares de comprar-se un cinqu pis sense ascensor? Ahir li ho vaig dir a la mare i ella em va
contestar amb una veu freda i serena: Qui ens va manar de comprar-te una moto? Aquella
veu em va impressionar molt ms que els crits que normalment mengega.
Aix encara mempipa ms que les crosses, la reclusi obligatria o el dolor a tot el cos. Em
costa moltssim daguantar-los la mirada, al pare o a la mare, quan em disparen comentaris
recriminatoris. Vaig insistir moltssim perqu me la compressin. Em va costar moltssim de
convncer-los. Vaig jurar prudncia, seny, coneixement, responsabilitat... i dues setmanes
desprs destrenar-la noms dues setmanes! aquell malet transportista estressat sem tira a
sobre.
Mhe fet el valent. Davant dels pares he hagut de mantenir la faana de seguretat i treure
importncia a laccident. Si no, ja mho podia pintar a loli aix de tornar a pujar a una moto.
Davant dels amics de linsti tamb, per per motius diferents. Per a mi mateix no em puc
enganyar. Vaig passar por. Molta por. Recordo tot de gent envoltant-me i fent-me carotes
mentre jo, damunt de lasfalt, tremolava. No em responien ni braos ni cames, no podia
entendre ning, no podia ni tan sols demanar-los ajuda o cridar. Noms recordo una angoixant
38

sensaci descalfor humida a diverses parts del cos, i el convenciment que era la meva sang la
que me la produa.
Els metges, a lhospital, i desprs dun horrible viatge en ambulncia, em van anar
tranquillitzant. Sort que els pares van trigar un parell dhores en arribar. Si ho haguessin fet al
moment en qu entrava a urgncies... noms puc imaginar-me la fila que devia fer. Danunci
daquests de la Direccin General de Trfico. Vaig veure la mort de prop. Als meus setze anys,
estirat a la camilla, amb les orelles xiulant i sentint-me el cos partir-se, vaig pensar que em
moria.
Me nhe sortit. Tot plegat, massa sang per poca cosa: contusions generals i un parell de
fractures desafortunades. Per creia que em moriria, o que quedaria invlid per sempre. All
que noms passava als altres mestava passant a mi, em podia morir... i no veia passar davant
dels ulls la meva vida com una pellcula sin que vivia aquella situaci com el final duna
pellcula.
Vaig passar por. I des que vaig recuperar la serenor, ja a lhabitaci de lhospital, mhe estat
fent preguntes. El meu cos est fracturat, i els metges afirmen que desprs de sis mesos de
tractament i recuperaci tornar a estar sencer. Per alguna altra cosa tamb sha trencat dins
meu. Una cosa molt ms profunda i secreta. Una cosa que tamb aprofitar aquests sis mesos
per crixer, per curar-se, i que em canviar. Em faig preguntes. Penso. Dono tombs i tombs a
diferents preguntes.
Podria haver evitat laccident o estava escrit que mhavia de succeir? Qu s realment
important a la vida i qu no ho s? Tot acaba amb la mort?
Sis mesos fora del dia a dia, amb temps per a coses que abans no creia importants... potser
poden donar per a molt.
1.2. Qu s la filosofia?
Qu s la filosofia?
9
Etimolgicament parlant la filosofia s lamor per la saviesa.
s filsof aquell qui...

...Sent curiositat...
...Vol pensar de manera crtica i autnoma...
...Se sorprn de les coses...
39

...Vol explicacions racionals sobre tot el que lenvolta i lafecta.

9
El desenvolupament de la filosofia significa la progressiva desaparici de la visi mtica del

mn (pots consultar el crdit La Grcia Mtica): aquest procs es coneix com el pas del
mite al lgos.
La filosofia ofereix un nou tractament, una nova perspectiva que supera les histries, els
relats dels mites. Anulla el paper dels dus i les deesses.
La filosofia va nixer a Grcia, fa aproximadament dos mil sis-cents anys.
Les primeres preguntes que es fan els filsofs fan referncia a lorigen de les coses i a la
matria o substncies de qu estan formades.
El naixement de la filosofia tamb comporta el naixement de la inseguretat filosfica: la

filosofia sautoqestiona des dels seus orgens.
La filosofia mant amb el llenguatge, el seu mitj dexpressi, un vincle fonamental.
Es preocupa, per tant, de crear un llenguatge tcnic i precs.
La filosofia s fruit de la civilitzaci: el desenvolupament de la vida a la polis fou fonamental

en el procs de naixement de la filosofia.
Per a aprofundir en el pas del mite al lgos consulta:

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/mitlogos.htm
s un apartat de la completssima pgina Filpolis (en catal), es tracta duna autntica
polis virtual dedicada a la filosofia i a la reflexi tica, descobreix tots els racons daquest
web: lgora, el barri nou, lestadi olmpic, el mercat de varietats...
1.3. Els primers filsofs
Els primers filsofs es preocupen dall que els envolta, volen trobar explicacions naturals no
pas sobrenaturals, daix se nencarreguen els mites a la natura.
Sn els anomenats FILSOFS DE LA NATURA

9
Larj (el principi de les coses) i la physis sn conceptes clau en la reflexi daquests
filsofs.
40

Nom
Tales de Milet
Cronologia
Segle VI aC
Localitzaci
Milet
Idees principals
-Tales pensava que laigua era lorigen (arj) de totes les coses.
Rellevncia i influncia
Abans de Tales la filosofia no existeix: s el primer a preguntar-se

racionalment per lorigen i la constituci de les coses.
Text
Enllaos
http://www.grec.net
Consulta lhiperenciclopdia a Internet del Grup Enciclopdia
Catalana, podrs accedir a la Gran Enciclopdia Catalana en la
seva darrera actualizaci! (en catal)
http://www.webdianoia.com
Un web pensat per a alumnes de batxillerat, oferint-los elements
complementaris a les seves classes, resums dels continguts ms
significatius, textos, enllaos... Els filsofs de lantiga Grcia hi sn
molt ben explicats! (en castell)
Nom
Anaximandre
Cronologia
Segle VI aC
Localitzaci
Milet
Idees principals
-Anaximandre creu que lorigen de totes les coses es to apeiron, un

element indefinit i imprecs, all que s terra, aigua, aire i foc per
que no s cap daquests elements.
Text
All que produa la calor i el fred en els orgens daquest mn es

va separar; com a conseqncia daquesta separaci va crixer
una esfera de flama entorn de laire que envolt la terra, com una
escora al voltant dun arbre. Quan lesfera es va esquinar, es va
tancar en cercles i va originar el Sol, la Lluna i les estrelles.
Enllaos
http://www.grec.net
Nom
Anaxmenes
Cronologia
Segle VI aC
Localitzaci
Milet
Idees principals
-Anaxmenes pensa que lorigen de totes les coses s laire o el
41

vapor: laigua s aire condensat, quan es condensa molt esdev

terra, i el foc s aire enrarit.
Text
Enllaos
http://www.grec.net
Nom
Parmnides
Cronologia
540-480 aC
Localitzaci
Elea
Idees principals
-Parmnides afirma que tot el que existeix ha existit des de sempre.

-Defensa que el canvi no existeix.
-Afirma que ens hem de refiar de la nostra ment, no pas dels
sentits.
s el primer filsof que podem anomenar racionalista (creu que la

ra s la font bsica del nostre coneixement del mn).
Text
Enllaos
http://www.grec.net
Nom
Herclit
Cronologia
Segles VI-V aC
Localitzaci
Efes
Idees principals
-Herclit afirma que la caracterstica principal de la natura s el

canvi constant.
-Diu que el mn s un joc de contraris: entenem alguna cosa
perqu podem contrastar-la amb el seu contrari.
-Que la intelligncia (nous) s el mitj que cal usar per a arribar a
la realitat i superar les aparences.
Considera els filsofs com una classe especial dhomes capa

dusar la intelligncia.
Text
Res no s, tot transcorre.
Enllaos
http://www.grec.net
Nom
Empdocles
Cronologia
490-430 aC
Localitzaci
Idees principals
-Empdocles explica la gnesi del cosmos a partir de la conjunci
42

de dues forces abstractes: lamor, que uneix; lodi que separa.

-Afirma que quatre sn les arrels de la natura: la terra, laire, el foc i
laigua.
Text
Enllaos
http://www.grec.net
Nom
Anaxgores
Cronologia
500-428 aC
Localitzaci
Idees principals
-No creia que un determinat principi pogus transformar-se en totes

les coses que formen la natura.
-Anaxgores creu que la natura est feta dun nombre infinit de
partcules diminutes i invisibles a lull: que tot pot dividir-se en parts
ms petites.
-Creia en una fora creadora: lenteniment o la intelligncia (nous)
Text
No hi ha cap cosa que neixi ni cap cosa que mori, sin que, a
partir de les coses que hi ha, es produeixen combinacions i
separacions; aix doncs, el ms correcte seria que el nixer rebs
el nom de combinar-se i el morir rebs el nom de separar-se.
Enllaos
http://www.grec.net
Nom
Demcrit
Cronologia
460-370 aC
Localitzaci
Abdera
Idees principals
-Demcrit creia que tot est fet de petites peces, invisibles, eternes
i immutables: els toms.
-Defensava que aquests toms existeixen en la natura en un
nombre illimitat i que, si no nhi ha, lnic que existeix s el buit (el
ser s lexistncia dtoms, el no-ser s el buit).
Text
Enllaos
http://www.grec.net
1.4. Preguntes filosfiques I
43

Qu s una pregunta important?
Qu diferencia els homes i les dones de la resta danimals?
s racional la humanitat del segle XXI?
2. POLTICA A LA POLIS
2.1. Per qu no puc decidir jo?
Sn uns tirans, uns dictadors! Com satreveixen? Ni tan sols nhem parlat i lhan posada a la
venda! Noms lhe conduda dues setmanes, un conductor badoc sem tira a sobre i ja est,
sense cap oportunitat, sense comentar-mho, sen desfan.
Aix no s just. Per qu es creuen amb poder per decidir el que s bo per als altres? Que
es pensen que no hi he pensat jo, en els riscos? Jo vaig tenir laccident, jo vaig sentir el dolor,
jo tinc per davant sis mesos de recuperaci... per qu doncs no sc jo qui decideix si vull tornar
a pujar a la moto?
Estic pensant moltes coses aquests dies. Que no els passi pel cap que voler continuar conduint
s una decisi precipitada, presa sense reflexi. He sospesat els avantatges i els
inconvenients, he pensat en el que va passar i en el per qu... Haurem de ser lliures per a
prendre les nostres prpies decisions. Imagino que quan ss jove com jo sn els pares els qui
traven la nostra voluntat, per tamb nestic segur encara que mai ho admetr davant dells
que quan un s adult tamb els altres limiten la prpia llibertat. Pels altres, entenc la societat,
les persones, la cultura, el govern... no ho s.
La gent senfada, no estan dacord amb moltes de les coses que sels fa fer o amb moltes de
les decisions que pren el govern encara que nosaltres tinguem la sort de comptar amb un
govern que hem escollit, sirrita, t ganes de rebellar-se. Ho veiem contnuament. s que no
hi ha una manera millor de viure en comunitat? Podem trobar un sistema de govern que a tots
ens agradi? Existeix un sistema perfecte de govern?
s difcil de viure amb la gent. Amb els pares moltssim, per amb els altres tamb. Recordo
lestiu passat, tot just van ser tres setmanes amb tres bons amics, per vam acabar... amb
algunes tensions per dir-ho dalguna manera. El concepte dautoritat s ben complicat. Quin
criteri simposa i per quins motius? Justificar el que un pensa pot ser difcil i, si discuteixes amb
44

alg hbil, s ben possible que acabi demostrant que all que tu creus bo s en algun moment
dolent per a alg altre. Quins sn els lmits de lautoritat? Que la legitima?
Una cosa s que la tinc clara. Crec en lintercanvi dopinions. Ara ms que mai estic obert a
escoltar consells i punts de vista, crec que es pot arribar a un acord, em puc convncer duna
cosa que no creia prviament... Cal negociar i arribar a un acord. Aix s el que fan els adults, i
els poltics, encara que, de vegades, amb aquella collecci datacs i retrets que es dediquen
fan una estampa ben pattica. Tanmateix, hi confio. No s el dileg el millor sistema?
2.2. Sistemes de govern
El context de la polis s fonamental per al desenvolupament de la filosofia...
Quins sn els sistemes de govern de la polis?

9
Si mana una sola persona... Monarquia o...
Tirania... quan aquesta nica persona fa seu el poder de manera violenta o lexerceix
despticament.
Si mana un grup sobre la comunitat... Aristocrcia o...
Oligarquia... quan aquests pocs que manen no vetllen ms que pels seus propis
interessos.
Si el poder s en mans de tota la comunitat... Democrcia o...
Oclogrcia... quan les masses ostenten el poder de manera incontrolada i catica.
En les diferents etapes de la seva histria, i en les nombroses polis de la seva geografia
recordeu que cada polis s una mena destat independent redut, se succeeixen aquestes
formes de govern. Tanmateix laportaci de la civilitzaci grega en el cam cap a la democrcia
fou decisiva.
2.3. Professionals de la saviesa
45

Durant el segle V aC apareixen a Grcia un nou tipus de professionals: sanomenen sophists,

savis, mestres damplis coneixements que, a canvi de remuneraci econmica sembla ser que
de quantitats fora considerables ensenyaven a qui volgus llur cincia.
Els sofistes socupen dimpartir llions en un doble mbit: en leducaci (paidea) i en la virtut
(aret).
Una qualitat fonamental els distingeix: el domini de lart de la retrica, discursos impactants,
bells i persuasius que els situen en un lloc de privilegi dins la societat. Sn mestres de la
paraula i del pensament.
Els sofistes no es preocupen de la natura o de lorigen del cosmos, socupen dels assumptes
propis de lsser hum i del mn que aquest ha creat.
Nom
Protgores
Cronologia
490-420 aC
Localitzaci
Abdera
Idees principals
-Busca no pas la veritat, sin el triomf duna ra, per la qual cosa
fou acusat per alguns de donar suport a tesis injustes.
-s un mestre de la paraula i la manipulaci.
Protgores s el primer dels sofistes i el de ms fama.
Text
Lhome s la mesura de totes les coses.

Sobre qualsevol tema es poden fer dos discursos oposats.
Enllaos
http://www.grec.net
http://www.cibernous.com
Web de filosofia (en castell) interactiva tens la possibilitat
dautoavaluar-te i participar en debats, amb informaci sobre els
corrents i els filsofs ms significatius, quadres cronolgics, mapes,
exercicis de lgica...
Nom
Grgies
Cronologia
485-376 aC
Localitzaci
Leontini
Idees principals
-Grgies s tamb un gran mestre de la retrica.

-s escptic pel que fa a les possibilitats del coneixement, per aix
se centra en la dialctica i esquiva les reflexions filosfiques.
46

Text
Res no existeix, i si exists alguna cosa seria incogniscible, i si hi

hagus alguna cosa i es pogus conixer, seria indemostrable.
Enllaos
http://www.grec.net
Per a qu serveix la filosofia?

Busca la resposta a :
http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/filosi.htm
Com a recerca de coneixement, com a preocupaci tica, com a activitat crtica, com a
defensa personal...
2.4. Preguntes filosfiques II
Existeix el sistema ideal per a governar?
Qualsevol home o dona pot governar?
s possible la igualtat absoluta per a tots els individus duna comunitat?
3. SCRATES
3.1. Puc guanyar aquesta discussi?
Ho he aconseguit. La mare ho ha pronunciat. Molt rpidament i entre dents, acotant el cap,

per ha articulat les paraules mgiques: Dacord. Ja en parlarem amb ms calma. He estat
fidel a les meves conviccions, no mhe deixat vncer davant dels obstacles, he construt
arguments slids... he estat pesat i enganxifs com una mosca a lestiu.
No, seriosament, penso que tenir clara la meva postura i defensar-la amb serenitat, sense
perdre la pacincia i comenar a esverar-me i alar la veu ha estat la clau del procs. La moto
encara es pot vendre, la partida tot just ha comenat, per com a mnim ara tindr loportunitat
de ser-ne un jugador i, per tant, tindr tamb la possibilitat, per petita que sigui, de guanyar-la.
No nhi ha prou amb tenir una opini, ara ho veig clar. Ni nhi ha prou amb voler alguna cosa.
Cal saber, i poder explicar als altres, per qu es t aquesta opini. No, rectifico, primer cal
explicar-sho a un mateix, entendre el per qu, les causes i les conseqncies. La convicci s
fonamental per a lxit, per darrera de la convicci hi ha dhaver un llarg raonament. Aquesta
tarda, en un programa daquells de la tele en qu una colla de personatges importants poltics,
47

professors duniversitat o periodistes discuteixen dun importantssim tema dactualitat, he vist,

i mhi he fixat molt, com defensen les seves opinions, la seguretat i laplom amb el que parlen,
com enllacen el que laltre acaba de dir amb el discurs que ells defensen. Mhan convenut. No
podria ajudar-me un daquests savis a discutir amb els meus pares?
Comeno a adonar-me de la importncia de les idees, del pensament. Puc tenir una moto, puc
arribar a tenir mil riqueses... per les puc perdre amb una rapidesa fulminant, noms dues
setmanes he pogut presumir de moto! En canvi, em poden prendre els meus coneixements?
Si disposo didees, de raonaments, dinformacions, podr reutilitzar-los sempre que em calguin,
no podran desaparixer. Sn bns per a tota una vida, valuosssims i que, a ms, provenen del
meu interior, sense cap despesa.
Ara noms em caldria un bon mestre... alg que mensenys a parlar sense dubtar, a
transformar en un discurs all que tan clar tinc dins del meu cap. Alg que em proporcions les
armes per a enfrontar-me en un combat verbal i que afins la meva tcnica i els meus recursos.
Els meus pares sn un difcil enemic... entre daltres coses perqu ja tenen una opini ben
clara sobre el tema que ens ocupa. Igual que la tinc jo. Quina deu ser la millor manera de
transmetre el que penso?
3.2. Lart del dileg: ensenyar preguntant
Scrates s el primer gran filsof atenenc.
s un dels filsofs ms influents al llarg de tota la histria del pensament, per no va

escriure mai ni una sola paraula... com s possible que ens hagin arribat, doncs, les seves
idees?
El seu mtode per a raonar s conegut amb el nom de maiutica en grec, donar a llum,
parir, la seva mare era llevadora i ell nestava ben orgulls, aix com ella ajuda a parir a
les dones, ell ajuda a parir a les nimes. Entens aquesta comparaci?
Scrates discutia, plantejava preguntes enigmtiques, es mostrava com a un ignorant o

responia amb ironia... com s possible que amb aquestes actituds assols la trascendncia
que t com a filsof?
No es considerava un home savi, no cobrava per ensenyar... per es preguntava per la

veritat i es feia i feia als altres moltes preguntes.
48

Per a Scrates els savis havien de ser forosament virtuosos. Qu volia dir amb aix?
Coneix-te a tu mateix recomanava Scrates...
"SCRATES: En efecte, perqu no hauria descobert mai amb precisi els fenmens
celestes, si no els hagus barrejat amb all que se'ls assembla, l'aire subtil. Si m'hagus
quedat a terra i des d'all hagus mirat amunt, no hauria descobert res; ben al contrari,
perqu la terra xucla amb fora cap a ella el suc del pensament."
ARISTFANES, Els nvols.
3.3. Les idees perilloses i la corrupci dels joves: lltima lli
Scrates afirmava que ell noms sabia... que no sabia res!
Tanmateix, alguns atenesos, cansats de les seves impertinncies que els poss en
evidncia, que els fes preguntes compromeses... lacusaren de corrompre els joves i de
no creure en els dus de la polis.
Scrates no simmut davant daquestes acusacions: creia que ning podia ser feli si
actuava en contra de les seves conviccions.
Fou processat i condemnat a mort per aquestes acusacions. Fou condemnat a mort per la
seva activitat filosfica?
Accept la condemna i begu el ver que el mat. Quina fou lltima lli daquest gran
mestre?
Ja coneixes molts webs on trobar informaci sobre els filsofs que estem estudiant,
tanmateix una darrera orientaci, molt til...
http://www.utm.edu/research.iep
Es tracta de The Internet Encyclopedia of Philosophy (en angls) una completssima i
rigorosssima pgina on pots consultar-hi termes concrets (Filfofs de la natura, Scrates,
lAcadmia, Estoicisme...), eixos cronolgics i una mplia antologia de textos.
Quan Sofia va acabar la carta, la va posar rpidament a la capsa de galetes, i va sortir al jard.
Volia anar a casa, abans que la seva mare torns de compres, per evitar qualsevol pregunta
sobre on havia estat. I, a ms, li havia proms que fregaria els plats.
Estava omplint la pica daigua, quan va entrar la seva mare amb dues bosses de compra.
Potser per aix la seva mare li va dir:
49

ltimament, ests als nvols, Sofia.

Sofia no sabia per qu ho deia, per se li va escapar:
Scrates tamb ho estava.
Scrates?
La seva mare se la va quedar mirant amb uns ulls com taronges.
s tan trist que hagus de morir per aix! va reprendre Sofia, pensativa.
Per lamor de Du, Sofia! No s qu fer!
Tampoc no ho sabia Scrates. Tot el que sabia s que no sabia res. I, malgrat aix, era
lhome ms savi dAtenes.
La seva mare shavia quedat sense paraula. Finalment, va dir:
Aix ho has aprs a lescola?
Sofia va fer que no amb el cap.
A lescola no shi aprn res. La diferncia entre els professors descola i els filsofs s que els
professors descola es pensen que saben moltes coses, i ens ho fan entrar amb lavativa. Els
filsofs intenten pensar amb els alumnes.
O sigui, que ja hi tornem a ser amb els conills blancs una altra vegada! Saps una cosa? Vull
que em diguis qui s aquest amor. Si no, comenar a pensar que est una mica tocat de lala.
Sofia es va girar, i va assenyalar la seva mare amb el fregall.
No s ell qui est tocat de lala. Per li agrada molestar laltra gent, per treurels de la rutina.
Ja nhi ha prou! Em sembla que s una mica massa impertinent, i ja est.
Sofia va girar-se cap a la pica.
No s ni impertinent ni savi va dir Sofia. Per intenta arribar al veritable coneixement.
Aquesta s la gran diferncia entre un jquer i les altres cartes de la baralla.
Has dit un jquer?
Sofia va assentir.
No has pensat mai que hi ha molts cors i molts diamants en un joc de cartes? I molts
trvols i piques? Per noms hi ha un jquer.
No contestis aix, Sofia.
I tu no preguntis aix.
La mare havia ordenat la compra. Va agafar el diari, i va anar a la sala. Sofia va notar que
tancava la porta ms fort del que era habitual.
Jostein GAARDER, El mn de Sofia.
Sofia Amundsen, la jove protagonista de la novella El mn de Sofia, descobreix la filosofia a

partir dunes enigmtiques cartes que li adrea un misteris desconegut... Sofia aprn a
distingir el que s important del que no ho s, Sofia aprn a raonar, Sofia coneix els principals
filsofs de la histria de la filosofia... Acostar-te als primers captols daquesta magnfica
novella pot ajudar-te molt en aquest crdit!
50

3.4. Preguntes filosfiques III
Qui ets?
Per qu s important escoltar els altres?
Qu penses que saps?
4. PLAT
4.1. Aix s el meu peu?
Aquest mat tenia visita amb la doctora. Mha preguntat com anaven les molsties que els
diversos cops que vaig rebre em produeixen. En general, van millorant. La cama i el peu que
em van haver doperar s el que porto pitjor. Encara em fa molt de mal. Mha dit que no puc
continuar prenent tants calmants, que mhe daguantar una mica.
Per jo s el mal que em fa... encara que, com que macompanyava la mare, mhe sentit una
mica obligat a fingir i fer-me el valent. El que s que mha impressionat, i penso que no he sabut
massa com dissimular, ha estat veure el que hi ha sota lembenatge que tant maleeixo des del
dia de laccident. Inflat, morat, verd i groc, i creuat per dues enormes cicatrius. La doctora,
suposo que en veure la cara que hi posava, mha dit que estigus tranquil, que all era el meu
peu i que poc a poc tornaria a ser el que sempre havia estat.
Aix segueix sent un peu? Doncs ning no ho diria. Nestic segur que no encaixa en la idea
que t ning del que s un peu. Un peu s allargadet, amb cinc dits que es belluguen, de color
rosadet, i fa olor de formatge ms o menys curat, depn del peu, per no pas una mena de
globus amb dues cremallers, de colors terribles i amb cinc boletes que alg pretn fer-me
creure que sn dits que es tornaran a moure. Jo tinc molt clara la idea del que ha de ser un
peu.
De fet, hi confio en qu es posar b. La doctora ja mha recomanat uns moviments i diu que
en poques setmanes baixar la inflor i podr comenar a fer exercicis per recuperar totalment
la mobilitat. Veure avui les ferides mha fet recordar altra vegada amb molta intensitat la nit de
laccident.
Si hagus anat una mica ms rpid, si no hagus portat el casc... potser ara no seria el meu
peu lnica cosa irreconeixible. Des daquella nit sc molt conscient que podia haver mort. I
crec que valoro molt ms tot el que menvolta, les petites coses. El ms proper i quotidi.
51

Els amics, la moto, la famlia, lhabitaci, la msica... tot aix desapareixer el dia que mori.
Sc noms aquest cos que sinfla i es trenca si cau i rep cops? O hi ha alguna cosa ms,
una mena despurna dins meu, el que omple aquesta carcassa dossos, msculs, rteries i
sang... Tinc nima?
Si el meu cos hagus deixat de funcionar aquella nit, una part interior meva, espiritual, shauria
enlairat cap a una altra realitat? No ho tinc gens clar. Mai hi havia pensat massa ms enll de
les tpiques pellcules de por o de les histries que sexpliquen a la nit quan vas de colnies...
4.2. Aprendre a lAcadmia

9
Plat fou deixeble directe de Scrates, indignat per la mort del seu mestre i amb la voluntat
de recuperar i venjar la seva memria el va fer protagonista de bona part dels seus dilegs.
Lobra de Plat s extensa i profunda...
De jove volia dedicar-se a la poltica, de gran mai ho va fer. Alguna cosa el va

desenganyar...
Tanmateix, es planteja la reforma de la polis i, s clar, dels seus sistemes de govern com
un objectiu prioritari del seu treball filosfic.
Plat proposa les segents equivalncies:
Cos
nima
Virtut
Estat
Cap
Ra
Saviesa
Governants
Pit
Voluntat
Coratge
Guerrers
Ventre
Desig
Moderaci
Productors
Com les podem interpretar?

9
Plat fund una escola a les afores dAtenes, en un bosc que devia el seu nom a un heroi
llegendari, Academus. Aquesta escola fou anomenada Acadmia, el nom sembla que va
fer fortuna...
A lAcadmia sensenyaven filosofia, matemtiques i gimnstica amb una metodologia ben

curiosa, la conversa.
52

El mtode de raonament platnic es coneix amb el nom de dialctica, en qu deu consistir?

Es tracta dun mtode en el que, curiosament, el procs sembla ms important que la
conclusi...
Plat pos per escrit les seves idees. Va escriure molt sembla ser que una trentena de
dilegs i durant molt de temps uns cinquanta anys. Els seus escrits reflecteixen, per
tant, levoluci dels seus pensaments. Potser aquesta seria una idea a tenir en compte a
lhora de classificar la seva obra...
Veritable = bell = bo, qu significa aquesta frmula?
4.3. El mn de les idees i el mite de la caverna

Imagineu-vos encadenats a linterior duna cova, noms veieu la paret del fons de la caverna,
sobre la qual, es projecten per damunt dun mur on teniu lesquena recolzada les ombres
dunes formes que uns ssers transporten i que noms sn les cpies dels ssers reals que hi
ha ms enll de la cova...
9
No creureu que aquestes ombres sn lnica cosa que existeix?
Si pogussiu sortir de la caverna, no quedareu enlluernats per lencegadora llum del sol?
Si pogussiu tornar a ajudar els altres que, com vosaltres abans, estan encadenats al fons
de la caverna, no penseu que us prendrien per bojos?
Plat: el mite de la caverna

Del dileg Repblica, VII, 514a-517c
Scrates: Imagina't, doncs, uns homes en un antre subterrani com una caverna
amb l'entrada que s'obre cap a la llum, on es troben des de la infncia i lligats
de cames i coll, de manera que han de mirar sempre endavant, sense poder girar el
cap a causa de les cadenes. Suposa que, darrera d'ells, a certa distncia i a certa
alada, hi ha un foc que els fa claror i un cam entre aquest foc i els captius. Admet
que un mur voreja el cam, com els parapets que els xerraires de fira posen entre
ells i els espectadors per amagar les trampes i mantenir en secret les meravelles
que mostren.
M'ho imagino va dir.
Afigura't ara, al llarg d'aquesta tpia, uns homes que porten tota mena d'objectes
que sn molt ms alts que el mur, els uns amb forma humana, d'altres amb forma
d'animals, fets de pedra, de fusta i de tota mena de materials; i, com s natural, els
qui transporten els objectes, uns s'aturen a conversar i d'altres passen sense dir
53

res.
s estranya digu l'escena que descrius, i sn estranys els presoners.
S'assemblen a nosaltres vaig dir jo; en efecte, aquests, desprs de si
mateixos i dels altres, creus que hauran vist res ms que les ombres projectades
pel foc cap al lloc de la cova que est enfront d'ells?
No pot ser d'altra manera si estan obligats a mantenir llurs caps immbils tota la
vida.
I qu hi ha dels objectes transportats? No creus que succeeix aix mateix?
Sens dubte.
No creus que si els objectes tinguessin la capacitat d'enraonar entre ells, els
presoners creurien que les ombres que veuen sn objectes reals?
s clar.
I qu passaria si la pres tingus un eco a la paret del davant dels presoners?
Cada vegada que un dels vianants enraons, no creus que ells pensaran que sn
les ombres les qui enraonen?
Per Zeus, jo b ho crec digu.
Certament vaig seguir jo aquests homes no poden considerar altra cosa com
a vertadera que les ombres dels objectes.
Aix ha de ser.
Examina ara vaig seguir jo qu els passaria, a aquests homes, si se'ls
deslliurs de les cadenes i se'ls guars del seu error. Si algun fos alliberat i de
seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i a mirar cap a la llum,
en fer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria
incapa de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. Qu creus que
respondria el presoner si alg li deia que el que veia abans no tenia cap valor, per
que ara, que est ms prxim de la realitat i que est girat vers coses ms reals, hi
veu ms correctament? I si, finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li
passen pel davant, se l'obligus a respondre qu veu? No creus que romandria
astorat i que li semblaria que el que havia vist abans era ms vertader que les coses
mostrades ara?
Aix s va dir.
Aix doncs, si, a aquest mateix, l'obliguessin a mirar el foc, els ulls li farien mal i
desobeiria, girant-se una altra vegada cap a aquelles coses que li era possible de
mirar, i seguiria creient que, en realitat, aquestes sn ms clares que les que li
mostren?
Sens dubte seria aix va dir.
I vaig prosseguir, si aleshores alg, per forma, l'arrossegus pel pendent
abrupte i escarpat, i no el deixs anar abans d'haver arribat a la llum del sol, no s
cert que sofriria i que es revoltaria en ser tractat aix, i que, un cop arribat a la llum
del sol, s'enlluernaria i no podria mirar cap de les coses que nosaltres diem que sn
54

vertaderes?
No podria digu, almenys no de cop.
Necessitaria acostumar-s'hi, si volia contemplar les coses de dalt. De primer,
observaria amb ms facilitat les ombres; desprs, les imatges dels homes i de les
coses reflectides a l'aigua; i, a la fi, els objectes mateixos.. Desprs, tot aixecant la
vista cap a la llum dels astres i de la lluna, contemplaria, de nit, les constel.lacions i
el firmament mateix, molt ms fcilment que no pas, durant el dia, el sol i la llum
del sol.
s clar que s.
Finalment, penso que podria mirar el sol, no noms la seva imatge reflectida en
les aiges ni en cap altre indret, sin que seria capa de mirar-lo tal com s en si
mateix i de contemplar-lo all on veritablement s.
Necessriament digu.
I desprs d'aix ja podria comenar a raonar que el sol s qui fa possibles les
estacions i els anys, i s qui governa tot el que hi ha a l'espai visible, i que s, en
certa manera, la causa de tot all que els seus companys contemplaven a la
caverna.
s evident digu que arribaria a aquestes coses desprs d'aquelles altres.
I doncs, qu? Ell, en recordar-se del seu estatge anterior i de la saviesa d'all i
dels qui aleshores estaven encadenats, no creus que se sentiria feli del canvi i
compadiria els altres?
Certament.
I creus que envejaria els honors, les lloances i les recompenses que all sota
donaven a qui millor observava el pas de les ombres, a qui amb ms seguretat
recordava les que acostumaven a desfilar al davant, al darrere o al costat d'altres, i
que, per aquest motiu, era capa d'endevinar d'una manera exacta el que vindria?
Tu creus que desitjaria tot aix i que tindria enveja dels antics companys que
gaudeixen de poder o sn ms honorats, o b preferiria com l'Aquilles d'Homer
passar la vida al servei d'un pags i treballar per a un home sense bns i suportar
qualsevol mal abans de tonar a l'antic estat?
Jo b ho crec aix digu, que ms s'estimaria qualsevol sofriment que no pas
tornar a viure d'aquella manera.
I pensa tamb aix que et dir. Si aquest home torns una altra vegada a la cova i
s'assegus a la seva antiga plaa, no es trobaria com cec, en arribar de sobte de
la llum del sol a la fosca?
S, certament digu.
I si hagus de tornar a donar la seva opini sobre les ombres per competir amb
aquells homes encadenats, mentre encara hi veu confosament abans que els ulls
no se li habitun a la fosca i el temps per habituar-s'hi seria llarg, no s cert
que faria riure i que dirien d'ell que, per haver volgut pujar, tornava ara amb els ulls
55

malmesos, i que no valdria la pena ni tan sols d'intentar l'ascensi? I a qui intents
deslligar-los i fer-los pujar, si el poguessin prendre amb les seves prpies mans i
el poguessin matar, no el matarien?
S, certament digu.
Aquesta imatge, doncs, estimat Glauc, s aplicable exactament a la condici
humana, equiparant, d'una banda, el mn visible amb l'habitacle de la pres i, de
l'altra, la llum d'aquell foc amb el poder del sol. I si estableixes que la pujada i la
visi de les coses de dalt sn l'ascensi de l'nima vers la regi intelligible, no
quedars privat de conixer quina s la meva esperana, ja que desitges que parli.
Du ho sap si em trobo en el cert, per a mi les coses em semblen d'aquesta
manera: en la regi del coneixement, la idea del b s l'ltima i la ms difcil de veure;
per, un cop s vista, es comprn que s la causa de totes les coses rectes i
belles; en la regi del visible engendra la llum i l'astre que la posseeix, i, en la regi
de lintelligible, s la sobirana nica que produeix la veritat i l'enteniment; i cal que
la contempli aquell qui es disposi a actuar assenyadament tant en la vida privada
com en la pblica.
PLAT
El mite de la caverna s fonamental dins lobra filosfica de Plat, per descobrir-ne moltes ms
coses pots visitar http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato.htm
4.4. Preguntes filosfiques IV
Hi ha vida desprs de la mort?
Qu prioritzes, el b individual o el b com?
Podem refiar-nos dels nostres sentits?
5. ARISTTIL
5.1. Per qu he destudiar?
Aquest mat ha vingut a veurem la meva tutora. Com nhe estat de content... tenia moltes
ganes de veure-la perqu em portrs el pla destudi i el calendari de treballs i avaluacions per a
fer a casa tot aquest temps que no podr anar a linsti. Magnfic. Ara s que he superat aix de
laccident. Mha parlat de no s qu duna adaptaci curricular per tal de no perdre aquest curs
que s tan important...
56

s tan important? Em penso que jo ara s que puc parlar de les coses que sn importants i de
les que no ho sn. Tinc damunt de lescriptori un munt de dossiers: Cincies de la Naturalesa,
Cincies Socials, Llengua i literatura, Tecnologia, Educaci Visual i Plstica, Educaci Fsica i
Esportiva, Llenges Estrangeres, Matemtiques... qui sho ha inventat tot aix?
Per qu he de saber dibuixar un val amb tinta xinesa, he danalitzar una oraci composta
subordinada, he de solucionar un problema de trigonometria, he de saber quin tipus danimal s
una foca, com i per qu funciona un motor i qu els passava als francesos lany 1789?
Tot aix mha de preparar per a la vida adulta? Hi ha moltes ms coses importants que lescola
hauria densenyar-nos! Per exemple, ensenyar-nos a saber distingir el que s important del que
no ho s, les regles del joc de la vida, els riscos, les injustcies, les males passades... recursos
per a poder-nos-en sortir. Qui va classificar el saber? Qui va decidir que havem destudiar
aix i aix altre i no all i all altre?
La vida s dura i difcil... i corrupta. Plena de falses raons i motius. Haurem daprendre a
desemmascarar la corrupci i a evitar-la, a descobrir qui ens manipula per alliberar-nos-en. La
vida pot ser molt curta i cal ser feli. Qu fa falta per ser feli? Tots ho sabem i, alhora, no ho
sabem.
Estudiar penso que no em fa feli, per la moto em penso que s, discutir amb els pares crec
que no, sortir amb els amics diria que s... per penso, crec, diria... no nestic segur. Em cal
pensar-hi molt. Potser el que no em fa feli immediatament em fa feli a la llarg pla. Potser
algunes coses em desfoguen i no em fan feli per elles mateixes per majuden a estar ms
tranquil... magradaria que linsti majuds en aix.
5.2. Filsof i i ordenador de la natura

9
Aristtil va estudiar a lAcadmia de Plat, i shi va quedar fins que va morir el seu mestre...
uns vint anys!
Cap el 355 aC fund una escola que feu la competncia directa a lAcadmia, lanomen el
Liceu.
Aristtil s el primer gran investigador de la cincia: observa amb realisme, agudesa,

precisi... i produeix obres analtiques, acurades i extenses.
Classifica i ordena les cincies...
Cincies teriques
Cincies prctiques
Cincies potiques
57

Fsica
tica
Potica
Metafsica
Poltica
Retrica
Matemtiques
Economia
Idealisme platnic vs. realisme aristotllic, qu significa aix?
Prcticament una tercera part dels escrits conservats dAristtil sn sobre biologia i cincies
naturals: establ una taxonomia fora completa dels diferents ssers vius, inici els estudis
danatomia comparada... fou un cientfic precs, rigors, dagudesa excepcional.
5.3. tica i poltica

9
Aristtil afirma que la virtut s en lequilibri: per exemple, el valor se situa entre la temeritat i
la covardia.
Ltica dAristtil s una tica propera als individus, mundana, quotidiana... per a sser
aplicada en la vida familiar i amb els amics.
5.4. Mimesi i catarsi

9
Aristtil socupa de lestudi de les arts, de la literatura, del teatre.
Lart s mimesis, imitaci i representaci de la vida.
La tragdia s el gnere ms sublim, pels efectes de purificaci (ktharsis) que provoca en

el pblic.
Una tragdia (...) s una imitaci duna acci honrada i acabada, una imitaci que implica certa
magnitud, una imitaci feta en un llenguatge refinat, deixant de bandacada una de les espcies
que apareixen en les parts, una imitaci duta a terme per part de personatges que actuen i no
pas mitjanant una narraci, com tamb una imitaci que tot suscitant compassi i temena
opera una purificaci democions daquesta mena. ARISTTIL, Potica.
5.5. Preguntes filosfiques V
Qu et fa feli?
Per qu tagraden els llibres, el teatre o el cinema?
Per qu Plat assenyala el cel i Aristtil la terra?
58

6. LHELLENISME
6.1. Prendres la vida amb filosofia...

Malgrat totes les voltes que hi he donat, les mil reflexions i els arguments inacabables... he
acabat seguint els horaris i el pla de treball que des de linsti mhan fet arribar. Fa un parell de
dies que em dedico a un treball de llengua, he fet la lectura obligatria del trimestre, una
novetat que tracta temes de plena actualitat que enganxen als joves que estem obligats a
estudiar: un llibre escrit fa ms de cent anys, amb moltssims personatges, la majoria dels
quals, tocats del bolet!
I el treball que he de fer s, precisament es veu que aquesta s la grcia del llibre, noi, quina
mala passada no saber apreciar-la sobre aquests embolicats personatges. Es tracta daplicar i
justificar convenientment diferents adjectius a determinats personatges. Alguns han estat fcils
i ja els tinc aparellats i amb un gui del que pretenc que siguin els meus arguments. Daltres
mestan costant molt ms i, o b sn adjectius que he sentit o fins i tot he utilitzat sense saber
massa b qu signifiquen, o b desconec totalment la paraula. Pacincia... i m de diccionari.
El primer,
Escptic a- adj. Relatiu o pertanyent a lescepticisme. Els filsofs escptics.
Genial, ara he de buscar...

Escepticisme m. Doctrina filosfica segons la qual la ra humana s incapa de conixer la
veritat.// Disposici a dubtar.
Ja s a qui es refereix. Continuem...

Cnic a adj. Relatiu o pertanyent a una escola filosfica fundada per Antstenes, deixeble de
Scrates.// Que, impdicament, fa gala de menysprear els valors morals.
Fcil, aquest tamb. Potser s que lhe entesa b la novella aquesta. El segent s epicur...
no, he de buscar...
Epicureisme m. Sistema filosfic dEpicur o dels epicuris.// Moral que pren el plaer com a
criteri suprem.
I, finalment,
Estoic a- adj. Relatiu o pertanyent a lestocisme.// No afectat per les passions; que manifesta
indiferncia pel plaer i el sofriment, que sap suportar els mals amb fermesa.
Tot plegat s fora interessant. Sn com diferents maneres de prendres la vida, com enfocs,
com perspectives.
59

Al mat, a primera hora, he fet la primera sessi amb el fisioterapeuta. Mhauria agradat
daguantar de manera estoica, per he acabat xisclant com una nena. Ara, que si he de triar,
vull ser epicur, res de dolors ni males histries: doneu-me tot all que em sigui ben plaent! Per
em sento bastant escptic davant daquesta possibilitat i tampoc no voldria que sem prengus
com un cnic... Crec que lavorriment destar a casa sol, estudiant, comena a afectar-me!
Qu fa que la gent ens prenguem la vida de maneres tan diferents? Hi t a veure el que
ens passa, el que ens ha passat, el nostre carcter, els qui ens envolten, leducaci... moltes
coses! Tant de bo pogussim, en determinades circumstncies, fer com si fssim una cmera
de fotografies i canviar-nos lobjectiu per a adaptar-lo al que en aquell moment enfoquem... un
filtre per a estar optimistes, un filtre per a estar seriosos, un filtre per divertir-nos sense cap
ombra de remordiment ni mala conscincia!
Torno al treball. En moltes de les definicions que he buscat al diccionari es fa referncia a

filsofs o escoles filosfiques. Qui sn aquesta gent, per qu les seves idees o els seus
noms shan convertit avui en dia en adjectius que apliquem amb quotidianitat? A
batxillerat sestudia filosofia, per no tinc massa clar qu s...
filosofia f. Estudi metdic i crtic de la realitat, el coneixement i lacci, que aspira a donar-ne
lexplicaci darrera i a orientar la vida humana; sistema filosfic. La filosofia dAristtil. / Reflexi
metdica i crtica sobre la naturalesa, els pressupsits, lorientaci, etc., dun mbit de la
cultura. Filosofia de la cincia, del dret, de lart, de la religi.// Saviesa de qui sap suportar les
vicissituds de la vida. Prendres la vida amb filosofia.
s aix. s aix el que he estat fent des de laccident. s aix el que crec que mhaurien
dajudar a aprendre a linstitut. En vull saber ms coses daquesta gent. I ara, tinc el temps que
necessito...
6.2. Escptics, cnics, estoics, epicurs

9
La fragmentaci de lImperi dAlexandre provoca una crisi poltica... no pas una crisi
filosfica.
Atenes segueix sent la capital de la saviesa.
Els escptics consideren intolerable viure enganyats... consideren que cal alliberar-se
daquesta inquietud i adoptar una actitud investigadora.
60

...Pirr dlida i el seu concepte de lskpsis sn fonamentals en aquesta tendncia

filosfica de lhellenisme.
Epicur busca la felicitat i la troba en labsncia del dolor i en lexistncia del plaer. Durant
molt de temps les seves teories han anat precedides de molt mala fama... seria interessant
desbrinar quins motius ho han provocat...
El plaer s el principi i culminaci de la vida feli EPICUR
En efecte, tot plaer, pel fet de ser innat, s bo, per sens dubte no tots sn dignes de ser
triats. De la mateixa manera, tot dolor s un mal, per no tots shan de defugir sempre.
Conv jutjar totes aquestes coses amb una mesura justa en relaci amb la utilitat i la
inutilitat. EPICUR
El plaer t lmits, i la moderaci s lacceptaci daquests lmits!
Zen de Ction s el fundador de lescola estoica, la qual t lescola cnica com a

antecedent principal.
Els estoics afirmen que Noms el savi s lliure, el savi identifica els seus propis desitjos
amb els del dest...
6.3. Preguntes filosfiques VI
Quins sn els lmits del plaer?
El savi s bo i el vicis ignorant?
Qu s lamistat?
61

7. Bibliografia general
ARISTFANES; Els nvols. Edicions de La Magrana, Barcelona, 1994.
ARISTTIL; Retrica Potica. Edicions 62, Barcelona, 1998.
BESCOS, M. V. i ROMERO, C.; Mitologia grega i romana. Edicions Castellnou, Crdits

variables secundria, Barcelona, 1996.
BESCOS, M. V. i ROMERO, C.; Cincia i tcnica en el mn clssic. Edicions Castellnou,

Crdits variables secundria, Barcelona, 1997.
BESCOS, M. V. i ROMERO, C.; Arrels clssiques del lxic cientfic. Edicions Castellnou,
Crdits variables secundria, Barcelona, 1997.
CLUA SERENA, J. A. ; La mitologia clssica en els textos literaris. Barcelona, ed. Irina, 1995.
ESPINOSA, Y. i MUOZ, M. ; Cultura Clsica; Akal, Madrid, 1995.
ESPRIU, S. ; Antgona. Edicions 62, Barcelona, 1990.
EURPIDES; Tragdies (tres vols.) Clssics Curial, Barcelona, 1977.
GAARDER, J. ; El mn de Sofia. Editorial Empries, Barcelona, 1995.
GARCA GUAL, C. ; Introduccin a la mitologa griega. Alianza Editorial, Madrid, 1992.
GARCA GUAL, C.; Griego. Ediciones Santillana, Madrid, 1997.
GARCA LPEZ, J. ; La religin griega. Istmo, Madrid, 1975.
GERNET, L. ; Antropologa de la Grecia antigua. Taurus, Madrid, 1981.
GRIMAL, P. ; La mitologa griega. Paids, Barcelona, 1991.
GRIMAL, P. ; Diccionari de mitologia grega i romana. Ed. Paidos, Barcelona, 1993.
GUTHRIE, W. C. ; Historia de la filosofa griega, III. Gredos, Madrid, 1988.
62

HESIODO; Teogonia Trabajos y das. Alianza Editorial, 1986.
HOMER; LOdissea. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1993.
HOMER; La Ilada. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1996.
HSLE V. i NORA K. ; El caf dels filsofs morts. Barcanova, Sense lmits, Barcelona, 2000.
LESKY, A. ; Historia de la literatura griega. Gredos, Madrid, 1976.
MAYER OLIV, M. (coord.); Cultura clssica I. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona,

1997.
MIRALLES, C.; Atenas. Destino, Barcelona, 1989.
NESTLE, W. ; Historia del espritu griego. Barcelona, 1961.
SFOCLES; Antgona. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1993.
SFOCLES; dip rei. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1996.
TERRICABRAS, J. M. (coord.); Histria del pensament filosfic i cientfic I. Universitat Oberta

de Catalaunya, Barcelona, 1997.
TERRADES, T. ; De la raa dels dus de la raa dels homes. Edicions de la Magrana,

Barcelona, 1990.
TERRADES, T. ; Retorn a taca. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1990.
TERRADES, T. ; Troia, enll del mar. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1993.
A.D.; Breu histria de la filosofia. Les grans etapes del pensament filosfic. Ed. Columna,
Barcelona, 1995.
A.D.; Histria i societat: civilitzaci i cultura grecoromana. Grup Promotor Santillana, 1996.
A.D.; Societat i cultura: les arrels clssiques. Grup Promotor Santillana, 1996.
63

Webs:
Web de lAntiga Mediterrnia (Ancient Mediterranean Website)

http://iam.classics.unc.edu
Recopilaci de material cartogrfic histric de lantiguitat a la Mediterrnia.
Dus i deesses de lOlimp

http://www.apocatastasis.com/mitologia-griega.htm
Dades sobre els dus i les deesses olmpiques i la mitologia grega en general
Enciclopdia digital sobre mitologia grega

http://www.pantheon.org/mythica
Dades sobre els dus i les deesses olmpiques i la mitologia grega en general.
Enciclopdia de filosofia a Internet (The Internet Encyclopedia of Philosophy)

http://www.utm.edu/research.iep
Rigorosa web per a consultar termes concrets, informaci sobre els autors, eixos cronolgics i
textos.
Enllaos rea de clssiques

http://clasicas.usal.es
Enllaos a tota mena de publicacions relatives al mn grec i al mn rom.
Filpolis
http://www.xtec.es/~lvallmaj
Polis virtual amb tota mena dapartats, dedicada a la filosofia i a la reflexi tica. Adreada a
alumnes de secundria.
Filosofia per a Secundria

Pensat per a alumnes de batxillerat, elements complementaris per a les seves classes, resums
dels continguts ms significatius, textos i enllaos.
Filosofia interactiva
http://www.cibernous.com
Informaci sobre els corrents i els filsofs ms significatius, quadres cronolgics, mapes,
exercicis de lgica i la possibilitat dautoavaluar coneixements i de participar en debats.
Gran Enciclopdia Catalana

http://www.grec.net
64

Hiperenciclopdia en catal del Grup Enciclopdia Catalana.
Imatges dart grec

http://www.dsu.edu/departaments/liberal/artwork/index
Imatges dart grec amb breus comentaris.
Imatges dart grec

http://www.xtec.es/~aguiu/socials/art93.htm
Imatges de tots els perodes artstics de la Grcia antiga compilades per a estudiants de
secundria.
Passeig per lAcrpolis dAtenes

http://www.culture.gr/2/21/211/21101a/e211aa01.html
Web institucional amb informaci general sobre Grcia, Atenes, i lantiguitat clssica.
Recursos per al mn clssic (Rassegna)

http://www.economia.unibo.it/dipartim/stoant/rassegna1/intro.html
Sumari denllaos sobre tot tipus de temes, autors, obres i bibliografia relacionats amb el mn
clssic.
Recursos telemtics per a lrea de clssiques

http://www.xtec.es/~jclua12
Web de recursos telemtics de lrea de clssiques elaborada per Josep Antoni Clua, punt de
partida de la bibliografia usada per a aquest TFC.
65

Cultura Clàssica A l'ESO PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cultura Clàssica A l'ESO PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

Proposta de crdits variables

LA CULTURA CLSSICA A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

scar Prez i Adsuara

Tutor: Josep Antoni Clua i Serena

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

1. Descripci del treball

2. Procs delaboraci i metodologia

3. Crdit per al Primer Cicle: La Grcia mtica

4. Crdit per al Segon Cicle: La Grcia del lgos

5. Prova dels materials

La Grcia mtica (format Word)

La Grcia del lgos (format Word)

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

1. Descripci del treball

s el disseny de dos crdits

variables matries optatives dins de lEducaci Secundria Obligatria entorn de la cultura

2. Procs delaboraci i metodologia

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

3. Crdit per al Primer Cicle: La Grcia mtica

Vegeu lapartat Bibliografia

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

Del Caos a lEquilibri...

La Mediterrnia dels grecs

2. La vida quotidiana a la polis

Avaluaci inicial i valoraci dels coneixements previs

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

Primera unitat (Temps i espais mtics)

Segona unitat (La vida quotidiana a la polis)

Tercera unitat (Qui s qui a lOlimp)

Quarta unitat (Els grans herois)

Activitats davaluaci globalitzadores

Valoraci general i tancament del crdit

4. Crdit per al Segon Cicle: La Grcia del lgos

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

Moments importants, preguntes importants

Els primers filsofs

Per qu no puc decidir jo?

Puc guanyar aquesta discussi?

Lart del dileg: ensenyar preguntant

Les idees perilloses i la corrupci dels joves: lltima lli

Preguntes filosfiques III

Aix s el meu peu?

El mn de les idees i El mite de la caverna

Filsof i ordenador de la natura

Prendres la vida amb filosofia...

Escptics, cnics, estoics i epicurs

Pel que fa a la temporitzaci del crdit, una possible proposta seria:

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

Avaluaci inicial i valoraci dels coneixements previs

Primera unitat (Els orgens de la filosofia)

Segona unitat (Poltica a la polis)

Tercera unitat (Scrates)

Quarta unitat (Plat)

Cinquena unitat (Aristtil)

Sisena unitat (LHellenisme)

Activitats davaluaci globalitzadores

Valoraci general i tancament del crdit

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

5. Prova dels materials

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

La Cultura Clssica a lEducaci Secundria Obligatria:

6.1. La Grcia mtica (format Word)