El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

34

D


C     

http://www.elperiodico.cat

11 D   D

1

Coses de la vida

SOCIETAT

Leducaci, a debat (2)

E

 

!

 "

marge que la llei Wert deixa

als centres innovadors

L 9:;

M#$%# &'()( *+,-'.

BARCELONA

mKNOP NQRSTUVQT

u/ / 0 232 4 /5 6 / 7u 8 643 u

passar, abans o desprs,

per una transformaci
de mtodes didctics,
que shauran de renovar les maneres dimpartir classe (especialment
en la secundria), s un debat que ja
planteja pocs dubtes. Fins i tot lescola ms conservadora, la que encarna
lactual Ministeri dEducaci, ho reclama, i institucions de llarga tradici educativa, com els jesutes (i previsiblement aviat tamb els escolapis), ja han fet el pas. En la pblica,
una pila descoles i instituts van des
de fa temps per aquest mateix cam.
I amb resultats bastant satisfactoris
en les avaluacions externes.
El problema s que amb una reforma educativa com la LOMCE del
ministre Jos Ignacio Wert, que exerceix un control estricte dels currculums i que preveu revlides per assegurar-se que aquests currculums
sapliquen, el marge que les escoles
tenen per a la innovaci s prcticament nul, denuncia Joan Maria
Girona, mestre i membre del consell de formaci de lassociaci Rosa Sensat. La LOMCE s un retorn
al passat. Una vegada ms, el que estem veient s que les lleis van per un
cam i la realitat per un altre de molt
diferent, afegeix el socileg i pedagog Jaume Carbonell.
ENCAIX DIFCIL / Lencaix entre la llei
Wert i la revoluci pedaggica que
estan posant en marxa aquests centres educatius s difcil, prossegueix
Girona, que considera que Espanya
va perdre una oportunitat dor durant la implantaci de la LOGSE, la
llei socialista que el 1990 va allargar
leducaci obligatria fins als 16
anys i va crear lactual ESO. Hi va haver un moment en qu es va plantejar la possibilitat que lESO fos una
continuaci de la primria, per, en
lloc daix, es va apostar perqu el
model per a tota aquesta etapa fos el
del batxillerat, lamenta el pedagog.
Aquesta decisi, que molts altres
experts tamb consideren un error,
ha deixat pel cam, en els ltims 25



 

<

devaluaci de les matries

artstiques, entre els esculls

efg hijggfg kl gok

noms a laula

anys, centenars destudiants desmotivats, obligats per llei a anar a classe per sense estmuls per estudiar.
El rebuig, i el consegent fracs escolar daquests estudiants, no ha fet
res ms que alimentar el desencant
dels professors.

WXY Z[ \[] ^Y_Y^`[_a]`bcd[] cd[

comparteixen els centres que

apliquen noves metodologies
docents s que laula no s lnic
espai educatiu. El pati o els
equipaments de la ciutat tamb sn
escenaris per a la docncia. Els
horaris sn flexibles, al no haver-hi
les assignatures tradicionals.

pi qrlsfgglr kl tv

poder absolut

El ritme de cada classe el marquen

tant el professor com els alumnes.
Aquests treballen en equip i per
projectes. El currculum es
desenvolupa a partir dels seus
interessos. Les classes ja no sn
magistrals, unidireccionals,
destaca Jaume Carbonell, autor
del llibre Pedagogas del siglo XXI.

wfxyrzj z h{it{rj

de lesfor

En contra dalgunes teories

pedaggiques que defensen
laprenentatge lliure, aquest model
renovador est subjecte a algunes
regles. Tamb memoritzen i
aprenen ortografia, indica el
director de lescola Sadako de
Barcelona. Lesfor i la puntualitat
es premien.

|}~} }

els mnims exmens

Les assignatures es transformen en

competncies (lingstica, cientfica
o matemtica), que sapliquen a
cada projecte de classe. El llibre de
text s innecessari, ja que lalumne
consulta tota mena de fonts per
informar-se. Els exmens es
redueixen al mnim, perqu
lavaluaci s contnua.

REVULSIU / Per aquest motiu, saber

que hi ha instituts que practiquen
nous mtodes, que incorporen teories tan variades com les intelligncies
mltiples, laprenentatge i servei, el
disseny del canvi (Design for Change),
el treball per projectes o la ludificaci
i el joc, entre daltres, sha acollit
amb tant optimisme. Si una cosa
sha dagrair a la LOMCE s que,
lluny de desestructurar, el que ha
aconseguit s que els centres que ja
treballaven amb aquests mtodes
afloressin, sortissin a la llum pblica, assenyala Mara Acaso, coordinadora de lEscola dEducaci Disruptiva de la Fundaci Telefnica. La
llei Wert ha actuat, en certa manera,
com un revulsiu per donar visibilitat a aquestes escoles fins ara annimes, sost Acaso.
La principal crtica que aquesta
pedagoga, que dna classes a la Universitat Complutense de Madrid, fa
a la LOMCE s que sobre el paper s
una cosa, ja que, per exemple, parla
daprenentatge per competncies...
I aix s positiu. El problema s
que desprs estem veient que laplicaci prctica no va en absolut per
aquest cam i planteja revlides amb
350 preguntes tipus test o fa gaireb desaparixer la msica i leducaci artstica de leducaci primria,
afegeix lexperta, autora del llibre
REDUvolution.
I tot i que Jordi Musons, director de lescola Sadako de Barcelona,
guanyadora del premi Ensenyament 2015 del Cercle dEconomia,
creu que el model daprenentatge
antic que representa la LOMCE encara concedeix una certa autonomia als centres, ja que sabst de regular sobre qestions metodolgiques, pel socileg de la Universitat
de Barcelona Xavier Martnez-Celorrio, lescola que planteja Wert est
basada en la memoritzaci, penalitza els errors i no personalitza lapre-

n/n464=/>? @/A/B3Fn6G H3BI? 6J/=/3B?

TOTS
-

va opini sobre el debat

3entretots.elperiodico.cat

en un context on ni els professors ni

els centres tindran llibertat per innovar.
Aquesta s una de les raons, opina Mara Acaso, per les quals el nou
fenomen pedaggic cala ms fcilment a lescola privada. Als seus directors els resulta ms fcil mobilitzar el professorat. Per la pblica, tret
dhonroses excepcions, s ms difcil implicar-hi els professors, especialment aquells que, tan bon punt sona el timbre a les tres de la tarda, deixen el bolgraf i sen van cap a casa,
constata. H

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

35

GRAN BARCELONA 3 Els problemes dels

LA PROPOSTA 3 Catleg de rajoles

modernistes de Barcelona R P. 43

pagesos del Baix Llobregat R P. 40

LLL
JOSEP GARCA

anuel Fraga explicava

que mentre un Govern
del qual ell formava
part es feia la foto oficial, un bidell que estava contemplant la petulncia del grup li va comentar a un altre: Aquests interins!.
Sospito que aix s tamb el que
diuen els professors davant la successi de lleis, ministres i innovacions. Per aix el que impera entre
nosaltres, si atenem les prctiques
educatives realment existents, s
un anarquisme metodolgic que
em sembla a mi compta a favor
seu amb la fe del bidell. Fa bastants
anys que apliquem el que a Navarra
sanomena el pas foral: Sigui acatat, per no complert. Cada centre fa
el que pot i com bonament pot. Aix, per exemple, encara que la separaci dalumnes per nivells dins
dun curs estigui oficialment estigmatitzada, hi ha centres que lapliquen fins i tot a preescolar. Lopini
pedaggica publicada assegura que
tothom est en contra de les avaluacions, per els centres que obtenen bons resultats els posen com
a esquer a lhora de les matrcules.
I fan b. Lopini pedaggica publicada s noms la punta de liceberg de la real. Encara que el que
hi ha submergit noms ho intum,
sabem que, al mateix temps que el
90% dels docents es declaren constructivistes, un percentatge similar
segueix enganxat al llibre de text.

mplia literatura crtica

Una aula de lescola Sadako,

guardonada pel Cercle
dEconomia, la setmana passada.

A mi no em preocupa gaire si els

centres educatius disposaran dautonomia metodolgica. No hi ha ni
conseller ni ministre capa devitar-ho. El que em preocupa s si les
metodologies que es posen de moda
estan sustentades en evidncies cientfiques o si noms sn innovadores. Hi ha una mplia literatura crtica amb moltes de les prctiques
que es presenten aqu com a innovadores, tot i que tenen cent anys
dantiguitat. Animo els interessats
a llegir Progressively worse, de Robert
Peal; Seven myths about education, de
Daisy Christodoulou, o Real education, de Charles Murray.
Ja s que a Catalunya la maldat
de la LOMCE s un dogma de fe i

Anlisi

Luri

PEDAGOG

Les lleis educatives

com a poltica-ficci

Tallers de programaci en un centre escolar del Poblenou.

No hi ha conseller
ni ministre capa
devitar lautonomia
metodolgica
que si no ho acato, corro el risc de
ser excomunicat pels fomentadors
del pensament crtic (que s aquest
pensament que coincideix amb el
nostre), per jo diria que incrementa lautonomia concedida als centres per la LOE. Passem per alt el prembul, que defensa la importncia
de formar persones autnomes,
crtiques, amb pensament propi i
assegura que equitat i qualitat sn

dues cares duna mateixa moneda,

i anem a larticulat de la llei. A larticle 12 es diu que lavaluaci ser
contnua i global; en el 19, que ser contnua, formativa i integradora. En el 28, es parla davaluaci
per competncies. En el 73 i en el
77, es parla de promoure, potenciar lautonomia dels centres.
Aix s creble? Per molts, no.
I aquesta s precisament la prova
que lautonomia s inevitable: el
que les crtiques a cada una de les
lleis que hem tingut posen de manifest s que els nostres poders pblics sn incapaos daconseguir
consensos amplis per a les seves
propostes. Aquesta s, exactament,
la nostra realitat. H