rea de Formaci Lingstica

CLAU
1.
Vaig seguir passejant per la ciutat, sobretot per la moreria,

pels

entorns de

lltima mesquita que restava a Madinat-al-Turab, per si hi trobava algun conegut.

I pels volts de lhora dcima, quan passava
vaig veure molta gent que sadreava

al

virrei que hi arribava aquell mateix dia. Al

pel

carrer Baix de lAlfndec,

carrer

del Tossal a rebre el nou

Tossal, hi havia un grup bastant

nombrs de menestrals amb els tretze caps de la Germania de Valncia. La

Germania era la uni de tots els oficis, els quals shavien armat i volien acabar
amb els cavallers, i tamb amb la morisma, s a dir, amb el nostre poble.
Josep Lozano, Crim de Germania
2.
REGLA: Apostrofem les formes masculina i femenina singulars de larticle
determinat (el i la, respectivament) davant duna paraula comenada en vocal o
h muda.
3.
EXCEPCI: En canvi, no apostrofem la forma la davant duna paraula
comenada en i, u (o hi, hu, sempre que la h siga muda) tones.
4.
a. la a, la e, la efa, la hac, la i, la ela, la ema, la ena, la o, la erra, la essa, la u,
la ics, la i grega
b. Escrivim luna quan aquesta expressi no es refereix a lhora, sin que t
un valor distributiu (ex. Tant luna com laltra em van demanar si volia
anar amb elles a la festa).
c. No apostrofem aquestes paraules perqu en llegir-les en veu alta es
produiria una confusi entre els sintagmes la normalitat i lanormalitat*, la
simetria i lasimetria*; per aix no sapostrofa cap paraula que comence
pel prefix a- de sentit privatiu (o siga, que significa manca de).
d. La ira no sapostrofa per tal devitar lhomofonia o confusi amb la
paraula lira (instrument musical o moneda).

M C O Apostrofaci i Contracci

rea de Formaci Lingstica

5.
a. REGLA: La preposici de sapostrofa davant de paraula comenada en
vocal o h muda.
b. EXCEPCIONS: No sapostrofa la preposici de davant de noms de lletres.
Advertiment: el cas dels mots comenats en i consonantitzada no entra dins la
regla perqu no es tracta duna vocal; ex. de iogurt, de iode, de hiena.

6.
a. REGLA: Els pronoms febles EM, ET, ES, EL, LA, EN s'apostrofen (s a dir,
sescriuen, respectivament: M', T', S', L', L', N') davant de verb comenat
en vocal o h muda.
b. EXCEPCI: El pronom LA, com l'article LA, no s'apostrofa davant d'una
forma verbal comenada en i, u (o hi, hu, si la h s muda) tones.
c. REGLA: Els pronoms EM, ET, ES, EL, ENS, ELS, EN suprimeixen la vocal
inicial, i la substitueixen per l'apstrof, quan van darrere d'un verb acabat
en vocal.

7.
a. REGLA: Els pronoms EM, ET, EL, ENS, ELS, EN s'apostrofen quan
acompanyen un altre pronom feble. En aquest cas, cal escriure l'apstrof
tan a la dreta com siga possible.
b. EXCEPCI: Les combinacions la hi i se us no s'apostrofen mai.

8.
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
i.

Tornans el llapis.
Deixem estar.
Pintam un rtol.
Posem una cervesa.
Acabans els exercicis.
Parem atenci.
Contestals prompte.
Portel al metge.
Visita-les avui.

a.
b.
c.
d.

Volia traurens.
Va mouren dos.
Va beure-sen un litre.
Va aprendre-sel en un moment.

9.

M C O Apostrofaci i Contracci

rea de Formaci Lingstica

e.
f.
g.
h.
i.
j.

Va asseures sense dir res.

No volia comprendrels.
Va distraure-us.
Va escriurels.
Van encendres.
Volia courel a la brasa.

10.
lherba

la ena

lhulla

la hipoteca

la indstria

lhoquei

el iode

lesmquing

lurna

lndia

lhimne

l11

la infermeria

lilla

la universitat

lnica

la hipertensi

la hiena

el iogurt

lXI

el iaio

la illusi

11.
partit

iode

partit dhoquei

exercicis

urgncia

exercicis de ioga

tintura

de

intelligncia

tintura de iode

cursa

ioga

cursa de iots

test

hoquei

test dintelligncia

eixida

iots

eixida durgncia

12.
lungla

el ianqui

la importncia

lhospital

llcera

la innovaci

lhumorista

la intenci

el iugoslau

la universitat

leconomia

lesperana

la ideologia

la immoralitat

la hiena

el iogurt

la intriga

la ema

la hipoteca

linsult

13.
a. Has presentat la instncia al porter?
b. Aquest estiu anir a lilla de Formentera.
c. Qui ha vist limpermeable de Pere?
d. Tespere davant de la universitat a la una.
e. La Immaculada i lIsidre van a lndia, aquest estiu.
f. No hi ha res a dir ni de luna ni de laltra: totes dues compleixen.

M C O Apostrofaci i Contracci

rea de Formaci Lingstica

g. La humitat de la comarca li feia mal als ossos.
h. Quan la infermera es va acostar amb la injecci, el xiquet es va escapar corrents.
i. LAjuntament hauria darreglar la illuminaci daquest carrer.
j. Em volia convncer de la utilitat del seu invent.

14.
-Vindr al collegi.
-Explica-ho als companys.
-Tornava del mercat.
-Es recorden dels amics.
-Passegen pel poble.
-Es fica pels racons.

(al = a + el)
(als = a + els)
(del = de + el)
(dels = de + els)
(pel = per + el)
(pels = per + els)

REGLA: Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el i els i
formen els grups al, del, pel i als, dels, pels, respectivament.
15.
La contracci es desf, en el cas dels grups en singular al, del, pel, quan la
paraula segent comena per vocal: a l, de l, per l.
16.
a. No volem parlar de lassumpte.
b. El mestre no es riu mai de lalumne.
c. Va baixar de lautobs per la portella de lesquerra.
d. Aquesta vesprada he danar a lescola del meu fill.
e. Ho sent amb tota lnima.
f. Em va donar records per a lEmili.
g. Ac tenim la imatge de la seua vida.
h. Escolta la histria que t'explicar.
i.

La derrota a mans de ladversari odiat li va produir la impressi ms gran

de la seua vida.

j.

He d'anar a ca la iaia.

M C O Apostrofaci i Contracci