Exploració I Estudi de L'avenc Del Boix

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.
2014
Grup dEstudis Subterranis del Garraf
Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.

2014
ndex
1. Introducci ............................................................................................................................ 2
2. Histria .................................................................................................................................. 2
3. Situaci.................................................................................................................................. 3
4. Geologia ................................................................................................................................ 4
5. Topografia ............................................................................................................................. 6
6. Biospeleologia ....................................................................................................................... 9
7. Paleontologia ...................................................................................................................... 12
8. Apndixs ............................................................................................................................ 18
9. Bibliografia ........................................................................................................................ 27
10. Agraments ....................................................................................................................... 27
Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014
1. INTRODUCCI
En el segent treball sexposen les tasques de lexploraci de lAvenc del Boix durant lany
2014. Daquesta exploraci daquest avenc ja conegut i descobert per Lluis Muntan lany 2003
hem obtingut sorprenents resultats tant a nivell paleontolgic (restes de crvol(Cervus elaphus),
cabirol(Capreolus capreolus) i bis(Bison sp)), com biospeleolgic (pendents dels resultats a
nivell filogentic dels exemplars de Troglocharinus Ferreri.
Aquesta exploraci fa que dels 6m de fondria i 12m de recorregut inicial es passin als 27m de
fondria i 253m de recorregut actuals, que possiblement es superaran en posteriors exploracions.
2. HISTRIA
A principis de lany 2003, lhistric i reconegut espeleleg Llus Muntan Engberg localitza,
mentre cercava sense xit lAvenc Lenin, una boca de grans dimensions al vessant sud del tur
de La Pleta Xica, quedant sorprs de que una boca daquelles mides hagus passat
desapercebuda fins aleshores. El 29 de mar del 2003, el mateix Llus Muntan, acompanyat dels
seus fills Elena i Rafel (GESCMB) i en Josep M. Miarro (SIECEA) portaven a terme la
primera exploraci del pou d'entrada.
Onze anys desprs, a principis de l'any 2014, membres del Grup d'Estudis Subterranis del
Garraf (GES-Garraf) decideixen revisar de nou la cavitat, i practiquen una desobstrucci de
grans blocs de roca en un rac del fons del pou d'entrada, accedint a tot el conjunt de noves
galeries que es coneixen actualment de l'avenc. Es topografia la cavitat el mar del 2014, i
durant lexploraci es troben abundants restes paleontolgiques, la qual cosa ser comunicada a
l Institut Catal de Paleontologia.
Actualment lavenc continua en fase dexploraci, sent part de diferents estudis a nivell
biospeleolgic, paleontolgic i geolgic.
Base del pou dentrada abans de la desobstrucci.
Moment de lextracci dun dels grans rocs.
3. SITUACI
LAvenc del Boix es trova al municipi de Begues, comarca del Baix Llobregat, provincia de
Barcelona. Les coordenades en Datum ETRS89 son: 31T 408192, 4572328, i sobre a 470
metres sobre el nivell del mar.
Sortint del Pla de Querol, seguim la pista que surt del Campgrs, passa pel vessant oest de La
Morella, continua en direcci a Begues. En passar la capalera del Fondo del Bruc es troba una
pista de manteniment de la lnia elctrica a l'esquerra, que es dirigeix cap a les Penyes de lliga
i passa propera al Pou del Bruc. A uns 200m del desviament, a l'esquerra, hi ha un petit corriol
molt embardissat que passa per una bassa i ja prcticament perdut s'enfila cap a la Pleta Xica.
Un cop dalt del cim del tur cal baixar uns 35m de desnivell cap al Fondo del Bruc, fins trobar
l'mplia boca de l'avenc al vessant dret del Fondo del Bruc, 100m per damunt del tlveg i
justament en oposici a la Riera del Ginebr, on hi ha l'avenc de Sant Cristfol.
Altres avencs descoberts durant lexploraci de lAvenc del Boix.
4. GEOLOGIA
LAvenc del Boix es troba situat a nivell geolgic en terreny de calcries amb intercalacions
dolomtiques (CVBcd ), formades durant el Valangini-Barremi del perode del Cretaci Inferior.
Podem observar al segent mapa les falles que envolten el tur de la Pleta Xica, causants molt
probablement de la descompressi que origina els processos clstics que explicarien la gnesi de
la xarxa de sales i galeries estratificades de lavenc.
Situaci de lAvenc del Boix en visi combinada geolgico-topogrfica

de l Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya
La abundncia despeleotemes i els freqents els recobriments parietals vermellosos ens

indiquen un procs de generaci en climes ms clids i humits. En els punts encara lliures
d'aquest abundant procs litogentic que caracteritza la cavitat, trobem nombroses mostres dels
primitius processos de dissoluci corrosi, que mostren fins i tot algun exemple de flux
ascendent.
Des del punt de vista estructural, ens trobem davant dun cas molt interessant i poc freqent al
Masss del Garraf. Deixant de banda el pou daccs (collapsat als 6 metres de fondria i
pendent encara duna molt feixuga desobstrucci), el desenvolupament de la cavitat est
totalment condicionat per una estructura de capbussament dentre 30 i 35 graus, subdividida per
lacci dels recobriments estalagmtics que alhora oculta el procs clstic anterior.
Un cas semblant a aquest, tot i que de dimensions molt ms redudes, el trobem a la Covaavenc de la Troneda, tamb al terme municipal de Begues.
A l imatge podem observar lestructura de capbussament de 30-35, indicada per les lnies vermelles.
Fractura en el recobriment parietal, que ens indica el procs clstic originat per la descompressi entre falles.
Abundncia despeleotemes a tota la cavitat, indicatiu de paleoclimes clids i humits.
5. TOPOGRAFIA
5.1 Descripci de la cavitat.
La boca s un antic engolidor de grans dimensions (7 x 2,5m). Pel llavi inferior es penetra en un
pou de 6 metres de desnivell que dna accs a una mplia base. En el rac SO trobem laccs a les
noves galeries, un pas inclinat i de sostre baix, desprs del qual trobem una cambra inclinada i
allargada, la Sala Joan Ramia, a partir de la qual surten una srie de derivacions a dreta, esquerra i
en sentit ascendent, de recorregut molt complex i fora concrecionat, amb un recorregut important
dels conductes (ms de 250m hores dara). A la zona de ms fondria (-27m) trobem la Sala del
Ratpenat, que s la de ms grans dimensions de tota la cavitat (8x2m de base, arribant als 10m
dalada en alguns punts).
Projecci tridimensional amb Visual Topo
Presa de dades topogrfiques.
5.2 Planta.
5.3 Alat projectat.
6. BIOSPELEOLOGIA
RELACI DE LA FAUNA DE LAVENC DEL BOIX
FONDO DEL BRUC - MASSS DEL GARRAF
Josep Pastor (G.E.S.-Garraf i Associaci Catalana de Biospeleologia-BIOSP).
1) Metodologia
Es realitzen les prospeccions fent mostrejos d'espcimens biolgics mitjanant diversos mtodes de
captura i observaci (trampes desquer, mostreig manual, etc.). Les trampes amb esquer (pit falls)
s'empren generalitzadament a les prospeccions del medi subterrani, al maximitzar les possibilitats
de capturar la fauna d'artrpodes que habiten en aquest medi.
La determinaci i conservaci dels espcimens anir a crrec dels especialistes de lAssociaci
Catalana de Biospeleologia i del Museu de Cincies Naturals de Barcelona, quedant dipositats
en les seves colleccions de referncia i etiquetades com a material provinent d'aquest projecte. La
gran quantitat de mostres a processar i de dades a valorar precisen d'un temps prou extens que
permetin la culminaci de l'estudi, en particular la determinaci especfica de les espcies, una
tasca molt delicada i en gran mesura complicada per la manca d'especialistes que abastin tants
grups.
2) Treballs realitzats
Lestudi sha dut a terme a partir de les captures obtingudes en quatre prospeccions.
En la primera, duta a terme el 09.02.2014, es capturen exemplars in situ, que son
conservats per al seu posterior estudi i determinaci. En aquesta sortida es colloquen
paranys de caiguda amb esquer per la seva recollida posterior en un perode de 4 mesos.
En la segona sortida, 27.02.2014, aprofitant la participaci de membres de lInstitut
Catal de Paleontologia en lestudi de les restes paleontolgiques trobades, es revisen els
paranys i es fa una nova prospecci.
La tercera sortida, 01.06.2014, es dedic a la recollida de la totalitat dels paranys.
La quarta i darrera prospecci, 23.11.2014, es fa coincidint amb un altre prospecci
paleontolgica, per tal de capturar individus del colepter troglobi Troglocharinus Ferreri,
endmic del Garraf, per tal de portar individus tant vius com conservats en tubs per al seu
estudi filogentic a lInstitut de Biologia Evolutiva CSIC de Barcelona.
3) Resultats
A nivell despcies dinvertebrats trobem la fauna habitual al Masss del Garraf, amb lexcepci de
larcnid Meta Bourneti, coincidint aquesta absncia casualment amb el recentment explorat Forat
de la Ruda (Fondo de Vallbona).
Es de destacar que els exemplars de Troglocharinus Ferreri que trobem en lAvenc del Boix son
morfolgicament de talla inferior als seus congneres de la resta del masss, motiu pel qual hem fet
una segona captura dexemplars daquesta espcie per tal que siguin analitzats i comparats a nivell
dADN per l Institut de Biologia Evolutiva CSIC de Barcelona.
No sinclouen en la relaci els nombrosos exemplars despcies trogloxenes trobats al pou
dentrada.
En la segent taula detallem els invertebrats trobats; a lapartat segent annexem un recull
fotogrfic.
Classe
Ordre
Famlia
Gnere
Espcie
Malacostraca
Isopoda
Insecta
Coleoptera
Leiodidae
Troglocharinus
ferreri
Chilopoda
Lithobiomporpha
Lithobiidae
Lithobius
sp
Diplopoda
Polydesmida
Polydesmidae
Polydesmus
sp
Insecta
Diptera
Phoridae
Insecta
Diptera
Limoniidae
Limonia
nubeculosa
Insecta
Diptera
Calliphoridae
Entognatha
Collembola
Entomobrydae
Pseudosinella
barcelonensis
A nivell de vertebrats trobem exemplars solitaris de quirpters Rhinolophus Ferrumequinum

(Ratpenat de Ferradura Gran), en estat dhibernaci.
Restes de quirpter a la Sala del ratpenat.
10
5) Recull fotogrfic
Parany de caiguda (pit fall)
Dpter de la famlia Phoridae
Trogocharinus Ferreri
Limonia nubeculosa
Ispode
Lithobius sp.
4) Conclusions
LAvenc del Boix s un avenc ric en fauna troglbia, no tant en quantitat dindividus com si en
nombre despcies.
Resta conixer els resultats de lanlisi filogentic per lInstitut de Biologia Evolutiva CSIC de
Barcelona dels exemplars de Troglocharinus Ferreri, morfolgicament de talla inferior als seus
congneres de la resta del masss, per tal de determinar si es tracta duna nova subespcie.
11
7. PALEONTOLOGIA
El segent treball es resum extret textualment de l Informe sobre les prospeccions
paleontolgiques al Masss del Garraf, 2014 relatiu al Projecte de Recerca 2014/100589
Dinmica de poblacions i impacte dels canvis climtics en les associacions de grans mamfers
del Pleistoc inferior i mitj de Catalunya: 2014---2017 (Madurell Malapeira,J., Llenas,M.,
Susanna,I., Nebot M. i T. Hernndez Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont
Universitat Autnoma de Barcelona-Bellaterra).
Sinclou al final cpia de la carta de la Secci Villalta de la Federaci Catalana dEspeleologia
adreada a Santi Llacuna, director del Parc de Garraf, comunicant la troballa de les restes.
1) Introducci
Durant el transcurs dels mesos doctubre i novembre de 2014, professionals de lInstitut
Catal de Paleontologia i la Secci Villalta de la Federaci Catalana dEspeleologia acompanyats
per espelelegs del Grup dEstudis Subterranis del Garraf, han realitzat una srie de prospeccions
paleontolgiques al Masss del Garraf amb lobjectiu de localitzar nous jaciments que puguin
contenir restes fssils del Pleistoc inferior i mitj.
Aquesta intervenci semmarca dins del projecte de recerca quadriennal 2014/100589 de l Institut
Catal de Paleontologia titulat Dinmica de poblacions i impacte dels canvis climtics en les
associacions de grans mamfers del Pleistoc inferior i mitj de Catalunya: 2014-2017 del qual el
Dr. Joan Madurell i Malapeira n s linvestigador principal.
2)Motivaci de la intervenci
De ben antic s coneguda la potencialitat paleontolgica del Masss del Garraf. Els treballs pioners
de Miquel Crusafont i Josep Fernndez de Villalta varen ser els primers en posar-la de manifest.
Ara b, la majoria de jaciments coneguts daquest masss corresponen al Pleistoc
superior. No obstant, algunes cavitats del Garraf com lAvenc Marcel (Vallirana), lAvenc de la
Pepi (Gav) i Cova Bonica (Gav) han proporcionat restes de cronologies molt ms antigues des
del Plioc superior al Pleistoc mitj inicial. Lobjectiu de les intervencions emmarcades dins
daquest projecte de recerca, s la prospecci sistemtica tant en superfcie com en cavitats
conegudes per tal de localitzar acumulacions fssils corresponents a lpoca anteriorment
mencionada i complementar el coneixement actual sobre les faunes del Pleistoc inferior mitj de
Catalunya.
3) Recursos humans
A continuaci es detallen els professionals paleontlegs i els espelelegs que han participat en
aquesta intervenci:
Manel Llenas: Co-director de la intervenci. Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia i
de la Federaci Catalana dEspeleologia.
Ivette Susanna: Codirectora de la intervenci. rea de paleoprimatologia i paleontologia humana
de l Institut Catal de Paleontologia.
Joan Madurell Malapeira. Investigador principal del projecte de recerca. rea de Neogen
Quaternari de l Institut Catal de Paleontologia.
Miquel Nebot: Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia i de la Federaci Catalana
dEspeleologia.
Teresa Hernndez: Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia i de la Federaci Catalana
dEspeleologia.
Josep Pastor: Grup dEstudis Subterranis del Garraf i Associaci Catalana de Biospeleologia.
12
4) Metodologia
La metodologia que sha seguit, tant en les prospeccions en superfcie com en les prospeccions dins
de cavitats crstiques, s lestndard per aquests procediments:
Documentar,fotografiar i situar espacialment totes les restes en superfcie i fora de context.
Els fssils que resten in situ, shan documentat per en cap cas han sigut recuperats pel risc
de perdre informaci de valor estratigrfic i/o cronolgic.
5) Treballs realitzats
La campanya de prospeccions de 2014, noms de dos mesos de durada (octubre i novembre), ha
estat condicionada per la nova descoberta de dos avencs amb importants acumulacions fssils. Si
b, aquests avencs (Boix i Ruda) eren ja coneguts des de fa anys, els treballs de diferents grups
despelelegs han desobstrut part daquestes cavitats posant al descobert complexes de profunditat
i desenvolupament molt ms grans dels coneguts fins al moment.
Lavenc del Boix va sser documentat per primera vegada per Llus Muntan el 2003, atribuint-li
una profunditat de 7metres i un recorregut de 14m:
Topografia original de lAvenc del Boix.
13
LAvenc es localitza al vessant dret del Fondo del Bruc a Begues, 100 metres per damunt del tlveg
i justament en oposici a la Riera del Ginebr on hi ha lavenc de Sant Cristfol. A inicis de 2014,
membres del grup dEstudis Subterranis del Garraf, comencen els treballs de desobstrucci del
mateix, retirant un tap de grans pedres que posa al descobert un llarg complex de galeries amb
formacions de gran inters espeleolgic. Just desprs del primer pou daccs, es localitzen un gran
nombre de restes fssils en superfcie.
Restes paleontolgiques en superfcie entre el caos de blocs, tal i com varen ser descobertes
pels membres del GES-Garraf.
A principis de maig de 2014 Josep Pastor del GES-GARRAF es posa en contacte amb els membres
de la Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia per tal de notificar la troballa de restes
paleontolgiques.
A finals de novembre de 2014, els membres de l Institut Catal de Paleontologia, Manel Llenas,
Ivette Susanna, Joan Madurell, Miquel Nebot i Teresa Hernndez, visiten lAvenc del Boix
acompanyats den Josep Pastor del GES-Garraf. La localitzaci de les restes fssils molt a prop del
pou dentrada facilit la seva identificaci com a restes evidentment antigues i no sub-actuals. Les
mateixes es trobaven entre blocs de dimensions centimtriques i fou necessari mouren alguns per
tal de recuperar les restes fora de context; de la mateixa manera es localitzaren restes en algunes
galeries adherides al substrat per concrecions carbonatades que no foren recuperades i es quedaren
in situ. Donada la poca estabilitat del caos de blocs i la perillositat i poc espai disponible es
recuper i document solament el material ms superficial deixant molt de material dins de la
cavitat. Es preveu que durant lany 2015 es realitzin treballs de retirada de grans blocs de pedra per
tal destabilitzar les galeries dentrada i poder descobrir si sota els blocs de pedra hi ha sediment
disponible per poder plantejar una excavaci futura.
14
Planta actualitzada de lAvenc del Boix, en groc situaci de les restes fssils localitzades.
15
Co
Condicions de treball i acumulaci de blocs a lAvenc del Boix.
Inventariat, protecci documentaci de les restes localitzades a lAvenc del Boix. Es poden apreciar les redudes
dimensions de la sala on es localitzaren les restes.
16
Res
tes in situ de grans herbvors a lAvenc del Boix recobertes per concreci carbonatada.
6) Conclusions
Durant els transcurs dels mesos doctubre i novembre de 2014 shan realitzat una srie de
prospeccions en diverses cavitats del Masss del Garraf. Els treballs realitzats han perms
localitzar gran quantitat de restes paleontolgiques en superfcie que han sigut documentades i
extretes (Apndix 1 i 2). La cronologia daquestes restes, al no tenir context, s incerta, per les
espcies documentades pertanyen a associacions tpiques del Pleistoc mitj i superior. Futurs
treballs en les citades cavitats permetran la contextualitzaci cronolgica de les mateixes. Les
espcies documentades a lAvenc del Boix han estat:
Cervus elaphus
Capreolus capreolus
Bison sp.
Capra sp.
Durant el present any 2015 i els segents, es continuaran realitzant prospeccions a la zona inclosa
en lactual projecte de recerca i es continuar treballant en els nous avencs descoberts.
17
APNDIXS
18
Apndix 1. Inventari de material recuperat
19
20
21
22
Apndix 2. Recull fotogrfic del material preparat
Fig.A2.6.Hmers de Cervus elaphus de lAvenc del Boix en vista anterior.
Fig.A2.7. Metatars i metacarp de Cervus elaphus , Metacarp de Bison sp. i Metatars de Capreolus capreolus
de lAvenc del Boix.
23
Fig.A2.8. Fmurs de Cervus elaphus i Capreolus capreolus de lAvenc del Boix.
Fig.A2.9. Dos m3 inferiors de Cervus elaphus, un m1 inferior de Capra sp. i dos corpus mandibulars de
Capreolus capreolus de lAvenc del Boix.
24
Apndix 3. Comunicaci FCE al Parc de Garraf

Cpia de la carta de la Secci Villalta de la Federaci Catalana dEspeleologia adreada a Santi
Llacuna, director del Parc de Garraf, comunicant la troballa de les restes:
25
Apndix 4. Butllet de lICP Miquel Crusafont,novembre 2014.

Investigadors de lICP descobreixen dos nous jaciments al Masss del Garraf
Equip de treball a lentrada de lAvenc del Boix. Desquerra a dreta: Ivette Susanna (ICP), Josep Pastor (GES Garraf), Miquel
Nebot (Secci Villalta FCE) i Manel Llenas (ICP). A baix, Joan Madurell (ICP) / Foto: Teresa Hernndez
Investigadors
de
lInstitut
Catal
de
Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han
descobert dos nous jaciments paleontolgics, el
Forat de la Ruda i lAvenc del Boix, al Masss
del Garraf en prospeccions realitzades durant els
mesos doctubre i novembre denguany. Els
jaciments contenen restes de diverses espcies
de carnvors i herbvors del Plistoc mitj i
superior (fa entre 780.000 i 12.000 anys). Es
preveu seguir les actuacions paleontolgiques
fins a lany 2017.
Les prospeccions en aquesta zona es van
realitzar durant els mesos doctubre i novembre
de 2014 i hi van participar investigadors de
lICP coordinats pels paleontlegs Manel Llenas
i Ivette Susanna. Lobjectiu de lactuaci era
localitzar nous jaciments paleontolgics que
proporcionessin nova informaci sobre les
espcies animals que vivien en aquesta zona a
finals del Plistoc inferior i comenaments del
Plistoc mitj, una poca de fortes oscillacions
climtiques amb perodes glacials molt
intensos.Els dos nous jaciments del Forat de la
Ruda (al municipi de Sitges) i lAvenc del Boix
(a Begues) han proporcionat nombroses restes
en superfcie de crvols, cabirols, bisons,
cabres, ossos bruns i gat fer. Aquestes espcies,
tot i ser habituals en jaciments europeus del
Plistoc, sn poc abundants a Catalunya i el seu
futur estudi proporcionar una valuosa
informaci sobre les comunitats animals
daquesta poca a la zona.
26
Crani de Felis silvestris (gat fer) de lAvenc de la Ruda /

Foto: Teresa Hernndez
En els treballs de prospecci, els investigadors

de lICP van comptar amb la collaboraci
despelelegs de la Secci Villalta de la
Federaci Catalana dEspeleologia, de Josep
Pastor, del Grup dEstudis Subterranis del
Garraf (GES GARRAF), dIgnasi de Yzaguirre,
de la Secretaria General de lEsport de la
Generalitat i dels tcnics i responsables del Parc
del Garraf, gestionat per la Diputaci de
Barcelona. Es preveu que els treballs de
prospecci continun fins a finals del 2017
grcies al projecte Dinmica de poblacions i
impacte dels canvis climtics en les
associacions de grans mamfers del Plistoc
inferior i mitj de Catalunya aprovat pel Servei
dArqueologia i Paleontologia de la Generalitat
de Catalunya i coordinat per Joan MadurellMalapeira, investigador del grup de Faunes del
Neogen i Quaternari de lICP.
9. BIBLIOGRAFIA
-
Bells i Ros, Xavier. (1987) Fauna caverncola i intersticial de la Pennsula Ibrica i

les Illes Balears.Palma de Mallorca:Consell Superior dInvestigacions Cientfiques Editorial Moll, Monografies cientfiques 4. 207 pgines.
Rizzo, Valeria et altri (2013) Early Pliocene range expansion of a clade of subterranean
Pyrenean beetles Journal of Biogeography , nm 40, p.18611873
Madurell Malapeira,J., Llenas,M., Susanna,I., Nebot M. i T. Hernndez. (2015)

Informe sobre les prospeccions paleontolgiques al Masss del Garraf, 2014 relatiu
al Projecte de Recerca 2014/100589 Dinmica de poblacions i impacte dels canvis
climtics en les associacions de grans mamfers del Pleistoc inferior i mitj de
Catalunya: 2014---2017 Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont
Universitat Autnoma de Barcelona-Bellaterra.
http://espeleobloc.blogspot.com.es/
http://www.espeleoindex.com/
http://gesgarraf.blogspot.com.es/
http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.html Base de dades geolgiques 1:50.000
10.AGRAMENTS
-
A Joan Madurell Malapeira, Manel Llenas i Ivette Susanna, de lInstitut Catal de

Paleontologia Miquel Crusafont.
A Miquel Nebot, Teresa Hernndez i Juli Gonzlez de la Secci Villalta de l Institut
Catal de Paleontologia i de la Federaci Catalana dEspeleologia.
J.M.Victria, de la SIE del CEA, per els seu assessorament en el captol de geologia.
A Pere Cantons i Jose Hidalgo, del grup Espeleodijous, per les seves fotografies.
Als membres de lAssociaci Catalana de Biospeleologia-BIOSP.
27

Exploració I Estudi de L'avenc Del Boix

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Exploració I Estudi de L'avenc Del Boix

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Base del pou dentrada abans de la desobstrucci.

Moment de lextracci dun dels grans rocs.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Altres avencs descoberts durant lexploraci de lAvenc del Boix.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Situaci de lAvenc del Boix en visi combinada geolgico-topogrfica

La abundncia despeleotemes i els freqents els recobriments parietals vermellosos ens

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Abundncia despeleotemes a tota la cavitat, indicatiu de paleoclimes clids i humits.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Presa de dades topogrfiques.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

5.3 Alat projectat.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

A nivell de vertebrats trobem exemplars solitaris de quirpters Rhinolophus Ferrumequinum

Restes de quirpter a la Sala del ratpenat.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Parany de caiguda (pit fall)

Dpter de la famlia Phoridae

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Topografia original de lAvenc del Boix.

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Apndix 1. Inventari de material recuperat

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

Apndix 2. Recull fotogrfic del material preparat

Fig.A2.6.Hmers de Cervus elaphus de lAvenc del Boix en vista anterior.