Professional Documents
Culture Documents
Marta Rovira El Multilinguisme PDF
Marta Rovira El Multilinguisme PDF
Resum
El multilingisme no s una promesa, sin que s una realitat. La coexistncia de diverses llenges
s un tret caracterstic lempresa internacionalitzada. Cal preveure, a ms, que els canvis
educatius, la mobilitat humana, la mateixa recerca i les noves tecnologies afavoriran el canvi social
cap a una conscincia de la diversitat lingstica i de la necessitat dactuar assumint un entorn
multilinge. La UE ha presentat un document sobre com pensa gestionar el multilingisme en el si
de la Uni, i aix representa un pas institucional de gran calat en lassumpci daquest nou context.
De la mateixa manera que els comportaments lingstics de les empreses tenen a veure amb les
canvis governamentals, tamb tenen a veure amb els canvis socials.
Sumari
1.
2.
3.
4.
5.
Pel que fa al primer punt, linforme deixa ben clar que laprenentatge de les llenges ha danar ms
enll de langls. El primer objectiu que es defineix en aquest apartat s que tots els ciutadans
europeus han de conixer i ser competents en diverses llenges. Aix implica promoure
laprenentatge de ms duna llengua estrangera a les escoles, per tal dafavorir la mobilitat dels
treballadors i dels estudiants entre els estats.
Pel que fa al suport a les llenges dites regionals, locals o minoritries, el document proposa
la creaci duna xarxa de centres sobre diversitat lingstica, que continu la tasca duta a terme per
projectes com el Lingua o el Mercator. Tot i aix, el document no aclareix la relaci que hi haur
entre les poltiques destinades a la promoci del coneixement de les llenges nacionals/estrangeres
i les que es destinin a la promoci de les llenges regionals en els sistemes educatius europeus.
El segon punt del document s el ms interessant, puix que representa una novetat en el
panorama lingstic el fet que oficialment una instituci com la UE focalitzi la qesti lingstica
(especialment a les grans ciutats com Londres o Barcelona) i en els documents informatius
adreats especficament a aquests ciutadans.
factors que poden facilitar convertir aquest discurs en prctiques lingstiques concretes hi sn,
per caldr veure com els actors promouen aquest canvi (administracions, empreses ms
dinmiques, consumidors).
De moment, cal dir que en el mn empresarial la gesti lingstica encara no s un fet del tot
professionalitzat, de la mateixa manera que lassumpci del multilingisme ms aviat s percebut
en general com una necessitat sobrevinguda i no pas com una estratgia per actuar sobre el client.
Les empreses acostumen a actuar sovint per inrcia. I aquesta inrcia les porta a complir
estrictament amb la legislaci (de vegades ni tan sols aix), i amb les necessitats percebudes de
la distribuci.
Aix doncs, si un producte va adreat a diversos mercats nacionals al mateix temps, s usual
trobar-lo etiquetat en mltiples llenges, que poden arribar fins a una vintena. Alhora, la
centralitzaci de determinats serveis, com latenci al client, redueix el nombre de llenges
disponibles. Internament, les empreses tamb tendeixen a reduir tant com poden la diversitat
lingstica com a estratgia per agilitzar els trmits i les reunions internes. El problema s quan
aquesta necessitat de reduir la complexitat de lorganitzaci empresarial es converteix en la visi
dominant sobre qu cal fer amb les llenges.
En el futur, les empreses hauran de comenar a distingir de forma molt clara els usos lingstics
interns (als quals shauran dadaptar cada vegada ms els treballadors) dels usos lingstics
externs (on caldr adaptar-se al client). s a dir, distingir entre usos instrumentals i usos
expressius de les llenges. s a dir, distingir els usos funcionals interns a lempresa, dels usos que
sn vehiculats utilitzant frmules de seducci i de representaci en qu es busca que el
client/consumidor shi senti reflectit. Mentre que per als usos instrumentals la poltica de lempresa
pot consistir a reduir la diversitat lingstica, per als usos expressius caldr trobar en cada llengua
de les mltiples utilitzades una oportunitat per comunicar-se amb el client/consumidor.
5. Bibliografia
Activitat econmica i normalitzaci lingstica. Debats de lAula Provena, nm. 28. Barcelona:
Fundaci Jaume Bofill, 1997.
Eurobarmetre.
Europeans
and
Languages.
Comissi
Europea,
setembre
2005
(http://www.europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/ebs/ebs_237.en.pdf).
European Union of Associations of Translation Companies. European survey of translation
purchasers. Novembre 2005 (http://www.euatc.org/)
Eurostat. Non-national populations in the EU Member States. Comissi Europea, 2006.
(http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-NK-06-008/EN/KS-NK-06-008-EN.PDF).
Figel, Jan. Communication de la Comissionau Conseil, au Parlement Europen, au Comit
conomique et Social Europen et au Comit des Rgions: Un nouveau cadre stratgique pour le
multilinguisme. (http://www.europa.eu/languages/servlets/Doc?id=914). Comissi Europea, 22/11/2005.
Lozano, J.M. La empresa ciudadana. ESADE, 2000. (format electrnic www.esade.es).
Mar, Isidor: Plurilingisme europeu i llengua catalana. Valncia, Universitat de Valncia, 1996.
Pueyo, Miquel. Tres escoles per als catalans. Pags editors, 1995.
Rovira, Marta; Saur, Enric; Gasull, Bernat. La llengua a les empreses. Context, prctiques i
discursos. Proa, 2006.
Marta Rovira i Martnez
Socileg
E-mail: mrovira@identitats.org